CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Vaixell - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"a400ea2a-184b-4482-b548-e0cf9892a478","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Vaixell","wgTitle":"Vaixell","wgCurRevisionId":34255208,"wgRevisionId":34255208,"wgArticleId":19822,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","1.000 articles fonamentals","Tecnologia (Els 1000 de META)","Control d'autoritats","Vaixells","Transport nàutic"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Vaixell","wgRelevantArticleId":19822,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove": [],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":40000,"wgRelatedArticlesCompat":[],"wgCentralAuthMobileDomain":false,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q11446","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false}; RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups", "ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.4"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5c/Martin_i_Soler.jpg/1200px-Martin_i_Soler.jpg"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="580"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5c/Martin_i_Soler.jpg/800px-Martin_i_Soler.jpg"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="387"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5c/Martin_i_Soler.jpg/640px-Martin_i_Soler.jpg"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="309"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Vaixell - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Vaixell"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Vaixell&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Vaixell"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Vaixell rootpage-Vaixell skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Vaixell" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Vaixell" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Vaixell" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Vaixell" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Història" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Història"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Història</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Història-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Història</span> </button> <ul id="toc-Història-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Prehistòria_i_antiguitat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Prehistòria_i_antiguitat"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.1</span> <span>Prehistòria i antiguitat</span> </div> </a> <ul id="toc-Prehistòria_i_antiguitat-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-El_Renaixement" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#El_Renaixement"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.2</span> <span>El Renaixement</span> </div> </a> <ul id="toc-El_Renaixement-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Especialització_i_modernització" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Especialització_i_modernització"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.3</span> <span>Especialització i modernització</span> </div> </a> <ul id="toc-Especialització_i_modernització-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Classificació_i_tipologia_de_vaixell" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Classificació_i_tipologia_de_vaixell"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>Classificació i tipologia de vaixell</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Classificació_i_tipologia_de_vaixell-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Classificació i tipologia de vaixell</span> </button> <ul id="toc-Classificació_i_tipologia_de_vaixell-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Vaixells_de_passatgers" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Vaixells_de_passatgers"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.1</span> <span>Vaixells de passatgers</span> </div> </a> <ul id="toc-Vaixells_de_passatgers-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vaixells_de_càrrega" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Vaixells_de_càrrega"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.2</span> <span>Vaixells de càrrega</span> </div> </a> <ul id="toc-Vaixells_de_càrrega-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vaixells_de_guerra" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Vaixells_de_guerra"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.3</span> <span>Vaixells de guerra</span> </div> </a> <ul id="toc-Vaixells_de_guerra-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vaixells_de_pesca" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Vaixells_de_pesca"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.4</span> <span>Vaixells de pesca</span> </div> </a> <ul id="toc-Vaixells_de_pesca-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Arquitectura" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Arquitectura"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Arquitectura</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Arquitectura-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Arquitectura</span> </button> <ul id="toc-Arquitectura-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Buc" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Buc"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.1</span> <span>Buc</span> </div> </a> <ul id="toc-Buc-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Propulsió" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Propulsió"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.2</span> <span>Propulsió</span> </div> </a> <ul id="toc-Propulsió-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Tecnologia_a_bord" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Tecnologia_a_bord"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.3</span> <span>Tecnologia a bord</span> </div> </a> <ul id="toc-Tecnologia_a_bord-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Característiques" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Característiques"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>Característiques</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Característiques-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Característiques</span> </button> <ul id="toc-Característiques-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Parts_d'un_vaixell" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Parts_d'un_vaixell"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.1</span> <span>Parts d'un vaixell</span> </div> </a> <ul id="toc-Parts_d'un_vaixell-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>Vegeu també</span> </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7</span> <span>Bibliografia</span> </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Vaixell</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 152 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-152" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">152 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-af mw-list-item"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Skip" title="Skip - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Skip" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target"><span>Afrikaans</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-als mw-list-item"><a href="https://als.wikipedia.org/wiki/Schiff" title="Schiff - alemany suís" lang="gsw" hreflang="gsw" data-title="Schiff" data-language-autonym="Alemannisch" data-language-local-name="alemany suís" class="interlanguage-link-target"><span>Alemannisch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-an mw-list-item"><a href="https://an.wikipedia.org/wiki/Barco" title="Barco - aragonès" lang="an" hreflang="an" data-title="Barco" data-language-autonym="Aragonés" data-language-local-name="aragonès" class="interlanguage-link-target"><span>Aragonés</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ann mw-list-item"><a href="https://ann.wikipedia.org/wiki/Uji_%E1%BB%8Df%E1%BB%8D" title="Uji ọfọ - obolo" lang="ann" hreflang="ann" data-title="Uji ọfọ" data-language-autonym="Obolo" data-language-local-name="obolo" class="interlanguage-link-target"><span>Obolo</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-anp mw-list-item"><a href="https://anp.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%9C%E0%A4%B2%E0%A4%AF%E0%A4%BE%E0%A4%A8" title="जलयान - angika" lang="anp" hreflang="anp" data-title="जलयान" data-language-autonym="अंगिका" data-language-local-name="angika" class="interlanguage-link-target"><span>अंगिका</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%B3%D9%81%D9%8A%D9%86%D8%A9" title="سفينة - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="سفينة" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target"><span>العربية</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-arc mw-list-item"><a href="https://arc.wikipedia.org/wiki/%DC%A3%DC%A6%DC%9D%DC%A2%DC%AC%DC%90" title="ܣܦܝܢܬܐ - arameu" lang="arc" hreflang="arc" data-title="ܣܦܝܢܬܐ" data-language-autonym="ܐܪܡܝܐ" data-language-local-name="arameu" class="interlanguage-link-target"><span>ܐܪܡܝܐ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-arz mw-list-item"><a href="https://arz.wikipedia.org/wiki/%D8%B3%D9%81%D9%8A%D9%86%D9%87" title="سفينه - àrab egipci" lang="arz" hreflang="arz" data-title="سفينه" data-language-autonym="مصرى" data-language-local-name="àrab egipci" class="interlanguage-link-target"><span>مصرى</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Buque" title="Buque - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Buque" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target"><span>Asturianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-awa mw-list-item"><a href="https://awa.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%9C%E0%A4%B9%E0%A4%BE%E0%A4%9C" title="जहाज - awadhi" lang="awa" hreflang="awa" data-title="जहाज" data-language-autonym="अवधी" data-language-local-name="awadhi" class="interlanguage-link-target"><span>अवधी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/G%C9%99mi" title="Gəmi - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Gəmi" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target"><span>Azərbaycanca</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-azb mw-list-item"><a href="https://azb.wikipedia.org/wiki/%DA%AF%D9%85%DB%8C" title="گمی - South Azerbaijani" lang="azb" hreflang="azb" data-title="گمی" data-language-autonym="تۆرکجه" data-language-local-name="South Azerbaijani" class="interlanguage-link-target"><span>تۆرکجه</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ba mw-list-item"><a href="https://ba.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D1%83%D0%B4%D0%BD%D0%BE" title="Судно - baixkir" lang="ba" hreflang="ba" data-title="Судно" data-language-autonym="Башҡортса" data-language-local-name="baixkir" class="interlanguage-link-target"><span>Башҡортса</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bat-smg mw-list-item"><a href="https://bat-smg.wikipedia.org/wiki/Laivs" title="Laivs - Samogitian" lang="sgs" hreflang="sgs" data-title="Laivs" data-language-autonym="Žemaitėška" data-language-local-name="Samogitian" class="interlanguage-link-target"><span>Žemaitėška</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D1%83%D0%B4%D0%BD%D0%B0" title="Судна - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Судна" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be-x-old mw-list-item"><a href="https://be-tarask.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%B0%D1%80%D0%B0%D0%B1%D0%B5%D0%BB%D1%8C" title="Карабель - Belarusian (Taraškievica orthography)" lang="be-tarask" hreflang="be-tarask" data-title="Карабель" data-language-autonym="Беларуская (тарашкевіца)" data-language-local-name="Belarusian (Taraškievica orthography)" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская (тарашкевіца)</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bew mw-list-item"><a href="https://bew.wikipedia.org/wiki/Kapal" title="Kapal - Betawi" lang="bew" hreflang="bew" data-title="Kapal" data-language-autonym="Betawi" data-language-local-name="Betawi" class="interlanguage-link-target"><span>Betawi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%BE%D1%80%D0%B0%D0%B1" title="Кораб - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Кораб" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target"><span>Български</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bn mw-list-item"><a href="https://bn.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%9C%E0%A6%BE%E0%A6%B9%E0%A6%BE%E0%A6%9C" title="জাহাজ - bengalí" lang="bn" hreflang="bn" data-title="জাহাজ" data-language-autonym="বাংলা" data-language-local-name="bengalí" class="interlanguage-link-target"><span>বাংলা</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-br mw-list-item"><a href="https://br.wikipedia.org/wiki/Lestr_(war-neu%C3%B1v)" title="Lestr (war-neuñv) - bretó" lang="br" hreflang="br" data-title="Lestr (war-neuñv)" data-language-autonym="Brezhoneg" data-language-local-name="bretó" class="interlanguage-link-target"><span>Brezhoneg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bs mw-list-item"><a href="https://bs.wikipedia.org/wiki/Brod" title="Brod - bosnià" lang="bs" hreflang="bs" data-title="Brod" data-language-autonym="Bosanski" data-language-local-name="bosnià" class="interlanguage-link-target"><span>Bosanski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cdo mw-list-item"><a href="https://cdo.wikipedia.org/wiki/S%C3%B9ng" title="Sùng - Mindong" lang="cdo" hreflang="cdo" data-title="Sùng" data-language-autonym="閩東語 / Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄" data-language-local-name="Mindong" class="interlanguage-link-target"><span>閩東語 / Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ckb mw-list-item"><a href="https://ckb.wikipedia.org/wiki/%DA%A9%DB%95%D8%B4%D8%AA%DB%8C" title="کەشتی - kurd central" lang="ckb" hreflang="ckb" data-title="کەشتی" data-language-autonym="کوردی" data-language-local-name="kurd central" class="interlanguage-link-target"><span>کوردی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/Lo%C4%8F" title="Loď - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Loď" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target"><span>Čeština</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cv mw-list-item"><a href="https://cv.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%B0%D1%80%D0%B0%D0%BF" title="Карап - txuvaix" lang="cv" hreflang="cv" data-title="Карап" data-language-autonym="Чӑвашла" data-language-local-name="txuvaix" class="interlanguage-link-target"><span>Чӑвашла</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/Llong" title="Llong - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="Llong" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target"><span>Cymraeg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Skib" title="Skib - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Skib" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target"><span>Dansk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Schiff" title="Schiff - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Schiff" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Deutsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%A0%CE%BB%CE%BF%CE%AF%CE%BF" title="Πλοίο - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Πλοίο" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target"><span>Ελληνικά</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Ship" title="Ship - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Ship" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/%C5%9Cipo" title="Ŝipo - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Ŝipo" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target"><span>Esperanto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Barco" title="Barco - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Barco" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Laev" title="Laev - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Laev" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target"><span>Eesti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Itsasontzi" title="Itsasontzi - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Itsasontzi" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target"><span>Euskara</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%DA%A9%D8%B4%D8%AA%DB%8C_(%D8%B4%D9%86%D8%A7%D9%88%D8%B1)" title="کشتی (شناور) - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="کشتی (شناور)" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target"><span>فارسی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Laiva" title="Laiva - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Laiva" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target"><span>Suomi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fiu-vro mw-list-item"><a href="https://fiu-vro.wikipedia.org/wiki/Laiv" title="Laiv - Võro" lang="vro" hreflang="vro" data-title="Laiv" data-language-autonym="Võro" data-language-local-name="Võro" class="interlanguage-link-target"><span>Võro</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fj mw-list-item"><a href="https://fj.wikipedia.org/wiki/Waqa" title="Waqa - fijià" lang="fj" hreflang="fj" data-title="Waqa" data-language-autonym="Na Vosa Vakaviti" data-language-local-name="fijià" class="interlanguage-link-target"><span>Na Vosa Vakaviti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Navire" title="Navire - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Navire" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target"><span>Français</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-frp mw-list-item"><a href="https://frp.wikipedia.org/wiki/Nef" title="Nef - Arpitan" lang="frp" hreflang="frp" data-title="Nef" data-language-autonym="Arpetan" data-language-local-name="Arpitan" class="interlanguage-link-target"><span>Arpetan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-frr mw-list-item"><a href="https://frr.wikipedia.org/wiki/Skap" title="Skap - frisó septentrional" lang="frr" hreflang="frr" data-title="Skap" data-language-autonym="Nordfriisk" data-language-local-name="frisó septentrional" class="interlanguage-link-target"><span>Nordfriisk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fur mw-list-item"><a href="https://fur.wikipedia.org/wiki/N%C3%A2f" title="Nâf - friülà" lang="fur" hreflang="fur" data-title="Nâf" data-language-autonym="Furlan" data-language-local-name="friülà" class="interlanguage-link-target"><span>Furlan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fy mw-list-item"><a href="https://fy.wikipedia.org/wiki/Skip" title="Skip - frisó occidental" lang="fy" hreflang="fy" data-title="Skip" data-language-autonym="Frysk" data-language-local-name="frisó occidental" class="interlanguage-link-target"><span>Frysk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ga mw-list-item"><a href="https://ga.wikipedia.org/wiki/Long" title="Long - irlandès" lang="ga" hreflang="ga" data-title="Long" data-language-autonym="Gaeilge" data-language-local-name="irlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Gaeilge</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gan mw-list-item"><a href="https://gan.wikipedia.org/wiki/%E8%88%B9" title="船 - xinès gan" lang="gan" hreflang="gan" data-title="船" data-language-autonym="贛語" data-language-local-name="xinès gan" class="interlanguage-link-target"><span>贛語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gcr mw-list-item"><a href="https://gcr.wikipedia.org/wiki/Navir" title="Navir - Guianan Creole" lang="gcr" hreflang="gcr" data-title="Navir" data-language-autonym="Kriyòl gwiyannen" data-language-local-name="Guianan Creole" class="interlanguage-link-target"><span>Kriyòl gwiyannen</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gd mw-list-item"><a href="https://gd.wikipedia.org/wiki/Long" title="Long - gaèlic escocès" lang="gd" hreflang="gd" data-title="Long" data-language-autonym="Gàidhlig" data-language-local-name="gaèlic escocès" class="interlanguage-link-target"><span>Gàidhlig</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Barco" title="Barco - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Barco" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target"><span>Galego</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-glk mw-list-item"><a href="https://glk.wikipedia.org/wiki/%D9%BE%D8%A7%D8%B1%D8%A7%D8%AE%DB%8A%D8%AA" title="پاراخۊت - gilaki" lang="glk" hreflang="glk" data-title="پاراخۊت" data-language-autonym="گیلکی" data-language-local-name="gilaki" class="interlanguage-link-target"><span>گیلکی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gn mw-list-item"><a href="https://gn.wikipedia.org/wiki/Ygarata" title="Ygarata - guaraní" lang="gn" hreflang="gn" data-title="Ygarata" data-language-autonym="Avañe'ẽ" data-language-local-name="guaraní" class="interlanguage-link-target"><span>Avañe'ẽ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ha mw-list-item"><a href="https://ha.wikipedia.org/wiki/Jirgin_Ruwa" title="Jirgin Ruwa - haussa" lang="ha" hreflang="ha" data-title="Jirgin Ruwa" data-language-autonym="Hausa" data-language-local-name="haussa" class="interlanguage-link-target"><span>Hausa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hak mw-list-item"><a href="https://hak.wikipedia.org/wiki/S%C3%B2n" title="Sòn - xinès hakka" lang="hak" hreflang="hak" data-title="Sòn" data-language-autonym="客家語 / Hak-kâ-ngî" data-language-local-name="xinès hakka" class="interlanguage-link-target"><span>客家語 / Hak-kâ-ngî</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%90%D7%95%D7%A0%D7%99%D7%99%D7%94" title="אונייה - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="אונייה" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target"><span>עברית</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hi mw-list-item"><a href="https://hi.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%9C%E0%A4%B2%E0%A4%AF%E0%A4%BE%E0%A4%A8" title="जलयान - hindi" lang="hi" hreflang="hi" data-title="जलयान" data-language-autonym="हिन्दी" data-language-local-name="hindi" class="interlanguage-link-target"><span>हिन्दी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hif mw-list-item"><a href="https://hif.wikipedia.org/wiki/Jahaaj" title="Jahaaj - hindi de Fiji" lang="hif" hreflang="hif" data-title="Jahaaj" data-language-autonym="Fiji Hindi" data-language-local-name="hindi de Fiji" class="interlanguage-link-target"><span>Fiji Hindi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Brod" title="Brod - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Brod" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target"><span>Hrvatski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/Haj%C3%B3" title="Hajó - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Hajó" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target"><span>Magyar</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D5%86%D5%A1%D5%BE" title="Նավ - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Նավ" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target"><span>Հայերեն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hyw mw-list-item"><a href="https://hyw.wikipedia.org/wiki/%D5%86%D5%A1%D6%82" title="Նաւ - Western Armenian" lang="hyw" hreflang="hyw" data-title="Նաւ" data-language-autonym="Արեւմտահայերէն" data-language-local-name="Western Armenian" class="interlanguage-link-target"><span>Արեւմտահայերէն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ia mw-list-item"><a href="https://ia.wikipedia.org/wiki/Nave" title="Nave - interlingua" lang="ia" hreflang="ia" data-title="Nave" data-language-autonym="Interlingua" data-language-local-name="interlingua" class="interlanguage-link-target"><span>Interlingua</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Kapal" title="Kapal - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Kapal" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Indonesia</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ie mw-list-item"><a href="https://ie.wikipedia.org/wiki/Nave" title="Nave - interlingue" lang="ie" hreflang="ie" data-title="Nave" data-language-autonym="Interlingue" data-language-local-name="interlingue" class="interlanguage-link-target"><span>Interlingue</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ik mw-list-item"><a href="https://ik.wikipedia.org/wiki/Umiaqpak" title="Umiaqpak - inupiak" lang="ik" hreflang="ik" data-title="Umiaqpak" data-language-autonym="Iñupiatun" data-language-local-name="inupiak" class="interlanguage-link-target"><span>Iñupiatun</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-io mw-list-item"><a href="https://io.wikipedia.org/wiki/Navo" title="Navo - ido" lang="io" hreflang="io" data-title="Navo" data-language-autonym="Ido" data-language-local-name="ido" class="interlanguage-link-target"><span>Ido</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-is mw-list-item"><a href="https://is.wikipedia.org/wiki/Skip" title="Skip - islandès" lang="is" hreflang="is" data-title="Skip" data-language-autonym="Íslenska" data-language-local-name="islandès" class="interlanguage-link-target"><span>Íslenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Nave" title="Nave - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Nave" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target"><span>Italiano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E5%A4%A7%E5%9E%8B%E8%88%B9%E8%88%B6" title="大型船舶 - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="大型船舶" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target"><span>日本語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jv mw-list-item"><a href="https://jv.wikipedia.org/wiki/Baita" title="Baita - javanès" lang="jv" hreflang="jv" data-title="Baita" data-language-autonym="Jawa" data-language-local-name="javanès" class="interlanguage-link-target"><span>Jawa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%92%E1%83%94%E1%83%9B%E1%83%98" title="გემი - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="გემი" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target"><span>ქართული</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kbp mw-list-item"><a href="https://kbp.wikipedia.org/wiki/M%C9%9Bl%C9%9B" title="Mɛlɛ - Kabiye" lang="kbp" hreflang="kbp" data-title="Mɛlɛ" data-language-autonym="Kabɩyɛ" data-language-local-name="Kabiye" class="interlanguage-link-target"><span>Kabɩyɛ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kcg mw-list-item"><a href="https://kcg.wikipedia.org/wiki/A%CC%B1gba%CC%B1ndang_kukwon_a%CC%B1wak" title="A̱gba̱ndang kukwon a̱wak - tyap" lang="kcg" hreflang="kcg" data-title="A̱gba̱ndang kukwon a̱wak" data-language-autonym="Tyap" data-language-local-name="tyap" class="interlanguage-link-target"><span>Tyap</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kge mw-list-item"><a href="https://kge.wikipedia.org/wiki/Kapal_Lawok" title="Kapal Lawok - Komering" lang="kge" hreflang="kge" data-title="Kapal Lawok" data-language-autonym="Kumoring" data-language-local-name="Komering" class="interlanguage-link-target"><span>Kumoring</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kk mw-list-item"><a href="https://kk.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D1%83_%D0%BA%D3%A9%D0%BB%D1%96%D0%B3%D1%96" title="Су көлігі - kazakh" lang="kk" hreflang="kk" data-title="Су көлігі" data-language-autonym="Қазақша" data-language-local-name="kazakh" class="interlanguage-link-target"><span>Қазақша</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kn mw-list-item"><a href="https://kn.wikipedia.org/wiki/%E0%B2%B9%E0%B2%A1%E0%B2%97%E0%B3%81" title="ಹಡಗು - kannada" lang="kn" hreflang="kn" data-title="ಹಡಗು" data-language-autonym="ಕನ್ನಡ" data-language-local-name="kannada" class="interlanguage-link-target"><span>ಕನ್ನಡ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EC%84%A0%EB%B0%95" title="선박 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="선박" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target"><span>한국어</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ku mw-list-item"><a href="https://ku.wikipedia.org/wiki/Ke%C5%9Ft%C3%AE" title="Keştî - kurd" lang="ku" hreflang="ku" data-title="Keştî" data-language-autonym="Kurdî" data-language-local-name="kurd" class="interlanguage-link-target"><span>Kurdî</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ky mw-list-item"><a href="https://ky.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%B5%D0%BC%D0%B5" title="Кеме - kirguís" lang="ky" hreflang="ky" data-title="Кеме" data-language-autonym="Кыргызча" data-language-local-name="kirguís" class="interlanguage-link-target"><span>Кыргызча</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Navis" title="Navis - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Navis" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target"><span>Latina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lb mw-list-item"><a href="https://lb.wikipedia.org/wiki/Sch%C3%ABff" title="Schëff - luxemburguès" lang="lb" hreflang="lb" data-title="Schëff" data-language-autonym="Lëtzebuergesch" data-language-local-name="luxemburguès" class="interlanguage-link-target"><span>Lëtzebuergesch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lfn mw-list-item"><a href="https://lfn.wikipedia.org/wiki/Barcon" title="Barcon - Lingua Franca Nova" lang="lfn" hreflang="lfn" data-title="Barcon" data-language-autonym="Lingua Franca Nova" data-language-local-name="Lingua Franca Nova" class="interlanguage-link-target"><span>Lingua Franca Nova</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-li mw-list-item"><a href="https://li.wikipedia.org/wiki/Sjeep_(verveur)" title="Sjeep (verveur) - limburguès" lang="li" hreflang="li" data-title="Sjeep (verveur)" data-language-autonym="Limburgs" data-language-local-name="limburguès" class="interlanguage-link-target"><span>Limburgs</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lmo mw-list-item"><a href="https://lmo.wikipedia.org/wiki/Nav" title="Nav - llombard" lang="lmo" hreflang="lmo" data-title="Nav" data-language-autonym="Lombard" data-language-local-name="llombard" class="interlanguage-link-target"><span>Lombard</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ln mw-list-item"><a href="https://ln.wikipedia.org/wiki/Mas%C3%BAwa" title="Masúwa - lingala" lang="ln" hreflang="ln" data-title="Masúwa" data-language-autonym="Lingála" data-language-local-name="lingala" class="interlanguage-link-target"><span>Lingála</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lo mw-list-item"><a href="https://lo.wikipedia.org/wiki/%E0%BA%81%E0%BA%B3%E0%BA%9B%E0%BA%B1%E0%BB%88%E0%BA%99" title="ກຳປັ່ນ - laosià" lang="lo" hreflang="lo" data-title="ກຳປັ່ນ" data-language-autonym="ລາວ" data-language-local-name="laosià" class="interlanguage-link-target"><span>ລາວ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/Laivas" title="Laivas - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Laivas" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target"><span>Lietuvių</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Ku%C4%A3is" title="Kuģis - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Kuģis" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target"><span>Latviešu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk mw-list-item"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%91%D1%80%D0%BE%D0%B4_(%D0%BF%D0%BB%D0%BE%D0%B2%D0%B8%D0%BB%D0%BE)" title="Брод (пловило) - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Брод (пловило)" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target"><span>Македонски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ml mw-list-item"><a href="https://ml.wikipedia.org/wiki/%E0%B4%95%E0%B4%AA%E0%B5%8D%E0%B4%AA%E0%B5%BD" title="കപ്പൽ - malaiàlam" lang="ml" hreflang="ml" data-title="കപ്പൽ" data-language-autonym="മലയാളം" data-language-local-name="malaiàlam" class="interlanguage-link-target"><span>മലയാളം</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mn mw-list-item"><a href="https://mn.wikipedia.org/wiki/%D0%A3%D1%81%D0%B0%D0%BD_%D0%BE%D0%BD%D0%B3%D0%BE%D1%86" title="Усан онгоц - mongol" lang="mn" hreflang="mn" data-title="Усан онгоц" data-language-autonym="Монгол" data-language-local-name="mongol" class="interlanguage-link-target"><span>Монгол</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mni mw-list-item"><a href="https://mni.wikipedia.org/wiki/%EA%AF%8D%EA%AF%A4%EA%AF%86%EA%AF%A5%EA%AF%8E" title="ꯍꯤꯆꯥꯎ - manipurí" lang="mni" hreflang="mni" data-title="ꯍꯤꯆꯥꯎ" data-language-autonym="ꯃꯤꯇꯩ ꯂꯣꯟ" data-language-local-name="manipurí" class="interlanguage-link-target"><span>ꯃꯤꯇꯩ ꯂꯣꯟ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mr mw-list-item"><a href="https://mr.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%9C%E0%A4%B9%E0%A4%BE%E0%A4%9C" title="जहाज - marathi" lang="mr" hreflang="mr" data-title="जहाज" data-language-autonym="मराठी" data-language-local-name="marathi" class="interlanguage-link-target"><span>मराठी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/Kapal" title="Kapal - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Kapal" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Melayu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-my mw-list-item"><a href="https://my.wikipedia.org/wiki/%E1%80%9E%E1%80%84%E1%80%BA%E1%80%B9%E1%80%98%E1%80%B1%E1%80%AC" title="သင်္ဘော - birmà" lang="my" hreflang="my" data-title="သင်္ဘော" data-language-autonym="မြန်မာဘာသာ" data-language-local-name="birmà" class="interlanguage-link-target"><span>မြန်မာဘာသာ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mzn mw-list-item"><a href="https://mzn.wikipedia.org/wiki/%D9%BE%D8%B1%D8%A7%D8%AE%D9%88%D8%AA" title="پراخوت - mazanderani" lang="mzn" hreflang="mzn" data-title="پراخوت" data-language-autonym="مازِرونی" data-language-local-name="mazanderani" class="interlanguage-link-target"><span>مازِرونی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds mw-list-item"><a href="https://nds.wikipedia.org/wiki/Schipp" title="Schipp - baix alemany" lang="nds" hreflang="nds" data-title="Schipp" data-language-autonym="Plattdüütsch" data-language-local-name="baix alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Plattdüütsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ne mw-list-item"><a href="https://ne.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AA%E0%A4%BE%E0%A4%A8%E0%A5%80_%E0%A4%9C%E0%A4%B9%E0%A4%BE%E0%A4%9C" title="पानी जहाज - nepalès" lang="ne" hreflang="ne" data-title="पानी जहाज" data-language-autonym="नेपाली" data-language-local-name="nepalès" class="interlanguage-link-target"><span>नेपाली</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-new mw-list-item"><a href="https://new.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B2%E0%A4%83%E0%A4%96%E0%A4%83" title="लःखः - newari" lang="new" hreflang="new" data-title="लःखः" data-language-autonym="नेपाल भाषा" data-language-local-name="newari" class="interlanguage-link-target"><span>नेपाल भाषा</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Schip_(transportmiddel)" title="Schip (transportmiddel) - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Schip (transportmiddel)" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Nederlands</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Skip" title="Skip - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Skip" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk nynorsk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Skip" title="Skip - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Skip" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk bokmål</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nv mw-list-item"><a href="https://nv.wikipedia.org/wiki/Tsin_naa%CA%BCee%C5%82" title="Tsin naaʼeeł - navaho" lang="nv" hreflang="nv" data-title="Tsin naaʼeeł" data-language-autonym="Diné bizaad" data-language-local-name="navaho" class="interlanguage-link-target"><span>Diné bizaad</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-oc mw-list-item"><a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/Naviri" title="Naviri - occità" lang="oc" hreflang="oc" data-title="Naviri" data-language-autonym="Occitan" data-language-local-name="occità" class="interlanguage-link-target"><span>Occitan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-olo mw-list-item"><a href="https://olo.wikipedia.org/wiki/Laivu" title="Laivu - Livvi-Karelian" lang="olo" hreflang="olo" data-title="Laivu" data-language-autonym="Livvinkarjala" data-language-local-name="Livvi-Karelian" class="interlanguage-link-target"><span>Livvinkarjala</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pa mw-list-item"><a href="https://pa.wikipedia.org/wiki/%E0%A8%B8%E0%A8%AE%E0%A9%81%E0%A9%B0%E0%A8%A6%E0%A8%B0%E0%A9%80_%E0%A8%9C%E0%A8%B9%E0%A8%BE%E0%A8%9C%E0%A8%BC" title="ਸਮੁੰਦਰੀ ਜਹਾਜ਼ - panjabi" lang="pa" hreflang="pa" data-title="ਸਮੁੰਦਰੀ ਜਹਾਜ਼" data-language-autonym="ਪੰਜਾਬੀ" data-language-local-name="panjabi" class="interlanguage-link-target"><span>ਪੰਜਾਬੀ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pih mw-list-item"><a href="https://pih.wikipedia.org/wiki/Shep" title="Shep - Norfuk / Pitkern" lang="pih" hreflang="pih" data-title="Shep" data-language-autonym="Norfuk / Pitkern" data-language-local-name="Norfuk / Pitkern" class="interlanguage-link-target"><span>Norfuk / Pitkern</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Statek_wodny" title="Statek wodny - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Statek wodny" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target"><span>Polski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pnb mw-list-item"><a href="https://pnb.wikipedia.org/wiki/%D8%B3%D9%85%D9%86%D8%AF%D8%B1%DB%8C_%D8%AC%DB%81%D8%A7%D8%B2" title="سمندری جہاز - Western Punjabi" lang="pnb" hreflang="pnb" data-title="سمندری جہاز" data-language-autonym="پنجابی" data-language-local-name="Western Punjabi" class="interlanguage-link-target"><span>پنجابی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ps mw-list-item"><a href="https://ps.wikipedia.org/wiki/%D8%A8%DB%90%DA%93%DB%8D" title="بېړۍ - paixtu" lang="ps" hreflang="ps" data-title="بېړۍ" data-language-autonym="پښتو" data-language-local-name="paixtu" class="interlanguage-link-target"><span>پښتو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Navio" title="Navio - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Navio" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target"><span>Português</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-qu mw-list-item"><a href="https://qu.wikipedia.org/wiki/Hatun_wamp%27u" title="Hatun wamp'u - quítxua" lang="qu" hreflang="qu" data-title="Hatun wamp'u" data-language-autonym="Runa Simi" data-language-local-name="quítxua" class="interlanguage-link-target"><span>Runa Simi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rmy mw-list-item"><a href="https://rmy.wikipedia.org/wiki/Bero" title="Bero - Vlax Romani" lang="rmy" hreflang="rmy" data-title="Bero" data-language-autonym="Romani čhib" data-language-local-name="Vlax Romani" class="interlanguage-link-target"><span>Romani čhib</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Nav%C4%83" title="Navă - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Navă" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target"><span>Română</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D1%83%D0%B4%D0%BD%D0%BE" title="Судно - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Судно" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target"><span>Русский</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sah mw-list-item"><a href="https://sah.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D0%B0%D0%BB" title="Аал - iacut" lang="sah" hreflang="sah" data-title="Аал" data-language-autonym="Саха тыла" data-language-local-name="iacut" class="interlanguage-link-target"><span>Саха тыла</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sat mw-list-item"><a href="https://sat.wikipedia.org/wiki/%E1%B1%A1%E1%B1%9F%E1%B1%A6%E1%B1%9F%E1%B1%A1%E1%B1%BD" title="ᱡᱟᱦᱟᱡᱽ - santali" lang="sat" hreflang="sat" data-title="ᱡᱟᱦᱟᱡᱽ" data-language-autonym="ᱥᱟᱱᱛᱟᱲᱤ" data-language-local-name="santali" class="interlanguage-link-target"><span>ᱥᱟᱱᱛᱟᱲᱤ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-scn mw-list-item"><a href="https://scn.wikipedia.org/wiki/Navi" title="Navi - sicilià" lang="scn" hreflang="scn" data-title="Navi" data-language-autonym="Sicilianu" data-language-local-name="sicilià" class="interlanguage-link-target"><span>Sicilianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sco mw-list-item"><a href="https://sco.wikipedia.org/wiki/Ship" title="Ship - escocès" lang="sco" hreflang="sco" data-title="Ship" data-language-autonym="Scots" data-language-local-name="escocès" class="interlanguage-link-target"><span>Scots</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sd mw-list-item"><a href="https://sd.wikipedia.org/wiki/%D8%A8%D8%AD%D8%B1%D9%8A_%D8%AC%DA%BE%D8%A7%D8%B2" title="بحري جھاز - sindi" lang="sd" hreflang="sd" data-title="بحري جھاز" data-language-autonym="سنڌي" data-language-local-name="sindi" class="interlanguage-link-target"><span>سنڌي</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Brod" title="Brod - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Brod" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target"><span>Srpskohrvatski / српскохрватски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Ship" title="Ship - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Ship" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target"><span>Simple English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/Lo%C4%8F" title="Loď - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Loď" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenčina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Ladja" title="Ladja - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Ladja" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenščina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sn mw-list-item"><a href="https://sn.wikipedia.org/wiki/Ngarava" title="Ngarava - shona" lang="sn" hreflang="sn" data-title="Ngarava" data-language-autonym="ChiShona" data-language-local-name="shona" class="interlanguage-link-target"><span>ChiShona</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-so mw-list-item"><a href="https://so.wikipedia.org/wiki/Markab" title="Markab - somali" lang="so" hreflang="so" data-title="Markab" data-language-autonym="Soomaaliga" data-language-local-name="somali" class="interlanguage-link-target"><span>Soomaaliga</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sq mw-list-item"><a href="https://sq.wikipedia.org/wiki/Anija" title="Anija - albanès" lang="sq" hreflang="sq" data-title="Anija" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanès" class="interlanguage-link-target"><span>Shqip</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%91%D1%80%D0%BE%D0%B4" title="Брод - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Брод" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target"><span>Српски / srpski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Fartyg" title="Fartyg - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Fartyg" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target"><span>Svenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sw mw-list-item"><a href="https://sw.wikipedia.org/wiki/Meli" title="Meli - suahili" lang="sw" hreflang="sw" data-title="Meli" data-language-autonym="Kiswahili" data-language-local-name="suahili" class="interlanguage-link-target"><span>Kiswahili</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-szl mw-list-item"><a href="https://szl.wikipedia.org/wiki/Szif" title="Szif - silesià" lang="szl" hreflang="szl" data-title="Szif" data-language-autonym="Ślůnski" data-language-local-name="silesià" class="interlanguage-link-target"><span>Ślůnski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-szy mw-list-item"><a href="https://szy.wikipedia.org/wiki/balunga" title="balunga - Sakizaya" lang="szy" hreflang="szy" data-title="balunga" data-language-autonym="Sakizaya" data-language-local-name="Sakizaya" class="interlanguage-link-target"><span>Sakizaya</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%95%E0%AE%AA%E0%AF%8D%E0%AE%AA%E0%AE%B2%E0%AF%8D" title="கப்பல் - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="கப்பல்" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target"><span>தமிழ்</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-te mw-list-item"><a href="https://te.wikipedia.org/wiki/%E0%B0%93%E0%B0%A1" title="ఓడ - telugu" lang="te" hreflang="te" data-title="ఓడ" data-language-autonym="తెలుగు" data-language-local-name="telugu" class="interlanguage-link-target"><span>తెలుగు</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B9%80%E0%B8%A3%E0%B8%B7%E0%B8%AD%E0%B8%81%E0%B8%B3%E0%B8%9B%E0%B8%B1%E0%B9%88%E0%B8%99" title="เรือกำปั่น - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="เรือกำปั่น" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target"><span>ไทย</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tl mw-list-item"><a href="https://tl.wikipedia.org/wiki/Barko" title="Barko - tagal" lang="tl" hreflang="tl" data-title="Barko" data-language-autonym="Tagalog" data-language-local-name="tagal" class="interlanguage-link-target"><span>Tagalog</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-to mw-list-item"><a href="https://to.wikipedia.org/wiki/Vaka" title="Vaka - tongalès" lang="to" hreflang="to" data-title="Vaka" data-language-autonym="Lea faka-Tonga" data-language-local-name="tongalès" class="interlanguage-link-target"><span>Lea faka-Tonga</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/Gemi" title="Gemi - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Gemi" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target"><span>Türkçe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tt mw-list-item"><a href="https://tt.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%BE%D1%80%D0%B0%D0%B1" title="Кораб - tàtar" lang="tt" hreflang="tt" data-title="Кораб" data-language-autonym="Татарча / tatarça" data-language-local-name="tàtar" class="interlanguage-link-target"><span>Татарча / tatarça</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tw mw-list-item"><a href="https://tw.wikipedia.org/wiki/%C6%90po_so_hy%C9%9Bn" title="Ɛpo so hyɛn - twi" lang="tw" hreflang="tw" data-title="Ɛpo so hyɛn" data-language-autonym="Twi" data-language-local-name="twi" class="interlanguage-link-target"><span>Twi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D1%83%D0%B4%D0%BD%D0%BE" title="Судно - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Судно" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target"><span>Українська</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ur mw-list-item"><a href="https://ur.wikipedia.org/wiki/%D8%A8%D8%AD%D8%B1%DB%8C%D9%86%DB%81" title="بحرینہ - urdú" lang="ur" hreflang="ur" data-title="بحرینہ" data-language-autonym="اردو" data-language-local-name="urdú" class="interlanguage-link-target"><span>اردو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uz mw-list-item"><a href="https://uz.wikipedia.org/wiki/Kema" title="Kema - uzbek" lang="uz" hreflang="uz" data-title="Kema" data-language-autonym="Oʻzbekcha / ўзбекча" data-language-local-name="uzbek" class="interlanguage-link-target"><span>Oʻzbekcha / ўзбекча</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vec mw-list-item"><a href="https://vec.wikipedia.org/wiki/Nave" title="Nave - vènet" lang="vec" hreflang="vec" data-title="Nave" data-language-autonym="Vèneto" data-language-local-name="vènet" class="interlanguage-link-target"><span>Vèneto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vep mw-list-item"><a href="https://vep.wikipedia.org/wiki/Laiv" title="Laiv - vepse" lang="vep" hreflang="vep" data-title="Laiv" data-language-autonym="Vepsän kel’" data-language-local-name="vepse" class="interlanguage-link-target"><span>Vepsän kel’</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/T%C3%A0u_th%E1%BB%A7y" title="Tàu thủy - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Tàu thủy" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target"><span>Tiếng Việt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-war mw-list-item"><a href="https://war.wikipedia.org/wiki/Barko" title="Barko - waray" lang="war" hreflang="war" data-title="Barko" data-language-autonym="Winaray" data-language-local-name="waray" class="interlanguage-link-target"><span>Winaray</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E8%BD%AE%E8%88%B9" title="轮船 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="轮船" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target"><span>吴语</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yi mw-list-item"><a href="https://yi.wikipedia.org/wiki/%D7%A9%D7%99%D7%A3" title="שיף - ídix" lang="yi" hreflang="yi" data-title="שיף" data-language-autonym="ייִדיש" data-language-local-name="ídix" class="interlanguage-link-target"><span>ייִדיש</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-za mw-list-item"><a href="https://za.wikipedia.org/wiki/Ruz" title="Ruz - zhuang" lang="za" hreflang="za" data-title="Ruz" data-language-autonym="Vahcuengh" data-language-local-name="zhuang" class="interlanguage-link-target"><span>Vahcuengh</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E8%BC%AA%E8%88%B9" title="輪船 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="輪船" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target"><span>中文</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-classical mw-list-item"><a href="https://zh-classical.wikipedia.org/wiki/%E8%88%B9%E8%88%B6" title="船舶 - xinès clàssic" lang="lzh" hreflang="lzh" data-title="船舶" data-language-autonym="文言" data-language-local-name="xinès clàssic" class="interlanguage-link-target"><span>文言</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-min-nan mw-list-item"><a href="https://zh-min-nan.wikipedia.org/wiki/Ch%C3%BBn" title="Chûn - xinès min del sud" lang="nan" hreflang="nan" data-title="Chûn" data-language-autonym="閩南語 / Bân-lâm-gú" data-language-local-name="xinès min del sud" class="interlanguage-link-target"><span>閩南語 / Bân-lâm-gú</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E8%88%B9" title="船 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="船" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target"><span>粵語</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q11446#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Vaixell" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="new vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Discussi%C3%B3:Vaixell&action=edit&redlink=1" rel="discussion" class="new" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina (encara no existeix) [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Vaixell"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Vaixell&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Vaixell&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Vaixell"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Vaixell&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Vaixell&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Vaixell" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Vaixell" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q"><span>Pàgines especials</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Vaixell&oldid=34255208" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Vaixell&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Vaixell&id=34255208&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FVaixell"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FVaixell"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Vaixell"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Vaixell&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Vaixell&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Ship" hreflang="en"><span>Commons</span></a></li><li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikiquote mw-list-item"><a href="https://ca.wikiquote.org/wiki/Vaixell" hreflang="ca"><span>Viquidites</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q11446" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> <div id="mw-indicator-ind-100" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Llista_dels_1000_articles_fonamentals" title="Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia"><img alt="Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/30px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png" decoding="async" width="30" height="36" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/45px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/60px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 2x" data-file-width="2408" data-file-height="2896" /></a></span></div></div> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Martin_i_Soler.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5c/Martin_i_Soler.jpg/220px-Martin_i_Soler.jpg" decoding="async" width="220" height="106" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5c/Martin_i_Soler.jpg/330px-Martin_i_Soler.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5c/Martin_i_Soler.jpg/440px-Martin_i_Soler.jpg 2x" data-file-width="4164" data-file-height="2012" /></a><figcaption><a href="/wiki/Transbordador" title="Transbordador">Transbordador</a> Martin i Soler, utilitzat en la ruta entre <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a> i les <a href="/wiki/Illes_Balears" title="Illes Balears">Illes Balears</a>.</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Gas-tanker-red-norway_hg.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a9/Gas-tanker-red-norway_hg.jpg/220px-Gas-tanker-red-norway_hg.jpg" decoding="async" width="220" height="220" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a9/Gas-tanker-red-norway_hg.jpg/330px-Gas-tanker-red-norway_hg.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a9/Gas-tanker-red-norway_hg.jpg/440px-Gas-tanker-red-norway_hg.jpg 2x" data-file-width="2000" data-file-height="2000" /></a><figcaption><a href="/wiki/Metaner" title="Metaner">Metaner</a>, vaixell especialitzat en el transport de <a href="/wiki/Gas_natural" title="Gas natural">gas natural</a>.</figcaption></figure> <p>Un <b>vaixell</b>, una <b>nau</b> o un <b>navili</b>, un <b>bastiment</b> (ant. <i><a href="/wiki/Fusta_(vaixell)" title="Fusta (vaixell)">fusta</a></i>, <i>lleny</i> i altres) és una <a href="/wiki/Embarcaci%C3%B3" title="Embarcació">embarcació</a> que per dimensions, construcció i equipament és capaç de fer navegacions llargues<sup id="cite_ref-1" class="reference"><a href="#cite_note-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> per mars, llacs o rius o de realitzar-hi: transport de mercaderies o passatgers, pesca, rescat, etc. Els vaixells es diferencien de les <a href="/wiki/Barca" title="Barca">barques</a> per la major capacitat de càrrega o de transport de passatgers i per la gran autonomia del sistema de propulsió, que l'habilita per a viatges de llarga distància. Els vaixells s'han utilitzat des de l'antiguitat amb per al comerç, exploració i missions militars, era el mitjà de transport més útil per les càrregues pesants a causa de la dificultat del transport terrestre. En l'actualitat són un mitjà essencial per al transport de mercaderies i pel comerç internacional. </p><p>Hi ha vaixells de molts tipus, amb característiques de disseny diferents, adequades a les funcions a les quals van destinades. Alguns exemples destacats són els següents: </p> <ul><li>El <a href="/wiki/Transatl%C3%A0ntic" title="Transatlàntic">transatlàntic</a> <a href="/wiki/RMS_Titanic" title="RMS Titanic">RMS Titànic</a>, famós <a href="/wiki/Vaixell_de_passatgers" title="Vaixell de passatgers">vaixell de passatgers</a> enfonsat el 1912, tenia una gran capacitat de passatgers i d'instal·lacions de luxe.</li> <li>El <a href="/wiki/Portaavions" title="Portaavions">portaavions</a> <a href="/wiki/USS_Enterprise_(CV-6)" title="USS Enterprise (CV-6)">USS Enterprise (CV-6)</a>, <a href="/wiki/Vaixell_de_guerra" title="Vaixell de guerra">vaixell de guerra</a> utilitzat àmpliament per la marina dels <a href="/wiki/Estats_Units" class="mw-redirect" title="Estats Units">Estats Units</a> durant la <a href="/wiki/Segona_Guerra_Mundial" title="Segona Guerra Mundial">Segona Guerra Mundial</a>.</li></ul> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Història"><span id="Hist.C3.B2ria"></span>Història</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Vaixell&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Història"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Maler_der_Grabkammer_des_Menna_013.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c2/Maler_der_Grabkammer_des_Menna_013.jpg/220px-Maler_der_Grabkammer_des_Menna_013.jpg" decoding="async" width="220" height="129" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c2/Maler_der_Grabkammer_des_Menna_013.jpg/330px-Maler_der_Grabkammer_des_Menna_013.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c2/Maler_der_Grabkammer_des_Menna_013.jpg/440px-Maler_der_Grabkammer_des_Menna_013.jpg 2x" data-file-width="2048" data-file-height="1197" /></a><figcaption>Pintura d'un vaixell a la tomba egípcia de <a href="/wiki/Menna_(escriba)" title="Menna (escriba)">Menna</a>, datada entre el 1422 i el 1411 aC.</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Romtrireme.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/64/Romtrireme.jpg/220px-Romtrireme.jpg" decoding="async" width="220" height="153" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/64/Romtrireme.jpg/330px-Romtrireme.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/64/Romtrireme.jpg/440px-Romtrireme.jpg 2x" data-file-width="2272" data-file-height="1575" /></a><figcaption>Una <a href="/wiki/Trirrem" title="Trirrem">trirrem</a> romana en un mosaic de <a href="/wiki/Cartago" title="Cartago">Cartago</a>, <a href="/wiki/Museu_del_Bardo" title="Museu del Bardo">Museu del Bardo</a> de <a href="/wiki/Tunis" title="Tunis">Tunis</a>.</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:SkuldelevII.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/04/SkuldelevII.jpg/220px-SkuldelevII.jpg" decoding="async" width="220" height="293" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/04/SkuldelevII.jpg/330px-SkuldelevII.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/04/SkuldelevII.jpg/440px-SkuldelevII.jpg 2x" data-file-width="450" data-file-height="600" /></a><figcaption>Restes del <a href="/wiki/Buc_(n%C3%A0utica)" title="Buc (nàutica)">buc</a> d'un <a href="/w/index.php?title=Vaixell_viking&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vaixell viking (encara no existeix)">vaixell viking</a> exposat al <a href="/w/index.php?title=Vikingeskibsmuseet&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vikingeskibsmuseet (encara no existeix)">Vikingeskibsmuseet</a> (Museu de vaixells vikings) de <a href="/wiki/Roskilde" title="Roskilde">Roskilde</a>.</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Prehistòria_i_antiguitat"><span id="Prehist.C3.B2ria_i_antiguitat"></span>Prehistòria i antiguitat</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Vaixell&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Prehistòria i antiguitat"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La història dels vaixells és paral·lela a la de la humanitat. Les primeres <a href="/wiki/Embarcaci%C3%B3" title="Embarcació">embarcacions</a> conegudes es remunten al <a href="/wiki/Neol%C3%ADtic" title="Neolític">neolític</a>, fa uns deu mil anys. Aquestes primeres naus tenien una capacitat limitada: podien moure's sobre l'aigua, però això era tot. Eren utilitzades principalment per a la <a href="/wiki/Ca%C3%A7a" title="Caça">caça</a> i <a href="/wiki/Pesca" title="Pesca">pesca</a>. Les <a href="/wiki/Canoa" title="Canoa">canoes</a> monòxils més antigues trobades sovint eren tallades a partir de troncs de <a href="/wiki/Pin%C3%B2psids" class="mw-redirect" title="Pinòpsids">coníferes</a> amb <a href="/wiki/Ind%C3%BAstria_l%C3%ADtica" title="Indústria lítica">eines de pedra</a> simples. </p><p>Vers l'any <a href="/wiki/Segle_XXX_aC" title="Segle XXX aC">3000 aC</a>, a l'<a href="/wiki/Antic_Egipte" title="Antic Egipte">antic Egipte</a> ja coneixien la tècnica d'engalzar planxes de fusta per construir el <a href="/wiki/Buc_(n%C3%A0utica)" title="Buc (nàutica)">buc</a> dels vaixells.<sup id="cite_ref-AIA_2-0" class="reference"><a href="#cite_note-AIA-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Feien servir tires de teixits per mantenir junts els taulons<sup id="cite_ref-AIA_2-1" class="reference"><a href="#cite_note-AIA-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i <a href="/wiki/Papir" title="Papir">papir</a> o <a href="/wiki/Herba" title="Herba">herba</a> embotida per a segellar les juntes.<sup id="cite_ref-AIA_2-2" class="reference"><a href="#cite_note-AIA-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-3" class="reference"><a href="#cite_note-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'<a href="/wiki/Historiador" title="Historiador">historiador</a> i <a href="/wiki/Ge%C3%B2graf" class="mw-redirect" title="Geògraf">geògraf</a> <a href="/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia" title="Antiga Grècia">grec</a> <a href="/wiki/Agat%C3%A0rquides" title="Agatàrquides">Agatàrquides</a> ha documentat la utilització de vaixells al <a href="/wiki/Nil" title="Nil">Nil</a> pels primers egipcis: «Durant el pròsper període de l'<a href="/wiki/Regne_Antic_d%27Egipte" title="Regne Antic d'Egipte">Imperi Antic</a>, entre els segles <a href="/wiki/Segle_XXX_aC" title="Segle XXX aC">30</a> i <a href="/wiki/Segle_XXV_aC" title="Segle XXV aC">25 aC</a>, les fluvials del Nil es van mantenir en ordre, i els vaixells egipcis navegaven pel <a href="/wiki/Mar_Roig" class="mw-redirect" title="Mar Roig">Mar Roig</a> fins al país de la <a href="/wiki/Mirra_(planta)" class="mw-redirect" title="Mirra (planta)">mirra</a>.»<sup id="cite_ref-4" class="reference"><a href="#cite_note-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup>El primer vaixell de qual es coneix el nom data del 2613 aC: l'«Elogi de les dues terres» del <a href="/wiki/Fara%C3%B3" title="Faraó">faraó</a> del <a href="/wiki/Dinastia_IV_d%27Egipte" title="Dinastia IV d'Egipte">quarta dinastia</a> <a href="/wiki/Snefru" title="Snefru">Snefru</a>, fet de <a href="/wiki/Fusta" title="Fusta">fusta</a> de <a href="/wiki/Cedre" class="mw-redirect" title="Cedre">cedre</a>.<sup id="cite_ref-famousnomfacts_5-0" class="reference"><a href="#cite_note-famousnomfacts-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Els primers navegants van començar a utilitzar pells d'animals o teixits com <a href="/wiki/Vela_de_vaixell" title="Vela de vaixell">veles</a>. Fixades a la part superior d'un pal, aquestes veles van ampliar l'àmbit d'acció. Això va permetre als homes exploracions més llunyanes.Per exemple, fins a l'<a href="/wiki/Oceania" title="Oceania">Oceania</a> fa prop de tres mil anys. </p><p>A l'<a href="/wiki/%C3%80sia_oriental" title="Àsia oriental">Àsia oriental</a>, durant l'època de la <a href="/wiki/Dinastia_Zhou" title="Dinastia Zhou">dinastia Zhou</a> es van desenvolupar tecnologies com la del <a href="/wiki/Tim%C3%B3_(n%C3%A0utica)" class="mw-redirect" title="Timó (nàutica)">timó</a> muntat a la <a href="/wiki/Popa_(navegaci%C3%B3)" class="mw-redirect" title="Popa (navegació)">popa</a>, i durant la <a href="/wiki/Dinastia_Han" title="Dinastia Han">dinastia Han</a> una flota naval ben cuidada era un element fonamental de la força militar. Durant la <a href="/wiki/Dinastia_Ming" title="Dinastia Ming">dinastia Ming</a>, al <a href="/wiki/Segle_XV" title="Segle XV">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span></a>, el diplomàtic i explorador <a href="/wiki/Zheng_He" title="Zheng He">Zheng He</a> va reunir una de les flotes més grosses i poderoses del món. A <a href="/wiki/Pen%C3%ADnsula_de_Corea" title="Península de Corea">Corea</a>, durant el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span>, es va desenvolupar el <a href="/wiki/Vaixell_Tortuga" class="mw-redirect" title="Vaixell Tortuga">vaixell Tortuga</a>, el primer vaixell cuirassat.<sup id="cite_ref-6" class="reference"><a href="#cite_note-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Al voltant del 2000 aC, la <a href="/wiki/Civilitzaci%C3%B3_minoica" title="Civilització minoica">civilització minoica</a> de l'<a href="/wiki/Illa" title="Illa">illa</a> de <a href="/wiki/Creta" title="Creta">Creta</a> s'havia convertit en una potència naval i exercia un control efectiu de l'est de la <a href="/wiki/Mar_Mediterr%C3%A0nia" title="Mar Mediterrània">Mediterrània</a>.<sup id="cite_ref-7" class="reference"><a href="#cite_note-7"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Se sap que l'antiga <a href="/wiki/N%C3%BAbia" title="Núbia">Núbia</a> i el <a href="/wiki/Regne_d%27Axum" title="Regne d'Axum">Regne d'Axum</a> comerciaven amb l'<a href="/wiki/%C3%8Dndia" title="Índia">Índia</a>. Hi ha proves que vaixells procedents del nord-est d'Àfrica van establir rutes comercials amb l'Índia, Núbia i fins i tot amb <a href="/wiki/P%C3%A8rsia" title="Pèrsia">Pèrsia</a>, Himyar i <a href="/wiki/Antiga_Roma" title="Antiga Roma">Roma</a>.<sup id="cite_ref-8" class="reference"><a href="#cite_note-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El Regne d'Axum era conegut pels <a href="/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia" title="Antiga Grècia">antics grecs</a> per tenir ports marítims per als vaixells procedents de Grècia i el <a href="/wiki/Iemen" title="Iemen">Iemen</a>. En altres parts de la <a href="/wiki/Banya_d%27%C3%80frica" title="Banya d'Àfrica">Banya d'Àfrica</a>, el papir <a href="/wiki/Periple_de_la_Mar_Eritrea" title="Periple de la Mar Eritrea">Periple de la Mar Eritrea</a> (Περίπλους τὴς Ἐρυθράς Θαλάσσης) informa que el poble somalí comerciava a través dels ports del nord, com <a href="/wiki/Zeila" title="Zeila">Zeila</a> i <a href="/wiki/Berbera" title="Berbera">Berbera</a>, amb productes com l'<a href="/wiki/Encens" title="Encens">encens</a> i d'altres articles amb els habitants de la <a href="/wiki/Pen%C3%ADnsula" title="Península">península</a> d'<a href="/wiki/Ar%C3%A0bia" title="Aràbia">Aràbia</a> molt abans de l'arribada de l'<a href="/wiki/Islam" title="Islam">islam</a>, així com amb l'Egipte controlat per l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0" title="Imperi Romà">Imperi Romà</a>.<sup id="cite_ref-9" class="reference"><a href="#cite_note-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Gradualment els <a href="/wiki/Fen%C3%ADcia" title="Fenícia">fenicis</a> i els <a href="/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia" title="Antiga Grècia">grecs</a> van esdevenir mestres de la navegació marítima, explorant i colonitzant la Mediterrània amb vaixells <a href="/wiki/Trirrem" title="Trirrem">trirrems</a>. Al voltant de l'any <a href="/wiki/340_aC" title="340 aC">340 aC</a>, el navegant grec <a href="/wiki/P%C3%ADteas" title="Píteas">Píteas</a>, de la colònia de Massàlia (l'actual <a href="/wiki/Marsella" title="Marsella">Marsella</a>), es va aventurar a travessar l'estret de Gibraltar i va vorejar la costa gal·la fins a arribar a <a href="/wiki/Gran_Bretanya" title="Gran Bretanya">Gran Bretanya</a>.<sup id="cite_ref-10" class="reference"><a href="#cite_note-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En el decurs del <a href="/wiki/Segle_II_aC" title="Segle II aC">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ii</span> aC</a>, <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Romana" title="República Romana">Roma</a> va destruir <a href="/wiki/Imperi_Cartagin%C3%A8s" title="Imperi Cartaginès">Cartago</a> i va passar a sotmetre els <a href="/wiki/Per%C3%ADode_hel%C2%B7len%C3%ADstic" title="Període hel·lenístic">regnes hel·lens</a> de la Mediterrània oriental, de manera que aconseguí un domini complet del mar Mediterrani, que anomenaven <i><a href="/wiki/Mare_Nostrum_(regi%C3%B3_hist%C3%B2rica)" class="mw-redirect" title="Mare Nostrum (regió històrica)">Mare Nostrum</a></i>, com que va esdevenir un mar envoltat pel territori romà. El navegant grec <a href="/wiki/Eudoxe_de_C%C3%ADzic" class="mw-redirect" title="Eudoxe de Cízic">Eudoxe de Cízic</a> va navegar per l'<a href="/wiki/Oce%C3%A0_%C3%8Dndic" title="Oceà Índic">oceà Índic</a> el <a href="/wiki/118_aC" title="118 aC">118 aC</a>.<sup id="cite_ref-11" class="reference"><a href="#cite_note-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Amb uns tres-cents vaixells fent cada any la ruta entre l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0" title="Imperi Romà">Imperi Romà</a> i l'Índia, el volum d'intercanvis va arribar a ser de 300.000 tones anuals.<sup id="cite_ref-12" class="reference"><a href="#cite_note-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Abans de la introducció de la <a href="/wiki/Br%C3%BAixola" title="Brúixola">brúixola</a>, el mètode principal de navegació al mar fou la <a href="/wiki/Navegaci%C3%B3_astron%C3%B2mica" title="Navegació astronòmica">navegació astronòmica</a>. A la Xina, les primeres versions de la brúixola <a href="/wiki/Magnetisme" title="Magnetisme">magnètica</a> es van utilitzar entre el <a href="/wiki/1040" title="1040">1040</a> i el <a href="/wiki/1117" title="1117">1117</a>.<sup id="cite_ref-13" class="reference"><a href="#cite_note-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La brúixola marina, que utilitzava una agulla giratòria en una caixa seca, es va inventar a <a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a> vers l'any <a href="/wiki/1300" title="1300">1300</a>.<sup id="cite_ref-14" class="reference"><a href="#cite_note-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El poble <a href="/wiki/Suahili" title="Suahili">suahili</a> tenia diversos <a href="/wiki/Port" title="Port">ports</a> importants al llarg de la costa de l'Àfrica Oriental i el <a href="/wiki/Gran_Zimbabwe" class="mw-redirect" title="Gran Zimbabwe">Gran Zimbabwe</a>, que tenien amplis contactes comercials amb <a href="/wiki/%C3%80frica_central" title="Àfrica central">Àfrica central</a>, i també amb la costa de Kilwa.<sup id="cite_ref-15" class="reference"><a href="#cite_note-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Se sap pels historiadors que, en el seu apogeu, l'<a href="/wiki/Imperi_de_Mali" title="Imperi de Mali">Imperi de Mali</a> va construir una gran flota naval en temps de l'emperador <a href="/w/index.php?title=Gongo_M%C5%ABs%C3%A0&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gongo Mūsà (encara no existeix)">Gongo Mūsà</a> a finals del <a href="/wiki/Segle_XIII" title="Segle XIII">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span></a> i principis del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span>.<sup id="cite_ref-16" class="reference"><a href="#cite_note-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Algunes fonts àrabs descriuen el qual es podria considerar com el primer viatge a <a href="/wiki/Am%C3%A8rica" title="Amèrica">Amèrica</a> per la flota de Mali el <a href="/wiki/1311" title="1311">1311</a>, gairebé 200 anys abans de Colom.<sup id="cite_ref-17" class="reference"><a href="#cite_note-17"><span class="cite-bracket">[</span>17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="El_Renaixement">El Renaixement</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Vaixell&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: El Renaixement"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Fins al <a href="/wiki/Renaixement" title="Renaixement">Renaixement</a>, la tecnologia de navegació va evolucionar poc; era relativament primitiva. Aquesta absència d'avanç tecnològic no va impedir que algunes civilitzacions esdevinguessin potències marítimes. Els exemples inclouen les repúbliques marítimes de <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_de_G%C3%A8nova" title="República de Gènova">Gènova</a> i <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_de_Ven%C3%A8cia" title="República de Venècia">Venècia</a>, la <a href="/wiki/Lliga_Hanse%C3%A0tica" title="Lliga Hanseàtica">Lliga Hanseàtica</a>, la marina comercial catalana i la <a href="/wiki/Marina_romana_d%27Orient" title="Marina romana d'Orient">marina romana d'Orient</a>. Els <a href="/wiki/Vikings" title="Vikings">vikings</a> van utilitzar els seus <a href="/wiki/Knarr" title="Knarr">knarrs</a> i <a href="/wiki/Drakar" title="Drakar">drakars</a> per explorar <a href="/wiki/Am%C3%A8rica_del_Nord" title="Amèrica del Nord">Amèrica del Nord</a>, per comerciar a la <a href="/wiki/Mar_B%C3%A0ltica" title="Mar Bàltica">mar Bàltica</a> i per a saquejar moltes de les regions costaneres d'Europa occidental. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Santa-Maria.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d3/Santa-Maria.jpg/220px-Santa-Maria.jpg" decoding="async" width="220" height="293" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d3/Santa-Maria.jpg/330px-Santa-Maria.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d3/Santa-Maria.jpg/440px-Santa-Maria.jpg 2x" data-file-width="1224" data-file-height="1632" /></a><figcaption>Rèplica de la <a href="/wiki/Nau_(vaixell)" title="Nau (vaixell)">nau</a> Santa Maria al port de <a href="/wiki/Funchal" title="Funchal">Funchal</a>.</figcaption></figure> <p>A finals del <a href="/wiki/Segle_XIV" title="Segle XIV">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span></a>, embarcacions com la <a href="/wiki/Nau_(vaixell)" title="Nau (vaixell)">nau</a> van començar a incorporar <a href="/wiki/Castell_(n%C3%A0utica)" title="Castell (nàutica)">castells</a> a la proa i a la popa. Aquestes construccions, que al principi s'aixecaven molt per sobre del nivell de la coberta, van comportar una disminució de l'estabilitat del vaixell. Al <a href="/wiki/Segle_XV" title="Segle XV">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span></a> la <a href="/wiki/Caravel%C2%B7la" title="Caravel·la">caravel·la</a>, que podia navegar contra el vent, es va convertir en el vaixell més utilitzat. Aquest augment de <a href="/wiki/Francbord" title="Francbord">francbord</a> que van proporcionar els castells va permetre altres innovacions com els <a href="/wiki/Embornal" title="Embornal">embornals</a> i l'<a href="/wiki/Artilleria" title="Artilleria">artilleria</a> associada amb ells. </p><p>Al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span> es va generalitzar la utilització del francbord i dels embornals amb l'aparició de vaixells com els <a href="/wiki/Gali%C3%B3" title="Galió">galions</a>, on el castell de proa es redueix i retrocedeix una mica, cosa que fa la proa més lleugera i que facilita la maniobrabilitat. El <a href="/wiki/1588" title="1588">1588</a> els avenços en la maniobrabilitat i en la potència de foc introduïts als vaixells anglesos van contribuir de manera important a la derrota del que els espanyols van anomenar <i><a href="/wiki/Derrota_de_l%27Armada_Invencible" class="mw-redirect" title="Derrota de l'Armada Invencible">Armada Invencible</a></i>. </p><p>A l'Àsia, els vaixells es van desenvolupar de manera paral·lela a Europa. El <a href="/wiki/Jap%C3%B3" title="Japó">Japó</a> va utilitzar tècniques de defensa naval durant la <a href="/wiki/Invasions_mongoles_del_Jap%C3%B3" title="Invasions mongoles del Japó">invasió mongol</a> del <a href="/wiki/1281" title="1281">1281</a>. És probable que els mongols de l'època aprofitessin les tècniques de construcció naval d'europeus i asiàtics. Al Japó, durant el <a href="/wiki/Per%C3%ADode_Sengoku" title="Període Sengoku">període Sengoku</a>, del <a href="/wiki/Segle_XV" title="Segle XV">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span></a> fins al <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span>, la gran lluita per la supremacia feudal es va lliurar, en part, entre flotes costaneres de centenars d'embarcacions, incloent-hi els vaixells de guerra anomenats <a href="/w/index.php?title=Atakebune&action=edit&redlink=1" class="new" title="Atakebune (encara no existeix)">atakebune</a>. </p><p>La nau i la caravel·la es van desenvolupar a la <a href="/wiki/Pen%C3%ADnsula_Ib%C3%A8rica" title="Península Ibèrica">península Ibèrica</a>. Després de <a href="/wiki/Crist%C3%B2for_Colom" title="Cristòfor Colom">Cristòfor Colom</a>, l'<a href="/wiki/Era_de_l%27exploraci%C3%B3" title="Era de l'exploració">exploració europea</a> es va accelerar i es van establir moltes noves rutes comercials.<sup id="cite_ref-18" class="reference"><a href="#cite_note-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El <a href="/wiki/1498" title="1498">1498</a>, <a href="/wiki/Vasco_da_Gama" title="Vasco da Gama">Vasco da Gama</a> va demostrar que es podia accedir a l'<a href="/wiki/Oce%C3%A0_%C3%8Dndic" title="Oceà Índic">oceà Índic</a> des de l'<a href="/wiki/Oce%C3%A0_Atl%C3%A0ntic" title="Oceà Atlàntic">Atlàntic</a> a través del <a href="/wiki/Cap_de_Bona_Esperan%C3%A7a" title="Cap de Bona Esperança">cap de Bona Esperança</a>, arribant a l'Índia a través d'aquella ruta. Aquestes exploracions a l'Atlàntic i l'Índic van ser seguides aviat per <a href="/wiki/Fran%C3%A7a" title="França">França</a>, <a href="/wiki/Anglaterra" title="Anglaterra">Anglaterra</a> i els <a href="/wiki/Pa%C3%AFsos_Baixos" title="Països Baixos">Països Baixos</a>, que van explorar les rutes del comerç espanyol i portuguès a l'<a href="/wiki/Oce%C3%A0_Pac%C3%ADfic" title="Oceà Pacífic">oceà Pacífic</a>, arribant a <a href="/wiki/Austr%C3%A0lia" title="Austràlia">Austràlia</a> el <a href="/wiki/1606" title="1606">1606</a> i a <a href="/wiki/Nova_Zelanda" title="Nova Zelanda">Nova Zelanda</a> el <a href="/wiki/1642" title="1642">1642</a>.<sup id="cite_ref-19" class="reference"><a href="#cite_note-19"><span class="cite-bracket">[</span>19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El <a href="/wiki/1650" title="1650">1650</a>, les <a href="/wiki/Prov%C3%ADncies_Unides" title="Províncies Unides">Províncies Unides</a> (República neerlandesa) eren una potència naval important, en disposar de 16.000 vaixells mercants.<sup id="cite_ref-20" class="reference"><a href="#cite_note-20"><span class="cite-bracket">[</span>20<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span> exploradors neerlandesos com <a href="/wiki/Abel_Tasman" title="Abel Tasman">Abel Tasman</a> van explorar les costes d'Austràlia, mentre que al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span> va ser l'explorador <a href="/wiki/Anglaterra" title="Anglaterra">anglès</a> <a href="/wiki/James_Cook" title="James Cook">James Cook</a> qui va dibuixar el mapa de gran part de la <a href="/wiki/Polin%C3%A8sia" title="Polinèsia">Polinèsia</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Especialització_i_modernització"><span id="Especialitzaci.C3.B3_i_modernitzaci.C3.B3"></span>Especialització i modernització</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Vaixell&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Especialització i modernització"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Victory_Portsmouth_um_1900.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d9/Victory_Portsmouth_um_1900.jpg/220px-Victory_Portsmouth_um_1900.jpg" decoding="async" width="220" height="300" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d9/Victory_Portsmouth_um_1900.jpg/330px-Victory_Portsmouth_um_1900.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d9/Victory_Portsmouth_um_1900.jpg/440px-Victory_Portsmouth_um_1900.jpg 2x" data-file-width="2578" data-file-height="3518" /></a><figcaption>El navili de línia <i>HMS Victory</i> a <a href="/wiki/Portsmouth" title="Portsmouth">Portsmouth</a> l'any <a href="/wiki/1900" title="1900">1900</a>.</figcaption></figure> <p>Durant el període comprès entre l'antiguitat i el Renaixement, paral·lelament als vaixells de guerra, també es van desenvolupar vaixells per a la <a href="/wiki/Pesca" title="Pesca">pesca</a> i el <a href="/wiki/Comer%C3%A7" title="Comerç">comerç</a>. El comerç marítim es va veure impulsat pel desenvolupament d'empreses navilieres amb importants recursos financers. </p><p>Les <a href="/wiki/Gavarra" title="Gavarra">gavarres</a> de rius i canals, remolcades per animals de tir per un <a href="/wiki/Cam%C3%AD_de_sirga" title="Camí de sirga">camí de sirga</a> adjacent, van competir amb el <a href="/wiki/Ferrocarril" title="Ferrocarril">ferrocarril</a> fins més enllà dels primers temps de la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Industrial" title="Revolució Industrial">Revolució Industrial</a>. La <a href="/w/index.php?title=Xalana&action=edit&redlink=1" class="new" title="Xalana (encara no existeix)">xalana</a> o xelandrí, de fons pla i flexible i amb la proa i la popa arrodonides també ha estat àmpliament utilitzada per al transport fluvial i portuari de càrregues petites. El desenvolupament del comerç va anar de la mà del progrés de les exploracions, que s'autofinançaven amb els beneficis comercials que reportaven. </p><p>Durant la primera meitat del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span>, la <a href="/wiki/Marina_francesa" title="Marina francesa">Marina francesa</a> va començar a desenvolupar un nou tipus de vaixell, conegut com a <a href="/wiki/Navili_de_l%C3%ADnia" title="Navili de línia">navili de línia</a>, dotat amb setanta-quatre canons. Aquest tipus de vaixell es va convertir en l'element principal de totes les flotes de guerra europees. Aquestes naus feien 56 <a href="/wiki/Metre" title="Metre">metres</a> de <a href="/wiki/Longitud" title="Longitud">longitud</a>, portaven una tripulació d'uns 800 mariners i soldats i calia uns 2.800 <a href="/wiki/Roure" title="Roure">roures</a> i 40 <a href="/wiki/Quil%C3%B2metre" title="Quilòmetre">quilòmetres</a> de <a href="/wiki/Corda" title="Corda">corda</a> per a construir-lo. </p><p>Durant el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, la <a href="/wiki/Royal_Navy" title="Royal Navy">Royal Navy</a> va fer complir la prohibició del <a href="/wiki/Esclavitud#Comerç_negrer" title="Esclavitud">comerç d'esclaus</a>, va reprimir la <a href="/wiki/Pirateria_mar%C3%ADtima" title="Pirateria marítima">pirateria</a>, i va continuar ampliant el mapa del món. El <a href="/wiki/Cl%C3%ADper" title="Clíper">clíper</a> va ser un veler molt ràpid del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>. Només va caure en desús com a <a href="/wiki/Embarcaci%C3%B3" title="Embarcació">embarcació</a> comercial amb la introducció del <a href="/wiki/Vaixell_de_vapor" title="Vaixell de vapor">vaixell de vapor</a> i l'obertura dels <a href="/wiki/Canal_navegable" title="Canal navegable">canals</a> de <a href="/wiki/Canal_de_Suez" title="Canal de Suez">Suez</a> i de <a href="/wiki/Canal_de_Panam%C3%A0" title="Canal de Panamà">Panamà</a>. </p><p>El disseny dels vaixells es va mantenir sense canvis importants fins a finals del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>. La revolució industrial, nous mètodes de propulsió mecànica, i la capacitat de construir-ne de metall va provocar una explosió en el disseny dels vaixells. Factors com ara la recerca de vaixells més eficients, la fi dels llargs i costosos conflictes marítims i l'augment de la capacitat financera de les potències industrials van crear una allau de noves embarcacions especialitzades. Es van començar a construir vaixells per a funcions completament noves com l'extinció d'incendis, el rescat o la investigació. </p><p>En vista de tot això, la classificació dels vaixells segons la funció pot ser difícil. Fins i tot l'ús de les classificacions funcionals molt àmplies, com ara la pesca, el comerç, usos militars o l'exploració no seria adequada per a classificar la majoria dels vaixells antics. Aquesta dificultat s'incrementa perquè els termes s'apliquen tant a vaixells antics com a models nous, i sovint els vaixells moderns tenen poc en comú amb els seus predecessors. </p><p>El 2017 es va crear el primer vaixell que funciona amb un <a href="/wiki/Motor_el%C3%A8ctric" title="Motor elèctric">motor elèctric</a>. Era un vaixell de transport de mercaderies xinès que podia viatjar 50 milles marines a vuit milles per hora.<sup id="cite_ref-BI_21-0" class="reference"><a href="#cite_note-BI-21"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'empresa inventora fou la Companyia Internacional de Vaixells de Guangzhou.<sup id="cite_ref-22" class="reference"><a href="#cite_note-22"><span class="cite-bracket">[</span>22<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Classificació_i_tipologia_de_vaixell"><span id="Classificaci.C3.B3_i_tipologia_de_vaixell"></span>Classificació i tipologia de vaixell</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Vaixell&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Classificació i tipologia de vaixell"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Amerigo_vespucci_1976_nyc_aufgetakelt.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6a/Amerigo_vespucci_1976_nyc_aufgetakelt.jpg/220px-Amerigo_vespucci_1976_nyc_aufgetakelt.jpg" decoding="async" width="220" height="147" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6a/Amerigo_vespucci_1976_nyc_aufgetakelt.jpg/330px-Amerigo_vespucci_1976_nyc_aufgetakelt.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6a/Amerigo_vespucci_1976_nyc_aufgetakelt.jpg/440px-Amerigo_vespucci_1976_nyc_aufgetakelt.jpg 2x" data-file-width="1708" data-file-height="1140" /></a><figcaption>Un <a href="/wiki/Vaixell_de_vela" title="Vaixell de vela">vaixell de vela</a> italià, l'Amerigo Vespucci </figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Maersk_Tokyo_Port_Botany.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2c/Maersk_Tokyo_Port_Botany.jpg/220px-Maersk_Tokyo_Port_Botany.jpg" decoding="async" width="220" height="300" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2c/Maersk_Tokyo_Port_Botany.jpg/330px-Maersk_Tokyo_Port_Botany.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2c/Maersk_Tokyo_Port_Botany.jpg/440px-Maersk_Tokyo_Port_Botany.jpg 2x" data-file-width="1451" data-file-height="1981" /></a><figcaption>Un vaixell <a href="/wiki/Portacontenidors" title="Portacontenidors">portacontenidors</a> sortint del port de <a href="/wiki/Sydney" title="Sydney">Sydney</a>.</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:F805_Evertsen.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/37/F805_Evertsen.jpg/220px-F805_Evertsen.jpg" decoding="async" width="220" height="175" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/37/F805_Evertsen.jpg/330px-F805_Evertsen.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/37/F805_Evertsen.jpg/440px-F805_Evertsen.jpg 2x" data-file-width="800" data-file-height="637" /></a><figcaption><a href="/wiki/Fragata" title="Fragata">Fragata</a>, vaixell de guerra lleuger, <i>Eversten</i> de la marina holandesa.</figcaption></figure> <p>Els vaixells són difícils de classificar, especialment perquè hi ha molts criteris possibles que es poden utilitzar per fer-ho. Una primera classificació es basaria en el tipus de propulsió utilitzada, i ens permetria agrupar els vaixells en dos grans grups els <a href="/wiki/Veler" class="mw-redirect" title="Veler">velers</a> i els vaixells de motor. Els velers són vaixells que només compten amb la propulsió que proporcionen el seu <a href="/wiki/Vela_de_vaixell" title="Vela de vaixell">velam</a>, mentre que l'altre grup inclouria tots els que disposen d'un <a href="/wiki/Motor" title="Motor">motor</a> mecànic com a propulsor, també els velers que incorporen un motor auxiliar. </p><p>Altres sistemes de classificació existents utilitzen criteris com per exemple: </p> <ul><li>El nombre de <a href="/wiki/Buc_(n%C3%A0utica)" title="Buc (nàutica)">bucs</a>, tenim monobucs, <a href="/wiki/Catamar%C3%A0" title="Catamarà">catamarans</a>, trimarans, etc.</li> <li>La forma i la mida poden donar categories com <i>vela lleugera</i>, vaixells amb <a href="/wiki/Quilla_(n%C3%A0utica)" title="Quilla (nàutica)">quilla</a>, <a href="/wiki/Trencagel" class="mw-redirect" title="Trencagel">trencagels</a>, etc.</li> <li>El material de construcció utilitzat: <a href="/wiki/Acer" title="Acer">acer</a>, <a href="/wiki/Alumini" title="Alumini">alumini</a>, <a href="/wiki/Fusta" title="Fusta">fusta</a>, <a href="/wiki/Fibra_de_vidre" title="Fibra de vidre">fibra de vidre</a> o plàstic.</li> <li>El tipus de propulsió: humà, mecànic, velam.</li> <li>L'època d'aparició: trirrems de l'<a href="/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia" title="Antiga Grècia">antiga Grècia</a>, <a href="/wiki/Gali%C3%B3" title="Galió">Galions</a> del <a href="/wiki/Segle_XVI" title="Segle XVI">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span></a>...</li> <li>L'origen geogràfic, molts vaixells són associats a regions concretes, com per exemple el <a href="/wiki/Junc_(embarcaci%C3%B3)" title="Junc (embarcació)">junc</a> de la <a href="/wiki/Xina" title="Xina">Xina</a> o la pinaça del nord d'Europa.</li> <li>El fabricant, la sèrie o la classe.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Vaixells_de_passatgers">Vaixells de passatgers</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Vaixell&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Vaixells de passatgers"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Vaixell_de_passatgers" title="Vaixell de passatgers">Vaixell de passatgers</a></div> <p>Poden ser d'esbarjo, vaixells particulars que són propietat d'una persona qualsevol i aquesta persona pot fer-ne l'ús que en vulgui; <i>transbordadors</i> o <a href="/wiki/Ferri" class="mw-redirect" title="Ferri">ferris</a> vaixells que s'usen per a transportar viatgers d'un indret a un altre, són de línia regular, poden transportar vehicles i el seu viatge és de menys de 24 hores; o creuers, vaixells per a fer recorreguts més llargs on els viatges són de més de 24 hores, normalment d'una setmana, i van aturant-se en diferents llocs per a poder visitar les ciutats on para. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Vaixells_de_càrrega"><span id="Vaixells_de_c.C3.A0rrega"></span>Vaixells de càrrega</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Vaixell&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Vaixells de càrrega"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Vaixell_de_c%C3%A0rrega" title="Vaixell de càrrega">Vaixell de càrrega</a></div> <p>Destinats al transport de càrrega i mercaderies, n'hi ha de diversos tipus en funció de la càrrega i característiques. Per exemple un <a href="/wiki/Vaixell_de_c%C3%A0rrega_a_granel" title="Vaixell de càrrega a granel">vaixell de càrrega a granel</a> transporta productes sòlids sense envasar, com els cereals, la fusta, ciment, etc. Mentre que un vaixell <i><a href="/wiki/Ro-ro" title="Ro-ro">ro-ro</a></i> està especialitzat en càrrega horitzontal amb vehicles, remolcs o camions. Els <a href="/wiki/Portacontenidors" title="Portacontenidors">portacontenidors</a> són els encarregats de transportar els contenidors on es guarden les mercaderies de port en port. Els <a href="/wiki/Petrolier" title="Petrolier">petroliers</a> transporten petroli i altres derivats del petroli. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Vaixells_de_guerra">Vaixells de guerra</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Vaixell&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Vaixells de guerra"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Vaixell_de_guerra" title="Vaixell de guerra">Vaixell de guerra</a></div> <p>Són vaixells pertanyents a la força naval d'un país que són utilitzats per a la defensa o l'atac des del mar. Normalment van equipats amb diferents classes d'armaments, des de canons i càrregues de profunditat a míssils i aeronaus. N'hi ha diferents tipus, segons l'ús específic a què són destinats: <a href="/wiki/Fragata_(vaixell)" class="mw-redirect" title="Fragata (vaixell)">fragates</a>, <a href="/wiki/Cuirassat" title="Cuirassat">cuirassats</a>, <a href="/wiki/Creuer_(vaixell_de_guerra)" title="Creuer (vaixell de guerra)">creuers</a>, <a href="/wiki/Portaavions" title="Portaavions">portaavions</a>, <a href="/wiki/Destructor" title="Destructor">destructors</a>, etc. Els <a href="/wiki/Submar%C3%AD" title="Submarí">submarins</a>, encara que poden anar per sota l'aigua, també es consideren vaixells. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Vaixells_de_pesca">Vaixells de pesca</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Vaixell&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Vaixells de pesca"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Vaixell_pesquer" title="Vaixell pesquer">Vaixell pesquer</a></div> <p>Són també vaixells particulars que s'usen per a pescar aliment en forma de peix i marisc. N'hi ha de dos tipus: els <i>bous</i>, que són els vaixells que pesquen de dia i fan servir una tècnica d'arrossegament o ròssec amb xarxa per a pescar els peixos; i els <i>teranyines</i>, que pesquen de nit i fan servir un gran focus de llum molt potent per atraure els peixos a la superfície de l'aigua i poder-los pescar. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Arquitectura">Arquitectura</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Vaixell&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Arquitectura"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Alguns dels components típics dels vaixells són presents sigui quina sigui la mida o el propòsit, tots tenen algun tipus de buc i algun sistema de propulsió, que pot anar des dels <a href="/wiki/Rem_(objecte)" title="Rem (objecte)">rems</a> fins a un <a href="/wiki/Reactor_nuclear" title="Reactor nuclear">reactor nuclear</a>. La majoria dels vaixells tenen algun tipus de sistema de direcció. Altres característiques són comunes, però no universals, com per exemple els compartiments, la bodega, una superestructura, i equips com ara àncores i cabrestants. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Buc">Buc</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Vaixell&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Buc"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:MS_Brombachsee.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/30/MS_Brombachsee.jpg/220px-MS_Brombachsee.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/30/MS_Brombachsee.jpg/330px-MS_Brombachsee.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/30/MS_Brombachsee.jpg/440px-MS_Brombachsee.jpg 2x" data-file-width="2950" data-file-height="2213" /></a><figcaption>El <i>MS Brombachsee</i>, el trimarà de passatgers més gran d'Europa al <a href="/w/index.php?title=Brombachsee&action=edit&redlink=1" class="new" title="Brombachsee (encara no existeix)">Brombachsee</a> de <a href="/wiki/Baviera" title="Baviera">Baviera</a>.</figcaption></figure> <p>Per tal que un vaixell suri és necessari que el seu pes sigui més petit que el del pes de l'aigua que desplaça el seu <a href="/wiki/Buc_(n%C3%A0utica)" title="Buc (nàutica)">buc</a> (seguint el <a href="/wiki/Principi_d%27Arquimedes" title="Principi d'Arquimedes">principi d'Arquimedes</a>). Hi ha molts tipus de bucs i poden ser senzills o molt sofisticats com els dels velers de la <a href="/wiki/Copa_Am%C3%A8rica_de_vela" title="Copa Amèrica de vela">Copa Amèrica de vela</a>. La configuració més habitual és d'un sol buc (<a href="/wiki/Monobuc" title="Monobuc">monobuc</a>), però també existeixen els bucs dobles com en el cas dels <a href="/wiki/Catamar%C3%A0" title="Catamarà">catamarans</a> o triples en el cas dels <a href="/wiki/Trimar%C3%A0" title="Trimarà">trimarans</a>. Més de tres bucs és una configuració molt poc habitual, però alguns vaixells experimentals poden arribar a tenir-ne cinc. En els casos amb múltiples bucs, aquests s'acostumen a situar en paral·lel i units per braços rígids. </p><p>Al buc es poden diferenciar diferents parts: la <a href="/wiki/Proa" title="Proa">proa</a> és la part davantera, molts incorporen un <a href="/w/index.php?title=Bulb_(n%C3%A0utica)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bulb (nàutica) (encara no existeix)">bulb</a> que en sobresurt, la <a href="/wiki/Quilla_(n%C3%A0utica)" title="Quilla (nàutica)">quilla</a> és a la part inferior del buc, la <a href="/wiki/Popa_(navegaci%C3%B3)" class="mw-redirect" title="Popa (navegació)">popa</a> és la part posterior, molts tenen una superfície plana a popa coneguda com a <a href="/wiki/Espill_(n%C3%A0utica)" class="mw-redirect" title="Espill (nàutica)">espill</a> o estampa. Alguns apèndixs habituals del buc són l'<a href="/wiki/H%C3%A8lix" class="mw-redirect mw-disambig" title="Hèlix">hèlix</a> per a la propulsió, el <a href="/wiki/Tim%C3%B3_(n%C3%A0utica)" class="mw-redirect" title="Timó (nàutica)">timó</a> per a les maniobres, o els estabilitzadors per disminuir els moviments laterals (de rotació). Altres característiques del casc poden estar relacionades amb l'activitat del vaixell, es poden citar les arts de pesca o el receptacle del <a href="/wiki/Sonar" title="Sonar">sonar</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Propulsió"><span id="Propulsi.C3.B3"></span>Propulsió</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Vaixell&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Propulsió"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El sistema més senzill és el rem, que utilitza la propulsió a partir de l'esforç físic humà, però a partir de certes dimensions cal combinar-lo altres mitjans. L'ús de la <a href="/wiki/Vela_de_vaixell" title="Vela de vaixell">vela</a>, que permet aprofitar la força del vent, es va descobrir fa cinc mil anys<sup id="cite_ref-MMB_23-0" class="reference"><a href="#cite_note-MMB-23"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i va permetre una evolució que durant els darrers segles ha permès la construcció de màquines molt grans i complexes. A principis del <a href="/wiki/Segle_XIX" title="Segle XIX">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span></a> es va desenvolupar la propulsió mecànica amb el descobriment de la <a href="/wiki/M%C3%A0quina_de_vapor" title="Màquina de vapor">màquina de vapor</a>, que durant força temps va conviure amb la navegació a vela fins a imposar-se definitivament en un procés que fou paral·lel a la introducció del metall en la construcció dels bucs, cosa que permeté la construcció de vaixells més grans, sòlids i segurs. Les màquines de vapor van ser desplaçades per les <a href="/wiki/Turbina_de_vapor" title="Turbina de vapor">turbines de vapor</a> i els <a href="/wiki/Motors_de_combusti%C3%B3_interna" class="mw-redirect" title="Motors de combustió interna">motors de combustió interna</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Tecnologia_a_bord">Tecnologia a bord</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Vaixell&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Tecnologia a bord"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'equipament dels vaixells moderns ve estipulat pel <a href="/wiki/Conveni_SOLAS" title="Conveni SOLAS">conveni SOLAS</a>, tractat internacional que regula els estàndards de seguretat. La primera versió d'aquest es va realitzar l'any 1914 com a resposta a l'enfonsament del transatlàntic <a href="/wiki/RMS_Titanic" title="RMS Titanic">RMS <i>Titanic</i></a>. Aquest text estipulava el nombre de bots salvavides i altra material i procediment de seguretat, incloent guàrdies contínues d'escolta radiofònica.<sup id="cite_ref-24" class="reference"><a href="#cite_note-24"><span class="cite-bracket">[</span>24<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La tecnologia principal de comunicació marítima és la <a href="/wiki/R%C3%A0dio" title="Ràdio">ràdio</a> <a href="/wiki/VHF" title="VHF">VHF</a>, utilitzada àmpliament des de principis del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>. Aquesta es fa servir tant per a comunicacions regulars com en casos d'emergència. Els estàndards i aparells utilitzats han anat evolucionat especialment cap a l'automatització en la transmissió de dades. Les ràdios VHF recents incorporen senyals digitals que envien el <a href="/wiki/N%C3%BAmero_d%27Identificaci%C3%B3_del_Servei_M%C3%B2bil_Mar%C3%ADtim" title="Número d'Identificació del Servei Mòbil Marítim">Número d'Identificació del Servei Mòbil Marítim</a> que identifica cada estació de ràdio, ja sigui d'una embarcació, estació terrestre, ajuda de navegació o fins i tot radiobalises. El desenvolupament més recent en aquest sentit és el <a href="/wiki/Sistema_d%27Identificaci%C3%B3_Autom%C3%A0tica" title="Sistema d'Identificació Automàtica">Sistema d'Identificació Automàtica</a> (o AIS en anglès) que s'està implementant des del 2004. Aquest transmet informació sobre les embarcacions de forma automatitzada, amb l'objectiu d'evitar col·lisions i optimitzar el trànsit marítim. </p><p>Els vaixells moderns utilitzen múltiples sistemes electrònics de navegació i comunicacions per tal d'augmentar la seguretat i facilitar la <a href="/wiki/Navegaci%C3%B3" title="Navegació">navegació</a>. Estan àmpliament difosos els sistemes de <a href="/wiki/Navegaci%C3%B3_per_sat%C3%A8l%C2%B7lit" class="mw-redirect" title="Navegació per satèl·lit">navegació per satèl·lit</a> <a href="/wiki/GPS" class="mw-redirect" title="GPS">GPS</a>, cartes de navegació digitals i múltiples sensors addicionals. Molts vaixells compten també amb comunicacions per <a href="/wiki/Sat%C3%A8l%C2%B7lit_artificial" title="Satèl·lit artificial">satèl·lit</a> que permeten connexió de veu i de dades amb <a href="/wiki/Internet" title="Internet">internet</a> i <a href="/wiki/Correu_electr%C3%B2nic" title="Correu electrònic">correu electrònic</a>. Alguns exemples de sistemes de comunicació marítima per satèl·lit són el <a href="/w/index.php?title=Cospas-Sarsat&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cospas-Sarsat (encara no existeix)">Cospas-Sarsat</a> i el sistema <a href="/w/index.php?title=Inmarsat_C&action=edit&redlink=1" class="new" title="Inmarsat C (encara no existeix)">Inmarsat C</a>; el primer té una cobertura de tot el globus terrestre i el sistema Inmarsat-C té una cobertura de les latituds 70°N i 70°S, cosa que permet mantenir la comunicació durant les travesses. Aquests sistemes són components del GMSS (<a href="/w/index.php?title=Sistema_mundial_de_socors_i_seguretat_mar%C3%ADtima&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sistema mundial de socors i seguretat marítima (encara no existeix)">Sistema mundial de socors i seguretat marítima</a>, SMSS). Un aspecte important d'aquests sistemes és que permeten la utilització de les radiobalises EPIR (són sistemes de localització de sinistres). </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Característiques"><span id="Caracter.C3.ADstiques"></span>Característiques</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Vaixell&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: Característiques"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Un vaixell és una màquina complexa que combinant materials, tècniques constructives i el disseny de les formes adients, suri, pugui suportar a sobre un pes mínim sense bolcar, que tingui capacitat de govern i propulsió, i s'adapti al medi on hagi de ser emprat, ja sigui un riu, aigües interiors o mar obert.<sup id="cite_ref-MMB_23-1" class="reference"><a href="#cite_note-MMB-23"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Parts_d'un_vaixell"><span id="Parts_d.27un_vaixell"></span>Parts d'un vaixell</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Vaixell&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: Parts d'un vaixell"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Lod_Schema.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Lod_Schema.png/444px-Lod_Schema.png" decoding="async" width="444" height="333" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/70/Lod_Schema.png 1.5x" data-file-width="640" data-file-height="480" /></a><figcaption>Parts bàsiques d'una embarcació. 1. Proa. 2. Bulb de proa. 3. Àncora. 4 Costat de Babord. 5. Hèlix. 6. Popa. 7. Xemeneia. 8. Superestructura. 9. Coberta.</figcaption></figure> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Glossari_de_termes_n%C3%A0utics" title="Glossari de termes nàutics">Glossari de termes nàutics</a></div> <ul><li><a href="/wiki/Castell_(n%C3%A0utica)" title="Castell (nàutica)">Castellatge</a></li> <li><a href="/wiki/Roda" title="Roda">Roda</a> i <a href="/wiki/Codast" title="Codast">codast</a></li> <li><a href="/wiki/Entrepont" class="mw-redirect" title="Entrepont">Entrepont</a></li> <li><a href="/wiki/Carena_(n%C3%A0utica)" title="Carena (nàutica)">Carena</a></li> <li><a href="/wiki/%C3%80ncora" title="Àncora">Àncora</a></li> <li><a href="/wiki/Boia" title="Boia">Boia</a></li> <li>Mastelers</li> <li><a href="/wiki/Buc_(n%C3%A0utica)" title="Buc (nàutica)">Buc</a>: cos del vaixell <ul><li><a href="/wiki/Proa" title="Proa">Proa</a>: Part del davant</li> <li><a href="/wiki/Popa_(navegaci%C3%B3)" class="mw-redirect" title="Popa (navegació)">Popa</a>: Part del darrere</li> <li><a href="/wiki/Babord" title="Babord">Babord</a>: Part esquerra mirant a proa</li> <li><a href="/wiki/Estribord" title="Estribord">Estribord</a>: Part dreta mirant a proa</li> <li><a href="/wiki/Coberta_de_vaixell" title="Coberta de vaixell">Coberta</a></li></ul></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Vaixell&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-1"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-1">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFSalvador2010"><span style="font-variant: small-caps;">Salvador</span>, Jordi. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120"><i>Paraules de mar</i></a>.  Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2010 [Consulta: 25 març 2014].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Paraules+de+mar&rft.aulast=Salvador&rft.aufirst=Jordi&rft.date=2010&rft.pub=TERMCAT%2C+Centre+de+Terminologia&rft.place=Barcelona&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.termcat.cat%2Fca%2FDiccionaris_En_Linia%2F120"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-AIA-2"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-AIA_2-0">2,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-AIA_2-1">2,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-AIA_2-2">2,2</a></sup></span> <span class="reference-text">Ward, Cheryl. "World's Oldest Planked Boats," a la revista <i>Archaeology</i> (Volum 54, Num. 3, Maig/Juny 2001). Archaeological Institute of America. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.archaeology.org/0105/abstracts/abydos3.html">Archaeology.org</a></span> </li> <li id="cite_note-3"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-3">↑</a></span> <span class="reference-text">Els primers vaixells egipcis coneguts daten del 3000 AC i van ser trobats a <a href="/wiki/Abidos" title="Abidos">Abidos</a> el 1991. Es tractava de taulons units per cordes. Vaixells similars que daten del 2600 aC es van trobar el 1954 i 1987 a la <a href="/wiki/Pir%C3%A0mide_de_Kheops" class="mw-redirect" title="Piràmide de Kheops">Piràmide de Kheops</a> a <a href="/wiki/Guiza" title="Guiza">Guiza</a>. El 1894, altres vaixells egipcis compostos per taulers units van ser trobats a <a href="/wiki/Dashur" title="Dashur">Dashur</a>. Vegeu: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.abc.se/~m10354/uwa/wreckmed.htm#Khufu">ABC.se</a></span> </li> <li id="cite_note-4"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-4">↑</a></span> <span class="reference-text">Schoff, Wilfred Harvey, traductor i el secretari del Commercial Museum of Philadelphia, amb un pròleg de W. P. Wilson, Sc. Director dels The Philadelphia Museums. <i>Periplus of the Erythraean Sea: Travel and Trade in the Indian Ocean by a Merchant of the First Century, Translated from the Greek and Annotated.</i> (Primera edició 1912, <a href="/wiki/Nova_York" title="Nova York">Nova York</a>, Longmans, Green and Co.) Reimprès el 1995, <a href="/wiki/Nova_Delhi" title="Nova Delhi">Nova Delhi</a>: Munshiram Monoharlal editorials, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/81-215-0699-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/81-215-0699-9">ISBN 81-215-0699-9</a> .</span> </li> <li id="cite_note-famousnomfacts-5"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-famousnomfacts_5-0">↑</a></span> <span class="reference-text">Anzovin, Steven, <i>Famous First Facts: A Record of First Happenings, Discoveries, and Inventions in World History</i>, H.W. Wilson (2000), <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-8242-0958-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-8242-0958-3">ISBN 0-8242-0958-3</a>. Pàgina 385: <i>Reference to a ship with a name appears in an inscription of 2613 BCE that recounts the shipbuilding achievements of the fourth-dynasty Egyptian pharaoh Sneferu. He was recorded as the builder of a cedarwood vessel called "Praise of the Two Lands."</i></span> </li> <li id="cite_note-6"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-6">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.koreanhero.net/en/TurtleShip.htm">Admiral Yi Sun-sin - A Korean Hero. The “Turtle Ship”</a>, Korean Spirit and Culture Promotion Project</span> </li> <li id="cite_note-7"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-7">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.britannica.com/EBchecked/topic/384401/Minoan-civilization">Minoan civilization</a>. Encyclopædia Britannica.</span> </li> <li id="cite_note-8"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-8">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130123223427/http://www.dskmariam.org/artsandlitreature/litreature/pdf/aksum.pdf">Aksum An African Civilization of Late Antiquity by Stuart Munro-Hay</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.dskmariam.org/artsandlitreature/litreature/pdf/aksum.pdf">original</a> el 2013-01-23. [Consulta: 17 juliol 2010].</span></span> </li> <li id="cite_note-9"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-9">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal"> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/?id=2Nu918tYMB8C&pg=PA13&lpg=PA13&dq=medieval+Somali+sailors"><i>Cultures and Customs of Somalia</i></a>.  Books.google.com, 2001. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780313313332" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780313313332">ISBN 9780313313332</a></span> [Consulta: 17 juny 2010].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Cultures+and+Customs+of+Somalia&rft.date=2001&rft.pub=Books.google.com&rft.isbn=9780313313332&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3D2Nu918tYMB8C%26pg%3DPA13%26lpg%3DPA13%26dq%3Dmedieval%2BSomali%2Bsailors"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-10"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-10">↑</a></span> <span class="reference-text">Encyclopædia Britannica (1911). "Navigation". Encyclopædia Britannica (11a edició) 19. Ed. Chisholm, Hugh. 703</span> </li> <li id="cite_note-11"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-11">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.unesco.org/csi/pub/source/alex5.htm">Greatest emporium in the world</a>, CSI, UNESCO.</span> </li> <li id="cite_note-12"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-12">↑</a></span> <span class="reference-text">"<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.iveybusinessjournal.com/article.asp?intPrintable=1&intArticle_ID=832">The Origins of Globalization</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20100726101616/http://www.iveybusinessjournal.com/article.asp?intPrintable=1&intArticle_ID=832">Arxivat</a> 2010-07-26 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.", Ivey Business Journal.</span> </li> <li id="cite_note-13"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-13">↑</a></span> <span class="reference-text">Li Shu-hua, “Origine de la Boussole 11. Aimant et Boussole,” <i>Isis</i>, Vol. 45, No. 2. (Jul., 1954), p.181</span> </li> <li id="cite_note-14"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-14">↑</a></span> <span class="reference-text">Frederic C. Lane, “The Economic Meaning of the Invention of the Compass,” <i>The American Historical Review</i>, Vol. 68, No. 3. (Abril, 1963), p.615ff.</span> </li> <li id="cite_note-15"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-15">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFHallSilliman2006"><span style="font-variant: small-caps;">Hall</span>, Martin; <span style="font-variant: small-caps;">Silliman</span>, Stephen W. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/?id=cmaTt05CJ3wC&pg=PA242&lpg=PA242&dq=Great+Zimbabwe,+trade+port"><i>Historical Archaeology</i></a>.  Books.google.com, 2006. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9781405107518" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9781405107518">ISBN 9781405107518</a></span> [Consulta: 21 abril 2009].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Historical+Archaeology&rft.aulast=Hall&rft.aufirst=Martin&rft.date=2006&rft.pub=Books.google.com&rft.isbn=9781405107518&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3DcmaTt05CJ3wC%26pg%3DPA242%26lpg%3DPA242%26dq%3DGreat%2BZimbabwe%2C%2Btrade%2Bport"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-16"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-16">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20091130172609/http://www.texancultures.utsa.edu/publications/exploration/chapternine.htm">Texancultures.utsa.edu</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.texancultures.utsa.edu/publications/exploration/chapternine.htm">original</a> el 2009-11-30. [Consulta: 17 juliol 2010].</span></span> </li> <li id="cite_note-17"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-17">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFJoan_Baxter2000"><span style="font-variant: small-caps;">Joan Baxter</span>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://news.bbc.co.uk/2/hi/africa/1068950.stm">"Africa's 'greatest explorer'"</a>».  <i><a href="/wiki/BBC_News" title="BBC News">BBC News</a></i>, 13-12-2000. [Consulta: 12 febrer 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-18"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-18">↑</a></span> <span class="reference-text">"<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.discoverychannel.co.uk/ships/golden_age_of_shipping/golden_age_of_shipping/index.shtml">The European Golden Age of Shipping</a>". Discovery Channel.</span> </li> <li id="cite_note-19"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-19">↑</a></span> <span class="reference-text">Love, Ronald S., "Maritime exploration in the age of discovery, 1415-1800", Greenwood guides to historic events, 1500-1900, Greenwood Publishing Group, 2006, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-313-32043-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-313-32043-8">ISBN 0-313-32043-8</a></span> </li> <li id="cite_note-20"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-20">↑</a></span> <span class="reference-text">"<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.digitalhistory.uh.edu/database/article_display_printable.cfm?HHID=682">The Middle Colonies: New York </a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120114182245/http://www.digitalhistory.uh.edu/database/article_display_printable.cfm?HHID=682">Arxivat</a> 2012-01-14 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.". Digital History.</span> </li> <li id="cite_note-BI-21"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-BI_21-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFCalcuttawala2017"><span style="font-variant: small-caps;">Calcuttawala</span>, Zainab «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://uk.businessinsider.com/china-just-launched-the-worlds-first-electric-cargo-ship-2017-12">China just launched the world's first electric cargo ship</a>». <i>Business Insider</i>, 08-12-2017 [Consulta: 12 desembre 2017].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20180520202216/http://uk.businessinsider.com/china-just-launched-the-worlds-first-electric-cargo-ship-2017-12">Arxivat</a> 20 de maig 2018 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-22"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-22">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.chinadaily.com.cn/business/2017-11/14/content_34511312.htmC">Fully electric cargo ship launched in Guangzhou</a>». <i>China Daily</i>, 14-11-2017 [Consulta: 12 desembre 2017].</span></span> </li> <li id="cite_note-MMB-23"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-MMB_23-0">23,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-MMB_23-1">23,1</a></sup></span> <span class="reference-text">Museu Marítim de Barcelona, panells informatius</span> </li> <li id="cite_note-24"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-24">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal"> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://archive.org/details/textofconvention00inte"><i>Text of the Convention for the Safety of Life at Sea, Signed at London, gener 20, 1914 [with Translation.</i></a>].  Londres: His Majesty's Stationery Office by Harrison and Sons, 1914.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Text+of+the+Convention+for+the+Safety+of+Life+at+Sea%2C+Signed+at+London%2C+gener+20%2C+1914+%5Bwith+Translation.%5D&rft.date=1914&rft.pub=His+Majesty%27s+Stationery+Office+by+Harrison+and+Sons&rft.place=Londres&rft_id=http%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Ftextofconvention00inte"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també"><span id="Vegeu_tamb.C3.A9"></span>Vegeu també</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Vaixell&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Vegeu també"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_dels_vaixells" title="Història dels vaixells">Història dels vaixells</a></li> <li><a href="/wiki/Nomenclatura_de_vaixells_antics" title="Nomenclatura de vaixells antics">Nomenclatura de vaixells antics</a></li> <li><a href="/wiki/Batiscaf" title="Batiscaf">Batiscaf</a>.</li> <li><a href="/wiki/Palanca_(passera)" title="Palanca (passera)">Palanca (passera)</a>.</li> <li><a href="/wiki/Banderes_de_senyalitzaci%C3%B3_mar%C3%ADtima" title="Banderes de senyalització marítima">Banderes de senyalització marítima</a>.</li> <li><a href="/wiki/Fredrik_Henrik_af_Chapman" title="Fredrik Henrik af Chapman">Fredrik Henrik af Chapman</a></li> <li><a href="/wiki/Simulacre_d%27assemblea" title="Simulacre d'assemblea">Simulacre d'assemblea</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Vaixell&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: Bibliografia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="refbegin" style="margin-left:1.5em;-moz-column-count:2; -webkit-column-count:2; column-count:2;"> <ul><li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFAnzovin2000"><span style="font-variant: small-caps;">Anzovin</span>, Steven. <i>Famous First Facts (edició internacional)</i>.  H. W. Wilson Company, 2000. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0824209583" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0824209583">ISBN 0824209583</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Famous+First+Facts+%28edici%C3%B3+internacional%29&rft.aulast=Anzovin&rft.aufirst=Steven&rft.date=2000&rft.pub=H.+W.+Wilson+Company&rft.isbn=0824209583"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFBowditch2002"><a href="/wiki/Nathaniel_Bowditch" title="Nathaniel Bowditch"><span style="font-variant: small-caps;">Bowditch</span>, Nathaniel</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.irbs.com/bowditch/"><i>The American Practical Navigator</i></a>.  Bethesda (Maryland): <a href="/w/index.php?title=National_Imagery_and_Mapping_Agency&action=edit&redlink=1" class="new" title="National Imagery and Mapping Agency (encara no existeix)">National Imagery and Mapping Agency</a>, 2002. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0939837544" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0939837544">ISBN 0939837544</a></span> [Consulta: 1r juliol 2009].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+American+Practical+Navigator&rft.aulast=Bowditch&rft.aufirst=Nathaniel&rft.date=2002&rft.pub=%5B%5BNational+Imagery+and+Mapping+Agency%5D%5D&rft.place=Bethesda+%28Maryland%29&rft.isbn=0939837544&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.irbs.com%2Fbowditch%2F"><span style="display: none;"> </span></span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070624193729/http://www.irbs.com/bowditch/">Arxivat</a> 2007-06-24 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFCentral_Intelligence_Agency2007"><a href="/wiki/Central_Intelligence_Agency" class="mw-redirect" title="Central Intelligence Agency"><span style="font-variant: small-caps;">Central Intelligence Agency</span></a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/index.html"><i>CIA World Factbook 2008</i></a>.  Skyhorse Publishing, 2007. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1602390800" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1602390800">ISBN 1602390800</a></span> [Consulta: 22 febrer 2008].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=CIA+World+Factbook+2008&rft.aulast=Central+Intelligence+Agency&rft.date=2007&rft.pub=Skyhorse+Publishing&rft.isbn=1602390800&rft_id=https%3A%2F%2Fwww.cia.gov%2Flibrary%2Fpublications%2Fthe-world-factbook%2Findex.html"><span style="display: none;"> </span></span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080812233855/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/index.html">Arxivat</a> 2008-08-12 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFChatterton1915"><span style="font-variant: small-caps;">Chatterton</span>, Edward Keble. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=C-cVAAAAMAAJ&printsec=títolpage"><i>Sailing Ships and Their Story: The Story of Their Development from the Earliest Times to the Present Day</i></a>.  Filadèlfia: J.B. Lippincott Company, 1915 [Consulta: 2 octubre 2008].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Sailing+Ships+and+Their+Story%3A+The+Story+of+Their+Development+from+the+Earliest+Times+to+the+Present+Day&rft.aulast=Chatterton&rft.aufirst=Edward+Keble&rft.date=1915&rft.pub=J.B.+Lippincott+Company&rft.place=Filad%C3%A8lfia&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DC-cVAAAAMAAJ%26printsec%3Dt%C3%ADtolpage"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFCotterillLittle1868"><span style="font-variant: small-caps;">Cotterill</span>, Charles Clement; <span style="font-variant: small-caps;">Little</span>, Edward Delanoy. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=j1wBAAAAQAAJ&printsec=frontcover"><i>Ships and sailors, ancient and modern</i></a>.  Londres: Seeley, Jackson and Halliday, 1868.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Ships+and+sailors%2C+ancient+and+modern&rft.aulast=Cotterill&rft.aufirst=Charles+Clement&rft.date=1868&rft.pub=Seeley%2C+Jackson+and+Halliday&rft.place=Londres&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3Dj1wBAAAAQAAJ%26printsec%3Dfrontcover"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFCutler,_Thomas_J.1999"><span style="font-variant: small-caps;">Cutler, Thomas J.</span>. <i>The Bluejacket's Manual (Bluejacket's Manual, 22a ed.)</i>.  Annapolis (Maryland): Naval Institute Press, 1999. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1-55750-065-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1-55750-065-7">ISBN 1-55750-065-7</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Bluejacket%27s+Manual+%28Bluejacket%27s+Manual%2C+22a+ed.%29&rft.aulast=Cutler%2C+Thomas+J.&rft.date=1999&rft.pub=Naval+Institute+Press&rft.place=Annapolis+%28Maryland%29&rft.isbn=1-55750-065-7"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFCutler2003"><span style="font-variant: small-caps;">Cutler</span>, Thomas J. <i>Dutton's Nautical Navigation</i>. 15a ed..  Annapolis (Maryland): Naval Institute Press, 2003. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1557502483" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1557502483">ISBN 978-1557502483</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Dutton%27s+Nautical+Navigation&rft.aulast=Cutler&rft.aufirst=Thomas+J.&rft.date=2003&rft.edition=15a+ed.&rft.pub=Naval+Institute+Press&rft.place=Annapolis+%28Maryland%29&rft.isbn=978-1557502483"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFDet_Norske_Veritas2008"><a href="/wiki/Det_Norske_Veritas" title="Det Norske Veritas"><span style="font-variant: small-caps;">Det Norske Veritas</span></a>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://exchange.dnv.com/exchange/main.aspx?extool=vessel&subview=summary&vesselid=16864">Knock Nevis</a>». <i>DNV Exchange</i>.  Det Norske Veritas, 2008.</span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal"> «Navigation». A: Chisholm, Hugh. <a class="external text" href="https://en.wikisource.org/wiki/User:Tim_Starling/ScanSet_TIFF_demo"><i>Encyclopædia Britannica</i></a>. 19. 11a ed..</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Encyclop%C3%A6dia+Britannica&rft.atitle=Navigation&rft.edition=11a+ed.&rft_id=http%3A%2F%2Fen.wikisource.org%2Fwiki%2FUser%3ATim_Starling%2FScanSet_TIFF_demo"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal"> «Ship». A: Chisholm, Hugh. <a class="external text" href="https://en.wikisource.org/w/index.php?títol=User:Tim_Starling/ScanSet_TIFF_demo&vol=24&page=ED4A915"><i>Encyclopædia Britannica</i></a>. 24. 11a ed..</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Encyclop%C3%A6dia+Britannica&rft.atitle=Ship&rft.edition=11a+ed.&rft.pages=881%E2%80%93889&rft_id=http%3A%2F%2Fen.wikisource.org%2Fw%2Findex.php%3Ft%C3%ADtol%3DUser%3ATim_Starling%2FScanSet_TIFF_demo%26vol%3D24%26page%3DED4A915"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.fao.org/docrep/009/a0699e/A0699E04.htm#4.1.5">The Status of the Fishing Fleet</a>». A: Fisheries and Aquacultures Department. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.fao.org/docrep/009/a0699e/A0699E00.HTM"><i>The State of World Fisheries and Aquaculture 2006</i></a>.  Roma: Food and Agriculture Organization of the United Nations, 2007.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+State+of+World+Fisheries+and+Aquaculture+2006&rft.atitle=The+Status+of+the+Fishing+Fleet&rft.date=2007&rft.pub=Food+and+Agriculture+Organization+of+the+United+Nations&rft.place=Roma&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.fao.org%2Fdocrep%2F009%2Fa0699e%2FA0699E00.HTM"><span style="display: none;"> </span></span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080412024350/http://www.fao.org/docrep/009/A0699e/A0699e00.htm">Arxivat</a> 2008-04-12 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFGeorge2005"><span style="font-variant: small-caps;">George</span>, William. <i>Stability and Trim for the Ship's Officer</i>.  Centreville (Maryland): Cornell Maritime Press, 2005. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-87033-564-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-87033-564-8">ISBN 978-0-87033-564-8</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Stability+and+Trim+for+the+Ship%27s+Officer&rft.aulast=George&rft.aufirst=William&rft.date=2005&rft.pub=Cornell+Maritime+Press&rft.place=Centreville+%28Maryland%29&rft.isbn=978-0-87033-564-8"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFHaylerKeever2003"><span style="font-variant: small-caps;">Hayler</span>, William B.; <span style="font-variant: small-caps;">Keever</span>, John M. <i>American Merchant Seaman's Manual</i>.  Cornell Maritime Pr, 2003. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-87033-549-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-87033-549-9">ISBN 0-87033-549-9</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=American+Merchant+Seaman%27s+Manual&rft.aulast=Hayler&rft.aufirst=William+B.&rft.date=2003&rft.pub=Cornell+Maritime+Pr&rft.isbn=0-87033-549-9"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFHuber2001"><span style="font-variant: small-caps;">Huber</span>, Mark. <i>Tanker operations: a handbook for the person-in-charge (PIC)</i>.  Cambridge (Maryland): Cornell Maritime Press, 2001. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-87033-528-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-87033-528-6">ISBN 0-87033-528-6</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Tanker+operations%3A+a+handbook+for+the+person-in-charge+%28PIC%29&rft.aulast=Huber&rft.aufirst=Mark&rft.date=2001&rft.pub=Cornell+Maritime+Press&rft.place=Cambridge+%28Maryland%29&rft.isbn=0-87033-528-6"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFLavery,_Brian2004"><span style="font-variant: small-caps;">Lavery, Brian</span>. <i>Ship: The Epic Story of Maritime Adventure (Smithsonian)</i>.  Nova York: DK Publishing Inc, 2004. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0756604966" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0756604966">ISBN 0756604966</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Ship%3A+The+Epic+Story+of+Maritime+Adventure+%28Smithsonian%29&rft.aulast=Lavery%2C+Brian&rft.date=2004&rft.pub=DK+Publishing+Inc&rft.place=Nova+York&rft.isbn=0756604966"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFMaloney2003"><span style="font-variant: small-caps;">Maloney</span>, Elbert S. <i>Chapman Piloting and Seamanship</i>. 64a ed..  Nova York: Hearst Communications Inc., Desembre 2003. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1-58816-089-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1-58816-089-0">ISBN 1-58816-089-0</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Chapman+Piloting+and+Seamanship&rft.aulast=Maloney&rft.aufirst=Elbert+S.&rft.date=Desembre+2003&rft.edition=64a+ed.&rft.pub=Hearst+Communications+Inc.&rft.place=Nova+York&rft.isbn=1-58816-089-0"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070221134647/http://www.marad.dot.gov/Marad_Statistics/2005%20STATISTICS/World%20Merchant%20Fleet%202005.pdf">World Merchant Fleet 2001–2005</a>» (PDF).  Office of Data and Economic Analysis. United States Maritime Administration, 01-07-2006. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.marad.dot.gov/MARAD_statistics/2005%20STATISTICS/World%20Merchant%20Fleet%202005.pdf">original</a> el 2007-02-21. [Consulta: 13 març 2007].</span></li> <li><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20081209140827/http://www.osg.com/uploadedFiles/2222008FleetlistDownload.xls">Overseas Shipholding Group Fleet List</a>».  Overseas Shipholding Group, 22-02-2008. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.osg.com/uploadedFiles/2222008FleetlistDownload.xls">original</a> el 2008-12-09. [Consulta: 1r juliol 2009].</span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFSawyer,_L._A.;_Mitchell,_W._O.1987"><span style="font-variant: small-caps;">Sawyer, L. A.; Mitchell, W. O.</span>. <i>Sailing ship to supertanker: the hundred-Data story of British Esso and its ships</i>.  Lavenham, Suffolk: Terence Dalton, 1987. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-86138-055-X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-86138-055-X">ISBN 0-86138-055-X</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Sailing+ship+to+supertanker%3A+the+hundred-Data+story+of+British+Esso+and+its+ships&rft.aulast=Sawyer%2C+L.+A.%3B+Mitchell%2C+W.+O.&rft.date=1987&rft.pub=Terence+Dalton&rft.place=Lavenham%2C+Suffolk&rft.isbn=0-86138-055-X"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFSingh1999"><span style="font-variant: small-caps;">Singh</span>, Baljit «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.tribuneindia.com/1999/99jul11/sunday/head3.htm">The world's biggest ship</a>». <i>The Times (of India)</i>, 11-07-1999 [Consulta: 7 abril 2008].</span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFTurpinMcEwen1980"><span style="font-variant: small-caps;">Turpin</span>, Edward A.; <span style="font-variant: small-caps;">McEwen</span>, William A. <i>Merchant Marine Officers' Handbook</i>. 4a ed..  Centreville (Maryland): Cornell Maritime Press, 1980. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-87033-056-X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-87033-056-X">ISBN 0-87033-056-X</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Merchant+Marine+Officers%27+Handbook&rft.aulast=Turpin&rft.aufirst=Edward+A.&rft.date=1980&rft.edition=4a+ed.&rft.pub=Cornell+Maritime+Press&rft.place=Centreville+%28Maryland%29&rft.isbn=0-87033-056-X"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFConferència_de_les_Nacions_Unides_sobre_Comerç_i_Desenvolupament2006"><a href="/wiki/Confer%C3%A8ncia_de_les_Nacions_Unides_sobre_Comer%C3%A7_i_Desenvolupament" title="Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament"><span style="font-variant: small-caps;">Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament</span></a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.unctad.org/en/docs/rmt2006_en.pdf"><i>Review of Maritime Transport, 2006</i></a> (<style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33780657">.mw-parser-output .linkformat{position:relative;font-family:sans-serif;font-size:0.85em;font-weight:bold;cursor:default;color:#808080;background-color:inherit}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .linkformat{background-color:inherit;color:#009400}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .linkformat{background-color:inherit;color:#009400}}</style><span class="linkformat" title="És PDF"><span typeof="mw:File"><span><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/PDF_icon_bold.svg/14px-PDF_icon_bold.svg.png" decoding="async" width="14" height="16" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/PDF_icon_bold.svg/21px-PDF_icon_bold.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/PDF_icon_bold.svg/28px-PDF_icon_bold.svg.png 2x" data-file-width="512" data-file-height="585" /></span></span> PDF</span>).  Nova York i Ginebra: Nacions Unides, 2006 [Consulta: 1r juliol 2009].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Review+of+Maritime+Transport%2C+2006&rft.aulast=Confer%C3%A8ncia+de+les+Nacions+Unides+sobre+Comer%C3%A7+i+Desenvolupament&rft.date=2006&rft.pub=Nacions+Unides&rft.place=Nova+York+i+Ginebra&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.unctad.org%2Fen%2Fdocs%2Frmt2006_en.pdf"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFConferència_de_les_Nacions_Unides_sobre_Comerç_i_Desenvolupament2007"><a href="/wiki/Confer%C3%A8ncia_de_les_Nacions_Unides_sobre_Comer%C3%A7_i_Desenvolupament" title="Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament"><span style="font-variant: small-caps;">Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament</span></a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.unctad.org/en/docs/rmt2007_en.pdf"><i>Review of Maritime Transport, 2007</i></a> (<link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33780657"><span class="linkformat" title="És PDF"><span typeof="mw:File"><span><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/PDF_icon_bold.svg/14px-PDF_icon_bold.svg.png" decoding="async" width="14" height="16" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/PDF_icon_bold.svg/21px-PDF_icon_bold.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/PDF_icon_bold.svg/28px-PDF_icon_bold.svg.png 2x" data-file-width="512" data-file-height="585" /></span></span> PDF</span>).  Nova York i Ginebra: United Nations, 2007.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Review+of+Maritime+Transport%2C+2007&rft.aulast=Confer%C3%A8ncia+de+les+Nacions+Unides+sobre+Comer%C3%A7+i+Desenvolupament&rft.date=2007&rft.pub=United+Nations&rft.place=Nova+York+i+Ginebra&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.unctad.org%2Fen%2Fdocs%2Frmt2007_en.pdf"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFStopford1997"><span style="font-variant: small-caps;">Stopford</span>, Martin. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=_R-YB70kly8C&printsec=frontcover"><i>Maritime economics</i></a>.  Nova York: Routledge, 1997. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-415-15309-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-415-15309-3">ISBN 0-415-15309-3</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Maritime+economics&rft.aulast=Stopford&rft.aufirst=Martin&rft.date=1997&rft.pub=Routledge&rft.place=Nova+York&rft.isbn=0-415-15309-3&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D_R-YB70kly8C%26printsec%3Dfrontcover"><span style="display: none;"> </span></span></li></ul> </div> <table cellpadding="2" cellspacing="0" align="right" style="margin:5px; padding: 5px; border:1px solid #aaaaaa; text-align:left;" class="infobox noprint plainlinks"> <tbody><tr> <td colspan="2" style="text-align:center; font-size:85%">En altres projectes de <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Wikimedia" title="Fundació Wikimedia">Wikimedia</a>: </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Commons-logo.svg" class="mw-file-description" title="Commons"><img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/26px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/34px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></a><figcaption>Commons</figcaption></figure></td> <td><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Ship" class="extiw" title="commons:Ship"><b>Commons</b></a><span style="font-size:70%;"> (Galeria)</span> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q11446?uselang=ca#sitelinks-special" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span> </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Commons-logo.svg" class="mw-file-description" title="Commons"><img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/26px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/34px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></a><figcaption>Commons</figcaption></figure></td> <td><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Ships" class="extiw" title="commons:Category:Ships"><b>Commons</b></a><span style="font-size:70%;"> (Categoria)</span> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q11446?uselang=ca#sitelinks-special" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span> </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Wikiquote-logo.svg" class="mw-file-description" title="Viquidites"><img alt="Viquidites" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikiquote-logo.svg/17px-Wikiquote-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikiquote-logo.svg/26px-Wikiquote-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikiquote-logo.svg/34px-Wikiquote-logo.svg.png 2x" data-file-width="300" data-file-height="355" /></a><figcaption>Viquidites</figcaption></figure></td> <td><b><a href="https://ca.wikiquote.org/wiki/Vaixell" class="extiw" title="q:Vaixell">Viquidites</a></b> </td></tr> </tbody></table> <p><br /> </p> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://d-nb.info/gnd/4052385-8">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/LCCN" class="mw-redirect" title="LCCN">LCCN</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.loc.gov/authorities/subjects/sh85121591">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/National_Diet_Library" class="mw-redirect" title="National Diet Library">NDL</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://id.ndl.go.jp/auth/ndlna/00570714">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=ph115169&CON_LNG=ENG">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases d'informació</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/GEC" class="mw-redirect" title="GEC">GEC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/vaixell">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div> <p><span style="display: none;" class="interProject"><a href="https://ca.wiktionary.org/wiki/vaixell" class="extiw" title="wikt:vaixell">Viccionari</a></span> </p>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Vaixell&oldid=34255208">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Vaixell&oldid=34255208</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categories</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Vaixells" title="Categoria:Vaixells">Vaixells</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Transport_n%C3%A0utic" title="Categoria:Transport nàutic">Transport nàutic</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:1.000_articles_fonamentals" title="Categoria:1.000 articles fonamentals">1.000 articles fonamentals</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Tecnologia_(Els_1000_de_META)" title="Categoria:Tecnologia (Els 1000 de META)">Tecnologia (Els 1000 de META)</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 18 nov 2024 a les 05:36.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Vaixell&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-f69cdc8f6-5z882","wgBackendResponseTime":208,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"0.523","walltime":"0.852","ppvisitednodes":{"value":10866,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":75903,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":23853,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":13,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":5,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":0,"limit":20},"unstrip-size":{"value":20513,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":1,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 573.688 1 -total"," 31.93% 183.188 1 Plantilla:Projectes_germans"," 25.99% 149.107 23 Plantilla:Ref-llibre"," 21.10% 121.032 1 Plantilla:Referències"," 8.71% 49.992 5 Plantilla:Article_principal"," 6.72% 38.538 33 Plantilla:If_both"," 5.21% 29.875 1 Plantilla:Autoritat"," 4.87% 27.961 6 Plantilla:Ref-web"," 3.75% 21.527 3 Plantilla:Ref-publicació"," 3.31% 18.963 2 Plantilla:Ref-notícia"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.121","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":2286174,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-api-ext.codfw.main-5d6cbfccfb-k4nwz","timestamp":"20241118043644","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Vaixell","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Vaixell","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q11446","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q11446","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2004-10-14T06:49:45Z","dateModified":"2024-11-18T04:36:44Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/5\/5c\/Martin_i_Soler.jpg","headline":"vehicle amb coberta per navegacions mar\u00edtimes"}</script> </body> </html>