CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-sticky-header-enabled vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Antiga Roma - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-sticky-header-enabled vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""],"wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"9805c768-fa6e-4966-9571-f155dff791e8","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Antiga_Roma","wgTitle":"Antiga Roma","wgCurRevisionId":34823394,"wgRevisionId":34823394,"wgArticleId":79186,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb referències puntuals demanades","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","Articles amb coordenades","Control d'autoritats","Antiga Roma"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Antiga_Roma","wgRelevantArticleId":79186,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":90000,"wgCoordinates":{"lat":41.89,"lon":12.48},"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q1747689","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false}; RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.quicksurveys.init","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.22"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/ea/Roman_Republic_Empire_map.gif"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="1141"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/ea/Roman_Republic_Empire_map.gif"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="760"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="608"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Antiga Roma - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Antiga_Roma&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="auth.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Antiga_Roma rootpage-Antiga_Roma skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" title="Menú principal" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li><li id="n-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials"><span>Pàgines especials</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Modificar la dimension, la largor e la color del tèxte." > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="https://donate.wikimedia.org/?wmf_source=donate&wmf_medium=sidebar&wmf_campaign=ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Antiga+Roma" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Antiga+Roma" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="https://donate.wikimedia.org/?wmf_source=donate&wmf_medium=sidebar&wmf_campaign=ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Antiga+Roma" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Antiga+Roma" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Història" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Història"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Història</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Història-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Història</span> </button> <ul id="toc-Història-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Monarquia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Monarquia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.1</span> <span>Monarquia</span> </div> </a> <ul id="toc-Monarquia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-República" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#República"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.2</span> <span>República</span> </div> </a> <ul id="toc-República-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Imperi_Romà" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Imperi_Romà"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.3</span> <span>Imperi Romà</span> </div> </a> <ul id="toc-Imperi_Romà-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Caiguda_de_l'Imperi_Romà_d'Occident" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Caiguda_de_l'Imperi_Romà_d'Occident"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.4</span> <span>Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident</span> </div> </a> <ul id="toc-Caiguda_de_l'Imperi_Romà_d'Occident-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Estructura_social_i_política" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Estructura_social_i_política"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>Estructura social i política</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Estructura_social_i_política-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Estructura social i política</span> </button> <ul id="toc-Estructura_social_i_política-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Classes_socials" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Classes_socials"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.1</span> <span>Classes socials</span> </div> </a> <ul id="toc-Classes_socials-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-El_senat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#El_senat"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.2</span> <span>El senat</span> </div> </a> <ul id="toc-El_senat-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Justícia_romana" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Justícia_romana"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Justícia romana</span> </div> </a> <ul id="toc-Justícia_romana-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Economia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Economia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>Economia</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Economia-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Economia</span> </button> <ul id="toc-Economia-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Els_grans_dominis" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Els_grans_dominis"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.1</span> <span>Els grans dominis</span> </div> </a> <ul id="toc-Els_grans_dominis-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Ramaderia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Ramaderia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.1.1</span> <span>Ramaderia</span> </div> </a> <ul id="toc-Ramaderia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Agricultura" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Agricultura"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.1.2</span> <span>Agricultura</span> </div> </a> <ul id="toc-Agricultura-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Els_petits_dominis" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Els_petits_dominis"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.2</span> <span>Els petits dominis</span> </div> </a> <ul id="toc-Els_petits_dominis-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Comerç" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Comerç"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.3</span> <span>Comerç</span> </div> </a> <ul id="toc-Comerç-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-La_ciutat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#La_ciutat"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>La ciutat</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-La_ciutat-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció La ciutat</span> </button> <ul id="toc-La_ciutat-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Ciutats_dependents_de_Roma" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Ciutats_dependents_de_Roma"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.1</span> <span>Ciutats dependents de Roma</span> </div> </a> <ul id="toc-Ciutats_dependents_de_Roma-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Exèrcit_romà" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Exèrcit_romà"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>Exèrcit romà</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Exèrcit_romà-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Exèrcit romà</span> </button> <ul id="toc-Exèrcit_romà-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Instrucció_i_entrenament" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Instrucció_i_entrenament"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.1</span> <span>Instrucció i entrenament</span> </div> </a> <ul id="toc-Instrucció_i_entrenament-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Efectius" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Efectius"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.2</span> <span>Efectius</span> </div> </a> <ul id="toc-Efectius-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Marina_romana" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Marina_romana"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7</span> <span>Marina romana</span> </div> </a> <ul id="toc-Marina_romana-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Cultura_romana" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Cultura_romana"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8</span> <span>Cultura romana</span> </div> </a> <ul id="toc-Cultura_romana-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Gastronomia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Gastronomia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9</span> <span>Gastronomia</span> </div> </a> <ul id="toc-Gastronomia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Medicina" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Medicina"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10</span> <span>Medicina</span> </div> </a> <ul id="toc-Medicina-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Banys_públics" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Banys_públics"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">11</span> <span>Banys públics</span> </div> </a> <ul id="toc-Banys_públics-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vida_social" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Vida_social"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">12</span> <span>Vida social</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Vida_social-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Vida social</span> </button> <ul id="toc-Vida_social-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Canvis_de_costums_socials" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Canvis_de_costums_socials"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">12.1</span> <span>Canvis de costums socials</span> </div> </a> <ul id="toc-Canvis_de_costums_socials-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-El_vestuari" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#El_vestuari"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">12.2</span> <span>El vestuari</span> </div> </a> <ul id="toc-El_vestuari-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Festes_romanes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Festes_romanes"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">13</span> <span>Festes romanes</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Festes_romanes-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Festes romanes</span> </button> <ul id="toc-Festes_romanes-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Tipus_de_festes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Tipus_de_festes"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">13.1</span> <span>Tipus de festes</span> </div> </a> <ul id="toc-Tipus_de_festes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Teatre" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Teatre"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">14</span> <span>Teatre</span> </div> </a> <ul id="toc-Teatre-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Gladiadors" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Gladiadors"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">15</span> <span>Gladiadors</span> </div> </a> <ul id="toc-Gladiadors-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Curses_de_carros" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Curses_de_carros"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">16</span> <span>Curses de carros</span> </div> </a> <ul id="toc-Curses_de_carros-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Situació_de_la_dona" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Situació_de_la_dona"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">17</span> <span>Situació de la dona</span> </div> </a> <ul id="toc-Situació_de_la_dona-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Homosexualitat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Homosexualitat"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">18</span> <span>Homosexualitat</span> </div> </a> <ul id="toc-Homosexualitat-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Llengua" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Llengua"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">19</span> <span>Llengua</span> </div> </a> <ul id="toc-Llengua-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Art_romà" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Art_romà"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">20</span> <span>Art romà</span> </div> </a> <ul id="toc-Art_romà-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Arquitectura_romana" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Arquitectura_romana"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">21</span> <span>Arquitectura romana</span> </div> </a> <ul id="toc-Arquitectura_romana-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Religió_romana" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Religió_romana"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">22</span> <span>Religió romana</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Religió_romana-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Religió romana</span> </button> <ul id="toc-Religió_romana-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Principals_divinitats" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Principals_divinitats"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">22.1</span> <span>Principals divinitats</span> </div> </a> <ul id="toc-Principals_divinitats-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Les_festes_religioses" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Les_festes_religioses"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">22.1.1</span> <span>Les festes religioses</span> </div> </a> <ul id="toc-Les_festes_religioses-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Rituals_funeraris" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Rituals_funeraris"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">22.1.2</span> <span>Rituals funeraris</span> </div> </a> <ul id="toc-Rituals_funeraris-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Temples_i_santuaris" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Temples_i_santuaris"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">22.1.3</span> <span>Temples i santuaris</span> </div> </a> <ul id="toc-Temples_i_santuaris-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Les_religions_orientals" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Les_religions_orientals"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">22.2</span> <span>Les religions orientals</span> </div> </a> <ul id="toc-Les_religions_orientals-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Cristianisme_a_l'Imperi_Romà" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Cristianisme_a_l'Imperi_Romà"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">22.3</span> <span>Cristianisme a l'Imperi Romà</span> </div> </a> <ul id="toc-Cristianisme_a_l'Imperi_Romà-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Províncies_romanes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Províncies_romanes"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">23</span> <span>Províncies romanes</span> </div> </a> <ul id="toc-Províncies_romanes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">24</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">25</span> <span>Bibliografia</span> </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">26</span> <span>Vegeu també</span> </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">27</span> <span>Enllaços externs</span> </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" title="Taula de continguts" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Antiga Roma</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 145 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-145" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">145 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-af mw-list-item"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Antieke_Rome" title="Antieke Rome - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Antieke Rome" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target"><span>Afrikaans</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-als mw-list-item"><a href="https://als.wikipedia.org/wiki/R%C3%B6misches_Reich" title="Römisches Reich - alemany suís" lang="gsw" hreflang="gsw" data-title="Römisches Reich" data-language-autonym="Alemannisch" data-language-local-name="alemany suís" class="interlanguage-link-target"><span>Alemannisch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-am mw-list-item"><a href="https://am.wikipedia.org/wiki/%E1%8B%A8%E1%88%AE%E1%88%9C_%E1%88%98%E1%8A%95%E1%8C%8D%E1%88%A5%E1%89%B5" title="የሮሜ መንግሥት - amhàric" lang="am" hreflang="am" data-title="የሮሜ መንግሥት" data-language-autonym="አማርኛ" data-language-local-name="amhàric" class="interlanguage-link-target"><span>አማርኛ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-an mw-list-item"><a href="https://an.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma" title="Antiga Roma - aragonès" lang="an" hreflang="an" data-title="Antiga Roma" data-language-autonym="Aragonés" data-language-local-name="aragonès" class="interlanguage-link-target"><span>Aragonés</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-anp mw-list-item"><a href="https://anp.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AA%E0%A5%8D%E0%A4%B0%E0%A4%BE%E0%A4%9A%E0%A5%80%E0%A4%A8_%E0%A4%B0%E0%A5%8B%E0%A4%AE_%E0%A4%B8%E0%A4%AD%E0%A5%8D%E0%A4%AF%E0%A4%A4%E0%A4%BE" title="प्राचीन रोम सभ्यता - angika" lang="anp" hreflang="anp" data-title="प्राचीन रोम सभ्यता" data-language-autonym="अंगिका" data-language-local-name="angika" class="interlanguage-link-target"><span>अंगिका</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%B1%D9%88%D9%85%D8%A7_%D8%A7%D9%84%D9%82%D8%AF%D9%8A%D9%85%D8%A9" title="روما القديمة - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="روما القديمة" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target"><span>العربية</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-arc mw-list-item"><a href="https://arc.wikipedia.org/wiki/%DC%AA%DC%97%DC%98%DC%A1%DC%90_%DC%A5%DC%AC%DC%9D%DC%A9%DC%AC%DC%90" title="ܪܗܘܡܐ ܥܬܝܩܬܐ - arameu" lang="arc" hreflang="arc" data-title="ܪܗܘܡܐ ܥܬܝܩܬܐ" data-language-autonym="ܐܪܡܝܐ" data-language-local-name="arameu" class="interlanguage-link-target"><span>ܐܪܡܝܐ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ary mw-list-item"><a href="https://ary.wikipedia.org/wiki/%D8%B1%D9%88%D9%85%D8%A7_%D9%84%D9%82%D8%AF%D9%8A%D9%85%D8%A9" title="روما لقديمة - Moroccan Arabic" lang="ary" hreflang="ary" data-title="روما لقديمة" data-language-autonym="الدارجة" data-language-local-name="Moroccan Arabic" class="interlanguage-link-target"><span>الدارجة</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-arz mw-list-item"><a href="https://arz.wikipedia.org/wiki/%D8%B1%D9%88%D9%85%D8%A7_%D8%A7%D9%84%D9%82%D8%AF%D9%8A%D9%85%D9%87" title="روما القديمه - àrab egipci" lang="arz" hreflang="arz" data-title="روما القديمه" data-language-autonym="مصرى" data-language-local-name="àrab egipci" class="interlanguage-link-target"><span>مصرى</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Antigua_Roma" title="Antigua Roma - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Antigua Roma" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target"><span>Asturianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/Q%C9%99dim_Roma" title="Qədim Roma - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Qədim Roma" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target"><span>Azərbaycanca</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-azb mw-list-item"><a href="https://azb.wikipedia.org/wiki/%D9%82%D8%AF%DB%8C%D9%85_%D8%B1%D9%88%D9%85" title="قدیم روم - South Azerbaijani" lang="azb" hreflang="azb" data-title="قدیم روم" data-language-autonym="تۆرکجه" data-language-local-name="South Azerbaijani" class="interlanguage-link-target"><span>تۆرکجه</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ba mw-list-item"><a href="https://ba.wikipedia.org/wiki/%D0%91%D0%BE%D1%80%D0%BE%D0%BD%D2%93%D0%BE_%D0%A0%D0%B8%D0%BC" title="Боронғо Рим - baixkir" lang="ba" hreflang="ba" data-title="Боронғо Рим" data-language-autonym="Башҡортса" data-language-local-name="baixkir" class="interlanguage-link-target"><span>Башҡортса</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bar mw-list-item"><a href="https://bar.wikipedia.org/wiki/Remisches_Reich" title="Remisches Reich - bavarès" lang="bar" hreflang="bar" data-title="Remisches Reich" data-language-autonym="Boarisch" data-language-local-name="bavarès" class="interlanguage-link-target"><span>Boarisch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D1%82%D0%B0%D1%80%D0%B0%D0%B6%D1%8B%D1%82%D0%BD%D1%8B_%D0%A0%D1%8B%D0%BC" title="Старажытны Рым - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Старажытны Рым" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be-x-old mw-list-item"><a href="https://be-tarask.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D1%82%D0%B0%D1%80%D0%B0%D0%B6%D1%8B%D1%82%D0%BD%D1%8B_%D0%A0%D1%8B%D0%BC" title="Старажытны Рым - Belarusian (Taraškievica orthography)" lang="be-tarask" hreflang="be-tarask" data-title="Старажытны Рым" data-language-autonym="Беларуская (тарашкевіца)" data-language-local-name="Belarusian (Taraškievica orthography)" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская (тарашкевіца)</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%94%D1%80%D0%B5%D0%B2%D0%B5%D0%BD_%D0%A0%D0%B8%D0%BC" title="Древен Рим - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Древен Рим" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target"><span>Български</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bn mw-list-item"><a href="https://bn.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%AA%E0%A7%8D%E0%A6%B0%E0%A6%BE%E0%A6%9A%E0%A7%80%E0%A6%A8_%E0%A6%B0%E0%A7%8B%E0%A6%AE" title="প্রাচীন রোম - bengalí" lang="bn" hreflang="bn" data-title="প্রাচীন রোম" data-language-autonym="বাংলা" data-language-local-name="bengalí" class="interlanguage-link-target"><span>বাংলা</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-br mw-list-item"><a href="https://br.wikipedia.org/wiki/Henroma" title="Henroma - bretó" lang="br" hreflang="br" data-title="Henroma" data-language-autonym="Brezhoneg" data-language-local-name="bretó" class="interlanguage-link-target"><span>Brezhoneg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bs mw-list-item"><a href="https://bs.wikipedia.org/wiki/Anti%C4%8Dki_Rim" title="Antički Rim - bosnià" lang="bs" hreflang="bs" data-title="Antički Rim" data-language-autonym="Bosanski" data-language-local-name="bosnià" class="interlanguage-link-target"><span>Bosanski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cdo mw-list-item"><a href="https://cdo.wikipedia.org/wiki/G%C5%AB_L%C3%B2%CC%A4-m%C4%81" title="Gū Lò̤-mā - Mindong" lang="cdo" hreflang="cdo" data-title="Gū Lò̤-mā" data-language-autonym="閩東語 / Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄" data-language-local-name="Mindong" class="interlanguage-link-target"><span>閩東語 / Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ceb mw-list-item"><a href="https://ceb.wikipedia.org/wiki/Karaang_Roma" title="Karaang Roma - cebuà" lang="ceb" hreflang="ceb" data-title="Karaang Roma" data-language-autonym="Cebuano" data-language-local-name="cebuà" class="interlanguage-link-target"><span>Cebuano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ckb mw-list-item"><a href="https://ckb.wikipedia.org/wiki/%DA%95%DB%86%D9%85%D8%A7%DB%8C_%DA%A9%DB%86%D9%86" title="ڕۆمای کۆن - kurd central" lang="ckb" hreflang="ckb" data-title="ڕۆمای کۆن" data-language-autonym="کوردی" data-language-local-name="kurd central" class="interlanguage-link-target"><span>کوردی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-co mw-list-item"><a href="https://co.wikipedia.org/wiki/Roma_antica" title="Roma antica - cors" lang="co" hreflang="co" data-title="Roma antica" data-language-autonym="Corsu" data-language-local-name="cors" class="interlanguage-link-target"><span>Corsu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/Starov%C4%9Bk%C3%BD_%C5%98%C3%ADm" title="Starověký Řím - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Starověký Řím" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target"><span>Čeština</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cv mw-list-item"><a href="https://cv.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D0%B2%D0%B0%D0%BB%D1%85%D0%B8_%D0%A0%D0%B8%D0%BC" title="Авалхи Рим - txuvaix" lang="cv" hreflang="cv" data-title="Авалхи Рим" data-language-autonym="Чӑвашла" data-language-local-name="txuvaix" class="interlanguage-link-target"><span>Чӑвашла</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/Rhufain_hynafol" title="Rhufain hynafol - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="Rhufain hynafol" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target"><span>Cymraeg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Romerriget" title="Romerriget - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Romerriget" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target"><span>Dansk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/R%C3%B6misches_Reich" title="Römisches Reich - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Römisches Reich" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Deutsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-diq mw-list-item"><a href="https://diq.wikipedia.org/wiki/Roma_Antike" title="Roma Antike - Dimli" lang="diq" hreflang="diq" data-title="Roma Antike" data-language-autonym="Zazaki" data-language-local-name="Dimli" class="interlanguage-link-target"><span>Zazaki</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%91%CF%81%CF%87%CE%B1%CE%AF%CE%B1_%CE%A1%CF%8E%CE%BC%CE%B7" title="Αρχαία Ρώμη - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Αρχαία Ρώμη" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target"><span>Ελληνικά</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Ancient_Rome" title="Ancient Rome - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Ancient Rome" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Romio" title="Romio - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Romio" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target"><span>Esperanto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Antigua_Roma" title="Antigua Roma - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Antigua Roma" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Rooma_riik" title="Rooma riik - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Rooma riik" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target"><span>Eesti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Antzinako_Erroma" title="Antzinako Erroma - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Antzinako Erroma" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target"><span>Euskara</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D8%B1%D9%88%D9%85_%D8%A8%D8%A7%D8%B3%D8%AA%D8%A7%D9%86" title="روم باستان - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="روم باستان" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target"><span>فارسی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Rooman_valtakunta" title="Rooman valtakunta - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Rooman valtakunta" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target"><span>Suomi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fiu-vro mw-list-item"><a href="https://fiu-vro.wikipedia.org/wiki/Vana-Rooma" title="Vana-Rooma - Võro" lang="vro" hreflang="vro" data-title="Vana-Rooma" data-language-autonym="Võro" data-language-local-name="Võro" class="interlanguage-link-target"><span>Võro</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Rome_antique" title="Rome antique - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Rome antique" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target"><span>Français</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-frr mw-list-item"><a href="https://frr.wikipedia.org/wiki/R%C3%B6%C3%B6msk_Rik" title="Röömsk Rik - frisó septentrional" lang="frr" hreflang="frr" data-title="Röömsk Rik" data-language-autonym="Nordfriisk" data-language-local-name="frisó septentrional" class="interlanguage-link-target"><span>Nordfriisk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fur mw-list-item"><a href="https://fur.wikipedia.org/wiki/Rome_antighe" title="Rome antighe - friülà" lang="fur" hreflang="fur" data-title="Rome antighe" data-language-autonym="Furlan" data-language-local-name="friülà" class="interlanguage-link-target"><span>Furlan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ga mw-list-item"><a href="https://ga.wikipedia.org/wiki/An_tSean-R%C3%B3imh" title="An tSean-Róimh - irlandès" lang="ga" hreflang="ga" data-title="An tSean-Róimh" data-language-autonym="Gaeilge" data-language-local-name="irlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Gaeilge</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gcr mw-list-item"><a href="https://gcr.wikipedia.org/wiki/Rom_antik" title="Rom antik - Guianan Creole" lang="gcr" hreflang="gcr" data-title="Rom antik" data-language-autonym="Kriyòl gwiyannen" data-language-local-name="Guianan Creole" class="interlanguage-link-target"><span>Kriyòl gwiyannen</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Roma_antiga" title="Roma antiga - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Roma antiga" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target"><span>Galego</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gn mw-list-item"><a href="https://gn.wikipedia.org/wiki/Rr%C3%B3ma_Ymaguare" title="Rróma Ymaguare - guaraní" lang="gn" hreflang="gn" data-title="Rróma Ymaguare" data-language-autonym="Avañe'ẽ" data-language-local-name="guaraní" class="interlanguage-link-target"><span>Avañe'ẽ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ha mw-list-item"><a href="https://ha.wikipedia.org/wiki/Romawa_na_Da" title="Romawa na Da - haussa" lang="ha" hreflang="ha" data-title="Romawa na Da" data-language-autonym="Hausa" data-language-local-name="haussa" class="interlanguage-link-target"><span>Hausa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hak mw-list-item"><a href="https://hak.wikipedia.org/wiki/K%C3%BA_L%C3%B2-m%C3%A2" title="Kú Lò-mâ - xinès hakka" lang="hak" hreflang="hak" data-title="Kú Lò-mâ" data-language-autonym="客家語 / Hak-kâ-ngî" data-language-local-name="xinès hakka" class="interlanguage-link-target"><span>客家語 / Hak-kâ-ngî</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%A8%D7%95%D7%9E%D7%90_%D7%94%D7%A2%D7%AA%D7%99%D7%A7%D7%94" title="רומא העתיקה - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="רומא העתיקה" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target"><span>עברית</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hi mw-list-item"><a href="https://hi.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AA%E0%A5%8D%E0%A4%B0%E0%A4%BE%E0%A4%9A%E0%A5%80%E0%A4%A8_%E0%A4%B0%E0%A5%8B%E0%A4%AE" title="प्राचीन रोम - hindi" lang="hi" hreflang="hi" data-title="प्राचीन रोम" data-language-autonym="हिन्दी" data-language-local-name="hindi" class="interlanguage-link-target"><span>हिन्दी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Anti%C4%8Dki_Rim" title="Antički Rim - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Antički Rim" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target"><span>Hrvatski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ht mw-list-item"><a href="https://ht.wikipedia.org/wiki/W%C3%B2m_ansyen" title="Wòm ansyen - crioll d’Haití" lang="ht" hreflang="ht" data-title="Wòm ansyen" data-language-autonym="Kreyòl ayisyen" data-language-local-name="crioll d’Haití" class="interlanguage-link-target"><span>Kreyòl ayisyen</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/%C3%93kori_R%C3%B3ma" title="Ókori Róma - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Ókori Róma" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target"><span>Magyar</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D5%80%D5%AB%D5%B6_%D5%80%D5%BC%D5%B8%D5%B4" title="Հին Հռոմ - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Հին Հռոմ" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target"><span>Հայերեն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ia mw-list-item"><a href="https://ia.wikipedia.org/wiki/Roma_antique" title="Roma antique - interlingua" lang="ia" hreflang="ia" data-title="Roma antique" data-language-autonym="Interlingua" data-language-local-name="interlingua" class="interlanguage-link-target"><span>Interlingua</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Romawi_Kuno" title="Romawi Kuno - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Romawi Kuno" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Indonesia</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ie mw-list-item"><a href="https://ie.wikipedia.org/wiki/Ancian_Roma" title="Ancian Roma - interlingue" lang="ie" hreflang="ie" data-title="Ancian Roma" data-language-autonym="Interlingue" data-language-local-name="interlingue" class="interlanguage-link-target"><span>Interlingue</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-io mw-list-item"><a href="https://io.wikipedia.org/wiki/Antiqua_Roma" title="Antiqua Roma - ido" lang="io" hreflang="io" data-title="Antiqua Roma" data-language-autonym="Ido" data-language-local-name="ido" class="interlanguage-link-target"><span>Ido</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-is badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://is.wikipedia.org/wiki/R%C3%B3maveldi" title="Rómaveldi - islandès" lang="is" hreflang="is" data-title="Rómaveldi" data-language-autonym="Íslenska" data-language-local-name="islandès" class="interlanguage-link-target"><span>Íslenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Civilt%C3%A0_romana" title="Civiltà romana - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Civiltà romana" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target"><span>Italiano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E5%8F%A4%E4%BB%A3%E3%83%AD%E3%83%BC%E3%83%9E" title="古代ローマ - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="古代ローマ" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target"><span>日本語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jam mw-list-item"><a href="https://jam.wikipedia.org/wiki/Ienshent_Ruom" title="Ienshent Ruom - crioll anglès de Jamaica" lang="jam" hreflang="jam" data-title="Ienshent Ruom" data-language-autonym="Patois" data-language-local-name="crioll anglès de Jamaica" class="interlanguage-link-target"><span>Patois</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%AB%E1%83%95%E1%83%94%E1%83%9A%E1%83%98_%E1%83%A0%E1%83%9D%E1%83%9B%E1%83%98" title="ძველი რომი - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="ძველი რომი" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target"><span>ქართული</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kab mw-list-item"><a href="https://kab.wikipedia.org/wiki/Ruma_n_zik" title="Ruma n zik - cabilenc" lang="kab" hreflang="kab" data-title="Ruma n zik" data-language-autonym="Taqbaylit" data-language-local-name="cabilenc" class="interlanguage-link-target"><span>Taqbaylit</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kbp mw-list-item"><a href="https://kbp.wikipedia.org/wiki/K%C9%A9b%C9%A9njaaz%C9%A9_Room" title="Kɩbɩnjaazɩ Room - Kabiye" lang="kbp" hreflang="kbp" data-title="Kɩbɩnjaazɩ Room" data-language-autonym="Kabɩyɛ" data-language-local-name="Kabiye" class="interlanguage-link-target"><span>Kabɩyɛ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kcg mw-list-item"><a href="https://kcg.wikipedia.org/wiki/Rom_gbangbang" title="Rom gbangbang - tyap" lang="kcg" hreflang="kcg" data-title="Rom gbangbang" data-language-autonym="Tyap" data-language-local-name="tyap" class="interlanguage-link-target"><span>Tyap</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kk mw-list-item"><a href="https://kk.wikipedia.org/wiki/%D0%95%D0%B6%D0%B5%D0%BB%D0%B3%D1%96_%D0%A0%D0%B8%D0%BC" title="Ежелгі Рим - kazakh" lang="kk" hreflang="kk" data-title="Ежелгі Рим" data-language-autonym="Қазақша" data-language-local-name="kazakh" class="interlanguage-link-target"><span>Қазақша</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-km mw-list-item"><a href="https://km.wikipedia.org/wiki/%E1%9E%91%E1%9E%B8%E1%9E%80%E1%9F%92%E1%9E%9A%E1%9E%BB%E1%9E%84%E1%9E%9A%E1%9F%89%E1%9E%BC%E1%9E%98%E1%9E%94%E1%9E%BB%E1%9E%9A%E1%9E%B6%E1%9E%8E" title="ទីក្រុងរ៉ូមបុរាណ - khmer" lang="km" hreflang="km" data-title="ទីក្រុងរ៉ូមបុរាណ" data-language-autonym="ភាសាខ្មែរ" data-language-local-name="khmer" class="interlanguage-link-target"><span>ភាសាខ្មែរ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EA%B3%A0%EB%8C%80_%EB%A1%9C%EB%A7%88" title="고대 로마 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="고대 로마" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target"><span>한국어</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-koi mw-list-item"><a href="https://koi.wikipedia.org/wiki/%D0%92%D0%B0%D0%B6_%D0%A0%D0%B8%D0%BC" title="Важ Рим - komi-permiac" lang="koi" hreflang="koi" data-title="Важ Рим" data-language-autonym="Перем коми" data-language-local-name="komi-permiac" class="interlanguage-link-target"><span>Перем коми</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ku mw-list-item"><a href="https://ku.wikipedia.org/wiki/Romaya_kevnare" title="Romaya kevnare - kurd" lang="ku" hreflang="ku" data-title="Romaya kevnare" data-language-autonym="Kurdî" data-language-local-name="kurd" class="interlanguage-link-target"><span>Kurdî</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kv mw-list-item"><a href="https://kv.wikipedia.org/wiki/%D0%92%D0%B0%D0%B6_%D0%A0%D0%B8%D0%BC" title="Важ Рим - komi" lang="kv" hreflang="kv" data-title="Важ Рим" data-language-autonym="Коми" data-language-local-name="komi" class="interlanguage-link-target"><span>Коми</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ky mw-list-item"><a href="https://ky.wikipedia.org/wiki/%D0%91%D0%B0%D0%B9%D1%8B%D1%80%D0%BA%D1%8B_%D0%A0%D0%B8%D0%BC" title="Байыркы Рим - kirguís" lang="ky" hreflang="ky" data-title="Байыркы Рим" data-language-autonym="Кыргызча" data-language-local-name="kirguís" class="interlanguage-link-target"><span>Кыргызча</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Romani_antiqui" title="Romani antiqui - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Romani antiqui" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target"><span>Latina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lfn badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://lfn.wikipedia.org/wiki/Roma_antica" title="Roma antica - Lingua Franca Nova" lang="lfn" hreflang="lfn" data-title="Roma antica" data-language-autonym="Lingua Franca Nova" data-language-local-name="Lingua Franca Nova" class="interlanguage-link-target"><span>Lingua Franca Nova</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lld mw-list-item"><a href="https://lld.wikipedia.org/wiki/Storia_romana" title="Storia romana - ladí" lang="lld" hreflang="lld" data-title="Storia romana" data-language-autonym="Ladin" data-language-local-name="ladí" class="interlanguage-link-target"><span>Ladin</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/Senov%C4%97s_Roma" title="Senovės Roma - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Senovės Roma" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target"><span>Lietuvių</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Sen%C4%81_Roma" title="Senā Roma - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Senā Roma" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target"><span>Latviešu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mg mw-list-item"><a href="https://mg.wikipedia.org/wiki/R%C3%B4ma_Taloha" title="Rôma Taloha - malgaix" lang="mg" hreflang="mg" data-title="Rôma Taloha" data-language-autonym="Malagasy" data-language-local-name="malgaix" class="interlanguage-link-target"><span>Malagasy</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-min mw-list-item"><a href="https://min.wikipedia.org/wiki/Romawi_Kuno" title="Romawi Kuno - minangkabau" lang="min" hreflang="min" data-title="Romawi Kuno" data-language-autonym="Minangkabau" data-language-local-name="minangkabau" class="interlanguage-link-target"><span>Minangkabau</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk mw-list-item"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D1%82%D0%B0%D1%80_%D0%A0%D0%B8%D0%BC" title="Стар Рим - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Стар Рим" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target"><span>Македонски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ml mw-list-item"><a href="https://ml.wikipedia.org/wiki/%E0%B4%AA%E0%B5%8D%E0%B4%B0%E0%B4%BE%E0%B4%9A%E0%B5%80%E0%B4%A8_%E0%B4%B1%E0%B5%8B%E0%B4%82" title="പ്രാചീന റോം - malaiàlam" lang="ml" hreflang="ml" data-title="പ്രാചീന റോം" data-language-autonym="മലയാളം" data-language-local-name="malaiàlam" class="interlanguage-link-target"><span>മലയാളം</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mn mw-list-item"><a href="https://mn.wikipedia.org/wiki/%D0%AD%D1%80%D1%82%D0%BD%D0%B8%D0%B9_%D0%A0%D0%BE%D0%BC" title="Эртний Ром - mongol" lang="mn" hreflang="mn" data-title="Эртний Ром" data-language-autonym="Монгол" data-language-local-name="mongol" class="interlanguage-link-target"><span>Монгол</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mni mw-list-item"><a href="https://mni.wikipedia.org/wiki/%EA%AF%91%EA%AF%82%EA%AF%A4%EA%AF%84_%EA%AF%94%EA%AF%A3%EA%AF%9D" title="ꯑꯂꯤꯄ ꯔꯣꯝ - manipurí" lang="mni" hreflang="mni" data-title="ꯑꯂꯤꯄ ꯔꯣꯝ" data-language-autonym="ꯃꯤꯇꯩ ꯂꯣꯟ" data-language-local-name="manipurí" class="interlanguage-link-target"><span>ꯃꯤꯇꯩ ꯂꯣꯟ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mr mw-list-item"><a href="https://mr.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AA%E0%A5%8D%E0%A4%B0%E0%A4%BE%E0%A4%9A%E0%A5%80%E0%A4%A8_%E0%A4%B0%E0%A5%8B%E0%A4%AE" title="प्राचीन रोम - marathi" lang="mr" hreflang="mr" data-title="प्राचीन रोम" data-language-autonym="मराठी" data-language-local-name="marathi" class="interlanguage-link-target"><span>मराठी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/Rom_kuno" title="Rom kuno - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Rom kuno" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Melayu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mwl mw-list-item"><a href="https://mwl.wikipedia.org/wiki/Roma_Antiga" title="Roma Antiga - mirandès" lang="mwl" hreflang="mwl" data-title="Roma Antiga" data-language-autonym="Mirandés" data-language-local-name="mirandès" class="interlanguage-link-target"><span>Mirandés</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds mw-list-item"><a href="https://nds.wikipedia.org/wiki/R%C3%B6%C3%B6msch_Riek" title="Röömsch Riek - baix alemany" lang="nds" hreflang="nds" data-title="Röömsch Riek" data-language-autonym="Plattdüütsch" data-language-local-name="baix alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Plattdüütsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ne mw-list-item"><a href="https://ne.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AA%E0%A5%8D%E0%A4%B0%E0%A4%BE%E0%A4%9A%E0%A5%80%E0%A4%A8_%E0%A4%B0%E0%A5%8B%E0%A4%AE" title="प्राचीन रोम - nepalès" lang="ne" hreflang="ne" data-title="प्राचीन रोम" data-language-autonym="नेपाली" data-language-local-name="nepalès" class="interlanguage-link-target"><span>नेपाली</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-new mw-list-item"><a href="https://new.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AA%E0%A5%8D%E0%A4%B0%E0%A4%BE%E0%A4%9A%E0%A5%80%E0%A4%A8_%E0%A4%B0%E0%A5%8B%E0%A4%AE" title="प्राचीन रोम - newari" lang="new" hreflang="new" data-title="प्राचीन रोम" data-language-autonym="नेपाल भाषा" data-language-local-name="newari" class="interlanguage-link-target"><span>नेपाल भाषा</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Oude_Rome" title="Oude Rome - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Oude Rome" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Nederlands</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Roma_i_antikken" title="Roma i antikken - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Roma i antikken" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk nynorsk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Romerriket" title="Romerriket - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Romerriket" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk bokmål</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nso mw-list-item"><a href="https://nso.wikipedia.org/wiki/Roma_ya_kgale" title="Roma ya kgale - sotho septentrional" lang="nso" hreflang="nso" data-title="Roma ya kgale" data-language-autonym="Sesotho sa Leboa" data-language-local-name="sotho septentrional" class="interlanguage-link-target"><span>Sesotho sa Leboa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nv mw-list-item"><a href="https://nv.wikipedia.org/wiki/Roman_dine%CA%BC%C3%A9" title="Roman dineʼé - navaho" lang="nv" hreflang="nv" data-title="Roman dineʼé" data-language-autonym="Diné bizaad" data-language-local-name="navaho" class="interlanguage-link-target"><span>Diné bizaad</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-oc mw-list-item"><a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/Roma_antica" title="Roma antica - occità" lang="oc" hreflang="oc" data-title="Roma antica" data-language-autonym="Occitan" data-language-local-name="occità" class="interlanguage-link-target"><span>Occitan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pa mw-list-item"><a href="https://pa.wikipedia.org/wiki/%E0%A8%AA%E0%A9%8D%E0%A8%B0%E0%A8%BE%E0%A8%9A%E0%A9%80%E0%A8%A8_%E0%A8%B0%E0%A9%8B%E0%A8%AE" title="ਪ੍ਰਾਚੀਨ ਰੋਮ - panjabi" lang="pa" hreflang="pa" data-title="ਪ੍ਰਾਚੀਨ ਰੋਮ" data-language-autonym="ਪੰਜਾਬੀ" data-language-local-name="panjabi" class="interlanguage-link-target"><span>ਪੰਜਾਬੀ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pap mw-list-item"><a href="https://pap.wikipedia.org/wiki/Roma_antiguo" title="Roma antiguo - papiament" lang="pap" hreflang="pap" data-title="Roma antiguo" data-language-autonym="Papiamentu" data-language-local-name="papiament" class="interlanguage-link-target"><span>Papiamentu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pcd mw-list-item"><a href="https://pcd.wikipedia.org/wiki/Rome_antike" title="Rome antike - picard" lang="pcd" hreflang="pcd" data-title="Rome antike" data-language-autonym="Picard" data-language-local-name="picard" class="interlanguage-link-target"><span>Picard</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pdc mw-list-item"><a href="https://pdc.wikipedia.org/wiki/Altes_Rom" title="Altes Rom - alemany pennsilvanià" lang="pdc" hreflang="pdc" data-title="Altes Rom" data-language-autonym="Deitsch" data-language-local-name="alemany pennsilvanià" class="interlanguage-link-target"><span>Deitsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Staro%C5%BCytny_Rzym" title="Starożytny Rzym - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Starożytny Rzym" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target"><span>Polski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pms mw-list-item"><a href="https://pms.wikipedia.org/wiki/Sivilt%C3%A0_roman-a" title="Siviltà roman-a - piemontès" lang="pms" hreflang="pms" data-title="Siviltà roman-a" data-language-autonym="Piemontèis" data-language-local-name="piemontès" class="interlanguage-link-target"><span>Piemontèis</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pnb mw-list-item"><a href="https://pnb.wikipedia.org/wiki/%D9%BE%D8%B1%D8%A7%D9%86%D8%A7_%D8%B1%D9%88%D9%85" title="پرانا روم - Western Punjabi" lang="pnb" hreflang="pnb" data-title="پرانا روم" data-language-autonym="پنجابی" data-language-local-name="Western Punjabi" class="interlanguage-link-target"><span>پنجابی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Roma_Antiga" title="Roma Antiga - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Roma Antiga" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target"><span>Português</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rm mw-list-item"><a href="https://rm.wikipedia.org/wiki/Imperi_roman" title="Imperi roman - retoromànic" lang="rm" hreflang="rm" data-title="Imperi roman" data-language-autonym="Rumantsch" data-language-local-name="retoromànic" class="interlanguage-link-target"><span>Rumantsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Roma_Antic%C4%83" title="Roma Antică - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Roma Antică" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target"><span>Română</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%94%D1%80%D0%B5%D0%B2%D0%BD%D0%B8%D0%B9_%D0%A0%D0%B8%D0%BC" title="Древний Рим - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Древний Рим" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target"><span>Русский</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rue mw-list-item"><a href="https://rue.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D1%82%D0%B0%D1%80%D0%BE%D0%B2%D1%96%D0%BA%D1%8B%D0%B9_%D0%A0%D0%B8%D0%BC" title="Старовікый Рим - Rusyn" lang="rue" hreflang="rue" data-title="Старовікый Рим" data-language-autonym="Русиньскый" data-language-local-name="Rusyn" class="interlanguage-link-target"><span>Русиньскый</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sc mw-list-item"><a href="https://sc.wikipedia.org/wiki/Tziviltade_romana" title="Tziviltade romana - sard" lang="sc" hreflang="sc" data-title="Tziviltade romana" data-language-autonym="Sardu" data-language-local-name="sard" class="interlanguage-link-target"><span>Sardu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-scn mw-list-item"><a href="https://scn.wikipedia.org/wiki/Antica_Roma" title="Antica Roma - sicilià" lang="scn" hreflang="scn" data-title="Antica Roma" data-language-autonym="Sicilianu" data-language-local-name="sicilià" class="interlanguage-link-target"><span>Sicilianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sd mw-list-item"><a href="https://sd.wikipedia.org/wiki/%D8%A2%DA%B3%D8%A7%D9%BD%D9%88_%D8%B1%D9%88%D9%85" title="آڳاٽو روم - sindi" lang="sd" hreflang="sd" data-title="آڳاٽو روم" data-language-autonym="سنڌي" data-language-local-name="sindi" class="interlanguage-link-target"><span>سنڌي</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Anti%C4%8Dki_Rim" title="Antički Rim - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Antički Rim" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target"><span>Srpskohrvatski / српскохрватски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-si badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://si.wikipedia.org/wiki/%E0%B6%B4%E0%B7%94%E0%B6%BB%E0%B7%8F%E0%B6%AD%E0%B6%B1_%E0%B6%BB%E0%B7%9D%E0%B6%B8%E0%B6%BA" title="පුරාතන රෝමය - singalès" lang="si" hreflang="si" data-title="පුරාතන රෝමය" data-language-autonym="සිංහල" data-language-local-name="singalès" class="interlanguage-link-target"><span>සිංහල</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Ancient_Rome" title="Ancient Rome - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Ancient Rome" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target"><span>Simple English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/Starovek%C3%BD_R%C3%ADm" title="Staroveký Rím - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Staroveký Rím" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenčina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-skr mw-list-item"><a href="https://skr.wikipedia.org/wiki/%D8%B3%D9%84%D8%B7%D9%86%D8%AA_%D8%B1%D9%88%D9%85%D8%A7" title="سلطنت روما - Saraiki" lang="skr" hreflang="skr" data-title="سلطنت روما" data-language-autonym="سرائیکی" data-language-local-name="Saraiki" class="interlanguage-link-target"><span>سرائیکی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Starorimska_civilizacija" title="Starorimska civilizacija - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Starorimska civilizacija" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenščina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-smn mw-list-item"><a href="https://smn.wikipedia.org/wiki/Rooma_v%C3%A4ldikodde" title="Rooma väldikodde - sami d’Inari" lang="smn" hreflang="smn" data-title="Rooma väldikodde" data-language-autonym="Anarâškielâ" data-language-local-name="sami d’Inari" class="interlanguage-link-target"><span>Anarâškielâ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sq badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://sq.wikipedia.org/wiki/Roma_e_lasht%C3%AB" title="Roma e lashtë - albanès" lang="sq" hreflang="sq" data-title="Roma e lashtë" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanès" class="interlanguage-link-target"><span>Shqip</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D1%82%D0%B0%D1%80%D0%B8_%D0%A0%D0%B8%D0%BC" title="Стари Рим - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Стари Рим" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target"><span>Српски / srpski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Romerska_riket" title="Romerska riket - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Romerska riket" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target"><span>Svenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sw mw-list-item"><a href="https://sw.wikipedia.org/wiki/Roma_ya_Kale" title="Roma ya Kale - suahili" lang="sw" hreflang="sw" data-title="Roma ya Kale" data-language-autonym="Kiswahili" data-language-local-name="suahili" class="interlanguage-link-target"><span>Kiswahili</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-szl mw-list-item"><a href="https://szl.wikipedia.org/wiki/Staro%C5%BCytny_Rzim" title="Starożytny Rzim - silesià" lang="szl" hreflang="szl" data-title="Starożytny Rzim" data-language-autonym="Ślůnski" data-language-local-name="silesià" class="interlanguage-link-target"><span>Ślůnski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%AA%E0%AE%A3%E0%AF%8D%E0%AE%9F%E0%AF%88%E0%AE%AF_%E0%AE%89%E0%AE%B0%E0%AF%8B%E0%AE%AE%E0%AF%88" title="பண்டைய உரோமை - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="பண்டைய உரோமை" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target"><span>தமிழ்</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tg mw-list-item"><a href="https://tg.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D1%83%D0%BC%D0%B8_%D0%91%D0%BE%D1%81%D1%82%D0%BE%D0%BD" title="Руми Бостон - tadjik" lang="tg" hreflang="tg" data-title="Руми Бостон" data-language-autonym="Тоҷикӣ" data-language-local-name="tadjik" class="interlanguage-link-target"><span>Тоҷикӣ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B9%82%E0%B8%A3%E0%B8%A1%E0%B9%82%E0%B8%9A%E0%B8%A3%E0%B8%B2%E0%B8%93" title="โรมโบราณ - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="โรมโบราณ" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target"><span>ไทย</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tl mw-list-item"><a href="https://tl.wikipedia.org/wiki/Sinaunang_Roma" title="Sinaunang Roma - tagal" lang="tl" hreflang="tl" data-title="Sinaunang Roma" data-language-autonym="Tagalog" data-language-local-name="tagal" class="interlanguage-link-target"><span>Tagalog</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tly mw-list-item"><a href="https://tly.wikipedia.org/wiki/Rom%C9%99_Imperij%C9%99" title="Romə Imperijə - talix" lang="tly" hreflang="tly" data-title="Romə Imperijə" data-language-autonym="Tolışi" data-language-local-name="talix" class="interlanguage-link-target"><span>Tolışi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/Antik_Roma" title="Antik Roma - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Antik Roma" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target"><span>Türkçe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tt badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://tt.wikipedia.org/wiki/%D0%91%D0%BE%D1%80%D1%8B%D0%BD%D0%B3%D1%8B_%D0%A0%D0%B8%D0%BC" title="Борынгы Рим - tàtar" lang="tt" hreflang="tt" data-title="Борынгы Рим" data-language-autonym="Татарча / tatarça" data-language-local-name="tàtar" class="interlanguage-link-target"><span>Татарча / tatarça</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-udm mw-list-item"><a href="https://udm.wikipedia.org/wiki/%D0%92%D0%B0%D1%88%D0%BA%D0%B0%D0%BB%D0%B0_%D0%A0%D0%B8%D0%BC" title="Вашкала Рим - udmurt" lang="udm" hreflang="udm" data-title="Вашкала Рим" data-language-autonym="Удмурт" data-language-local-name="udmurt" class="interlanguage-link-target"><span>Удмурт</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D1%82%D0%B0%D1%80%D0%BE%D0%B4%D0%B0%D0%B2%D0%BD%D1%96%D0%B9_%D0%A0%D0%B8%D0%BC" title="Стародавній Рим - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Стародавній Рим" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target"><span>Українська</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ur mw-list-item"><a href="https://ur.wikipedia.org/wiki/%D9%82%D8%AF%DB%8C%D9%85_%D8%B1%D9%88%D9%85" title="قدیم روم - urdú" lang="ur" hreflang="ur" data-title="قدیم روم" data-language-autonym="اردو" data-language-local-name="urdú" class="interlanguage-link-target"><span>اردو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uz mw-list-item"><a href="https://uz.wikipedia.org/wiki/Qadimgi_Rim" title="Qadimgi Rim - uzbek" lang="uz" hreflang="uz" data-title="Qadimgi Rim" data-language-autonym="Oʻzbekcha / ўзбекча" data-language-local-name="uzbek" class="interlanguage-link-target"><span>Oʻzbekcha / ўзбекча</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/La_M%C3%A3_c%E1%BB%95_%C4%91%E1%BA%A1i" title="La Mã cổ đại - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="La Mã cổ đại" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target"><span>Tiếng Việt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-war mw-list-item"><a href="https://war.wikipedia.org/wiki/Hadton_Roma" title="Hadton Roma - waray" lang="war" hreflang="war" data-title="Hadton Roma" data-language-autonym="Winaray" data-language-local-name="waray" class="interlanguage-link-target"><span>Winaray</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E5%8F%A4%E7%BD%97%E9%A9%AC" title="古罗马 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="古罗马" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target"><span>吴语</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-xmf mw-list-item"><a href="https://xmf.wikipedia.org/wiki/%E1%83%AF%E1%83%95%E1%83%94%E1%83%A8%E1%83%98_%E1%83%A0%E1%83%9D%E1%83%9B%E1%83%98" title="ჯვეში რომი - mingrelià" lang="xmf" hreflang="xmf" data-title="ჯვეში რომი" data-language-autonym="მარგალური" data-language-local-name="mingrelià" class="interlanguage-link-target"><span>მარგალური</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yi mw-list-item"><a href="https://yi.wikipedia.org/wiki/%D7%90%D7%95%D7%A8%D7%90%D7%9C%D7%98_%D7%A8%D7%95%D7%99%D7%9D" title="אוראלט רוים - ídix" lang="yi" hreflang="yi" data-title="אוראלט רוים" data-language-autonym="ייִדיש" data-language-local-name="ídix" class="interlanguage-link-target"><span>ייִדיש</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yo mw-list-item"><a href="https://yo.wikipedia.org/wiki/R%C3%B3m%C3%B9_Ay%C3%A9ij%E1%BB%8D%CC%81un" title="Rómù Ayéijọ́un - ioruba" lang="yo" hreflang="yo" data-title="Rómù Ayéijọ́un" data-language-autonym="Yorùbá" data-language-local-name="ioruba" class="interlanguage-link-target"><span>Yorùbá</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E5%8F%A4%E7%BD%97%E9%A9%AC" title="古罗马 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="古罗马" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target"><span>中文</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-classical mw-list-item"><a href="https://zh-classical.wikipedia.org/wiki/%E5%8F%A4%E7%BE%85%E9%A6%AC" title="古羅馬 - xinès clàssic" lang="lzh" hreflang="lzh" data-title="古羅馬" data-language-autonym="文言" data-language-local-name="xinès clàssic" class="interlanguage-link-target"><span>文言</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-min-nan mw-list-item"><a href="https://zh-min-nan.wikipedia.org/wiki/K%C3%B3%CD%98-t%C4%81i_L%C3%B4-m%C3%A1" title="Kó͘-tāi Lô-má - xinès min del sud" lang="nan" hreflang="nan" data-title="Kó͘-tāi Lô-má" data-language-autonym="閩南語 / Bân-lâm-gú" data-language-local-name="xinès min del sud" class="interlanguage-link-target"><span>閩南語 / Bân-lâm-gú</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E5%8F%A4%E7%BE%85%E9%A6%AC" title="古羅馬 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="古羅馬" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target"><span>粵語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zu mw-list-item"><a href="https://zu.wikipedia.org/wiki/Rhomani" title="Rhomani - zulu" lang="zu" hreflang="zu" data-title="Rhomani" data-language-autonym="IsiZulu" data-language-local-name="zulu" class="interlanguage-link-target"><span>IsiZulu</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1747689#sitelinks-wikipedia" title="Modificau enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Antiga_Roma" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Antiga_Roma" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Antiga_Roma"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Antiga_Roma&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Antiga_Roma&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Antiga_Roma"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Antiga_Roma&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Antiga_Roma&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Antiga_Roma" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Antiga_Roma" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Antiga_Roma&oldid=34823394" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Antiga_Roma&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Antiga_Roma&id=34823394&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FAntiga_Roma"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FAntiga_Roma"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Antiga+Roma"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Antiga_Roma&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Antiga_Roma&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Ancient_Rome" hreflang="en"><span>Commons</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1747689" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> <div id="mw-indicator-coordinates-ind" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><span id="coordinates"><span title="Coordenades geogràfiques WGS84">Coord.:</span> <span class="plainlinks nourlexpansion"><a class="external text" href="//geohack.toolforge.org/geohack.php?pagename=Antiga_Roma&language=ca&params=41.89_N_12.48_E_type:country_region:IT_dim:8000000_source:dewiki"><span class="geo-default"><span class="geo-dms" title="Mapes, fotos aèries i altres informacions per a aquesta localització">41° 53′ N, 12° 29′ E</span></span><span class="geo-multi-punct"> / </span><span class="geo-nondefault"><span class="geo-dec" title="Mapes, fotos aèries i altres informacions per a aquesta localització"><span class="latitude">41.89°N</span>,<span class="longitude">12.48°E</span></span><span style="display:none"> / <span class="geo">41.89; 12.48</span></span></span></a></span></span></div></div> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r34261971">.mw-parser-output .hatnote{width:100%;border-color:#77ccff;color:var(--color-base,#202122);background-color:#f5f5f5;margin-bottom:1em;font-style:italic}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .hatnote{color:var(--color-inverted,#fff);background-color:var(--background-color-inverted,#101418)}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .hatnote{color:var(--color-inverted,#fff);background-color:var(--background-color-inverted,#101418)}}@media print{body.ns-0 .mw-parser-output .hatnote{display:none!important}}</style> <table class="hatnote" cellspacing="5"> <tbody><tr> <td style="width: 25px; vertical-align: top;"><span typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/22px-Disambig_grey.svg.png" decoding="async" width="22" height="17" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/33px-Disambig_grey.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/44px-Disambig_grey.svg.png 2x" data-file-width="260" data-file-height="200" /></span></span> </td> <td>«<b>Romans</b>» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «<a href="/wiki/Romans_(desambiguaci%C3%B3)" class="mw-disambig" title="Romans (desambiguació)">Romans (desambiguació)</a>». </td></tr></tbody></table> <table style="margin-left:1em; border:1px solid #000000; background-color:#indianred; padding:2px; float:right; clear:right; font-size:85%;"> <tbody><tr> <td colspan="4" rowspan="1" style="text-align: center; background-color: #indianred;"><span class="mw-default-size" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Rmn-military-header.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e4/Rmn-military-header.svg/194px-Rmn-military-header.svg.png" decoding="async" width="194" height="60" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e4/Rmn-military-header.svg/291px-Rmn-military-header.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e4/Rmn-military-header.svg/388px-Rmn-military-header.svg.png 2x" data-file-width="194" data-file-height="60" /></a></span> <table cellspacing="0" cellpadding="0" class="" style="width: 100%"> <tbody><tr> <td> <p><a class="mw-selflink selflink">Antiga Roma</a>: <br /><b><a href="/wiki/Regne_rom%C3%A0" class="mw-redirect" title="Regne romà">Regne romà</a></b> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <b><a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Romana" title="República Romana">República Romana</a></b> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <b><a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0" title="Imperi Romà">Imperi</a></b> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <br /><b><a href="/wiki/August#La_instauració_del_Principat" title="August">Principat</a></b> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <b><a href="/wiki/Dominat_(Roma)" class="mw-redirect" title="Dominat (Roma)">Dominat</a></b> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <b><a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Occident" title="Imperi Romà d'Occident">Imperi d'Occident</a></b> <br /> <b><a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Orient" title="Imperi Romà d'Orient">Imperi d'Orient</a></b> </p> </td></tr> <tr> <td> </td></tr></tbody></table> </td></tr> <tr> <td style="padding: 0 5px; border-style: solid; border-color: #ccf; text-align: center;"><b>Organització social</b>: </td></tr> <tr> <td style="text-align: center;"> <table cellspacing="0" cellpadding="0" class="" style="width: 100%"> <tbody><tr> <td><a href="/wiki/Dret_rom%C3%A0" title="Dret romà">Dret romà</a> <br /> <a href="/wiki/Assemblea_romana" title="Assemblea romana">Assemblees romanes</a> <br /> <a href="/wiki/Senat_rom%C3%A0" class="mw-redirect" title="Senat romà">Senat romà</a> <br /> <a href="/wiki/Tribus_romanes" title="Tribus romanes">Tribus romanes</a> <br /> <a href="/wiki/Gens_(fam%C3%ADlia)" title="Gens (família)"><i>Gens</i></a> <br /> <i><a href="/wiki/Cursus_honorum" title="Cursus honorum">Cursus honorum</a></i> <br /> </td> <td> <p><a href="/wiki/Ciutadania_romana" title="Ciutadania romana">Ciutadania romana</a> <br /> <a href="/wiki/Patrici_(classe_romana)" title="Patrici (classe romana)">Patricis</a> <br /> <a href="/wiki/Cavaller_rom%C3%A0" title="Cavaller romà">Equites</a> <br /> <a href="/wiki/Plebs" title="Plebs">Plebeus</a> <br /> <a href="/wiki/Esclavitud" title="Esclavitud">Esclavitud</a> </p> </td></tr></tbody></table> </td></tr> <tr> <td style="padding: 0 5px; border-style: solid; border-color: #ccf; text-align: center;"><b>Magistratures ordinàries</b> </td></tr> <tr> <td style="text-align: center;"> <table cellspacing="0" cellpadding="0" class="" style="width: 100%"> <tbody><tr> <td> <p><a href="/wiki/C%C3%B2nsol_rom%C3%A0" title="Cònsol romà">Cònsol</a> <br /> <a href="/wiki/Pretor" title="Pretor">Pretor</a> <br /> <a href="/wiki/Trib%C3%BA_de_la_plebs" title="Tribú de la plebs">Tribú de la plebs</a> <br /> <a href="/wiki/Censor_rom%C3%A0" title="Censor romà">Censor</a> <br /> <a href="/wiki/Pont%C3%ADfex_m%C3%A0xim" title="Pontífex màxim"><i>Pontifex Maximus</i></a> <br /> <a href="/wiki/Q%C3%BCestor" title="Qüestor">Qüestor</a> </p> </td> <td> <p><a href="/wiki/Prefecte_de_la_ciutat" title="Prefecte de la ciutat">Prefecte de la ciutat</a> <br /> <a href="/wiki/Edil_rom%C3%A0" title="Edil romà">Edil</a> <br /> <a href="/wiki/Prefecte_rom%C3%A0" class="mw-redirect" title="Prefecte romà">Prefecte</a> <br /> <a href="/wiki/Proc%C3%B2nsol" title="Procònsol">Procònsol</a> <br /> <a href="/wiki/Propretor" title="Propretor">Propretor</a> <br /> <i><a href="/wiki/Interrex" title="Interrex">Interrex</a></i> </p> </td></tr></tbody></table> </td></tr> <tr> <td style="padding: 0 5px; border-style: solid; border-color: #ccf; text-align: center;"><b>Magistratures extraordinàries</b> </td></tr> <tr> <td style="text-align: center;"> <table cellspacing="0" cellpadding="0" class="" style="width: 100%"> <tbody><tr> <td> <p><a href="/wiki/Dictador_rom%C3%A0" title="Dictador romà">Dictador</a><br /><a href="/wiki/Mestre_de_la_cavalleria" title="Mestre de la cavalleria">Mestre de la cavalleria</a><br /><a href="/wiki/Trib%C3%BA_consular" class="mw-redirect" title="Tribú consular">Tribú consular</a> <br /> <a href="/wiki/Legat_(Antiga_Roma)" class="mw-redirect" title="Legat (Antiga Roma)">Legat</a> </p> </td> <td> <p><a href="/wiki/Triumvir" title="Triumvir">Triumvir</a><br /><a href="/wiki/Decemvir" title="Decemvir">Decemvir</a> <br /> <a href="/wiki/Vigintisexviri" title="Vigintisexviri">Vigintisexvir</a> <br /> <a href="/wiki/Interrex" title="Interrex">Interrex</a> </p> </td></tr></tbody></table> </td></tr> <tr> <td style="padding: 0 5px; border-style: solid; border-color: #ccf; text-align: center;"><b>Càrrecs i honors</b> </td></tr> <tr> <td style="text-align: center;"> <table cellspacing="0" cellpadding="0" class="" style="width: 100%"> <tbody><tr> <td> <p><a href="/wiki/Emperador_rom%C3%A0" title="Emperador romà">Emperador romà</a> <br /> <a href="/wiki/Rei_de_Roma" class="mw-redirect" title="Rei de Roma">Rei de Roma</a> <br /> <a href="/wiki/August_(t%C3%ADtol)" title="August (títol)">August</a> <br /> <a href="/wiki/C%C3%A8sar_(t%C3%ADtol)" title="Cèsar (títol)">Cèsar</a> <br /> <i><a href="/wiki/Imperator" title="Imperator">Imperator</a></i> <br /> <i><a href="/wiki/Princeps_senatus" class="mw-redirect" title="Princeps senatus">Princeps senatus</a></i> <br /> <a href="/wiki/Tetrarquia" title="Tetrarquia">Tetrarquia</a> <br /> <a href="/wiki/Tetrarca" title="Tetrarca">Tetrarca</a> </p> </td> <td> <p><i><a href="/wiki/Magister_officiorum" class="mw-redirect" title="Magister officiorum">Magister officiorum</a></i> <br /> <a href="/wiki/Mestre_dels_soldats" title="Mestre dels soldats">Mestre dels soldats</a> <br /> <a href="/wiki/Governador_rom%C3%A0" title="Governador romà">Governador</a> <br /> <i><a href="/wiki/Dux" class="mw-redirect" title="Dux">Dux</a></i> <br /> <i><a href="/wiki/Lictor" title="Lictor">Lictor</a></i> <br /> <a href="/wiki/Vicari_(antiga_Roma)" title="Vicari (antiga Roma)">Vicari</a> <br /> <a href="/wiki/Trib%C3%BA_militar" title="Tribú militar">Tribú militar</a> </p> </td></tr></tbody></table> </td></tr></tbody></table> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Roman_Republic_Empire_map.gif" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ea/Roman_Republic_Empire_map.gif/250px-Roman_Republic_Empire_map.gif" decoding="async" width="220" height="209" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ea/Roman_Republic_Empire_map.gif/330px-Roman_Republic_Empire_map.gif 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ea/Roman_Republic_Empire_map.gif/500px-Roman_Republic_Empire_map.gif 2x" data-file-width="626" data-file-height="595" /></a><figcaption> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r26476043">.mw-parser-output .legend{page-break-inside:avoid;break-inside:avoid-column}.mw-parser-output .legend-color{display:inline-block;min-width:1.25em;height:1.25em;line-height:1.25;margin:1px 0;text-align:center;border:1px solid black;background-color:transparent;color:black}.mw-parser-output .legend-text{}</style><div class="legend"><span class="legend-color" style="background-color:#cd5c5c; color:black;"> </span> <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Romana" title="República Romana">República Romana</a> (510 aC-40 aC)</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r26476043" /><div class="legend"><span class="legend-color" style="background-color:#800080; color:white;"> </span> <a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0" title="Imperi Romà">Imperi Romà</a> (20-360)</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r26476043" /><div class="legend"><span class="legend-color" style="background-color:#1e90ff; color:black;"> </span> <a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Occident" title="Imperi Romà d'Occident">Imperi Romà d'Occident</a> (395-480)</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r26476043" /><div class="legend"><span class="legend-color" style="background-color:#ffd700; color:black;"> </span> <a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Orient" title="Imperi Romà d'Orient">Imperi Romà d'Orient</a> (395-1453)</div></figcaption></figure> <p>L'<b>antiga Roma</b> és l'<a href="/wiki/Estat" class="mw-redirect" title="Estat">estat</a> fundat per la ciutat de <a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a> en l'<a href="/wiki/Edat_antiga" title="Edat antiga">edat antiga</a> i la civilització que en sorgí, basada en la <a href="/w/index.php?title=Cultura_llatina&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cultura llatina (encara no existeix)">cultura llatina</a>. </p><p>Inicialment regida sota la forma de <a href="/wiki/Regne_rom%C3%A0" class="mw-redirect" title="Regne romà">monarquia</a>, va esdevenir una <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_de_Roma" class="mw-redirect" title="República de Roma">república</a>, i finalment un <a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0" title="Imperi Romà">imperi</a> que va acabar controlant la major part del <a href="/wiki/Mediterrani" class="mw-redirect" title="Mediterrani">Mediterrani</a> i de l'<a href="/wiki/Europa_Occidental" class="mw-redirect" title="Europa Occidental">Europa Occidental</a>. Roma va ser un imperi pan-mediterrani, més que europeu i mai va aconseguir establir-se fermament més enllà del Rin i el Danubi.<sup id="cite_ref-1" class="reference"><a href="#cite_note-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'Imperi Romà va decaure i la part occidental es va disgregar en un seguit de regnes independents durant el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">v</span>. L'<a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">edat mitjana</a> és el període que segueix la <a href="/wiki/Caiguda_de_l%27Imperi_Rom%C3%A0_d%27Occident" title="Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident">caiguda de l'Imperi Romà d'Occident</a>, que es considera tradicionalment el <a href="/wiki/476" title="476">476</a>. La part oriental, l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Orient" title="Imperi Romà d'Orient">Imperi Romà d'Orient</a>, va sobreviure fins a desaparèixer definitivament el <a href="/wiki/1453" title="1453">1453</a>. La civilització romana, juntament amb la <a href="/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia" title="Antiga Grècia">grega</a> formen l'<a href="/wiki/Antiguitat_cl%C3%A0ssica" title="Antiguitat clàssica">antiguitat clàssica</a> europea, que ha tingut una influència cabdal en la civilització occidental, en <a href="/wiki/Art" title="Art">art</a>, <a href="/wiki/Literatura" title="Literatura">literatura</a>, <a href="/wiki/Dret_rom%C3%A0" title="Dret romà">lleis</a>, <a href="/wiki/Ling%C3%BC%C3%ADstica" title="Lingüística">lingüística</a>, etc. </p> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Història"><span id="Hist.C3.B2ria"></span>Història</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Antiga_Roma&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Història"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_Roma" title="Història de Roma">Història de Roma</a></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Monarquia">Monarquia</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Antiga_Roma&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Monarquia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Murus_Servii_Tullii.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/75/Murus_Servii_Tullii.jpg/250px-Murus_Servii_Tullii.jpg" decoding="async" width="220" height="127" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/75/Murus_Servii_Tullii.jpg/330px-Murus_Servii_Tullii.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/75/Murus_Servii_Tullii.jpg 2x" data-file-width="372" data-file-height="215" /></a><figcaption>Muralla atribuïda per la tradició al rei <a href="/wiki/Servi_Tul%C2%B7li" title="Servi Tul·li">Servi Tul·li</a>. Gravat del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span></figcaption></figure> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Regne_Rom%C3%A0" title="Regne Romà">Regne Romà</a></div> <p>La ciutat de Roma va créixer dels assentaments a la vora del riu <a href="/wiki/T%C3%ADber" title="Tíber">Tíber</a>, un encreuament de tràfic i comerç. D'acord amb l'evidència arqueològica la vila de Roma va ser fundada probablement durant el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ix</span> aC per dos membres de les tribus centrals italianes: els <a href="/wiki/Llatins" title="Llatins">llatins</a> i els <a href="/wiki/Sabins" title="Sabins">sabins</a>. Durant aquest període, Roma va ser governada per una successió de set reis que exercien un poder gairebé absolut malgrat l'existència de les assemblees romanes i el <a href="/wiki/Senat_rom%C3%A0" class="mw-redirect" title="Senat romà">Senat</a>. L'últim rei, <a href="/wiki/Tarqu%C3%AD_el_Superb" class="mw-redirect" title="Tarquí el Superb">Tarquí el Superb</a>, va ser deposat i exiliat el <a href="/wiki/510_aC" title="510 aC">510 aC</a>, després d'haver comès seriosos abusos. El Senat va determinar que cap altre rei governaria Roma i es va establir el sistema republicà. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="República"><span id="Rep.C3.BAblica"></span>República</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Antiga_Roma&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: República"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Lupa_romana.jpeg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ef/Lupa_romana.jpeg/250px-Lupa_romana.jpeg" decoding="async" width="220" height="184" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ef/Lupa_romana.jpeg/330px-Lupa_romana.jpeg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/ef/Lupa_romana.jpeg 2x" data-file-width="378" data-file-height="316" /></a><figcaption><a href="/wiki/R%C3%B2mul_i_Rem" title="Ròmul i Rem">Ròmul i Rem</a> sota la <a href="/wiki/Lloba_Capitolina" class="mw-redirect" title="Lloba Capitolina">Lloba Capitolina</a> </figcaption></figure> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Romana" title="República Romana">República Romana</a></div> <p>La República Romana va ser creada el <a href="/wiki/509_aC" class="mw-redirect" title="509 aC">509 aC</a>, establint un sistema de magistrats electes anualment. Els més importants eren els dos consols, que exercien l'autoritat executiva anomenada <i><a href="/wiki/Imperium" title="Imperium">imperium</a></i> i el comandament militar. Tanmateix, els cònsols havien de contendre amb el Senat, originalment un consell de la noblesa (els <a href="/wiki/Patricis" class="mw-redirect" title="Patricis">patricis</a>), que creixeria en grandària i poder amb el temps. Originalment només els patricis podien ser magistrats però després es va permetre l'entrada del poble comú, o els <a href="/wiki/Plebeus" class="mw-redirect" title="Plebeus">plebeus</a>. </p><p>Els romans van sotmetre gradualment els altres pobles de la península italiana, incloent-hi els <a href="/wiki/Etruscs" title="Etruscs">etruscs</a>. Els romans van assegurar les seves conquestes fundant colònies en àrees estratègiques i establint un control estable de les regions. Durant la segona meitat del <a href="/wiki/Segle_III_aC" title="Segle III aC">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">iii</span> aC</a>, Roma es va enfrontar amb <a href="/wiki/Imperi_Cartagin%C3%A8s" title="Imperi Cartaginès">Cartago</a> en la <a href="/wiki/Primera_Guerra_P%C3%BAnica" title="Primera Guerra Púnica">primera Guerra Púnica</a>. Aquestes guerres van permetre la conquesta dels primers territoris fora de la península italica, <a href="/wiki/Sic%C3%ADlia" title="Sicília">Sicília</a> i <a href="/wiki/Pen%C3%ADnsula_Ib%C3%A8rica" title="Península Ibèrica">Ibèria</a>, consolidant Roma com a potència imperial. Després de la derrota del <a href="/wiki/Regne_de_Maced%C3%B2nia" title="Regne de Macedònia">Regne de Macedònia</a> i de l'<a href="/wiki/Imperi_Sel%C3%A8ucida" title="Imperi Selèucida">imperi Selèucida</a> al <a href="/wiki/Segle_II_aC" title="Segle II aC">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ii</span> aC</a>, els romans es van convertir en el poble dominant del <a href="/wiki/Mar_Mediterrani" class="mw-redirect" title="Mar Mediterrani">mar Mediterrani</a>. </p><p>Tanmateix, el poder a l'exterior va dur a les disputes interiors. Els <i><a href="/wiki/Senator" class="mw-redirect" title="Senator">senatores</a></i> es van enriquir a costa de les províncies, però, els soldats, majoritàriament pagesos, es trobaven lluny de llurs llars i no podien treballar la terra; va augmentar el nombre d'esclaus estrangers. Les despulles de la guerra, el mercantilisme amb les noves províncies, i els impostos sobre l'agricultura van produir una nova oportunitat de riquesa per a les classes baixes, formant una nova classe de comerciants: l'<a href="/wiki/Orde_eq%C3%BCestre" class="mw-redirect" title="Orde eqüestre">orde eqüestre</a>. Encara que els eqüestres tenien molts recursos, encara eren considerats membres de la classe baixa, els <a href="/wiki/Plebeus" class="mw-redirect" title="Plebeus">plebeus</a>, i per tant, no podien accedir al poder polític. El Senat renyia constantment, bloquejant les reformes agràries i no va donar als eqüestres una veu al govern. Grups violents dels desocupats, controlats per senadors rivals, intimidaven els votants violentament. La situació va esclatar a la fi del <a href="/wiki/Segle_II_aC" title="Segle II aC">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ii</span> aC</a> amb els germans <a href="/wiki/Gracs" title="Gracs">Gracs</a>, dos <a href="/wiki/Tribuns" class="mw-redirect" title="Tribuns">tribuns</a> que tractaven d'aprovar una reforma agrària que redistribuïa les terres dels patricis entre els plebeus. Ambdós van ser morts però el Senat va aprovar algunes de llurs reformes per tal d'apaivagar als plebeus i a la classe eqüestre. Negar la ciutadania romana a les ciutats aliades itàliques va dur a la <a href="/wiki/Guerra_Social" class="mw-redirect" title="Guerra Social">Guerra Social</a> del <a href="/wiki/91_aC" title="91 aC">91</a> al <a href="/wiki/88_aC" title="88 aC">88 aC</a>. Les reformes militars de <a href="/wiki/Gai_M%C3%A0rius" class="mw-redirect" title="Gai Màrius">Gai Màrius</a> van augmentar la lleialtat dels soldats al comandant però no pas a la ciutat. Això culminaria amb la dictadura brutal de <a href="/wiki/Luci_Corneli_Cinna_(c%C3%B2nsol_del_86_aC)" class="mw-redirect" title="Luci Corneli Cinna (cònsol del 86 aC)">Luci Corneli Cinna</a> el <a href="/wiki/81_aC" title="81 aC">81</a> al <a href="/wiki/79_aC" title="79 aC">79 aC</a>. </p><p>A mitjans del <a href="/wiki/Segle_I_aC" title="Segle I aC">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">i</span> aC</a>, tres homes, <a href="/wiki/Juli_C%C3%A8sar" title="Juli Cèsar">Juli Cèsar</a>, <a href="/wiki/Gneu_Pompeu_Magne" title="Gneu Pompeu Magne">Pompeu</a> i <a href="/wiki/Marc_Licini_Cras_Dives_I" class="mw-redirect" title="Marc Licini Cras Dives I">Crassus</a> van fer un pacte secret, el primer triumvirat, per controlar la república. Després de la conquesta de la <a href="/wiki/G%C3%A0l%C2%B7lia" title="Gàl·lia">Gàl·lia</a> de Cèsar, l'estancament de les relacions entre Cèsar i el Senat va produir una guerra civil en què Pompeu encapçalava les forces del Senat. Cèsar va sortir victoriós i va ser declarat dictador vitalici. El <a href="/wiki/44_aC" title="44 aC">44 aC</a> Cèsar va ser assassinat pels senadors, que temien la restauració de la monarquia, i un segon triumvirat, integrat per l'hereu designat de Cèsar, <a href="/wiki/C%C3%A8sar_August" class="mw-redirect" title="Cèsar August">August</a> i els seus ajudants, <a href="/wiki/Marc_Antoni" title="Marc Antoni">Marc Antoni</a> i <a href="/wiki/L%C3%A8pid_el_triumvir" title="Lèpid el triumvir">Lèpid</a> va prendre el poder. Tanmateix, aquesta aliança es va desintegrar amb una lluita pel poder. Lèpid va ser exiliat i quan August va derrotar Marc Antoni i <a href="/wiki/Cle%C3%B2patra_VII" class="mw-redirect" title="Cleòpatra VII">Cleòpatra VII</a> d'Egipte en la <a href="/wiki/Batalla_d%27%C3%80ccium" title="Batalla d'Àccium">batalla d'Àccium</a> el <a href="/wiki/31_aC" title="31 aC">31 aC</a>, es va convertir en el governador indisputat de Roma. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Imperi_Romà"><span id="Imperi_Rom.C3.A0"></span>Imperi Romà</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Antiga_Roma&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Imperi Romà"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0" title="Imperi Romà">Imperi Romà</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Roman_Empire_Map.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ca/Roman_Empire_Map.png/220px-Roman_Empire_Map.png" decoding="async" width="220" height="151" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ca/Roman_Empire_Map.png/330px-Roman_Empire_Map.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ca/Roman_Empire_Map.png/440px-Roman_Empire_Map.png 2x" data-file-width="800" data-file-height="548" /></a><figcaption>Màxima expansió de l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0" title="Imperi Romà">Imperi Romà</a> amb <a href="/wiki/Traj%C3%A0" title="Trajà">Trajà</a>.</figcaption></figure> <p>Amb la derrota dels seus enemics, August va prendre el poder absolut, conservant només una imatge de la forma republicana de govern. El seu successor designat, <a href="/wiki/Tiberi" title="Tiberi">Tiberi</a>, va prendre el poder sense guerra ni sang, establint una dinastia que acabaria amb la mort de <a href="/wiki/Ner%C3%B3" title="Neró">Neró</a> el <a href="/wiki/68" title="68">68</a> dC. L'expansió territorial de l'imperi va continuar, l'estat es va afermar, malgrat la perspectiva que el poble tenia dels emperadors com a corruptes. El govern de Neró va ser succeït per la <a href="/wiki/Dinastia_Fl%C3%A0via" title="Dinastia Flàvia">dinastia Flàvia</a>. Durant el regnat dels «<a href="/wiki/Cinc_bons_emperadors" class="mw-redirect" title="Cinc bons emperadors">cinc bons emperadors</a>» (del <a href="/wiki/96" title="96">96</a> al <a href="/wiki/108" title="108">108</a> dC), l'imperi va arribar al seu zenit territorial, econòmic i cultural. L'estat podia defensar-se de qualsevol amenaça interna i externa i l'imperi va prosperar durant el període conegut com la <a href="/wiki/Pax_romana" class="mw-redirect" title="Pax romana">Pax Romana</a> ('Pau Romana'). Amb la conquesta de Dàcia durant el regnat de <a href="/wiki/Traj%C3%A0" title="Trajà">Trajà</a>, l'imperi va assolir la seva màxima expansió territorial: el domini romà abastava 2,5 milions de quilòmetres quadrats. </p><p>El període del <a href="/wiki/180" title="180">180</a> al <a href="/wiki/235" title="235">235</a> va ser dominat per la <a href="/wiki/Dinastia_Severa" class="mw-redirect" title="Dinastia Severa">dinastia Severa</a>. Va ser un període de governants incompetents. La creixent influència de l'exèrcit en la successió imperial va produir un col·lapse imperial conegut com la <a href="/wiki/Crisi_del_segle_III" title="Crisi del segle III">Crisi del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">iii</span></a>. Aquesta crisi va acabar amb el govern de <a href="/wiki/Diocleci%C3%A0" title="Dioclecià">Dioclecià</a> que el <a href="/wiki/293" title="293">293</a> va dividir l'imperi en dos, governats per una tetrarquia integrada per dos coemperadors i dos col·legues. El <a href="/wiki/330" title="330">330</a> l'emperador <a href="/wiki/Constant%C3%AD" title="Constantí">Constantí</a> va establir la capital de l'imperi a <a href="/wiki/Constantinoble" title="Constantinoble">Constantinoble</a> i el <a href="/wiki/364" title="364">364</a> l'imperi va ser formalment i permanentment dividit entre l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Orient" title="Imperi Romà d'Orient">Imperi Romà d'Orient</a> (conegut després com a <a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Orient" title="Imperi Romà d'Orient">Imperi Romà d'Orient</a> i l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Occident" title="Imperi Romà d'Occident">Imperi Romà d'Occident</a>. </p><p>L'imperi d'Occident va ser constantment atacat per les invasions barbàriques al llarg dels segles. El <a href="/wiki/410" title="410">410</a> Roma va ser saquejada i el <a href="/wiki/4_de_setembre" title="4 de setembre">4 de setembre</a>, <a href="/wiki/476" title="476">476</a>, el cap germànic <a href="/wiki/Odoacre" title="Odoacre">Odoacre</a> va deposar <a href="/wiki/R%C3%B2mul_Aug%C3%BAstul" title="Ròmul Augústul">Ròmul Augústul</a>, l'últim emperador romà. Així, després de 1.200 anys, el govern de Roma va finalitzar. L'imperi d'Orient, però, va sobreviure fins a la conquesta de Constantinoble el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Caiguda_de_l'Imperi_Romà_d'Occident"><span id="Caiguda_de_l.27Imperi_Rom.C3.A0_d.27Occident"></span>Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Antiga_Roma&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Roman_Empire.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Roman_Empire.png/250px-Roman_Empire.png" decoding="async" width="220" height="160" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Roman_Empire.png/330px-Roman_Empire.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Roman_Empire.png/500px-Roman_Empire.png 2x" data-file-width="638" data-file-height="464" /></a><figcaption>Mapa de l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0" title="Imperi Romà">Imperi Romà</a> a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd).</figcaption></figure> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Caiguda_de_l%27Imperi_Rom%C3%A0_d%27Occident" title="Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident">Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident</a></div> <p>La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Occident" title="Imperi Romà d'Occident">Imperi Romà d'Occident</a> l'any <a href="/wiki/476" title="476">476</a>. </p><p>Cap al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">iv</span>, Roma seguia dominant un extens imperi, que tenia com a eix el <a href="/wiki/Mar_Mediterrani" class="mw-redirect" title="Mar Mediterrani">mar Mediterrani</a>. La civilització romana s'estenia des del <a href="/wiki/Rin" title="Rin">Rin</a> i el <a href="/wiki/Danubi" title="Danubi">Danubi</a> fins al <a href="/wiki/S%C3%A0hara" title="Sàhara">Sàhara</a>, des de l'occident d'Hispània fins a <a href="/wiki/Mesopot%C3%A0mia_(prov%C3%ADncia_romana)" title="Mesopotàmia (província romana)">Mesopotàmia</a>. </p><p>El triomf del <a href="/wiki/Cristianisme" title="Cristianisme">cristianisme</a>, que va ser convertit en religió oficial per l'emperador <a href="/wiki/Teodosi_I_el_gran" class="mw-redirect" title="Teodosi I el gran">Teodosi I el gran</a> en acabar del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">iv</span>, consolidava encara més aquesta unitat. Però, en aquell moment, aquest immens imperi patia una greu crisi que a la llarga acabaria amb la seva existència. Era un gegant cansat després de diversos segles d'expansió i esforços. </p><p>Alguns símptomes d'aquesta decadència eren: </p> <ul><li>La corrupció dels alts càrrecs de l'Administració.</li> <li>La passivitat del ciutadà davant problemes i obligacions.</li> <li>El retrocés del comerç per l'excés d'impostos que havien de pagar els comerciants i artesans.</li> <li>La decadència de les ciutats, abandonades per les classes altes, instal·lades en les seves vil·les d'esbarjo.</li> <li>Crisi de la classe mitjana, aclaparada per les pressions fiscals.</li> <li>Un greu descens demogràfic.</li></ul> <p>L'exèrcit es conservava encara fort, malgrat que era cada vegada més freqüent l'allistament de germànics, que ocupaven fins i tot alts càrrecs de comandament. </p><p>A part d'aquesta situació, ja de per si greu, una forta amenaça assetjava Roma. Es tractava de la pressió que sobre els seus <i>limites</i> o fronteres feien els pobles germànics. La derrota i mort soferta per l'emperador d'Orient <a href="/wiki/Valent" title="Valent">Valent</a> l'any <a href="/wiki/378" title="378">378</a> enfront dels <a href="/wiki/Visigots" title="Visigots">visigots</a>, en la <a href="/wiki/Batalla_d%27Adrian%C3%B2polis_(378)" title="Batalla d'Adrianòpolis (378)">Batalla d'Adrianòpolis</a>, va ser un seriós avís. </p><p>El seu successor <a href="/wiki/Teodosi_I_el_Gran" title="Teodosi I el Gran">Teodosi I el Gran</a> (<a href="/wiki/379" title="379">379</a>-<a href="/wiki/395" title="395">395</a>) tenia a les seves mans la difícil empresa d'injectar nova vida a l'imperi, i la seva gestió va ser afortunada. Va aconseguir detenir la temuda allau germànica i de la seva època es parla com un «renaixement teodosià». Però quan va morir tot va seguir com abans, i fins i tot es va agreujar. </p><p>Per realitzar millor la defensa i administració de l'imperi, Teodosi el va dividir entre els seus dos fills, donant a <a href="/wiki/Flavi_Honori" title="Flavi Honori">Honori</a> <a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Occident" title="Imperi Romà d'Occident">Occident</a> i a <a href="/wiki/Arcadi" title="Arcadi">Arcadi</a> l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Orient" title="Imperi Romà d'Orient">Orient</a>. No obstant això, aquesta decisió va significar el trencament decisiu de la unitat romana, en seguir els dos territoris destins molt diferents. L'Imperi d'Orient, salvat de la invasió germànica, viurà, amb el nom d'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Orient" title="Imperi Romà d'Orient">Imperi Romà d'Orient</a>, mil anys més que el d'Occident, que sucumbirà l'any 476. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Estructura_social_i_política"><span id="Estructura_social_i_pol.C3.ADtica"></span>Estructura social i política</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Antiga_Roma&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Estructura social i política"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Classe_social_a_l%27antiga_Roma" title="Classe social a l'antiga Roma">Classe social a l'antiga Roma</a> i <a href="/wiki/Esclavitud_a_l%27antiga_Roma" title="Esclavitud a l'antiga Roma">esclavitud a l'antiga Roma</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Tavares.Forum.Romanum.redux.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/03/Tavares.Forum.Romanum.redux.jpg/220px-Tavares.Forum.Romanum.redux.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/03/Tavares.Forum.Romanum.redux.jpg/330px-Tavares.Forum.Romanum.redux.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/03/Tavares.Forum.Romanum.redux.jpg/440px-Tavares.Forum.Romanum.redux.jpg 2x" data-file-width="2288" data-file-height="1712" /></a><figcaption>Ruïnes del <a href="/wiki/F%C3%B2rum_Rom%C3%A0" title="Fòrum Romà">Fòrum Romà</a>.</figcaption></figure> <p>La primera estructura social i política dels llatins va ser la família: el pare (<i>pater familia</i>), la dona (unides al pare de família pel ritu sagrat de la <i>torta</i>), els fills, les dones dels fills, els fills dels fills, i les filles no casades. De l'agrupació d'algunes famílies del mateix tronc, van sorgir les <i>gentes</i>, i d'un conjunt de famílies van sorgir les tribus. La família estava formada pels més pròxims (<i>agnados</i>), però a mesura que la família s'estenia es formava la gens o raça d'un tronc comú, integrada per la família pròpiament esmentada (<i>adnati</i>) i pels gentils, tots aquells procedents del mateix avantpassat. </p><p>S'arribava a ser membre de la <i>gens</i> per naixement, per admissió o per entrar a formar part d'una família pertanyent a la gens. Més tard es va admetre també els <a href="/wiki/Client_(Roma)" title="Client (Roma)">clients</a> en les <i>gentes</i>. Es deixava de pertànyer a una <i>gens</i> per mort, per entrar en una altra <i>gens</i> o per perdre la ciutadania o la llibertat. Tots els membres de la <i>gens</i> portaven un nom gentilici, que se suposava era el de l'avantpassat comú, i realitzaven un culte comú a una divinitat que se suposava protectora de la <i>gens</i>. </p><p>El cap de cada <i>gens</i> era el <i>pater</i>. Cada <i>gens</i> podia tenir normes específiques i costums i usos particulars. Cada <i>gens</i> disposava d'un lloc comú d'enterrament. Entre els membres de les <i>gentes</i> existia el deure de prestar-se mútuament auxili i d'exercir la tutela sobre aquells que no tenien parents agnats; en cas de mort sense parents agnats, el <i>pater</i> de la <i>gens</i> era cridat a la successió intestada. </p><p>Els membres de les <i>gentes</i> eren anomenats <i>patricis</i> (això és, descendents de <i>patres</i>) i també <i>quirites</i> (guerrers o llancers) i durant molt temps van ser els únics que van gaudir del poder polític i de la plenitud de drets a Roma. La seva extensió i l'augment del poder de l'Estat va provocar la seva desaparició com a entitat política al cap d'uns segles. Cada <i>gens</i> o tribu tenia un punt comú d'encontre, generalment per al culte religiós (encara que no exclusivament amb aquesta finalitat), punt que constitueix l'embrió de les <i>civitas</i> (ciutats). </p><p>Als primers ciutadans romans se'ls anomena patricis o patres perquè, o bé són pares de família (<i>pater famílies</i>) o bé són fills de pares de família vinculats a l'obediència paterna (els fills homes no arribaven a la condició de pare de família fins que el pare moria i s'independitzaven però es donava per descomptat que arribarien a aquesta condició). Els fills dels patricis, en complir 17 anys (més tard l'edat va ser rebaixada fins als 14 anys) adquirien la condició de ciutadans plens (amb aquest motiu celebraven una festivitat que deixaven de vestir la <i><a href="/wiki/Toga_pretexta" title="Toga pretexta">toga praetexta</a></i>, pròpia dels nois, i es col·locaven la <i><a href="/wiki/Toga_viril" title="Toga viril">toga virilis</a></i>, pròpia dels homes), però continuaven subjectes a la potestat del pare fins que aquest moria. </p><p>Als patricis correspon el dret ple de ciutadania: formen el poble i són d'entre els habitants els de classe social més elevada. Els seus drets eren: el <a href="/wiki/Sufragi" title="Sufragi">sufragi</a>, el desenvolupament dels càrrecs públics polítics o religiosos, el dret a assignació de terres públiques, els drets civils propis de les <i>gentes</i> (tutela, successió, potestat ...), el dret de contraure matrimoni amb altres membres de les gens, el dret de patronat, el dret de contractació (l'únic que s'estenia també als no patricis lliures) i el dret a fer <a href="/wiki/Testament" title="Testament">testament</a> (el conjunt d'aquests drets constituïa el <i>ius quiritium</i> o <i>ius civitatis</i>). Com a deures citarem: el servei militar i el deure a contribuir amb certs impostos al sosteniment de l'Estat. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Classes_socials">Classes socials</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Antiga_Roma&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Classes socials"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La societat romana, com moltes altres societats antigues, es basava en la desigualtat, i com en tota societat desigual, la tensió entre les classes i la seva dialèctica és el motor de la seva història i la seva principal característica. </p><p>Les classes que es van distingir van ser cinc: patricis, plebeus, esclaus, clients i lliberts. La tensió entre patricis i plebeus i les rebel·lions dels esclaus van ser les més importants notícies polítiques; les tres primeres van ser les classes amb major activitat política; les altres dues, menys. </p><p>Aquesta organització social no va ser estàtica durant tota la història de l'antiga Roma. Hi va haver tensions, canvis i evolució. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="El_senat">El senat</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Antiga_Roma&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: El senat"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Senat_rom%C3%A0" class="mw-redirect" title="Senat romà">Senat romà</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Cicer%C3%B3n_denuncia_a_Catilina,_por_Cesare_Maccari.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c5/Cicer%C3%B3n_denuncia_a_Catilina%2C_por_Cesare_Maccari.jpg/290px-Cicer%C3%B3n_denuncia_a_Catilina%2C_por_Cesare_Maccari.jpg" decoding="async" width="290" height="174" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c5/Cicer%C3%B3n_denuncia_a_Catilina%2C_por_Cesare_Maccari.jpg/435px-Cicer%C3%B3n_denuncia_a_Catilina%2C_por_Cesare_Maccari.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c5/Cicer%C3%B3n_denuncia_a_Catilina%2C_por_Cesare_Maccari.jpg/580px-Cicer%C3%B3n_denuncia_a_Catilina%2C_por_Cesare_Maccari.jpg 2x" data-file-width="1024" data-file-height="614" /></a><figcaption>Representació d'una sessió del Senat: <i><a href="/wiki/Cicer%C3%B3" title="Ciceró">Ciceró</a></i> denúncia a <i><a href="/wiki/Luci_Sergi_Catilina" title="Luci Sergi Catilina">Catilina</a></i>. Fresc de Cesar Maccari (Palazzo Madama, Roma, 1880).</figcaption></figure> <p>Enfront del rei s'erigeix la institució del Consell d'Ancians (<i><a href="/wiki/Senat_rom%C3%A0" class="mw-redirect" title="Senat romà">senatus</a></i>) per contrarestar a la institució reial. </p><p>Els primers senadors són els representants designats per cada <i>gens</i>. Tenen caràcter vitalici. Com el nombre de <i>gens</i> és invariable (les successives famílies sorgeixen sempre d'un tronc comú i, per tant, s'integra en alguna de les <i>gentes</i> existents) també és invariable el nombre de senadors. </p><p>No obstant això, hi havia una excepció: quan un senador moria el rei estava facultat per nomenar un substitut temporal (fins a la designació del substitut designat per la <i>gens</i>). El costum del nomenament reial va acabar concedint al rei l'elecció dels <a href="/wiki/Senador" class="mw-redirect" title="Senador">senadors</a>. </p><p>El senat era un òrgan merament consultiu, però sent emanat del poble, el rei el convocava sovint i considerava les seves propostes. Les seves reunions se celebraven en el <i>comitium</i> (<a href="/wiki/F%C3%B2rum" title="Fòrum">fòrum</a>) en una sala anomenada <i>bule</i>. Més endavant hi havia un grup de gent que decidia qui anava a enfrontar al rei i qui manejaria les entrades de plata. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Justícia_romana"><span id="Just.C3.ADcia_romana"></span>Justícia romana</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Antiga_Roma&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Justícia romana"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Magistratures_romanes" class="mw-redirect" title="Magistratures romanes">Magistratures romanes</a>, <a href="/wiki/Dret_rom%C3%A0" title="Dret romà">Dret romà</a>, i <a href="/wiki/Just%C3%ADcia_romana" class="mw-redirect" title="Justícia romana">Justícia romana</a></div> <p>L'Emperador tenia atribucions judicials, juntament amb els <a href="/wiki/Pretor" title="Pretor">pretors</a> i els seus llegats, i en les ciutats confederades els magistrats locals, quan els havia, o si no n'hi havia als governadors provincials (que tenien atribuït impartir justícia) o els seus llegats. Els pretors instruïen el procés i un jutge jurat (<i>Iudex</i>) decidia. Els magistrats definien el punt del drets (<i>ius</i>) però la seva aplicació (<i>judicium</i>) corresponia a altres ciutadans (jutges integrats en la decurias judicials). Un magistrat especial de Policia anomenat <a href="/wiki/Edil_rom%C3%A0" title="Edil romà">edil</a> exercia la potestat sobre litigis relatius a compres i vendes en mercats públics, i la seva jurisdicció s'estenia també a altres qüestions d'ordre que podien ser sancionades amb multes. Per les classes més baixes, i per certs delictes menors, existien els <i>triunviri</i> o jutges nocturns (<i>Tres viri nocturni</i>) i altres magistrats del grup anomenat dels <a href="/wiki/Vigintisexvir" class="mw-redirect" title="Vigintisexvir">vigintisexvir</a>, que per desaparició d'algunes de les seves magistratures s'havia convertit en els <i>vigintivir</i>, que assumien també funcions administratives. Per les causes civils menors en diversos municipis existien els anomenats jutges menors. </p><p>Molts <a href="/wiki/Emperador_rom%C3%A0" title="Emperador romà">emperadors</a> es van arrogar el <a href="/wiki/C%C3%B2nsol_rom%C3%A0" title="Cònsol romà">consolat</a>, el poder <a href="/wiki/Trib%C3%BA" title="Tribú">tribunici</a> i facultats d'altres magistratures, entre elles la censura (que estava dotada de nou de les atribucions republicanes i especialment la designació de Senadors). Els poders consulars van passar doncs, als Emperadors, que exercien virtualment com <a href="/wiki/Dictador_rom%C3%A0" title="Dictador romà">dictadors</a>. Per assessorar a l'emperador en els assumptes polítics es va instituir el <i>Consilium princeps</i>. </p><p>Els <a href="/wiki/Pretor" title="Pretor">pretors</a>, que van augmentar fins a 16, conservant les seves atribucions i exercien a més el comandament a <a href="/wiki/Prov%C3%ADncia_romana" class="mw-redirect" title="Província romana">províncies</a>. El pretor peregrí va haver de desaparèixer després de la concessió universal de ciutadania de <a href="/wiki/Caracal%C2%B7la" title="Caracal·la">Caracal·la</a>. Els censors també van conservar les seves funcions encara que van perdre la designació de senadors que pas a un triumvirat especial, però Claudi els reintegrà aquesta atribució que van conservar algun temps (Domicià les va assumir ell mateix). El poder tribunici, ja en decadència, passà també als Emperadors encara que es van seguir nomenant tribuns amb poders locals. </p><p>La magistratura dels tribuns militars va perdre importància al passar el comandament de la legió a llegats imperials, encara que van seguir existint amb un comandament però reduït. </p><p>El Prefecte de l'Urbs va assumir algunes funcions d'ajuda a l'emperador (per exemple respondre a les queixes dels súbdits) però va perdre les seves antigues funcions. Els qüestors (llevat del qüestor principal) van ser posats sota dependència del Prefecte de l'Urbs. Els edils (es van crear diverses magistratures d'edils) i els tribuns (quan es van nomenar) van assumir funcions municipals d'administració de Roma. Van sorgir noves magistratures: el prefecte de l'annona, el prefecte del pretori, i altres edils municipals especialitzats. </p><p>Amb <a href="/wiki/Hadri%C3%A0" title="Hadrià">Hadrià</a> es va iniciar l'experiència de nomenar quatre jutges suprems per damunt dels jutges locals. El seu successor <a href="/wiki/Anton%C3%AD_Pius" title="Antoní Pius">Antoní Pius</a> va suprimir a aquests jutges, però van ser instaurats de nous en temps de <a href="/wiki/Marc_Aureli" title="Marc Aureli">Marc Aureli</a>. </p> <ul><li><b>Jurisdicció ordinària</b>. La justícia romana es canalitzava mitjançant la jurisdicció ordinària (<i>Ordo judiciorum</i>) per casos civils i alguns criminals (i exclosos els relatius a accions contra l'Estat). La majoria de les <a href="/wiki/Magistratures_romanes" class="mw-redirect" title="Magistratures romanes">magistratures republicanes</a> van seguir existint sota l'imperi. La durada de les magistratures majors va ser sovint vitalícia i no es requeria cap període intermedi entre dos exercicis. Diversos emperadors van practicar la venda de les magistratures i d'absolucions amb finalitat d'aconseguir una major recaptació per al Tresor Públic.</li> <li><b>Jurisdicció extraordinària</b>. Existia també el procediment extraordinari, que se seguia en certes causes civils i criminals més importants, en les quals en lloc de decidir el <i>Iudex</i> decidia un Jurat. Presidia el judici generalment un pretor. Aquest procediment era utilitzada per les Comissions especials temporals i permanents pels casos de concussió (<i>Repetundarum</i>) en l'administració provincial, assassinat (<i>Desicariis</i>) i enverinament (<i>Veneficiis</i>) i probablement corrupció d'àmbit electoral i altres crims. En diversos períodes van existir comissions per altres crims. Les comissions estaven formades pels membres del Senat o per cavallers, o per ambdós.</li> <li><b>Tribunal dels 105</b>. Un tercer àmbit d'actuació de la Justícia era El Tribunal dels 105 o dels <i>centuvirs</i> (<i>Centumviralia Judicia</i>) que instruïa processos que jutjava la propietat (<i>actiones in rem</i> o <i>reivindicationes</i>) i que era anomenat tribunal de la llança (<i>Asta Centum vix ales</i>) per la llança clavada davant els Jutges.</li> <li><b>Tribunal dels ducenaris</b>. Un quart tribunal era el dels <i><a href="/wiki/Ducenari" title="Ducenari">Ducenaris</a></i>, creat per August, i que s'encarregava de judicis d'importància mitjana.</li> <li><b>Cinquena decúria.</b> Finalment des de <a href="/wiki/Cal%C2%B7l%C3%ADgula" class="mw-redirect" title="Cal·lígula">Cal·lígula</a>, es creà una cinquena decúria judicial.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Economia">Economia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Antiga_Roma&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Economia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Economia_de_l%27Imperi_Rom%C3%A0" title="Economia de l'Imperi Romà">Economia de l'Imperi Romà</a></div> <p>Tot i que la vida se centrava a les ciutats, la majoria dels habitants vivien al camp, on conreaven la terra i tenien cura del bestiar. L'economia estava basada en el sistema de producció <a href="/wiki/Esclau" class="mw-redirect" title="Esclau">esclavista</a>. El nombre d'esclaus d'una Hisenda era variable segons el tipus d'explotació, com més esclaus hi havia en una finca, menys bracers o jornalers calien, i sovint per evitar l'ús d'un nombre excessiu de bracers, es transformava una explotació agrària en una explotació ramadera. Una gran part dels esclaus eren presoners de guerra. Existien mercats d'esclaus, als que acudien els traficants. Molts esclaus portaven cadenes, i si estaven marcats amb el signe del senyor es deia que portaven el <i>stigma</i> o <i>notatio</i>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Els_grans_dominis">Els grans dominis</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Antiga_Roma&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Els grans dominis"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Els grans dominis variaven notablement en superfície depenent de la <a href="/wiki/Prov%C3%ADncia_romana" class="mw-redirect" title="Província romana">província</a>. Conreaven aquests grans dominis els esclaus, i en els períodes de la collita es contractava a <a href="/w/index.php?title=Politor&action=edit&redlink=1" class="new" title="Politor (encara no existeix)">Politors</a>, parcers lliures. El propietari no vivia ni treballava en la hisenda, la visitava periòdicament, encara que a vegades, quan estava en una província allunyada, podia no visitar-la mai. El seu funcionament estava confiat a un <a href="/wiki/Villicus" title="Villicus">villicus</a> (administrador). </p><p>Les dependències de la hisenda (Vila Rústica) comprenien: la casa de l'amo, els estables, els graners, els magatzems i els allotjaments del capatàs i dels altres esclaus. L'amo proveïa de vestits i calçats als esclaus, així com el blat, la sal i altres aliments (olives, peix salat, vi, oli…) en quantitat proporcional al treball de cadascú (demensum) per la qual cosa el capatàs, que era el més important però el que menys treballava rebia menys (encara que era el que tenia més possibilitats de ser manumès). A les ordres del <i>villicus</i> estava la <a href="/wiki/Villica" class="mw-redirect" title="Villica">villica</a>, majordoma de la casa rural (cuinera, cuidadora del rebost, del galliner i del colomar). Seguien els <i>bulbuci</i> (llauradors), els criats, el somerer, el porquer i, si hi havia ramat, el pastor o pastors. Als esclaus se'ls comprava ja adults i quan estaven malalts o vells eren venuts. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Ramaderia">Ramaderia</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Antiga_Roma&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Ramaderia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Les grans hisendes dedicades a la <a href="/wiki/Ramaderia" title="Ramaderia">ramaderia</a> estaven formades per terres de pastures i de boscos i la seva extensió era més gran que els grans dominis agrícoles (es pot dir que com a mínim superaven les dues-centes hectàrees, i en alguns casos arribaven fins a diversos milers). Un terç dels treballadors havien de ser homes lliures. Quan els <i>Politor</i> van desaparèixer van donar pas als <i>Villici</i>, jornalers dirigits pel Procurador o Intendent de la Hisenda. Algunes explotacions agrícoles van arribar a comptar centenars de bracers. </p><p>Dels ramats d'<a href="/wiki/Ovelles" class="mw-redirect" title="Ovelles">ovelles</a> que pasturaven en les muntanyes durant l'estiu, i en els planes a l'hivern s'aprofitava la llana i la carn, apreciada en moltes províncies. La cura dels ramats corresponia gairebé sempre a esclaus que a l'estiu romanien amb el bestiar, fins i tot de nit, allotjant-se en cabanyes o enmig d'assetjats. El pastor gaudia de llibertat de moviments i se li donaven cavalls i armes </p><p>Els <a href="/wiki/Vaca" class="mw-redirect" title="Vaca">bous</a>, destinats a les tasques agrícoles, procedien de compres i estaven castrats. Altres cavalls, bous, <a href="/wiki/Ase" title="Ase">ases</a> i <a href="/wiki/Mul" title="Mul">mules</a> eren destinats a la venda a pagesos, carreters i l'exèrcit. Els animals lliurats a colons o parcers eren cuidats per aquests que havien de retornar una part de les cries i una quantitat de <a href="/wiki/Formatge" title="Formatge">formatge</a> i <a href="/wiki/Llet" title="Llet">llet</a>. Hi havia també <a href="/wiki/Gallines" class="mw-redirect" title="Gallines">gallines</a> i <a href="/wiki/Colom_(ocell)" title="Colom (ocell)">coloms</a> que s'alimentaven sols. Es criaven <a href="/wiki/Conills" class="mw-redirect" title="Conills">conills</a> i <a href="/wiki/Llebres" class="mw-redirect" title="Llebres">llebres</a> i existien dipòsits de <a href="/wiki/Peixos" title="Peixos">peixos</a>. Els <a href="/wiki/Porcs" class="mw-redirect" title="Porcs">porcs</a> blancs eren alimentats en estables, però els negres, semblants als senglars, pasturaven als boscos alimentant-se de garrofes, prunes, glans i pomes silvestres. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Agricultura">Agricultura</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Antiga_Roma&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Agricultura"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Agricultura_romana" title="Agricultura romana">Agricultura romana</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Wheat-haHula-ISRAEL2.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/11/Wheat-haHula-ISRAEL2.JPG/250px-Wheat-haHula-ISRAEL2.JPG" decoding="async" width="220" height="163" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/11/Wheat-haHula-ISRAEL2.JPG/330px-Wheat-haHula-ISRAEL2.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/11/Wheat-haHula-ISRAEL2.JPG/500px-Wheat-haHula-ISRAEL2.JPG 2x" data-file-width="2773" data-file-height="2055" /></a><figcaption>Conreu de <a href="/wiki/Blat" title="Blat">blat</a></figcaption></figure> <p>Les terres agrícoles eren encerclades amb <a href="/wiki/Om" title="Om">oms</a>, <a href="/wiki/Pi_(arbre)" title="Pi (arbre)">pins</a> o <a href="/wiki/Xiprers" class="mw-redirect" title="Xiprers">xiprers</a>, mentre que els prats i vergers eren assetjats amb tanques, estaques, fossats o murs de pedra, totxana o ciment. Els esclaus podien descansar en els dies festius i en els de pluja (entre 60 i 80 a l'any aproximadament) i després de la sembra, a l'hivern (uns 30 dies). Sovint els propietaris es prestaven els esclaus per ajudar-se desinteressadament o per un salari convingut. Rarament es contractava a treballadors estrangers llevat del temps de la sega que es necessitava més gent. Llavors es contractaven segadors als quals es pagava amb una part de la collita recollida. Hi havia fins i tot qui acudia a les collites amb els seus esclaus. Altres vegades l'amo venia la collita abans de recollir-la i el comprador feia la recol·lecció. Moltes vegades els amos posaven la collita en mans de Publicans. S'usaven la <a href="/wiki/Pala_(eina)" title="Pala (eina)">pala</a>, l'aixada, el pic, el corró, la falç, la forca i altres eines. La feina era realitzat en gran part per esclaus (<i>familia rustica</i>) encapçalats per un capatàs (vilicus) que cobrava i pagava, comprava i venia, exercia la inspecció, i en absència de l'amo també castigava. </p><p>Els <a href="/wiki/Conreu" title="Conreu">conreus</a> més comuns eren els <a href="/wiki/Cereals" class="mw-redirect" title="Cereals">cereals</a>, l'<a href="/wiki/Olivera" title="Olivera">olivera</a>, que es plantava enmig dels sembrats i la <a href="/wiki/Vinya" title="Vinya">vinya</a> cobrint els vessants dels turons entre les que no se sembrava. La sembra es feia a la tardor i excepcionalment en primavera. Es practicaven els regs i l'abonat amb fem, margues i vegetals, calç, argila i sorra; els prats naturals eren aprofitats i se'ls millorava amb regs artificials. Com arbres fruiters estaven les figueres, les pereres, les pomeres, el cirerer, l'albercoc, el taronger i el llimoner. Els arbres s'usaven per fusta de construcció. </p><p>En els dominis agrícoles s'usava un bou per cada 10 hectàrees aproximadament, que tiraven de l'<a href="/wiki/Arada_romana" class="mw-redirect" title="Arada romana">arada romana</a>. L'ase s'utilitzava preferentment en el transport (fem, llavors, productes…) i per moure les rodes dels molins de farina. Es disposava de vaques de les quals per la producció de llet. El <a href="/wiki/Cavall" title="Cavall">cavall</a> era per l'ús personal del propietari o es criava per vendre'l. S'usaven uns dos bous cada vint-i-cinc hectàrees. En els dominis agrícoles s'usava un bou per cada 10 hectàrees aproximadament, i un ase per cada 15 hectàrees. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Els_petits_dominis">Els petits dominis</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Antiga_Roma&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: Els petits dominis"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>En la petita propietat es reproduïa la situació dels grans dominis, però el cultiu anava a càrrec exclusivament del propietari i de la seva família, i sols com a excepció treballen esclaus. Les quantitats d'animals i productes eren, per tant, menors. Si la propietat era molt petita es cultivava amb aixada, com un petit hort o jardí. El cultiu més estès eren els cereals, però el més productiu seguia sent la vinya, seguint després les hortalisses, l'olivera, i els productes derivats de la ramaderia. El cultiu menys rendible eren els cereals. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Comerç"><span id="Comer.C3.A7"></span>Comerç</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Antiga_Roma&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: Comerç"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Comer%C3%A7_a_l%27antiga_Roma" title="Comerç a l'antiga Roma">Comerç a l'antiga Roma</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Hadrian_Sestertius.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/80/Hadrian_Sestertius.jpg/220px-Hadrian_Sestertius.jpg" decoding="async" width="220" height="104" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/80/Hadrian_Sestertius.jpg/330px-Hadrian_Sestertius.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/8/80/Hadrian_Sestertius.jpg 2x" data-file-width="377" data-file-height="178" /></a><figcaption>Un sesterci d'<a href="/wiki/Hadri%C3%A0" title="Hadrià">Hadrià</a></figcaption></figure> <p>El <a href="/wiki/Comer%C3%A7" title="Comerç">comerç</a> romà va ser el motor que va conduir a l'economia del final de la <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Romana" title="República Romana">República</a> i principis de l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0" title="Imperi Romà">Imperi</a>. Modes i tendències de la <a href="/wiki/Historiografia" title="Historiografia">historiografia</a> i la <a href="/wiki/Cultura_popular" title="Cultura popular">cultura popular</a> han tendit a no ocupar-se de la base econòmica de l'imperi en favor de <i><a href="/wiki/Lingua_franca" title="Lingua franca">lingua franca</a></i> que va ser el <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a> i les gestes de les <a href="/wiki/Legi%C3%B3_romana" title="Legió romana">legions</a>. Tant la llengua com les legions reberen el suport pel comerç, sent al mateix temps part de la seva espina dorsal. Els romans eren homes de negocis i la longevitat del seu imperi es va deure al seu comerç. </p><p>Encara que en teoria els membres del <a href="/wiki/Senat_rom%C3%A0" class="mw-redirect" title="Senat romà">Senat</a> i les seves famílies tenien prohibit dedicar-se al comerç, els membres de l'<a href="/wiki/Equites" class="mw-redirect" title="Equites">ordre eqüestre</a> sí que el van exercir, malgrat els seus aristocràtics valors que feien èmfasis en passatemps militars i activitats recreatives. Els <a href="/wiki/Plebeu" class="mw-redirect" title="Plebeu">plebeus</a> i lliures tenien botigues o atenien llocs als mercats mentre grans quantitats d'<a href="/wiki/Esclavitud_a_l%27antiga_Roma" title="Esclavitud a l'antiga Roma">esclaus</a> feien gairebé tot el treball dur. Els propis esclaus eren a més objecte de transaccions comercials, i donada la seva alta proporció en la societat (comparada amb l'<a href="/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia" title="Antiga Grècia">antiga Grècia</a>) i la realitat de les fugides, les <a href="/wiki/Guerres_servils" class="mw-redirect" title="Guerres servils">guerres servils</a> i les revoltes menors, van donar un toc distintiu al comerç romà. </p><p>La intricada, complexa i extensa <a href="/wiki/Comptabilitat" title="Comptabilitat">comptabilitat</a> del comerç romà va ser efectuada amb l'ajut de taulers comptables i <a href="/wiki/%C3%80bac_rom%C3%A0" title="Àbac romà">àbacs romans</a>. Aquests, que usaven <a href="/wiki/Numeraci%C3%B3_romana" title="Numeració romana">nombres romans</a>, estaven especialment ideats per als comptes en <a href="/wiki/Moneda_romana" title="Moneda romana">monedes</a> i <a href="/wiki/Unitats_de_mesura_romanes" title="Unitats de mesura romanes">unitats</a> romanes. </p><p>El <a href="/wiki/Comer%C3%A7" title="Comerç">comerç</a> era molt intens. A principis de l'Imperi el port romà de Myoshormes, va rebre mercaderies romanes per cinc milions de <a href="/wiki/Sestercis" class="mw-redirect" title="Sestercis">sestercis</a>. L'<a href="/wiki/Regi%C3%B3_d%27Esc%C3%ADtia" title="Regió d'Escítia">Escítia</a> servia de trànsit per les mercaderies de l'<a href="/wiki/%C3%8Dndia" title="Índia">Índia</a> (<a href="/wiki/Seda" title="Seda">seda</a>, bàlsams i <a href="/wiki/Pedres_precioses" class="mw-redirect" title="Pedres precioses">pedres precioses</a>); de <a href="/wiki/Germ%C3%A0nia_(regi%C3%B3)" title="Germània (regió)">Germània</a> arribaven l'<a href="/wiki/Ambre" title="Ambre">ambre</a> i pedres precioses; d'<a href="/wiki/Pen%C3%ADnsula_d%27%C3%8Dstria" class="mw-redirect" title="Península d'Ístria">Ístria</a> i <a href="/wiki/R%C3%A8cia" title="Rècia">Rècia</a> procedia el <a href="/wiki/Vi" title="Vi">vi</a> dolç i aromàtic; d'<a href="/wiki/Il%C2%B7l%C3%ADria" title="Il·líria">Il·líria</a>, les <a href="/wiki/Pells" class="mw-redirect" title="Pells">pells</a> i <a href="/wiki/Bestiar" title="Bestiar">bestiar</a>; del <a href="/wiki/N%C3%B2ric" title="Nòric">Nòric</a> el <a href="/wiki/Ferro" title="Ferro">ferro</a>; de les <a href="/wiki/G%C3%A0l%C2%B7lies" class="mw-redirect" title="Gàl·lies">Gàl·lies</a>, <a href="/wiki/Cabres" class="mw-redirect" title="Cabres">cabres</a>, <a href="/wiki/Cavalls" class="mw-redirect" title="Cavalls">cavalls</a>, <a href="/wiki/Llana" title="Llana">llana</a> i <a href="/wiki/Or" title="Or">or</a>; dels <a href="/wiki/Pirineus" title="Pirineus">Pirineus</a>, <a href="/wiki/Teles" title="Teles">teles</a> i draps; d'<a href="/wiki/Hisp%C3%A0nia" title="Hispània">Hispània</a>, <a href="/wiki/Plata" class="mw-redirect" title="Plata">plata</a>, <a href="/wiki/Mel" title="Mel">mel</a>, <a href="/wiki/Alum" class="mw-redirect" title="Alum">alum</a>, <a href="/wiki/Cera" title="Cera">cera</a>, <a href="/wiki/Safr%C3%A0" title="Safrà">safrà</a>, <a href="/wiki/Peix" class="mw-redirect" title="Peix">peix</a>, <a href="/wiki/Blat" title="Blat">blat</a>, <a href="/wiki/Fibra_de_c%C3%A0nem" title="Fibra de cànem">cànem</a> i <a href="/wiki/Lli" title="Lli">lli</a>; de <a href="/wiki/Brit%C3%A0nnia" title="Britànnia">Britànnia</a>, <a href="/wiki/Estany_(element)" title="Estany (element)">estany</a> i <a href="/wiki/Plom" title="Plom">plom</a>; de <a href="/wiki/Gr%C3%A8cia" title="Grècia">Grècia</a>, <a href="/wiki/Coure" title="Coure">coure</a>, <a href="/wiki/Mel" title="Mel">mel</a>, <a href="/wiki/Llanes" title="Llanes">llanes</a>, púrpures i <a href="/wiki/Oli" title="Oli">oli</a>; de l'<a href="/wiki/%C3%80sia_Menor" class="mw-redirect" title="Àsia Menor">Àsia Menor</a>, <a href="/wiki/Ferro" title="Ferro">ferro</a>, <a href="/wiki/Fusta" title="Fusta">fusta</a>, <a href="/wiki/Goma_(subst%C3%A0ncia)" title="Goma (substància)">goma</a> i <a href="/wiki/Llanes" title="Llanes">llanes</a>; d'<a href="/wiki/Ar%C3%A0bia" title="Aràbia">Aràbia</a>, <a href="/wiki/Mirra" title="Mirra">mirra</a>, <a href="/wiki/Canyella" title="Canyella">canyella</a>, arbres olorosos i <a href="/wiki/Encens" title="Encens">encens</a>; de <a href="/wiki/P%C3%A8rsia" title="Pèrsia">Pèrsia</a> i <a href="/wiki/S%C3%ADria" title="Síria">Síria</a>, <a href="/wiki/Seda" title="Seda">seda</a> i <a href="/wiki/Pells" class="mw-redirect" title="Pells">pells</a>; de <a href="/wiki/Tir" title="Tir">Tir</a>, <a href="/wiki/Porpra" title="Porpra">porpra</a>; d'<a href="/wiki/Eti%C3%B2pia" title="Etiòpia">Etiòpia</a>, <a href="/wiki/Perfums" class="mw-redirect" title="Perfums">perfums</a>, <a href="/wiki/Marfil" class="mw-redirect" title="Marfil">marfil</a>, <a href="/wiki/Cot%C3%B3" title="Cotó">cotó</a> i <a href="/wiki/Fera" class="mw-redirect" title="Fera">feres</a>. </p><p>Amb <a href="/wiki/Claudi" title="Claudi">Claudi</a> es va iniciar la concessió de monopolis comercials, que van fer augmentar el preu dels productes obligant a fixar el seu preu màxim per llei. Posat cas que algun monopolista retirés el producte de la circulació (augmentant el seu preu) el monopoli passava a un altre comerciant. La concessió de monopolis va ser freqüent en tota l'època imperial. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="La_ciutat">La ciutat</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Antiga_Roma&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: La ciutat"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:SoutherCircusFlaminiusInRomeByGismondi.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/52/SoutherCircusFlaminiusInRomeByGismondi.jpg/250px-SoutherCircusFlaminiusInRomeByGismondi.jpg" decoding="async" width="220" height="194" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/52/SoutherCircusFlaminiusInRomeByGismondi.jpg/330px-SoutherCircusFlaminiusInRomeByGismondi.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/52/SoutherCircusFlaminiusInRomeByGismondi.jpg/440px-SoutherCircusFlaminiusInRomeByGismondi.jpg 2x" data-file-width="486" data-file-height="428" /></a><figcaption>Representació de l'antiga ciutat de Roma.</figcaption></figure> <p>La fundació de Roma s'atribueix a tres tribus: els Ramnes, els Ticis i els Lúcers. Aquests tres grups van fundar l'anomenada <i><a href="/wiki/Roma_quadrata" title="Roma quadrata">Roma quadrata</a></i> a la <a href="/wiki/Palat%C3%AD" title="Palatí">Muntanya Palatina</a>. Una altra ciutat fundada per un altre o altres grups en el <a href="/wiki/Quirinal" title="Quirinal">Quirinal</a>, es va unir a la <i>Roma quadrata</i>, sorgint així la civitas ('ciutat') anomenada Roma. </p><p>Als primers ciutadans romans se'ls anomena patricis (o patres), perquè o bé són pares de família (<i><a href="/wiki/Pater_familias" title="Pater familias">pater familias</a></i>) o bé són fills de pares de família vinculats a l'obediència paterna (els fills homes no aconseguien la condició de pare de família fins que el pare moria i s'independitzaven, però es donava per descomptat que arribarien a aquesta condició). </p><p>Els fills dels patricis, en complir 17 anys (més tard l'edat es va anar rebaixant fins als 14 anys) adquirien la condició de ciutadans plens (amb tal motiu celebraven una festivitat en què deixaven de vestir la <a href="/wiki/Toga_pretexta" title="Toga pretexta"><i>toga praetexta</i></a> pròpia dels nois i es col·locaven la <a href="/wiki/Toga_viril" title="Toga viril"><i>toga virilis</i></a>, pròpia dels homes), però continuaven subjectes a la potestat del pare fins que aquest moria. </p><p>Als patricis correspon el dret ple de ciutadania: formen el poble i són d'entre els habitants els de classe social més elevada. Els seus drets eren: el sufragi, l'exercici de càrrecs públics polítics o religiosos, el dret a assignació de terres públiques, els drets civils propis de les gens (tutela, successió, potestat, etc.), El dret de contreure matrimoni amb altres membres de les gens, el dret de patronat, el dret de contractació (l'únic que s'estenia també als no patricis lliures) i el dret a fer testament (el conjunt d'aquests drets constituïa el ius quiritium o ius civitatis). Com obligacions citarem: el servei militar, i el deure de contribuir amb certs impostos al sosteniment de l'Estat. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Ciutats_dependents_de_Roma">Ciutats dependents de Roma</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Antiga_Roma&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Ciutats dependents de Roma"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Iniciada l'expansió territorial romana moltes ciutats van passar a dependre de Roma. Quan una ciutat se sotmetia a Roma a discreció, els seus ciutadans quedaven amb l'estatut jurídic de dediticios (<i> Dediticius</i>). Encara que la majoria de les ciutats sotmeses a discreció ho van ser després de la <a href="/wiki/Primera_Guerra_P%C3%BAnica" title="Primera Guerra Púnica">Primera Guerra Púnica</a>, probablement la institució és anterior. </p><p>Roma es reservava la <a href="/wiki/Sobirania" title="Sobirania">sobirania</a> eminent sobre aquestes ciutats, però els tornava l'<a href="/wiki/Usdefruit" title="Usdefruit">usdefruit</a>, amb excepció de l'<a href="/wiki/Ager_publicus" title="Ager publicus">ager publicus</a>. Roma va reconèixer l'autonomia d'alguna d'aquestes ciutats però les seves terres van quedar sotmeses al delme de la collita, i en cas d'exempcions, aquestes es donaven a títol personal (per exemple als habitants d'una ciutat encara que conreessin terres en una altra ciutat). El <a href="/wiki/Delme" title="Delme">delme</a> es pagava generalment en espècie i el benefici permès al recaptador era limitat. </p><p>Les ciutats sotmeses a Roma, amb el seu territori rural inclòs, no tenien dret a declarar la guerra pel seu compte, però havien de declarar-la forçosament quan Roma ho fes. També tenien prohibit fer convenis de cap tipus amb altres Estats o ciutats. A més no podien encunyar moneda i eren les monedes romanes les que tenien curs legal en totes aquestes ciutats. </p><p>Hi havia diversos tipus de ciutats vinculades a Roma: </p> <ul><li><b>Ciutats de dret romà</b>. Algunes ciutats van rebre el dret complet de ciutadania romana (civitas òptim juri), especialment les antigues ciutats aliades de la <a href="/wiki/Lliga_Llatina" class="mw-redirect" title="Lliga Llatina">Lliga Llatina</a>, les ciutats savines i gran part de les del País Volsc. Al costat d'elles estaven les colònies que gaudien del dret de ciutadania.</li> <li><b>Ciutats llatines</b>. Les ciutats subjectes anomenades llatines eren les altres ciutats de la <a href="/wiki/Lliga_Llatina" class="mw-redirect" title="Lliga Llatina">Lliga Llatina</a> que no havien rebut el dret de ciutadania, i les colònies de dret llatí (és a dir les colònies que no tenien dret de ciutadania). Els llatins i els romans eren iguals en les seves relacions privades, en els negocis, el comerç i les successions.</li> <li><b>Ciutats sense vot</b>. Estaven en tercer lloc les ciutats amb dret de civitas però sense vot (<i> civitas sine suffragio</i>), que encara que podien anomenar ciutadans, havien de suportar totes les càrregues cíviques (reclutament militar, impostos ordinaris, serveis i contribucions especials) sense compensació (sense dret a votar). Aquestes ciutats estaven administrades per als assumptes judicials per un prefecte anual designat pel <a href="/wiki/Pretor" title="Pretor">Pretor</a> de Roma. La seva administració civil estava en mans dels seus propis magistrats locals, generalment de l'aristocràcia.</li> <li><b>Ciutats confederades no llatines</b>. Finalment estaven les ciutats confederades no llatines, els drets quedaven establerts pels tractats particulars concertades amb cadascuna d'elles. Aquestes ciutats subministren contingents a l'exèrcit en quantia prefixada per endavant, sent l'equipament del contingent a càrrec de la ciutat. Estaven governades per magistrats locals sorgits de l'aristocràcia.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Exèrcit_romà"><span id="Ex.C3.A8rcit_rom.C3.A0"></span>Exèrcit romà</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Antiga_Roma&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: Exèrcit romà"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Ex%C3%A8rcit_rom%C3%A0" title="Exèrcit romà">Exèrcit romà</a> i <a href="/wiki/Legi%C3%B3_romana" title="Legió romana">legió romana</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Roman_legion_at_attack.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/93/Roman_legion_at_attack.jpg/250px-Roman_legion_at_attack.jpg" decoding="async" width="220" height="147" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/93/Roman_legion_at_attack.jpg/330px-Roman_legion_at_attack.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/93/Roman_legion_at_attack.jpg/500px-Roman_legion_at_attack.jpg 2x" data-file-width="3456" data-file-height="2304" /></a><figcaption>Reconstrucció de soldats romans del 70 aC en formació d'atac.</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Instrucció_i_entrenament"><span id="Instrucci.C3.B3_i_entrenament"></span>Instrucció i entrenament</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Antiga_Roma&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: Instrucció i entrenament"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Durant quatre mesos els nous reclutes eren sotmesos a un entrenament implacable. En concloure aquest període els supervivents ja podien anomenar-se soldats, militis. Els que no podien resistir l'entrenament eren rebutjats. </p><p>Primer se'ls ensenyava a desfilar marcant el pas. Després se'ls portava de marxa, forçant-los al màxim fins que fossin capaços de recórrer 20 milles romanes, 30 km, en cinc hores. Després haurien de recórrer la mateixa distància carregats amb tot el seu equip, que incloïa armes i armadures, estris de cuina, estaques per a l'estacada, instruments per cavar i provisions per a diversos dies, ja que al final de cada marxa havien d'aixecar un campament amb terraplens i fossats de defensa. </p><p>L'entrenament continuava fins que eren capaços de recórrer 24 milles, 36 km, en cinc hores. Al principi els legionaris van utilitzar bèsties de càrrega i carros per transportar l'equip. Però el cèlebre general <a href="/wiki/Gai_Mari" title="Gai Mari">Gai Mari</a>, impulsor de grans reformes en l'exèrcit, els va obligar a transportar personalment gairebé tota la impedimenta necessària per reduir la mida de les caravanes d'intendència (els anomenaven «les mules de Mari»). L'equip complet havia de pesar almenys 30 kg, i les armes i armadures més de 20 kg. </p><p>Els legionaris realitzaven marxes tres vegades al mes durant 25 anys. Aquest entrenament i capacitat de desplaçament va ser una de les causes per la qual l'exèrcit romà fos tan superior als altres exèrcits. Això era només part de la instrucció, ja que el programa d'entrenament també incloïa curses, salts, equitació i natació. Quan es considerava que es trobava en bona forma física començava la instrucció en el maneig de les armes. </p><p>Els reclutes aprenien a atacar una gruixuda estaca clavada a terra amb una pesant espasa de fusta i un escut de vímet que pesava el doble que un escut normal. Se'ls insistia que colpegessin de front, sense descriure arcs amb l'espasa, que poden evitar-se amb més facilitat. També se'ls entrenava en el llançament de pesants javelines de fusta contra les estaques. </p><p>Un cop superat aquest pas, se'ls considerava dignes d'empunyar armes autèntiques folrades de cuir per evitar accidents, que els semblarien lleugeríssims en comparació de les pesants armes de fusta. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Efectius">Efectius</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Antiga_Roma&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Efectius"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Una legió estava formada per deu cohorts de 480 homes cadascuna, llevat que fos una cort d'assalt o invasió (formades per uns 20 o 30 homes), el que dona la xifra de 4.800 homes en total, això en teoria, ja que no sembla segur que les legions hagin estat amb els seus quadres complets, ni de bon tros. </p><p>Normalment cada centúria formava com un quadre de 10 x 8 homes. Com la segona centúria de cada manipul baixava per tancar el buit, la profunditat de la línia de combat de la legió era de 8 homes. Com que tres eren les línies que una legió podia presentar, el front de combat quedava estructurat com una successió de línies amb 8 homes de profunditat. Recordem que a Cannas els manípuls van formar amb la seva profunditat doblegada, és a dir, amb 16 homes, un experiment que va costar als romans 50.000 morts. Ja que el secret tàctic de la legió no era altre que la seva flexibilitat, la línia de combat amb 8 homes de profunditat era la més racional i la que millor s'adaptava a aquesta característica essencial. Però si calia reduir la profunditat, aquesta mateixa flexibilitat operava el miracle de permetre "aprimar" les línies. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Marina_romana">Marina romana</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Antiga_Roma&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: Marina romana"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Marina_romana" title="Marina romana">Marina romana</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Romtrireme.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/64/Romtrireme.jpg/220px-Romtrireme.jpg" decoding="async" width="220" height="153" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/64/Romtrireme.jpg/330px-Romtrireme.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/64/Romtrireme.jpg/440px-Romtrireme.jpg 2x" data-file-width="2272" data-file-height="1575" /></a><figcaption><a href="/wiki/Trirrem" title="Trirrem">Trirrem</a> romà representat en un mosaic.</figcaption></figure> <p>La marina romana (en <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a> <i>classis</i>, literalment <i>estol</i>) era la força naval de la Roma Antiga. Tot i tenir un paper decisiu en l'expansió romana per la <a href="/wiki/Mediterr%C3%A0nia" class="mw-redirect" title="Mediterrània">Mediterrània</a>, la marina romana mai no va tenir el prestigi de les <a href="/wiki/Legi%C3%B3_romana" title="Legió romana">legions romanes</a>. Al llarg de la seva història els <a href="/wiki/Romans" class="mw-redirect" title="Romans">romans</a> van ser un poble essencialment terrestre, i van deixar els temes nàutics en mans de pobles més familiaritzats amb ells, com els <a href="/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia" title="Antiga Grècia">grecs</a> i els <a href="/wiki/Antic_Egipte" title="Antic Egipte">egipcis</a>, per construir <a href="/wiki/Vaixells" class="mw-redirect" title="Vaixells">vaixells</a>. Parcialment a causa d'això, la marina mai va ser totalment abraçada per l'estat romà, i es considerava «no romana». En l'antiguitat, les marines i les flotes comercials no tenien l'autonomia logística de l'actualitat. A diferència de les forces navals modernes, la marina romana, fins i tot en el seu apogeu, no va existir de forma autònoma, sinó que va operar com un adjunt de l'<a href="/wiki/Ex%C3%A8rcit_rom%C3%A0" title="Exèrcit romà">exèrcit romà</a>. </p><p>La marina romana es va crear en temps de la <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Romana" title="República Romana">República Romana</a>. L'any <a href="/wiki/311_aC" title="311 aC">311 aC</a> es va instituir la figura dels <a href="/wiki/Almirall" title="Almirall">almiralls</a> (<i>Duoviri navals</i>) per dirigir la petita marina romana, formada per uns pocs <a href="/wiki/Vaixells" class="mw-redirect" title="Vaixells">vaixells</a> (<a href="/wiki/Galera_(vaixell)" class="mw-redirect" title="Galera (vaixell)">galeres</a> sobretot), i pels contingents marítims de les ciutats aliades que posseïen marina (com <a href="/wiki/N%C3%A0pols" title="Nàpols">Nàpols</a>). </p><p>El <a href="/wiki/267_aC" title="267 aC">267 aC</a> es van instituir els quatre qüestors de la marina (<i>Classici quoestores</i>), amb seus respectives en quatre ports: <a href="/wiki/Ostia" class="mw-redirect" title="Ostia">Ostia</a>, <a href="/w/index.php?title=Calis_(q%C3%BCestor)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Calis (qüestor) (encara no existeix)">Calis</a> (a <a href="/wiki/Camp%C3%A0nia" title="Campània">Campània</a>), Ariminium (<a href="/wiki/R%C3%ADmini" title="Rímini">Rímini</a>), i una altra seu de la qual el nom i situació no és conegut. </p><p>En el transcurs de la <a href="/wiki/Primera_Guerra_P%C3%BAnica" title="Primera Guerra Púnica">Primera Guerra Púnica</a> la marina romana va ser estesa massivament i va tenir un paper vital en la victòria romana i en l'ascensió de la <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Romana" title="República Romana">República Romana</a> a l'hegemonia de la Mediterrània. Durant la primera meitat del <a href="/wiki/Segle_II_aC" title="Segle II aC">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ii</span> aC</a> Roma va destruir <a href="/wiki/Cartago" title="Cartago">Cartago</a> i subjugà els <a href="/wiki/Per%C3%ADode_hel%C2%B7len%C3%ADstic" title="Període hel·lenístic">regnes hel·lenístics</a> de l'est de la Mediterrània, aconseguint el domini complet de totes les ribes del mar interior, que ells van anomenar <i><a href="/wiki/Mare_Nostrum_(regi%C3%B3_hist%C3%B2rica)" class="mw-redirect" title="Mare Nostrum (regió històrica)">Mare Nostrum</a></i>. Les flotes romanes van tornar a tenir un paper preponderant en el <a href="/wiki/Segle_I_aC" title="Segle I aC">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">i</span> aC</a> en les guerres contra els pirates i en les guerres civils romanes que van provocar la caiguda de la República, les campanyes es van estendre al llarg de la Mediterrània. En el 31 aC la gran <a href="/wiki/Batalla_d%27%C3%80ccium" title="Batalla d'Àccium">Batalla d'Àccium</a> va posar fi a la <a href="/wiki/Tercera_guerra_civil_romana" class="mw-redirect" title="Tercera guerra civil romana">Tercera guerra civil romana</a> amb la victòria final d'<a href="/wiki/C%C3%A8sar_August" class="mw-redirect" title="Cèsar August">August</a> i l'establiment de l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0" title="Imperi Romà">Imperi Romà</a>. </p><p>Durant el període imperial la Mediterrània va ser un pacífic «llac romà» per l'absència d'un rival marítim, i la marina romana va quedar reduïda al patrullatge i a tasques de transport. </p><p>No obstant això, en les fronteres de l'Imperi Romà, en les noves conquestes o, cada vegada més, en la defensa contra les <a href="/wiki/Invasions_b%C3%A0rbares" title="Invasions bàrbares">invasions bàrbares</a>, les flotes romanes van estar plenament implicades. El declivi de l'Imperi Romà al <a href="/wiki/Segle_III" title="Segle III">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">iii</span></a> es va sentir en la marina romana, que va quedar reduïda a l'ombra de si mateixa, tant en grandària com en capacitat de combat. En les successives onades dels pobles bàrbars contra les fronteres de l'Imperi Romà la marina romana només va poder tenir un paper secundari. Al començament del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">v</span> les fronteres de l'Imperi Romà van ser trencades i aviat van aparèixer regnes bàrbars a la vora de la Mediterrània occidental. Un d'ells, el dels <a href="/wiki/V%C3%A0ndals" title="Vàndals">vàndals</a>, va crear una marina pròpia i va atacar les costes del Mediterrani, fins i tot va arribar a saquejar Roma, mentre les disminuïdes flotes romanes van ser incapaces d'oferir resistència. L'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Occident" title="Imperi Romà d'Occident">Imperi Romà d'Occident</a> es va enfonsar al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">v</span> i la posterior marina romana del durador <a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Orient" title="Imperi Romà d'Orient">Imperi Romà d'Orient</a> és anomenada pels historiadors <a href="/wiki/Marina_romana_d%27Orient" title="Marina romana d'Orient">marina romana d'Orient</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Cultura_romana">Cultura romana</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Antiga_Roma&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: Cultura romana"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Cultura_de_l%27Antiga_Roma" class="mw-redirect" title="Cultura de l'Antiga Roma">Cultura de l'Antiga Roma</a></div> <p>La cultura romana va ser el resultat d'un important intercanvi entre civilitzacions diferents: la cultura grega i les cultures desenvolupades a Orient (<a href="/wiki/Mesopot%C3%A0mia" title="Mesopotàmia">Mesopotàmia</a> i <a href="/wiki/Egipte" title="Egipte">Egipte</a>, sobretot) van contribuir a formar la cultura i l'art dels romans. Un dels vehicles que més va contribuir a la universalització de la cultura romana, que aviat va ser la de tot l'imperi, va ser l'ús del <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a> com a llengua comuna de tots els pobles sotmesos a Roma. En els dos segles que van seguir a la guerra d'<a href="/wiki/August" title="August">August</a>, l'imperi va aconseguir la seva major extensió i va realitzar una intensa tasca civilitzadora. La cultura romana ja no va quedar limitada a Roma i Itàlia, sinó que es va estendre fins a les més llunyanes províncies frontereres. </p><p>Es van destacar en la tecnologia, en els edictes dels pretors, en les disposicions del senat, de l'assemblea popular i dels emperadors i les opinions dels jurisconsults romans. Els principis fonamentals s'han incorporat a la legislació de tots els pobles civilitzats per Roma. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Gastronomia">Gastronomia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Antiga_Roma&action=edit&section=23" title="Modifica la secció: Gastronomia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Gastronomia_romana" title="Gastronomia romana">Gastronomia romana</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Pompejanischer_Maler_um_70_001.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ac/Pompejanischer_Maler_um_70_001.jpg/250px-Pompejanischer_Maler_um_70_001.jpg" decoding="async" width="220" height="149" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ac/Pompejanischer_Maler_um_70_001.jpg/330px-Pompejanischer_Maler_um_70_001.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ac/Pompejanischer_Maler_um_70_001.jpg/500px-Pompejanischer_Maler_um_70_001.jpg 2x" data-file-width="2560" data-file-height="1734" /></a><figcaption><a href="/wiki/Pompeia" title="Pompeia">Pompeia</a>, vers l'any 70 aC.</figcaption></figure> <p>La gastronomia romana és la gastronomia pròpia de l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0" title="Imperi Romà">Imperi Romà</a> a l'<a href="/wiki/Edat_antiga" title="Edat antiga">edat antiga</a>. Com d'altres parts de la seva cultura, la gastronomia romana estava profundament influenciada pels costums grecs, així com pels canvis polítics durant els tretze segles que va durar i per l'enorme expansió de l'imperi. Així doncs, és prou complex resumir i dotar d'uniformitat la gastronomia de tota una civilització com la romana: no menjaven el mateix o de la mateixa manera un ciutadà d'<a href="/wiki/Em%C3%A8rita_Augusta" class="mw-redirect" title="Emèrita Augusta">Emèrita Augusta</a> que un Alexandrí, però no deixa de ser cert que hi havia alguns trets comuns i/o majoritaris que donaven uniformitat a la gastronomia i als costums culinaris de tot l'imperi. Gràcies al llibre <i><a href="/wiki/De_re_coquinaria" title="De re coquinaria">De re coquinaria</a></i> d'Apicius coneixem detalls precisos d'aquesta gastronomia. </p><p>Tradicionalment els romans prenien un esmorzar al matí, un dinar lleuger al migdia i el sopar, l'àpat principal del dia, al capvespre. Cap al s. II aC aquest esquema va variar lleugerament en les classes més altes. Els patricis van augmentar la mida del sopar, i van avançar-ne l'hora. També van introduir un nou àpat a migdia, el prandium, més complet que l'anterior dinar. Els plebeus, però, van mantenir l'antic esquema, perquè s'adaptava millor al ritme laboral. Un romà de classe alta començava el dia amb el ientaculum, un esmorzar complet. Menjaven pa untat amb all (encara tardarien desenes de segles a conèixer el tomàquet), ous, formatge, mel, llet, fruita seca i raïm. Després del ientaculum venien les hores dedicades a fer els encàrrecs, la vida pública. Cap a migdia arribava l'hora del prandium, en què es menjava, sobretot, les restes del sopar del dia anterior. Després del prandium es podien prendre uns banys o enllestir les darreres feines, ja que s'acostava l'hora de sopar. Solia començar entre les 3 i les 4 de la tarda, però sempre va ser difícil de predir quan podia acabar. Se servien uns aperitius tals com ous, amanides, verdures, olives, xampinyons, ostres, i d'altres mol·luscs. El sopar en si mateix consistia en dos o tres plats de peixos molt variats i carn de xai, cabrit, porc o senglar. Per postres tenien fruita seca. Els pobres s'alimentaven sobretot de vegetals, peix, formatge, fruita, fruits secs i oili d'oliva. Poques vegades menjaven carn. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Medicina">Medicina</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Antiga_Roma&action=edit&section=24" title="Modifica la secció: Medicina"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Medicina_a_l%27antiga_Roma" title="Medicina a l'antiga Roma">Medicina a l'antiga Roma</a></div> <p>La <a href="/wiki/Medicina" title="Medicina">medicina</a> a l'antiga Roma combinava diverses tècniques utilitzant diferents eines. Hi va haver una forta influència grega en la medicina romana, amb metges grecs incloent <a href="/wiki/Diosc%C3%B2rides_Pedaci" title="Dioscòrides Pedaci">Dioscòrides Pedaci</a> i <a href="/wiki/Gal%C3%A8" title="Galè">Galè</a> que treballaren i escrigueren sobre medicina a l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0" title="Imperi Romà">Imperi Romà</a>, amb el coneixement de centenars d'herbes medicinals i altres. </p><p>L'antiga medicina romana antiga es divideix en especialitats com ara <a href="/wiki/Oftalmologia" title="Oftalmologia">oftalmologia</a> i <a href="/wiki/Urologia" title="Urologia">urologia</a>. Es duien a terme una gran varietat de <a href="/wiki/Cirurgia" title="Cirurgia">procediments quirúrgics</a> utilitzant molts instruments diferents, incloent <a href="/wiki/F%C3%B2rceps" title="Fòrceps">fòrceps</a>, <a href="/wiki/Bistur%C3%AD" title="Bisturí">bisturís</a> i <a href="/wiki/Cat%C3%A8ter" title="Catèter">catèters</a>. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:RomeMedicineMural.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2d/RomeMedicineMural.jpg/220px-RomeMedicineMural.jpg" decoding="async" width="220" height="258" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2d/RomeMedicineMural.jpg/330px-RomeMedicineMural.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/2d/RomeMedicineMural.jpg 2x" data-file-width="418" data-file-height="490" /></a><figcaption><sup id="cite_ref-2" class="reference"><a href="#cite_note-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Soldat romà traient una fletxa de la cama d'un company de milícia amb un parell de pinces</figcaption></figure> <p>L'Imperi Romà fou una combinació complexa i vigorosa dels elements culturals grecs i romans forjats al llarg de segles de guerra.<sup id="cite_ref-3" class="reference"><a href="#cite_note-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Posteriorment, diversos autors llatins, en particular <a href="/wiki/Cat%C3%B3_el_Vell" class="mw-redirect" title="Cató el Vell">Cató</a> i <a href="/wiki/Plini_el_Vell" title="Plini el Vell">Plini</a> cregueren en un tipus concret romà de curació basat en herbes, cants, oracions i encanteris de fàcil accés a qualsevol cap de família.<sup id="cite_ref-4" class="reference"><a href="#cite_note-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> No va ser sinó fins a l'establiment i desenvolupament de contactes militars i polítics amb Grècia que la medicina grega va fer la seva entrada a Itàlia.<sup id="cite_ref-5" class="reference"><a href="#cite_note-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> No obstant això, no va ser sinó fins a la introducció del déu sanador <a href="/wiki/Asclepi" title="Asclepi">Asclepi</a> el 291 aC i de l'arribada del metge grec <a href="/wiki/Arc%C3%A0gat_(metge)" title="Arcàgat (metge)">Arcàgat</a> el 219 aC<sup id="cite_ref-6" class="reference"><a href="#cite_note-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> que la medicina forana fou públicament acceptada. </p><p>Deixant de banda algunes de les implicacions més àmplies de la influència grega en la societat romana, l'efecte de la medicina grega, l'etnografia i la meteorologia fou particularment pertinent en dos camps: l'arquitectura i la cura de la salut. Això va ser particularment important des del punt de vista de l'exèrcit romà.<sup id="cite_ref-:3_7-0" class="reference"><a href="#cite_note-:3-7"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Dins de l'àmbit dels militars romans, hi va haver molts avenços mèdics. Es va establir un corpus mèdic,<sup id="cite_ref-:3_7-1" class="reference"><a href="#cite_note-:3-7"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> es van fixar metges permanents, es va establir el <i><a href="/wiki/Valetudinarium" title="Valetudinarium">valetudinarium</a></i> (hospitals militars), i en temps de Cèsar, es van crear els primers vestigis de l'atenció sistemàtica dels ferits; també és important tenir en compte que la varietat i la naturalesa dels instruments quirúrgics descoberts en restes romanes indiquen un bon coneixement de la cirurgia.<sup id="cite_ref-8" class="reference"><a href="#cite_note-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Banys_públics"><span id="Banys_p.C3.BAblics"></span>Banys públics</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Antiga_Roma&action=edit&section=25" title="Modifica la secció: Banys públics"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Baths_of_Diocletian-Antmoose1.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1d/Baths_of_Diocletian-Antmoose1.jpg/250px-Baths_of_Diocletian-Antmoose1.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1d/Baths_of_Diocletian-Antmoose1.jpg/330px-Baths_of_Diocletian-Antmoose1.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1d/Baths_of_Diocletian-Antmoose1.jpg/500px-Baths_of_Diocletian-Antmoose1.jpg 2x" data-file-width="1024" data-file-height="768" /></a><figcaption>Les <a href="/wiki/Termes_de_Diocleci%C3%A0" title="Termes de Dioclecià">Termes de Dioclecià</a>, a <a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a></figcaption></figure> <p>Els banys públics no servien només per a banyar-se, tenien serveis com biblioteques, zones esportives i galeries d'art. Les <a href="/wiki/Termes_romanes" title="Termes romanes">termes romanes</a> (del <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a> <i>thermae</i>) eren edificis públics amb prestacions que avui en diríem <i>higienicosanitàries</i>. Són els precursors de les modernes cases de banys, <a href="/wiki/Sauna" title="Sauna">saunes</a> i <a href="/wiki/Balneari" title="Balneari">balnearis termals</a> i representaven un dels principals llocs de trobada a l'antiga Roma, és a dir, constituïen un lloc d'oci i de sociabilització per a la societat romana, bàsicament, patrícia (<i><a href="/wiki/Patrici_(classe_romana)" title="Patrici (classe romana)">patricii</a></i>). </p><p><a href="/wiki/Juvenal" title="Juvenal">Juvenal</a> (segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">i</span> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ii</span>) es referia, en la seva cèlebre sentència <i>Mens sana in corpore sano</i>, a la salut tant intel·lectual com física, la preparació de la qual es duia a terme dins les termes: la higiene personal, l'exercici físic, etc. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vida_social">Vida social</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Antiga_Roma&action=edit&section=26" title="Modifica la secció: Vida social"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Malgrat combatre's aïlladament, el luxe i el refinament van avançar durant l'imperi. L'Emperador dictava les modes i allò que adoptaven els líders suprems era secundat ràpidament pel poble, però la moda era efímera i acabava amb el canvi de sobirà. Alguns lliberts van arribar a una posició preeminent, gràcies al favor que els van dispensar alguns Emperadors, el fast i la riquesa desplegada per les classes altes romanes s'assemblava al desplegat a l'<a href="/wiki/Orient" title="Orient">Orient</a>. Els banquets van seguir creixent en luxe, i s'acompanyaven de recitals de poesia, balls, actuacions de mims, representacions teatrals, cors i actuacions musicals. </p><p>Les visites socials consumien part del temps dels romans: els natalicis, els condols, les visites als malalts, assistència a processos i altres actes públics, etc. Els subjectes que ocupaven tot el seu temps en aquests actes van arribar a constituir una verdadera casta a Roma (essent anomenats <i>ardelliones</i>) però no van proliferar a les altres ciutats. També va ser corrent la dedicació a captar una herència (els que ho intentaven no sempre ho aconseguien). Les reunions socials habituals (a places, termes, temples, biblioteques, tendes, barberies, etc.) no van minvar durant l'imperi. A la tarda era costum passejar per les avingudes plantades d'arbres, o en els pòrtics decorats amb estàtues. </p><p>Durant tota l'època imperial els viatges eren molt freqüents. Des de províncies s'acudia a <a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a> per assistir als jocs, o per altres activitats. També es visitaven totes les províncies de l'imperi. Contribuïen a això la facilitat per trobar carruatges o mitjans de transports, els bons camins, la freqüència de mansions o posades, i la pau general (els viatges podien suposar incomoditats però no eren excessivament perillosos). Motius dels viatges eren el comerç, la curiositat, la salut, les visites socials, els negocis, i altres. L'opinió popular s'expressava en les demostracions del públic en els espectacles, en cites dels actors, i en pasquins. Les notícies que circulaven eren sovint rumors fantasiosos o notícies certes però exagerades. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Canvis_de_costums_socials">Canvis de costums socials</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Antiga_Roma&action=edit&section=27" title="Modifica la secció: Canvis de costums socials"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Era costum besar-se cada dia (el que va ser prohibit per <a href="/wiki/Tiberi" title="Tiberi">Tiberi</a>, probablement sense gaire èxit). Estava molt estesa també el costum dels regals al començament de l'any i a vegades es feien quan ja passaven molts dies de les calendes de gener. Tiberi va limitar els regals a la primera secció (Calendes) de gener. </p><p>Les joves, quan es casaven, ho feien a una edat primerenca, i la seva educació domèstica continuava sent el coneixement del teixit i el filat. Les dones de classe alta acudien a classes de literatura, retòrica, dansa, i altres arts. Posseïen la plena administració dels seus béns i feien valer la seva autoritat. Durant l'època imperial van ser freqüents els escàndols de grans dames, amb divorcis i relliscades notables. La dona freqüentava els espectacles i els festins; practicaven esports i activitats artístiques. </p><p>Va seguir descendint la natalitat i el matrimoni i es va estendre l'homosexualisme. En acabar els negocis i abans del menjar principal, es procedia al bany quotidià a les termes, reunint-se amb aquesta finalitat centenars d'homes en les edificacions destinades a tal efecte. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="El_vestuari">El vestuari</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Antiga_Roma&action=edit&section=28" title="Modifica la secció: El vestuari"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Toga_romana" class="mw-redirect" title="Toga romana">Toga romana</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Toga_Illustration-2.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e9/Toga_Illustration-2.svg/250px-Toga_Illustration-2.svg.png" decoding="async" width="220" height="406" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e9/Toga_Illustration-2.svg/330px-Toga_Illustration-2.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e9/Toga_Illustration-2.svg/440px-Toga_Illustration-2.svg.png 2x" data-file-width="260" data-file-height="480" /></a><figcaption>La <a href="/wiki/Toga_romana" class="mw-redirect" title="Toga romana">toga</a> era el vestuari dels ciutadans romans. </figcaption></figure> <p>L'ús de la <a href="/wiki/T%C3%BAnica" title="Túnica">túnica</a> sobre la <a href="/wiki/Toga_(vestit)" title="Toga (vestit)">toga</a> es va generalitzar, i van sorgir diversos tipus de túnica (camisa de poca amplada amb mànegues curtes i sostinguda per un cenyidor, estant cosit el tancament de l'espatlla): </p> <ul><li>La <i>Laticlavae</i>, menys ajustada i més llarga.</li> <li>La <i>vesta</i> o <i>distincta</i> o <i>talaris</i>, fins als peus.</li> <li>La <i>Manicata</i>, amb mànegues.</li> <li>La <i>Fimbriata</i>, amb mànegues i ornaments o franges.</li> <li>Les <i>Picta</i> i <i>Palmata</i>, segurament decorades amb vegetals.</li> <li>La <i>Dalmatica</i>, apareguda amb l'emperador <a href="/wiki/Commode" class="mw-redirect" title="Commode">Commode</a>, que era ampla i fins a sota dels genolls i amb mànegues amples fins als canells. El seu ús es va fer general.</li> <li>La <i>Paraganda</i>, similar a l'anterior però sense mànegues.</li> <li>La Llitera o Túnica dels Camils, amb mànegues llargues i folgades i falda pronunciada.</li></ul> <p>Les matrones romanes tapaven la seva túnica amb un vestit que les cobria completament denominat <i>stola</i>, i un vestit anomenat <i>palla</i>, però progressivament van adoptar el vestit grec. Les dones del poble vestien la túnica i a sobre un mantell o un vestit anomenat <i>Supparum</i>. El lli va suplantar a la llana. Les robes interiors es feien de cotó o de seda. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Festes_romanes">Festes romanes</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Antiga_Roma&action=edit&section=29" title="Modifica la secció: Festes romanes"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Festes_romanes" title="Festes romanes">Festes romanes</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Compitalia_fresco.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b3/Compitalia_fresco.jpg/250px-Compitalia_fresco.jpg" decoding="async" width="220" height="127" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b3/Compitalia_fresco.jpg/330px-Compitalia_fresco.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b3/Compitalia_fresco.jpg/500px-Compitalia_fresco.jpg 2x" data-file-width="544" data-file-height="314" /></a><figcaption>Pintura mural representant una colla d'homes vestits amb la <i><a href="/wiki/Toga_pretexta" title="Toga pretexta">toga pretexta</a></i> i participant en el que sembla la festa de la Compitalia</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Alma_Tadema_Spring.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/47/Alma_Tadema_Spring.jpg/250px-Alma_Tadema_Spring.jpg" decoding="async" width="220" height="493" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/47/Alma_Tadema_Spring.jpg/330px-Alma_Tadema_Spring.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/47/Alma_Tadema_Spring.jpg/500px-Alma_Tadema_Spring.jpg 2x" data-file-width="4259" data-file-height="9543" /></a><figcaption>Representació de la Cereàlia, obra de <a href="/wiki/Lawrence_Alma-Tadema" title="Lawrence Alma-Tadema">Lawrence Alma-Tadema</a> (1894)</figcaption></figure> <p>A <a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a> se celebraven moltes i diverses festivitats. La majoria estaven dedicades a alguna divinitat,<sup id="cite_ref-9" class="reference"><a href="#cite_note-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> encara que l'objectiu d'algunes era també servir d'esbargiment a la població o celebrar una victòria. </p><p>Entre les més destacades estaven: la <i>Lupercalia</i>, la festa d'<a href="/wiki/H%C3%A8rcules" title="Hèrcules">Hèrcules</a>, la de <a href="/wiki/J%C3%BApiter_(mitologia)" title="Júpiter (mitologia)">Júpiter</a> Capitolí. Altres festes importants eren: la <i>Compitàlia</i>, les festes en honor de <a href="/wiki/Mart_(mitologia)" title="Mart (mitologia)">Mart</a> i la <i>Vinalia</i>. Durant l'època imperial les preferides pels romans eren les que incloïen jocs esportius anomenats <i>ludi</i>.<br /> La principal font d'informació sobre aquest tema és un llibre d'<a href="/wiki/Ovidi" title="Ovidi">Ovidi</a> (43 aC- 17 aC) titulat "Fasti", que es podria traduir per "<a href="/wiki/Fasti" title="Fasti">El calendari romà</a>". </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Tipus_de_festes">Tipus de festes</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Antiga_Roma&action=edit&section=30" title="Modifica la secció: Tipus de festes"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Hi havia tres tipus de dies festius: </p> <ul><li>Els <i>Stativae</i>, que eren dies prefixats al calendari i corresponien a festes de celebració annual.</li> <li>Els <i>Conceptivae</i>, que eren festes anuals sense dia fix (com passa amb la <a href="/wiki/Pasqua_de_Resurrecci%C3%B3" title="Pasqua de Resurrecció">Pasqua</a> del calendari cristià), la data de la celebració era anunciada pels sacerdots uns dies abans.</li> <li>Els <i>Imperativae</i>, eren celebracions especials, dies festius d'obligat compliment (del verb <i>imperare</i>, manar) designats pels governants per expiar un problema en concret amb els déus, o també, per a celebrar victòries.<sup id="cite_ref-10" class="reference"><a href="#cite_note-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li></ul> <p>Entre les del primer tipus estava la <i><a href="/wiki/Sementivae" title="Sementivae">Sementivae</a></i>, també coneguda amb el nom de <i>Pagnalia</i>, perquè la celebraven els <i><a href="/wiki/Pagus" title="Pagus">pagi</a></i> coincidint amb l'inici de la sembra. </p><p>Entre les del segon tipus estaven: La festa de <a href="/wiki/Mart_(mitologia)" title="Mart (mitologia)">Mart</a> se celebrava de l'1 al <a href="/wiki/23_de_mar%C3%A7" title="23 de març">23 de març</a>; la festa de la deessa <a href="/wiki/Tellus" class="mw-redirect" title="Tellus">Tellus</a> o el de la deessa dels camps sembrats que era el <a href="/wiki/15_d%27abril" title="15 d'abril">15 d'abril</a> i es deia <i>Fordicidia</i>. El <a href="/wiki/19_d%27abril" title="19 d'abril">19 d'abril</a> eren les festes de <a href="/wiki/Ceres_(mitologia)" title="Ceres (mitologia)">Ceres</a> <i><a href="/wiki/Cerealia" class="mw-redirect" title="Cerealia">Cerealia</a></i> i el <a href="/wiki/21_d%27abril" title="21 d'abril">21 d'abril</a> era la festa de la <i>Parilia</i>, dedicada al déu dels ramats <a href="/wiki/Pales" title="Pales">Pales</a>. </p><p>Altres festes de data fixa eren les <i><a href="/wiki/Vinalia" class="mw-redirect" title="Vinalia">Vinalia</a></i> (<a href="/wiki/23_d%27abril" title="23 d'abril">23 d'abril</a>), Les <i>Robigalia</i> (<a href="/wiki/25_d%27abril" title="25 d'abril">25 d'abril</a>), les <i><a href="/wiki/Saturnalia" class="mw-redirect" title="Saturnalia">Saturnalia</a></i> (17 de desembre), les <i>Compitalia</i>. </p><p>Algunes festes sembla que hagin perviscut en el temps, com ara la <i>Saturae</i>, una festa de màscares semblant als actuals carnavals, en què es feia una desfilada amb música de flautes (<i>tibia</i>) o també podem trobar semblances entre l'actual festa de Nadal i la Saturnalia<i><sup id="cite_ref-11" class="reference"><a href="#cite_note-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></i> </p><p>Algunes festes estaven relacionades directament o indirecta amb els morts, per exemple l'anomenada festa dels <i>Ragis</i>. </p><p>Hi havia uns dies anomenats <i>dies sacrificae</i>, que no afectaven a la població en general sinó només als sacerdots, els quals havien de sacrificar als déus un animal en un lloc públic. Altres festes, com el <i>Lectisternium</i>, d'origen grec, implicaven oferir un abundant banquet.<sup id="cite_ref-12" class="reference"><a href="#cite_note-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Teatre">Teatre</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Antiga_Roma&action=edit&section=31" title="Modifica la secció: Teatre"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Teatre_llat%C3%AD" class="mw-redirect" title="Teatre llatí">Teatre llatí</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Mosaic_depicting_theatrical_masks_of_Tragedy_and_Comedy_(Thermae_Decianae).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7f/Mosaic_depicting_theatrical_masks_of_Tragedy_and_Comedy_%28Thermae_Decianae%29.jpg/250px-Mosaic_depicting_theatrical_masks_of_Tragedy_and_Comedy_%28Thermae_Decianae%29.jpg" decoding="async" width="220" height="178" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7f/Mosaic_depicting_theatrical_masks_of_Tragedy_and_Comedy_%28Thermae_Decianae%29.jpg/330px-Mosaic_depicting_theatrical_masks_of_Tragedy_and_Comedy_%28Thermae_Decianae%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7f/Mosaic_depicting_theatrical_masks_of_Tragedy_and_Comedy_%28Thermae_Decianae%29.jpg/500px-Mosaic_depicting_theatrical_masks_of_Tragedy_and_Comedy_%28Thermae_Decianae%29.jpg 2x" data-file-width="4024" data-file-height="3264" /></a><figcaption><a href="/wiki/Mosaic" title="Mosaic">Mosaic</a> romà del <a href="/wiki/Segle_II_aC" title="Segle II aC">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ii</span> aC</a> amb la representació de les <a href="/wiki/Careta" title="Careta">màscares</a> <a href="/wiki/Trag%C3%A8dia" title="Tragèdia">tràgica</a> i <a href="/wiki/Com%C3%A8dia" title="Comèdia">còmica</a> (<a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a>, <a href="/wiki/Museus_Capitolins" title="Museus Capitolins">Museus Capitolins</a>)</figcaption></figure> <p>El teatre llatí és el <a href="/wiki/Teatre" title="Teatre">teatre</a> que es feia a l'antiga Roma, incloent textos, música, escenografia, indumentària i costums, representat en <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llengua llatina</a>. Alguns <a href="/wiki/Dramaturg" title="Dramaturg">dramaturgs</a> romans cèlebres van ser <a href="/wiki/Plaute" title="Plaute">Plaute</a>, <a href="/wiki/Terenci" title="Terenci">Terenci</a> i <a href="/wiki/S%C3%A8neca" title="Sèneca">Sèneca</a>, tot i que també destaquen, per exemple, <a href="/wiki/Fabi_Doss%C3%A8" title="Fabi Dossè">Fabi Dossè</a>, <a href="/wiki/Luci_Atti" class="mw-redirect" title="Luci Atti">Luci Atti</a> i <a href="/wiki/Titini_(dramaturg)" title="Titini (dramaturg)">Titini</a>. Algunes obres són encara ben conegudes, com el <i><a href="/wiki/Truculent" title="Truculent">Truculent</a></i>, de Plaute, o nombroses tragèdies de Luci Atti, com <i>Medea</i> o <i>Les troianes</i>, algunes d'elles sobretot gràcies a nombroses adaptacions (de teatre, <a href="/wiki/Cinema" title="Cinema">cinema</a>, <a href="/wiki/%C3%92pera" title="Òpera">òpera</a>, <a href="/wiki/Dansa" title="Dansa">dansa</a>, etc.) d'autors posteriors. </p><p>Al contrari dels <a href="/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia" title="Antiga Grècia">grecs</a>, pels romans la funció del teatre va passar de ser una forma de formació, filosofia o crítica social, a prendre-hi importància l'entreteniment i l'espectacle per si mateix. La <a href="/wiki/Com%C3%A8dia" title="Comèdia">comèdia</a> era extremadament popular, però també es feien <a href="/wiki/Trag%C3%A8dia" title="Tragèdia">tragèdies</a> i altres gèneres pel gust de gaudir d'altres emocions. Es van crear companyies de teatre professionals formades per grups d'actors que feien gires per diverses províncies. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Gladiadors">Gladiadors</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Antiga_Roma&action=edit&section=32" title="Modifica la secció: Gladiadors"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Gladiador" title="Gladiador">Gladiador</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Jean-Leon_Gerome_Pollice_Verso.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c5/Jean-Leon_Gerome_Pollice_Verso.jpg/250px-Jean-Leon_Gerome_Pollice_Verso.jpg" decoding="async" width="220" height="148" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c5/Jean-Leon_Gerome_Pollice_Verso.jpg/330px-Jean-Leon_Gerome_Pollice_Verso.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c5/Jean-Leon_Gerome_Pollice_Verso.jpg/500px-Jean-Leon_Gerome_Pollice_Verso.jpg 2x" data-file-width="2425" data-file-height="1630" /></a><figcaption><center> <i>Pollice Verso</i> de <a href="/wiki/Jean-L%C3%A9on_G%C3%A9r%C3%B4me" title="Jean-Léon Gérôme">Jean-Léon Gérôme</a> (<a href="/wiki/1872" title="1872">1872</a>). El títol d'aquesta pintura fa al·lusió al costum de girar el dit polze cap a baix quan el públic volia indicar que el vençut havia d'anar a l'<a href="/wiki/Inframon" title="Inframon">inframon</a> o regne dels morts. </center></figcaption></figure> <p>Un gladiador (en <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a>: <i>gladiator</i>) era el terme emprat per referir-se als lluitadors dels <a href="/wiki/Jocs_romans" title="Jocs romans">jocs públics</a> de l'antiga Roma. Aquests espectacles es van originar com a ofrenes privades en honor d'un difunt en el dia del seu funeral (<i><a href="/wiki/Munus" title="Munus">munus</a></i>), però van acabar sent espectacles massius que podien consistir a lluitar contra altres gladiadors, o contra un <a href="/wiki/Animal" class="mw-redirect" title="Animal">animal</a> (<i><a href="/wiki/Venatio" title="Venatio">venatio</a></i>).<sup id="cite_ref-13" class="reference"><a href="#cite_note-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La teoria més acceptada sobre l'origen d'aquest mot és que deriva de la paraula <i><a href="/wiki/Gladius" title="Gladius">gladius</a></i>, l'espasa que feien servir. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Curses_de_carros">Curses de carros</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Antiga_Roma&action=edit&section=33" title="Modifica la secció: Curses de carros"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Cursa_de_carros" title="Cursa de carros">Cursa de carros</a></div> <p>Aquests espectacles es van introduir a Roma a través dels <a href="/wiki/Etruscs" title="Etruscs">etruscs</a>, els quals els van importar dels <a href="/wiki/Gr%C3%A8cia" title="Grècia">grecs</a>.<sup id="cite_ref-14" class="reference"><a href="#cite_note-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-15" class="reference"><a href="#cite_note-15"><span class="cite-bracket">[</span>nota 1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Tanmateix, els romans també van estar influenciats directament pels grecs, sobretot després de la conquesta del territori grec el <a href="/wiki/146" title="146">146 dC</a> </p><p>Segons una llegenda romana, <a href="/wiki/R%C3%B2mul_i_Rem" title="Ròmul i Rem">Ròmul</a> va celebrar una cursa de cavalls just després de fundar Roma, el <a href="/wiki/753_aC" class="mw-redirect" title="753 aC">753 aC</a>, com a estratègia per distreure els <a href="/wiki/Sabins" title="Sabins">sabins</a>. Així, mentre els sabins es delectaven amb l'espectacle, Ròmul i els seus homes van agafar i van raptar les seves dones. Aquest fet es coneix comunament com el "<a href="/wiki/Rapte_de_les_sabines" title="Rapte de les sabines">Rapte de les sabines</a>".<sup id="cite_ref-16" class="reference"><a href="#cite_note-16"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>A l'antiga Roma, el lloc més important on se celebraven les curses de cavalls era el <a href="/wiki/Circ_M%C3%A0xim" title="Circ Màxim">Circ Màxim</a>, localitzat entre el turó <a href="/wiki/Palat%C3%AD" title="Palatí">Palatí</a> i el turó <a href="/wiki/Avent%C3%AD" title="Aventí">Aventí</a>, que podia albergar un públic de 250.000 persones.<sup id="cite_ref-17" class="reference"><a href="#cite_note-17"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquest circ datava probablement de l'època etrusca, encara que al voltant de l'any <a href="/wiki/50_aC" title="50 aC">50 aC</a> va ser reconstruït per <a href="/wiki/Juli_C%C3%A8sar" title="Juli Cèsar">Juli Cèsar</a> tenint aproximadament una longitud de 600 m i una amplada de 225 m.<sup id="cite_ref-18" class="reference"><a href="#cite_note-18"><span class="cite-bracket">[</span>17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Un dels extrems de la pista era més obert que l'altre, en aquest extrem és on els carros feien cua per començar la cursa.<sup id="cite_ref-Balsdom_19-0" class="reference"><a href="#cite_note-Balsdom-19"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els romans utilitzaven una sèrie de portes conegudes com a <i>carceres</i>, equivalents a les <i>hysplex</i> gregues. Igual que les <i>hysplex</i>, anaven esglaonades. Les <i>carceres</i> estaven aixecades a l'extrem angulós de la pista i els carros es posaven darrere de les portes, les quals s'obrien per un ressort. Quan els carros estaven preparats, l'emperador (o qualsevol que fos l'amfitrió, en cas de no celebrar-se a Roma) tirava un drap conegut amb el nom de <i>mappa</i> per indicar d'aquesta manera el començament de la competició.<sup id="cite_ref-20" class="reference"><a href="#cite_note-20"><span class="cite-bracket">[</span>19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les portes s'obririen ràpidament de manera que, en començar al mateix temps, la cursa fos més justa. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Situació_de_la_dona"><span id="Situaci.C3.B3_de_la_dona"></span>Situació de la dona</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Antiga_Roma&action=edit&section=34" title="Modifica la secció: Situació de la dona"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Boscoreale_fresco_woman_kithara.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/77/Boscoreale_fresco_woman_kithara.jpg/250px-Boscoreale_fresco_woman_kithara.jpg" decoding="async" width="220" height="217" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/77/Boscoreale_fresco_woman_kithara.jpg/330px-Boscoreale_fresco_woman_kithara.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/77/Boscoreale_fresco_woman_kithara.jpg/500px-Boscoreale_fresco_woman_kithara.jpg 2x" data-file-width="650" data-file-height="642" /></a><figcaption>Dona romana tocant una <a href="/wiki/C%C3%ADtara" title="Cítara">cítara</a>. Fresc del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">i</span> aC trobat a la Vila Boscoreale.</figcaption></figure> <p>En les famílies riques, la dona havia de portar una vida d'obediència. El treball li era aliè, excepte el filar i teixir. Com a mestressa de casa havia de supervisar les tasques domèstiques, acomplertes pels esclaus. Per als romans, el crim més gran que podia cometre una dona era l'adulteri, considerat no només un crim de caràcter moral, sinó una traïció per als déus tutelars. </p><p>A diferència de l'home, la dona estava exempta del reclutament a l'exèrcit i de combatre en les campanyes militars. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Homosexualitat">Homosexualitat</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Antiga_Roma&action=edit&section=35" title="Modifica la secció: Homosexualitat"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Homosexualitat_a_l%27antiga_Roma" title="Homosexualitat a l'antiga Roma">Homosexualitat a l'antiga Roma</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Warren_Cup_BM_GR_1999.4-26.1_n1.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ee/Warren_Cup_BM_GR_1999.4-26.1_n1.jpg/220px-Warren_Cup_BM_GR_1999.4-26.1_n1.jpg" decoding="async" width="220" height="176" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ee/Warren_Cup_BM_GR_1999.4-26.1_n1.jpg/330px-Warren_Cup_BM_GR_1999.4-26.1_n1.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ee/Warren_Cup_BM_GR_1999.4-26.1_n1.jpg/440px-Warren_Cup_BM_GR_1999.4-26.1_n1.jpg 2x" data-file-width="3371" data-file-height="2697" /></a><figcaption>Detall de la <a href="/wiki/Copa_Warren" title="Copa Warren">copa Warren</a> d'un jove sent penetrat per un home.</figcaption></figure> <p>Les fonts històriques disponibles sobre la pràctica de l'<a href="/wiki/Homosexualitat" title="Homosexualitat">homosexualitat</a> a l'antiga Roma, les seves actituds i l'acceptació del fet són abundants. Hi ha obres literàries, poemes, grafits i comentaris sobre les predileccions de tota mena de personatges fins i tot d'emperadors solters i casats. No obstant això, les representacions gràfiques són més escasses que a la <a href="/wiki/Gr%C3%A8cia_cl%C3%A0ssica" class="mw-redirect" title="Grècia clàssica">Grècia clàssica</a>. </p><p>Les actituds cap a l'homosexualitat van anar canviant amb el temps, segons el context històric, oscil·lant des de la forta condemna fins a una considerablement àmplia acceptació. De fet, va ser considerada un costum cultural a certes províncies. </p><p>Tractant aquests comportaments, és fonamental recalcar que el terme <i>homosexualitat</i> és problemàtic i imprecís aplicat al <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_antiga" class="mw-redirect" title="Història antiga">món antic</a>, ni tan sols hi havia una paraula traduïble com a tal en <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a> ni en <a href="/wiki/Grec_antic" title="Grec antic">grec antic</a>, amb el mateix significat que el modern concepte d'homosexualitat. La <a href="/wiki/Bisexualitat" title="Bisexualitat">bisexualitat</a> sembla que era la norma,<sup title="El text on hi ha aquest avís necessita una citació." class="noprint"><span class="noprint" style="color:blue;">[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts"><i>cal citació</i></a>]</span></sup> però ja autors antics reconeixen que a l'antiga Roma hi havia homes que mantenien relacions sexuals exclusivament amb homes. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Llengua">Llengua</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Antiga_Roma&action=edit&section=36" title="Modifica la secció: Llengua"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Lleng%C3%BCes_de_l%27Imperi_Rom%C3%A0" title="Llengües de l'Imperi Romà">Llengües de l'Imperi Romà</a> i <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">Llatí</a></div> <p>El llatí és una <a href="/wiki/Lleng%C3%BCes_indoeuropees" title="Llengües indoeuropees">llengua indoeuropea</a> de la branca <a href="/wiki/Lleng%C3%BCes_it%C3%A0liques" title="Llengües itàliques">itàlica</a>, parlada antigament pels <a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0" title="Imperi Romà">romans</a>. A partir de l'evolució de la seva versió <a href="/wiki/Llat%C3%AD_vulgar" title="Llatí vulgar">vulgar</a> en sorgiren les <a href="/wiki/Lleng%C3%BCes_rom%C3%A0niques" title="Llengües romàniques">llengües romàniques</a> que sobreviuen avui dia. </p><p>Tot i que el llatí clàssic va desaparèixer com a llengua habitual de comunicació després de la <a href="/wiki/Caiguda_de_l%27Imperi_Rom%C3%A0_d%27Occident" title="Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident">caiguda de l'Imperi Romà</a>, el llatí vulgar que es parlava als diversos territoris de l'Imperi va evolucionar cap a les llengües romàniques actuals. D'altra banda, el llatí clàssic es va mantenir com a llengua de <a href="/wiki/Cultura" title="Cultura">cultura</a> a <a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a> durant molts <a href="/wiki/Segle" title="Segle">segles</a>. La majoria de llengües europees, sobretot les romàniques i l'<a href="/wiki/Angl%C3%A8s" title="Anglès">anglès</a>, han manllevat molt de <a href="/wiki/Vocabulari" title="Vocabulari">vocabulari</a> directament del llatí clàssic, sobretot per termes d'ús tècnic. El llatí també s'utilitza en la classificació <a href="/wiki/Taxonomia" title="Taxonomia">taxonòmica</a> dels éssers vius. </p><p>El llatí també es va mantenir com a llengua de culte de l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Cat%C3%B2lica" class="mw-redirect" title="Església Catòlica">Església Catòlica</a> fins al <a href="/wiki/Concili_ecum%C3%A8nic#Concilis_romans" title="Concili ecumènic">Concili Vaticà Segon</a>. Avui en dia, no hi ha parlants nadius del llatí, però, és l'idioma oficial de l'estat del <a href="/wiki/Vatic%C3%A0" class="mw-redirect" title="Vaticà">Vaticà</a>, i per això, no es pot considerar una llengua completament morta. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Art_romà"><span id="Art_rom.C3.A0"></span>Art romà</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Antiga_Roma&action=edit&section=37" title="Modifica la secció: Art romà"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Art_rom%C3%A0" title="Art romà">Art romà</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Eros_Farnese_MAN_Napoli_6353.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c3/Eros_Farnese_MAN_Napoli_6353.jpg/170px-Eros_Farnese_MAN_Napoli_6353.jpg" decoding="async" width="170" height="360" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c3/Eros_Farnese_MAN_Napoli_6353.jpg/255px-Eros_Farnese_MAN_Napoli_6353.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c3/Eros_Farnese_MAN_Napoli_6353.jpg/340px-Eros_Farnese_MAN_Napoli_6353.jpg 2x" data-file-width="1193" data-file-height="2525" /></a><figcaption>Eros de Centocelle, còpia romana d'un original grec tradicionalment atribuït a <a href="/wiki/Prax%C3%ADteles" title="Praxíteles">Praxíteles</a></figcaption></figure> <p>Per art romà (sense adjectius ulteriors) s'entén l'art de l'Antiga Roma, des de la fundació fins a la <a href="/wiki/Caiguda_de_l%27Imperi_Rom%C3%A0_d%27Occident" title="Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident">caiguda de l'Imperi Romà d'Occident</a>, sigui a la ciutat de Roma o en la resta d'Itàlia i en les províncies orientals i occidentals. L'art de la part oriental de l'imperi, després de la caiguda d'Occident, si bé està en continuïtat amb l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0" title="Imperi Romà">Imperi Romà</a>, s'anomena <a href="/wiki/Art_rom%C3%A0_d%27Orient" title="Art romà d'Orient">art romà d'Orient</a>. </p><p>Les formes artístiques autòctones en la fase de l'origen de roma i de la <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Romana" title="República Romana">Primera República Romana</a> són força elementals i poc refinades. Amb el contacte amb la civilització grega Roma tindrà progressivament n'apreciarà les formes mentre depreciarà socialment als artistes grecs davant dels conqueridors romans. Amb el pas dels segles l'art grec s'apreciarà més però no hi mancaran tendències autòctones <i>anticlàssiques</i> que seran un element de continuïtat amb l'<a href="/wiki/Art_rom%C3%A0nic" title="Art romànic">art romànic</a> posterior. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Arquitectura_romana">Arquitectura romana</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Antiga_Roma&action=edit&section=38" title="Modifica la secció: Arquitectura romana"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Arquitectura_romana" class="mw-redirect" title="Arquitectura romana">Arquitectura romana</a></div> <p>L'arquitectura romana és probablement el testimoni més significatiu de la civilització romana. Es caracteritza per la diversificació de les seves construccions i la grandiositat dels espais interiors. La seva solidesa ha permès que moltes d'elles perdurin fins avui en dia. L'organització de l'Imperi Romà va normalitzar les tècniques constructives de manera que es poden veure construccions molt semblants a milers de quilòmetres enllaçades, sovint, per les vies romanes. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Religió_romana"><span id="Religi.C3.B3_romana"></span>Religió romana</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Antiga_Roma&action=edit&section=39" title="Modifica la secció: Religió romana"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Religi%C3%B3_romana" class="mw-redirect" title="Religió romana">Religió romana</a> i <a href="/wiki/Mitologia_romana" title="Mitologia romana">Mitologia romana</a></div> <p>La mitologia romana representa el conjunt de <a href="/wiki/D%C3%A9us" class="mw-redirect" title="Déus">déus</a> i creences de procedència diversa que formaven el pensament <a href="/wiki/Religi%C3%B3_a_l%27antiga_Roma" title="Religió a l'antiga Roma">religiós</a> a l'Antiga Roma. Inicialment consistia en la creença en una sèrie de déus amb funcions específiques, i clergues associats, però sense les narracions llegendàries característiques de la <a href="/wiki/Mitologia_grega" title="Mitologia grega">mitologia grega</a>. Més endavant, a la darrera part de la <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_(Roma)" class="mw-redirect" title="República (Roma)">República</a>, els romans escrigueren històries sobre els seus déus equivalents a la <a href="/wiki/Titanom%C3%A0quia" title="Titanomàquia">Titanomàquia</a> <a href="/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia" title="Antiga Grècia">grega</a>. </p><p>En la Roma més primitiva, els habitants vivien en un món de déus. Davant la manca d'un altre tipus de creences, expressaven a través de l'explicació divina qualsevol tipus d'ideal. El poble mesclava les tradicions autòctones amb tradicions d'altres pobles, <a href="/wiki/Gr%C3%A8cia_antiga" class="mw-redirect" title="Grècia antiga">grecs</a>, <a href="/wiki/Etruscs" title="Etruscs">etruscs</a>, <a href="/wiki/Sabins" title="Sabins">sabins</a>, i divinitzaven qualsevol element del seu entorn, fos de la natura o de la societat. Progressivament alguns d'aquests elements divinitzats (<i><a href="/wiki/Numina" class="mw-redirect" title="Numina">numina</a></i>) esdevindrien els principals déus. </p><p>Els <i><a href="/wiki/Manes" title="Manes">manes</a></i>, esperits dels morts, o d'un mort en particular van ser dels primers déus romans. Aquests déus es confongueren amb els <i><a href="/wiki/Lars" class="mw-redirect" title="Lars">lars</a></i> i <i><a href="/wiki/Penats" title="Penats">penats</a></i>, déus de les cases. Cada casa tenia un <i>lar</i> i els habitants d'una casa donaven culte als seus propis déus; quan una noia es casava havia de deixar de donar culte als déus de la casa dels seus pares i adoptar els de la casa del seu espòs. </p><p>També hi havia els déus dels camps i dels camins que protegien els camperols i els caminants. Protegien també els pobles i ciutats, els districtes, i les <a href="/wiki/Via" class="mw-redirect" title="Via"><i>viae</i></a>. Els retien culte en les cruïlles dels camins amb una festa anual. </p><p>Els més venerats eren <a href="/wiki/J%C3%BApiter_(mitologia)" title="Júpiter (mitologia)">Júpiter</a>, <a href="/wiki/Minerva" title="Minerva">Minerva</a> i <a href="/wiki/Juno" title="Juno">Juno</a>. En honor d'ells construïen temples i oferien sacrificis d'animals. L'emperador era adorat com un déu i a tot l'Imperi es practicava el culte imperial. </p><p>Els romans també veneraven, a casa, els déus protectors de la llar i de la família: a cada casa hi havia un altar dedicat a aquests déus. A més, els romans eren molt supersticiosos i, abans de prendre una decisió, consultaven la voluntat dels déus, expressada per mitjà dels <a href="/wiki/Oracle" title="Oracle">oracles</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Principals_divinitats">Principals divinitats</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Antiga_Roma&action=edit&section=40" title="Modifica la secció: Principals divinitats"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Algunes de les divinitats de la Roma arcaica eren: </p> <ul><li><a href="/wiki/J%C3%BApiter_(mitologia)" title="Júpiter (mitologia)">Júpiter</a> o Jovis, déu principal del cel resplendent</li> <li><a href="/wiki/Juno" title="Juno">Juno</a>, esposa de Júpiter i deessa del naixement i de la prole</li> <li><a href="/wiki/Mart_(mitologia)" title="Mart (mitologia)">Mart</a>, déu de la guerra</li> <li><a href="/wiki/Janus_(mitologia)" title="Janus (mitologia)">Janus</a>, déu de l'accés a la casa</li> <li><a href="/wiki/Vesta_(mitologia)" title="Vesta (mitologia)">Vesta</a>, deessa de la llar</li> <li><a href="/wiki/Silv%C3%A0" title="Silvà">Silvà</a>, déu dels boscos i dels ramats</li> <li><a href="/wiki/Penats" title="Penats">Penats</a>, déus del rebost</li> <li><a href="/wiki/Lars" class="mw-redirect" title="Lars">Lars</a>, déus protectors de la família i de la casa.</li> <li><a href="/wiki/H%C3%A8rcules" title="Hèrcules">Hèrcules Itàlic</a>, déu de l'alqueria cultivada en pau, més tard déu de la bona fe</li> <li><a href="/wiki/Vertumne" title="Vertumne">Vertumne</a>, déu de l'any i les seves estacions</li> <li><a href="/wiki/Saturn_(mitologia)" title="Saturn (mitologia)">Saturn</a>, déu de la sementera</li> <li><a href="/wiki/Ops" title="Ops">Ops</a> (déu dels camps)</li> <li><a href="/wiki/Flora" title="Flora">Flora</a>, deessa de les flors</li> <li><a href="/wiki/Bel%C2%B7lona" title="Bel·lona">Bel·lona</a>, deessa de la guerra</li> <li><a href="/wiki/Terminus" title="Terminus">Terminus</a>, déu dels límits</li> <li><a href="/wiki/Juventa" title="Juventa">Juventus</a>, déu de la joventut</li> <li><a href="/wiki/Salus" title="Salus">Salus</a>, deessa de la salut</li> <li><a href="/wiki/Fides" title="Fides">Fides</a>, deessa de la fi</li> <li><a href="/wiki/Conc%C3%B2rdia" title="Concòrdia">Concòrdia</a>, deessa de la concòrdia</li> <li><a href="/wiki/Fors" title="Fors">Fors</a>, deessa de la fortuna</li> <li><a href="/wiki/Camenes" title="Camenes">Camenes</a>, nimfes de les fonts</li> <li><a href="/wiki/Dea" class="mw-redirect" title="Dea">Dea</a> o <a href="/wiki/Ceres_(mitologia)" title="Ceres (mitologia)">Ceres</a>, deessa de la fecunditat.</li></ul> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Mitologia_romana" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="3"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Plantilla:Pante%C3%B3_rom%C3%A0" title="Plantilla:Panteó romà"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/20px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/40px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></span></li></ul></div><div id="Mitologia_romana" style="font-size:114%;margin:0 4em"><b><a href="/wiki/Mitologia_romana" title="Mitologia romana">Mitologia romana</a></b></div></th></tr><tr><td class="navbox-abovebelow" colspan="3"><div id="Part_de_&#123;Mitologies_europees"><i>Part de <span style="white-space:nowrap;">{{<a href="/wiki/Plantilla:Mitologies_europees" title="Plantilla:Mitologies europees">Mitologies europees</a>}}</span></i></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><b>Divinitats principals</b></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Apol%C2%B7lo" title="Apol·lo">Apol·lo</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Ceres_(mitologia)" title="Ceres (mitologia)">Ceres</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Diana" title="Diana">Diana</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/August" title="August"><i>Divus Augustus</i></a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Fortuna_(mitologia)" title="Fortuna (mitologia)">Fortuna</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Juli_C%C3%A8sar" title="Juli Cèsar"><i>Divus Julius</i></a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Juno" title="Juno">Juno</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/J%C3%BApiter_(mitologia)" title="Júpiter (mitologia)">Júpiter</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Mart_(mitologia)" title="Mart (mitologia)">Mart</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Mercuri_(mitologia)" title="Mercuri (mitologia)">Mercuri</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Minerva" title="Minerva">Minerva</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Nept%C3%BA_(mitologia)" title="Neptú (mitologia)">Neptú</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Plut%C3%B3_(mitologia)" title="Plutó (mitologia)">Plutó</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Quir%C3%AD" title="Quirí">Quirí</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Sol_Invictus" title="Sol Invictus">Sol</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Venus_(mitologia)" title="Venus (mitologia)">Venus</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Vesta_(mitologia)" title="Vesta (mitologia)">Vesta</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Vulc%C3%A0" title="Vulcà">Vulcà</a></div></td><td class="navbox-image" rowspan="2" style="width:1px;padding:0px 0px 0px 2px"><div><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Cage_des_poulets_servant_aux_auspices.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b9/Cage_des_poulets_servant_aux_auspices.jpg/70px-Cage_des_poulets_servant_aux_auspices.jpg" decoding="async" width="70" height="83" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b9/Cage_des_poulets_servant_aux_auspices.jpg/105px-Cage_des_poulets_servant_aux_auspices.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b9/Cage_des_poulets_servant_aux_auspices.jpg/140px-Cage_des_poulets_servant_aux_auspices.jpg 2x" data-file-width="526" data-file-height="626" /></a></span></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><b>Divinitats menors</b></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Lar" title="Lar">Lars</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Larves_(mitologia)" title="Larves (mitologia)">Larves</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/L%C3%A8mur_(mitologia)" title="Lèmur (mitologia)">Lèmurs</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <i><a href="/wiki/Genius" title="Genius">Genius</a></i> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Manes" title="Manes">Manes</a></div></td></tr></tbody></table></div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Les_festes_religioses">Les festes religioses</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Antiga_Roma&action=edit&section=41" title="Modifica la secció: Les festes religioses"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Jupiter_Tonans.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0c/Jupiter_Tonans.jpg/220px-Jupiter_Tonans.jpg" decoding="async" width="220" height="293" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0c/Jupiter_Tonans.jpg/330px-Jupiter_Tonans.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0c/Jupiter_Tonans.jpg/440px-Jupiter_Tonans.jpg 2x" data-file-width="1536" data-file-height="2048" /></a><figcaption>Estàtua de Júpiter (<a href="/wiki/Museo_del_Prado" class="mw-redirect" title="Museo del Prado">Museo del Prado</a>, <a href="/wiki/Madrid" title="Madrid">Madrid</a>)</figcaption></figure> <p>El calendari religiós romà reflectia l'hospitalitat de Roma davant dels cultes i divinitats dels territoris conquerits. Originalment eren poques les festivitats religioses romanes. Algunes de les més antigues varen sobreviure fins a la fi de l'imperi <a href="/wiki/Paganisme" title="Paganisme">pagà</a>, preservant la memòria de la fertilitat i els ritus propiciatoris d'un primitiu poble <a href="/wiki/Agricultura" title="Agricultura">agrícola</a>. Malgrat això, es van introduir noves festes que van assenyalar l'assimilació dels nous déus. Van arribar a incorporar-se tantes festes que els dies festius eren més nombrosos que els feiners. </p><p>Existien diverses organitzacions religioses per cada divinitat, amb els seus corresponents sacerdots. Amb el pas dels anys nous déus s'uneixen al culte romà. Entre les festes religioses romanes més importants figuraven les <i><a href="/wiki/Saturnals" title="Saturnals">Saturnals</a></i>, les <i><a href="/wiki/Lupercals" title="Lupercals">Lupercals</a></i>, les <i><a href="/wiki/Equirria" title="Equirria">Equirria</a></i> i els <i><a href="/wiki/Jocs_Seculars" title="Jocs Seculars">Jocs Seculars</a></i>. </p><p>Es va popularitzar extraordinàriament el culte als <i><a href="/wiki/Genius" title="Genius">Genius</a></i> (força divina engendradora d'abundància, alegria i prosperitat), car s'adaptava a les diverses col·lectivitats i va ser una manera de culte als Emperadors. Havia genis propis per les ciutats, colònies, municipis, gremis, classes, comunitats, pobles, aldees, castes (esclaus, lliberts), oficis i professions, i fins a de carrers, places, fonts, portes, etc. Al principi de cada menjar es feien libacions pel <i>Genius</i> de l'emperador, i va transcendir a nivells populars el jurament pel <i>genius</i> de l'emperador o per la divinitat (<i>Numen</i>). En aquesta època els emperadors es van convertir en déus, i fins i tot en parents de déus </p><p>Durant les <b>Festes dels jocs seculars</b> es realitzaven tant espectacles <a href="/wiki/Atletisme" title="Atletisme">atlètics</a> com sacrificis. La tradició deia que s'havien de celebrar un cop cada <i>saeculum</i> (<a href="/wiki/Segle" title="Segle">segle</a>), per assenyalar el començament d'un de nou, però en realitat se'n feien més. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Rituals_funeraris">Rituals funeraris</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Antiga_Roma&action=edit&section=42" title="Modifica la secció: Rituals funeraris"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Els romans varen practicar, indistintament, durant tota la seva història, dos rituals d'<a href="/wiki/Enterrament" title="Enterrament">enterrament</a>, o rituals funeraris: la inhumació o la incineració. Els <a href="/wiki/Mitologia_grega" title="Mitologia grega">mites grecs</a> que presentaven <a href="/wiki/Hades" title="Hades">Hades</a> (conegut també per Plutó) com el déu que exercia el poder sobre els morts al món subterrani eren coneguts pels romans, però només tardanament foren assumits per un petit sector de l'<a href="/wiki/Oligarquia" title="Oligarquia">oligarquia</a>. </p><p>Els primitius déus <i><a href="/wiki/Manes" title="Manes">manes</a></i> es mantingueren fins a la consolidació del <a href="/wiki/Cristianisme" title="Cristianisme">cristianisme</a> com els déus d'ultratomba. Els <i>manes</i> eren les ànimes dels difunts. El temor als déus manes es traduïa en la dedicació d'ofrenes anuals de flors, llet, vi i mel en les festes <i><a href="/wiki/Parentalia" title="Parentalia">Parentalia</a></i> del <a href="/wiki/21_de_febrer" title="21 de febrer">21 de febrer</a>. </p><p>Rituals semblants tenien ocasió durant el <i>Novenarium</i> que seguia tots els enterraments. Existia la creença que els dies de mitjan mes de maig era un temps en què els fantasmes dels morts es trobaven especialment insatisfets. El pare de família, les nits del <a href="/wiki/9_de_maig" title="9 de maig">9</a>, <a href="/wiki/11_de_maig" title="11 de maig">11</a> i <a href="/wiki/13_de_maig" title="13 de maig">13 de maig</a>, havia de recórrer la casa pronunciant conjurs per foragitar-los. El lloc on hi havia dipositat un cadàver era propietat dels déus <i>Manes</i> i tenia caràcter religiós. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Temples_i_santuaris">Temples i santuaris</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Antiga_Roma&action=edit&section=43" title="Modifica la secció: Temples i santuaris"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Templo_romano_de_Vic_-_001.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d3/Templo_romano_de_Vic_-_001.jpg/250px-Templo_romano_de_Vic_-_001.jpg" decoding="async" width="220" height="181" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d3/Templo_romano_de_Vic_-_001.jpg/330px-Templo_romano_de_Vic_-_001.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d3/Templo_romano_de_Vic_-_001.jpg/500px-Templo_romano_de_Vic_-_001.jpg 2x" data-file-width="1500" data-file-height="1231" /></a><figcaption><a href="/wiki/Temple_rom%C3%A0_de_Vic" title="Temple romà de Vic">Temple romà de Vic</a> (<a href="/wiki/Osona" title="Osona">Osona</a>)</figcaption></figure> <p>El <a href="/wiki/Temple_rom%C3%A0" title="Temple romà">temple romà</a> és la morada inviolable del déu al qual està consagrat. Només els <a href="/wiki/Sacerdot_rom%C3%A0" class="mw-redirect" title="Sacerdot romà">sacerdots</a> tenen accés al santuari. L'<a href="/wiki/Altar" title="Altar">altar</a>, on s'ofereixen els sacrificis, està sempre davant de l'entrada. A l'interior només hi ha l'estàtua del déu, al voltant de la qual els sacerdots dipositen les ofrenes dels devots. Generalment només tenen columnes a la façana davantera i són de planta rectangular. El temple més important era el de la triada capitolina (<a href="/wiki/J%C3%BApiter_(mitologia)" title="Júpiter (mitologia)">Júpiter</a>, <a href="/wiki/Juno" title="Juno">Juno</a>, <a href="/wiki/Minerva" title="Minerva">Minerva</a>) al <a href="/wiki/Temple_de_J%C3%BApiter_Capitol%C3%AD" title="Temple de Júpiter Capitolí">Capitoli</a>. Tenia un magnífic pòrtic amb tres fileres de sis columnes cadascuna. L'única estàtua humana que el Senat permeté posar al Capitoli fou la d'<a href="/wiki/Escipi%C3%B3_l%27Afric%C3%A0" class="mw-redirect" title="Escipió l'Africà">Escipió l'Africà</a>. </p><p>En època d'<a href="/wiki/August" title="August">August</a> en endavant, l'ordre <a href="/wiki/Corinti" title="Corinti">corinti</a> serà l'únic utilitzat per sustentar, mentre que el <a href="/wiki/J%C3%B2nic" title="Jònic">jònic</a> i el <a href="/wiki/D%C3%B2ric" title="Dòric">dòric</a> només per decorar. </p><p>Els <a href="/wiki/Oracle" title="Oracle">oracles</a>, d'origen oriental, van ser populars a Roma. Al principi de l'Imperi estava en decadència l'oracle de <a href="/wiki/Ammon" class="mw-redirect" title="Ammon">Ammon</a> a <a href="/wiki/Egipte" title="Egipte">Egipte</a>, gaudint de més predicament els oracles de les Sibil·les de Roma. August va ordenar la confiscació dels llibres Sibil·lins, molts dels quals eren còpies partidistes que interpretaven els oracles a favor d'una tendència determinada. Amb major o menor acceptació van persistir durant tot l'imperi. Amb l'emperador <a href="/wiki/Vitel%C2%B7li" title="Vitel·li">Vitel·li</a> van ser expulsats d'Itàlia, però no cal dubtar que van tornar o no van arribar a sortir. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Les_religions_orientals">Les religions orientals</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Antiga_Roma&action=edit&section=44" title="Modifica la secció: Les religions orientals"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La superficialitat del culte, que no cobria els desitjos populars de devoció, purificació, expiació, unió a la divinitat i misticisme en general, va motivar un espectacular creixement de les religions orientals: <a href="/wiki/Judaisme" title="Judaisme">Judaisme</a>, <a href="/wiki/Mitologia_eg%C3%ADpcia" title="Mitologia egípcia">creences egípcies</a> (<a href="/wiki/Isis" title="Isis">Isis</a> i <a href="/wiki/Osiris" title="Osiris">Osiris</a> sobretot), les creences de l'<a href="/wiki/%C3%80sia_Menor" class="mw-redirect" title="Àsia Menor">Àsia Menor</a> com <a href="/wiki/C%C3%ADbele" title="Cíbele">Cíbele</a>, <a href="/wiki/Bel%C2%B7lona" title="Bel·lona">Bel·lona</a> i <a href="/wiki/Atis_(deu)" class="mw-redirect" title="Atis (deu)">Atis</a> (el déu pastor de <a href="/wiki/Regi%C3%B3_de_Fr%C3%ADgia" title="Regió de Frígia">Frígia</a> que simbolitza la mort i la resurrecció) i el <a href="/wiki/Mitraisme" title="Mitraisme">culte a Mitra</a> (d'origen <a href="/wiki/P%C3%A8rsia" title="Pèrsia">persa</a>, déu de la veritat i de l'amistat, assimilat després al Sol). </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Cristianisme_a_l'Imperi_Romà"><span id="Cristianisme_a_l.27Imperi_Rom.C3.A0"></span>Cristianisme a l'Imperi Romà</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Antiga_Roma&action=edit&section=45" title="Modifica la secció: Cristianisme a l'Imperi Romà"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Cristianisme_a_l%27Imperi_Rom%C3%A0" title="Cristianisme a l'Imperi Romà">Cristianisme a l'Imperi Romà</a></div> <p>Les principals característiques del <a href="/wiki/Cristianisme" title="Cristianisme">cristianisme</a> en els seus temps primitius són la seva ferma creença en el <a href="/wiki/Monoteisme" title="Monoteisme">monoteisme</a>, la igualtat entre els homes i la ferma negació de qualsevol altre déu. En aquest context és fàcil entendre que els successius emperadors romans, per tal d'eliminar aquesta amenaça a la unitat religiosa de l'Imperi basada en el culte a l'<a href="/wiki/Emperador_rom%C3%A0" title="Emperador romà">emperador</a> i en el respecte a les religions dels pobles conquerits, van decretar ferotges persecucions als cristians mitjançant diversos mètodes: prohibició de la conversió al <a href="/wiki/Cristianisme" title="Cristianisme">cristianisme</a> (<a href="/wiki/Septim%C3%AD_Sever" class="mw-redirect" title="Septimí Sever">Septimí Sever</a>), dirigir-se contra els seus líders o persecucions generals (<a href="/wiki/Deci_(emperador_rom%C3%A0)" title="Deci (emperador romà)">Deci</a> i altres). Tanmateix, el cristianisme es va estendre ràpidament a causa que es desautoritzava el servei a l'<a href="/wiki/Ex%C3%A8rcit_rom%C3%A0" title="Exèrcit romà">exèrcit</a>, factor clau en la potència militar de molts exèrcits, predicava la pau i no permetia el combat, i això atreia moltes capes de la població donades les nombroses guerres civils que va haver-hi a partir del <a href="/wiki/Segle_III" title="Segle III">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">iii</span></a>. </p><p>Amb l'ascens al poder de <a href="/wiki/Constant%C3%AD_I_el_Gran" title="Constantí I el Gran">Constantí</a>, per tal de tornar a compondre la unitat religiosa de l'imperi, el <a href="/wiki/Cristianisme" title="Cristianisme">cristianisme</a> es va convertir en la religió oficial i va portar com a conseqüències que les lluites de gladiadors van ser abolides per <a href="/wiki/Constant%C3%AD_I_el_Gran" title="Constantí I el Gran">Constantí</a>, i els condemnats ja no eren llançats a les feres sinó obligats a treballar en les mines de l'Estat, amb el qual s'obtenia mà d'obra barata. Altres lleis de <a href="/wiki/Constant%C3%AD" title="Constantí">Constantí</a> van restringir el divorci i van castigar molt severament el rapte, va protegir els pupils tutelats, va estendre el dret d'herència matern i l'ús dels codicils, va establir penes pels que provoquessin litigis sense fonament i va introduir en els plets el jurament dels testimonis. Les penes de crucifixió i de marcatge del front van ser suprimides. Va prohibir l'embargament d'animals o eines de conreu per deutes fiscals, cosa que va contribuir al desenvolupament agrícola i va dispensar els pagesos dels serveis personals en temps de recollida de les collites cosa que va permetre augmentar la mida de les collites cada any. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Províncies_romanes"><span id="Prov.C3.ADncies_romanes"></span>Províncies romanes</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Antiga_Roma&action=edit&section=46" title="Modifica la secció: Províncies romanes"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Prov%C3%ADncies_romanes" class="mw-redirect" title="Províncies romanes">Províncies romanes</a></div> <ul><li>Tot territori annexionat es convertia en província i era confiat a un <a href="/wiki/Pretor" title="Pretor">pretor</a> o un <a href="/wiki/Promagistrat" title="Promagistrat">promagistrat</a>.</li> <li><a href="/wiki/Sic%C3%ADlia_(prov%C3%ADncia_romana)" class="mw-redirect" title="Sicília (província romana)">Sicília</a> (227 aC).</li> <li><a href="/wiki/C%C3%B2rsega" title="Còrsega">Còrsega</a> - <a href="/wiki/Sardenya" title="Sardenya">Sardenya</a> (227 aC).</li> <li><a href="/wiki/%C3%80frica_(prov%C3%ADncia_romana)" title="Àfrica (província romana)">Àfrica</a>: <i>Àfrica Vetus</i> o Àfrica Proconsular (146 aC). <i>Àfrica Nova</i> (46 aC).</li> <li><a href="/wiki/Hisp%C3%A0nia" title="Hispània">Hispània</a>: (<a href="/wiki/Hisp%C3%A0nia_Citerior" title="Hispània Citerior">Citerior</a> i <a href="/wiki/Hisp%C3%A0nia_Ulterior" title="Hispània Ulterior">Ulterior</a>) (197 aC).</li> <li><a href="/wiki/G%C3%A0l%C2%B7lia" title="Gàl·lia">Gàl·lia</a>: (<a href="/wiki/G%C3%A0l%C2%B7lia_Narbonense" class="mw-redirect" title="Gàl·lia Narbonense">Gàl·lia Narbonense</a> (120 aC) i Comata (50 aC).</li> <li><a href="/wiki/Gr%C3%A8cia" title="Grècia">Grècia</a>: (<a href="/wiki/Maced%C3%B2nia_(prov%C3%ADncia_romana)" title="Macedònia (província romana)">Macedònia</a> (148 aC) i <a href="/wiki/Il%C2%B7l%C3%ADria" title="Il·líria">Il·líria</a> (60 aC).</li> <li><a href="/wiki/%C3%80sia" title="Àsia">Àsia</a>: (<a href="/wiki/%C3%80sia_(prov%C3%ADncia_romana)" title="Àsia (província romana)">Àsia</a> (129 aC), <a href="/wiki/Cil%C3%ADcia" title="Cilícia">Cilícia</a> (101 aC), <a href="/wiki/Bit%C3%ADnia" title="Bitínia">Bitínia</a> (74 aC), <a href="/wiki/Pont" title="Pont">Pont</a> (63 aC), <a href="/wiki/S%C3%ADria_(prov%C3%ADncia_romana)" class="mw-redirect" title="Síria (província romana)">Síria</a> (63), <a href="/wiki/Xipre" title="Xipre">Xipre</a> (58 aC).</li> <li><a href="/wiki/Cirenaica" title="Cirenaica">Cirenaica</a> - (74 aC).</li> <li><a href="/wiki/Egipte_(prov%C3%ADncia_romana)" title="Egipte (província romana)">Egipte</a> - (30 aC).</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Antiga_Roma&action=edit&section=47" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-1"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-1">↑</a></span> <span class="reference-text">Hobsbawm, E. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.lemonde.fr/idees/article/2008/09/24/l-europe-mythe-histoire-realite-par-eric-hobsbawm_1098996_3232.html">L'Europe: mythe, histoire, réalité.</a> Le Monde 24.09.2008 (consultat 10-11-2013)</span> </li> <li id="cite_note-2"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-2">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.crystalinks.com/romemedicine.html">Medicine and Surgery in Ancient Rome, Asclepius - Crystalinks</a>». [Consulta: 4 desembre 2015].</span></span> </li> <li id="cite_note-3"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-3">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFMagner1992"><span style="font-variant: small-caps;">Magner</span>, Lois N. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=qtUzscI9_VIC"><i>A History of Medicine</i></a>.  CRC Press, 1992-03-17, p. 80–90. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780824786731" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780824786731">ISBN 9780824786731</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=A+History+of+Medicine&rft.aulast=Magner&rft.aufirst=Lois+N.&rft.date=1992-03-17&rft.pub=CRC+Press&rft.pages=80%E2%80%9390&rft.isbn=9780824786731&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DqtUzscI9_VIC"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-4"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-4">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFConrad2009"><span style="font-variant: small-caps;">Conrad</span>, Lawrence 1. <i>The Western medical tradition. [1]: 800 BC to AD 1800</i>.  Cambridge: Cambridge Univ. Press, 2009, p. 33-58. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780521475648" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780521475648">ISBN 9780521475648</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Western+medical+tradition.+%5B1%5D%3A+800+BC+to+AD+1800&rft.aulast=Conrad&rft.aufirst=Lawrence+1&rft.date=2009&rft.pub=Cambridge+Univ.+Press&rft.place=Cambridge&rft.pages=33-58&rft.isbn=9780521475648"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-5"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-5">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFGrmekFantiniShugaar2002"><span style="font-variant: small-caps;">Grmek</span>, Mirko D.; <span style="font-variant: small-caps;">Fantini</span>, Bernardino; <span style="font-variant: small-caps;">Shugaar</span>, Antony. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=2luR1Ki7NX8C"><i>Western Medical Thought from Antiquity to the Middle Ages</i></a>.  Harvard University Press, 2002-05-01, p. 111-120. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780674007956" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780674007956">ISBN 9780674007956</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Western+Medical+Thought+from+Antiquity+to+the+Middle+Ages&rft.aulast=Grmek&rft.aufirst=Mirko+D.&rft.date=2002-05-01&rft.pub=Harvard+University+Press&rft.pages=111-120&rft.isbn=9780674007956&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D2luR1Ki7NX8C"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-6"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-6">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFConradMedicine1995"><span style="font-variant: small-caps;">Conrad</span>, Lawrence I.; <span style="font-variant: small-caps;">Medicine</span>, Wellcome Institute for the History of. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=GeCFKXHYYEEC"><i>The Western Medical Tradition: 800 BC to AD 1800</i></a>.  Cambridge University Press, 1995-08-17, p. 39-45. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780521475648" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780521475648">ISBN 9780521475648</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Western+Medical+Tradition%3A+800+BC+to+AD+1800&rft.aulast=Conrad&rft.aufirst=Lawrence+I.&rft.date=1995-08-17&rft.pub=Cambridge+University+Press&rft.pages=39-45&rft.isbn=9780521475648&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DGeCFKXHYYEEC"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-:3-7"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-:3_7-0">7,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:3_7-1">7,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFIsraelowich2015"><span style="font-variant: small-caps;">Israelowich</span>, Ido. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=tSp-BwAAQBAJ&pg=PA97&source=gbs_selected_pages&cad=3#v=onepage&q&f=false"><i>Patients and Healers in the High Roman Empire</i></a>.  JHU Press, 2015-01-23, p. 90-100. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9781421416281" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9781421416281">ISBN 9781421416281</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Patients+and+Healers+in+the+High+Roman+Empire&rft.aulast=Israelowich&rft.aufirst=Ido&rft.date=2015-01-23&rft.pub=JHU+Press&rft.pages=90-100&rft.isbn=9781421416281&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DtSp-BwAAQBAJ%26pg%3DPA97%26source%3Dgbs_selected_pages%26cad%3D3%23v%3Donepage%26q%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-8"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-8">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFByrne1910"><span style="font-variant: small-caps;">Byrne</span>, Eugene Hugh «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.jstor.org/stable/3286964">Medicine in the Roman Army</a>». <i>The Classical Journal</i>. The Classical Association of the Middle West and South, 4-1910 [Consulta: 9 desembre 2015].</span></span> </li> <li id="cite_note-9"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-9">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal"><span style="font-variant: small-caps;"><a href="/wiki/Marc_Terenci_Varr%C3%B3" title="Marc Terenci Varró">Marc Terenci Varró</a></span>. <i>"De lingua latina"</i>, p. 6.12.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%22De+lingua+latina%22&rft.aulast=%5B%5BMarc+Terenci+Varr%C3%B3%5D%5D&rft.pages=6.12"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-10"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-10">↑</a></span> <span class="reference-text">Howard Hayes Scullard, pàg. 39</span> </li> <li id="cite_note-11"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-11">↑</a></span> <span class="reference-text">Mary Beard, J.A. North,S.R.F. Price, "Religions of Rome: A Sourcebook", ed.Cambridge University Press, 1998, vol. 2, p. 124</span> </li> <li id="cite_note-12"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-12">↑</a></span> <span class="reference-text">G. Wissowa, "Religion und Kultus der Römer", p. 355</span> </li> <li id="cite_note-13"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-13">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/0112150.xml">Antiga Roma</a>». <i><a href="/wiki/Gran_Enciclop%C3%A8dia_Catalana" title="Gran Enciclopèdia Catalana">Gran Enciclopèdia Catalana</a></i>.  Barcelona:  <a href="/wiki/Grup_Enciclop%C3%A8dia_Catalana" class="mw-redirect" title="Grup Enciclopèdia Catalana">Grup Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-14"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-14">↑</a></span> <span class="reference-text">Golden 2004, p. 35; Harris 1972, p. 185</span> </li> <li id="cite_note-16"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-16">↑</a></span> <span class="reference-text">Boatwright, Gargola, Talbert; 2004, p. 383; Scullard 1981, p. 177-178</span> </li> <li id="cite_note-17"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-17">↑</a></span> <span class="reference-text">Boatwright, Gargola, Talbert; 2004, p. 383</span> </li> <li id="cite_note-18"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-18">↑</a></span> <span class="reference-text">Kyle 2007, p. 305</span> </li> <li id="cite_note-Balsdom-19"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Balsdom_19-0">↑</a></span> <span class="reference-text">Balsdon 1974, p. 314–319</span> </li> <li id="cite_note-20"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-20">↑</a></span> <span class="reference-text">Harris 1972, p. 215</span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-references-wrap"><ol class="references"> <li id="cite_note-15"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-15">↑</a></span> <span class="reference-text">A Roma, les curses de carros constituïen un dels dos tipus de jocs públics, els anomenats <i><a href="/wiki/Jocs_circenses" class="mw-redirect" title="Jocs circenses">ludi circenses</a></i>, mentre que l'altre tipus, els <i>ludi scaenici</i>, consistien bàsicament en representacions teatrals. (Referència: Balsdon 1974, p. 248; Mus 2001–2011)</span> </li> </ol></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Antiga_Roma&action=edit&section=48" title="Modifica la secció: Bibliografia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li>Mary Beard. SPQR: Història de la Roma antiga. Barcelona: Grup62, 2024</li> <li>Adkins, Lesley; Roy Adkins (1998). Handbook to Life in Ancient Rome. Oxford: Oxford University Press. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-19-512332-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-19-512332-8">ISBN 0-19-512332-8</a>.</li> <li>Casson, Lionel (1998). Everyday Life in Ancient Rome. Baltimore: The Johns Hopkins University Press. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-8018-5992-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-8018-5992-1">ISBN 0-8018-5992-1</a>.</li> <li>Dio, Cassius. "Dio's Rome, Volume V., Books 61-76 (AD 54-211)". <a rel="nofollow" class="external free" href="http://www.gutenberg.org/files/10890/10890-h/10890-h.htm">http://www.gutenberg.org/files/10890/10890-h/10890-h.htm</a>. Consultat 2006-12-17.</li> <li>Duiker, William; Jackson Spielvogel (2001). World History (Third edition ed.). Wadsworth. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-534-57168-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-534-57168-9">ISBN 0-534-57168-9</a>.</li> <li>Durant, Will (1944). The Story of Civilization, Volume III: Caesar and Christ. Simon and Schuster, Inc..</li> <li>Elton, Hugh (1996). Warfare in Roman Europe AD350-425. Oxford: Oxford University Press. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-19-815241-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-19-815241-8">ISBN 0-19-815241-8</a>.</li> <li>Flower (editor), Harriet I. (2004). The Cambridge Companion to the Roman Republic. Cambridge, UK: Cambridge University Press. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-521-00390-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-521-00390-3">ISBN 0-521-00390-3</a>.</li> <li>Cowell, Frank Richard. Life in Ancient Rome. Nova York: G.P. Putnam's Sons, 1961 (<a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-399-50328-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-399-50328-5">ISBN 0-399-50328-5</a>).</li> <li>Gabucci, Ada. Rome (Dictionaries of Civilizations; 2). Berkekely: University of California Press, 2007 (<a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-520-25265-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-520-25265-9">ISBN 0-520-25265-9</a>).</li> <li>Scheidel, Walter, Ian Morris, and Richard P. Saller, eds. The Cambridge Economic History of the Greco-Roman World (2008) 958pp</li> <li>Wyke, Maria. Projecting the Past: Ancient Rome, Cinema, and History. Nova York; London: Routledge, 1997 (hardcover, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-415-90613-X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-415-90613-X">ISBN 0-415-90613-X</a>, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-415-90614-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-415-90614-8">ISBN 0-415-90614-8</a>).</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també"><span id="Vegeu_tamb.C3.A9"></span>Vegeu també</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Antiga_Roma&action=edit&section=49" title="Modifica la secció: Vegeu també"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a href="/wiki/M%C3%B3n_grecorom%C3%A0" title="Món grecoromà">Món grecoromà</a></li> <li><a href="/wiki/Per%C3%ADode_rom%C3%A0_a_Catalunya" title="Període romà a Catalunya">Període romà a Catalunya</a></li> <li><a href="/wiki/Per%C3%ADode_rom%C3%A0_als_Pa%C3%AFsos_Catalans" title="Període romà als Països Catalans">Període romà als Països Catalans</a></li> <li><a href="/wiki/Per%C3%ADode_Rom%C3%A0_d%27Egipte" class="mw-redirect" title="Període Romà d'Egipte">Període Romà d'Egipte</a></li> <li><a href="/wiki/Prostituci%C3%B3_a_l%27antiga_Roma" title="Prostitució a l'antiga Roma">Prostitució a l'antiga Roma</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs"><span id="Enlla.C3.A7os_externs"></span>Enllaços externs</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Antiga_Roma&action=edit&section=50" title="Modifica la secció: Enllaços externs"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33663753">.mw-parser-output .side-box{margin:4px 0;box-sizing:border-box;border:1px solid #aaa;font-size:88%;line-height:1.25em;background-color:#f9f9f9;display:flow-root}.mw-parser-output .side-box-abovebelow,.mw-parser-output .side-box-text{padding:0.25em 0.9em}.mw-parser-output .side-box-image{padding:2px 0 2px 0.9em;text-align:center}.mw-parser-output .side-box-imageright{padding:2px 0.9em 2px 0;text-align:center}@media(min-width:500px){.mw-parser-output .side-box-flex{display:flex;align-items:center}.mw-parser-output .side-box-text{flex:1;min-width:0}}@media(min-width:720px){.mw-parser-output .side-box{width:238px}.mw-parser-output .side-box-right{clear:right;float:right;margin-left:1em}.mw-parser-output .side-box-left{margin-right:1em}.mw-parser-output .side-box-center{clear:both;margin:auto}}</style><div class="side-box metadata side-box-right plainlinks"> <div class="side-box-flex"> <div class="side-box-image"><span typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/40px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="30" height="40" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/60px-Commons-logo.svg.png 1.5x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></span></span></div> <div class="side-box-text plainlist">A <span class="plainlinks"><a class="external text" href="https://commons.wikimedia.org/wiki/P%C3%A0gina_principal?uselang=ca">Wikimedia Commons</a></span> hi ha contingut multimèdia relatiu a: <i><b><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Ancient_Rome" class="extiw" title="commons:Category:Ancient Rome">Antiga Roma</a></b></i></div></div> </div> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/cont3.htm">Antiga Roma</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080303132332/http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/cont3.htm">Arxivat</a> 2008-03-03 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. a <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.artehistoria.com">Artehistoria.com</a>.</li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://scrovegni84.blogspot.com/">Els espectacles a l'antiga Roma</a></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.indexnet.santillana.es/rcs/_archivos/Documentos/lenguasclasicasdoc/codex.pdf">La lectura en el món romà</a></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://web.upmf-grenoble.fr/Haiti/Cours/Ak">The Roman Law Library</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120831060912/http://web.upmf-grenoble.fr/Haiti/Cours/Ak">Arxivat</a> 2012-08-31 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. by Yves Lassard and Alexandr Koptev.</li></ul> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Grans_regions_de_l&#039;antiguitat_clàssica" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="3"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Plantilla:Antiguitat_cl%C3%A0ssica" title="Plantilla:Antiguitat clàssica"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/20px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/40px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></span></li></ul></div><div id="Grans_regions_de_l&#039;antiguitat_clàssica" style="font-size:114%;margin:0 4em">Grans regions de l'<a href="/wiki/Antiguitat_cl%C3%A0ssica" title="Antiguitat clàssica">antiguitat clàssica</a></div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd hlist" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Ass%C3%ADria" title="Assíria">Assíria</a></li> <li><a href="/wiki/Anat%C3%B2lia" title="Anatòlia">Anatòlia</a> / Àsia Menor</li> <li><a href="/wiki/Antic_Egipte" title="Antic Egipte">Antic Egipte</a> (<a href="/wiki/Alt_Egipte" title="Alt Egipte">Alt Egipte</a> i <a href="/wiki/Baix_Egipte" title="Baix Egipte">Baix Egipte</a>)</li> <li><a href="/wiki/Imperi_accadi" class="mw-redirect" title="Imperi accadi">Accàdia</a></li> <li><a href="/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia" title="Antiga Grècia">Antiga Grècia</a></li> <li><a class="mw-selflink selflink">Antiga Roma</a></li> <li><a href="/wiki/%C3%80sia_Menor" class="mw-redirect" title="Àsia Menor">Àsia Menor</a></li> <li><a href="/wiki/Babil%C3%B2nia" title="Babilònia">Babilònia</a></li> <li><a href="/wiki/Brit%C3%A0nnia" title="Britànnia">Britànnia</a></li> <li><a href="/wiki/Imperi_cartagin%C3%A8s" class="mw-redirect" title="Imperi cartaginès">Cartago</a></li> <li><a href="/wiki/D%C3%A0cia" title="Dàcia">Dàcia</a></li> <li><a href="/wiki/Regi%C3%B3_d%27Esc%C3%ADtia" title="Regió d'Escítia">Escítia</a></li> <li><a href="/wiki/Fen%C3%ADcia" title="Fenícia">Fenícia</a></li> <li><a href="/wiki/G%C3%A0l%C2%B7lia" title="Gàl·lia">Gàl·lia</a></li> <li><a href="/wiki/Germ%C3%A0nia_(regi%C3%B3)" title="Germània (regió)">Germània</a></li> <li><a href="/wiki/Ib%C3%A8ria" title="Ibèria">Ibèria</a>/<a href="/wiki/Hisp%C3%A0nia" title="Hispània">Hispània</a></li> <li><a href="/wiki/Il%C2%B7l%C3%ADria" title="Il·líria">Il·líria</a></li> <li><a href="/wiki/Regne_de_L%C3%ADdia" class="mw-redirect" title="Regne de Lídia">Lídia</a></li> <li><a href="/wiki/Judea" title="Judea">Judea</a></li> <li><a href="/wiki/Maced%C3%B2nia_(territori_hist%C3%B2ric)" class="mw-redirect" title="Macedònia (territori històric)">Macedònia</a></li> <li><a href="/wiki/Magna_Gr%C3%A8cia" title="Magna Grècia">Magna Grècia</a></li> <li><a href="/wiki/Mauret%C3%A0nia" title="Mauretània">Mauretània</a></li> <li><a href="/wiki/Mesopot%C3%A0mia" title="Mesopotàmia">Mesopotàmia</a></li> <li><a href="/wiki/N%C3%BAbia" title="Núbia">Núbia</a></li> <li><a href="/wiki/Num%C3%ADdia" title="Numídia">Numídia</a></li> <li><a href="/wiki/Pann%C3%B2nia" title="Pannònia">Pannònia</a></li> <li><a href="/wiki/P%C3%A8rsia" title="Pèrsia">Pèrsia</a> / <a href="/wiki/P%C3%A0rtia" title="Pàrtia">Pàrtia</a></li> <li><a href="/wiki/Sarm%C3%A0tia" title="Sarmàtia">Sarmàtia</a> / Sarmàcia</li> <li><a href="/wiki/Sumer" title="Sumer">Sumer</a></li> <li><a href="/wiki/Regi%C3%B3_de_Tr%C3%A0cia" class="mw-redirect" title="Regió de Tràcia">Tràcia</a></li></ul> </div></td><td class="navbox-image" rowspan="1" style="width:1px;padding:0px 0px 0px 2px"><div><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Anaximander_world_map-ca.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d9/Anaximander_world_map-ca.svg/80px-Anaximander_world_map-ca.svg.png" decoding="async" width="80" height="80" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d9/Anaximander_world_map-ca.svg/120px-Anaximander_world_map-ca.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d9/Anaximander_world_map-ca.svg/160px-Anaximander_world_map-ca.svg.png 2x" data-file-width="1063" data-file-height="1063" /></a></span></div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Antiga_Roma" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="3"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Plantilla:Antiga_Roma" title="Plantilla:Antiga Roma"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/20px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/40px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></span></li></ul></div><div id="Antiga_Roma" style="font-size:114%;margin:0 4em"><a class="mw-selflink selflink">Antiga Roma</a></div></th></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_l%27Imperi_Rom%C3%A0" title="Història de l'Imperi Romà">Història</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_de_Roma" title="Fundació de Roma">Fundació</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_Roma" title="Història de Roma">Història de Roma</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Cronologia_de_l%27Antiga_Roma" class="mw-redirect" title="Cronologia de l'Antiga Roma">Cronologia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Regne_rom%C3%A0" class="mw-redirect" title="Regne romà">Monarquia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Romana" title="República Romana">República</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Primer_Triumvirat" title="Primer Triumvirat">Primer Triumvirat</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Segon_Triumvirat" title="Segon Triumvirat">Segon Triumvirat</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0" title="Imperi Romà">Imperi Romà</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_l%27Imperi_Rom%C3%A0" title="Història de l'Imperi Romà">Història de l'Imperi Romà</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Principat_(Roma)" title="Principat (Roma)">Principat</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Dinastia_juliocl%C3%A0udia" title="Dinastia julioclàudia">Dinastia julioclàudia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Any_dels_quatre_emperadors" title="Any dels quatre emperadors">Any dels quatre emperadors</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Dinastia_Fl%C3%A0via" title="Dinastia Flàvia">Dinastia Flàvia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Dinastia_antonina" title="Dinastia antonina">Dinastia antonina</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Dinastia_severa" title="Dinastia severa">Dinastia severa</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Crisi_del_segle_III" title="Crisi del segle III">Crisi del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">iii</span></a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Anarquia_militar" title="Anarquia militar">Anarquia militar</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Emperadors_il%C2%B7liris" title="Emperadors il·liris">Emperadors il·liris</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Dominat" title="Dominat">Dominat</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Tetrarquia" title="Tetrarquia">Tetrarquia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Dinastia_Valentiniana" class="mw-redirect" title="Dinastia Valentiniana">Dinastia Valentiniana</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Dinastia_teodosiana" title="Dinastia teodosiana">Dinastia teodosiana</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Divisi%C3%B3_de_l%27Imperi_Rom%C3%A0" class="mw-redirect" title="Divisió de l'Imperi Romà">Divisió de l'Imperi Romà</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Occident" title="Imperi Romà d'Occident">Imperi Romà d'Occident</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Orient" title="Imperi Romà d'Orient">Imperi Romà d'Orient</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Caiguda_de_l%27Imperi_Rom%C3%A0_d%27Occident" title="Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident">Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident</a></div></td><td class="navbox-image" rowspan="12" style="width:1px;padding:0px 0px 0px 2px"><div><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Vexilloid_of_the_Roman_Empire.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/83/Vexilloid_of_the_Roman_Empire.svg/75px-Vexilloid_of_the_Roman_Empire.svg.png" decoding="async" width="75" height="105" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/83/Vexilloid_of_the_Roman_Empire.svg/113px-Vexilloid_of_the_Roman_Empire.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/83/Vexilloid_of_the_Roman_Empire.svg/150px-Vexilloid_of_the_Roman_Empire.svg.png 2x" data-file-width="245" data-file-height="343" /></a></span></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_les_campanyes_militars_romanes" title="Història de les campanyes militars romanes">Història militar</a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Guerres_romanoetrusques" class="mw-redirect" title="Guerres romanoetrusques">Guerres romanoetrusques</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Guerres_P%C3%BAniques" class="mw-redirect" title="Guerres Púniques">Guerres Púniques</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Conquesta_romana_d%27Hisp%C3%A0nia" title="Conquesta romana d'Hispània">Conquesta d'Hispània</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Guerres_c%C3%A0ntabres" title="Guerres càntabres">Guerres càntabres</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Guerra_de_les_G%C3%A0l%C2%B7lies" title="Guerra de les Gàl·lies">Guerra de les Gàl·lies</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Conquesta_romana_de_Brit%C3%A0nnia" title="Conquesta romana de Britànnia">Conquesta de Britànnia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Guerra_social" title="Guerra social">Guerra social</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Guerres_romanogerm%C3%A0niques" class="mw-redirect" title="Guerres romanogermàniques">Guerres romanogermàniques</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Invasions_b%C3%A0rbares" title="Invasions bàrbares">Invasions bàrbares</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Institucions_pol%C3%ADtiques_de_Roma" title="Institucions polítiques de Roma">Govern</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:5em;"><div style="padding:0em 0.75em;">Institucions</div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/SPQR" title="SPQR">SPQR</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Assemblees_romanes" class="mw-redirect" title="Assemblees romanes">Assemblees</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Senat_Rom%C3%A0" title="Senat Romà">Senat</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/C%C3%BAria_romana" title="Cúria romana">Cúria romana</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/F%C3%B2rum_rom%C3%A0" class="mw-redirect" title="Fòrum romà">Fòrum romà</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Ex%C3%A8rcit_rom%C3%A0" title="Exèrcit romà">Exèrcit romà</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Emperador_rom%C3%A0" title="Emperador romà">Emperador romà</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Legat_(antiga_Roma)" title="Legat (antiga Roma)">Legat</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <i><a href="/wiki/Dux" class="mw-redirect" title="Dux">Dux</a></i> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Vigintisexviri" title="Vigintisexviri">Vigintisexviri</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <i><a href="/wiki/Vicarius" class="mw-redirect" title="Vicarius">Vicarius</a></i> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <i><a href="/wiki/Lictor" title="Lictor">Lictor</a></i> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <i><a href="/wiki/Magister_officiorum" class="mw-redirect" title="Magister officiorum">Magister officiorum</a></i> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <i><a href="/wiki/Imperator" title="Imperator">Imperator</a></i> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <i><a href="/wiki/Princeps_senatus" class="mw-redirect" title="Princeps senatus">Princeps senatus</a></i> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Pont%C3%ADfex_m%C3%A0xim" title="Pontífex màxim">Pontífex màxim</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/August_(t%C3%ADtol)" title="August (títol)">August</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/C%C3%A8sar_(t%C3%ADtol)" title="Cèsar (títol)">Cèsar</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Tetrarquia" title="Tetrarquia">Tetrarquia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Administraci%C3%B3_provincial_romana" title="Administració provincial romana">Província romana</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Optimat" title="Optimat"><i>Optimates</i></a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <i><a href="/wiki/Partit_Popular_(antiga_Roma)" class="mw-redirect" title="Partit Popular (antiga Roma)">Populares</a></i> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <i><a href="/wiki/Liberatores" class="mw-redirect" title="Liberatores">Liberatores</a></i> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Prefecte_de_la_ciutat" title="Prefecte de la ciutat"><i>Praefectus</i></a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Policia_romana" class="mw-redirect" title="Policia romana">Policia romana</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:5em;"><div style="padding:0em 0.75em;">Governants</div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Llista_de_reis_de_Roma" title="Llista de reis de Roma">Llista de reis romans</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Llista_de_c%C3%B2nsols_romans_de_la_Rep%C3%BAblica" title="Llista de cònsols romans de la República">Llista de cònsols romans de la República</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Llista_d%27emperadors_romans" title="Llista d'emperadors romans">Llista d'emperadors romans</a></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Cursus_honorum" title="Cursus honorum">Magistratures</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:5em;"><div style="padding:0em 0.75em;">Ordinària</div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Trib%C3%BA_de_la_plebs" title="Tribú de la plebs">Tribú de la plebs</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Q%C3%BCestor" title="Qüestor">Qüestor</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Edil_rom%C3%A0" title="Edil romà">Edil</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Pretor" title="Pretor">Pretor</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/C%C3%B2nsol_rom%C3%A0" title="Cònsol romà">Cònsol</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Censor_rom%C3%A0" title="Censor romà">Censor</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Governador_rom%C3%A0" title="Governador romà">Governador</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Promagistrat" title="Promagistrat">Promagistrat</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Trib%C3%BA_militar" title="Tribú militar">Tribú militar</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:5em;"><div style="padding:0em 0.75em;">Extraordinària</div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Dictador_rom%C3%A0" title="Dictador romà">Dictador</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <i><a href="/wiki/Mestre_de_cavalleria" class="mw-redirect" title="Mestre de cavalleria">Magister equitum</a></i> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Triumvir" title="Triumvir">Triumvir</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Decemvir" title="Decemvir">Decemvir</a></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Dret_rom%C3%A0" title="Dret romà">Dret romà</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Lleis_de_les_dotze_taules" title="Lleis de les dotze taules">Lleis de les dotze taules</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <i><a href="/wiki/Leges_regiae" title="Leges regiae">Leges regiae</a></i> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <i><a href="/wiki/Corpus_Juris_Civilis" class="mw-redirect" title="Corpus Juris Civilis">Corpus Juris Civilis</a></i> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Ciutadania_romana" title="Ciutadania romana">Ciutadania romana</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <i><a href="/wiki/Imperium" title="Imperium">Imperium</a></i> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <i><a href="/wiki/Licinia_de_magistratibus" class="mw-redirect" title="Licinia de magistratibus">Lex Licinia Sextia</a></i> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Edicte_de_Caracal%C2%B7la" title="Edicte de Caracal·la">Edicte de Caracal·la</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Hortensia_de_plebiscitis" title="Hortensia de plebiscitis"><i>Lex Hortensia</i></a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Edicte_de_Mil%C3%A0" title="Edicte de Milà">Edicte de Milà</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <i><a href="/wiki/Lex_Canuleia" title="Lex Canuleia">Lex Canuleia</a></i> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Plebiscit" title="Plebiscit">Plebiscit</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Impostos_romans" title="Impostos romans">Impostos romans</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Just%C3%ADcia_romana" class="mw-redirect" title="Justícia romana">Justícia romana</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Propietat_i_contractes_a_Roma" class="mw-redirect" title="Propietat i contractes a Roma">Propietat i contractes a Roma</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <i><a href="/wiki/Ius_trium_liberorum" title="Ius trium liberorum">Ius trium liberorum</a></i> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <i><a href="/wiki/Edicte_sobre_els_preus_m%C3%A0xims" title="Edicte sobre els preus màxims">Edicte sobre els preus màxims</a></i></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Cultura_de_l%27Antiga_Roma" class="mw-redirect" title="Cultura de l'Antiga Roma">Cultura</a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Art_rom%C3%A0" title="Art romà">Art</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Arquitectura_romana_antiga" title="Arquitectura romana antiga">Arquitectura</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Escultura_romana" title="Escultura romana">Escultura</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Pintura_romana" title="Pintura romana">Pintura</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Literatura_llatina" title="Literatura llatina">Literatura</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Teatre_llat%C3%AD" class="mw-redirect" title="Teatre llatí">Teatre</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Comer%C3%A7_a_l%27antiga_Roma" title="Comerç a l'antiga Roma">Comerç</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Agricultura_romana" title="Agricultura romana">Agricultura romana</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Mesures_romanes" class="mw-redirect" title="Mesures romanes">Mesures romanes</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Ind%C3%BAstria_romana" title="Indústria romana">Indústria</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Medicina_a_l%27antiga_Roma" title="Medicina a l'antiga Roma">Medicina</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Moneda_romana" title="Moneda romana">Moneda</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Nom_rom%C3%A0" title="Nom romà">Nom romà</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Gastronomia_romana" title="Gastronomia romana">Gastronomia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Calendari_rom%C3%A0" title="Calendari romà">Calendari</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Calendari_juli%C3%A0" title="Calendari julià">Calendari julià</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Proc%C3%A9s_de_romanitzaci%C3%B3" title="Procés de romanització">Romanització</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Festes_romanes" title="Festes romanes">Festes</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Categoria:Historiadors_romans" title="Categoria:Historiadors romans">Historiadors romans</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Sarc%C3%B2fag_rom%C3%A0" title="Sarcòfag romà">Sarcòfag romà</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Mobiliari_a_l%27antiga_Roma" title="Mobiliari a l'antiga Roma">Mobiliari</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Religi%C3%B3_a_l%27antiga_Roma" title="Religió a l'antiga Roma">Religió</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Mitologia_romana" title="Mitologia romana">Mitologia romana</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Culte_imperial" class="mw-redirect" title="Culte imperial">Culte imperial</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Religi%C3%B3_a_l%27antiga_Roma#Sacerdots_a_l'Antiga_Roma" title="Religió a l'antiga Roma">Sacerdots romans</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Rex_sacrorum" title="Rex sacrorum">Rex sacrorum</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Flamen" title="Flamen">Flamen</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Ar%C3%BAspex" class="mw-redirect" title="Arúspex">Arúspex</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Vestal" title="Vestal">Vestal</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/%C3%80ugur" title="Àugur">Àugurs</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Llibre_sibil%C2%B7l%C3%AD" title="Llibre sibil·lí">Llibres sibil·lins</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Pont%C3%ADfex_rom%C3%A0" title="Pontífex romà">Pontífexs romans</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Cristianisme_a_l%27Imperi_Rom%C3%A0" title="Cristianisme a l'Imperi Romà">Cristianisme a l'Imperi Romà</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Col%C2%B7legi_dels_Pont%C3%ADfexs" title="Col·legi dels Pontífexs">Col·legi dels Pontífexs</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Classe_social_a_l%27antiga_Roma" title="Classe social a l'antiga Roma">Societat</a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Patrici_(classe_romana)" title="Patrici (classe romana)">Patricis</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Plebeus" class="mw-redirect" title="Plebeus">Plebeus</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Client_(Roma)" title="Client (Roma)">Clientela</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Esclavitud_a_l%27antiga_Roma" title="Esclavitud a l'antiga Roma">Esclaus</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Gens_i_c%C3%BAries" class="mw-redirect" title="Gens i cúries">Gens i cúries</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Aristocr%C3%A0cia_romana" class="mw-redirect" title="Aristocràcia romana">Aristocràcia romana</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Tribus_romanes" title="Tribus romanes">Tribus romanes</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Matrimoni_a_l%27antiga_Roma" title="Matrimoni a l'antiga Roma">Matrimoni</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span> <a href="/wiki/Prostituci%C3%B3_a_l%27antiga_Roma" title="Prostitució a l'antiga Roma">Prostitució</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Sexualitat_a_l%27antiga_Roma" title="Sexualitat a l'antiga Roma">Sexualitat</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">Llengua</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">Llatí</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Llat%C3%AD_arcaic" title="Llatí arcaic">Llatí arcaic</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Llat%C3%AD_cl%C3%A0ssic" title="Llatí clàssic">Llatí clàssic</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Llat%C3%AD_vulgar" title="Llatí vulgar">Llatí vulgar</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Lleng%C3%BCes_rom%C3%A0niques" title="Llengües romàniques">Llengües romàniques</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Literatura_llatina" title="Literatura llatina">Literatura llatina</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Alfabet_llat%C3%AD" title="Alfabet llatí">Alfabet llatí</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Lleng%C3%BCes_de_l%27Imperi_Rom%C3%A0" title="Llengües de l'Imperi Romà">Llengües de l'Imperi Romà</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Prov%C3%ADncies_romanes" class="mw-redirect" title="Províncies romanes">Geografia</a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Set_turons_de_Roma" title="Set turons de Roma">Set turons de Roma</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Riu_T%C3%ADber" class="mw-redirect" title="Riu Tíber">Riu Tíber</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Riu_Po" title="Riu Po">Riu Po</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Rubic%C3%B3" title="Rubicó">Riu Rubicó</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Mar_Mediterr%C3%A0nia" title="Mar Mediterrània">Mar Mediterrània</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Alps" title="Alps">Alps</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Pen%C3%ADnsula_It%C3%A0lica" title="Península Itàlica">Península Itàlica</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Administraci%C3%B3_provincial_romana" title="Administració provincial romana">Administració provincial romana</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Enginyeria_romana" title="Enginyeria romana">Enginyeria</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Via_romana" title="Via romana">Via romana</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Centuriaci%C3%B3_romana" title="Centuriació romana">Centuriació</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Cloaca_Maxima" title="Cloaca Maxima">Cloaca Màxima</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Catacumbes_romanes" title="Catacumbes romanes">Catacumbes</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Termes_romanes" title="Termes romanes">Termes</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Teatre_rom%C3%A0" title="Teatre romà">Teatres</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Vil%C2%B7la" class="mw-redirect" title="Vil·la">Vil·les</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Temple_rom%C3%A0" title="Temple romà">Temples</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Aq%C3%BCeducte" title="Aqüeducte">Aqüeductes</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Amfiteatre" title="Amfiteatre">Amfiteatres</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Circ_rom%C3%A0" title="Circ romà">Circs</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Ponts_de_l%27antiga_Roma" title="Ponts de l'antiga Roma">Ponts</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Medicina_a_l%27antiga_Roma" title="Medicina a l'antiga Roma">Medicina</a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Pesta_antonina" title="Pesta antonina">Pesta antonina</a></div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_Espa%C3%B1a" class="mw-redirect" title="Biblioteca Nacional de España">BNE</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://datos.bne.es/resource/XX450599">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Biblioth%C3%A8que_nationale_de_France" class="mw-redirect" title="Bibliothèque nationale de France">BNF</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb119328036">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://d-nb.info/gnd/4076778-4">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/LCCN" class="mw-redirect" title="LCCN">LCCN</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.loc.gov/authorities/n79039816">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/VIAF" class="mw-redirect" title="VIAF">VIAF</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://viaf.org/en/viaf/244992873">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/SUDOC" class="mw-redirect" title="SUDOC">SUDOC</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.idref.fr/027243001">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/National_Diet_Library" class="mw-redirect" title="National Diet Library">NDL</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.ndl.go.jp/auth/ndlna/00569665">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=ge131512&CON_LNG=ENG">1</a>)</li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases d'informació</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Encyclop%C3%A6dia_Britannica_Online" title="Encyclopædia Britannica Online">Britannica</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.britannica.com/place/ancient-Rome">1</a>)</li> <li><a class="external text" href="https://wikidata-externalid-url.toolforge.org/?p=4342&url_prefix=https://snl.no/&id=Romerriket">SNL</a></li> <li><a href="/wiki/Diccionari_Hist%C3%B2ric_de_Su%C3%AFssa" title="Diccionari Històric de Suïssa">HDS</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://hls-dhs-dss.ch/fr/articles/008248">1</a>)</li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://auth.wikimedia.org/loginwiki/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?useformat=desktop&type=1x1&usesul3=1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Antiga_Roma&oldid=34823394">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Antiga_Roma&oldid=34823394</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categoria</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Antiga_Roma" title="Categoria:Antiga Roma">Antiga Roma</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_refer%C3%A8ncies_puntuals_demanades" title="Categoria:Articles amb referències puntuals demanades">Articles amb referències puntuals demanades</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_coordenades" title="Categoria:Articles amb coordenades">Articles amb coordenades</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 16 març 2025 a les 08:36.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Antiga_Roma&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://www.wikimedia.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><picture><source media="(min-width: 500px)" srcset="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29"><img src="/static/images/footer/wikimedia.svg" width="25" height="25" alt="Wikimedia Foundation" lang="en" loading="lazy"></picture></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><picture><source media="(min-width: 500px)" srcset="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" width="88" height="31"><img src="/w/resources/assets/mediawiki_compact.svg" alt="Powered by MediaWiki" lang="en" width="25" height="25" loading="lazy"></picture></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-header-container vector-sticky-header-container"> <div id="vector-sticky-header" class="vector-sticky-header"> <div class="vector-sticky-header-start"> <div class="vector-sticky-header-icon-start vector-button-flush-left vector-button-flush-right" aria-hidden="true"> <button class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-sticky-header-search-toggle" tabindex="-1" data-event-name="ui.vector-sticky-search-form.icon"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </button> </div> <div role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box"> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail"> <form action="/w/index.php" id="vector-sticky-search-form" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia"> <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <div class="vector-sticky-header-context-bar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-sticky-header-toc" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-sticky-header-toc vector-sticky-header-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-sticky-header-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-sticky-header-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-sticky-header-toc-label" for="vector-sticky-header-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-sticky-header-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div class="vector-sticky-header-context-bar-primary" aria-hidden="true" ><span class="mw-page-title-main">Antiga Roma</span></div> </div> </div> <div class="vector-sticky-header-end" aria-hidden="true"> <div class="vector-sticky-header-icons"> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-talk-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="talk-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-speechBubbles mw-ui-icon-wikimedia-speechBubbles"></span> <span></span> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-subject-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="subject-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-article mw-ui-icon-wikimedia-article"></span> <span></span> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-history-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="history-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-history mw-ui-icon-wikimedia-wikimedia-history"></span> <span></span> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only mw-watchlink" id="ca-watchstar-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="watch-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-star mw-ui-icon-wikimedia-wikimedia-star"></span> <span></span> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-edit-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="wikitext-edit-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-wikiText mw-ui-icon-wikimedia-wikimedia-wikiText"></span> <span></span> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-ve-edit-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="ve-edit-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-edit mw-ui-icon-wikimedia-wikimedia-edit"></span> <span></span> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-viewsource-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="ve-edit-protected-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-editLock mw-ui-icon-wikimedia-wikimedia-editLock"></span> <span></span> </a> </div> <div class="vector-sticky-header-buttons"> <button class="cdx-button cdx-button--weight-quiet mw-interlanguage-selector" id="p-lang-btn-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-language mw-ui-icon-wikimedia-wikimedia-language"></span> <span>145 llengües</span> </button> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive" id="ca-addsection-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="addsection-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-speechBubbleAdd-progressive mw-ui-icon-wikimedia-speechBubbleAdd-progressive"></span> <span>Afegeix un tema</span> </a> </div> <div class="vector-sticky-header-icon-end"> <div class="vector-user-links"> </div> </div> </div> </div> </div> <div class="mw-portlet mw-portlet-dock-bottom emptyPortlet" id="p-dock-bottom"> <ul> </ul> </div> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-866f5d587f-gnj5x","wgBackendResponseTime":221,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"0.447","walltime":"0.626","ppvisitednodes":{"value":6843,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":137059,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":9647,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":18,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":34,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":0,"limit":20},"unstrip-size":{"value":26263,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":3,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 383.952 1 -total"," 17.47% 67.076 28 Plantilla:Article_principal"," 15.88% 60.972 1 Plantilla:Referències"," 13.38% 51.384 1 Plantilla:Coord"," 12.44% 47.749 1 Plantilla:Commonscat"," 11.82% 45.384 5 Plantilla:Caixa_de_navegació"," 10.57% 40.580 1 Plantilla:Sister"," 10.06% 38.634 1 Plantilla:Caixa_lateral"," 9.36% 35.955 1 Plantilla:Autoritat"," 7.38% 28.342 1 Plantilla:Roma_Antiga"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.119","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":2777818,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.codfw.main-866f5d587f-6kbsj","timestamp":"20250328085638","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Antiga Roma","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Antiga_Roma","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q1747689","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q1747689","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2006-05-12T20:51:53Z","dateModified":"2025-03-16T07:36:21Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/e\/ea\/Roman_Republic_Empire_map.gif","headline":"civilitzaci\u00f3 sorgida a la Pen\u00ednsula It\u00e0lica a partir del segle VIII aC"}</script> </body> </html>