CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Canal navegable - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"30ff10f0-55bc-4bb1-a41e-a04d54c23a67","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Canal_navegable","wgTitle":"Canal navegable","wgCurRevisionId":32762754,"wgRevisionId":32762754,"wgArticleId":201038,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb enllaços externs no actius","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","1.000 articles fonamentals","Cultura i oci (Els 1000 de META)","Control d'autoritats","Navegació","Canals","Transport fluvial"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Canal_navegable","wgRelevantArticleId":201038,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit" :[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":40000,"wgRelatedArticlesCompat":[],"wgCentralAuthMobileDomain":false,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q949819","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false, "wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","ext.math.styles":"ready","mediawiki.page.gallery.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher", "ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.math.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cmediawiki.page.gallery.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.4"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/98/Paris_canal_saint-martin_ecluse01.jpg"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="1717"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/98/Paris_canal_saint-martin_ecluse01.jpg"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="1145"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="916"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Canal navegable - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Canal_navegable"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Canal_navegable&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Canal_navegable"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Canal_navegable rootpage-Canal_navegable skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Canal+navegable" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Canal+navegable" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Canal+navegable" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Canal+navegable" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Descriptiva" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Descriptiva"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Descriptiva</span> </div> </a> <ul id="toc-Descriptiva-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Història" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Història"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>Història</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Història-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Història</span> </button> <ul id="toc-Història-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Antiguitat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Antiguitat"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.1</span> <span>Antiguitat</span> </div> </a> <ul id="toc-Antiguitat-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Canals_a_l'Edat_Mijana" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Canals_a_l'Edat_Mijana"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.2</span> <span>Canals a l'Edat Mijana</span> </div> </a> <ul id="toc-Canals_a_l'Edat_Mijana-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_Revolució_Industrial" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_Revolució_Industrial"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.3</span> <span>La Revolució Industrial</span> </div> </a> <ul id="toc-La_Revolució_Industrial-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Segle_xix" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Segle_xix"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.4</span> <span>Segle <span>xix</span></span> </div> </a> <ul id="toc-Segle_xix-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Anglaterra" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Anglaterra"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.4.1</span> <span>Anglaterra</span> </div> </a> <ul id="toc-Anglaterra-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bèlgica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Bèlgica"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.4.2</span> <span>Bèlgica</span> </div> </a> <ul id="toc-Bèlgica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Nord-amèrica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Nord-amèrica"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.4.3</span> <span>Nord-amèrica</span> </div> </a> <ul id="toc-Nord-amèrica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-França" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#França"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.4.4</span> <span>França</span> </div> </a> <ul id="toc-França-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Japó" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Japó"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.4.5</span> <span>Japó</span> </div> </a> <ul id="toc-Japó-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Canals_marítims" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Canals_marítims"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.4.6</span> <span>Canals marítims</span> </div> </a> <ul id="toc-Canals_marítims-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Usos_moderns" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Usos_moderns"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.5</span> <span>Usos moderns</span> </div> </a> <ul id="toc-Usos_moderns-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Canals_de_navegació_interior" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Canals_de_navegació_interior"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Canals de navegació interior</span> </div> </a> <ul id="toc-Canals_de_navegació_interior-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Canals_destacats" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Canals_destacats"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>Canals destacats</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Canals_destacats-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Canals destacats</span> </button> <ul id="toc-Canals_destacats-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Edat_Antiga" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Edat_Antiga"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.1</span> <span>Edat Antiga</span> </div> </a> <ul id="toc-Edat_Antiga-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Edat_mitjana" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Edat_mitjana"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.2</span> <span>Edat mitjana</span> </div> </a> <ul id="toc-Edat_mitjana-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Segle_xvii" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Segle_xvii"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.3</span> <span>Segle <span>xvii</span></span> </div> </a> <ul id="toc-Segle_xvii-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Era_Industrial" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Era_Industrial"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.4</span> <span>Era Industrial</span> </div> </a> <ul id="toc-Era_Industrial-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Segle_xix_2" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Segle_xix_2"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.5</span> <span>Segle <span>xix</span></span> </div> </a> <ul id="toc-Segle_xix_2-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Segle_XX" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Segle_XX"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.6</span> <span>Segle XX</span> </div> </a> <ul id="toc-Segle_XX-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Comparació_d'eficiència" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Comparació_d'eficiència"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Comparació d'eficiència</span> </div> </a> <ul id="toc-Comparació_d'eficiència-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Sistemes_de_vies_navegables_a_Europa" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Sistemes_de_vies_navegables_a_Europa"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>Sistemes de vies navegables a Europa</span> </div> </a> <ul id="toc-Sistemes_de_vies_navegables_a_Europa-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Infraestructures" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Infraestructures"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7</span> <span>Infraestructures</span> </div> </a> <ul id="toc-Infraestructures-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Mesura_del_cabal" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Mesura_del_cabal"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8</span> <span>Mesura del cabal</span> </div> </a> <ul id="toc-Mesura_del_cabal-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Galeria_d'Imatges" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Galeria_d'Imatges"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9</span> <span>Galeria d'Imatges</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Galeria_d'Imatges-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Galeria d'Imatges</span> </button> <ul id="toc-Galeria_d'Imatges-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Canals_urbans" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Canals_urbans"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9.1</span> <span>Canals urbans</span> </div> </a> <ul id="toc-Canals_urbans-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Canals_interiors" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Canals_interiors"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9.2</span> <span>Canals interiors</span> </div> </a> <ul id="toc-Canals_interiors-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Canals_marítims_2" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Canals_marítims_2"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9.3</span> <span>Canals marítims</span> </div> </a> <ul id="toc-Canals_marítims_2-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">11</span> <span>Bibliografia</span> </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">12</span> <span>Enllaços externs</span> </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Canal navegable</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 18 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-18" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">18 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D9%82%D9%86%D8%A7%D8%A9_%D8%A7%D9%84%D8%B3%D9%81%D9%86" title="قناة السفن - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="قناة السفن" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target"><span>العربية</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-awa mw-list-item"><a href="https://awa.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%9C%E0%A4%B9%E0%A4%BE%E0%A4%9C%E0%A5%80_%E0%A4%A8%E0%A4%B9%E0%A4%B0" title="जहाजी नहर - awadhi" lang="awa" hreflang="awa" data-title="जहाजी नहर" data-language-autonym="अवधी" data-language-local-name="awadhi" class="interlanguage-link-target"><span>अवधी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bh mw-list-item"><a href="https://bh.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%9C%E0%A4%B9%E0%A4%BE%E0%A4%9C%E0%A5%80_%E0%A4%A8%E0%A4%B9%E0%A4%B0" title="जहाजी नहर - Bhojpuri" lang="bh" hreflang="bh" data-title="जहाजी नहर" data-language-autonym="भोजपुरी" data-language-local-name="Bhojpuri" class="interlanguage-link-target"><span>भोजपुरी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/Pr%C5%AFplav" title="Průplav - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Průplav" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target"><span>Čeština</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Ship_canal" title="Ship canal - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Ship canal" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Navigkanalo" title="Navigkanalo - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Navigkanalo" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target"><span>Esperanto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Canal_de_navegaci%C3%B3n" title="Canal de navegación - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Canal de navegación" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hi mw-list-item"><a href="https://hi.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%9C%E0%A4%B9%E0%A4%BE%E0%A4%9C%E0%A4%BC%E0%A5%80_%E0%A4%A8%E0%A4%B9%E0%A4%B0" title="जहाज़ी नहर - hindi" lang="hi" hreflang="hi" data-title="जहाज़ी नहर" data-language-autonym="हिन्दी" data-language-local-name="hindi" class="interlanguage-link-target"><span>हिन्दी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/Haj%C3%B3z%C3%A1si_csatorna" title="Hajózási csatorna - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Hajózási csatorna" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target"><span>Magyar</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Terusan_kapal" title="Terusan kapal - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Terusan kapal" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Indonesia</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-is mw-list-item"><a href="https://is.wikipedia.org/wiki/Skipaskur%C3%B0ur" title="Skipaskurður - islandès" lang="is" hreflang="is" data-title="Skipaskurður" data-language-autonym="Íslenska" data-language-local-name="islandès" class="interlanguage-link-target"><span>Íslenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jv mw-list-item"><a href="https://jv.wikipedia.org/wiki/Sidhatan_kapal" title="Sidhatan kapal - javanès" lang="jv" hreflang="jv" data-title="Sidhatan kapal" data-language-autonym="Jawa" data-language-local-name="javanès" class="interlanguage-link-target"><span>Jawa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Skipskanal" title="Skipskanal - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Skipskanal" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk nynorsk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Skipskanal" title="Skipskanal - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Skipskanal" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk bokmål</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D1%83%D0%B4%D0%BE%D1%85%D0%BE%D0%B4%D0%BD%D1%8B%D0%B9_%D0%BA%D0%B0%D0%BD%D0%B0%D0%BB" title="Судоходный канал - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Судоходный канал" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target"><span>Русский</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/Prieplav" title="Prieplav - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Prieplav" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenčina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B8%84%E0%B8%A5%E0%B8%AD%E0%B8%87%E0%B9%80%E0%B8%94%E0%B8%B4%E0%B8%99%E0%B9%80%E0%B8%A3%E0%B8%B7%E0%B8%AD%E0%B8%AA%E0%B8%A1%E0%B8%B8%E0%B8%97%E0%B8%A3" title="คลองเดินเรือสมุทร - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="คลองเดินเรือสมุทร" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target"><span>ไทย</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D1%83%D0%B4%D0%BD%D0%BE%D0%BF%D0%BB%D0%B0%D0%B2%D1%81%D1%82%D0%B2%D0%BE" title="Судноплавство - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Судноплавство" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target"><span>Українська</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q949819#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Canal_navegable" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Canal_navegable" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Canal_navegable"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Canal_navegable&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Canal_navegable&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Canal_navegable"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Canal_navegable&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Canal_navegable&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Canal_navegable" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Canal_navegable" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q"><span>Pàgines especials</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Canal_navegable&oldid=32762754" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Canal_navegable&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Canal_navegable&id=32762754&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FCanal_navegable"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FCanal_navegable"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Canal+navegable"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Canal_navegable&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Canal_navegable&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Canals" hreflang="en"><span>Commons</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q949819" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> <div id="mw-indicator-ind-100" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Llista_dels_1000_articles_fonamentals" title="Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia"><img alt="Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/30px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png" decoding="async" width="30" height="36" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/45px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/60px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 2x" data-file-width="2408" data-file-height="2896" /></a></span></div></div> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Paris_canal_saint-martin_ecluse01.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/98/Paris_canal_saint-martin_ecluse01.jpg/220px-Paris_canal_saint-martin_ecluse01.jpg" decoding="async" width="220" height="315" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/98/Paris_canal_saint-martin_ecluse01.jpg/330px-Paris_canal_saint-martin_ecluse01.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/98/Paris_canal_saint-martin_ecluse01.jpg/440px-Paris_canal_saint-martin_ecluse01.jpg 2x" data-file-width="559" data-file-height="800" /></a><figcaption><a href="/wiki/Resclosa" title="Resclosa">Resclosa</a> del canal Saint-Martin</figcaption></figure> <p>Un <b>canal navegable</b> és una via d'aigua creada de forma artificial per tal de facilitar el transport de persones i mercaderies normalment entre masses d'aigua ja existents, com <a href="/wiki/Llacs" class="mw-redirect" title="Llacs">llacs</a>, <a href="/wiki/Rius" class="mw-redirect" title="Rius">rius</a> o <a href="/wiki/Oceans" class="mw-redirect" title="Oceans">oceans</a> i mitjançant diferents tipus d'<a href="/wiki/Embarcaci%C3%B3" title="Embarcació">embarcacions</a>. </p><p>Es pot tractar d'una estructura completament artificial, o d'un <a href="/wiki/Riu" title="Riu">riu</a> canalitzat al llarg de part o la totalitat del seu curs. En aquest últim cas, fent ús de la <a href="/wiki/T%C3%A8cnica" title="Tècnica">tècnica</a>, es modifiquen les característiques geomètriques i hidràuliques del curs d'aigua, mitjançant neteges, excavacions, rectificacions o engrandiments. La canalització dels grans rius (<a href="/wiki/Rin" title="Rin">Rin</a>, <a href="/wiki/Roine" title="Roine">Roine</a>) ha estat acompanyada pel rebliment de <a href="/wiki/Meandre" title="Meandre">meandres</a>. Generalment s'ha tractat de traçar un curs rectilini dels canals, per tal de facilitar la <a href="/wiki/Navegaci%C3%B3_aqu%C3%A0tica" class="mw-redirect" title="Navegació aquàtica">navegació</a>, a expenses de la <a href="/wiki/Natura" title="Natura">natura</a> i la <a href="/wiki/Biodiversitat" title="Biodiversitat">riquesa ecològica</a> i funcional de les <a href="/wiki/Zones_humides" class="mw-redirect" title="Zones humides">zones humides</a> preexistents. </p><p>Els canals interiors van precedir el desenvolupament del <a href="/wiki/Ferrocarril" title="Ferrocarril">ferrocarril</a> durant la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_industrial" class="mw-redirect" title="Revolució industrial">revolució industrial</a> i alguns d'ells van ser posteriorment assecats i utilitzats com a passos lliures per construir <a href="/wiki/Via_f%C3%A8rria" title="Via fèrria">vies fèrries</a>. </p><p>L'estudi de la utilització dels canals s'ha desenvolupat al llarg dels segles i molts genis hi han dedicat molta energia per al seu millorament, <a href="/wiki/Leonardo_da_Vinci" title="Leonardo da Vinci">Leonardo da Vinci</a> no ha estat l'excepció. Entre altres coses ha aportat diverses idees per al desenvolupament dels canals que circumden <a href="/wiki/Mil%C3%A0" title="Milà">Milà</a>, (els anomenats "Navigli") completament artificials, aquests connecten la ciutat amb els rius <a href="/wiki/Riu_Ticino" title="Riu Ticino">Ticino</a>, i <a href="/wiki/Adda" title="Adda">Adda</a>. A través d'aquests últims, indirectament es podia arribar per vies fluvials fins al <a href="/wiki/Llac_Maggiore" title="Llac Maggiore">llac Maggiore</a> cap al nord, utilitzant el <a href="/wiki/Riu_Po" title="Riu Po">riu Po</a>, fins a la <a href="/wiki/Mar_Adri%C3%A0tica" title="Mar Adriàtica">mar Adriàtica</a> a l'est. Utilitzant aquestes vies fluvials, relativament petites i poc profundes, el transport de mercaderies es feia pel mig de barcasses de fons quasi pla, per aquest mitjà es va transportar els materials de construcció que es van utilitzar per a la construcció de la ciutat. </p><p>Entre els exemples de grans canals que han canviat sobre manera l'economia continents sensers, estan certament el <a href="/wiki/Canal_de_Suez" title="Canal de Suez">Canal de Suez</a> i el <a href="/wiki/Canal_de_Panam%C3%A0" title="Canal de Panamà">Canal de Panamà</a>. Amb l'obertura d'aquestes grans obres d'enginyeria, els temps de transport intercontinentals es van reduir dràsticament i van marcar un creixement exponencial del comerç d'occident amb l'<a href="/wiki/Extrem_Orient" title="Extrem Orient">Extrem Orient</a>. </p><p>Un altre tipus de canal molt característic és el que permet la navegació a l'interior de les ciutats. Un exemple de canals navegables interns a la ciutat poden ser els canals de <a href="/wiki/T%C3%A0rent" title="Tàrent">Tàrent</a>, on els canals permeten l'accés dels vaixells de guerra fins a l'Arsenal Militar Marítim, a la ciutat. Però el millor exemple és naturalment el de <a href="/wiki/Ven%C3%A8cia" title="Venècia">Venècia</a>: encara que d'altres ciutats (per exemple <a href="/wiki/Amsterdam" title="Amsterdam">Amsterdam</a>) posseeixen diversos quilòmetres de vies navegables en el seu interior, Venècia és l'únic exemple en el món d'una ciutat en la qual l'única manera de moure's, a més a més del per als vianants, és a través de la seva intricada xarxa de canals. </p> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Descriptiva">Descriptiva</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Canal_navegable&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Descriptiva"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Caen.hill.locks.in.devizes.arp.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/04/Caen.hill.locks.in.devizes.arp.jpg/220px-Caen.hill.locks.in.devizes.arp.jpg" decoding="async" width="220" height="167" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/04/Caen.hill.locks.in.devizes.arp.jpg/330px-Caen.hill.locks.in.devizes.arp.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/04/Caen.hill.locks.in.devizes.arp.jpg/440px-Caen.hill.locks.in.devizes.arp.jpg 2x" data-file-width="1815" data-file-height="1380" /></a><figcaption>Vista de 16 rescloses consecutives: <a href="/w/index.php?title=Rescloses_de_Caen_Hill&action=edit&redlink=1" class="new" title="Rescloses de Caen Hill (encara no existeix)">Caen Hill</a> al <a href="/w/index.php?title=Canal_Kennet_i_Avon&action=edit&redlink=1" class="new" title="Canal Kennet i Avon (encara no existeix)">Canal Kennet i Avon</a>, <a href="/wiki/Wiltshire" title="Wiltshire">Wiltshire</a>, <a href="/wiki/Anglaterra" title="Anglaterra">Anglaterra</a></figcaption></figure> <p>La forma més senzilla de canalització, és modificar les ribes dels rius, de manera que es crea una ribera artificial. L'home, degut a la manca d'aquesta facilitat per al transport, adapta artificialment les ribes per a propòsits específics de gestió d'aigua i navegació. Amb aquestes tècniques també se solucionen problemes cada vegada més complicats, com per exemple les xarxes de canals per a la navegació. Els grans treballs de <a href="/wiki/Construcci%C3%B3" title="Construcció">construcció</a> (<a href="/wiki/Excavaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Excavació">excavacions</a>, estroncament, obra, etc.) són necessàries per construir els diferents canals. El canal pròpiament dit, comprèn instal·lacions auxiliars, com les rescloses, ponts-canals, aqüeductes, túnels, vies de drenatge, etc. </p><p>Les rescloses mantenen un ancoratge mínim i permeten a les barques circular contra corrent sense massa esforç. En contrapartida, l'empenyiment hidràulic d'una secció (referit a secció entre dos rescloses) és pràcticament nul·la. Per això, és necessari al manteniment periòdic de rescloses, executant operacions de drenatge periòdiques per tal d'evitar problemes de dipòsits. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Història"><span id="Hist.C3.B2ria"></span>Història</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Canal_navegable&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Història"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>En aquest apartat, es fa un repàs a les grans obres i els avenços tecnològics duts a terme per les diferents <a href="/wiki/Civilitzaci%C3%B3" title="Civilització">civilitzacions</a> que han treballat amb canals, i que s'han caracteritzat per adaptar els treballs a les necessitats logístiques de cada època. </p><p>Els exemples clars d'aquestos problemes logístics són les grans obres, que a pesar del seu cost d'inversió inicial, es planifiquen per aconseguir millorar la utilitat del sistema de transport o d'estalviar temps i recursos. El més evident d'aquestos projectes és potser el <a href="/wiki/Canal_de_Suez" title="Canal de Suez">Canal de Suez</a>, que acurta el camí de la navegació fins a Orient, evitant circumval·lar el <a href="/wiki/Cap_de_Bona_Esperan%C3%A7a" title="Cap de Bona Esperança">Cap de Bona Esperança</a>. </p><p>D'altra banda, a la part tècnica d'aquest desenvolupament s'ha caracteritzat per les petites millores incrementals. Al llarg del temps, amb l'adaptació dels cursos d'aigua a rius i canals, ha sigut de gran importància l'habilitació d'ajudes a la tracció i a l'atracament, construint així embarcadors, molls o vies de tracció. A més, s'han projectat rescloses, ascensors/descensors d'embarcacions, ponts o túnels habilitats específicament per a la circulació fluvial. Altres ajudes a la navegació que s'han instal·lat són les comportes, els punts de virada o els ports fluvials. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Antiguitat">Antiguitat</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Canal_navegable&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Antiguitat"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Yangzhou-Old-Grand-Canal-3301.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Yangzhou-Old-Grand-Canal-3301.JPG/220px-Yangzhou-Old-Grand-Canal-3301.JPG" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Yangzhou-Old-Grand-Canal-3301.JPG/330px-Yangzhou-Old-Grand-Canal-3301.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Yangzhou-Old-Grand-Canal-3301.JPG/440px-Yangzhou-Old-Grand-Canal-3301.JPG 2x" data-file-width="2048" data-file-height="1536" /></a><figcaption>El Gran Canal de la Xina al seu pas per Hangzhou.</figcaption></figure> <p>Des de l'<a href="/wiki/Edat_antiga" title="Edat antiga">antiguitat</a> i durant l'<a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">edat mitjana</a> s'han seguit certes pràctiques d'arranjament de vies naturals d'aigua. Aquestes pràctiques d'arranjament i manteniment han cobert les necessitats dels usuaris i interessats en aquestes progressives millores i adaptacions d'un curs d'aigua. Són destacables la funció de seguretat proporcionada per <a href="/wiki/Dic" title="Dic">dics</a> i <a href="/wiki/Embassament" title="Embassament">embassaments</a>, que prevenen les inundacions dels territoris propers a la riba en cas de <a href="/wiki/Crescuda" class="mw-redirect" title="Crescuda">crescudes</a>. </p><p>Els canals més antics coneguts eren els d'irrigació, es construïen a <a href="/wiki/Mesopot%C3%A0mia" title="Mesopotàmia">Mesopotàmia</a> cap al <a href="/wiki/Mil%C2%B7lenni_IV_aC" title="Mil·lenni IV aC">4000 aC</a>, al lloc on se situen <a href="/wiki/Iraq" title="Iraq">Iraq</a> i <a href="/wiki/S%C3%ADria" title="Síria">Síria</a> en l'actualitat.<sup id="cite_ref-unu_1-0" class="reference"><a href="#cite_note-unu-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La civilització de la vall de l'<a href="/wiki/Indus" title="Indus">Indus</a> també disposava d'un sistema avançat d'irrigació i d'embassament d'aigua, incloent-hi els embassaments construïts a Girnar al <a href="/wiki/Mil%C2%B7lenni_III_aC" title="Mil·lenni III aC">3000 aC</a>.<sup id="cite_ref-Shadananan_2-0" class="reference"><a href="#cite_note-Shadananan-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>A l'<a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_Xina#El_món_antic" title="Història de la Xina">antiga Xina</a>, els llargs canals per al transport fluvial s'establiren al període dels <a href="/wiki/Per%C3%ADode_dels_Regnes_Combatents_(Xina)" title="Període dels Regnes Combatents (Xina)">Regnes Combatents</a> (481-221 aC). El canal més llarg d'aquest període fou el <a href="/w/index.php?title=Hong_Gou&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hong Gou (encara no existeix)">Hong Gou</a> (Canal de l'Oca Salvatge), que segons l'historiador de l'antiguitat <a href="/wiki/Sima_Qian" title="Sima Qian">Sima Qian</a>, connectava els vells estats de Song, Zhang, Chen, Cai, Cao i Wei.<sup id="cite_ref-Needham_3-0" class="reference"><a href="#cite_note-Needham-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> D'aquesta època es conserva encara el canal que és encara el més llarg del món, el <a href="/wiki/Gran_Canal_de_la_Xina" class="mw-redirect" title="Gran Canal de la Xina">Gran Canal de la Xina</a>, amb 1794 kilòmetres de recorregut. El Gran Canal, fou construït per tal de transportar l'Emperador <a href="/w/index.php?title=Sui_Yangdi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sui Yangdi (encara no existeix)">Sui Yangdi</a> des de <a href="/wiki/Pequ%C3%ADn" title="Pequín">Pequín</a> fins a <a href="/wiki/Hangzhou" title="Hangzhou">Hangzhou</a>. El projecte començà al <a href="/wiki/605" title="605">605</a> i es completà al <a href="/wiki/609" title="609">609</a>, encara que gran part del treball fou l'adaptació de canals existents. La secció més vella d'aquest canal es va construir al <a href="/wiki/486_aC" title="486 aC">486 aC</a> com a mínim. Fins i tot les seccions urbanes més petites tenen, normalment seccions de més de 30 metres d'ample. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Canals_a_l'Edat_Mijana"><span id="Canals_a_l.27Edat_Mijana"></span>Canals a l'Edat Mijana</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Canal_navegable&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Canals a l'Edat Mijana"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Durant la revolució agrària musulmana a l'<a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">edat mitjana</a>, els canals artificials, que havien estat limitats a certes regions, són adoptats pels enginyers Musulmans. D'aquesta manera, es difon ràpidament aquesta tecnologia, per tot el <a href="/wiki/Califat" title="Califat">Califat</a> i també per la resta del <a href="/wiki/Vell_M%C3%B3n" title="Vell Món">Vell Món</a>. Per a cada regió a la que s'integraven canals al seu sistema, s'introduïa un nou concepte: </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">... un sistema social, cultural i econòmic diferent del que hi havia adés. D'acord amb les normes que ells duien.<sup id="cite_ref-Burke_4-0" class="reference"><a href="#cite_note-Burke-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div><p> D'aquesta manera, els canals artificials foren introduïts a Europa a través de l'<a href="/wiki/Al-%C3%80ndalus" title="Al-Àndalus">Àndalus</a>. </p><figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Milano-naviglio_grande.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fc/Milano-naviglio_grande.jpg/220px-Milano-naviglio_grande.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fc/Milano-naviglio_grande.jpg/330px-Milano-naviglio_grande.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fc/Milano-naviglio_grande.jpg/440px-Milano-naviglio_grande.jpg 2x" data-file-width="2848" data-file-height="2136" /></a><figcaption>El <a href="/w/index.php?title=Naviglio_Grande&action=edit&redlink=1" class="new" title="Naviglio Grande (encara no existeix)">Naviglio Grande</a> de <a href="/wiki/Mil%C3%A0" title="Milà">Milà</a> (<a href="/wiki/It%C3%A0lia" title="Itàlia">Itàlia</a>).</figcaption></figure> <p>A l'edat mitjana, el transport naval era més barat i ràpid que el transport per terra. Això es degué a la mala qualitat de les <a href="/wiki/Carretera" title="Carretera">carreteres</a>, que estaven sense <a href="/wiki/Paviment" title="Paviment">pavimentar</a> i a les males condicions en què es trobaven. A més, per <a href="/wiki/Vaixell" title="Vaixell">vaixell</a> es podien transportar majors càrregues. El primer canal artificial a l'Europa Cristiana, i el més important de tots, fou el "navigli" lombard, és a dir el Naviglio Grande, a prop de Milan, la construcció del qual començà el <a href="/wiki/1127" title="1127">1127</a> i acabà el <a href="/wiki/1257" title="1257">1257</a>, permetent el desenvolupament del comerç, el transport i l'agricultura.<sup id="cite_ref-ICML_5-0" class="reference"><a href="#cite_note-ICML-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Més tard, els canals es construïen als Països Baixos i a Flandes, per tal de drenar els <a href="/wiki/Polder" class="mw-redirect" title="Polder">polders</a>. </p><p>El desenvolupament dels canals fluvials per Europa fou millorat amb el treball dels especialistes neerlandesos que n'estengueren el seu coneixement, coneixement, que fou ràpidament implementat a altres països com a les xarxes de canals al nord de l'actual <a href="/wiki/It%C3%A0lia" title="Itàlia">Itàlia</a>. D'aquesta manera els coneixements i les regulacions sobre canals i adaptació de costes són estandarditzats ràpidament pels països europeus.<sup id="cite_ref-Norsdrom_6-0" class="reference"><a href="#cite_note-Norsdrom-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Duecker-schleuse.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c1/Duecker-schleuse.jpg/220px-Duecker-schleuse.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c1/Duecker-schleuse.jpg/330px-Duecker-schleuse.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c1/Duecker-schleuse.jpg/440px-Duecker-schleuse.jpg 2x" data-file-width="800" data-file-height="600" /></a><figcaption>Resclosa del Canal Stecknitz a <a href="/wiki/Witzeeze" title="Witzeeze">Witzeeze</a>, construïda al voltant de 1398.</figcaption></figure> <p>Fou en aquesta època quan es tornà a començar la construcció de canals, a causa de l'expansió comercial iniciada al <a href="/w/index.php?title=Se%C3%96gle_XII&action=edit&redlink=1" class="new" title="SeÖgle XII (encara no existeix)">seÖgle XII</a>. Les millores que s'adoptaren foren l'ús de rescloses individuals o de comporta. El transport de barques travessant rescloses feia ús de grans quantitats d'aigua, que podia resultar en conflictes amb els operadors dels <a href="/wiki/Mol%C3%AD_d%27aigua" class="mw-redirect" title="Molí d'aigua">molins d'aigua</a>. Per a solucionar aquest problema, s'enginyà la <a href="/wiki/Resclosa" title="Resclosa">resclosa</a> de càmera o de dipòsit, que aparegué al voltant del <a href="/wiki/Segle_X" title="Segle X">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">x</span></a> dC. a la Xina i que ja era present a Europa cap al <a href="/wiki/1373" title="1373">1373</a>, emprant-se al projecte del canal de <a href="/w/index.php?title=Vreeswijk&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vreeswijk (encara no existeix)">Vreeswijk</a>, als <a href="/wiki/Pa%C3%AFsos_Baixos" title="Països Baixos">Països Baixos</a>.<sup id="cite_ref-ICML_5-1" class="reference"><a href="#cite_note-ICML-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Un altre desenvolupament important fou la <a href="/w/index.php?title=Porta_bisellada&action=edit&redlink=1" class="new" title="Porta bisellada (encara no existeix)">porta bisellada</a> que fou introduïda probablement a Itàlia gràcies a <a href="/w/index.php?title=Bertola_da_Novate&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bertola da Novate (encara no existeix)">Bertola da Novate</a> al <a href="/wiki/Segle_XVI" title="Segle XVI">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span></a>. Aquesta millora permetia la construcció de portes més amples, eliminant així la restricció imposada per les <a href="/w/index.php?title=Resclosa_de_guillotina&action=edit&redlink=1" class="new" title="Resclosa de guillotina (encara no existeix)">rescloses de guillotina</a>. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Pont_Canal_de_BRIARE.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/aa/Pont_Canal_de_BRIARE.jpg/220px-Pont_Canal_de_BRIARE.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/aa/Pont_Canal_de_BRIARE.jpg/330px-Pont_Canal_de_BRIARE.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/aa/Pont_Canal_de_BRIARE.jpg/440px-Pont_Canal_de_BRIARE.jpg 2x" data-file-width="2048" data-file-height="1536" /></a><figcaption>Pont al canal de Briare, França</figcaption></figure> <p>Les millores arribaren a tractar el problema de remuntar rius amb majors desnivells, causats per les valls dels rius. Així doncs es desenvoluparen els <a href="/w/index.php?title=Canal_inclinat&action=edit&redlink=1" class="new" title="Canal inclinat (encara no existeix)">canals inclinats</a>. La construcció del primer canal d'aquest tipus es dugué a terme entre els anys <a href="/wiki/581" title="581">581</a> i <a href="/wiki/617" title="617">617</a> dC, formant part del Gran Canal de la Xina, mentre que a Europa el primer canal inclinat, fou el <a href="/w/index.php?title=Canal_Stecknitz&action=edit&redlink=1" class="new" title="Canal Stecknitz (encara no existeix)">Canal Stecknitz</a>, ara situat a Alemanya cap al 1398, basat en rescloses individuals. El primer canal inclinat que feia servir rescloses de dipòsit fou el <a href="/w/index.php?title=Canal_de_Briare&action=edit&redlink=1" class="new" title="Canal de Briare (encara no existeix)">Canal de Briare</a>, que connectava el Loira i el Sena (1642), treball que fou seguit del més ambiciós <a href="/wiki/Canal_du_Midi" class="mw-redirect" title="Canal du Midi">Canal du Midi</a> (1683) connectant l'<a href="/wiki/Oce%C3%A0_Atl%C3%A0ntic" title="Oceà Atlàntic">Atlàntic</a> i el <a href="/wiki/Mediterrani" class="mw-redirect" title="Mediterrani">Mediterrani</a>. Aquest canal constava d'una escala de 8 rescloses a <a href="/wiki/B%C3%A9ziers" class="mw-redirect" title="Béziers">Béziers</a>, un túnel de 157 metres de llargària i tres grans aqüeductes. </p><p>La construcció de canals va progressar de manera constant a <a href="/wiki/Alemanya" title="Alemanya">Alemanya</a> als segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span>, en tres grans rius: l'<a href="/wiki/Elba_(riu)" title="Elba (riu)">Elba</a>, l'<a href="/wiki/Oder" class="mw-redirect" title="Oder">Oder</a> i el <a href="/wiki/Weser" title="Weser">Weser</a> que foren units mitjançant canals. A l'<a href="/wiki/Anglaterra" title="Anglaterra">Anglaterra</a> post-Romana, el primer canal fou el <a href="/w/index.php?title=Canal_d%27Exeter&action=edit&redlink=1" class="new" title="Canal d'Exeter (encara no existeix)">Canal d'Exeter</a>, que s'obrí el 1563. El canal més vell amb ús industrial a <a href="/wiki/Nord-am%C3%A8rica" class="mw-redirect" title="Nord-amèrica">Nord-amèrica</a> fou el <a href="/w/index.php?title=Canal_Mother_Brook&action=edit&redlink=1" class="new" title="Canal Mother Brook (encara no existeix)">Mother Brook</a> a <a href="/wiki/Dedham_(Massachusetts)" title="Dedham (Massachusetts)">Dedham</a>, <a href="/wiki/Massachusetts" title="Massachusetts">Massachusetts</a>. Fou construït el <a href="/wiki/1639" title="1639">1639</a> per a l'aprofitament de l'energia mitjançant molins. A <a href="/wiki/R%C3%BAssia" title="Rússia">Rússia</a>, la via <a href="/wiki/Volga" title="Volga">Volga</a>-Bàltica es feu servir com a canal transnacional que connectava el <a href="/wiki/Mar_B%C3%A0ltic" class="mw-redirect" title="Mar Bàltic">mar Bàltic</a> amb la <a href="/wiki/Mar_C%C3%A0spia" title="Mar Càspia">mar Càspia</a> gràcies als rius <a href="/wiki/Neva" class="mw-redirect" title="Neva">Neva</a> i Volga, obert a la circulació el <a href="/wiki/1718" title="1718">1718</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_Revolució_Industrial"><span id="La_Revoluci.C3.B3_Industrial"></span>La Revolució Industrial</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Canal_navegable&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: La Revolució Industrial"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Canal_Imperial_de_Arag%C3%B3n_(Pinares_de_Venecia).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1f/Canal_Imperial_de_Arag%C3%B3n_%28Pinares_de_Venecia%29.jpg/220px-Canal_Imperial_de_Arag%C3%B3n_%28Pinares_de_Venecia%29.jpg" decoding="async" width="220" height="146" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1f/Canal_Imperial_de_Arag%C3%B3n_%28Pinares_de_Venecia%29.jpg/330px-Canal_Imperial_de_Arag%C3%B3n_%28Pinares_de_Venecia%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1f/Canal_Imperial_de_Arag%C3%B3n_%28Pinares_de_Venecia%29.jpg/440px-Canal_Imperial_de_Arag%C3%B3n_%28Pinares_de_Venecia%29.jpg 2x" data-file-width="3008" data-file-height="2000" /></a><figcaption><a href="/wiki/Canal_Imperial_d%27Arag%C3%B3" title="Canal Imperial d'Aragó">Canal Imperial d'Aragó</a>, obra hidràulica que fou construïda durant la <a href="/wiki/Il%C2%B7lustraci%C3%B3" title="Il·lustració">Il·lustració</a>. Tractava de millorar la irrigació i possibilitar la navegació per l'Ebre</figcaption></figure> <p>Amb la invenció de la <a href="/wiki/Motor" title="Motor">motorització</a> i la seua implementació per a embarcacions fluvials, s'accentuaren les necessitats de manteniment de les ribes, degut a la velocitat de les embarcacions de motor. Aquesta necessitat se soluciona mitjançant canals amb ribes de <a href="/wiki/Formig%C3%B3" title="Formigó">formigó</a> o planxes metàl·liques. </p><p>En aquest punt, els canals ja s'havien demostrat prou importants per al desenvolupament industrial. És per això que els canals navegables cobraren encara major importància per al transcurs de la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Industrial" title="Revolució Industrial">Revolució Industrial</a> degut a la necessitat d'abaratir els costs de transport de <a href="/wiki/Mat%C3%A8ries_primeres" class="mw-redirect" title="Matèries primeres">matèries primeres</a> i de productes manufacturats. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Bridgewater_Canal_at_Worsley.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e0/Bridgewater_Canal_at_Worsley.jpg/220px-Bridgewater_Canal_at_Worsley.jpg" decoding="async" width="220" height="159" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e0/Bridgewater_Canal_at_Worsley.jpg/330px-Bridgewater_Canal_at_Worsley.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e0/Bridgewater_Canal_at_Worsley.jpg/440px-Bridgewater_Canal_at_Worsley.jpg 2x" data-file-width="602" data-file-height="434" /></a><figcaption>El canal Bridgewater a l'entrada de <a href="/w/index.php?title=Worsley&action=edit&redlink=1" class="new" title="Worsley (encara no existeix)">Worsley</a>.</figcaption></figure> <p>A Europa, particularment a la <a href="/wiki/Gran_Bretanya" title="Gran Bretanya">Gran Bretanya</a> i a <a href="/wiki/Irlanda" title="Irlanda">Irlanda</a> i després als <a href="/wiki/Estats_Units" class="mw-redirect" title="Estats Units">Estats Units</a> i les colònies Canadenques, els canals interiors van precedir el desenvolupament del <a href="/wiki/Ferrocarril" title="Ferrocarril">ferrocarril</a>, durant la primera fase de la revolució industrial. Amb l'obertura del <a href="/w/index.php?title=Canal_Sankey&action=edit&redlink=1" class="new" title="Canal Sankey (encara no existeix)">Canal Sankey</a> el 1757, seguit del <a href="/w/index.php?title=Canal_Bridgewater&action=edit&redlink=1" class="new" title="Canal Bridgewater (encara no existeix)">Bridgewater</a> el 1761, s'aconseguí disminuir el preu del carbó a <a href="/wiki/Liverpool" title="Liverpool">Liverpool</a> i a <a href="/wiki/Manchester" title="Manchester">Manchester</a>, disparant així la utilitat i popularitat d'aquest mitjà de transport a la Gran Bretanya, de manera que entre 1760 i 1820 es construïren vora cent canals. </p><p>El <a href="/w/index.php?title=Canal_Blackstone&action=edit&redlink=1" class="new" title="Canal Blackstone (encara no existeix)">Canal Blackstone</a> a Massachusetts i <a href="/wiki/Rhode_Island" title="Rhode Island">Rhode Island</a> va complir un rol similar a les etapes primerenques de la revolució industrial en el període 1828-1848. La vall Blackstone era considerada com el lloc de naixement de la Revolució Industrial Americana, lloc al qual Samuel Slater va construir el seu primer molí. </p><p>A més de complir amb les funcions de transport, parts dels Estats Units, particularment al nord-est, disposaven de rius prou ràpids per a aprofitar-ne l'energia de l'aigua, de manera que l'<a href="/wiki/Energia_hidr%C3%A0ulica" title="Energia hidràulica">energia hidràulica</a> es convertí en el primer mitjà per a donar potència a les plantes de producció (normalment <a href="/w/index.php?title=Teleria&action=edit&redlink=1" class="new" title="Teleria (encara no existeix)">teleries</a>) fins a la <a href="/wiki/Guerra_Civil_Americana" class="mw-redirect" title="Guerra Civil Americana">Guerra Civil Americana</a>. Per exemple, <a href="/wiki/Lowell_(Massachusetts)" title="Lowell (Massachusetts)">Lowell (Massachusetts)</a>, era considerat com a <i>bressol de la Revolució Industrial Americana</i>, disposant de 9.7 quilòmetres de canals, construïts entre 1790 i 1850, que proporcionaren potència hidràulica i un bon mitjà de transport per a la ciutat. La potència aprofitada del sistema s'estima que es trobava per damunt de 7 MW.<sup id="cite_ref-7" class="reference"><a href="#cite_note-7"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Segle_xix">Segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span></h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Canal_navegable&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Segle xix"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El transport fluvial s'enfrontà des de la segona part de la Revolució Industrial a la competència que suposava el desenvolupament de la xarxa ferroviària de <a href="/wiki/1830" title="1830">1830</a> endavant i també degut al desenvolupament del transport per carretera a partir del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>. Aquestes circumstàncies van deixar obsolets els petits canals de navegació per a l'establiment de rutes comercials, cosa que feu decaure molts dels petits canals. La tendència a la construcció de canals vingué marcada per la necessitat de disposar de canals de majors dimensions, aconseguint-se en més o menys mesura amb l'ajut de les tècniques de construcció existents. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Anglaterra">Anglaterra</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Canal_navegable&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Anglaterra"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Els canals més representatius de les necessitats de majors embarcacions foren el <a href="/w/index.php?title=Manchester_Ship_Canal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Manchester Ship Canal (encara no existeix)">Manchester Ship Canal</a> i el <a href="/w/index.php?title=Canal_d%27Aire_i_Calder&action=edit&redlink=1" class="new" title="Canal d'Aire i Calder (encara no existeix)">Canal d'Aire i Calder</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Bèlgica"><span id="B.C3.A8lgica"></span>Bèlgica</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Canal_navegable&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Bèlgica"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Vies_navegables_de_B%C3%A8lgica" title="Vies navegables de Bèlgica">Vies navegables de Bèlgica</a></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Pont_i_resclosa_Labuissiere.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1b/Pont_i_resclosa_Labuissiere.jpg/220px-Pont_i_resclosa_Labuissiere.jpg" decoding="async" width="220" height="146" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1b/Pont_i_resclosa_Labuissiere.jpg/330px-Pont_i_resclosa_Labuissiere.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1b/Pont_i_resclosa_Labuissiere.jpg/440px-Pont_i_resclosa_Labuissiere.jpg 2x" data-file-width="4553" data-file-height="3030" /></a><figcaption>Pont i resclosa al <a href="/wiki/Sambre" title="Sambre">Sambre</a> canalitzat (1828) a <a href="/wiki/Labuissi%C3%A8re" title="Labuissière">Labuissière</a></figcaption></figure><p>Els primers canals en la regió de l'actual <a href="/wiki/B%C3%A8lgica" title="Bèlgica">Bèlgica</a> daten de l'edat mitjana. Els més antics són el <a href="/wiki/Canal_de_Lissewege" title="Canal de Lissewege">canal de Lissewege</a> (segle XIII), el <a href="/wiki/Canal_Gant-Bruges" title="Canal Gant-Bruges">canal Gant-Bruges</a> (1329) i el <a href="/wiki/Sassevaart" title="Sassevaart">Sassevaart</a> (1549) així que els famosos canals dins la muralla de <a href="/wiki/Bruges" title="Bruges">Bruges</a>. Durant l'ocupació <a href="/wiki/%C3%80ustria" title="Àustria">austriaca</a> es van construir els primers canals moderns: el <a href="/wiki/Canal_Bruges-Oostende" title="Canal Bruges-Oostende">canal Bruges-Oostende</a> per què França va annexionar <a href="/wiki/Duinkerke" class="mw-redirect" title="Duinkerke">Duinkerke</a> i terraplenar el <a href="/wiki/Canal_Nieuwpoort-Duinkerke" title="Canal Nieuwpoort-Duinkerke">Canal Nieuwpoort-Duinkerke</a> i el <a href="/wiki/Canal_Leuven-Dijle" title="Canal Leuven-Dijle">Canal Leuven-Dijle</a>. <a href="/wiki/Napole%C3%B3" class="mw-redirect" title="Napoleó">Napoleó</a> va continuar l'obra: durant l'ocupació francesa es va reobrir-se el Nieuwpoort-Duinkerke i excavar-se el <a href="/wiki/Damse_Vaart" title="Damse Vaart">Damse Vaart</a> (inacabat) que hauria de connectar l'<a href="/wiki/Escalda" title="Escalda">Escalda</a> amb el port de Duinkerke, terra endins, per tal d'evitar els atacs marítims dels anglesos. Fins aleshores, els canals van excavar-se principalment a les zones sorrenques i argiloses. </p><p>Des de l'inici del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, el progrés tècnic va permetre obres a zones més rocoses. Sota el regne de <a href="/wiki/Guillem_I_dels_Pa%C3%AFsos_Baixos" title="Guillem I dels Països Baixos">Guillem I dels Països Baixos</a> va concebre's una xarxa de vies aquàtiques per a fomentar la indùstria. Els rius van canalitzar-se i canals amb escales de rescloses van haver de vèncer el desnivell entre diverses conques fluvials. El projecte més espectacular va ser el <a href="/wiki/Canal_Mosa-Mosel%C2%B7la" class="mw-redirect" title="Canal Mosa-Mosel·la">Canal Mosa-Mosel·la</a>, amb més de 200 rescloses de les quals només 17 van acabar-se. Després de l'excissió de Bèlgica el 1830, el projecte va ser abandonat. Certs canals, principalment els trams amb massa rescloses, van perdre el seu paper per la concurrència del ferrocarril més ràpid. Altres canals (<a href="/wiki/Canal_Albert" title="Canal Albert">Canal Albert</a>, <a href="/wiki/Canal_Gant-Terneuzen" title="Canal Gant-Terneuzen">Canal Gant-Terneuzen</a>, <a href="/wiki/Canal_del_Centre" title="Canal del Centre">Canal del Centre</a>…) i rius canalitzats (<a href="/wiki/Leie" title="Leie">Leie</a>, <a href="/wiki/Mosa" title="Mosa">Mosa</a>…) continuen, després de molta obra de modernització, a tenir un paper important a l'èconomia del transport fins avui. A més a més s'hi veu una alternativa ecològica i econòmica per tal de descongestionar la xarxa de les autopistes saturada. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Nord-amèrica"><span id="Nord-am.C3.A8rica"></span>Nord-amèrica</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Canal_navegable&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Nord-amèrica"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Canals_USA_1825.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d0/Canals_USA_1825.png/220px-Canals_USA_1825.png" decoding="async" width="220" height="213" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d0/Canals_USA_1825.png/330px-Canals_USA_1825.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d0/Canals_USA_1825.png/440px-Canals_USA_1825.png 2x" data-file-width="960" data-file-height="930" /></a><figcaption>Xarxa de canals estatunidencs cap al 1825.</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Lock_30,_Erie_Canal.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1f/Lock_30%2C_Erie_Canal.jpg/220px-Lock_30%2C_Erie_Canal.jpg" decoding="async" width="220" height="140" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1f/Lock_30%2C_Erie_Canal.jpg/330px-Lock_30%2C_Erie_Canal.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1f/Lock_30%2C_Erie_Canal.jpg/440px-Lock_30%2C_Erie_Canal.jpg 2x" data-file-width="640" data-file-height="407" /></a><figcaption>Resclosa del Canal d'Erie a Nova York</figcaption></figure> <p>Durant el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> als Estats Units, la distància construïda en canals cresqué de 161 km a vora 6500 km, amb una complexa xarxa que va fer navegables els <a href="/wiki/Grans_Llacs_d%27Am%C3%A8rica_del_Nord" title="Grans Llacs d'Amèrica del Nord">Grans Llacs</a>, en coordinació amb <a href="/wiki/Canad%C3%A0" title="Canadà">Canadà</a>, tot i que alguns dels canals foren drenats per tal d'aprofitar-los com a base per a una línia ferroviària. </p><p>La construcció de canals navegables permeté al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> servir com a via d'accés a les zones aïllades, mantenint-les per aquest mitjà, comunicades amb la resta del món. El 1825, el Canal d'Erie, amb 584 km de llarg i 82 rescloses, s'obria connectant així les zones poblades del Nord-est dels Estats Units amb els Grans Llacs. Els <a href="/wiki/Colonialisme" title="Colonialisme">colons</a> feien servir els canals per accedir a les noves regions a les que obrien la comunicació. El canal d'Erie, igual que molts altres, era un instrument per a l'assimilació de les diferències en els preus entre els diferents mercats Americans. Els canals van causar una convergència dels preus entre les diferents regions, degut a la reducció dels costs de transport, que permetia als Americans enviar càrregues i comprar béns a majors distàncies i menors preus que amb anterioritat. A alguns estats com a <a href="/wiki/Ohio" title="Ohio">Ohio</a> es van construir molts kilòmetres de canals. En el cas d'<a href="/wiki/Indiana" title="Indiana">Indiana</a>, ja es disposava de canals en servei durant dècades, mentre que al <a href="/w/index.php?title=Canal_d%27Illinois_i_Michigan&action=edit&redlink=1" class="new" title="Canal d'Illinois i Michigan (encara no existeix)">canal d'Illinois i Michigan</a> s'abordà el projecte de connectar els Grans Llacs amb el <a href="/wiki/Riu_Mississipi" class="mw-redirect" title="Riu Mississipi">riu Mississipi</a> fins que fou substituït per una via canalitzada a un riu. </p><p>Tres grans obres de canalització foren completades al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> al que avui forma part del Canadà. El primer fou el <a href="/w/index.php?title=Canal_de_Welland&action=edit&redlink=1" class="new" title="Canal de Welland (encara no existeix)">Canal de Welland</a>, que obria el 1829 el tràfic entre el <a href="/wiki/Llac_Ontario" title="Llac Ontario">Llac Ontario</a> i el <a href="/wiki/Llac_Erie" title="Llac Erie">Llac Erie</a>, sortejant les <a href="/wiki/Cascades_del_Ni%C3%A0gara" title="Cascades del Niàgara">Cascades del Niàgara</a> i el <a href="/w/index.php?title=Canal_de_Lachine&action=edit&redlink=1" class="new" title="Canal de Lachine (encara no existeix)">Canal de Lachine</a> (1825) que permetia als vaixells prescindir del pas pels difícils ràpids del <a href="/wiki/Riu_Sant_Lloren%C3%A7" title="Riu Sant Llorenç">Riu Sant Llorenç</a> a <a href="/wiki/Mont-real" class="mw-redirect" title="Mont-real">Montreal</a>. El <a href="/wiki/Canal_Rideau" title="Canal Rideau">Canal Rideau</a>, completat el 1832, que connecta <a href="/wiki/Ottawa" title="Ottawa">Ottawa</a>, mitjançant el <a href="/wiki/Riu_Ottawa" title="Riu Ottawa">Riu Ottawa</a> fins a <a href="/wiki/Kingston" title="Kingston">Kingston</a> mitjançant el Llac Ontario. El Canal Rideau fou construït com a resultat de les necessitats logístiques a la <a href="/wiki/Guerra_de_1812" class="mw-redirect" title="Guerra de 1812">Guerra de 1812</a>, permetent la comunicació militar entre les colònies Britàniques (del Baix Canadà) i el <a href="/wiki/Baix_Canad%C3%A0" title="Baix Canadà">Baix Canadà</a>, com a via alternativa al Riu Sant Llorenç, que era susceptible de ser blocat pels Estats Units. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="França"><span id="Fran.C3.A7a"></span>França</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Canal_navegable&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: França"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>A França, l'afany de connectar tots els sistemes navegables dels rius—<a href="/wiki/Rin" title="Rin">Rin</a>, <a href="/wiki/Roine" title="Roine">Roine</a>, <a href="/wiki/Saona" title="Saona">Saona</a> i <a href="/wiki/Sena" title="Sena">Sena</a>— i la <a href="/wiki/Mar_del_Nord" title="Mar del Nord">Mar del Nord</a> s'accelerà el 1879, amb l'establiment de la <a href="/wiki/Norma_de_Freycinet" title="Norma de Freycinet">Norma de Freycinet</a>, que especificava les mesures mínimes de les rescloses, doblant així el tràfic a les primeres dècades del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>.<sup id="cite_ref-Edwards_8-0" class="reference"><a href="#cite_note-Edwards-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Japó"><span id="Jap.C3.B3"></span>Japó</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Canal_navegable&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Japó"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, es construïren un nombre considerable de canals al Japó, incloent-hi el <a href="/w/index.php?title=Canal_de_Biwako&action=edit&redlink=1" class="new" title="Canal de Biwako (encara no existeix)">Canal de Biwako</a> i el <a href="/w/index.php?title=Canal_de_Tone&action=edit&redlink=1" class="new" title="Canal de Tone (encara no existeix)">Canal de Tone</a>. Aquestos canals es dugueren a terme amb l'ajuda d'<a href="/wiki/Enginyeria" title="Enginyeria">enginyers</a> dels Països Baixos i d'altres països.<sup id="cite_ref-Hadfield_9-0" class="reference"><a href="#cite_note-Hadfield-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Canals_marítims"><span id="Canals_mar.C3.ADtims"></span>Canals marítims</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Canal_navegable&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Canals marítims"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Panama_Canal_Gatun_Locks.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f7/Panama_Canal_Gatun_Locks.jpg/220px-Panama_Canal_Gatun_Locks.jpg" decoding="async" width="220" height="147" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f7/Panama_Canal_Gatun_Locks.jpg/330px-Panama_Canal_Gatun_Locks.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f7/Panama_Canal_Gatun_Locks.jpg/440px-Panama_Canal_Gatun_Locks.jpg 2x" data-file-width="1600" data-file-height="1067" /></a><figcaption>Rescloses al Canal de Panamà</figcaption></figure> <p>Alguns canals marítims notables també es completaren en aquest període, des del Canal de Suez (1869) i el <a href="/wiki/Canal_de_Kiel" title="Canal de Kiel">Canal de Kiel</a> (1897), que servia de mitjà per al transport de moltes vegades més càrrega que la resta de canals. Fins a la consideració, del Canal de Panamà, la construcció del qual s'iniciava a 1880, encara que no s'obriria fins al 1914. </p><p>El de <a href="/wiki/Canal_de_Panam%C3%A0" title="Canal de Panamà">Panamà</a>, entre els oceans <a href="/wiki/Oce%C3%A0_Atl%C3%A0ntic" title="Oceà Atlàntic">Atlàntic</a> i <a href="/wiki/Oce%C3%A0_Pac%C3%ADfic" title="Oceà Pacífic">Pacífic</a>;<sup id="cite_ref-McCullough_10-0" class="reference"><a href="#cite_note-McCullough-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i el de <a href="/wiki/Canal_de_Suez" title="Canal de Suez">Suez</a>, entre els mars <a href="/wiki/Mar_Mediterrani" class="mw-redirect" title="Mar Mediterrani">Mediterrani</a> i <a href="/wiki/Mar_Roig" class="mw-redirect" title="Mar Roig">Roig</a>,<sup id="cite_ref-11" class="reference"><a href="#cite_note-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> que actualment són els més importants del món i constitueixen infraestructures de vital importància pel que fa al <a href="/wiki/Comer%C3%A7_mar%C3%ADtim" class="mw-redirect" title="Comerç marítim">comerç marítim</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Usos_moderns">Usos moderns</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Canal_navegable&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Usos moderns"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Port_Suez.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/Port_Suez.jpg/220px-Port_Suez.jpg" decoding="async" width="220" height="145" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/Port_Suez.jpg/330px-Port_Suez.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/Port_Suez.jpg/440px-Port_Suez.jpg 2x" data-file-width="800" data-file-height="528" /></a><figcaption>Vista de Port de <a href="/wiki/Suez" title="Suez">Suez</a> a la sortida sud del Canal de Suez.</figcaption></figure> <p>Els grans canals com el Canal de Panamà i el Canal de Suez continuen operant en l'àmbit del transport de càrrega, de la mateixa manera que ho fan els canals Europeus. Degut a la globalització, els grans canals són una part important de la xarxa mundial de transports, donant com a resultat la necessitat d'ampliacions com la del <a href="/w/index.php?title=Projecte_d%27expansi%C3%B3_del_Canal_de_Panam%C3%A0&action=edit&redlink=1" class="new" title="Projecte d'expansió del Canal de Panamà (encara no existeix)">projecte d'expansió del Canal de Panamà</a>. </p><p>Això no obstant, alguns dels primers canals per a l'ús industrial s'han anat abandonant i només es fan servir per a l'ús d'aigua en altres activitat o fins i tot s'han reconvertit a vies de ferrocarril, com per exemple el <a href="/w/index.php?title=Canal_de_Croydon&action=edit&redlink=1" class="new" title="Canal de Croydon (encara no existeix)">Canal de Croydon</a>. </p><p>Un moviment que començava a <a href="/wiki/Gran_Bretanya" title="Gran Bretanya">Gran Bretanya</a> i a <a href="/wiki/Fran%C3%A7a" title="França">França</a> fou l'ús de canals industrials per a fer creuers de plaer, que ha portat a la rehabilitació d'alguns trams dels canals històrics. En alguns casos, canals abandonats com el de Kennet i Avon han estat restaurats i ara els fan servir els noliejadors de creuers de plaer. A Anglaterra, també s'ha estès la pràctica de l'habitatge als canals, fent servir cases a la vora d'aquestos. </p><p>El <a href="/w/index.php?title=Canal_Sena-Nord_d%27Europa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Canal Sena-Nord d'Europa (encara no existeix)">canal Sena-Nord d'Europa</a> s'està desenvolupant en l'actualitat com a l'artèria principal del transport a l'eix França-Bèlgica-Alemanya-Països Baixos. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Canals_de_navegació_interior"><span id="Canals_de_navegaci.C3.B3_interior"></span>Canals de navegació interior</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Canal_navegable&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: Canals de navegació interior"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Mittellandkanal_near_minden_germany.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/46/Mittellandkanal_near_minden_germany.jpg/220px-Mittellandkanal_near_minden_germany.jpg" decoding="async" width="220" height="151" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/46/Mittellandkanal_near_minden_germany.jpg/330px-Mittellandkanal_near_minden_germany.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/46/Mittellandkanal_near_minden_germany.jpg/440px-Mittellandkanal_near_minden_germany.jpg 2x" data-file-width="1942" data-file-height="1329" /></a><figcaption>Canal de Mittelland, que constitueix la via navegable artificial més llarga d'Alemanya</figcaption></figure> <p>Els canals navegables van precedir sovint la construcció de les vies de <a href="/wiki/Ferrocarril" title="Ferrocarril">ferrocarril</a> com a mitjà de transport de mercaderies durant la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Industrial" title="Revolució Industrial">Revolució Industrial</a>. A <a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a>, una xarxa molt densa es va construir als segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span>, una operació que anava junt amb la canalització de molts rius. Al <a href="/wiki/Regne_Unit" title="Regne Unit">Regne Unit</a>, aquesta xarxa de <a href="/w/index.php?title=Narrow_boat&action=edit&redlink=1" class="new" title="Narrow boat (encara no existeix)">narrow boat</a> canals va esdevenir obsoleta poc després de l'adveniment del <a href="/wiki/Ferrocarril" title="Ferrocarril">ferrocarril</a>. A la resta d'Europa, sobretot a <a href="/wiki/Alemanya" title="Alemanya">Alemanya</a>, <a href="/wiki/Vies_navegables_de_B%C3%A8lgica" title="Vies navegables de Bèlgica">Bèlgica</a>, <a href="/wiki/Fran%C3%A7a" title="França">França</a> i als <a href="/wiki/Pa%C3%AFsos_Baixos" title="Països Baixos">Països Baixos</a> la xarxa es va eixamplar i modernitzar a la segona meitat del <a href="/wiki/Segle_XX" title="Segle XX">segle passat</a>. </p><p>Avui en dia, la navegació interior es veu cada dia més com una alternativa ecològica a la congestió de les carreteres. Al <a href="/wiki/12_de_juny" title="12 de juny">12 de juny</a> <a href="/wiki/1992" title="1992">1992</a>, la <a href="/wiki/CEMT" class="mw-redirect" title="CEMT">CEMT</a> va proposar una nova classificació que defineix la capacitat i les dimensions de set categories de vies navegables interiors.<sup id="cite_ref-12" class="reference"><a href="#cite_note-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> És més coneguda amb el nom <a href="/wiki/Classificaci%C3%B3_CEMT" title="Classificació CEMT">classificació CEMT</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Canals_destacats">Canals destacats</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Canal_navegable&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: Canals destacats"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Edat_Antiga">Edat Antiga</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Canal_navegable&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Edat Antiga"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a href="/wiki/Gran_Canal_de_la_Xina" class="mw-redirect" title="Gran Canal de la Xina">Gran Canal de la Xina</a>, de 1794 kilòmetres encara és el més llarg del món. Connecta les ciutats de <a href="/wiki/Pequ%C3%ADn" title="Pequín">Pequín</a> i <a href="/wiki/Hangzhou" title="Hangzhou">Hangzhou</a>.</li> <li><a href="/w/index.php?title=Canal_de_Xerxes&action=edit&redlink=1" class="new" title="Canal de Xerxes (encara no existeix)">Canal de Xerxes</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Foss_Dike&action=edit&redlink=1" class="new" title="Foss Dike (encara no existeix)">Foss Dike</a>, construït pels <a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0" title="Imperi Romà">romans</a> a <a href="/wiki/Anglaterra" title="Anglaterra">Anglaterra</a>.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Edat_mitjana">Edat mitjana</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Canal_navegable&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Edat mitjana"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a href="/wiki/Canal_de_Lissewege" title="Canal de Lissewege">Canal de Lissewege</a>, que uneix <a href="/wiki/Bruges" title="Bruges">Bruges</a> al mar.</li> <li><a href="/wiki/Gran_Canal_de_la_Xina" class="mw-redirect" title="Gran Canal de la Xina">Gran Canal de la Xina</a>, el canal més llarg del món.</li> <li><a href="/w/index.php?title=Naviglio_Grande&action=edit&redlink=1" class="new" title="Naviglio Grande (encara no existeix)">Naviglio Grande</a>, situat a Itàlia.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Segle_xvii">Segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span></h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Canal_navegable&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: Segle xvii"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a href="/wiki/Canal_del_Migdia" title="Canal del Migdia">Canal del Migdia</a>, que uneix el <a href="/wiki/Mar_Mediterrani" class="mw-redirect" title="Mar Mediterrani">Mar Mediterrani</a> amb <a href="/wiki/Tolosa" class="mw-redirect" title="Tolosa">Tolosa</a>.<sup id="cite_ref-JDB_13-0" class="reference"><a href="#cite_note-JDB-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li><a href="/w/index.php?title=Canal_de_la_Garona&action=edit&redlink=1" class="new" title="Canal de la Garona (encara no existeix)">Canal de la Garona</a>, que uneix <a href="/wiki/Tolosa" class="mw-redirect" title="Tolosa">Tolosa</a> amb l'<a href="/wiki/Oce%C3%A0_Atl%C3%A0ntic" title="Oceà Atlàntic">oceà Atlàntic</a>.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Era_Industrial">Era Industrial</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Canal_navegable&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: Era Industrial"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a href="/wiki/Damse_Vaart" title="Damse Vaart">Damse Vaart</a></li> <li><a href="/wiki/Canal_de_l%27Ourthe" title="Canal de l'Ourthe">Canal de l'Ourthe</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Bridgewater_Canal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bridgewater Canal (encara no existeix)">Bridgewater Canal</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Blackstone_Canal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Blackstone Canal (encara no existeix)">Blackstone Canal</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Segle_xix_2">Segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span></h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Canal_navegable&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Segle xix"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a href="/wiki/Canal_de_Suez" title="Canal de Suez">Canal de Suez</a>, entre els mars <a href="/wiki/Mar_Mediterrani" class="mw-redirect" title="Mar Mediterrani">Mediterrani</a> i <a href="/wiki/Mar_Roig" class="mw-redirect" title="Mar Roig">Roig</a>.</li> <li><a href="/wiki/Canal_de_Kiel" title="Canal de Kiel">Canal de Kiel</a>, que comunica els mars <a href="/wiki/Mar_del_Nord" title="Mar del Nord">del Nord</a> i <a href="/wiki/Mar_B%C3%A0ltic" class="mw-redirect" title="Mar Bàltic">Bàltic</a>.</li> <li><a href="/wiki/Canal_de_Corint" title="Canal de Corint">Canal de Corint</a>, entre el <a href="/wiki/Mar_Egeu" class="mw-redirect" title="Mar Egeu">Mar Egeu</a> i el <a href="/wiki/Golf_de_Corint" title="Golf de Corint">Golf de Corint</a>.<sup id="cite_ref-14" class="reference"><a href="#cite_note-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li><a href="/w/index.php?title=Canal_d%27Elbl%C4%85g&action=edit&redlink=1" class="new" title="Canal d'Elbląg (encara no existeix)">Canal d'Elbląg</a>,<sup id="cite_ref-Uhlemann_15-0" class="reference"><a href="#cite_note-Uhlemann-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> situat a Polònia.</li> <li><a href="/wiki/Canal_de_Caled%C3%B2nia" title="Canal de Caledònia">Canal de Caledònia</a>, situat a Escòcia.</li> <li><a href="/wiki/Canal_Rideau" title="Canal Rideau">Canal Rideau</a>, situat al Canadà.</li> <li><a href="/w/index.php?title=Canal_Erie&action=edit&redlink=1" class="new" title="Canal Erie (encara no existeix)">Canal Erie</a>, situat als Estats Units.</li> <li><a href="/w/index.php?title=Kennet-and-Avon_Canal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Kennet-and-Avon Canal (encara no existeix)">Kennet-and-Avon Canal</a>,<sup id="cite_ref-kamplan1_16-0" class="reference"><a href="#cite_note-kamplan1-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> situat a Anglaterra.</li> <li><a href="/w/index.php?title=Canal_G%C3%B6ta&action=edit&redlink=1" class="new" title="Canal Göta (encara no existeix)">Canal Göta</a>,<sup id="cite_ref-17" class="reference"><a href="#cite_note-17"><span class="cite-bracket">[</span>17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> situat a Suècia.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Segle_XX">Segle XX</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Canal_navegable&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: Segle XX"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a href="/wiki/Canal_de_Panam%C3%A0" title="Canal de Panamà">Canal de Panamà</a>, entre els oceans <a href="/wiki/Oce%C3%A0_Atl%C3%A0ntic" title="Oceà Atlàntic">Atlàntic</a> i <a href="/wiki/Oce%C3%A0_Pac%C3%ADfic" title="Oceà Pacífic">Pacífic</a>.</li> <li><a href="/w/index.php?title=Via_mar%C3%ADtima_de_Saint-Laurent&action=edit&redlink=1" class="new" title="Via marítima de Saint-Laurent (encara no existeix)">Via marítima de Saint-Laurent</a>,<sup id="cite_ref-18" class="reference"><a href="#cite_note-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> situada al Canadà.</li> <li><a href="/w/index.php?title=Canal_Rin-Main-Danubi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Canal Rin-Main-Danubi (encara no existeix)">Canal Rin-Main-Danubi</a>, situat a Alemanya.</li> <li><a href="/wiki/Mittellandkanal" title="Mittellandkanal">Mittellandkanal</a>, situat a Alemanya.</li> <li><a href="/w/index.php?title=Canal_Danubi-Mar_Negre&action=edit&redlink=1" class="new" title="Canal Danubi-Mar Negre (encara no existeix)">Canal Danubi-Mar Negre</a>, situat a Romania.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Comparació_d'eficiència"><span id="Comparaci.C3.B3_d.27efici.C3.A8ncia"></span>Comparació d'eficiència</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Canal_navegable&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: Comparació d'eficiència"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>És important ressaltar l'eficiència de la navegació com a mitjà de transport interior. Aquest tipus de transport, redueix la quantitat de combustible necessari per a una determinada càrrega d'una manera considerable. Indiferentment del fet que circulen fent servir canals, rius o llacs, i prenent com a paràmetre comparatiu el cost específic per tona i quilòmetre transportat, s'obté que per a transportar 1 tona 1000 km es consumeixen:<sup id="cite_ref-19" class="reference"><a href="#cite_note-19"><span class="cite-bracket">[</span>19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <ul><li>En una barcassa, 3,74 litres de gasoil.</li> <li>Amb tren, 8,26 litres de gasoil.</li> <li>En camió, 32,25 litres de gasoil.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Sistemes_de_vies_navegables_a_Europa">Sistemes de vies navegables a Europa</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Canal_navegable&action=edit&section=23" title="Modifica la secció: Sistemes de vies navegables a Europa"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:European_Rivers.gif" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/07/European_Rivers.gif/220px-European_Rivers.gif" decoding="async" width="220" height="147" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/07/European_Rivers.gif/330px-European_Rivers.gif 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/07/European_Rivers.gif/440px-European_Rivers.gif 2x" data-file-width="3000" data-file-height="2000" /></a><figcaption>Xarxa de vies navegables a Europa</figcaption></figure> <p>Existeixen en <a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a> complexos sistemes de navegació interior, que fan possible navegar des del <a href="/wiki/Mar_del_Nord" title="Mar del Nord">Mar del Nord</a> fins al <a href="/wiki/Mar_Negre" class="mw-redirect" title="Mar Negre">mar Negre</a>, usant vies navegables interiors compostes per exemple pels rius <a href="/wiki/Riu_Rin" class="mw-redirect" title="Riu Rin">Rin</a> i <a href="/wiki/Danubi" title="Danubi">Danubi</a>, interconnectats mitjançant <a href="/wiki/Canal_(via_artificial_d%27aigua)" class="mw-redirect" title="Canal (via artificial d'aigua)">canals navegables</a>. </p> <ul><li><a href="/wiki/Fran%C3%A7a" title="França">França</a>: 8.501 km</li> <li><a href="/wiki/Alemanya" title="Alemanya">Alemanya</a>: 7.339 km</li> <li><a href="/wiki/Pa%C3%AFsos_Baixos" title="Països Baixos">Països Baixos</a>: 5.046 km</li> <li><a href="/wiki/B%C3%A8lgica" title="Bèlgica">Bèlgica</a>: 1.540 km</li> <li><a href="/wiki/%C3%80ustria" title="Àustria">Àustria</a>: 351 km</li> <li><a href="/wiki/Luxemburg" title="Luxemburg">Luxemburg</a>: 37 km</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Infraestructures">Infraestructures</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Canal_navegable&action=edit&section=24" title="Modifica la secció: Infraestructures"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Els principals components de la navegació interior són: </p> <ul><li>Les vies navegables en si, com canals, <a href="/wiki/Riu" title="Riu">rius</a>, <a href="/wiki/Llacs" class="mw-redirect" title="Llacs">llacs</a>.</li> <li>Els <a href="/wiki/Port_(navegaci%C3%B3)" class="mw-redirect" title="Port (navegació)">ports</a>, instal·lacions d'atracament, àrees de rotació</li> <li>Dispositius per superar desnivells concentrats, com poden ser <a href="/wiki/Resclosa" title="Resclosa">resclosas</a>, ascensors de <a href="/wiki/Vaixells" class="mw-redirect" title="Vaixells">vaixells</a>, plans inclinats</li> <li>Sistema de senyalització i operació de les vies navegables</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Mesura_del_cabal">Mesura del cabal</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Canal_navegable&action=edit&section=25" title="Modifica la secció: Mesura del cabal"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El cabal d'un canal es pot calcular mitjançant la fórmula següent, que s'obté a través de substitucions amb l'equació de continuïtat i l'<a href="/wiki/Equaci%C3%B3_de_Ch%C3%A9zy" class="mw-redirect" title="Equació de Chézy">equació de Chézy</a>: </p> <dl><dd><span class="mwe-math-element"><span class="mwe-math-mathml-inline mwe-math-mathml-a11y" style="display: none;"><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle Q=R_{H}^{2/3}\cdot A\cdot {\sqrt {i}}\cdot {\frac {1}{\eta }}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <mi>Q</mi> <mo>=</mo> <msubsup> <mi>R</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi>H</mi> </mrow> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>2</mn> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mo>/</mo> </mrow> <mn>3</mn> </mrow> </msubsup> <mo>⋅</mo> <mi>A</mi> <mo>⋅</mo> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <msqrt> <mi>i</mi> </msqrt> </mrow> <mo>⋅</mo> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mfrac> <mn>1</mn> <mi>η</mi> </mfrac> </mrow> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle Q=R_{H}^{2/3}\cdot A\cdot {\sqrt {i}}\cdot {\frac {1}{\eta }}}</annotation> </semantics> </math></span><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/e4280e6657558af1670ffdf742786af4f8155bc4" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -2.338ex; width:20.923ex; height:5.676ex;" alt="{\displaystyle Q=R_{H}^{2/3}\cdot A\cdot {\sqrt {i}}\cdot {\frac {1}{\eta }}}"></span></dd></dl> <p>On: </p> <ul><li><span class="mwe-math-element"><span class="mwe-math-mathml-inline mwe-math-mathml-a11y" style="display: none;"><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle Q}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <mi>Q</mi> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle Q}</annotation> </semantics> </math></span><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/8752c7023b4b3286800fe3238271bbca681219ed" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -0.671ex; width:1.838ex; height:2.509ex;" alt="{\displaystyle Q}"></span> és el cabal <span class="mwe-math-element"><span class="mwe-math-mathml-inline mwe-math-mathml-a11y" style="display: none;"><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle (m^{3}/s)}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <mo stretchy="false">(</mo> <msup> <mi>m</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>3</mn> </mrow> </msup> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mo>/</mo> </mrow> <mi>s</mi> <mo stretchy="false">)</mo> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle (m^{3}/s)}</annotation> </semantics> </math></span><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/aae3e7d5bee83fb1489a34cbfa6e3b959c96ca02" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -0.838ex; width:7.157ex; height:3.176ex;" alt="{\displaystyle (m^{3}/s)}"></span></li> <li><span class="mwe-math-element"><span class="mwe-math-mathml-inline mwe-math-mathml-a11y" style="display: none;"><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle R_{H}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <msub> <mi>R</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi>H</mi> </mrow> </msub> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle R_{H}}</annotation> </semantics> </math></span><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/2e233f422302cd1a45d6e0b06cb123b716e63dba" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -0.671ex; width:3.455ex; height:2.509ex;" alt="{\displaystyle R_{H}}"></span> és el radi hidràulic <span class="mwe-math-element"><span class="mwe-math-mathml-inline mwe-math-mathml-a11y" style="display: none;"><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle (m)}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <mo stretchy="false">(</mo> <mi>m</mi> <mo stretchy="false">)</mo> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle (m)}</annotation> </semantics> </math></span><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/e53c5b69039ea2c5c14825a837766dc2fc4dd84e" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -0.838ex; width:3.85ex; height:2.843ex;" alt="{\displaystyle (m)}"></span></li> <li><span class="mwe-math-element"><span class="mwe-math-mathml-inline mwe-math-mathml-a11y" style="display: none;"><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle A}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <mi>A</mi> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle A}</annotation> </semantics> </math></span><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/7daff47fa58cdfd29dc333def748ff5fa4c923e3" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -0.338ex; width:1.743ex; height:2.176ex;" alt="{\displaystyle A}"></span> és l'àrea molla <span class="mwe-math-element"><span class="mwe-math-mathml-inline mwe-math-mathml-a11y" style="display: none;"><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle (m^{2})}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <mo stretchy="false">(</mo> <msup> <mi>m</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>2</mn> </mrow> </msup> <mo stretchy="false">)</mo> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle (m^{2})}</annotation> </semantics> </math></span><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/c96b9ebf8201acf2a6d5ebefc908ae865da24026" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -0.838ex; width:4.904ex; height:3.176ex;" alt="{\displaystyle (m^{2})}"></span></li> <li><span class="mwe-math-element"><span class="mwe-math-mathml-inline mwe-math-mathml-a11y" style="display: none;"><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle i}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <mi>i</mi> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle i}</annotation> </semantics> </math></span><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/add78d8608ad86e54951b8c8bd6c8d8416533d20" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -0.338ex; width:0.802ex; height:2.176ex;" alt="{\displaystyle i}"></span> és el declivi <span class="mwe-math-element"><span class="mwe-math-mathml-inline mwe-math-mathml-a11y" style="display: none;"><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle (m/m)}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <mo stretchy="false">(</mo> <mi>m</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mo>/</mo> </mrow> <mi>m</mi> <mo stretchy="false">)</mo> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle (m/m)}</annotation> </semantics> </math></span><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/20c164d3f0549b8862988b2f3c7ee3dc2b5d7bfb" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -0.838ex; width:7.053ex; height:2.843ex;" alt="{\displaystyle (m/m)}"></span></li> <li><span class="mwe-math-element"><span class="mwe-math-mathml-inline mwe-math-mathml-a11y" style="display: none;"><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle \eta }"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <mi>η</mi> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle \eta }</annotation> </semantics> </math></span><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/e4d701857cf5fbec133eebaf94deadf722537f64" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -0.838ex; width:1.169ex; height:2.176ex;" alt="{\displaystyle \eta }"></span> és el <a href="/w/index.php?title=Coeficient_de_Manning&action=edit&redlink=1" class="new" title="Coeficient de Manning (encara no existeix)">coeficient de Manning</a></li></ul> <p>D'ací es desprèn: </p> <dl><dd><span class="mwe-math-element"><span class="mwe-math-mathml-inline mwe-math-mathml-a11y" style="display: none;"><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle R_{H}={\frac {A}{p}}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <msub> <mi>R</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi>H</mi> </mrow> </msub> <mo>=</mo> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mfrac> <mi>A</mi> <mi>p</mi> </mfrac> </mrow> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle R_{H}={\frac {A}{p}}}</annotation> </semantics> </math></span><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/2cfc15a29cb1d7843e68bc19a67cf2afb4ffc309" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -2.338ex; width:9.133ex; height:5.843ex;" alt="{\displaystyle R_{H}={\frac {A}{p}}}"></span></dd></dl> <p>On: </p> <ul><li><span class="mwe-math-element"><span class="mwe-math-mathml-inline mwe-math-mathml-a11y" style="display: none;"><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle R_{H}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <msub> <mi>R</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi>H</mi> </mrow> </msub> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle R_{H}}</annotation> </semantics> </math></span><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/2e233f422302cd1a45d6e0b06cb123b716e63dba" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -0.671ex; width:3.455ex; height:2.509ex;" alt="{\displaystyle R_{H}}"></span> és el raig hidràulic <span class="mwe-math-element"><span class="mwe-math-mathml-inline mwe-math-mathml-a11y" style="display: none;"><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle (m)}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <mo stretchy="false">(</mo> <mi>m</mi> <mo stretchy="false">)</mo> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle (m)}</annotation> </semantics> </math></span><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/e53c5b69039ea2c5c14825a837766dc2fc4dd84e" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -0.838ex; width:3.85ex; height:2.843ex;" alt="{\displaystyle (m)}"></span></li> <li><span class="mwe-math-element"><span class="mwe-math-mathml-inline mwe-math-mathml-a11y" style="display: none;"><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle A}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <mi>A</mi> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle A}</annotation> </semantics> </math></span><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/7daff47fa58cdfd29dc333def748ff5fa4c923e3" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -0.338ex; width:1.743ex; height:2.176ex;" alt="{\displaystyle A}"></span> és l'àrea molla <span class="mwe-math-element"><span class="mwe-math-mathml-inline mwe-math-mathml-a11y" style="display: none;"><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle (m^{2})}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <mo stretchy="false">(</mo> <msup> <mi>m</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>2</mn> </mrow> </msup> <mo stretchy="false">)</mo> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle (m^{2})}</annotation> </semantics> </math></span><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/c96b9ebf8201acf2a6d5ebefc908ae865da24026" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -0.838ex; width:4.904ex; height:3.176ex;" alt="{\displaystyle (m^{2})}"></span></li> <li><span class="mwe-math-element"><span class="mwe-math-mathml-inline mwe-math-mathml-a11y" style="display: none;"><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle p}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <mi>p</mi> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle p}</annotation> </semantics> </math></span><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/81eac1e205430d1f40810df36a0edffdc367af36" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -0.671ex; margin-left: -0.089ex; width:1.259ex; height:2.009ex;" alt="{\displaystyle p}"></span> és el perímetre moll <span class="mwe-math-element"><span class="mwe-math-mathml-inline mwe-math-mathml-a11y" style="display: none;"><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle (m)}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <mo stretchy="false">(</mo> <mi>m</mi> <mo stretchy="false">)</mo> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle (m)}</annotation> </semantics> </math></span><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/e53c5b69039ea2c5c14825a837766dc2fc4dd84e" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -0.838ex; width:3.85ex; height:2.843ex;" alt="{\displaystyle (m)}"></span></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Galeria_d'Imatges"><span id="Galeria_d.27Imatges"></span>Galeria d'Imatges</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Canal_navegable&action=edit&section=26" title="Modifica la secció: Galeria d'Imatges"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Canals_urbans">Canals urbans</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Canal_navegable&action=edit&section=27" title="Modifica la secció: Canals urbans"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Empuriabrava.jpg" class="mw-file-description" title="Canal urbà a Empuriabrava."><img alt="Canal urbà a Empuriabrava." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/02/Empuriabrava.jpg/120px-Empuriabrava.jpg" decoding="async" width="120" height="90" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/02/Empuriabrava.jpg/180px-Empuriabrava.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/02/Empuriabrava.jpg/240px-Empuriabrava.jpg 2x" data-file-width="512" data-file-height="384" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Canal urbà a <a href="/wiki/Empuriabrava" title="Empuriabrava">Empuriabrava</a>.</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Antonio_Contin_-_Ponte_dei_sospiri_(Venice).jpg" class="mw-file-description" title="Canal urbà a Venècia."><img alt="Canal urbà a Venècia." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ca/Antonio_Contin_-_Ponte_dei_sospiri_%28Venice%29.jpg/120px-Antonio_Contin_-_Ponte_dei_sospiri_%28Venice%29.jpg" decoding="async" width="120" height="77" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ca/Antonio_Contin_-_Ponte_dei_sospiri_%28Venice%29.jpg/180px-Antonio_Contin_-_Ponte_dei_sospiri_%28Venice%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ca/Antonio_Contin_-_Ponte_dei_sospiri_%28Venice%29.jpg/240px-Antonio_Contin_-_Ponte_dei_sospiri_%28Venice%29.jpg 2x" data-file-width="5958" data-file-height="3801" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Canal urbà a <a href="/wiki/Ven%C3%A8cia" title="Venècia">Venècia</a>.</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Amsterdamcannel333.JPG" class="mw-file-description" title="Canal urbà a Amsterdam."><img alt="Canal urbà a Amsterdam." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0c/Amsterdamcannel333.JPG/120px-Amsterdamcannel333.JPG" decoding="async" width="120" height="90" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0c/Amsterdamcannel333.JPG/180px-Amsterdamcannel333.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0c/Amsterdamcannel333.JPG/240px-Amsterdamcannel333.JPG 2x" data-file-width="1600" data-file-height="1200" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Canal urbà a <a href="/wiki/Amsterdam" title="Amsterdam">Amsterdam</a>.</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Brugge-CanalRozenhoedkaai.JPG" class="mw-file-description" title="Canal urbà a Bruges."><img alt="Canal urbà a Bruges." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ca/Brugge-CanalRozenhoedkaai.JPG/120px-Brugge-CanalRozenhoedkaai.JPG" decoding="async" width="120" height="90" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ca/Brugge-CanalRozenhoedkaai.JPG/180px-Brugge-CanalRozenhoedkaai.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ca/Brugge-CanalRozenhoedkaai.JPG/240px-Brugge-CanalRozenhoedkaai.JPG 2x" data-file-width="2560" data-file-height="1920" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Canal urbà a <a href="/wiki/Bruges" title="Bruges">Bruges</a>.</div> </li> </ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Canals_interiors">Canals interiors</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Canal_navegable&action=edit&section=28" title="Modifica la secció: Canals interiors"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Boudewijnkanaal_Brugge-Zeebrugge.jpg" class="mw-file-description" title="El canal Brugge-Zeebrugge a Dudzele"><img alt="El canal Brugge-Zeebrugge a Dudzele" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0c/Boudewijnkanaal_Brugge-Zeebrugge.jpg/120px-Boudewijnkanaal_Brugge-Zeebrugge.jpg" decoding="async" width="120" height="90" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0c/Boudewijnkanaal_Brugge-Zeebrugge.jpg/180px-Boudewijnkanaal_Brugge-Zeebrugge.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0c/Boudewijnkanaal_Brugge-Zeebrugge.jpg/240px-Boudewijnkanaal_Brugge-Zeebrugge.jpg 2x" data-file-width="1518" data-file-height="1138" /></a></span></div> <div class="gallerytext">El <a href="/wiki/Boudewijnkanaal" title="Boudewijnkanaal">canal Brugge-Zeebrugge</a> a <a href="/wiki/Dudzele" title="Dudzele">Dudzele</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Canal-ourthe.jpg" class="mw-file-description" title="El canal de l'Ourthe a Lieja"><img alt="El canal de l'Ourthe a Lieja" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/db/Canal-ourthe.jpg/105px-Canal-ourthe.jpg" decoding="async" width="105" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/db/Canal-ourthe.jpg/158px-Canal-ourthe.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/db/Canal-ourthe.jpg/211px-Canal-ourthe.jpg 2x" data-file-width="1115" data-file-height="1270" /></a></span></div> <div class="gallerytext">El <a href="/wiki/Canal_de_l%27Ourthe" title="Canal de l'Ourthe">canal de l'Ourthe</a> a <a href="/wiki/Lieja" title="Lieja">Lieja</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Canal_du_midi_toulouse.jpg" class="mw-file-description" title="El canal del Migdia a prop de Tolosa"><img alt="El canal del Migdia a prop de Tolosa" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/97/Canal_du_midi_toulouse.jpg/120px-Canal_du_midi_toulouse.jpg" decoding="async" width="120" height="90" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/97/Canal_du_midi_toulouse.jpg/180px-Canal_du_midi_toulouse.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/97/Canal_du_midi_toulouse.jpg/240px-Canal_du_midi_toulouse.jpg 2x" data-file-width="400" data-file-height="300" /></a></span></div> <div class="gallerytext">El <a href="/wiki/Canal_del_Migdia" title="Canal del Migdia">canal del Migdia</a> a prop de <a href="/wiki/Tolosa" class="mw-redirect" title="Tolosa">Tolosa</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Spaghetti_Junction_from_Tame_Valley_Canal.jpg" class="mw-file-description" title="El Tame Valley canal a Birmingham."><img alt="El Tame Valley canal a Birmingham." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/Spaghetti_Junction_from_Tame_Valley_Canal.jpg/120px-Spaghetti_Junction_from_Tame_Valley_Canal.jpg" decoding="async" width="120" height="73" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/Spaghetti_Junction_from_Tame_Valley_Canal.jpg/180px-Spaghetti_Junction_from_Tame_Valley_Canal.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/Spaghetti_Junction_from_Tame_Valley_Canal.jpg/240px-Spaghetti_Junction_from_Tame_Valley_Canal.jpg 2x" data-file-width="640" data-file-height="390" /></a></span></div> <div class="gallerytext">El <a href="/w/index.php?title=Tame_Valley_canal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tame Valley canal (encara no existeix)">Tame Valley canal</a> a <a href="/wiki/Birmingham" title="Birmingham">Birmingham</a>.</div> </li> </ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Canals_marítims_2"><span id="Canals_mar.C3.ADtims_2"></span>Canals marítims</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Canal_navegable&action=edit&section=29" title="Modifica la secció: Canals marítims"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Corinth_Canal_1.jpg" class="mw-file-description" title="Canal de Corint."><img alt="Canal de Corint." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3a/Corinth_Canal_1.jpg/78px-Corinth_Canal_1.jpg" decoding="async" width="78" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3a/Corinth_Canal_1.jpg/116px-Corinth_Canal_1.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3a/Corinth_Canal_1.jpg/155px-Corinth_Canal_1.jpg 2x" data-file-width="283" data-file-height="437" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Canal_de_Corint" title="Canal de Corint">Canal de Corint</a>.</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:SuezCanal-EO.JPG" class="mw-file-description" title="El Canal de Suez vist des de l'espai."><img alt="El Canal de Suez vist des de l'espai." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6e/SuezCanal-EO.JPG/62px-SuezCanal-EO.JPG" decoding="async" width="62" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6e/SuezCanal-EO.JPG/93px-SuezCanal-EO.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6e/SuezCanal-EO.JPG/125px-SuezCanal-EO.JPG 2x" data-file-width="302" data-file-height="581" /></a></span></div> <div class="gallerytext">El <a href="/wiki/Canal_de_Suez" title="Canal de Suez">Canal de Suez</a> vist des de l'espai.</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Panama_map.png" class="mw-file-description" title="Localització geogràfica del Canal de Panamà."><img alt="Localització geogràfica del Canal de Panamà." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Panama_map.png/120px-Panama_map.png" decoding="async" width="120" height="61" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Panama_map.png/180px-Panama_map.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Panama_map.png/240px-Panama_map.png 2x" data-file-width="632" data-file-height="321" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Localització geogràfica del <a href="/wiki/Canal_de_Panam%C3%A0" title="Canal de Panamà">Canal de Panamà</a>.</div> </li> </ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Canal_navegable&action=edit&section=30" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-unu-1"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-unu_1-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFMurakami1995"><span style="font-variant: small-caps;">Murakami</span>, Masahiro. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090709103606/http://www.unu.edu/unupress/unupbooks/80858e/80858E04.htm">Managing water for peace in the Middle East</a>» (en anglès).  United Nations University (UNU) Press, 1995. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.unu.edu/unupress/unupbooks/80858e/80858E04.htm">original</a> el 2009-07-09. [Consulta: 25 octubre 2009].</span></span> </li> <li id="cite_note-Shadananan-2"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Shadananan_2-0">↑</a></span> <span class="reference-text"> <span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFShadananan_Nair2003"><span style="font-variant: small-caps;">Shadananan Nair</span>, K. «Role of water in the development of civilization in India-a review of ancient literature, tradicional practices and beliefs». A: International Association of Hydrological Science, recollit amb UNESCO/IWHA symposium. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=JI65-MygMm0C&pg=PA77&lpg=PA77&dq=Rodda+2004+irrigation&source=bl&ots=s6KvHanMs8&sig=Qb5twhQSBioJdobOYxnu5mZfOgo&hl=ca&ei=EWDkSvOvA5Gs4Qbo_53-AQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CAgQ6AEwAA#v=onepage&q=Shadananan&f=false"><i>The Basis of Civilization – Water Science?</i></a>. 286, desembre 2003, p. 160. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1901502570" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1901502570">ISBN 1901502570</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Basis+of+Civilization+%E2%80%93+Water+Science%3F&rft.atitle=Role+of+water+in+the+development+of+civilization+in+India-a+review+of+ancient+literature%2C+tradicional+practices+and+beliefs&rft.aulast=Shadananan+Nair&rft.aufirst=K.&rft.date=2003&rft.place=Roma&rft.pages=160&rft.isbn=1901502570&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DJI65-MygMm0C%26pg%3DPA77%26lpg%3DPA77%26dq%3DRodda%2B2004%2Birrigation%26source%3Dbl%26ots%3Ds6KvHanMs8%26sig%3DQb5twhQSBioJdobOYxnu5mZfOgo%26hl%3Dca%26ei%3DEWDkSvOvA5Gs4Qbo_53-AQ%26sa%3DX%26oi%3Dbook_result%26ct%3Dresult%26resnum%3D1%26ved%3D0CAgQ6AEwAA%23v%3Donepage%26q%3DShadananan%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-Needham-3"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Needham_3-0">↑</a></span> <span class="reference-text"> <span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFNeedhamLingGwei-djen1971"><a href="/wiki/Joseph_Needham" title="Joseph Needham"><span style="font-variant: small-caps;">Needham</span>, Joseph</a>; <span style="font-variant: small-caps;">Ling</span>, Wang; <a href="/w/index.php?title=Lu_Gwei-djen&action=edit&redlink=1" class="new" title="Lu Gwei-djen (encara no existeix)"><span style="font-variant: small-caps;">Gwei-djen</span>, Lu</a>. Needham Research Institute. <i>Civil Engineering and Nautics</i> (en anglès), 1971, p. 269 (<a href="/w/index.php?title=Science_and_Civilisation_in_China&action=edit&redlink=1" class="new" title="Science and Civilisation in China (encara no existeix)">Science and Civilisation in China</a>).</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Civil+Engineering+and+Nautics&rft.aulast=Needham&rft.aufirst=Joseph&rft.date=1971&rft.pages=269&rft.series=%5B%5BScience+and+Civilisation+in+China%5D%5D"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-Burke-4"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Burke_4-0">↑</a></span> <span class="reference-text"> <span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFBurke2009"><span style="font-variant: small-caps;">Burke</span>, Edmund «Islam at the Center: Technological Complexes and the Roots of Modernity». <i><a href="/w/index.php?title=Journal_of_World_History&action=edit&redlink=1" class="new" title="Journal of World History (encara no existeix)">Journal of World History</a></i> [University of Hawaii Press], 20, 2, 6-2009, pàg. 165-186 [173].</span></span> </li> <li id="cite_note-ICML-5"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-ICML_5-0">5,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-ICML_5-1">5,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.icomos.org/studies/canals.pdf">The International Canal Monuments List</a>» (PDF), 2000. [Consulta: 3 novembre 2009].</span></span> </li> <li id="cite_note-Norsdrom-6"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Norsdrom_6-0">↑</a></span> <span class="reference-text"> <span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFNorsdrom2000"><span style="font-variant: small-caps;">Norsdrom</span>, Karl F. «The developed coastal landscape: temporal and spatial characteristics». A: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://assets.cambridge.org/97805215/45761/excerpt/9780521545761_excerpt.pdf"><i>Beaches and Dunes of Developed Coasts</i></a> (en anglès), 2000 (Cambridge University Press). <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780521545761" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780521545761">ISBN 9780521545761</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Beaches+and+Dunes+of+Developed+Coasts&rft.atitle=The+developed+coastal+landscape%3A+temporal%0A+and+spatial+characteristics&rft.aulast=Norsdrom&rft.aufirst=Karl+F.&rft.date=2000&rft.series=Cambridge+University+Press&rft.isbn=9780521545761&rft_id=http%3A%2F%2Fassets.cambridge.org%2F97805215%2F45761%2Fexcerpt%2F9780521545761_excerpt.pdf"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-7"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-7">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.nps.gov/archive/lowe/loweweb/Lowell%20History/prologue.htm">Lowell National Historical Park - Lowell History Prologue</a>». [Consulta: 8 octubre 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-Edwards-8"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Edwards_8-0">↑</a></span> <span class="reference-text"> <span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFEdwards-May2002"><span style="font-variant: small-caps;">Edwards-May</span>, David. Euromapping. <i>European Waterways - map and concise directory</i> (en anglès), 2002.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=European+Waterways+-+map+and+concise+directory&rft.aulast=Edwards-May&rft.aufirst=David&rft.date=2002"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-Hadfield-9"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Hadfield_9-0">↑</a></span> <span class="reference-text"> <span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFHadfield1986"><a href="/w/index.php?title=Charles_Hadfield&action=edit&redlink=1" class="new" title="Charles Hadfield (encara no existeix)"><span style="font-variant: small-caps;">Hadfield</span>, Charles</a>. David and Charles. <i>World Canals: Inland Navigation Past and Present</i> (en anglès), 1986. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-7153-8555-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-7153-8555-0">ISBN 0-7153-8555-0</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=World+Canals%3A+Inland+Navigation+Past+and+Present&rft.aulast=Hadfield&rft.aufirst=Charles&rft.date=1986&rft.isbn=0-7153-8555-0"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-McCullough-10"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-McCullough_10-0">↑</a></span> <span class="reference-text"> <span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFMcCullough1977"><span style="font-variant: small-caps;">McCullough</span>, David. Simon & Schuster. <i>The Path Between the Seas: The Creation of the Panama Canal, 1870-1914</i>, 1977. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-671-22563-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-671-22563-4">ISBN 0-671-22563-4</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Path+Between+the+Seas%3A+The+Creation+of+the+Panama+Canal%2C+1870-1914&rft.aulast=McCullough&rft.aufirst=David&rft.date=1977&rft.place=Nova+York&rft.isbn=0-671-22563-4"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-11"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-11">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20100811192055/http://www.atlas.com.eg/scg.html">Guia del Canal de Suez</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.atlas.com.eg/scg.html">original</a> el 2010-08-11. [Consulta: 16 agost 2009].</span></span> </li> <li id="cite_note-12"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-12">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.cemt.org/resol/waterway/wat922e.pdf">PDF</a>».</span></span> </li> <li id="cite_note-JDB-13"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-JDB_13-0">↑</a></span> <span class="reference-text">Jean-Denis Bergasse <i>Le Canal du Midi</i> Cessenon: J-D Bergasse 1982-1984.</span> </li> <li id="cite_note-14"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-14">↑</a></span> <span class="reference-text">Werner, Walter: "The largest ship trackway in ancient times: the Diolkos of the Isthmus of Corinth, Greece, and early attempts to build a canal", <i>The International Journal of Nautical Archaeology</i>, Vol. 26, No. 2 (1997), p. 98–119</span> </li> <li id="cite_note-Uhlemann-15"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Uhlemann_15-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">Hans-Joachim Uhlemann. <i>Canal Lifts and Inclines of the World</i>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Canal+Lifts+and+Inclines+of+the+World&rft.au=Hans-Joachim+Uhlemann"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-kamplan1-16"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-kamplan1_16-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20060425185503/http://www.katrust.org/museum_heritage_planning_001.htm">The Kennet and Avon Museum, Devizes</a>». <i>Kennet and Avon Canal Trust</i>. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.katrust.org/museum_heritage_planning_001.htm">original</a> el 2006-04-25. [Consulta: 20 agost 2006].</span></span> </li> <li id="cite_note-17"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-17">↑</a></span> <span class="reference-text">R Nisbet Bain, <i>Scandinavia: A Political History of Denmark, Norway and Sweden from 1513 to 1900</i>, p. 432. University Press, Cambridge, 1905</span> </li> <li id="cite_note-18"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-18">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.grandslacs-voiemaritime.com/fr/seaway50/index.html">50<sup>e</sup> anniversaire</a><sup class="noprint Inline-Template"><span title="" style="white-space: nowrap;"><i>[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>]</i></span></sup></span> </li> <li id="cite_note-19"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-19">↑</a></span> <span class="reference-text">nostre mar - Riu Uruguai és apte per a les barcasses. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.nuestromar.com/noticias/transporte_maritimo_y_fluvial082006_rio_uruguay_esta_apto_para_las_barcazas">Nuestra mar - Riu Uruguai és apte per a les barcasses</a></span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Canal_navegable&action=edit&section=31" title="Modifica la secció: Bibliografia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="refbegin" style="margin-left:1.5em;"> <ul><li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFCalvert1963"><span style="font-variant: small-caps;">Calvert</span>, Roger. <i>Inland Waterways of Europe</i>.  George Allen and Unwin, 1963.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Inland+Waterways+of+Europe&rft.aulast=Calvert&rft.aufirst=Roger&rft.date=1963&rft.pub=George+Allen+and+Unwin"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFEdwards-May2002"><span style="font-variant: small-caps;">Edwards-May</span>, David. <i>European Waterways - map and concise directory</i>.  Euromapping, 2002.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=European+Waterways+-+map+and+concise+directory&rft.aulast=Edwards-May&rft.aufirst=David&rft.date=2002&rft.pub=Euromapping"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFHadfield1986"><a href="/w/index.php?title=Charles_Hadfield&action=edit&redlink=1" class="new" title="Charles Hadfield (encara no existeix)"><span style="font-variant: small-caps;">Hadfield</span>, Charles</a>. <i>World Canals: Inland Navigation Past and Present</i>.  David and Charles, 1986. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-7153-8555-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-7153-8555-0">ISBN 0-7153-8555-0</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=World+Canals%3A+Inland+Navigation+Past+and+Present&rft.aulast=Hadfield&rft.aufirst=Charles&rft.date=1986&rft.pub=David+and+Charles&rft.isbn=0-7153-8555-0"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFNeedham1971"><span style="font-variant: small-caps;">Needham</span>, J. <i>Science and Civilisation in China</i>.  C.U.P. Cambridge, 1971.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Science+and+Civilisation+in+China&rft.aulast=Needham&rft.aufirst=J&rft.date=1971&rft.pub=C.U.P.+Cambridge"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFRodda2004"><span style="font-variant: small-caps;">Rodda</span>, J. C.. <i>The Basis of Civilization - Water Science?</i>.  International Association of Hydrological Sciences, 2004.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Basis+of+Civilization+-+Water+Science%3F&rft.aulast=Rodda&rft.aufirst=J.+C.&rft.date=2004&rft.pub=International+Association+of+Hydrological+Sciences"><span style="display: none;"> </span></span></li></ul> </div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs"><span id="Enlla.C3.A7os_externs"></span>Enllaços externs</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Canal_navegable&action=edit&section=32" title="Modifica la secció: Enllaços externs"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33663753">.mw-parser-output .side-box{margin:4px 0;box-sizing:border-box;border:1px solid #aaa;font-size:88%;line-height:1.25em;background-color:#f9f9f9;display:flow-root}.mw-parser-output .side-box-abovebelow,.mw-parser-output .side-box-text{padding:0.25em 0.9em}.mw-parser-output .side-box-image{padding:2px 0 2px 0.9em;text-align:center}.mw-parser-output .side-box-imageright{padding:2px 0.9em 2px 0;text-align:center}@media(min-width:500px){.mw-parser-output .side-box-flex{display:flex;align-items:center}.mw-parser-output .side-box-text{flex:1;min-width:0}}@media(min-width:720px){.mw-parser-output .side-box{width:238px}.mw-parser-output .side-box-right{clear:right;float:right;margin-left:1em}.mw-parser-output .side-box-left{margin-right:1em}.mw-parser-output .side-box-center{clear:both;margin:auto}}</style><div class="side-box metadata side-box-right plainlinks"> <div class="side-box-flex"> <div class="side-box-image"><span typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/30px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="30" height="40" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/45px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/59px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></span></span></div> <div class="side-box-text plainlist">A <span class="plainlinks"><a class="external text" href="https://commons.wikimedia.org/wiki/P%C3%A0gina_principal?uselang=ca">Wikimedia Commons</a></span> hi ha contingut multimèdia relatiu a: <i><b><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Canals" class="extiw" title="commons:Category:Canals">Canal navegable</a></b></i></div></div> </div> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.waterscape.com/">British Waterways' leisure website</a>: guia dels canals, rius i llacs de Gran Bretanya <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33711417">.mw-parser-output .languageicon{font-size:0.95em;color:#555;background-color:inherit}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}</style><span class="languageicon" title="En anglès">(anglès)</span></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.vnf.fr/">Vies navegables de França</a> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En francès">(francès)</span></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.usbr.gov/tsc/techreferences/mands/wmm/index.htm">Mesurament del flux del canal mitjançat un sensor</a> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En anglès">(anglès)</span></li></ul> <p><br /> </p> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://d-nb.info/gnd/4136206-8">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=ph136648&CON_LNG=ENG">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Canal_navegable&oldid=32762754">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Canal_navegable&oldid=32762754</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categories</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Navegaci%C3%B3" title="Categoria:Navegació">Navegació</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Canals" title="Categoria:Canals">Canals</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Transport_fluvial" title="Categoria:Transport fluvial">Transport fluvial</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_enlla%C3%A7os_externs_no_actius" title="Categoria:Articles amb enllaços externs no actius">Articles amb enllaços externs no actius</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:1.000_articles_fonamentals" title="Categoria:1.000 articles fonamentals">1.000 articles fonamentals</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Cultura_i_oci_(Els_1000_de_META)" title="Categoria:Cultura i oci (Els 1000 de META)">Cultura i oci (Els 1000 de META)</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 9 des 2023 a les 07:52.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Canal_navegable&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-f69cdc8f6-dtnhv","wgBackendResponseTime":184,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"0.410","walltime":"0.745","ppvisitednodes":{"value":6833,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":39717,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":11582,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":12,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":1,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":0,"limit":20},"unstrip-size":{"value":29201,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":1,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 377.821 1 -total"," 32.21% 121.715 1 Plantilla:Referències"," 14.75% 55.746 1 Plantilla:Commonscat"," 13.48% 50.942 6 Plantilla:Ref-web"," 13.14% 49.642 1 Plantilla:Sister"," 12.63% 47.720 1 Plantilla:Caixa_lateral"," 10.40% 39.296 1 Plantilla:Article_principal"," 10.34% 39.053 7 Plantilla:Ref-llibre"," 9.61% 36.326 5 Plantilla:Citar_ref"," 8.12% 30.695 5 Plantilla:Citar_llibre"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.077","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":2200799,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.codfw.main-5fd85dd77d-gbbqh","timestamp":"20241114083531","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Canal navegable","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Canal_navegable","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q949819","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q949819","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2007-10-08T11:38:17Z","dateModified":"2023-12-09T06:52:06Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/9\/98\/Paris_canal_saint-martin_ecluse01.jpg"}</script> </body> </html>