CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Estudi de la història de l'art - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"95ad948e-a731-4bda-806e-b16a21487f9a","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Estudi_de_la_història_de_l'art","wgTitle":"Estudi de la història de l'art","wgCurRevisionId":34185353,"wgRevisionId":34185353,"wgArticleId":1877905,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","Articles amb enllaços externs no actius","Control d'autoritats","Pàgines amb traduccions sense revisar","Teoria de l'art","Teòrics de l'art","Història de l'art"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Estudi_de_la_història_de_l'art","wgRelevantArticleId":1877905,"wgIsProbablyEditable":true, "wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":100000,"wgRelatedArticlesCompat":[],"wgCentralAuthMobileDomain":false,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q50637","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false, "wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher", "ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.4"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/David_Teniers_d._J._008.jpg/1200px-David_Teniers_d._J._008.jpg"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="894"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/David_Teniers_d._J._008.jpg/800px-David_Teniers_d._J._008.jpg"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="596"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/David_Teniers_d._J._008.jpg/640px-David_Teniers_d._J._008.jpg"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="477"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Estudi de la història de l'art - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Estudi_de_la_història_de_l_art rootpage-Estudi_de_la_història_de_l_art skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Estudi+de+la+hist%C3%B2ria+de+l%27art" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Estudi+de+la+hist%C3%B2ria+de+l%27art" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Estudi+de+la+hist%C3%B2ria+de+l%27art" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Estudi+de+la+hist%C3%B2ria+de+l%27art" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Història_de_l'art_enfront_de_crítica_d'art_i_teoria_de_l'art" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Història_de_l'art_enfront_de_crítica_d'art_i_teoria_de_l'art"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Història de l'art enfront de crítica d'art i teoria de l'art</span> </div> </a> <ul id="toc-Història_de_l'art_enfront_de_crítica_d'art_i_teoria_de_l'art-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Disciplina_acadèmica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Disciplina_acadèmica"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>Disciplina acadèmica</span> </div> </a> <ul id="toc-Disciplina_acadèmica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Metodologies" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Metodologies"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Metodologies</span> </div> </a> <ul id="toc-Metodologies-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-L'especialització_en_l'estudi_de_la_història_de_l'art" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#L'especialització_en_l'estudi_de_la_història_de_l'art"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>L'especialització en l'estudi de la història de l'art</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-L'especialització_en_l'estudi_de_la_història_de_l'art-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció L'especialització en l'estudi de la història de l'art</span> </button> <ul id="toc-L'especialització_en_l'estudi_de_la_història_de_l'art-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Divisions_per_període" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Divisions_per_període"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.1</span> <span>Divisions per període</span> </div> </a> <ul id="toc-Divisions_per_període-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-L'estudi_de_la_història_de_l'art_no_occidental_i_de_l'art_primitiu" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#L'estudi_de_la_història_de_l'art_no_occidental_i_de_l'art_primitiu"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.2</span> <span>L'estudi de la història de l'art no occidental i de l'art primitiu</span> </div> </a> <ul id="toc-L'estudi_de_la_història_de_l'art_no_occidental_i_de_l'art_primitiu-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Art_i_artefacte" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Art_i_artefacte"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.3</span> <span>Art i artefacte</span> </div> </a> <ul id="toc-Art_i_artefacte-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Estudis_sobre_les_fonts_de_literatura_artística" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Estudis_sobre_les_fonts_de_literatura_artística"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Estudis sobre les fonts de literatura artística</span> </div> </a> <ul id="toc-Estudis_sobre_les_fonts_de_literatura_artística-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Desenvolupament_històric:_història_de_la_Història_de_l'Art" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Desenvolupament_històric:_història_de_la_Història_de_l'Art"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>Desenvolupament històric: història de la Història de l'Art</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Desenvolupament_històric:_història_de_la_Història_de_l'Art-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Desenvolupament històric: història de la Història de l'Art</span> </button> <ul id="toc-Desenvolupament_històric:_història_de_la_Història_de_l'Art-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-El_món_antic" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#El_món_antic"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.1</span> <span>El món antic</span> </div> </a> <ul id="toc-El_món_antic-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-El_món_medieval" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#El_món_medieval"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.2</span> <span>El món medieval</span> </div> </a> <ul id="toc-El_món_medieval-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vasari_i_el_començament_de_l'estudi_modern_de_la_història_de_l'art" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Vasari_i_el_començament_de_l'estudi_modern_de_la_història_de_l'art"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.3</span> <span>Vasari i el començament de l'estudi modern de la història de l'art</span> </div> </a> <ul id="toc-Vasari_i_el_començament_de_l'estudi_modern_de_la_història_de_l'art-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Tractats_artístics_i_històries_de_l'art_al_segle_XVII" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Tractats_artístics_i_històries_de_l'art_al_segle_XVII"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.4</span> <span>Tractats artístics i històries de l'art al segle XVII</span> </div> </a> <ul id="toc-Tractats_artístics_i_històries_de_l'art_al_segle_XVII-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_història_de_l'art_a_la_Il·lustració" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_història_de_l'art_a_la_Il·lustració"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.5</span> <span>La història de l'art a la Il·lustració</span> </div> </a> <ul id="toc-La_història_de_l'art_a_la_Il·lustració-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Winckelmann_i_la_crítica_d'art" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Winckelmann_i_la_crítica_d'art"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.6</span> <span>Winckelmann i la crítica d'art</span> </div> </a> <ul id="toc-Winckelmann_i_la_crítica_d'art-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Jacob_Burckhardt" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Jacob_Burckhardt"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.7</span> <span>Jacob Burckhardt</span> </div> </a> <ul id="toc-Jacob_Burckhardt-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Romanticisme_i_idealisme_alemany" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Romanticisme_i_idealisme_alemany"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.8</span> <span>Romanticisme i idealisme alemany</span> </div> </a> <ul id="toc-Romanticisme_i_idealisme_alemany-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Rumohr_i_l'Escola_berlinesa" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Rumohr_i_l'Escola_berlinesa"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.9</span> <span>Rumohr i l'Escola berlinesa</span> </div> </a> <ul id="toc-Rumohr_i_l'Escola_berlinesa-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Ruskin" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Ruskin"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.10</span> <span>Ruskin</span> </div> </a> <ul id="toc-Ruskin-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Els_arqueòlegs_del_segle_XIX:_l'època_de_l'imperialisme" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Els_arqueòlegs_del_segle_XIX:_l'època_de_l'imperialisme"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.11</span> <span>Els arqueòlegs del segle XIX: l'època de l'imperialisme</span> </div> </a> <ul id="toc-Els_arqueòlegs_del_segle_XIX:_l'època_de_l'imperialisme-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Wölfflin_i_l'anàlisi_estilística" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Wölfflin_i_l'anàlisi_estilística"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.12</span> <span>Wölfflin i l'anàlisi estilística</span> </div> </a> <ul id="toc-Wölfflin_i_l'anàlisi_estilística-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Thausing,_Riegl,_Wickhoff_i_l'Escola_de_Viena" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Thausing,_Riegl,_Wickhoff_i_l'Escola_de_Viena"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.13</span> <span>Thausing, Riegl, Wickhoff i l'Escola de Viena</span> </div> </a> <ul id="toc-Thausing,_Riegl,_Wickhoff_i_l'Escola_de_Viena-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Segona_Escola_de_Viena" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Segona_Escola_de_Viena"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.13.1</span> <span>Segona Escola de Viena</span> </div> </a> <ul id="toc-Segona_Escola_de_Viena-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Warburg,_Panofsky_i_la_iconologia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Warburg,_Panofsky_i_la_iconologia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.14</span> <span>Warburg, Panofsky i la iconologia</span> </div> </a> <ul id="toc-Warburg,_Panofsky_i_la_iconologia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Freud_i_la_psicoanàlisi" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Freud_i_la_psicoanàlisi"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.15</span> <span>Freud i la psicoanàlisi</span> </div> </a> <ul id="toc-Freud_i_la_psicoanàlisi-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Jung_i_els_arquetips" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Jung_i_els_arquetips"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.15.1</span> <span>Jung i els arquetips</span> </div> </a> <ul id="toc-Jung_i_els_arquetips-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Pollock_i_Lacan" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Pollock_i_Lacan"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.15.2</span> <span>Pollock i Lacan</span> </div> </a> <ul id="toc-Pollock_i_Lacan-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Marx_i_la_ideologia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Marx_i_la_ideologia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.16</span> <span>Marx i la ideologia</span> </div> </a> <ul id="toc-Marx_i_la_ideologia-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Greenberg" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Greenberg"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.16.1</span> <span>Greenberg</span> </div> </a> <ul id="toc-Greenberg-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Schapiro,_Hauser_i_Clark" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Schapiro,_Hauser_i_Clark"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.16.2</span> <span>Schapiro, Hauser i Clark</span> </div> </a> <ul id="toc-Schapiro,_Hauser_i_Clark-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Antal" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Antal"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.16.3</span> <span>Antal</span> </div> </a> <ul id="toc-Antal-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Francastel_i_l'Escola_dels_Annales" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Francastel_i_l'Escola_dels_Annales"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.16.4</span> <span>Francastel i l'Escola dels Annales</span> </div> </a> <ul id="toc-Francastel_i_l'Escola_dels_Annales-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Argan_i_la_«mort_de_l'art»" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Argan_i_la_«mort_de_l'art»"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.16.5</span> <span>Argan i la «mort de l'art»</span> </div> </a> <ul id="toc-Argan_i_la_«mort_de_l'art»-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Nochlin_i_el_feminisme" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Nochlin_i_el_feminisme"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.17</span> <span>Nochlin i el feminisme</span> </div> </a> <ul id="toc-Nochlin_i_el_feminisme-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Barthes_i_la_semiòtica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Barthes_i_la_semiòtica"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.18</span> <span>Barthes i la semiòtica</span> </div> </a> <ul id="toc-Barthes_i_la_semiòtica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Organització_professional" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Organització_professional"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7</span> <span>Organització professional</span> </div> </a> <ul id="toc-Organització_professional-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Estudis_d'història_de_l'art_en_la_França_contemporània" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Estudis_d'història_de_l'art_en_la_França_contemporània"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8</span> <span>Estudis d'història de l'art en la França contemporània</span> </div> </a> <ul id="toc-Estudis_d'història_de_l'art_en_la_França_contemporània-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Estudis_d'història_de_l'art_a_la_Itàlia_contemporània" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Estudis_d'història_de_l'art_a_la_Itàlia_contemporània"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9</span> <span>Estudis d'història de l'art a la Itàlia contemporània</span> </div> </a> <ul id="toc-Estudis_d'història_de_l'art_a_la_Itàlia_contemporània-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Estudis_d’història_de_l'art_a_Espanya" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Estudis_d’història_de_l'art_a_Espanya"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10</span> <span>Estudis d’història de l'art a Espanya</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Estudis_d’història_de_l'art_a_Espanya-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Estudis d’història de l'art a Espanya</span> </button> <ul id="toc-Estudis_d’història_de_l'art_a_Espanya-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Entre_les_revistes_dedicades_a_la_Història_de_l'Art_poden_destacar" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Entre_les_revistes_dedicades_a_la_Història_de_l'Art_poden_destacar"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10.1</span> <span>Entre les revistes dedicades a la Història de l'Art poden destacar</span> </div> </a> <ul id="toc-Entre_les_revistes_dedicades_a_la_Història_de_l'Art_poden_destacar-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Revistes_especialitzades_en_arquitectura" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Revistes_especialitzades_en_arquitectura"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10.2</span> <span>Revistes especialitzades en arquitectura</span> </div> </a> <ul id="toc-Revistes_especialitzades_en_arquitectura-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Revistes_especialitzades_en_arts_plàstiques" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Revistes_especialitzades_en_arts_plàstiques"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10.3</span> <span>Revistes especialitzades en arts plàstiques</span> </div> </a> <ul id="toc-Revistes_especialitzades_en_arts_plàstiques-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">11</span> <span>Vegeu també</span> </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">12</span> <span>Referències</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Referències-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Referències</span> </button> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Bibliogràfiques" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliogràfiques"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">12.1</span> <span>Bibliogràfiques</span> </div> </a> <ul id="toc-Bibliogràfiques-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">13</span> <span>Enllaços externs</span> </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Estudi de la història de l'art</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 61 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-61" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">61 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-af mw-list-item"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Kunsgeskiedenis" title="Kunsgeskiedenis - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Kunsgeskiedenis" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target"><span>Afrikaans</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-als mw-list-item"><a href="https://als.wikipedia.org/wiki/Kunstgeschichte" title="Kunstgeschichte - alemany suís" lang="gsw" hreflang="gsw" data-title="Kunstgeschichte" data-language-autonym="Alemannisch" data-language-local-name="alemany suís" class="interlanguage-link-target"><span>Alemannisch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%AF%D8%B1%D8%A7%D8%B3%D8%A9_%D8%AA%D8%A7%D8%B1%D9%8A%D8%AE_%D8%A7%D9%84%D9%81%D9%86" title="دراسة تاريخ الفن - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="دراسة تاريخ الفن" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target"><span>العربية</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Estudiu_de_la_historia_del_arte" title="Estudiu de la historia del arte - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Estudiu de la historia del arte" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target"><span>Asturianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/S%C9%99n%C9%99t%C5%9F%C3%BCnasl%C4%B1q" title="Sənətşünaslıq - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Sənətşünaslıq" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target"><span>Azərbaycanca</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ba mw-list-item"><a href="https://ba.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D3%99%D0%BD%D2%93%D3%99%D1%82_%D1%84%D3%99%D0%BD%D0%B5" title="Сәнғәт фәне - baixkir" lang="ba" hreflang="ba" data-title="Сәнғәт фәне" data-language-autonym="Башҡортса" data-language-local-name="baixkir" class="interlanguage-link-target"><span>Башҡортса</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%9C%D0%B0%D1%81%D1%82%D0%B0%D1%86%D1%82%D0%B2%D0%B0%D0%B7%D0%BD%D0%B0%D1%9E%D1%81%D1%82%D0%B2%D0%B0" title="Мастацтвазнаўства - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Мастацтвазнаўства" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%98%D0%B7%D0%BA%D1%83%D1%81%D1%82%D0%B2%D0%BE%D0%B7%D0%BD%D0%B0%D0%BD%D0%B8%D0%B5" title="Изкуствознание - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Изкуствознание" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target"><span>Български</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bh mw-list-item"><a href="https://bh.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%95%E0%A4%B2%E0%A4%BE_%E0%A4%95%E0%A5%87_%E0%A4%87%E0%A4%A4%E0%A4%BF%E0%A4%B9%E0%A4%BE%E0%A4%B8_(%E0%A4%8F%E0%A4%95%E0%A5%87%E0%A4%A1%E0%A4%AE%E0%A4%BF%E0%A4%95_%E0%A4%AC%E0%A4%BF%E0%A4%B8%E0%A4%AF)" title="कला के इतिहास (एकेडमिक बिसय) - Bhojpuri" lang="bh" hreflang="bh" data-title="कला के इतिहास (एकेडमिक बिसय)" data-language-autonym="भोजपुरी" data-language-local-name="Bhojpuri" class="interlanguage-link-target"><span>भोजपुरी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bn badge-Q70893996 mw-list-item" title=""><a href="https://bn.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%B6%E0%A6%BF%E0%A6%B2%E0%A7%8D%E0%A6%AA%E0%A7%87%E0%A6%B0_%E0%A6%87%E0%A6%A4%E0%A6%BF%E0%A6%B9%E0%A6%BE%E0%A6%B8" title="শিল্পের ইতিহাস - bengalí" lang="bn" hreflang="bn" data-title="শিল্পের ইতিহাস" data-language-autonym="বাংলা" data-language-local-name="bengalí" class="interlanguage-link-target"><span>বাংলা</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ckb mw-list-item"><a href="https://ckb.wikipedia.org/wiki/%D8%AE%D9%88%DB%8E%D9%86%D8%AF%D9%86%DB%8C_%D9%85%DB%8E%DA%98%D9%88%D9%88%DB%8C_%DA%BE%D9%88%D9%86%DB%95%D8%B1" title="خوێندنی مێژووی ھونەر - kurd central" lang="ckb" hreflang="ckb" data-title="خوێندنی مێژووی ھونەر" data-language-autonym="کوردی" data-language-local-name="kurd central" class="interlanguage-link-target"><span>کوردی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/D%C4%9Bjiny_um%C4%9Bn%C3%AD_(obor)" title="Dějiny umění (obor) - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Dějiny umění (obor)" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target"><span>Čeština</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cv mw-list-item"><a href="https://cv.wikipedia.org/wiki/%D3%B2%D0%BD%D0%B5%D1%80_%D0%BF%C4%95%D0%BB%C4%95%D0%B2%C4%95" title="Ӳнер пĕлĕвĕ - txuvaix" lang="cv" hreflang="cv" data-title="Ӳнер пĕлĕвĕ" data-language-autonym="Чӑвашла" data-language-local-name="txuvaix" class="interlanguage-link-target"><span>Чӑвашла</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/Hanes_celf" title="Hanes celf - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="Hanes celf" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target"><span>Cymraeg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Kunsthistorie" title="Kunsthistorie - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Kunsthistorie" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target"><span>Dansk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Kunstgeschichte" title="Kunstgeschichte - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Kunstgeschichte" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Deutsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Art_history" title="Art history - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Art history" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Bildartohistorio" title="Bildartohistorio - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Bildartohistorio" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target"><span>Esperanto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Estudio_de_la_historia_del_arte" title="Estudio de la historia del arte - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Estudio de la historia del arte" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Kunstiajalugu" title="Kunstiajalugu - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Kunstiajalugu" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target"><span>Eesti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Artearen_historiaren_ikerketa" title="Artearen historiaren ikerketa - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Artearen historiaren ikerketa" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target"><span>Euskara</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D9%85%D8%B7%D8%A7%D9%84%D8%B9%D8%A7%D8%AA_%D8%AA%D8%A7%D8%B1%DB%8C%D8%AE_%D9%87%D9%86%D8%B1" title="مطالعات تاریخ هنر - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="مطالعات تاریخ هنر" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target"><span>فارسی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Taidehistoria_(yliopistollinen_oppiaine)" title="Taidehistoria (yliopistollinen oppiaine) - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Taidehistoria (yliopistollinen oppiaine)" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target"><span>Suomi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Histoire_de_l%27art" title="Histoire de l'art - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Histoire de l'art" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target"><span>Français</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-frp mw-list-item"><a href="https://frp.wikipedia.org/wiki/Histou%C3%A8re_de_l%E2%80%99%C3%A2rt" title="Histouère de l’ârt - Arpitan" lang="frp" hreflang="frp" data-title="Histouère de l’ârt" data-language-autonym="Arpetan" data-language-local-name="Arpitan" class="interlanguage-link-target"><span>Arpetan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%AA%D7%95%D7%9C%D7%93%D7%95%D7%AA_%D7%94%D7%90%D7%9E%D7%A0%D7%95%D7%AA" title="תולדות האמנות - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="תולדות האמנות" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target"><span>עברית</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/M%C5%B1v%C3%A9szett%C3%B6rt%C3%A9net" title="Művészettörténet - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Művészettörténet" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target"><span>Magyar</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D4%B1%D6%80%D5%BE%D5%A5%D5%BD%D5%BF%D5%A1%D5%A3%D5%AB%D5%BF%D5%B8%D6%82%D5%A9%D5%B5%D5%B8%D6%82%D5%B6" title="Արվեստագիտություն - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Արվեստագիտություն" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target"><span>Հայերեն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Sejarah_seni" title="Sejarah seni - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Sejarah seni" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Indonesia</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-is mw-list-item"><a href="https://is.wikipedia.org/wiki/Listfr%C3%A6%C3%B0i" title="Listfræði - islandès" lang="is" hreflang="is" data-title="Listfræði" data-language-autonym="Íslenska" data-language-local-name="islandès" class="interlanguage-link-target"><span>Íslenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E7%BE%8E%E8%A1%93%E5%8F%B2" title="美術史 - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="美術史" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target"><span>日本語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%AE%E1%83%94%E1%83%9A%E1%83%9D%E1%83%95%E1%83%9C%E1%83%94%E1%83%91%E1%83%90%E1%83%97%E1%83%9B%E1%83%AA%E1%83%9D%E1%83%93%E1%83%9C%E1%83%94%E1%83%9D%E1%83%91%E1%83%90" title="ხელოვნებათმცოდნეობა - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="ხელოვნებათმცოდნეობა" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target"><span>ქართული</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kk mw-list-item"><a href="https://kk.wikipedia.org/wiki/%D3%A8%D0%BD%D0%B5%D1%80_%D1%82%D0%B0%D1%80%D0%B8%D1%85%D1%8B" title="Өнер тарихы - kazakh" lang="kk" hreflang="kk" data-title="Өнер тарихы" data-language-autonym="Қазақша" data-language-local-name="kazakh" class="interlanguage-link-target"><span>Қазақша</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EB%AF%B8%EC%88%A0%EC%82%AC" title="미술사 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="미술사" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target"><span>한국어</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kw mw-list-item"><a href="https://kw.wikipedia.org/wiki/Istori_Art" title="Istori Art - còrnic" lang="kw" hreflang="kw" data-title="Istori Art" data-language-autonym="Kernowek" data-language-local-name="còrnic" class="interlanguage-link-target"><span>Kernowek</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ky mw-list-item"><a href="https://ky.wikipedia.org/wiki/%D0%98%D1%81%D0%BA%D1%83%D1%81%D1%81%D1%82%D0%B2%D0%BE_%D1%82%D0%B0%D0%B0%D0%BD%D1%83%D1%83" title="Искусство таануу - kirguís" lang="ky" hreflang="ky" data-title="Искусство таануу" data-language-autonym="Кыргызча" data-language-local-name="kirguís" class="interlanguage-link-target"><span>Кыргызча</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/Menotyra" title="Menotyra - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Menotyra" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target"><span>Lietuvių</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk mw-list-item"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%98%D1%81%D1%82%D0%BE%D1%80%D0%B8%D1%98%D0%B0_%D0%BD%D0%B0_%D1%83%D0%BC%D0%B5%D1%82%D0%BD%D0%BE%D1%81%D1%82%D0%B0" title="Историја на уметноста - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Историја на уметноста" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target"><span>Македонски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds-nl mw-list-item"><a href="https://nds-nl.wikipedia.org/wiki/Kunstgeschiednis" title="Kunstgeschiednis - baix saxó" lang="nds-NL" hreflang="nds-NL" data-title="Kunstgeschiednis" data-language-autonym="Nedersaksies" data-language-local-name="baix saxó" class="interlanguage-link-target"><span>Nedersaksies</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl badge-Q70894304 mw-list-item" title=""><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Kunstwetenschappen" title="Kunstwetenschappen - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Kunstwetenschappen" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Nederlands</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Kunsthistorie" title="Kunsthistorie - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Kunsthistorie" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk nynorsk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Kunsthistorie" title="Kunsthistorie - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Kunsthistorie" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk bokmål</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pa mw-list-item"><a href="https://pa.wikipedia.org/wiki/%E0%A8%95%E0%A8%B2%E0%A8%BE_%E0%A8%87%E0%A8%A4%E0%A8%BF%E0%A8%B9%E0%A8%BE%E0%A8%B8" title="ਕਲਾ ਇਤਿਹਾਸ - panjabi" lang="pa" hreflang="pa" data-title="ਕਲਾ ਇਤਿਹਾਸ" data-language-autonym="ਪੰਜਾਬੀ" data-language-local-name="panjabi" class="interlanguage-link-target"><span>ਪੰਜਾਬੀ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Historia_sztuki" title="Historia sztuki - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Historia sztuki" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target"><span>Polski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ps mw-list-item"><a href="https://ps.wikipedia.org/wiki/%D9%87%D9%86%D8%B1_%D8%AA%D8%A7%D8%B1%D9%8A%D8%AE_%DA%85%DB%90%DA%93%D9%86%DB%90" title="هنر تاريخ څېړنې - paixtu" lang="ps" hreflang="ps" data-title="هنر تاريخ څېړنې" data-language-autonym="پښتو" data-language-local-name="paixtu" class="interlanguage-link-target"><span>پښتو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B3ria_da_arte_(disciplina)" title="História da arte (disciplina) - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="História da arte (disciplina)" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target"><span>Português</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%98%D1%81%D0%BA%D1%83%D1%81%D1%81%D1%82%D0%B2%D0%BE%D0%B2%D0%B5%D0%B4%D0%B5%D0%BD%D0%B8%D0%B5" title="Искусствоведение - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Искусствоведение" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target"><span>Русский</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rue mw-list-item"><a href="https://rue.wikipedia.org/wiki/%D0%A3%D0%BC%D1%A3%D0%BB%D1%81%D1%82%D0%B2%D0%BE%D0%B7%D0%BD%D0%B0%D0%BD%D1%8F" title="Умѣлствознаня - Rusyn" lang="rue" hreflang="rue" data-title="Умѣлствознаня" data-language-autonym="Русиньскый" data-language-local-name="Rusyn" class="interlanguage-link-target"><span>Русиньскый</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-si mw-list-item"><a href="https://si.wikipedia.org/wiki/%E0%B6%9A%E0%B6%BD%E0%B7%8F_%E0%B6%89%E0%B6%AD%E0%B7%92%E0%B7%84%E0%B7%8F%E0%B7%83%E0%B6%BA" title="කලා ඉතිහාසය - singalès" lang="si" hreflang="si" data-title="කලා ඉතිහාසය" data-language-autonym="සිංහල" data-language-local-name="singalès" class="interlanguage-link-target"><span>සිංහල</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Umetnostna_zgodovina" title="Umetnostna zgodovina - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Umetnostna zgodovina" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenščina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr badge-Q70893996 mw-list-item" title=""><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/Istoriografija_umetnosti" title="Istoriografija umetnosti - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Istoriografija umetnosti" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target"><span>Српски / srpski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Konstvetenskap" title="Konstvetenskap - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Konstvetenskap" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target"><span>Svenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B8%9B%E0%B8%A3%E0%B8%B0%E0%B8%A7%E0%B8%B1%E0%B8%95%E0%B8%B4%E0%B8%A8%E0%B8%B2%E0%B8%AA%E0%B8%95%E0%B8%A3%E0%B9%8C%E0%B8%A8%E0%B8%B4%E0%B8%A5%E0%B8%9B%E0%B9%8C%E0%B8%A7%E0%B8%B4%E0%B8%97%E0%B8%A2%E0%B8%B2" title="ประวัติศาสตร์ศิลป์วิทยา - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="ประวัติศาสตร์ศิลป์วิทยา" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target"><span>ไทย</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tl mw-list-item"><a href="https://tl.wikipedia.org/wiki/Kasaysayang_pansining" title="Kasaysayang pansining - tagal" lang="tl" hreflang="tl" data-title="Kasaysayang pansining" data-language-autonym="Tagalog" data-language-local-name="tagal" class="interlanguage-link-target"><span>Tagalog</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/Sanat_tarihi_(bilim)" title="Sanat tarihi (bilim) - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Sanat tarihi (bilim)" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target"><span>Türkçe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%9C%D0%B8%D1%81%D1%82%D0%B5%D1%86%D1%82%D0%B2%D0%BE%D0%B7%D0%BD%D0%B0%D0%B2%D1%81%D1%82%D0%B2%D0%BE" title="Мистецтвознавство - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Мистецтвознавство" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target"><span>Українська</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uz mw-list-item"><a href="https://uz.wikipedia.org/wiki/San%CA%BCatshunoslik" title="Sanʼatshunoslik - uzbek" lang="uz" hreflang="uz" data-title="Sanʼatshunoslik" data-language-autonym="Oʻzbekcha / ўзбекча" data-language-local-name="uzbek" class="interlanguage-link-target"><span>Oʻzbekcha / ўзбекча</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/L%E1%BB%8Bch_s%E1%BB%AD_h%E1%BB%8Dc_ngh%E1%BB%87_thu%E1%BA%ADt" title="Lịch sử học nghệ thuật - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Lịch sử học nghệ thuật" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target"><span>Tiếng Việt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vls mw-list-item"><a href="https://vls.wikipedia.org/wiki/Kunstgeschiedenisse" title="Kunstgeschiedenisse - flamenc occidental" lang="vls" hreflang="vls" data-title="Kunstgeschiedenisse" data-language-autonym="West-Vlams" data-language-local-name="flamenc occidental" class="interlanguage-link-target"><span>West-Vlams</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E7%BE%8E%E6%9C%AF%E5%8F%B2" title="美术史 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="美术史" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target"><span>中文</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E8%97%9D%E8%A1%93%E5%8F%B2" title="藝術史 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="藝術史" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target"><span>粵語</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q50637#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q"><span>Pàgines especials</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art&oldid=34185353" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art&id=34185353&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FEstudi_de_la_hist%25C3%25B2ria_de_l%2527art"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FEstudi_de_la_hist%25C3%25B2ria_de_l%2527art"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Estudi+de+la+hist%C3%B2ria+de+l%27art"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Art_history" hreflang="en"><span>Commons</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q50637" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><figure typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:David_Teniers_d._J._008.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/David_Teniers_d._J._008.jpg/350px-David_Teniers_d._J._008.jpg" decoding="async" width="350" height="261" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/David_Teniers_d._J._008.jpg/525px-David_Teniers_d._J._008.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/David_Teniers_d._J._008.jpg/700px-David_Teniers_d._J._008.jpg 2x" data-file-width="1508" data-file-height="1123" /></a><figcaption><a href="/wiki/David_Teniers_el_Jove" title="David Teniers el Jove">David Teniers el Jove</a>, <i>L'arxiduc</i> <i><a href="/wiki/Leopold_Guillem_d%27Habsburg" title="Leopold Guillem d'Habsburg">Leopold Guillem d'Habsburg</a></i>, en la seva galeria de pintures de <i><a href="/wiki/Brussel%C2%B7les" title="Brussel·les">Brussel·les</a></i>, 1651. L'estima de l'art va suscitar a partir del Renaixement un <a href="/wiki/Col%C2%B7leccionisme" title="Col·leccionisme">col·leccionisme</a>, que per primera vegada feia abstracció de la possible funció religiosa de les representacions (comprovi's com s'acumulen sense criteri temàtic obres religioses al costat de profanes) en benefici de la seva consideració com a dipòsits de valor econòmic (inversió que ja no depenia del valor material dels seus components, com en l'atresorament de joies i metalls preciosos incorporades a l'art sacre i fins i tot a les relíquies i els manuscrits dels monestirs medievals, sinó del preu de mercat) i sobretot de prestigi social. L'art s'utilitzava com a marca de distinció de l'aristocràcia i cases reials europees durant l'Antic Règim, i en els seus palaus és on els estudiosos de l'art havien d'anar a veure-ho i estudiar-ho; de manera similar a la forma en què tota mena d'erudits i científics visitaven els <i><a href="/wiki/Gabinet_de_curiositats" title="Gabinet de curiositats">Gabinets de Curiositats</a></i> o les <a href="/wiki/Biblioteca" title="Biblioteca">biblioteques</a>. Artistes prestigiosos com <a href="/wiki/Peter_Paul_Rubens" title="Peter Paul Rubens">Rubens</a> i <a href="/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez">Velázquez</a> van actuar com a eficaços agents comercials, imposant el seu propi gust i criteri, en el qual els seus patrons confiaven. L'exhibició permanent i pública de les col·leccions així acumulades, va haver d'esperar a les <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_burgesa" title="Revolució burgesa">revolucions burgeses</a>, a partir de les quals es van obrir les més importants <a href="/wiki/Pinacoteca" title="Pinacoteca">pinacoteques</a> (<a href="/wiki/Museu_del_Louvre" title="Museu del Louvre">Museu del Louvre</a> -1793-, <a href="/wiki/Museu_del_Prado" title="Museu del Prado">Museu del Prado</a> -1819-, <a href="/wiki/National_Gallery_de_Londres" title="National Gallery de Londres">National Gallery</a> -1824-). El <a href="/wiki/Museu_Brit%C3%A0nic" title="Museu Britànic">Museu Britànic</a> havia obert l'any 1759 amb un altre tipus de fons, que es van anar enriquint posteriorment; mentre que la <a href="/wiki/Galleria_degli_Uffizi" title="Galleria degli Uffizi">Galeria dels Uffizi</a> de Florència, que reunia la impressionant col·lecció dels <a href="/wiki/M%C3%A8dici" title="Mèdici">Mèdici</a>, ho va fer l'any 1765.</figcaption></figure> <figure typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Zoffani,_Johann_-_Charles_Towneley_in_his_Sculpture_Gallery_-_1782.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ec/Zoffani%2C_Johann_-_Charles_Towneley_in_his_Sculpture_Gallery_-_1782.jpg/350px-Zoffani%2C_Johann_-_Charles_Towneley_in_his_Sculpture_Gallery_-_1782.jpg" decoding="async" width="350" height="434" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ec/Zoffani%2C_Johann_-_Charles_Towneley_in_his_Sculpture_Gallery_-_1782.jpg/525px-Zoffani%2C_Johann_-_Charles_Towneley_in_his_Sculpture_Gallery_-_1782.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ec/Zoffani%2C_Johann_-_Charles_Towneley_in_his_Sculpture_Gallery_-_1782.jpg/700px-Zoffani%2C_Johann_-_Charles_Towneley_in_his_Sculpture_Gallery_-_1782.jpg 2x" data-file-width="865" data-file-height="1072" /></a><figcaption><a href="/wiki/Johann_Zoffany" title="Johann Zoffany">Johann Zoffani</a>, <i>Charles Townley</i> <i>a la seva galeria d'escultures<sup id="cite_ref-1" class="reference"><a href="#cite_note-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></i>, 1782. A la fi del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span> la tasca dels <a href="/wiki/Antiquari" title="Antiquari">antiquaris</a> i els <a href="/wiki/Col%C2%B7leccionisme" title="Col·leccionisme">col·leccionistes</a> ja comptava amb criteris sòlids que s'anaven establint per tres disciplines autònomes: la <a href="/wiki/Cr%C3%ADtica_de_l%27art" title="Crítica de l'art">crítica</a>, la <a href="/wiki/Teoria_de_l%27art" title="Teoria de l'art">teoria</a> i la <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_l%27art" title="Història de l'art">història de l'art</a>.</figcaption></figure> <p><b>L'estudi de la història de l'art</b> és la disciplina acadèmica l'objecte de la qual són les <a href="/wiki/Obra_d%27art" title="Obra d'art">obres d'art</a> en el seu desenvolupament històric i context estilístic (gènere, disseny, format i aparença), i els <a href="/wiki/Artista" title="Artista">artistes</a> en el seu context cultural i social.<sup id="cite_ref-2" class="reference"><a href="#cite_note-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-3" class="reference"><a href="#cite_note-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Mitjançant diversos <a href="/wiki/M%C3%A8tode_cient%C3%ADfic" title="Mètode científic">mètodes d'estudi</a>, analitza fonamentalment les <a href="/wiki/Arts_visuals" title="Arts visuals">arts visuals</a> (<a href="/wiki/Pintura" title="Pintura">pintura</a>, <a href="/wiki/Escultura" title="Escultura">escultura</a> i <a href="/wiki/Arquitectura" title="Arquitectura">arquitectura</a>), i menys freqüentment també altres <a href="/wiki/Belles_arts" title="Belles arts">belles arts</a> (<a href="/wiki/M%C3%BAsica" title="Música">música</a>, <a href="/wiki/Dansa" title="Dansa">dansa</a>, <a href="/wiki/Literatura" title="Literatura">literatura</a>), <a href="/wiki/Arts_decoratives" title="Arts decoratives">arts industrials</a> i oficis artístics (<a href="/wiki/Orfebreria" title="Orfebreria">orfebreria</a>, <a href="/wiki/Moble" title="Moble">mobiliari</a>, <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_moda" title="Història de la moda">història del vestit</a>, etc.). </p><p>En una definició àmplia, els <b>estudis d'història de l'art</b> inclouen la <a href="/wiki/Cr%C3%ADtica_de_l%27art" title="Crítica de l'art">crítica de l'art</a> (aplicada a l'estima contemporània de les produccions d'art implicades al mercat d'art i en les <a href="/wiki/Exposici%C3%B3_d%27art" title="Exposició d'art">exhibicions artístiques</a> -museística, galerisme, <a href="/wiki/Comissari_d%27exposicions" title="Comissari d'exposicions">comisariat artístic</a> d'exposicions, fires, espais, o <a href="/wiki/Instal%C2%B7laci%C3%B3_art%C3%ADstica" title="Instal·lació artística">instal·lacions artístiques-</a>) i la <a href="/wiki/Teoria_de_l%27art" title="Teoria de l'art">teoria de l'art</a> (expressió de l'estètica i de la seva evolució <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria" title="Història">històrica</a> -<a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_l%27est%C3%A8tica" title="Història de l'estètica">història de l'estètica</a>-); d'una manera restringida, s'identifiquen amb la <i>historiografia de l'art</i> o <i>de la història de l'art</i>, és a dir, amb la branca de la <a href="/wiki/Historiografia" title="Historiografia">historiografia</a> que s'ocupa de la producció historiogràfica dels <i>historiadors de l'art,</i> científics la ciència dels quals és la <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_l%27art" title="Història de l'art">història de l'art</a>, una <a href="/wiki/Ci%C3%A8ncies_socials" title="Ciències socials">ciència social</a> derivada de la mateixa història.<sup id="cite_ref-4" class="reference"><a href="#cite_note-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p><a href="/wiki/Ernst_Gombrich" title="Ernst Gombrich">Ernst Gombrich</a> va observar que el camp de la història de l'art s'assembla a la Gàl·lia de Cèsar, dividida en tres parts habitades per tribus diferents, encara que no necessàriament hostils: els "<i>connoisseurs</i>" [coneixedors, afeccionats], els crítics i els historiadors d'art acadèmics.<sup id="cite_ref-5" class="reference"><a href="#cite_note-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>L'impossible deslligament d'aquests camps, i l'estreta vinculació entre interessos econòmics, modes intel·lectuals i judicis estètics dependents del <i><a href="/wiki/Gust_est%C3%A8tic" title="Gust estètic">gust artístic</a></i>, fan que el problema de l'objectivitat sigui molt més agut en els estudis d'història de l'art que en altres camps de la historiografia o de les ciències socials, sent aquestes ja per si mateix més <i><a href="/wiki/Subjectivitat" title="Subjectivitat">subjectives</a></i> que les <a href="/wiki/Ci%C3%A8ncies_naturals" title="Ciències naturals">ciències físic-naturals</a>. El llenguatge utilitzat en part de la producció literària que tracta sobre art, a vegades tendeix a descurar el rigor formal i la precisió metodològica pròpia dels texts científics, en benefici de la mateixa qualitat estètica de l'escrit, o cau en vicis com la <a href="/wiki/Hip%C3%A8rbole" title="Hipèrbole">hipèrbole</a> (ponderació exagerada de les qualitats o cerca de parangons, similituds i relacions improbables) i la mistificació (ocultament, falsejament o fins i tot invenció de dades).<sup id="cite_ref-6" class="reference"><a href="#cite_note-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Història_de_l'art_enfront_de_crítica_d'art_i_teoria_de_l'art"><span id="Hist.C3.B2ria_de_l.27art_enfront_de_cr.C3.ADtica_d.27art_i_teoria_de_l.27art"></span>Història de l'art enfront de crítica d'art i teoria de l'art</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Història de l'art enfront de crítica d'art i teoria de l'art"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Com a disciplina, la història de l'art es distingeix de la crítica d'art, que es preocupa d'establir un valor artístic relatiu entre obres concretes pel que fa a altres d'estil comparable, o sancionar un estil o moviment sencer; i la teoria de l'art, que es preocupa de la naturalesa fonamental de l'art, i es relaciona més amb les recerques estètiques sobre l'enigma del <i><a href="/wiki/Sublim" title="Sublim">sublim</a></i> i determina l'essència de la <a href="/wiki/Bellesa" title="Bellesa">bellesa</a>. L'estudi de la història de l'art seria diferent d'ambdues coses, perquè l'historiador de l'art utilitza la metodologia de la història per resoldre preguntes tals com: com arriba l'artista a crear la seva obra?, qui són els seus patrocinadors?, qui els seus mestres?, qui els seus deixebles?, qui el seu públic?, quines forces històriques van conformar la seva obra?, com va afectar la seva obra, al seu torn, al curs dels esdeveniments històrics? </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Disciplina_acadèmica"><span id="Disciplina_acad.C3.A8mica"></span>Disciplina acadèmica</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Disciplina acadèmica"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'estudi de la història de l'art és una disciplina acadèmica relativament nova, que comença al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>.<sup id="cite_ref-7" class="reference"><a href="#cite_note-7"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Mentre l'anàlisi d'altres branques de la història, com la <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_pol%C3%ADtica" class="mw-redirect" title="Història política">història política</a>, la <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_literatura" title="Història de la literatura">història de la literatura</a> o la <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_ci%C3%A8ncia" title="Història de la ciència">història de la ciència</a> es beneficia de la claredat i capacitat de difusió de la paraula escrita, els historiadors de l'art es basen en l'anàlisi de conceptes formals, la <a href="/wiki/Iconologia" title="Iconologia">iconologia</a>, la <a href="/wiki/Semiologia" class="mw-redirect" title="Semiologia">semiòtica</a> (<a href="/wiki/Estructuralisme_(ling%C3%BC%C3%ADstica)" title="Estructuralisme (lingüística)">estructuralisme</a>, <a href="/wiki/Postestructuralisme" title="Postestructuralisme">postestructuralisme</a> i <a href="/wiki/Desconstrucci%C3%B3" title="Desconstrucció">desconstrucció</a>), la <a href="/wiki/Psicoan%C3%A0lisi" title="Psicoanàlisi">psicoanàlisi</a> i la <a href="/wiki/Iconografia" title="Iconografia">iconografia</a>; així com <a href="/wiki/Font_prim%C3%A0ria" title="Font primària">fonts primàries</a> i <a href="/wiki/Font_secund%C3%A0ria" title="Font secundària">fonts secundàries</a> (les reproduccions artístiques) com a motius de discussió i estudi.<sup id="cite_ref-8" class="reference"><a href="#cite_note-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-9" class="reference"><a href="#cite_note-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els avanços en la <a href="/wiki/Fotografia" title="Fotografia">reproducció fotogràfica</a> i en les <a href="/wiki/Impressi%C3%B3" title="Impressió">tècniques d'impressió</a> després de la <a href="/wiki/Segona_Guerra_Mundial" title="Segona Guerra Mundial">Segona Guerra Mundial</a> van incrementar la capacitat de fer reproduccions fidedignes d'obres d'art. No obstant això, l'apreciació i estudi de les arts visuals ha estat una àrea de recerca per a molts autors a la fi de segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>. La definició de la història de l'art reflecteix la dicotomia que existeix en la mateixa definició d'art: art com a història en un context <a href="/wiki/Antropologia" title="Antropologia">antropològic</a>, o art com a estudi de la forma. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Metodologies">Metodologies</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Metodologies"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Els historiadors de l'art empren fins a 9 mètodes propis i variats en la seva recerca de la qualitat, naturalesa i història de les obres d'art.<sup id="cite_ref-10" class="reference"><a href="#cite_note-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>L'anàlisi <i>formal</i> és el que s'enfoca en la forma de l'objecte en qüestió. Els elements de la forma són la línia, la grandària, el color, la composició, el ritme, etc. Seria la forma més simple, ja que l'anàlisi és simplement una <a href="/wiki/Exegesi" title="Exegesi">exegesi</a>, però depèn fortament en la capacitat de l'historiador de pensar críticament i visualment. </p><p>Una anàlisi <i><a href="/wiki/Moviment_art%C3%ADstic" title="Moviment artístic">estilística</a></i> és el que s'enfoca en la combinació d'elements formals en un estil coherent. Usualment una anàlisi estilística fa referència als moviments o tendències artístiques com a mitjans d'extreure l'impacte i importància d'un objecte particular. </p><p>Una anàlisi <i><a href="/wiki/Iconografia" title="Iconografia">iconogràfica</a></i> és el que s'enfoca en els elements de disseny particular d'un objecte. A través d'una lectura atenta de tals elements, és possible traçar la seva procedència, i treure conclusions que condueixin als orígens i trajectòria de tals motius. Al seu torn, és possible realitzar observacions entorn dels valors socials, culturals, econòmics o estètics dels responsables de la producció de tal objecte. </p><p>Finalment, molts historiadors d'art usen la <a href="/wiki/Teoria_cr%C3%ADtica" title="Teoria crítica">teoria crítica</a> per enquadrar les seves recerques sobre les obres d'art. La teoria crítica s'usa més comunament quan es tracta amb obres més recents, des de finals del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>. Un terme una mica més vague, les <i>aproximacions teorètiques a l'art</i>, té un ús cronològic més ampli, des de l'anàlisi <a href="/wiki/Psicologia" title="Psicologia">psicològica</a> de l'estètica fins a la crítica <a href="/wiki/Marxisme" title="Marxisme">marxista</a>, i unes altres (<a href="/wiki/Feminisme" title="Feminisme">feminista</a>, <a href="/w/index.php?title=Teoria_cr%C3%ADtica_racial&action=edit&redlink=1" class="new" title="Teoria crítica racial (encara no existeix)">teoria crítica racial</a>, <a href="/wiki/Teoria_queer" title="Teoria queer">teoria queer</a>, <a href="/wiki/Postcolonialisme" title="Postcolonialisme">teoria postcolonial</a>) que han quedat establerts dins de la disciplina de la història de l'art. Igual que en altres estudis, hi ha un interès acadèmic entre els historiadors de l'art per la naturalesa i el medi ambient, però encara no ha rebut atenció suficient perquè aquesta direcció quedi determinada. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="L'especialització_en_l'estudi_de_la_història_de_l'art"><span id="L.27especialitzaci.C3.B3_en_l.27estudi_de_la_hist.C3.B2ria_de_l.27art"></span>L'especialització en l'estudi de la història de l'art</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: L'especialització en l'estudi de la història de l'art"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Divisions_per_període"><span id="Divisions_per_per.C3.ADode"></span>Divisions per període</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Divisions per període"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El camp de la història de l'art es divideix tradicionalment en especialitzacions basades en una divisió temporal o regional, amb posteriors subdivisions basades en el mitjà artístic (pintura, escultura, arquitectura), en escoles o artistes concrets o fins i tot <i>hiperespecialitzacions</i> en períodes de l'obra d'aquests o en obres d'art singulars. En canvi, els conceptes d'<a href="/wiki/Art_antic" title="Art antic">art antic</a> i <a href="/wiki/Art_modern" title="Art modern">art modern</a> no coincideixen habitualment amb els d'art de l'Edat Antiga o <i>art de l'Edat Moderna</i>, sinó amb criteris estètics lligats a la renovació de les arts pròpia de les <a href="/wiki/Avantguardisme" title="Avantguardisme">avantguardes</a> de finals del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> i començaments del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>. Per a l'art de les civilitzacions no occidentals, la seqüència temporal no respon a la delimitació que, en aquesta, permet parlar d'art medieval, <a href="/wiki/Renaixement" title="Renaixement">renaixement</a>, <a href="/wiki/Barroc" title="Barroc">barroc</a>, etc. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="L'estudi_de_la_història_de_l'art_no_occidental_i_de_l'art_primitiu"><span id="L.27estudi_de_la_hist.C3.B2ria_de_l.27art_no_occidental_i_de_l.27art_primitiu"></span>L'estudi de la història de l'art no occidental i de l'art primitiu</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: L'estudi de la història de l'art no occidental i de l'art primitiu"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>«<i>Art primitiu</i>» és un terme general que conté una varietat de fenòmens històrics molt diversos. Els primers exemples d'<a href="/wiki/Art_prehist%C3%B2ric" title="Art prehistòric">art primitiu</a> (les obres d'art més antigues que coneixem) corresponen al període <a href="/wiki/Paleol%C3%ADtic_superior" title="Paleolític superior">paleolític superior</a>, probablement entre 20.000 i 10.000 anys A.C. Aquest art en les seves etapes inicials va ser executat pels anomenats homes primitius, els qui van viure en l'<a href="/wiki/Edat_de_Pedra" class="mw-redirect" title="Edat de Pedra">Edat de Pedra</a>. </p><p>Però també es diu «art primitiu» a l'executat per certs pobles contemporanis descoberts pels <a href="/wiki/Europa" title="Europa">europeus</a> entre els segles XV i XIX, les cultures natives d'Àfrica, <a href="/wiki/Am%C3%A8rica" title="Amèrica">Amèrica</a>, els <a href="/wiki/Mar_del_Sud" title="Mar del Sud">mars del Sud</a> i certes parts d'Àsia, sense que existeixi cap raó per suposar que la cultura de l'home prehistòric europeu fos similar a les d'aquestes tribus «primitives» trobades fora d'Europa.<sup id="cite_ref-arte_primitivo_11-0" class="reference"><a href="#cite_note-arte_primitivo-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Davant de les nombroses subdivisions de l'<a href="/wiki/Art_occidental" class="mw-redirect" title="Art occidental">art occidental</a>, l'especialització en <a href="/wiki/Art_asi%C3%A0tic" title="Art asiàtic">art asiàtic</a> antic o en <a href="/wiki/Art_afric%C3%A0" title="Art africà">art africà</a> i uns altres que comparteixen la consideració genèrica d'«art primitiu» (totes elles de relativament recent constitució dins del <i>cànon</i> historiogràfic de l'art), sol ser molt global, encara que siguin una minoria creixent, i agrupa <a href="/wiki/Civilitzaci%C3%B3" title="Civilització">civilitzacions</a> o <a href="/wiki/Cultura" title="Cultura">cultures</a> i períodes molt extensos que bé poc tenen a veure entre si.<sup id="cite_ref-12" class="reference"><a href="#cite_note-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-13" class="reference"><a href="#cite_note-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>L'acusació d'<a href="/wiki/Eurocentrisme" title="Eurocentrisme">eurocentrisme</a>, general a tots els camps de la cultura, és especialment marcada cap a l'estudi de la història de l'art; recel que va sorgir dins del mateix món de l'art en el context de les <a href="/wiki/Avantguardisme" title="Avantguardisme">avantguardes</a>, des de finals del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> (atracció per la plàstica extrem-oriental dels <a href="/wiki/Impressionisme" title="Impressionisme">impressionistes</a>, fase <i>tahitiana</i> de <a href="/wiki/Paul_Gauguin" title="Paul Gauguin">Gauguin</a>, <i>africanisme</i> i <i>primitivisme</i> de la fase <i><a href="/wiki/Cubisme" title="Cubisme">cubista</a></i> de <a href="/wiki/Pablo_Picasso" title="Pablo Picasso">Picasso</a>). Des d'altres perspectives posteriors, pròpies del <a href="/wiki/Multiculturalisme" title="Multiculturalisme">multiculturalisme</a>, l'indigenisme i la defensa de les anteriorment anomenades <i>cultures primitives</i> (criteris que al seu torn reben l'acusació de caure en el <i><a href="/wiki/Correcci%C3%B3_pol%C3%ADtica" title="Correcció política">políticament correcte</a></i>) sol considerar-se que les manifestacions culturals de les civilitzacions no occidentals han estat objecte de menyspreu i han de ser reivindicades i sotmeses a revaloració.<sup id="cite_ref-14" class="reference"><a href="#cite_note-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Art_i_artefacte">Art i artefacte</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Art i artefacte"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La recent revisió de la divisió semàntica entre <a href="/wiki/Art" title="Art">art</a> i <a href="/wiki/Enginy_(artefacte)" title="Enginy (artefacte)">artefacte</a> (de l'anglès <i>artifact</i>) ha valorat objectes, abans no apreciats artísticament, que les cultures no occidentals creaven amb criteris estètics, i es relaciona amb una de les característiques més singulars de l'art actual: la relació entre els artistes i l'exhibició del seu art, i l'ús dels museus i tota mena d'espais com a mitjà d'expressió de tota classe d'obres d'art i <a href="/wiki/Instal%C2%B7laci%C3%B3_art%C3%ADstica" title="Instal·lació artística">instal·lacions artístiques</a>.<sup id="cite_ref-15" class="reference"><a href="#cite_note-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Estudis_sobre_les_fonts_de_literatura_artística"><span id="Estudis_sobre_les_fonts_de_literatura_art.C3.ADstica"></span>Estudis sobre les fonts de literatura artística</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Estudis sobre les fonts de literatura artística"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El pioner en aquest camp metahistoriogràfic (l'estudi científic de les <i>històries de l'art</i> com a <a href="/wiki/Font_documental" title="Font documental">fonts documentals</a>, el que significa realitzar la historiografia de la historiografia artística, o l'estudi de l'estudi de la història de l'art) va ser l'alemany <a href="/wiki/Julius_Schlosser" title="Julius Schlosser">Julius von Schlosser</a> amb el seu monumental <i>Die Kunsliteratur</i> (<i>Literatura artística</i>, Viena, 1924), limitada temporalment a l'època anterior al segle XIX. L'italià <a href="/wiki/Lionello_Venturi" title="Lionello Venturi">Lionello Venturi</a> (<i>Història de la crítica d'Art</i>, 1936) va realitzar una síntesi que abastava fins al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>. A Espanya, el polígraf <a href="/wiki/Marcelino_Men%C3%A9ndez_Pelayo" title="Marcelino Menéndez Pelayo">Marcelino Menéndez i Pelayo</a> va realitzar una extensa i desigual <i>Història de les Idees Estètiques</i> (1883-1884).<sup id="cite_ref-16" class="reference"><a href="#cite_note-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Desenvolupament_històric:_història_de_la_Història_de_l'Art"><span id="Desenvolupament_hist.C3.B2ric:_hist.C3.B2ria_de_la_Hist.C3.B2ria_de_l.27Art"></span>Desenvolupament històric: història de la Història de l'Art</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Desenvolupament històric: història de la Història de l'Art"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="El_món_antic"><span id="El_m.C3.B3n_antic"></span>El món antic</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: El món antic"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Els primers escrits sobre art que es conserven i poden classificar-se com a <i>història de l'art</i> són les idees de <a href="/wiki/Xen%C3%B2crates_(escultor)" title="Xenòcrates (escultor)">Xenòcrates de Sicyon</a>, escultor <a href="/wiki/Gr%C3%A8cia" title="Grècia">grec</a> que potser va ser el primer historiador de l'art, i que és citat en la <i><a href="/wiki/Naturalis_Historia" title="Naturalis Historia">Història naturalis</a></i> de <a href="/wiki/Plini_el_Vell" title="Plini el Vell">Plini el Vell</a>, en la part en la qual es refereix al desenvolupament de la pintura i escultura gregues. L'obra de Plini, encara que sigui principalment una enciclopèdia de les ciències, va tenir una influència desproporcionada pel que fa a l'art a partir del Renaixement, particularment un passatge que tracta sobre les tècniques usades pel pintor <a href="/wiki/Apel%C2%B7les_de_Colof%C3%B3" class="mw-redirect" title="Apel·les de Colofó">Apel·lis</a>. Els <i>Deu llibres d'Arquitectura</i> de <a href="/wiki/Vitruvi" title="Vitruvi">Vitruvi</a> sistematitzaven les tècniques constructives grecoromanes, encara que no donen massa informació sobre obres arquitectòniques concretes. Els <a href="/wiki/Ret%C3%B2rica" title="Retòrica">retòrics</a>, a vegades, es van dedicar a la descripció d'obres d'art (<i>Imatges</i> de <a href="/wiki/Fil%C3%B2strat" class="mw-disambig" title="Filòstrat">Filòstrat</a>). La <i><a href="/wiki/Descripci%C3%B3_de_Gr%C3%A8cia" title="Descripció de Grècia">Descripció de Grècia</a></i> de <a href="/wiki/Paus%C3%A0nies_(ge%C3%B2graf)" class="mw-redirect" title="Pausànies (geògraf)">Pausànias</a> té sobretot un interès <a href="/wiki/Topografia" title="Topografia">topogràfic</a>.<sup id="cite_ref-17" class="reference"><a href="#cite_note-17"><span class="cite-bracket">[</span>17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>De forma similar, encara que independent, van tenir lloc desenvolupaments historiogràfics sobre l'art en la <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Popular_de_la_Xina" title="República Popular de la Xina">Xina</a> del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vi</span>, on va ser establert un cànon d'artistes prestigiosos, classificació que va anar a càrrec d'escriptors de la classe funcionarial (els qui, a través de la seva obligatòria formació en <a href="/wiki/Cal%C2%B7ligrafia_xinesa" title="Cal·ligrafia xinesa">cal·ligrafia xinesa</a>, poden ser considerats artistes ells mateixos). Una altra font per a aquesta civilització són els <i>Sis Principis de la Pintura</i> de Xie He. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="El_món_medieval"><span id="El_m.C3.B3n_medieval"></span>El món medieval</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: El món medieval"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La literatura artística medieval és particularment aliena als conceptes historiogràfics o crítics sobre l'art, concretant-se en les especulacions filosòfic-estètiques de tradició <a href="/wiki/Neoplatonisme" title="Neoplatonisme">neoplatònica</a> (<a href="/wiki/Plot%C3%AD" title="Plotí">Plotí</a>, <a href="/wiki/Agust%C3%AD_d%27Hipona" title="Agustí d'Hipona">Sant Agustí d'Hipona</a>, <a href="/wiki/Tom%C3%A0s_d%27Aquino" title="Tomàs d'Aquino">Sant Tomàs d'Aquino</a>). <a href="/wiki/Isidor_de_Sevilla" title="Isidor de Sevilla">Sant Isidor de Sevilla</a>, en les <i><a href="/wiki/Etymologiae" title="Etymologiae">Etimologies</a></i> descriu esquemàticament la música, la pintura, l'<a href="/wiki/Estuc" title="Estuc">estuquisme</a> i l'arquitectura (que divideix en <i>dispositio</i>, <i>constructio</i> i <i>venustes</i>, considerant a aquesta -l'adorn- més important que les proporcions vitrubianes). També en aquesta tradició intel·lectual, <a href="/wiki/Erazmus_Ciolek_Witelo" title="Erazmus Ciolek Witelo">Witelo</a> (monjo amic de Tomàs d'Aquino), en un tractat d'òptica, s'oposa al naturalisme clàssic, en posar la bellesa de l'artificial per sobre del natural. Es va elaborar literatura tècnica en forma de <i>receptaris</i>, com els d'<a href="/wiki/Heracli" title="Heracli">Heracli</a> (<i>De coloribus et artibus Romanorum I tratati</i>, una miscel·lània que recull informacions sobre vidre, <a href="/wiki/Cer%C3%A0mica" title="Ceràmica">ceràmica</a>, <a href="/wiki/Miniatura" title="Miniatura">miniatures</a> i propietats màgiques de les pedres), els <a href="/wiki/Orde_de_Sant_Benet" title="Orde de Sant Benet">benedictins</a> del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span> <a href="/wiki/Te%C3%B2fil_(prevere)" title="Teòfil (prevere)">Teófil Prevere</a> (<i>Schedula diversarium Artium</i> o <i>De Diversis Artibus</i>, sobre miniatura, pintura mural, <a href="/wiki/Vidre" title="Vidre">vidre</a>, metalls, ivori i pedres precioses). L'arquitecte <a href="/wiki/Arquitectura_g%C3%B2tica" title="Arquitectura gòtica">gòtic</a> <a href="/wiki/Fran%C3%A7a" title="França">francès</a> <a href="/wiki/Villard_de_Honnecourt" title="Villard de Honnecourt">Villard de Honnecourt</a>, en el seu quadern de dibuix denominat <i>Album</i> o <i>Livre de portraiture</i>, va intentar desenvolupar una teoria de les proporcions aliena a l'anatomia. </p><p>Les reaccions contra l'excés decoratiu comencen amb el <a href="/wiki/Orde_del_Cister" title="Orde del Cister">cistercenc</a> Sant <a href="/wiki/Bernat_de_Claravall" title="Bernat de Claravall">Bernat de Claravall</a> són continuades amb diferents criteris pels pre-renaixentistes <a href="/wiki/It%C3%A0lia" title="Itàlia">italians</a> (<a href="/wiki/Dante_Alighieri" title="Dante Alighieri">Dante</a>, <a href="/wiki/Francesco_Petrarca" title="Francesco Petrarca">Petrarca</a> i <a href="/wiki/Giovanni_Boccaccio" title="Giovanni Boccaccio">Boccaccio</a>). La valoració de la figura social de l'artista comença amb l'historiador florentí Filippo Villani (<i>D'origine civitatis Florentiae et eiusdem famosis civibus</i>, 1400), qui recull a <a href="/wiki/Giotto_di_Bondone" title="Giotto di Bondone">Giotto</a> i <a href="/wiki/Cimabue" title="Cimabue">Cimabue</a> entre els <a href="/wiki/Flor%C3%A8ncia" title="Florència">florentins</a> il·lustres. El pintor <a href="/wiki/Cennino_Cennini" title="Cennino Cennini">Cennino Cennini</a>, en <i>Il llibre dell'arte</i>, va realitzar l'últim receptari medieval o manual de taller, alhora que va introduir conceptes renaixentistes (el <i>modern</i>, el <i>relleu</i>, la <i>naturalesa</i>, la <i>fantasia</i>). </p><p>Textos de l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Orient" title="Imperi Romà d'Orient">Imperi Romà d'Orient</a> van ser recopilats per Dionisi de Furna (segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span>) en <i>Hermeneia tes Zographikes</i>.<sup id="cite_ref-18" class="reference"><a href="#cite_note-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Giorgio_Vasari_Selbstportr%C3%A4t.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/22/Giorgio_Vasari_Selbstportr%C3%A4t.jpg/220px-Giorgio_Vasari_Selbstportr%C3%A4t.jpg" decoding="async" width="220" height="276" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/22/Giorgio_Vasari_Selbstportr%C3%A4t.jpg/330px-Giorgio_Vasari_Selbstportr%C3%A4t.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/22/Giorgio_Vasari_Selbstportr%C3%A4t.jpg/440px-Giorgio_Vasari_Selbstportr%C3%A4t.jpg 2x" data-file-width="700" data-file-height="877" /></a><figcaption>Autoretrat de Vasari, 1567.</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Vasari_i_el_començament_de_l'estudi_modern_de_la_història_de_l'art"><span id="Vasari_i_el_comen.C3.A7ament_de_l.27estudi_modern_de_la_hist.C3.B2ria_de_l.27art"></span>Vasari i el començament de l'estudi modern de la història de l'art</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Vasari i el començament de l'estudi modern de la història de l'art"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Encara que des del començament del <a href="/wiki/Renaixement" title="Renaixement">Renaixement</a> s'escrivien i divulgaven impressions personals sobre l'art i els artistes (un exemple precoç va ser <a href="/wiki/Lorenzo_Ghiberti" title="Lorenzo Ghiberti">Lorenzo Ghiberti</a>), no va ser fins al <a href="/wiki/Manierisme" title="Manierisme">Manierisme</a> quan el pintor i escultor toscà <a href="/wiki/Giorgio_Vasari" title="Giorgio Vasari">Giorgio Vasari</a>, l'autor de le Vite (<a href="/wiki/Le_Vite" title="Le Vite">Le <i>vite</i> de' più eccellenti architetti, pittori, et scultori italiani, da Cimabue insino a' tempi nostri</a> -Vida dels més excel·lents arquitectes, pintors i escultors italians des de Cimabue fins als nostres temps- 1542–1550; segona edició ampliada l'any 1568), estableix el primer fonament de la <a href="/wiki/Historiografia" title="Historiografia">historiografia</a> artística, amb èmfasi en la progressió i el desenvolupament de l'art. La seva era una relació personal i històrica, que mostrava <a href="/wiki/Biografia" title="Biografia">biografies</a> d'artistes italians individuals, molts dels quals eren els seus propis contemporanis i coneguts personalment per ell. El més conegut era <a href="/wiki/Michelangelo_Buonarroti" title="Michelangelo Buonarroti">Miquel Àngel</a>, i Vasari es deixa enlluernar per ell, fins i tot ofuscant-se en alguns extrems. Les idees de Vasari sobre l'art es van mantenir fins al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span>, quan la crítica va procurar anivellar el seu peculiar estil d'història personalitzada.<sup id="cite_ref-19" class="reference"><a href="#cite_note-19"><span class="cite-bracket">[</span>19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Rafaello Borghini va realitzar una continuació cronològica de les <i>Vite</i> de Vasari on va incloure els artistes del final del segle XVI (<i>Il Riposo, in qui della pittura i scultura si favella</i>, 1584). </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Karel-van-mander-schilderboeck.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a6/Karel-van-mander-schilderboeck.JPG/220px-Karel-van-mander-schilderboeck.JPG" decoding="async" width="220" height="321" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a6/Karel-van-mander-schilderboeck.JPG/330px-Karel-van-mander-schilderboeck.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a6/Karel-van-mander-schilderboeck.JPG/440px-Karel-van-mander-schilderboeck.JPG 2x" data-file-width="1466" data-file-height="2137" /></a><figcaption>Karel van Mander, per <a href="/wiki/Hendrick_Goltzius" title="Hendrick Goltzius">Hendrik Goltzius</a>, 1604. Gravat del <i>Schilderboeck</i>.</figcaption></figure> <p>L'holandès <a href="/wiki/Karel_van_Mander" title="Karel van Mander">Karel van Mander</a> va publicar a <a href="/wiki/Alkmaar" title="Alkmaar">Alkmaar</a> l'any 1604 el <i>Schilderboek</i>, una obra teòrica i històrica en quatre llibres on es tracta tant de l'art antic com de la pintura italiana del Renaixement i dels pintors del nord d'Europa (la seva part més original i valuosa) seguint el model de les biografies vasarianes. </p><p>Contemporàniament, els tractadistes d'arquitectura, amb criteri no historiogràfic sinó tècnic o estètic, proporcionen en les seves obres dades sobre obres del passat o contemporànies; italians com <a href="/wiki/Andrea_Palladio" title="Andrea Palladio">Andrea Palladio</a>, <a href="/wiki/Vincenzo_Scamozzi" title="Vincenzo Scamozzi">Vincenzo Scamozzi</a> i <a href="/wiki/Sebastiano_Serlio" title="Sebastiano Serlio">Sebastiano Serlio</a>, espanyols com Diego de Sagredo, portuguesos com Francisco d’Holanda (<i>De pintura antiga</i>, 1548), francesos com Androuet du Cerceau i Philibert de l'Orme o alemanys com Wendel Dietterlin.<sup id="cite_ref-20" class="reference"><a href="#cite_note-20"><span class="cite-bracket">[</span>20<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p><a href="/wiki/Giovanni_Paolo_Lomazzo" title="Giovanni Paolo Lomazzo">Giovanni Paolo Lomazzo</a> (<i>Tratado dell'art della pittura</i>, 1584) dona abundant informació sobre els mestres llombards. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Tractats_artístics_i_històries_de_l'art_al_segle_XVII"><span id="Tractats_art.C3.ADstics_i_hist.C3.B2ries_de_l.27art_al_segle_XVII"></span>Tractats artístics i històries de l'art al segle XVII</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Tractats artístics i històries de l'art al segle XVII"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Al segle XVII els tractats artístics es multipliquen (<a href="/wiki/Federico_Zuccaro" title="Federico Zuccaro">Federico Zuccaro</a>, <a href="/w/index.php?title=Giovan_Battista_Agucchi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Giovan Battista Agucchi (encara no existeix)">Giovan Battista Agucchi</a>), d'entre els quals el de <a href="/wiki/Giovanni_Pietro_Bellori" title="Giovanni Pietro Bellori">Giovanni Pietro Bellori</a> (<i>Vite de Pittori, Scultori ed Architetti moderni</i>, 1672) suposa una superació del model vasarià, introduint pintura no italiana amb el criteri cosmopolita i classicista de la <i><a href="/wiki/Acad%C3%A8mia_francesa_a_Roma" class="mw-redirect" title="Acadèmia francesa a Roma">Acadèmia francesa a Roma</a> </i> (era amic de <a href="/wiki/Nicolas_Poussin" title="Nicolas Poussin">Nicolas Poussin</a>), mentre que <a href="/wiki/Filippo_Baldinucci" title="Filippo Baldinucci">Filippo Baldinucci</a> (<i>Notizie de' professori del disegno da Cimabue in qua</i>, 1681) és més aviat un continuador de Vasari, les dades del qual posa al dia i esmena, a més d'afegir la informació dels artistes posteriors. Centrats en la pintura veneciana estan <a href="/w/index.php?title=Carlo_Ridolfi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Carlo Ridolfi (encara no existeix)">Carlo Ridolfi</a> i <a href="/w/index.php?title=Marc_Boschini&action=edit&redlink=1" class="new" title="Marc Boschini (encara no existeix)">Marc Boschini</a> (qui va ser el primer a considerar <i>pintors perfectes</i> a no italians: <a href="/wiki/Rubens" class="mw-redirect" title="Rubens">Rubens</a> i <a href="/wiki/Vel%C3%A1zquez" class="mw-disambig" title="Velázquez">Velázquez</a>). A Espanya, <a href="/w/index.php?title=Pau_de_Gespes&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pau de Gespes (encara no existeix)">Pau de Gespes</a>, <a href="/wiki/Vicente_Carducho" title="Vicente Carducho">Vicente Carducho</a>, <a href="/wiki/Francisco_Pacheco" title="Francisco Pacheco">Francisco Pacheco</a> o <a href="/wiki/Jusepe_Mart%C3%ADnez" title="Jusepe Martínez">Jusepe Martínez</a>. A França introdueixen la historiografia de l'art autors com <a href="/w/index.php?title=Andr%C3%A9_F%C3%A9libien_des_Avaux&action=edit&redlink=1" class="new" title="André Félibien des Avaux (encara no existeix)">André Félibien des Avaux</a> (<i>Entretiens su les plus excellents peintres anciens et modernes</i>, 1666) i <a href="/w/index.php?title=Roger_de_Piles&action=edit&redlink=1" class="new" title="Roger de Piles (encara no existeix)">Roger de Piles</a> (<i>Abregé de la vie des peintres</i>, 1699). A Alemanya <a href="/wiki/Joachim_von_Sandrart" title="Joachim von Sandrart">Joachim von Sandrart</a> (<i>Teutsche Academie</i>, 1675), segueix els models de Vasari i Van Mander. </p><p>Un debat de l'<a href="/wiki/Acad%C3%A8mia_Francesa" title="Acadèmia Francesa">Acadèmia Francesa</a>, suscitat per <a href="/wiki/Charles_Perrault" title="Charles Perrault">Charles Perrault</a> en 1687, està en l'origen de la polèmica intel·lectual coneguda com la <a href="/wiki/Pol%C3%A8mica_dels_Antics_i_els_Moderns" title="Polèmica dels Antics i els Moderns">Polèmica dels Antics i els Moderns</a>, que es relaciona també amb un moment crucial en la història intel·lectual: l'anomenada <a href="/wiki/Crisi_de_la_consci%C3%A8ncia_europea" title="Crisi de la consciència europea">crisi de la consciència europea</a>.<sup id="cite_ref-21" class="reference"><a href="#cite_note-21"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Mengs,_Selbstbildnis.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/77/Mengs%2C_Selbstbildnis.jpg/220px-Mengs%2C_Selbstbildnis.jpg" decoding="async" width="220" height="297" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/77/Mengs%2C_Selbstbildnis.jpg/330px-Mengs%2C_Selbstbildnis.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/77/Mengs%2C_Selbstbildnis.jpg/440px-Mengs%2C_Selbstbildnis.jpg 2x" data-file-width="2148" data-file-height="2904" /></a><figcaption> Autoretrat de Mengs, 1775.</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_història_de_l'art_a_la_Il·lustració"><span id="La_hist.C3.B2ria_de_l.27art_a_la_Il.C2.B7lustraci.C3.B3"></span>La història de l'art a la Il·lustració</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: La història de l'art a la Il·lustració"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>En les dècades centrals del <i><a href="/wiki/Il%C2%B7lustraci%C3%B3" title="Il·lustració">il·lustrat</a></i> segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span>, precedint al triomf estètic del <a href="/wiki/Neoclassicisme" title="Neoclassicisme">neoclassicisme</a>, es va deslligar una veritable <i>febre arqueològica</i> (<a href="/wiki/Hercul%C3%A0" title="Herculà">Herculà</a> 1711, <a href="/wiki/Temple_d%27Apol%C2%B7lo_Palat%C3%AD" title="Temple d'Apol·lo Palatí">Palati</a> de Roma 1729, <a href="/wiki/Vil%C2%B7la_Adriana" class="mw-redirect" title="Vil·la Adriana">Vil·la Adriana</a> de Tívoli, 1734, <a href="/wiki/Pompeia" title="Pompeia">Pompeia</a> 1748); que particularment a Anglaterra va coincidir amb la <i> febre <a href="/wiki/Pal%C2%B7ladianisme" title="Pal·ladianisme"> pal·ladiana</a> </i> i l'inici del costum aristocràtica del <i><a href="/wiki/Grand_Tour" title="Grand Tour">Grand Tour</a></i>. En aquest context es va produir el viatge a Grècia de <a href="/w/index.php?title=James_Stuart_(1713-1788)&action=edit&redlink=1" class="new" title="James Stuart (1713-1788) (encara no existeix)">James Stuart</a> i <a href="/w/index.php?title=Nicholas_Revett&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nicholas Revett (encara no existeix)">Nicholas Revett</a>, 1751 (<i>Antiquities of Athens</i>, publicada el 1762)<sup id="cite_ref-22" class="reference"><a href="#cite_note-22"><span class="cite-bracket">[</span>22<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i l'aparició de les obres de <a href="/wiki/Anne_Claude_de_Caylus" title="Anne Claude de Caylus">Caylus</a> (<i>Collection of Antiquities</i>, 1750), <a href="/w/index.php?title=Robert_Wood&action=edit&redlink=1" class="new" title="Robert Wood (encara no existeix)">Robert Wood</a> (<i>Ruins of Palmyra</i>, 1753 i <i>Ruins of Balbek</i>, 1757), <a href="/w/index.php?title=William_Chambers_(arquitecte)&action=edit&redlink=1" class="new" title="William Chambers (arquitecte) (encara no existeix)">William Chambers</a> (<i>Designs of Chinese Buildings</i>), <a href="/wiki/Robert_Adam" title="Robert Adam">Robert Adam</a> (<i>Ruins of the Palace of the Emperor Diocletian at Spalato</i>, 1764), etc. </p><p>S'estava decantant un cos de coneixements sobre l'<a href="/wiki/Art_antic" title="Art antic">art antic</a> que superaven la mera juxtaposició poc crítica pròpia dels <a href="/w/index.php?title=Antiquari_(escriptor)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Antiquari (escriptor) (encara no existeix)">antiquaris</a> anteriors. Es va superar la idea genèrica de <i>Antiguitat</i> per a diferenciar cada vegada més correctament l'<a href="/wiki/Art_grec" class="mw-redirect" title="Art grec">art grec</a> de l'<a href="/wiki/Art_de_l%27Antiga_Roma" class="mw-redirect" title="Art de l'Antiga Roma">art romà</a>, sent debatuda la prelació estètica d'un o altre. Aquests intercanvis d'informacions i opinions eren compartits per una elit <a href="/wiki/Il%C2%B7lustraci%C3%B3" title="Il·lustració">il·lustrada</a> de tractadistes d'art italians, que van acollir a destacades personalitats centreeuropees: <a href="/w/index.php?title=Francesco_Milizia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Francesco Milizia (encara no existeix)">Francesco Milizia</a>, <a href="/wiki/Carlo_Lodoli" title="Carlo Lodoli">Carlo Lodoli</a> (1690-1761) i <a href="/wiki/Francesco_Algarotti" title="Francesco Algarotti">Francesco Algarotti</a> (1712-1764), autor d'una obra fonamental, <i>Assaig sobre l'arquitectura</i> (1753). Procedent de <a href="/wiki/Boh%C3%A8mia" title="Bohèmia">Bohèmia</a>, en els territoris dels Habsburg de Viena, <a href="/wiki/Anton_Raphael_Mengs" title="Anton Raphael Mengs">Anton Raphael Mengs</a> (1728-1779), pintor i teòric de l'art (<i>Reflexions Sobre La Bellesa i El Gust En la Pintura</i>, 1762), va participar d'aquest ambient intel·lectual en la seva estada a Roma, a partir de la qual es va convertir en un gran difusor tant en la teoria com en la pràctica d'aquest <i>nou <a href="/wiki/Gust_art%C3%ADstic" class="mw-redirect" title="Gust artístic">gust</a></i>; amb gran repercussió a Espanya, on va realitzar bona part de la seva obra. L'aportació més decisiva de tot aquest grup romà va anar a càrrec d'un <a href="/wiki/Prussi%C3%A0" title="Prussià">prussià</a>: Winckelmann, bibliotecari del <a href="/w/index.php?title=Alessandro_Albani&action=edit&redlink=1" class="new" title="Alessandro Albani (encara no existeix)">cardenal Albani</a> i bon amic de Mengs.<sup id="cite_ref-23" class="reference"><a href="#cite_note-23"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Simultàniament, en els salons parisencs, l'<a href="/wiki/Enciclopedista" class="mw-redirect" title="Enciclopedista">enciclopedista</a> <a href="/wiki/Denis_Diderot" title="Denis Diderot">Denis Diderot</a> va exercir un paper de similar transcendència en la fundació de la crítica artística des de pressupostos neoclàssics. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Johann_Joachim_Winckelmann_(Anton_von_Maron_1768).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6b/Johann_Joachim_Winckelmann_%28Anton_von_Maron_1768%29.jpg/220px-Johann_Joachim_Winckelmann_%28Anton_von_Maron_1768%29.jpg" decoding="async" width="220" height="304" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6b/Johann_Joachim_Winckelmann_%28Anton_von_Maron_1768%29.jpg/330px-Johann_Joachim_Winckelmann_%28Anton_von_Maron_1768%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6b/Johann_Joachim_Winckelmann_%28Anton_von_Maron_1768%29.jpg/440px-Johann_Joachim_Winckelmann_%28Anton_von_Maron_1768%29.jpg 2x" data-file-width="1890" data-file-height="2614" /></a><figcaption>Retrat de Winckelmann, <a href="/w/index.php?title=Anton_von_Maron&action=edit&redlink=1" class="new" title="Anton von Maron (encara no existeix)">Anton von Maron</a>, <i> 1768.</i></figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Winckelmann_i_la_crítica_d'art"><span id="Winckelmann_i_la_cr.C3.ADtica_d.27art"></span>Winckelmann i la crítica d'art</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: Winckelmann i la crítica d'art"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p><a href="/wiki/Johann_Joachim_Winckelmann" title="Johann Joachim Winckelmann">Johann Joachim Winckelmann</a> (1717-1768) criticava el culte que Vasari feia de la personalitat artística, argumentant que el major èmfasi havia de posar-se al punt de vista de l'espectador instruït i no en el de l'artista carismàtic. Els escrits de Winckelmann van ser el començament de la <a href="/wiki/Cr%C3%ADtica_d%27art" class="mw-redirect" title="Crítica d'art">crítica d'art</a>. Es va fer famós per la seva crítica dels excessos artístics de les formes en el <a href="/wiki/Barroc" title="Barroc">barroc</a> i el <a href="/wiki/Rococ%C3%B3" title="Rococó">rococó</a>, i la seva proposta per a la reforma del gust en favor d'un <a href="/wiki/Neoclassicisme" title="Neoclassicisme">neoclassicisme</a> més sobri, en una tornada al pensament renaixentista elemental. En el seu <i>Història de l'art en l'Antiguitat</i> diferencia quatre períodes: l’"antic" (que avui anomenem <i>arcaic</i>), el "sublim" (classicisme del <a href="/wiki/Segle_V_aC" title="Segle V aC">segle V a.C.</a>), el "bell" (classicisme del <a href="/wiki/Segle_IV_a.C." class="mw-redirect" title="Segle IV a.C.">segle IV a.C.</a>) i la "decadència" posterior (el que avui anomenem <a href="/wiki/Hel%C2%B7lenisme" title="Hel·lenisme">hel·lenisme</a>).<sup id="cite_ref-24" class="reference"><a href="#cite_note-24"><span class="cite-bracket">[</span>24<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La novetat metodològica de Winckelmann era essencialment la seva pretensió científica, que el fa ser considerat com a punt d'arrencada de la història de l'art.<sup id="cite_ref-25" class="reference"><a href="#cite_note-25"><span class="cite-bracket">[</span>25<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p><a href="/wiki/Luigi_Lanzi" title="Luigi Lanzi">Luigi Lanzi</a> (<i>Storia pittoria dell'Italia de l'risorgimento delle belle art fi pres li fine de l'XVII secolo</i>, 1789) per contra, va insistir en la individualitat dels artistes, en l'evolució d'estils i escoles, des d'un punt de vista protonacionalista italià. Planteja científicament el problema de l'atribució de l'obra a l'artista.<sup id="cite_ref-26" class="reference"><a href="#cite_note-26"><span class="cite-bracket">[</span>26<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Jacburc2.gif" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/20/Jacburc2.gif/220px-Jacburc2.gif" decoding="async" width="220" height="260" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/20/Jacburc2.gif 1.5x" data-file-width="223" data-file-height="264" /></a><figcaption> Fotografia de Burckhardt, 1892.</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Jacob_Burckhardt">Jacob Burckhardt</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Jacob Burckhardt"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El suís <a href="/wiki/Jacob_Burckhardt" title="Jacob Burckhardt">Jacob Burckhardt</a> (1818 - 1897), un altre dels autors que poden considerar-se com figures fundacionals de la història de l'art, amb la seva imprescindible obra sobre <i>La Cultura del Renaixement a Itàlia</i> (1860), representava la continuïtat dels plantejaments de Winckelmann al llarg de segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>.<sup id="cite_ref-27" class="reference"><a href="#cite_note-27"><span class="cite-bracket">[</span>27<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Burckhardt va assenyalar que Winckelmann va ser <i>el primer a distingir entre els períodes d'art antic i en connectar la història de l'estil amb la història del món </i>. És destacable que, des Winckelmann fins al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>, el camp acadèmic de la història de l'art estigués dominat per personalitats de <a href="/wiki/Llengua_alemanya" class="mw-redirect" title="Llengua alemanya">llengua alemanya</a>. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Bundesarchiv_Bild_183-E0108-0008-021,_Weimar,_Goethe-Schiller-Denkmal,_Nationaltheater.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/49/Bundesarchiv_Bild_183-E0108-0008-021%2C_Weimar%2C_Goethe-Schiller-Denkmal%2C_Nationaltheater.jpg/220px-Bundesarchiv_Bild_183-E0108-0008-021%2C_Weimar%2C_Goethe-Schiller-Denkmal%2C_Nationaltheater.jpg" decoding="async" width="220" height="187" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/49/Bundesarchiv_Bild_183-E0108-0008-021%2C_Weimar%2C_Goethe-Schiller-Denkmal%2C_Nationaltheater.jpg/330px-Bundesarchiv_Bild_183-E0108-0008-021%2C_Weimar%2C_Goethe-Schiller-Denkmal%2C_Nationaltheater.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/49/Bundesarchiv_Bild_183-E0108-0008-021%2C_Weimar%2C_Goethe-Schiller-Denkmal%2C_Nationaltheater.jpg/440px-Bundesarchiv_Bild_183-E0108-0008-021%2C_Weimar%2C_Goethe-Schiller-Denkmal%2C_Nationaltheater.jpg 2x" data-file-width="687" data-file-height="583" /></a><figcaption>Monument a Goethe i Schiller a Weimar.</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Romanticisme_i_idealisme_alemany">Romanticisme i idealisme alemany</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Romanticisme i idealisme alemany"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Idealisme_alemany" title="Idealisme alemany">Idealisme alemany</a>, <a href="/wiki/Romanticisme" title="Romanticisme">Romanticisme</a>, i <a href="/wiki/Preromanticisme" title="Preromanticisme">Preromanticisme</a></div> <p>Winckelmann va ser una de les lectures preferides de <a href="/wiki/Johann_Wolfgang_Goethe" class="mw-redirect" title="Johann Wolfgang Goethe">Johann Wolfgang Goethe</a> i <a href="/wiki/Friedrich_Schiller" class="mw-redirect" title="Friedrich Schiller">Friedrich Schiller</a>, el que va incitar a ambdós a escriure sobre història de l'art. La descripció de <i><a href="/wiki/Laocoont_i_els_seus_fills" title="Laocoont i els seus fills"> Laocoont</a></i> per Goethe (<i>Sobre Laocoont</i>, 1798) va venir motivada pel seu desig de donar resposta a <i>Laocoont o sobre els límits en la pintura i poesia</i> de <a href="/wiki/Gotthold_Ephraim_Lessing" title="Gotthold Ephraim Lessing">Gotthold Ephraim Lessing</a> (1766, al seu torn inspirat pel tractament que Winckelmann li dedica a l'escultura en el seu <i>Història de l'art en l'antiguitat</i> de 1764, sorprès pel fet que el dolor i la mort poguessin ser objecte d'una obra bella). Prèviament, l'anglès <a href="/wiki/Edmund_Burke" title="Edmund Burke">Edmund Burke</a> havia publicat el seu <i>Indagació filosòfica sobre l'origen de les nostres idees sobre el sublim i el bell</i> (1756) on fixa el concepte de <i>el <a href="/wiki/Sublim" title="Sublim">sublim</a></i>: el que causa terror o inquietud, però atreu irresistiblement; a diferència de <i>el <a href="/wiki/Pintoresc" title="Pintoresc">pintoresc</a></i> (un altre terme fixat amb un nou ús estètic en l'Anglaterra de segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span>) que és simplement <i>sorprenent, seductor i singular, que convida a una contemplació plaent</i>. Tot això en clau preromàntica, per justificar el gaudi estètic que produeixen les ruïnes, d'una banda, o els terribles espectacles de la naturalesa (tempestes, precipicis), per un altre.<sup id="cite_ref-28" class="reference"><a href="#cite_note-28"><span class="cite-bracket">[</span>28<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El sorgiment de l'art com un tema principal de l'especulació filosòfica es va assentar amb l'aparició de la <i><a href="/wiki/Cr%C3%ADtica_del_judici" title="Crítica del judici">Crítica del judici</a> </i> d'<a href="/wiki/Emmanuel_Kant" class="mw-redirect" title="Emmanuel Kant">Emmanuel Kant</a> l'any 1790, seguida per les <i>Lliçons sobre Estètica</i> de <a href="/wiki/Georg_Wilhelm_Friedrich_Hegel" title="Georg Wilhelm Friedrich Hegel">Hegel</a> (impartides en la seva càtedra de Berlín des de 1818 i recopilades després de la seva mort en 1831). </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Rumohr_i_l'Escola_berlinesa"><span id="Rumohr_i_l.27Escola_berlinesa"></span>Rumohr i l'Escola berlinesa</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: Rumohr i l'Escola berlinesa"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p><a href="/wiki/Karl_Friedrich_von_Rumohr" title="Karl Friedrich von Rumohr">Karl Friedrich von Rumohr</a> (<i>Italienische Forschungen</i>, 1827-1831) va desenvolupar una historiografia de l'art basada en l'estudi crític de les fonts primàries investigades en arxiu, en recerca d'una major <a href="/wiki/Objectivitat" title="Objectivitat">objectivitat</a>.<sup id="cite_ref-29" class="reference"><a href="#cite_note-29"><span class="cite-bracket">[</span>29<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La filosofia hegeliana va servir d'inspiració directa a l'obra de <a href="/w/index.php?title=Karl_Schnaase&action=edit&redlink=1" class="new" title="Karl Schnaase (encara no existeix)">Karl Schnaase</a> (1798 - 1875, <i>Niederländische Briefe</i>) que va establir els fonaments teòrics de la història de l'art com a disciplina autònoma. El seu <i>Geschichte der bildenden Künste</i>, un dels primers manuals d'aquesta disciplina, que cobreix des de l'Antiguitat fins al Renaixement, va facilitar el seu ensenyament a les universitats de llengua alemanya. Per la mateixa època es va publicar una obra similar de <a href="/wiki/Franz_Theodor_Kugler" title="Franz Theodor Kugler">Franz Theodor Kugler</a> (1808-1858). </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Heinrich_Schliemann.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/15/Heinrich_Schliemann.jpg/220px-Heinrich_Schliemann.jpg" decoding="async" width="220" height="313" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/15/Heinrich_Schliemann.jpg/330px-Heinrich_Schliemann.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/15/Heinrich_Schliemann.jpg/440px-Heinrich_Schliemann.jpg 2x" data-file-width="500" data-file-height="712" /></a><figcaption>Schliemann, que va realitzar les excavacions de Troia i Micenes amb un polèmic criteri: l'acceptació de la validesa arqueològica del registrat literàriament en els mites grecs.</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Ruskin">Ruskin</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: Ruskin"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El polígraf anglès <a href="/wiki/John_Ruskin" title="John Ruskin">John Ruskin</a> (1819-1900, <i>Modern Painters, by a Graduate of Oxford</i> -1839-, <i>Seven Lamps of Architecture</i> -1849-) va tenir en l'estètica i la crítica d’art un dels seus camps fonamentals. Encara que la seva aproximació a l'art no era essencialment historiogràfica, sostenia la superioritat dels paisatgistes moderns sobre els vells mestres, mentre que en l'àmbit de l'arquitectura i de les arts decoratives, per contra, abominava de la industrialització i de la utilització dels nous materials (sobretot dels motius decoratius trets a motlle en ferro colat) que veia com una <i>mentida</i> davant l'honradesa tradicional dels sabers tradicionals artesans, mantenint postures que, d'una banda, el fan semblant a conservadors i reaccionaris i, d'altra, estaven en línia amb algunes de les crítiques socials dels <a href="/wiki/Socialistes_ut%C3%B2pics" class="mw-redirect" title="Socialistes utòpics">socialistes utòpics</a>, en concret precedint les propostes de <a href="/wiki/William_Morris" title="William Morris">William Morris</a> i el moviment <i><a href="/wiki/Arts_and_Crafts" title="Arts and Crafts">Arts and Crafts</a></i>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Els_arqueòlegs_del_segle_XIX:_l'època_de_l'imperialisme"><span id="Els_arque.C3.B2legs_del_segle_XIX:_l.27.C3.A8poca_de_l.27imperialisme"></span>Els arqueòlegs del segle XIX: l'època de l'imperialisme</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Els arqueòlegs del segle XIX: l'època de l'imperialisme"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Des de l'expedició <a href="/wiki/Napole%C3%B3_Bonaparte" title="Napoleó Bonaparte">napoleònica</a> a <a href="/wiki/Egipte" title="Egipte">Egipte</a> (1798) es va produir un veritable saqueig de materials arqueològics de tot el Pròxim Orient i la mateixa Grècia, que es va canalitzar en la seva major part cap als museus de les capitals de les principals potències europees (<a href="/wiki/Louvre" class="mw-redirect" title="Louvre">Louvre</a>, <a href="/wiki/British_Museum" class="mw-redirect" title="British Museum">British Museum</a> - <a href="/wiki/Marbres_d%27Elgin" title="Marbres d'Elgin">marbres d'Elgin</a> - i museus de <a href="/wiki/Berl%C3%ADn" title="Berlín">Berlín</a> - <a href="/wiki/Altes_Museum" title="Altes Museum">Altes Museum</a>, <a href="/wiki/Altar_de_P%C3%A8rgam" class="mw-redirect" title="Altar de Pèrgam">Altar de Pèrgam</a> -, <a href="/wiki/M%C3%BAnic" title="Múnic">Múnic</a> - <a href="/w/index.php?title=Glyptothek&action=edit&redlink=1" class="new" title="Glyptothek (encara no existeix)">Glyptothek</a>, <a href="/w/index.php?title=Staatliche_Antikensammlungen&action=edit&redlink=1" class="new" title="Staatliche Antikensammlungen (encara no existeix)">Staatliche Antikensammlungen</a> -, <a href="/wiki/Viena" title="Viena">Viena</a> o, més modestament, <a href="/wiki/Museu_Arqueol%C3%B2gic_Nacional_(Espanya)" class="mw-redirect" title="Museu Arqueològic Nacional (Espanya)">l'Arqueològic de Madrid</a>). </p><p>La professionalització de la romàntica figura de l'arqueòleg (<a href="/wiki/Champollion" class="mw-disambig" title="Champollion">Champollion</a>, <a href="/wiki/Ippolito_Rosellini" title="Ippolito Rosellini">Ippolito Rosellini</a>, <a href="/wiki/Heinrich_Schliemann" title="Heinrich Schliemann">Heinrich Schliemann</a>, <a href="/wiki/Robert_Koldewey" title="Robert Koldewey">Robert Koldewey</a>, <a href="/w/index.php?title=Augustus_Pitt_Rivers&action=edit&redlink=1" class="new" title="Augustus Pitt Rivers (encara no existeix)">Augustus Pitt Rivers</a>, <a href="/wiki/Flinders_Petrie" title="Flinders Petrie">Flinders Petrie</a>; ja al segle XX <a href="/wiki/Arthur_Evans" title="Arthur Evans">Arthur Evans</a>, <a href="/wiki/Howard_Carter" title="Howard Carter">Howard Carter</a> o <a href="/wiki/Mortimer_Wheeler" title="Mortimer Wheeler">Mortimer Wheeler</a>) comportar l'establiment progressiu d'uns procediments adequats d'excavació i tractament de la informació, el que va donar origen a una arqueologia sistemàtica, gelosa de la seva consideració com a ciència que pretén aplicar rigorosament un <a href="/wiki/M%C3%A8tode_cient%C3%ADfic" title="Mètode científic">mètode científic</a>; i que es va canalitzar institucionalment a través de la creació de <a href="/w/index.php?title=Societats_arqueol%C3%B2giques&action=edit&redlink=1" class="new" title="Societats arqueològiques (encara no existeix)">societats arqueològiques</a> (des de 1829 en què <a href="/w/index.php?title=Friedrich_Wilhelm_Eduard_Gerhard&action=edit&redlink=1" class="new" title="Friedrich Wilhelm Eduard Gerhard (encara no existeix)">Friedrich Wilhelm Eduard Gerhard</a> crea a Roma el <i> <a href="/w/index.php?title=Instituto_di_corrispondenza_Archeologica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Instituto di corrispondenza Archeologica (encara no existeix)">Instituto di corrispondenza Archeologica</a> - <a href="/w/index.php?title=Institut_f%C3%BCr_arch%C3%A4ologische_Korrespondenz&action=edit&redlink=1" class="new" title="Institut für archäologische Korrespondenz (encara no existeix)">Institut für archäologische Korrespondenz</a> </i> -Institut de correspondència arqueològica).<sup id="cite_ref-30" class="reference"><a href="#cite_note-30"><span class="cite-bracket">[</span>30<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Aquestes institucions, reproduïdes en l'àmbit nacional a cada país, van ser l'equivalent de les <a href="/w/index.php?title=Societats_cient%C3%ADfiques&action=edit&redlink=1" class="new" title="Societats científiques (encara no existeix)">societats científiques</a> aplicades a la demostració competitiva de la presència <i> nacional </i> en altres àmbits, com el geogràfic (de vegades van ser explícitament denominades <i>societats colonials</i>);<sup id="cite_ref-31" class="reference"><a href="#cite_note-31"><span class="cite-bracket">[</span>31<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> totes elles emmarcades en la <i>carrera</i> pel <a href="/wiki/Colonialisme" title="Colonialisme">repartiment colonial</a> del món propi de l'<a href="/wiki/Imperialisme" title="Imperialisme">imperialisme</a>. </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Arqueologia" title="Arqueologia">Arqueologia</a> i <a href="/wiki/Art_antic#El_descobriment_de_l'Art_antic" title="Art antic">Art antic § El descobriment de l'Art antic</a></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Heinrich_W%C3%B6lfflin_D%C3%BChrkoop.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0b/Heinrich_W%C3%B6lfflin_D%C3%BChrkoop.jpg/220px-Heinrich_W%C3%B6lfflin_D%C3%BChrkoop.jpg" decoding="async" width="220" height="160" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0b/Heinrich_W%C3%B6lfflin_D%C3%BChrkoop.jpg/330px-Heinrich_W%C3%B6lfflin_D%C3%BChrkoop.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/0/0b/Heinrich_W%C3%B6lfflin_D%C3%BChrkoop.jpg 2x" data-file-width="373" data-file-height="271" /></a><figcaption> Fotografia de Wölfflin contemplant un quadre. Començaments de segle XX (el fotògraf, <a href="/w/index.php?title=Rudolf_D%C3%BChrkoop&action=edit&redlink=1" class="new" title="Rudolf Dührkoop (encara no existeix)">Rudolf Dührkoop</a>, va morir l'any 1918).</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Wölfflin_i_l'anàlisi_estilística"><span id="W.C3.B6lfflin_i_l.27an.C3.A0lisi_estil.C3.ADstica"></span>Wölfflin i l'anàlisi estilística</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: Wölfflin i l'anàlisi estilística"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p><a href="/wiki/Heinrich_W%C3%B6lfflin" title="Heinrich Wölfflin">Heinrich Wölfflin</a> (1864-1945), que havia estudiat amb Burckhardt a <a href="/wiki/Universitat_de_Basilea" title="Universitat de Basilea">Basilea</a>, és el pare de la moderna història de l'art. Va ensenyar a les universitats de <a href="/wiki/Universitat_de_Berl%C3%ADn" class="mw-redirect" title="Universitat de Berlín">Berlín</a>, Basilea, <a href="/wiki/Universitat_de_M%C3%BAnic" title="Universitat de Múnic">Múnic</a>, i <a href="/wiki/Universitat_de_Z%C3%BAric" title="Universitat de Zúric">Zúric</a>. Molts dels seus estudiants van destacar per la seva projecció posterior, com <a href="/w/index.php?title=Jakob_Rosenberg&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jakob Rosenberg (encara no existeix)">Jakob Rosenberg</a> i <a href="/w/index.php?title=Frida_Schottmuller&action=edit&redlink=1" class="new" title="Frida Schottmuller (encara no existeix)">Frida Schottmuller</a>. Va introduir una aproximació científica a la disciplina, centrant-la en tres conceptes. En primer lloc, intentava estudiar l'art usant la <a href="/wiki/Psicologia" title="Psicologia">psicologia</a>, particularment aplicant l'obra de <a href="/wiki/Wilhelm_Wundt" title="Wilhelm Wundt">Wilhelm Wundt</a>. Argumentava, entre altres coses, que art i arquitectura són <i>bons</i> si s'assemblen al cos humà. Per exemple, les cases són adequades si les seves façanes semblen rostres. En segon lloc, va introduir la idea d'estudiar l'art amb <a href="/wiki/M%C3%A8tode_comparatiu" title="Mètode comparatiu">mètode comparatiu</a>. Comparant cada pintura amb les altres, era capaç de realitzar distincions d'<a href="/wiki/Estil_art%C3%ADstic" title="Estil artístic">estil</a>. La seva obra <i>Renaixement i Barroc</i> desenvolupava aquesta idea, i va ser la primera a mostrar aquests períodes estilístics diferenciats un de l'altre. Al contrari que <a href="/wiki/Giorgio_Vasari" title="Giorgio Vasari">Giorgio Vasari</a>, Wölfflin no estava interessat en les biografies dels artistes. De fet, proposava una "història de l'art sense noms". Finalment, va estudiar l'art basat en la idea de la nacionalitat, les escoles artístiques i els <i>estils nacionals</i>. Estava particularment interessat en dilucidar què hi havia inherentment <i>italià</i> o <i>alemany</i> a la cultura italiana o alemanya. Aquest interès es va articular de forma extensa en la seva monografia sobre l'artista alemany <a href="/wiki/Albrecht_D%C3%BCrer" title="Albrecht Dürer">Albrecht Dürer</a>. A <i>Conceptes fonamentals de la història de l'art</i> (1915) contraposa i defineix estètica clàssica i estètica barroca, a través d'una sèrie de parells de conceptes (lineal / pictòric, unitat / multiplicitat, etc.). </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Alois_Riegl.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/01/Alois_Riegl.jpg/220px-Alois_Riegl.jpg" decoding="async" width="220" height="309" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/01/Alois_Riegl.jpg/330px-Alois_Riegl.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/01/Alois_Riegl.jpg/440px-Alois_Riegl.jpg 2x" data-file-width="1945" data-file-height="2730" /></a><figcaption> Fotografia de Riegl cap a 1890.</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Wickhoff.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bb/Wickhoff.jpg/220px-Wickhoff.jpg" decoding="async" width="220" height="306" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/bb/Wickhoff.jpg 1.5x" data-file-width="265" data-file-height="368" /></a><figcaption>Gravat amb el retrat de Wickhoff.</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Thausing,_Riegl,_Wickhoff_i_l'Escola_de_Viena"><span id="Thausing.2C_Riegl.2C_Wickhoff_i_l.27Escola_de_Viena"></span>Thausing, Riegl, Wickhoff i l'Escola de Viena</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: Thausing, Riegl, Wickhoff i l'Escola de Viena"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Contemporàniament a la carrera de Wölfflin, es desenvolupava l'activitat d'una important escola de pensament sobre història de l'art a la <a href="/wiki/Universitat_de_Viena" title="Universitat de Viena">Universitat de Viena</a>, la <i>Escola de Viena d'Història de l'Art</i>, que convé no confondre amb altres agrupacions intel·lectuals d'altres àmbits que també reben el nom d'<a href="/w/index.php?title=Escola_de_Viena&action=edit&redlink=1" class="new" title="Escola de Viena (encara no existeix)">Escola de Viena</a> -economia- o <a href="/wiki/Cercle_de_Viena" title="Cercle de Viena">Cercle de Viena</a> -filosofia de la ciència-. La primera generació d'aquesta <i>Escola de Viena</i> estava dominada per <a href="/wiki/Alois_Riegl" title="Alois Riegl">Alois Riegl</a> (1858-1905) i <a href="/w/index.php?title=Franz_Wickhoff&action=edit&redlink=1" class="new" title="Franz Wickhoff (encara no existeix)">Franz Wickhoff</a> (1853-1909), tots dos deixebles de <a href="/w/index.php?title=Moritz_Thausing&action=edit&redlink=1" class="new" title="Moritz Thausing (encara no existeix)">Moritz Thausing</a> (1838 -1884), i es caracteritzava per la seva tendència a rescatar de l'oblit períodes menyspreats o oblidats de la història de l'art. Riegl i Wickhoff van escriure els dos extensament sobre l'art de l'<a href="/wiki/Antiguitat_tardana" title="Antiguitat tardana">Antiguitat tardana</a>, que abans d'ells havia estat considerat com un període de decadència de l'ideal clàssic. Riegl també va contribuir a la revalorització deL <a href="/wiki/Barroc" title="Barroc">Barroc</a>, i introdueix el concepte de <i><a href="/w/index.php?title=Kunstwollen&action=edit&redlink=1" class="new" title="Kunstwollen (encara no existeix)">Kunstwollen</a></i> (voluntat d'art), seminal en molts aspectes. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Segona_Escola_de_Viena">Segona Escola de Viena</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art&action=edit&section=23" title="Modifica la secció: Segona Escola de Viena"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La següent generació de professors vienesos va incloure <a href="/wiki/Max_Dvo%C5%99%C3%A1k" title="Max Dvořák">Max Dvořák</a>, <a href="/wiki/Julius_von_Schlosser" class="mw-redirect" title="Julius von Schlosser">Julius von Schlosser</a>, <a href="/w/index.php?title=Hans_Tietze&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hans Tietze (encara no existeix)">Hans Tietze</a>, <a href="/w/index.php?title=Karl_Maria_Swoboda&action=edit&redlink=1" class="new" title="Karl Maria Swoboda (encara no existeix)">Karl Maria Swoboda</a>, i <a href="/w/index.php?title=Josef_Strzygowski&action=edit&redlink=1" class="new" title="Josef Strzygowski (encara no existeix)">Josef Strzygowski</a> (1862-1941). Bona part dels més importants historiadors de l'art del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>, incloent-hi <a href="/wiki/Ernst_Gombrich" title="Ernst Gombrich">Ernst Gombrich</a>, eren estudiants a Viena en aquest període. L'expressió "Segona Escola de Viena" o "Nova Escola de Viena" sol utilitzar-se per referir-se a aquest grup de professors, a més de <a href="/w/index.php?title=Hans_Sedlmayr&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hans Sedlmayr (encara no existeix)">Hans Sedlmayr</a>, <a href="/w/index.php?title=Otto_P%C3%A4cht&action=edit&redlink=1" class="new" title="Otto Pächt (encara no existeix)">Otto Pächt</a> i <a href="/w/index.php?title=Guido_Kaschnitz_von_Weinberg&action=edit&redlink=1" class="new" title="Guido Kaschnitz von Weinberg (encara no existeix)">Guido Kaschnitz von Weinberg</a>. Aquests intel·lectuals van començar, cap als anys trenta de segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>, a tornar sobre el treball de la primera generació, particularment a Riegl i el seu concepte de <i>Kunstwollen</i>, en un intent de desenvolupar-lo en una metodologia completa i comprensiva de la història de l'art. Particularment Sedlmayr rebutjava el minuciós estudi de la iconografia, el <a href="/wiki/Mecenatge" title="Mecenatge">patrocini</a> i altres aproximacions que es fundaven en el <a href="/wiki/Context" title="Context">context</a> històric, preferint en lloc d'això concentrar-se en les qualitats estètiques de les obres d'art. Com a resultat, la Segona Escola de Viena es va guanyar una reputació de sense restriccions i irresponsable <a href="/wiki/Formalisme_(art)" title="Formalisme (art)">formalisme</a>, al que, per si calia, es va afegir l’obert <a href="/wiki/Racisme" title="Racisme">racisme</a> de Sedlmayr i la seva pertinença al <a href="/wiki/Partit_nazi" class="mw-redirect" title="Partit nazi">partit nazi</a>. Aquesta tendència no era compartida per tots els membres de l'escola: el propi Pächt era jueu, i es va veure obligat a deixar Viena en els anys trenta. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Aby_Warburg.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/Aby_Warburg.jpg/220px-Aby_Warburg.jpg" decoding="async" width="220" height="288" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/Aby_Warburg.jpg/330px-Aby_Warburg.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/c4/Aby_Warburg.jpg 2x" data-file-width="400" data-file-height="524" /></a><figcaption> <a href="/wiki/Aby_Warburg" class="mw-redirect" title="Aby Warburg">Aby Warburg</a> c. 1900.</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Warburg,_Panofsky_i_la_iconologia"><span id="Warburg.2C_Panofsky_i_la_iconologia"></span>Warburg, Panofsky i la iconologia</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art&action=edit&section=24" title="Modifica la secció: Warburg, Panofsky i la iconologia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La comprensió actual del contingut simbòlic de l'art prové d'un grup d'intel·lectuals que es va formar a l'<a href="/wiki/Hamburg" title="Hamburg">Hamburg</a> dels anys 1920. Els més destacats entre ells eren <a href="/wiki/Erwin_Panofsky" title="Erwin Panofsky">Erwin Panofsky</a> (<i>Estudis d'iconologia</i>, 1939), <a href="/wiki/Aby_Warburg" class="mw-redirect" title="Aby Warburg">Aby Warburg</a> i <a href="/w/index.php?title=Fritz_Saxl&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fritz Saxl (encara no existeix)">Fritz Saxl</a>. Junts, i influenciats per altres intel·lectuals de l'època, com <a href="/wiki/Ernst_Cassirer" title="Ernst Cassirer">Ernst Cassirer</a>,<sup id="cite_ref-32" class="reference"><a href="#cite_note-32"><span class="cite-bracket">[</span>32<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> van desenvolupar la major part del vocabulari que continua usant-se pels historiadors de finals de segle XX i començaments del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xxi</span>. <i><a href="/wiki/Iconografia" title="Iconografia">Iconografia</a></i> (del <a href="/wiki/Grec" title="Grec">grec</a> <i>eikon</i> - <a href="/wiki/Icona" title="Icona">icona</a>, imatge- i <i>graphien</i> - <a href="/wiki/Grafia" class="mw-redirect" title="Grafia">grafia</a>, escriptura, descripció-) es refereix a l'assumpte artístic derivat de <a href="/wiki/Font_escrita" title="Font escrita">fonts escrites</a>, especialment <a href="/wiki/B%C3%ADblica" class="mw-redirect" title="Bíblica">bíbliques</a> o <a href="/wiki/Mitologia" title="Mitologia">mitològiques</a>. "<a href="/wiki/Iconologia" title="Iconologia">Iconologia</a>" (amb el sufix <i><a href="/wiki/Logos" title="Logos">logos</a></i> -discurs, tractat, ciència-) és un terme més ampli que es refereix a tota mena de <a href="/wiki/Simbolisme" title="Simbolisme">simbolisme</a>, es derivi d'un text específic o no. Els historiadors de l'art no coincideixen en un ús precís de tots dos termes, i solen utilitzar-se indistintament. Segons Panofsky l'estudi concret de les obres d'art hauria de constar de tres successives <a href="/w/index.php?title=An%C3%A0lisis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Anàlisis (encara no existeix)">anàlisis</a>: primer una <i>anàlisi preiconogràfica</i> (on s'ubiqui en el període i l'estil, segons les seves formes, en termes descriptius), en segon lloc una <i> anàlisi iconogràfica</i> (on s'analitzin els elements que acompanyen l'obra, els seus diferents atributs o característiques, identificant el tema en relació amb un text i els elements figuratius en relació amb la seva funció simbòlica), i finalment una <i>anàlisi iconològica</i> (on s'estudiï el seu significat conceptual o ideològic en el context cultural de la seva època).<sup id="cite_ref-33" class="reference"><a href="#cite_note-33"><span class="cite-bracket">[</span>33<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Panofsky, en la seva obra més primerenca, també va desenvolupar les teories de Riegl, encara que amb el temps es va mostrar més preocupat per la iconografia, i en particular per la transmissió a l'edat mitjana i al Renaixement dels temes de l'Antiguitat clàssica. Referent a això, els seus interessos coincidien amb els de Warburg, fill d'una rica família que havia reunit una impressionant biblioteca a Hamburg i s'havia especialitzat en la continuïtat de la tradició clàssica en l'art i cultura posterior. Sota els auspicis de Saxl, aquesta biblioteca es va convertir en un institut d'investigació vinculat a la <a href="/wiki/Universitat_d%27Hamburg" title="Universitat d'Hamburg">Universitat d'Hamburg</a>, on Panofsky ensenyava. </p><p>Warburg va morir en 1929, i en els anys trenta Saxl i Panofsky, ambdós jueus, es van veure obligats a exiliar-se. Saxl es va establir a Londres, portant-se amb ell la biblioteca de Warburg i establint el <i><a href="/w/index.php?title=Warburg_Institute&action=edit&redlink=1" class="new" title="Warburg Institute (encara no existeix)">Warburg Institute</a></i>. Panofsky va fer el mateix a <a href="/wiki/Universitat_de_Princeton" title="Universitat de Princeton">Princeton</a>, al <i><a href="/wiki/Institute_for_Advanced_Study" class="mw-redirect" title="Institute for Advanced Study">Institute for Advanced Study</a></i>. Tant ells com la resta del gran nombre d'historiadors d'art alemanys que van arribar al món acadèmic anglosaxó per aquesta època, van aconseguir una extraordinària influència en aquest, establint la història de l'art com un legítim camp d'estudi. Concretament, la metodologia de Panofsky va determinar el curs de la història de l'art als Estats Units durant almenys una generació. </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Sigmund_Freud,_Stanley_Hall,_Carl_Gustav_Jung,_Abraham_Arden_Wellcome_V0027599.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dc/Sigmund_Freud%2C_Stanley_Hall%2C_Carl_Gustav_Jung%2C_Abraham_Arden_Wellcome_V0027599.jpg/220px-Sigmund_Freud%2C_Stanley_Hall%2C_Carl_Gustav_Jung%2C_Abraham_Arden_Wellcome_V0027599.jpg" decoding="async" width="220" height="175" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dc/Sigmund_Freud%2C_Stanley_Hall%2C_Carl_Gustav_Jung%2C_Abraham_Arden_Wellcome_V0027599.jpg/330px-Sigmund_Freud%2C_Stanley_Hall%2C_Carl_Gustav_Jung%2C_Abraham_Arden_Wellcome_V0027599.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dc/Sigmund_Freud%2C_Stanley_Hall%2C_Carl_Gustav_Jung%2C_Abraham_Arden_Wellcome_V0027599.jpg/440px-Sigmund_Freud%2C_Stanley_Hall%2C_Carl_Gustav_Jung%2C_Abraham_Arden_Wellcome_V0027599.jpg 2x" data-file-width="3105" data-file-height="2476" /></a><figcaption> Foto de grup de 1909 davant de la <a href="/wiki/Clark_University" class="mw-redirect" title="Clark University">Clark University</a>. Fila del davant: <a href="/wiki/Sigmund_Freud" title="Sigmund Freud">Sigmund Freud</a>, <a href="/wiki/Granville_Stanley_Hall" title="Granville Stanley Hall">Granville Stanley Hall</a>, <a href="/wiki/Carl_Jung" title="Carl Jung">Carl Jung</a>; fila del darrere: <a href="/wiki/Abraham_Arden_Brill" title="Abraham Arden Brill"> Abraham A. Brill</a>, <a href="/wiki/Ernest_Jones" title="Ernest Jones">Ernest Jones</a>, <a href="/wiki/S%C3%A1ndor_Ferenczi" title="Sándor Ferenczi">Sándor Ferenczi</a>.</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Freud_i_la_psicoanàlisi"><span id="Freud_i_la_psicoan.C3.A0lisi"></span>Freud i la psicoanàlisi</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art&action=edit&section=25" title="Modifica la secció: Freud i la psicoanàlisi"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Heinrich Wölfflin no va ser l'únic intel·lectual que invocava les teories psicològiques en l'estudi de l'art. El mateix pare del <a href="/wiki/Psicoan%C3%A0lisi" title="Psicoanàlisi">psicoanàlisi</a>, <a href="/wiki/Sigmund_Freud" title="Sigmund Freud">Sigmund Freud</a>, havia escrit un llibre sobre <a href="/wiki/Leonardo_da_Vinci" title="Leonardo da Vinci">Leonardo da Vinci</a>, en el qual feia servir els quadres de Leonardo per a indagar la <a href="/wiki/Psique_(ment)" title="Psique (ment)">psique</a> i l'<a href="/wiki/Orientaci%C3%B3_sexual" title="Orientació sexual">orientació sexual</a> de l'artista. Freud s'inferia de la seva anàlisi la probable <a href="/wiki/Homosexualitat" title="Homosexualitat">homosexualitat</a> de Leonardo da Vinci. </p><p>L'ús de material pòstum per efectuar la psicoanàlisi és un assumpte controvertit entre els historiadors de l'art, especialment atès que la moral sexual en temps de l'analitzador i de l'analitzat són diferents; encara que no per això deixa d'intentar-freqüentment. Un dels més coneguts autors d'aquesta tendència és <a href="/w/index.php?title=Laurie_Schnieder_Adams&action=edit&redlink=1" class="new" title="Laurie Schnieder Adams (encara no existeix)">Laurie Schnieder Adams</a>, amb el seu manual <i>Art Across Time</i>, a més d'altres llibres, com <i>Art and Psychoanalysis</i>. </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Psicologia_de_l%27art" title="Psicologia de l'art">Psicologia de l'art</a></div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Jung_i_els_arquetips">Jung i els arquetips</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art&action=edit&section=26" title="Modifica la secció: Jung i els arquetips"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p><a href="/wiki/Carl_Jung" title="Carl Jung">Carl Jung</a> també va aplicar la teoria psicoanalítica a l'art. Era un psiquiatre suís, influent pensador, que va fundar la <a href="/wiki/Psicologia_anal%C3%ADtica" title="Psicologia analítica">psicologia analítica</a>. La seva aproximació a la psicologia se centrava en la <i>psique</i> a través de l'exploració dels mons de la son, de l'art, de la mitologia, la religió i la filosofia. La major part del seu treball es va dedicar a l'exploració de la filosofia oriental i occidental, l'alquímia, l'astrologia, així com la sociologia de la literatura i l'art. Les seves contribucions més notables inclouen els conceptes d'<a href="/wiki/Arquetip_(psicologia_anal%C3%ADtica)" title="Arquetip (psicologia analítica)">arquetip</a>, <a href="/wiki/Inconscient_col%C2%B7lectiu" title="Inconscient col·lectiu">inconscient col·lectiu</a> i la teoria de la <a href="/wiki/Sincronicitat" class="mw-redirect" title="Sincronicitat">sincronicitat</a>. Jung creia que la major part de les experiències percebudes com a <i>coincidència</i> no es devien a mer <a href="/wiki/Atzar" title="Atzar">atzar</a>, sinó que més aviat suggerien la manifestació de fets o circumstàncies paral·leles que reflectien la seva dinàmica determinant.<sup id="cite_ref-34" class="reference"><a href="#cite_note-34"><span class="cite-bracket">[</span>34<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Argumentava que un inconscient col·lectiu i una imatgeria arquetípica eren detectables en l'art. Les seves idees es van popularitzar sobretot a l'<a href="/wiki/Expressionisme_abstracte" title="Expressionisme abstracte">expressionisme abstracte</a> americà dels anys quaranta i cinquanta de segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>.<sup id="cite_ref-35" class="reference"><a href="#cite_note-35"><span class="cite-bracket">[</span>35<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La seva obra va inspirar el concepte <a href="/wiki/Surrealista" class="mw-redirect" title="Surrealista">surrealista</a> d'extreure imatges dels somnis i l'inconscient. </p><p>Jung emfatitzava la importància de l'equilibri i l'harmonia. Tenia por que els humans moderns estiguessin confiant massa en la ciència i la lògica, quan podrien beneficiar d'integrar l'espiritualitat i l'apreciació de camp inconscient. La seva obra no només va impactar en el treball analític dels historiadors de l'art, sinó que es va convertir en part integral de la feina dels artistes. <a href="/wiki/Jackson_Pollock" title="Jackson Pollock">Jackson Pollock</a>, per exemple, va crear una famosa sèrie de dibuixos per acompanyar les seves sessions de psicoanàlisi amb <a href="/w/index.php?title=Joseph_L._Henderson&action=edit&redlink=1" class="new" title="Joseph L. Henderson (encara no existeix)">Joseph L. Henderson</a>, psicoanalista junguià. Henderson posteriorment va publicar els dibuixos en una obra dedicada a les seves sessions amb Pollock, evidenciant la gran potencialitat del dibuix com a eina terapèutica.<sup id="cite_ref-36" class="reference"><a href="#cite_note-36"><span class="cite-bracket">[</span>36<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Pollock_i_Lacan">Pollock i Lacan</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art&action=edit&section=27" title="Modifica la secció: Pollock i Lacan"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'empremta de la psicoanàlisi en la història de l'art ha estat profunda i s'estén més enllà de Freud i Jung. La destacada historiadora de l'art feminista <a href="/wiki/Griselda_Pollock" title="Griselda Pollock">Griselda Pollock</a>, per exemple, deriva de la psicoanàlisi tant la seva lectura de l'art contemporani com la relectura de l'art modern. La seva aplicació de la psicoanàlisi <a href="/w/index.php?title=Feminisme_franc%C3%A8s&action=edit&redlink=1" class="new" title="Feminisme francès (encara no existeix)">feminista francès</a>, en particular de l'obra de <a href="/wiki/Julia_Kristeva" title="Julia Kristeva">Julia Kristeva</a> i <a href="/w/index.php?title=Bracha_L._Ettinger&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bracha L. Ettinger (encara no existeix)">Bracha L. Ettinger</a>, així com l'aplicació per <a href="/w/index.php?title=Rosalind_Krauss&action=edit&redlink=1" class="new" title="Rosalind Krauss (encara no existeix)">Rosalind Krauss</a> de l'obra de <a href="/wiki/Jacques_Lacan" title="Jacques Lacan">Jacques Lacan</a> i <a href="/wiki/Jean-Fran%C3%A7ois_Lyotard" title="Jean-François Lyotard">Jean-François Lyotard</a>, o la relectura <i>curativa</i> de l'art de <a href="/w/index.php?title=Catherine_de_Zegher&action=edit&redlink=1" class="new" title="Catherine de Zegher (encara no existeix)">Catherine de Zegher</a> han conformat una nova concepció de l'home i la dona en la història de l'art. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Marx_i_la_ideologia">Marx i la ideologia</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art&action=edit&section=28" title="Modifica la secció: Marx i la ideologia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>A mitjan segle XX els historiadors de l'art es van implicar en una aproximació crítica a la <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_social" title="Història social">història social</a>. La seva meta era mostrar com l'art interactua amb les estructures de poder en la societat. Una de les metodologies que van emprar va ser el <a href="/wiki/Marxisme" title="Marxisme">marxisme</a>, en el seu aspecte de <a href="/wiki/Materialisme_hist%C3%B2ric" title="Materialisme històric">materialisme històric</a>. La història de l'art <i>marxista</i> intentava mostrar com l'art es vincula a classes socials específiques, com les imatges contenen informació sobre el món de l'economia, i com poden utilitzar-se <a href="/wiki/Ideol%C3%B2gica" class="mw-redirect" title="Ideològica">ideològica</a> ment per fer semblar <i>natural</i>el <i>statu quo</i>. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Greenberg">Greenberg</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art&action=edit&section=29" title="Modifica la secció: Greenberg"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Un dels més destacats historiadors marxistes de l'art va ser <a href="/wiki/Clement_Greenberg" title="Clement Greenberg">Clement Greenberg</a> (1909-1994), qui va popularitzar a finals dels anys 1930 el seu assaig "Avantguarda i Kitsch",<sup id="cite_ref-37" class="reference"><a href="#cite_note-37"><span class="cite-bracket">[</span>37<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> en el qual proposa que l'<a href="/wiki/Avantguarda" class="mw-redirect" title="Avantguarda">avantguarda</a> sorgeix com una defensa de l'<i>estàndard</i> estètic enfront del declinar del <i><a href="/wiki/Gust" title="Gust">gust</a></i> que es produeix amb la <a href="/wiki/Societat_de_consum" title="Societat de consum">societat de consum de masses</a>, i defineix <i><a href="/wiki/Kitsch" title="Kitsch">kitsch</a></i> com l'oposat a <i>art</i>. Greenberg, posteriorment, proposava que l'avantguarda i el modernisme eren mitjans de resistir l'anivellament de la cultura produïda per la <a href="/wiki/Propaganda" title="Propaganda">propaganda</a> <a href="/wiki/Capitalista" class="mw-redirect" title="Capitalista">capitalista</a>. Greenberg es va apropiar de la paraula alemanya <i>kitsch</i> per descriure el <a href="/wiki/Consumisme" title="Consumisme">consumisme</a>, encara que les connotacions negatives del terme han canviat des de llavors, per passar a connotar una noció més afirmativa dels materials que la cultura capitalista reutilitza o recicla. En obres posteriors Greenberg va examinar les propietats formals de l'art modern. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Schapiro,_Hauser_i_Clark"><span id="Schapiro.2C_Hauser_i_Clark"></span>Schapiro, Hauser i Clark</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art&action=edit&section=30" title="Modifica la secció: Schapiro, Hauser i Clark"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p><a href="/wiki/Meyer_Schapiro" title="Meyer Schapiro">Meyer Schapiro</a> (1904-1996) és un dels més influents historiadors marxistes de l'art de mitjan segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>. Encara que va escriure sobre molts períodes i temes, és sobretot recordat pel seu comentari a l'escultura de l'edat mitjana final i el renaixement d'hora, en on veu evidències de l'aparició del capitalisme i el declivi del feudalisme (transició del feudalisme al capitalisme). </p><p><a href="/wiki/Arnold_Hauser" title="Arnold Hauser">Arnold Hauser</a> (1892-1978) va escriure el primer manual d'història marxista de l'art occidental: <i><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_social_de_la_literatura_i_l%27art&action=edit&redlink=1" class="new" title="Història social de la literatura i l'art (encara no existeix)">Història social de la literatura i l'art</a></i> (<i>The Social History of Art</i>), en el que intenta mostrar com la <a href="/wiki/Consci%C3%A8ncia_de_classe" title="Consciència de classe">consciència de classe</a> es reflecteix en cada període artístic. La seva obra va suscitar una fort controvèrsia als anys 1950, sobretot a causa de les seves generalitzacions aplicades a eres senceres, una estratègia que els seus detractors denominen <i><a href="/w/index.php?title=Marxisme_vulgar&action=edit&redlink=1" class="new" title="Marxisme vulgar (encara no existeix)">marxisme vulgar</a></i>. </p><p><a href="/w/index.php?title=T._J._Clark_(historiador)&action=edit&redlink=1" class="new" title="T. J. Clark (historiador) (encara no existeix)">T. J. Clark</a> (n. 1943), des d’una perspectiva marxista, proposa superar tals generalitzacions, proporcionant exemples amb històries <i>marxistes</i> de diversos artistes impressionistes i realistes, com <a href="/wiki/Gustave_Courbet" title="Gustave Courbet">Gustave Courbet</a> o <a href="/wiki/%C3%89douard_Manet" title="Édouard Manet">Édouard Manet</a>. Les seves obres se centren estrictament en el clima polític i econòmic en què es crea l'art. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Antal">Antal</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art&action=edit&section=31" title="Modifica la secció: Antal"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'hongarès <a href="/w/index.php?title=Friedrich_Antal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Friedrich Antal (encara no existeix)">Friedrich Antal</a> (1887-1954, <i>La pintura florentina i el seu ambient social</i>, 1948), va aplicar la metodologia d'Aby Warburg des d'un punt de vista marxista. Deixeble de Wölfflin i de Max Dvorak, va participar d'un grup intel·lectual (<i><a href="/w/index.php?title=Sonntagskreis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sonntagskreis (encara no existeix)">Sonntagskreis</a></i>) que incloïa al filòsof <a href="/wiki/Georg_Luk%C3%A1cs" class="mw-redirect" title="Georg Lukács">Georg Lukács</a>, el sociòleg <a href="/wiki/Karl_Mannheim" title="Karl Mannheim">Karl Mannheim</a> i els historiadors de l'art Arnold Hauser i <a href="/w/index.php?title=Johannes_Wilde&action=edit&redlink=1" class="new" title="Johannes Wilde (encara no existeix)">Johannes Wilde</a>. Després de dirigir la <i>socialització</i> de les col·leccions artístiques a la <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Sovi%C3%A8tica_Hongaresa" title="República Soviètica Hongaresa">revolució comunista hongaresa</a> de 1919, va passar a Alemanya i després a Anglaterra, on va contactar amb <a href="/w/index.php?title=Anthony_Blunt&action=edit&redlink=1" class="new" title="Anthony Blunt (encara no existeix)">Anthony Blunt</a>.<sup id="cite_ref-38" class="reference"><a href="#cite_note-38"><span class="cite-bracket">[</span>38<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Francastel_i_l'Escola_dels_Annales"><span id="Francastel_i_l.27Escola_dels_Annales"></span>Francastel i l'Escola dels Annales</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art&action=edit&section=32" title="Modifica la secció: Francastel i l'Escola dels Annales"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p><a href="/wiki/Pierre_Francastel" title="Pierre Francastel">Pierre Francastel</a> (1900-1970) va desenvolupar una <i><a href="/wiki/Sociologia_de_l%27art" title="Sociologia de l'art">sociologia de l'art</a></i> propera a la metodologia historiogràfica de la també francesa <i><a href="/wiki/Escola_dels_Annales" title="Escola dels Annales">Escola dels Annales</a></i>. </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Fernand_Braudel" title="Fernand Braudel">Fernand Braudel</a> i <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_les_civilitzacions" class="mw-redirect" title="Història de les civilitzacions">Història de les civilitzacions</a></div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Argan_i_la_«mort_de_l'art»"><span id="Argan_i_la_.C2.ABmort_de_l.27art.C2.BB"></span>Argan i la «mort de l'art»</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art&action=edit&section=33" title="Modifica la secció: Argan i la «mort de l'art»"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Giulio-Carlo-Argan-e-Francesco-Libonati.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/37/Giulio-Carlo-Argan-e-Francesco-Libonati.jpg/220px-Giulio-Carlo-Argan-e-Francesco-Libonati.jpg" decoding="async" width="220" height="243" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/37/Giulio-Carlo-Argan-e-Francesco-Libonati.jpg/330px-Giulio-Carlo-Argan-e-Francesco-Libonati.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/37/Giulio-Carlo-Argan-e-Francesco-Libonati.jpg/440px-Giulio-Carlo-Argan-e-Francesco-Libonati.jpg 2x" data-file-width="1105" data-file-height="1222" /></a><figcaption>Argan observa l'obra de l'escultor <a href="/w/index.php?title=Francesco_Libonati&action=edit&redlink=1" class="new" title="Francesco Libonati (encara no existeix)">Francesco Libonati</a>.</figcaption></figure> <p>El catedràtic italià <a href="/w/index.php?title=Giulio_Carlo_Argan&action=edit&redlink=1" class="new" title="Giulio Carlo Argan (encara no existeix)">Giulio Carlo Argan</a> (1909-1992), que va iniciar la seva carrera professional sota el <a href="/wiki/Feixisme" title="Feixisme">feixisme</a> (estudis sobre <a href="/wiki/Andrea_Palladio" title="Andrea Palladio">Andrea Palladio</a>, <a href="/wiki/Sebastiano_Serlio" title="Sebastiano Serlio">Sebastiano Serlio</a>, arquitectura medieval i un manual d'història de l'art molt difós a l'ensenyament), després de la <a href="/wiki/Segona_Guerra_Mundial" title="Segona Guerra Mundial">Segona Guerra Mundial</a> es va convertir en la referència de l'esquerra italiana en qüestions estètiques, destacant per la seva defensa de l'<i>art modern</i> <i><a href="/wiki/Henry_Moore" title="Henry Moore">Henry Moore</a></i>, 1948; <i><a href="/wiki/Walter_Gropius" title="Walter Gropius">Walter Gropius</a> i la <a href="/wiki/Bauhaus" title="Bauhaus">Bauhaus</a></i>, 1951; <i>la scultura di <a href="/wiki/Picasso" class="mw-redirect" title="Picasso">Picasso</a></i> 1953; <a href="/wiki/Pier_Luigi_Nervi" title="Pier Luigi Nervi">Pier Luigi Nervi</a>, 1955) i la seva renovada consideració dels períodes anteriors sota una aplicació molt personal del mètode iconològic (<a href="/wiki/Brunelleschi" class="mw-redirect" title="Brunelleschi">Brunelleschi</a>, 1955; <a href="/wiki/Fra_Angelico" title="Fra Angelico">Fra Angelico</a>, 1955; <a href="/wiki/Botticelli" class="mw-redirect" title="Botticelli">Botticelli</a>, 1957; <a href="/wiki/Borromini" class="mw-redirect" title="Borromini">Borromini</a>, 1952; <i>l'architettura Barocca in Itàlia</i>, 1957; <i>L'Europa delle capitali</i>, 1964), incloent-hi la revaloració del neoclassicisme (<a href="/wiki/Canova" class="mw-disambig" title="Canova">Canova</a>). Des d'una perspectiva marxista, considera l'art (de qualsevol època) com el desenvolupament de la matèria produït pel treball. En la fase post-històrica que s'obre després del desenvolupament i esgotament de la <i><a href="/wiki/Modernitat" title="Modernitat">modernitat</a></i> (més tard anomenada <i><a href="/wiki/Postmodernitat" title="Postmodernitat">postmodernitat</a></i>) entén la cultura actual com una «<i>mort de l'art</i>». </p><p>La tecnologia artesanal ha estat substituïda per la tecnologia industrial. Si prèviament l'art tenia una <i>missió directiva</i> proporcionant els seus models a la indústria; en l'actualitat és la indústria la que proporciona els models a l'art. Si l'art de l'època de l'artesanat i la societat <a href="/wiki/Teocr%C3%A0cia" title="Teocràcia">teocràtica</a> es fonamentava en la naturalesa (o la divinitat), l'art actual es refereix a la vida i a l'activitat social sense distinció entre subjecte i objecte. El destí ja no depèn de Déu sinó de la dinàmica productiva i social. La sortida o solució que proposa per a l'art <i>en perill de mort</i> és entendre-ho com alguna cosa no acabat, sinó com a projecte o model d'acció (<a href="/wiki/Praxi" class="mw-redirect" title="Praxi">praxi</a>), exemplificat en l'<a href="/wiki/Urbanisme" title="Urbanisme">urbanisme</a>.<sup id="cite_ref-39" class="reference"><a href="#cite_note-39"><span class="cite-bracket">[</span>39<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Nochlin_i_el_feminisme">Nochlin i el feminisme</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art&action=edit&section=34" title="Modifica la secció: Nochlin i el feminisme"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'assaig de <a href="/wiki/Linda_Nochlin" title="Linda Nochlin">Linda Nochlin</a> (n. 1931) "Why have there been no great women artists?" (<a href="/w/index.php?title=Per_qu%C3%A8_no_han_existit_grans_artistes_dones%3F&action=edit&redlink=1" class="new" title="Per què no han existit grans artistes dones? (encara no existeix)">Per què no han existit grans artistes dones?</a>) Va inaugurar amb un gran impacte la història <a href="/wiki/Feminista" class="mw-redirect" title="Feminista">feminista</a> de l'art en els anys setanta de segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>, i segueix sent un dels més llegits sobre artistes femenines. En ell, aplica un marc crític feminista per mostrar l'exclusió sistemàtica de la dona de l'educació artística. <a href="/wiki/Griselda_Pollock" title="Griselda Pollock">Griselda Pollock</a> és una altra destacada historiadora feminista de l'art, l'ús de la teoria psicoanalítica s'ha descrit en la secció corresponent. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Barthes_i_la_semiòtica"><span id="Barthes_i_la_semi.C3.B2tica"></span>Barthes i la semiòtica</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art&action=edit&section=35" title="Modifica la secció: Barthes i la semiòtica"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Com oposada a la iconografia, que busca identificar el significat, la <a href="/wiki/Semi%C3%B2tica" title="Semiòtica">semiòtica</a> es preocupa per la forma en què es crea el significat. Els significats connotats i denotats, en expressió de <a href="/wiki/Roland_Barthes" title="Roland Barthes">Roland Barthes</a> (1915-1980) són primordials per a tal tipus d'examen. La interpretació de qualsevol obra d'art depèn de la identificació del <a href="/w/index.php?title=Significat_denotatiu&action=edit&redlink=1" class="new" title="Significat denotatiu (encara no existeix)">significat denotatiu</a> (<a href="/wiki/Denotaci%C3%B3" title="Denotació">denotació</a>, el reconeixement d'un signe visual) i el <a href="/w/index.php?title=Significat_connotatiu&action=edit&redlink=1" class="new" title="Significat connotatiu (encara no existeix)">significat connotatiu</a> (<a href="/wiki/Connotaci%C3%B3" title="Connotació">connotació</a>, les associacions culturals instantànies que vénen juntament amb el reconeixement). La principal preocupació de l'historiador de la semiòtica de l'art és trobar vies per <i>navegar</i> pel significat connotat i interpretar-lo.<sup id="cite_ref-40" class="reference"><a href="#cite_note-40"><span class="cite-bracket">[</span>40<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La història semiòtica de l'art busca desvetllar el significat o significats codificats d'un objecte estètic per l'examen de la seva connexió a una <a href="/w/index.php?title=Consci%C3%A8ncia_col%C2%B7lectiva&action=edit&redlink=1" class="new" title="Consciència col·lectiva (encara no existeix)">consciència col·lectiva</a>.<sup id="cite_ref-41" class="reference"><a href="#cite_note-41"><span class="cite-bracket">[</span>41<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els historiadors de l'art no solen pertànyer a cap branca particular de la semiòtica, però solen construir una versió eclèctica de totes elles que s'incorporen al seu instrumental analític. Per exemple, <a href="/wiki/Meyer_Schapiro" title="Meyer Schapiro">Meyer Schapiro</a> (ja tractat en la secció de marxisme) utilitza el significat diferencial de <a href="/wiki/Ferdinand_de_Saussure" title="Ferdinand de Saussure">Ferdinand de Saussure</a> en un esforç per 'llegir' els signes que existirien dins d'un <a href="/wiki/Sistema" title="Sistema">sistema</a>.<sup id="cite_ref-42" class="reference"><a href="#cite_note-42"><span class="cite-bracket">[</span>42<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Segons Schapiro, per entendre el significat de la frontalitat d'un context pictòric concret, ha de ser diferenciat de, o ser vist en relació amb, possibilitats alternatives, com un <a href="/wiki/Perfil" class="mw-disambig" title="Perfil">perfil</a>, o una postura en <a href="/w/index.php?title=Tres_quarts&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tres quarts (encara no existeix)">tres quarts</a>. Schapiro combinava aquest mètode amb el treball de <a href="/wiki/Charles_Sanders_Peirce" title="Charles Sanders Peirce">Charles Sanders Peirce</a> (1839-1914) el <i>objecte</i>, <i>signe</i> i <i>interpretació</i> proporciona una estructura per a la seva aproximació. Alex Potts demostra l'aplicació dels conceptes de Peirce a la representació visual mitjançant el seu examen en relació amb la <i><a href="/wiki/Mona_Lisa" class="mw-redirect" title="Mona Lisa">Mona Lisa</a></i>, veient aquest quadre com una mica més enllà de la seva materialitat per identificar-lo amb un signe. Llavors és reconegut com a referent a un objecte fora de si mateix, una dona (Mona Lisa). La imatge no sembla denotar un significat religiós i pot per tant assumir-se que és un retrat. Aquesta interpretació condueix a una cadena d'interpretacions possibles: qui era el model en relació amb <a href="/wiki/Leonardo_da_Vinci" title="Leonardo da Vinci">Leonardo da Vinci</a>? Quin significat tenia per a ell?, o potser era una icona que representava a totes les dones?. Aquesta cadena d'interpretació, o "semiosi il·limitada", no té fi; el treball de l'historiador de l'art és posar fronteres a les possibles interpretacions tant com revelar noves possibilitats.<sup id="cite_ref-repetida_1_43-0" class="reference"><a href="#cite_note-repetida_1-43"><span class="cite-bracket">[</span>43<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La semiòtica opera sota la teoria que una <a href="/wiki/Imatge" class="mw-disambig" title="Imatge">Imatge</a> només pot ser entesa des de la perspectiva de l'<a href="/wiki/Observador" title="Observador">observador</a>. L’<a href="/wiki/Artista" title="Artista">artista</a> és suplantat per l'observador com a proveïdor de significat, fins i tot fins al punt que una interpretació segueix sent vàlida independentment del fet que fos inconcebible per al <a href="/w/index.php?title=Creaci%C3%B3_art%C3%ADstica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Creació artística (encara no existeix)"> creador</a> de l'objecte artístic.<sup id="cite_ref-repetida_1_43-1" class="reference"><a href="#cite_note-repetida_1-43"><span class="cite-bracket">[</span>43<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <a href="/wiki/Rosalind_E._Krauss" class="mw-redirect" title="Rosalind E. Krauss">Rosalind E. Krauss</a> (n. 1941) va exposar aquest concepte en el seu assaig <i>In the Name of Picasso</i> (en nom de Picasso). Denunciava el monopoli del significat per part de l'artista, i insistia que el significat només pot produir-se després que l'obra s'hagi abstret del seu context social i històric. Només reconeixent això pot obrir-se el significat a altres possibilitats interpretatives, com les del <a href="/wiki/Feminisme" title="Feminisme">feminisme</a> o de la <a href="/wiki/Psicoan%C3%A0lisi" title="Psicoanàlisi">psicoanàlisi</a>.<sup id="cite_ref-44" class="reference"><a href="#cite_note-44"><span class="cite-bracket">[</span>44<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Organització_professional"><span id="Organitzaci.C3.B3_professional"></span>Organització professional</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art&action=edit&section=36" title="Modifica la secció: Organització professional"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <dl><dd><dl><dd><small> <i> Les dates indiquen l'any de començament d'edició de les revistes, algunes ja desaparegudes </i> </small></dd></dl></dd></dl> <p>Als Estats Units, l'organització més important de la història de l'art és la <i><a href="/w/index.php?title=College_Art_Association&action=edit&redlink=1" class="new" title="College Art Association (encara no existeix)">College Art Association</a></i>.<sup id="cite_ref-45" class="reference"><a href="#cite_note-45"><span class="cite-bracket">[</span>45<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Organitza una conferència anual i publica l' <i>Art Bulletin</i> i l' <i>Art Journal</i>. Organitzacions similars existeixen en altres parts de món, així com especialitzades (d'arquitectura, del Renaixement ...). Al Regne Unit, l'<i><a href="/w/index.php?title=Association_of_Art_Historians&action=edit&redlink=1" class="new" title="Association of Art Historians (encara no existeix)">Association of Art Historians</a></i><sup id="cite_ref-46" class="reference"><a href="#cite_note-46"><span class="cite-bracket">[</span>46<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> és la principal organització, i publica una revista titulada <i><a href="/w/index.php?title=Art_History_(Journal)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Art History (Journal) (encara no existeix)"> Art History</a></i>. Altres revistes de l'àmbit anglosaxó són<sup id="cite_ref-47" class="reference"><a href="#cite_note-47"><span class="cite-bracket">[</span>47<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> el <i><a href="/w/index.php?title=Burlington_Magazine&action=edit&redlink=1" class="new" title="Burlington Magazine (encara no existeix)">Burlington Magazine</a></i> (1904), el <i>Journal of the Warburg and Courtalaud Institute</i> (iconologia, 1937), <i>Architectural Review</i> (1926) <i>Apollo</i> (revista de col·leccionisme i antiguitats, 1928); el <i>Bulletin of the Art Institute of Chicago</i>, <i>Art in America</i> (1913), <i>Journal of the Society of Architectural Historians</i> (Illinois, 1942) i <i>Journal of Aesthetics and Art Criticism</i> (Cleveland, 1948). </p><p>Les principals revistes d'altres països europeus són: a Itàlia <i><a href="/w/index.php?title=Paragone_Art&action=edit&redlink=1" class="new" title="Paragone Art (encara no existeix)">Paragone Art</a></i> (1950, <a href="/wiki/Roberto_Longhi" title="Roberto Longhi">Roberto Longhi</a>), <i>Critica d'arte</i> (orientació pur-visibilista, 1950, L. Venturi i M. Salmi), <i>Storia dell'arte</i> (<a href="/w/index.php?title=Giulio_Carlo_Argan&action=edit&redlink=1" class="new" title="Giulio Carlo Argan (encara no existeix)">Giulio Carlo Argan</a>); i les arquitectòniques <i>Psicon</i> (iconològica, M. Fagiolo i E. Battisti) <i>Controspazio</i> (P. Portoghesi) i restringides a l'arquitectura contemporània <i>Casabella</i> i <i>Domus</i> (revista d'orientació semiològica, 1928). A França <i>Gazette des Beaux Arts</i> (1859) i <i>Revue de l'art</i> (1968). Als països germanòfons, la clàssica prussiana <i>Jahrbuch der Preussischen Kunstsamlungen</i> (1880-1943) i la seva homòloga vienesa <i>Jarbuch der Kunsthistorische Sammuungen des AH Kaiserhauses</i> (1883), així com les més recents <i>Mitteilungen des Kunshistorisches Institutes in Florenz</i> (especialitzada en art italià, 1957) i <i>Bibliographie zur Symbolik Ikonographie und Mytologie</i> (1968). També són destacables l'holandesa <i>Oud Holland</i> (1884) i la belga <i> Bulletins de l '<a href="/w/index.php?title=Institut_Royal_du_Patrimoine_artistique&action=edit&redlink=1" class="new" title="Institut Royal du Patrimoine artistique (encara no existeix)">Institut Royal du Patrimoine artistique</a></i>(1958). </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Acad%C3%A8mia_de_Belles_Arts_(Fran%C3%A7a)" class="mw-redirect" title="Acadèmia de Belles Arts (França)">Acadèmia de Belles Arts (França)</a></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Estudis_d'història_de_l'art_en_la_França_contemporània"><span id="Estudis_d.27hist.C3.B2ria_de_l.27art_en_la_Fran.C3.A7a_contempor.C3.A0nia"></span>Estudis d'història de l'art en la França contemporània</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art&action=edit&section=37" title="Modifica la secció: Estudis d'història de l'art en la França contemporània"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Eugene_viollet_le_duc.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4d/Eugene_viollet_le_duc.jpg/220px-Eugene_viollet_le_duc.jpg" decoding="async" width="220" height="302" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4d/Eugene_viollet_le_duc.jpg/330px-Eugene_viollet_le_duc.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4d/Eugene_viollet_le_duc.jpg/440px-Eugene_viollet_le_duc.jpg 2x" data-file-width="566" data-file-height="778" /></a><figcaption>Viollet-le-Duc.</figcaption></figure> <p>Els estudis sistemàtics d'història de l'art s'inicien en la França del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> amb <a href="/wiki/Antoine_Chrysostome_Quatrem%C3%A8re_de_Quincy" title="Antoine Chrysostome Quatremère de Quincy">Antoine Chrysostome Quatremère de Quincy</a> (<i>Dictionnaire historique d'architecture</i>, 1832) i el mateix <a href="/wiki/Historicisme_arquitect%C3%B2nic" title="Historicisme arquitectònic">arquitecte historicista</a> <a href="/wiki/Eug%C3%A8ne_Viollet-le-Duc" title="Eugène Viollet-le-Duc">Eugène Viollet-le-Duc</a> (<i>Diccionnaire d'architecture</i>, 1868, els criteris sobre la reconstrucció <i><a href="/wiki/Neog%C3%B2tica" class="mw-redirect" title="Neogòtica">neogòtica</a></i> de monuments medievals eren més aviat els d'una recreació que els d'una restauració respectuosa, pròpia de la sensibilitat conservacionista posterior); a més de, en altres àmbits, <a href="/wiki/Jules_Quicherat" title="Jules Quicherat">Jules Quicherat</a> (1814-1882), <a href="/wiki/Marcel_Reymond" title="Marcel Reymond">Marcel Reymond</a>, <a href="/w/index.php?title=Seroux_d%27Agincourt&action=edit&redlink=1" class="new" title="Seroux d'Agincourt (encara no existeix)">Seroux d'Agincourt</a>, <a href="/w/index.php?title=Jules_Labarte&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jules Labarte (encara no existeix)">Jules Labarte</a>, <a href="/w/index.php?title=Jules_Renouvier&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jules Renouvier (encara no existeix)">Jules Renouvier</a> i <a href="/w/index.php?title=Louis_Dimier&action=edit&redlink=1" class="new" title="Louis Dimier (encara no existeix)">Louis Dimier</a> (compromès activament en política amb els monàrquics d'extrema dreta - <i><a href="/wiki/Action_Fran%C3%A7aise" title="Action Française">Action Française</a></i> -). Des d'una perspectiva actual, se sol acusar la historiografia francesa de segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> d' <i>etnitizació</i> i construcció de <i>mites racials</i>.<sup id="cite_ref-48" class="reference"><a href="#cite_note-48"><span class="cite-bracket">[</span>48<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <a href="/wiki/Hippolyte_Taine" title="Hippolyte Taine">Hippolyte Taine</a>, influït per <a href="/wiki/Auguste_Comte" title="Auguste Comte">Auguste Comte</a>, va ser el primer catedràtic d'història de l'art a la <i><a href="/wiki/%C3%89cole_des_Beaux-Arts" title="École des Beaux-Arts">École des Beaux-Arts</a></i> de París.<sup id="cite_ref-49" class="reference"><a href="#cite_note-49"><span class="cite-bracket">[</span>49<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La crítica d'art, que s'havia iniciat en el XVIII amb l'enciclopedista <a href="/wiki/Denis_Diderot" title="Denis Diderot">Denis Diderot</a>, va tenir la seva màxima expressió en el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> amb <a href="/wiki/Charles_Baudelaire" class="mw-redirect" title="Charles Baudelaire">Charles Baudelaire</a>, que va començar amb la crítica als salons de 1845-1858, i va publicar com a obres extenses <i>Curiosités exthétiques</i> i <i>L'art romantique</i>. </p><p>En les seves seccions corresponents s'ha tractat de grans autors del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>, com <a href="/wiki/Pierre_Francastel" title="Pierre Francastel">Pierre Francastel</a> i <a href="/wiki/Roland_Barthes" title="Roland Barthes">Roland Barthes</a>. </p> <figure class="mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Umberto_Eco_04.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ab/Umberto_Eco_04.jpg/180px-Umberto_Eco_04.jpg" decoding="async" width="180" height="230" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ab/Umberto_Eco_04.jpg/270px-Umberto_Eco_04.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ab/Umberto_Eco_04.jpg/360px-Umberto_Eco_04.jpg 2x" data-file-width="1205" data-file-height="1539" /></a><figcaption> <a href="/wiki/Umberto_Eco" title="Umberto Eco">Umberto Eco</a>.</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Estudis_d'història_de_l'art_a_la_Itàlia_contemporània"><span id="Estudis_d.27hist.C3.B2ria_de_l.27art_a_la_It.C3.A0lia_contempor.C3.A0nia"></span>Estudis d'història de l'art a la Itàlia contemporània</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art&action=edit&section=38" title="Modifica la secció: Estudis d'història de l'art a la Itàlia contemporània"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p><a href="/wiki/Adolfo_Venturi" title="Adolfo Venturi">Adolfo Venturi</a> inicia l'ensenyament universitari de la història de l'art medieval i modern a Roma el 1896. Entre els seus deixebles van estar <a href="/w/index.php?title=Pietro_Toesca&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pietro Toesca (encara no existeix)">Pietro Toesca</a>, el seu fill <a href="/wiki/Lionello_Venturi" title="Lionello Venturi">Lionello Venturi</a> (un dels privats de la seva càtedra per oposar-se al feixisme, i que va continuar la seva carrera a França i els Estats Units), <a href="/wiki/Roberto_Longhi" title="Roberto Longhi">Roberto Longhi</a>, <a href="/w/index.php?title=Anna_Maria_Brizio&action=edit&redlink=1" class="new" title="Anna Maria Brizio (encara no existeix)">Anna Maria Brizio</a>, <a href="/w/index.php?title=Edoardo_Arslan&action=edit&redlink=1" class="new" title="Edoardo Arslan (encara no existeix)">Edoardo Arslan</a>, <a href="/w/index.php?title=Geza_d%27Francovich&action=edit&redlink=1" class="new" title="Geza d'Francovich (encara no existeix)">Geza d'Francovich</a> o <a href="/w/index.php?title=Guglielmo_Aurini&action=edit&redlink=1" class="new" title="Guglielmo Aurini (encara no existeix)">Guglielmo Aurini</a>. </p><p>En la seva secció s'ha tractat de <a href="/w/index.php?title=Giulio_Carlo_Argan&action=edit&redlink=1" class="new" title="Giulio Carlo Argan (encara no existeix)">Giulio Carlo Argan</a>, que va ser deixeble de Lionelo Venturi, com la major part dels historiadors de l'art de la seva generació: <a href="/w/index.php?title=Cesare_Brandi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cesare Brandi (encara no existeix)">Cesare Brandi</a>, <a href="/w/index.php?title=Valentino_Martinelli&action=edit&redlink=1" class="new" title="Valentino Martinelli (encara no existeix)">Valentino Martinelli</a>, <a href="/w/index.php?title=Maurizio_Calvesi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Maurizio Calvesi (encara no existeix)">Maurizio Calvesi</a>, <a href="/w/index.php?title=Nello_Ponent&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nello Ponent (encara no existeix)">Nello Ponent</a>, <a href="/w/index.php?title=Enrico_Crispolti&action=edit&redlink=1" class="new" title="Enrico Crispolti (encara no existeix)">Enrico Crispolti</a>, <a href="/w/index.php?title=Eugenio_Battisti&action=edit&redlink=1" class="new" title="Eugenio Battisti (encara no existeix)">Eugenio Battisti</a>, <a href="/w/index.php?title=Luigi_Grassi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Luigi Grassi (encara no existeix)">Luigi Grassi</a>, etc. </p><p>L'arquitecte <a href="/w/index.php?title=Leonardo_Benevolo&action=edit&redlink=1" class="new" title="Leonardo Benevolo (encara no existeix)">Leonardo Benevolo</a> (n. 1923) ha publicat alguns dels més divulgats tractats d'història de l'arquitectura. </p><p>L'aportació a l'estètica i la història de l'art del semiòleg <a href="/wiki/Umberto_Eco" title="Umberto Eco">Umberto Eco</a> ha estat molt important (<i>Obra oberta, L'estructura absent, Signe, Història de la bellesa, Història de la lletjor</i>); així com altres desenvolupaments del que s'ha anomenat <i><a href="/wiki/Teoria_del_signe" title="Teoria del signe">teoria del signe</a></i> (<a href="/w/index.php?title=Gillo_Dorfles&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gillo Dorfles (encara no existeix)">Gillo Dorfles</a>, <i> L'esdevenir de les arts </i> -1959-, <i>Símbol, comunicació i consum</i>-1962-; <a href="/w/index.php?title=Corrado_Maltese&action=edit&redlink=1" class="new" title="Corrado Maltese (encara no existeix)">Corrado Maltese</a>,<i>Semiologia del llenguatge objectual</i>; <a href="/w/index.php?title=Renato_de_Fusco&action=edit&redlink=1" class="new" title="Renato de Fusco (encara no existeix)">Renato de Fusco</a>,<i>Segni, storia progetto dell'Architettura</i>-1973 -).<sup id="cite_ref-50" class="reference"><a href="#cite_note-50"><span class="cite-bracket">[</span>50<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Estudis_d’història_de_l'art_a_Espanya"><span id="Estudis_d.E2.80.99hist.C3.B2ria_de_l.27art_a_Espanya"></span>Estudis d’història de l'art a Espanya</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art&action=edit&section=39" title="Modifica la secció: Estudis d’història de l'art a Espanya"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Palacio_de_Goyeneche_-_Real_Academia_de_Bellas_Artes_de_San_Fernando.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8c/Palacio_de_Goyeneche_-_Real_Academia_de_Bellas_Artes_de_San_Fernando.jpg/220px-Palacio_de_Goyeneche_-_Real_Academia_de_Bellas_Artes_de_San_Fernando.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8c/Palacio_de_Goyeneche_-_Real_Academia_de_Bellas_Artes_de_San_Fernando.jpg/330px-Palacio_de_Goyeneche_-_Real_Academia_de_Bellas_Artes_de_San_Fernando.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8c/Palacio_de_Goyeneche_-_Real_Academia_de_Bellas_Artes_de_San_Fernando.jpg/440px-Palacio_de_Goyeneche_-_Real_Academia_de_Bellas_Artes_de_San_Fernando.jpg 2x" data-file-width="3000" data-file-height="2250" /></a><figcaption>Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, a Madrid.</figcaption></figure> <p>En el món acadèmic espanyol, a més dels estudis teòrics lligats als <a href="/w/index.php?title=Ensenyaments_art%C3%ADstics&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ensenyaments artístics (encara no existeix)">ensenyaments artístics</a> (d'estructura gremial des de l'edat mitjana i acadèmica des del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span> - <a href="/wiki/Reial_Acad%C3%A8mia_de_Belles_Arts_de_San_Fernando" class="mw-redirect" title="Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando">Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando</a> -), els estudis d'història de l'art s'han solgut establir en les <a href="/wiki/Facultat_universit%C3%A0ria" title="Facultat universitària">facultats</a> de <a href="/wiki/Filosofia_i_Lletres" class="mw-redirect" title="Filosofia i Lletres">Filosofia i Lletres</a> o en les d'<a href="/wiki/Hist%C3%B2ria" title="Història">història</a> o història i Geografia, com <a href="/w/index.php?title=Departament_universitari&action=edit&redlink=1" class="new" title="Departament universitari (encara no existeix)">departament universitari</a>, primerament com a especialitat i en els últims anys cada vegada més generalitzadament com <a href="/wiki/Llicenciatura" title="Llicenciatura">llicenciatura</a> universitària diferenciada. </p><p>L'índex <a href="/wiki/DIU" class="mw-redirect" title="DIU">DIU</a> (<i>Difusió i Qualitat Editorial de les Revistes Espanyoles d'Humanitats i Ciències Socials i Jurídiques</i>) cataloga 25 registres com <i>Història de l'Art i Belles Arts. General</i>.<sup id="cite_ref-51" class="reference"><a href="#cite_note-51"><span class="cite-bracket">[</span>51<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <a href="/wiki/Dialnet" title="Dialnet">Dialnet</a> cataloga 245 revistes en la seva secció <i> Art </i> (algunes ja desaparegudes).<sup id="cite_ref-52" class="reference"><a href="#cite_note-52"><span class="cite-bracket">[</span>52<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Entre_les_revistes_dedicades_a_la_Història_de_l'Art_poden_destacar"><span id="Entre_les_revistes_dedicades_a_la_Hist.C3.B2ria_de_l.27Art_poden_destacar"></span>Entre les revistes dedicades a la Història de l'Art poden destacar</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art&action=edit&section=40" title="Modifica la secció: Entre les revistes dedicades a la Història de l'Art poden destacar"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><i><a href="/w/index.php?title=Goya_(revista)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Goya (revista) (encara no existeix)">Goya (revista)</a></i> (1954)</li> <li><i><a href="/w/index.php?title=Revista_de_Ideas_Est%C3%A9ticas&action=edit&redlink=1" class="new" title="Revista de Ideas Estéticas (encara no existeix)">Revista de Ideas Estéticas</a></i> (1943)</li> <li><i><a href="/w/index.php?title=Traza_y_Baza&action=edit&redlink=1" class="new" title="Traza y Baza (encara no existeix)">Traza y Baza</a></i> (iconologia, 1972)</li> <li><i><a href="/wiki/Archivo_Espa%C3%B1ol_de_Arte" title="Archivo Español de Arte">Archivo Español de Arte</a></i> (1925)</li> <li><i>Butlletí del <a href="/w/index.php?title=Seminario_de_Estudios_de_Arte_y_Arqueolog%C3%ADa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Seminario de Estudios de Arte y Arqueología (encara no existeix)">Seminario de Estudios de Arte y Arqueología</a></i> (<a href="/wiki/Universitat_de_Valladolid" title="Universitat de Valladolid">Universitat de Valladolid</a>, 1932)</li> <li><i>Cuadernos de Arte de la <a href="/wiki/Universitat_de_Granada" title="Universitat de Granada">Universitat de Granada</a></i> (1936)</li> <li><i><a href="/w/index.php?title=Revista_del_Museo_del_Prado&action=edit&redlink=1" class="new" title="Revista del Museo del Prado (encara no existeix)">Revista del Museo del Prado</a></i> (1979)</li> <li><i><a href="/w/index.php?title=Bellas_Artes_(revista)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bellas Artes (revista) (encara no existeix)">Bellas Artes (revista)</a></i> (1969)</li> <li><i><a href="/w/index.php?title=Cuadernos_de_la_Alhambra&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cuadernos de la Alhambra (encara no existeix)">Cuadernos de la Alhambra</a></i> (1965)</li> <li><i>Liño. Revista anual de Historia del Arte</i> (<a href="/wiki/Universitat_d%27Oviedo" title="Universitat d'Oviedo">Universitat d'Oviedo</a>, 1989)</li> <li><i><a href="/w/index.php?title=Revista_de_Archivos,_Bibliotecas_y_Museos&action=edit&redlink=1" class="new" title="Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos (encara no existeix)">Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos</a></i> (1871)</li> <li><i><a href="/w/index.php?title=Reales_Sitios_(revista)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Reales Sitios (revista) (encara no existeix)">Reales Sitios (revista)</a></i> (de <a href="/wiki/Patrimoni_Nacional" title="Patrimoni Nacional">Patrimoni Nacional</a>, 1969)</li> <li><i><a href="/w/index.php?title=Academia_(revista)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Academia (revista) (encara no existeix)">Academia (revista)</a></i> (1881)</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Revistes_especialitzades_en_arquitectura">Revistes especialitzades en arquitectura</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art&action=edit&section=41" title="Modifica la secció: Revistes especialitzades en arquitectura"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><i> <a href="/w/index.php?title=Arquitectura_(revista)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Arquitectura (revista) (encara no existeix)">Arquitectura (revista)</a> </i></li> <li><i> <a href="/w/index.php?title=Arquitectura_Bis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Arquitectura Bis (encara no existeix)">Arquitectura Bis</a> </i></li> <li><i> <a href="/w/index.php?title=Nueva_Forma&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nueva Forma (encara no existeix)">Nueva Forma</a> </i></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Revistes_especialitzades_en_arts_plàstiques"><span id="Revistes_especialitzades_en_arts_pl.C3.A0stiques"></span>Revistes especialitzades en arts plàstiques</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art&action=edit&section=42" title="Modifica la secció: Revistes especialitzades en arts plàstiques"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><i><a href="/w/index.php?title=Batik_(revista)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Batik (revista) (encara no existeix)">Batik (revista)</a></i></li> <li><i><a href="/w/index.php?title=Guadalimar_(revista)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Guadalimar (revista) (encara no existeix)">Guadalimar (revista)</a></i></li> <li><i><a href="/w/index.php?title=Arte-gu%C3%ADa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Arte-guía (encara no existeix)">Arte-guía</a></i></li> <li><i><a href="/w/index.php?title=Climal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Climal (encara no existeix)">Climal</a></i></li> <li><i><a href="/w/index.php?title=Cr%C3%ADtica_de_Arte_(revista)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Crítica de Arte (revista) (encara no existeix)">Crítica de Arte (revista)</a></i>; i un llarg etcètera.<sup id="cite_ref-53" class="reference"><a href="#cite_note-53"><span class="cite-bracket">[</span>53<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li></ul> <p>Durant un breu període previ a la guerra civil (1932-1936) <a href="/w/index.php?title=Eduardo_Westerdahl&action=edit&redlink=1" class="new" title="Eduardo Westerdahl (encara no existeix)">Eduardo Westerdahl</a> va aconseguir establir a Tenerife una revista de prestigi internacional (<a href="/w/index.php?title=Gaceta_de_Arte&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gaceta de Arte (encara no existeix)">Gaceta de Arte</a>) connectada amb l'avantguarda artística i cultural (Exposició surrealista de Tenerife de 1935). </p><p>Eminents historiadors de l'art a Espanya han estat, entre altres, els tractadistes renaixentistes i barrocs <a href="/w/index.php?title=Diego_de_Sagredo&action=edit&redlink=1" class="new" title="Diego de Sagredo (encara no existeix)">Diego de Sagredo</a> (<i>Las Medidas del Romano</i>, 1526, diàleg sobre els ordres clàssics que adverteix dels perills de <i>barrejar romà amb modern</i>),<sup id="cite_ref-54" class="reference"><a href="#cite_note-54"><span class="cite-bracket">[</span>54<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <a href="/w/index.php?title=Crist%C3%B3bal_de_Villal%C3%B3n&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cristóbal de Villalón (encara no existeix)">Cristóbal de Villalón</a> (<i>Ingeniosa comparación entro lo antiguo y lo presente</i>, 1539), <a href="/w/index.php?title=Felipe_de_Guevara&action=edit&redlink=1" class="new" title="Felipe de Guevara (encara no existeix)">Felipe de Guevara</a> (<i>Comentarios de la pintura</i>, escrit cap a 1560 i inèdit fins a 1788), <a href="/w/index.php?title=Pablo_de_C%C3%A9spedes&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pablo de Céspedes (encara no existeix)">Pablo de Céspedes</a> (<i>Poema de la Pintura</i> i <i>Discurso de la comparación de la antigua y moderna pintura y escultura</i>, 1604), <a href="/wiki/Jos%C3%A9_de_Sig%C3%BCenza" title="José de Sigüenza">José de Sigüenza</a> (<i>Història de la fundación del monasterio de El Escorial </i>, 1605), <a href="/wiki/Vicente_Carducho" title="Vicente Carducho">Vicente Carducho</a> (<i>Diálogos de la Pintura</i>, 1633, la primera història de l'art que recull a pintors barrocs espanyols), <a href="/wiki/Francisco_Pacheco" title="Francisco Pacheco">Francisco Pacheco</a> (<i>Arte de la Pintura, su antigüedad y grandezas</i>, 1649), <a href="/wiki/Jusepe_Mart%C3%ADnez" title="Jusepe Martínez">Jusepe Martínez</a> (<i>Discursos practicables del nobilísimo arte de la pintura</i>, inèdits fins al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>, que recull la primera historiografia de la pintura aragonesa), <a href="/wiki/Antonio_Palomino" title="Antonio Palomino">Antonio Palomino</a> (<i>El Vasari espanyol</i>, autor de <i>Museo Pictórico y Escala Óptica</i> i <i>El Parnaso español pintoresco laureado</i>, 1 715, amb gran repercussió a Europa). </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Zaragoza_-_Santa_Engracia_-_Claustro_mayor.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Zaragoza_-_Santa_Engracia_-_Claustro_mayor.jpg/220px-Zaragoza_-_Santa_Engracia_-_Claustro_mayor.jpg" decoding="async" width="220" height="147" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Zaragoza_-_Santa_Engracia_-_Claustro_mayor.jpg/330px-Zaragoza_-_Santa_Engracia_-_Claustro_mayor.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Zaragoza_-_Santa_Engracia_-_Claustro_mayor.jpg/440px-Zaragoza_-_Santa_Engracia_-_Claustro_mayor.jpg 2x" data-file-width="3888" data-file-height="2592" /></a><figcaption>Claustre major del <a href="/w/index.php?title=Monestir_de_Santa_Engr%C3%A0cia_(Saragossa)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Monestir de Santa Engràcia (Saragossa) (encara no existeix)"> monestir de Santa Engràcia</a> (Saragossa), de la <i> <a href="/w/index.php?title=Espanya_art%C3%ADstica_i_monumental&action=edit&redlink=1" class="new" title="Espanya artística i monumental (encara no existeix)">Espanya artística i monumental</a> </i> de Jenaro Pérez Villaamil. Litografiat a París per <a href="/w/index.php?title=Alfred_Guesdon&action=edit&redlink=1" class="new" title="Alfred Guesdon (encara no existeix)">Alfred Guesdon</a>, 1842.</figcaption></figure> <p>El neoclassicisme va suposar la fixació del gust <i>academicista</i>, expressat en la molt influent obra d'<a href="/wiki/Antonio_Ponz" class="mw-redirect" title="Antonio Ponz">Antonio Ponz</a> (<i>Viage d'Espanya</i>, 1772), que va tenir continuació en la d'<a href="/w/index.php?title=Isidoro_Bosarte&action=edit&redlink=1" class="new" title="Isidoro Bosarte (encara no existeix)">Isidoro Bosarte</a> (<i>Viaje artístico a varios pueblos de España, con el juicio de las obras de las Tres Nobles Artes que en ellos existen</i>, 1804) i <a href="/wiki/Juan_Agust%C3%ADn_Ce%C3%A1n_Berm%C3%BAdez" title="Juan Agustín Ceán Bermúdez">Juan Agustín Ceán Bermúdez</a> ('Diccionario de los profesores de las bellas artes en España -1800-, Sumario de las antigüedades romanas que hay en España, en especial las referentes a las Bellas Artes<i> -1832-), que va ser completat pel que fa a arquitectura per <a href="/w/index.php?title=Eugenio_Llaguno_i_Amirola&action=edit&redlink=1" class="new" title="Eugenio Llaguno i Amirola (encara no existeix)">Eugenio Llaguno i Amirola</a> (</i>Noticias de los Arquitectos y Arquitectura en España<i>, 1829), i cronològicament per les </i> Adiciones <i> del <a href="/w/index.php?title=Comte_de_la_Vi%C3%B1aza&action=edit&redlink=1" class="new" title="Comte de la Viñaza (encara no existeix)">Comte de la Viñaza</a> (que reivindicava artistes medievals ignorats pel neoclassicisme de Ceán), ja a finals de segle XIX. Prèviament, la historiografia romàntica s'havia centrat en una important activitat hemerogràfica, que va començar amb el pintor <a href="/wiki/Federico_de_Madrazo" class="mw-redirect" title="Federico de Madrazo">Federico de Madrazo</a>, director artístic d' </i>El Artista<i>, la part literària dirigia <a href="/w/index.php?title=Eugenio_d%27Ochoa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Eugenio d'Ochoa (encara no existeix)">Eugenio d'Ochoa</a>; efímera revista (1835-1836) la trajectòria va ser continuada al llarg de segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> per altres (</i><a href="/wiki/Semanario_Pintoresco_Espa%C3%B1ol" title="Semanario Pintoresco Español">Semanario Pintoresco Español</a><i>, </i><a href="/wiki/El_Museo_Universal" title="El Museo Universal">El Museo Universal</a><i>, </i><a href="/wiki/La_Ilustraci%C3%B3n_Espa%C3%B1ola_y_Americana" title="La Ilustración Española y Americana">La Ilustración Española y Americana</a><i>, </i><a href="/w/index.php?title=El_Arte_en_Espa%C3%B1a&action=edit&redlink=1" class="new" title="El Arte en España (encara no existeix)">El Arte en España</a><i> i </i><a href="/w/index.php?title=La_Revista_de_Bellas_Artes&action=edit&redlink=1" class="new" title="La Revista de Bellas Artes (encara no existeix)">la Revista de Bellas Artes</a><i>), que van complir la funció de donar espai a articles historiogràfics de diversos autors i suport visual: les reproduccions d'obres d'art, que a vegades eren publicades separadament com sèries (</i><a href="/w/index.php?title=Iconografia_espa%C3%B1ola&action=edit&redlink=1" class="new" title="Iconografia española (encara no existeix)">Iconografia española</a><i> de <a href="/w/index.php?title=Valent%C3%ADn_Carderera&action=edit&redlink=1" class="new" title="Valentín Carderera (encara no existeix)">Valentín Carderera</a>, 1855 i 1864, i </i><a href="/w/index.php?title=Espa%C3%B1a_art%C3%ADstica_y_monumental&action=edit&redlink=1" class="new" title="España artística y monumental (encara no existeix)">España artística y monumental</a><i> de <a href="/wiki/Jenaro_P%C3%A9rez_Villaamil" title="Jenaro Pérez Villaamil">Jenaro Pérez Villaamil</a> amb textos de <a href="/w/index.php?title=Patricio_del_Escosura&action=edit&redlink=1" class="new" title="Patricio del Escosura (encara no existeix)">Patricio del Escosura</a>).</i> </p><p>En el primer terç de segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>, els historiadors espanyols de l'art es corresponen generacionalment amb les inquietuds de les anomenades <i><a href="/wiki/Generaci%C3%B3_del_98" title="Generació del 98">generació del 98</a></i>, <i><a href="/w/index.php?title=Generaci%C3%B3_de_1914&action=edit&redlink=1" class="new" title="Generació de 1914 (encara no existeix)">generació de 1914</a></i> i <i><a href="/w/index.php?title=Generaci%C3%B3_de_1927&action=edit&redlink=1" class="new" title="Generació de 1927 (encara no existeix)">generació de 1927</a></i>: <a href="/wiki/Manuel_Bartolom%C3%A9_Coss%C3%ADo" title="Manuel Bartolomé Cossío">Manuel Bartolomé Cossío</a> (un dels <a href="/wiki/Krausista" class="mw-redirect" title="Krausista">krausista</a> que van iniciar la renovació pedagògica de l'<a href="/wiki/Instituci%C3%B3_Lliure_d%27Ensenyament" class="mw-redirect" title="Institució Lliure d'Ensenyament">Institució Lliure d'Ensenyament</a>, que va publicar un estudi fonamental sobre <i> el Greco </i>, 1908), <a href="/wiki/El%C3%ADas_Tormo" class="mw-redirect" title="Elías Tormo">Elías Tormo</a> (el primer catedràtic d'història de l'art, des de 1911),<sup id="cite_ref-55" class="reference"><a href="#cite_note-55"><span class="cite-bracket">[</span>55<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <a href="/w/index.php?title=Josep_Pijoan_i_Soteres&action=edit&redlink=1" class="new" title="Josep Pijoan i Soteres (encara no existeix)">Josep Pijoan i Soteres</a> (<i>Summa Artis</i>, 1927), <a href="/wiki/Joaquim_Folch_i_Torres" title="Joaquim Folch i Torres">Joaquim Folch i Torres</a>, <a href="/wiki/Manuel_G%C3%B3mez-Moreno" title="Manuel Gómez-Moreno">Manuel Gómez-Moreno</a>, <a href="/w/index.php?title=Francesc_Xavier_S%C3%A1nchez_Cant%C3%B3n&action=edit&redlink=1" class="new" title="Francesc Xavier Sánchez Cantón (encara no existeix)">Francesc Xavier Sánchez Cantón</a>, el <a href="/w/index.php?title=Marqu%C3%A8s_de_Lozoya&action=edit&redlink=1" class="new" title="Marquès de Lozoya (encara no existeix)">Marquès de Lozoya</a>, <a href="/wiki/Enrique_Lafuente_Ferrari" title="Enrique Lafuente Ferrari">Enrique Lafuente Ferrari</a>, <a href="/wiki/Diego_Angulo_%C3%8D%C3%B1iguez" title="Diego Angulo Íñiguez">Diego Angulo Íñiguez</a> etc. Amb posterioritat a la <a href="/wiki/Guerra_Civil_Espanyola" class="mw-redirect" title="Guerra Civil Espanyola">Guerra Civil Espanyola</a> (1939) es va desenvolupar l'activitat de noves generacions d'historiadors de l'art: <a href="/wiki/Fernando_Chueca_Goitia" title="Fernando Chueca Goitia">Fernando Chueca Goitia</a>, <a href="/w/index.php?title=Juan_Antonio_Gaya_Nu%C3%B1o&action=edit&redlink=1" class="new" title="Juan Antonio Gaya Nuño (encara no existeix)">Juan Antonio Gaya Nuño</a>, <a href="/wiki/Federico_Sope%C3%B1a" class="mw-redirect" title="Federico Sopeña">Federico Sopeña</a>, <a href="/wiki/Jos%C3%A9_Manuel_Pita_Andrade" title="José Manuel Pita Andrade">José Manuel Pita Andrade</a>, <a href="/w/index.php?title=Alfons_I._P%C3%A9rez_S%C3%A1nchez&action=edit&redlink=1" class="new" title="Alfons I. Pérez Sánchez (encara no existeix)">Alfons I. Pérez Sánchez</a>, <a href="/wiki/Valeriano_Bozal" class="mw-redirect" title="Valeriano Bozal">Valeriano Bozal</a>, <a href="/wiki/Fernando_Mar%C3%ADas_Franco" title="Fernando Marías Franco">Fernando Marías Franco</a>, <a href="/w/index.php?title=Isidro_Bango_Torviso&action=edit&redlink=1" class="new" title="Isidro Bango Torviso (encara no existeix)">Isidro Bango Torviso</a>, <a href="/wiki/Fernando_Checa_Cremades" title="Fernando Checa Cremades">Fernando Checa Cremades</a>, etc. </p><p>Particularment, el camp de l'<a href="/wiki/Arqueologia" title="Arqueologia">arqueologia</a> ha suscitat l'interès d'un bon nombre de destacats arqueòlegs des del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span>, amb les indagacions d'<a href="/wiki/Ambrosio_de_Morales" title="Ambrosio de Morales">Ambrosio de Morales</a> en <a href="/wiki/Complutum" title="Complutum">Complutum</a> - Alcalá d'Henares (1568) i <i>Las Antiguedades de las ciudades de España</i> (1575), però que es van fer sistemàtiques des del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span>: <a href="/wiki/Roque_Joaqu%C3%ADn_de_Alcubierre" title="Roque Joaquín de Alcubierre">Roque Joaquín de Alcubierre</a> (a <a href="/wiki/Pompeia" title="Pompeia">Pompeia</a>), <a href="/wiki/Antonio_Tavira_Almaz%C3%A1n" title="Antonio Tavira Almazán">Antonio Tavira Almazán</a> (a <a href="/wiki/Seg%C3%B3briga" class="mw-redirect" title="Segóbriga">Segóbriga</a>), <a href="/wiki/Enrique_Fl%C3%B3rez" title="Enrique Flórez">Enrique Flórez</a>, <a href="/w/index.php?title=Tom%C3%A1s_Andreu_de_Gusseme&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tomás Andreu de Gusseme (encara no existeix)">Tomás Andreu de Gusseme</a>, <a href="/w/index.php?title=Jos%C3%A9_Luis_Gonz%C3%A1lez_de_Velasco&action=edit&redlink=1" class="new" title="José Luis González de Velasco (encara no existeix)">José Luis González de Velasco</a>, <a href="/w/index.php?title=Jos%C3%A9_Ortiz_i_Sanz&action=edit&redlink=1" class="new" title="José Ortiz i Sanz (encara no existeix)">José Ortiz i Sanz</a>, etc .; i sobretot en els segles XIX: <a href="/w/index.php?title=Rogelio_Inchaurrandieta_y_P%C3%A1ez&action=edit&redlink=1" class="new" title="Rogelio Inchaurrandieta y Páez (encara no existeix)">Rogelio Inchaurrandieta y Páez</a>, <a href="/wiki/Gabriel_Llabr%C3%A9s" class="mw-redirect" title="Gabriel Llabrés">Gabriel Llabrés</a>, <a href="/w/index.php?title=Juan_de_D%C3%ADos_de_la_Rada&action=edit&redlink=1" class="new" title="Juan de Díos de la Rada (encara no existeix)">Juan de Díos de la Rada</a>, <a href="/wiki/Joan_Ramis" class="mw-redirect" title="Joan Ramis">Joan Ramis</a>, <a href="/w/index.php?title=Rafael_Mitjana&action=edit&redlink=1" class="new" title="Rafael Mitjana (encara no existeix)">Rafael Mitjana</a>, <a href="/wiki/Basilio_Sebasti%C3%A1n_Castellanos_de_Losada" title="Basilio Sebastián Castellanos de Losada">Basilio Sebastián Castellanos de Losada</a>, <a href="/wiki/Josep_Pla" class="mw-redirect" title="Josep Pla">Josep Pla</a>, <a href="/w/index.php?title=Eduardo_Saavedra&action=edit&redlink=1" class="new" title="Eduardo Saavedra (encara no existeix)">Eduardo Saavedra</a>, <a href="/w/index.php?title=Buenaventura_Hern%C3%A1ndez-Sanahuja&action=edit&redlink=1" class="new" title="Buenaventura Hernández-Sanahuja (encara no existeix)">Buenaventura Hernández-Sanahuja</a>, <a href="/wiki/Jos%C3%A9_Amador_de_los_R%C3%ADos_y_Serrano" title="José Amador de los Ríos y Serrano">José Amador de los Rios</a>, <a href="/wiki/Joan_Vilanova" class="mw-disambig" title="Joan Vilanova">Joan Vilanova</a>, els germans Siret - <a href="/wiki/Luis_Siret" title="Luis Siret">Luis Siret</a> i <a href="/w/index.php?title=Enrique_Siret&action=edit&redlink=1" class="new" title="Enrique Siret (encara no existeix)">Enrique Siret</a> -, etc.;<sup id="cite_ref-56" class="reference"><a href="#cite_note-56"><span class="cite-bracket">[</span>56<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i XX: <a href="/wiki/Mart%C3%ADn_Almagro_Basch" title="Martín Almagro Basch">Martín Almagro Basch</a>, <a href="/wiki/Antonio_Garc%C3%ADa_y_Bellido" title="Antonio García y Bellido">Antonio García y Bellido</a>, <a href="/wiki/Antonio_Blanco_Freijeiro" title="Antonio Blanco Freijeiro">Antonio Blanco Freijeiro</a>, etc. La polèmica consideració de l'<a href="/wiki/Art_paleol%C3%ADtic" title="Art paleolític">art paleolític</a> va ser un assumpte primordial per a la Història de l'Art i que es va suscitar des d'Espanya, amb la divulgació dels treballs de <a href="/wiki/Marcelino_Sanz_de_Sautuola" title="Marcelino Sanz de Sautuola">Marcelino Sanz de Sautuola</a> sobre les <a href="/wiki/Coves_d%27Altamira" class="mw-redirect" title="Coves d'Altamira">coves d'Altamira</a>. </p><p>De la mateixa manera que la tasca dels historiadors espanyols no s'ha limitat a l'estudi de l'<a href="/w/index.php?title=Art_espanyol&action=edit&redlink=1" class="new" title="Art espanyol (encara no existeix)">art espanyol</a>, ha estat molt habitual que <a href="/w/index.php?title=Hispanista&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hispanista (encara no existeix)">hispanistes</a> estrangers s'hagin interessat per l'extraordinària riquesa d'aquest, igual que a altres disciplines historiogràfiques (<a href="/wiki/Emil_H%C3%BCbner" title="Emil Hübner">Emil Hübner</a> -inscripcions romanes-, <a href="/wiki/George_Edward_Bonsor_Saint_Martin" title="George Edward Bonsor Saint Martin">George Edward Bonsor Saint Martin</a> -Carmona, Els Alcores, Baelo Claudia-, <a href="/wiki/Hugo_Obermaier" title="Hugo Obermaier">Hugo Obermaier</a> -pintures rupestres- <a href="/wiki/Adolf_Schulten" title="Adolf Schulten">Adolf Schulten</a> -Tartessos-). Entre els actuals, pot citar-se a <a href="/wiki/Jonathan_Brown" title="Jonathan Brown">Jonathan Brown</a>, que ha protagonitzat una recent polèmica amb <a href="/wiki/Manuela_Mena" title="Manuela Mena">Manuela Mena</a> sobre l'autoria de <i><a href="/w/index.php?title=El_Col%C3%B3s&action=edit&redlink=1" class="new" title="El Colós (encara no existeix)">El Colós</a></i>, mostra de la vitalitat i permanent qüestionament de la historiografia de l'art a Espanya.<sup id="cite_ref-57" class="reference"><a href="#cite_note-57"><span class="cite-bracket">[</span>57<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Una presència fonamental ha estat la de la <a href="/wiki/Hispanic_Society" class="mw-redirect" title="Hispanic Society">Hispanic Society</a> (que també edita la seva pròpia revista: <i> Notes of the Hispanic Society </i>, des de 1941). </p><p>La vida artística espanyola, no només en la seva dimensió creativa, sinó en la de reflexió i estudi amb perspectiva històrica, és molt activa i descentralitzada geogràficament en tots els plans: el <a href="/w/index.php?title=Muse%C3%ADstic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Museístic (encara no existeix)">museístic</a>, fonamental per a la conservació i estudi de tots els períodes i gèneres de l'art; i el de l'<a href="/wiki/Art_contemporani" title="Art contemporani">art contemporani</a>, amb una gran vitalitat per a la seva promoció, crítica i estudi, a través de fires comercials (<a href="/wiki/ARCO" title="ARCO">ARCO</a>) i tota mena de programes, ja siguin públics (com l'històric que permet la continuïtat de la presència de pintors becats a l'<a href="/w/index.php?title=Acad%C3%A8mia_Espanyola_de_Roma&action=edit&redlink=1" class="new" title="Acadèmia Espanyola de Roma (encara no existeix)">Acadèmia Espanyola de Roma</a> des de 1873), i els actuals <i>centres d'art</i> - <a href="/w/index.php?title=Museu_Nacional_Centre_d%27art_Reina_Sofia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Museu Nacional Centre d'art Reina Sofia (encara no existeix)">Reina Sofia</a>, <a href="/wiki/IVAM" class="mw-redirect" title="IVAM">IVAM </a>, etc...-) o bé siguin privats, i amb presència entre aquests tant de galeries comercials fruit de la iniciativa particular, com de <a href="/w/index.php?title=Fundacions_culturals&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fundacions culturals (encara no existeix)">fundacions culturals</a> iniciativa de grans grups empresarials (<a href="/w/index.php?title=Fundaci%C3%B3_MAPFRE&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fundació MAPFRE (encara no existeix)">Fundació MAPFRE</a>, <a href="/wiki/Caixaforum" class="mw-redirect" title="Caixaforum">Caixaforum</a>, <a href="/w/index.php?title=Fundaci%C3%B3_BBVA&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fundació BBVA (encara no existeix)">Fundació BBVA</a>), entre les quals destaca pel perllongat de la seva trajectòria la <a href="/w/index.php?title=Fundaci%C3%B3_Joan_March&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fundació Joan March (encara no existeix)">Fundació Joan March</a> (1955). Les fundacions no es limiten a l'art modern, com la històrica <a href="/w/index.php?title=Fundaci%C3%B3_Carlos_de_Amberes&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fundació Carlos de Amberes (encara no existeix)">Fundació Carlos de Amberes</a> (1594, renovada el 1992), la del <a href="/wiki/Museu_Thyssen-Bornemisza" title="Museu Thyssen-Bornemisza">Museu Thyssen-Bornemisza</a> (d'amplis criteris col·leccionistes i d'exhibició), la <a href="/w/index.php?title=Fundaci%C3%B3_Santa_Maria_la_Real&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fundació Santa Maria la Real (encara no existeix)">Fundació Santa Maria la Real</a> (centrada en el <a href="/w/index.php?title=Rom%C3%A0nic_palent%C3%AD&action=edit&redlink=1" class="new" title="Romànic palentí (encara no existeix)">romànic palentí</a> i liderada per l'arquitecte i dibuixant <a href="/wiki/Peridis" title="Peridis">Peridis</a>) o la <a href="/w/index.php?title=Les_Edats_de_l%27Home&action=edit&redlink=1" class="new" title="Les Edats de l'Home (encara no existeix)"> Fundació "Les Edats de l'Home"</a> (de les diòcesis de Castella i Lleó, que realitza exposicions temporals en edificis emblemàtics amb criteris temàtics religiosos i artístics). </p> <table align="center" width="900px" border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 0.5em 0em 0.5em 1em; padding: 0.5em; background: # f9f9f9; border : 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; collapse; font-size: 90%; clear: both"> <tbody><tr align="center"> <td><b>Espanya, subjecte i objecte de l'estudi de la història de l'art. Coneixement, apropiació i espoli. </b> </td></tr> <tr> <td> <figure class="mw-halign-left" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:TempelMadrid.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4c/TempelMadrid.jpg/300px-TempelMadrid.jpg" decoding="async" width="300" height="225" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4c/TempelMadrid.jpg/450px-TempelMadrid.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4c/TempelMadrid.jpg/600px-TempelMadrid.jpg 2x" data-file-width="800" data-file-height="600" /></a><figcaption></figcaption></figure> <span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:La_romer%C3%ADa_de_San_Isidro.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ec/La_romer%C3%ADa_de_San_Isidro.jpg/580px-La_romer%C3%ADa_de_San_Isidro.jpg" decoding="async" width="580" height="187" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ec/La_romer%C3%ADa_de_San_Isidro.jpg/870px-La_romer%C3%ADa_de_San_Isidro.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ec/La_romer%C3%ADa_de_San_Isidro.jpg/1160px-La_romer%C3%ADa_de_San_Isidro.jpg 2x" data-file-width="3051" data-file-height="982" /></a></span> <p>El <a href="/wiki/Temple_de_Debod" title="Temple de Debod">temple de Debod</a> (a l'esquerra) es va traslladar a Madrid com a resultat de la col·laboració espanyola (<i>Comitè espanyol</i> dirigit per Martín Almagro) en el rescat arqueològic simultani a la construcció de la <a href="/wiki/Presa_d%27Asuan" class="mw-redirect" title="Presa d'Asuan">Presa d'Asuan</a> (1960-1970), que va iniciar la moderna <a href="/wiki/Egiptologia" title="Egiptologia">egiptologia</a> espanyola, de gran projecció fins a l'actualitat. </p><p>Mentre que per la poderosa <a href="/wiki/Monarquia_Hisp%C3%A0nica" class="mw-redirect" title="Monarquia Hispànica">Monarquia Hispànica</a> de l'Antic Règim l'habitual havia estat l'adquisició d'art forà (sobretot a Flandes i Itàlia); des de la <a href="/wiki/Guerra_de_la_Independ%C3%A8ncia_Espanyola" class="mw-redirect" title="Guerra de la Independència Espanyola"> Guerra d'Independència</a> (1808-14)<sup id="cite_ref-58" class="reference"><a href="#cite_note-58"><span class="cite-bracket">[</span>58<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i coincidint amb la <i>posada de moda</i> d'Espanya (<a href="/wiki/Exotisme" title="Exotisme">exotisme</a> romàntic i <a href="/wiki/Hispanisme" class="mw-disambig" title="Hispanisme">hispanisme</a>), comença una perllongada època d'espoli d'obres d'art espanyoles<sup id="cite_ref-59" class="reference"><a href="#cite_note-59"><span class="cite-bracket">[</span>59<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> en benefici de col·leccions i museus francesos, anglesos i nord-americans, quedant desubicades del seu context original i repartides pel món. Almenys, es van salvar de la deterioració o fins i tot la destrucció a què probablement estaven condemnades a la convulsa Espanya del s. XIX (notablement pel procés de <a href="/wiki/Desamortitzaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Desamortització">Desamortització</a>). Els casos més espectaculars van ser els de <a href="/wiki/Immaculada_de_Soult" title="Immaculada de Soult">Immaculada de Soult</a> de Murillo i la <a href="/wiki/Dama_d%27Elx" title="Dama d'Elx">Dama d'Elx</a> (la primera requisada per l'exèrcit napoleònic i la segona venuda legalment a França, ambdues recuperades pel <a href="/wiki/Govern_de_Franco" class="mw-redirect" title="Govern de Franco">govern de Franco</a> davant el <a href="/wiki/Fran%C3%A7a_de_Vichy" class="mw-redirect" title="França de Vichy">govern filoalemà de Petain</a> en 1941), les <i> <a href="/wiki/Pintures_negres" class="mw-redirect" title="Pintures negres">Pintures negres</a> </i> de Goya (arrencades de les parets de la <i>Quinta del Sordo</i>, com la <i> Romería de Sant Isidro </i> -imatge de la dreta-) i nombrosíssims frescos romànics, com els de <a href="/w/index.php?title=Sant_Baudelio_de_Berlanga&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sant Baudelio de Berlanga (encara no existeix)">Sant Baudelio de Berlanga</a>, venuts legalment; en altres casos, els protagonistes de l'extracció van ser els mateixos museus espanyols, destacadament la col·lecció d'art romànic del <a href="/wiki/Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya" title="Museu Nacional d'Art de Catalunya">Museu Nacional d'Art de Catalunya</a>, formada a partir de les campanyes de 1919 a 1932, de Joaquim Folch i Torres, com reacció a les vendes a estrangers.<sup id="cite_ref-60" class="reference"><a href="#cite_note-60"><span class="cite-bracket">[</span>60<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> la <a href="/wiki/Guerra_Civil_Espanyola" class="mw-redirect" title="Guerra Civil Espanyola">Guerra Civil Espanyola</a> (1936-1939) havia suposat una destrucció a gran escala del patrimoni històric artístic, sobretot a la rereguarda republicana, que en algun cas es va pretendre protegir amb mesures dràstiques (trasllat dels fons més importants del <a href="/wiki/Museu_del_Prado" title="Museu del Prado">Museu del Prado</a> a Ginebra, on es va exhibir en el que pot considerar-se una de les primeres <i>exposicions temporals</i>).<sup id="cite_ref-61" class="reference"><a href="#cite_note-61"><span class="cite-bracket">[</span>61<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les modificacions de la legislació per a restringir la sortida legal d'art d'Espanya, no acompanyada d'una eficaç protecció física del patrimoni artístic, dispers i a vegades en molt precàries condicions de vigilància i conservació (esglésies de pobles buidats per l'emigració, innombrables jaciments arqueològics, arxius i biblioteques de difícil control), van convertir la segona meitat de segle XX en una època d'intensos robatoris d'art, que s'han procurat pal·liar amb la concentració de les obres en museus provincials i diocesans; el que no ha estat suficient per evitar alguns casos: cada any es produeixen entre 200 i 250 robatoris d'objectes del <i>Patrimoni Artístic Nacional</i> (un dels més greus entre els més recents, el del <a href="/wiki/C%C3%B2dex_Calixt%C3%AD" title="Còdex Calixtí">Còdex Calixtí</a>, juliol de 2011).<sup id="cite_ref-62" class="reference"><a href="#cite_note-62"><span class="cite-bracket">[</span>62<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> </td></tr></tbody></table> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també"><span id="Vegeu_tamb.C3.A9"></span>Vegeu també</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art&action=edit&section=43" title="Modifica la secció: Vegeu també"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div> <table border="0" cellspacing="0" cellpadding="0"> <tbody><tr valign="top"> <td><div style="margin-right:20px;"> <ul><li><a href="/wiki/Art" title="Art">Art</a></li> <li><a href="/wiki/Teoria_de_l%27art" title="Teoria de l'art">Teoria de l'art</a></li> <li><a href="/wiki/Cr%C3%ADtica_d%27art" class="mw-redirect" title="Crítica d'art">Crítica d'art</a></li> <li><a href="/wiki/Psicologia_de_l%27art" title="Psicologia de l'art">Psicologia de l'art</a></li> <li><a href="/wiki/Sociologia_de_l%27art" title="Sociologia de l'art">Sociologia de l'art</a></li> <li><a href="/wiki/Est%C3%A8tica" title="Estètica">Estètica</a></li> <li><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria" title="Història">Història</a></li> <li><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_l%27art" title="Història de l'art">Història de l'art</a></li></ul> </div> </td> <td><div style="margin-right: 20px;"> <ul><li><a href="/wiki/Historiografia" title="Historiografia">Historiografia</a></li> <li><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_l%27est%C3%A8tica" title="Història de l'estètica">Història de l'estètica</a></li> <li><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_pintura" title="Història de la pintura">Història de la pintura</a></li> <li><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_l%27escultura" title="Història de l'escultura">Història de l'escultura</a></li> <li><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_l%27arquitectura" title="Història de l'arquitectura">Història de l'arquitectura</a></li> <li><a href="/wiki/Cultura_visual" title="Cultura visual">Cultura visual</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Historiadors_de_l%27art" title="Categoria:Historiadors de l'art"> Categoria: Historiadors de l'art</a></li></ul> </div> </td></tr></tbody></table> </div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art&action=edit&section=44" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-1"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-1">↑</a></span> <span class="reference-text"><i>Encyclopædia Britannica</i>. Font citada a <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Charles_Townley" class="extiw" title="en:Charles Townley">en:Charles Townley</a>.</span> </li> <li id="cite_note-2"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-2">↑</a></span> <span class="reference-text">"<a rel="nofollow" class="external text" href="http://wordnet.princeton.edu/perl/webwn?s=art%20history">Art History</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20200625180214/http://wordnet.princeton.edu/perl/webwn?s=art%20history">Arxivat</a> 2020-06-25 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.". WordNet Search - 3.0, princeton.edu</span> </li> <li id="cite_note-3"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-3">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20081002163514/http://www.mobilemuseumofart.com/education/Connections.pdf">Connections</a></span> </li> <li id="cite_note-4"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-4">↑</a></span> <span class="reference-text"><i>Teoria i funció de l'art</i> o formulacions similars solen ser el capítol introductori dels manuals de <i>Història de l'Art</i>, per exemple el d'Antonio Fernández, Emilio Barnechea i Juan Haro (múltiples reedicions, la de 1992) Barcelona: Vicens Vives, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-316-2554-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-316-2554-6">ISBN 84-316-2554-6</a>; <i>Les opinions oposades que han ocasionat els debats sobre els orígens de l'art coincideixen amb els que intenten explicar el seu significat, que ha variat segons l'època i el pensament dels artistes. Com afirma <a href="/wiki/Octavio_Paz" title="Octavio Paz">Octavio Paz</a>... és només una configuració de signes que cada espectador "arregla" a la seva manera i cada un d'aquests arranjaments emet un significat propi i diferent "</i> (pg. 11). No un manual, sinó un assaig, és el de <a href="/wiki/Fernando_Checa" class="mw-redirect" title="Fernando Checa">Fernando Checa</a> i altres (1980) <i>Guía para el estudio de la Historia del Arte</i>. Madrid: Cátedra <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-376-0247-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-376-0247-5">ISBN 84-376-0247-5</a></span> </li> <li id="cite_note-5"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-5">↑</a></span> <span class="reference-text">Ernst Gombrich (1996). <i>The Essential Gombrich</i>, p. 7. London: Phaidon Press</span> </li> <li id="cite_note-6"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-6">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/wiki/F%C3%A9lix_de_Az%C3%BAa" class="mw-redirect" title="Félix de Azúa">Félix de Azúa</a>, en un provocatiu artícle <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.elpais.com/articulo/opinion/alma/cuerpo/elpepiopi/20090216elpepiopi_4/Tes"><i>Sobre el alma y el cuerpo</i></a> (El País, 16/02/2009), va realitzar una paròdia d'estudi sobre l'obra de <a href="/wiki/Francis_Bacon" title="Francis Bacon">Francis Bacon</a> a la llum d'una falsa biografía i unes imposibles comparacions. L'escándol que es va produir és recollit pel mateix autor en un segon artícle (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.elpais.com/articulo/opinion/Historia/impostura/fraternidad/elpepiopi/20090420elpepiopi_4/Tes"><i>Historia e impostura, una fraternidad</i></a>, El País, 20/04/2009), on explicita la seva reflexió sobre el tema. Sobre questions similars reflexiona <a href="/wiki/Umberto_Eco" title="Umberto Eco">Umberto Eco</a> (2004) <i>Historia de la Belleza</i>, Barcelona: Lumen <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-264-1468-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-264-1468-0">ISBN 84-264-1468-0</a> <i>...ja no podrà distingir l'ideal estètic difós pels mitjans de comunicació de segle XX en endavant. Haurà rendir-se a l'orgia de la tolerància, a l'sincretisme total, a l'absolut i imparable politeisme de la bellesa.</i> (pg. 428). També del mateix autor (2007) <i>Historia de la Fealdad</i>, Barcelona: Lumen <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-264-1634-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-264-1634-6">ISBN 978-84-264-1634-6</a></span> </li> <li id="cite_note-7"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-7">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/w/index.php?title=Elizabeth_Mansfield&action=edit&redlink=1" class="new" title="Elizabeth Mansfield (encara no existeix)">Elizabeth Mansfield</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=JBsjt3v4bZgC"><i>Art History and Its Institutions: Foundations of a Discipline</i></a> Routledge, 2002 <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-415-22869-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-415-22869-7">ISBN 0-415-22869-7</a></span> </li> <li id="cite_note-8"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-8">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/w/index.php?title=Laurie_Adams&action=edit&redlink=1" class="new" title="Laurie Adams (encara no existeix)">Laurie Adams</a> <i>The Methodologies of Art: An Introduction</i>. Icon, 1996 <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-06-430312-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-06-430312-5">ISBN 978-0-06-430312-5</a></span> </li> <li id="cite_note-9"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-9">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/w/index.php?title=David_Carrier&action=edit&redlink=1" class="new" title="David Carrier (encara no existeix)">David Carrier</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=_Hhzxy4QN4IC"><i>Principles of Art History Writing</i></a> Penn State Press, 1993 <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-271-00945-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-271-00945-4">ISBN 0-271-00945-4</a></span> </li> <li id="cite_note-10"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-10">↑</a></span> <span class="reference-text">MARÍAS, Fernando, Teoría del Arten II. Madrid, Historia 16, 1996.</span> </li> <li id="cite_note-arte_primitivo-11"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-arte_primitivo_11-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFLeonhard_Adam1947"><span style="font-variant: small-caps;">Leonhard Adam</span>. <i>Arte primitivo</i>.  Buenos Aires, Penguin books y editorial Lautaro, 1947.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Arte+primitivo&rft.aulast=Leonhard+Adam&rft.date=1947&rft.pub=Buenos+Aires%2C+Penguin+books+y+editorial+Lautaro"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-12"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-12">↑</a></span> <span class="reference-text">Concepte de problemàtica definició, acotat tant per ser <i>no-modern</i>, com per ser <i>no occidental</i>: és a dir, l'art de les <a href="/w/index.php?title=Civilitzacions_antigues&action=edit&redlink=1" class="new" title="Civilitzacions antigues (encara no existeix)">civilitzacions antigues</a> (que es van desenvolupar sense solució de continuïtat fins a la <a href="/wiki/Edat_Contempor%C3%A0nia" class="mw-redirect" title="Edat Contemporània">Edat Contemporània</a>) de <a href="/wiki/Extrem_Orient" title="Extrem Orient">Extrem Orient</a>, <a href="/wiki/%C3%80sia_central" title="Àsia central">Àsia central</a> i <a href="/wiki/%C3%80sia_meridional" title="Àsia meridional">Àsia meridional</a>, ja que el de <a href="/wiki/Pr%C3%B2xim_Orient" class="mw-redirect" title="Pròxim Orient">Pròxim Orient</a> forma part de les arrels culturals de la <a href="/wiki/Civilitzaci%C3%B3_occidental" class="mw-redirect" title="Civilització occidental">civilització occidental</a>, i aquests altres es van desenvolupar en gran manera aliens a ella (amb alguna notable excepció, com l'art greco-budista).</span> </li> <li id="cite_note-13"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-13">↑</a></span> <span class="reference-text">No s'ha generalitzat cap denominació genèrica per designar col·lectivament a totes aquestes <i>arts</i>. L'expressió <i><a href="/w/index.php?title=Art_no_occidental&action=edit&redlink=1" class="new" title="Art no occidental (encara no existeix)">art no occidental</a></i> és usada, encara que no gaire: vegeu els <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.google.cat/search?hl=ca&rls=com.microsoft:es&q=%22arte+no+">occidental% 22 & btnG = cerca & meta = 901 resultats de la cerca a Google</a> a 21 d'abril de 2009; entre ells <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.elpais.com/articulo/arte/Arte/occidental/rescate/Chirac/elpepuculbab/20060617elpbabart_10/Tes">la ressenya</a> de la inauguració a París (2006) del<i><a href="/w/index.php?title=Mus%C3%A9e_du_Quai_de_Branly&action=edit&redlink=1" class="new" title="Musée du Quai de Branly (encara no existeix)">Musée du Quai de Branly</a></i> (<i>Museu de Primeres Arts o Museu d'Arts i Civilitzacions d'Àfrica, Àsia, Oceania, i de les Amèriques</i>), hereu de les col·leccions <a href="/wiki/Etnogr%C3%A0fic" class="mw-redirect" title="Etnogràfic">etnogràfic</a>-artístiques del <i><a href="/wiki/Museu_de_l%27Home" class="mw-redirect" title="Museu de l'Home">Museu de l'Home</a></i>, els fons incloïen tota mena de materials <a href="/wiki/Antropol%C3%B2gic" class="mw-redirect" title="Antropològic">antropològics</a> i del <i>Museu nacional d'Arts d'Àfrica i d'Oceania</i> de Port Dorée.</span> </li> <li id="cite_note-14"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-14">↑</a></span> <span class="reference-text">Entrevista a <a href="/w/index.php?title=Amanda_Renshaw&action=edit&redlink=1" class="new" title="Amanda Renshaw (encara no existeix)">Amanda Renshaw</a> (coord. <i>30.000 años de arte. La historia de la creatividad</i>, Phaidon), i <a href="/w/index.php?title=Julian_Bell&action=edit&redlink=1" class="new" title="Julian Bell (encara no existeix)">Julian Bell</a> (<i>El espejo del mundo</i>, Turner): <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.elpais.com/articulo/arte/arte/otros/elpepuculbab/20090801elpbabart_1/Tes"><i>El arte de los otros</i></a>, El País, 1 d'agost de 2009.</span> </li> <li id="cite_note-15"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-15">↑</a></span> <span class="reference-text">James Putman (2001) <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.naoslibros.es/fichalibro.php?isbn=978-0-500-23790-8"><i>Art and artifact. The museum as medium</i></a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20100326153340/http://www.naoslibros.es/fichalibro.php?isbn=978-0-500-23790-8">Arxivat</a> 2010-03-26 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-16"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-16">↑</a></span> <span class="reference-text">Fernando Checa, <i>op. cit.</i>, pgs. 152 i ss.</span> </li> <li id="cite_note-17"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-17">↑</a></span> <span class="reference-text">Fernando Checa, <i>op. cit.</i>, pg. 157-158.</span> </li> <li id="cite_note-18"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-18">↑</a></span> <span class="reference-text">Per tota la secció, Fernando Checa, <i>op. cit.</i>, pg. 158 i ss.</span> </li> <li id="cite_note-19"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-19">↑</a></span> <span class="reference-text">Fernando Checa, <i>op. cit</i>, pg. 165 i ss.</span> </li> <li id="cite_note-20"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-20">↑</a></span> <span class="reference-text">Fernando Checa, <i>op. cit</i>, pg. 165 i 166.</span> </li> <li id="cite_note-21"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-21">↑</a></span> <span class="reference-text">Concepte introduït pel llibre homònim de <a href="/wiki/Paul_Hazard" title="Paul Hazard">Paul Hazard</a>.</span> </li> <li id="cite_note-22"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-22">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20230102194848/https://www.historiadelarte.us/rococo/el-redescubrimiento-de-la-antiguedad.html">Estils Rococó i Neoclàssic El redescobriment de l'antiguitat</a>» (en castellà). Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.historiadelarte.us/rococo/el-redescubrimiento-de-la-antiguedad.html">original</a> el 2023-01-02. [Consulta: 2009].</span></span> </li> <li id="cite_note-23"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-23">↑</a></span> <span class="reference-text">Marc Bussagli, Comprendre l'arquitectura Madrid: Susaeta, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-305-4483-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-305-4483-6">ISBN 84-305-4483-6</a>, pg. 155</span> </li> <li id="cite_note-24"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-24">↑</a></span> <span class="reference-text">Bussagli, op. cit., pg. 155.</span> </li> <li id="cite_note-25"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-25">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/wiki/Valeriano_Bozal" class="mw-redirect" title="Valeriano Bozal">Valeriano Bozal</a>, <i> Història de les idees estètiques i de les teories artístiques contemporànies </i> (vol. I), Visor, Madrid (2000), <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-7774-580-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-7774-580-3">ISBN 84-7774-580-3</a>, pàg. 24.</span> </li> <li id="cite_note-26"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-26">↑</a></span> <span class="reference-text">Fernando Checa, <i>op. cit </i>, pg. 187</span> </li> <li id="cite_note-27"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-27">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://metahistoria.com/jacob-burckhardt/">Jacob Burckhardt | Biografia de grans historiadors</a>» (en castellà), 25-10-2016. [Consulta: 23 abril 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-28"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-28">↑</a></span> <span class="reference-text">José Maroto <i> Història de l'Art </i>, Casals, 2009, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-218-4021-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-218-4021-4">ISBN 978-84-218-4021-4</a> pg.264</span> </li> <li id="cite_note-29"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-29">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.dictionaryofarthistorians.org/rumohrk.htm"><i> Diccionari of art Historians </i></a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090331214016/http://www.dictionaryofarthistorians.org/rumohrk.htm">Arxivat</a> 2009-03-31 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.. Udo Kultermann (1996) <i>Història de la història de l'art: el camí d'una ciència</i>. Akal. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-460-0437-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-460-0437-2">ISBN 84-460-0437-2</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120128065555/https://www.u-cursos.cl/filosofia/2008/0/FH472ASG/23/material_docente/previsualizar.">php? id_material = 615 Vegeu un resum</a>).</span> </li> <li id="cite_note-30"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-30">↑</a></span> <span class="reference-text">Hi ha institucions anteriors: <i>Society of Antiquaries of London</i>, 1751; <i>Société des Antiquaires de France</i>, 1804; <i>Sussex Archaeological Society</i>, 1849.</span> </li> <li id="cite_note-31"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-31">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/wiki/National_Geographic_Society" title="National Geographic Society">National Geographic Society</a> -1888-, <a href="/wiki/Royal_Geographical_Society" title="Royal Geographical Society">Royal Geographical Society</a> -1830-, <a href="/wiki/Reial_Societat_Geogr%C3%A0fica_d%27Espanya" class="mw-redirect" title="Reial Societat Geogràfica d'Espanya">Reial Societat Geogràfica d'Espanya</a> -1876 -.</span> </li> <li id="cite_note-32"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-32">↑</a></span> <span class="reference-text">Kultermann, <i>op. cit.</i></span> </li> <li id="cite_note-33"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-33">↑</a></span> <span class="reference-text">Rocío León <a rel="nofollow" class="external text" href="http://usuarios.lycos.es/odiseomalaga/Art_02.htm"><i>Conèixer el mètode iconogràfic i iconològic</i></a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090429085411/http://usuarios.lycos.es/odiseomalaga/Art_02.htm">Arxivat</a> 2009-04-29 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.kalipedia.com/arte/tema/teoria-arte-iconografia-iconologia.html?x=20070718klparthis_80.Kes">Kalipedia</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120409111043/http://www.kalipedia.com/arte/tema/teoria-art-iconografia-iconologia.html?x=20070718klparthis_80.Kes">Arxivat</a> 2012-04-09 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.. Una etimologia més profunda (Juan Francisco Esteban Lorente <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20100328154412/http://www.fuesp.com/revistas/pag/cai0334.html"><i> Iconografía, iconologia, iconografia. Precisions terminològiques </i></a>) remunta l'ús d'aquestes paraules a l'Antiguitat i el Renaixement, però com a termes aplicats a diferents conceptes.</span> </li> <li id="cite_note-34"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-34">↑</a></span> <span class="reference-text">En les dues pàgines finals de la "conclusió" de <i>Synchronicity</i>, Jung estableix que no totes les coincidències són significatives. Més endavant va explicar les causes creatives d'aquest fenomen.</span> </li> <li id="cite_note-35"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-35">↑</a></span> <span class="reference-text">Jung va definir l'inconscient col·lectiu com similar als instints a <i>Archetypes and the Collective Unconscious</i>.</span> </li> <li id="cite_note-36"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-36">↑</a></span> <span class="reference-text"><i>Jackson Pollock. An American Saga</i>, Steven Naismith and Gregory White Smith, Clarkson N. Potter publ. copyright 1989, <i>Archetypes and Alchemy</i> pp. 327-338. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-517-56084-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-517-56084-4">ISBN 0-517-56084-4</a></span> </li> <li id="cite_note-37"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-37">↑</a></span> <span class="reference-text">Clement Greenberg, <i>Art and Culture,</i> Beacon Press, 1961</span> </li> <li id="cite_note-38"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-38">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080514110812/http://www.dictionaryofarthistorians.org/antalf.htm"><i>Diccionari of art Historians</i></a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.dictionaryofarthistorians.org/antalf.htm">original</a> el 2008-05-14. [Consulta: 2 juny 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-39"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-39">↑</a></span> <span class="reference-text"> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">la seva anàlisi de dos corrents artístics aparentment oposats, però coincidents en el seu compromís amb la tècnica, la <a href="/wiki/Psicologia_de_la_Gestalt" title="Psicologia de la Gestalt">Gestalt</a> i l'<a href="/wiki/Informalisme" title="Informalisme">Informalisme</a>... dedueix l'existència d'una oscil·lació no resolta entre ordre (present en la indústria) i desordre (en el consum) ... l'absència d'un sistema unitari impedeix avaluar estèticament, i això suposaria la mort de l'art, al no poder elaborar models de valor ... el nou paper de l'Art se centra en el seu caràcter de projecte, i d'aquesta manera proporciona un model d'actuació, o millor un model de metodologia. Les tècniques artístiques es redueixen a la metodologia intencionada del projectar ... Veu en aquesta concepció de l'Art la manera de superar la destinació que la tecnologia industrial, i les classes dirigents que la controlen, imposen a la humanitat; en conseqüència la mateixa supervivència de l'art en el món del demà, qualsevol que pugui ser, depèn només del projecte que l'art d'avui fa per a l'art de demà. La seva inicial anàlisi crítica respecte al paper preponderant de la praxi en l'art actual, es conclou mitjançant una conversió dialèctica de la mateixa praxi en objecte artístic. Pensa superar així el futur fosc que exposava al començament del seu article. Del Sis-cents en endavant, la història de la cultura és la història del progressiu prevaler de la praxi sobre la teoria, de l'experiència sobre la idea: fins que la teoria es transforma en teoria de la praxi i la idea en idea de l'experiència. La utopia construïda sobre la praxi arriba a ser superpraxis, una praxi que creix sobre si mateixa i es transcendeix, fins a satisfer l'horitzó del saber i sobrepassar-lo. No són ja les idees les que produeixen la tècnica ni les decisions humanes les que determinen els actes: ara tenim màquines, actes mecànics, que produeixen idees i prenen decisions. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— Recensió de <i>Projecte i destinació</i>, de Giuglio Car Argan (Universitat Central de Veneçuela, Caracas 1969), a <a rel="nofollow" class="external free" href="http://www.opuslibros.org/Index_libros/Recensiones_1/argan_pro.htm">http://www.opuslibros.org/Index_libros/Recensiones_1/argan_pro.htm</a> (1994) </td></tr></tbody></table></div></span> </li> <li id="cite_note-40"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-40">↑</a></span> <span class="reference-text">A. Potts, 'Sign', in R.S. Nelson and R. Shiff, Critical Terms for Art History 2nd edn (Chicago 2003) pp. 31. "</span> </li> <li id="cite_note-41"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-41">↑</a></span> <span class="reference-text">"S. Bann, 'Meaning / Interpretation', in RS Nelson and R. Shiff, Critical Terms for art History 2nd edn (Chicago 2003) pp. 128. "</span> </li> <li id="cite_note-42"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-42">↑</a></span> <span class="reference-text">"M. Hatt and C. Klonk, Art History: A Critical Introduction to its Methods (Manchester 2006) pp. 213."</span> </li> <li id="cite_note-repetida_1-43"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-repetida_1_43-0">43,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-repetida_1_43-1">43,1</a></sup></span> <span class="reference-text"> "A. Potts, 'Sign', in RS Nelson and R. Shiff, Critical Terms for Art History 2nd edn (Chicago 2003) pp. 24. "</span> </li> <li id="cite_note-44"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-44">↑</a></span> <span class="reference-text">"M. Hatt and C. Klonk, Art History: A Critical Introduction to its Methods (Manchester 2006) pp. 205-208. "</span> </li> <li id="cite_note-45"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-45">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.collegeart.org"><i> College Art Association</i></a>.</span> </li> <li id="cite_note-46"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-46">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20170719171754/http://aah.org.uk/"><i>Association of Art Historians</i></a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.aah.org.uk/">original</a> el 2017-07-19. [Consulta: 15 agost 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-47"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-47">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/wiki/Fernando_Checa" class="mw-redirect" title="Fernando Checa">Fernando Checa</a> i altres (1980) <i> Guia per a l'estudi de la història de l'art </i> Madrid: Càtedra, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-376-0247-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-376-0247-5">ISBN 84-376-0247-5</a></span> </li> <li id="cite_note-48"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-48">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/w/index.php?title=Roland_Recht&action=edit&redlink=1" class="new" title="Roland Recht (encara no existeix)">Roland Recht</a> i altres (2008) <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ladocumentationfrancaise.fr/catalogue/9782110065391/"><i>Histoire de l'histoire de l'art a France au XIXe siècle</i></a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090802204150/http://www.ladocumentationfrancaise.fr/catalogue/9782110065391/">Arxivat</a> 2009-08-02 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. Collège de france <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-2-11-006539-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-2-11-006539-1">ISBN 978-2-11-006539-1</a>. D. Jarrasse <a rel="nofollow" class="external text" href="http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1134819"><i> Mythes raciaux et quet de scientificite dans la construction de l'histoire de l'art en france 1840-1870 </i></a>, a <i>Revue de l'art</i>, <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.worldcat.org/search?fq=x0:jrnl&q=n2:">0035-1326 ISSN 0035-1326</a>, Nº. 146, 2004, p. 61-72</span> </li> <li id="cite_note-49"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-49">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.dictionaryofarthistorians.org/taineh.htm"><i>Diccionari of art Historians</i></a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20101127151126/http://www.dictionaryofarthistorians.org/taineh.htm">Arxivat</a> 2010-11-27 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. . Kultermann, <i>op. cit.</i></span> </li> <li id="cite_note-50"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-50">↑</a></span> <span class="reference-text">Fernando Checa, <i>op. cit.</i>, pg. 66.</span> </li> <li id="cite_note-51"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-51">↑</a></span> <span class="reference-text"><sup class="noprint Inline-Template"><span title="" style="white-space: nowrap;"><i>[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>]</i></span></sup></span> </li> <li id="cite_note-52"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-52">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Error: hi ha <i><b>títol</b></i> o <i><b>url</b></i>, però calen tots dos paràmetres.«». [Consulta: 2009].</span></span> </li> <li id="cite_note-53"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-53">↑</a></span> <span class="reference-text">Checa, op. cit., pg. 254-255</span> </li> <li id="cite_note-54"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-54">↑</a></span> <span class="reference-text">Fernando Checa, <i>op. cit.</i>, pg. 164. Els autors següents també són referits per aquesta obra.</span> </li> <li id="cite_note-55"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-55">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.elpais.com/articulo/cultura/LAFUENTE_FERRARI/_ENRIQUE/Enrique/Lafuente/Ferrari/hay/comprometerse/pensar/moderno/elpepicul/19850115elpepicul_7/Tes/">Necrològica de Lafuente Ferrari</a>, per <a href="/w/index.php?title=Fernando_Huizi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fernando Huizi (encara no existeix)">Fernando Huizi</a>, a El País.</span> </li> <li id="cite_note-56"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-56">↑</a></span> <span class="reference-text">Catàleg i exposició <i> Pioners de l'arqueologia a Espanya</i>, Museu Arqueològic Regional de la Comunitat de Madrid,</span> </li> <li id="cite_note-57"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-57">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.abc.es/20090129/opinion-tercera/purificacion-goya-20090129.html"><i> la purificació de Goya </i></a>, en ABC, dijous, 29 de gener de 2009. <a href="/w/index.php?title=Carlos_Foradada&action=edit&redlink=1" class="new" title="Carlos Foradada (encara no existeix)">Carlos Foradada</a> intervé en la polèmica, també contra la proposta de Mena (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.publico.es/culturas/353722/la-cara-oculta-de-las-pinturas-">negres la cara oculta de les 'pintures negres'. Un investigador descobreix, amb fotografies de fa 140 anys, l'estat original de l'obra abans de la seva desastrosa restauració. Noves dades reforcen l'autoria de Goya sobre 'el Colós'</a>, Públic, 29/12/2010).</span> </li> <li id="cite_note-58"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-58">↑</a></span> <span class="reference-text">César Cervera, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.abc.es/espana/20150212/abci-tropas-francesas-alhambra-destruir">-201502111553.html <i>El soldat «invàlid» que va salvar l'Alhambra de Granada dels explosius francesos</i></a><sup class="noprint Inline-Template"><span title="" style="white-space: nowrap;"><i>[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>]</i></span></sup>, ABC, 2015.02.12.</span> </li> <li id="cite_note-59"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-59">↑</a></span> <span class="reference-text">Catalina Serra: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Devuelveme/arte/pais/elpepucul/20090406elpepisoc_1/Tes"><i>Devuélveme el arte de mi país</i></a>, El País, 06/04/2009. Cita com a font per a Espanya a Francisco Fernández Pardo: <a rel="nofollow" class="external free" href="https://web.archive.org/web/20090619044620/http://www.franciscofernandezpardo.com/dispersion-patrimonio.asp">https://web.archive.org/web/20090619044620/http://www.franciscofernandezpardo.com/dispersion-patrimonio.asp</a> <i>Dispersión y destrucción del patrimonio artístico español</i>] <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-7392-658-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-7392-658-4">ISBN 978-84-7392-658-4</a> Fundació Universitària Espanyola Any: 2007. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.belt.es/bibliografia/HOME2_articulo.asp?id=1127">Ressenya i entrevista procedent de <i>El Mundo</i> </a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20160921010023/http://www.belt.es/bibliografia/HOME2_articulo.asp?id=1127">Arxivat</a> 2016-09-21 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. 27/03/08. Francisco Fernández Pardo, <i>Dispersió i destrucció del patrimoni artístic espanyol</i>, citat en Karina Sainz, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://vozpopuli.com/ocio-y-cultura/67213-de-como-los-maestros-de-la-pintura-espanola-pasaron-de-manos-de-wellington-a-las-empresas-del-ibex-35"><i>De cómo los maestros de la pintura española pasaron de manos de Wellington a las empresas del Ibex 35</i></a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20160814192830/http://vozpopuli.com/ocio-y-cultura/67213-de-como-los-maestros-de-la-pintura-espanola-pasaron-de-manos-de-wellington-a-las-empresas-del-ibex-35">Arxivat</a> 2016-08-14 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>., <a href="/w/index.php?title=Vozp%C3%B3puli_(diari_digital)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vozpópuli (diari digital) (encara no existeix)">Vozpópuli (diari digital)</a>, 26 d'agost del 2015.</span> </li> <li id="cite_note-60"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-60">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090330160740/http://www.mundosophia.com/Articulos/articulo_mnac.htm">El Museu Nacional d'Art de Catalunya, enmundosophia.com</a></span> </li> <li id="cite_note-61"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-61">↑</a></span> <span class="reference-text">Arturo Colorado (ed.) <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.une.es/Ent/Products/ProductDetail.aspx?ID=134448&OuTypeID=2&OuID=72&AspxAutoDetectCookieSupport=1"><i>Patrimonio, Guerra Civil y Posguerra</i></a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20150212232924/http://www.une.es/Ent/Products/ProductDetail.aspx?ID=134448&OuTypeID=2&OuID=72&AspxAutoDetectCookieSupport=1">Arxivat</a> 2015-02-12 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>., Madrid, Complutense, 2011, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-669-3465-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-669-3465-7">ISBN 978-84-669-3465-7</a></span> </li> <li id="cite_note-62"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-62">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.elpais.com/articulo/cultura/mayores/robos/arte/Espana/elpepucul/20110707elpepucul_13/Tes"><i> Els majors robatoris d'art a Espanya </i></a>, El país, 07/07/2011.</span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Bibliogràfiques"><span id="Bibliogr.C3.A0fiques"></span>Bibliogràfiques</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art&action=edit&section=45" title="Modifica la secció: Bibliogràfiques"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <dl><dt>Enumerades per data (ordre descendent)</dt></dl> <div style="-moz-column-count:2; column-count:2;"> <ul><li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFPijoán_Soteras1927-2006"><a href="/w/index.php?title=Jos%C3%A9_Pijo%C3%A1n&action=edit&redlink=1" class="new" title="José Pijoán (encara no existeix)"><span style="font-variant: small-caps;"><span style="font-variant:small-caps; font-variant-caps: small-caps;">Pijoán Soteras</span></span>, José</a>. <i>Summa Artis. Historia general del Arte</i> (en castellà). <i>54 volúmenes, 55 autores</i>.  <a href="/wiki/Madrid" title="Madrid">Madrid</a>: Espasa Calpe, 1927-2006. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9788423952007" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9788423952007">ISBN 9788423952007</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Summa+Artis.+Historia+general+del+Arte&rft.aulast=%3Cspan+style%3D%22font-variant%3Asmall-caps%3B+font-variant-caps%3A+small-caps%3B%22%3EPijo%C3%A1n+Soteras%3C%2Fspan%3E&rft.aufirst=Jos%C3%A9&rft.date=1927-2006&rft.pub=Espasa+Calpe&rft.place=%5B%5BMadrid%5D%5D&rft.isbn=9788423952007"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li>Pollock, Griselda (ed.) (2006). <i>Psychoanalysis and the Image</i>. Oxford: Blackwell. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1-4051-3461-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1-4051-3461-5">ISBN 1-4051-3461-5</a></li> <li>Mansfield, Elizabeth (2002). <i>Art History and Its Institutions: Foundations of a Discipline</i>. Routledge. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-415-22868-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-415-22868-9">ISBN 0-415-22868-9</a></li> <li>Harrison, Charles, and Paul Wood. (2003). Art in Theory, 1900-2000: An Anthology of Changing Ideas. 2nd ed. Malden, MA: Blackwell.</li> <li>Murray, Chris. (2003). Key Writers on Art. 2 vols, Routledge Key Guides. London: Routledge.</li> <li>Harrison, Charles, Paul Wood, and Jason Gaiger. (2000). Art in Theory 1648-1815: An Anthology of Changing Ideas. Malden, MA: Blackwell.</li> <li>Harrison, Charles, Paul Wood, and Jason Gaiger. (2001). Art in theory, 1815-1900: an anthology of changing ideas. Malden, MA: Blackwell.</li> <li>Robinson, Hilary. (2001). Feminism-Art-Theory: An Anthology, 1968-2000. Malden, MA: Blackwell.</li> <li>Minor, Vernon Hyde. (2001). Art history's history. 2nd ed. Upper Saddle River, NJ: Prentice Hall.</li> <li>Pollock, G., (1999). <i>Differencing the Canon</i>. Routledge. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-415-06700-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-415-06700-6">ISBN 0-415-06700-6</a></li> <li>Frazier, N. (1999). <i>The Penguin concise dictionary of art history</i>. Nova York: Penguin Reference.</li> <li>Adams, L. (1996). <i>The methodologies of art: an introduction</i>. New York, NY: IconEditions.</li> <li>Nelson, R. S., & Shiff, R. (1996). <i>Critical terms for art history</i>. Chicago: <a href="/wiki/University_of_Chicago_Press" title="University of Chicago Press">University of Chicago Press</a>.</li> <li>Minor, Vernon Hyde. (1994). Critical Theory of Art History. Englewood Cliffs, NJ: Prentice Hall.</li> <li>Fitzpatrick, V. L. N. V. D. (1992). <i>Art history: a contextual inquiry course</i>. Point of view series. Reston, VA: National Art Education Association.</li> <li>Kemal, Salim, and Ivan Gaskell (1991). <i>The Language of Art History</i>. <a href="/wiki/Cambridge_University_Press" title="Cambridge University Press">Cambridge University Press</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/052135384X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/052135384X">ISBN 052135384X</a></li> <li>Carrier, D. (1991). <i>Principles of art history writing</i>. University Park, Pa: Pennsylvania State University Press.</li> <li>Johnson, W. M. (1988). <i>Art history: its use and abuse</i>. Toronto: <a href="/w/index.php?title=University_of_Toronto_Press&action=edit&redlink=1" class="new" title="University of Toronto Press (encara no existeix)">University of Toronto Press</a>.</li> <li>Holly, M. A. (1984). <i>Panofsky and the foundations of art history</i>. Ithaca, N.Y.: Cornell University Press.</li> <li>Arntzen, E., & Rainwater, R. (1980). <i>Guide to the literature of art history</i>. Chicago: American Library Association.</li> <li>Hauser, A. (1959). <i>The philosophy of art history</i>. New York: Knopf.</li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFGombrich1950"><a href="/wiki/Ernst_Gombrich" title="Ernst Gombrich"><span style="font-variant: small-caps;"><span style="font-variant:small-caps; font-variant-caps: small-caps;">Gombrich</span></span>, Ernst Hans Josef</a>. <i>The Story of Art</i> (en anglès). <i>Con 16 ediciones y traducido a más de 30 idiomas, es un 'referente' en el estudio de la historia del arte</i>.  <a href="/wiki/Londres" title="Londres">Londres</a>: Phaidon Press, 1950.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Story+of+Art&rft.aulast=%3Cspan+style%3D%22font-variant%3Asmall-caps%3B+font-variant-caps%3A+small-caps%3B%22%3EGombrich%3C%2Fspan%3E&rft.aufirst=Ernst+Hans+Josef&rft.date=1950&rft.pub=Phaidon+Press&rft.place=%5B%5BLondres%5D%5D"><span style="display: none;"> </span></span> <ul><li><span class="citation book" style="font-style:normal"> <i>Historia del arte</i> (en castellà). Traducció: <a href="/wiki/Rafael_Santos_Torroella" class="mw-redirect" title="Rafael Santos Torroella">Rafael Santos Torroella</a>.  Barcelonal: Editorial Argos, 1951.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Historia+del+arte&rft.date=1951&rft.pub=Editorial+Argos&rft.place=Barcelonal"><span style="display: none;"> </span></span></li></ul></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFWölfflin1915"><a href="/wiki/Heinrich_W%C3%B6lfflin" title="Heinrich Wölfflin"><span style="font-variant: small-caps;"><span style="font-variant:small-caps; font-variant-caps: small-caps;">Wölfflin</span></span>, Heinrich</a>. Hugo Bruckmann. <i>Kunstgeschichtliche Grundbegriffe. Das Problem der Stilentwicklung in der neueren Kunst</i> (en alemany). <a rel="nofollow" class="external free" href="https://archive.org/download/kunstgeschichtli00wluoft/kunstgeschichtli00wluoft.pdf,+1915">https://archive.org/download/kunstgeschichtli00wluoft/kunstgeschichtli00wluoft.pdf,+1915</a>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Kunstgeschichtliche+Grundbegriffe.+Das+Problem+der+Stilentwicklung+in+der+neueren+Kunst&rft.aulast=%3Cspan+style%3D%22font-variant%3Asmall-caps%3B+font-variant-caps%3A+small-caps%3B%22%3EW%C3%B6lfflin%3C%2Fspan%3E&rft.aufirst=Heinrich&rft.date=1915&rft.place=%5B%5BMunich%5D%5D"><span style="display: none;"> </span></span> <ul><li><span class="citation book" style="font-style:normal"> <i>Principles of art history; the problem of the development of style in later art</i> (en anglès). Traducció: M.D. Hottinger. <a rel="nofollow" class="external free" href="https://archive.org/download/princarth00wlff/princarth00wlff.pdf.+">https://archive.org/download/princarth00wlff/princarth00wlff.pdf.+</a> <a href="/w/index.php?title=Nueva_York&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nueva York (encara no existeix)">Nueva York</a>: Dover Publications, 1950.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Principles+of+art+history%3B+the+problem+of+the+development+of+style+in+later+art&rft.date=1950&rft.pub=Dover+Publications&rft.place=%5B%5BNueva+York%5D%5D"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal"> <i>Conceptos fundamentales de la historia del arte</i> (en castellà). Traducció: José Moreno Villa.  <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>: Espasa, 2011. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9788467042092" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9788467042092">ISBN 9788467042092</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Conceptos+fundamentales+de+la+historia+del+arte&rft.date=2011&rft.pub=Espasa&rft.place=%5B%5BBarcelona%5D%5D&rft.isbn=9788467042092"><span style="display: none;"> </span></span></li></ul></li></ul> </div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs"><span id="Enlla.C3.A7os_externs"></span>Enllaços externs</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art&action=edit&section=46" title="Modifica la secció: Enllaços externs"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p><b>General</b> </p> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://witcombe.sbc.edu/ARTHLinks.html"><i>Art History Resources on the Web</i></a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20160306190600/http://witcombe.sbc.edu/arthlinks.html">Arxivat</a> 2016-03-06 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. Directori de web links, dividit per períodes</li></ul> <p><b>Historiadors de l'Art</b> </p> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.dictionaryofarthistorians.org/">Biographical <i>Dictionary of Art Historians</i></a><a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110223165942/http://dictionaryofarthistorians.org/">Arxivat</a> 2011-02-23 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33711417">.mw-parser-output .languageicon{font-size:0.95em;color:#555;background-color:inherit}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}</style><span class="languageicon" title="En anglès">(anglès)</span></li></ul> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://d-nb.info/gnd/4138803-3">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/LCCN" class="mw-redirect" title="LCCN">LCCN</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.loc.gov/authorities/subjects/sh85007488">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=ph119698&CON_LNG=ENG">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases d'informació</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Diccionari_Hist%C3%B2ric_de_Su%C3%AFssa" title="Diccionari Històric de Suïssa">HDS</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.hls-dhs-dss.ch/textes/f/F008270.php">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Estudi_de_la_història_de_l%27art&oldid=34185353">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Estudi_de_la_història_de_l%27art&oldid=34185353</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categories</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Teoria_de_l%27art" title="Categoria:Teoria de l'art">Teoria de l'art</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Te%C3%B2rics_de_l%27art" title="Categoria:Teòrics de l'art">Teòrics de l'art</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Hist%C3%B2ria_de_l%27art" title="Categoria:Història de l'art">Història de l'art</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_enlla%C3%A7os_externs_no_actius" title="Categoria:Articles amb enllaços externs no actius">Articles amb enllaços externs no actius</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_traduccions_sense_revisar" title="Categoria:Pàgines amb traduccions sense revisar">Pàgines amb traduccions sense revisar</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 2 nov 2024 a les 04:09.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-f69cdc8f6-zdfpm","wgBackendResponseTime":152,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"0.416","walltime":"0.852","ppvisitednodes":{"value":5826,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":44654,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":12110,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":12,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":9,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":0,"limit":20},"unstrip-size":{"value":42980,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":1,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 296.827 1 -total"," 41.99% 124.642 1 Plantilla:Referències"," 16.11% 47.821 5 Plantilla:VT"," 13.65% 40.506 7 Plantilla:Ref-llibre"," 11.36% 33.710 4 Plantilla:Ref_web"," 11.26% 33.412 1 Plantilla:Autoritat"," 6.60% 19.590 20 Plantilla:ISBN"," 5.64% 16.728 12 Plantilla:If_both"," 5.42% 16.093 12 Plantilla:Webarchive"," 4.14% 12.290 32 Plantilla:Segle"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.073","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":2272341,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.eqiad.main-64476968cd-vm72k","timestamp":"20241102031111","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Estudi de la hist\u00f2ria de l'art","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Estudi_de_la_hist%C3%B2ria_de_l%27art","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q50637","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q50637","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2021-08-12T22:55:09Z","dateModified":"2024-11-02T03:09:42Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/4\/4e\/David_Teniers_d._J._008.jpg","headline":"disciplina acad\u00e8mica que estudia les obres d'art en el seu desenvolupament hist\u00f2ric i context estil\u00edstic, i els artistes en el seu context cultural i social"}</script> </body> </html>