CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Corona d'Aragó - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"e996d79d-dba2-49f0-8594-4908b533f807","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Corona_d'Aragó","wgTitle":"Corona d'Aragó","wgCurRevisionId":34266723,"wgRevisionId":34266723,"wgArticleId":16413,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","Articles amb enllaços externs no actius","Pàgines que utilitzen múltiples imatges amb imatges escalades automàticament","Articles de geografia política sense foto","Articles mancats de coordenades","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","Control d'autoritats","100 articles fonamentals","Corona d'Aragó"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel": "wikitext","wgRelevantPageName":"Corona_d'Aragó","wgRelevantArticleId":16413,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":200000,"wgRelatedArticlesCompat":[],"wgCentralAuthMobileDomain":false,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q204920","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform", "platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","mediawiki.page.gallery.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","jquery.tablesorter.styles":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","jquery.tablesorter","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP", "ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cjquery.tablesorter.styles%7Cmediawiki.page.gallery.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.4"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c9/Royal_Banner_of_Arag%C3%B3n.svg/1200px-Royal_Banner_of_Arag%C3%B3n.svg.png"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="962"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c9/Royal_Banner_of_Arag%C3%B3n.svg/800px-Royal_Banner_of_Arag%C3%B3n.svg.png"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="641"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c9/Royal_Banner_of_Arag%C3%B3n.svg/640px-Royal_Banner_of_Arag%C3%B3n.svg.png"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="513"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Corona d'Aragó - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Corona_d%27Arag%C3%B3"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Corona_d%27Arag%C3%B3"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Corona_d_Aragó rootpage-Corona_d_Aragó skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Corona+d%27Arag%C3%B3" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Corona+d%27Arag%C3%B3" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Corona+d%27Arag%C3%B3" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Corona+d%27Arag%C3%B3" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Terminologia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Terminologia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Terminologia</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Terminologia-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Terminologia</span> </button> <ul id="toc-Terminologia-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Denominacions_del_conjunt_territorial" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Denominacions_del_conjunt_territorial"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.1</span> <span>Denominacions del conjunt territorial</span> </div> </a> <ul id="toc-Denominacions_del_conjunt_territorial-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Dignitats_dels_sobirans" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Dignitats_dels_sobirans"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.2</span> <span>Dignitats dels sobirans</span> </div> </a> <ul id="toc-Dignitats_dels_sobirans-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Ordinals_dels_sobirans" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Ordinals_dels_sobirans"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.3</span> <span>Ordinals dels sobirans</span> </div> </a> <ul id="toc-Ordinals_dels_sobirans-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-El_Casal_dels_sobirans" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#El_Casal_dels_sobirans"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.4</span> <span>El Casal dels sobirans</span> </div> </a> <ul id="toc-El_Casal_dels_sobirans-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Polèmiques_per_la_terminologia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Polèmiques_per_la_terminologia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.5</span> <span>Polèmiques per la terminologia</span> </div> </a> <ul id="toc-Polèmiques_per_la_terminologia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Reivindicació_de_la_històrica_Corona_d'Aragó" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Reivindicació_de_la_històrica_Corona_d'Aragó"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.6</span> <span>Reivindicació de la històrica Corona d'Aragó</span> </div> </a> <ul id="toc-Reivindicació_de_la_històrica_Corona_d'Aragó-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Heràldica_dels_sobirans_de_la_Corona_d'Aragó" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Heràldica_dels_sobirans_de_la_Corona_d'Aragó"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>Heràldica dels sobirans de la Corona d'Aragó</span> </div> </a> <ul id="toc-Heràldica_dels_sobirans_de_la_Corona_d'Aragó-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Heràldica_dels_principals_regnes_de_la_Corona_d'Aragó" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Heràldica_dels_principals_regnes_de_la_Corona_d'Aragó"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Heràldica dels principals regnes de la Corona d'Aragó</span> </div> </a> <ul id="toc-Heràldica_dels_principals_regnes_de_la_Corona_d'Aragó-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Heràldica_de_les_principals_capitals_de_la_Corona_d'Aragó" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Heràldica_de_les_principals_capitals_de_la_Corona_d'Aragó"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>Heràldica de les principals capitals de la Corona d'Aragó</span> </div> </a> <ul id="toc-Heràldica_de_les_principals_capitals_de_la_Corona_d'Aragó-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Territoris_de_la_Corona_d'Aragó" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Territoris_de_la_Corona_d'Aragó"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Territoris de la Corona d'Aragó</span> </div> </a> <ul id="toc-Territoris_de_la_Corona_d'Aragó-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-L'adveniment_del_llinatge_dels_comtes_de_Barcelona_a_la_Casa_reial_d'Aragó_(1137-1162)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#L'adveniment_del_llinatge_dels_comtes_de_Barcelona_a_la_Casa_reial_d'Aragó_(1137-1162)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>L'adveniment del llinatge dels comtes de Barcelona a la Casa reial d'Aragó (1137-1162)</span> </div> </a> <ul id="toc-L'adveniment_del_llinatge_dels_comtes_de_Barcelona_a_la_Casa_reial_d'Aragó_(1137-1162)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_unió_dinàstica:_Aragó_i_Barcelona_(1162)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#La_unió_dinàstica:_Aragó_i_Barcelona_(1162)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7</span> <span>La unió dinàstica: Aragó i Barcelona (1162)</span> </div> </a> <ul id="toc-La_unió_dinàstica:_Aragó_i_Barcelona_(1162)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Ordenació_institucional_de_la_unió_dinàstica_(1162-1213)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Ordenació_institucional_de_la_unió_dinàstica_(1162-1213)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8</span> <span>Ordenació institucional de la unió dinàstica (1162-1213)</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Ordenació_institucional_de_la_unió_dinàstica_(1162-1213)-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Ordenació institucional de la unió dinàstica (1162-1213)</span> </button> <ul id="toc-Ordenació_institucional_de_la_unió_dinàstica_(1162-1213)-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-El_regne_dels_Aragonesos" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#El_regne_dels_Aragonesos"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8.1</span> <span>El regne dels Aragonesos</span> </div> </a> <ul id="toc-El_regne_dels_Aragonesos-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-El_comtat_dels_Barcelonins" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#El_comtat_dels_Barcelonins"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8.2</span> <span>El comtat dels Barcelonins</span> </div> </a> <ul id="toc-El_comtat_dels_Barcelonins-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-L'articulació_del_Regne_d'Aragó_i_la_forja_de_Catalunya" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#L'articulació_del_Regne_d'Aragó_i_la_forja_de_Catalunya"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8.3</span> <span>L'articulació del Regne d'Aragó i la forja de Catalunya</span> </div> </a> <ul id="toc-L'articulació_del_Regne_d'Aragó_i_la_forja_de_Catalunya-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_fi_de_la_influència_a_Occitània" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_fi_de_la_influència_a_Occitània"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8.4</span> <span>La fi de la influència a Occitània</span> </div> </a> <ul id="toc-La_fi_de_la_influència_a_Occitània-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-L'expansió_territorial_peninsular_i_mediterrània_(1213-1291)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#L'expansió_territorial_peninsular_i_mediterrània_(1213-1291)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9</span> <span>L'expansió territorial peninsular i mediterrània (1213-1291)</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-L'expansió_territorial_peninsular_i_mediterrània_(1213-1291)-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció L'expansió territorial peninsular i mediterrània (1213-1291)</span> </button> <ul id="toc-L'expansió_territorial_peninsular_i_mediterrània_(1213-1291)-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Conquesta_de_Mallorca" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Conquesta_de_Mallorca"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9.1</span> <span>Conquesta de Mallorca</span> </div> </a> <ul id="toc-Conquesta_de_Mallorca-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Conquesta_del_Regne_de_València" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Conquesta_del_Regne_de_València"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9.2</span> <span>Conquesta del Regne de València</span> </div> </a> <ul id="toc-Conquesta_del_Regne_de_València-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Incorporació_de_Sicília" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Incorporació_de_Sicília"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9.3</span> <span>Incorporació de Sicília</span> </div> </a> <ul id="toc-Incorporació_de_Sicília-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Articulació_social_i_política_del_pactisme" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Articulació_social_i_política_del_pactisme"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9.4</span> <span>Articulació social i política del pactisme</span> </div> </a> <ul id="toc-Articulació_social_i_política_del_pactisme-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Corona_d'Aragó:_indivisibilitat_de_la_«Unió»_i_política_de_reintegració_(1291-1387)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Corona_d'Aragó:_indivisibilitat_de_la_«Unió»_i_política_de_reintegració_(1291-1387)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10</span> <span>Corona d'Aragó: indivisibilitat de la «Unió» i política de reintegració (1291-1387)</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Corona_d'Aragó:_indivisibilitat_de_la_«Unió»_i_política_de_reintegració_(1291-1387)-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Corona d'Aragó: indivisibilitat de la «Unió» i política de reintegració (1291-1387)</span> </button> <ul id="toc-Corona_d'Aragó:_indivisibilitat_de_la_«Unió»_i_política_de_reintegració_(1291-1387)-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-El_regnat_de_Jaume_el_Just_i_l'expedició_dels_almogàvers" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#El_regnat_de_Jaume_el_Just_i_l'expedició_dels_almogàvers"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10.1</span> <span>El regnat de Jaume el Just i l'expedició dels almogàvers</span> </div> </a> <ul id="toc-El_regnat_de_Jaume_el_Just_i_l'expedició_dels_almogàvers-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_conquesta_de_Sardenya" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_conquesta_de_Sardenya"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10.2</span> <span>La conquesta de Sardenya</span> </div> </a> <ul id="toc-La_conquesta_de_Sardenya-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-El_regnat_d'Alfons_el_Benigne" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#El_regnat_d'Alfons_el_Benigne"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10.3</span> <span>El regnat d'Alfons el Benigne</span> </div> </a> <ul id="toc-El_regnat_d'Alfons_el_Benigne-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Pere_el_Cerimoniós" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Pere_el_Cerimoniós"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10.4</span> <span>Pere el Cerimoniós</span> </div> </a> <ul id="toc-Pere_el_Cerimoniós-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-L'extinció_del_llinatge_dels_comtes_de_Barcelona_(1387-1412)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#L'extinció_del_llinatge_dels_comtes_de_Barcelona_(1387-1412)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">11</span> <span>L'extinció del llinatge dels comtes de Barcelona (1387-1412)</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-L'extinció_del_llinatge_dels_comtes_de_Barcelona_(1387-1412)-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció L'extinció del llinatge dels comtes de Barcelona (1387-1412)</span> </button> <ul id="toc-L'extinció_del_llinatge_dels_comtes_de_Barcelona_(1387-1412)-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-El_regnat_de_Joan_el_Caçador_i_son_germà_Martí_l'Humà" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#El_regnat_de_Joan_el_Caçador_i_son_germà_Martí_l'Humà"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">11.1</span> <span>El regnat de Joan el Caçador i son germà Martí l'Humà</span> </div> </a> <ul id="toc-El_regnat_de_Joan_el_Caçador_i_son_germà_Martí_l'Humà-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-L'adveniment_de_la_dinastia_Trastàmara_a_la_Casa_reial_d'Aragó_(1410-1412)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#L'adveniment_de_la_dinastia_Trastàmara_a_la_Casa_reial_d'Aragó_(1410-1412)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">12</span> <span>L'adveniment de la dinastia Trastàmara a la Casa reial d'Aragó (1410-1412)</span> </div> </a> <ul id="toc-L'adveniment_de_la_dinastia_Trastàmara_a_la_Casa_reial_d'Aragó_(1410-1412)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-L'Imperi_mediterrani:_regnats_de_Ferran_el_d'Antequera_i_Alfons_el_Magnànim" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#L'Imperi_mediterrani:_regnats_de_Ferran_el_d'Antequera_i_Alfons_el_Magnànim"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">13</span> <span>L'Imperi mediterrani: regnats de Ferran el d'Antequera i Alfons el Magnànim</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-L'Imperi_mediterrani:_regnats_de_Ferran_el_d'Antequera_i_Alfons_el_Magnànim-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció L'Imperi mediterrani: regnats de Ferran el d'Antequera i Alfons el Magnànim</span> </button> <ul id="toc-L'Imperi_mediterrani:_regnats_de_Ferran_el_d'Antequera_i_Alfons_el_Magnànim-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Segle_d'or_valencià" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Segle_d'or_valencià"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">13.1</span> <span>Segle d'or valencià</span> </div> </a> <ul id="toc-Segle_d'or_valencià-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-El_regnat_de_Joan_el_Sense_Fe_i_la_guerra_civil_catalana" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#El_regnat_de_Joan_el_Sense_Fe_i_la_guerra_civil_catalana"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">13.2</span> <span>El regnat de Joan el Sense Fe i la guerra civil catalana</span> </div> </a> <ul id="toc-El_regnat_de_Joan_el_Sense_Fe_i_la_guerra_civil_catalana-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-La_unió_dinàstica_amb_la_Corona_de_Castella" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#La_unió_dinàstica_amb_la_Corona_de_Castella"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">14</span> <span>La unió dinàstica amb la Corona de Castella</span> </div> </a> <ul id="toc-La_unió_dinàstica_amb_la_Corona_de_Castella-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-L'adveniment_de_la_dinastia_Habsburg_i_la_Monarquia_d'Espanya" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#L'adveniment_de_la_dinastia_Habsburg_i_la_Monarquia_d'Espanya"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">15</span> <span>L'adveniment de la dinastia Habsburg i la Monarquia d'Espanya</span> </div> </a> <ul id="toc-L'adveniment_de_la_dinastia_Habsburg_i_la_Monarquia_d'Espanya-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_guerra_de_Successió_espanyola_(1707-1715)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#La_guerra_de_Successió_espanyola_(1707-1715)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">16</span> <span>La guerra de Successió espanyola (1707-1715)</span> </div> </a> <ul id="toc-La_guerra_de_Successió_espanyola_(1707-1715)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Sobirans_de_la_Corona_d'Aragó" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Sobirans_de_la_Corona_d'Aragó"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">17</span> <span>Sobirans de la Corona d'Aragó</span> </div> </a> <ul id="toc-Sobirans_de_la_Corona_d'Aragó-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Estaments_socials_i_poder" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Estaments_socials_i_poder"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">18</span> <span>Estaments socials i poder</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Estaments_socials_i_poder-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Estaments socials i poder</span> </button> <ul id="toc-Estaments_socials_i_poder-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-La_noblesa" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_noblesa"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">18.1</span> <span>La noblesa</span> </div> </a> <ul id="toc-La_noblesa-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-L'Església" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#L'Església"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">18.2</span> <span>L'Església</span> </div> </a> <ul id="toc-L'Església-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-El_patriciat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#El_patriciat"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">18.3</span> <span>El patriciat</span> </div> </a> <ul id="toc-El_patriciat-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-La_mà_major,_els_ciutadans" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#La_mà_major,_els_ciutadans"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">18.3.1</span> <span>La mà major, els ciutadans</span> </div> </a> <ul id="toc-La_mà_major,_els_ciutadans-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_mà_mitjana,_els_mercaders_i_rutes_mercantils" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#La_mà_mitjana,_els_mercaders_i_rutes_mercantils"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">18.3.2</span> <span>La mà mitjana, els mercaders i rutes mercantils</span> </div> </a> <ul id="toc-La_mà_mitjana,_els_mercaders_i_rutes_mercantils-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_mà_menor,_menestrals_i_producció_industrial" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#La_mà_menor,_menestrals_i_producció_industrial"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">18.3.3</span> <span>La mà menor, menestrals i producció industrial</span> </div> </a> <ul id="toc-La_mà_menor,_menestrals_i_producció_industrial-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Menestralia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Menestralia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">18.3.3.1</span> <span>Menestralia</span> </div> </a> <ul id="toc-Menestralia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_producció_artesanal_de_la_Corona" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#La_producció_artesanal_de_la_Corona"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">18.3.3.2</span> <span>La producció artesanal de la Corona</span> </div> </a> <ul id="toc-La_producció_artesanal_de_la_Corona-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-La_pagesia_i_producció_agropecuària" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_pagesia_i_producció_agropecuària"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">18.4</span> <span>La pagesia i producció agropecuària</span> </div> </a> <ul id="toc-La_pagesia_i_producció_agropecuària-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-La_pràctica_de_l'heretament" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#La_pràctica_de_l'heretament"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">18.4.1</span> <span>La pràctica de l'heretament</span> </div> </a> <ul id="toc-La_pràctica_de_l'heretament-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_producció_agropecuària_de_la_Corona" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#La_producció_agropecuària_de_la_Corona"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">18.4.2</span> <span>La producció agropecuària de la Corona</span> </div> </a> <ul id="toc-La_producció_agropecuària_de_la_Corona-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Política_interior_i_institucions_de_la_Corona_d'Aragó" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Política_interior_i_institucions_de_la_Corona_d'Aragó"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">19</span> <span>Política interior i institucions de la Corona d'Aragó</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Política_interior_i_institucions_de_la_Corona_d'Aragó-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Política interior i institucions de la Corona d'Aragó</span> </button> <ul id="toc-Política_interior_i_institucions_de_la_Corona_d'Aragó-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Política_interior:_el_pactisme" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Política_interior:_el_pactisme"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">19.1</span> <span>Política interior: el pactisme</span> </div> </a> <ul id="toc-Política_interior:_el_pactisme-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Jaume_I" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Jaume_I"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">19.1.1</span> <span>Jaume I</span> </div> </a> <ul id="toc-Jaume_I-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Pere_el_Gran" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Pere_el_Gran"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">19.1.2</span> <span>Pere el Gran</span> </div> </a> <ul id="toc-Pere_el_Gran-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Jaume_el_Just" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Jaume_el_Just"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">19.1.3</span> <span>Jaume el Just</span> </div> </a> <ul id="toc-Jaume_el_Just-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Òrgans_de_govern" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Òrgans_de_govern"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">19.2</span> <span>Òrgans de govern</span> </div> </a> <ul id="toc-Òrgans_de_govern-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Administració_local" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Administració_local"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">19.3</span> <span>Administració local</span> </div> </a> <ul id="toc-Administració_local-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Demografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Demografia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">20</span> <span>Demografia</span> </div> </a> <ul id="toc-Demografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Comerç" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Comerç"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">21</span> <span>Comerç</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Comerç-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Comerç</span> </button> <ul id="toc-Comerç-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Institucions_comercials" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Institucions_comercials"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">21.1</span> <span>Institucions comercials</span> </div> </a> <ul id="toc-Institucions_comercials-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-La_Llotja_de_Barcelona" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#La_Llotja_de_Barcelona"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">21.1.1</span> <span>La Llotja de Barcelona</span> </div> </a> <ul id="toc-La_Llotja_de_Barcelona-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-El_Consolat_de_Mar" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#El_Consolat_de_Mar"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">21.1.2</span> <span>El Consolat de Mar</span> </div> </a> <ul id="toc-El_Consolat_de_Mar-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Notes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Notes"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">22</span> <span>Notes</span> </div> </a> <ul id="toc-Notes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">23</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">24</span> <span>Bibliografia</span> </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">25</span> <span>Vegeu també</span> </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Corona d'Aragó</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 66 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-66" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">66 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-als mw-list-item"><a href="https://als.wikipedia.org/wiki/Krone_Aragon" title="Krone Aragon - alemany suís" lang="gsw" hreflang="gsw" data-title="Krone Aragon" data-language-autonym="Alemannisch" data-language-local-name="alemany suís" class="interlanguage-link-target"><span>Alemannisch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-an mw-list-item"><a href="https://an.wikipedia.org/wiki/Corona_d%27Arag%C3%B3n" title="Corona d'Aragón - aragonès" lang="an" hreflang="an" data-title="Corona d'Aragón" data-language-autonym="Aragonés" data-language-local-name="aragonès" class="interlanguage-link-target"><span>Aragonés</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%AA%D8%A7%D8%AC_%D8%A3%D8%B1%D8%BA%D9%88%D9%86" title="تاج أرغون - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="تاج أرغون" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target"><span>العربية</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-arz mw-list-item"><a href="https://arz.wikipedia.org/wiki/%D8%AA%D8%A7%D8%AC_%D8%A7%D8%B1%D8%A7%D8%AC%D9%88%D9%86" title="تاج اراجون - àrab egipci" lang="arz" hreflang="arz" data-title="تاج اراجون" data-language-autonym="مصرى" data-language-local-name="àrab egipci" class="interlanguage-link-target"><span>مصرى</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Corona_d%27Arag%C3%B3n" title="Corona d'Aragón - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Corona d'Aragón" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target"><span>Asturianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/Araqon_taxt-tac%C4%B1" title="Araqon taxt-tacı - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Araqon taxt-tacı" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target"><span>Azərbaycanca</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D1%80%D0%B0%D0%B3%D0%BE%D0%BD%D1%81%D0%BA%D0%B0%D1%8F_%D0%BA%D0%B0%D1%80%D0%BE%D0%BD%D0%B0" title="Арагонская карона - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Арагонская карона" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D1%80%D0%B0%D0%B3%D0%BE%D0%BD%D1%81%D0%BA%D0%B0_%D0%BA%D0%BE%D1%80%D0%BE%D0%BD%D0%B0" title="Арагонска корона - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Арагонска корона" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target"><span>Български</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bn mw-list-item"><a href="https://bn.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%86%E0%A6%B0%E0%A6%BE%E0%A6%97%E0%A6%A8_%E0%A6%B8%E0%A6%BE%E0%A6%AE%E0%A7%8D%E0%A6%B0%E0%A6%BE%E0%A6%9C%E0%A7%8D%E0%A6%AF" title="আরাগন সাম্রাজ্য - bengalí" lang="bn" hreflang="bn" data-title="আরাগন সাম্রাজ্য" data-language-autonym="বাংলা" data-language-local-name="bengalí" class="interlanguage-link-target"><span>বাংলা</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-br mw-list-item"><a href="https://br.wikipedia.org/wiki/Kurunenn_Aragon" title="Kurunenn Aragon - bretó" lang="br" hreflang="br" data-title="Kurunenn Aragon" data-language-autonym="Brezhoneg" data-language-local-name="bretó" class="interlanguage-link-target"><span>Brezhoneg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ckb mw-list-item"><a href="https://ckb.wikipedia.org/wiki/%D8%AA%D8%A7%D8%AC%DB%8C_%D8%A6%DB%95%D8%B1%D8%A7%DA%AF%DB%86%D9%86" title="تاجی ئەراگۆن - kurd central" lang="ckb" hreflang="ckb" data-title="تاجی ئەراگۆن" data-language-autonym="کوردی" data-language-local-name="kurd central" class="interlanguage-link-target"><span>کوردی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/Aragonsk%C3%A1_koruna" title="Aragonská koruna - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Aragonská koruna" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target"><span>Čeština</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/Coron_Arag%C3%B3n" title="Coron Aragón - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="Coron Aragón" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target"><span>Cymraeg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Aragoniens_krone" title="Aragoniens krone - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Aragoniens krone" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target"><span>Dansk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Krone_von_Aragonien" title="Krone von Aragonien - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Krone von Aragonien" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Deutsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%A3%CF%84%CE%AD%CE%BC%CE%BC%CE%B1_%CF%84%CE%B7%CF%82_%CE%91%CF%81%CE%B1%CE%B3%CF%89%CE%BD%CE%AF%CE%B1%CF%82" title="Στέμμα της Αραγωνίας - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Στέμμα της Αραγωνίας" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target"><span>Ελληνικά</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Crown_of_Aragon" title="Crown of Aragon - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Crown of Aragon" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Re%C4%9Dlando_Aragono" title="Reĝlando Aragono - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Reĝlando Aragono" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target"><span>Esperanto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Corona_de_Arag%C3%B3n" title="Corona de Aragón - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Corona de Aragón" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Arag%C3%B3ni_kroon" title="Aragóni kroon - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Aragóni kroon" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target"><span>Eesti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Aragoiko_Koroa" title="Aragoiko Koroa - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Aragoiko Koroa" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target"><span>Euskara</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D8%AA%D8%A7%D8%AC_%D8%A2%D8%B1%D8%A7%DA%AF%D9%88%D9%86" title="تاج آراگون - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="تاج آراگون" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target"><span>فارسی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Aragonian_kruunu" title="Aragonian kruunu - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Aragonian kruunu" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target"><span>Suomi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Couronne_d%27Aragon" title="Couronne d'Aragon - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Couronne d'Aragon" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target"><span>Français</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ga mw-list-item"><a href="https://ga.wikipedia.org/wiki/Cor%C3%B3in_na_hArag%C3%B3ine" title="Coróin na hAragóine - irlandès" lang="ga" hreflang="ga" data-title="Coróin na hAragóine" data-language-autonym="Gaeilge" data-language-local-name="irlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Gaeilge</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Coroa_de_Arag%C3%B3n" title="Coroa de Aragón - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Coroa de Aragón" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target"><span>Galego</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%9B%D7%AA%D7%A8_%D7%90%D7%A8%D7%90%D7%92%D7%95%D7%9F" title="כתר אראגון - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="כתר אראגון" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target"><span>עברית</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Kruna_Aragonije" title="Kruna Aragonije - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Kruna Aragonije" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target"><span>Hrvatski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/Az_Arag%C3%B3n_Korona_orsz%C3%A1gai" title="Az Aragón Korona országai - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Az Aragón Korona országai" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target"><span>Magyar</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D4%B1%D6%80%D5%A1%D5%A3%D5%B8%D5%B6%D5%B5%D5%A1%D5%B6_%D5%A9%D5%A1%D5%A3" title="Արագոնյան թագ - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Արագոնյան թագ" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target"><span>Հայերեն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hyw mw-list-item"><a href="https://hyw.wikipedia.org/wiki/%D4%B1%D6%80%D5%A1%D5%AF%D5%B8%D5%B6%D5%A5%D5%A1%D5%B6_%D4%B9%D5%A1%D5%A3" title="Արակոնեան Թագ - Western Armenian" lang="hyw" hreflang="hyw" data-title="Արակոնեան Թագ" data-language-autonym="Արեւմտահայերէն" data-language-local-name="Western Armenian" class="interlanguage-link-target"><span>Արեւմտահայերէն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ia mw-list-item"><a href="https://ia.wikipedia.org/wiki/Corona_de_Aragon" title="Corona de Aragon - interlingua" lang="ia" hreflang="ia" data-title="Corona de Aragon" data-language-autonym="Interlingua" data-language-local-name="interlingua" class="interlanguage-link-target"><span>Interlingua</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Mahkota_Aragon" title="Mahkota Aragon - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Mahkota Aragon" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Indonesia</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Corona_d%27Aragona" title="Corona d'Aragona - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Corona d'Aragona" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target"><span>Italiano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E3%82%A2%E3%83%A9%E3%82%B4%E3%83%B3%E9%80%A3%E5%90%88%E7%8E%8B%E5%9B%BD" title="アラゴン連合王国 - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="アラゴン連合王国" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target"><span>日本語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EC%95%84%EB%9D%BC%EA%B3%A4_%EC%97%B0%ED%95%A9%EC%99%95%EA%B5%AD" title="아라곤 연합왕국 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="아라곤 연합왕국" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target"><span>한국어</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Corona_Aragoniae" title="Corona Aragoniae - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Corona Aragoniae" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target"><span>Latina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Aragonas_kronis" title="Aragonas kronis - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Aragonas kronis" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target"><span>Latviešu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk mw-list-item"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D1%80%D0%B0%D0%B3%D0%BE%D0%BD%D1%81%D0%BA%D0%B0_%D0%9A%D1%80%D1%83%D0%BD%D0%B0" title="Арагонска Круна - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Арагонска Круна" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target"><span>Македонски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mzn mw-list-item"><a href="https://mzn.wikipedia.org/wiki/%D8%A2%D8%B1%D8%A7%DA%AF%D9%88%D9%86_%D8%AA%D8%A7%D8%AC_%D9%88_%D8%AA%D8%AE%D8%AA" title="آراگون تاج و تخت - mazanderani" lang="mzn" hreflang="mzn" data-title="آراگون تاج و تخت" data-language-autonym="مازِرونی" data-language-local-name="mazanderani" class="interlanguage-link-target"><span>مازِرونی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Kroon_van_Arag%C3%B3n" title="Kroon van Aragón - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Kroon van Aragón" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Nederlands</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Kongemakta_Arag%C3%B3n" title="Kongemakta Aragón - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Kongemakta Aragón" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk nynorsk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Arag%C3%B3ns_kronvelde" title="Aragóns kronvelde - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Aragóns kronvelde" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk bokmål</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-oc mw-list-item"><a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/Corona_d%27Aragon" title="Corona d'Aragon - occità" lang="oc" hreflang="oc" data-title="Corona d'Aragon" data-language-autonym="Occitan" data-language-local-name="occità" class="interlanguage-link-target"><span>Occitan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Korona_Aragonii" title="Korona Aragonii - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Korona Aragonii" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target"><span>Polski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Coroa_de_Arag%C3%A3o" title="Coroa de Aragão - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Coroa de Aragão" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target"><span>Português</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-qu mw-list-item"><a href="https://qu.wikipedia.org/wiki/Araqun_qhapaq_suyu" title="Araqun qhapaq suyu - quítxua" lang="qu" hreflang="qu" data-title="Araqun qhapaq suyu" data-language-autonym="Runa Simi" data-language-local-name="quítxua" class="interlanguage-link-target"><span>Runa Simi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Coroana_Aragonului" title="Coroana Aragonului - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Coroana Aragonului" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target"><span>Română</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D1%80%D0%B0%D0%B3%D0%BE%D0%BD%D1%81%D0%BA%D0%B0%D1%8F_%D0%BA%D0%BE%D1%80%D0%BE%D0%BD%D0%B0" title="Арагонская корона - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Арагонская корона" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target"><span>Русский</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sc mw-list-item"><a href="https://sc.wikipedia.org/wiki/Corona_de_Aragona" title="Corona de Aragona - sard" lang="sc" hreflang="sc" data-title="Corona de Aragona" data-language-autonym="Sardu" data-language-local-name="sard" class="interlanguage-link-target"><span>Sardu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-scn mw-list-item"><a href="https://scn.wikipedia.org/wiki/Curuna_d%27Ara%C3%B9na" title="Curuna d'Araùna - sicilià" lang="scn" hreflang="scn" data-title="Curuna d'Araùna" data-language-autonym="Sicilianu" data-language-local-name="sicilià" class="interlanguage-link-target"><span>Sicilianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sco mw-list-item"><a href="https://sco.wikipedia.org/wiki/Croun_o_Aragon" title="Croun o Aragon - escocès" lang="sco" hreflang="sco" data-title="Croun o Aragon" data-language-autonym="Scots" data-language-local-name="escocès" class="interlanguage-link-target"><span>Scots</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Kruna_Aragona" title="Kruna Aragona - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Kruna Aragona" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target"><span>Srpskohrvatski / српскохрватски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Crown_of_Aragon" title="Crown of Aragon - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Crown of Aragon" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target"><span>Simple English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Aragonska_krona" title="Aragonska krona - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Aragonska krona" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenščina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D1%80%D1%83%D0%BD%D0%B0_%D0%90%D1%80%D0%B0%D0%B3%D0%BE%D0%BD%D0%B0" title="Круна Арагона - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Круна Арагона" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target"><span>Српски / srpski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Aragoniska_kronan" title="Aragoniska kronan - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Aragoniska kronan" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target"><span>Svenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B8%A3%E0%B8%B2%E0%B8%8A%E0%B8%9A%E0%B8%B1%E0%B8%A5%E0%B8%A5%E0%B8%B1%E0%B8%87%E0%B8%81%E0%B9%8C%E0%B8%AD%E0%B8%B2%E0%B8%A3%E0%B8%B2%E0%B8%81%E0%B8%AD%E0%B8%99" title="ราชบัลลังก์อารากอน - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="ราชบัลลังก์อารากอน" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target"><span>ไทย</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tl mw-list-item"><a href="https://tl.wikipedia.org/wiki/Korona_ng_Aragon" title="Korona ng Aragon - tagal" lang="tl" hreflang="tl" data-title="Korona ng Aragon" data-language-autonym="Tagalog" data-language-local-name="tagal" class="interlanguage-link-target"><span>Tagalog</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/Aragon_Tac%C4%B1" title="Aragon Tacı - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Aragon Tacı" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target"><span>Türkçe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D1%80%D0%B0%D0%B3%D0%BE%D0%BD%D1%81%D1%8C%D0%BA%D0%B0_%D0%9A%D0%BE%D1%80%D0%BE%D0%BD%D0%B0" title="Арагонська Корона - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Арагонська Корона" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target"><span>Українська</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ur mw-list-item"><a href="https://ur.wikipedia.org/wiki/%D8%AA%D8%A7%D8%AC_%D8%A2%D8%B1%D8%A7%DA%AF%D9%88%D9%86" title="تاج آراگون - urdú" lang="ur" hreflang="ur" data-title="تاج آراگون" data-language-autonym="اردو" data-language-local-name="urdú" class="interlanguage-link-target"><span>اردو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uz mw-list-item"><a href="https://uz.wikipedia.org/wiki/Aragon_toji" title="Aragon toji - uzbek" lang="uz" hreflang="uz" data-title="Aragon toji" data-language-autonym="Oʻzbekcha / ўзбекча" data-language-local-name="uzbek" class="interlanguage-link-target"><span>Oʻzbekcha / ўзбекча</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/V%C6%B0%C6%A1ng_quy%E1%BB%81n_Arag%C3%B3n" title="Vương quyền Aragón - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Vương quyền Aragón" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target"><span>Tiếng Việt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E9%98%BF%E6%8B%89%E8%B4%A1%E7%8E%8B%E6%9D%83" title="阿拉贡王权 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="阿拉贡王权" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target"><span>吴语</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E9%98%BF%E6%8B%89%E8%B4%A1%E8%81%94%E5%90%88%E7%8E%8B%E5%9B%BD" title="阿拉贡联合王国 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="阿拉贡联合王国" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target"><span>中文</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q204920#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Corona_d%27Arag%C3%B3" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Corona_d%27Arag%C3%B3" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Corona_d%27Arag%C3%B3"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Corona_d%27Arag%C3%B3"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Corona_d%27Arag%C3%B3" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Corona_d%27Arag%C3%B3" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q"><span>Pàgines especials</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&oldid=34266723" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Corona_d%27Arag%C3%B3&id=34266723&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FCorona_d%2527Arag%25C3%25B3"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FCorona_d%2527Arag%25C3%25B3"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Corona+d%27Arag%C3%B3"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Crown_of_Aragon" hreflang="en"><span>Commons</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q204920" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> <div id="mw-indicator-ind-100" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Els_100_articles_fonamentals" title="Els 100 fonamentals de la Viquipèdia"><img alt="Els 100 fonamentals de la Viquipèdia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d3/Segell_100_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/30px-Segell_100_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png" decoding="async" width="30" height="36" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d3/Segell_100_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/45px-Segell_100_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d3/Segell_100_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/60px-Segell_100_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 2x" data-file-width="2408" data-file-height="2896" /></a></span></div></div> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33571020">.mw-parser-output .infobox_bodystyle{font-size:85%;text-align:left}.mw-parser-output .infobox_titlestyle{background:#d9b38c}.mw-parser-output .infobox_abovestyle{background:#d9b38c}.mw-parser-output .infobox_headerclass_solid{background:#d9b38c}.mw-parser-output .infobox_headerclass_botton_top{border-bottom:2px solid #ccccff;border-top:2px solid #ccccff}.mw-parser-output .infobox_subheaderstyle{background:#d9b38c}.mw-parser-output .infobox_subheaderstyle1{width:100%;background:#d9b38c;text-align:center;font-size:125%;font-weight:bold}.mw-parser-output .infobox_belowstyle{border-top:#aaa 1px solid;background:#d9b38c}.mw-parser-output .infobox-label{background:#eeeeee;padding-right:1.2em;width:40%;text-align:start}</style><link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33571020"> <table class="infobox" style="font-size:90%;width:25em;infobox_bodystyle"><caption class="infobox_titlestyle" style="font-weight:bold"><span style="float:left; margin-left: 3px;"><span class="skin-invert" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Globe_icon.svg" class="mw-file-description" title="Plantilla:Infotaula geografia política"><img alt="Plantilla:Infotaula geografia política" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/Globe_icon.svg/25px-Globe_icon.svg.png" decoding="async" width="25" height="25" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/Globe_icon.svg/38px-Globe_icon.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/Globe_icon.svg/50px-Globe_icon.svg.png 2x" data-file-width="420" data-file-height="420" /></a></span></span>Corona d'Aragó</caption><tbody><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center"><style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r32548069/mw-parser-output/.tmulti">.mw-parser-output .tmulti .multiimageinner{display:flex;flex-direction:column}.mw-parser-output .tmulti .trow{display:flex;flex-direction:row;clear:left;flex-wrap:wrap;width:100%;box-sizing:border-box}.mw-parser-output .tmulti .tsingle{margin:1px;float:left}.mw-parser-output .tmulti .theader{clear:both;font-weight:bold;text-align:center;align-self:center;background-color:transparent;width:100%}.mw-parser-output .tmulti .thumbcaption{text-align:left;background-color:transparent}.mw-parser-output .tmulti .text-align-left{text-align:left}.mw-parser-output .tmulti .text-align-right{text-align:right}.mw-parser-output .tmulti .text-align-center{text-align:center}@media all and (max-width:720px){.mw-parser-output .tmulti .thumbinner{width:100%!important;box-sizing:border-box;max-width:none!important;align-items:center}.mw-parser-output .tmulti .trow{justify-content:center}.mw-parser-output .tmulti .tsingle{float:none!important;max-width:100%!important;box-sizing:border-box;text-align:center}.mw-parser-output .tmulti .thumbcaption{text-align:center}}</style><div class="thumb tmulti tnone center"><div class="thumbinner multiimageinner" style="width:242px;max-width:242px;border:none"><div class="trow"><div class="tsingle" style="margin-right:50px;width:122px;max-width:122px"><div class="thumbimage" style="border:none;height:95px;overflow:hidden"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Royal_Banner_of_Arag%C3%B3n.svg" class="mw-file-description"><img alt="Bandera" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c9/Royal_Banner_of_Arag%C3%B3n.svg/120px-Royal_Banner_of_Arag%C3%B3n.svg.png" decoding="async" width="120" height="96" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c9/Royal_Banner_of_Arag%C3%B3n.svg/180px-Royal_Banner_of_Arag%C3%B3n.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c9/Royal_Banner_of_Arag%C3%B3n.svg/240px-Royal_Banner_of_Arag%C3%B3n.svg.png 2x" data-file-width="1130" data-file-height="906" /></a></span></div><div class="thumbcaption text-align-center"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q16630951" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q16630951">Bandera</a></div></div><div class="tsingle" style="width:67px;max-width:67px"><div class="thumbimage" style="border:none;height:95px;overflow:hidden"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Armas_del_soberano_de_Arag%C3%B3n.svg" class="mw-file-description"><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9c/Armas_del_soberano_de_Arag%C3%B3n.svg/65px-Armas_del_soberano_de_Arag%C3%B3n.svg.png" decoding="async" width="65" height="95" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9c/Armas_del_soberano_de_Arag%C3%B3n.svg/98px-Armas_del_soberano_de_Arag%C3%B3n.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9c/Armas_del_soberano_de_Arag%C3%B3n.svg/130px-Armas_del_soberano_de_Arag%C3%B3n.svg.png 2x" data-file-width="540" data-file-height="790" /></a></span></div></div></div></div></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center"></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Tipus</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q3024240" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q3024240">estat desaparegut</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q204920?uselang=ca#P31" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><hr /></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass_botton_top infobox_headerclass_solid" style="text-align:center">Localització</th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><table align="center" style="width:auto; cellspacing:1; cellpadding:0%; border:0; margin:0; display:table;"><tbody><tr><td align="center" style="width:auto; vertical-align:middle;"><span typeof="mw:File"><a href="/w/index.php?title=Fitxer:Mapa_de_la_Corona_d%27Arag%C3%B3.svg&lang=ca" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d3/Mapa_de_la_Corona_d%27Arag%C3%B3.svg/langca-250px-Mapa_de_la_Corona_d%27Arag%C3%B3.svg.png" decoding="async" width="250" height="105" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d3/Mapa_de_la_Corona_d%27Arag%C3%B3.svg/langca-375px-Mapa_de_la_Corona_d%27Arag%C3%B3.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d3/Mapa_de_la_Corona_d%27Arag%C3%B3.svg/langca-500px-Mapa_de_la_Corona_d%27Arag%C3%B3.svg.png 2x" data-file-width="2317" data-file-height="977" /></a></span> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q204920?uselang=ca#P242" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span> </td> </tr><tr><td colspan="2" align="center" style="width:auto; vertical-align:middle;"></td></tr></tbody></table></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"></td></tr><tr class="mw-empty-elt"></tr><tr style="display:none"><td colspan="2"> </td></tr><tr style="display:none"><td colspan="2"> </td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass_botton_top infobox_headerclass_solid" style="text-align:center">Població humana</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Idioma oficial</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Aragon%C3%A8s_medieval" title="Aragonès medieval">aragonès medieval</a> <br /><a href="/wiki/Catal%C3%A0_antic" title="Català antic">català antic</a> <br /><a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a> <br /><a href="/wiki/Llat%C3%AD_medieval" title="Llatí medieval">llatí medieval</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q204920?uselang=ca#P37" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Religió</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Cat%C3%B2lica_Romana" title="Església Catòlica Romana">Església Catòlica</a>, <a href="/wiki/Sunnisme" title="Sunnisme">sunnisme</a>, <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q12410157" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q12410157">dret sefardita</a> i <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q7970362" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q7970362">Església Ortodoxa Grega</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q204920?uselang=ca#P140" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass_botton_top infobox_headerclass_solid" style="text-align:center">Geografia</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Part de</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><div style="text-align:start;"><a href="/wiki/Monarquia_Cat%C3%B2lica" title="Monarquia Catòlica">Monarquia Catòlica</a> <br /><a href="/wiki/Monarquia_d%27Espanya" title="Monarquia d'Espanya">Monarquia Hispànica</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q204920?uselang=ca#P361" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></div></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Limita amb</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><div style="text-align:start;"><a href="/wiki/Regne_de_Fran%C3%A7a" title="Regne de França">Regne de França</a> <br /><a href="/wiki/Regne_de_Navarra" title="Regne de Navarra">Regne de Navarra</a> <br /><a href="/wiki/Corona_de_Castella_i_Lle%C3%B3" title="Corona de Castella i Lleó">Corona de Castella</a> <small>(–1711) <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q204920?uselang=ca#P47" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></small></div></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass_botton_top infobox_headerclass_solid" style="text-align:center">Dades històriques</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Anterior</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><div style="text-align:start;"><a href="/wiki/Regne_d%27Arag%C3%B3" title="Regne d'Aragó">Regne d'Aragó</a> i <a href="/wiki/Comtat_de_Barcelona" title="Comtat de Barcelona">Comtat de Barcelona</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q204920?uselang=ca#P155" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></div></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Fundador</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Alfons_el_Cast" title="Alfons el Cast">Alfons el Cast</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q204920?uselang=ca#P112" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Creació</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><b> 18 juliol 1164</b>:  causat per <a href="/wiki/Cap%C3%ADtols_matrimonials_de_Barbastre" title="Capítols matrimonials de Barbastre">Capítols matrimonials de Barbastre (1137)</a>, <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q111512895" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q111512895">Unió del Regne d'Aragó i el Comtat de Barcelona</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q204920?uselang=ca#P571" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Dissolució</th><td class="infobox-data" style="text-align:start">1714 <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q204920?uselang=ca#P576" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Següent</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Monarquia_Absoluta_Borb%C3%B2nica" title="Monarquia Absoluta Borbònica">Monarquia Absoluta Borbònica</a>, <a href="/wiki/Consell_d%27It%C3%A0lia" title="Consell d'Itàlia">Consell d'Itàlia</a>, <a href="/wiki/Regne_de_Fran%C3%A7a" title="Regne de França">Regne de França</a>, <a href="/wiki/Imperi_Habsburg" title="Imperi Habsburg">Imperi Habsburg</a> i <a href="/wiki/Menorca_sota_domini_brit%C3%A0nic" title="Menorca sota domini britànic">Menorca sota domini britànic</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q204920?uselang=ca#P1366" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass_botton_top infobox_headerclass_solid" style="text-align:center">Organització política</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Forma de govern</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Monarquia_composta" title="Monarquia composta">monarquia composta</a> <br /><a href="/wiki/Monarquia_constitucional" title="Monarquia constitucional">monarquia constitucional</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q204920?uselang=ca#P122" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Òrgan legislatiu</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Corts_Generals_de_la_Corona_d%27Arag%C3%B3" title="Corts Generals de la Corona d'Aragó">Corts Generals de la Corona d'Aragó</a> , <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q204920?uselang=ca#P194" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33571020"></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><hr /></td></tr></tbody></table> <p>La <b>Corona d'Aragó</b> (<a href="/wiki/Aragon%C3%A8s" title="Aragonès">aragonès</a>: <span lang="an"><i>Corona d'Aragón</i></span>, <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a>: <span lang="la"><i>Corona Aragonum</i></span>) coneguda també per <a href="#Denominacions_del_conjunt_territorial">altres denominacions</a> com ara <b>Corona catalanoaragonesa</b>, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del <a href="/wiki/Rei_d%27Arag%C3%B3" class="mw-redirect" title="Rei d'Aragó">rei d'Aragó</a><sup id="cite_ref-1" class="reference"><a href="#cite_note-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> des del <a href="/wiki/1162" title="1162">1162</a> fins al <a href="/wiki/1715" title="1715">1715</a>. Aquest conjunt territorial estigué format inicialment pel <a href="/wiki/Regne_d%27Arag%C3%B3" title="Regne d'Aragó">Regne d'Aragó</a> i el <a href="/wiki/Comtat_de_Barcelona" title="Comtat de Barcelona">Comtat de Barcelona</a> i, malgrat que al llarg dels segles s'hi incorporaren altres territoris, el conjunt patrimonial d'Aragó i Barcelona restà sempre unit. El seu naixement és fruit de la <a href="/wiki/Uni%C3%B3_din%C3%A0stica" class="mw-redirect" title="Unió dinàstica">unió dinàstica</a> sorgida pel compromís de matrimoni entre el comte de Barcelona <a href="/wiki/Ramon_Berenguer_IV" title="Ramon Berenguer IV">Ramon Berenguer IV</a> i la infanta <a href="/wiki/Peronella_d%27Arag%C3%B3" title="Peronella d'Aragó">Peronella d'Aragó</a> el <a href="/wiki/1137" title="1137">1137</a>, que donaren en herència els seus territoris i títols al seu fill i successor comú, <a href="/wiki/Alfons_el_Cast" title="Alfons el Cast">Alfons el Cast</a>, primer rei d'Aragó i comte de Barcelona (<a href="/wiki/1162" title="1162">1162</a><sup id="cite_ref-SOBREQUES-2009/56_2-0" class="reference"><a href="#cite_note-SOBREQUES-2009/56-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup>/<a href="/wiki/1164" title="1164">1164</a>).<sup id="cite_ref-UBIETO-197b_3-0" class="reference"><a href="#cite_note-UBIETO-197b-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'estructuració política del conjunt territorial transcendí la unió dinàstica inicial i s'organitzà com una <a href="/wiki/Federaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Federació">federació d'estats</a> medievals,<sup id="cite_ref-FOOTNOTESesma_Muñoz200014_4-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESesma_Muñoz200014-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-SOBREQUES-2009/321_5-0" class="reference"><a href="#cite_note-SOBREQUES-2009/321-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> (<a href="/wiki/1319" title="1319">1319</a>) respectant les singularitats de cada territori i desenvolupant-hi una estructura política equivalent i similar entre si: <a href="/wiki/Corts_d%27Arag%C3%B3" title="Corts d'Aragó">Corts</a>, <a href="/wiki/Generalitat" title="Generalitat">Generalitats</a> i <a href="/wiki/Constitucions" class="mw-redirect" title="Constitucions">Constitucions</a>,<sup id="cite_ref-FOOTNOTESesma_Muñoz200014_4-1" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESesma_Muñoz200014-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> coordinant la política exterior conjunta i convergint la diversitat dels estats en la figura unitària dels sobirans del <a href="/wiki/Casal_d%27Arag%C3%B3" title="Casal d'Aragó">Casal d'Aragó</a><sup id="cite_ref-ferransoldevila_6-0" class="reference"><a href="#cite_note-ferransoldevila-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> del llinatge dels comtes de Barcelona,<sup id="cite_ref-7" class="reference"><a href="#cite_note-7"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-8" class="reference"><a href="#cite_note-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-9" class="reference"><a href="#cite_note-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-10" class="reference"><a href="#cite_note-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> la corona i el títol principal dels quals era ser <a href="/wiki/Rei_d%27Arag%C3%B3" class="mw-redirect" title="Rei d'Aragó">reis d'Aragó</a>.<sup id="cite_ref-Ordinacions_11-0" class="reference"><a href="#cite_note-Ordinacions-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La mort sense hereu de <a href="/wiki/Mart%C3%AD_l%27Hum%C3%A0" title="Martí l'Humà">Martí l'Humà</a> (<a href="/wiki/1410" title="1410">1410</a>) suposà l'extinció del llinatge dels comtes de Barcelona i l'adveniment de la <a href="/wiki/Dinastia_Trast%C3%A0mara" title="Dinastia Trastàmara">dinastia Trastàmara</a> a la Casa reial d'Aragó. </p> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Terminologia">Terminologia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Terminologia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Denominacions_del_conjunt_territorial">Denominacions del conjunt territorial</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Denominacions del conjunt territorial"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Europe_Mediterranean_Catalan_Atlas.jpeg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b1/Europe_Mediterranean_Catalan_Atlas.jpeg/220px-Europe_Mediterranean_Catalan_Atlas.jpeg" decoding="async" width="220" height="150" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b1/Europe_Mediterranean_Catalan_Atlas.jpeg/330px-Europe_Mediterranean_Catalan_Atlas.jpeg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b1/Europe_Mediterranean_Catalan_Atlas.jpeg/440px-Europe_Mediterranean_Catalan_Atlas.jpeg 2x" data-file-width="1024" data-file-height="696" /></a><figcaption><a href="/wiki/Carta_portolana" title="Carta portolana">Carta portolana</a> nàutico-geogràfica confeccionada el <a href="/wiki/1375" title="1375">1375</a> després de la reannexió del <a href="/wiki/Regne_de_Mallorques" class="mw-redirect" title="Regne de Mallorques">Regne de Mallorques</a> a la Corona d'Aragó i que el <a href="/wiki/Privilegi_de_Sant_Feliu_de_Gu%C3%ADxols_(1365)" class="mw-redirect" title="Privilegi de Sant Feliu de Guíxols (1365)">Privilegi de Sant Feliu de Guíxols (1365)</a> concedís als habitants de les illes el privilegi de ser considerats catalans, el dret a participar en les <a href="/wiki/Corts_catalanes" class="mw-redirect" title="Corts catalanes">Corts catalanes</a> i a tenir com a pròpies les <a href="/wiki/Constitucions_catalanes" title="Constitucions catalanes">Constitucions de Catalunya</a>. La carta portulana és coneguda pel nom d'<a href="/wiki/Atles_Catal%C3%A0" title="Atles Català">Atles Català</a> (<i>Biblioteca Nacional de França</i>)</figcaption></figure> <p>La denominació «Corona d'Aragó» aparegué al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span><sup id="cite_ref-12" class="reference"><a href="#cite_note-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> durant el regnat de <a href="/wiki/Jaume_el_Just" title="Jaume el Just">Jaume el Just</a><sup id="cite_ref-13" class="reference"><a href="#cite_note-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> (<a href="/wiki/1267" title="1267">1267</a>-<a href="/wiki/1327" title="1327">1327</a>), quan aquest transformà la unió personal en una unió dinàstica en consagrar la «Unió» indissoluble del <a href="/wiki/Regne_d%27Arag%C3%B3" title="Regne d'Aragó">Regne d'Aragó</a>, <a href="/wiki/Regne_de_Val%C3%A8ncia" title="Regne de València">Regne de València</a> i <a href="/wiki/Principat_de_Catalunya" title="Principat de Catalunya">Principat de Catalunya</a>.<sup id="cite_ref-HINOJOSA-2006_14-0" class="reference"><a href="#cite_note-HINOJOSA-2006-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Basant-se en la <a href="/wiki/Constitucions_catalanes" title="Constitucions catalanes">constitució</a> <i>Nostres succeïdors</i> del <a href="/wiki/1299" title="1299">1299</a>,<sup id="cite_ref-15" class="reference"><a href="#cite_note-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Jaume II instituí en les corts de Tarragona del <a href="/wiki/1319" title="1319">1319</a><sup id="cite_ref-16" class="reference"><a href="#cite_note-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> que abans de l'inici del regnat, el successor a la Corona havia de realitzar el <i><a href="/wiki/Jurament" title="Jurament">sacramentum</a></i> de la «Unió», jurant la indivisibilitat d'Aragó, València i Catalunya. Aquest jurament seria ampliat el <a href="/wiki/1344" title="1344">1344</a>, quan <a href="/wiki/Pere_el_Cerimoni%C3%B3s" title="Pere el Cerimoniós">Pere el Cerimoniós</a> reannexionà el Regne de Mallorques i inclogué també aquest territori en el <i><a href="/wiki/Jurament_per_les_Illes" class="mw-redirect" title="Jurament per les Illes">Jurament de la Unió</a></i>.<sup id="cite_ref-17" class="reference"><a href="#cite_note-17"><span class="cite-bracket">[</span>17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Es constituí a partir d'aleshores una «unió d'estats» amb entitat jurídica i drets propis que el monarca no podia ni dividir ni alienar.<sup id="cite_ref-18" class="reference"><a href="#cite_note-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En la <a href="/wiki/Historiografia" title="Historiografia">historiografia</a> actual però, s'utilitza la denominació «Corona d'Aragó» ja des de la unió dinàstica entre els <a href="/wiki/Comtes_de_Barcelona" class="mw-redirect" title="Comtes de Barcelona">comtes de Barcelona</a> i els <a href="/wiki/Reis_d%27Arag%C3%B3" class="mw-redirect" title="Reis d'Aragó">reis d'Aragó</a> (<a href="/wiki/1164" title="1164">1164</a>). </p><p>Inicialment, al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span>, el conjunt territorial no tingué un nom comú i específic, emprant-se l'expressió «<i>Aragonum et Catalonie</i>» <b>d'Aragó i de Catalunya</b>,<sup id="cite_ref-19" class="reference"><a href="#cite_note-19"><span class="cite-bracket">[</span>19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> quan calia referir-se a quelcom comú. Al llarg del <a href="/wiki/Segle_XIII" title="Segle XIII">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span></a> es documenten les següents denominacions: al Privilegi d'annexió de Mallorca del <a href="/wiki/1286" title="1286">1286</a> «<i>regno, dominio et corona Aragonum et Catalonie</i>» <b>regne, domini i corona d'Aragó i de Catalunya</b>,<sup id="cite_ref-20" class="reference"><a href="#cite_note-20"><span class="cite-bracket">[</span>20<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> a les <a href="/wiki/Corts_de_Monts%C3%B3_(1289)" title="Corts de Montsó (1289)">Corts de Montsó</a> del <a href="/wiki/1289" title="1289">1289</a> <b>Corona Reial</b> i <b>Corona Aragonum et Catalonie</b>, el <a href="/wiki/1295" title="1295">1295</a> <b>Corona Daragon e al Comptat de Barcelona</b>,<sup id="cite_ref-21" class="reference"><a href="#cite_note-21"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i també denominacions com <b>Patrimoni Reial</b> i <b>Ceptre Reial</b>. Al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span> apareix la ja referida expressió <i>«Corona Aragonum»</i> <b>Corona d'Aragó</b>, definida altres vegades com <b>Corona Reial d'Aragó</b>,<sup id="cite_ref-22" class="reference"><a href="#cite_note-22"><span class="cite-bracket">[</span>22<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <b>Regnes d'Aragó</b>, <i>«Corona regni Aragonum»</i> <b>Corona del Regne d'Aragó</b>, <i>«Corona Regum Aragoniae»</i> <b>Corona dels Reis d'Aragó</b>, o simplement <b>Aragó</b>.<sup id="cite_ref-23" class="reference"><a href="#cite_note-23"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Entre els segles XII i XIV, la documentació poc parla de Corona d'Aragó i més del <a href="/wiki/Casal_d%27Arag%C3%B3" title="Casal d'Aragó">Casal d'Aragó</a>, tot i que l'expressió de Corona d'Aragó ja s'observa amb Jaume el Just, prevalent així el títol jeràrquic de regne per davant del de comtat i principat.<sup id="cite_ref-24" class="reference"><a href="#cite_note-24"><span class="cite-bracket">[</span>24<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-25" class="reference"><a href="#cite_note-25"><span class="cite-bracket">[</span>25<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span> les denominacions usuals eren «Corona d'Aragó», «Corona Reial» i «Corona reial d'Aragó»;<sup id="cite_ref-SOBREQUES-2009/323b_26-0" class="reference"><a href="#cite_note-SOBREQUES-2009/323b-26"><span class="cite-bracket">[</span>26<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> més concretament, tot just durant l'<a href="/wiki/Comprom%C3%ADs_de_Casp" title="Compromís de Casp">interregne previ al Compromís de Casp</a> (1410-1412) i abans per tant de l'entronització dels Trastàmares, les denominacions que s'empraven eren «Corona d'Aragó», «Casa d'Aragó», «regnes e terres de la Corona d'Aragó», «casa e corona reyal d'Aragó», «regnes e terres de la corona reyal d'Aragó» o «casa e Corona d'Aragó»;<sup id="cite_ref-SOBREQUES-2009/337_27-0" class="reference"><a href="#cite_note-SOBREQUES-2009/337-27"><span class="cite-bracket">[</span>27<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> en un altre període de gran transcendència política d'aquell segle, durant la <a href="/wiki/Guerra_civil_catalana" class="mw-redirect" title="Guerra civil catalana">Guerra civil catalana</a> (1462-1472), per a designar el conjunt es van emprar les denominacions: «Corona d'Aragó», «Casa d'Aragó», «Corona reial», «Reial corona», «Reial Corona d'Aragó», «Aragó», «Casa nostra d'Aragó» i «Corona reial d'Aragó».<sup id="cite_ref-SOBREQUES-2009/323c_28-0" class="reference"><a href="#cite_note-SOBREQUES-2009/323c-28"><span class="cite-bracket">[</span>28<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Per a l'historiador <a href="/wiki/Jes%C3%BAs_Lalinde_Abadia" title="Jesús Lalinde Abadia">Jesús Lalinde Abadia</a> no hi ha gaires més raons per parlar de «Corona d'Aragó», que per parlar de «Corona del Regne d'Aragó», o qualsevulla altra denominació que tingui com a element comú el fet de ser el conjunt de terres i gents que estaven sotmeses a la jurisdiscció del rei d'Aragó.<sup id="cite_ref-LALINDE_29-0" class="reference"><a href="#cite_note-LALINDE-29"><span class="cite-bracket">[</span>29<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-30" class="reference"><a href="#cite_note-30"><span class="cite-bracket">[</span>30<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Al seu torn, en la introducció del seu estudi sobre el llenguatge polític català del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span>, l'historiador <a href="/wiki/Jaume_Sobrequ%C3%A9s_i_Callic%C3%B3" title="Jaume Sobrequés i Callicó">Jaume Sobrequés i Callicó</a> es lamenta que, malgrat que els historiadors han estudiat i explicat el funcionament politicojurídic de la Corona d'Aragó, mai ningú no s'hagi ocupat d'estudiar el grau de consciència de pertinença a aquella realitat anomenada Corona d'Aragó, i que tampoc s'hagi rastrejat en la imponent documentació conservada d'aquell segle «l'existència explícita i inequívoca de la denominació Corona d'Aragó per designar aquella realitat pluriestatal».<sup id="cite_ref-SOBREQUES-2009/322_31-0" class="reference"><a href="#cite_note-SOBREQUES-2009/322-31"><span class="cite-bracket">[</span>31<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Dignitats_dels_sobirans">Dignitats dels sobirans</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Dignitats dels sobirans"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Caplletra_N-Ordinacion_de_la_manera_como_los_reyes_daragon_ellos_mismos_se_coronaran.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/39/Caplletra_N-Ordinacion_de_la_manera_como_los_reyes_daragon_ellos_mismos_se_coronaran.jpg/220px-Caplletra_N-Ordinacion_de_la_manera_como_los_reyes_daragon_ellos_mismos_se_coronaran.jpg" decoding="async" width="220" height="211" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/39/Caplletra_N-Ordinacion_de_la_manera_como_los_reyes_daragon_ellos_mismos_se_coronaran.jpg/330px-Caplletra_N-Ordinacion_de_la_manera_como_los_reyes_daragon_ellos_mismos_se_coronaran.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/39/Caplletra_N-Ordinacion_de_la_manera_como_los_reyes_daragon_ellos_mismos_se_coronaran.jpg/440px-Caplletra_N-Ordinacion_de_la_manera_como_los_reyes_daragon_ellos_mismos_se_coronaran.jpg 2x" data-file-width="852" data-file-height="816" /></a><figcaption><a href="/wiki/%C3%8Dncipit" title="Íncipit">Íncipit</a> i <a href="/wiki/Caplletra" title="Caplletra">caplletra</a> N de l'Ordinació sobre el <a href="/wiki/Ordinacions_fetes_per_lo_Senyor_en_Pere_ter%C3%A7_rey_dArago" class="mw-redirect" title="Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago">Cerimonial d'autocoronació dels reis d'Aragó</a>, ordenada pel rei <a href="/wiki/Pere_IV_d%27Arag%C3%B3" class="mw-redirect" title="Pere IV d'Aragó">Pere IV d'Aragó</a>, qui s'intitulava a si mateix <i>Pere terç</i> (en <a href="/wiki/Catal%C3%A0" title="Català">català</a>) i <i>Pedro tercero</i> (en <a href="/wiki/Aragon%C3%A8s" title="Aragonès">aragonès</a>):<br /> Manuscrit en <a href="/wiki/Aragon%C3%A8s" title="Aragonès">aragonès</a>: <i>Ordinacion feyta por el muyt alto e muyt excellent princep e senyor el senyor don pedro tercero Rey daragon de la manera como los Reyes daragon se faran consagrar e ellos mismos se coronaran / <b>N</b>os don pedro por la gracia de dios Rey de aragon, de valencia, de mallorchas, de cerdenya e de corcega, e comte de barchina, de rossellon e de cerdanya.</i> <br />(<i>Biblioteca del <a href="/wiki/Museu_L%C3%A1zaro_Galdiano" title="Museu Lázaro Galdiano">Museu Lázaro Galdiano</a>, Madrid; ms. R.14.425</i>) </figcaption></figure> <p>Tot i que el rei d'Aragó <a href="/wiki/Ramir_II_d%27Arag%C3%B3" title="Ramir II d'Aragó">Ramir el Monjo</a> va fer donació al comte de Barcelona <a href="/wiki/Ramon_Berenguer_IV" title="Ramon Berenguer IV">Ramon Berenguer IV</a> de la <i><a href="/wiki/Potestas_(poder)" class="mw-redirect" title="Potestas (poder)">potestas (poder)</a></i> reial, i també de la <i><a href="/wiki/Honor_(propietat)" title="Honor (propietat)">honor (propietat)</a></i> del regne dels Aragonesos com a futur marit de la seva filla <a href="/wiki/Peronella_d%27Arag%C3%B3" title="Peronella d'Aragó">Peronella d'Aragó</a> en la seva abdicació coneguda com la <a href="/wiki/Ren%C3%BAncia_de_Saragossa_(1137)" title="Renúncia de Saragossa (1137)">Renúncia de Saragossa (1137)</a>, i que en conseqüència els nobles aragonesos el juraren en homenatge i fidelitat, acte propi de nominació dels reis, el rei Ramir es va reservar per a ell la <a href="/wiki/Dignitat_(t%C3%ADtol)" title="Dignitat (títol)">dignitat (títol)</a> honorífica de rei. D'aquesta manera el comte Ramon Berenguer IV va exercir el <i>principatum</i> (soberanía, cabdillatge militar) sobre els barons aragonesos, i el <i>dominatum</i> (senyor de la terra) sobre el regne, intitulant-se conseqüentment <i>prínceps</i> dels aragonesos i <i>dominator</i> del regne dels aragonesos,<sup id="cite_ref-32" class="reference"><a href="#cite_note-32"><span class="cite-bracket">[</span>32<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> títols que Ramon Berenguer IV sempre va posar en lloc secundari per darrere de la seva <a href="/wiki/Dignitat_(t%C3%ADtol)" title="Dignitat (títol)">dignitat (títol)</a> principal i més important, la de ser Comte de Barcelona. El fill i successor comú del comte Ramon Berenguer IV i de la reina Peronella d'Aragó fou el rei <a href="/wiki/Alfons_el_Cast" title="Alfons el Cast">Alfons el Cast</a>. El seu pare li donà totes les honors que tenia tant a Barcelona com a Aragó, i la seva mare, que actuà com a transmissora de la propietat del regne, li donà el Regne d'Aragó, convertint-se així en <i>Aldefonsus filius primus rex Aragonum post unionem</i>.<sup id="cite_ref-33" class="reference"><a href="#cite_note-33"><span class="cite-bracket">[</span>33<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>A l'inici del regnat efectiu d'<a href="/wiki/Alfons_el_Cast" title="Alfons el Cast">Alfons el Cast</a> s'introduí un canvi en l'estil de la <a href="/wiki/Dignitat_(t%C3%ADtol)" title="Dignitat (títol)">dignitat (títol)</a> reial. El rei <a href="/wiki/Ramir_II_d%27Arag%C3%B3" title="Ramir II d'Aragó">Ramir II d'Aragó</a> s'intitulava amb les fórmules tradicionals dels seus antecessors, «<i>Aragonensium rex</i>» (rei dels Aragonesos) i «<i>rex Aragonensis</i>» (rei Aragonès), mentre que el comte <a href="/wiki/Ramon_Berenguer_IV_de_Barcelona" class="mw-redirect" title="Ramon Berenguer IV de Barcelona">Ramon Berenguer IV de Barcelona</a> s'intitulava «<i>comes Barchinonensis</i>» (comte Barceloní) i, des del <a href="/wiki/1137" title="1137">1137</a>, «<i>princeps Aragonensis</i>» (príncep Aragonès). Però vers el <a href="/wiki/1150" title="1150">1150</a> aquest començà a emprar la variant en genitiu del plural referida no al gentilici sinó al territori, «<i>princeps Aragonum</i>», que traduït literalment és <i>príncep dels Aragons</i> (en plural). Aquest canvi és un antecedent a la modificació que es produí a l'inici del regnat del seu fill <a href="/wiki/Alfons_el_Cast" title="Alfons el Cast">Alfons el Cast</a>, ja que vers el <a href="/wiki/1174" title="1174">1174</a> deixà d'emprar la fórmula gentilícia «<i>rex Aragonensis</i>» (rei Aragonès) i «<i>rex Aragonensium</i>» (rei dels aragonesos), per adoptar el nom del regne en genitiu del plural, "rex Aragonum", rei dels aragons (en plural); aquesta fórmula del genitiu plural també seria adoptada anys després per <a href="/wiki/Jaume_el_Conqueridor" title="Jaume el Conqueridor">Jaume el Conqueridor</a> respecte a Mallorca, intitulant-se «<i>rex Maioricarum</i>» rei de les Mallorques. </p><p>Per bé que les jurisdiccions nobiliàries durant l'edat mitjana rebien la qualificació del seu senyor, de manera que un comte regia un comtat, un duc regia un ducat, i un rei un regne, i malgrat que la fundació i estructuració de Catalunya com un estat medieval<sup id="cite_ref-FOOTNOTESesma_Muñoz200014_4-2" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESesma_Muñoz200014-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> fou obra del rei <a href="/wiki/Alfons_II_d%27Arag%C3%B3" class="mw-redirect" title="Alfons II d'Aragó">Alfons II d'Aragó</a> «el Cast», la <a href="/wiki/Dignitat_(t%C3%ADtol)" title="Dignitat (títol)">dignitat</a> que aquest ostentà com a sobirà de Catalunya fou el reputat i prestigiós títol que el seu pare <a href="/wiki/Ramon_Berenguer_IV_de_Barcelona" class="mw-redirect" title="Ramon Berenguer IV de Barcelona">Ramon Berenguer IV de Barcelona</a> sempre havia exhibit en primer lloc jeràrquic, el de ser “comte de Barcelona”. Denominacions com la de «rei de Catalunya-Aragó», «rei catalano-aragonès» o «comte-rei», van ser creades a les darreries del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> i no responen als usos històrics ni a l'ordenament protocol·lari tradicional del <a href="/wiki/Principat_de_Catalunya" title="Principat de Catalunya">Principat de Catalunya</a>. </p><p>D'aquesta manera el rei <a href="/wiki/Alfons_el_Cast" title="Alfons el Cast">Alfons I </a> «el Cast» fou el primer que va rebre i unir els títols de <i>rei d'Aragó</i> i <i>comte de Barcelona</i>, intitulant-se el <a href="/wiki/1166" title="1166">1166</a>: «<i>Ego Ildefonsus, Dei gratia rex Aragonensium et comes Barchinonensium</i>»; aquestes dignitats foren heretades pels seus successors, a les quals s'anaren afegint la resta de <a href="/wiki/Dignitat_(t%C3%ADtol)" title="Dignitat (títol)">dignitats (títols)</a> de sobirania sobre els territoris conquerits, arribant el <a href="/wiki/1405" title="1405">1405</a> al rei <a href="/wiki/Mart%C3%AD_I_d%27Arag%C3%B3" class="mw-redirect" title="Martí I d'Aragó">Martí I d'Aragó</a> «l'Humà», que s'intitulava: «<i>En Marti, per la gracia de Deu Rey Darago, de Valencia, de Mallorques, de Sardenya e Corsega, e Comte de Barchinona, de Rossello, e de Cerdanya</i>». La corona i títol principal dels monarques del <a href="/wiki/Casal_d%27Arag%C3%B3" title="Casal d'Aragó">Casal d'Aragó</a><sup id="cite_ref-ferransoldevila_6-1" class="reference"><a href="#cite_note-ferransoldevila-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> del llinatge dels comtes de Barcelona fou la de ser <a href="/wiki/Rei_d%27Arag%C3%B3" class="mw-redirect" title="Rei d'Aragó">reis d'Aragó</a>,<sup id="cite_ref-Ordinacions_11-1" class="reference"><a href="#cite_note-Ordinacions-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> raó per la qual la dignitat de <a href="/wiki/Rei_d%27Arag%C3%B3" class="mw-redirect" title="Rei d'Aragó">rei d'Aragó</a> sempre ocupà la posició jeràrquica primera i principal. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Ordinals_dels_sobirans">Ordinals dels sobirans</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Ordinals dels sobirans"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Ordinals_dels_reis_d%27Arag%C3%B3" title="Ordinals dels reis d'Aragó">Ordinals dels reis d'Aragó</a></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Ordinacinons_fetes_per_lo_senyor_en_pere_ter%C3%A7_rey_darago_sobre_lo_regiment_de_tots_los_officials_de_la_sua_cort_BNF_esp_99_f1.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4d/Ordinacinons_fetes_per_lo_senyor_en_pere_ter%C3%A7_rey_darago_sobre_lo_regiment_de_tots_los_officials_de_la_sua_cort_BNF_esp_99_f1.jpg/220px-Ordinacinons_fetes_per_lo_senyor_en_pere_ter%C3%A7_rey_darago_sobre_lo_regiment_de_tots_los_officials_de_la_sua_cort_BNF_esp_99_f1.jpg" decoding="async" width="220" height="314" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4d/Ordinacinons_fetes_per_lo_senyor_en_pere_ter%C3%A7_rey_darago_sobre_lo_regiment_de_tots_los_officials_de_la_sua_cort_BNF_esp_99_f1.jpg/330px-Ordinacinons_fetes_per_lo_senyor_en_pere_ter%C3%A7_rey_darago_sobre_lo_regiment_de_tots_los_officials_de_la_sua_cort_BNF_esp_99_f1.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/4d/Ordinacinons_fetes_per_lo_senyor_en_pere_ter%C3%A7_rey_darago_sobre_lo_regiment_de_tots_los_officials_de_la_sua_cort_BNF_esp_99_f1.jpg 2x" data-file-width="378" data-file-height="540" /></a><figcaption>El rei <a href="/wiki/Pere_IV_d%27Arag%C3%B3" class="mw-redirect" title="Pere IV d'Aragó">Pere IV d'Aragó</a> s'anomenava a si mateix <i>Pere Terç rey d'Aragó</i>. En la historiografia actual és habitual designar-lo pel seu sobrenom <a href="/wiki/Pere_el_Cerimoni%C3%B3s" title="Pere el Cerimoniós">Pere el Cerimoniós</a>.<br /> Detall del títol i la <a href="/wiki/Caplletra" title="Caplletra">caplletra</a> <b>N</b> de les <i>Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort</i>. <b>N</b>os [...]. <br /> (BNF, ms. esp. 99, f.1)</figcaption></figure> <p>En la historiografia de l'edat mitjana i de l'edat moderna fou habitual la disparitat de criteris a l'hora d'assignar ordinals als sobirans.<sup id="cite_ref-34" class="reference"><a href="#cite_note-34"><span class="cite-bracket">[</span>34<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Inicialment els cronistes medievals es valgueren de sobrenoms a fi de diferenciar, caracteritzar, i àdhuc glorificar, sobirans homònims.<sup id="cite_ref-GIMENO-1960_35-0" class="reference"><a href="#cite_note-GIMENO-1960-35"><span class="cite-bracket">[</span>35<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El sobrenom, que unes voltes recordava gestes memorables i d'altres trets tipificadors de la persona, oferia una perspectiva històrica general del sobirà en qüestió, o del resultat del seu govern. A partir del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span>, però,<sup id="cite_ref-GIMENO-1960_35-1" class="reference"><a href="#cite_note-GIMENO-1960-35"><span class="cite-bracket">[</span>35<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> es generalitzà la pràctica d'introduir l'ús de numerals per a diferenciar sobirans del mateix nom, una pràctica que resta vigent avui en dia. La introducció de numerals venia a salvar i unificar els diversos i variats sobrenoms amb els quals habitualment es designava un mateix sobirà; tot i així però, els sobrenoms continuaren coexistint al costat dels numerals reforçant la caracterització del personatge. </p><p>Però la introducció de numerals no reeixí a unificar criteris, sinó que per exemple a la Corona de Castella al llarg dels segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span>, <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span> convisqueren diverses sèries numèriques. A Castella, l'adopció d'una sèrie numèrica o d'una altra no era un fet intranscendent, sinó que cada solució responia a una actitud històrica a l'hora d'entendre i concebre el paper del Regne de Castella en la Història de la <a href="/wiki/Pen%C3%ADnsula_Ib%C3%A8rica" title="Península Ibèrica">península Ibèrica</a>.<sup id="cite_ref-GIMENO-1960/2_36-0" class="reference"><a href="#cite_note-GIMENO-1960/2-36"><span class="cite-bracket">[</span>36<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La sèrie numèrica que adoptà el rei <a href="/wiki/Alfons_el_Savi" class="mw-redirect" title="Alfons el Savi">Alfons el Savi</a> incloïa tots els seus antecessors com una baula en una ininterrompuda cadena que unia Castella a l'imperi visigòtic. Per contra, durant el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span>, els cronistes castellans interpretaren la pluralitat d'Espanya com una constant històrica, no com una situació temporal o fortuïta, veient Castella com un més dels regnes peninsulars. Per a reflectir aquestes interpretacions històriques sorgiran diverses sèries numèriques de reis castellans, algunes de les quals només comptaran els que foren únicament reis de Castella, mentre d'altres sèries inclouran també els reis asturians, i d'altres els reis lleonesos.<sup id="cite_ref-GIMENO-1960/2_36-1" class="reference"><a href="#cite_note-GIMENO-1960/2-36"><span class="cite-bracket">[</span>36<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>En el cas dels reis d'Aragó, la primera numeració històrica existent<sup id="cite_ref-37" class="reference"><a href="#cite_note-37"><span class="cite-bracket">[</span>37<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> fou la que adoptà el rei <a href="/wiki/Pere_el_Cerimoni%C3%B3s" title="Pere el Cerimoniós">Pere (1319-1387)</a>, conegut amb dos sobrenoms: Pere <i>el Cerimoniós</i> o Pere <i>el del Punyalet</i>; l'ordinal que el rei Pere adoptà per a si mateix fou el de <i>Tercer</i>, emprant la fórmula <i>Pere terç rey d'Aragó</i>. El fet però és que abans del rei <a href="/wiki/Pere_el_Cerimoni%C3%B3s" title="Pere el Cerimoniós">Pere el Cerimoniós</a>, o <i>Pere Tercer</i> com ell mateix s'anomenava, ja havien estat reis d'Aragó <a href="/wiki/Pere_el_Gran" title="Pere el Gran">Pere el Gran</a> (1240-1285), <a href="/wiki/Pere_el_Cat%C3%B2lic" title="Pere el Catòlic">Pere el Catòlic</a> (1178-1213) i <a href="/wiki/Pere_el_d%27Osca" title="Pere el d'Osca">Pere el d'Osca</a> (1069-1104), de manera que el rei Cerimoniós hauria d'haver adoptat el numeral de <i>Pere Quart</i>, en lloc del de <i>Pere Tercer</i>. La raó és que el rei <a href="/wiki/Pere_el_Cerimoni%C3%B3s" title="Pere el Cerimoniós">Pere el Cerimoniós</a> no incloïa en el seu còmput el rei <a href="/wiki/Pere_el_d%27Osca" title="Pere el d'Osca">Pere el d'Osca</a>. </p><p>Documentada àmpliament l'afició a la història i a l'estudi dels seus avantspassats del rei <a href="/wiki/Pere_el_Cerimoni%C3%B3s" title="Pere el Cerimoniós">Pere el Cerimoniós</a>, els especialistes han proposat dues hipòtesis per explicar l'exclusió del rei <a href="/wiki/Pere_el_d%27Osca" title="Pere el d'Osca">Pere el d'Osca</a> del còmput reial. L'heraldista <a href="/wiki/Armand_de_Fluvi%C3%A0" class="mw-redirect" title="Armand de Fluvià">Armand de Fluvià</a> (<a href="/wiki/1995" title="1995">1995</a>)<sup id="cite_ref-FLUVIA-1995_38-0" class="reference"><a href="#cite_note-FLUVIA-1995-38"><span class="cite-bracket">[</span>38<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> exposa que el rei <a href="/wiki/Pere_el_d%27Osca" title="Pere el d'Osca">Pere el d'Osca</a> no formava part del llinatge dels comtes de Barcelona, sinó que fou un dels anteriors reis d'Aragó de la dinastia pamplonesa; per a Fluvià doncs, la numeració escollida per Pere el Cerimoniós respon al fet que un cop extingit el llinatge pamplonès, el rei Pere el Cerimoniós consideraria que tots els sobirans que seguiren eren comtes de Barcelona, de manera que el Cerimoniós s'intitulà <i>Tercer</i> per ser aquest l'ordinal que li corresponia com a comte de Barcelona. Per contra, per a l'heraldista <a href="/wiki/Alberto_Montaner_Frutos" title="Alberto Montaner Frutos">Alberto Montaner Frutos</a> (1995) <sup id="cite_ref-MONTANER-1995/2_39-0" class="reference"><a href="#cite_note-MONTANER-1995/2-39"><span class="cite-bracket">[</span>39<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> la numeració no significa que Pere el Cerimoniós adoptés la sèrie comtal i es considerés primerament comte de Barcelona, perquè l'expressió <i>Pere Terç Rey d'Aragó</i> deixa clar que es refereix a la dignitat reial aragonesa, sinó que comptava tan sols els membres de la que ell considerava nova dinastia, restant-ne per tant exclòs el rei d'Aragó de la dinastia pamplonesa <a href="/wiki/Pere_el_d%27Osca" title="Pere el d'Osca">Pere el d'Osca</a>. </p><p>Al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span> apareix la numeració historiogràfica creada per <a href="/wiki/Jer%C3%B3nimo_Zurita_y_Castro" title="Jerónimo Zurita y Castro">Jerónimo Zurita</a>, als seus <i><a href="/wiki/Anales_de_la_Corona_de_Arag%C3%B3n" title="Anales de la Corona de Aragón">Anales de la Corona de Aragón</a></i>, obra encarregada per la <a href="/wiki/Diputaci%C3%B3_del_General_del_Regne_d%27Arag%C3%B3" title="Diputació del General del Regne d'Aragó">Diputació del General del Regne d'Aragó</a>, per tal de donar més pes històric al paper del regne homònim.<sup id="cite_ref-40" class="reference"><a href="#cite_note-40"><span class="cite-bracket">[</span>40<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En la historiografia actual hi ha dualitat de criteris, alguns historiadors numeren els sobirans homònims per l'ordinal que li correspon seguint la numeració per regne creada per Zurita al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span>; així per exemple, aquell qui fou el <i>quart rei d'Aragó de nom Pere</i> rep la denominació <a href="/wiki/Pere_el_Cerimoni%C3%B3s" title="Pere el Cerimoniós">Pere IV d'Aragó</a> «el Cerimoniós», mentre d'altres historiadors s'estimen més respectar l'ordinal que ell mateix va escollir per a ell i la seva dinastia: <a href="/wiki/Pere_el_Cerimoni%C3%B3s" title="Pere el Cerimoniós">Pere III «el Cerimoniós»</a>. Per crear un consens i evitar confusions és pràctica habitual designar-lo només pel sobrenom <a href="/wiki/Pere_el_Cerimoni%C3%B3s" title="Pere el Cerimoniós">Pere el Cerimoniós</a>, sense utilitzar ordinals. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="El_Casal_dels_sobirans">El Casal dels sobirans</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: El Casal dels sobirans"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Casal_d%27Arag%C3%B3" title="Casal d'Aragó">Casal d'Aragó</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Batalla_del_Puig_por_Marzal_de_Sas_(1410-20).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f6/Batalla_del_Puig_por_Marzal_de_Sas_%281410-20%29.jpg/220px-Batalla_del_Puig_por_Marzal_de_Sas_%281410-20%29.jpg" decoding="async" width="220" height="310" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f6/Batalla_del_Puig_por_Marzal_de_Sas_%281410-20%29.jpg/330px-Batalla_del_Puig_por_Marzal_de_Sas_%281410-20%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f6/Batalla_del_Puig_por_Marzal_de_Sas_%281410-20%29.jpg/440px-Batalla_del_Puig_por_Marzal_de_Sas_%281410-20%29.jpg 2x" data-file-width="1000" data-file-height="1407" /></a><figcaption>Taula central del <i>Retaule del Centenar de la Ploma</i> del pintor alemany <a href="/wiki/Andreu_Mar%C3%A7al_de_Sax" title="Andreu Marçal de Sax">Andreu Marçal de Sax</a>; representa <a href="/wiki/Jaume_I_d%27Arag%C3%B3" class="mw-redirect" title="Jaume I d'Aragó">Jaume I d'Aragó</a> i <a href="/wiki/Sant_Jordi" title="Sant Jordi">Sant Jordi</a> lluitant en la <a href="/wiki/Batalla_del_Puig_de_Santa_Maria" title="Batalla del Puig de Santa Maria">batalla del Puig de Santa Maria</a> (1237). <br />(<i>The Victoria and Albert Museum </i>)</figcaption></figure> <p>L'adveniment dels comtes de Barcelona a la casa reial d'Aragó suposà que el llinatge dels comtes de Barcelona adoptà el cognom Aragó com a propi, de manera que el títol reial d'Aragó i el cognom familiar Aragó esdevingueren el mateix, tal com afirmà el rei en <a href="/wiki/Pere_el_Cerimoni%C3%B3s" title="Pere el Cerimoniós">Pere el Cerimoniós</a>: «regne Darago lo qual regne es títol e nom nostre principal».<sup id="cite_ref-41" class="reference"><a href="#cite_note-41"><span class="cite-bracket">[</span>41<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'adopció del títol del regne principal com a cognom del Casal no obstà però perquè el culte al llinatge, a la sang dels comtes de Barcelona<sup id="cite_ref-LANI_42-0" class="reference"><a href="#cite_note-LANI-42"><span class="cite-bracket">[</span>42<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> es mantingués tal com precisament el mateix rei en Pere el Cerimoniós recordà quan ordenà el trasllat sepulcral de les restes del comte <a href="/wiki/Ramon_Berenguer_II" title="Ramon Berenguer II">Ramon Berenguer II</a> a la <a href="/wiki/Catedral_de_Girona" title="Catedral de Girona">Catedral de Girona</a>: «l'excel·lentíssim i virtuosíssim príncep i senyor Ramon Berenguer vulgarment anomenat Cap d'Estopa, antiquíssim comte de Barcelona de l'estirp de la qual Nós per la Gràcia de Déu som descendent per ordre directe».<sup id="cite_ref-43" class="reference"><a href="#cite_note-43"><span class="cite-bracket">[</span>43<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>No és estrany doncs, que les gestes dels reis d'Aragó del llinatge dels comtes de Barcelona fossin glorificades pels cronistes i militars catalans, i que ensems els testimonis documentals sobre la denominació <i>Casal d'Aragó</i> siguin, justament, en <a href="/wiki/Catal%C3%A0" title="Català">llengua catalana</a>. Així <a href="/wiki/Bernat_Desclot" title="Bernat Desclot">Bernat Desclot</a> començà la seva crònica dient: «Assí comensa lo libre qu·En Bernat Desclot dictà e escriví dels grans feyts e de les conquestes que feeren sobre saraÿns e sobre altres gens los nobles reys que hac en Aragó qui foren del alt linyatge del comte de Barcelona»;<sup id="cite_ref-44" class="reference"><a href="#cite_note-44"><span class="cite-bracket">[</span>44<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> o que el mateix <a href="/wiki/Ramon_Muntaner_(cronista)" class="mw-redirect" title="Ramon Muntaner (cronista)">Ramon Muntaner</a> assenyali al pròleg de la seva crònica que: «aquest libre senyelladament se fa a honor de Déu e dela sua beneyta Mare e del Casal d'Arago».<sup id="cite_ref-45" class="reference"><a href="#cite_note-45"><span class="cite-bracket">[</span>45<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Tal com resumí l'historiador <a href="/wiki/Ferran_Soldevila" class="mw-redirect" title="Ferran Soldevila">Ferran Soldevila</a>, el llinatge dels comtes de Barcelona «fou designat, àdhuc pels catalans mateixos, amb el nom de <a href="/wiki/Casal_d%27Arag%C3%B3" title="Casal d'Aragó">Casal d'Aragó</a>. El crit d'<a href="/wiki/Arag%C3%B3,_Arag%C3%B3!" title="Aragó, Aragó!">Aragó, Aragó!</a> va esdevenir aviat el crit de guerra de tots els súbdits d'aquell Casal».<sup id="cite_ref-SOLDEVILA_46-0" class="reference"><a href="#cite_note-SOLDEVILA-46"><span class="cite-bracket">[</span>46<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Però si el llinatge dels comtes de Barcelona adoptà el nom de <a href="/wiki/Casal_d%27Arag%C3%B3" title="Casal d'Aragó">Casal d'Aragó</a>, fou precisament pel fet d'empeltar-se amb els reis aragonesos de la <a href="/wiki/Dinastia_Ximena" title="Dinastia Ximena">Dinastia Ximena</a>, raó per la qual tant en les cròniques com en les genealogies fetes pels reis del Casal d'Aragó, aquests mai no s'estaran de reivindicar la seva <i>doble ascendència</i>: <a href="/wiki/Aragonesos" title="Aragonesos">aragonesa</a> d'una banda, i <a href="/wiki/Catalans" title="Catalans">catalana</a> de l'altra. D'aquesta manera en les constitucions i confirmacions de privilegis de les <a href="/wiki/Llista_de_Corts_Generals_Catalanes" class="mw-redirect" title="Llista de Corts Generals Catalanes">Corts de Tortosa de 1225</a>, el rei en <a href="/wiki/Jaume_I_d%27Arag%C3%B3" class="mw-redirect" title="Jaume I d'Aragó">Jaume I d'Aragó</a> es referí als comtes catalans com a <i>parentum nostrorum sequentes vestigia</i>, i el mateix rei en Jaume I en confirmació dels furs i privilegis de Saragossa del <a href="/wiki/1233" title="1233">1233</a> es referí als reis aragonesos com <i>antecessorum nostrorum sequentes vestigia</i><sup id="cite_ref-LANI_42-1" class="reference"><a href="#cite_note-LANI-42"><span class="cite-bracket">[</span>42<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> I aquesta reivindicació de la seva doble ascendència es perllongà fins al temps del rei en <a href="/wiki/Mart%C3%AD_I_d%27Arag%C3%B3" class="mw-redirect" title="Martí I d'Aragó">Martí I d'Aragó</a>, qui encarregà la confecció de la <a href="/wiki/Genealogia_del_Casal_d%27Arag%C3%B3_(Poblet,_1400)" class="mw-redirect" title="Genealogia del Casal d'Aragó (Poblet, 1400)">Genealogia del Casal d'Aragó (Poblet, 1400)</a> on es recopilen les efígies detallades de la seva doble ascendència: la dels reis <a href="/wiki/Aragonesos" title="Aragonesos">aragonesos</a> i la dels comtes <a href="/wiki/Catalans" title="Catalans">catalans</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Polèmiques_per_la_terminologia"><span id="Pol.C3.A8miques_per_la_terminologia"></span>Polèmiques per la terminologia</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Polèmiques per la terminologia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Comte-rei" title="Comte-rei">Comte-rei</a> i <a href="/wiki/Casal_de_Barcelona" title="Casal de Barcelona">Casal de Barcelona</a></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Apoteosi-her%C3%A0ldica-barcelona-1668-1681.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cf/Apoteosi-her%C3%A0ldica-barcelona-1668-1681.jpg/220px-Apoteosi-her%C3%A0ldica-barcelona-1668-1681.jpg" decoding="async" width="220" height="198" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cf/Apoteosi-her%C3%A0ldica-barcelona-1668-1681.jpg/330px-Apoteosi-her%C3%A0ldica-barcelona-1668-1681.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cf/Apoteosi-her%C3%A0ldica-barcelona-1668-1681.jpg/440px-Apoteosi-her%C3%A0ldica-barcelona-1668-1681.jpg 2x" data-file-width="597" data-file-height="538" /></a><figcaption>Apoteosi heràldica (<a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>, <a href="/wiki/1681" title="1681">1681</a>) <br /> <i>REGNA SUBIECTA ARAGON REGNAT SICMNIA UN UNUM</i> <br />: Prin. Ghotolonia : Regnum Valentiae : Reg. Maioricarum et Minoricarum : Insulae Ivissae : Reg. Neapolis: Barcino Civitates: Reg. Siciliae : Reg. Hierusalem : Regnum Sardiniae : Regnum Navarrae : Regnum Aragon <br />(<i><a href="/wiki/Museu_d%27Hist%C3%B2ria_de_Barcelona" title="Museu d'Història de Barcelona">Museu d'Història de Barcelona</a>, MHCB-447</i>)</figcaption></figure> <p>Tot i que fou concebuda com una mera unió dinàstica familiar, allò que definí i particularitzà la Corona d'Aragó fou que s'estructurà políticament com una <a href="/wiki/Federaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Federació">federació</a> d'estats medievals;<sup id="cite_ref-FOOTNOTESesma_Muñoz2000118_47-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESesma_Muñoz2000118-47"><span class="cite-bracket">[</span>47<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> cada territori es veié dotat d'una estructura política pròpia, equivalent i similar entre elles, però amb variants intrínseques adaptades a les característiques culturals, socials i econòmiques de cada estat;<sup id="cite_ref-FOOTNOTESesma_Muñoz2000118_47-1" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESesma_Muñoz2000118-47"><span class="cite-bracket">[</span>47<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> d'aquesta manera tant el marc jurídic, com la política comercial, la moneda i el territori, anaren configurant progressivament la personalitat pròpia de cadascun dels estats. Aquests foren gestionats en funció dels interessos estamentals de les elits dirigents de cadascun dels territoris,<sup id="cite_ref-FOOTNOTESesma_Muñoz2000119_48-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESesma_Muñoz2000119-48"><span class="cite-bracket">[</span>48<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> sempre però, condicionats a l'assoliment del <i><a href="/wiki/Pactisme" title="Pactisme">pactum</a></i> en Corts amb el rei. I el rei, amb tot l'aparell institucional monàrquic, esdevindrà corretja transmissora dels interessos particulars i punt de convergència dels recursos de cada estat, que seran coordinats vers la política exterior comuna; una política exterior afaiçonada per un agressiu expansionisme militar que revertirà en benefici comú de tots els territoris. Beneficis que cap d'ells mai no hauria pogut assolir actuant en solitari donada la situació geopolítica dels estats de la Corona d'Aragó, localitzats entre <a href="/wiki/Regne_de_Fran%C3%A7a" title="Regne de França">Regne de França</a>, la <a href="/wiki/Corona_de_Castella" class="mw-redirect" title="Corona de Castella">Corona de Castella</a> i les <a href="/wiki/Rep%C3%BAbliques_Mar%C3%ADtimes" class="mw-redirect" title="Repúbliques Marítimes">potències marítimes italianes</a>. </p><p>Per explicar aquest marc institucional <a href="/wiki/Antoni_de_Bofarull_i_Broc%C3%A0" title="Antoni de Bofarull i Brocà">Antoni de Bofarull i Brocà</a>, membre de la <a href="/wiki/Reial_Acad%C3%A8mia_de_la_Hist%C3%B2ria" title="Reial Acadèmia de la Història">Real Academia de la Historia de Madrid</a> i arxiver de l'<a href="/wiki/Arxiu_de_la_Corona_d%27Arag%C3%B3" title="Arxiu de la Corona d'Aragó">Arxiu de la Corona d'Aragó</a> (<a href="/wiki/1852" title="1852">1852</a>-<a href="/wiki/1868" title="1868">1868</a>), va publicar l'obra anomenada <i><b>"La Confederación Catalano-Aragonesa"</b></i> (<a href="/wiki/1869" title="1869">1869</a>/<a href="/wiki/1872" title="1872">1872</a>). Posteriorment però, la historiografia <a href="/wiki/Noucentista" class="mw-redirect" title="Noucentista">noucentista</a> del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span> va utilitzar els termes <b>corona catalanoaragonesa</b>, <b>corona de Catalunya-Aragó</b>,<sup id="cite_ref-GECcorona_49-0" class="reference"><a href="#cite_note-GECcorona-49"><span class="cite-bracket">[</span>49<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> el títol de <b><a href="/wiki/Comte-rei" title="Comte-rei">comte-rei</a></b> i el nom <b><a href="/wiki/Casal_de_Barcelona" title="Casal de Barcelona">Casal de Barcelona</a></b><sup id="cite_ref-50" class="reference"><a href="#cite_note-50"><span class="cite-bracket">[</span>50<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-51" class="reference"><a href="#cite_note-51"><span class="cite-bracket">[</span>51<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> , denominacions que ocasionen rebuig,<sup id="cite_ref-52" class="reference"><a href="#cite_note-52"><span class="cite-bracket">[</span>52<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-53" class="reference"><a href="#cite_note-53"><span class="cite-bracket">[</span>53<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-54" class="reference"><a href="#cite_note-54"><span class="cite-bracket">[</span>54<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> provoquen polèmica<sup id="cite_ref-55" class="reference"><a href="#cite_note-55"><span class="cite-bracket">[</span>55<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-56" class="reference"><a href="#cite_note-56"><span class="cite-bracket">[</span>56<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-57" class="reference"><a href="#cite_note-57"><span class="cite-bracket">[</span>57<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i generen oposició<sup id="cite_ref-58" class="reference"><a href="#cite_note-58"><span class="cite-bracket">[</span>58<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-59" class="reference"><a href="#cite_note-59"><span class="cite-bracket">[</span>59<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> en els territoris actuals de la històrica Corona d'Aragó, ja que no existeix cap menció ni document escrit del període 1164-1715 on s'utilitzin aquestes denominacions; és a dir, que són una creació dels segles XIX-XX. Així mateix l'ús de l'expressió «corona catalanoaragonesa» és aprofitat pel <a href="/wiki/Espanyolisme" title="Espanyolisme">nacionalisme espanyol</a> per intentar provocar la divisió i l'enfrontament de catalans amb aragonesos i valencians, així com per difamar i carregar contra el catalanisme.<sup id="cite_ref-60" class="reference"><a href="#cite_note-60"><span class="cite-bracket">[</span>60<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-61" class="reference"><a href="#cite_note-61"><span class="cite-bracket">[</span>61<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-62" class="reference"><a href="#cite_note-62"><span class="cite-bracket">[</span>62<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En aquesta línia el <a href="/wiki/2013" title="2013">2013</a> la presidenta d'Aragó <a href="/wiki/Luisa_Fernanda_Rudi" class="mw-redirect" title="Luisa Fernanda Rudi">Luisa Fernanda Rudi</a> (<a href="/wiki/Partit_Popular_(Espanya)" title="Partit Popular (Espanya)">PP</a>) va aprofitar la presentació d'una exposició cultural sobre la Corona d'Aragó per afirmar que el seu govern pretenia «<i>fer un homenatge a la veritat històrica</i>» davant dels que s'entesten a «<i>falsificar-la de forma deliberada amb fins polítics</i>» en al·lusió a la Generalitat de Catalunya i els catalanistes.<sup id="cite_ref-63" class="reference"><a href="#cite_note-63"><span class="cite-bracket">[</span>63<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Mesos abans la política del PP havia derogat la <a href="/wiki/Llei_de_lleng%C3%BCes_d%27Arag%C3%B3" class="mw-redirect" title="Llei de llengües d'Aragó">llei de llengües d'Aragó</a> i s'havia inventat la denominació <a href="/wiki/LAPAO" class="mw-redirect" title="LAPAO">LAPAO</a> per a referir-se al català que es parla a l'Aragó.<sup id="cite_ref-64" class="reference"><a href="#cite_note-64"><span class="cite-bracket">[</span>64<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En aquesta línia s'expressa l'historiador Cristian Palomo Reina: «<i>La tergiversació de la història de la Corona d'Aragó s'ha utilitzat moltíssim per fomentar picabaralles entre els pobles que en formaren part, i un dels principals temes d'aquesta instrumentalització ha estat el seu nom</i>».<sup id="cite_ref-65" class="reference"><a href="#cite_note-65"><span class="cite-bracket">[</span>65<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>L'historiador <a href="/wiki/Jaume_Sobrequ%C3%A9s_i_Callic%C3%B3" title="Jaume Sobrequés i Callicó">Jaume Sobrequés i Callicó</a> explica que «<i>Una bona dels historiadors contemporanis, sobretot els més marcadament catalanistes, han sentit una certa al·lèrgia a emprar la denominació Corona d'Aragó per designar la pluralitat d'estats que la componien, i s'han estimat més usar l'expressió unió o confederació catalano-aragonesa, sense cap tradició històrica en els períodes en què va existir</i>»; després de recordar que l'entrada Corona d'Aragó ni existeix en la <a href="/wiki/Gran_Enciclop%C3%A8dia_Catalana" title="Gran Enciclopèdia Catalana">Gran Enciclopèdia Catalana</a> aclareix que «<i>com reconeix <a href="/wiki/Max_Cahner_i_Garcia" title="Max Cahner i Garcia">Max Cahner</a>, redactor de l'article corresponent, la història només registra les denominacions Corona Reial, Corona d'Aragó i de Catalunya, Ceptre Reial, regnes d'Aragó, Aragó tot sol o Corona d'Aragó</i>».<sup id="cite_ref-SOBREQUES-2009/323_66-0" class="reference"><a href="#cite_note-SOBREQUES-2009/323-66"><span class="cite-bracket">[</span>66<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Així mateix, el reputat heraldista català <a href="/wiki/Armand_de_Fluvi%C3%A0_i_Escorsa" title="Armand de Fluvià i Escorsa">Armand de Fluvià i Escorsa</a>, defensor de l'origen català de la <a href="/wiki/Senyera_Reial" class="mw-redirect" title="Senyera Reial">Senyera Reial</a>, de l'ús del títol comte-rei, i de la numeració comtal pels reis d'Aragó, també ha denunciat que «<i>la corona catalano-aragonesa mai no va existir, va existir la corona d'Aragó</i>».<sup id="cite_ref-67" class="reference"><a href="#cite_note-67"><span class="cite-bracket">[</span>67<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El terme Corona d'Aragó, que té un ampli suport dins la historiògrafa contemporània en castellà, no queda lliure de la polèmica entre els historiadors, alguns d'ells no reconeixen el terme com a correcte o el circumscriuen a èpoques molt determinades.<sup id="cite_ref-68" class="reference"><a href="#cite_note-68"><span class="cite-bracket">[</span>68<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Per la seva part l'historiador <a href="/w/index.php?title=Cristian_Palomo_Reina&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cristian Palomo Reina (encara no existeix)">Cristian Palomo Reina</a> considera que els conceptes «<i>confederació o federació per catalogar els dominis del rei d'Aragó entre els segles XII i XVIII resulta erroni perquè presuposa un anacronisme flagrant</i>».<sup id="cite_ref-69" class="reference"><a href="#cite_note-69"><span class="cite-bracket">[</span>69<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Reivindicació_de_la_històrica_Corona_d'Aragó"><span id="Reivindicaci.C3.B3_de_la_hist.C3.B2rica_Corona_d.27Arag.C3.B3"></span>Reivindicació de la històrica Corona d'Aragó</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Reivindicació de la històrica Corona d'Aragó"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Corona-arago-jaume.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/93/Corona-arago-jaume.jpg/220px-Corona-arago-jaume.jpg" decoding="async" width="220" height="166" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/93/Corona-arago-jaume.jpg/330px-Corona-arago-jaume.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/93/Corona-arago-jaume.jpg/440px-Corona-arago-jaume.jpg 2x" data-file-width="587" data-file-height="443" /></a><figcaption>Acte de commemoració dels 800 anys del naixement de <a href="/wiki/Jaume_I_el_Conqueridor" class="mw-redirect" title="Jaume I el Conqueridor">Jaume I</a> celebrat al <a href="/wiki/Reial_Monestir_de_Santa_Maria_de_Poblet" title="Reial Monestir de Santa Maria de Poblet">Reial Monestir de Santa Maria de Poblet</a> l'any <a href="/wiki/2008" title="2008">2008</a>. Hi van assistir el <a href="/wiki/President_de_les_Illes_Balears" class="mw-redirect" title="President de les Illes Balears">President de les Illes Balears</a> <a href="/wiki/Francesc_Antich_Oliver" title="Francesc Antich Oliver">Francesc Antich</a>, el <a href="/wiki/President_de_Catalunya" class="mw-redirect" title="President de Catalunya">President de Catalunya</a> <a href="/wiki/Jos%C3%A9_Montilla" class="mw-redirect" title="José Montilla">José Montilla</a>, el <a href="/wiki/President_d%27Arag%C3%B3" title="President d'Aragó">President d'Aragó</a> <a href="/wiki/Marcel%C2%B7l%C3%AD_Iglesias_i_Ricou" class="mw-redirect" title="Marcel·lí Iglesias i Ricou">Marcel·lí Iglesias</a> i la <a href="/wiki/Conselleria_de_Cultura_i_Esport_de_la_Generalitat_Valenciana" title="Conselleria de Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana">consellera de cultura</a> <a href="/wiki/Trinidad_Mir%C3%B3_Mira" title="Trinidad Miró Mira">Trinitat Miró</a> –ja que el <a href="/wiki/President_del_Pa%C3%ADs_Valenci%C3%A0" class="mw-redirect" title="President del País Valencià">President del País Valencià</a> <a href="/wiki/Francisco_Camps" class="mw-redirect" title="Francisco Camps">Francisco Camps</a> es va negar a participar en l'acte.</figcaption></figure> <p>Menys d'un segle després de l'aniquilació i annexió a la <a href="/wiki/Corona_de_Castella" class="mw-redirect" title="Corona de Castella">Corona de Castella</a> el <a href="/wiki/1714" title="1714">1714</a>, el polític català <a href="/wiki/Antoni_de_Capmany" class="mw-redirect" title="Antoni de Capmany">Antoni de Capmany</a> reivindicà la <a href="/wiki/Monarquia_constitucional" title="Monarquia constitucional">monarquia constitucional</a> de la Corona d'Aragó i recordà les institucions lliures amb què es governava Catalunya «fins a l'any 1714, quan les armes de Felip V, més poderoses que les lleis, feren callar totes les institucions lliures de Catalunya»;<sup id="cite_ref-70" class="reference"><a href="#cite_note-70"><span class="cite-bracket">[</span>70<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> aquesta reivindicació tingué lloc durant les <a href="/wiki/Corts_de_Cadis" title="Corts de Cadis">Corts de Cadis</a> el <a href="/wiki/1812" title="1812">1812</a>. Però el col·lapse de l'<a href="/wiki/Monarquia_Absoluta_Borb%C3%B2nica" title="Monarquia Absoluta Borbònica">Antic règim absolutista borbònic</a> el <a href="/wiki/1833" title="1833">1833</a> i la <a href="/wiki/Construcci%C3%B3_de_l%27estat_liberal_a_Espanya" title="Construcció de l'estat liberal a Espanya">construcció de l'estat liberal a Espanya</a> no suposà la recuperació del sistema constitucional propi dels estats de la Corona d'Aragó sinó que consagraren el <a href="/wiki/Regne_constitucional_d%27Espanya" class="mw-redirect" title="Regne constitucional d'Espanya">Regne constitucional d'Espanya</a> com un règim polític unitari i centralitzat basant-se en l'anterior règim absolutista. El <a href="/wiki/1869" title="1869">1869</a> <a href="/wiki/Valent%C3%AD_Almirall" class="mw-redirect" title="Valentí Almirall">Valentí Almirall</a> propulsà el <a href="/wiki/Pacte_de_Tortosa" title="Pacte de Tortosa">Pacte de Tortosa</a>, un manifest ideològic que projectava l'organització i coordinació de les forces republicano-federalistes dels històrics estats de la Corona d'Aragó: Aragó, València, Les Balears i Catalunya. El <a href="/wiki/Nacionalisme_espanyol" class="mw-redirect" title="Nacionalisme espanyol">nacionalisme espanyol</a> reaccionà violentament contra el projecte federal de la Corona d'Aragó i va blasmar-lo despectivament intentant ridiculitzar-lo amb el nom de «<i>Pacto de la Coronilla de Aragón</i>».<sup id="cite_ref-71" class="reference"><a href="#cite_note-71"><span class="cite-bracket">[</span>71<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El <a href="/wiki/1880" title="1880">1880</a> el catalanista <a href="/wiki/V%C3%ADctor_Balaguer" class="mw-redirect" title="Víctor Balaguer">Víctor Balaguer</a>, autor de <i>Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón</i>, inicià una gira de propaganda per Aragó, València i Catalunya, els territoris peninsulars de la Corona d'Aragó, en la qual combinava els actes culturals com els Jocs Florals amb els actes polítics. Els <a href="/wiki/Nacionalisme_espanyol" class="mw-redirect" title="Nacionalisme espanyol">nacionalistes espanyols</a> reaccionaren novament blasmant la campanya de «<i>andanza de torvador medieval a las provincias que compusieron la Coronilla de Aragón</i>», terme aquest darrer que repugnava profundament a Víctor Balaguer,<sup id="cite_ref-72" class="reference"><a href="#cite_note-72"><span class="cite-bracket">[</span>72<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> polític catalanista que també havia fundat a Barcelona el diari progressista <i><a href="/wiki/La_Corona_de_Arag%C3%B3n" title="La Corona de Aragón">La Corona de Aragón</a></i>, legal només durant el <a href="/wiki/Bienni_Progressista" title="Bienni Progressista">Bienni Progressista</a> (<a href="/wiki/1854" title="1854">1854</a>-<a href="/wiki/1856" title="1856">1856</a>), i des del qual havia reivindicat el passat gloriós de <a href="/wiki/Catalunya" title="Catalunya">Catalunya</a> alhora que exigia una descentralització política i organització autònoma conjunta pels territoris històrics de la Corona d'Aragó.<sup id="cite_ref-73" class="reference"><a href="#cite_note-73"><span class="cite-bracket">[</span>73<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Mapa_pol%C3%ADtico_de_Espa%C3%B1a,_1850.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/82/Mapa_pol%C3%ADtico_de_Espa%C3%B1a%2C_1850.jpg/220px-Mapa_pol%C3%ADtico_de_Espa%C3%B1a%2C_1850.jpg" decoding="async" width="220" height="162" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/82/Mapa_pol%C3%ADtico_de_Espa%C3%B1a%2C_1850.jpg/330px-Mapa_pol%C3%ADtico_de_Espa%C3%B1a%2C_1850.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/82/Mapa_pol%C3%ADtico_de_Espa%C3%B1a%2C_1850.jpg/440px-Mapa_pol%C3%ADtico_de_Espa%C3%B1a%2C_1850.jpg 2x" data-file-width="1800" data-file-height="1322" /></a><figcaption>Mapa polític d'Espanya de 1852.<br />El mapa identifica políticament els territoris «purament constitucionals» (<a href="/wiki/Corona_de_Castella" class="mw-redirect" title="Corona de Castella">Corona de Castella</a>), els territoris «forals» (<a href="/wiki/Pa%C3%ADs_Basc" title="País Basc">País Basc</a> i <a href="/wiki/Navarra" title="Navarra">Navarra</a>), els <br />territoris «colonials» (<a href="/wiki/Marroc" title="Marroc">Marroc</a>, <a href="/wiki/Filipines" title="Filipines">Filipines</a> i <a href="/wiki/Cuba" title="Cuba">Cuba</a>), <br /> i els «territoris assimilats» (Corona d'Aragó)</figcaption></figure> <p>Contemporàniament el president de Catalunya <a href="/wiki/Pasqual_Maragall" class="mw-redirect" title="Pasqual Maragall">Pasqual Maragall</a> va demanar el <a href="/wiki/2003" title="2003">2003</a> una <a href="/wiki/Euroregi%C3%B3" title="Euroregió">euroregió</a> que es correspongués amb l'antiga Corona d'Aragó amb la incorporació del Llenguadoc-Rosselló i el Migdia-Pirineus. Pasqual Maragall considerà que l'estat espanyol no s'hauria de veure amenaçat per la potència econòmica d'aquesta nova euroregió, ja que està «<i>perfectament en línia amb les preocupacions i prioritats de la Unió Europea</i>» esdevenint «<i>un grup de regions que es posen juntes per a administrar una sèrie d'interessos comuns</i>».<sup id="cite_ref-74" class="reference"><a href="#cite_note-74"><span class="cite-bracket">[</span>74<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La proposta de Pasqual Maragall va desencadenar l'oposició frontal del president espanyol <a href="/wiki/Jos%C3%A9_Mar%C3%ADa_Aznar_L%C3%B3pez" title="José María Aznar López">José María Aznar</a> (<a href="/wiki/Partit_Popular_(Espanya)" title="Partit Popular (Espanya)">PP</a>), que va acusar a Maragall de voler reinventar la Corona d'Aragó buscant una nova forma de relacionar-se amb Espanya, «<i>com si fos diferent d'Espanya</i>». Amb la mateixa bel·ligerància es pronuncià el vicepresident primer <a href="/wiki/Mariano_Rajoy" class="mw-redirect" title="Mariano Rajoy">Mariano Rajoy</a> (<a href="/wiki/Partit_Popular_(Espanya)" title="Partit Popular (Espanya)">PP</a>), que va carregar contra la proposta d'una euroregió de la Corona d'Aragó afirmant que seria una amenaça que «<i>posaria en perill el model de convivència d'Espanya</i>» que tants èxits els ha aportat des de <a href="/wiki/Madrid" title="Madrid">Madrid</a>.<sup id="cite_ref-75" class="reference"><a href="#cite_note-75"><span class="cite-bracket">[</span>75<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En aquesta línia, la <a href="/wiki/Constituci%C3%B3_de_1978" class="mw-redirect" title="Constitució de 1978">Constitució de 1978</a> del <a href="/wiki/Regne_d%27Espanya" class="mw-redirect" title="Regne d'Espanya">Regne d'Espanya</a> prohibeix específicament la federació entre comunitats autònomes en el seu article 145: «<i>En ningún caso se admitirá la federación de Comunidades Autónomas</i>».<sup id="cite_ref-76" class="reference"><a href="#cite_note-76"><span class="cite-bracket">[</span>76<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Pel que fa a les polèmiques terminològiques el <a href="/wiki/2010" title="2010">2010</a> el president catalanoparlant d'Aragó <a href="/wiki/Marcel%C2%B7l%C3%AD_Iglesias_i_Ricou" class="mw-redirect" title="Marcel·lí Iglesias i Ricou">Marcel·lí Iglesias i Ricou</a> apel·là a la «<i>història comuna tan atractiva</i>» entre aragonesos i catalans, lamentant que ara des de «<i>Catalunya se'ns mira per sobre de l'espatlla i ho lamentem, ho sentim, ens afecta</i>» i proposant que hi ha situacions que «<i>hauríem de ser capaços de superar. Hem d'evitar que es cronifiquin</i>», ja que és en benefici comú, recordant que Aragó i Catalunya «<i>varen anar de la mà</i>» per tombar el <i><a href="/wiki/Pla_Hidrol%C3%B2gic_Nacional" title="Pla Hidrològic Nacional">Pla Hidrològic Nacional</a></i> de <a href="/wiki/Jos%C3%A9_Mar%C3%ADa_Aznar_L%C3%B3pez" title="José María Aznar López">José María Aznar</a>, i que les economies d'Aragó i Catalunya estan cada vegada més integrades.<sup id="cite_ref-77" class="reference"><a href="#cite_note-77"><span class="cite-bracket">[</span>77<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Heràldica_dels_sobirans_de_la_Corona_d'Aragó"><span id="Her.C3.A0ldica_dels_sobirans_de_la_Corona_d.27Arag.C3.B3"></span>Heràldica dels sobirans de la Corona d'Aragó</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Heràldica dels sobirans de la Corona d'Aragó"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <center> <ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Arms_of_Ramon_Berenguer_IV_of_Barcelona_(Golden_escarbuncle_variant).svg" class="mw-file-description" title="Escut d'armes de Ramon Berenguer IV a Alfons I"><img alt="Escut d'armes de Ramon Berenguer IV a Alfons I" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/95/Arms_of_Ramon_Berenguer_IV_of_Barcelona_%28Golden_escarbuncle_variant%29.svg/57px-Arms_of_Ramon_Berenguer_IV_of_Barcelona_%28Golden_escarbuncle_variant%29.svg.png" decoding="async" width="57" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/95/Arms_of_Ramon_Berenguer_IV_of_Barcelona_%28Golden_escarbuncle_variant%29.svg/86px-Arms_of_Ramon_Berenguer_IV_of_Barcelona_%28Golden_escarbuncle_variant%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/95/Arms_of_Ramon_Berenguer_IV_of_Barcelona_%28Golden_escarbuncle_variant%29.svg/115px-Arms_of_Ramon_Berenguer_IV_of_Barcelona_%28Golden_escarbuncle_variant%29.svg.png 2x" data-file-width="310" data-file-height="645" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Escut_d%27armes" title="Escut d'armes">Escut d'armes</a> <br /> de <a href="/wiki/Ramon_Berenguer_IV" title="Ramon Berenguer IV">Ramon Berenguer IV</a> a <a href="/wiki/Alfons_el_Cast" title="Alfons el Cast">Alfons I</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Royal_arms_of_Aragon.svg" class="mw-file-description" title="Escut d'armes d'Alfons el Trobador a Pere el Catòlic"><img alt="Escut d'armes d'Alfons el Trobador a Pere el Catòlic" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bd/Royal_arms_of_Aragon.svg/103px-Royal_arms_of_Aragon.svg.png" decoding="async" width="103" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bd/Royal_arms_of_Aragon.svg/154px-Royal_arms_of_Aragon.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bd/Royal_arms_of_Aragon.svg/206px-Royal_arms_of_Aragon.svg.png 2x" data-file-width="910" data-file-height="1060" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Escut_d%27armes" title="Escut d'armes">Escut d'armes</a><br /> d'<a href="/wiki/Alfons_el_Cast" title="Alfons el Cast">Alfons el Trobador</a> a <a href="/wiki/Pere_el_Cat%C3%B2lic" title="Pere el Catòlic">Pere el Catòlic</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Royal_arms_of_Aragon_(Crowned).svg" class="mw-file-description" title="Escut d'armes de Pere el Catòlic a Pere el Cerimoniós"><img alt="Escut d'armes de Pere el Catòlic a Pere el Cerimoniós" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e5/Royal_arms_of_Aragon_%28Crowned%29.svg/86px-Royal_arms_of_Aragon_%28Crowned%29.svg.png" decoding="async" width="86" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e5/Royal_arms_of_Aragon_%28Crowned%29.svg/129px-Royal_arms_of_Aragon_%28Crowned%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e5/Royal_arms_of_Aragon_%28Crowned%29.svg/171px-Royal_arms_of_Aragon_%28Crowned%29.svg.png 2x" data-file-width="679" data-file-height="950" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Escut_d%27armes" title="Escut d'armes">Escut d'armes</a><br /> de <a href="/wiki/Pere_el_Cat%C3%B2lic" title="Pere el Catòlic">Pere el Catòlic</a> a <a href="/wiki/Pere_el_Cerimoni%C3%B3s" title="Pere el Cerimoniós">Pere el Cerimoniós</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Arms_of_Aragonese_Monarchs_(13th-15_centuries).svg" class="mw-file-description" title="Escut d'armes de Pere el Cerimoniós a Ferran el Catòlic"><img alt="Escut d'armes de Pere el Cerimoniós a Ferran el Catòlic" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/Arms_of_Aragonese_Monarchs_%2813th-15_centuries%29.svg/82px-Arms_of_Aragonese_Monarchs_%2813th-15_centuries%29.svg.png" decoding="async" width="82" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/Arms_of_Aragonese_Monarchs_%2813th-15_centuries%29.svg/123px-Arms_of_Aragonese_Monarchs_%2813th-15_centuries%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/Arms_of_Aragonese_Monarchs_%2813th-15_centuries%29.svg/164px-Arms_of_Aragonese_Monarchs_%2813th-15_centuries%29.svg.png 2x" data-file-width="620" data-file-height="906" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Escut_d%27armes" title="Escut d'armes">Escut d'armes</a><br /> de <a href="/wiki/Pere_el_Cerimoni%C3%B3s" title="Pere el Cerimoniós">Pere el Cerimoniós</a> a <a href="/wiki/Ferran_el_Cat%C3%B2lic" title="Ferran el Catòlic">Ferran el Catòlic</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Arms_of_Aragonese_Monarchs,_16th-19th_centuries_(Golden_Fleece).svg" class="mw-file-description" title="Escut d'armes d'Alfons el Magnànim a Carles l'Arxiduc"><img alt="Escut d'armes d'Alfons el Magnànim a Carles l'Arxiduc" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7a/Arms_of_Aragonese_Monarchs%2C_16th-19th_centuries_%28Golden_Fleece%29.svg/101px-Arms_of_Aragonese_Monarchs%2C_16th-19th_centuries_%28Golden_Fleece%29.svg.png" decoding="async" width="101" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7a/Arms_of_Aragonese_Monarchs%2C_16th-19th_centuries_%28Golden_Fleece%29.svg/151px-Arms_of_Aragonese_Monarchs%2C_16th-19th_centuries_%28Golden_Fleece%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7a/Arms_of_Aragonese_Monarchs%2C_16th-19th_centuries_%28Golden_Fleece%29.svg/202px-Arms_of_Aragonese_Monarchs%2C_16th-19th_centuries_%28Golden_Fleece%29.svg.png 2x" data-file-width="800" data-file-height="950" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Escut_d%27armes" title="Escut d'armes">Escut d'armes</a><br /> d'<a href="/wiki/Alfons_el_Magn%C3%A0nim" title="Alfons el Magnànim">Alfons el Magnànim</a> a <a href="/wiki/Carles_VI_del_Sacre_Imperi_Romanogerm%C3%A0nic" title="Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic">Carles l'Arxiduc</a></div> </li> </ul> </center> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Heràldica_dels_principals_regnes_de_la_Corona_d'Aragó"><span id="Her.C3.A0ldica_dels_principals_regnes_de_la_Corona_d.27Arag.C3.B3"></span>Heràldica dels principals regnes de la Corona d'Aragó</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Heràldica dels principals regnes de la Corona d'Aragó"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <center> <ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Historic_Coat_of_Arms_of_Aragon_(Variant_1).svg" class="mw-file-description" title="Escut d'armes del Regne d'Aragó"><img alt="Escut d'armes del Regne d'Aragó" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/41/Historic_Coat_of_Arms_of_Aragon_%28Variant_1%29.svg/87px-Historic_Coat_of_Arms_of_Aragon_%28Variant_1%29.svg.png" decoding="async" width="87" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/41/Historic_Coat_of_Arms_of_Aragon_%28Variant_1%29.svg/130px-Historic_Coat_of_Arms_of_Aragon_%28Variant_1%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/41/Historic_Coat_of_Arms_of_Aragon_%28Variant_1%29.svg/173px-Historic_Coat_of_Arms_of_Aragon_%28Variant_1%29.svg.png 2x" data-file-width="686" data-file-height="950" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Escut d'armes del <a href="/wiki/Regne_d%27Arag%C3%B3" title="Regne d'Aragó">Regne d'Aragó</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Royal_arms_of_Aragon_(Crowned).svg" class="mw-file-description" title="Escut d'armes del principat de Catalunya"><img alt="Escut d'armes del principat de Catalunya" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e5/Royal_arms_of_Aragon_%28Crowned%29.svg/86px-Royal_arms_of_Aragon_%28Crowned%29.svg.png" decoding="async" width="86" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e5/Royal_arms_of_Aragon_%28Crowned%29.svg/129px-Royal_arms_of_Aragon_%28Crowned%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e5/Royal_arms_of_Aragon_%28Crowned%29.svg/171px-Royal_arms_of_Aragon_%28Crowned%29.svg.png 2x" data-file-width="679" data-file-height="950" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Escut d'armes del <a href="/wiki/Principat_de_Catalunya" title="Principat de Catalunya">principat de Catalunya</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Coat_of_Arms_of_the_Kingdom_of_Majorca_and_the_Balearic_Islands_(14th-20th_Centuries).svg" class="mw-file-description" title="Escut d'armes del Regne de Mallorca"><img alt="Escut d'armes del Regne de Mallorca" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/54/Coat_of_Arms_of_the_Kingdom_of_Majorca_and_the_Balearic_Islands_%2814th-20th_Centuries%29.svg/82px-Coat_of_Arms_of_the_Kingdom_of_Majorca_and_the_Balearic_Islands_%2814th-20th_Centuries%29.svg.png" decoding="async" width="82" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/54/Coat_of_Arms_of_the_Kingdom_of_Majorca_and_the_Balearic_Islands_%2814th-20th_Centuries%29.svg/123px-Coat_of_Arms_of_the_Kingdom_of_Majorca_and_the_Balearic_Islands_%2814th-20th_Centuries%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/54/Coat_of_Arms_of_the_Kingdom_of_Majorca_and_the_Balearic_Islands_%2814th-20th_Centuries%29.svg/165px-Coat_of_Arms_of_the_Kingdom_of_Majorca_and_the_Balearic_Islands_%2814th-20th_Centuries%29.svg.png 2x" data-file-width="848" data-file-height="1236" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Escut d'armes del <a href="/wiki/Regne_de_Mallorca" title="Regne de Mallorca">Regne de Mallorca</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Former_Coat_of_Arms_of_Valencia_(Party_with_the_Royal_Arms_of_Aragon).svg" class="mw-file-description" title="Escut d'armes del Regne de València"><img alt="Escut d'armes del Regne de València" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/79/Former_Coat_of_Arms_of_Valencia_%28Party_with_the_Royal_Arms_of_Aragon%29.svg/80px-Former_Coat_of_Arms_of_Valencia_%28Party_with_the_Royal_Arms_of_Aragon%29.svg.png" decoding="async" width="80" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/79/Former_Coat_of_Arms_of_Valencia_%28Party_with_the_Royal_Arms_of_Aragon%29.svg/120px-Former_Coat_of_Arms_of_Valencia_%28Party_with_the_Royal_Arms_of_Aragon%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/79/Former_Coat_of_Arms_of_Valencia_%28Party_with_the_Royal_Arms_of_Aragon%29.svg/160px-Former_Coat_of_Arms_of_Valencia_%28Party_with_the_Royal_Arms_of_Aragon%29.svg.png 2x" data-file-width="820" data-file-height="1232" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Escut d'armes del <a href="/wiki/Regne_de_Val%C3%A8ncia" title="Regne de València">Regne de València</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Arms_of_the_Aragonese_Kings_of_Sicily(Crowned).svg" class="mw-file-description" title="Escut d'armes del Regne de Sicília"><img alt="Escut d'armes del Regne de Sicília" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8e/Arms_of_the_Aragonese_Kings_of_Sicily%28Crowned%29.svg/82px-Arms_of_the_Aragonese_Kings_of_Sicily%28Crowned%29.svg.png" decoding="async" width="82" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8e/Arms_of_the_Aragonese_Kings_of_Sicily%28Crowned%29.svg/122px-Arms_of_the_Aragonese_Kings_of_Sicily%28Crowned%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8e/Arms_of_the_Aragonese_Kings_of_Sicily%28Crowned%29.svg/163px-Arms_of_the_Aragonese_Kings_of_Sicily%28Crowned%29.svg.png 2x" data-file-width="647" data-file-height="950" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Escut d'armes del <a href="/wiki/Regne_de_Sic%C3%ADlia" title="Regne de Sicília">Regne de Sicília</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Arms_of_Sardinia.svg" class="mw-file-description" title="Escut d'armes del Regne de Sardenya"><img alt="Escut d'armes del Regne de Sardenya" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ce/Arms_of_Sardinia.svg/102px-Arms_of_Sardinia.svg.png" decoding="async" width="102" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ce/Arms_of_Sardinia.svg/153px-Arms_of_Sardinia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ce/Arms_of_Sardinia.svg/204px-Arms_of_Sardinia.svg.png 2x" data-file-width="808" data-file-height="950" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Escut d'armes del <a href="/wiki/Regne_de_Sardenya" title="Regne de Sardenya">Regne de Sardenya</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Coat_of_Arms_of_Ferdinand_I_of_Naples.svg" class="mw-file-description" title="Escut d'armes del Regne de Nàpols"><img alt="Escut d'armes del Regne de Nàpols" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f7/Coat_of_Arms_of_Ferdinand_I_of_Naples.svg/74px-Coat_of_Arms_of_Ferdinand_I_of_Naples.svg.png" decoding="async" width="74" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f7/Coat_of_Arms_of_Ferdinand_I_of_Naples.svg/111px-Coat_of_Arms_of_Ferdinand_I_of_Naples.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f7/Coat_of_Arms_of_Ferdinand_I_of_Naples.svg/148px-Coat_of_Arms_of_Ferdinand_I_of_Naples.svg.png 2x" data-file-width="912" data-file-height="1480" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Escut d'armes del <a href="/wiki/Regne_de_N%C3%A0pols" title="Regne de Nàpols">Regne de Nàpols</a></div> </li> </ul> </center> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Heràldica_de_les_principals_capitals_de_la_Corona_d'Aragó"><span id="Her.C3.A0ldica_de_les_principals_capitals_de_la_Corona_d.27Arag.C3.B3"></span>Heràldica de les principals capitals de la Corona d'Aragó</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Heràldica de les principals capitals de la Corona d'Aragó"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <center> <ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Coat_of_Arms_of_Barcelona_(17th-18th_Centuries).svg" class="mw-file-description" title="Escut d'armes de Barcelona"><img alt="Escut d'armes de Barcelona" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2b/Coat_of_Arms_of_Barcelona_%2817th-18th_Centuries%29.svg/117px-Coat_of_Arms_of_Barcelona_%2817th-18th_Centuries%29.svg.png" decoding="async" width="117" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2b/Coat_of_Arms_of_Barcelona_%2817th-18th_Centuries%29.svg/175px-Coat_of_Arms_of_Barcelona_%2817th-18th_Centuries%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2b/Coat_of_Arms_of_Barcelona_%2817th-18th_Centuries%29.svg/233px-Coat_of_Arms_of_Barcelona_%2817th-18th_Centuries%29.svg.png 2x" data-file-width="1192" data-file-height="1227" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Escut d'armes de <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Coat_of_Arms_of_Saragossa.svg" class="mw-file-description" title="Escut d'armes de Saragossa"><img alt="Escut d'armes de Saragossa" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5a/Coat_of_Arms_of_Saragossa.svg/120px-Coat_of_Arms_of_Saragossa.svg.png" decoding="async" width="120" height="108" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5a/Coat_of_Arms_of_Saragossa.svg/180px-Coat_of_Arms_of_Saragossa.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5a/Coat_of_Arms_of_Saragossa.svg/240px-Coat_of_Arms_of_Saragossa.svg.png 2x" data-file-width="1058" data-file-height="950" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Escut d'armes de <a href="/wiki/Saragossa" title="Saragossa">Saragossa</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Historic_Coat_of_Arms_of_the_City_of_Palma,_Majorca.svg" class="mw-file-description" title="Escut d'armes de Ciutat de Mallorca"><img alt="Escut d'armes de Ciutat de Mallorca" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/95/Historic_Coat_of_Arms_of_the_City_of_Palma%2C_Majorca.svg/74px-Historic_Coat_of_Arms_of_the_City_of_Palma%2C_Majorca.svg.png" decoding="async" width="74" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/95/Historic_Coat_of_Arms_of_the_City_of_Palma%2C_Majorca.svg/111px-Historic_Coat_of_Arms_of_the_City_of_Palma%2C_Majorca.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/95/Historic_Coat_of_Arms_of_the_City_of_Palma%2C_Majorca.svg/148px-Historic_Coat_of_Arms_of_the_City_of_Palma%2C_Majorca.svg.png 2x" data-file-width="762" data-file-height="1237" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Escut d'armes de <a href="/wiki/Palma" title="Palma">Ciutat de Mallorca</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Coat_of_Arms_of_Valencia_(16th-18th_Centuries).svg" class="mw-file-description" title="Escut d'armes de València"><img alt="Escut d'armes de València" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cd/Coat_of_Arms_of_Valencia_%2816th-18th_Centuries%29.svg/80px-Coat_of_Arms_of_Valencia_%2816th-18th_Centuries%29.svg.png" decoding="async" width="80" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cd/Coat_of_Arms_of_Valencia_%2816th-18th_Centuries%29.svg/120px-Coat_of_Arms_of_Valencia_%2816th-18th_Centuries%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cd/Coat_of_Arms_of_Valencia_%2816th-18th_Centuries%29.svg/160px-Coat_of_Arms_of_Valencia_%2816th-18th_Centuries%29.svg.png 2x" data-file-width="820" data-file-height="1232" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Escut d'armes de <a href="/wiki/Val%C3%A8ncia" title="València">València</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Stemma_del_Comune_di_Cagliari-Corona_d%27Aragona.svg" class="mw-file-description" title="Escut d'armes de Càller"><img alt="Escut d'armes de Càller" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/13/Stemma_del_Comune_di_Cagliari-Corona_d%27Aragona.svg/120px-Stemma_del_Comune_di_Cagliari-Corona_d%27Aragona.svg.png" decoding="async" width="120" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/13/Stemma_del_Comune_di_Cagliari-Corona_d%27Aragona.svg/180px-Stemma_del_Comune_di_Cagliari-Corona_d%27Aragona.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/13/Stemma_del_Comune_di_Cagliari-Corona_d%27Aragona.svg/240px-Stemma_del_Comune_di_Cagliari-Corona_d%27Aragona.svg.png 2x" data-file-width="602" data-file-height="602" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Escut d'armes de <a href="/wiki/C%C3%A0ller" title="Càller">Càller</a></div> </li> </ul> </center> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Territoris_de_la_Corona_d'Aragó"><span id="Territoris_de_la_Corona_d.27Arag.C3.B3"></span>Territoris de la Corona d'Aragó</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Territoris de la Corona d'Aragó"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Els següents són els territoris que, en un moment o altre, van estar sota el domini del <a href="/wiki/Casal_d%27Arag%C3%B3" title="Casal d'Aragó">Casal d'Aragó</a> i formaren part del conjunt territorial denominat <b>Corona d'Aragó</b>: </p> <div> <table border="0" cellspacing="0" cellpadding="0"> <tbody><tr valign="top"> <td><div style="margin-right:20px;"> <ul><li><a href="/wiki/Regne_d%27Arag%C3%B3" title="Regne d'Aragó">Regne d'Aragó</a> (1137-1710)</li> <li><a href="/wiki/Principat_de_Catalunya" title="Principat de Catalunya">Principat de Catalunya</a> (1137-1714)</li> <li><a href="/wiki/Comtat_de_Proven%C3%A7a" title="Comtat de Provença">Comtat de Provença</a></li> <li><a href="/wiki/Comtat_de_Ni%C3%A7a" title="Comtat de Niça">Comtat de Niça</a></li> <li><a href="/wiki/Comtat_de_Gavald%C3%A0" title="Comtat de Gavaldà">Comtat de Gavaldà</a></li> <li><a href="/wiki/Senyoria_de_Montpeller" title="Senyoria de Montpeller">Senyoria de Montpeller</a></li> <li><a href="/wiki/Baronia_d%27Omelad%C3%A8s" class="mw-redirect" title="Baronia d'Omeladès">Baronia d'Omeladès</a></li> <li><a href="/wiki/Vescomtat_de_Carlat" title="Vescomtat de Carlat">Vescomtat de Carlat</a></li> <li><a href="/wiki/Vescomtat_de_Millau" title="Vescomtat de Millau">Vescomtat de Millau</a></li> <li><a href="/wiki/Comtat_d%27Aviny%C3%B3" title="Comtat d'Avinyó">Comtat d'Avinyó</a></li> <li><a href="/wiki/Regne_de_Val%C3%A8ncia" title="Regne de València">Regne de València</a> (1239-1707)</li> <li><a href="/wiki/Regne_de_Mallorca" title="Regne de Mallorca">Regne de Mallorca</a> (1231-1715)</li> <li><a href="/wiki/Comtat_del_Rossell%C3%B3" title="Comtat del Rosselló">Comtats del Rosselló</a>, el <a href="/wiki/Comtat_de_Conflent" title="Comtat de Conflent">Conflent</a> i la <a href="/wiki/Comtat_de_Cerdanya" title="Comtat de Cerdanya">Cerdanya</a> (1137-1649)</li> <li><a href="/wiki/Andorra" title="Andorra">Andorra</a> (annexió breu a la Corona el 1396 i el 1512)</li> <li><a href="/wiki/Regne_de_N%C3%A0pols" title="Regne de Nàpols">Regne de Nàpols</a></li> <li><a href="/wiki/C%C3%B2rsega" title="Còrsega">Còrsega</a></li> <li><a href="/wiki/Regne_de_Sardenya" title="Regne de Sardenya">Regne de Sardenya</a></li> <li><a href="/wiki/Regne_de_Sic%C3%ADlia" title="Regne de Sicília">Regne de Sicília</a></li> <li><a href="/wiki/Ducat_de_Neop%C3%A0tria" title="Ducat de Neopàtria">Ducat de Neopàtria</a> (1319-1390)</li> <li><a href="/wiki/Ducat_d%27Atenes" title="Ducat d'Atenes">Ducat d'Atenes</a> (1318-1388)</li> <li><a href="/wiki/Comtat_de_Salona" title="Comtat de Salona">Comtat de Salona</a></li> <li><a href="/wiki/Senyoria_d%27Egina" class="mw-redirect" title="Senyoria d'Egina">Senyoria d'Egina</a></li> <li><a href="/wiki/Gerba" title="Gerba">Gerba</a></li> <li><a href="/wiki/Comtat_de_Malta" title="Comtat de Malta">Comtat de Malta</a></li> <li><a href="/wiki/Regne_de_Navarra" title="Regne de Navarra">Regne de Navarra</a> (1512-1515)</li> <li><a href="/wiki/Regne_de_M%C3%BArcia" title="Regne de Múrcia">Regne de Múrcia</a></li></ul> </div> </td> <td><div style="margin-right: 20px;"> <ul><li><a href="/wiki/Comtat_de_Tolosa" title="Comtat de Tolosa">Comtat de Tolosa</a> (vassallatge)</li> <li><a href="/wiki/Comtat_Venaiss%C3%AD" title="Comtat Venaissí">Comtat Venaissí</a> (vassallatge)</li> <li><a href="/wiki/Comtat_de_Nimes" title="Comtat de Nimes">Comtat de Nimes</a> (vassallatge)</li> <li><a href="/wiki/Comtat_de_Carc%C3%AD" title="Comtat de Carcí">Comtat de Carcí</a> (vassallatge)</li> <li><a href="/wiki/Comtat_de_Dia" title="Comtat de Dia">Comtat de Dia</a> (vassallatge)</li> <li><a href="/wiki/Comtat_de_Gap" title="Comtat de Gap">Comtat de Gap</a> (vassallatge)</li> <li><a href="/wiki/Comtat_de_Forcalquier" class="mw-redirect" title="Comtat de Forcalquier">Comtat de Forcalquier</a> (vassallatge)</li> <li><a href="/wiki/Comtat_d%27Embrun" title="Comtat d'Embrun">Comtat d'Embrun</a> (vassallatge)</li> <li><a href="/wiki/Comtat_d%27Aurenja" class="mw-redirect" title="Comtat d'Aurenja">Comtat d'Aurenja</a> (vassallatge)</li> <li><a href="/wiki/Comtat_de_Carcassona" title="Comtat de Carcassona">Comtat de Carcassona</a> (vassallatge)</li> <li><a href="/wiki/Comtat_de_Ras%C3%A8s" title="Comtat de Rasès">Comtat de Rasès</a> (vassallatge)</li> <li><a href="/wiki/Comtat_de_Foix" title="Comtat de Foix">Comtat de Foix</a> (vassallatge)</li> <li><a href="/wiki/Comtat_d%27Albi" title="Comtat d'Albi">Comtat d'Albi</a> (vassallatge)</li> <li><a href="/wiki/Comtat_de_Lodeva" title="Comtat de Lodeva">Comtat de Lodeva</a> (vassallatge)</li> <li><a href="/wiki/Comtat_de_Bigorra" title="Comtat de Bigorra">Comtat de Bigorra</a> (vassallatge)</li> <li><a href="/wiki/Comtat_de_Rod%C3%A9s" title="Comtat de Rodés">Comtat de Rodés</a> (vassallatge)</li> <li><a href="/wiki/Comtat_de_Comenge" title="Comtat de Comenge">Comtat de Comenge</a> (vassallatge)</li> <li><a href="/wiki/Comtat_de_Valentinois" class="mw-redirect" title="Comtat de Valentinois">Comtat de Valentinois</a> (vassallatge)</li> <li><a href="/wiki/Comtat_del_Vivar%C3%A8s" title="Comtat del Vivarès">Comtat del Vivarès</a> (vassallatge)</li> <li><a href="/wiki/Comtat_d%27Agen" title="Comtat d'Agen">Comtat d'Agen</a> (vassallatge)</li> <li><a href="/wiki/Vescomtat_de_Besiers" title="Vescomtat de Besiers">Vescomtat de Besiers</a> (vassallatge)</li> <li><a href="/wiki/Vescomtat_de_Bearn" title="Vescomtat de Bearn">Vescomtat de Bearn</a> (vassallatge)</li> <li><a href="/wiki/Vescomtat_de_Gabard%C3%A0" title="Vescomtat de Gabardà">Vescomtat de Gabardà</a> (vassallatge)</li> <li><a href="/wiki/Vescomtat_de_Brulh%C3%A8s" title="Vescomtat de Brulhès">Vescomtat de Brulhès</a> (vassallatge)</li> <li><a href="/wiki/Vescomtat_de_Coserans" title="Vescomtat de Coserans">Vescomtat de Coserans</a> (vassallatge)</li> <li><a href="/wiki/Vescomtat_de_Marsan" class="mw-redirect" title="Vescomtat de Marsan">Vescomtat de Marsan</a> (vassallatge)</li> <li><a href="/wiki/Vescomtat_de_Narbona" title="Vescomtat de Narbona">Vescomtat de Narbona</a> (vassallatge)</li> <li><a href="/wiki/Vescomtat_de_Lodeva" title="Vescomtat de Lodeva">Vescomtat de Lodeva</a> (vassallatge)</li> <li><a href="/wiki/Vescomtat_de_Marsella" title="Vescomtat de Marsella">Vescomtat de Marsella</a> (vassallatge)</li> <li><a href="/wiki/Marquesat_de_Busca" title="Marquesat de Busca">Marquesat de Busca</a> (Piemont) (vassallatge)</li></ul> <p><br /> <br /> </p> </div> </td></tr></tbody></table> </div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="L'adveniment_del_llinatge_dels_comtes_de_Barcelona_a_la_Casa_reial_d'Aragó_(1137-1162)"><span id="L.27adveniment_del_llinatge_dels_comtes_de_Barcelona_a_la_Casa_reial_d.27Arag.C3.B3_.281137-1162.29"></span>L'adveniment del llinatge dels comtes de Barcelona a la Casa reial d'Aragó (1137-1162)</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: L'adveniment del llinatge dels comtes de Barcelona a la Casa reial d'Aragó (1137-1162)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Testament_d%27Alfons_I_d%27Arag%C3%B3_i_Pamplona_(1131)" title="Testament d'Alfons I d'Aragó i Pamplona (1131)">Testament d'Alfons I d'Aragó i Pamplona (1131)</a> i <a href="/wiki/Cap%C3%ADtols_matrimonials_de_Barbastre_(1137)" class="mw-redirect" title="Capítols matrimonials de Barbastre (1137)">Capítols matrimonials de Barbastre (1137)</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Donaci%C3%B3_d%27Arag%C3%B3_i_Peronella_als_Cap%C3%ADtols_matrimonials_de_Barbastre_(1137).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Donaci%C3%B3_d%27Arag%C3%B3_i_Peronella_als_Cap%C3%ADtols_matrimonials_de_Barbastre_%281137%29.jpg/220px-Donaci%C3%B3_d%27Arag%C3%B3_i_Peronella_als_Cap%C3%ADtols_matrimonials_de_Barbastre_%281137%29.jpg" decoding="async" width="220" height="335" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Donaci%C3%B3_d%27Arag%C3%B3_i_Peronella_als_Cap%C3%ADtols_matrimonials_de_Barbastre_%281137%29.jpg/330px-Donaci%C3%B3_d%27Arag%C3%B3_i_Peronella_als_Cap%C3%ADtols_matrimonials_de_Barbastre_%281137%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Donaci%C3%B3_d%27Arag%C3%B3_i_Peronella_als_Cap%C3%ADtols_matrimonials_de_Barbastre_%281137%29.jpg/440px-Donaci%C3%B3_d%27Arag%C3%B3_i_Peronella_als_Cap%C3%ADtols_matrimonials_de_Barbastre_%281137%29.jpg 2x" data-file-width="653" data-file-height="994" /></a><figcaption>Als <a href="/wiki/Cap%C3%ADtols_matrimonials_de_Barbastre_(1137)" class="mw-redirect" title="Capítols matrimonials de Barbastre (1137)">Capítols matrimonials de Barbastre</a> de l'<a href="/wiki/11_d%27agost" title="11 d'agost">11 d'agost</a> del <a href="/wiki/1137" title="1137">1137</a> es pactà el matrimoni entre el comte de Barcelona <a href="/wiki/Ramon_Berenguer_IV" title="Ramon Berenguer IV">Ramon Berenguer IV</a> i la reina <a href="/wiki/Peronella_d%27Arag%C3%B3" title="Peronella d'Aragó">Peronella d'Aragó</a>, que conceberen un fill i successor comú pels seus territoris i que suposà també el naixement de la <i>Corona d'Aragó</i>. <br />(<i><a href="/wiki/Arxiu_de_la_Corona_d%27Arag%C3%B3" title="Arxiu de la Corona d'Aragó">ACA</a>, Perg. RBIV, car. 35, núm. 86</i>)</figcaption></figure> <p>Malgrat que la denominació conjunta de <i>Corona d'Aragó</i> no aparegué fins al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span>, en historiografia s'utilitza aquesta denominació de manera retrospectiva per comoditat. El naixement de la Corona d'Aragó, ço és el conjunt territorial format pel <a href="/wiki/Regne_d%27Arag%C3%B3" title="Regne d'Aragó">Regne d'Aragó</a> i el <a href="/wiki/Comtat_de_Barcelona" title="Comtat de Barcelona">comtat de Barcelona</a> es produí el <a href="/wiki/1162" title="1162">1162</a>, any en què <a href="/wiki/Alfons_el_Cast" title="Alfons el Cast">Alfons el Cast</a> començà a regnar i esdevingué el primer rei d'Aragó i comte de Barcelona («<i>primus rex et comes</i>»). Tot i així, la gestació de la Corona d'Aragó es remunta uns anys enrere, el <a href="/wiki/1137" title="1137">1137</a>, any en què es pactà el matrimoni del comte de Barcelona <a href="/wiki/Ramon_Berenguer_IV" title="Ramon Berenguer IV">Ramon Berenguer IV</a> i la reina <a href="/wiki/Peronella_d%27Arag%C3%B3" title="Peronella d'Aragó">Peronella d'Aragó</a>, pares d'<a href="/wiki/Alfons_el_Cast" title="Alfons el Cast">Alfons el Cast</a>. </p><p>L'adveniment dels comtes de Barcelona a la <a href="/wiki/Casa_d%27Arag%C3%B3" class="mw-redirect" title="Casa d'Aragó">Casa Reial d'Aragó</a> es deu al fet que el rei d'Aragó i Pamplona <a href="/wiki/Alfons_I_d%27Arag%C3%B3" class="mw-redirect" title="Alfons I d'Aragó">Alfons I</a> va morir sense hereus mascles el <a href="/wiki/1134" title="1134">1134</a>. En el seu testament va deixar nomenats, com a hereus de tots els seus regnes, els <a href="/wiki/Ordes_militars" class="mw-redirect" title="Ordes militars">ordes militars</a>, decisió que no fou acatada pels seus súbdits i provocà un complex procés successori. D'una banda els barons aragonesos proclamaren sobirà el germà del difunt rei, el bisbe Ramir Sanxes, mentre que els barons pamplonesos proclamaren successor un altre parent del rei, el noble Garcia Ramires. Per la seva part el rei de Castella Alfons VII també al·legà drets a l'herència, mentre que ni els ordes militars ni la Santa Seu feren cap gest per posar-se al capdavant dels regnes d'Aragó i Pamplona. El conflicte que sorgí entre els pretendents es veié agreujat per l'ofensiva llançada pels almoràvits, que reconqueriren gran part del territori que anys abans havia conquerit el difunt rei <a href="/wiki/Alfons_I_d%27Arag%C3%B3_i_Pamplona" class="mw-redirect" title="Alfons I d'Aragó i Pamplona">Alfons I d'Aragó i Pamplona</a>. Inicialment el bisbe Ramir Sanxes, ja com a rei Ramir II d'Aragó, provà d'arribar a acords amb els altres aspirants, però el fracàs dels pactes dugué a la separació definitiva dels regnes d'Aragó i Pamplona i l'obligà a contraure matrimoni per tal de concebre un fill, malgrat la seva condició de religiós; el resultat però no fou el desitjat, un fill mascle, sinó que el <a href="/wiki/1136" title="1136">1136</a> nasqué una femella, <a href="/wiki/Peronella_d%27Arag%C3%B3" title="Peronella d'Aragó">Peronella</a>. A diferència de Castella, a Aragó les dones no podien exercir la <a href="/wiki/Potestas_(poder)" class="mw-redirect" title="Potestas (poder)">potestas (poder)</a> reial, sinó que tan sols podien transmetre els drets successoris. Aquest fet obligà Ramir II d'Aragó a buscar un marit per a la seva filla, a fi que aquesta concebís en el futur un fill mascle a qui poder transmetre la successió al Regne d'Aragó. Inicialment l'escollit per casar-se amb Peronella fou el fill del rei de Castella, però els barons aragonesos rebutjaren aquesta possibilitat temerosos de caure sota el domini dels castellans. </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Cr%C3%B2nica_dels_reys_d%27Arag%C3%B3_e_comtes_de_Barcelona_Manuscrito_n%C2%BA_17,_folio_24_r.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/de/Cr%C3%B2nica_dels_reys_d%27Arag%C3%B3_e_comtes_de_Barcelona_Manuscrito_n%C2%BA_17%2C_folio_24_r.jpg/220px-Cr%C3%B2nica_dels_reys_d%27Arag%C3%B3_e_comtes_de_Barcelona_Manuscrito_n%C2%BA_17%2C_folio_24_r.jpg" decoding="async" width="220" height="297" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/de/Cr%C3%B2nica_dels_reys_d%27Arag%C3%B3_e_comtes_de_Barcelona_Manuscrito_n%C2%BA_17%2C_folio_24_r.jpg/330px-Cr%C3%B2nica_dels_reys_d%27Arag%C3%B3_e_comtes_de_Barcelona_Manuscrito_n%C2%BA_17%2C_folio_24_r.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/de/Cr%C3%B2nica_dels_reys_d%27Arag%C3%B3_e_comtes_de_Barcelona_Manuscrito_n%C2%BA_17%2C_folio_24_r.jpg/440px-Cr%C3%B2nica_dels_reys_d%27Arag%C3%B3_e_comtes_de_Barcelona_Manuscrito_n%C2%BA_17%2C_folio_24_r.jpg 2x" data-file-width="676" data-file-height="913" /></a><figcaption><a href="/wiki/%C3%8Dncipit" title="Íncipit">Íncipit</a> i <a href="/wiki/Caplletra" title="Caplletra">Caplletra</a> <b>E</b> de les <i><a href="/wiki/Cr%C3%B2niques_dels_reis_d%27Arag%C3%B3_e_comtes_de_Barcelona" title="Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona">Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona</a></i>: «<i>Del comte Ramon Berenguer e com lo regne darago fo ajuntat al comtat de Barcelona per matrimoni</i>. <b>E</b> mort lo dit [...] E aquest excelent baro pres per muller la filla den remiro rey darago apellada Peronella e apres fo apellada Urraca amb la qual li pervench lo dit regne darago.» (<i>ms. núm. 17, f.24r</i>)</figcaption></figure> <p>Finalment, l'<a href="/wiki/11_d%27agost" title="11 d'agost">11 d'agost</a> del <a href="/wiki/1137" title="1137">1137</a>, tres anys després de la mort del rei Alfons I d'Aragó i Pamplona, el rei <a href="/wiki/Ramir_II_d%27Arag%C3%B3" title="Ramir II d'Aragó">Ramir el monjo</a> pactà el matrimoni de la seva filla amb el comte de Barcelona <a href="/wiki/Ramon_Berenguer_IV" title="Ramon Berenguer IV">Ramon Berenguer IV</a>. Mitjançant una sèrie de documents, en particular, l'abdicació del rei Ramir II el 13 de Novembre de 1137 coneguda com la <a href="/wiki/Ren%C3%BAncia_de_Saragossa_(1137)" title="Renúncia de Saragossa (1137)">Renúncia de Saragossa (1137)</a>, va donar la <i><a href="/wiki/Potestas_(poder)" class="mw-redirect" title="Potestas (poder)">potestas (poder)</a></i> a Ramon Berenguer IV, que a partir d'aleshores va esdevenir sobirà i exercí el <i>principatum</i> (Sobirania, cabdillatge militar i govern) sobre els barons aragonesos. Així mateix va donar-li la seva filla amb el seu regne, no el Regne d'Aragó directament. El Regne d'Aragó tan sols passaria a Ramon Berenguer IV en el cas que Peronella morís, però donat que això mai no succeí, la propietat del regne fou sempre de la seva muller, <a href="/wiki/Peronella_d%27Arag%C3%B3" title="Peronella d'Aragó">Peronella</a>. Ramir II no va poder entregar-li la propietat del <i>regnum</i> a Ramon Berenguer perquè les terres patrimonials del rei, la <i><a href="/wiki/Terra_regis" title="Terra regis">terra regis</a></i>, tan sols podien donar-se als membres de la família reial aragonesa, i Ramon Berenguer IV mai no va ni integrar-se, ni formar part de la família reial aragonesa. En ser marit de Peronella va exercir el <i>dominatum</i>, com a senyor propietari del Regne d'Aragó, però en darrer terme, la propietat de la <i><a href="/wiki/Terra_regis" title="Terra regis">terra regis</a></i> fou de Peronella, que el <a href="/wiki/1164" title="1164">1164</a> el donà al seu fill, el futur rei <a href="/wiki/Alfons_el_Cast" title="Alfons el Cast">Alfons el Cast</a>, confirmant el testament del seu marit. Allò que mai no cedí el rei Ramir el monjo fou la <a href="/wiki/Dignitat_(t%C3%ADtol)" title="Dignitat (títol)">dignitat</a> de <i>rex</i>, que es reservà per a ell fins a la seva mort. Inclús després de la mort d'aquest l'any <a href="/wiki/1157" title="1157">1157</a>, el comte de Barcelona no va prendre la dignitat reial. La <a href="/wiki/Dignitat_(t%C3%ADtol)" title="Dignitat (títol)">dignitat (títol)</a> que prengué Ramon Berenguer IV fou la de <i>Princeps</i> (sobirà) dels aragonesos i <i>Dominator</i> del regne dels Aragonesos, dignitats que Ramon Berenguer IV sempre va posar en lloc secundari per darrere del seu títol principal i més important, el de ser <i>Comte de Barcelona</i>. Finalitzats els acords successoris de 1137 el rei <a href="/wiki/Ramir_II_d%27Arag%C3%B3" title="Ramir II d'Aragó">Ramir el Monjo</a> es retirà novament a la vida monàstica. </p><p>Ramon Berenguer IV va desenvolupar una política de conciliació amb totes les parts implicades en la successió aragonesa car va fer homenatge a <a href="/wiki/Alfons_VII_de_Lle%C3%B3_i_Castella" class="mw-redirect" title="Alfons VII de Lleó i Castella">Alfons VII</a> per Saragossa (<i>Regnum Cesaraugustanum</i>), i va iniciar negociacions amb la <a href="/wiki/Santa_Seu" title="Santa Seu">Santa Seu</a> per arribar a una entesa sobre els drets dels ordes militars a Aragó. Les relacions diplomàtiques amb la <a href="/wiki/Corona_de_Castella" class="mw-redirect" title="Corona de Castella">Corona de Castella</a> es van concretar en l'ajut donat per Ramon Berenguer IV a <a href="/wiki/Alfons_VII_de_Lle%C3%B3_i_Castella" class="mw-redirect" title="Alfons VII de Lleó i Castella">Alfons VII</a> en la <a href="/wiki/Croada_contra_al-Mariyya" class="mw-redirect" title="Croada contra al-Mariyya">Croada contra al-Mariyya</a> (<a href="/wiki/1147" title="1147">1147</a>) i, més tard, en l'acord conjunt de repartiment de les futures conquestes a l'<a href="/wiki/Al-%C3%80ndalus" title="Al-Àndalus">Àndalus</a> (<a href="/wiki/Tractat_de_Tudell%C3%A9n" class="mw-redirect" title="Tractat de Tudellén">tractat de Tudellén</a>, <a href="/wiki/1151" title="1151">1151</a>). L'expansió cap al sud va rebre un fort impuls arran de la unió d'aragonesos i catalans, dirigint-se cap a la conquesta definitiva de l'<a href="/wiki/Emirat_de_Turtuixa" title="Emirat de Turtuixa">Emirat de Turtuixa</a> i de l'<a href="/wiki/Emirat_de_L%C3%A0rida" title="Emirat de Làrida">Emirat de Làrida</a>, i a l'altra banda de l'Ebre amb la reconquesta dels territoris que els almoràvits havien ocupat arran de la mort del rei <a href="/wiki/Alfons_I_d%27Arag%C3%B3_i_Pamplona" class="mw-redirect" title="Alfons I d'Aragó i Pamplona">Alfons I d'Aragó i Pamplona</a> i el caos successori posterior. El primer objectiu que s'aconseguí va ser la recuperació d'<a href="/wiki/Alcolea_de_Cinca" class="mw-redirect" title="Alcolea de Cinca">Alcolea de Cinca</a> i <a href="/wiki/Sari%C3%B1ena" class="mw-redirect" title="Sariñena">Sariñena</a> (<a href="/wiki/1141" title="1141">1141</a>), després <a href="/wiki/Qalat_Darwaca" class="mw-redirect" title="Qalat Darwaca">Qalat Darwaca</a> (<a href="/wiki/1142" title="1142">1142</a>), seguida per la conquesta de <a href="/wiki/Turtuixa" title="Turtuixa">Madina Turtuixa</a> (<a href="/wiki/1148" title="1148">1148</a>), i per les conquestes de <a href="/wiki/Lleida" title="Lleida">Madina Làrida</a> i <a href="/wiki/Madina_Afraga" class="mw-redirect" title="Madina Afraga">Madina Afraga</a> (<a href="/wiki/1149" title="1149">1149</a>); amb l'ocupació posterior de la fortalesa de <a href="/wiki/Mequinensa" title="Mequinensa">Mequinensa</a> s'obria la ruta de l'<a href="/wiki/Ebre" title="Ebre">Ebre</a> entre el Regne d'Aragó i el comtat de Barcelona.<sup id="cite_ref-78" class="reference"><a href="#cite_note-78"><span class="cite-bracket">[</span>nota 1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Cap al final del govern de <a href="/wiki/Ramon_Berenguer_IV" title="Ramon Berenguer IV">Ramon Berenguer IV</a> es va portar a terme la darrera fase de l'expansió territorial amb la conquesta de l'<a href="/wiki/Emirat_de_Xibr%C3%A0na" class="mw-redirect" title="Emirat de Xibràna">Emirat de Xibràna</a> i l'ocupació de les posicions sarraïnes de <a href="/wiki/Mur%C3%A0bit" class="mw-redirect" title="Muràbit">Muràbit</a> i de <a href="/wiki/Xibr%C3%A0na" class="mw-redirect" title="Xibràna">Xibràna</a> (<a href="/wiki/1152" title="1152">1152</a>-<a href="/wiki/1153" title="1153">1153</a>). El <a href="/wiki/Castell_de_Miravet" title="Castell de Miravet">castell de Miravet</a>, a l'Ebre, va quedar sota la custòdia del mestre de l'orde del Temple <a href="/w/index.php?title=Pere_de_Rovera&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pere de Rovera (encara no existeix)">Pere de Rovera</a>; i Siurana i Prades, plaça estratègica del Priorat, es va donar al cavaller <a href="/wiki/Bertran_de_Castellet" title="Bertran de Castellet">Bertran de Castellet</a>, senyor de Reus, amb la condició de repoblar-la. A aquesta activitat conqueridora, va seguir una llarga tasca de colonització, repoblació i organització, com queda demostrat per les cartes de poblament i franquesa atorgades aquells anys. L'<a href="/wiki/Orde_del_Cister" title="Orde del Cister">orde del Cister</a> va tenir un paper preponderant a la <a href="/wiki/Catalunya_Nova" title="Catalunya Nova">Catalunya Nova</a> i va aixecar els seus <a href="/wiki/Monestir" title="Monestir">monestirs</a> a: Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="La_unió_dinàstica:_Aragó_i_Barcelona_(1162)"><span id="La_uni.C3.B3_din.C3.A0stica:_Arag.C3.B3_i_Barcelona_.281162.29"></span>La unió dinàstica: Aragó i Barcelona (1162)</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: La unió dinàstica: Aragó i Barcelona (1162)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Testament_sacramental_de_Ramon_Berenguer_IV_(1162)" title="Testament sacramental de Ramon Berenguer IV (1162)">Testament sacramental de Ramon Berenguer IV (1162)</a>; <a href="/wiki/Consell_de_Reg%C3%A8ncia_(1162-1174)" class="mw-redirect" title="Consell de Regència (1162-1174)">Consell de Regència (1162-1174)</a>; i <a href="/wiki/Abdicaci%C3%B3_de_Peronella,_reina_d%27Arag%C3%B3" title="Abdicació de Peronella, reina d'Aragó">Abdicació de Peronella, reina d'Aragó</a></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Del_Casal_de_Barcelonaal_Casal_d&#039;Aragó20px" style="margin: 0; float: right; clear: right; width: 312px; margin-bottom: 0.5em; margin-left: 1em;;padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style="color: #202122; background-color: #ccccff; font-size: 90%;"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Plantilla:Casal_d%27Arag%C3%B3" title="Plantilla:Casal d'Aragó"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></span></li></ul></div><div id="Del_Casal_de_Barcelonaal_Casal_d&#039;Aragó20px" style="font-size:114%;margin:0 4em">Del Casal de Barcelona<br clear="all" />al Casal d'Aragó<br clear="all" /><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Armas_de_Arag%C3%B3n.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0d/Armas_de_Arag%C3%B3n.svg/20px-Armas_de_Arag%C3%B3n.svg.png" decoding="async" width="20" height="24" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0d/Armas_de_Arag%C3%B3n.svg/30px-Armas_de_Arag%C3%B3n.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0d/Armas_de_Arag%C3%B3n.svg/40px-Armas_de_Arag%C3%B3n.svg.png 2x" data-file-width="505" data-file-height="605" /></a></span></div></th></tr><tr><td class="navbox-abovebelow" colspan="2" style="color: #202122; background-color: lightsteelblue; text-align: center; vertical-align: middle; font-size: 90%;"><div id="Casal_comtal_de_Barcelona_·_Casal_reial_d&#039;Aragó"><a href="/wiki/Casal_de_Barcelona" title="Casal de Barcelona">Casal comtal de Barcelona</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Casal_d%27Arag%C3%B3" title="Casal d'Aragó">Casal reial d'Aragó</a></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px;color: #202122; background-color: #e5e5ff; font-size: 95%;"><div style="padding:0em 0.25em">1131 - 1134</div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-even" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Testament_d%27Alfons_I_d%27Arag%C3%B3_i_Pamplona_(1131)" title="Testament d'Alfons I d'Aragó i Pamplona (1131)">El Testament d'Alfons I, rei d'Aragó i Pamplona</a></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px;color: #202122; background-color: #e5e5ff; font-size: 95%;"><div style="padding:0em 0.25em">Els pretendents</div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-even" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Ordes_militars" class="mw-redirect" title="Ordes militars">Ordes militars</a> - <a href="/wiki/Ramir_II_d%27Arag%C3%B3" title="Ramir II d'Aragó">Bisbe Ramir</a> - <a href="/wiki/Garcia_V_de_Navarra" class="mw-redirect" title="Garcia V de Navarra">Garcia Ramires</a> - <a href="/wiki/Alfons_VII_de_Castella" class="mw-redirect" title="Alfons VII de Castella">Emperador Alfons VII</a></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px;color: #202122; background-color: #e5e5ff; font-size: 95%;"><div style="padding:0em 0.25em">Els territoris</div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-even" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Regne_de_Pamplona" class="mw-redirect" title="Regne de Pamplona">Regne de Pamplona</a> - <a href="/wiki/Regne_d%27Arag%C3%B3" title="Regne d'Aragó">Regne d'Aragó</a> - <a href="/wiki/Regne_de_Saragossa" class="mw-redirect" title="Regne de Saragossa">Regne de Saragossa</a> - <a href="/wiki/Regne_de_Monts%C3%B3" title="Regne de Montsó">Regne de Montsó</a> - <a href="/wiki/Comtat_de_Sobrarbe" class="mw-redirect" title="Comtat de Sobrarbe">Comtat de Sobrarbe</a> - <a href="/wiki/Comtat_de_Ribagor%C3%A7a" title="Comtat de Ribagorça">Comtat de Ribagorça</a></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px;color: #202122; background-color: #e5e5ff; font-size: 95%;"><div style="padding:0em 0.25em">Protagonistes</div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-even" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Ramir_II_d%27Arag%C3%B3" title="Ramir II d'Aragó">Ramir II d'Aragó</a> - <a href="/wiki/Ramon_Berenguer_IV" title="Ramon Berenguer IV">Ramon Berenguer IV</a> - <a href="/wiki/Peronella_I_d%27Arag%C3%B3" class="mw-redirect" title="Peronella I d'Aragó">Peronella I d'Aragó</a></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px;color: #202122; background-color: #e5e5ff; font-size: 95%;"><div style="padding:0em 0.25em"><b>Guerra de successió navarro-aragonesa</b> <br /> 1134 - 1135 - 1136 - 1137</div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-even" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Proclamacions_del_Bisbe_Ramir_Sanxes_i_Garcia_Ramires_(1134)" title="Proclamacions del Bisbe Ramir Sanxes i Garcia Ramires (1134)">Proclamació del Bisbe Ramir i de Garcia Ramires</a> - <br /> <a href="/wiki/Invasi%C3%B3_d%27Alfons_VII_de_Castella_(1134)" title="Invasió d'Alfons VII de Castella (1134)">Invasió d'Alfons VII de Castella</a> - <a href="/wiki/Afillatura_de_San_Andri%C3%A1n_de_Vadoluengo_(1135)" title="Afillatura de San Andrián de Vadoluengo (1135)">Afillatura de Vadoluengo</a> - <a href="/wiki/Casament_de_Ramir_II_d%27Arag%C3%B3_i_Agn%C3%A8s_de_Poitiers" title="Casament de Ramir II d'Aragó i Agnès de Poitiers">Casament de Ramir II d'Aragó</a> - <a href="/wiki/Butlla_d%27Innocenci_II_(1136)" title="Butlla d'Innocenci II (1136)">Butlla d'Innocenci II</a> - <br /><a href="/wiki/Tractat_d%27Alag%C3%B3n_(1136)" title="Tractat d'Alagón (1136)">Tractat d'Alagón</a> - <a href="/wiki/Cap%C3%ADtols_matrimonials_de_Barbastre_(1137)" class="mw-redirect" title="Capítols matrimonials de Barbastre (1137)">Capítols de Barbastre</a> - <a href="/wiki/Aportacions_territorials_de_Barbastre_(1137)" title="Aportacions territorials de Barbastre (1137)">Aportacions territorials</a> - <a href="/wiki/Juraments_de_fidelitat_a_Ramon_Berenguer_IV_(1137)" title="Juraments de fidelitat a Ramon Berenguer IV (1137)">Juraments a Ramon Berenguer IV</a> - <a href="/wiki/Confirmaci%C3%B3_d%27Ayerbe_(1137)" title="Confirmació d'Ayerbe (1137)">Confirmació d'Ayerbe</a> - <br /><a href="/wiki/Ren%C3%BAncia_de_Saragossa_(1137)" title="Renúncia de Saragossa (1137)">Renúncia de Saragossa</a></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px;color: #202122; background-color: #e5e5ff; font-size: 95%;"><div style="padding:0em 0.25em">1137 - 1140 - 1141 - 1142 - 1146</div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-even" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Tractat_de_Carri%C3%B3n" title="Tractat de Carrión">Tractat de Carrión</a> - <a href="/w/index.php?title=Batalla_d%27Ejea_de_los_Caballeros&action=edit&redlink=1" class="new" title="Batalla d'Ejea de los Caballeros (encara no existeix)">Batalla d'Ejea</a> - <a href="/wiki/Pau_de_Calahorra_(1140)" title="Pau de Calahorra (1140)">Pau de Calahorra</a> - <br /> <a href="/wiki/Donaci%C3%B3_dels_Ordes_militars_a_Ramon_Berenguer_IV" title="Donació dels Ordes militars a Ramon Berenguer IV">Donació de les Ordes militars</a> - <a href="/wiki/Ofensiva_de_Garcia_Ramires_(1141)" title="Ofensiva de Garcia Ramires (1141)">Ofensiva de Garcia Ramires</a> - <br /><a href="/wiki/Pau_de_San_Esteban_de_Gormaz_(1146)" title="Pau de San Esteban de Gormaz (1146)">Pau de San Esteban de Gormaz</a></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px;color: #202122; background-color: #e5e5ff; font-size: 95%;"><div style="padding:0em 0.25em">1148- 1151 - 1152 - 1157 - 1158 - 1162 - 1173</div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-even" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Ofensiva_de_Garcia_Ramires_(1148)" title="Ofensiva de Garcia Ramires (1148)">Ofensiva de Garcia Ramires</a> - <a href="/wiki/Tractat_de_1149" title="Tractat de 1149">Tractat de 1149</a> -<br /> <a href="/wiki/Casament_de_Ramon_Berenguer_IV_i_Peronella_Ramires" title="Casament de Ramon Berenguer IV i Peronella Ramires">Casament de Ramon i Peronella</a> - <a href="/wiki/Tractat_de_Tudil%C3%A9n" title="Tractat de Tudilén">Tractat de Tudilén</a> - <a href="/wiki/Ofensiva_de_Ramon_Berenguer_IV" title="Ofensiva de Ramon Berenguer IV">Ofensiva de Ramon Berenguer IV</a> - <a href="/wiki/Testament_de_Peronella_d%27Arag%C3%B3_(1152)" title="Testament de Peronella d'Aragó (1152)">Testament de Peronella (1152)</a> - <a href="/wiki/Ofensiva_de_San%C3%A7_Garc%C3%A9s_(1156)" title="Ofensiva de Sanç Garcés (1156)">Ofensiva de Sanç Garcés</a> - <a href="/wiki/Tractat_de_Lleida_(1157)" title="Tractat de Lleida (1157)">Tractat de Lleida</a> - <a href="/w/index.php?title=Testament_de_Ramir_II&action=edit&redlink=1" class="new" title="Testament de Ramir II (encara no existeix)">Testament de Ramir II</a> (1157) - <br /><a href="/wiki/Acord_de_Ser%C3%B3n_de_N%C3%A1gima_(1158)" title="Acord de Serón de Nágima (1158)">Acord de Nágima</a> - <a href="/wiki/Butlla_d%27Adri%C3%A0_IV_(1158)" title="Butlla d'Adrià IV (1158)">Butlla d'Adrià IV</a> - <a href="/wiki/Pau_de_Gallur_(1159)" title="Pau de Gallur (1159)">Pau de Gallur (1159)</a> - <a href="/wiki/Testament_sacramental_de_Ramon_Berenguer_IV_(1162)" title="Testament sacramental de Ramon Berenguer IV (1162)">Testament de Ramon Berenguer IV</a> - <a href="/wiki/Consell_de_Reg%C3%A8ncia_(1162-1174)" class="mw-redirect" title="Consell de Regència (1162-1174)">Consell de Regència (1162-1174)</a> - <a href="/wiki/Abdicaci%C3%B3_de_Peronella,_reina_d%27Arag%C3%B3" title="Abdicació de Peronella, reina d'Aragó">Abdicació de Peronella</a> - <a href="/wiki/Testament_sacramental_de_Peronella_d%27Arag%C3%B3_(1173)" title="Testament sacramental de Peronella d'Aragó (1173)">Testament de Peronella (1173)</a></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px;color: #202122; background-color: #e5e5ff; font-size: 95%;"><div style="padding:0em 0.25em">Teories</div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-even" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/w/index.php?title=Teoria_de_la_donaci%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Teoria de la donació (encara no existeix)">Teoria de la donació</a> - <a href="/wiki/Teoria_del_Casamiento_en_casa" title="Teoria del Casamiento en casa">Teoria del casamiento en casa</a></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px;color: #202122; background-color: #e5e5ff; font-size: 95%;"><div style="padding:0em 0.25em">Llegendes</div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-even" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Llegenda_de_l%27elecci%C3%B3_de_Ramir_el_Monjo" class="mw-redirect" title="Llegenda de l'elecció de Ramir el Monjo">Elecció de Ramir el Monjo</a> - <a href="/wiki/Llegenda_de_la_Campana_de_Huesca" title="Llegenda de la Campana de Huesca">La Campana d'Osca</a> - <a href="/wiki/Guillem_Ramon_I_de_Montcada" title="Guillem Ramon I de Montcada">Guillem Ramon de Montcada</a> - <a href="/wiki/Llegenda_dels_cap%C3%ADtols_matrimonials" title="Llegenda dels capítols matrimonials">Capítols matrimonials</a></div></td></tr></tbody></table></div> <p>Amb matrimoni entre el comte de Barcelona <a href="/wiki/Ramon_Berenguer_IV" title="Ramon Berenguer IV">Ramon Berenguer IV</a> i la reina <a href="/wiki/Peronella_d%27Arag%C3%B3" title="Peronella d'Aragó">Peronella d'Aragó</a> es va concebre la <a href="/wiki/Uni%C3%B3_din%C3%A0stica" class="mw-redirect" title="Unió dinàstica">unió dinàstica</a> que s'encarnà en la persona del seu fill, <a href="/wiki/Alfons_el_Cast" title="Alfons el Cast">Alfons el Cast</a>, successor comú d'ambdós conjunts territorials el <a href="/wiki/1162" title="1162">1162</a>. El conjunt territorial que aquest va rebre, però, presentava notables diferències; d'una banda el Regne d'Aragó havia nascut com una part integrant del <a href="/wiki/Regne_de_Pamplona" class="mw-redirect" title="Regne de Pamplona">Regne de Pamplona</a>, sent governat així mateix per una branca de la dinastia navarresa que primerament va buscar fugir del vassallatge pamplonès declarant-se vassalls del Papa i que finalment va acabar governant tant a Aragó, Ribagorça i Sobrarbe, com al Regne de Pamplona. La separació definitiva entre el Regne d'Aragó i el Regne de Pamplona no va succeir fins al <a href="/wiki/1134" title="1134">1134</a> arran del procés successori ocasionat per la mort del rei <a href="/wiki/Alfons_I_d%27Arag%C3%B3_i_Pamplona" class="mw-redirect" title="Alfons I d'Aragó i Pamplona">Alfons I d'Aragó i Pamplona</a>. Per la seva part el comte de Barcelona exercia la seva <i><a href="/wiki/Potestas_(poder)" class="mw-redirect" title="Potestas (poder)">potestas (poder)</a></i> sobre un conjunt de comtats que des dels temps de <a href="/wiki/Borrell_II" title="Borrell II">Borrell II</a> havien buscat fugir del vassallatge francès, i que de la mateixa manera que en el cas aragonès s'havien declarat vassalls del Papa amb aquest objectiu. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Genealog%C3%ADa_Casa_de_Arag%C3%B3n.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Genealog%C3%ADa_Casa_de_Arag%C3%B3n.jpg/220px-Genealog%C3%ADa_Casa_de_Arag%C3%B3n.jpg" decoding="async" width="220" height="276" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Genealog%C3%ADa_Casa_de_Arag%C3%B3n.jpg/330px-Genealog%C3%ADa_Casa_de_Arag%C3%B3n.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Genealog%C3%ADa_Casa_de_Arag%C3%B3n.jpg/440px-Genealog%C3%ADa_Casa_de_Arag%C3%B3n.jpg 2x" data-file-width="960" data-file-height="1203" /></a><figcaption>La doble ascendència del <a href="/wiki/Casal_d%27Arag%C3%B3" title="Casal d'Aragó">Casal d'Aragó</a> fou representada en la <a href="/wiki/Genealogia_del_Casal_d%27Arag%C3%B3_(Poblet,_1400)" class="mw-redirect" title="Genealogia del Casal d'Aragó (Poblet, 1400)">Genealogia del Casal d'Aragó (Poblet, 1400)</a>, obra encarregada pel rei <a href="/wiki/Mart%C3%AD_l%27Hum%C3%A0" title="Martí l'Humà">Martí l'Humà</a> com a obsequi pel seu fill <a href="/wiki/Mart%C3%AD_el_Jove" title="Martí el Jove">Martí el Jove</a>. </figcaption></figure> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Cr%C3%B2nica_dels_reys_d%27Arag%C3%B3_e_comtes_de_Barcelona_Manuscrito_n%C2%BA_17,_folio_24v.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e1/Cr%C3%B2nica_dels_reys_d%27Arag%C3%B3_e_comtes_de_Barcelona_Manuscrito_n%C2%BA_17%2C_folio_24v.jpg/220px-Cr%C3%B2nica_dels_reys_d%27Arag%C3%B3_e_comtes_de_Barcelona_Manuscrito_n%C2%BA_17%2C_folio_24v.jpg" decoding="async" width="220" height="285" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e1/Cr%C3%B2nica_dels_reys_d%27Arag%C3%B3_e_comtes_de_Barcelona_Manuscrito_n%C2%BA_17%2C_folio_24v.jpg/330px-Cr%C3%B2nica_dels_reys_d%27Arag%C3%B3_e_comtes_de_Barcelona_Manuscrito_n%C2%BA_17%2C_folio_24v.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e1/Cr%C3%B2nica_dels_reys_d%27Arag%C3%B3_e_comtes_de_Barcelona_Manuscrito_n%C2%BA_17%2C_folio_24v.jpg/440px-Cr%C3%B2nica_dels_reys_d%27Arag%C3%B3_e_comtes_de_Barcelona_Manuscrito_n%C2%BA_17%2C_folio_24v.jpg 2x" data-file-width="576" data-file-height="746" /></a><figcaption><i><a href="/wiki/Cr%C3%B2niques_dels_reis_d%27Arag%C3%B3_e_comtes_de_Barcelona" title="Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona">Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona</a></i>, capítols XX i XXI: <br />«<i>Com fina la generació masculina dels reis d'Aragó</i>: Ací fem fi e terme als reis d'Aragó. E per tal com lo dit regne, en defalliment d'hereu mascle, pervenc a comte de Barcelona per ajustament matrimonial, vejam qui fo primer comte de Barcelona, e puis de grau en grau de cascun comte, segons que davallaren un d'altre, parlarem e llur vida recontarem. <br /> <i>Del començament dels comtes de Barcelona</i>: Ara tactem del començament del llinatge dels comtes de Barcelona. En lo temps antic fo un cavaller qui era apellat Guifré qui fo de la vila d'Arrià […] el dit comte anà a la ciutat de Narbona, ab son fill qui havia nom <a href="/wiki/Guifr%C3%A9_el_Pil%C3%B3s" title="Guifré el Pilós">Guifré Pelós</a>, per haver [...]» <br />(<i>ms. núm. 17, f.24r</i>)</figcaption></figure> <p><a href="/wiki/Ramon_Berenguer_IV" title="Ramon Berenguer IV">Ramon Berenguer IV</a>, comte dels barcelonins i prínceps dels aragonesos,<sup id="cite_ref-79" class="reference"><a href="#cite_note-79"><span class="cite-bracket">[</span>nota 2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> morí sobtadament a <a href="/wiki/Borgo_San_Dalmazzo" class="mw-redirect" title="Borgo San Dalmazzo">Borgo San Dalmazzo</a> el <a href="/wiki/7_d%27agost" title="7 d'agost">7 d'agost</a> del <a href="/wiki/1162" title="1162">1162</a>; dictà oralment les seves darreres voluntats en el seu <a href="/wiki/Testament_sacramental_de_Ramon_Berenguer_IV_(1162)" title="Testament sacramental de Ramon Berenguer IV (1162)">Testament sacramental</a>, deixant al seu fill primogènit a qui anomenava «Ramon» (referint-se a <a href="/wiki/Alfons_el_Cast" title="Alfons el Cast">Alfons el Cast</a>) tots els <a href="/wiki/Honor_(propietat)" title="Honor (propietat)">honors (propietats)</a> que tenia a Barcelona, a Aragó, i a tots els seus dominis,<sup id="cite_ref-80" class="reference"><a href="#cite_note-80"><span class="cite-bracket">[</span>78<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> excepció feta del comtat de Cerdanya, que donava al seu segon fill perquè els tingués en feu del seu germà major. La lectura pública del testament es va fer en l'assemblea general d'Osca l'<a href="/wiki/11_d%27octubre" title="11 d'octubre">11 d'octubre</a> del <a href="/wiki/1162" title="1162">1162</a>.<sup id="cite_ref-UBIETO-188_81-0" class="reference"><a href="#cite_note-UBIETO-188-81"><span class="cite-bracket">[</span>79<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A partir d'aleshores s'inicià el regnat d'<a href="/wiki/Alfons_el_Cast" title="Alfons el Cast">Alfons el Cast</a> i ambdós conjunts territorials tingueren un sobirà comú, fet que suposa el naixement de la Corona d'Aragó. Això no obstant, la minoria d'edat d'Alfons suposà que aquest fos aconsellat per un <a href="/wiki/Llista_de_consellers_reials" title="Llista de consellers reials">Consell de regència</a> fins que el sobirà va contraure matrimoni i obtingué la majoria d'edat el <a href="/wiki/1174" title="1174">1174</a>. </p><p>Segons constata l'historiador <a href="/wiki/Santiago_Sobrequ%C3%A9s" class="mw-redirect" title="Santiago Sobrequés">Santiago Sobrequés</a>,<sup id="cite_ref-SOBREQUES-2009/56_2-1" class="reference"><a href="#cite_note-SOBREQUES-2009/56-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> fou just a partir del <a href="/wiki/1162" title="1162">1162</a> quan el fill de Ramon Berenguer IV i de Peronella va heretar ambdues unitats polítiques amb plenitud de titulació, tal com reflecteix la titulació dels documents: <i>Ego Ildefonsus, gratia Dei rex Aragonensis et comes Barchinonensis, filius qui fui domini venerabilis Raimundi Berengari, comitis Barchinonensis et principis Aragonensis et uxoris eius, Aragonensis regine</i>;<sup id="cite_ref-82" class="reference"><a href="#cite_note-82"><span class="cite-bracket">[</span>80<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> essent jurat solemnement el <a href="/wiki/24_de_febrer" title="24 de febrer">24 de febrer</a> del <a href="/wiki/1163" title="1163">1163</a><sup id="cite_ref-MIRET_83-0" class="reference"><a href="#cite_note-MIRET-83"><span class="cite-bracket">[</span>81<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> com a Alfons, comte de Barcelona. Per la seva part l'historiador <a href="/wiki/Antonio_Ubieto" class="mw-redirect" title="Antonio Ubieto">Antonio Ubieto</a><sup id="cite_ref-UBIETO-197b_3-1" class="reference"><a href="#cite_note-UBIETO-197b-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> afegeix que l'any següent, el <a href="/wiki/18_de_juny" title="18 de juny">18 de juny</a> del <a href="/wiki/1164" title="1164">1164</a>, la seva mare la reina <a href="/wiki/Peronella_d%27Arag%C3%B3" title="Peronella d'Aragó">Peronella d'Aragó</a> reafirmà el seu testament de 1152 i realitzà una <a href="/wiki/Abdicaci%C3%B3_de_Peronella,_reina_d%27Arag%C3%B3" title="Abdicació de Peronella, reina d'Aragó">abdicació i donació pública</a> del Regne d'Aragó en favor del seu fill Alfons;<sup id="cite_ref-84" class="reference"><a href="#cite_note-84"><span class="cite-bracket">[</span>82<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> l'ànim de l'abdicació podria ser el d'evitar qualsevulla reclamació per part de tercers, ja fos des de Castella o des de Navarra, sobre els drets al Regne d'Aragó, senyalant a l'inici del document que «És decret de legal autoritat que la cosa donada, si ha estat lliurada, de cap manera pugui ser demanada pel donador», i remarcant que lloa i ratifica el <a href="/wiki/Testament_sacramental_de_Ramon_Berenguer_IV_(1162)" title="Testament sacramental de Ramon Berenguer IV (1162)">Testament sacramental de Ramon Berenguer IV (1162)</a>; finalment, l'<a href="/wiki/11_de_novembre" title="11 de novembre">11 de novembre</a> del <a href="/wiki/1164" title="1164">1164</a><sup id="cite_ref-MIRET_83-1" class="reference"><a href="#cite_note-MIRET-83"><span class="cite-bracket">[</span>81<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Alfons era jurat com a rei d'Aragó a Saragossa en una assemblea amb els magnats aragonesos. </p><p>Malgrat que en la historiografia actual s'empra la denominació «Corona d'Aragó» ja des de l'inici del regnat d'<a href="/wiki/Alfons_el_Cast" title="Alfons el Cast">Alfons el Cast</a>, ni la denominació ni el concepte d'unitat de la Corona existien aleshores. La unió dinàstica d'una sèrie d'estats que tenien com a únic vincle en comú la persona del seu sobirà es posa de manifest el testament d'<a href="/wiki/Alfons_el_Cast" title="Alfons el Cast">Alfons el Cast</a>, quan denomina el conjunt de territoris sota la seva sobirania com a «terra mea», mentre que quan es refereix a la «Corona reial», ho fa només per a referir-se a l'objecte físic en si, una corona que ni tan sols deixà al seu successor sinó que donà al monestir de Santa Maria de Poblet. El mateix s'observa en els repartiments testamentaris de <a href="/wiki/Jaume_el_Conqueridor" title="Jaume el Conqueridor">Jaume el Conqueridor</a>, on es posa novament de manifest la concepció patrimonialista sobre els territoris i com el desmembrament d'aquests entre els seus fills mostra l'absència de cap concepte d'unitat en la Corona.<sup id="cite_ref-85" class="reference"><a href="#cite_note-85"><span class="cite-bracket">[</span>83<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> No serà fins al regnat de <a href="/wiki/Jaume_el_Just" title="Jaume el Just">Jaume el Just</a> (1267-1327) quan apareix la denominació «Corona d'Aragó» i, amb els «Juraments de la Unió», el concepte d'indivisibilitat territorial, transformant així una mera unió dinàstica en una potent federació d'estats amb entitat jurídica i drets propis. Quedà establerta així i fins al <a href="/wiki/1715" title="1715">1715</a> la consagració de la «Unió» indissoluble d'Aragó, València i Catalunya, reincorporant-s'hi el <a href="/wiki/1344" title="1344">1344</a> Mallorca i els territoris adjacents. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Ordenació_institucional_de_la_unió_dinàstica_(1162-1213)"><span id="Ordenaci.C3.B3_institucional_de_la_uni.C3.B3_din.C3.A0stica_.281162-1213.29"></span>Ordenació institucional de la unió dinàstica (1162-1213)</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: Ordenació institucional de la unió dinàstica (1162-1213)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="El_regne_dels_Aragonesos">El regne dels Aragonesos</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: El regne dels Aragonesos"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:SanJuandelaPe%C3%B1a.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1c/SanJuandelaPe%C3%B1a.JPG/220px-SanJuandelaPe%C3%B1a.JPG" decoding="async" width="220" height="164" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1c/SanJuandelaPe%C3%B1a.JPG/330px-SanJuandelaPe%C3%B1a.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1c/SanJuandelaPe%C3%B1a.JPG/440px-SanJuandelaPe%C3%B1a.JPG 2x" data-file-width="3484" data-file-height="2604" /></a><figcaption><a href="/wiki/Monestir_de_Sant_Joan_de_la_Penya" title="Monestir de Sant Joan de la Penya">Monestir de Sant Joan de la Penya</a> prop de la ciutat reial aragonesa de <a href="/wiki/Jaca" title="Jaca">Jaca</a> </figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Benasque_stream.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Benasque_stream.JPG/220px-Benasque_stream.JPG" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Benasque_stream.JPG/330px-Benasque_stream.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Benasque_stream.JPG/440px-Benasque_stream.JPG 2x" data-file-width="3072" data-file-height="2304" /></a><figcaption><a href="/wiki/Benasc" title="Benasc">Vall de Benasc</a> al <a href="/wiki/Comtat_de_Ribagor%C3%A7a" title="Comtat de Ribagorça">Comtat de Ribagorça</a> </figcaption></figure> <p>Els orígens del <a href="/wiki/Regne_d%27Arag%C3%B3" title="Regne d'Aragó">Regne d'Aragó</a> es remunten a l'antic comtat d'Aragó, un petit territori pirenaic vertebrat a l'entorn del riu Aragó i que donà nom al comtat. S'han proposat dues etimologies pel riu Aragó: una d'arrel vascònica <i>Ura goin</i>, que significaria «l'aigua (que baixa) de les alçades», i l'altra d'arrel cèltica <i>Ara gon</i> que significaria similarment «riu de les muntanyes». El comtat d'Aragó va restar durant un breu període sota la dominació de l'Imperi franc, però arran de la <a href="/wiki/Batalla_de_Roncesvalles" class="mw-redirect" title="Batalla de Roncesvalles">batalla de Roncesvalles</a> afermà la seva independència. El comtat fou governat per una dinastia pròpia fins que per via matrimonial el <a href="/wiki/925" title="925">925</a> entrà a formar part dels dominis patrimonials del <a href="/wiki/Regne_de_Pamplona" class="mw-redirect" title="Regne de Pamplona">Regne de Pamplona</a>. Un segle més tard, el <a href="/wiki/1035" title="1035">1035</a>, el rei <a href="/wiki/San%C3%A7_Garc%C3%A9s_III_de_Pamplona" class="mw-redirect" title="Sanç Garcés III de Pamplona">Sanç Garcés III de Pamplona</a> donà en herència a un dels seus fills, Ramir Sanxes, el conjunt de terres que van des de <a href="/wiki/Matidero" class="mw-redirect" title="Matidero">Matidero</a> a <a href="/wiki/Vadoluengo" class="mw-redirect" title="Vadoluengo">Vadoluengo</a> i que es corresponien aproximadament amb els límits de l'antic comtat d'Aragó, per tal que les tingués en homenatge i feu del seu germà, el rei <a href="/wiki/Garcia_Sanxes_III_de_Pamplona" title="Garcia Sanxes III de Pamplona">Garcia Sanxes III de Pamplona</a>. Malgrat que Ramir Sanxes mai no s'intitulà rei, i que les seves terres mai no foren un regne sinó que formaven part íntegra del <a href="/wiki/Regne_de_Pamplona" class="mw-redirect" title="Regne de Pamplona">Regne de Pamplona</a>, es considera tradicionalment que Ramir Sanxes fou el primer rei d'Aragó, i que el <a href="/wiki/1035" title="1035">1035</a> nasqué el <a href="/wiki/Regne_d%27Arag%C3%B3" title="Regne d'Aragó">Regne d'Aragó</a>. El seu fill i successor fou Sanç Ramires, que igual que el seu pare no s'intitulà rei, però va buscar fugir del vassallatge pamplonès anà el <a href="/wiki/1068" title="1068">1068</a> a <a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a> i es declarà vassall del Papa. Però un fet inesperat succeí poc després, el <a href="/wiki/1076" title="1076">1076</a>, car el seu cosí i rei <a href="/wiki/San%C3%A7_Garc%C3%A9s_IV_de_Pamplona" class="mw-redirect" title="Sanç Garcés IV de Pamplona">Sanç Garcés IV de Pamplona</a> fou assassinat pel seu propi germà Ramon Garcés. Els nobles pamplonesos, no volent ser governats per un rei fratricida, proclamaren a Sanç Ramires com a nou rei de Pamplona, moment a partir del qual usà ja sense limitacions la <a href="/wiki/Dignitat_(t%C3%ADtol)" title="Dignitat (títol)">dignitat (títol)</a> de rei, intitulant-se «<i>rei dels Aragonesos i dels Pamplonesos</i>», en llatí: «<i>gratia Dei Aragonensium et Pampilonensium rex</i>» (<a href="/wiki/San%C3%A7_I_d%27Arag%C3%B3_i_Pamplona" class="mw-redirect" title="Sanç I d'Aragó i Pamplona">Sanç I d'Aragó i de Pamplona</a>). </p><p>La monarquia pamplonesa tenia unes característiques pròpies que s'articulaven a l'entorn de la figura del <i>rex</i> i el <i>regnum</i>. El <i>rex</i> es caracteritzava per la <a href="/wiki/Dignitat_(t%C3%ADtol)" title="Dignitat (títol)">dignitat (títol)</a>: <i>rex</i>, exercir la <i><a href="/wiki/Potestas_(poder)" class="mw-redirect" title="Potestas (poder)">potestas (poder)</a></i>: el govern i cabdillatge militar, i tenir l'<a href="/wiki/Honor_(propietat)" title="Honor (propietat)">honor (propietat)</a> íntegra del <i>regnum</i>. El <i>regnum</i> estava format pels barons i la terra, que podia ser de tres tipus, <i><a href="/wiki/Terra_regis" title="Terra regis">terra regis</a></i>, <i><a href="/wiki/Honor_regalis" title="Honor regalis">honor regalis</a></i>, i els <a href="/wiki/Alou" title="Alou">alous</a> baronials.<sup id="cite_ref-86" class="reference"><a href="#cite_note-86"><span class="cite-bracket">[</span>84<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La relació del <i>rex</i> amb el <i>regnum</i> es guiava a través del <i>principatum</i> actuant com a cabdill nat de l'exèrcit i de l'administració de justícia, i el <i>dominatum</i> actuant com a senyor de la terra. Però si els interessos generals entraven en conflicte amb determinats sectors, els furs, usos i costums oferien l'única sortida legal al conflicte: el pacte, que ja caracteritzava la monarquia pamplonesa. Aquests furs, usos i costum establien els deures de la monarquia: la defensa de la pau i l'ordre a la <i>terra</i> i als <i>homes</i>, que suposava l'obligació de defensar la integritat territorial i de mantenir els homes en «la honor» que corresponia a cadascun. Per la seva part, els «barons» estaven obligats a servir-lo militarment i a aconsellar-lo a través de la cúria reial. </p><p>La successió estava vinculada al primogènit mascle, reconeixent a la femella tan sols la facultat de transmissora de l'<a href="/wiki/Honor_(propietat)" title="Honor (propietat)">honor (propietat)</a> reial, però no la capacitat per exercir la <i><a href="/wiki/Potestas_(poder)" class="mw-redirect" title="Potestas (poder)">potestas (poder)</a></i> reial. La successió es feia a través d'un acte públic de donació de l'antecessor, que necessitava l'aquiescència dels barons, així com el reconeixement explícit del deure de respectar els <a href="/wiki/Furs" title="Furs">furs</a>, <a href="/wiki/Usatge" title="Usatge">usos</a> i <a href="/wiki/Costum" title="Costum">costums</a> del <i>regnum</i>. El primogènit havia de rebre íntegrament la <i><a href="/wiki/Terra_regis" title="Terra regis">terra regis</a></i>, el patrimoni reial, de manera que el rei tan sols podia repartir lliurement els acaptes, és a dir, les terres que hagués conquerit en vida seva, però no les terres que hagués rebut en herència del seu pare. Un cop feta la donació al primogènit mascle, les terres conquerides que li hagués donat en herència passaven a incorporar-se a la <i><a href="/wiki/Terra_regis" title="Terra regis">terra regis</a></i> del primogènit, el qual al seu torn l'hauria de transmetre íntegrament al seu fill i successor, podent disposar a voluntat només de les noves terres que fos capaç de conquerir durant la seva vida. L'objectiu era assegurar que el patrimoni reial, <i><a href="/wiki/Terra_regis" title="Terra regis">terra regis</a></i>, s'incrementava generació rere generació i no es produïa un fraccionament territorial que impossibilités la viabilitat de la monarquia. D'aquesta manera i sobre la base dels territoris patrimonials d'Aragó, Pamplona, Ribagorça i Sobrarbe, s'anà augmentant la <i><a href="/wiki/Terra_regis" title="Terra regis">terra regis</a></i> afegint successivament per via de conquesta el <i>regnum</i> de Nájera, el <i>regnum</i> de Montsó, el <i>regnum</i> de Tudela i, finalment, el <i>regnum</i> de Saragossa. Aquesta unitat patrimonial tan sols es fraccionà arran del problema successori ocasionat per la mort sense successors del rei <a href="/wiki/Alfons_I_d%27Arag%C3%B3_i_Pamplona" class="mw-redirect" title="Alfons I d'Aragó i Pamplona">Alfons I d'Aragó i de Pamplona</a>, que provocà la separació del Regne de Pamplona i el Regne d'Aragó. Malgrat això el comte <a href="/wiki/Ramon_Berenguer_IV" title="Ramon Berenguer IV">Ramon Berenguer IV</a> intentà diverses vegades recuperar la sobirania sobre el Regne de Pamplona, a la par que afermà la seva sobirania sobre el <i>regnum de Saragossa</i>, reclamat pel rei de Castella Alfons VII. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="El_comtat_dels_Barcelonins">El comtat dels Barcelonins</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: El comtat dels Barcelonins"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Abbaye_Saint_Martin_du_Canigou.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b9/Abbaye_Saint_Martin_du_Canigou.jpg/220px-Abbaye_Saint_Martin_du_Canigou.jpg" decoding="async" width="220" height="140" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b9/Abbaye_Saint_Martin_du_Canigou.jpg/330px-Abbaye_Saint_Martin_du_Canigou.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b9/Abbaye_Saint_Martin_du_Canigou.jpg/440px-Abbaye_Saint_Martin_du_Canigou.jpg 2x" data-file-width="5691" data-file-height="3624" /></a><figcaption><a href="/wiki/Sant_Mart%C3%AD_del_Canig%C3%B3" title="Sant Martí del Canigó">Monestir de Sant Martí del Canigó</a> al <a href="/wiki/Comtat_de_Conflent" title="Comtat de Conflent">Comtat de Conflent</a> </figcaption></figure> <p>Per la seva part el comtat dels Barcelona havia esdevingut la possessió i títol principal del comte dels barcelonins, el qual exercia el seu <i>principatum</i> sobre diversos comtats de la <a href="/wiki/G%C3%B2tia" title="Gòtia">Gòtia</a>. La Gòtia era la part del <a href="/wiki/Regne_Visigot" title="Regne Visigot">Regne Visigot</a> que els francs havien conquerit i arrabassat del domini islàmic a l'inici del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ix</span>, i estava format per la totalitat de l'antic ducat visigòtic de Septimània (Narbonensis) i una part del ducat visigòtic d'Ibèria (Tarraconensis). Però mentre el Regne de Pamplona, el Comtat d'Aragó, el Comtat de Sobrarbe, el Comtat de Ribagorça i el Comtat de Pallars havien escapat del domini franc i afermat la seva independència gràcies a la seva aïllada posició geogràfica, als comtats més propers a la costa aquesta possibilitat no era factible. Fou un magnat got, <a href="/wiki/Guifre_el_Pil%C3%B3s" class="mw-redirect" title="Guifre el Pilós">Guifre el Pilós</a>, qui per la seva lleialtat als reis francs de la <a href="/wiki/Dinastia_carol%C3%ADngia" title="Dinastia carolíngia">dinastia carolíngia</a> fou recompensat amb la governació de diversos d'aquests comtats; constituí d'aquesta manera un domini que transmeté als seus successors fins que durant el govern del comte <a href="/wiki/Borrell_II" title="Borrell II">Borrell II</a> s'extingiren els reis francs de la dinastia carolíngia. La pujada al poder d'una nova dinastia, <a href="/wiki/Dinastia_Capet" title="Dinastia Capet">els capets</a>, suposà el trencament del vassallatge dels comtes de Barcelona amb aquells reis, i a partir d'aleshores els comtes de Barcelona cercaren afermar la seva independència. </p><p>La primera referència documental al nom de Catalunya apareix en la <i><a href="/wiki/Liber_Maiolichinus" title="Liber Maiolichinus">Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus</a></i>, una epopeia escrita en llatí que narra la <a href="/wiki/Croada_pisano-catalana" title="Croada pisano-catalana">Croada pisanocatalana</a> de l'any <a href="/wiki/1113" title="1113">1113</a>-<a href="/wiki/1114" title="1114">1114</a> contra Madina <a href="/wiki/Mayurqa" class="mw-redirect" title="Mayurqa">Mayurqa</a> cabdellada per l'arquebisbe de Niça Pere II i el comte <a href="/wiki/Ramon_Berenguer_III_de_Barcelona" class="mw-redirect" title="Ramon Berenguer III de Barcelona">Ramon Berenguer III de Barcelona</a>. Aquesta obra fou redactada entre <a href="/wiki/1115" title="1115">1115</a> i <a href="/wiki/1120" title="1120">1120</a> i es refereix al comte de Barcelona com «<i>Dux Catalanensis</i>», al seu territori com a «<i>Catalania</i>», i als seus homes com a «<i>Catalanenses</i>». Malgrat els diversos estudis, es desconeix encara l'etimologia de la paraula «català» i «Catalunya», així com tampoc s'entén per què apareix primer en un document pisà i no en la pròpia documentació catalana. Tot i així es constata que Catalunya tenia una connotació eminentment geogràfica, i que durant els governs de <a href="/wiki/Ramon_Berenguer_III" title="Ramon Berenguer III">Ramon Berenguer III</a> i <a href="/wiki/Ramon_Berenguer_IV" title="Ramon Berenguer IV">Ramon Berenguer IV</a> no responia a cap estructura política, doncs continua sense aparèixer en la pròpia documentació comtal. El comte dels barcelonins («<i>comes Barchinonensis</i>») Ramon Berenguer IV exercia el seu <i>principatum</i> i <i>dominatum</i> sobre diversos comtats, que des del <a href="/wiki/1114" title="1114">1114</a> es poden anomenar correctament de <a href="/wiki/Comtats_catalans" title="Comtats catalans">comtats catalans</a>: el <a href="/wiki/Comtat_de_Barcelona" title="Comtat de Barcelona">Comtat de Barcelona</a>, el <a href="/wiki/Comtat_de_Girona" title="Comtat de Girona">Comtat de Girona</a>, el <a href="/wiki/Comtat_d%27Osona" title="Comtat d'Osona">Comtat d'Osona</a>, el <a href="/wiki/Comtat_de_Manresa" title="Comtat de Manresa">Comtat de Manresa</a>, el <a href="/wiki/Comtat_de_Besal%C3%BA" title="Comtat de Besalú">Comtat de Besalú</a>, el <a href="/wiki/Comtat_de_Cerdanya" title="Comtat de Cerdanya">Comtat de Cerdanya</a>, el <a href="/wiki/Comtat_de_Berga" title="Comtat de Berga">Comtat de Berga</a> i el <a href="/wiki/Comtat_de_Conflent" title="Comtat de Conflent">Comtat de Conflent</a>. Per contra, els comtats d'Urgell, de Pallars Jussà i de Pallars Sobirà, de Rosselló i d'Empúries continuaven governats per dinasties pròpies. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="L'articulació_del_Regne_d'Aragó_i_la_forja_de_Catalunya"><span id="L.27articulaci.C3.B3_del_Regne_d.27Arag.C3.B3_i_la_forja_de_Catalunya"></span>L'articulació del Regne d'Aragó i la forja de Catalunya</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: L'articulació del Regne d'Aragó i la forja de Catalunya"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Regne_d%27Arag%C3%B3" title="Regne d'Aragó">Regne d'Aragó</a> i <a href="/wiki/Principat_de_Catalunya" title="Principat de Catalunya">Principat de Catalunya</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Territorio_Ramon_Berenguer_IV-ca.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/26/Territorio_Ramon_Berenguer_IV-ca.svg/220px-Territorio_Ramon_Berenguer_IV-ca.svg.png" decoding="async" width="220" height="243" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/26/Territorio_Ramon_Berenguer_IV-ca.svg/330px-Territorio_Ramon_Berenguer_IV-ca.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/26/Territorio_Ramon_Berenguer_IV-ca.svg/440px-Territorio_Ramon_Berenguer_IV-ca.svg.png 2x" data-file-width="2555" data-file-height="2825" /></a><figcaption>Territoris peninsulars sota el domini de <a href="/wiki/Ramon_Berenguer_IV" title="Ramon Berenguer IV">Ramon Berenguer IV</a> i que constituïren inicialment la <i>Corona d'Aragó</i></figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Liber_feudorum_maior.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/42/Liber_feudorum_maior.jpg/220px-Liber_feudorum_maior.jpg" decoding="async" width="220" height="282" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/42/Liber_feudorum_maior.jpg/330px-Liber_feudorum_maior.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/42/Liber_feudorum_maior.jpg/440px-Liber_feudorum_maior.jpg 2x" data-file-width="676" data-file-height="868" /></a><figcaption>Il·lustració del <i><a href="/wiki/Liber_feudorum_maior" title="Liber feudorum maior">Liber domini regis</a></i> que representa al rei <a href="/wiki/Alfons_II_d%27Arag%C3%B3" class="mw-redirect" title="Alfons II d'Aragó">Alfons II d'Aragó</a> el Cast i al compilador <a href="/wiki/Ramon_de_Caldes_(jurista)" class="mw-redirect" title="Ramon de Caldes (jurista)">Ramon de Caldes (jurista)</a> <br /> (ACA, Liber feudorum maior, fol. 1r)</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Usatici-Barchinone-usalia-Cathalonie.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/29/Usatici-Barchinone-usalia-Cathalonie.jpg/220px-Usatici-Barchinone-usalia-Cathalonie.jpg" decoding="async" width="220" height="340" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/29/Usatici-Barchinone-usalia-Cathalonie.jpg/330px-Usatici-Barchinone-usalia-Cathalonie.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/29/Usatici-Barchinone-usalia-Cathalonie.jpg/440px-Usatici-Barchinone-usalia-Cathalonie.jpg 2x" data-file-width="1057" data-file-height="1635" /></a><figcaption>En els <i><a href="/wiki/Usatges_de_Barcelona" title="Usatges de Barcelona">Usatici Barchinone</a></i> recopilats per ordre d'<a href="/wiki/Alfons_II_d%27Arag%C3%B3" class="mw-redirect" title="Alfons II d'Aragó">Alfons II d'Aragó</a> «el Cast» s'hi recullen els «<i>Usalia Cathalonie'</i>»: els usos de la cort que establí en llur pàtria <a href="/wiki/Ramon_Berenguer_I" title="Ramon Berenguer I">Ramon Berenguer I</a><br /> (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) </figcaption></figure> <p>Amb l'inici del regnat d'<a href="/wiki/Alfons_el_Cast" title="Alfons el Cast">Alfons el Cast</a> s'inicià la unió dinàstica i ambos conjunts territorials començaren a ser governats per un sobirà comú. El rei <a href="/wiki/Alfons_II_d%27Arag%C3%B3" class="mw-redirect" title="Alfons II d'Aragó">Alfons II d'Aragó</a> «el Cast» es trobà amb dos conjunts territorials diferents entre si, tant en la seva estructuració política, com econòmica i social, com per la seva tradició legislativa i la seva herència cultural i lingüística. Així mateix aquests dos conjunts territorials no eren un corpus unitari, sinó que formaven un conglomerat heterogeni i divers. La prioritat del rei Alfons fou la de cohesionar internament els dos blocs, així com la d'articular els dos components sota la seva Corona en la unitat de la monarquia. De fet, només el rei i els seus consells reials eren comuns a Aragó i Catalunya, que per la resta, mantingueren la seva pròpia estructura de poder. Aquest canvi es veié reflectit en la intitulació del rei, que abandonà els tradicionals títols de <i>rei dels aragonesos</i> («<i>rex Aragonensium</i>») i <i>comte barceloní</i> («<i>comes Barchinonensis</i>»), per passar a intitular-se <i>rei d'Aragó</i> («<i>regis Aragone</i>») i <i>comte de Barcelona</i> («<i>comitis Barchinone</i>»). </p><p><a href="/wiki/Alfons_el_Cast" title="Alfons el Cast">Alfons el Cast</a> va ocupar <a href="/wiki/Casp" title="Casp">Casp</a>, va repoblar <a href="/wiki/Terol" title="Terol">Terol</a> el <a href="/wiki/1170" title="1170">1170</a> i va aconseguir el <a href="/wiki/1177" title="1177">1177</a> alliberar el <i>regnum</i> de Saragossa de tota aspiració territorial dels <a href="/wiki/Llista_de_reis_de_Castella" title="Llista de reis de Castella">reis de Castella</a>, de manera que el conjunt format per l'antic <i>Regne dels aragonesos</i>, el Comtat de Ribagorça, el Comtat de Sobrarbe i el <i>regnum</i> de Saragossa, fou unificat sota la denominació de <a href="/wiki/Regne_d%27Arag%C3%B3" title="Regne d'Aragó">Regne d'Aragó</a>, articulat i cohesionat amb una estructura d'estat medieval.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESesma_Muñoz200060_87-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESesma_Muñoz200060-87"><span class="cite-bracket">[</span>85<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Canigou_murano.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/87/Canigou_murano.jpg/220px-Canigou_murano.jpg" decoding="async" width="220" height="124" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/87/Canigou_murano.jpg/330px-Canigou_murano.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/87/Canigou_murano.jpg/440px-Canigou_murano.jpg 2x" data-file-width="1800" data-file-height="1012" /></a><figcaption><i><a href="/wiki/Principat_de_Catalunya" title="Principat de Catalunya">Cathalonie</a></i> «la terra que va des de Salses fins a Tortosa i Lleida amb els seus límits». <br /><a href="/wiki/Estany_de_Salses" title="Estany de Salses">Estany de Salses</a> al <a href="/wiki/Comtat_de_Rossell%C3%B3" class="mw-redirect" title="Comtat de Rosselló">Comtat de Rosselló</a>. </figcaption></figure> <p>Per altra banda, el <a href="/wiki/1172" title="1172">1172</a> el <a href="/wiki/Comtat_de_Rossell%C3%B3" class="mw-redirect" title="Comtat de Rosselló">Comtat de Rosselló</a>, i el <a href="/wiki/1192" title="1192">1192</a> el <a href="/wiki/Comtat_de_Pallars_Juss%C3%A0" title="Comtat de Pallars Jussà">Comtat de Pallars Jussà</a>, van recaure sota la sobirania d'Alfons el Cast, que ja exercia el seu <i>principatum</i> sobre els comtats heretats del seu pare: el Comtat de Barcelona, el Comtat de Girona, el Comtat d'Osona, el Comtat de Manresa, el Comtat de Besalú, el Comtat de Cerdanya, el Comtat de Berga i el Comtat de Conflent. Així mateix hi havia la <a href="/w/index.php?title=Marca_de_Tortosa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Marca de Tortosa (encara no existeix)">Marca de Tortosa</a> i la <a href="/w/index.php?title=Marca_de_Lleida&action=edit&redlink=1" class="new" title="Marca de Lleida (encara no existeix)">Marca de Lleida</a>, conquerides en vida del seu pare. Aquest conjunt heterogeni fou cohesionat internament sota la <b>denominació conjunta i legal, per primera vegada, de Catalunya</b>,<sup id="cite_ref-FOOTNOTESesma_Muñoz200060_87-1" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESesma_Muñoz200060-87"><span class="cite-bracket">[</span>85<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i els seus límits territorials es definiren com «la terra que va des de Salses fins a Tortosa i Lleida» («<i>de Salsis usque Dertusam et Ilerdam cim suis finibus</i>»).<sup id="cite_ref-FOOTNOTESesma_Muñoz200060_87-2" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESesma_Muñoz200060-87"><span class="cite-bracket">[</span>85<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A aquest bloc no se li associà cap denominació nobiliària, ja fos la de comtat, ducat, principat o regne, sinó tan solament Catalunya, mantenint el rei el reputat i prestigiós títol que el seu pare sempre havia exhibit en primer lloc jeràrquic i com a més important, el de ser <i>comte de Barcelona</i>. Aquest heterogeni grup de comtats emparat sota la denominació unitària de Catalunya fou cohesionat i articulat internament entre el <a href="/wiki/1170" title="1170">1170</a> i <a href="/wiki/1195" title="1195">1195</a> mitjançant tres documents de caràcter legislatiu, jurídic i cultural, que han estat defeinits com els <b>tres monuments de la identitat política catalana</b>:<sup id="cite_ref-LANI_42-2" class="reference"><a href="#cite_note-LANI-42"><span class="cite-bracket">[</span>42<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> els <i><a href="/wiki/Usatici_Barchinonae" class="mw-redirect" title="Usatici Barchinonae">Usatici Barchinonae</a></i> (Usatges de Barcelona), el <i><a href="/wiki/Liber_feudorum_maior" title="Liber feudorum maior">Liber domini regis</a></i> (Llibre del domini del rei), i la <i><a href="/wiki/Gesta_Comitum_Barchinonensium" title="Gesta Comitum Barchinonensium">Gesta Comitum Barchinonensium</a></i> (Gestes dels comtes de Barcelona), documents que constitueixen, més enllà de la denominació geogràfica, <b>el naixement de Catalunya com un estat medieval</b>, amb unes fronteres definides, un corpus legislatiu i judicial unificat, i uns referents culturals comuns. </p><p>Aquesta articulació política de Catalunya com a estat medieval es veu representada per l'aparició del terme <i>Cathalonia</i>,<sup id="cite_ref-FOOTNOTESesma_Muñoz200060_87-3" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESesma_Muñoz200060-87"><span class="cite-bracket">[</span>85<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> terme que mai no havia emprat <a href="/wiki/Ramon_Berenguer_IV" title="Ramon Berenguer IV">Ramon Berenguer IV</a>, per a referir-se a un espai polític, social i ètnic definit. Aquesta aparició del terme es veu refermada pel principi d'oposició, davant la necessitat de definir els orígens ètnics diferenciats dels barons que constitueixen la cúria reial, de manera que es parla de «<i>cum consilio et voluntate baronum curie mee, scilicet, Catalanorum et Aragonensium</i>»,<sup id="cite_ref-FOOTNOTESesma_Muñoz200060_87-4" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESesma_Muñoz200060-87"><span class="cite-bracket">[</span>85<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> així com per la necessària definició jurídica, que substitueix a l'anterior referència barcelonina, per la nova de «<i>ad forum et consuetudinem Catalonie</i>».<sup id="cite_ref-FOOTNOTESesma_Muñoz200062_88-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESesma_Muñoz200062-88"><span class="cite-bracket">[</span>86<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Així mateix tres dates representen simbòlicament aquest naixement polític: d'una banda el <a href="/wiki/1173" title="1173">1173</a>, data en què d'una banda es feu la primera recopilació dels <i><a href="/wiki/Usatici_Barchinonae" class="mw-redirect" title="Usatici Barchinonae">Usatici Barchinonae</a></i> amb la voluntat de convertir-los en la llei de Catalunya «<i>Consuetudinem Cathalonie</i>».<sup id="cite_ref-FOOTNOTESesma_Muñoz200062_88-1" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESesma_Muñoz200062-88"><span class="cite-bracket">[</span>86<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> També en aquell any el rei <a href="/wiki/Alfons_II_d%27Arag%C3%B3" class="mw-redirect" title="Alfons II d'Aragó">Alfons II d'Aragó</a> «el Cast» convocà a <a href="/wiki/Fondarella" title="Fondarella">Fondarella</a> una assemblea de <a href="/wiki/Pau_i_Treva_de_D%C3%A9u" title="Pau i Treva de Déu">Pau i Treva de Déu</a>. Per bé que la Pau i Treva de Déu fou inicialment un instrument jurídic de l'església catòlica per tal de defensar els més febles de la violència feudal, el poder comtal barceloní les instrumentalitzà progressivament per tal de convertir-les en una eina d'afermament del seu poder sobre els barons. L'assemblea de Fondarella marca la culminació d'aquest procés polític d'afermament de la superioritat del poder comtal, en aquest cas ja reial, i on hi foren convocats els magnats catalans més poderosos d'aleshores; entre d'altres, <a href="/wiki/Ramon_I_de_Montcada" title="Ramon I de Montcada">Ramon I de Montcada</a>, <a href="/wiki/Ramon_Folc_III_de_Cardona" title="Ramon Folc III de Cardona">Ramon Folc III de Cardona</a>, <a href="/w/index.php?title=Hug_IV_de_Mataplana&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hug IV de Mataplana (encara no existeix)">Hug IV de Mataplana</a>, <a href="/wiki/Pon%C3%A7_III_de_Cabrera" title="Ponç III de Cabrera">Ponç III de Cabrera</a>.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESesma_Muñoz200062_88-2" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESesma_Muñoz200062-88"><span class="cite-bracket">[</span>86<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El rei <a href="/wiki/Alfons_II_d%27Arag%C3%B3" class="mw-redirect" title="Alfons II d'Aragó">Alfons II d'Aragó</a> aconseguí el reconeixement de la seva <i><a href="/wiki/Potestas_(poder)" class="mw-redirect" title="Potestas (poder)">potestas (poder)</a></i> reial amb la concessió pels barons d'accedir a la convocatòria dels caps de llinatge quan el rei ho considerés convenient, a fi de combatre els malfactors en «<i>totius terre mee</i>».<sup id="cite_ref-FOOTNOTESesma_Muñoz200062_88-3" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESesma_Muñoz200062-88"><span class="cite-bracket">[</span>86<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Així mateix el rei defineix la unitat de l'espai territorial català sota la seva sobirania com «la terra que va des de Salses fins a Tortosa i Lleida» («<i>de Salsis usque Dertusam et Ilerdam cim suis finibus</i>»), i per bé que en aquest cas concret de <a href="/wiki/1173" title="1173">1173</a> no s'explicita la paraula <i>Catalunya</i>,<sup id="cite_ref-FOOTNOTESesma_Muñoz200062_88-4" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESesma_Muñoz200062-88"><span class="cite-bracket">[</span>86<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> el terme sí que quedarà explícitament definit en ratificacions posteriors. </p><p>A fi de fer efectiu el poder reial sobre aquest espai polític definit anomenat Catalunya, el rei articulà una estructura jurisdiccional territorial, les <a href="/wiki/Vegueries" class="mw-redirect" title="Vegueries">vegueries</a>,<sup id="cite_ref-FOOTNOTESesma_Muñoz200062_88-5" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESesma_Muñoz200062-88"><span class="cite-bracket">[</span>86<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> al capdavant de les quals hi hauria un representant de l'autoritat reial, el veguer, nomenat pel monarca entre persones sense vincles familiars amb els barons. Així mateix el Veguer seria el responsable de mantenir la Pau a la terra i els homes, comptant amb la capacitat de convocar assemblees veïnals per tal de perseguir els malfactors, i amb plens poders en nom del rei en matèria fiscal i militar. Però el naixement polític de Catalunya com un estat medieval unificat i homogeneïtzat per sobre la fragmentació baronial no fou pacífica. El rebuig dels barons als acords anomenats <i>constitucions de <a href="/wiki/Pau_i_Treva" class="mw-redirect" title="Pau i Treva">Pau i Treva</a></i> fou frontal i violent. El <a href="/wiki/1176" title="1176">1176</a> fou assassinat un dels que havia acatat els acords, el vescomte <a href="/wiki/Ramon_Folc_III_de_Cardona" title="Ramon Folc III de Cardona">Ramon Folc III de Cardona</a>; tot seguit als seus dominis s'hi donà tal caos que l'abat de Cardona no va poder assistir a un sínode a Urgell; i també morí violentament el <a href="/wiki/1194" title="1194">1194</a> l'arquebisbe de Tarragona, Berenguer de Vilademuls, un altre dels que havia acatat la superioritat reial. </p><p>La segona data simbòlica que simbolitza el naixement polític de Catalunya com a estat medieval és el <a href="/wiki/1180" title="1180">1180</a>, any a partir del qual la cancelleria barcelonina deixà de datar els seus documents per l'any de regnat dels monarques francs,<sup id="cite_ref-FOOTNOTESesma_Muñoz200060_87-5" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESesma_Muñoz200060-87"><span class="cite-bracket">[</span>85<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> pràctica que tenia el seu origen des de la conquesta franca de la <a href="/wiki/G%C3%B2tia" title="Gòtia">Gòtia</a> el <a href="/wiki/805" title="805">805</a>.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESesma_Muñoz200060_87-6" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESesma_Muñoz200060-87"><span class="cite-bracket">[</span>85<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La tercera data simbòlica és el <a href="/wiki/1194" title="1194">1194</a>, any en què es confeccionà el <i><a href="/wiki/Liber_feudorum_maior" title="Liber feudorum maior">Liber domini regis</a></i>, compilació classificada per llinatges i castells dels convenis establerts entre els barons i els comtes de Barcelona en el passat, i que serví d'instrument jurídic al rei per tal d'abordar l'obtenció i recuperació dels seus drets jurisdiccionals perduts arran de la revolució feudal que havia esclatat en temps de <a href="/wiki/Ramon_Berenguer_I" title="Ramon Berenguer I">Ramon Berenguer I</a>.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESesma_Muñoz200062_88-6" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESesma_Muñoz200062-88"><span class="cite-bracket">[</span>86<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els barons, que al·legant el caràcter totalment <a href="/wiki/Alou" title="Alou">aloidal</a> dels seus castells, es negaven a obeir el rei, hagueren de confrontar-se amb la constatació de la documentació escrita que detallava els pactes feudo-vassallàtics. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_fi_de_la_influència_a_Occitània"><span id="La_fi_de_la_influ.C3.A8ncia_a_Occit.C3.A0nia"></span>La fi de la influència a Occitània</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: La fi de la influència a Occitània"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Comtat_de_Tolosa" title="Comtat de Tolosa">Comtat de Tolosa</a>, <a href="/wiki/Catarisme" title="Catarisme">catarisme</a>, i <a href="/wiki/Croada_albigesa" class="mw-redirect" title="Croada albigesa">Croada albigesa</a></div> <p>La política d'expansió ultrapirinenca de la Corona d'Aragó es va alentir durant els primers temps del govern de <a href="/wiki/Ramon_Berenguer_IV" title="Ramon Berenguer IV">Ramon Berenguer IV</a> a causa de les múltiples i complicades empreses peninsulars que van acaparar l'atenció del comte i els seus homes fins al <a href="/wiki/1150" title="1150">1150</a>. A partir d'aquesta data el comte de Barcelona va reprendre la política occitana, ja que va sotmetre la noblesa de la Provença, rebel a l'autoritat del seu nebot <a href="/wiki/Ramon_Berenguer_III_de_Proven%C3%A7a" class="mw-redirect" title="Ramon Berenguer III de Provença">Ramon Berenguer III de Provença</a>; va afermar la seva senyoria sobre els honors del <a href="/wiki/Trencavell" title="Trencavell">Trencavell</a>; i, finalment, va teixir una xarxa d'aliances amb <a href="/wiki/Carcassona" title="Carcassona">Carcassona</a>, <a href="/wiki/Narbona" title="Narbona">Narbona</a>, <a href="/wiki/Montpeller" title="Montpeller">Montpeller</a> i <a href="/wiki/Aquit%C3%A0nia" title="Aquitània">Aquitània</a>, per aïllar la <a href="/wiki/Comtat_de_Tolosa" title="Comtat de Tolosa">Casa de Tolosa</a>, que rebia el suport dels <a href="/wiki/Capets" class="mw-redirect" title="Capets">Capets</a>, reis de França. La situació va prendre un altre rumb en temps d'<a href="/wiki/Alfons_el_Cast" title="Alfons el Cast">Alfons el Cast</a>. Arran d'un fet imprevist, la mort del seu cosí germà <a href="/wiki/Ramon_Berenguer_III_de_Proven%C3%A7a" class="mw-redirect" title="Ramon Berenguer III de Provença">Ramon Berenguer III de Provença</a> (<a href="/wiki/1166" title="1166">1166</a>), el rei <a href="/wiki/Alfons_II_d%27Arag%C3%B3" class="mw-redirect" title="Alfons II d'Aragó">Alfons II d'Aragó</a> va ser nomenat marquès de la Provença amb el suport de la noblesa local i l'episcopat provençal.<sup id="cite_ref-89" class="reference"><a href="#cite_note-89"><span class="cite-bracket">[</span>87<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Battle_of_Muret.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bb/Battle_of_Muret.jpg/220px-Battle_of_Muret.jpg" decoding="async" width="220" height="214" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bb/Battle_of_Muret.jpg/330px-Battle_of_Muret.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bb/Battle_of_Muret.jpg/440px-Battle_of_Muret.jpg 2x" data-file-width="967" data-file-height="941" /></a><figcaption>Mort del rei <a href="/wiki/Pere_el_Cat%C3%B2lic" title="Pere el Catòlic">Pere el Catòlic</a> a <br /> la <a href="/wiki/Batalla_de_Muret" title="Batalla de Muret">batalla de Muret</a> (<a href="/wiki/1213" title="1213">1213</a>) <br /> (<i>BNF, ms. fr. 2.813, fol. 252v; Grandes Chroniques de France</i> </figcaption></figure> <p>Llavors el <a href="/wiki/Alfons_II_d%27Arag%C3%B3" class="mw-redirect" title="Alfons II d'Aragó">Alfons II d'Aragó</a> va incorporar a la seva sobirania <a href="/wiki/Proven%C3%A7a" title="Provença">Provença</a>, <a href="/wiki/Millau" title="Millau">Millau</a>, el <a href="/wiki/Comtat_de_Gavald%C3%A0" title="Comtat de Gavaldà">comtat de Gavaldà</a> i <a href="/wiki/Carlad%C3%A8s" title="Carladès">Carladès</a>. Carcassona-Razès (<a href="/wiki/Llenguadoc" title="Llenguadoc">Llenguadoc</a>), en canvi, a mans dels <a href="/wiki/Trencavell" title="Trencavell">Trencavell</a>, van oscil·lar entre Barcelona i Tolosa, que també rivalitzaven per la <a href="/wiki/Proven%C3%A7a" title="Provença">Provença</a>. Després de molts anys de lluita i rivalitat, el comte-rei i el <a href="/wiki/Comte_de_Tolosa" class="mw-redirect" title="Comte de Tolosa">comte de Tolosa</a> van signar una pau (<a href="/wiki/1176" title="1176">1176</a>) per la qual fixaven la frontera dels seus dominis en terra provençal en les aigües del <a href="/w/index.php?title=Riu_Duren%C3%A7a&action=edit&redlink=1" class="new" title="Riu Durença (encara no existeix)">riu Durença</a>. Segons D'Abadal, el comte tolosà obtenia, ultra una quantitat de diners, la promesa de renúncia del comte-rei als dominis del Llenguadoc (Carcassona, Besiers, Agde i Nimes), que quedaven sota la senyoria feudal de la Casa de Tolosa.<sup id="cite_ref-90" class="reference"><a href="#cite_note-90"><span class="cite-bracket">[</span>88<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La pau amb Tolosa era ja una realitat, però un esdeveniment religiós, que va adquirir una dimensió política, alterà la bona harmonia. L'expansió del <a href="/wiki/Catarisme" title="Catarisme">catarisme</a> en el país occità va originar un conflicte de grans dimensions, que en virtut de pactes, aliances i correlacions de forces, va derivar en la Gran Guerra Meridional (1179) que enfrontà de nou catalans amb tolosans. El desencadenant del conflicte va ser el comte de Tolosa, que va denunciar al capítol general dels <a href="/wiki/Cister" class="mw-redirect" title="Cister">cistercencs</a> la ràpida expansió del catarisme i la dificultat de frenar-lo (<a href="/wiki/1177" title="1177">1177</a>). Aquesta queixa va provocar la intervenció de la Santa Seu, que va iniciar una política d'excomunions contra els seguidors o protectors del <a href="/wiki/Catarisme" title="Catarisme">catarisme</a>, com els <a href="/wiki/Trencavell" title="Trencavell">Trencavell</a>. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Carcassona-cite.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6f/Carcassona-cite.png/220px-Carcassona-cite.png" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6f/Carcassona-cite.png/330px-Carcassona-cite.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6f/Carcassona-cite.png/440px-Carcassona-cite.png 2x" data-file-width="625" data-file-height="469" /></a><figcaption><a href="/wiki/Carcassona" title="Carcassona">Carcassona</a> </figcaption></figure> <p><a href="/wiki/Alfons_el_Cast" title="Alfons el Cast">Alfons el Cast</a> va haver de decidir entre l'aliança amb Tolosa o l'ajut que els <a href="/wiki/Trencavell" title="Trencavell">Trencavell</a> li van demanar, circumstància que li permetria el restabliment del domini sobre el <a href="/wiki/Llenguadoc" title="Llenguadoc">Llenguadoc</a>. El comte-rei es va decantar per donar suport als Trencavell i iniciar les hostilitats entre Tolosa i Barcelona. Aquestes es van interrompre a la mort de <a href="/wiki/Ramon_V_de_Tolosa" title="Ramon V de Tolosa">Ramon V de Tolosa</a> i d'<a href="/wiki/Alfons_el_Cast" title="Alfons el Cast">Alfons el Cast</a>. El successor de la Casa de Barcelona, <a href="/wiki/Pere_el_Cat%C3%B2lic" title="Pere el Catòlic">Pere el Catòlic</a>, va casar la seva germana amb el comte de Tolosa, Ramon VI, i ell mateix es va casar amb Maria de Montpeller. La pau semblava tornar a Occitània, però l'harmonia es trencà de nou per un fet imprevist: l'assassinat del legat pontifici <a href="/wiki/Pere_de_Castellnou" title="Pere de Castellnou">Pere de Castellnou</a>, després d'una entrevista amb el comte de Tolosa, el qual s'havia negat a procedir contra els seus súbdits càtars (<a href="/wiki/1208" title="1208">1208</a>). </p><p>Finalment, la iniciativa per eliminar el perill que per a l'Església representava el catarisme, va partir del papa <a href="/wiki/Innocenci_III" title="Innocenci III">Innocenci III</a>, que va predicar la <a href="/wiki/Croada" class="mw-redirect" title="Croada">croada</a>: va convocar la noblesa del nord de França a lluitar contra els càtars, i indirectament oferí a la monarquia francesa el domini del sud. La croada contra els càtars va ser dirigida per <a href="/wiki/Sim%C3%B3_IV_de_Montfort" title="Simó IV de Montfort">Simó de Montfort</a>, senyor de l'<a href="/wiki/Illa_de_Fran%C3%A7a" title="Illa de França">Illa de França</a>. Els senyors occitans es van agrupar al voltant de <a href="/wiki/Pere_el_Cat%C3%B2lic" title="Pere el Catòlic">Pere el Catòlic</a>, i així la croada es va transformar en una lluita entre la noblesa francesa i l'occitana. Els uns hi buscaven terres i botí i els altres defensar la seva supervivència. La victòria dels croats de <a href="/wiki/Sim%C3%B3_IV_de_Montfort" title="Simó IV de Montfort">Simó de Montfort</a> i la derrota i mort de <a href="/wiki/Pere_el_Cat%C3%B2lic" title="Pere el Catòlic">Pere el Catòlic</a> en la <a href="/wiki/Batalla_de_Muret" title="Batalla de Muret">batalla de Muret</a> (<a href="/wiki/1213" title="1213">1213</a>), van posar fi a les pretensions de la <a href="/wiki/Casa_de_Barcelona" class="mw-redirect" title="Casa de Barcelona">Casa de Barcelona</a> sobre <a href="/wiki/Occit%C3%A0nia" title="Occitània">Occitània</a>, i van obrir el camí al domini dels <a href="/wiki/Capets" class="mw-redirect" title="Capets">Capets</a> al sud del <a href="/wiki/Riu_Loira" class="mw-redirect" title="Riu Loira">riu Loira</a>.<sup id="cite_ref-91" class="reference"><a href="#cite_note-91"><span class="cite-bracket">[</span>89<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="L'expansió_territorial_peninsular_i_mediterrània_(1213-1291)"><span id="L.27expansi.C3.B3_territorial_peninsular_i_mediterr.C3.A0nia_.281213-1291.29"></span>L'expansió territorial peninsular i mediterrània (1213-1291)</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: L'expansió territorial peninsular i mediterrània (1213-1291)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Regne_de_Mallorca" title="Regne de Mallorca">Regne de Mallorca</a>, <a href="/wiki/Regne_de_Val%C3%A8ncia" title="Regne de València">Regne de València</a>, i <a href="/wiki/Regne_de_Sic%C3%ADlia" title="Regne de Sicília">Regne de Sicília</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Jaime_I_de_Arag%C3%B3n_en_las_pinturas_murales_de_la_conquista_de_Mallorca.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ef/Jaime_I_de_Arag%C3%B3n_en_las_pinturas_murales_de_la_conquista_de_Mallorca.jpg/220px-Jaime_I_de_Arag%C3%B3n_en_las_pinturas_murales_de_la_conquista_de_Mallorca.jpg" decoding="async" width="220" height="293" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ef/Jaime_I_de_Arag%C3%B3n_en_las_pinturas_murales_de_la_conquista_de_Mallorca.jpg/330px-Jaime_I_de_Arag%C3%B3n_en_las_pinturas_murales_de_la_conquista_de_Mallorca.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/ef/Jaime_I_de_Arag%C3%B3n_en_las_pinturas_murales_de_la_conquista_de_Mallorca.jpg 2x" data-file-width="375" data-file-height="499" /></a><figcaption>El rei <a href="/wiki/Jaume_I_d%27Arag%C3%B3" class="mw-redirect" title="Jaume I d'Aragó">Jaume I d'Aragó</a> amb el bisbe de Barcelona <a href="/wiki/Berenguer_de_Palou_II" title="Berenguer de Palou II">Berenguer de Palou</a> i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la <a href="/wiki/Conquesta_de_Mallorca" title="Conquesta de Mallorca">Conquesta de Mallorca</a> (<a href="/wiki/1229" title="1229">1229</a>) <br /> (<i>Frescos del Palau Aguilar de Barcelona. MNAC</i>)</figcaption></figure> <p>Els segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span> són el període de la gran expansió territorial i marítima per la conquesta i la colonització de noves terres, a la península i a la Mediterrània, i per la cristal·lització d'una nova societat i institucions polítiques. </p><p>Sota direcció dels reis del <a href="/wiki/Casal_d%27Arag%C3%B3" title="Casal d'Aragó">Casal d'Aragó</a> <a href="/wiki/Jaume_el_Conqueridor" title="Jaume el Conqueridor">Jaume el Conqueridor</a> (1213-1276), <a href="/wiki/Pere_el_Gran" title="Pere el Gran">Pere el Gran</a> (1276-1285) i <a href="/wiki/Alfons_el_Franc" title="Alfons el Franc">Alfons el Franc</a> (1285-1291), els estaments catalans van emprendre la conquesta i el poblament de les Illes Balears i el País Valencià, amb el concurs, en aquest cas, dels aragonesos.<sup id="cite_ref-92" class="reference"><a href="#cite_note-92"><span class="cite-bracket">[</span>nota 3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>En aquesta etapa de plenitud, les tensions socials i polítiques van ser amortides pels guanys de la prosperitat que, malgrat tot, es van repartir de manera desigual. Els estaments i els monarques, reunits a les <a href="/wiki/Corts_Catalanes" title="Corts Catalanes">Corts Catalanes</a>, van dissenyar la política i van trobar els recursos per a dur-la a la pràctica, la moneda va circular abundantment, la producció agrícola i industrial va assolir uns nivells alts i el comerç mediterrani va fer de motor econòmic del conjunt. Les institucions polítiques es perfeccionen, els mètodes mercantils milloren i es creen noves espècies monetàries per a fer front a un intercanvi de més abast. També l'<a href="/wiki/Art" title="Art">art</a> i la cultura escrita assoleixen unes fites de perfecció fins aleshores desconegudes. </p><p>Aquesta etapa va estar caracteritzada arreu per una sèrie de factors econòmics encadenats: creixement de la població, creixement de la superfície cultivada i del volum de producció, increment global del volum d'ingressos senyorials (sostracció), tendència a la baixa de l'aportació de cada família pagesa a aquests ingressos (tendència a la baixa de la taxa de sostracció), explicable pel creixement ininterromput.<sup id="cite_ref-93" class="reference"><a href="#cite_note-93"><span class="cite-bracket">[</span>90<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Croada-Mayurqa-1229.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b3/Croada-Mayurqa-1229.jpg/220px-Croada-Mayurqa-1229.jpg" decoding="async" width="220" height="231" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b3/Croada-Mayurqa-1229.jpg/330px-Croada-Mayurqa-1229.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b3/Croada-Mayurqa-1229.jpg/440px-Croada-Mayurqa-1229.jpg 2x" data-file-width="700" data-file-height="735" /></a><figcaption>Assalt final sobre <a href="/wiki/Madina_Mayurqa" title="Madina Mayurqa">Madina Mayurqa</a> el <a href="/wiki/31_de_desembre" title="31 de desembre">31 de desembre</a> de <a href="/wiki/1229" title="1229">1229</a>. L'efemèride es commemora anualment a Mallorca durant la <a href="/wiki/Festa_de_l%27Estendard" title="Festa de l'Estendard">Festa de l'Estendard</a>. Després de la conquesta la població sarraïna fou esclavitzada i Mallorca esdevingué l'empori de tràfic d'esclaus més importat de la mediterrània occidental. (Frescos del Palau Aguilar de Barcelona. MNAC)</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Conquesta_de_Mallorca">Conquesta de Mallorca</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Conquesta de Mallorca"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Conquesta_de_Mallorca" title="Conquesta de Mallorca">Conquesta de Mallorca</a></div> <p>Un grup de prohoms catalans presidits per <a href="/wiki/Jaume_I" class="mw-redirect" title="Jaume I">Jaume I</a> es van reunir a casa del mercader <a href="/wiki/Pere_Martell" title="Pere Martell">Pere Martell</a>, a <a href="/wiki/Tarragona" title="Tarragona">Tarragona</a>, per preparar la <a href="/wiki/Conquesta_de_Mallorca" title="Conquesta de Mallorca">conquesta de Mallorca</a> (<a href="/wiki/1228" title="1228">1228</a>). L'any següent, el <a href="/wiki/5_de_setembre" title="5 de setembre">5 de setembre</a> de <a href="/wiki/1229" title="1229">1229</a> l'<a href="/wiki/Estol" class="mw-disambig" title="Estol">estol</a> català surt de <a href="/wiki/Salou" title="Salou">Salou</a>, <a href="/wiki/Cambrils" title="Cambrils">Cambrils</a> i Tarragona,<sup id="cite_ref-94" class="reference"><a href="#cite_note-94"><span class="cite-bracket">[</span>91<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i conquereix Mallorca a <a href="/wiki/Ab%C5%AB_al-%60l%C4%81_Idr%C4%ABs_al-M%C4%81%27m%C5%ABn_ben_al-Man%E1%B9%A3%C5%ABr" class="mw-redirect" title="Abū al-`lā Idrīs al-Mā'mūn ben al-Manṣūr">Abū al-`lā Idrīs al-Mā'mūn ben al-Manṣūr</a>: <a href="/w/index.php?title=Desembarcament_de_Santa_Pon%C3%A7a&action=edit&redlink=1" class="new" title="Desembarcament de Santa Ponça (encara no existeix)">desembarca a Santa Ponça</a> i venç els moros en la <a href="/wiki/Batalla_de_Portop%C3%AD" title="Batalla de Portopí">batalla de Portopí</a>. Presa Madina Mayurqa el 31 de desembre 1229, comença la repoblació amb pagesos de l'<a href="/wiki/Empord%C3%A0" title="Empordà">Empordà</a> (<a href="/wiki/1236" title="1236">1236</a>). </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Conquesta_del_Regne_de_València"><span id="Conquesta_del_Regne_de_Val.C3.A8ncia"></span>Conquesta del Regne de València</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: Conquesta del Regne de València"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Conquesta_del_Regne_de_Val%C3%A8ncia" class="mw-redirect" title="Conquesta del Regne de València">Conquesta del Regne de València</a> i <a href="/wiki/Edat_Mitjana_al_Pa%C3%ADs_Valenci%C3%A0" class="mw-redirect" title="Edat Mitjana al País Valencià">Edat Mitjana al País Valencià</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Expansi%C3%B3n_peninsular_de_la_Corona_de_Arag%C3%B3n-ca.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a3/Expansi%C3%B3n_peninsular_de_la_Corona_de_Arag%C3%B3n-ca.svg/220px-Expansi%C3%B3n_peninsular_de_la_Corona_de_Arag%C3%B3n-ca.svg.png" decoding="async" width="220" height="146" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a3/Expansi%C3%B3n_peninsular_de_la_Corona_de_Arag%C3%B3n-ca.svg/330px-Expansi%C3%B3n_peninsular_de_la_Corona_de_Arag%C3%B3n-ca.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a3/Expansi%C3%B3n_peninsular_de_la_Corona_de_Arag%C3%B3n-ca.svg/440px-Expansi%C3%B3n_peninsular_de_la_Corona_de_Arag%C3%B3n-ca.svg.png 2x" data-file-width="4250" data-file-height="2825" /></a><figcaption>Expansió de la Corona d'Aragó 1035-1327</figcaption></figure> <p>La conquesta de València va començar el <a href="/wiki/1232" title="1232">1232</a>. El <a href="/wiki/1238" title="1238">1238</a>, tropes catalanes i aragoneses entren a la <a href="/wiki/Ciutat" title="Ciutat">ciutat</a> de <a href="/wiki/Val%C3%A8ncia" title="València">València</a>, que depenia del <a href="/wiki/Califa" title="Califa">califa</a> de <a href="/wiki/Bagdad" title="Bagdad">Bagdad</a> al-Mustansir Billah. El Regne de València van ser repoblats per catalans i aragonesos: els primers van ocupar preferentment les comarques del litoral, que ara són de <a href="/wiki/Catal%C3%A0" title="Català">parla catalana</a>, i els segons van ocupar preferentment les comarques interiors. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Incorporació_de_Sicília"><span id="Incorporaci.C3.B3_de_Sic.C3.ADlia"></span>Incorporació de Sicília</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: Incorporació de Sicília"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Vespres_Sicilianes" title="Vespres Sicilianes">Vespres Sicilianes</a></div> <p>La incorporació de Sicília als dominis del <a href="/wiki/Casal_de_Barcelona" title="Casal de Barcelona">Casal de Barcelona</a> no va ser tant el fruit d'una conquesta com d'un maridatge, i no va ser tant un projecte dels estaments com de reivindicació d'interessos dinàstics: el fill de Jaume I, <a href="/wiki/Pere_el_Gran" title="Pere el Gran">Pere el Gran</a>, es va casar quan encara era infant (<a href="/wiki/1262" title="1262">1262</a>) amb <a href="/wiki/Constan%C3%A7a_de_Hohenstaufen" class="mw-redirect" title="Constança de Hohenstaufen">Constança de Hohenstaufen</a>, princesa siciliana pertanyent a la família imperial d'Alemanya que regnava a Sicília. El matrimoni formava part de les aliances entre els sobirans de la Mediterrània per a ajudar-se mútuament contra els seus enemics i fer més sòlida la seva posició política. </p><p>Sicilians i catalans tenien interessos comuns al Mediterrani occidental i al nord d'Àfrica, però es veien amenaçats per l'hegemonia francesa, sobretot després que la derrota de la coalició catalanooccitana a Muret (1213) i el matrimoni dels fills de Lluís VIII de França, Lluís IX i Carles I d'Anjou, amb Margarida i Beatriu de Provença, respectivament, va posar tot Occitània, inclosos els estratègics ports provençals, a mans franceses. Començava la <a href="/wiki/Guerra_de_Sic%C3%ADlia_(1282-1289)" class="mw-redirect" title="Guerra de Sicília (1282-1289)">Guerra de Sicília (1282-1289)</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Articulació_social_i_política_del_pactisme"><span id="Articulaci.C3.B3_social_i_pol.C3.ADtica_del_pactisme"></span>Articulació social i política del pactisme</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=23" title="Modifica la secció: Articulació social i política del pactisme"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Pau_i_Treva_de_D%C3%A9u" title="Pau i Treva de Déu">Pau i Treva de Déu</a>, <a href="/wiki/Usatges_de_Barcelona" title="Usatges de Barcelona">Usatges de Barcelona</a>, <a href="/wiki/Corts_Catalanes" title="Corts Catalanes">Corts Catalanes</a>, i <a href="/wiki/Constitucions_catalanes" title="Constitucions catalanes">constitucions catalanes</a></div> <p>La pràctica del pactisme polític procedeix dels segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xi</span> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span>, quan els llinatges feudals de barons i cavallers van crear les anomenades institucions feudovassallàtiques, que consistien en formes específiques internes d'aliança, en serveis mutus i en la redistribució de l'excedent amb l'objectiu de mantenir l'hegemonia social. Aquestes aliances, que es teixien ensems verticalment (entre <a href="/wiki/Senyor" title="Senyor">senyors</a> i <a href="/wiki/Vassall" class="mw-redirect" title="Vassall">vassalls</a>) i horitzontalment (de poder a poder), van culminar en el pacte dels més poderosos amb el príncep (el rei d'Aragó i comte de Barcelona). L'objectiu era articular el poder de l'aristocràcia amb l'estat per a servir-se'n, és a dir, per a fer de l'estat el màxim garant de l'ordre feudal. </p><p>El príncep, que surt reforçat d'aquesta articulació, és el primer dels senyors feudals i dona <a href="/wiki/Feu" title="Feu">feus</a> a canvi de serveis; manté els vassalls en el seu rang; fa d'àrbitre en els conflictes entre poderosos, etc. També, per influència de l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_(instituci%C3%B3)" title="Església (institució)">Església</a> i per vocació pròpia, reivindica el control de l'ordre públic i la fi de les guerres privades. </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Quia_super_limitibus_Cathalonie_et_Aragonum.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9a/Quia_super_limitibus_Cathalonie_et_Aragonum.jpg/220px-Quia_super_limitibus_Cathalonie_et_Aragonum.jpg" decoding="async" width="220" height="155" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9a/Quia_super_limitibus_Cathalonie_et_Aragonum.jpg/330px-Quia_super_limitibus_Cathalonie_et_Aragonum.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9a/Quia_super_limitibus_Cathalonie_et_Aragonum.jpg/440px-Quia_super_limitibus_Cathalonie_et_Aragonum.jpg 2x" data-file-width="1459" data-file-height="1029" /></a><figcaption>En les <a href="/wiki/Pau_i_Treva_de_D%C3%A9u" title="Pau i Treva de Déu">assemblees de Pau i Treva de Déu</a> de <a href="/wiki/1214" title="1214">1214</a>, <a href="/wiki/1218" title="1218">1218</a> i <a href="/wiki/1225" title="1225">1225</a> s'ampliaren els límits de Catalunya definit-los «des de <a href="/wiki/Salses" title="Salses">Salses</a> fins al <a href="/wiki/Cinca" title="Cinca">Cinca</a>». Amb motiu de les resolucions testamentàries de <a href="/wiki/Jaume_I_d%27Arag%C3%B3" class="mw-redirect" title="Jaume I d'Aragó">Jaume I d'Aragó</a>, el <a href="/wiki/1243" title="1243">1243</a> i el <a href="/wiki/1244" title="1244">1244</a> el rei ratificà novament els límits entre Catalunya i el regne i terra d'Aragó, quedant aquest «des del <a href="/wiki/Cinca" title="Cinca">Cinca</a> fins a <a href="/wiki/Ariza" title="Ariza">Ariza</a>»: «<i>Quia super limitibus Cathalonie et Aragonum (...) predecessorum nostrorum vestigiis inherentes comitatum Barchinone cum Cathalonia universa a Salsis usque Cincham ex certa scientia limitamus (...) Regnum autem terram Aragonum a Cincha usque ad Ferizam consituimus</i>»<sup id="cite_ref-95" class="reference"><a href="#cite_note-95"><span class="cite-bracket">[</span>92<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><br />(<i><a href="/wiki/Arxiu_de_la_Corona_d%27Arag%C3%B3" title="Arxiu de la Corona d'Aragó">ACA</a>, Canc. Perg. Jaume I, n. 935 d.</i>) </figcaption></figure> <p>En una primera fase, l'articulació del poder dels llinatges feudals amb l'estat es fa pel pacte personal i directe entre el príncep i cadascun dels magnats, sobre la base de la idea del privilegi, és a dir, la posició politicojurídica de les grans famílies que el príncep es compromet a respectar i fer respectar. A canvi de mantenir els privilegis i el poder dels magnats (càrrecs, feus i honors), i d'incrementar-los si cal, el príncep es converteix en el senyor dels senyors feudals, dels quals rep serveis i consell. En aquest sentit la sobirania feudal és una sobirania limitada: el príncep no pot intervenir en els afers domèstics dels seus magnats ni a la inversa, i cadascú ha de viure de les rendes de les seves senyories. El príncep no pot intervenir, per exemple, en les pugnes entre nobles i pagesos. El pacte feudal, establert personalment i directament entre el príncep i cadascun dels magnats, s'havia de renovar de manera col·lectiva en assemblees presidides pels comtes, sobretot quan es produïen canvis de titular en el comtat i els vassalls demanaven al nou senyor la ratificació dels privilegis, feus i honors de què fruïen. Aviat el lligam polític entre els comtes-reis i la noblesa, que deriva del pacte feudal, es va fer extensiu a l'Església per mitjà de les assemblees de <a href="/wiki/Pau_i_Treva_de_D%C3%A9u" title="Pau i Treva de Déu">Pau i Treva de Déu</a>, sobretot durant el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span>, quan els <a href="/wiki/Comte" title="Comte">comtes</a> les començaren a presidir. </p><p>Finalment, la dinàmica de creixement del sistema feudal va permetre als homes de negocis (el patriciat) aflorar al món de la política durant el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span> i un nou equilibri a tres bandes (noblesa, Església, burgesia) que va reforçar el paper arbitral del príncep. No és estrany que la noblesa, havent perdut el monopoli del poder i veient-se amenaçada en els seus privilegis, se sentís inquieta i es revoltés en temps de <a href="/wiki/Jaume_I" class="mw-redirect" title="Jaume I">Jaume I</a> i <a href="/wiki/Pere_el_Gran" title="Pere el Gran">Pere el Gran</a>. L'estabilitat s'aconseguí finalment amb la cristal·lització de les institucions polítiques de govern. El <a href="/wiki/Rei" title="Rei">rei</a>, en ser investit amb la potestat règia, es comprometia a respectar les lleis i els costums de la terra, i el poble a guardar-li fidelitat. Com a autoritat superior, tenia poder militar, legislatiu i judicial; li corresponia, a més, el govern del Regne, el manteniment de la pau pública, el nomenament i la deposició dels oficials públics i l'administració de la hisenda reial. Els monarques podien delegar temporalment l'exercici de la potestat règia durant les seves absències, i, de manera permanent, tenien representants en els regnes o estats de la Corona. Eren els <a href="/wiki/Procurador_general" title="Procurador general">procuradors generals</a> i <a href="/wiki/Llista_de_Lloctinents_del_Regne_d%27Arag%C3%B3" title="Llista de Lloctinents del Regne d'Aragó">lloctinents</a> o virreis. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Corona_d'Aragó:_indivisibilitat_de_la_«Unió»_i_política_de_reintegració_(1291-1387)"><span id="Corona_d.27Arag.C3.B3:_indivisibilitat_de_la_.C2.ABUni.C3.B3.C2.BB_i_pol.C3.ADtica_de_reintegraci.C3.B3_.281291-1387.29"></span>Corona d'Aragó: indivisibilitat de la «Unió» i política de reintegració (1291-1387)</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=24" title="Modifica la secció: Corona d'Aragó: indivisibilitat de la «Unió» i política de reintegració (1291-1387)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Els projectes ambiciosos van emmarcar la història dels regnats de <a href="/wiki/Jaume_el_Just" title="Jaume el Just">Jaume el Just</a> (1291-1327), d'<a href="/wiki/Alfons_el_Benigne" title="Alfons el Benigne">Alfons el Benigne</a> (<a href="/wiki/1327" title="1327">1327</a>-<a href="/wiki/1336" title="1336">1336</a>) i <a href="/wiki/Pere_el_Cerimoni%C3%B3s" title="Pere el Cerimoniós">Pere el Cerimoniós</a> (<a href="/wiki/1336" title="1336">1336</a>-<a href="/wiki/1387" title="1387">1387</a>). </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="El_regnat_de_Jaume_el_Just_i_l'expedició_dels_almogàvers"><span id="El_regnat_de_Jaume_el_Just_i_l.27expedici.C3.B3_dels_almog.C3.A0vers"></span>El regnat de Jaume el Just i l'expedició dels almogàvers</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=25" title="Modifica la secció: El regnat de Jaume el Just i l'expedició dels almogàvers"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Jaume_el_Just" title="Jaume el Just">Jaume el Just</a> i <a href="/wiki/Companyia_Catalana_d%27Orient" class="mw-redirect" title="Companyia Catalana d'Orient">Companyia Catalana d'Orient</a></div> <p>La fi de la <a href="/wiki/Guerra_de_Sic%C3%ADlia_(1296-1302)" title="Guerra de Sicília (1296-1302)">Guerra de Sicília (1296-1302)</a> va deixar inactius els <a href="/wiki/Almog%C3%A0vers" class="mw-redirect" title="Almogàvers">almogàvers</a>, mercenaris catalanoaragonesos que combatien a sou, els quals es van posar al servei de l'emperador romà d'Orient per a lluitar contra els turcs. Comandats per <a href="/wiki/Roger_de_Flor" title="Roger de Flor">Roger de Flor</a>, sis mil almogàvers, que formaven la Gran Companyia Catalana, es van fer a la mar (1303) rumb a <a href="/wiki/Constantinoble" title="Constantinoble">Constantinoble</a>, d'on van passar a la <a href="/w/index.php?title=Pen%C3%ADnsula_d%27Atarqu%C3%AD&action=edit&redlink=1" class="new" title="Península d'Atarquí (encara no existeix)">península d'Atarquí</a>, a l'<a href="/wiki/%C3%80sia_Menor" class="mw-redirect" title="Àsia Menor">Àsia Menor</a>. Entre els almogàvers viatjava el cronista <a href="/wiki/Ramon_Muntaner" title="Ramon Muntaner">Ramon Muntaner</a>, que va ser un dels caps de l'expedició. </p><p>Un cop expulsats els turcs d'Atarquí (<a href="/wiki/1303" title="1303">1303</a>), els almogàvers els van derrotar en la <a href="/wiki/Batalla_de_Germe" title="Batalla de Germe">batalla de Germe</a>, els van forçar a aixecar el <a href="/wiki/Setge_de_Magn%C3%A8sia" title="Setge de Magnèsia">setge de Magnèsia</a> i <a href="/wiki/Batalla_de_Tira" title="Batalla de Tira">batalla de Tira</a>, els van arrabassar Magnèsia i, reforçats amb un nou contingent almogàver encapçalat per <a href="/wiki/Bernat_de_Rocafort" title="Bernat de Rocafort">Bernat de Rocafort</a>, els van fer recular fins als contraforts del Taurus i els van derrotar novament en la <a href="/wiki/Batalla_de_Cibistra" title="Batalla de Cibistra">batalla de Cibistra</a> (<a href="/wiki/1304" title="1304">1304</a>). Aleshores Roger de Flor fou cridat a Constantinoble i la Companyia es va establir a <a href="/wiki/Gal%C2%B7l%C3%ADpoli" title="Gal·lípoli">Gal·lípoli</a> (<a href="/wiki/1304" title="1304">1304</a>), on s'afegí <a href="/wiki/Berenguer_d%27Enten%C3%A7a_i_de_Montcada" title="Berenguer d'Entença i de Montcada">Berenguer d'Entença i de Montcada</a> amb un nou contingent almogàver. Les ambicions de <a href="/wiki/Roger_de_Flor" title="Roger de Flor">Roger de Flor</a>, entre les quals el projecte de crear una mena de principat a Àsia Menor, van suscitar els recels de la cort romana d'Orient, que el va fer assassinar (<a href="/wiki/Adrian%C3%B2polis" class="mw-redirect" title="Adrianòpolis">Adrianòpolis</a>, <a href="/wiki/1305" title="1305">1305</a>). </p><p>D'aquesta manera, l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Orient" title="Imperi Romà d'Orient">Imperi Romà d'Orient</a> trencava unilateralment el contracte que el lligava amb la Companyia. Els almogàvers van prendre represàlies i van saquejar la Tràcia (1307), mentrestant, Berenguer d'Entença i Bernat de Rocafort rivalitzaven pel comandament i arribava a l'Orient l'infant Ferran de Mallorca, vingut per a reivindicar en nom del rei de Sicília la direcció de la Companyia. Els almogàvers marxaren després cap als territoris de la Grècia clàssica (Calcídia, Macedònia, Tessàlia i Atenes), primer vivint del saqueig, i després posant-se al servei de diferents senyors: el francès <a href="/wiki/Tibald_de_Cepoy" title="Tibald de Cepoy">Tibald de Cepoy</a>, agent de <a href="/wiki/Carles_II_d%27Anjou" title="Carles II d'Anjou">Carles II d'Anjou</a>; el romà d'Orient <a href="/wiki/Joan_II_de_Tess%C3%A0lia" title="Joan II de Tessàlia">Joan II Àngel Comnè</a>, sebastocràtor de Tessàlia, i el francès <a href="/wiki/Gualter_V_de_Brienne" title="Gualter V de Brienne">Gualter V de Brienne</a>, duc d'Atenes. Finalment, quan els senyors van voler prescindir dels serveis dels almogàvers aquests els van derrotar en la <a href="/wiki/Batalla_del_Cef%C3%ADs" title="Batalla del Cefís">batalla del Cefís</a>, <a href="/wiki/1311" title="1311">1311</a>) i van prendre possessió del <a href="/wiki/Ducat_d%27Atenes" title="Ducat d'Atenes">Ducat d'Atenes</a>, al qual afegiren després la part meridional de Tessàlia, amb què van crear el <a href="/wiki/Ducat_de_Neop%C3%A0tria" title="Ducat de Neopàtria">Ducat de Neopàtria</a> (<a href="/wiki/1319" title="1319">1319</a>).<sup id="cite_ref-96" class="reference"><a href="#cite_note-96"><span class="cite-bracket">[</span>93<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>S'inicià així la història de dues entitats atípiques: els ducats almogàvers d'Atenes i Neopàtria, que es van posar voluntàriament sota l'autoritat de la Casa de Sicília, representada per vicaris generals. <a href="/wiki/Frederic_III_de_Sic%C3%ADlia" title="Frederic III de Sicília">Frederic III de Sicília</a> en va traspassar els drets (1357) a la seva germana Elionor, esposa del comte-rei <a href="/wiki/Pere_el_Cerimoni%C3%B3s" title="Pere el Cerimoniós">Pere el Cerimoniós</a>, amb qui es podria dir que els ducats es van incorporar a la Corona. Tanmateix, els reis catalanoaragonesos van exercir als ducats grecs una sobirania escassament efectiva, fins que entre els anys <a href="/wiki/1388" title="1388">1388</a> i <a href="/wiki/1391" title="1391">1391</a> els ducats van passar per conquesta a mans de la família florentina dels <a href="/wiki/Acciaiuoli" title="Acciaiuoli">Acciaiuoli</a>.<sup id="cite_ref-97" class="reference"><a href="#cite_note-97"><span class="cite-bracket">[</span>94<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_conquesta_de_Sardenya">La conquesta de Sardenya</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=26" title="Modifica la secció: La conquesta de Sardenya"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Conquesta_aragonesa_de_Sardenya" title="Conquesta aragonesa de Sardenya">conquesta aragonesa de Sardenya</a></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="El_regnat_d'Alfons_el_Benigne"><span id="El_regnat_d.27Alfons_el_Benigne"></span>El regnat d'Alfons el Benigne</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=27" title="Modifica la secció: El regnat d'Alfons el Benigne"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Alfons_el_Benigne" title="Alfons el Benigne">Alfons el Benigne</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Usatici_Barchinonae-Usatges_de_Barcelona-AMLL_Ms-1378-miniatura.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/39/Usatici_Barchinonae-Usatges_de_Barcelona-AMLL_Ms-1378-miniatura.jpg/220px-Usatici_Barchinonae-Usatges_de_Barcelona-AMLL_Ms-1378-miniatura.jpg" decoding="async" width="220" height="182" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/39/Usatici_Barchinonae-Usatges_de_Barcelona-AMLL_Ms-1378-miniatura.jpg/330px-Usatici_Barchinonae-Usatges_de_Barcelona-AMLL_Ms-1378-miniatura.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/39/Usatici_Barchinonae-Usatges_de_Barcelona-AMLL_Ms-1378-miniatura.jpg/440px-Usatici_Barchinonae-Usatges_de_Barcelona-AMLL_Ms-1378-miniatura.jpg 2x" data-file-width="665" data-file-height="551" /></a><figcaption>Les <a href="/wiki/Corts_Catalanes" title="Corts Catalanes">Corts Catalanes</a>: el rei <a href="/wiki/Alfons_IV_d%27Arag%C3%B3" class="mw-redirect" title="Alfons IV d'Aragó">Alfons IV d'Aragó</a> «el Benigne» presideix les <a href="/w/index.php?title=Corts_de_Montblanc_(1333)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Corts de Montblanc (1333) (encara no existeix)">Corts de Montblanc (1333)</a> (<i>Montis albi</i>) en una miniatura d'un <a href="/wiki/Incunable" title="Incunable">incunable</a> de <a href="/wiki/1336" title="1336">1336</a>. (<i>Ms. 1.378, Arxiu Municipal de Lleida</i>). </figcaption></figure> <p><a href="/wiki/Alfons_el_Benigne" title="Alfons el Benigne">Alfons el Benigne</a> va heretar un <a href="/wiki/Regne_de_Sardenya" title="Regne de Sardenya">Regne de Sardenya</a> en revolta incessant i una guerra naval amb Gènova, que van obligar les ciutats de domini reial, sobretot Barcelona, a despendre sumes considerables. El mateix rei, que sempre va estar necessitat de diners, va concebre el projecte de portar a terme una <a href="/wiki/Croada" class="mw-redirect" title="Croada">croada</a> contra l'<a href="/wiki/Emirat_de_Gharnata" class="mw-redirect" title="Emirat de Gharnata">Emirat de Gharnata</a>, però no va obtenir de les <a href="/w/index.php?title=Corts_de_Montblanc_(1333)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Corts de Montblanc (1333) (encara no existeix)">Corts de Montblanc (1333)</a> les quantitats que desitjava ni l'ajut militar que esperava i va atacar els musulmans en ràtzies el <a href="/wiki/R%C3%A0tzia_de_1330" title="Ràtzia de 1330">1330</a> i el <a href="/w/index.php?title=R%C3%A0tzia_de_1333&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ràtzia de 1333 (encara no existeix)">1333</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Pere_el_Cerimoniós"><span id="Pere_el_Cerimoni.C3.B3s"></span>Pere el Cerimoniós</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=28" title="Modifica la secció: Pere el Cerimoniós"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Pere_el_Cerimoni%C3%B3s" title="Pere el Cerimoniós">Pere el Cerimoniós</a></div> <p>El llarg regnat de <a href="/wiki/Pere_el_Cerimoni%C3%B3s" title="Pere el Cerimoniós">Pere el Cerimoniós</a> va ser prolífic i va realitzar amb èxit una política de reintegració a la Corona de territoris com Mallorca mentre va pacificar Sardenya: </p> <ul><li>A l'interior, va lluitar contra els estaments, sufocant les revoltes d'Aragó i València a la <a href="/wiki/Guerra_de_la_Uni%C3%B3" title="Guerra de la Unió">Guerra de la Unió</a> el 1347-1348 i va crear</li> <li>A la península Ibèrica, va mantenir una esgotadora <a href="/wiki/Guerra_dels_dos_Peres" class="mw-redirect" title="Guerra dels dos Peres">guerra amb Castella</a>.</li> <li>A la Mediterrània, va envair el <a href="/wiki/Regne_de_Mallorca" title="Regne de Mallorca">Regne de Mallorca</a> el 1343, incorporant-lo de forma definitiva a la Corona fins a l'any 1714. A la Mediterrània, a més de la guerra amb el rei de Mallorca i amb Gènova, va pacificar <a href="/wiki/Sardenya" title="Sardenya">Sardenya</a> i va realitzar maniobres per a reincorporar <a href="/wiki/Sic%C3%ADlia" title="Sicília">Sicília</a>.</li></ul> <p>En política interna, Pere III va cedir protagonisme a les <a href="/wiki/Corts_Catalanes" title="Corts Catalanes">Corts Catalanes</a> i va donar força al pactisme. Alhora per recollir els subsidis i donatius, i aplicar-los als objectius concertats, les Corts de cada estat de la Corona partint d'experiències anteriors, <a href="/wiki/Corts_de_Monts%C3%B3_(1289)" title="Corts de Montsó (1289)">Corts de Montsó (1289)</a>, van donar forma a la <a href="/wiki/Diputaci%C3%B3_del_General_de_Catalunya" title="Diputació del General de Catalunya">Diputació del General de Catalunya</a> o Generalitat. I aquesta institució, dotada de recursos propis (drets duaners), que la feien financerament autònoma, no va trigar a convertir-se en l'òrgan de govern dels estaments, paral·lel al govern del <a href="/wiki/Rei" title="Rei">rei</a>. La Generalitat estava formada en aquest moment per tres diputats de cada estament. La <a href="/wiki/Generalitat_de_Catalunya" title="Generalitat de Catalunya">Generalitat de Catalunya</a>, creada els anys <a href="/wiki/1358" title="1358">1358</a>-<a href="/wiki/1359" title="1359">1359</a>, va perdurar fins als <a href="/wiki/Decrets_de_Nova_Planta" title="Decrets de Nova Planta">Decrets de Nova Planta</a> al <a href="/wiki/1714" title="1714">1714</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="L'extinció_del_llinatge_dels_comtes_de_Barcelona_(1387-1412)"><span id="L.27extinci.C3.B3_del_llinatge_dels_comtes_de_Barcelona_.281387-1412.29"></span>L'extinció del llinatge dels comtes de Barcelona (1387-1412)</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=29" title="Modifica la secció: L'extinció del llinatge dels comtes de Barcelona (1387-1412)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Els regnats de <a href="/wiki/Joan_I" class="mw-redirect" title="Joan I">Joan I</a> (<a href="/wiki/1387" title="1387">1387</a>-<a href="/wiki/1396" title="1396">1396</a>) i de <a href="/wiki/Mart%C3%AD_I_l%27Hum%C3%A0" class="mw-redirect" title="Martí I l'Humà">Martí I l'Humà</a> (<a href="/wiki/1396" title="1396">1396</a>-<a href="/wiki/1410" title="1410">1410</a>) emmmarquen les etapes finals de la dinastia catalana al capdavant de la Corona d'Aragó. A la mort de Martí l'Humà, les divisions i les indecisions de l'interregne (<a href="/wiki/1410" title="1410">1410</a>-<a href="/wiki/1412" title="1412">1412</a>) van portar al <a href="/wiki/Comprom%C3%ADs_de_Casp" title="Compromís de Casp">Compromís de Casp</a> de <a href="/wiki/1412" title="1412">1412</a> on <a href="/wiki/Ferran_d%27Antequera" title="Ferran d'Antequera">Ferran I</a>, anomenat el d'Antequera, entronitza la dinastia castellana. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="El_regnat_de_Joan_el_Caçador_i_son_germà_Martí_l'Humà"><span id="El_regnat_de_Joan_el_Ca.C3.A7ador_i_son_germ.C3.A0_Mart.C3.AD_l.27Hum.C3.A0"></span>El regnat de Joan el Caçador i son germà Martí l'Humà</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=30" title="Modifica la secció: El regnat de Joan el Caçador i son germà Martí l'Humà"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Joan_el_Ca%C3%A7ador" title="Joan el Caçador">Joan el Caçador</a> i <a href="/wiki/Mart%C3%AD_l%27Hum%C3%A0" title="Martí l'Humà">Martí l'Humà</a></div> <p>Els problemes financers van portar <a href="/wiki/Joan_el_Ca%C3%A7ador" title="Joan el Caçador">Joan el Caçador</a> a enfrontar-se amb els estaments. Les Corts Generals, reunides a Montsó (1388-1389), van escoltar la seva petició d'un subsidi per a continuar la pacificació de <a href="/wiki/Sardenya" title="Sardenya">Sardenya</a> i per a fer front a una suposada invasió de Catalunya per part de tropes del <a href="/wiki/Comte_d%27Armanyac" class="mw-redirect" title="Comte d'Armanyac">comte d'Armanyac</a>, hereu del difunt <a href="/wiki/Jaume_III_de_Mallorca" title="Jaume III de Mallorca">Jaume III de Mallorca</a>. Lluny de concedir el que se'ls sol·licitava, els estaments li van exigir que es desfés dels mals consellers i sanegés les finances reials. Dissoltes les Corts sense acord, aquesta exigència la van repetir anys després (1396) els consellers de Barcelona i els jurats de València quan el rei, mancat de recursos, els va demanar ajut. En relació amb la política interior, Martí l'Humà va defensar amb escassa fortuna un programa per a restaurar la pau social i les finances reials. Per refer els compromisos socials i polítics, i guanyar els estaments per als seus projectes pacificadors, va reunir les <a href="/wiki/Corts_Catalanes" title="Corts Catalanes">Corts Catalanes</a> diverses vegades, i viatjà per les principals viles i ciutats de la Corona en un intent de posar fi a les divisions i les bandositats que trencaven la vella unitat dels grups dirigents. Martí l'Humà va reunir les Corts els anys 1398, 1402, 1404 i 1406. Tanmateix, les lluites de bàndols van continuar i van tenir un paper important durant l'etapa següent de l'interregne. La política exterior, llastada per la feblesa de les finances reials i les dificultats d'obtenir ajuts de les Corts, va ser escassament activa: Els ducats grecs dels <a href="/wiki/Almog%C3%A0vers" class="mw-redirect" title="Almogàvers">almogàvers</a>, que s'havien vinculat a la Corona, es van perdre (1388-1391); a Sardenya, els sards es revoltaren de nou; a la Península es va mantenir la pau amb Castella, però hi va haver enemistat amb el <a href="/wiki/Regne_de_Granada" class="mw-redirect" title="Regne de Granada">Regne de Granada</a>, cosa que només va provocar incidents de frontera. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="L'adveniment_de_la_dinastia_Trastàmara_a_la_Casa_reial_d'Aragó_(1410-1412)"><span id="L.27adveniment_de_la_dinastia_Trast.C3.A0mara_a_la_Casa_reial_d.27Arag.C3.B3_.281410-1412.29"></span>L'adveniment de la dinastia Trastàmara a la Casa reial d'Aragó (1410-1412)</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=31" title="Modifica la secció: L'adveniment de la dinastia Trastàmara a la Casa reial d'Aragó (1410-1412)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:El_Compromiso_de_Caspe_1867_Di%C3%B3scoro_Puebla.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/El_Compromiso_de_Caspe_1867_Di%C3%B3scoro_Puebla.jpg/220px-El_Compromiso_de_Caspe_1867_Di%C3%B3scoro_Puebla.jpg" decoding="async" width="220" height="208" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/El_Compromiso_de_Caspe_1867_Di%C3%B3scoro_Puebla.jpg/330px-El_Compromiso_de_Caspe_1867_Di%C3%B3scoro_Puebla.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/El_Compromiso_de_Caspe_1867_Di%C3%B3scoro_Puebla.jpg/440px-El_Compromiso_de_Caspe_1867_Di%C3%B3scoro_Puebla.jpg 2x" data-file-width="800" data-file-height="757" /></a><figcaption><a href="/wiki/Comprom%C3%ADs_de_Casp" title="Compromís de Casp">Compromís de Casp</a> Autor: <i><a href="/wiki/Di%C3%B3scoro_Puebla" class="mw-redirect" title="Dióscoro Puebla">Dióscoro Puebla</a></i> (<a href="/wiki/1867" title="1867">1867</a>)</figcaption></figure> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Comprom%C3%ADs_de_Casp" title="Compromís de Casp">Compromís de Casp</a> i <a href="/wiki/Dinastia_Trast%C3%A0mara" title="Dinastia Trastàmara">Dinastia Trastàmara</a></div> <p><a href="/wiki/Mart%C3%AD_I_l%27Hum%C3%A0" class="mw-redirect" title="Martí I l'Humà">Martí I l'Humà</a> morí el <a href="/wiki/31_de_maig" title="31 de maig">31 de maig</a> de <a href="/wiki/1410" title="1410">1410</a> sense haver nomenat successor. Catalunya era l'únic dels estats de la Corona que en aquell moment tenia un Parlament reunit. Aragó i València vivien enmig de les bandositats nobiliàries que n'impedien una reunió pacífica. Com que Catalunya havia estat tradicionalment l'epicentre de la família i les institucions reials, tots els pretendents a ocupar el tron van començar a enviar els ambaixadors a Barcelona; a finals d'octubre del 1410 ja s'hi havien presentat totes les candidatures. Presidia les sessions en nom del poder reial el governador del principat Guerau Alemany de Cervelló. El Parlament va deliberar que calia reunir un Parlament General a <a href="/wiki/Monts%C3%B3" title="Montsó">Montsó</a> o a <a href="/wiki/Fraga" title="Fraga">Fraga</a> per tal que es pogués decidir consensuadament el futur de la Corona. Però en absència d'un poder reial les bandositats estaven augmentant a València i Aragó i posant en perill els camins, cosa que impedia la reunió d'aquest Parlament general. </p><p>No fou fins al <a href="/wiki/1412" title="1412">1412</a> quan es reuniren el 9 compromissaris que havien de representar els tres estats peninsulars. Al llarg de l'abril els mallorquins van enviar missatges a Casp, Saragossa i Tortosa exigint una quarta terna pel Regne de Mallorca, però foren ignorats. La defensa de cada candidat les feien els seus ambaixadors i advocats, els quals exposaven els drets del seu senyor. El procediment consistia en l'exposició d'aquests, seguida d'un debat dels compromissaris sols a porta tancada. Acabat el debat feien entrar els notaris i els dictaven les conclusions a què s'havien arribat: el 18 d'abril va començar la defensa d'<a href="/wiki/Alfons_IV_de_Ribagor%C3%A7a" title="Alfons IV de Ribagorça">Alfons I de Gandia el Vell</a>, el 5 de maig fou el torn dels ambaixadors de <a href="/wiki/Ferran_d%27Antequera" title="Ferran d'Antequera">Ferran d'Antequera</a>, el 9 de maig un sol advocat va presentar els drets de Joan de Prades, el germà petit d'Alfons de Gandia, el 10 de maig era pels ambaixadors de <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_III_de_Proven%C3%A7a" title="Lluís III de Provença">Lluís d'Anjou</a>, enviats per l'ex-reina <a href="/wiki/Violant_de_Bar" title="Violant de Bar">Violant de Bar</a> i el darrer candidat de pes fou Jaume d'Urgell el 16 de maig, defensat per vuit representants. Finalment el 24 de juny de <a href="/wiki/1412" title="1412">1412</a> <sup id="cite_ref-98" class="reference"><a href="#cite_note-98"><span class="cite-bracket">[</span>95<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> es va procedir a la votació oral, però a porta tancada i sense testimonis, de cada compromissari. Després de la sessió entraren els tres notaris els quals van redactar tres actes. </p><p>El resultat del <a href="/wiki/Comprom%C3%ADs_de_Casp" title="Compromís de Casp">Compromís de Casp</a> fou:<sup id="cite_ref-99" class="reference"><a href="#cite_note-99"><span class="cite-bracket">[</span>96<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> per a <a href="/wiki/Ferran_d%27Antequera" title="Ferran d'Antequera">Ferran de Trastàmara</a> 6 vots, per a <a href="/wiki/Jaume_II_d%27Urgell" title="Jaume II d'Urgell">Jaume d'Urgell</a> dos vots, per a <a href="/wiki/Alfons_V_de_Ribagor%C3%A7a" title="Alfons V de Ribagorça">Alfons de Gandia el Jove</a> cap vot i per a <a href="/wiki/Frederic_de_Luna" title="Frederic de Luna">Frederic de Luna</a>: cap vot. Els Parlaments de <a href="/wiki/Tortosa" title="Tortosa">Tortosa</a>, <a href="/wiki/Val%C3%A8ncia" title="València">València</a> (abans a Traiguera-Morella: trastamaristes) i <a href="/wiki/Saragossa" title="Saragossa">Saragossa</a> (abans a Alcanyís: trastamaristes) van acudir a <a href="/wiki/Casp" title="Casp">Casp</a> a escoltar la sentència que es va proclamar el 28 de juny de 1412 a l'església major de Santa Maria. Després de la missa <i>Gaudeamus et exultemus et demus gloriam Deum quia venerunt nuptia Agni</i> <a href="/wiki/Sant_Vicent_Ferrer" title="Sant Vicent Ferrer">sant Vicent Ferrer</a> proclamà el veredicte en un discurs de lloança del nou rei <a href="/wiki/Ferran_el_d%27Antequera" class="mw-redirect" title="Ferran el d'Antequera">Ferran el d'Antequera</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="L'Imperi_mediterrani:_regnats_de_Ferran_el_d'Antequera_i_Alfons_el_Magnànim"><span id="L.27Imperi_mediterrani:_regnats_de_Ferran_el_d.27Antequera_i_Alfons_el_Magn.C3.A0nim"></span>L'Imperi mediterrani: regnats de Ferran el d'Antequera i Alfons el Magnànim</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=32" title="Modifica la secció: L'Imperi mediterrani: regnats de Ferran el d'Antequera i Alfons el Magnànim"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Ferran_d%27Antequera" title="Ferran d'Antequera">Ferran d'Antequera</a> i <a href="/wiki/Alfons_el_Magn%C3%A0nim" title="Alfons el Magnànim">Alfons el Magnànim</a></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Corona_aragonum_1441.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/Corona_aragonum_1441.svg/220px-Corona_aragonum_1441.svg.png" decoding="async" width="220" height="92" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/Corona_aragonum_1441.svg/330px-Corona_aragonum_1441.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/Corona_aragonum_1441.svg/440px-Corona_aragonum_1441.svg.png 2x" data-file-width="2303" data-file-height="965" /></a><figcaption>Extensió de la Corona d'Aragó l'any <a href="/wiki/1441" title="1441">1441</a>.</figcaption></figure> <p>La política penínsular i mediterrània dels Trastàmara va ser ambiciosa. A nivell peninsular, <a href="/wiki/Ferran_d%27Antequera" title="Ferran d'Antequera">Ferran I</a> va dissenyar per als seus fills una política matrimonial: va casar el primogènit, Alfons, amb Maria, la filla del seu germà, <a href="/wiki/Enric_III_de_Castella" title="Enric III de Castella">Enric III de Castella</a>; va preparar l'enllaç del seu segon fill, Joan, amb una princesa de la casa de Navarra, que finalment va ser la reina <a href="/wiki/Blanca_I_de_Navarra" title="Blanca I de Navarra">Blanca I de Navarra</a>; va destinar el tercer fill, Enric, a liderar la noblesa castellana i controlar el govern de Castella amb el suport dels seus germans; finalment, les seves filles, Maria i Elionor, es van casar amb els reis <a href="/wiki/Joan_II_de_Castella" title="Joan II de Castella">Joan II de Castella</a> i <a href="/wiki/Eduard_I_de_Portugal" title="Eduard I de Portugal">Eduard I de Portugal</a>, respectivament. Aquest projecte de domini peninsular es va materialitzar amb el matrimoni del seu net <a href="/wiki/Ferran_II_d%27Arag%C3%B3" class="mw-redirect" title="Ferran II d'Aragó">Ferran II d'Aragó</a> amb <a href="/wiki/Isabel_I_de_Castella" title="Isabel I de Castella">Isabel I de Castella</a>, els <a href="/wiki/Reis_Cat%C3%B2lics" title="Reis Catòlics">Reis Catòlics</a>, a partir de <a href="/wiki/1474" title="1474">1474</a>-<a href="/wiki/1479" title="1479">1479</a>. Pel que fa a la política mediterrània, Ferran I va reprendre els contactes diplomàtics amb Egipte i el Magrib, va signar treves amb Gènova i va fer sentir la seva autoritat a Sicília i Sardenya. Alfons el Magnànim va continuar en aquesta direcció els primers anys: nova campanya de pacificació de Sardenya (1420) i intervenció militar a <a href="/wiki/C%C3%B2rsega" title="Còrsega">Còrsega</a> (<a href="/wiki/Setge_de_Bonifacio" title="Setge de Bonifacio">Setge de Bonifacio</a>, 1420-1421), dividida entre partidaris de la Corona d'Aragó i partidaris de Gènova. Després vingué la <a href="/wiki/Conquesta_del_Regne_de_N%C3%A0pols" title="Conquesta del Regne de Nàpols">conquesta del Regne de Nàpols</a>. Les polítiques mediterrània i interior d'<a href="/wiki/Alfons_el_Magn%C3%A0nim" title="Alfons el Magnànim">Alfons el Magnànim</a> es van condicionar mútuament. La convocatòria de Corts obeïa generalment a la necessitat d'obtenir diners dels estaments per a fer la política mediterrània, però el diàleg per a aconseguir-los resultava difícil perquè el rei no estava disposat a cedir poder als estaments, sinó que pretenia retallar-los privilegis, i aquests no estaven disposats a votar subsidis sense contrapartides. Tot plegat, i la possibilitat d'obtenir diners dels pagesos allà on no s'obtenien dels senyors, va inclinar el rei absentista a adoptar mesures favorables als remences, que van acabar d'impossibilitar l'entesa entre rei i estaments. </p><p>Segons M. del Treppo, Alfons no entenia que la seva política mediterrània, beneficiosa per al comerç català, no fos secundada entusiastament per les Corts, i aquestes no comprenien que el rei fes aquesta política i les seves guerres sense consultar els estaments, sobretot quan pretenia que ells la financessin.<sup id="cite_ref-100" class="reference"><a href="#cite_note-100"><span class="cite-bracket">[</span>97<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Era un diàleg de sords que només es comprèn des de la perspectiva de Jaume Vicens, que deia que Alfons el Magnànim mai no va comprendre que el que l'impedia entendre's amb l'oligarquia catalana era l'abisme de la decadència.<sup id="cite_ref-101" class="reference"><a href="#cite_note-101"><span class="cite-bracket">[</span>98<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Amb <a href="/wiki/Alfons_el_Magn%C3%A0nim" title="Alfons el Magnànim">Alfons el Magnànim</a>, les <a href="/wiki/Corts_Valencianes_(hist%C3%B2ria)" class="mw-redirect" title="Corts Valencianes (història)">Corts de València</a> de l'any 1418 creen la <a href="/wiki/Generalitat_Valenciana" title="Generalitat Valenciana">Generalitat Valenciana</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Segle_d'or_valencià"><span id="Segle_d.27or_valenci.C3.A0"></span>Segle d'or valencià</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=33" title="Modifica la secció: Segle d'or valencià"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Segle_d%27or_valenci%C3%A0" title="Segle d'or valencià">Segle d'or valencià</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Roy_D%27Aragon.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bb/Roy_D%27Aragon.jpg/220px-Roy_D%27Aragon.jpg" decoding="async" width="220" height="310" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bb/Roy_D%27Aragon.jpg/330px-Roy_D%27Aragon.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bb/Roy_D%27Aragon.jpg/440px-Roy_D%27Aragon.jpg 2x" data-file-width="1000" data-file-height="1407" /></a><figcaption><a href="/wiki/Alfons_el_Magn%C3%A0nim" title="Alfons el Magnànim">Alfons el Magnànim</a> representat a l'Armorial del Toisó d'Or. <i>Flandre, cca. 1433-1435</i></figcaption></figure> <p>Al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span> (especialment la primera meitat), la Corona d'Aragó llueix amb tota la seva esplendor, el Regne de València actua com el seu floró i la ciutat de València se situa com la capital cultural i econòmica de la Corona, sent una de les ciutats més importants d'Europa en aquest segle. Després d'alguns anys d'inestabilitat consecutius a una crisi de successió, la Corona d'Aragó es llança a una política exterior agressiva amb l'adveniment d'una dinastia castellana sortida del <a href="/wiki/Comprom%C3%ADs_de_Casp" title="Compromís de Casp">compromís de Casp</a> (1412) i el regnat d'<a href="/wiki/Alfons_el_Magn%C3%A0nim" title="Alfons el Magnànim">Alfons el Magnànim</a> (1416-1458), que conquereix el <a href="/wiki/Regne_de_N%C3%A0pols" title="Regne de Nàpols">Regne de Nàpols</a>. Però aquesta embranzida es veu una mica contrariada sota el seu germà i successor, <a href="/wiki/Joan_el_Gran" class="mw-redirect" title="Joan el Gran">Joan II</a> (1458-1479), el qual, per raons dinàstiques, ha d'oposar-se al seu propi fill, Carles de Viana. La guerra civil esclata al Principat, creant inseguretat a <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a> com a cort. De fet, Alfons el Magnànim tingué una seu itinerant entre Barcelona i València, fins a instal·lar-se definitivament a <a href="/wiki/N%C3%A0pols" title="Nàpols">Nàpols</a>. </p><p>El <a href="/wiki/Regne_de_Val%C3%A8ncia" title="Regne de València">Regne de València</a> va consolidar-se durant tot el <a href="/wiki/Segle_XIV" title="Segle XIV">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span></a>, el seu pes en la Corona d'Aragó va fent-se major amb personatges com ara <a href="/wiki/Sant_Vicent_Ferrer" title="Sant Vicent Ferrer">Sant Vicent Ferrer</a>. Tot això permet que la ciutat i el Regne de València comencen el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span> amb tota la seua esplendor. La primera impremta de la <a href="/wiki/Pen%C3%ADnsula_Ib%C3%A8rica" title="Península Ibèrica">Península</a> es posa en funcionament a <a href="/wiki/Val%C3%A8ncia" title="València">València</a>, així com el primer llibre imprès de la Península, <i>Les Troves en Lahors de la Verge Maria</i>, <a href="/wiki/1474" title="1474">1474</a>. Apareix el primer diccionari en llengua romànica: <i><a href="/wiki/Liber_Elegantiarum" title="Liber Elegantiarum">Liber Elegantiarum</a></i>, així com el primer tractat sobre <a href="/wiki/Escacs" title="Escacs">escacs</a> moderns, el <i>Llibre dels jochs partits dels schacs en nombre de 100</i>, de <a href="/wiki/Francesc_Vicent" title="Francesc Vicent">Francesc Vicent</a>, imprès a <a href="/wiki/Val%C3%A8ncia" title="València">València</a> el <a href="/wiki/15_de_maig" title="15 de maig">15 de maig</a> de <a href="/wiki/1495" title="1495">1495</a>. D'altres exemples de l'esplendor econòmic i cultural són la <a href="/wiki/Taula_de_Canvis_i_Dep%C3%B2sits" title="Taula de Canvis i Depòsits">Taula de Canvis i Depòsits</a> de la Ciutat de València, la construcció de la <a href="/wiki/Llotja_de_la_Seda" title="Llotja de la Seda">Llotja de la Seda</a> a la mateixa ciutat, la creació de la <a href="/wiki/Universitat_de_Val%C3%A8ncia" title="Universitat de València">Universitat de València</a>, o el sufragament del viatge a Amèrica de <a href="/wiki/Crist%C3%B2for_Colom" title="Cristòfor Colom">Colom</a> per banquers valencians. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="El_regnat_de_Joan_el_Sense_Fe_i_la_guerra_civil_catalana">El regnat de Joan el Sense Fe i la guerra civil catalana</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=34" title="Modifica la secció: El regnat de Joan el Sense Fe i la guerra civil catalana"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Guerra_civil_catalana" class="mw-redirect" title="Guerra civil catalana">Guerra civil catalana</a></div> <p>La crisi social i el malestar econòmic a la Corona d'Aragó, durant els segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span>, va coincidir amb la ruptura del consens entre la <a href="/wiki/Monarquia" title="Monarquia">monarquia</a> i els <a href="/wiki/Estament" class="mw-redirect" title="Estament">estaments</a>, fets que van predominar sobre els èxits militars i polítics, com la conquesta del <a href="/wiki/Regne_de_N%C3%A0pols" title="Regne de Nàpols">Regne de Nàpols</a>. Malgrat fases de redreç o de reforma, els problemes irresolts es van amuntegar. L'exemple de <a href="/wiki/Joan_II_d%27Arag%C3%B3" class="mw-redirect" title="Joan II d'Aragó">Joan II d'Aragó</a> i els seus consellers pot fer pensar en un problema de mals governants, però els llargs enfrontaments de l'època de la <a href="/wiki/Dinastia_Trast%C3%A0mara" title="Dinastia Trastàmara">dinastia Trastàmara</a> entre la monarquia i les Corts ens indiquen que el problema tenia una dimensió més gran. A la fi, l'única explicació possible és que s'havia trencat, com deia <a href="/wiki/Pierre_Vilar" title="Pierre Vilar">Pierre Vilar</a> (1966), "l'equilibri en la prosperitat", és a dir, que la minva de la riquesa, efecte de la crisi, incitava els homes a disputar més que abans pels béns que s'esmunyien, i fent-ho posaven en perill l'ordre social i els compromisos sobre els quals s'havia construït l'ordenament polític.<sup id="cite_ref-102" class="reference"><a href="#cite_note-102"><span class="cite-bracket">[</span>99<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La Guerra civil catalana (<a href="/wiki/1462" title="1462">1462</a>-<a href="/wiki/1472" title="1472">1472</a>) és l'enfrontament armat entre <a href="/wiki/Joan_el_Sense_Fe" title="Joan el Sense Fe">Joan II</a> d'Aragó i els <a href="/wiki/Remences" title="Remences">remences</a> d'una part, i les institucions catalanes (<a href="/wiki/Diputaci%C3%B3_del_General_de_Catalunya" title="Diputació del General de Catalunya">Diputació del General de Catalunya</a> i <a href="/wiki/Consell_de_Cent" title="Consell de Cent">Consell de Cent</a>) de l'altre, per tal de tenir el control polític. La mort de <a href="/wiki/Carles_de_Viana" title="Carles de Viana">Carles de Viana</a> –protegit de <a href="/wiki/Catalunya" title="Catalunya">Catalunya</a> i enfrontat amb el seu pare Joan II- serà l'excusa per a formalitzar l'inici d'un enfrontament que, de fet, es venia covant des del seu predecessor <a href="/wiki/Alfons_el_Magn%C3%A0nim" title="Alfons el Magnànim">Alfons el Magnànim</a>. Tanmateix, la guerra és el resultat d'una controvèrsia política que enfronta la monarquia i l'oligarquia i entre l'estil absolutista i el pactisme. També és sobre la taula la capacitat política de la Generalitat per assumir la sobirania i governar. Al començar les hostilitats, tota la societat es veu obligada a optar per un o altre bàndol en funció dels seus interessos i ideologies.<sup id="cite_ref-103" class="reference"><a href="#cite_note-103"><span class="cite-bracket">[</span>100<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="La_unió_dinàstica_amb_la_Corona_de_Castella"><span id="La_uni.C3.B3_din.C3.A0stica_amb_la_Corona_de_Castella"></span>La unió dinàstica amb la Corona de Castella</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=35" title="Modifica la secció: La unió dinàstica amb la Corona de Castella"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Monarquia_Cat%C3%B2lica" title="Monarquia Catòlica">Monarquia Catòlica</a>, <a href="/wiki/Reis_Cat%C3%B2lics" title="Reis Catòlics">Reis Catòlics</a>, i <a href="/wiki/Conc%C3%B2rdia_de_Seg%C3%B2via" title="Concòrdia de Segòvia">Concòrdia de Segòvia</a></div> <p>El <a href="/wiki/1476" title="1476">1476</a>, <a href="/wiki/Ferran_el_Cat%C3%B2lic" title="Ferran el Catòlic">Ferran el Catòlic</a> (rei d'Aragó) i <a href="/wiki/Isabel_la_Cat%C3%B2lica" class="mw-redirect" title="Isabel la Catòlica">Isabel la Catòlica</a> (reina de Castella) van contraure matrimoni, la qual cosa va tenir com a conseqüència, a la mort d'ambdós, que els seus respectius territoris fossin regits conjuntament en la persona del seu net: <a href="/wiki/Carles_I_d%27Espanya" class="mw-redirect" title="Carles I d'Espanya">Carles I</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="L'adveniment_de_la_dinastia_Habsburg_i_la_Monarquia_d'Espanya"><span id="L.27adveniment_de_la_dinastia_Habsburg_i_la_Monarquia_d.27Espanya"></span>L'adveniment de la dinastia Habsburg i la Monarquia d'Espanya</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=36" title="Modifica la secció: L'adveniment de la dinastia Habsburg i la Monarquia d'Espanya"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Dinastia_dels_Habsburg" title="Dinastia dels Habsburg">Dinastia dels Habsburg</a> i <a href="/wiki/Monarquia_d%27Espanya" title="Monarquia d'Espanya">Monarquia d'Espanya</a></div> <p>A la mort d'Isabel de Castella el <a href="/wiki/1504" title="1504">1504</a> la filla comú dels dos, <a href="/wiki/Joana_I_de_Castella" title="Joana I de Castella">Joana I de Castella</a> fou nomenada reina de Castella juntament amb el seu marit, <a href="/wiki/Felip_I_de_Castella" title="Felip I de Castella">Felip el Bell</a>. A la mort d'aquest, el <a href="/wiki/1506" title="1506">1506</a>, Joana patí un trastorn mental que l'apartà de la corona (tot i que mai no fou desposseïda del títol de reina). Les Corts van demanar a Ferran II que ocupés el tron com regent, fins que el seu net <a href="/wiki/Carles_V_del_Sacre_Imperi_Romanogerm%C3%A0nic" title="Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic">Carles I</a> fes la majoria d'edat. Durant la regència de Ferran el Catòlic es va incorporar Navarra a la Monarquia i es va produir el matrimoni de Ferran amb <a href="/wiki/Germana_de_Foix" title="Germana de Foix">Germana de Foix</a>. Ferran va morir el <a href="/wiki/1516" title="1516">1516</a>, abans que Carles I arribés a Castella. </p><p>El <a href="/wiki/1555" title="1555">1555</a>, amb la creació del Consell d'Itàlia, el <a href="/wiki/Regne_de_N%C3%A0pols" title="Regne de Nàpols">Regne de Nàpols</a> es desvinculà de la Corona d'Aragó.<sup id="cite_ref-104" class="reference"><a href="#cite_note-104"><span class="cite-bracket">[</span>101<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="La_guerra_de_Successió_espanyola_(1707-1715)"><span id="La_guerra_de_Successi.C3.B3_espanyola_.281707-1715.29"></span>La guerra de Successió espanyola (1707-1715)</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=37" title="Modifica la secció: La guerra de Successió espanyola (1707-1715)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Guerra_de_Successi%C3%B3_Espanyola" title="Guerra de Successió Espanyola">Guerra de Successió Espanyola</a> i <a href="/wiki/Decrets_de_Nova_Planta" title="Decrets de Nova Planta">Decrets de Nova Planta</a></div> <p>Malgrat la gravetat de la <a href="/wiki/Guerra_dels_Segadors" title="Guerra dels Segadors">Guerra dels Segadors</a>, el Principat de Catalunya i la resta d'estats de la Corona preservaren els seus furs, institucions pròpies d'autogovern, i autonomia política. No obstant això, els successos posteriors a la proclamació de <a href="/wiki/Felip_V_d%27Espanya" title="Felip V d'Espanya">Felip V d'Espanya</a> com a hereu de Carles II marcarien la derogació del sistema constitucional de la Corona d'Aragó, l'abolició de les seves institucions d'autogovern, i l'annexió d'aquests territoris a la jurisdicció de la <a href="/wiki/Corona_de_Castella" class="mw-redirect" title="Corona de Castella">Corona de Castella</a>. </p><p>Quan <a href="/wiki/Carles_II_de_Castella" title="Carles II de Castella">Carles II de Castella</a> va morir i va deixar finalment com a hereu al duc francès <a href="/wiki/Felip_V_d%27Espanya" title="Felip V d'Espanya">Felip d'Anjou</a> es va formar a Europa la <a href="/wiki/Gran_Alian%C3%A7a_de_la_Haia" class="mw-redirect" title="Gran Aliança de la Haia">Gran Aliança de la Haia</a> formada pel <a href="/wiki/Regne_d%27Anglaterra" title="Regne d'Anglaterra">Regne d'Anglaterra</a>, les <a href="/wiki/Prov%C3%ADncies_Unides" title="Províncies Unides">Províncies Unides</a> i el <a href="/wiki/Sacre_Imperi" class="mw-redirect" title="Sacre Imperi">Sacre Imperi</a>, que no acceptaven la instauració de la dinastía borbònica a la <a href="/wiki/Monarquia_d%27Espanya" title="Monarquia d'Espanya">monarquia d'Espanya</a> i donaven suport les aspiracions d'un altre aspirant, <a href="/wiki/Carles_VI_del_Sacre_Imperi_Romanogerm%C3%A0nic" title="Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic">Carles d'Àustria</a>. Inicialment el duc d'Anjou jurà respectar les <a href="/wiki/Constitucions_de_Catalunya" class="mw-redirect" title="Constitucions de Catalunya">Constitucions de Catalunya</a> en les <a href="/wiki/Corts_de_Barcelona_(1701)" class="mw-redirect" title="Corts de Barcelona (1701)">Corts catalanes (1701-1702)</a>, i les institucions catalanes el reconegueren com a legítim sobirà de Catalunya. Però el 1705 els conflictes amb el virrei Francisco Antonio Fernández de Velasco i la contínua vulneració de les constitucions incrementà la força dels partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria; aquest enfrontament portà a un nou aixecament en armes dels catalans, que recolzats per una flota anglesa, va permetre l'entrada triomfal d'aquell a Barcelona. Carles d'Àustria jurà respectar les constitucions de Catalunya i fou reconegut com a legítim comte de Barcelona, i l'any següent, el 1706, procedia de la mateixa manera a Saragossa on era reconegut com a rei d'Aragó, procedint de la mateixa al Regne de València i per delegació en el virrei al Regne de Mallorca. No obstant això, els aliats no es van veure recolzats en els seus avenços sobre Castella, fet que els portà a retirar-se al Regne de València. </p><p>La reacció bèl·lica de Felip V l'any següent amb l'arribada de tropes franceses va suposar la conquesta del Regne de València després de la <a href="/wiki/Batalla_d%27Almansa" title="Batalla d'Almansa">batalla d'Almansa</a> (25 d'abril de 1707); el mateix va passar amb el Regne d'Aragó, que va ser conquerit ràpidament. El <a href="/wiki/1707" title="1707">1707</a> Felip V va abolir els seus furs apel·lant al <a href="/wiki/Dret_de_conquesta" title="Dret de conquesta">dret de conquesta</a>, va suprimir el dret civil valencià i donà per extintes les fronteres aranzelàries d'aquests dos regnes annexionat-los com a províncies de Castella. Una nova ofensiva dels aliats a Castella el 1710 no els va servir tampoc per consolidar les seves posicions, fet que els va obligar a abandonar el Regne d'Aragó malgrat obtenir la victòria en la <a href="/wiki/Batalla_de_Villaviciosa" class="mw-redirect" title="Batalla de Villaviciosa">batalla de Villaviciosa</a>. El setembre de <a href="/wiki/1713" title="1713">1713</a> el rei Carles III va marxar de Barcelona per fer-se càrrec del <a href="/wiki/Sacre_Imperi_Germ%C3%A0nic" class="mw-redirect" title="Sacre Imperi Germànic">Sacre Imperi Germànic</a> arran de la mort del seu germà, l'arxiduc. Temerosos els anglesos que això portés a un desequilibri en la balança de poder europea si continuaven donant suport a les seves aspiracions al tron espanyol, mitjançant el <a href="/wiki/Tractat_d%27Utrecht" title="Tractat d'Utrecht">tractat d'Utrecht</a> de 1713 els anglesos signaren la pau amb Felip V a canvi de diverses concessions comercials i la cessió de <a href="/wiki/Gibraltar" title="Gibraltar">Gibraltar</a> i <a href="/wiki/Menorca" title="Menorca">Menorca</a>. Les tropes aliades van abandonar Catalunya i el <a href="/wiki/12_de_setembre" title="12 de setembre">12 de setembre</a> del 1714 Barcelona va capitular davant les tropes francoespanyoles; l'any següent, el <a href="/wiki/1715" title="1715">1715</a>, capitulava el Regne de Mallorca. D'aquesta manera que els anomenats «regnes d'ençà mar» (Aragó, Catalunya, Mallorca, i València) varen quedar per a Felip V i la <a href="/wiki/Corona_de_Castella" class="mw-redirect" title="Corona de Castella">Corona de Castella</a> s'imposà per tota la <a href="/wiki/Pen%C3%ADnsula_Ib%C3%A8rica" title="Península Ibèrica">península Ibèrica</a> tret de <a href="/wiki/Portugal" title="Portugal">Portugal</a>, <a href="/wiki/Gibraltar" title="Gibraltar">Gibraltar</a>, <a href="/wiki/Menorca" title="Menorca">Menorca</a> i <a href="/wiki/Andorra" title="Andorra">Andorra</a>, fet que va suposar l'aniquilació de la Corona d'Aragó.<sup id="cite_ref-bellesarts_105-0" class="reference"><a href="#cite_note-bellesarts-105"><span class="cite-bracket">[</span>102<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Sobirans_de_la_Corona_d'Aragó"><span id="Sobirans_de_la_Corona_d.27Arag.C3.B3"></span>Sobirans de la Corona d'Aragó</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=38" title="Modifica la secció: Sobirans de la Corona d'Aragó"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <table border="1" cellpadding="6" cellspacing="0" style="margin: 1em 1em 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 85%;clear:both;"> <tbody><tr> <th><a href="/wiki/Casa_d%27Arag%C3%B3" class="mw-redirect" title="Casa d'Aragó">Casa d'Aragó</a> </th> <th><a href="/wiki/Regne_d%27Arag%C3%B3" title="Regne d'Aragó">Aragó</a> </th> <th><a href="/wiki/Principat_de_Catalunya" title="Principat de Catalunya">Catalunya</a> </th> <th><a href="/wiki/Regne_de_Val%C3%A8ncia" title="Regne de València">València</a> </th> <th><a href="/wiki/Regne_de_Mallorca" title="Regne de Mallorca">Mallorques</a> </th> <th><a href="/wiki/Regne_de_Sardenya" title="Regne de Sardenya">Sardenya</a> </th> <th><a href="/wiki/Regne_de_Sic%C3%ADlia" title="Regne de Sicília">Sicília</a> </th> <th><a href="/wiki/Regne_de_N%C3%A0pols" title="Regne de Nàpols">Nàpols</a> </th></tr> <tr> <td rowspan="16" bgcolor="FF9999" valign="top"><a href="/wiki/Casal_de_Barcelona" title="Casal de Barcelona">Casal de Barcelona</a> </td> <td colspan="2" bgcolor="FF9999"><a href="/wiki/Ramon_Berenguer_IV" title="Ramon Berenguer IV">Ramon Berenguer IV</a> i <a href="/wiki/Peronella_d%27Arag%C3%B3" title="Peronella d'Aragó">Peronella d'Aragó</a> (<a href="/wiki/1137" title="1137">1137</a> - <a href="/wiki/1164" title="1164">1164</a>) </td> <td> </td> <td> </td> <td> </td> <td> </td> <td> </td></tr> <tr> <td colspan="2" bgcolor="FF9999"><a href="/wiki/Alfons_el_Cast" title="Alfons el Cast">Alfons el Cast</a> o el Trobador (<a href="/wiki/1164" title="1164">1164</a> - <a href="/wiki/1196" title="1196">96</a>) </td> <td> </td> <td> </td> <td> </td> <td> </td> <td> </td></tr> <tr> <td colspan="2" bgcolor="FF9999"><a href="/wiki/Pere_el_Cat%C3%B2lic" title="Pere el Catòlic">Pere el Catòlic</a> (<a href="/wiki/1196" title="1196">1196</a> - <a href="/wiki/1213" title="1213">1213</a>) </td> <td> </td> <td> </td> <td> </td> <td> </td> <td> </td></tr> <tr> <td colspan="4" bgcolor="FF9999"><a href="/wiki/Jaume_el_Conqueridor" title="Jaume el Conqueridor">Jaume el Conqueridor</a> (<a href="/wiki/1213" title="1213">1213</a> - <a href="/wiki/1276" title="1276">76</a>) </td> <td> </td> <td> </td> <td> </td></tr> <tr> <td colspan="3" bgcolor="FF9999"><a href="/wiki/Pere_el_Gran" title="Pere el Gran">Pere el Gran</a> (<a href="/wiki/1276" title="1276">1276</a> - <a href="/wiki/1285" title="1285">85</a>) </td> <td bgcolor="FFFF99" colspan="1"><a href="/wiki/Jaume_II_de_Mallorca" title="Jaume II de Mallorca">Jaume II de Mallorca</a> (<a href="/wiki/1276" title="1276">1276</a> - <a href="/wiki/1285" title="1285">1285</a>) </td> <td bgcolor="FF9999" colspan="2">  </td> <td> </td></tr> <tr> <td colspan="3" bgcolor="FF9999"><a href="/wiki/Alfons_el_Franc" title="Alfons el Franc">Alfons el Franc</a> (o el Liberal) (<a href="/wiki/1285" title="1285">1285</a> - <a href="/wiki/1291" title="1291">91</a>) </td> <td bgcolor="FF9999" rowspan="2" colspan="1"><center> <a href="/wiki/Confiscaci%C3%B3_del_Regne_de_Mallorca" title="Confiscació del Regne de Mallorca">Confiscació del Regne de Mallorca</a><br />(<a href="/wiki/1285" title="1285">1285</a> - <a href="/wiki/1295" title="1295">1295</a>)</center> </td> <td bgcolor="FF9999" colspan="1">  </td> <td bgcolor="FF9999" colspan="1"><a href="/wiki/Jaume_el_Just" title="Jaume el Just">Jaume el Just</a> (<a href="/wiki/1285" title="1285">1285</a> - <a href="/wiki/1295" title="1295">1295</a>) </td> <td> </td></tr> <tr> <td colspan="3" rowspan="3" bgcolor="FF9999"><a href="/wiki/Jaume_el_Just" title="Jaume el Just">Jaume el Just</a> (<a href="/wiki/1291" title="1291">1291</a> - <a href="/wiki/1327" title="1327">1327</a>) </td> <td rowspan="3" bgcolor="FF9999">  </td> <td bgcolor="FFCC66" rowspan="4"><a href="/wiki/Frederic_II_de_Sic%C3%ADlia" title="Frederic II de Sicília">Frederic II de Sicília</a> (<a href="/wiki/1295" title="1295">1295</a> - <a href="/wiki/1337" title="1337">1337</a>) </td> <td> </td></tr> <tr> <td bgcolor="FFFF99"><a href="/wiki/Jaume_II_de_Mallorca" title="Jaume II de Mallorca">Jaume II de Mallorca</a> (<a href="/wiki/1295" title="1295">1295</a> - <a href="/wiki/1311" title="1311">1311</a>) </td> <td> </td></tr> <tr> <td bgcolor="FFFF99"><a href="/wiki/San%C3%A7_I_de_Mallorca" title="Sanç I de Mallorca">Sanç I de Mallorca</a> (<a href="/wiki/1311" title="1311">1311</a> - <a href="/wiki/1324" title="1324">1324</a>) </td> <td> </td></tr> <tr> <td colspan="3" bgcolor="FF9999"><a href="/wiki/Alfons_el_Benigne" title="Alfons el Benigne">Alfons el Benigne</a> (<a href="/wiki/1327" title="1327">1327</a> - <a href="/wiki/1336" title="1336">36</a>) </td> <td bgcolor="FFFF99"><a href="/wiki/Jaume_III_de_Mallorca" title="Jaume III de Mallorca">Jaume III de Mallorca</a> (<a href="/wiki/1324" title="1324">1324</a> - <a href="/wiki/1343" title="1343">1343</a>/<a href="/wiki/1346" title="1346">46</a>) </td> <td bgcolor="FF9999">  </td> <td> </td></tr> <tr> <td rowspan="4" colspan="5" bgcolor="FF9999"><a href="/wiki/Pere_el_Cerimoni%C3%B3s" title="Pere el Cerimoniós">Pere el Cerimoniós</a> o el del Punyalet (<a href="/wiki/1336" title="1336">1336</a> - <a href="/wiki/1387" title="1387">87</a>) </td> <td bgcolor="FFCC66"><a href="/wiki/Pere_II_de_Sic%C3%ADlia" title="Pere II de Sicília">Pere II de Sicília</a> (<a href="/wiki/1337" title="1337">1337</a> - <a href="/wiki/1342" title="1342">1342</a>) </td> <td> </td></tr> <tr> <td bgcolor="FFCC66"><a href="/wiki/Llu%C3%ADs_I_de_Sic%C3%ADlia" title="Lluís I de Sicília">Lluís I de Sicília</a> (<a href="/wiki/1342" title="1342">1342</a> - <a href="/wiki/1355" title="1355">1355</a>) </td> <td> </td></tr> <tr> <td bgcolor="FFCC66" rowspan="1"><a href="/wiki/Frederic_III_de_Sic%C3%ADlia" title="Frederic III de Sicília">Frederic III de Sicília</a> (<a href="/wiki/1355" title="1355">1355</a>–<a href="/wiki/1377" title="1377">1377</a>) </td> <td> </td></tr> <tr> <td bgcolor="FFCC66" rowspan="1"><a href="/wiki/Maria_de_Sic%C3%ADlia" title="Maria de Sicília">Maria de Sicília</a> (<a href="/wiki/1377" title="1377">1377</a>–<a href="/wiki/1401" title="1401">1401</a>) </td> <td> </td></tr> <tr> <td colspan="5" bgcolor="FF9999" rowspan="1"><a href="/wiki/Joan_el_Ca%C3%A7ador" title="Joan el Caçador">Joan el Caçador</a> (o el Descurat o l’Amador de la Gentilesa) (<a href="/wiki/1387" title="1387">1387</a> - <a href="/wiki/1396" title="1396">96</a>) </td> <td bgcolor="FFCC66"><a href="/wiki/Mart%C3%AD_el_Jove" title="Martí el Jove">Martí el Jove</a> (<a href="/wiki/1395" title="1395">1395</a> - <a href="/wiki/1409" title="1409">1409</a>) </td> <td> </td></tr> <tr> <td colspan="6" bgcolor="FF9999"><a href="/wiki/Mart%C3%AD_l%27Hum%C3%A0" title="Martí l'Humà">Martí l'Humà</a> (o l'Eclesiàstic) (<a href="/wiki/1396" title="1396">1396</a> - <a href="/wiki/1410" title="1410">1410</a>) </td> <td> </td></tr> <tr> <td colspan="7" bgcolor="CC9999"><a href="/wiki/Interregne" title="Interregne">Interregne</a> - <a href="/wiki/Comprom%C3%ADs_de_Casp" title="Compromís de Casp">Compromís de Casp</a> </td> <td> </td></tr> <tr> <td rowspan="9" bgcolor="CCFF99" valign="top"><a href="/wiki/Casal_de_Trast%C3%A0mara" class="mw-redirect" title="Casal de Trastàmara">Casal de Trastàmara</a> </td> <td colspan="6" bgcolor="CCFF99"><a href="/wiki/Ferran_d%27Antequera" title="Ferran d'Antequera">Ferran d'Antequera</a> (<a href="/wiki/1412" title="1412">1412</a> - <a href="/wiki/1416" title="1416">1416</a>) </td> <td> </td></tr> <tr> <td colspan="7" bgcolor="CCFF99"><a href="/wiki/Alfons_el_Magn%C3%A0nim" title="Alfons el Magnànim">Alfons el Magnànim</a> (<a href="/wiki/1416" title="1416">1416</a> - <a href="/wiki/1458" title="1458">1458</a>) </td></tr> <tr> <td colspan="6" bgcolor="CCFF99"><a href="/wiki/Joan_II_d%27Arag%C3%B3" class="mw-redirect" title="Joan II d'Aragó">Joan II d'Aragó</a> (<a href="/wiki/1458" title="1458">1458</a> - <a href="/wiki/1479" title="1479">1479</a>) </td> <td rowspan="2" bgcolor="99FFCC"><a href="/wiki/Ferran_I_de_N%C3%A0pols" title="Ferran I de Nàpols">Ferran I de Nàpols</a>, o En Ferrante (<a href="/wiki/1458" title="1458">1458</a> - <a href="/wiki/1494" title="1494">1494</a>) </td></tr> <tr> <td rowspan="6" colspan="6" bgcolor="CCFF99"><a href="/wiki/Ferran_el_Cat%C3%B2lic" title="Ferran el Catòlic">Ferran el Catòlic</a> (<a href="/wiki/1479" title="1479">1479</a> - <a href="/wiki/1516" title="1516">1516</a>) </td></tr> <tr> <td bgcolor="99FFCC"><a href="/wiki/Alfons_II_de_N%C3%A0pols" title="Alfons II de Nàpols">Alfons II de Nàpols</a> (<a href="/wiki/1494" title="1494">1494</a> - <a href="/wiki/1495" title="1495">1495</a>) </td></tr> <tr> <td bgcolor="99FFCC"><a href="/wiki/Ferran_II_de_N%C3%A0pols" title="Ferran II de Nàpols">Ferran II de Nàpols</a>, o En Ferrandino (<a href="/wiki/1495" title="1495">1495</a> - <a href="/wiki/1496" title="1496">1496</a>) </td></tr> <tr> <td bgcolor="99FFCC"><a href="/wiki/Frederic_III_de_N%C3%A0pols" title="Frederic III de Nàpols">Frederic III de Nàpols</a> (<a href="/wiki/1496" title="1496">1496</a> - <a href="/wiki/1501" title="1501">1501</a>) </td></tr> <tr> <td>  </td></tr> <tr> <td bgcolor="CCFF99">(<a href="/wiki/1504" title="1504">1504</a>–<a href="/wiki/1516" title="1516">1516</a>) </td></tr> <tr> <td rowspan="5" bgcolor="99CCCC" valign="top"><a href="/wiki/Casal_d%27%C3%80ustria" title="Casal d'Àustria">Casal d'Àustria</a> </td> <td bgcolor="99CCCC" colspan="7"><a href="/wiki/Carles_I_de_Castella" class="mw-redirect" title="Carles I de Castella">Carles I d'Aragó</a> (<a href="/wiki/1516" title="1516">1516</a> - <a href="/wiki/1556" title="1556">1556</a>) </td></tr> <tr> <td bgcolor="99CCCC" colspan="7"><a href="/wiki/Felip_II_de_Castella" title="Felip II de Castella">Felip I d'Aragó</a> (<a href="/wiki/1556" title="1556">1556</a> - <a href="/wiki/1598" title="1598">1598</a>) </td></tr> <tr> <td bgcolor="99CCCC" colspan="7"><a href="/wiki/Felip_III_de_Castella" title="Felip III de Castella">Felip II d'Aragó</a> (<a href="/wiki/1598" title="1598">1598</a> - <a href="/wiki/1621" title="1621">1621</a>) </td></tr> <tr> <td bgcolor="99CCCC" colspan="7"><a href="/wiki/Felip_IV_de_Castella" title="Felip IV de Castella">Felip III d'Aragó</a> (<a href="/wiki/1621" title="1621">1621</a> - <a href="/wiki/1665" title="1665">1665</a>) </td></tr> <tr> <td bgcolor="99CCCC" colspan="7"><a href="/wiki/Carles_II_d%27Arag%C3%B3" class="mw-redirect" title="Carles II d'Aragó">Carles II d'Aragó</a> (<a href="/wiki/1665" title="1665">1665</a> - <a href="/wiki/1700" title="1700">1700</a>) </td></tr> <tr> <td rowspan="5" bgcolor="CCCCCC" valign="top">Desaparició de la Corona d'Aragó </td> <td bgcolor="CCCCCC" colspan="7"><a href="/wiki/Guerra_de_Successi%C3%B3_Espanyola" title="Guerra de Successió Espanyola">Guerra de Successió</a> entre <a href="/wiki/Felip_V_de_Castella" class="mw-redirect" title="Felip V de Castella">Felip d'Anjou</a> i <a href="/wiki/Carles_VI_del_Sacre_Imperi_Romanogerm%C3%A0nic" title="Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic">Carles d'Àustria</a> (<a href="/wiki/1702" title="1702">1702</a> - <a href="/wiki/1715" title="1715">1715</a>) </td></tr> <tr> <td bgcolor="CCCCCC" colspan="4"><a href="/wiki/Felip_V_de_Castella" class="mw-redirect" title="Felip V de Castella">Felip V de Castella</a> (<a href="/wiki/1715" title="1715">1715</a> - <a href="/wiki/1746" title="1746">1746</a>).<br /><small><i>Se suprimeixen els regnes hispànics de la Corona d'Aragó, i se'ls assimilen a les estructures del <a href="/wiki/Regne_de_Castella" title="Regne de Castella">regne de Castella</a> pel "dret de conquesta" expressat als <a href="/wiki/Decrets_de_Nova_Planta" title="Decrets de Nova Planta">Decrets de Nova Planta</a>.</i></small> </td> <td bgcolor="CCCCCC" colspan="4"><a href="/wiki/Carles_VI_del_Sacre_Imperi_Romanogerm%C3%A0nic" title="Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic">Emperador Carles VI</a> (a Sardenya fins <a href="/wiki/1720" title="1720">1720</a>, Sicília fins <a href="/wiki/1734" title="1734">1734</a>, i Nàpols fins <a href="/wiki/1735" title="1735">1735</a>)<br /><small><i>Cadascun d'aquests territoris esdevingueren poc després regnes independents.</i></small> </td></tr></tbody></table> <p><br /> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Estaments_socials_i_poder">Estaments socials i poder</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=39" title="Modifica la secció: Estaments socials i poder"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El poder pertanyia al rei i als estaments, que formaven els tres braços de les <a href="/wiki/Corts_Catalanes" title="Corts Catalanes">Corts Catalanes</a>: el <a href="/wiki/Bra%C3%A7_militar" class="mw-redirect" title="Braç militar">braç militar</a>, el <a href="/wiki/Bra%C3%A7_eclesi%C3%A0stic" class="mw-redirect" title="Braç eclesiàstic">braç eclesiàstic</a> i el <a href="/wiki/Bra%C3%A7_reial" class="mw-redirect" title="Braç reial">braç reial</a> o ciutadà. </p><p>Segons els <a href="/wiki/Fogatge" title="Fogatge">fogatges</a> de la segona meitat del <a href="/wiki/Segle_XIV" title="Segle XIV">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span></a>, el 35% dels focs o llars de Catalunya pertanyien a la noblesa (grans magnats i cavallers), el 26% a l'Església, el 31% al rei i el 4% als ciutadans. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_noblesa">La noblesa</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=40" title="Modifica la secció: La noblesa"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La <a href="/wiki/Noblesa" title="Noblesa">noblesa</a> (braç o estament militar) era, doncs, la gran propietària del sòl i la perceptora de les rendes agràries i de les càrregues jurisdiccionals que devien ser la seva principal font d'ingressos. La diferència de riquesa i poder entre l'alta i la petita noblesa era abismal: mentre que la jurisdicció del <a href="/wiki/Comte_d%27Emp%C3%BAries" class="mw-redirect" title="Comte d'Empúries">comte d'Empúries</a> s'estenia el <a href="/wiki/Segle_XIV" title="Segle XIV">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span></a> sobre 4.600 llars i la del <a href="/wiki/Vescomte_de_Rocabert%C3%AD" class="mw-redirect" title="Vescomte de Rocabertí">vescomte de Rocabertí</a> sobre 1.600, la del <a href="/wiki/Cavaller" title="Cavaller">cavaller</a> més afortunat no depassava l'àmbit d'un <a href="/wiki/Castell_termenat" title="Castell termenat">castell termenat</a>, una <a href="/wiki/Casa_forta" title="Casa forta">casa forta</a> o de tres o quatre pobles d'unes poques famílies. </p><p>Els <a href="/wiki/Bar%C3%B3" title="Baró">barons</a> van ocupar els oficis més alts de l'administració, van exercir missions diplomàtiques d'importància i van encapçalar les operacions militars i polítiques de la gran expansió territorial i marítima, de la qual molts es van beneficiar àmpliament. </p><p>La petita noblesa, en canvi, va viure més lligada als castells i a les fortificacions; va engruixir les files d'oficials de la monarquia; va monopolitzar les jerarquies mitjanes de l'Església i va integrar les milícies dels <a href="/wiki/Orde_militar" title="Orde militar">ordes militars</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="L'Església"><span id="L.27Esgl.C3.A9sia"></span>L'Església</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=41" title="Modifica la secció: L'Església"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'altre estament poderós era l'Església, però també aquí les diferències internes eren molt grans: </p> <ul><li>Les jerarquies superiors (<a href="/wiki/Bisbes" class="mw-redirect" title="Bisbes">bisbes</a> i <a href="/wiki/Arquebisbes" class="mw-redirect" title="Arquebisbes">arquebisbes</a>) estaven formades per <a href="/wiki/Prelat" title="Prelat">prelats</a> sortits de l'alta noblesa i de la mateixa família reial.</li> <li>Les jerarquies intermèdies (<a href="/wiki/Canonge" title="Canonge">canonges</a>, <a href="/wiki/Abat" title="Abat">abats</a>, <a href="/wiki/Prior" title="Prior">priors</a>) procedien de la petita noblesa i del patriciat.</li> <li>El baix clergat (<a href="/wiki/Rector" title="Rector">rectors</a>, <a href="/wiki/Monjo" title="Monjo">monjos</a>) estava constituït per fills de famílies pageses o per individus de les classes populars de les ciutats.</li></ul> <p>El poder material de l'Església procedia dels tributs eclesiàstics que pagaven els feligresos (<a href="/wiki/Delme" title="Delme">delme</a>, <a href="/wiki/Prim%C3%ADcia" title="Primícia">primícia</a>…) i de les rendes agràries i les càrregues jurisdiccionals satisfetes pels pagesos de les senyories eclesiàstiques. A més, de la mateixa manera que la noblesa, l'Església "posseïa" molts pagesos i homes de remença. </p><p>Juntament amb els homes de les <a href="/wiki/Ciutats" class="mw-redirect" title="Ciutats">ciutats</a>, els eclesiàstics van ser grans aliats de la monarquia, a la qual sovint van fer donatius i van donar suport en les pugnes amb la noblesa. </p><p>El braç eclesiàstic a les <a href="/wiki/Corts_Catalanes" title="Corts Catalanes">Corts Catalanes</a> era presidit per l'arquebisbe de Tarragona i estava constituït pels bisbes de Barcelona, Lleida, Girona, Tortosa, Urgell, Vic i Elna; pels capítols canonicals d'aquestes seus; pels abats de vint-i-vuit monestirs, i pels representants dels ordes militars. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="El_patriciat">El patriciat</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=42" title="Modifica la secció: El patriciat"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El tercer estament important, políticament parlant, de la societat era el patriciat, l'aristocràcia del diner, que va tendir a equiparar-se amb la petita noblesa, va impulsar la institucionalització dels municipis i va aprofitar la seva posició privilegiada per assegurar-se el control dels governs municipals des dels inicis, tot i ser un grup demogràficament minoritari en el medi urbà. </p><p>Servint-se d'aquesta plataforma política, el patriciat va monopolitzar també la representació a les Corts dels homes de les viles i les ciutats del reialenc, l'anomenat <a href="/wiki/Bra%C3%A7_reial" class="mw-redirect" title="Braç reial">braç reial</a>, els quals formaven un cos social divisible en tres estrats: </p> <ul><li>La mà major, constituïda per aquests patricis, dits pròpiament ciutadans.</li></ul> <ul><li>La mà mitjana, integrada per <a href="/wiki/Mercader" class="mw-redirect" title="Mercader">mercaders</a> i gent de professions liberals de categoria (juristes, notaris, cirurgians).</li></ul> <ul><li>La mà menor, que agrupava el conjunt dels <a href="/wiki/Menestral" title="Menestral">menestrals</a>.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="La_mà_major,_els_ciutadans"><span id="La_m.C3.A0_major.2C_els_ciutadans"></span>La mà major, els ciutadans</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=43" title="Modifica la secció: La mà major, els ciutadans"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Encara que originàriament es van enriquir amb el comerç, la indústria o l'administració reial, els ciutadans de l'època de la plenitud de la Corona tenien en comú amb l'aristocràcia militar la condició de senyors, titulars de terres i jurisdiccions. A la segona meitat del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span> els ciutadans posseïen uns 4.000 focs. </p><p>Es diferenciaven de la noblesa, però, en el fet que posseïen una fortuna monetària i que invertien en activitats mercantils, en l'adquisició de finques i mitjans de producció (molins, obradors) i de transport (naus) que arrendaven, així com de préstecs amb interès i de títols del deute públic municipal (<a href="/wiki/Censal" title="Censal">censals</a>). </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="La_mà_mitjana,_els_mercaders_i_rutes_mercantils"><span id="La_m.C3.A0_mitjana.2C_els_mercaders_i_rutes_mercantils"></span>La mà mitjana, els mercaders i rutes mercantils</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=44" title="Modifica la secció: La mà mitjana, els mercaders i rutes mercantils"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Com els ciutadans, els mercaders també eren un grup reduït però amb les seves activitats donaven gran dinamisme a la vida urbana. D'això n'era conscient el frare franciscà <a href="/wiki/Francesc_Eiximenis" title="Francesc Eiximenis">Francesc Eiximenis</a> quan va escriure, amb exageració: </p> <dl><dd>"(Els mercaders) són vida de la terra on són, e són tresor de la cosa pública, e són menjar dels pobres, e són braç de tot bon negoci, de tots afers compliment. Sens mercaders les comunitats caen, los prínceps tornen tirans, los joves se perden, los pobres se´n ploren. Car cavallers ne ciutadans que viuen de rendes no curen de grans almoines; solament mercaders són grans almoiners e grans pares e frares de la cosa pública."<sup id="cite_ref-106" class="reference"><a href="#cite_note-106"><span class="cite-bracket">[</span>103<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></dd></dl> <p>Eiximenis lloava les almoines dels mercaders, uns homes a qui inquietava particularment la salvació, que veien amenaçada pel tipus de vida que menaven i els guanys que obtenien. Eren armadors de naus i comerciants, els més rics dels quals especialitzats en el comerç marítim. </p><p>A fi d'ampliar i assegurar els seus negocis, els mercaders van donar suport a les iniciatives del braç reial a les Corts en favor de l'expansió mediterrània, i van fer préstecs i donatius a la monarquia. A canvi van rebre béns de conquesta i privilegis mercantils.<sup id="cite_ref-107" class="reference"><a href="#cite_note-107"><span class="cite-bracket">[</span>104<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El gran <a href="/wiki/Comer%C3%A7_catal%C3%A0_medieval" title="Comerç català medieval">comerç català medieval</a> es va canalitzar en cinc direccions: la Mediterrània oriental, la Mediterrània occidental, la península Itàlica, la península Ibèrica i l'Europa continental i de l'Atlàntic nord.<sup id="cite_ref-108" class="reference"><a href="#cite_note-108"><span class="cite-bracket">[</span>105<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="La_mà_menor,_menestrals_i_producció_industrial"><span id="La_m.C3.A0_menor.2C_menestrals_i_producci.C3.B3_industrial"></span>La mà menor, menestrals i producció industrial</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=45" title="Modifica la secció: La mà menor, menestrals i producció industrial"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Els grups populars urbans, que Eiximenis anomenava mà menor, es poden dividir en tres estrats: a dalt, els menestrals o gent dels oficis (mestres i oficials); a baix, els pobres i marginats; i entremig, els obrers no especialitzats. </p> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Menestralia">Menestralia</h5><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=46" title="Modifica la secció: Menestralia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>A part les vendes dels mercaders, l'economia urbana reposava en la producció dels <a href="/wiki/Menestral" title="Menestral">menestrals</a>, que es feia en obradors o tallers propietat dels mestres, els quals venien directament al consumidor una part del que produïen. </p><p>Expressió de la petita producció familiar característica de l'època medieval, els obradors eren petites empreses familiars on treballava la família del mestre, algun oficial i algun aprenent. D'aquests, només l'oficial treballava per un <a href="/wiki/Salari" title="Salari">salari</a>; l'aprenent simplement era vestit, alimentat i allotjat pel mestre. </p><p>Els menestrals estaven organitzats en <a href="/wiki/Gremi" title="Gremi">gremis</a> o confraries que agrupaven els mestres i els oficials de cada ofici sota l'advocació d'un <a href="/wiki/Sant_patr%C3%B3" title="Sant patró">sant patró</a> i la direcció de magistrats elegits pels mestres. El compliment de les normes dels gremis era controlat en cada municipi pel <a href="/wiki/Veedor" title="Veedor">veedor</a> anomenat per l'administració.<sup id="cite_ref-109" class="reference"><a href="#cite_note-109"><span class="cite-bracket">[</span>106<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="La_producció_artesanal_de_la_Corona"><span id="La_producci.C3.B3_artesanal_de_la_Corona"></span>La producció artesanal de la Corona</h5><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=47" title="Modifica la secció: La producció artesanal de la Corona"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Pel que fa als minerals i primeres matèries amb què treballaven els artesans, Catalunya, amb una producció industrial força elevada, era més aviat importadora, mentre que València i Aragó, amb una indústria menys desenvolupada, eren més exportadors. A més d'altres proveïdors, Catalunya obtenia <a href="/wiki/Llana" title="Llana">llana</a> d'Aragó i productes molt diversos, però sobretot <a href="/wiki/Fibra_d%27espart" title="Fibra d'espart">fibra d'espart</a>, <a href="/wiki/Lli" title="Lli">lli</a>, <a href="/wiki/Fibra_de_c%C3%A0nem" title="Fibra de cànem">cànem</a>, <a href="/wiki/Seda" title="Seda">seda</a> i llana de València. </p><p>Catalunya importava <a href="/wiki/Estany_(element)" title="Estany (element)">estany</a>, <a href="/wiki/Coure" title="Coure">coure</a>, <a href="/wiki/Or" title="Or">or</a>, <a href="/wiki/Corall" class="mw-redirect" title="Corall">corall</a>, <a href="/wiki/Pell" title="Pell">pell</a>, <a href="/wiki/Cera" title="Cera">cera</a>, <a href="/wiki/S%C3%A8u" class="mw-redirect" title="Sèu">sèu</a>, <a href="/wiki/Lli" title="Lli">lli</a>, cànem, <a href="/wiki/Cot%C3%B3" title="Cotó">cotó</a>, <a href="/wiki/Seda" title="Seda">seda</a>, <a href="/wiki/Llana" title="Llana">llana</a>. </p><p>Encara que tributària de les primeres matèries que li arribaven d'Aragó i València, Catalunya era en aquesta època el motor econòmic de la Corona. La seva fortuna radicava en la producció i l'exportació de productes manufacturats de qualitat mitjana i d'algun element molt concret de la producció rural pròpia (<a href="/wiki/Safr%C3%A0" title="Safrà">safrà</a>), a més del paper d'intermediari que va saber exercir en el comerç internacional. </p><p>La producció industrial de viles i <a href="/wiki/Ciutats" class="mw-redirect" title="Ciutats">ciutats</a> estava orientada a satisfer les necessitats del mercat local i, secundàriament, a l'exportació. És a dir, que el més característic de la indústria medieval, amb la possible excepció de la draperia, era la manca d'especialització: arreu es produïa de tot. </p><p>Alhora la producció estava dispersa per petits tallers familiars, fet que, juntament amb les normes limitadores dels gremis, explica el baix nivell tècnic i l'escassa productivitat del treball. </p><p>De la gran diversitat d'indústries destaquen: les artesanies de luxe, com l'<a href="/wiki/Argenteria" title="Argenteria">argenteria</a>, l'<a href="/wiki/Orfebreria" title="Orfebreria">orfebreria</a> i l'<a href="/wiki/Esmalt" title="Esmalt">esmalt</a>, l'artesania del cuir, les activitats relacionades amb la metal·lúrgia (de ganiveters i armers), la indústria del corall, la ceràmica, i sobretot, la producció drapera.<sup id="cite_ref-110" class="reference"><a href="#cite_note-110"><span class="cite-bracket">[</span>107<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_pagesia_i_producció_agropecuària"><span id="La_pagesia_i_producci.C3.B3_agropecu.C3.A0ria"></span>La pagesia i producció agropecuària</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=48" title="Modifica la secció: La pagesia i producció agropecuària"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Els pagesos eren la classe productora bàsica i constituïen la immensa majoria de la població. Amb el seu treball dedicat a la producció d'aliments mantenien la resta de la societat. Tanmateix, la pagesia no era un grup homogeni, sinó que estaven sotmesos a graus diferents d'explotació i subjugació depenent del territori. </p><p>A Catalunya hi havia comarques com la del <a href="/wiki/Pallars_Sobir%C3%A0" title="Pallars Sobirà">Pallars Sobirà</a> on els pagesos, que com tothom depenien de la potestat senyorial, generalment posseïen en propietat no solament les terres familiars sinó també les comunals, sobre les quals tenien una jurisdicció pròpia. No estaven sotmesos a <a href="/wiki/Mals_usos" title="Mals usos">mals usos</a> ni a servituds. </p><p>A la <a href="/wiki/Catalunya_Nova" title="Catalunya Nova">Catalunya Nova</a>, encara que les servituds hi havien arribat amb el repoblament i l'organització de senyories, les necessitats mateixes de la colonització havien propagat les franqueses i la propietat pagesa de la terra o la possessió emfitèutica (amb censos mòdics), situació de la qual derivaven nivells moderats de subjugació i explotació. </p><p>En canvi, a una gran part de la <a href="/wiki/Catalunya_Vella" title="Catalunya Vella">Catalunya Vella</a>, els <a href="/wiki/Senyor" title="Senyor">senyors</a> van estendre, amb l'ajut dels juristes, les servituds, tot configurant una pagesia característica: la de <a href="/wiki/Remen%C3%A7a" class="mw-redirect" title="Remença">remença</a> sotmesa als <a href="/wiki/Mals_usos" title="Mals usos">mals usos</a>.<sup id="cite_ref-111" class="reference"><a href="#cite_note-111"><span class="cite-bracket">[</span>108<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="La_pràctica_de_l'heretament"><span id="La_pr.C3.A0ctica_de_l.27heretament"></span>La pràctica de l'heretament</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=49" title="Modifica la secció: La pràctica de l'heretament"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Alhora que les servituds s'estenien per la <a href="/wiki/Catalunya_Vella" title="Catalunya Vella">Catalunya Vella</a>, també s'hi generalitzava la pràctica de l'<a href="/wiki/Her%C3%A8ncia" title="Herència">heretament</a>, consistent en el fet que el pagès feia donació entre vius, en favor d'un dels seus fills (l'<a href="/wiki/Hereu" title="Hereu">hereu</a>), de la major part de l'herència (2/3 o 3/4 parts). </p><p>Gairebé sempre l'heretament es formalitzava per raó de noces, quan el fill escollit per hereu contreia matrimoni, i per això atorgava <a href="/wiki/Cap%C3%ADtols_matrimonials" title="Capítols matrimonials">capítols matrimonials</a> amb la hipoteca <a href="/wiki/Dot" title="Dot">dotal</a> abans esmentada. En virtut de l'heretament l'hereu adquiria la propietat del <a href="/wiki/Mas" title="Mas">mas</a>, encara que el seu pare en retenia l'<a href="/wiki/Usdefruit" title="Usdefruit">usdefruit</a> per a tota la vida. </p><p>Generalment, per l'heretament l'hereu rebia el mas i la terra mentre que els seus germans i germanes, dits fadristerns o <a href="/wiki/Cabaler" title="Cabaler">cabalers</a>, rebien la <a href="/wiki/Leg%C3%ADtima" class="mw-redirect" title="Legítima">legítima</a>, equivalent a 1/3 o 1/4 del valor de l'explotació, però en diner. La <a href="/wiki/Leg%C3%ADtima" class="mw-redirect" title="Legítima">legítima</a> els podia ser lliurada com a <a href="/wiki/Dot" title="Dot">dot</a> en el moment del matrimoni o deixada pels pares en testament. </p><p>Per als pagesos aquesta fórmula de transmissió patrimonial, basada en l'<a href="/wiki/Hereu" title="Hereu">hereu</a>, era una manera eficaç de resoldre els problemes del relleu generacional (l'atenció als pares en la vellesa). </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="La_producció_agropecuària_de_la_Corona"><span id="La_producci.C3.B3_agropecu.C3.A0ria_de_la_Corona"></span>La producció agropecuària de la Corona</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=50" title="Modifica la secció: La producció agropecuària de la Corona"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Aragó era el principal productor cerealístic i ramader. La seva producció era suficient per a cobrir les necessitats pròpies i exportar. Per contra, Catalunya, a causa del creixement de la població i de l'orientació de la producció cap als cultius especulatius i industrials d'exportació (<a href="/wiki/Safr%C3%A0" title="Safrà">safrà</a>) va ser, com Mallorca, un país deficitari en <a href="/wiki/Carn" title="Carn">carn</a> i <a href="/wiki/Cereal" title="Cereal">cereals</a>, sobretot en blat, que calia importar d'Aragó i a vegades també del <a href="/wiki/Llenguadoc" title="Llenguadoc">Llenguadoc</a>, <a href="/wiki/Proven%C3%A7a" title="Provença">Provença</a>, <a href="/wiki/Castella" title="Castella">Castella</a>, <a href="/wiki/Sardenya" title="Sardenya">Sardenya</a>, <a href="/wiki/Sic%C3%ADlia" title="Sicília">Sicília</a> i el <a href="/wiki/Nord_d%27%C3%80frica" class="mw-redirect" title="Nord d'Àfrica">nord d'Àfrica</a>. </p><p>El blat i la carn d'ovella d'Aragó eren especialment apreciats a Catalunya, que importava també <a href="/wiki/Formatges" class="mw-redirect" title="Formatges">formatges</a> de les <a href="/wiki/Balears" class="mw-redirect" title="Balears">Balears</a>, <a href="/wiki/Sardenya" title="Sardenya">Sardenya</a> i <a href="/wiki/Sic%C3%ADlia" title="Sicília">Sicília</a>. La situació de'agricultura valenciana era diferent. El <a href="/wiki/Pa%C3%ADs_Valenci%C3%A0" title="País Valencià">País Valencià</a> era deficitari en blat, però ho compensava amb la producció d'<a href="/wiki/Arr%C3%B2s" title="Arròs">arròs</a> que juntament amb el <a href="/wiki/Sucre" title="Sucre">sucre</a> constituïa la principal partida d'exportació de l'agricultura valenciana. L'horticultura i la fruticultura valencianes ja eren, llavors, importants. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Política_interior_i_institucions_de_la_Corona_d'Aragó"><span id="Pol.C3.ADtica_interior_i_institucions_de_la_Corona_d.27Arag.C3.B3"></span>Política interior i institucions de la Corona d'Aragó</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=51" title="Modifica la secció: Política interior i institucions de la Corona d'Aragó"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Política_interior:_el_pactisme"><span id="Pol.C3.ADtica_interior:_el_pactisme"></span>Política interior: el pactisme</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=52" title="Modifica la secció: Política interior: el pactisme"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Jaume_I">Jaume I</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=53" title="Modifica la secció: Jaume I"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Les relacions entre la monarquia i els estaments, sobretot la noblesa, no foren idíl·liques. Durant la llarga minoritat de <a href="/wiki/Jaume_I" class="mw-redirect" title="Jaume I">Jaume I</a> la noblesa va actuar al marge del rei; després, la <a href="/wiki/Conquesta_de_Mallorca" title="Conquesta de Mallorca">conquesta de Mallorca</a> i la <a href="/wiki/Conquesta_del_Regne_de_Val%C3%A8ncia" class="mw-redirect" title="Conquesta del Regne de València">conquesta del Regne de València</a> no va servir per a resoldre del tot el problema de la distribució del poder entre la monarquia i la noblesa, ja que els barons d'Aragó se sentiren decebuts quan el rei va estructurar el territori valencià com un regne propi. Alhora els nobles catalans tampoc van voler acceptar els intents de Jaume I d'enfortir el seu poder dins de Catalunya, quan, per exemple, intentà annexar el <a href="/wiki/Comtat_d%27Urgell" title="Comtat d'Urgell">comtat d'Urgell</a>, que finalment va passar als Cabrera (<a href="/wiki/1236" title="1236">1236</a>). </p><p>En alguns moments de la conquesta de València i després, a l'època de la crida per a la pacificació de Múrcia (1264), la noblesa, particularment l'aragonesa, també va posar en dificultats el rei negant-li l'ajut a les Corts de Saragossa, l'any 1264. Es podria concloure que Jaume I tenia menys poder que la seva aristocràcia, i que tots els intents per invertir la situació topaven amb la resistència nobiliària. </p><p>Els darrers anys de Jaume I van ser particularment difícils: nobles catalans i aragonesos es revoltaren (1270-71 i 1274-75), i el rei i el seu hereu, Pere el Gran, els van amenaçar amb la confiscació de béns i els van combatre amb les armes. </p><p>En aquest context, els privilegis reials d'autonomia per a viles i ciutats, que originaren els primers règims municipals catalans, es podrien interpretar com una iniciativa política del monarca que buscava l'ajut econòmic i polític de la <a href="/wiki/Burgesia" title="Burgesia">burgesia</a> per a la seva pugna amb la noblesa. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Pere_el_Gran">Pere el Gran</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=54" title="Modifica la secció: Pere el Gran"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p><a href="/wiki/Pere_el_Gran" title="Pere el Gran">Pere el Gran</a> va començar el regnat sense convocar les Corts i va pretendre transformar un subsidi extraordinari, concedit per gràcia dels estaments presents a les Corts (el bovatge), en un tribut obligatori. Aquest fet, a més d'un nou intent de la monarquia d'incorporar el comtat d'Urgell, va determinar l'esclat d'una nova revolta nobiliària (1277-78) a la qual posà fi Pere el Gran amb la presa de <a href="/wiki/Balaguer" title="Balaguer">Balaguer</a> (<a href="/wiki/1280" title="1280">1280</a>) i el procés dels rebels. Llavors va cessar l'oposició armada al poder reial, i s'entrà en una etapa de dos-cents anys durant els quals l'aristocràcia va col·laborar en les empreses exteriors de la monarquia, i se serví del joc parlamentari a les Corts per a mantenir la seva posició política. </p><p>Després de la incorporació de <a href="/wiki/Sic%C3%ADlia" title="Sicília">Sicília</a> (<a href="/wiki/1282" title="1282">1282</a>), quan es perfilava l'amenaça de la croada francesa contra Catalunya, Pere el Gran es va resignar a convocar a les <a href="/wiki/Corts_Catalanes" title="Corts Catalanes">Corts Catalanes</a> de Barcelona (1283) els seus súbdits aragonesos, valencians i catalans. Això va significar abdicar de les pretensions autoritaristes, en pro d'un consens que li permetés fer front als enemics exteriors, però també adoptar una sèrie de mesures positives per al regiment de la societat catalana. </p><p>A les <a href="/wiki/Corts_de_Barcelona_de_1283" class="mw-redirect" title="Corts de Barcelona de 1283">Corts de Barcelona de 1283</a> Pere el Gran es va comprometre a reunir les Corts un cop l'any, i a no promulgar cap constitució general o estatut sense l'aprovació d'aquella institució i va confirmar els privilegis, llibertats, usos i costums dels catalans; va limitar la capacitat reial d'imposició de tributs, i un llarg etcètera. Les Corts de Saragossa i València, celebrades el mateix any, van consolidar els drets i privilegis dels estaments en cada regne, si bé no van resoldre el problema de les reivindicacions aragoneses sobre el regne de València i el dualisme foral valencià. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Jaume_el_Just">Jaume el Just</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=55" title="Modifica la secció: Jaume el Just"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p><a href="/wiki/Jaume_el_Just" title="Jaume el Just">Jaume el Just</a>, el monarca de la plenitud de l'expansió mediterrània, va convocar nombroses vegades a les Corts els aragonesos, els catalans i els valencians, amb la qual cosa va donar prova de respecte per l'herència pactista anterior. En fer-ho i acceptar que les Corts intervinguessin en el control dels oficials reials i que aquests iniciessin el camí de conversió en funcionaris públics (delimitació de competències, exigència de responsabilitats), Jaume va fer avançar l'imperi de la llei i el prestigi i l'autoritat de la monarquia. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Òrgans_de_govern"><span id=".C3.92rgans_de_govern"></span>Òrgans de govern</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=56" title="Modifica la secció: Òrgans de govern"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li>L'<a href="/wiki/Audi%C3%A8ncia_Reial" title="Audiència Reial">Audiència Reial</a> era un òrgan, presidit pel <a href="/wiki/Rei" title="Rei">rei</a> de la Corona d'Aragó, juntament amb membres de la cort, que escoltava les peticions presentades de caràcter judicial com no. Tenia competències de govern i de justícia en relació amb la noblesa, com a tribunal d'apel·lació, etc.</li> <li>El <a href="/wiki/Consell_Reial" title="Consell Reial">Consell Reial</a> o Cúria Règia era un organisme que, tot i un cert caràcter domèstic, aconsellava el rei en la gestió dels afers públics i hi col·laborava en el govern i l'administració de la seva casa i de la Corona.</li> <li>Les <a href="/wiki/Corts_Catalanes" title="Corts Catalanes">Corts Catalanes</a> eren les grans assemblees polítiques de l'època. Convocades i presidides pel rei o pel seu lloctinent, estaven integrades pels tres braços o estaments: els representants de les principals famílies de la noblesa, la jerarquia de l'Església i el patriciat de les viles i les ciutats del reialenc, és a dir, les que depenien del rei, no englobades en senyories de la noblesa i de l'Església. En consonància amb l'estructura més o menys federal de la Corona, Catalunya va tenir les seves pròpies Corts, diferents de les <a href="/wiki/Corts_del_Regne_d%27Arag%C3%B3" title="Corts del Regne d'Aragó">Corts d'Aragó</a> i de les <a href="/wiki/Corts_Valencianes_(hist%C3%B2ria)" class="mw-redirect" title="Corts Valencianes (història)">Corts de València</a>.</li> <li>La <a href="/wiki/Diputaci%C3%B3_del_General_de_Catalunya" title="Diputació del General de Catalunya">Diputació del General de Catalunya</a> vetllava pel compliment de les <a href="/wiki/Constitucions_catalanes" title="Constitucions catalanes">constitucions</a> i <a href="/wiki/Dret_catal%C3%A0" class="mw-redirect" title="Dret català">altres lleis</a> catalanes. A les <a href="/wiki/Corts_de_Monts%C3%B3_(1289)" title="Corts de Montsó (1289)">Corts de Montsó (1289)</a> es va crear una diputació o organisme provisional, antecedent de la Generalitat.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Administració_local"><span id="Administraci.C3.B3_local"></span>Administració local</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=57" title="Modifica la secció: Administració local"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li>Al capdavant de cada <a href="/wiki/Vegueria" title="Vegueria">vegueria</a> hi havia un <a href="/wiki/Veguer" class="mw-redirect" title="Veguer">veguer</a>, oficial públic investit de funcions governatives, judicials i militars que depenia del <a href="/wiki/Procurador_general" title="Procurador general">procurador general</a> de Catalunya. Al veguer corresponia administrar justícia, dirigir la host, mantenir la pau pública i fer complir els manaments reials en el seu districte.</li> <li>Al capdavant de cada <a href="/wiki/Batlle_senyorial" class="mw-redirect" title="Batlle senyorial">batllia</a> hi havia un batlle, oficial públic designat pel rei per a atendre l'administració economicofiscal del patrimoni regi en el seu districte i administrar justícia en causes relatives a la seva funció d'administrador.</li> <li>El <a href="/wiki/Consell_de_Cent" title="Consell de Cent">Consell de Cent</a> que va ser la institució de govern de la ciutat de Barcelona.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Demografia">Demografia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=58" title="Modifica la secció: Demografia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Amb anterioritat a la plaga de fam de <a href="/wiki/1333" title="1333">1333</a> i a la <a href="/wiki/Pesta_negra" class="mw-redirect" title="Pesta negra">pesta negra</a> de <a href="/wiki/1348" title="1348">1348</a>, la Corona va conèixer una fase de creixement de la població molt favorable, en particular en el cas de la població catalana. A més, al creixement propi, explicable pel desenvolupament de la producció que va permetre allunyar la fam, reduir l'edat del matrimoni i incrementar la fecunditat de les parelles, s'hi afegí en aquesta època la incorporació a la Corona d'una part dels habitants dels territoris musulmans conquerits. </p><p>Cap a l'any <a href="/wiki/1350" title="1350">1350</a>, és a dir, després de la pesta, comencem a tenir dades demogràfiques globals. </p><p>La pesta negra i altres problemes van reduir molt la població; cap al 1500 la població de la Corona era per sota del milió d'habitants: uns 300.000 a Catalunya, uns 250.000 a Aragó, uns 250.000 al País Valencià i al voltant de 51.000 a les Illes Balears. Entre 1342 i 1385 Terol i les seves viles passarien de 50.690 habitants a 32.561.<sup id="cite_ref-salrach_112-0" class="reference"><a href="#cite_note-salrach-112"><span class="cite-bracket">[</span>109<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Catalunya tenia uns 500.000 habitants el 1300 segons J. Nadal. Les caresties de la primera meitat del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span> haurien reduït la xifra un 5% per al 1347, deixant uns 475.000 justament abans de la <a href="/wiki/Pesta_Negra" title="Pesta Negra">Pesta Negra</a>. El 1359-1360 havia 381.456 habitants (20% menys de població). El 1365-1366 hi havia 340.184 habitants (12,13% menys). El 1378-1381, 293.352 habitants. El 1497, 224.356 habitants. La recuperació no va ser fins al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span>, quan al 1515 es van assolir uns 239.868 habitants. El nivell pre-pesta no s'assoliria fins a 1717, i 508.000 habitants. Fets com la <a href="/wiki/Guerra_civil_catalana" class="mw-redirect" title="Guerra civil catalana">Guerra civil catalana</a> (1462-1472) van reduir el ritme de la recuperació.<sup id="cite_ref-salrach_112-1" class="reference"><a href="#cite_note-salrach-112"><span class="cite-bracket">[</span>109<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>, tenia el 1340 entre 40.000 i 50.000 habitants, el 1359 tenia 39.000 habitants i a 1479 uns 20.000 habitants.<sup id="cite_ref-salrach_112-2" class="reference"><a href="#cite_note-salrach-112"><span class="cite-bracket">[</span>109<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Tot i així era la capital demogràfica de Catalunya, seguida de <a href="/wiki/Perpiny%C3%A0" title="Perpinyà">Perpinyà</a> (13.300), <a href="/wiki/Lleida" title="Lleida">Lleida</a> (11.100), <a href="/wiki/Tortosa" title="Tortosa">Tortosa</a> (8.100), <a href="/wiki/Girona" title="Girona">Girona</a> (7.900), <a href="/wiki/Tarragona" title="Tarragona">Tarragona</a> (6.800) i <a href="/wiki/Cervera" title="Cervera">Cervera</a> (5.300). </p><p>Aragó tenia uns 200.000 habitants cap al 1.350, passant a ser només 171.000 el 1364. Al següent cens, de 1429, la població és un altre cop de 200.000. Pel 1440 s'estimen 210.000 habitants i el 1496 es tornen a assolir els 250.000 d'abans de la peste.<sup id="cite_ref-salrach_112-3" class="reference"><a href="#cite_note-salrach-112"><span class="cite-bracket">[</span>109<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 1348 la pesta es va acarnissar amb Saragossa, perdent 18.000 habitants. Les alfajeries de Borja, Saragossa i Osca va quedar pràcticament despoblades.<sup id="cite_ref-salrach_112-4" class="reference"><a href="#cite_note-salrach-112"><span class="cite-bracket">[</span>109<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>A València es van sofrir no només les caresties i les epidèmies, sinó també les riades del <a href="/wiki/Riu_T%C3%BAria" class="mw-redirect" title="Riu Túria">Riu Túria</a>, les plagues de <a href="/wiki/Llagosta_(insecte)" class="mw-redirect" title="Llagosta (insecte)">llagosta</a> i la <a href="/wiki/Guerra_dels_dos_Peres" class="mw-redirect" title="Guerra dels dos Peres">Guerra dels dos Peres</a>. El declivi demogràfic es va iniciar als 1347-1375, amb una fase de transició al 1420, i al 1420-1430 començant una lenta recuperació esquitxada de regressions temporals. A la meitat sud la població es va duplicar o fins i tot triplicar en algunes zones, mentre que al nord i al centre es va perdre població, de vegades fins al 40, 50 o 70%. A partir de 1485 les parts nord i central també es van començar a recuperar. La ciutat de València va ser una excepció degut a l'afluència d'immigrants. El 1359-61 tenia 26.000 habitants, al 1418 45.000 i al 1483 75.000. A final del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span> tenia uns 320.000 habitants, superant els nivells pre-pesta.<sup id="cite_ref-salrach_112-5" class="reference"><a href="#cite_note-salrach-112"><span class="cite-bracket">[</span>109<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Les Illes Balears van començar el seu declivi demogràfic abans de la pesta, degut a les caresties de principis del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span>. Tenien 61.700 habitants en 1329, 56.290 en 1343, 47.305 en 1350, 42.695 en 1421, 40.540 en 1427 i 34.390 en 1444. La recuperació comença el 1482 amb 45.990 habitants, però els nivells pre-pesta no s'assoleixen fins a finals del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span> (a 1573 hi havia 58.000 habitants).<sup id="cite_ref-salrach_112-6" class="reference"><a href="#cite_note-salrach-112"><span class="cite-bracket">[</span>109<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <center> <table class="sortable wikitable"> <tbody><tr style="color:#b3b7ff;"> <th>Entitat politica</th> <th>1500 </th></tr> <tr style="background:#fff;"> <td>Catalunya</td> <td>300.000 </td></tr> <tr> <td>Regne d'Aragó</td> <td>250.000 </td></tr> <tr> <td>Regne de València</td> <td>350.000 </td></tr> <tr> <td>Regne de Mallorca</td> <td>51.000 </td></tr></tbody></table> </center> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Comerç"><span id="Comer.C3.A7"></span>Comerç</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=59" title="Modifica la secció: Comerç"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span>, Barcelona s'erigeix com el centre financer dels territoris de la Corona d'Aragó. Mentrestant, el comerç català, centrat en l'exportació de teixits, metalls, pells, olis, fruits secs i corall, perd pes al Mediterrani, amb l'excepció dels mercats de Sicília i Nàpols, els quals s'intenten reservar. La competència és molt dura amb els teixits procedents de Gènova i França. </p><p>Alternatives al comerç marítim: </p> <ul><li><b>Mercat peninsular</b>. S'opta per assistir a les fires de grans ciutats comercials, com <a href="/wiki/Medina_del_Campo" title="Medina del Campo">Medina del Campo</a>, <a href="/wiki/Madrid" title="Madrid">Madrid</a> o <a href="/wiki/Sevilla" title="Sevilla">Sevilla</a>, amb contactes importants amb el circuit colonial. L'interès dels mercaders catalans en el mercat castellà serà irregular. Exportaran draps, vidre, llibres, paper i cuirs i importaran matèries primeres com sucre, tints, cuirs o llana.</li> <li>Circuit atlàntic. La producció catalana substituirà els subministraments francesos a les <a href="/wiki/Prov%C3%ADncies_Unides" title="Províncies Unides">Províncies Unides</a> durant els diferents conflictes amb <a href="/wiki/Fran%C3%A7a" title="França">França</a>.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Institucions_comercials">Institucions comercials</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=60" title="Modifica la secció: Institucions comercials"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="La_Llotja_de_Barcelona">La Llotja de Barcelona</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=61" title="Modifica la secció: La Llotja de Barcelona"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Els mercaders de les principals ciutats es reunien a les llotges, edificis públics on tractaven dels seus afers: compravenda de productes, constitució de societats, d'assegurances, acords sobre nòlits, etc. Les decisions preses en una <a href="/wiki/Llotja" title="Llotja">llotja</a> com la de <a href="/wiki/Llotja_de_Mar" title="Llotja de Mar">llotja de Barcelona</a> afectaven la cotització de la moneda, els preus dels productes i el valor dels salaris a la ciutat i al conjunt de la Corona. </p><p>Per a protegir millor els seus interessos, els <a href="/wiki/Mercader" class="mw-redirect" title="Mercader">mercaders</a> van crear corporacions, que estaven dotades de reglaments, òrgans rectors com els consells de la mercaderia, i les magistrats (els defenedors de la mercaderia), que tenien per missió defensar els privilegis i prerrogatives de la corporació i recaptar imposicions, com el <a href="/wiki/Pariatge" title="Pariatge">pariatge</a> a Barcelona. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Colsolat_mallorca_1320.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ef/Colsolat_mallorca_1320.jpg/220px-Colsolat_mallorca_1320.jpg" decoding="async" width="220" height="293" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ef/Colsolat_mallorca_1320.jpg/330px-Colsolat_mallorca_1320.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ef/Colsolat_mallorca_1320.jpg/440px-Colsolat_mallorca_1320.jpg 2x" data-file-width="480" data-file-height="640" /></a><figcaption>Exemplar del <a href="/wiki/Consolat_del_Mar" class="mw-redirect" title="Consolat del Mar">Consolat del Mar</a> del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span>.</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="El_Consolat_de_Mar">El Consolat de Mar</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=62" title="Modifica la secció: El Consolat de Mar"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Amb el desenvolupament dels negocis va néixer també una jurisdicció especial, de la qual Barcelona (<a href="/wiki/1282" title="1282">1282</a>), València (<a href="/wiki/1283" title="1283">1283</a>) i Mallorca (<a href="/wiki/1326" title="1326">1326</a>) van ser pioneres: el <a href="/wiki/Consolat_de_Mar" title="Consolat de Mar">Consolat de Mar</a>. Aquest tribunal estava format per cònsols elegits pels magistrats municipals o pels mateixos mercaders, i s'encarregava d'administrar justícia en causes marítimes i mercantils. </p><p>El Consolat del mar, que celebrava les seves audiències a la Llotja, emprava com a font de dret a Barcelona un recull anterior (d'entre els anys <a href="/wiki/1260" title="1260">1260</a> i <a href="/wiki/1270" title="1270">1270</a>) d'usos i costums de dret Marítim (<i>Costumes de la Mar</i>) que va servir de base a una nova i més àmplia compilació, el <i>Llibre del Consolar del Mar</i>, el qual, al costat de normes catalanes n'incloïa d'altres procedències. </p><p>Aquesta compilació va gaudir de tanta autoritat que es transformà en el codi de la legislació maritimo-comercial de la Mediterrània. </p><p>La infraestructura organitzativa a les metròpolis es completava amb una representació consular als <a href="/wiki/Port" title="Port">ports</a> i <a href="/wiki/Ciutats" class="mw-redirect" title="Ciutats">ciutats</a> de la <a href="/wiki/Mediterr%C3%A0nia" class="mw-redirect" title="Mediterrània">Mediterrània</a> més freqüentats. Nomenats primer pel <a href="/wiki/Rei" title="Rei">rei</a> i després per la ciutat de Barcelona, els cònsols d'aquests llocs administraven justícia als seus connacionals, feien de mediadors entre els mercaders catalans i les autoritats del país i acollien a l'alfòndec els navegants i els mercaders que arribaven, als quals cobraven un tribut anomenat "consolatge". </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Notes">Notes</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=63" title="Modifica la secció: Notes"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap"><ol class="references"> <li id="cite_note-78"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-78">↑</a></span> <span class="reference-text">Tortosa i Lleida van tenir una fisonomia jurídica semblant a la de Barcelona, caracteritzada per un règim de llibertats públiques i civils, garantides per cartes de població i franqueses</span> </li> <li id="cite_note-79"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-79">↑</a></span> <span class="reference-text"><i>Comes Barchinonensis et princeps Aragonesis</i> significa literament comte dels barcelonins i príncep dels aragonesos</span> </li> <li id="cite_note-92"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-92">↑</a></span> <span class="reference-text">El resultat va ser la creació del domini lingüístic català, fins a comprendre l'espai territorial que avui li reconeixem com a propi: el format per <a href="/wiki/Catalunya" title="Catalunya">Catalunya</a>, el <a href="/wiki/Pa%C3%ADs_Valenci%C3%A0" title="País Valencià">País Valencià</a> i les <a href="/wiki/Illes_Balears" title="Illes Balears">Illes Balears</a>, amb les <a href="/wiki/Corberes" title="Corberes">Corberes</a> i els Pirineus centrals com a límit nord, i <a href="/wiki/Guardamar_del_Segura" title="Guardamar del Segura">Guardamar del Segura</a> i la conca del Segura com a límit sud</span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=64" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-1"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-1">↑</a></span> <span class="reference-text">Història de Catalunya, Ferran Soldevila i Zubiburu., Editorial Alpha, 1963, pp. 160-165</span> </li> <li id="cite_note-SOBREQUES-2009/56-2"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-SOBREQUES-2009/56_2-0">2,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-SOBREQUES-2009/56_2-1">2,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#SOBREQUES-2009">Sobrequés 2009</a>, pàg. 56<div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">En morir Ramon Berenguer IV (1162), el seu fill primogènit va heretar ambdues unitats polítiques amb plenitud de titulació. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— Jaume Sobrequés i Callicó, <cite>Corona d'Aragó, Reial Corona d'Aragó, Corona Reial d'Aragó i Casa d'Aragó, en el llenguatge polític del segle XV</cite> </td></tr></tbody></table></div></span> </li> <li id="cite_note-UBIETO-197b-3"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-UBIETO-197b_3-0">3,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-UBIETO-197b_3-1">3,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#UBIETO">Ubieto Arteta</a>, Creación y desarrollo de la Corona de Aragón, pàg. 188; <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=220&path=1457&forma=&idBusqueda=0&presentacion=pagina">La adveración de la última voluntad del conde Ramón Berneguer IV</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120118065815/http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=220&path=1457&forma=&idBusqueda=0&presentacion=pagina">Arxivat</a> 2012-01-18 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESesma_Muñoz200014-4"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTESesma_Muñoz200014_4-0">4,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTESesma_Muñoz200014_4-1">4,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTESesma_Muñoz200014_4-2">4,2</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSesma_Muñoz2000">Sesma Muñoz, 2000</a>, p. 14.</span> </li> <li id="cite_note-SOBREQUES-2009/321-5"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-SOBREQUES-2009/321_5-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#SOBREQUES-2009">Sobrequés 2009</a>, pàg. 321 <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">La Corona d'Aragó va ser una confederació plurinacional i pluriestatal, monàrquica, que es va començar a configurar al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span> i que va sobreviure fins al principi del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span>. Amb el pas dels segles, es va anar enriquint amb la incorporació de nous estats que tenien nivells i graus d'integració de diferent intensitat. El Regne d'Aragó, el Principat de Catalunya i, des del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span>, el Regne de València van ser les unitats polítiques que aconseguiren una més gran plenitud política, institucional i jurídica. El Regne de Mallorca, i aquelles entitats mediterrànies incorporades, els segles XIII, XIV i XV, van ser en l'aspecte polític entitats de segon ordre, però no per això de menys pes en determinats períodes de la seva llarga integració a la Corona. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— Jaume Sobrequés i Callicó, <cite>Corona d'Aragó, Reial Corona d'Aragó, Corona Reial d'Aragó i Casa d'Aragó, en el llenguatge polític del segle XV</cite> </td></tr></tbody></table></div></span> </li> <li id="cite_note-ferransoldevila-6"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-ferransoldevila_6-0">6,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-ferransoldevila_6-1">6,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="/wiki/Ferran_Soldevila" class="mw-redirect" title="Ferran Soldevila">Ferran Soldevila</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=RuRpE4cN-loC&lpg=PA158&ots=AGDhnFMGfe&dq=sant%20sepulcre%20patriarca%20guillem&hl=ca&pg=PA161#v=onepage&q=&f=false">Història de Catalunya, Volum 1, cap. VII</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20140221180040/http://books.google.cat/books?id=RuRpE4cN-loC&lpg=PA158&ots=AGDhnFMGfe&dq=sant%20sepulcre%20patriarca%20guillem&hl=ca&pg=PA161#v=onepage&q=&f=false">Arxivat</a> 2014-02-21 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>., pàg. 161 <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">El Casal de Barcelona fou designat, àdhuc pels catalans mateixos, amb el nom de Casal d'Aragó </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div></span> </li> <li id="cite_note-7"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-7">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/jlv/01593185213472861890035/ima0043.htm">Llibre dels feyts de Jaume I</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20150924114548/http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/jlv/01593185213472861890035/ima0043.htm">Arxivat</a> 2015-09-24 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.: <i>«Car uostre linyatge el Comte de Barçalona per nom, ha feyt aquest nostre linyatge»</i></span> </li> <li id="cite_note-8"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-8">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/jlv/02460620111138506322202/bc0156_0001_l.jpg">La Crònica de Bernat Desclot</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20150924121427/http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/jlv/02460620111138506322202/bc0156_0001_l.jpg">Arxivat</a> 2015-09-24 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. <i>«los nobles reys que hac en Aragó qui foren del alt linyatge del comte de Barcelona»</i></span> </li> <li id="cite_note-9"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-9">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120314091438/http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/12707299825606051109435/ima0056.htm">Croniques de totes les naçions quis poblaren en Espanya e en apres dels Reys d'Arago... e dels comtes de Barchinona</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/12707299825606051109435/ima0056.htm">original</a> el 2012-03-14. [Consulta: 22 juliol 2011].</span> <i>«E per tal com lo dit regne, en defalliment d'hereu mascle, pervenc a comte de Barcelona»</i></span> </li> <li id="cite_note-10"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-10">↑</a></span> <span class="reference-text">El rei <a href="/wiki/Pere_el_Cerimoni%C3%B3s" title="Pere el Cerimoniós">Pere el Cerimoniós</a>, l'any 1385, manà posar escuts barrats a les tombes del comte <a href="/wiki/Ramon_Berenguer_II" title="Ramon Berenguer II">Ramon Berenguer II</a>, del qui diu que <i>"per Gràcia de Déu nos descendim de línia recta"</i> (agnatícia)<i>«ex cuius stirpe nos per Dei gratiam sumus recto ordine descendentes»</i>, i de la comtessa Ermessenda. ACA, C, r. 988, f. 165</span> </li> <li id="cite_note-Ordinacions-11"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Ordinacions_11-0">11,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Ordinacions_11-1">11,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="/wiki/Ordinacions_fetes_per_lo_Senyor_en_Pere_ter%C3%A7_rey_dArago" class="mw-redirect" title="Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago">Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago</a><div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">On con los reys Darago sien estrets de reebre lo dit sant sagrament de unccio en la ciutat de Ceragoça la qual es cap del <b>regne Darago lo qual regne es títol e nom nostre principal</b>: covinent cosa es e rahonable que axi mateix en aquella los reys Darago reeben la corona e les altres insignies reyals axi con veem quels emperadors prenen en Roma la principal corona la qual ciutat es cap de lur imperi </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— Colección de documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón, Vol. 5; pàg 271; <a href="/wiki/Pr%C3%B2sper_de_Bofarull_i_Mascar%C3%B3" title="Pròsper de Bofarull i Mascaró">Pròsper de Bofarull i Mascaró</a> </td></tr></tbody></table></div></span> </li> <li id="cite_note-12"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-12">↑</a></span> <span class="reference-text">Vegeu-ne un exemple a la <a href="/wiki/Cr%C3%B2nica_de_Pere_el_Cerimoni%C3%B3s" title="Crònica de Pere el Cerimoniós">Crònica de Pere el Cerimoniós</a>, cap. 1, p.48; cap. 3, p.36</span> </li> <li id="cite_note-13"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-13">↑</a></span> <span class="reference-text"><i>Cfr.</i> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.seacex.es/Spanish/Publicaciones/126/corona_aragon_08_03_expan.pdf">«La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)»</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110720110650/http://www.seacex.es/Spanish/Publicaciones/126/corona_aragon_08_03_expan.pdf">Arxivat</a> 2011-07-20 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>., en <a href="/wiki/Ernest_Belenguer" class="mw-redirect" title="Ernest Belenguer">Ernest Belenguer</a>, Felipe V. Garín Llombart y Carmen Morte García, <i>La Corona de Aragón. El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII - XVIII)</i>, Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior (SEACEX), Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura de España - Lunwerg, 2006. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-9785-261-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-9785-261-3">ISBN 84-9785-261-3</a>: <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Entre los siglos XII y XIV, la documentación poco habla de Corona de Aragón y más del <a href="/wiki/Casal_d%27Arag%C3%B3" title="Casal d'Aragó">Casal d'Aragó</a>, si bien la expresión de Corona de Aragón ya se observa con Jaime el Justo, prevaleciendo así el título jerárquico del reino por delante del de condado y principado. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— Belenguer, Garín Llombart y Carmen Morte, «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)», <i>op. cit</i>. 2006. </td></tr></tbody></table></div></span> </li> <li id="cite_note-HINOJOSA-2006-14"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-HINOJOSA-2006_14-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#HINOJOSA-2006">Hinojosa 2006</a>, pp. 268-269 <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">El impulso decisivo vino de la mano de Jaime II, que con gran habilidad transformó la unión dinàstica en una federación de Estados, todavía imperfecta, pero de gran efectividad, sobre todo cara a la proyección mediterránea de la Corona, utilizando para ello las Cortes particulares de cada Estado, delimitando las fronteras entre ellos, y dotándolos de administraciones y gobiernos similares, aunque conservando sus particularidades fiscales, monetarias o judiciales. Como señaló E. Sarasa (La Corona de Aragón en la Edad Media, Zaragoza, 2001) "la dualidad monarquía común y diversidad territorial parece que fue la clave del éxito de la Corona de Aragón como realidad histórica, al margen de las denominaciones aplicadas por algunos autores (Imperio catalano-aragonés, Confederación catalano-aragonesa, Condes-Reyes, etc.)". En tiempos de Jaime II "Corona de Aragón" (Corona Aragonie) era la denominación habitual para el dominio real. La monarquía cohesionaría la actuación exterior de los tres Estados, cuyos objetivos eran similares, pero siempre tratando de equilibrar las fuerzas centrales y las periféricas; de modo que para fortalecer el conjunto, Jaime II promovió en la Cortes de Tarragona -en 1319- el Privilegio de Unión, proclamando la indivisibilidd de los tres Estados que integraban la Corona de Aragón, y en el juramento real se introdujo la fórmula de mantener íntegra y unida la Corona. En definitiva, La Corona de Aragón era la Corona del rey. No olvidemos, por lo demás, que la Corona de Aragón no fue sólo una construcción política, sinó también una potencia mercantil, marítima y cultural de primer orden en el Mediterráneo, cuyo éxito se basó en el papel de la monarquía como institución indiscutible y aglutinadora, posición que se afirmó en el tránsito de los siglos XIII y XIV, precisamenet durante el reinado del rey Justo. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— Hinojosa Montalvo, José; Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragón; pp. 268-269 </td></tr></tbody></table></div></span> </li> <li id="cite_note-15"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-15">↑</a></span> <span class="reference-text"><div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style=""><b>Nostres succeidos</b> en lo Comtat de Barcelona, o en Cathalunya, hu apres altre per tot temps, ans quels Rics Homens, ne los Cavallers, nils Ciutadans, ni los Homens de Vilas li façan Sagrament, e fealtat juren, e sien tenguts de jurar, e de confirmar, e de approvar publicament la venda, e la franquesa del Bovatge, e tots altres statuts, e Ordinations fetas en aquesta present Cort, e en las Generals Corts fetas a Montso, e a Barcelona, e en altres locs de Cathalunya, e altres Privilegis, e Gratias atorgadas, axi en General, com en special, a Rics Homens, e a Cavallers, e a Ciutadans, e a Homens de Vilas, e a Ciutats, e a Locs, e a Vilas que son nostras, o dels demunt dits, e si algu o alguns de Cathalunya de qualque Dignitat, o conditio sien, feyan al dit Senyor de Cathalunya Sagrament, o feeltat, abans que ell haja fet lo dit Sagrament, e confirmació, que no valla </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div></span> </li> <li id="cite_note-16"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-16">↑</a></span> <span class="reference-text">Francisco Olomos, José María de; <a rel="nofollow" class="external text" href="http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/6874/1/HM_11_32.pdf">"Jaime II y la «Constitución» de la Corona de Aragón"</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20100821113618/http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/6874/1/HM_11_32.pdf">Arxivat</a> 2010-08-21 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">El derecho de sucesión y la integridad de la herencia. Asimismo Jaime II declaró recibir la Corona no por el testamento de su hermano, sino por derecho sucesorio, rechazando la política de particiones. Un objetivo que llevará a sus últimas consecuencias en 1319, durante las cortes de Tarragona, al aprobar en ellas el llamado Privilegio de Unión [sic <i>pro: Jurament de la Unió</i>], por el cual se consagraba la indivisibilidad de la Corona de Aragón, desde entonces el rey debía jurar mantener la unidad y si faltaba a su juramento los estados podían resistirle por la fuerza. Este juramento de indivisibilidad será prestado el día de la coronación del monarca, formando parte del conjunto de promesas solemnes del soberano ante los representantes de la Corona. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div></span> </li> <li id="cite_note-17"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-17">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/w/index.php?title=Montserrat_Bajet_i_Royo&action=edit&redlink=1" class="new" title="Montserrat Bajet i Royo (encara no existeix)">Bajet Royo, Montserrat</a>; <a rel="nofollow" class="external text" href="http://repositori.upf.edu/bitstream/handle/10230/6236/El_jurament_i_el_seu_significat.pdf?sequence=1">"El Jurament i el seu significat jurídic al Principat segons el Dret General de Catalunya (segles XIII-XVIII)"</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110720100441/http://repositori.upf.edu/bitstream/handle/10230/6236/El_jurament_i_el_seu_significat.pdf?sequence=1">Arxivat</a> 2011-07-20 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Afegitons posteriors a la fórmula de 1299. Com veurem més endavant, Jaume II afegí l'any 1319 que els regnes de València, Aragó i el Principat de Catalunya no poguessin ser separats. El 1344 Pere el Cerimoniós hi afegí, el regne de Mallorca i les illes adjacents i els comtats de Rosselló i Cerdanya. A partir de 1344 el jurament contenia doncs una clàusula que implicava l'existència de territoris inalienables, territoris que pertanyien al monarca com a cap de la comunitat. En tot cas el rei podia alienar tot el que era seu, com a persona privada, i que no afectava l'essència del seu ofici. Però en virtut del jurament prestat els territoris que formaven «la Unió dels regnes» no es podien alienar perquè segons un principi ben conegut el que afecta a tots pertany a les coses públiques i els regnes heretats no es consideraven propietat del príncep. En segon lloc amb el terme «Unió» es referia a territoris lligats entre ells, és a dir, una unió real o unió de comunitats que tenien un sobirà comú, un dret unitari universal que coexistia amb el dret general particular de cada un dels regnes i terres de la Unió, i uns òrgans generals (la Governació General i el Consell d'Aragó) per la Corona. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div></span> </li> <li id="cite_note-18"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-18">↑</a></span> <span class="reference-text">Montaner Frutos, Alberto; El Señal del rey de Aragón; pp. 54-56 <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">En cuanto a la idea misma de una Corona aragonesa, ésta no surge hasta el siglo XIV. [...] La situación comienza a cambiar a principios del siglo XIV, al declarar Jaime II en 1299 y 1318 la inseparabilidad de los distintos territorios, si bien çesta al principio sólo alcanzó a los peninsulares. [<i>Seguint la Teoria d'Antonio Ubieto</i>] Estrictamente hablando, lo único que se garantiza es el cumplimiento del derecho aragonés sobre la herencia, que, como se ha visto, implica la indivisibilidad del patrimonio familiar y la libre disposición de los acaptos. Se constituye así una especie de núcleo fuerte de la Corona, compuesto por los estados peninsulares que, además de ser inalienables, estaban ligados, desde el siglo XIII, por la posibilidad de reunirse excepcionalmente en las Cortes Generales de la Corona, de la que los otros territorios quedarán excluidos. Con todo, ello supone ya un paso importante hacia el establecimiento de la inalienabilidad y perpetuidad de la Corona, que constituye uno de los requisitos básicos para su concepción transpersonal, como entidad jurídica con derechos propios que no son patrimonio privado del monarca y que éste no puede enajenar. [...] No es de extrañar, pues, que ni en la Crònica de Jaime I (posterior a 1276) ni en las de Desclot (posterior a 1305) y Muntaner (ca. 1325) se haga alusión a una "Corona de Aragón" y que, en cambio, sea durante el reinado de Pedro IV (1336-1387) cuando el concepto y denominación lleguen a arraigar en la conciencia política aragonesa. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div></span> </li> <li id="cite_note-19"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-19">↑</a></span> <span class="reference-text"><i>"Aragonum et Cataloni<span style="text-decoration: underline;"><b>e</b></span>"</i>. <i>Catalonie</i> és genitiu singular en llatí medieval (=<i>Cataloniae</i>), mentre que <i>Aragonum</i> és per contra genitiu plural per qüestió de fórmula, inventada sembla ser, per <a href="/wiki/Alfons_el_Cast" title="Alfons el Cast">Alfons el Cast</a>, vegeu <span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130206144822/http://www.ucm.es/centros/cont/descargas/documento11351.pdf">PDF</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ucm.es/centros/cont/descargas/documento11351.pdf">original</a> el 2013-02-06. [Consulta: 29 setembre 2010].</span>, pàg. 7 del pdf). Per tant, la traducció literal de <i>Aragonum et Catalonie</i> seria <b>dels Aragons i de Catalunya</b>, i en sentit conceptural, <b>d'Aragó i de Catalunya</b></span> </li> <li id="cite_note-20"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-20">↑</a></span> <span class="reference-text">Al Privilegi d'annexió de Mallorca del 1286 apareix l'expressió «regno, dominio et corona Aragonum et Catalonie», que <a href="/wiki/Ferran_Soldevila" class="mw-redirect" title="Ferran Soldevila">Ferran Soldevila</a> (mal)tradueix com <i>Corona d'Aragó i Catalunya</i> en lloc de <i>Corona d'Aragó i de Catalunya</i>. El <a href="/wiki/1291" title="1291">1291</a>, en la renovació d'aquests privilegis, apareix la denominació «Regnes d'Aragó i València, i comtat de Barcelona». <br /> Segons Ferran Soldevila els termes <i>«regno, dominio et corona Aragonum et Catalonie»</i> i <i>«domini Aragonum et Catalonie»</i> apareixen excepcionalment en el Privilegi d'annexió de Mallorca a la Corona d'Aragó del 16 de setembre de 1286 (vegeu: Ferran Soldevila, <i>Història de Catalunya</i>, Barcelona, ed. Alpha, 1962, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=b44fRo7VnkwC&pg=PA383">p. 383, nota 29</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130921054407/http://books.google.cat/books?id=b44fRo7VnkwC&pg=PA383">Arxivat</a> 2013-09-21 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.), i és traduït com <i>Corona d'Aragó i Catalunya</i></span> </li> <li id="cite_note-21"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-21">↑</a></span> <span class="reference-text">Essi per aventura lo rey Daragon no pogues retre Sicilia(...) lo rey Daragon enten que per aço la sua pau no romanga abans la aya ben e complidament el e tot ço que a la Corona Daragon e al Comptat de Barcelona pertany; capítols missatgers Jaume II. març 1295</span> </li> <li id="cite_note-22"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-22">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/wiki/Cr%C3%B2nica_de_Pere_el_Cerimoni%C3%B3s" title="Crònica de Pere el Cerimoniós">Crònica de Pere el Cerimoniós</a>, cap. 3, p.1</span> </li> <li id="cite_note-23"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-23">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/arago">Aragó</a>». <i><a href="/wiki/Gran_Enciclop%C3%A8dia_Catalana" title="Gran Enciclopèdia Catalana">Gran Enciclopèdia Catalana</a></i>.  Barcelona:  <a href="/wiki/Grup_Enciclop%C3%A8dia_Catalana" class="mw-redirect" title="Grup Enciclopèdia Catalana">Grup Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-24"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-24">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.enciclopedia-aragonesa.com/monograficos/historia/corona_de_aragon1/introduccion.asp">Nacimiento y expansión de la Corona de Aragón. Tema 1: Surge la Corona</a>».  Gran Enciclopedia Aragonesa. [Consulta: 23 juny 2008].</span><sup class="noprint Inline-Template"><span title="" style="white-space: nowrap;"><i>[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>]</i></span></sup></span> </li> <li id="cite_note-25"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-25">↑</a></span> <span class="reference-text"><i>Cfr.</i> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110720110650/http://www.seacex.es/Spanish/Publicaciones/126/corona_aragon_08_03_expan.pdf">«La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)»</a>, en <a href="/wiki/Ernest_Belenguer" class="mw-redirect" title="Ernest Belenguer">Ernest Belenguer</a>, Felipe V. Garín Llombart y Carmen Morte García, <i>La Corona de Aragón. El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII - XVIII)</i>, Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior (SEACEX), Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura de España - Lunwerg, 2006. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-9785-261-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-9785-261-3">ISBN 84-9785-261-3</a>: <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Entre los siglos XII y XIV, la documentación poco habla de Corona de Aragón y más del <a href="/wiki/Casal_d%27Arag%C3%B3" title="Casal d'Aragó">Casal d'Aragó</a>, si bien la expresión de Corona de Aragón ya se observa con Jaime el Justo, prevaleciendo así el título jerárquico del reino por delante del de condado y principado. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— Belenguer, Garín Llombart y Carmen Morte, «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)», <i>op. cit</i>. 2006. </td></tr></tbody></table></div></span> </li> <li id="cite_note-SOBREQUES-2009/323b-26"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-SOBREQUES-2009/323b_26-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#SOBREQUES-2009">Sobrequés 2009</a>, pàg. 323 <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">L'objectiu de les notes que segueixen és, d'una banda, mostrar que, a mitjan segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span>, les denominacions Corona d'Aragó, Corona reial i, també, Corona reial d'Aragó eren usuals -com ho havien estat durant l'interregne 1410-1412- en l'ús polític de la confederació, i, de l'altra, resseguir aspectes de la pràcitca política de signe plural basada en l'existència de realitats independents dins de la Corona, però dotades d'una determinada consciència d'unitat. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— Jaume Sobrequés i Callicó, <cite>Corona d'Aragó, Reial Corona d'Aragó, Corona Reial d'Aragó i Casa d'Aragó, en el llenguatge polític del segle XV</cite> </td></tr></tbody></table></div></span> </li> <li id="cite_note-SOBREQUES-2009/337-27"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-SOBREQUES-2009/337_27-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#SOBREQUES-2009">Sobrequés 2009</a>, pàg. 337</span> </li> <li id="cite_note-SOBREQUES-2009/323c-28"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-SOBREQUES-2009/323c_28-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#SOBREQUES-2009">Sobrequés 2009</a>, pàg. 323<div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">En esclatar la crisi, el desembre de 1469, es van emprar per designar el conjunt les denominacions que segueixen: «Corona d'Aragó», «Casa d'Aragó», «Corona reial», «Reial corona», «Reial Corona d'Aragó», «Aragó», «Casa nostra d'Aragó» i «Corona reial d'Aragó». Com anirem veient, aquestes denominacions van ser emprades pels diputats i Consell del Principat, pels diputat de València i pels jurats d'aquesta ciutat, pels cònsols de Puigcerdà i per Joan II. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div></span> </li> <li id="cite_note-LALINDE-29"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-LALINDE_29-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#LALINDE-1991">Lalinde 1991</a>, pàg. 89</span> </li> <li id="cite_note-30"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-30">↑</a></span> <span class="reference-text">Jesús Lalinde Abadía, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=91&path=996&forma=&config_zoom=S&presentacion=pagina">«Las Cortes y Parlamentos en los Reinos y tierras del Rey de Aragón»</a>, en Esteban Sarasa Sánchez <i>et al.</i>, <i>Aragón: Historia y Cortes de un Reino</i>, Cortes de Aragón y Ayuntamiento de Zaragoza, 1991, págs. 89-90. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-86807-64-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-86807-64-1">ISBN 978-84-86807-64-1</a></span> </li> <li id="cite_note-SOBREQUES-2009/322-31"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-SOBREQUES-2009/322_31-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#SOBREQUES-2009">Sobrequés 2009</a>, pàg. 322 <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Com acostuma a succeir, els treballs dels historiadors de les institucions estan més amatents a analitzar les estructures, que a veure com funcionaven a la realitat. No cal dir que ningú no s'ha ocupat fins avui d'estudiar el grau de consciència social - tant en sectors populars con en les elits dirigents. que ha existit en cada moment de pertinença a aquella realitat anomenada Corona d'Aragó. Ningú no s'ha interessat tampoc per rastrejar, en la imponent documentació i literatura conservades d'aquells segles, l'existència explícita i inequívoca de la denominació Corona d'Aragó per designar aquella realitat pluriestatal. Ningú no ha sentit tampoc curiositat per saber amb exactitud des de quan apareix en la documentació catalana, aragonesa, valenciana, mallorquina o dels altres estats mediterranis, o per veure quin sentit precís tenia aquella denominació. El present treball, dedicat a la memòria d'Ernest Lluch, vol ser una modesta contribució destinada a donar alguna resposta a aquests interrogants. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— Jaume Sobrequés i Callicó, <cite>Corona d'Aragó, Reial Corona d'Aragó, Corona Reial d'Aragó i Casa d'Aragó, en el llenguatge polític del segle XV</cite> </td></tr></tbody></table></div></span> </li> <li id="cite_note-32"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-32">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20040828013346/http://web.udg.es/hcj/text/historia_del_dret/Textos_%20HDE_III.pdf">VI. Los reinos de la baja edad media y el estado moderno: la integración del derecho (vegeu paràgrafs 150 i 151)</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://web.udg.es/hcj/text/historia_del_dret/Textos_%20HDE_III.pdf">original</a> el 2004-08-28. [Consulta: 24 gener 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-33"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-33">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110522124201/http://hal.archives-ouvertes.fr/docs/00/11/20/95/PDF/ARAGONUM.pdf">Generatio Regum Aragonum</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://hal.archives-ouvertes.fr/docs/00/11/20/95/PDF/ARAGONUM.pdf">original</a> el 2011-05-22. [Consulta: 18 febrer 2010].</span></span> </li> <li id="cite_note-34"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-34">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#MOTNANER-1995">Montaner 1995</a>, pàg. 28 <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">En definitiva, conviene recordar que la disparidad de criterios en la aplicación de los ordinales regios es habitual en la historiografía medieval y moderna. [nota 46: Así lo ha demostrado Gimeno Casalduero (1960)] </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— Alberto Montaner Frutos, <cite>El señal del rey de Aragón (1995); pàg. 28</cite> </td></tr></tbody></table></div></span> </li> <li id="cite_note-GIMENO-1960-35"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-GIMENO-1960_35-0">35,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-GIMENO-1960_35-1">35,1</a></sup></span> <span class="reference-text">Gimeno Casalduero, Joaquín; "Sobre las numeraciones de los reyes de Castilla"; dins "Nueva Revista de Filología Hispánica"; Vol. 14, No. 3/4 (Jul. - Dec., 1960), pp. 271-294</span> </li> <li id="cite_note-GIMENO-1960/2-36"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-GIMENO-1960/2_36-0">36,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-GIMENO-1960/2_36-1">36,1</a></sup></span> <span class="reference-text">Gimeno Casalduero, Joaquín; <a rel="nofollow" class="external text" href="http://digitum.um.es/xmlui/bitstream/10201/14905/1/02%20vol29%20La%20numeracion%20de%20los%20reyes%20de%20Castilla%20en%20el%20Laberinto%20de%20Juan%20de%20Mena.pdf">"LA NUMERACIÓN DE LOS REYES DE CASTILLA EN EL "LABERINTO" DE JUAN DE MENA"</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110720145519/http://digitum.um.es/xmlui/bitstream/10201/14905/1/02%20vol29%20La%20numeracion%20de%20los%20reyes%20de%20Castilla%20en%20el%20Laberinto%20de%20Juan%20de%20Mena.pdf">Arxivat</a> 2011-07-20 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-37"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-37">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#MOTNANER-1995">Montaner 1995</a>, pàg. 28 <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Tales opiniones justifican también que en la numeración adoptada por él mismo, la primera en la historia aragonesa, se denomine «don Pedro tercero rey d'Aragón» </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— Alberto Montaner Frutos, <cite>El señal del rey de Aragón (1995); pàg. 28</cite> </td></tr></tbody></table></div></span> </li> <li id="cite_note-FLUVIA-1995-38"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FLUVIA-1995_38-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#FLUVIA-1995">Fluvià 1995</a>, pp. 80-82<div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Però els que ho tenien clar eren els propis sobirans. Ells tenien consciència plena de pertànyer, per línia agnatíciam al llinatge i a la dinastia dels comtes de Barcelona que, pel matrimoni amb una pubilla, havien incorporat el regne d'Aragó, entre altres territoris. Això es fa palès en la denominació que ells mateixos es donen. Pere "el Cerimoniós", per exemple, sempre s'anomena "Pere terç", mai "Pere IV"; això ho podem veure al <i>Llibre de les nativitats</i> (p.a. 1373), als cànons de les <i>Taules astronòmiques</i> (1381), a les famoses <i>Ordinacions</i>, a un document de 1382 sobre la biblioteca reial al monestir de Poblet, etc. Pel que fa al conestable de Portugal, ja hem vist que s'autodenomina "Pere IV" i no "Pere V", que és l'ordinal que li corresponia com a rei d'Aragó. Aquesta numeració era també la seguida pels funcionaris catalans i els arxivers reials (Fluvià, 1989). [...] Un altre indici que crec que hauríem de considerar de molta importància seria esbrinar o captar quina era la intenció, el pensament del comte-rei Pere III en redactar la <i>Crònica general</i> [<i>sic pro</i>: <a href="/wiki/Cr%C3%B2niques_dels_reis_d%27Arag%C3%B3_e_comtes_de_Barcelona" title="Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona">Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona</a> ], anomenada també <i>Crònica de Sant Joan de la Penya</i> (1366-73). [...] D'aquesta <i>Crònica</i>, l'arxiver Jaume Riera i Sans em va suggerir que en llegís el capítol XXI, el títol del qual és "Com finà la generació masculina dels reis d'Aragó". Penso realment que allí queda clar quin era el pensament del Cerimoniós. Diu així: "Ací fem fi e terme als reis d'Aragó. E per tal com lo dit regne, en defalliment d'hereu mascle, pervenc a comte de Barcelona per ajustament matrimonial, vejam qui fou primer comte de Barcelona, e puis de grau en grau de cascun comte, segons que devallaren, parlarem e llur vida recontarem". O sigui, primer parla dels reis de Pamplona i després dels comtes i reis d'Aragó, dins que s'acaben (llur llinatge) i, com que s'han acabat els reis d'Aragó, tots els que segueixen després són, per al Cerimoniós, comtes de Barcelona. Per això ell s'autodenomina "Pere terç" i no "Pere Quart". A la pròpia versió aragonesa del manuscrit del cerimonial de la consagració i coronació dels reis d'Aragó es veu clarament que el comte-rei Cerimoniós s'intitula amb l'ordinal que li correspon com a comte de Barcelona i no com a rei d'Aragó. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— Armand de Fluvià, <cite>Els Quatre Pals (1995); pp. 80-82</cite> </td></tr></tbody></table></div></span> </li> <li id="cite_note-MONTANER-1995/2-39"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-MONTANER-1995/2_39-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#MOTNANER-1995">Montaner 1995</a>, pàg. 28 <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Esto no significa que se adopte la serie condal, como a veces se ha interpretado, pues la expresión citada deja claro que se refiere a la dignidad real aragonesa, sinó que cuenta tan sólo a los miembros de la que él consideraba nueva dinastía [nota 44: Vid. Montaner 1994: 455) </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— Alberto Montaner Frutos, <cite>El señal del rey de Aragón (1995); pàg. 28</cite> </td></tr></tbody></table></div><div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">La numeración, Pedro tercero, se debe a haber contado sólo a los monarcas de la Corona de Aragón y no a los del viejo Reino. No puede tratarse del «ordinal que le corresponde como conde de Barcelona», según interpreta el profesor Palacios en el vol. II, p. 128, de esta misma obra, puesto que aquí se alude únicamente al monarca como rey de Aragón. Nótese, además, que el mismo texto dice en el fol. 4v: «el regno de Aragón, el qual regno es títol e nombre nuestro principal» </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— A. Montaner Frutos, <cite><a rel="nofollow" class="external text" href="http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/19/13/13resenas.pdf">Reseña de "Ceremonial de consagración y coronación de los reyes de Aragón. Edición facsímil"</a>; Archivo de filología aragonesa; Vol. L (1994); pàg. 455</cite> </td></tr></tbody></table></div></span> </li> <li id="cite_note-40"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-40">↑</a></span> <span class="reference-text">Fluvià, Armand de. Els quatre pals. L'escut dels comtes de Barcelona. Barcelona. «Episodis de la Història», núm. 300 (Barcelona, Rafael Dalmau. 1994).pàg.81. <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">El primer que va donar, als Peres i als Alfons, una numeració seguint la llista dels reis d'Aragó fou Zurita, cronista oficial del regne d'Aragó, als seus <i>Anales de Aragón</i> (1562), escrits per encàrrec dels diputats aragonesos </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div></span> </li> <li id="cite_note-41"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-41">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/wiki/Ordinacions_fetes_per_lo_Senyor_en_Pere_ter%C3%A7_rey_dArago" class="mw-redirect" title="Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago">Ordinatio feta per lo molt alt e molt excelent princep e senyor lo senyor en Pere terç rey d'Aragó</a>:<div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">On con los reys Darago sien estrets de reebre lo dit sant sagrament de unccio en la ciutat de Ceragoça la qual es cap del <b>regne Darago lo qual regne es títol e nom nostre principal</b>: covinent cosa es e rahonable que axi mateix en aquella los reys Darago reeben la corona e les altres insignies reyals axi con veem quels emperadors prenen en Roma la principal corona la qual ciutat es cap de lur imperi </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— Colección de documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón, Vol. 5; pàg 271; <a href="/wiki/Pr%C3%B2sper_de_Bofarull_i_Mascar%C3%B3" title="Pròsper de Bofarull i Mascaró">Pròsper de Bofarull i Mascaró</a> </td></tr></tbody></table></div></span> </li> <li id="cite_note-LANI-42"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-LANI_42-0">42,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-LANI_42-1">42,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-LANI_42-2">42,2</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="/wiki/Stefano_Maria_Cingolani" title="Stefano Maria Cingolani">Cingolani, Stefano Maria</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://estudiosmedievales.revistas.csic.es/index.php/estudiosmedievales/article/viewFile/4/4">«Seguir les vestígies dels antecessors»</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20091220144647/http://estudiosmedievales.revistas.csic.es/index.php/estudiosmedievales/article/viewFile/4/4">Arxivat</a> 2009-12-20 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-43"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-43">↑</a></span> <span class="reference-text">Sureda Jubany, Marc: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.tesisenxarxa.net/TESIS_UdG/AVAILABLE/TDX-1201108-122609//Tmsj01de16.pdf">Els precedents de la Catedral de Santa Maria de Girona</a>, pàg.214. <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">La notícia definitiva sobre l'emplaçament dels comtes a la Galilea procedeix d'unes disposicions reials de 1385: Pere III el Cerimoniós ordenava el trasllat de les restes comtals de la Galilea al temple gòtic novament enllestit atès que estava previst enderrocar el porxo (una previsió que no es va executar fins al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span>) o, si més no, ateses segurament les brutes i polsoses obres que havien tingut lloc damunt mateix, al Sepulcre, entre 1379 i 1381: </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">excellentissimi et virtuosissimi principis et domini <a href="/wiki/Ramon_Berenguer_II_de_Barcelona" class="mw-redirect" title="Ramon Berenguer II de Barcelona">Raymundi Berengarii vulgariter nuncupati Cap.de.stopa</a>, antiquissimi comitis Barchinone ex cuius estirpe nos per Dei graciam sumus recto ordine descendentes </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— <a href="/wiki/Arxiu_de_la_Corona_d%27Arag%C3%B3" title="Arxiu de la Corona d'Aragó">Arxiu de la Corona d'Aragó</a>, Cancelleria, r. 988, f. 165. </td></tr></tbody></table></div></span> </li> <li id="cite_note-44"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-44">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/wiki/Cr%C3%B2nica_de_Bernat_Desclot" title="Crònica de Bernat Desclot">Crònica de Bernat Desclot</a>, Pròleg</span> </li> <li id="cite_note-45"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-45">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/wiki/Cr%C3%B2nica_de_Ramon_Muntaner" title="Crònica de Ramon Muntaner">Crònica de Ramon Muntaner</a>, cap. I</span> </li> <li id="cite_note-SOLDEVILA-46"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-SOLDEVILA_46-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#SOLDEVILA">Soldevila</a>, Història de Catalunya, Volum 1, cap. VII, pàg 161 <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=RuRpE4cN-loC&lpg=PA158&ots=AGDhnFMGfe&dq=sant%20sepulcre%20patriarca%20guillem&hl=ca&pg=PA161#v=onepage&q=sant%20sepulcre%20patriarca%20guillem&f=false">L'esforç per l'equilibri peninsular</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20140221180040/http://books.google.cat/books?id=RuRpE4cN-loC&lpg=PA158&ots=AGDhnFMGfe&dq=sant%20sepulcre%20patriarca%20guillem&hl=ca&pg=PA161#v=onepage&q=sant%20sepulcre%20patriarca%20guillem&f=false">Arxivat</a> 2014-02-21 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESesma_Muñoz2000118-47"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTESesma_Muñoz2000118_47-0">47,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTESesma_Muñoz2000118_47-1">47,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSesma_Muñoz2000">Sesma Muñoz, 2000</a>, p. 118.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESesma_Muñoz2000119-48"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESesma_Muñoz2000119_48-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSesma_Muñoz2000">Sesma Muñoz, 2000</a>, p. 119.</span> </li> <li id="cite_note-GECcorona-49"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-GECcorona_49-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/corona-catalanoaragonesa">Corona catalonoaragonesa</a>». <i><a href="/wiki/Gran_Enciclop%C3%A8dia_Catalana" title="Gran Enciclopèdia Catalana">Gran Enciclopèdia Catalana</a></i>.  Barcelona:  <a href="/wiki/Grup_Enciclop%C3%A8dia_Catalana" class="mw-redirect" title="Grup Enciclopèdia Catalana">Grup Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-50"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-50">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20140902102157/http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=4285&tipo_busqueda=1&nombre=corona_de_arag%C3%B3n&categoria_id=&subcategoria_id=&conImagenes=">Corona de Aragón</a>». <i>Gran Enciclopedia Aragonesa</i>. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=4285&tipo_busqueda=1&nombre=corona_de_arag%C3%B3n&categoria_id=&subcategoria_id=&conImagenes=">original</a> el 2014-09-02. [Consulta: 3 agost 2011].</span> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Hasta 1410, en que fallece sin sucesión Martín I el Humano (1396-1410), los reyes, en cuanto sucesores de Ramón Berenguer IV pertenecen a la que puede llamarse Casa de Barcelona. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div></span> </li> <li id="cite_note-51"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-51">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/casal-de-barcelona">Casal de Barcelona</a>». <i><a href="/wiki/Gran_Enciclop%C3%A8dia_Catalana" title="Gran Enciclopèdia Catalana">Gran Enciclopèdia Catalana</a></i>.  Barcelona:  <a href="/wiki/Grup_Enciclop%C3%A8dia_Catalana" class="mw-redirect" title="Grup Enciclopèdia Catalana">Grup Enciclopèdia Catalana</a>.</span> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Dinastia dels sobirans de Catalunya, després reis d'Aragó… <p>…Consolidada per aquest temps l'hereditat dels càrrecs, començava amb Guifré I la línia dels comtes de Barcelona, que es continuaria de baró en baró fins a la mort de Martí I l'Humà el 1410. …El vassallatge amb França, encara subsistent <i>de iure</i>, havia impedit als comtes barcelonins de prendre el títol de reis de Barcelona, i per això, quan foren reis d'Aragó, aquest nom precedí, per raó de la seva superioritat jeràrquica, el de Barcelona en la prolixa intitulació dels sobirans. Per aquest motiu el casal de Barcelona fou més conegut a les cancelleries estrangeres pel nom de casal d'Aragó. </p> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div></span> </li> <li id="cite_note-52"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-52">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20100105210919/http://aragondigital.es/asp/noticia.asp?notid=68552&secid=3">Las Cortes de Aragón denuncian el uso del término "corona catalanoaragonesa</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.aragondigital.es/asp/noticia.asp?notid=68552&secid=3">original</a> el 2010-01-05. [Consulta: 4 gener 2010].</span></span> </li> <li id="cite_note-53"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-53">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20091214052235/http://www.20minutos.es/noticia/579063/0/corona/aragon/generalitat/">Duras críticas a la Generalitat por tergiversar la historia con la tumba del rey Pedro III</a>» (en castellà).  20 minutos. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.20minutos.es/noticia/579063/0/corona/aragon/generalitat/">original</a> el 2009-12-14. [Consulta: 4 gener 2010].</span></span> </li> <li id="cite_note-54"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-54">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20100107093035/http://www.abc.es/20091203/nacional-aragon/personas-sublevan-internet-contra-200912031238.html">Más de 11.000 personas se sublevan en internet contra el «reino de Cataluña»</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.abc.es/20091203/nacional-aragon/personas-sublevan-internet-contra-200912031238.html">original</a> el 2010-01-07. [Consulta: 4 gener 2010].</span></span> </li> <li id="cite_note-55"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-55">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.heraldo.es/noticias/aragon/la_corona_catalanoaragonesa_que_nunca_existio.html">La corona catalano-aragonesa que nunca existió</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20171106013559/http://www.heraldo.es/noticias/aragon/la_corona_catalanoaragonesa_que_nunca_existio.html">Arxivat</a> 2017-11-06 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. Artículo de Heraldo de Aragón en que hablan los historiadores D.Buesa y <a href="/wiki/Jos%C3%A9_%C3%81ngel_Sesma_Mu%C3%B1oz" title="José Ángel Sesma Muñoz">José Ángel Sesma Muñoz</a>: "El problema surge cuando alguien empieza a tratar con mitos, porque los mitos no pueden resolverse nunca con argumentos racionales" " "Ese tipo de artimañas es muy habitual en cierta historiografía catalana, pero en el nivel estrictamente universitario ese problema no se da, porque se admite la realidad histórica tal y como es." José Luis Corral (historiador medievalista):yo he llegado a leer la expresión 'confederación catalanoaragonesa', que es una salvajada histórica tan grande como llamar España a Tartessos".</span> </li> <li id="cite_note-56"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-56">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110720134003/http://www.aragondigital.es/asp/noticia.asp?notid=69236">La polémica de la Corona de Aragón marca la organización del sexto centenario del Compromiso de Caspe</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.aragondigital.es/asp/noticia.asp?notid=69236">original</a> el 2011-07-20. [Consulta: 4 gener 2010].</span></span> </li> <li id="cite_note-57"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-57">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20091226185345/http://www.heraldo.es/noticias/eventos/par_cha_estudian_demandar_rtve_rectifica_informacion_sobre_corona.html">PAR y CHA estudian demandar a RTVE si no rectifica su información sobre la Corona</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.heraldo.es/noticias/eventos/par_cha_estudian_demandar_rtve_rectifica_informacion_sobre_corona.html">original</a> el 2009-12-26. [Consulta: 4 gener 2010].</span></span> </li> <li id="cite_note-58"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-58">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110522174733/http://www.20minutos.es/noticia/593565/0/">Broto recuerda que el término «Corona catalanoaragonesa» "no existe" y se alegra de la aclaración</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.20minutos.es/noticia/593565/0/">original</a> el 2011-05-22. [Consulta: 4 gener 2010].</span></span> </li> <li id="cite_note-59"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-59">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240603131253/https://autonomico.elconfidencialdigital.com/articulo/aragon/Inspeccion-Educacion-Aragon-Generalitat-Secundaria/20131007030000016039.html">La «corona catalana», a la Alta Inspección de Educación. Aragón pide a la Generalitat que corrija datos históricos que han publicado en varios libros de texto de Secundaria</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.elconfidencialautonomico.com/aragon/Inspeccion-Educacion-Aragon-Generalitat-Secundaria_0_2139986017.html">original</a> el 2024-06-03. [Consulta: 21 desembre 2013].</span></span> </li> <li id="cite_note-60"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-60">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110218155954/http://www.avui.cat/noticia/article/13-comunicacio/20-comunicacio/371408-tve-veta-el-terme-corona-catalanoaragonesa.html">TVE veta el terme ‘corona catalanoaragonesa'</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.avui.cat/noticia/article/13-comunicacio/20-comunicacio/371408-tve-veta-el-terme-corona-catalanoaragonesa.html">original</a> el 2011-02-18. [Consulta: 17 febrer 2011].</span></span> </li> <li id="cite_note-61"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-61">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20131221214845/http://www.abc.es/local-aragon/20131219/abci-rudi-promociona-corona-aragon-201312191021.html">Rudi planta cara a la manipulación histórica del nacionalismo catalán</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.abc.es/local-aragon/20131219/abci-rudi-promociona-corona-aragon-201312191021.html">original</a> el 2013-12-21. [Consulta: 21 desembre 2013].</span></span> </li> <li id="cite_note-62"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-62">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20140519183709/http://www.libertaddigital.com/espana/2014-05-17/aragon-quiere-poner-coto-a-los-excesos-del-nacionalismo-catalan-1276518806/">Aragón quiere poner coto a los excesos del nacionalismo catalán</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.libertaddigital.com/espana/2014-05-17/aragon-quiere-poner-coto-a-los-excesos-del-nacionalismo-catalan-1276518806/">original</a> el 2014-05-19. [Consulta: 19 maig 2014].</span></span> </li> <li id="cite_note-63"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-63">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20131220021323/http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/rudi-impulsa-projecte-sobre-corona-darago-per-combatre-falsificacio-deliberada-historia-des-catalunya-2941630">Rudi impulsa un projecte sobre la Corona d'Aragó contra "les falsificacions" de Catalunya</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/rudi-impulsa-projecte-sobre-corona-darago-per-combatre-falsificacio-deliberada-historia-des-catalunya-2941630">original</a> el 2013-12-20. [Consulta: 20 desembre 2013].</span></span> </li> <li id="cite_note-64"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-64">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20131220092144/http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/parlament-darago-votara-dijous-llei-llengues-que-denomina-lapao-catala-2383497">El Parlament d'Aragó votarà dijous la llei de llengües que denomina Lapao el català</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/parlament-darago-votara-dijous-llei-llengues-que-denomina-lapao-catala-2383497">original</a> el 2013-12-20. [Consulta: 20 desembre 2013].</span></span> </li> <li id="cite_note-65"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-65">↑</a></span> <span class="reference-text">EL Punt-Avui (22-01-2020) <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1727400-s-ha-d-investigar-a-fons-el-nom-de-la-corona-d-arago.html">“S'ha d'investigar a fons el nom de la Corona d'Aragó”</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20200122134739/http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1727400-s-ha-d-investigar-a-fons-el-nom-de-la-corona-d-arago.html">Arxivat</a> 2020-01-22 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-SOBREQUES-2009/323-66"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-SOBREQUES-2009/323_66-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#SOBREQUES-2009">Sobrequés 2009</a>, pp. 322-323 <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Una bona dels historiadors contemporanis, sobretot els més marcadament catalanistes, han sentit una certa al·lèrgia a emprar la denominació <i>Corona d'Aragó</i> per designar la pluralitat d'estats que la componien, i s'han estimat més usar l'expressió <i>unió</i> o <i>confederació catalano-aragonesa</i>, sense cap tradició històrica en els períodes en què va existir, fet, aquest, reconegut de manera implícita, en molts casos, i que es palesa en l'ús de la minúscula. Un exemple relativament recent: a la Gran Encilcopèdia Catalana, el concepte <i>Corona d'Aragó</i> no hi té entrada, i, en canví sí que n'hi té la veu <i>catalano-aragonesa, corona</i>. Entre parèntesis hi figura: de <i>Catalunya-Aragó, corona</i>. Com reconeix el professor Max Cahner, redactor de l'article corresponent, la història només registra les denominacions <i>Corona Reial</i>, <i>Corona d'Aragó i de Catalunya</i>, <i>Ceptre Reial</i>, <i>regnes d'Aragó</i>, <i>Aragó</i> tot sol o <i>Corona d'Aragó</i>. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— Jaume Sobrequés i Callicó, <cite>Corona d'Aragó, Reial Corona d'Aragó, Corona Reial d'Aragó i Casa d'Aragó, en el llenguatge polític del segle XV</cite> </td></tr></tbody></table></div></span> </li> <li id="cite_note-67"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-67">↑</a></span> <span class="reference-text">La Vanguardia, 08/12/2009: Armand de Fluvià:<div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Manuel Buil, en la seva carta titulada "La corona de Aragón" (2/ XII/ 2009), es mostrava bastant indignat per tal d'aclarir inexactituds de la història d'Aragó. <b>Diu que la corona catalano-aragonesa mai no va existir, i té tota la raó. Va existir la corona d'Aragó</b>, formada pel Regne d'Aragó, el <a href="/wiki/Regne_de_Mallorca" title="Regne de Mallorca">Regne de Mallorca</a>, el Regne de València, el Regne de Sardenya i el Principat de Catalunya (o Comtat de Barcelona, com vulgueu dir-li). El que passa és que la historiografia catalana l'esmenta d'aquesta manera, igual que els historiadors castellans parlen del regne d'Astúries, que tampoc mai no va existir. El que va existir fou el Regne d'Oviedo. El senyor de referència també està indignat perquè quan ara s'ha parlat d'obrir la tomba del comte-rei Pere II el Gran, no se li ha donat l'ordinal que li correspon com a rei d'Aragó, que és el de Pere III, perquè diu que "a los reyes se les numera con el rango mayor de sus títulos". Oblida que el propi comte-rei Pere III el Cerimoniós (IV com a rei d'Aragó) s'anomenava a si mateix "Pere terç", ordinal que li corresponia pel seu llinatge, que era el dels comtes de Barcelona. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.lavanguardia.es/lv24h/20091208/53839505063.html">Historiografia catalana</a> </td></tr></tbody></table></div></span> </li> <li id="cite_note-68"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-68">↑</a></span> <span class="reference-text">Ricardo García Cárcel, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ucm.es/BUCM/revistas/der/11315571/articulos/RVIN9898110151A.PDF"><i>La Inquisición en la Corona de Aragón</i></a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20091213074431/http://www.ucm.es/BUCM/revistas/der/11315571/articulos/RVIN9898110151A.PDF">Arxivat</a> 2009-12-13 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>., Revista de la Inquisición, 7, Madrid, 1998, págs. 151-163, ISSN 1131-5571<div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">El término Corona de Aragón es polémico y no sólo por las reticencias de Lalinde al concepto histórico-político de la Corona de Aragón. Sabido es que Lalinde no reconoce el uso del término hasta el siglo XV para designar la forma política aparecida como consecuencia del matrimonio entre Petronila de Aragón y Ramón Berenguer de Cataluña. Las referencias de la Corona de Aragón en los siglos XVI y XVII son raras —probablemente, incluso, el título de la obra de Zurita no era el primigenio— y exclusivamente circunscritas a los círculos más realistas en situación de conflicto (como en la revolución catalana de 1640) que intentan generar la imagen de un vínculo institucional entre los reinos aragoneses. Será curiosamente en el siglo XVIII, cuando ya no existen peculiaridades institucionales específicas de los reinos aragoneses, cuando se use más el término, que después en los siglos XIX y XX ha sido reelaborado con nuevas connotaciones políticas por la historiografía de estos últimos siglos. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— Ricardo García Cárcel, loc. cit., pág. 151 </td></tr></tbody></table></div></span> </li> <li id="cite_note-69"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-69">↑</a></span> <span class="reference-text">Cristian Palomo Reina, <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.ehumanista.ucsb.edu/sites/default/files/sitefiles/ivitra/volume16/1.%20Palomo.pdf">Denominaciones históricas de la Corona de Aragón. Balance crítico e historiográfico</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20200303074524/https://www.ehumanista.ucsb.edu/sites/default/files/sitefiles/ivitra/volume16/1.%20Palomo.pdf">Arxivat</a> 2020-03-03 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-70"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-70">↑</a></span> <span class="reference-text">Ferreres i Calvo, Ernest; La Guerra de Successió i Catalunya</span> </li> <li id="cite_note-71"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-71">↑</a></span> <span class="reference-text">Almirall Valentí; <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=JP4Tb5hamMQC&lpg=PA33&ots=uh65m1kbzi&dq=%22Pacto%20de%20la%20Coronilla%20de%20Arag%C3%B3n%22&hl=ca&pg=PA33#v=onepage&q&f=false">España tal como es</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240603131304/https://books.google.cat/books?id=JP4Tb5hamMQC&lpg=PA33&ots=uh65m1kbzi&dq=%22Pacto+de+la+Coronilla+de+Arag%C3%B3n%22&hl=ca&pg=PA33#v=onepage&q=%22Pacto%20de%20la%20Coronilla%20de%20Arag%C3%B3n%22&f=false#v=onepage&q&f=false">Arxivat</a> 2024-06-03 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.; pàg. 33</span> </li> <li id="cite_note-72"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-72">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFComas_i_Güell2004"><span style="font-variant: small-caps;">Comas i Güell</span>, Montserrat. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=uBvC9cXg6wMC&lpg=PA163&ots=qeF4Q1xGac&dq=%22coronilla%22+corona+d%27arag%C3%B3&hl=ca&pg=PA163"><i>Víctor Balaguer i el seu temps</i></a>.  L'Abadia de Montserrat, 2004. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-8415-584-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-8415-584-3">ISBN 978-84-8415-584-3</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=V%C3%ADctor+Balaguer+i+el+seu+temps&rft.aulast=Comas+i+G%C3%BCell&rft.aufirst=Montserrat&rft.date=2004&rft.pub=L%27Abadia+de+Montserrat&rft.isbn=978-84-8415-584-3&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DuBvC9cXg6wMC%26lpg%3DPA163%26ots%3DqeF4Q1xGac%26dq%3D%2522coronilla%2522%2Bcorona%2Bd%2527arag%25C3%25B3%26hl%3Dca%26pg%3DPA163"><span style="display: none;"> </span></span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240525031405/https://books.google.cat/books?id=uBvC9cXg6wMC&lpg=PA163&ots=qeF4Q1xGac&dq=%22coronilla%22+corona+d%27arag%C3%B3&hl=ca&pg=PA163">Arxivat</a> 2024-05-25 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-73"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-73">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/victor-balaguer-i-cirera">Víctor Balaguer i Cirera</a>». <i><a href="/wiki/Gran_Enciclop%C3%A8dia_Catalana" title="Gran Enciclopèdia Catalana">Gran Enciclopèdia Catalana</a></i>.  Barcelona:  <a href="/wiki/Grup_Enciclop%C3%A8dia_Catalana" class="mw-redirect" title="Grup Enciclopèdia Catalana">Grup Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-74"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-74">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240524222944/https://www.vilaweb.cat/ep/ultima-hora/pg/7/735037/20030820/maragall-demana-euroregio-economica-corresponga-lantiga-corona-darago-sume-rossello-midi.html">Maragall demana una "euroregió" econòmica que es corresponga amb l'antiga Corona d'Aragó i sume el Rosselló i Midi</a>».  Vilaweb, 20-08-2003. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.vilaweb.cat/ep/ultima-hora/pg/7/735037/20030820/maragall-demana-euroregio-economica-corresponga-lantiga-corona-darago-sume-rossello-midi.html">original</a> el 2024-05-24. [Consulta: 24 maig 2024].</span></span> </li> <li id="cite_note-75"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-75">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20140222154848/http://www.vilaweb.cat/ep/ultima-hora/722699/20030717/aznar-ironitza-suport-zapatero-maragall-voler-reinventar-corona-darago.html">Aznar ironitza amb el suport de Zapatero a Maragall per voler "reinventar la Corona d'Aragó"</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.vilaweb.cat/ep/ultima-hora/722699/20030717/aznar-ironitza-suport-zapatero-maragall-voler-reinventar-corona-darago.html">original</a> el 2014-02-22. [Consulta: 17 febrer 2011].</span></span> </li> <li id="cite_note-76"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-76">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/constitucion.t8.html">De la organización territorial del Estado</a>» (en castellà). [Consulta: 24 maig 2024].</span></span> </li> <li id="cite_note-77"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-77">↑</a></span> <span class="reference-text">La Vanguardia, 14/02/2010: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20100214/53893188464/marcelino-iglesias-catalunya-nos-mira-por-encima-del-hombro-aragon-barcelona-lleida-juegos-olimpicos.html">Marcelino Iglesias: "Catalunya nos mira por encima del hombro"</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20100218144256/http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20100214/53893188464/marcelino-iglesias-catalunya-nos-mira-por-encima-del-hombro-aragon-barcelona-lleida-juegos-olimpicos.html">Arxivat</a> 2010-02-18 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-80"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-80">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFCingolani2012"><span style="font-variant: small-caps;">Cingolani</span>, Stefano Maria. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=SQpgfVBlhzcC&pg=PA110&dq=Borgo+San+Dalmazzo+7+d'agost+del+1162+Cerdanya&hl=ca&sa=X&ei=1KUXUZb7DbOy0AX__IAI&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=Borgo%20San%20Dalmazzo%207%20d'agost%20del%201162%20Cerdanya&f=false"><i>Les Gesta Comitum Barchinonensium (versió primitiva), la Brevis Historia i altres textos de Ripoll</i></a>.  Universitat de València, 2012, p.110. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/8437070864" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/8437070864">ISBN 8437070864</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Les+Gesta+Comitum+Barchinonensium+%28versi%C3%B3+primitiva%29%2C+la+Brevis+Historia+i+altres+textos+de+Ripoll&rft.aulast=Cingolani&rft.aufirst=Stefano+Maria&rft.date=2012&rft.pub=Universitat+de+Val%C3%A8ncia&rft.pages=p.110&rft.isbn=8437070864&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DSQpgfVBlhzcC%26pg%3DPA110%26dq%3DBorgo%2BSan%2BDalmazzo%2B7%2Bd%27agost%2Bdel%2B1162%2BCerdanya%26hl%3Dca%26sa%3DX%26ei%3D1KUXUZb7DbOy0AX__IAI%26ved%3D0CDEQ6AEwAA%23v%3Donepage%26q%3DBorgo%2520San%2520Dalmazzo%25207%2520d%27agost%2520del%25201162%2520Cerdanya%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-UBIETO-188-81"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-UBIETO-188_81-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#UBIETO">Ubieto Arteta</a>, Creación y desarrollo de la Corona de Aragón, pàg. 188; <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=220&path=1457&forma=&presentacion=pagina">La adveración de la última voluntad del conde Ramón Berenguer IV de Barcelona</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120118070450/http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=220&path=1457&forma=&presentacion=pagina">Arxivat</a> 2012-01-18 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-82"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-82">↑</a></span> <span class="reference-text">Arxiu Jaume I: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.jaumeprimer.uji.es/cgi-bin/arxiu.php?noriginal=001110">Carta de franquícies atorgada per Alfons II d'Aragó als habitants de la ciutat de Barcelona</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20160303230721/http://www.jaumeprimer.uji.es/cgi-bin/arxiu.php?noriginal=001110">Arxivat</a> 2016-03-03 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-MIRET-83"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-MIRET_83-0">81,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-MIRET_83-1">81,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#MIRET-1903">Miret 1903</a>, pàg. 261</span> </li> <li id="cite_note-84"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-84">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFCingolani2012"><span style="font-variant: small-caps;">Cingolani</span>, Stefano Maria. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=SQpgfVBlhzcC&pg=PA118&dq=1164+Peronella+abdicaci%C3%B3+regne+d%27Arag%C3%B3+Alfons&hl=ca&sa=X&ei=5nXKUY7bCubD7AauuYD4Cg&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=1164%20Peronella%20abdicaci%C3%B3%20regne%20d%27Arag%C3%B3%20Alfons&f=false"><i>Les Gesta Comitum Barchinonensium (versió primitiva), la Brevis Historia i altres textos de Ripoll</i></a>.  Universitat de València, 2012, p. 118. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/8437070864" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/8437070864">ISBN 8437070864</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Les+Gesta+Comitum+Barchinonensium+%28versi%C3%B3+primitiva%29%2C+la+Brevis+Historia+i+altres+textos+de+Ripoll&rft.aulast=Cingolani&rft.aufirst=Stefano+Maria&rft.date=2012&rft.pub=Universitat+de+Val%C3%A8ncia&rft.pages=118&rft.isbn=8437070864&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DSQpgfVBlhzcC%26pg%3DPA118%26dq%3D1164%2BPeronella%2Babdicaci%25C3%25B3%2Bregne%2Bd%2527Arag%25C3%25B3%2BAlfons%26hl%3Dca%26sa%3DX%26ei%3D5nXKUY7bCubD7AauuYD4Cg%26ved%3D0CDEQ6AEwAA%23v%3Donepage%26q%3D1164%2520Peronella%2520abdicaci%25C3%25B3%2520regne%2520d%2527Arag%25C3%25B3%2520Alfons%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-85"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-85">↑</a></span> <span class="reference-text">Montaner Frutos, Alberto; El Señal del rey de Aragón; pàg. 54 <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">En cuanto a la idea misma de una Corona aragonesa, ésta no surge hasta el siglo XIV. En virtud de su origen, aquella se trataba esencialmente de la unión personal y dinástica de una series de estados cuyo único vínculo inicial consistía en compartir el sobreano. Éste poseía, a su vez, una visión patrimonialista de sus territorios (propia del <i>dominus</i>), como se manifiesta en el testamento sacramental de Alfonso II adverado en Zaragoza en 1196, donde el conjunto de sus dominios es denominado «terra mea», mientras que al referirse a la «corona regia», lo hace sólo al objeto en sí, que ni siquiera lega a su sucesor, sino que dona al monasterio de Poblet, donde quería ser enterrado. La misma actitud se halla en los sucesivos repartos territoriales testamentarios de Jaime I. El monarca realizó cinco heredamientos entre 1243 y 1262, en los que no sólo desmembraba la unión territorial, sino que [<i>segons la Teoria d'Antonio Ubieto</i>] atentaba contra el derecho sucesorio aragonés, el cual permitía al testador repartir entre sus hijos los acaptos o adquisiciones personales (Valencia y Mallorca), pero le obligaba a transmitir a un sólo heredero (usualmente el primogénito) todos los bienes recibidos en herencia de sus progenitores (Aragón, Cataluña, Rosellón, Cerdaña y Montpellier). Este planteamiento deja claro hasta qué punto el Conquistador era ajeno al concepto unitario de la Corona. Ni siquiera existía entonces una forma política que incluyese todos los territorios citados. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div></span> </li> <li id="cite_note-86"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-86">↑</a></span> <span class="reference-text">Pescador Medrano, Aitor: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.euskomedia.org/PDFAnlt/vasconia/vas29/29107144.pdf">Tenentes i tenecias del Reino de Pamplona, en Álava, Vizcaya, Guipúzcoa, La Rioja y Castilla (1004-1076)</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20200923123747/http://www.euskomedia.org/PDFAnlt/vasconia/vas29/29107144.pdf">Arxivat</a> 2020-09-23 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESesma_Muñoz200060-87"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTESesma_Muñoz200060_87-0">85,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTESesma_Muñoz200060_87-1">85,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTESesma_Muñoz200060_87-2">85,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTESesma_Muñoz200060_87-3">85,3</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTESesma_Muñoz200060_87-4">85,4</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTESesma_Muñoz200060_87-5">85,5</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTESesma_Muñoz200060_87-6">85,6</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSesma_Muñoz2000">Sesma Muñoz, 2000</a>, p. 60.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESesma_Muñoz200062-88"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTESesma_Muñoz200062_88-0">86,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTESesma_Muñoz200062_88-1">86,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTESesma_Muñoz200062_88-2">86,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTESesma_Muñoz200062_88-3">86,3</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTESesma_Muñoz200062_88-4">86,4</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTESesma_Muñoz200062_88-5">86,5</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTESesma_Muñoz200062_88-6">86,6</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSesma_Muñoz2000">Sesma Muñoz, 2000</a>, p. 62.</span> </li> <li id="cite_note-89"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-89">↑</a></span> <span class="reference-text">M. Aurell (1984-1985). "Els fonaments socials de la dominació catalana a Provença sota Alfons el Cast (1162-1196)". <i>Acta historica et archaeologica medievalia</i> (vol. 5-6, pàg. 83-110). Barcelona</span> </li> <li id="cite_note-90"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-90">↑</a></span> <span class="reference-text">R. d'Abadal: "La dominació de la casa comtal de Barcelona sobre el Migdia de França". A: R. d'Abadal. <i>Dels visigots als catalans</i> (vol. II, pàg. 281-310). Barcelona: Edicions 62, 1970</span> </li> <li id="cite_note-91"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-91">↑</a></span> <span class="reference-text">Diversos autors: <i>El somni d'Occitània</i>. Barcelona: Fundació Jaume I, 1996</span> </li> <li id="cite_note-93"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-93">↑</a></span> <span class="reference-text">Bonnassie, P. <i>Catalunya mils anys enrera</i> (2 vol.). Barcelona: Edicions 62, 1979</span> </li> <li id="cite_note-94"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-94">↑</a></span> <span class="reference-text">Francesch Rodón i Oller, <i>Fets de la Marina de guerra catalana</i></span> </li> <li id="cite_note-95"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-95">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#UDINA-1985">Udina 1985</a>, pàg. 69</span> </li> <li id="cite_note-96"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-96">↑</a></span> <span class="reference-text">E. Marcos (coord, 1997). "Els catalans a Grècia". <i>L'Avenç</i> (núm. 213, abril, pàg. 11-62). Barcelona</span> </li> <li id="cite_note-97"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-97">↑</a></span> <span class="reference-text">Ll. Nicolau d'Olwer (1974). <i>L'expansió de Catalunya a la Mediterrània oriental</i>. Barcelona: Proa</span> </li> <li id="cite_note-98"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-98">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110924174436/http://www.mhcat.net/content/view/full/916">Data final de la declaració</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.mhcat.net/content/view/full/916">original</a> el 2011-09-24. [Consulta: 15 octubre 2010].</span></span> </li> <li id="cite_note-99"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-99">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20061208152759/http://www.cervantesvirtual.com/historia/monarquia/casp.shtml">Resultat de la votació</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.cervantesvirtual.com/historia/monarquia/casp.shtml">original</a> el 2006-12-08. [Consulta: 15 octubre 2010].</span></span> </li> <li id="cite_note-100"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-100">↑</a></span> <span class="reference-text">M. del Treppo (1976). <i>Els mercaders catalans i l'expansió de la corona catalano-aragonesa al segle XV</i>. Barcelona: Curial</span> </li> <li id="cite_note-101"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-101">↑</a></span> <span class="reference-text">J. Vicens Vives (1980). <i>Els Trastàmares, segle XV</i>. Barcelona: Vicens-Vives</span> </li> <li id="cite_note-102"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-102">↑</a></span> <span class="reference-text">P. Vilar (1966).<i>Catalunya dins l'Espanya moderna</i> (vol. II, pàg. 145-212). Barcelona: Edicions 62</span> </li> <li id="cite_note-103"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-103">↑</a></span> <span class="reference-text">Antoni Riera Meils. Història de la Generalitat i els seus Presidents. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-412-0884-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-412-0884-0">ISBN 84-412-0884-0</a></span> </li> <li id="cite_note-104"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-104">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFColl_i_Alentorn1992"><a href="/wiki/Miquel_Coll_i_Alentorn" title="Miquel Coll i Alentorn"><span style="font-variant: small-caps;">Coll i Alentorn</span>, Miquel</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=nrGpXHsfL3UC&pg=PA348&dq=Tr%C3%AAve+de+Vaucelles+5+de+febrer&hl=ca&ei=jCIUTqiJDYPYsgbZo8ToDg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCkQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false"><i>Història</i></a>.  L'Abadia de Montserrat, 1992, p. vol.2, p.348. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/8478262997" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/8478262997">ISBN 8478262997</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Hist%C3%B2ria&rft.aulast=Coll+i+Alentorn&rft.aufirst=Miquel&rft.date=1992&rft.pub=L%27Abadia+de+Montserrat&rft.pages=vol.2%2C+p.348&rft.isbn=8478262997&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DnrGpXHsfL3UC%26pg%3DPA348%26dq%3DTr%25C3%25AAve%2Bde%2BVaucelles%2B5%2Bde%2Bfebrer%26hl%3Dca%26ei%3DjCIUTqiJDYPYsgbZo8ToDg%26sa%3DX%26oi%3Dbook_result%26ct%3Dresult%26resnum%3D1%26ved%3D0CCkQ6AEwAA%23v%3Donepage%26q%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240529094949/https://books.google.cat/books?id=nrGpXHsfL3UC&pg=PA348&dq=Tr%C3%AAve+de+Vaucelles+5+de+febrer&hl=ca&ei=jCIUTqiJDYPYsgbZo8ToDg&sa=X&oi=book_result&ct=result#v=onepage&q&f=false#v=onepage&q&f=false">Arxivat</a> 2024-05-29 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-bellesarts-105"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-bellesarts_105-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20071026041038/http://www.seacex.es/documentos/corona_aragon_08_05_pervive.pdf">Pervivencia en la monarquia de los Austrias (1516-1715)</a>».  Museu de Belles Arts de València. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.seacex.es/documentos/corona_aragon_08_05_pervive.pdf">original</a> el 2007-10-26. [Consulta: 9 desembre 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-106"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-106">↑</a></span> <span class="reference-text">Eiximenis, <i>Llibre de les dones</i></span> </li> <li id="cite_note-107"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-107">↑</a></span> <span class="reference-text">J. Aurell i Cardona (1996). <i>Els mercaders catalans al quatre-cents</i>. Lleida: Pagès</span> </li> <li id="cite_note-108"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-108">↑</a></span> <span class="reference-text">Ch. E. Dufourcq (1969). <i>L'expansió catalana a la Mediterrània occidental. Segles XIII i XIV</i>. Barcelona: Vicens-Vives</span> </li> <li id="cite_note-109"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-109">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal"> <i>Nueva Enciclopedia Larousse. Traducció de l'original francès.</i> (en castellà). 10.  Barcelona: Planeta, 1982, p. 10158. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-320-4250-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-320-4250-1">ISBN 84-320-4250-1</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Nueva+Enciclopedia+Larousse.+Traducci%C3%B3+de+l%27original+franc%C3%A8s.&rft.date=1982&rft.pub=Planeta&rft.place=Barcelona&rft.pages=10158&rft.isbn=84-320-4250-1"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-110"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-110">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/wiki/Pierre_Bonnassie" title="Pierre Bonnassie">Pierre Bonnassie</a> (1975). <i>La organización del trabajo en Barcelona a fines del siglo XV</i>. Barcelona: <a href="/wiki/Consejo_Superior_de_Investigaciones_Cient%C3%ADficas" class="mw-redirect" title="Consejo Superior de Investigaciones Científicas">Consejo Superior de Investigaciones Científicas</a> (CSIC)</span> </li> <li id="cite_note-111"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-111">↑</a></span> <span class="reference-text">J. M. Pons i Guri (1989). "Relació jurídica de la remença i els mal usos a les terres gironines (segles XIII-XV)" A: J. M. Pons i Guri (ed.). <i>Recull d'estudis d'història jurídica catalana</i> (vol. III, pàg. 324-338). Barcelona: Fundació Noguera</span> </li> <li id="cite_note-salrach-112"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-salrach_112-0">109,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-salrach_112-1">109,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-salrach_112-2">109,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-salrach_112-3">109,3</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-salrach_112-4">109,4</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-salrach_112-5">109,5</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-salrach_112-6">109,6</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Josep M. Salrach. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20170903225305/http://www.artehistoria.com/v2/contextos/6240.htm">Geografía del declive (España)</a>».  arteHistoria (Junta de Castilla y León). Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.artehistoria.com/v2/contextos/6240.htm">original</a> el 2017-09-03. [Consulta: 27 maig 2017].</span></span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=65" title="Modifica la secció: Bibliografia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="HINOJOSA-2006"><span style="font-variant: small-caps;">Hinojosa Montalvo</span>, José. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=jbwoP1unhg0C&lpg=PP1&ots=rz2a8ZWtYt&dq=jose%20hinojosa%20montalvo&hl=ca&pg=PA268#v=onepage&q&f=false">Jaime II y las instituciones</a>». A: <i>Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragón</i>.  Editorial NEREA, 2006. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/8489569991" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/8489569991">ISBN 8489569991</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Jaime+II+y+el+esplendor+de+la+Corona+de+Arag%C3%B3n&rft.atitle=Jaime+II+y+las+instituciones&rft.aulast=Hinojosa+Montalvo&rft.aufirst=Jos%C3%A9&rft.date=2006&rft.pub=Editorial+NEREA&rft.isbn=8489569991"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="LALINDE-1991"><a href="/wiki/Jes%C3%BAs_Lalinde_Abadia" title="Jesús Lalinde Abadia"><span style="font-variant: small-caps;">Lalinde i Abadia</span>, Jesús</a>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=91&path=996&forma=&presentacion=pagina">Las Cortes y Parlamentos en los reinos y tierras del rey de Aragón</a>». A: <i>Aragón: historia y cortes de un reino</i>.  Saragossa: Zaragoza : Cortes de Aragón : Ayuntamiento, 1991. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-86807-64-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-86807-64-6">ISBN 84-86807-64-6</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Arag%C3%B3n%3A+historia+y+cortes+de+un+reino&rft.atitle=Las+Cortes+y+Parlamentos+en+los+reinos+y+tierras+del+rey+de+Arag%C3%B3n&rft.aulast=Lalinde+i+Abadia&rft.aufirst=Jes%C3%BAs&rft.date=1991&rft.pub=Zaragoza+%3A+Cortes+de+Arag%C3%B3n+%3A+Ayuntamiento&rft.place=Saragossa&rft.isbn=84-86807-64-6"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="RIERA-2016"><a href="/wiki/Jordi_Riera_Pujal" title="Jordi Riera Pujal"><span style="font-variant: small-caps;">Riera Pujal</span>, Jordi</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://sede.educacion.gob.es/publiventa/la-corona-de-aragon-dibujada-historia-y-ficcion-la-corona-darago-dibuixada-historia-i-ficcio/archivos-historia/20838C"><i>La Corona d'Aragó dibuixada. Història i ficció</i></a>.  Madrid: Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, 2016.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=La+Corona+d%27Arag%C3%B3+dibuixada.+Hist%C3%B2ria+i+ficci%C3%B3&rft.aulast=Riera+Pujal&rft.aufirst=Jordi&rft.date=2016&rft.pub=Ministerio+de+Educaci%C3%B3n%2C+Cultura+y+Deporte&rft.place=Madrid&rft_id=https%3A%2F%2Fsede.educacion.gob.es%2Fpubliventa%2Fla-corona-de-aragon-dibujada-historia-y-ficcion-la-corona-darago-dibuixada-historia-i-ficcio%2Farchivos-historia%2F20838C"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFSesma_Muñoz2000"><a href="/wiki/Jos%C3%A9_%C3%81ngel_Sesma_Mu%C3%B1oz" title="José Ángel Sesma Muñoz"><span style="font-variant: small-caps;">Sesma Muñoz</span>, José Angel</a>. <i>La Corona de Aragón. Una introducción crítica</i>.  Saragossa: Caja de la Inmaculada, 2000 (Colección Mariano de Pano y Ruata - Dir. Guillermo Fatás Cabeza). <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-95306-80-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-95306-80-8">ISBN 84-95306-80-8</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=La+Corona+de+Arag%C3%B3n.+Una+introducci%C3%B3n+cr%C3%ADtica&rft.aulast=Sesma+Mu%C3%B1oz&rft.aufirst=Jos%C3%A9+Angel&rft.date=2000&rft.pub=Caja+de+la+Inmaculada&rft.place=Saragossa&rft.series=Colecci%C3%B3n+Mariano+de+Pano+y+Ruata+-+Dir.+Guillermo+Fat%C3%A1s+Cabeza&rft.isbn=84-95306-80-8"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="SOBREQUES-2009"><a href="/wiki/Jaume_Sobrequ%C3%A9s_i_Callic%C3%B3" title="Jaume Sobrequés i Callicó"><span style="font-variant: small-caps;">Sobrequés i Callicó</span>, Jaume</a>. «Corona d'Aragó, Reial Corona d'Aragó, Corona Reial d'Aragó i Casa d'Aragó, en el llenguatge polític del segle XV». A: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.editorialbase.com/llibres/83_ESTUDIS_D_HISTORIA_DE_CATALUNYA__Edat_Mitjana__Edat_Moderna__El_Pactisme"><i>Estudis d'Història de Catalunya (Edat Mitjana · Edat Moderna · El Pactisme)</i></a>.  Editorial Base, 2009. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-92437-19-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-92437-19-1">ISBN 978-84-92437-19-1</a></span> [Consulta: 8 octubre 2010].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Estudis+d%27Hist%C3%B2ria+de+Catalunya+%28Edat+Mitjana+%C2%B7+Edat+Moderna+%C2%B7+El+Pactisme%29&rft.atitle=Corona+d%27Arag%C3%B3%2C+Reial+Corona+d%27Arag%C3%B3%2C+Corona+Reial+d%27Arag%C3%B3+i+Casa+d%27Arag%C3%B3%2C+en+el+llenguatge+pol%C3%ADtic+del+segle+XV&rft.aulast=Sobrequ%C3%A9s+i+Callic%C3%B3&rft.aufirst=Jaume&rft.date=2009&rft.pub=Editorial+Base&rft.isbn=978-84-92437-19-1&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.editorialbase.com%2Fllibres%2F83_ESTUDIS_D_HISTORIA_DE_CATALUNYA__Edat_Mitjana__Edat_Moderna__El_Pactisme"><span style="display: none;"> </span></span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20160303204418/http://www.editorialbase.com/llibres/83_ESTUDIS_D_HISTORIA_DE_CATALUNYA__Edat_Mitjana__Edat_Moderna__El_Pactisme">Arxivat</a> 2016-03-03 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="UBIETO"><a href="/wiki/Antonio_Ubieto_Arteta" title="Antonio Ubieto Arteta"><span style="font-variant: small-caps;">Ubieto Arteta</span>, Antonio</a>. <i><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=1457&forma=&presentacion=pagina&forma=&posicion=1&accion_ir=Ir">Creación y desarrollo de la Corona de Aragón</a></i>, 1987. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-7013-227-X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-7013-227-X">ISBN 84-7013-227-X</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5Bhttp%3A%2F%2Fwww.derechoaragones.es%2Fes%2Fcatalogo_imagenes%2Fgrupo.cmd%3Fpath%3D1457%26forma%3D%26presentacion%3Dpagina%26forma%3D%26posicion%3D1%26accion_ir%3DIr+Creaci%C3%B3n+y+desarrollo+de+la+Corona+de+Arag%C3%B3n%5D&rft.aulast=Ubieto+Arteta&rft.aufirst=Antonio&rft.date=1987&rft.place=Saragossa&rft.isbn=84-7013-227-X"><span style="display: none;"> </span></span> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33711417">.mw-parser-output .languageicon{font-size:0.95em;color:#555;background-color:inherit}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}</style><span class="languageicon" title="En castellà">(castellà)</span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="UDINA-1985"><a href="/wiki/Frederic_Udina_i_Martorell" title="Frederic Udina i Martorell"><span style="font-variant: small-caps;">Udina Martorell</span>, Frederic</a>. <i>Documents cabdals de la història de Catalunya. Vol. I</i>.  Enciclopèdia Catalana, 1985. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-85194-58-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-85194-58-6">ISBN 84-85194-58-6</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Documents+cabdals+de+la+hist%C3%B2ria+de+Catalunya.+Vol.+I&rft.aulast=Udina+Martorell&rft.aufirst=Frederic&rft.date=1985&rft.pub=Enciclop%C3%A8dia+Catalana&rft.isbn=84-85194-58-6"><span style="display: none;"> </span></span></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també"><span id="Vegeu_tamb.C3.A9"></span>Vegeu també</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&action=edit&section=66" title="Modifica la secció: Vegeu també"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div style="clear:right; float:right; border:solid #aaaaaa 1px; margin:0.5em 0 0.5em 0.5em;"> <table cellspacing="0" style="max-width:238px; background:#f9f9f9; font-size:90%; line-height:110%;"> <tbody><tr> <td style="width:45px; height:45px; text-align:center;"><span typeof="mw:File"><span title="Portal"><img alt="Portal" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9c/Armas_del_soberano_de_Arag%C3%B3n.svg/24px-Armas_del_soberano_de_Arag%C3%B3n.svg.png" decoding="async" width="24" height="36" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9c/Armas_del_soberano_de_Arag%C3%B3n.svg/37px-Armas_del_soberano_de_Arag%C3%B3n.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9c/Armas_del_soberano_de_Arag%C3%B3n.svg/49px-Armas_del_soberano_de_Arag%C3%B3n.svg.png 2x" data-file-width="540" data-file-height="790" /></span></span> </td> <td style="font-weight:bold; font-style:italic; padding:0 0.5em 0 0;"> <p><a href="/wiki/Portal:Corona_d%27Arag%C3%B3" title="Portal:Corona d'Aragó">Portal de la Corona d'Aragó</a> </p> </td></tr></tbody></table></div> <ul><li><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_d%27Arag%C3%B3" class="mw-redirect" title="Història d'Aragó">Història d'Aragó</a></li> <li><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_Catalunya" title="Història de Catalunya">Història de Catalunya</a></li> <li><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_Catalunya_del_Nord" title="Història de la Catalunya del Nord">Història de la Catalunya del Nord</a></li> <li><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_Mallorca" title="Història de Mallorca">Història de Mallorca</a></li> <li><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_del_Pa%C3%ADs_Valenci%C3%A0" title="Història del País Valencià">Història del País Valencià</a></li> <li><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_d%27Andorra" title="Història d'Andorra">Història d'Andorra</a></li> <li><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_Franja_de_Ponent" title="Història de la Franja de Ponent">Història de la Franja de Ponent</a></li> <li><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_d%27Espanya" title="Història d'Espanya">Història d'Espanya</a></li></ul> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33663753">.mw-parser-output .side-box{margin:4px 0;box-sizing:border-box;border:1px solid #aaa;font-size:88%;line-height:1.25em;background-color:#f9f9f9;display:flow-root}.mw-parser-output .side-box-abovebelow,.mw-parser-output .side-box-text{padding:0.25em 0.9em}.mw-parser-output .side-box-image{padding:2px 0 2px 0.9em;text-align:center}.mw-parser-output .side-box-imageright{padding:2px 0.9em 2px 0;text-align:center}@media(min-width:500px){.mw-parser-output .side-box-flex{display:flex;align-items:center}.mw-parser-output .side-box-text{flex:1;min-width:0}}@media(min-width:720px){.mw-parser-output .side-box{width:238px}.mw-parser-output .side-box-right{clear:right;float:right;margin-left:1em}.mw-parser-output .side-box-left{margin-right:1em}.mw-parser-output .side-box-center{clear:both;margin:auto}}</style><div class="side-box metadata side-box-right plainlinks"> <div class="side-box-flex"> <div class="side-box-image"><span typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/30px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="30" height="40" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/45px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/59px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></span></span></div> <div class="side-box-text plainlist">A <span class="plainlinks"><a class="external text" href="https://commons.wikimedia.org/wiki/P%C3%A0gina_principal?uselang=ca">Wikimedia Commons</a></span> hi ha contingut multimèdia relatiu a: <i><b><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Crown_of_Aragon" class="extiw" title="commons:Category:Crown of Aragon">Corona d'Aragó</a></b></i></div></div> </div> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Expansió_feudal_hispànica" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="3"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Plantilla:Conquesta_feudal_hisp%C3%A0nica" title="Plantilla:Conquesta feudal hispànica"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></span></li></ul></div><div id="Expansió_feudal_hispànica" style="font-size:114%;margin:0 4em"><a href="/wiki/Conquesta_feudal_hisp%C3%A0nica" title="Conquesta feudal hispànica">Expansió feudal hispànica</a></div></th></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Batalles destacades</th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Batalla_de_Covadonga" title="Batalla de Covadonga">Covadonga</a> (<a href="/wiki/711" title="711">711</a>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Batalla_de_Roncesvalls" title="Batalla de Roncesvalls">Roncesvalls</a> (<a href="/wiki/778" title="778">778</a>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Batalla_de_Clavijo" title="Batalla de Clavijo">Clavijo</a> (<a href="/wiki/844" title="844">844</a>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Batalla_d%27Albelda" title="Batalla d'Albelda">Albelda</a> (<a href="/wiki/846" title="846">846</a>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Batalla_de_Simancas" title="Batalla de Simancas">Simancas</a> (<a href="/wiki/939" title="939">939</a>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Saqueig_de_Barcelona" title="Saqueig de Barcelona">Saqueig de Barcelona</a> (985) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Batalla_de_Penya_Cervera&action=edit&redlink=1" class="new" title="Batalla de Penya Cervera (encara no existeix)">Penya Cervera</a> (<a href="/wiki/1000" title="1000">1000</a>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Batalla_de_Calata%C3%B1azor" title="Batalla de Calatañazor">Calatañazor</a> (<a href="/wiki/1002" title="1002">1002</a>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Batalla_de_Graus" title="Batalla de Graus">Graus</a> (<a href="/wiki/1063" title="1063">1063</a>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Batalla_de_Sagrajas" title="Batalla de Sagrajas">Sagrajas</a> (<a href="/wiki/1086" title="1086">1086</a>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Batalla_d%27Alcora%C3%A7" title="Batalla d'Alcoraç">Alcoraç</a> (<a href="/wiki/1096" title="1096">1096</a>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Batalla_de_Consuegra" title="Batalla de Consuegra">Consuegra</a> (<a href="/wiki/1097" title="1097">1097</a>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Batalla_d%27Ucl%C3%A9s_(1108)" title="Batalla d'Uclés (1108)">Uclés</a> (<a href="/wiki/1108" title="1108">1108</a>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Batalla_de_Cutanda" title="Batalla de Cutanda">Cutanda</a> (<a href="/wiki/1120" title="1120">1120</a>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Setge_de_Fraga_(1133-1134)" title="Setge de Fraga (1133-1134)">Setge de Fraga</a> (<a href="/wiki/1134" title="1134">1134</a>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Batalla_d%27Ourique" title="Batalla d'Ourique">Ourique</a> (<a href="/wiki/1139" title="1139">1139</a>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Setge_de_Lisboa_(1147)" title="Setge de Lisboa (1147)">Lisboa</a> (<a href="/wiki/1147" title="1147">1147</a>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Batalla_d%27Alarcos" title="Batalla d'Alarcos">Alarcos</a> (<a href="/wiki/1195" title="1195">1195</a>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Batalla_de_Las_Navas_de_Tolosa" title="Batalla de Las Navas de Tolosa">Navas de Tolosa</a> (<a href="/wiki/1212" title="1212">1212</a>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Batalla_de_Portop%C3%AD" title="Batalla de Portopí">Portopí</a> (<a href="/wiki/1229" title="1229">1229</a>) - <a href="/w/index.php?title=Batalla_de_Jerez&action=edit&redlink=1" class="new" title="Batalla de Jerez (encara no existeix)">Jerez</a> (<a href="/wiki/1231" title="1231">1231</a>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Batalla_de_Teba&action=edit&redlink=1" class="new" title="Batalla de Teba (encara no existeix)">Teba</a> (<a href="/wiki/1330" title="1330">1330</a>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Setge_de_Sevilla_(1247-1248)" title="Setge de Sevilla (1247-1248)">Sevilla (1247-1248)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Guerra_de_l%27Estret" title="Guerra de l'Estret">Guerra de l'Estret</a> (<a href="/wiki/1292" title="1292">1292</a> a <a href="/wiki/1344" title="1344">1344</a>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Batalla_d%27Higueruela&action=edit&redlink=1" class="new" title="Batalla d'Higueruela (encara no existeix)">Higueruela</a> (<a href="/wiki/1431" title="1431">1431</a>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Guerra_de_Granada" title="Guerra de Granada">Guerra de Granada</a> (<a href="/wiki/1492" title="1492">1492</a>)</div></td><td class="navbox-image" rowspan="3" style="width:1px;padding:0px 0px 0px 2px"><div><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Allah.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/79/Allah.svg/50px-Allah.svg.png" decoding="async" width="50" height="53" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/79/Allah.svg/75px-Allah.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/79/Allah.svg/100px-Allah.svg.png 2x" data-file-width="206" data-file-height="218" /></a><figcaption></figcaption></figure> <br /><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Christian_cross.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/87/Christian_cross.svg/40px-Christian_cross.svg.png" decoding="async" width="40" height="56" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/87/Christian_cross.svg/60px-Christian_cross.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/87/Christian_cross.svg/80px-Christian_cross.svg.png 2x" data-file-width="404" data-file-height="564" /></a><figcaption></figcaption></figure></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><b>Regnes catòlics</b></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Regne_d%27Ast%C3%BAries" title="Regne d'Astúries">Regne d'Astúries</a> (<a href="/wiki/718" title="718">718</a>-<a href="/wiki/724" title="724">724</a>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Comtats_catalans" title="Comtats catalans">Comtats catalans</a> (<a href="/wiki/785" title="785">785</a>-<a href="/wiki/1479" title="1479">1479</a>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Regne_de_Navarra" title="Regne de Navarra">Regne de Navarra</a> (<a href="/wiki/810" title="810">810</a>-<a href="/wiki/1620" title="1620">1620</a>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Regne_de_Lle%C3%B3" title="Regne de Lleó">Regne de Lleó</a> (<a href="/wiki/910" title="910">910</a>-<a href="/wiki/1065" title="1065">1065</a>) i (<a href="/wiki/1157" title="1157">1157</a>-<a href="/wiki/1230" title="1230">1230</a>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Regne_de_Gal%C3%ADcia" title="Regne de Galícia">Regne de Galícia</a> (<a href="/wiki/910" title="910">910</a>-<a href="/wiki/1072" title="1072">1072</a>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Regne_de_Castella" title="Regne de Castella">Regne de Castella</a> (<a href="/wiki/1029" title="1029">1029</a>-<a href="/wiki/1135" title="1135">1135</a>) i (<a href="/wiki/1157" title="1157">1157</a>-<a href="/wiki/1217" title="1217">1217</a>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Regne_d%27Arag%C3%B3" title="Regne d'Aragó">Regne d'Aragó</a> (<a href="/wiki/1035" title="1035">1035</a>-<a href="/wiki/1162" title="1162">1162</a>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Regne_de_Portugal" title="Regne de Portugal">Regne de Portugal</a> (<a href="/wiki/1139" title="1139">1139</a>-<a href="/wiki/1910" title="1910">1910</a>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Corona_de_Castella" class="mw-redirect" title="Corona de Castella">Corona de Castella</a> (<a href="/wiki/1217" title="1217">1217</a>-<a href="/wiki/1715" title="1715">1715</a>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a class="mw-selflink selflink">Corona d'Aragó</a> (<a href="/wiki/1162" title="1162">1162</a>-<a href="/wiki/1715" title="1715">1715</a>)</div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><b>Estats islàmics</b></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Califat_omeia" class="mw-redirect" title="Califat omeia">Califat omeia</a> (<a href="/wiki/661" title="661">661</a>-<a href="/wiki/756" title="756">756</a>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Emirat_de_Qurtuba" class="mw-redirect" title="Emirat de Qurtuba">Emirat de Còrdova</a> (<a href="/wiki/756" title="756">756</a>-<a href="/wiki/929" title="929">929</a>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Califat_de_C%C3%B2rdova" title="Califat de Còrdova">Califat de Còrdova</a> (<a href="/wiki/929" title="929">929</a>-<a href="/wiki/1031" title="1031">1031</a>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Taifa" title="Taifa">Taifes</a> (<a href="/wiki/1031" title="1031">1031</a>-<a href="/wiki/1116" title="1116">1116</a>) i (<a href="/wiki/1144" title="1144">1144</a>-<a href="/wiki/1170" title="1170">1170</a>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Dinastia_almor%C3%A0vit" title="Dinastia almoràvit">Emirat Almoràvit</a> (<a href="/wiki/1086" title="1086">1086</a>-<a href="/wiki/1147" title="1147">1147</a>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Dinastia_almohade" title="Dinastia almohade">Imperi Almohade</a> (<a href="/wiki/1147" title="1147">1147</a>-<a href="/wiki/1269" title="1269">1269</a>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Emirat_de_Gharnata" class="mw-redirect" title="Emirat de Gharnata">Regne de Granada</a> (<a href="/wiki/1238" title="1238">1238</a>-<a href="/wiki/1492" title="1492">1492</a>)</div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Catalunya" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="3"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Plantilla:Catalunya" title="Plantilla:Catalunya"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></span></li></ul></div><div id="Catalunya" style="font-size:114%;margin:0 4em"><a href="/wiki/Catalunya" title="Catalunya">Catalunya</a></div></th></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_Catalunya" title="Història de Catalunya">Història</a></th><td class="navbox-list navbox-odd hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Pen%C3%ADnsula_Ib%C3%A8rica_prehist%C3%B2rica" title="Península Ibèrica prehistòrica">Península Ibèrica prehistòrica</a></li> <li><a href="/wiki/Hisp%C3%A0nia" title="Hispània">Hispània</a></li> <li><a href="/wiki/Comtat_de_Barcelona" title="Comtat de Barcelona">Comtat de Barcelona</a></li> <li><a href="/wiki/Constitucions_catalanes" title="Constitucions catalanes">Constitucions catalanes</a></li> <li><a href="/wiki/Principat_de_Catalunya" title="Principat de Catalunya">Principat de Catalunya</a></li> <li><a class="mw-selflink selflink">Corona d'Aragó</a></li> <li><a href="/wiki/Guerra_Civil_Catalana" class="mw-redirect" title="Guerra Civil Catalana">Guerra Civil Catalana</a></li> <li><a href="/wiki/Reis_Cat%C3%B2lics" title="Reis Catòlics">Reis Catòlics</a></li> <li><a href="/wiki/Casal_d%27%C3%80ustria" title="Casal d'Àustria">Casal d'Àustria</a></li> <li><a href="/wiki/Guerra_dels_Segadors" title="Guerra dels Segadors">Guerra dels Segadors</a></li> <li><a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Catalana_(1641)" title="República Catalana (1641)">República Catalana (1641)</a></li> <li><a href="/wiki/Tractat_dels_Pirineus" title="Tractat dels Pirineus">Tractat dels Pirineus</a></li> <li><a href="/wiki/Guerra_de_Successi%C3%B3_Espanyola" title="Guerra de Successió Espanyola">Guerra de Successió Espanyola</a></li> <li><a href="/wiki/Decrets_de_Nova_Planta" title="Decrets de Nova Planta">Decrets de Nova Planta</a></li> <li><a href="/wiki/Renaixen%C3%A7a" title="Renaixença">Renaixença</a></li> <li><a href="/wiki/Setmana_Tr%C3%A0gica" title="Setmana Tràgica">Setmana Tràgica</a></li> <li><a href="/wiki/Mancomunitat_de_Catalunya" title="Mancomunitat de Catalunya">Mancomunitat de Catalunya</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Rep%C3%BAblica_Catalana_(1931)&action=edit&redlink=1" class="new" title="República Catalana (1931) (encara no existeix)">República Catalana (1931)</a></li> <li><a href="/wiki/Estatut_d%27Autonomia_de_Catalunya_de_1932" title="Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932">Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932</a></li> <li><a href="/wiki/Fets_del_sis_d%27octubre" title="Fets del sis d'octubre">Fets del sis d'octubre</a></li> <li><a href="/wiki/Anarcosindicalisme_a_Catalunya_durant_la_Guerra_Civil_espanyola" title="Anarcosindicalisme a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola">Anarcosindicalisme a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola</a></li> <li><a href="/wiki/Franquisme_a_Catalunya" title="Franquisme a Catalunya">Franquisme a Catalunya</a></li> <li><a href="/wiki/Estatut_d%27Autonomia_de_Catalunya_de_1979" title="Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979">Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979</a></li> <li><a href="/wiki/Estatut_d%27Autonomia_de_Catalunya_de_2006" title="Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006">Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006</a></li> <li><a href="/wiki/Declaraci%C3%B3_d%27Independ%C3%A8ncia_de_Catalunya" title="Declaració d'Independència de Catalunya">Declaració d'Independència de Catalunya</a></li></ul> </div></td><td class="navbox-image" rowspan="5" style="width:1px;padding:0px 0px 0px 2px"><div><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_Catalonia.svg" class="mw-file-description" title="Senyera"><img alt="Senyera" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ce/Flag_of_Catalonia.svg/100px-Flag_of_Catalonia.svg.png" decoding="async" width="100" height="67" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ce/Flag_of_Catalonia.svg/150px-Flag_of_Catalonia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ce/Flag_of_Catalonia.svg/200px-Flag_of_Catalonia.svg.png 2x" data-file-width="810" data-file-height="540" /></a></span></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Geografia_de_Catalunya" title="Geografia de Catalunya">Geografia</a></th><td class="navbox-list navbox-even hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Clima_de_Catalunya" title="Clima de Catalunya">Clima</a></li> <li><a href="/wiki/Comarques_de_Catalunya" title="Comarques de Catalunya">Comarques</a></li> <li><a href="/wiki/Boscos_de_la_pen%C3%ADnsula_Ib%C3%A8rica" title="Boscos de la península Ibèrica">Boscos</a></li> <li><a href="/wiki/Llista_de_municipis_de_Catalunya" title="Llista de municipis de Catalunya">Municipis</a></li> <li><a href="/wiki/Llista_de_muntanyes_de_Catalunya" title="Llista de muntanyes de Catalunya">Muntanyes</a></li> <li><a href="/wiki/Prov%C3%ADncies_d%27Espanya" title="Províncies d'Espanya">Províncies</a></li> <li><a href="/wiki/Llista_de_rius_de_Catalunya" title="Llista de rius de Catalunya">Rius</a></li> <li><a href="/wiki/Vegueria" title="Vegueria">Vegueria</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Pol%C3%ADtica_de_Catalunya" title="Política de Catalunya">Política</a></th><td class="navbox-list navbox-odd hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Eleccions_a_Catalunya" title="Eleccions a Catalunya">Eleccions</a></li> <li><a href="/wiki/Parlament_de_Catalunya" title="Parlament de Catalunya">Parlament</a></li> <li><a href="/wiki/Govern_de_Catalunya" title="Govern de Catalunya">Govern</a></li> <li><a href="/wiki/Consell_per_la_Rep%C3%BAblica" class="mw-redirect" title="Consell per la República">Consell per la República</a></li> <li><a href="/wiki/President_de_la_Generalitat_de_Catalunya" title="President de la Generalitat de Catalunya">President</a></li> <li><a href="/wiki/Llista_de_partits_pol%C3%ADtics_parlamentaris_catalans" class="mw-redirect" title="Llista de partits polítics parlamentaris catalans">Partits polítics</a></li> <li><a href="/wiki/Independentisme_catal%C3%A0" title="Independentisme català">Moviment independentista</a></li> <li><a href="/wiki/Mossos_d%27Esquadra" title="Mossos d'Esquadra">Força policial</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Economia_de_Catalunya" title="Economia de Catalunya">Economia</a></th><td class="navbox-list navbox-even hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Peceta" title="Peceta">Peceta</a></li> <li><a href="/wiki/Crisi_financera_espanyola" title="Crisi financera espanyola">Crisi financera</a></li> <li><a href="/wiki/Bombolla_immobili%C3%A0ria_a_Espanya" title="Bombolla immobiliària a Espanya">Bombolla immobiliària</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Transport_ferroviari_a_Catalunya&action=edit&redlink=1" class="new" title="Transport ferroviari a Catalunya (encara no existeix)">Transport ferroviari</a></li> <li><a href="/wiki/Llista_d%27autopistes_i_autovies_de_Catalunya" title="Llista d'autopistes i autovies de Catalunya">Carreteres</a></li> <li><a href="/wiki/Turisme_a_Catalunya" title="Turisme a Catalunya">Turisme</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Llista_de_sindicats_a_Catalunya&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llista de sindicats a Catalunya (encara no existeix)">Sindicats</a></li> <li><a href="/wiki/Transport_a_Catalunya" title="Transport a Catalunya">Transport</a></li> <li><a href="/wiki/Vi_de_Catalunya" title="Vi de Catalunya">Vi</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Societat</th><td class="navbox-list navbox-odd hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Delicte_a_Catalunya&action=edit&redlink=1" class="new" title="Delicte a Catalunya (encara no existeix)">Delicte</a></li> <li><a href="/wiki/Demografia_de_Catalunya" title="Demografia de Catalunya">Demografia</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Educaci%C3%B3_a_Catalunya&action=edit&redlink=1" class="new" title="Educació a Catalunya (encara no existeix)">Educació a Catalunya</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Atenci%C3%B3_sanit%C3%A0ria_a_Catalunya&action=edit&redlink=1" class="new" title="Atenció sanitària a Catalunya (encara no existeix)">Atenció sanitària</a></li> <li><a href="/wiki/Forces_i_Cossos_de_Seguretat_de_l%27Estat" title="Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat">Forces i Cossos de Seguretat</a></li> <li><a href="/wiki/Catalans" title="Catalans">Gent</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Prostituci%C3%B3_a_Catalunya&action=edit&redlink=1" class="new" title="Prostitució a Catalunya (encara no existeix)">Prostitució</a></li> <li><a href="/wiki/Religi%C3%B3_a_Catalunya" title="Religió a Catalunya">Religió</a></li> <li><a href="/wiki/Festes_populars_als_Pa%C3%AFsos_Catalans" title="Festes populars als Països Catalans">Festes</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Cultura_de_Catalunya" class="mw-redirect" title="Cultura de Catalunya">Cultura</a></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_catalana&action=edit&redlink=1" class="new" title="Arquitectura catalana (encara no existeix)">Arquitectura</a></li> <li><a href="/wiki/Art_catal%C3%A0" class="mw-redirect" title="Art català">Art</a></li> <li><a href="/wiki/Caganer" title="Caganer">Caganer</a></li> <li><a href="/wiki/Castells" title="Castells">Castells</a></li> <li><a href="/wiki/Correfoc" title="Correfoc">Correfoc</a></li> <li><a href="/wiki/Gastronomia_dels_Pa%C3%AFsos_Catalans" title="Gastronomia dels Països Catalans">Gastronomia</a> (<a href="/wiki/Pa_amb_tom%C3%A0quet" title="Pa amb tomàquet">Pa amb tomàquet</a>)</li> <li><a href="/wiki/Gegant_(folklore)" title="Gegant (folklore)">Gegants</a></li> <li><a href="/wiki/Cabuts" title="Cabuts">Capgrossos</a></li> <li><a href="/wiki/Lleng%C3%BCes_de_Catalunya" title="Llengües de Catalunya">Llengües de Catalunya</a> (<a href="/wiki/Catal%C3%A0" title="Català">Català</a>)</li> <li><a href="/wiki/Literatura_catalana" title="Literatura catalana">Literatura catalana</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=M%C3%BAsica_de_Catalunya&action=edit&redlink=1" class="new" title="Música de Catalunya (encara no existeix)">Música</a> (<a href="/wiki/Nova_Can%C3%A7%C3%B3" title="Nova Cançó">Nova Cançó</a></li> <li><a href="/wiki/Rumba_catalana" title="Rumba catalana">Rumba catalana</a></li> <li><a href="/wiki/Rock_catal%C3%A0" title="Rock català">Rock català</a>)</li> <li><a href="/wiki/Mitologia_catalana" title="Mitologia catalana">Mitologia catalana</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Festius_a_Catalunya&action=edit&redlink=1" class="new" title="Festius a Catalunya (encara no existeix)">Festius</a></li> <li><a href="/wiki/Sardana" title="Sardana">Sardana</a></li> <li><a href="/wiki/Seny" title="Seny">Seny</a></li> <li><a href="/wiki/Esport_a_Catalunya" title="Esport a Catalunya">Esport</a> (<a href="/wiki/Futbol_Club_Barcelona" title="Futbol Club Barcelona">FC Barcelona</a></li> <li><a href="/wiki/Jocs_Ol%C3%ADmpics_d%27Estiu_de_1992" title="Jocs Olímpics d'Estiu de 1992">Jocs Olímpics</a>)</li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/S%C3%ADmbols_nacionals_de_Catalunya" title="Símbols nacionals de Catalunya">Símbols</a></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Bandera_de_Catalunya" title="Bandera de Catalunya">Bandera</a></li> <li><a href="/wiki/Escut_de_Catalunya" title="Escut de Catalunya">Escut</a></li> <li><a href="/wiki/Els_segadors" title="Els segadors">Himne</a></li> <li><a href="/wiki/Diada_Nacional_de_Catalunya" title="Diada Nacional de Catalunya">Diada Nacional</a></li> <li><a href="/wiki/Diada_de_Sant_Jordi" title="Diada de Sant Jordi">Diada de Sant Jordi</a></li> <li><a href="/wiki/Pi_de_les_Tres_Branques" title="Pi de les Tres Branques">Pi de les Tres Branques</a></li> <li><a href="/wiki/Ruc_catal%C3%A0" title="Ruc català">Ruc català</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><td class="navbox-abovebelow" colspan="3"><div><a href="/wiki/Categoria:Catalunya" title="Categoria:Catalunya">Categoria</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Portal:Catalunya" title="Portal:Catalunya">Portal</a></div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases d'informació</th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/GEC" class="mw-redirect" title="GEC">GEC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/corona-catalanoaragonesa">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Corona_d%27Aragó&oldid=34266723">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Corona_d%27Aragó&oldid=34266723</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categoria</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Corona_d%27Arag%C3%B3" title="Categoria:Corona d'Aragó">Corona d'Aragó</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_enlla%C3%A7os_externs_no_actius" title="Categoria:Articles amb enllaços externs no actius">Articles amb enllaços externs no actius</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_que_utilitzen_m%C3%BAltiples_imatges_amb_imatges_escalades_autom%C3%A0ticament" title="Categoria:Pàgines que utilitzen múltiples imatges amb imatges escalades automàticament">Pàgines que utilitzen múltiples imatges amb imatges escalades automàticament</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_de_geografia_pol%C3%ADtica_sense_foto" title="Categoria:Articles de geografia política sense foto">Articles de geografia política sense foto</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_mancats_de_coordenades" title="Categoria:Articles mancats de coordenades">Articles mancats de coordenades</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:100_articles_fonamentals" title="Categoria:100 articles fonamentals">100 articles fonamentals</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 21 nov 2024 a les 09:28.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-f69cdc8f6-k672k","wgBackendResponseTime":186,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"1.725","walltime":"2.378","ppvisitednodes":{"value":23273,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":310070,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":91946,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":36,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":47,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":0,"limit":20},"unstrip-size":{"value":158279,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":28,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 1854.899 1 -total"," 59.20% 1098.178 1 Plantilla:Infotaula_geografia_política"," 52.27% 969.537 1 Plantilla:Infobox_political_geography"," 48.85% 906.156 1 Plantilla:Infobox_political_geography/formatglobal"," 47.33% 877.986 2 Plantilla:InfoboxFrame"," 17.77% 329.697 37 Plantilla:If_empty"," 13.30% 246.681 2 Plantilla:Referències"," 7.74% 143.489 1 Plantilla:InParent"," 5.18% 96.046 24 Plantilla:Article_principal"," 5.16% 95.663 1 Plantilla:Identifiers"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.734","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":5213478,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-api-ext.eqiad.main-6696b4cc84-pw8pj","timestamp":"20241123013046","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Corona d'Arag\u00f3","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Corona_d%27Arag%C3%B3","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q204920","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q204920","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2004-09-10T14:55:29Z","dateModified":"2024-11-21T08:28:02Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/c\/c9\/Royal_Banner_of_Arag%C3%B3n.svg","headline":"territoris sota la jurisdicci\u00f3 del monarca d'Arag\u00f3 des de 1162 fins a 1715"}</script> </body> </html>