CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-sticky-header-enabled vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Evolució - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-sticky-header-enabled vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""],"wgDefaultDateFormat":"dmy", "wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"eb7cbafe-1d3d-4c32-8932-7b55d1250ced","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Evolució","wgTitle":"Evolució","wgCurRevisionId":34553709,"wgRevisionId":34553709,"wgArticleId":19131,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb enllaços externs no actius","Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","1.000 articles fonamentals","Llista d'articles de qualitat","Control d'autoritats","Traduccions que són articles de qualitat","Articles de qualitat de ciències de la vida","Articles de qualitat dels 1000","Biologia evolutiva"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Evolució", "wgRelevantArticleId":19131,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":100000,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q1063","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false, "wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher", "ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.16"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ae/Darwin%27s_finches_by_Gould.jpg/1200px-Darwin%27s_finches_by_Gould.jpg"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="905"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ae/Darwin%27s_finches_by_Gould.jpg/800px-Darwin%27s_finches_by_Gould.jpg"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="604"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ae/Darwin%27s_finches_by_Gould.jpg/640px-Darwin%27s_finches_by_Gould.jpg"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="483"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Evolució - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Evoluci%C3%B3"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Evoluci%C3%B3&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Evoluci%C3%B3"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Evolució rootpage-Evolució skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" title="Menú principal" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Menú principal </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z">Portada</a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x">Article a l'atzar</a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat">Articles de qualitat</a></li><li id="n-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials">Pàgines especials</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses">Portal viquipedista</a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades">Agenda d'actes</a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r">Canvis recents</a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna">La taverna</a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte">Contacte</a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC">Xat</a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses">Ajuda</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"> Cerca </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Aparença </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="https://donate.wikimedia.org/?wmf_source=donate&wmf_medium=sidebar&wmf_campaign=ca.wikipedia.org&uselang=ca" class="">Donatius</a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Evoluci%C3%B3" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class="">Crea un compte</a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Evoluci%C3%B3" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class="">Inicia la sessió</a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Eines personals </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="https://donate.wikimedia.org/?wmf_source=donate&wmf_medium=sidebar&wmf_campaign=ca.wikipedia.org&uselang=ca">Donatius</a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Evoluci%C3%B3" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"> Crea un compte</a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Evoluci%C3%B3" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"> Inicia la sessió</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició">més informació</a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y">Contribucions</a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n">Discussió per aquest IP</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Herència_genètica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Herència_genètica"> <div class="vector-toc-text"> 1 Herència genètica </div> </a> <ul id="toc-Herència_genètica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Variació" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Variació"> <div class="vector-toc-text"> 2 Variació </div> </a> <button aria-controls="toc-Variació-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Variació </button> <ul id="toc-Variació-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Mutació" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Mutació"> <div class="vector-toc-text"> 2.1 Mutació </div> </a> <ul id="toc-Mutació-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Sexe_i_recombinació" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Sexe_i_recombinació"> <div class="vector-toc-text"> 2.2 Sexe i recombinació </div> </a> <ul id="toc-Sexe_i_recombinació-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Genètica_de_poblacions" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Genètica_de_poblacions"> <div class="vector-toc-text"> 2.3 Genètica de poblacions </div> </a> <ul id="toc-Genètica_de_poblacions-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Mecanismes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Mecanismes"> <div class="vector-toc-text"> 3 Mecanismes </div> </a> <button aria-controls="toc-Mecanismes-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Mecanismes </button> <ul id="toc-Mecanismes-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Selecció_natural" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Selecció_natural"> <div class="vector-toc-text"> 3.1 Selecció natural </div> </a> <ul id="toc-Selecció_natural-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Deriva_genètica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Deriva_genètica"> <div class="vector-toc-text"> 3.2 Deriva genètica </div> </a> <ul id="toc-Deriva_genètica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Flux_gènic" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Flux_gènic"> <div class="vector-toc-text"> 3.3 Flux gènic </div> </a> <ul id="toc-Flux_gènic-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Resultats" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Resultats"> <div class="vector-toc-text"> 4 Resultats </div> </a> <button aria-controls="toc-Resultats-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Resultats </button> <ul id="toc-Resultats-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Adaptació" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Adaptació"> <div class="vector-toc-text"> 4.1 Adaptació </div> </a> <ul id="toc-Adaptació-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Coevolució" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Coevolució"> <div class="vector-toc-text"> 4.2 Coevolució </div> </a> <ul id="toc-Coevolució-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Cooperació" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Cooperació"> <div class="vector-toc-text"> 4.3 Cooperació </div> </a> <ul id="toc-Cooperació-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Especiació" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Especiació"> <div class="vector-toc-text"> 4.4 Especiació </div> </a> <ul id="toc-Especiació-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Extinció" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Extinció"> <div class="vector-toc-text"> 4.5 Extinció </div> </a> <ul id="toc-Extinció-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Història_evolutiva_de_la_vida" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Història_evolutiva_de_la_vida"> <div class="vector-toc-text"> 5 Història evolutiva de la vida </div> </a> <button aria-controls="toc-Història_evolutiva_de_la_vida-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Història evolutiva de la vida </button> <ul id="toc-Història_evolutiva_de_la_vida-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Origen_de_la_vida" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Origen_de_la_vida"> <div class="vector-toc-text"> 5.1 Origen de la vida </div> </a> <ul id="toc-Origen_de_la_vida-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Descendència_comuna" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Descendència_comuna"> <div class="vector-toc-text"> 5.2 Descendència comuna </div> </a> <ul id="toc-Descendència_comuna-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Evolució_de_la_vida" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Evolució_de_la_vida"> <div class="vector-toc-text"> 5.3 Evolució de la vida </div> </a> <ul id="toc-Evolució_de_la_vida-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Història_del_pensament_evolucionista" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Història_del_pensament_evolucionista"> <div class="vector-toc-text"> 6 Història del pensament evolucionista </div> </a> <ul id="toc-Història_del_pensament_evolucionista-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Resposta_social_i_cultural" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Resposta_social_i_cultural"> <div class="vector-toc-text"> 7 Resposta social i cultural </div> </a> <ul id="toc-Resposta_social_i_cultural-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Usos" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Usos"> <div class="vector-toc-text"> 8 Usos </div> </a> <ul id="toc-Usos-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> 9 Referències </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> 10 Bibliografia </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> 11 Enllaços externs </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" title="Taula de continguts" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Commuta la taula de continguts. </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading">Evolució</h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 159 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-159" aria-hidden="true" > 159 llengües </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-af mw-list-item"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Evolusie" title="Evolusie - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Evolusie" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target">Afrikaans</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-als mw-list-item"><a href="https://als.wikipedia.org/wiki/Evolution" title="Evolution - alemany suís" lang="gsw" hreflang="gsw" data-title="Evolution" data-language-autonym="Alemannisch" data-language-local-name="alemany suís" class="interlanguage-link-target">Alemannisch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-am mw-list-item"><a href="https://am.wikipedia.org/wiki/%E1%8B%9D%E1%8C%8D%E1%88%98%E1%89%B0_%E1%88%88%E1%8B%8D%E1%8C%A5" title="ዝግመተ ለውጥ - amhàric" lang="am" hreflang="am" data-title="ዝግመተ ለውጥ" data-language-autonym="አማርኛ" data-language-local-name="amhàric" class="interlanguage-link-target">አማርኛ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-an mw-list-item"><a href="https://an.wikipedia.org/wiki/Evoluci%C3%B3n" title="Evolución - aragonès" lang="an" hreflang="an" data-title="Evolución" data-language-autonym="Aragonés" data-language-local-name="aragonès" class="interlanguage-link-target">Aragonés</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D9%84%D8%AA%D8%B7%D9%88%D8%B1" title="التطور - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="التطور" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target">العربية</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ary mw-list-item"><a href="https://ary.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D9%84%D8%AA%D8%B7%D9%88%D8%B1" title="التطور - Moroccan Arabic" lang="ary" hreflang="ary" data-title="التطور" data-language-autonym="الدارجة" data-language-local-name="Moroccan Arabic" class="interlanguage-link-target">الدارجة</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-arz mw-list-item"><a href="https://arz.wikipedia.org/wiki/%D8%AA%D8%B7%D9%88%D8%B1" title="تطور - àrab egipci" lang="arz" hreflang="arz" data-title="تطور" data-language-autonym="مصرى" data-language-local-name="àrab egipci" class="interlanguage-link-target">مصرى</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-as mw-list-item"><a href="https://as.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%95%E0%A7%8D%E0%A7%B0%E0%A6%AE%E0%A6%AC%E0%A6%BF%E0%A6%95%E0%A6%BE%E0%A6%B6" title="ক্ৰমবিকাশ - assamès" lang="as" hreflang="as" data-title="ক্ৰমবিকাশ" data-language-autonym="অসমীয়া" data-language-local-name="assamès" class="interlanguage-link-target">অসমীয়া</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Evoluci%C3%B3n_biol%C3%B3xica" title="Evolución biolóxica - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Evolución biolóxica" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target">Asturianu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/T%C9%99kam%C3%BCl" title="Təkamül - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Təkamül" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target">Azərbaycanca</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-azb mw-list-item"><a href="https://azb.wikipedia.org/wiki/%D8%AA%DA%A9%D8%A7%D9%85%D9%88%D9%84_%D8%AA%D8%A6%D9%88%D8%B1%DB%8C%D8%B3%DB%8C" title="تکامول تئوریسی - South Azerbaijani" lang="azb" hreflang="azb" data-title="تکامول تئوریسی" data-language-autonym="تۆرکجه" data-language-local-name="South Azerbaijani" class="interlanguage-link-target">تۆرکجه</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ba mw-list-item"><a href="https://ba.wikipedia.org/wiki/%D0%AD%D0%B2%D0%BE%D0%BB%D1%8E%D1%86%D0%B8%D1%8F" title="Эволюция - baixkir" lang="ba" hreflang="ba" data-title="Эволюция" data-language-autonym="Башҡортса" data-language-local-name="baixkir" class="interlanguage-link-target">Башҡортса</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ban mw-list-item"><a href="https://ban.wikipedia.org/wiki/%C3%89volusi" title="Évolusi - balinès" lang="ban" hreflang="ban" data-title="Évolusi" data-language-autonym="Basa Bali" data-language-local-name="balinès" class="interlanguage-link-target">Basa Bali</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bar mw-list-item"><a href="https://bar.wikipedia.org/wiki/Evolution" title="Evolution - bavarès" lang="bar" hreflang="bar" data-title="Evolution" data-language-autonym="Boarisch" data-language-local-name="bavarès" class="interlanguage-link-target">Boarisch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bat-smg mw-list-item"><a href="https://bat-smg.wikipedia.org/wiki/Evuolioc%C4%97j%C4%97" title="Evuoliocėjė - Samogitian" lang="sgs" hreflang="sgs" data-title="Evuoliocėjė" data-language-autonym="Žemaitėška" data-language-local-name="Samogitian" class="interlanguage-link-target">Žemaitėška</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%AD%D0%B2%D0%B0%D0%BB%D1%8E%D1%86%D1%8B%D1%8F" title="Эвалюцыя - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Эвалюцыя" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target">Беларуская</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be-x-old mw-list-item"><a href="https://be-tarask.wikipedia.org/wiki/%D0%AD%D0%B2%D0%B0%D0%BB%D1%8E%D1%86%D1%8B%D1%8F" title="Эвалюцыя - Belarusian (Taraškievica orthography)" lang="be-tarask" hreflang="be-tarask" data-title="Эвалюцыя" data-language-autonym="Беларуская (тарашкевіца)" data-language-local-name="Belarusian (Taraškievica orthography)" class="interlanguage-link-target">Беларуская (тарашкевіца)</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%95%D0%B2%D0%BE%D0%BB%D1%8E%D1%86%D0%B8%D1%8F" title="Еволюция - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Еволюция" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target">Български</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bn mw-list-item"><a href="https://bn.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%AC%E0%A6%BF%E0%A6%AC%E0%A6%B0%E0%A7%8D%E0%A6%A4%E0%A6%A8" title="বিবর্তন - bengalí" lang="bn" hreflang="bn" data-title="বিবর্তন" data-language-autonym="বাংলা" data-language-local-name="bengalí" class="interlanguage-link-target">বাংলা</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bpy mw-list-item"><a href="https://bpy.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%AC%E0%A6%BF%E0%A6%AC%E0%A6%B0%E0%A7%8D%E0%A6%A4%E0%A6%A8" title="বিবর্তন - Bishnupriya" lang="bpy" hreflang="bpy" data-title="বিবর্তন" data-language-autonym="বিষ্ণুপ্রিয়া মণিপুরী" data-language-local-name="Bishnupriya" class="interlanguage-link-target">বিষ্ণুপ্রিয়া মণিপুরী</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bs mw-list-item"><a href="https://bs.wikipedia.org/wiki/Evolucija" title="Evolucija - bosnià" lang="bs" hreflang="bs" data-title="Evolucija" data-language-autonym="Bosanski" data-language-local-name="bosnià" class="interlanguage-link-target">Bosanski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bxr mw-list-item"><a href="https://bxr.wikipedia.org/wiki/%D0%AD%D0%B2%D0%BE%D0%BB%D1%8E%D1%86%D0%B8" title="Эволюци - Russia Buriat" lang="bxr" hreflang="bxr" data-title="Эволюци" data-language-autonym="Буряад" data-language-local-name="Russia Buriat" class="interlanguage-link-target">Буряад</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cdo mw-list-item"><a href="https://cdo.wikipedia.org/wiki/C%C3%A9ng-hu%C3%A1" title="Céng-huá - Mindong" lang="cdo" hreflang="cdo" data-title="Céng-huá" data-language-autonym="閩東語 / Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄" data-language-local-name="Mindong" class="interlanguage-link-target">閩東語 / Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ce mw-list-item"><a href="https://ce.wikipedia.org/wiki/%D0%AD%D0%B2%D0%BE%D0%BB%D1%8E%D1%86%D0%B8" title="Эволюци - txetxè" lang="ce" hreflang="ce" data-title="Эволюци" data-language-autonym="Нохчийн" data-language-local-name="txetxè" class="interlanguage-link-target">Нохчийн</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ceb mw-list-item"><a href="https://ceb.wikipedia.org/wiki/Ebolusyon" title="Ebolusyon - cebuà" lang="ceb" hreflang="ceb" data-title="Ebolusyon" data-language-autonym="Cebuano" data-language-local-name="cebuà" class="interlanguage-link-target">Cebuano</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ckb mw-list-item"><a href="https://ckb.wikipedia.org/wiki/%D9%BE%DB%95%D8%B1%DB%95%D8%B3%DB%95%D9%86%D8%AF%D9%86" title="پەرەسەندن - kurd central" lang="ckb" hreflang="ckb" data-title="پەرەسەندن" data-language-autonym="کوردی" data-language-local-name="kurd central" class="interlanguage-link-target">کوردی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/Evoluce" title="Evoluce - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Evoluce" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target">Čeština</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cv mw-list-item"><a href="https://cv.wikipedia.org/wiki/%D0%AD%D0%B2%D0%BE%D0%BB%D1%8E%D1%86%D0%B8" title="Эволюци - txuvaix" lang="cv" hreflang="cv" data-title="Эволюци" data-language-autonym="Чӑвашла" data-language-local-name="txuvaix" class="interlanguage-link-target">Чӑвашла</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/Esblygiad" title="Esblygiad - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="Esblygiad" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target">Cymraeg</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da badge-Q17559452 badge-recommendedarticle mw-list-item" title="article recomanat"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Evolution_(biologi)" title="Evolution (biologi) - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Evolution (biologi)" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target">Dansk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Evolution" title="Evolution - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Evolution" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target">Deutsch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-diq badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://diq.wikipedia.org/wiki/Evolusyon" title="Evolusyon - Dimli" lang="diq" hreflang="diq" data-title="Evolusyon" data-language-autonym="Zazaki" data-language-local-name="Dimli" class="interlanguage-link-target">Zazaki</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%95%CE%BE%CE%AD%CE%BB%CE%B9%CE%BE%CE%B7" title="Εξέλιξη - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Εξέλιξη" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target">Ελληνικά</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eml mw-list-item"><a href="https://eml.wikipedia.org/wiki/Evoluzi%C3%B2un" title="Evoluziòun - Emiliano-Romagnolo" lang="egl" hreflang="egl" data-title="Evoluziòun" data-language-autonym="Emiliàn e rumagnòl" data-language-local-name="Emiliano-Romagnolo" class="interlanguage-link-target">Emiliàn e rumagnòl</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Evolution" title="Evolution - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Evolution" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target">English</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Evolucio_(teorio)" title="Evolucio (teorio) - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Evolucio (teorio)" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target">Esperanto</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Evoluci%C3%B3n_biol%C3%B3gica" title="Evolución biológica - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Evolución biológica" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target">Español</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Evolutsioon" title="Evolutsioon - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Evolutsioon" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target">Eesti</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Eboluzio" title="Eboluzio - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Eboluzio" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target">Euskara</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ext mw-list-item"><a href="https://ext.wikipedia.org/wiki/Voluci%C3%B3n" title="Volución - extremeny" lang="ext" hreflang="ext" data-title="Volución" data-language-autonym="Estremeñu" data-language-local-name="extremeny" class="interlanguage-link-target">Estremeñu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D9%81%D8%B1%DA%AF%D8%B4%D8%AA" title="فرگشت - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="فرگشت" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target">فارسی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Evoluutio" title="Evoluutio - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Evoluutio" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target">Suomi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fo mw-list-item"><a href="https://fo.wikipedia.org/wiki/Menningarl%C3%A6ran" title="Menningarlæran - feroès" lang="fo" hreflang="fo" data-title="Menningarlæran" data-language-autonym="Føroyskt" data-language-local-name="feroès" class="interlanguage-link-target">Føroyskt</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/%C3%89volution_(biologie)" title="Évolution (biologie) - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Évolution (biologie)" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target">Français</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-frr mw-list-item"><a href="https://frr.wikipedia.org/wiki/Ewolutsion" title="Ewolutsion - frisó septentrional" lang="frr" hreflang="frr" data-title="Ewolutsion" data-language-autonym="Nordfriisk" data-language-local-name="frisó septentrional" class="interlanguage-link-target">Nordfriisk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fy mw-list-item"><a href="https://fy.wikipedia.org/wiki/Evol%C3%BAsje" title="Evolúsje - frisó occidental" lang="fy" hreflang="fy" data-title="Evolúsje" data-language-autonym="Frysk" data-language-local-name="frisó occidental" class="interlanguage-link-target">Frysk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ga mw-list-item"><a href="https://ga.wikipedia.org/wiki/%C3%89abhl%C3%B3id" title="Éabhlóid - irlandès" lang="ga" hreflang="ga" data-title="Éabhlóid" data-language-autonym="Gaeilge" data-language-local-name="irlandès" class="interlanguage-link-target">Gaeilge</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gcr mw-list-item"><a href="https://gcr.wikipedia.org/wiki/%C3%89volousyon_(byoloji)" title="Évolousyon (byoloji) - Guianan Creole" lang="gcr" hreflang="gcr" data-title="Évolousyon (byoloji)" data-language-autonym="Kriyòl gwiyannen" data-language-local-name="Guianan Creole" class="interlanguage-link-target">Kriyòl gwiyannen</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gd mw-list-item"><a href="https://gd.wikipedia.org/wiki/Mean-fh%C3%A0s" title="Mean-fhàs - gaèlic escocès" lang="gd" hreflang="gd" data-title="Mean-fhàs" data-language-autonym="Gàidhlig" data-language-local-name="gaèlic escocès" class="interlanguage-link-target">Gàidhlig</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Evoluci%C3%B3n" title="Evolución - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Evolución" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target">Galego</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gn mw-list-item"><a href="https://gn.wikipedia.org/wiki/Tekove_%C3%B1emoambue" title="Tekove ñemoambue - guaraní" lang="gn" hreflang="gn" data-title="Tekove ñemoambue" data-language-autonym="Avañe'ẽ" data-language-local-name="guaraní" class="interlanguage-link-target">Avañe'ẽ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gu mw-list-item"><a href="https://gu.wikipedia.org/wiki/%E0%AA%89%E0%AA%A4%E0%AB%8D%E0%AA%95%E0%AB%8D%E0%AA%B0%E0%AA%BE%E0%AA%82%E0%AA%A4%E0%AA%BF" title="ઉત્ક્રાંતિ - gujarati" lang="gu" hreflang="gu" data-title="ઉત્ક્રાંતિ" data-language-autonym="ગુજરાતી" data-language-local-name="gujarati" class="interlanguage-link-target">ગુજરાતી</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%90%D7%91%D7%95%D7%9C%D7%95%D7%A6%D7%99%D7%94" title="אבולוציה - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="אבולוציה" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target">עברית</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hi mw-list-item"><a href="https://hi.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%95%E0%A5%8D%E0%A4%B0%E0%A4%AE-%E0%A4%B5%E0%A4%BF%E0%A4%95%E0%A4%BE%E0%A4%B8" title="क्रम-विकास - hindi" lang="hi" hreflang="hi" data-title="क्रम-विकास" data-language-autonym="हिन्दी" data-language-local-name="hindi" class="interlanguage-link-target">हिन्दी</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hif mw-list-item"><a href="https://hif.wikipedia.org/wiki/Evolution" title="Evolution - hindi de Fiji" lang="hif" hreflang="hif" data-title="Evolution" data-language-autonym="Fiji Hindi" data-language-local-name="hindi de Fiji" class="interlanguage-link-target">Fiji Hindi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Evolucija" title="Evolucija - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Evolucija" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target">Hrvatski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ht mw-list-item"><a href="https://ht.wikipedia.org/wiki/Evolisyon" title="Evolisyon - crioll d’Haití" lang="ht" hreflang="ht" data-title="Evolisyon" data-language-autonym="Kreyòl ayisyen" data-language-local-name="crioll d’Haití" class="interlanguage-link-target">Kreyòl ayisyen</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/Evol%C3%BAci%C3%B3_(biol%C3%B3gia)" title="Evolúció (biológia) - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Evolúció (biológia)" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target">Magyar</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D4%B7%D5%BE%D5%B8%D5%AC%D5%B5%D5%B8%D6%82%D6%81%D5%AB%D5%A1" title="Էվոլյուցիա - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Էվոլյուցիա" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target">Հայերեն</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hyw mw-list-item"><a href="https://hyw.wikipedia.org/wiki/%D5%84%D5%A1%D6%80%D5%A4%D5%AF%D5%A1%D5%B5%D5%AB%D5%B6_%D4%BE%D5%AB%D5%B6%D5%A5%D6%80%D5%A8" title="Մարդկային Ծիները - Western Armenian" lang="hyw" hreflang="hyw" data-title="Մարդկային Ծիները" data-language-autonym="Արեւմտահայերէն" data-language-local-name="Western Armenian" class="interlanguage-link-target">Արեւմտահայերէն</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ia mw-list-item"><a href="https://ia.wikipedia.org/wiki/Evolution" title="Evolution - interlingua" lang="ia" hreflang="ia" data-title="Evolution" data-language-autonym="Interlingua" data-language-local-name="interlingua" class="interlanguage-link-target">Interlingua</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Evolusi" title="Evolusi - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Evolusi" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target">Bahasa Indonesia</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ie mw-list-item"><a href="https://ie.wikipedia.org/wiki/Evolution" title="Evolution - interlingue" lang="ie" hreflang="ie" data-title="Evolution" data-language-autonym="Interlingue" data-language-local-name="interlingue" class="interlanguage-link-target">Interlingue</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ilo mw-list-item"><a href="https://ilo.wikipedia.org/wiki/Ebolusion" title="Ebolusion - ilocano" lang="ilo" hreflang="ilo" data-title="Ebolusion" data-language-autonym="Ilokano" data-language-local-name="ilocano" class="interlanguage-link-target">Ilokano</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-inh mw-list-item"><a href="https://inh.wikipedia.org/wiki/%D0%AD%D0%B2%D0%BE%D0%BB%D1%8E%D1%86%D0%B8" title="Эволюци - ingúix" lang="inh" hreflang="inh" data-title="Эволюци" data-language-autonym="ГӀалгӀай" data-language-local-name="ingúix" class="interlanguage-link-target">ГӀалгӀай</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-io mw-list-item"><a href="https://io.wikipedia.org/wiki/Evoluciono" title="Evoluciono - ido" lang="io" hreflang="io" data-title="Evoluciono" data-language-autonym="Ido" data-language-local-name="ido" class="interlanguage-link-target">Ido</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-is mw-list-item"><a href="https://is.wikipedia.org/wiki/%C3%9Er%C3%B3un" title="Þróun - islandès" lang="is" hreflang="is" data-title="Þróun" data-language-autonym="Íslenska" data-language-local-name="islandès" class="interlanguage-link-target">Íslenska</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Evoluzione" title="Evoluzione - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Evoluzione" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target">Italiano</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E9%80%B2%E5%8C%96" title="進化 - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="進化" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target">日本語</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jam mw-list-item"><a href="https://jam.wikipedia.org/wiki/Ivoluushan" title="Ivoluushan - crioll anglès de Jamaica" lang="jam" hreflang="jam" data-title="Ivoluushan" data-language-autonym="Patois" data-language-local-name="crioll anglès de Jamaica" class="interlanguage-link-target">Patois</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jv mw-list-item"><a href="https://jv.wikipedia.org/wiki/%C3%89volusi" title="Évolusi - javanès" lang="jv" hreflang="jv" data-title="Évolusi" data-language-autonym="Jawa" data-language-local-name="javanès" class="interlanguage-link-target">Jawa</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%94%E1%83%95%E1%83%9D%E1%83%9A%E1%83%A3%E1%83%AA%E1%83%98%E1%83%90" title="ევოლუცია - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="ევოლუცია" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target">ქართული</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kab mw-list-item"><a href="https://kab.wikipedia.org/wiki/Tamhazt" title="Tamhazt - cabilenc" lang="kab" hreflang="kab" data-title="Tamhazt" data-language-autonym="Taqbaylit" data-language-local-name="cabilenc" class="interlanguage-link-target">Taqbaylit</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ki mw-list-item"><a href="https://ki.wikipedia.org/wiki/%C5%A8har%C5%A9raka_(evolution)" title="Ũharũraka (evolution) - kikuiu" lang="ki" hreflang="ki" data-title="Ũharũraka (evolution)" data-language-autonym="Gĩkũyũ" data-language-local-name="kikuiu" class="interlanguage-link-target">Gĩkũyũ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kk mw-list-item"><a href="https://kk.wikipedia.org/wiki/%D0%AD%D0%B2%D0%BE%D0%BB%D1%8E%D1%86%D0%B8%D1%8F" title="Эволюция - kazakh" lang="kk" hreflang="kk" data-title="Эволюция" data-language-autonym="Қазақша" data-language-local-name="kazakh" class="interlanguage-link-target">Қазақша</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kn mw-list-item"><a href="https://kn.wikipedia.org/wiki/%E0%B2%B5%E0%B2%BF%E0%B2%95%E0%B2%BE%E0%B2%B8" title="ವಿಕಾಸ - kannada" lang="kn" hreflang="kn" data-title="ವಿಕಾಸ" data-language-autonym="ಕನ್ನಡ" data-language-local-name="kannada" class="interlanguage-link-target">ಕನ್ನಡ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EC%A7%84%ED%99%94" title="진화 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="진화" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target">한국어</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-krc mw-list-item"><a href="https://krc.wikipedia.org/wiki/%D0%AD%D0%B2%D0%BE%D0%BB%D1%8E%D1%86%D0%B8%D1%8F" title="Эволюция - karatxai-balkar" lang="krc" hreflang="krc" data-title="Эволюция" data-language-autonym="Къарачай-малкъар" data-language-local-name="karatxai-balkar" class="interlanguage-link-target">Къарачай-малкъар</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ku mw-list-item"><a href="https://ku.wikipedia.org/wiki/P%C3%AA%C5%9Fve%C3%A7%C3%BBn" title="Pêşveçûn - kurd" lang="ku" hreflang="ku" data-title="Pêşveçûn" data-language-autonym="Kurdî" data-language-local-name="kurd" class="interlanguage-link-target">Kurdî</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kw mw-list-item"><a href="https://kw.wikipedia.org/wiki/Esplegyans" title="Esplegyans - còrnic" lang="kw" hreflang="kw" data-title="Esplegyans" data-language-autonym="Kernowek" data-language-local-name="còrnic" class="interlanguage-link-target">Kernowek</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ky mw-list-item"><a href="https://ky.wikipedia.org/wiki/%D0%AD%D0%B2%D0%BE%D0%BB%D1%8E%D1%86%D0%B8%D1%8F" title="Эволюция - kirguís" lang="ky" hreflang="ky" data-title="Эволюция" data-language-autonym="Кыргызча" data-language-local-name="kirguís" class="interlanguage-link-target">Кыргызча</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Evolutio" title="Evolutio - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Evolutio" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target">Latina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lb mw-list-item"><a href="https://lb.wikipedia.org/wiki/Evolutioun_(Biologie)" title="Evolutioun (Biologie) - luxemburguès" lang="lb" hreflang="lb" data-title="Evolutioun (Biologie)" data-language-autonym="Lëtzebuergesch" data-language-local-name="luxemburguès" class="interlanguage-link-target">Lëtzebuergesch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lez mw-list-item"><a href="https://lez.wikipedia.org/wiki/%D0%AD%D0%B2%D0%BE%D0%BB%D1%8E%D1%86%D0%B8%D1%8F" title="Эволюция - lesguià" lang="lez" hreflang="lez" data-title="Эволюция" data-language-autonym="Лезги" data-language-local-name="lesguià" class="interlanguage-link-target">Лезги</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lfn mw-list-item"><a href="https://lfn.wikipedia.org/wiki/Evolui" title="Evolui - Lingua Franca Nova" lang="lfn" hreflang="lfn" data-title="Evolui" data-language-autonym="Lingua Franca Nova" data-language-local-name="Lingua Franca Nova" class="interlanguage-link-target">Lingua Franca Nova</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-li mw-list-item"><a href="https://li.wikipedia.org/wiki/Evolutie_(biologie)" title="Evolutie (biologie) - limburguès" lang="li" hreflang="li" data-title="Evolutie (biologie)" data-language-autonym="Limburgs" data-language-local-name="limburguès" class="interlanguage-link-target">Limburgs</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lo mw-list-item"><a href="https://lo.wikipedia.org/wiki/%E0%BA%A7%E0%BA%B4%E0%BA%A7%E0%BA%B1%E0%BA%94%E0%BA%97%E0%BA%B0%E0%BA%99%E0%BA%B2%E0%BA%81%E0%BA%B2%E0%BA%99" title="ວິວັດທະນາການ - laosià" lang="lo" hreflang="lo" data-title="ວິວັດທະນາການ" data-language-autonym="ລາວ" data-language-local-name="laosià" class="interlanguage-link-target">ລາວ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/Evoliucija" title="Evoliucija - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Evoliucija" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target">Lietuvių</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Evol%C5%ABcija" title="Evolūcija - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Evolūcija" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target">Latviešu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mad mw-list-item"><a href="https://mad.wikipedia.org/wiki/%C3%88volusi" title="Èvolusi - madurès" lang="mad" hreflang="mad" data-title="Èvolusi" data-language-autonym="Madhurâ" data-language-local-name="madurès" class="interlanguage-link-target">Madhurâ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mg mw-list-item"><a href="https://mg.wikipedia.org/wiki/Ev%C3%B4lisi%C3%B4na" title="Evôlisiôna - malgaix" lang="mg" hreflang="mg" data-title="Evôlisiôna" data-language-autonym="Malagasy" data-language-local-name="malgaix" class="interlanguage-link-target">Malagasy</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk mw-list-item"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%95%D0%B2%D0%BE%D0%BB%D1%83%D1%86%D0%B8%D1%98%D0%B0" title="Еволуција - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Еволуција" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target">Македонски</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ml mw-list-item"><a href="https://ml.wikipedia.org/wiki/%E0%B4%9C%E0%B5%80%E0%B4%B5%E0%B4%AA%E0%B4%B0%E0%B4%BF%E0%B4%A3%E0%B4%BE%E0%B4%AE%E0%B4%82" title="ജീവപരിണാമം - malaiàlam" lang="ml" hreflang="ml" data-title="ജീവപരിണാമം" data-language-autonym="മലയാളം" data-language-local-name="malaiàlam" class="interlanguage-link-target">മലയാളം</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mn mw-list-item"><a href="https://mn.wikipedia.org/wiki/%D0%AD%D0%B2%D0%BE%D0%BB%D1%8E%D1%86%D0%B8" title="Эволюци - mongol" lang="mn" hreflang="mn" data-title="Эволюци" data-language-autonym="Монгол" data-language-local-name="mongol" class="interlanguage-link-target">Монгол</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mr mw-list-item"><a href="https://mr.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%89%E0%A4%A4%E0%A5%8D%E0%A4%95%E0%A5%8D%E0%A4%B0%E0%A4%BE%E0%A4%82%E0%A4%A4%E0%A5%80" title="उत्क्रांती - marathi" lang="mr" hreflang="mr" data-title="उत्क्रांती" data-language-autonym="मराठी" data-language-local-name="marathi" class="interlanguage-link-target">मराठी</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/Evolusi" title="Evolusi - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Evolusi" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target">Bahasa Melayu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mt mw-list-item"><a href="https://mt.wikipedia.org/wiki/Evoluzzjoni" title="Evoluzzjoni - maltès" lang="mt" hreflang="mt" data-title="Evoluzzjoni" data-language-autonym="Malti" data-language-local-name="maltès" class="interlanguage-link-target">Malti</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mwl mw-list-item"><a href="https://mwl.wikipedia.org/wiki/Eibolu%C3%A7on" title="Eiboluçon - mirandès" lang="mwl" hreflang="mwl" data-title="Eiboluçon" data-language-autonym="Mirandés" data-language-local-name="mirandès" class="interlanguage-link-target">Mirandés</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-my mw-list-item"><a href="https://my.wikipedia.org/wiki/%E1%80%86%E1%80%84%E1%80%B7%E1%80%BA%E1%80%80%E1%80%B2%E1%80%95%E1%80%BC%E1%80%B1%E1%80%AC%E1%80%84%E1%80%BA%E1%80%B8%E1%80%9C%E1%80%B2%E1%80%99%E1%80%BE%E1%80%AF%E1%80%96%E1%80%BC%E1%80%85%E1%80%BA%E1%80%85%E1%80%89%E1%80%BA" title="ဆင့်ကဲပြောင်းလဲမှုဖြစ်စဉ် - birmà" lang="my" hreflang="my" data-title="ဆင့်ကဲပြောင်းလဲမှုဖြစ်စဉ်" data-language-autonym="မြန်မာဘာသာ" data-language-local-name="birmà" class="interlanguage-link-target">မြန်မာဘာသာ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mzn mw-list-item"><a href="https://mzn.wikipedia.org/wiki/%D8%AA%DA%A9%D8%A7%D9%85%D9%84" title="تکامل - mazanderani" lang="mzn" hreflang="mzn" data-title="تکامل" data-language-autonym="مازِرونی" data-language-local-name="mazanderani" class="interlanguage-link-target">مازِرونی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds mw-list-item"><a href="https://nds.wikipedia.org/wiki/Evolutschoon" title="Evolutschoon - baix alemany" lang="nds" hreflang="nds" data-title="Evolutschoon" data-language-autonym="Plattdüütsch" data-language-local-name="baix alemany" class="interlanguage-link-target">Plattdüütsch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ne mw-list-item"><a href="https://ne.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%95%E0%A5%8D%E0%A4%B0%E0%A4%AE-%E0%A4%B5%E0%A4%BF%E0%A4%95%E0%A4%BE%E0%A4%B8" title="क्रम-विकास - nepalès" lang="ne" hreflang="ne" data-title="क्रम-विकास" data-language-autonym="नेपाली" data-language-local-name="nepalès" class="interlanguage-link-target">नेपाली</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-new mw-list-item"><a href="https://new.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B5%E0%A4%BF%E0%A4%95%E0%A4%BE%E0%A4%B8%E0%A4%95%E0%A5%8D%E0%A4%B0%E0%A4%AE" title="विकासक्रम - newari" lang="new" hreflang="new" data-title="विकासक्रम" data-language-autonym="नेपाल भाषा" data-language-local-name="newari" class="interlanguage-link-target">नेपाल भाषा</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nia mw-list-item"><a href="https://nia.wikipedia.org/wiki/Evolusi" title="Evolusi - nias" lang="nia" hreflang="nia" data-title="Evolusi" data-language-autonym="Li Niha" data-language-local-name="nias" class="interlanguage-link-target">Li Niha</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Evolutie_(biologie)" title="Evolutie (biologie) - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Evolutie (biologie)" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target">Nederlands</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Evolusjon" title="Evolusjon - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Evolusjon" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target">Norsk nynorsk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Evolusjon" title="Evolusjon - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Evolusjon" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target">Norsk bokmål</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-oc mw-list-item"><a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/Evolucion_(biologia)" title="Evolucion (biologia) - occità" lang="oc" hreflang="oc" data-title="Evolucion (biologia)" data-language-autonym="Occitan" data-language-local-name="occità" class="interlanguage-link-target">Occitan</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pa mw-list-item"><a href="https://pa.wikipedia.org/wiki/%E0%A8%B5%E0%A8%BF%E0%A8%95%E0%A8%BE%E0%A8%B8%E0%A8%B5%E0%A8%BE%E0%A8%A6" title="ਵਿਕਾਸਵਾਦ - panjabi" lang="pa" hreflang="pa" data-title="ਵਿਕਾਸਵਾਦ" data-language-autonym="ਪੰਜਾਬੀ" data-language-local-name="panjabi" class="interlanguage-link-target">ਪੰਜਾਬੀ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pam mw-list-item"><a href="https://pam.wikipedia.org/wiki/Ebolusyon" title="Ebolusyon - pampanga" lang="pam" hreflang="pam" data-title="Ebolusyon" data-language-autonym="Kapampangan" data-language-local-name="pampanga" class="interlanguage-link-target">Kapampangan</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pap mw-list-item"><a href="https://pap.wikipedia.org/wiki/Evolushon" title="Evolushon - papiament" lang="pap" hreflang="pap" data-title="Evolushon" data-language-autonym="Papiamentu" data-language-local-name="papiament" class="interlanguage-link-target">Papiamentu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Ewolucja_biologiczna" title="Ewolucja biologiczna - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Ewolucja biologiczna" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target">Polski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pms mw-list-item"><a href="https://pms.wikipedia.org/wiki/Evolussion" title="Evolussion - piemontès" lang="pms" hreflang="pms" data-title="Evolussion" data-language-autonym="Piemontèis" data-language-local-name="piemontès" class="interlanguage-link-target">Piemontèis</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pnb mw-list-item"><a href="https://pnb.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%DB%8C%D9%88%D9%84%D9%88%D8%B4%D9%86" title="ایولوشن - Western Punjabi" lang="pnb" hreflang="pnb" data-title="ایولوشن" data-language-autonym="پنجابی" data-language-local-name="Western Punjabi" class="interlanguage-link-target">پنجابی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ps mw-list-item"><a href="https://ps.wikipedia.org/wiki/%D8%AA%DA%A9%D8%A7%D9%85%D9%84" title="تکامل - paixtu" lang="ps" hreflang="ps" data-title="تکامل" data-language-autonym="پښتو" data-language-local-name="paixtu" class="interlanguage-link-target">پښتو</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Evolu%C3%A7%C3%A3o" title="Evolução - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Evolução" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target">Português</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-qu mw-list-item"><a href="https://qu.wikipedia.org/wiki/Rikch%27aqyay" title="Rikch'aqyay - quítxua" lang="qu" hreflang="qu" data-title="Rikch'aqyay" data-language-autonym="Runa Simi" data-language-local-name="quítxua" class="interlanguage-link-target">Runa Simi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rm mw-list-item"><a href="https://rm.wikipedia.org/wiki/Evoluziun" title="Evoluziun - retoromànic" lang="rm" hreflang="rm" data-title="Evoluziun" data-language-autonym="Rumantsch" data-language-local-name="retoromànic" class="interlanguage-link-target">Rumantsch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Evolu%C8%9Bie" title="Evoluție - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Evoluție" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target">Română</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%AD%D0%B2%D0%BE%D0%BB%D1%8E%D1%86%D0%B8%D1%8F" title="Эволюция - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Эволюция" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target">Русский</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rue mw-list-item"><a href="https://rue.wikipedia.org/wiki/%D0%95%D0%B2%D0%BE%D0%BB%D1%83%D1%86%D1%96%D1%8F" title="Еволуція - Rusyn" lang="rue" hreflang="rue" data-title="Еволуція" data-language-autonym="Русиньскый" data-language-local-name="Rusyn" class="interlanguage-link-target">Русиньскый</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sah mw-list-item"><a href="https://sah.wikipedia.org/wiki/%D0%AD%D0%B2%D0%BE%D0%BB%D1%8E%D1%86%D0%B8%D1%8F" title="Эволюция - iacut" lang="sah" hreflang="sah" data-title="Эволюция" data-language-autonym="Саха тыла" data-language-local-name="iacut" class="interlanguage-link-target">Саха тыла</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sc mw-list-item"><a href="https://sc.wikipedia.org/wiki/Teoria_de_sa_evolutzioni" title="Teoria de sa evolutzioni - sard" lang="sc" hreflang="sc" data-title="Teoria de sa evolutzioni" data-language-autonym="Sardu" data-language-local-name="sard" class="interlanguage-link-target">Sardu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sd mw-list-item"><a href="https://sd.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D8%B1%D8%AA%D9%82%D8%A7" title="ارتقا - sindi" lang="sd" hreflang="sd" data-title="ارتقا" data-language-autonym="سنڌي" data-language-local-name="sindi" class="interlanguage-link-target">سنڌي</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Evolucija" title="Evolucija - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Evolucija" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target">Srpskohrvatski / српскохрватски</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-shi mw-list-item"><a href="https://shi.wikipedia.org/wiki/Azzigz" title="Azzigz - taixelhit" lang="shi" hreflang="shi" data-title="Azzigz" data-language-autonym="Taclḥit" data-language-local-name="taixelhit" class="interlanguage-link-target">Taclḥit</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-si mw-list-item"><a href="https://si.wikipedia.org/wiki/%E0%B6%B4%E0%B6%BB%E0%B7%92%E0%B6%AB%E0%B7%8F%E0%B6%B8%E0%B6%BA" title="පරිණාමය - singalès" lang="si" hreflang="si" data-title="පරිණාමය" data-language-autonym="සිංහල" data-language-local-name="singalès" class="interlanguage-link-target">සිංහල</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Evolution" title="Evolution - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Evolution" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target">Simple English</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/Biologick%C3%A1_evol%C3%BAcia" title="Biologická evolúcia - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Biologická evolúcia" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target">Slovenčina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Evolucija" title="Evolucija - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Evolucija" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target">Slovenščina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-so mw-list-item"><a href="https://so.wikipedia.org/wiki/Unkasho" title="Unkasho - somali" lang="so" hreflang="so" data-title="Unkasho" data-language-autonym="Soomaaliga" data-language-local-name="somali" class="interlanguage-link-target">Soomaaliga</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sq mw-list-item"><a href="https://sq.wikipedia.org/wiki/Evolucioni" title="Evolucioni - albanès" lang="sq" hreflang="sq" data-title="Evolucioni" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanès" class="interlanguage-link-target">Shqip</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%95%D0%B2%D0%BE%D0%BB%D1%83%D1%86%D0%B8%D1%98%D0%B0_(%D0%B1%D0%B8%D0%BE%D0%BB%D0%BE%D0%B3%D0%B8%D1%98%D0%B0)" title="Еволуција (биологија) - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Еволуција (биологија)" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target">Српски / srpski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-su mw-list-item"><a href="https://su.wikipedia.org/wiki/%C3%89volusi" title="Évolusi - sondanès" lang="su" hreflang="su" data-title="Évolusi" data-language-autonym="Sunda" data-language-local-name="sondanès" class="interlanguage-link-target">Sunda</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Evolution" title="Evolution - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Evolution" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target">Svenska</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sw mw-list-item"><a href="https://sw.wikipedia.org/wiki/Mageuko_ya_spishi" title="Mageuko ya spishi - suahili" lang="sw" hreflang="sw" data-title="Mageuko ya spishi" data-language-autonym="Kiswahili" data-language-local-name="suahili" class="interlanguage-link-target">Kiswahili</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%AA%E0%AE%9F%E0%AE%BF%E0%AE%B5%E0%AE%B3%E0%AE%B0%E0%AF%8D%E0%AE%9A%E0%AF%8D%E0%AE%9A%E0%AE%BF%E0%AE%95%E0%AF%8D_%E0%AE%95%E0%AF%8A%E0%AE%B3%E0%AF%8D%E0%AE%95%E0%AF%88" title="படிவளர்ச்சிக் கொள்கை - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="படிவளர்ச்சிக் கொள்கை" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target">தமிழ்</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-te mw-list-item"><a href="https://te.wikipedia.org/wiki/%E0%B0%AA%E0%B0%B0%E0%B0%BF%E0%B0%A3%E0%B0%BE%E0%B0%AE%E0%B0%82" title="పరిణామం - telugu" lang="te" hreflang="te" data-title="పరిణామం" data-language-autonym="తెలుగు" data-language-local-name="telugu" class="interlanguage-link-target">తెలుగు</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tet mw-list-item"><a href="https://tet.wikipedia.org/wiki/Evolusaun" title="Evolusaun - tètum" lang="tet" hreflang="tet" data-title="Evolusaun" data-language-autonym="Tetun" data-language-local-name="tètum" class="interlanguage-link-target">Tetun</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tg mw-list-item"><a href="https://tg.wikipedia.org/wiki/%D0%AD%D0%B2%D0%BE%D0%BB%D1%8E%D1%82%D1%81%D0%B8%D1%8F" title="Эволютсия - tadjik" lang="tg" hreflang="tg" data-title="Эволютсия" data-language-autonym="Тоҷикӣ" data-language-local-name="tadjik" class="interlanguage-link-target">Тоҷикӣ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B8%A7%E0%B8%B4%E0%B8%A7%E0%B8%B1%E0%B8%92%E0%B8%99%E0%B8%B2%E0%B8%81%E0%B8%B2%E0%B8%A3" title="วิวัฒนาการ - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="วิวัฒนาการ" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target">ไทย</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tl mw-list-item"><a href="https://tl.wikipedia.org/wiki/Ebolusyon" title="Ebolusyon - tagal" lang="tl" hreflang="tl" data-title="Ebolusyon" data-language-autonym="Tagalog" data-language-local-name="tagal" class="interlanguage-link-target">Tagalog</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tpi mw-list-item"><a href="https://tpi.wikipedia.org/wiki/Ivolusan" title="Ivolusan - tok pisin" lang="tpi" hreflang="tpi" data-title="Ivolusan" data-language-autonym="Tok Pisin" data-language-local-name="tok pisin" class="interlanguage-link-target">Tok Pisin</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/Evrim" title="Evrim - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Evrim" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target">Türkçe</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tt mw-list-item"><a href="https://tt.wikipedia.org/wiki/%D0%AD%D0%B2%D0%BE%D0%BB%D1%8E%D1%86%D0%B8%D1%8F" title="Эволюция - tàtar" lang="tt" hreflang="tt" data-title="Эволюция" data-language-autonym="Татарча / tatarça" data-language-local-name="tàtar" class="interlanguage-link-target">Татарча / tatarça</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%95%D0%B2%D0%BE%D0%BB%D1%8E%D1%86%D1%96%D1%8F" title="Еволюція - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Еволюція" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target">Українська</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ur mw-list-item"><a href="https://ur.wikipedia.org/wiki/%D9%86%D8%B8%D8%B1%DB%8C%DB%81_%D8%A7%D8%B1%D8%AA%D9%82%D8%A7%D8%A1" title="نظریہ ارتقاء - urdú" lang="ur" hreflang="ur" data-title="نظریہ ارتقاء" data-language-autonym="اردو" data-language-local-name="urdú" class="interlanguage-link-target">اردو</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uz mw-list-item"><a href="https://uz.wikipedia.org/wiki/Evolutsiya" title="Evolutsiya - uzbek" lang="uz" hreflang="uz" data-title="Evolutsiya" data-language-autonym="Oʻzbekcha / ўзбекча" data-language-local-name="uzbek" class="interlanguage-link-target">Oʻzbekcha / ўзбекча</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vep mw-list-item"><a href="https://vep.wikipedia.org/wiki/Evol%C3%BCcii" title="Evolücii - vepse" lang="vep" hreflang="vep" data-title="Evolücii" data-language-autonym="Vepsän kel’" data-language-local-name="vepse" class="interlanguage-link-target">Vepsän kel’</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/Ti%E1%BA%BFn_h%C3%B3a" title="Tiến hóa - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Tiến hóa" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target">Tiếng Việt</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vo mw-list-item"><a href="https://vo.wikipedia.org/wiki/Vot%C3%BCkam" title="Votükam - volapük" lang="vo" hreflang="vo" data-title="Votükam" data-language-autonym="Volapük" data-language-local-name="volapük" class="interlanguage-link-target">Volapük</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-war mw-list-item"><a href="https://war.wikipedia.org/wiki/Ebolusyon" title="Ebolusyon - waray" lang="war" hreflang="war" data-title="Ebolusyon" data-language-autonym="Winaray" data-language-local-name="waray" class="interlanguage-link-target">Winaray</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E6%BC%94%E5%8C%96" title="演化 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="演化" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target">吴语</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-xmf mw-list-item"><a href="https://xmf.wikipedia.org/wiki/%E1%83%94%E1%83%95%E1%83%9D%E1%83%9A%E1%83%A3%E1%83%AA%E1%83%98%E1%83%90" title="ევოლუცია - mingrelià" lang="xmf" hreflang="xmf" data-title="ევოლუცია" data-language-autonym="მარგალური" data-language-local-name="mingrelià" class="interlanguage-link-target">მარგალური</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yi mw-list-item"><a href="https://yi.wikipedia.org/wiki/%D7%A2%D7%95%D7%95%D7%90%D7%9C%D7%95%D7%A6%D7%99%D7%A2" title="עוואלוציע - ídix" lang="yi" hreflang="yi" data-title="עוואלוציע" data-language-autonym="ייִדיש" data-language-local-name="ídix" class="interlanguage-link-target">ייִדיש</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E6%BC%94%E5%8C%96" title="演化 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="演化" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target">中文</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-classical mw-list-item"><a href="https://zh-classical.wikipedia.org/wiki/%E5%A4%A9%E6%BC%94" title="天演 - xinès clàssic" lang="lzh" hreflang="lzh" data-title="天演" data-language-autonym="文言" data-language-local-name="xinès clàssic" class="interlanguage-link-target">文言</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-min-nan mw-list-item"><a href="https://zh-min-nan.wikipedia.org/wiki/Ch%C3%ACn-h%C3%B2a" title="Chìn-hòa - xinès min del sud" lang="nan" hreflang="nan" data-title="Chìn-hòa" data-language-autonym="閩南語 / Bân-lâm-gú" data-language-local-name="xinès min del sud" class="interlanguage-link-target">閩南語 / Bân-lâm-gú</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E9%80%B2%E5%8C%96" title="進化 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="進化" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target">粵語</a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1063#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Evoluci%C3%B3" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c">Pàgina</a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Evoluci%C3%B3" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t">Discussió</a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" >català </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Evoluci%C3%B3">Mostra</a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Evoluci%C3%B3&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e">Modifica</a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Evoluci%C3%B3&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h">Mostra l'historial</a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" >Eines </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Evoluci%C3%B3">Mostra</a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Evoluci%C3%B3&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e">Modifica</a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Evoluci%C3%B3&action=history">Mostra l'historial</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Evoluci%C3%B3" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j">Què hi enllaça</a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Evoluci%C3%B3" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k">Canvis relacionats</a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Evoluci%C3%B3&oldid=34553709" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina">Enllaç permanent</a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Evoluci%C3%B3&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina">Informació de la pàgina</a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Evoluci%C3%B3&id=34553709&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina">Citau aquest article</a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FEvoluci%25C3%25B3">Obtén una URL abreujada</a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FEvoluci%25C3%25B3">Descarrega el codi QR</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Evoluci%C3%B3">Crea un llibre</a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Evoluci%C3%B3&action=show-download-screen">Baixa com a PDF</a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Evoluci%C3%B3&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p">Versió per a impressora</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Evolution" hreflang="en">Commons</a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1063" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g">Element a Wikidata</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> <div id="mw-indicator-ind-1000" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Llista_dels_1000_articles_fonamentals" title="Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia"><img alt="Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/30px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png" decoding="async" width="30" height="36" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/45px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/60px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 2x" data-file-width="2408" data-file-height="2896" /></a></div></div> <div id="mw-indicator-ind-qualitat" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat" title="Article de qualitat"><img alt="Article de qualitat" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/30px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png" decoding="async" width="30" height="36" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/45px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/60px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 2x" data-file-width="2408" data-file-height="2896" /></a></div></div> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><dl><dd>Per a una introducció accessible al tema que cobreix aquest article, vegeu <a href="/wiki/Introducci%C3%B3_a_l%27evoluci%C3%B3" title="Introducció a l'evolució">Introducció a l'evolució</a>.</dd></dl> <table class="vertical-navbox nowraplinks" style="float:right;clear:right;width:22.0em;margin:0 0 1.0em 1.0em;color:#202122;background-color:#f8f9fa;border:1px solid #a2a9b1;padding:0.2em;border-spacing:0.4em 0;text-align:center;line-height:1.4em;font-size:88%"><tbody><tr><td style="padding-top:0.4em;line-height:1.2em">Part d'una sèrie sobre</td></tr><tr><th style="padding:0.2em 0.4em 0.2em;padding-top:0;font-size:145%;line-height:1.2em"><a href="/wiki/Biologia_evolutiva" title="Biologia evolutiva">Biologia evolutiva</a></th></tr><tr><td style="padding:0.2em 0 0.4em"><a href="/wiki/Fitxer:Darwin%27s_finches_by_Gould.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ae/Darwin%27s_finches_by_Gould.jpg/180px-Darwin%27s_finches_by_Gould.jpg" decoding="async" width="180" height="136" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ae/Darwin%27s_finches_by_Gould.jpg/270px-Darwin%27s_finches_by_Gould.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ae/Darwin%27s_finches_by_Gould.jpg/360px-Darwin%27s_finches_by_Gould.jpg 2x" data-file-width="1748" data-file-height="1319" /></a><div style="padding-top:0.2em;line-height:1.2em;padding:0 0 0.8em;border-bottom:1px solid #aaa;font-size:90%;"><a href="/wiki/Pinsans_de_Darwin" title="Pinsans de Darwin">Pinsans de Darwin</a> (il·lustració de <a href="/wiki/John_Gould" title="John Gould">John Gould</a>)</div></td></tr><tr><td style="padding:0 0.1em 0.4em"> <div class="NavFrame collapsed" style="border:none;padding:0"><div class="NavHead" style="font-size:105%;text-align:left">Temes clau</div><div class="NavContent plainlist" style="font-size:105%;padding:0.2em 0 0.4em;text-align:center"> <ul><li><a href="/wiki/Introducci%C3%B3_a_l%27evoluci%C3%B3" title="Introducció a l'evolució">Introducció a l'evolució</a></li> <li><a href="/wiki/Proves_de_la_descend%C3%A8ncia_comuna" title="Proves de la descendència comuna">Proves de l'evolució</a></li> <li><a href="/wiki/%C3%9Altim_avantpassat_com%C3%BA_universal" title="Últim avantpassat comú universal">Descendència comuna</a></li> <li><a href="/wiki/Proves_de_la_descend%C3%A8ncia_comuna" title="Proves de la descendència comuna">Proves de la descendència comuna</a></li></ul></div></div></td> </tr><tr><td style="padding:0 0.1em 0.4em"> <div class="NavFrame collapsed" style="border:none;padding:0"><div class="NavHead" style="font-size:105%;text-align:left">Processos i resultats</div><div class="NavContent plainlist" style="font-size:105%;padding:0.2em 0 0.4em;text-align:center"><div class="hlist"> <ul><li><a href="/wiki/Gen%C3%A8tica_de_poblacions" title="Genètica de poblacions">Genètica de poblacions</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Variaci%C3%B3_gen%C3%A8tica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Variació genètica (encara no existeix)">Variació</a></li> <li><a href="/wiki/Diversitat_gen%C3%A8tica" title="Diversitat genètica">Diversitat</a></li> <li><a href="/wiki/Mutaci%C3%B3" title="Mutació">Mutació</a></li> <li><a href="/wiki/Selecci%C3%B3_natural" title="Selecció natural">Selecció natural</a></li> <li><a href="/wiki/Adaptaci%C3%B3_(biologia)" title="Adaptació (biologia)">Adaptació</a></li> <li><a href="/wiki/Polimorfisme_(biologia)" title="Polimorfisme (biologia)">Polimorfisme</a></li> <li><a href="/wiki/Deriva_gen%C3%A8tica" title="Deriva genètica">Deriva genètica</a></li> <li><a href="/wiki/Flux_g%C3%A8nic" title="Flux gènic">Flux gènic</a></li> <li><a href="/wiki/Especiaci%C3%B3" title="Especiació">Especiació</a></li> <li><a href="/wiki/Radiaci%C3%B3_adaptativa" title="Radiació adaptativa">Radiació adaptativa</a></li> <li><a href="/wiki/Cooperaci%C3%B3_(evoluci%C3%B3)" title="Cooperació (evolució)">Cooperació</a></li> <li><a href="/wiki/Coevoluci%C3%B3" title="Coevolució">Coevolució</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Coextinci%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Coextinció (encara no existeix)">Coextinció</a></li> <li><a href="/wiki/Evoluci%C3%B3_divergent" title="Evolució divergent">Divergència</a></li> <li><a href="/wiki/Evoluci%C3%B3_convergent" class="mw-redirect" title="Evolució convergent">Convergència</a></li> <li><a href="/wiki/Evoluci%C3%B3_paral%C2%B7lela" title="Evolució paral·lela">Evolució paral·lela</a></li> <li><a href="/wiki/Extinci%C3%B3" title="Extinció">Extinció</a></li></ul> </div></div></div></td> </tr><tr><td style="padding:0 0.1em 0.4em"> <div class="NavFrame collapsed" style="border:none;padding:0"><div class="NavHead" style="font-size:105%;text-align:left">Història natural</div><div class="NavContent plainlist" style="font-size:105%;padding:0.2em 0 0.4em;text-align:center"><div class="hlist"> <ul><li><a href="/wiki/Abiog%C3%A8nesi" title="Abiogènesi">Origen de la vida</a></li> <li><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_evolutiva_de_la_vida" title="Història evolutiva de la vida">Història de la vida</a></li> <li><a href="/wiki/Taula_cronol%C3%B2gica_de_l%27evoluci%C3%B3" title="Taula cronològica de l'evolució">Cronologia de l'evolució</a></li> <li><a href="/wiki/Evoluci%C3%B3_dels_%C3%A9ssers_humans" title="Evolució dels éssers humans">Evolució dels éssers humans</a></li> <li><a href="/wiki/Arbre_filogen%C3%A8tic" title="Arbre filogenètic">Filogènesi</a></li> <li><a href="/wiki/Biodiversitat" title="Biodiversitat">Biodiversitat</a></li> <li><a href="/wiki/Biogeografia" title="Biogeografia">Biogeografia</a></li> <li><a href="/wiki/Taxonomia" title="Taxonomia">Classificació</a></li> <li><a href="/wiki/Sistem%C3%A0tica_evolutiva" title="Sistemàtica evolutiva">Sistemàtica evolutiva</a></li> <li><a href="/wiki/Clad%C3%ADstica" title="Cladística">Cladística</a></li> <li><a href="/wiki/F%C3%B2ssil_de_transici%C3%B3" title="Fòssil de transició">Fòssil de transició</a></li> <li><a href="/wiki/Extinci%C3%B3_massiva" title="Extinció massiva">Extinció massiva</a></li></ul> </div></div></div></td> </tr><tr><td style="padding:0 0.1em 0.4em"> <div class="NavFrame collapsed" style="border:none;padding:0"><div class="NavHead" style="font-size:105%;text-align:left">Història de la teoria de l'evolució</div><div class="NavContent plainlist" style="font-size:105%;padding:0.2em 0 0.4em;text-align:center"><div class="hlist"> <ul><li><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_del_pensament_evolucionista" title="Història del pensament evolucionista">Vista general</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Idees_evolucionistes_del_Renaixement_i_la_Il%C2%B7lustraci%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Idees evolucionistes del Renaixement i la Il·lustració (encara no existeix)">Renaixement</a></li> <li><a href="/wiki/Transmutaci%C3%B3_de_les_esp%C3%A8cies" title="Transmutació de les espècies">Abans de Darwin</a></li> <li><a href="/wiki/Charles_Darwin" class="mw-redirect" title="Charles Darwin">Darwin</a></li> <li><a href="/wiki/L%27origen_de_les_esp%C3%A8cies" title="L'origen de les espècies">L'origen de les espècies</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Eclipsi_del_darwinisme&action=edit&redlink=1" class="new" title="Eclipsi del darwinisme (encara no existeix)">Abans de la síntesi</a></li> <li><a href="/wiki/S%C3%ADntesi_evolutiva_moderna" title="Síntesi evolutiva moderna">Síntesi moderna</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_l%27evoluci%C3%B3_molecular&action=edit&redlink=1" class="new" title="Història de l'evolució molecular (encara no existeix)">Evolució molecular</a></li> <li><a href="/wiki/Biologia_evolutiva_del_desenvolupament" title="Biologia evolutiva del desenvolupament">Evo-devo</a></li> <li><a href="/wiki/Biologia_evolutiva#Recerca_actual" title="Biologia evolutiva">Recerca actual</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_l%27especiaci%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Història de l'especiació (encara no existeix)">Història de l'especiació</a></li> <li><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_paleontologia" title="Història de la paleontologia">Història de la paleontologia</a> (<a href="/w/index.php?title=Cronologia_de_la_paleontologia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cronologia de la paleontologia (encara no existeix)">cronologia</a>)</li></ul> </div></div></div></td> </tr><tr><td style="padding:0 0.1em 0.4em"> <div class="NavFrame collapsed" style="border:none;padding:0"><div class="NavHead" style="font-size:105%;text-align:left">Branques i aplicacions</div><div class="NavContent plainlist" style="font-size:105%;padding:0.2em 0 0.4em;text-align:center"> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Antropologia_evolutiva&action=edit&redlink=1" class="new" title="Antropologia evolutiva (encara no existeix)">Antropologia evolutiva</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Aplicacions_de_l%27evoluci%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aplicacions de l'evolució (encara no existeix)">Aplicacions de l'evolució</a></li> <li><a href="/wiki/Computaci%C3%B3_evolutiva" title="Computació evolutiva">Computació evolutiva</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Criminologia_biosocial&action=edit&redlink=1" class="new" title="Criminologia biosocial (encara no existeix)">Criminologia biosocial</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Darwinisme_universal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Darwinisme universal (encara no existeix)">Darwinisme universal</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Ecologia_evolutiva&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ecologia evolutiva (encara no existeix)">Ecologia evolutiva</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Economia_evolutiva&action=edit&redlink=1" class="new" title="Economia evolutiva (encara no existeix)">Economia evolutiva</a></li> <li><a href="/wiki/Epistemologia_evolucionista" title="Epistemologia evolucionista">Epistemologia evolucionista</a></li> <li><a href="/wiki/Est%C3%A8tica_evolutiva" title="Estètica evolutiva">Estètica evolutiva</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=%C3%88tica_evolucionista&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ètica evolucionista (encara no existeix)">Ètica evolucionista</a></li> <li><a href="/wiki/Evoluci%C3%B3_del_llenguatge" title="Evolució del llenguatge">Evolució del llenguatge</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Evoluci%C3%B3_experimental&action=edit&redlink=1" class="new" title="Evolució experimental (encara no existeix)">Evolució experimental</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Experiments_de_laboratori_sobre_l%27especiaci%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Experiments de laboratori sobre l'especiació (encara no existeix)">Experiments sobre l'especiació</a></li> <li><a href="/wiki/Filog%C3%A8nia" title="Filogènia">Filogènia</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Fisiologia_evolutiva&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fisiologia evolutiva (encara no existeix)">Fisiologia evolutiva</a></li> <li><a href="/wiki/Gen%C3%A8tica_ecol%C3%B2gica" title="Genètica ecològica">Genètica ecològica</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Medicina_evolucionista&action=edit&redlink=1" class="new" title="Medicina evolucionista (encara no existeix)">Medicina evolucionista</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Neuroci%C3%A8ncia_evolucionista&action=edit&redlink=1" class="new" title="Neurociència evolucionista (encara no existeix)">Neurociència evolucionista</a></li> <li><a href="/wiki/Paleontologia" title="Paleontologia">Paleontologia</a></li> <li><a href="/wiki/Psicologia_evolucionista" title="Psicologia evolucionista">Psicologia evolucionista</a></li> <li><a href="/wiki/Selecci%C3%B3_artificial" title="Selecció artificial">Selecció artificial</a></li> <li><a href="/wiki/Sistem%C3%A0tica" title="Sistemàtica">Sistemàtica</a></li> <li><a href="/wiki/Sociobiologia" title="Sociobiologia">Sociobiologia</a></li> <li><a href="/wiki/Teoria_evolutiva_de_jocs" title="Teoria evolutiva de jocs">Teoria evolutiva de jocs</a></li></ul></div></div></td> </tr><tr><td style="padding:0 0.1em 0.4em"> <div class="NavFrame collapsed" style="border:none;padding:0"><div class="NavHead" style="font-size:105%;text-align:left">Aspectes socials</div><div class="NavContent plainlist" style="font-size:105%;padding:0.2em 0 0.4em;text-align:center"> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Evoluci%C3%B3_com_a_fet_i_com_a_teoria&action=edit&redlink=1" class="new" title="Evolució com a fet i com a teoria (encara no existeix)">Evolució com a fet i com a teoria</a></li> <li><a href="/wiki/Aspectes_socials_de_la_teoria_de_l%27evoluci%C3%B3" title="Aspectes socials de la teoria de l'evolució">Aspectes socials</a></li> <li><a href="/wiki/Controv%C3%A8rsia_entre_el_creacionisme_i_l%27evolucionisme" title="Controvèrsia entre el creacionisme i l'evolucionisme">Controvèrsia entre el creacionisme i l'evolucionisme</a></li> <li><a href="/wiki/Cr%C3%ADtiques_a_l%27evoluci%C3%B3" title="Crítiques a l'evolució">Crítiques a l'evolució</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Suport_cient%C3%ADfic_per_l%27evoluci%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Suport científic per l'evolució (encara no existeix)">Suport científic</a></li></ul></div></div></td> </tr><tr><td class="hlist" style="padding:0.3em 0.4em 0.3em;font-weight:bold;border-top: 1px solid #aaa; border-bottom: 1px solid #aaa;"> <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Biologia_evolutiva" title="Categoria:Biologia evolutiva">Categoria</a></li></ul></td></tr><tr><td style="text-align:right;font-size:115%;padding-top: 0.6em;"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><a href="/wiki/Plantilla:Biologia_evolutiva" title="Plantilla:Biologia evolutiva"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></li></ul></div></td></tr></tbody></table><table class="vertical-navbox nowraplinks" style="float:right;clear:right;width:22.0em;margin:0 0 1.0em 1.0em;color:#202122;background-color:#f8f9fa;border:1px solid #a2a9b1;padding:0.2em;border-spacing:0.4em 0;text-align:center;line-height:1.4em;font-size:88%;border:2px solid #90db90"><tbody><tr><td style="padding-top:0.4em;line-height:1.2em">Part d'una sèrie sobre</td></tr><tr><th style="padding:0.2em 0.4em 0.2em;padding-top:0;font-size:145%;line-height:1.2em;background:#90db90;font-size:175%;font-weight:bold"><a href="/wiki/Gen%C3%A8tica" title="Genètica">Genètica</a></th></tr><tr><td style="padding:0.2em 0 0.4em"><a href="/wiki/Fitxer:Hybridogenesis_in_water_frogs_gametes.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f0/Hybridogenesis_in_water_frogs_gametes.svg/150px-Hybridogenesis_in_water_frogs_gametes.svg.png" decoding="async" width="150" height="74" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f0/Hybridogenesis_in_water_frogs_gametes.svg/225px-Hybridogenesis_in_water_frogs_gametes.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f0/Hybridogenesis_in_water_frogs_gametes.svg/300px-Hybridogenesis_in_water_frogs_gametes.svg.png 2x" data-file-width="225" data-file-height="111" /></a></td></tr><tr><td style="padding:0 0.1em 0.4em;background:#e7f4e7;padding:0.2em 0.4em 0.4em;"> <div class="NavFrame collapsed" style="border:none;padding:0"><div class="NavHead" style="font-size:105%;text-align:left;text-align:center;padding-bottom:0;background:#90db90;font-size:100%;font-weight:bold;">Conceptes fonamentals</div><div class="NavContent hlist" style="font-size:105%;padding:0.2em 0 0.4em;text-align:center"> <ul><li><a href="/wiki/Cromosoma" title="Cromosoma">Cromosoma</a></li> <li><a href="/wiki/ADN" class="mw-redirect" title="ADN">ADN</a></li> <li><a href="/wiki/ARN" class="mw-redirect" title="ARN">ARN</a></li> <li><a href="/wiki/Genoma" title="Genoma">Genoma</a></li> <li><a href="/wiki/Her%C3%A8ncia_gen%C3%A8tica" title="Herència genètica">Herència genètica</a></li> <li><a href="/wiki/Mutaci%C3%B3" title="Mutació">Mutació</a></li> <li><a href="/wiki/Nucle%C3%B2tid" title="Nucleòtid">Nucleòtid</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Variaci%C3%B3_gen%C3%A8tica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Variació genètica (encara no existeix)">Variació genètica</a></li></ul> <hr /> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Esquema_de_la_gen%C3%A8tica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Esquema de la genètica (encara no existeix)">Esquema</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=%C3%8Dndex_d%27articles_sobre_gen%C3%A8tica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Índex d'articles sobre genètica (encara no existeix)">Índex</a></li></ul></div></div></td> </tr><tr><td style="padding:0 0.1em 0.4em;background:#e7f4e7;padding:0.2em 0.4em 0.4em;"> <div class="NavFrame collapsed" style="border:none;padding:0"><div class="NavHead" style="font-size:105%;text-align:left;text-align:center;padding-bottom:0;background:#90db90;font-size:100%;font-weight:bold;">Història i temes</div><div class="NavContent hlist" style="font-size:105%;padding:0.2em 0 0.4em;text-align:center"> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Introducci%C3%B3_a_la_gen%C3%A8tica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Introducció a la genètica (encara no existeix)">Introducció</a></li> <li><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_gen%C3%A8tica" title="Història de la genètica">Història</a></li> <li><a class="mw-selflink selflink">Evolució</a> (<a href="/wiki/Evoluci%C3%B3_molecular" title="Evolució molecular">molecular</a>)</li> <li><a href="/wiki/Gen%C3%A8tica_de_poblacions" title="Genètica de poblacions">Genètica de poblacions</a></li> <li><a href="/wiki/Gen%C3%A8tica_mendeliana" title="Genètica mendeliana">Herència mendeliana</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Gen%C3%A8tica_quantitativa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Genètica quantitativa (encara no existeix)">Genètica quantitativa</a></li> <li><a href="/wiki/Gen%C3%A8tica_molecular" title="Genètica molecular">Genètica molecular</a></li></ul></div></div></td> </tr><tr><td style="padding:0 0.1em 0.4em;background:#e7f4e7;padding:0.2em 0.4em 0.4em;"> <div class="NavFrame collapsed" style="border:none;padding:0"><div class="NavHead" style="font-size:105%;text-align:left;text-align:center;padding-bottom:0;background:#90db90;font-size:100%;font-weight:bold;">Recerca</div><div class="NavContent hlist" style="font-size:105%;padding:0.2em 0 0.4em;text-align:center"> <ul><li><a href="/wiki/Genetistes" class="mw-redirect" title="Genetistes">Genetistes</a></li> <li><a href="/wiki/Seq%C3%BCenciaci%C3%B3_d%27ADN" title="Seqüenciació d'ADN">Seqüenciació d'ADN</a></li> <li><a href="/wiki/Enginyeria_gen%C3%A8tica" title="Enginyeria genètica">Enginyeria genètica</a></li> <li><a href="/wiki/Gen%C3%B2mica" title="Genòmica">Genòmica</a></li> <li><a href="/wiki/Gen%C3%A8tica_m%C3%A8dica" title="Genètica mèdica">Genètica mèdica</a></li></ul> <hr /> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Esquema_de_la_gen%C3%A8tica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Esquema de la genètica (encara no existeix)">Branques de la genètica</a></li></ul></div></div></td> </tr><tr><td style="padding:0 0.1em 0.4em;background:#e7f4e7;padding:0.2em 0.4em 0.4em;"> <div class="NavFrame collapsed" style="border:none;padding:0"><div class="NavHead" style="font-size:105%;text-align:left;text-align:center;padding-bottom:0;background:#90db90;font-size:100%;font-weight:bold;">Medicina de precisió</div><div class="NavContent hlist" style="font-size:105%;padding:0.2em 0 0.4em;text-align:center"> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Medicina_de_precisi%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Medicina de precisió (encara no existeix)">Medicina de precisió</a></li></ul></div></div></td> </tr><tr><td class="hlist" style="padding:0.3em 0.4em 0.3em;font-weight:bold;border-top: 1px solid #aaa; border-bottom: 1px solid #aaa;"> <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Gen%C3%A8tica" title="Categoria:Genètica">Categoria</a></li></ul></td></tr><tr><td style="text-align:right;font-size:115%;padding-top: 0.6em;"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><a href="/wiki/Plantilla:Gen%C3%A8tica" title="Plantilla:Genètica"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></li></ul></div></td></tr></tbody></table> L'evolució és el procés segons el qual els <a href="/wiki/Car%C3%A0cter_(biologia)" title="Caràcter (biologia)">caràcters</a> <a href="/wiki/Her%C3%A8ncia_gen%C3%A8tica" title="Herència genètica">hereditaris</a> d'una <a href="/wiki/Poblaci%C3%B3_(biologia)" class="mw-redirect" title="Població (biologia)">població</a> d'<a href="/wiki/Organismes" class="mw-redirect" title="Organismes">organismes</a> canvien amb el pas de les <a href="/wiki/Generacions" class="mw-redirect" title="Generacions">generacions</a>.<a href="#cite_note-FOOTNOTEHallHallgrímsson20084-1">[1]</a> Aquests caràcters són l'<a href="/wiki/Expressi%C3%B3_g%C3%A8nica" title="Expressió gènica">expressió</a> dels <a href="/wiki/Gen" title="Gen">gens</a> que es transmeten de progenitors a descendents en la <a href="/wiki/Reproducci%C3%B3" title="Reproducció">reproducció</a>. Una mateixa població pot presentar tota una gamma de caràcters diferents com a resultat de les <a href="/wiki/Mutacions" class="mw-redirect" title="Mutacions">mutacions</a>, la <a href="/wiki/Recombinaci%C3%B3_gen%C3%A8tica" title="Recombinació genètica">recombinació genètica</a> i altres causes de <a href="/wiki/Variabilitat_gen%C3%A8tica" title="Variabilitat genètica">variació genètica</a>.<a href="#cite_note-FOOTNOTEFutuymaKirkpatrick201779–102-2">[2]</a> L'evolució es produeix quan processos evolutius com la <a href="/wiki/Selecci%C3%B3_natural" title="Selecció natural">selecció natural</a> (incloent-hi la <a href="/wiki/Selecci%C3%B3_sexual" title="Selecció sexual">selecció sexual</a> i la <a href="/wiki/Deriva_gen%C3%A8tica" title="Deriva genètica">deriva genètica</a>) actuen sobre aquesta variació i alteren la freqüència de determinats caràcters en el si d'una població.<a href="#cite_note-FOOTNOTEScott-PhillipsLalandShukerDickins20141.232-3">[3]</a> L'evolució ha donat peu a la <a href="/wiki/Biodiversitat" title="Biodiversitat">biodiversitat</a> que es pot observar a tots els nivells d'<a href="/wiki/Organitzaci%C3%B3_biol%C3%B2gica" title="Organització biològica">organització biològica</a>, incloent-hi les <a href="/wiki/Esp%C3%A8cies" class="mw-redirect" title="Espècies">espècies</a>, els <a href="/wiki/Organismes" class="mw-redirect" title="Organismes">organismes</a> individuals i les <a href="/wiki/Evoluci%C3%B3_molecular" title="Evolució molecular">molècules</a>. La <a href="/wiki/Teoria_cient%C3%ADfica" title="Teoria científica">teoria científica</a> de l'evolució per selecció natural fou concebuda de manera independent per <a href="/wiki/Charles_Darwin" class="mw-redirect" title="Charles Darwin">Charles Darwin</a> i <a href="/wiki/Alfred_Russel_Wallace" title="Alfred Russel Wallace">Alfred Russel Wallace</a> a mitjans del segle xix i exposada en detall a <a href="/wiki/L%27origen_de_les_esp%C3%A8cies" title="L'origen de les espècies">L'origen de les espècies</a>, de Darwin. El primer concepte de l'evolució per selecció natural sorgí de l'observació que els organismes engendren més descendents dels que poden sobreviure. Això entronca amb tres fets observables sobre els éssers vius: <ol><li>els <a href="/wiki/Car%C3%A0cter_(biologia)" title="Caràcter (biologia)">caràcters</a> <a href="/wiki/Morfologia_(biologia)" title="Morfologia (biologia)">morfològics</a>, <a href="/wiki/Fisiol%C3%B2gics" class="mw-redirect" title="Fisiològics">fisiològics</a> i <a href="/wiki/Etol%C3%B2gics" class="mw-redirect" title="Etològics">etològics</a> varien d'un individu a l'altre (<a href="/wiki/Variaci%C3%B3_fenot%C3%ADpica" class="mw-redirect" title="Variació fenotípica">variació fenotípica</a>);</li> <li>els diferents caràcters tenen diferents efectes sobre la supervivència i l'èxit reproductiu dels organismes (<a href="/wiki/Aptitud_(biologia)" title="Aptitud (biologia)">aptitud</a> diferencial);</li> <li>i els caràcters es poden transmetre de generació en generació (<a href="/wiki/Heretabilitat" title="Heretabilitat">heretabilitat</a> de l'aptitud).</li></ol> Hi ha dos mecanismes principals que impulsen l'evolució. El primer és la <a href="/wiki/Selecci%C3%B3_natural" title="Selecció natural">selecció natural</a>, un procés que crea caràcters heretables que són útils per sobreviure i reproduir-se, que fan que l'organisme esdevingui més comú en una població, i caràcters perjudicials que el fan més rar. Això passa perquè els individus amb caràcters avantatjosos tenen més possibilitats de reproduir-se, de manera que més individus de la generació següent heretaran aquests caràcters.<a href="#cite_note-Futuyma-4">[4]</a><a href="#cite_note-Lande-5">[5]</a> Al llarg de moltes generacions, apareixen <a href="/wiki/Adaptaci%C3%B3" class="mw-disambig" title="Adaptació">adaptacions</a> per una combinació de petits canvis aleatoris successius en els caràcters i la selecció natural de les variants més ben adaptades al seu ambient.<a href="#cite_note-Ayala-6">[6]</a> El segon és la <a href="/wiki/Deriva_gen%C3%A8tica" title="Deriva genètica">deriva genètica</a>, un procés independent que causa canvis aleatoris en la freqüència d'un caràcter en una població. La deriva genètica resulta del joc de probabilitats implicat en si un determinat caràcter serà transmès a mesura que els individus sobreviuen i es reprodueixen. Tot i que els canvis produïts en una única generació per la deriva i la selecció són petits, amb cada generació s'acumulen diferències que poden, amb el pas del temps, causar canvis substancials en els organismes. Una <a href="/wiki/Esp%C3%A8cie" title="Espècie">espècie</a> es pot definir com un grup d'organismes que es poden reproduir entre si i produir descendència fèrtil. Quan una espècie queda separada en poblacions que <a href="/wiki/A%C3%AFllament_reproductiu" title="Aïllament reproductiu">no poden aparellar-se entre si</a>, les mutacions, la deriva genètica i la selecció natural causen una acumulació de diferències amb el pas de les generacions i l'<a href="/wiki/Especiaci%C3%B3" title="Especiació">aparició de noves espècies.</a><a href="#cite_note-7">[7]</a> Les semblances entre els organismes suggereixen que totes les espècies conegudes <a href="/wiki/Avantpassat_com%C3%BA" title="Avantpassat comú">descendeixen d'un avantpassat comú</a> (o d'un patrimoni gènic ancestral) per aquest procés de divergència gradual.<a href="#cite_note-Futuyma-4">[4]</a> La <a href="/wiki/Biologia_evolutiva" title="Biologia evolutiva">biologia evolutiva</a> documenta el fet que l'evolució té lloc, desenvolupa i posa a prova teories que n'expliquen les causes. Els estudis del <a href="/wiki/Registre_f%C3%B2ssil" title="Registre fòssil">registre fòssil</a> i la <a href="/wiki/Biodiversitat" title="Biodiversitat">diversitat</a> dels organismes havien convençut la majoria de científics de mitjans del <a href="/wiki/Segle_XIX" title="Segle XIX">segle xix</a> que les espècies canviaven amb el temps.<a href="#cite_note-EarlyModernGeology-8">[8]</a><a href="#cite_note-9">[9]</a> Tanmateix, el mecanisme que provocava aquests canvis romangué poc clar fins que el <a href="/wiki/24_de_novembre" title="24 de novembre">24 de novembre</a> del <a href="/wiki/1859" title="1859">1859</a> es publicà l'obra de <a href="/wiki/Charles_Darwin" class="mw-redirect" title="Charles Darwin">Charles Darwin</a> <a href="/wiki/L%27origen_de_les_esp%C3%A8cies" title="L'origen de les espècies">L'origen de les espècies</a>, que descrivia la teoria de l'evolució per selecció natural.<a href="#cite_note-Darwin-10">[10]</a> L'obra de Darwin ràpidament portà a una acceptació aclaparadora de l'evolució dins de la comunitat científica. A la <a href="/wiki/D%C3%A8cada_del_1930" title="Dècada del 1930">dècada del 1930</a>, la selecció natural darwiniana es combinà amb les <a href="/wiki/Lleis_de_Mendel" class="mw-redirect" title="Lleis de Mendel">lleis</a> de <a href="/wiki/Gregor_Mendel" title="Gregor Mendel">Mendel</a> per formar la <a href="/wiki/S%C3%ADntesi_evolutiva_moderna" title="Síntesi evolutiva moderna">síntesi evolutiva moderna</a>,<a href="#cite_note-Kutschera-11">[11]</a> amb què es traçà la connexió entre les «unitats» de l'evolució (gens) i el «mecanisme» de l'evolució. Aquesta potent teoria explicativa i predictiva dirigeix la investigació proposant constantment noves preguntes, i ha esdevingut el principi organitzador central de la biologia moderna, oferint una explicació unificada de la <a href="/wiki/Especiaci%C3%B3" title="Especiació">diversitat de la vida</a> a la <a href="/wiki/Terra" title="Terra">Terra</a>.<a href="#cite_note-NewScientistJan2008SpecialReport-12">[12]</a> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Herència_genètica">Herència genètica</h2>[<a href="/w/index.php?title=Evoluci%C3%B3&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Herència genètica">modifica</a>]</div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Gen%C3%A8tica" title="Genètica">Genètica</a></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Her%C3%A8ncia_gen%C3%A8tica" title="Herència genètica">Herència genètica</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:ADN_static.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c2/ADN_static.png/220px-ADN_static.png" decoding="async" width="220" height="342" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c2/ADN_static.png/330px-ADN_static.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/c2/ADN_static.png 2x" data-file-width="423" data-file-height="657" /></a><figcaption>Estructura de l'<a href="/wiki/ADN" class="mw-redirect" title="ADN">ADN</a>. Les <a href="/wiki/Base_nitrogenada" title="Base nitrogenada">bases</a> es troben al centre, envoltades de cadenes de fosfats-sucres en una <a href="/wiki/Doble_h%C3%A8lix" title="Doble hèlix">doble hèlix</a></figcaption></figure> L'evolució dels organismes es produeix per mitjà de canvis en petits <a href="/wiki/Car%C3%A0cter_(biologia)" title="Caràcter (biologia)">caràcters</a>, els trets particulars d'un organisme. En els humans, per exemple, el <a href="/wiki/Color_dels_ulls" title="Color dels ulls">color dels ulls</a> és una característica heretable que els individus poden heretar del pare o de la mare.<a href="#cite_note-13">[13]</a> Els caràcters heretables són controlats pels <a href="/wiki/Gen" title="Gen">gens</a>, i el conjunt dels gens en el <a href="/wiki/Genoma" title="Genoma">genoma</a> d'un organisme rep el nom de «<a href="/wiki/Genotip" title="Genotip">genotip</a>».<a href="#cite_note-Pearson_2006-14">[14]</a> El conjunt de caràcters observables que formen l'estructura i el comportament d'un organisme rep el nom de «<a href="/wiki/Fenotip" title="Fenotip">fenotip</a>». Aquests caràcters provenen de la interacció del genotip amb l'ambient.<a href="#cite_note-15">[15]</a> Per tant, no tots els aspectes del fenotip són heretats. La pell bronzejada és el resultat de la interacció entre el genotip d'una persona i la llum solar; així doncs, els bronzejats no són transmesos als fills. Tanmateix, diferents persones tenen diferents respostes a la llum solar, causades per diferències en el seu genotip; un exemple notable en són els individus amb el caràcter heretat de l'<a href="/wiki/Albinisme" title="Albinisme">albinisme</a>, que no es bronzegen i que són altament sensibles a les <a href="/wiki/Insolaci%C3%B3_(patologia)" title="Insolació (patologia)">insolacions</a>.<a href="#cite_note-16">[16]</a> Els caràcters heretables es transmeten d'una generació a l'altra per l'<a href="/wiki/ADN" class="mw-redirect" title="ADN">ADN</a>, una <a href="/wiki/Mol%C3%A8cula" title="Molècula">molècula</a> capaç de codificar informació genètica.<a href="#cite_note-Pearson_2006-14">[14]</a> L'ADN és un <a href="/wiki/Pol%C3%ADmer" title="Polímer">polímer</a> compost de quatre tipus de <a href="/wiki/Base_nitrogenada" title="Base nitrogenada">bases</a>. La seqüència de bases en una determinada molècula d'ADN especifica la informació genètica, de manera semblant a com una seqüència de lletres especifica un text o una seqüència d'octets especifica un programa d'ordinador. Les parts d'una molècula d'ADN que especifiquen una única unitat funcional reben el nom de «<a href="/wiki/Gen" title="Gen">gens</a>»: els diferents gens tenen distintes seqüències de bases. Dins de les <a href="/wiki/C%C3%A8l%C2%B7lules" class="mw-redirect" title="Cèl·lules">cèl·lules</a>, les llargues cadenes d'ADN s'associen amb <a href="/wiki/Prote%C3%AFnes" class="mw-redirect" title="Proteïnes">proteïnes</a> per formar estructures condensades denominades «<a href="/wiki/Cromosomes" class="mw-redirect" title="Cromosomes">cromosomes</a>». Una ubicació específica dins d'un cromosoma rep el nom de «<a href="/wiki/Locus" title="Locus">locus</a>». Si la seqüència d'ADN en un determinat locus varia entre individus, les diferents formes d'aquesta seqüència reben el nom d'«<a href="/wiki/Al%C2%B7lels" class="mw-redirect" title="Al·lels">al·lels</a>». Les seqüències d'ADN poden canviar a causa de <a href="/wiki/Mutacions" class="mw-redirect" title="Mutacions">mutacions</a> i produeixen nous al·lels. Si una mutació té lloc dins d'un gen, el nou al·lel pot afectar el caràcter controlat pel gen i alterar el fenotip de l'organisme. Tanmateix, tot i que aquesta senzilla correspondència entre un al·lel i un caràcter funciona en alguns casos, la majoria de caràcters són més complexos i estan controlats per diversos gens en interacció.<a href="#cite_note-17">[17]</a><a href="#cite_note-Lin-18">[18]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Variació">Variació</h2>[<a href="/w/index.php?title=Evoluci%C3%B3&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Variació">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Gen%C3%A8tica_de_poblacions" title="Genètica de poblacions">genètica de poblacions</a></div> El <a href="/wiki/Fenotip" title="Fenotip">fenotip</a>, comunament entès com l'aspecte, d'un organisme individual és el resultat de la interacció entre el seu <a href="/wiki/Genotip" title="Genotip">genotip</a> i la influència de l'ambient en què ha viscut. Una part significativa de la variació en els fenotips d'una població es deu a diferències entre els genotips.<a href="#cite_note-Lin-18">[18]</a> La <a href="/wiki/S%C3%ADntesi_evolutiva_moderna" title="Síntesi evolutiva moderna">síntesi evolutiva moderna</a> defineix l'evolució com el canvi en aquesta variació genètica al llarg del temps. La freqüència d'un al·lel determinat fluctua i esdevé més o menys prevalent en relació amb altres formes del mateix gen. Les forces evolutives actuen dirigint aquests canvis en la freqüència dels al·lels en una direcció o altra. La variació desapareix quan un al·lel assoleix el punt de fixació, quan o bé desapareix de la població o bé substitueix completament l'al·lel ancestral.<a href="#cite_note-Amos-19">[19]</a> La variació prové de les <a href="/wiki/Mutacions" class="mw-redirect" title="Mutacions">mutacions</a> en el <a href="/wiki/Material_gen%C3%A8tic" title="Material genètic">material genètic</a>, la migració entre poblacions (<a href="/wiki/Flux_gen%C3%A8tic" class="mw-redirect" title="Flux genètic">flux genètic</a>), i el rearranjament de gens en la <a href="/wiki/Reproducci%C3%B3_sexual" title="Reproducció sexual">reproducció sexual</a>. La variació també prové d'intercanvis de gens entre espècies diferents; per exemple, en la <a href="/wiki/Transfer%C3%A8ncia_horitzontal_de_gens" title="Transferència horitzontal de gens">transferència horitzontal de gens</a> en els <a href="/wiki/Bacteris" title="Bacteris">bacteris</a> i la <a href="/wiki/H%C3%ADbrid" title="Híbrid">hibridació</a> en les <a href="/wiki/Plantes" title="Plantes">plantes</a>.<a href="#cite_note-20">[20]</a> Tot i la constant aparició de variacions per mitjà d'aquests processos, gran part del <a href="/wiki/Genoma" title="Genoma">genoma</a> d'una espècie és idèntic en tots els seus individus.<a href="#cite_note-21">[21]</a> Tanmateix, fins i tot els canvis relativament petits en el genotip poden provocar canvis dramàtics en el fenotip: els ximpanzés i els humans només es diferencien en un 5% del seu genoma.<a href="#cite_note-22">[22]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Mutació">Mutació</h3>[<a href="/w/index.php?title=Evoluci%C3%B3&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Mutació">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Mutaci%C3%B3" title="Mutació">Mutació</a> i <a href="/wiki/Evoluci%C3%B3_molecular" title="Evolució molecular">evolució molecular</a></div> <figure class="mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Gene-duplication.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5d/Gene-duplication.svg/100px-Gene-duplication.svg.png" decoding="async" width="100" height="272" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5d/Gene-duplication.svg/150px-Gene-duplication.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5d/Gene-duplication.svg/200px-Gene-duplication.svg.png 2x" data-file-width="130" data-file-height="354" /></a><figcaption>Duplicació de part d'un <a href="/wiki/Cromosoma" title="Cromosoma">cromosoma</a></figcaption></figure> La variació genètica s'origina amb mutacions a l'<a href="/wiki/Atzar" title="Atzar">atzar</a> que tenen lloc en els genomes dels organismes. Les mutacions són canvis en la seqüència d'ADN del genoma d'una cèl·lula, i són causades per la <a href="/wiki/Radioactivitat" title="Radioactivitat">radioactivitat</a>, els <a href="/wiki/Virus" title="Virus">virus</a>, els <a href="/wiki/Transpos%C3%B3" title="Transposó">transposons</a> i <a href="/wiki/Mutagen" title="Mutagen">mutàgens</a>, així com per errors que tenen lloc durant la <a href="/wiki/Meiosi" title="Meiosi">meiosi</a> o la <a href="/wiki/Replicaci%C3%B3_de_l%27ADN" title="Replicació de l'ADN">replicació de l'ADN</a>.<a href="#cite_note-Bertram-23">[23]</a><a href="#cite_note-cite-24">[24]</a><a href="#cite_note-Burrus-25">[25]</a> Aquests mutàgens provoquen tipus diferents en les seqüències d'ADN; aquests canvis poden no tenir cap efecte, alterar el producte d'un gen o evitar que el gen funcioni. Els estudis en la <a href="/wiki/Mosca_del_vinagre" title="Mosca del vinagre">mosca del vinagre</a> suggereixen que si una mutació canvia la proteïna produïda per un gen, la mutació serà probablement nociva: aproximadament el 70% d'aquestes mutacions tenen efectes nocius, i la resta són o bé neutres o bé lleument beneficioses.<a href="#cite_note-26">[26]</a> A causa dels efectes nocius que les mutacions poden tenir sobre les cèl·lules, els organismes han desenvolupat mecanismes com ara la <a href="/wiki/Reparaci%C3%B3_de_l%27ADN" title="Reparació de l'ADN">reparació d'ADN</a> per eliminar les mutacions.<a href="#cite_note-Bertram-23">[23]</a> Així doncs, el ritme de mutació òptim per a una espècie és un equilibri entre els costs associats amb un alt ritme de mutació, com ara mutacions deletèries, i les despeses <a href="/wiki/Metabolisme" title="Metabolisme">metabòliques</a> de mantenir sistemes per reduir el ritme de mutació, com ara <a href="/wiki/Enzims" class="mw-redirect" title="Enzims">enzims</a> reparadors d'ADN.<a href="#cite_note-Sniegowski-27">[27]</a> Algunes espècies, com ara els <a href="/wiki/Retrovirus" title="Retrovirus">retrovirus</a>, tenen un ritme de mutació tan alt que la majoria dels seus descendents tenen un gen mutant.<a href="#cite_note-28">[28]</a> Aquesta mutació tan ràpida pot servir perquè aquests virus puguin evolucionar ràpidament i constant, evitant d'aquesta manera les respostes del <a href="/wiki/Sistema_immunitari" title="Sistema immunitari">sistema immunitari</a> humà.<a href="#cite_note-29">[29]</a> Les mutacions poden implicar la duplicació de grans seccions d'ADN, cosa que és una font important de matèria primera per a l'evolució de nous gens, amb la duplicació de desenes i centenars de gens cada milió d'anys en els genomes animals.<a href="#cite_note-30">[30]</a> La majoria de gens pertanyen a grans famílies de gens de <a href="/wiki/Homologia_(biologia)" title="Homologia (biologia)">descendència comuna</a>.<a href="#cite_note-31">[31]</a> Els gens nous són produïts de diverses maneres, habitualment per duplicació i mutació d'un gen ancestral, o recombinació de parts de gens diferents per formar noves combinacions amb noves funcions.<a href="#cite_note-32">[32]</a><a href="#cite_note-33">[33]</a> Per exemple, l'ull humà utilitza quatre gens per crear estructures sensibles a la llum: tres per a la <a href="/wiki/Con_(c%C3%A8l%C2%B7lula)" title="Con (cèl·lula)">visió en color</a> i un per a la <a href="/wiki/Bastonet_(c%C3%A8l%C2%B7lula)" class="mw-redirect" title="Bastonet (cèl·lula)">visió nocturna</a>; tots quatre provenen d'un mateix gen ancestral.<a href="#cite_note-34">[34]</a> Un avantatge de duplicar un gen (o fins i tot un <a href="/wiki/Poliploide" class="mw-redirect" title="Poliploide">genoma sencer</a>) és que les funcions que s'encavalquen o que són redundants en diversos gens permeten la conservació d'al·lels que altrament serien nocius i, per tant, augmenten la diversitat genètica.<a href="#cite_note-35">[35]</a> Els canvis en el nombre de cromosomes poden implicar mutacions encara més grans, en què hi ha segments de l'ADN dins dels cromosomes que es fragmenten i després rearrangen. Per exemple, dos cromosomes del <a href="/wiki/G%C3%A8nere_(biologia)" title="Gènere (biologia)">gènere</a> <a href="/wiki/Homo" title="Homo">Homo</a> es fusionaren per crear el <a href="/wiki/Cromosoma_2" title="Cromosoma 2">cromosoma 2</a>; aquesta fusió no tingué lloc en el <a href="/wiki/Llinatge_(biologia)" title="Llinatge (biologia)">llinatge</a> de la resta de simis, que conserven aquests cromosomes separats.<a href="#cite_note-36">[36]</a> En l'evolució, el paper més important d'aquests rearranjaments cromosòmics pot ser l'acceleració de la divergència d'una població en una nova espècie, disminuint la probabilitat que les poblacions es creuin, i preservant així les diferències genètiques entre les poblacions.<a href="#cite_note-37">[37]</a> Les seqüències d'ADN que es poden moure pel genoma, com ara els <a href="/wiki/Transpos%C3%B3" title="Transposó">transposons</a>, formen una part important del material genètic de les plantes i els animals, i podrien haver estat importants en l'evolució dels genomes.<a href="#cite_note-38">[38]</a> Per exemple, hi ha més d'un milió de còpies de la <a href="/wiki/Seq%C3%BC%C3%A8ncia_Alu" title="Seqüència Alu">seqüència Alu</a> en el <a href="/wiki/Genoma_hum%C3%A0" title="Genoma humà">genoma humà</a>, i actualment aquestes seqüències serveixen per dur a terme funcions com ara la regulació de l'<a href="/wiki/Expressi%C3%B3_g%C3%A8nica" title="Expressió gènica">expressió gènica</a>.<a href="#cite_note-39">[39]</a> Un altre efecte d'aquestes seqüències d'ADN mòbils és que, quan es mouen dins un genoma, poden fer mutar o eliminar gens existents i creen així diversitat genètica.<a href="#cite_note-cite-24">[24]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Sexe_i_recombinació">Sexe i recombinació</h3>[<a href="/w/index.php?title=Evoluci%C3%B3&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Sexe i recombinació">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Recombinaci%C3%B3_gen%C3%A8tica" title="Recombinació genètica">Recombinació genètica</a> i <a href="/wiki/Reproducci%C3%B3_sexual" title="Reproducció sexual">reproducció sexual</a></div> En els organismes asexuals, els gens són heretats en conjunt, o «units», car no es poden mesclar amb els gens d'altres organismes durant la reproducció. Tanmateix, els descendents d'organismes <a href="/wiki/Sexe" title="Sexe">sexuals</a> contenen una barreja a l'atzar dels cromosomes dels seus pares, produïda per l'<a href="/wiki/Lleis_de_Mendel" class="mw-redirect" title="Lleis de Mendel">herència independent de caràcters</a>. En el procés relacionat de <a href="/wiki/Recombinaci%C3%B3_gen%C3%A8tica" title="Recombinació genètica">recombinació genètica</a>, els organismes sexuals també poden intercanviar ADN entre dos cromosomes compatibles.<a href="#cite_note-40">[40]</a> La recombinació i l'herència independent de caràcters no modifiquen la freqüència dels al·lels, però canvien les associacions d'uns al·lels amb altres i produeixen una descendència amb noves combinacions d'al·lels.<a href="#cite_note-Agrawal-41">[41]</a> Mentre que aquest procés augmenta la variació en la descendència d'un individu, la mescla genètica pot no tenir efecte, o pot augmentar o disminuir la <a href="/wiki/Diversitat_gen%C3%A8tica" title="Diversitat genètica">variació genètica</a> d'una població, depenent de com es distribueixen els al·lels en la població. Per exemple, si dos al·lels són distribuïts a l'atzar en una població, aleshores el sexe no tindrà cap efecte en la variació; tanmateix, si dos al·lels tendeixen a posar-se en parella, aleshores la barreja genètica compensarà aquesta distribució no aleatòria i, amb el pas del temps, els organismes de la població esdevindran més semblants entre si.<a href="#cite_note-Agrawal-41">[41]</a> L'efecte general del sexe en la variació natural roman incert, però investigacions recents suggereixen que el sexe sol augmentar la variació genètica, i que podria incrementar la velocitat d'evolució.<a href="#cite_note-42">[42]</a><a href="#cite_note-43">[43]</a> La recombinació permet fins i tot que al·lels que estiguin a prop l'un de l'altre en una cadena d'ADN siguin <a href="/wiki/Lleis_de_Mendel" class="mw-redirect" title="Lleis de Mendel">heretats independentment</a>. Tanmateix, el ritme de recombinació és baix, car en els éssers humans, en una cadena d'ADN d'un milió de <a href="/wiki/Parells_de_bases" class="mw-redirect" title="Parells de bases">parells de bases</a> hi ha una possibilitat entre cent que hi hagi recombinació, en cada generació. Com a resultat d'això, els gens que estiguin a prop en un cromosoma no sempre seran redistribuïts un lluny de l'altre, i el gens que estan a prop tendeixen a ser heretats junts.<a href="#cite_note-44">[44]</a> Aquesta tendència es mesura esbrinant amb quina freqüència es troben junts dos al·lels de gens diferents, que rep el nom de «desequilibri de lligament». Un conjunt d'al·lels que se sol heretar en grup rep el nom d'«<a href="/wiki/Haplotip" title="Haplotip">haplotip</a>». La reproducció sexual contribueix a eliminar mutacions nocives i conservar-ne les beneficioses.<a href="#cite_note-Otto-45">[45]</a> Per consegüent, quan els al·lels no poden separar-se per recombinació (com en el cas del <a href="/wiki/Cromosoma_Y" title="Cromosoma Y">cromosoma Y</a> dels <a href="/wiki/Mam%C3%ADfers" title="Mamífers">mamífers</a>, que passa intacte de pares a fills), aleshores <a href="/w/index.php?title=Carraca_de_Muller&action=edit&redlink=1" class="new" title="Carraca de Muller (encara no existeix)">s'acumulen mutacions</a>.<a href="#cite_note-46">[46]</a><a href="#cite_note-47">[47]</a> A més, la recombinació i l'herència independent poden produir individus amb combinacions noves i avantatjoses de gens. Aquests efectes positius queden contrarestats pel fet que aquest procés pot produir mutacions i separar combinacions beneficioses de gens.<a href="#cite_note-Otto-45">[45]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Genètica_de_poblacions">Genètica de poblacions</h3>[<a href="/w/index.php?title=Evoluci%C3%B3&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Genètica de poblacions">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Gen%C3%A8tica_de_poblacions" title="Genètica de poblacions">Genètica de poblacions</a></div> <div class="thumb tright"> <div class="thumbinner" style="width:202px;"><div class="thumbimage"><a href="/wiki/Fitxer:Biston.betularia.7200.jpg" class="mw-file-description" title="Biston betularia blanca"><img alt="Biston betularia blanca" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6c/Biston.betularia.7200.jpg/200px-Biston.betularia.7200.jpg" decoding="async" width="200" height="119" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6c/Biston.betularia.7200.jpg/300px-Biston.betularia.7200.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6c/Biston.betularia.7200.jpg/400px-Biston.betularia.7200.jpg 2x" data-file-width="2798" data-file-height="1662" /></a></div><div class="thumbcaption"><a href="/wiki/Biston_betularia" class="mw-redirect" title="Biston betularia">Biston betularia</a> blanca</div> <div class="thumbimage"><a href="/wiki/Fitxer:Biston.betularia.f.carbonaria.7209.jpg" class="mw-file-description" title="Varietat negra de la mateixa papallona"><img alt="Varietat negra de la mateixa papallona" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/db/Biston.betularia.f.carbonaria.7209.jpg/200px-Biston.betularia.f.carbonaria.7209.jpg" decoding="async" width="200" height="97" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/db/Biston.betularia.f.carbonaria.7209.jpg/300px-Biston.betularia.f.carbonaria.7209.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/db/Biston.betularia.f.carbonaria.7209.jpg/400px-Biston.betularia.f.carbonaria.7209.jpg 2x" data-file-width="2816" data-file-height="1366" /></a></div><div class="thumbcaption">Varietat negra de la mateixa papallona</div> </div> </div> Des d'un punt de vista genètic, l'evolució és un canvi intergeneracional en la freqüència dels al·lels dins d'una població que comparteix un mateix patrimoni gènic.<a href="#cite_note-48">[48]</a> Una <a href="/wiki/Poblaci%C3%B3_(biologia)" class="mw-redirect" title="Població (biologia)">població</a> és un grup d'individus de la mateixa espècie que comparteixen un àmbit geogràfic. Per exemple, totes les arnes d'una mateixa espècie que visquin en un bosc aïllat formen una població. Un gen determinat dins la població pot presentar diverses formes alternatives, que són les responsables de la variació entre els fenotips dels organismes. Un exemple en pot ser un gen de la coloració en les arnes que tingui dos al·lels: blanc i negre. El <a href="/wiki/Patrimoni_g%C3%A8nic" title="Patrimoni gènic">patrimoni gènic</a> és el conjunt complet dels al·lels d'una població, de manera que cada al·lel apareix un nombre determinat de vegades en un patrimoni gènic. La fracció de gens del patrimoni gènic que són un al·lel determinat rep el nom de «<a href="/wiki/Freq%C3%BC%C3%A8ncia_al%C2%B7l%C3%A8lica" title="Freqüència al·lèlica">freqüència al·lèlica</a>». L'evolució té lloc quan hi ha canvis en la freqüència al·lèlica dins una població d'organismes que es reprodueixen entre si; per exemple, si l'al·lel del color negre esdevé més comú en una població d'arnes. Per comprendre els mecanismes que fan que evolucioni una població, és útil conèixer les condicions necessàries perquè la població no evolucioni (<a href="/wiki/Reductio_ad_absurdum" class="mw-redirect" title="Reductio ad absurdum">reductio ad absurdum</a>). El <a href="/wiki/Equilibri_de_Hardy-Weinberg" title="Equilibri de Hardy-Weinberg">principi de Hardy-Weinberg</a> determina que la freqüència dels al·lels (varietats d'un gen) d'una població prou gran romandrà constant únicament si les forces que hi actuen són el rearranjament aleatori d'al·lels durant la formació dels espermatozous i òvuls, i la combinació aleatòria dels al·lels d'aquestes cèl·lules sexuals durant la <a href="/wiki/Fertilitzaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Fertilització">fertilització</a>.<a href="#cite_note-oneil-49">[49]</a> Una població així es troba en un equilibri Hardy-Weinberg, no evoluciona.<a href="#cite_note-Teach2-50">[50]</a> Tanmateix, l'absència de forces evolutives (<a href="/wiki/Mutaci%C3%B3" title="Mutació">mutació</a>, <a href="/wiki/Selecci%C3%B3_natural" title="Selecció natural">selecció natural</a>, <a href="/wiki/Selecci%C3%B3_artificial" title="Selecció artificial">selecció artificial</a>, <a href="/wiki/Deriva_gen%C3%A8tica" title="Deriva genètica">deriva genètica</a> o migració) és improbable en condicions naturals, per la qual cosa l'equilibri només es pot comprovar en experiments de laboratori. <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Mecanismes">Mecanismes</h2>[<a href="/w/index.php?title=Evoluci%C3%B3&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Mecanismes">modifica</a>]</div> Hi ha tres mecanismes bàsics de canvi evolutiu: la <a href="/wiki/Selecci%C3%B3_natural" title="Selecció natural">selecció natural</a>, la <a href="/wiki/Deriva_gen%C3%A8tica" title="Deriva genètica">deriva genètica</a> i el <a href="/wiki/Flux_g%C3%A8nic" title="Flux gènic">flux gènic</a>. La selecció natural afavoreix els gens que milloren la capacitat de supervivència i reproducció. La deriva genètica és el canvi aleatori en la freqüència dels al·lels, provocat pel mostratge aleatori dels gens d'una generació durant la reproducció. El flux gènic és la transferència de gens dins d'una població o entre poblacions. La importància relativa de la selecció natural i la deriva genètica en una població varia depenent de la força de la selecció i de la <a href="/wiki/Mida_poblacional_efectiva" title="Mida poblacional efectiva">mida poblacional efectiva</a>, que és el nombre d'exemplars capaços de reproduir-se.<a href="#cite_note-Whitlock-51">[51]</a> La selecció natural sol predominar en poblacions grans, mentre que la deriva genètica predomina en les petites. El predomini de la deriva genètica en poblacions petites pot portar fins i tot a la fixació de mutacions lleument deletèries.<a href="#cite_note-Ohta-52">[52]</a> Com a resultat d'això, els canvis en la mida d'una població poden influir significativament en el curs de l'evolució. Els <a href="/wiki/Coll_d%27ampolla_(biologia)" title="Coll d'ampolla (biologia)">colls d'ampolla</a> de poblacions, en què la població disminueix temporalment i perd varietat genètica, resulten en una població més uniforme.<a href="#cite_note-Amos-19">[19]</a> Els colls d'ampolla també poden ser el resultat d'alteracions en el flux gènic, com ara una migració reduïda, l'<a href="/wiki/Efecte_fundador" title="Efecte fundador">expansió a nous hàbitats</a> o una subdivisió de la població.<a href="#cite_note-Whitlock-51">[51]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Selecció_natural">Selecció natural</h3>[<a href="/w/index.php?title=Evoluci%C3%B3&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Selecció natural">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Selecci%C3%B3_natural" title="Selecció natural">Selecció natural</a> i <a href="/wiki/Aptitud_(biologia)" title="Aptitud (biologia)">Aptitud (biologia)</a></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Diagrama_de_mutaci%C3%B3_i_selecci%C3%B3.PNG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a4/Diagrama_de_mutaci%C3%B3_i_selecci%C3%B3.PNG/220px-Diagrama_de_mutaci%C3%B3_i_selecci%C3%B3.PNG" decoding="async" width="220" height="193" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a4/Diagrama_de_mutaci%C3%B3_i_selecci%C3%B3.PNG/330px-Diagrama_de_mutaci%C3%B3_i_selecci%C3%B3.PNG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/a4/Diagrama_de_mutaci%C3%B3_i_selecci%C3%B3.PNG 2x" data-file-width="338" data-file-height="296" /></a><figcaption>En aquest cas, la <a href="/wiki/Selecci%C3%B3_natural" title="Selecció natural">selecció natural</a> actua sobre la població afavorint una coloració negra</figcaption></figure> La <a href="/wiki/Selecci%C3%B3_natural" title="Selecció natural">selecció natural</a> és el procés pel qual les mutacions genètiques que milloren la capacitat reproductiva esdevenen i romanen més freqüents en generacions successives d'una població. Se la qualifica sovint de «mecanisme autoevident», car és la conseqüència necessària de tres fets simples: <ul><li>Dins les poblacions d'organismes hi ha variacions heretables.</li> <li>Els organismes produeixen més descendents dels que poden sobreviure.</li> <li>Aquests descendents tenen diferents capacitats de sobreviure i reproduir-se.</li></ul> Aquestes condicions provoquen una competició entre els organismes per la supervivència i la reproducció. Per consegüent, els organismes amb caràcters que els donen un avantatge sobre els competidors transmeten aquests caràcters avantatjosos, mentre que els caràcters que no proporcionen cap avantatge no es transmeten a la generació següent. El concepte central de la selecció natural és l'<a href="/wiki/Aptitud_(biologia)" title="Aptitud (biologia)">aptitud evolutiva</a> d'un organisme. Es tracta de la mesura de la contribució genètica d'un organisme a la generació següent. Tanmateix, no és el mateix que el nombre total de descendents; l'aptitud mesura la proporció de generacions posteriors que porten els gens de l'organisme.<a href="#cite_note-Haldane-53">[53]</a> Per consegüent, si un al·lel augmenta l'aptitud més que altres al·lels del mateix gen, amb cada generació l'al·lel esdevindrà més comú dins la població. Es diu que la selecció natural afavoreix aquests gens. Exemples de caràcters que poden augmentar l'aptitud són una millora de la supervivència o una major <a href="/wiki/Fecundaci%C3%B3" title="Fecundació">fecunditat</a>. En canvi, la menor aptitud causada per un al·lel menys beneficiós o deleteri fa que l'al·lel esdevingui més rar perquè la selecció natural el desfavoreix.<a href="#cite_note-Lande-5">[5]</a> Cal remarcar que l'aptitud d'un al·lel no és una característica fixa; si l'ambient canvia, alguns caràcters que abans eren neutres o nocius poden esdevenir beneficiosos, i a l'inrevés.<a href="#cite_note-Futuyma-4">[4]</a> La selecció natural dins una població d'un caràcter que pot variar dins un ventall de possibilitats, com ara l'alçada, es pot categoritzar en tres tipus diferents. El primer és la selecció direccional, que és un canvi en el valor mitjà d'un caràcter al llarg del temps, per exemple, quan uns organismes esdevenen gradualment més alts.<a href="#cite_note-54">[54]</a> El segon és la selecció disruptiva, una selecció de valors extrems dels caràcters que sovint resulta en el fet que dos valors diferents esdevinguin més comuns, i la selecció desfavoreix el valor mitjà. Això implicaria que els organismes baixets o alts tindrien un avantatge, però els d'alçada mitjana no. Finalment, en la selecció estabilitzadora, la selecció desfavoreix els valors extrems en ambdues bandes de l'espectre, cosa que causa una reducció de la <a href="/wiki/Vari%C3%A0ncia" title="Variància">variància</a> al voltant del valor mitjà.<a href="#cite_note-55">[55]</a> Això faria, per exemple, que els organismes esdevinguessin gradualment tots de la mateixa mida. Un tipus especial de selecció natural és la <a href="/wiki/Selecci%C3%B3_sexual" title="Selecció sexual">sexual</a>, que és la selecció a favor de qualsevol caràcter que augmenti l'èxit reproductiu fent augmentar l'atractiu d'un organisme davant de parelles potencials.<a href="#cite_note-56">[56]</a> Els caràcters que evolucionaren per selecció sexual són especialment prominents en els mascles d'alguna espècie, malgrat que hi hagi caràcters com ara banyes voluminoses, cants d'aparellament, o colors brillants que atrauen els depredadors, reduint les possibilitats de supervivència dels mascles individuals.<a href="#cite_note-57">[57]</a> Aquest desavantatge reproductiu es compensa per un major èxit reproductiu en els mascles que presenten aquests caràcters <a href="/wiki/Principi_de_l%27h%C3%A0ndicap" title="Principi de l'hàndicap">difícils de falsejar</a> sexualment seleccionats.<a href="#cite_note-58">[58]</a> Una àrea d'estudi actiu és la unitat de selecció; s'ha dit que la selecció natural actua en gens, cèl·lules, organismes individuals, grups d'organismes i fins i tot espècies.<a href="#cite_note-Gould-59">[59]</a><a href="#cite_note-60">[60]</a> Cap d'aquests models no són mútuament exclusius, i la selecció pot actuar a múltiples nivells alhora.<a href="#cite_note-61">[61]</a> Per sota el nivell de l'individu, hi ha gens anomenats «<a href="/wiki/Transposons" class="mw-redirect" title="Transposons">transposons</a>» que intenten replicar-se arreu del <a href="/wiki/Genoma" title="Genoma">genoma</a>.<a href="#cite_note-62">[62]</a> La selecció per sobre el nivell de l'individu, com ara la selecció de grup, pot permetre l'evolució de la cooperació, com s'explica més avall.<a href="#cite_note-63">[63]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Deriva_genètica">Deriva genètica</h3>[<a href="/w/index.php?title=Evoluci%C3%B3&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Deriva genètica">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Deriva_gen%C3%A8tica" title="Deriva genètica">Deriva genètica</a> i <a href="/wiki/Mida_poblacional_efectiva" title="Mida poblacional efectiva">Mida poblacional efectiva</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Freq%C3%BC%C3%A8ncia_dels_al%C2%B7lels.PNG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b2/Freq%C3%BC%C3%A8ncia_dels_al%C2%B7lels.PNG/220px-Freq%C3%BC%C3%A8ncia_dels_al%C2%B7lels.PNG" decoding="async" width="220" height="234" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b2/Freq%C3%BC%C3%A8ncia_dels_al%C2%B7lels.PNG/330px-Freq%C3%BC%C3%A8ncia_dels_al%C2%B7lels.PNG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/b2/Freq%C3%BC%C3%A8ncia_dels_al%C2%B7lels.PNG 2x" data-file-width="338" data-file-height="360" /></a><figcaption>Simulació de la <a href="/wiki/Deriva_gen%C3%A8tica" title="Deriva genètica">deriva genètica</a> de vint al·lels no enllaçats en poblacions de 10 (a dalt) i de 100 (a baix) La deriva vers la fixació és més ràpida en la població petita</figcaption></figure> La deriva genètica és el canvi en la freqüència dels al·lels entre una generació i la següent, i es produeix perquè els al·lels de la descendència són una <a href="/wiki/Mostra_(estad%C3%ADstica)" class="mw-redirect" title="Mostra (estadística)">mostra</a> aleatòria dels dels pares, i pel paper que juga l'atzar a l'hora de determinar si un exemplar determinat sobreviurà i es reproduirà.<a href="#cite_note-Amos-19">[19]</a> En termes matemàtics, els al·lels estan subjectes a errors de mostreig. Com a resultat d'això, quan les forces selectives estan absents o són relativament febles, la freqüència dels al·lels tendeix a «derivar» cap amunt o cap avall aleatòriament (en un passeig aleatori). Aquesta deriva s'atura quan un al·lel esdevé finalment fixat, és a dir, o bé desapareix de la població, o bé substitueix totalment la resta de gens. Així doncs, la deriva genètica pot eliminar alguns al·lels d'una població simplement a causa de l'atzar. Fins i tot en l'absència de forces selectives, la deriva genètica pot fer que dues poblacions separades que comencen amb la mateixa estructura genètica se separin en dues poblacions divergents amb un conjunt d'al·lels diferent.<a href="#cite_note-64">[64]</a> El temps necessari perquè un al·lel quedi fixat per deriva genètica depèn de la mida de la població; la fixació té lloc més ràpid en poblacions més petites.<a href="#cite_note-65">[65]</a> La mesura precisa de les poblacions que és important en aquest cas s'anomena «<a href="/wiki/Mida_poblacional_efectiva" title="Mida poblacional efectiva">mida poblacional efectiva</a>» i fou definida per <a href="/wiki/Sewall_Wright" title="Sewall Wright">Sewall Wright</a> com un nombre teòric d'exemplars reproductius que presentin el mateix grau observat de consanguinitat. Tot i que la selecció natural és responsable de l'adaptació, la importància relativa de les dues forces, selecció natural i deriva genètica, com a impulsores del canvi evolutiu en general és actualment un camp de recerca en biologia evolutiva.<a href="#cite_note-66">[66]</a> Aquestes investigacions foren inspirades per la <a href="/wiki/Teoria_neutralista_de_l%27evoluci%C3%B3_molecular" class="mw-redirect" title="Teoria neutralista de l'evolució molecular">teoria neutralista de l'evolució molecular</a>, que postula que la majoria de canvis evolutius són el resultat de la fixació de mutacions neutres, que no tenen efecte immediat sobre l'aptitud d'un organisme.<a href="#cite_note-67">[67]</a> Per tant, en aquest model, la majoria de canvis genètics en una població són el resultat d'una pressió de mutació constant i de deriva genètica.<a href="#cite_note-68">[68]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Flux_gènic">Flux gènic</h3>[<a href="/w/index.php?title=Evoluci%C3%B3&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Flux gènic">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Flux_g%C3%A8nic" title="Flux gènic">Flux gènic</a>, <a href="/wiki/H%C3%ADbrid_(biologia)" class="mw-redirect" title="Híbrid (biologia)">Híbrid (biologia)</a>, i <a href="/wiki/Transfer%C3%A8ncia_horitzontal_de_gens" title="Transferència horitzontal de gens">Transferència horitzontal de gens</a></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Lion_waiting_in_Namibia.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/73/Lion_waiting_in_Namibia.jpg/220px-Lion_waiting_in_Namibia.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/73/Lion_waiting_in_Namibia.jpg/330px-Lion_waiting_in_Namibia.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/73/Lion_waiting_in_Namibia.jpg/440px-Lion_waiting_in_Namibia.jpg 2x" data-file-width="1280" data-file-height="960" /></a><figcaption>Els <a href="/wiki/Lleons" class="mw-redirect" title="Lleons">lleons</a> mascles abandonen el grup on neixen i troben un nou grup per aparellar-se. Això resulta en un <a href="/wiki/Flux_g%C3%A8nic" title="Flux gènic">flux gènic</a> entre els grups</figcaption></figure> El <a href="/wiki/Flux_g%C3%A8nic" title="Flux gènic">flux gènic</a> és l'intercanvi de gens entre poblacions, que solen ser de la mateixa espècie.<a href="#cite_note-69">[69]</a> Exemples de flux gènic dins d'una espècie inclouen la migració i posterior reproducció d'organismes, o l'intercanvi de <a href="/wiki/Pol%C2%B7len" title="Pol·len">pol·len</a>. La transferència de gens entre espècies diferents comprèn la formació d'organismes <a href="/wiki/H%C3%ADbrid_(biologia)" class="mw-redirect" title="Híbrid (biologia)">híbrids</a> i la <a href="/wiki/Transfer%C3%A8ncia_horitzontal_de_gens" title="Transferència horitzontal de gens">transferència horitzontal de gens</a>. La immigració o emigració d'una població pot canviar la freqüència dels al·lels, així com introduir variació genètica en la població. La immigració pot afegir nou material genètic al <a href="/wiki/Patrimoni_g%C3%A8nic" title="Patrimoni gènic">patrimoni gènic</a> establert d'una població. De la mateixa manera, l'emigració en pot restar. Com que calen <a href="/wiki/A%C3%AFllament_reproductiu" title="Aïllament reproductiu">barreres que impedeixin la reproducció</a> entre dues poblacions divergents per tal que esdevinguin <a href="/wiki/Especiaci%C3%B3" title="Especiació">espècies noves</a>, el flux gènic pot alentir aquest procés, escampant les diferències genètiques entre les poblacions. El flux gènic és obstaculitzat per serralades, oceans i deserts, o fins i tot estructures construïdes pels humans com ara la <a href="/wiki/Gran_Muralla_Xinesa" title="Gran Muralla Xinesa">Gran Muralla Xinesa</a>, que ha obstaculitzat el flux de gens de les plantes.<a href="#cite_note-70">[70]</a> Segons quant hagin divergit dues espècies des del seu <a href="/wiki/Avantpassat_com%C3%BA_m%C3%A9s_recent" class="mw-redirect" title="Avantpassat comú més recent">avantpassat comú més recent</a>, pot ser que siguin capaces de produir descendència, com en el cas dels <a href="/wiki/Cavalls" class="mw-redirect" title="Cavalls">cavalls</a> i els <a href="/wiki/Ase" title="Ase">ases</a>, que produeixen <a href="/wiki/Mul" title="Mul">mules</a> quan s'aparellen.<a href="#cite_note-71">[71]</a> Aquests <a href="/wiki/H%C3%ADbrid_(biologia)" class="mw-redirect" title="Híbrid (biologia)">híbrids</a> solen ser <a href="/wiki/Infertilitat" title="Infertilitat">infèrtils</a>, a causa del fet que els dos conjunts diferents de cromosomes no són capaços d'aparellar-se durant la <a href="/wiki/Meiosi" title="Meiosi">meiosi</a>. En aquest cas, les espècies properes poden creuar-se habitualment, però els híbrids són desfavorits i les espècies romanen distintes. Tanmateix, a vegades es formen híbrids viables, i aquestes espècies poden o bé tenir unes propietats intermèdies entre les de les espècies parents, o tenir un fenotip completament nou.<a href="#cite_note-72">[72]</a> La importància de la hibridació a l'hora de crear noves espècies d'animals és incerta, tot i que se n'han observat casos en molts tipus d'animals;<a href="#cite_note-73">[73]</a> <a href="/wiki/Hyla_versicolor" title="Hyla versicolor">Hyla versicolor</a> n'és un exemple particularment ben estudiat.<a href="#cite_note-74">[74]</a> Tanmateix, la hibridació és un mode important d'especiació en les plantes, car la <a href="/wiki/Poliplo%C3%AFdia" title="Poliploïdia">poliploïdia</a> (el fet de tenir més de dues còpies de cada cromosoma) és més tolerada en les plantes que en els animals.<a href="#cite_note-Wendel-75">[75]</a><a href="#cite_note-Semon-76">[76]</a> La poliploïdia és important en els híbrids car els permet reproduir-se; els dos conjunts diferents de cromosomes són capaços d'aparellar-se amb una parella idèntica durant la meiosi.<a href="#cite_note-77">[77]</a> Els poliploides també tenen més diversitat genètica, cosa que els permet evitar la <a href="/wiki/Depressi%C3%B3_endog%C3%A0mica" title="Depressió endogàmica">depressió endogàmica</a> en les poblacions petites.<a href="#cite_note-78">[78]</a> La <a href="/wiki/Transfer%C3%A8ncia_horitzontal_de_gens" title="Transferència horitzontal de gens">transferència horitzontal de gens</a> és la transferència de material genètic d'un organisme a un altre que no n'és descendent; això és especialment habitual entre els <a href="/wiki/Bacteris" title="Bacteris">bacteris</a>.<a href="#cite_note-79">[79]</a> En medicina, això contribueix a la dispersió de la <a href="/wiki/Resist%C3%A8ncia_als_antibi%C3%B2tics" title="Resistència als antibiòtics">resistència als antibiòtics</a>, car quan un bacteri adquireix gens resistents pot transmetre'ls ràpidament a altres espècies.<a href="#cite_note-80">[80]</a> És possible que també hi hagi hagut transferència horitzontal de gens entre bacteris i eucariotes, com ara el llevat <a href="/wiki/Saccharomyces_cerevisiae" class="mw-redirect" title="Saccharomyces cerevisiae">Saccharomyces cerevisiae</a> o el <a href="/wiki/Cole%C3%B2pter" class="mw-redirect" title="Coleòpter">coleòpter</a> Callosobruchus chinensis.<a href="#cite_note-81">[81]</a><a href="#cite_note-82">[82]</a> Un exemple de transferència a gran escala són els rotífers bdel·loïdeus, que semblen haver rebut una varietat de gens d'eubacteris, fongs i plantes.<a href="#cite_note-83">[83]</a> Els <a href="/wiki/Virus" title="Virus">virus</a> també poden dur ADN d'un organisme a l'altre i permeten la transferència de gens fins i tot entre <a href="/wiki/Domini_taxon%C3%B2mic" class="mw-redirect" title="Domini taxonòmic">dominis biològics</a>.<a href="#cite_note-84">[84]</a> També tingué lloc una transferència de gens a gran escala entre els avantpassats de les <a href="/wiki/C%C3%A8l%C2%B7lules" class="mw-redirect" title="Cèl·lules">cèl·lules</a> <a href="/wiki/Eucariotes" title="Eucariotes">eucariotes</a> i les <a href="/wiki/Procariotes" title="Procariotes">procariotes</a>, amb el resultat que els eucariotes adquiriren <a href="/wiki/Cloroplast" title="Cloroplast">cloroplasts</a> i <a href="/wiki/Mitocondris" class="mw-redirect" title="Mitocondris">mitocondris</a>.<a href="#cite_note-rgruqh-85">[85]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Resultats">Resultats</h2>[<a href="/w/index.php?title=Evoluci%C3%B3&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Resultats">modifica</a>]</div> L'evolució influencia tots i cadascun dels aspectes de la forma i el comportament dels organismes. Els més prominents són les <a href="/wiki/Adaptaci%C3%B3" class="mw-disambig" title="Adaptació">adaptacions</a> específiques comportamentals i físiques que resulten de la selecció natural. Aquestes adaptacions augmenten l'aptitud i ajuden a trobar aliment, evitar els depredadors o atreure una parella. Els organismes també poden respondre a la selecció <a href="/wiki/Cooperaci%C3%B3_(evoluci%C3%B3)" title="Cooperació (evolució)">cooperant</a> els uns amb els altres, habitualment ajudant els seus parents o mantenint una <a href="/wiki/Simbiosi" title="Simbiosi">simbiosi</a> mútuament beneficiosa. A llarg termini, l'evolució forma noves espècies separant poblacions ancestrals d'organismes en nous grups que no poden o no volen aparellar-se. Aquests resultats de l'evolució es divideixen a vegades en <a href="/wiki/Macroevoluci%C3%B3" title="Macroevolució">macroevolució</a>, que és l'evolució que té lloc a nivell d'espècie o un nivell superior, com ara l'<a href="/wiki/Extinci%C3%B3" title="Extinció">extinció</a> o l'<a href="/wiki/Especiaci%C3%B3" title="Especiació">especiació</a>, i <a href="/wiki/Microevoluci%C3%B3" title="Microevolució">microevolució</a>, que són els canvis evolutius més petits, com ara les adaptacions, dins d'una espècie o població. En general, la macroevolució es considera el resultat de llargs períodes de microevolució.<a href="#cite_note-86">[86]</a> Així doncs, la distinció entre microevolució i macroevolució no és fonamental; l'única diferència és el temps que cal.<a href="#cite_note-87">[87]</a> Tanmateix, en la macroevolució, els caràcters de l'espècie sencera poden ser importants. Per exemple, una gran quantitat de variació entre els individus permet a una espècie adaptar-se ràpidament a nous hàbitats, disminuint les possibilitats que s'extingeixi, mentre que una distribució geogràfica extensa augmenta les possibilitats d'especiació i fa que sigui més probable que quedi aïllada part de la població. En aquest sentit, la microevolució i la macroevolució poden implicar una selecció a diferents nivells: la microevolució actua sobre els gens i els organismes, mentre que la macroevolució actua sobre espècies senceres i afecta el ritme d'especiació i extinció.<a href="#cite_note-88">[88]</a><a href="#cite_note-89">[89]</a><a href="#cite_note-Jablonski2000-90">[90]</a> Un error comú és creure que l'evolució és «progressiva», però la selecció natural no té cap objectiu a llarg termini i no produeix necessàriament una major complexitat.<a href="#cite_note-91">[91]</a> Tot i que han evolucionat espècies complexes, això és un efecte col·lateral de l'augment del nombre total d'organismes, i les formes de vida simple continuen sent més abundants.<a href="#cite_note-Carroll-92">[92]</a> Per exemple, la immensa majoria d'espècies són <a href="/wiki/Procariotes" title="Procariotes">procariotes</a> microscòpics, que formen aproximadament la meitat de la <a href="/wiki/Biomassa" title="Biomassa">biomassa</a> del món malgrat la seva petitesa,<a href="#cite_note-93">[93]</a> i constitueixen la gran majoria de la biodiversitat de la Terra.<a href="#cite_note-Schloss-94">[94]</a> Així doncs, els organismes simples han estat la forma de vida dominant a la Terra durant tota la <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_Terra" title="Història de la Terra">seva història</a>, i continuen sent-ho avui en dia, mentre que la vida complexa només sembla més diversa perquè és més fàcil de veure.<a href="#cite_note-95">[95]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Adaptació">Adaptació</h3>[<a href="/w/index.php?title=Evoluci%C3%B3&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Adaptació">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Adaptaci%C3%B3" class="mw-disambig" title="Adaptació">Adaptació</a></div> Les adaptacions són estructures o comportaments que milloren una funció específica, fent que els organismes esdevinguin més hàbils a l'hora de sobreviure i reproduir-se.<a href="#cite_note-Darwin-10">[10]</a> Es formen amb una combinació de la producció contínua de petits canvis aleatoris en els caràcters, i la selecció natural de les variants més ben adaptades al seu ambient.<a href="#cite_note-96">[96]</a> Aquest procés pot causar o bé l'aparició d'un nou caràcter o bé la pèrdua d'un caràcter ancestral. Un exemple que mostra ambdós tipus de canvi és l'adaptació dels eubacteris a la selecció <a href="/wiki/Antibi%C3%B2tic" title="Antibiòtic">antibiòtica</a>, quan els canvis genètics provoquen una <a href="/wiki/Resist%C3%A8ncia_als_antibi%C3%B2tics" title="Resistència als antibiòtics">resistència als antibiòtics</a> modificant l'objectiu del medicament o augmentant l'activitat de transportadors que expulsen el medicament de la cèl·lula.<a href="#cite_note-97">[97]</a> Altres exemples sorprenents en són l'eubacteri <a href="/wiki/Escherichia_coli" class="mw-redirect" title="Escherichia coli">Escherichia coli</a>, que desenvolupà la capacitat d'utilitzar l'<a href="/wiki/%C3%80cid_c%C3%ADtric" title="Àcid cítric">àcid cítric</a> com a nutrient en un experiment de laboratori a llarg termini,<a href="#cite_note-98">[98]</a> o Flavobacterium, que desenvolupà un <a href="/wiki/Enzim" title="Enzim">enzim</a> nou que li permet créixer a partir dels subproductes de la manufactura de <a href="/wiki/Nil%C3%B3" title="Niló">niló</a>.<a href="#cite_note-99">[99]</a><a href="#cite_note-100">[100]</a> Tanmateix, molts caràcters que semblen simples adaptacions són en realitat <a href="/wiki/Exaptaci%C3%B3" title="Exaptació">exaptacions</a>: estructures originàriament adaptades per a una funció, però que per casualitat esdevenen útils per a alguna altra.<a href="#cite_note-GouldStructP1235-101">[101]</a> N'és un exemple la <a href="/wiki/Lac%C3%A8rtids" title="Lacèrtids">sargantana</a> africana Holaspis guentheri, que desenvolupà un cap extremament pla per amagar-se dins d'esquerdes, com es pot veure en els seus parents propers. Tanmateix, en aquesta espècie, el cap ha esdevingut tan pla que ajuda l'animal a planar d'un arbre a l'altre – és una <a href="/wiki/Exaptaci%C3%B3" title="Exaptació">exaptació</a>.<a href="#cite_note-GouldStructP1235-101">[101]</a> Una altra exaptació és el recrutament d'enzims de la <a href="/wiki/Glic%C3%B2lisi" title="Glicòlisi">glicòlisi</a> i el <a href="/wiki/Metabolisme_dels_xenobi%C3%B2tics" title="Metabolisme dels xenobiòtics">metabolisme dels xenobiòtics</a> perquè serveixin de proteïnes estructurals anomenades «<a href="/wiki/Cristal%C2%B7lina" class="mw-redirect" title="Cristal·lina">cristal·lines</a>» a les lents dels <a href="/wiki/Ulls" class="mw-redirect" title="Ulls">ulls</a> dels organismes.<a href="#cite_note-102">[102]</a><a href="#cite_note-103">[103]</a> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Whale_skeleton.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/16/Whale_skeleton.png/220px-Whale_skeleton.png" decoding="async" width="220" height="63" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/16/Whale_skeleton.png/330px-Whale_skeleton.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/16/Whale_skeleton.png/440px-Whale_skeleton.png 2x" data-file-width="1388" data-file-height="400" /></a><figcaption>Un esquelet de <a href="/wiki/Misticet" class="mw-redirect" title="Misticet">misticet</a>; a i b indiquen els ossos de les <a href="/wiki/Aleta_(anatomia)" class="mw-redirect" title="Aleta (anatomia)">aletes</a>, que foren <a href="/wiki/Adaptaci%C3%B3" class="mw-disambig" title="Adaptació">adaptades</a> dels ossos de les <a href="/wiki/Pota" title="Pota">potes</a> posteriors, mentre que c indica ossos de les potes <a href="/wiki/Vestigial" class="mw-redirect" title="Vestigial">vestigials</a><a href="#cite_note-cite01-104">[104]</a></figcaption></figure> Com que les adaptacions tenen lloc per la modificació gradual d'estructures existents, estructures amb una organització interna semblant poden tenir funcions molt diferents en organismes interrelacionats. Això és el resultat de l'adaptació d'una mateixa <a href="/wiki/Homologia_(biologia)" title="Homologia (biologia)">estructura ancestral</a> per funcionar de maneres diferents. Els ossos de les ales dels <a href="/wiki/Ratpenats" title="Ratpenats">ratpenats</a>, per exemple, tenen una estructura similar a la de les mans humanes i les aletes de les foques, car aquests caràcters descendeixen tots del d'un avantpassat que també tenia cinc dits a la punta de cada pota anterior. Altres caràcters anatòmics idiosincràtics, com ara els <a href="/wiki/Os_sesamoide" title="Os sesamoide">ossos del canell</a> del <a href="/wiki/Panda_gegant" title="Panda gegant">panda gegant</a>, que formen un fals «polze», indiquen que el llinatge evolutiu d'un organisme pot posar límit a les adaptacions possibles.<a href="#cite_note-105">[105]</a> Durant l'adaptació, algunes estructures poden perdre la funció original i esdevenir estructures vestigials.<a href="#cite_note-Fong-106">[106]</a> Aquestes estructures poden tenir poca o nul·la utilitat en una espècie actual, però tenen una funció clara en les espècies ancestrals, o altres espècies molt properes. En són exemples els <a href="/wiki/Pseudogen" class="mw-redirect" title="Pseudogen">pseudogens</a>,<a href="#cite_note-107">[107]</a> les restes no funcionals d'ulls en peixos cavernícoles cecs,<a href="#cite_note-108">[108]</a> les ales dels ocells no voladors,<a href="#cite_note-109">[109]</a> i la presència d'<a href="/wiki/Os_coxal" class="mw-redirect" title="Os coxal">os coxal</a> en els cetacis i les serps.<a href="#cite_note-cite01-104">[104]</a> Exemples d'estructures vestigials en els humans inclouen el <a href="/wiki/Queixal_del_seny" title="Queixal del seny">queixal del seny</a>,<a href="#cite_note-110">[110]</a> el <a href="/wiki/C%C3%B2ccix" title="Còccix">còccix</a> i l'<a href="/wiki/Ap%C3%A8ndix_vermiforme" title="Apèndix vermiforme">apèndix</a>.<a href="#cite_note-Fong-106">[106]</a> Un camp d'investigació actual en <a href="/wiki/Biologia_evolutiva_del_desenvolupament" title="Biologia evolutiva del desenvolupament">biologia evolutiva del desenvolupament</a> és la base <a href="/wiki/Biologia_del_desenvolupament" title="Biologia del desenvolupament">del desenvolupament</a> de les adaptacions i exaptacions.<a href="#cite_note-111">[111]</a> Aquesta recerca esbrina l'origen del <a href="/wiki/Embriog%C3%A8nesi" title="Embriogènesi">desenvolupament embrionari</a> i com les modificacions del desenvolupament i els processos de desenvolupament formen nous caràcters.<a href="#cite_note-112">[112]</a> Aquests estudis han demostrat que l'evolució pot alterar el desenvolupament per crear noves estructures, com ara les estructures òssies embrionàries que es transformen en la mandíbula en altres animals però que en els mamífers formen part de l'orella mitjana.<a href="#cite_note-113">[113]</a> També és possible que estructures que s'hagin perdut amb l'evolució puguin reaparèixer a causa de canvis en gens del desenvolupament, com ara les mutacions en les <a href="/wiki/Gallines" class="mw-redirect" title="Gallines">gallines</a> que fan que els surtin dents semblants a les dels <a href="/wiki/Cocodril" class="mw-redirect" title="Cocodril">cocodrils</a>.<a href="#cite_note-114">[114]</a> S'està fent evident que la majoria d'alteracions morfològiques dels organismes es deuen a canvis en el nivell i la temporalització d'un petit conjunt de gens conservats.<a href="#cite_note-115">[115]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Coevolució">Coevolució</h3>[<a href="/w/index.php?title=Evoluci%C3%B3&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Coevolució">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Coevoluci%C3%B3" title="Coevolució">Coevolució</a></div> La interacció entre organismes pot produir conflicte o cooperació. Quan interaccionen dues espècies diferents, com ara un <a href="/wiki/Patogen" title="Patogen">patogen</a> i un <a href="/wiki/Hoste_(biologia)" class="mw-redirect" title="Hoste (biologia)">hoste</a>, o un <a href="/wiki/Depredador" class="mw-redirect" title="Depredador">depredador</a> i la seva presa, les espècies poden desenvolupar conjunts d'adaptacions complementaris. En aquest cas, l'evolució d'una espècie provoca adaptacions en l'altra. Al seu torn, aquests canvis en la segona espècie provoquen adaptacions en la primera. Aquest cicle de selecció i resposta rep el nom de «<a href="/wiki/Coevoluci%C3%B3" title="Coevolució">coevolució</a>».<a href="#cite_note-116">[116]</a> Un exemple és la producció de <a href="/wiki/Tetrodotoxina" class="mw-redirect" title="Tetrodotoxina">tetrodotoxina</a> del tritó d'Oregon i l'evolució d'una resistència a aquesta toxina en el seu depredador, la serp de garrotera. En aquesta parella depredador-presa, la cursa armamentista evolutiva ha produït nivells alts de toxina en el tritó, i els corresponents nivells alts de resistència en la serp.<a href="#cite_note-117">[117]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Cooperació">Cooperació</h3>[<a href="/w/index.php?title=Evoluci%C3%B3&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Cooperació">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Cooperaci%C3%B3_(evoluci%C3%B3)" title="Cooperació (evolució)">Cooperació (evolució)</a></div> Tanmateix, no totes les interaccions entre espècies impliquen conficte.<a href="#cite_note-118">[118]</a> Han evolucionat molts tipus d'interaccions mútuament beneficioses. Per exemple, hi ha una cooperació extrema entre les plantes i els <a href="/wiki/Micorriza" title="Micorriza">fongs micorizals</a> que creixen a les seves arrels i que ajuden la planta a absorbir nutrients del sòl.<a href="#cite_note-119">[119]</a> Aquesta és una relació recíproca, car les plantes proporcionen als fongs sucres de la fotosíntesi. En aquest cas, els fongs creixen dins les cèl·lules vegetals, cosa que els permet intercanviar nutrients amb el seu hoste, tot emetent <a href="/wiki/Transducci%C3%B3_de_senyal" title="Transducció de senyal">senyals</a> que inhibeixen el <a href="/wiki/Sistema_immunitari" title="Sistema immunitari">sistema immunitari</a> de la planta.<a href="#cite_note-120">[120]</a> També han evolucionat col·laboracions entre organismes de la mateixa espècie. N'és un cas extrem l'<a href="/wiki/Eusocialitat" title="Eusocialitat">eusocialitat</a> que s'observa en els <a href="/wiki/Eusocialitat" title="Eusocialitat">insectes socials</a>, com ara <a href="/wiki/Apo%C3%AFdeu" class="mw-redirect" title="Apoïdeu">abelles</a>, <a href="/wiki/T%C3%A8rmits" title="Tèrmits">tèrmits</a> i <a href="/wiki/Formigues" title="Formigues">formigues</a>, en què insectes estèrils alimenten i protegeixen el nombre reduït de membres de la <a href="/wiki/Col%C3%B2nia_(biologia)" title="Colònia (biologia)">colònia</a> que són capaços de reproduir-se. A una escala encara més petita, les <a href="/wiki/C%C3%A8l%C2%B7lula_som%C3%A0tica" title="Cèl·lula somàtica">cèl·lules somàtiques</a> que formen el cos d'un animal limiten la seva reproducció per mantenir un organisme estable, que després ajuda un nombre reduït de <a href="/wiki/C%C3%A8l%C2%B7lula_germinal" title="Cèl·lula germinal">cèl·lules germinals</a> de l'animal per produir descendents. En aquest cas, les cèl·lules somàtiques responen a senyals específics que les inciten o bé a <a href="/wiki/Factor_de_creixement" title="Factor de creixement">créixer</a> o bé a <a href="/wiki/Apoptosi" title="Apoptosi">suïcidar-se</a>. Si les cèl·lules ignoren aquests senyals i intenten créixer de manera inapropiada, el seu creixement descontrolat causa <a href="/wiki/C%C3%A0ncer" title="Càncer">càncer</a>.<a href="#cite_note-Bertram-23">[23]</a> Es creu que aquests exemples de cooperació dins d'una mateixa espècie evolucionaren pel procés de selecció de parentesc, en què un organisme contribueix a criar la descendència d'un parent seu.<a href="#cite_note-121">[121]</a> La selecció afavoreix aquesta activitat perquè si l'individu «ajudant» conté al·lels que promoguin aquesta activitat d'ajut, és probable que el seu parent també contingui aquests al·lels i que, per tant, siguin transmesos.<a href="#cite_note-122">[122]</a> Altres processos que poden promoure la cooperació inclouen la selecció de grup, en què la cooperació proporciona beneficis a un grup d'organismes.<a href="#cite_note-123">[123]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Especiació">Especiació</h3>[<a href="/w/index.php?title=Evoluci%C3%B3&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: Especiació">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Especiaci%C3%B3" title="Especiació">Especiació</a></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Modalitats_d%27especiaci%C3%B3.PNG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/87/Modalitats_d%27especiaci%C3%B3.PNG/220px-Modalitats_d%27especiaci%C3%B3.PNG" decoding="async" width="220" height="193" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/87/Modalitats_d%27especiaci%C3%B3.PNG/330px-Modalitats_d%27especiaci%C3%B3.PNG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/8/87/Modalitats_d%27especiaci%C3%B3.PNG 2x" data-file-width="368" data-file-height="323" /></a><figcaption>Les quatre modalitats d'<a href="/wiki/Especiaci%C3%B3" title="Especiació">especiació</a></figcaption></figure> L'<a href="/wiki/Especiaci%C3%B3" title="Especiació">especiació</a> és el procés pel qual una espècie divergeix en dues o més espècies descendents.<a href="#cite_note-Gavrilets-124">[124]</a> Ha estat observada en múltiples ocasions tant en condicions de laboratori controlades com en la natura.<a href="#cite_note-125">[125]</a> En els organismes que es reprodueixen sexualment, l'especiació és el resultat d'un aïllament reproductiu seguit d'una divergència genealògica. Hi ha quatre modalitats d'especiació. La més habitual en els animals és l'<a href="/wiki/Especiaci%C3%B3_al%C2%B7lop%C3%A0trica" title="Especiació al·lopàtrica">especiació al·lopàtrica</a>, que té lloc en poblacions que inicialment estan geogràficament aïllades, com en el cas de la <a href="/wiki/Fragmentaci%C3%B3_d%27h%C3%A0bitat" class="mw-redirect" title="Fragmentació d'hàbitat">fragmentació d'hàbitat</a> o les migracions. En aquestes condicions, la selecció pot causar canvis molt ràpids en l'aparença i el comportament dels organismes.<a href="#cite_note-126">[126]</a><a href="#cite_note-Losos1997-127">[127]</a> Com que la selecció i la deriva actuen de manera independent en poblacions aïllades de la resta de la seva espècie, la separació pot crear finalment organismes que no es poden reproduir entre si.<a href="#cite_note-128">[128]</a> La segona modalitat d'especiació és la <a href="/wiki/Especiaci%C3%B3_perip%C3%A0trica" title="Especiació peripàtrica">peripàtrica</a>, que ocorre quan poblacions petites d'organismes queden aïllades en un nou medi. Es diferencia de l'especiació al·lopàtrica en el fet que les poblacions aïllades són molt més petites que la població mare. Aquí, l'<a href="/wiki/Efecte_fundador" title="Efecte fundador">efecte fundador</a> causa una especiació ràpida per mitjà d'una ràpida deriva genètica i una selecció en un patrimoni gènic petit.<a href="#cite_note-129">[129]</a> La tercera modalitat d'especiació és la <a href="/wiki/Especiaci%C3%B3_parap%C3%A0trica" title="Especiació parapàtrica">parapàtrica</a>. S'assembla a la peripàtrica perquè una petita població colonitza un nou hàbitat, però se'n diferencia en el fet que no hi ha cap separació física entre les dues poblacions. En canvi, la població és el resultat de l'evolució de mecanismes que redueixen el flux gènic entre ambdues poblacions.<a href="#cite_note-Gavrilets-124">[124]</a> Generalment, això té lloc quan hi ha hagut un canvi dràstic en el medi dins l'hàbitat de l'espècie mare. N'és un exemple l'herba <a href="/wiki/Anthoxanthum" title="Anthoxanthum">Anthoxanthum odoratum</a>, que pot sofrir una especiació parapàtrica en resposta a contaminació metàl·lica localitzada provinent de mines.<a href="#cite_note-130">[130]</a> En aquest cas, evolucionen amb una resistència a nivells alts de metalls al sòl. La selecció que desfavoreix els encreuaments amb l'espècie mare, sensible als metalls, produeix un canvi en l'època de floració de les plantes resistents als metalls i en causa un aïllament reproductiu. La selecció en contra d'híbrids entre les dues poblacions pot causar reforç, que és l'evolució de caràcters que promouen la reproducció dins l'espècie, així com un desplaçament de caràcter, que és quan dues espècies esdevenen més diferents en aparença.<a href="#cite_note-131">[131]</a> <figure typeof="mw:File/Frame"><a href="/wiki/Fitxer:Darwin%27s_finches.jpeg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/97/Darwin%27s_finches.jpeg" decoding="async" width="250" height="236" class="mw-file-element" data-file-width="250" data-file-height="236" /></a><figcaption>L'aïllament geogràfic dels <a href="/wiki/Pins%C3%A0_de_Darwin" class="mw-redirect" title="Pinsà de Darwin">pinsans</a> de les <a href="/wiki/Illes_Gal%C3%A1pagos" title="Illes Galápagos">illes Galápagos</a> produí més d'una dotzena d'espècies</figcaption></figure> Finalment, en l'<a href="/wiki/Especiaci%C3%B3_simp%C3%A0trica" title="Especiació simpàtrica">especiació simpàtrica</a>, les espècies divergeixen sense que hi hagi aïllament geogràfic o canvis en l'hàbitat. Aquesta modalitat és rara, car fins i tot una petita quantitat de <a href="/wiki/Flux_g%C3%A8nic" title="Flux gènic">flux gènic</a> pot eliminar les diferències genètiques entre parts d'una població.<a href="#cite_note-132">[132]</a> En general, en els animals, l'especiació simpàtrica requereix l'evolució de <a href="/wiki/Polimorfisme_(biologia)" title="Polimorfisme (biologia)">diferències genètiques</a> i un aparellament no aleatori, per tal que pugui evolucionar un aïllament reproductiu.<a href="#cite_note-133">[133]</a> Un tipus d'especiació simpàtrica és l'encreuament de dues espècies relacionades per produir una nova espècie <a href="/wiki/H%C3%ADbrid_(biologia)" class="mw-redirect" title="Híbrid (biologia)">híbrida</a>. Això no és habitual en els animals, car els híbrids animals solen ser estèrils, car durant la <a href="/wiki/Meiosi" title="Meiosi">meiosi</a> els <a href="/wiki/Cromosoma_hom%C3%B2leg" title="Cromosoma homòleg">cromosomes homòlegs</a> de cada pare, sent d'espècies diferents, no poden aparellar-se amb èxit. És més habitual en les plantes, car les plantes sovint doblen el nombre de cromosomes per formar <a href="/wiki/Poliplo%C3%AFdia" title="Poliploïdia">poliploides</a>. Això permet als cromosomes de cada espècie parental formar una parella complementària durant la meiosi, car els cromosomes de cada pare ja són representats per una parella.<a href="#cite_note-134">[134]</a> Un exemple d'aquest tipus d'especiació és quan les espècies vegetals <a href="/wiki/Arabidopsis_thaliana" title="Arabidopsis thaliana">Arabidopsis thaliana</a> i Arabidopsis arenosa s'encreuaren per produir la nova espècie Arabidopsis suecica.<a href="#cite_note-135">[135]</a> Això tingué lloc fa aproximadament 20.000 anys,<a href="#cite_note-136">[136]</a> i el procés d'especiació ha estat repetit al laboratori, cosa que permet estudiar els mecanismes genètics implicats en aquest procés.<a href="#cite_note-137">[137]</a> De fet, el doblament de cromosomes dins d'una espècie pot ser una causa habitual d'aïllament reproductiu, car la meitat dels cromosomes doblats quedaran sense parella quan s'aparellin amb organismes no doblats.<a href="#cite_note-Semon-76">[76]</a> L'especiació és important en la teoria de l'<a href="/wiki/Equilibri_puntuat" title="Equilibri puntuat">equilibri puntuat</a>, que explica el patró observat en el <a href="/wiki/Registre_f%C3%B2ssil" title="Registre fòssil">registre fòssil</a> de curtes "explosions" evolutives disperses entre períodes relativament llargs d'estasi, durant els quals les espècies romanen relativament immutades.<a href="#cite_note-pe1972-138">[138]</a> En aquesta teoria, l'especiació i l'evolució ràpida estan relacionades, i la selecció natural i la deriva genètica actuen amb força sobre els organismes que sofreixen una especiació en hàbitats nous o petites poblacions. Com a resultat d'això, els períodes d'estasi del registre fòssil corresponen a la població mare, i els organismes que sofreixen especiació i evolució ràpida es troben en poblacions petites o hàbitats geogràficament restringits, de manera que rarament queden preservats en forma de <a href="/wiki/F%C3%B2ssils" class="mw-redirect" title="Fòssils">fòssils</a>.<a href="#cite_note-139">[139]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Extinció">Extinció</h3>[<a href="/w/index.php?title=Evoluci%C3%B3&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: Extinció">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Extinci%C3%B3" title="Extinció">Extinció</a></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Tarbosaurus_museum_Muenster.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/de/Tarbosaurus_museum_Muenster.jpg/220px-Tarbosaurus_museum_Muenster.jpg" decoding="async" width="220" height="174" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/de/Tarbosaurus_museum_Muenster.jpg/330px-Tarbosaurus_museum_Muenster.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/de/Tarbosaurus_museum_Muenster.jpg 2x" data-file-width="433" data-file-height="342" /></a><figcaption>Fòssil de <a href="/wiki/Tarbosaure" title="Tarbosaure">tarbosaure</a>. Els <a href="/wiki/Dinosaures" title="Dinosaures">dinosaures</a> no <a href="/wiki/Ocell" class="mw-redirect" title="Ocell">aviaris</a> s'extingiren durant l'<a href="/wiki/Extinci%C3%B3_K-Pg" class="mw-redirect" title="Extinció K-Pg">extinció K-Pg</a> a finals del període <a href="/wiki/Cretaci" title="Cretaci">Cretaci</a></figcaption></figure> L'<a href="/wiki/Extincio" class="mw-redirect" title="Extincio">extincio</a> és la desaparició d'una espècie sencera. No és un esdeveniment inusual, car apareixen sovint espècies per especiació, i desapareixen per extinció.<a href="#cite_note-140">[140]</a> De fet, la pràctica totalitat d'espècies animals i vegetals que han viscut a la Terra estan actualment extintes,<a href="#cite_note-141">[141]</a> i sembla que l'extinció és el destí final de totes les espècies.<a href="#cite_note-142">[142]</a> Aquestes extincions han tingut lloc contínuament durant la història de la vida, tot i que el ritme d'extinció augmenta dràsticament en els ocasionals <a href="/wiki/Esdeveniment_d%27extinci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Esdeveniment d'extinció">esdeveniments d'extinció</a>.<a href="#cite_note-Raup-143">[143]</a> L'<a href="/wiki/Extinci%C3%B3_del_Cretaci-Paleogen" title="Extinció del Cretaci-Paleogen">extinció del Cretaci-Paleogen</a>, durant la qual s'extingiren els dinosaures, és la més coneguda, però l'anterior <a href="/wiki/Extinci%C3%B3_permiana" class="mw-redirect" title="Extinció permiana">extinció permiana</a> fou encara més severa i causà l'extinció de gairebé el 96% de les espècies.<a href="#cite_note-Raup-143">[143]</a> L'<a href="/wiki/Extinci%C3%B3_de_l%27Holoc%C3%A8" title="Extinció de l'Holocè">extinció de l'Holocè</a> és una extinció en massa que encara dura i que està associada a l'expansió de la humanitat pel globus terrestre al llarg dels últims mil·lennis. El ritme d'extinció actual és 100-1.000 vegades més alt que el ritme mitjà, i fins a un 30% de les espècies poden estar extintes a mitjans del segle xxi.<a href="#cite_note-144">[144]</a> Les activitats humanes són actualment la causa principal d'aquesta extinció que encara continua;<a href="#cite_note-145">[145]</a> és possible que l'<a href="/wiki/Escalfament_global" title="Escalfament global">escalfament global</a> l'acceleri encara més en el futur.<a href="#cite_note-146">[146]</a> El paper que juga l'extinció en l'evolució depèn del tipus d'extinció. Les causes de les contínues extincions de "baix nivell", que formen la majoria d'extincions, no estan ben compreses i podrien ser el resultat de la competència entre espècies per recursos limitats (<a href="/wiki/Exclusi%C3%B3_competitiva" class="mw-redirect" title="Exclusió competitiva">exclusió competitiva</a>).<a href="#cite_note-Kutschera-11">[11]</a> Si la competència d'altres espècies altera la probabilitat que s'extingeixi una espècie, això podria situar la selecció d'espècies com un nivell de la selecció natural.<a href="#cite_note-Gould-59">[59]</a> Les extincions massives intermitents també són importants, però en lloc d'actuar com a força selectiva, redueixen dràsticament la diversitat de manera indiscriminada i promouen explosions de <a href="/wiki/Radiaci%C3%B3_adaptativa" title="Radiació adaptativa">ràpida evolució</a> i especiació en els supervivents.<a href="#cite_note-Raup-143">[143]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Història_evolutiva_de_la_vida">Història evolutiva de la vida</h2>[<a href="/w/index.php?title=Evoluci%C3%B3&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Història evolutiva de la vida">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_evolutiva_de_la_vida" title="Història evolutiva de la vida">Història evolutiva de la vida</a></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Origen_de_la_vida">Origen de la vida</h3>[<a href="/w/index.php?title=Evoluci%C3%B3&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Origen de la vida">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Abiog%C3%A8nesi" title="Abiogènesi">Abiogènesi</a> i <a href="/wiki/Hip%C3%B2tesi_del_m%C3%B3n_d%27ARN" title="Hipòtesi del món d'ARN">Hipòtesi del món d'ARN</a></div> L'origen de la <a href="/wiki/Vida" title="Vida">vida</a> és un precursor necessari de l'evolució biològica, però comprendre que l'evolució començà un cop havien aparegut els organismes, i investigar com es produeix, no depèn de comprendre exactament com començà la vida.<a href="#cite_note-147">[147]</a> El <a href="/wiki/Consens_cient%C3%ADfic" title="Consens científic">consens científic</a> actual és que la complexa <a href="/wiki/Bioqu%C3%ADmica" title="Bioquímica">bioquímica</a> que forma la vida provingué de reaccions químiques més senzilles, però és incert com es produí això.<a href="#cite_note-148">[148]</a> No hi ha gaire cosa certa sobre els primers passos de la vida, l'estructura dels primers organismes, o la identitat i naturalesa de qualsevol <a href="/wiki/LUCA" class="mw-redirect" title="LUCA">últim avantpassat comú universal</a> o patrimoni gènic ancestral.<a href="#cite_note-149">[149]</a><a href="#cite_note-150">[150]</a> Per tant, no hi ha cap consens científic sobre com començà la vida, però algunes teories inclouen molècules autoreplicants com ara l'<a href="/wiki/ARN" class="mw-redirect" title="ARN">ARN</a>,<a href="#cite_note-151">[151]</a> i l'assemblatge de cèl·lules senzilles.<a href="#cite_note-152">[152]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Descendència_comuna">Descendència comuna</h3>[<a href="/w/index.php?title=Evoluci%C3%B3&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: Descendència comuna">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Proves_de_la_descend%C3%A8ncia_comuna" title="Proves de la descendència comuna">Proves de la descendència comuna</a>, <a href="/wiki/Descend%C3%A8ncia_comuna" class="mw-redirect" title="Descendència comuna">Descendència comuna</a>, i <a href="/wiki/Homologia_(biologia)" title="Homologia (biologia)">Homologia (biologia)</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Ape_skeletons.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/49/Ape_skeletons.png/220px-Ape_skeletons.png" decoding="async" width="220" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/49/Ape_skeletons.png/330px-Ape_skeletons.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/49/Ape_skeletons.png/440px-Ape_skeletons.png 2x" data-file-width="1081" data-file-height="588" /></a><figcaption>Els <a href="/wiki/Homino%C3%AFdeus" title="Hominoïdeus">hominoïdeus</a> són els descendents d'un <a href="/wiki/Descend%C3%A8ncia_comuna" class="mw-redirect" title="Descendència comuna">avantpassat comú</a></figcaption></figure> Tots els organismes de la <a href="/wiki/Terra" title="Terra">Terra</a> descendeixen d'un avantpassat comú o un mateix patrimoni gènic ancestral.<a href="#cite_note-153">[153]</a> Les espècies actuals són una etapa del procés evolutiu, i la seva diversitat és el producte d'una llarga sèrie d'esdeveniments d'especiació i extinció.<a href="#cite_note-154">[154]</a> La <a href="/wiki/Descend%C3%A8ncia_comuna" class="mw-redirect" title="Descendència comuna">descendència comuna</a> dels organismes fou deduïda a partir de quatre fets simples sobre els organismes. Primer, tenen distribucions geogràfiques que no es poden explicar per adaptació local. Segon, la diversitat de la vida no és un conjunt d'organismes completament únics, sinó d'organismes que comparteixen semblances morfològiques. Tercer, els caràcters vestigials mancats de funció evident s'assemblen a caràcters ancestrals funcionals. Finalment, els organismes poden ser classificats en una jerarquia de grups encabits un dins de l'altre segons les seves semblances.<a href="#cite_note-Darwin-10">[10]</a> Les espècies del passat també han deixat un registre de la seva història evolutiva. Els <a href="/wiki/F%C3%B2ssils" class="mw-redirect" title="Fòssils">fòssils</a>, juntament amb l'anatomia comparada dels organismes actuals, constitueixen el registre morfològic o anatòmic.<a href="#cite_note-Jablonski-155">[155]</a> Comparant l'anatomia de les espècies actuals i les extintes, els paleontòlegs poden inferir-ne el llinatge. Tanmateix, aquest mètode és més adient per a organismes que tenen parts corporals dures, com ara closques, dents o ossos. A més, com que els procariotes com ara els <a href="/wiki/Eubacteris" class="mw-redirect" title="Eubacteris">eubacteris</a> i els <a href="/wiki/Arqueus" title="Arqueus">arqueus</a> comparteixen un conjunt limitat de morfologies comunes, els seus fòssils no ofereixen informació de la seva ascendència. L'estudi de les semblances <a href="/wiki/Bioqu%C3%ADmica" title="Bioquímica">bioquímiques</a> entre organismes ha proporcionat proves de descendència comuna. Per exemple, totes les cèl·lules vivents utilitzen el mateix conjunt bàsic de <a href="/wiki/Nucle%C3%B2tids" class="mw-redirect" title="Nucleòtids">nucleòtids</a> i <a href="/wiki/Amino%C3%A0cids" class="mw-redirect" title="Aminoàcids">aminoàcids</a>.<a href="#cite_note-156">[156]</a> El desenvolupament de la <a href="/wiki/Gen%C3%A8tica_molecular" title="Genètica molecular">genètica molecular</a> ha revelat el registre evolutiu que queda en el <a href="/wiki/Genoma" title="Genoma">genoma</a> dels organismes; i ha datat quan divergiren les espècies pel <a href="/wiki/Rellotge_molecular" title="Rellotge molecular">rellotge molecular</a> produït per les mutacions.<a href="#cite_note-157">[157]</a> Per exemple, aquestes comparacions de seqüències genètiques han revelat la gran semblança genètica entre els humans i els ximpanzés i han aclarit quan existí l'avantpassat comú d'aquestes espècies.<a href="#cite_note-158">[158]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Evolució_de_la_vida">Evolució de la vida</h3>[<a href="/w/index.php?title=Evoluci%C3%B3&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: Evolució de la vida">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Taula_cronol%C3%B2gica_de_l%27evoluci%C3%B3" title="Taula cronològica de l'evolució">Taula cronològica de l'evolució</a></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:CollapsedtreeLabels-simplified.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/12/CollapsedtreeLabels-simplified.svg/220px-CollapsedtreeLabels-simplified.svg.png" decoding="async" width="220" height="145" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/12/CollapsedtreeLabels-simplified.svg/330px-CollapsedtreeLabels-simplified.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/12/CollapsedtreeLabels-simplified.svg/440px-CollapsedtreeLabels-simplified.svg.png 2x" data-file-width="800" data-file-height="528" /></a><figcaption>Un <a href="/wiki/Arbre_filogen%C3%A8tic" title="Arbre filogenètic">arbre evolutiu</a> que mostra la divergència de les espècies modernes del seu avantpassat comú situat al centre.<a href="#cite_note-Ciccarelli-159">[159]</a> Els tres <a href="/wiki/Domini_taxon%C3%B2mic" class="mw-redirect" title="Domini taxonòmic">dominis</a> estan acolorits de blau (<a href="/wiki/Eubacteris" class="mw-redirect" title="Eubacteris">eubacteris</a>), verd (<a href="/wiki/Arqueus" title="Arqueus">arqueus</a>) i vermell (<a href="/wiki/Eucariotes" title="Eucariotes">eucariotes</a>)</figcaption></figure> Malgrat la incertesa sobre com començà la vida, queda clar que els <a href="/wiki/Procariotes" title="Procariotes">procariotes</a> foren els primers organismes a habitar la Terra,<a href="#cite_note-Cavalier-Smith-160">[160]</a> fa aproximadament 3.000-4.000 milions d'anys.<a href="#cite_note-161">[161]</a> No hi hagué canvis evidents en la <a href="/wiki/Morfologia_(biologia)" title="Morfologia (biologia)">morfologia</a> o organització cel·lular en aquests organismes al llarg dels següents milers de milions d'anys.<a href="#cite_note-162">[162]</a> Els <a href="/wiki/Eucariotes" title="Eucariotes">eucariotes</a> foren la següent gran innovació en l'evolució. Es formaren quan els bacteris ancestrals foren engolits pels avantpassats de les cèl·lules eucariotes, en una associació cooperativa anomenada «<a href="/wiki/Endosimbiosi" title="Endosimbiosi">endosimbiosi</a>».<a href="#cite_note-rgruqh-85">[85]</a><a href="#cite_note-Dyall-163">[163]</a> Aleshores, els bacteris engolits i la cèl·lula hoste patiren una coevolució, i els bacteris evolucionaren o bé a <a href="/wiki/Mitocondris" class="mw-redirect" title="Mitocondris">mitocondris</a> o bé a <a href="/wiki/Hidrogenosoma" title="Hidrogenosoma">hidrogenosomes</a>.<a href="#cite_note-164">[164]</a> Un segon engoliment, aquest cop d'organismes semblants als <a href="/wiki/Cianobacteri" class="mw-redirect" title="Cianobacteri">cianobacteris</a>, conduí a la formació dels <a href="/wiki/Cloroplast" title="Cloroplast">cloroplasts</a> de les algues i les plantes.<a href="#cite_note-165">[165]</a> No se sap exactament quan aparegueren les primeres cèl·lules eucariotes, tot i que degué ser entre fa 2.700 i fa 1.600 milions d'anys. La història de la vida fou dominada pels eucariotes unicel·lulars, els eubacteris i els arqueus fins fa aproximadament 610 milions d'anys, quan començaren a aparèixer organismes pluricel·lulars als oceans durant el període <a href="/wiki/Organismes_ediacarians" title="Organismes ediacarians">Ediacarià.</a><a href="#cite_note-Cavalier-Smith-160">[160]</a><a href="#cite_note-166">[166]</a> L'evolució de la pluricel·lularitat tingué lloc en múltiples esdeveniments independents, en organismes tan diversos com les <a href="/wiki/Por%C3%ADfer" class="mw-redirect" title="Porífer">esponges</a>, les <a href="/wiki/Alga_marr%C3%B3" class="mw-redirect" title="Alga marró">algues marrons</a>, els <a href="/wiki/Cianobacteri" class="mw-redirect" title="Cianobacteri">cianobacteris</a>, els <a href="/wiki/Mixomicet" class="mw-redirect" title="Mixomicet">mixomicets</a> i els <a href="/wiki/Mixobacteri" class="mw-redirect" title="Mixobacteri">mixobacteris</a>.<a href="#cite_note-167">[167]</a> Poc després de l'aparició d'aquests primers organismes pluricel·lulars, aparegué una notable quantitat de diversitat biològica al llarg d'aproximadament deu milions d'anys, en un esdeveniment anomenat «<a href="/wiki/Explosi%C3%B3_cambriana" title="Explosió cambriana">explosió cambriana</a>». Aquí aparegueren la majoria de <a href="/wiki/Embrancament" class="mw-redirect" title="Embrancament">tipus</a> d'animals moderns en el registre fòssil, així com llinatges únics que posteriorment s'extingiren.<a href="#cite_note-Valentine-168">[168]</a> S'han proposat diversos desencadenants de l'explosió cambriana, incloent-hi l'acumulació a l'<a href="/wiki/Atmosfera_terrestre" title="Atmosfera terrestre">atmosfera</a> d'<a href="/wiki/Oxigen" title="Oxigen">oxigen</a> de la <a href="/wiki/Fotos%C3%ADntesi" title="Fotosíntesi">fotosíntesi</a>.<a href="#cite_note-169">[169]</a> Fa aproximadament 500 milions d'anys, les <a href="/wiki/Plantes" title="Plantes">plantes</a> i els <a href="/wiki/Fongs" title="Fongs">fongs</a> colonitzaren la terra, i aviat foren seguits pels <a href="/wiki/Artr%C3%B2podes" title="Artròpodes">artròpodes</a> i altres animals.<a href="#cite_note-170">[170]</a> Els <a href="/wiki/Amfibis" title="Amfibis">amfibis</a> aparegueren per primer cop fa uns 300 milions d'anys, seguits pels primers <a href="/wiki/Amniotes" title="Amniotes">amniotes</a>. Després vingueren els <a href="/wiki/Mam%C3%ADfers" title="Mamífers">mamífers</a> fa uns 200 milions d'anys i els <a href="/wiki/Ocells" title="Ocells">ocells</a> fa uns 100 milions d'anys (ambdós a partir de llinatges "<a href="/wiki/Reptiliomorf" class="mw-redirect" title="Reptiliomorf">reptiliomorfs</a>"). Tanmateix, i malgrat l'evolució d'aquests animals grans, els organismes més petits, similars als tipus que evolucionaren aviat, continuen tenint molt d'èxit i dominant la terra; gran part de la <a href="/wiki/Biomassa" title="Biomassa">biomassa</a> i de les espècies són procariotes.<a href="#cite_note-Schloss-94">[94]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Història_del_pensament_evolucionista">Història del pensament evolucionista</h2>[<a href="/w/index.php?title=Evoluci%C3%B3&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Història del pensament evolucionista">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_del_pensament_evolucionista" title="Història del pensament evolucionista">Història del pensament evolucionista</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Charles_Darwin_aged_51.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/42/Charles_Darwin_aged_51.jpg/220px-Charles_Darwin_aged_51.jpg" decoding="async" width="220" height="269" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/42/Charles_Darwin_aged_51.jpg/330px-Charles_Darwin_aged_51.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/42/Charles_Darwin_aged_51.jpg 2x" data-file-width="398" data-file-height="487" /></a><figcaption><a href="/wiki/Charles_Darwin" class="mw-redirect" title="Charles Darwin">Charles Darwin</a> a l'edat de 51 anys, just després de publicar <a href="/wiki/L%27origen_de_les_esp%C3%A8cies" title="L'origen de les espècies">L'origen de les espècies</a></figcaption></figure> Idees evolucionistes com ara la <a href="/wiki/Descend%C3%A8ncia_comuna" class="mw-redirect" title="Descendència comuna">descendència comuna</a> i la <a href="/wiki/Transmutaci%C3%B3_de_les_esp%C3%A8cies" title="Transmutació de les espècies">transmutació de les espècies</a> han existit com a mínim des del <a href="/wiki/Segle_VI_aC" title="Segle VI aC">segle vi aC</a>, quan foren tractades pel <a href="/wiki/Filosofia_grega" title="Filosofia grega">filòsof grec</a> <a href="/wiki/Anaximandre_de_Milet" class="mw-redirect" title="Anaximandre de Milet">Anaximandre</a>.<a href="#cite_note-171">[171]</a> Altres que consideraren aquestes idees foren el filòsof grec <a href="/wiki/Emp%C3%A8docles" title="Empèdocles">Empèdocles</a>, el filòsof poeta romà <a href="/wiki/Lucreci" title="Lucreci">Lucreci</a>, el biòleg àrab <a href="/wiki/Al-Jahiz" class="mw-redirect" title="Al-Jahiz">Al-Jahiz</a>,<a href="#cite_note-172">[172]</a> el filòsof persa <a href="/wiki/Ibn_Miskawayh" class="mw-redirect" title="Ibn Miskawayh">Ibn Miskawayh</a>, els <a href="/wiki/Germans_de_la_Puresa" title="Germans de la Puresa">Germans de la Puresa</a>,<a href="#cite_note-173">[173]</a> i el filòsof oriental <a href="/wiki/Zhuangzi" title="Zhuangzi">Zhuangzi</a>.<a href="#cite_note-174">[174]</a> A mesura que creixia el coneixement biològic al segle xviii, alguns filòsofs naturalistes com ara <a href="/wiki/Pierre_Louis_Maupertuis" class="mw-redirect" title="Pierre Louis Maupertuis">Pierre Maupertuis</a> (<a href="/wiki/1745" title="1745">1745</a>) i <a href="/wiki/Erasmus_Darwin" title="Erasmus Darwin">Erasmus Darwin</a> (1796) exposaren idees evolucionistes.<a href="#cite_note-175">[175]</a> Les idees del biòleg <a href="/wiki/Jean-Baptiste_Lamarck" title="Jean-Baptiste Lamarck">Jean-Baptiste Lamarck</a> sobre la <a href="/wiki/Transmutaci%C3%B3_de_les_esp%C3%A8cies" title="Transmutació de les espècies">transmutació de les espècies</a> tingueren una gran influència. <a href="/wiki/Charles_Darwin" class="mw-redirect" title="Charles Darwin">Charles Darwin</a> formulà la seva idea de la <a href="/wiki/Selecci%C3%B3_natural" title="Selecció natural">selecció natural</a> el 1838 i encara estava desenvolupant la seva teoria el <a href="/wiki/1858" title="1858">1858</a> quan <a href="/wiki/Alfred_Russel_Wallace" title="Alfred Russel Wallace">Alfred Russel Wallace</a> li n'envià una de similar, i ambdues foren presentades a la Societat Linneana en <a href="/wiki/Sobre_la_tend%C3%A8ncia_de_les_esp%C3%A8cies_a_formar_varietats_i_sobre_la_perpetuaci%C3%B3_de_les_varietats_i_esp%C3%A8cies_pels_mitjans_naturals_de_selecci%C3%B3" title="Sobre la tendència de les espècies a formar varietats i sobre la perpetuació de les varietats i espècies pels mitjans naturals de selecció">documents separats</a>.<a href="#cite_note-176">[176]</a><a href="#cite_note-177">[177]</a> A finals del <a href="/wiki/1859" title="1859">1859</a>, l'obra de Darwin <a href="/wiki/L%27origen_de_les_esp%C3%A8cies" title="L'origen de les espècies">L'origen de les espècies</a> explicà la selecció natural en detall i presentà proves que conduïren a una acceptació cada cop més gran de l'existència de l'evolució. El debat sobre els mecanismes de l'evolució continuaren, i Darwin no pogué explicar l'origen de les variacions heretables sobre les quals opera la selecció natural. Com Lamarck, pensava que els pares transmetien les adaptacions adquirides al llarg de la vida,<a href="#cite_note-178">[178]</a> una teoria que posteriorment fou denominada «<a href="/wiki/Lamarckisme" title="Lamarckisme">lamarckisme</a>».<a href="#cite_note-179">[179]</a> A la <a href="/wiki/D%C3%A8cada_del_1880" title="Dècada del 1880">dècada del 1880</a>, els experiments d'<a href="/wiki/August_Weismann" title="August Weismann">August Weismann</a> indicaren que els canvis per ús i desús no eren heretables, i el lamarckisme perdé gradualment acceptació.<a href="#cite_note-ImaginaryLamarck-180">[180]</a><a href="#cite_note-181">[181]</a> Encara més important, Darwin no podia explicar com es transmetien els caràcters d'una generació a la següent. El <a href="/wiki/1865" title="1865">1865</a>, <a href="/wiki/Gregor_Mendel" title="Gregor Mendel">Gregor Mendel</a> descobrí que els caràcters <a href="/wiki/Lleis_de_Mendel" class="mw-redirect" title="Lleis de Mendel">s'heretaven</a> de manera previsible.<a href="#cite_note-Weiling-182">[182]</a> Quan el treball de Mendel fou redescobert el <a href="/wiki/1900" title="1900">1900</a>, els desacords sobre el ritme de l'evolució predit pels primers genetistes i biometristes provocà un trencament entre els models mendelià i darwinià de l'evolució. Aquest trencament fou reconciliat a la <a href="/wiki/D%C3%A8cada_de_1930" class="mw-redirect" title="Dècada de 1930">dècada de 1930</a> per biòlegs com ara <a href="/wiki/Ronald_Fisher" class="mw-redirect" title="Ronald Fisher">Ronald Fisher</a>. El resultat final fou una combinació de l'evolució per selecció natural i les lleis de Mendel, la <a href="/wiki/S%C3%ADntesi_evolutiva_moderna" title="Síntesi evolutiva moderna">síntesi evolutiva moderna</a>.<a href="#cite_note-183">[183]</a> A la <a href="/wiki/D%C3%A8cada_del_1940" title="Dècada del 1940">dècada del 1940</a>, la identificació de l'<a href="/wiki/ADN" class="mw-redirect" title="ADN">ADN</a> com a material genètic per <a href="/wiki/Oswald_Avery" title="Oswald Avery">Oswald Avery</a> i col·laboradors i la posterior publicació de l'estructura de l'ADN per <a href="/wiki/James_D._Watson" class="mw-redirect" title="James D. Watson">James Watson</a> i <a href="/wiki/Francis_Crick" title="Francis Crick">Francis Crick</a> el <a href="/wiki/1953" title="1953">1953</a> demostrà les bases físiques de l'heretabilitat. Des d'aleshores, la <a href="/wiki/Gen%C3%A8tica" title="Genètica">genètica</a> i la <a href="/wiki/Biologia_molecular" title="Biologia molecular">biologia molecular</a> han esdevingut parts centrals de la <a href="/wiki/Biologia_evolutiva" title="Biologia evolutiva">biologia evolutiva</a> i han revolucionat el camp de la <a href="/wiki/Filog%C3%A8nia" title="Filogènia">filogènia</a>.<a href="#cite_note-Kutschera-11">[11]</a> Al principi de la seva història, la biologia evolutiva atreia principalment científics de disciplines tradicionalment orientades a la <a href="/wiki/Taxonomia" title="Taxonomia">taxonomia</a>, el coneixement especialitzat dels quals sobre organismes particulars responia a interrogants generals de l'evolució. A mesura que la biologia evolutiva creixia com a disciplina acadèmica, especialment després del desenvolupament de la síntesi evolutiva moderna, començà a atreure més científics de les ciències biològiques.<a href="#cite_note-Kutschera-11">[11]</a> Actualment, l'estudi de la biologia evolutiva concerneix científics de camps tan diversos com ara la <a href="/wiki/Bioqu%C3%ADmica" title="Bioquímica">bioquímica</a>, l'<a href="/wiki/Ecologia" title="Ecologia">ecologia</a>, la <a href="/wiki/Gen%C3%A8tica" title="Genètica">genètica</a> i la <a href="/wiki/Fisiologia" title="Fisiologia">fisiologia</a>, i els conceptes evolutius són utilitzats en disciplines encara més allunyades com ara la <a href="/wiki/Psicologia" title="Psicologia">psicologia</a>, la <a href="/wiki/Medicina" title="Medicina">medicina</a>, la <a href="/wiki/Filosofia" title="Filosofia">filosofia</a> i la <a href="/wiki/Inform%C3%A0tica" title="Informàtica">informàtica</a>. <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Resposta_social_i_cultural">Resposta social i cultural</h2>[<a href="/w/index.php?title=Evoluci%C3%B3&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: Resposta social i cultural">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Efecte_social_de_la_teoria_de_l%27evoluci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Efecte social de la teoria de l'evolució">Efecte social de la teoria de l'evolució</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Editorial_cartoon_depicting_Charles_Darwin_as_an_ape_(1871).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6f/Editorial_cartoon_depicting_Charles_Darwin_as_an_ape_%281871%29.jpg/220px-Editorial_cartoon_depicting_Charles_Darwin_as_an_ape_%281871%29.jpg" decoding="async" width="220" height="296" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6f/Editorial_cartoon_depicting_Charles_Darwin_as_an_ape_%281871%29.jpg/330px-Editorial_cartoon_depicting_Charles_Darwin_as_an_ape_%281871%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6f/Editorial_cartoon_depicting_Charles_Darwin_as_an_ape_%281871%29.jpg/440px-Editorial_cartoon_depicting_Charles_Darwin_as_an_ape_%281871%29.jpg 2x" data-file-width="2068" data-file-height="2782" /></a><figcaption>A mesura que el <a href="/wiki/Darwinisme" title="Darwinisme">darwinisme</a> aconseguia una àmplia acceptació a la <a href="/wiki/D%C3%A8cada_del_1870" title="Dècada del 1870">dècada del 1870</a>, es feren <a href="/wiki/Caricatura" title="Caricatura">caricatures</a> de <a href="/wiki/Charles_Darwin" class="mw-redirect" title="Charles Darwin">Charles Darwin</a> amb un cos de <a href="/wiki/Simi" class="mw-redirect" title="Simi">simi</a> o <a href="/wiki/Mico" class="mw-redirect" title="Mico">mico</a> per simbolitzar l'evolució<a href="#cite_note-Browne2003e-184">[184]</a></figcaption></figure> Al segle xix, especialment després de la publicació de <a href="/wiki/L%27origen_de_les_esp%C3%A8cies" title="L'origen de les espècies">L'origen de les espècies</a>, la idea que la vida havia evolucionat fou un tema d'intens debat acadèmic centrat en les implicacions filosòfiques, socials i religioses de l'evolució. Avui en dia, el fet que els organismes evolucionen és indiscutible en la <a href="/w/index.php?title=Bibliografia_cient%C3%ADfica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bibliografia científica (encara no existeix)">bibliografia científica</a> i la síntesi evolutiva moderna té una àmplia acceptació entre els científics. Tanmateix, l'evolució encara és un concepte controvertit per a alguns grups religiosos.<a href="#cite_note-185">[185]</a> Mentre que moltes religions i grups religiosos han reconciliat les seves creences amb l'evolució per mitjà de diversos conceptes d'evolució teista, hi ha molts <a href="/wiki/Creacionisme" title="Creacionisme">creacionistes</a> que creuen que l'evolució es contradiu amb el <a href="/wiki/Mite_de_creaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Mite de creació">mite de creació</a> de la seva religió.<a href="#cite_note-Ross2005-186">[186]</a> Com Darwin reconegué ben aviat, l'aspecte més controvertit de la biologia evolutiva són les seves implicacions respecte a l'<a href="/wiki/Evoluci%C3%B3_humana" class="mw-redirect" title="Evolució humana">origen dels éssers humans</a>. En alguns estats (especialment els Estats Units), aquesta tensió entre la ciència i la religió ha alimentat la <a href="/wiki/Controv%C3%A8rsia_creaci%C3%B3-evoluci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Controvèrsia creació-evolució">controvèrsia creació-evolució</a>, un conflicte religiós que encara dura centrat en la política i l'educació pública.<a href="#cite_note-187">[187]</a> Mentre que altres camps de la ciència com ara la <a href="/wiki/Cosmologia" title="Cosmologia">cosmologia</a><a href="#cite_note-wmap-188">[188]</a> i les <a href="/wiki/Ci%C3%A8ncies_de_la_Terra" title="Ciències de la Terra">ciències de la Terra</a><a href="#cite_note-zircon-189">[189]</a> també es contradiuen amb interpretacions literals de molts textos religiosos, la biologia evolutiva es troba amb una oposició significativament més gran de molts creients religiosos. L'evolució ha estat utilitzada per donar suport a posicions filosòfiques que promouen la <a href="/wiki/Discriminaci%C3%B3" title="Discriminació">discriminació</a> i el <a href="/wiki/Racisme" title="Racisme">racisme</a>. Per exemple, les idees <a href="/wiki/Eugen%C3%A8sia" title="Eugenèsia">eugenèsiques</a> de <a href="/wiki/Francis_Galton" title="Francis Galton">Francis Galton</a> foren desenvolupades per argumentar que el patrimoni gènic humà hauria de ser millorat amb polítiques de <a href="/wiki/Cria_selectiva" class="mw-redirect" title="Cria selectiva">cria selectiva</a>, incloent-hi incentius perquè es reprodueixin els que són considerats amb "bons gens", i l'<a href="/wiki/Esterilitzaci%C3%B3_for%C3%A7osa" title="Esterilització forçosa">esterilització forçosa</a>, proves prenatals, <a href="/wiki/Contracepci%C3%B3" title="Contracepció">contracepció</a>, i fins i tot la <a href="/wiki/Acci%C3%B3_T4" class="mw-redirect" title="Acció T4">matança</a> dels considerats amb "mals gens".<a href="#cite_note-190">[190]</a> Un altre exemple d'una extensió de la teoria de l'evolució que actualment és considerada infundada és el <a href="/wiki/Darwinisme_social" title="Darwinisme social">darwinisme social</a>, un terme referit a la teoria <a href="/wiki/Malthusianisme" title="Malthusianisme">malthusianista</a> del <a href="/wiki/Partit_Whig_angl%C3%A8s" title="Partit Whig anglès">partit Whig</a>, desenvolupada per <a href="/wiki/Herbert_Spencer" title="Herbert Spencer">Herbert Spencer</a> en idees sobre "<a href="/wiki/Superviv%C3%A8ncia_del_m%C3%A9s_apte" title="Supervivència del més apte">supervivència del més apte</a>" en el comerç i en les societats humanes en general, i per altres en afirmacions que la <a href="/wiki/Desigualtat_social" title="Desigualtat social">desigualtat social</a>, el racisme i l'<a href="/wiki/Imperialisme" title="Imperialisme">imperialisme</a> estaven justificats.<a href="#cite_note-191">[191]</a> Tanmateix, els científics i filòsofs contemporanis consideren que aquestes idees ni es troben implícites en la teoria evolutiva ni estan recolzades per la informació disponible.<a href="#cite_note-192">[192]</a><a href="#cite_note-193">[193]</a> Les idees de Darwin varen ser aplicades també a l'estudi de la literatura per <a href="/wiki/Ferdinand_Bruneti%C3%A8re" title="Ferdinand Brunetière">Ferdinand Brunetière</a>.<a href="#cite_note-194">[194]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Usos">Usos</h2>[<a href="/w/index.php?title=Evoluci%C3%B3&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: Usos">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Selecci%C3%B3_artificial" title="Selecció artificial">Selecció artificial</a> i <a href="/wiki/Computaci%C3%B3_evolutiva" title="Computació evolutiva">Computació evolutiva</a></div> Un dels usos tecnològics principals de l'evolució és la <a href="/wiki/Selecci%C3%B3_artificial" title="Selecció artificial">selecció artificial</a>, que és la selecció en la qual intervé l'<a href="/wiki/%C3%89sser_hum%C3%A0" title="Ésser humà">ésser humà</a> i la qual sol ser força més ràpida que la selecció natural. Els humans l'han utilitzat des de fa mil·lennis en la <a href="/wiki/Domesticaci%C3%B3" title="Domesticació">domesticació</a> de plantes i animals.<a href="#cite_note-195">[195]</a> Més recentment, aquesta selecció ha esdevingut una part vital de l'<a href="/wiki/Enginyeria_gen%C3%A8tica" title="Enginyeria genètica">enginyeria genètica</a>, amb l'ús en la <a href="/wiki/Biologia_molecular" title="Biologia molecular">biologia molecular</a> de marcadors seleccionables, com ara els gens de resistència als antibiòtics, per manipular l'ADN. Com que l'evolució pot produir processos i xarxes altament optimitzats, té molts usos en <a href="/wiki/Inform%C3%A0tica" title="Informàtica">informàtica</a>. Les simulacions de l'evolució utilitzant algorismes evolutius i vida artificial començaren amb el treball de Nils Aall Barricelli a la <a href="/wiki/D%C3%A8cada_del_1960" title="Dècada del 1960">dècada del 1960</a>, i foren explorades per <a href="/w/index.php?title=Alex_Fraser_(cient%C3%ADfic)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Alex Fraser (científic) (encara no existeix)">Alex Frase</a>, que publicà una sèrie de documents sobre la simulació de la <a href="/wiki/Selecci%C3%B3_artificial" title="Selecció artificial">selecció artificial</a>.<a href="#cite_note-196">[196]</a> L'evolució artificial esdevingué un mètode d'optimització amb un ampli reconeixement com a resultat del treball d'Ingo Rechenberg a la <a href="/wiki/D%C3%A8cada_del_1960" title="Dècada del 1960">dècada del 1960</a> i principis de la del <a href="/wiki/D%C3%A8cada_del_1970" title="Dècada del 1970">1970</a>, utilitzant <a href="/wiki/Estrat%C3%A8gia_evolutiva" title="Estratègia evolutiva">estratègies evolutives</a> per resoldre complexos problemes d'enginyeria.<a href="#cite_note-197">[197]</a> Els <a href="/wiki/Algorisme_gen%C3%A8tic" title="Algorisme genètic">algorismes genètics</a> en particular esdevingueren populars gràcies al treball de John Holland.<a href="#cite_note-198">[198]</a> A mesura que augmentava l'interès acadèmic, l'augment dramàtic de la potència dels ordinadors feu possible usos pràctics, com ara l'evolució automàtica de programes d'ordinador.<a href="#cite_note-199">[199]</a> Actualment s'utilitzen algorismes evolutius per resoldre problemes multidimensionals de manera més eficient que el programari desenvolupat per dissenyadors humans, i també per optimitzar el disseny de sistemes.<a href="#cite_note-200">[200]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències">Referències</h2>[<a href="/w/index.php?title=Evoluci%C3%B3&action=edit&section=23" title="Modifica la secció: Referències">modifica</a>]</div> <div class="reflist" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-FOOTNOTEHallHallgrímsson20084-1"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEHallHallgrímsson20084_1-0">↑</a> <a href="#CITEREFHallHallgrímsson2008">Hall i Hallgrímsson, 2008</a>, p. 4. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEFutuymaKirkpatrick201779–102-2"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEFutuymaKirkpatrick201779–102_2-0">↑</a> <a href="#CITEREFFutuymaKirkpatrick2017">Futuyma i Kirkpatrick, 2017</a>, p. 79–102. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEScott-PhillipsLalandShukerDickins20141.232-3"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEScott-PhillipsLalandShukerDickins20141.232_3-0">↑</a> <a href="#CITEREFScott-PhillipsLalandShukerDickins2014">Scott-Phillips et al., 2014</a>, p. 1.232. </li> <li id="cite_note-Futuyma-4">↑ <a href="#cite_ref-Futuyma_4-0">4,0</a> <a href="#cite_ref-Futuyma_4-1">4,1</a> <a href="#cite_ref-Futuyma_4-2">4,2</a> Futuyma, Douglas J. Evolution. Sunderland, Massachusetts: Sinauer Associates, Inc, 2005. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-87893-187-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-87893-187-2">ISBN 0-87893-187-2</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Evolution&rft.aulast=Futuyma&rft.aufirst=Douglas+J.&rft.date=2005&rft.pub=Sinauer+Associates%2C+Inc&rft.place=Sunderland%2C+Massachusetts&rft.isbn=0-87893-187-2">  </li> <li id="cite_note-Lande-5">↑ <a href="#cite_ref-Lande_5-0">5,0</a> <a href="#cite_ref-Lande_5-1">5,1</a> Lande, R.; Arnold, S. J «The measurement of selection on correlated characters». Evolution, 37, 1983, pàg. 1.210–1.226. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.2307%2F2408842">10.2307/2408842</a>. </li> <li id="cite_note-Ayala-6"><a href="#cite_ref-Ayala_6-0">↑</a> Ayala, F. J «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pnas.org/cgi/content/full/104/suppl_1/8567">Darwin's greatest discovery: design without designer</a>». Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A., 104 Suppl 1, 2007, pàg. 8.567–8.573. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1073%2Fpnas.0701072104">10.1073/pnas.0701072104</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17494753?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:17494753">17494753</a>. </li> <li id="cite_note-7"><a href="#cite_ref-7">↑</a> <a href="#Reference-Gould-2002">(Gould 2002)</a> </li> <li id="cite_note-EarlyModernGeology-8"><a href="#cite_ref-EarlyModernGeology_8-0">↑</a> Ian C. Johnston. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080412091143/http://www.mala.bc.ca/~johnstoi/darwin/sect2.htm">History of Science: Early Modern Geology</a>». Malaspina University College, 1999. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.mala.bc.ca/~johnstoi/darwin/sect2.htm">original</a> el 2008-04-12. [Consulta: 15 gener 2008]. </li> <li id="cite_note-9"><a href="#cite_ref-9">↑</a> Bowler, Peter J. Evolution:The History of an Idea. University of California Press, 2003. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-52023693-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-52023693-9">ISBN 0-52023693-9</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Evolution%3AThe+History+of+an+Idea&rft.aulast=Bowler&rft.aufirst=Peter+J.&rft.date=2003&rft.pub=University+of+California+Press&rft.isbn=0-52023693-9">  </li> <li id="cite_note-Darwin-10">↑ <a href="#cite_ref-Darwin_10-0">10,0</a> <a href="#cite_ref-Darwin_10-1">10,1</a> <a href="#cite_ref-Darwin_10-2">10,2</a> <a href="/wiki/Charles_Darwin" class="mw-redirect" title="Charles Darwin">Darwin, Charles</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://darwin-online.org.uk/content/frameset?itemID=F373&viewtype=text&pageseq=16">On the Origin of Species</a>. Londres: John Murray, 1859, p. 1.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=On+the+Origin+of+Species&rft.aulast=Darwin&rft.aufirst=Charles&rft.date=1859&rft.pub=John+Murray&rft.place=Londres&rft.pages=p.+1&rft_id=http%3A%2F%2Fdarwin-online.org.uk%2Fcontent%2Fframeset%3FitemID%3DF373%26viewtype%3Dtext%26pageseq%3D16"> . Idees anteriors relacionades foren reconegudes a <a href="/wiki/Charles_Darwin" class="mw-redirect" title="Charles Darwin">Darwin, Charles</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://darwin-online.org.uk/content/frameset?itemID=F381&viewtype=text&pageseq=20">On the Origin of Species</a>. 3a edició. Londres: John Murray, 1861, p. xiii.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=On+the+Origin+of+Species&rft.aulast=Darwin&rft.aufirst=Charles&rft.date=1861&rft.edition=3a%C2%A0edici%C3%B3&rft.pub=John+Murray&rft.place=Londres&rft.pages=p.+xiii&rft_id=http%3A%2F%2Fdarwin-online.org.uk%2Fcontent%2Fframeset%3FitemID%3DF381%26viewtype%3Dtext%26pageseq%3D20">  </li> <li id="cite_note-Kutschera-11">↑ <a href="#cite_ref-Kutschera_11-0">11,0</a> <a href="#cite_ref-Kutschera_11-1">11,1</a> <a href="#cite_ref-Kutschera_11-2">11,2</a> <a href="#cite_ref-Kutschera_11-3">11,3</a> Kutschera U, Niklas K «The modern theory of biological evolution: an expanded synthesis». Naturwissenschaften, 91, 6, 2004, pàg. 255–76. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1007%2Fs00114-004-0515-y">10.1007/s00114-004-0515-y</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15241603?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15241603">15241603</a>. </li> <li id="cite_note-NewScientistJan2008SpecialReport-12"><a href="#cite_ref-NewScientistJan2008SpecialReport_12-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newscientist.com/channel/life/evolution">Special report on evolution</a>». New Scientist, 19-01-2008. </li> <li id="cite_note-13"><a href="#cite_ref-13">↑</a> Sturm RA, Frudakis TN «Eye colour: portals into pigmentation genes and ancestry». Trends Genet., 20, 8, 2004, pàg. 327–32. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.tig.2004.06.010">10.1016/j.tig.2004.06.010</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15262401?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15262401">15262401</a>. </li> <li id="cite_note-Pearson_2006-14">↑ <a href="#cite_ref-Pearson_2006_14-0">14,0</a> <a href="#cite_ref-Pearson_2006_14-1">14,1</a> Pearson H «Genetics: what is a gene?». Nature, 441, 7.092, 2006, pàg. 398–401. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2F441398a">10.1038/441398a</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16724031?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16724031">16724031</a>. </li> <li id="cite_note-15"><a href="#cite_ref-15">↑</a> Peaston AE, Whitelaw E «Epigenetics and phenotypic variation in mammals». Mamm. Genome, 17, 5, 2006, pàg. 365–74. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1007%2Fs00335-005-0180-2">10.1007/s00335-005-0180-2</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16688527?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16688527">16688527</a>. </li> <li id="cite_note-16"><a href="#cite_ref-16">↑</a> Oetting WS, Brilliant MH, King RA «The clinical spectrum of albinism in humans». Molecular medicine today, 2, 8, 1996, pàg. 330–35. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2F1357-4310%2896%2981798-9">10.1016/1357-4310(96)81798-9</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/8796918?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:8796918">8796918</a>. </li> <li id="cite_note-17"><a href="#cite_ref-17">↑</a> Mayeux R «Mapping the new frontier: complex genetic disorders». J. Clin. Invest., 115, 6, 2005, pàg. 1404–07. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1172%2FJCI25421">10.1172/JCI25421</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15931374?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15931374">15931374</a>. </li> <li id="cite_note-Lin-18">↑ <a href="#cite_ref-Lin_18-0">18,0</a> <a href="#cite_ref-Lin_18-1">18,1</a> Wu R, Lin M «Functional mapping - how to map and study the genetic architecture of dynamic complex traits». Nat. Rev. Genet., 7, 3, 2006, pàg. 229–37. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2Fnrg1804">10.1038/nrg1804</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16485021?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16485021">16485021</a>. </li> <li id="cite_note-Amos-19">↑ <a href="#cite_ref-Amos_19-0">19,0</a> <a href="#cite_ref-Amos_19-1">19,1</a> <a href="#cite_ref-Amos_19-2">19,2</a> Harwood AJ «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pubmed&pubmedid=9533122">Factors affecting levels of genetic diversity in natural populations</a>». Philos. Trans. R. Soc. Lond., B, Biol. Sci., 353, 1366, 1998, pàg. 177–86. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1098%2Frstb.1998.0200">10.1098/rstb.1998.0200</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9533122?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:9533122">9533122</a>.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>] </li> <li id="cite_note-20"><a href="#cite_ref-20">↑</a> Draghi J, Turner P «DNA secretion and gene-level selection in bacteria». Microbiology (Reading, Engl.), 152, Pt 9, 2006, pàg. 2683–8. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16946263?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16946263">16946263</a>. *Mallet J «Hybrid speciation». Nature, 446, 7133, 2007, pàg. 279–83. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2Fnature05706">10.1038/nature05706</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17361174?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:17361174">17361174</a>. </li> <li id="cite_note-21"><a href="#cite_ref-21">↑</a> Butlin RK, Tregenza T «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pubmed&pubmedid=9533123">Levels of genetic polymorphism: marker loci versus quantitative traits</a>». Philos. Trans. R. Soc. Lond., B, Biol. Sci., 353, 1366, 1998, pàg. 187–98. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1098%2Frstb.1998.0201">10.1098/rstb.1998.0201</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9533123?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:9533123">9533123</a>.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>] </li> <li id="cite_note-22"><a href="#cite_ref-22">↑</a> Wetterbom A, Sevov M, Cavelier L, Bergström TF «Comparative genomic analysis of human and chimpanzee indicates a key role for indels in primate evolution». J. Mol. Evol., 63, 5, 2006, pàg. 682–90. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1007%2Fs00239-006-0045-7">10.1007/s00239-006-0045-7</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17075697?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:17075697">17075697</a>. </li> <li id="cite_note-Bertram-23">↑ <a href="#cite_ref-Bertram_23-0">23,0</a> <a href="#cite_ref-Bertram_23-1">23,1</a> <a href="#cite_ref-Bertram_23-2">23,2</a> Bertram J «The molecular biology of cancer». Mol. Aspects Med., 21, 6, 2000, pàg. 167–223. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2FS0098-2997%2800%2900007-8">10.1016/S0098-2997(00)00007-8</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11173079?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:11173079">11173079</a>. </li> <li id="cite_note-cite-24">↑ <a href="#cite_ref-cite_24-0">24,0</a> <a href="#cite_ref-cite_24-1">24,1</a> Aminetzach YT, Macpherson JM, Petrov DA «Pesticide resistance via transposition-mediated adaptative gene truncation in Drosophila». Science, 309, 5735, 2005, pàg. 764–67. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.1112699">10.1126/science.1112699</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16051794?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16051794">16051794</a>. </li> <li id="cite_note-Burrus-25"><a href="#cite_ref-Burrus_25-0">↑</a> Burrus V, Waldor M «Shaping bacterial genomes with integrative and conjugative elements». Res. Microbiol., 155, 5, 2004, pàg. 376–86. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.resmic.2004.01.012">10.1016/j.resmic.2004.01.012</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15207870?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15207870">15207870</a>. </li> <li id="cite_note-26"><a href="#cite_ref-26">↑</a> Sawyer SA, Parsch J, Zhang Z, Hartl DL «Prevalence of positive selection among nearly neutral amino acid replacements in Drosophila». Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A., 104, 16, 2007, pàg. 6504–10. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1073%2Fpnas.0701572104">10.1073/pnas.0701572104</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17409186?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:17409186">17409186</a>. </li> <li id="cite_note-Sniegowski-27"><a href="#cite_ref-Sniegowski_27-0">↑</a> Sniegowski P, Gerrish P, Johnson T, Shaver A «The evolution of mutation rates: separating causes from consequences». Bioessays, 22, 12, 2000, pàg. 1057–66. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1002%2F1521-1878%28200012%2922%3A12%3C1057%3A%3AAID-BIES3%3E3.0.CO%3B2-W">10.1002/1521-1878(200012)22:12<1057::AID-BIES3>3.0.CO;2-W</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11084621?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:11084621">11084621</a>. </li> <li id="cite_note-28"><a href="#cite_ref-28">↑</a> Drake JW, Charlesworth B, Charlesworth D, Crow JF «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pubmed&pubmedid=9560386">Rates of spontaneous mutation</a>». Genetics, 148, 4, 1998, pàg. 1667–86. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9560386?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:9560386">9560386</a>.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>] </li> <li id="cite_note-29"><a href="#cite_ref-29">↑</a> Holland J, Spindler K, Horodyski F, Grabau E, Nichol S, VandePol S «Rapid evolution of RNA genomes». Science, 215, 4540, 1982, pàg. 1577–85. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.7041255">10.1126/science.7041255</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/7041255?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:7041255">7041255</a>. </li> <li id="cite_note-30"><a href="#cite_ref-30">↑</a> Carroll SB, Grenier J, Weatherbee SD. From DNA to Diversity: Molecular Genetics and the Evolution of Animal Design. Second Edition. Oxford: Blackwell Publishing, 2005. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1-4051-1950-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1-4051-1950-0">ISBN 1-4051-1950-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=From+DNA+to+Diversity%3A+Molecular+Genetics+and+the+Evolution+of+Animal+Design.+Second+Edition&rft.aulast=Carroll+SB%2C+Grenier+J%2C+Weatherbee+SD&rft.date=2005&rft.pub=Blackwell+Publishing&rft.place=Oxford&rft.isbn=1-4051-1950-0">  </li> <li id="cite_note-31"><a href="#cite_ref-31">↑</a> Harrison P, Gerstein M «Studying genomes through the aeons: protein families, pseudogenes and proteome evolution». J Mol Biol, 318, 5, 2002, pàg. 1155–74. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2FS0022-2836%2802%2900109-2">10.1016/S0022-2836(02)00109-2</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12083509?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:12083509">12083509</a>. </li> <li id="cite_note-32"><a href="#cite_ref-32">↑</a> Orengo CA, Thornton JM «Protein families and their evolution-a structural perspective». Annu. Rev. Biochem., 74, 2005, pàg. 867–900. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1146%2Fannurev.biochem.74.082803.133029">10.1146/annurev.biochem.74.082803.133029</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15954844?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15954844">15954844</a>. </li> <li id="cite_note-33"><a href="#cite_ref-33">↑</a> Long M, Betrán E, Thornton K, Wang W «The origin of new genes: glimpses from the young and old». Nat. Rev. Genet., 4, 11, Novembre 2003, pàg. 865–75. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2Fnrg1204">10.1038/nrg1204</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/14634634?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:14634634">14634634</a>. </li> <li id="cite_note-34"><a href="#cite_ref-34">↑</a> Bowmaker JK «Evolution of colour vision in vertebrates». Eye (London, England), 12 (Pt 3b), 1998, pàg. 541-47. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9775215?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:9775215">9775215</a>. </li> <li id="cite_note-35"><a href="#cite_ref-35">↑</a> Gregory TR, Hebert PD «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.genome.org/cgi/content/full/9/4/317">The modulation of DNA content: proximate causes and ultimate consequences</a>». Genome Res., 9, 4, 1999, pàg. 317–24. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1101%2Fgr.9.4.317">10.1101/gr.9.4.317</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10207154?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:10207154">10207154</a>. </li> <li id="cite_note-36"><a href="#cite_ref-36">↑</a> Zhang J, Wang X, Podlaha O «Testing the chromosomal speciation hypothesis for humans and chimpanzees». Genome Res., 14, 5, 2004, pàg. 845–51. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1101%2Fgr.1891104">10.1101/gr.1891104</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15123584?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15123584">15123584</a>. </li> <li id="cite_note-37"><a href="#cite_ref-37">↑</a> Ayala FJ, Coluzzi M «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pnas.org/cgi/content/full/102/suppl_1/6535">Chromosome speciation: humans, Drosophila, and mosquitoes</a>». Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A., 102 Supplement 1, 2005, pàg. 6535–42. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1073%2Fpnas.0501847102">10.1073/pnas.0501847102</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15851677?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15851677">15851677</a>. </li> <li id="cite_note-38"><a href="#cite_ref-38">↑</a> Hurst GD, Werren JH «The role of selfish genetic elements in eukaryotic evolution». Nat. Rev. Genet., 2, 8, 2001, pàg. 597–606. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2F35084545">10.1038/35084545</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11483984?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:11483984">11483984</a>. </li> <li id="cite_note-39"><a href="#cite_ref-39">↑</a> Häsler J, Strub K «Alu elements as regulators of gene expression». Nucleic Acids Res., 34, 19, 2006, pàg. 5491–97. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1093%2Fnar%2Fgkl706">10.1093/nar/gkl706</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17020921?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:17020921">17020921</a>. </li> <li id="cite_note-40"><a href="#cite_ref-40">↑</a> Radding C «Homologous pairing and strand exchange in genetic recombination». Annu. Rev. Genet., 16, 1982, pàg. 405–37. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1146%2Fannurev.ge.16.120182.002201">10.1146/annurev.ge.16.120182.002201</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/6297377?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:6297377">6297377</a>. </li> <li id="cite_note-Agrawal-41">↑ <a href="#cite_ref-Agrawal_41-0">41,0</a> <a href="#cite_ref-Agrawal_41-1">41,1</a> Agrawal AF «Evolution of sex: why do organisms shuffle their genotypes?». Curr. Biol., 16, 17, 2006, pàg. R696. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.cub.2006.07.063">10.1016/j.cub.2006.07.063</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16950096?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16950096">16950096</a>. </li> <li id="cite_note-42"><a href="#cite_ref-42">↑</a> Peters AD, Otto SP «Liberating genetic variance through sex». Bioessays, 25, 6, 2003, pàg. 533–7. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1002%2Fbies.10291">10.1002/bies.10291</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12766942?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:12766942">12766942</a>. </li> <li id="cite_note-43"><a href="#cite_ref-43">↑</a> Goddard MR, Godfray HC, Burt A «Sex increases the efficacy of natural selection in experimental yeast populations». Nature, 434, 7033, 2005, pàg. 636–40. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2Fnature03405">10.1038/nature03405</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15800622?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15800622">15800622</a>. </li> <li id="cite_note-44"><a href="#cite_ref-44">↑</a> Lien S, Szyda J, Schechinger B, Rappold G, Arnheim N «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pubmed&pubmedid=10677316">Evidence for heterogeneity in recombination in the human pseudoautosomal region: high resolution analysis by sperm typing and radiation-hybrid mapping</a>». Am. J. Hum. Genet., 66, 2, 2000, pàg. 557–66. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1086%2F302754">10.1086/302754</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10677316?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:10677316">10677316</a>.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>] </li> <li id="cite_note-Otto-45">↑ <a href="#cite_ref-Otto_45-0">45,0</a> <a href="#cite_ref-Otto_45-1">45,1</a> Otto S «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pubmed&pubmedid=12871918">The advantages of segregation and the evolution of sex</a>». Genetics, 164, 3, 2003, pàg. 1099–118. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12871918?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:12871918">12871918</a>.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>] </li> <li id="cite_note-46"><a href="#cite_ref-46">↑</a> Muller H «The relation of recombination to mutational advance». Mutat. Res., 106, 1964, pàg. 2–9. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/14195748?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:14195748">14195748</a>. </li> <li id="cite_note-47"><a href="#cite_ref-47">↑</a> Charlesworth B, Charlesworth D «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pubmed&pubmedid=11127901">The degeneration of Y chromosomes</a>». Philos. Trans. R. Soc. Lond., B, Biol. Sci., 355, 1403, 2000, pàg. 1563–72. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1098%2Frstb.2000.0717">10.1098/rstb.2000.0717</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11127901?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:11127901">11127901</a>.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>] </li> <li id="cite_note-48"><a href="#cite_ref-48">↑</a> Stoltzfus A «Mutationism and the dual causation of evolutionary change». Evol. Dev., 8, 3, 2006, pàg. 304–17. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1111%2Fj.1525-142X.2006.00101.x">10.1111/j.1525-142X.2006.00101.x</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16686641?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16686641">16686641</a>. </li> <li id="cite_note-oneil-49"><a href="#cite_ref-oneil_49-0">↑</a> O'Neil, Dennis. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080219124859/http://anthro.palomar.edu/synthetic/synth_2.htm">Hardy-Weinberg Equilibrium Model</a>». The synthetic theory of evolution: An introduction to modern evolutionary concepts and theories. Behavioral Sciences Department, Palomar College, 2008. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://anthro.palomar.edu/synthetic/synth_2.htm">original</a> el 2008-02-19. [Consulta: 6 gener 2008]. </li> <li id="cite_note-Teach2-50"><a href="#cite_ref-Teach2_50-0">↑</a> Bright, Kerry. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080207095811/http://www.evoled.org/lessons/speciation.htm">Causes of evolution</a>». Teach Evolution and Make It Relevant. National Science Foundation, 2006. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.evoled.org/lessons/speciation.htm">original</a> el 2008-02-07. [Consulta: 30 desembre 2007]. </li> <li id="cite_note-Whitlock-51">↑ <a href="#cite_ref-Whitlock_51-0">51,0</a> <a href="#cite_ref-Whitlock_51-1">51,1</a> Whitlock M «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pubmed&pubmedid=12807795">Fixation probability and time in subdivided populations</a>». Genetics, 164, 2, 2003, pàg. 767–79. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12807795?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:12807795">12807795</a>.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>] </li> <li id="cite_note-Ohta-52"><a href="#cite_ref-Ohta_52-0">↑</a> Ohta T «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080608031421/http://www.pnas.org/cgi/content/abstract/252626899v1">Near-neutrality in evolution of genes and gene regulation</a>». PNAS, 99, 25, 2002, pàg. 16134–37. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pnas.org/cgi/content/abstract/252626899v1">original</a> el 2008-06-08. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1073%2Fpnas.252626899">10.1073/pnas.252626899</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12461171?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:12461171">12461171</a> [Consulta: 23 setembre 2008]. </li> <li id="cite_note-Haldane-53"><a href="#cite_ref-Haldane_53-0">↑</a> Haldane J «The theory of natural selection today». Nature, 183, 4663, 1959, pàg. 710–13. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2F183710a0">10.1038/183710a0</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/13644170?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:13644170">13644170</a>. </li> <li id="cite_note-54"><a href="#cite_ref-54">↑</a> Hoekstra H, Hoekstra J, Berrigan D, Vignieri S, Hoang A, Hill C, Beerli P, Kingsolver J «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pubmed&pubmedid=11470913">Strength and tempo of directional selection in the wild</a>». Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A., 98, 16, 2001, pàg. 9157–60. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1073%2Fpnas.161281098">10.1073/pnas.161281098</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11470913?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:11470913">11470913</a>.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>] </li> <li id="cite_note-55"><a href="#cite_ref-55">↑</a> Felsenstein «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pubmed&pubmedid=17248980">Excursions along the Interface between Disruptive and Stabilizing Selection</a>». Genetics, 93, 3, 1979, pàg. 773–95. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17248980?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:17248980">17248980</a>.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>] </li> <li id="cite_note-56"><a href="#cite_ref-56">↑</a> Andersson M, Simmons L «Sexual selection and mate choice». Trends Ecol. Evol. (Amst.), 21, 6, 2006, pàg. 296–302. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.tree.2006.03.015">10.1016/j.tree.2006.03.015</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16769428?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16769428">16769428</a>. </li> <li id="cite_note-57"><a href="#cite_ref-57">↑</a> Kokko H, Brooks R, McNamara J, Houston A «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pubmedcentral.nih.gov/picrender.fcgi?artid=1691039&blobtype=pdf">The sexual selection continuum</a>». Proc. Biol. Sci., 269, 1498, 2002, pàg. 1331–40. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1098%2Frspb.2002.2020">10.1098/rspb.2002.2020</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12079655?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:12079655">12079655</a>.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>] </li> <li id="cite_note-58"><a href="#cite_ref-58">↑</a> Hunt J, Brooks R, Jennions M, Smith M, Bentsen C, Bussière L «High-quality male field crickets invest heavily in sexual display but die young». Nature, 432, 7020, 2004, pàg. 1024–27. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2Fnature03084">10.1038/nature03084</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15616562?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15616562">15616562</a>. </li> <li id="cite_note-Gould-59">↑ <a href="#cite_ref-Gould_59-0">59,0</a> <a href="#cite_ref-Gould_59-1">59,1</a> Gould SJ «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pubmed&pubmedid=9533127">Gulliver's further travels: the necessity and difficulty of a hierarchical theory of selection</a>». Philos. Trans. R. Soc. Lond., B, Biol. Sci., 353, 1366, 1998, pàg. 307–14. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1098%2Frstb.1998.0211">10.1098/rstb.1998.0211</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9533127?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:9533127">9533127</a>.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>] </li> <li id="cite_note-60"><a href="#cite_ref-60">↑</a> Mayr E «The objects of selection». Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A., 94, 6, 1997, pàg. 2091–94. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1073%2Fpnas.94.6.2091">10.1073/pnas.94.6.2091</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9122151?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:9122151">9122151</a>. </li> <li id="cite_note-61"><a href="#cite_ref-61">↑</a> Maynard Smith J «The units of selection». Novartis Found. Symp., 213, 1998, pàg. 203-11; discussion 211–17. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9653725?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:9653725">9653725</a>. </li> <li id="cite_note-62"><a href="#cite_ref-62">↑</a> Hickey DA «Evolutionary dynamics of transposable elements in prokaryotes and eukaryotes». Genetica, 86, 1–3, 1992, pàg. 269–74. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1007%2FBF00133725">10.1007/BF00133725</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/1334911?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:1334911">1334911</a>. </li> <li id="cite_note-63"><a href="#cite_ref-63">↑</a> Gould SJ, Lloyd EA «Individuality and adaptation across levels of selection: how shall we name and generalize the unit of Darwinism?». Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A., 96, 21, 1999, pàg. 11904–09. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1073%2Fpnas.96.21.11904">10.1073/pnas.96.21.11904</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10518549?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:10518549">10518549</a>. </li> <li id="cite_note-64"><a href="#cite_ref-64">↑</a> Lande R «Fisherian and Wrightian theories of speciation». Genome, 31, 1, 1989, pàg. 221-27. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/2687093?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:2687093">2687093</a>. </li> <li id="cite_note-65"><a href="#cite_ref-65">↑</a> Otto S, Whitlock M «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pubmed&pubmedid=9178020">The probability of fixation in populations of changing size</a>». Genetics, 146, 2, 1997, pàg. 723–33. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9178020?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:9178020">9178020</a>.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>] </li> <li id="cite_note-66"><a href="#cite_ref-66">↑</a> Nei M «Selectionism and neutralism in molecular evolution». Mol. Biol. Evol., 22, 12, 2005, pàg. 2318–42. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1093%2Fmolbev%2Fmsi242">10.1093/molbev/msi242</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16120807?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16120807">16120807</a>. </li> <li id="cite_note-67"><a href="#cite_ref-67">↑</a> Kimura M «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20081211132302/http://www.jstage.jst.go.jp/article/jjg/66/4/66_367/_article">The neutral theory of molecular evolution: a review of recent evidence</a>». Jpn. J. Genet., 66, 4, 1991, pàg. 367–86. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.jstage.jst.go.jp/article/jjg/66/4/66_367/_article">original</a> el 2008-12-11. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1266%2Fjjg.66.367">10.1266/jjg.66.367</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/1954033?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:1954033">1954033</a> [Consulta: 24 setembre 2008]. </li> <li id="cite_note-68"><a href="#cite_ref-68">↑</a> Kimura M «The neutral theory of molecular evolution and the world view of the neutralists». Genome, 31, 1, 1989, pàg. 24–31. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/2687096?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:2687096">2687096</a>. </li> <li id="cite_note-69"><a href="#cite_ref-69">↑</a> Morjan C, Rieseberg L «How species evolve collectively: implications of gene flow and selection for the spread of advantageous alleles». Mol. Ecol., 13, 6, 2004, pàg. 1341–56. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1111%2Fj.1365-294X.2004.02164.x">10.1111/j.1365-294X.2004.02164.x</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15140081?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15140081">15140081</a>. </li> <li id="cite_note-70"><a href="#cite_ref-70">↑</a> Su H, Qu L, He K, Zhang Z, Wang J, Chen Z, Gu H «The Great Wall of China: a physical barrier to gene flow?». Heredity, 90, 3, 2003, pàg. 212–19. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2Fsj.hdy.6800237">10.1038/sj.hdy.6800237</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12634804?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:12634804">12634804</a>. </li> <li id="cite_note-71"><a href="#cite_ref-71">↑</a> Short RV «The contribution of the mule to scientific thought». J. Reprod. Fertil. Suppl., 23, 1975, pàg. 359–64. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/1107543?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:1107543">1107543</a>. </li> <li id="cite_note-72"><a href="#cite_ref-72">↑</a> Gross B, Rieseberg L «The ecological genetics of homoploid hybrid speciation». J. Hered., 96, 3, 2005, pàg. 241–52. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1093%2Fjhered%2Fesi026">10.1093/jhered/esi026</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15618301?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15618301">15618301</a>. </li> <li id="cite_note-73"><a href="#cite_ref-73">↑</a> Burke JM, Arnold ML «Genetics and the fitness of hybrids». Annu. Rev. Genet., 35, 2001, pàg. 31–52. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1146%2Fannurev.genet.35.102401.085719">10.1146/annurev.genet.35.102401.085719</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11700276?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:11700276">11700276</a>. </li> <li id="cite_note-74"><a href="#cite_ref-74">↑</a> Vrijenhoek RC «Polyploid hybrids: multiple origins of a treefrog species». Curr. Biol., 16, 7, 2006, pàg. R245. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.cub.2006.03.005">10.1016/j.cub.2006.03.005</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16581499?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16581499">16581499</a>. </li> <li id="cite_note-Wendel-75"><a href="#cite_ref-Wendel_75-0">↑</a> Wendel J «Genome evolution in polyploids». Plant Mol. Biol., 42, 1, 2000, pàg. 225–49. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1023%2FA%3A1006392424384">10.1023/A:1006392424384</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10688139?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:10688139">10688139</a>. </li> <li id="cite_note-Semon-76">↑ <a href="#cite_ref-Semon_76-0">76,0</a> <a href="#cite_ref-Semon_76-1">76,1</a> Sémon M, Wolfe KH «Consequences of genome duplication». Curr Opin Genet Dev, 17, 6, 2007, pàg. 505–12. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.gde.2007.09.007">10.1016/j.gde.2007.09.007</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18006297?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:18006297">18006297</a>. </li> <li id="cite_note-77"><a href="#cite_ref-77">↑</a> Comai L «The advantages and disadvantages of being polyploid». Nat. Rev. Genet., 6, 11, 2005, pàg. 836–46. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2Fnrg1711">10.1038/nrg1711</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16304599?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16304599">16304599</a>. </li> <li id="cite_note-78"><a href="#cite_ref-78">↑</a> Soltis P, Soltis D «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pubmed&pubmedid=10860970">The role of genetic and genomic attributes in the success of polyploids</a>». Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A., 97, 13, 2000, pàg. 7051–57. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1073%2Fpnas.97.13.7051">10.1073/pnas.97.13.7051</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10860970?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:10860970">10860970</a>.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>] </li> <li id="cite_note-79"><a href="#cite_ref-79">↑</a> Boucher Y, Douady CJ, Papke RT, Walsh DA, Boudreau ME, Nesbo CL, Case RJ, Doolittle WF «Lateral gene transfer and the origins of prokaryotic groups». Annu Rev Genet, 37, 2003, pàg. 283–328. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1146%2Fannurev.genet.37.050503.084247">10.1146/annurev.genet.37.050503.084247</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/14616063?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:14616063">14616063</a>. </li> <li id="cite_note-80"><a href="#cite_ref-80">↑</a> Walsh T «Combinatorial genetic evolution of multiresistance». Curr. Opin. Microbiol., 9, 5, 2006, pàg. 476–82. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.mib.2006.08.009">10.1016/j.mib.2006.08.009</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16942901?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16942901">16942901</a>. </li> <li id="cite_note-81"><a href="#cite_ref-81">↑</a> Kondo N, Nikoh N, Ijichi N, Shimada M, Fukatsu T «Genome fragment of Wolbachia endosymbiont transferred to X chromosome of host insect». Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A., 99, 22, 2002, pàg. 14280–85. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1073%2Fpnas.222228199">10.1073/pnas.222228199</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12386340?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:12386340">12386340</a>. </li> <li id="cite_note-82"><a href="#cite_ref-82">↑</a> Sprague G «Genetic exchange between kingdoms». Curr. Opin. Genet. Dev., 1, 4, 1991, pàg. 530–33. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2FS0959-437X%2805%2980203-5">10.1016/S0959-437X(05)80203-5</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/1822285?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:1822285">1822285</a>. </li> <li id="cite_note-83"><a href="#cite_ref-83">↑</a> Gladyshev EA, Meselson M, Arkhipova IR «Massive horizontal gene transfer in bdelloid rotifers». Science (journal), 320, 5880, Maig 2008, pàg. 1210–3. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.1156407">10.1126/science.1156407</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18511688?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:18511688">18511688</a>. </li> <li id="cite_note-84"><a href="#cite_ref-84">↑</a> Baldo A, McClure M «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pubmed&pubmedid=10438861">Evolution and horizontal transfer of dUTPase-encoding genes in viruses and their hosts</a>». J. Virol., 73, 9, 1999, pàg. 7710–21. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10438861?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:10438861">10438861</a>.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>] </li> <li id="cite_note-rgruqh-85">↑ <a href="#cite_ref-rgruqh_85-0">85,0</a> <a href="#cite_ref-rgruqh_85-1">85,1</a> Poole A, Penny D «Evaluating hypotheses for the origin of eukaryotes». Bioessays, 29, 1, 2007, pàg. 74–84. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1002%2Fbies.20516">10.1002/bies.20516</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17187354?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:17187354">17187354</a>. </li> <li id="cite_note-86"><a href="#cite_ref-86">↑</a> Hendry AP, Kinnison MT «An introduction to microevolution: rate, pattern, process». Genetica, 112–113, 2001, pàg. 1–8. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1023%2FA%3A1013368628607">10.1023/A:1013368628607</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11838760?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:11838760">11838760</a>. </li> <li id="cite_note-87"><a href="#cite_ref-87">↑</a> Leroi AM «The scale independence of evolution». Evol. Dev., 2, 2, 2000, pàg. 67–77. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1046%2Fj.1525-142x.2000.00044.x">10.1046/j.1525-142x.2000.00044.x</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11258392?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:11258392">11258392</a>. </li> <li id="cite_note-88"><a href="#cite_ref-88">↑</a> <a href="#Reference-Gould-2002">(Gould 2002, pàg. 657–658)</a> </li> <li id="cite_note-89"><a href="#cite_ref-89">↑</a> Gould SJ «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pnas.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=8041695">Tempo and mode in the macroevolutionary reconstruction of Darwinism</a>». Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A., 91, 15, Juliol 1994, pàg. 6764–71. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMC</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC44281">44281</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/8041695?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:8041695">8041695</a>. </li> <li id="cite_note-Jablonski2000-90"><a href="#cite_ref-Jablonski2000_90-0">↑</a> Jablonski, D. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.bioone.org/perlserv/?request=get-abstract">Micro- and macroevolution: scale and hierarchy in evolutionary biology and paleobiology</a>». Paleobiology, 26, sp4, 2000, pàg. 15–52. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1666%2F0094-8373%282000%2926%5B15%3AMAMSAH%5D2.0.CO%3B2">10.1666/0094-8373(2000)26[15:MAMSAH]2.0.CO;2</a>. </li> <li id="cite_note-91"><a href="#cite_ref-91">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.sciam.com/askexpert_question.cfm?articleID=00071863-683B-1C72-9EB7809EC588F2D7">Scientific American; Biology: Is the human race evolving or devolving?</a> </li> <li id="cite_note-Carroll-92"><a href="#cite_ref-Carroll_92-0">↑</a> Carroll SB «Chance and necessity: the evolution of morphological complexity and diversity». Nature, 409, 6823, 2001, pàg. 1102–09. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2F35059227">10.1038/35059227</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11234024?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:11234024">11234024</a>. </li> <li id="cite_note-93"><a href="#cite_ref-93">↑</a> Whitman W, Coleman D, Wiebe W «Prokaryotes: the unseen majority». Proc Natl Acad Sci U S a, 95, 12, 1998, pàg. 6578–83. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1073%2Fpnas.95.12.6578">10.1073/pnas.95.12.6578</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9618454?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:9618454">9618454</a>. </li> <li id="cite_note-Schloss-94">↑ <a href="#cite_ref-Schloss_94-0">94,0</a> <a href="#cite_ref-Schloss_94-1">94,1</a> Schloss P, Handelsman J «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20200408214550/https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC539005/?tool=pubmed#r6">Status of the microbial census</a>». Microbiol Mol Biol Rev, 68, 4, 2004, pàg. 686–91. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pubmed&pubmedid=15590780#r6">original</a> el 2020-04-08. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1128%2FMMBR.68.4.686-691.2004">10.1128/MMBR.68.4.686-691.2004</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15590780?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15590780">15590780</a> [Consulta: 26 setembre 2008]. </li> <li id="cite_note-95"><a href="#cite_ref-95">↑</a> Nealson K «Post-Viking microbiology: new approaches, new data, new insights». Orig Life Evol Biosph, 29, 1, 1999, pàg. 73–93. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1023%2FA%3A1006515817767">10.1023/A:1006515817767</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11536899?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:11536899">11536899</a>. </li> <li id="cite_note-96"><a href="#cite_ref-96">↑</a> Orr H «The genetic theory of adaptation: a brief history». Nat. Rev. Genet., 6, 2, 2005, pàg. 119–27. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2Fnrg1523">10.1038/nrg1523</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15716908?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15716908">15716908</a>. </li> <li id="cite_note-97"><a href="#cite_ref-97">↑</a> Nakajima A, Sugimoto Y, Yoneyama H, Nakae T «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090113044226/http://www.jstage.jst.go.jp/article/mandi/46/6/46_391/_article/-char/en">High-level fluoroquinolone resistance in Pseudomonas aeruginosa due to interplay of the MexAB-OprM efflux pump and the DNA gyrase mutation</a>». Microbiol. Immunol., 46, 6, 2002, pàg. 391–95. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.jstage.jst.go.jp/article/mandi/46/6/46_391/_article/-char/en">original</a> el 2009-01-13. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12153116?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:12153116">12153116</a> [Consulta: 26 setembre 2008]. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090113044226/http://www.jstage.jst.go.jp/article/mandi/46/6/46_391/_article/-char/en">Arxivat</a> 2009-01-13 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-98"><a href="#cite_ref-98">↑</a> Blount ZD, Borland CZ, Lenski RE «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pnas.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=18524956">Inaugural Article: Historical contingency and the evolution of a key innovation in an experimental population of Escherichia coli</a>». Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A., 105, 23, Juny 2008, pàg. 7899–7906. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1073%2Fpnas.0803151105">10.1073/pnas.0803151105</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18524956?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:18524956">18524956</a>.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>] </li> <li id="cite_note-99"><a href="#cite_ref-99">↑</a> Okada H, Negoro S, Kimura H, Nakamura S «Evolutionary adaptation of plasmid-encoded enzymes for degrading nylon oligomers». Nature, 306, 5939, 1983, pàg. 203-6. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2F306203a0">10.1038/306203a0</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/6646204?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:6646204">6646204</a>. </li> <li id="cite_note-100"><a href="#cite_ref-100">↑</a> Ohno S «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pnas.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=6585807">Birth of a unique enzyme from an alternative reading frame of the preexisted, internally repetitious coding sequence</a>». Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A., 81, 8, Abril 1984, pàg. 2421–5. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1073%2Fpnas.81.8.2421">10.1073/pnas.81.8.2421</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMC</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC345072">345072</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/6585807?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:6585807">6585807</a>. </li> <li id="cite_note-GouldStructP1235-101">↑ <a href="#cite_ref-GouldStructP1235_101-0">101,0</a> <a href="#cite_ref-GouldStructP1235_101-1">101,1</a> <a href="#Reference-Gould-2002">(Gould 2002, pàg. 1235–1236)</a> </li> <li id="cite_note-102"><a href="#cite_ref-102">↑</a> Piatigorsky J, Kantorow M, Gopal-Srivastava R, Tomarev SI «Recruitment of enzymes and stress proteins as lens crystallins». EXS, 71, 1994, pàg. 241–50. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/8032155?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:8032155">8032155</a>. </li> <li id="cite_note-103"><a href="#cite_ref-103">↑</a> Wistow G «Lens crystallins: gene recruitment and evolutionary dynamism». Trends Biochem. Sci., 18, 8, Agost 1993, pàg. 301–6. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2F0968-0004%2893%2990041-K">10.1016/0968-0004(93)90041-K</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/8236445?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:8236445">8236445</a>. </li> <li id="cite_note-cite01-104">↑ <a href="#cite_ref-cite01_104-0">104,0</a> <a href="#cite_ref-cite01_104-1">104,1</a> Bejder L, Hall BK «Limbs in whales and limblessness in other vertebrates: mechanisms of evolutionary and developmental transformation and loss». Evol. Dev., 4, 6, 2002, pàg. 445–58. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1046%2Fj.1525-142X.2002.02033.x">10.1046/j.1525-142X.2002.02033.x</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12492145?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:12492145">12492145</a>. </li> <li id="cite_note-105"><a href="#cite_ref-105">↑</a> Salesa MJ, Antón M, Peigné S, Morales J «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pnas.org/cgi/content/full/103/2/379">Evidence of a false thumb in a fossil carnivore clarifies the evolution of pandas</a>». Proceedings of the National Academy of Sciences, 103, 2, 2006, pàg. 379–82. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1073%2Fpnas.0504899102">10.1073/pnas.0504899102</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16387860?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16387860">16387860</a>. </li> <li id="cite_note-Fong-106">↑ <a href="#cite_ref-Fong_106-0">106,0</a> <a href="#cite_ref-Fong_106-1">106,1</a> Fong D, Kane T, Culver D «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://links.jstor.org/sici?sici=0066-4162%281995%2926%3C249%3AVALONC%3E2.0.CO%3B2-2">Vestigialization and Loss of Nonfunctional Characters</a>». Ann. Rev. Ecol. Syst., 26, 1995, pàg. 249–68. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1146%2Fannurev.es.26.110195.001341">10.1146/annurev.es.26.110195.001341</a>. </li> <li id="cite_note-107"><a href="#cite_ref-107">↑</a> Zhang Z, Gerstein M «Large-scale analysis of pseudogenes in the human genome». Curr. Opin. Genet. Dev., 14, 4, Agost 2004, pàg. 328–35. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.gde.2004.06.003">10.1016/j.gde.2004.06.003</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15261647?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15261647">15261647</a>. </li> <li id="cite_note-108"><a href="#cite_ref-108">↑</a> Jeffery WR «Adaptive evolution of eye degeneration in the Mexican blind cavefish». J. Hered., 96, 3, 2005, pàg. 185–96. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1093%2Fjhered%2Fesi028">10.1093/jhered/esi028</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15653557?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15653557">15653557</a>. </li> <li id="cite_note-109"><a href="#cite_ref-109">↑</a> Maxwell EE, Larsson HC «Osteology and myology of the wing of the Emu (Dromaius novaehollandiae), and its bearing on the evolution of vestigial structures». J. Morphol., 268, 5, 2007, pàg. 423–41. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1002%2Fjmor.10527">10.1002/jmor.10527</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17390336?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:17390336">17390336</a>. </li> <li id="cite_note-110"><a href="#cite_ref-110">↑</a> Silvestri AR, Singh I «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20140823063158/http://jada.ada.org/content/134/4/450.full">The unresolved problem of the third molar: would people be better off without it?</a>». Journal of the American Dental Association (1939), 134, 4, 2003, pàg. 450–55. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://jada.ada.org/cgi/content/full/134/4/450">original</a> el 2014-08-23. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1146%2Fannurev.es.26.110195.001341">10.1146/annurev.es.26.110195.001341</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12733778?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:12733778">12733778</a> [Consulta: 28 setembre 2008]. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20140823063158/http://jada.ada.org/content/134/4/450.full">Arxivat</a> 2014-08-23 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-111"><a href="#cite_ref-111">↑</a> Johnson NA, Porter AH «Toward a new synthesis: population genetics and evolutionary developmental biology». Genetica, 112–113, 2001, pàg. 45–58. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1023%2FA%3A1013371201773">10.1023/A:1013371201773</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11838782?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:11838782">11838782</a>. </li> <li id="cite_note-112"><a href="#cite_ref-112">↑</a> Baguñà J, <a href="/wiki/Jordi_Garcia_Fern%C3%A0ndez" title="Jordi Garcia Fernàndez">Garcia-Fernàndez J</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ijdb.ehu.es/web/paper.php?doi=14756346">Evo-Devo: the long and winding road</a>». Int. J. Dev. Biol., 47, 7–8, 2003, pàg. 705–13. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/14756346?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:14756346">14756346</a>. *Gilbert SF «The morphogenesis of evolutionary developmental biology». Int. J. Dev. Biol., 47, 7–8, 2003, pàg. 467–77. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/14756322?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:14756322">14756322</a>. </li> <li id="cite_note-113"><a href="#cite_ref-113">↑</a> Allin EF «Evolution of the mammalian middle ear». J. Morphol., 147, 4, 1975, pàg. 403–37. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1002%2Fjmor.1051470404">10.1002/jmor.1051470404</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/1202224?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:1202224">1202224</a>. </li> <li id="cite_note-114"><a href="#cite_ref-114">↑</a> Harris MP, Hasso SM, Ferguson MW, Fallon JF «The development of archosaurian first-generation teeth in a chicken mutant». Curr. Biol., 16, 4, 2006, pàg. 371–77. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.cub.2005.12.047">10.1016/j.cub.2005.12.047</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16488870?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16488870">16488870</a>. </li> <li id="cite_note-115"><a href="#cite_ref-115">↑</a> Carroll SB «Evo-devo and an expanding evolutionary synthesis: a genetic theory of morphological evolution». Cell, 134, 1, Juliol 2008, pàg. 25–36. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.cell.2008.06.030">10.1016/j.cell.2008.06.030</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18614008?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:18614008">18614008</a>. </li> <li id="cite_note-116"><a href="#cite_ref-116">↑</a> Wade MJ «The co-evolutionary genetics of ecological communities». Nat. Rev. Genet., 8, 3, 2007, pàg. 185–95. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2Fnrg2031">10.1038/nrg2031</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17279094?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:17279094">17279094</a>. </li> <li id="cite_note-117"><a href="#cite_ref-117">↑</a> Geffeney S, Brodie ED, Ruben PC, Brodie ED «Mechanisms of adaptation in a predator-prey arms race: TTX-resistant sodium channels». Science, 297, 5585, 2002, pàg. 1336–9. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.1074310">10.1126/science.1074310</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12193784?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:12193784">12193784</a>. *Brodie ED, Ridenhour BJ, Brodie ED «The evolutionary response of predators to dangerous prey: hotspots and coldspots in the geographic mosaic of coevolution between garter snakes and newts». Evolution, 56, 10, 2002, pàg. 2067–82. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12449493?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:12449493">12449493</a>. </li> <li id="cite_note-118"><a href="#cite_ref-118">↑</a> Sachs J «Cooperation within and among species». J. Evol. Biol., 19, 5, 2006, pàg. 1415–8; discussion 1426–36. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1111%2Fj.1420-9101.2006.01152.x">10.1111/j.1420-9101.2006.01152.x</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16910971?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16910971">16910971</a>. *Nowak M «Five rules for the evolution of cooperation». Science, 314, 5805, 2006, pàg. 1560–63. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.1133755">10.1126/science.1133755</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17158317?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:17158317">17158317</a>. </li> <li id="cite_note-119"><a href="#cite_ref-119">↑</a> Paszkowski U «Mutualism and parasitism: the yin and yang of plant symbioses». Curr. Opin. Plant Biol., 9, 4, 2006, pàg. 364–70. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.pbi.2006.05.008">10.1016/j.pbi.2006.05.008</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16713732?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16713732">16713732</a>. </li> <li id="cite_note-120"><a href="#cite_ref-120">↑</a> Hause B, Fester T «Molecular and cell biology of arbuscular mycorrhizal symbiosis». Planta, 221, 2, 2005, pàg. 184–96. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1007%2Fs00425-004-1436-x">10.1007/s00425-004-1436-x</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15871030?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15871030">15871030</a>. </li> <li id="cite_note-121"><a href="#cite_ref-121">↑</a> Reeve HK, Hölldobler B «The emergence of a superorganism through intergroup competition». Proc Natl Acad Sci U S A., 104, 23, 2007, pàg. 9736–40. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1073%2Fpnas.0703466104">10.1073/pnas.0703466104</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17517608?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:17517608">17517608</a>. </li> <li id="cite_note-122"><a href="#cite_ref-122">↑</a> Axelrod R, Hamilton W «The evolution of cooperation». Science, 211, 4489, 2005, pàg. 1390–96. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.7466396">10.1126/science.7466396</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/7466396?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:7466396">7466396</a>. </li> <li id="cite_note-123"><a href="#cite_ref-123">↑</a> Wilson EO, Hölldobler B «Eusociality: origin and consequences». Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A., 102, 38, 2005, pàg. 13367–71. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1073%2Fpnas.0505858102">10.1073/pnas.0505858102</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16157878?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16157878">16157878</a>. </li> <li id="cite_note-Gavrilets-124">↑ <a href="#cite_ref-Gavrilets_124-0">124,0</a> <a href="#cite_ref-Gavrilets_124-1">124,1</a> Gavrilets S «Perspective: models of speciation: what have we learned in 40 years?». Evolution, 57, 10, 2003, pàg. 2197–215. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1554%2F02-727">10.1554/02-727</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/14628909?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:14628909">14628909</a>. </li> <li id="cite_note-125"><a href="#cite_ref-125">↑</a> Rice, W.R.; Hostert, E.E. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://links.jstor.org/sici?sici=0014-3820(199312)47%3A6%3C1637%3ALEOSWH%3E2.0.CO%3B2-T">Laboratory experiments on speciation: what have we learned in 40 years</a>». Evolution, 47, 6, 1993, pàg. 1637–1653. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.2307%2F2410209">10.2307/2410209</a> [Consulta: 19 maig 2008]. *Jiggins CD, Bridle JR «Speciation in the apple maggot fly: a blend of vintages?». Trends Ecol. Evol. (Amst.), 19, 3, 2004, pàg. 111–4. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.tree.2003.12.008">10.1016/j.tree.2003.12.008</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16701238?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16701238">16701238</a>. *Boxhorn, J. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.talkorigins.org/faqs/faq-speciation.html">Observed Instances of Speciation</a>». The TalkOrigins Archive, 1995. [Consulta: 10 maig 2007]. *Weinberg JR, Starczak VR, Jorg, D «Evidence for Rapid Speciation Following a Founder Event in the Laboratory». Evolution, 46, 4, 1992, pàg. 1214–20. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.2307%2F2409766">10.2307/2409766</a>. </li> <li id="cite_note-126"><a href="#cite_ref-126">↑</a> Herrel, A.; Huyghe, K.; Vanhooydonck, B.; Backeljau, T.; Breugelmans, K.; Grbac, I.; Van Damme, R.; Irschick, D.J. «Rapid large-scale evolutionary divergence in morphology and performance associated with exploitation of a different dietary resource». Proceedings of the National Academy of Sciences, 105, 12, 2008, pàg. 4792–5. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1073%2Fpnas.0711998105">10.1073/pnas.0711998105</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18344323?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:18344323">18344323</a>. </li> <li id="cite_note-Losos1997-127"><a href="#cite_ref-Losos1997_127-0">↑</a> Losos, J.B. Warhelt, K.I. Schoener, T.W. «Adaptive differentiation following experimental island colonization in Anolis lizards». Nature, 387, 6628, 1997, pàg. 70–73. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2F387070a0">10.1038/387070a0</a>. </li> <li id="cite_note-128"><a href="#cite_ref-128">↑</a> Hoskin CJ, Higgle M, McDonald KR, Moritz C «Reinforcement drives rapid allopatric speciation». Nature, 437, 2005, pàg. 1353–356. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2Fnature04004">10.1038/nature04004</a>. </li> <li id="cite_note-129"><a href="#cite_ref-129">↑</a> Templeton AR «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.genetics.org/cgi/reprint/94/4/1011">The theory of speciation via the founder principle</a>». Genetics, 94, 4, 1980, pàg. 1011–38. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/6777243?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:6777243">6777243</a>. </li> <li id="cite_note-130"><a href="#cite_ref-130">↑</a> Antonovics J «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.nature.com/hdy/journal/v97/n1/full/6800835a.html">Evolution in closely adjacent plant populations X: long-term persistence of prereproductive isolation at a mine boundary</a>». Heredity, 97, 1, 2006, pàg. 33–37. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2Fsj.hdy.6800835">10.1038/sj.hdy.6800835</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16639420?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16639420">16639420</a>. </li> <li id="cite_note-131"><a href="#cite_ref-131">↑</a> Nosil P, Crespi B, Gries R, Gries G «Natural selection and divergence in mate preference during speciation». Genetica, 129, 3, 2007, pàg. 309–27. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1007%2Fs10709-006-0013-6">10.1007/s10709-006-0013-6</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16900317?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16900317">16900317</a>. </li> <li id="cite_note-132"><a href="#cite_ref-132">↑</a> Savolainen V, Anstett M-C, Lexer C, Hutton I, Clarkson JJ, Norup MV, Powell MP, Springate D, Salamin N, Baker WJr «Sympatric speciation in palms on an oceanic island». Nature, 441, 2006, pàg. 210–13. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2Fnature04566">10.1038/nature04566</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16467788?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16467788">16467788</a>. *Barluenga M, Stölting KN, Salzburger W, Muschick M, Meyer A «Sympatric speciation in Nicaraguan crater lake cichlid fish». Nature, 439, 2006, pàg. 719–723. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2Fnature04325">10.1038/nature04325</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16467837?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16467837">16467837</a>. </li> <li id="cite_note-133"><a href="#cite_ref-133">↑</a> Gavrilets S «The Maynard Smith model of sympatric speciation». J. Theor. Biol., 239, 2, 2006, pàg. 172–82. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.jtbi.2005.08.041">10.1016/j.jtbi.2005.08.041</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16242727?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16242727">16242727</a>. </li> <li id="cite_note-134"><a href="#cite_ref-134">↑</a> Hegarty Mf, Hiscock SJ «Genomic clues to the evolutionary success of polyploid plants». Current Biology, 18, 10, 2008, pàg. 435–44. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.cub.2008.03.043">10.1016/j.cub.2008.03.043</a>. </li> <li id="cite_note-135"><a href="#cite_ref-135">↑</a> Jakobsson M, Hagenblad J, Tavaré S, et al «A unique recent origin of the allotetraploid species Arabidopsis suecica: Evidence from nuclear DNA markers». Mol. Biol. Evol., 23, 6, 2006, pàg. 1217–31. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1093%2Fmolbev%2Fmsk006">10.1093/molbev/msk006</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16549398?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16549398">16549398</a>. </li> <li id="cite_note-136"><a href="#cite_ref-136">↑</a> Säll T, Jakobsson M, Lind-Halldén C, Halldén C «Chloroplast DNA indicates a single origin of the allotetraploid Arabidopsis suecica». J. Evol. Biol., 16, 5, 2003, pàg. 1019–29. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1046%2Fj.1420-9101.2003.00554.x">10.1046/j.1420-9101.2003.00554.x</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/14635917?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:14635917">14635917</a>. </li> <li id="cite_note-137"><a href="#cite_ref-137">↑</a> Bomblies K, Weigel D «Arabidopsis-a model genus for speciation». Curr Opin Genet Dev, 17, 6, 2007, pàg. 500–504. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.gde.2007.09.006">10.1016/j.gde.2007.09.006</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18006296?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:18006296">18006296</a>. </li> <li id="cite_note-pe1972-138"><a href="#cite_ref-pe1972_138-0">↑</a> Niles Eldredge i Stephen Jay Gould, 1972. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.blackwellpublishing.com/ridley/classictexts/eldredge.asp">"Punctuated equilibria: an alternative to phyletic gradualism"</a> A T. J. M. Schopf, ed., Models in Paleobiology. San Francisco: Freeman Cooper. pàg. 82-115. Reimprès a N. Eldredge Time frames. Princeton: Princeton Univ. Press. 1985. </li> <li id="cite_note-139"><a href="#cite_ref-139">↑</a> Gould SJ «Tempo and mode in the macroevolutionary reconstruction of Darwinism». Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A., 91, 15, 1994, pàg. 6764–71. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1073%2Fpnas.91.15.6764">10.1073/pnas.91.15.6764</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/8041695?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:8041695">8041695</a>. </li> <li id="cite_note-140"><a href="#cite_ref-140">↑</a> Benton MJ «Diversification and extinction in the history of life». Science, 268, 5207, 1995, pàg. 52–58. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.7701342">10.1126/science.7701342</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/7701342?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:7701342">7701342</a>. </li> <li id="cite_note-141"><a href="#cite_ref-141">↑</a> Raup DM «Biological extinction in earth history». Science, 231, 1986, pàg. 1528–33. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.11542058">10.1126/science.11542058</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11542058?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:11542058">11542058</a>. </li> <li id="cite_note-142"><a href="#cite_ref-142">↑</a> Avise JC, Hubbell SP, Ayala FJ. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pnas.org/content/105/suppl.1/11453.full">In the light of evolution II: Biodiversity and extinction</a>». Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A., 105, S1, 2008, pàg. 11453-11457. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1073%2Fpnas.0802504105">10.1073/pnas.0802504105</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18695213?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:18695213">18695213</a>.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>] </li> <li id="cite_note-Raup-143">↑ <a href="#cite_ref-Raup_143-0">143,0</a> <a href="#cite_ref-Raup_143-1">143,1</a> <a href="#cite_ref-Raup_143-2">143,2</a> Raup DM «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pnas.org/cgi/reprint/91/15/6758.pdf">The role of extinction in evolution</a>». Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A., 91, 15, 1994, pàg. 6758–63. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1073%2Fpnas.91.15.6758">10.1073/pnas.91.15.6758</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/8041694?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:8041694">8041694</a>. </li> <li id="cite_note-144"><a href="#cite_ref-144">↑</a> Novacek MJ, Cleland EE «The current biodiversity extinction event: scenarios for mitigation and recovery». Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A., 98, 10, 2001, pàg. 5466–70. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1073%2Fpnas.091093698">10.1073/pnas.091093698</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11344295?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:11344295">11344295</a>. </li> <li id="cite_note-145"><a href="#cite_ref-145">↑</a> Pimm S, Raven P, Peterson A, Sekercioglu CH, Ehrlich PR «Human impacts on the rates of recent, present, and future bird extinctions». Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A., 103, 29, 2006, pàg. 10941–6. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1073%2Fpnas.0604181103">10.1073/pnas.0604181103</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16829570?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16829570">16829570</a>. *Barnosky AD, Koch PL, Feranec RS, Wing SL, Shabel AB «Assessing the causes of late Pleistocene extinctions on the continents». Science, 306, 5693, 2004, pàg. 70–05. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.1101476">10.1126/science.1101476</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15459379?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15459379">15459379</a>. </li> <li id="cite_note-146"><a href="#cite_ref-146">↑</a> Lewis OT «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.journals.royalsoc.ac.uk/content/711761513317h856/fulltext.pdf">Climate change, species-area curves and the extinction crisis</a>». Philos. Trans. R. Soc. Lond., B, Biol. Sci., 361, 1465, 2006, pàg. 163–71. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1098%2Frstb.2005.1712">10.1098/rstb.2005.1712</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16553315?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16553315">16553315</a>.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>] </li> <li id="cite_note-147"><a href="#cite_ref-147">↑</a> Isaak, Mark. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.talkorigins.org/indexcc/CB/CB090.html">Claim CB090: Evolution without abiogenesis</a>». TalkOrigins Archive, 2005. [Consulta: 13 maig 2007]. </li> <li id="cite_note-148"><a href="#cite_ref-148">↑</a> Peretó J «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20150824074726/http://www.im.microbios.org/0801/0801023.pdf">Controversies on the origin of life</a>». Int. Microbiol., 8, 1, 2005, pàg. 23–31. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.im.microbios.org/0801/0801023.pdf">original</a> el 2015-08-24. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15906258?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15906258">15906258</a> [Consulta: 29 setembre 2008]. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20150824074726/http://www.im.microbios.org/0801/0801023.pdf">Arxivat</a> 2015-08-24 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-149"><a href="#cite_ref-149">↑</a> Luisi PL, Ferri F, Stano P «Approaches to semi-synthetic minimal cells: a review». Naturwissenschaften, 93, 1, 2006, pàg. 1–13. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1007%2Fs00114-005-0056-z">10.1007/s00114-005-0056-z</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16292523?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16292523">16292523</a>. </li> <li id="cite_note-150"><a href="#cite_ref-150">↑</a> Trevors JT, Abel DL «Chance and necessity do not explain the origin of life». Cell Biol. Int., 28, 11, 2004, pàg. 729–39. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.cellbi.2004.06.006">10.1016/j.cellbi.2004.06.006</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15563395?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15563395">15563395</a>.Forterre P, Benachenhou-Lahfa N, Confalonieri F, Duguet M, Elie C, Labedan B «The nature of the last universal ancestor and the root of the tree of life, still open questions». BioSystems, 28, 1–3, 1992, pàg. 15–32. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2F0303-2647%2892%2990004-I">10.1016/0303-2647(92)90004-I</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/1337989?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:1337989">1337989</a>. </li> <li id="cite_note-151"><a href="#cite_ref-151">↑</a> Joyce GF «The antiquity of RNA-based evolution». Nature, 418, 6894, 2002, pàg. 214–21. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2F418214a">10.1038/418214a</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12110897?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:12110897">12110897</a>. </li> <li id="cite_note-152"><a href="#cite_ref-152">↑</a> Trevors JT, Psenner R «From self-assembly of life to present-day bacteria: a possible role for nanocells». FEMS Microbiol. Rev., 25, 5, 2001, pàg. 573–82. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1111%2Fj.1574-6976.2001.tb00592.x">10.1111/j.1574-6976.2001.tb00592.x</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11742692?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:11742692">11742692</a>. </li> <li id="cite_note-153"><a href="#cite_ref-153">↑</a> Penny D, Poole A «The nature of the last universal common ancestor». Curr. Opin. Genet. Dev., 9, 6, 1999, pàg. 672–77. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2FS0959-437X%2899%2900020-9">10.1016/S0959-437X(99)00020-9</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10607605?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:10607605">10607605</a>. </li> <li id="cite_note-154"><a href="#cite_ref-154">↑</a> Bapteste E, Walsh DA «Does the 'Ring of Life' ring true?». Trends Microbiol., 13, 6, 2005, pàg. 256–61. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.tim.2005.03.012">10.1016/j.tim.2005.03.012</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15936656?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15936656">15936656</a>. </li> <li id="cite_note-Jablonski-155"><a href="#cite_ref-Jablonski_155-0">↑</a> Jablonski D «The future of the fossil record». Science, 284, 5423, 1999, pàg. 2114–16. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.284.5423.2114">10.1126/science.284.5423.2114</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10381868?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:10381868">10381868</a>. </li> <li id="cite_note-156"><a href="#cite_ref-156">↑</a> Mason SF «Origins of biomolecular handedness». Nature, 311, 5981, 1984, pàg. 19–23. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2F311019a0">10.1038/311019a0</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/6472461?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:6472461">6472461</a>. </li> <li id="cite_note-157"><a href="#cite_ref-157">↑</a> Wolf YI, Rogozin IB, Grishin NV, Koonin EV «Genome trees and the tree of life». Trends Genet., 18, 9, 2002, pàg. 472–79. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2FS0168-9525%2802%2902744-0">10.1016/S0168-9525(02)02744-0</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12175808?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:12175808">12175808</a>. </li> <li id="cite_note-158"><a href="#cite_ref-158">↑</a> Varki A, Altheide TK «Comparing the human and chimpanzee genomes: searching for needles in a haystack». Genome Res., 15, 12, 2005, pàg. 1746–58. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1101%2Fgr.3737405">10.1101/gr.3737405</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16339373?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16339373">16339373</a>. </li> <li id="cite_note-Ciccarelli-159"><a href="#cite_ref-Ciccarelli_159-0">↑</a> Ciccarelli F. D., Doerks T., von Mering C., Creevey C. J., Snel B., Bork P. «Toward automatic reconstruction of a highly resolved tree of life». Science, 311, 5765, 2006, pàg. 1283–87. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.1123061">10.1126/science.1123061</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16513982?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16513982">16513982</a>. </li> <li id="cite_note-Cavalier-Smith-160">↑ <a href="#cite_ref-Cavalier-Smith_160-0">160,0</a> <a href="#cite_ref-Cavalier-Smith_160-1">160,1</a> Cavalier-Smith T «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.journals.royalsoc.ac.uk/content/0164755512w92302/fulltext.pdf">Cell evolution and Earth history: stasis and revolution</a>». Philos Trans R Soc Lond B Biol Sci, 361, 1470, 2006, pàg. 969–1006. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1098%2Frstb.2006.1842">10.1098/rstb.2006.1842</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16754610?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16754610">16754610</a>.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>] </li> <li id="cite_note-161"><a href="#cite_ref-161">↑</a> Schopf J «Fossil evidence of Archaean life». Philos Trans R Soc Lond B Biol Sci, 361, 1470, 2006, pàg. 869–85. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1098%2Frstb.2006.1834">10.1098/rstb.2006.1834</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16754604?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16754604">16754604</a>. *Altermann W, Kazmierczak J «Archean microfossils: a reappraisal of early life on Earth». Res Microbiol, 154, 9, 2003, pàg. 611–17. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.resmic.2003.08.006">10.1016/j.resmic.2003.08.006</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/14596897?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:14596897">14596897</a>. </li> <li id="cite_note-162"><a href="#cite_ref-162">↑</a> Schopf J «Disparate rates, differing fates: tempo and mode of evolution changed from the Precambrian to the Phanerozoic». Proc Natl Acad Sci U S a, 91, 15, 1994, pàg. 6735–42. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1073%2Fpnas.91.15.6735">10.1073/pnas.91.15.6735</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/8041691?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:8041691">8041691</a>. </li> <li id="cite_note-Dyall-163"><a href="#cite_ref-Dyall_163-0">↑</a> Dyall S, Brown M, Johnson P «Ancient invasions: from endosymbionts to organelles». Science, 304, 5668, 2004, pàg. 253–57. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.1094884">10.1126/science.1094884</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15073369?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15073369">15073369</a>. </li> <li id="cite_note-164"><a href="#cite_ref-164">↑</a> Martin W «The missing link between hydrogenosomes and mitochondria». Trends Microbiol., 13, 10, 2005, pàg. 457–59. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.tim.2005.08.005">10.1016/j.tim.2005.08.005</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16109488?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16109488">16109488</a>. </li> <li id="cite_note-165"><a href="#cite_ref-165">↑</a> Lang B, Gray M, Burger G «Mitochondrial genome evolution and the origin of eukaryotes». Annu Rev Genet, 33, 1999, pàg. 351–97. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1146%2Fannurev.genet.33.1.351">10.1146/annurev.genet.33.1.351</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10690412?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:10690412">10690412</a>. *McFadden G «Endosymbiosis and evolution of the plant cell». Curr Opin Plant Biol, 2, 6, 1999, pàg. 513–19. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2FS1369-5266%2899%2900025-4">10.1016/S1369-5266(99)00025-4</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10607659?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:10607659">10607659</a>. </li> <li id="cite_note-166"><a href="#cite_ref-166">↑</a> DeLong E, Pace N «Environmental diversity of bacteria and archaea». Syst Biol, 50, 4, 2001, pàg. 470–8. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1080%2F106351501750435040">10.1080/106351501750435040</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12116647?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:12116647">12116647</a>. </li> <li id="cite_note-167"><a href="#cite_ref-167">↑</a> Kaiser D «Building a multicellular organism». Annu. Rev. Genet., 35, 2001, pàg. 103–23. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1146%2Fannurev.genet.35.102401.090145">10.1146/annurev.genet.35.102401.090145</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11700279?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:11700279">11700279</a>. </li> <li id="cite_note-Valentine-168"><a href="#cite_ref-Valentine_168-0">↑</a> Valentine JW, Jablonski D, Erwin DH «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://journals.biologists.com/dev/article/126/5/851/40578/Fossils-molecules-and-embryos-new-perspectives-on">Fossils, molecules and embryos: new perspectives on the Cambrian explosion</a>». Development, 126, 5, 1999, pàg. 851–9. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9927587?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:9927587">9927587</a>. </li> <li id="cite_note-169"><a href="#cite_ref-169">↑</a> Ohno S «The reason for as well as the consequence of the Cambrian explosion in animal evolution». J. Mol. Evol., 44 Suppl 1, 1997, pàg. S23–7. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1007%2FPL00000055">10.1007/PL00000055</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9071008?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:9071008">9071008</a>. *Valentine J, Jablonski D «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ijdb.ehu.es/web/paper.php?doi=14756327">Morphological and developmental macroevolution: a paleontological perspective</a>». Int. J. Dev. Biol., 47, 7–8, 2003, pàg. 517–22. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/14756327?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:14756327">14756327</a>. </li> <li id="cite_note-170"><a href="#cite_ref-170">↑</a> Waters ER «Molecular adaptation and the origin of land plants». Mol. Phylogenet. Evol., 29, 3, 2003, pàg. 456–63. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.ympev.2003.07.018">10.1016/j.ympev.2003.07.018</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/14615186?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:14615186">14615186</a>. </li> <li id="cite_note-171"><a href="#cite_ref-171">↑</a> Wright, S. Evolution and the Genetics of Populations, Volume 1: Genetic and Biometric Foundations. The University of Chicago Press, 1984. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-226-91038-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-226-91038-5">ISBN 0-226-91038-5</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Evolution+and+the+Genetics+of+Populations%2C+Volume+1%3A+Genetic+and+Biometric+Foundations&rft.au=Wright%2C+S&rft.date=1984&rft.pub=The+University+of+Chicago+Press&rft.isbn=0-226-91038-5">  </li> <li id="cite_note-172"><a href="#cite_ref-172">↑</a> Zirkle C «Natural Selection before the "Origin of Species"». Proceedings of the American Philosophical Society, 84, 1, 1941, pàg. 71–123. </li> <li id="cite_note-173"><a href="#cite_ref-173">↑</a> Muhammad Hamidullah i Afzal Iqbal (1993), The Emergence of Islam: Lectures on the Development of Islamic World-view, Intellectual Tradition and Polity, pàg. 143-144. Islamic Research Institute, Islamabad. </li> <li id="cite_note-174"><a href="#cite_ref-174">↑</a> "A Source Book In Chinese Philosophy", Chan, Wing-Tsit, pàg. 204, 1962. </li> <li id="cite_note-175"><a href="#cite_ref-175">↑</a> Terrall, M. The Man Who Flattened the Earth: Maupertuis and the Sciences in the Enlightenment. The University of Chicago Press, 2002. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0226793610" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0226793610">ISBN 978-0226793610</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Man+Who+Flattened+the+Earth%3A+Maupertuis+and+the+Sciences+in+the+Enlightenment&rft.au=Terrall%2C+M&rft.date=2002&rft.pub=The+University+of+Chicago+Press&rft.isbn=978-0226793610">  </li> <li id="cite_note-176"><a href="#cite_ref-176">↑</a> Wallace, A; Darwin, C «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://darwin-online.org.uk/content/frameset?itemID=F350&viewtype=text&pageseq=1">On the Tendency of Species to form Varieties, and on the Perpetuation of Varieties and Species by Natural Means of Selection</a>». Journal of the Proceedings of the Linnean Society of London. Zoology, 3, 1858, pàg. 53–62. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1098%2Frsnr.2006.0171">10.1098/rsnr.2006.0171</a> [Consulta: 13 maig 2007]. </li> <li id="cite_note-177"><a href="#cite_ref-177">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.amnh.org/exhibitions/darwin/work/last.php">Darwin - At last.</a> <a href="/wiki/American_Museum_of_Natural_History" class="mw-redirect" title="American Museum of Natural History">American Museum of Natural History</a>. Obtingut el <a href="/wiki/21_de_mar%C3%A7" title="21 de març">21 de març</a> de <a href="/wiki/2007" title="2007">2007</a>. </li> <li id="cite_note-178"><a href="#cite_ref-178">↑</a> <a href="/wiki/Charles_Darwin" class="mw-redirect" title="Charles Darwin">Darwin, Charles</a>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://darwin-online.org.uk/content/frameset?viewtype=text&itemID=F391&pageseq=136">Effects of the increased Use and Disuse of Parts, as controlled by Natural Selection</a>». <a href="/wiki/On_the_Origin_of_Species" class="mw-redirect" title="On the Origin of Species">The Origin of Species</a>. 6a edició, pàg. 108. John Murray, 1872. [Consulta: 28 desembre 2007]. </li> <li id="cite_note-179"><a href="#cite_ref-179">↑</a> Leakey, Richard E.; Darwin, Charles. The illustrated origin of species. Londres: Faber, 1979. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-571-14586-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-571-14586-8">ISBN 0-571-14586-8</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+illustrated+origin+of+species&rft.au=Leakey%2C+Richard+E.%3B+Darwin%2C+Charles&rft.date=1979&rft.pub=Faber&rft.place=Londres&rft.isbn=0-571-14586-8">  pàg. 17-18. </li> <li id="cite_note-ImaginaryLamarck-180"><a href="#cite_ref-ImaginaryLamarck_180-0">↑</a> <a href="/wiki/Michael_Ghiselin" title="Michael Ghiselin">Ghiselin, Michael T.</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.textbookleague.org/">The Textbook Letter</a>». [Consulta: 23 gener 2008]. «Nonsense in schoolbooks: 'The Imaginary Lamarck'» </li> <li id="cite_note-181"><a href="#cite_ref-181">↑</a> Magner, LN. A History of the Life Sciences, Third Edition, Revised and Expanded. CRC, 2002. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0824708245" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0824708245">ISBN 978-0824708245</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=A+History+of+the+Life+Sciences%2C+Third+Edition%2C+Revised+and+Expanded&rft.au=Magner%2C+LN&rft.date=2002&rft.pub=CRC&rft.isbn=978-0824708245">  </li> <li id="cite_note-Weiling-182"><a href="#cite_ref-Weiling_182-0">↑</a> Weiling F «Historical study: Johann Gregor Mendel 1822–1884». Am. J. Med. Genet., 40, 1, 1991, pàg. 1-25; discussion 26. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1002%2Fajmg.1320400103">10.1002/ajmg.1320400103</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/1887835?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:1887835">1887835</a>. </li> <li id="cite_note-183"><a href="#cite_ref-183">↑</a> Bowler, Peter J. The Mendelian Revolution: The Emergence of Hereditarian Concepts in Modern Science and Society. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 1989. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0801838880" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0801838880">ISBN 978-0801838880</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Mendelian+Revolution%3A+The+Emergence+of+Hereditarian+Concepts+in+Modern+Science+and+Society&rft.aulast=Bowler&rft.aufirst=Peter+J.&rft.date=1989&rft.pub=Johns+Hopkins+University+Press&rft.place=Baltimore&rft.isbn=978-0801838880">  </li> <li id="cite_note-Browne2003e-184"><a href="#cite_ref-Browne2003e_184-0">↑</a> Browne, Janet. Charles Darwin: The Power of Place. Londres: Pimlico, 2003, p. 376-379. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-7126-6837-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-7126-6837-3">ISBN 0-7126-6837-3</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Charles+Darwin%3A+The+Power+of+Place&rft.au=Browne%2C+Janet&rft.date=2003&rft.pub=Pimlico&rft.place=Londres&rft.pages=376-379&rft.isbn=0-7126-6837-3">  </li> <li id="cite_note-185"><a href="#cite_ref-185">↑</a> Per una vista general de la controvèrsia filosòfica, religiosa i cosmològica, vegeu: <a href="/wiki/Daniel_Dennett" class="mw-redirect" title="Daniel Dennett">Dennett, D</a>. <a href="/w/index.php?title=Darwin%27s_Dangerous_Idea&action=edit&redlink=1" class="new" title="Darwin's Dangerous Idea (encara no existeix)">Darwin's Dangerous Idea: Evolution and the Meanings of Life</a>. Simon & Schuster, 1995. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0684824710" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0684824710">ISBN 978-0684824710</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BDarwin%27s+Dangerous+Idea%7CDarwin%27s+Dangerous+Idea%3A+Evolution+and+the+Meanings+of+Life%5D%5D&rft.aulast=Dennett&rft.aufirst=D&rft.date=1995&rft.pub=Simon+%26+Schuster&rft.isbn=978-0684824710">  *Per la recepció científica i social de l'evolució al segle xix i principis del segle xx, vegeu: Johnston, Ian C. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070823040125/http://www.mala.bc.ca/~johnstoi/darwin/sect3.htm">History of Science: Origins of Evolutionary Theory</a>». And Still We Evolve. Liberal Studies Department, Malaspina University College. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.mala.bc.ca/~johnstoi/darwin/sect3.htm">original</a> el 2007-08-23. [Consulta: 24 maig 2007]. *<a href="/w/index.php?title=Peter_J._Bowler&action=edit&redlink=1" class="new" title="Peter J. Bowler (encara no existeix)">Bowler, PJ</a>. Evolution: The History of an Idea, Third Edition, Completely Revised and Expanded. University of California Press, 2003. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0520236936" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0520236936">ISBN 978-0520236936</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Evolution%3A+The+History+of+an+Idea%2C+Third+Edition%2C+Completely+Revised+and+Expanded&rft.aulast=Bowler&rft.aufirst=PJ&rft.date=2003&rft.pub=University+of+California+Press&rft.isbn=978-0520236936">  *Zuckerkandl E «Intelligent design and biological complexity». Gene, 385, 2006, pàg. 2–18. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.gene.2006.03.025">10.1016/j.gene.2006.03.025</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17011142?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:17011142">17011142</a>. </li> <li id="cite_note-Ross2005-186"><a href="#cite_ref-Ross2005_186-0">↑</a> Ross, M.R. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.nagt.org/files/nagt/jge/abstracts/Ross_v53n3p319.pdf">Who Believes What? Clearing up Confusion over Intelligent Design and Young-Earth Creationism</a>». Journal of Geoscience Education, 53, 3, 2005, pàg. 319 [Consulta: 28 abril 2008]. </li> <li id="cite_note-187"><a href="#cite_ref-187">↑</a> Spergel D. N. «Science communication. Public acceptance of evolution». Science, 313, 5788, 2006, pàg. 765–66. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.1126746">10.1126/science.1126746</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16902112?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16902112">16902112</a>. </li> <li id="cite_note-wmap-188"><a href="#cite_ref-wmap_188-0">↑</a> Spergel, D. N. [et al]. «First-Year Wilkinson Microwave Anisotropy Probe (WMAP) Observations: Determination of Cosmological Parameters». The Astrophysical Journal Supplement Series, 148, 2003, pàg. 175–94. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1086%2F377226">10.1086/377226</a>. </li> <li id="cite_note-zircon-189"><a href="#cite_ref-zircon_189-0">↑</a> Wilde SA, Valley JW, Peck WH, Graham CM «Evidence from detrital zircons for the existence of continental crust and oceans on the Earth 4.4 Gyr ago». Nature, 409, 6817, 2001, pàg. 175–78. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2F35051550">10.1038/35051550</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11196637?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:11196637">11196637</a>. </li> <li id="cite_note-190"><a href="#cite_ref-190">↑</a> Kevles DJ «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pubmed&pubmedid=10445929">Eugenics and human rights</a>». BMJ, 319, 7207, 1999, pàg. 435–8. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10445929?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:10445929">10445929</a>.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>] </li> <li id="cite_note-191"><a href="#cite_ref-191">↑</a> Per la història de l'eugenèsia i l'evolució, vegeu <a href="/w/index.php?title=Daniel_Kevles&action=edit&redlink=1" class="new" title="Daniel Kevles (encara no existeix)">Kevles, D</a>. In the Name of Eugenics: Genetics and the Uses of Human Heredity. Harvard University Press, 1998. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0674445574" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0674445574">ISBN 978-0674445574</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=In+the+Name+of+Eugenics%3A+Genetics+and+the+Uses+of+Human+Heredity&rft.aulast=Kevles&rft.aufirst=D&rft.date=1998&rft.pub=Harvard+University+Press&rft.isbn=978-0674445574">  </li> <li id="cite_note-192"><a href="#cite_ref-192">↑</a> <a href="/wiki/Charles_Darwin" class="mw-redirect" title="Charles Darwin">Darwin</a> mostrà un gran desacord respecte als intents de Herbert Spencer i altres d'extrapolar idees evolutives a tots els temes possibles; vegeu <a href="/wiki/Mary_Midgley" title="Mary Midgley">Midgley, M</a>. The Myths we Live By. <a href="/wiki/Routledge" title="Routledge">Routledge</a>, 2004, p. 62. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0415340779" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0415340779">ISBN 978-0415340779</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Myths+we+Live+By&rft.aulast=Midgley&rft.aufirst=M&rft.date=2004&rft.pub=%5B%5BRoutledge%5D%5D&rft.pages=62&rft.isbn=978-0415340779">  </li> <li id="cite_note-193"><a href="#cite_ref-193">↑</a> Allhoff F «Evolutionary ethics from Darwin to Moore». History and philosophy of the life sciences, 25, 1, 2003, pàg. 51–79. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1080%2F03919710312331272945">10.1080/03919710312331272945</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15293515?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15293515">15293515</a>. </li> <li id="cite_note-194"><a href="#cite_ref-194">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/0012570.xml">Evolució</a>». <a href="/wiki/Gran_Enciclop%C3%A8dia_Catalana" title="Gran Enciclopèdia Catalana">Gran Enciclopèdia Catalana</a>. Barcelona: <a href="/wiki/Grup_Enciclop%C3%A8dia_Catalana" class="mw-redirect" title="Grup Enciclopèdia Catalana">Grup Enciclopèdia Catalana</a>. </li> <li id="cite_note-195"><a href="#cite_ref-195">↑</a> Doebley JF, Gaut BS, Smith BD «The molecular genetics of crop domestication». Cell, 127, 7, 2006, pàg. 1309–21. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.cell.2006.12.006">10.1016/j.cell.2006.12.006</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17190597?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:17190597">17190597</a>. </li> <li id="cite_note-196"><a href="#cite_ref-196">↑</a> Fraser AS «Monte Carlo analyses of genetic models». Nature, 181, 4603, 1958, pàg. 208–9. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2F181208a0">10.1038/181208a0</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/13504138?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:13504138">13504138</a>. </li> <li id="cite_note-197"><a href="#cite_ref-197">↑</a> Rechenberg, Ingo. Evolutionsstrategie - Optimierung technischer Systeme nach Prinzipien der biologischen Evolution (PhD thesis) (en alemany). Fromman-Holzboog, 1973.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Evolutionsstrategie+-+Optimierung+technischer+Systeme+nach+Prinzipien+der+biologischen+Evolution+%28PhD+thesis%29&rft.aulast=Rechenberg&rft.aufirst=Ingo&rft.date=1973&rft.pub=Fromman-Holzboog">  </li> <li id="cite_note-198"><a href="#cite_ref-198">↑</a> Holland, John H. Adaptation in Natural and Artificial Systems. University of Michigan Press, 1975. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0262581116" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0262581116">ISBN 0262581116</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Adaptation+in+Natural+and+Artificial+Systems&rft.aulast=Holland&rft.aufirst=John+H.&rft.date=1975&rft.pub=University+of+Michigan+Press&rft.isbn=0262581116">  </li> <li id="cite_note-199"><a href="#cite_ref-199">↑</a> Koza, John R. «On the Programming of Computers by Means of Natural Selection». A: Genetic Programming. MIT Press, 1992.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Genetic+Programming&rft.atitle=On+the+Programming+of+Computers+by+Means+of+Natural+Selection&rft.aulast=Koza&rft.aufirst=John+R.&rft.date=1992&rft.pub=MIT+Press">  </li> <li id="cite_note-200"><a href="#cite_ref-200">↑</a> Jamshidi M «Tools for intelligent control: fuzzy controllers, neural networks and genetic algorithms». Philosophical transactions. Series A, Mathematical, physical, and engineering sciences, 361, 1809, 2003, pàg. 1781–808. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1098%2Frsta.2003.1225">10.1098/rsta.2003.1225</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12952685?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:12952685">12952685</a>. </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2>[<a href="/w/index.php?title=Evoluci%C3%B3&action=edit&section=24" title="Modifica la secció: Bibliografia">modifica</a>]</div> <ul><li>Futuyma, D. J.; Kirkpatrick, M. Evolution (en anglès). 4a edició. Sinauer Associates, 2017. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-60535-605-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-60535-605-1">ISBN 978-1-60535-605-1</a>. <a href="/wiki/OCLC" class="mw-redirect" title="OCLC">OCLC</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://worldcat.org/oclc/969439375">969439375</a>. <a href="/wiki/Nombre_de_Control_de_la_Biblioteca_del_Congr%C3%A9s" class="mw-redirect" title="Nombre de Control de la Biblioteca del Congrés">LCCN</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://lccn.loc.gov/2017000562">2017000562</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Evolution&rft.date=2017&rft.edition=4a%C2%A0edici%C3%B3&rft.pub=Sinauer+Associates&rft.isbn=978-1-60535-605-1&rft_id=info:oclcnum/969439375"> </li> <li><a href="/w/index.php?title=Brian_K._Hall&action=edit&redlink=1" class="new" title="Brian K. Hall (encara no existeix)">Hall, B. K.</a>; Hallgrímsson, B. Strickberger's Evolution (en anglès). 4a edició. Jones and Bartlett Publishers, 2008. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-7637-0066-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-7637-0066-9">ISBN 978-0-7637-0066-9</a>. <a href="/wiki/OCLC" class="mw-redirect" title="OCLC">OCLC</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://worldcat.org/oclc/85814089">85814089</a>. <a href="/wiki/Nombre_de_Control_de_la_Biblioteca_del_Congr%C3%A9s" class="mw-redirect" title="Nombre de Control de la Biblioteca del Congrés">LCCN</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://lccn.loc.gov/2007008981">2007008981</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Strickberger%27s+Evolution&rft.date=2008&rft.edition=4a%C2%A0edici%C3%B3&rft.pub=Jones+and+Bartlett+Publishers&rft.isbn=978-0-7637-0066-9&rft_id=info:oclcnum/85814089"> </li> <li>Scott-Phillips, T. C.; Laland, . N.; Shuker, D. M.; Dickins, T. E.; West, S. A. «The niche construction perspective: a critical appraisal» (en anglès). Evolution, 68, 5, 2014, pàg. 1.231–1.243. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1111%2Fevo.12332">10.1111/evo.12332</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/00143820">00143820</a>.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs">Enllaços externs</h2>[<a href="/w/index.php?title=Evoluci%C3%B3&action=edit&section=25" title="Modifica la secció: Enllaços externs">modifica</a>]</div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33663753">.mw-parser-output .side-box{margin:4px 0;box-sizing:border-box;border:1px solid #aaa;font-size:88%;line-height:1.25em;background-color:#f9f9f9;display:flow-root}.mw-parser-output .side-box-abovebelow,.mw-parser-output .side-box-text{padding:0.25em 0.9em}.mw-parser-output .side-box-image{padding:2px 0 2px 0.9em;text-align:center}.mw-parser-output .side-box-imageright{padding:2px 0.9em 2px 0;text-align:center}@media(min-width:500px){.mw-parser-output .side-box-flex{display:flex;align-items:center}.mw-parser-output .side-box-text{flex:1;min-width:0}}@media(min-width:720px){.mw-parser-output .side-box{width:238px}.mw-parser-output .side-box-right{clear:right;float:right;margin-left:1em}.mw-parser-output .side-box-left{margin-right:1em}.mw-parser-output .side-box-center{clear:both;margin:auto}}</style><div class="side-box metadata side-box-right plainlinks"> <div class="side-box-flex"> <div class="side-box-image"><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/30px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="30" height="40" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/45px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/59px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></div> <div class="side-box-text plainlist">A <a class="external text" href="https://commons.wikimedia.org/wiki/P%C3%A0gina_principal?uselang=ca">Wikimedia Commons</a> hi ha contingut multimèdia relatiu a: <a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Evolution" class="extiw" title="commons:Category:Evolution">Evolució</a></div></div> </div> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://evolution.berkeley.edu/">"Understanding Evolution" de la Universitat de Califòrnia (Berkeley)</a> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33711417">.mw-parser-output .languageicon{font-size:0.95em;color:#555;background-color:inherit}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}</style>(anglès)</li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newscientist.com/channel/life/evolution">"Everything you wanted to know about evolution" a New Scientist</a> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417">(anglès)</li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://biologia.uab.cat/divulgacio/evol.html">La evolución biológica</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20200824184127/http://biologia.uab.cat/divulgacio/evol.html">Arxivat</a> 2020-08-24 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417">(castellà)</li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.cnrs.fr/cw/dossiers/dosevol/accueil.html">Évolution: de l'origine de la vie aux origines de l'homme</a> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417">(francès)</li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.xtec.es/~lvallmaj/palau/darwin.htm">La teoria de l'evolució i algunes de les seves implicacions</a></li></ul> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://d-nb.info/gnd/4071050-6">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/LCCN" class="mw-redirect" title="LCCN">LCCN</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.loc.gov/authorities/sh85046029">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/National_Diet_Library" class="mw-redirect" title="National Diet Library">NDL</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.ndl.go.jp/auth/ndlna/00571035">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=ph114506&CON_LNG=ENG">1</a>)</li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases d'informació</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/GEC" class="mw-redirect" title="GEC">GEC</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/evolucio-3">1</a>)</li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div> <a href="https://ca.wiktionary.org/wiki/evoluci%C3%B3" class="extiw" title="wikt:evolució">Viccionari</a>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?useformat=desktop&type=1x1&usesul3=0" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Evolució&oldid=34553709">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Evolució&oldid=34553709</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categoria</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Biologia_evolutiva" title="Categoria:Biologia evolutiva">Biologia evolutiva</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_enlla%C3%A7os_externs_no_actius" title="Categoria:Articles amb enllaços externs no actius">Articles amb enllaços externs no actius</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:1.000_articles_fonamentals" title="Categoria:1.000 articles fonamentals">1.000 articles fonamentals</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Llista_d%27articles_de_qualitat" title="Categoria:Llista d'articles de qualitat">Llista d'articles de qualitat</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Traduccions_que_s%C3%B3n_articles_de_qualitat" title="Categoria:Traduccions que són articles de qualitat">Traduccions que són articles de qualitat</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_de_qualitat_de_ci%C3%A8ncies_de_la_vida" title="Categoria:Articles de qualitat de ciències de la vida">Articles de qualitat de ciències de la vida</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_de_qualitat_dels_1000" title="Categoria:Articles de qualitat dels 1000">Articles de qualitat dels 1000</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 31 gen 2025 a les 20:52.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>. </li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Evoluci%C3%B3&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" lang="en" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><picture><source media="(min-width: 500px)" srcset="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" width="88" height="31"><img src="/w/resources/assets/mediawiki_compact.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="25" height="25" loading="lazy"></picture></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-header-container vector-sticky-header-container"> <div id="vector-sticky-header" class="vector-sticky-header"> <div class="vector-sticky-header-start"> <div class="vector-sticky-header-icon-start vector-button-flush-left vector-button-flush-right" aria-hidden="true"> <button class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-sticky-header-search-toggle" tabindex="-1" data-event-name="ui.vector-sticky-search-form.icon"> Cerca </button> </div> <div role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box"> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail"> <form action="/w/index.php" id="vector-sticky-search-form" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia"> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <div class="vector-sticky-header-context-bar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-sticky-header-toc" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-sticky-header-toc vector-sticky-header-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-sticky-header-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-sticky-header-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-sticky-header-toc-label" for="vector-sticky-header-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Commuta la taula de continguts. </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-sticky-header-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div class="vector-sticky-header-context-bar-primary" aria-hidden="true" >Evolució</div> </div> </div> <div class="vector-sticky-header-end" aria-hidden="true"> <div class="vector-sticky-header-icons"> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-talk-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="talk-sticky-header"> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-subject-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="subject-sticky-header"> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-history-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="history-sticky-header"> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only mw-watchlink" id="ca-watchstar-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="watch-sticky-header"> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-edit-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="wikitext-edit-sticky-header"> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-ve-edit-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="ve-edit-sticky-header"> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-viewsource-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="ve-edit-protected-sticky-header"> </a> </div> <div class="vector-sticky-header-buttons"> <button class="cdx-button cdx-button--weight-quiet mw-interlanguage-selector" id="p-lang-btn-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn-sticky-header"> 159 llengües </button> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive" id="ca-addsection-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="addsection-sticky-header"> Afegeix un tema </a> </div> <div class="vector-sticky-header-icon-end"> <div class="vector-user-links"> </div> </div> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-55bb9fd656-lgs8r","wgBackendResponseTime":151,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"1.126","walltime":"1.341","ppvisitednodes":{"value":53077,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":285693,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":104768,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":12,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":30,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":0,"limit":20},"unstrip-size":{"value":183338,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":1,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 1072.020 1 -total"," 63.66% 682.476 1 Plantilla:Referències"," 37.47% 401.637 179 Plantilla:Ref-publicació"," 10.19% 109.272 20 Plantilla:Ref-llibre"," 6.95% 74.543 1 Plantilla:Commonscat"," 5.96% 63.931 1 Plantilla:Sister"," 5.75% 61.603 1 Plantilla:Caixa_lateral"," 5.60% 60.049 19 Plantilla:Article_principal"," 4.56% 48.884 208 Plantilla:If_both"," 4.34% 46.559 9 Plantilla:Ref-web"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.149","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":2637800,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.eqiad.canary-bdf4667b6-mhvdf","timestamp":"20250213214454","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Evoluci\u00f3","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Evoluci%C3%B3","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q1063","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q1063","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2004-10-04T13:44:04Z","dateModified":"2025-01-31T19:52:48Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/a\/ae\/Darwin%27s_finches_by_Gould.jpg","headline":"proc\u00e9s biol\u00f2gic de transformaci\u00f3 de les esp\u00e8cies"}</script> </body> </html>