CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Memòria principal - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"594feedf-f2f3-4ed1-bc84-c51c66bd9823","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Memòria_principal","wgTitle":"Memòria principal","wgCurRevisionId":34075951,"wgRevisionId":34075951,"wgArticleId":622859,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb enllaços externs no actius","Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","Control d'autoritats","Maquinari","Memòria informàtica"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Memòria_principal","wgRelevantArticleId":622859,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgRedirectedFrom": "Memòria_central","wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":30000,"wgInternalRedirectTargetUrl":"/wiki/Mem%C3%B2ria_principal","wgRelatedArticlesCompat":[],"wgCentralAuthMobileDomain":false,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q5830907","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false, "wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["mediawiki.action.view.redirect","ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs", "ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.4"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/18/Kinds-of-RAM.JPG/1200px-Kinds-of-RAM.JPG"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="799"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/18/Kinds-of-RAM.JPG/800px-Kinds-of-RAM.JPG"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="533"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/18/Kinds-of-RAM.JPG/640px-Kinds-of-RAM.JPG"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="426"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Memòria principal - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Mem%C3%B2ria_principal"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Mem%C3%B2ria_principal&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Mem%C3%B2ria_principal"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Memòria_principal rootpage-Memòria_principal skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Mem%C3%B2ria+principal" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Mem%C3%B2ria+principal" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Mem%C3%B2ria+principal" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Mem%C3%B2ria+principal" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Tipus" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Tipus"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Tipus</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Tipus-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Tipus</span> </button> <ul id="toc-Tipus-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Memòria_ROM_(Read_Only_Memory)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Memòria_ROM_(Read_Only_Memory)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.1</span> <span>Memòria ROM (<i>Read Only Memory</i>)</span> </div> </a> <ul id="toc-Memòria_ROM_(Read_Only_Memory)-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Memòria_no_volàtil" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Memòria_no_volàtil"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.1.1</span> <span>Memòria no volàtil</span> </div> </a> <ul id="toc-Memòria_no_volàtil-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Memòria_semivolàtil" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Memòria_semivolàtil"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.1.2</span> <span>Memòria semivolàtil</span> </div> </a> <ul id="toc-Memòria_semivolàtil-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Rutina_d'arrencada_o_POST_(Power_On_Self_Test,_auto_diagnòstic_d'encesa)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Rutina_d'arrencada_o_POST_(Power_On_Self_Test,_auto_diagnòstic_d'encesa)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.1.3</span> <span>Rutina d'arrencada o POST (<i>Power On Self Test</i>, auto diagnòstic d'encesa)</span> </div> </a> <ul id="toc-Rutina_d'arrencada_o_POST_(Power_On_Self_Test,_auto_diagnòstic_d'encesa)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Rutina_BIOS_o_Sistema_Bàsic_d'Entrada-Sortida_(Basic_Input-Output_System)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Rutina_BIOS_o_Sistema_Bàsic_d'Entrada-Sortida_(Basic_Input-Output_System)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.1.4</span> <span>Rutina BIOS o Sistema Bàsic d'Entrada-Sortida (<i>Basic Input-Output System</i>)</span> </div> </a> <ul id="toc-Rutina_BIOS_o_Sistema_Bàsic_d'Entrada-Sortida_(Basic_Input-Output_System)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Memòria_RAM_(Random_Access_Memory)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Memòria_RAM_(Random_Access_Memory)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.2</span> <span>Memòria RAM (<i>Random Access Memory</i>)</span> </div> </a> <ul id="toc-Memòria_RAM_(Random_Access_Memory)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Funcionament" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Funcionament"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>Funcionament</span> </div> </a> <ul id="toc-Funcionament-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Història" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Història"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Història</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Història-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Història</span> </button> <ul id="toc-Història-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Memòria_MOS" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Memòria_MOS"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.1</span> <span>Memòria MOS</span> </div> </a> <ul id="toc-Memòria_MOS-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Vegeu també</span> </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Memòria principal</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 54 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-54" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">54 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%B0%D8%A7%D9%83%D8%B1%D8%A9_%D8%AD%D8%A7%D8%B3%D9%88%D8%A8" title="ذاكرة حاسوب - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="ذاكرة حاسوب" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target"><span>العربية</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%BE%D0%BC%D0%BF%D1%8E%D1%82%D1%8A%D1%80%D0%BD%D0%B0_%D0%BF%D0%B0%D0%BC%D0%B5%D1%82" title="Компютърна памет - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Компютърна памет" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target"><span>Български</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ckb mw-list-item"><a href="https://ckb.wikipedia.org/wiki/%D8%A8%DB%8C%D8%B1%DA%AF%DB%95%DB%8C_%DA%A9%DB%86%D9%85%D9%BE%DB%8C%D9%88%D8%AA%DB%95%D8%B1" title="بیرگەی کۆمپیوتەر - kurd central" lang="ckb" hreflang="ckb" data-title="بیرگەی کۆمپیوتەر" data-language-autonym="کوردی" data-language-local-name="kurd central" class="interlanguage-link-target"><span>کوردی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/Po%C4%8D%C3%ADta%C4%8Dov%C3%A1_pam%C4%9B%C5%A5" title="Počítačová paměť - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Počítačová paměť" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target"><span>Čeština</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Arbeitsspeicher" title="Arbeitsspeicher - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Arbeitsspeicher" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Deutsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%9A%CF%8D%CF%81%CE%B9%CE%B1_%CE%BC%CE%BD%CE%AE%CE%BC%CE%B7_%CF%85%CF%80%CE%BF%CE%BB%CE%BF%CE%B3%CE%B9%CF%83%CF%84%CE%AE" title="Κύρια μνήμη υπολογιστή - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Κύρια μνήμη υπολογιστή" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target"><span>Ελληνικά</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Computer_memory" title="Computer memory - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Computer memory" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Memoria_principal" title="Memoria principal - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Memoria principal" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D8%AD%D8%A7%D9%81%D8%B8%D9%87_%D8%B1%D8%A7%DB%8C%D8%A7%D9%86%D9%87" title="حافظه رایانه - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="حافظه رایانه" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target"><span>فارسی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Muisti_(tietokone)" title="Muisti (tietokone) - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Muisti (tietokone)" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target"><span>Suomi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ga mw-list-item"><a href="https://ga.wikipedia.org/wiki/Cuimhne_r%C3%ADomhaire" title="Cuimhne ríomhaire - irlandès" lang="ga" hreflang="ga" data-title="Cuimhne ríomhaire" data-language-autonym="Gaeilge" data-language-local-name="irlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Gaeilge</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Ra%C4%8Dunalna_memorija" title="Računalna memorija - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Računalna memorija" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target"><span>Hrvatski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Memori_(komputer)" title="Memori (komputer) - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Memori (komputer)" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Indonesia</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-is mw-list-item"><a href="https://is.wikipedia.org/wiki/Vinnsluminni" title="Vinnsluminni - islandès" lang="is" hreflang="is" data-title="Vinnsluminni" data-language-autonym="Íslenska" data-language-local-name="islandès" class="interlanguage-link-target"><span>Íslenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Memoria_(informatica)" title="Memoria (informatica) - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Memoria (informatica)" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target"><span>Italiano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E4%B8%BB%E8%A8%98%E6%86%B6%E8%A3%85%E7%BD%AE" title="主記憶装置 - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="主記憶装置" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target"><span>日本語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jv mw-list-item"><a href="https://jv.wikipedia.org/wiki/Memori_komputer" title="Memori komputer - javanès" lang="jv" hreflang="jv" data-title="Memori komputer" data-language-autonym="Jawa" data-language-local-name="javanès" class="interlanguage-link-target"><span>Jawa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EC%A3%BC%EA%B8%B0%EC%96%B5%EC%9E%A5%EC%B9%98" title="주기억장치 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="주기억장치" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target"><span>한국어</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lmo mw-list-item"><a href="https://lmo.wikipedia.org/wiki/Memoria_(informatega)" title="Memoria (informatega) - llombard" lang="lmo" hreflang="lmo" data-title="Memoria (informatega)" data-language-autonym="Lombard" data-language-local-name="llombard" class="interlanguage-link-target"><span>Lombard</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/Kompiuterio_atmintis" title="Kompiuterio atmintis - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Kompiuterio atmintis" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target"><span>Lietuvių</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Datora_atmi%C5%86a" title="Datora atmiņa - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Datora atmiņa" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target"><span>Latviešu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk mw-list-item"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%BC%D0%B5%D1%82%D0%B0%D1%87%D0%BA%D0%BE_%D0%BF%D0%B0%D0%BC%D1%82%D0%B5%D1%9A%D0%B5" title="Сметачко памтење - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Сметачко памтење" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target"><span>Македонски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ml mw-list-item"><a href="https://ml.wikipedia.org/wiki/%E0%B4%95%E0%B4%AE%E0%B5%8D%E0%B4%AA%E0%B5%8D%E0%B4%AF%E0%B5%82%E0%B4%9F%E0%B5%8D%E0%B4%9F%E0%B5%BC_%E0%B4%AE%E0%B5%86%E0%B4%AE%E0%B5%8D%E0%B4%AE%E0%B4%B1%E0%B4%BF" title="കമ്പ്യൂട്ടർ മെമ്മറി - malaiàlam" lang="ml" hreflang="ml" data-title="കമ്പ്യൂട്ടർ മെമ്മറി" data-language-autonym="മലയാളം" data-language-local-name="malaiàlam" class="interlanguage-link-target"><span>മലയാളം</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mn badge-Q70893996 mw-list-item" title=""><a href="https://mn.wikipedia.org/wiki/%D2%AE%D0%BD%D0%B4%D1%81%D1%8D%D0%BD_%D1%81%D0%B0%D0%BD%D0%B0%D1%85_%D0%BE%D0%B9" title="Үндсэн санах ой - mongol" lang="mn" hreflang="mn" data-title="Үндсэн санах ой" data-language-autonym="Монгол" data-language-local-name="mongol" class="interlanguage-link-target"><span>Монгол</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-my mw-list-item"><a href="https://my.wikipedia.org/wiki/%E1%80%80%E1%80%BD%E1%80%94%E1%80%BA%E1%80%95%E1%80%BB%E1%80%B0%E1%80%90%E1%80%AC_%E1%80%99%E1%80%94%E1%80%BA%E1%80%99%E1%80%AD%E1%80%AF%E1%80%9B%E1%80%AE" title="ကွန်ပျူတာ မန်မိုရီ - birmà" lang="my" hreflang="my" data-title="ကွန်ပျူတာ မန်မိုရီ" data-language-autonym="မြန်မာဘာသာ" data-language-local-name="birmà" class="interlanguage-link-target"><span>မြန်မာဘာသာ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds mw-list-item"><a href="https://nds.wikipedia.org/wiki/Arbeitsspieker" title="Arbeitsspieker - baix alemany" lang="nds" hreflang="nds" data-title="Arbeitsspieker" data-language-autonym="Plattdüütsch" data-language-local-name="baix alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Plattdüütsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ne mw-list-item"><a href="https://ne.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AE%E0%A5%87%E0%A4%AE%E0%A5%8B%E0%A4%B0%E0%A5%80_(%E0%A4%95%E0%A4%AE%E0%A5%8D%E0%A4%AA%E0%A5%8D%E0%A4%AF%E0%A5%81%E0%A4%9F%E0%A4%B0)" title="मेमोरी (कम्प्युटर) - nepalès" lang="ne" hreflang="ne" data-title="मेमोरी (कम्प्युटर)" data-language-autonym="नेपाली" data-language-local-name="nepalès" class="interlanguage-link-target"><span>नेपाली</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Intern_geheugen" title="Intern geheugen - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Intern geheugen" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Nederlands</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Dataminne" title="Dataminne - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Dataminne" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk bokmål</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-om mw-list-item"><a href="https://om.wikipedia.org/wiki/Kuufannoo" title="Kuufannoo - oromo" lang="om" hreflang="om" data-title="Kuufannoo" data-language-autonym="Oromoo" data-language-local-name="oromo" class="interlanguage-link-target"><span>Oromoo</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Pami%C4%99%C4%87_operacyjna" title="Pamięć operacyjna - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Pamięć operacyjna" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target"><span>Polski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pnb mw-list-item"><a href="https://pnb.wikipedia.org/wiki/%DA%A9%D9%85%D9%BE%DB%8C%D9%88%D9%B9%D8%B1_%DB%8C%D8%A7%D8%AF" title="کمپیوٹر یاد - Western Punjabi" lang="pnb" hreflang="pnb" data-title="کمپیوٹر یاد" data-language-autonym="پنجابی" data-language-local-name="Western Punjabi" class="interlanguage-link-target"><span>پنجابی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Mem%C3%B3ria_do_computador" title="Memória do computador - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Memória do computador" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target"><span>Português</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-qu mw-list-item"><a href="https://qu.wikipedia.org/wiki/Anta%C3%B1iqiq_yuyana" title="Antañiqiq yuyana - quítxua" lang="qu" hreflang="qu" data-title="Antañiqiq yuyana" data-language-autonym="Runa Simi" data-language-local-name="quítxua" class="interlanguage-link-target"><span>Runa Simi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Memorie_(informatic%C4%83)" title="Memorie (informatică) - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Memorie (informatică)" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target"><span>Română</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%BE%D0%BC%D0%BF%D1%8C%D1%8E%D1%82%D0%B5%D1%80%D0%BD%D0%B0%D1%8F_%D0%BF%D0%B0%D0%BC%D1%8F%D1%82%D1%8C" title="Компьютерная память - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Компьютерная память" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target"><span>Русский</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sat mw-list-item"><a href="https://sat.wikipedia.org/wiki/%E1%B1%A0%E1%B1%9A%E1%B1%A2%E1%B1%AF%E1%B1%A9%E1%B1%B4%E1%B1%9A%E1%B1%A8_%E1%B1%A2%E1%B1%AE%E1%B1%A2%E1%B1%9A%E1%B1%A8%E1%B1%A4" title="ᱠᱚᱢᱯᱩᱴᱚᱨ ᱢᱮᱢᱚᱨᱤ - santali" lang="sat" hreflang="sat" data-title="ᱠᱚᱢᱯᱩᱴᱚᱨ ᱢᱮᱢᱚᱨᱤ" data-language-autonym="ᱥᱟᱱᱛᱟᱲᱤ" data-language-local-name="santali" class="interlanguage-link-target"><span>ᱥᱟᱱᱛᱟᱲᱤ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Ra%C4%8Dunarska_memorija" title="Računarska memorija - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Računarska memorija" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target"><span>Srpskohrvatski / српскохрватски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-si mw-list-item"><a href="https://si.wikipedia.org/wiki/%E0%B6%B4%E0%B6%BB%E0%B7%92%E0%B6%9C%E0%B6%AB%E0%B6%9A_%E0%B6%B8%E0%B6%AD%E0%B6%9A%E0%B6%BA" title="පරිගණක මතකය - singalès" lang="si" hreflang="si" data-title="පරිගණක මතකය" data-language-autonym="සිංහල" data-language-local-name="singalès" class="interlanguage-link-target"><span>සිංහල</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Computer_memory" title="Computer memory - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Computer memory" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target"><span>Simple English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Pomnilnik" title="Pomnilnik - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Pomnilnik" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenščina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%B0%D1%87%D1%83%D0%BD%D0%B0%D1%80%D1%81%D0%BA%D0%B0_%D0%BC%D0%B5%D0%BC%D0%BE%D1%80%D0%B8%D1%98%D0%B0" title="Рачунарска меморија - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Рачунарска меморија" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target"><span>Српски / srpski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sw mw-list-item"><a href="https://sw.wikipedia.org/wiki/Kumbukizi" title="Kumbukizi - suahili" lang="sw" hreflang="sw" data-title="Kumbukizi" data-language-autonym="Kiswahili" data-language-local-name="suahili" class="interlanguage-link-target"><span>Kiswahili</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tg mw-list-item"><a href="https://tg.wikipedia.org/wiki/%D2%B2%D0%BE%D1%84%D0%B8%D0%B7%D0%B0%D0%B8_%D1%80%D0%BE%D1%91%D0%BD%D0%B0" title="Ҳофизаи роёна - tadjik" lang="tg" hreflang="tg" data-title="Ҳофизаи роёна" data-language-autonym="Тоҷикӣ" data-language-local-name="tadjik" class="interlanguage-link-target"><span>Тоҷикӣ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B8%AB%E0%B8%99%E0%B9%88%E0%B8%A7%E0%B8%A2%E0%B8%84%E0%B8%A7%E0%B8%B2%E0%B8%A1%E0%B8%88%E0%B8%B3" title="หน่วยความจำ - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="หน่วยความจำ" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target"><span>ไทย</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tl badge-Q70893996 mw-list-item" title=""><a href="https://tl.wikipedia.org/wiki/Memory_(kompyuter)" title="Memory (kompyuter) - tagal" lang="tl" hreflang="tl" data-title="Memory (kompyuter)" data-language-autonym="Tagalog" data-language-local-name="tagal" class="interlanguage-link-target"><span>Tagalog</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/Bellek_(bilgisayar)" title="Bellek (bilgisayar) - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Bellek (bilgisayar)" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target"><span>Türkçe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk badge-Q70893996 mw-list-item" title=""><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D0%B0%D0%BC%27%D1%8F%D1%82%D1%8C_(%D0%BA%D0%BE%D0%BC%D0%BF%27%D1%8E%D1%82%D0%B5%D1%80)" title="Пам'ять (комп'ютер) - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Пам'ять (комп'ютер)" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target"><span>Українська</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ur mw-list-item"><a href="https://ur.wikipedia.org/wiki/%DA%A9%D9%85%D9%BE%DB%8C%D9%88%D9%B9%D8%B1_%D9%85%DB%8C%D9%85%D9%88%D8%B1%DB%8C" title="کمپیوٹر میموری - urdú" lang="ur" hreflang="ur" data-title="کمپیوٹر میموری" data-language-autonym="اردو" data-language-local-name="urdú" class="interlanguage-link-target"><span>اردو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/B%E1%BB%99_nh%E1%BB%9B_m%C3%A1y_t%C3%ADnh" title="Bộ nhớ máy tính - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Bộ nhớ máy tính" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target"><span>Tiếng Việt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E8%AE%A1%E7%AE%97%E6%9C%BA%E5%AD%98%E5%82%A8%E5%99%A8" title="计算机存储器 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="计算机存储器" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target"><span>吴语</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E4%B8%BB%E5%AD%98%E5%82%A8%E5%99%A8" title="主存储器 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="主存储器" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target"><span>中文</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-min-nan mw-list-item"><a href="https://zh-min-nan.wikipedia.org/wiki/Ti%C4%81n-n%C3%A1u_m%C3%A9-mo-lih" title="Tiān-náu mé-mo-lih - xinès min del sud" lang="nan" hreflang="nan" data-title="Tiān-náu mé-mo-lih" data-language-autonym="閩南語 / Bân-lâm-gú" data-language-local-name="xinès min del sud" class="interlanguage-link-target"><span>閩南語 / Bân-lâm-gú</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E9%9B%BB%E8%85%A6%E8%A8%98%E6%86%B6%E9%AB%94" title="電腦記憶體 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="電腦記憶體" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target"><span>粵語</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q5830907#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Mem%C3%B2ria_principal" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="new vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Discussi%C3%B3:Mem%C3%B2ria_principal&action=edit&redlink=1" rel="discussion" class="new" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina (encara no existeix) [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Mem%C3%B2ria_principal"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Mem%C3%B2ria_principal&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Mem%C3%B2ria_principal&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Mem%C3%B2ria_principal"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Mem%C3%B2ria_principal&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Mem%C3%B2ria_principal&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Mem%C3%B2ria_principal" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Mem%C3%B2ria_principal" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q"><span>Pàgines especials</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Mem%C3%B2ria_principal&oldid=34075951" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Mem%C3%B2ria_principal&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Mem%C3%B2ria_principal&id=34075951&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FMem%25C3%25B2ria_principal"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FMem%25C3%25B2ria_principal"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Mem%C3%B2ria+principal"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Mem%C3%B2ria_principal&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Mem%C3%B2ria_principal&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Computer_memory" hreflang="en"><span>Commons</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q5830907" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"><span class="mw-redirectedfrom">(S'ha redirigit des de: <a href="/w/index.php?title=Mem%C3%B2ria_central&redirect=no" class="mw-redirect" title="Memòria central">Memòria central</a>)</span></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Kinds-of-RAM.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/18/Kinds-of-RAM.JPG/220px-Kinds-of-RAM.JPG" decoding="async" width="220" height="146" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/18/Kinds-of-RAM.JPG/330px-Kinds-of-RAM.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/18/Kinds-of-RAM.JPG/440px-Kinds-of-RAM.JPG 2x" data-file-width="2560" data-file-height="1704" /></a><figcaption>Diversos mòduls de memòria que contenen diferents tipus de DRAM (de dalt a baix): DDR SDRAM, SDRAM, EDO DRAM i FPM DRAM</figcaption></figure> <p>La <b>memòria principal</b> o <b>primària</b> (MP), també anomenada <b>memòria central</b>, és la part de la <a href="/wiki/Mem%C3%B2ria_d%27ordinador" title="Memòria d'ordinador">memòria</a> d'un <a href="/wiki/Ordinador" title="Ordinador">ordinador</a> on s'emmagatzemen temporalment les dades i els programes que la <a href="/wiki/Unitat_central_de_processament" title="Unitat central de processament">unitat central de processament</a> (CPU) està processant o ha de processar en un moment determinat. </p><p>Està formada per blocs de <a href="/wiki/Circuits_integrats" class="mw-redirect" title="Circuits integrats">circuits integrats</a> o xips capaços d'emmagatzemar informació digital, és a dir, valors binaris; a aquests blocs hi té accés el <a href="/wiki/Microprocessador" title="Microprocessador">microprocessador</a> de l'<a href="/wiki/Ordinador" title="Ordinador">ordinador</a>. </p><p>La MP es comunica amb el <a href="/wiki/Microprocessador" title="Microprocessador">microprocessador</a> de la <a href="/wiki/CPU" class="mw-redirect" title="CPU">CPU</a> mitjançant el <a href="/wiki/Bus_(inform%C3%A0tica)" title="Bus (informàtica)">bus d'adreces</a>. L'amplada d'aquest bus determina la capacitat del microprocessador per al direccionament d'adreces en memòria. </p><p>La MP és el nucli del subsistema de <a href="/wiki/Mem%C3%B2ria_d%27ordinador" title="Memòria d'ordinador">memòria d'ordinador</a>, i té una capacitat menor d'emmagatzematge que la <a href="/wiki/Mem%C3%B2ria_secund%C3%A0ria" class="mw-redirect" title="Memòria secundària">memòria secundària</a>, però una velocitat milions de vegades superior. </p> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Tipus">Tipus</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mem%C3%B2ria_principal&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Tipus"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>En les computadores s'utilitzen dos tipus de MP: </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Memòria_ROM_(Read_Only_Memory)"><span id="Mem.C3.B2ria_ROM_.28Read_Only_Memory.29"></span><a href="/wiki/Mem%C3%B2ria_ROM" title="Memòria ROM">Memòria ROM</a> (<i>Read Only Memory</i>)</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mem%C3%B2ria_principal&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Memòria ROM (Read Only Memory)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Memòria_no_volàtil"><span id="Mem.C3.B2ria_no_vol.C3.A0til"></span>Memòria no volàtil</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mem%C3%B2ria_principal&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Memòria no volàtil"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La memòria no volàtil pot retenir la informació emmagatzemada fins i tot quan no està alimentada. Exemples de memòria no volàtil inclouen <a href="/wiki/Mem%C3%B2ria_ROM" title="Memòria ROM">la memòria de només lectura</a>, <a href="/wiki/Mem%C3%B2ria_flaix" title="Memòria flaix">la memòria flaix</a>, la majoria dels tipus de dispositius d'emmagatzematge magnètics d'ordinador (per exemple, <a href="/wiki/Disc_dur" title="Disc dur">unitats de disc dur</a>, <a href="/wiki/Disc_flexible" title="Disc flexible">disquets</a> i <a href="/wiki/Cinta_magn%C3%A8tica" title="Cinta magnètica">cintes magnètiques</a>), <a href="/wiki/Disc_%C3%B2ptic" title="Disc òptic">discs òptics</a> i mètodes d'emmagatzematge d'ordinadors primerencs com ara <a href="/wiki/Cinta_perforada" title="Cinta perforada">cinta de paper</a> i <a href="/wiki/Targeta_perforada" title="Targeta perforada">targetes perforades.</a>.<sup id="cite_ref-:2_1-0" class="reference"><a href="#cite_note-:2-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Les tecnologies de memòria no volàtil en desenvolupament inclouen <a href="/wiki/Mem%C3%B2ria_FeRAM" title="Memòria FeRAM">RAM ferroelèctrica</a>, cèl·lula de metal·lització programable, <a href="/wiki/Parell_de_transfer%C3%A8ncia_de_gir" title="Parell de transferència de gir">RAM magnètica de parell de transferència de gir</a>, <a href="/wiki/SONOS" title="SONOS">SONOS</a>, <a href="/wiki/Resistive_random-access_memory" title="Resistive random-access memory">memòria resistiva d'accés aleatori</a>, <a href="/wiki/Mem%C3%B2ria_racetrack" title="Memòria racetrack">memòria de pista de carreres</a>, <a href="/wiki/Nano-RAM" title="Nano-RAM">Nano-RAM</a>, 3D XPoint i memòria de milpeus. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Memòria_semivolàtil"><span id="Mem.C3.B2ria_semivol.C3.A0til"></span>Memòria semivolàtil</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mem%C3%B2ria_principal&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Memòria semivolàtil"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Una tercera categoria de memòria és <i>semivolàtil</i>. El terme s'utilitza per descriure una memòria que té una durada no volàtil limitada després d'eliminar l'alimentació, però que finalment es perden les dades. Un objectiu típic quan s'utilitza una memòria semivolàtil és proporcionar l'alt rendiment i la durabilitat associats a les memòries volàtils alhora que ofereix alguns avantatges de la memòria no volàtil. </p><p>Per exemple, alguns tipus de memòria no volàtil experimenten un desgast quan s'escriuen. Una cèl·lula <i>desgastada</i> ha augmentat la volatilitat, però en cas contrari continua funcionant. Per tant, les ubicacions de dades que s'escriuen amb freqüència es poden dirigir a utilitzar circuits gastats. Mentre la ubicació s'actualitzi dins d'un temps de retenció conegut, les dades romandran vàlides. Després d'un període de temps sense actualització, el valor es copia a un circuit menys desgastat amb una retenció més llarga. Escriure primer a l'àrea desgastada permet una alta taxa d'escriptura alhora que s'evita el desgast dels circuits no gastats.<sup id="cite_ref-2" class="reference"><a href="#cite_note-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Com a segon exemple, una <a href="/wiki/Parell_de_transfer%C3%A8ncia_de_gir" title="Parell de transferència de gir">STT-RAM</a> es pot fer no volàtil mitjançant la construcció de cèl·lules grans, però fer-ho augmenta el cost per bit i els requisits d'energia i redueix la velocitat d'escriptura. L'ús de cèl·lules petites millora el cost, la potència i la velocitat, però condueix a un comportament semivolàtil. En algunes aplicacions, l'augment de la volatilitat es pot gestionar per oferir molts avantatges d'una memòria no volàtil, per exemple eliminant l'energia però forçant un despertar abans que es perdin les dades; o posant a la memòria cau les dades de només lectura i descartant-les si el temps d'apagada supera el llindar no volàtil.<sup id="cite_ref-3" class="reference"><a href="#cite_note-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El terme semi-volàtil també s'utilitza per descriure el comportament semi-volàtil construït a partir d'altres tipus de memòria, com nvSRAM, que combina <a href="/wiki/SRAM" title="SRAM">SRAM</a> i una memòria no volàtil al mateix <a href="/wiki/Circuit_integrat" title="Circuit integrat">xip</a>, on un senyal extern copia les dades de la memòria volàtil al memòria no volàtil, però si s'apaga l'alimentació abans que es produeixi la còpia, les dades es perden. Un altre exemple és la memòria RAM amb bateria, que utilitza una <a href="/wiki/Bateria_el%C3%A8ctrica" title="Bateria elèctrica">bateria</a> externa per alimentar el dispositiu de memòria en cas de pèrdua d'energia externa. Si l'alimentació està apagada durant un període de temps prolongat, la bateria pot esgotar-se i provocar la pèrdua de dades.<sup id="cite_ref-:2_1-1" class="reference"><a href="#cite_note-:2-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Ve gravada de fàbrica amb una sèrie de programes. El programa de la ROM es divideix en dues parts: </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Rutina_d'arrencada_o_POST_(Power_On_Self_Test,_auto_diagnòstic_d'encesa)"><span id="Rutina_d.27arrencada_o_POST_.28Power_On_Self_Test.2C_auto_diagn.C3.B2stic_d.27encesa.29"></span>Rutina d'arrencada o <a href="/wiki/POST" title="POST">POST</a> (<i>Power On Self Test</i>, auto diagnòstic d'encesa)</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mem%C3%B2ria_principal&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Rutina d'arrencada o POST (Power On Self Test, auto diagnòstic d'encesa)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Realitza la revisió dels components de l'ordinador, per exemple, circuits controladors de vídeo, d'accés a memòria, el teclat, unitats de disc, etc. S'encarrega de determinar quin és el maquinari que està present i de la posada a punt de l'ordinador. Mitjançant un programa de configuració (anomenat SETUP) llegeix una memòria anomenada CMOS RAM (RAM Semiconductor d'òxid metàl·lic). Aquesta rutina d'arrencada pot mantenir el seu contingut durant diversos anys i encara que l'ordinador estigui apagat, amb l'energia elèctrica subministrada per una bateria guarda la data i hora, la memòria disponible, la capacitat de disc dur, si hi ha disquetera o no. S'encarrega en el següent pas de realitzar l'arrencada (B<i>oot</i>): llegeix un registre d'arrencada 'BR' (<i> Boot Record </i>) del disc dur o d'una altra unitat (com CD, USB, etc.), on hi ha un programa que carrega el sistema operatiu a la RAM. A continuació cedeix el control al sistema operatiu i l'ordinador queda llest per treballar. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Rutina_BIOS_o_Sistema_Bàsic_d'Entrada-Sortida_(Basic_Input-Output_System)"><span id="Rutina_BIOS_o_Sistema_B.C3.A0sic_d.27Entrada-Sortida_.28Basic_Input-Output_System.29"></span>Rutina <a href="/wiki/BIOS" title="BIOS">BIOS</a> o Sistema Bàsic d'Entrada-Sortida (<i>Basic Input-Output System</i>)</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mem%C3%B2ria_principal&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Rutina BIOS o Sistema Bàsic d'Entrada-Sortida (Basic Input-Output System)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Roman activa mentre s'està utilitzant l'ordinador. Permet l'activació dels perifèrics d'entrada/sortida: teclat, monitor, ratolí, etc. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Memòria_RAM_(Random_Access_Memory)"><span id="Mem.C3.B2ria_RAM_.28Random_Access_Memory.29"></span><a href="/wiki/Mem%C3%B2ria_d%27acc%C3%A9s_aleatori" title="Memòria d'accés aleatori">Memòria RAM</a> (<i>Random Access Memory</i>)</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mem%C3%B2ria_principal&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Memòria RAM (Random Access Memory)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>És la memòria que conté de forma temporal el programa, les dades i els resultats utilitzats per l'usuari de l'ordinador. En general és volàtil. Perd el seu contingut quan s'apaga l'ordinador, és a dir que manté les dades i resultats en tant rep alimentació elèctrica. La memòria volàtil és la memòria de l'ordinador que requereix energia per mantenir la informació emmagatzemada. La memòria volàtil <a href="/wiki/Semiconductor" title="Semiconductor">de semiconductors</a> més moderna és <a href="/wiki/SRAM" title="SRAM">RAM estàtica</a> (SRAM) o <a href="/wiki/DRAM" title="DRAM">RAM dinàmica</a> (DRAM). <sup id="cite_ref-4" class="reference"><a href="#cite_note-4"><span class="cite-bracket">[</span>a<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> DRAM domina per a la memòria del sistema d'escriptori. SRAM s'utilitza per a <a href="/wiki/Mem%C3%B2ria_cau_de_la_CPU" title="Memòria cau de la CPU">la memòria cau de la CPU</a>. SRAM també es troba en petits <a href="/wiki/Sistema_incrustat" title="Sistema incrustat">sistemes incrustats</a> que requereixen poca memòria. </p><p>SRAM conserva el seu contingut sempre que l'alimentació estigui connectada i pot utilitzar una interfície més senzilla, però <a href="/wiki/SRAM" title="SRAM">habitualment utilitza sis transistors per bit</a>. La RAM dinàmica és més complicada per a la interfície i el control, necessitant cicles d'actualització regulars per evitar la pèrdua del seu contingut, però utilitza només un transistor i un condensador per bit, la qual cosa li permet assolir densitats molt més altes i costos per bit molt més econòmics.<sup id="cite_ref-:1_5-0" class="reference"><a href="#cite_note-:1-5"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-HC_6-0" class="reference"><a href="#cite_note-HC-6"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-:2_1-2" class="reference"><a href="#cite_note-:2-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Funcionament">Funcionament</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mem%C3%B2ria_principal&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Funcionament"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Tant la <a href="/wiki/Mem%C3%B2ria_d%27acc%C3%A9s_aleatori" title="Memòria d'accés aleatori">memòria RAM</a> com la <a href="/wiki/Mem%C3%B2ria_ROM" title="Memòria ROM">ROM</a> són <a href="/wiki/Circuit_integrat" title="Circuit integrat">circuits integrats</a>, anomenats comunament xips. El xip és una petita pastilla de material semiconductor (<a href="/wiki/Silici" title="Silici">silici</a>) que conté diferents components electrònics (<a href="/wiki/Condensador" title="Condensador">condensadors</a>, <a href="/wiki/D%C3%ADode" title="Díode">díodes</a>, <a href="/wiki/Resist%C3%A8ncia_el%C3%A8ctrica_(component)" title="Resistència elèctrica (component)">resistències</a> i <a href="/wiki/Transistor" title="Transistor">transistors</a>) amb els qual es realitzen nombroses funcions. Aquests xips estan sobre una targeta o placa. </p><p>El contingut de les memòries no és altra cosa que dígits binaris o <a href="/wiki/Bit" title="Bit">bits</a> (<i>binary digits</i>), que es corresponen amb dos estats lògics: el zero (0) sense càrrega elèctrica i l'u (1) amb càrrega elèctrica. A cada un d'aquests estats se l'anomena bit, que és la unitat mínima d'emmagatzematge de dades. </p><p>El <a href="/wiki/Microprocessador" title="Microprocessador">microprocessador</a> adreça les posicions de la RAM per a poder accedir a les dades emmagatzemades i per situar els resultats de les operacions. </p><p>Les memòries RAM, ROM i d'emmagatzematge secundari conformen el subsistema de memòria d'un <a href="/wiki/Ordinador" title="Ordinador">ordinador</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Història"><span id="Hist.C3.B2ria"></span>Història</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mem%C3%B2ria_principal&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Història"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Memoria_elettromeccanica_per_il_calcolatore_IBM_602A_-_Museo_scienza_tecnologia_Milano_D1191.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ae/Memoria_elettromeccanica_per_il_calcolatore_IBM_602A_-_Museo_scienza_tecnologia_Milano_D1191.jpg/220px-Memoria_elettromeccanica_per_il_calcolatore_IBM_602A_-_Museo_scienza_tecnologia_Milano_D1191.jpg" decoding="async" width="220" height="156" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ae/Memoria_elettromeccanica_per_il_calcolatore_IBM_602A_-_Museo_scienza_tecnologia_Milano_D1191.jpg/330px-Memoria_elettromeccanica_per_il_calcolatore_IBM_602A_-_Museo_scienza_tecnologia_Milano_D1191.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ae/Memoria_elettromeccanica_per_il_calcolatore_IBM_602A_-_Museo_scienza_tecnologia_Milano_D1191.jpg/440px-Memoria_elettromeccanica_per_il_calcolatore_IBM_602A_-_Museo_scienza_tecnologia_Milano_D1191.jpg 2x" data-file-width="1280" data-file-height="906" /></a><figcaption> Memòria electromecànica utilitzada a l’IBM 602, una calculadora de multiplicació de cops primerenca</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:ENIAC_Penn2.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c9/ENIAC_Penn2.jpg/220px-ENIAC_Penn2.jpg" decoding="async" width="220" height="201" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c9/ENIAC_Penn2.jpg/330px-ENIAC_Penn2.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c9/ENIAC_Penn2.jpg/440px-ENIAC_Penn2.jpg 2x" data-file-width="880" data-file-height="802" /></a><figcaption> Detall de la part posterior d'una secció d’<a href="/wiki/ENIAC" title="ENIAC">ENIAC</a>, mostrant <a href="/wiki/Tub_termoi%C3%B2nic" title="Tub termoiònic">tubs de buit</a></figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:James_Pomerene_IAS_machine.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ad/James_Pomerene_IAS_machine.jpg/220px-James_Pomerene_IAS_machine.jpg" decoding="async" width="220" height="325" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ad/James_Pomerene_IAS_machine.jpg/330px-James_Pomerene_IAS_machine.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ad/James_Pomerene_IAS_machine.jpg/440px-James_Pomerene_IAS_machine.jpg 2x" data-file-width="1388" data-file-height="2048" /></a><figcaption> <a href="/wiki/Tub_Williams" title="Tub Williams">Tub de Williams</a> utilitzat com a memòria a l’ordinador IAS c. 1951</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:8_bytes_vs._8Gbytes.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c0/8_bytes_vs._8Gbytes.jpg/220px-8_bytes_vs._8Gbytes.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c0/8_bytes_vs._8Gbytes.jpg/330px-8_bytes_vs._8Gbytes.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c0/8_bytes_vs._8Gbytes.jpg/440px-8_bytes_vs._8Gbytes.jpg 2x" data-file-width="2048" data-file-height="1536" /></a><figcaption> 8<span style="white-space:nowrap;"> </span>Targeta <a href="/wiki/Targeta_Secure_Digital" title="Targeta Secure Digital">microSDHC</a> <a href="/wiki/Byte" title="Byte">GB</a> a la part superior de 8<span style="white-space:nowrap;"> </span><a href="/wiki/Byte" title="Byte">bytes</a> de <a href="/wiki/Mem%C3%B2ria_de_tors" title="Memòria de tors">memòria de nucli magnètic</a> (1<span style="white-space:nowrap;"> </span>el nucli és 1<span style="white-space:nowrap;"> </span><a href="/wiki/Bit" title="Bit">una mica</a>.)</figcaption></figure> <p>A principis de la Dècada del 1940, la tecnologia de memòria sovint permetia una capacitat d'uns pocs bytes. El primer <a href="/wiki/Ordinador" title="Ordinador">ordinador digital</a> programable electrònic, l’<a href="/wiki/ENIAC" title="ENIAC">ENIAC</a>, utilitzant milers de <a href="/wiki/Tub_termoi%C3%B2nic" title="Tub termoiònic">tubs de buit</a>, podria realitzar càlculs senzills que implicava 20 números de deu dígits decimals emmagatzemats als tubs de buit. </p><p>El següent avenç significatiu en la memòria de l'ordinador va arribar amb <a href="/wiki/Mem%C3%B2ria_de_l%C3%ADnia_de_retard" title="Memòria de línia de retard">la memòria acústica de línia de retard</a>, desenvolupada per <a href="/wiki/John_Presper_Eckert" title="John Presper Eckert">J. Presper Eckert</a> a principis dels anys quaranta. Mitjançant la construcció d'un tub de vidre ple de <a href="/wiki/Mercuri_(element)" title="Mercuri (element)">mercuri</a> i connectat a cada extrem amb un cristall de quars, les línies de retard podrien emmagatzemar <a href="/wiki/Unitat_d%27informaci%C3%B3" title="Unitat d'informació">fragments d'informació</a> en forma d'ones sonores que es propagaven pel mercuri, amb els cristalls de quars actuant com <a href="/wiki/Transductor" title="Transductor">a transductors</a> per llegir i escriure bits. La memòria de la línia de retard es limitava a una capacitat de fins a uns quants milers de bits. </p><p>Dues alternatives a la línia de retard, el <a href="/wiki/Tub_Williams" title="Tub Williams">tub Williams</a> i <a href="/wiki/Selectr%C3%B3" title="Selectró">el tub Selectron</a>, es van originar el 1946, ambdues utilitzant feixos d'electrons en tubs de vidre com a mitjà d'emmagatzematge. Utilitzant <a href="/wiki/Tub_de_raigs_cat%C3%B2dics" title="Tub de raigs catòdics">tubs de raigs catòdics</a>, Fred Williams va inventar el tub Williams, que va ser la primera <a href="/wiki/Mem%C3%B2ria_d%27acc%C3%A9s_aleatori" title="Memòria d'accés aleatori">memòria d'ordinador d'accés aleatori</a>. El tub Williams era capaç d'emmagatzemar més informació que el tub Selectron (el Selectron estava limitat a 256 bits, mentre que el tub Williams podia emmagatzemar milers) i era menys costós. No obstant això, el tub de Williams era, de forma frustrant, sensible a les pertorbacions ambientals. </p><p>Els esforços van començar a finals de la Dècada del 1940 per trobar <a href="/wiki/Mem%C3%B2ria_no_vol%C3%A0til" title="Memòria no volàtil">memòria no volàtil</a>. <a href="/wiki/Mem%C3%B2ria_de_tors" title="Memòria de tors">La memòria de nucli magnètic</a> permetia recuperar la memòria després d'una pèrdua d'energia. Va ser desenvolupat per Frederick W. Viehe i An Wang a finals de la dècada del 1940, i millorat per <a href="/wiki/Jay_Forrester" title="Jay Forrester">Jay Forrester</a> i Jan A. Rajchman a principis de la dècada del 1950, abans de ser comercialitzat amb l'ordinador <a href="/wiki/Whirlwind_(ordinador)" title="Whirlwind (ordinador)">Whirlwind I</a> el 1953.<sup id="cite_ref-7" class="reference"><a href="#cite_note-7"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La memòria de nucli magnètic va ser la forma dominant de memòria fins al desenvolupament de <a href="/wiki/Mem%C3%B2ria_de_semiconductor" title="Memòria de semiconductor">la memòria de semiconductors</a> <a href="/wiki/MOSFET" title="MOSFET">MOS</a> a la Dècada del 1960.<sup id="cite_ref-computerhistory1966_8-0" class="reference"><a href="#cite_note-computerhistory1966-8"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La primera <a href="/wiki/Mem%C3%B2ria_de_semiconductor" title="Memòria de semiconductor">memòria semiconductora</a> es va implementar com a circuit <a href="/wiki/Biestable" title="Biestable">flip-flop</a> a principis dels anys 60 utilitzant <a href="/wiki/Transistor_bipolar" title="Transistor bipolar">transistors bipolars</a>.<sup id="cite_ref-computerhistory1966_8-1" class="reference"><a href="#cite_note-computerhistory1966-8"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La memòria de semiconductors feta amb <a href="/wiki/Component_electr%C3%B2nic" title="Component electrònic">dispositius discrets</a> va ser enviada per primera vegada per <a href="/wiki/Texas_Instruments" title="Texas Instruments">Texas Instruments</a> a la <a href="/wiki/Forces_A%C3%A8ries_dels_Estats_Units_d%27Am%C3%A8rica" title="Forces Aèries dels Estats Units d'Amèrica">Força Aèria dels Estats Units</a> el 1961. El mateix any, el concepte de memòria <a href="/wiki/Electr%C3%B2nica_d%27estat_s%C3%B2lid" title="Electrònica d'estat sòlid">d'estat sòlid</a> en un xip de <a href="/wiki/Circuit_integrat" title="Circuit integrat">circuit integrat</a> (IC) va ser proposat per l'enginyer d'aplicacions Bob Norman a <a href="/wiki/Fairchild_Semiconductor" title="Fairchild Semiconductor">Fairchild Semiconductor</a>.<sup id="cite_ref-9" class="reference"><a href="#cite_note-9"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El primer xip IC de memòria de semiconductors bipolars va ser l'SP95 introduït per <a href="/wiki/IBM" title="IBM">IBM</a> el 1965.<sup id="cite_ref-computerhistory1966_8-2" class="reference"><a href="#cite_note-computerhistory1966-8"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Tot i que la memòria de semiconductors va oferir un rendiment millorat respecte a la memòria de nucli magnètic, seguia sent més gran i més cara i no va desplaçar la memòria de nucli magnètic fins a finals dels anys 60.<sup id="cite_ref-computerhistory1966_8-3" class="reference"><a href="#cite_note-computerhistory1966-8"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-10" class="reference"><a href="#cite_note-10"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Memòria_MOS"><span id="Mem.C3.B2ria_MOS"></span>Memòria MOS</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mem%C3%B2ria_principal&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Memòria MOS"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La invenció del transistor d'efecte de camp de metall-òxid-semiconductor (<a href="/wiki/MOSFET" title="MOSFET">MOSFET</a>) va permetre l'ús pràctic de transistors <a href="/wiki/MOSFET" title="MOSFET">d'òxid de metall-semiconductor</a> (MOS) com a elements d'emmagatzematge de cèl·lules de memòria. La memòria MOS va ser desenvolupada per John Schmidt a <a href="/wiki/Fairchild_Semiconductor" title="Fairchild Semiconductor">Fairchild Semiconductor</a> el 1964.<sup id="cite_ref-11" class="reference"><a href="#cite_note-11"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A més d'un rendiment més elevat, <a href="/wiki/Mem%C3%B2ria_de_semiconductor" title="Memòria de semiconductor">la memòria de semiconductors</a> MOS era més barata i consumia menys energia que la memòria del nucli magnètic.<sup id="cite_ref-computerhistory1970_12-0" class="reference"><a href="#cite_note-computerhistory1970-12"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 1965, J. Wood i R. Ball del Royal Radar Establishment van proposar sistemes d'emmagatzematge digital que utilitzen cèl·lules de memòria <a href="/wiki/CMOS" title="CMOS">CMOS</a> (MOS complementàries), a més de dispositius d'alimentació MOSFET per a la <a href="/wiki/Font_d%27alimentaci%C3%B3" title="Font d'alimentació">font d'alimentació</a>, acoblament creuat commutat, <a href="/wiki/Interruptor" title="Interruptor">interruptors</a> i <a href="/wiki/Mem%C3%B2ria_de_l%C3%ADnia_de_retard" title="Memòria de línia de retard">línia de retard. emmagatzematge</a>.<sup id="cite_ref-13" class="reference"><a href="#cite_note-13"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El desenvolupament de la tecnologia de circuit integrat MOS <a href="/wiki/Porta_autoalineada" title="Porta autoalineada">de porta de silici</a> (MOS IC) per <a href="/wiki/Federico_Faggin" title="Federico Faggin">Federico Faggin</a> a Fairchild el 1968 va permetre la producció de <a href="/wiki/Mem%C3%B2ria_de_semiconductor" title="Memòria de semiconductor">xips de memòria</a> MOS.<sup id="cite_ref-14" class="reference"><a href="#cite_note-14"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La memòria <a href="/wiki/L%C3%B2gica_nMOS" title="Lògica nMOS">NMOS</a> va ser comercialitzada per <a href="/wiki/IBM" title="IBM">IBM</a> a principis dels anys setanta.<sup id="cite_ref-15" class="reference"><a href="#cite_note-15"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La memòria MOS va superar la memòria del nucli magnètic com a tecnologia de memòria dominant a principis dels anys setanta.<sup id="cite_ref-computerhistory1970_12-1" class="reference"><a href="#cite_note-computerhistory1970-12"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Els dos tipus principals de <a href="/wiki/Mem%C3%B2ria_d%27acc%C3%A9s_aleatori" title="Memòria d'accés aleatori">memòria d'accés aleatori</a> volàtil (RAM) són <a href="/wiki/SRAM" title="SRAM">la memòria estàtica d'accés aleatori</a> (SRAM) i <a href="/wiki/DRAM" title="DRAM">la memòria d'accés aleatori dinàmic</a> (DRAM). La SRAM bipolar va ser inventada per Robert Norman a Fairchild Semiconductor el 1963,<sup id="cite_ref-computerhistory1966_8-4" class="reference"><a href="#cite_note-computerhistory1966-8"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> seguit pel desenvolupament de MOS SRAM per John Schmidt a Fairchild el 1964.<sup id="cite_ref-computerhistory1970_12-2" class="reference"><a href="#cite_note-computerhistory1970-12"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> SRAM es va convertir en una alternativa a la memòria de nucli magnètic, però requereix sis transistors per a cada <a href="/wiki/Bit" title="Bit">bit</a> de dades.<sup id="cite_ref-ibm100_16-0" class="reference"><a href="#cite_note-ibm100-16"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'ús comercial de SRAM va començar el 1965, quan IBM va presentar el seu xip SRAM SP95 per al <a href="/wiki/IBM_System/360" title="IBM System/360">System/360 Model 95</a>.<sup id="cite_ref-computerhistory1966_8-5" class="reference"><a href="#cite_note-computerhistory1966-8"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p><a href="/wiki/Toshiba" title="Toshiba">Toshiba</a> va introduir cèl·lules de memòria DRAM bipolars per a la seva <a href="/wiki/Calculadora" title="Calculadora">calculadora electrònica</a> Toscal BC-1411 el 1965.<sup id="cite_ref-bc-spec_17-0" class="reference"><a href="#cite_note-bc-spec-17"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-bc_18-0" class="reference"><a href="#cite_note-bc-18"><span class="cite-bracket">[</span>17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Tot i que oferia un rendiment millorat, la DRAM bipolar no podia competir amb el preu més baix de la memòria de nucli magnètic aleshores dominant.<sup id="cite_ref-19" class="reference"><a href="#cite_note-19"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La tecnologia MOS és la base de la DRAM moderna. El 1966, Robert H. Dennard del Centre de Recerca IBM Thomas J. Watson estava treballant en la memòria MOS. Mentre examinava les característiques de la tecnologia MOS, va trobar que era possible construir <a href="/wiki/Condensador" title="Condensador">condensadors</a> i que emmagatzemar una càrrega o cap càrrega al condensador MOS podria representar l'1 i el 0 d'un bit, mentre que el transistor MOS podia controlar l'escriptura de la càrrega al condensador. Això va portar al seu desenvolupament d'una cèl·lula de memòria DRAM d'un sol transistor.<sup id="cite_ref-ibm100_16-1" class="reference"><a href="#cite_note-ibm100-16"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 1967, Dennard va presentar una patent per a una cèl·lula de memòria DRAM d'un sol transistor basada en la tecnologia MOS.<sup id="cite_ref-20" class="reference"><a href="#cite_note-20"><span class="cite-bracket">[</span>19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Això va conduir al primer xip comercial DRAM IC, l’Intel 1103 l'octubre de 1970.<sup id="cite_ref-Intel2003_21-0" class="reference"><a href="#cite_note-Intel2003-21"><span class="cite-bracket">[</span>20<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-HC_6-1" class="reference"><a href="#cite_note-HC-6"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Lojek-1103_22-0" class="reference"><a href="#cite_note-Lojek-1103-22"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <a href="/wiki/SDRAM" title="SDRAM">La memòria dinàmica síncrona d'accés aleatori</a> (SDRAM) va debutar més tard amb el xip Samsung KM48SL2000 el 1992.<sup id="cite_ref-23" class="reference"><a href="#cite_note-23"><span class="cite-bracket">[</span>22<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-electronic-design_24-0" class="reference"><a href="#cite_note-electronic-design-24"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El terme <i>memòria</i> també s'utilitza sovint per referir-se a <a href="/wiki/Mem%C3%B2ria_no_vol%C3%A0til" title="Memòria no volàtil">la memòria no volàtil</a> inclosa <a href="/wiki/Mem%C3%B2ria_ROM" title="Memòria ROM">la memòria de només lectura</a> (ROM) a través de <a href="/wiki/Mem%C3%B2ria_flaix" title="Memòria flaix">la memòria flash</a> moderna. La <a href="/wiki/Mem%C3%B2ria_nom%C3%A9s_de_lectura_programable" title="Memòria només de lectura programable">memòria només de lectura programable</a> (PROM) va ser inventada per Wen Tsing Chow l'any 1956, mentre treballava per a la divisió Arma de l'americana Bosch Arma Corporation.<sup id="cite_ref-Huang2008_25-0" class="reference"><a href="#cite_note-Huang2008-25"><span class="cite-bracket">[</span>24<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-AufaureZimányi2013_26-0" class="reference"><a href="#cite_note-AufaureZimányi2013-26"><span class="cite-bracket">[</span>25<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 1967, Dawon Kahng i Simon Sze de Bell Labs van proposar que la <a href="/wiki/MOSFET_de_porta_flotant" title="MOSFET de porta flotant">porta flotant</a> d'un <a href="/wiki/Dispositiu_semiconductor" title="Dispositiu semiconductor">dispositiu semiconductor</a> MOS es podria utilitzar per a la cèl·lula d'una ROM reprogramable, la qual cosa va portar a Dov Frohman d’<a href="/wiki/Intel" title="Intel">Intel</a> a inventar <a href="/wiki/EPROM" title="EPROM">l'EPROM</a> (PROM<sup id="cite_ref-computerhistory1971_27-0" class="reference"><a href="#cite_note-computerhistory1971-27"><span class="cite-bracket">[</span>26<span class="cite-bracket">]</span></a></sup>) el 1971. <a href="/wiki/EEPROM" title="EEPROM">EEPROM</a> (PROM elèctricament esborrable) va ser desenvolupada per Yasuo Tarui, Yutaka Hayashi i Kiyoko Naga al <a href="/wiki/AIST" title="AIST">Laboratori Electrotècnic</a> el 1972.<sup id="cite_ref-28" class="reference"><a href="#cite_note-28"><span class="cite-bracket">[</span>27<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La memòria flaix va ser inventada per Fujio Masuoka a <a href="/wiki/Toshiba" title="Toshiba">Toshiba</a> a principis dels anys vuitanta.<sup id="cite_ref-29" class="reference"><a href="#cite_note-29"><span class="cite-bracket">[</span>28<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Masuoka i els seus col·legues van presentar la invenció del <a href="/wiki/Mem%C3%B2ria_flaix" title="Memòria flaix">flaix NOR</a> el 1984,<sup id="cite_ref-30" class="reference"><a href="#cite_note-30"><span class="cite-bracket">[</span>29<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i després <a href="/wiki/Mem%C3%B2ria_flaix" title="Memòria flaix">el flaix NAND</a> el 1987. Toshiba va comercialitzar la memòria flash NAND el 1987.<sup id="cite_ref-:0_31-0" class="reference"><a href="#cite_note-:0-31"><span class="cite-bracket">[</span>30<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-32" class="reference"><a href="#cite_note-32"><span class="cite-bracket">[</span>31<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-:2_1-3" class="reference"><a href="#cite_note-:2-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mem%C3%B2ria_principal&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-:2-1"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-:2_1-0">1,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:2_1-1">1,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:2_1-2">1,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:2_1-3">1,3</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFStanek2009"><span style="font-variant: small-caps;">Stanek</span>, William R. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=SbxixF4iAEcC"><i>Windows Server 2008 Inside Out</i></a>.  O'Reilly Media, Inc., 2009, p. 1520. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-7356-3806-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-7356-3806-8">ISBN 978-0-7356-3806-8</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Windows+Server+2008+Inside+Out&rft.aulast=Stanek&rft.aufirst=William+R.&rft.date=2009&rft.pub=O%27Reilly+Media%2C+Inc.&rft.pages=1520&rft.isbn=978-0-7356-3806-8&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DSbxixF4iAEcC"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-2"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-2">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"><span style="font-variant: small-caps;">Montierth, Briggs, Keithley</span>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://patents.google.cat/patent/US7710777B1/">Semi-volatile NAND flash memory</a>». [Consulta: 20 maig 2018].</span><sup class="noprint Inline-Template"><span title=" since d’octubre 2024" style="white-space: nowrap;"><i>[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>]</i></span></sup></span> </li> <li id="cite_note-3"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-3">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"><span style="font-variant: small-caps;">Keppel, Naeimi, Nasrullah</span>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://patents.google.cat/patent/US9342403B2/">Method and apparatus for managing a spin-transfer torque memory</a>». <i>Google Patents</i>. [Consulta: 20 maig 2018].</span><sup class="noprint Inline-Template"><span title=" since d’octubre 2024" style="white-space: nowrap;"><i>[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>]</i></span></sup></span> </li> <li id="cite_note-:1-5"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-:1_5-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFHemmendinger2016"><span style="font-variant: small-caps;">Hemmendinger</span>, David. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.britannica.com/technology/computer-memory">Computer memory</a>». <i><a href="/wiki/Encyclop%C3%A6dia_Britannica" title="Encyclopædia Britannica">Encyclopædia Britannica</a></i>, 15-02-2016. [Consulta: 16 octubre 2019].</span></span> </li> <li id="cite_note-HC-6"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-HC_6-0">5,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-HC_6-1">5,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://history-computer.com/ModernComputer/Basis/dram.html"><i>The DRAM memory of Robert Dennard</i></a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20200801004808/https://history-computer.com/ModernComputer/Basis/dram.html">Arxivat</a> 2020-08-01 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. history-computer.com</span> </li> <li id="cite_note-7"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-7">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.computerhistory.org/storageengine/whirlwind-computer-debuts-core-memory/">1953: Whirlwind computer debuts core memory</a>». <i><a href="/wiki/Computer_History_Museum" title="Computer History Museum">Computer History Museum</a></i>. [Consulta: 2 agost 2019].</span></span> </li> <li id="cite_note-computerhistory1966-8"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-computerhistory1966_8-0">7,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-computerhistory1966_8-1">7,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-computerhistory1966_8-2">7,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-computerhistory1966_8-3">7,3</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-computerhistory1966_8-4">7,4</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-computerhistory1966_8-5">7,5</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.computerhistory.org/siliconengine/semiconductor-rams-serve-high-speed-storage-needs/">1966: Semiconductor RAMs Serve High-speed Storage Needs</a>». <i><a href="/wiki/Computer_History_Museum" title="Computer History Museum">Computer History Museum</a></i>. [Consulta: 19 juny 2019].</span></span> </li> <li id="cite_note-9"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-9">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.computerhistory.org/storageengine/transistors-make-fast-memories/">1953: Transistors make fast memories | The Storage Engine | Computer History Museum</a>». <i>www.computerhistory.org</i>. [Consulta: 14 novembre 2019].</span></span> </li> <li id="cite_note-10"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-10">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFOrton2009"><span style="font-variant: small-caps;">Orton</span>, John W. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=6YLL9197NfMC&pg=PA104"><i>Semiconductors and the Information Revolution: Magic Crystals that made IT Happen</i></a>.  <a href="/wiki/Academic_Press" title="Academic Press">Academic Press</a>, 2009, p. 104. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-08-096390-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-08-096390-7">ISBN 978-0-08-096390-7</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Semiconductors+and+the+Information+Revolution%3A+Magic+Crystals+that+made+IT+Happen&rft.aulast=Orton&rft.aufirst=John+W.&rft.date=2009&rft.pub=%5B%5BAcademic+Press%5D%5D&rft.pages=104&rft.isbn=978-0-08-096390-7&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D6YLL9197NfMC%26pg%3DPA104"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-11"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-11">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal"> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=kG4rAQAAIAAJ&q=John+Schmidt"><i>Solid State Design - Vol. 6</i></a>.  Horizon House, 1965.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Solid+State+Design+-+Vol.+6&rft.date=1965&rft.pub=Horizon+House&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DkG4rAQAAIAAJ%26q%3DJohn%2BSchmidt"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-computerhistory1970-12"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-computerhistory1970_12-0">11,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-computerhistory1970_12-1">11,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-computerhistory1970_12-2">11,2</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.computerhistory.org/siliconengine/mos-dynamic-ram-competes-with-magnetic-core-memory-on-price/">1970: MOS Dynamic RAM Competes with Magnetic Core Memory on Price</a>». <i><a href="/wiki/Computer_History_Museum" title="Computer History Museum">Computer History Museum</a></i>. [Consulta: 29 juliol 2019].</span></span> </li> <li id="cite_note-13"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-13">↑</a></span> <span class="reference-text"><cite style="font-style:normal"> (febrer 1965) "" a <i>1965 IEEE International Solid-State Circuits Conference. Digest of Technical Papers</i>. </cite><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=proceeding&rft.btitle=&rft.atitle="> </span></span> </li> <li id="cite_note-14"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-14">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.computerhistory.org/siliconengine/silicon-gate-technology-developed-for-ics/">1968: Silicon Gate Technology Developed for ICs</a>». <i><a href="/wiki/Computer_History_Museum" title="Computer History Museum">Computer History Museum</a></i>. [Consulta: 10 agost 2019].</span></span> </li> <li id="cite_note-15"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-15">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFCritchlow2007"><span style="font-variant: small-caps;">Critchlow</span>, D. L. <i>IEEE Solid-State Circuits Society Newsletter</i>, 12, 1, 2007, pàg. 19–22. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1109%2FN-SSC.2007.4785536">10.1109/N-SSC.2007.4785536</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-ibm100-16"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-ibm100_16-0">15,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-ibm100_16-1">15,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.ibm.com/ibm/history/ibm100/us/en/icons/dram/">DRAM</a>». <i>IBM100</i>.  <a href="/wiki/IBM" title="IBM">IBM</a>, 09-08-2017. [Consulta: 20 setembre 2019].</span></span> </li> <li id="cite_note-bc-spec-17"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-bc-spec_17-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20170703071307/http://www.oldcalculatormuseum.com/s-toshbc1411.html">Spec Sheet for Toshiba "TOSCAL" BC-1411</a>». <i>Old Calculator Web Museum</i>. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.oldcalculatormuseum.com/s-toshbc1411.html">original</a> el 3 juliol 2017. [Consulta: 8 maig 2018].</span></span> </li> <li id="cite_note-bc-18"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-bc_18-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070520202433/http://www.oldcalculatormuseum.com/toshbc1411.html">Toshiba "Toscal" BC-1411 Desktop Calculator</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.oldcalculatormuseum.com/toshbc1411.html">original</a> el 2007-05-20.</span></span> </li> <li id="cite_note-19"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-19">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.computerhistory.org/siliconengine/semiconductor-rams-serve-high-speed-storage-needs/">1966: Semiconductor RAMs Serve High-speed Storage Needs</a>». <i>Computer History Museum</i>.</span></span> </li> <li id="cite_note-20"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-20">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.britannica.com/biography/Robert-Dennard">Robert Dennard</a>». <i><a href="/wiki/Encyclop%C3%A6dia_Britannica" title="Encyclopædia Britannica">Encyclopædia Britannica</a></i>. [Consulta: 8 juliol 2019].</span></span> </li> <li id="cite_note-Intel2003-21"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Intel2003_21-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20211104070452/https://www.intel.com/Assets/PDF/General/35yrs.pdf">Intel: 35 Years of Innovation (1968–2003)</a>».  Intel. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.intel.com/Assets/PDF/General/35yrs.pdf">original</a> el 4 novembre 2021. [Consulta: 26 juny 2019].</span></span> </li> <li id="cite_note-Lojek-1103-22"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Lojek-1103_22-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFLojek2007"><span style="font-variant: small-caps;">Lojek</span>, Bo. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=2cu1Oh_COv8C&pg=PA362"><i>History of Semiconductor Engineering</i></a>.  <a href="/wiki/Springer_Science_%26_Business_Media" class="mw-redirect" title="Springer Science & Business Media">Springer Science & Business Media</a>, 2007, p. 362–363. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9783540342588" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9783540342588">ISBN 9783540342588</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=History+of+Semiconductor+Engineering&rft.aulast=Lojek&rft.aufirst=Bo&rft.date=2007&rft.pub=%5B%5BSpringer+Science+%26+Business+Media%5D%5D&rft.pages=362%E2%80%93363&rft.isbn=9783540342588&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D2cu1Oh_COv8C%26pg%3DPA362"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-23"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-23">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.datasheetarchive.com/KM48SL2000-7-datasheet.html">KM48SL2000-7 Datasheet</a>».  <a href="/wiki/Samsung" title="Samsung">Samsung</a>, 01-08-1992. [Consulta: 19 juny 2019].</span></span> </li> <li id="cite_note-electronic-design-24"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-electronic-design_24-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> <i><a href="/w/index.php?title=Electronic_Design&action=edit&redlink=1" class="new" title="Electronic Design (encara no existeix)">Electronic Design</a></i>, 41, 15–21, 1993. «The first commercial synchronous DRAM, the Samsung 16-Mbit KM48SL2000, employs a single-bank architecture that lets system designers easily transition from asynchronous to synchronous systems.»</span></span> </li> <li id="cite_note-Huang2008-25"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Huang2008_25-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFHan-Way_Huang2008"><span style="font-variant: small-caps;">Han-Way Huang</span>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=3zRtCgAAQBAJ&pg=PA22"><i>Embedded System Design with C805</i></a>.  Cengage Learning, 5 desembre 2008, p. 22. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-111-81079-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-111-81079-5">ISBN 978-1-111-81079-5</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Embedded+System+Design+with+C805&rft.aulast=Han-Way+Huang&rft.date=5+desembre+2008&rft.pub=Cengage+Learning&rft.pages=22&rft.isbn=978-1-111-81079-5&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D3zRtCgAAQBAJ%26pg%3DPA22"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-AufaureZimányi2013-26"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-AufaureZimányi2013_26-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFMarie-Aude_Aufaure2013"><span style="font-variant: small-caps;">Marie-Aude Aufaure</span>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=7iK5BQAAQBAJ&pg=PA136"><i>Business Intelligence: Second European Summer School, eBISS 2012, Brussels, Belgium, juliol 15-21, 2012, Tutorial Lectures</i></a>.  Springer, 17 gener 2013, p. 136. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-3-642-36318-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-3-642-36318-4">ISBN 978-3-642-36318-4</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Business+Intelligence%3A+Second+European+Summer+School%2C+eBISS+2012%2C+Brussels%2C+Belgium%2C+juliol+15-21%2C+2012%2C+Tutorial+Lectures&rft.aulast=Marie-Aude+Aufaure&rft.date=17+gener+2013&rft.pub=Springer&rft.pages=136&rft.isbn=978-3-642-36318-4&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D7iK5BQAAQBAJ%26pg%3DPA136"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-computerhistory1971-27"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-computerhistory1971_27-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.computerhistory.org/storageengine/reusable-semiconductor-rom-introduced/">1971: Reusable semiconductor ROM introduced</a>». <i><a href="/wiki/Computer_History_Museum" title="Computer History Museum">Computer History Museum</a></i>. [Consulta: 19 juny 2019].</span></span> </li> <li id="cite_note-28"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-28">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFTaruiHayashiNagai1972"><span style="font-variant: small-caps;">Tarui</span>, Y.; <span style="font-variant: small-caps;">Hayashi</span>, Y.; <span style="font-variant: small-caps;">Nagai</span>, K. <i>IEEE Journal of Solid-State Circuits</i>, 7, 5, 1972, pàg. 369–375. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1972IJSSC...7..369T">1972IJSSC...7..369T</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1109%2FJSSC.1972.1052895">10.1109/JSSC.1972.1052895</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/0018-9200">0018-9200</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-29"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-29">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFFulford2002"><span style="font-variant: small-caps;">Fulford</span>, Benjamin. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080303205125/http://www.forbes.com/global/2002/0624/030.html">Unsung hero</a>». <i>Forbes</i>, 24-06-2002. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.forbes.com/global/2002/0624/030.html">original</a> el 3 març 2008. [Consulta: 18 març 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-30"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-30">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20190620160642/http://www.flash25.toshiba.com/">Toshiba: Inventor of Flash Memory</a>». <i><a href="/wiki/Toshiba" title="Toshiba">Toshiba</a></i>. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.flash25.toshiba.com/">original</a> el 20 de juny 2019. [Consulta: 20 juny 2019].</span></span> </li> <li id="cite_note-:0-31"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-:0_31-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.eweek.com/storage/1987-toshiba-launches-nand-flash">1987: Toshiba Launches NAND Flash</a>». <i><a href="/w/index.php?title=EWeek&action=edit&redlink=1" class="new" title="EWeek (encara no existeix)">eWeek</a></i>, 11-04-2012. [Consulta: 20 juny 2019].</span></span> </li> <li id="cite_note-32"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-32">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.computerhistory.org/storageengine/reusable-semiconductor-rom-introduced/">1971: Reusable semiconductor ROM introduced</a>». <i><a href="/wiki/Computer_History_Museum" title="Computer History Museum">Computer History Museum</a></i>. [Consulta: 19 juny 2019].</span></span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-references-wrap"><ol class="references"> <li id="cite_note-4"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-4">↑</a></span> <span class="reference-text">Other volatile memory technologies that have attempted to compete or replace SRAM and DRAM include <a href="/w/index.php?title=Z-RAM&action=edit&redlink=1" class="new" title="Z-RAM (encara no existeix)">Z-RAM</a> and <a href="/w/index.php?title=A-RAM&action=edit&redlink=1" class="new" title="A-RAM (encara no existeix)">A-RAM</a>.</span> </li> </ol></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també"><span id="Vegeu_tamb.C3.A9"></span>Vegeu també</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mem%C3%B2ria_principal&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Vegeu també"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a href="/wiki/Mem%C3%B2ria_d%27ordinador" title="Memòria d'ordinador">Memòria d'ordinador</a></li> <li><a href="/wiki/Mem%C3%B2ria_d%27acc%C3%A9s_aleatori" title="Memòria d'accés aleatori">Memòria RAM</a></li> <li><a href="/wiki/Mem%C3%B2ria_ROM" title="Memòria ROM">Memòria ROM</a></li> <li><a href="/wiki/Mem%C3%B2ria_USB" title="Memòria USB">Memòria USB</a></li></ul> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Biblioth%C3%A8que_nationale_de_France" class="mw-redirect" title="Bibliothèque nationale de France">BNF</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb11940192f">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://d-nb.info/gnd/4159219-0">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/LCCN" class="mw-redirect" title="LCCN">LCCN</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.loc.gov/authorities/subjects/sh85029541">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=ph136822&CON_LNG=ENG">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Memòria_principal&oldid=34075951">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Memòria_principal&oldid=34075951</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categories</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Maquinari" title="Categoria:Maquinari">Maquinari</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Mem%C3%B2ria_inform%C3%A0tica" title="Categoria:Memòria informàtica">Memòria informàtica</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_enlla%C3%A7os_externs_no_actius" title="Categoria:Articles amb enllaços externs no actius">Articles amb enllaços externs no actius</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 2 oct 2024 a les 18:57.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Mem%C3%B2ria_principal&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-694cf4987f-l6jqd","wgBackendResponseTime":159,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"0.244","walltime":"0.538","ppvisitednodes":{"value":6190,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":33829,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":15057,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":12,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":0,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":0,"limit":20},"unstrip-size":{"value":28510,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":1,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 224.962 1 -total"," 62.95% 141.617 1 Plantilla:Referències"," 24.79% 55.777 20 Plantilla:Ref-web"," 20.31% 45.680 1 Plantilla:Autoritat"," 16.00% 35.987 6 Plantilla:Ref-llibre"," 8.88% 19.985 29 Plantilla:If_both"," 8.17% 18.368 18 Plantilla:Data_consulta"," 6.25% 14.066 4 Plantilla:Spaces"," 5.84% 13.137 3 Plantilla:Ref-publicació"," 2.46% 5.535 1 Plantilla:Webarchive"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.054","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":1318040,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.eqiad.main-68d6679558-n68w8","timestamp":"20241106213207","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Mem\u00f2ria principal","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mem%C3%B2ria_principal","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q5830907","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q5830907","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2010-03-31T17:03:49Z","dateModified":"2024-10-02T17:57:53Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/1\/18\/Kinds-of-RAM.JPG"}</script> </body> </html>