CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Raffaello Sanzio - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"290240d9-d1c9-4e9e-bcdf-7a2b3346270b","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Raffaello_Sanzio","wgTitle":"Raffaello Sanzio","wgCurRevisionId":34129709,"wgRevisionId":34129709,"wgArticleId":45611,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció","Pàgines amb mides d'imatge que contenen px addicionals","Infotaula persona sense paràmetres","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","1.000 articles fonamentals","Llista d'articles de qualitat","Articles amb identificador CANTIC","Articles amb identificador Europeana","Control d'autoritats","Raffaello Sanzio"],"wgPageViewLanguage":"ca", "wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Raffaello_Sanzio","wgRelevantArticleId":45611,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgRedirectedFrom":"Rafael","wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":60000,"wgInternalRedirectTargetUrl":"/wiki/Raffaello_Sanzio","wgRelatedArticlesCompat":[],"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q5597", "wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","mediawiki.page.gallery.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["mediawiki.action.view.redirect","ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site", "mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cmediawiki.page.gallery.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.5"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f6/Raffaello_Sanzio.jpg/1200px-Raffaello_Sanzio.jpg"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="1636"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f6/Raffaello_Sanzio.jpg/800px-Raffaello_Sanzio.jpg"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="1091"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f6/Raffaello_Sanzio.jpg/640px-Raffaello_Sanzio.jpg"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="873"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Raffaello Sanzio - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Raffaello_Sanzio"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Raffaello_Sanzio&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Raffaello_Sanzio"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Raffaello_Sanzio rootpage-Raffaello_Sanzio skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Raffaello+Sanzio" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Raffaello+Sanzio" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Raffaello+Sanzio" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Raffaello+Sanzio" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Biografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Biografia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Biografia</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Biografia-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Biografia</span> </button> <ul id="toc-Biografia-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Joventut" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Joventut"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.1</span> <span>Joventut</span> </div> </a> <ul id="toc-Joventut-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Influència_de_Florència" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Influència_de_Florència"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.2</span> <span>Influència de Florència</span> </div> </a> <ul id="toc-Influència_de_Florència-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Període_romà" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Període_romà"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>Període romà</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Període_romà-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Període romà</span> </button> <ul id="toc-Període_romà-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Les_«Estances»_vaticanes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Les_«Estances»_vaticanes"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.1</span> <span>Les «Estances» vaticanes</span> </div> </a> <ul id="toc-Les_«Estances»_vaticanes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Altres_projectes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Altres_projectes"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.2</span> <span>Altres projectes</span> </div> </a> <ul id="toc-Altres_projectes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Taller" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Taller"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Taller</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Taller-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Taller</span> </button> <ul id="toc-Taller-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Retrats" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Retrats"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.1</span> <span>Retrats</span> </div> </a> <ul id="toc-Retrats-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Arquitectura" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Arquitectura"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>Arquitectura</span> </div> </a> <ul id="toc-Arquitectura-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Dibuixos" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Dibuixos"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Dibuixos</span> </div> </a> <ul id="toc-Dibuixos-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Gravats" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Gravats"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>Gravats</span> </div> </a> <ul id="toc-Gravats-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vida_privada_i_mort" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Vida_privada_i_mort"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7</span> <span>Vida privada i mort</span> </div> </a> <ul id="toc-Vida_privada_i_mort-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Influència" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Influència"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8</span> <span>Influència</span> </div> </a> <ul id="toc-Influència-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Selecció_d'obres" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Selecció_d'obres"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9</span> <span>Selecció d'obres</span> </div> </a> <ul id="toc-Selecció_d'obres-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Notes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Notes"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10</span> <span>Notes</span> </div> </a> <ul id="toc-Notes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">11</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">12</span> <span>Bibliografia</span> </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">13</span> <span>Enllaços externs</span> </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Raffaello Sanzio</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 167 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-167" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">167 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-af mw-list-item"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Raphael" title="Raphael - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Raphael" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target"><span>Afrikaans</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-als mw-list-item"><a href="https://als.wikipedia.org/wiki/Raffael" title="Raffael - alemany suís" lang="gsw" hreflang="gsw" data-title="Raffael" data-language-autonym="Alemannisch" data-language-local-name="alemany suís" class="interlanguage-link-target"><span>Alemannisch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-alt mw-list-item"><a href="https://alt.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%B0%D1%84%D0%B0%D1%8D%D0%BB%D1%8C_%D0%A1%D0%B0%D0%BD%D1%82%D0%B8" title="Рафаэль Санти - altaic meridional" lang="alt" hreflang="alt" data-title="Рафаэль Санти" data-language-autonym="Алтай тил" data-language-local-name="altaic meridional" class="interlanguage-link-target"><span>Алтай тил</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-am mw-list-item"><a href="https://am.wikipedia.org/wiki/%E1%88%AB%E1%8D%8B%E1%8A%A4%E1%88%8E_%E1%88%B3%E1%8A%95%E1%8B%9A%E1%8B%AE" title="ራፋኤሎ ሳንዚዮ - amhàric" lang="am" hreflang="am" data-title="ራፋኤሎ ሳንዚዮ" data-language-autonym="አማርኛ" data-language-local-name="amhàric" class="interlanguage-link-target"><span>አማርኛ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-an mw-list-item"><a href="https://an.wikipedia.org/wiki/Raffaello_Sanzio" title="Raffaello Sanzio - aragonès" lang="an" hreflang="an" data-title="Raffaello Sanzio" data-language-autonym="Aragonés" data-language-local-name="aragonès" class="interlanguage-link-target"><span>Aragonés</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%B1%D9%81%D8%A7%D8%A6%D9%8A%D9%84" title="رفائيل - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="رفائيل" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target"><span>العربية</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-arz mw-list-item"><a href="https://arz.wikipedia.org/wiki/%D8%B1%D8%A7%D9%81%D8%A7%D9%8A%D9%8A%D9%84%D9%88" title="رافاييلو - àrab egipci" lang="arz" hreflang="arz" data-title="رافاييلو" data-language-autonym="مصرى" data-language-local-name="àrab egipci" class="interlanguage-link-target"><span>مصرى</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-as mw-list-item"><a href="https://as.wikipedia.org/wiki/%E0%A7%B0%E0%A6%BE%E0%A6%AB%E0%A6%BE%E0%A6%AF%E0%A6%BC%E0%A7%87%E0%A6%B2" title="ৰাফায়েল - assamès" lang="as" hreflang="as" data-title="ৰাফায়েল" data-language-autonym="অসমীয়া" data-language-local-name="assamès" class="interlanguage-link-target"><span>অসমীয়া</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Raffaello_Sanzio" title="Raffaello Sanzio - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Raffaello Sanzio" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target"><span>Asturianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-av mw-list-item"><a href="https://av.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%B0%D1%84%D0%B0%D1%8D%D0%BB" title="Рафаэл - àvar" lang="av" hreflang="av" data-title="Рафаэл" data-language-autonym="Авар" data-language-local-name="àvar" class="interlanguage-link-target"><span>Авар</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ay mw-list-item"><a href="https://ay.wikipedia.org/wiki/Raffaello_Sanzio" title="Raffaello Sanzio - aimara" lang="ay" hreflang="ay" data-title="Raffaello Sanzio" data-language-autonym="Aymar aru" data-language-local-name="aimara" class="interlanguage-link-target"><span>Aymar aru</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/Rafael_Santi" title="Rafael Santi - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Rafael Santi" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target"><span>Azərbaycanca</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-azb mw-list-item"><a href="https://azb.wikipedia.org/wiki/%D8%B1%D8%A7%D9%81%D8%A7%D8%A6%D9%84" title="رافائل - South Azerbaijani" lang="azb" hreflang="azb" data-title="رافائل" data-language-autonym="تۆرکجه" data-language-local-name="South Azerbaijani" class="interlanguage-link-target"><span>تۆرکجه</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ba mw-list-item"><a href="https://ba.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%B0%D1%84%D0%B0%D1%8D%D0%BB%D1%8C_%D0%A1%D0%B0%D0%BD%D1%82%D0%B8" title="Рафаэль Санти - baixkir" lang="ba" hreflang="ba" data-title="Рафаэль Санти" data-language-autonym="Башҡортса" data-language-local-name="baixkir" class="interlanguage-link-target"><span>Башҡортса</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bar mw-list-item"><a href="https://bar.wikipedia.org/wiki/Raphael" title="Raphael - bavarès" lang="bar" hreflang="bar" data-title="Raphael" data-language-autonym="Boarisch" data-language-local-name="bavarès" class="interlanguage-link-target"><span>Boarisch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bat-smg mw-list-item"><a href="https://bat-smg.wikipedia.org/wiki/Rapaelis" title="Rapaelis - Samogitian" lang="sgs" hreflang="sgs" data-title="Rapaelis" data-language-autonym="Žemaitėška" data-language-local-name="Samogitian" class="interlanguage-link-target"><span>Žemaitėška</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%B0%D1%84%D0%B0%D1%8D%D0%BB%D1%8C_%D0%A1%D0%B0%D0%BD%D1%86%D1%96" title="Рафаэль Санці - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Рафаэль Санці" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be-x-old mw-list-item"><a href="https://be-tarask.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%B0%D1%84%D0%B0%D1%8D%D0%BB%D1%8C" title="Рафаэль - Belarusian (Taraškievica orthography)" lang="be-tarask" hreflang="be-tarask" data-title="Рафаэль" data-language-autonym="Беларуская (тарашкевіца)" data-language-local-name="Belarusian (Taraškievica orthography)" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская (тарашкевіца)</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%B0%D1%84%D0%B0%D0%B5%D0%BB%D0%BE_%D0%A1%D0%B0%D0%BD%D1%86%D0%B8%D0%BE" title="Рафаело Санцио - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Рафаело Санцио" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target"><span>Български</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bi mw-list-item"><a href="https://bi.wikipedia.org/wiki/Raphael" title="Raphael - bislama" lang="bi" hreflang="bi" data-title="Raphael" data-language-autonym="Bislama" data-language-local-name="bislama" class="interlanguage-link-target"><span>Bislama</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bn mw-list-item"><a href="https://bn.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%B0%E0%A6%BE%E0%A6%AB%E0%A6%BE%E0%A6%AF%E0%A6%BC%E0%A7%87%E0%A6%B2" title="রাফায়েল - bengalí" lang="bn" hreflang="bn" data-title="রাফায়েল" data-language-autonym="বাংলা" data-language-local-name="bengalí" class="interlanguage-link-target"><span>বাংলা</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bo mw-list-item"><a href="https://bo.wikipedia.org/wiki/%E0%BD%A2%E0%BC%8B%E0%BD%A7%E0%BE%A5%E0%BC%8B%E0%BD%A8%E0%BD%BA%E0%BD%A3%E0%BC%8B%E0%BD%A3%E0%BD%BC%E0%BC%8B%E0%BD%A6%E0%BD%93%E0%BC%8B%E0%BD%9B%E0%BD%B2%E0%BD%A0%E0%BD%BC%E0%BC%8D" title="ར་ཧྥ་ཨེལ་ལོ་སན་ཛིའོ། - tibetà" lang="bo" hreflang="bo" data-title="ར་ཧྥ་ཨེལ་ལོ་སན་ཛིའོ།" data-language-autonym="བོད་ཡིག" data-language-local-name="tibetà" class="interlanguage-link-target"><span>བོད་ཡིག</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bpy mw-list-item"><a href="https://bpy.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%B0%E0%A6%BE%E0%A6%AB%E0%A6%BE%E0%A6%AF%E0%A6%BC%E0%A7%87%E0%A6%B2" title="রাফায়েল - Bishnupriya" lang="bpy" hreflang="bpy" data-title="রাফায়েল" data-language-autonym="বিষ্ণুপ্রিয়া মণিপুরী" data-language-local-name="Bishnupriya" class="interlanguage-link-target"><span>বিষ্ণুপ্রিয়া মণিপুরী</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-br mw-list-item"><a href="https://br.wikipedia.org/wiki/Raffaello_Sanzio" title="Raffaello Sanzio - bretó" lang="br" hreflang="br" data-title="Raffaello Sanzio" data-language-autonym="Brezhoneg" data-language-local-name="bretó" class="interlanguage-link-target"><span>Brezhoneg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bs mw-list-item"><a href="https://bs.wikipedia.org/wiki/Raffaello_Santi" title="Raffaello Santi - bosnià" lang="bs" hreflang="bs" data-title="Raffaello Santi" data-language-autonym="Bosanski" data-language-local-name="bosnià" class="interlanguage-link-target"><span>Bosanski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-btm mw-list-item"><a href="https://btm.wikipedia.org/wiki/Raphael" title="Raphael - Batak Mandailing" lang="btm" hreflang="btm" data-title="Raphael" data-language-autonym="Batak Mandailing" data-language-local-name="Batak Mandailing" class="interlanguage-link-target"><span>Batak Mandailing</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bxr mw-list-item"><a href="https://bxr.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%B0%D1%84%D0%B0%D1%8D%D0%BB%D1%8C_%D0%A1%D0%B0%D0%BD%D1%82%D0%B8" title="Рафаэль Санти - Russia Buriat" lang="bxr" hreflang="bxr" data-title="Рафаэль Санти" data-language-autonym="Буряад" data-language-local-name="Russia Buriat" class="interlanguage-link-target"><span>Буряад</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cdo mw-list-item"><a href="https://cdo.wikipedia.org/wiki/Raffaello" title="Raffaello - Mindong" lang="cdo" hreflang="cdo" data-title="Raffaello" data-language-autonym="閩東語 / Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄" data-language-local-name="Mindong" class="interlanguage-link-target"><span>閩東語 / Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ce mw-list-item"><a href="https://ce.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%B0%D1%84%D0%B0%D1%8D%D0%BB%D1%8C_%D0%A1%D0%B0%D0%BD%D1%82%D0%B8" title="Рафаэль Санти - txetxè" lang="ce" hreflang="ce" data-title="Рафаэль Санти" data-language-autonym="Нохчийн" data-language-local-name="txetxè" class="interlanguage-link-target"><span>Нохчийн</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ceb mw-list-item"><a href="https://ceb.wikipedia.org/wiki/Raphael" title="Raphael - cebuà" lang="ceb" hreflang="ceb" data-title="Raphael" data-language-autonym="Cebuano" data-language-local-name="cebuà" class="interlanguage-link-target"><span>Cebuano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ckb mw-list-item"><a href="https://ckb.wikipedia.org/wiki/%DA%95%D8%A7%D9%81%D8%A7%DB%8C%DB%8E%D9%84" title="ڕافایێل - kurd central" lang="ckb" hreflang="ckb" data-title="ڕافایێل" data-language-autonym="کوردی" data-language-local-name="kurd central" class="interlanguage-link-target"><span>کوردی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-co mw-list-item"><a href="https://co.wikipedia.org/wiki/Raffaello_Sanzio" title="Raffaello Sanzio - cors" lang="co" hreflang="co" data-title="Raffaello Sanzio" data-language-autonym="Corsu" data-language-local-name="cors" class="interlanguage-link-target"><span>Corsu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-crh mw-list-item"><a href="https://crh.wikipedia.org/wiki/Rafael_Santi" title="Rafael Santi - tàtar de Crimea" lang="crh" hreflang="crh" data-title="Rafael Santi" data-language-autonym="Qırımtatarca" data-language-local-name="tàtar de Crimea" class="interlanguage-link-target"><span>Qırımtatarca</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/Raffael_Santi" title="Raffael Santi - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Raffael Santi" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target"><span>Čeština</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cv mw-list-item"><a href="https://cv.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%B0%D1%84%D0%B0%D1%8D%D0%BB%D1%8C" title="Рафаэль - txuvaix" lang="cv" hreflang="cv" data-title="Рафаэль" data-language-autonym="Чӑвашла" data-language-local-name="txuvaix" class="interlanguage-link-target"><span>Чӑвашла</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/Raffaello_Sanzio" title="Raffaello Sanzio - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="Raffaello Sanzio" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target"><span>Cymraeg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Raffaello_Santi" title="Raffaello Santi - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Raffaello Santi" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target"><span>Dansk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Raffael" title="Raffael - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Raffael" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Deutsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-diq mw-list-item"><a href="https://diq.wikipedia.org/wiki/Rafaello_Sanzio" title="Rafaello Sanzio - Zazaki" lang="diq" hreflang="diq" data-title="Rafaello Sanzio" data-language-autonym="Zazaki" data-language-local-name="Zazaki" class="interlanguage-link-target"><span>Zazaki</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%A1%CE%B1%CF%86%CE%B1%CE%AE%CE%BB" title="Ραφαήλ - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Ραφαήλ" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target"><span>Ελληνικά</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Raphael" title="Raphael - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Raphael" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Rafaelo" title="Rafaelo - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Rafaelo" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target"><span>Esperanto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Rafael_Sanzio" title="Rafael Sanzio - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Rafael Sanzio" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Raffael" title="Raffael - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Raffael" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target"><span>Eesti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Rafael" title="Rafael - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Rafael" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target"><span>Euskara</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ext mw-list-item"><a href="https://ext.wikipedia.org/wiki/Rafael_Sanzio" title="Rafael Sanzio - extremeny" lang="ext" hreflang="ext" data-title="Rafael Sanzio" data-language-autonym="Estremeñu" data-language-local-name="extremeny" class="interlanguage-link-target"><span>Estremeñu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D8%B1%D8%A7%D9%81%D8%A7%D8%A6%D9%84" title="رافائل - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="رافائل" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target"><span>فارسی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Rafael" title="Rafael - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Rafael" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target"><span>Suomi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Rapha%C3%ABl_(peintre)" title="Raphaël (peintre) - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Raphaël (peintre)" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target"><span>Français</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-frp mw-list-item"><a href="https://frp.wikipedia.org/wiki/Rafa%C3%A8l_(pintro)" title="Rafaèl (pintro) - Arpitan" lang="frp" hreflang="frp" data-title="Rafaèl (pintro)" data-language-autonym="Arpetan" data-language-local-name="Arpitan" class="interlanguage-link-target"><span>Arpetan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-frr mw-list-item"><a href="https://frr.wikipedia.org/wiki/Raffael" title="Raffael - frisó septentrional" lang="frr" hreflang="frr" data-title="Raffael" data-language-autonym="Nordfriisk" data-language-local-name="frisó septentrional" class="interlanguage-link-target"><span>Nordfriisk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fy mw-list-item"><a href="https://fy.wikipedia.org/wiki/Rafael_(keunstner)" title="Rafael (keunstner) - frisó occidental" lang="fy" hreflang="fy" data-title="Rafael (keunstner)" data-language-autonym="Frysk" data-language-local-name="frisó occidental" class="interlanguage-link-target"><span>Frysk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ga mw-list-item"><a href="https://ga.wikipedia.org/wiki/Raffaello_Sanzio" title="Raffaello Sanzio - irlandès" lang="ga" hreflang="ga" data-title="Raffaello Sanzio" data-language-autonym="Gaeilge" data-language-local-name="irlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Gaeilge</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gd mw-list-item"><a href="https://gd.wikipedia.org/wiki/Raphael" title="Raphael - gaèlic escocès" lang="gd" hreflang="gd" data-title="Raphael" data-language-autonym="Gàidhlig" data-language-local-name="gaèlic escocès" class="interlanguage-link-target"><span>Gàidhlig</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Rafael" title="Rafael - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Rafael" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target"><span>Galego</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gn mw-list-item"><a href="https://gn.wikipedia.org/wiki/Rafael" title="Rafael - guaraní" lang="gn" hreflang="gn" data-title="Rafael" data-language-autonym="Avañe'ẽ" data-language-local-name="guaraní" class="interlanguage-link-target"><span>Avañe'ẽ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-got mw-list-item"><a href="https://got.wikipedia.org/wiki/%F0%90%8D%82%F0%90%8C%B0%F0%90%8D%86%F0%90%8C%B0%F0%90%8C%B4%F0%90%8C%BB_%F0%90%8D%83%F0%90%8C%B0%F0%90%8C%BD%F0%90%8D%84%F0%90%8D%83%F0%90%8C%B9%F0%90%8D%89_%F0%90%8C%B3%F0%90%8C%B0_%F0%90%8C%BF%F0%90%8D%82%F0%90%8C%B1%F0%90%8C%B9%F0%90%8C%BD%F0%90%8D%89" title="𐍂𐌰𐍆𐌰𐌴𐌻 𐍃𐌰𐌽𐍄𐍃𐌹𐍉 𐌳𐌰 𐌿𐍂𐌱𐌹𐌽𐍉 - gòtic" lang="got" hreflang="got" data-title="𐍂𐌰𐍆𐌰𐌴𐌻 𐍃𐌰𐌽𐍄𐍃𐌹𐍉 𐌳𐌰 𐌿𐍂𐌱𐌹𐌽𐍉" data-language-autonym="𐌲𐌿𐍄𐌹𐍃𐌺" data-language-local-name="gòtic" class="interlanguage-link-target"><span>𐌲𐌿𐍄𐌹𐍃𐌺</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gu mw-list-item"><a href="https://gu.wikipedia.org/wiki/%E0%AA%B0%E0%AA%AB%E0%AA%BE%E0%AA%AF%E0%AB%87%E0%AA%B2" title="રફાયેલ - gujarati" lang="gu" hreflang="gu" data-title="રફાયેલ" data-language-autonym="ગુજરાતી" data-language-local-name="gujarati" class="interlanguage-link-target"><span>ગુજરાતી</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ha mw-list-item"><a href="https://ha.wikipedia.org/wiki/Raphael" title="Raphael - haussa" lang="ha" hreflang="ha" data-title="Raphael" data-language-autonym="Hausa" data-language-local-name="haussa" class="interlanguage-link-target"><span>Hausa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hak mw-list-item"><a href="https://hak.wikipedia.org/wiki/Raffaello" title="Raffaello - xinès hakka" lang="hak" hreflang="hak" data-title="Raffaello" data-language-autonym="客家語 / Hak-kâ-ngî" data-language-local-name="xinès hakka" class="interlanguage-link-target"><span>客家語 / Hak-kâ-ngî</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-haw mw-list-item"><a href="https://haw.wikipedia.org/wiki/Raffael_Santi" title="Raffael Santi - hawaià" lang="haw" hreflang="haw" data-title="Raffael Santi" data-language-autonym="Hawaiʻi" data-language-local-name="hawaià" class="interlanguage-link-target"><span>Hawaiʻi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%A8%D7%A4%D7%90%D7%9C_(%D7%A6%D7%99%D7%99%D7%A8)" title="רפאל (צייר) - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="רפאל (צייר)" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target"><span>עברית</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hi mw-list-item"><a href="https://hi.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B0%E0%A4%BE%E0%A4%AB%E0%A5%87%E0%A4%B2" title="राफेल - hindi" lang="hi" hreflang="hi" data-title="राफेल" data-language-autonym="हिन्दी" data-language-local-name="hindi" class="interlanguage-link-target"><span>हिन्दी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hif mw-list-item"><a href="https://hif.wikipedia.org/wiki/Raphael" title="Raphael - hindi de Fiji" lang="hif" hreflang="hif" data-title="Raphael" data-language-autonym="Fiji Hindi" data-language-local-name="hindi de Fiji" class="interlanguage-link-target"><span>Fiji Hindi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Rafael" title="Rafael - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Rafael" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target"><span>Hrvatski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/Raffaello_Sanzio" title="Raffaello Sanzio - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Raffaello Sanzio" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target"><span>Magyar</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D5%8C%D5%A1%D6%86%D5%A1%D5%B5%D5%A5%D5%AC_%D5%8D%D5%A1%D5%B6%D5%BF%D5%AB" title="Ռաֆայել Սանտի - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Ռաֆայել Սանտի" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target"><span>Հայերեն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hyw mw-list-item"><a href="https://hyw.wikipedia.org/wiki/%D5%8C%D5%A1%D6%86%D5%A1%D5%B5%D5%A7%D5%AC%D5%AC%D6%85_%D5%8D%D5%A1%D5%B6%D5%A9%D5%AB" title="Ռաֆայէլլօ Սանթի - Western Armenian" lang="hyw" hreflang="hyw" data-title="Ռաֆայէլլօ Սանթի" data-language-autonym="Արեւմտահայերէն" data-language-local-name="Western Armenian" class="interlanguage-link-target"><span>Արեւմտահայերէն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ia mw-list-item"><a href="https://ia.wikipedia.org/wiki/Raphael" title="Raphael - interlingua" lang="ia" hreflang="ia" data-title="Raphael" data-language-autonym="Interlingua" data-language-local-name="interlingua" class="interlanguage-link-target"><span>Interlingua</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Raffaello_Sanzio" title="Raffaello Sanzio - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Raffaello Sanzio" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Indonesia</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ilo mw-list-item"><a href="https://ilo.wikipedia.org/wiki/Rafael_Sanzio" title="Rafael Sanzio - ilocano" lang="ilo" hreflang="ilo" data-title="Rafael Sanzio" data-language-autonym="Ilokano" data-language-local-name="ilocano" class="interlanguage-link-target"><span>Ilokano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-io mw-list-item"><a href="https://io.wikipedia.org/wiki/Raffaello_Sanzio" title="Raffaello Sanzio - ido" lang="io" hreflang="io" data-title="Raffaello Sanzio" data-language-autonym="Ido" data-language-local-name="ido" class="interlanguage-link-target"><span>Ido</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-is mw-list-item"><a href="https://is.wikipedia.org/wiki/Raffaello_Sanzio" title="Raffaello Sanzio - islandès" lang="is" hreflang="is" data-title="Raffaello Sanzio" data-language-autonym="Íslenska" data-language-local-name="islandès" class="interlanguage-link-target"><span>Íslenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Raffaello_Sanzio" title="Raffaello Sanzio - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Raffaello Sanzio" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target"><span>Italiano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E3%83%A9%E3%83%95%E3%82%A1%E3%82%A8%E3%83%AD%E3%83%BB%E3%82%B5%E3%83%B3%E3%83%86%E3%82%A3" title="ラファエロ・サンティ - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="ラファエロ・サンティ" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target"><span>日本語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jv mw-list-item"><a href="https://jv.wikipedia.org/wiki/Raffaello_Sanzio" title="Raffaello Sanzio - javanès" lang="jv" hreflang="jv" data-title="Raffaello Sanzio" data-language-autonym="Jawa" data-language-local-name="javanès" class="interlanguage-link-target"><span>Jawa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%A0%E1%83%90%E1%83%A4%E1%83%90%E1%83%94%E1%83%9A%E1%83%98" title="რაფაელი - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="რაფაელი" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target"><span>ქართული</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kaa mw-list-item"><a href="https://kaa.wikipedia.org/wiki/Raphael" title="Raphael - karakalpak" lang="kaa" hreflang="kaa" data-title="Raphael" data-language-autonym="Qaraqalpaqsha" data-language-local-name="karakalpak" class="interlanguage-link-target"><span>Qaraqalpaqsha</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kab mw-list-item"><a href="https://kab.wikipedia.org/wiki/Raffaello" title="Raffaello - cabilenc" lang="kab" hreflang="kab" data-title="Raffaello" data-language-autonym="Taqbaylit" data-language-local-name="cabilenc" class="interlanguage-link-target"><span>Taqbaylit</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kbd mw-list-item"><a href="https://kbd.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%B0%D1%84%D0%B0%D1%8D%D0%BB_%D0%A1%D0%B0%D0%BD%D1%82%D0%B8" title="Рафаэл Санти - kabardí" lang="kbd" hreflang="kbd" data-title="Рафаэл Санти" data-language-autonym="Адыгэбзэ" data-language-local-name="kabardí" class="interlanguage-link-target"><span>Адыгэбзэ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kbp mw-list-item"><a href="https://kbp.wikipedia.org/wiki/Raphael" title="Raphael - Kabiye" lang="kbp" hreflang="kbp" data-title="Raphael" data-language-autonym="Kabɩyɛ" data-language-local-name="Kabiye" class="interlanguage-link-target"><span>Kabɩyɛ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kk mw-list-item"><a href="https://kk.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%B0%D1%84%D0%B0%D1%8D%D0%BB%D1%8C_%D0%A1%D0%B0%D0%BD%D1%82%D0%B8" title="Рафаэль Санти - kazakh" lang="kk" hreflang="kk" data-title="Рафаэль Санти" data-language-autonym="Қазақша" data-language-local-name="kazakh" class="interlanguage-link-target"><span>Қазақша</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EB%9D%BC%ED%8C%8C%EC%97%98%EB%A1%9C_%EC%82%B0%EC%B9%98%EC%98%A4" title="라파엘로 산치오 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="라파엘로 산치오" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target"><span>한국어</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ku mw-list-item"><a href="https://ku.wikipedia.org/wiki/Raffaello_Sanzio" title="Raffaello Sanzio - kurd" lang="ku" hreflang="ku" data-title="Raffaello Sanzio" data-language-autonym="Kurdî" data-language-local-name="kurd" class="interlanguage-link-target"><span>Kurdî</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kw mw-list-item"><a href="https://kw.wikipedia.org/wiki/Raphael_Sanzio" title="Raphael Sanzio - còrnic" lang="kw" hreflang="kw" data-title="Raphael Sanzio" data-language-autonym="Kernowek" data-language-local-name="còrnic" class="interlanguage-link-target"><span>Kernowek</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ky mw-list-item"><a href="https://ky.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%B0%D1%84%D0%B0%D1%8D%D0%BB%D1%8C" title="Рафаэль - kirguís" lang="ky" hreflang="ky" data-title="Рафаэль" data-language-autonym="Кыргызча" data-language-local-name="kirguís" class="interlanguage-link-target"><span>Кыргызча</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Rapha%C3%ABl_Sanctius_Urbinas" title="Raphaël Sanctius Urbinas - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Raphaël Sanctius Urbinas" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target"><span>Latina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lb mw-list-item"><a href="https://lb.wikipedia.org/wiki/Raffael" title="Raffael - luxemburguès" lang="lb" hreflang="lb" data-title="Raffael" data-language-autonym="Lëtzebuergesch" data-language-local-name="luxemburguès" class="interlanguage-link-target"><span>Lëtzebuergesch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-li mw-list-item"><a href="https://li.wikipedia.org/wiki/Rafa%C3%ABl" title="Rafaël - limburguès" lang="li" hreflang="li" data-title="Rafaël" data-language-autonym="Limburgs" data-language-local-name="limburguès" class="interlanguage-link-target"><span>Limburgs</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lij mw-list-item"><a href="https://lij.wikipedia.org/wiki/Raffaello_Sansio" title="Raffaello Sansio - lígur" lang="lij" hreflang="lij" data-title="Raffaello Sansio" data-language-autonym="Ligure" data-language-local-name="lígur" class="interlanguage-link-target"><span>Ligure</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lld mw-list-item"><a href="https://lld.wikipedia.org/wiki/Raphael" title="Raphael - Ladin" lang="lld" hreflang="lld" data-title="Raphael" data-language-autonym="Ladin" data-language-local-name="Ladin" class="interlanguage-link-target"><span>Ladin</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lmo mw-list-item"><a href="https://lmo.wikipedia.org/wiki/Raffael_Sanzi" title="Raffael Sanzi - llombard" lang="lmo" hreflang="lmo" data-title="Raffael Sanzi" data-language-autonym="Lombard" data-language-local-name="llombard" class="interlanguage-link-target"><span>Lombard</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ln mw-list-item"><a href="https://ln.wikipedia.org/wiki/Raffaello_(Mopakoli)" title="Raffaello (Mopakoli) - lingala" lang="ln" hreflang="ln" data-title="Raffaello (Mopakoli)" data-language-autonym="Lingála" data-language-local-name="lingala" class="interlanguage-link-target"><span>Lingála</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/Rafaelis" title="Rafaelis - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Rafaelis" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target"><span>Lietuvių</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Rafa%C4%93ls" title="Rafaēls - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Rafaēls" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target"><span>Latviešu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mg mw-list-item"><a href="https://mg.wikipedia.org/wiki/Raffaello_Sanzio" title="Raffaello Sanzio - malgaix" lang="mg" hreflang="mg" data-title="Raffaello Sanzio" data-language-autonym="Malagasy" data-language-local-name="malgaix" class="interlanguage-link-target"><span>Malagasy</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mhr mw-list-item"><a href="https://mhr.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%B0%D1%84%D0%B0%D1%8D%D0%BB%D1%8C_%D0%A1%D0%B0%D0%BD%D1%82%D0%B8" title="Рафаэль Санти - Eastern Mari" lang="mhr" hreflang="mhr" data-title="Рафаэль Санти" data-language-autonym="Олык марий" data-language-local-name="Eastern Mari" class="interlanguage-link-target"><span>Олык марий</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mi mw-list-item"><a href="https://mi.wikipedia.org/wiki/Raphael" title="Raphael - maori" lang="mi" hreflang="mi" data-title="Raphael" data-language-autonym="Māori" data-language-local-name="maori" class="interlanguage-link-target"><span>Māori</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk mw-list-item"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%B0%D1%84%D0%B0%D0%B5%D0%BB%D0%BE_%D0%A1%D0%B0%D0%BD%D1%82%D0%B8" title="Рафаело Санти - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Рафаело Санти" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target"><span>Македонски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ml mw-list-item"><a href="https://ml.wikipedia.org/wiki/%E0%B4%B1%E0%B4%BE%E0%B4%AB%E0%B5%87%E0%B5%BD" title="റാഫേൽ - malaiàlam" lang="ml" hreflang="ml" data-title="റാഫേൽ" data-language-autonym="മലയാളം" data-language-local-name="malaiàlam" class="interlanguage-link-target"><span>മലയാളം</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mn mw-list-item"><a href="https://mn.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%B0%D1%84%D0%B0%D1%8D%D0%BB%D1%8C_%D0%A1%D0%B0%D0%BD%D1%82%D0%B8" title="Рафаэль Санти - mongol" lang="mn" hreflang="mn" data-title="Рафаэль Санти" data-language-autonym="Монгол" data-language-local-name="mongol" class="interlanguage-link-target"><span>Монгол</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mr mw-list-item"><a href="https://mr.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B0%E0%A4%AB%E0%A4%BE%E0%A4%AF%E0%A5%87%E0%A4%B2" title="रफायेल - marathi" lang="mr" hreflang="mr" data-title="रफायेल" data-language-autonym="मराठी" data-language-local-name="marathi" class="interlanguage-link-target"><span>मराठी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/Raffaello_Sanzio" title="Raffaello Sanzio - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Raffaello Sanzio" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Melayu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mt mw-list-item"><a href="https://mt.wikipedia.org/wiki/Raffaello" title="Raffaello - maltès" lang="mt" hreflang="mt" data-title="Raffaello" data-language-autonym="Malti" data-language-local-name="maltès" class="interlanguage-link-target"><span>Malti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mwl mw-list-item"><a href="https://mwl.wikipedia.org/wiki/Rafael" title="Rafael - mirandès" lang="mwl" hreflang="mwl" data-title="Rafael" data-language-autonym="Mirandés" data-language-local-name="mirandès" class="interlanguage-link-target"><span>Mirandés</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-my mw-list-item"><a href="https://my.wikipedia.org/wiki/%E1%80%9B%E1%80%AC%E1%80%96%E1%80%9A%E1%80%BA" title="ရာဖယ် - birmà" lang="my" hreflang="my" data-title="ရာဖယ်" data-language-autonym="မြန်မာဘာသာ" data-language-local-name="birmà" class="interlanguage-link-target"><span>မြန်မာဘာသာ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mzn mw-list-item"><a href="https://mzn.wikipedia.org/wiki/%D8%B1%D8%A7%D9%81%D8%A7%D8%A6%D9%84" title="رافائل - mazanderani" lang="mzn" hreflang="mzn" data-title="رافائل" data-language-autonym="مازِرونی" data-language-local-name="mazanderani" class="interlanguage-link-target"><span>مازِرونی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds mw-list-item"><a href="https://nds.wikipedia.org/wiki/Raffael" title="Raffael - baix alemany" lang="nds" hreflang="nds" data-title="Raffael" data-language-autonym="Plattdüütsch" data-language-local-name="baix alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Plattdüütsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ne mw-list-item"><a href="https://ne.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B0%E0%A4%BE%E0%A4%AB%E0%A4%BE%E0%A4%8F%E0%A4%B2" title="राफाएल - nepalès" lang="ne" hreflang="ne" data-title="राफाएल" data-language-autonym="नेपाली" data-language-local-name="nepalès" class="interlanguage-link-target"><span>नेपाली</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-new mw-list-item"><a href="https://new.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B0%E0%A4%BE%E0%A4%AB%E0%A5%87%E0%A4%B2" title="राफेल - newari" lang="new" hreflang="new" data-title="राफेल" data-language-autonym="नेपाल भाषा" data-language-local-name="newari" class="interlanguage-link-target"><span>नेपाल भाषा</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Rafa%C3%ABl_(kunstenaar)" title="Rafaël (kunstenaar) - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Rafaël (kunstenaar)" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Nederlands</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Rafael" title="Rafael - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Rafael" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk nynorsk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Rafael" title="Rafael - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Rafael" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk bokmål</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-oc mw-list-item"><a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/Raffaello_Sanzio" title="Raffaello Sanzio - occità" lang="oc" hreflang="oc" data-title="Raffaello Sanzio" data-language-autonym="Occitan" data-language-local-name="occità" class="interlanguage-link-target"><span>Occitan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-olo mw-list-item"><a href="https://olo.wikipedia.org/wiki/Rafael" title="Rafael - Livvi-Karelian" lang="olo" hreflang="olo" data-title="Rafael" data-language-autonym="Livvinkarjala" data-language-local-name="Livvi-Karelian" class="interlanguage-link-target"><span>Livvinkarjala</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-om mw-list-item"><a href="https://om.wikipedia.org/wiki/Raphael" title="Raphael - oromo" lang="om" hreflang="om" data-title="Raphael" data-language-autonym="Oromoo" data-language-local-name="oromo" class="interlanguage-link-target"><span>Oromoo</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pa mw-list-item"><a href="https://pa.wikipedia.org/wiki/%E0%A8%B0%E0%A8%BE%E0%A8%AB%E0%A9%87%E0%A8%B2" title="ਰਾਫੇਲ - panjabi" lang="pa" hreflang="pa" data-title="ਰਾਫੇਲ" data-language-autonym="ਪੰਜਾਬੀ" data-language-local-name="panjabi" class="interlanguage-link-target"><span>ਪੰਜਾਬੀ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pam mw-list-item"><a href="https://pam.wikipedia.org/wiki/Raphael" title="Raphael - pampanga" lang="pam" hreflang="pam" data-title="Raphael" data-language-autonym="Kapampangan" data-language-local-name="pampanga" class="interlanguage-link-target"><span>Kapampangan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pcd mw-list-item"><a href="https://pcd.wikipedia.org/wiki/Raffaello" title="Raffaello - picard" lang="pcd" hreflang="pcd" data-title="Raffaello" data-language-autonym="Picard" data-language-local-name="picard" class="interlanguage-link-target"><span>Picard</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Rafael_Santi" title="Rafael Santi - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Rafael Santi" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target"><span>Polski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pms mw-list-item"><a href="https://pms.wikipedia.org/wiki/Raffaello_Sanzio" title="Raffaello Sanzio - piemontès" lang="pms" hreflang="pms" data-title="Raffaello Sanzio" data-language-autonym="Piemontèis" data-language-local-name="piemontès" class="interlanguage-link-target"><span>Piemontèis</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pnb mw-list-item"><a href="https://pnb.wikipedia.org/wiki/%D8%B1%D8%A7%D9%81%DB%8C%D9%84" title="رافیل - Western Punjabi" lang="pnb" hreflang="pnb" data-title="رافیل" data-language-autonym="پنجابی" data-language-local-name="Western Punjabi" class="interlanguage-link-target"><span>پنجابی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Rafael" title="Rafael - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Rafael" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target"><span>Português</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-qu mw-list-item"><a href="https://qu.wikipedia.org/wiki/Raffaello_Sanzio" title="Raffaello Sanzio - quítxua" lang="qu" hreflang="qu" data-title="Raffaello Sanzio" data-language-autonym="Runa Simi" data-language-local-name="quítxua" class="interlanguage-link-target"><span>Runa Simi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Rafael" title="Rafael - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Rafael" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target"><span>Română</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-roa-rup mw-list-item"><a href="https://roa-rup.wikipedia.org/wiki/Raffaello_Sanzio" title="Raffaello Sanzio - aromanès" lang="rup" hreflang="rup" data-title="Raffaello Sanzio" data-language-autonym="Armãneashti" data-language-local-name="aromanès" class="interlanguage-link-target"><span>Armãneashti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-roa-tara mw-list-item"><a href="https://roa-tara.wikipedia.org/wiki/Raffaelle_Sanzio" title="Raffaelle Sanzio - Tarantino" lang="nap-x-tara" hreflang="nap-x-tara" data-title="Raffaelle Sanzio" data-language-autonym="Tarandíne" data-language-local-name="Tarantino" class="interlanguage-link-target"><span>Tarandíne</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%B0%D1%84%D0%B0%D1%8D%D0%BB%D1%8C_%D0%A1%D0%B0%D0%BD%D1%82%D0%B8" title="Рафаэль Санти - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Рафаэль Санти" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target"><span>Русский</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rue mw-list-item"><a href="https://rue.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%B0%D1%84%D0%B0%D0%B5%D0%BB" title="Рафаел - Rusyn" lang="rue" hreflang="rue" data-title="Рафаел" data-language-autonym="Русиньскый" data-language-local-name="Rusyn" class="interlanguage-link-target"><span>Русиньскый</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sah mw-list-item"><a href="https://sah.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%B0%D1%84%D0%B0%D1%8D%D0%BB%D1%8C" title="Рафаэль - iacut" lang="sah" hreflang="sah" data-title="Рафаэль" data-language-autonym="Саха тыла" data-language-local-name="iacut" class="interlanguage-link-target"><span>Саха тыла</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sat mw-list-item"><a href="https://sat.wikipedia.org/wiki/%E1%B1%A8%E1%B1%9F%E1%B1%AF%E1%B1%B7%E1%B1%9F%E1%B1%AD%E1%B1%AE%E1%B1%9E" title="ᱨᱟᱯᱷᱟᱭᱮᱞ - santali" lang="sat" hreflang="sat" data-title="ᱨᱟᱯᱷᱟᱭᱮᱞ" data-language-autonym="ᱥᱟᱱᱛᱟᱲᱤ" data-language-local-name="santali" class="interlanguage-link-target"><span>ᱥᱟᱱᱛᱟᱲᱤ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sc mw-list-item"><a href="https://sc.wikipedia.org/wiki/Raffaello_Sanzio" title="Raffaello Sanzio - sard" lang="sc" hreflang="sc" data-title="Raffaello Sanzio" data-language-autonym="Sardu" data-language-local-name="sard" class="interlanguage-link-target"><span>Sardu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-scn mw-list-item"><a href="https://scn.wikipedia.org/wiki/Raffaellu_Sanziu" title="Raffaellu Sanziu - sicilià" lang="scn" hreflang="scn" data-title="Raffaellu Sanziu" data-language-autonym="Sicilianu" data-language-local-name="sicilià" class="interlanguage-link-target"><span>Sicilianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sco mw-list-item"><a href="https://sco.wikipedia.org/wiki/Raphael" title="Raphael - escocès" lang="sco" hreflang="sco" data-title="Raphael" data-language-autonym="Scots" data-language-local-name="escocès" class="interlanguage-link-target"><span>Scots</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-se mw-list-item"><a href="https://se.wikipedia.org/wiki/Rafael" title="Rafael - sami septentrional" lang="se" hreflang="se" data-title="Rafael" data-language-autonym="Davvisámegiella" data-language-local-name="sami septentrional" class="interlanguage-link-target"><span>Davvisámegiella</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Rafael" title="Rafael - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Rafael" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target"><span>Srpskohrvatski / српскохрватски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Raphael" title="Raphael - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Raphael" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target"><span>Simple English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/Raffael" title="Raffael - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Raffael" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenčina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Raffaello_Santi" title="Raffaello Santi - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Raffaello Santi" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenščina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sq mw-list-item"><a href="https://sq.wikipedia.org/wiki/Rafaelo" title="Rafaelo - albanès" lang="sq" hreflang="sq" data-title="Rafaelo" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanès" class="interlanguage-link-target"><span>Shqip</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%B0%D1%84%D0%B0%D0%B5%D0%BB%D0%BE_%D0%A1%D0%B0%D0%BD%D1%82%D0%B8" title="Рафаело Санти - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Рафаело Санти" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target"><span>Српски / srpski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-stq mw-list-item"><a href="https://stq.wikipedia.org/wiki/Raffaelo_Santi" title="Raffaelo Santi - Saterland Frisian" lang="stq" hreflang="stq" data-title="Raffaelo Santi" data-language-autonym="Seeltersk" data-language-local-name="Saterland Frisian" class="interlanguage-link-target"><span>Seeltersk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Rafael_(konstn%C3%A4r)" title="Rafael (konstnär) - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Rafael (konstnär)" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target"><span>Svenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sw mw-list-item"><a href="https://sw.wikipedia.org/wiki/Raphael" title="Raphael - suahili" lang="sw" hreflang="sw" data-title="Raphael" data-language-autonym="Kiswahili" data-language-local-name="suahili" class="interlanguage-link-target"><span>Kiswahili</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-szy mw-list-item"><a href="https://szy.wikipedia.org/wiki/La-bey-al_%E6%8B%89%E6%96%90%E7%88%BE" title="La-bey-al 拉斐爾 - Sakizaya" lang="szy" hreflang="szy" data-title="La-bey-al 拉斐爾" data-language-autonym="Sakizaya" data-language-local-name="Sakizaya" class="interlanguage-link-target"><span>Sakizaya</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%B0%E0%AE%BE%E0%AE%AA%E0%AE%BF%E0%AE%AF%E0%AF%87%E0%AE%B2%E0%AF%8D_%E0%AE%9A%E0%AE%BE%E0%AE%A9%E0%AF%8D%E0%AE%9A%E0%AE%BF%E0%AE%AF%E0%AF%8B" title="ராபியேல் சான்சியோ - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="ராபியேல் சான்சியோ" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target"><span>தமிழ்</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B8%A3%E0%B8%B2%E0%B8%9F%E0%B8%B2%E0%B9%80%E0%B8%AD%E0%B8%A5" title="ราฟาเอล - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="ราฟาเอล" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target"><span>ไทย</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tl mw-list-item"><a href="https://tl.wikipedia.org/wiki/Rafael_Sanzio" title="Rafael Sanzio - tagal" lang="tl" hreflang="tl" data-title="Rafael Sanzio" data-language-autonym="Tagalog" data-language-local-name="tagal" class="interlanguage-link-target"><span>Tagalog</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/Raffaello_Sanzio" title="Raffaello Sanzio - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Raffaello Sanzio" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target"><span>Türkçe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tt mw-list-item"><a href="https://tt.wikipedia.org/wiki/Rafael_Santi" title="Rafael Santi - tàtar" lang="tt" hreflang="tt" data-title="Rafael Santi" data-language-autonym="Татарча / tatarça" data-language-local-name="tàtar" class="interlanguage-link-target"><span>Татарча / tatarça</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tyv mw-list-item"><a href="https://tyv.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%B0%D1%84%D0%B0%D1%8D%D0%BB%D1%8C_%D0%A1%D0%B0%D0%BD%D1%82%D0%B8" title="Рафаэль Санти - tuvinià" lang="tyv" hreflang="tyv" data-title="Рафаэль Санти" data-language-autonym="Тыва дыл" data-language-local-name="tuvinià" class="interlanguage-link-target"><span>Тыва дыл</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-udm mw-list-item"><a href="https://udm.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%B0%D1%84%D0%B0%D1%8D%D0%BB%D1%8C_%D0%A1%D0%B0%D0%BD%D1%82%D0%B8" title="Рафаэль Санти - udmurt" lang="udm" hreflang="udm" data-title="Рафаэль Санти" data-language-autonym="Удмурт" data-language-local-name="udmurt" class="interlanguage-link-target"><span>Удмурт</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%B0%D1%84%D0%B0%D0%B5%D0%BB%D1%8C_%D0%A1%D0%B0%D0%BD%D1%82%D1%96" title="Рафаель Санті - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Рафаель Санті" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target"><span>Українська</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ur mw-list-item"><a href="https://ur.wikipedia.org/wiki/%D8%B1%D8%A7%D9%81%DB%8C%D9%84" title="رافیل - urdú" lang="ur" hreflang="ur" data-title="رافیل" data-language-autonym="اردو" data-language-local-name="urdú" class="interlanguage-link-target"><span>اردو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uz mw-list-item"><a href="https://uz.wikipedia.org/wiki/Rafael_Santi" title="Rafael Santi - uzbek" lang="uz" hreflang="uz" data-title="Rafael Santi" data-language-autonym="Oʻzbekcha / ўзбекча" data-language-local-name="uzbek" class="interlanguage-link-target"><span>Oʻzbekcha / ўзбекча</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vep mw-list-item"><a href="https://vep.wikipedia.org/wiki/Rafael%27_Santi" title="Rafael' Santi - vepse" lang="vep" hreflang="vep" data-title="Rafael' Santi" data-language-autonym="Vepsän kel’" data-language-local-name="vepse" class="interlanguage-link-target"><span>Vepsän kel’</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/Raffaello" title="Raffaello - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Raffaello" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target"><span>Tiếng Việt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vls mw-list-item"><a href="https://vls.wikipedia.org/wiki/Rafa%C3%ABl" title="Rafaël - flamenc occidental" lang="vls" hreflang="vls" data-title="Rafaël" data-language-autonym="West-Vlams" data-language-local-name="flamenc occidental" class="interlanguage-link-target"><span>West-Vlams</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vo mw-list-item"><a href="https://vo.wikipedia.org/wiki/Raffaello" title="Raffaello - volapük" lang="vo" hreflang="vo" data-title="Raffaello" data-language-autonym="Volapük" data-language-local-name="volapük" class="interlanguage-link-target"><span>Volapük</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-war mw-list-item"><a href="https://war.wikipedia.org/wiki/Raffaello_Sanzio" title="Raffaello Sanzio - waray" lang="war" hreflang="war" data-title="Raffaello Sanzio" data-language-autonym="Winaray" data-language-local-name="waray" class="interlanguage-link-target"><span>Winaray</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E6%8B%89%E6%96%90%E5%B0%94" title="拉斐尔 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="拉斐尔" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target"><span>吴语</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-xmf mw-list-item"><a href="https://xmf.wikipedia.org/wiki/%E1%83%A0%E1%83%90%E1%83%A4%E1%83%90%E1%83%94%E1%83%9A_%E1%83%A1%E1%83%90%E1%83%9C%E1%83%A2%E1%83%98" title="რაფაელ სანტი - mingrelià" lang="xmf" hreflang="xmf" data-title="რაფაელ სანტი" data-language-autonym="მარგალური" data-language-local-name="mingrelià" class="interlanguage-link-target"><span>მარგალური</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yi mw-list-item"><a href="https://yi.wikipedia.org/wiki/%D7%A8%D7%90%D7%A4%D7%90%D7%A2%D7%9C" title="ראפאעל - ídix" lang="yi" hreflang="yi" data-title="ראפאעל" data-language-autonym="ייִדיש" data-language-local-name="ídix" class="interlanguage-link-target"><span>ייִדיש</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E6%8B%89%E6%96%90%E5%B0%94" title="拉斐尔 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="拉斐尔" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target"><span>中文</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-classical mw-list-item"><a href="https://zh-classical.wikipedia.org/wiki/%E6%8B%89%E6%96%90%E7%88%BE" title="拉斐爾 - xinès clàssic" lang="lzh" hreflang="lzh" data-title="拉斐爾" data-language-autonym="文言" data-language-local-name="xinès clàssic" class="interlanguage-link-target"><span>文言</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-min-nan mw-list-item"><a href="https://zh-min-nan.wikipedia.org/wiki/Raffaello_Sanzio" title="Raffaello Sanzio - xinès min del sud" lang="nan" hreflang="nan" data-title="Raffaello Sanzio" data-language-autonym="閩南語 / Bân-lâm-gú" data-language-local-name="xinès min del sud" class="interlanguage-link-target"><span>閩南語 / Bân-lâm-gú</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E6%8B%89%E6%96%90%E7%88%BE" title="拉斐爾 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="拉斐爾" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target"><span>粵語</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q5597#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Raffaello_Sanzio" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Raffaello_Sanzio" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Raffaello_Sanzio"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Raffaello_Sanzio&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Raffaello_Sanzio&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Raffaello_Sanzio"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Raffaello_Sanzio&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Raffaello_Sanzio&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Raffaello_Sanzio" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Raffaello_Sanzio" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q"><span>Pàgines especials</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Raffaello_Sanzio&oldid=34129709" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Raffaello_Sanzio&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Raffaello_Sanzio&id=34129709&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FRaffaello_Sanzio"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FRaffaello_Sanzio"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Raffaello+Sanzio"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Raffaello_Sanzio&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Raffaello_Sanzio&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Raffaello_Sanzio" hreflang="en"><span>Commons</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q5597" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> <div id="mw-indicator-ind-1000" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Llista_dels_1000_articles_fonamentals" title="Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia"><img alt="Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/30px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png" decoding="async" width="30" height="36" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/45px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/60px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 2x" data-file-width="2408" data-file-height="2896" /></a></span></div></div> <div id="mw-indicator-ind-qualitat" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat" title="Article de qualitat"><img alt="Article de qualitat" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/30px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png" decoding="async" width="30" height="36" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/45px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/60px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 2x" data-file-width="2408" data-file-height="2896" /></a></span></div></div> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"><span class="mw-redirectedfrom">(S'ha redirigit des de: <a href="/w/index.php?title=Rafael&redirect=no" class="mw-redirect" title="Rafael">Rafael</a>)</span></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r34261971">.mw-parser-output .hatnote{width:100%;border-color:#77ccff;color:var(--color-base,#202122);background-color:#f5f5f5;margin-bottom:1em;font-style:italic}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .hatnote{color:var(--color-inverted,#fff);background-color:var(--background-color-inverted,#101418)}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .hatnote{color:var(--color-inverted,#fff);background-color:var(--background-color-inverted,#101418)}}@media print{body.ns-0 .mw-parser-output .hatnote{display:none!important}}</style> <table class="hatnote" cellspacing="5"> <tbody><tr> <td style="width: 25px; vertical-align: top;"><span typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/22px-Disambig_grey.svg.png" decoding="async" width="22" height="17" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/33px-Disambig_grey.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/44px-Disambig_grey.svg.png 2x" data-file-width="260" data-file-height="200" /></span></span> </td> <td>«<b>Rafael</b>» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «<a href="/wiki/Rafael_(desambiguaci%C3%B3)" class="mw-disambig" title="Rafael (desambiguació)">Rafael (desambiguació)</a>». </td></tr></tbody></table> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34261971"> <table class="hatnote" cellspacing="5"> <tbody><tr> <td style="width: 25px; vertical-align: top;"><span typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/22px-Disambig_grey.svg.png" decoding="async" width="22" height="17" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/33px-Disambig_grey.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/44px-Disambig_grey.svg.png 2x" data-file-width="260" data-file-height="200" /></span></span> </td> <td>«<b>Raffaello</b>» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «<a href="/wiki/M%C3%B2dul_log%C3%ADstic_multiprop%C3%B2sit_Raffaello" title="Mòdul logístic multipropòsit Raffaello">mòdul logístic multipropòsit Raffaello</a>». </td></tr></tbody></table> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33733479">.mw-parser-output .infobox_bodystyle{font-size:85%;text-align:left}.mw-parser-output .infobox_titleclass{color:#202122;background-color:#d6d6c2}.mw-parser-output .infobox_titlestyle_pharaon{color:#202122;background-color:#f1f1de}.mw-parser-output .infobox_aboveclass{color:#202122;background-color:#d6d6c2}.mw-parser-output .infobox_headerclass{color:#202122;background-color:#d6d6c2;border-bottom:2px solid #ccccff;border-top:2px solid #ccccff}.mw-parser-output .infobox_subheaderclass{color:#202122;background-color:#d6d6c2}.mw-parser-output .infobox_subheaderstyle1{width:100%;color:#202122;background-color:#d6d6c2;text-align:center;font-size:125%;font-weight:bold}.mw-parser-output .infobox_belowstyle{border-top:#aaa 1px solid;color:#202122;background-color:#d6d6c2;line-height:1.2em}.mw-parser-output .infobox-label{color:#202122;background-color:#eeeeee;padding-right:1.2em;text-align:start}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .infobox-data .infobox-label{color:inherit;background-color:inherit}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .infobox-data .infobox-label{color:inherit;background-color:inherit}}.mw-parser-output .infobox_center_BG{text-align:center;color:#202122;background-color:#d6d6c2}.mw-parser-output .infobox_coa{padding-top:0.3em;text-align:center}.mw-parser-output .infobox .extiw{color:#3C7790}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .infobox .extiw{color:#5F9CBB;background-color:inherit}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .infobox .extiw{color:#5F9CBB;background-color:inherit}}</style><link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33733479"> <table class="infobox" style="font-size:90%;width:25em;infobox_bodystyle"><caption class="infobox_titleclass" style="font-weight:bold"><span style="float:left;"><span class="skin-invert" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Simpleicons_Interface_user-outline.svg" class="mw-file-description" title="Plantilla:Infotaula persona"><img alt="Plantilla:Infotaula persona" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/Simpleicons_Interface_user-outline.svg/20px-Simpleicons_Interface_user-outline.svg.png" decoding="async" width="20" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/Simpleicons_Interface_user-outline.svg/30px-Simpleicons_Interface_user-outline.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/Simpleicons_Interface_user-outline.svg/40px-Simpleicons_Interface_user-outline.svg.png 2x" data-file-width="485" data-file-height="485" /></a></span></span><span class="fn">Raffaello Sanzio</span></caption><tbody><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Raffaello_Sanzio.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f6/Raffaello_Sanzio.jpg/220px-Raffaello_Sanzio.jpg" decoding="async" width="220" height="300" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f6/Raffaello_Sanzio.jpg/330px-Raffaello_Sanzio.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f6/Raffaello_Sanzio.jpg/440px-Raffaello_Sanzio.jpg 2x" data-file-width="3898" data-file-height="5315" /></a></span><br /> (dècada del 1500) <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q5597?uselang=ca#P18" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass" style="text-align:center">Biografia</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Naixement</th><td class="infobox-data" style="text-align:start">6 abril 1483 <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q5597?uselang=ca#P569" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span><br /><a href="/wiki/Urbino" title="Urbino">Urbino (Ducat d'Urbino)</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q5597?uselang=ca#P19" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Mort</th><td class="infobox-data" style="text-align:start">6 abril 1520 <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q5597?uselang=ca#P570" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span> (37 anys)<br /><a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma (Estats Pontificis)</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q5597?uselang=ca#P20" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Causa de mort</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Insufici%C3%A8ncia_card%C3%ADaca" title="Insuficiència cardíaca">insuficiència cardíaca</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q5597?uselang=ca#P509" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Sepultura</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Pante%C3%B3_de_Roma" title="Panteó de Roma">Panteó</a> <br /><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q124048981" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q124048981">Tomb of Raphael</a> <sup>(en)</sup> <span class="mw-valign-baseline skin-invert" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q124048981?uselang=ca" title="Tradueix"><img alt="Tradueix" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/10px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/15px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/20px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 2x" data-file-width="158" data-file-height="161" /></a></span> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q5597?uselang=ca#P119" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Grup ètnic</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Italians" title="Italians">Italians</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q5597?uselang=ca#P172" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Religió</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Cat%C3%B2lica_Romana" title="Església Catòlica Romana">Església Catòlica</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q5597?uselang=ca#P140" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass" style="text-align:center">Activitat</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left"><span style="white-space:nowrap;">Lloc de treball </span></th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a> <small>(1508–1520)</small><br /><a href="/wiki/Flor%C3%A8ncia" title="Florència">Florència</a> <small>(1504–1508)</small><br /><a href="/wiki/Siena" title="Siena">Siena</a> <small>(1503–1504)</small><br /><a href="/wiki/Perusa" title="Perusa">Perusa</a> <small>(1501–1502)</small><br /><a href="/wiki/Urbino" title="Urbino">Urbino</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q5597?uselang=ca#P937" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Ocupació</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Pintor" title="Pintor">pintor</a>, <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q5322166" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q5322166">dissenyador</a>, <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q22669155" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q22669155">pintor al fresc</a>, <a href="/wiki/Pintor_de_cambra" title="Pintor de cambra">pintor de cambra</a>, <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q14623005" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q14623005">dibuixant projectista</a>, <a href="/wiki/Arquitecte" title="Arquitecte">arquitecte</a>, <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q15296811" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q15296811">dibuixant</a>, <a href="/wiki/Escultor" class="mw-redirect" title="Escultor">escultor</a>, <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q3391743" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q3391743">artista visual</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q5597?uselang=ca#P106" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Gènere</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Pintura_d%27hist%C3%B2ria" title="Pintura d'història">Pintura d'història</a>, <a href="/wiki/Retrat_pict%C3%B2ric" title="Retrat pictòric">retrat pictòric</a>, <a href="/wiki/Retrat" title="Retrat">retrat</a>, <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q2839016" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q2839016">al·legoria</a>, <a href="/wiki/Art_sacre" title="Art sacre">art sacre</a> i <a href="/wiki/Pintura_mitol%C3%B2gica" title="Pintura mitològica">pintura mitològica</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q5597?uselang=ca#P136" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Moviment</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1404472" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1404472">Renaixement italià</a> i <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1474884" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1474884">Alt Renaixement</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q5597?uselang=ca#P135" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Professors</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Giovanni_Santi" title="Giovanni Santi">Giovanni Santi</a>, <a href="/wiki/Timoteo_Viti" title="Timoteo Viti">Timoteo Viti</a> i <a href="/wiki/Perugino" title="Perugino">Perugino</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q5597?uselang=ca#P1066" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Alumnes</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Giulio_Romano" title="Giulio Romano">Giulio Romano</a>, <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1323835" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1323835">Raffaello dal Colle</a>, <a href="/wiki/Giovanni_Francesco_Penni" title="Giovanni Francesco Penni">Giovanni Francesco Penni</a>, <a href="/wiki/Gaudenzio_Ferrari" title="Gaudenzio Ferrari">Gaudenzio Ferrari</a>, <a href="/wiki/Timoteo_Viti" title="Timoteo Viti">Timoteo Viti</a>, <a href="/wiki/Perino_del_Vaga" title="Perino del Vaga">Perino del Vaga</a> i <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q2440881" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q2440881">Tommaso Vincidor</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q5597?uselang=ca#P802" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Orde religiós</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Fam%C3%ADlia_franciscana" title="Família franciscana">Franciscans</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q5597?uselang=ca#P611" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Mecenes</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q21529483" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q21529483">Atalanta Baglioni</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q5597?uselang=ca#P859" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass" style="text-align:center">Obra</th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><div class="infobox-label" style="text-align:start;"><b>Obres destacables</b></div><div style="text-align:start;"><ul><li><small>(mil·lenni <span style="font-variant:small-caps; text-transform:lowercase;">II</span>)</small> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q677682" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q677682">Resurreccion del Crist</a> <sup>(oc)</sup> <span class="mw-valign-baseline skin-invert" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q677682?uselang=ca" title="Tradueix"><img alt="Tradueix" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/10px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/15px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/20px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 2x" data-file-width="158" data-file-height="161" /></a></span></li><li><small>(1503 <sup>(Gregorià)</sup>)</small> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q2629134" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q2629134">Verge amb Jesús.</a></li><li><small>(1504)</small> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q2030685" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q2030685">Les esposalles de la Verge</a></li><li><small>(dècada del 1500)</small> <a href="/wiki/Verge_de_la_cadernera" title="Verge de la cadernera">Verge de la cadernera</a></li><li><small>(dècada del 1500)</small> <a href="/wiki/Madonna_del_Prato" title="Madonna del Prato">Madonna del prato</a></li><li><small>(dècada del 1500)</small> <a href="/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_del_gran_duc" title="Mare de Déu del gran duc">Mare de Déu del gran duc</a></li><li><small>(1507)</small> <a href="/wiki/Trasllat_de_Crist_(Rafael)" title="Trasllat de Crist (Rafael)">Trasllat de Crist</a></li><li><small>(1508)</small> <a href="/wiki/Estances_de_Rafael" title="Estances de Rafael">Estances de Rafael</a></li><li><small>(1512)</small> <a href="/wiki/L%27escola_d%27Atenes" title="L'escola d'Atenes">L'escola d'Atenes</a></li><li><small>(dècada del 1510)</small> <a href="/wiki/Madonna_Sixtina" title="Madonna Sixtina">Madonna Sixtina</a></li><li><small>(1515)</small> <a href="/wiki/Retrat_de_Baltasar_Castiglione" title="Retrat de Baltasar Castiglione">Retrat de Baltasar Castiglione</a></li><li><small>(segle <span style="font-variant:small-caps; text-transform:lowercase;">XVI</span>)</small> <a href="/wiki/La_Transfiguraci%C3%B3_(Rafael)" title="La Transfiguració (Rafael)">La transfiguració</a></li><li><small>(segle <span style="font-variant:small-caps; text-transform:lowercase;">XVI</span>)</small> <a href="/wiki/La_Fornarina" title="La Fornarina">La Fornarina</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q5597?uselang=ca#P800" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></li></ul> </div></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass" style="text-align:center">Família</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Cònjuge</th><td class="infobox-data" style="text-align:start">cap valor <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q5597?uselang=ca#P26" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Parella</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Margherita_Luti" title="Margherita Luti">Margarita Luti</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q5597?uselang=ca#P451" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Pare</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Giovanni_Santi" title="Giovanni Santi">Giovanni Santi</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q5597?uselang=ca#P22" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass" style="text-align:center">Premis</th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><div style="text-align:start;"><ul><li> <span typeof="mw:File"><span><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/16/Ordo_Militia_Aurata_or_Ordine_dello_Speron_d%27Oro_o_Milizia_Aurata.png/30px-Ordo_Militia_Aurata_or_Ordine_dello_Speron_d%27Oro_o_Milizia_Aurata.png" decoding="async" width="30" height="9" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/16/Ordo_Militia_Aurata_or_Ordine_dello_Speron_d%27Oro_o_Milizia_Aurata.png/45px-Ordo_Militia_Aurata_or_Ordine_dello_Speron_d%27Oro_o_Milizia_Aurata.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/16/Ordo_Militia_Aurata_or_Ordine_dello_Speron_d%27Oro_o_Milizia_Aurata.png/60px-Ordo_Militia_Aurata_or_Ordine_dello_Speron_d%27Oro_o_Milizia_Aurata.png 2x" data-file-width="100" data-file-height="30" /></span></span> <a href="/wiki/Orde_de_l%27Esper%C3%B3_d%27Or" title="Orde de l'Esperó d'Or">Orde de l'Esperó d'Or</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q5597?uselang=ca#P166" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></li></ul> </div></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><div class="infobox_coa"><b> Signatura </b><span class="skin-invert" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Raffaello_Sanzio_da_Urbino_1483-1520_08_Signature.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8a/Raffaello_Sanzio_da_Urbino_1483-1520_08_Signature.svg/220px-Raffaello_Sanzio_da_Urbino_1483-1520_08_Signature.svg.png" decoding="async" width="220" height="92" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8a/Raffaello_Sanzio_da_Urbino_1483-1520_08_Signature.svg/330px-Raffaello_Sanzio_da_Urbino_1483-1520_08_Signature.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8a/Raffaello_Sanzio_da_Urbino_1483-1520_08_Signature.svg/440px-Raffaello_Sanzio_da_Urbino_1483-1520_08_Signature.svg.png 2x" data-file-width="573" data-file-height="239" /></a></span> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q5597?uselang=ca#P109" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><hr /></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><hr /> <span typeof="mw:File"><a href="https://musicbrainz.org/artist/525684a7-9ff8-405d-97af-e19fd5f8a1ad" title="Musicbrainz: 525684a7-9ff8-405d-97af-e19fd5f8a1ad" rel="nofollow"><img alt="Musicbrainz: 525684a7-9ff8-405d-97af-e19fd5f8a1ad" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9e/MusicBrainz_Logo_%282016%29.svg/19px-MusicBrainz_Logo_%282016%29.svg.png" decoding="async" width="19" height="22" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9e/MusicBrainz_Logo_%282016%29.svg/29px-MusicBrainz_Logo_%282016%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9e/MusicBrainz_Logo_%282016%29.svg/39px-MusicBrainz_Logo_%282016%29.svg.png 2x" data-file-width="127" data-file-height="144" /></a></span> <span typeof="mw:File"><a href="https://www.discogs.com/artist/2273823" title="Discogs: 2273823" rel="nofollow"><img alt="Discogs: 2273823" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/69/Discogs_record_icon.svg/20px-Discogs_record_icon.svg.png" decoding="async" width="20" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/69/Discogs_record_icon.svg/30px-Discogs_record_icon.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/69/Discogs_record_icon.svg/40px-Discogs_record_icon.svg.png 2x" data-file-width="512" data-file-height="512" /></a></span> <span typeof="mw:File"><a href="https://www.findagrave.com/memorial/5760" title="Find a Grave: 5760" rel="nofollow"><img alt="Find a Grave: 5760" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0e/Creative-Tail-Halloween-grave.svg/22px-Creative-Tail-Halloween-grave.svg.png" decoding="async" width="22" height="22" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0e/Creative-Tail-Halloween-grave.svg/33px-Creative-Tail-Halloween-grave.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0e/Creative-Tail-Halloween-grave.svg/44px-Creative-Tail-Halloween-grave.svg.png 2x" data-file-width="140" data-file-height="140" /></a></span> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q5597?uselang=ca#identifiers" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr></tbody></table> <p><b>Raffaello Sanzio</b>, <b>Rafael d'Urbino</b>, o simplement <b>Rafael</b>,<sup id="cite_ref-EnCat_1-0" class="reference"><a href="#cite_note-EnCat-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-2" class="reference"><a href="#cite_note-2"><span class="cite-bracket">[</span>nota 1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> (<a href="/wiki/Urbino" title="Urbino">Urbino</a>, actual <a href="/wiki/It%C3%A0lia" title="Itàlia">Itàlia</a>, <a href="/wiki/6_d%27abril" title="6 d'abril">6 d'abril</a> del <a href="/wiki/1483" title="1483">1483</a> – <a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a>, <a href="/wiki/6_d%27abril" title="6 d'abril">6 d'abril</a> del <a href="/wiki/1520" title="1520">1520</a>),<sup id="cite_ref-EnCat_1-1" class="reference"><a href="#cite_note-EnCat-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> fou un <a href="/wiki/Pintor" title="Pintor">pintor</a> i <a href="/wiki/Arquitecte" title="Arquitecte">arquitecte</a> italià de l'alt <a href="/wiki/Renaixement" title="Renaixement">Renaixement</a>. És cèlebre per la perfecció i gràcia de les seues pintures i dibuixos. Juntament amb <a href="/wiki/Miquel_%C3%80ngel" class="mw-redirect" title="Miquel Àngel">Miquel Àngel</a> i <a href="/wiki/Leonardo_da_Vinci" title="Leonardo da Vinci">Leonardo da Vinci</a>, forma la paradigmàtica “trinitat” de grans mestres del període. </p><p>Va morir el dia en què feia els trenta-set anys, i va nàixer i va morir en <a href="/wiki/Divendres_Sant" title="Divendres Sant">Divendres Sant</a>.<sup id="cite_ref-3" class="reference"><a href="#cite_note-3"><span class="cite-bracket">[</span>nota 2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Malgrat la seua mort prematura, va ser immensament productiu, creant una inusual gran col·lecció de pintures. Encara es conserva una gran part de la seua obra, sobretot als <a href="/wiki/Museus_Vaticans" title="Museus Vaticans">Museus Vaticans</a>. Aquests alberguen les <i><a href="/wiki/Sales_de_Rafael" class="mw-redirect" title="Sales de Rafael">Estances de Rafael</a></i>, que foren el treball central i alhora més gran de la seua carrera, i restaren sense acabar a causa de la seua mort. </p><p>Després dels seus anys de joventut a Roma, gran part de la seua obra, tot i haver estat dissenyada per ell, va ser executada pel seu taller, amb una considerable pèrdua de qualitat. Va exercir una gran influència en la seua època, tot i que fora de Roma la seua obra va ser coneguda sobretot per la producció que en van fer els tallers de <a href="/wiki/Gravat" title="Gravat">gravat</a> que col·laboraven amb ell. Després de la seua mort, la influència del seu principal rival, Miquel Àngel, va ser més intensa fins als segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, quan les qualitats més serenes i harmonioses de Rafael van ser considerades de nou com un model superior. </p><p>La seua carrera es divideix de manera natural en tres fases i tres estils, descrits inicialment per <a href="/wiki/Giorgio_Vasari" title="Giorgio Vasari">Giorgio Vasari</a>: els seus primers anys a <a href="/wiki/%C3%9Ambria" title="Úmbria">Úmbria</a>; el període posterior de quatre anys a <a href="/wiki/Flor%C3%A8ncia" title="Florència">Florència</a> (1504-1508), on va absorbir les tradicions artístiques de la ciutat; i finalment el seu darrer i triomfal període de dotze anys a <a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a>, treballant per als papes i llur cort.<sup id="cite_ref-4" class="reference"><a href="#cite_note-4"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Biografia">Biografia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Raffaello_Sanzio&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Biografia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Giovanni_Santi_-_Christ_supported_by_two_angels.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/72/Giovanni_Santi_-_Christ_supported_by_two_angels.jpg/220px-Giovanni_Santi_-_Christ_supported_by_two_angels.jpg" decoding="async" width="220" height="269" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/72/Giovanni_Santi_-_Christ_supported_by_two_angels.jpg/330px-Giovanni_Santi_-_Christ_supported_by_two_angels.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/72/Giovanni_Santi_-_Christ_supported_by_two_angels.jpg/440px-Giovanni_Santi_-_Christ_supported_by_two_angels.jpg 2x" data-file-width="2924" data-file-height="3576" /></a><figcaption><a href="/wiki/Giovanni_Santi" title="Giovanni Santi">Giovanni Santi</a>, pare de Rafael; <i>Crist subjectat per dos àngels</i>, c.1490</figcaption></figure> <p>Rafael va nàixer a <a href="/wiki/Urbino" title="Urbino">Urbino</a>, petita ciutat de la Itàlia central, a la regió de les <a href="/wiki/Marques" title="Marques">Marques</a>, però important del punt de vista artístic,<sup id="cite_ref-5" class="reference"><a href="#cite_note-5"><span class="cite-bracket">[</span>nota 3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> on son pare, <a href="/wiki/Giovanni_Santi" title="Giovanni Santi">Giovanni Santi</a>, era pintor de la cort del duc. La reputació de la cort havia estat establerta per <a href="/wiki/Federico_da_Montefeltro" title="Federico da Montefeltro">Federico da Montefeltro</a>, un reeixidíssim <a href="/wiki/Condottiere" class="mw-redirect" title="Condottiere">condottiere</a> que havia estat nomenat <a href="/wiki/Duc_d%27Urbino" class="mw-redirect" title="Duc d'Urbino">duc d'Urbino</a> pel papa <a href="/wiki/Sixt_IV" title="Sixt IV">Sixt IV</a> —Urbino formava part dels <a href="/wiki/Estats_Pontificis" title="Estats Pontificis">Estats Pontificis</a>— i que va morir l'any anterior al naixement de Rafael. Els interessos de la cort de Federico eren més aviat literaris que no artístics, però Giovanni Santi era poeta, a més de pintor, i havia escrit una crònica rimada de la vida de Federico i escrivia i feia els decorats de les <a href="/wiki/Mascarada" title="Mascarada">mascarades</a> per a l'entreteniment de la cort. El seu poema a Federico el mostra com a gran coneixedor dels principals pintors del nord d'Itàlia, així com dels <a href="/wiki/Primitius_flamencs" title="Primitius flamencs">primitius flamencs</a>. En la petita cort d'Urbino, Giovanni va ser integrat al cercle íntim de la família en un grau superior al que era habitual en altres corts italianes.<sup id="cite_ref-6" class="reference"><a href="#cite_note-6"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>A Federico, el va succeir son fill <a href="/wiki/Guidobaldo_da_Montefeltro" class="mw-redirect" title="Guidobaldo da Montefeltro">Guidobaldo da Montefeltro</a>, que es va casar amb <a href="/w/index.php?title=Elisabetta_Gonzaga&action=edit&redlink=1" class="new" title="Elisabetta Gonzaga (encara no existeix)">Elisabetta Gonzaga</a>, filla del cabdill de <a href="/wiki/M%C3%A0ntua" title="Màntua">Màntua</a>, la més brillant entre les petites corts italianes pel que feia a la seua vida musical i artística. Sota el seu govern, la cort va continuar sent un important centre de cultura literària. Créixer al si d'aquesta petita cort va donar a Rafael l'oportunitat d'aprendre les maneres polides i les habilitats socials tan lloades en ell per Vasari.<sup id="cite_ref-7" class="reference"><a href="#cite_note-7"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La vida cortesana d'Urbino en aquesta època seria poc després considerada per <a href="/wiki/Baldassare_Castiglione" title="Baldassare Castiglione">Baldassare Castiglione</a>, en la seua obra <i><a href="/w/index.php?title=El_llibre_del_cortes%C3%A0&action=edit&redlink=1" class="new" title="El llibre del cortesà (encara no existeix)">El llibre del cortesà</a></i> (<a href="/wiki/1528" title="1528">1528</a>), com a model de virtuts d'una cort humanista italiana. Castiglione es va instal·lar a Urbino l'any 1504, quan Rafael ja no hi residia, tot i que visitava sovint la ciutat, i van esdevenir grans amics. Altres visitants habituals de la cort també esdevindrien amics seus: <a href="/w/index.php?title=Bernardo_Dovizi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bernardo Dovizi (encara no existeix)">Pietro Bibbiena</a> i <a href="/wiki/Pietro_Bembo" title="Pietro Bembo">Pietro Bembo</a>, ambdós després nomenats <a href="/wiki/Cardenal" title="Cardenal">cardenals</a>, eren coneguts llavors com a bons escriptors i viurien a Roma mentre Rafael també hi va residir. Rafael es va moure amb comoditat en les altes esferes socials durant tota la seua vida, cosa que ha estat un dels factors que han contribuït a fer una falsa impressió d'una carrera artística fàcil. No obstant això, no va rebre una completa educació humanística; per tant, no se sap amb claredat si llegia fàcilment en llatí.<sup id="cite_ref-8" class="reference"><a href="#cite_note-8"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Joventut">Joventut</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Raffaello_Sanzio&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Joventut"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Raphael_colonna_01.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/ff/Raphael_colonna_01.jpg/220px-Raphael_colonna_01.jpg" decoding="async" width="220" height="321" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/ff/Raphael_colonna_01.jpg/330px-Raphael_colonna_01.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/ff/Raphael_colonna_01.jpg/440px-Raphael_colonna_01.jpg 2x" data-file-width="4281" data-file-height="6249" /></a><figcaption>Probable autoretrat de Rafael adolescent</figcaption></figure> <p>Va nàixer a <a href="/wiki/Urbino" title="Urbino">Urbino</a> (<a href="/wiki/It%C3%A0lia" title="Itàlia">Itàlia</a>), fill d'un pintor de la localitat. L'any 1491, va morir sa mare, Màgia, i l'1 d'agost del 1494 son pare (que s'havia tornat a casar). Amb onze anys, orfe de pare i mare, va restar sota la custòdia legal d'un oncle seu anomenat <i>Bartolomeo</i>, sacerdot, que va iniciar un litigi amb la madrastra del noi. No obstant això, probablement va continuar vivint amb la madrastra quan no treballava com a aprenent amb un mestre. Ja havia donat mostra del seu talent, segons <a href="/wiki/Giorgio_Vasari" title="Giorgio Vasari">Giorgio Vasari</a>, que conta que Rafael havia estat «un gran ajut per a son pare».<sup id="cite_ref-9" class="reference"><a href="#cite_note-9"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Un brillant dibuix <a href="/wiki/Autoretrat" title="Autoretrat">autoretrat</a> de la seua adolescència mostra el seu precoç talent.<sup id="cite_ref-10" class="reference"><a href="#cite_note-10"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El taller de son pare va continuar i, probablement en companyia de la seua madrastra, Rafael va jugar un rellevant paper en la seua gestió des de ben curta edat. A Urbino, va tenir l'oportunitat de conèixer l'obra de <a href="/wiki/Paolo_Uccello" title="Paolo Uccello">Paolo Uccello</a>, el precedent pintor de la cort († 1475), i de <a href="/wiki/Luca_Signorelli" title="Luca Signorelli">Luca Signorelli</a>, que fins a l'any 1498 va residir i treballar en la pròxima <a href="/wiki/Citt%C3%A0_di_Castello" title="Città di Castello">Città di Castello</a>.<sup id="cite_ref-11" class="reference"><a href="#cite_note-11"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Segons Vasari, son pare el va col·locar al taller del mestre d'Umbria Pietro <a href="/wiki/Perugino" title="Perugino">Perugino</a> com a aprenent, «malgrat les llàgrimes de sa mare». L'evidència d'un període d'aprenentatge ve només de Vasari i d'una altra font,<sup id="cite_ref-12" class="reference"><a href="#cite_note-12"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i ha estat discutida —sa mare morí quan ell tenia huit anys, que és massa prompte per a començar l'aprenentatge. Una teoria alternativa és que va rebre algun ensinistrament de <a href="/wiki/Timoteo_Viti" title="Timoteo Viti">Timoteo Viti</a>, que era pintor de la cort d'Urbino des del 1495.<sup id="cite_ref-13" class="reference"><a href="#cite_note-13"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Però els historiadors moderns estan d'acord en el fet que Rafael va treballar almenys com a ajudant de Perugino des del voltant del 1500; la influència de Perugino en les primeres obres de Rafael és molt evident: «probablement, cap altre deixeble de talent no ha absorbit mai els ensenyaments del seu mestre com ho va fer Rafael», segons Wölfflin.<sup id="cite_ref-14" class="reference"><a href="#cite_note-14"><span class="cite-bracket">[</span>nota 4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Vasari escriu que, pel que fa a aquest període, era impossible distingir les obres dels dos artistes, però molts <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_l%27art" title="Història de l'art">historiadors d'art</a> moderns afirmen haver detectat les parts que Rafael va pintar com a ajudant en obres de Perugino o del seu taller. A banda de la similitud estilística, les seues tècniques també eren molt similars, per exemple en la densa aplicació de la pintura, amb l'ús d'un medi a base de vernís, en les ombres i els guarniments obscurs; però amb una aplicació més lleugera per a les parts de carn. Un excés de reïna en el vernís ha causat sovint clivells en àrees de les pintures d'ambdós mestres.<sup id="cite_ref-15" class="reference"><a href="#cite_note-15"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El taller de Perugino era actiu tant a <a href="/wiki/Perusa" title="Perusa">Perusa</a> com a <a href="/wiki/Flor%C3%A8ncia" title="Florència">Florència</a>, potser amb dues sucursals permanents.<sup id="cite_ref-16" class="reference"><a href="#cite_note-16"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Hom considera que, l'any 1501, Rafael era un mestre de ple dret, completament format. </p><p>La seua primera obra documentada va ser el <i><a href="/w/index.php?title=Retaule_Baronci&action=edit&redlink=1" class="new" title="Retaule Baronci (encara no existeix)">Retaule Baronci</a></i> per a l'església de Sant <a href="/wiki/Nicolau_de_Tolentino" title="Nicolau de Tolentino">Nicolau de Tolentino</a> a Città di Castello, una ciutat a mitjan camí entre Perugia i Urbino. Evangelista da Pian di Meleto, que havia treballat per a son pare, va compartir l'encàrrec. La comanda data del 1500 i va ser acabada el 1501; hui dia només en resten algunes porcions i un esbós preparatori.<sup id="cite_ref-17" class="reference"><a href="#cite_note-17"><span class="cite-bracket">[</span>nota 5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Durant els anys següents, hi va pintar obres per a altres esglésies, incloent-hi la <i><a href="/w/index.php?title=Crucifixi%C3%B3_Mond&action=edit&redlink=1" class="new" title="Crucifixió Mond (encara no existeix)">Crucifixió Mond</a></i> (al voltant del 1503) i <i><a href="/w/index.php?title=Les_esposalles_de_la_Verge_(Rafael)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Les esposalles de la Verge (Rafael) (encara no existeix)">Les esposalles de la Verge</a></i> de la <a href="/wiki/Pinacoteca_di_Brera" class="mw-redirect" title="Pinacoteca di Brera">Pinacoteca di Brera</a>, així com obres per a Perugia, com ara el <i><a href="/w/index.php?title=Retaule_Oddi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Retaule Oddi (encara no existeix)">Retaule Oddi</a></i>. Probablement, també va visitar Florència en aquesta època. Es tracta d'obres grans, algunes d'aquestes al <a href="/wiki/Fresc" class="mw-redirect" title="Fresc">fresc</a>, en les quals Rafael limita la composició a l'estàtic estil de Perugino. En aquests anys, també va pintar moltes petites i exquisides pintures de <a href="/wiki/Cavallet_(pintura)" class="mw-redirect" title="Cavallet (pintura)">cavallet</a>, la major part probablement per a amants de la pintura de la cort d'Urbino, com ara <i><a href="/wiki/Les_tres_Gr%C3%A0cies_(Rafael)" title="Les tres Gràcies (Rafael)">Les tres Gràcies</a></i> o un <i><a href="/w/index.php?title=Sant_Miquel_(Rafael)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sant Miquel (Rafael) (encara no existeix)">Sant Miquel</a></i>, i comença a pintar <a href="/w/index.php?title=Mare_de_D%C3%A9u_i_Infant&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mare de Déu i Infant (encara no existeix)">Mares de Déu i infant</a> i retrats.<sup id="cite_ref-18" class="reference"><a href="#cite_note-18"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'any 1502, va anar a <a href="/wiki/Siena" title="Siena">Siena</a> per invitació d'altre deixeble de <a href="/wiki/Perugino" title="Perugino">Perugino</a>, <a href="/wiki/Pinturicchio" title="Pinturicchio">Pinturicchio</a>, «en ser amic de Rafael i coneixedor de la seua capacitat com a artista de la més elevada qualitat», perquè l'ajudés amb els cartons, i ben probablement amb els dibuixos, per a una sèrie de frescos de la <a href="/w/index.php?title=Biblioteca_Piccolomini&action=edit&redlink=1" class="new" title="Biblioteca Piccolomini (encara no existeix)">Biblioteca Piccolomini</a> de la <a href="/wiki/Catedral_de_Siena" title="Catedral de Siena">catedral de Siena</a>.<sup id="cite_ref-19" class="reference"><a href="#cite_note-19"><span class="cite-bracket">[</span>nota 6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> És ben evident que, en aquesta etapa primerenca de la seua carrera, ja era un artista molt sol·licitat. </p> <center> <ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:CrocefissioneRaffaello.jpg" class="mw-file-description" title="la Crucifixió Mond, 1502-3, molt en l'estil de Perugino"><img alt="la Crucifixió Mond, 1502-3, molt en l'estil de Perugino" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/18/CrocefissioneRaffaello.jpg/72px-CrocefissioneRaffaello.jpg" decoding="async" width="72" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/18/CrocefissioneRaffaello.jpg/108px-CrocefissioneRaffaello.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/18/CrocefissioneRaffaello.jpg/143px-CrocefissioneRaffaello.jpg 2x" data-file-width="2508" data-file-height="4190" /></a></span></div> <div class="gallerytext">la <i><a href="/w/index.php?title=Crucifixi%C3%B3_Mond&action=edit&redlink=1" class="new" title="Crucifixió Mond (encara no existeix)">Crucifixió Mond</a>, 1502-3, molt en l'estil de <a href="/wiki/Perugino" title="Perugino">Perugino</a></i></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:PalaOddiRaffaello.jpg" class="mw-file-description" title="La Coronació de la Mare de Déu 1502-3"><img alt="La Coronació de la Mare de Déu 1502-3" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/PalaOddiRaffaello.jpg/73px-PalaOddiRaffaello.jpg" decoding="async" width="73" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/PalaOddiRaffaello.jpg/109px-PalaOddiRaffaello.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/PalaOddiRaffaello.jpg/146px-PalaOddiRaffaello.jpg 2x" data-file-width="627" data-file-height="1030" /></a></span></div> <div class="gallerytext">La <i><a href="/wiki/Coronaci%C3%B3_de_la_Mare_de_D%C3%A9u" class="mw-redirect" title="Coronació de la Mare de Déu">Coronació de la Mare de Déu</a></i> 1502-3</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Raffaello_-_Spozalizio_-_Web_Gallery_of_Art.jpg" class="mw-file-description" title="les Esposalles de la Verge, el retaule més sofisticat d'aquest període de l'artista"><img alt="les Esposalles de la Verge, el retaule més sofisticat d'aquest període de l'artista" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/06/Raffaello_-_Spozalizio_-_Web_Gallery_of_Art.jpg/84px-Raffaello_-_Spozalizio_-_Web_Gallery_of_Art.jpg" decoding="async" width="84" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/06/Raffaello_-_Spozalizio_-_Web_Gallery_of_Art.jpg/125px-Raffaello_-_Spozalizio_-_Web_Gallery_of_Art.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/06/Raffaello_-_Spozalizio_-_Web_Gallery_of_Art.jpg/167px-Raffaello_-_Spozalizio_-_Web_Gallery_of_Art.jpg 2x" data-file-width="1417" data-file-height="2032" /></a></span></div> <div class="gallerytext">les <i>Esposalles de la Verge</i>, el retaule més sofisticat d'aquest període de l'artista</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Lvr-george.jpg" class="mw-file-description" title="Sant Jordi i el drac, una petita obra (29 x 21 cm) per a la cort d'Urbino"><img alt="Sant Jordi i el drac, una petita obra (29 x 21 cm) per a la cort d'Urbino" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c2/Lvr-george.jpg/105px-Lvr-george.jpg" decoding="async" width="105" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c2/Lvr-george.jpg/158px-Lvr-george.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c2/Lvr-george.jpg/210px-Lvr-george.jpg 2x" data-file-width="851" data-file-height="972" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i>Sant Jordi i el drac</i>, una petita obra (29 x 21 cm) per a la cort d'Urbino</div> </li> </ul> </center> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Influència_de_Florència"><span id="Influ.C3.A8ncia_de_Flor.C3.A8ncia"></span>Influència de Florència</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Raffaello_Sanzio&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Influència de Florència"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Raffaello_Sanzio.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f6/Raffaello_Sanzio.jpg/220px-Raffaello_Sanzio.jpg" decoding="async" width="220" height="300" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f6/Raffaello_Sanzio.jpg/330px-Raffaello_Sanzio.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f6/Raffaello_Sanzio.jpg/440px-Raffaello_Sanzio.jpg 2x" data-file-width="3898" data-file-height="5315" /></a><figcaption>Retrat de Rafael, probablement «una adaptació posterior d'un paregut en què tots coincidien», el de <i><a href="/wiki/L%27escola_d%27Atenes" title="L'escola d'Atenes">L'escola d'Atenes</a></i>, atestat per Vasari<sup id="cite_ref-20" class="reference"><a href="#cite_note-20"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></figcaption></figure> <p>Rafael va dur una vida de «nòmada», treballant per diferents llocs del nord d'Itàlia, però passant una bona part del seu temps a Florència, potser des de l'any 1504. Així, tot i que es parla del «període florentí» de Rafael entre 1504 i 1508, cal dir que mai no hi va residir de manera contínua.<sup id="cite_ref-21" class="reference"><a href="#cite_note-21"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En qualsevol cas, potser de tant en tant, havia de visitar la ciutat per a proveir-se de materials. Hi ha una lletra de recomanació de Rafael, datada l'octubre del 1504, de la mare del següent duc d'Urbino al <a href="/wiki/Gonfaloniere" class="mw-redirect" title="Gonfaloniere">Gonfaloniere</a> de Florència: «El portador d'aquesta és Rafael, pintor d'Urbino, que, havent estat molt ben dotat per a aquesta professió, ha determinat passar algun temps a Florència per fer-hi estudis. Son pare va ser molt honest i jo me l'estimava molt, i el fill és un jove sensible i polit; tant per una cosa com per l'altra, li tinc gran afecte…»<sup id="cite_ref-22" class="reference"><a href="#cite_note-22"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Com anteriorment amb Perugino i d'altres, Rafael va ser capaç d'assimilar la influència de l'art florentí, tot respectant l'evolució del seu propi estil. Els frescos que va fer a Perugia al voltant del 1505 mostren una nova qualitat monumental en les figures, que podria palesar la influència de <a href="/wiki/Fra_Bartolomeo" title="Fra Bartolomeo">Fra Bartolomeo</a>, de qui Vasari diu que va ser amic. Però la influència més punyent en este període va ser la de <a href="/wiki/Leonardo_da_Vinci" title="Leonardo da Vinci">Leonardo da Vinci</a>, que va tornar a la ciutat entre 1500 i 1506. Les figures de Rafael comencen a prendre posicions més complexes i dinàmiques, i tot i que encara els temes són majoritàriament reposats va començar a fer esbossos d'homes nus lluitant, una de les seues obsessions d'aquest període florentí. Un altre dibuix és el retrat d'una dona jove, en què emprà la composició piramidal en tres quarts de la recent <i><a href="/wiki/Mona_Lisa" class="mw-redirect" title="Mona Lisa">Mona Lisa</a></i>, però amb una aparença completament rafaelesca. Una altra de les invencions compositives de Leonardo, la piramidal <i>Sagrada Família</i>, es va repetir en una sèrie d'obres que es consideren entre les seues més famoses pintures de cavallet. A la <a href="/wiki/Royal_Collection" title="Royal Collection">Royal Collection</a>, hi ha un dibuix de Rafael de l'obra perduda de Leonardo <i>Leda i el cigne</i>, del qual va prendre la postura en <i><a href="/wiki/Contrapposto" title="Contrapposto">contrapposto</a></i> per a la seua <i><a href="/wiki/Santa_Caterina_d%27Alexandria" class="mw-redirect" title="Santa Caterina d'Alexandria">Santa Caterina d'Alexandria</a></i>.<sup id="cite_ref-23" class="reference"><a href="#cite_note-23"><span class="cite-bracket">[</span>17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> També va perfeccionar la seua pròpia versió de l'<a href="/wiki/Sfumato" class="mw-redirect" title="Sfumato">esfumat</a> de Leonardo, per a donar més subtilitat a la representació de la carn, i va desenvolupar l'intercanvi d'esguards entre els grups, tot i que molt menys enigmàtics que els aconseguits per Leonardo. A més, va saber conservar en les seues obres la suau i clara llum de Perugino.<sup id="cite_ref-24" class="reference"><a href="#cite_note-24"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A la <i>Mare de Déu del prat</i>, pintura del període florentí de Rafael Sanzio, presenta una composició triangular gràcies a la posició dels tres cossos. La pintura, inscrita en el Cinquecento, reflecteix la influència leonardiana en el <i>sfumato</i> i el joc de clarobscur del terreny i del fons. </p><p>Leonardo era poc menys d'una trentena d'anys major que Rafael, però Miquel Àngel, que en esta època residia a Roma, era només huit anys major. Miquel Àngel ja detestava Leonardo, i a Roma va començar a detestar Rafael fins i tot més encara, atribuint-li conspiracions contra ell.<sup id="cite_ref-25" class="reference"><a href="#cite_note-25"><span class="cite-bracket">[</span>19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Rafael degué conèixer les seues obres a Florència, però les seues obres més originals d'aquesta època apunten en una direcció molt diferent. Al seu <i><a href="/w/index.php?title=Davallament_(Rafael)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Davallament (Rafael) (encara no existeix)">Davallament de Crist</a></i> situa, al mode clàssic dels sarcòfags, totes les figures al davant, en un arranjament complex i no del tot reeixit. Wöllflin detecta la influència de la Mare de Déu de Miquel Àngel al <i><a href="/wiki/Tondo_Doni" title="Tondo Doni">Tondo Doni</a></i> en la figura agenollada de la dreta, però la resta de la composició s'allunya molt del seu estil, o del de Leonardo. Tot i que va ser una obra molt considerada en la seua època, i molt de temps després retirada a la força de Perugia pels <a href="/wiki/Fam%C3%ADlia_Borghese" title="Família Borghese">Borghese</a>, es tracta d'una obra aïllada en la producció de Rafael. El seu classicisme prendria després una direcció menys «literal».<sup id="cite_ref-26" class="reference"><a href="#cite_note-26"><span class="cite-bracket">[</span>20<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <center> <ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:PalaAnsidei.jpg" class="mw-file-description" title="Retaule Ansidei, ca. 1505, al poc d'independitzar-se de Perugino"><img alt="Retaule Ansidei, ca. 1505, al poc d'independitzar-se de Perugino" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1c/PalaAnsidei.jpg/85px-PalaAnsidei.jpg" decoding="async" width="85" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1c/PalaAnsidei.jpg/127px-PalaAnsidei.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1c/PalaAnsidei.jpg/170px-PalaAnsidei.jpg 2x" data-file-width="354" data-file-height="500" /></a></span></div> <div class="gallerytext"> <i>Retaule Ansidei</i>, ca. 1505, al poc d'independitzar-se de Perugino</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Raffael_030.jpg" class="mw-file-description" title="Mare de Déu del prat, ca. 1506, en què empra la composició piramidal que Leonardo va inventar per als temes relacionats amb la Sagrada Família[21]"><img alt="Mare de Déu del prat, ca. 1506, en què empra la composició piramidal que Leonardo va inventar per als temes relacionats amb la Sagrada Família[21]" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Raffael_030.jpg/93px-Raffael_030.jpg" decoding="async" width="93" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Raffael_030.jpg/140px-Raffael_030.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Raffael_030.jpg/187px-Raffael_030.jpg 2x" data-file-width="776" data-file-height="998" /></a></span></div> <div class="gallerytext"> <i>Mare de Déu del prat</i>, ca. 1506, en què empra la composició piramidal que Leonardo va inventar per als temes relacionats amb la Sagrada Família<sup id="cite_ref-27" class="reference"><a href="#cite_note-27"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Raffael_stcatherina.jpg" class="mw-file-description" title="Santa Caterina d'Alexandria, 1507, en què empra la mateixa posa que la Leda de Leonardo[22]"><img alt="Santa Caterina d'Alexandria, 1507, en què empra la mateixa posa que la Leda de Leonardo[22]" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/44/Raffael_stcatherina.jpg/88px-Raffael_stcatherina.jpg" decoding="async" width="88" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/44/Raffael_stcatherina.jpg/132px-Raffael_stcatherina.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/44/Raffael_stcatherina.jpg/176px-Raffael_stcatherina.jpg 2x" data-file-width="850" data-file-height="1157" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i>Santa Caterina d'Alexandria</i>, 1507, en què empra la mateixa posa que la <i>Leda</i> de Leonardo<sup id="cite_ref-28" class="reference"><a href="#cite_note-28"><span class="cite-bracket">[</span>22<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Raffael_004.jpg" class="mw-file-description" title="Davallament de Crist, 1507."><img alt="Davallament de Crist, 1507." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/65/Raffael_004.jpg/115px-Raffael_004.jpg" decoding="async" width="115" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/65/Raffael_004.jpg/172px-Raffael_004.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/65/Raffael_004.jpg/230px-Raffael_004.jpg 2x" data-file-width="2024" data-file-height="2116" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i><a href="/w/index.php?title=El_Davallament_(Rafael)&action=edit&redlink=1" class="new" title="El Davallament (Rafael) (encara no existeix)">Davallament de Crist</a></i>, 1507.</div> </li> </ul> </center> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Període_romà"><span id="Per.C3.ADode_rom.C3.A0"></span>Període romà</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Raffaello_Sanzio&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Període romà"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Les_«Estances»_vaticanes"><span id="Les_.C2.ABEstances.C2.BB_vaticanes"></span>Les «Estances» vaticanes</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Raffaello_Sanzio&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Les «Estances» vaticanes"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>A final del <a href="/wiki/1508" title="1508">1508</a> es traslladà a <a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a>, on va entrar al servei del papa <a href="/wiki/Juli_II" title="Juli II">Juli II</a>, potser per suggeriment del seu arquitecte <a href="/wiki/Donato_Bramante" class="mw-redirect" title="Donato Bramante">Donato Bramante</a>, que llavors treballava a la basílica de Sant Pere, era natural d'Urbino i estava lleugerament relacionat amb Rafael.<sup id="cite_ref-29" class="reference"><a href="#cite_note-29"><span class="cite-bracket">[</span>nota 7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A diferència de Miquel Àngel, que va estar vagarejant uns mesos per Roma abans de rebre els primers encàrrecs,<sup id="cite_ref-30" class="reference"><a href="#cite_note-30"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Rafael va rebre immediatament l'encàrrec de Juli II de decorar al fresc la que hauria de ser la seua biblioteca privada al <a href="/wiki/Vatic%C3%A0" class="mw-redirect" title="Vaticà">Vaticà</a>.<sup id="cite_ref-31" class="reference"><a href="#cite_note-31"><span class="cite-bracket">[</span>nota 8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquest era un encàrrec molt més important i vast que els que havia rebut fins ara, perquè només havia fet un retaule a Florència. Hi havia altres artistes amb els seus equips treballant en diferents cambres, molts d'ells pintant sobre obres encarregades per l'odiat predecessor de Juli II, el papa <a href="/wiki/Alexandre_VI" title="Alexandre VI">Alexandre VI</a>, les contribucions del qual, així com els seus escuts d'armes, Juli II havia decidit esborrar del palau.<sup id="cite_ref-32" class="reference"><a href="#cite_note-32"><span class="cite-bracket">[</span>24<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Entre ells, Miquel Àngel va rebre l'encàrrec de pintar la <a href="/wiki/Volta_de_la_Capella_Sixtina" title="Volta de la Capella Sixtina">volta de la capella Sixtina</a>. </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Raffael_072.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/64/Raffael_072.jpg/220px-Raffael_072.jpg" decoding="async" width="220" height="152" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/64/Raffael_072.jpg/330px-Raffael_072.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/64/Raffael_072.jpg/440px-Raffael_072.jpg 2x" data-file-width="3200" data-file-height="2218" /></a><figcaption><i><a href="/w/index.php?title=El_Parn%C3%A0s&action=edit&redlink=1" class="new" title="El Parnàs (encara no existeix)">El Parnàs</a></i>, 1511, <a href="/w/index.php?title=Stanza_della_Segnatura&action=edit&redlink=1" class="new" title="Stanza della Segnatura (encara no existeix)">Stanza della Segnatura</a></figcaption></figure> <p>La primera de les cèlebres «Stanze» o «<a href="/wiki/Museus_Vaticans#Estances_de_Rafael" title="Museus Vaticans">Estances de Rafael</a>» que va pintar, hui en dia coneguda com la <i><a href="/w/index.php?title=Stanza_della_Segnatura&action=edit&redlink=1" class="new" title="Stanza della Segnatura (encara no existeix)">Stanza della Segnatura</a></i> per l'ús que tenia en temps de Vasari, hauria de produir un impacte extraordinari en l'art romà, i continua sent considerada l'obra mestra del pintor, perquè conté <i><a href="/wiki/L%27escola_d%27Atenes" title="L'escola d'Atenes">L'escola d'Atenes</a></i>, <i><a href="/w/index.php?title=El_Parn%C3%A0s&action=edit&redlink=1" class="new" title="El Parnàs (encara no existeix)">El Parnàs</a></i> i la <i><a href="/w/index.php?title=Disputa_del_Sagrat_Sacrament&action=edit&redlink=1" class="new" title="Disputa del Sagrat Sacrament (encara no existeix)">Disputa</a></i>. Aleshores, li van ser encarregades noves cambres, desplaçant en la feina altres artistes, com ara Perugino i Signorelli. Va acabar tres estances, totes amb pintures als murs i sovint també al sostre, però de manera creixent va deixar la tasca de pintar els seus detallats dibuixos al nombrós i hàbil equip del taller que havia format. Aquest equip, després de la mort del mestre, va afegir una quarta estança, que probablement només inclou alguns elements originalment dissenyats per Rafael. La mort de Juli l'any 1513 no va interrompre l'obra, i amb el seu successor, el papa <a href="/wiki/M%C3%A8dici" title="Mèdici">Mèdici</a> <a href="/wiki/Lle%C3%B3_X" title="Lleó X">Lleó X</a>, Rafael va travar una pròxima relació, de manera que va continuar rebent-ne encàrrecs.<sup id="cite_ref-33" class="reference"><a href="#cite_note-33"><span class="cite-bracket">[</span>25<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'amic de Rafael, el cardenal Bibbiena, era un dels vells tutors de Lleó X, i un pròxim amic i conseller. </p><p>És evident que Rafael es va deixar influir pel fresc del sostre de la <a href="/wiki/Capella_Sixtina" title="Capella Sixtina">Capella Sixtina</a> de Miquel Àngel. Vasari diu que Bramante l'hi va introduir en secret, i la bastida corresponent a la primera secció acabada va ser retirada l'any 1511. La reacció de la resta d'artistes enfront de la superior força expressiva de Miquel Àngel va ser la qüestió dominant de l'art italià en les dues dècades posteriors, i Rafael, que ja aleshores havia demostrat talent en l'absorció d'altres influències al si del seu propi estil, va acceptar-ne el repte potser millor que qualsevol altre artista. Un dels primers i més clars exemples va ser el retrat del mateix Miquel Àngel com a <a href="/wiki/Her%C3%A0clit" class="mw-redirect" title="Heràclit">Heràclit</a> en <i>L'escola d'Atenes</i>, que sembla tret directament de les Sibil·les i els <i><a href="/wiki/Ignudi" title="Ignudi">ignudi</a></i> del sostre de la Capella Sixtina. Altres figures d'aquesta i d'altres pintures posteriors a les estances palesen la mateixa influència, però encara més embegudes en l'estil personal de l'artista.<sup id="cite_ref-34" class="reference"><a href="#cite_note-34"><span class="cite-bracket">[</span>26<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Miquel Àngel va acusar Rafael de <a href="/wiki/Plagi" title="Plagi">plagi</a> i, uns anys abans de la mort de Rafael, es queixava en una carta que «tot el que sap sobre art ho ha aprés de mi», tot i que en altres ocasions s'hi va mostrar més generós.<sup id="cite_ref-35" class="reference"><a href="#cite_note-35"><span class="cite-bracket">[</span>27<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Aquestes grandíssimes i complexíssimes composicions poden ser considerades entre les obres supremes del Renaixement. Proporcionen una visió extremadament <a href="/wiki/Idealisme" title="Idealisme">idealitzada</a> dels subjectes representats, i les composicions, tot i que ja ben acuradament concebudes en <a href="/wiki/Dibuix" title="Dibuix">dibuix</a>, atenyen «<i>sprezzatura</i>», un terme inventat pel seu amic Castiglione, que el definia com «una certa indiferència que impregna tota l'obra i que ens fa pensar o dir que ha fluït sense cap esforç».<sup id="cite_ref-36" class="reference"><a href="#cite_note-36"><span class="cite-bracket">[</span>28<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Segons <a href="/w/index.php?title=Michael_Levey&action=edit&redlink=1" class="new" title="Michael Levey (encara no existeix)">Michael Levey</a>, «Rafael dona a les seues [figures] una gràcia i claredat sobrehumanes en un univers de certeses <a href="/wiki/Euclides" title="Euclides">euclidianes</a>».<sup id="cite_ref-37" class="reference"><a href="#cite_note-37"><span class="cite-bracket">[</span>29<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La pintura és gairebé completament de la major qualitat en les dues primeres estances, però les darreres composicions, especialment les que contenen acció de caràcter dramàtic, no són completament reeixides pel que fa a la concepció, com tampoc pel que fa a l'execució per part del taller de l'artista. </p> <center> <ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Massatbolsena.jpg" class="mw-file-description" title="La missa de Bolsena, 1514, Stanza di Eliodoro"><img alt="La missa de Bolsena, 1514, Stanza di Eliodoro" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f9/Massatbolsena.jpg/120px-Massatbolsena.jpg" decoding="async" width="120" height="84" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f9/Massatbolsena.jpg/180px-Massatbolsena.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f9/Massatbolsena.jpg/240px-Massatbolsena.jpg 2x" data-file-width="1050" data-file-height="732" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i><a href="/wiki/La_missa_de_Bolsena" title="La missa de Bolsena">La missa de Bolsena</a></i>, 1514, Stanza di Eliodoro</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Deliveranceofstpeter.jpg" class="mw-file-description" title="L'alliberament de sant Pere, 1514, Stanza di Eliodoro"><img alt="L'alliberament de sant Pere, 1514, Stanza di Eliodoro" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Deliveranceofstpeter.jpg/120px-Deliveranceofstpeter.jpg" decoding="async" width="120" height="90" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Deliveranceofstpeter.jpg/180px-Deliveranceofstpeter.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Deliveranceofstpeter.jpg/240px-Deliveranceofstpeter.jpg 2x" data-file-width="995" data-file-height="750" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i><a href="/w/index.php?title=L%27alliberament_de_sant_Pere&action=edit&redlink=1" class="new" title="L'alliberament de sant Pere (encara no existeix)">L'alliberament de sant Pere</a></i>, 1514, Stanza di Eliodoro</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Giulio_Romano_001.jpg" class="mw-file-description" title="L'incendi del Borgo, 1514, Stanza dell'incendio del Borgo, pintada pel taller de Rafael sobre un disseny de l'artista"><img alt="L'incendi del Borgo, 1514, Stanza dell'incendio del Borgo, pintada pel taller de Rafael sobre un disseny de l'artista" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e6/Giulio_Romano_001.jpg/120px-Giulio_Romano_001.jpg" decoding="async" width="120" height="84" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e6/Giulio_Romano_001.jpg/180px-Giulio_Romano_001.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e6/Giulio_Romano_001.jpg/240px-Giulio_Romano_001.jpg 2x" data-file-width="1576" data-file-height="1108" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i><a href="/w/index.php?title=L%27incendi_del_Borgo&action=edit&redlink=1" class="new" title="L'incendi del Borgo (encara no existeix)">L'incendi del Borgo</a></i>, 1514, Stanza dell'incendio del Borgo, pintada pel taller de Rafael sobre un disseny de l'artista</div> </li> </ul> </center> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Altres_projectes">Altres projectes</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Raffaello_Sanzio&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Altres projectes"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Raffaello_Sanzio_-_Sacra_Famiglia_con_Rafael,_Tobia_e_San_Girolamo,_o_Vergine_del_pesce.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bb/Raffaello_Sanzio_-_Sacra_Famiglia_con_Rafael%2C_Tobia_e_San_Girolamo%2C_o_Vergine_del_pesce.jpg/220px-Raffaello_Sanzio_-_Sacra_Famiglia_con_Rafael%2C_Tobia_e_San_Girolamo%2C_o_Vergine_del_pesce.jpg" decoding="async" width="220" height="295" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bb/Raffaello_Sanzio_-_Sacra_Famiglia_con_Rafael%2C_Tobia_e_San_Girolamo%2C_o_Vergine_del_pesce.jpg/330px-Raffaello_Sanzio_-_Sacra_Famiglia_con_Rafael%2C_Tobia_e_San_Girolamo%2C_o_Vergine_del_pesce.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bb/Raffaello_Sanzio_-_Sacra_Famiglia_con_Rafael%2C_Tobia_e_San_Girolamo%2C_o_Vergine_del_pesce.jpg/440px-Raffaello_Sanzio_-_Sacra_Famiglia_con_Rafael%2C_Tobia_e_San_Girolamo%2C_o_Vergine_del_pesce.jpg 2x" data-file-width="1432" data-file-height="1920" /></a><figcaption><i>Mare de Déu del peix</i></figcaption></figure> <p>Els projectes al Vaticà l'ocupaven la major part del temps, però tot i així va pintar alguns retrats, incloent-hi els dels seus mecenes, els papes <a href="/wiki/Juli_II" title="Juli II">Juli II</a> i <a href="/wiki/Lle%C3%B3_X" title="Lleó X">Lleó X</a>, el primer dels quals és considerat com un dels seus millors retrats. Altres retrats van ser els dels seus amics, com ara Castiglione, o de personatges del cercle immediat dels papes. Altres governants pressionaven amb encàrrecs, i a <a href="/wiki/Francesc_I_de_Fran%C3%A7a" title="Francesc I de França">Francesc I de França</a> li van ser trameses dues pintures com a present diplomàtic del papat.<sup id="cite_ref-38" class="reference"><a href="#cite_note-38"><span class="cite-bracket">[</span>nota 9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Per a <a href="/w/index.php?title=Agostino_Chigi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Agostino Chigi (encara no existeix)">Agostino Chigi</a>, l'immensament ric banquer i tresorer del papa, va pintar la <i><a href="/w/index.php?title=Galatea_(Rafael)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Galatea (Rafael) (encara no existeix)">Galatea</a></i>, va dissenyar frescos decoratius per a la seua <a href="/w/index.php?title=Vil%C2%B7la_Farnesina&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vil·la Farnesina (encara no existeix)">Vil·la Farnesina</a> i pintà dues capelles a les esglésies de <a href="/w/index.php?title=Santa_Maria_della_Pace&action=edit&redlink=1" class="new" title="Santa Maria della Pace (encara no existeix)">Santa Maria della Pace</a> i <a href="/wiki/Santa_Maria_del_Popolo" class="mw-redirect" title="Santa Maria del Popolo">Santa Maria del Popolo</a>. També va dissenyar part de la decoració de la Vil·la Madama, però l'obra d'ambdues vil·les va ser feta pel seu taller. </p><p>Un dels encàrrecs papals més importants van ser els anomenats <i><a href="/wiki/Cartrons_de_Rafael" title="Cartrons de Rafael">Cartrons de Rafael</a></i> (actualment al <a href="/wiki/Victoria_and_Albert_Museum" title="Victoria and Albert Museum">Victoria and Albert Museum</a>), una sèrie de 10 <a href="/wiki/Cartr%C3%B3_(art)" class="mw-redirect" title="Cartró (art)">cartrons</a> per a tapissos, dels quals han sobreviscut 7, i que representen escenes de les vides de <a href="/wiki/Pau_de_Tars" title="Pau de Tars">sant Pau</a> i <a href="/wiki/Sant_Pere" title="Sant Pere">sant Pere</a>, per a la <a href="/wiki/Capella_Sixtina" title="Capella Sixtina">capella Sixtina</a>. Els cartrons van ser tramesos a <a href="/wiki/Brussel%C2%B7les" title="Brussel·les">Brussel·les</a> per ser teixits al taller de <a href="/w/index.php?title=Pier_van_Aelst&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pier van Aelst (encara no existeix)">Pier van Aelst</a>. És possible que Rafael veiés la sèrie completa acabada abans de la seua mort —probablement van ser acabats l'any 1520.<sup id="cite_ref-39" class="reference"><a href="#cite_note-39"><span class="cite-bracket">[</span>30<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> També va dissenyar i va pintar la <i>loggia</i> del Vaticà, una galeria llarga i estreta llavors oberta a un pati a un costat i decorada amb l'estil <a href="/wiki/Grotesc" class="mw-redirect" title="Grotesc">grotesc</a> típic de Roma.<sup id="cite_ref-40" class="reference"><a href="#cite_note-40"><span class="cite-bracket">[</span>31<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Va pintar també certs retaules importants, com per exemple l'<i><a href="/w/index.php?title=%C3%88xtasi_de_santa_Cec%C3%ADlia_(Rafael)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Èxtasi de santa Cecília (Rafael) (encara no existeix)">Èxtasi de santa Cecília</a></i> i la <i><a href="/wiki/Madonna_Sixtina" title="Madonna Sixtina">Madonna Sixtina</a></i>. La seua última obra, en la qual va estar treballant fins a la mort, va ser una gran <i><a href="/wiki/La_Transfiguraci%C3%B3_(Rafael)" title="La Transfiguració (Rafael)">Transfiguració</a></i>, que en companyia d'<i><a href="/w/index.php?title=Caiguda_de_Crist_de_cam%C3%AD_cap_al_Calvari_(Rafael)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Caiguda de Crist de camí cap al Calvari (Rafael) (encara no existeix)">Il Spasimo</a></i> mostra la direcció que havia pres el seu art a les acaballes de la seua vida: més proto<a href="/wiki/Barroc" title="Barroc">barroc</a> que <a href="/wiki/Manierisme" title="Manierisme">manierista</a>.<sup id="cite_ref-41" class="reference"><a href="#cite_note-41"><span class="cite-bracket">[</span>nota 10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <center> <ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Galatea_Raphael.jpg" class="mw-file-description" title="Galatea,1512, la seua principal obra de tema mitològic, per a la Vil·la Chigi"><img alt="Galatea,1512, la seua principal obra de tema mitològic, per a la Vil·la Chigi" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/20/Galatea_Raphael.jpg/91px-Galatea_Raphael.jpg" decoding="async" width="91" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/20/Galatea_Raphael.jpg/137px-Galatea_Raphael.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/20/Galatea_Raphael.jpg/182px-Galatea_Raphael.jpg 2x" data-file-width="1050" data-file-height="1381" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/w/index.php?title=Galatea_(Rafael)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Galatea (Rafael) (encara no existeix)">Galatea</a>,1512, la seua principal obra de tema mitològic, per a la Vil·la Chigi</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:V%26A_-_Raphael,_The_Miraculous_Draught_of_Fishes_(1515).jpg" class="mw-file-description" title="La pesca miraculosa, 1515, un dels set Cartrons de Rafael supervivents"><img alt="La pesca miraculosa, 1515, un dels set Cartrons de Rafael supervivents" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bf/V%26A_-_Raphael%2C_The_Miraculous_Draught_of_Fishes_%281515%29.jpg/120px-V%26A_-_Raphael%2C_The_Miraculous_Draught_of_Fishes_%281515%29.jpg" decoding="async" width="120" height="97" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bf/V%26A_-_Raphael%2C_The_Miraculous_Draught_of_Fishes_%281515%29.jpg/180px-V%26A_-_Raphael%2C_The_Miraculous_Draught_of_Fishes_%281515%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bf/V%26A_-_Raphael%2C_The_Miraculous_Draught_of_Fishes_%281515%29.jpg/240px-V%26A_-_Raphael%2C_The_Miraculous_Draught_of_Fishes_%281515%29.jpg 2x" data-file-width="1076" data-file-height="870" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i>La pesca miraculosa</i>, 1515, un dels set <a href="/wiki/Cartrons_de_Rafael" title="Cartrons de Rafael">Cartrons de Rafael</a> supervivents</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Raphael_Spasimo.jpg" class="mw-file-description" title="Il Spasimo 1517, palesa un nou grau d'expressivitat del seu art"><img alt="Il Spasimo 1517, palesa un nou grau d'expressivitat del seu art" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Raphael_Spasimo.jpg/86px-Raphael_Spasimo.jpg" decoding="async" width="86" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Raphael_Spasimo.jpg/129px-Raphael_Spasimo.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Raphael_Spasimo.jpg/171px-Raphael_Spasimo.jpg 2x" data-file-width="2110" data-file-height="2952" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i><a href="/w/index.php?title=Caiguda_de_Crist_de_cam%C3%AD_cap_al_Calvari_(Rafael)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Caiguda de Crist de camí cap al Calvari (Rafael) (encara no existeix)">Il Spasimo</a></i> 1517, palesa un nou grau d'expressivitat del seu art</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Transfiguration_Raphael.jpg" class="mw-file-description" title="La Transfiguració, 1520, inacabada a la seua mort"><img alt="La Transfiguració, 1520, inacabada a la seua mort" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/51/Transfiguration_Raphael.jpg/79px-Transfiguration_Raphael.jpg" decoding="async" width="79" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/51/Transfiguration_Raphael.jpg/119px-Transfiguration_Raphael.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/51/Transfiguration_Raphael.jpg/159px-Transfiguration_Raphael.jpg 2x" data-file-width="1067" data-file-height="1608" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i><a href="/wiki/La_Transfiguraci%C3%B3_(Rafael)" title="La Transfiguració (Rafael)">La Transfiguració</a></i>, 1520, inacabada a la seua mort</div> </li> </ul> </center> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Taller">Taller</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Raffaello_Sanzio&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Taller"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Vasari diu que Rafael va arribar a tenir un taller amb cinquanta pupils i ajudants, molts dels quals arribarien a ser després importants artistes pel seu propi dret. Va ser, doncs, possiblement, el taller més gran aplegat sota el mestratge d'un únic gran mestre de la pintura, i molt més gran del que era habitual. Incloïa destacats pintors provinents d'altres regions d'Itàlia, que probablement treballaven amb els seus propis equips com a subcontractistes, així com aprenents i obrers. Hi ha poca informació sobre l'organització interna del taller i del taller en si, a banda de les mateixes obres d'art, sovint difícils d'atribuir a la intervenció d'un artista concret.<sup id="cite_ref-42" class="reference"><a href="#cite_note-42"><span class="cite-bracket">[</span>32<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Els membres més destacats del taller van ser <a href="/wiki/Giulio_Romano" title="Giulio Romano">Giulio Romano</a>, jove deixeble d'origen romà (només tenia al voltant de vint-i-un anys a la mort de Rafael), i <a href="/w/index.php?title=Gianfrancesco_Penni&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gianfrancesco Penni (encara no existeix)">Gianfrancesco Penni</a>, ja considerat un mestre, d'origen florentí. Van quedar-se molts dibuixos i altres possessions de Rafael, i en certa manera van continuar l'activitat del taller després de la mort de Rafael. Penni no va atènyer el mateix nivell de reputació personal que Giulio, i després de la mort de Rafael va ocupar el lloc d'ajudant de Giulio Romano durant la major part de la seua carrera. <a href="/wiki/Perino_del_Vaga" title="Perino del Vaga">Perino del Vaga</a>, ja un mestre, i <a href="/wiki/Polidoro_da_Caravaggio" title="Polidoro da Caravaggio">Polidoro da Caravaggio</a>, que suposadament va ascendir a la posició de pintor des de l'ocupació humil de mosso de transport de materials per als obrers, també arribarien a ser importants pintors. <a href="/wiki/Maturino_da_Firenze" title="Maturino da Firenze">Maturino da Firenze</a>, com en el cas de Penni, va ser eclipsat per la fama del seu company Polidoro. <a href="/wiki/Giovanni_da_Udine" title="Giovanni da Udine">Giovanni da Udine</a> gaudia d'un estatus més independent, i va ser responsable de la decoració en <a href="/wiki/Estuc" title="Estuc">estuc</a> i dels <a href="/wiki/Grotesc" class="mw-redirect" title="Grotesc">grotescs</a> que envoltaven els principals <a href="/wiki/Fresc" class="mw-redirect" title="Fresc">frescos</a>.<sup id="cite_ref-43" class="reference"><a href="#cite_note-43"><span class="cite-bracket">[</span>33<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La major part dels artistes es van dispersar, i alguns en van tenir una mort violenta arran del <a href="/wiki/Saqueig_de_Roma_(1527)" title="Saqueig de Roma (1527)">saqueig de Roma (1527)</a>.<sup id="cite_ref-44" class="reference"><a href="#cite_note-44"><span class="cite-bracket">[</span>34<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Això va contribuir a difondre l'estil de Rafael arreu d'Itàlia i més enllà. </p><p>Vasari dona molta importància al fet que Rafael va aconseguir un eficient i harmoniós taller, i que va manifestar molta habilitat en la resolució dels conflictes i disputes entre els clients i els seus ajudants —un evident contrast amb la tempestuosa relació de Miquel Àngel amb tots dos col·lectius.<sup id="cite_ref-45" class="reference"><a href="#cite_note-45"><span class="cite-bracket">[</span>35<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Tot i que Penni com Giulio eren molt destres, i que això complica, encara hui dia, la tasca de distingir les parts executades per ells o pel mateix Rafael, no hi ha dubte que moltes de les últimes obres murals de Rafael, i probablement algunes de les seues obres de cavallet, destaquen més pel dibuix que per l'execució. No obstant això, molts dels seus retrats, si es troben en bones condicions, palesen la brillant tècnica d'execució que Rafael va atènyer al final de la seua vida.<sup id="cite_ref-46" class="reference"><a href="#cite_note-46"><span class="cite-bracket">[</span>36<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Altres deixebles i ajudants de Rafael van ser <a href="/w/index.php?title=Raffaellino_del_Colle&action=edit&redlink=1" class="new" title="Raffaellino del Colle (encara no existeix)">Raffaellino del Colle</a>, <a href="/w/index.php?title=Andrea_Sabbatini&action=edit&redlink=1" class="new" title="Andrea Sabbatini (encara no existeix)">Andrea Sabbatini</a>, <a href="/wiki/Bartolommeo_Ramenghi" title="Bartolommeo Ramenghi">Bartolommeo Ramenghi</a>, <a href="/wiki/Pellegrino_Aretusi" title="Pellegrino Aretusi">Pellegrino Aretusi</a>, <a href="/wiki/Vincenzo_Tamagni" title="Vincenzo Tamagni">Vincenzo Tamagni</a>, <a href="/wiki/Battista_Dossi" title="Battista Dossi">Battista Dossi</a>, <a href="/w/index.php?title=Tommaso_Vincidor&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tommaso Vincidor (encara no existeix)">Tommaso Vincidor</a>, <a href="/wiki/Timoteo_Viti" title="Timoteo Viti">Timoteo Viti</a> (pintor d'Urbino), així com l'escultor i arquitecte <a href="/wiki/Lorenzetto" class="mw-redirect" title="Lorenzetto">Lorenzetto</a> (cunyat de Giulio Romano).<sup id="cite_ref-47" class="reference"><a href="#cite_note-47"><span class="cite-bracket">[</span>nota 11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els gravadors i arquitectes del cercle de Rafael es tracten més endavant. S'ha dit que el flamenc <a href="/w/index.php?title=Bernard_van_Orley&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bernard van Orley (encara no existeix)">Bernard van Orley</a> va treballar durant un temps per a Rafael, i que Luca Penni, germà de Gianfrancesco, potser va ser membre del taller.<sup id="cite_ref-48" class="reference"><a href="#cite_note-48"><span class="cite-bracket">[</span>37<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Retrats">Retrats</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Raffaello_Sanzio&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Retrats"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Va fer diversos retrats en què mostrà una gran mesura, gràcia i harmonia, n'és exemple el de <a href="/wiki/Baltasar_de_Castiglioni" class="mw-redirect" title="Baltasar de Castiglioni">Baltasar de Castiglioni</a>. Les <i>Madonne</i> amb els <i>bambini</i> plenes de bellesa i elegància van ser un tema recurrent. En la <i>Santa Cena</i>, va donar un gran protagonisme a la figura dels <a href="/wiki/Ap%C3%B2stols" class="mw-redirect" title="Apòstols">apòstols</a>. </p> <center> <ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Raffaello_-_ElisabettaGonzaga.jpg" class="mw-file-description" title="Retrat d'Elisabetta Gonzaga, ca. 1504"><img alt="Retrat d'Elisabetta Gonzaga, ca. 1504" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2a/Raffaello_-_ElisabettaGonzaga.jpg/83px-Raffaello_-_ElisabettaGonzaga.jpg" decoding="async" width="83" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2a/Raffaello_-_ElisabettaGonzaga.jpg/124px-Raffaello_-_ElisabettaGonzaga.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2a/Raffaello_-_ElisabettaGonzaga.jpg/166px-Raffaello_-_ElisabettaGonzaga.jpg 2x" data-file-width="861" data-file-height="1245" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/w/index.php?title=Retrat_d%27Elisabetta_Gonzaga&action=edit&redlink=1" class="new" title="Retrat d'Elisabetta Gonzaga (encara no existeix)">Retrat d'Elisabetta Gonzaga</a>, ca. 1504</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Pope_Julius_II.jpg" class="mw-file-description" title="Retrat del papa Juli II, ca. 1512"><img alt="Retrat del papa Juli II, ca. 1512" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/Pope_Julius_II.jpg/88px-Pope_Julius_II.jpg" decoding="async" width="88" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/Pope_Julius_II.jpg/132px-Pope_Julius_II.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/Pope_Julius_II.jpg/177px-Pope_Julius_II.jpg 2x" data-file-width="3111" data-file-height="4227" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i><a href="/wiki/El_papa_Juli_II" class="mw-redirect" title="El papa Juli II">Retrat del papa Juli II</a></i>, ca. 1512 </div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Raffaello_Sanzio_-_Ritratto_di_Bindo_Altoviti.jpg" class="mw-file-description" title="Retrat de Bindo Altoviti, ca. 1514"><img alt="Retrat de Bindo Altoviti, ca. 1514" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b6/Raffaello_Sanzio_-_Ritratto_di_Bindo_Altoviti.jpg/87px-Raffaello_Sanzio_-_Ritratto_di_Bindo_Altoviti.jpg" decoding="async" width="87" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b6/Raffaello_Sanzio_-_Ritratto_di_Bindo_Altoviti.jpg/131px-Raffaello_Sanzio_-_Ritratto_di_Bindo_Altoviti.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b6/Raffaello_Sanzio_-_Ritratto_di_Bindo_Altoviti.jpg/175px-Raffaello_Sanzio_-_Ritratto_di_Bindo_Altoviti.jpg 2x" data-file-width="10504" data-file-height="14434" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/w/index.php?title=Retrat_de_Bindo_Altoviti_(Rafael)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Retrat de Bindo Altoviti (Rafael) (encara no existeix)">Retrat de Bindo Altoviti</a>, ca. 1514</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Baldassare_Castiglione,_by_Raffaello_Sanzio,_from_C2RMF_retouched.jpg" class="mw-file-description" title="Retrat de Baldassare Castiglione, ca. 1515."><img alt="Retrat de Baldassare Castiglione, ca. 1515." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/94/Baldassare_Castiglione%2C_by_Raffaello_Sanzio%2C_from_C2RMF_retouched.jpg/96px-Baldassare_Castiglione%2C_by_Raffaello_Sanzio%2C_from_C2RMF_retouched.jpg" decoding="async" width="96" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/94/Baldassare_Castiglione%2C_by_Raffaello_Sanzio%2C_from_C2RMF_retouched.jpg/145px-Baldassare_Castiglione%2C_by_Raffaello_Sanzio%2C_from_C2RMF_retouched.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/94/Baldassare_Castiglione%2C_by_Raffaello_Sanzio%2C_from_C2RMF_retouched.jpg/193px-Baldassare_Castiglione%2C_by_Raffaello_Sanzio%2C_from_C2RMF_retouched.jpg 2x" data-file-width="15566" data-file-height="19363" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i>Retrat de <a href="/wiki/Baldassare_Castiglione" title="Baldassare Castiglione">Baldassare Castiglione</a></i>, ca. 1515.</div> </li> </ul> </center> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Arquitectura">Arquitectura</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Raffaello_Sanzio&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Arquitectura"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Després de la mort de Bramante, l'any <a href="/wiki/1514" title="1514">1514</a>, va ser nomenat arquitecte en cap de la <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Sant_Pere" title="Basílica de Sant Pere">basílica de Sant Pere</a>. La major part de les obres que hi va realitzar han estat ensorrades o modificades després de la seua mort i arran de l'acceptació dels dissenys de Miquel Àngel, però en sobreviuen uns pocs dibuixos. Per l'anàlisi d'aquests, sembla que si s'hagués dut a terme el temple hauria resultat bastant més fosc, amb grossos pilars al llarg de tota la nau, «com un carreró» segons una anàlisi crítica pòstuma d'<a href="/wiki/Antonio_da_Sangallo_el_Jove" title="Antonio da Sangallo el Jove">Antonio da Sangallo el Jove</a>. Potser s'haguera assemblat al temple que apareix al fons de <i><a href="/w/index.php?title=L%27expulsi%C3%B3_d%27Heliodor_del_Temple&action=edit&redlink=1" class="new" title="L'expulsió d'Heliodor del Temple (encara no existeix)">L'expulsió d'Heliodor del Temple</a></i>.<sup id="cite_ref-49" class="reference"><a href="#cite_note-49"><span class="cite-bracket">[</span>38<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:PalazzoBranconioDellAquila.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a8/PalazzoBranconioDellAquila.jpg/220px-PalazzoBranconioDellAquila.jpg" decoding="async" width="220" height="146" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a8/PalazzoBranconioDellAquila.jpg/330px-PalazzoBranconioDellAquila.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/a8/PalazzoBranconioDellAquila.jpg 2x" data-file-width="350" data-file-height="232" /></a><figcaption>El <i>Palazzo Aquila</i>, hui dia desaparegut</figcaption></figure> <p>Va dissenyar un cert nombre d'altres edificis, i durant un curt temps se'l considerà l'arquitecte més important de Roma i el preferit del cercle social del papa. Juli havia fet canvis en la disposició urbanística de la ciutat, creant diverses vies públiques, les quals volia farcides d'esplèndids palaus.<sup id="cite_ref-50" class="reference"><a href="#cite_note-50"><span class="cite-bracket">[</span>39<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Un important edifici, el palazzo Aquila del <a href="/wiki/Camarlenc" title="Camarlenc">camarlenc</a> de Lleó X, va ser completament ensorrat per fer lloc a la plaça dissenyada per <a href="/wiki/Bernini" class="mw-redirect" title="Bernini">Bernini</a> davant de Sant Pere, però se n'han conservat dibuixos de la façana i del pati. La façana gaudia d'una bigarrada decoració, inusual per a l'època, incloent-hi tant panells pintats en el pis superior (de tres) com profusió d'escultures al pis intermedi.<sup id="cite_ref-51" class="reference"><a href="#cite_note-51"><span class="cite-bracket">[</span>40<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El disseny bàsic de la vil·la Farnesina no va ser de Rafael, però ell hi dissenyà i pintà la <a href="/w/index.php?title=Capella_Chigi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Capella Chigi (encara no existeix)">capella Chigi</a> per al propietari, <a href="/w/index.php?title=Agostino_Chigi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Agostino Chigi (encara no existeix)">Agostino Chigi</a>, tresorer del papa. Altre edifici, per al doctor del papa Lleó, el <i>palazzo di Jacobo da Brescia</i>, va ser traslladat en la <a href="/wiki/D%C3%A8cada_del_1930" title="Dècada del 1930">dècada del 1930</a>, però sobreviu; va ser dissenyat com a complement d'un palau del mateix carrer, obra de Bramante, on el mateix Rafael va residir durant un temps.<sup id="cite_ref-52" class="reference"><a href="#cite_note-52"><span class="cite-bracket">[</span>41<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:ChigiLorenzetto.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f2/ChigiLorenzetto.jpg/220px-ChigiLorenzetto.jpg" decoding="async" width="220" height="146" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f2/ChigiLorenzetto.jpg/330px-ChigiLorenzetto.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f2/ChigiLorenzetto.jpg/440px-ChigiLorenzetto.jpg 2x" data-file-width="2048" data-file-height="1361" /></a><figcaption>Vista de la <a href="/w/index.php?title=Capella_Chigi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Capella Chigi (encara no existeix)">capella Chigi</a></figcaption></figure> <p>La <a href="/w/index.php?title=Vil%C2%B7la_Madama&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vil·la Madama (encara no existeix)">vil·la Madama</a>, una esplèndida residència d'esplai del cardenal Giulio de Mèdici, posteriorment papa <a href="/wiki/Climent_VII" title="Climent VII">Climent VII</a>, no va ser mai acabada i els seus plànols complets han de ser interpretats per entendre el seu propòsit. Va fer un disseny a partir del qual van ser fets els plànols constructius per <a href="/wiki/Antonio_da_Sangallo_el_Jove" title="Antonio da Sangallo el Jove">Antonio da Sangallo el Jove</a>. Tot i que va quedar incompleta, era la vil·la més sofisticada dissenyada fins al moment a Itàlia, i va influir de manera important en els dissenys posteriors d'aquest tipus d'edifici; sembla que va ser l'únic edifici modern de Roma del qual <a href="/wiki/Palladio" class="mw-redirect" title="Palladio">Palladio</a> va fer un dibuix mesurat.<sup id="cite_ref-53" class="reference"><a href="#cite_note-53"><span class="cite-bracket">[</span>nota 12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Només resten els plànols de la planta baixa d'un gran palau dissenyat per a ell mateix a la nova «Via Giulia», al <a href="/w/index.php?title=Borgo_(rione_de_Roma)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Borgo (rione de Roma) (encara no existeix)">Borgo</a>, per al qual va estar acumulant el terreny en els seus darrers anys. Es trobava en una illa irregular prop del riu Tíber. Sembla que les façanes havien d'incloure un <a href="/w/index.php?title=Ordre_gegant&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ordre gegant (encara no existeix)">ordre gegant</a> de <a href="/wiki/Pilastra" title="Pilastra">pilastres</a> elevant-se almenys dues plantes fins a l'alçada completa de la <a href="/w/index.php?title=Planta_noble&action=edit&redlink=1" class="new" title="Planta noble (encara no existeix)">planta noble</a>, «un estil grandiloqüent sense precedents en un palau de caràcter privat».<sup id="cite_ref-54" class="reference"><a href="#cite_note-54"><span class="cite-bracket">[</span>42<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>L'any 1515, li van ser atorgats poders com a «prefecte» sobre totes les antiguitats que es pogueren desenterrar a la ciutat o fins a una milla al voltant. Rafael va escriure una carta al papa Lleó suggerint mesures per a impedir la destrucció dels monuments antics, i va proposar una inspecció visual de la ciutat per a registrar les antiguitats de manera organitzada. L'opinió del papa, però, era diferent; volia continuar reutilitzant les antigues fàbriques per a la construcció de Sant Pere, però volia que totes les inscripcions antigues quedaren documentades, així com conservar les escultures, abans de donar permís per a l'ús de la pedra.<sup id="cite_ref-55" class="reference"><a href="#cite_note-55"><span class="cite-bracket">[</span>43<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Dibuixos">Dibuixos</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Raffaello_Sanzio&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Dibuixos"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Estudosguardasressurreicao-rafael-ashmuseum1.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/37/Estudosguardasressurreicao-rafael-ashmuseum1.jpg/220px-Estudosguardasressurreicao-rafael-ashmuseum1.jpg" decoding="async" width="220" height="326" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/37/Estudosguardasressurreicao-rafael-ashmuseum1.jpg/330px-Estudosguardasressurreicao-rafael-ashmuseum1.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/37/Estudosguardasressurreicao-rafael-ashmuseum1.jpg 2x" data-file-width="432" data-file-height="640" /></a><figcaption>Estudi per als soldats de la <a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Fitxer:Rafael_-_ressureicaocristo01.jpg" class="extiw" title="commons:Fitxer:Rafael - ressureicaocristo01.jpg"><i>Resurrecció de Crist</i></a>, ca 1500</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Lucretia_MR.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b0/Lucretia_MR.jpg/220px-Lucretia_MR.jpg" decoding="async" width="220" height="364" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/b0/Lucretia_MR.jpg 1.5x" data-file-width="242" data-file-height="400" /></a><figcaption><i>Lucrècia</i>, gravat de Raimondi sobre un dibuix de Rafael<sup id="cite_ref-56" class="reference"><a href="#cite_note-56"><span class="cite-bracket">[</span>44<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></figcaption></figure> <p>Rafael va ser un dels més fins dibuixants en la història de l'art occidental, i va usar àmpliament el dibuix per a planejar les seues composicions. Segons Armerini, gairebé contemporani de Rafael, quan aquest començava a planejar una composició estenia a terra un gran nombre de dibuixos que conservava arxivats, i començava ràpidament a dibuixar, emprant figures d'ací i d'allà.<sup id="cite_ref-57" class="reference"><a href="#cite_note-57"><span class="cite-bracket">[</span>45<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Han sobreviscut uns quaranta esbossos de la <i>Disputa</i> de les Estances —i probablement n'hi va haver més— entre els quatre-cents fulls que han sobreviscut en total.<sup id="cite_ref-58" class="reference"><a href="#cite_note-58"><span class="cite-bracket">[</span>46<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Feia molts dibuixos per perfilar les postures i les composicions, aparentment en quantitat superior a la majoria d'altres pintors, a jutjar per la gran quantitat de variants que n'ha sobreviscut: «…Així és com el mateix Rafael, que tenia tanta riquesa inventiva, solia treballar, sempre partint de quatre o sis maneres diferents d'exposar l'escena, cadascuna d'aquestes diferent de la resta, i totes plenes de gràcia i finor», va escriure un altre autor després de la seua mort.<sup id="cite_ref-59" class="reference"><a href="#cite_note-59"><span class="cite-bracket">[</span>47<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Per a John Shearman, l'art de Rafael marca «un desplaçament dels recursos des de la producció vers la investigació i el desenvolupament».<sup id="cite_ref-60" class="reference"><a href="#cite_note-60"><span class="cite-bracket">[</span>48<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Quan estava satisfet amb una composició, sovint la traslladava a cartó a escala real, que posteriorment era perforat amb un punxó deixant foradets per on deixava passar un poc de sutja, de manera que quedaven línies en la superfície final com a guia. També va fer un ús exhaustiu i poc habitual, tant en paper com en guix, d'una «agulla cega», marcant línies que deixaven només una fenedura, però cap marca. Aquestes poden ser vistes al mur de <i>L'escola d'Atenes</i> i als originals de molts dibuixos.<sup id="cite_ref-61" class="reference"><a href="#cite_note-61"><span class="cite-bracket">[</span>nota 13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els <i>Cartons de Rafael</i>, com a dissenys per a tapissos que eren, van ser completament acolorits amb <a href="/wiki/Tremp_d%27ou" class="mw-redirect" title="Tremp d'ou">pintura al tremp</a>, i van ser enviats a Brussel·les per ser teixits. </p><p>En les darreres obres pintades pel taller, els dibuixos són sovint molt millors que la pintura.<sup id="cite_ref-62" class="reference"><a href="#cite_note-62"><span class="cite-bracket">[</span>49<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La major part dels dibuixos de Rafael són bastant detallats —fins i tot, els esbossos inicials amb figures nues estan acuradament fets, i els posteriors dibuixos de preparació tenen un alt nivell d'acabat, amb ombrejats i, de vegades, zones il·luminades en blanc. Mancaven de la llibertat i l'energia d'alguns dels esbossos de Leonardo o de Miquel Àngel, però sempre són molt satisfactoris des del punt de vista estètic. Va ser un dels últims artistes a utilitzar de manera habitual el llapis metàl·lic, tot i que també va saber fer un superb ús de la tècnica més lliure del carbó roig o negre.<sup id="cite_ref-63" class="reference"><a href="#cite_note-63"><span class="cite-bracket">[</span>50<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En els seus darrers anys, va ser un dels primers artistes a usar models femenins per a dibuixos preparatoris —cal dir que els pupils mascles («garzoni») eren utilitzats habitualment per a estudis d'ambdós sexes.<sup id="cite_ref-64" class="reference"><a href="#cite_note-64"><span class="cite-bracket">[</span>51<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Gravats">Gravats</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Raffaello_Sanzio&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Gravats"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Rafael no va fer directament els <a href="/wiki/Gravat" title="Gravat">gravats</a>, sinó que buscà la col·laboració de <a href="/wiki/Marcantonio_Raimondi" title="Marcantonio Raimondi">Marcantonio Raimondi</a> per produir-ne a partir dels seus dibuixos, col·laboració que va donar lloc a molts dels més famosos gravats italians del segle i que va marcar l'evolució d'aquesta art. Aquest interès pels gravats no és habitual entre els grans mestres; dels seus contemporanis, només <a href="/wiki/Tici%C3%A0" title="Ticià">Ticià</a>, que havia treballat molt menys satisfactòriament amb Raimondi, va compartir-lo.<sup id="cite_ref-65" class="reference"><a href="#cite_note-65"><span class="cite-bracket">[</span>52<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Se'n van fer al voltant de cinquanta gravats; algunes còpies de pintures de Rafael, però d'altres aparentment sobre dissenys originals per ser gravats. Rafael hi feia dibuixos preparatoris, alguns dels quals han sobreviscut, perquè Raimondi els traslladara al gravat.<sup id="cite_ref-66" class="reference"><a href="#cite_note-66"><span class="cite-bracket">[</span>nota 14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Els gravats originals més famosos sorgits d'aquesta col·laboració van ser <i>Lucrècia</i>, el <i><a href="/wiki/El_judici_de_Paris_(Rafael)" title="El judici de Paris (Rafael)">Judici de Paris</a></i> i <i>La massacre dels Innocents</i> (del qual van ser gravades dues versions pràcticament idèntiques). Entre els gravats basats en pintures, cal destacar com a més difosos <i><a href="/w/index.php?title=El_Parn%C3%A0s&action=edit&redlink=1" class="new" title="El Parnàs (encara no existeix)">El Parnàs</a></i> (amb diferències considerables respecte de l'original)<sup id="cite_ref-67" class="reference"><a href="#cite_note-67"><span class="cite-bracket">[</span>53<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i <i>Galatea</i>. Fora d'Itàlia, els gravats de Raimondi i d'altres van ser la principal via de divulgació de l'art de Rafael fins al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>. <a href="/w/index.php?title=Baviero_Carocci&action=edit&redlink=1" class="new" title="Baviero Carocci (encara no existeix)">Baviero Carocci</a>, anomenat per Vasari «Il Baviera», un ajudant a qui Rafael confiava els seus diners,<sup id="cite_ref-68" class="reference"><a href="#cite_note-68"><span class="cite-bracket">[</span>nota 15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> va quedar-se en possessió de moltes de les planxes després de la mort de Rafael, i va reeixir en la nova ocupació d'editor de gravats.<sup id="cite_ref-69" class="reference"><a href="#cite_note-69"><span class="cite-bracket">[</span>54<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <center> <ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Raimondi3.jpg" class="mw-file-description" title="La massacre dels Innocents, gravat de (?) Raimondi sobre una obra de Rafael"><img alt="La massacre dels Innocents, gravat de (?) Raimondi sobre una obra de Rafael" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2d/Raimondi3.jpg/120px-Raimondi3.jpg" decoding="async" width="120" height="80" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2d/Raimondi3.jpg/180px-Raimondi3.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2d/Raimondi3.jpg/240px-Raimondi3.jpg 2x" data-file-width="983" data-file-height="659" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i>La massacre dels Innocents</i>, gravat de (?) Raimondi sobre una obra de Rafael</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Urteil_des_Paris.jpg" class="mw-file-description" title="Judici de Paris, que va arribar a influir sobre Manet, el qual va emprar la disposició del grup assegut en la seua famosa obra El dinar campestre"><img alt="Judici de Paris, que va arribar a influir sobre Manet, el qual va emprar la disposició del grup assegut en la seua famosa obra El dinar campestre" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2c/Urteil_des_Paris.jpg/120px-Urteil_des_Paris.jpg" decoding="async" width="120" height="80" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2c/Urteil_des_Paris.jpg/180px-Urteil_des_Paris.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2c/Urteil_des_Paris.jpg/240px-Urteil_des_Paris.jpg 2x" data-file-width="1790" data-file-height="1200" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i>Judici de Paris</i>, que va arribar a influir sobre <a href="/wiki/Manet" class="mw-redirect" title="Manet">Manet</a>, el qual va emprar la disposició del grup assegut en la seua famosa obra <i><a href="/wiki/El_dinar_campestre" title="El dinar campestre">El dinar campestre</a></i> </div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Galatea_(engraving).jpg" class="mw-file-description" title=""Galatea", gravat basat en el fresc de la vil·la Farnesina"><img alt=""Galatea", gravat basat en el fresc de la vil·la Farnesina" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Galatea_%28engraving%29.jpg/90px-Galatea_%28engraving%29.jpg" decoding="async" width="90" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Galatea_%28engraving%29.jpg/135px-Galatea_%28engraving%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Galatea_%28engraving%29.jpg/180px-Galatea_%28engraving%29.jpg 2x" data-file-width="1061" data-file-height="1417" /></a></span></div> <div class="gallerytext">"Galatea", gravat basat en el fresc de la <a href="/w/index.php?title=Vil%C2%B7la_Farnesina&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vil·la Farnesina (encara no existeix)">vil·la Farnesina</a></div> </li> </ul> </center> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vida_privada_i_mort">Vida privada i mort</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Raffaello_Sanzio&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Vida privada i mort"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:La_Fornarina_by_Raffaello.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d4/La_Fornarina_by_Raffaello.jpg/220px-La_Fornarina_by_Raffaello.jpg" decoding="async" width="220" height="282" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d4/La_Fornarina_by_Raffaello.jpg/330px-La_Fornarina_by_Raffaello.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d4/La_Fornarina_by_Raffaello.jpg/440px-La_Fornarina_by_Raffaello.jpg 2x" data-file-width="3447" data-file-height="4417" /></a><figcaption><i><a href="/wiki/La_Fornarina" title="La Fornarina">La Fornarina</a></i>, amant de Rafael.</figcaption></figure> <p>Rafael vivia al Borgo, amb bastant luxe i en un palau dissenyat per Bramante. Mai no es va casar, però l'any 1514 es va comprometre amb Maria Bibbiena, neboda del cardenal Mèdici del mateix nom. Sembla que el seu amic el cardenal va forçar el compromís, i que la falta d'entusiasme de Rafael no va fer possible les esposalles abans de la seua mort, l'any 1520.<sup id="cite_ref-autogenerated1_70-0" class="reference"><a href="#cite_note-autogenerated1-70"><span class="cite-bracket">[</span>55<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> S'ha dit que va tenir diverses relacions amoroses, però mentre va viure a Roma va gaudir d'una relació permanent amb Margherita Luti, «La Fornarina», dita així per ser filla d'un forner (<i>fornaro</i>), d'origen <a href="/wiki/Siena" title="Siena">senès</a>, anomenat Francesco Luti, que vivia a la via del Governo Vecchio.<sup id="cite_ref-71" class="reference"><a href="#cite_note-71"><span class="cite-bracket">[</span>nota 16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Va ser nomenat <i><a href="/w/index.php?title=Valet_de_chambre&action=edit&redlink=1" class="new" title="Valet de chambre (encara no existeix)">Valet de chambre</a></i> del papa <a href="/wiki/Lle%C3%B3_X" title="Lleó X">Lleó X</a>, cosa que li donava un cert estatus a la cort i uns ingressos addicionals, així com cavaller de l'<a href="/w/index.php?title=Orde_de_l%27Esper%C3%B3_Daurat&action=edit&redlink=1" class="new" title="Orde de l'Esperó Daurat (encara no existeix)">orde papal de l'Esperó Daurat</a>. Vasari afirma que va cobejar la porpra <a href="/wiki/Cardenal" title="Cardenal">cardenalícia</a>, potser arran d'algunes esperances deixades caure pel papa Lleó, cosa que també podria explicar l'endarreriment del seu casament.<sup id="cite_ref-autogenerated1_70-1" class="reference"><a href="#cite_note-autogenerated1-70"><span class="cite-bracket">[</span>55<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Segons Vasari, la prematura mort de Rafael un <a href="/wiki/Divendres_Sant" title="Divendres Sant">Divendres Sant</a> (6 d'abril del 1520) (possiblement, el dia del seu 37è aniversari) va ser a causa d'una nit de pràctica excessiva de sexe amb la Luti, després de la qual va agafar unes febres; i en no confessar-ne als doctors la veritable causa no li va ser administrada la cura correcta, la qual cosa li va causar la mort.<sup id="cite_ref-72" class="reference"><a href="#cite_note-72"><span class="cite-bracket">[</span>nota 17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Fos quina fos la causa, en l'agudització de la seua malaltia, que durà quinze dies, Rafael va poder rebre l'<a href="/wiki/Extremunci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Extremunció">extremunció</a> i va posar les seues coses en ordre. Va dictar el seu testament, mitjançant el qual va deixar prou diners per a la manutenció de la seua amant, confiats al seu lleial servent Baviera, i va deixar la major part del contingut del seu taller a Giulio Romano i a Penni. Complint la seua sol·licitud, va ser enterrat al <a href="/wiki/Pante%C3%B3_de_Roma" title="Panteó de Roma">panteó de Roma</a>.<sup id="cite_ref-73" class="reference"><a href="#cite_note-73"><span class="cite-bracket">[</span>56<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Vasari, en la seua biografia de Rafael, diu que també havia nascut en Divendres Sant, que l'any 1483 va caure el 28 de març. Això vol dir que si Rafael efectivament va nàixer i va morir en Divendres Sant, en realitat, no va morir el dia del seu aniversari, perquè el Divendres Sant del 1520 caigué el 6 d'abril.<sup id="cite_ref-74" class="reference"><a href="#cite_note-74"><span class="cite-bracket">[</span>nota 18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El seu funeral va ser grandiós i hi va assistir una gran gentada. La inscripció al seu sarcòfag de marbre, un <a href="/wiki/Apariat" title="Apariat">apariat</a> <a href="/wiki/Elegia" title="Elegia">elegíac</a> escrit per <a href="/wiki/Pietro_Bembo" title="Pietro Bembo">Pietro Bembo</a>, diu: «Ille hic est Raffael, timuit quo sospite vinci, rerum magna parens et moriente mori», que vol dir: «Ací jau aquell famós Rafael del qual la Natura va témer ser-ne conquerida mentre ell va viure, i quan va morir, va creure morir ensems». </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Influència"><span id="Influ.C3.A8ncia"></span>Influència</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Raffaello_Sanzio&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Influència"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Raffael_051.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ea/Raffael_051.jpg/220px-Raffael_051.jpg" decoding="async" width="220" height="296" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ea/Raffael_051.jpg/330px-Raffael_051.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ea/Raffael_051.jpg/440px-Raffael_051.jpg 2x" data-file-width="742" data-file-height="1000" /></a><figcaption><i><a href="/wiki/Madonna_Sixtina" title="Madonna Sixtina">Madonna Sixtina</a></i> 1513-14</figcaption></figure><p> Rafael va gaudir de l'admiració dels seus contemporanis, tot i que la seua influència en el desenvolupament de l'art al seu segle va ser menor que la de Miquel Àngel. El <a href="/wiki/Manierisme" title="Manierisme">manierisme</a>, que començà més o menys en el temps de la seua mort, i el <a href="/wiki/Barroc" title="Barroc">barroc</a> posterior, van portar l'art «en una direcció completament oposada» a les qualitats rafaelianes;<sup id="cite_ref-75" class="reference"><a href="#cite_note-75"><span class="cite-bracket">[</span>57<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> «amb la mort de Rafael, l'art clàssic —l'alt Renaixement— es va enfonsar», segons manifesta <a href="/w/index.php?title=Walter_Friedl%C3%A4nder&action=edit&redlink=1" class="new" title="Walter Friedländer (encara no existeix)">Walter Friedländer</a>.<sup id="cite_ref-76" class="reference"><a href="#cite_note-76"><span class="cite-bracket">[</span>58<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aviat va ser considerat com a model ideal per a aquells que detestaven els excessos del manierisme:</p><blockquote><p>"L'opinió... generalment mantinguda a mitjan segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span> era que Rafael representava el pintor idealment equilibrat, universal en el seu talent, complet en tots els sentits, i respectuós amb totes les regles que suposadament havien de governar les arts, mentre que Miquel Àngel era el geni excèntric, més brillant que altres artistes en el seu camp particular, el dibuix del nu masculí, però desequilibrat i mancat de certes qualitats, com ara la gràcia i la contenció, essencials per a un gran artista. Els qui, com ara Dolce i <a href="/wiki/Pietro_Aretino" title="Pietro Aretino">Pietro Aretino</a>, que sostenien aquest punt de vista, van ser generalment els supervivents de l'<a href="/w/index.php?title=Humanisme_Reinaixentista&action=edit&redlink=1" class="new" title="Humanisme Reinaixentista (encara no existeix)">humanisme reinaixentista</a>, incapaços de donar suport a Miquel Àngel per la seua deriva manierista."<sup id="cite_ref-77" class="reference"><a href="#cite_note-77"><span class="cite-bracket">[</span>59<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></p></blockquote><p> El mateix Vasari, tot i que Miquel Àngel era el seu predilecte, va considerar-ne la influència com a perjudicial en molts sentits, i va afegir certs paràgrafs a la segona edició de <i><a href="/wiki/Le_Vite" title="Le Vite">Les vides dels més excel·lents pintors, escultors i arquitectes</a></i> en aquest sentit.<sup id="cite_ref-78" class="reference"><a href="#cite_note-78"><span class="cite-bracket">[</span>60<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Les composicions de Rafael han estat sempre admirades i estudiades, i han esdevingut una pedra de volta de l'<a href="/wiki/Art_acad%C3%A8mic" class="mw-redirect" title="Art acadèmic">art acadèmic</a>. El període de major influència es va estendre des de les acaballes del <a href="/wiki/Segle_XVII" title="Segle XVII">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span></a> fins a la fi del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, en què van ser molt admirats tant el seu perfecte equilibri com el seu decòrum. Va ser vist com el model perfecte de la <a href="/wiki/Pintura_d%27hist%C3%B2ria" title="Pintura d'història">pintura d'història</a>, que al seu torn era considerada com la més elevada de la <a href="/wiki/Jerarquia_de_g%C3%A8neres" title="Jerarquia de gèneres">jerarquia de gèneres</a>. <i>Sir</i> <a href="/w/index.php?title=Joshua_Reynolds&action=edit&redlink=1" class="new" title="Joshua Reynolds (encara no existeix)">Joshua Reynolds</a>, en els seus <i>Discursos</i>, va lloar la seua «simple, greu i majestuosa dignitat» i digué que «se situa com el principal dels primers [millors] pintors», especialment pels seus frescos (entre els quals incloïa els <i>Cartons</i>), mentre que «Miquel Àngel reclama el següent lloc. No va posseir tantes qualitats excel·lents com Rafael, però les que va posseir eren del més alt nivell». Fent-se eco de les opinions del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span> expressades adés, Reynolds acaba dient de Rafael: </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Pantheon-raphaels-tomb.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ef/Pantheon-raphaels-tomb.jpg/220px-Pantheon-raphaels-tomb.jpg" decoding="async" width="220" height="318" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ef/Pantheon-raphaels-tomb.jpg/330px-Pantheon-raphaels-tomb.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ef/Pantheon-raphaels-tomb.jpg/440px-Pantheon-raphaels-tomb.jpg 2x" data-file-width="443" data-file-height="640" /></a><figcaption>Tomba de Rafael i Maria Bibbiena al <a href="/wiki/Pante%C3%B3_de_Roma" title="Panteó de Roma">Panteó</a>. La Mare de Déu és de <a href="/wiki/Lorenzetto" class="mw-redirect" title="Lorenzetto">Lorenzetto</a></figcaption></figure> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">L'excel·lència d'aquest home extraordinari rau en el decòrum, bellesa i majestat dels seus personatges, la judiciosa organització de la seua composició, la correcció del dibuix, la puresa de gust i la talentosa adaptació de contribucions alienes als seus propis objectius. Ningú no el va superar en aquest judici, en saber unir la pròpia observació de la natura, l'energia de Miquel Àngel i la bellesa i simplicitat de l'art antic. No obstant això, cal respondre a la qüestió de qui mereix ocupar el primer rang, si Rafael o Miquel Àngel, i si el lloc l'ha de merèixer aquell amb majors qualitats per a l'art que qualsevol altre, no hi ha dubte que Rafael en seria el primer. Però si, segons <a href="/wiki/Dion%C3%ADs_Cassi_Long%C3%AD" class="mw-redirect" title="Dionís Cassi Longí">Longí</a>, allò sublim, considerat com la més elevada obra que l'ésser humà pot aconseguir, compensa abundantment l'absència de qualsevol altra bellesa i neutralitza qualsevol altra deficiència, aleshores Miquel Àngel en demanaria la preeminència.<sup id="cite_ref-79" class="reference"><a href="#cite_note-79"><span class="cite-bracket">[</span>61<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <p>Reynolds mostrava menys entusiasme per les pintures de cavallet de Rafael, però la lleugera sentimentalitat que desprenen les va fer molt populars durant el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>: «Ens hem acostumat a aquestes des de la infantesa, mitjançant un enorme nombre de reproduccions, mai no assolit per cap altre artista...», va escriure <a href="/wiki/Heinrich_W%C3%B6lfflin" title="Heinrich Wölfflin">Wölfflin</a>, que havia nascut l'any 1862, de les maresdedéu de Rafael.<sup id="cite_ref-80" class="reference"><a href="#cite_note-80"><span class="cite-bracket">[</span>62<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>A Anglaterra, al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, la <a href="/wiki/Germandat_prerafaelita" class="mw-redirect" title="Germandat prerafaelita">Germandat prerafaelita</a> va reaccionar explícitament en contra de la seua influència (i també en contra de la dels seus admiradors, com ara «Sir Sploshua»), a la recerca d'un retorn vers els estils anteriors a la seua «nefasta» influència. Segons <a href="/wiki/John_Ruskin" title="John Ruskin">John Ruskin</a>: </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">La maledicció de les arts a Europa va venir d'aquesta cambra [la Stanza della Segnatura], provocada en gran part per les grans qualitats de l'home que havia marcat l'inici del declivi. La perfecció de l'execució i la bellesa formal característiques de la seua obra i de la dels seus contemporanis van fer de l'acabat de l'execució i la bellesa de la forma l'objecte clau de tots els artistes; i des de llavors l'execució va ser considerada més important que la idea, i la bellesa més important que la veritat. <p>I com us deia, aquestes són les dues causes secundàries del declivi de l'art; i la primera d'aquestes és la pèrdua del propòsit moral. Cal expressar-les clarament. En l'art medieval, la idea és l'element principal, l'execució va en segon lloc; en l'art modern, l'execució és l'element més important, i la idea el segon. I novament, en l'art medieval, la veritat és l'element més important, la bellesa va en segon lloc; en l'art modern, la bellesa és l'element principal, i la veritat el segon. Els principis medievals van fer ascendir l'art vers Rafael, i els principis moderns el van fer descendir des d'ell.<sup id="cite_ref-81" class="reference"><a href="#cite_note-81"><span class="cite-bracket">[</span>63<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <p>Encara al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span> va ser considerat per crítics com <a href="/wiki/Bernard_Berenson" title="Bernard Berenson">Bernard Berenson</a> com el «més famós i més estimat mestre de l'alt Renaixement»,<sup id="cite_ref-82" class="reference"><a href="#cite_note-82"><span class="cite-bracket">[</span>64<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> però tot indica que en aquest segle va ser superat en estima per Miquel Àngel i Leonardo.<sup id="cite_ref-83" class="reference"><a href="#cite_note-83"><span class="cite-bracket">[</span>nota 19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Selecció_d'obres"><span id="Selecci.C3.B3_d.27obres"></span>Selecció d'obres</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Raffaello_Sanzio&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: Selecció d'obres"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><i><a href="/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_de_Foligno" title="Mare de Déu de Foligno">Mare de Déu de Foligno</a>.</i></li> <li><i><a href="/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_del_gran_duc" title="Mare de Déu del gran duc">Mare de Déu del gran duc</a>.</i></li> <li><i><a href="/wiki/El_papa_Juli_II" class="mw-redirect" title="El papa Juli II">El papa Juli II</a>.</i></li> <li><i><a href="/wiki/Dona_amb_vel" title="Dona amb vel">Dona amb vel</a>.</i></li> <li><i><a href="/w/index.php?title=La_dama_de_l%27unicorn&action=edit&redlink=1" class="new" title="La dama de l'unicorn (encara no existeix)">La dama de l'unicorn</a></i>, <i>Young Woman with Unicorn</i>.</li> <li><i><a href="/wiki/Verge_de_la_cadernera" title="Verge de la cadernera">Mare de Déu de la cadernera</a>.</i></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Notes">Notes</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Raffaello_Sanzio&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: Notes"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-2"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-2">↑</a></span> <span class="reference-text">Entre les variants del seu nom, hi ha, a més «Raffaello Santi», «Raffaello da Urbino» o «Rafael Sanzio da Urbino». El sobrenom <i>Sanzio</i> deriva de la <a href="/wiki/Llatinitzaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Llatinització">llatinització</a> de l'italià, <i>Santi</i> en <i>Santius</i>. Normalment signava els documents com «Raphael Urbinas» - una forma llatinitzada. Gould:207</span> </li> <li id="cite_note-3"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-3">↑</a></span> <span class="reference-text">Les dates de naixement i mort han estat molt discutides, i poden no ser certes</span> </li> <li id="cite_note-5"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-5">↑</a></span> <span class="reference-text">June Osborne, <i>Urbino: The Story of a Renaissance City</i>, pàg. 39 diu de la població que hi hauria uns «pocs milers» com a molt; encara avui dia té 15.000 habitants si no es compten els estudiants universitaris</span> </li> <li id="cite_note-14"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-14">↑</a></span> <span class="reference-text">Comparant-lo, a aquest respecte, amb Leonardo i Miquel Àngel. Wölfflin:73</span> </li> <li id="cite_note-17"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-17">↑</a></span> <span class="reference-text">L'obra va ser molt danyada per un terratrèmol l'any 1789.</span> </li> <li id="cite_note-19"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-19">↑</a></span> <span class="reference-text">Un esbós supervivent sembla principalment a causa de Rafael; cita de Vasari a Jones i Penny:20</span> </li> <li id="cite_note-29"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-29">↑</a></span> <span class="reference-text">Jones & Penny:49, difereixen un poc amb Gould:208 respecte a la data d'arribada</span> </li> <li id="cite_note-31"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-31">↑</a></span> <span class="reference-text">Tot i que Juli II no era un gran lector - un inventari fet després de la seva mort donà un total de 220 llibres, molts per a l'època, però una quantitat que realment no requeria una biblioteca així. No hi havia lloc per a prestatgeries als murs, i els llibres es trobaven dins de caixons al bell mig de la biblioteca; caixons que van ser destruïts arran del <a href="/wiki/Saqueig_de_Roma_(1527)" title="Saqueig de Roma (1527)">Saqueig de Roma</a> de <a href="/wiki/1527" title="1527">1527</a>. Jones & Penny:4952</span> </li> <li id="cite_note-38"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-38">↑</a></span> <span class="reference-text">Un d'ells era un retrat de <a href="/wiki/Joana_d%27Arag%C3%B3_i_d%27Enr%C3%ADquez" title="Joana d'Aragó i d'Enríquez">Joana d'Aragó</a>, reina consort de Nàpols, per al qual Rafael va enviar un ajudant seu a dibuixar-la a Nàpols, i que probablement va ser pintat principalment pel seu taller. Jones & Penny:163</span> </li> <li id="cite_note-41"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-41">↑</a></span> <span class="reference-text">Jones & Penny:235-246, tot i que la relació de Rafael amb el manierisme, així com la mateixa definició de manierisme, ha estat molt discutida. Vegeu Craig Hugh Smyth, <i>Mannerism & Maniera</i>, 1992, IRSA Viena, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/3-900731-33-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/3-900731-33-0">ISBN 3-900731-33-0</a></span> </li> <li id="cite_note-47"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-47">↑</a></span> <span class="reference-text">La línia directa de transmissió mestre-deixeble pot ser traçada des de Rafael fins a figures del tot sorprenents, com ara <a href="/wiki/Brian_Eno" title="Brian Eno">Brian Eno</a>, <a href="/w/index.php?title=Tom_Phillips&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tom Phillips (encara no existeix)">Tom Phillips</a> i <a href="/wiki/Frank_Auerbach" title="Frank Auerbach">Frank Auerbach</a> <a rel="nofollow" class="external autonumber" href="http://tomphillips.co.uk/portrait/beno/index.html">[1]</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110716114614/http://tomphillips.co.uk/portrait/beno/index.html">Arxivat</a> 2011-07-16 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-53"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-53">↑</a></span> <span class="reference-text">Jones and Penny:226-234; Rafael deixà una llarga carta en què descrivia les seues intencions al cardenal, reproduïda completament a les pàg.247-8</span> </li> <li id="cite_note-61"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-61">↑</a></span> <span class="reference-text">Evidentment, les fotografies no poden mostrar bé aquestes fenedures. Leonardo va emprar de vegades una agulla cega per a marcar l'elecció final dins de l'embolic d'esbossos superposats a la mateixa superfície. Pon:106-110.</span> </li> <li id="cite_note-66"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-66">↑</a></span> <span class="reference-text">L'enigmàtica relació entre tots dos és extensament analitzada tant per Landau com per Pon als seus respectius capítols 3 i 4.</span> </li> <li id="cite_note-68"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-68">↑</a></span> <span class="reference-text">«Il Baviera» por significar que era d'origen bavarès; si era alemanys, com tants d'altres artistes que residien a Roma, podia haver estat de molta ajuda durant el <a href="/wiki/Saqueig_de_Roma_(1527)" title="Saqueig de Roma (1527)">sagueig de Roma</a> de 1527; Marcantonio tenia moltes planxes que li havien estat arrabassades a ell. Jones and Penny:82, vegeu també Vasari</span> </li> <li id="cite_note-71"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-71">↑</a></span> <span class="reference-text">Historiadors de l'art i doctors han debatut si la posició de la mà dreta sobre la mamella esquerra al quadre <i><a href="/wiki/La_Fornarina" title="La Fornarina">La Fornarina</a></i> revela un tumor cancerós disfressat en un clàssic gest d'amor.«The Portrait of Breast Cancer and Raphael's La Fornarina», <i><a href="/wiki/The_Lancet" title="The Lancet">The Lancet</a></i>, 21 de desembre de 2002/28 de desembre de 2002.</span> </li> <li id="cite_note-72"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-72">↑</a></span> <span class="reference-text">Altres historiadors han defensat teories diferents: <a href="/wiki/Bernardino_Ramazzini" title="Bernardino Ramazzini">Bernardino Ramazzini</a> (1700), a la seua obra <i>De morbis artificum</i>, indica que els pintors d'aquella època generalment portaven «vides sedentàries i tenien un caràcter malencònic» i sovint treballaven «amb materials a base de mercuri i de plom». Bufarale (1915) «va diagnosticar una pneumònia o una febre militar» mentre que Portigliotti va suggerir una «malaltia pulmonar». Joannides ha afirmat que «Rafael va morir per l'excessiva càrrega de treball». Cal dir també que l'edat de Rafael a la seua mort ha estat molt debatuda: mentre Michiel i d'altres asseguren que va morir als trenta-set anys, Pandolfo Pico i Girolamo Lippomano argüeixen que només tenia trenta-tres. Per a tots vegeu: Shearman:573.</span> </li> <li id="cite_note-74"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-74">↑</a></span> <span class="reference-text">L'historiador de l'Art John Shearman, soluciona aquesta aparent discrepància: «L'hora de la mort pot ser calculada a partir de la convenció de comptar des del crepuscle, que Michaelis situa a les 6.36 el divendres 6 d'abril, més mitja hora de l'Ave Maria, més tres hores, el que dona les 10.00 pm. S'ha cregut habitualment que la coincidència senyalada entre la data de naixement i la de la mort en aquest cas (atès que es refereix al divendres i dissabte de Setmana Santa, és a dir les festes variables més que els dies dels més) suporten la tesi que Rafael va nàixer també en Divendres Sant, és a dir, el 28 de març de 1483. Però la nota de Michiel pateix d'una notable ambigüitat, no gaire sovint presa en consideració: <i>Morse <a href="/wiki/%E2%80%A6" class="mw-redirect" title="…">…</a> Venerdi Santo venendo il Sabato, giorno della sua Nativita</i>, també pot significar que el seu aniversari era el dissabte, i en aquest cas es referiria a la data, donant com a resultat la data de naixement del 7 d'abril de 1483». Shearman:573.</span> </li> <li id="cite_note-83"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-83">↑</a></span> <span class="reference-text">Entrant més en aquest aspecte, cal dir que entre els 25 <i>bestsellers</i> sobre el Renaixement venuts per Amazon UK n'hi ha 5 que inclouen el mot Leonardo en el títol, 3 amb Miquel Àngel i 1 amb Rafael. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.amazon.co.uk/gp/bestsellers/books/267836">Accés: 6 de desembre de 2007</a>. La plana dels Estats Units no hi dona una informació comparable.</span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Raffaello_Sanzio&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-EnCat-1"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-EnCat_1-0">1,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-EnCat_1-1">1,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/0053913.xml">Raffaello Sanzio</a>». <i><a href="/wiki/Gran_Enciclop%C3%A8dia_Catalana" title="Gran Enciclopèdia Catalana">Gran Enciclopèdia Catalana</a></i>.  Barcelona:  <a href="/wiki/Grup_Enciclop%C3%A8dia_Catalana" class="mw-redirect" title="Grup Enciclopèdia Catalana">Grup Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-4"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-4">↑</a></span> <span class="reference-text">Vasari, G.</span> </li> <li id="cite_note-6"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-6">↑</a></span> <span class="reference-text">Jones and Penny:1-2</span> </li> <li id="cite_note-7"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-7">↑</a></span> <span class="reference-text">Vasari:207 & passim</span> </li> <li id="cite_note-8"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-8">↑</a></span> <span class="reference-text">Jones & Penny:204</span> </li> <li id="cite_note-9"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-9">↑</a></span> <span class="reference-text">Vasari, a l'inici de <i><a href="/wiki/Le_Vite" title="Le Vite">Le Vite</a></i>. Jones & Penny:5</span> </li> <li id="cite_note-10"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-10">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/wiki/Ashmolean_Museum" title="Ashmolean Museum">Ashmolean Museum</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://z.about.com/d/arthistory/1/0/W/O/raphael_colonna_01.jpg">imatge</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20071202121830/http://z.about.com/d/arthistory/1/0/W/O/raphael_colonna_01.jpg">Arxivat</a> 2007-12-02 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-11"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-11">↑</a></span> <span class="reference-text">Jones and Penny: 4-5, 8 i 20</span> </li> <li id="cite_note-12"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-12">↑</a></span> <span class="reference-text">Simone Fornari, 1549-50, vegeu Gould:207</span> </li> <li id="cite_note-13"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-13">↑</a></span> <span class="reference-text">Jones & Penny:8</span> </li> <li id="cite_note-15"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-15">↑</a></span> <span class="reference-text">Jones and Penny:17</span> </li> <li id="cite_note-16"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-16">↑</a></span> <span class="reference-text">Jones & Penny:2-5</span> </li> <li id="cite_note-18"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-18">↑</a></span> <span class="reference-text">Jones i Penny:5-8</span> </li> <li id="cite_note-20"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-20">↑</a></span> <span class="reference-text">Jones i Penny:171</span> </li> <li id="cite_note-21"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-21">↑</a></span> <span class="reference-text">Gould:207-8</span> </li> <li id="cite_note-22"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-22">↑</a></span> <span class="reference-text">Jones i Penny:5</span> </li> <li id="cite_note-23"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-23">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/wiki/National_Gallery_de_Londres" title="National Gallery de Londres">National Gallery de Londres</a> Jones & Penny:44</span> </li> <li id="cite_note-24"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-24">↑</a></span> <span class="reference-text">Jones & Penny:21-45</span> </li> <li id="cite_note-25"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-25">↑</a></span> <span class="reference-text">Vasari, Michelangelo:251</span> </li> <li id="cite_note-26"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-26">↑</a></span> <span class="reference-text">Jones & Penny:44-47, and Wöllflin:79-82</span> </li> <li id="cite_note-27"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-27">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120314135125/http://www.szepmuveszeti.hu/image/journal/article?img_id=SZEPMUVESZETI.EN.075.kep&version=1.0">imatge</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.szepmuveszeti.hu/image/journal/article?img_id=SZEPMUVESZETI.EN.075.kep&version=1.0">original</a> el 2012-03-14. [Consulta: 27 novembre 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-28"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-28">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.royalcollection.org.uk/eGallery/object.asp?searchText=&title=&rccode=&makerName=Raphael&category=&collector=&theme=&startYear=&endYear=&object=912759&row=2&detail=magnify">dibuix</a></span> </li> <li id="cite_note-30"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-30">↑</a></span> <span class="reference-text">Vasari:247</span> </li> <li id="cite_note-32"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-32">↑</a></span> <span class="reference-text">Jones & Penny:49</span> </li> <li id="cite_note-33"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-33">↑</a></span> <span class="reference-text">Jones & Penny:49-128</span> </li> <li id="cite_note-34"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-34">↑</a></span> <span class="reference-text">Jones & Penny:101-105</span> </li> <li id="cite_note-35"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-35">↑</a></span> <span class="reference-text">Blunt:76, Jones & Penny:103-5</span> </li> <li id="cite_note-36"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-36">↑</a></span> <span class="reference-text">Book of the Courtier 1:26 <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.idehist.uu.se/distans/ilmh/Ren/sprezzatura-castiglione.htm">The whole passage</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20071224192937/http://www.idehist.uu.se/distans/ilmh/Ren/sprezzatura-castiglione.htm">Arxivat</a> 2007-12-24 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-37"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-37">↑</a></span> <span class="reference-text">Levey, Michael; <i>Early Renaissance</i>, pàg.197,1967, Penguin</span> </li> <li id="cite_note-39"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-39">↑</a></span> <span class="reference-text">Jones & Penny:133-147</span> </li> <li id="cite_note-40"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-40">↑</a></span> <span class="reference-text">Jones & Penny:192-197</span> </li> <li id="cite_note-42"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-42">↑</a></span> <span class="reference-text">Jones and Penny:146-147, 196-197, and Pon:82-85</span> </li> <li id="cite_note-43"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-43">↑</a></span> <span class="reference-text">Jones and Penny:147, 196</span> </li> <li id="cite_note-44"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-44">↑</a></span> <span class="reference-text">Vasari, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.fordham.edu/halsall/basis/vasari/vasari18.htm">Vida de Polidoro </a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080417025022/http://www.fordham.edu/halsall/basis/vasari/vasari18.htm">Arxivat</a> 2008-04-17 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.(en anglès), per exemple no es va saber més de Maturino després del saqueig</span> </li> <li id="cite_note-45"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-45">↑</a></span> <span class="reference-text">Vasari:207 & 231</span> </li> <li id="cite_note-46"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-46">↑</a></span> <span class="reference-text">Jones & Penny:163-167 i d'altres</span> </li> <li id="cite_note-48"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-48">↑</a></span> <span class="reference-text">Vasari (en italià) <a rel="nofollow" class="external text" href="http://biblio.cribecu.sns.it/cgi-bin/vasari/Vasari-all?code_f=print_page&work=le_vite&volume_n=4&page_n=197">pp197-8 i d'altres</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20071224204356/http://biblio.cribecu.sns.it/cgi-bin/vasari/Vasari-all?code_f=print_page&work=le_vite&volume_n=4&page_n=197">Arxivat</a> 2007-12-24 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.; vegeu també les corresponents entrades a <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.getty.edu/research/conducting_research/vocabularies/ulan/">Getty Union Artist Name List</a></span> </li> <li id="cite_note-49"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-49">↑</a></span> <span class="reference-text">Jones & Penny:215-218</span> </li> <li id="cite_note-50"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-50">↑</a></span> <span class="reference-text">Jones & Penny:210-211</span> </li> <li id="cite_note-51"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-51">↑</a></span> <span class="reference-text">Jones & Penny:221-222</span> </li> <li id="cite_note-52"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-52">↑</a></span> <span class="reference-text">Jones & Penny:219-220</span> </li> <li id="cite_note-54"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-54">↑</a></span> <span class="reference-text">Jones & Penny:224(cita)-226</span> </li> <li id="cite_note-55"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-55">↑</a></span> <span class="reference-text">Jones & Penny:205 La carta pot datar de l'any 1519, o d'abans del seu nomenament</span> </li> <li id="cite_note-56"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-56">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.metmuseum.org/works_of_art/collection_database/Lucretia_Raphael_Raffaello_Sanzio/ViewObject.aspx?depNm=drawings_and_prints&pID=-1&kWd=Raphael&OID=90004100&vW=-1&Pg=1&St=0&StOd=1&vT=1">dibuix, probablement no el definitiu</a></span> </li> <li id="cite_note-57"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-57">↑</a></span> <span class="reference-text">GB Armenini (1533-1609) <i>De vera precetti della pittura</i>(1587), citat a Pon:115</span> </li> <li id="cite_note-58"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-58">↑</a></span> <span class="reference-text">Jones & Penny:58 & ff; 400 de Pon:114</span> </li> <li id="cite_note-59"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-59">↑</a></span> <span class="reference-text">Ludovico Dolce (1508-68), del seu <i>L'Aretino</i> de 1557, citat a Pon:114</span> </li> <li id="cite_note-60"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-60">↑</a></span> <span class="reference-text">citat a Pon:114, de <i>The Organization of Raphael's Workshop</i>, pub. Chicago, 1983</span> </li> <li id="cite_note-62"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-62">↑</a></span> <span class="reference-text">Lucy Whitaker, Martin Clayton, <i>The Art of Italy in the Royal Collection; Renaissance and Baroque</i>, pàg.84, Royal Collection Publications, 2007, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978_1_902163_291" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978 1 902163 291">ISBN 978 1 902163 291</a></span> </li> <li id="cite_note-63"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-63">↑</a></span> <span class="reference-text">Pon:104</span> </li> <li id="cite_note-64"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-64">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120531104853/http://www.nationalgalleries.org/index.php/collection/online_az/4:322/results/0/14803/">National Galleries of Scotland</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.nationalgalleries.org/index.php/collection/online_az/4:322/results/0/14803/">original</a> el 2012-05-31. [Consulta: 8 desembre 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-65"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-65">↑</a></span> <span class="reference-text">Pon:102. Vegeu una extensa anàlisi a: Landau:118 ff</span> </li> <li id="cite_note-67"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-67">↑</a></span> <span class="reference-text">Pon:86-87 les enumera</span> </li> <li id="cite_note-69"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-69">↑</a></span> <span class="reference-text">Pon:95-136 i d'altres; Landau:118-160, i d'altres</span> </li> <li id="cite_note-autogenerated1-70"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-autogenerated1_70-0">55,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-autogenerated1_70-1">55,1</a></sup></span> <span class="reference-text">Vasari:230-231</span> </li> <li id="cite_note-73"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-73">↑</a></span> <span class="reference-text">Vasari:231</span> </li> <li id="cite_note-75"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-75">↑</a></span> <span class="reference-text">Chastel André, <i>Italian Art</i>,p. 230, 1963, Faber</span> </li> <li id="cite_note-76"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-76">↑</a></span> <span class="reference-text">Walter Friedländer, <i>Mannerism and Anti-Mannerism in Italian Painting</i>, pàg.42 (Schocken 1970 edn.), 1957, Columbia UP</span> </li> <li id="cite_note-77"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-77">↑</a></span> <span class="reference-text">Blunt:76</span> </li> <li id="cite_note-78"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-78">↑</a></span> <span class="reference-text">See Jones & Penny:102-4</span> </li> <li id="cite_note-79"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-79">↑</a></span> <span class="reference-text">The 1772 Discourse <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.gutenberg.org/files/2176/2176-h/2176-h.htm">Text en línia dels <i>Discourses</i> de Reynolds</a>.</span> </li> <li id="cite_note-80"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-80">↑</a></span> <span class="reference-text">Wölfflin:82,</span> </li> <li id="cite_note-81"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-81">↑</a></span> <span class="reference-text">Ruskin, <i><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.gutenberg.org/files/23593/23593-h/23593-h.htm#LECTURE_IV">Pre-Raphaelitism</a></i>, S. 127 [Project Gutenburg]</span> </li> <li id="cite_note-82"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-82">↑</a></span> <span class="reference-text">Berenson, Bernard, <i>Italian Painters of the renaissance, Vol 2 Florentine and Central Italian Schools</i>, Phaidon 1952 (refs de l'ed. de 1968), pàg.94</span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Raffaello_Sanzio&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Bibliografia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li>Blunt, Anthony, <i>Artistic Theory in Italy, 1450-1660</i>, 1940 (refs. de l'ed. de 1985), OUP, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-19-881050-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-19-881050-4">ISBN 0-19-881050-4</a>.</li> <li><a href="/w/index.php?title=Cecil_Gould&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cecil Gould (encara no existeix)">Gould, Cecil</a>, <i>The Sixteenth Century Italian Schools</i>, National Gallery Catalogues, Londres 1975, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-947645-22-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-947645-22-5">ISBN 0-947645-22-5</a>.</li> <li>Roger Jones and <a href="/w/index.php?title=Nicholas_Penny&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nicholas Penny (encara no existeix)">Nicholas Penny</a>, <i>Raphael</i>, Yale, 1983, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-300-03061-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-300-03061-4">ISBN 0-300-03061-4</a>.</li> <li>Landau, David in:David Landau & Peter Parshall, <i>The Renaissance Print</i>, Yale, 1996, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-300-06883-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-300-06883-2">ISBN 0-300-06883-2</a>.</li> <li>Pon, Lisa, <i>Raphael, Dürer, and Marcantonio Raimondi, Copying and the Italian Renaissance Print</i>, 2004, Yale UP, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-300-09680-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-300-09680-4">ISBN 978-0-300-09680-4</a>.</li> <li>Shearman, John; <i>Raphael in Early Modern Sources 1483-1602</i>, 2003, Yale University Press, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-300-09918-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-300-09918-5">ISBN 0-300-09918-5</a>.</li> <li><a href="/wiki/Giorgio_Vasari" title="Giorgio Vasari">Vasari</a>, <i>Vida de Raphael</i> de <i><a href="/wiki/Le_Vite" title="Le Vite">Vides d'Artistes</a></i>, edició emprada: <i>Artists of the Renaissance</i> selecció i ed. Malcolm Bull, Penguin 1965 (núms. de pàg. de l'ed. BCA, 1979).</li> <li><a href="/wiki/Heinrich_W%C3%B6lfflin" title="Heinrich Wölfflin">Wölfflin, Heinrich</a>; <i>Classic Art; An Introduction to the Renaissance</i>, 1952 (en anglès) (Ed. 1968), Phaidon, Nova York.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs"><span id="Enlla.C3.A7os_externs"></span>Enllaços externs</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Raffaello_Sanzio&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: Enllaços externs"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <table cellpadding="2" cellspacing="0" align="right" style="margin:5px; padding: 5px; border:1px solid #aaaaaa; text-align:left;" class="infobox noprint plainlinks"> <tbody><tr> <td colspan="2" style="text-align:center; font-size:85%">En altres projectes de <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Wikimedia" title="Fundació Wikimedia">Wikimedia</a>: </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Commons-logo.svg" class="mw-file-description" title="Commons"><img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/26px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/34px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></a><figcaption>Commons</figcaption></figure></td> <td><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Raffaello_Sanzio" class="extiw" title="commons:Raffaello Sanzio"><b>Commons</b></a><span style="font-size:70%;"> (Galeria)</span> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q5597?uselang=ca#sitelinks-special" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span> </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Commons-logo.svg" class="mw-file-description" title="Commons"><img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/26px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/34px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></a><figcaption>Commons</figcaption></figure></td> <td><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Raffaello_Sanzio" class="extiw" title="commons:Category:Raffaello Sanzio"><b>Commons</b></a><span style="font-size:70%;"> (Categoria)</span> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q5597?uselang=ca#sitelinks-special" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span> </td></tr> </tbody></table> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.grec.cat/cgibin/heccl2.pgm?NDCHEC=0053913&SFR=1">Rafael</a> Petita biografia i obra.</li></ul> <p><br /> </p> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.worldcat.org/identities/lccn-n79-041756">WorldCat</a></li> <li><a href="/wiki/CANTIC" class="mw-redirect" title="CANTIC">CANTIC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://cantic.bnc.cat/registre/981058521580206706">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_Espa%C3%B1a" class="mw-redirect" title="Biblioteca Nacional de España">BNE</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://datos.bne.es/resource/XX1002094">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Biblioth%C3%A8que_nationale_de_France" class="mw-redirect" title="Bibliothèque nationale de France">BNF</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb12215591q">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://d-nb.info/gnd/118597787">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/LCCN" class="mw-redirect" title="LCCN">LCCN</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.loc.gov/authorities/names/n79041756">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/VIAF" class="mw-redirect" title="VIAF">VIAF</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://viaf.org/viaf/64055977">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/ISNI" class="mw-redirect" title="ISNI">ISNI</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://isni.org/isni/000000012136483X">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/LIBRIS" title="LIBRIS">SELIBR</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://libris.kb.se/auth/197348">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/SUDOC" class="mw-redirect" title="SUDOC">SUDOC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.idref.fr/027608956">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/BIBSYS" title="BIBSYS">BIBSYS</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://ask.bibsys.no/ask/action/result?cmd=&kilde=biblio&cql=bs.autid+%3D+90110140&feltselect=bs.autid">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Union_List_of_Artist_Names" title="Union List of Artist Names">ULAN</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.getty.edu/vow/ULANFullDisplay?find=&role=&nation=&subjectid=500023578">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/National_Library_of_Australia" class="mw-redirect" title="National Library of Australia">NLA</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://nla.gov.au/anbd.aut-an35442294">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/National_Diet_Library" class="mw-redirect" title="National Diet Library">NDL</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://id.ndl.go.jp/auth/ndlna/00453605">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=ola2002153926&CON_LNG=ENG">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Istituto_Centrale_per_il_Catalogo_Unico" title="Istituto Centrale per il Catalogo Unico">ICCU</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://opac.sbn.it/nome/CFIV002031">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases d'informació</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/GEC" class="mw-redirect" title="GEC">GEC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/rafael-0">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Europeana" title="Europeana">Europeana</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://data.europeana.eu/agent/base/5">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1&useformat=desktop" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Raffaello_Sanzio&oldid=34129709">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Raffaello_Sanzio&oldid=34129709</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categoria</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Raffaello_Sanzio" title="Categoria:Raffaello Sanzio">Raffaello Sanzio</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_etiquetes_de_Wikidata_sense_traducci%C3%B3" title="Categoria:Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció">Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_mides_d%27imatge_que_contenen_px_addicionals" title="Categoria:Pàgines amb mides d'imatge que contenen px addicionals">Pàgines amb mides d'imatge que contenen px addicionals</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Infotaula_persona_sense_par%C3%A0metres" title="Categoria:Infotaula persona sense paràmetres">Infotaula persona sense paràmetres</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:1.000_articles_fonamentals" title="Categoria:1.000 articles fonamentals">1.000 articles fonamentals</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Llista_d%27articles_de_qualitat" title="Categoria:Llista d'articles de qualitat">Llista d'articles de qualitat</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_identificador_CANTIC" title="Categoria:Articles amb identificador CANTIC">Articles amb identificador CANTIC</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_identificador_Europeana" title="Categoria:Articles amb identificador Europeana">Articles amb identificador Europeana</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 20 oct 2024 a les 12:52.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Raffaello_Sanzio&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-6dfcdd5ff5-z2m6d","wgBackendResponseTime":177,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"1.476","walltime":"3.148","ppvisitednodes":{"value":12252,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":134078,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":41674,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":25,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":0,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":1,"limit":20},"unstrip-size":{"value":64859,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":15,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 2950.551 1 -total"," 79.47% 2344.794 1 Plantilla:Infotaula_persona"," 67.97% 2005.429 1 Plantilla:Infobox_person"," 67.50% 1991.640 1 Plantilla:Infobox_person/formatglobal"," 67.24% 1984.049 1 Plantilla:InfoboxFrame"," 8.63% 254.645 30 Plantilla:GetLabelFix"," 8.39% 247.441 28 Plantilla:If_empty"," 7.00% 206.561 1 Plantilla:Projectes_germans"," 3.34% 98.571 1 Plantilla:Identifiers"," 2.66% 78.537 10 Plantilla:Romanes"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.866","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":4616251,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.eqiad.main-86b55c7f94-9h95q","timestamp":"20241203142716","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Raffaello Sanzio","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Raffaello_Sanzio","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q5597","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q5597","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2005-09-14T11:27:43Z","dateModified":"2024-10-20T11:52:17Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/f\/f6\/Raffaello_Sanzio.jpg","headline":"pintor i arquitecte renaixentista itali\u00e0"}</script> </body> </html>