CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Art feminista - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"18737dc6-01b3-4aa5-ba75-33bd87070a71","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Art_feminista","wgTitle":"Art feminista","wgCurRevisionId":32400776,"wgRevisionId":32400776,"wgArticleId":1751295,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb referències sense format","Teoria del feminisme","Art contemporani"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Art_feminista","wgRelevantArticleId":1751295,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true, "wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":30000,"wgRelatedArticlesCompat":[],"wgCentralAuthMobileDomain":false,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q1246516","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready", "ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","mediawiki.page.gallery.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init", "ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cmediawiki.page.gallery.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.4"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/43/Beauty_Interrupted.jpg"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="1714"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/43/Beauty_Interrupted.jpg/800px-Beauty_Interrupted.jpg"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="1143"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/43/Beauty_Interrupted.jpg/640px-Beauty_Interrupted.jpg"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="914"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Art feminista - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Art_feminista"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Art_feminista&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Art_feminista"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Art_feminista rootpage-Art_feminista skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Art+feminista" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Art+feminista" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Art+feminista" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Art+feminista" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Història" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Història"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Història</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Història-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Història</span> </button> <ul id="toc-Història-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-1960s" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#1960s"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.1</span> <span>1960s</span> </div> </a> <ul id="toc-1960s-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-1970s" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#1970s"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.2</span> <span>1970s</span> </div> </a> <ul id="toc-1970s-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-1980s" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#1980s"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.3</span> <span>1980s</span> </div> </a> <ul id="toc-1980s-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-1990s" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#1990s"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.4</span> <span>1990s</span> </div> </a> <ul id="toc-1990s-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Promovent_art_feminista" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Promovent_art_feminista"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>Promovent art feminista</span> </div> </a> <ul id="toc-Promovent_art_feminista-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Efecte_d'art_feminista_damunt_societat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Efecte_d'art_feminista_damunt_societat"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Efecte d'art feminista damunt societat</span> </div> </a> <ul id="toc-Efecte_d'art_feminista_damunt_societat-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Exemple_d'art_feminista" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Exemple_d'art_feminista"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>Exemple d'art feminista</span> </div> </a> <ul id="toc-Exemple_d'art_feminista-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Galeria" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Galeria"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Galeria</span> </div> </a> <ul id="toc-Galeria-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Notes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Notes"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>Notes</span> </div> </a> <ul id="toc-Notes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia_addicional" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia_addicional"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8</span> <span>Bibliografia addicional</span> </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia_addicional-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Art feminista</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 24 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-24" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">24 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D9%81%D9%86_%D9%86%D8%B3%D9%88%D9%8A" title="فن نسوي - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="فن نسوي" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target"><span>العربية</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%A4%D0%B5%D0%BC%D0%B8%D0%BD%D0%B8%D1%81%D1%82%D0%BA%D0%BE_%D0%B8%D0%B7%D0%BA%D1%83%D1%81%D1%82%D0%B2%D0%BE" title="Феминистко изкуство - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Феминистко изкуство" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target"><span>Български</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ckb mw-list-item"><a href="https://ckb.wikipedia.org/wiki/%DA%BE%D9%88%D9%86%DB%95%D8%B1%DB%8C_%D9%81%DB%8E%D9%85%DB%8C%D9%86%DB%8C%D8%B3%D8%AA" title="ھونەری فێمینیست - kurd central" lang="ckb" hreflang="ckb" data-title="ھونەری فێمینیست" data-language-autonym="کوردی" data-language-local-name="kurd central" class="interlanguage-link-target"><span>کوردی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Feministische_Kunst" title="Feministische Kunst - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Feministische Kunst" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Deutsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%A6%CE%B5%CE%BC%CE%B9%CE%BD%CE%B9%CF%83%CF%84%CE%B9%CE%BA%CE%AE_%CF%84%CE%AD%CF%87%CE%BD%CE%B7" title="Φεμινιστική τέχνη - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Φεμινιστική τέχνη" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target"><span>Ελληνικά</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Feminist_art" title="Feminist art - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Feminist art" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Arte_feminista" title="Arte feminista - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Arte feminista" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D9%87%D9%86%D8%B1_%D9%81%D9%85%DB%8C%D9%86%DB%8C%D8%B3%D8%AA%DB%8C" title="هنر فمینیستی - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="هنر فمینیستی" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target"><span>فارسی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Feministinen_taide" title="Feministinen taide - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Feministinen taide" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target"><span>Suomi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Art_f%C3%A9ministe" title="Art féministe - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Art féministe" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target"><span>Français</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%90%D7%9E%D7%A0%D7%95%D7%AA_%D7%A4%D7%9E%D7%99%D7%A0%D7%99%D7%A1%D7%98%D7%99%D7%AA" title="אמנות פמיניסטית - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="אמנות פמיניסטית" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target"><span>עברית</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D5%96%D5%A5%D5%B4%D5%AB%D5%B6%D5%AB%D5%BD%D5%BF%D5%A1%D5%AF%D5%A1%D5%B6_%D5%A1%D6%80%D5%BE%D5%A5%D5%BD%D5%BF" title="Ֆեմինիստական արվեստ - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Ֆեմինիստական արվեստ" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target"><span>Հայերեն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EC%97%AC%EC%84%B1%EC%A3%BC%EC%9D%98_%EB%AF%B8%EC%88%A0" title="여성주의 미술 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="여성주의 미술" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target"><span>한국어</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Feministisk_kunst" title="Feministisk kunst - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Feministisk kunst" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk nynorsk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Sztuka_feministyczna" title="Sztuka feministyczna - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Sztuka feministyczna" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target"><span>Polski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Arte_feminista" title="Arte feminista - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Arte feminista" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target"><span>Português</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D1%80%D1%82-%D1%84%D0%B5%D0%BC%D0%B8%D0%BD%D0%B8%D0%B7%D0%BC" title="Арт-феминизм - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Арт-феминизм" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target"><span>Русский</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%A4%D0%B5%D0%BC%D0%B8%D0%BD%D0%B8%D1%81%D1%82%D0%B8%D1%87%D0%BA%D0%B0_%D1%83%D0%BC%D0%B5%D1%82%D0%BD%D0%BE%D1%81%D1%82" title="Феминистичка уметност - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Феминистичка уметност" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target"><span>Српски / srpski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Feministisk_konst" title="Feministisk konst - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Feministisk konst" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target"><span>Svenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%AA%E0%AF%86%E0%AE%A3%E0%AF%8D%E0%AE%A3%E0%AE%BF%E0%AE%AF%E0%AE%95%E0%AF%8D_%E0%AE%95%E0%AE%B2%E0%AF%88" title="பெண்ணியக் கலை - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="பெண்ணியக் கலை" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target"><span>தமிழ்</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tl mw-list-item"><a href="https://tl.wikipedia.org/wiki/Peminismo_at_sining" title="Peminismo at sining - tagal" lang="tl" hreflang="tl" data-title="Peminismo at sining" data-language-autonym="Tagalog" data-language-local-name="tagal" class="interlanguage-link-target"><span>Tagalog</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/Feminist_sanat" title="Feminist sanat - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Feminist sanat" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target"><span>Türkçe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%A4%D0%B5%D0%BC%D1%96%D0%BD%D1%96%D1%81%D1%82%D0%B8%D1%87%D0%BD%D0%B5_%D0%BC%D0%B8%D1%81%D1%82%D0%B5%D1%86%D1%82%D0%B2%D0%BE" title="Феміністичне мистецтво - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Феміністичне мистецтво" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target"><span>Українська</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E5%A5%B3%E6%80%A7%E4%B8%BB%E7%BE%A9%E8%97%9D%E8%A1%93" title="女性主義藝術 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="女性主義藝術" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target"><span>中文</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1246516#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Art_feminista" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="new vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Discussi%C3%B3:Art_feminista&action=edit&redlink=1" rel="discussion" class="new" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina (encara no existeix) [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Art_feminista"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Art_feminista&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Art_feminista&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Art_feminista"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Art_feminista&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Art_feminista&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Art_feminista" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Art_feminista" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q"><span>Pàgines especials</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Art_feminista&oldid=32400776" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Art_feminista&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Art_feminista&id=32400776&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FArt_feminista"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FArt_feminista"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Art+feminista"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Art_feminista&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Art_feminista&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Art_and_feminism" hreflang="en"><span>Commons</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1246516" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Beauty_Interrupted.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/43/Beauty_Interrupted.jpg/220px-Beauty_Interrupted.jpg" decoding="async" width="220" height="314" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/43/Beauty_Interrupted.jpg/330px-Beauty_Interrupted.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/43/Beauty_Interrupted.jpg/440px-Beauty_Interrupted.jpg 2x" data-file-width="840" data-file-height="1200" /></a><figcaption>Mary Schepisi, <i>la bellesa Interrompuda</i>, 2011</figcaption></figure> <p>L'<b>art feminista</b> és una categoria de l'art associat amb el <a href="/wiki/Moviment_feminista" title="Moviment feminista">moviment feminista</a> de finals de la dècada de 1960 i els anys 70. L'art feminista destaca les diferències polítiques i socials que les dones experimenten a les seves vides. L'objectiu esperançador d'aquesta forma d'art és transformar el món, cap a la igualtat i l'alliberament.<sup id="cite_ref-1" class="reference"><a href="#cite_note-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els mitjans utilitzats s'estenen en una àmplia gamma: des de pràctiques d'art tradicional com la pintura fins a mètodes menys convencionals com <a href="/wiki/Actuaci%C3%B3_art%C3%ADstica" title="Actuació artística">performance</a>, <a href="/wiki/Art_conceptual" title="Art conceptual">art conceptual</a>, <a href="/wiki/Art_corporal" title="Art corporal">art corporal</a>, craftivisme, vídeo, pel·lícula, i art tèxtil. L'art feminista ha servit com una força innovadora per a expandir la definició d'art a través de la incorporació d'una nova perspectiva i unes noves pràctiques.<sup id="cite_ref-Kramarae_pp._92-93_2-0" class="reference"><a href="#cite_note-Kramarae_pp._92-93-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Art_Story_3-0" class="reference"><a href="#cite_note-Art_Story-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Història"><span id="Hist.C3.B2ria"></span>Història</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Art_feminista&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Història"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Històricament parlant, les dones artistes, quan han existit, en gran part s'han mantingut a l'ombra: no hi ha cap <a href="/wiki/Michelangelo_Buonarroti" title="Michelangelo Buonarroti">Michelangelo</a> o <a href="/wiki/Leonardo_da_Vinci" title="Leonardo da Vinci">Da Vinci</a> equivalent en dona.<sup id="cite_ref-:0_4-0" class="reference"><a href="#cite_note-:0-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-5" class="reference"><a href="#cite_note-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A <i>Per Què No Hi Ha Hagut Grans Dones Artistes</i> <a href="/wiki/Linda_Nochlin" title="Linda Nochlin">Linda Nochlin</a> va escriure, "La culpa no rau en les nostres estrelles, les nostres hormones, els nostres cicles menstruals, o els nostres buits espais interns, sinó en les nostres institucions i la nostra educació". A causa de la funció històrica de les dones com a cuidadores, la majoria de dones eren incapaces de dedicar temps a crear art. A més a més, les dones rarament tenien l'entrada permesa a escoles d'art, i gairebé mai se'ls hi permetia assistir a classes de dibuix al natural de cossos nus per por d'indecència. Per això, les dones artistes eren en gran part dones riques amb temps de lleure que van ser educades pels seus pares o oncles i que produïen bodegons, paisatges, o retrats. Els exemples inclouen <a href="/w/index.php?title=Anna_Claypoole_Peale&action=edit&redlink=1" class="new" title="Anna Claypoole Peale (encara no existeix)">Anna Claypoole Peale</a> i <a href="/wiki/Mary_Cassatt" title="Mary Cassatt">Mary Cassatt</a>. </p><p>L'art feminista pot ser conflictius de definir ja que abraça elements personals i polítics molt diversos, diferents a cada individu. Llavors, és tot l'art fet per una feminista, art feminista? Pot ser art feminista el resultat d'una artista que no es defineix com a tal? <a href="/wiki/Lucy_R._Lippard" title="Lucy R. Lippard">Lucy R. Lippard</a> va declarar l'any 1980 que l'art feminista "no era ni un estil ni un moviment sinó un sistema de valor, una estratègia revolucionària, una forma de vida."<sup id="cite_ref-Parker_6-0" class="reference"><a href="#cite_note-Parker-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Emergint a finals de la dècada dels '60, el moviment d'art feminista va ser inspirat per les protes estudiantils de 1960's, el <a href="/wiki/Moviment_afroameric%C3%A0_pels_drets_civils" title="Moviment afroamericà pels drets civils">moviment de drets civils</a>, i el<a href="/wiki/Segona_onada_de_teoria_feminista" title="Segona onada de teoria feminista">Feminisme de la Segona Onada</a>. A través de la crítica a les institucions que promouen el sexisme i el racisme, estudiants, les persones racialitzades i les dones eren capaces d'identificar i intentar arreglar la desigualtat. Les dones artistes van utilitzar les seves obres, protestes, col·lectius, i registres de dones en l'art per ajudar a entendre injustícies en el món de l'art. La primera ona d'art feminista va ser establerta a mitjan segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>. A principis dels 1920s, amb la dona obtenint el dret a vot a Amèrica, l'ona de liberalització s'estén a través del món. El canvi lent i gradual en art feminista va començar obtenir impuls als anys 1960's.<sup id="cite_ref-7" class="reference"><a href="#cite_note-7"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="1960s">1960s</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Art_feminista&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: 1960s"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Abans del 1960s la majoria de les obres fetes per dones no contenien contingut feminista, en el sentit que no anaven adreçades ni criticaven les condicions a les que les dones havien de fer front. Les dones eren més sovint els temes de l'art, que artistes d'aquest. Històricament, el cos femení va ser considerat com a objecte de desig que existia per al plaer dels homes. A principis del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>, obres que presumien de la sexualitat femenina – la <a href="/wiki/Noia_de_calendari" title="Noia de calendari">pin-up</a> com a principal exemple– va començar a ser produït. A finals dels 1960s hi hi havia un excés d'art femení que trencava la tradició de representar les dones les dones exclusivament en peces de roba sexualitzadores. </p><p>Per tal d'obtenir reconeixement, moltes artistes van lluitar per deslligar la seva feina del gènere per tal de competir en un món d'art masculí dominant. Si una obra no va "semblava" com si hagués estat fet per una dona, llavors l'estigma associat a les dones no s'aferraria a la seva feina, de manera que donaria a la seva obra integritat pròpia. L'any 1963 <a href="/wiki/Yayoi_Kusama" title="Yayoi Kusama">Yayoi Kusama</a> va crear <i>Oven-Pan</i> – que formava part d'una gran col·lecció d'obres a les que es referia com a <i>escultures d'agregació</i>. Com en altres obres d'aquella col·lecció, <i>Oven-Pan</i> agafa un objecte associat amb la feina de les dones – en aquest cas una cassola de metall – i la cobreix completament amb grumolls bulbosos del mateix material. Aquest és un primerenc exemple feminista de dones artistes trobant maneres de trencar amb la funció tradicional de les dones en la societat. Col·locar els trossos bulbosos del mateix color i material que la cassola de metall treu completament la funcionalitat de la cassola, i – en un sentit metafòric – la seva associació amb la dona. Les protrusions treuen el gènere de l'element no només inutilitzant la funció de cassola per a la cuina, sinó també fent-la lletja. Abans d'aquesta era, una feina comuna per a les dones consistia en fer coses boniques i decoratives com ara paisatges i edredons, mentre que les obres de les artistes més contemporanies estava esdevenint atrevides o fins i tot rebel. </p><p>Cap al final de la dècada, les idees progressistes de crítica social van començar a presentar que la ideologia d'idea dominant que havia estat acceptada havia de ser denunciada per no ser neutral. També se suggeria que el món de l'art com a entitat, s'havia dirigit per institucionalitzar dins seu la idea de <a href="/wiki/Masclisme" title="Masclisme">masclisme</a>. Durant aquest temps, hi va haver un renaixement de diversos suports que havien estat situats al baix de tot de la jerarquia estètica per la història d'art, com ara l'<a href="/w/index.php?title=Quilting&action=edit&redlink=1" class="new" title="Quilting (encara no existeix)">acoltejat</a> (o quilting).<sup id="cite_ref-Gender_and_Genius_8-0" class="reference"><a href="#cite_note-Gender_and_Genius-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquesta rebel·lió contra la ideologia socialment construïda del rol d'una dona dins l'art van encendre el naixement d'un nou estàndard del subjecte dona. On feia un temps, el cos femení havia estat vist com un objecte per a la mirada masculina, llavors esdevenia considerada com una arma en contra de les construccions de gènere. </p><p>Amb l'obra <i>Cut Piece</i> de <a href="/wiki/Yoko_Ono" title="Yoko Ono">Yoko Ono</a> 1964, l'<a href="/wiki/Actuaci%C3%B3_art%C3%ADstica" title="Actuació artística">performance</a> va començar a obtenir popularitat en l'obra artística feminista com a forma d'anàlisi crítica en els valors socials del gènere. En aquesta obra, Yoko Ono es mostra agenollada al terra amb un parell de tisores davant del seu. Convida l'audiència a tallar d'un en un, un retall de la seva roba fins que finalment es queda agenollada amb parracs de la seva roba i roba interior. Aquesta relació íntima creada entre el subjecte (Ono) i l'audiència tractava la idea de gènere en el sentit que Ono esdevenia l'objecte sexual. Al restar immòbil mentre se li van retallant peces de la seva roba, es mostra la posició social d'una dona que és considerada com un objecte mentre l'audiència arriba al punt de tallar el seu sostenidor. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="1970s">1970s</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Art_feminista&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: 1970s"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Durant la dècada de 1970, l'art feminista va continuar proporcionant un mitjà per desafiar la posició de les dones en la jerarquia social. L'objectiu per a les dones era assolir un estat d'equilibri amb el seu homòleg masculí. L'obra de <a href="/wiki/Judy_Chicago" title="Judy Chicago">Judy Chicago</a>, <i><a href="/wiki/The_Dinner_Party" title="The Dinner Party">The Dinner Party</a></i> (1979), àmpliament considerada la primera obra artística feminista èpica, emfatitza aquesta idea d'un recentment descobert empoderament femení a través de l'ús de transformar una taula de sopar – una associació al rol femení tradicional – en un triangle equilàter. Cada costat té un número igual de plats dedicats a una dona específica dins la història. Això servia per trencar la idea que les dones són subjugades per la societat. Mirant al context històric, els 1960s i 1970s van servir com a era destacada on les dones van començar a celebrar noves formes de llibertat. Dones apuntant-se a les forces armades, la legalitació de tècniques de control de natalitat, la lluita cap a la igualtat de salaris, els drets civils, i el cas <a href="/wiki/Roe_contra_Wade" title="Roe contra Wade">Roe contra Wade</a> (1973) o la decisió per legalitzar l'avortament, van ser temes que van quedar reflectits en l'obra artística. Tals llibertats, tanmateix, no es van limitar a la política.<sup id="cite_ref-9" class="reference"><a href="#cite_note-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Tradicionalment, ser capaç de capturar de manera experta el nu damunt tela o en escultura representava haver adquirit un alt nivell artístic. Per tal d'assolir aquell nivell, es requeria tenir accés a models al natural. Mentre que als homes artistes se'ls va donar aquest privilegi, es considerava impropi per una dona de veure un cos despullat. Com a resultat, les dones van ser forçades a enfocar la seva atenció a l'anomenat art "decoratiu", essent aquest darrer professionalment menys valorat. Als 1970s, però, la lluita cap a la igualtat s'estenia a les arts. Cada vegada més i més dones van començar a inscriure's a les acadèmies d'art. Per la majoria d'aquests artistes, l'objectiu no era pintar com els mestres tradicionals, sinó aprendre les seves tècniques i manipular-les de manera que va desafiés les visions tradicionals de les dones.<sup id="cite_ref-10" class="reference"><a href="#cite_note-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p><a href="/wiki/Mary_Beth_Edelson" title="Mary Beth Edelson">Mary Beth Edelson</a> en l'obra "<i>Some Living American Women Artists / Last Supper</i> (1972)" es va apropiar de l'obra <i>L'Últim Sopar</i> de <a href="/wiki/Leonardo_da_Vinci" title="Leonardo da Vinci">Leonardo da Vinci</a> amb els caps de notables dones artistes encolades sobre els caps de Jesucrist i els seus apòstols. Aquesta imatge, adreçant-se al rol de subordinació de les dones en la històrica iconografia religiosa i l'artística, esdevenia "una de les imatges més icòniques del moviment d'art feminista."<sup id="cite_ref-Frost_Art_Museum_11-0" class="reference"><a href="#cite_note-Frost_Art_Museum-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Clara_-_Edelson_12-0" class="reference"><a href="#cite_note-Clara_-_Edelson-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La fotografia esdevenia un medi comú utilitzat per artistes feministes. Va ser utilitzat, de moltes maneres, per mostrar la dona "real". Per exemple, l'any 1979 <a href="/w/index.php?title=Judith_Black&action=edit&redlink=1" class="new" title="Judith Black (encara no existeix)">Judith Black</a> va fer-se un autoretrat representant el seu cos. Va mostrar el cos d'envellint de l'artista i tots els seus defectes en un intent de retratar-se com a ésser humà en comptes d'un símbol sexual idealitzat. <a href="/wiki/Hannah_Wilke" title="Hannah Wilke">Hannah Wilke</a> també va utilitzar la fotografia com a mode d'expressar una representació no tradicional del cos femení. En la seva col·lecció de 1974 que va anomenar <i>S.O.S - Stratification Object Series,</i> Wilke es va utilitzar com a subjecte. Es va retratar en topless amb diverses peces de xiclet en forma de vulves per tot el seu cos, en una demostració metafòrica de com s'utilitzen les dones en la societat: mastegades i escopides. L'any 1975 a Hongria, Budapest <a href="/w/index.php?title=Orshi_Drozdik&action=edit&redlink=1" class="new" title="Orshi Drozdik (encara no existeix)">Orshi Drozdik</a> amb nom de naixement <a href="/w/index.php?title=Drozdik_Orsolya&action=edit&redlink=1" class="new" title="Drozdik Orsolya (encara no existeix)">Drozdik Orsolya</a> mentre estudiava a l'<a href="/w/index.php?title=Acad%C3%A8mia_Hongria_Belles_Arts&action=edit&redlink=1" class="new" title="Acadèmia Hongria Belles Arts (encara no existeix)">Acadèmia Hongaresa de Belles Arts</a>, va examinar documents historics de models nus del S.XIX i inicis del S.XX que pertanyien a la biblioteca de l'acadèmia. Els va refotografiar i va exhibir les fotos com a obra pròpia. Aquell mateix any va projectar les imatges dels models al natural al seu propi cos nu, ho va fotografiar i va fer <a href="/wiki/Actuaci%C3%B3_art%C3%ADstica" title="Actuació artística">performances</a> titulades <i>NudeModel</i> en el qual es va exhibir com a dona artista dibuixant una model nua. </p><p>En aquests moments, hi hi havia un gran focus rebel·lant-se contra la "dona tradicional". Amb això, va arribar una reacció violenta tan d'homes com de dones que sentien que la seva tradició quedava amenaçada. De mostrar dones com a icones glamouroses a mostrar destorbadores siluetes de dones (una manifestació artística de l'empremta que es deixa en les víctimes de violació) en el cas d'<a href="/wiki/Ana_Mendieta" title="Ana Mendieta">Ana Mendieta</a>, remarcaven certes formes de degradació que la cultura popular havia fallat en reconèixer plenament. </p><p>Mentre l'obra d'<a href="/wiki/Ana_Mendieta" title="Ana Mendieta">Ana Mendieta</a> estava enfocada en temàtiques serioses, altres artistes, com <a href="/wiki/Lynda_Benglis" title="Lynda Benglis">Lynda Benglis</a>, va agafar una postura més satírica en la lluita cap a igualtat. En una de les seves fotografies publicade en <i>Artforum</i>, és representada despullada amb un tall de cabell curt, ulleres de sol, i un dildo col·locat en la zona púbica. Alguns van trobar aquesta radical foto "vulgar" i "pertorbadora" i d'altres, tanmateix, van veure una expressió desigual balança entre els gèneres en el sentit que la seva foto va ser criticada més durament que l'homòleg masculí, <a href="/wiki/Robert_Morris" title="Robert Morris">Robert Morris</a>, qui va posar sense samarreta amb cadenes al voltant del coll com a signe de submissió. En aquell moment, la representació d'una dona dominant era altament criticada i, en alguns casos, qualsevol art femení representant la sexualitat es percebia com a <a href="/wiki/Pornografia" title="Pornografia">pornogràfic</a>.<sup id="cite_ref-13" class="reference"><a href="#cite_note-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>A diferència de la representació dominant de Benglis per exposar desigualtat en el gènere, <a href="/wiki/Marina_Abramovi%C4%87" title="Marina Abramović">Marina Abramovic</a> va utilitzar la subjugació com a forma de desenmascarar la posició de dones en la societat que va horroritzar més que destorbar l'audiència. En la seva performance <i>Rhythm 0</i> (1974), Ambramovic empeny no només els seus límits, sinó també els límits de la seva audiència, presentant-se al públic amb 72 objectes diferents que van des d'unes plomes i perfum a un rifle i una bala. Les seves instruccions són senzilles; ella és l'objecte i l'audiència pot fer amb ell el que vulgui durant les següents sis hores. La seva audiència té control absolut mentre ella es manté immòbil. Finalment esdevenen més salvatges i comencen a violar el seu cos – en un moment donat, un home l'apunta el rifle – fins i tot quan la peça acaba l'audiència entra en frenesí i marxa corrent amb por, com si no poguessin arribar a entendre el què acaba de passar. En aquesta emotiva performance, Ambramovic descriu el potent missatge d'objectificació del cos femení mentre desenreda la complexitat de naturalesa humana.<sup id="cite_ref-14" class="reference"><a href="#cite_note-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>L'any 1975, <a href="/w/index.php?title=Barbara_Deming&action=edit&redlink=1" class="new" title="Barbara Deming (encara no existeix)">Barbara Deming</a> va fundar <i>The Money for Women Fund</i> per donar suport a l'obra d'artistes feministes. Deming va ajudar a administrar el Fons, amb el suport de l'artista <a href="/w/index.php?title=Mary_Meigs&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mary Meigs (encara no existeix)">Mary Meigs</a>. Després de la mort de Deming l'any 1984, l'organització va ser rebatejada com <i>The Barbara Deming Memorial Fons</i>.<sup id="cite_ref-15" class="reference"><a href="#cite_note-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Avui, la fundació és l'agència de beques feminista més antiga" que "dona encoratjament i beques individuals a feministes en les arts (escriptores i artistes visuals)".<sup id="cite_ref-16" class="reference"><a href="#cite_note-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-17" class="reference"><a href="#cite_note-17"><span class="cite-bracket">[</span>17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="1980s">1980s</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Art_feminista&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: 1980s"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Tot i que l'art feminista és fonamentalment qualsevol camp que s'esforça per a aconseguir una igualtat de gènere, no és estàtic. És un projecte constantment canviant que "es forma i remodela en sí contínuament en relació als processos de vida de les lluites de les dones". No és una plataforma sinó una "dinàmica i autocrítica resposta".<sup id="cite_ref-18" class="reference"><a href="#cite_note-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'espurna feminista del 1960s i 1970s va ajudar a forjar un camí per l'art activista i identitari del 1980s. De fet, el significat d'art feminista va evolucionar tan de pressa que l'any 1980 <a href="/wiki/Lucy_R._Lippard" title="Lucy R. Lippard">Lucy Lippard</a> va dirigir una exposició on "tota l'obra dels participants pertanyia al gran panorama d'art pel canvi social" encara que en una varietat de formes que soscava qualsevol indici que el "feminisme" significava un sol missatge polític o un sol tipus d'obra d'art. Aquesta obertura era un element clau per al futur desenvolupament social i creatiu del feminisme com a intervenció política i cultural."<sup id="cite_ref-19" class="reference"><a href="#cite_note-19"><span class="cite-bracket">[</span>19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Al 1985, el <a href="/wiki/Museu_d%27Art_Modern_de_Nova_York" title="Museu d'Art Modern de Nova York">Museu d'Art Modern</a> de <a href="/wiki/Nova_York" title="Nova York">Nova York</a> va obrir una galeria que reclamava exhibir les obres d'art més reconegudes del l'art contemporani del moment. Dels 169 artistes escollits, només 13 era dones. Com a resposta a això, un grup anònim de dones va investigar els museus més influents d'art descobrint que a penes s'hi exhibia l'art fet per dones. Això va ser el naixement de les <a href="/wiki/Guerrilla_Girls" title="Guerrilla Girls">Guerrilla Girls</a> que van dedicar el seu temps a lluitar contra el <a href="/wiki/Masclisme" title="Masclisme">masclisme</a> i el <a href="/wiki/Racisme" title="Racisme">racisme</a> en el món d'art a través de protestes, cartells, obres d'art i discursos públics. A diferència de l'art feminista previ al 1980s, les Noies de Guerrilla van introduir un efecte més atrevit capturant l'atenció per exposat el masclisme. L'objectiu dels seus cartells era mostrar el rol que les dones havien jugar en l'art mundial previ al moviment feminista. En un cas, la pintura <i>La Grande Odalisque</i> de <a href="/wiki/Jean_Auguste_Dominique_Ingres" title="Jean Auguste Dominique Ingres">Jean-Auguste-Dominique Ingres</a> va ser utilitzada en un dels seus cartells on el retrat femení nu es mostrava amb una màscara de goril·la. Al costat hi havia escrit "Han d'estar despullades les dones per aconseguir entrar al Museu Met? Menys del 5% d'artistes en les Seccions d'Art Modernes són dones, però 85% del nuus són femenins". En agafar una obra famosa i remodelar-la per eliminar el seu propòsit previst per a la mirada masculina, el nu femení es converteix en quelcom diferent a un objecte desitjable.<sup id="cite_ref-20" class="reference"><a href="#cite_note-20"><span class="cite-bracket">[</span>20<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-21" class="reference"><a href="#cite_note-21"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La crítica de la mirada masculina i l'<a href="/wiki/Objectificaci%C3%B3_de_la_dona" class="mw-redirect" title="Objectificació de la dona">objectificació</a> de les dones també es pot veure a la mirada de <a href="/wiki/Barbara_Kruger" title="Barbara Kruger">Barbara Kruger</a> en l'obra <i>Your Gaze Hits de Side of My Face</i>. En aquesta obra veiem el bust de marbre d'una dona girada cap al costat. La il·luminació és dura, creant ombres i cantonades agudes per emfasitzar les paraules "la teva mirada fixa impacta el costat de la meva cara" escrita en negreta en vermell negre i blanc a la part inferior esquerre de l'obra. En aquella una frase, Kruger és capaç de comunicar la seva protesta sobre el gènere, la societat, i la cultura a través d'un llenguatge que pot ser associat amb una revista contemporània, per captar l'atenció de l'espectador.<sup id="cite_ref-22" class="reference"><a href="#cite_note-22"><span class="cite-bracket">[</span>22<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="1990s">1990s</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Art_feminista&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: 1990s"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Construint sobre exemples anteriors d'art feminista que havien incorporat <a href="/wiki/Tecnologia" title="Tecnologia">tecnologies</a> com el <a href="/wiki/V%C3%ADdeo" title="Vídeo">vídeo</a> i la <a href="/wiki/Fotografia_digital" title="Fotografia digital">fotografia digital</a>, les artistes feministes en la dècada de 1990 van experimentar amb mitjans digitals, com el <a href="/wiki/World_Wide_Web" title="World Wide Web">World Wide Web</a>, l'<a href="/wiki/Hipertext" title="Hipertext">hypertext</a> i la codificació, l'<a href="/wiki/Art_interactiu" title="Art interactiu">art interactiu</a>, i els mitjans <a href="/wiki/Streaming" class="mw-redirect" title="Streaming">streaming</a>. Algunes obres, com <i>My Boyfriend Came Back From The War</i> (1996) d'<a href="/w/index.php?title=Olia_Lialina&action=edit&redlink=1" class="new" title="Olia Lialina (encara no existeix)">Olia Lialina</a>, va utilitzar hypertext i imatges digitals per crear una experiència no-lineal sobre el gènere, la guerra, i el trauma.<sup id="cite_ref-23" class="reference"><a href="#cite_note-23"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Altres obres, com <i>Bindigirl</i> (1999) de <a href="/w/index.php?title=Prema_Murthy&action=edit&redlink=1" class="new" title="Prema Murthy (encara no existeix)">Prema Murthy</a>, combinaven <a href="/wiki/Performance" class="mw-redirect" title="Performance">performance</a> amb streaming vídeo, xat en directe, i una <a href="/wiki/P%C3%A0gina_web" title="Pàgina web">pàgina web</a> per interrogar el gènere, el colonialisme, i el consumisme online.<sup id="cite_ref-24" class="reference"><a href="#cite_note-24"><span class="cite-bracket">[</span>24<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Obres com <i>els cossos</i> <i>Bodies© INCorporated</i> (1997) de <a href="/wiki/Victoria_Vesna" title="Victoria Vesna">Victoria Vesna</a> utilitzaven medis de realitat virtual com el modelatge 3D i VRML per satiritzar la mercantilització del cos en la cultura digital.<sup id="cite_ref-25" class="reference"><a href="#cite_note-25"><span class="cite-bracket">[</span>25<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Hi ha d'altres obres d'aquesta dècada tractant sobre <a href="/wiki/Ciberfeminisme" title="Ciberfeminisme">cyberfeminisme</a> i col·lectius cyberfeministes com <a href="/w/index.php?title=Matriu_de_VNS&action=edit&redlink=1" class="new" title="Matriu de VNS (encara no existeix)">VNS Matrix</a>, <a href="/w/index.php?title=OBN/Old_Boys_Network&action=edit&redlink=1" class="new" title="OBN/Old Boys Network (encara no existeix)">OBN/Old Boys Network</a>, i <a href="/w/index.php?title=SubRosa&action=edit&redlink=1" class="new" title="SubRosa (encara no existeix)">subRosa</a>.<sup id="cite_ref-26" class="reference"><a href="#cite_note-26"><span class="cite-bracket">[</span>26<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Promovent_art_feminista">Promovent art feminista</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Art_feminista&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Promovent art feminista"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>A la dècada de 1970, la societat començava a esdevenir obert al canvi i les persones van començar per adonar-se que hi hi havia un problema amb els estereotips de gènere. L'art feminista va esdevenir una manera popular d'adreçar les preocupacions socials del feminisme que va emergir en el tardà 1960s a 1970s. La creació i la publicació de la primera revista feminista va ser publicada al 1972. <i><a href="/w/index.php?title=Ms._Magazine&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ms. Magazine (encara no existeix)">Ms. Magazine</a></i> va ser la primera revista nacional en destacar les veus feministes, fer les idees feministes accessibles al públic, i donar suport a la feina d'artistes feministes. Com el món de l'art, la revista va utilitzar els mitjans per estendre els missatges del feminisme i posar atenció a la manca d'igualtat de gènere en la societat. La co-fundadora de la revista, <a href="/wiki/Gloria_Steinem" title="Gloria Steinem">Gloria Steinem</a>, va encunyar la famosa cita, "Una dona necessita un home com un peix necessita una bicicleta", la qual demostra el poder de dones independents; aquest eslògan va ser sovint utilitzat per activistes.<sup id="cite_ref-Parker_6-1" class="reference"><a href="#cite_note-Parker-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Efecte_d'art_feminista_damunt_societat"><span id="Efecte_d.27art_feminista_damunt_societat"></span>Efecte d'art feminista damunt societat</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Art_feminista&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Efecte d'art feminista damunt societat"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p><a href="/wiki/Lucy_R._Lippard" title="Lucy R. Lippard">Lucy R. Lippard</a> va argumentar l'any 1980 que l'art feminista no era "ni un estil ni un moviment sinó un sistema de valor, una estratègia revolucionària i una forma de viure." Aquesta cita recalca el fet que l'art feminista afecta tots els aspectes de la vida. Les dones de la nació estaven determinades a fer sentir les seves veus per sobre del xivarri de disgust, i la igualtat els possibilitaria obtenir feines iguals als homes i adquirir drets i agència sobre els seus cossos.<sup id="cite_ref-Griselda_Pollock_1987_27-0" class="reference"><a href="#cite_note-Griselda_Pollock_1987-27"><span class="cite-bracket">[</span>27<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'art era el medi usat per aconseguir traspassar el missatge; era la seva plataforma. L'art feminista dona suport a aquesta reclamació perquè l'art va començar per desafiar idees preconcebudes sobre el rol de les dones. El missatge d'igualtat de gènere en les obres feministes ressonen en l'audiència perquè el desafiament de les normes socials fa que la gent es pregunti, per exemple, si hauria d'estar socialment acceptat que les dones duguin roba d'home </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Exemple_d'art_feminista"><span id="Exemple_d.27art_feminista"></span>Exemple d'art feminista</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Art_feminista&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Exemple d'art feminista"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La revista i l'augment del feminisme van transcórrer durant els mateix temps que les artistes feministes esdevenien més populars, i n'és un exemple <a href="/w/index.php?title=Judy_Dater&action=edit&redlink=1" class="new" title="Judy Dater (encara no existeix)">Judy Dater</a>. Començant la seva carrera artística a <a href="/wiki/San_Francisco" title="San Francisco">San Francisco</a>, un centre cultural de diferents classes d'art i feines creatives, Dater va mostrar les seves fotografies feministes en museus i obtenint renom i publicitat per la seva feina.<sup id="cite_ref-Griselda_Pollock_1987_27-1" class="reference"><a href="#cite_note-Griselda_Pollock_1987-27"><span class="cite-bracket">[</span>27<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La temàtica de l'obra artística de Dater se centrava en dones que desafiaven els rols estereotipats de gènere, com la manera de posar en una fotografia. Veure una dona vestida de roba masculina va ser rara, significant una declaració de suport al moviment feminista i moltes persones van conèixer la lluita apassionada sobre la igualtat de drets de l'autora. Dater també fotografiava dones nues, en els quals intentava mostrar els cossos de les dones forts, potents i com a celebració. Les fotografies van captar l'atenció d'espectadors a causa de la seva excepcionalitat i perquè eren imatges mai vistes que no hi cabien necessàriament en la societat.<sup id="cite_ref-28" class="reference"><a href="#cite_note-28"><span class="cite-bracket">[</span>28<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Galeria">Galeria</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Art_feminista&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Galeria"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 255px"> <div class="thumb" style="width: 250px; height: 250px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Between_the_Door_and_the_Street,_Suzanne_Lacy,_Installation_at_the_Brooklyn_Museum.jpg" class="mw-file-description" title="Suzanne Lacy, Entre la Porta i el Carrer, 2013, Temps Creatiu i l'Elizabeth Un. Sackler Centre per Art Feminista, Brooklyn Museu d'Art[nb 1]"><img alt="Suzanne Lacy, Entre la Porta i el Carrer, 2013, Temps Creatiu i l'Elizabeth Un. Sackler Centre per Art Feminista, Brooklyn Museu d'Art[nb 1]" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d0/Between_the_Door_and_the_Street%2C_Suzanne_Lacy%2C_Installation_at_the_Brooklyn_Museum.jpg/220px-Between_the_Door_and_the_Street%2C_Suzanne_Lacy%2C_Installation_at_the_Brooklyn_Museum.jpg" decoding="async" width="220" height="147" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d0/Between_the_Door_and_the_Street%2C_Suzanne_Lacy%2C_Installation_at_the_Brooklyn_Museum.jpg/330px-Between_the_Door_and_the_Street%2C_Suzanne_Lacy%2C_Installation_at_the_Brooklyn_Museum.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d0/Between_the_Door_and_the_Street%2C_Suzanne_Lacy%2C_Installation_at_the_Brooklyn_Museum.jpg/440px-Between_the_Door_and_the_Street%2C_Suzanne_Lacy%2C_Installation_at_the_Brooklyn_Museum.jpg 2x" data-file-width="1536" data-file-height="1024" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/w/index.php?title=Suzanne_Lacy&action=edit&redlink=1" class="new" title="Suzanne Lacy (encara no existeix)">Suzanne Lacy</a>, <i>Entre la Porta i el Carrer</i>, 2013, Temps Creatiu i l'Elizabeth Un. Sackler Centre per Art Feminista, <a href="/w/index.php?title=Brooklyn_Museum_of_Art&action=edit&redlink=1" class="new" title="Brooklyn Museum of Art (encara no existeix)">Brooklyn Museu</a> d'Art[nb 1]</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 255px"> <div class="thumb" style="width: 250px; height: 250px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:DebrettevillePink.jpg" class="mw-file-description" title="Sheila de Bretteville, Rosa, cartell, 1973. La foto proporcionada per Sheila de Bretteville."><img alt="Sheila de Bretteville, Rosa, cartell, 1973. La foto proporcionada per Sheila de Bretteville." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/22/DebrettevillePink.jpg/180px-DebrettevillePink.jpg" decoding="async" width="180" height="220" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/22/DebrettevillePink.jpg/270px-DebrettevillePink.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/22/DebrettevillePink.jpg/361px-DebrettevillePink.jpg 2x" data-file-width="400" data-file-height="488" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Sheila de Bretteville, <i>Rosa</i>, cartell, 1973. La foto proporcionada per <a href="/w/index.php?title=Sheila_Levrant_de_Bretteville&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sheila Levrant de Bretteville (encara no existeix)">Sheila de Bretteville</a>.</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 255px"> <div class="thumb" style="width: 250px; height: 250px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Womanhouse_exhibition_catalog_cover.jpg" class="mw-file-description" title="Womanhouse, instal·lació i espai d'actuació, 1972, va organitzar per Judy Chicago i Miriam Schapiro, al Programa d'Art Feminista en Fresno, CA."><img alt="Womanhouse, instal·lació i espai d'actuació, 1972, va organitzar per Judy Chicago i Miriam Schapiro, al Programa d'Art Feminista en Fresno, CA." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e7/Womanhouse_exhibition_catalog_cover.jpg/220px-Womanhouse_exhibition_catalog_cover.jpg" decoding="async" width="220" height="219" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e7/Womanhouse_exhibition_catalog_cover.jpg/330px-Womanhouse_exhibition_catalog_cover.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e7/Womanhouse_exhibition_catalog_cover.jpg/440px-Womanhouse_exhibition_catalog_cover.jpg 2x" data-file-width="532" data-file-height="530" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i><a href="/w/index.php?title=Womanhouse&action=edit&redlink=1" class="new" title="Womanhouse (encara no existeix)">Womanhouse</a></i>, instal·lació i espai d'actuació, 1972, va organitzar per <a href="/wiki/Judy_Chicago" title="Judy Chicago">Judy Chicago</a> i <a href="/wiki/Miriam_Schapiro" title="Miriam Schapiro">Miriam Schapiro</a>, al <a href="/w/index.php?title=Feminist_Art_Program&action=edit&redlink=1" class="new" title="Feminist Art Program (encara no existeix)">Programa d'Art Feminista</a> en Fresno, CA.</div> </li> </ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Notes">Notes</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Art_feminista&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Notes"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> </div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Art_feminista&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-1"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-1">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.theartstory.org/movement-feminist-art.htm">Feminist Art Movement, Artists and Major Works</a>». <i>theartstory.org</i>. [Consulta: 4 abril 2018].</span></span> </li> <li id="cite_note-Kramarae_pp._92-93-2"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Kramarae_pp._92-93_2-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFCheris_Kramarae2000"><span style="font-variant: small-caps;">Cheris Kramarae</span>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=TfrzBcycB-4C&pg=PA92"><i>Routledge International Encyclopedia of Women: Global Women's Issues and Knowledge</i></a>.  Taylor & Francis, 1 desembre 2000, p. 92–93. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-415-92088-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-415-92088-9">ISBN 978-0-415-92088-9</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Routledge+International+Encyclopedia+of+Women%3A+Global+Women%27s+Issues+and+Knowledge&rft.aulast=Cheris+Kramarae&rft.date=1+desembre+2000&rft.pub=Taylor+%26+Francis&rft.pages=92%E2%80%9393&rft.isbn=978-0-415-92088-9&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DTfrzBcycB-4C%26pg%3DPA92"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-Art_Story-3"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Art_Story_3-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.theartstory.org/movement-feminist-art.htm#">Feminist art movement</a>».  The Art Story Foundation. [Consulta: 13 gener 2014].</span></span> </li> <li id="cite_note-:0-4"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-:0_4-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFNochlin1973"><span style="font-variant: small-caps;">Nochlin</span>, Linda. Hess. <i>Why Have There Been No Great Women Artists?</i>.  Nova York: Collier, 1973.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Why+Have+There+Been+No+Great+Women+Artists%3F&rft.aulast=Nochlin&rft.aufirst=Linda&rft.date=1973&rft.pub=Collier&rft.place=Nova+York"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-5"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-5">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20180306160546/https://nmwa.org/blog/2017/02/27/challenge-accepted-can-you-name-five-women-artists/">Challenge Accepted: Can You Name Five Women Artists?</a>». <i>National Museum of Women in the Arts</i>, 27-02-2017. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://nmwa.org/blog/2017/02/27/challenge-accepted-can-you-name-five-women-artists/">original</a> el 6 de març 2018. [Consulta: 9 febrer 2018].</span></span> </li> <li id="cite_note-Parker-6"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Parker_6-0">6,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Parker_6-1">6,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFRozsika_Parker_and_Griselda_Pollock1987"><span style="font-variant: small-caps;">Rozsika Parker and Griselda Pollock</span>. <i>Framing Feminism: Art and the Women's Movement 1970-85</i>.  Nova York: Pandora Press, 1987.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Framing+Feminism%3A+Art+and+the+Women%27s+Movement+1970-85&rft.aulast=Rozsika+Parker+and+Griselda+Pollock&rft.date=1987&rft.pub=Pandora+Press&rft.place=Nova+York"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-7"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-7">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20180303052949/http://www.artspace.com/magazine/art_101/the-other-art-history-the-non-western-women-of-feminist-art">The Other Art History: The Non-Western Women of Feminist Art</a>» (en anglès). <i>Artspace</i>. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.artspace.com/magazine/art_101/the-other-art-history-the-non-western-women-of-feminist-art">original</a> el 2018-03-03. [Consulta: 17 març 2019].</span></span> </li> <li id="cite_note-Gender_and_Genius-8"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Gender_and_Genius_8-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFBattersby1989"><span style="font-variant: small-caps;">Battersby</span>, Christine. <i>Gender and Genius: Towards a Feminist Aesthetic</i>.  Indiana UP: Bloomington, 1989.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Gender+and+Genius%3A+Towards+a+Feminist+Aesthetic&rft.aulast=Battersby&rft.aufirst=Christine&rft.date=1989&rft.pub=Bloomington&rft.place=Indiana+UP"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-9"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-9">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFNewman1999"><span style="font-variant: small-caps;">Newman</span>, Michael. <i>"Cleaning Up the 1970s; The Work of <a href="/wiki/Judy_Chicago" title="Judy Chicago">Judy Chicago</a>, <a href="/w/index.php?title=Mary_Kelly_(artist)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mary Kelly (artist) (encara no existeix)">Mary Kelly</a>, and <a href="/w/index.php?title=Mierle_Laderman_Ukeles&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mierle Laderman Ukeles (encara no existeix)">Mierle Laderman Ukeles</a>." Rewriting Conceptual Art</i>, 1999.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%22Cleaning+Up+the+1970s%3B+The+Work+of+%5B%5BJudy+Chicago%5D%5D%2C+%5B%5BMary+Kelly+%28artist%29%7CMary+Kelly%5D%5D%2C+and+%5B%5BMierle+Laderman+Ukeles%5D%5D.%22+Rewriting+Conceptual+Art&rft.aulast=Newman&rft.aufirst=Michael&rft.date=1999&rft.place=Londres"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-10"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-10">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFHein1993"><span style="font-variant: small-caps;">Hein</span>, Hilde. <i>Aesthetics in Feminist Perspective</i>.  Bloomington: Indiana UP, 1993.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Aesthetics+in+Feminist+Perspective&rft.aulast=Hein&rft.aufirst=Hilde&rft.date=1993&rft.pub=Indiana+UP&rft.place=Bloomington"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-Frost_Art_Museum-11"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Frost_Art_Museum_11-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://drawingproject.frostartmuseum.org/mary-beth-edelson/">Mary Beth Edelson</a>». <i>The Frost Art Museum Drawing Project</i>. [Consulta: 11 gener 2014].</span></span> </li> <li id="cite_note-Clara_-_Edelson-12"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Clara_-_Edelson_12-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20140110213429/http://clara.nmwa.org/index.php?g=entity_detail&entity_id=1321">Mary Beth Adelson</a>». <i>Clara - Database of Women Artists</i>.  National Museum of Women in the Arts. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://clara.nmwa.org/index.php?g=entity_detail&entity_id=1321">original</a> el 10 gener 2014. [Consulta: 10 gener 2014].</span></span> </li> <li id="cite_note-13"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-13">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFBetterton1996"><span style="font-variant: small-caps;">Betterton</span>, Rosemary. <i>"Body Horor." An Intimate Distance: Women, Artists, and the Body.</i>.  Londres: Routledge, 1996.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%22Body+Horor.%22+An+Intimate+Distance%3A+Women%2C+Artists%2C+and+the+Body.&rft.aulast=Betterton&rft.aufirst=Rosemary&rft.date=1996&rft.pub=Routledge&rft.place=Londres"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-14"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-14">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFButler2007"><span style="font-variant: small-caps;">Butler</span>, Cornelia. <i>WACK!: Art and the Feminist Revolution.</i>, 2007.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=WACK%21%3A+Art+and+the+Feminist+Revolution.&rft.aulast=Butler&rft.aufirst=Cornelia&rft.date=2007&rft.place=Los+Angeles"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-15"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-15">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Error: hi ha <i><b>títol</b></i> o <i><b>url</b></i>, però calen tots dos paràmetres.«». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://demingfund.org/our-founders">original</a> el 6 desembre 2012. [Consulta: 25 setembre 2015].</span></span> </li> <li id="cite_note-16"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-16">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://demingfund.org/">Barbara Deming Memorial Fund, Inc. : Home</a>».  Demingfund.org. [Consulta: 25 setembre 2015].</span></span> </li> <li id="cite_note-17"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-17">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"><span style="font-variant: small-caps;">Dusenbery</span>, Maya. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20150925203810/http://feministing.com/2010/12/06/quickhit-calling-all-feminist-fiction-writers/">Quickhit: Calling all Feminist Fiction Writers</a>».  Feministing.com. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://feministing.com/2010/12/06/quickhit-calling-all-feminist-fiction-writers/">original</a> el 2015-09-25. [Consulta: 25 setembre 2015].</span></span> </li> <li id="cite_note-18"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-18">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFPollock1996"><span style="font-variant: small-caps;">Pollock</span>, Griselda. <i>Generations and Geographies in the Visual Arts: Feminist Readings</i>.  london: Routledge, 1996.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Generations+and+Geographies+in+the+Visual+Arts%3A+Feminist+Readings&rft.aulast=Pollock&rft.aufirst=Griselda&rft.date=1996&rft.pub=Routledge&rft.place=london"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-19"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-19">↑</a></span> <span class="reference-text">Harris, Jonathan <i>The New Art History: A Critical Introduction</i> Routledge, 2001.</span> </li> <li id="cite_note-20"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-20">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal"> <i>Confessions of the Guerrilla Girls / by the Guerrilla Girls (whoever They Really Are) ; with an Essay by Whitney Chadwick</i>.  Nova York: HarperPerennial, 1995.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Confessions+of+the+Guerrilla+Girls+%2F+by+the+Guerrilla+Girls+%28whoever+They+Really+Are%29+%3B+with+an+Essay+by+Whitney+Chadwick&rft.date=1995&rft.pub=HarperPerennial&rft.place=Nova+York"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-21"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-21">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFDeepwell1995"><span style="font-variant: small-caps;">Deepwell</span>, Kathy. <i>New Feminist Art Criticism: Critical Strategies.</i>.  Manchester: Manchester UP, 1995.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=New+Feminist+Art+Criticism%3A+Critical+Strategies.&rft.aulast=Deepwell&rft.aufirst=Kathy&rft.date=1995&rft.pub=Manchester+UP&rft.place=Manchester"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-22"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-22">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFIsaak1996"><span style="font-variant: small-caps;">Isaak</span>, Jo Anne. <i>Feminism and Contemporary Art: The revolutionary power of women's laughter</i>.  Londres: Routledge, 1996.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Feminism+and+Contemporary+Art%3A+The+revolutionary+power+of+women%27s+laughter&rft.aulast=Isaak&rft.aufirst=Jo+Anne&rft.date=1996&rft.pub=Routledge&rft.place=Londres"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-23"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-23">↑</a></span> <span class="reference-text">Christiane Paul, <i>Digital Art</i> (Nova York: Thames & Hudson, 2003), pp. 113ff.</span> </li> <li id="cite_note-24"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-24">↑</a></span> <span class="reference-text">See chapter on Bindigirl in Mark Tribe and Reena Jana, <i>New Media Art</i> (Taschen, 2007).</span> </li> <li id="cite_note-25"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-25">↑</a></span> <span class="reference-text"><sup title="Cal donar format a aquesta referència." class="noprint"><span class="noprint" style="color:blue;"><i>[<a href="/wiki/VP:REF" class="mw-redirect" title="VP:REF">enllaç sense format</a>]</i></span></sup> <a rel="nofollow" class="external free" href="https://anthology.rhizome.org/bodies-incorporated">https://anthology.rhizome.org/bodies-incorporated</a>.</span> </li> <li id="cite_note-26"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-26">↑</a></span> <span class="reference-text"><i>Cyberfeminism: Next Protocols</i>, ed. Claudia Reiche and Verena Kuni (Brooklyn: Autonomeida, 2004).</span> </li> <li id="cite_note-Griselda_Pollock_1987-27"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Griselda_Pollock_1987_27-0">27,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Griselda_Pollock_1987_27-1">27,1</a></sup></span> <span class="reference-text">Rozsika Parker and Griselda Pollock, Framing Feminism: Art and the Women's Movement 1970-85 (New York Pandora Press 1987).</span> </li> <li id="cite_note-28"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-28">↑</a></span> <span class="reference-text">Norma Broude and <a href="/w/index.php?title=Mary_D._Garrard&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mary D. Garrard (encara no existeix)">Mary D. Garrard</a>, The Power of Feminist Art The American Movement of the 1970s: History and Impact (Harry N. Abrams Publishers Inc. New York 1994).</span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia_addicional">Bibliografia addicional</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Art_feminista&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Bibliografia addicional"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFNorma_Broude_and_Mary_D._Garrard1994"><span style="font-variant: small-caps;">Norma Broude and <a href="/w/index.php?title=Mary_D._Garrard&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mary D. Garrard (encara no existeix)">Mary D. Garrard</a></span>. <i>The Power of Feminist Art The American Movement of the 1970s: History and Impact</i>.  Nova York: Harry N. Abrams Publishers Inc., 1994.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Power+of+Feminist+Art+The+American+Movement+of+the+1970s%3A+History+and+Impact&rft.aulast=Norma+Broude+and+%5B%5BMary+D.+Garrard%5D%5D&rft.date=1994&rft.pub=Harry+N.+Abrams+Publishers+Inc.&rft.place=Nova+York"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li>Connie Butler (2007). <i>WACK! Art i la Revolució Feminista.</i> La Premsa de MIT.</li> <li>Heartney, E., Posner, H., Princenthal, N., & Scott, S. (2013). Després de la revolució: dones que van transformar art contemporani. Prestel Verlag.</li> <li>Bettina Papenberg, Marta Zarzycka (eds.) (2017). Carnal Estètica: transgressive imatgeria i política feminista. Jo.B.Tauris.</li> <li>Griselda Pollock (ed.) (2013). <i>Política visual de Pychoanalysis</i>. Jo.B.Tauris   </li> <li>Griselda Pollock (1996). Generacions i Geografies en els Arts Visuals: Lectura Feminista. London i NY: Routledge   </li> <li>Liz Rideal I Katheleen Soriano (2018). (Madame & Eve. <i>Les dones que Retraten Dones</i>.  <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-78627-156-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-78627-156-3">ISBN 978-1-78627-156-3</a></li> <li>Catherine de Zegher (2015). <i>La feina de les dones Mai és Fet</i>. Ghent: Mer. Papers Kunsthalle.</li></ul>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Art_feminista&oldid=32400776">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Art_feminista&oldid=32400776</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categories</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Teoria_del_feminisme" title="Categoria:Teoria del feminisme">Teoria del feminisme</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Art_contemporani" title="Categoria:Art contemporani">Art contemporani</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categoria oculta: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_refer%C3%A8ncies_sense_format" title="Categoria:Articles amb referències sense format">Articles amb referències sense format</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 29 ago 2023 a les 09:40.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Art_feminista&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-f69cdc8f6-c2jr9","wgBackendResponseTime":180,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"0.213","walltime":"0.530","ppvisitednodes":{"value":5704,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":27324,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":11068,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":12,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":0,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":0,"limit":20},"unstrip-size":{"value":25701,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":0,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 199.613 1 -total"," 77.00% 153.703 2 Plantilla:Referències"," 34.79% 69.437 9 Plantilla:Ref-web"," 33.12% 66.107 13 Plantilla:Ref-llibre"," 15.13% 30.202 9 Plantilla:Data_consulta"," 8.90% 17.770 22 Plantilla:If_both"," 3.48% 6.949 1 Plantilla:ISBN"," 2.05% 4.092 2 Plantilla:Segle"," 1.45% 2.890 1 Plantilla:'"," 1.41% 2.823 1 Plantilla:Format_ref"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.034","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":1908276,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.eqiad.main-5fdb96bf8-g7vfp","timestamp":"20241113200421","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Art feminista","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Art_feminista","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q1246516","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q1246516","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2020-04-10T19:14:55Z","dateModified":"2023-08-29T08:40:34Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/4\/43\/Beauty_Interrupted.jpg","headline":"categoria de l'art associat amb el moviment feminista"}</script> </body> </html>