CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Literatura russa - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"ea478106-47a0-4846-97f7-fe04430c841a","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Literatura_russa","wgTitle":"Literatura russa","wgCurRevisionId":34226744,"wgRevisionId":34226744,"wgArticleId":170161,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","Control d'autoritats","Literatura russa"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Literatura_russa","wgRelevantArticleId":170161,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia", "wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":100000,"wgRelatedArticlesCompat":[],"wgCentralAuthMobileDomain":false,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q179161","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={ "ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","mediawiki.page.gallery.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap" ,"ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cmediawiki.page.gallery.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.4"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/7a/Pushkin_%28by_Mate%29.jpg"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="1548"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7a/Pushkin_%28by_Mate%29.jpg/800px-Pushkin_%28by_Mate%29.jpg"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="1032"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7a/Pushkin_%28by_Mate%29.jpg/640px-Pushkin_%28by_Mate%29.jpg"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="826"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Literatura russa - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Literatura_russa"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Literatura_russa"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Literatura_russa rootpage-Literatura_russa skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Literatura+russa" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Literatura+russa" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Literatura+russa" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Literatura+russa" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Antecedents" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Antecedents"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Antecedents</span> </div> </a> <ul id="toc-Antecedents-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Literatura_russa_antiga" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Literatura_russa_antiga"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>Literatura russa antiga</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Literatura_russa_antiga-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Literatura russa antiga</span> </button> <ul id="toc-Literatura_russa_antiga-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Literatura_del_període_de_la_Rus_de_Kíev_(s._XI_a_la_1a_meitat_del_segle_xiii)_i_de_la_ruptura_feudal_(segle_xiii_al_XIV)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Literatura_del_període_de_la_Rus_de_Kíev_(s._XI_a_la_1a_meitat_del_segle_xiii)_i_de_la_ruptura_feudal_(segle_xiii_al_XIV)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.1</span> <span>Literatura del període de la Rus de Kíev (s. XI a la 1a meitat del segle <span>xiii</span>) i de la ruptura feudal (segle <span>xiii</span> al XIV)</span> </div> </a> <ul id="toc-Literatura_del_període_de_la_Rus_de_Kíev_(s._XI_a_la_1a_meitat_del_segle_xiii)_i_de_la_ruptura_feudal_(segle_xiii_al_XIV)-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Literatura_secular" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Literatura_secular"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.1.1</span> <span>Literatura secular</span> </div> </a> <ul id="toc-Literatura_secular-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Literatura_eclesiàstica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Literatura_eclesiàstica"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.1.2</span> <span>Literatura eclesiàstica</span> </div> </a> <ul id="toc-Literatura_eclesiàstica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Obres" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Obres"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.1.3</span> <span>Obres</span> </div> </a> <ul id="toc-Obres-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Període_moscovita_de_Rússia_(segles_XV_-_XVII)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Període_moscovita_de_Rússia_(segles_XV_-_XVII)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Període moscovita de Rússia (segles XV - XVII)</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Període_moscovita_de_Rússia_(segles_XV_-_XVII)-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Període moscovita de Rússia (segles XV - XVII)</span> </button> <ul id="toc-Període_moscovita_de_Rússia_(segles_XV_-_XVII)-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Segle_XV" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Segle_XV"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.1</span> <span>Segle XV</span> </div> </a> <ul id="toc-Segle_XV-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Segle_XVI" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Segle_XVI"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.2</span> <span>Segle XVI</span> </div> </a> <ul id="toc-Segle_XVI-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Segle_XVII" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Segle_XVII"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.3</span> <span>Segle XVII</span> </div> </a> <ul id="toc-Segle_XVII-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Era_petrina" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Era_petrina"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>Era petrina</span> </div> </a> <ul id="toc-Era_petrina-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Edat_d'Or" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Edat_d'Or"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Edat d'Or</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Edat_d'Or-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Edat d'Or</span> </button> <ul id="toc-Edat_d'Or-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-El_suïcidi_a_la_literatura_russa_del_segle_xix" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#El_suïcidi_a_la_literatura_russa_del_segle_xix"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.1</span> <span>El suïcidi a la literatura russa del segle <span>xix</span></span> </div> </a> <ul id="toc-El_suïcidi_a_la_literatura_russa_del_segle_xix-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-L'Edat_d'Argent_de_la_poesia_russa" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#L'Edat_d'Argent_de_la_poesia_russa"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>L'Edat d'Argent de la poesia russa</span> </div> </a> <ul id="toc-L'Edat_d'Argent_de_la_poesia_russa-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-L'època_soviètica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#L'època_soviètica"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7</span> <span>L'època soviètica</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-L'època_soviètica-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció L'època soviètica</span> </button> <ul id="toc-L'època_soviètica-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-1917-1941" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#1917-1941"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.1</span> <span>1917-1941</span> </div> </a> <ul id="toc-1917-1941-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-1941-1953" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#1941-1953"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.2</span> <span>1941-1953</span> </div> </a> <ul id="toc-1941-1953-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_literatura_del_"desglaç"_(1953-1968)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_literatura_del_"desglaç"_(1953-1968)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.3</span> <span>La literatura del "desglaç" (1953-1968)</span> </div> </a> <ul id="toc-La_literatura_del_"desglaç"_(1953-1968)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_literatura_dels_anys_70_(1968_-_mitjans_dels_80)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_literatura_dels_anys_70_(1968_-_mitjans_dels_80)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.4</span> <span>La literatura dels anys 70 (1968 - mitjans dels 80)</span> </div> </a> <ul id="toc-La_literatura_dels_anys_70_(1968_-_mitjans_dels_80)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Era_postsoviètica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Era_postsoviètica"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8</span> <span>Era postsoviètica</span> </div> </a> <ul id="toc-Era_postsoviètica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Segle_XXI" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Segle_XXI"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9</span> <span>Segle XXI</span> </div> </a> <ul id="toc-Segle_XXI-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Literatura_russa_de_l'exili" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Literatura_russa_de_l'exili"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10</span> <span>Literatura russa de l'exili</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Literatura_russa_de_l'exili-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Literatura russa de l'exili</span> </button> <ul id="toc-Literatura_russa_de_l'exili-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-La_primera_onada_d'emigració_(1918-1940)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_primera_onada_d'emigració_(1918-1940)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10.1</span> <span>La primera onada d'emigració (1918-1940)</span> </div> </a> <ul id="toc-La_primera_onada_d'emigració_(1918-1940)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_segona_onada_d'emigració_(1940-1950)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_segona_onada_d'emigració_(1940-1950)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10.2</span> <span>La segona onada d'emigració (1940-1950)</span> </div> </a> <ul id="toc-La_segona_onada_d'emigració_(1940-1950)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_tercera_onada_d'emigració_(1960-1980)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_tercera_onada_d'emigració_(1960-1980)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10.3</span> <span>La tercera onada d'emigració (1960-1980)</span> </div> </a> <ul id="toc-La_tercera_onada_d'emigració_(1960-1980)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Situació_després_de_1990" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Situació_després_de_1990"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10.4</span> <span>Situació després de 1990</span> </div> </a> <ul id="toc-Situació_després_de_1990-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Escriptors_en_rus_guanyadors_del_Premi_Nobel_de_Literatura" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Escriptors_en_rus_guanyadors_del_Premi_Nobel_de_Literatura"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">11</span> <span>Escriptors en rus guanyadors del Premi Nobel de Literatura</span> </div> </a> <ul id="toc-Escriptors_en_rus_guanyadors_del_Premi_Nobel_de_Literatura-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Llista_d'autors_destacats" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Llista_d'autors_destacats"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">12</span> <span>Llista d'autors destacats</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Llista_d'autors_destacats-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Llista d'autors destacats</span> </button> <ul id="toc-Llista_d'autors_destacats-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Escriptors" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Escriptors"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">12.1</span> <span>Escriptors</span> </div> </a> <ul id="toc-Escriptors-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Poetes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Poetes"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">12.2</span> <span>Poetes</span> </div> </a> <ul id="toc-Poetes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Llista_d'autors_per_ordre_cronològic" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Llista_d'autors_per_ordre_cronològic"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">13</span> <span>Llista d'autors per ordre cronològic</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Llista_d'autors_per_ordre_cronològic-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Llista d'autors per ordre cronològic</span> </button> <ul id="toc-Llista_d'autors_per_ordre_cronològic-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Literatura_medieval" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Literatura_medieval"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">13.1</span> <span>Literatura medieval</span> </div> </a> <ul id="toc-Literatura_medieval-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Obres_2" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Obres_2"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">13.1.1</span> <span>Obres</span> </div> </a> <ul id="toc-Obres_2-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Autors" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Autors"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">13.1.2</span> <span>Autors</span> </div> </a> <ul id="toc-Autors-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Segle_xviii" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Segle_xviii"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">13.2</span> <span>Segle <span>xviii</span></span> </div> </a> <ul id="toc-Segle_xviii-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Segle_xix" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Segle_xix"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">13.3</span> <span>Segle <span>xix</span></span> </div> </a> <ul id="toc-Segle_xix-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Autors_2" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Autors_2"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">13.3.1</span> <span>Autors</span> </div> </a> <ul id="toc-Autors_2-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Edat_de_plata" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Edat_de_plata"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">13.4</span> <span>Edat de plata</span> </div> </a> <ul id="toc-Edat_de_plata-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Autors_3" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Autors_3"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">13.5</span> <span>Autors</span> </div> </a> <ul id="toc-Autors_3-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Poesia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Poesia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">13.5.1</span> <span>Poesia</span> </div> </a> <ul id="toc-Poesia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Prosa" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Prosa"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">13.5.2</span> <span>Prosa</span> </div> </a> <ul id="toc-Prosa-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Literatura_russa_del_període_soviètic_(incloent_la_literatura_russa_a_l'estranger)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Literatura_russa_del_període_soviètic_(incloent_la_literatura_russa_a_l'estranger)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">13.6</span> <span>Literatura russa del període soviètic (incloent la literatura russa a l'estranger)</span> </div> </a> <ul id="toc-Literatura_russa_del_període_soviètic_(incloent_la_literatura_russa_a_l'estranger)-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Dècades_del_1920_i_1930" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Dècades_del_1920_i_1930"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">13.6.1</span> <span>Dècades del 1920 i 1930</span> </div> </a> <ul id="toc-Dècades_del_1920_i_1930-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Dècades_del_1940_i_1950" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Dècades_del_1940_i_1950"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">13.6.2</span> <span>Dècades del 1940 i 1950</span> </div> </a> <ul id="toc-Dècades_del_1940_i_1950-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Poesia_2" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Poesia_2"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">13.6.2.1</span> <span>Poesia</span> </div> </a> <ul id="toc-Poesia_2-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Prosa_2" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Prosa_2"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">13.6.2.2</span> <span>Prosa</span> </div> </a> <ul id="toc-Prosa_2-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Dècades_del_1960_al_1980" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Dècades_del_1960_al_1980"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">13.6.3</span> <span>Dècades del 1960 al 1980</span> </div> </a> <ul id="toc-Dècades_del_1960_al_1980-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Prosa_3" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Prosa_3"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">13.6.3.1</span> <span>Prosa</span> </div> </a> <ul id="toc-Prosa_3-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Poesia_3" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Poesia_3"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">13.6.3.2</span> <span>Poesia</span> </div> </a> <ul id="toc-Poesia_3-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Literatura_russa_contemporània" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Literatura_russa_contemporània"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">14</span> <span>Literatura russa contemporània</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Literatura_russa_contemporània-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Literatura russa contemporània</span> </button> <ul id="toc-Literatura_russa_contemporània-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Direccions_de_la_prosa_moderna" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Direccions_de_la_prosa_moderna"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">14.1</span> <span>Direccions de la prosa moderna</span> </div> </a> <ul id="toc-Direccions_de_la_prosa_moderna-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Prosa_militar" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Prosa_militar"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">14.1.1</span> <span>Prosa militar</span> </div> </a> <ul id="toc-Prosa_militar-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Realisme" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Realisme"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">14.1.2</span> <span>Realisme</span> </div> </a> <ul id="toc-Realisme-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Postmodernisme" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Postmodernisme"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">14.1.3</span> <span>Postmodernisme</span> </div> </a> <ul id="toc-Postmodernisme-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Nou_realisme" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Nou_realisme"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">14.1.4</span> <span>Nou realisme</span> </div> </a> <ul id="toc-Nou_realisme-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Escriptors_en_prosa" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Escriptors_en_prosa"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">14.1.5</span> <span>Escriptors en prosa</span> </div> </a> <ul id="toc-Escriptors_en_prosa-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Poetes_2" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Poetes_2"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">14.1.6</span> <span>Poetes</span> </div> </a> <ul id="toc-Poetes_2-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Aforistes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Aforistes"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">14.2</span> <span>Aforistes</span> </div> </a> <ul id="toc-Aforistes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Literatura_infantil" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Literatura_infantil"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">15</span> <span>Literatura infantil</span> </div> </a> <ul id="toc-Literatura_infantil-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">16</span> <span>Vegeu també</span> </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Notes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Notes"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">17</span> <span>Notes</span> </div> </a> <ul id="toc-Notes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">18</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">19</span> <span>Bibliografia</span> </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">20</span> <span>Enllaços externs</span> </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Literatura russa</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 71 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-71" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">71 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-am mw-list-item"><a href="https://am.wikipedia.org/wiki/%E1%8B%A8%E1%88%A9%E1%88%B2%E1%8B%AB_%E1%88%A5%E1%8A%90-%E1%8D%85%E1%88%81%E1%8D%8D" title="የሩሲያ ሥነ-ፅሁፍ - amhàric" lang="am" hreflang="am" data-title="የሩሲያ ሥነ-ፅሁፍ" data-language-autonym="አማርኛ" data-language-local-name="amhàric" class="interlanguage-link-target"><span>አማርኛ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D9%84%D8%A3%D8%AF%D8%A8_%D8%A7%D9%84%D8%B1%D9%88%D8%B3%D9%8A" title="الأدب الروسي - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="الأدب الروسي" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target"><span>العربية</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Lliteratura_rusa" title="Lliteratura rusa - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Lliteratura rusa" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target"><span>Asturianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/Rus_%C9%99d%C9%99biyyat%C4%B1" title="Rus ədəbiyyatı - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Rus ədəbiyyatı" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target"><span>Azərbaycanca</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ba mw-list-item"><a href="https://ba.wikipedia.org/wiki/%D0%A3%D1%80%D1%8B%D2%AB_%D3%99%D2%99%D3%99%D0%B1%D0%B8%D3%99%D1%82%D0%B5" title="Урыҫ әҙәбиәте - baixkir" lang="ba" hreflang="ba" data-title="Урыҫ әҙәбиәте" data-language-autonym="Башҡортса" data-language-local-name="baixkir" class="interlanguage-link-target"><span>Башҡортса</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D1%83%D1%81%D0%BA%D0%B0%D1%8F_%D0%BB%D1%96%D1%82%D0%B0%D1%80%D0%B0%D1%82%D1%83%D1%80%D0%B0" title="Руская літаратура - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Руская літаратура" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D1%83%D1%81%D0%BA%D0%B0_%D0%BB%D0%B8%D1%82%D0%B5%D1%80%D0%B0%D1%82%D1%83%D1%80%D0%B0" title="Руска литература - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Руска литература" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target"><span>Български</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bjn mw-list-item"><a href="https://bjn.wikipedia.org/wiki/Sastra_Rusia" title="Sastra Rusia - Banjar" lang="bjn" hreflang="bjn" data-title="Sastra Rusia" data-language-autonym="Banjar" data-language-local-name="Banjar" class="interlanguage-link-target"><span>Banjar</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bn mw-list-item"><a href="https://bn.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%B0%E0%A7%81%E0%A6%B6_%E0%A6%B8%E0%A6%BE%E0%A6%B9%E0%A6%BF%E0%A6%A4%E0%A7%8D%E0%A6%AF" title="রুশ সাহিত্য - bengalí" lang="bn" hreflang="bn" data-title="রুশ সাহিত্য" data-language-autonym="বাংলা" data-language-local-name="bengalí" class="interlanguage-link-target"><span>বাংলা</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bs mw-list-item"><a href="https://bs.wikipedia.org/wiki/Ruska_knji%C5%BEevnost" title="Ruska književnost - bosnià" lang="bs" hreflang="bs" data-title="Ruska književnost" data-language-autonym="Bosanski" data-language-local-name="bosnià" class="interlanguage-link-target"><span>Bosanski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ckb mw-list-item"><a href="https://ckb.wikipedia.org/wiki/%D9%88%DB%8E%DA%98%DB%95%DB%8C_%DA%95%D9%88%D9%88%D8%B3%DB%8C" title="وێژەی ڕووسی - kurd central" lang="ckb" hreflang="ckb" data-title="وێژەی ڕووسی" data-language-autonym="کوردی" data-language-local-name="kurd central" class="interlanguage-link-target"><span>کوردی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/Rusk%C3%A1_literatura" title="Ruská literatura - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Ruská literatura" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target"><span>Čeština</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cv mw-list-item"><a href="https://cv.wikipedia.org/wiki/%D0%92%D1%8B%D1%80%C4%83%D1%81_%D0%BB%D0%B8%D1%82%D0%B5%D1%80%D0%B0%D1%82%D1%83%D1%80%D0%B8" title="Вырăс литератури - txuvaix" lang="cv" hreflang="cv" data-title="Вырăс литератури" data-language-autonym="Чӑвашла" data-language-local-name="txuvaix" class="interlanguage-link-target"><span>Чӑвашла</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/Ll%C3%AAn_Rwsia" title="Llên Rwsia - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="Llên Rwsia" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target"><span>Cymraeg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Russisk_litteratur" title="Russisk litteratur - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Russisk litteratur" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target"><span>Dansk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Russische_Literatur" title="Russische Literatur - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Russische Literatur" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Deutsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%A1%CF%89%CF%83%CE%B9%CE%BA%CE%AE_%CE%BB%CE%BF%CE%B3%CE%BF%CF%84%CE%B5%CF%87%CE%BD%CE%AF%CE%B1" title="Ρωσική λογοτεχνία - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Ρωσική λογοτεχνία" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target"><span>Ελληνικά</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Russian_literature" title="Russian literature - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Russian literature" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Ruslingva_literaturo" title="Ruslingva literaturo - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Ruslingva literaturo" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target"><span>Esperanto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Literatura_rusa" title="Literatura rusa - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Literatura rusa" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Vene_kirjandus" title="Vene kirjandus - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Vene kirjandus" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target"><span>Eesti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Errusierazko_literatura" title="Errusierazko literatura - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Errusierazko literatura" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target"><span>Euskara</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D8%AF%D8%A8%DB%8C%D8%A7%D8%AA_%D8%B1%D9%88%D8%B3%DB%8C" title="ادبیات روسی - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="ادبیات روسی" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target"><span>فارسی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Ven%C3%A4l%C3%A4inen_kirjallisuus" title="Venäläinen kirjallisuus - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Venäläinen kirjallisuus" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target"><span>Suomi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Litt%C3%A9rature_russe" title="Littérature russe - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Littérature russe" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target"><span>Français</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ga mw-list-item"><a href="https://ga.wikipedia.org/wiki/Litr%C3%ADocht_na_R%C3%BAise" title="Litríocht na Rúise - irlandès" lang="ga" hreflang="ga" data-title="Litríocht na Rúise" data-language-autonym="Gaeilge" data-language-local-name="irlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Gaeilge</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Literatura_rusa" title="Literatura rusa - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Literatura rusa" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target"><span>Galego</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%A1%D7%A4%D7%A8%D7%95%D7%AA_%D7%A8%D7%95%D7%A1%D7%99%D7%AA" title="ספרות רוסית - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="ספרות רוסית" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target"><span>עברית</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hi mw-list-item"><a href="https://hi.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B0%E0%A5%82%E0%A4%B8%E0%A5%80_%E0%A4%AD%E0%A4%BE%E0%A4%B7%E0%A4%BE_%E0%A4%95%E0%A4%BE_%E0%A4%B8%E0%A4%BE%E0%A4%B9%E0%A4%BF%E0%A4%A4%E0%A5%8D%E0%A4%AF" title="रूसी भाषा का साहित्य - hindi" lang="hi" hreflang="hi" data-title="रूसी भाषा का साहित्य" data-language-autonym="हिन्दी" data-language-local-name="hindi" class="interlanguage-link-target"><span>हिन्दी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Ruska_knji%C5%BEevnost" title="Ruska književnost - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Ruska književnost" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target"><span>Hrvatski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/Orosz_irodalom" title="Orosz irodalom - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Orosz irodalom" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target"><span>Magyar</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D5%8C%D5%B8%D6%82%D5%BD_%D5%A3%D6%80%D5%A1%D5%AF%D5%A1%D5%B6%D5%B8%D6%82%D5%A9%D5%B5%D5%B8%D6%82%D5%B6" title="Ռուս գրականություն - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Ռուս գրականություն" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target"><span>Հայերեն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Sastra_Rusia" title="Sastra Rusia - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Sastra Rusia" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Indonesia</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Letteratura_russa" title="Letteratura russa - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Letteratura russa" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target"><span>Italiano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E3%83%AD%E3%82%B7%E3%82%A2%E6%96%87%E5%AD%A6" title="ロシア文学 - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="ロシア文学" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target"><span>日本語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%A0%E1%83%A3%E1%83%A1%E1%83%A3%E1%83%9A%E1%83%98_%E1%83%9A%E1%83%98%E1%83%A2%E1%83%94%E1%83%A0%E1%83%90%E1%83%A2%E1%83%A3%E1%83%A0%E1%83%90" title="რუსული ლიტერატურა - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="რუსული ლიტერატურა" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target"><span>ქართული</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kk mw-list-item"><a href="https://kk.wikipedia.org/wiki/%D0%9E%D1%80%D1%8B%D1%81_%D3%99%D0%B4%D0%B5%D0%B1%D0%B8%D0%B5%D1%82%D1%96" title="Орыс әдебиеті - kazakh" lang="kk" hreflang="kk" data-title="Орыс әдебиеті" data-language-autonym="Қазақша" data-language-local-name="kazakh" class="interlanguage-link-target"><span>Қазақша</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kn mw-list-item"><a href="https://kn.wikipedia.org/wiki/%E0%B2%B0%E0%B2%B7%E0%B3%8D%E0%B2%AF%E0%B2%A8%E0%B3%8D_%E0%B2%B8%E0%B2%BE%E0%B2%B9%E0%B2%BF%E0%B2%A4%E0%B3%8D%E0%B2%AF" title="ರಷ್ಯನ್ ಸಾಹಿತ್ಯ - kannada" lang="kn" hreflang="kn" data-title="ರಷ್ಯನ್ ಸಾಹಿತ್ಯ" data-language-autonym="ಕನ್ನಡ" data-language-local-name="kannada" class="interlanguage-link-target"><span>ಕನ್ನಡ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EB%9F%AC%EC%8B%9C%EC%95%84_%EB%AC%B8%ED%95%99" title="러시아 문학 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="러시아 문학" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target"><span>한국어</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ku mw-list-item"><a href="https://ku.wikipedia.org/wiki/W%C3%AAjeya_r%C3%BBs%C3%AE" title="Wêjeya rûsî - kurd" lang="ku" hreflang="ku" data-title="Wêjeya rûsî" data-language-autonym="Kurdî" data-language-local-name="kurd" class="interlanguage-link-target"><span>Kurdî</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Litterae_Russicae" title="Litterae Russicae - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Litterae Russicae" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target"><span>Latina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lb mw-list-item"><a href="https://lb.wikipedia.org/wiki/Russesch_Literatur" title="Russesch Literatur - luxemburguès" lang="lb" hreflang="lb" data-title="Russesch Literatur" data-language-autonym="Lëtzebuergesch" data-language-local-name="luxemburguès" class="interlanguage-link-target"><span>Lëtzebuergesch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Krievu_literat%C5%ABra" title="Krievu literatūra - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Krievu literatūra" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target"><span>Latviešu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk mw-list-item"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D1%83%D1%81%D0%BA%D0%B0_%D0%BA%D0%BD%D0%B8%D0%B6%D0%B5%D0%B2%D0%BD%D0%BE%D1%81%D1%82" title="Руска книжевност - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Руска книжевност" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target"><span>Македонски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mr mw-list-item"><a href="https://mr.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B0%E0%A4%B6%E0%A4%BF%E0%A4%AF%E0%A4%A8_%E0%A4%B8%E0%A4%BE%E0%A4%B9%E0%A4%BF%E0%A4%A4%E0%A5%8D%E0%A4%AF" title="रशियन साहित्य - marathi" lang="mr" hreflang="mr" data-title="रशियन साहित्य" data-language-autonym="मराठी" data-language-local-name="marathi" class="interlanguage-link-target"><span>मराठी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Russische_literatuur" title="Russische literatuur - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Russische literatuur" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Nederlands</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Russisk_litteratur" title="Russisk litteratur - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Russisk litteratur" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk nynorsk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Russisk_litteratur" title="Russisk litteratur - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Russisk litteratur" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk bokmål</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pa mw-list-item"><a href="https://pa.wikipedia.org/wiki/%E0%A8%B0%E0%A9%82%E0%A8%B8%E0%A9%80_%E0%A8%B8%E0%A8%BE%E0%A8%B9%E0%A8%BF%E0%A8%A4" title="ਰੂਸੀ ਸਾਹਿਤ - panjabi" lang="pa" hreflang="pa" data-title="ਰੂਸੀ ਸਾਹਿਤ" data-language-autonym="ਪੰਜਾਬੀ" data-language-local-name="panjabi" class="interlanguage-link-target"><span>ਪੰਜਾਬੀ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Literatura_rosyjska" title="Literatura rosyjska - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Literatura rosyjska" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target"><span>Polski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Literatura_da_R%C3%BAssia" title="Literatura da Rússia - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Literatura da Rússia" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target"><span>Português</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Literatura_rus%C4%83" title="Literatura rusă - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Literatura rusă" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target"><span>Română</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D1%83%D1%81%D1%81%D0%BA%D0%B0%D1%8F_%D0%BB%D0%B8%D1%82%D0%B5%D1%80%D0%B0%D1%82%D1%83%D1%80%D0%B0" title="Русская литература - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Русская литература" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target"><span>Русский</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Ruska_knji%C5%BEevnost" title="Ruska književnost - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Ruska književnost" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target"><span>Srpskohrvatski / српскохрватски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Russian_literature" title="Russian literature - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Russian literature" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target"><span>Simple English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/Rusk%C3%A1_literat%C3%BAra" title="Ruská literatúra - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Ruská literatúra" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenčina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Ruska_knji%C5%BEevnost" title="Ruska književnost - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Ruska književnost" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenščina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D1%83%D1%81%D0%BA%D0%B0_%D0%BA%D1%9A%D0%B8%D0%B6%D0%B5%D0%B2%D0%BD%D0%BE%D1%81%D1%82" title="Руска књижевност - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Руска књижевност" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target"><span>Српски / srpski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Ryskspr%C3%A5kig_litteratur" title="Ryskspråkig litteratur - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Ryskspråkig litteratur" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target"><span>Svenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%89%E0%AE%B0%E0%AF%81%E0%AE%9A%E0%AE%BF%E0%AE%AF_%E0%AE%87%E0%AE%B2%E0%AE%95%E0%AF%8D%E0%AE%95%E0%AE%BF%E0%AE%AF%E0%AE%AE%E0%AF%8D" title="உருசிய இலக்கியம் - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="உருசிய இலக்கியம்" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target"><span>தமிழ்</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tg mw-list-item"><a href="https://tg.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D0%B4%D0%B0%D0%B1%D0%B8%D1%91%D1%82%D0%B8_%D1%80%D1%83%D1%81%D3%A3" title="Адабиёти русӣ - tadjik" lang="tg" hreflang="tg" data-title="Адабиёти русӣ" data-language-autonym="Тоҷикӣ" data-language-local-name="tadjik" class="interlanguage-link-target"><span>Тоҷикӣ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tl mw-list-item"><a href="https://tl.wikipedia.org/wiki/Panitikang_Ruso" title="Panitikang Ruso - tagal" lang="tl" hreflang="tl" data-title="Panitikang Ruso" data-language-autonym="Tagalog" data-language-local-name="tagal" class="interlanguage-link-target"><span>Tagalog</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/Rus_edebiyat%C4%B1" title="Rus edebiyatı - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Rus edebiyatı" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target"><span>Türkçe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%BE%D1%81%D1%96%D0%B9%D1%81%D1%8C%D0%BA%D0%B0_%D0%BB%D1%96%D1%82%D0%B5%D1%80%D0%B0%D1%82%D1%83%D1%80%D0%B0" title="Російська література - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Російська література" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target"><span>Українська</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ur mw-list-item"><a href="https://ur.wikipedia.org/wiki/%D8%B1%D9%88%D8%B3%DB%8C_%D8%A7%D8%AF%D8%A8" title="روسی ادب - urdú" lang="ur" hreflang="ur" data-title="روسی ادب" data-language-autonym="اردو" data-language-local-name="urdú" class="interlanguage-link-target"><span>اردو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uz mw-list-item"><a href="https://uz.wikipedia.org/wiki/Rus_adabiyoti" title="Rus adabiyoti - uzbek" lang="uz" hreflang="uz" data-title="Rus adabiyoti" data-language-autonym="Oʻzbekcha / ўзбекча" data-language-local-name="uzbek" class="interlanguage-link-target"><span>Oʻzbekcha / ўзбекча</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vep mw-list-item"><a href="https://vep.wikipedia.org/wiki/Ven%C3%A4laine_literatur" title="Venälaine literatur - vepse" lang="vep" hreflang="vep" data-title="Venälaine literatur" data-language-autonym="Vepsän kel’" data-language-local-name="vepse" class="interlanguage-link-target"><span>Vepsän kel’</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/V%C4%83n_h%E1%BB%8Dc_Nga" title="Văn học Nga - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Văn học Nga" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target"><span>Tiếng Việt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E4%BF%84%E5%9B%BD%E6%96%87%E5%AD%A6" title="俄国文学 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="俄国文学" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target"><span>吴语</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E4%BF%84%E7%BD%97%E6%96%AF%E6%96%87%E5%AD%A6" title="俄罗斯文学 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="俄罗斯文学" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target"><span>中文</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E4%BF%84%E6%96%87%E6%96%87%E5%AD%B8" title="俄文文學 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="俄文文學" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target"><span>粵語</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q179161#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Literatura_russa" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Literatura_russa" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Literatura_russa"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Literatura_russa"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Literatura_russa" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Literatura_russa" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q"><span>Pàgines especials</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&oldid=34226744" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Literatura_russa&id=34226744&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FLiteratura_russa"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FLiteratura_russa"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Literatura+russa"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Literatura_russa&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Literature_of_Russia" hreflang="en"><span>Commons</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q179161" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Pushkin_(by_Mate).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7a/Pushkin_%28by_Mate%29.jpg/220px-Pushkin_%28by_Mate%29.jpg" decoding="async" width="220" height="284" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7a/Pushkin_%28by_Mate%29.jpg/330px-Pushkin_%28by_Mate%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7a/Pushkin_%28by_Mate%29.jpg/440px-Pushkin_%28by_Mate%29.jpg 2x" data-file-width="1144" data-file-height="1476" /></a><figcaption>Retrat d'<a href="/wiki/Aleksandr_Puixkin" title="Aleksandr Puixkin">Aleksandr Puixkin</a>, considerat el més gran dels poetes russos,<sup id="cite_ref-1" class="reference"><a href="#cite_note-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i creador de la <a href="/wiki/Rus" title="Rus">llengua literària russa</a>.<sup id="cite_ref-2" class="reference"><a href="#cite_note-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Gravat de <a href="/wiki/Vassili_Mat%C3%A9" title="Vassili Maté">Vassili Maté</a>, 1899</figcaption></figure> <p>La <b>literatura russa</b><sup id="cite_ref-3" class="reference"><a href="#cite_note-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-4" class="reference"><a href="#cite_note-4"><span class="cite-bracket">[</span>a<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-5" class="reference"><a href="#cite_note-5"><span class="cite-bracket">[</span>b<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> fa referència al conjunt d'<a href="/wiki/Literatura" title="Literatura">obres literàries</a> escrites en <a href="/wiki/Antic_eslau_oriental" title="Antic eslau oriental">antic eslau oriental</a> i en <a href="/wiki/Rus" title="Rus">rus</a>. Es va originar a la segona meitat del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">x</span>,<sup id="cite_ref-autogenerated8_6-0" class="reference"><a href="#cite_note-autogenerated8-6"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> però fins al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, quan va començar la seva «<a href="/wiki/Edat_d%27or_de_la_literatura_russa" title="Edat d'or de la literatura russa">edat d'or</a>»,<sup id="cite_ref-7" class="reference"><a href="#cite_note-7"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> era pràcticament desconeguda al món.<sup id="cite_ref-autogenerated3_8-0" class="reference"><a href="#cite_note-autogenerated3-8"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> És un dels components més importants de la <a href="/w/index.php?title=Cultura_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cultura de Rússia (encara no existeix)">cultura russa</a>.<sup id="cite_ref-autogenerated3_8-1" class="reference"><a href="#cite_note-autogenerated3-8"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-9" class="reference"><a href="#cite_note-9"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-10" class="reference"><a href="#cite_note-10"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Antecedents">Antecedents</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Antecedents"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Folklore_rus" title="Folklore rus">Folklore rus</a> i <a href="/wiki/Escriptura_eslava_precristiana" title="Escriptura eslava precristiana">Escriptura eslava precristiana</a></div> <figure typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Ostromirovo_pp-58.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/71/Ostromirovo_pp-58.jpg/140px-Ostromirovo_pp-58.jpg" decoding="async" width="140" height="200" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/71/Ostromirovo_pp-58.jpg/210px-Ostromirovo_pp-58.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/71/Ostromirovo_pp-58.jpg/280px-Ostromirovo_pp-58.jpg 2x" data-file-width="350" data-file-height="500" /></a><figcaption><a href="/wiki/Evangeliari_d%27Ostromir" title="Evangeliari d'Ostromir">Evangeliari d'Ostromir</a> — el llibre més antic conegut en eslau oriental.<sup id="cite_ref-11" class="reference"><a href="#cite_note-11"><span class="cite-bracket">[</span>c<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></figcaption></figure> <p>L'opinió generalment acceptada és que, en aparença, la <a href="/w/index.php?title=Vella_literatura_russa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vella literatura russa (encara no existeix)">vella literatura russa</a> està vinculada a l'<a href="/wiki/Baptisme_de_K%C3%ADev" title="Baptisme de Kíev">acceptació del cristianisme</a> a la <a href="/wiki/Rus_de_K%C3%ADev" title="Rus de Kíev">Rus de Kíev</a>. Per crear a Rússia una Església cristiana, calia una escriptura i una literatura eclesiàstica.<sup id="cite_ref-autogenerated8_6-1" class="reference"><a href="#cite_note-autogenerated8-6"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-autogenerated5_12-0" class="reference"><a href="#cite_note-autogenerated5-12"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-autogenerated6_13-0" class="reference"><a href="#cite_note-autogenerated6-13"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-autogenerated4_14-0" class="reference"><a href="#cite_note-autogenerated4-14"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-autogenerated7_15-0" class="reference"><a href="#cite_note-autogenerated7-15"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-autogenerated2_16-0" class="reference"><a href="#cite_note-autogenerated2-16"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-autogenerated4_14-1" class="reference"><a href="#cite_note-autogenerated4-14"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Alhora, la tradició literària escrita sobrevinguda van anar a parar al terreny adobat del <a href="/wiki/Folklore_rus" title="Folklore rus">folklore oral</a>, que existia a la <a href="/wiki/Rus%27_(regi%C3%B3)" class="mw-redirect" title="Rus' (regió)">Rus'</a>.<sup id="cite_ref-autogenerated2_16-1" class="reference"><a href="#cite_note-autogenerated2-16"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-autogenerated4_14-2" class="reference"><a href="#cite_note-autogenerated4-14"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> D'acord amb N.I. Prutskova i altres, i <a href="/wiki/Dmitri_Likhatxov" title="Dmitri Likhatxov">Dmitri Likhatxov</a>, l'aportació <a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Orient" title="Imperi Romà d'Orient">romana d'Orient</a> sobrevinguda i nova per a la tradició literària del poble de la <a href="/wiki/Rus%27" class="mw-redirect" title="Rus'">rus'</a>, absorbeix ràpidament certes característiques del folklore tradicional i antic d'aquesta terra, com ara l'absència d'autor sostenible del text, una alta variabilitat del mateix text en diferents <a href="/wiki/Manuscrit" title="Manuscrit">manuscrits</a>, la col·lectivitat, la tradició i l'amor pels "llocs comuns",<sup id="cite_ref-autogenerated8_6-2" class="reference"><a href="#cite_note-autogenerated8-6"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-autogenerated4_14-3" class="reference"><a href="#cite_note-autogenerated4-14"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i les llegendes èpiques dels primers prínceps de Kíev s'inclouen fins i tot després de la seva transformació per part dels primers <a href="/wiki/Cr%C3%B2nica" title="Crònica">cronistes</a><sup id="cite_ref-17" class="reference"><a href="#cite_note-17"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Al mateix temps, <a href="/w/index.php?title=Semion_Vengu%C3%A9rov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Semion Venguérov (encara no existeix)">Semion Venguérov</a> creu que la tradició literària russa no es va desenvolupar fora del folklore, i va ser portada des de l'exterior, i al principi coexistia amb la poesia popular, fins i tot sotmesa a persecució dels escribes, es va preservar en la <a href="/wiki/Tradici%C3%B3_oral" class="mw-redirect" title="Tradició oral">tradició oral</a>, i només es reflecteix de forma esporàdica en el monuments escrits.<sup id="cite_ref-autogenerated5_12-1" class="reference"><a href="#cite_note-autogenerated5-12"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Diversos investigadors (<a href="/w/index.php?title=Viktor_Istrin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Viktor Istrin (encara no existeix)">Viktor Istrin</a>,<sup id="cite_ref-autogenerated1_18-0" class="reference"><a href="#cite_note-autogenerated1-18"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <a href="/w/index.php?title=Lev_Iakubinski&action=edit&redlink=1" class="new" title="Lev Iakubinski (encara no existeix)">Lev Iakubinski</a>, <a href="/w/index.php?title=Serguei_Obnorski&action=edit&redlink=1" class="new" title="Serguei Obnorski (encara no existeix)">Serguei Obnorski</a>, <a href="/w/index.php?title=Bor%C3%ADs_Larin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Borís Larin (encara no existeix)">Borís Larin</a>, <a href="/w/index.php?title=P%C3%A0vel_Txernikh&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pàvel Txernikh (encara no existeix)">Pàvel Txernikh</a>, <a href="/w/index.php?title=Andrei_Lvov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Andrei Lvov (encara no existeix)">Andrei Lvov</a>) han especulat sobre la presència de l'<a href="/wiki/Escriptura_eslava_precristiana" title="Escriptura eslava precristiana">escriptura</a> en els eslaus orientals al baptisme de la Rus.<sup id="cite_ref-19" class="reference"><a href="#cite_note-19"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Sobre la possibilitat de la seva existència hi ha, certament, proves indirectes: la seva menció en diverses fonts històriques, com ara les <i>Vides dels Sants Metodi i Constantí</i>,<sup id="cite_ref-20" class="reference"><a href="#cite_note-20"><span class="cite-bracket">[</span>17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> d'<a href="/wiki/%C3%80hmad_ibn_Fadlan" title="Àhmad ibn Fadlan">Ibn Fadlan</a><sup id="cite_ref-autogenerated1_18-1" class="reference"><a href="#cite_note-autogenerated1-18"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i <a href="/w/index.php?title=Fakhr-ad-Din_Mubarakxah_Marvar-rud%C3%AD&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fakhr-ad-Din Mubarakxah Marvar-rudí (encara no existeix)">Fakhr-ad-Din Mubarakxah Marvar-rudí</a>,<sup id="cite_ref-21" class="reference"><a href="#cite_note-21"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-22" class="reference"><a href="#cite_note-22"><span class="cite-bracket">[</span>19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> el <i><a href="/wiki/Kitab_al-F%C3%ADhrist" title="Kitab al-Fíhrist">Kitab al-Fíhrist</a></i> d'<a href="/wiki/Ibn_an-Nadim" title="Ibn an-Nadim">Ibn an-Nadim</a>,<sup id="cite_ref-autogenerated1_18-2" class="reference"><a href="#cite_note-autogenerated1-18"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> el llibre <i>Els prats d'or</i> d'<a href="/wiki/Al-Massud%C3%AD" title="Al-Massudí">al-Massudí</a>,<sup id="cite_ref-autogenerated1_18-3" class="reference"><a href="#cite_note-autogenerated1-18"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-23" class="reference"><a href="#cite_note-23"><span class="cite-bracket">[</span>20<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> o els <a href="/w/index.php?title=Tractats_russobizantins&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tractats russobizantins (encara no existeix)">tractats russobizantins</a> dels anys 911 i 945.<sup id="cite_ref-autogenerated1_18-4" class="reference"><a href="#cite_note-autogenerated1-18"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-24" class="reference"><a href="#cite_note-24"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> No obstant això, encara no s'han trobat escrit literaris pròpiament dits d'escriptura precristiana.<sup id="cite_ref-25" class="reference"><a href="#cite_note-25"><span class="cite-bracket">[</span>22<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Literatura_russa_antiga">Literatura russa antiga</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Literatura russa antiga"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Literatura_del_període_de_la_Rus_de_Kíev_(s._XI_a_la_1a_meitat_del_segle_xiii)_i_de_la_ruptura_feudal_(segle_xiii_al_XIV)"><span id="Literatura_del_per.C3.ADode_de_la_Rus_de_K.C3.ADev_.28s._XI_a_la_1a_meitat_del_segle_xiii.29_i_de_la_ruptura_feudal_.28segle_xiii_al_XIV.29"></span>Literatura del període de la <a href="/wiki/Rus_de_K%C3%ADev" title="Rus de Kíev">Rus de Kíev</a> (s. XI a la 1a meitat del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span>) i de la ruptura feudal (segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span> al XIV)</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Literatura del període de la Rus de Kíev (s. XI a la 1a meitat del segle xiii) i de la ruptura feudal (segle xiii al XIV)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Novgorod_Codex_-_colour.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1a/Novgorod_Codex_-_colour.jpg/220px-Novgorod_Codex_-_colour.jpg" decoding="async" width="220" height="264" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1a/Novgorod_Codex_-_colour.jpg/330px-Novgorod_Codex_-_colour.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1a/Novgorod_Codex_-_colour.jpg/440px-Novgorod_Codex_-_colour.jpg 2x" data-file-width="780" data-file-height="937" /></a><figcaption>Primera pàgina del <i>Còdex de Nóvgorod</i>, c.1010.</figcaption></figure> <p>L'antiga literatura russa es compon d'unes escasses obres mestres escrites en <a href="/wiki/Antic_eslau_eclesi%C3%A0stic" class="mw-redirect" title="Antic eslau eclesiàstic">antic eslau eclesiàstic</a>, en <a href="/wiki/Eslau_eclesi%C3%A0stic" title="Eslau eclesiàstic">eslau eclesiàstic</a> i en <a href="/wiki/Antic_eslau_oriental" title="Antic eslau oriental">antic eslau oriental</a>. </p><p>Al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xi</span> totes les tribus dels <a href="/wiki/Eslaus_orientals" title="Eslaus orientals">eslaus orientals</a> formaven part de la <a href="/wiki/Rus_de_K%C3%ADev" title="Rus de Kíev">Rus de Kíev</a>. Una llengua única, l'<a href="/wiki/Antic_eslau_oriental" title="Antic eslau oriental">antic eslau oriental</a>, va començar a formar-se amb alguns <a href="/wiki/Dialectes" class="mw-redirect" title="Dialectes">dialectes</a> territorials. Només en el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span>, quan la Rus de Kíev es va fragmentar, el <a href="/wiki/Rus" title="Rus">rus</a>, l'<a href="/wiki/Ucra%C3%AFn%C3%A8s" title="Ucraïnès">ucraïnès</a> i el <a href="/wiki/Belar%C3%BAs_(llengua)" title="Belarús (llengua)">belarús</a> van començar un desenvolupament independent. Per això aquestes tres nacions posseeixen un període comú en la història de les seves literatures. </p><p>A l'<a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">edat mitjana</a> a Rússia no hi havia <a href="/wiki/Ordes_militars" class="mw-redirect" title="Ordes militars">ordes militars</a> de cavalleria ni universitats fins que es va crear, ja al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span>, la fundada per <a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_Lomon%C3%B3ssov" title="Mikhaïl Lomonóssov">Mikhaïl Lomonóssov</a>, ara anomenada <a href="/wiki/Universitat_Estatal_de_Moscou" title="Universitat Estatal de Moscou">Universitat Estatal de Moscou</a>. Els centres d'ensenyament en la Rússia medieval eren els <a href="/wiki/Monestir" title="Monestir">monestirs</a>, però, malgrat tot, a la Rússia antiga vivia molta gent alfabetitzada, tal com ho demostren els nombrosos documents de <a href="/wiki/N%C3%B3vgorod" title="Nóvgorod">Nóvgorod</a> conservats en <a href="/wiki/Escor%C3%A7a_de_bedoll" title="Escorça de bedoll">escorça de bedoll</a> que daten dels segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xi</span> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span>: paperetes, notes, cèdules, exercicis d'alumnes, etc. El primer llibre conegut en <a href="/wiki/Antic_eslau_eclesi%C3%A0stic" class="mw-redirect" title="Antic eslau eclesiàstic">antic eslau eclesiàstic</a> és el manuscrit sobre tauletes de fusta cobertes de cera <i><a href="/w/index.php?title=C%C3%B2dex_de_N%C3%B3vgorod&action=edit&redlink=1" class="new" title="Còdex de Nóvgorod (encara no existeix)">Còdex de Nóvgorod</a></i> o el <i><a href="/wiki/Saltiri_(llibre)" title="Saltiri (llibre)">Saltiri</a> de Nóvgorod</i>, que conté els <a href="/wiki/Llibre_dels_Salms" title="Llibre dels Salms">salms</a> 75 i 76 (al voltant de l'any <a href="/wiki/1010" title="1010">1010</a>). L'<i><a href="/wiki/Evangeliari_d%27Ostromir" title="Evangeliari d'Ostromir">Evangeliari d'Ostromir</a></i> va ser manuscrit en <a href="/wiki/Eslau_eclesi%C3%A0stic" title="Eslau eclesiàstic">eslau eclesiàstic</a> en <a href="/wiki/Pergam%C3%AD" title="Pergamí">pergamí</a> el 1056 o 1057. </p><p>En el dia d'avui, les obres en <a href="/wiki/Antic_eslau_eclesi%C3%A0stic" class="mw-redirect" title="Antic eslau eclesiàstic">antic eslau eclesiàstic</a>, <a href="/wiki/Eslau_eclesi%C3%A0stic" title="Eslau eclesiàstic">eslau eclesiàstic</a> i <a href="/wiki/Antic_eslau_oriental" title="Antic eslau oriental">antic eslau oriental</a> requereixen ser traduïdes a l'idioma <a href="/wiki/Rus" title="Rus">rus</a> actual, a causa de la seva evolució i successives reformes tant de l'<a href="/wiki/Alfabet_cir%C3%ADl%C2%B7lic" title="Alfabet ciríl·lic">alfabet ciríl·lic</a> a Rússia com dels <a href="/wiki/Tipus_de_lletra" class="mw-redirect" title="Tipus de lletra">tipus de lletra</a> d'impremta, inclosa la reforma empresa per <a href="/wiki/Pere_I_de_R%C3%BAssia" title="Pere I de Rússia">Pere I de Rússia</a> el 1708 que va introduir l'anomenat <i>tipus de lletra civil</i> (<a href="/wiki/Rus" title="Rus">rus</a>: <span lang="ru" style="font-family: Helvetica, Geneva, 'Arial Unicode MS', 'Lucida Sans Unicode', 'Code2000', sans-serif;font-style: normal;">Гражданский шрифт</span>). Encara sobreviuen unes poques obres de l'antiga literatura russa, així com gran nombre de manuscrits deteriorats pels efectes de múltiples invasions i guerres. Aquestes obres, d'elaboració manuscrita, eren generalment anònimes. Solia haver-hi en aquesta antiga literatura russa la temàtica recurrent de la glorificació de la bellesa i del poder rus, la denúncia de l'<a href="/wiki/Autocr%C3%A0cia" title="Autocràcia">autocràcia</a> dels <a href="/wiki/Gran_Pr%C3%ADncep_de_la_Rus_de_K%C3%ADev" title="Gran Príncep de la Rus de Kíev">prínceps de la Rus de Kíev</a> i la defensa dels principis morals. </p><p>Es pot dir que existia un sistema propi de gèneres literaris dividit principalment en dos grans grups: literatura secular i literatura eclesiàstica. En ells trobem els següents subgrups: </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Literatura_secular">Literatura secular</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Literatura secular"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a href="/wiki/Llegenda" title="Llegenda">Llegenda</a> històrica</li> <li><a href="/wiki/Narraci%C3%B3" title="Narració">Narració</a> històrica</li> <li>Una precoç literatura propagandística.</li> <li><a href="/wiki/Tradici%C3%B3_oral" class="mw-redirect" title="Tradició oral">Tradicions orals</a> com les <i><a href="/wiki/Bilina" title="Bilina">bilini</a></i>, poemes èpics orals que fusionen tradicions <a href="/wiki/Cristianisme" title="Cristianisme">cristianes</a> i <a href="/wiki/Paganisme" title="Paganisme">paganes</a>. Les <i>bilini</i> relaten les gestes i proeses realitzades per herois èpics <a href="/wiki/Russos" title="Russos">russos</a>, com <a href="/w/index.php?title=Ili%C3%A0_M%C3%BAromets&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ilià Múromets (encara no existeix)">Ilià Múromets</a>, Dobrínia Nikítitx i Alioixa Popóvitx, defensant <a href="/wiki/R%C3%BAssia" title="Rússia">Rússia</a> dels nòmades.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Literatura_eclesiàstica"><span id="Literatura_eclesi.C3.A0stica"></span>Literatura eclesiàstica</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Literatura eclesiàstica"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li>Hagiogràfica</li> <li>Himnográfica</li> <li><a href="/wiki/Literatura" title="Literatura">Literatura</a> al servei de l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_(instituci%C3%B3)" title="Església (institució)">Església</a></li></ul> <p>És difícil classificar aquestes obres sota un únic gènere -moltes cròniques no són homogènies, ja que contenen parts pertanyents a tots els gèneres anteriorment esmentats- narracions històriques, llegendes històriques, extractes de tractats d'intenció propagandística i fins i tot peces hagiogràfiques. </p><p>El primer període de la literatura russa, constituït sobretot per l'obra de clergues de principats russos que escrivien en una llengua anomenada <a href="/wiki/Eslau_eclesi%C3%A0stic" title="Eslau eclesiàstic">eslau eclesiàstic</a>, i aristòcrates consagrats a la guerra, que escrivien en <a href="/wiki/Antic_eslau_oriental" title="Antic eslau oriental">antic eslau oriental</a>, que no s'ha de confondre amb l'eslavón, és denominat "Període de <a href="/wiki/K%C3%ADev" class="mw-redirect" title="Kíev">Kíev</a>", i arriba fins a <a href="/wiki/1240" title="1240">1240</a>. Es tracta fonamentalment de <a href="/wiki/Hagiografia" title="Hagiografia">hagiografia</a> s i poemes èpics. </p><p>La literatura russa del període està sotmesa a la influència de <a href="/wiki/Literatura_romana_d%27Orient" title="Literatura romana d'Orient">literatura romana d'Orient</a>. Són obres eclesiàstiques importants diverses traduccions: l'<i><a href="/wiki/Evangeliari_d%27Ostromir" title="Evangeliari d'Ostromir">Evangeliari d'Ostromir</a></i> (1056) i els <i><a href="/wiki/Florilegi" class="mw-redirect" title="Florilegi">Florilegis</a> </i> (extractes de <a href="/wiki/Pares_de_l%27Esgl%C3%A9sia" class="mw-redirect" title="Pares de l'Església">Pares de l'Església</a>, <a href="/wiki/Vides_de_sants" class="mw-redirect" title="Vides de sants">vides de sants</a>, preceptes morals) composts al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xi</span> pel príncep <a href="/w/index.php?title=Sviatoslav_II_de_K%C3%ADev&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sviatoslav II de Kíev (encara no existeix)">Sviatoslav II de Kíev</a>, obres de <a href="/wiki/Basili_el_Gran" class="mw-redirect" title="Basili el Gran">Basili el Gran</a>, <a href="/wiki/Joan_Malales" title="Joan Malales">Joan Malales</a>, <a href="/wiki/Joan_Cris%C3%B2stom" title="Joan Crisòstom">Joan Crisòstom</a>. Les traduccions de textos profans inclouen la <i><a href="/w/index.php?title=Novel%C2%B7la_d%27Alexandre&action=edit&redlink=1" class="new" title="Novel·la d'Alexandre (encara no existeix)">Novel·la d'Alexandre</a></i>, <a href="/wiki/Rus" title="Rus">rus</a>: <span lang="ru" style="font-family: Helvetica, Geneva, 'Arial Unicode MS', 'Lucida Sans Unicode', 'Code2000', sans-serif;font-style: normal;">Александрия</span> <i>Aleksandria</i>, basada en la història d'<a href="/wiki/Alexandre_el_Gran" title="Alexandre el Gran">Alexandre el Gran</a>, i <i>Acció de Devgenis</i> (<a href="/w/index.php?title=Digenis_Acritas&action=edit&redlink=1" class="new" title="Digenis Acritas (encara no existeix)">Digenis Acritas</a>) (<a href="/wiki/Rus" title="Rus">rus</a>: <span lang="ru" style="font-family: Helvetica, Geneva, 'Arial Unicode MS', 'Lucida Sans Unicode', 'Code2000', sans-serif;font-style: normal;">Девгениево деяние</span> <i>Devguénievo deiánie</i>), <a href="/wiki/Can%C3%A7%C3%B3_de_gesta" title="Cançó de gesta">cants de gestes militars</a>, <i><a href="/wiki/Physiologus" title="Physiologus">Physiologus</a></i>. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Obres">Obres</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Obres"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Les obres més importants originals de l'antiga literatura russa són: </p> <ul><li><i><a href="/wiki/Cr%C3%B2nica_de_N%C3%A8stor" title="Crònica de Nèstor">Crònica de Nèstor</a></i> (<i>Póvest vremennikh let</i>, literalment "Relat dels anys passats"), segona meitat del <a href="/wiki/Segle_XI" title="Segle XI">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xi</span></a> - principi del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span>) és una crònica important, on s'exploren els orígens de Rússia i s'enllaça la seva història amb la dels països limítrofs. La crònica cobreix el període des del 852 a <a href="/w/index.php?title=Vlad%C3%ADmir_II_Mon%C3%B3mac&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vladímir II Monómac (encara no existeix)">Vladímir II Monómac</a>.</li> <li><i><a href="/w/index.php?title=Serm%C3%B3_de_la_Llei_i_la_Gr%C3%A0cia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sermó de la Llei i la Gràcia (encara no existeix)">Sermó de la Llei i la Gràcia</a></i> (<a href="/wiki/Rus" title="Rus">rus</a>: <span lang="ru" style="font-family: Helvetica, Geneva, 'Arial Unicode MS', 'Lucida Sans Unicode', 'Code2000', sans-serif;font-style: normal;">Слово о законе и благодати</span> <i>Slovo o zakone i blagodati</i>) (<a href="/wiki/1037" title="1037">1037</a> - <a href="/wiki/1050" title="1050">1050</a>) per <a href="/w/index.php?title=Hilari%C3%B3_de_K%C3%ADev&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hilarió de Kíev (encara no existeix)">Hilarió de Kíev</a>, <a href="/wiki/Metropolit%C3%A0" title="Metropolità">metropolità</a> de <a href="/wiki/Rus_de_K%C3%ADev" title="Rus de Kíev">Kíev</a> (cap a 1050). En aquest primerenc treball propagandístic, Hilarió contraposa la <a href="/wiki/Antic_Testament" title="Antic Testament">Llei</a> a la <a href="/wiki/Nou_Testament" title="Nou Testament">Gràcia</a>. La llei no és la veritat, sinó només una ombra; tanmateix la llei prepara per acceptar la veritat. Assenyala que la nova <a href="/wiki/Gr%C3%A0cia_divina" class="mw-redirect" title="Gràcia divina">Gràcia divina</a> pertany equitativament a cada nació i que <a href="/wiki/Bizanci" title="Bizanci">Bizanci</a> no la pot monopolitzar.</li> <li>El text laic més famós és <i><a href="/wiki/El_conte_de_la_campanya_d%27%C3%8Dgor" title="El conte de la campanya d'Ígor">El conte de la campanya d'Ígor</a></i> (finals del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span>) escrit en <a href="/wiki/Antic_eslau_oriental" title="Antic eslau oriental">antic eslau oriental</a>. El llibre està basat en un atac sense èxit dut a terme pel príncep <a href="/w/index.php?title=%C3%8Dgor_Sviatosl%C3%A0vitx&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ígor Sviatoslàvitx (encara no existeix)">Ígor Sviatoslàvitx</a> de <a href="/wiki/Principat_de_N%C3%B3vgorod-S%C3%A9versk" title="Principat de Nóvgorod-Séversk">Nóvgorod-Síverski</a> (del <a href="/wiki/Principat_de_Txern%C3%ADgov" title="Principat de Txernígov">Principat de Txerníhiv</a> que formava part de la <a href="/wiki/Rus_de_K%C3%ADev" title="Rus de Kíev">Rus de Kíev</a>) contra els polovtsesos o <a href="/wiki/Cumans" title="Cumans">cumans</a> de la regió del Baix <a href="/wiki/Riu_Don" title="Riu Don">Don</a> en <a href="/wiki/1185" title="1185">1185</a>. L'autor apel·la als bel·licosos prínceps russos, i els fa una crida a la unitat davant la constant amenaça dels <a href="/wiki/Pobles_turquesos" class="mw-redirect" title="Pobles turquesos">pobles turquesos</a> de l'est.</li> <li>L'<i>Homilia de <a href="/w/index.php?title=Vlad%C3%ADmir_II_Mon%C3%B3mac&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vladímir II Monómac (encara no existeix)">Vladímir II Monómac</a></i> (<a href="/wiki/Rus" title="Rus">rus</a>: <span lang="ru" style="font-family: Helvetica, Geneva, 'Arial Unicode MS', 'Lucida Sans Unicode', 'Code2000', sans-serif;font-style: normal;">Поучение Владимира Мономаха</span> <i>Poutxenie Vladímira Monomakha</i>) (c. <a href="/wiki/1117" title="1117">1117</a>). És un testament moral, en què <a href="/w/index.php?title=Vlad%C3%ADmir_II_Mon%C3%B3mac&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vladímir II Monómac (encara no existeix)">Vladímir II Monómac</a> explica el deure d'un príncep, esbossa els principis morals d'un duc i cita la seva vida com a exemple.</li> <li><i><a href="/w/index.php?title=Vida_i_pelegrinatge_de_Dani%C3%AFl,_hegum%C3%A8n_de_la_Terra_de_la_Rus&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vida i pelegrinatge de Daniïl, hegumèn de la Terra de la Rus (encara no existeix)">Vida i pelegrinatge de Daniïl, hegumèn de la Terra de la Rus</a> </i> (<a href="/wiki/Rus" title="Rus">rus</a>: <span lang="ru" style="font-family: Helvetica, Geneva, 'Arial Unicode MS', 'Lucida Sans Unicode', 'Code2000', sans-serif;font-style: normal;">Житие и хождение игумена Даниила из Русской земли</span> <i>Jitie i khojdénie igúmena Daniïla iz Rússkoi zemli</i>) (principi del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span>). En aquesta obra s'explica l'itinerari a <a href="/wiki/Palestina" title="Palestina">Palestina</a> de forma realista i es recopilen diferents <a href="/wiki/Llegenda" title="Llegenda">llegendes</a> religioses.</li></ul> <p>Del <a href="/wiki/1240" title="1240">1240</a> al <a href="/wiki/1480" title="1480">1480</a> la literatura russa va alentir el seu creixement a causa de la <a href="/wiki/Invasi%C3%B3_mongola_de_R%C3%BAssia" class="mw-redirect" title="Invasió mongola de Rússia">invasió mongola de Rússia</a> en <a href="/wiki/1223" title="1223">1223</a>, que va provocar la decadència de la <a href="/wiki/Rus_de_K%C3%ADev" title="Rus de Kíev">Rus de Kíev</a> juntament amb el sorgiment de nous centres culturals com <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_de_N%C3%B3vgorod" title="República de Nóvgorod">Nóvgorod</a>. S'escriuen relats militars en <a href="/w/index.php?title=Prosa_r%C3%ADtmica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Prosa rítmica (encara no existeix)">prosa rítmica</a>, com l'anònima <i>Història de la ruïna de la terra russa</i> (<a href="/wiki/Rus" title="Rus">rus</a>: <span lang="ru" style="font-family: Helvetica, Geneva, 'Arial Unicode MS', 'Lucida Sans Unicode', 'Code2000', sans-serif;font-style: normal;">Слово о погибели Русской земли</span> <i>Slovo o poguíbeli zemlí Rússkoi</i>) (<a href="/wiki/Segle_XIII" title="Segle XIII">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span></a>) (en aquesta obra <a href="/wiki/L%C3%ADrica" title="Lírica">lírica</a> i tràgica l'autor anònim es lamenta pel destí de Rússia, trepitjada pels mongoles de <a href="/wiki/Batu_Khan" class="mw-redirect" title="Batu Khan">Batu Khan</a> i fa una crida als prínceps russos perquè s'uneixin i repel·leixin a l'enemic), o el <i>Cicle de Kulikovo</i> (<i><a href="/w/index.php?title=Zad%C3%B3nxina&action=edit&redlink=1" class="new" title="Zadónxina (encara no existeix)">Zadónxina</a></i>) (finals del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span> - segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span>): quatre relats que evoquen la gran derrota dels mongols en <a href="/wiki/1380" title="1380">1380</a>. El "Cicle" dona fama a la <a href="/wiki/Batalla_de_Kulikovo" title="Batalla de Kulikovo">batalla de Kulikovo</a> i té semblança amb <i><a href="/wiki/El_conte_de_la_campanya_d%27%C3%8Dgor" title="El conte de la campanya d'Ígor">El conte de la campanya d'Ígor</a></i>. </p><p>Les obres eclesiàstiques del període més destacades són: </p> <ul><li><i>Kíevo-Petxerski Paterik</i> (primera meitat del <a href="/wiki/Segle_XIII" title="Segle XIII">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span></a>) - vides de primers sants russos de la Petxérskaia Lavra de Kíev, també conegut com el <a href="/wiki/Monestir_de_les_Coves_de_K%C3%ADev" class="mw-redirect" title="Monestir de les Coves de Kíev">Monestir de les Coves de Kíev</a>;</li></ul> <ul><li><i><a href="/wiki/S%C3%BAplica_de_Daniel_el_Presoner" title="Súplica de Daniel el Presoner">Súplica de Daniel el Presoner</a></i> (<a href="/wiki/Rus" title="Rus">rus</a>: <span lang="ru" style="font-family: Helvetica, Geneva, 'Arial Unicode MS', 'Lucida Sans Unicode', 'Code2000', sans-serif;font-style: normal;">Моление Даниила Заточника</span> <i>Molénie Daniïla Zatótxnika</i>) de <a href="/w/index.php?title=Dani%C3%AFl_Zat%C3%B3txnik&action=edit&redlink=1" class="new" title="Daniïl Zatótxnik (encara no existeix)">Daniïl Zatótxnik</a> (Daniel el Presoner) (<a href="/wiki/Segle_XIII" title="Segle XIII">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span></a>). En aquest document, Daniïl denuncia l'arrogància dels rics i demana <a href="/wiki/Caritat" title="Caritat">caritat</a> per als menys afavorits, a més de dedicar un himne a la intel·ligència humana;</li></ul> <ul><li><i><a href="/wiki/La_vida_d%27Alexandre_Nevski" title="La vida d'Alexandre Nevski">La vida d'Alexandre Nevski</a> </i> (<i>Jitié Aleksandra Névskogo </i>) (<a href="/wiki/Segle_XIII" title="Segle XIII">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span></a>) que barreja <a href="/wiki/Hagiografia" title="Hagiografia">hagiografia</a> i crònica realista.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Període_moscovita_de_Rússia_(segles_XV_-_XVII)"><span id="Per.C3.ADode_moscovita_de_R.C3.BAssia_.28segles_XV_-_XVII.29"></span>Període moscovita de Rússia (segles XV - XVII)</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Període moscovita de Rússia (segles XV - XVII)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Segle_XV"><a href="/wiki/Segle_XV" title="Segle XV">Segle XV</a></h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Segle XV"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>A partir del regnat de <a href="/wiki/Ivan_III_de_R%C3%BAssia" class="mw-redirect" title="Ivan III de Rússia">Ivan III de Rússia</a> - que en 1480 va posar fi a la relació de vassallatge que el <a href="/wiki/Principat_de_Moscou" class="mw-redirect" title="Principat de Moscou">Principat de Moscou</a> mantenia amb l'<a href="/wiki/Horda_d%27Or" title="Horda d'Or">Horda d'Or</a>, i fou el primer <a href="/wiki/Tsars_de_R%C3%BAssia" title="Tsars de Rússia">Gran príncep de Moscou</a> a adoptar el títol de «Gran príncep de tota Rússia» - <a href="/wiki/Moscou" title="Moscou">Moscou</a> es converteix en el centre cultural. Els avenços del <a href="/wiki/La%C3%AFcisme" title="Laïcisme">laïcisme</a> renaixentista al <a href="/wiki/Segle_XV" title="Segle XV">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span></a> provoquen turbulents conflictes religiosos i polítics que van generar una àmplia literatura polèmica en <a href="/wiki/Prosa" title="Prosa">prosa</a> (obres de <a href="/w/index.php?title=Nil_Sorski&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nil Sorski (encara no existeix)">Nil Sorski</a> (Nil de Sora) i <a href="/w/index.php?title=I%C3%B3ssif_V%C3%B3lotski&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ióssif Vólotski (encara no existeix)">Ióssif Vólotski</a> (Ióssif de <a href="/w/index.php?title=Volokolamsk&action=edit&redlink=1" class="new" title="Volokolamsk (encara no existeix)">Volokolamsk</a>) i els seus respectius adeptes. Ióssif Vólotski intenta imposar l'Església sobre l'Estat i advoca per ampliar el seu poder i la seva riquesa. Nil Sorski, per contra, proposa que l'església i els monjos renunciïn a la riquesa secular i es reorganitzi la vida dels clergues segons els ideals cristians de pobresa, treball i simplicitat. </p><p>Dins de la <i>literatura laica</i> destaca <i><a href="/wiki/Un_viatge_m%C3%A9s_enll%C3%A0_dels_Tres_Mars" title="Un viatge més enllà dels Tres Mars">Un viatge més enllà dels Tres Mars</a> </i> (<a href="/wiki/Rus" title="Rus">rus</a>: <span lang="ru" style="font-family: Helvetica, Geneva, 'Arial Unicode MS', 'Lucida Sans Unicode', 'Code2000', sans-serif;font-style: normal;">Хождение за три моря</span>, <i>Khojdénie za tri mória</i>) d'<a href="/wiki/Afanassi_Nikitin" title="Afanassi Nikitin">Afanassi Nikitin</a>. Va ser aquest, un mercader, viatger i escriptor el que, al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span>, va descobrir l'<a href="/wiki/%C3%8Dndia" title="Índia">Índia</a> als russos viatjant-hi des de la ciutat de <a href="/wiki/Tver" title="Tver">Tver</a>. El viatge es va desenvolupar entre <a href="/wiki/1466" title="1466">1466</a> i <a href="/wiki/1472" title="1472">1472</a> i el formen les notes de les seves impressions i observacions que va prendre durant el seu itinerari. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Segle_XVI"><a href="/wiki/Segle_XVI" title="Segle XVI">Segle XVI</a></h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Segle XVI"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La literatura eclesiàstica del <a href="/wiki/Segle_XVI" title="Segle XVI">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span></a> continua la tradicional disputa entre Nil de Sora i Ióssif de Volokolamsk; aquesta literatura polèmica i propagandística està representada per les obres de <a href="/w/index.php?title=M%C3%A0xim_el_Grec&action=edit&redlink=1" class="new" title="Màxim el Grec (encara no existeix)">Màxim el Grec</a> (Mikhaïl Trivolis) (1480-1556), un seguidor de Nil de Sora. La seva obra principal és <i>Àmplia relació de les desgràcies esdevingudes a causa del desordre i excessos dels tsars i autoritats contemporànies</i> (<a href="/wiki/Rus" title="Rus">rus</a>: <span lang="ru" style="font-family: Helvetica, Geneva, 'Arial Unicode MS', 'Lucida Sans Unicode', 'Code2000', sans-serif;font-style: normal;">Слово, пространно излагающее с жалостью нестроения и бесчиния царей и властей последнего времени</span> <i>Slovo, prostranno izlagàiusxeie s jàlostiu nestroiénia i besxínia tsarei i vlastei poslédnego vremeni</i>) (<a href="/wiki/1534" title="1534">1534 </a> - <a href="/wiki/1539" title="1539">1539</a>). En aquesta obra Màxim el Grec denuncia les crueltats, indolències i altres pecats dels governants russos, els tsars, reclama un règim just i savi i explica el deure i els principis morals que han de regir la conducta del príncep que dirigeixi l'estat. Per primera vegada, en la història de Rússia, Màxim el Grec escriu que el tsar és el responsable del destí del seu país i dels seus súbdits, de manera que pot ser cridat a capítol. </p><p>En 1553-1564 va arribar la impressió de llibres a Rússia. El primer impressor rus va ser <a href="/w/index.php?title=Ivan_Fi%C3%B3dorov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ivan Fiódorov (encara no existeix)">Ivan Fiódorov</a>, el qual va desenvolupar la seva tasca a Moscou per invitació d'<a href="/wiki/Ivan_IV_de_R%C3%BAssia" title="Ivan IV de Rússia">Ivan IV</a>. El primer llibre rus imprès va ser l'<i>Apòstol</i>, <a href="/wiki/Rus" title="Rus">rus</a>: <span lang="ru" style="font-family: Helvetica, Geneva, 'Arial Unicode MS', 'Lucida Sans Unicode', 'Code2000', sans-serif;font-style: normal;">Апостолу</span> <i>Apostolu</i> (<a href="/wiki/1564" title="1564">1564</a>); l'aparició de la <a href="/wiki/Impremta" title="Impremta">impremta</a> va ser un esdeveniment importantíssim per al desenvolupament i difusió de la literatura i la cultura a Rússia. </p><p>El sobirà <a href="/wiki/Ivan_IV_de_R%C3%BAssia" title="Ivan IV de Rússia">Ivan IV de Rússia</a> fou també un escriptor notable. La seva obra més destacada és <i>Epístoles al príncep <a href="/w/index.php?title=Andrei_Kurbski&action=edit&redlink=1" class="new" title="Andrei Kurbski (encara no existeix)">Andrei Kurbski</a></i>. Aquest personatge havia desertat durant la <a href="/wiki/Guerra_de_Liv%C3%B2nia" title="Guerra de Livònia">Guerra de Livònia</a> al <a href="/wiki/Gran_Ducat_de_Litu%C3%A0nia" title="Gran Ducat de Lituània">Gran Ducat de Lituània</a> i acusava Ivan IV de ser un tirà en diverses epístoles que va dirigir al seu exsobirà. Ivan IV li va respondre que els enemics autèntics de l'Estat eren els <a href="/wiki/Boiars" class="mw-redirect" title="Boiars">boiars</a>, que intentaven dividir Rússia en petits principats. La polèmica es va perllongar durant dues dècades, però Ivan IV també va deixar escrita la seva opinió sobre l'estil de la llengua escrita en aquest període i va compondre a més alguns poemes i cànons musicals de tema eclesiàstic. </p><p>La literatura profana o laica del <a href="/wiki/Segle_XVI" title="Segle XVI">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span></a> es veu representada per les obres següents: </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Ryabushkin_merchant_17.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/ba/Ryabushkin_merchant_17.JPG/220px-Ryabushkin_merchant_17.JPG" decoding="async" width="220" height="149" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/ba/Ryabushkin_merchant_17.JPG/330px-Ryabushkin_merchant_17.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/ba/Ryabushkin_merchant_17.JPG/440px-Ryabushkin_merchant_17.JPG 2x" data-file-width="3536" data-file-height="2402" /></a><figcaption><i>Una família del mercader rus al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span></i>, quadre pintat per Andrei Riàbuixkin, 1896.</figcaption></figure> <p>• El <i><a href="/wiki/Domostroi" title="Domostroi">Domostroi</a></i>, <a href="/wiki/Rus" title="Rus">rus</a>: <span lang="ru" style="font-family: Helvetica, Geneva, 'Arial Unicode MS', 'Lucida Sans Unicode', 'Code2000', sans-serif;font-style: normal;">домострой</span> (segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span>), atribuït a l'<a href="/w/index.php?title=Arxipreste_Silvestre&action=edit&redlink=1" class="new" title="Arxipreste Silvestre (encara no existeix)">arxipreste Silvestre</a>, confessor d'<a href="/wiki/Ivan_IV_de_R%C3%BAssia" title="Ivan IV de Rússia">Ivan IV</a> de Rússia. El <i>Domostroi</i><sup id="cite_ref-26" class="reference"><a href="#cite_note-26"><span class="cite-bracket">[</span>d<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> aplega les diverses normes que regulaven la vida corrent d'una família russa d'aquest període. En el llibre es tracta del deure d'un ciutadà respecte al tsar i l'església. L'home ha de ser cap de família i responsable de la vida de tots els seus cercles pròxims i de la veritable educació cristiana dels mateixos. El <i> Domostroi </i> proclama que la dona es troba subordinada enterament al marit i recomana castigar els casos de mala conducta amb càstigs físics o corporals. També és una <a href="/wiki/Enciclop%C3%A8dia" title="Enciclopèdia">enciclopèdia</a> domèstica que assenyala com cal administrar una hisenda exemplar o com realitzar els treballs casolans. Al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> la paraula <i>domostroi</i> va passar a denotar en rus tot el que hi havia d'endarrerit i antiquat en la vida familiar. </p><p>• <i><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_Pere_i_Fevr%C3%B2nia" title="Història de Pere i Fevrònia">Història de Pere i Fevrònia</a></i> (<a href="/wiki/Rus" title="Rus">rus</a>: <span lang="ru" style="font-family: Helvetica, Geneva, 'Arial Unicode MS', 'Lucida Sans Unicode', 'Code2000', sans-serif;font-style: normal;">Повесть о Петре и Февронии Муромских</span>, <i>Povest o Petre i Fevronii Muromskikh</i>) per <a href="/w/index.php?title=Ermolai-Erasmus&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ermolai-Erasmus (encara no existeix)">Ermolai-Erasmus</a> (meitat del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span>). La <i>Història</i> barreja <a href="/wiki/Hagiografia" title="Hagiografia">hagiografia</a> i <a href="/wiki/Novel%C2%B7la_sentimental" title="Novel·la sentimental">novel·la sentimental</a>. Alguns experts opinen que es tracta de la primera novel·la per complet profana en la literatura russa. </p><p>No es conrea una altra <a href="/wiki/L%C3%ADrica" title="Lírica">lírica</a> que la de tema sacre, i la forma usada segueix sent la <a href="/w/index.php?title=Prosa_r%C3%ADtmica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Prosa rítmica (encara no existeix)">prosa rítmica</a> utilitzada en narracions militars com l'anònim <i>Relat de la presa de Pskov</i> (<a href="/wiki/Rus" title="Rus">rus</a>: <span lang="ru" style="font-family: Helvetica, Geneva, 'Arial Unicode MS', 'Lucida Sans Unicode', 'Code2000', sans-serif;font-style: normal;">Повести о Псковском взятии</span> <i>Póvesti o Pskóvskom vziati</i>) (<a href="/wiki/1510" title="1510">1510</a>). </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Segle_XVII"><a href="/wiki/Segle_XVII" title="Segle XVII">Segle XVII</a></h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Segle XVII"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Avvakum-fire.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/78/Avvakum-fire.jpg/220px-Avvakum-fire.jpg" decoding="async" width="220" height="278" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/78/Avvakum-fire.jpg/330px-Avvakum-fire.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/78/Avvakum-fire.jpg 2x" data-file-width="429" data-file-height="543" /></a><figcaption>La mort d'<a href="/w/index.php?title=Avvakum&action=edit&redlink=1" class="new" title="Avvakum (encara no existeix)">Avvakum</a> a la foguera. Icona del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>.</figcaption></figure> <p>Durant el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span> va tenir lloc un esdeveniment transcendental per a la història i cultura de Rússia: un <a href="/wiki/Cisma" title="Cisma">cisma</a> a l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Ortodoxa_Russa" title="Església Ortodoxa Russa">Església Ortodoxa Russa</a>. En <a href="/wiki/1652" title="1652">1652</a>, el <a href="/wiki/Patriarca_Nic%C3%B3" class="mw-redirect" title="Patriarca Nicó">patriarca Nicó</a> <a href="/wiki/Reforma_de_Nic%C3%B3" title="Reforma de Nicó">va reformar</a> la <a href="/wiki/Lit%C3%BArgia" title="Litúrgia">litúrgia</a> i ritus de l'Església Ortodoxa Russa per adequar-los a l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Ortodoxa" title="Església Ortodoxa">Església Ortodoxa Grega</a> contemporània. Aquesta reforma va suposar també una subordinació major de l'estament eclesiàstic a l'Estat, el que va impulsar una forta i tenaç resistència per la part del poble que va ser més tard denominada <i><a href="/wiki/Vells_creients" title="Vells creients">Vells creients</a></i>, autors del cisma religiós. En aquest període l'obra literària més important és l'<a href="/wiki/Autobiografia" title="Autobiografia">autobiografia</a> del <i>vell creient</i> <a href="/w/index.php?title=Avvakum&action=edit&redlink=1" class="new" title="Avvakum (encara no existeix)">Avvakum</a>, excomunicat pel sínode de Moscou i condemnat a morir a la foguera a <a href="/w/index.php?title=Pustoziorsk&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pustoziorsk (encara no existeix)">Pustoziorsk</a>. Hom la coneix pel títol de <i>Vida de l'arxipreste Avvakum</i> (<a href="/wiki/1672" title="1672">1672</a> - <a href="/wiki/1675" title="1675">1675</a>). </p><p>També destaquen en aquest període les anònimes narracions costumistes <i>Relat del dolor i la desgràcia</i>, (<a href="/wiki/Rus" title="Rus">rus</a>: <span lang="ru" style="font-family: Helvetica, Geneva, 'Arial Unicode MS', 'Lucida Sans Unicode', 'Code2000', sans-serif;font-style: normal;">Повесть о Горе-Злочастии</span> <i>Póvest o Gore-Zlotxasti</i>) (segona meitat del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span>), <i>El conte de Savva Grudtsin</i>, <a href="/wiki/Rus" title="Rus">rus</a>: <span lang="ru" style="font-family: Helvetica, Geneva, 'Arial Unicode MS', 'Lucida Sans Unicode', 'Code2000', sans-serif;font-style: normal;">Повесть о Савве Грудцыне</span> <i>Póvest o Savve Grúdtsine</i> (1670) i la <a href="/wiki/S%C3%A0tira" title="Sàtira">satírica</a> <i>Història del jutjat de Xemiaka</i>, <a href="/wiki/Rus" title="Rus">rus</a>: <span lang="ru" style="font-family: Helvetica, Geneva, 'Arial Unicode MS', 'Lucida Sans Unicode', 'Code2000', sans-serif;font-style: normal;">Повесть о Шемякином суде</span> <i>Póvest o Xemiàkinom sudé</i> (segle XVII). </p><p>La literatura russa del període es troba sotmesa ja a l'influx de la literatura occidental. En 1569 Rússia occidental queda sota la influència de Polònia i la cultura d'aquesta nació exerceix un cert influx. Després de la mort d'<a href="/wiki/Ivan_IV_de_R%C3%BAssia" title="Ivan IV de Rússia">Ivan IV de Rússia</a>, comença al país una època de guerres civils coneguda com a <a href="/wiki/Per%C3%ADode_Tumultu%C3%B3s" title="Període Tumultuós">Període Tumultuós</a>. Diverses guerres se succeeixen: la de la <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_de_les_Dues_Nacions" class="mw-redirect" title="República de les Dues Nacions">Comunitat polonesolituana</a> contra Rússia, la <a href="/wiki/Guerra_russopolonesa_(1605-1618)" class="mw-redirect" title="Guerra russopolonesa (1605-1618)">Guerra russopolonesa (1605-1618)</a>, la d'<a href="/wiki/Guerra_d%27%C3%8Dngria" title="Guerra d'Íngria">Íngria</a> i la <a href="/w/index.php?title=Guerra_de_Smolensk&action=edit&redlink=1" class="new" title="Guerra de Smolensk (encara no existeix)">Guerra de Smolensk</a>; de tot aquest caos en va sorgir com a tsar rus de fet <a href="/wiki/Ladislau_IV_Vasa" class="mw-redirect" title="Ladislau IV Vasa">Ladislau IV Vasa</a>, que va governar entre <a href="/wiki/1610" title="1610">1610</a> i <a href="/wiki/1612" title="1612">1612</a>. </p><p>A <a href="/wiki/Ucra%C3%AFna" title="Ucraïna">Ucraïna</a>, la <a href="/wiki/Rebel%C2%B7li%C3%B3_de_Khmelnitski" title="Rebel·lió de Khmelnitski">Rebel·lió de Khmelnitski</a> va conduir a la desintegració de la <a href="/wiki/Confederaci%C3%B3_de_Pol%C3%B2nia_i_Litu%C3%A0nia" title="Confederació de Polònia i Lituània">Confederació de Polònia i Lituània</a>. La revolta va alliberar els <a href="/wiki/Zaporoges" title="Zaporoges">cosacs de Zaporòjia</a> del domini polonès, i van preferir aliar-se amb el <a href="/wiki/Tsarat_Rus" title="Tsarat Rus">Tsarat Rus</a>. <a href="/wiki/Bohdan_Khmelnitski" title="Bohdan Khmelnitski">Bohdan Khmelnitski</a>, l'<a href="/wiki/Ataman" title="Ataman">ataman</a> dels cosacs de Zaporòjia, va acordar amb <a href="/wiki/Aleix_I_de_R%C3%BAssia" class="mw-redirect" title="Aleix I de Rússia">Aleix I de Rússia</a> un tractat de protecció, el <a href="/wiki/Tractat_de_Perei%C3%A0slav" title="Tractat de Pereiàslav">Tractat de Pereiàslav</a> (<a href="/wiki/1654" title="1654">1654</a>), i des de llavors Ucraïna estableix relacions més estretes amb Rússia. Mitjançant la literatura ucraïnesa i belarussa, arriben a Rússia algunes obres de gèneres i autors occidentals, com els contes còmics del <i>Liber facetiarum</i> de l'humanista <a href="/wiki/Poggio_Bracciolini" title="Poggio Bracciolini">Poggio Bracciolini</a>, <a href="/wiki/Biografia" title="Biografia">biografies</a> de cèsars romans, <a href="/wiki/Novel%C2%B7la_cavalleresca" title="Novel·la cavalleresca">novel·les cavalleresques</a>, <a href="/wiki/Novel%C2%B7la_picaresca" title="Novel·la picaresca">novel·les picaresques</a>, <a href="/wiki/Novel%C2%B7la_d%27aventures" title="Novel·la d'aventures">novel·les d'aventures</a>, <a href="/wiki/Miscel%C2%B7l%C3%A0nia" title="Miscel·lània">miscel·lànies</a> i poemes polonesos, que eren retraduït i russificats a partir de les versions en llengua polonesa i belarussa. </p><p>El vers apareix en ple XVII amb <a href="/w/index.php?title=Simeon_P%C3%B3lotski&action=edit&redlink=1" class="new" title="Simeon Pólotski (encara no existeix)">Simeon Pólotski</a> (Simeon de Pólotsk) (1629-1680) per influx de la literatura polonesa. Això escindeix la mètrica russa en duess arts, una de prosa mètrica rítmica, popularitzant i sentida com a més nacional, i una altra més semblant a l'occidental i considerada més culta. Destaquen en aquest període <i>El jardí multicolor</i>, <a href="/wiki/Rus" title="Rus">rus</a>: <span lang="ru" style="font-family: Helvetica, Geneva, 'Arial Unicode MS', 'Lucida Sans Unicode', 'Code2000', sans-serif;font-style: normal;">Вертоград многоцветный</span> <i>Vertograd Mnogotsvetni</i> (<a href="/wiki/1677" title="1677">1677</a> - <a href="/wiki/1678" title="1678">1678</a>) de Simeó Pólotski (1629-1680) i l'<i>Epitafi</i> <a href="/wiki/Rus" title="Rus">rus</a>: <span lang="ru" style="font-family: Helvetica, Geneva, 'Arial Unicode MS', 'Lucida Sans Unicode', 'Code2000', sans-serif;font-style: normal;">Епитафион</span> <i>Epitafion</i> de <a href="/w/index.php?title=Silvestre_Medv%C3%A9dev&action=edit&redlink=1" class="new" title="Silvestre Medvédev (encara no existeix)">Silvestre Medvédev</a> (1641-1691). </p><p>Simeon Pólotski va ser també el fundador del <a href="/w/index.php?title=Teatre_rus&action=edit&redlink=1" class="new" title="Teatre rus (encara no existeix)">teatre rus</a>. Va escriure i va posar en escena la <i>Comèdia paràbola del fill pròdig</i> (<i>Komédia prittxi o blúdnom sine</i>) i <i>Comèdia de Nabucodonosor, rei</i> <a href="/wiki/Rus" title="Rus">rus</a>: <span lang="ru" style="font-family: Helvetica, Geneva, 'Arial Unicode MS', 'Lucida Sans Unicode', 'Code2000', sans-serif;font-style: normal;">Комедия о Навуходоносоре царе</span> <i>Komédia o Navukhodonosore tsare</i> (<a href="/wiki/1673" title="1673">1673</a> - <a href="/wiki/1678" title="1678">1678</a>), al teatre de la cort d'<a href="/wiki/Aleix_I_de_R%C3%BAssia" class="mw-redirect" title="Aleix I de Rússia">Aleix I de Rússia</a>, que era un gran aficionat de teatre. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Era_petrina">Era petrina</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Era petrina"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span> Rússia es va occidentalitzar i secularitzar sota el ceptre de ferro de <a href="/wiki/Pere_I_de_R%C3%BAssia" title="Pere I de Rússia">Pere I de Rússia</a>. Es pot dir que la literatura profana o laica comença veritablement a Rússia amb aquest segle. Pere I en persona va revisar i va reformar l'<a href="/wiki/Alfabet_rus" title="Alfabet rus">alfabet rus</a> eliminant lletres en desús, va simplificar el sistema ortogràfic, la qual cosa feu la lectura més accessible, i també va modificar el <a href="/wiki/Tipus_de_lletra" class="mw-redirect" title="Tipus de lletra">tipus de lletra</a> d'impremta introduint l'anomenat <i>tipus de lletra civil</i> (<a href="/wiki/Rus" title="Rus">rus</a>: <span lang="ru" style="font-family: Helvetica, Geneva, 'Arial Unicode MS', 'Lucida Sans Unicode', 'Code2000', sans-serif;font-style: normal;">Гражданский шрифт</span> <i>Grajdanski xrift</i>). </p> <div align="center"><ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Russian_alphabet_(marks_by_Peter_I),_page_1.gif" class="mw-file-description" title="A-S"><img alt="A-S" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/da/Russian_alphabet_%28marks_by_Peter_I%29%2C_page_1.gif/90px-Russian_alphabet_%28marks_by_Peter_I%29%2C_page_1.gif" decoding="async" width="90" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/da/Russian_alphabet_%28marks_by_Peter_I%29%2C_page_1.gif/135px-Russian_alphabet_%28marks_by_Peter_I%29%2C_page_1.gif 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/da/Russian_alphabet_%28marks_by_Peter_I%29%2C_page_1.gif/180px-Russian_alphabet_%28marks_by_Peter_I%29%2C_page_1.gif 2x" data-file-width="250" data-file-height="333" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><small>A-S</small></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Russian_alphabet_(marks_by_Peter_I),_page_2.gif" class="mw-file-description" title="З-P"><img alt="З-P" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/46/Russian_alphabet_%28marks_by_Peter_I%29%2C_page_2.gif/90px-Russian_alphabet_%28marks_by_Peter_I%29%2C_page_2.gif" decoding="async" width="90" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/46/Russian_alphabet_%28marks_by_Peter_I%29%2C_page_2.gif/135px-Russian_alphabet_%28marks_by_Peter_I%29%2C_page_2.gif 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/46/Russian_alphabet_%28marks_by_Peter_I%29%2C_page_2.gif/180px-Russian_alphabet_%28marks_by_Peter_I%29%2C_page_2.gif 2x" data-file-width="250" data-file-height="333" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><small>З-P</small></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Russian_alphabet_(marks_by_Peter_I),_page_3.gif" class="mw-file-description" title="C-Ч"><img alt="C-Ч" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b3/Russian_alphabet_%28marks_by_Peter_I%29%2C_page_3.gif/90px-Russian_alphabet_%28marks_by_Peter_I%29%2C_page_3.gif" decoding="async" width="90" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b3/Russian_alphabet_%28marks_by_Peter_I%29%2C_page_3.gif/135px-Russian_alphabet_%28marks_by_Peter_I%29%2C_page_3.gif 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b3/Russian_alphabet_%28marks_by_Peter_I%29%2C_page_3.gif/180px-Russian_alphabet_%28marks_by_Peter_I%29%2C_page_3.gif 2x" data-file-width="250" data-file-height="333" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><small>C-Ч</small></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Russian_alphabet_(marks_by_Peter_I),_page_4.gif" class="mw-file-description" title="Ш-Ω"><img alt="Ш-Ω" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/12/Russian_alphabet_%28marks_by_Peter_I%29%2C_page_4.gif/90px-Russian_alphabet_%28marks_by_Peter_I%29%2C_page_4.gif" decoding="async" width="90" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/12/Russian_alphabet_%28marks_by_Peter_I%29%2C_page_4.gif/135px-Russian_alphabet_%28marks_by_Peter_I%29%2C_page_4.gif 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/12/Russian_alphabet_%28marks_by_Peter_I%29%2C_page_4.gif/180px-Russian_alphabet_%28marks_by_Peter_I%29%2C_page_4.gif 2x" data-file-width="250" data-file-height="333" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><small>Ш-Ω</small></div> </li> </ul> <p><i>Pàgines revisades per Pere I; <a href="/wiki/Alfabet_cir%C3%ADl%C2%B7lic" title="Alfabet ciríl·lic">alfabet ciríl·lic</a>: selecció de lletres per a l'alfabet civil</i> </p> </div> <p>Igual que en les altres literatures occidentals d'aquest segle, la <a href="/wiki/Il%C2%B7lustraci%C3%B3" title="Il·lustració">Il·lustració</a> va entrar en la cultura russa, que va tenir en aquest segle el seu període clàssic. Aquest Classicisme va tenir els seus pilars en el domini de la raó i l'experiència, per la qual cosa el període es coneix també com a "Segle de les Llums" o "Segle de la raó". </p><p>El primer escriptor notable del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span> és <a href="/wiki/Antiokh_Kantemir" title="Antiokh Kantemir">Antiokh Kantemir</a> (1708-1744), fill del príncep moldau <a href="/wiki/Dimitrie_Cantemir" title="Dimitrie Cantemir">Dimitrie Cantemir</a>. Fou un important poeta satíric i la seva obra mestra és la <a href="/wiki/S%C3%A0tira" title="Sàtira">sàtira</a> en vers <i>Al meu parer: sobre aquells que culpen a l'educació</i>, <a href="/wiki/Rus" title="Rus">rus</a>: <span lang="ru" style="font-family: Helvetica, Geneva, 'Arial Unicode MS', 'Lucida Sans Unicode', 'Code2000', sans-serif;font-style: normal;">На хулящих учение</span> <i>Na khuliàsxikh utxénie</i><sup id="cite_ref-27" class="reference"><a href="#cite_note-27"><span class="cite-bracket">[</span>e<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <a href="/wiki/1729" title="1729">1729</a>), contra aquells que volien aniquilar el llegat cultural de Pere i nou sàtires. </p><p><a href="/wiki/Vassili_Trediakovski" title="Vassili Trediakovski">Vassili Trediakovski</a> (1703-1769), poeta, dramaturg, assagista, traductor i contemporani d'Antiokh Kantemir, també es va trobar profundament empeltat per les convencions de la Il·lustració en el seu treball amb l'<a href="/wiki/Acad%C3%A8mia_de_Ci%C3%A8ncies_de_R%C3%BAssia" title="Acadèmia de Ciències de Rússia">Acadèmia de Ciències de Rússia</a> i les seves innovadores traduccions d'obres franceses i clàssics a la llengua russa. Un punt d'inflexió en el curs de la literatura russa és la seva traducció de l'obra <a href="/w/index.php?title=Paul_Tallemant_el_Jove&action=edit&redlink=1" class="new" title="Paul Tallemant el Jove (encara no existeix)">Paul Tallemant</a> <i>Viatge a l'Illa de l'Amor</i>. Fou el primer a utilitzar la llengua vernacla de Rússia en oposició al formal i antiquat <a href="/wiki/Eslau_eclesi%C3%A0stic" title="Eslau eclesiàstic">eslau eclesiàstic</a>.<sup id="cite_ref-28" class="reference"><a href="#cite_note-28"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquesta introducció estableix un precedent perquè les obres seculars siguin escrites en llengua vernacla, mentre que els textos sagrats romandrien en esclau eclesiàstic. </p><p>La principal polèmica literària d'aquest segle es va produir entre <a href="/wiki/Vassili_Trediakovski" title="Vassili Trediakovski">Vassili Trediakovski</a> i <a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_Lomon%C3%B3ssov" title="Mikhaïl Lomonóssov">Mikhaïl Lomonóssov</a> sobre la <a href="/wiki/Poesia" title="Poesia">poesia</a> i les tècniques de versificació en rus. Vassili Trediakovski va publicar en <a href="/wiki/1735" title="1735">1735</a> la seva obra teòrica titulada <i>Nou i concís mètode de composició de <a href="/wiki/Vers" title="Vers">versos</a> russos</i>, <a href="/wiki/Rus" title="Rus">rus</a>: <span lang="ru" style="font-family: Helvetica, Geneva, 'Arial Unicode MS', 'Lucida Sans Unicode', 'Code2000', sans-serif;font-style: normal;">Новый и краткий способ к сложению стихов российских</span> <i>Novi i kratki spóssob k slojéniu stikhov rossískikh</i>. En oposició al <a href="/w/index.php?title=Vers_sil%C2%B7l%C3%A0bic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vers sil·làbic (encara no existeix)">vers sil·làbic</a> tradicional emprat, per exemple, per Antiokh Kantemir, va introduir les bases del <a href="/w/index.php?title=Vers_sil%C2%B7l%C3%A0bic-accentual&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vers sil·làbic-accentual (encara no existeix)">vers sil·làbic-accentual</a><sup id="cite_ref-29" class="reference"><a href="#cite_note-29"><span class="cite-bracket">[</span>24<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> així com els <a href="/wiki/Peu_(unitat_m%C3%A8trica)" title="Peu (unitat mètrica)">peus</a> anomenats <a href="/wiki/Troqueu" title="Troqueu">troqueu</a> (_U) i <a href="/wiki/Iambe" title="Iambe">iambe</a> (U_). </p><p>Mikhaïl Lomonóssov (1711-1765) en el seu <i>Assaig sobre la <a href="/wiki/M%C3%A8trica_(poesia)" title="Mètrica (poesia)">mètrica</a> de la versificació russa</i> (<a href="/wiki/Rus" title="Rus">rus</a>: <span lang="ru" style="font-family: Helvetica, Geneva, 'Arial Unicode MS', 'Lucida Sans Unicode', 'Code2000', sans-serif;font-style: normal;">Письмо о правилах российского стихотворства</span> <i>Pismo o právilakh rossíiskogo stikhotvórstva</i>) de <a href="/wiki/1739" title="1739">1739</a> va introduir tres tipus de ritmes o <a href="/wiki/Peu_(m%C3%A8trica)" class="mw-redirect" title="Peu (mètrica)">peus</a>: el <a href="/wiki/D%C3%A0ctil_(poesia)" title="Dàctil (poesia)">dàctil</a> (_UU), l'<a href="/wiki/Amf%C3%ADbrac" title="Amfíbrac">amfíbrac</a> (O_O) i l'<a href="/wiki/Anapest" title="Anapest">anapest</a> (UU_), així com les <a href="/wiki/Rima" title="Rima">rimes</a> planes i esdrúixoles. </p><p>El científic <a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_Lomon%C3%B3ssov" title="Mikhaïl Lomonóssov">Mikhaïl Lomonóssov</a> es considera el fundador de la literatura russa moderna en establir les normes que havien de regir el bon gust del rus literari; distingeix tres estils, el noble, de vocabulari <a href="/wiki/Eslau_eclesi%C3%A0stic" title="Eslau eclesiàstic">eslavònic</a> per al poema èpic, la <a href="/wiki/Trag%C3%A8dia" title="Tragèdia">tragèdia</a> i l'<a href="/wiki/Oda" title="Oda">oda</a>; el mitjà per a la <a href="/wiki/S%C3%A0tira" title="Sàtira">sàtira</a> i els <a href="/wiki/Drama" title="Drama">drames</a> i el vulgar (amb vocabulari popular) per a la <a href="/wiki/Com%C3%A8dia" title="Comèdia">comèdia</a> i la <a href="/wiki/Can%C3%A7%C3%B3" title="Cançó">cançó</a>. Va escriure odes sacres, <a href="/wiki/Paneg%C3%ADric" title="Panegíric">panegírics</a> i una <i> Epístola sobre la utilitat del vidre</i> (<a href="/wiki/1752" title="1752">1752</a>). </p><p>El teatre rus també va rebre un gran impuls. Els dramaturgs més destacats del segle van ser <a href="/wiki/Aleksandr_Sumar%C3%B3kov" title="Aleksandr Sumarókov">Aleksandr Sumarókov</a> (1717-1777), <a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_Kher%C3%A0skov" title="Mikhaïl Kheràskov">Mikhaïl Kheràskov</a> (1733-1807), i, sobretot, <a href="/wiki/Den%C3%ADs_Fonvizin" title="Denís Fonvizin">Denís Fonvizin</a>. </p><p>L'obra més important d'<a href="/wiki/Aleksandr_Sumar%C3%B3kov" title="Aleksandr Sumarókov">Aleksandr Sumarókov</a> és la tragèdia <i>Khorev</i>, <a href="/wiki/Rus" title="Rus">rus</a>: <span lang="ru" style="font-family: Helvetica, Geneva, 'Arial Unicode MS', 'Lucida Sans Unicode', 'Code2000', sans-serif;font-style: normal;">Хорев</span> (<a href="/wiki/1747" title="1747">1747</a>), tot i que en va escriure vuit més, a part de tretze comèdies, tes llibrets d'òpera i també alguns versos. </p><p>S'estima que l'obra mestra de <a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_Kher%C3%A0skov" title="Mikhaïl Kheràskov">Mikhaïl Kheràskov</a> és el seu poema èpic <i>Rossiada</i>, <a href="/wiki/Rus" title="Rus">rus</a>: <span lang="ru" style="font-family: Helvetica, Geneva, 'Arial Unicode MS', 'Lucida Sans Unicode', 'Code2000', sans-serif;font-style: normal;">Россияда</span> (<a href="/wiki/1778" title="1778">1778</a>), però també va compondre nou tragèdies, dues comèdies i cinc drames per al teatre entre 1758 i 1807. </p><p>Altres escriptors notables del període són els poetes <a href="/w/index.php?title=Ivan_Khemn%C3%ADtser&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ivan Khemnítser (encara no existeix)">Ivan Khemnítser</a> (1745-1784), <a href="/w/index.php?title=Vassili_K%C3%A0pnist&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vassili Kàpnist (encara no existeix)">Vassili Kàpnist</a> (1758-1823), <a href="/w/index.php?title=Ivan_Dm%C3%ADtriev&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ivan Dmítriev (encara no existeix)">Ivan Dmítriev</a> (1760-1837), i el dramaturg <a href="/wiki/I%C3%A0kov_Kniajn%C3%ADn" title="Iàkov Kniajnín">Iàkov Kniajnín</a> (1742 (1740?) - 1791). </p><p><a href="/wiki/Den%C3%ADs_Fonvizin" title="Denís Fonvizin">Denís Fonvizin</a> (1745-1792) és un brillant comediògraf que a més va obtenir importants èxits i reposicions, va aconseguir en la seva mateixa època una gran popularitat. Els seus millors i més celebrades comèdies són <i>El Brigadier</i> <a href="/wiki/Rus" title="Rus">rus</a>: <span lang="ru" style="font-family: Helvetica, Geneva, 'Arial Unicode MS', 'Lucida Sans Unicode', 'Code2000', sans-serif;font-style: normal;">Бригадир</span> <i>Brigadir</i> (<a href="/wiki/1768" title="1768">1768</a>) i <i>El menor</i> (<a href="/wiki/Rus" title="Rus">rus</a>: <span lang="ru" style="font-family: Helvetica, Geneva, 'Arial Unicode MS', 'Lucida Sans Unicode', 'Code2000', sans-serif;font-style: normal;">Недоросль</span>, transcrit <i>Nédorosl</i>,<sup id="cite_ref-30" class="reference"><a href="#cite_note-30"><span class="cite-bracket">[</span>f<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> (<a href="/wiki/1782" title="1782">1782</a>). Aquestes peces ridiculitzen la vanitat, la francofília o còpia irreflexiva de tot allò francès i la mandra i endarreriment dels terratinents, així com la seva avidesa, golafreria i brutalitat; moltes cites de les seves obres es van transformar en frases proverbials i s'empren fins i tot en la llengua russa d'avui dia. </p><p>La tsarina <a href="/wiki/Caterina_II_de_R%C3%BAssia" title="Caterina II de Rússia">Caterina II de Rússia</a> també posseïa talent literari i va escriure algunes peces de teatre, per exemple <i>O tempora!</i> <a href="/wiki/Rus" title="Rus">rus</a>: <span lang="ru" style="font-family: Helvetica, Geneva, 'Arial Unicode MS', 'Lucida Sans Unicode', 'Code2000', sans-serif;font-style: normal;">О, время!</span> <i>O vrémia !</i>, <i>L'enganyador</i> <a href="/wiki/Rus" title="Rus">rus</a>: <span lang="ru" style="font-family: Helvetica, Geneva, 'Arial Unicode MS', 'Lucida Sans Unicode', 'Code2000', sans-serif;font-style: normal;">Обманщик</span> <i>Obmànsxik</i>, <i>Un seduït</i> <a href="/wiki/Rus" title="Rus">rus</a>: <span lang="ru" style="font-family: Helvetica, Geneva, 'Arial Unicode MS', 'Lucida Sans Unicode', 'Code2000', sans-serif;font-style: normal;">Обольщенный</span> <i>Obolsxonni</i>), <i>Xaman de Sibèria</i>, <a href="/wiki/Rus" title="Rus">rus</a>: <span lang="ru" style="font-family: Helvetica, Geneva, 'Arial Unicode MS', 'Lucida Sans Unicode', 'Code2000', sans-serif;font-style: normal;">Шаман Сибирский</span> <i>Xaman Sibirski</i> i algunes peces més. A més va elaborar amb bon estil unes intel·ligents <i>Memòries</i>. </p><p>Pel que fa a la lírica, destaquen Derjavin i Karamzín. </p> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30739710">@media all and (max-width:720px){.mw-parser-output .mod-gallery{width:100%!important}}.mw-parser-output .mod-gallery{display:table}.mw-parser-output .mod-gallery-default{background:transparent;margin-top:0.3em}.mw-parser-output .mod-gallery-center{margin-left:auto;margin-right:auto}.mw-parser-output .mod-gallery-left{float:left}.mw-parser-output .mod-gallery-right{float:right}.mw-parser-output .mod-gallery-none{float:none}.mw-parser-output .mod-gallery-collapsible{width:100%}.mw-parser-output .mod-gallery .title,.mw-parser-output .mod-gallery .main,.mw-parser-output .mod-gallery .footer{display:table-row}.mw-parser-output .mod-gallery .title>div{display:table-cell;padding:0.2em 0 0.6em 1.6em;text-align:center;font-weight:bold}.mw-parser-output .mod-gallery .main>div{display:table-cell}.mw-parser-output .mod-gallery .gallery{line-height:1.35em}.mw-parser-output .mod-gallery .footer>div{display:table-cell;padding:0.2em 0 0.6em 1.6em;text-align:right;font-size:80%;line-height:1em}.mw-parser-output .mod-gallery .title>div *,.mw-parser-output .mod-gallery .footer>div *{overflow:visible}.mw-parser-output .mod-gallery .gallerybox img{background:none!important}.mw-parser-output .mod-gallery .bordered-images .thumb img{border:solid #eaecf0 1px}.mw-parser-output .mod-gallery .whitebg .thumb{background:#fff!important}</style><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 160px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Sumarokov_by_A.Losenko.jpg" class="mw-file-description" title="Aleksandr Sumarókov"><img alt="Aleksandr Sumarókov" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/eb/Sumarokov_by_A.Losenko.jpg/111px-Sumarokov_by_A.Losenko.jpg" decoding="async" width="111" height="130" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/eb/Sumarokov_by_A.Losenko.jpg/166px-Sumarokov_by_A.Losenko.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/eb/Sumarokov_by_A.Losenko.jpg/221px-Sumarokov_by_A.Losenko.jpg 2x" data-file-width="851" data-file-height="1000" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Aleksandr_Sumar%C3%B3kov" title="Aleksandr Sumarókov">Aleksandr Sumarókov</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 160px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Derzhavin_by_Borovikovsky_(1811,_Pushkin_museum).jpg" class="mw-file-description" title="Gavriïl Derjavin"><img alt="Gavriïl Derjavin" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/57/Derzhavin_by_Borovikovsky_%281811%2C_Pushkin_museum%29.jpg/102px-Derzhavin_by_Borovikovsky_%281811%2C_Pushkin_museum%29.jpg" decoding="async" width="102" height="130" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/57/Derzhavin_by_Borovikovsky_%281811%2C_Pushkin_museum%29.jpg/153px-Derzhavin_by_Borovikovsky_%281811%2C_Pushkin_museum%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/57/Derzhavin_by_Borovikovsky_%281811%2C_Pushkin_museum%29.jpg/205px-Derzhavin_by_Borovikovsky_%281811%2C_Pushkin_museum%29.jpg 2x" data-file-width="1575" data-file-height="2000" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Gavri%C3%AFl_Derjavin" title="Gavriïl Derjavin">Gavriïl Derjavin</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 160px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Engraving_Fonvizin.jpg" class="mw-file-description" title="Denís Fonvizin"><img alt="Denís Fonvizin" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1a/Engraving_Fonvizin.jpg/113px-Engraving_Fonvizin.jpg" decoding="async" width="113" height="130" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1a/Engraving_Fonvizin.jpg/169px-Engraving_Fonvizin.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1a/Engraving_Fonvizin.jpg/226px-Engraving_Fonvizin.jpg 2x" data-file-width="2305" data-file-height="2652" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Den%C3%ADs_Fonvizin" title="Denís Fonvizin">Denís Fonvizin</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 160px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Radishchev_color.jpg" class="mw-file-description" title="Aleksandr Radísxev"><img alt="Aleksandr Radísxev" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e1/Radishchev_color.jpg/100px-Radishchev_color.jpg" decoding="async" width="100" height="130" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e1/Radishchev_color.jpg/149px-Radishchev_color.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e1/Radishchev_color.jpg/199px-Radishchev_color.jpg 2x" data-file-width="1227" data-file-height="1600" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Aleksandr_Rad%C3%ADsxev" title="Aleksandr Radísxev">Aleksandr Radísxev</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 160px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Karamzin_by_Tropinin_(1818,_Tretyakov_gallery).jpg" class="mw-file-description" title="Nikolai Karamzín"><img alt="Nikolai Karamzín" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/91/Karamzin_by_Tropinin_%281818%2C_Tretyakov_gallery%29.jpg/100px-Karamzin_by_Tropinin_%281818%2C_Tretyakov_gallery%29.jpg" decoding="async" width="100" height="130" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/91/Karamzin_by_Tropinin_%281818%2C_Tretyakov_gallery%29.jpg/150px-Karamzin_by_Tropinin_%281818%2C_Tretyakov_gallery%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/91/Karamzin_by_Tropinin_%281818%2C_Tretyakov_gallery%29.jpg/200px-Karamzin_by_Tropinin_%281818%2C_Tretyakov_gallery%29.jpg 2x" data-file-width="1564" data-file-height="2027" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Nikolai_Karamz%C3%ADn" title="Nikolai Karamzín">Nikolai Karamzín</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 160px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Ivan_Krylov.jpg" class="mw-file-description" title="Ivan Krilov"><img alt="Ivan Krilov" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6c/Ivan_Krylov.jpg/108px-Ivan_Krylov.jpg" decoding="async" width="108" height="130" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6c/Ivan_Krylov.jpg/162px-Ivan_Krylov.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6c/Ivan_Krylov.jpg/216px-Ivan_Krylov.jpg 2x" data-file-width="831" data-file-height="1000" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Ivan_Krilov" title="Ivan Krilov">Ivan Krilov</a></div> </li> </ul></div></div></div> <p><a href="/wiki/Gavri%C3%AFl_Derjavin" title="Gavriïl Derjavin">Gavriïl Derjavin</a> (1743-1816) va ser influït per Lomonóssov i Sumarókov i es va interessar pels conats renovadors de Kheràskov; amant de les formes clàssiques, el seu alè líric és sincer. Les odes essencials de Derjavin van ser<sup id="cite_ref-31" class="reference"><a href="#cite_note-31"><span class="cite-bracket">[</span>g<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> les impecables <a rel="nofollow" class="external text" href="http://max.mmlc.northwestern.edu/~mdenner/Demo/texts/death_of_meshch.htm">"Sobre la Mort del Príncep Mesxerski"</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20071018051800/http://max.mmlc.northwestern.edu/~mdenner/Demo/texts/death_of_meshch.htm">Arxivat</a> 2007-10-18 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. (1779); la juganera "Oda a Felitsa" (1782); l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.fatheralexander.org/booklets/spanish/poesia_anzibor.htm#_Toc97439213">"Oda a Déu"</a> (1785), que va ser traduïda a moltes llengües europees; "Cascada" (1794), amb ocasió de la mort de l'ocasionada per la mort del <a href="/wiki/Grigorii_Aleks%C3%A0ndrovitx_Potiomkin" class="mw-redirect" title="Grigorii Aleksàndrovitx Potiomkin">Príncep Potiomkin</a>; i <a rel="nofollow" class="external text" href="http://max.mmlc.northwestern.edu/~mdenner/Demo/texts/bullfinch.htm">"Pinsà"</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20071018051619/http://max.mmlc.northwestern.edu/~mdenner/Demo/texts/bullfinch.htm">Arxivat</a> 2007-10-18 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. (1800), una elegia commovedora sobre la mort del seu amic <a href="/wiki/Aleksandr_Suv%C3%B3rov" title="Aleksandr Suvórov">Suvórov</a>. També proporcionà la lírica del primer himne nacional rus, <i><a href="/wiki/Grom_pobedi,_razdav%C3%A0isia!" class="mw-redirect" title="Grom pobedi, razdavàisia!">Que ressoni el tro de la victòria!</a></i>. </p><p>El <a href="/wiki/Ma%C3%A7%C3%B3" class="mw-redirect" title="Maçó">maçó</a> <a href="/wiki/Nikolai_Karamz%C3%ADn" title="Nikolai Karamzín">Nikolai Karamzín</a> (1766-1826) va reformar la llengua literària introduint molts <a href="/wiki/Gal%C2%B7licisme" title="Gal·licisme">gal·licismes</a> i suprimint elements intermedis, amb la qual cosa va obrir una certa distància entre el rus culte i el popular. Va ser també un important historiador i va modernitzar la poesia russa. Gràcies a Karamzín, la novel·la sentimental russa es va desenvolupar a partir del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span>. Les seves obres mestres són <i>Pobra Liza</i>, <a href="/wiki/Rus" title="Rus">rus</a>: <span lang="ru" style="font-family: Helvetica, Geneva, 'Arial Unicode MS', 'Lucida Sans Unicode', 'Code2000', sans-serif;font-style: normal;">Бедная Лиза</span> <i>Bédnaia Liza</i>, la primera novel·la sentimental en la literatura russa (<a href="/wiki/1792" title="1792">1792</a>), <i>Les cartes d'un viatger rus</i>, <a href="/wiki/Rus" title="Rus">rus</a>: <span lang="ru" style="font-family: Helvetica, Geneva, 'Arial Unicode MS', 'Lucida Sans Unicode', 'Code2000', sans-serif;font-style: normal;">Письма русского путешественника</span> <i>Pisma rússkogo puteixéstvennika</i> (<a href="/wiki/1791" title="1791">1791</a> - <a href="/wiki/1792" title="1792">1792</a>) i la <i>Història de l'Estat rus</i> <a href="/wiki/Rus" title="Rus">rus</a>: <span lang="ru" style="font-family: Helvetica, Geneva, 'Arial Unicode MS', 'Lucida Sans Unicode', 'Code2000', sans-serif;font-style: normal;">Истории государства Российского</span> <i>Istória gosudarstva Rossíiskogo</i> (<a href="/wiki/1816" title="1816">1816</a> - <a href="/wiki/1825" title="1825">1825</a>), on per primera vegada s'intenta fer la història de Rússia amb el rigor crític i el mètode de la historiografia científica. </p><p>Una més assenyalada manifestació poètica en la literatura russa del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span> és l'obra "revolucionària" d'<a href="/wiki/Aleksandr_Rad%C3%ADsxev" title="Aleksandr Radísxev">Aleksandr Radísxev</a> (1749-1802) <i> Viatge de Sant Petersburg a Moscou</i> <a href="/wiki/Rus" title="Rus">rus</a>: <span lang="ru" style="font-family: Helvetica, Geneva, 'Arial Unicode MS', 'Lucida Sans Unicode', 'Code2000', sans-serif;font-style: normal;">Путешествие из Петербурга в Москву</span> <i>Puteixestvie iz Peterburga v Moskvú</i> (<a href="/wiki/1790" title="1790">1790</a>). En aquest llibre va simpatitzar amb els serfs camperols descrivint la seva vida miserable i denunciant el tracte inhumà amb què les autoritats i els terratinents els tractaven; va utilitzar la compassió com un mitjà de revolució i transformació social. Va commocionar l'opinió pública russa amb les seves representacions de la condició socioeconòmica dels <a href="/wiki/Serf" title="Serf">serfs</a>. L'emperadriu <a href="/wiki/Caterina_II_de_R%C3%BAssia" title="Caterina II de Rússia">Caterina II</a> va condemnar aquesta representació, fet que va obligar Radísxev a exiliar-se a <a href="/wiki/Sib%C3%A8ria" title="Sibèria">Sibèria</a>.<sup id="cite_ref-32" class="reference"><a href="#cite_note-32"><span class="cite-bracket">[</span>25<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span> van aparèixer les primeres revistes literàries russes publicades per <a href="/wiki/Nikolai_Novikov" title="Nikolai Novikov">Nikolai Novikov</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Edat_d'Or"><span id="Edat_d.27Or"></span>Edat d'Or</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Edat d'Or"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> és conegut tradicionalment com "<a href="/wiki/Edat_d%27or_de_la_literatura_russa" title="Edat d'or de la literatura russa">El Segle d'Or" de la literatura russa</a>. Tant la poesia com la prosa van arribar al seu apogeu. A principis de segle el corrent principal de la literatura russa era el <a href="/wiki/Romanticisme" title="Romanticisme">romanticisme</a>, tot i que més tard ho seria seria el <a href="/wiki/Realisme_literari" class="mw-redirect" title="Realisme literari">realisme literari</a> el qual aconseguiria major importància. </p><p>La vida literària de la primera meitat del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> era molt animada i variada. La societat russa de l'època estava profundament influïda per les guerres napoleòniques i la victòria de Rússia en la <a href="/wiki/Invasi%C3%B3_napole%C3%B2nica_de_R%C3%BAssia" class="mw-redirect" title="Invasió napoleònica de Rússia">Primera Guerra Patriòtica</a> de <a href="/wiki/1812" title="1812">1812</a>. Àmplies capes de la població experimentaven l'auge del patriotisme i s'interessaven per les idees de la revolució francesa. En aquesta època van aparèixer diverses revistes polítiques i literàries: <i>El Missatger d'Europa</i> (<a href="/wiki/Karamz%C3%ADn" class="mw-redirect" title="Karamzín">Karamzín</a>), <i> L'Estel Polar </i> (<a href="/wiki/Kondrati_Ril%C3%A9iev" title="Kondrati Riléiev">Riléiev</a>), <i><a href="/wiki/El_Contemporani" title="El Contemporani">El Contemporani</a></i> (<a href="/wiki/Aleksandr_Puixkin" title="Aleksandr Puixkin">Puixkin</a>) i, una mica més tard, <i>El Telègraf de Moscou</i> (<a href="/w/index.php?title=Nikolai_Polevoi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nikolai Polevoi (encara no existeix)">Polevoi</a>), <i> El Telescopi</i> (<a href="/w/index.php?title=Nikolai_Nadejdin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nikolai Nadejdin (encara no existeix)">Nadejdin</a>), etc. La vida espiritual de l'època exercia influència en els principals corrents literaris. El <a href="/wiki/Romanticisme" title="Romanticisme">romanticisme</a> a Rússia es troba representat per dos corrents: el suposat romanticisme progressiu de <a href="/wiki/Kondrati_Ril%C3%A9iev" title="Kondrati Riléiev">Kondrati Riléiev</a>, <a href="/wiki/Wilhelm_K%C3%BCchelbecker" title="Wilhelm Küchelbecker">Wilhelm Küchelbecker</a>, <a href="/wiki/Aleksandr_Best%C3%BAjev" title="Aleksandr Bestújev">Aleksandr Bestújev</a> (Marlinski), <a href="/wiki/Aleksandr_Od%C3%B3ievski" title="Aleksandr Odóievski">Aleksandr Odóievski</a>, <a href="/wiki/Den%C3%ADs_Dav%C3%ADdov" title="Denís Davídov">Denís Davídov</a> (un heroi de la Guerra Patriòtica de <a href="/wiki/1812" title="1812">1812</a>), <a href="/wiki/Nikolai_Iaz%C3%ADkov" title="Nikolai Iazíkov">Nikolai Iazíkov</a>, <a href="/w/index.php?title=Dmitri_Venev%C3%ADtinov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dmitri Venevítinov (encara no existeix)">Dmitri Venevítinov</a> i <a href="/wiki/Ievgueni_Baratinski" title="Ievgueni Baratinski">Ievgueni Baratinski</a> i el romanticisme passiu o tradicional. Els temes principals del la poesia del romanticisme progressiu són alguns dels esdeveniments claus en la història russa, la llibertat, el patriotisme i alguns motius folklòrics russos. El cop més dur per a les aspiracions idealistes del romanticisme progressiu va ser assestat per la derrota a la <a href="/wiki/Revolta_decabrista" title="Revolta decabrista">rebel·lió dels desembristes</a> en <a href="/wiki/1825" title="1825">1825</a>, com a resultat de la qual molts participants de la rebel·lió, com a membres de les famílies nobles de Rússia, poetes i figures públiques, van ser executats o deportats a <a href="/wiki/Sib%C3%A8ria" title="Sibèria">Sibèria</a>. El romanticisme passiu o tradicional es troba representat per les obres de <a href="/wiki/Vassili_Jukovski" title="Vassili Jukovski">Vassili Jukovski</a>. De la mateixa manera, hi ha una autèntica lluita entre eslavòfils i occidentalistes. </p> <ul class="gallery mw-gallery-traditional" style="max-width: 1098px;"> <li class="gallerybox" style="width: 175px"> <div class="thumb" style="width: 170px; height: 170px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Bryullov_portrait_of_Zhukovsky.jpg" class="mw-file-description" title="Vassili Jukovski"><img alt="Vassili Jukovski" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4b/Bryullov_portrait_of_Zhukovsky.jpg/103px-Bryullov_portrait_of_Zhukovsky.jpg" decoding="async" width="103" height="140" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4b/Bryullov_portrait_of_Zhukovsky.jpg/154px-Bryullov_portrait_of_Zhukovsky.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4b/Bryullov_portrait_of_Zhukovsky.jpg/205px-Bryullov_portrait_of_Zhukovsky.jpg 2x" data-file-width="890" data-file-height="1212" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Vassili_Jukovski" title="Vassili Jukovski">Vassili Jukovski</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 175px"> <div class="thumb" style="width: 170px; height: 170px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Griboyedov.jpg" class="mw-file-description" title="Aleksandr Griboiédov"><img alt="Aleksandr Griboiédov" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/59/Griboyedov.jpg/120px-Griboyedov.jpg" decoding="async" width="120" height="140" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/59/Griboyedov.jpg/179px-Griboyedov.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/59/Griboyedov.jpg/239px-Griboyedov.jpg 2x" data-file-width="1751" data-file-height="2048" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Aleksandr_Griboi%C3%A9dov" title="Aleksandr Griboiédov">Aleksandr Griboiédov</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 175px"> <div class="thumb" style="width: 170px; height: 170px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Kiprensky_Pushkin.jpg" class="mw-file-description" title="Aleksandr Puixkin"><img alt="Aleksandr Puixkin" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/56/Kiprensky_Pushkin.jpg/120px-Kiprensky_Pushkin.jpg" decoding="async" width="120" height="140" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/56/Kiprensky_Pushkin.jpg/180px-Kiprensky_Pushkin.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/56/Kiprensky_Pushkin.jpg/240px-Kiprensky_Pushkin.jpg 2x" data-file-width="1759" data-file-height="2048" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Aleksandr_Puixkin" title="Aleksandr Puixkin">Aleksandr Puixkin</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 175px"> <div class="thumb" style="width: 170px; height: 170px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Fyodor_Tyutchev.jpg" class="mw-file-description" title="Fiódor Tiúttxev"><img alt="Fiódor Tiúttxev" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bb/Fyodor_Tyutchev.jpg/114px-Fyodor_Tyutchev.jpg" decoding="async" width="114" height="140" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bb/Fyodor_Tyutchev.jpg/172px-Fyodor_Tyutchev.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bb/Fyodor_Tyutchev.jpg/229px-Fyodor_Tyutchev.jpg 2x" data-file-width="928" data-file-height="1134" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Fi%C3%B3dor_Ti%C3%BAttxev" title="Fiódor Tiúttxev">Fiódor Tiúttxev</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 175px"> <div class="thumb" style="width: 170px; height: 170px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:N.Gogol_by_F.Moller_(1840,_Tretyakov_gallery).jpg" class="mw-file-description" title="Nikolai Gógol"><img alt="Nikolai Gógol" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b2/N.Gogol_by_F.Moller_%281840%2C_Tretyakov_gallery%29.jpg/111px-N.Gogol_by_F.Moller_%281840%2C_Tretyakov_gallery%29.jpg" decoding="async" width="111" height="140" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b2/N.Gogol_by_F.Moller_%281840%2C_Tretyakov_gallery%29.jpg/166px-N.Gogol_by_F.Moller_%281840%2C_Tretyakov_gallery%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b2/N.Gogol_by_F.Moller_%281840%2C_Tretyakov_gallery%29.jpg/222px-N.Gogol_by_F.Moller_%281840%2C_Tretyakov_gallery%29.jpg 2x" data-file-width="1624" data-file-height="2048" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Nikolai_G%C3%B3gol" title="Nikolai Gógol">Nikolai Gógol</a></div> </li> </ul> <p>Menció especial mereix <a href="/wiki/Aleksandr_Puixkin" title="Aleksandr Puixkin">Aleksandr Puixkin</a>, que s'alça per damunt de la resta de poetes russos. Posseïa un geni universal; va reformar la llengua russa literària trencant amb la tradició del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span>, escrigué consumats poemes lírics, poemes èpics (<i>Poltava</i>, <i>El genet de bronze</i>, <i><a href="/wiki/Eugeni_Oneguin" title="Eugeni Oneguin">Eugeni Oneguin</a></i>), potents obres dramàtiques en versos (<i> <a href="/wiki/Bor%C3%ADs_Godunov_(obra_de_teatre)" title="Borís Godunov (obra de teatre)">Borís Godunov</a></i>, <i>Petites tragèdies</i>), prosa brillant (<i>Contes del difunt Ivan Petróvitx Belkin</i>, <i>La dama de piques</i>, <i>La filla del capità</i>, <i>Dubrovski</i>), contes en vers (<i><a href="/wiki/Ruslan_i_Liudmila_(poema)" title="Ruslan i Liudmila (poema)">Ruslan i Liudmila</a></i>, <i>El conte del tsar Saltan</i>, <i>Conte de la princesa morta i els set cavallers</i>). Es va convertir en la figura central de la poesia russa del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, i va eclipsar altres poetes, els talents dels quals, en altres circumstàncies, podrien haver estat l'honor de qualsevol literatura nacional. Influïts per Puixkin, una sèrie de poetes van recollir el seu testimoni quan aquest va morir: <a href="/wiki/Anton_D%C3%A9lvig" title="Anton Délvig">Anton Délvig</a>, <a href="/wiki/Piotr_Pletniov" title="Piotr Pletniov">Piotr Pletniov</a>, <a href="/wiki/Piotr_Vi%C3%A0zemski" title="Piotr Viàzemski">Piotr Viàzemski</a>, <a href="/wiki/P%C3%A0vel_Katenin" title="Pàvel Katenin">Pàvel Katenin</a> i alguns altres, l'anomenada <i>Plèiade puixkiniana</i>. </p><p>Després de la tràgica mort de <a href="/wiki/Puixkin" class="mw-redirect" title="Puixkin">Puixkin</a> la torxa de la poesia russa va passar a mans de <a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_L%C3%A9rmontov" title="Mikhaïl Lérmontov">Mikhaïl Lérmontov</a>. En els seus primers poemes va imitar a Puixkin i a <a href="/wiki/Lord_Byron" title="Lord Byron">Byron</a>, però el seu estil poètic es va afermar de seguida; es percep clarament en el canvi de temes com, per exemple, en el poema <i>La vela</i> en què parla d'un benestar que només s'aconsegueix lluitant. En altres poemes reflecteix amb vehemència el pensament i els sentiments dels joves estudiants que es rebel·len i mostren la seva indignació davant la situació del serf, el rebuig del despotisme tsarista i l'apassionada aspiració per la llibertat. Les seves obres més destacades són els seus versos lírics, <i>Valerik</i>, <i>Borodinó</i>, <i>El dimoni</i>, <i>El novici</i>, el drama <i>El ball de màscares</i> i la novel·la <i><a href="/w/index.php?title=Un_heroi_del_nostre_temps&action=edit&redlink=1" class="new" title="Un heroi del nostre temps (encara no existeix)">Un heroi del nostre temps</a></i>. </p> <ul class="gallery mw-gallery-traditional" style="max-width: 1098px;"> <li class="gallerybox" style="width: 175px"> <div class="thumb" style="width: 170px; height: 170px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Herzen_ge_detail.jpg" class="mw-file-description" title="Aleksandr Herzen"><img alt="Aleksandr Herzen" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6d/Herzen_ge_detail.jpg/113px-Herzen_ge_detail.jpg" decoding="async" width="113" height="140" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6d/Herzen_ge_detail.jpg/169px-Herzen_ge_detail.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6d/Herzen_ge_detail.jpg/226px-Herzen_ge_detail.jpg 2x" data-file-width="457" data-file-height="566" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Aleksandr_Herzen" title="Aleksandr Herzen">Aleksandr Herzen</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 175px"> <div class="thumb" style="width: 170px; height: 170px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Ivan_Goncharov.jpg" class="mw-file-description" title="Ivan Gontxarov"><img alt="Ivan Gontxarov" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e5/Ivan_Goncharov.jpg/108px-Ivan_Goncharov.jpg" decoding="async" width="108" height="140" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e5/Ivan_Goncharov.jpg/162px-Ivan_Goncharov.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e5/Ivan_Goncharov.jpg/216px-Ivan_Goncharov.jpg 2x" data-file-width="773" data-file-height="1000" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Ivan_Gontxarov" title="Ivan Gontxarov">Ivan Gontxarov</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 175px"> <div class="thumb" style="width: 170px; height: 170px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Mikhail_lermontov.jpg" class="mw-file-description" title="Mikhaïl Lérmontov"><img alt="Mikhaïl Lérmontov" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/24/Mikhail_lermontov.jpg/109px-Mikhail_lermontov.jpg" decoding="async" width="109" height="140" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/24/Mikhail_lermontov.jpg/163px-Mikhail_lermontov.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/24/Mikhail_lermontov.jpg/217px-Mikhail_lermontov.jpg 2x" data-file-width="1590" data-file-height="2048" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_L%C3%A9rmontov" title="Mikhaïl Lérmontov">Mikhaïl Lérmontov</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 175px"> <div class="thumb" style="width: 170px; height: 170px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:A.K.Tolstoy_by_Repin.jpg" class="mw-file-description" title="A. K. Tolstoi"><img alt="A. K. Tolstoi" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/de/A.K.Tolstoy_by_Repin.jpg/109px-A.K.Tolstoy_by_Repin.jpg" decoding="async" width="109" height="140" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/de/A.K.Tolstoy_by_Repin.jpg/164px-A.K.Tolstoy_by_Repin.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/de/A.K.Tolstoy_by_Repin.jpg/219px-A.K.Tolstoy_by_Repin.jpg 2x" data-file-width="1200" data-file-height="1536" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Aleksei_Konstant%C3%ADnovitx_Tolstoi" title="Aleksei Konstantínovitx Tolstoi">A. K. Tolstoi</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 175px"> <div class="thumb" style="width: 170px; height: 170px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Turgenev_by_Repin.jpg" class="mw-file-description" title="Ivan Turguénev"><img alt="Ivan Turguénev" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/72/Turgenev_by_Repin.jpg/107px-Turgenev_by_Repin.jpg" decoding="async" width="107" height="140" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/72/Turgenev_by_Repin.jpg/161px-Turgenev_by_Repin.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/72/Turgenev_by_Repin.jpg/215px-Turgenev_by_Repin.jpg 2x" data-file-width="1570" data-file-height="2048" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Ivan_Turgu%C3%A9nev" title="Ivan Turguénev">Ivan Turguénev</a></div> </li> </ul> <p><br /> Altres poetes notables de la primera meitat del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> són el fabulista <a href="/wiki/Ivan_Krilov" title="Ivan Krilov">Ivan Krilov</a>, el poeta i dramaturg <a href="/wiki/Aleksandr_Griboi%C3%A9dov" title="Aleksandr Griboiédov">Aleksandr Griboiédov</a>, els poetes <a href="/wiki/Ievgueni_Baratinski" title="Ievgueni Baratinski">Ievgueni Baratinski</a>, <a href="/wiki/Konstant%C3%ADn_B%C3%A0tiuixkov" class="mw-redirect" title="Konstantín Bàtiuixkov">Konstantín Bàtiuixkov</a>, <a href="/wiki/Aleksei_Koltsov" title="Aleksei Koltsov">Aleksei Koltsov</a>, <a href="/w/index.php?title=Ivan_Kozlov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ivan Kozlov (encara no existeix)">Ivan Kozlov</a> i <a href="/wiki/Piotr_Ierxov" title="Piotr Ierxov">Piotr Ierxov</a>. </p><p>La prosa de la primera meitat del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> està representada per les grans novel·les de Puixkin, Lérmontov i per les obres d'un geni més de la literatura russa, <a href="/wiki/Nikolai_G%C3%B3gol" title="Nikolai Gógol">Nikolai Gógol</a>. Les seves obres més destacades són <i><a href="/w/index.php?title=Vetlles_en_un_ve%C3%AFnat_de_Dikanka&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vetlles en un veïnat de Dikanka (encara no existeix)">Vetlles en un veïnat de Dikanka</a></i>, <i><a href="/w/index.php?title=Tar%C3%A0s_Bulba&action=edit&redlink=1" class="new" title="Taràs Bulba (encara no existeix)">Taràs Bulba</a></i>, <i><a href="/wiki/%C3%80nimes_mortes" class="mw-redirect" title="Ànimes mortes">Ànimes mortes</a></i>, la comèdia <i>L'inspector</i> i la seva obra més famosa <i><a href="/w/index.php?title=El_capot&action=edit&redlink=1" class="new" title="El capot (encara no existeix)">El capot</a></i>. </p><p>La segona meitat del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> contempla l'<a href="/wiki/Reforma_emancipadora_del_1861_a_R%C3%BAssia" title="Reforma emancipadora del 1861 a Rússia">emancipació dels serfs</a> de <a href="/wiki/1861" title="1861">1861</a>, la humiliació nacional en la <a href="/wiki/Guerra_de_Crimea" title="Guerra de Crimea">Guerra de Crimea</a> i la victòria triomfal a <a href="/wiki/Guerra_russoturca_(1877-1878)" class="mw-redirect" title="Guerra russoturca (1877-1878)">Guerra russoturca (1877-1878)</a>, que allibera els pobles eslaus dels Balcans del jou turc. En general, la societat estava profundament influïda per les idees democràtiques i humanes del segle. </p><p>La poesia de la segona meitat del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> és principalment filosòfica i <a href="/wiki/Realisme_literari" class="mw-redirect" title="Realisme literari">realista</a>. Els poetes més notables del moment són <a href="/wiki/Nikolai_Nekr%C3%A0ssov" title="Nikolai Nekràssov">Nikolai Nekràssov</a>, <a href="/wiki/Fi%C3%B3dor_Ti%C3%BAttxev" title="Fiódor Tiúttxev">Fiódor Tiúttxev</a>, i <a href="/wiki/Afanassi_Fet" title="Afanassi Fet">Afanassi Fet</a>. Altres poetes notables són <a href="/wiki/Aleksei_Konstant%C3%ADnovitx_Tolstoi" title="Aleksei Konstantínovitx Tolstoi">Aleksei Konstantínovitx Tolstoi</a> (que també escrivia prosa i drames teatrals), <a href="/wiki/Apol%C2%B7lon_M%C3%A0ikov" title="Apol·lon Màikov">Apol·lon Màikov</a>, <a href="/wiki/Ivan_S%C3%A0vvitx_Nikitin" title="Ivan Sàvvitx Nikitin">Ivan Sàvvitx Nikitin</a> o <a href="/wiki/Aleksei_Plesx%C3%A9iev" title="Aleksei Plesxéiev">Aleksei Plesxéiev</a>. </p><p>Si la primera meitat del segle va ser l'Edat d'Or de la poesia russa, la segona meitat del segle va ser l'Edat d'Or de la prosa russa. Els gegants de l'època són <a href="/wiki/Lev_Tolstoi" title="Lev Tolstoi">Lev Tolstoi</a>, <a href="/wiki/Fi%C3%B3dor_Dostoievski" title="Fiódor Dostoievski">Fiódor Dostoievski</a>, <a href="/wiki/Nikolai_Leskov" title="Nikolai Leskov">Nikolai Leskov</a>, <a href="/wiki/Ivan_Turgu%C3%A9nev" title="Ivan Turguénev">Ivan Turguénev</a>, <a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_Saltikov-Sxedr%C3%ADn" title="Mikhaïl Saltikov-Sxedrín">Mikhaïl Saltikov-Sxedrín</a>, <a href="/wiki/Ivan_Gontxarov" title="Ivan Gontxarov">Ivan Gontxarov</a>, <a href="/w/index.php?title=Dmitri_Mamin-Sibiriak&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dmitri Mamin-Sibiriak (encara no existeix)">Dmitri Mamin-Sibiriak</a>, <a href="/wiki/Vlad%C3%ADmir_Korolenko" title="Vladímir Korolenko">Vladímir Korolenko</a>, <a href="/wiki/Anton_Tx%C3%A9khov" title="Anton Txékhov">Anton Txékhov</a>. </p> <ul class="gallery mw-gallery-traditional" style="max-width: 1098px;"> <li class="gallerybox" style="width: 175px"> <div class="thumb" style="width: 170px; height: 154px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Fet_by_Repin.jpg" class="mw-file-description" title="Afanassi Fet"><img alt="Afanassi Fet" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6c/Fet_by_Repin.jpg/97px-Fet_by_Repin.jpg" decoding="async" width="97" height="124" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6c/Fet_by_Repin.jpg/146px-Fet_by_Repin.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6c/Fet_by_Repin.jpg/195px-Fet_by_Repin.jpg 2x" data-file-width="1609" data-file-height="2048" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Afanassi_Fet" title="Afanassi Fet">Afanassi Fet</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 175px"> <div class="thumb" style="width: 170px; height: 154px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Nikolay_Nekrasov_by_Ge.jpg" class="mw-file-description" title="Nikolai Nekràssov"><img alt="Nikolai Nekràssov" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/23/Nikolay_Nekrasov_by_Ge.jpg/93px-Nikolay_Nekrasov_by_Ge.jpg" decoding="async" width="93" height="124" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/23/Nikolay_Nekrasov_by_Ge.jpg/139px-Nikolay_Nekrasov_by_Ge.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/23/Nikolay_Nekrasov_by_Ge.jpg/186px-Nikolay_Nekrasov_by_Ge.jpg 2x" data-file-width="1535" data-file-height="2048" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Nikolai_Nekr%C3%A0ssov" title="Nikolai Nekràssov">Nikolai Nekràssov</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 175px"> <div class="thumb" style="width: 170px; height: 154px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Dostoevskij_1872.jpg" class="mw-file-description" title="Fiódor Dostoievski"><img alt="Fiódor Dostoievski" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/58/Dostoevskij_1872.jpg/99px-Dostoevskij_1872.jpg" decoding="async" width="99" height="124" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/58/Dostoevskij_1872.jpg/149px-Dostoevskij_1872.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/58/Dostoevskij_1872.jpg/199px-Dostoevskij_1872.jpg 2x" data-file-width="802" data-file-height="1000" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Fi%C3%B3dor_Dostoievski" title="Fiódor Dostoievski">Fiódor Dostoievski</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 175px"> <div class="thumb" style="width: 170px; height: 154px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Alexander_Ostrovsky_by_Vasily_Perov.jpg" class="mw-file-description" title="Aleksandr Ostrovski"><img alt="Aleksandr Ostrovski" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/21/Alexander_Ostrovsky_by_Vasily_Perov.jpg/95px-Alexander_Ostrovsky_by_Vasily_Perov.jpg" decoding="async" width="95" height="124" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/21/Alexander_Ostrovsky_by_Vasily_Perov.jpg/142px-Alexander_Ostrovsky_by_Vasily_Perov.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/21/Alexander_Ostrovsky_by_Vasily_Perov.jpg/190px-Alexander_Ostrovsky_by_Vasily_Perov.jpg 2x" data-file-width="1567" data-file-height="2048" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Aleksandr_Ostrovski" title="Aleksandr Ostrovski">Aleksandr Ostrovski</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 175px"> <div class="thumb" style="width: 170px; height: 154px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Kramskoj_-_saltykov-schedrin.jpg" class="mw-file-description" title="Mikhaïl Saltikov-Sxedrín"><img alt="Mikhaïl Saltikov-Sxedrín" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3c/Kramskoj_-_saltykov-schedrin.jpg/93px-Kramskoj_-_saltykov-schedrin.jpg" decoding="async" width="93" height="124" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3c/Kramskoj_-_saltykov-schedrin.jpg/139px-Kramskoj_-_saltykov-schedrin.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3c/Kramskoj_-_saltykov-schedrin.jpg/186px-Kramskoj_-_saltykov-schedrin.jpg 2x" data-file-width="3024" data-file-height="4032" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_Saltikov-Sxedr%C3%ADn" title="Mikhaïl Saltikov-Sxedrín">Mikhaïl Saltikov-Sxedrín</a></div> </li> </ul> <p>Altres escriptors notables són <a href="/wiki/Serguei_Aks%C3%A0kov" title="Serguei Aksàkov">Serguei Aksàkov</a>, <a href="/wiki/Aleksandr_Herzen" title="Aleksandr Herzen">Aleksandr Herzen</a>, <a href="/wiki/Nikolai_Txernixevski" title="Nikolai Txernixevski">Nikolai Txernixevski</a>, el satirista <a href="/w/index.php?title=Kozm%C3%A0_Prutkov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Kozmà Prutkov (encara no existeix)">Kozmà Prutkov</a> (un pseudònim col·lectiu), <a href="/wiki/Dmitri_P%C3%ADssarev" title="Dmitri Píssarev">Dmitri Píssarev</a>, <a href="/w/index.php?title=Aleksei_P%C3%ADssemski&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aleksei Píssemski (encara no existeix)">Aleksei Píssemski</a>, <a href="/wiki/Gleb_Uspenski" title="Gleb Uspenski">Gleb Uspenski</a>, <a href="/w/index.php?title=Konstant%C3%ADn_Staniuk%C3%B3vitx&action=edit&redlink=1" class="new" title="Konstantín Staniukóvitx (encara no existeix)">Konstantín Staniukóvitx</a>, <a href="/w/index.php?title=Vs%C3%A9volod_Garxin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vsévolod Garxin (encara no existeix)">Vsévolod Garxin</a>, <a href="/w/index.php?title=Fi%C3%B3dor_Reix%C3%A9tnikov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fiódor Reixétnikov (encara no existeix)">Fiódor Reixétnikov</a>. El dramaturg més notable fou <a href="/wiki/Aleksandr_Ostrovski" title="Aleksandr Ostrovski">Aleksandr Ostrovski</a>. La crítica i literatura de tipus social en el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> estigué representada per les obres de <a href="/wiki/Vissarion_Belinski" title="Vissarion Belinski">Vissarion Belinski</a>, <a href="/wiki/Nikolai_Dobroli%C3%BAbov" title="Nikolai Dobroliúbov">Nikolai Dobroliúbov</a>, <a href="/wiki/Aleksandr_Herzen" title="Aleksandr Herzen">Aleksandr Herzen</a> i <a href="/wiki/Nikolai_Ogariov" title="Nikolai Ogariov">Nikolai Ogariov</a>. </p><p>En els últims anys del segle <a href="/w/index.php?title=Nikolai_Garin-Mikhailovski&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nikolai Garin-Mikhailovski (encara no existeix)">Nikolai Garin-Mikhailovski</a>, <a href="/wiki/Aleksandr_Serafim%C3%B3vitx" title="Aleksandr Serafimóvitx">Aleksandr Serafimóvitx</a>, <a href="/wiki/Aleksandr_Kupr%C3%ADn" title="Aleksandr Kuprín">Aleksandr Kuprín</a>, <a href="/wiki/Ivan_Bunin" title="Ivan Bunin">Ivan Bunin</a>, <a href="/wiki/Leonid_Andr%C3%A9iev" title="Leonid Andréiev">Leonid Andréiev</a> van sortir a escena literària. </p><p>Alguns escriptors es van dedicar a la <a href="/wiki/Literatura_infantil" title="Literatura infantil">literatura infantil</a> i juvenil (<a href="/wiki/Vlad%C3%ADmir_Od%C3%B3ievski" title="Vladímir Odóievski">Vladímir Odóievski</a>, que també va ser un dels primers escriptors russos a conrear el gènere de la <a href="/wiki/Ci%C3%A8ncia-ficci%C3%B3" title="Ciència-ficció">ciència-ficció</a> i <a href="/wiki/Antoni_Pogorelski" title="Antoni Pogorelski">Antoni Pogorelski</a>). </p> <ul class="gallery mw-gallery-traditional" style="max-width: 1098px;"> <li class="gallerybox" style="width: 175px"> <div class="thumb" style="width: 170px; height: 170px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Ilya_Efimovich_Repin_(1844-1930)_-_Portrait_of_Leo_Tolstoy_(1887).jpg" class="mw-file-description" title="Lev Tolstoi"><img alt="Lev Tolstoi" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bb/Ilya_Efimovich_Repin_%281844-1930%29_-_Portrait_of_Leo_Tolstoy_%281887%29.jpg/98px-Ilya_Efimovich_Repin_%281844-1930%29_-_Portrait_of_Leo_Tolstoy_%281887%29.jpg" decoding="async" width="98" height="140" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bb/Ilya_Efimovich_Repin_%281844-1930%29_-_Portrait_of_Leo_Tolstoy_%281887%29.jpg/147px-Ilya_Efimovich_Repin_%281844-1930%29_-_Portrait_of_Leo_Tolstoy_%281887%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bb/Ilya_Efimovich_Repin_%281844-1930%29_-_Portrait_of_Leo_Tolstoy_%281887%29.jpg/196px-Ilya_Efimovich_Repin_%281844-1930%29_-_Portrait_of_Leo_Tolstoy_%281887%29.jpg 2x" data-file-width="1200" data-file-height="1711" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Lev_Tolstoi" title="Lev Tolstoi">Lev Tolstoi</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 175px"> <div class="thumb" style="width: 170px; height: 170px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Serov_Leskov.jpg" class="mw-file-description" title="Nikolai Leskov"><img alt="Nikolai Leskov" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/43/Serov_Leskov.jpg/109px-Serov_Leskov.jpg" decoding="async" width="109" height="140" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/43/Serov_Leskov.jpg/163px-Serov_Leskov.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/43/Serov_Leskov.jpg/218px-Serov_Leskov.jpg 2x" data-file-width="1431" data-file-height="1837" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Nikolai_Leskov" title="Nikolai Leskov">Nikolai Leskov</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 175px"> <div class="thumb" style="width: 170px; height: 170px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Chekhov_1898_by_Osip_Braz.jpg" class="mw-file-description" title="Anton Txékhov"><img alt="Anton Txékhov" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e9/Chekhov_1898_by_Osip_Braz.jpg/109px-Chekhov_1898_by_Osip_Braz.jpg" decoding="async" width="109" height="140" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e9/Chekhov_1898_by_Osip_Braz.jpg/164px-Chekhov_1898_by_Osip_Braz.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e9/Chekhov_1898_by_Osip_Braz.jpg/218px-Chekhov_1898_by_Osip_Braz.jpg 2x" data-file-width="1200" data-file-height="1539" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Anton_Tx%C3%A9khov" title="Anton Txékhov">Anton Txékhov</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 175px"> <div class="thumb" style="width: 170px; height: 170px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Baratynsky_by_J.Vivien.jpg" class="mw-file-description" title="Ievgueni Baratinski"><img alt="Ievgueni Baratinski" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/23/Baratynsky_by_J.Vivien.jpg/106px-Baratynsky_by_J.Vivien.jpg" decoding="async" width="106" height="140" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/23/Baratynsky_by_J.Vivien.jpg/159px-Baratynsky_by_J.Vivien.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/23/Baratynsky_by_J.Vivien.jpg/212px-Baratynsky_by_J.Vivien.jpg 2x" data-file-width="417" data-file-height="550" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Ievgueni_Baratinski" title="Ievgueni Baratinski">Ievgueni Baratinski</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 175px"> <div class="thumb" style="width: 170px; height: 170px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Herzen_ge.jpg" class="mw-file-description" title="Aleksandr Herzen"><img alt="Aleksandr Herzen" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/60/Herzen_ge.jpg/109px-Herzen_ge.jpg" decoding="async" width="109" height="140" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/60/Herzen_ge.jpg/164px-Herzen_ge.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/60/Herzen_ge.jpg/218px-Herzen_ge.jpg 2x" data-file-width="867" data-file-height="1111" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Aleksandr_Herzen" title="Aleksandr Herzen">Aleksandr Herzen</a></div> </li> </ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="El_suïcidi_a_la_literatura_russa_del_segle_xix"><span id="El_su.C3.AFcidi_a_la_literatura_russa_del_segle_xix"></span>El suïcidi a la literatura russa del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span></h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: El suïcidi a la literatura russa del segle xix"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Painted-portraits-of-writer.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/15/Painted-portraits-of-writer.png/220px-Painted-portraits-of-writer.png" decoding="async" width="220" height="269" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/15/Painted-portraits-of-writer.png/330px-Painted-portraits-of-writer.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/15/Painted-portraits-of-writer.png/440px-Painted-portraits-of-writer.png 2x" data-file-width="1200" data-file-height="1467" /></a><figcaption><a href="/wiki/Ivan_Krilov" title="Ivan Krilov">Krilov</a>, <a href="/wiki/Puixkin" class="mw-redirect" title="Puixkin">Puixkin</a>, <a href="/wiki/Vassili_Jukovski" title="Vassili Jukovski">Jukovski</a>, i <a href="/wiki/Nikolai_Gn%C3%A9ditx" title="Nikolai Gnéditx">Gnéditx</a> al <a href="/w/index.php?title=Jard%C3%AD_d%27Estiu&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jardí d'Estiu (encara no existeix)">Jardí d'Estiu</a> per <a href="/wiki/Grigori_Txernetsov" title="Grigori Txernetsov">Grigori Txernetsov</a> (1832)</figcaption></figure> <p>La literatura russa del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> perpetua idees dispars sobre el <a href="/wiki/Su%C3%AFcidi" title="Suïcidi">suïcidi</a>; va esdevenir una altra faceta de la cultura i la societat en la qual aquells homes eren contemplats i tractats de manera diferenciada. Una dona no podria cometre el noble, heroic suïcidi que un home sí que pot fer; ella podria no ser vista com una <a href="/wiki/M%C3%A0rtir" title="Màrtir">màrtir</a>, sinó com una simple humana que, abassegada pels sentiments de l'amor no correspost, i en no tenir ningú que la protegeixi de ser victimitzada per la societat, es rendeix.<sup id="cite_ref-Poetics_33-0" class="reference"><a href="#cite_note-Poetics-33"><span class="cite-bracket">[</span>26<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Bona part de les heroïnes russes del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> van ser víctimes del suïcidi, així com víctimes de la forma de vida de Sant Petersburg, del qual s'ha dit durant molt de temps que va importar la idea de les justificacions de suïcidi a Rússia. <a href="/wiki/Sant_Petersburg" title="Sant Petersburg">Sant Petersburg</a>, que va ser construïda com a ciutat occidental, més que com a ciutat russa, va ser acusada durant molt de temps, per part dels defensors del tradicional estil de vida rus, de ser importadora d'idees occidentals, idees per assolir notabilitat, cometre suïcidi i, la síntesi de les dues idees, del fet que la noblesa del suïcidi estigués entre ells.<sup id="cite_ref-Morrissey_34-0" class="reference"><a href="#cite_note-Morrissey-34"><span class="cite-bracket">[</span>27<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Les novel·les ambientades a <a href="/wiki/Moscou" title="Moscou">Moscou</a> en particular, com ara <i><a href="/wiki/Anna_Kar%C3%A8nina_(novel%C2%B7la)" class="mw-redirect" title="Anna Karènina (novel·la)">Anna Karènina</a></i> i <i><a href="/w/index.php?title=Bednaia_Liza&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bednaia Liza (encara no existeix)">Bednaia Liza</a></i> <i>(Pobra Liza)</i>,<sup id="cite_ref-Lilly_35-0" class="reference"><a href="#cite_note-Lilly-35"><span class="cite-bracket">[</span>28<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> segueix una tendència de suïcidi de dones que suggereix una feblesa de caràcter que existeix pel sol fet de ser dones; els lectors han dit que les seves emocions les condueixen a situacions on el suïcidi sembla l'única via d'escapament. Aquests suïcidis no tenen un significat que vagi més enllà d'això i en el cas de <i>Bednaia Liza</i>, l'ambientació a Moscou serveix solament per donar una familiaritat que atraurà el lector a llegir aquests llibres, lluny de les novel·les occidentals.<sup id="cite_ref-Lilly_35-1" class="reference"><a href="#cite_note-Lilly-35"><span class="cite-bracket">[</span>28<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>En contrast amb això, moltes novel·les ambientades a Sant Petersburg, presenten el suïcidi vist, primerament, des de l'òptica d'un <a href="/wiki/Protagonista" title="Protagonista">protagonista</a> masculí (com ara <a href="/wiki/Crim_i_c%C3%A0stig" title="Crim i càstig">Crim i càstig</a> de <a href="/wiki/Fi%C3%B3dor_Dostoievski" title="Fiódor Dostoievski">Fiódor Dostoievski</a>), en oposició a les dones que ocupaven el centre d'atenció en els títols anteriorment esmentats. Encara més, al contrari de les poques dones que se suïciden en aquests texts petersburguesos<sup id="cite_ref-Lilly_35-2" class="reference"><a href="#cite_note-Lilly-35"><span class="cite-bracket">[</span>28<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> se senten impulsades a aquests extrems per un amor tan poderós i ineludible que les consumeix, o per dificultats financeres i una degradació moral a la qual han de fer front a la capital imperial,<sup id="cite_ref-Lilly_35-3" class="reference"><a href="#cite_note-Lilly-35"><span class="cite-bracket">[</span>28<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> contaminada o destruïda llur feminitat; relacionat amb això, la prostitució va esdevenir notablement més prominent en la literatura popular del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>.<sup id="cite_ref-Poetics_33-1" class="reference"><a href="#cite_note-Poetics-33"><span class="cite-bracket">[</span>26<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Un altre nou aspecte dels suïcidis literaris introduït als texts petersburguesos és que els autors han canviat les seves mirades des de les individuals i la seva manera de conduir les accions a presentacions de grans ideologies polítiques, que són comuns als herois <a href="/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia" title="Antiga Grècia">grecs</a> i <a href="/wiki/Antiga_Roma" title="Antiga Roma">romans</a>. Aquest pas es va prendre a fi i efecte d'establir una connexió entre els protagonistes masculins russos que es lleven les seves pròpies vides i els <a href="/wiki/Cl%C3%A0ssic" title="Clàssic">clàssics</a> <a href="/wiki/Heroi_tr%C3%A0gic" title="Heroi tràgic">herois tràgics</a>, mentre que les dones de la literatura romanen com a <a href="/wiki/Microcosmos" title="Microcosmos">microcosmos</a> per a l'estereotipada idea de la condició femenina. La idea del suïcidi com a mitjà de protegir el dret a decidir per un mateix, era vista com a legítima dins de l'esfera de Sant Petersburg, una capital secular i “sense Déu…”.<sup id="cite_ref-Lilly_35-4" class="reference"><a href="#cite_note-Lilly-35"><span class="cite-bracket">[</span>28<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A diferència del que succeïa amb els herois de les tragèdies clàssiques, les morts dels protagonistes masculins, com ara a la novel·la de <a href="/wiki/Nikolai_G%C3%B3gol" title="Nikolai Gógol">Nikolai Gógol</a> <i>Nevskii Prospekt</i> i <i>Svistul'kin</i> de <a href="/wiki/Dmitri_Grigor%C3%B3vitx" title="Dmitri Grigoróvitx">Dmitri Grigoróvitx</a>, no comportaven grans celebracions en el seu honor, o fins i tot febles records entre els seus camarades.De fet, ambdós protagonistes moren amb una mort solitària, patint en calma i sols les seves últimes hores. Fins a la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Russa" title="Revolució Russa">Revolució Russa</a> de 1917, temes com aquests seran destacats en la literatura.<sup id="cite_ref-Lilly_35-5" class="reference"><a href="#cite_note-Lilly-35"><span class="cite-bracket">[</span>28<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="L'Edat_d'Argent_de_la_poesia_russa"><span id="L.27Edat_d.27Argent_de_la_poesia_russa"></span>L'Edat d'Argent de la poesia russa</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: L'Edat d'Argent de la poesia russa"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El començament del <a href="/wiki/Segle_XX" title="Segle XX">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span></a> és considerat l'<a href="/wiki/Edat_de_Plata_de_la_poesia_russa" class="mw-redirect" title="Edat de Plata de la poesia russa">Edat de Plata de la poesia russa</a>. El terme "Edat de Plata" marca en realitat un nou rumb en la literatura russa. Després del <a href="/wiki/Positivisme" title="Positivisme">positivisme</a> i el <a href="/wiki/Realisme_literari" class="mw-redirect" title="Realisme literari">realisme</a> fins al <a href="/wiki/Naturalisme" title="Naturalisme">naturalisme</a> dels escriptors revolucionaris dels vuitanta, els poetes i escriptors d'aquesta denominació van viure en l'era de l'<a href="/wiki/Art_Nouveau" class="mw-redirect" title="Art Nouveau">Art Nouveau</a> o <a href="/wiki/Modernisme" title="Modernisme">modernisme</a> i el <a href="/wiki/Simbolisme" title="Simbolisme">simbolisme</a>. Però a Rússia aquestes línies culturals europees es van transformar i van emmotllar en formes i idees absolutament noves. Els poetes i escriptors de l'Edat de Plata rebutjaven el supòsit <i>engagement</i> o compromís social de l'artista i proclamaven que l'artista tenia una funció messiànica o de Messies; era una figura titànica que havia de trobar les arrels profundes de la religió i de l'estètica; havia estat assenyalat per preveure el Món Nou i l'Home Nou, era un demiürg lliure. Durant l'Edat de Plata, la cultura russa va arribar a l'apogeu del refinament. Aquest època va destacar com un renaixement espiritual sense precedents a Rússia. </p> <ul class="gallery mw-gallery-traditional" style="max-width: 1098px;"> <li class="gallerybox" style="width: 175px"> <div class="thumb" style="width: 170px; height: 170px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Maxim_Gorky.jpg" class="mw-file-description" title="Maksim Gorki"><img alt="Maksim Gorki" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f5/Maxim_Gorky.jpg/105px-Maxim_Gorky.jpg" decoding="async" width="105" height="140" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f5/Maxim_Gorky.jpg/157px-Maxim_Gorky.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f5/Maxim_Gorky.jpg/209px-Maxim_Gorky.jpg 2x" data-file-width="370" data-file-height="495" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Maksim_Gorki" title="Maksim Gorki">Maksim Gorki</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 175px"> <div class="thumb" style="width: 170px; height: 170px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Gippius_1910s.jpg" class="mw-file-description" title="Zinaida Guíppius"><img alt="Zinaida Guíppius" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/08/Gippius_1910s.jpg/103px-Gippius_1910s.jpg" decoding="async" width="103" height="140" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/08/Gippius_1910s.jpg/154px-Gippius_1910s.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/08/Gippius_1910s.jpg/206px-Gippius_1910s.jpg 2x" data-file-width="309" data-file-height="420" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Zinaida_Gu%C3%ADppius" class="mw-redirect" title="Zinaida Guíppius">Zinaida Guíppius</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 175px"> <div class="thumb" style="width: 170px; height: 170px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Ivan_Bunin_1933.jpg" class="mw-file-description" title="Ivan Bunin"><img alt="Ivan Bunin" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/19/Ivan_Bunin_1933.jpg/112px-Ivan_Bunin_1933.jpg" decoding="async" width="112" height="140" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/19/Ivan_Bunin_1933.jpg/168px-Ivan_Bunin_1933.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/19/Ivan_Bunin_1933.jpg/224px-Ivan_Bunin_1933.jpg 2x" data-file-width="1416" data-file-height="1770" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Ivan_Bunin" title="Ivan Bunin">Ivan Bunin</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 175px"> <div class="thumb" style="width: 170px; height: 170px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Andreyev_by_Repin_1905.jpg" class="mw-file-description" title="Leonid Andréiev"><img alt="Leonid Andréiev" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/76/Andreyev_by_Repin_1905.jpg/109px-Andreyev_by_Repin_1905.jpg" decoding="async" width="109" height="140" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/76/Andreyev_by_Repin_1905.jpg/163px-Andreyev_by_Repin_1905.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/76/Andreyev_by_Repin_1905.jpg/217px-Andreyev_by_Repin_1905.jpg 2x" data-file-width="776" data-file-height="1000" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Leonid_Andr%C3%A9iev" title="Leonid Andréiev">Leonid Andréiev</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 175px"> <div class="thumb" style="width: 170px; height: 170px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Brusov1920.jpg" class="mw-file-description" title="Valeri Briússov"><img alt="Valeri Briússov" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d6/Brusov1920.jpg/98px-Brusov1920.jpg" decoding="async" width="98" height="140" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d6/Brusov1920.jpg/147px-Brusov1920.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d6/Brusov1920.jpg/196px-Brusov1920.jpg 2x" data-file-width="565" data-file-height="806" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Valeri_Bri%C3%BAssov" title="Valeri Briússov">Valeri Briússov</a></div> </li> </ul> <p>Els corrents literaris més coneguts d'aquest període són el <a href="/wiki/Simbolisme" title="Simbolisme">simbolisme</a> - representat pel simbolisme místic tradicional i el <i>simbolisme jove</i> - és a dir, obres d'<a href="/wiki/Innokenti_%C3%80nnenski" title="Innokenti Ànnenski">Innokenti Ànnenski</a>, <a href="/wiki/Vlad%C3%ADmir_Soloviov" title="Vladímir Soloviov">Vladímir Soloviov</a> (1853-1900), <a href="/wiki/Vassili_R%C3%B3zanov" title="Vassili Rózanov">Vassili Rózanov</a> (1856-1919), <a href="/wiki/Dmitri_Merejkovski" title="Dmitri Merejkovski">Dmitri Merejkovski</a> (1866-1941) i <a href="/wiki/Zinaida_Gu%C3%ADppius" class="mw-redirect" title="Zinaida Guíppius">Zinaida Guíppius</a>, <a href="/wiki/Konstant%C3%ADn_B%C3%A0lmont" class="mw-redirect" title="Konstantín Bàlmont">Konstantín Bàlmont</a> (1867-1942), <a href="/wiki/Valeri_Bri%C3%BAssov" title="Valeri Briússov">Valeri Briússov</a> (1873-1924), <a href="/wiki/Fi%C3%B3dor_Sologub" title="Fiódor Sologub">Fiódor Sologub</a> (1863-1927), <a href="/wiki/Andrei_Beli" title="Andrei Beli">Andrei Beli</a> (1880-1934) i <a href="/wiki/Aleksandr_Blok" title="Aleksandr Blok">Aleksandr Blok</a> (1880-1921), <a href="/wiki/Viatxeslav_Iv%C3%A0nov" title="Viatxeslav Ivànov">Viatxeslav Ivànov</a>, i poetes anàlegs pel seu esperit als simbolistes - <a href="/wiki/Maksimilian_Voloixin" title="Maksimilian Voloixin">Maksimilian Voloixin</a>, <a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_Kuzm%C3%ADn" title="Mikhaïl Kuzmín">Mikhaïl Kuzmín</a>; <a href="/wiki/Futurisme_rus" title="Futurisme rus">futurisme rus</a> (<a href="/wiki/David_Burliuk" title="David Burliuk">David Burliuk</a>, <a href="/wiki/Velimir_Khl%C3%A9bnikov" title="Velimir Khlébnikov">Velimir Khlébnikov</a>, <a href="/wiki/Aleksei_Krutx%C3%B3nikh" title="Aleksei Krutxónikh">Aleksei Krutxónikh</a>, primer <a href="/wiki/Vlad%C3%ADmir_Maiakovski" title="Vladímir Maiakovski">Vladímir Maiakovski</a>, <a href="/w/index.php?title=Vassili_Kamenski&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vassili Kamenski (encara no existeix)">Vassili Kamenski</a>, <a href="/wiki/%C3%8Dgor_Severianin" title="Ígor Severianin">Ígor Severianin</a> (Ígor Lótarev), primer <a href="/wiki/Nikolai_Ass%C3%A9iev" title="Nikolai Asséiev">Nikolai Asséiev</a>, primer <a href="/wiki/Bor%C3%ADs_Pasternak" title="Borís Pasternak">Borís Pasternak</a>); <a href="/wiki/Acmeisme" title="Acmeisme">acmeisme</a> (primera <a href="/wiki/Anna_Akhm%C3%A0tova" title="Anna Akhmàtova">Anna Akhmàtova</a>, <a href="/wiki/Nikolai_Gumiliov" title="Nikolai Gumiliov">Nikolai Gumiliov</a>, primer <a href="/wiki/%C3%93ssip_Mandelstam" title="Óssip Mandelstam">Óssip Mandelstam</a>, <a href="/wiki/Serguei_Gorodetski" title="Serguei Gorodetski">Serguei Gorodetski</a>, <a href="/wiki/Gueorgui_Iv%C3%A0nov" title="Gueorgui Ivànov">Gueorgui Ivànov</a>, <a href="/wiki/Irina_Od%C3%B3ievtseva" title="Irina Odóievtseva">Irina Odóievtseva</a>). Poetes del corrent anomenat "nous pagesos '" - <a href="/wiki/Serguei_Iessenin" title="Serguei Iessenin">Serguei Iessenin</a>, <a href="/wiki/Nikolai_Kli%C3%BAiev" title="Nikolai Kliúiev">Nikolai Kliúiev</a>, <a href="/wiki/Serguei_Klitxkov" title="Serguei Klitxkov">Serguei Klitxkov</a> (1889-1937), <a href="/w/index.php?title=Piotr_Oreixin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Piotr Oreixin (encara no existeix)">Piotr Oreixin</a> (1887-1938), <a href="/w/index.php?title=Aleksandr_Xiri%C3%A0ievets&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aleksandr Xiriàievets (encara no existeix)">Aleksandr Xiriàievets</a> (1887-1924) - mereixen menció també. Tots ells combinaven riquesa d'imatges populars i característiques religioses de la cosmovisió del camperol rus amb una recerca temerària d'innovació i canvis revolucionaris. Hi ha nombrosos poetes, però, que no poden ser enquadrats en algun corrent literari diferent, per exemple, <a href="/wiki/Vladislav_Khodass%C3%A9vitx" title="Vladislav Khodassévitx">Vladislav Khodassévitx</a>, o <a href="/wiki/Marina_Tsvet%C3%A0ieva" title="Marina Tsvetàieva">Marina Tsvetàieva</a>. </p> <ul class="gallery mw-gallery-traditional" style="max-width: 1098px;"> <li class="gallerybox" style="width: 175px"> <div class="thumb" style="width: 170px; height: 170px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Blok.jpg" class="mw-file-description" title="Aleksandr Blok"><img alt="Aleksandr Blok" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6c/Blok.jpg/103px-Blok.jpg" decoding="async" width="103" height="140" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6c/Blok.jpg/154px-Blok.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6c/Blok.jpg/206px-Blok.jpg 2x" data-file-width="588" data-file-height="800" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Aleksandr_Blok" title="Aleksandr Blok">Aleksandr Blok</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 175px"> <div class="thumb" style="width: 170px; height: 170px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Mayakovsky-1910.jpg" class="mw-file-description" title="Vladímir Maiakovski"><img alt="Vladímir Maiakovski" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/33/Mayakovsky-1910.jpg/110px-Mayakovsky-1910.jpg" decoding="async" width="110" height="140" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/33/Mayakovsky-1910.jpg/164px-Mayakovsky-1910.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/33/Mayakovsky-1910.jpg/219px-Mayakovsky-1910.jpg 2x" data-file-width="1400" data-file-height="1788" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Vlad%C3%ADmir_Maiakovski" title="Vladímir Maiakovski">Vladímir Maiakovski</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 175px"> <div class="thumb" style="width: 170px; height: 170px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Kustodiev_Zamyatin.jpg" class="mw-file-description" title="Ievgueni Zamiatin"><img alt="Ievgueni Zamiatin" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5c/Kustodiev_Zamyatin.jpg/117px-Kustodiev_Zamyatin.jpg" decoding="async" width="117" height="140" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5c/Kustodiev_Zamyatin.jpg/175px-Kustodiev_Zamyatin.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5c/Kustodiev_Zamyatin.jpg/234px-Kustodiev_Zamyatin.jpg 2x" data-file-width="800" data-file-height="958" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Ievgueni_Zamiatin" title="Ievgueni Zamiatin">Ievgueni Zamiatin</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 175px"> <div class="thumb" style="width: 170px; height: 170px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Kuzma_Petrov-Vodkin._Portrait_of_Anna_Akhmatova._1922.jpg" class="mw-file-description" title="Anna Akhmàtova"><img alt="Anna Akhmàtova" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/87/Kuzma_Petrov-Vodkin._Portrait_of_Anna_Akhmatova._1922.jpg/114px-Kuzma_Petrov-Vodkin._Portrait_of_Anna_Akhmatova._1922.jpg" decoding="async" width="114" height="140" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/87/Kuzma_Petrov-Vodkin._Portrait_of_Anna_Akhmatova._1922.jpg/171px-Kuzma_Petrov-Vodkin._Portrait_of_Anna_Akhmatova._1922.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/87/Kuzma_Petrov-Vodkin._Portrait_of_Anna_Akhmatova._1922.jpg/227px-Kuzma_Petrov-Vodkin._Portrait_of_Anna_Akhmatova._1922.jpg 2x" data-file-width="2242" data-file-height="2759" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Anna_Akhm%C3%A0tova" title="Anna Akhmàtova">Anna Akhmàtova</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 175px"> <div class="thumb" style="width: 170px; height: 170px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Ngumil.jpg" class="mw-file-description" title="Nikolai Gumiliov"><img alt="Nikolai Gumiliov" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d0/Ngumil.jpg/104px-Ngumil.jpg" decoding="async" width="104" height="140" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d0/Ngumil.jpg/156px-Ngumil.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d0/Ngumil.jpg/209px-Ngumil.jpg 2x" data-file-width="478" data-file-height="641" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Nikolai_Gumiliov" title="Nikolai Gumiliov">Nikolai Gumiliov</a></div> </li> </ul> <p>Els simbolistes russos empraven les idees d'<a href="/wiki/Arthur_Schopenhauer" title="Arthur Schopenhauer">Arthur Schopenhauer</a>, <a href="/wiki/Friedrich_Wilhelm_Nietzsche" title="Friedrich Wilhelm Nietzsche">Friedrich Wilhelm Nietzsche</a> i <a href="/wiki/Oswald_Spengler" title="Oswald Spengler">Oswald Spengler</a>, manifestaven interès pel <a href="/wiki/Misticisme" title="Misticisme">misticisme</a> i l'<a href="/wiki/Ocultisme" title="Ocultisme">ocultisme</a>, per les disputes religioses i per les sectes populars de Rússia. Les idees de poetes, escriptors i filòsofs del temps variaven de l'acceptació de l'<a href="/wiki/%C3%9Cbermensch" class="mw-redirect" title="Übermensch">Übermensch</a> de Nietzsche a la professió de l'<i> anima mundi</i>, de l'individualisme extrem a 'sobornost' (esperit col·lectiu). El que tots ells van compartir fou una recerca intensiva de formes artístiques noves i d'una llengua poètica renovada. Els simbolistes posaven l'èmfasi en l'aspecte verbal dels símbols arquetípics, tot buscant una nova harmonia. Els <a href="/wiki/Futurisme" title="Futurisme">futuristes</a> advocaven per una innovació radical de la llengua, provant el simbolisme dels sons i recorrent a experiments audaços amb la llengua. Els <a href="/wiki/Acmeisme" title="Acmeisme">acmeistes</a> propugnaven la claredat de les imatges poètiques, anunciant que un equilibri entre el sentit i el so havia de ser assolit. Diferents grups artístics sorgien amb nombrosos manifestos literaris. El manifest més conegut i escandalós d'aquella època fou la <i><a href="/w/index.php?title=Bufetada_al_gust_del_p%C3%BAblic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bufetada al gust del públic (encara no existeix)">Bufetada al gust del públic</a></i> dels futuristes (1912). </p> <ul class="gallery mw-gallery-traditional" style="max-width: 1098px;"> <li class="gallerybox" style="width: 175px"> <div class="thumb" style="width: 170px; height: 170px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:%D0%91%D0%B0%D0%BA%D1%81%D1%82_%D0%9B%D0%B5%D0%BE%D0%BD._%D0%90%D0%BD%D0%B4%D1%80%D0%B5%D0%B9_%D0%91%D0%B5%D0%BB%D1%8B%D0%B9.jpg" class="mw-file-description" title="Andrei Beli"><img alt="Andrei Beli" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5b/%D0%91%D0%B0%D0%BA%D1%81%D1%82_%D0%9B%D0%B5%D0%BE%D0%BD._%D0%90%D0%BD%D0%B4%D1%80%D0%B5%D0%B9_%D0%91%D0%B5%D0%BB%D1%8B%D0%B9.jpg/106px-%D0%91%D0%B0%D0%BA%D1%81%D1%82_%D0%9B%D0%B5%D0%BE%D0%BD._%D0%90%D0%BD%D0%B4%D1%80%D0%B5%D0%B9_%D0%91%D0%B5%D0%BB%D1%8B%D0%B9.jpg" decoding="async" width="106" height="140" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5b/%D0%91%D0%B0%D0%BA%D1%81%D1%82_%D0%9B%D0%B5%D0%BE%D0%BD._%D0%90%D0%BD%D0%B4%D1%80%D0%B5%D0%B9_%D0%91%D0%B5%D0%BB%D1%8B%D0%B9.jpg/159px-%D0%91%D0%B0%D0%BA%D1%81%D1%82_%D0%9B%D0%B5%D0%BE%D0%BD._%D0%90%D0%BD%D0%B4%D1%80%D0%B5%D0%B9_%D0%91%D0%B5%D0%BB%D1%8B%D0%B9.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5b/%D0%91%D0%B0%D0%BA%D1%81%D1%82_%D0%9B%D0%B5%D0%BE%D0%BD._%D0%90%D0%BD%D0%B4%D1%80%D0%B5%D0%B9_%D0%91%D0%B5%D0%BB%D1%8B%D0%B9.jpg/212px-%D0%91%D0%B0%D0%BA%D1%81%D1%82_%D0%9B%D0%B5%D0%BE%D0%BD._%D0%90%D0%BD%D0%B4%D1%80%D0%B5%D0%B9_%D0%91%D0%B5%D0%BB%D1%8B%D0%B9.jpg 2x" data-file-width="847" data-file-height="1119" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Andrei_Beli" title="Andrei Beli">Andrei Beli</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 175px"> <div class="thumb" style="width: 170px; height: 170px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Osip_Mandelstam_Russian_writer.jpg" class="mw-file-description" title="Óssip Mandelstam"><img alt="Óssip Mandelstam" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8d/Osip_Mandelstam_Russian_writer.jpg/92px-Osip_Mandelstam_Russian_writer.jpg" decoding="async" width="92" height="140" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8d/Osip_Mandelstam_Russian_writer.jpg/138px-Osip_Mandelstam_Russian_writer.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8d/Osip_Mandelstam_Russian_writer.jpg/185px-Osip_Mandelstam_Russian_writer.jpg 2x" data-file-width="396" data-file-height="600" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/%C3%93ssip_Mandelstam" title="Óssip Mandelstam">Óssip Mandelstam</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 175px"> <div class="thumb" style="width: 170px; height: 170px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Sergey_Yesenin.jpg" class="mw-file-description" title="Serguei Iessenin"><img alt="Serguei Iessenin" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c0/Sergey_Yesenin.jpg/98px-Sergey_Yesenin.jpg" decoding="async" width="98" height="140" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c0/Sergey_Yesenin.jpg/146px-Sergey_Yesenin.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c0/Sergey_Yesenin.jpg/195px-Sergey_Yesenin.jpg 2x" data-file-width="312" data-file-height="447" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Serguei_Iessenin" title="Serguei Iessenin">Serguei Iessenin</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 175px"> <div class="thumb" style="width: 170px; height: 170px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Maximilan_Voloshin.jpg" class="mw-file-description" title="Maksimilian Voloixin"><img alt="Maksimilian Voloixin" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/36/Maximilan_Voloshin.jpg/94px-Maximilan_Voloshin.jpg" decoding="async" width="94" height="140" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/36/Maximilan_Voloshin.jpg/142px-Maximilan_Voloshin.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/36/Maximilan_Voloshin.jpg/189px-Maximilan_Voloshin.jpg 2x" data-file-width="200" data-file-height="296" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Maksimilian_Voloixin" title="Maksimilian Voloixin">Maksimilian Voloixin</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 175px"> <div class="thumb" style="width: 170px; height: 170px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Mayakovsky_Vladimir.jpg" class="mw-file-description" title="Vladímir Maiakovski"><img alt="Vladímir Maiakovski" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cb/Mayakovsky_Vladimir.jpg/103px-Mayakovsky_Vladimir.jpg" decoding="async" width="103" height="140" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cb/Mayakovsky_Vladimir.jpg/154px-Mayakovsky_Vladimir.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cb/Mayakovsky_Vladimir.jpg/206px-Mayakovsky_Vladimir.jpg 2x" data-file-width="882" data-file-height="1200" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Vlad%C3%ADmir_Maiakovski" title="Vladímir Maiakovski">Vladímir Maiakovski</a></div> </li> </ul> <p>A la prosa, els escriptors russos del període (<a href="/wiki/Andrei_Beli" title="Andrei Beli">Andrei Beli</a>, <a href="/wiki/Leonid_Andr%C3%A9iev" title="Leonid Andréiev">Leonid Andréiev</a>, <a href="/wiki/Fi%C3%B3dor_Sologub" title="Fiódor Sologub">Fiódor Sologub</a>, <a href="/wiki/Aleksei_R%C3%A9mizov" title="Aleksei Rémizov">Aleksei Rémizov</a>) usaven la tècnica del <a href="/wiki/Flux_de_consci%C3%A8ncia" class="mw-redirect" title="Flux de consciència">flux de consciència</a>, alògica successió d'episodis de gramàtica desarticulada i imatgeria entrellaçada en brut, imitant noves maneres de l'organització dels textos semblant a les regles del muntatge cinematogràfic. </p><p>Els escriptors realistes (<a href="/wiki/Anton_Tx%C3%A8khov" class="mw-redirect" title="Anton Txèkhov">Anton Txèkhov</a>, <a href="/wiki/Ivan_Bunin" title="Ivan Bunin">Ivan Bunin</a>, <a href="/wiki/Aleksandr_Kupr%C3%ADn" title="Aleksandr Kuprín">Aleksandr Kuprín</a>, <a href="/wiki/Ivan_Xmeliov" title="Ivan Xmeliov">Ivan Xmeliov</a>, <a href="/wiki/Bor%C3%ADs_Z%C3%A0itsev" title="Borís Zàitsev">Borís Zàitsev</a>, <a href="/wiki/Aleksei_Nikol%C3%A0ievitx_Tolstoi" title="Aleksei Nikolàievitx Tolstoi">Aleksei Nikolàievitx Tolstoi</a>, <a href="/w/index.php?title=Mikha%C3%AFl_Ossorgu%C3%ADn&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mikhaïl Ossorguín (encara no existeix)">Mikhaïl Ossorguín</a>, <a href="/wiki/Maksim_Gorki" title="Maksim Gorki">Maksim Gorki</a>) també buscaven maneres noves d'expressió i formes literàries noves. Segons <a href="/w/index.php?title=Vikenti_Veress%C3%A0iev&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vikenti Veressàiev (encara no existeix)">Vikenti Veressàiev</a>, un teòric literari d'aquella època, el seu objectiu era no la representació de la vida quotidiana i costums, sinó la comprensió de l'essència de la vida a través de representació de la vida quotidiana, trobar una filosofia nova de vida. A causa d'això, la prosa va arribar a ser més lírica, i els escriptors empraven la síntesi de prosa, música i filosofia (simbolistes), prosa i acció social (futuristes). </p><p>Tradicionalment els filòsofs de l'Edat de Plata són <a href="/wiki/Nikolai_Berdi%C3%A0iev" title="Nikolai Berdiàiev">Nikolai Berdiàiev</a>, <a href="/wiki/Serguei_Bulg%C3%A0kov" title="Serguei Bulgàkov">Serguei Bulgàkov</a>, <a href="/w/index.php?title=Bor%C3%ADs_Vixesl%C3%A0vtsev&action=edit&redlink=1" class="new" title="Borís Vixeslàvtsev (encara no existeix)">Borís Vixeslàvtsev</a>, <a href="/w/index.php?title=Semion_Frank&action=edit&redlink=1" class="new" title="Semion Frank (encara no existeix)">Semion Frank</a>, <a href="/w/index.php?title=Nikolai_Losski&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nikolai Losski (encara no existeix)">Nikolai Losski</a>, <a href="/w/index.php?title=Fi%C3%B3dor_Stepun&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fiódor Stepun (encara no existeix)">Fiódor Stepun</a>, <a href="/w/index.php?title=Piotr_Struve&action=edit&redlink=1" class="new" title="Piotr Struve (encara no existeix)">Piotr Struve</a>, <a href="/wiki/Ivan_Il%C3%ADn" title="Ivan Ilín">Ivan Ilín</a>, <a href="/w/index.php?title=Lev_Karsavin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Lev Karsavin (encara no existeix)">Lev Karsavin</a>, <a href="/wiki/P%C3%A0vel_Florenski" title="Pàvel Florenski">Pàvel Florenski</a>, <a href="/wiki/Lev_Xestov" title="Lev Xestov">Lev Xestov</a>, <a href="/wiki/Serguei_Nikol%C3%A0ievitx_Trubetskoi" title="Serguei Nikolàievitx Trubetskoi">Serguei Trubetskoi</a> i <a href="/wiki/Ievgueni_Trubetskoi" title="Ievgueni Trubetskoi">Ievgueni Trubetskoi</a>, <a href="/w/index.php?title=Vlad%C3%ADmir_Ern&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vladímir Ern (encara no existeix)">Vladímir Ern</a>, <a href="/w/index.php?title=Aleksei_L%C3%B3ssev&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aleksei Lóssev (encara no existeix)">Aleksei Lóssev</a>, <a href="/w/index.php?title=Gustav_Xpet&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gustav Xpet (encara no existeix)">Gustav Xpet</a>, <a href="/wiki/Dmitri_Merejkovski" title="Dmitri Merejkovski">Dmitri Merejkovski</a> i <a href="/wiki/Vassili_R%C3%B3zanov" title="Vassili Rózanov">Vassili Rózanov</a>. Les obres d'<a href="/wiki/Helena_Blavatsky" title="Helena Blavatsky">Helena Blavatsky</a> eren llegides i ben conegudes a la Rússia d'aquell temps. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="L'època_soviètica"><span id="L.27.C3.A8poca_sovi.C3.A8tica"></span>L'època soviètica</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: L'època soviètica"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="1917-1941">1917-1941</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: 1917-1941"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Després de la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_d%27Octubre_(1917)" class="mw-redirect" title="Revolució d'Octubre (1917)">Revolució d'Octubre</a> la literatura russa va entrar en certa desconnexió amb Occident, per la qual cosa es coneix molt poc, a excepció d'alguns autors. </p><p>Després d'octubre de 1917, la major part dels escriptors de l'Edat de Plata no va aprovar el nou règim bolxevic i acabaria abandonatn el país, la major part per sempre. Aquests escriptors van iniciar el que es coneix com a literatura russa de l'exili. </p><p>Els que, per contra, van optar per quedar-se a Rússia per compartir el destí del país i els seus compatriotes van arribar a l'apogeu de la seva llibertat creativa; però va passar poc temps perquè les seves conviccions i esperances en el futur del país entressin en col·lisió amb la realitat de la vida ordinària i molts van ser executats o assassinats lentament per la terrible mancança de gairebé tot que hi va haver durant la <a href="/wiki/Guerra_Civil_Russa" class="mw-redirect" title="Guerra Civil Russa">Guerra Civil Russa</a>, o bé no van poder publicar res o van patir tal grau d'intimidació que els va condemnar a un silenci total. Els escriptors que no recolzen la revolució de forma incondicional són eliminats, arraconats, marginats, menyspreats o finalment es veuen obligats a emigrar. </p> <ul class="gallery mw-gallery-traditional" style="max-width: 1158px;"> <li class="gallerybox" style="width: 185px"> <div class="thumb" style="width: 180px; height: 180px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Bulgakov1910s.jpg" class="mw-file-description" title="Mikhaïl Bulgàkov"><img alt="Mikhaïl Bulgàkov" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e0/Bulgakov1910s.jpg/111px-Bulgakov1910s.jpg" decoding="async" width="111" height="150" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e0/Bulgakov1910s.jpg/166px-Bulgakov1910s.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e0/Bulgakov1910s.jpg/221px-Bulgakov1910s.jpg 2x" data-file-width="1006" data-file-height="1363" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_Bulg%C3%A0kov" title="Mikhaïl Bulgàkov">Mikhaïl Bulgàkov</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 185px"> <div class="thumb" style="width: 180px; height: 180px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Tsvetaeva.jpg" class="mw-file-description" title="Marina Tsvetàieva"><img alt="Marina Tsvetàieva" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/21/Tsvetaeva.jpg/106px-Tsvetaeva.jpg" decoding="async" width="106" height="150" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/21/Tsvetaeva.jpg/159px-Tsvetaeva.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/21/Tsvetaeva.jpg/212px-Tsvetaeva.jpg 2x" data-file-width="3728" data-file-height="5261" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Marina_Tsvet%C3%A0ieva" title="Marina Tsvetàieva">Marina Tsvetàieva</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 185px"> <div class="thumb" style="width: 180px; height: 180px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Vladimir_Nabokov_1973.jpg" class="mw-file-description" title="Vladímir Nabókov"><img alt="Vladímir Nabókov" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/87/Vladimir_Nabokov_1973.jpg/98px-Vladimir_Nabokov_1973.jpg" decoding="async" width="98" height="150" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/87/Vladimir_Nabokov_1973.jpg/147px-Vladimir_Nabokov_1973.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/87/Vladimir_Nabokov_1973.jpg/196px-Vladimir_Nabokov_1973.jpg 2x" data-file-width="671" data-file-height="1024" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Vlad%C3%ADmir_Nab%C3%B3kov" title="Vladímir Nabókov">Vladímir Nabókov</a></div> </li> </ul> <p>Alhora, el primer període de la nova època soviètica es va caracteritzar per la gran proliferació de diversos corrents estètiques, veus poètiques i experiments literaris. En aquest temps van coexistir nombrosos grups literaris que van discutir, van rivalitzar i van canviar els seus membres, generalment, en un curt temps. Dins també de les Avantguardes històriques, va sorgir l'<a href="/wiki/Imaginisme_rus" title="Imaginisme rus">imaginisme rus</a>, fundat per <a href="/wiki/Vadim_Xerxen%C3%A9vitx" title="Vadim Xerxenévitx">Vadim Xerxenévitx</a> (1893-1942), que reivindicava la primacia de la imatge o <a href="/wiki/Met%C3%A0fora" title="Metàfora">metàfora</a> sobre el <a href="/wiki/S%C3%ADmbol" title="Símbol">símbol</a> i la tornada a la poesia tradicional; va ser conreat per <a href="/wiki/Bor%C3%ADs_Pasternak" title="Borís Pasternak">Borís Pasternak</a> (la poesia destaca per sobre de la seva prosa), <a href="/wiki/Serguei_Iessenin" title="Serguei Iessenin">Serguei Iessenin</a>, <a href="/wiki/Ri%C3%BArik_%C3%8Dvnev" title="Riúrik Ívnev">Riúrik Ívnev</a> (1891-1981) i <a href="/wiki/Anatoli_Mariengof" class="mw-redirect" title="Anatoli Mariengof">Anatoli Mariengof</a>). </p><p>Els <a href="/wiki/Imaginisme_rus" title="Imaginisme rus">imaginistes</a> provaven noves <a href="/wiki/Met%C3%A0fora" title="Metàfora">metàfores</a> inesperades, i creien que la sorpresa de les imatges era l'objectiu final de l'art metafòric. Els talents de Iessenin i Borís Pasternak van arribar al seu cim. El corrent poètic prerevolucionari de l'<a href="/wiki/Acmeisme" title="Acmeisme">acmeisme</a> encara va continuar. <a href="/wiki/Anna_Akhm%C3%A0tova" title="Anna Akhmàtova">Anna Akhmàtova</a> encara va escriure poemes, tot i que les seves publicacions van ser escasses i més tard van cessar. A continuació apareix el <a href="/wiki/Futurisme_rus" title="Futurisme rus">futurisme rus</a> i el <a href="/wiki/Cubo-futurisme" class="mw-redirect" title="Cubo-futurisme">cubo-futurisme</a> (<i>Hilaeia</i> o "Guileia") (<a href="/wiki/Vlad%C3%ADmir_Maiakovski" title="Vladímir Maiakovski">Vladímir Maiakovski</a>, <a href="/wiki/Velimir_Khl%C3%A9bnikov" title="Velimir Khlébnikov">Velimir Khlébnikov</a>, <a href="/wiki/Bor%C3%ADs_Pasternak" title="Borís Pasternak">Borís Pasternak</a>, <a href="/wiki/V%C3%ADktor_Xklovski" title="Víktor Xklovski">Víktor Xklovski</a>, <a href="/wiki/Aleksei_Krutx%C3%B3nikh" title="Aleksei Krutxónikh">Aleksei Krutxónikh</a> (1886-1968)) van florir fins a cert temps. Van aparèixer nous grups com <a href="/w/index.php?title=OBERIU&action=edit&redlink=1" class="new" title="OBERIU (encara no existeix)">OBERIU</a> (<a href="/w/index.php?title=Nikolai_Zabolotski&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nikolai Zabolotski (encara no existeix)">Nikolai Zabolotski</a>, <a href="/wiki/Dani%C3%AFl_Kharms" title="Daniïl Kharms">Daniïl Kharms</a>) i els <a href="/wiki/Dadaisme" title="Dadaisme">dadaistes</a> "nitxevoki". Per primera vegada en la història de la humanitat, els escriptors van poder prendre part en la creació d'un món completament nou, i van aprofitar l'oportunitat. Per exemple, <a href="/wiki/Velimir_Khl%C3%A9bnikov" title="Velimir Khlébnikov">Velimir Khlébnikov</a> va crear la poesia <a href="/wiki/Zaum" title="Zaum">zaum</a> <a href="/wiki/Rus" title="Rus">rus</a>: <span lang="ru" style="font-family: Helvetica, Geneva, 'Arial Unicode MS', 'Lucida Sans Unicode', 'Code2000', sans-serif;font-style: normal;">заумь</span> <i>poesia transmental</i> (màgia, encantament a la manera dels bruixots asiàtics). </p> <ul class="gallery mw-gallery-traditional" style="max-width: 1158px;"> <li class="gallerybox" style="width: 185px"> <div class="thumb" style="width: 180px; height: 180px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:N_Ostrovskiy.jpg" class="mw-file-description" title="Nikolai Ostrovski"><img alt="Nikolai Ostrovski" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fb/N_Ostrovskiy.jpg/98px-N_Ostrovskiy.jpg" decoding="async" width="98" height="150" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fb/N_Ostrovskiy.jpg/147px-N_Ostrovskiy.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fb/N_Ostrovskiy.jpg/196px-N_Ostrovskiy.jpg 2x" data-file-width="471" data-file-height="720" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Nikolai_Ostrovski" title="Nikolai Ostrovski">Nikolai Ostrovski</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 185px"> <div class="thumb" style="width: 180px; height: 180px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Aleksandr_Solzhenitsyn_1974crop.jpg" class="mw-file-description" title="Aleksandr Soljenitsin"><img alt="Aleksandr Soljenitsin" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8d/Aleksandr_Solzhenitsyn_1974crop.jpg/120px-Aleksandr_Solzhenitsyn_1974crop.jpg" decoding="async" width="120" height="150" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8d/Aleksandr_Solzhenitsyn_1974crop.jpg/179px-Aleksandr_Solzhenitsyn_1974crop.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8d/Aleksandr_Solzhenitsyn_1974crop.jpg/239px-Aleksandr_Solzhenitsyn_1974crop.jpg 2x" data-file-width="1704" data-file-height="2136" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Aleksandr_Soljenitsin" title="Aleksandr Soljenitsin">Aleksandr Soljenitsin</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 185px"> <div class="thumb" style="width: 180px; height: 180px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Josef_Brodsky_crop.jpg" class="mw-file-description" title="Joseph Brodsky"><img alt="Joseph Brodsky" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b7/Josef_Brodsky_crop.jpg/122px-Josef_Brodsky_crop.jpg" decoding="async" width="122" height="150" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b7/Josef_Brodsky_crop.jpg/183px-Josef_Brodsky_crop.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b7/Josef_Brodsky_crop.jpg/245px-Josef_Brodsky_crop.jpg 2x" data-file-width="350" data-file-height="429" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Joseph_Brodsky" title="Joseph Brodsky">Joseph Brodsky</a></div> </li> </ul> <p>Cal esmentar la figura titànica del poeta i dramaturg <a href="/wiki/Vlad%C3%ADmir_Maiakovski" title="Vladímir Maiakovski">Vladímir Maiakovski</a>, el qual va posar el seu talent al servei de la Revolució. <a href="/wiki/Marina_Tsvet%C3%A0ieva" title="Marina Tsvetàieva">Marina Tsvetàieva</a> va continuar en bona part la tradició de Akhmàtova i els seus poemes van ser l'última manifestació de l'<a href="/wiki/Edat_de_Plata_de_la_poesia_russa" class="mw-redirect" title="Edat de Plata de la poesia russa">Edat de Plata de la poesia russa</a>. La poesia d'uns genis com Maiakovski, Iessenin, Akhmàtova, Pasternak, Tsvetàieva depassa els límits de grups o corrents literaris. </p><p>Fora d'aquests grups van existir també els famosos "germans Serapion" (<a href="/wiki/Vs%C3%A9volod_Iv%C3%A0nov" title="Vsévolod Ivànov">Vsévolod Ivànov</a>, <a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_Slonimski" title="Mikhaïl Slonimski">Mikhaïl Slonimski</a> (1897-1972), <a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_Z%C3%B3sxenko" title="Mikhaïl Zósxenko">Mikhaïl Zósxenko</a>, <a href="/wiki/Veniam%C3%ADn_Kaverin" title="Veniamín Kaverin">Veniamín Kaverin</a>, <a href="/wiki/Konstant%C3%ADn_Fedin" title="Konstantín Fedin">Konstantín Fedin</a>, <a href="/wiki/Nikolai_T%C3%ADkhonov_(escriptor)" title="Nikolai Tíkhonov (escriptor)">Nikolai Tíkhonov</a>), "Pereval" (encapçalat pel crític literari Aleksandr Voronski i incloent poeta <a href="/w/index.php?title=Eduard_Bagritski&action=edit&redlink=1" class="new" title="Eduard Bagritski (encara no existeix)">Eduard Bagritski</a>, escriptors <a href="/w/index.php?title=Mikha%C3%AFl_Prixvin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mikhaïl Prixvin (encara no existeix)">Mikhaïl Prixvin</a> i <a href="/wiki/Andrei_Plat%C3%B3nov" title="Andrei Platónov">Andrei Platónov</a> i molts altres), i associacions d'escriptors proletaris procomunistes - <a href="/w/index.php?title=Proletkult&action=edit&redlink=1" class="new" title="Proletkult (encara no existeix)">Proletkult</a>, l'<a href="/w/index.php?title=Associaci%C3%B3_d%27escriptors_proletaris_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Associació d'escriptors proletaris de Rússia (encara no existeix)">Associació d'escriptors proletaris de Rússia</a> o RAPP (per exemple, <a href="/wiki/Dmitri_F%C3%BArmanov" title="Dmitri Fúrmanov">Dmitri Fúrmanov</a>, <a href="/wiki/Aleksandr_Fad%C3%A9iev" title="Aleksandr Fadéiev">Aleksandr Fadéiev</a> i molts altres), <a href="/wiki/LEF" title="LEF">LEF</a> (<a href="/wiki/Vlad%C3%ADmir_Maiakovski" title="Vladímir Maiakovski">Vladímir Maiakovski</a>, <a href="/wiki/%C3%93ssip_Brik" title="Óssip Brik">Óssip Brik</a>, <a href="/wiki/Nikolai_Ass%C3%A9iev" title="Nikolai Asséiev">Nikolai Asséiev</a>, <a href="/wiki/Aleksei_Krutx%C3%B3nikh" title="Aleksei Krutxónikh">Aleksei Krutxónikh</a>, durant algun temps Borís Pasternak i alguns altres). </p><p>Aquests grups es diferencien dels anteriors pel següent: </p><p>Els germans Serapion i "Pereval" advocaven per uns valors humans en l'art universals i comuns a totes les nacions, mentre que altres grups com la RAPP i el <a href="/wiki/LEF" title="LEF">LEF</a> defensaven l'existència d'un criteri de <a href="/wiki/Classe_social" title="Classe social">classe social</a> en literatura. </p><p>L'objectiu del grup <a href="/wiki/LEF" title="LEF">LEF</a> (Front Esquerrà de l'Art) i la seva homònima revista, com es va especificar en un dels primers números, era "revisar la ideologia i la pràctica de l'anomenat art d'esquerres, i abandonar l'individualisme per incrementar el valor de l'art per al desenvolupament del comunisme."<sup id="cite_ref-36" class="reference"><a href="#cite_note-36"><span class="cite-bracket">[</span>29<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Membres de <a href="/w/index.php?title=Proletkult&action=edit&redlink=1" class="new" title="Proletkult (encara no existeix)">Proletkult</a> i de la RAPP pensaven que literatura i art havien tingut un caràcter classista, i, consegüentment, les obres d'art creades per artistes no <a href="/wiki/Proletari" class="mw-redirect" title="Proletari">proletaris</a> havien de ser abandonades i oblidades, perquè eren alienes a la nova societat i la "gent nova". </p><p>El <a href="/wiki/Constructivisme_(art)" title="Constructivisme (art)">constructivisme</a> (1923-1930) (<a href="/w/index.php?title=Ili%C3%A0_Selvinski&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ilià Selvinski (encara no existeix)">Ilià Selvinski</a> (1899-1968); <a href="/w/index.php?title=Vlad%C3%ADmir_Lugovskoi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vladímir Lugovskoi (encara no existeix)">Vladímir Lugovskoi</a> (1901-1957)) va glossar la transició de l'Estat capitalista al socialista i el triomf del proletariat i va ser la primera estètica lírica pròpia de la <a href="/w/index.php?title=Proletkult&action=edit&redlink=1" class="new" title="Proletkult (encara no existeix)">proletkult</a> o "cultura proletària"; aquesta pretenia crear un art essencialment proletari i que exaltés el treball col·lectiu; els poetes canten a la Revolució, a les màquines i als obrers. Els membres de "Pereval", al contrari, van proclamar que la funció principal de l'art era el coneixement del món, el mèrit principal d'una obra literària no és el contingut classista, sinó la qualitat artística; proclamaven la continuïtat de l'art des dels temps antics fins a l'època present. </p><p>Des de 1925 s'enfronten dos bàndols literaris: els agrupats en l'<a href="/w/index.php?title=Associaci%C3%B3_d%27Escriptors_Proletaris_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Associació d'Escriptors Proletaris de Rússia (encara no existeix)">Associació d'Escriptors Proletaris de Rússia</a>, coneguda per l'abreviatura de RAPP, amb el suport de l'Estat, i els que aquests anomenen <i>popúttxiki</i> o <a href="/w/index.php?title=Company_de_ruta&action=edit&redlink=1" class="new" title="Company de ruta (encara no existeix)">companys de ruta</a>, escriptors que van assistir i van acompanyar a la revolució. Els <i>ràppovtsi</i> lluiten contra el grup dels "germans Serapion", contra els constructivistes i contra les diverses escoles d'avantguarda, inclòs el grup LEF, i reclamen una literatura menys formalista i més vulgar i assequible a les masses en fons i forma. </p> <ul class="gallery mw-gallery-traditional" style="max-width: 1158px;"> <li class="gallerybox" style="width: 185px"> <div class="thumb" style="width: 180px; height: 180px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Varlam_Shalamov-NKVD-right.jpg" class="mw-file-description" title="Varlam Xalàmov"><img alt="Varlam Xalàmov" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/86/Varlam_Shalamov-NKVD-right.jpg/114px-Varlam_Shalamov-NKVD-right.jpg" decoding="async" width="114" height="150" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/86/Varlam_Shalamov-NKVD-right.jpg/171px-Varlam_Shalamov-NKVD-right.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/86/Varlam_Shalamov-NKVD-right.jpg/229px-Varlam_Shalamov-NKVD-right.jpg 2x" data-file-width="880" data-file-height="1154" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Varlam_Xal%C3%A0mov" title="Varlam Xalàmov">Varlam Xalàmov</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 185px"> <div class="thumb" style="width: 180px; height: 180px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:%E2%84%96529%2B_%D0%92%D0%B0%D1%81%D0%B8%D0%BB%D0%B8%D0%B9_%D0%90%D0%BA%D1%81%D0%B5%D0%BD%D0%BE%D0%B2,_%D0%9E%D1%80%D0%BB%D0%B5%D0%B0%D0%BD,_%D0%B0%D0%BF%D1%80%D0%B5%D0%BB%D1%8C_1983_(cropped).jpg" class="mw-file-description" title="Vassili Aksiónov"><img alt="Vassili Aksiónov" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fe/%E2%84%96529%2B_%D0%92%D0%B0%D1%81%D0%B8%D0%BB%D0%B8%D0%B9_%D0%90%D0%BA%D1%81%D0%B5%D0%BD%D0%BE%D0%B2%2C_%D0%9E%D1%80%D0%BB%D0%B5%D0%B0%D0%BD%2C_%D0%B0%D0%BF%D1%80%D0%B5%D0%BB%D1%8C_1983_%28cropped%29.jpg/88px-%E2%84%96529%2B_%D0%92%D0%B0%D1%81%D0%B8%D0%BB%D0%B8%D0%B9_%D0%90%D0%BA%D1%81%D0%B5%D0%BD%D0%BE%D0%B2%2C_%D0%9E%D1%80%D0%BB%D0%B5%D0%B0%D0%BD%2C_%D0%B0%D0%BF%D1%80%D0%B5%D0%BB%D1%8C_1983_%28cropped%29.jpg" decoding="async" width="88" height="150" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fe/%E2%84%96529%2B_%D0%92%D0%B0%D1%81%D0%B8%D0%BB%D0%B8%D0%B9_%D0%90%D0%BA%D1%81%D0%B5%D0%BD%D0%BE%D0%B2%2C_%D0%9E%D1%80%D0%BB%D0%B5%D0%B0%D0%BD%2C_%D0%B0%D0%BF%D1%80%D0%B5%D0%BB%D1%8C_1983_%28cropped%29.jpg/132px-%E2%84%96529%2B_%D0%92%D0%B0%D1%81%D0%B8%D0%BB%D0%B8%D0%B9_%D0%90%D0%BA%D1%81%D0%B5%D0%BD%D0%BE%D0%B2%2C_%D0%9E%D1%80%D0%BB%D0%B5%D0%B0%D0%BD%2C_%D0%B0%D0%BF%D1%80%D0%B5%D0%BB%D1%8C_1983_%28cropped%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fe/%E2%84%96529%2B_%D0%92%D0%B0%D1%81%D0%B8%D0%BB%D0%B8%D0%B9_%D0%90%D0%BA%D1%81%D0%B5%D0%BD%D0%BE%D0%B2%2C_%D0%9E%D1%80%D0%BB%D0%B5%D0%B0%D0%BD%2C_%D0%B0%D0%BF%D1%80%D0%B5%D0%BB%D1%8C_1983_%28cropped%29.jpg/176px-%E2%84%96529%2B_%D0%92%D0%B0%D1%81%D0%B8%D0%BB%D0%B8%D0%B9_%D0%90%D0%BA%D1%81%D0%B5%D0%BD%D0%BE%D0%B2%2C_%D0%9E%D1%80%D0%BB%D0%B5%D0%B0%D0%BD%2C_%D0%B0%D0%BF%D1%80%D0%B5%D0%BB%D1%8C_1983_%28cropped%29.jpg 2x" data-file-width="1067" data-file-height="1816" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Vassili_Aksi%C3%B3nov" title="Vassili Aksiónov">Vassili Aksiónov</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 185px"> <div class="thumb" style="width: 180px; height: 180px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Chukovsky_by_Repin.jpg" class="mw-file-description" title="Kornei Txukovski"><img alt="Kornei Txukovski" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/22/Chukovsky_by_Repin.jpg/126px-Chukovsky_by_Repin.jpg" decoding="async" width="126" height="150" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/22/Chukovsky_by_Repin.jpg/189px-Chukovsky_by_Repin.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/22/Chukovsky_by_Repin.jpg/252px-Chukovsky_by_Repin.jpg 2x" data-file-width="602" data-file-height="717" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Kornei_Txukovski" title="Kornei Txukovski">Kornei Txukovski</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 185px"> <div class="thumb" style="width: 180px; height: 180px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:ANTolstoy.jpg" class="mw-file-description" title="Aleksei Tolstoi"><img alt="Aleksei Tolstoi" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/20/ANTolstoy.jpg/108px-ANTolstoy.jpg" decoding="async" width="108" height="150" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/20/ANTolstoy.jpg/162px-ANTolstoy.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/20/ANTolstoy.jpg/216px-ANTolstoy.jpg 2x" data-file-width="3000" data-file-height="4160" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Aleksei_Nikol%C3%A0ievitx_Tolstoi" title="Aleksei Nikolàievitx Tolstoi">Aleksei Tolstoi</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 185px"> <div class="thumb" style="width: 180px; height: 180px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Alexander_Belayev.jpg" class="mw-file-description" title="Aleksandr Beliàiev"><img alt="Aleksandr Beliàiev" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/92/Alexander_Belayev.jpg/135px-Alexander_Belayev.jpg" decoding="async" width="135" height="150" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/92/Alexander_Belayev.jpg/203px-Alexander_Belayev.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/92/Alexander_Belayev.jpg/271px-Alexander_Belayev.jpg 2x" data-file-width="535" data-file-height="593" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Aleksandr_Beli%C3%A0iev" title="Aleksandr Beliàiev">Aleksandr Beliàiev</a></div> </li> </ul> <p>Amb tot, el 1932, totes les associacions artístiques van ser prohibides <sup id="cite_ref-37" class="reference"><a href="#cite_note-37"><span class="cite-bracket">[</span>30<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i, el 1934, els escriptors van rebre la "proposició" d'incorporar-se a la <a href="/wiki/Uni%C3%B3_d%27Escriptors_Sovi%C3%A8tics" title="Unió d'Escriptors Soviètics">Unió d'Escriptors Soviètics</a>, i va començar l'administració burocràtica al món literari. Als <a href="/wiki/D%C3%A8cada_del_1930" title="Dècada del 1930">anys trenta</a>, Rússia va ser aïllada del món sencer per un <a href="/wiki/Tel%C3%B3_d%27acer" title="Teló d'acer">teló d'acer</a>, i va començar l'extermini físic dels escriptors i artistes desagradables per al règim, sense que fos possible cap altra emigraсió. </p><p>A partir d'aquest moment en la literatura russa s'instaura l'anomenat <a href="/wiki/Realisme_socialista" title="Realisme socialista">realisme socialista</a>. Els principals representants del corrent són <a href="/wiki/Maksim_Gorki" title="Maksim Gorki">Maksim Gorki</a>, <a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_X%C3%B3lokhov" title="Mikhaïl Xólokhov">Mikhaïl Xólokhov</a>, <a href="/wiki/Aleksei_Nikol%C3%A0ievitx_Tolstoi" title="Aleksei Nikolàievitx Tolstoi">Aleksei Nikolàievitx Tolstoi</a>, <a href="/wiki/Konstant%C3%ADn_Fedin" title="Konstantín Fedin">Konstantín Fedin</a>); el <a href="/wiki/Normativisme" title="Normativisme">normativisme</a> propugna una utopia social; allò social és superior a allò que és personal; la realitat ha de ser menyspreada i destruïda per un bell avenir. El representant principal del corrent és <a href="/wiki/Aleksandr_Fad%C3%A9iev" title="Aleksandr Fadéiev">Aleksandr Fadéiev</a>). El modernisme o postrealisme (buscant el sentit de la vida humana en l'horror existencial dek món), aquesta oposició de l'home i caos, se sent com a tràgica, però revela l'essència de l'home i el seu preu) (<a href="/wiki/Ievgueni_Zamiatin" title="Ievgueni Zamiatin">Ievgueni Zamiatin</a>, <a href="/wiki/Iuri_Oleixa" title="Iuri Oleixa">Iuri Oleixa</a>, <a href="/wiki/Bor%C3%ADs_Pilniak" title="Borís Pilniak">Borís Pilniak</a>, <a href="/wiki/Andrei_Plat%C3%B3nov" title="Andrei Platónov">Andrei Platónov</a>). Ells van continuar les tradicions del modernisme de l'Edat de Plata i van afirmar el dret de l'home a la vida privada. En <a href="/wiki/1932" title="1932">1932</a> va aparèixer el nou terme "<a href="/wiki/Realisme_socialista" title="Realisme socialista">realisme socialista</a>", que fusionava les idees del realisme nou i normativisme. </p> <ul class="gallery mw-gallery-traditional" style="max-width: 1158px;"> <li class="gallerybox" style="width: 185px"> <div class="thumb" style="width: 180px; height: 180px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Ilf_Petrov.jpg" class="mw-file-description" title="Ilià Ilf i Ievgueni Petrov"><img alt="Ilià Ilf i Ievgueni Petrov" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a5/Ilf_Petrov.jpg/150px-Ilf_Petrov.jpg" decoding="async" width="150" height="104" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a5/Ilf_Petrov.jpg/225px-Ilf_Petrov.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a5/Ilf_Petrov.jpg/300px-Ilf_Petrov.jpg 2x" data-file-width="540" data-file-height="376" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Ilf_i_Petrov" title="Ilf i Petrov">Ilià Ilf i Ievgueni Petrov</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 185px"> <div class="thumb" style="width: 180px; height: 180px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Sergey_Mikhalkov.jpg" class="mw-file-description" title="Serguei Mikhalkov"><img alt="Serguei Mikhalkov" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/Sergey_Mikhalkov.jpg/106px-Sergey_Mikhalkov.jpg" decoding="async" width="106" height="150" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/Sergey_Mikhalkov.jpg/159px-Sergey_Mikhalkov.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/Sergey_Mikhalkov.jpg/212px-Sergey_Mikhalkov.jpg 2x" data-file-width="1238" data-file-height="1749" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/w/index.php?title=Serguei_Mikhalkov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Serguei Mikhalkov (encara no existeix)">Serguei Mikhalkov</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 185px"> <div class="thumb" style="width: 180px; height: 180px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Boris_Strugatsky_Seminar_20060109_02.jpg" class="mw-file-description" title="Borís Strugatski"><img alt="Borís Strugatski" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/22/Boris_Strugatsky_Seminar_20060109_02.jpg/112px-Boris_Strugatsky_Seminar_20060109_02.jpg" decoding="async" width="112" height="150" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/22/Boris_Strugatsky_Seminar_20060109_02.jpg/169px-Boris_Strugatsky_Seminar_20060109_02.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/22/Boris_Strugatsky_Seminar_20060109_02.jpg/225px-Boris_Strugatsky_Seminar_20060109_02.jpg 2x" data-file-width="300" data-file-height="400" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Arkadi_i_Bor%C3%ADs_Strugatski" title="Arkadi i Borís Strugatski">Borís Strugatski</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 185px"> <div class="thumb" style="width: 180px; height: 180px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:1987_CPA_5886.jpg" class="mw-file-description" title="Samuïl Marxak"><img alt="Samuïl Marxak" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/49/1987_CPA_5886.jpg/150px-1987_CPA_5886.jpg" decoding="async" width="150" height="105" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/49/1987_CPA_5886.jpg/225px-1987_CPA_5886.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/49/1987_CPA_5886.jpg 2x" data-file-width="272" data-file-height="191" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Samu%C3%AFl_Marxak" title="Samuïl Marxak">Samuïl Marxak</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 185px"> <div class="thumb" style="width: 180px; height: 180px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Tiynyanov_yuriyi.jpg" class="mw-file-description" title="Iuri Tiniànov"><img alt="Iuri Tiniànov" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Tiynyanov_yuriyi.jpg/98px-Tiynyanov_yuriyi.jpg" decoding="async" width="98" height="150" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Tiynyanov_yuriyi.jpg/147px-Tiynyanov_yuriyi.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Tiynyanov_yuriyi.jpg/196px-Tiynyanov_yuriyi.jpg 2x" data-file-width="360" data-file-height="550" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Iuri_Tini%C3%A0nov" title="Iuri Tiniànov">Iuri Tiniànov</a></div> </li> </ul> <p>No obstant això, entre els escriptors prosistes més destacats del temps (els anys 20-30) es poden esmentar: l'escriptor i publicista <a href="/wiki/Ili%C3%A0_Ehrenburg" title="Ilià Ehrenburg">Ilià Ehrenburg</a>, els prosistes <a href="/wiki/Maksim_Gorki" title="Maksim Gorki">Maksim Gorki</a>, <a href="/wiki/Bor%C3%ADs_Pilniak" title="Borís Pilniak">Borís Pilniak</a>, <a href="/wiki/M._Agu%C3%A9iev" title="M. Aguéiev">M. Aguéiev</a>, <a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_Bulg%C3%A0kov" title="Mikhaïl Bulgàkov">Mikhaïl Bulgàkov</a>, <a href="/wiki/Olga_Forx" title="Olga Forx">Olga Forx</a>, <a href="/wiki/Aleksei_Nikol%C3%A0ievitx_Tolstoi" title="Aleksei Nikolàievitx Tolstoi">Aleksei Nikolàievitx Tolstoi</a>, <a href="/wiki/Konstant%C3%ADn_Fedin" title="Konstantín Fedin">Konstantín Fedin</a>, <a href="/wiki/Andrei_Plat%C3%B3nov" title="Andrei Platónov">Andrei Platónov</a>, <a href="/w/index.php?title=Bor%C3%ADs_Lavreniov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Borís Lavreniov (encara no existeix)">Borís Lavreniov</a>, <a href="/wiki/Iuri_Oleixa" title="Iuri Oleixa">Iuri Oleixa</a>, <a href="/wiki/Valent%C3%ADn_Kat%C3%A0iev" title="Valentín Katàiev">Valentín Katàiev</a>, <a href="/wiki/Veniam%C3%ADn_Kaverin" title="Veniamín Kaverin">Veniamín Kaverin</a>, <a href="/wiki/P%C3%A0vel_Bajov" title="Pàvel Bajov">Pàvel Bajov</a>, <a href="/w/index.php?title=Bor%C3%ADs_Xerguin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Borís Xerguin (encara no existeix)">Borís Xerguin</a>, <a href="/w/index.php?title=Gleb_Aleks%C3%A9iev&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gleb Alekséiev (encara no existeix)">Gleb Alekséiev</a>, satiristes i humoristes <a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_Z%C3%B3sxenko" title="Mikhaïl Zósxenko">Mikhaïl Zósxenko</a>, <a href="/wiki/Ilf_i_Petrov" title="Ilf i Petrov">Ilf i Petrov</a>, escriptors que en essència descrivien els actes de l'<a href="/wiki/Ex%C3%A8rcit_Roig" title="Exèrcit Roig">Exèrcit Roig</a> en la Guerra Civil Russa, com ara <a href="/wiki/Isaak_B%C3%A0bel" class="mw-redirect" title="Isaak Bàbel">Isaak Bàbel</a>, <a href="/wiki/Dmitri_F%C3%BArmanov" title="Dmitri Fúrmanov">Dmitri Fúrmanov</a>, <a href="/wiki/Aleksandr_Fad%C3%A9iev" title="Aleksandr Fadéiev">Aleksandr Fadéiev</a>, <a href="/wiki/Nikolai_Ostrovski" title="Nikolai Ostrovski">Nikolai Ostrovski</a>, <a href="/wiki/Aleksandr_Serafim%C3%B3vitx" title="Aleksandr Serafimóvitx">Aleksandr Serafimóvitx</a>, escriptors de ciència-ficció i ficció social com <a href="/wiki/Aleksandr_Beli%C3%A0iev" title="Aleksandr Beliàiev">Aleksandr Beliàiev</a>, <a href="/wiki/Ievgueni_Zamiatin" title="Ievgueni Zamiatin">Ievgueni Zamiatin</a>, <a href="/w/index.php?title=Vlad%C3%ADmir_Obrutxev&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vladímir Obrutxev (encara no existeix)">Vladímir Obrutxev</a>, <a href="/w/index.php?title=Aleksandr_Txauanov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aleksandr Txauanov (encara no existeix)">Aleksandr Txauanov</a>, el tràgic i romàntic <a href="/wiki/Aleksandr_Grin" title="Aleksandr Grin">Aleksandr Grin</a>. Van aparèixer escriptors que descrivien la vida rústica i la naturalesa de Rússia, per exemple <a href="/w/index.php?title=Mikha%C3%AFl_Prixvin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mikhaïl Prixvin (encara no existeix)">Mikhaïl Prixvin</a>, <a href="/w/index.php?title=Ievgueni_Txaruixin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ievgueni Txaruixin (encara no existeix)">Ievgueni Txaruixin</a>. Alguns escriptors van conrear la <a href="/wiki/Literatura_infantil" title="Literatura infantil">literatura infantil</a> i juvenil - com ara les obres de <a href="/wiki/Kornei_Txukovski" title="Kornei Txukovski">Kornei Txukovski</a>, <a href="/w/index.php?title=Arkadi_Gaidar&action=edit&redlink=1" class="new" title="Arkadi Gaidar (encara no existeix)">Arkadi Gaidar</a>, <a href="/w/index.php?title=Lev_Kassil&action=edit&redlink=1" class="new" title="Lev Kassil (encara no existeix)">Lev Kassil</a>, <a href="/w/index.php?title=Andrei_Nekr%C3%A0ssov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Andrei Nekràssov (encara no existeix)">Andrei Nekràssov</a>, poemes de <a href="/wiki/Samu%C3%AFl_Marxak" title="Samuïl Marxak">Samuïl Marxak</a>, <a href="/w/index.php?title=Serguei_Mikhalkov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Serguei Mikhalkov (encara no existeix)">Serguei Mikhalkov</a> figuren entre els llibres infantils més predilectes. La novel·la històrica va ser desenvolupada per <a href="/w/index.php?title=Vassili_Ian&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vassili Ian (encara no existeix)">Vassili Ian</a>, <a href="/wiki/Aleksei_N%C3%B3vikov-Priboi" title="Aleksei Nóvikov-Priboi">Aleksei Nóvikov-Priboi</a>, <a href="/w/index.php?title=Serguei_Sergu%C3%A9iev-Tsenski&action=edit&redlink=1" class="new" title="Serguei Serguéiev-Tsenski (encara no existeix)">Serguei Serguéiev-Tsenski</a>, <a href="/w/index.php?title=Anatoli_Step%C3%A0nov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Anatoli Stepànov (encara no existeix)">Anatoli Stepànov</a>, <a href="/wiki/Iuri_Tini%C3%A0nov" title="Iuri Tiniànov">Iuri Tiniànov</a>, <a href="/w/index.php?title=Viatxeslav_Xixkov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Viatxeslav Xixkov (encara no existeix)">Viatxeslav Xixkov</a>, <a href="/w/index.php?title=Maria_M%C3%A0ritx&action=edit&redlink=1" class="new" title="Maria Màritx (encara no existeix)">Maria Màritx</a>. Aquests escriptors exploraren les relacions entre la història i la persona, tot analitzant el paper de persona en la història. Els més coneguts dramaturgs del període són <a href="/w/index.php?title=Nikolai_Pogodin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nikolai Pogodin (encara no existeix)">Nikolai Pogodin</a>, <a href="/w/index.php?title=Vs%C3%A9volod_Vixnevski&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vsévolod Vixnevski (encara no existeix)">Vsévolod Vixnevski</a>. </p><p>Als <a href="/wiki/D%C3%A8cada_del_1930" title="Dècada del 1930">anys 30</a> van aparèixer els primers poemes d'<a href="/wiki/Aleksandr_Tvardovski" title="Aleksandr Tvardovski">Aleksandr Tvardovski</a> i <a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_Issakovski" title="Mikhaïl Issakovski">Mikhaïl Issakovski</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="1941-1953">1941-1953</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: 1941-1953"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>En 1941 va començar la <a href="/wiki/Gran_Guerra_P%C3%A0tria" title="Gran Guerra Pàtria">Gran Guerra Pàtria</a>. Van aparèixer nous talents, com ara <a href="/w/index.php?title=Aleksei_Surkov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aleksei Surkov (encara no existeix)">Aleksei Surkov</a>, <a href="/wiki/Konstant%C3%ADn_S%C3%ADmonov" title="Konstantín Símonov">Konstantín Símonov</a>, <a href="/wiki/Emmanu%C3%AFl_Kazak%C3%A9vitx" title="Emmanuïl Kazakévitx">Emmanuïl Kazakévitx</a>, <a href="/w/index.php?title=I%C3%B3ssif_Utkin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ióssif Utkin (encara no existeix)">Ióssif Utkin</a>, <a href="/wiki/Bor%C3%ADs_Polevoi" title="Borís Polevoi">Borís Polevoi</a> i <a href="/wiki/Vera_Panova" title="Vera Panova">Vera Panova</a>, que van escriure sobre la tragèdia de la guerra i sobre les gestes i esforços dels soldats soviètics en la seva lluita a mort contra el feixisme; <a href="/wiki/Vera_%C3%8Dnber" title="Vera Ínber">Vera Ínber</a> i <a href="/wiki/Olga_Bergholz" title="Olga Bergholz">Olga Bergholz</a>, que van sobreviure al <a href="/wiki/Setge_de_Leningrad" title="Setge de Leningrad">Setge de Leningrad</a> i van descriure els 900 dies heroics i tràgics; <a href="/w/index.php?title=P%C3%A0vel_Antokolski&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pàvel Antokolski (encara no existeix)">Pàvel Antokolski</a>, <a href="/wiki/Aleksandr_Tvardovski" title="Aleksandr Tvardovski">Aleksandr Tvardovski</a>, <a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_Issakovski" title="Mikhaïl Issakovski">Mikhaïl Issakovski</a>, <a href="/wiki/Andrei_Plat%C3%B3nov" title="Andrei Platónov">Andrei Platónov</a>, <a href="/wiki/Bor%C3%ADs_Pasternak" title="Borís Pasternak">Borís Pasternak</a>, <a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_X%C3%B3lokhov" title="Mikhaïl Xólokhov">Mikhaïl Xólokhov</a>, <a href="/wiki/Anna_Akhm%C3%A0tova" title="Anna Akhmàtova">Anna Akhmàtova</a> i <a href="/wiki/Ili%C3%A0_Ehrenburg" title="Ilià Ehrenburg">Ilià Ehrenburg</a> van emprendre la defensa de Rússia, contra la inhumanitat de feixisme. Molts escriptors van morir en els fronts de la guerra o van morir de fam i fred. </p><p>Durant aquella època, la major part dels escriptors emigrats van abraçar temporalment la causa de Rússia donades les difícils circumstàncies que travessava el país. </p><p>En aquest període va tornar a la literatura russa l'home corrent com a personatge literari: herois modestos i de caràcter contradictori. </p><p>Les millors obres del període són "Vassili Tiorkin", d'<a href="/wiki/Aleksandr_Tvardovski" title="Aleksandr Tvardovski">Aleksandr Tvardovski</a>; "El Dom afable", de <a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_X%C3%B3lokhov" title="Mikhaïl Xólokhov">Mikhaïl Xólokhov</a>; <i>"El fill del regiment"</i>, de <a href="/wiki/Valent%C3%ADn_Kat%C3%A0iev" title="Valentín Katàiev">Valentín Katàiev</a>; <i>"La Guàrdia Jove"</i>, d'<a href="/wiki/Aleksandr_Fad%C3%A9iev" title="Aleksandr Fadéiev">Aleksandr Fadéiev</a>; <i>"Invasió"</i> i <i>"El cotxe d'or"</i>, de <a href="/wiki/Leonid_Le%C3%B3nov" title="Leonid Leónov">Leonid Leónov</a>; <i>"L'estrella"</i>, d'<a href="/wiki/Emmanu%C3%AFl_Kazak%C3%A9vitx" title="Emmanuïl Kazakévitx">Emmanuïl Kazakévitx</a>; el poema <i>"Meridià de Púlkovo"</i>, de <a href="/wiki/Vera_%C3%8Dnber" title="Vera Ínber">Vera Ínber</a>; <i>"El relat d'un veritable home"</i>, de <a href="/wiki/Bor%C3%ADs_Polevoi" title="Borís Polevoi">Borís Polevoi</a>; el drama <i>"La gent russa" </i> i els llibres de poemes <i> "Amb tu i sense tu" </i> i <i> "Guerra" </i>, de <a href="/wiki/Konstant%C3%ADn_S%C3%ADmonov" title="Konstantín Símonov">Konstantín Símonov</a>; el poema <i>"Fill"</i>, de <a href="/w/index.php?title=P%C3%A0vel_Antokolski&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pàvel Antokolski (encara no existeix)">Pàvel Antokolski</a>, <i>"Zoia"</i>, de <a href="/wiki/Margarita_Aliguer" title="Margarita Aliguer">Margarita Aliguer</a>; la peça de teatre "Drac", de <a href="/wiki/Ievgueni_Xvarts" title="Ievgueni Xvarts">Ievgueni Xvarts</a>; i la novel·la històrica <i> "Rússia jove"</i>, de <a href="/w/index.php?title=Iuri_Guerman&action=edit&redlink=1" class="new" title="Iuri Guerman (encara no existeix)">Iuri Guerman</a>. </p><p>Després de la guerra, les autoritats van exercir una dura repressió, i fins a la defunció de <a href="/wiki/Stalin" class="mw-redirect" title="Stalin">Stalin</a> l'Estat va intervenir freqüentment en la creació literària. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_literatura_del_"desglaç"_(1953-1968)"><span id="La_literatura_del_.22desgla.C3.A7.22_.281953-1968.29"></span>La literatura del "desglaç" (1953-1968)</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: La literatura del "desglaç" (1953-1968)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El període comença amb la mort de <a href="/wiki/I%C3%B3ssif_Stalin" title="Ióssif Stalin">Ióssif Stalin</a> i el <a href="/wiki/Desgla%C3%A7_de_Khrusxov" title="Desglaç de Khrusxov">Desglaç de Khrusxov</a> i s'acaba amb la fi de la <a href="/wiki/Primavera_de_Praga" title="Primavera de Praga">Primavera de Praga</a>. Aquest període es caracteritza per la renúncia gradual del "<a href="/wiki/Realisme_socialista" title="Realisme socialista">realisme socialista</a>" com un mètode de literatura, el procés literari divers i saturat, i la tornada als valors humans perpetus. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Bella_Akhmadulina.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/32/Bella_Akhmadulina.jpg/220px-Bella_Akhmadulina.jpg" decoding="async" width="220" height="294" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/32/Bella_Akhmadulina.jpg 1.5x" data-file-width="250" data-file-height="334" /></a><figcaption><a href="/wiki/Bel%C2%B7la_Akhmad%C3%BAlina" title="Bel·la Akhmadúlina">Bel·la Akhmadúlina</a></figcaption></figure> <p>La cèlebre novel·la <i>"<a href="/wiki/Doctor_Givago" class="mw-redirect" title="Doctor Givago">Doctor Givago</a>"</i> de <a href="/wiki/Bor%C3%ADs_Pasternak" title="Borís Pasternak">Borís Pasternak</a>, la publicació de la qual va estar prohibida a l'URSS fins al 1988, va ser publicada per primera vegada a Milà el 1957 en la seva versió en llengua italiana. Els poetes prohibits de <i>L'Edat de Plata Russa</i> i dels anys vint, incloent <a href="/wiki/Serguei_Iessenin" title="Serguei Iessenin">Iessenin</a>, <a href="/wiki/Ievgueni_Zamiatin" title="Ievgueni Zamiatin">Zamiatin</a> i <a href="/wiki/Vlad%C3%ADmir_Nabokov" class="mw-redirect" title="Vladímir Nabokov">Nabókov</a>, van recobrar gradualment els seus lectors. </p><p>En <a href="/wiki/Poesia" title="Poesia">poesia</a>, podem parlar de nous corrents i grups: </p> <ul><li>L'anomenada <i>poesia dels estadis</i>, els representants de la qual són <a href="/wiki/Ievgueni_Ievtuixenko" title="Ievgueni Ievtuixenko">Ievgueni Ievtuixenko</a>, <a href="/wiki/Andrei_Voznessenski" title="Andrei Voznessenski">Andrei Voznessenski</a>, <a href="/wiki/R%C3%B3bert_Rojd%C3%A9stvenski" title="Róbert Rojdéstvenski">Róbert Rojdéstvenski</a> i <a href="/wiki/Bel%C2%B7la_Akhmad%C3%BAlina" title="Bel·la Akhmadúlina">Bel·la Akhmadúlina</a>. Aquests poetes busquen la vida i la poesia que qualifiquen de consciència, delicadesa, fermesa de l'ànima, energia, i la veritat de la vida. La seva poesia va ser social, dirigida principalment als joves dels anys seixanta, que anhelaven canvis profunds.</li></ul> <ul><li>Els «poetes amb guitarra» (com <a href="/wiki/Bulat_Okudjava" title="Bulat Okudjava">Bulat Okudjava</a> o <a href="/wiki/Iuli_Kim" title="Iuli Kim">Iuli Kim</a>), que cantaven la «romança de les ciutats», proclamaven humanitarisme, delicadesa, atenció a la vida quotidiana amb la seva comèdies i tragèdies privades, i els "bards amb motxilles" (<a href="/w/index.php?title=Iuri_Kukin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Iuri Kukin (encara no existeix)">Iuri Kukin</a>, <a href="/w/index.php?title=Ievgueni_Kliatxkin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ievgueni Kliatxkin (encara no existeix)">Ievgueni Kliatxkin</a>, <a href="/w/index.php?title=Aleksandr_Gorodnitski&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aleksandr Gorodnitski (encara no existeix)">Aleksandr Gorodnitski</a>, <a href="/wiki/Iuri_V%C3%ADzbor" title="Iuri Vízbor">Iuri Vízbor</a> entre d'altres) van instar a la vida independent, a dur a la pràctica valors romàntics com la fugida de les ciutats confortables a la vida al si de la natura, on un home és més lliure que a la ciutat i prova la seva força i capacitat de romandre viu i determina els seus recursos interiors.</li></ul> <dl><dd>Aquests corrents també advocaven per valors romàntics com l'amistat, el socors mutu, la responsabilitat personal i individual de cada home vivint per al mal del món, advocaven pel caràcter ardent, maximalisme moral, renunciant a tot compromís moral, tant en la vida social com en la privada.</dd></dl> <p><br /> </p> <ul><li>Els <i>poetes baixos</i> representats, en primer lloc, per <a href="/wiki/Nikolai_Rubtsov" title="Nikolai Rubtsov">Nikolai Rubtsov</a> amb el seu interès per la vida en el llogaret, les arrels morals i històriques de la nació, la tradició, la naturalesa i la filosofia popular.</li></ul> <ul><li>La <i>neovanguardia</i> o <i>neofuturisme</i> (<a href="/w/index.php?title=Vlad%C3%ADmir_Kazakov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vladímir Kazakov (encara no existeix)">Vladímir Kazakov</a>, <a href="/w/index.php?title=V%C3%ADktor_Sosnora&action=edit&redlink=1" class="new" title="Víktor Sosnora (encara no existeix)">Víktor Sosnora</a>, <a href="/w/index.php?title=Guennadi_Aigui&action=edit&redlink=1" class="new" title="Guennadi Aigui (encara no existeix)">Guennadi Aigui</a> entre d'altres) i el <i>Grup de Lianózovo</i> (neo-OBERIU) (<a href="/w/index.php?title=Oleg_Grig%C3%B3riev&action=edit&redlink=1" class="new" title="Oleg Grigóriev (encara no existeix)">Oleg Grigóriev</a>, <a href="/w/index.php?title=%C3%8Dgor_Kholin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ígor Kholin (encara no existeix)">Ígor Kholin</a>, <a href="/w/index.php?title=Vs%C3%A9volod_Nekr%C3%A0ssov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vsévolod Nekràssov (encara no existeix)">Vsévolod Nekràssov</a>) que van traçar els camins cap al conceptualisme.</li></ul> <p>Pel que fa a la prosa, algunes notables novel·les <a href="/wiki/%C3%88pica" title="Èpica">èpiques</a> van ser escrites a finals del realisme socialista - <i> "Els vius i els morts"</i> (<i>Jivie i miórtvie</i>), la trilogia de <a href="/w/index.php?title=Konstantin_S%C3%ADmonov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Konstantin Símonov (encara no existeix)">Konstantin Símonov</a> (durant els anys seixanta es van publicar les primeres dues parts), <i>"El destí d'un home"</i> (<i>Sudbà txeloveka </i>) de <a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_X%C3%B3lokhov" title="Mikhaïl Xólokhov">Mikhaïl Xólokhov</a>, <i>"Vida i destí"</i> (<i>Jizn i sudbà</i>) de <a href="/wiki/Vassili_Grossman" title="Vassili Grossman">Vassili Grossman</a>. </p><p>Va sorgir una nova tendència cap a la representació de la <a href="/wiki/Gran_Guerra_P%C3%A0tria" title="Gran Guerra Pàtria">Gran Guerra Pàtria</a> - la suposada "prosa lírica del front" o "prosa de soldats". Els principals representants d'aquesta tendència són <a href="/wiki/Iuri_B%C3%B3ndarev" title="Iuri Bóndarev">Iuri Bóndarev</a>, <a href="/w/index.php?title=Grigori_Baklanov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Grigori Baklanov (encara no existeix)">Grigori Baklanov</a>, <a href="/wiki/V%C3%ADktor_Ast%C3%A0fiev" title="Víktor Astàfiev">Víktor Astàfiev</a>. Van plantejar la qüestió del preu d'una sola vida humana durant la guerra entre els munts de víctimes i pèrdues, es van dirigir als valors humans i van estudiar els secrets del decaïment moral d'un home per les condicions inhumanes de la guerra. </p><p>Altres corrents de prosa són: </p> <ul><li><i>Prosa del llogaret</i> - <i>"Germans i germanes"</i> (<i>Bratia i siostri</i>) de <a href="/w/index.php?title=Fi%C3%B3dor_Abr%C3%A0mov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fiódor Abràmov (encara no existeix)">Fiódor Abràmov</a>, les primeres col·leccions de contes de <a href="/wiki/Vassili_Xukx%C3%ADn" title="Vassili Xukxín">Vassili Xukxín</a> i les primeres novel·les de <a href="/w/index.php?title=Piotr_Proskurin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Piotr Proskurin (encara no existeix)">Piotr Proskurin</a>.</li> <li><i>Neosentimentalisme</i> o realisme clàssic (el seu màxim exponent és <a href="/w/index.php?title=Iuri_Kazakov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Iuri Kazakov (encara no existeix)">Iuri Kazakov</a>) que tenia com a fi la representació minuciosa dels moviments de l'ànima, psicologia intensa.</li> <li><i>Movisme</i> (<i>movizm</i>) de <a href="/wiki/Valent%C3%ADn_Kat%C3%A0iev" title="Valentín Katàiev">Valentín Katàiev</a>.</li> <li><i> Postrealisme</i> - <i> "Un dia en la vida d'Ivan Deníssovitx"</i>, <i>"El primer cercle" </i>, <i>"El pavelló del càncer"</i> d'<a href="/wiki/Aleksandr_Soljenitsin" title="Aleksandr Soljenitsin">Aleksandr Soljenitsin</a> o els primers llibres de <a href="/wiki/Varlam_Xal%C3%A0mov" title="Varlam Xalàmov">Varlam Xalàmov</a>.</li> <li><i>Realisme fantàstic</i>, els representants del qual són <a href="/wiki/Andrei_Siniavski" title="Andrei Siniavski">Andrei Siniavski</a> (Abram Terts) i <a href="/wiki/Iuli_Daniel" title="Iuli Daniel">Iuli Daniel</a> (Nikolái Arzhak).</li></ul> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:A_solzhenitsin.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d2/A_solzhenitsin.JPG/220px-A_solzhenitsin.JPG" decoding="async" width="220" height="183" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d2/A_solzhenitsin.JPG/330px-A_solzhenitsin.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/d2/A_solzhenitsin.JPG 2x" data-file-width="394" data-file-height="328" /></a><figcaption><a href="/wiki/Aleksandr_Soljenitsin" title="Aleksandr Soljenitsin">Aleksandr Soljenitsin</a></figcaption></figure> <p>Podem esmentar així mateix obres d'escriptors pertanyents a altres cultures nacionals, però que també escrivien en rus com són el gran escriptor en rus i en <a href="/wiki/Kirgu%C3%ADs" title="Kirguís">kirguís</a> <a href="/wiki/Txinguiz_Aitm%C3%A0tov" title="Txinguiz Aitmàtov">Txinguiz Aitmàtov</a> i el <a href="/wiki/Belar%C3%BAs" title="Belarús">belarús</a> <a href="/w/index.php?title=Vassil_Bikau&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vassil Bikau (encara no existeix)">Vassil Bikau</a>. Les seves obres es van convertir en part orgànica de la literatura russa. </p><p>La <a href="/wiki/Ci%C3%A8ncia-ficci%C3%B3" title="Ciència-ficció">ciència-ficció</a> russa arriba a un nou nivell en els anys seixanta amb les novel·les gairebé propagandístiques d'<a href="/wiki/Ivan_Iefr%C3%A9mov" title="Ivan Iefrémov">Ivan Iefrémov</a> i els primers llibres d'<a href="/wiki/Arkadi_i_Bor%C3%ADs_Strugatski" title="Arkadi i Borís Strugatski">Arkadi i Borís Strugatski</a>. </p><p>En la literatura propagandística, destaquen els llibres de <a href="/wiki/Valent%C3%ADn_Kat%C3%A0iev" title="Valentín Katàiev">Valentín Katàiev</a> dels anys seixanta i <i>"La Fortalesa de Brest"</i> (<i>Bréstskaia Krepost</i>) de <a href="/w/index.php?title=Serguei_Smirnov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Serguei Smirnov (encara no existeix)">Serguei Smirnov</a>. </p><p>Quant a la <a href="/wiki/Literatura_infantil" title="Literatura infantil">literatura infantil</a> i juvenil està representada per les obres d'<a href="/wiki/%C3%80gnia_Bart%C3%B3" title="Àgnia Bartó">Àgnia Bartó</a>, <a href="/w/index.php?title=Vitali_Gubarev&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vitali Gubarev (encara no existeix)">Vitali Gubarev</a>, <a href="/wiki/Nikolai_N%C3%B3ssov" title="Nikolai Nóssov">Nikolai Nóssov</a>, <a href="/w/index.php?title=Lev_Daviditxev&action=edit&redlink=1" class="new" title="Lev Daviditxev (encara no existeix)">Lev Daviditxev</a>, <a href="/w/index.php?title=Bor%C3%ADs_Zakhoder&action=edit&redlink=1" class="new" title="Borís Zakhoder (encara no existeix)">Borís Zakhoder</a>, <a href="/wiki/Anatoli_Ribakov" title="Anatoli Ribakov">Anatoli Ribakov</a>, <a href="/w/index.php?title=Valeri_Medv%C3%A9dev&action=edit&redlink=1" class="new" title="Valeri Medvédev (encara no existeix)">Valeri Medvédev</a> o <a href="/w/index.php?title=Ievgueni_Velt%C3%ADstov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ievgueni Veltístov (encara no existeix)">Ievgueni Veltístov</a>. </p><p>En <a href="/wiki/Dramat%C3%BArgia" title="Dramatúrgia">dramatúrgia</a>, els seus majors exponents del període són <a href="/wiki/Aleksandr_Vamp%C3%ADlov" title="Aleksandr Vampílov">Aleksandr Vampílov</a>, <a href="/wiki/Ievgueni_Xvarts" title="Ievgueni Xvarts">Ievgueni Xvarts</a>, <a href="/w/index.php?title=V%C3%ADktor_R%C3%B3zov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Víktor Rózov (encara no existeix)">Víktor Rózov</a>, <a href="/wiki/Aleksei_Arb%C3%BAzov" title="Aleksei Arbúzov">Aleksei Arbúzov</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_literatura_dels_anys_70_(1968_-_mitjans_dels_80)"><span id="La_literatura_dels_anys_70_.281968_-_mitjans_dels_80.29"></span>La literatura dels anys 70 (1968 - mitjans dels 80)</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: La literatura dels anys 70 (1968 - mitjans dels 80)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El període convencionalment comença amb el final de la <a href="/wiki/Primavera_de_Praga" title="Primavera de Praga">Primavera de Praga</a> i conclou a mitjans dels vuitanta amb els símptomes d'agreujament de la crisi de l'estat soviètic i de la ideologia soviètica . </p><p>En poesia pot parlar-se dels següents nous corrents i grups: </p><p>• <i>Neoacmeisme</i>, els principals representants són <a href="/wiki/Arseni_Tarkovski" title="Arseni Tarkovski">Arseni Tarkovski</a>, <a href="/wiki/Semion_Lipkin" title="Semion Lipkin">Semion Lipkin</a>, i <a href="/wiki/Bel%C2%B7la_Akhmad%C3%BAlina" title="Bel·la Akhmadúlina">Bel·la Akhmadúlina</a>, que continua la tradició filosòfica, complexa i refinada de l'Edat de Plata. Aquests autors van proclamar vincles personals universals amb tot al món, provaven imatges de la cultura i el seu paper en la formació i 'manteniment' d'una personalitat humana. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Russia_stamp_V.Vysotsky_1999_2r.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/87/Russia_stamp_V.Vysotsky_1999_2r.jpg/220px-Russia_stamp_V.Vysotsky_1999_2r.jpg" decoding="async" width="220" height="157" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/87/Russia_stamp_V.Vysotsky_1999_2r.jpg/330px-Russia_stamp_V.Vysotsky_1999_2r.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/87/Russia_stamp_V.Vysotsky_1999_2r.jpg/440px-Russia_stamp_V.Vysotsky_1999_2r.jpg 2x" data-file-width="1623" data-file-height="1158" /></a><figcaption><a href="/wiki/Vlad%C3%ADmir_Vissotski" title="Vladímir Vissotski">Vladímir Vissotski</a></figcaption></figure> <p>• Els poetes amb 'guitarres'- <a href="/wiki/Vlad%C3%ADmir_Vissotski" title="Vladímir Vissotski">Vladímir Vissotski</a>, <a href="/wiki/Aleksandr_G%C3%A0litx" title="Aleksandr Gàlitx">Aleksandr Gàlitx</a>, <a href="/wiki/Iuli_Kim" title="Iuli Kim">Iuli Kim</a>. Aquests poetes van utilitzar sovint allò grotesc com a mitjà per criticar la vida contemporània, tot i que de vegades la seva poesia està marcada per un lirisme tràgic sense precedents, així com pel psicologisme i la identificació total amb els herois dels seus versos (soldats de la <a href="/wiki/Gran_Guerra_P%C3%A0tria" title="Gran Guerra Pàtria">Gran Guerra Pàtria</a>, artistes, gamberros (Vissotski)). Aquests poetes van ser la consciència del país durant els anys setanta. Gàlitx va ser obligat a emigrar i Vissotski va morir prematurament. </p><p>• El corrent dels `poetes baixos' fou continuat, en primer lloc, per <a href="/w/index.php?title=Iuri_Kuznetsov_(poeta)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Iuri Kuznetsov (poeta) (encara no existeix)">Iuri Kuznetsov</a>, el qual, a la seva obra, va explorar la tragèdia del medi rural tradicional rus, la seva vida i els seus valors, i la seva destrucció gradual. La seva poesia està marcada per un lirisme melancòlic i per la recerca de Déu en la vida quotidiana. </p><p>• <i>Neovanguàrdia </i> - <i>Neofuturisme</i> (<a href="/w/index.php?title=Vlad%C3%ADmir_Kazakov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vladímir Kazakov (encara no existeix)">Vladímir Kazakov</a>, <a href="/w/index.php?title=V%C3%ADktor_Sosnora&action=edit&redlink=1" class="new" title="Víktor Sosnora (encara no existeix)">Víktor Sosnora</a>, <a href="/w/index.php?title=Guennadi_Aigu%C3%AD&action=edit&redlink=1" class="new" title="Guennadi Aiguí (encara no existeix)">Guennadi Aiguí</a>) i <i>Grup de Lianózovo</i> (neo-OBERIU) (<a href="/w/index.php?title=Oleg_Grig%C3%B3riev&action=edit&redlink=1" class="new" title="Oleg Grigóriev (encara no existeix)">Oleg Grigóriev</a>, <a href="/w/index.php?title=%C3%8Dgor_Kholin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ígor Kholin (encara no existeix)">Ígor Kholin</a>, <a href="/w/index.php?title=Vs%C3%A9volod_Nekr%C3%A0ssov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vsévolod Nekràssov (encara no existeix)">Vsévolod Nekràssov</a>), que van obrir un camí cap al conceptualisme, continuant la seva recerca creativa. </p><p>• Primers versos de poetes de rock rus (principis dels anys 80) - 'joves enfadats', que lluitaven pel seu dret a ser diferents, tenir les seves opinions, la seva estètica i el seu estil que eren diferents del punt de vista oficial. </p><p>Es pot esmentar també <a href="/wiki/%C3%8Dgor_Guberman" title="Ígor Guberman">Ígor Guberman</a>, un distingit poeta, que també va utilitzar la sàtira en la seva poesia. Les seves mordaços quartetes satíriques van fer d'ell una <i>persona non grata</i> a l'URSS i va haver d'emigrar a Israel. </p><p>De la mateixa manera cal fer esment del corrent poètic anomenat <i>neoromanticisme</i>, practicat per cantautors i poetes com <a href="/wiki/Bulat_Okudjava" title="Bulat Okudjava">Bulat Okudjava</a>, <a href="/wiki/Iuri_V%C3%ADzbor" title="Iuri Vízbor">Iuri Vízbor</a>, <a href="/w/index.php?title=Ievgueni_Batxurin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ievgueni Batxurin (encara no existeix)">Ievgueni Batxurin</a>, <a href="/w/index.php?title=Aleksandr_Dolski&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aleksandr Dolski (encara no existeix)">Aleksandr Dolski</a>, <a href="/w/index.php?title=Iunna_M%C3%B3rits&action=edit&redlink=1" class="new" title="Iunna Mórits (encara no existeix)">Iunna Mórits</a>, etc. La seva poesia era una poesia 'baixa', intel·lectual, de vegades trista i irònica, intel·ligent, molt lírica. En la seva major part es va manifestar en forma de cançons, que són conegudes i valorades fins ara. </p><p><a href="/wiki/Ievgueni_Ievtuixenko" title="Ievgueni Ievtuixenko">Ievgueni Ievtuixenko</a> i <a href="/wiki/Andrei_Voznessenski" title="Andrei Voznessenski">Andrei Voznessenski</a> van continuar escrivint, però la seva poesia va tenir menor ressonància que en la dècada de 1960. </p><p>En prosa, cal destacar l'evolució o desintegració gradual del <a href="/wiki/Realisme_socialista" title="Realisme socialista">realisme socialista</a> i el retorn al <a href="/w/index.php?title=Realisme_cr%C3%ADtic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Realisme crític (encara no existeix)">realisme crític</a>. </p><p>• Apareix llavors un nou corrent en prosa, l'anomenada 'epopeia popular' (<a href="/w/index.php?title=Anatoli_Ivanov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Anatoli Ivanov (encara no existeix)">Anatoli Ivanov</a> amb la seva obra "La crida perpètua", <a href="/w/index.php?title=Piotr_Proskurin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Piotr Proskurin (encara no existeix)">Piotr Proskurin</a>, <a href="/w/index.php?title=Fi%C3%B3dor_Abr%C3%A0mov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fiódor Abràmov (encara no existeix)">Fiódor Abràmov</a>). Aquestes obres estudiaven les vides d'algunes generacions de famílies russes, en el fons famílies camperoles i les seves destinacions en la Rússia 'emprenyada' per la Revolució i martiritzada a la <a href="/wiki/Gran_Guerra_P%C3%A0tria" title="Gran Guerra Pàtria">Gran Guerra Pàtria</a> i en la vida quotidiana moderna. Aquests escriptors examinaven el nervi moral i els valors espirituals que van permetre a la gent sobreviure i vèncer en la guerra, però ells no idealitzen la gent. Aquests escriptors van ser els primers a veure que la vida sadollada porta els seus propis perills - 'insuficiència cardíaca', recerca de profit, oblit de valors eterns, sordesa moral. Afí al corrent és la 'prosa del llogaret' els principals representants de la qual són <a href="/w/index.php?title=Vassili_Belov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vassili Belov (encara no existeix)">Vassili Belov</a>, <a href="/wiki/Valent%C3%ADn_Rasputin" title="Valentín Rasputin">Valentín Rasputin</a>, <a href="/wiki/V%C3%ADktor_Ast%C3%A0fiev" title="Víktor Astàfiev">Víktor Astàfiev</a>, <a href="/wiki/Vassili_Xukx%C3%ADn" title="Vassili Xukxín">Vassili Xukxín</a>, amb seus herois que busquen intensament 'alguna cosa més', el sentit de la vida, la justificació de la seva existència. </p><p>• La prosa de guerra està representada per les obres de <a href="/wiki/Bor%C3%ADs_Vass%C3%ADliev_(escriptor)" title="Borís Vassíliev (escriptor)">Borís Vassíliev</a>, <a href="/w/index.php?title=Vitali_Zakrutkin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vitali Zakrutkin (encara no existeix)">Vitali Zakrutkin</a>, <a href="/wiki/V%C3%ADktor_Ast%C3%A0fiev" title="Víktor Astàfiev">Víktor Astàfiev</a>, <a href="/wiki/Iuri_B%C3%B3ndarev" title="Iuri Bóndarev">Iuri Bóndarev</a> i <a href="/wiki/Viatxeslav_Kondr%C3%A0tiev" title="Viatxeslav Kondràtiev">Viatxeslav Kondràtiev</a>. Els escriptors intentaven descobrir què va fer que la gent continués sent humana enmig de la carnisseria sagnant de la guerra, i retien homenatge a les gents senzilles que no es van permetre a si mateixes de convertir-se en inhumanes. </p><p>• Pot esmentar-se també el desenvolupament subsegüent del <i>movisme</i> (<a href="/wiki/Rus" title="Rus">rus</a>: <span lang="ru" style="font-family: Helvetica, Geneva, 'Arial Unicode MS', 'Lucida Sans Unicode', 'Code2000', sans-serif;font-style: normal;">мовизм</span> <i>movizm</i>)<sup id="cite_ref-38" class="reference"><a href="#cite_note-38"><span class="cite-bracket">[</span>h<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> representat per les més avançades i més madures obres de <a href="/wiki/Valent%C3%ADn_Kat%C3%A0iev" title="Valentín Katàiev">Valentín Katàiev</a>. El <i>mauvism</i> és una barreja interessant amb parts quasi-documentals, visions, somnis amb el moviment lliure a través del temps en totes les direccions. </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Fazil_Iskander_in_2010.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/09/Fazil_Iskander_in_2010.jpg/220px-Fazil_Iskander_in_2010.jpg" decoding="async" width="220" height="274" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/0/09/Fazil_Iskander_in_2010.jpg 1.5x" data-file-width="260" data-file-height="324" /></a><figcaption><a href="/wiki/Fazil_Iskander" title="Fazil Iskander">Fazil Iskander</a></figcaption></figure> <p>És fa difícil etiquetar els prosistes de l'època com a partidaris d'un corrent literari concret. No obstant això, poden destacar-se escriptors notables com ara <a href="/wiki/Vlad%C3%ADmir_Voin%C3%B3vitx" title="Vladímir Voinóvitx">Vladímir Voinóvitx</a>, <a href="/wiki/Fazil_Iskander" title="Fazil Iskander">Fazil Iskander</a> i <a href="/wiki/Vassili_Aksi%C3%B3nov" title="Vassili Aksiónov">Vassili Aksiónov</a>, els que van preferir el gènere satíric per als seus estudis de l'absurd dels mites totalitaris, l'avançat <a href="/wiki/Iuri_Tr%C3%ADfonov" title="Iuri Trífonov">Iuri Trífonov</a> i <a href="/w/index.php?title=Gavri%C3%AFl_Troiepolski&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gavriïl Troiepolski (encara no existeix)">Gavriïl Troiepolski</a>, que en la seva obra <i>Bim blanc, orella negra</i> <a href="/wiki/Rus" title="Rus">rus</a>: <span lang="ru" style="font-family: Helvetica, Geneva, 'Arial Unicode MS', 'Lucida Sans Unicode', 'Code2000', sans-serif;font-style: normal;">Белый Бим Чёрное ухо</span> <i>Beli Bim txornoie ukho</i> revelava i estudiava la sordesa moral i la depreciació de valors en la vida quotidiana, <a href="/w/index.php?title=Vlad%C3%ADmir_Tendriakov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vladímir Tendriakov (encara no existeix)">Vladímir Tendriakov</a> i <a href="/wiki/Iuri_Dombrovski" title="Iuri Dombrovski">Iuri Dombrovski</a> amb la seva valent revelació de la injustícia del règim soviètic amb mètodes gairebé realistes però usant paràboles, el postrealisme místic de <a href="/wiki/Vlad%C3%ADmir_Orlov" title="Vladímir Orlov">Vladímir Orlov</a> i <a href="/w/index.php?title=Anatoli_Kim&action=edit&redlink=1" class="new" title="Anatoli Kim (encara no existeix)">Anatoli Kim</a>. El tema d'"<a href="/wiki/Arxip%C3%A8lag_Gulag" title="Arxipèlag Gulag">Arxipèlag Gulag</a>" està estudiat més profundament per <a href="/wiki/Aleksandr_Soljenitsin" title="Aleksandr Soljenitsin">Aleksandr Soljenitsin</a> i <a href="/wiki/Varlam_Xal%C3%A0mov" title="Varlam Xalàmov">Varlam Xalàmov</a>. La prosa històrica del període està representada per les novel·les de <a href="/w/index.php?title=Valent%C3%ADn_Pikul&action=edit&redlink=1" class="new" title="Valentín Pikul (encara no existeix)">Valentín Pikul</a>, <a href="/w/index.php?title=Dmitri_Balaixov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dmitri Balaixov (encara no existeix)">Dmitri Balaixov</a>, <a href="/w/index.php?title=Aleksei_I%C3%BAgov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aleksei Iúgov (encara no existeix)">Aleksei Iúgov</a>, que van estudiar el progrés històric de Rússia. </p><p>Va aparèixer un nou corrent literari en prosa, la suposada prosa pedagògica. Són novel·les i contes que examinen la psicologia dels adolescents, com es fan grans i 'els problemes de la seva socialització i del seu contacte personal i tracte amb els adults. Aquestes obres també plantegen una qüestió de la responsabilitat dels adults per al fiasco i la falta de valors espirituals dels adolescents. Aquest corrent és representada per les obres de <a href="/w/index.php?title=Albert_Likh%C3%A0nov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Albert Likhànov (encara no existeix)">Albert Likhànov</a>, <a href="/w/index.php?title=Simin_Solov%C3%A9itxik&action=edit&redlink=1" class="new" title="Simin Solovéitxik (encara no existeix)">Simin Solovéitxik</a>, <a href="/wiki/Bor%C3%ADs_Vass%C3%ADliev_(escriptor)" title="Borís Vassíliev (escriptor)">Borís Vassíliev</a> i <a href="/w/index.php?title=Vlad%C3%ADmir_Jel%C3%A9znikov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vladímir Jeléznikov (encara no existeix)">Vladímir Jeléznikov</a>. </p><p>Es pot dir que el període va estimular el postmodernisme rus literari, i els escriptors postmodernistes més notables del període són <a href="/wiki/Venedikt_Ierof%C3%A9iev" title="Venedikt Ieroféiev">Venedikt Ieroféiev</a>, <a href="/w/index.php?title=Saixa_Sokolov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Saixa Sokolov (encara no existeix)">Saixa Sokolov</a> i <a href="/w/index.php?title=Andrei_Bitov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Andrei Bitov (encara no existeix)">Andrei Bitov</a>. </p><p>És també una època d'abundant producció de ciència-ficció social i filosòfica, amb obres madures d'<a href="/wiki/Arkadi_i_Bor%C3%ADs_Strugatski" title="Arkadi i Borís Strugatski">Arkadi i Borís Strugatski</a>, <a href="/wiki/Olga_Lari%C3%B3nova" title="Olga Lariónova">Olga Lariónova</a>, <a href="/wiki/Kir_Bulitxov" title="Kir Bulitxov">Kir Bulitxov</a>, <a href="/w/index.php?title=S%C3%A9ver_Gansovski&action=edit&redlink=1" class="new" title="Séver Gansovski (encara no existeix)">Séver Gansovski</a>, i la ciència-ficció espacial de <a href="/w/index.php?title=Serguei_Sn%C3%A9gov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Serguei Snégov (encara no existeix)">Serguei Snégov</a>. Aquestes obres analitzen la naturalesa humana extemporània, plantegen qüestions filosòfiques i examinen diferents models socials. </p><p>Pel que fa a la literatura infantil i juvenil, està representeada per les obres de <a href="/w/index.php?title=Vladislav_Krapivin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vladislav Krapivin (encara no existeix)">Vladislav Krapivin</a>, <a href="/wiki/Kir_Bulitxov" title="Kir Bulitxov">Kir Bulitxov</a> i <a href="/wiki/Eduard_Uspenski" title="Eduard Uspenski">Eduard Uspenski</a>, l'autor de <i><a href="/wiki/Txeburaixka" title="Txeburaixka">Txeburaixka</a></i>. </p><p>Els millors dramaturgs de l'època van ser <a href="/wiki/Aleksandr_Vamp%C3%ADlov" title="Aleksandr Vampílov">Aleksandr Vampílov</a>, <a href="/w/index.php?title=Grigori_Gorin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Grigori Gorin (encara no existeix)">Grigori Gorin</a>, <a href="/w/index.php?title=Aleksandr_Gelman&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aleksandr Gelman (encara no existeix)">Aleksandr Gelman</a>, <a href="/w/index.php?title=Edvard_Radzinski&action=edit&redlink=1" class="new" title="Edvard Radzinski (encara no existeix)">Edvard Radzinski</a>, <a href="/w/index.php?title=Gueorgui_Polonski&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gueorgui Polonski (encara no existeix)">Gueorgui Polonski</a>, <a href="/w/index.php?title=Aleksandr_Volodin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aleksandr Volodin (encara no existeix)">Aleksandr Volodin</a> i <a href="/w/index.php?title=Mikha%C3%AFl_Xatrov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mikhaïl Xatrov (encara no existeix)">Mikhaïl Xatrov</a>. </p><p>La literatura en rus del període creada per escriptors pertanyents a altres cultures nacionals està representada per les obres madures del <a href="/wiki/Kirguisos" title="Kirguisos">kirguís</a> <a href="/wiki/Txinguiz_Aitm%C3%A0tov" title="Txinguiz Aitmàtov">Txinguiz Aitmàtov</a> i d'escriptors <a href="/wiki/Belarussos" title="Belarussos">belarussos</a> - <a href="/w/index.php?title=Vassil_Bikau&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vassil Bikau (encara no existeix)">Vassil Bikau </a>, el mateix que per a la nova prosa documental d'<a href="/w/index.php?title=Al%C3%A9s_Ad%C3%A0movitx&action=edit&redlink=1" class="new" title="Alés Adàmovitx (encara no existeix)">Alés Adàmovitx</a> i la prosa de guerra confessional i de multitud de veus de <a href="/wiki/Svetlana_Aleksi%C3%A9vitx" title="Svetlana Aleksiévitx">Svetlana Aleksiévitx</a>, guardonada amb el <a href="/wiki/Premi_Nobel_de_Literatura" title="Premi Nobel de Literatura">Premi Nobel de Literatura</a> en <a href="/wiki/2015" title="2015">2015</a>. Les seves obres no només es van convertir en un tresor de la literatura en rus sinó que van influir fortament sobre la literatura russa. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Era_postsoviètica"><span id="Era_postsovi.C3.A8tica"></span>Era postsoviètica</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Era postsoviètica"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Les darreries del <a href="/wiki/Segle_XX" title="Segle XX">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span></a> s'han manifestat com un període difícil per a la literatura russa, amb poques veus relativament diferenciades. Entre els autors més coneguts d'aquest període es poden citar <a href="/wiki/V%C3%ADktor_Pelevin" title="Víktor Pelevin">Víktor Pelevin</a>, que va guanyar popularitat amb els primers contes i novel·les, a continuació, el novel·lista i dramaturg <a href="/wiki/Vlad%C3%ADmir_Sorokin" title="Vladímir Sorokin">Vladímir Sorokin</a>, i el poeta <a href="/wiki/Dmitri_Pr%C3%ADgov" title="Dmitri Prígov">Dmitri Prígov</a>. </p><p>Una tendència relativament nova en la literatura russa és que les dones que escriuen contes; per exemple <a href="/wiki/Tatiana_Tolstaia" title="Tatiana Tolstaia">Tatiana Tolstaia</a> o <a href="/wiki/Liudmila_Petruix%C3%A9vskaia" title="Liudmila Petruixévskaia">Liudmila Petruixévskaia</a>, i les novel·listes <a href="/wiki/Liudmila_Ul%C3%ADtskaia" title="Liudmila Ulítskaia">Liudmila Ulítskaia</a> o <a href="/wiki/Dina_R%C3%BAbina" title="Dina Rúbina">Dina Rúbina</a> han arribat a ser força destacades. </p><p>Les històries de detectius i els <i>thrillers</i> s'han revelat com a gèneres molt exitosos en la nova literatura russa; de la sèrie detectivesca dels <a href="/wiki/D%C3%A8cada_de_1990" class="mw-redirect" title="Dècada de 1990">90</a>, escrita per <a href="/wiki/Aleksandra_Mar%C3%ADnina" title="Aleksandra Marínina">Aleksandra Marínina</a>, <a href="/wiki/Polina_D%C3%A0ixkova" title="Polina Dàixkova">Polina Dàixkova</a> i <a href="/w/index.php?title=Daria_Dontsova&action=edit&redlink=1" class="new" title="Daria Dontsova (encara no existeix)">Daria Dontsova</a> es van publicar milions d'exemplars. En la dècada següent, un autor més culte, <a href="/w/index.php?title=Bor%C3%ADs_Akunin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Borís Akunin (encara no existeix)">Borís Akunin</a> amb la seva sèrie sobre el detectiu del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> <a href="/w/index.php?title=Fandorin_Erast&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fandorin Erast (encara no existeix)">Fandorin Erast</a> es va convertir en molt popular. </p><p>La literatura fantàstica i la de ciència-ficció segueixen segueix estant entre les més venudes, amb autors com <a href="/wiki/Serguei_Luki%C3%A0nenko" title="Serguei Lukiànenko">Serguei Lukiànenko</a>, <a href="/w/index.php?title=Nik_Per%C3%BAmov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nik Perúmov (encara no existeix)">Nik Perúmov</a> i <a href="/wiki/Maria_Semi%C3%B3nova" title="Maria Semiónova">Maria Semiónova</a>. Una bona part de la ciència-ficció moderna de Rússia es produeix a <a href="/wiki/Ucra%C3%AFna" title="Ucraïna">Ucraïna</a>, especialment a <a href="/wiki/Kh%C3%A0rkiv" title="Khàrkiv">Khàrkiv</a>, la llar de <a href="/w/index.php?title=H.L._Oldie&action=edit&redlink=1" class="new" title="H.L. Oldie (encara no existeix)">H.L. Oldie</a>, <a href="/w/index.php?title=Aleksandr_Z%C3%B3ritx&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aleksandr Zóritx (encara no existeix)">Aleksandr Zóritx</a>, <a href="/w/index.php?title=Marina_i_Serguei_Diatxenko&action=edit&redlink=1" class="new" title="Marina i Serguei Diatxenko (encara no existeix)">Marina i Serguei Diatxenko</a>, <a href="/w/index.php?title=Iuri_Nikitin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Iuri Nikitin (encara no existeix)">Iuri Nikitin</a> i <a href="/w/index.php?title=Andrei_Valent%C3%ADnov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Andrei Valentínov (encara no existeix)">Andrei Valentínov</a>. Una contribució significativa a la literatura de terror de Rússia s'ha fet per un altre escriptor ucraïnès, <a href="/w/index.php?title=Andrei_D%C3%A0ixkova&action=edit&redlink=1" class="new" title="Andrei Dàixkova (encara no existeix)">Andrei Dàixkova</a>. La tradició de la novel·la clàssica de Rússia segueix amb autors com <a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_Xixkin" title="Mikhaïl Xixkin">Mikhaïl Xixkin</a> i <a href="/wiki/Vassili_Aksi%C3%B3nov" title="Vassili Aksiónov">Vassili Aksiónov</a>. </p><p>Els principals poetes de la generació jove són, possiblement, <a href="/wiki/Dmitri_Vod%C3%A9nnikov" title="Dmitri Vodénnikov">Dmitri Vodénnikov</a> i <a href="/w/index.php?title=Andrei_Rodi%C3%B3nov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Andrei Rodiónov (encara no existeix)">Andrei Rodiónov</a>, famosos no només pels seus versos, sinó també per la seva capacitat artística de recitar. </p> <ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Lyudmila_Ulitskaya_4.jpg" class="mw-file-description" title="Liudmila Ulítskaia"><img alt="Liudmila Ulítskaia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a3/Lyudmila_Ulitskaya_4.jpg/80px-Lyudmila_Ulitskaya_4.jpg" decoding="async" width="80" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a3/Lyudmila_Ulitskaya_4.jpg/120px-Lyudmila_Ulitskaya_4.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a3/Lyudmila_Ulitskaya_4.jpg/160px-Lyudmila_Ulitskaya_4.jpg 2x" data-file-width="2646" data-file-height="3970" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Liudmila_Ul%C3%ADtskaia" title="Liudmila Ulítskaia">Liudmila Ulítskaia</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Eduard_Limonov.jpg" class="mw-file-description" title="Eduard Limónov"><img alt="Eduard Limónov" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/32/Eduard_Limonov.jpg/86px-Eduard_Limonov.jpg" decoding="async" width="86" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/32/Eduard_Limonov.jpg/129px-Eduard_Limonov.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/32/Eduard_Limonov.jpg/172px-Eduard_Limonov.jpg 2x" data-file-width="749" data-file-height="1045" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Eduard_Lim%C3%B3nov" title="Eduard Limónov">Eduard Limónov</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Vladimir_sorokin_20060313-2.jpg" class="mw-file-description" title="Vladímir Sorokin"><img alt="Vladímir Sorokin" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/ba/Vladimir_sorokin_20060313-2.jpg/120px-Vladimir_sorokin_20060313-2.jpg" decoding="async" width="120" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/ba/Vladimir_sorokin_20060313-2.jpg/180px-Vladimir_sorokin_20060313-2.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/ba/Vladimir_sorokin_20060313-2.jpg/240px-Vladimir_sorokin_20060313-2.jpg 2x" data-file-width="1000" data-file-height="1000" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Vlad%C3%ADmir_Sorokin" title="Vladímir Sorokin">Vladímir Sorokin</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Boris_Akunin.jpg" class="mw-file-description" title="Borís Akunin"><img alt="Borís Akunin" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d6/Boris_Akunin.jpg/92px-Boris_Akunin.jpg" decoding="async" width="92" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d6/Boris_Akunin.jpg/138px-Boris_Akunin.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/d6/Boris_Akunin.jpg 2x" data-file-width="153" data-file-height="200" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/w/index.php?title=Bor%C3%ADs_Akunin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Borís Akunin (encara no existeix)">Borís Akunin</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Sergey_Lukyanenko_MOW_03-2011.jpg" class="mw-file-description" title="Serguei Lukiànenko"><img alt="Serguei Lukiànenko" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6b/Sergey_Lukyanenko_MOW_03-2011.jpg/120px-Sergey_Lukyanenko_MOW_03-2011.jpg" decoding="async" width="120" height="84" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6b/Sergey_Lukyanenko_MOW_03-2011.jpg/180px-Sergey_Lukyanenko_MOW_03-2011.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6b/Sergey_Lukyanenko_MOW_03-2011.jpg/240px-Sergey_Lukyanenko_MOW_03-2011.jpg 2x" data-file-width="3428" data-file-height="2394" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Serguei_Luki%C3%A0nenko" title="Serguei Lukiànenko">Serguei Lukiànenko</a></div> </li> </ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Segle_XXI">Segle XXI</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: Segle XXI"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xxi</span>, ha aparegut una nova generació d'autors russos que difereixen en gran manera de la prosa russa postmodernista de finals del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>, fet que ha portat els crítics a parlar de "nou realisme".<sup id="cite_ref-39" class="reference"><a href="#cite_note-39"><span class="cite-bracket">[</span>31<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En haver crescut després de la caiguda de la Unió Soviètica, els "nous realistes" escriuen sobre la vida de cada dia, però sense utilitzar els elements místics i surrealistes dels seus predecessors. </p><p>Entre aquests "nous realistes" s'inclouen <a href="/w/index.php?title=Ili%C3%A0_Stogov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ilià Stogov (encara no existeix)">Ilià Stogov</a>, <a href="/wiki/Zakhar_Prilepin" title="Zakhar Prilepin">Zakhar Prilepin</a>, <a href="/w/index.php?title=Aleksandr_Karassiov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aleksandr Karassiov (encara no existeix)">Aleksandr Karassiov</a>, <a href="/w/index.php?title=Arkadi_Babtxenko&action=edit&redlink=1" class="new" title="Arkadi Babtxenko (encara no existeix)">Arkadi Babtxenko</a>, <a href="/w/index.php?title=Vlad%C3%ADmir_Lortxenkov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vladímir Lortxenkov (encara no existeix)">Vladímir Lortxenkov</a>, <a href="/w/index.php?title=Aleksandr_Sneguiriov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aleksandr Sneguiriov (encara no existeix)">Aleksandr Sneguiriov</a> i l'escriptor polític <a href="/w/index.php?title=Serguei_Xargunov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Serguei Xargunov (encara no existeix)">Serguei Xargunov</a>.<sup id="cite_ref-Popov_40-0" class="reference"><a href="#cite_note-Popov-40"><span class="cite-bracket">[</span>32<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:MichaelShishkin1209n.jpg" class="mw-file-description" title="Mikhaïl Xixkin"><img alt="Mikhaïl Xixkin" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a9/MichaelShishkin1209n.jpg/85px-MichaelShishkin1209n.jpg" decoding="async" width="85" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a9/MichaelShishkin1209n.jpg/128px-MichaelShishkin1209n.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a9/MichaelShishkin1209n.jpg/170px-MichaelShishkin1209n.jpg 2x" data-file-width="545" data-file-height="768" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_Xixkin" title="Mikhaïl Xixkin">Mikhaïl Xixkin</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Zakhar_Prilepin_at_Nizhny_Novgorod_rally,_4_February_2012.jpg" class="mw-file-description" title="Zakhar Prilepin"><img alt="Zakhar Prilepin" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/77/Zakhar_Prilepin_at_Nizhny_Novgorod_rally%2C_4_February_2012.jpg/100px-Zakhar_Prilepin_at_Nizhny_Novgorod_rally%2C_4_February_2012.jpg" decoding="async" width="100" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/77/Zakhar_Prilepin_at_Nizhny_Novgorod_rally%2C_4_February_2012.jpg/151px-Zakhar_Prilepin_at_Nizhny_Novgorod_rally%2C_4_February_2012.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/77/Zakhar_Prilepin_at_Nizhny_Novgorod_rally%2C_4_February_2012.jpg/201px-Zakhar_Prilepin_at_Nizhny_Novgorod_rally%2C_4_February_2012.jpg 2x" data-file-width="1944" data-file-height="2322" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Zakhar_Prilepin" title="Zakhar Prilepin">Zakhar Prilepin</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Alexander_Karasyov_2009.jpg" class="mw-file-description" title="Aleksandr Karassiov"><img alt="Aleksandr Karassiov" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9b/Alexander_Karasyov_2009.jpg/120px-Alexander_Karasyov_2009.jpg" decoding="async" width="120" height="80" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9b/Alexander_Karasyov_2009.jpg/180px-Alexander_Karasyov_2009.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9b/Alexander_Karasyov_2009.jpg/240px-Alexander_Karasyov_2009.jpg 2x" data-file-width="5616" data-file-height="3744" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/w/index.php?title=Aleksandr_Karassiov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aleksandr Karassiov (encara no existeix)">Aleksandr Karassiov</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Dmitry_Glukhovsky_MOW_03-2011.jpg" class="mw-file-description" title="Dmitri Glukhovski"><img alt="Dmitri Glukhovski" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3a/Dmitry_Glukhovsky_MOW_03-2011.jpg/97px-Dmitry_Glukhovsky_MOW_03-2011.jpg" decoding="async" width="97" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3a/Dmitry_Glukhovsky_MOW_03-2011.jpg/145px-Dmitry_Glukhovsky_MOW_03-2011.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3a/Dmitry_Glukhovsky_MOW_03-2011.jpg/193px-Dmitry_Glukhovsky_MOW_03-2011.jpg 2x" data-file-width="2539" data-file-height="3148" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Dmitri_Glukhovski" title="Dmitri Glukhovski">Dmitri Glukhovski</a></div> </li> </ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Literatura_russa_de_l'exili"><span id="Literatura_russa_de_l.27exili"></span>Literatura russa de l'exili</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: Literatura russa de l'exili"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_primera_onada_d'emigració_(1918-1940)"><span id="La_primera_onada_d.27emigraci.C3.B3_.281918-1940.29"></span>La primera onada d'emigració (1918-1940)</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=23" title="Modifica la secció: La primera onada d'emigració (1918-1940)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Després de la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_d%27Octubre_de_1917" title="Revolució d'Octubre de 1917">Revolució d'Octubre de 1917</a>, en relació amb la situació política que es donava, un gran nombre de ciutadans van abandonar el país, i van començar a crear una "segona Rússia" a l'estranger.<sup id="cite_ref-Кознова_41-0" class="reference"><a href="#cite_note-Кознова-41"><span class="cite-bracket">[</span>33<span class="cite-bracket">]</span></a></sup>La primera onada d'emigració russa, que va començar el 1918, va ser un fenomen de masses (més de dos milions d'immigrants.)<sup id="cite_ref-Кознова_41-1" class="reference"><a href="#cite_note-Кознова-41"><span class="cite-bracket">[</span>33<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i va continuar fins al començament de la <a href="/wiki/Segona_Guerra_Mundial" title="Segona Guerra Mundial">Segona Guerra Mundial</a> i l'<a href="/wiki/Batalla_de_Fran%C3%A7a" title="Batalla de França">ocupació de París</a>.<sup id="cite_ref-Scriabin_42-0" class="reference"><a href="#cite_note-Scriabin-42"><span class="cite-bracket">[</span>34<span class="cite-bracket">]</span></a></sup>Durant aquest període, una part significativa de la intel·lectualitat russa (filòsofs, escriptors, artistes) va emigrar o van ser <a href="/wiki/Exili" title="Exili">expulsats</a> del país.<sup id="cite_ref-Scriabin_42-1" class="reference"><a href="#cite_note-Scriabin-42"><span class="cite-bracket">[</span>34<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Una de les accions més famoses d'expulsió de la intel·lectualitat va passar a la història sota el nom de "<a href="/wiki/Vaixells_dels_fil%C3%B2sofs" title="Vaixells dels filòsofs">vaixells dels filòsofs</a>". </p><p>El reassentament de representants de l'emigració russa va tenir lloc al voltant dels següents centres principals: <a href="/wiki/Constantinoble" title="Constantinoble">Constantinoble</a>, <a href="/wiki/Sofia" title="Sofia">Sofia</a>, <a href="/wiki/Praga" title="Praga">Praga</a>, <a href="/wiki/Berl%C3%ADn" title="Berlín">Berlín</a>, <a href="/wiki/Par%C3%ADs" title="París">París</a>, <a href="/wiki/Harbin" title="Harbin">Harbin</a> i <a href="/wiki/Shanghai" title="Shanghai">Shanghai</a>. Els emigrants també van marxar cap a l'<a href="/wiki/Am%C3%A8rica_Llatina" title="Amèrica Llatina">Amèrica Llatina</a>, <a href="/wiki/Canad%C3%A0" title="Canadà">Canadà</a>, <a href="/wiki/Pol%C3%B2nia" title="Polònia">Polònia</a>, <a href="/wiki/Iugosl%C3%A0via" title="Iugoslàvia">Iugoslàvia</a>, <a href="/wiki/Escandin%C3%A0via" title="Escandinàvia">Escandinàvia</a> i els <a href="/wiki/Estats_Units" class="mw-redirect" title="Estats Units">Estats Units</a>.<sup id="cite_ref-Scriabin_42-2" class="reference"><a href="#cite_note-Scriabin-42"><span class="cite-bracket">[</span>34<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Els residents de <a href="/wiki/Finl%C3%A0ndia" title="Finlàndia">Finlàndia</a>, <a href="/wiki/Ucra%C3%AFna_Occidental" title="Ucraïna Occidental">Ucraïna Occidental</a> i els <a href="/wiki/Estats_b%C3%A0ltics" title="Estats bàltics">estats bàltics</a> es van trobar en la posició d'emigrants, sense canviar de lloc de residència. També hi van marcar els focus de la cultura russa.<sup id="cite_ref-43" class="reference"><a href="#cite_note-43"><span class="cite-bracket">[</span>35<span class="cite-bracket">]</span></a></sup>Malgrat l'absència d'una massa lectora i la difícil situació financera de la majoria d'escriptors, la literatura estrangera russa es va desenvolupar activament. </p><p>Els escriptors més notables de la primera 'onada' són <a href="/wiki/Ivan_Bunin" title="Ivan Bunin">Ivan Bunin</a>, <a href="/wiki/Aleksandr_Kupr%C3%ADn" title="Aleksandr Kuprín">Aleksandr Kuprín</a>, <a href="/wiki/Ivan_Xmeliov" title="Ivan Xmeliov">Ivan Xmeliov</a>, <a href="/wiki/Ievgueni_Zamiatin" title="Ievgueni Zamiatin">Ievgueni Zamiatin</a>, <a href="/wiki/Leonid_Andr%C3%A9iev" title="Leonid Andréiev">Leonid Andréiev</a>, <a href="/wiki/Marina_Tsvet%C3%A0ieva" title="Marina Tsvetàieva">Marina Tsvetàieva</a> i <a href="/wiki/Aleksei_Nikol%C3%A0ievitx_Tolstoi" title="Aleksei Nikolàievitx Tolstoi">Aleksei Nikolàievitx Tolstoi</a> (els dos últims van tornar a l'URSS més tard). Entre d'altres escriptors i poetes que van escapar del règim <a href="/wiki/Bolxevic" class="mw-redirect" title="Bolxevic">bolxevic</a> es poden citar <a href="/wiki/Dmitri_Merejkovski" title="Dmitri Merejkovski">Dmitri Merejkovski</a> i la seva dona, la poetessa <a href="/wiki/Zinaida_Gu%C3%ADppius" class="mw-redirect" title="Zinaida Guíppius">Zinaida Guíppius</a>, <a href="/wiki/Bor%C3%ADs_Z%C3%A0itsev" title="Borís Zàitsev">Borís Zàitsev</a>, <a href="/w/index.php?title=Mikha%C3%AFl_Ossorgu%C3%ADn&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mikhaïl Ossorguín (encara no existeix)">Mikhaïl Ossorguín</a>, <a href="/w/index.php?title=Aleksei_Remizov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aleksei Remizov (encara no existeix)">Aleksei Remizov</a>, <a href="/wiki/Gueorgui_Iv%C3%A0nov" title="Gueorgui Ivànov">Gueorgui Ivànov</a>, <a href="/wiki/Konstant%C3%ADn_B%C3%A0lmont" class="mw-redirect" title="Konstantín Bàlmont">Konstantín Bàlmont</a>, <a href="/wiki/Teffi" title="Teffi">Teffi</a> (Nadejda Lokhvítskaia), <a href="/wiki/Vladislav_Khodass%C3%A9vitx" title="Vladislav Khodassévitx">Vladislav Khodassévitx</a>, <a href="/wiki/Irina_Od%C3%B3ievtseva" title="Irina Odóievtseva">Irina Odóievtseva</a>, <a href="/wiki/%C3%8Dgor_Severianin" title="Ígor Severianin">Ígor Severianin</a> (Ígor Lotariov), <a href="/w/index.php?title=Saixa_Txorni&action=edit&redlink=1" class="new" title="Saixa Txorni (encara no existeix)">Saixa Txorni</a> (Aleksandr Glikberg), <a href="/wiki/Nina_Berberova" title="Nina Berberova">Nina Berberova</a>, <a href="/wiki/Arkadi_Av%C3%A9rtxenko" title="Arkadi Avértxenko">Arkadi Avértxenko</a>, <a href="/w/index.php?title=Mark_Ald%C3%A0nov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mark Aldànov (encara no existeix)">Mark Aldànov</a>, <a href="/w/index.php?title=Nikolai_Otsup&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nikolai Otsup (encara no existeix)">Nikolai Otsup</a>, <a href="/wiki/Maria_Skobtsova" title="Maria Skobtsova">Maria Skobtsova</a> (Mare Maria), <a href="/wiki/Viatxeslav_Iv%C3%A0nov" title="Viatxeslav Ivànov">Viatxeslav Ivànov</a>, <a href="/w/index.php?title=Gueorgui_Ad%C3%A0movitx&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gueorgui Adàmovitx (encara no existeix)">Gueorgui Adàmovitx</a> i molts altres. Les seves obres van explorar els motius apocalíptics, de fatalitat i sinó, de la fi de la civilització, la solitud tràgica de l'home en un món hostil, van proclamar el preu del suport d'un ésser viu humà en un món tràgic i disgregat. Alguns dels escriptors van analitzar les causes de la revolució i van condemnar els "descarats, vilans i vàndals" que van destruir la Rússia tsarista. </p><p>La <i>"generació desapercebuda"</i> van ser en essència escriptors i poetes més joves que van madurar i van començar a escriure un cop ja havien emigrat. Els més coneguts poetes de la "generació desapercebuda" són <a href="/w/index.php?title=Bor%C3%ADs_B%C3%B3jnev&action=edit&redlink=1" class="new" title="Borís Bójnev (encara no existeix)">Borís Bójnev</a>, <a href="/w/index.php?title=Aleksandr_Guinguer&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aleksandr Guinguer (encara no existeix)">Aleksandr Guinguer</a>, <a href="/w/index.php?title=Anna_Prism%C3%A0nova&action=edit&redlink=1" class="new" title="Anna Prismànova (encara no existeix)">Anna Prismànova</a>, <a href="/w/index.php?title=Al%C2%B7la_Golovin%C3%A0&action=edit&redlink=1" class="new" title="Al·la Golovinà (encara no existeix)">Al·la Golovinà</a>, <a href="/w/index.php?title=Ra%C3%AFssa_Blokh&action=edit&redlink=1" class="new" title="Raïssa Blokh (encara no existeix)">Raïssa Blokh</a>, <a href="/w/index.php?title=Bor%C3%ADs_Poplavski&action=edit&redlink=1" class="new" title="Borís Poplavski (encara no existeix)">Borís Poplavski </a>, <a href="/w/index.php?title=Iuri_Terapiano&action=edit&redlink=1" class="new" title="Iuri Terapiano (encara no existeix)">Iuri Terapiano</a>, <a href="/w/index.php?title=Nikolai_Turov%C3%A9rov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nikolai Turovérov (encara no existeix)">Nikolai Turovérov</a>, <a href="/wiki/L%C3%ADdia_Txerv%C3%ADnskaia" title="Lídia Txervínskaia">Lídia Txervínskaia</a>, <a href="/w/index.php?title=Irina_Knorring&action=edit&redlink=1" class="new" title="Irina Knorring (encara no existeix)">Irina Knorring</a>, <a href="/w/index.php?title=Vlad%C3%ADmir_Smolenski&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vladímir Smolenski (encara no existeix)">Vladímir Smolenski</a>. La seva poesia lírica tenia com a fi la representació minuciosa dels moviments de l'ànima, psicologia intensa i apuntava els motius d'un home sense llar, solitari, amargat, una ànima en pena. Els més notables prosistes són <a href="/wiki/Vlad%C3%ADmir_Nab%C3%B3kov" title="Vladímir Nabókov">Vladímir Nabókov</a>, <a href="/w/index.php?title=Gueorgui_Ievang%C3%BAlov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gueorgui Ievangúlov (encara no existeix)">Gueorgui Ievangúlov</a>, <a href="/w/index.php?title=Iuri_Felzen&action=edit&redlink=1" class="new" title="Iuri Felzen (encara no existeix)">Iuri Felzen</a>, <a href="/w/index.php?title=Gaito_Gazd%C3%A0nov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gaito Gazdànov (encara no existeix)">Gaito Gazdànov</a> i <a href="/w/index.php?title=Leonid_Z%C3%BArov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Leonid Zúrov (encara no existeix)">Leonid Zúrov</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_segona_onada_d'emigració_(1940-1950)"><span id="La_segona_onada_d.27emigraci.C3.B3_.281940-1950.29"></span>La segona onada d'emigració (1940-1950)</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=24" title="Modifica la secció: La segona onada d'emigració (1940-1950)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Al final de la <a href="/wiki/Segona_Guerra_Mundial" title="Segona Guerra Mundial">Segona Guerra Mundial</a> va començar la segona onada d'emigració, que ja no era tan massiva com la primera.<sup id="cite_ref-Scriabin_42-3" class="reference"><a href="#cite_note-Scriabin-42"><span class="cite-bracket">[</span>34<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Una part significativa d'aquesta consistia en les anomenades "persones desplaçades". La majoria va emigrar a <a href="/wiki/Alemanya" title="Alemanya">Alemanya</a> i als <a href="/wiki/Estats_Units" class="mw-redirect" title="Estats Units">Estats Units</a>. Els poetes i escriptors que es van trobar en les difícils condicions de l'emigració van dedicar una part considerable de la seva obra al tema de la guerra, el captiveri, el terror bolxevic.<sup id="cite_ref-Scriabin_42-4" class="reference"><a href="#cite_note-Scriabin-42"><span class="cite-bracket">[</span>34<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Entre els autors emigrats hi ha <a href="/w/index.php?title=Dmitri_Klenovski&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dmitri Klenovski (encara no existeix)">Dmitri Klenovski</a>, <a href="/w/index.php?title=Valentina_Sink%C3%A9vitx&action=edit&redlink=1" class="new" title="Valentina Sinkévitx (encara no existeix)">Valentina Sinkévitx</a>, <a href="/w/index.php?title=Bor%C3%ADs_Xiri%C3%A0iev&action=edit&redlink=1" class="new" title="Borís Xiriàiev (encara no existeix)">Borís Xiriàiev</a>, <a href="/w/index.php?title=Nikolai_Morxen&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nikolai Morxen (encara no existeix)">Nikolai Morxen</a> i <a href="/w/index.php?title=Nikolai_Nar%C3%B3kov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nikolai Narókov (encara no existeix)">Nikolai Narókov</a>. <a href="/w/index.php?title=Ivan_Ielaguin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ivan Ielaguin (encara no existeix)">Ivan Ielaguin</a> és considerat un dels poetes més destacats de la segona onada per part de la crítica. </p><p>Alguns investigadors inclouen dins d'aquesta segona onada d'emigració els escriptors <a href="/w/index.php?title=Iuri_Ivask&action=edit&redlink=1" class="new" title="Iuri Ivask (encara no existeix)">Iuri Ivask</a>, <a href="/w/index.php?title=%C3%8Dgor_Tx%C3%ADnnov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ígor Txínnov (encara no existeix)">Ígor Txínnov</a> i <a href="/w/index.php?title=Bor%C3%ADs_Narts%C3%ADssov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Borís Nartsíssov (encara no existeix)">Borís Nartsíssov</a>,<sup id="cite_ref-44" class="reference"><a href="#cite_note-44"><span class="cite-bracket">[</span>36<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> que van viure durant els anys 1920-1930 als estats bàltics, situats als afores de la vida literària de la diàspora russa. </p><p>Les obres de tots ells giraven al voltant de la seva amarga experiència de la vida a l'URSS. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_tercera_onada_d'emigració_(1960-1980)"><span id="La_tercera_onada_d.27emigraci.C3.B3_.281960-1980.29"></span>La tercera onada d'emigració (1960-1980)</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=25" title="Modifica la secció: La tercera onada d'emigració (1960-1980)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La tercera onada s'associa en major mesura amb la generació dels "<a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Sixtiers" class="extiw" title="en:Sixtiers">anys seixanta</a>" i les seves esperances de canvi que no han estat complertes després del <a href="/wiki/Desgla%C3%A7_de_Khrusxov" title="Desglaç de Khrusxov">desglaç de Khrusxov</a>.<sup id="cite_ref-Scriabin_42-5" class="reference"><a href="#cite_note-Scriabin-42"><span class="cite-bracket">[</span>34<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Després de visitar <a href="/wiki/Nikita_Khrusxov" title="Nikita Khrusxov">Nikita Khrusxov</a>, el 1962, una <a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D0%BE%D1%81%D0%B5%D1%89%D0%B5%D0%BD%D0%B8%D0%B5_%D0%A5%D1%80%D1%83%D1%89%D1%91%D0%B2%D1%8B%D0%BC_%D0%B2%D1%8B%D1%81%D1%82%D0%B0%D0%B2%D0%BA%D0%B8_%D0%B0%D0%B2%D0%B0%D0%BD%D0%B3%D0%B0%D1%80%D0%B4%D0%B8%D1%81%D1%82%D0%BE%D0%B2" class="extiw" title="ru:Посещение Хрущёвым выставки авангардистов">exposició d'artistes d'avantguarda</a>, va començar un període de persecució de la intel·lectualitat creativa i de restriccions a les llibertats.<sup id="cite_ref-Scriabin_42-6" class="reference"><a href="#cite_note-Scriabin-42"><span class="cite-bracket">[</span>34<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En 1966 fou expulsat del país el primer escriptor, <a href="/w/index.php?title=Valeri_Tarsis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Valeri Tarsis (encara no existeix)">Valeri Tarsis</a>. Molts científics i treballadors culturals van començar a abandonar el país després de l'expulsió d'<a href="/wiki/Aleksandr_Soljenitsin" title="Aleksandr Soljenitsin">Aleksandr Soljenitsin</a> el 1974, i emigraren principalment als <a href="/wiki/Estats_Units" class="mw-redirect" title="Estats Units">Estats Units</a>, <a href="/wiki/Fran%C3%A7a" title="França">França</a>, <a href="/wiki/Alemanya" title="Alemanya">Alemanya</a> i <a href="/wiki/Israel" title="Israel">Israel</a>.<sup id="cite_ref-Nasrutdinova_45-0" class="reference"><a href="#cite_note-Nasrutdinova-45"><span class="cite-bracket">[</span>37<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Els representants de la tercera onada difereixen dels "vells emigrants"; sovint eren inclinats cap a l'avantguarda, el postmodernisme, no estant impressionats pels clàssics russos, sinó per la moda de la literatura estatunidenca i llatinoamericana dels anys seixanta i les obres de <a href="/wiki/Marina_Tsvet%C3%A0ieva" title="Marina Tsvetàieva">Marina Tsvetàieva</a>, <a href="/wiki/Bor%C3%ADs_Pasternak" title="Borís Pasternak">Borís Pasternak</a> i <a href="/wiki/Andrei_Plat%C3%B3nov" title="Andrei Platónov">Andrei Platónov</a>.<sup id="cite_ref-Scriabin_42-7" class="reference"><a href="#cite_note-Scriabin-42"><span class="cite-bracket">[</span>34<span class="cite-bracket">]</span></a></sup>Entre els escriptors de la tercera 'onada' destaquen <a href="/wiki/Joseph_Brodsky" title="Joseph Brodsky">Joseph Brodsky</a>, <a href="/wiki/Andrei_Siniavski" title="Andrei Siniavski">Andrei Siniavski</a>, <a href="/w/index.php?title=Dmitri_B%C3%B3bixev&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dmitri Bóbixev (encara no existeix)">Dmitri Bóbixev</a>, <a href="/w/index.php?title=Saixa_Sokolov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Saixa Sokolov (encara no existeix)">Saixa Sokolov</a>, <a href="/wiki/Vassili_Aksi%C3%B3nov" title="Vassili Aksiónov">Vassili Aksiónov</a>, <a href="/w/index.php?title=Fr%C3%ADdrikh_Gorenstein&action=edit&redlink=1" class="new" title="Frídrikh Gorenstein (encara no existeix)">Frídrikh Gorenstein</a>, <a href="/wiki/Gueorgui_Vlad%C3%ADmov" title="Gueorgui Vladímov">Gueorgui Vladímov</a>, <a href="/wiki/Aleksandr_Soljenitsin" title="Aleksandr Soljenitsin">Aleksandr Soljenitsin</a>, <a href="/wiki/Serguei_Dovl%C3%A0tov" title="Serguei Dovlàtov">Serguei Dovlàtov</a>, <a href="/wiki/Andrei_Am%C3%A0lrik" title="Andrei Amàlrik">Andrei Amàlrik</a>, <a href="/wiki/Lev_K%C3%B3pelev" title="Lev Kópelev">Lev Kópelev</a>, <a href="/wiki/Irina_Ratuix%C3%ADnskaia" title="Irina Ratuixínskaia">Irina Ratuixínskaia</a>, entre d'altres.<sup id="cite_ref-Nasrutdinova_45-1" class="reference"><a href="#cite_note-Nasrutdinova-45"><span class="cite-bracket">[</span>37<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Alguns investigadors creuen que les obres dels escriptors de la primera onada d'emigració tenen una importància cultural i literària més gran que les obres dels autors de la segona i de la tercera.<sup id="cite_ref-Scriabin_42-8" class="reference"><a href="#cite_note-Scriabin-42"><span class="cite-bracket">[</span>34<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Situació_després_de_1990"><span id="Situaci.C3.B3_despr.C3.A9s_de_1990"></span>Situació després de 1990</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=26" title="Modifica la secció: Situació després de 1990"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Després de la <a href="/wiki/Dissoluci%C3%B3_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" title="Dissolució de la Unió Soviètica">dissolució de la Unió Soviètica</a> es va adoptar la llei "Sobre premsa i mitjans de comunicació", que eliminava parcialment els motius que van donar lloc al fenomen de l'emigració literària. En aquest sentit, la qüestió plantejada per alguns investigadors sobre l'existència de la quarta onada en la literatura (1990–2010) és controvertida.<sup id="cite_ref-Nasrutdinova_45-2" class="reference"><a href="#cite_note-Nasrutdinova-45"><span class="cite-bracket">[</span>37<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Escriptors_en_rus_guanyadors_del_Premi_Nobel_de_Literatura">Escriptors en rus guanyadors del Premi Nobel de Literatura</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=27" title="Modifica la secció: Escriptors en rus guanyadors del Premi Nobel de Literatura"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30739710"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="title"><div><a href="/wiki/Premis_Nobel_de_Literatura" class="mw-redirect" title="Premis Nobel de Literatura">Premis Nobel de Literatura</a> en llengua russa</div></div><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 175px"> <div class="thumb" style="width: 170px; height: 170px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Ivan_Bunin_(sepia).jpg" class="mw-file-description" title="Ivan Bunin"><img alt="Ivan Bunin" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1a/Ivan_Bunin_%28sepia%29.jpg/105px-Ivan_Bunin_%28sepia%29.jpg" decoding="async" width="105" height="140" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1a/Ivan_Bunin_%28sepia%29.jpg/157px-Ivan_Bunin_%28sepia%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1a/Ivan_Bunin_%28sepia%29.jpg/210px-Ivan_Bunin_%28sepia%29.jpg 2x" data-file-width="1269" data-file-height="1692" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Ivan_Bunin" title="Ivan Bunin">Ivan Bunin</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 175px"> <div class="thumb" style="width: 170px; height: 170px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Boris_Pasternak_in_youth.jpg" class="mw-file-description" title="Borís Pasternak[i]"><img alt="Borís Pasternak[i]" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cc/Boris_Pasternak_in_youth.jpg/108px-Boris_Pasternak_in_youth.jpg" decoding="async" width="108" height="140" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cc/Boris_Pasternak_in_youth.jpg/163px-Boris_Pasternak_in_youth.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cc/Boris_Pasternak_in_youth.jpg/217px-Boris_Pasternak_in_youth.jpg 2x" data-file-width="581" data-file-height="750" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Bor%C3%ADs_Pasternak" title="Borís Pasternak">Borís Pasternak</a><sup id="cite_ref-46" class="reference"><a href="#cite_note-46"><span class="cite-bracket">[</span>i<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 175px"> <div class="thumb" style="width: 170px; height: 170px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Aleksandr_Solzhenitsyn_1974crop.jpg" class="mw-file-description" title="Aleksandr Soljenitsin"><img alt="Aleksandr Soljenitsin" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8d/Aleksandr_Solzhenitsyn_1974crop.jpg/112px-Aleksandr_Solzhenitsyn_1974crop.jpg" decoding="async" width="112" height="140" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8d/Aleksandr_Solzhenitsyn_1974crop.jpg/167px-Aleksandr_Solzhenitsyn_1974crop.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8d/Aleksandr_Solzhenitsyn_1974crop.jpg/223px-Aleksandr_Solzhenitsyn_1974crop.jpg 2x" data-file-width="1704" data-file-height="2136" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Aleksandr_Soljenitsin" title="Aleksandr Soljenitsin">Aleksandr Soljenitsin</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 175px"> <div class="thumb" style="width: 170px; height: 170px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Joseph_Brodsky_1988.jpg" class="mw-file-description" title="Joseph Brodsky[j]"><img alt="Joseph Brodsky[j]" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1c/Joseph_Brodsky_1988.jpg/100px-Joseph_Brodsky_1988.jpg" decoding="async" width="100" height="140" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1c/Joseph_Brodsky_1988.jpg/150px-Joseph_Brodsky_1988.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1c/Joseph_Brodsky_1988.jpg/200px-Joseph_Brodsky_1988.jpg 2x" data-file-width="2445" data-file-height="3427" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Joseph_Brodsky" title="Joseph Brodsky">Joseph Brodsky</a><sup id="cite_ref-47" class="reference"><a href="#cite_note-47"><span class="cite-bracket">[</span>j<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 175px"> <div class="thumb" style="width: 170px; height: 170px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Swetlana_Alexandrowna_Alexijewitsch.jpg" class="mw-file-description" title="Svetlana Aleksiévitx[k]"><img alt="Svetlana Aleksiévitx[k]" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ac/Swetlana_Alexandrowna_Alexijewitsch.jpg/92px-Swetlana_Alexandrowna_Alexijewitsch.jpg" decoding="async" width="92" height="140" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ac/Swetlana_Alexandrowna_Alexijewitsch.jpg/139px-Swetlana_Alexandrowna_Alexijewitsch.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ac/Swetlana_Alexandrowna_Alexijewitsch.jpg/185px-Swetlana_Alexandrowna_Alexijewitsch.jpg 2x" data-file-width="503" data-file-height="760" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Svetlana_Aleksi%C3%A9vitx" title="Svetlana Aleksiévitx">Svetlana Aleksiévitx</a><sup id="cite_ref-48" class="reference"><a href="#cite_note-48"><span class="cite-bracket">[</span>k<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></div> </li> </ul></div></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Llista_d'autors_destacats"><span id="Llista_d.27autors_destacats"></span>Llista d'autors destacats</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=28" title="Modifica la secció: Llista d'autors destacats"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Russian_writers_by_Levitsky_1856.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/78/Russian_writers_by_Levitsky_1856.jpg/220px-Russian_writers_by_Levitsky_1856.jpg" decoding="async" width="220" height="214" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/78/Russian_writers_by_Levitsky_1856.jpg/330px-Russian_writers_by_Levitsky_1856.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/78/Russian_writers_by_Levitsky_1856.jpg/440px-Russian_writers_by_Levitsky_1856.jpg 2x" data-file-width="2500" data-file-height="2436" /></a><figcaption>Els col·laboradors més coneguts d'<i><a href="/wiki/El_Contemporani" title="El Contemporani">El Contemporani</a></i> el <a href="/wiki/1856" title="1856">1856</a>; d'esquerra a dreta: <a href="/wiki/Ivan_Gontxarov" title="Ivan Gontxarov">Ivan Gontxarov</a>, <a href="/wiki/Ivan_Turgu%C3%A9nev" title="Ivan Turguénev">Ivan Turguénev</a>, <a href="/wiki/Lev_Tolstoi" title="Lev Tolstoi">Lev Tolstoi</a>, <a href="/wiki/Dmitri_Grigor%C3%B3vitx" title="Dmitri Grigoróvitx">Dmitri Grigoróvitx</a>, <a href="/wiki/Aleksandr_Drujinin" title="Aleksandr Drujinin">Aleksandr Drujinin</a> i <a href="/wiki/Aleksandr_Ostrovski" title="Aleksandr Ostrovski">Aleksandr Ostrovski</a></figcaption></figure> <p>Els autors que tenen part o la totalitat de la seva obra traduïda al <a href="/wiki/Catal%C3%A0" title="Català">català</a> són assenyalats amb un (*) al costat del seu nom: </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Escriptors">Escriptors</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=29" title="Modifica la secció: Escriptors"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div style="-moz-column-count:3; -webkit-column-count:3; column-count:3;"> <ul><li><a href="/wiki/M._Agu%C3%A9iev" title="M. Aguéiev">M. Aguéiev</a></li> <li><a href="/wiki/Serguei_Aks%C3%A0kov" title="Serguei Aksàkov">Serguei Aksàkov</a></li> <li><a href="/wiki/Aleksandr_Afan%C3%A0ssiev" title="Aleksandr Afanàssiev">Aleksandr Afanàssiev</a></li> <li><a href="/wiki/V%C3%ADktor_Ast%C3%A0fiev" title="Víktor Astàfiev">Víktor Astàfiev</a></li> <li><a href="/wiki/Andrei_Beli" title="Andrei Beli">Andrei Beli</a></li> <li><a href="/wiki/Nina_Berberova" title="Nina Berberova">Nina Berberova</a></li> <li><a href="/wiki/Ivan_Bunin" title="Ivan Bunin">Ivan Bunin</a></li> <li><a href="/wiki/Leonid_Andr%C3%A9iev" title="Leonid Andréiev">Leonid Andréiev</a></li> <li><a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_Bulg%C3%A0kov" title="Mikhaïl Bulgàkov">Mikhaïl Bulgàkov</a></li> <li><a href="/wiki/P%C3%A0vel_Bajov" title="Pàvel Bajov">Pàvel Bajov</a></li> <li><a href="/wiki/Iuri_B%C3%B3ndarev" title="Iuri Bóndarev">Iuri Bóndarev</a></li> <li><a href="/wiki/Iekaterina_D%C3%A0ixkova" title="Iekaterina Dàixkova">Iekaterina Dàixkova</a></li> <li><a href="/wiki/Fi%C3%B3dor_Dostoievski" title="Fiódor Dostoievski">Fiódor Dostoievski</a> (*)</li> <li><a href="/wiki/Serguei_Dovl%C3%A0tov" title="Serguei Dovlàtov">Serguei Dovlàtov</a> (*)</li> <li><a href="/wiki/Konstant%C3%ADn_Fedin" title="Konstantín Fedin">Konstantín Fedin</a></li> <li><a href="/wiki/Den%C3%ADs_Fonvizin" title="Denís Fonvizin">Denís Fonvizin</a></li> <li><a href="/wiki/Nikolai_G%C3%B3gol" title="Nikolai Gógol">Nikolai Gógol</a> (*)</li> <li><a href="/wiki/Maksim_Gorki" title="Maksim Gorki">Maksim Gorki</a></li> <li><a href="/wiki/Aleksandr_Grin" title="Aleksandr Grin">Aleksandr Grin</a></li> <li><a href="/wiki/Vassili_Grossman" title="Vassili Grossman">Vassili Grossman</a></li> <li><a href="/wiki/Venedikt_Ierof%C3%A9iev" title="Venedikt Ieroféiev">Venedikt Ieroféiev</a></li> <li><a href="/wiki/Ilf_i_Petrov" title="Ilf i Petrov">Ilf i Petrov</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Lev_Kassil&action=edit&redlink=1" class="new" title="Lev Kassil (encara no existeix)">Lev Kassil</a></li> <li><a href="/wiki/Dani%C3%AFl_Kharms" title="Daniïl Kharms">Daniïl Kharms</a></li> <li><a href="/wiki/Vlad%C3%ADmir_Korolenko" title="Vladímir Korolenko">Vladímir Korolenko</a> (*)</li> <li><a href="/wiki/P%C3%A0vel_Kruss%C3%A0nov" title="Pàvel Krussànov">Pàvel Krussànov</a></li> <li><a href="/wiki/N%C3%A8stor_K%C3%BAkolnik" class="mw-redirect" title="Nèstor Kúkolnik">Nèstor Kúkolnik</a></li> <li><a href="/wiki/Aleksandr_Kupr%C3%ADn" title="Aleksandr Kuprín">Aleksandr Kuprín</a> {*)</li> <li><a href="/wiki/Nikolai_Leskov" title="Nikolai Leskov">Nikolai Leskov</a></li> <li><a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_Lomon%C3%B3ssov" title="Mikhaïl Lomonóssov">Mikhaïl Lomonóssov</a> (*)</li> <li><a href="/wiki/Nadejda_Mandelstam" title="Nadejda Mandelstam">Nadejda Mandelstam</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Serguei_Mikhalkov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Serguei Mikhalkov (encara no existeix)">Serguei Mikhalkov</a></li> <li><a href="/wiki/Vlad%C3%ADmir_Nab%C3%B3kov" title="Vladímir Nabókov">Vladímir Nabókov</a></li> <li><a href="/wiki/Nikolai_N%C3%B3ssov" title="Nikolai Nóssov">Nikolai Nóssov</a></li> <li><a href="/wiki/Aleksandr_Ostrovski" title="Aleksandr Ostrovski">Aleksandr Ostrovski</a></li> <li><a href="/wiki/Ivan_Pan%C3%A0iev" title="Ivan Panàiev">Ivan Panàiev</a></li> <li><a href="/wiki/Bor%C3%ADs_Pasternak" title="Borís Pasternak">Borís Pasternak</a> (*)</li> <li><a href="/wiki/V%C3%ADktor_Pelevin" title="Víktor Pelevin">Víktor Pelevin</a></li> <li><a href="/wiki/I%C3%A0kov_Perelman" title="Iàkov Perelman">Iàkov Perelman</a></li> <li><a href="/wiki/Andrei_Plat%C3%B3nov" title="Andrei Platónov">Andrei Platónov</a> (*)</li> <li><a href="/wiki/Valent%C3%ADn_Rasputin" title="Valentín Rasputin">Valentín Rasputin</a></li> <li><a href="/wiki/Maria_Ribakova" title="Maria Ribakova">Maria Ribakova</a></li> <li><a href="/wiki/Iuri_Ritkheu" title="Iuri Ritkheu">Iuri Ritkheu</a></li> <li><a href="/wiki/Vitali_Siomin" title="Vitali Siomin">Vitali Siomin</a></li> <li><a href="/wiki/Fi%C3%B3dor_Sologub" title="Fiódor Sologub">Fiódor Sologub</a></li> <li><a href="/wiki/Aleksandr_Soljenitsin" title="Aleksandr Soljenitsin">Aleksandr Soljenitsin</a> (*)</li> <li><a href="/wiki/Arkadi_i_Bor%C3%ADs_Strugatski" title="Arkadi i Borís Strugatski">Arkadi i Borís Strugatski</a> (*)</li> <li><a href="/wiki/Anton_Tx%C3%A9khov" title="Anton Txékhov">Anton Txékhov</a> (*)</li> <li><a href="/wiki/Aleksei_Nikol%C3%A0ievitx_Tolstoi" title="Aleksei Nikolàievitx Tolstoi">Aleksei Nikolàievitx Tolstoi</a></li> <li><a href="/wiki/Lev_Tolstoi" title="Lev Tolstoi">Lev Tolstoi</a> (*)</li> <li><a href="/wiki/Ivan_Turgu%C3%A9nev" title="Ivan Turguénev">Ivan Turguénev</a> (*)</li> <li><a href="/wiki/Liudmila_Ul%C3%ADtskaia" title="Liudmila Ulítskaia">Liudmila Ulítskaia</a> (*)</li> <li><a href="/wiki/Bor%C3%ADs_Vass%C3%ADliev_(escriptor)" title="Borís Vassíliev (escriptor)">Borís Vassíliev</a></li> <li><a href="/wiki/Vlad%C3%ADmir_Voin%C3%B3vitx" title="Vladímir Voinóvitx">Vladímir Voinóvitx</a></li> <li><a href="/wiki/Varlam_Xal%C3%A0mov" title="Varlam Xalàmov">Varlam Xalàmov</a></li> <li><a href="/wiki/Ivan_Xmeliov" title="Ivan Xmeliov">Ivan Xmeliov</a></li> <li><a href="/wiki/Vassili_Xukx%C3%ADn" title="Vassili Xukxín">Vassili Xukxín</a> (*)</li> <li><a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_X%C3%B3lokhov" title="Mikhaïl Xólokhov">Mikhaïl Xólokhov</a></li> <li><a href="/wiki/Ievgueni_Xvarts" title="Ievgueni Xvarts">Ievgueni Xvarts</a></li> <li><a href="/wiki/Ievgueni_Zamiatin" title="Ievgueni Zamiatin">Ievgueni Zamiatin</a></li></ul> </div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Poetes">Poetes</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=30" title="Modifica la secció: Poetes"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div style="-moz-column-count:5; -webkit-column-count:5; column-count:5;"> <ul><li><a href="/wiki/Bel%C2%B7la_Akhmad%C3%BAlina" title="Bel·la Akhmadúlina">Bel·la Akhmadúlina</a></li> <li><a href="/wiki/Anna_Akhm%C3%A0tova" title="Anna Akhmàtova">Anna Akhmàtova</a> (*)</li> <li><a href="/wiki/Ievgueni_Baratinski" title="Ievgueni Baratinski">Ievgueni Baratinski</a> (*)</li> <li><a href="/wiki/Konstant%C3%ADn_Nikol%C3%A0ievitx_B%C3%A0tiuixkov" title="Konstantín Nikolàievitx Bàtiuixkov">Konstantín Nikolàievitx Bàtiuixkov</a> (*)</li> <li><a href="/wiki/Aleksandr_Blok" title="Aleksandr Blok">Aleksandr Blok</a></li> <li><a href="/wiki/Joseph_Brodsky" title="Joseph Brodsky">Joseph Brodsky</a></li> <li><a href="/wiki/Valeri_Bri%C3%BAssov" title="Valeri Briússov">Valeri Briússov</a> (*)</li> <li><a href="/wiki/Anton_D%C3%A9lvig" title="Anton Délvig">Anton Délvig</a> (*)</li> <li><a href="/wiki/Gavri%C3%AFl_Derjavin" title="Gavriïl Derjavin">Gavriïl Derjavin</a> (*)</li> <li><a href="/wiki/Afanassi_Fet" title="Afanassi Fet">Afanassi Fet</a> (*)</li> <li><a href="/wiki/Aleksandr_Griboi%C3%A9dov" title="Aleksandr Griboiédov">Aleksandr Griboiédov</a></li> <li><a href="/wiki/Apol%C2%B7lon_Grig%C3%B3riev" title="Apol·lon Grigóriev">Apol·lon Grigóriev</a> (*)</li> <li><a href="/wiki/Nikolai_Gumiliov" title="Nikolai Gumiliov">Nikolai Gumiliov</a> (*)</li> <li><a href="/wiki/Nikolai_Iaz%C3%ADkov" title="Nikolai Iazíkov">Nikolai Iazíkov</a> (*)</li> <li><a href="/wiki/Piotr_Ierxov" title="Piotr Ierxov">Piotr Ierxov</a></li> <li><a href="/wiki/Serguei_Iessenin" title="Serguei Iessenin">Serguei Iessenin</a></li> <li><a href="/wiki/Ievgueni_Ievtuixenko" title="Ievgueni Ievtuixenko">Ievgueni Ievtuixenko</a> (*)</li> <li><a href="/wiki/Vassili_Jukovski" title="Vassili Jukovski">Vassili Jukovski</a> (*)</li> <li><a href="/wiki/Rimma_Kazakova" title="Rimma Kazakova">Rimma Kazakova</a></li> <li><a href="/wiki/Aleksei_Koltsov" title="Aleksei Koltsov">Aleksei Koltsov</a> (*)</li> <li><a href="/wiki/Ivan_Krilov" title="Ivan Krilov">Ivan Krilov</a> (*)</li> <li><a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_L%C3%A9rmontov" title="Mikhaïl Lérmontov">Mikhaïl Lérmontov</a> (*)</li> <li><a href="/wiki/%C3%93ssip_Mandelstam" title="Óssip Mandelstam">Óssip Mandelstam</a> (*)</li> <li><a href="/wiki/Vlad%C3%ADmir_Maiakovski" title="Vladímir Maiakovski">Vladímir Maiakovski</a></li> <li><a href="/wiki/Nikolai_Nekr%C3%A0ssov" title="Nikolai Nekràssov">Nikolai Nekràssov</a> (*)</li> <li><a href="/wiki/Ivan_S%C3%A0vvitx_Nikitin" title="Ivan Sàvvitx Nikitin">Ivan Sàvvitx Nikitin</a> (*)</li> <li><a href="/wiki/Nikolai_Ogariov" title="Nikolai Ogariov">Nikolai Ogariov</a> (*)</li> <li><a href="/wiki/Dmitri_Pr%C3%ADgov" title="Dmitri Prígov">Dmitri Prígov</a> (*)</li> <li><a href="/wiki/Karolina_K%C3%A0rlovna_P%C3%A0vlova" title="Karolina Kàrlovna Pàvlova">Karolina Kàrlovna Pàvlova</a> (*)</li> <li><a href="/wiki/Aleksei_Plesx%C3%A9iev" title="Aleksei Plesxéiev">Aleksei Plesxéiev</a> (*)</li> <li><a href="/wiki/Aleksandr_Polej%C3%A0iev" title="Aleksandr Polejàiev">Aleksandr Polejàiev</a> (*)</li> <li><a href="/wiki/I%C3%A0kov_Polonski" title="Iàkov Polonski">Iàkov Polonski</a></li> <li><a href="/wiki/Aleksandr_Puixkin" title="Aleksandr Puixkin">Aleksandr Puixkin</a> (*)</li> <li><a href="/wiki/Kondrati_Ril%C3%A9iev" title="Kondrati Riléiev">Kondrati Riléiev</a> (*)</li> <li><a href="/wiki/Nikolai_Rubtsov" title="Nikolai Rubtsov">Nikolai Rubtsov</a></li> <li><a href="/wiki/Konstant%C3%ADn_S%C3%ADmonov" title="Konstantín Símonov">Konstantín Símonov</a></li> <li><a href="/wiki/Konstant%C3%ADn_Slutxevski" title="Konstantín Slutxevski">Konstantín Slutxevski</a> (*)</li> <li><a href="/wiki/Vlad%C3%ADmir_Soloviov" title="Vladímir Soloviov">Vladímir Soloviov</a> (*)</li> <li><a href="/wiki/Arseni_Tarkovski" title="Arseni Tarkovski">Arseni Tarkovski</a></li> <li><a href="/wiki/Fi%C3%B3dor_Ti%C3%BAttxev" title="Fiódor Tiúttxev">Fiódor Tiúttxev</a></li> <li><a href="/wiki/Aleksandr_Tvardovski" title="Aleksandr Tvardovski">Aleksandr Tvardovski</a></li> <li><a href="/wiki/Marina_Tsvet%C3%A0ieva" title="Marina Tsvetàieva">Marina Tsvetàieva</a> (*)</li> <li><a href="/wiki/Piotr_Vi%C3%A0zemski" title="Piotr Viàzemski">Piotr Viàzemski</a> (*)</li> <li><a href="/wiki/Andrei_Voznessenski" title="Andrei Voznessenski">Andrei Voznessenski</a></li> <li><a href="/wiki/Vlad%C3%ADmir_Vissotski" title="Vladímir Vissotski">Vladímir Vissotski</a></li></ul> </div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Llista_d'autors_per_ordre_cronològic"><span id="Llista_d.27autors_per_ordre_cronol.C3.B2gic"></span>Llista d'autors per ordre cronològic</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=31" title="Modifica la secció: Llista d'autors per ordre cronològic"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Llista_d%27escriptores_russes" title="Llista d'escriptores russes">Llista d'escriptores russes</a></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Literatura_medieval">Literatura medieval</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=32" title="Modifica la secció: Literatura medieval"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'escriptura russa comença a desenvolupar-se ràpidament amb l'adopció del <a href="/wiki/Cristianisme" title="Cristianisme">cristianisme</a> i la introducció de l'<a href="/wiki/Alfabet_cir%C3%ADl%C2%B7lic" title="Alfabet ciríl·lic">alfabet ciríl·lic</a>. El <a href="/wiki/Llibre" title="Llibre">llibre</a> és un mitjà per conèixer la fe i els beneficis en la comissió de culte. </p><p>L'adopció de cristianisme de l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Orient" title="Imperi Romà d'Orient">Imperi Romà d'Orient</a> per part de la <a href="/wiki/Rus%27_(regi%C3%B3)" class="mw-redirect" title="Rus' (regió)">Rus'</a> obeïa a la seva influència espiritual, més encara si es té en compte que els primers ministres de l'Església i els primers escribes de la Rus' eren grecs. Inicialment, tota la literatura va consistir en traduccions del <a href="/wiki/Grec" title="Grec">grec</a> (Les Sagrades Escriptures, obres dels Sants Pares, <a href="/wiki/Hagiografia" title="Hagiografia">hagiografies</a>, col·leccions de dites de savis i així successivament ...). </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Obres_2">Obres</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=33" title="Modifica la secció: Obres"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Manuscrits_d%27escor%C3%A7a_de_bedoll&action=edit&redlink=1" class="new" title="Manuscrits d'escorça de bedoll (encara no existeix)">Manuscrits d'escorça de bedoll</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Bojan_(bard)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bojan (bard) (encara no existeix)">Bojan</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=El_Gran_Mirall&action=edit&redlink=1" class="new" title="El Gran Mirall (encara no existeix)">El Gran Mirall</a></li> <li><a href="/wiki/S%C3%BAplica_de_Daniel_el_Presoner" title="Súplica de Daniel el Presoner">Súplica de Daniel el Presoner</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Cr%C3%B2nica_de_Kazan&action=edit&redlink=1" class="new" title="Crònica de Kazan (encara no existeix)">Crònica de Kazan</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=C%C3%B2dex_de_N%C3%B3vgorod&action=edit&redlink=1" class="new" title="Còdex de Nóvgorod (encara no existeix)">Còdex de Nóvgorod</a></li> <li><a href="/wiki/El_conte_de_la_campanya_d%27%C3%8Dgor" title="El conte de la campanya d'Ígor">El conte de la campanya d'Ígor</a></li> <li><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_Pere_i_Fevr%C3%B2nia" title="Història de Pere i Fevrònia">Història de Pere i Fevrònia</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=El_jard%C3%AD_de_flors_(col%C2%B7lecci%C3%B3)&action=edit&redlink=1" class="new" title="El jardí de flors (col·lecció) (encara no existeix)">El jardí de flors (col·lecció)</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_la_ru%C3%AFna_de_la_Terra_Russa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Història de la ruïna de la Terra Russa (encara no existeix)">Història de la ruïna de la Terra Russa</a></li> <li><a href="/wiki/Un_viatge_m%C3%A9s_enll%C3%A0_dels_Tres_Mars" title="Un viatge més enllà dels Tres Mars">Un viatge més enllà dels Tres Mars</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Autors">Autors</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=34" title="Modifica la secció: Autors"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Avvakum&action=edit&redlink=1" class="new" title="Avvakum (encara no existeix)">Arxipreste Avvakum</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Simeon_de_P%C3%B3lotsk&action=edit&redlink=1" class="new" title="Simeon de Pólotsk (encara no existeix)">Simeon de Pólotsk</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Segle_xviii">Segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span></h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=35" title="Modifica la secció: Segle xviii"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span> és l'època de la <a href="/wiki/Il%C2%B7lustraci%C3%B3" title="Il·lustració">Il·lustració</a>. Les primeres obres de la literatura russa eren bastant variades en el seu gènere i contingut. Després arriba el període del <a href="/wiki/Classicisme" title="Classicisme">classicisme</a> en la literatura russa, substituït a finals de segle pel <a href="/wiki/Sentimentalisme" title="Sentimentalisme">sentimentalisme</a>, sorgit poc abans en els països occidentals. </p> <div style="-moz-column-count:3; -webkit-column-count:3; column-count:3;"> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Te%C3%B3fanes_Prokop%C3%B3vitx&action=edit&redlink=1" class="new" title="Teófanes Prokopóvitx (encara no existeix)">Teófanes Prokopóvitx</a> (1681-1736)</li> <li><a href="/wiki/Vassili_Trediakovski" title="Vassili Trediakovski">Vassili Trediakovski</a> (1703-1769)</li> <li><a href="/wiki/Antiokh_Kantemir" title="Antiokh Kantemir">Antiokh Kantemir</a> (1709-1744)</li> <li><a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_Lomon%C3%B3ssov" title="Mikhaïl Lomonóssov">Mikhaïl Lomonóssov</a> (1711-1765)</li> <li><a href="/wiki/Aleksandr_Sumar%C3%B3kov" title="Aleksandr Sumarókov">Aleksandr Sumarókov</a> (1717-1777)</li> <li><a href="/w/index.php?title=Vassili_M%C3%A0ikov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vassili Màikov (encara no existeix)">Vassili Màikov</a> 1728-1778)</li> <li><a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_Kher%C3%A0skov" title="Mikhaïl Kheràskov">Mikhaïl Kheràskov</a> (1733-1807)</li> <li><a href="/w/index.php?title=Fi%C3%B3dor_Emin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fiódor Emin (encara no existeix)">Fiódor Emin</a> (1735-1770)</li> <li><a href="/w/index.php?title=Vlad%C3%ADmir_Lukin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vladímir Lukin (encara no existeix)">Vladímir Lukin</a> (1737-1794)</li> <li><a href="/wiki/I%C3%A0kov_Kniajn%C3%ADn" title="Iàkov Kniajnín">Iàkov Kniajnín</a> (1740-1791)</li> <li><a href="/w/index.php?title=Mikha%C3%AFl_Txulkov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mikhaïl Txulkov (encara no existeix)">Mikhaïl Txulkov</a> (1743-1792)</li> <li><a href="/w/index.php?title=Ippolit_Bogdan%C3%B3vitx&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ippolit Bogdanóvitx (encara no existeix)">Ippolit Bogdanóvitx</a> (1743-1803)</li> <li><a href="/wiki/Gavri%C3%AFl_Derjavin" title="Gavriïl Derjavin">Gavriïl Derjavin</a> (1743-1816)</li> <li><a href="/wiki/Nikolai_Novikov" title="Nikolai Novikov">Nikolai Novikov</a> (1744-1818)</li> <li><a href="/wiki/Den%C3%ADs_Fonvizin" title="Denís Fonvizin">Denís Fonvizin</a> (1745-1792)</li> <li><a href="/wiki/Aleksandr_Rad%C3%ADsxev" title="Aleksandr Radísxev">Aleksandr Radísxev</a> (1749-1802)</li> <li><a href="/w/index.php?title=Nikolai_N%C3%ADkolev&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nikolai Níkolev (encara no existeix)">Nikolai Níkolev</a> (1758-1815)</li> <li><a href="/w/index.php?title=Vassili_K%C3%A0pnist&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vassili Kàpnist (encara no existeix)">Vassili Kàpnist</a> (1758-1823)</li> <li><a href="/w/index.php?title=Ivan_Dm%C3%ADtriev&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ivan Dmítriev (encara no existeix)">Ivan Dmítriev</a> (1760-1837)</li> <li><a href="/wiki/Nikolai_Karamz%C3%ADn" title="Nikolai Karamzín">Nikolai Karamzín</a> (1766-1826)</li> <li><a href="/wiki/Ivan_Krilov" title="Ivan Krilov">Ivan Krilov</a> (1769-1844)</li></ul> </div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Segle_xix">Segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span></h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=36" title="Modifica la secció: Segle xix"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Edat_d%27or_de_la_literatura_russa" title="Edat d'or de la literatura russa">Edat d'or de la literatura russa</a></div> <p>El terme s'aplica a la literatura clàssica del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>. En paraules de <a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%B0%D1%82%D0%B0%D0%B5%D0%B2,_%D0%92%D0%BB%D0%B0%D0%B4%D0%B8%D0%BC%D0%B8%D1%80_%D0%91%D0%BE%D1%80%D0%B8%D1%81%D0%BE%D0%B2%D0%B8%D1%87" class="extiw" title="ru:Катаев, Владимир Борисович">Vladímir Katàiev</a>, "entre el naixement de <a href="/wiki/Puixkin" class="mw-redirect" title="Puixkin">Puixkin</a> i la mort de <a href="/wiki/Tx%C3%A9khov" class="mw-redirect" title="Txékhov">Txékhov</a> transcorre un segle sencer, l'època daurada de la literatura clàssica russa. Són com si fossin els dos extrems d'una sola cadena ininterrompuda: al principi i al final.<sup id="cite_ref-49" class="reference"><a href="#cite_note-49"><span class="cite-bracket">[</span>38<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>"El sistema feudal-monàrquic va mantenir Rússia, durant molt de temps, sota el seu jou", - va dir <a href="/w/index.php?title=Nikolai_Piks%C3%A0nov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nikolai Piksànov (encara no existeix)">Piksànov</a>- amb el resultat que "la literatura va prendre una posició especial, única, en la vida pública del nostre país»."<sup id="cite_ref-50" class="reference"><a href="#cite_note-50"><span class="cite-bracket">[</span>39<span class="cite-bracket">]</span></a></sup>A partir d'aquí - la ficció va assolir la màxima intensitat de contingut ideològic, polític, social i ètic. Per tant, la posició distintiva de la <a href="/wiki/Cr%C3%ADtica_liter%C3%A0ria" title="Crítica literària">crítica literària</a>, que no només serveix a allò estètic, sinó també al vessant social i polític, va substituir per a la gent allò que en una societat russa occidental hagués donat debats parlamentaris, reunions públiques, organitzacions de partits i premsa sense censura política" - va assenyalar <a href="/w/index.php?title=Nikolai_Piks%C3%A0nov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nikolai Piksànov (encara no existeix)">Piksànov</a>. </p><p>En l'article "Una mirada a la literatura russa el 1846", <a href="/wiki/Rus" title="Rus">rus</a>: <span lang="ru" style="font-family: Helvetica, Geneva, 'Arial Unicode MS', 'Lucida Sans Unicode', 'Code2000', sans-serif;font-style: normal;">Взгляд на русскую литературу 1846 года</span>, <a href="/wiki/Vissarion_Belinski" title="Vissarion Belinski">Belinski</a> va escriure: "El talent sempre hi havia estat, però abans es decorava primer amb la natura, s'idealitzava una realitat que representava coses que no existien, sense precedents, i ara es reproduïa la vida i la realitat en la seva autenticicat. A partir d'això, la literatura va guanyar importància als ulls de la societat »<sup id="cite_ref-51" class="reference"><a href="#cite_note-51"><span class="cite-bracket">[</span>40<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>En 1847, <a href="/wiki/Vissarion_Belinski" title="Vissarion Belinski">Belinski</a> va escriure a Gógol que la societat "bull i tira endavant com si fos tropa de refresc, però és aplanada pel pesat jou", sense trobar sortida; "Tan sols a la literatura, tot i la censura tàrtara, hi ha vida i segueix endavant." Posteriorment (1856) <a href="/wiki/Nikolai_Txernixevski" title="Nikolai Txernixevski">Txernixevski</a>, oposant Rússia i Occident, va confirmar que la literatura russa "està centrant la major part de l'activitat mental de la gent." "El significat mundial del que és ara la literatura russa", va assenyalar <a href="/wiki/Lenin" title="Lenin">Lenin</a> en el seu llibre "<a href="/wiki/Qu%C3%A8_fer%3F_(Lenin)" class="mw-redirect" title="Què fer? (Lenin)">Què fer</a>? " </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Autors_2">Autors</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=37" title="Modifica la secció: Autors"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div style="-moz-column-count:4; -webkit-column-count:4; column-count:4;"> <ul><li><a href="/wiki/Vassili_Jukovski" title="Vassili Jukovski">Vassili Jukovski</a> (1783-1852)</li> <li><a href="/wiki/Antoni_Pogorelski" title="Antoni Pogorelski">Antoni Pogorelski</a> (1787-1836)</li> <li><a href="/wiki/Konstant%C3%ADn_B%C3%A0tiuixkov" class="mw-redirect" title="Konstantín Bàtiuixkov">Konstantín Bàtiuixkov</a> (1787-1855)</li> <li><a href="/w/index.php?title=Mikha%C3%AFl_Nikol%C3%A0ievitx_Zagoskin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mikhaïl Nikolàievitx Zagoskin (encara no existeix)">Mikhaïl Zagoskin</a> (1789-1852)</li> <li><a href="/wiki/Serguei_Aks%C3%A0kov" title="Serguei Aksàkov">Serguei Aksàkov</a> (1791-1859)</li> <li><a href="/w/index.php?title=Ivan_Laj%C3%A9txnikov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ivan Lajétxnikov (encara no existeix)">Ivan Lajétxnikov</a> (1792-1869)</li> <li><a href="/wiki/Piotr_Vi%C3%A0zemski" title="Piotr Viàzemski">Piotr Viàzemski</a> (1792-1878)</li> <li><a href="/wiki/Kondrati_Ril%C3%A9iev" title="Kondrati Riléiev">Kondrati Riléiev</a> (1795-1826)</li> <li><a href="/wiki/Aleksandr_Best%C3%BAjev" title="Aleksandr Bestújev">Aleksandr Bestújev</a> (1797-1837)</li> <li><a href="/wiki/Aleksandr_Puixkin" title="Aleksandr Puixkin">Aleksandr Puixkin</a> (1799-1837)</li> <li><a href="/wiki/Ievgueni_Baratinski" title="Ievgueni Baratinski">Ievgueni Baratinski</a> (1800-1844)</li> <li><a href="/wiki/Aleksandr_Od%C3%B3ievski" title="Aleksandr Odóievski">Aleksandr Odóievski</a> (1802-1839)</li> <li><a href="/wiki/Vlad%C3%ADmir_Od%C3%B3ievski" title="Vladímir Odóievski">Vladímir Odóievski</a> (1803-1869)</li> <li><a href="/wiki/Fi%C3%B3dor_Ti%C3%BAttxev" title="Fiódor Tiúttxev">Fiódor Tiúttxev</a> (1803-1873)</li> <li><a href="/wiki/Nikolai_Iaz%C3%ADkov" title="Nikolai Iazíkov">Nikolai Iazíkov</a> (1803-1847)</li> <li><a href="/wiki/Nikolai_G%C3%B3gol" title="Nikolai Gógol">Nikolai Gógol</a> (1809-1852)</li> <li><a href="/wiki/Aleksei_Koltsov" title="Aleksei Koltsov">Aleksei Koltsov</a> (1809-1842)</li> <li><a href="/wiki/Vissarion_Belinski" title="Vissarion Belinski">Vissarion Belinski</a> (1811-1848)</li> <li><a href="/wiki/Aleksandr_Herzen" title="Aleksandr Herzen">Aleksandr Herzen</a> (1812-1870)</li> <li><a href="/wiki/Ivan_Gontxarov" title="Ivan Gontxarov">Ivan Gontxarov</a> (1812-1891)</li> <li><a href="/wiki/Nikolai_Ogariov" title="Nikolai Ogariov">Nikolai Ogariov</a> (1813-1877)</li> <li><a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_L%C3%A9rmontov" title="Mikhaïl Lérmontov">Mikhaïl Lérmontov</a> (1814-1841)</li> <li><a href="/wiki/Piotr_Ierxov" title="Piotr Ierxov">Piotr Ierxov</a> (1815-1869)</li> <li><a href="/wiki/Aleksei_Konstant%C3%ADnovitx_Tolstoi" title="Aleksei Konstantínovitx Tolstoi">Aleksei Konstantínovitx Tolstoi</a> (1817-1875)</li> <li><a href="/wiki/Ivan_Turgu%C3%A9nev" title="Ivan Turguénev">Ivan Turguénev</a> (1818-1883)</li> <li><a href="/wiki/I%C3%A0kov_Polonski" title="Iàkov Polonski">Iàkov Polonski</a> (1819-1881)</li> <li><a href="/wiki/Afanassi_Fet" title="Afanassi Fet">Afanassi Fet</a> (1820-1892)</li> <li><a href="/w/index.php?title=Aleksei_P%C3%ADssemski&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aleksei Píssemski (encara no existeix)">Aleksei Píssemski</a> (1820-1881)</li> <li><a href="/wiki/Nikolai_Nekr%C3%A0ssov" title="Nikolai Nekràssov">Nikolai Nekràssov</a> (1821-1878)</li> <li><a href="/wiki/Fi%C3%B3dor_Dostoievski" title="Fiódor Dostoievski">Fiódor Dostoievski</a> (1821-1881)</li> <li><a href="/wiki/Apol%C2%B7lon_M%C3%A0ikov" title="Apol·lon Màikov">Apol·lon Màikov</a> (1821-1897)</li> <li><a href="/wiki/Aleksei_Jemtx%C3%BAjnikov" title="Aleksei Jemtxújnikov">Aleksei Jemtxújnikov</a> (1821-1908)</li> <li><a href="/wiki/Aleksandr_%C3%89rtel" title="Aleksandr Értel">Aleksandr Értel</a> (1855-1908)</li> <li><a href="/w/index.php?title=Dmitri_Grig%C3%B3rovitx&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dmitri Grigórovitx (encara no existeix)">Dmitri Grigórovitx</a> (1822-1899)</li> <li><a href="/wiki/Aleksandr_Ostrovski" title="Aleksandr Ostrovski">Aleksandr Ostrovski</a> (1823-1886)</li> <li><a href="/wiki/Aleksandr_Drujinin" title="Aleksandr Drujinin">Aleksandr Drujinin</a> (1824-1864)</li> <li><a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_Saltikov-Sxedr%C3%ADn" title="Mikhaïl Saltikov-Sxedrín">Mikhaïl Saltikov-Sxedrín</a> (1826-1889)</li> <li><a href="/wiki/Nikolai_Txernixevski" title="Nikolai Txernixevski">Nikolai Txernixevski</a> (1828-1889)</li> <li><a href="/wiki/Lev_Tolstoi" title="Lev Tolstoi">Lev Tolstoi</a> (1828-1910)</li> <li><a href="/w/index.php?title=Mikha%C3%AFl_Vass%C3%ADlievtx_Zagoskin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mikhaïl Vassílievtx Zagoskin (encara no existeix)">Mikhaïl Zagoskin</a> (1830-1904)</li> <li><a href="/wiki/Nikolai_Leskov" title="Nikolai Leskov">Nikolai Leskov</a> (1831-1895)</li> <li><a href="/w/index.php?title=Nikolai_Pomialovski&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nikolai Pomialovski (encara no existeix)">Nikolai Pomialovski</a> (1835-1863)</li> <li><a href="/w/index.php?title=Piotr_Boborikin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Piotr Boborikin (encara no existeix)">Piotr Boborikin</a> (1836-1921)</li> <li><a href="/wiki/Vassili_Aven%C3%A0rius" title="Vassili Avenàrius">Vassili Avenàrius</a> (1839-1923)</li> <li><a href="/w/index.php?title=Fi%C3%B3dor_Reix%C3%A9tnikov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fiódor Reixétnikov (encara no existeix)">Fiódor Reixétnikov</a> (1841-1871)</li> <li><a href="/w/index.php?title=Ivan_S%C3%BArikov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ivan Súrikov (encara no existeix)">Ivan Súrikov</a> (1841-1880)</li> <li><a href="/w/index.php?title=Nikolai_Leikin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nikolai Leikin (encara no existeix)">Nikolai Leikin</a> (1841-1906)</li> <li><a href="/wiki/Gleb_Uspenski" title="Gleb Uspenski">Gleb Uspenski</a> (1843-1902)</li> <li><a href="/w/index.php?title=Nikolai_Garin-Mikhailovski&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nikolai Garin-Mikhailovski (encara no existeix)">Nikolai Garin-Mikhailovski</a> (1852-1906)</li> <li><a href="/w/index.php?title=Dmitri_Mamin-Sibiriak&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dmitri Mamin-Sibiriak (encara no existeix)">Dmitri Mamin-Sibiriak</a> (1852-1912)</li> <li><a href="/w/index.php?title=Vs%C3%A9volod_Garxin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vsévolod Garxin (encara no existeix)">Vsévolod Garxin</a> (1855-1888)</li> <li><a href="/w/index.php?title=Nikolai_Pozniakov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nikolai Pozniakov (encara no existeix)">Nikolai Pozniakov</a> (1856-1910)</li> <li><a href="/wiki/Anton_Tx%C3%A9khov" title="Anton Txékhov">Anton Txékhov</a> (1860-1904)</li> <li><a href="/wiki/Semion_Nadson" title="Semion Nadson">Semion Nadson</a> (1862-1887)</li> <li><a href="/wiki/Aleksandr_Pipin" title="Aleksandr Pipin">Aleksandr Pipin</a> (1833-1904)</li> <li><a href="/wiki/Grigori_Ieliss%C3%A9iev" title="Grigori Ielisséiev">Grigori Ielisséiev</a> (18221-1891)</li> <li><a href="/wiki/Isaac_P%C3%A0vlovski" title="Isaac Pàvlovski">Isaac Pàvlovski</a> (1853-1924)</li></ul> </div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Edat_de_plata">Edat de plata</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=38" title="Modifica la secció: Edat de plata"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Edat_de_plata_de_la_literatura_russa" title="Edat de plata de la literatura russa">Edat de plata de la literatura russa</a></div> <p>L'època del canvi dels segles XX i XIX fou anomenada l'Edat de Plata. El concepte va sorgir entre l'emigració russa i es va correlacionar originalment amb l'edat d'or de la literatura russa, avaluant retrospectivament el temps passat com la segona floració de la cultura russa. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Autors_3">Autors</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=39" title="Modifica la secció: Autors"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Poesia">Poesia</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=40" title="Modifica la secció: Poesia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div style="-moz-column-count:2; -webkit-column-count:2; column-count:2; vertical-align:top;"> <ul><li><a href="/wiki/Simbolisme" title="Simbolisme">Simbolisme</a></li></ul> <dl><dd><ul><li><a href="/wiki/Nikolai_Minski" title="Nikolai Minski">Nikolai Minski</a> (1855-1937)</li> <li><a href="/wiki/Innokenti_%C3%80nnenski" title="Innokenti Ànnenski">Innokenti Ànnenski</a> (1855-1909)</li></ul></dd></dl> <ul><li>Primers <a href="/wiki/Simbolisme" title="Simbolisme">simbolistes</a></li></ul> <dl><dd><ul><li><a href="/wiki/Fi%C3%B3dor_Sologub" title="Fiódor Sologub">Fiódor Sologub</a> (1863-1927)</li> <li><a href="/wiki/Dmitri_Merejkovski" title="Dmitri Merejkovski">Dmitri Merejkovski</a> (1865-1941)</li> <li><a href="/wiki/Konstant%C3%ADn_B%C3%A0lmont" class="mw-redirect" title="Konstantín Bàlmont">Konstantín Bàlmont</a> (1867-1942)</li> <li><a href="/wiki/Zinaida_Gu%C3%ADppius" class="mw-redirect" title="Zinaida Guíppius">Zinaida Guíppius</a> (1869-1945)</li> <li><a href="/wiki/Valeri_Bri%C3%BAssov" title="Valeri Briússov">Valeri Briússov</a> (1873-1924)</li> <li><a href="/wiki/Vera_Merkurieva" title="Vera Merkurieva">Vera Merkurieva</a> (1876-1943)</li></ul></dd></dl> <ul><li><a href="/wiki/Simbolisme" title="Simbolisme">Simbolistes</a> tardans</li></ul> <dl><dd><ul><li><a href="/wiki/Viatxeslav_Iv%C3%A0nov" title="Viatxeslav Ivànov">Viatxeslav Ivànov</a> (1866-1949)</li> <li><a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_Kuzm%C3%ADn" title="Mikhaïl Kuzmín">Mikhaïl Kuzmín</a> (1872-1936)</li> <li><a href="/wiki/Andrei_Beli" title="Andrei Beli">Andrei Beli</a> (1880-1934)</li> <li><a href="/wiki/Aleksandr_Blok" title="Aleksandr Blok">Aleksandr Blok</a> (1880-1921)</li></ul></dd></dl> <ul><li><a href="/wiki/Acmeisme" title="Acmeisme">Acmeistes</a></li></ul> <dl><dd><ul><li><a href="/wiki/Nikolai_Gumiliov" title="Nikolai Gumiliov">Nikolai Gumiliov</a> (1886-1921)</li> <li><a href="/wiki/Vlad%C3%ADmir_N%C3%A0rbut" title="Vladímir Nàrbut">Vladímir Nàrbut</a> (1888-1938)</li> <li><a href="/wiki/Anna_Akhm%C3%A0tova" title="Anna Akhmàtova">Anna Akhmàtova</a> (1889-1966)</li> <li><a href="/wiki/%C3%93ssip_Mandelstam" title="Óssip Mandelstam">Óssip Mandelstam</a> (1891-1938)</li> <li><a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_Zenk%C3%A9vitx" title="Mikhaïl Zenkévitx">Mikhaïl Zenkévitx</a> (1886-1973)</li> <li><a href="/wiki/Serguei_Gorodetski" title="Serguei Gorodetski">Serguei Gorodetski</a> (1884-1967)</li></ul></dd></dl> <ul><li><a href="/wiki/Futurisme" title="Futurisme">Futuristes</a></li></ul> <dl><dd><ul><li><a href="/wiki/Velimir_Khl%C3%A9bnikov" title="Velimir Khlébnikov">Velimir Khlébnikov</a> (1885-1922)</li> <li><a href="/wiki/%C3%8Dgor_Severianin" title="Ígor Severianin">Ígor Severianin</a> (1887-1941)</li> <li><a href="/wiki/Vlad%C3%ADmir_Maiakovski" title="Vladímir Maiakovski">Vladímir Maiakovski</a> (1893-1930)</li> <li><a href="/wiki/David_Burliuk" title="David Burliuk">David Burliuk</a> (1887-1967)</li> <li><a href="/wiki/Aleksei_Krutx%C3%B3nikh" title="Aleksei Krutxónikh">Aleksei Krutxónikh</a> (1886-1968)</li> <li><a href="/wiki/Vassilisk_Gn%C3%A9dov" title="Vassilisk Gnédov">Vassilisk Gnédov</a> (1890-1978)</li></ul></dd></dl> <ul><li><a href="/wiki/Imaginisme_rus" title="Imaginisme rus">Imaginistes</a></li></ul> <dl><dd><ul><li><a href="/wiki/Serguei_Iessenin" title="Serguei Iessenin">Serguei Iessenin</a> (1895-1925)</li> <li><a href="/wiki/Vadim_Xerxen%C3%A9vitx" title="Vadim Xerxenévitx">Vadim Xerxenévitx</a> (1893-1942)</li> <li><a href="/wiki/Ri%C3%BArik_%C3%8Dvnev" title="Riúrik Ívnev">Riúrik Ívnev</a> (1891-1981)</li> <li><a href="/wiki/Anatoli_Mariengof" class="mw-redirect" title="Anatoli Mariengof">Anatoli Mariengof</a> (1897-1962)</li></ul></dd></dl> <ul><li>Poetes <a href="/wiki/Pag%C3%A8s" title="Pagès">camperols</a></li></ul> <dl><dd><ul><li><a href="/wiki/Spiridon_Drojjinn" class="mw-redirect" title="Spiridon Drojjinn">Spiridon Drojjinn</a> (1848-1930)</li> <li><a href="/wiki/Nikolai_Kli%C3%BAiev" title="Nikolai Kliúiev">Nikolai Kliúiev</a> (1884-1937)</li> <li><a href="/wiki/Serguei_Klitxkov" title="Serguei Klitxkov">Serguei Klitxkov</a> (1889-1937)</li></ul></dd></dl> <ul><li>Altres</li></ul> <dl><dd><ul><li><a href="/wiki/Maksimilian_Voloixin" title="Maksimilian Voloixin">Maksimilian Voloixin</a> (1877-1932)</li> <li><a href="/wiki/Sofia_Parnok" title="Sofia Parnok">Sofia Parnok</a> (1885-1933)</li> <li><a href="/wiki/Vladislav_Khodass%C3%A9vitx" title="Vladislav Khodassévitx">Vladislav Khodassévitx</a> (1887-1939)</li> <li><a href="/wiki/Bor%C3%ADs_Pasternak" title="Borís Pasternak">Borís Pasternak</a> (1890-1960)</li> <li><a href="/wiki/Marina_Tsvet%C3%A0ieva" title="Marina Tsvetàieva">Marina Tsvetàieva</a> (1891-1941)</li> <li><a href="/wiki/Gueorgui_Iv%C3%A0nov" title="Gueorgui Ivànov">Gueorgui Ivànov</a> (1894-1958)</li> <li><a href="/wiki/Don_Aminado" title="Don Aminado">Don Aminado</a> (1888-1957)</li></ul></dd></dl> </div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Prosa">Prosa</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=41" title="Modifica la secció: Prosa"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <dl><dd><ul><li><a href="/wiki/Lev_Tolstoi" title="Lev Tolstoi">Lev Tolstoi</a> (1828-1910)</li> <li><a href="/wiki/Vlad%C3%ADmir_Korolenko" title="Vladímir Korolenko">Vladímir Korolenko</a> (1853-1921)</li> <li><a href="/wiki/Maksim_Gorki" title="Maksim Gorki">Maksim Gorki</a> (1868-1936)</li> <li><a href="/wiki/Aleksandr_Kupr%C3%ADn" title="Aleksandr Kuprín">Aleksandr Kuprín</a> (1870-1938)</li> <li><a href="/wiki/Ivan_Bunin" title="Ivan Bunin">Ivan Bunin</a> (1870-1953)</li> <li><a href="/wiki/Leonid_Andr%C3%A9iev" title="Leonid Andréiev">Leonid Andréiev</a> (1871-1919)</li> <li><a href="/wiki/Ivan_Xmeliov" title="Ivan Xmeliov">Ivan Xmeliov</a> (1873-1950)</li> <li><a href="/wiki/Aleksei_R%C3%A9mizov" title="Aleksei Rémizov">Aleksei Rémizov</a> (1877-1957)</li> <li><a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_Artsib%C3%A0ixev" title="Mikhaïl Artsibàixev">Mikhaïl Artsibàixev</a> (1878-1927)</li> <li><a href="/wiki/Bor%C3%ADs_Z%C3%A0itsev" title="Borís Zàitsev">Borís Zàitsev</a> (1881-1972)</li> <li><a href="/wiki/Aleksei_Nikol%C3%A0ievitx_Tolstoi" title="Aleksei Nikolàievitx Tolstoi">Aleksei Nikolàievitx Tolstoi</a> (1883-1945)</li></ul></dd></dl> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Literatura_russa_del_període_soviètic_(incloent_la_literatura_russa_a_l'estranger)"><span id="Literatura_russa_del_per.C3.ADode_sovi.C3.A8tic_.28incloent_la_literatura_russa_a_l.27estranger.29"></span>Literatura russa del període soviètic (incloent la literatura russa a l'estranger)</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=42" title="Modifica la secció: Literatura russa del període soviètic (incloent la literatura russa a l'estranger)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Dècades_del_1920_i_1930"><span id="D.C3.A8cades_del_1920_i_1930"></span>Dècades del 1920 i 1930</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=43" title="Modifica la secció: Dècades del 1920 i 1930"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p><a href="/wiki/Nikolai_Ostrovski" title="Nikolai Ostrovski">Nikolai Ostrovski</a>, <a href="/wiki/Ivan_Bunin" title="Ivan Bunin">Ivan Bunin</a>, <a href="/wiki/Aleksandr_Kupr%C3%ADn" title="Aleksandr Kuprín">Aleksandr Kuprín</a>, <a href="/w/index.php?title=Arkadi_Gaidar&action=edit&redlink=1" class="new" title="Arkadi Gaidar (encara no existeix)">Arkadi Gaidar</a>, <a href="/wiki/Vlad%C3%ADmir_Nabokov" class="mw-redirect" title="Vladímir Nabokov">Vladímir Nabokov</a>, <a href="/wiki/Ivan_Xmeliov" title="Ivan Xmeliov">Ivan Xmeliov</a>, <a href="/w/index.php?title=Gueorgui_Adam%C3%B3vitx&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gueorgui Adamóvitx (encara no existeix)">Gueorgui Adamóvitx</a>, <a href="/wiki/Vladislav_Khodass%C3%A9vitx" title="Vladislav Khodassévitx">Vladislav Khodassévitx</a>, <a href="/wiki/Gueorgui_Iv%C3%A0nov" title="Gueorgui Ivànov">Gueorgui Ivànov</a>, <a href="/wiki/Aleksandr_Blok" title="Aleksandr Blok">Aleksandr Blok</a>, <a href="/wiki/Vlad%C3%ADmir_Maiakovski" title="Vladímir Maiakovski">Vladímir Maiakovski</a>, <a href="/wiki/Serguei_Iessenin" title="Serguei Iessenin">Serguei Iessenin</a>, <a href="/wiki/Valeri_Bri%C3%BAssov" title="Valeri Briússov">Valeri Briússov</a>, <a href="/wiki/Bor%C3%ADs_Pilniak" title="Borís Pilniak">Borís Pilniak</a>, <a href="/wiki/Maksim_Gorki" title="Maksim Gorki">Maksim Gorki</a>, <a href="/wiki/Aleksandr_Serafim%C3%B3vitx" title="Aleksandr Serafimóvitx">Aleksandr Serafimóvitx</a>, <a href="/wiki/Aleksei_Nikol%C3%A0ievitx_Tolstoi" title="Aleksei Nikolàievitx Tolstoi">Aleksei Tolstoi</a>, <a href="/wiki/Vlad%C3%ADmir_Ars%C3%A9niev" title="Vladímir Arséniev">Vladímir Arséniev</a>, <a href="/w/index.php?title=Mikha%C3%AFl_Prixvin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mikhaïl Prixvin (encara no existeix)">Mikhaïl Prixvin</a>, <a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_X%C3%B3lokhov" title="Mikhaïl Xólokhov">Mikhaïl Xólokhov</a>, <a href="/wiki/Aleksandr_Fad%C3%A9iev" title="Aleksandr Fadéiev">Aleksandr Fadéiev</a>, <a href="/wiki/Isaak_B%C3%A0bel" class="mw-redirect" title="Isaak Bàbel">Isaak Bàbel</a>, <a href="/w/index.php?title=Mikha%C3%AFl_Svetlov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mikhaïl Svetlov (encara no existeix)">Mikhaïl Svetlov</a>, <a href="/w/index.php?title=Eduard_Bagritski&action=edit&redlink=1" class="new" title="Eduard Bagritski (encara no existeix)">Eduard Bagritski</a>, <a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_Bulg%C3%A0kov" title="Mikhaïl Bulgàkov">Mikhaïl Bulgàkov</a>, <a href="/wiki/Andrei_Plat%C3%B3nov" title="Andrei Platónov">Andrei Platónov</a>, <a href="/wiki/Iuri_Oleixa" title="Iuri Oleixa">Iuri Oleixa</a>, <a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_Z%C3%B3sxenko" title="Mikhaïl Zósxenko">Mikhaïl Zósxenko</a>, <a href="/wiki/Ievgueni_Zamiatin" title="Ievgueni Zamiatin">Ievgueni Zamiatin</a>, <a href="/wiki/Ili%C3%A0_Ehrenburg" title="Ilià Ehrenburg">Ilià Ehrenburg</a>, <a href="/wiki/Ilf_i_Petrov" title="Ilf i Petrov">Ilf i Petrov</a>, <a href="/w/index.php?title=Leonid_Dobitxin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Leonid Dobitxin (encara no existeix)">Leonid Dobitxin</a>, <a href="/wiki/Valent%C3%ADn_Kat%C3%A0iev" title="Valentín Katàiev">Valentín Katàiev</a>, <a href="/wiki/Bor%C3%ADs_Pilniak" title="Borís Pilniak">Borís Pilniak</a>, <a href="/wiki/Iuri_Tini%C3%A0nov" title="Iuri Tiniànov">Iuri Tiniànov</a>, <a href="/wiki/Aleksei_N%C3%B3vikov-Priboi" title="Aleksei Nóvikov-Priboi">Aleksei Nóvikov-Priboi</a>, <a href="/wiki/Aleksandr_Grin" title="Aleksandr Grin">Aleksandr Grin</a>, <a href="/wiki/Vs%C3%A9volod_Iv%C3%A0nov" title="Vsévolod Ivànov">Vsévolod Ivànov</a>, <a href="/wiki/Dani%C3%AFl_Kharms" title="Daniïl Kharms">Daniïl Kharms</a>, <a href="/w/index.php?title=Nikolai_Zabolotski&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nikolai Zabolotski (encara no existeix)">Nikolai Zabolotski</a>. <a href="/wiki/Aleksandr_Nev%C3%A9rov" title="Aleksandr Nevérov">Aleksandr Nevérov</a> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Dècades_del_1940_i_1950"><span id="D.C3.A8cades_del_1940_i_1950"></span>Dècades del 1940 i 1950</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=44" title="Modifica la secció: Dècades del 1940 i 1950"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Poesia_2">Poesia</h5><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=45" title="Modifica la secció: Poesia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p><a href="/wiki/Bor%C3%ADs_Pasternak" title="Borís Pasternak">Borís Pasternak</a>, <a href="/wiki/Anna_Akhm%C3%A0tova" title="Anna Akhmàtova">Anna Akhmàtova</a>, <a href="/w/index.php?title=Nikolai_Zabolotski&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nikolai Zabolotski (encara no existeix)">Nikolai Zabolotski</a>, <a href="/wiki/Aleksandr_Tvardovski" title="Aleksandr Tvardovski">Aleksandr Tvardovski</a>, <a href="/wiki/Konstant%C3%ADn_S%C3%ADmonov" title="Konstantín Símonov">Konstantín Símonov</a>, <a href="/w/index.php?title=Iaroslav_Smeliakov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Iaroslav Smeliakov (encara no existeix)">Iaroslav Smeliakov</a>, <a href="/w/index.php?title=Dmitri_Kedrin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dmitri Kedrin (encara no existeix)">Dmitri Kedrin</a>, <a href="/w/index.php?title=Mikha%C3%AFl_Kultxitski&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mikhaïl Kultxitski (encara no existeix)">Mikhaïl Kultxitski</a>, <a href="/w/index.php?title=Vs%C3%A9volod_Bagritski&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vsévolod Bagritski (encara no existeix)">Vsévolod Bagritski</a>, <a href="/w/index.php?title=Simon_Gudzenko&action=edit&redlink=1" class="new" title="Simon Gudzenko (encara no existeix)">Simon Gudzenko</a>, <a href="/wiki/I%C3%BAlia_Dr%C3%BAnina" title="Iúlia Drúnina">Iúlia Drúnina</a>, <a href="/w/index.php?title=Bor%C3%ADs_Slutski&action=edit&redlink=1" class="new" title="Borís Slutski (encara no existeix)">Borís Slutski</a>, <a href="/wiki/Olga_Bergholz" title="Olga Bergholz">Olga Bergholz</a>, <a href="/wiki/Vera_%C3%8Dnber" title="Vera Ínber">Vera Ínber</a>, <a href="/w/index.php?title=Mikha%C3%AFl_Lukonin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mikhaïl Lukonin (encara no existeix)">Mikhaïl Lukonin</a>, <a href="/wiki/Aleksandr_K%C3%B3nonov" title="Aleksandr Kónonov">Aleksandr Kónonov</a> </p> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Prosa_2">Prosa</h5><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=46" title="Modifica la secció: Prosa"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p><a href="/wiki/Konstantin_Simonov" class="mw-redirect" title="Konstantin Simonov">Konstantin Simonov</a>, <a href="/wiki/Valent%C3%ADn_Kat%C3%A0iev" title="Valentín Katàiev">Valentín Katàiev</a>, <a href="/wiki/Aleksandr_Fad%C3%A9iev" title="Aleksandr Fadéiev">Aleksandr Fadéiev</a>, <a href="/w/index.php?title=Konstant%C3%ADn_Paustovski&action=edit&redlink=1" class="new" title="Konstantín Paustovski (encara no existeix)">Konstantín Paustovski</a>, <a href="/wiki/Leonid_Le%C3%B3nov" title="Leonid Leónov">Leonid Leónov</a>, <a href="/wiki/Veniam%C3%ADn_Kaverin" title="Veniamín Kaverin">Veniamín Kaverin</a>, <a href="/w/index.php?title=Vitali_Bianki&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vitali Bianki (encara no existeix)">Vitali Bianki</a>, <a href="/w/index.php?title=Gait%C3%B3_Gazd%C3%A0nov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gaitó Gazdànov (encara no existeix)">Gaitó Gazdànov</a>, <a href="/w/index.php?title=Mark_Ald%C3%A0nov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mark Aldànov (encara no existeix)">Mark Aldànov</a>, <a href="/w/index.php?title=Nikolai_Xp%C3%A0nov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nikolai Xpànov (encara no existeix)">Nikolai Xpànov</a>, <a href="/w/index.php?title=Ivan_Sokolov-Mikitov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ivan Sokolov-Mikitov (encara no existeix)">Ivan Sokolov-Mikitov</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Dècades_del_1960_al_1980"><span id="D.C3.A8cades_del_1960_al_1980"></span>Dècades del 1960 al 1980</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=47" title="Modifica la secció: Dècades del 1960 al 1980"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Prosa_3">Prosa</h5><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=48" title="Modifica la secció: Prosa"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p><a href="/wiki/Ivan_Iefr%C3%A9mov" title="Ivan Iefrémov">Ivan Iefrémov</a>, <a href="/wiki/Anatoli_Kuznetsov" title="Anatoli Kuznetsov">Anatoli Kuznetsov</a>, <a href="/wiki/Vassili_Xukx%C3%ADn" title="Vassili Xukxín">Vassili Xukxín</a>, <a href="/wiki/Aleksandr_Soljenitsin" title="Aleksandr Soljenitsin">Aleksandr Soljenitsin</a>, <a href="/w/index.php?title=Vassil_Bikau&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vassil Bikau (encara no existeix)">Vassil Bikau</a>, <a href="/wiki/V%C3%ADktor_Ast%C3%A0fiev" title="Víktor Astàfiev">Víktor Astàfiev</a>, <a href="/wiki/Al%C3%A8s_Adam%C3%B2vitx" title="Alès Adamòvitx">Alès Adamòvitx</a>, <a href="/w/index.php?title=Vassili_Aj%C3%A0iev&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vassili Ajàiev (encara no existeix)">Vassili Ajàiev</a>, <a href="/wiki/Svetlana_Aleksi%C3%A9vitx" title="Svetlana Aleksiévitx">Svetlana Aleksiévitx</a>, <a href="/wiki/Grigori_Bakl%C3%A0nov" title="Grigori Baklànov">Grigori Baklànov</a>, <a href="/w/index.php?title=Vlad%C3%ADmir_Bogom%C3%B3lov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vladímir Bogomólov (encara no existeix)">Vladímir Bogomólov</a>, <a href="/wiki/Iuri_B%C3%B3ndarev" title="Iuri Bóndarev">Iuri Bóndarev</a>,<sup id="cite_ref-52" class="reference"><a href="#cite_note-52"><span class="cite-bracket">[</span>41<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><a href="/wiki/Bor%C3%ADs_Vass%C3%ADliev" title="Borís Vassíliev">Borís Vassíliev</a>, <a href="/w/index.php?title=Konstant%C3%ADn_Vorob%C3%ADov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Konstantín Vorobíov (encara no existeix)">Konstantín Vorobíov</a>, <a href="/wiki/Emmanu%C3%AFl_Kazak%C3%A9vitx" title="Emmanuïl Kazakévitx">Emmanuïl Kazakévitx</a>, <a href="/wiki/Viatxeslav_Kondr%C3%A0tiev" title="Viatxeslav Kondràtiev">Viatxeslav Kondràtiev</a>, <a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D1%83%D1%80%D0%BE%D1%87%D0%BA%D0%B8%D0%BD,_%D0%92%D0%B8%D0%BA%D1%82%D0%BE%D1%80_%D0%90%D0%BB%D0%B5%D0%BA%D1%81%D0%B0%D0%BD%D0%B4%D1%80%D0%BE%D0%B2%D0%B8%D1%87" class="extiw" title="ru:Курочкин, Виктор Александрович">Víktor Kúrotxkin</a>, <a href="/wiki/V%C3%ADktor_Nekr%C3%A0ssov" title="Víktor Nekràssov">Víktor Nekràssov</a>,<sup id="cite_ref-lit_53-0" class="reference"><a href="#cite_note-lit-53"><span class="cite-bracket">[</span>42<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><a href="/wiki/Bor%C3%ADs_Polevoi" title="Borís Polevoi">Borís Polevoi</a>, <a href="/w/index.php?title=Anatoli_Pristavkin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Anatoli Pristavkin (encara no existeix)">Anatoli Pristavkin</a>, <a href="/w/index.php?title=Iulian_Semi%C3%B3nov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Iulian Semiónov (encara no existeix)">Iulian Semiónov</a>, <a href="/wiki/Vassili_Grossman" title="Vassili Grossman">Vassili Grossman</a>, <a href="/wiki/Valent%C3%ADn_Rasputin" title="Valentín Rasputin">Valentín Rasputin</a>, <a href="/w/index.php?title=Fi%C3%B3dor_Abr%C3%A0mov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fiódor Abràmov (encara no existeix)">Fiódor Abràmov</a>, <a href="/w/index.php?title=Vassili_Belov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vassili Belov (encara no existeix)">Vassili Belov</a>, <a href="/w/index.php?title=Vil_Lip%C3%A0tov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vil Lipàtov (encara no existeix)">Vil Lipàtov</a>, <a href="/w/index.php?title=Bor%C3%ADs_Mojaiev&action=edit&redlink=1" class="new" title="Borís Mojaiev (encara no existeix)">Borís Mojaiev</a>, <a href="/wiki/Ievgueni_N%C3%B3ssov" title="Ievgueni Nóssov">Ievgueni Nóssov</a>, <a href="/w/index.php?title=Vlad%C3%ADmir_Txivilikhin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vladímir Txivilikhin (encara no existeix)">Vladímir Txivilikhin</a>, <a href="/w/index.php?title=Serguei_Zaliguin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Serguei Zaliguin (encara no existeix)">Serguei Zaliguin</a>, <a href="/w/index.php?title=Vladim%C3%ADr_Krup%C3%ADn&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vladimír Krupín (encara no existeix)">Vladimír Krupín</a>, <a href="/wiki/Iuri_Tr%C3%ADfonov" title="Iuri Trífonov">Iuri Trífonov</a>, <a href="/wiki/Txinguiz_Aitm%C3%A0tov" title="Txinguiz Aitmàtov">Txinguiz Aitmàtov</a>, <a href="/w/index.php?title=Valent%C3%ADn_Pikul&action=edit&redlink=1" class="new" title="Valentín Pikul (encara no existeix)">Valentín Pikul</a>, <a href="/wiki/Arkadi_i_Bor%C3%ADs_Strugatski" title="Arkadi i Borís Strugatski">Arkadi i Borís Strugatski</a>, <a href="/w/index.php?title=Iuri_Gu%C3%A9rman&action=edit&redlink=1" class="new" title="Iuri Guérman (encara no existeix)">Iuri Guérman</a>, <a href="/w/index.php?title=Dani%C3%AFl_Granin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Daniïl Granin (encara no existeix)">Daniïl Granin</a>, <a href="/wiki/Fazil_Iskander" title="Fazil Iskander">Fazil Iskander</a>, <a href="/wiki/Veniam%C3%ADn_Kaverin" title="Veniamín Kaverin">Veniamín Kaverin</a>, <a href="/wiki/Vlad%C3%ADmir_Makanin" title="Vladímir Makanin">Vladímir Makanin</a>, <a href="/w/index.php?title=Iuri_Naguibin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Iuri Naguibin (encara no existeix)">Iuri Naguibin</a>, <a href="/w/index.php?title=Iuri_Poliakov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Iuri Poliakov (encara no existeix)">Iuri Poliakov</a>, <a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%B5%D0%BA%D0%B5%D0%BC%D1%87%D1%83%D0%BA,_%D0%90%D0%BB%D0%B5%D0%BA%D1%81%D0%B0%D0%BD%D0%B4%D1%80_%D0%95%D0%B2%D1%81%D0%B5%D0%B5%D0%B2%D0%B8%D1%87" class="extiw" title="ru:Рекемчук, Александр Евсеевич">Aleksandr Rekemtxuk</a>, <a href="/w/index.php?title=Vlad%C3%ADmir_Tendriakov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vladímir Tendriakov (encara no existeix)">Vladímir Tendriakov</a>, <a href="/wiki/Tatiana_Tolstaia" title="Tatiana Tolstaia">Tatiana Tolstaia</a>, <a href="/wiki/Anatoli_Ribakov" title="Anatoli Ribakov">Anatoli Ribakov</a>, <a href="/wiki/Iuri_Dombrovski" title="Iuri Dombrovski">Iuri Dombrovski</a>, <a href="/w/index.php?title=Vlad%C3%ADmir_Dud%C3%ADntsev&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vladímir Dudíntsev (encara no existeix)">Vladímir Dudíntsev</a>, <a href="/wiki/Valent%C3%ADn_Kat%C3%A0iev" title="Valentín Katàiev">Valentín Katàiev</a>, <a href="/w/index.php?title=Andrei_Bitov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Andrei Bitov (encara no existeix)">Andrei Bitov</a>, <a href="/wiki/Venedikt_Ierof%C3%A9iev" title="Venedikt Ieroféiev">Venedikt Ieroféiev</a>, <a href="/wiki/Vikt%C3%B3ria_T%C3%B3kareva" title="Viktória Tókareva">Viktória Tókareva</a>, <a href="/wiki/Vlad%C3%ADmir_Orlov" title="Vladímir Orlov">Vladímir Orlov</a>, <a href="/wiki/Serguei_Dovl%C3%A0tov" title="Serguei Dovlàtov">Serguei Dovlàtov</a>, <a href="/wiki/Vassili_Aksi%C3%B3nov" title="Vassili Aksiónov">Vassili Aksiónov</a>, <a href="/wiki/Vlad%C3%ADmir_Voin%C3%B3vitx" title="Vladímir Voinóvitx">Vladímir Voinóvitx</a>, <a href="/wiki/Gueorgui_Vlad%C3%ADmov" title="Gueorgui Vladímov">Gueorgui Vladímov</a>, <a href="/w/index.php?title=Iuri_Maml%C3%A9iev&action=edit&redlink=1" class="new" title="Iuri Mamléiev (encara no existeix)">Iuri Mamléiev</a>, <a href="/wiki/Eduard_Lim%C3%B3nov" title="Eduard Limónov">Eduard Limónov</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Poesia_3">Poesia</h5><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=49" title="Modifica la secció: Poesia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p><a href="/wiki/Andrei_Voznessenski" title="Andrei Voznessenski">Andrei Voznessenski</a>, <a href="/wiki/Ievgueni_Ievtuixenko" title="Ievgueni Ievtuixenko">Ievgueni Ievtuixenko</a>, <a href="/wiki/R%C3%B3bert_Rojd%C3%A9stvenski" title="Róbert Rojdéstvenski">Róbert Rojdéstvenski</a>, <a href="/wiki/Bel%C2%B7la_Akhmad%C3%BAlina" title="Bel·la Akhmadúlina">Bel·la Akhmadúlina</a>, <a href="/w/index.php?title=Mikha%C3%AFl_Antx%C3%A0rov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mikhaïl Antxàrov (encara no existeix)">Mikhaïl Antxàrov</a>, <a href="/wiki/Bulat_Okudjava" title="Bulat Okudjava">Bulat Okudjava</a>, <a href="/w/index.php?title=Novel%C2%B7la_Matv%C3%A9ieva&action=edit&redlink=1" class="new" title="Novel·la Matvéieva (encara no existeix)">Novel·la Matvéieva</a>, <a href="/w/index.php?title=Iuz_Aleixkovski&action=edit&redlink=1" class="new" title="Iuz Aleixkovski (encara no existeix)">Iuz Aleixkovski</a>, <a href="/wiki/Aleksandr_G%C3%A0litx" title="Aleksandr Gàlitx">Aleksandr Gàlitx</a>, <a href="/wiki/Iuri_V%C3%ADzbor" title="Iuri Vízbor">Iuri Vízbor</a>, <a href="/wiki/Vlad%C3%ADmir_Vissotski" title="Vladímir Vissotski">Vladímir Vissotski</a>, <a href="/wiki/Arseni_Tarkovski" title="Arseni Tarkovski">Arseni Tarkovski</a>, <a href="/w/index.php?title=Bor%C3%ADs_Slutski&action=edit&redlink=1" class="new" title="Borís Slutski (encara no existeix)">Borís Slutski</a>, <a href="/w/index.php?title=Leonid_Fil%C3%A0tov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Leonid Filàtov (encara no existeix)">Leonid Filàtov</a>, <a href="/w/index.php?title=Guennadi_Xp%C3%A0likov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Guennadi Xpàlikov (encara no existeix)">Guennadi Xpàlikov</a>, <a href="/w/index.php?title=Aleksandr_M%C3%A9jirov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aleksandr Méjirov (encara no existeix)">Aleksandr Méjirov</a>, <a href="/w/index.php?title=Ievgueni_Rein&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ievgueni Rein (encara no existeix)">Ievgueni Rein</a>, <a href="/wiki/Joseph_Brodsky" title="Joseph Brodsky">Joseph Brodsky</a>, <a href="/w/index.php?title=Aleksandr_K%C3%BAixner&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aleksandr Kúixner (encara no existeix)">Aleksandr Kúixner</a>, <a href="/w/index.php?title=Konstant%C3%ADn_K%C3%A9drov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Konstantín Kédrov (encara no existeix)">Konstantín Kédrov</a>, <a href="/w/index.php?title=Iuri_Kublanovski&action=edit&redlink=1" class="new" title="Iuri Kublanovski (encara no existeix)">Iuri Kublanovski</a>, <a href="/w/index.php?title=V%C3%ADktor_Krivulin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Víktor Krivulin (encara no existeix)">Víktor Krivulin</a>, <a href="/wiki/Dmitri_Pr%C3%ADgov" title="Dmitri Prígov">Dmitri Prígov</a>, <a href="/w/index.php?title=Timur_Kib%C3%ADrov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Timur Kibírov (encara no existeix)">Timur Kibírov</a>, <a href="/w/index.php?title=Na%C3%BCm_Korjavin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Naüm Korjavin (encara no existeix)">Naüm Korjavin</a>, <a href="/wiki/%C3%8Dgor_Guberman" title="Ígor Guberman">Ígor Guberman</a>, <a href="/w/index.php?title=Iuz_Aleixkovski&action=edit&redlink=1" class="new" title="Iuz Aleixkovski (encara no existeix)">Iuz Aleixkovski</a>, <a href="/w/index.php?title=Guennadi_Aigu%C3%AD&action=edit&redlink=1" class="new" title="Guennadi Aiguí (encara no existeix)">Guennadi Aiguí</a>, <a href="/w/index.php?title=Guenrikh_Sapguir&action=edit&redlink=1" class="new" title="Guenrikh Sapguir (encara no existeix)">Guenrikh Sapguir</a>, <a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%BE%D0%BC%D0%B0%D0%BD_%D0%A5%D0%B0%D1%80%D0%B8%D1%81%D0%BE%D0%B2%D0%B8%D1%87_%D0%A1%D0%BE%D0%BB%D0%BD%D1%86%D0%B5%D0%B2" class="extiw" title="ru:Роман Харисович Солнцев">Roman Sólntsev</a>, <a href="/wiki/Rimma_Kazakova" title="Rimma Kazakova">Rimma Kazakova</a>, <a href="/w/index.php?title=Iunna_M%C3%B3rits&action=edit&redlink=1" class="new" title="Iunna Mórits (encara no existeix)">Iunna Mórits</a>, <a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D1%83%D0%B7%D0%BD%D0%B5%D1%86%D0%BE%D0%B2,_%D0%AE%D1%80%D0%B8%D0%B9_%D0%9F%D0%BE%D0%BB%D0%B8%D0%BA%D0%B0%D1%80%D0%BF%D0%BE%D0%B2%D0%B8%D1%87" class="extiw" title="ru:Кузнецов, Юрий Поликарпович">Iuri Kuznetsov</a>, <a href="/wiki/Iuli_Kim" title="Iuli Kim">Iuli Kim</a>, <a href="/w/index.php?title=Andrei_Dem%C3%A9ntiev&action=edit&redlink=1" class="new" title="Andrei Deméntiev (encara no existeix)">Andrei Deméntiev</a>, <a href="/wiki/Nikolai_Rubtsov" title="Nikolai Rubtsov">Nikolai Rubtsov</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Literatura_russa_contemporània"><span id="Literatura_russa_contempor.C3.A0nia"></span>Literatura russa contemporània</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=50" title="Modifica la secció: Literatura russa contemporània"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Direccions_de_la_prosa_moderna">Direccions de la prosa moderna</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=51" title="Modifica la secció: Direccions de la prosa moderna"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Prosa_militar">Prosa militar</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=52" title="Modifica la secció: Prosa militar"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p><a href="/wiki/V%C3%ADktor_Ast%C3%A0fiev" title="Víktor Astàfiev">Víktor Astàfiev</a> — <i><a href="/w/index.php?title=Male%C3%AFts_i_morts&action=edit&redlink=1" class="new" title="Maleïts i morts (encara no existeix)">Maleïts i morts</a></i>, <a href="/w/index.php?title=Oleg_Iermakov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Oleg Iermakov (encara no existeix)">Oleg Iermakov</a> — «Афганские рассказы», «Знак зверя», <a href="/w/index.php?title=Aleksandr_Karassiov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aleksandr Karassiov (encara no existeix)">Aleksandr Karassiov</a> — «Чеченские рассказы», <a href="/w/index.php?title=Arkadi_B%C3%A0btxenko&action=edit&redlink=1" class="new" title="Arkadi Bàbtxenko (encara no existeix)">Arkadi Bàbtxenko</a> — «Война»,<sup id="cite_ref-Чередниченко_54-0" class="reference"><a href="#cite_note-Чередниченко-54"><span class="cite-bracket">[</span>43<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-55" class="reference"><a href="#cite_note-55"><span class="cite-bracket">[</span>44<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-56" class="reference"><a href="#cite_note-56"><span class="cite-bracket">[</span>45<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><a href="/wiki/Aleksandr_Bek" title="Aleksandr Bek">Aleksandr Bek</a>, «Жизнь Бережкова». </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Realisme">Realisme</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=53" title="Modifica la secció: Realisme"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p><a href="/wiki/Valent%C3%ADn_Rasputin" title="Valentín Rasputin">Valentín Rasputin</a>, <a href="/wiki/Ievgueni_N%C3%B3ssov" title="Ievgueni Nóssov">Ievgueni Nóssov</a>, <a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%95%D0%BA%D0%B8%D0%BC%D0%BE%D0%B2,_%D0%91%D0%BE%D1%80%D0%B8%D1%81_%D0%9F%D0%B5%D1%82%D1%80%D0%BE%D0%B2%D0%B8%D1%87" class="extiw" title="ru:Екимов, Борис Петрович">Borís Iekímov</a>, <a href="/w/index.php?title=Vlad%C3%ADmir_Litxutin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vladímir Litxutin (encara no existeix)">Vladímir Litxutin</a>, <a href="/w/index.php?title=Viktor_Likhon%C3%B3ssov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Viktor Likhonóssov (encara no existeix)">Viktor Likhonóssov</a>, <a href="/w/index.php?title=Bor%C3%ADs_Moj%C3%A0iev&action=edit&redlink=1" class="new" title="Borís Mojàiev (encara no existeix)">Borís Mojàiev</a>, <a href="/w/index.php?title=Leonid_Borod%C3%ADn&action=edit&redlink=1" class="new" title="Leonid Borodín (encara no existeix)">Leonid Borodín</a>, <a href="/w/index.php?title=Iuri_Maml%C3%A9iev&action=edit&redlink=1" class="new" title="Iuri Mamléiev (encara no existeix)">Iuri Mamléiev</a>, <a href="/wiki/Vlad%C3%ADmir_Makanin" title="Vladímir Makanin">Vladímir Makanin</a>, <a href="/wiki/V%C3%ADktor_Ierof%C3%A9iev" title="Víktor Ieroféiev">Víktor Ieroféiev</a>, <a href="/wiki/Olga_Sl%C3%A0vnikova" title="Olga Slàvnikova">Olga Slàvnikova</a>, <a href="/w/index.php?title=Oleg_P%C3%A0vlov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Oleg Pàvlov (encara no existeix)">Oleg Pàvlov</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Postmodernisme">Postmodernisme</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=54" title="Modifica la secció: Postmodernisme"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p><a href="/w/index.php?title=Andrei_B%C3%ADtov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Andrei Bítov (encara no existeix)">Andrei Bítov</a>, <a href="/wiki/Vassili_Aksi%C3%B3nov" title="Vassili Aksiónov">Vassili Aksiónov</a>, <a href="/wiki/Eduard_Lim%C3%B3nov" title="Eduard Limónov">Eduard Limónov</a>, <a href="/wiki/Tatiana_Tolstaia" title="Tatiana Tolstaia">Tatiana Tolstaia</a>, <a href="/wiki/Liudmila_Petruix%C3%A9vskaia" title="Liudmila Petruixévskaia">Liudmila Petruixévskaia</a>, <a href="/wiki/V%C3%ADktor_Pelevin" title="Víktor Pelevin">Víktor Pelevin</a>, <a href="/wiki/Vlad%C3%ADmir_Sorokin" title="Vladímir Sorokin">Vladímir Sorokin</a>, <a href="/wiki/Liudmila_Ul%C3%ADtskaia" title="Liudmila Ulítskaia">Liudmila Ulítskaia</a>, <a href="/w/index.php?title=Viatxeslav_Pietsukh&action=edit&redlink=1" class="new" title="Viatxeslav Pietsukh (encara no existeix)">Viatxeslav Pietsukh</a>, <a href="/w/index.php?title=Dmitri_L%C3%ADpskerov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dmitri Lípskerov (encara no existeix)">Dmitri Lípskerov</a>, <a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%BE%D0%BD%D0%BE%D0%BD%D0%BE%D0%B2,_%D0%9C%D0%B8%D1%85%D0%B0%D0%B8%D0%BB_%D0%91%D0%BE%D1%80%D0%B8%D1%81%D0%BE%D0%B2%D0%B8%D1%87" class="extiw" title="ru:Кононов, Михаил Борисович">Mikhaïl Kónonov</a>, <a href="/wiki/Dina_R%C3%BAbina" title="Dina Rúbina">Dina Rúbina</a>, <a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_Ieliz%C3%A0rov" title="Mikhaïl Ielizàrov">Mikhaïl Ielizàrov</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Nou_realisme">Nou realisme</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=55" title="Modifica la secció: Nou realisme"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p><a href="/w/index.php?title=Aleksandr_Karassiov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aleksandr Karassiov (encara no existeix)">Aleksandr Karassiov</a>, <a href="/wiki/Zakhar_Prilepin" title="Zakhar Prilepin">Zakhar Prilepin</a>, <a href="/w/index.php?title=Vlad%C3%ADmir_L%C3%B3rtxenkov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vladímir Lórtxenkov (encara no existeix)">Vladímir Lórtxenkov</a> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Escriptors_en_prosa">Escriptors en prosa</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=56" title="Modifica la secció: Escriptors en prosa"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div style="-moz-column-count:2; -webkit-column-count:2; column-count:2; vertical-align:top;"> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Ievgueni_Vodolazkin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ievgueni Vodolazkin (encara no existeix)">Ievgueni Vodolazkin</a></li> <li><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%A2%D0%B0%D1%80%D0%BA%D0%BE%D0%B2%D1%81%D0%BA%D0%B8%D0%B9,_%D0%9C%D0%B8%D1%85%D0%B0%D0%B8%D0%BB_%D0%90%D0%BB%D0%B5%D0%BA%D1%81%D0%B0%D0%BD%D0%B4%D1%80%D0%BE%D0%B2%D0%B8%D1%87" class="extiw" title="ru:Тарковский, Михаил Александрович">Mikhaïl Tarkovski</a></li> <li><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%93%D0%B0%D0%BB%D0%B0%D0%BA%D1%82%D0%B8%D0%BE%D0%BD%D0%BE%D0%B2%D0%B0,_%D0%92%D0%B5%D1%80%D0%B0_%D0%93%D1%80%D0%B8%D0%B3%D0%BE%D1%80%D1%8C%D0%B5%D0%B2%D0%BD%D0%B0" class="extiw" title="ru:Галактионова, Вера Григорьевна">Vera Galaktiónova</a></li> <li><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%97%D0%B8%D0%B3%D0%B0%D0%BD%D1%88%D0%B8%D0%BD,_%D0%9A%D0%B0%D0%BC%D0%B8%D0%BB%D1%8C_%D0%A4%D0%B0%D1%80%D1%83%D1%85%D1%88%D0%B8%D0%BD%D0%BE%D0%B2%D0%B8%D1%87" class="extiw" title="ru:Зиганшин, Камиль Фарухшинович">Kamil Zigànxin</a></li> <li><a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_Ieliz%C3%A0rov" title="Mikhaïl Ielizàrov">Mikhaïl Ielizàrov</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Aleksei_Iv%C3%A0nov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aleksei Ivànov (encara no existeix)">Aleksei Ivànov</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Aleksandr_Karassiov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aleksandr Karassiov (encara no existeix)">Aleksandr Karassiov</a></li> <li><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%B0%D1%80%D0%BF%D0%BE%D0%B2,_%D0%92%D0%BB%D0%B0%D0%B4%D0%B8%D0%BC%D0%B8%D1%80_%D0%90%D0%BB%D0%B5%D0%BA%D1%81%D0%B0%D0%BD%D0%B4%D1%80%D0%BE%D0%B2%D0%B8%D1%87_(%D0%BF%D0%B8%D1%81%D0%B0%D1%82%D0%B5%D0%BB%D1%8C)" class="extiw" title="ru:Карпов, Владимир Александрович (писатель)">Vladímir Kàrpov</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Dmitri_L%C3%ADpskerov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dmitri Lípskerov (encara no existeix)">Dmitri Lípskerov</a></li> <li><a href="/wiki/Vlad%C3%ADmir_Makanin" title="Vladímir Makanin">Vladímir Makanin</a></li> <li><a href="/wiki/V%C3%ADktor_Pelevin" title="Víktor Pelevin">Víktor Pelevin</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Vlad%C3%ADmir_Litxutin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vladímir Litxutin (encara no existeix)">Vladímir Litxutin</a></li> <li><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%B5%D0%B3%D0%B5%D0%BD%D1%8C,_%D0%90%D0%BB%D0%B5%D0%BA%D1%81%D0%B0%D0%BD%D0%B4%D1%80_%D0%AE%D1%80%D1%8C%D0%B5%D0%B2%D0%B8%D1%87" class="extiw" title="ru:Сегень, Александр Юрьевич">Aleksandr Seguen</a></li> <li><a href="/wiki/Liudmila_Petruix%C3%A9vskaia" title="Liudmila Petruixévskaia">Liudmila Petruixévskaia</a></li> <li><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D0%BE%D0%BB%D1%8F%D0%BD%D1%81%D0%BA%D0%B0%D1%8F,_%D0%98%D1%80%D0%B8%D0%BD%D0%B0_%D0%9D%D0%B8%D0%BA%D0%BE%D0%BB%D0%B0%D0%B5%D0%B2%D0%BD%D0%B0" class="extiw" title="ru:Полянская, Ирина Николаевна">Irina Poliànskaia</a></li> <li><a href="/wiki/Zakhar_Prilepin" title="Zakhar Prilepin">Zakhar Prilepin</a></li> <li><a href="/wiki/Dina_R%C3%BAbina" title="Dina Rúbina">Dina Rúbina</a></li> <li><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%B5%D0%BD%D1%87%D0%B8%D0%BD,_%D0%A0%D0%BE%D0%BC%D0%B0%D0%BD_%D0%92%D0%B0%D0%BB%D0%B5%D1%80%D1%8C%D0%B5%D0%B2%D0%B8%D1%87" class="extiw" title="ru:Сенчин, Роман Валерьевич">Roman Sentxin</a></li> <li><a href="/wiki/Olga_Sl%C3%A0vnikova" title="Olga Slàvnikova">Olga Slàvnikova</a></li> <li><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D0%BB%D0%B5%D0%BA%D1%81%D0%B0%D0%BD%D0%B4%D1%80_%D0%A1%D0%BD%D0%B5%D0%B3%D0%B8%D1%80%D1%91%D0%B2" class="extiw" title="ru:Александр Снегирёв">Aleksandr Sneguiriov</a></li> <li><a href="/wiki/Vlad%C3%ADmir_Sorokin" title="Vladímir Sorokin">Vladímir Sorokin</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Aleksei_Sl%C3%A0povski&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aleksei Slàpovski (encara no existeix)">Aleksei Slàpovski</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Aleksandr_Prokh%C3%A0nov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aleksandr Prokhànov (encara no existeix)">Aleksandr Prokhànov</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Andrei_Rub%C3%A0nov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Andrei Rubànov (encara no existeix)">Andrei Rubànov</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Serguei_Xargunov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Serguei Xargunov (encara no existeix)">Serguei Xargunov</a></li> <li><a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_Xixkin" title="Mikhaïl Xixkin">Mikhaïl Xixkin</a></li> <li><a href="/wiki/Liudmila_Ul%C3%ADtskaia" title="Liudmila Ulítskaia">Liudmila Ulítskaia</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Viatxeslav_Ribakov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Viatxeslav Ribakov (encara no existeix)">Viatxeslav Ribakov</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Ievgueni_Luk%C3%ADn&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ievgueni Lukín (encara no existeix)">Ievgueni Lukín</a></li> <li><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D0%BB%D1%91%D1%85%D0%B8%D0%BD,_%D0%95%D0%B2%D0%B3%D0%B5%D0%BD%D0%B8%D0%B9_%D0%98%D0%B3%D0%BE%D1%80%D0%B5%D0%B2%D0%B8%D1%87" class="extiw" title="ru:Алёхин, Евгений Игоревич">Ievgueni Aliokhin</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Mikha%C3%AFl_Ien%C3%B3tov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mikhaïl Ienótov (encara no existeix)">Mikhaïl Ienótov</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Konstant%C3%ADn_Speranski&action=edit&redlink=1" class="new" title="Konstantín Speranski (encara no existeix)">Konstantín Speranski</a></li> <li><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D1%8F%D0%B1%D0%BE%D0%B2,_%D0%9A%D0%B8%D1%80%D0%B8%D0%BB%D0%BB_%D0%92%D0%B8%D0%BA%D1%82%D0%BE%D1%80%D0%BE%D0%B2%D0%B8%D1%87" class="extiw" title="ru:Рябов, Кирилл Викторович">Kíril Riabov</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Anton_Sek%C3%ADssov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Anton Sekíssov (encara no existeix)">Anton Sekíssov</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Vadim_Levental&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vadim Levental (encara no existeix)">Vadim Levental</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Marat_B%C3%A0ssirov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Marat Bàssirov (encara no existeix)">Marat Bàssirov</a></li></ul> </div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Poetes_2">Poetes</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=57" title="Modifica la secció: Poetes"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p><a href="/w/index.php?title=Lev_L%C3%B3ssev&action=edit&redlink=1" class="new" title="Lev Lóssev (encara no existeix)">Lev Lóssev</a>, <a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%91%D0%B5%D0%BA,_%D0%A2%D0%B0%D1%82%D1%8C%D1%8F%D0%BD%D0%B0_%D0%90%D0%BB%D0%B5%D0%BA%D1%81%D0%B0%D0%BD%D0%B4%D1%80%D0%BE%D0%B2%D0%BD%D0%B0" class="extiw" title="ru:Бек, Татьяна Александровна">Tatiana Bek</a>, <a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D1%85%D0%B0%D0%B4%D0%BE%D0%B2,_%D0%AD%D0%BB%D1%8C%D0%B4%D0%B0%D1%80_%D0%90%D0%BB%D0%B8%D1%85%D0%B0%D1%81%D0%BE%D0%B2%D0%B8%D1%87" class="extiw" title="ru:Ахадов, Эльдар Алихасович">Eldar Akhadov</a>, <a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%9D%D0%B8%D0%BA%D0%BE%D0%BB%D0%B0%D0%B5%D0%B2%D0%B0,_%D0%9E%D0%BB%D0%B5%D1%81%D1%8F_%D0%90%D0%BB%D0%B5%D0%BA%D1%81%D0%B0%D0%BD%D0%B4%D1%80%D0%BE%D0%B2%D0%BD%D0%B0" class="extiw" title="ru:Николаева, Олеся Александровна">Oléssia Nikolàieva</a>, <a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%93%D0%B0%D0%BD%D0%B4%D0%B5%D0%BB%D1%8C%D1%81%D0%BC%D0%B0%D0%BD,_%D0%92%D0%BB%D0%B0%D0%B4%D0%B8%D0%BC%D0%B8%D1%80_%D0%90%D1%80%D0%BA%D0%B0%D0%B4%D1%8C%D0%B5%D0%B2%D0%B8%D1%87" class="extiw" title="ru:Гандельсман, Владимир Аркадьевич">Vladímir Gandelsman</a>, <a href="/w/index.php?title=Dmitri_Bikau&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dmitri Bikau (encara no existeix)">Dmitri Bikau</a>, <a href="/wiki/Maksim_Amelin" title="Maksim Amelin">Maksim Amelin</a>, <a href="/w/index.php?title=Bor%C3%ADs_Riji&action=edit&redlink=1" class="new" title="Borís Riji (encara no existeix)">Borís Riji</a>, <a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%B5%D0%BA%D0%BE%D0%B2%D0%B0,_%D0%A1%D0%B2%D0%B5%D1%82%D0%BB%D0%B0%D0%BD%D0%B0_%D0%92%D0%B0%D1%81%D0%B8%D0%BB%D1%8C%D0%B5%D0%B2%D0%BD%D0%B0" class="extiw" title="ru:Кекова, Светлана Васильевна">Svetlana Kékova</a>, <a href="/wiki/Ielena_Fan%C3%A0ilova" title="Ielena Fanàilova">Ielena Fanàilova</a>, <a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%91%D0%B8%D1%80%D1%8E%D0%BA%D0%BE%D0%B2,_%D0%A1%D0%B5%D1%80%D0%B3%D0%B5%D0%B9_%D0%95%D0%B2%D0%B3%D0%B5%D0%BD%D1%8C%D0%B5%D0%B2%D0%B8%D1%87" class="extiw" title="ru:Бирюков, Сергей Евгеньевич">Serguei Biriukov</a>, <a href="/wiki/%C3%8Dgor_Guberman" title="Ígor Guberman">Ígor Guberman</a>, <a href="/w/index.php?title=Aleksandr_K%C3%BAixner&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aleksandr Kúixner (encara no existeix)">Aleksandr Kúixner</a>, <a href="/w/index.php?title=Maksim_Tesli&action=edit&redlink=1" class="new" title="Maksim Tesli (encara no existeix)">Maksim Tesli</a>, <a href="/w/index.php?title=Aleksei_Nik%C3%B3nov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aleksei Nikónov (encara no existeix)">Aleksei Nikónov</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Aforistes">Aforistes</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=58" title="Modifica la secció: Aforistes"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a href="/wiki/Arkadi_David%C3%B3vitx" title="Arkadi Davidóvitx">Arkadi Davidóvitx</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Literatura_infantil">Literatura infantil</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=59" title="Modifica la secció: Literatura infantil"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>, en gran manera per raons polítiques<sup id="cite_ref-57" class="reference"><a href="#cite_note-57"><span class="cite-bracket">[</span>46<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> va florir la literatura infantil russa. Un dels primers a escriure poemes a la manera com els agrada als nens fou el poeta <a href="/wiki/Kornei_Txukovski" title="Kornei Txukovski">Kornei Txukovski</a>. Després d'ell van aparèixer molts poetes infantils: <a href="/wiki/%C3%80gnia_Bart%C3%B3" title="Àgnia Bartó">Àgnia Bartó</a>, <a href="/wiki/Samu%C3%AFl_Marxak" title="Samuïl Marxak">Samuïl Marxak</a>, <a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D0%BB%D0%B5%D0%BA%D1%81%D0%B0%D0%BD%D0%B4%D1%80%D0%BE%D0%B2%D0%B0,_%D0%97%D0%B8%D0%BD%D0%B0%D0%B8%D0%B4%D0%B0_%D0%9D%D0%B8%D0%BA%D0%BE%D0%BB%D0%B0%D0%B5%D0%B2%D0%BD%D0%B0" class="extiw" title="ru:Александрова, Зинаида Николаевна">Zinaida Aleksàndrova</a>, <a href="/w/index.php?title=Serguei_Mikhalkov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Serguei Mikhalkov (encara no existeix)">Serguei Mikhalkov</a>, <a href="/w/index.php?title=Grigori_%C3%93ster&action=edit&redlink=1" class="new" title="Grigori Óster (encara no existeix)">Grigori Óster</a>, <a href="/w/index.php?title=Gu%C3%A9nrikh_Sapguir&action=edit&redlink=1" class="new" title="Guénrikh Sapguir (encara no existeix)">Guénrikh Sapguir</a>, <a href="/w/index.php?title=Roman_Sef&action=edit&redlink=1" class="new" title="Roman Sef (encara no existeix)">Roman Sef</a>, <a href="/w/index.php?title=Valent%C3%ADn_B%C3%A9restov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Valentín Bérestov (encara no existeix)">Valentín Bérestov</a>, <a href="/w/index.php?title=Irina_Tokmakova&action=edit&redlink=1" class="new" title="Irina Tokmakova (encara no existeix)">Irina Tokmakova</a>, també famosa pels seus contes, <a href="/w/index.php?title=Bor%C3%ADs_Zakhoder&action=edit&redlink=1" class="new" title="Borís Zakhoder (encara no existeix)">Borís Zakhoder</a>, també un gran traductor que va introduir la literatura russa al món dels clàssics infantils del món. </p><p>Escriptors en prosa: <a href="/w/index.php?title=Lev_Kassil&action=edit&redlink=1" class="new" title="Lev Kassil (encara no existeix)">Lev Kassil</a>, <a href="/wiki/Nikolai_N%C3%B3ssov" title="Nikolai Nóssov">Nikolai Nóssov</a>, <a href="/wiki/L%C3%ADdia_Tx%C3%A0rskaia" title="Lídia Txàrskaia">Lídia Txàrskaia</a>, <a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%94%D1%80%D0%B0%D0%B3%D1%83%D0%BD%D1%81%D0%BA%D0%B8%D0%B9,_%D0%92%D0%B8%D0%BA%D1%82%D0%BE%D1%80_%D0%AE%D0%B7%D0%B5%D1%84%D0%BE%D0%B2%D0%B8%D1%87" class="extiw" title="ru:Драгунский, Виктор Юзефович">Víktor Dragunski</a>, <a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%93%D0%BE%D0%BB%D1%8F%D0%B2%D0%BA%D0%B8%D0%BD,_%D0%92%D0%B8%D0%BA%D1%82%D0%BE%D1%80_%D0%92%D0%BB%D0%B0%D0%B4%D0%B8%D0%BC%D0%B8%D1%80%D0%BE%D0%B2%D0%B8%D1%87" class="extiw" title="ru:Голявкин, Виктор Владимирович">Víktor Goliavkin</a>, que va escriure històries en què el relat gira sobre un nen entremaliat, <a href="/w/index.php?title=Vladislav_Krapivin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vladislav Krapivin (encara no existeix)">Vladislav Krapivin</a>, que va compondre tant històries realistes com històries per a nens, contes de fades i obres de ficció, <a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%98%D0%B2%D0%B0%D0%BD%D0%BE%D0%B2,_%D0%90%D0%BB%D1%8C%D0%B1%D0%B5%D1%80%D1%82_%D0%90%D0%BD%D0%B0%D1%82%D0%BE%D0%BB%D1%8C%D0%B5%D0%B2%D0%B8%D1%87" class="extiw" title="ru:Иванов, Альберт Анатольевич">Albert Ivànov</a>, <a href="/w/index.php?title=Arkadi_Gaidar&action=edit&redlink=1" class="new" title="Arkadi Gaidar (encara no existeix)">Arkadi Gaidar</a>, <a href="/w/index.php?title=Ievgueni_Txaruixin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ievgueni Txaruixin (encara no existeix)">Ievgueni Txaruixin</a>, <a href="/w/index.php?title=Vlad%C3%ADmir_Sut%C3%A9iev&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vladímir Sutéiev (encara no existeix)">Vladímir Sutéiev</a> (escriptor de contes de fades, il·lustrador i animador), <a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%BE%D0%B7%D0%BB%D0%BE%D0%B2,_%D0%92%D0%B8%D0%BB%D1%8C%D1%8F%D0%BC_%D0%A4%D1%91%D0%B4%D0%BE%D1%80%D0%BE%D0%B2%D0%B8%D1%87" class="extiw" title="ru:Козлов, Вильям Фёдорович">Viliam Kozlov</a>, <a href="/w/index.php?title=Vitali_G%C3%BAbarev&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vitali Gúbarev (encara no existeix)">Vitali Gúbarev</a>, <a href="/w/index.php?title=Anatoli_Aleksin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Anatoli Aleksin (encara no existeix)">Anatoli Aleksin</a>, que va escriure per als lectors més petits i adults, <a href="/wiki/Anatoli_Ribakov" title="Anatoli Ribakov">Anatoli Ribakov</a>, <a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D1%80%D0%BE%D0%BA%D0%BE%D1%84%D1%8C%D0%B5%D0%B2%D0%B0,_%D0%A1%D0%BE%D1%84%D1%8C%D1%8F_%D0%9B%D0%B5%D0%BE%D0%BD%D0%B8%D0%B4%D0%BE%D0%B2%D0%BD%D0%B0" class="extiw" title="ru:Прокофьева, Софья Леонидовна">Sofia Prokófieva</a>, <a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%A8%D0%B8%D0%BC,_%D0%AD%D0%B4%D1%83%D0%B0%D1%80%D0%B4_%D0%AE%D1%80%D1%8C%D0%B5%D0%B2%D0%B8%D1%87" class="extiw" title="ru:Шим, Эдуард Юрьевич">Eduard Xim</a>, <a href="/wiki/Eduard_Uspenski" title="Eduard Uspenski">Eduard Uspenski</a>, que va inventar l'heroi del conte de fades <a href="/wiki/Txeburaixka" title="Txeburaixka">Txeburaixka</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també"><span id="Vegeu_tamb.C3.A9"></span>Vegeu també</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=60" title="Modifica la secció: Vegeu també"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a href="/wiki/Acmeisme" title="Acmeisme">Acmeisme</a></li> <li><a href="/wiki/Formalisme_rus" title="Formalisme rus">Formalisme rus</a></li> <li><a href="/wiki/Futurisme_rus" title="Futurisme rus">Futurisme rus</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Notes">Notes</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=61" title="Modifica la secció: Notes"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist {{#if: | references-column-width" style="list-style-type: lower-alpha;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-4"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-4">↑</a></span> <span class="reference-text">Per a la transcripció dels noms russos, hem seguit les normes proposades per l'<a href="/wiki/Institut_d%27Estudis_Catalans" title="Institut d'Estudis Catalans">Institut d'Estudis Catalans</a>, que estan recollides en <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.iec.cat/llengua/documents/proposta_rus_actualitzat_26_05_17.pdf">aquest document</a>.</span> </li> <li id="cite_note-5"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-5">↑</a></span> <span class="reference-text">Si no s'indica el contrari, la bibliografia citada en català en les notes a peu de pàgina està escrita en rus.</span> </li> <li id="cite_note-11"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-11">↑</a></span> <span class="reference-text">Els arqueòlegs han datat el <a href="/w/index.php?title=C%C3%B2dex_de_N%C3%B3vgorod&action=edit&redlink=1" class="new" title="Còdex de Nóvgorod (encara no existeix)">Còdex de Nóvgorod</a>, una tauleta de cera amb extractes dels Salms, descoberta el 2000, en un rang de temps anterior, però a diferència de l'Evangelari d'Ostromir, no hi apareix una data explícita.</span> </li> <li id="cite_note-26"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-26">↑</a></span> <span class="reference-text">Literalment "règim intern", "ordre domèstic" de <b>дом</b>, <i>dom</i>, "casa" i <b>строй</b> <i>stroi</i>, "ordre".</span> </li> <li id="cite_note-27"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-27">↑</a></span> <span class="reference-text">Literalment "Sobre l'ultratge de la doctrina".</span> </li> <li id="cite_note-30"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-30">↑</a></span> <span class="reference-text">Al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span>, a Rússia, era un terme amb què hom es referia a un jove noble que no ha assolit la majoria d'edat i que encara no ha entrat a treballar a la funció pública. Extret de D. I. Fonvizin «Nédorosl: Ízbrannie proizvedénia» ("obres selectes"), Sant Petersburg, «Azbuka Klassika», 208; Comentaris per A.D. Stepanov p. 300</span> </li> <li id="cite_note-31"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-31">↑</a></span> <span class="reference-text">Atès que no disposem de texts en línia traduïts al català, hem pres les versions anglesa, francesa i castellana dels seus poemes.</span> </li> <li id="cite_note-38"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-38">↑</a></span> <span class="reference-text">Paraula inventada per Katàiev a partir del francès <i>mauvais</i>, "dolent" i el sufix "-isme". És un joc de paraules amb беллетристика, <i>bel·letrístika</i> (« belles lletres ») per al sentit i фовизм, <i>fovizm</i> (« <a href="/wiki/Fauvisme" title="Fauvisme">fauvisme</a> ») per a la construcció. Vegeu ИСТОРИЧЕСКИЙ СЛОВАРЬ ГАЛЛИЦИЗМОВ РУССКОГО ЯЗЫКА ("Diccionari històric de gal·licismes de la llengua russa"), disponible en línia <a rel="nofollow" class="external text" href="http://gallicismes.academic.ru/25027/%D0%BC%D0%BE%D0%B2%D0%B8%D0%B7%D0%BC">aquí</a> i enllaç al <a href="/wiki/Viccionari" title="Viccionari">Viccionari</a> en francès <a class="external text" href="https://fr.wiktionary.org/wiki/mauvisme">aquí</a>.</span> </li> <li id="cite_note-46"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-46">↑</a></span> <span class="reference-text">Va refusar el premi.</span> </li> <li id="cite_note-47"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-47">↑</a></span> <span class="reference-text">Poeta <a href="/wiki/Estats_Units" class="mw-redirect" title="Estats Units">estatunidenc</a> d'origen <a href="/wiki/Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" class="mw-redirect" title="Unió Soviètica">soviètic</a> que va escriure en rus i en anglès.</span> </li> <li id="cite_note-48"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-48">↑</a></span> <span class="reference-text">Escriptora <a href="/wiki/Belarus" class="mw-redirect" title="Belarus">belarussa</a> en llengua russa.</span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=62" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-1"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-1">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.krugosvet.ru/enc/kultura_i_obrazovanie/literatura/PUSHKIN_ALEKSANDR_SERGEEVICH.html">Article sobre Aleksandr Puixkin a l'enciclopèdia "Krugosvet"</a> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33711417">.mw-parser-output .languageicon{font-size:0.95em;color:#555;background-color:inherit}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}</style><span class="languageicon" title="En rus">(rus)</span></span> </li> <li id="cite_note-2"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-2">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/wiki/Bor%C3%ADs_Tomaixevski" title="Borís Tomaixevski">Borís Tomaixevski</a>. <i>Voprossi iazika v tvortxestve Puixkina</i> ("Qüestions sobre llengua a Puixkin" //: Recerca i materials / URSS. Institut de literatura russa. (Casa Puixkin). - Moscou; Leningrad: Editorial de l'Acadèmia Russa de Ciències, 1956. - T. 1. - P. 126-184 <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En rus">(rus)</span></span> </li> <li id="cite_note-3"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-3">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/0236591.xml">Literatura russa</a>». <i><a href="/wiki/Gran_Enciclop%C3%A8dia_Catalana" title="Gran Enciclopèdia Catalana">Gran Enciclopèdia Catalana</a></i>.  Barcelona:  <a href="/wiki/Grup_Enciclop%C3%A8dia_Catalana" class="mw-redirect" title="Grup Enciclopèdia Catalana">Grup Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-autogenerated8-6"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-autogenerated8_6-0">4,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-autogenerated8_6-1">4,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-autogenerated8_6-2">4,2</a></sup></span> <span class="reference-text"><i><a href="/wiki/Dmitri_Likhatxov" title="Dmitri Likhatxov">Dmitri Likhatxov</a></i> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.drevne.ru/study/700let.htm">Obres clàssiques de la literatura de l'antiga Rússia. Els primers cent anys de la literatura russa</a> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En rus">(rus)</span></span> </li> <li id="cite_note-7"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-7">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://dic.academic.ru/dic.nsf/dic_wingwords/964/%D0%97%D0%BE%D0%BB%D0%BE%D1%82%D0%BE%D0%B9">Diccionari Enciclopèdic de paraules alades i expressions. - Moscou. "Lokid-Press". Vadim Serov. 2003</a> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En rus">(rus)</span></span> </li> <li id="cite_note-autogenerated3-8"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-autogenerated3_8-0">6,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-autogenerated3_8-1">6,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://interpretive.ru/dictionary/966/word/ruskaja-literatura">Literatura i llenguatge. Moderna enciclopèdia il·lustrada. Ed. P.A. Nikolaeva, M.V. Stroganov 1990</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20141209060642/http://interpretive.ru/dictionary/966/word/ruskaja-literatura">Arxivat</a> 2014-12-09 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En rus">(rus)</span></span> </li> <li id="cite_note-9"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-9">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.nlit.ru/r/russkaia_literatura.htm">Nova enciclopèdia literària</a> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En rus">(rus)</span></span> </li> <li id="cite_note-10"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-10">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://russianculture.ru/forme.asp?ID=13">Cultura de Rússia. Literatura</a> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En rus">(rus)</span></span> </li> <li id="cite_note-autogenerated5-12"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-autogenerated5_12-0">9,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-autogenerated5_12-1">9,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="/wiki/Diccionari_Enciclop%C3%A8dic_Brockhaus_i_Efron" title="Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron">Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron</a>, <i>Rússia / idioma rus i literatura russa / història de la literatura russa</i> disponible en línia <a class="external text" href="https://ru.wikisource.org/wiki/%D0%AD%D0%A1%D0%91%D0%95/%D0%A0%D0%BE%D1%81%D1%81%D0%B8%D1%8F/%D0%A0%D1%83%D1%81%D1%81%D0%BA%D0%B8%D0%B9_%D1%8F%D0%B7%D1%8B%D0%BA_%D0%B8_%D1%80%D1%83%D1%81%D1%81%D0%BA%D0%B0%D1%8F_%D0%BB%D0%B8%D1%82%D0%B5%D1%80%D0%B0%D1%82%D1%83%D1%80%D0%B0/%D0%98%D1%81%D1%82%D0%BE%D1%80%D0%B8%D1%8F_%D1%80%D1%83%D1%81%D1%81%D0%BA%D0%BE%D0%B9_%D0%BB%D0%B8%D1%82%D0%B5%D1%80%D0%B0%D1%82%D1%83%D1%80%D1%8B">aquí</a> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En rus">(rus)</span></span> </li> <li id="cite_note-autogenerated6-13"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-autogenerated6_13-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.krugosvet.ru/enc/kultura_i_obrazovanie/literatura/RUSSKAYA_LITERATURA.html?page=0,0#part-2">Enciclopèdia Krugosvet. Article "Literatura Russa"</a> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En rus">(rus)</span></span> </li> <li id="cite_note-autogenerated4-14"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-autogenerated4_14-0">11,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-autogenerated4_14-1">11,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-autogenerated4_14-2">11,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-autogenerated4_14-3">11,3</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20140712143129/http://www.litmir.net/br/?b=109841&p=4">La Història de la literatura russa: en 4 toms / URSS. Institut de Rússia. Litas. (Casa Puixkin; Equip editorial: Prutskov N.I. (Editor en cap), A. Buixmin, E.S. Kupriànov, Likhatxov, G.P. Makogonenko, K.D. Muratova. - Editorial Nauka. Leningrad. 1980-1983. Volum 1 p. 4</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.litmir.net/br/?b=109841&p=4">original</a> el 2014-07-12. [Consulta: 27 desembre 2016].</span></span> </li> <li id="cite_note-autogenerated7-15"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-autogenerated7_15-0">↑</a></span> <span class="reference-text">DS Mirsky història de la literatura russa des de l'antiguitat fins a 1925 / traduïda de l'anglès al rus per R. Zernovoi. — Londres: Overseas Publications Interchange Ltd, 1992. — 882 p.</span> </li> <li id="cite_note-autogenerated2-16"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-autogenerated2_16-0">13,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-autogenerated2_16-1">13,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://feb-web.ru/feb/litenc/encyclop/lea/lea-0881.htm">Enciclopèdia literària: 11 v - Moscou, 1929-1939. Article "Literatura russa"</a></span> </li> <li id="cite_note-17"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-17">↑</a></span> <span class="reference-text">Poesia popular russa. T. 1. Aassajos d'història de l'art popular rus X - principis del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span>. M. - L., 1953</span> </li> <li id="cite_note-autogenerated1-18"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-autogenerated1_18-0">15,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-autogenerated1_18-1">15,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-autogenerated1_18-2">15,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-autogenerated1_18-3">15,3</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-autogenerated1_18-4">15,4</a></sup></span> <span class="reference-text"><i><a href="/w/index.php?title=Viktor_Istrin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Viktor Istrin (encara no existeix)">Viktor Istrin</a></i>. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.kladina.narod.ru/istrin/istrin.htm">L'aparició i el desenvolupament de les lletres, M., 1965. Alfabet eslau precristià. pp. 442-466</a> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En rus">(rus)</span></span> </li> <li id="cite_note-19"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-19">↑</a></span> <span class="reference-text"><i>Kovalevskaia E.G.</i> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://textus2006.narod.ru/Kovalevskaya.pdf">Избранное. 1963—1999 / Под ред. д-ра филол. наук проф. К. Э. Штайн. — СПб. — Stavropol: Editorial de la SSU, 2012. - 687 p. pp. 42-43</a> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En rus">(rus)</span></span> </li> <li id="cite_note-20"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-20">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://m.tululu.org/bread_80944_131.xhtml">Adopció del cristianisme a Rússia - Braitxevski M. Iu., pàgina 131</a>.</span> </li> <li id="cite_note-21"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-21">↑</a></span> <span class="reference-text"><i><a href="/wiki/Vassili_Vlad%C3%ADmirovitx_Bartold" title="Vassili Vladímirovitx Bartold">Bаrtold. V.V.</a></i> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.runivers.ru/bookreader/book10414/#page/463/mode/1up">Obra sobre geografia històrica: en 4 volums. Escriptura sobre el khàzars. — M.: Vost. lit., 2002—2003. pàg. 466</a></span> </li> <li id="cite_note-22"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-22">↑</a></span> <span class="reference-text"><i><a href="/wiki/Vassili_Vlad%C3%ADmirovitx_Bartold" title="Vassili Vladímirovitx Bartold">Bаrtold. V.V.</a></i> Alguns manuscrits orientals a les biblioteques de Constantinoble i el Caire. / Notes de la Divisió Est. T.XVIII. 1908</span> </li> <li id="cite_note-23"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-23">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.vostlit.info/Texts/Dokumenty/Russ/X/Garkavi_mus_pis/11.htm">De les obres d'Abul-Hasan Ali Ibn Hussein, conegut habitualment com a Al-Massudí (escrites als anys 20 o 30 a 50 del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">x</span> per R. H.)</a></span> </li> <li id="cite_note-24"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-24">↑</a></span> <span class="reference-text"><i><a href="/w/index.php?title=Serguei_Obnorski&action=edit&redlink=1" class="new" title="Serguei Obnorski (encara no existeix)">Serguei Obnorski</a></i>. Llengua i contractes russos amb els grecs. "Llenguatge i el pensament", vol. V-VI. M, -A., 1936, pàg. 403.</span> </li> <li id="cite_note-25"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-25">↑</a></span> <span class="reference-text"><i><a href="/w/index.php?title=Nikolai_Frolov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nikolai Frolov (encara no existeix)">Nikolai Frolov</a></i>, <i> S. M. Belyakov </i>, <i> L. Novikov </i>. Introducció a la filologia eslava. Tiumen, 2002. p.124. <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En rus">(rus)</span></span> </li> <li id="cite_note-28"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-28">↑</a></span> <span class="reference-text">Terras, pp. 474–477</span> </li> <li id="cite_note-29"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-29">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=fCL7TsyDLV0C&pg=PA45&lpg=PA45&dq=sil%C3%A1bico-acentual&source=bl&ots=vltp4Ui36U&sig=M5KoE_5toJcs6_n-XcLRoTrVBbw&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjBsc3K4NnJAhVFwBQKHZY3BCgQ6AEIODAD#v=onepage&q=sil%C3%A1bico-acentual&f=false">Nuevos estudios de métrica</a> per José Domínguez Caparrós. Editor: Editorial UNED, 2010 <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/8436260007" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/8436260007">ISBN 8436260007</a> <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9788436260007" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9788436260007">ISBN 9788436260007</a> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En castellà">(castellà)</span></span> </li> <li id="cite_note-32"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-32">↑</a></span> <span class="reference-text">Terras, pp. 365–366</span> </li> <li id="cite_note-Poetics-33"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Poetics_33-0">26,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Poetics_33-1">26,1</a></sup></span> <span class="reference-text"> Higonnet, M. “Suicide: Representations of the Feminine in the Nineteenth Century.” Poetics Today 6, no. ½ (1985): 103-18</span> </li> <li id="cite_note-Morrissey-34"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Morrissey_34-0">↑</a></span> <span class="reference-text"> Morrissey, S. “Patriarchy on Trial: Suicide, Discipline, and Governance in Imperial Russia.” The Journal of Modern History 75, no. 1 (Mar., 2003): 23-58</span> </li> <li id="cite_note-Lilly-35"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Lilly_35-0">28,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Lilly_35-1">28,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Lilly_35-2">28,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Lilly_35-3">28,3</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Lilly_35-4">28,4</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Lilly_35-5">28,5</a></sup></span> <span class="reference-text"> Lilly, I. K. “Imperial Petersburg, Suicide, Russian Literature.” The Slavonic and Eastern European Review 72, no. 3 (1994): 401-23</span> </li> <li id="cite_note-36"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-36">↑</a></span> <span class="reference-text">Víktor Ossípovitx Pertsov (1954), 'Maiakovski i LEF". Acadèmia de Ciències de l'URSS, Departament de Literatura i Llengües, 1954, volum 8, número 4.</span> </li> <li id="cite_note-37"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-37">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.hist.msu.ru/ER/Etext/USSR/1932.htm">Постановление Политбюро ЦК ВКП (б) "О перестройке литературно-художественных организаций". Resolució del Politburó del PCUS <i> Sobre la reorganització d'associacions literàries i artístiques</i></a></span> </li> <li id="cite_note-39"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-39">↑</a></span> <span class="reference-text">Аристов, Денис (Aristov, Denis) “О природе реализма в современной русской прозе о войне (2000-е годы)”. a: Diari de la Universitat Estatal de Pedagogia de Perm. 2011(2). <a rel="nofollow" class="external autonumber" href="http://rfp.psu.ru/archive/2.2011/aristov.pdf">[1]</a> Consultat el 24 d'abril del 2013.(PDF; 231 kB) <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En rus">(rus)</span></span> </li> <li id="cite_note-Popov-40"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Popov_40-0">↑</a></span> <span class="reference-text">Yevgeni Popov (2009). “Who can follow Gogol's footsteps” a: Russia now, 21 d'abril del 2009 <a rel="nofollow" class="external autonumber" href="http://matec.ru/files/2009_04_DT_L_all.pdf">[2]</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20131202232341/http://matec.ru/files/2009_04_DT_L_all.pdf">Arxivat</a> 2013-12-02 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. Consultat el 22 d'abril del 2013 <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En anglès">(anglès)</span></span> </li> <li id="cite_note-Кознова-41"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Кознова_41-0">33,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Кознова_41-1">33,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En rus">(rus)</span> Koznova N. N. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.dissercat.com/content/memuary-russkikh-pisatelei-emigrantov-pervoi-volny-kontseptsii-istorii-i-tipologiya-form-pov#ixzz2DKDffBQN">Мемуары русских писателей-эмигрантов первой волны: концепции истории и типология форм повествования</a> Tesi doctoral en Filologia. - Moscou, 2011.</span> </li> <li id="cite_note-Scriabin-42"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Scriabin_42-0">34,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Scriabin_42-1">34,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Scriabin_42-2">34,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Scriabin_42-3">34,3</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Scriabin_42-4">34,4</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Scriabin_42-5">34,5</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Scriabin_42-6">34,6</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Scriabin_42-7">34,7</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Scriabin_42-8">34,8</a></sup></span> <span class="reference-text"><link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En rus">(rus)</span> Scriabin T. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.krugosvet.ru/enc/kultura_i_obrazovanie/literatura/LITERATURA_RUSSKOGO_ZARUBEZHYA.html?page=0,0">Литература русского зарубежья</a> // Enciclopèdia <a href="/w/index.php?title=Krugosvet&action=edit&redlink=1" class="new" title="Krugosvet (encara no existeix)">Krugosvet</a>.</span> </li> <li id="cite_note-43"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-43">↑</a></span> <span class="reference-text"><link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En rus">(rus)</span> Bakuntsev A. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://magazines.russ.ru/nj/2011/262/ba17.html">Русские диаспоры Прибалтики</a> // <a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%9D%D0%BE%D0%B2%D1%8B%D0%B9_%D0%B6%D1%83%D1%80%D0%BD%D0%B0%D0%BB" class="extiw" title="ru:Новый журнал">Novi jurnal</a>. - 2011. - núm. 262.</span> </li> <li id="cite_note-44"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-44">↑</a></span> <span class="reference-text"><link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En rus">(rus)</span> Aguenóssov, V. V. Литература русского зарубежья (1918—1996). - Moscou, <a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%92%D1%8B%D1%81%D1%88%D0%B0%D1%8F_%D1%88%D0%BA%D0%BE%D0%BB%D0%B0_(%D0%B8%D0%B7%D0%B4%D0%B0%D1%82%D0%B5%D0%BB%D1%8C%D1%81%D1%82%D0%B2%D0%BE)" class="extiw" title="ru:Высшая школа (издательство)">Vísxaia xkola</a> 1998</span> </li> <li id="cite_note-Nasrutdinova-45"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Nasrutdinova_45-0">37,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Nasrutdinova_45-1">37,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Nasrutdinova_45-2">37,2</a></sup></span> <span class="reference-text"><link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En rus">(rus)</span> Nasrutdinova L. Kh. (Comp.) Литература русского зарубежья: Учеб.-метод. пос. для студентов-филологов - Kazan: <a href="/w/index.php?title=Universitat_Estatal_de_Kazan&action=edit&redlink=1" class="new" title="Universitat Estatal de Kazan (encara no existeix)">Universitat Estatal de Kazan</a>, 2007. - 72 pàgs.</span> </li> <li id="cite_note-49"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-49">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">Vladímir Katàiev. «Златая цепь: Чехов и Пушкин». A: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=JRCjAAAAQBAJ&lpg=PT27&hl=ca&pg=PT27#v=onepage&f=false"><i>Чехов плюс...</i></a> (en rus).  Litres, 2013, p. 528. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9785457067837" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9785457067837">ISBN 9785457067837</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%D0%A7%D0%B5%D1%85%D0%BE%D0%B2+%D0%BF%D0%BB%D1%8E%D1%81...&rft.atitle=%D0%97%D0%BB%D0%B0%D1%82%D0%B0%D1%8F+%D1%86%D0%B5%D0%BF%D1%8C%3A+%D0%A7%D0%B5%D1%85%D0%BE%D0%B2+%D0%B8+%D0%9F%D1%83%D1%88%D0%BA%D0%B8%D0%BD&rft.au=Vlad%C3%ADmir+Kat%C3%A0iev&rft.date=2013&rft.pub=Litres&rft.pages=528&rft.isbn=9785457067837&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DJRCjAAAAQBAJ%26lpg%3DPT27%26hl%3Dca%26pg%3DPT27%23v%3Donepage%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-50"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-50">↑</a></span> <span class="reference-text"><link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En rus">(rus)</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ras.ru/FStorage/download.aspx?id=ff7b5961-1574-4f81-9b1f-86f628575a6e">Член-корр. АН СССР Н. К. Пиксанов. ВЕЛИКАЯ РУССКАЯ ЛИТЕРАТУРА</a></span> </li> <li id="cite_note-51"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-51">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.detskiysad.ru/raznlit/tipicheskoe02.html">La visió del món (ideologia, classe, partit), l'escriptor i l'art d'escriure</a> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En rus">(rus)</span></span> </li> <li id="cite_note-52"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-52">↑</a></span> <span class="reference-text"><link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En rus">(rus)</span> <i>Savatéiev V.</i> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.rospisatel.ru/savateev-vp.htm#_ednref26">Ничто не было напрасным… (По страницам военной прозы 1950-60-х гг.)</a> // Российский писатель'</span> </li> <li id="cite_note-lit-53"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-lit_53-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En rus">(rus)</span> <i>Fomitxeva N.</i> <a rel="nofollow" class="external free" href="http://lit.1september.ru/article.php?ID=200701908">http://lit.1september.ru/article.php?ID=200701908</a> У истоков «лейтенантской прозы». Повесть В. П. Некрасова «В окопах Сталинграда»] // Литература. 2007 - Núm. 19.</span> </li> <li id="cite_note-Чередниченко-54"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Чередниченко_54-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En rus">(rus)</span> <i>Txerednitxenko S</i>. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://literratura.org/issue_publicism/1118-kruglyy-stol-velikaya-otechestvennaya-voyna-v-sovremennoy-literature-chast-i.html">Круглый стол «Великая Отечественная война в современной литературе». Ч. I.</a> // Literatura. - 2015. - núm. 51</span> </li> <li id="cite_note-55"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-55">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D1%83%D1%81%D1%82%D0%BE%D0%B2%D0%B0%D1%8F,_%D0%92%D0%B0%D0%BB%D0%B5%D1%80%D0%B8%D1%8F_%D0%95%D1%84%D0%B8%D0%BC%D0%BE%D0%B2%D0%BD%D0%B0" class="extiw" title="ru:Пустовая, Валерия Ефимовна">Valéria Pustovaia</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://magazines.russ.ru/novyi_mi/2005/5/pu9.html">Человек с ружьём: смертник, бунтарь, писатель. О молодой «военной» прозе</a>» (en rus). <i>Novi mir</i>, 5, 2005.</span></span> </li> <li id="cite_note-56"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-56">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Rudalev A. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://magazines.russ.ru/druzhba/2006/5/ru14.html">Обыкновенная война. Проза о чеченской кампании</a>» (en rus). <i>Дружба народов</i>, 5, 2006.</span></span> </li> <li id="cite_note-57"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-57">↑</a></span> <span class="reference-text"><link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En rus">(rus)</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://psyfactor.org/lib/detlit.htm">Сталинизм и детская литература в политике номенклатуры СССР (1930—1950-е гг.)</a></span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=63" title="Modifica la secció: Bibliografia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFDiversos_autors1983"><span style="font-variant: small-caps;">Diversos autors</span>; Elena Vidal (presentació) / Miquel Desclot (traducció). <i>Poesia russa. Antologia</i> (Rústica). Primera Edició.  <a href="/wiki/Edicions_62" title="Edicions 62">Edicions 62</a>, 1983 (Les Millors Obres de la Literatura Universal núm. 28). <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/8429720774" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/8429720774">ISBN 8429720774</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Poesia+russa.+Antologia&rft.aulast=Diversos+autors&rft.date=1983&rft.edition=Primera+Edici%C3%B3&rft.pub=%5B%5BEdicions+62%5D%5D&rft.series=Les+Millors+Obres+de+la+Literatura+Universal+n%C3%BAm.+28&rft.isbn=8429720774"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li>Terras, Victor. Handbook of Russian Literature. New Haven, CT: Yale University Press, 1985 <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0300048688" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0300048688">ISBN 0300048688</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Ettore_Lo_Gatto&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ettore Lo Gatto (encara no existeix)">Ettore Lo Gatto</a> (trad. M. i A.-M. Cabrini), <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books/about/Histoire_de_la_litt%C3%A9rature_russe.html?id=twUDAAAAMAAJ">Histoire de la littérature russe des origines à nos jours</a>, Desclée de Brouwer, 1965</li> <li>Gaev, Arcadio, <i>La literatura soviética y sus etapas</i>. Buenos Aires: Servipres, 1964.</li> <li><i>La literatura rusa antigua</i>. Buenos Aires: Losada, 1972.</li> <li>Lo Gatto, Ettore, <i>Historia de la literatura rusa</i>, Barcelona, 1954.</li> <li>Lo Gatto, Ettore, <i>La literatura rusa moderna</i>. Buenos Aires: Losada, 1972.</li> <li>Portnoff, George, <i>La literatura rusa en España</i>. Nova York: Instituto de las Españas, 1932.</li> <li>Schostakovsky, Pablo, <i>Historia de la literatura rusa desde los orígenes hasta nuestros días'. Buenos Aires: Losada, 1945.</i></li> <li>Sánchez Puig, María, <i>Diccionario de autores rusos. Ss. XI-XIX</i>, Madrid: Ediciones del Orto, 1995.</li> <li>Teatro ruso. — Barcelona : Iberia, 1957. — 2 v.</li> <li>Thoorens, León, <i>Rusia, Europa oriental y del Norte</i>, Madrid: Editorial Daimon, 1969.</li> <li>VV. AA., <i>Historia de las literaturas eslavas</i>, ed. de F. Presa González, Madrid: Cátedra, 1997.</li> <li>VV. AA. <i>Literatura Rusa Medieval. Perspectivas Actuales</i>. Universidad de Granada, 2007.</li> <li>Waegemans, Emmanuel, <i>Historia de la literatura rusa</i>, Madrid: EIUNSA, 2003. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-8469-083-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-8469-083-0">ISBN 84-8469-083-0</a></li> <li>Waliszewski, K., <i>Historia de la literatura rusa</i>. Buenos Aires: Argonauta, 1946.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs"><span id="Enlla.C3.A7os_externs"></span>Enllaços externs</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_russa&action=edit&section=64" title="Modifica la secció: Enllaços externs"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33663753">.mw-parser-output .side-box{margin:4px 0;box-sizing:border-box;border:1px solid #aaa;font-size:88%;line-height:1.25em;background-color:#f9f9f9;display:flow-root}.mw-parser-output .side-box-abovebelow,.mw-parser-output .side-box-text{padding:0.25em 0.9em}.mw-parser-output .side-box-image{padding:2px 0 2px 0.9em;text-align:center}.mw-parser-output .side-box-imageright{padding:2px 0.9em 2px 0;text-align:center}@media(min-width:500px){.mw-parser-output .side-box-flex{display:flex;align-items:center}.mw-parser-output .side-box-text{flex:1;min-width:0}}@media(min-width:720px){.mw-parser-output .side-box{width:238px}.mw-parser-output .side-box-right{clear:right;float:right;margin-left:1em}.mw-parser-output .side-box-left{margin-right:1em}.mw-parser-output .side-box-center{clear:both;margin:auto}}</style><div class="side-box metadata side-box-right plainlinks"> <div class="side-box-flex"> <div class="side-box-image"><span typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/30px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="30" height="40" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/45px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/59px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></span></span></div> <div class="side-box-text plainlist">A <span class="plainlinks"><a class="external text" href="https://commons.wikimedia.org/wiki/P%C3%A0gina_principal?uselang=ca">Wikimedia Commons</a></span> hi ha contingut multimèdia relatiu a: <i><b><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Literature_of_Russia" class="extiw" title="commons:Category:Literature of Russia">Literatura russa</a></b></i></div></div> </div> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.mallorcaweb.com/magteatre/poesiarussa/">Pàgina web amb diverses poesies d'autors russos traduïdes al català</a></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.russiacristiana.org/RussiaCristianaNE.htm">Revista internacional sobre cultura russa</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110111034916/http://www.russiacristiana.org/russiacristianane.htm">Arxivat</a> 2011-01-11 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.litteraturerusse.net/">Lloc de literatura russa amb fitxes de lectura i d'autors</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070717231753/http://www.litteraturerusse.net/">Arxivat</a> 2007-07-17 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</li></ul> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Literatura_europea" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Plantilla:Literatura_europea" title="Plantilla:Literatura europea"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></span></li></ul></div><div id="Literatura_europea" style="font-size:114%;margin:0 4em"><a href="/wiki/Literatura_europea" title="Literatura europea">Literatura europea</a></div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd hlist" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Literatura_abkhaza" title="Literatura abkhaza">Abkhaza</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_andorrana" title="Literatura andorrana">Andorrana en català</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_albanesa" title="Literatura albanesa">Albanesa</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_alemanya" title="Literatura alemanya">Alemanya</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_anglesa" title="Literatura anglesa">Anglesa</a> <ul><li><a href="/wiki/Literatura_anglosaxona" title="Literatura anglosaxona">Anglosaxona</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Literatura_anglesa_mitjana&action=edit&redlink=1" class="new" title="Literatura anglesa mitjana (encara no existeix)">Anglesa mitjana</a></li></ul></li> <li><a href="/w/index.php?title=Literatura_anglonormanda&action=edit&redlink=1" class="new" title="Literatura anglonormanda (encara no existeix)">Anglonormanda</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_aragonesa" title="Literatura aragonesa">Aragonesa</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_arm%C3%A8nia" title="Literatura armènia">Armènia</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_asturiana" title="Literatura asturiana">Asturiana</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_austr%C3%ADaca" title="Literatura austríaca">Austríaca</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_basca" title="Literatura basca">Basca</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Literatura_belarussa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Literatura belarussa (encara no existeix)">Belarussa</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_belga" title="Literatura belga">Belga</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Literatura_bosniana&action=edit&redlink=1" class="new" title="Literatura bosniana (encara no existeix)">Bosniana</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_bretona" title="Literatura bretona">Bretona</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_brit%C3%A0nica" title="Literatura britànica">Britànica</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_b%C3%BAlgara" title="Literatura búlgara">Búlgara</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_catalana" title="Literatura catalana">Catalana</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_c%C3%B2rnica" title="Literatura còrnica">Còrnica</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_croata" title="Literatura croata">Croata</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_danesa" title="Literatura danesa">Danesa</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_escocesa" title="Literatura escocesa">Escocesa</a> (<a href="/w/index.php?title=Literatura_en_llengua_escocesa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Literatura en llengua escocesa (encara no existeix)">Scots</a>, <a href="/wiki/Literatura_ga%C3%A8lica_escocesa" title="Literatura gaèlica escocesa">Gaèlica escocesa</a>)</li> <li><a href="/wiki/Literatura_eslovaca" title="Literatura eslovaca">Eslovaca</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Literatura_eslovena&action=edit&redlink=1" class="new" title="Literatura eslovena (encara no existeix)">Eslovena</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_espanyola" title="Literatura espanyola">Espanyola</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_estoniana" title="Literatura estoniana">Estoniana</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_feroesa" title="Literatura feroesa">Feroesa</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_finesa" title="Literatura finesa">Finesa</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_flamenca" title="Literatura flamenca">Flamenca</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_francesa" title="Literatura francesa">Francesa</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_frisona" title="Literatura frisona">Frisona</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_furlana" title="Literatura furlana">Furlana</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Literatura_ga%C3%A8lica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Literatura gaèlica (encara no existeix)">Gaèlica</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_gallega" title="Literatura gallega">Gallega</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_gal%C2%B7lesa" title="Literatura gal·lesa">Gal·lesa en gal·lès</a> / <a href="/w/index.php?title=Literatura_gal%C2%B7lesa_en_angl%C3%A8s&action=edit&redlink=1" class="new" title="Literatura gal·lesa en anglès (encara no existeix)">en anglès</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_grega" title="Literatura grega">Grega</a> <ul><li><a href="/wiki/Literatura_grega_antiga" title="Literatura grega antiga">Antiga</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_bizantina" class="mw-redirect" title="Literatura bizantina">Medieval</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_neogrega" title="Literatura neogrega">Moderna</a></li></ul></li> <li><a href="/w/index.php?title=Literatura_de_Groenl%C3%A0ndia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Literatura de Groenlàndia (encara no existeix)">Groenlandesa</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_hongaresa" title="Literatura hongaresa">Hongaresa</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_islandesa" title="Literatura islandesa">Islandesa</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_irlandesa" title="Literatura irlandesa">Irlandesa</a> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Literatura_d%27Irlanda_del_Nord&action=edit&redlink=1" class="new" title="Literatura d'Irlanda del Nord (encara no existeix)">Nordirlandesa</a></li></ul></li> <li><a href="/wiki/Literatura_italiana" title="Literatura italiana">Italiana</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Literatura_jerseiesa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Literatura jerseiesa (encara no existeix)">Jerseiesa</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Literatura_kazakh&action=edit&redlink=1" class="new" title="Literatura kazakh (encara no existeix)">Kazakh</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Literatura_de_Kosovo&action=edit&redlink=1" class="new" title="Literatura de Kosovo (encara no existeix)">Kosovar</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_llatina" title="Literatura llatina">Llatina</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_letona" title="Literatura letona">Letona</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_lituana" title="Literatura lituana">Lituana</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Literatura_milanesa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Literatura milanesa (encara no existeix)">Llombarda</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_de_Luxemburg" title="Literatura de Luxemburg">Luxemburg</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Literatura_maced%C3%B2nia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Literatura macedònia (encara no existeix)">Macedònia</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_maltesa" title="Literatura maltesa">Maltesa</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_manx" title="Literatura manx">Manx</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Literatura_montenegrina&action=edit&redlink=1" class="new" title="Literatura montenegrina (encara no existeix)">Montenegrina</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_en_neerland%C3%A8s" title="Literatura en neerlandès">Neerlandesa</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_noruega" title="Literatura noruega">Noruega</a> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Literatura_n%C3%B2rdica_antiga&action=edit&redlink=1" class="new" title="Literatura nòrdica antiga (encara no existeix)">Nòrdica antiga</a></li></ul></li> <li><a href="/wiki/Literatura_occitana" title="Literatura occitana">Occitana</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_osseta" title="Literatura osseta">Osseta</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_polonesa" title="Literatura polonesa">Polonesa</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_portuguesa" title="Literatura portuguesa">Portuguesa</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_romanesa" title="Literatura romanesa">Romanesa</a></li> <li><a class="mw-selflink selflink">Russa</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_sarda" title="Literatura sarda">Sarda</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_s%C3%A8rbia" title="Literatura sèrbia">Sèrbia</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_sueca" title="Literatura sueca">Sueca</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Literatura_su%C3%AFssa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Literatura suïssa (encara no existeix)">Suïssa</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_turca" title="Literatura turca">Turca</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_txeca" title="Literatura txeca">Txeca</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_txuvaix" title="Literatura txuvaix">Txuvaix</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_d%27Ucra%C3%AFna" title="Literatura d'Ucraïna">Ucraïnesa</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Literatura_en_v%C3%A8net&action=edit&redlink=1" class="new" title="Literatura en vènet (encara no existeix)">Vèneta</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_xipriota" title="Literatura xipriota">Xipriota</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_%C3%ADdix" title="Literatura ídix">Ídix</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Rússia_(articles)" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="3"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Plantilla:R%C3%BAssia" title="Plantilla:Rússia"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></span></li></ul></div><div id="Rússia_(articles)" style="font-size:114%;margin:0 4em"><a href="/wiki/R%C3%BAssia" title="Rússia">Rússia</a> (articles)</div></th></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_R%C3%BAssia" title="Història de Rússia">Història</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/w/index.php?title=Cronologia_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cronologia de Rússia (encara no existeix)">Cronologia de Rússia</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Protoindoeuropeus" title="Protoindoeuropeus">Protoindoeuropeus</a></li> <li><a href="/wiki/Escites" title="Escites">Escites</a></li> <li><a href="/wiki/S%C3%A0rmates" title="Sàrmates">Sàrmates</a></li> <li><a href="/wiki/Protoeslaus" title="Protoeslaus">Protoeslaus</a></li> <li><a href="/wiki/Eslaus_orientals" title="Eslaus orientals">Eslaus orientals</a></li> <li><a href="/wiki/Rus_de_K%C3%ADev" title="Rus de Kíev">Rus de Kíev</a></li> <li><a href="/wiki/Invasi%C3%B3_mongola_de_la_Rus_de_K%C3%ADev" title="Invasió mongola de la Rus de Kíev">Invasió mongola</a></li> <li>Rus Feudal <ul><li><a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_de_N%C3%B3vgorod" title="República de Nóvgorod">Novgorod</a></li> <li><a href="/wiki/Principat_de_Vlad%C3%ADmir-S%C3%BAzdal" title="Principat de Vladímir-Súzdal">Vladimir</a></li> <li><a href="/wiki/Gran_Ducat_de_Moscou" title="Gran Ducat de Moscou">Moscou</a></li></ul></li> <li><a href="/wiki/Tsarat_Rus" title="Tsarat Rus">Tsarat Rus</a></li> <li><a href="/wiki/Imperi_Rus" title="Imperi Rus">Imperi Rus</a></li> <li><a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_de_Febrer_de_1917" title="Revolució de Febrer de 1917">Revolució de Febrer</a> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Rep%C3%BAblica_Russa&action=edit&redlink=1" class="new" title="República Russa (encara no existeix)">República Russa</a></li></ul></li> <li><a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_d%27Octubre_de_1917" title="Revolució d'Octubre de 1917">Revolució d'Octubre</a></li> <li><a href="/wiki/Guerra_Civil_russa" title="Guerra Civil russa">Guerra Civil</a> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Estat_rus_(1918-1920)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Estat rus (1918-1920) (encara no existeix)">Estat Rus</a></li> <li><a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Socialista_Federativa_Sovi%C3%A8tica_de_R%C3%BAssia" title="República Socialista Federativa Soviètica de Rússia">República RSFSR</a></li></ul></li> <li><a href="/wiki/Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques" title="Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques">Unió Soviètica</a> <ul><li><a href="/wiki/Front_Oriental_de_la_Segona_Guerra_Mundial" title="Front Oriental de la Segona Guerra Mundial">Gran Guerra Patriòtica</a></li> <li><a href="/wiki/Bloc_de_l%27Est" title="Bloc de l'Est">Bloc de l'Est</a></li> <li><a href="/wiki/Dissoluci%C3%B3_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" title="Dissolució de la Unió Soviètica">Dissolució</a></li></ul></li> <li><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_la_Federaci%C3%B3_de_Russa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Història de la Federació de Russa (encara no existeix)">Federació Russa</a> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Uni%C3%B3_de_Russia_i_Bielorrussia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Unió de Russia i Bielorrussia (encara no existeix)">Unió</a></li> <li><a href="/wiki/R%C3%BAssia_blanca" title="Rússia blanca">Rússia blanca</a></li></ul></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Per tema</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Ciutats_hist%C3%B2riques_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ciutats històriques de Rússia (encara no existeix)">Ciutats històriques</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Historia_postal_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Historia postal de Rússia (encara no existeix)">Correus</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_militar_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Història militar de Rússia (encara no existeix)">Exèrcit</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Geografia_hist%C3%B2rica_de_R%C3%BAssia" title="Categoria:Geografia històrica de Rússia">Geografia històrica</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table><div></div></td><td class="navbox-image" rowspan="5" style="width:1px;padding:0px 0px 0px 2px"><div><figure class="mw-halign-right" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Catedral_de_Sant_Basili" title="Catedral de Sant Basili"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5b/1_Saint_Basils_Cathedral.jpg/150px-1_Saint_Basils_Cathedral.jpg" decoding="async" width="150" height="228" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5b/1_Saint_Basils_Cathedral.jpg/225px-1_Saint_Basils_Cathedral.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5b/1_Saint_Basils_Cathedral.jpg/300px-1_Saint_Basils_Cathedral.jpg 2x" data-file-width="460" data-file-height="700" /></a><figcaption></figcaption></figure></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Geografia_de_R%C3%BAssia" title="Geografia de Rússia">Geografia</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/%C3%80sia_del_Nord" title="Àsia del Nord">Àsia del Nord</a> <ul><li><a href="/wiki/Sib%C3%A8ria" title="Sibèria">Sibèria</a></li> <li><a href="/wiki/Extrem_Orient_Rus" title="Extrem Orient Rus">Extrem Orient Rus</a></li></ul></li> <li><a href="/wiki/Caucas_del_Nord" title="Caucas del Nord">Caucas del Nord</a></li> <li><a href="/wiki/Llista_de_les_ciutats_de_R%C3%BAssia" title="Llista de les ciutats de Rússia">Ciutats</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Clima_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Clima de Rússia (encara no existeix)">Clima</a></li> <li><a href="/wiki/Subdivisi%C3%B3_administrativa_de_R%C3%BAssia" title="Subdivisió administrativa de Rússia">Divisions polítiques</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Embassaments_de_R%C3%BAssia" title="Categoria:Embassaments de Rússia">Embassaments</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Llista_de_fiords_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llista de fiords de Rússia (encara no existeix)">Fiords</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Fronteres_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fronteres de Rússia (encara no existeix)">Fronteres</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Geografia_f%C3%ADsica_de_R%C3%BAssia" title="Categoria:Geografia física de Rússia">Geografia física</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Geologia_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Geologia de Rússia (encara no existeix)">Geologia</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Llista_de_glaceres_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llista de glaceres de Rússia (encara no existeix)">Glaceres</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Grans_regions_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Grans regions de Rússia (encara no existeix)">Grans regions</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Llista_d%27illes_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llista d'illes de Rússia (encara no existeix)">Illes</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Llista_de_llacs_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llista de llacs de Rússia (encara no existeix)">Llacs</a> <ul><li><a href="/wiki/Mar_C%C3%A0spia" title="Mar Càspia">Mar Càspia</a></li></ul></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Minerals_descoberts_a_R%C3%BAssia" title="Categoria:Minerals descoberts a Rússia">Minerals</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Llista_de_muntanyes_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llista de muntanyes de Rússia (encara no existeix)">Muntanyes</a> <ul><li><a href="/wiki/Muntanyes_del_Caucas" title="Muntanyes del Caucas">Caucas</a></li> <li><a href="/wiki/Urals" title="Urals">Urals</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Llista_de_volcans_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llista de volcans de Rússia (encara no existeix)">Volcans</a></li></ul></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Pen%C3%ADnsules_de_R%C3%BAssia" title="Categoria:Penínsules de Rússia">Penínsules</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Llista_de_punts_extrems_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llista de punts extrems de Rússia (encara no existeix)">Punts extrems</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Llista_de_punts_mes_alts_de_la_Federaci%C3%B3_Russa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llista de punts mes alts de la Federació Russa (encara no existeix)">Punts més alts</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Llista_de_rius_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llista de rius de Rússia (encara no existeix)">Rius</a> <ul><li><a href="/wiki/Llista_de_peixos_de_R%C3%BAssia" title="Llista de peixos de Rússia">Peixos</a></li></ul></li> <li><a href="/wiki/R%C3%BAssia_del_nord" title="Rússia del nord">Rússia del nord</a></li> <li><a href="/wiki/R%C3%BAssia_europea" title="Rússia europea">Rússia europea</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Serralades_de_R%C3%BAssia" title="Categoria:Serralades de Rússia">Serralades</a></li> <li><a href="/wiki/Societat_Geogr%C3%A0fica_de_R%C3%BAssia" title="Societat Geogràfica de Rússia">Societat Geogràfica de Rússia</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Llista_de_terratr%C3%A8mols_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llista de terratrèmols de Rússia (encara no existeix)">Terratrèmols</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Territoris_russos_a_l%27%C3%80rtic" title="Categoria:Territoris russos a l'Àrtic">Territoris de l'Àrtic</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Categoria:Pol%C3%ADtica_de_R%C3%BAssia" title="Categoria:Política de Rússia">Política</a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Ag%C3%A8ncies_d%27intel%C2%B7lig%C3%A8ncia_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Agències d'intel·ligència a Rússia (encara no existeix)">Agències</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Codi_Criminal_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Codi Criminal de Rússia (encara no existeix)">Codi criminal</a></li> <li><a href="/wiki/Comunitat_d%27Estats_Independents" title="Comunitat d'Estats Independents">Comunitat d'Estats Independents</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Conscripci%C3%B3_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Conscripció a Rússia (encara no existeix)">Conscripció</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Conservadorisme_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Conservadorisme a Rússia (encara no existeix)">Conservadorisme</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Constituci%C3%B3_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Constitució de Rússia (encara no existeix)">Constitució</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Defensa_c%C3%ADvil_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Defensa cívil a Rússia (encara no existeix)">Defensa civil</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Lliberat_de_reuni%C3%B3_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Lliberat de reunió a Rússia (encara no existeix)">Dret de reunió</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Eleccions_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Eleccions a Rússia (encara no existeix)">Eleccions</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Estat_d%27emerg%C3%A8ncia_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Estat d'emergència a Rússia (encara no existeix)">Estat d'emergència</a></li> <li><a href="/wiki/Forces_Armades_de_R%C3%BAssia" title="Forces Armades de Rússia">Exèrcit</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Forces_policials_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Forces policials de Rússia (encara no existeix)">Forces policials</a> (<a href="/w/index.php?title=Presons_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Presons a Rússia (encara no existeix)">Presons</a>)</li> <li><a href="/wiki/Govern_de_R%C3%BAssia" title="Govern de Rússia">Govern</a> (<a href="/w/index.php?title=Aparell_del_Govern_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aparell del Govern de Rússia (encara no existeix)">Aparell</a>)</li> <li><a href="/w/index.php?title=Leglislaci%C3%B3_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Leglislació a Rússia (encara no existeix)">Legislació</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Liberalisme_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Liberalisme a Rússia (encara no existeix)">Liberalisme</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Llei_marcial_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llei marcial a Rússia (encara no existeix)">Llei marcial</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Llibertat_de_premsa_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llibertat de premsa a Rússia (encara no existeix)">Llibertat de premsa</a></li> <li><a href="/wiki/Nacionalisme_rus" title="Nacionalisme rus">Nacionalisme</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Oposici%C3%B3_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Oposició a Rússia (encara no existeix)">Oposició</a></li> <li><a href="/wiki/Organitzaci%C3%B3_del_Tractat_de_Seguretat_Col%C2%B7lectiva" title="Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva">Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Partits_pol%C3%ADtics_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Partits polítics de Rússia (encara no existeix)">Partits polítics</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Poder_judicial_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Poder judicial a Rússia (encara no existeix)">Poder judicial</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Pol%C3%ADtica_exterior_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Política exterior de Rússia (encara no existeix)">Política exterior</a></li> <li><a href="/wiki/President_de_R%C3%BAssia" title="President de Rússia">President de Rússia</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Pressupost_general_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pressupost general de Rússia (encara no existeix)">Pressupost federal</a></li> <li><a href="/wiki/Primer_ministre_de_R%C3%BAssia" title="Primer ministre de Rússia">Primer ministre de Rússia</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Servei_Civil_de_la_Federaci%C3%B3_Russa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Servei Civil de la Federació Russa (encara no existeix)">Servei Civil</a></li> <li><a href="/wiki/Subdivisi%C3%B3_administrativa_de_R%C3%BAssia" title="Subdivisió administrativa de Rússia">Subdivisió administrativa</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Economia_de_R%C3%BAssia" title="Economia de Rússia">Economia</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Agricultura_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Agricultura a Rússia (encara no existeix)">Agricultura</a></li> <li><a href="/wiki/Banc_de_R%C3%BAssia" title="Banc de Rússia">Banc central</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Banca_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Banca a Rússia (encara no existeix)">Banca</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Ci%C3%A8ncia_i_tecnologia_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ciència i tecnologia a Rússia (encara no existeix)">Ciència i tecnologia</a> <ul><li><a href="/wiki/Acad%C3%A8mia_de_Ci%C3%A8ncies_de_R%C3%BAssia" title="Acadèmia de Ciències de Rússia">Acadèmia de les Ciències</a></li></ul></li> <li><a href="/w/index.php?title=Construcci%C3%B3_naval_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Construcció naval a Rússia (encara no existeix)">Construcció naval</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Energia_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Energia a Rússia (encara no existeix)">Energia</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Fiscalitat_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fiscalitat a Rússia (encara no existeix)">Fiscalitat</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Gesti%C3%B3_de_residus_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gestió de residus a Rússia (encara no existeix)">Gestió de residus</a></li> <li><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_econ%C3%B2mica_de_la_Federaci%C3%B3_Russa" title="Història econòmica de la Federació Russa">Història econòmica</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Ind%C3%BAstria_aeron%C3%A0utica_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Indústria aeronàutica de Rússia (encara no existeix)">Indústria aeronàutica</a> <ul><li><a href="/wiki/Aeroflot" title="Aeroflot">Aeroflot</a></li> <li><a href="/wiki/Metrojet" title="Metrojet">Metrojet</a></li></ul></li> <li><a href="/w/index.php?title=Industria_de_defensa_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Industria de defensa de Rússia (encara no existeix)">Indústria de defensa</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Ind%C3%BAstria_de_l%27autom%C3%B2vil_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Indústria de l'automòvil a Rússia (encara no existeix)">Indústria de l'automòbil</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Ind%C3%BAstria_espacial_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Indústria espacial a Rússia (encara no existeix)">Indústria espacial</a> <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Programa_espacial_rus" title="Categoria:Programa espacial rus">Programa espacial</a></li></ul></li> <li><a href="/w/index.php?title=Ind%C3%BAstria_forestal_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Indústria forestal a Rússia (encara no existeix)">Indústria forestal</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Ind%C3%BAstria_minera_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Indústria minera a Rússia (encara no existeix)">Indústria minera</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Industria_pesquera_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Industria pesquera a Rússia (encara no existeix)">Indústria pesquera</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Ind%C3%BAstria_petroliera_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Indústria petroliera a Rússia (encara no existeix)">Indústria petroliera</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Jocs_d%27atzar_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jocs d'atzar a Rússia (encara no existeix)">Jocs d'atzar</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Oligarquia_russa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Oligarquia russa (encara no existeix)">Oligarques</a></li> <li><a href="/wiki/Regi%C3%B3_econ%C3%B2mica_de_R%C3%BAssia" title="Regió econòmica de Rússia">Regions econòmiques</a></li> <li><a href="/wiki/Ruble_rus" title="Ruble rus">Ruble <span style="font-size:85%;">(moneda)</span></a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Llista_de_sindicats_a_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llista de sindicats a a Rússia (encara no existeix)">Sindicats</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Subministrament_d%27aigua_i_sanejament_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Subministrament d'aigua i sanejament a Rússia (encara no existeix)">Subministrament d'aigua i sanejament</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Telecomunicacions_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Telecomunicacions a Rússia (encara no existeix)">Telecomunicacions</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Transport_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Transport a Rússia (encara no existeix)">Transport</a> <ul><li><a href="/wiki/Autopista_Moscou_-_Sant_Petersburg" title="Autopista Moscou - Sant Petersburg">Autopista Moscou - Sant Petersburg</a></li> <li><a href="/wiki/Transmongoli%C3%A0" title="Transmongolià">Transmongolià</a></li> <li><a href="/wiki/Transsiberi%C3%A0" title="Transsiberià">Transsiberià</a></li></ul></li> <li><a href="/w/index.php?title=Turisme_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Turisme a Rússia (encara no existeix)">Turisme</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Societat</th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-even" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Avortament_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Avortament a Rússia (encara no existeix)">Avortament</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Consum_d%27Alcohol_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Consum d'Alcohol a Rússia (encara no existeix)">Alcohol</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Ciutadania_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ciutadania a Rússia (encara no existeix)">Ciutadania</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Corrupci%C3%B3_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Corrupció a Rússia (encara no existeix)">Corrupció</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Criminalitat_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Criminalitat a Rússia (encara no existeix)">Criminalitat</a></li> <li><a href="/wiki/R%C3%BAssia#Geografia_humana" title="Rússia">Demografia</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Dones_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dones a Rússia (encara no existeix)">Dones</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Drets_humans_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Drets humans a Rússia (encara no existeix)">Drets humans</a> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Drets_LGBT_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Drets LGBT a Rússia (encara no existeix)">LGBT</a></li></ul></li> <li><a href="/w/index.php?title=Educaci%C3%B3_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Educació a Rússia (encara no existeix)">Educació</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Entitats_de_R%C3%BAssia" title="Categoria:Entitats de Rússia">Entitats</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Grups_humans_de_R%C3%BAssia" title="Categoria:Grups humans de Rússia">Grups humans</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Feminisme_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Feminisme a Rússia (encara no existeix)">Feminisme</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Immigraci%C3%B3_a_Russia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Immigració a Russia (encara no existeix)">Immigració</a></li> <li><a href="/wiki/M%C3%A0fia_russa" title="Màfia russa">Màfia russa</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Prostituci%C3%B3_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Prostitució a Rússia (encara no existeix)">Prostitució</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Racisme_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Racisme a Rússia (encara no existeix)">Racisme</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Religi%C3%B3_a_R%C3%BAssia" title="Categoria:Religió a Rússia">Religió</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Sanitat_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sanitat a Rússia (encara no existeix)">Sanitat</a> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Assist%C3%A8ncia_sanit%C3%A0ria_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Assistència sanitària a Rússia (encara no existeix)">Assistència sanitària</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Salut_mental_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Salut mental a Rússia (encara no existeix)">Salut mental</a></li></ul></li> <li><a href="/w/index.php?title=Suicidi_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Suicidi a Rússia (encara no existeix)">Suïcidi</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/w/index.php?title=Cultura_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cultura de Rússia (encara no existeix)">Cultura</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Arquitectura_de_R%C3%BAssia" title="Arquitectura de Rússia">Arquitectura</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Art_de_R%C3%BAssia" title="Categoria:Art de Rússia">Art</a> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Llista_d%27artistes_russos&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llista d'artistes russos (encara no existeix)">Artistes</a></li></ul></li> <li><a href="/w/index.php?title=Arts_marcials_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Arts marcials a Rússia (encara no existeix)">Arts marcials</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Ballet_a_R%C3%BAssia" title="Categoria:Ballet a Rússia">Ballet</a> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Ballet_rus&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ballet rus (encara no existeix)">Ballet rus</a></li> <li><a href="/wiki/Ballets_Russos" title="Ballets Russos">Ballets Russos</a></li></ul></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Cinema_a_R%C3%BAssia" title="Categoria:Cinema a Rússia">Cinema</a></li> <li><a href="/wiki/Gastronomia_de_R%C3%BAssia" title="Gastronomia de Rússia">Cuina</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Esport_a_R%C3%BAssia" title="Categoria:Esport a Rússia">Esports</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Categoria:Festivals_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Categoria:Festivals a Rússia (encara no existeix)">Festivals</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Festivitats_de_Russia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Festivitats de Russia (encara no existeix)">Festivitats</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Llista_de_fil%C3%B2sofs_russos&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llista de filòsofs russos (encara no existeix)">Filosofia</a></li> <li><a href="/wiki/Folklore_rus" title="Folklore rus">Folklore</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Graffiti_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Graffiti a Rússia (encara no existeix)">Grafiti</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Internet_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Internet a Rússia (encara no existeix)">Internet</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Cronologia_de_la_innovaci%C3%B3_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cronologia de la innovació de Rússia (encara no existeix)">Invents</a></li> <li><a class="mw-selflink selflink">Literatura</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Lleng%C3%BCes_de_R%C3%BAssia" title="Categoria:Llengües de Rússia">Llengües</a> <ul><li><a href="/wiki/Rus" title="Rus">Rus <span style="font-size:85%;">(llengua)</span></a></li></ul></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Mitjans_de_comunicaci%C3%B3_de_R%C3%BAssia" title="Categoria:Mitjans de comunicació de Rússia">Mitjans</a> <ul><li><a href="/wiki/Companyia_estatal_de_televisi%C3%B3_i_radioemissora_de_tot_R%C3%BAssia" title="Companyia estatal de televisió i radioemissora de tot Rússia">VGTRK</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Televisi%C3%B3_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Televisió a Rússia (encara no existeix)">Televisió</a></li></ul></li> <li><a href="/w/index.php?title=Moda_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Moda a Rússia (encara no existeix)">Moda</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Museus_de_R%C3%BAssia" title="Categoria:Museus de Rússia">Museus</a> <ul><li><a href="/wiki/Hermitage" title="Hermitage">Hermitage</a></li></ul></li> <li><a href="/w/index.php?title=M%C3%BAsica_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Música de Rússia (encara no existeix)">Música</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Noblesa_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Noblesa de Rússia (encara no existeix)">Noblesa</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Noms_de_Rus%CA%B9,_R%C3%BAssia_i_Ruthenia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Noms de Rusʹ, Rússia i Ruthenia (encara no existeix)">Noms</a></li> <li><a href="/wiki/%C3%92pera_russa" title="Òpera russa">Òpera</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Patrimoni_de_la_Humanitat_a_R%C3%BAssia" title="Categoria:Patrimoni de la Humanitat a Rússia">Patrimoni de la humanitat</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Simbols_nacionals_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Simbols nacionals de Rússia (encara no existeix)">Símbols</a> <ul><li><a href="/wiki/Himne_de_la_Federaci%C3%B3_Russa" title="Himne de la Federació Russa">Himne</a></li> <li><a href="/wiki/Escut_de_R%C3%BAssia" title="Escut de Rússia">Escut</a></li> <li><a href="/wiki/Bandera_de_R%C3%BAssia" title="Bandera de Rússia">Bandera</a></li></ul></li></ul> </div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><td class="navbox-abovebelow" colspan="3"><div> <ul><li><span typeof="mw:File"><span><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e0/Symbol_question.svg/16px-Symbol_question.svg.png" decoding="async" width="16" height="16" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e0/Symbol_question.svg/24px-Symbol_question.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e0/Symbol_question.svg/32px-Symbol_question.svg.png 2x" data-file-width="180" data-file-height="185" /></span></span> <a href="/wiki/Categoria:R%C3%BAssia" title="Categoria:Rússia">Categoria</a></li> <li><span typeof="mw:File"><span title="Commons page"><img alt="Commons page" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/16px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="16" height="22" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/24px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/32px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></span></span> <a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Russia" class="extiw" title="commons:Russia">Commons</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Biblioth%C3%A8que_nationale_de_France" class="mw-redirect" title="Bibliothèque nationale de France">BNF</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb11935306k">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://d-nb.info/gnd/7507712-7">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/LCCN" class="mw-redirect" title="LCCN">LCCN</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.loc.gov/authorities/subjects/sh85115986">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/National_Diet_Library" class="mw-redirect" title="National Diet Library">NDL</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://id.ndl.go.jp/auth/ndlna/00569739">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=ph125327&CON_LNG=ENG">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases d'informació</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/GEC" class="mw-redirect" title="GEC">GEC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/literatura-russa">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Literatura_russa&oldid=34226744">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Literatura_russa&oldid=34226744</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categoria</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Literatura_russa" title="Categoria:Literatura russa">Literatura russa</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 11 nov 2024 a les 18:47.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Literatura_russa&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-7c5987fdcc-bbcpv","wgBackendResponseTime":226,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"0.794","walltime":"1.138","ppvisitednodes":{"value":7846,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":140711,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":14618,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":12,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":5,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":1,"limit":20},"unstrip-size":{"value":127012,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":1,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 662.048 1 -total"," 15.55% 102.943 2 Plantilla:Referències"," 9.56% 63.270 1 Plantilla:Commonscat"," 8.80% 58.267 40 Plantilla:Lang-ru"," 8.78% 58.116 2 Plantilla:Galeria"," 8.36% 55.343 1 Plantilla:Sister"," 8.01% 53.009 1 Plantilla:Caixa_lateral"," 7.90% 52.281 40 Plantilla:LlengAmbNom"," 6.89% 45.630 40 Plantilla:Lang"," 6.64% 43.939 3 Plantilla:Article_principal"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.129","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":2612847,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.eqiad.main-54f95c77b8-s65hm","timestamp":"20241112101417","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Literatura russa","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Literatura_russa","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q179161","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q179161","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2007-07-05T10:50:37Z","dateModified":"2024-11-11T17:47:08Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/7\/7a\/Pushkin_%28by_Mate%29.jpg","headline":"literatura de R\u00fassia en llengua russa"}</script> </body> </html>