CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-sticky-header-enabled vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Pèrsia - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-sticky-header-enabled vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""],"wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"4fef3af8-d6b5-4f74-9f3d-79a6a20629f3","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Pèrsia","wgTitle":"Pèrsia","wgCurRevisionId":34755253,"wgRevisionId":34755253,"wgArticleId":369873,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb referències sense format","Articles de geografia política sense foto","Articles mancats de coordenades","Control d'autoritats","Pèrsia"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Pèrsia","wgRelevantArticleId":369873,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":70000,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q115939832","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false}; RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.quicksurveys.init","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.22"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Pèrsia - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/P%C3%A8rsia"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=P%C3%A8rsia&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/P%C3%A8rsia"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Pèrsia rootpage-Pèrsia skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" title="Menú principal" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li><li id="n-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials"><span>Pàgines especials</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Modificar la dimension, la largor e la color del tèxte." > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="https://donate.wikimedia.org/?wmf_source=donate&wmf_medium=sidebar&wmf_campaign=ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=P%C3%A8rsia" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=P%C3%A8rsia" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="https://donate.wikimedia.org/?wmf_source=donate&wmf_medium=sidebar&wmf_campaign=ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=P%C3%A8rsia" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=P%C3%A8rsia" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Llengua_persa" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Llengua_persa"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Llengua persa</span> </div> </a> <ul id="toc-Llengua_persa-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-L'antiga_religió_persa:_el_zoroastrisme" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#L'antiga_religió_persa:_el_zoroastrisme"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>L'antiga religió persa: el zoroastrisme</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-L'antiga_religió_persa:_el_zoroastrisme-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció L'antiga religió persa: el zoroastrisme</span> </button> <ul id="toc-L'antiga_religió_persa:_el_zoroastrisme-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Desenvolupament_històric" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Desenvolupament_històric"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.1</span> <span>Desenvolupament històric</span> </div> </a> <ul id="toc-Desenvolupament_històric-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Societat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Societat"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Societat</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Societat-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Societat</span> </button> <ul id="toc-Societat-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-La_política_persa_de_tolerància,_i_la_seva_benvinguda_com_alliberadors" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_política_persa_de_tolerància,_i_la_seva_benvinguda_com_alliberadors"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.1</span> <span>La política persa de tolerància, i la seva benvinguda com alliberadors</span> </div> </a> <ul id="toc-La_política_persa_de_tolerància,_i_la_seva_benvinguda_com_alliberadors-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Característiques_de_l'administració_persa" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Característiques_de_l'administració_persa"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.2</span> <span>Característiques de l'administració persa</span> </div> </a> <ul id="toc-Característiques_de_l'administració_persa-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Exèrcit_persa" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Exèrcit_persa"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>Exèrcit persa</span> </div> </a> <ul id="toc-Exèrcit_persa-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Zones_hostils_als_perses" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Zones_hostils_als_perses"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Zones hostils als perses</span> </div> </a> <ul id="toc-Zones_hostils_als_perses-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_debilitat_de_l'Imperi_Persa" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#La_debilitat_de_l'Imperi_Persa"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>La debilitat de l'Imperi Persa</span> </div> </a> <ul id="toc-La_debilitat_de_l'Imperi_Persa-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Història" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Història"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7</span> <span>Història</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Història-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Història</span> </button> <ul id="toc-Història-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Prehistòria" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Prehistòria"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.1</span> <span>Prehistòria</span> </div> </a> <ul id="toc-Prehistòria-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Protohistòria" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Protohistòria"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.2</span> <span>Protohistòria</span> </div> </a> <ul id="toc-Protohistòria-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Antiguitat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Antiguitat"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.3</span> <span>Antiguitat</span> </div> </a> <ul id="toc-Antiguitat-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Imperi_Mede_(700_aC-549_aC)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Imperi_Mede_(700_aC-549_aC)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.4</span> <span>Imperi Mede (700 aC-549 aC)</span> </div> </a> <ul id="toc-Imperi_Mede_(700_aC-549_aC)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Imperi_Persa_(550_aC-330_aC)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Imperi_Persa_(550_aC-330_aC)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.5</span> <span>Imperi Persa (550 aC-330 aC)</span> </div> </a> <ul id="toc-Imperi_Persa_(550_aC-330_aC)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Imperi_Selèucida_(312_aC-64_aC)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Imperi_Selèucida_(312_aC-64_aC)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.6</span> <span>Imperi Selèucida (312 aC-64 aC)</span> </div> </a> <ul id="toc-Imperi_Selèucida_(312_aC-64_aC)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Imperi_Part_(249_aC_-_231_dC)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Imperi_Part_(249_aC_-_231_dC)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.7</span> <span>Imperi Part (249 aC - 231 dC)</span> </div> </a> <ul id="toc-Imperi_Part_(249_aC_-_231_dC)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-L'Imperi_Sassànida_(226-651):_Apogeu_i_fi_de_l'imperi" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#L'Imperi_Sassànida_(226-651):_Apogeu_i_fi_de_l'imperi"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.8</span> <span>L'Imperi Sassànida (226-651): Apogeu i fi de l'imperi</span> </div> </a> <ul id="toc-L'Imperi_Sassànida_(226-651):_Apogeu_i_fi_de_l'imperi-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Edat_mitjana_(652-1501)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Edat_mitjana_(652-1501)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.9</span> <span>Edat mitjana (652-1501)</span> </div> </a> <ul id="toc-Edat_mitjana_(652-1501)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Edat_moderna" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Edat_moderna"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.10</span> <span>Edat moderna</span> </div> </a> <ul id="toc-Edat_moderna-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Edat_contemporània" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Edat_contemporània"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.11</span> <span>Edat contemporània</span> </div> </a> <ul id="toc-Edat_contemporània-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Dinastia_Pahlavi" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Dinastia_Pahlavi"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.12</span> <span>Dinastia Pahlavi</span> </div> </a> <ul id="toc-Dinastia_Pahlavi-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Geografia_física" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Geografia_física"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8</span> <span>Geografia física</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Geografia_física-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Geografia física</span> </button> <ul id="toc-Geografia_física-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Hidrografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Hidrografia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8.1</span> <span>Hidrografia</span> </div> </a> <ul id="toc-Hidrografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Clima" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Clima"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8.2</span> <span>Clima</span> </div> </a> <ul id="toc-Clima-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Flora_i_fauna" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Flora_i_fauna"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9</span> <span>Flora i fauna</span> </div> </a> <ul id="toc-Flora_i_fauna-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10</span> <span>Vegeu també</span> </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">11</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">12</span> <span>Bibliografia</span> </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">13</span> <span>Enllaços externs</span> </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" title="Taula de continguts" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Pèrsia</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Aquest article només existeix en aquesta llengua. Afegiu l'article per a altres llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-0" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Afegiu llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="uls-after-portlet-link"></span><span class="wb-langlinks-add wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q115939832#sitelinks-wikipedia" title="Afegeix enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Afegeix enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/P%C3%A8rsia" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:P%C3%A8rsia" rel="discussion" class="mw-redirect" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/P%C3%A8rsia"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=P%C3%A8rsia&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=P%C3%A8rsia&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/P%C3%A8rsia"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=P%C3%A8rsia&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=P%C3%A8rsia&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/P%C3%A8rsia" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/P%C3%A8rsia" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=P%C3%A8rsia&oldid=34755253" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=P%C3%A8rsia&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=P%C3%A8rsia&id=34755253&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FP%25C3%25A8rsia"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FP%25C3%25A8rsia"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=P%C3%A8rsia"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=P%C3%A8rsia&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=P%C3%A8rsia&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q115939832" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r34261971">.mw-parser-output .hatnote{width:100%;border-color:#77ccff;color:var(--color-base,#202122);background-color:#f5f5f5;margin-bottom:1em;font-style:italic}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .hatnote{color:var(--color-inverted,#fff);background-color:var(--background-color-inverted,#101418)}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .hatnote{color:var(--color-inverted,#fff);background-color:var(--background-color-inverted,#101418)}}@media print{body.ns-0 .mw-parser-output .hatnote{display:none!important}}</style> <table class="hatnote" cellspacing="5"> <tbody><tr> <td style="width: 25px; vertical-align: top;"><span typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/22px-Disambig_grey.svg.png" decoding="async" width="22" height="17" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/33px-Disambig_grey.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/44px-Disambig_grey.svg.png 2x" data-file-width="260" data-file-height="200" /></span></span> </td> <td>Per a altres significats, vegeu «<a href="/wiki/P%C3%A8rsia_(desambiguaci%C3%B3)" class="mw-disambig" title="Pèrsia (desambiguació)">Pèrsia (desambiguació)</a>». </td></tr></tbody></table> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33571020">.mw-parser-output .infobox_bodystyle{font-size:85%;text-align:left}.mw-parser-output .infobox_titlestyle{background:#d9b38c}.mw-parser-output .infobox_abovestyle{background:#d9b38c}.mw-parser-output .infobox_headerclass_solid{background:#d9b38c}.mw-parser-output .infobox_headerclass_botton_top{border-bottom:2px solid #ccccff;border-top:2px solid #ccccff}.mw-parser-output .infobox_subheaderstyle{background:#d9b38c}.mw-parser-output .infobox_subheaderstyle1{width:100%;background:#d9b38c;text-align:center;font-size:125%;font-weight:bold}.mw-parser-output .infobox_belowstyle{border-top:#aaa 1px solid;background:#d9b38c}.mw-parser-output .infobox-label{background:#eeeeee;padding-right:1.2em;width:40%;text-align:start}</style><link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33571020" /> <table class="infobox" style="font-size:90%;width:25em;infobox_bodystyle"><caption class="infobox_titlestyle" style="font-weight:bold"><span style="float:left; margin-left: 3px;"><span class="skin-invert" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Globe_icon.svg" class="mw-file-description" title="Plantilla:Infotaula geografia política"><img alt="Plantilla:Infotaula geografia política" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/Globe_icon.svg/25px-Globe_icon.svg.png" decoding="async" width="25" height="25" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/Globe_icon.svg/38px-Globe_icon.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/Globe_icon.svg/50px-Globe_icon.svg.png 2x" data-file-width="420" data-file-height="420" /></a></span></span>Pèrsia</caption><tbody><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center"><style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r32548069/mw-parser-output/.tmulti">.mw-parser-output .tmulti .multiimageinner{display:flex;flex-direction:column}.mw-parser-output .tmulti .trow{display:flex;flex-direction:row;clear:left;flex-wrap:wrap;width:100%;box-sizing:border-box}.mw-parser-output .tmulti .tsingle{margin:1px;float:left}.mw-parser-output .tmulti .theader{clear:both;font-weight:bold;text-align:center;align-self:center;background-color:transparent;width:100%}.mw-parser-output .tmulti .thumbcaption{text-align:left;background-color:transparent}.mw-parser-output .tmulti .text-align-left{text-align:left}.mw-parser-output .tmulti .text-align-right{text-align:right}.mw-parser-output .tmulti .text-align-center{text-align:center}@media all and (max-width:720px){.mw-parser-output .tmulti .thumbinner{width:100%!important;box-sizing:border-box;max-width:none!important;align-items:center}.mw-parser-output .tmulti .trow{justify-content:center}.mw-parser-output .tmulti .tsingle{float:none!important;max-width:100%!important;box-sizing:border-box;text-align:center}.mw-parser-output .tmulti .thumbcaption{text-align:center}}</style></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center"></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass_botton_top infobox_headerclass_solid" style="text-align:center">Localització</th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><table align="center" style="width:auto; cellspacing:1; cellpadding:0%; border:0; margin:0; display:table;"><tbody><tr class="mw-empty-elt"> </tr><tr><td colspan="2" align="center" style="width:auto; vertical-align:middle;"></td></tr></tbody></table></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"></td></tr><tr class="mw-empty-elt"></tr><tr style="display:none"><td colspan="2"> </td></tr><tr style="display:none"><td colspan="2"> </td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33571020" /></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><hr /></td></tr></tbody></table> <p><b>Pèrsia</b>, modernament <a href="/wiki/Iran" title="Iran">Iran</a>, és el país dels <a href="/wiki/Perses" title="Perses">perses</a>, originats a l'antiga regió de <a href="/wiki/Perside" class="mw-redirect" title="Perside">Perside</a> (després <a href="/wiki/Fars" class="mw-redirect" title="Fars">Fars</a>). Les zones de llengua i cultura persa, esteses a les poblacions iranianes, abasten un territori més gran que va entre la <a href="/wiki/Mar_C%C3%A0spia" title="Mar Càspia">mar Càspia</a> i el <a href="/wiki/Golf_P%C3%A8rsic" title="Golf Pèrsic">golf Pèrsic</a> de nord a sud, i entre el <a href="/wiki/Khuzestan" title="Khuzestan">Khuzestan</a>, <a href="/wiki/Luristan" class="mw-redirect" title="Luristan">Luristan</a>, <a href="/wiki/Kurdistan" title="Kurdistan">Kurdistan</a> i <a href="/wiki/Azerbaidjan_Irani%C3%A0" title="Azerbaidjan Iranià">Azerbaidjan Iranià</a> l'oest, abraçant a l'est part de l'<a href="/wiki/Afganistan" title="Afganistan">Afganistan</a> i al sud-est fins al <a href="/wiki/Sistan_i_Balutxistan" title="Sistan i Balutxistan">Balutxistan Iranià</a>. Aquesta zona fou dominada per diversos imperis o dinasties (algunes de les quals foren ètnicament perses) que van tenir els territoris perses com a centre del seu domini. Els principals imperis i dinasties a què es pot referir la paraula <b>Pèrsia</b>, són: </p> <ul><li><a href="/wiki/Imperi_Mede" title="Imperi Mede">Imperi Mede</a>, vers 700-550 aC, iranians</li> <li><a href="/wiki/Imperi_Persa" title="Imperi Persa">Imperi Persa</a> <a href="/wiki/Aquem%C3%A8nida" class="mw-redirect" title="Aquemènida">Aquemènida</a> 550 aC a 330 aC, ètnicament persa</li> <li><a href="/wiki/Regne_de_Maced%C3%B2nia" title="Regne de Macedònia">Imperi Macedoni</a> d'<a href="/wiki/Alexandre_el_Gran" title="Alexandre el Gran">Alexandre el Gran</a> i els <a href="/wiki/Di%C3%A0docs" title="Diàdocs">diàdocs</a> 330-306 aC grecoiranians</li> <li>Regne d'Àsia d'<a href="/wiki/Ant%C3%ADgon_el_Borni" class="mw-redirect" title="Antígon el Borni">Antígon el Borni</a> 306-301 aC grecs</li> <li><a href="/wiki/Imperi_Sel%C3%A8ucida" title="Imperi Selèucida">Imperi Selèucida</a> 301-141 aC grecs</li> <li><a href="/wiki/Imperi_Part" title="Imperi Part">Imperi Part</a> 141 aC-227 dC iranià</li> <li><a href="/wiki/Imperi_Sass%C3%A0nida" title="Imperi Sassànida">Imperi Persa Sassànida</a> 227-649, ètnicament persa</li> <li><a href="/wiki/Califat" title="Califat">Califat</a> àrab 649-661 àrab</li> <li><a href="/wiki/Omeies" title="Omeies">Califat omeia</a> 661-750 àrab</li> <li><a href="/wiki/Abb%C3%A0ssides" class="mw-redirect" title="Abbàssides">Califat abbàssida</a> 750-867 àrab</li> <li><a href="/wiki/Tah%C3%ADrides_del_Khorasan" title="Tahírides del Khorasan">Tahírides del Khorasan</a> 821-873, ètnicament perses</li> <li><a href="/wiki/Saf%C3%A0rides" title="Safàrides">Safàrides</a> 873-901, ètnicament perses</li> <li><a href="/wiki/Sam%C3%A0nides" title="Samànides">Samànides</a> 901-998, ètnicament perses</li> <li><a href="/wiki/Gazn%C3%A8vides" title="Gaznèvides">Gaznèvides</a> 998-1041, turcs</li> <li><a href="/wiki/Selj%C3%BAcides" class="mw-redirect" title="Seljúcides">Seljúcides</a> 1041-1181, turcs</li> <li>Atabegs regionals 1181-1210, turcs</li> <li><a href="/wiki/Cor%C3%A0smia" title="Coràsmia">Coràsmia</a> 1210-1231, turcs</li> <li><a href="/wiki/Imperi_Mongol" title="Imperi Mongol">Imperi Mongol</a> 1231-1256, mongols</li> <li><a href="/wiki/Il-kanat" class="mw-redirect" title="Il-kanat">Il-kanat</a> 1256-1335, mongols</li> <li><a href="/wiki/Djalay%C3%ADrides" class="mw-redirect" title="Djalayírides">Djalayírides</a>, <a href="/wiki/Cob%C3%A0nides" title="Cobànides">cobànides</a>, <a href="/w/index.php?title=Kuk%C3%A0yides&action=edit&redlink=1" class="new" title="Kukàyides (encara no existeix)">kukàyides</a> i altres 1335-1380</li> <li><a href="/wiki/Tim%C3%BArides" title="Timúrides">Timúrides</a> 1380-1447, turcomongols</li> <li><a href="/wiki/Kara_Koyunlu" class="mw-redirect" title="Kara Koyunlu">Kara Koyunlu</a> 1447-1466, turcs</li> <li><a href="/wiki/Ak_Koyunlu" class="mw-redirect" title="Ak Koyunlu">Ak Koyunlu</a> 1466-1502, turcs</li> <li>Xas <a href="/wiki/Saf%C3%A0vides" class="mw-redirect" title="Safàvides">Safàvides</a> 1502-1725, persoiranians</li> <li>Xas <a href="/wiki/Ghilzai" title="Ghilzai">Ghilzai</a> 1725-1730, persoafganesos</li> <li>Xas <a href="/wiki/Afsh%C3%A0rides" class="mw-redirect" title="Afshàrides">Afshàrides</a> (<a href="/wiki/N%C3%A0dir-Xah_Afxar" title="Nàdir-Xah Afxar">Nàdir-Xah Afxar</a>) 1730-1749, turcs</li> <li>Xas de la <a href="/wiki/Dinastia_Zand" title="Dinastia Zand">Dinastia Zand</a> 1749-1794, luroiraniana</li> <li><a href="/wiki/Dinastia_qajar" class="mw-redirect" title="Dinastia qajar">Dinastia qajar</a> 1794-1925, turcs</li> <li>Xas <a href="/wiki/Pahlevi" title="Pahlevi">Pahlevi</a> (Pèrsia és rebatejada <a href="/wiki/Iran" title="Iran">Iran</a>) 1925-1979, persoiranians</li></ul> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Llengua_persa">Llengua persa</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=P%C3%A8rsia&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Llengua persa"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Persa" title="Persa">Persa</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Persian_Language_Location_Map.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/Persian_Language_Location_Map.svg/220px-Persian_Language_Location_Map.svg.png" decoding="async" width="220" height="146" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/Persian_Language_Location_Map.svg/330px-Persian_Language_Location_Map.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/Persian_Language_Location_Map.svg/440px-Persian_Language_Location_Map.svg.png 2x" data-file-width="650" data-file-height="430" /></a><figcaption>Localització dels parlants de persa al món.</figcaption></figure> <p>El <b>persa</b> (فارسی Fārsi) és una <a href="/wiki/Llengua_indoeuropea" class="mw-redirect" title="Llengua indoeuropea">llengua indoeuropea</a> parlada a l'<a href="/wiki/Iran" title="Iran">Iran</a>, l'<a href="/wiki/Afganistan" title="Afganistan">Afganistan</a>, el <a href="/wiki/Tadjikistan" title="Tadjikistan">Tadjikistan</a>, l'<a href="/wiki/Uzbekistan" title="Uzbekistan">Uzbekistan</a>, <a href="/wiki/Bahrain" title="Bahrain">Bahrain</a>, l'<a href="/wiki/Iraq" title="Iraq">Iraq</a>, l'<a href="/wiki/Azerbaidjan" title="Azerbaidjan">Azerbaidjan</a>, <a href="/wiki/Arm%C3%A8nia" title="Armènia">Armènia</a>, <a href="/wiki/Ge%C3%B2rgia" title="Geòrgia">Geòrgia</a>, el sud de <a href="/wiki/R%C3%BAssia" title="Rússia">Rússia</a> i països veïns. Deriva de la llengua dels <a href="/wiki/Imperi_Persa" title="Imperi Persa">perses</a>, la llengua dels <a href="/wiki/Aquem%C3%A8nides" class="mw-redirect" title="Aquemènides">aquemènides</a>.<sup id="cite_ref-lazard1956_1-0" class="reference"><a href="#cite_note-lazard1956-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> És de la família de <a href="/wiki/Lleng%C3%BCes_indo%C3%A0ries" title="Llengües indoàries">llengües indoàries</a>, és una <a href="/wiki/Llengua_pluric%C3%A8ntrica" title="Llengua pluricèntrica">pluricèntrica</a> i la gramàtica és similar a la de moltes llengües europees contemporànies.<sup id="cite_ref-2" class="reference"><a href="#cite_note-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Des de la conquesta <a href="/wiki/Islam" title="Islam">islàmica</a>, el persa s'escriu amb l'<a href="/wiki/Alfabet_%C3%A0rab" title="Alfabet àrab">alfabet àrab</a>, amb algunes lletres afegides (vegeu <a href="/wiki/Alfabet_persa" title="Alfabet persa">alfabet persa</a>), per bé que al <a href="/wiki/Tadjikistan" title="Tadjikistan">Tadjikistan</a>, des dels anys 30, coincidint amb importants campanyes d'alfabetització, s'hi adoptà l'<a href="/wiki/Alfabet_cir%C3%ADl%C2%B7lic" title="Alfabet ciríl·lic">alfabet ciríl·lic</a>, en part per motius <a href="/wiki/Ling%C3%BC%C3%ADstica" title="Lingüística">lingüístics</a> (l'alfabet ciríl·lic, com l'<a href="/wiki/Alfabet_llat%C3%AD" title="Alfabet llatí">alfabet llatí</a> i el <a href="/wiki/Alfabet_grec" title="Alfabet grec">grec</a>, s'adapten millor a les llengües indoeuropees, amb més nombre de <a href="/wiki/Vocal" title="Vocal">vocals</a> que les <a href="/wiki/Lleng%C3%BCes_sem%C3%ADtiques" title="Llengües semítiques">semítiques</a>) i en part per motius polítics. En aquella època el <a href="/wiki/Persa" title="Persa">persa</a> s'hi començà a anomenar-se <a href="/wiki/Tadjik" title="Tadjik">tadjik</a>. </p><p>Ha tingut força influència sobre les llengües veïnes, en particular sobre les <a href="/wiki/Lleng%C3%BCes_turqueses" class="mw-redirect" title="Llengües turqueses">llengües turqueses</a> de l'Àsia central, el <a href="/wiki/Caucas" title="Caucas">Caucas</a>, el <a href="/wiki/Paixtu" title="Paixtu">paixtu</a>, el <a href="/wiki/Kurd" title="Kurd">kurd</a> i l'<a href="/wiki/Urd%C3%BA" title="Urdú">urdú</a>. També ha exercit una influència menor sobre l'<a href="/wiki/Hindi" title="Hindi">hindi</a>, el <a href="/wiki/Panjabi" title="Panjabi">panjabi</a>, el <a href="/w/index.php?title=Saraiki&action=edit&redlink=1" class="new" title="Saraiki (encara no existeix)">saraiki</a> i altres idiomes de l'Àsia meridional. Encara que amb menor grau, també ha influït en l'<a href="/wiki/%C3%80rab" title="Àrab">àrab</a>,<sup id="cite_ref-3" class="reference"><a href="#cite_note-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i en altres idiomes de <a href="/wiki/Mesopot%C3%A0mia" title="Mesopotàmia">Mesopotàmia</a>; el seu vocabulari bàsic és d'origen persa mitjà.<sup id="cite_ref-4" class="reference"><a href="#cite_note-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El persa modern conté una quantitat considerable d'elements lèxics de l'àrab,<sup id="cite_ref-5" class="reference"><a href="#cite_note-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-6" class="reference"><a href="#cite_note-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-7" class="reference"><a href="#cite_note-7"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> que es "persianitzà" i,<sup id="cite_ref-8" class="reference"><a href="#cite_note-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> sovint, va tenir un significat diferent i l'ús que l'àrab original. El vocabulari àrab en altres llengües iranianes, turques i índiques són, generalment, han incorporat elements del persa modern.<sup id="cite_ref-9" class="reference"><a href="#cite_note-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En general, la varietat de vocabulari àrab varia del 8,8% (2,4% amb freqüència) al <a href="/wiki/Shahnameh" class="mw-redirect" title="Shahnameh">Shahnameh</a>,<sup id="cite_ref-10" class="reference"><a href="#cite_note-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> 14% en cultura material,<sup id="cite_ref-Perry_11-0" class="reference"><a href="#cite_note-Perry-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> 24% en l'apartat de vida intel·lectual i el 40% de l'activitat literària quotidiana.<sup id="cite_ref-Perry_11-1" class="reference"><a href="#cite_note-Perry-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La majoria de les paraules en àrab de préstec del persa són sinònims de termes nadius, o poden ser, i moltes vegades han estat, glossades en formes natives perses.<sup id="cite_ref-Perry_11-2" class="reference"><a href="#cite_note-Perry-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="L'antiga_religió_persa:_el_zoroastrisme"><span id="L.27antiga_religi.C3.B3_persa:_el_zoroastrisme"></span>L'antiga religió persa: el zoroastrisme</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=P%C3%A8rsia&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: L'antiga religió persa: el zoroastrisme"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Zoroastrisme" title="Zoroastrisme">Zoroastrisme</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Faravahar.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/80/Faravahar.png/220px-Faravahar.png" decoding="async" width="220" height="138" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/80/Faravahar.png/330px-Faravahar.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/8/80/Faravahar.png 2x" data-file-width="386" data-file-height="243" /></a><figcaption><a href="/wiki/Faravahar" title="Faravahar">Faravahar</a> (o Ferohar), un dels símbols principals del <a href="/wiki/Zoroastrisme" title="Zoroastrisme">Zoroastrisme</a>, es creu que és la imatge d'un <i>Fravashi</i> (un esperit guardià).</figcaption></figure> <p>El <b>zoroastrisme</b>, <b>mazdaisme</b> o <b>mazdeisme</b> (culte d'<a href="/wiki/Ahura_Mazda" title="Ahura Mazda">Ahura Mazda</a>) era la <a href="/wiki/Religi%C3%B3" title="Religió">religió</a> dels <a href="/wiki/Imperi_Persa" title="Imperi Persa">antics perses</a> abans l'arribada de l'<a href="/wiki/Islam" title="Islam">islam</a>, basada en la doctrina predicada per <a href="/wiki/Zoroastre" title="Zoroastre">Zoroastre</a> a l'<a href="/wiki/Iran" title="Iran">Iran</a>. Actualment la segueixen encara els anomenats <a href="/wiki/Parsis" title="Parsis">parsis</a>. </p><p>El zoroastrisme va substituir el <a href="/wiki/Politeisme" title="Politeisme">politeisme</a> <a href="/wiki/Pobles_indoeuropeus" class="mw-redirect" title="Pobles indoeuropeus">indoeuropeu</a> per un culte <a href="/wiki/Monoteisme" title="Monoteisme">monoteista</a>, fonamentat en la saviesa moral: l'entitat creadora suprema (Ahura Mazda o Ormazd) engendra l'esperit del bé o <i>principi de la Veritat</i> (<a href="/wiki/Spenta_Mainyu" title="Spenta Mainyu">Spenta Mainyu</a>) i l'esperit del Mal o <i>principi de la Mentida</i> (<a href="/wiki/Angra_Mainyu" title="Angra Mainyu">Angra Mainyu</a> o Ahriman). Tots dos tenen els seus corresponents seguidors, sovint divinitats anteriors lleugerament transformades. Lluiten eternament pel domini del món i sobretot per a convèncer l'ésser humà, l'únic amb <a href="/wiki/Llibertat" title="Llibertat">llibertat</a> per triar, perquè segueixi un camí o l'altre. Aquest combat s'acabarà a la fi dels temps amb el triomf del bé i una purificació general pel foc. </p><p>El terme 'zoroastrisme' és una construcció moderna que, segons el diccionari <i>Oxford</i>, va aparèixer en primer lloc el <a href="/wiki/1874" title="1874">1874</a> a <i>Principis de filologia comparada</i> d'Archibald Sayce. A Occident, la primera referència a Zoroastre és atribuïda a <a href="/wiki/Thomas_Browne" title="Thomas Browne">Thomas Browne</a>, que breument es refereix a ell en el seu llibre <i>Religio Medici</i>. El terme 'mazdeisme' probablement derivi de <i>mazdayasna</i>, una expressió composta de l'<a href="/wiki/Av%C3%A8stic" title="Avèstic">avèstic</a> que combina l'últim element del nom <i>Ahura Mazda</i> i la paraula <i>yasna</i>, que vol dir devoció. </p><p>El zoroastrisme mantingué restes de l'antiga <a href="/wiki/Religi%C3%B3" title="Religió">religió</a> iraniana, com per exemple el paper central del foc i la llum (que esdevenen símbols del bé). Posteriorment, però, va esdevenir una religió ritualista on es van afegir elements <a href="/wiki/Judaisme" title="Judaisme">judaics</a> i <a href="/wiki/Budisme" title="Budisme">budistes</a>, i la seva essència monoteista es va anar diluint fins a convertir-se en una concepció quasi absolutament <a href="/wiki/Dualisme" title="Dualisme">dualista</a>. </p><p>L'<i><a href="/wiki/Avesta" title="Avesta">Avesta</a></i> és el conjunt de llibres sagrats d'aquesta religió, si bé només se'n conserva una part molt fragmentària. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Desenvolupament_històric"><span id="Desenvolupament_hist.C3.B2ric"></span>Desenvolupament històric</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=P%C3%A8rsia&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Desenvolupament històric"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El rei <a href="/wiki/Darios_I" class="mw-redirect" title="Darios I">Darios I</a> (cap al <a href="/wiki/500_aC" title="500 aC">500 aC</a>) fou probablement el primer a adoptar l'ensenyament de Zoroastre com a religió oficial. Sota els seus descendents, però, el zoroastrisme es barrejà amb les antigues creences politeistes, com ho reflecteixen els texts sagrats inclosos en aquella època anomenats <i><a href="/w/index.php?title=Yasht&action=edit&redlink=1" class="new" title="Yasht (encara no existeix)">Yasht</a></i>. Aquest texts són lloances dirigides a deïtats menors. </p><p>Durant el regne d'<a href="/wiki/Artaxerxes_II" class="mw-redirect" title="Artaxerxes II">Artaxerxes II</a> (vers el <a href="/wiki/400_aC" title="400 aC">400 aC</a>) es van construir els primers temples on es veneraven Ahura Mazda, <a href="/wiki/Mitra_(mitologia)" title="Mitra (mitologia)">Mitra</a> i <a href="/wiki/Anahita" title="Anahita">Anahita</a>. </p><p>Sota els imperis d'origen <a href="/wiki/Antiga_gr%C3%A8cia" class="mw-redirect" title="Antiga grècia">grec</a> i <a href="/wiki/Parts" title="Parts">part</a> (els <a href="/wiki/Sel%C3%A8ucides" class="mw-redirect" title="Selèucides">selèucides</a> i els <a href="/wiki/Ars%C3%A0cides" title="Arsàcides">arsàcides</a>), el zoroastrisme es va mantenir al costat de nous cultes estrangers. Durant aquest període es van fer malbé una bona part dels texts que componien l'<i>Avesta</i>, perdent-se per sempre més. </p><p>Amb l'<a href="/wiki/Imperi_Sass%C3%A0nida" title="Imperi Sassànida">imperi Sassànida</a> (<a href="/wiki/226" title="226">226</a>-<a href="/wiki/651" title="651">651</a>), el zoroastrisme esdevingué de nou la religió oficial de l'Estat. Durant aquesta època es va codificar el que restava de l'<i>Avesta</i> i l'ensenyament original va rebre certs canvis fonamentals. El principal va ser la transformació d'Ahura Mazda, que va passar de ser un principi creador abstracte i universal a la divinitat benèfica contraposada a Ahriman, la força malèfica. </p><p>El sacerdoci es va estructurar, amb un <i>mobadhan mobadh</i> (cap suprem) al capdavant, els <i>mobadh</i> (caps de districte) com a caps territorials i els <i>moghan</i> (mags) com a baix clergue. El <i>mobadha mobadh</i> era el principal dirigent espiritual i la segona personalitat de l'imperi després del rei, al que tenia el dret de coronar. L'<i>Avesta</i> era la seva guia escrita i <a href="/wiki/Ardashir_I" class="mw-redirect" title="Ardashir I">Ardashir I</a> en va escriure una edició completa per substituir a la reduïda que havia fet el rei <a href="/wiki/Volog%C3%A8s_I_de_P%C3%A0rtia" title="Vologès I de Pàrtia">Vologès I de Pàrtia</a> (51-77). <a href="/wiki/Sapor_I" title="Sapor I">Sapor I</a> va reunir vers el <a href="/wiki/325" title="325">325</a> un concili per fixar els cànons. Molta informació sobre l'organització de la religió es troba a la carta de Tansar al rei de <a href="/wiki/Tabaristan" title="Tabaristan">Tabaristan</a>, que està datada vers el <a href="/wiki/560" title="560">560</a> amb <a href="/wiki/Cosroes_I" title="Cosroes I">Cosroes I</a>. Un dels més grans representants de la filosofia zoroàstrica fou <a href="/wiki/Adurbad" title="Adurbad">Adurbad</a><sup id="cite_ref-12" class="reference"><a href="#cite_note-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Amb l'arribada de l'<a href="/wiki/Islam" title="Islam">islam</a>, el zoroastrisme va desaparèixer gairebé del tot. Alguns dels seus practicants, anomenats avui dia "parsis", van fugir cap al <a href="/wiki/Subcontinent_indi" title="Subcontinent indi">subcontinent indi</a>, enduent-se els fragments restants dels texts sagrats. Vers el <a href="/wiki/2006" title="2006">2006</a>, els practicants del zoroastrisme eren prop de 155.000. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Societat">Societat</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=P%C3%A8rsia&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Societat"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Entre la noblesa de l'època <a href="/wiki/Imperi_Sass%C3%A0nida" title="Imperi Sassànida">sassànida</a> s'hi podien trobar les grans famílies senyorials, conegudes com a <b>Vuzurgan</b> (els grans). Els seus caps rebien el nom de <b>Vaspuhran</b>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_política_persa_de_tolerància,_i_la_seva_benvinguda_com_alliberadors"><span id="La_pol.C3.ADtica_persa_de_toler.C3.A0ncia.2C_i_la_seva_benvinguda_com_alliberadors"></span>La política persa de tolerància, i la seva benvinguda com alliberadors</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=P%C3%A8rsia&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: La política persa de tolerància, i la seva benvinguda com alliberadors"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>A mesura que els perses anaven incorporant al seu imperi noves zones, mostraven polítiques molt tolerants. Els governs locals comptaven amb membres de les elits locals, els impostos generalment eren menors, els perses tenien una gran tolerància religiosa, i fins i tot van alliberar molts pobles sotmesos, com ara els <a href="/wiki/Hebreus" title="Hebreus">hebreus</a> que es trobaven deportats a <a href="/wiki/Babil%C3%B2nia" title="Babilònia">Babilònia</a>. En moltes zones on abans regnava l'anarquia dels perses també van ser benvinguts com els restauradors de les lleis. Les zones que es van caracteritzar pel suport als perses van ser sobretot <a href="/wiki/Palestina" title="Palestina">Palestina</a>, ja que els hebreus estaven feliços de tenir un govern que respectés i recolzés la seva religió, i també la zona de <a href="/wiki/S%C3%ADria" title="Síria">Síria</a>, especialment les ciutats fenícies, que a més de ser respectades pels perses, aquests els van proporcionar nous mercats per terra i van donar suport al seu desenvolupament naval. També les zones de l'<a href="/wiki/%C3%80sia_central" title="Àsia central">Àsia central</a> es van mostrar addictes al govern persa, ja que quan l'imperi es va enfonsar aquestes zones van continuar la resistència contra <a href="/wiki/Alexandre_el_Gran" title="Alexandre el Gran">Alexandre el Gran</a> durant diversos anys. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Característiques_de_l'administració_persa"><span id="Caracter.C3.ADstiques_de_l.27administraci.C3.B3_persa"></span>Característiques de l'administració persa</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=P%C3%A8rsia&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Característiques de l'administració persa"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El sistema de govern era una monarquia absoluta hereditària on el rei era considerat la forma antropomòrfica de déu a la terra. El rei havia de ser el millor guerrer, com també el millor caçador. Disposava d'un exèrcit personal: els "<a href="/wiki/Immortals" title="Immortals">Immortals</a>". </p><p>Els governs perses es van caracteritzar pel seu <b>despotisme militar</b>; l'autoritat de l'emperador era absoluta, estava defensat i sostingut pels Immortals. El govern persa va portar moltes novetats en matèria política i econòmica per a l'època, entre els quals: </p> <ul><li>Tolerància religiosa i dels costums locals.</li> <li>Manteniment d'estructures administratives locals.</li> <li>Divisió del territori en satrapies que eren auditades cada any sent castigat el <a href="/wiki/S%C3%A0trapa" title="Sàtrapa">Sàtrapa</a> si la població no estava contenta amb la seva gestió.</li> <li>Desgravament impositiu del comerç i baixa general de tots els impostos.</li> <li>Facilitament del comerç mitjançant la construcció de camins i de canals navegables a més de la unificació territorial que feia menys perillosos els viatges.</li> <li>Creació de reserves de moneda en diferents punts de l'imperi, i difusió del crèdit.</li> <li>Creació de guarnicions repartides per l'imperi que responien només a l'autoritat reial.</li> <li>Creació d'un sistema unificat de pesos i mesures.</li> <li>L'administració local es focalitzava en la manutenció dels camins i obres públiques, el combat a la delinqüència i la productivitat de l'agricultura.</li></ul> <p>Totes aquestes mesures van produir un auge en el comerç al llarg de l'imperi incentivant de gran manera el desenvolupament econòmic el que va aconseguir posar del costat persa algunes zones que originalment els rebutjaven i eren revoltoses com les ciutats jònies per exemple. </p><p>Pel que fa al sistema d'administració de les províncies, anomenades <a href="/wiki/S%C3%A0trapa" title="Sàtrapa">satrapies</a>, aquestes es componien de tres funcionaris: un general, un secretari i el cap de província. </p><p>Cadascun exercia un paper perquè no hi hagués corrupció en les seves colònies. A més un inspector Reial solia passar cada determinat període per verificar que tot estigués en ordre dins de la província, i després informava al rei sobre l'assumpte. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Exèrcit_persa"><span id="Ex.C3.A8rcit_persa"></span>Exèrcit persa</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=P%C3%A8rsia&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Exèrcit persa"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'exèrcit persa es caracteritzava per dues coses: destresa i punteria. L'exèrcit personal es componia de soldats entrenats per a la batalla anomenats els "Immortals". Era un exèrcit de 10.000 homes; se'ls deia així perquè cada vegada que queia un era recanviat per un altre de la reserva, i els arquers a cavall, eren una especialitat dels perses que requeria una coordinació i habilitat excepcional, que combinava l'arqueria amb la cavalleria. </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">En l'educació dels fills, que dura des dels cinc fins als vint anys, només els ensenyen tres coses: muntar a cavall, disparar l'arc i dir la veritat. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— <a href="/wiki/Her%C3%B2dot" title="Heròdot">Heròdot</a>, CXXXVI.<sup id="cite_ref-13" class="reference"><a href="#cite_note-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </td></tr></tbody></table></div> <p>L'organització de les províncies permetia el ràpid i eficaç reclutament de tropes. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Zones_hostils_als_perses">Zones hostils als perses</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=P%C3%A8rsia&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Zones hostils als perses"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Les zones que més van rebutjar als perses van ser <a href="/wiki/J%C3%B2nia" title="Jònia">Jònia</a>, <a href="/wiki/Egipte" title="Egipte">Egipte</a>, <a href="/wiki/Mesopot%C3%A0mia" title="Mesopotàmia">Mesopotàmia</a> i <a href="/wiki/Imperi_Mede" title="Imperi Mede">Mèdia</a>. Els jonis tenien una idiosincràsia diferent, basats en el model de ciutat estat grec (<a href="/wiki/Polis" title="Polis">Polis</a>), en els primers anys es van revoltar constantment contra els perses però després amb l'auge econòmic es van transformar en súbdits lleials de l'imperi. A Mèdia també els perses van patir revoltes, davant el recel mede d'haver-se convertit d'amos a serfs, però la política persa de tolerància va rendir els seus fruits, quedant apaivagats els ànims. A <a href="/wiki/Babil%C3%B2nia" title="Babilònia">Babilònia</a> la població recordava els vells temps de glòria i per això la ciutat es va revoltar. Aquesta ciutat era el nucli agrícola i industrial de l'imperi i davant la revolta la repressió va ser tan brutal que mai més <a href="/wiki/Babil%C3%B2nia" title="Babilònia">Babilònia</a> es va alçar. A <a href="/wiki/Egipte" title="Egipte">Egipte</a> les causes de l'aixecament són similars, a més de comptar amb el suport dels <a href="/wiki/Grecs" title="Grecs">grecs</a>. <a href="/wiki/Egipte" title="Egipte">Egipte</a> es va revoltar en reiterades oportunitats sent en totes després d'un temps reconquerit pels <a href="/wiki/Perses" title="Perses">perses</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="La_debilitat_de_l'Imperi_Persa"><span id="La_debilitat_de_l.27Imperi_Persa"></span>La debilitat de l'Imperi Persa</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=P%C3%A8rsia&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: La debilitat de l'Imperi Persa"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El principal punt feble de l'imperi persa era la seva organització militar. Tot i comptar amb un exèrcit i una marina incomparable en nombre, la seva organització i tàctiques deixaven molt a desitjar. L'exèrcit estava compost per un nucli d'elit que era la guàrdia personal de l'emperador, també anomenats els <a href="/wiki/Immortals" title="Immortals">Immortals</a>, i després a aquests se sumaven elements de tots els pobles dominats, no existien unitats estàndard sinó que era un exèrcit molt heterogeni. Aquest exèrcit gairebé no tenia tàctiques per combatre en formacions. Això contrastava amb els exèrcits grecs que eren en molts casos molt disciplinats i experimentats i a més tenien tàctiques de combat i equips molt superiors als perses. D'aquesta manera un petit nombre de grecs podia mantenir a ratlla a un contingent persa molt superior com va quedar demostrat a la <a href="/wiki/Batalla_de_les_Term%C3%B2piles_(480_aC)" title="Batalla de les Termòpiles (480 aC)">batalla de les Termòpiles (480 aC)</a> on set mil <a href="/wiki/Grecs" title="Grecs">grecs</a>, 300 d'ells <a href="/wiki/Espartans" class="mw-redirect" title="Espartans">espartans</a>, els millors soldats grecs comandats pel seu rei <a href="/wiki/Le%C3%B2nides_I" title="Leònides I">Leònides I</a> van mantenir a ratlla a un exèrcit de dos-cents mil <a href="/wiki/Perses" title="Perses">perses</a> (segons <a href="/wiki/Her%C3%B2dot" title="Heròdot">Heròdot</a>) durant les <a href="/wiki/Guerres_m%C3%A8diques" title="Guerres mèdiques">guerres mèdiques</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Història"><span id="Hist.C3.B2ria"></span>Història</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=P%C3%A8rsia&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Història"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_l%27Iran" title="Història de l'Iran">Història de l'Iran</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Scythia-Parthia_100_BC.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ad/Scythia-Parthia_100_BC.png/220px-Scythia-Parthia_100_BC.png" decoding="async" width="220" height="140" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ad/Scythia-Parthia_100_BC.png/330px-Scythia-Parthia_100_BC.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ad/Scythia-Parthia_100_BC.png/440px-Scythia-Parthia_100_BC.png 2x" data-file-width="550" data-file-height="350" /></a><figcaption>Extensió geogràfica de la influència persa en el segle I aC. L'<a href="/wiki/Imperi_Part" title="Imperi Part">Imperi Part</a> (en la seva major part perses occidentals) es mostra en vermell, altres zones, dominades per la <a href="/wiki/Regi%C3%B3_d%27Esc%C3%ADtia" title="Regió d'Escítia">regió d'Escítia</a> (majoritàriament perses orientals), en taronja.</figcaption></figure> <p>La història de Pèrsia abraça la zona que va des de l'<a href="/wiki/Eufrates" title="Eufrates">Eufrates</a> a l'oest fins al <a href="/wiki/Riu_Indus" class="mw-redirect" title="Riu Indus">riu Indus</a> i el <a href="/wiki/Sirdari%C3%A0" title="Sirdarià">Sirdarià</a> a l'est i des del <a href="/wiki/Caucas" title="Caucas">Caucas</a>, <a href="/wiki/Mar_Caspi" class="mw-redirect" title="Mar Caspi">mar Caspi</a> i <a href="/wiki/Mar_d%27Aral" title="Mar d'Aral">mar d'Aral</a> al nord al <a href="/wiki/Golf_P%C3%A8rsic" title="Golf Pèrsic">golf Pèrsic</a> i el <a href="/wiki/Golf_d%27Oman" title="Golf d'Oman">golf d'Oman</a> al Sud. Inclou les modernes nacions de l'<a href="/wiki/Iran" title="Iran">Iran</a>, l'<a href="/wiki/Azerbaidjan" title="Azerbaidjan">Azerbaidjan</a>, <a href="/wiki/Afganistan" title="Afganistan">Afganistan</a>, <a href="/wiki/Turkmenistan" title="Turkmenistan">Turkmenistan</a>, <a href="/wiki/Tadjikistan" title="Tadjikistan">Tadjikistan</a>, <a href="/wiki/Uzbekistan" title="Uzbekistan">Uzbekistan</a>, les parts orientals de <a href="/wiki/Turquia" title="Turquia">Turquia</a> i l'<a href="/wiki/Iraq" title="Iraq">Iraq</a> i les parts del <a href="/wiki/Pakistan" title="Pakistan">Pakistan</a> que queden a l'oest de l'<a href="/wiki/Indus" title="Indus">Indus</a>. És una de les més antigues <a href="/wiki/Civilitzaci%C3%B3" title="Civilització">civilitzacions</a> del món, que abraça milers d'anys, des de l'antiga civilització de l'altiplà iranià, la civilització manaeana a l'<a href="/wiki/Azerbaidjan" title="Azerbaidjan">Azerbaidjan</a>, <a href="/wiki/Xahr-i_Sokhta" title="Xahr-i Sokhta">Xahr-i Sokhta</a> (ciutat cremada), a prop de Zabol, al <a href="/wiki/Sistan" title="Sistan">Sistan</a> i al <a href="/wiki/Balutxistan_(regi%C3%B3)" title="Balutxistan (regió)">Balutxistan</a>, i l'antiga Civilització de <a href="/wiki/Jiroft" title="Jiroft">Jiroft</a> a Kerman (més de 5000 aC) seguit pel <a href="/wiki/Regne_d%27Elam" class="mw-redirect" title="Regne d'Elam">Regne d'Elam</a> (més de 3000 aC) i les dinasties medes, <a href="/wiki/Aquem%C3%A8nida" class="mw-redirect" title="Aquemènida">aquemènida</a>, <a href="/wiki/Ars%C3%A0cides" title="Arsàcides">arsàcides</a>, <a href="/wiki/Imperi_Sass%C3%A0nida" title="Imperi Sassànida">sassànida</a> i els següents imperis fins a la moderna <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Isl%C3%A0mica_de_l%27Iran" class="mw-redirect" title="República Islàmica de l'Iran">República Islàmica de l'Iran</a>. </p><p>L'<a href="/wiki/Iran" title="Iran">Iran</a> va ser conegut a Occident com <b>Pèrsia</b> fins al <a href="/wiki/1935" title="1935">1935</a>, derivat del nom grec, <i>Persis</i>, que va ser usat en per referir-se a la nació iraniana, el seu poble i els seus imperis antics. Els iranians anomenen al seu país <i>Iran</i> / <i>Iranshahr</i> des del període sassànida. </p><p>El nom «Pèrsia» prové de la regió del sud de l'Iran, anomenada Fars / Pars, derivat de <i>Parshua</i>, lloc d'origen de l'<a href="/wiki/Imperi_Persa" title="Imperi Persa">Imperi Persa</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Prehistòria"><span id="Prehist.C3.B2ria"></span>Prehistòria</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=P%C3%A8rsia&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Prehistòria"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Pèrsia presenta vestigis d'ocupació humana i restes culturals pertanyents a gairebé tota l'<a href="/wiki/Edat_de_pedra" title="Edat de pedra">Edat de pedra</a>. Al <a href="/wiki/Balutxistan_Occidental" title="Balutxistan Occidental">Balutxistan Occidental</a> es van recol·lectar instruments de pedra pertanyents al complex tecnològic lític que s'estén des del Balutxistan pakistanès. Aquests objectes corresponen al <a href="/wiki/Paleol%C3%ADtic" title="Paleolític">paleolític</a> inferior. A la regió es va trobar una quantitat de materials de pedra que estan entre els més antics descoberts fins ara a l'Iran, amb una edat estimada de 800.000 anys. Prop de <a href="/wiki/Tabriz" title="Tabriz">Tabriz</a> es van trobar les restes del que seria un campament de caçadors d'aquest període. </p><p>L'escassetat de vestigis es deu a almenys dos factors: Les escasses excavacions arqueològiques realitzades a la regió i la reestructuració del terreny en el <a href="/wiki/Plistoc%C3%A8_superior" title="Plistocè superior">Plistocè superior</a>, juntament amb altres regions muntanyoses de l'<a href="/wiki/%C3%80sia_central" title="Àsia central">Àsia central</a>. </p><p>S'han trobat coves ocupades durant el paleolític mitjà, així com restes culturals <a href="/wiki/Mosteri%C3%A0" title="Mosterià">mosterianes</a>. A la conca occidental del <a href="/wiki/Riu_Helmand" title="Riu Helmand">riu Helmand</a> es va trobar evidència d'una ocupació <a href="/wiki/Mosteri%C3%A0" title="Mosterià">mosteriana</a> i s'espera trobar més restes a la regió que s'estén fins a l'<a href="/wiki/Afganistan" title="Afganistan">Afganistan</a>. Aquestes restes formen part d'un continu d'indústries <a href="/wiki/Mosteri%C3%A0" title="Mosterià">mosterianes</a> i restes físiques <a href="/wiki/Neandertal" class="mw-redirect" title="Neandertal">neandertaloides</a> que s'estén des de les <a href="/wiki/Tian_Shan" title="Tian Shan">Tian Shan</a> a través de l'Àsia central i el <a href="/wiki/Pr%C3%B2xim_Orient" class="mw-redirect" title="Pròxim Orient">Pròxim Orient</a>, sud de <a href="/wiki/R%C3%BAssia" title="Rússia">Rússia</a>, <a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a> oriental i occidental, així com el <a href="/wiki/Nord_d%27%C3%80frica" class="mw-redirect" title="Nord d'Àfrica">nord d'Àfrica</a> fins a l'<a href="/wiki/Oce%C3%A0_Atl%C3%A0ntic" title="Oceà Atlàntic">oceà Atlàntic</a>. </p><p>Durant el paleolític superior s'evidencia una creixent complexitat social, desenvolupament de les arts i utilització de noves i més sofisticades tècniques de treball de la pedra, produint eines filoses i precises. </p><p>Durant el <a href="/wiki/Neol%C3%ADtic" title="Neolític">neolític</a> es va desenvolupar un procés de <a href="/wiki/Sedentarisme" title="Sedentarisme">sedentarització</a>, producció estable d'aliments, desenvolupament de l'agricultura i la ramaderia i establiment de rutes d'intercanvi de curta distància entre comunitats relativament properes entre si. La societat i les arts es desenvolupen en patrons cada vegada més complexos. L'evolució cap a una economia neolítica pot observar-se a l'Iran occidental i al nord de l'<a href="/wiki/Iraq" title="Iraq">Iraq</a>. </p><p>A la Pèrsia nord-occidental la transició cap a una <a href="/w/index.php?title=Economia_de_producci%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Economia de producció (encara no existeix)">economia de producció</a> va començar durant el <a href="/wiki/Mesol%C3%ADtic" title="Mesolític">mesolític</a> (X mil·lenni aC) i es creu que va existir un centre amb aquestes característiques a la regió de la <a href="/wiki/Mar_C%C3%A0spia" title="Mar Càspia">mar Càspia</a>. A Ghar-i Karmarband es van trobar restes que podrien haver estat utilitzades per a la fabricació de javelines. Es van trobar restes de gaseles perses, toros salvatges i rens. Es va trobar també un enterrament d'una nena el cos de la qual va ser pintat amb ocre vermell, així com arrecades de pedra polida ossos i cons d'argila que podrien evidenciar els primers intents de treballar aquest material que donaria després origen a la terrisseria. Durant aquest període comencen els primers intents de domesticació de cabres i ovelles. Aquest procés, començat durant el Mesolític, s'hauria completat recentment en el Neolític. </p><p>L'entrada al neolític es data a l'Iran entre el VII mil·lenni aC i el VI mil·lenni aC <a href="/w/index.php?title=Turang_Tappeh&action=edit&redlink=1" class="new" title="Turang Tappeh (encara no existeix)">Turang Tappeh</a> (també pot trobar-se com Turang Tepe). <b>Tappeh</b> és el nom en <a href="/wiki/Idioma_persa" class="mw-redirect" title="Idioma persa">persa</a> de tell, que significa "turó" o "monticle", que és una classe de jaciment arqueològic en forma d'un monticle de terra que és el resultat de l'acumulació i subsegüent erosió de material dipositat al llarg de segles d'ocuació humana. <b>Tepe</b> és la paraula equivalent <a href="/wiki/Idioma_turc" class="mw-redirect" title="Idioma turc">turca</a>, encara que també es fa servir <b>Höyük</b>. Constitueixen evidència que en el VI mil·lenni la regió de la vall del <a href="/wiki/Gorga_(Comtat)" class="mw-redirect" title="Gorga (Comtat)">Gorga</a> contenia assentaments agrícoles, habitatges de maó i dos tipus de residències: unes amb una llar elevat i parets cremades pel fum, i altres sense espai per foc, més petites, amb el sòl prolixament allisat. En algunes d'aquestes últimes es van trobar figuretes d'argila molt estilitzades. Es van trobar adorns d'os i fulles d'obsidiana. Aquestes cultures haurien tingut contacte amb les seves veïnes Yarim Tepe, Jeitun (sud del <a href="/wiki/Turkmenistan" title="Turkmenistan">Turkmenistan</a>) i Sialk II (centre de Pèrsia), al llarg de la vall del Gorgan. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Protohistòria"><span id="Protohist.C3.B2ria"></span>Protohistòria</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=P%C3%A8rsia&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Protohistòria"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'<a href="/wiki/Edat_del_Coure" class="mw-redirect" title="Edat del Coure">Edat del Coure</a>, caracteritzada per l'aparició d'elements de coure i ceràmica pintada a <a href="/wiki/Susa_(Iran)" title="Susa (Iran)">Susa</a> (sud-oest de l'<a href="/wiki/Iran" title="Iran">Iran</a>) i a <a href="/wiki/Sialk" title="Sialk">Sialk</a> (centre-oest), s'estén a l'Iran al llarg del IV mil·lenni aC, i s'han trobat restes arqueològiques, entre els quals hi ha la ceràmica amb formes animals o abstractes de gran qualitat, alguns dels quals tenien aparent ús ritual. Les rutes comercials guanyen en extensió i comencen a sorgir assentaments urbans, en un procés regional que es desenvolupa entre <a href="/wiki/Anat%C3%B2lia" title="Anatòlia">Anatòlia</a>, <a href="/wiki/Mesopot%C3%A0mia" title="Mesopotàmia">Mesopotàmia</a>, <a href="/wiki/Bactriana" title="Bactriana">Bactriana</a> i la <a href="/wiki/Cultura_de_la_vall_de_l%27Indus" class="mw-redirect" title="Cultura de la vall de l'Indus">Cultura de la vall de l'Indus</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Antiguitat">Antiguitat</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=P%C3%A8rsia&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Antiguitat"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Al començament del III mil·lenni aC apareix a Susa una forma d'escriptura, possiblement derivada del sistema <a href="/wiki/Llengua_sum%C3%A8ria" class="mw-redirect" title="Llengua sumèria">sumeri</a> per representar la <a href="/wiki/Llengua_elamita" title="Llengua elamita">llengua elamita</a>, i l'<a href="/wiki/Imperi_elamita" class="mw-redirect" title="Imperi elamita">Imperi elamita</a> sorgeix com a nou poder al sud-oest de l'Iran, en competència amb els imperis veïns de <a href="/wiki/Babil%C3%B2nia" title="Babilònia">Babilònia</a> i <a href="/wiki/Ass%C3%ADria" title="Assíria">Assíria</a>. L'economia elamita es basava principalment en el comerç, i la seva llarga tradició administrativa està evidenciada per la quantitat de tauletes i registres conservats. </p><p>A partir del 2000 aC els <a href="/wiki/Medes" title="Medes">medes</a> i els <a href="/wiki/Perses" title="Perses">perses</a>, pobles <a href="/wiki/Aris_(poble)" title="Aris (poble)">aris</a> o <a href="/wiki/Indoeuropeus" class="mw-redirect" title="Indoeuropeus">indoeuropeus</a>, van començar a desplaçar-se des de les planes del sud de <a href="/wiki/R%C3%BAssia" title="Rússia">Rússia</a> i de l'<a href="/wiki/%C3%80sia_central" title="Àsia central">Àsia central</a> cap a Europa i Àsia. Durant el II mil·lenni aC van envair l'altiplà de l'Iran, entre la <a href="/wiki/Mar_C%C3%A0spia" title="Mar Càspia">mar Càspia</a> i el <a href="/wiki/Golf_P%C3%A8rsic" title="Golf Pèrsic">golf Pèrsic</a>, establint-se en les escasses valls on es conreava el blat i els arbres fruiters. Aquests pobles parlaven una varietat de dialectes del persa antic, una de les llengües irànies pertanyent a la família de <a href="/wiki/Lleng%C3%BCes_indoeuropees" title="Llengües indoeuropees">llengües indoeuropees</a>, emparentades amb l'<a href="/wiki/Av%C3%A8stic" title="Avèstic">avèstic</a> (Iranià Antic Oriental) i el <a href="/wiki/S%C3%A0nscrit" title="Sànscrit">sànscrit</a> vèdic. </p><p>A mitjan segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vii</span> aC, grups de tribus irànies identificades com <a href="/wiki/Medes" title="Medes">medes</a>, establerts al nord i al nord-oest de l'Iran, es lliuren del jou <a href="/wiki/Ass%C3%ADria" title="Assíria">assiri</a>, establint el seu poder sobre la regió. Gràcies a Ciàxares i Astiages s'acaba amb el poder assiri, prenent Nínive el 612 a C. i fundant el primer imperi iranià. D'aquest mateix període són les fonts que esmenten a <a href="/wiki/Cir_I" class="mw-redirect" title="Cir I">Cir I</a>, rei d'<a href="/wiki/Anshan" class="mw-redirect" title="Anshan">Anshan</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Imperi_Mede_(700_aC-549_aC)"><span id="Imperi_Mede_.28700_aC-549_aC.29"></span>Imperi Mede (700 aC-549 aC)</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=P%C3%A8rsia&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: Imperi Mede (700 aC-549 aC)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Imperi_Mede" title="Imperi Mede">Imperi Mede</a></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Median-empire-600BCE.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/47/Median-empire-600BCE.png/220px-Median-empire-600BCE.png" decoding="async" width="220" height="100" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/47/Median-empire-600BCE.png 1.5x" data-file-width="250" data-file-height="114" /></a><figcaption>L'Imperi Mede en la seva màxima expansió</figcaption></figure> <p>L'Imperi Mede va ser fundat vers l'any <a href="/wiki/700_aC" class="mw-redirect" title="700 aC">700 aC</a> per <a href="/wiki/Deioces_de_M%C3%A8dia" class="mw-redirect" title="Deioces de Mèdia">Deioces de Mèdia</a> i enderrocat per la dinastia aquemènida encapçalada pel net del llavors rei <a href="/wiki/Ast%C3%ADages_de_M%C3%A8dia" title="Astíages de Mèdia">Astíages de Mèdia</a>, <a href="/wiki/Cir_II_el_Gran" title="Cir II el Gran">Cir II el Gran</a> l'any <a href="/wiki/550_aC" class="mw-redirect" title="550 aC">550 aC</a>. </p><p>Els dominis de l'imperi foren estenent-se fins a assolir els territoris de l'<a href="/wiki/Orient_Mitj%C3%A0" title="Orient Mitjà">Orient Mitjà</a> antic, agrupant els principals centres culturals de l'antiguitat. En l'època de màxima esplendor, vers l'any <a href="/wiki/450_aC" title="450 aC">450 aC</a>, englobà <a href="/wiki/Gr%C3%A8cia" title="Grècia">Grècia</a>, <a href="/wiki/Regi%C3%B3_de_Mesopot%C3%A0mia" class="mw-redirect" title="Regió de Mesopotàmia">Mesopotàmia</a>, <a href="/wiki/Canaan" title="Canaan">Canaan</a>, <a href="/wiki/%C3%80sia_Menor" class="mw-redirect" title="Àsia Menor">Àsia Menor</a>, <a href="/wiki/Egipte" title="Egipte">Egipte</a>, <a href="/wiki/Arm%C3%A8nia" title="Armènia">Armènia</a> i les ribes dels riu <a href="/wiki/Indus" title="Indus">Indus</a> i l'<a href="/wiki/Amudari%C3%A0" title="Amudarià">Oxus</a> (hui Amudarià) </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Imperi_Persa_(550_aC-330_aC)"><span id="Imperi_Persa_.28550_aC-330_aC.29"></span>Imperi Persa (550 aC-330 aC)</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=P%C3%A8rsia&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: Imperi Persa (550 aC-330 aC)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Imperi_Persa" title="Imperi Persa">Imperi Persa</a> i <a href="/wiki/Imperi_Aquem%C3%A8nida" title="Imperi Aquemènida">Imperi Aquemènida</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Achaemenid-empire-500BCE.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a7/Achaemenid-empire-500BCE.png/220px-Achaemenid-empire-500BCE.png" decoding="async" width="220" height="145" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/a7/Achaemenid-empire-500BCE.png 1.5x" data-file-width="250" data-file-height="165" /></a><figcaption>L'Imperi Aquemènida en temps de <a href="/wiki/Darios_I_el_Gran" class="mw-redirect" title="Darios I el Gran">Darios I el Gran</a></figcaption></figure> <p>La dinastia Aquemènida va ser la primera dinastia persa que governà l'Imperi Persa. Fou fundada suposadament per <a href="/wiki/Aquemenes" class="mw-redirect" title="Aquemenes">Aquemenes</a> i els membres de la dinastia van ser els reis dels perses, primer sota l'Imperi Mede i després com a Imperi Persa. El seu fill (segons Heròdot) era <a href="/wiki/Teispes_d%27Anshan" class="mw-redirect" title="Teispes d'Anshan">Teispes</a> el qual va tenir dos fills: <a href="/wiki/Ariaramnes_de_P%C3%A8rsia" title="Ariaramnes de Pèrsia">Ariaramnes</a> i <a href="/wiki/Cir_I_d%27Anshan" class="mw-redirect" title="Cir I d'Anshan">Cir</a>. A la seva mort, Ariaramnes va rebre el títol de rei de tots els perses i Cir el de rei d'<a href="/wiki/Anshan" class="mw-redirect" title="Anshan">Anshan</a>, fundant així dues línies dinàstiques diferents. El primer membre de la dinastia que assolí el tron va ser <a href="/wiki/Cir_II_el_Gran" title="Cir II el Gran">Cir II el Gran</a> (de la línia de <a href="/wiki/Cir_I_d%27Anshan" class="mw-redirect" title="Cir I d'Anshan">Cir</a>), el qual, després d'enderrocar l'Imperi Mede estengué els seus territoris per tot l'Iran i bona part de Mesopotàmia. Fou succeït (<a href="/wiki/530_aC" class="mw-redirect" title="530 aC">530 aC</a>) pel seu fill <a href="/wiki/Cambises_II_de_P%C3%A8rsia" title="Cambises II de Pèrsia">Cambises II de Pèrsia</a>. Cambises conquerí <a href="/wiki/Egipte" title="Egipte">Egipte</a> cap al <a href="/wiki/525_aC" class="mw-redirect" title="525 aC">525 aC</a>. Els perses aconseguiren l'aliança amb els <a href="/wiki/Bedu%C3%AFns" title="Beduïns">beduïns</a> i aquests els donaren pas a les tropes. Segons Heròdot, un cop mort el faraó (<a href="/wiki/Amasis_II" class="mw-redirect" title="Amasis II">Amasis II</a>) els mercenaris grecs contractats pel difunt sobirà van trair-los i així els perses van aconseguir la victòria. Mentrestant el germà de Cambises, <a href="/wiki/Smerdis" class="mw-redirect" title="Smerdis">Smerdis</a> accedeix al tron (és molt probable que en realitat no fos ell sinó un imitador (el mag <a href="/wiki/Gaumata" title="Gaumata">Gaumata</a>), ja que Cambises ordenà abans d'anar a Egipte que el matessin per por que aquest li prengués el tron). Quan Cambises se n'assabentà, tornà a Pèrsia per expulsar l'usurpador, però veient que no podria acabar amb la revolta es va suïcidar. Gaumata va continuar governant en nom de Smerdis fins que l'any <a href="/wiki/521_aC" class="mw-redirect" title="521 aC">521 aC</a> <a href="/wiki/Darios_I_el_Gran" class="mw-redirect" title="Darios I el Gran">Darios I el Gran</a> el va assassinar i es va proclamar rei, fent així que la línia de Cir fos substituïda en el govern per la d'Ariaramnes. </p><p>Darios I va ser, probablement el rei persa (<a href="/wiki/521_aC" class="mw-redirect" title="521 aC">521</a>-<a href="/wiki/486" title="486">486</a> aC) més important de la dinastia aquemènida. Quan va pujar al tron es van produir diverses rebel·lions per part dels nobles que volien arrabassar-li el títol de rei de Pèrsia, però van ser sufocades en poc més d'un any. Un cop refermada la seva posició, va emprendre una sèrie de reformes administratives, la més destacable és probablement l'organització de l'imperi en <a href="/wiki/Satrapia" class="mw-redirect" title="Satrapia">20 satrapies</a> i la construcció d'una nova capital, <a href="/wiki/Pers%C3%A8polis" title="Persèpolis">Persèpolis</a> substituint a <a href="/wiki/Pas%C3%A0rgada" class="mw-redirect" title="Pasàrgada">Pasàrgada</a>, l'antiga capital. També va conquerir <a href="/wiki/Tr%C3%A0cia_Oriental" title="Tràcia Oriental">Tràcia Oriental</a> (<a href="/wiki/514_aC" class="mw-redirect" title="514 aC">514 aC</a>), assolint així la màxima expansió de l'imperi sota el govern aquemènida. Tot i això aquesta no va ser una conquesta completa, ja que no va aconseguir derrotar del tot els <a href="/wiki/Escites" title="Escites">escites</a>. Després de la <a href="/wiki/Revolta_J%C3%B2nica" title="Revolta Jònica">Revolta Jònica</a> Darios I va decidir revenjar-se de les polis gregues i així l'any <a href="/wiki/492_aC" title="492 aC">492 aC</a> va enviar un exèrcit comandat per <a href="/wiki/Mardoni" title="Mardoni">Mardoni</a>, iniciant-se així la primera de les <a href="/wiki/Guerres_M%C3%A8diques" class="mw-redirect" title="Guerres Mèdiques">guerres mèdiques</a> que acabaria amb una desastrosa derrota persa en mans dels hoplites grecs. Darios I va morir a l'edat de 54 anys, quan es preparava per encapçalar una expedició contra les ciutats gregues. </p><p>Va ser succeït per <a href="/wiki/Xerxes_I" class="mw-redirect" title="Xerxes I">Xerxes I</a>. Després de reprimir les revoltes que hi va haver a la mort de Darios, Xerxes va iniciar la segona guerra mèdica volent recuperar l'honor perdut a la primera. La segona guerra mèdica va posar fi a la derrota persa, primer a la <a href="/wiki/Batalla_de_les_Term%C3%B2piles_(480_aC)" title="Batalla de les Termòpiles (480 aC)">batalla de les Termòpiles</a>, després a la de <a href="/wiki/Batalla_de_Salamina" title="Batalla de Salamina">Salamina</a> i finalment, quan Xerxes tornà a Pèrsia i derrotà amb l'usurpador Samoserba a Babilònia va assabentar-se que l'exèrcit persa havia estat derrotat definitivament a la <a href="/wiki/Batalla_de_Platea" title="Batalla de Platea">batalla de Platea</a>. </p><p>Xerxes va ser assassinat per un capità de la guàrdia l'any <a href="/wiki/426_aC" title="426 aC">426 aC</a> i vingué un període de la dinastia amb un govern força dèbil a l'Imperi, caracteritzat per la brevetat dels regnats o la poca activitat dels governants,<sup id="cite_ref-14" class="reference"><a href="#cite_note-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> el qual es podria definir podria ser considerat com l'inici de la decadència aquemènida. Després se s Darios II (<a href="/wiki/423_aC" title="423 aC">423</a>- †<a href="/wiki/404_aC" title="404 aC">404 aC</a>) de Pèrsia, durant el regnat del qual, es van produir diverses revoltes, algunes amb ajuda estrangera (<a href="/wiki/Atenes" title="Atenes">Atenes</a>, principalment) i fins i tot dirigides pels seus familiars propers. Darios II va ser succeït per <a href="/wiki/Artaxerxes_II_de_P%C3%A8rsia" title="Artaxerxes II de Pèrsia">Artaxerxes II de Pèrsia</a>. </p><p>Tot i que només pujar al tron Egipte es va independitzar (i el rei no faria cap intent de recuperar-lo fins a l'any <a href="/wiki/379_aC" title="379 aC">379 aC</a>, intent en el qual els perses foren rebutjats) Artaxerxes II va ser en general un governant fort que va saber administrar bé l'Imperi. Va reprimir les nombroses revoltes que es van produir i va vèncer una guerra contra els estats grecs apropiant-se així, a instigació d'<a href="/wiki/Ant%C3%A0lcides" title="Antàlcides">Antàlcides</a> d'algunes illes i ciutats gregues. Va fortificar <a href="/wiki/Ecb%C3%A0tana" title="Ecbàtana">Ecbàtana</a> i va fer diverses construccions arreu de l'Imperi, sobretot a la capital. Artaxerxes va nomenar hereu de la dinastia a <a href="/wiki/Artaxerxes_III_Ocos" class="mw-redirect" title="Artaxerxes III Ocos">Artaxerxes III Ocos</a>. A partir d'aquest els governants que se succeïren foren mediocres i es limitaren a reprimir les successives revoltes de l'Imperi fins a arribar a <a href="/wiki/Darios_III_de_P%C3%A8rsia" title="Darios III de Pèrsia">Darios III de Pèrsia</a>, el qual fou derrotat per <a href="/wiki/Alexandre_el_Gran" title="Alexandre el Gran">Alexandre el Gran</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Imperi_Selèucida_(312_aC-64_aC)"><span id="Imperi_Sel.C3.A8ucida_.28312_aC-64_aC.29"></span>Imperi Selèucida (312 aC-64 aC)</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=P%C3%A8rsia&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Imperi Selèucida (312 aC-64 aC)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Imperi_Sel%C3%A8ucida" title="Imperi Selèucida">Imperi Selèucida</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Seleucid-empire-323BCE.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/85/Seleucid-empire-323BCE.png/220px-Seleucid-empire-323BCE.png" decoding="async" width="220" height="145" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/8/85/Seleucid-empire-323BCE.png 1.5x" data-file-width="250" data-file-height="165" /></a><figcaption>L'Imperi Selèucida l'any 323</figcaption></figure> <p>A la mort d'Alexandre, el seu imperi es va disgregar i el territori ocupat per l'antic imperi aquemènida fou substituït per l'imperi selèucida, que era dirigit pels antics governants d'aquest territori, anomenats <a href="/wiki/Di%C3%A0docs" title="Diàdocs">diàdocs</a> (que van dirigir les diverses segregacions de l'imperi d'Alexandre quan es va desmembrar). Un d'ells era <a href="/wiki/Seleuc_I_Nic%C3%A0tor" title="Seleuc I Nicàtor">Seleuc I Nicàtor</a>, el fundador de l'imperi i de la dinastia d'on ve el nom. </p><p>Els governants de l'imperi eren grecs, culturalment parlant, i van tenir un paper molt important en l'hel·lenització dels territoris pertanyents a l'imperi i més enllà. L'imperi selèucida va tenir dues ciutats principals <a href="/wiki/Antioquia_de_l%27Orontes" title="Antioquia de l'Orontes">Antioquia</a> i <a href="/wiki/Sel%C3%A8ucia_del_Tigris" title="Selèucia del Tigris">Selèucia del Tigris</a> (la qual va ser fundada per Seleuc) des d'on es controlava la ruta de la seda. La història de l'imperi és una decadència continuada fins a <a href="/wiki/Ant%C3%ADoc_III_el_Gran" class="mw-redirect" title="Antíoc III el Gran">Antíoc III el Gran</a>, que va recuperar Mèdia, Armènia i va obtenir brillants victòries contra els grecs i els parts. Després del seu regnat l'imperi va tornar a recaure en una profunda decadència de la qual ja no en sortiria fins a la caiguda a mans de <a href="/wiki/Gneu_Pompeu_Magne" title="Gneu Pompeu Magne">Gneu Pompeu Magne</a> l'any <a href="/wiki/64_aC" title="64 aC">64 aC</a>, quan cau l'últim reducte selèucida a <a href="/wiki/Imperi_Sel%C3%A8ucida" title="Imperi Selèucida">Síria</a> (les províncies perses passaren als parts). L'Imperi selèucida fou un imperi multicultural, cosa que provocà en bona part la seva caiguda. Per poder controlar-lo, doncs, van haver d'exercir el seu poder de forma molt semblant als seus antecessors aquemènides. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Imperi_Part_(249_aC_-_231_dC)"><span id="Imperi_Part_.28249_aC_-_231_dC.29"></span>Imperi Part (249 aC - 231 dC)</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=P%C3%A8rsia&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Imperi Part (249 aC - 231 dC)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Imperi_Part" title="Imperi Part">Imperi Part</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:LocationParthia.PNG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/86/LocationParthia.PNG/220px-LocationParthia.PNG" decoding="async" width="220" height="101" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/8/86/LocationParthia.PNG 1.5x" data-file-width="250" data-file-height="115" /></a><figcaption>Màxima expansió de l'Imperi part</figcaption></figure> <p>Els parts eren un poble originari del sud de la <a href="/wiki/Mar_C%C3%A0spia" title="Mar Càspia">mar Càspia</a> inicialment anomenats <a href="/wiki/Parnis" class="mw-redirect" title="Parnis">parnis</a>. No va ser fins que no van envair als selèucides la regió persa de <a href="/wiki/Imperi_Part" title="Imperi Part">Pàrtia</a> que no van rebre el nom de <a href="/wiki/Parts" title="Parts">parts</a>. Aquí s'explicarà únicament la història des de la conquesta dels territoris perses de l'<a href="/wiki/Imperi_Sel%C3%A8ucida" title="Imperi Selèucida">Imperi Selèucida</a> (inclosa <a href="/wiki/Imperi_Part" title="Imperi Part">Pàrtia</a>) per <a href="/wiki/Arsaces_I_de_P%C3%A0rtia" class="mw-redirect" title="Arsaces I de Pàrtia">Arsaces I</a> cap a l'any 249 aC, fundador de la <a href="/wiki/Dinastia_ars%C3%A0cida" class="mw-redirect" title="Dinastia arsàcida">dinastia arsàcida</a> (la primera i l'única dinastia regnant de l'Imperi part), és a dir quan es podria considerar que l'imperi part fou pròpiament persa. </p><p>Teòricament <a href="/wiki/Arsaces_I_de_P%C3%A0rtia" class="mw-redirect" title="Arsaces I de Pàrtia">Arsaces I</a> hauria estat succeït pel seu germà <a href="/wiki/Arsaces_II_de_P%C3%A0rtia" class="mw-redirect" title="Arsaces II de Pàrtia">Arsaces II</a>, però historiadors moderns dubten fins i tot la seva existència. En cas que realment existís, el seu successor seria <a href="/wiki/Artaban_I_de_P%C3%A0rtia" class="mw-redirect" title="Artaban I de Pàrtia">Artaban I</a>, el qual l'any <a href="/wiki/209_aC" title="209 aC">209 aC</a> l'emperador selèucida Antíoc III dugué a terme la invasió de Pàrtia, ocupant la capital <a href="/wiki/Hekatompilos" class="mw-redirect" title="Hekatompilos">Hekatompilos</a>, i obligant a Artaban a acceptar la rendició i fent que els territoris parts depenguessin altre cop del Selèucida, però s'independitzaren poc temps després, un cop mort Artaban sota el mandat del seu fill <a href="/wiki/Fraapatios_de_P%C3%A0rtia" class="mw-redirect" title="Fraapatios de Pàrtia">Fraapatios</a> i comença així l'imperi part. </p><p>Fraapatios fou succeït pel seu germà <a href="/wiki/Fraates_I_de_P%C3%A0rtia" title="Fraates I de Pàrtia">Fraates I</a> (<a href="/wiki/181_aC" title="181 aC">181 aC</a> - <a href="/wiki/173_aC" title="173 aC">173 aC</a>), però el que fou realment important va ser el seu altre germà, <a href="/wiki/Mitridates_I_de_P%C3%A0rtia" title="Mitridates I de Pàrtia">Mitridates el Gran</a>. Mitridates el Gran l'any <a href="/wiki/164_aC" title="164 aC">164 aC</a> envaí Atropatene, i Baccassis, el sàtrapa de la regió reconegué la seva autoritat. L'any <a href="/wiki/162_aC" title="162 aC">162 aC</a> imposà els dominis del sud de l'Iran i l'any <a href="/wiki/148_aC" title="148 aC">148 aC</a> prengué tota <a href="/wiki/Bactriana" title="Bactriana">Bactriana</a> excloent l'<a href="/wiki/Indus" title="Indus">Indus</a> i <a href="/wiki/Kabulistan" title="Kabulistan">Kabulistan</a> fins a eixamplar la frontera a l'<a href="/wiki/Eufrates" title="Eufrates">Eufrates</a> i el <a href="/wiki/Tigris" title="Tigris">Tigris</a>. El fill de Mitridates, <a href="/wiki/Fraates_II_de_P%C3%A0rtia" title="Fraates II de Pàrtia">Fraates II</a>, continuà les conquestes derrotant els selèucides, però morí lluitant contra una gran invasió dels escites <i><a href="/wiki/Saces" title="Saces">saces</a></i>. <a href="/wiki/Artaban_II_de_P%C3%A0rtia" class="mw-redirect" title="Artaban II de Pàrtia">Artaban II</a> i <a href="/wiki/Mitridates_II_de_P%C3%A0rtia" title="Mitridates II de Pàrtia">Mitridates II</a> acabaren amb l'amenaça escita i Mitridates els obligà a fer-se'n vassalls alhora què es proclamà <i>Sahanu Sahi</i> (Rei de reis) títol del qual més tard en derivaria el <i>Shahansha</i> sassànida. Durant el seu regnat es produí una guerra civil entre ell i <a href="/wiki/Gotarces_I_de_P%C3%A0rtia" title="Gotarces I de Pàrtia">Gotarces I de Pàrtia</a>. Mort Mitridates (<a href="/wiki/87_aC" title="87 aC">87 aC</a>), el seu tiet <a href="/wiki/Maukisres_de_P%C3%A0rtia" title="Maukisres de Pàrtia">Maukisres</a> es proclamà rei de Pàrtia. Maukisres continuà la guerra civil, continuada des de l'any <a href="/wiki/80_aC" title="80 aC">80 aC</a> pel seu fill <a href="/wiki/Orodes_I_de_P%C3%A0rtia" title="Orodes I de Pàrtia">Orodes I</a>. La guerra continuà fins que <a href="/wiki/Sanatroces_I_de_P%C3%A0rtia" title="Sanatroces I de Pàrtia">Sanatroces I de Pàrtia</a>, germà del difunt rei Fraates II s'alçà i derrotà tant a Orodes com a Maukisres, governant associat amb el seu fill (<a href="/wiki/Fraates_III_de_P%C3%A0rtia" title="Fraates III de Pàrtia">Fraates III de Pàrtia</a>) fins a la seva mort (<a href="/wiki/69_aC" title="69 aC">69 aC</a>), quan Fraates governà ell sol. A la caiguda de la <a href="/wiki/Imperi_Sel%C3%A8ucida" title="Imperi Selèucida">Síria</a> selèucida per part de <a href="/wiki/Gneu_Pompeu_Magne" title="Gneu Pompeu Magne">Gneu Pompeu Magne</a>, l'imperi part es convertí en el més gran enemic de <a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0" title="Imperi Romà">Roma</a> a la zona, disputant-se sobretot <a href="/wiki/Arm%C3%A8nia" title="Armènia">Armènia</a>, la qual cosa produí nombroses guerres frontereres. </p><p>Llavors vingué un període força inestable fins al regnat d'<a href="/wiki/Orodes_II_de_P%C3%A0rtia" title="Orodes II de Pàrtia">Orodes II de Pàrtia</a> (<a href="/wiki/52_aC" title="52 aC">52 aC</a>- <a href="/wiki/37_aC" title="37 aC">37 aC</a>). N'és destacable la gran victòria sobre l'exèrcit romà a la <a href="/wiki/Batalla_de_Carrhae" class="mw-redirect" title="Batalla de Carrhae">batalla de Carrhae</a> (<a href="/wiki/53_aC" title="53 aC">53 aC</a>), que establí la frontera entre l'Imperi part i el Romà a l'Eufrates, aconseguida en gran manera per la superioritat de la cavalleria parta (vegeu <a href="/wiki/Imperi_Persa#Exèrcit" title="Imperi Persa">més avall</a>). Orodes abdicà en favor del seu fill Fraates IV de Pàrtia després d'haver estat derrotat diverses vegades per les forces romanes. Fraates IV intentà ocupar Armènia elevant al tron com a rei pretendent a un membre de la dinastia arsàcida, sense èxit, ja que fou assassinat poc després. Durant el seu regnat, gràcies a la mediació d'<a href="/wiki/Marc_Vipsani_Agripa" title="Marc Vipsani Agripa">Agripa</a>, foren retornades a Roma les àguiles i els presoners de la batalla de Carrhae. Fraates fou assassinat pel seu fill <a href="/wiki/Fraates_V_de_P%C3%A0rtia" title="Fraates V de Pàrtia">Fraates</a> i començà un seguit de reis efímers: <a href="/wiki/Fraates_V_de_P%C3%A0rtia" title="Fraates V de Pàrtia">Fraates V de Pàrtia</a> (<a href="/wiki/2_aC" title="2 aC">2 aC</a>- <a href="/wiki/5" title="5">5</a>), <a href="/wiki/Orodes_III_de_P%C3%A0rtia" title="Orodes III de Pàrtia">Orodes III de Pàrtia</a> (<a href="/wiki/5" title="5">5</a>-<a href="/wiki/7" title="7">7</a>), <a href="/wiki/Vonones_I_de_P%C3%A0rtia" title="Vonones I de Pàrtia">Vonones I de Pàrtia</a> (<a href="/wiki/8" title="8">8</a>-<a href="/wiki/10" title="10">10</a> de l'any <a href="/wiki/13" title="13">13</a> al <a href="/wiki/18" title="18">18</a> fou també rei d'Armènia) fins a arribar a <a href="/wiki/Artaban_III_de_P%C3%A0rtia" class="mw-redirect" title="Artaban III de Pàrtia">Artaban III de Pàrtia</a> (<a href="/wiki/10" title="10">10</a>-<a href="/wiki/42" title="42">42</a>) que expulsà a Vonones del tron durant una breu guerra civil i amb el suport de la noblesa fou elevat al tron. Artaban fou succeït pel seu fill <a href="/wiki/Vardanes_I_de_P%C3%A0rtia" title="Vardanes I de Pàrtia">Vardanes</a>, però el seu germà adoptiu <a href="/wiki/Gotarces_II_de_P%C3%A0rtia" title="Gotarces II de Pàrtia">Gotarces</a> entrà en guerra civil amb ell fins a l'assassinat l'any <a href="/wiki/46" title="46">46</a> de Vardanes, quan es proclamà <i>Rei de reis</i>. L'any <a href="/wiki/49" title="49">49</a>, es presentà com a <a href="/wiki/Pretendent_al_tron" title="Pretendent al tron">pretendent al tron</a> <a href="/wiki/Meherdates_de_P%C3%A0rtia" title="Meherdates de Pàrtia">Meherdates de Pàrtia</a>, però fou enganyat i derrotat. Gotarces continuà al tron fins a l'any <a href="/wiki/51" title="51">51</a>, quan morí<sup id="cite_ref-15" class="reference"><a href="#cite_note-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> sense descendents. Els nobles proclamaren a <a href="/wiki/Vonones_II" class="mw-redirect" title="Vonones II">Vonones II</a>, que era rei de la <a href="/wiki/M%C3%A8dia_Atropatene" class="mw-redirect" title="Mèdia Atropatene">Mèdia Atropatene</a>, rei de reis, però morí al cap de dos mesos i fou succeït per <a href="/wiki/Volog%C3%A8s_I" class="mw-redirect" title="Vologès I">Vologès I</a> (<a href="/wiki/51" title="51">51</a>-<a href="/wiki/77" title="77">77</a>), el seu fill. Vologès mantingué durant gairebé tot el seu regnat (<a href="/wiki/51" title="51">51</a>-<a href="/wiki/65" title="65">65</a>) un conflicte amb <a href="/wiki/Sanabares_de_P%C3%A0rtia" title="Sanabares de Pàrtia">Sanabares de Pàrtia</a>, pretendent al tron.<sup id="cite_ref-16" class="reference"><a href="#cite_note-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Sanabares dominà la zona nord-oriental de Pàrtia enfront a Vologès fins a l'any 65, any en què finí. Durant el regnat de Vologès, es reclamà de nou el regne d'Armènia per als parts i després de diverses incursions, Vologès instaurà al seu germà, <a href="/wiki/Tiridates_I_d%27Arm%C3%A8nia" title="Tiridates I d'Armènia">Tiridates</a> al tron, tot i que després de la campanya del general <a href="/wiki/Corbul%C3%B3" class="mw-redirect" title="Corbuló">Corbuló</a> es veié obligat a fer-se vassall de <a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0" title="Imperi Romà">Roma</a>. <a href="/wiki/Osroes_I_de_P%C3%A0rtia" title="Osroes I de Pàrtia">Osroes I de Pàrtia</a> (<a href="/wiki/105" title="105">105</a>-<a href="/wiki/129" title="129">129</a>) succeí al seu germà, alhora germà de Vologès I, <a href="/wiki/Pacoros_I_de_P%C3%A0rtia" title="Pacoros I de Pàrtia">Pacoros I de Pàrtia</a>, quan aquest morí. "Heretà" del seu predecessor una guerra civil amb l'altre pretendent al tron, <a href="/wiki/Volog%C3%A8s_III_de_P%C3%A0rtia" title="Vologès III de Pàrtia">Vologès III de Pàrtia</a>, amb el suport de bona part de l'aristocràcia, governà les regions orientals de l'imperi. Però llavors, amb l'Imperi Part en la qual seria una llarga guerra civil, Roma entrà en guerra amb Pàrtia. La raó fou el fet que Osroes deposà el rei d'Armènia Axidares i elevà al tron a <a href="/wiki/Partamasiris" title="Partamasiris">Partamasiris</a>. Roma considerà que això era un trencament a la pau firmada entre ambdós imperis a la campanya de Corbuló i no va trigar a declarar la guerra a l'Imperi Part. L'imperi, totalment afeblit no va poder oposar resistència a les poderoses i ben organitzades legions romanes. Així Roma, sota el mandat de Trajà, s'annexà Armènia com a província romana. L'imperi romà continuà el seu avenç i penetrà profundament en territori part, baixant pel riu <a href="/wiki/Tigris" title="Tigris">Tigris</a>, ocupant <a href="/wiki/Hit" title="Hit">Hit</a>, <a href="/wiki/Babilim" class="mw-redirect" title="Babilim">Babel</a> i altres ciutats fins a arribar al golf pèrsic. Totes aquestes regions van esdevenir província romana (<a href="/wiki/Mesopot%C3%A0mia_(prov%C3%ADncia_romana)" title="Mesopotàmia (província romana)">Mesopotàmia</a>). Mentrestant, <a href="/wiki/Mitridates_IV_de_P%C3%A0rtia" title="Mitridates IV de Pàrtia">Mitridates IV</a>, germà d'Osroes, es proclamava rei juntament amb el seu fill <a href="/wiki/Sanatroikes_II_de_P%C3%A0rtia" class="mw-redirect" title="Sanatroikes II de Pàrtia">Sanatroikes II</a>, però no pogueren resistir als romans. <a href="/wiki/Traj%C3%A0" title="Trajà">Trajà</a> va entrar a <a href="/wiki/Sel%C3%A8ucia_del_Tigris" title="Selèucia del Tigris">Selèucia del Tigris</a> i a <a href="/wiki/Ctesifont" title="Ctesifont">Ctesifont</a> el <a href="/wiki/116" title="116">116</a>, quan el rei Osroes I ja havia fugit. Els romans proclamaren rei a <a href="/wiki/Partamaspades_de_P%C3%A0rtia" title="Partamaspades de Pàrtia">Partamaspades</a>, volent <a href="/wiki/Traj%C3%A0" title="Trajà">Trajà</a> convertir l'Imperi Part en un estat titella i acabar finalment amb l'enemic principal de Roma a l'Orient. <a href="/wiki/Traj%C3%A0" title="Trajà">Trajà</a>, però, morí l'any <a href="/wiki/117" title="117">117</a> i Partamaspades, sol i sense cap mena de suport ni dins del país que governava ni des de l'estranger<sup id="cite_ref-17" class="reference"><a href="#cite_note-17"><span class="cite-bracket">[</span>17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> mort el seu principal valedor hagué de fugir a <a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0" title="Imperi Romà">Roma</a>, on li fou concedida la governació de la província d'<a href="/wiki/Osroene" title="Osroene">Osroene</a>. Mort Osroes (<a href="/wiki/129" title="129">129</a>) la noblesa parta s'inclinà pel reconeixement de Vologès III que dominava la part oriental de l'imperi. No obstant això, Mitridates IV s'alçà en armes i durant 20 anys va dominar algunes regions occidentals, però fou mort l'any <a href="/wiki/140" title="140">140</a> durant un atac a la província romana de <a href="/wiki/Commagena" title="Commagena">Commagena</a>. Llavors la noblesa dona el seu suport a <a href="/wiki/Volog%C3%A8s_III_de_P%C3%A0rtia" title="Vologès III de Pàrtia">Vologès III</a> per ser rei de la Pàrtia unificada un cop acabada la guerra civil. <a href="/wiki/Volog%C3%A8s_IV_de_P%C3%A0rtia" title="Vologès IV de Pàrtia">Vologès IV</a> (<a href="/wiki/147" title="147">147</a>-<a href="/wiki/191" title="191">191</a>) successor de <a href="/wiki/Volog%C3%A8s_III_de_P%C3%A0rtia" title="Vologès III de Pàrtia">Vologès III</a> envaí Armènia l'any <a href="/wiki/161" title="161">161</a> i deposà al seu rei, <a href="/wiki/Sohemus_de_Sofene" title="Sohemus de Sofene">Sohemus de Sofene</a>, favorable a Roma i instaurà al tron armeni a Pacoros. L'any <a href="/wiki/163" title="163">163</a> <a href="/wiki/Marc_Aureli" title="Marc Aureli">Marc Aureli</a> envià al general <a href="/wiki/Estaci_Prisc" class="mw-redirect" title="Estaci Prisc">Estaci Prisc</a>, que ocupà <a href="/wiki/Artaxata" title="Artaxata">Artaxata</a> i feu fugir a Pacoros restaurant al poder altre cop a Sohemo. En els següents anys, els romans ocuparen Osroene entraren a Mesopotàmia creuant l'Eufrates i després el Tigris i arribaren a Susa. <a href="/wiki/Sel%C3%A8ucia_del_Tigris" title="Selèucia del Tigris">Selèucia del Tigris</a> i <a href="/wiki/Ctesifont" title="Ctesifont">Ctesifont</a> foren ocupades. En acabar la guerra Armènia, Osroene i Adiabene quedaren sota propietat romana. El successor de Vologès IV, el seu fill <a href="/wiki/Volog%C3%A8s_V_de_P%C3%A0rtia" title="Vologès V de Pàrtia">Vologès V</a> (<a href="/wiki/191" title="191">191</a>-<a href="/wiki/208" title="208">208</a>) va intentar recuperar el territori i el prestigi perdut en l'anterior guerra i així els exèrcits parts penetraren a <a href="/wiki/Mesopot%C3%A0mia_(prov%C3%ADncia_romana)" title="Mesopotàmia (província romana)">Mesopotàmia</a> (<a href="/wiki/193" title="193">193</a>) i la van arrabassar als romans que només conservaren la part occidental de la província, <a href="/wiki/Osroene" title="Osroene">Osroene</a>. Dos anys més tard <a href="/wiki/Septimi_Sever" title="Septimi Sever">Septimi Sever</a> recuperà Mesopotàmia de les mans dels parts. L'any <a href="/wiki/197" title="197">197</a> els romans conqueriren <a href="/wiki/Ctesifont" title="Ctesifont">Ctesifont</a> i <a href="/wiki/Sel%C3%A8ucia_del_Tigris" title="Selèucia del Tigris">Selèucia del Tigris</a> altra vegada. La guerra amb els parts continuà fins al 202 i va acabar amb Mesopotàmia sota control romà, augmentant la província romana homònima. </p><p>L'últim rei de Pàrtia fou <a href="/wiki/Artaban_V_de_P%C3%A0rtia" class="mw-redirect" title="Artaban V de Pàrtia">Artaban V de Pàrtia</a> el qual, després d'haver vençut als romans en una guerra guanyant cinquanta milions de <a href="/wiki/Dracmes" class="mw-redirect" title="Dracmes">dracmes</a> fou enderrocat per <a href="/wiki/Ardashir_I_de_P%C3%A8rsia" class="mw-redirect" title="Ardashir I de Pèrsia">Ardashir I de Pèrsia</a> de la dinastia sassànida, el qual refundà l'imperi persa i les seves tradicions. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="L'Imperi_Sassànida_(226-651):_Apogeu_i_fi_de_l'imperi"><span id="L.27Imperi_Sass.C3.A0nida_.28226-651.29:_Apogeu_i_fi_de_l.27imperi"></span>L'Imperi Sassànida (226-651): Apogeu i fi de l'imperi</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=P%C3%A8rsia&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: L'Imperi Sassànida (226-651): Apogeu i fi de l'imperi"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Imperi_Sass%C3%A0nida" title="Imperi Sassànida">Imperi Sassànida</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Sassanid_empire_map.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/58/Sassanid_empire_map.png/220px-Sassanid_empire_map.png" decoding="async" width="220" height="145" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/58/Sassanid_empire_map.png 1.5x" data-file-width="250" data-file-height="165" /></a><figcaption>La màxima expansió de l'Imperi Sassànida vers l'any <a href="/wiki/610" title="610">610</a></figcaption></figure> <p>La dinastia sassànida fou la segona dinastia pròpiament persa que governà l'imperi. Recuperaren moltes tradicions i costums del període aquemènida i igualment intentaren (amb èxit) aconseguir l'esplendor d'aquest període. La dinastia fou fundada per Sassan, sacerdot dels temple d'Anahita. <a href="/wiki/Ardashir_I" class="mw-redirect" title="Ardashir I">Ardashir I</a>, membre de la dinastia, i de bon principi aliat del rei part, <a href="/wiki/Artaban_V_de_P%C3%A0rtia" class="mw-redirect" title="Artaban V de Pàrtia">Artaban V de Pàrtia</a>, s'alçà en armes en contra d'ell i l'enderrocà, elevant-se ell al poder, proclamant-se <i>Shahansha</i> i instaurant així l'<a href="/wiki/Imperi_Sass%C3%A0nida" title="Imperi Sassànida">Imperi Sassànida</a>. Ardashir inicià una expansió cap a l'est i també a Armènia i les províncies veïnes, però no fou fins que pujà al tron el seu fill <a href="/wiki/Sapor_I" title="Sapor I">Sapor I</a> que no començà la veritable expansió de l'imperi, produint-se així les primeres guerres contra l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0" title="Imperi Romà">Imperi Romà</a> amb grans victòries dels perses per sobre dels romans culminant en la <a href="/wiki/Batalla_d%27Edessa" title="Batalla d'Edessa">batalla d'Edessa</a>, el desastre més gran de la història militar romana. Sapor fou un governant tolerant amb totes les religions de l'imperi, a diferència dels seus successors. Els emperadors que seguiren a Sapor en la direcció de l'imperi foren dèbils i perderen territoris (com ara <a href="/wiki/Arm%C3%A8nia" title="Armènia">Armènia</a>) en favor de <a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0" title="Imperi Romà">Roma</a>. La història del període sassànida se sol dividir en tres parts: la primera edat d'or, l'era intermèdia, i la segona edat d'or. La primera edat d'or comença i acaba amb el regnat de <a href="/wiki/Sapor_II" title="Sapor II">Sapor II</a>. Sapor derrotà als àrabs de les zones més meridionals de l'imperi i començà a expandir-se per l'imperi romà. Aquestes incursions, però, quedaren frenades pels atacs nòmades a l'oest de l'imperi i, com que el seu exèrcit era massa petit per mantenir tant de territori, es veié obligat a firmar un tractat de pau amb <a href="/wiki/Flavi_Claudi_Constant%C3%AD" title="Flavi Claudi Constantí">Constantí II</a> on ambdós pactaven no atacar-se l'un a l'altre durant un determinat període. Un cop derrotats els nòmades, part de l'<a href="/wiki/%C3%80sia_central" title="Àsia central">Àsia central</a> passà a ser província sassànida i així, amb forces renovades tornà a atacar a Roma, arrabassant-li cinc províncies en la guerra (entre elles <a href="/wiki/Arm%C3%A8nia" title="Armènia">Armènia</a>, sempre en constant disputa entre perses i romans). Quan morí Sapor II finalitzà la primera edat d'or, havent deixat l'Imperi més poderós que mai ho havia estat amb un sistema administratiu i polític eficaç, un exèrcit fort i potent i un gran prestigi entre els altres països. Quan finalitzà la primera edat d'or començà, amb el regnat del seu germanastre Ardashir II, començant així l'anomenada era intermèdia, un període de certa estabilitat que durà des de la mort de Sapor (<a href="/wiki/379" title="379">379</a>) fins a la segona coronació de <a href="/wiki/Kavadh_I" class="mw-redirect" title="Kavadh I">Kavadh I</a> (<a href="/wiki/498" title="498">498</a>). L'era intermèdia es caracteritza per ser un període de continuïtat de les obres de Sapor, amb bons governants, però poc destacables pels seus fets. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Edat_mitjana_(652-1501)"><span id="Edat_mitjana_.28652-1501.29"></span>Edat mitjana (652-1501)</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=P%C3%A8rsia&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: Edat mitjana (652-1501)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'edat mitjana a <b>Pèrsia</b> va veure succeir el domini de diferents pobles. Van ser els <a href="/wiki/%C3%80rabs" title="Àrabs">àrabs</a>, recentment <a href="/wiki/Islam" title="Islam">islamitzats</a>, que van conquerir l'<a href="/wiki/Imperi_Sass%C3%A0nida" title="Imperi Sassànida">imperi Sassànida</a> a mitjan <a href="/wiki/Segle_VII" title="Segle VII">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vii</span></a>. L'any 634 van conquerir la capital sassànida (<a href="/wiki/Ctesifont" title="Ctesifont">Ctesifont</a>, a l'actual <a href="/wiki/Iraq" title="Iraq">Iraq</a>) i per a l'any 655 ja havien conquerit <a href="/wiki/Kabul" title="Kabul">Kabul</a> i <a href="/wiki/Kandahar" title="Kandahar">Kandahar</a> (el que avui és l'<a href="/wiki/Afganistan" title="Afganistan">Afganistan</a>). Tanmateix, encara que el territori persa va quedar així immers en el nou imperi àrab, el cert és que els califes de Damasc no van forçar una política de conversions, sinó que van tolerar dins de les seves fronteres les antigues religions. Així, a Pèrsia van perdurar la creences <a href="/wiki/Zoroastrisme" title="Zoroastrisme">zoroastrianes</a>, <a href="/wiki/Monofisisme" title="Monofisisme">monofisites</a> i <a href="/wiki/Nestorianisme" title="Nestorianisme">nestorianes</a>. Tanmateix, els no islàmics tenien l'obligació de pagar més impostos i tenien una altra sèrie de restriccions. El país es va anar islamitzant a poc a poc, però mantenint trets particulars. Així, Pèrsia va esdevenir el lloc on trobaven empara tendències diverses dins de l'Islam que s'enfrontaven als califes de Damasc. Així, els descendents d'<a href="/wiki/Al%C3%AD_ibn_Abi-T%C3%A0lib" title="Alí ibn Abi-Tàlib">Alí ibn Abi-Tàlib</a>, anomenats <a href="/wiki/Alides" title="Alides">alides</a>, que s'oposaven als califes omeies. O els jarijites, la posició es va veure reforçada després de la mort de <a href="/w/index.php?title=Al-Hussayn_ibn_Al%C3%AD_ibn_Abi-T%C3%A0libAli&action=edit&redlink=1" class="new" title="Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-TàlibAli (encara no existeix)">Hussayn</a> l'any <a href="/wiki/680" title="680">680</a>. O, finalment, i amb caràcter destacat, els <a href="/wiki/Xiisme" title="Xiisme">xiïtes</a>, que eren fidels als descendents directes de Mahoma. </p><p>En aquesta època, el desenvolupament del gran comerç, en particular marítim, es va deixar notar en les ciutats meridionals com <a href="/wiki/Siraf" title="Siraf">Siraf</a> o <a href="/wiki/Harmuza" title="Harmuza">Harmuza</a>, en la qual recalaven navilis que després arribaven fins a l'<a href="/wiki/%C3%8Dndia" title="Índia">Índia</a> o la <a href="/wiki/Xina" title="Xina">Xina</a>, actuant així com actius centres comercials. </p><p>L'enfrontament entre els perses i els califes de Damasc va cristal·litzar en una sèrie de revoltes. Les regions de <a href="/wiki/Merv" title="Merv">Merv</a> i <a href="/wiki/Khorasan_(prov%C3%ADncia_del_Califat)" title="Khorasan (província del Califat)">Khorasan (província del Califat)</a> es van convertir en refugi d'alides i xiïtes. Encapçalats per <a href="/wiki/Abu-M%C3%BAslim" title="Abu-Múslim">Abu-Múslim</a>, es van alçar el 747 contra els <a href="/wiki/Omeies" title="Omeies">omeies</a>, a qui van derrotar tres anys després a la batalla del Gran Zab o "batalla del Zab". Tanmateix, qui va aconseguir prendre el poder van ser els <a href="/wiki/Abb%C3%A0ssides" class="mw-redirect" title="Abbàssides">abbàssides</a>, descendents d'<a href="/wiki/Abb%C3%A0s_ibn_Abd-al-M%C3%BAttalib" title="Abbàs ibn Abd-al-Múttalib">Abbàs ibn Abd-al-Múttalib</a>, oncle de <a href="/wiki/Mahoma" title="Mahoma">Mahoma</a>. El primer califa abbàssida va ser <a href="/wiki/Abul-Abbas" class="mw-redirect" title="Abul-Abbas">Abul-Abbas</a> (750 - 754), qui depenia en gran manera dels seus aliats perses. Van traslladar el califat des de <a href="/wiki/Damasc" title="Damasc">Damasc</a> (<a href="/wiki/S%C3%ADria" title="Síria">Síria</a>) fins a <a href="/wiki/Bagdad" title="Bagdad">Bagdad</a> (l'actual <a href="/wiki/Iraq" title="Iraq">Iraq</a>), ciutat nova fundada el 30 de juliol del <a href="/wiki/762" title="762">762</a> pel califa <a href="/wiki/Al-Mansur_(abb%C3%A0ssida)" title="Al-Mansur (abbàssida)">Al-Mansur</a>. La influència persa es va deixar sentir en la transformació de la monarquia, ja que els califes van passar a ser reis a l'<a href="/wiki/Imperi_Sass%C3%A0nida" title="Imperi Sassànida">estil sassànida</a>: no eren caps dels àrabs, sinó de tots els creients; vivien tancats en el seu palau, lluny dels seus súbdits, només apareixien públicament en cerimònies de gran pompa. </p><p>Els califes de Bagdad van dependre cada vegada més dels seus caps militars, <a href="/wiki/Perses" title="Perses">perses</a> primer i <a href="/wiki/Turcs" title="Turcs">turcs</a> després. A poc a poc els exèrcits es van transformar en forces privades d'un o altre general, el que va contribuir a la tendència disgregadora del califat. Àmplies zones de Pèrsia van escapar del seu control, constituint-se en regnes independents. Les revoltes contra el poder central van ser especialment intenses en el Khorasan, el primer regne independent va ser establert per Tahir, príncep de <a href="/wiki/Nishapur" class="mw-redirect" title="Nishapur">Nishapur</a>, de Khorasan i de <a href="/wiki/Kerman" title="Kerman">Kerman</a> (822). Però sembla que va ser més una qüestió de guany polític i territorial, de fet, Tahir havia ajudat al califa a sotmetre a altres moviments nacionalistes en altres parts de Pèrsia com el moviment de Maziar al <a href="/wiki/Tabaristan" title="Tabaristan">Tabaristan</a>. </p><p>La primera dinastia de Khorasan, després de la introducció de l'<a href="/wiki/Islam" title="Islam">islam</a>, va ser la dinastia safàvida (861 - 1003). Té el seu origen en la més remota regió de l'orient iranià, Sistan, on van ser particularment intenses les prèdiques dels jarigites. Saffar, un calderer, va ser proclamat <a href="/wiki/Califa" title="Califa">califa</a>, i va emprendre la conquesta de les províncies veïnes: <a href="/wiki/Sind" title="Sind">Sind</a> i <a href="/wiki/Khorasan_(prov%C3%ADncia_del_Califat)" title="Khorasan (província del Califat)">Khorasan (província del Califat)</a>. Va instal·lar la seva capital, <a href="/wiki/Nishapur" class="mw-redirect" title="Nishapur">Nishapur</a>, en aquesta última regió, i fins i tot va llançar una ofensiva contra Bagdad, que va ser rebutjada (879). </p><p>Els samànides (875 - 999), també oriünds del Khorasan, van governar extensos territoris, des del <a href="/wiki/Mar_d%27Aral" title="Mar d'Aral">mar d'Aral</a> a l'<a href="/wiki/Oce%C3%A0_%C3%8Dndic" title="Oceà Índic">oceà Índic</a> i el <a href="/wiki/Golf_P%C3%A8rsic" title="Golf Pèrsic">golf Pèrsic</a>. Va destacar pel seu comerç internacional i els seus èxits artístics. Els bujís (932 - 1055) són una dinastia fundada per un príncep persa de sang reial proper als xiïtes, van regnar a la Pèrsia occidental, arribant després a Bagdad, fins a <a href="/wiki/Fars" class="mw-redirect" title="Fars">Fars</a> i <a href="/wiki/Kerman" title="Kerman">Kerman</a>. Governador de Khorasan era l'un turc que es va revoltar contra el califa el 961 i va fundar a Ghazna (<a href="/wiki/Afganistan" title="Afganistan">Afganistan</a>) un imperi que es va estendre cap al <a href="/wiki/Gran_Khorasan" title="Gran Khorasan">Khorasan</a> iranià. </p><p>Els bugies de Pèrsia es van veure conquerits pels turcs seljúcides que cap a l'any 1000 van envair el Khorasan i l'<a href="/wiki/Iraq" title="Iraq">Iraq</a>. Per a l'any 1040 ja estaven instal·lats a <a href="/wiki/Nishapur" class="mw-redirect" title="Nishapur">Nishapur</a>. Precisament en aquesta ciutat va començar la seva carrera el teòleg <a href="/wiki/Al-Ghazali" class="mw-redirect" title="Al-Ghazali">Al-Ghazali</a> (1058-1111), oriünd del Khorasan i que amb els seus ensenyaments va contribuir a la reconquesta del poble pla iranià. El 1092, a la mort del sultà, Pèrsia va esdevenir regne independent governat per un dels fills del sultà. Les seves fronteres es van veure atacades per les tribus asiàtiques, i va perdre la <a href="/wiki/Transoxiana" title="Transoxiana">Transoxiana</a>, a favor del regne de <a href="/wiki/Karakitai" title="Karakitai">Karakitai</a>. </p><p>Un segle després (1190), els jorezmites van fundar un imperi iranià sobre la Pèrsia oriental fins a l'Afganistan. Els jorezmites, com la resta de Pèrsia, van ser conquerits pels <a href="/wiki/Mongols" title="Mongols">mongols</a> de <a href="/wiki/Genguis_Kan" title="Genguis Kan">Genguis Kan</a> (1220). El kanat de Pèrsia o Ilkanat", vassall del gran kan de <a href="/wiki/Pequ%C3%ADn" title="Pequín">Pequín</a>, va tenir la seva capital a Meragha, prop del <a href="/wiki/Llac_Urmia" title="Llac Urmia">llac Urmia</a>. El 1295 <a href="/wiki/Ghazan" class="mw-redirect" title="Ghazan">Ghazan</a> va abandonar el <a href="/wiki/Budisme" title="Budisme">budisme</a> i es va convertir a l'<a href="/wiki/Islam" title="Islam">islam</a>. La seva capital, <a href="/wiki/Tabriz" title="Tabriz">Tabriz</a>, va esdevenir centre difusor de la religió musulmana xiïta. En aquesta època es van enfortir les relacions entre Pèrsia i l'<a href="/wiki/Extrem_Orient" title="Extrem Orient">Extrem Orient</a>. En l'art es va deixar notar certa influència xinesa, en particular en les miniatures. Els exèrcit <a href="/wiki/Mongols" title="Mongols">mongols</a> de <a href="/wiki/Tamerl%C3%A0" title="Tamerlà">Tamerlà</a> van assolar <b>Pèrsia</b> el 1380 - 1385. Els <a href="/wiki/Tim%C3%BArides" title="Timúrides">timúrides</a> van governar entre 1370-1506. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Edat_moderna">Edat moderna</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=P%C3%A8rsia&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Edat moderna"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El <a href="/wiki/Segle_XVI" title="Segle XVI">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span></a> va ser el de la independència amb la dinastia safàvida o sefèvida. Té el seu origen en els ordes religiosos <a href="/wiki/Suf%C3%ADs" class="mw-redirect" title="Sufís">sufís</a> (<a href="/wiki/M%C3%ADstics" class="mw-redirect" title="Místics">místics</a> <a href="/wiki/Xi%C3%AFtes" class="mw-redirect" title="Xiïtes">xiïtes</a>) de les muntanyes de l'<a href="/wiki/Azerbaidjan" title="Azerbaidjan">Azerbaidjan</a>. Van organitzar el seu estat entorn del santuari d'<a href="/wiki/Ardabil" title="Ardabil">Ardabil</a>, prop de la <a href="/wiki/Mar_C%C3%A0spia" title="Mar Càspia">mar Càspia</a>. <a href="/wiki/Ismail_I" class="mw-redirect" title="Ismail I">Ismail</a>, el seu cap, es va proclamar <a href="/wiki/Xa" title="Xa">xa</a> l'any 1501. El regne sefèvida va consolidar definitivament la diferència entre els perses i la resta dels <a href="/wiki/Musulmans" class="mw-redirect" title="Musulmans">musulmans</a>, en consagrar la preeminència del <a href="/wiki/Xiisme" title="Xiisme">xiisme</a> dins de l'<a href="/wiki/Iran" title="Iran">Iran</a>. D'aquesta dinastia, cal destacar el regnat d'<a href="/wiki/Abbas_I_el_Gran" title="Abbas I el Gran">Abbas I el Gran</a> (1587 - 1629). </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Edat_contemporània"><span id="Edat_contempor.C3.A0nia"></span>Edat contemporània</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=P%C3%A8rsia&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: Edat contemporània"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'any 1794 els <a href="/wiki/Dinastia_Zand" title="Dinastia Zand">Zand</a> van ser apartats del poder per Agha-Mohamed-Khan, qui va inaugurar el període <a href="/wiki/Dinastia_qajar" class="mw-redirect" title="Dinastia qajar">qajar</a> de <b>Pèrsia</b>. Els qajars van governar a Pèrsia des del 1786 fins al 1925. Al llarg del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, Pèrsia es va veure sotmesa a les influències de <a href="/wiki/R%C3%BAssia" title="Rússia">Rússia</a> i de l'<a href="/wiki/Imperi_Brit%C3%A0nic" title="Imperi Britànic">Imperi Britànic</a>, que lluitaven entre si per ser la potència hegemònica alhora que modernitzaven el país. </p><p><b>Revolució constitucionalista.</b> </p><p>En paral·lel al debilitament polític i econòmic del país durant el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, part de les elits iranians buscaven solucions a la decadència en l'adquisició dels modes de coneixement, pensament i organització de la modernitat occidental. El 1851 es va inaugurar a Teherán, per iniciativa del sadr-e a'zam Amir Kabir, la primera escola politècnica de l'Iran, Dar ol-Fonún, centrada en la formació militar. En els mateixos anys, l'estat iranià va començar a enviar estudiants a Europa, que a la seva tornada hi portaven nous modes de pensar. Des de la cort, van començar a aparèixer els primers periòdics. Apareixen els primers intel·lectuals de tipus ilustrat com Zeinolabedín Maragheí (1840-1910) -autor de la primera novel·la en persa-, el rousseaunià Abdorrahim Talebof (1834-1911), els nacionalistes Mirzá Fathalí Ajundzadé (1812-1878) i Mirzá Agha Jan Kermaní (1853-1896), el diplomàtic armenià Mirzá Malkom Jan (1833-1908) -popularizador de la premsa i fundador de la primera lògia masònica de l'Iran, la Faramushjané o «casa de l'oblit» -, o el panislamista Seyyed Yamaloddín Asadabadí (1838-1897) (conegut fora de l'Iran com Al-Afghani), els escrits del qual van preparar el terreny del constitucionalisme entre les elits. Entre les masses religioses, les prèdiques d'<a href="/wiki/Ulema" title="Ulema">ulemes</a> modernistes com Seyyed Yamaleddín Vaez i Malek ol-Motekallemín van introduir les idees de llibertat i limitació del poder del sobirà. A finals del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> i principis del XX van proliferar les publicacions en l'exili i dins de l'Iran, oficials i clandestins, difonent la crítica al despotisme reial i l'exigència de reformes. Fita crucial en l'oposició al govern de la dinastia Qayar va ser l'assassinat, l'1 de maig de 1896, de Nasereddín Shah per Mirza Reza Kermaní, seguidor d'Al-Afghani que, durant els seus interrogatoris abans de ser executat, va reivindicar el magnicidi com un acte de lluita contra l'opressió. </p><p>La primera <a href="/wiki/Constituci%C3%B3" title="Constitució">constitució</a> iraniana i el primer parlament nacional de l'Iran van ser fundades el 1906, a través de la revolució en curs. La Constitució va incloure el reconeixement oficial de les tres minories religioses de l'Iran, és a dir, cristians, jueus i zoroastres, que ha estat base en la legislació de l'Iran des de llavors. La lluita relacionada amb el moviment constitucional va ser seguida pel Triomf de Teheran el 1909, quan <a href="/wiki/Mohammad_Ali_Shah_Qajar" class="mw-redirect" title="Mohammad Ali Shah Qajar">Mohammad Ali Shah</a> va ser derrotat i obligat a abdicar. </p><p>El <a href="/wiki/1907" title="1907">1907</a> es va arribar a un acord anglo-rus per diferenciar entre zones d'influència de totes dues potències colonials. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Dinastia_Pahlavi">Dinastia Pahlavi</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=P%C3%A8rsia&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: Dinastia Pahlavi"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Mohammad_Pahlavi_Coronation.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/20/Mohammad_Pahlavi_Coronation.jpg/220px-Mohammad_Pahlavi_Coronation.jpg" decoding="async" width="220" height="311" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/20/Mohammad_Pahlavi_Coronation.jpg/330px-Mohammad_Pahlavi_Coronation.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/20/Mohammad_Pahlavi_Coronation.jpg 2x" data-file-width="417" data-file-height="590" /></a><figcaption>Coronació del <a href="/wiki/Xa" title="Xa">xa</a> de l'Iran el 1967.</figcaption></figure> <p>L'any <a href="/wiki/1925" title="1925">1925</a> va pujar al poder Arissa Pahlavi, cap militar d'ideologia nacionalista. El <a href="/wiki/1941" title="1941">1941</a> Arrissa Pahlavi, germanòfil, va abdicar en el seu fill Mohammad Resa Pahlevi. Els exèrcits <a href="/wiki/Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" class="mw-redirect" title="Unió Soviètica">soviètic</a> i anglès van envair l'Iran durant la <a href="/wiki/Segona_Guerra_Mundial" title="Segona Guerra Mundial">Segona Guerra Mundial</a>, a <a href="/wiki/Teheran" title="Teheran">Teheran</a> es va celebrar la conferència de Teheran. L'ocupació estrangera va acabar el <a href="/wiki/1946" title="1946">1946</a>, i durant la <a href="/wiki/Postguerra" title="Postguerra">postguerra</a> es va intensificar el moviment nacionalista, contrari a les ingerències estrangeres. </p><p>El <a href="/wiki/1953" title="1953">1953</a> el primer ministre Mohammad Mosaddeq va ser expulsat del poder en intentar nacionalitzar els recursos petrolífers, en una operació orquestrada per britànics i nord-americans. La intel·ligència britànica va aconseguir convèncer el govern dels <a href="/wiki/Estats_Units" class="mw-redirect" title="Estats Units">Estats Units</a> que Mosaddeq era <a href="/wiki/Comunisme" title="Comunisme">comunista</a>, i el 1953 la <a href="/wiki/CIA" class="mw-redirect" title="CIA">CIA</a> va executar l'Operació Ajax i va treure del poder a Mosaddeq, imposant un governant favorable als Estats Units, l'any 2000 els Estats Units es van disculpar per aquests fets. Aquesta operació va causar moviments violents, la majoria finançats per la CIA per deposar el president, i va acabar amb 300 morts. L'operació va tenir èxit, Mosaddeq es va rendir i va ser arrestat el 19 d'agost. Va ser jutjat i acusat de traïció, se li va donar una sentència de tres anys. </p><p>El <a href="/wiki/1955" title="1955">1955</a> es va signar el pacte de Bagdad. El <a href="/wiki/Xa" title="Xa">xa</a>, amb el suport dels Estats Units i el Regne Unit va començar la modernització de la indústria del país, i alhora va eliminar tota oposició al seu règim amb l'ajut de l'agència d'Intel·ligència Savak. El seu principal opositor va ser l'<a href="/wiki/Aiatol%C2%B7l%C3%A0" title="Aiatol·là">aiatol·là</a> <a href="/wiki/Ruhollah_Khomeini" class="mw-redirect" title="Ruhollah Khomeini">Ruhollah Khomeini</a>, molt popular entre els cercles religiosos del país, que va ser arrestat i empresonat durant 18 mesos. En ser alliberat l'any <a href="/wiki/1964" title="1964">1964</a> va criticar als Estats Units pel suport donat al règim autocràtic del xa, es va exiliar a <a href="/wiki/Turquia" title="Turquia">Turquia</a> i més tard va acabar a <a href="/wiki/Par%C3%ADs" title="París">París</a>, des d'on va prosseguir la seva critica al règim dels Pahlavites. L'any 1967 es va produir la solemne coronació com emperadors de Resa Pahlevi i la seva esposa <a href="/wiki/Farah_Diba" class="mw-redirect" title="Farah Diba">Farah Diba</a>. </p><p>El xa va intentar consolidar la <a href="/wiki/Burgesia" title="Burgesia">burgesia</a> i va desenvolupar la <a href="/wiki/Ind%C3%BAstria" title="Indústria">indústria</a>, però la corrupció i les desigualtats socials van augmentar, cosa que va provocar una crisi que va començar l'agost de l'any <a href="/wiki/1977" title="1977">1977</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Geografia_física"><span id="Geografia_f.C3.ADsica"></span>Geografia física</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=P%C3%A8rsia&action=edit&section=23" title="Modifica la secció: Geografia física"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Geografia_de_l%27Iran" title="Geografia de l'Iran">Geografia de l'Iran</a></div> <p>Es tracta d'un país dominat per l'altiplà iranià, rodejat per diverses cadenes muntanyoses, com les <a href="/wiki/Zagros" title="Zagros">muntanyes Zagros</a> (al sud-oest) i les muntanyes <a href="/wiki/Elburz" title="Elburz">Elburz</a> (al nord); i en aquesta última hi ha la <a href="/wiki/Muntanya_Damavand" title="Muntanya Damavand">muntanya Damavand</a> que amb 5.610 msnm, és el punt més alt del país. Les principals planes són les que hi ha al llarg de la costa de la <a href="/wiki/Mar_C%C3%A0spia" title="Mar Càspia">mar Càspia</a> (depressió aralo-càspica) i la depressió mesopotàmica del <a href="/wiki/Golf_P%C3%A8rsic" title="Golf Pèrsic">golf Pèrsic</a>, junt a la frontera amb l'<a href="/wiki/Iraq" title="Iraq">Iraq</a> a <a href="/wiki/Arvandrud" class="mw-redirect" title="Arvandrud">Arvandrud</a> (<a href="/wiki/Chat-el-Arab" class="mw-redirect" title="Chat-el-Arab">Chat-el-Arab</a>). Les principals ciutats del país són <a href="/wiki/Teheran" title="Teheran">Teheran</a> (capital), <a href="/wiki/Tabriz" title="Tabriz">Tabriz</a>, <a href="/wiki/Mashad" title="Mashad">Mashad</a>, <a href="/wiki/Ispahan" class="mw-redirect" title="Ispahan">Ispahan</a>, <a href="/wiki/Xiraz" title="Xiraz">Xiraz</a>, <a href="/wiki/Abadan" title="Abadan">Abadan</a>, <a href="/wiki/Ahwaz" title="Ahwaz">Ahwaz</a> i <a href="/wiki/Kermanshah" class="mw-redirect" title="Kermanshah">Kermanshah</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Hidrografia">Hidrografia</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=P%C3%A8rsia&action=edit&section=24" title="Modifica la secció: Hidrografia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Al país no hi ha grans rius; dels petits rius i rierols, únicament és navegable el <a href="/wiki/Riu_Karun" title="Riu Karun">Karun</a>, de 830 kilòmetres de longitud, on barques preparades per a navegar en rius poc profunds poden navegar de <a href="/wiki/Khorramshahr" class="mw-redirect" title="Khorramshahr">Khorramshahr</a> a <a href="/wiki/Ahvaz" class="mw-redirect" title="Ahvaz">Ahvaz</a> (una distància d'uns 180 kilòmetres). </p><p>Els principals rius de l'Iran són el <a href="/wiki/Riu_Sefid-Rud" class="mw-redirect" title="Riu Sefid-Rud">Sefid-Rud</a>, l'anomenat <a href="/wiki/Riu_Karun" title="Riu Karun">Karun</a> i el <a href="/wiki/Riu_Helmand" title="Riu Helmand">Hilmend</a>. </p><p>Hi ha un llac salat permanent, l'<a href="/wiki/Llac_Urmia" title="Llac Urmia">Urmia</a>, amb un contingut salí tant elevant que no permet la vida dels peixos o de la majoria de les formes de vida acuàtiques. També hi ha diversos llacs salats situats a la frontera Iran-Afganistan, a la província de <a href="/wiki/Balutxistan_Occidental" title="Balutxistan Occidental">Balutxistan Occidental</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Clima">Clima</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=P%C3%A8rsia&action=edit&section=25" title="Modifica la secció: Clima"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <table class="wikitable" border="1" align="right"> <tbody><tr> <td> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Iran-climate-map.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/46/Iran-climate-map.svg/220px-Iran-climate-map.svg.png" decoding="async" width="220" height="175" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/46/Iran-climate-map.svg/330px-Iran-climate-map.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/46/Iran-climate-map.svg/440px-Iran-climate-map.svg.png 2x" data-file-width="3220" data-file-height="2560" /></a><figcaption>Mapa climàtic de Pèrsia mostrant la situació de les capitals de província</figcaption></figure> </td> <td> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r26476043">.mw-parser-output .legend{page-break-inside:avoid;break-inside:avoid-column}.mw-parser-output .legend-color{display:inline-block;min-width:1.25em;height:1.25em;line-height:1.25;margin:1px 0;text-align:center;border:1px solid black;background-color:transparent;color:black}.mw-parser-output .legend-text{}</style><div class="legend"><span class="legend-color" style="background-color:#2adb34; color:black;"> </span> Caspi suau i humit</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r26476043" /><div class="legend"><span class="legend-color" style="background-color:#70ff40; color:black;"> </span> Caspi suau</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r26476043" /><div class="legend"><span class="legend-color" style="background-color:#cae4ff; color:black;"> </span> Mediterrani amb pluges primaverals</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r26476043" /><div class="legend"><span class="legend-color" style="background-color:#caffff; color:black;"> </span> Mediterrani</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r26476043" /><div class="legend"><span class="legend-color" style="background-color:#9dbfff; color:black;"> </span> Muntanyes fredes</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r26476043" /><div class="legend"><span class="legend-color" style="background-color:#ffffff; color:black;"> </span> Muntanyes molt fredes</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r26476043" /><div class="legend"><span class="legend-color" style="background-color:#f0f099; color:black;"> </span> Semidesèrtic fred</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r26476043" /><div class="legend"><span class="legend-color" style="background-color:#f5ce88; color:black;"> </span> Semidesèrtic càlid</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r26476043" /><div class="legend"><span class="legend-color" style="background-color:#f0f0f0; color:black;"> </span> Desèrtic sec</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r26476043" /><div class="legend"><span class="legend-color" style="background-color:#f5d8ea; color:black;"> </span> Desèrtic càlid i sec</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r26476043" /><div class="legend"><span class="legend-color" style="background-color:#ffca93; color:black;"> </span> Costaner càlid i sec</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r26476043" /><div class="legend"><span class="legend-color" style="background-color:#ffeb6d; color:black;"> </span> Costaner sec</div> </td></tr></tbody></table> <p>El país té un clima variable. Al nord-oest, els hiverns són freds amb importants precipitacions en forma de neu i temperatures per sota els zero <a href="/wiki/Graus_Celsius" class="mw-redirect" title="Graus Celsius">graus Celsius</a> durant els mesos de desembre i gener. La primavera i la tardor són relativament suaus, mentre que els estius són humits i càlids. Al sud, els hiverns són suaus i els estius són tòrrids, amb unes temperatures mitjanes durant el dia al juliol que sobrepassen el 38 °C. A la plana <a href="/wiki/Plana_del_Khuzestan" class="mw-redirect" title="Plana del Khuzestan">Khuzestan</a>, l'alta temperatura estival va acompanyada d'una humitat molt alta. </p><p>Pèrsia té un clima <a href="/wiki/Clima_continental" title="Clima continental">continental</a> desèrtic o sec. Tot el país és àrid o semiàrid, excepte la costa del mar Caspi on predomina un clima <a href="/wiki/Clima_subtropical" title="Clima subtropical">subtropical</a>. La majoria de les precipitacions anuals es donen entre octubre i abril. A la majoria del país, les precipitacions mitjanes anuals són de 25 cm o menys. Les principals excepcions són les valls de les altes muntanyes de Zagros i la plana costanera del mar Caspi, on les precipitacions mitjanes són de 50 cm anuals, com a mínim. A la part oest del Caspi, les precipitacions excedeixen els 100 cm anuals i es distribueixen força regularment al llarg de l'any. En contrast, algunes conques a l'altiplà central reben 10 cm o menys a l'any. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Flora_i_fauna">Flora i fauna</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=P%C3%A8rsia&action=edit&section=26" title="Modifica la secció: Flora i fauna"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Map_iran_biotopes_simplified-fr.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a9/Map_iran_biotopes_simplified-fr.png/220px-Map_iran_biotopes_simplified-fr.png" decoding="async" width="220" height="201" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a9/Map_iran_biotopes_simplified-fr.png/330px-Map_iran_biotopes_simplified-fr.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a9/Map_iran_biotopes_simplified-fr.png/440px-Map_iran_biotopes_simplified-fr.png 2x" data-file-width="1125" data-file-height="1027" /></a><figcaption>Mapa de biotips de <b>Pèrsia</b>. <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r26476043" /><div class="legend"><span class="legend-color" style="background-color:#aeff2f; color:black;"> </span> bosc estepari</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r26476043" /><div class="legend"><span class="legend-color" style="background-color:#32cd32; color:black;"> </span> Boscs i arbredes</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r26476043" /><div class="legend"><span class="legend-color" style="background-color:#ffc0a8; color:black;"> </span> Semidesèrtic</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r26476043" /><div class="legend"><span class="legend-color" style="background-color:#fff0b9; color:black;"> </span> Terres baixes del desert</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r26476043" /><div class="legend"><span class="legend-color" style="background-color:#c8fb98; color:black;"> </span> Estepa</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r26476043" /><div class="legend"><span class="legend-color" style="background-color:#ffffff; color:black;"> </span> Pantans al·luvials salats</div></figcaption></figure> <p>Més del 10% del país està cobert de bosc. Els més extensos es troben en els vessants muntanyencs que s'alcen des del mar Caspi, amb <a href="/wiki/Roure" title="Roure">roure</a>, <a href="/wiki/Freixe" title="Freixe">freixe</a>, <a href="/wiki/Om" title="Om">om</a>, <a href="/wiki/Cupressaceae" class="mw-redirect" title="Cupressaceae">xiprers</a> i altres arbres valuosos. En l'altiplà en si, zones de <i><a href="/wiki/Quercus" title="Quercus">Quercus</a></i> arbustius apareixen en els vessants muntanyencs més irrigats on els vilatans conreen horts i creix el plàtan, àlber, <a href="/wiki/Salze" title="Salze">salze</a>, <a href="/wiki/Noguera" title="Noguera">noguera</a>, <a href="/wiki/Fagus" title="Fagus">hagi</a>, <a href="/wiki/Aur%C3%B3" title="Auró">auró</a> i <a href="/wiki/Morera" title="Morera">morera</a>. <a href="/wiki/Plantes" title="Plantes">Plantes</a> i <a href="/wiki/Arbust" title="Arbust">arbusts</a> silvestres sorgeixen de la terra estèril i permeten que es produeixi pastura, però el sol de l'estiu els crema. Segons els informes de la <a href="/wiki/FAO" class="mw-redirect" title="FAO">FAO</a>,<sup id="cite_ref-18" class="reference"><a href="#cite_note-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> les principals classes de bosc que hi ha a l'Iran i les seves zones respectives són: </p> <ol><li><a href="/wiki/Jungles_de_l%27Iran" class="mw-redirect" title="Jungles de l'Iran">boscos dels districtes del nord</a>, prop del <a href="/wiki/Mar_C%C3%A0spia" title="Mar Càspia">Caspi</a> (19.000 km²);</li> <li>Boscos muntanyencs <a href="/wiki/Calc%C3%A0ria" class="mw-redirect" title="Calcària">calcaris</a> en els districtes nord-est (boscos de <a href="/wiki/Juniperus" title="Juniperus">Juniperus</a>, 13.000 km²);</li> <li>Boscos de <a href="/wiki/Pistatxo" class="mw-redirect" title="Pistatxo">pistatxo</a> en els districtes est, sud i sud-est (26.000 km²);</li> <li>Boscos de <a href="/wiki/Roure" title="Roure">roure</a> en els districtes central i oest (35.000 km²);</li> <li><a href="/wiki/Garrigues" title="Garrigues">Garrigues</a> dels districtes Kavir (desert) a la part central i nord-est del país (10.000 km²);</li> <li>Boscos <a href="/wiki/Clima_subtropical" title="Clima subtropical">subtropicals</a> de la costa sud (5.000 km²) com els <a href="/wiki/Boscos_de_Hara" title="Boscos de Hara">boscos de Hara</a>.</li></ol> <p>Més de 2.000 espècies de plantes creixen a Pèrsia. La terra coberta per la flora autòctona de Pèrsia és quatre vegades la d'Europa. </p><p>Un dels més famosos membres de la vida salvatge a Pèrsia és l'últim supervivent al món del críticament amenaçat <a href="/wiki/Guepard_asi%C3%A0tic" title="Guepard asiàtic">guepard asiàtic</a>, que avui dia no es troba en cap altre lloc excepte a l'Iran. Ha perdut tots els seus <a href="/wiki/Lle%C3%B3_asi%C3%A0tic" title="Lleó asiàtic">lleons asiàtics</a> i l'avui extint <a href="/wiki/Panthera_tigris_virgata" class="mw-redirect" title="Panthera tigris virgata">tigre persa</a> en la primera part del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>. <a href="/wiki/Ursus_arctos_syriacus" class="mw-redirect" title="Ursus arctos syriacus">Ossos bruns</a> i <a href="/wiki/Ursus_thibetanus" class="mw-redirect" title="Ursus thibetanus">tibetans</a> a les muntanyes, <a href="/wiki/Ovis_orientalis_orientalis" class="mw-redirect" title="Ovis orientalis orientalis">muflons</a> i <a href="/wiki/Capra_aegagrus_aegagrus" title="Capra aegagrus aegagrus">cabres salvatges</a>, <a href="/wiki/Gasela" title="Gasela">gaseles</a>, <a href="/wiki/Equus_hemionus" class="mw-redirect" title="Equus hemionus">ases salvatges</a>, <a href="/wiki/Senglars" class="mw-redirect" title="Senglars">senglars</a>, <a href="/wiki/Panthera_pardus_saxicolor" class="mw-redirect" title="Panthera pardus saxicolor">lleopards</a> i <a href="/wiki/Guineu" title="Guineu">guineus</a> abunden. Entre els animals domèstics hi treobem: <a href="/wiki/Ovis_orientalis_%C3%A0ries" class="mw-redirect" title="Ovis orientalis àries">ovelles</a>, <a href="/wiki/Capra_aegagrus_hircus" class="mw-redirect" title="Capra aegagrus hircus">cabres</a>, <a href="/wiki/Bos_taurus" class="mw-redirect" title="Bos taurus">vaques</a>, <a href="/wiki/Cavalls" class="mw-redirect" title="Cavalls">cavalls</a>, <a href="/wiki/Bubalus_bubalis" class="mw-redirect" title="Bubalus bubalis">búfals d'aigua</a>, <a href="/wiki/Equus_asinus" class="mw-redirect" title="Equus asinus">rucs</a> i <a href="/wiki/Camelus" class="mw-redirect" title="Camelus">camells</a>. Són autòctons a l'Iran el <a href="/wiki/Fais%C3%A0" title="Faisà">faisà</a>, l'<a href="/wiki/Alectoris_chukar" class="mw-redirect" title="Alectoris chukar">perdiu</a>, la <a href="/wiki/Ciconia" class="mw-redirect" title="Ciconia">cigonya</a> i el <a href="/wiki/Falc%C3%B3" title="Falcó">falcó</a>. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Merops_apiaster_(Marek_Szczepanek).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2e/Merops_apiaster_%28Marek_Szczepanek%29.jpg/220px-Merops_apiaster_%28Marek_Szczepanek%29.jpg" decoding="async" width="220" height="144" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2e/Merops_apiaster_%28Marek_Szczepanek%29.jpg/330px-Merops_apiaster_%28Marek_Szczepanek%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2e/Merops_apiaster_%28Marek_Szczepanek%29.jpg/440px-Merops_apiaster_%28Marek_Szczepanek%29.jpg 2x" data-file-width="650" data-file-height="426" /></a><figcaption><a href="/wiki/Merops_apiaster" class="mw-redirect" title="Merops apiaster">Abellerol</a> de Pèrsia </figcaption></figure> <p>El <a href="/wiki/Panthera_pardus_saxicolor" class="mw-redirect" title="Panthera pardus saxicolor">lleopard de Pèrsia</a> és la més gran de totes les subespècies de lleopards del món. La gamma principal d'aquesta espècie a l'Iran se solapa de prop amb la de <i><a href="/wiki/Capra_aegagrus_aegagrus" title="Capra aegagrus aegagrus">Capra aegagrus aegagrus</a></i>. Per tant, es troba a tot arreu d'<a href="/wiki/Elburz" title="Elburz">Elburz</a> i serres muntanyenques dels <a href="/wiki/Zagros" title="Zagros">Zagros</a>, així com en serres menors dins de l'<a href="/wiki/Altipl%C3%A0_irani%C3%A0" class="mw-redirect" title="Altiplà iranià">altiplà iranià</a>. La població del lleopard és molt escassa, a causa de la pèrdua d'hàbitat, de les seves preses naturals, i a la fragmentació de la població. A banda de la <a href="/wiki/Capra_aegagrus_aegagrus" title="Capra aegagrus aegagrus">cabra betzoar</a>, els muflons, el <a href="/wiki/Senglar" title="Senglar">senglar</a>, els <a href="/wiki/Cervidae" class="mw-redirect" title="Cervidae">cèrvids</a> (sigui el <a href="/wiki/Cervus_elaphus" class="mw-redirect" title="Cervus elaphus">cérvol</a> de Maral o els <a href="/wiki/Cabirol" title="Cabirol">cabirols</a>), i els animals domèstics constitueixen la dieta de lleopard a Pèrsia. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també"><span id="Vegeu_tamb.C3.A9"></span>Vegeu també</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=P%C3%A8rsia&action=edit&section=27" title="Modifica la secció: Vegeu també"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a href="/wiki/Gat_persa" title="Gat persa">Gat persa</a></li> <li><a href="/wiki/Persiana" title="Persiana">Persiana</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=P%C3%A8rsia&action=edit&section=28" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-lazard1956-1"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-lazard1956_1-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFLazard1956"><span style="font-variant: small-caps;">Lazard</span>, Gilbert «Charactères distinctifs de la langue Tadjik». <i>Bulletin de la Société Linguistique de Paris</i>, 52, 1956, pàg. 117–186.</span></span> </li> <li id="cite_note-2"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-2">↑</a></span> <span class="reference-text">Richard Davis, “Persian”. A Josef W. Meri, Jere L. Bacharach. <i>Medieval Islamic Civilization</i>, Taylor & Francis, 2006. Pp. 602-603.</span> </li> <li id="cite_note-3"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-3">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Nushin Namazi. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110520151330/http://cgi.stanford.edu/group/wais/cgi-bin/?p=24327">Persian Loan Words in Arabic</a>», 24-11-2008. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://cgi.stanford.edu/group/wais/cgi-bin/?p=24327">original</a> el 2011-05-20. [Consulta: 1r juny 2009].</span></span> </li> <li id="cite_note-4"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-4">↑</a></span> <span class="reference-text">Richard Davis, “Persian” in Josef W. Meri, Jere L. Bacharach, “Medieval Islamic Civilization”, Taylor & Francis, 2006. Ppg 602-603.</span> </li> <li id="cite_note-5"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-5">↑</a></span> <span class="reference-text">Lazard, Gilbert 1975. “The Rise of the New Persian Language”. A Frye, R. N., <i>The Cambridge History of Iran</i>, Vol. 4, pp. 595–632. Cambridge: Cambridge University Press.</span> </li> <li id="cite_note-6"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-6">↑</a></span> <span class="reference-text">Lazard, Gilbert, "Pahlavi, Pârsi, dari: Les langues de l'Iran d'après Ibn al-Muqaffa". A R.N. Frye. <i>Iran and Islam. In Memory of the late Vladimir Minorsky</i>, Edinburgh University Press, 1971.</span> </li> <li id="cite_note-7"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-7">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFClasse2000"><span style="font-variant: small-caps;">Classe</span>, Olive. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=C1uXah12nHgC&pg=PA1057"><i>Encyclopedia of literary translation into English</i></a>.  Taylor & Francis, 2000, p. 1057. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1884964362" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1884964362">ISBN 1884964362</a> i <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-884964-36-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-884964-36-7">ISBN 978-1-884964-36-7</a>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Encyclopedia+of+literary+translation+into+English&rft.aulast=Classe&rft.aufirst=Olive&rft.date=2000&rft.pub=Taylor+%26+Francis&rft.pages=1057&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DC1uXah12nHgC%26pg%3DPA1057"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-8"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-8">↑</a></span> <span class="reference-text">Ann K. S. Lambton. <i>Persian grammar</i>, Cambridge University Press, Cambridge University Press 1953.</span> </li> <li id="cite_note-9"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-9">↑</a></span> <span class="reference-text">John R. Perry. "Lexical Areas and Semantic Fields of Arabic". A Éva Ágnes Csató, Eva Agnes Csato, Bo Isaksson, Carina Jahani. <i>Linguistic convergence and areal diffusion: case studies from Iranian, Semitic and Turkic</i>. Routledge, 2005. p. 97.</span> </li> <li id="cite_note-10"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-10">↑</a></span> <span class="reference-text">John Perry. <i>Encyclopedia Iranica</i>, "Arabic words in ŠĀH-NĀMA"</span> </li> <li id="cite_note-Perry-11"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Perry_11-0">11,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Perry_11-1">11,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Perry_11-2">11,2</a></sup></span> <span class="reference-text">John R. Perry. "Lexical Areas and Semantic Fields of Arabic. A Éva Ágnes Csató, Eva Agnes Csato, Bo Isaksson, Carina Jahani. <i>Linguistic convergence and areal diffusion: case studies from Iranian, Semitic and Turkic</i>. Routledge, 2005, pp 97-110.</span> </li> <li id="cite_note-12"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-12">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.experiencefestival.com/a/Zoroastrianism/id/221116">Zoroastrianism: The Zoroastrian Way Of Seeking Solace</a> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33711417">.mw-parser-output .languageicon{font-size:0.95em;color:#555;background-color:inherit}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}</style><span class="languageicon" title="En anglès">(anglès)</span></span> </li> <li id="cite_note-13"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-13">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">A. S. González, A. P. Jáuregui i I. M. Rodríguez. <i>Història 1</i>.  Buenos Aires: Santillana, 1998. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/950-46-0086-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/950-46-0086-7">ISBN 950-46-0086-7</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Hist%C3%B2ria+1&rft.au=A.+S.+Gonz%C3%A1lez%2C+A.+P.+J%C3%A1uregui+i+I.+M.+Rodr%C3%ADguez&rft.date=1998&rft.pub=Santillana&rft.place=Buenos+Aires&rft.isbn=950-46-0086-7"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-14"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-14">↑</a></span> <span class="reference-text">Xerxes fou succeït per <a href="/wiki/Artaxerxes_I_de_P%C3%A8rsia" title="Artaxerxes I de Pèrsia">Artaxerxes I de Pèrsia</a> (<a href="/wiki/465_aC" title="465 aC">465 aC</a> a <a href="/wiki/424_aC" title="424 aC">424 aC</a>) el qual va continuar les guerres amb Grècia, després vingué <a href="/wiki/Xerxes_II_de_P%C3%A8rsia" title="Xerxes II de Pèrsia">Xerxes II de Pèrsia</a> (<a href="/wiki/424_aC" title="424 aC">424 aC</a> a <a href="/wiki/423_aC" title="423 aC">423 aC</a>) el qual va ser assassinat pel seu germà <a href="/wiki/Sogdi%C3%A0_de_P%C3%A8rsia" title="Sogdià de Pèrsia">Sogdià de Pèrsia</a>, que es va proclamar rei.</span> </li> <li id="cite_note-15"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-15">↑</a></span> <span class="reference-text">Les circumstàncies de la seva mort són obscures. Segons Tàcit, morí de malaltia, mentre que Flavi Josep afirma que fou emmetzinat pels nobles de la seva cort, en desacord amb la seva política</span> </li> <li id="cite_note-16"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-16">↑</a></span> <span class="reference-text"> Es té molt poca coneixença d'aquest conflicte. Només se sap que durant el període en què se suposa que Vologès s'enfrontà amb Sanabares es feren monedes amb l'efígie del pretendent del tron</span> </li> <li id="cite_note-17"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-17">↑</a></span> <span class="reference-text">El successor de <a href="/wiki/Traj%C3%A0" title="Trajà">Trajà</a>, <a href="/wiki/Hadri%C3%A0" title="Hadrià">Hadrià</a>, retirà les tropes de Pàrtia signant un tractat amb Osroes en què els romans desocuparien el país si els era concedida com a propietat la província d'<a href="/wiki/Osroene" title="Osroene">Osroene</a></span> </li> <li id="cite_note-18"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-18">↑</a></span> <span class="reference-text"><sup title="Cal donar format a aquesta referència." class="noprint"><span class="noprint" style="color:blue;"><i>[<a href="/wiki/VP:REF" class="mw-redirect" title="VP:REF">enllaç sense format</a>]</i></span></sup><a rel="nofollow" class="external free" href="http://www.fao.org/docrep/x5371e/x5371e08.htm">http://www.fao.org/docrep/x5371e/x5371e08.htm</a></span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=P%C3%A8rsia&action=edit&section=29" title="Modifica la secció: Bibliografia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><i>History of Civilizations of Central Asia</i> (I). Editors: A. H. Dani, V. M. Mason. Unesco Publishing, 1992. pp. 29–126. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/92-3-102719-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/92-3-102719-0">ISBN 92-3-102719-0</a></li> <li><i>L'Iran per dins. L'altra història</i>. Alfred G. Kavanagh. Olañeta/Indica Books, 2010. 805 pp. Vegeu <a rel="nofollow" class="external free" href="http://librosyviajes.blogspot.com/2010/09/iran-por-dentro-la-otra-historia.html">http://librosyviajes.blogspot.com/2010/09/iran-por-dentro-la-otra-historia.html</a></li> <li>Abrahamian, Ervand (2008). A History of Modern Iran. Cambridge University Press. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-521-82139-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-521-82139-8">ISBN 0-521-82139-8</a>.</li> <li>Cambridge University Press (1968–1991). Cambridge History of Iran. (8 vols.). Cambridge: Cambridge University Press. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-521-45148-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-521-45148-5">ISBN 0-521-45148-5</a>.</li> <li>Daniel, Elton L. (2000). The History of Iran. Westport, Connecticut: Greenwood. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-313-36100-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-313-36100-2">ISBN 0-313-36100-2</a>.</li> <li>Del Guidice, Marguerite (August 2008). "Persia – Ancient soul of Iran". National Geographic Magazine.</li> <li>Olmstead, Albert T. E. (1948). The History of the Persian Empire: Achaemenid Period. Chicago: University of Chicago Press.</li> <li>Van Gorde, A. Christian. Christianity in Persia and the Status of Non-Muslims in Iran (Lexington Books; 2010) 329 pages. Traces the role of Persians in Persia and later Iran since ancient times, with additional discussion of other non-Muslim groups.</li> <li>Benjamin Walker, Persian Pageant: A Cultural History of Iran, Arya Press, Calcutta, 1950.</li> <li>Nasr, Hossein (1972). Sufi Essays. Suny press. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-87395-389-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-87395-389-4">ISBN 978-0-87395-389-4</a>.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs"><span id="Enlla.C3.A7os_externs"></span>Enllaços externs</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=P%C3%A8rsia&action=edit&section=30" title="Modifica la secció: Enllaços externs"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33663753">.mw-parser-output .side-box{margin:4px 0;box-sizing:border-box;border:1px solid #aaa;font-size:88%;line-height:1.25em;background-color:#f9f9f9;display:flow-root}.mw-parser-output .side-box-abovebelow,.mw-parser-output .side-box-text{padding:0.25em 0.9em}.mw-parser-output .side-box-image{padding:2px 0 2px 0.9em;text-align:center}.mw-parser-output .side-box-imageright{padding:2px 0.9em 2px 0;text-align:center}@media(min-width:500px){.mw-parser-output .side-box-flex{display:flex;align-items:center}.mw-parser-output .side-box-text{flex:1;min-width:0}}@media(min-width:720px){.mw-parser-output .side-box{width:238px}.mw-parser-output .side-box-right{clear:right;float:right;margin-left:1em}.mw-parser-output .side-box-left{margin-right:1em}.mw-parser-output .side-box-center{clear:both;margin:auto}}</style><div class="side-box metadata side-box-right plainlinks"> <div class="side-box-flex"> <div class="side-box-image"><span typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikiquote-logo.svg/34px-Wikiquote-logo.svg.png" decoding="async" width="34" height="40" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikiquote-logo.svg/51px-Wikiquote-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikiquote-logo.svg/68px-Wikiquote-logo.svg.png 2x" data-file-width="300" data-file-height="355" /></span></span></div> <div class="side-box-text plainlist">A <a href="https://ca.wikiquote.org/wiki/Portada" class="extiw" title="q:Portada">Viquidites</a> hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a <i><b><a href="https://ca.wikiquote.org/wiki/P%C3%A8rsia" class="extiw" title="q:Pèrsia">Pèrsia</a></b></i></div></div> </div> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.persiansarenotarabs.com/persian-history">Persian History</a> Història de Pèrsia</li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ancientopedia.com/Persia/">Persia at the Ancient History Encyclopedia</a> with timeline, articles, illustrations, and book references</li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.britannica.com/eb/article-9106325/ancient-Iran">Ancient Iran</a> un article d'Encyclopædia Britannica online by Adrian David Hugh Bivar and Mark J. Dresden</li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.jrank.org/history/pages/6414/Persia.html">Història de Pèrsia</a></li></ul> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Grans_regions_de_l&#039;antiguitat_clàssica" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="3"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Plantilla:Antiguitat_cl%C3%A0ssica" title="Plantilla:Antiguitat clàssica"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></span></li></ul></div><div id="Grans_regions_de_l&#039;antiguitat_clàssica" style="font-size:114%;margin:0 4em">Grans regions de l'<a href="/wiki/Antiguitat_cl%C3%A0ssica" title="Antiguitat clàssica">antiguitat clàssica</a></div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd hlist" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Ass%C3%ADria" title="Assíria">Assíria</a></li> <li><a href="/wiki/Anat%C3%B2lia" title="Anatòlia">Anatòlia</a> / Àsia Menor</li> <li><a href="/wiki/Antic_Egipte" title="Antic Egipte">Antic Egipte</a> (<a href="/wiki/Alt_Egipte" title="Alt Egipte">Alt Egipte</a> i <a href="/wiki/Baix_Egipte" title="Baix Egipte">Baix Egipte</a>)</li> <li><a href="/wiki/Imperi_accadi" class="mw-redirect" title="Imperi accadi">Accàdia</a></li> <li><a href="/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia" title="Antiga Grècia">Antiga Grècia</a></li> <li><a href="/wiki/Antiga_Roma" title="Antiga Roma">Antiga Roma</a></li> <li><a href="/wiki/%C3%80sia_Menor" class="mw-redirect" title="Àsia Menor">Àsia Menor</a></li> <li><a href="/wiki/Babil%C3%B2nia" title="Babilònia">Babilònia</a></li> <li><a href="/wiki/Brit%C3%A0nnia" title="Britànnia">Britànnia</a></li> <li><a href="/wiki/Imperi_cartagin%C3%A8s" class="mw-redirect" title="Imperi cartaginès">Cartago</a></li> <li><a href="/wiki/D%C3%A0cia" title="Dàcia">Dàcia</a></li> <li><a href="/wiki/Regi%C3%B3_d%27Esc%C3%ADtia" title="Regió d'Escítia">Escítia</a></li> <li><a href="/wiki/Fen%C3%ADcia" title="Fenícia">Fenícia</a></li> <li><a href="/wiki/G%C3%A0l%C2%B7lia" title="Gàl·lia">Gàl·lia</a></li> <li><a href="/wiki/Germ%C3%A0nia_(regi%C3%B3)" title="Germània (regió)">Germània</a></li> <li><a href="/wiki/Ib%C3%A8ria" title="Ibèria">Ibèria</a>/<a href="/wiki/Hisp%C3%A0nia" title="Hispània">Hispània</a></li> <li><a href="/wiki/Il%C2%B7l%C3%ADria" title="Il·líria">Il·líria</a></li> <li><a href="/wiki/Regne_de_L%C3%ADdia" class="mw-redirect" title="Regne de Lídia">Lídia</a></li> <li><a href="/wiki/Judea" title="Judea">Judea</a></li> <li><a href="/wiki/Maced%C3%B2nia_(territori_hist%C3%B2ric)" class="mw-redirect" title="Macedònia (territori històric)">Macedònia</a></li> <li><a href="/wiki/Magna_Gr%C3%A8cia" title="Magna Grècia">Magna Grècia</a></li> <li><a href="/wiki/Mauret%C3%A0nia" title="Mauretània">Mauretània</a></li> <li><a href="/wiki/Mesopot%C3%A0mia" title="Mesopotàmia">Mesopotàmia</a></li> <li><a href="/wiki/N%C3%BAbia" title="Núbia">Núbia</a></li> <li><a href="/wiki/Num%C3%ADdia" title="Numídia">Numídia</a></li> <li><a href="/wiki/Pann%C3%B2nia" title="Pannònia">Pannònia</a></li> <li><a class="mw-selflink selflink">Pèrsia</a> / <a href="/wiki/P%C3%A0rtia" title="Pàrtia">Pàrtia</a></li> <li><a href="/wiki/Sarm%C3%A0tia" title="Sarmàtia">Sarmàtia</a> / Sarmàcia</li> <li><a href="/wiki/Sumer" title="Sumer">Sumer</a></li> <li><a href="/wiki/Regi%C3%B3_de_Tr%C3%A0cia" class="mw-redirect" title="Regió de Tràcia">Tràcia</a></li></ul> </div></td><td class="navbox-image" rowspan="1" style="width:1px;padding:0px 0px 0px 2px"><div><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Anaximander_world_map-ca.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d9/Anaximander_world_map-ca.svg/80px-Anaximander_world_map-ca.svg.png" decoding="async" width="80" height="80" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d9/Anaximander_world_map-ca.svg/120px-Anaximander_world_map-ca.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d9/Anaximander_world_map-ca.svg/160px-Anaximander_world_map-ca.svg.png 2x" data-file-width="1063" data-file-height="1063" /></a></span></div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?useformat=desktop&type=1x1&usesul3=0" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pèrsia&oldid=34755253">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pèrsia&oldid=34755253</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categoria</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A8rsia" title="Categoria:Pèrsia">Pèrsia</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_refer%C3%A8ncies_sense_format" title="Categoria:Articles amb referències sense format">Articles amb referències sense format</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_de_geografia_pol%C3%ADtica_sense_foto" title="Categoria:Articles de geografia política sense foto">Articles de geografia política sense foto</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_mancats_de_coordenades" title="Categoria:Articles mancats de coordenades">Articles mancats de coordenades</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 9 març 2025 a les 01:52.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=P%C3%A8rsia&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://www.wikimedia.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><picture><source media="(min-width: 500px)" srcset="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29"><img src="/static/images/footer/wikimedia.svg" width="25" height="25" alt="Wikimedia Foundation" lang="en" loading="lazy"></picture></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><picture><source media="(min-width: 500px)" srcset="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" width="88" height="31"><img src="/w/resources/assets/mediawiki_compact.svg" alt="Powered by MediaWiki" lang="en" width="25" height="25" loading="lazy"></picture></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-header-container vector-sticky-header-container"> <div id="vector-sticky-header" class="vector-sticky-header"> <div class="vector-sticky-header-start"> <div class="vector-sticky-header-icon-start vector-button-flush-left vector-button-flush-right" aria-hidden="true"> <button class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-sticky-header-search-toggle" tabindex="-1" data-event-name="ui.vector-sticky-search-form.icon"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </button> </div> <div role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box"> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail"> <form action="/w/index.php" id="vector-sticky-search-form" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia"> <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <div class="vector-sticky-header-context-bar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-sticky-header-toc" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-sticky-header-toc vector-sticky-header-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-sticky-header-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-sticky-header-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-sticky-header-toc-label" for="vector-sticky-header-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-sticky-header-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div class="vector-sticky-header-context-bar-primary" aria-hidden="true" ><span class="mw-page-title-main">Pèrsia</span></div> </div> </div> <div class="vector-sticky-header-end" aria-hidden="true"> <div class="vector-sticky-header-icons"> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-talk-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="talk-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-speechBubbles mw-ui-icon-wikimedia-speechBubbles"></span> <span></span> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-subject-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="subject-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-article mw-ui-icon-wikimedia-article"></span> <span></span> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-history-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="history-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-history mw-ui-icon-wikimedia-wikimedia-history"></span> <span></span> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only mw-watchlink" id="ca-watchstar-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="watch-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-star mw-ui-icon-wikimedia-wikimedia-star"></span> <span></span> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-edit-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="wikitext-edit-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-wikiText mw-ui-icon-wikimedia-wikimedia-wikiText"></span> <span></span> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-ve-edit-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="ve-edit-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-edit mw-ui-icon-wikimedia-wikimedia-edit"></span> <span></span> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-viewsource-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="ve-edit-protected-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-editLock mw-ui-icon-wikimedia-wikimedia-editLock"></span> <span></span> </a> </div> <div class="vector-sticky-header-buttons"> <button class="cdx-button cdx-button--weight-quiet mw-interlanguage-selector" id="p-lang-btn-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-language mw-ui-icon-wikimedia-wikimedia-language"></span> <span>Afegiu llengües</span> </button> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive" id="ca-addsection-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="addsection-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-speechBubbleAdd-progressive mw-ui-icon-wikimedia-speechBubbleAdd-progressive"></span> <span>Afegeix un tema</span> </a> </div> <div class="vector-sticky-header-icon-end"> <div class="vector-user-links"> </div> </div> </div> </div> </div> <div class="mw-portlet mw-portlet-dock-bottom emptyPortlet" id="p-dock-bottom"> <ul> </ul> </div> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.eqiad.main-5679484b6d-vslnc","wgBackendResponseTime":204,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"0.743","walltime":"0.884","ppvisitednodes":{"value":9091,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":38365,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":9178,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":29,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":10,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":1,"limit":20},"unstrip-size":{"value":27165,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":1,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 698.837 1 -total"," 70.05% 489.524 1 Plantilla:Infotaula_geografia_política"," 56.74% 396.492 1 Plantilla:Infobox_political_geography"," 50.24% 351.117 1 Plantilla:Infobox_political_geography/formatglobal"," 45.79% 320.019 2 Plantilla:InfoboxFrame"," 11.19% 78.194 24 Plantilla:If_empty"," 9.72% 67.936 1 Plantilla:Referències"," 8.34% 58.302 1 Plantilla:Identifiers"," 6.30% 44.037 48 Plantilla:Identificador"," 5.31% 37.124 18 Plantilla:Legend"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.340","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":4224734,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.codfw.main-5886496d-8vvpj","timestamp":"20250315195524","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"P\u00e8rsia","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/P%C3%A8rsia","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q115939832","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q115939832","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2008-10-23T16:06:33Z","dateModified":"2025-03-09T00:52:00Z","headline":"el pa\u00eds dels perses al llarg de la hist\u00f2ria"}</script> </body> </html>