CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Acer - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"ade6faf8-50ad-43a8-9ec9-ae99754f7d47","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Acer","wgTitle":"Acer","wgCurRevisionId":33950575,"wgRevisionId":33950575,"wgArticleId":19569,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","Articles amb enllaços externs no actius","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","1.000 articles fonamentals","Ciència (Els 1000 de META)","Control d'autoritats","Acer"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Acer","wgRelevantArticleId":19569,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[], "wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":80000,"wgRelatedArticlesCompat":[],"wgCentralAuthMobileDomain":false,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q11427","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false, "wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin", "mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.5"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/db/Ludwigshafen_Bruecke.jpg/1200px-Ludwigshafen_Bruecke.jpg"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="900"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/db/Ludwigshafen_Bruecke.jpg/800px-Ludwigshafen_Bruecke.jpg"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="600"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/db/Ludwigshafen_Bruecke.jpg/640px-Ludwigshafen_Bruecke.jpg"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="480"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Acer - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Acer"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Acer&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Acer"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Acer rootpage-Acer skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Acer" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Acer" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Acer" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Acer" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Història" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Història"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Història</span> </div> </a> <ul id="toc-Història-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Característiques_mecàniques_i_tecnològiques_de_l'acer" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Característiques_mecàniques_i_tecnològiques_de_l'acer"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>Característiques mecàniques i tecnològiques de l'acer</span> </div> </a> <ul id="toc-Característiques_mecàniques_i_tecnològiques_de_l'acer-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Normalització_de_les_diferents_classes_d'acer" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Normalització_de_les_diferents_classes_d'acer"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Normalització de les diferents classes d'acer</span> </div> </a> <ul id="toc-Normalització_de_les_diferents_classes_d'acer-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Formació_de_l'acer._Diagrama_ferro-carboni_(Fe-C)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Formació_de_l'acer._Diagrama_ferro-carboni_(Fe-C)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>Formació de l'acer. Diagrama ferro-carboni (Fe-C)</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Formació_de_l'acer._Diagrama_ferro-carboni_(Fe-C)-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Formació de l'acer. Diagrama ferro-carboni (Fe-C)</span> </button> <ul id="toc-Formació_de_l'acer._Diagrama_ferro-carboni_(Fe-C)-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Microconstituents" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Microconstituents"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.1</span> <span>Microconstituents</span> </div> </a> <ul id="toc-Microconstituents-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Transformació_de_l'austenita" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Transformació_de_l'austenita"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.2</span> <span>Transformació de l'austenita</span> </div> </a> <ul id="toc-Transformació_de_l'austenita-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Altres_microconstituents" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Altres_microconstituents"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.3</span> <span>Altres microconstituents</span> </div> </a> <ul id="toc-Altres_microconstituents-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Altres_elements_en_l'acer" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Altres_elements_en_l'acer"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Altres elements en l'acer</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Altres_elements_en_l'acer-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Altres elements en l'acer</span> </button> <ul id="toc-Altres_elements_en_l'acer-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Elements_aliables_de_l'acer_i_millores_obtingudes_amb_l'aliatge" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Elements_aliables_de_l'acer_i_millores_obtingudes_amb_l'aliatge"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.1</span> <span>Elements aliables de l'acer i millores obtingudes amb l'aliatge</span> </div> </a> <ul id="toc-Elements_aliables_de_l'acer_i_millores_obtingudes_amb_l'aliatge-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Impureses_a_l'acer" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Impureses_a_l'acer"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.2</span> <span>Impureses a l'acer</span> </div> </a> <ul id="toc-Impureses_a_l'acer-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Desgast" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Desgast"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.3</span> <span>Desgast</span> </div> </a> <ul id="toc-Desgast-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Tractaments_de_l'acer" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Tractaments_de_l'acer"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>Tractaments de l'acer</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Tractaments_de_l'acer-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Tractaments de l'acer</span> </button> <ul id="toc-Tractaments_de_l'acer-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Tractaments_superficials" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Tractaments_superficials"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.1</span> <span>Tractaments superficials</span> </div> </a> <ul id="toc-Tractaments_superficials-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Tractaments_tèrmics" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Tractaments_tèrmics"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.2</span> <span>Tractaments tèrmics</span> </div> </a> <ul id="toc-Tractaments_tèrmics-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Conformat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Conformat"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7</span> <span>Conformat</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Conformat-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Conformat</span> </button> <ul id="toc-Conformat-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Acer_laminat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Acer_laminat"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.1</span> <span>Acer laminat</span> </div> </a> <ul id="toc-Acer_laminat-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Acer_forjat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Acer_forjat"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.2</span> <span>Acer forjat</span> </div> </a> <ul id="toc-Acer_forjat-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Acer_corrugat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Acer_corrugat"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.3</span> <span>Acer corrugat</span> </div> </a> <ul id="toc-Acer_corrugat-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Estampat_de_l'acer" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Estampat_de_l'acer"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.4</span> <span>Estampat de l'acer</span> </div> </a> <ul id="toc-Estampat_de_l'acer-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Encunyament_de_l'acer" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Encunyament_de_l'acer"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.5</span> <span>Encunyament de l'acer</span> </div> </a> <ul id="toc-Encunyament_de_l'acer-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Mecanitzat_tou" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Mecanitzat_tou"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.6</span> <span>Mecanitzat tou</span> </div> </a> <ul id="toc-Mecanitzat_tou-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Rectificat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Rectificat"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.7</span> <span>Rectificat</span> </div> </a> <ul id="toc-Rectificat-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Mecanitzat_dur" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Mecanitzat_dur"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.8</span> <span>Mecanitzat dur</span> </div> </a> <ul id="toc-Mecanitzat_dur-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Mecanitzat_per_descàrrega_elèctrica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Mecanitzat_per_descàrrega_elèctrica"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.9</span> <span>Mecanitzat per descàrrega elèctrica</span> </div> </a> <ul id="toc-Mecanitzat_per_descàrrega_elèctrica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Trepant_profund" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Trepant_profund"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.10</span> <span>Trepant profund</span> </div> </a> <ul id="toc-Trepant_profund-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Doblegat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Doblegat"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.11</span> <span>Doblegat</span> </div> </a> <ul id="toc-Doblegat-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Perfils_d'acer" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Perfils_d'acer"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.12</span> <span>Perfils d'acer</span> </div> </a> <ul id="toc-Perfils_d'acer-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Aplicacions" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Aplicacions"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8</span> <span>Aplicacions</span> </div> </a> <ul id="toc-Aplicacions-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Característiques_tècniques" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Característiques_tècniques"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9</span> <span>Característiques tècniques</span> </div> </a> <ul id="toc-Característiques_tècniques-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Assaigs_mecànics_de_l'acer" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Assaigs_mecànics_de_l'acer"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10</span> <span>Assaigs mecànics de l'acer</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Assaigs_mecànics_de_l'acer-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Assaigs mecànics de l'acer</span> </button> <ul id="toc-Assaigs_mecànics_de_l'acer-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Assaigs_no_destructius" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Assaigs_no_destructius"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10.1</span> <span>Assaigs no destructius</span> </div> </a> <ul id="toc-Assaigs_no_destructius-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Assaigs_destructius" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Assaigs_destructius"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10.2</span> <span>Assaigs destructius</span> </div> </a> <ul id="toc-Assaigs_destructius-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Producció_i_consum_d'acer" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Producció_i_consum_d'acer"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">11</span> <span>Producció i consum d'acer</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Producció_i_consum_d'acer-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Producció i consum d'acer</span> </button> <ul id="toc-Producció_i_consum_d'acer-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Evolució_del_consum_mundial_d'acer_(2005)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Evolució_del_consum_mundial_d'acer_(2005)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">11.1</span> <span>Evolució del consum mundial d'acer (2005)</span> </div> </a> <ul id="toc-Evolució_del_consum_mundial_d'acer_(2005)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Producció_mundial_d'acer_(2005)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Producció_mundial_d'acer_(2005)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">11.2</span> <span>Producció mundial d'acer (2005)</span> </div> </a> <ul id="toc-Producció_mundial_d'acer_(2005)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Principals_fabricants_mundials_d'acer" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Principals_fabricants_mundials_d'acer"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">11.3</span> <span>Principals fabricants mundials d'acer</span> </div> </a> <ul id="toc-Principals_fabricants_mundials_d'acer-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Pèrdues_econòmiques_el_2009" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Pèrdues_econòmiques_el_2009"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">11.4</span> <span>Pèrdues econòmiques el 2009</span> </div> </a> <ul id="toc-Pèrdues_econòmiques_el_2009-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Reciclatge_de_l'acer" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Reciclatge_de_l'acer"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">12</span> <span>Reciclatge de l'acer</span> </div> </a> <ul id="toc-Reciclatge_de_l'acer-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">13</span> <span>Vegeu també</span> </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Notes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Notes"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">14</span> <span>Notes</span> </div> </a> <ul id="toc-Notes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">15</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">16</span> <span>Bibliografia</span> </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">17</span> <span>Enllaços externs</span> </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Acer</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 145 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-145" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">145 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-af mw-list-item"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Staal" title="Staal - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Staal" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target"><span>Afrikaans</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-als mw-list-item"><a href="https://als.wikipedia.org/wiki/Stahl" title="Stahl - alemany suís" lang="gsw" hreflang="gsw" data-title="Stahl" data-language-autonym="Alemannisch" data-language-local-name="alemany suís" class="interlanguage-link-target"><span>Alemannisch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-an mw-list-item"><a href="https://an.wikipedia.org/wiki/Acero" title="Acero - aragonès" lang="an" hreflang="an" data-title="Acero" data-language-autonym="Aragonés" data-language-local-name="aragonès" class="interlanguage-link-target"><span>Aragonés</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-anp mw-list-item"><a href="https://anp.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%87%E0%A4%B8%E0%A5%8D%E0%A4%AA%E0%A4%BE%E0%A4%A4" title="इस्पात - angika" lang="anp" hreflang="anp" data-title="इस्पात" data-language-autonym="अंगिका" data-language-local-name="angika" class="interlanguage-link-target"><span>अंगिका</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D9%81%D9%88%D9%84%D8%A7%D8%B0" title="فولاذ - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="فولاذ" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target"><span>العربية</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-as mw-list-item"><a href="https://as.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%A4%E0%A7%80%E0%A6%96%E0%A6%BE" title="তীখা - assamès" lang="as" hreflang="as" data-title="তীখা" data-language-autonym="অসমীয়া" data-language-local-name="assamès" class="interlanguage-link-target"><span>অসমীয়া</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Aceru" title="Aceru - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Aceru" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target"><span>Asturianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/Polad" title="Polad - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Polad" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target"><span>Azərbaycanca</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-azb mw-list-item"><a href="https://azb.wikipedia.org/wiki/%D9%BE%D9%88%D9%84%D8%A7%D8%AF" title="پولاد - South Azerbaijani" lang="azb" hreflang="azb" data-title="پولاد" data-language-autonym="تۆرکجه" data-language-local-name="South Azerbaijani" class="interlanguage-link-target"><span>تۆرکجه</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ba mw-list-item"><a href="https://ba.wikipedia.org/wiki/%D2%A0%D0%BE%D1%80%D0%BE%D1%81" title="Ҡорос - baixkir" lang="ba" hreflang="ba" data-title="Ҡорос" data-language-autonym="Башҡортса" data-language-local-name="baixkir" class="interlanguage-link-target"><span>Башҡортса</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bat-smg mw-list-item"><a href="https://bat-smg.wikipedia.org/wiki/Pl%C4%97ins" title="Plėins - Samogitian" lang="sgs" hreflang="sgs" data-title="Plėins" data-language-autonym="Žemaitėška" data-language-local-name="Samogitian" class="interlanguage-link-target"><span>Žemaitėška</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D1%82%D0%B0%D0%BB%D1%8C" title="Сталь - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Сталь" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be-x-old mw-list-item"><a href="https://be-tarask.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D1%82%D0%B0%D0%BB%D1%8C" title="Сталь - Belarusian (Taraškievica orthography)" lang="be-tarask" hreflang="be-tarask" data-title="Сталь" data-language-autonym="Беларуская (тарашкевіца)" data-language-local-name="Belarusian (Taraškievica orthography)" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская (тарашкевіца)</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bew mw-list-item"><a href="https://bew.wikipedia.org/wiki/Waja" title="Waja - Betawi" lang="bew" hreflang="bew" data-title="Waja" data-language-autonym="Betawi" data-language-local-name="Betawi" class="interlanguage-link-target"><span>Betawi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D1%82%D0%BE%D0%BC%D0%B0%D0%BD%D0%B0" title="Стомана - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Стомана" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target"><span>Български</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bjn mw-list-item"><a href="https://bjn.wikipedia.org/wiki/Waja" title="Waja - Banjar" lang="bjn" hreflang="bjn" data-title="Waja" data-language-autonym="Banjar" data-language-local-name="Banjar" class="interlanguage-link-target"><span>Banjar</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bn mw-list-item"><a href="https://bn.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%87%E0%A6%B8%E0%A7%8D%E0%A6%AA%E0%A6%BE%E0%A6%A4" title="ইস্পাত - bengalí" lang="bn" hreflang="bn" data-title="ইস্পাত" data-language-autonym="বাংলা" data-language-local-name="bengalí" class="interlanguage-link-target"><span>বাংলা</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-br mw-list-item"><a href="https://br.wikipedia.org/wiki/Dir" title="Dir - bretó" lang="br" hreflang="br" data-title="Dir" data-language-autonym="Brezhoneg" data-language-local-name="bretó" class="interlanguage-link-target"><span>Brezhoneg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bs mw-list-item"><a href="https://bs.wikipedia.org/wiki/%C4%8Celik" title="Čelik - bosnià" lang="bs" hreflang="bs" data-title="Čelik" data-language-autonym="Bosanski" data-language-local-name="bosnià" class="interlanguage-link-target"><span>Bosanski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bxr mw-list-item"><a href="https://bxr.wikipedia.org/wiki/%D0%93%D0%B0%D0%BD_%D0%B1%D1%83%D0%BB%D0%B0%D0%B4" title="Ган булад - Russia Buriat" lang="bxr" hreflang="bxr" data-title="Ган булад" data-language-autonym="Буряад" data-language-local-name="Russia Buriat" class="interlanguage-link-target"><span>Буряад</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-chr mw-list-item"><a href="https://chr.wikipedia.org/wiki/%E1%8E%A0%E1%8F%A5%E1%8E%B8_%E1%8F%94%E1%8E%B7%E1%8E%A9%E1%8F%8D%E1%8E%A9" title="ᎠᏥᎸ ᏔᎷᎩᏍᎩ - cherokee" lang="chr" hreflang="chr" data-title="ᎠᏥᎸ ᏔᎷᎩᏍᎩ" data-language-autonym="ᏣᎳᎩ" data-language-local-name="cherokee" class="interlanguage-link-target"><span>ᏣᎳᎩ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ckb mw-list-item"><a href="https://ckb.wikipedia.org/wiki/%D9%BE%DB%86%DA%B5%D8%A7" title="پۆڵا - kurd central" lang="ckb" hreflang="ckb" data-title="پۆڵا" data-language-autonym="کوردی" data-language-local-name="kurd central" class="interlanguage-link-target"><span>کوردی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/Ocel" title="Ocel - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Ocel" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target"><span>Čeština</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cv mw-list-item"><a href="https://cv.wikipedia.org/wiki/%D0%A5%D1%83%D1%80%C3%A7%C4%83" title="Хурçă - txuvaix" lang="cv" hreflang="cv" data-title="Хурçă" data-language-autonym="Чӑвашла" data-language-local-name="txuvaix" class="interlanguage-link-target"><span>Чӑвашла</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/Dur" title="Dur - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="Dur" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target"><span>Cymraeg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/St%C3%A5l" title="Stål - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Stål" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target"><span>Dansk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Stahl" title="Stahl - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Stahl" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Deutsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-dsb mw-list-item"><a href="https://dsb.wikipedia.org/wiki/Stal" title="Stal - baix sòrab" lang="dsb" hreflang="dsb" data-title="Stal" data-language-autonym="Dolnoserbski" data-language-local-name="baix sòrab" class="interlanguage-link-target"><span>Dolnoserbski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%A7%CE%AC%CE%BB%CF%85%CE%B2%CE%B1%CF%82" title="Χάλυβας - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Χάλυβας" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target"><span>Ελληνικά</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Steel" title="Steel - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Steel" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/%C5%9Ctalo" title="Ŝtalo - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Ŝtalo" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target"><span>Esperanto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Acero" title="Acero - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Acero" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Teras" title="Teras - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Teras" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target"><span>Eesti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Altzairu" title="Altzairu - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Altzairu" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target"><span>Euskara</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D9%81%D9%88%D9%84%D8%A7%D8%AF" title="فولاد - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="فولاد" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target"><span>فارسی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Ter%C3%A4s" title="Teräs - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Teräs" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target"><span>Suomi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fiu-vro mw-list-item"><a href="https://fiu-vro.wikipedia.org/wiki/Ter%C3%A4s" title="Teräs - Võro" lang="vro" hreflang="vro" data-title="Teräs" data-language-autonym="Võro" data-language-local-name="Võro" class="interlanguage-link-target"><span>Võro</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Acier" title="Acier - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Acier" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target"><span>Français</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-frr mw-list-item"><a href="https://frr.wikipedia.org/wiki/Stial" title="Stial - frisó septentrional" lang="frr" hreflang="frr" data-title="Stial" data-language-autonym="Nordfriisk" data-language-local-name="frisó septentrional" class="interlanguage-link-target"><span>Nordfriisk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fur mw-list-item"><a href="https://fur.wikipedia.org/wiki/A%C3%A7%C3%A2r" title="Açâr - friülà" lang="fur" hreflang="fur" data-title="Açâr" data-language-autonym="Furlan" data-language-local-name="friülà" class="interlanguage-link-target"><span>Furlan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fy mw-list-item"><a href="https://fy.wikipedia.org/wiki/Stiel" title="Stiel - frisó occidental" lang="fy" hreflang="fy" data-title="Stiel" data-language-autonym="Frysk" data-language-local-name="frisó occidental" class="interlanguage-link-target"><span>Frysk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ga mw-list-item"><a href="https://ga.wikipedia.org/wiki/Cruach_(miotal)" title="Cruach (miotal) - irlandès" lang="ga" hreflang="ga" data-title="Cruach (miotal)" data-language-autonym="Gaeilge" data-language-local-name="irlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Gaeilge</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gcr mw-list-item"><a href="https://gcr.wikipedia.org/wiki/Asy%C3%A9" title="Asyé - Guianan Creole" lang="gcr" hreflang="gcr" data-title="Asyé" data-language-autonym="Kriyòl gwiyannen" data-language-local-name="Guianan Creole" class="interlanguage-link-target"><span>Kriyòl gwiyannen</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gd mw-list-item"><a href="https://gd.wikipedia.org/wiki/St%C3%A0ilinn" title="Stàilinn - gaèlic escocès" lang="gd" hreflang="gd" data-title="Stàilinn" data-language-autonym="Gàidhlig" data-language-local-name="gaèlic escocès" class="interlanguage-link-target"><span>Gàidhlig</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Aceiro" title="Aceiro - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Aceiro" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target"><span>Galego</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gn mw-list-item"><a href="https://gn.wikipedia.org/wiki/Kuarepotijy" title="Kuarepotijy - guaraní" lang="gn" hreflang="gn" data-title="Kuarepotijy" data-language-autonym="Avañe'ẽ" data-language-local-name="guaraní" class="interlanguage-link-target"><span>Avañe'ẽ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ha mw-list-item"><a href="https://ha.wikipedia.org/wiki/Karfe" title="Karfe - haussa" lang="ha" hreflang="ha" data-title="Karfe" data-language-autonym="Hausa" data-language-local-name="haussa" class="interlanguage-link-target"><span>Hausa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%A4%D7%9C%D7%93%D7%94" title="פלדה - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="פלדה" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target"><span>עברית</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hi mw-list-item"><a href="https://hi.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%87%E0%A4%B8%E0%A5%8D%E0%A4%AA%E0%A4%BE%E0%A4%A4" title="इस्पात - hindi" lang="hi" hreflang="hi" data-title="इस्पात" data-language-autonym="हिन्दी" data-language-local-name="hindi" class="interlanguage-link-target"><span>हिन्दी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hif mw-list-item"><a href="https://hif.wikipedia.org/wiki/Steel" title="Steel - hindi de Fiji" lang="hif" hreflang="hif" data-title="Steel" data-language-autonym="Fiji Hindi" data-language-local-name="hindi de Fiji" class="interlanguage-link-target"><span>Fiji Hindi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/%C4%8Celik" title="Čelik - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Čelik" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target"><span>Hrvatski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hsb mw-list-item"><a href="https://hsb.wikipedia.org/wiki/Wocl" title="Wocl - alt sòrab" lang="hsb" hreflang="hsb" data-title="Wocl" data-language-autonym="Hornjoserbsce" data-language-local-name="alt sòrab" class="interlanguage-link-target"><span>Hornjoserbsce</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ht mw-list-item"><a href="https://ht.wikipedia.org/wiki/Asye" title="Asye - crioll d’Haití" lang="ht" hreflang="ht" data-title="Asye" data-language-autonym="Kreyòl ayisyen" data-language-local-name="crioll d’Haití" class="interlanguage-link-target"><span>Kreyòl ayisyen</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/Ac%C3%A9l" title="Acél - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Acél" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target"><span>Magyar</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D5%8A%D5%B8%D5%B2%D5%BA%D5%A1%D5%BF" title="Պողպատ - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Պողպատ" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target"><span>Հայերեն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ia mw-list-item"><a href="https://ia.wikipedia.org/wiki/Aciero" title="Aciero - interlingua" lang="ia" hreflang="ia" data-title="Aciero" data-language-autonym="Interlingua" data-language-local-name="interlingua" class="interlanguage-link-target"><span>Interlingua</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Baja" title="Baja - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Baja" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Indonesia</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-io mw-list-item"><a href="https://io.wikipedia.org/wiki/Stalo" title="Stalo - ido" lang="io" hreflang="io" data-title="Stalo" data-language-autonym="Ido" data-language-local-name="ido" class="interlanguage-link-target"><span>Ido</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-is mw-list-item"><a href="https://is.wikipedia.org/wiki/St%C3%A1l" title="Stál - islandès" lang="is" hreflang="is" data-title="Stál" data-language-autonym="Íslenska" data-language-local-name="islandès" class="interlanguage-link-target"><span>Íslenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Acciaio" title="Acciaio - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Acciaio" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target"><span>Italiano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E9%8B%BC" title="鋼 - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="鋼" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target"><span>日本語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jam mw-list-item"><a href="https://jam.wikipedia.org/wiki/Stiil" title="Stiil - crioll anglès de Jamaica" lang="jam" hreflang="jam" data-title="Stiil" data-language-autonym="Patois" data-language-local-name="crioll anglès de Jamaica" class="interlanguage-link-target"><span>Patois</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jbo mw-list-item"><a href="https://jbo.wikipedia.org/wiki/gasta" title="gasta - lojban" lang="jbo" hreflang="jbo" data-title="gasta" data-language-autonym="La .lojban." data-language-local-name="lojban" class="interlanguage-link-target"><span>La .lojban.</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jv mw-list-item"><a href="https://jv.wikipedia.org/wiki/Waja" title="Waja - javanès" lang="jv" hreflang="jv" data-title="Waja" data-language-autonym="Jawa" data-language-local-name="javanès" class="interlanguage-link-target"><span>Jawa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%A4%E1%83%9D%E1%83%9A%E1%83%90%E1%83%93%E1%83%98" title="ფოლადი - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="ფოლადი" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target"><span>ქართული</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kab mw-list-item"><a href="https://kab.wikipedia.org/wiki/Anfed" title="Anfed - cabilenc" lang="kab" hreflang="kab" data-title="Anfed" data-language-autonym="Taqbaylit" data-language-local-name="cabilenc" class="interlanguage-link-target"><span>Taqbaylit</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kbp mw-list-item"><a href="https://kbp.wikipedia.org/wiki/Asiyee" title="Asiyee - Kabiye" lang="kbp" hreflang="kbp" data-title="Asiyee" data-language-autonym="Kabɩyɛ" data-language-local-name="Kabiye" class="interlanguage-link-target"><span>Kabɩyɛ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kk mw-list-item"><a href="https://kk.wikipedia.org/wiki/%D0%91%D0%BE%D0%BB%D0%B0%D1%82" title="Болат - kazakh" lang="kk" hreflang="kk" data-title="Болат" data-language-autonym="Қазақша" data-language-local-name="kazakh" class="interlanguage-link-target"><span>Қазақша</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kn mw-list-item"><a href="https://kn.wikipedia.org/wiki/%E0%B2%89%E0%B2%95%E0%B3%8D%E0%B2%95%E0%B3%81" title="ಉಕ್ಕು - kannada" lang="kn" hreflang="kn" data-title="ಉಕ್ಕು" data-language-autonym="ಕನ್ನಡ" data-language-local-name="kannada" class="interlanguage-link-target"><span>ಕನ್ನಡ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EA%B0%95%EC%B2%A0" title="강철 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="강철" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target"><span>한국어</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ky mw-list-item"><a href="https://ky.wikipedia.org/wiki/%D0%91%D0%BE%D0%BB%D0%BE%D1%82" title="Болот - kirguís" lang="ky" hreflang="ky" data-title="Болот" data-language-autonym="Кыргызча" data-language-local-name="kirguís" class="interlanguage-link-target"><span>Кыргызча</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Chalybs" title="Chalybs - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Chalybs" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target"><span>Latina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lb mw-list-item"><a href="https://lb.wikipedia.org/wiki/Stol" title="Stol - luxemburguès" lang="lb" hreflang="lb" data-title="Stol" data-language-autonym="Lëtzebuergesch" data-language-local-name="luxemburguès" class="interlanguage-link-target"><span>Lëtzebuergesch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lbe mw-list-item"><a href="https://lbe.wikipedia.org/wiki/%D0%A7%D0%B0%D0%BD%D0%BD%D0%B0%D0%BD" title="Чаннан - Lak" lang="lbe" hreflang="lbe" data-title="Чаннан" data-language-autonym="Лакку" data-language-local-name="Lak" class="interlanguage-link-target"><span>Лакку</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lfn mw-list-item"><a href="https://lfn.wikipedia.org/wiki/Aser" title="Aser - Lingua Franca Nova" lang="lfn" hreflang="lfn" data-title="Aser" data-language-autonym="Lingua Franca Nova" data-language-local-name="Lingua Franca Nova" class="interlanguage-link-target"><span>Lingua Franca Nova</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-li mw-list-item"><a href="https://li.wikipedia.org/wiki/Staol" title="Staol - limburguès" lang="li" hreflang="li" data-title="Staol" data-language-autonym="Limburgs" data-language-local-name="limburguès" class="interlanguage-link-target"><span>Limburgs</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lmo mw-list-item"><a href="https://lmo.wikipedia.org/wiki/Azzal" title="Azzal - llombard" lang="lmo" hreflang="lmo" data-title="Azzal" data-language-autonym="Lombard" data-language-local-name="llombard" class="interlanguage-link-target"><span>Lombard</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/Plienas" title="Plienas - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Plienas" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target"><span>Lietuvių</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/T%C4%93rauds" title="Tērauds - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Tērauds" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target"><span>Latviešu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mg mw-list-item"><a href="https://mg.wikipedia.org/wiki/Ts%E1%BB%B3" title="Tsỳ - malgaix" lang="mg" hreflang="mg" data-title="Tsỳ" data-language-autonym="Malagasy" data-language-local-name="malgaix" class="interlanguage-link-target"><span>Malagasy</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-min mw-list-item"><a href="https://min.wikipedia.org/wiki/Baja" title="Baja - minangkabau" lang="min" hreflang="min" data-title="Baja" data-language-autonym="Minangkabau" data-language-local-name="minangkabau" class="interlanguage-link-target"><span>Minangkabau</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk mw-list-item"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%A7%D0%B5%D0%BB%D0%B8%D0%BA" title="Челик - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Челик" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target"><span>Македонски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ml mw-list-item"><a href="https://ml.wikipedia.org/wiki/%E0%B4%89%E0%B4%B0%E0%B5%81%E0%B4%95%E0%B5%8D%E0%B4%95%E0%B5%8D" title="ഉരുക്ക് - malaiàlam" lang="ml" hreflang="ml" data-title="ഉരുക്ക്" data-language-autonym="മലയാളം" data-language-local-name="malaiàlam" class="interlanguage-link-target"><span>മലയാളം</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mn mw-list-item"><a href="https://mn.wikipedia.org/wiki/%D0%93%D0%B0%D0%BD" title="Ган - mongol" lang="mn" hreflang="mn" data-title="Ган" data-language-autonym="Монгол" data-language-local-name="mongol" class="interlanguage-link-target"><span>Монгол</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mr mw-list-item"><a href="https://mr.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AA%E0%A5%8B%E0%A4%B2%E0%A4%BE%E0%A4%A6" title="पोलाद - marathi" lang="mr" hreflang="mr" data-title="पोलाद" data-language-autonym="मराठी" data-language-local-name="marathi" class="interlanguage-link-target"><span>मराठी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/Keluli" title="Keluli - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Keluli" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Melayu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mwl mw-list-item"><a href="https://mwl.wikipedia.org/wiki/A%C3%A7o" title="Aço - mirandès" lang="mwl" hreflang="mwl" data-title="Aço" data-language-autonym="Mirandés" data-language-local-name="mirandès" class="interlanguage-link-target"><span>Mirandés</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-my mw-list-item"><a href="https://my.wikipedia.org/wiki/%E1%80%9E%E1%80%B6%E1%80%99%E1%80%8F%E1%80%AD" title="သံမဏိ - birmà" lang="my" hreflang="my" data-title="သံမဏိ" data-language-autonym="မြန်မာဘာသာ" data-language-local-name="birmà" class="interlanguage-link-target"><span>မြန်မာဘာသာ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nap mw-list-item"><a href="https://nap.wikipedia.org/wiki/Acciare" title="Acciare - napolità" lang="nap" hreflang="nap" data-title="Acciare" data-language-autonym="Napulitano" data-language-local-name="napolità" class="interlanguage-link-target"><span>Napulitano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds mw-list-item"><a href="https://nds.wikipedia.org/wiki/Staal" title="Staal - baix alemany" lang="nds" hreflang="nds" data-title="Staal" data-language-autonym="Plattdüütsch" data-language-local-name="baix alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Plattdüütsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds-nl mw-list-item"><a href="https://nds-nl.wikipedia.org/wiki/Stoal" title="Stoal - baix saxó" lang="nds-NL" hreflang="nds-NL" data-title="Stoal" data-language-autonym="Nedersaksies" data-language-local-name="baix saxó" class="interlanguage-link-target"><span>Nedersaksies</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ne mw-list-item"><a href="https://ne.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B8%E0%A5%8D%E0%A4%9F%E0%A4%BF%E0%A4%B2" title="स्टिल - nepalès" lang="ne" hreflang="ne" data-title="स्टिल" data-language-autonym="नेपाली" data-language-local-name="nepalès" class="interlanguage-link-target"><span>नेपाली</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-new mw-list-item"><a href="https://new.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B8%E0%A5%8D%E0%A4%9F%E0%A5%80%E0%A4%B2" title="स्टील - newari" lang="new" hreflang="new" data-title="स्टील" data-language-autonym="नेपाल भाषा" data-language-local-name="newari" class="interlanguage-link-target"><span>नेपाल भाषा</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Staal_(legering)" title="Staal (legering) - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Staal (legering)" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Nederlands</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/St%C3%A5l" title="Stål - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Stål" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk nynorsk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/St%C3%A5l" title="Stål - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Stål" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk bokmål</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-oc mw-list-item"><a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/Aci%C3%A8r" title="Acièr - occità" lang="oc" hreflang="oc" data-title="Acièr" data-language-autonym="Occitan" data-language-local-name="occità" class="interlanguage-link-target"><span>Occitan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-or mw-list-item"><a href="https://or.wikipedia.org/wiki/%E0%AC%87%E0%AC%B8%E0%AD%8D%E0%AC%AA%E0%AC%BE%E0%AC%A4" title="ଇସ୍ପାତ - oriya" lang="or" hreflang="or" data-title="ଇସ୍ପାତ" data-language-autonym="ଓଡ଼ିଆ" data-language-local-name="oriya" class="interlanguage-link-target"><span>ଓଡ଼ିଆ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-os mw-list-item"><a href="https://os.wikipedia.org/wiki/%C3%86%D0%BD%D0%B4%D0%BE%D0%BD" title="Æндон - osseta" lang="os" hreflang="os" data-title="Æндон" data-language-autonym="Ирон" data-language-local-name="osseta" class="interlanguage-link-target"><span>Ирон</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pa mw-list-item"><a href="https://pa.wikipedia.org/wiki/%E0%A8%87%E0%A8%B8%E0%A8%AA%E0%A8%BE%E0%A8%A4" title="ਇਸਪਾਤ - panjabi" lang="pa" hreflang="pa" data-title="ਇਸਪਾਤ" data-language-autonym="ਪੰਜਾਬੀ" data-language-local-name="panjabi" class="interlanguage-link-target"><span>ਪੰਜਾਬੀ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Stal" title="Stal - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Stal" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target"><span>Polski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pms mw-list-item"><a href="https://pms.wikipedia.org/wiki/Assel" title="Assel - piemontès" lang="pms" hreflang="pms" data-title="Assel" data-language-autonym="Piemontèis" data-language-local-name="piemontès" class="interlanguage-link-target"><span>Piemontèis</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pnb mw-list-item"><a href="https://pnb.wikipedia.org/wiki/%D9%81%D9%88%D9%84%D8%A7%D8%AF" title="فولاد - Western Punjabi" lang="pnb" hreflang="pnb" data-title="فولاد" data-language-autonym="پنجابی" data-language-local-name="Western Punjabi" class="interlanguage-link-target"><span>پنجابی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/A%C3%A7o" title="Aço - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Aço" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target"><span>Português</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-qu mw-list-item"><a href="https://qu.wikipedia.org/wiki/Asiru" title="Asiru - quítxua" lang="qu" hreflang="qu" data-title="Asiru" data-language-autonym="Runa Simi" data-language-local-name="quítxua" class="interlanguage-link-target"><span>Runa Simi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/O%C8%9Bel" title="Oțel - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Oțel" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target"><span>Română</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-roa-rup mw-list-item"><a href="https://roa-rup.wikipedia.org/wiki/Cilechi" title="Cilechi - aromanès" lang="rup" hreflang="rup" data-title="Cilechi" data-language-autonym="Armãneashti" data-language-local-name="aromanès" class="interlanguage-link-target"><span>Armãneashti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D1%82%D0%B0%D0%BB%D1%8C" title="Сталь - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Сталь" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target"><span>Русский</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sah mw-list-item"><a href="https://sah.wikipedia.org/wiki/%D0%AB%D1%81%D1%82%D0%B0%D0%B0%D0%BB" title="Ыстаал - iacut" lang="sah" hreflang="sah" data-title="Ыстаал" data-language-autonym="Саха тыла" data-language-local-name="iacut" class="interlanguage-link-target"><span>Саха тыла</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-scn mw-list-item"><a href="https://scn.wikipedia.org/wiki/Azzaru" title="Azzaru - sicilià" lang="scn" hreflang="scn" data-title="Azzaru" data-language-autonym="Sicilianu" data-language-local-name="sicilià" class="interlanguage-link-target"><span>Sicilianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sco mw-list-item"><a href="https://sco.wikipedia.org/wiki/Steel" title="Steel - escocès" lang="sco" hreflang="sco" data-title="Steel" data-language-autonym="Scots" data-language-local-name="escocès" class="interlanguage-link-target"><span>Scots</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sd mw-list-item"><a href="https://sd.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D8%B3%D9%BD%D9%8A%D9%84" title="اسٽيل - sindi" lang="sd" hreflang="sd" data-title="اسٽيل" data-language-autonym="سنڌي" data-language-local-name="sindi" class="interlanguage-link-target"><span>سنڌي</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/%C4%8Celik" title="Čelik - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Čelik" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target"><span>Srpskohrvatski / српскохрватски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-si mw-list-item"><a href="https://si.wikipedia.org/wiki/%E0%B7%80%E0%B7%8F%E0%B6%B1%E0%B7%9A" title="වානේ - singalès" lang="si" hreflang="si" data-title="වානේ" data-language-autonym="සිංහල" data-language-local-name="singalès" class="interlanguage-link-target"><span>සිංහල</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Steel" title="Steel - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Steel" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target"><span>Simple English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/Oce%C4%BE" title="Oceľ - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Oceľ" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenčina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Jeklo" title="Jeklo - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Jeklo" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenščina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sn mw-list-item"><a href="https://sn.wikipedia.org/wiki/Chisa" title="Chisa - shona" lang="sn" hreflang="sn" data-title="Chisa" data-language-autonym="ChiShona" data-language-local-name="shona" class="interlanguage-link-target"><span>ChiShona</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sq mw-list-item"><a href="https://sq.wikipedia.org/wiki/%C3%87eliku" title="Çeliku - albanès" lang="sq" hreflang="sq" data-title="Çeliku" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanès" class="interlanguage-link-target"><span>Shqip</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%A7%D0%B5%D0%BB%D0%B8%D0%BA" title="Челик - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Челик" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target"><span>Српски / srpski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/St%C3%A5l" title="Stål - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Stål" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target"><span>Svenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sw mw-list-item"><a href="https://sw.wikipedia.org/wiki/Chuma_cha_pua" title="Chuma cha pua - suahili" lang="sw" hreflang="sw" data-title="Chuma cha pua" data-language-autonym="Kiswahili" data-language-local-name="suahili" class="interlanguage-link-target"><span>Kiswahili</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%8E%E0%AE%83%E0%AE%95%E0%AF%81" title="எஃகு - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="எஃகு" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target"><span>தமிழ்</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-te mw-list-item"><a href="https://te.wikipedia.org/wiki/%E0%B0%89%E0%B0%95%E0%B1%8D%E0%B0%95%E0%B1%81" title="ఉక్కు - telugu" lang="te" hreflang="te" data-title="ఉక్కు" data-language-autonym="తెలుగు" data-language-local-name="telugu" class="interlanguage-link-target"><span>తెలుగు</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B9%80%E0%B8%AB%E0%B8%A5%E0%B9%87%E0%B8%81%E0%B8%81%E0%B8%A5%E0%B9%89%E0%B8%B2" title="เหล็กกล้า - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="เหล็กกล้า" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target"><span>ไทย</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tl badge-Q70893996 mw-list-item" title=""><a href="https://tl.wikipedia.org/wiki/Asero" title="Asero - tagal" lang="tl" hreflang="tl" data-title="Asero" data-language-autonym="Tagalog" data-language-local-name="tagal" class="interlanguage-link-target"><span>Tagalog</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/%C3%87elik" title="Çelik - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Çelik" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target"><span>Türkçe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tt mw-list-item"><a href="https://tt.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%BE%D1%80%D1%8B%D1%87" title="Корыч - tàtar" lang="tt" hreflang="tt" data-title="Корыч" data-language-autonym="Татарча / tatarça" data-language-local-name="tàtar" class="interlanguage-link-target"><span>Татарча / tatarça</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tyv mw-list-item"><a href="https://tyv.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%B0%D2%A3" title="Каң - tuvinià" lang="tyv" hreflang="tyv" data-title="Каң" data-language-autonym="Тыва дыл" data-language-local-name="tuvinià" class="interlanguage-link-target"><span>Тыва дыл</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ug mw-list-item"><a href="https://ug.wikipedia.org/wiki/%D9%BE%D9%88%D9%84%D8%A7%D8%AA" title="پولات - uigur" lang="ug" hreflang="ug" data-title="پولات" data-language-autonym="ئۇيغۇرچە / Uyghurche" data-language-local-name="uigur" class="interlanguage-link-target"><span>ئۇيغۇرچە / Uyghurche</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D1%82%D0%B0%D0%BB%D1%8C" title="Сталь - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Сталь" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target"><span>Українська</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ur mw-list-item"><a href="https://ur.wikipedia.org/wiki/%D9%81%D9%88%D9%84%D8%A7%D8%AF" title="فولاد - urdú" lang="ur" hreflang="ur" data-title="فولاد" data-language-autonym="اردو" data-language-local-name="urdú" class="interlanguage-link-target"><span>اردو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uz mw-list-item"><a href="https://uz.wikipedia.org/wiki/Po%CA%BBlat" title="Poʻlat - uzbek" lang="uz" hreflang="uz" data-title="Poʻlat" data-language-autonym="Oʻzbekcha / ўзбекча" data-language-local-name="uzbek" class="interlanguage-link-target"><span>Oʻzbekcha / ўзбекча</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vec mw-list-item"><a href="https://vec.wikipedia.org/wiki/Asal" title="Asal - vènet" lang="vec" hreflang="vec" data-title="Asal" data-language-autonym="Vèneto" data-language-local-name="vènet" class="interlanguage-link-target"><span>Vèneto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vep mw-list-item"><a href="https://vep.wikipedia.org/wiki/Teraz" title="Teraz - vepse" lang="vep" hreflang="vep" data-title="Teraz" data-language-autonym="Vepsän kel’" data-language-local-name="vepse" class="interlanguage-link-target"><span>Vepsän kel’</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/Th%C3%A9p" title="Thép - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Thép" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target"><span>Tiếng Việt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vls mw-list-item"><a href="https://vls.wikipedia.org/wiki/Stoal" title="Stoal - flamenc occidental" lang="vls" hreflang="vls" data-title="Stoal" data-language-autonym="West-Vlams" data-language-local-name="flamenc occidental" class="interlanguage-link-target"><span>West-Vlams</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-war mw-list-item"><a href="https://war.wikipedia.org/wiki/Asero" title="Asero - waray" lang="war" hreflang="war" data-title="Asero" data-language-autonym="Winaray" data-language-local-name="waray" class="interlanguage-link-target"><span>Winaray</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E9%92%A2" title="钢 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="钢" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target"><span>吴语</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-xmf mw-list-item"><a href="https://xmf.wikipedia.org/wiki/%E1%83%91%E1%83%A3%E1%83%9A%E1%83%90%E1%83%97%E1%83%98" title="ბულათი - mingrelià" lang="xmf" hreflang="xmf" data-title="ბულათი" data-language-autonym="მარგალური" data-language-local-name="mingrelià" class="interlanguage-link-target"><span>მარგალური</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yi mw-list-item"><a href="https://yi.wikipedia.org/wiki/%D7%A9%D7%98%D7%90%D7%9C" title="שטאל - ídix" lang="yi" hreflang="yi" data-title="שטאל" data-language-autonym="ייִדיש" data-language-local-name="ídix" class="interlanguage-link-target"><span>ייִדיש</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yo mw-list-item"><a href="https://yo.wikipedia.org/wiki/Irin" title="Irin - ioruba" lang="yo" hreflang="yo" data-title="Irin" data-language-autonym="Yorùbá" data-language-local-name="ioruba" class="interlanguage-link-target"><span>Yorùbá</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E9%92%A2" title="钢 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="钢" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target"><span>中文</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-min-nan mw-list-item"><a href="https://zh-min-nan.wikipedia.org/wiki/K%C7%B9g-thih" title="Kǹg-thih - xinès min del sud" lang="nan" hreflang="nan" data-title="Kǹg-thih" data-language-autonym="閩南語 / Bân-lâm-gú" data-language-local-name="xinès min del sud" class="interlanguage-link-target"><span>閩南語 / Bân-lâm-gú</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E9%8B%BC" title="鋼 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="鋼" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target"><span>粵語</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q11427#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Acer" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Acer" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Acer"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Acer&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Acer&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Acer"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Acer&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Acer&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Acer" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Acer" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q"><span>Pàgines especials</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Acer&oldid=33950575" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Acer&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Acer&id=33950575&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FAcer"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FAcer"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Acer"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Acer&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Acer&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Steel" hreflang="en"><span>Commons</span></a></li><li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikiquote mw-list-item"><a href="https://ca.wikiquote.org/wiki/Acer" hreflang="ca"><span>Viquidites</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q11427" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> <div id="mw-indicator-ind-100" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Llista_dels_1000_articles_fonamentals" title="Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia"><img alt="Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/30px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png" decoding="async" width="30" height="36" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/45px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/60px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 2x" data-file-width="2408" data-file-height="2896" /></a></span></div></div> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r34261971">.mw-parser-output .hatnote{width:100%;border-color:#77ccff;color:var(--color-base,#202122);background-color:#f5f5f5;margin-bottom:1em;font-style:italic}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .hatnote{color:var(--color-inverted,#fff);background-color:var(--background-color-inverted,#101418)}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .hatnote{color:var(--color-inverted,#fff);background-color:var(--background-color-inverted,#101418)}}@media print{body.ns-0 .mw-parser-output .hatnote{display:none!important}}</style> <table class="hatnote" cellspacing="5"> <tbody><tr> <td style="width: 25px; vertical-align: top;"><span typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/22px-Disambig_grey.svg.png" decoding="async" width="22" height="17" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/33px-Disambig_grey.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/44px-Disambig_grey.svg.png 2x" data-file-width="260" data-file-height="200" /></span></span> </td> <td>Aquest article tracta sobre el material fèrric. Vegeu-ne altres significats a «<a href="/wiki/Acer_(desambiguaci%C3%B3)" class="mw-disambig" title="Acer (desambiguació)">Acer (desambiguació)</a>». </td></tr></tbody></table> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Ludwigshafen_Bruecke.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/db/Ludwigshafen_Bruecke.jpg/220px-Ludwigshafen_Bruecke.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/db/Ludwigshafen_Bruecke.jpg/330px-Ludwigshafen_Bruecke.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/db/Ludwigshafen_Bruecke.jpg/440px-Ludwigshafen_Bruecke.jpg 2x" data-file-width="2560" data-file-height="1920" /></a><figcaption>Pont d'acer</figcaption></figure> <p>L'<b>acer</b> és un <a href="/wiki/Material" title="Material">material</a> <a href="/wiki/Metall" title="Metall">metàl·lic</a> format bàsicament per un <a href="/wiki/Aliatge" title="Aliatge">aliatge</a> de <a href="/wiki/Ferro" title="Ferro">ferro</a>, <a href="/wiki/Carboni" title="Carboni">carboni</a> i de vegades alguns additius. La quantitat de carboni no supera l'1,76% en <a href="/wiki/Pes" title="Pes">pes</a><sup id="cite_ref-1" class="reference"><a href="#cite_note-1"><span class="cite-bracket">[</span>nota 1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> del total de ferro i carboni, i els <a href="/wiki/Percentatge" title="Percentatge">percentatges</a> habituals són entre 0,2% i 0,3%. </p><p>El ferro pur és un metall molt dúctil però de baixa resistència. El carboni li confereix duresa i resistència. En funció del percentatge de carboni s'obtenen diferents tipus d'acer, és a dir, un acer amb molt carboni serà un acer molt resistent i molt dur, però també molt fràgil, i un acer amb poc carboni serà poc resistent i poc dur, però amb menys fragilitat. </p><p>Percentatges majors que el 2,0% i fins al 4% de carboni donen lloc a <a href="/wiki/Fosa_(metal%C2%B7l%C3%BArgia)" title="Fosa (metal·lúrgia)">foses</a> trencadisses que no es poden <a href="/wiki/Forja" title="Forja">forjar</a>.<sup id="cite_ref-2" class="reference"><a href="#cite_note-2"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquesta circumstància, però, se circumscriu als <a href="/wiki/Acer_al_carboni" title="Acer al carboni">acers al carboni</a> en els quals aquest últim és l'únic element aliable o els altres presents ho estan en quantitats molt petites, ja que de fet hi ha multitud de tipus d'acer amb composicions molt diverses que reben denominacions específiques en virtut ja sigui dels <a href="/wiki/Element_qu%C3%ADmic" title="Element químic">elements</a> que predominen en la seva composició (acers al <a href="/wiki/Silici" title="Silici">silici</a>), de la seva susceptibilitat a certs tractaments (acers de cimentació), d'alguna característica potenciada (<a href="/wiki/Acer_inoxidable" title="Acer inoxidable">acers inoxidables</a>) i fins i tot en funció del seu ús (acers estructurals). Normalment aquests aliatges de ferro s'engloben sota la denominació genèrica d'<b>acers especials</b>, raó per la qual aquí s'ha adoptat la definició dels comuns o «al carboni», que, a més de ser els primers fabricats i els més emprats (aproximadament el 90% de l'acer comercialitzat és «al carboni»)<sup id="cite_ref-3" class="reference"><a href="#cite_note-3"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> serveixen de base per als altres. Aquesta gran varietat d'acers va portar a <a href="/wiki/William_Siemens" class="mw-redirect" title="William Siemens">William Siemens</a> a definir l'acer com «un compost de ferro i una altra substància que n'augmenta la resistència».<sup id="cite_ref-4" class="reference"><a href="#cite_note-4"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Per la varietat ja apuntada i per la seva disponibilitat –els seus dos elements primordials abunden en la naturalesa, cosa que la seva producció en quantitats industrials–,<sup id="cite_ref-5" class="reference"><a href="#cite_note-5"><span class="cite-bracket">[</span>nota 2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> els acers són els aliatges més utilitzats en la <a href="/wiki/Maquin%C3%A0ria" class="mw-redirect" title="Maquinària">construcció de maquinària</a>, <a href="/wiki/Eina" class="mw-redirect" title="Eina">eines</a>, <a href="/wiki/Edifici" title="Edifici">edificis</a> i <a href="/wiki/Enginyeria_civil" title="Enginyeria civil">obres públiques</a>, i han contribuït a l'alt nivell de desenvolupament tecnològic de les <a href="/wiki/Industrialitzaci%C3%B3" title="Industrialització">societats industrialitzades</a>.<sup id="cite_ref-enciclopèdia_6-0" class="reference"><a href="#cite_note-enciclopèdia-6"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Tanmateix, en certs sectors com la construcció <a href="/wiki/Aeron%C3%A0utica" title="Aeronàutica">aeronàutica</a>, l'acer gairebé no s'utilitza a causa del fet que és un material molt dens, gairebé tres vegades més dens que l'<a href="/wiki/Alumini" title="Alumini">alumini</a> (7.850 kg/m³ de densitat enfront dels 2.700 kg/m³ de l'alumini). </p> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Història"><span id="Hist.C3.B2ria"></span>Història</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Acer&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Història"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Bessemer_Converter_Sheffield.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7c/Bessemer_Converter_Sheffield.jpg/220px-Bessemer_Converter_Sheffield.jpg" decoding="async" width="220" height="334" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/7c/Bessemer_Converter_Sheffield.jpg 1.5x" data-file-width="300" data-file-height="456" /></a><figcaption>Històric forn <a href="/wiki/Proc%C3%A9s_Bessemer" title="Procés Bessemer">Bessemer</a></figcaption></figure> <p>Encara que no es tenen dades precises de la data en què es va descobrir la tècnica de fondre mineral de <a href="/wiki/Ferro" title="Ferro">ferro</a> per a produir un <a href="/wiki/Metall" title="Metall">metall</a> susceptible de ser utilitzat, els primers estris d'aquest metall descoberts pels arqueòlegs a <a href="/wiki/Egipte" title="Egipte">Egipte</a> daten de l'any 3000 aC.<sup id="cite_ref-7" class="reference"><a href="#cite_note-7"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> També se sap que abans d'aquesta època s'empraven adorns de <a href="/wiki/Ferro" title="Ferro">ferro</a>. </p><p>L'acer era conegut en l'<a href="/wiki/Edat_antiga" title="Edat antiga">antiguitat</a>, i potser podria haver estat produït pel mètode de <i>boomery</i> –fosa de ferro i els seus òxids en una xemeneia de pedra o altres materials naturals resistents a la calor, i en el qual es bufa aire–, perquè el seu producte, una massa porosa de ferro (<i>bloom</i>) contingui carboni.<sup id="cite_ref-8" class="reference"><a href="#cite_note-8"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Alguns dels primers acers provenen de l'Est d'Àfrica, datats cap al 1400 aC.<sup id="cite_ref-9" class="reference"><a href="#cite_note-9"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Al <a href="/wiki/Segle_IV_aC" title="Segle IV aC">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">iv</span> aC</a> armes com la <a href="/wiki/Falcata" title="Falcata">falcata</a> van ser produïdes a la <a href="/wiki/Pen%C3%ADnsula_Ib%C3%A8rica" title="Península Ibèrica">península Ibèrica</a>. </p><p>L'Antiga <a href="/wiki/Xina" title="Xina">Xina</a> de la <a href="/wiki/Dinastia_Han" title="Dinastia Han">dinastia Han</a>, entre el 202 aC i el 220 dC, va crear acer en fondre ferro forjat juntament amb ferro colat, obtenint així el millor producte de carbó intermedi, l'acer, al voltant del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">i</span> aC.<sup id="cite_ref-Needham_volume_4_part_3_563g_10-0" class="reference"><a href="#cite_note-Needham_volume_4_part_3_563g-10"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-gernet_69_11-0" class="reference"><a href="#cite_note-gernet_69-11"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Juntament amb els seus mètodes originals de forjar acer, els xinesos també van adoptar els mètodes de producció per a la creació d'<a href="/wiki/Acer_wootz" title="Acer wootz">acer wootz</a>, una idea importada de l'<a href="/wiki/%C3%8Dndia" title="Índia">Índia</a> a la Xina cap al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">v</span>.<sup id="cite_ref-Needham_volume_4_part_1_282_12-0" class="reference"><a href="#cite_note-Needham_volume_4_part_1_282-12"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>L'acer wootz va ser produït a l'<a href="/wiki/%C3%8Dndia" title="Índia">Índia</a> i <a href="/wiki/Sri_Lanka" title="Sri Lanka">Sri Lanka</a> des d'aproximadament l'any <a href="/wiki/300_aC" title="300 aC">300 aC</a>. Aquest primerenc mètode utilitzava un forn de vent, impulsat pels vents dels <a href="/wiki/Monsons" class="mw-redirect" title="Monsons">monsons</a>.<sup id="cite_ref-13" class="reference"><a href="#cite_note-13"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>També conegut com a acer Damasc, l'acer wootz és famós per la seva durabilitat i capacitat de mantenir un tall. Originalment va ser creat d'un nombre diferent de materials, incloent-hi traces d'altres elements en concentracions menors a 1000 <a href="/wiki/Part_per_mili%C3%B3" title="Part per milió">parts per milió</a> o 0,1% de la composició de la roca. Era essencialment un complicat aliatge amb ferro com el seu principal component. Estudis recents han suggerit que en la seva estructura s'incloïen <a href="/wiki/Nanotub" title="Nanotub">nanotubs de carboni</a>, la qual cosa potser explica algunes de les seves qualitats llegendàries, encara que tenint en compte la tecnologia disponible en aquell moment van ser probablement produïts més per casualitat que per disseny.<sup id="cite_ref-14" class="reference"><a href="#cite_note-14"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'<a href="/w/index.php?title=Acer_crucible&action=edit&redlink=1" class="new" title="Acer crucible (encara no existeix)">acer crucible</a> (<i>crucible steel</i>), basat en diferents tècniques de produir aliatges d'acer emprant calor lenta i refredant ferro pur i carbó, va ser produït a <a href="/wiki/Merv" title="Merv">Merv</a> entre el <a href="/wiki/Segle_IX" title="Segle IX">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ix</span></a> i el <a href="/wiki/Segle_X" title="Segle X">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">x</span></a>. </p><p>A la Xina, sota la <a href="/wiki/Dinastia_Song" title="Dinastia Song">dinastia Song</a> del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xi</span>, hi ha proves de la producció d'acer emprant dues tècniques: una d'un mètode "berganesc" que produïa un acer de qualitat inferior perquè no era homogeni, i un precursor del modern mètode Bessemer, el qual utilitzava una descarbonització mitjançant repetits forjats sota sobtats refredaments (<i>cold blast</i>).<sup id="cite_ref-15" class="reference"><a href="#cite_note-15"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Bas_fourneau.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ac/Bas_fourneau.png/220px-Bas_fourneau.png" decoding="async" width="220" height="375" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ac/Bas_fourneau.png/330px-Bas_fourneau.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ac/Bas_fourneau.png/440px-Bas_fourneau.png 2x" data-file-width="678" data-file-height="1156" /></a><figcaption>Gravat que mostra el treball en una <a href="/wiki/Forja" title="Forja">farga</a> a l'<a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">edat mitjana</a></figcaption></figure> <p>El ferro per a ús industrial va ser descobert cap a l'any <a href="/wiki/1500_aC" class="mw-redirect" title="1500 aC">1500 aC</a>, a <a href="/w/index.php?title=Medzamor&action=edit&redlink=1" class="new" title="Medzamor (encara no existeix)">Medzamor</a>, prop d'<a href="/wiki/Erevan" title="Erevan">Erevan</a>, capital d'<a href="/wiki/Arm%C3%A8nia" title="Armènia">Armènia</a> i de la <a href="/wiki/Muntanya_Ararat" class="mw-redirect" title="Muntanya Ararat">muntanya Ararat</a>.<sup id="cite_ref-elgoibar_16-0" class="reference"><a href="#cite_note-elgoibar-16"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La tecnologia del ferro es va mantenir molt de temps en secret, i només es difongué extensament cap a l'any 1200 aC. Els artesans del ferro van aprendre a fabricar acer escalfant ferro forjat i <a href="/wiki/Carb%C3%B3_vegetal" title="Carbó vegetal">carbó vegetal</a> en recipients d'<a href="/wiki/Argila" title="Argila">argila</a> durant diversos dies, amb la qual cosa el ferro absorbia prou <a href="/wiki/Carboni" title="Carboni">carboni</a> per convertir-se en acer autèntic. </p><p>Les característiques conferides pel <a href="/wiki/Tremp_(metal%C2%B7l%C3%BArgia)" class="mw-redirect" title="Tremp (metal·lúrgia)">tremp</a> no consta que fossin conegudes fins a l'<a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">edat mitjana</a>, i fins a l'any <a href="/wiki/1740" title="1740">1740</a> no es va produir el que avui dia anomenem acer. Els mètodes antics per a la fabricació de l'acer consistien a obtenir ferro dolç al forn, amb carbó vegetal i tir d'aire. Una posterior expulsió de les escòries per martelleig i carburació del ferro dolç per ciment. Després es va perfeccionar la cimentació fonent l'acer cimentat en <a href="/wiki/Gresol" title="Gresol">gresols</a> d'argila i a <a href="/wiki/Sheffield" title="Sheffield">Sheffield</a> (<a href="/wiki/Anglaterra" title="Anglaterra">Anglaterra</a>) es van obtenir, a partir de <a href="/wiki/1740" title="1740">1740</a>, acers de gresol.<sup id="cite_ref-enciclopèdia_6-1" class="reference"><a href="#cite_note-enciclopèdia-6"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Fou <a href="/wiki/Benjamin_Huntsman" title="Benjamin Huntsman">Benjamin Huntsman</a> qui va desenvolupar un procediment per fondre ferro forjat amb carboni, amb el qual va obtenir el primer acer conegut. El <a href="/wiki/1856" title="1856">1856</a> Sir <a href="/wiki/Henry_Bessemer" title="Henry Bessemer">Henry Bessemer</a>, va fer possible la fabricació d'acer en grans quantitats, però el seu <a href="/wiki/Proc%C3%A9s_Bessemer" title="Procés Bessemer">procediment</a> ha caigut en desús, perquè només podia utilitzar ferro que contingués <a href="/wiki/F%C3%B2sfor" title="Fòsfor">fòsfor</a> i <a href="/wiki/Sofre" title="Sofre">sofre</a> en petites proporcions. En <a href="/wiki/1857" title="1857">1857</a> Sir <a href="/wiki/William_Siemens" class="mw-redirect" title="William Siemens">William Siemens</a> va idear un altre procediment de fabricació industrial de l'acer, que en l'actualitat ha caigut en desús, el <a href="/w/index.php?title=Proc%C3%A9s_Martin_Siemens&action=edit&redlink=1" class="new" title="Procés Martin Siemens (encara no existeix)">procés Martin Siemens</a>, per descarburació de la fosa de ferro dolç i òxid de ferro, escalfant amb oli, gas de coc, o una barreja de gas d'alt forn i de coc. </p><p>Siemens havia experimentat en <a href="/wiki/1878" title="1878">1878</a> amb l'<a href="/wiki/Electricitat" title="Electricitat">electricitat</a> per escalfar els forns d'acer, però va ser el <a href="/wiki/Metal%C2%B7l%C3%BArgia" title="Metal·lúrgia">metal·lúrgic</a> Francès <a href="/wiki/Paul_H%C3%A9roult" title="Paul Héroult">Paul Héroult</a>, coinventor del mètode modern per fondre <a href="/wiki/Alumini" title="Alumini">alumini</a>, qui va iniciar el <a href="/wiki/1902" title="1902">1902</a> la producció comercial de l'acer en forns elèctrics d'arc. El mètode de Héroult consisteix a introduir en el forn ferralla d'acer de composició coneguda fent saltar un arc elèctric entre la ferralla i uns grans elèctrodes de carboni situats al sostre del forn. </p><p>El <a href="/wiki/1948" title="1948">1948</a> s'inventà el <a href="/w/index.php?title=Proc%C3%A9s_de_l%27oxigen_b%C3%A0sic_LD&action=edit&redlink=1" class="new" title="Procés de l'oxigen bàsic LD (encara no existeix)">procés de l'oxigen bàsic LD</a>. Després de la <a href="/wiki/Segona_Guerra_Mundial" title="Segona Guerra Mundial">Segona Guerra Mundial</a> es van iniciar experiments en diversos països amb <a href="/wiki/Oxigen" title="Oxigen">oxigen</a> pur en lloc d'aire per als processos de refinat de l'acer. L'èxit es va aconseguir a <a href="/wiki/%C3%80ustria" title="Àustria">Àustria</a> el 1948, quan una fàbrica d'acer situada prop de la ciutat de <a href="/wiki/Linz" title="Linz">Linz</a>, <a href="/w/index.php?title=Donawitz&action=edit&redlink=1" class="new" title="Donawitz (encara no existeix)">Donawitz</a>, va desenvolupar el procés de l'oxigen bàsic o LD. </p><p>El <a href="/wiki/1950" title="1950">1950</a> s'aplicà el procés de <a href="/w/index.php?title=Colada_cont%C3%ADnua&action=edit&redlink=1" class="new" title="Colada contínua (encara no existeix)">colada contínua</a> que s'usa quan es vol produir perfils laminats d'acer de secció constant i en grans quantitats. El procés consisteix a col·locar sota un gresol un motlle amb la forma pretesa, i amb una vàlvula es pot anar dosificant el material fos que va al motlle. El material fos passa pel motlle per gravetat i es va refredant amb un sistema d'aigua; com a conseqüència, es torna pastós i adquireix la forma del motlle. Posteriorment el material és conformat amb una sèrie de rodets que al mateix temps l'arrosseguen cap a la part exterior del sistema. Una vegada conformat el material amb la forma necessària i amb la longitud adequada, es talla i emmagatzema. Actualment s'utilitzen alguns metalls i <a href="/wiki/Metal%C2%B7loide" class="mw-redirect" title="Metal·loide">metal·loides</a> en forma de <a href="/wiki/Aliatge" title="Aliatge">ferroaleacions</a>, que units a l'acer li proporcionen excel·lents qualitats de <a href="/wiki/Duresa" title="Duresa">duresa</a> i <a href="/wiki/Resist%C3%A8ncia_mec%C3%A0nica" class="mw-redirect" title="Resistència mecànica">resistència mecànica</a>.<sup id="cite_ref-elgoibar_16-1" class="reference"><a href="#cite_note-elgoibar-16"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El procés de fabricació de l'acer es completa mitjançant l'anomenada <a href="/w/index.php?title=Metal%C2%B7l%C3%BArgia_secund%C3%A0ria&action=edit&redlink=1" class="new" title="Metal·lúrgia secundària (encara no existeix)">metal·lúrgia secundària</a>. En aquesta etapa es donen a l'acer líquid les propietats químiques, temperatura, contingut de gasos, nivell d'inclusions i impureses desitjats. La unitat més comuna de metal·lúrgia secundària és el <a href="/w/index.php?title=Forn_cullera&action=edit&redlink=1" class="new" title="Forn cullera (encara no existeix)">forn cullera</a>. L'acer aquí produït està llest per ser posteriorment colat, en forma convencional o en colada contínua. </p><p>L'ús intensiu que té i ha tingut l'acer per a la construcció d'estructures metàl·liques ha conegut grans èxits i rotunds fracassos que almenys han permès l'avanç de la ciència de materials. Així, el <a href="/wiki/7_de_novembre" title="7 de novembre">7 de novembre</a> de <a href="/wiki/1940" title="1940">1940</a> el món va assistir al col·lapse del pont Tacoma Narrows en entrar en ressonància amb el vent. Ja durant els primers anys de la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Industrial" title="Revolució Industrial">Revolució Industrial</a> es van produir trencaments prematurs d'eixos de tren que van portar a <a href="/wiki/William_John_Macquorn_Rankine" title="William John Macquorn Rankine">William Rankine</a> a postular la <a href="/wiki/Fatiga_mec%C3%A0nica" title="Fatiga mecànica">fatiga</a> de materials, i durant la Segona Guerra Mundial es van produir alguns enfonsaments imprevistos dels vaixells de càrrega nord-americans <a href="/w/index.php?title=Classe_Liberty&action=edit&redlink=1" class="new" title="Classe Liberty (encara no existeix)">Liberty</a> en trencar de manera fràgil l'acer davant la combinació de baixes temperatures, estat de traccions triaxials (per mal disseny de les soldadures) i càrregues dinàmiques.<sup id="cite_ref-17" class="reference"><a href="#cite_note-17"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>En moltes regions del món l'acer és de gran importància per a la dinàmica de la <a href="/wiki/Poblaci%C3%B3_humana" title="Població humana">població</a>, <a href="/wiki/Ind%C3%BAstria" title="Indústria">indústria</a> i <a href="/wiki/Comer%C3%A7" title="Comerç">comerç</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Característiques_mecàniques_i_tecnològiques_de_l'acer"><span id="Caracter.C3.ADstiques_mec.C3.A0niques_i_tecnol.C3.B2giques_de_l.27acer"></span>Característiques mecàniques i tecnològiques de l'acer</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Acer&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Característiques mecàniques i tecnològiques de l'acer"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:StabilityKip.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/33/StabilityKip.svg/220px-StabilityKip.svg.png" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/33/StabilityKip.svg/330px-StabilityKip.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/33/StabilityKip.svg/440px-StabilityKip.svg.png 2x" data-file-width="512" data-file-height="384" /></a><figcaption>Representació del <a href="/wiki/Vinclament" title="Vinclament">vinclament</a> sota l'acció d'una força exercida sobre una <a href="/wiki/Biga_(construcci%C3%B3)" title="Biga (construcció)">biga</a> d'acer</figcaption></figure> <p>Encara que és difícil establir les propietats físiques i mecàniques de l'acer, ja que aquestes varien amb els ajustaments en la seva composició i els diversos tractaments tèrmics, químics o mecànics, amb els quals es poden aconseguir acers amb combinacions de característiques adequades per a infinitat d'aplicacions, se'n poden citar algunes propietats genèriques: </p> <ul><li>La seva <a href="/wiki/Densitat" title="Densitat">densitat</a> mitjana és de 7.850 kg/m³.</li> <li>En funció de la temperatura de l'acer es pot contraure, dilatar o fondre.</li> <li>El <a href="/wiki/Punt_de_fusi%C3%B3" title="Punt de fusió">punt de fusió</a> de l'acer depèn del tipus d'aliatge i els percentatges d'elements aliables. El del seu component principal, el <a href="/wiki/Ferro" title="Ferro">ferro</a> és d'aproximadament 1510 °C en estat pur (sense aliar), però l'acer presenta freqüentment temperatures de fusió al voltant de 1375 °C, i en general la temperatura necessària per a la fusió augmenta a mesura que es fon (excepte els aliatges <a href="/wiki/Eut%C3%A8ctic" class="mw-redirect" title="Eutèctic">eutèctics</a> que fonen de cop). D'altra banda l'<a href="/wiki/Acer_r%C3%A0pid" title="Acer ràpid">acer ràpid</a> fon a 1650 °C.<sup id="cite_ref-enciclopedia-prop_18-0" class="reference"><a href="#cite_note-enciclopedia-prop-18"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li>El seu punt d'<a href="/wiki/Ebullici%C3%B3" title="Ebullició">ebullició</a> és de voltant de 3000 °C.<sup id="cite_ref-enciclopedia-prop_18-1" class="reference"><a href="#cite_note-enciclopedia-prop-18"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li>És un material molt <a href="/wiki/Tenacitat" title="Tenacitat">tenaç</a>, especialment en algun dels aliatges utilitzats per fabricar eines.</li> <li>Relativament <a href="/wiki/D%C3%BActil" class="mw-redirect" title="Dúctil">dúctil</a>. Amb ell s'obtenen fils prims anomenats <a href="/wiki/Filferro" title="Filferro">filferros</a>.</li> <li>És <a href="/wiki/Metall_mal%C2%B7leable" class="mw-redirect" title="Metall mal·leable">mal·leable</a>. Es poden obtenir làmines primes anomenades <a href="/wiki/Llauna_(metall)" title="Llauna (metall)">llauna</a>. La llauna és una làmina d'acer, d'entre 0,5 i 0,12 mm de gruix, recoberta, generalment de forma electrolítica, per <a href="/wiki/Estany_(element)" title="Estany (element)">estany</a>.</li> <li>Permet una bona <a href="/wiki/Mecanitzat" class="mw-redirect" title="Mecanitzat">mecanització</a> a <a href="/wiki/M%C3%A0quina_eina" title="Màquina eina">màquines eines</a> abans de rebre un tractament tèrmic.</li> <li>Algunes composicions i formes de l'acer mantenen major <a href="/w/index.php?title=Mem%C3%B2ria_de_materials&action=edit&redlink=1" class="new" title="Memòria de materials (encara no existeix)">memòria</a>, i es deformen en sobrepassar el seu <a href="/wiki/L%C3%ADmit_el%C3%A0stic" title="Límit elàstic">límit elàstic</a>.</li> <li>La <a href="/wiki/Duresa" title="Duresa">duresa</a> dels acers varia entre la del ferro i la que es pot aconseguir mitjançant el seu aliatge o altres procediments tèrmics o químics entre els quals potser el més conegut sigui el <a href="/wiki/Tremp_(metal%C2%B7l%C3%BArgia)" class="mw-redirect" title="Tremp (metal·lúrgia)">tremp</a>, aplicable a acers amb alt contingut en carboni, que permet, quan és superficial, conservar un nucli tenaç en la peça que eviti fractures fràgils. Acers típics amb un alt grau de duresa superficial són els que s'utilitzen en les eines de mecanitzat, anomenats <a href="/wiki/Acer_r%C3%A0pid" title="Acer ràpid">acers ràpids</a> que contenen quantitats significatives de <a href="/wiki/Crom" title="Crom">crom</a>, <a href="/wiki/Wolframi" class="mw-redirect" title="Wolframi">wolframi</a>, <a href="/wiki/Molibd%C3%A8" title="Molibdè">molibdè</a> i <a href="/wiki/Vanadi" title="Vanadi">vanadi</a>. Els assaigs tecnològics per mesurar la duresa són <a href="/wiki/Duresa_Brinell" class="mw-redirect" title="Duresa Brinell">Brinell</a>, <a href="/wiki/Duresa_Vickers" class="mw-redirect" title="Duresa Vickers">Vickers</a> i <a href="/wiki/Duresa_Rockwell" title="Duresa Rockwell">Rockwell</a>, entre d'altres.</li> <li>Es pot <a href="/wiki/Soldadura" title="Soldadura">soldar</a> amb facilitat.</li> <li>La <a href="/wiki/Corrosi%C3%B3" title="Corrosió">corrosió</a> és el desavantatge dels acers, ja que el ferro es <a href="/wiki/Oxidaci%C3%B3" title="Oxidació">rovella</a> amb molta facilitat incrementant el seu volum i provocant esquerdes superficials que possibiliten el progrés de l'oxidació fins que es consumeix la peça per complet. Tradicionalment els acers s'han anat protegint mitjançant tractaments superficials diversos. Si bé existeixen aliatges amb resistència a la corrosió millorada com els <a href="/wiki/Acer_corten" class="mw-redirect" title="Acer corten">acers de construcció «corten»</a> aptes per intempèrie (en certs ambients) o els <a href="/wiki/Acer_inoxidable" title="Acer inoxidable">acers inoxidables</a>.</li> <li>Té una alta <a href="/wiki/Conductivitat_el%C3%A8ctrica" title="Conductivitat elèctrica">conductivitat elèctrica</a>. Encara que depèn de la seva composició és aproximadament de<sup id="cite_ref-19" class="reference"><a href="#cite_note-19"><span class="cite-bracket">[</span>17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> 3·10 ⁶ <a href="/wiki/Siemens_(unitat)" title="Siemens (unitat)">S</a> / <a href="/wiki/Metre" title="Metre">m</a>. En les línies aèries d'<a href="/wiki/Alta_tensi%C3%B3" title="Alta tensió">alta tensió</a> s'utilitzen amb freqüència conductors d'alumini amb ànima d'acer proporcionant aquest últim la resistència mecànica necessària per incrementar la distància entre torres i optimitzar el cost de la instal·lació.</li> <li>S'utilitza per a la fabricació d'<a href="/wiki/Imant" title="Imant">imants</a> permanents artificials, ja que una peça d'acer imantada no perd la seva imantació si no se l'escalfa fins a certa temperatura. La magnetització artificial es fa per contacte, inducció o mitjançant procediments elèctrics. En l'<a href="/w/index.php?title=Acer_inoxidable_ferr%C3%ADtic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Acer inoxidable ferrític (encara no existeix)">acer inoxidable ferrític</a> si se li enganxa l'imant, però a l'<a href="/wiki/Acer_inoxidable_austen%C3%ADtic" title="Acer inoxidable austenític">acer inoxidable austenític</a> no se li enganxa l'imant, ja que la fase del ferro coneguda com a austenita no és atreta pels imants. Els acers inoxidables contenen principalment <a href="/wiki/N%C3%ADquel" title="Níquel">níquel</a> i <a href="/wiki/Crom" title="Crom">crom</a> en percentatges de l'ordre del 10% més d'alguns elements aliables en menor proporció.</li> <li>Un augment de la <a href="/wiki/Temperatura" title="Temperatura">temperatura</a> en un element d'acer provoca un augment en la longitud d'aquest. Aquest augment en la longitud pot valorar per l'expressió: δL = α δ t ° L, essent α el <a href="/wiki/Coeficient_de_dilataci%C3%B3" title="Coeficient de dilatació">coeficient de dilatació</a>, que per l'acer val aproximadament 1,2 • 10 <sup> -5 </sup> (és a dir α = 0,000012). Si hi ha llibertat de dilatació no es plantegen grans problemes subsidiaris, però si aquesta dilatació està impedida en major o menor grau per la resta dels components de l'estructura, apareixen esforços complementaris que cal tenir presents. L'acer es dilata i es contreu segons un coeficient de dilatació similar al coeficient de dilatació del <a href="/wiki/Formig%C3%B3" title="Formigó">formigó</a>, per la qual cosa resulta molt útil el seu ús simultani en la construcció, formant un material compost que s'anomena <a href="/wiki/Formig%C3%B3_armat" title="Formigó armat">formigó armat</a>.<sup id="cite_ref-20" class="reference"><a href="#cite_note-20"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'acer dona una falsa sensació de seguretat en ser incombustible, però les seves propietats mecàniques fonamentals es veuen greument afectades per les altes temperatures que poden assolir els perfils en el transcurs d'un incendi.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Normalització_de_les_diferents_classes_d'acer"><span id="Normalitzaci.C3.B3_de_les_diferents_classes_d.27acer"></span>Normalització de les diferents classes d'acer</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Acer&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Normalització de les diferents classes d'acer"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Renchilo_9_11.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8e/Renchilo_9_11.jpg/220px-Renchilo_9_11.jpg" decoding="async" width="220" height="42" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8e/Renchilo_9_11.jpg/330px-Renchilo_9_11.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8e/Renchilo_9_11.jpg/440px-Renchilo_9_11.jpg 2x" data-file-width="1836" data-file-height="349" /></a><figcaption>Clau d'acer aliat per a eines o «acer al crom-vanadi»</figcaption></figure> <p>Com existeix una varietat molt gran de classes d'acer diferents que es poden produir en funció dels elements aliables que constitueixin l'aliatge, s'ha imposat, a cada país, cada fabricant d'acer, i en molts casos en els majors consumidors d'acers, unes Normes que regulen la composició dels acers i les prestacions d'aquests. </p><p>Per exemple a <a href="/wiki/Espanya" title="Espanya">Espanya</a> actualment estan regulats per la norma <a href="/w/index.php?title=UNE-EN_10020&action=edit&redlink=1" class="new" title="UNE-EN 10020 (encara no existeix)">UNE-EN 10020</a>: 2001 i antigament estaven regulades per la norma <a href="/w/index.php?title=UNE-36010&action=edit&redlink=1" class="new" title="UNE-36010 (encara no existeix)">UNE-36010</a>, ambdues editades per <a href="/wiki/Associaci%C3%B3_Espanyola_de_Normalitzaci%C3%B3_i_Certificaci%C3%B3" title="Associació Espanyola de Normalització i Certificació">AENOR</a>.<sup id="cite_ref-21" class="reference"><a href="#cite_note-21"><span class="cite-bracket">[</span>19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Existeixen altres normes reguladores de l'acer, com la classificació d'<a href="/w/index.php?title=AISI&action=edit&redlink=1" class="new" title="AISI (encara no existeix)">AISI</a> (de fa 70 anys, i d'ús molt més extens internacionalment), <a href="/w/index.php?title=ASTM&action=edit&redlink=1" class="new" title="ASTM (encara no existeix)">ASTM</a>,<sup id="cite_ref-22" class="reference"><a href="#cite_note-22"><span class="cite-bracket">[</span>20<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <a href="/wiki/Deutsches_Institut_f%C3%BCr_Normung" class="mw-redirect" title="Deutsches Institut für Normung">DIN</a>, o l'<a href="/wiki/Organitzaci%C3%B3_Internacional_per_a_l%27Estandarditzaci%C3%B3" title="Organització Internacional per a l'Estandardització">ISO</a> 3506. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Formació_de_l'acer._Diagrama_ferro-carboni_(Fe-C)"><span id="Formaci.C3.B3_de_l.27acer._Diagrama_ferro-carboni_.28Fe-C.29"></span>Formació de l'acer. Diagrama ferro-carboni (Fe-C)</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Acer&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Formació de l'acer. Diagrama ferro-carboni (Fe-C)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <table class="wikitable" style="float: right; margin: 0.5em"> <tbody><tr> <th>Fases de l'<a href="/wiki/Aliatge" title="Aliatge">aliatge</a> de <a href="/wiki/Ferro" title="Ferro">ferro</a> - <a href="/wiki/Carboni" title="Carboni">carboni</a> </th></tr> <tr> <td> <p><a href="/wiki/Austenita" title="Austenita">Austenita</a> (ferro-ɣ. dur) <br /> <a href="/wiki/Ferrita_(ferro)" class="mw-redirect" title="Ferrita (ferro)">Ferrita</a> (ferro-α. tou) <br /> <a href="/wiki/Cementita" title="Cementita">Cementita</a> (carbur de ferro. Fe ₃ C) <br /> <a href="/wiki/Perlita_(acer)" title="Perlita (acer)">Perlita</a> (88% ferrita, 12% cementita) <br /> <a href="/wiki/Ledeburita" title="Ledeburita">Ledeburita</a> (ferrita - cementita eutectica, 4,3% carboni) <br /> <a href="/wiki/Bainita" title="Bainita">Bainita</a> <br /> <a href="/wiki/Martensita" title="Martensita">Martensita</a> </p> </td></tr> <tr> <th>Tipus d'acer </th></tr> <tr> <td> <p><a href="/wiki/Acer_al_carboni" title="Acer al carboni">Acer al carboni</a> (0,03-2,1% C) <br /> <a href="/wiki/Acer_corten" class="mw-redirect" title="Acer corten">Acer corten</a> (per intempèrie) <br /> <a href="/wiki/Acer_inoxidable" title="Acer inoxidable">Acer inoxidable</a> (aliat amb <a href="/wiki/Crom" title="Crom">crom</a>) <br /> <a href="/w/index.php?title=Acer_microaliat&action=edit&redlink=1" class="new" title="Acer microaliat (encara no existeix)">Acer microaliat</a> («HSLA», <i>baix aliatge, alta resistència</i>) <br /> <a href="/wiki/Acer_r%C3%A0pid" title="Acer ràpid">Acer ràpid</a> (molt dur, tractament tèrmic) </p> </td></tr> <tr> <th>Noms de l'<a href="/wiki/Acer_al_carboni" title="Acer al carboni">acer al carboni</a> segons aliatge </th></tr> <tr> <td> <p>acer extra dolç (del 0,05 al 0,15% C) <br /> <a href="/w/index.php?title=Acer_dol%C3%A7&action=edit&redlink=1" class="new" title="Acer dolç (encara no existeix)">acer dolç</a> (del 0,15 al 0,30% C) <br /> acer mig dolç (del 0,30 al 0,40% C) <br /> acer mig dur (del 0,40 al 0,60% C) <br /> acer dur (del 0,60 al 0,70% C) <br /> acer dur tenaç (del 0,70 al 0,85% C) <br /> acer extra dur (del 0,85 a l'1,20% C) <br /> acer salvatge (de l'1,20 a l'1,70% C) <br /> <a href="/wiki/Fosa_(metal%C2%B7l%C3%BArgia)" title="Fosa (metal·lúrgia)">Fosa nodular</a> (grafit esferoidal) </p> </td></tr></tbody></table> <p>En el <a href="/w/index.php?title=Diagrama_ferro-carboni&action=edit&redlink=1" class="new" title="Diagrama ferro-carboni (encara no existeix)">diagrama ferro-carboni</a> o de fases es representen les transformacions que pateixen els acers al carboni amb la temperatura, admetent que l'escalfament (o refredament) del material es fa molt lentament, de manera que els processos de <a href="/wiki/Difusi%C3%B3" title="Difusió">difusió</a> (homogeneïtzació) tenen temps per completar-se totalment. Aquest diagrama s'obté experimentalment identificant els punts crítics, temperatures a les quals es produeixen les successives transformacions, per mètodes diversos. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Microconstituents">Microconstituents</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Acer&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Microconstituents"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El ferro pur presenta tres estats <a href="/wiki/Al%C2%B7lotropia" title="Al·lotropia">al·lotròpics</a> a mesura que s'incrementa la temperatura des de l'ambient:<sup id="cite_ref-23" class="reference"><a href="#cite_note-23"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <ul><li>Fins als 911 °C, el ferro ordinari, cristal·litza en el sistema cúbic centrat en el cos (BCC) i rep la denominació de ferro α o <a href="/wiki/Ferrita_(ferro)" class="mw-redirect" title="Ferrita (ferro)">Ferrita</a>. És un material dúctil i mal·leable responsable de la bona forjabilitat dels aliatges amb baix contingut en carboni i és <a href="/wiki/Ferromagnetisme" title="Ferromagnetisme">ferromagnètic</a> fins als 770 °C (<a href="/wiki/Temperatura_de_Curie" title="Temperatura de Curie">temperatura de Curie</a> a la qual perd aquesta qualitat). La ferrita pot dissoldre molt petites quantitats de carboni.</li> <li>Entre 911 i 1400 °C cristal·litza en el sistema cúbic centrat en les cares (FCC) i rep la denominació de ferro γ o <a href="/wiki/Austenita" title="Austenita">austenita</a>. Donada la seva major compacitat l'austenita es deforma amb major facilitat i és <a href="/wiki/Paramagnetisme" title="Paramagnetisme">paramagnètica</a>.</li> <li>Entre 1400 i 1538 °C cristal·litza de nou en el sistema cúbic centrat en el cos i rep la denominació de ferro δ que és en essència el mateix ferro alfa però amb paràmetre de xarxa més gran per efecte de la temperatura.</li></ul> <p>A major temperatura el ferro es troba en estat líquid. </p><p>Si s'afegeix carboni al ferro, els seus àtoms podrien situar simplement en els intersticis de la xarxa cristal·lina d'aquest últim, però en els acers apareix combinat formant carbur de ferro (Fe ₃ C), és a dir, un compost químic definit i que rep la denominació de <a href="/wiki/Cementita" title="Cementita">cementita</a> de manera que els acers al carboni estan constituïts realment per ferrita i cementita. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Transformació_de_l'austenita"><span id="Transformaci.C3.B3_de_l.27austenita"></span>Transformació de l'austenita</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Acer&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Transformació de l'austenita"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Diagrama_Fe_C_zona_de_los_aceros.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f9/Diagrama_Fe_C_zona_de_los_aceros.svg/220px-Diagrama_Fe_C_zona_de_los_aceros.svg.png" decoding="async" width="220" height="251" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f9/Diagrama_Fe_C_zona_de_los_aceros.svg/330px-Diagrama_Fe_C_zona_de_los_aceros.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f9/Diagrama_Fe_C_zona_de_los_aceros.svg/440px-Diagrama_Fe_C_zona_de_los_aceros.svg.png 2x" data-file-width="1992" data-file-height="2270" /></a><figcaption>Zona dels acers (fins a 2% de carboni) del diagrama d'equilibri metaestables ferro-carboni. Atès que en els acers al carboni es troba formant carbur de ferro s'han inclòs en abscisses les escales dels percentatges en pes de carboni i de carbur de ferro (en blau)</figcaption></figure> <p><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:FeC-phase-diagram--multilingual.svg" class="mw-file-description" title="Punt eutèctic"><img alt="Punt eutèctic" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ac/FeC-phase-diagram--multilingual.svg/langca-400px-FeC-phase-diagram--multilingual.svg.png" decoding="async" width="400" height="277" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ac/FeC-phase-diagram--multilingual.svg/langca-600px-FeC-phase-diagram--multilingual.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ac/FeC-phase-diagram--multilingual.svg/langca-800px-FeC-phase-diagram--multilingual.svg.png 2x" data-file-width="888" data-file-height="615" /></a></span> </p><p>El diagrama de fases Fe-C mostra dues composicions singulars: </p> <ul><li>Un <a href="/wiki/Eut%C3%A8ctic" class="mw-redirect" title="Eutèctic">eutèctic</a> (composició per la qual el punt de fusió és mínim) que s'anomena <a href="/wiki/Ledeburita" title="Ledeburita">ledeburita</a> i conté un 4,3% de carboni (64,5% de cementita). La ledeburita apareix entre els constituents de l'aliatge quan el contingut en carboni supera el 2% (regió del diagrama no mostrada) i és la responsable de la mala forjabilitat de l'aliatge marcant la frontera entre els acers amb menys del 2% C (forjables) i les foses amb percentatges de carboni superiors (no forjables i fabricades per emmotllament). D'aquesta manera s'observa que per sobre de la temperatura crítica A ₃<sup id="cite_ref-24" class="reference"><a href="#cite_note-24"><span class="cite-bracket">[</span>nota 3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> els acers estan constituïts només per austenita, una solució sòlida de carboni en ferro γ i la seva microestructura en condicions de refredament lent dependrà per tant de les transformacions que pateixi aquesta.</li> <li>Un <a href="/w/index.php?title=Reacci%C3%B3_eutectoide&action=edit&redlink=1" class="new" title="Reacció eutectoide (encara no existeix)">eutectoide</a> a la zona dels acers, equivalent a l'eutèctic però en estat sòlid, on la temperatura de transformació de l'austenita és mínima. L'<a href="/wiki/Eutectoide" class="mw-redirect" title="Eutectoide">eutectoide</a> conté un 0,77% C (13,5% de cementita) i s'anomena <a href="/wiki/Perlita_(acer)" title="Perlita (acer)">perlita</a>. Està constituït per capes alternes de ferrita i cementita, sent les seves propietats mecàniques intermèdies entre les de la ferrita i la cementita.</li></ul> <p>L'existència de l'eutectoide permet distingir dos tipus d'aliatges d'acer:<sup id="cite_ref-25" class="reference"><a href="#cite_note-25"><span class="cite-bracket">[</span>22<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Acer_hipoeutectoide&action=edit&redlink=1" class="new" title="Acer hipoeutectoide (encara no existeix)">Acers hipoeutectoides</a> (<0,77% C). En refredar per sota de la temperatura crítica A₃ comença a precipitar la ferrita entre els grans (vidres) d'austenita i en arribar a la temperatura crítica A <sub>1</sub> l'austenita restant es transforma en perlita. S'obté per tant a temperatura ambient una estructura de cristalls de perlita embeguts en una matriu de ferrita.</li> <li><a href="/w/index.php?title=Acer_hipereutectoide&action=edit&redlink=1" class="new" title="Acer hipereutectoide (encara no existeix)">Acers hipereutectoides</a> (> 0,77% C). En refredar per sota de la temperatura crítica es precipita el carbur de ferro resultant a temperatura ambient cristalls de perlita embeguts en una matriu de cementita.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Altres_microconstituents">Altres microconstituents</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Acer&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Altres microconstituents"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Les microestructures bàsiques descrites (perlita) són les obtingudes refredant lentament acers al carboni, però modificant les condicions de refredament (base dels tractaments tèrmics) és possible obtenir estructures cristal·lines diferents: </p> <ul><li>La <b><a href="/wiki/Martensita" title="Martensita">martensita</a></b> és el constituent típic dels acers <a href="/wiki/Tremp_(metal%C2%B7l%C3%BArgia)" class="mw-redirect" title="Tremp (metal·lúrgia)">temperats</a> i s'obté de forma gairebé instantània en refredar ràpidament l'austenita. És una solució sobresaturada de carboni en ferro alfa amb tendència, com més gran és el carboni, a la substitució de l'estructura cúbica centrada en el cos per tetragonal centrada en el cos. Després de la cementita (i els carburs d'altres metalls) és el constituent més dur dels acers.</li> <li>Velocitats intermèdies de refredament donen lloc a la <b><a href="/wiki/Bainita" title="Bainita">bainita</a></b>, estructura similar a la perlita formada per agulles de ferrita i cementita però de major ductilitat i resistència que aquella.</li> <li>També es pot obtenir austenita per refredament ràpid d'aliatges amb elements gammàgens (que afavoreixen l'estabilitat del ferro γ) com el níquel i el manganès, com és el cas per exemple dels <a href="/w/index.php?title=Acer_inoxidable_austen%C3%ADtics&action=edit&redlink=1" class="new" title="Acer inoxidable austenítics (encara no existeix)">acers inoxidables austenítics</a>.</li></ul> <p>Antany es van identificar també la <b>sorbita</b> i la <b>troostita</b> que han resultat ser en realitat perlita de molt petita distància interlaminar pel que aquestes denominacions han caigut en desús. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Altres_elements_en_l'acer"><span id="Altres_elements_en_l.27acer"></span>Altres elements en l'acer</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Acer&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Altres elements en l'acer"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Com a material d'aliatge per al ferro el carboni és l'element més interessant en la relació cost-efectivat, però també es fan servir altres elements d'aliatge com <a href="/wiki/Mangan%C3%A8s" title="Manganès">manganès</a>, <a href="/wiki/Crom" title="Crom">crom</a>, <a href="/wiki/Vanadi" title="Vanadi">vanadi</a> i <a href="/wiki/Tungst%C3%A8" title="Tungstè">tungstè</a>.<sup id="cite_ref-EM2_26-0" class="reference"><a href="#cite_note-EM2-26"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Elements_aliables_de_l'acer_i_millores_obtingudes_amb_l'aliatge"><span id="Elements_aliables_de_l.27acer_i_millores_obtingudes_amb_l.27aliatge"></span>Elements aliables de l'acer i millores obtingudes amb l'aliatge</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Acer&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Elements aliables de l'acer i millores obtingudes amb l'aliatge"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Encara que la composició química de cada fabricant d'acers és gairebé secreta, certificant als seus clients només la resistència i duresa dels acers que produeixen, sí que es coneixen els compostos agregats i els seus percentatges admissibles.<sup id="cite_ref-27" class="reference"><a href="#cite_note-27"><span class="cite-bracket">[</span>24<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <sup id="cite_ref-28" class="reference"><a href="#cite_note-28"><span class="cite-bracket">[</span>25<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <ul><li><a href="/wiki/Alumini" title="Alumini">Alumini</a>: s'empra com a element d'aliatge en els acers de nitruració, que sol tenir 1% aproximadament d'alumini. Com desoxidant se sol emprar freqüentment en la fabricació de molts acers. Tots els acers aliats en qualitat contenen alumini en percentatges molt petits, variables generalment des de 0,001 a 0,008%. També s'utilitza com a element desoxidant.</li> <li><a href="/wiki/Bor" title="Bor">Bor</a>: en molt petites quantitats (del 0,001 al 0,0015%) aconsegueix augmentar la capacitat d'enduriment quan l'acer està totalment desoxidat, ja que es combina amb el carboni per formar carburs proporcionant un revestiment dur i millorant el tremp. És usat en acers de baix aliatge en aplicacions com fulles d'arada i filferros d'alta ductilitat i duresa superficial. Utilitzat també com a trampa de nitrogen, especialment en acers per trefilació, per obtenir valors de N menors a 80 ppm.</li></ul> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Allegheny_Ludlum_steel_furnace.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a4/Allegheny_Ludlum_steel_furnace.jpg/220px-Allegheny_Ludlum_steel_furnace.jpg" decoding="async" width="220" height="170" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a4/Allegheny_Ludlum_steel_furnace.jpg/330px-Allegheny_Ludlum_steel_furnace.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a4/Allegheny_Ludlum_steel_furnace.jpg/440px-Allegheny_Ludlum_steel_furnace.jpg 2x" data-file-width="3209" data-file-height="2486" /></a><figcaption>Foneries. Noteu la tonalitat de l'abocament.</figcaption></figure> <ul><li><a href="/wiki/Cobalt" title="Cobalt">Cobalt</a>: molt enduridor. Disminueix el tremp. Millora la duresa en calent. El cobalt és un element poc habitual en els acers. Es fa servir en els acers ràpids per a eines, augmenta la duresa de l'eina en calent. S'utilitza per acers refractaris. Augmenta les propietats magnètiques dels acers.</li> <li><a href="/wiki/Crom" title="Crom">Crom</a>: és un dels elements especials més emprats per a la fabricació d'acers aliats, utilitzant indistintament en els acers de construcció, en els d'eines, en els inoxidables i els de resistència en calent. S'empra en quantitats diverses des de 0,30% a 30%, segons els casos i serveix per augmentar la duresa i la resistència a la tracció dels acers, impedeix les deformacions en el tremp, augmenta la resistència al desgast, l'inoxidable (amb concentracions superiors al 12%), etc. Forma carburs molt durs i comunica a l'acer més duresa, resistència i tenacitat a qualsevol temperatura. Sol o aliat amb altres elements, proporciona als acers característiques d'<a href="/wiki/Acer_inoxidable" title="Acer inoxidable">inoxidables</a> i refractaris; també s'utilitza en revestiments embellidors o recobriments durs de gran resistència al desgast, com èmbols, eixos, etc.</li> <li><a href="/wiki/Estany_(element)" title="Estany (element)">Estany</a>: és l'element que s'utilitza per recobrir làmines molt primes d'acer que formen la <a href="/wiki/Llauna_(metall)" title="Llauna (metall)">llauna</a>.</li> <li><a href="/wiki/Mangan%C3%A8s" title="Manganès">Manganès</a>: apareix pràcticament en tots els acers, ja que és un element d'addició per neutralitzar la perniciosa influència del sofre i l'oxigen, que sempre solen contenir els acers quan es troben en estat líquid en els forns durant els processos de fabricació. El manganès actua també com desoxidant i evita, en part, que en la solidificació de l'acer que es desprenguin gasos que donin lloc a porositats perjudicials al material. Si els acers no tinguessin manganès, no es podrien laminar ni forjar, perquè el sofre que sol trobar en major o menor quantitat en els acers, formarien sulfurs de ferro, que són cossos de molt baix punt de fusió (981 ° aprox.) que a les temperatures de treball en calent (forja o laminació) fonen, i al trobar contornejat els grans d'acer creen zones de debilitat i les peces i barres s'obren en aquestes operacions de transformació. Els acers ordinaris i els acers aliats en els quals el manganès no és element fonamental, solen contenir generalment percentatges de manganès variables de 0,30 a 0,80%.</li> <li><a href="/wiki/Molibd%C3%A8" title="Molibdè">Molibdè</a>: és un element habitual de l'acer i augmenta molt la profunditat d'enduriment d'acer, així com la seva tenacitat. Els acers inoxidables austenítics contenen molibdè per millorar la resistència a la corrosió.</li> <li><a href="/wiki/Nitrogen" title="Nitrogen">Nitrogen</a>: s'agrega a alguns acers per promoure la formació d'<a href="/wiki/Austenita" title="Austenita">austenita</a>.</li> <li><a href="/wiki/N%C3%ADquel" title="Níquel">Níquel</a>: un dels majors avantatges que reporta l'ús del níquel, és evitar el creixement del gra en els tractaments tèrmics, el que serveix per produir en ells gran tenacitat. El níquel a més fa descendir els punts crítics i per això els tractaments es poden fer a temperatures lleugerament més baixes que la que correspon als acers ordinaris. Experimentalment s'observa que amb els acers aliats amb níquel s'obté per a una mateixa duresa, un límit d'elasticitat lleugerament més elevat i majors allargaments i resistències que amb els acers al carboni o de baix aliatge. En l'actualitat s'ha restringit molt el seu ús, però segueix sent un element d'aliatge indiscutible per als acers de construcció emprats en la fabricació de peces per a màquines i motors de gran responsabilitat, es destaquen sobretot en els acers crom-níquel i crom-níquel-molibdè. El níquel és un element d'extraordinària importància en la fabricació d'acers inoxidables i resistents a altes temperatures, en els que a més de crom s'empren percentatges de níquel variables de 8 a 20%. És el principal formador d'austenita, que augmenta la tenacitat i resistència a l'impacte. El níquel s'utilitza molt per produir <a href="/wiki/Acer_inoxidable" title="Acer inoxidable">acer inoxidable</a>, perquè augmenta la resistència a la corrosió.</li> <li><a href="/wiki/Plom" title="Plom">Plom</a>: el plom no es combina amb l'acer, es troba en ell en forma de petitíssims glòbuls, com si estigués emulsionat, cosa que afavoreix la fàcil mecanització per arrencada de ferritja (tornejat, raspallada, trepant, etc.), ja que el plom és un bon lubricant de tall, el percentatge oscil·la entre 0,15% i 0,30% havent de limitar el contingut de carboni a valors inferiors al 0,5% pel fet que dificulta el temperat i disminueix la tenacitat en calent. S'afegeix a alguns acers per millorar molt la màquina.</li> <li><a href="/wiki/Silici" title="Silici">Silici</a>: augmenta moderadament el tremp. S'usa com a element desoxidant. Augmenta la resistència dels acers baixos en carboni.</li> <li><a href="/wiki/Titani" title="Titani">Titani</a>: s'usa per estabilitzar i desoxidar l'acer, manté estables les propietats de l'acer a alta temperatura.</li> <li><a href="/wiki/Tungst%C3%A8" title="Tungstè">Tungstè</a>: també conegut com a wolframi. Forma amb el ferro carburs molt complexos estables i duríssims, suportant bé altes temperatures. En percentatges del 14 al 18%, proporciona <a href="/wiki/Acer_r%C3%A0pid" title="Acer ràpid">acers ràpids</a> amb els quals és possible triplicar la velocitat de tall dels acers al carboni per a eines.</li> <li><a href="/wiki/Vanadi" title="Vanadi">Vanadi</a>: posseeix una enèrgica acció desoxidant i forma carburs complexos amb el ferro, que proporcionen a l'acer una bona resistència a la fatiga, tracció i poder tallant en els acers per <a href="/wiki/Eina" class="mw-redirect" title="Eina">eines</a>.</li> <li><a href="/wiki/Zinc" title="Zinc">Zinc</a>: és element clau per produir xapa d'acer <a href="/wiki/Galvanitzaci%C3%B3" title="Galvanització">galvanitzat</a>.</li></ul> <p>Els percentatges de cadascun dels elements aliables que poden configurar un tipus determinat d'acer estan normalitzats. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Impureses_a_l'acer"><span id="Impureses_a_l.27acer"></span>Impureses a l'acer</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Acer&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Impureses a l'acer"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>S'anomena impureses a tots els elements indesitjables en la composició dels acers. Es troben en els acers i també en les foses a conseqüència de què estan presents en els <a href="/wiki/Minerals" class="mw-redirect" title="Minerals">minerals</a> o els <a href="/wiki/Combustible" title="Combustible">combustibles</a>. Es procura eliminar o reduir el seu contingut a causa del fet que són perjudicials per a les propietats de l'<a href="/wiki/Aliatge" title="Aliatge">aliatge</a>. En els casos en els quals eliminar-les resulti impossible o sigui massa costós, s'admet la seva presència en quantitats mínimes. </p> <ul><li><a href="/wiki/Sofre" title="Sofre">Sofre</a>: límit màxim aproximat: 0,04%. El sofre amb el ferro forma <a href="/wiki/Sulfur" title="Sulfur">sulfur</a>, el qual, conjuntament amb l'austenita, dona lloc a un <a href="/wiki/Eut%C3%A8ctic" class="mw-redirect" title="Eutèctic">eutèctic</a> el punt de fusió és baix i que, per tant, apareix en vores de gra. Quan els lingots d'acer colat han de ser laminats en calent, aquest eutèctic es troba en estat líquid, la qual cosa provoca el desgranat del material.</li></ul> <dl><dd>Es controla la presència de sulfur mitjançant l'agregació de <a href="/wiki/Mangan%C3%A8s" title="Manganès">manganès</a>. El manganès té major afinitat pel <a href="/wiki/Sofre" title="Sofre">sofre</a> que el <a href="/wiki/Ferro" title="Ferro">ferro</a> per la qual cosa en lloc de <a href="/wiki/Sulfur_de_ferro_(II)" class="mw-redirect" title="Sulfur de ferro (II)">FeS</a> es forma <a href="/w/index.php?title=Sulfur_de_mangan%C3%A8s_(II)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sulfur de manganès (II) (encara no existeix)">MnS</a> que té alt <a href="/wiki/Punt_de_fusi%C3%B3" title="Punt de fusió">punt de fusió</a> i bones propietats plàstiques. El contingut de Mn ha de ser aproximadament cinc vegades la concentració de S perquè es produeixi la reacció.</dd> <dd>El resultat final, un cop eliminats els gasos causants, és una fosa menys porosa, i per tant de major qualitat.</dd> <dd>Encara que es considera un element perjudicial, la seva presència és positiva per millorar la màquina en els processos de mecanitzat. Quan el percentatge de sofre és alt pot causar porus en la soldadura.</dd></dl> <ul><li><a href="/wiki/F%C3%B2sfor_(element)" class="mw-redirect" title="Fòsfor (element)">Fòsfor</a>: El fòsfor resulta perjudicial, ja sigui en dissoldre's en la ferrita, car disminueix la <a href="/wiki/Ductilitat" title="Ductilitat">ductilitat</a>, com també per formar FeP (<a href="/w/index.php?title=Fosfur_de_ferro&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fosfur de ferro (encara no existeix)">fosfur de ferro</a>). El <a href="/w/index.php?title=Fosfur_de_ferro&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fosfur de ferro (encara no existeix)">fosfur de ferro</a>, juntament amb l'austenita i la cementita, forma un eutèctic ternari denominat <i>esteadita</i>, el qual és summament fràgil i té punt de fusió relativament baix, per la qual cosa apareix en vores de gra, tramès al material seva fragilitat.</li></ul> <dl><dd>Encara que es considera un element perjudicial en els acers, perquè redueix la ductilitat i la tenacitat, fent trencadís, a vegades s'agrega per augmentar la resistència a la tensió i millorar la màquina.</dd></dl> <p>El contingut màxim de la suma de les impureses de sofre i acer no pot superar el 0,1% per no augmentar la fragilitat de l'acer.<sup id="cite_ref-29" class="reference"><a href="#cite_note-29"><span class="cite-bracket">[</span>26<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Desgast">Desgast</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Acer&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Desgast"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>És la degradació física (pèrdua o guany de material, aparició d'esquerdes, deformació plàstica, canvis estructurals com transformació de fase o recristalització, fenòmens de corrosió, etc.) A causa del moviment entre la superfície d'un material sòlid i un o diversos elements de contacte.<sup id="cite_ref-30" class="reference"><a href="#cite_note-30"><span class="cite-bracket">[</span>27<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Tractaments_de_l'acer"><span id="Tractaments_de_l.27acer"></span>Tractaments de l'acer</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Acer&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Tractaments de l'acer"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Tractaments_superficials">Tractaments superficials</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Acer&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Tractaments superficials"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Degut a la facilitat que té l'acer per oxidar quan entra en contacte amb l'atmosfera o amb l'aigua, és necessari i convenient protegir la superfície dels components d'acer per protegir de l'<a href="/wiki/Oxidaci%C3%B3" title="Oxidació">oxidació</a> i <a href="/wiki/Corrosi%C3%B3" title="Corrosió">corrosió</a>. Molts tractaments superficials estan molt relacionats amb aspectes embellidors i decoratius dels metalls. </p><p>Els tractaments superficials més usats són els següents: </p> <ul><li><b><a href="/wiki/Zincat" title="Zincat">Zincat</a> </b>: tractament superficial antioxidant per procés electrolític al qual se sotmet a diferents components metàl·lics.</li> <li><b><a href="/wiki/Cromat" title="Cromat">Cromat</a> </b>: recobriment superficial per protegir de l'oxidació i embellir.</li> <li><b><a href="/wiki/Galvanitzat" class="mw-redirect" title="Galvanitzat">Galvanitzat</a> </b>: tractament superficial que es dona a la xapa d'acer.</li> <li><b><a href="/wiki/Niquelat" title="Niquelat">Niquelat</a> </b>: bany de <a href="/wiki/N%C3%ADquel" title="Níquel">níquel</a> amb què es protegeix un metall de l'oxidació.</li> <li><b><a href="/wiki/Pavonat" title="Pavonat">Pavonat</a> </b>: tractament superficial que es dona a peces petites d'acer, com els caragols.</li> <li><b><a href="/w/index.php?title=Pintura_anticorrosiva&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pintura anticorrosiva (encara no existeix)">Pintura</a> </b>: usat especialment en estructures, automòbils, vaixells, etc.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Tractaments_tèrmics"><span id="Tractaments_t.C3.A8rmics"></span>Tractaments tèrmics</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Acer&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: Tractaments tèrmics"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Tractament_t%C3%A8rmic" title="Tractament tèrmic">Tractament tèrmic</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Four-point-contact-bearing_din628_type-qj_120.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/77/Four-point-contact-bearing_din628_type-qj_120.png/220px-Four-point-contact-bearing_din628_type-qj_120.png" decoding="async" width="220" height="335" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/77/Four-point-contact-bearing_din628_type-qj_120.png/330px-Four-point-contact-bearing_din628_type-qj_120.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/77/Four-point-contact-bearing_din628_type-qj_120.png/440px-Four-point-contact-bearing_din628_type-qj_120.png 2x" data-file-width="1300" data-file-height="1980" /></a><figcaption>Rodament d'acer <a href="/wiki/Tremp_(metal%C2%B7l%C3%BArgia)" class="mw-redirect" title="Tremp (metal·lúrgia)">trempat</a>.</figcaption></figure> <p>Un procés de <a href="/wiki/Tractament_t%C3%A8rmic" title="Tractament tèrmic">tractament tèrmic</a> adequat permet augmentar significativament les propietats mecàniques de <a href="/wiki/Duresa" title="Duresa">duresa</a>, <a href="/wiki/Tenacitat" title="Tenacitat">tenacitat</a> i <a href="/wiki/Tracci%C3%B3" title="Tracció">resistència mecànica</a> de l'acer. Els tractaments tèrmics canvien la <a href="/wiki/Microestructura" class="mw-redirect" title="Microestructura">microestructura</a> del material, amb la qual cosa les propietats <a href="/wiki/Macrosc%C3%B2pic" class="mw-redirect" title="Macroscòpic">macroscòpiques</a> de l'acer també són alterades. </p><p>Els tractaments tèrmics que poden aplicar-se a l'acer sense canviar en la seva composició química són: </p> <ul><li><a href="/wiki/Tremp_(metal%C2%B7l%C3%BArgia)" class="mw-redirect" title="Tremp (metal·lúrgia)">Tremp</a></li> <li><a href="/wiki/Reveniment" title="Reveniment">Reveniment</a></li> <li><a href="/wiki/Recuita" title="Recuita">Recuita</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Normalitzat&action=edit&redlink=1" class="new" title="Normalitzat (encara no existeix)">Normalitzat</a></li></ul> <p>Els tractaments termoquímics són tractaments tèrmics en els quals, a més dels canvis en l'estructura de l'acer, també es produeixen canvis en la <a href="/wiki/Composici%C3%B3_qu%C3%ADmica" class="mw-redirect" title="Composició química">composició química</a> de la capa superficial, afegint diferents productes químics fins a una profunditat determinada. Aquests tractaments requereixen l'ús d'escalfament i refredament controlats en atmosferes especials. Entre els objectius més comuns d'aquests tractaments estan augmentar la <a href="/wiki/Duresa" title="Duresa">duresa</a> superficial de les peces deixant el nucli més tou i <a href="/wiki/Tenacitat" title="Tenacitat">tenaç</a>, disminuir el <a href="/wiki/Fregament" class="mw-redirect" title="Fregament">fregament</a> augmentant el poder lubrificant, augmentar la resistència al <a href="/wiki/Desgast" title="Desgast">desgast</a>, augmentar la resistència a <a href="/wiki/Fatiga_de_materials" class="mw-redirect" title="Fatiga de materials">fatiga</a> o augmentar la resistència a la <a href="/wiki/Corrosi%C3%B3" title="Corrosió">corrosió</a>. </p> <ul><li><a href="/wiki/Cementaci%C3%B3" title="Cementació">Cementació</a> (<a href="/wiki/Carboni" title="Carboni">C</a>): augmenta la duresa superficial d'una peça d'acer dolç, augmentant la concentració de carboni en la superfície. S'aconsegueix tenint en compte el mitjà o atmosfera que envolta el metall durant l'escalfament i refredament. El tractament aconsegueix augmentar el contingut de carboni de la zona perifèrica, obtenint després, per mitjà de temples i revenir, una gran duresa superficial, resistència al desgast i bona tenacitat en el nucli.</li> <li><a href="/wiki/Nitruraci%C3%B3" title="Nitruració">Nitruració</a> (<a href="/wiki/Nitrogen" title="Nitrogen">N</a>): igual que la cimentació, augmenta la duresa superficial, encara que ho fa en major mesura, incorporant nitrogen en la composició de la superfície de la peça. S'aconsegueix escalfant l'acer a temperatures compreses entre 400 i 525 °C, dins d'un corrent de gas amoníac, més nitrogen.</li> <li><a href="/w/index.php?title=Cianuraci%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cianuració (encara no existeix)">Cianuració</a> (C + N): enduriment superficial de petites peces d'acer. S'utilitzen banys amb <a href="/wiki/Cianur" title="Cianur">cianur</a>, <a href="/wiki/Carbonat" title="Carbonat">carbonat</a> i <a href="/w/index.php?title=Cianat_s%C3%B2dic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cianat sòdic (encara no existeix)">cianat sòdic</a>. S'apliquen temperatures entre 760 i 950 °C.</li> <li><a href="/w/index.php?title=Carbonitruraci%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Carbonitruració (encara no existeix)">Carbonitruració</a> (C + N): igual que la cianuració, introdueix carboni i nitrogen en una capa superficial, però amb <a href="/wiki/Hidrocarbur" title="Hidrocarbur">hidrocarburs</a> com <a href="/wiki/Met%C3%A0" title="Metà">metà</a>, <a href="/wiki/Et%C3%A0" title="Età">età</a> o <a href="/wiki/Prop%C3%A0" title="Propà">propà</a>; <a href="/wiki/Amon%C3%ADac" title="Amoníac">amoníac</a> (NH ₃) i <a href="/wiki/Mon%C3%B2xid_de_carboni" title="Monòxid de carboni">monòxid de carboni</a> (CO). En el procés es requereixen temperatures de 650 a 850 °C i és necessari realitzar un temple i un revenir posterior.</li> <li><a href="/w/index.php?title=Sulfinitzaci%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sulfinització (encara no existeix)">Sulfinització</a> (S + N + C): augmenta la resistència al desgast per acció del <a href="/wiki/Sofre" title="Sofre">sofre</a>. El sofre es va incorporar al metall per escalfament a baixa temperatura (565 °C) en un bany de sals.</li></ul> <p>Entre els factors que afecten els processos de tractament tèrmic de l'acer es troben la temperatura i el temps durant el qual s'exposa a aquestes condicions al material. Un altre factor determinant és la forma en què l'acer torna a la temperatura ambient. El refredament del procés pot incloure la seva immersió en oli o l'ús de l'aire com refrigerant. </p><p>El mètode del tractament tèrmic, incloent-hi el seu refredament, influeix en què l'acer prengui les seves propietats comercials. </p><p>Segons aquest mètode, en alguns sistemes de classificació, se li assigna un prefix indicatiu del tipus. Per exemple, l'acer O-1, o A2, A6 (o S7), on la lletra "O" és indicatiu de l'ús d'<a href="/wiki/Oli" title="Oli">oli</a> (de l'anglès:<i>oil quench</i>), i "A" és la inicial d'<a href="/wiki/Aire" title="Aire">aire</a>; el prefix "S" és indicatiu que l'acer ha estat tractat i considerat resistent als cops (<i>Shock resistant</i>). </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Conformat">Conformat</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Acer&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: Conformat"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Acer_laminat">Acer laminat</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Acer&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Acer laminat"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Acer_laminat" title="Acer laminat">Acer laminat</a></div> <p>L'acer que s'utilitza per a la construcció d'estructures metàl·liques i obres públiques, s'obté a través de la laminació d'acer en una sèrie de perfils normalitzats d'acord amb les <a href="/w/index.php?title=Norma_T%C3%A8cnica_d%27Edificaci%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Norma Tècnica d'Edificació (encara no existeix)">Normes Tècniques d'Edificació</a>. </p><p>El procés de laminat consisteix a escalfar prèviament els lingots d'acer colat a una temperatura que permeti la deformació del lingot per un procés d'estirament i desbast que es produeix en una cadena de cilindres a pressió anomenat tren de laminació. Aquests cilindres van formant el perfil desitjat fins a aconseguir les mesures que es requereixin. Les dimensions de l'acer que s'aconsegueix no tenen toleràncies molt ajustades i per això moltes vegades als productes laminats cal sotmetre'ls a fases de mecanitzat per ajustar la seva tolerància. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Acer_forjat">Acer forjat</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Acer&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Acer forjat"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Kolben-Pleuel.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bb/Kolben-Pleuel.jpg/100px-Kolben-Pleuel.jpg" decoding="async" width="100" height="216" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bb/Kolben-Pleuel.jpg/150px-Kolben-Pleuel.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bb/Kolben-Pleuel.jpg/200px-Kolben-Pleuel.jpg 2x" data-file-width="296" data-file-height="640" /></a><figcaption>Biela motor d'acer forjat</figcaption></figure> <p>La <a href="/wiki/Forja" title="Forja">forja</a> és el procés que modifica la forma dels metalls per deformació plàstica quan se sotmet l'acer a una pressió o a una sèrie continuada d'impactes. La forja generalment es realitza a altes temperatures perquè així es millora la qualitat metal·lúrgica i les propietats mecàniques de l'acer. </p><p>El sentit de la forja de peces d'acer és reduir al màxim possible la quantitat de material que ha d'esborrar de les peces en els seus processos de <a href="/wiki/Mecanitzat" class="mw-redirect" title="Mecanitzat">mecanitzat</a>. En la forja per estampació la fluència del material queda limitada a la cavitat de l'estampa, composta per dues matrius que tenen gravada la forma de la peça que es vol aconseguir. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Acer_corrugat">Acer corrugat</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Acer&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: Acer corrugat"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'acer corrugat és una classe d'acer laminat usat especialment en <a href="/wiki/Construcci%C3%B3" title="Construcció">construcció</a>, per armar <a href="/wiki/Formig%C3%B3_armat" title="Formigó armat">formigó armat</a>, i fonamentacions d'obra civil i pública, es tracta de barres d'acer que presenten ressalts o <b>corrugat</b> que milloren l'adherència amb el formigó està dotat d'una gran <a href="/wiki/Ductilitat" title="Ductilitat">ductilitat</a>, la qual permet que a l'hora de tallar i plegar no pateixi danys, i té una gran soldabilitat, tot això perquè aquestes operacions resultin més segures i amb una menor despesa energètica. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Trebar.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/62/Trebar.jpg/220px-Trebar.jpg" decoding="async" width="220" height="215" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/62/Trebar.jpg 1.5x" data-file-width="287" data-file-height="281" /></a><figcaption>Malla d'acer corrugat</figcaption></figure> <p>Les barres d'acer corrugat, estan normalitzades, per exemple a <a href="/wiki/Espanya" title="Espanya">Espanya</a> les regulen les normes (UNE 36068:1994 - UNE 36065:2000-UNE36811: 1996) </p><p>Les barres d'acer corrugats es produeixen en una gamma de diàmetres que van de 6 a 40 mm, en la qual se cita la secció en cm2 que cada barra té així com el seu pes en kg. Les barres inferiors o iguals a 16 mm de diàmetre es poden subministrar en barres o rotlles, per diàmetres superiors a 16 mm gairebé sempre es subministren en forma de barres. </p><p>Les barres de producte corrugat tenen unes característiques tècniques que han de complir, per assegurar el càlcul corresponent de les estructures de formigó armat. Entre les característiques tècniques destaquen les següents, totes elles es determinen mitjançant l'<a href="/wiki/Assaig_de_tracci%C3%B3" title="Assaig de tracció">assaig de tracció</a>: </p> <ul><li><a href="/wiki/L%C3%ADmit_el%C3%A0stic" title="Límit elàstic">Límit elàstic</a> Re (Mpa)</li> <li>Càrrega unitària de trencament o <a href="/wiki/Resist%C3%A8ncia_a_la_tracci%C3%B3" title="Resistència a la tracció">resistència a la tracció</a> Rm (MPa)</li> <li>Allargament de trencament A5 (%)</li> <li>Allargament sota càrrega màxima AGT (%)</li> <li>Relació entre càrregues Rm / Re</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Estampat_de_l'acer"><span id="Estampat_de_l.27acer"></span>Estampat de l'acer</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Acer&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: Estampat de l'acer"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Tailored_Blank_Hoesch_Museum.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5a/Tailored_Blank_Hoesch_Museum.jpg/220px-Tailored_Blank_Hoesch_Museum.jpg" decoding="async" width="220" height="183" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5a/Tailored_Blank_Hoesch_Museum.jpg/330px-Tailored_Blank_Hoesch_Museum.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5a/Tailored_Blank_Hoesch_Museum.jpg/440px-Tailored_Blank_Hoesch_Museum.jpg 2x" data-file-width="2322" data-file-height="1928" /></a><figcaption>Porta automòbil encunyada i estampada</figcaption></figure> <p>L'estampació de l'acer consisteix en un procés de mecanitzat sense arrencada de ferritja on a la planxa d'acer se la sotmet per mitjà de premses adequades a processos d'embotiment i estampació per a la consecució de determinades peces metàl·liques. Per fer-ho en les premses es col·loquen els motlles adequats. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Encunyament_de_l'acer"><span id="Encunyament_de_l.27acer"></span>Encunyament de l'acer</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Acer&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Encunyament de l'acer"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'encunyament de l'acer consisteix en un procés de mecanitzat sense arrencada de ferritja on es perforen tota mena de forats a la planxa d'acer per mitjà de premses d'impactes on tenen col·locats els seus respectius encunys i matrius. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Mecanitzat_tou">Mecanitzat tou</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Acer&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: Mecanitzat tou"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:HwacheonCentreLathe_460x1000.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/68/HwacheonCentreLathe_460x1000.jpg/220px-HwacheonCentreLathe_460x1000.jpg" decoding="async" width="220" height="170" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/68/HwacheonCentreLathe_460x1000.jpg/330px-HwacheonCentreLathe_460x1000.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/68/HwacheonCentreLathe_460x1000.jpg/440px-HwacheonCentreLathe_460x1000.jpg 2x" data-file-width="1816" data-file-height="1401" /></a><figcaption>Torn paral·lel modern</figcaption></figure> <p>Les peces d'acer permeten mecanitzar en processos d'arrencada d'encenalls en màquines-eines (<a href="/wiki/Trepant" title="Trepant">trepant</a>, <a href="/wiki/Torn" title="Torn">torn</a>, <a href="/wiki/Fresadora" title="Fresadora">fresadora</a>, centres de mecanitzat CNC, etc.). Després Enduriment per tractament tèrmic i acabar els mecanitzats per procediments abrasius en els diferents tipus de <a href="/wiki/Rectificadora" title="Rectificadora">rectificadores</a> que existeixen. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Rectificat">Rectificat</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Acer&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: Rectificat"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El procés de rectificat permet obtenir molt bones qualitats d'acabat superficial i mesures amb toleràncies molt estretes, que són molt beneficioses per a la construcció de maquinària i equips de qualitat. Però la mida de la peça i la capacitat de desplaçament de la rectificadora poden presentar un obstacle. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Mecanitzat_dur">Mecanitzat dur</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Acer&action=edit&section=23" title="Modifica la secció: Mecanitzat dur"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>En ocasions especials, el tractament tèrmic de l'acer pot portar a terme abans del mecanitzat en processos d'arrencada d'encenalls, depenent del tipus d'acer i els requeriments que han de ser observats per determinada peça. Amb això, s'ha de prendre en compte que les eines necessàries per a aquests treballs han de ser molt forts per arribar a patir desgast precipitat en la seva vida útil. Aquestes ocasions peculiars, es poden presentar quan les <a href="/wiki/Toler%C3%A0ncia_de_fabricaci%C3%B3" title="Tolerància de fabricació">toleràncies de fabricació</a> són tan estrets que no es permeti la inducció de calor en tractament per arribar a alterar la geometria del treball, o també per causa de la mateixa composició del lot del material (per exemple, les peces s'estan encongint molt per ser tractades). A vegades és preferible el mecanitzat després del tractament tèrmic, ja que l'estabilitat òptima del material ha estat assolida i, depenent de la composició i el tractament, el mateix procés de mecanitzat no és molt més difícil. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Mecanitzat_per_descàrrega_elèctrica"><span id="Mecanitzat_per_desc.C3.A0rrega_el.C3.A8ctrica"></span>Mecanitzat per descàrrega elèctrica</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Acer&action=edit&section=24" title="Modifica la secció: Mecanitzat per descàrrega elèctrica"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>En alguns processos de fabricació que es basen en la <a href="/wiki/EDM" class="mw-redirect" title="EDM">descàrrega elèctrica amb l'ús d'elèctrodes</a>, la duresa de l'acer no fa una diferència notable. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Trepant_profund">Trepant profund</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Acer&action=edit&section=25" title="Modifica la secció: Trepant profund"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>En moltes situacions, la duresa de l'acer és determinant per un resultat exitós, com per exemple en el <a href="/w/index.php?title=Trepant_profund&action=edit&redlink=1" class="new" title="Trepant profund (encara no existeix)">trepant profund</a> al procurar que un forat mantingui la seva posició referent a l'eix de rotació de la broca de carbur. O per exemple, si l'acer ha estat endurit per ser tractat tèrmicament i per altra següent tractament tèrmic s'ha suavitzat, la consistència pot ser massa suau per beneficiar el procés, ja que la trajectòria de la broca tendirà a desviar. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Doblegat">Doblegat</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Acer&action=edit&section=26" title="Modifica la secció: Doblegat"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El doblegat l'acer que ha estat tractat tèrmicament no és molt recomanable, ja que el procés de doblegat en fred del material endurit és més difícil i el material molt probablement s'hagi tornat massa trencadís per ser doblat; el procés de doblat emprant torxes o altres mètodes per aplicar calor tampoc no és recomanable, ja que en tornar a aplicar calor al metall dur, la integritat d'aquest canvia i pot ser compromesa. </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Armatura_cilindrica.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d4/Armatura_cilindrica.jpg/220px-Armatura_cilindrica.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d4/Armatura_cilindrica.jpg/330px-Armatura_cilindrica.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d4/Armatura_cilindrica.jpg/440px-Armatura_cilindrica.jpg 2x" data-file-width="2272" data-file-height="1704" /></a><figcaption>Armadura per a una <a href="/wiki/Pilar_(arquitectura)" title="Pilar (arquitectura)">pilar</a> de secció circular.</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Perfils_d'acer"><span id="Perfils_d.27acer"></span>Perfils d'acer</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Acer&action=edit&section=27" title="Modifica la secció: Perfils d'acer"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Per al seu ús a la <a href="/wiki/Construcci%C3%B3" title="Construcció">construcció</a>, l'acer es distribueix en <a href="/w/index.php?title=Perfil_met%C3%A0l%C2%B7lic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Perfil metàl·lic (encara no existeix)">perfils metàl·lics</a>, sent aquests de diferents característiques segons la seva forma i dimensions i havent-hi utilitzar específicament per a una funció concreta, ja siguin <a href="/wiki/Biga_(construcci%C3%B3)" title="Biga (construcció)">bigues</a> o <a href="/wiki/Pilar_(arquitectura)" title="Pilar (arquitectura)">pilars</a>. Un tipus d'acer laminat que s'utilitza per a les estructures de formigó armat són barres de diferents diàmetres amb uns ressalts, que s'anomena <a href="/wiki/Acer_corrugat" class="mw-redirect" title="Acer corrugat">acer corrugat</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Aplicacions">Aplicacions</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Acer&action=edit&section=28" title="Modifica la secció: Aplicacions"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Steel_wire_rope.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7a/Steel_wire_rope.png/220px-Steel_wire_rope.png" decoding="async" width="220" height="275" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7a/Steel_wire_rope.png/330px-Steel_wire_rope.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7a/Steel_wire_rope.png/440px-Steel_wire_rope.png 2x" data-file-width="1366" data-file-height="1708" /></a><figcaption>Bobina de <a href="/wiki/Cable_d%27acer" title="Cable d'acer">cable d'acer</a> trenat</figcaption></figure> <p>L'acer en les seves diferents classes està present de manera aclaparadora en la nostra vida quotidiana en forma d'eines, estris, equips mecànics i formant part d'<a href="/wiki/Electrodom%C3%A8stic" title="Electrodomèstic">electrodomèstics</a> i maquinària en general així com en les <a href="/wiki/Estructura" title="Estructura">estructures</a> dels <a href="/wiki/Habitatge" class="mw-redirect" title="Habitatge">habitatges</a> que habitem i en la gran majoria dels edificis moderns. En aquest context hi ha la versió moderna de perfils d'acer anomenada <a href="/w/index.php?title=Metalc%C3%B3n&action=edit&redlink=1" class="new" title="Metalcón (encara no existeix)">Metalcón</a>. </p><p>Els fabricants de mitjans de transport de mercaderies (<a href="/wiki/Cami%C3%B3" title="Camió">camions</a>) i els de <a href="/wiki/Maquin%C3%A0ria_agr%C3%ADcola" title="Maquinària agrícola">maquinària agrícola</a> són grans consumidors d'acer. També són grans consumidors d'acer les activitats constructores d'índole ferroviari des de la construcció d'infraestructures viàries així com la fabricació de tot <a href="/wiki/Tren" title="Tren">tipus de material rodant</a>. El mateix cal dir de la indústria fabricant d'<a href="/wiki/Armament" class="mw-redirect" title="Armament">armament</a>, especialment la dedicada a construir <a href="/w/index.php?title=Vehicle_de_combat&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vehicle de combat (encara no existeix)">armament pesant</a>, vehicles <a href="/wiki/Blindat" title="Blindat">blindats</a> i <a href="/wiki/Cuirassat" title="Cuirassat">cuirassats</a>. També consumeixen molt acer els grans <a href="/wiki/Drassana" title="Drassana">drassanes</a> constructores de <a href="/wiki/Vaixells" class="mw-redirect" title="Vaixells">vaixells</a> especialment <a href="/wiki/Petroler" class="mw-redirect" title="Petroler">petrolers</a>, i gasista o altres vaixells <a href="/wiki/Cisterna" title="Cisterna">cisterna</a>. Com a consumidors destacats d'acer cal citar els fabricants d'automòbils perquè molts dels seus components significatius són d'acer. A tall d'exemple cal citar els següents components de l'<a href="/wiki/Autom%C3%B2bil" title="Automòbil">automòbil</a> que són d'acer: </p> <ul><li>Són d'acer forjat entre altres components: <a href="/wiki/Cigonyal" title="Cigonyal">cigonyal</a>, bieles, pinyons, eixos de transmissió de <a href="/wiki/Caixa_de_velocitats" class="mw-redirect" title="Caixa de velocitats">caixa de velocitats</a> i braços d'articulació del <a href="/wiki/Mecanisme_de_direcci%C3%B3" title="Mecanisme de direcció">Mecanisme de direcció</a>.</li> <li>De xapa d'estampació són les portes i altres components de la <a href="/wiki/Carrosseria" title="Carrosseria">carrosseria</a>.</li> <li>D'acer laminat són els perfils que formen el <a href="/wiki/Bastidor" title="Bastidor">bastidor</a>.</li> <li>Són d'acer tots els molls que incorporen com per exemple; <a href="/w/index.php?title=Moll_de_v%C3%A0lvula&action=edit&redlink=1" class="new" title="Moll de vàlvula (encara no existeix)">molls de vàlvules</a>, de seients, de premsa d'<a href="/wiki/Embragatge" title="Embragatge">embragatge</a>, d'<a href="/wiki/Amortidor_(automoci%C3%B3)" class="mw-redirect" title="Amortidor (automoció)">amortidors</a>, etc.</li> <li>D'acer de gran qualitat són tots els rodaments que munten els automòbils.</li> <li>De xapa encunyada són les <a href="/wiki/Llanda" title="Llanda">llandes</a> de les rodes, excepte les d'alta gamma que són d'aliatges d'alumini.</li> <li>D'acer són tots els <a href="/wiki/Caragol_(enginyeria)" title="Caragol (enginyeria)">caragols</a> i <a href="/wiki/Femella_(enginyeria)" class="mw-redirect" title="Femella (enginyeria)">femelles</a>.</li></ul> <p>Comercialment es presenta en forma de xapa i de perfils: </p> <ul><li>Rodó</li> <li>Quadrat</li> <li>Platabanda</li> <li>Passamà</li> <li>Perfils normalitzats en I o doble T d'ales estretes <a href="/wiki/Perfil_IPN" class="mw-redirect" title="Perfil IPN">IPN</a>, <a href="/w/index.php?title=Perfil_IPE&action=edit&redlink=1" class="new" title="Perfil IPE (encara no existeix)">IPE</a> o d'ala ampla (HEB, HEA, HEM)</li> <li>Perfils de secció angular (LPN)</li> <li>Perfils de secció en T (TPN)</li></ul> <p>obtinguts per <a href="/wiki/Laminaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Laminació">laminació</a> en calent. Compleixen la normativa actual "UNE 10 025". </p><p>També s'utilitzen perfils <a href="/w/index.php?title=Conformats&action=edit&redlink=1" class="new" title="Conformats (encara no existeix)">conformats</a> plegant-los, en calent o en fred a partir de xapa laminada. En aquests casos hi ha també normatives estrictes de fabricació: UNE EN 10 210, 10219. </p><p>Cal destacar que quan el cotxe passa a desballestament per la seva antiguitat i deteriorament se separen totes les peces d'acer, són convertides en ferralla i són reciclats de nou en acer mitjançant forns elèctrics i trens de laminació o peces de fosa de ferro. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Característiques_tècniques"><span id="Caracter.C3.ADstiques_t.C3.A8cniques"></span>Característiques tècniques</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Acer&action=edit&section=29" title="Modifica la secció: Característiques tècniques"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Són molt constants i permeten al projectista de conèixer la resposta dels productes <a href="/wiki/Sider%C3%BArgics" class="mw-redirect" title="Siderúrgics">siderúrgics</a> d'una manera fiable. A tall d'exemple l'acer de denominació S275JR té una tensió mínima garantida quan està en el seu <a href="/wiki/L%C3%ADmit_el%C3%A0stic" title="Límit elàstic">límit elàstic</a> de 275 N/mm2 i quan es trenca, de 410 N/mm2. </p><p>Són característiques comunes de tots els acers: </p> <ul><li>Mòdul d'<a href="/wiki/Elasticitat" title="Elasticitat">elasticitat</a>: 210.000 N/mm²</li> <li>Mòdul de <a href="/wiki/Rigidesa_mec%C3%A0nica" title="Rigidesa mecànica">rigidesa</a>: 81.000 N/mm²</li> <li><a href="/wiki/Coeficient_de_Poisson" title="Coeficient de Poisson">Coeficient de Poisson</a>: 0,3</li> <li><a href="/wiki/Coeficient_de_dilataci%C3%B3_t%C3%A8rmica" class="mw-redirect" title="Coeficient de dilatació tèrmica">Coeficient de dilatació tèrmica</a>: α 1,2•10-5 (°C)-1</li> <li><a href="/wiki/Densitat" title="Densitat">Densitat</a>: ρ 7.850 kg/m³</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Assaigs_mecànics_de_l'acer"><span id="Assaigs_mec.C3.A0nics_de_l.27acer"></span>Assaigs mecànics de l'acer</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Acer&action=edit&section=30" title="Modifica la secció: Assaigs mecànics de l'acer"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Quan un tècnic projecta una estructura metàl·lica, dissenya una eina o una màquina, defineix les qualitats i prestacions que han de tenir els materials constituents. Com que hi ha molts tipus d'acers diferents i, a més, es poden variar les seves prestacions amb tractaments tèrmics, s'estableixen una sèrie d'assaigs mecànics per verificar principalment la duresa superficial, la resistència als diferents esforços que pugui estar sotmès, el grau d'acabat del mecanitzat o la presència d'esquerdes internes en el material, cosa que afecta directament al material, ja que es poden produir fractures o fins trencaments. </p><p>Hi ha dues menes d'assaigs: <a href="/wiki/Assaig_destructiu" title="Assaig destructiu">assajos destructius</a> i no destructius. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Assaigs_no_destructius">Assaigs no destructius</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Acer&action=edit&section=31" title="Modifica la secció: Assaigs no destructius"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Durometro.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2f/Durometro.JPG/100px-Durometro.JPG" decoding="async" width="100" height="158" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2f/Durometro.JPG/150px-Durometro.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2f/Durometro.JPG/200px-Durometro.JPG 2x" data-file-width="793" data-file-height="1250" /></a><figcaption>Duròmetre.</figcaption></figure> <ul><li>Assaig microscòpic i rugositat superficial. <a href="/wiki/Microscopi" title="Microscopi">Microscopis</a> i <a href="/wiki/Rugos%C3%ADmetre" title="Rugosímetre">rugosímetres</a>.</li> <li>Assajos per <a href="/wiki/Ultrasons" class="mw-redirect" title="Ultrasons">ultrasons</a>.</li> <li>Assajos per líquids penetrants.</li> <li>Assaigs per partícules magnètiques.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Assaigs_destructius">Assaigs destructius</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Acer&action=edit&section=32" title="Modifica la secció: Assaigs destructius"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Traction_curve.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c5/Traction_curve.svg/220px-Traction_curve.svg.png" decoding="async" width="220" height="209" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c5/Traction_curve.svg/330px-Traction_curve.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c5/Traction_curve.svg/440px-Traction_curve.svg.png 2x" data-file-width="1550" data-file-height="1470" /></a><figcaption>Corba de l'assaig de tracció.</figcaption></figure> <ul><li><a href="/wiki/Assaig_de_tracci%C3%B3" title="Assaig de tracció">Assaig de tracció</a> amb proveta normalitzada.</li> <li>Assaig de <a href="/wiki/Resili%C3%A8ncia" title="Resiliència">resiliència</a>.</li> <li>Assaig de <a href="/wiki/Esfor%C3%A7_de_compressi%C3%B3" title="Esforç de compressió">compressió</a> amb proveta normalitzada.</li> <li>Assaig de <a href="/w/index.php?title=Cisallament&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cisallament (encara no existeix)">cisallament</a>.</li> <li>Assaig de <a href="/wiki/Flexi%C3%B3_mec%C3%A0nica" title="Flexió mecànica">flexió</a>.</li> <li>Assaig de <a href="/wiki/Torsi%C3%B3_mec%C3%A0nica" class="mw-redirect" title="Torsió mecànica">torsió</a>.</li> <li>Assaig de <a href="/wiki/Plegat" class="mw-redirect" title="Plegat">plegat</a>.</li> <li>Assaig de <a href="/wiki/Fatiga_de_materials" class="mw-redirect" title="Fatiga de materials">fatiga</a>.</li> <li>Assaig de duresa (<a href="/wiki/Duresa" title="Duresa">Brinell</a>, <a href="/w/index.php?title=Rockwell&action=edit&redlink=1" class="new" title="Rockwell (encara no existeix)">Rockwell</a>, <a href="/wiki/Vickers" title="Vickers">Vickers</a>). Mitjançant <a href="/wiki/Dur%C3%B2metre" title="Duròmetre">duròmetres</a>.</li></ul> <p>Tots els acers tenen estandarditzats els valors de referència de cada tipus d'assaig al qual se li sotmet.<sup id="cite_ref-31" class="reference"><a href="#cite_note-31"><span class="cite-bracket">[</span>28<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Producció_i_consum_d'acer"><span id="Producci.C3.B3_i_consum_d.27acer"></span>Producció i consum d'acer</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Acer&action=edit&section=33" title="Modifica la secció: Producció i consum d'acer"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Evolució_del_consum_mundial_d'acer_(2005)"><span id="Evoluci.C3.B3_del_consum_mundial_d.27acer_.282005.29"></span>Evolució del consum mundial d'acer (2005)</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Acer&action=edit&section=34" title="Modifica la secció: Evolució del consum mundial d'acer (2005)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El consum mundial de productes d'acer acabats el 2005 va registrar un augment d'aproximadament un 6% i supera actualment els mil milions de tones. L'evolució del consum aparent resulta summament dispar entre les principals regions geogràfiques. El consum aparent, exclosa la Xina, va experimentar una caiguda de l'1,0% deguda, fonamentalment, a la notable disminució observada a Europa (EU25) i Amèrica del Nord. Xina, per contra, va registrar un increment del consum aparent del 23% i representa en l'actualitat pràcticament un 32% de la demanda mundial d'acer. A Europa (UE25) i Amèrica del Nord, després d'un any 2004 marcat per un augment significatiu dels estocs motivat per les previsions d'increment de preus, l'exercici 2005 es va caracteritzar per un fenomen de reducció d'estocs, registrant-la següent evolució: -6% a Europa (UE25), -7% a Amèrica del Nord, 0,0% a Sud-amèrica, +5% en CEI, +5% a Àsia (exclosa la Xina), +3% a l'Orient Mitjà.<sup id="cite_ref-32" class="reference"><a href="#cite_note-32"><span class="cite-bracket">[</span>29<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Producció_mundial_d'acer_(2005)"><span id="Producci.C3.B3_mundial_d.27acer_.282005.29"></span>Producció mundial d'acer (2005)</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Acer&action=edit&section=35" title="Modifica la secció: Producció mundial d'acer (2005)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La distribució de la producció d'acer en 2005 va ser la següent segons xifres estimades per l'<a href="/w/index.php?title=Institut_internacional_del_ferro_i_acer&action=edit&redlink=1" class="new" title="Institut internacional del ferro i acer (encara no existeix)"><i>International Iron and Steel Institute</i>(IISI)</a> el gener de 2006:<sup id="cite_ref-33" class="reference"><a href="#cite_note-33"><span class="cite-bracket">[</span>30<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <table class="wikitable" style="float: right; margin: 0.5em"> <tbody><tr> <td><b>Europa</b><br /> <ul><li><a href="/wiki/Uni%C3%B3_Europea" title="Unió Europea">UE</a>-25</li> <li>UE-15</li> <li><a href="/wiki/CEI" class="mw-redirect" title="CEI">CEI</a></li></ul> </td> <td><b>331</b><br />186<br />115<br />113 </td></tr> <tr> <td><b>Norteamèrica i Centroamèrica</b><br /> <ul><li><a href="/wiki/EUA" class="mw-redirect" title="EUA">EUA</a></li></ul> </td> <td><b>134</b><br />99,7 </td></tr> <tr> <td><b>Sud-amèrica</b> <ul><li><a href="/wiki/Brasil" title="Brasil">Brasil</a></li></ul> </td> <td><b>45</b><br />32,9 </td></tr> <tr> <td><b>Àsia</b> <ul><li><a href="/wiki/Xina" title="Xina">Xina</a></li> <li><a href="/wiki/Jap%C3%B3" title="Japó">Japó</a></li></ul> </td> <td><b>508</b><br />280<br />112 </td></tr> <tr> <td><b>Reste del món</b> </td> <td><b>39,3</b> </td></tr> <tr> <td colspan="2"><i>- Dades en milions de <a href="/wiki/Tona_(unitat)" title="Tona (unitat)">tones</a>.<br />- La CEI es compon de <a href="/wiki/R%C3%BAssia" title="Rússia">Rússia</a>, <a href="/wiki/Ucra%C3%AFna" title="Ucraïna">Ucraïna</a>, <br /> <a href="/wiki/Belar%C3%BAs" title="Belarús">Belarús</a>, <a href="/wiki/Mold%C3%A0via" title="Moldàvia">Moldàvia</a>, <a href="/wiki/Kazakhstan" title="Kazakhstan">Kazakhstan</a> i <a href="/wiki/Uzbekistan" title="Uzbekistan">Uzbekistan</a></i> </td></tr></tbody></table> <p>La producció mundial d'acer brut el 2005 va ascendir a 1.129,4 milions de tones, el que suposa un increment del 5,9% respecte al 2004. Aquesta evolució va resultar dispar en les diferents regions geogràfiques. L'augment registrat es deu fonamentalment a les empreses siderúrgiques xineses, la producció es va incrementar en un 24,6%, situant-se en 349,4 milions de tones, el que representa el 31% de la producció mundial, enfront del 26,3% en 2004. Es va observar també un increment, encara que més moderat, a l'Índia (+16,7%). Àsia produeix actualment la meitat de l'acer mundial, malgrat que la contribució japonesa s'ha mantingut estable. Paral·lelament, el volum de producció de les empreses siderúrgica europees i nord-americanes es va reduir en un 3,6% i un 5,3% respectivament. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Principals_fabricants_mundials_d'acer"><span id="Principals_fabricants_mundials_d.27acer"></span>Principals fabricants mundials d'acer</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Acer&action=edit&section=36" title="Modifica la secció: Principals fabricants mundials d'acer"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>World Steel Dynamics<sup id="cite_ref-34" class="reference"><a href="#cite_note-34"><span class="cite-bracket">[</span>31<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> qualifica tretze siderúrgiques com «<i>Companyies Acereres de Classe Mundial</i>», d'un total considerat de 70 companyies. Les tretze millors catalogades són les següents: </p> <table cellpadding="5"> <tbody><tr> <td> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Grup_Celsa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Grup Celsa (encara no existeix)">Grup Celsa</a><sup id="cite_ref-35" class="reference"><a href="#cite_note-35"><span class="cite-bracket">[</span>32<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li><a href="/w/index.php?title=Nucor&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nucor (encara no existeix)">Nucor</a><sup id="cite_ref-36" class="reference"><a href="#cite_note-36"><span class="cite-bracket">[</span>33<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li></ul> </td> <td> <ul><li><a href="/wiki/Corus" class="mw-redirect" title="Corus">Corus</a><sup id="cite_ref-37" class="reference"><a href="#cite_note-37"><span class="cite-bracket">[</span>34<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li><a href="/w/index.php?title=Gerdau&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gerdau (encara no existeix)">Gerdau</a><sup id="cite_ref-38" class="reference"><a href="#cite_note-38"><span class="cite-bracket">[</span>35<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li><a href="/w/index.php?title=Baosteel&action=edit&redlink=1" class="new" title="Baosteel (encara no existeix)">Baosteel</a><sup id="cite_ref-39" class="reference"><a href="#cite_note-39"><span class="cite-bracket">[</span>36<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li></ul> </td> <td> <ul><li><a href="/w/index.php?title=USSteel&action=edit&redlink=1" class="new" title="USSteel (encara no existeix)">USSteel</a><sup id="cite_ref-40" class="reference"><a href="#cite_note-40"><span class="cite-bracket">[</span>37<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li><a href="/wiki/ArcelorMittal" title="ArcelorMittal">ArcelorMittal</a><sup id="cite_ref-41" class="reference"><a href="#cite_note-41"><span class="cite-bracket">[</span>38<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li><a href="/w/index.php?title=Thyssen_/_Krupp&action=edit&redlink=1" class="new" title="Thyssen / Krupp (encara no existeix)">Thyssen / Krupp</a><sup id="cite_ref-42" class="reference"><a href="#cite_note-42"><span class="cite-bracket">[</span>39<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li></ul> </td> <td> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Severstal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Severstal (encara no existeix)">Severstal</a><sup id="cite_ref-43" class="reference"><a href="#cite_note-43"><span class="cite-bracket">[</span>40<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li><a href="/w/index.php?title=China_Steel&action=edit&redlink=1" class="new" title="China Steel (encara no existeix)">China Steel</a><sup id="cite_ref-44" class="reference"><a href="#cite_note-44"><span class="cite-bracket">[</span>41<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li><a href="/w/index.php?title=Nippon_Steel&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nippon Steel (encara no existeix)">Nippon Steel</a><sup id="cite_ref-45" class="reference"><a href="#cite_note-45"><span class="cite-bracket">[</span>42<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li></ul> </td> <td> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Tata_Steel&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tata Steel (encara no existeix)">Tata Steel</a><sup id="cite_ref-46" class="reference"><a href="#cite_note-46"><span class="cite-bracket">[</span>43<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li><a href="/w/index.php?title=Posco&action=edit&redlink=1" class="new" title="Posco (encara no existeix)">Posco</a><sup id="cite_ref-47" class="reference"><a href="#cite_note-47"><span class="cite-bracket">[</span>44<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li></ul> </td></tr></tbody></table> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Pèrdues_econòmiques_el_2009"><span id="P.C3.A8rdues_econ.C3.B2miques_el_2009"></span>Pèrdues econòmiques el 2009</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Acer&action=edit&section=37" title="Modifica la secció: Pèrdues econòmiques el 2009"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El març del 2009, durant la <a href="/w/index.php?title=Crisi_econ%C3%B2mica_de_2008-2009&action=edit&redlink=1" class="new" title="Crisi econòmica de 2008-2009 (encara no existeix)">crisi econòmica de 2008-2009</a>, la producció de l'acer va descendir significativament a tots els mercats. A <a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a> el descens va ser de 44% i als <a href="/wiki/Estats_Units" class="mw-redirect" title="Estats Units">Estats Units</a> d'un 52%. Gairebé totes les empreses siderúrgiques han pronosticat pèrdues, incloses les xineses que havien augmentat la seva producció a principis de 2009. Una de les raons és la sobreproducció de les siderúrgiques a causa de l'anunci de l'estímul xinès, donant lloc a <a href="/wiki/Estoc" title="Estoc">estocs</a> en les indústries. Als Estats Units la poca demanda d'acer és acusat a causa de la disminució en les vendes del sector de l'automòbil.<sup id="cite_ref-48" class="reference"><a href="#cite_note-48"><span class="cite-bracket">[</span>45<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'<a href="/w/index.php?title=Associaci%C3%B3_Mundial_de_l%27Acer&action=edit&redlink=1" class="new" title="Associació Mundial de l'Acer (encara no existeix)">Associació Mundial de l'Acer</a>, va pronosticar una caiguda de 14,9% en la producció mundial d'acer, amb una possible recuperació el 2010.<sup id="cite_ref-49" class="reference"><a href="#cite_note-49"><span class="cite-bracket">[</span>46<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Reciclatge_de_l'acer"><span id="Reciclatge_de_l.27acer"></span>Reciclatge de l'acer</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Acer&action=edit&section=38" title="Modifica la secció: Reciclatge de l'acer"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Steel_recycling_bales.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0c/Steel_recycling_bales.jpg/220px-Steel_recycling_bales.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0c/Steel_recycling_bales.jpg/330px-Steel_recycling_bales.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0c/Steel_recycling_bales.jpg/440px-Steel_recycling_bales.jpg 2x" data-file-width="2288" data-file-height="1712" /></a><figcaption>Compactes de ferralla a les instal·lacions Central European Waste Management.</figcaption></figure> <p>Tots els metalls, i l'acer entre ells, tenen una propietat que des del punt de vista mediambiental és molt bona: poden ser <a href="/wiki/Reciclatge" title="Reciclatge">reciclats</a> un cop que el seu ús inicial ha arribat al seu terme </p><p>D'aquesta manera totes les màquines, estructures, vaixells, automòbils, trens, etc., es desballesten al final de la seva vida útil i se separen els diferents materials que els componen, originant uns residus seleccionats que es coneixen amb el nom de <a href="/wiki/Ferralla" title="Ferralla">ferralla</a>. </p><p>Aquesta ferralla es premsa i es fan grans compactes a les zones de desguàs que s'envien novament a les foneries, on s'aconsegueixen de nou nous productes siderúrgics. S'estima que la ferralla reciclada cobreix el 40% de les necessitats mundials d'acer (xifra de 2006). </p><p>L'acer es pot obtenir a partir de mineral (cicle integral) en instal·lacions que disposen d'Alts Forns o partint de ferralles fèrriques (cicle electrosiderúrgic) en Forns Elèctrics. </p><p>Les ferralles seleccionades contingudes en la cistella de càrrega s'introdueixen en el forn elèctric per la seva part superior, en unió d'agents reactius i escorificants, desplaçant la volta giratòria d'aquest. Es fon la ferralla d'una o diverses càrregues per mitjà de <a href="/wiki/Corrent_el%C3%A8ctric" title="Corrent elèctric">corrent elèctric</a> fins a completar la capacitat del forn. Aquest acer és el que va a constituir una <a href="/wiki/Colada" title="Colada">colada</a>. S'analitza el bany fos i es procedeix a un primer afin per eliminar impureses, fent un primer ajustament de la composició química per addició de ferroaliatges que contenen els elements necessaris. </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Palanquilla.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/88/Palanquilla.jpg/220px-Palanquilla.jpg" decoding="async" width="220" height="59" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/88/Palanquilla.jpg/330px-Palanquilla.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/88/Palanquilla.jpg/440px-Palanquilla.jpg 2x" data-file-width="1007" data-file-height="272" /></a><figcaption><a href="/wiki/Colada" title="Colada">Colada</a> contínua d'una acereries.</figcaption></figure> <p>L'acer líquid obtingut es bolca en un recipient revestit de <a href="/wiki/Material_refractari" class="mw-redirect" title="Material refractari">material refractari</a>, anomenat <b>cullera de colada</b>. Aquest recipient fa de cuba d'un segon forn de afin denominat (<b>forn cullera</b>) en el qual s'acaba de purificar l'acer, s'ajusta la seva composició química i s'escalfa a la temperatura adequada. </p><p>La cullera es porta sobre una màquina de colada contínua, a l'artesa receptora aboca (cola) l'acer fos per l'orifici del fons o <i>Buza</i>. L'artesa el distribueix en diverses línies, cadascuna amb el seu motlle o lingotera, on es refreda de forma controlada per formar les palanquilles, que són els semiproductes de secció rectangular que se sotmetran a les operacions de <a href="/wiki/Forja" title="Forja">forja</a> i conformació subsegüents.<sup id="cite_ref-50" class="reference"><a href="#cite_note-50"><span class="cite-bracket">[</span>47<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>En tot el procés de reciclat cal respectar les normes sobre prevenció de riscos laborals i les de caràcter mediambiental. En ser molt alt el consum d'electricitat, el funcionament del forn de fondre s'ha de programar per al moment que la demanda d'electricitat és menor. D'altra banda, a l'entrada dels camions que transporten la ferralla a les indústries de reciclatge ha d'haver-hi detectors de <a href="/wiki/Radioactivitat" title="Radioactivitat">radioactivitat</a>, així com en diferents fases del procés. </p><p>El comerç de ferralla és un bon negoci que subministra materials de segona mà per a la seva reutilització o reciclatge. La ferralla és un recurs important, sobretot perquè retalla la despesa de matèries primeres i la d'energia emprada en processos com la fabricació de l'acer. </p><p>L'any 2006, a causa del gran expansió i gran demanda en el procés constructiu en edificació, el preu de l'acer s'incrementa considerablement, suposant el cost de la ferralla d'acer a un 20% del preu de mercat. </p><p>Com a precaució general en el maneig de ferralla cal prendre les mesures oportunes per a no patir talls que provoquin ferides, ja que és altament infecciosa, produint la infecció del <a href="/wiki/T%C3%A8tanus" title="Tètanus">tètanus</a>, per això el personal que maneja ferralla ha d'estar sempre <a href="/wiki/Vacuna" title="Vacuna">vacunat</a> contra aquesta infecció i així minimitzar els riscos de la infecció, ja que el tètanus és una malaltia amb un elevat índex de mortalitat. Qualsevol persona que pateixi un tall amb un element d'acer, d'acudir a un centre mèdic perquè el vacuna contra el tètanus. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també"><span id="Vegeu_tamb.C3.A9"></span>Vegeu també</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Acer&action=edit&section=39" title="Modifica la secció: Vegeu també"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a href="/wiki/Edat_dels_metalls" title="Edat dels metalls">Edat dels metalls</a></li> <li><a href="/wiki/Acer_patinable" title="Acer patinable">Acer patinable</a></li> <li><a href="/wiki/Sider%C3%BArgia" title="Siderúrgia">Siderúrgia</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Acer_de_gresol&action=edit&redlink=1" class="new" title="Acer de gresol (encara no existeix)">Acer de gresol</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Notes">Notes</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Acer&action=edit&section=40" title="Modifica la secció: Notes"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap"><ol class="references"> <li id="cite_note-1"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-1">↑</a></span> <span class="reference-text">A mitjans del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span> existien 2 versions del diagrama d'equilibri dels acers. En la versió alemanya (o <i>europea</i>) la composició límit dels acers s'establia en el 1,7% de carboni mentre que a l'anglo-nord-americana (o<i>americana</i>) el límit s'establia en el 2,1%. Avui dia la fracció límit de carboni en els acers des del punt de vista metal·lúrgic s'estableix al voltant del 2,1% de carboni. <span class="citation" style="font-style:normal">Cees van de Velde. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20081212002128/http://members.lycos.nl/cvdv/ironcarbondiagrams/Wordermann1959.htm">Iron Carbon diagrams over the Years</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://members.lycos.nl/cvdv/ironcarbondiagrams/Wordermann1959.htm">original</a> el 2008-12-12. [Consulta: 14 juny 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-5"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-5">↑</a></span> <span class="reference-text">S'estima que el contingut en ferro de l'escorça terrestre és de l'ordre del 6% en pes (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.webelements.com/webelements/elements/text/Fe/geol.html">enllaç</a>), mentre que el <a href="/wiki/Carb%C3%B3_vegetal" title="Carbó vegetal">carbó vegetal</a> va poder fàcilment obtenir-se de les masses forestals per a l'elaboració de l'acer pel procediment de la <a href="/wiki/Farga_catalana" title="Farga catalana">farga catalana</a>. La industrialització de l'acer va comportar la substitució del carbó vegetal pel <a href="/wiki/Carb%C3%B3" title="Carbó">mineral</a> l'abundància del qual, a l'escorça terrestre, es calcula al voltant del 0,2% (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.webelements.com/webelements/elements/text/C/geol.html">enllaç</a>).</span> </li> <li id="cite_note-24"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-24">↑</a></span> <span class="reference-text">convencional al subíndex del punt crític acompanya una lletra que indica si la temperatura s'ha determinat durant el refredament (<i>r</i>, del francès <i>refroidissement</i>) o l'escalfament (<i>c</i>, del francès <i>chauffage</i>) ja que per fenòmens d'<a href="/wiki/Hist%C3%A8resi" title="Histèresi">histèresi</a> els valors numèrics difereixen.</span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Acer&action=edit&section=41" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-2"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-2">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal"><span style="font-variant: small-caps;">Serra Subirà</span>, Eduard. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=2oiWUutSAzQC&pg=PA86&dq=fosa+trencadissa&hl=ca&ei=wqXtTfLrIovUsgbCgMmBBA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CC8Q6AEwAQ#v=onepage&q=fosa%20trencadissa&f=false"><i>Guia de l'escultor per a escultors novells</i></a>.  Edicions Universitat Barcelona, p.85. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/8447534359" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/8447534359">ISBN 8447534359</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Guia+de+l%27escultor+per+a+escultors+novells&rft.aulast=Serra+Subir%C3%A0&rft.aufirst=Eduard&rft.pub=Edicions+Universitat+Barcelona&rft.pages=p.85&rft.isbn=8447534359&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D2oiWUutSAzQC%26pg%3DPA86%26dq%3Dfosa%2Btrencadissa%26hl%3Dca%26ei%3DwqXtTfLrIovUsgbCgMmBBA%26sa%3DX%26oi%3Dbook_result%26ct%3Dresult%26resnum%3D2%26ved%3D0CC8Q6AEwAQ%23v%3Donepage%26q%3Dfosa%2520trencadissa%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-3"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-3">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFAshby1992"><span style="font-variant: small-caps;">Ashby</span>, Michael F.; & David R. H. Jones [1.986]. <i>Engineering Materials 2</i> (en anglès). corregida.  Oxford: Pergamon Press, 1992. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-08-032532-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-08-032532-7">ISBN 0-08-032532-7</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Engineering+Materials+2&rft.aulast=Ashby&rft.aufirst=Michael+F.&rft.date=1992&rft.edition=corregida&rft.pub=Pergamon+Press&rft.place=Oxford&rft.isbn=0-08-032532-7"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-4"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-4">↑</a></span> <span class="reference-text"><i>Diccionario Enciclopédico Hispano-Americano, Tomo I</i>, Montaner i Simón Editors, Barcelona, 1887, p. 265</span> </li> <li id="cite_note-enciclopèdia-6"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-enciclopèdia_6-0">4,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-enciclopèdia_6-1">4,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFDiversos_autors1984"><span style="font-variant: small-caps;">Diversos autors</span>. Salvat Editores S.A.. <i>Enciclopèdia de Ciència i Tècnica. Tomo 1 Acer</i>, 1984. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-345-4490-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-345-4490-3">ISBN 84-345-4490-3</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Enciclop%C3%A8dia+de+Ci%C3%A8ncia+i+T%C3%A8cnica.+Tomo+1+Acer&rft.aulast=Diversos+autors&rft.date=1984&rft.isbn=84-345-4490-3"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-7"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-7">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFHashmi1993"><span style="font-variant: small-caps;">Hashmi</span>, A. H.. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=ZIvrMLQSii4C&pg=PA6&lpg=PA6&dq=iron+egypt+3000&source=bl&ots=KJgWWe5Pky&sig=F2G_gT68OmRROrP1-Gp1R05-K7Q&hl=ca&sa=X&ei=NYuFUPbdBI6IhQfE64GoBQ&ved=0CDMQ6AEwAQ#v=onepage&q=iron%20egypt%203000&f=false"><i>Development Of Chemistry</i></a> (en anglès).  V & S Publishers, 1993, p.6. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/8122302122" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/8122302122">ISBN 8122302122</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Development+Of+Chemistry&rft.aulast=Hashmi&rft.aufirst=A.+H.&rft.date=1993&rft.pub=V+%26+S+Publishers&rft.pages=p.6&rft.isbn=8122302122&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DZIvrMLQSii4C%26pg%3DPA6%26lpg%3DPA6%26dq%3Diron%2Begypt%2B3000%26source%3Dbl%26ots%3DKJgWWe5Pky%26sig%3DF2G_gT68OmRROrP1-Gp1R05-K7Q%26hl%3Dca%26sa%3DX%26ei%3DNYuFUPbdBI6IhQfE64GoBQ%26ved%3D0CDMQ6AEwAQ%23v%3Donepage%26q%3Diron%2520egypt%25203000%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-8"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-8">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"><span style="font-variant: small-caps;">Wagner</span>, Donald B. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070205063947/http://www.staff.hum.ku.dk/dbwagner/KoreanFe/KoreanFe.html">Early iron in China, Korea, and Japan</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.staff.hum.ku.dk/dbwagner/KoreanFe/KoreanFe.html">original</a> el 2007-02-05. [Consulta: 28 febrer 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-9"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-9">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070924145657/http://www.wsu.edu/~dee/CIVAFRCA/IRONAGE.HTM">Civilizations in Africa: The Iron Age South of the Sahara</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.wsu.edu/~dee/CIVAFRCA/IRONAGE.HTM">original</a> el 2007-09-24. [Consulta: 5 juny 2009].</span></span> </li> <li id="cite_note-Needham_volume_4_part_3_563g-10"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Needham_volume_4_part_3_563g_10-0">↑</a></span> <span class="reference-text"> Needham, Volume 4, Part 3, 563 g</span> </li> <li id="cite_note-gernet_69-11"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-gernet_69_11-0">↑</a></span> <span class="reference-text"> Gernet, 69.</span> </li> <li id="cite_note-Needham_volume_4_part_1_282-12"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Needham_volume_4_part_1_282_12-0">↑</a></span> <span class="reference-text"> Needham, Volume 4, Part 1, 282.</span> </li> <li id="cite_note-13"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-13">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFJuleff1996"><span style="font-variant: small-caps;">Juleff</span>, Gill «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.nature.com/nature/journal/v379/n6560/abs/379060a0.html"><i>An ancient wind powered iron smelting technology in Sri Lanka</i></a>» (en anglès). <i><a href="/wiki/Nature" title="Nature">Nature</a></i>, 379, 1996, pàg. 60-63. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2F379060a0">10.1038/379060a0</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-14"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-14">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFSanderson2006"><span style="font-variant: small-caps;">Sanderson</span>, Katharine «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.nature.com/news/2006/061115/full/news061113-11.html">Sharpest cut from nanotub sword: Carbon NanoTech may have given swords of Damascus their edge</a>» (en anglès). <i><a href="/wiki/Nature" title="Nature">Nature</a></i>, 15-11-2006 [Consulta: 17 novembre 2006].</span></span> </li> <li id="cite_note-15"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-15">↑</a></span> <span class="reference-text">Robert Hartwell, 'Markets, Technology and the Structure of Enterprise in the Development of the Eleventh Century Chinese Iron and Steel Industry '<i>Journal of Economic History</i> 26 (1966). pp. 53-54</span> </li> <li id="cite_note-elgoibar-16"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-elgoibar_16-0">14,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-elgoibar_16-1">14,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070501150630/http://www.museo-maquina-herramienta.com/historia/tradizio-siderometalurgikoa">Museu de la metal·lúrgia Elgoibar</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.museo-maquina-herramienta.com/historia/tradizio-siderometalurgikoa">original</a> el 2007-05-01. [Consulta: 5 juny 2009].</span></span> </li> <li id="cite_note-17"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-17">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www-g.eng.cam.ac.uk/125/1925-1950/tipper.html">Constance Tipper</a>, del Departament d'Enginyeria de la <a href="/wiki/Universitat_de_Cambridge" title="Universitat de Cambridge">Universitat de Cambridge</a>, va determinar que les ruptures al <a href="/wiki/Buc_(n%C3%A0utica)" title="Buc (nàutica)">buc</a> dels vaixell de càrrega Liberty es devien al fet que l'acer va ser sotmès a temperatura prou baixa perquè mostrés comportament <a href="/wiki/Fragilitat" title="Fragilitat">fràgil</a> i establint en conseqüència l'existència d'una temperatura de transició dúctil-fràgil.</span> </li> <li id="cite_note-enciclopedia-prop-18"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-enciclopedia-prop_18-0">16,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-enciclopedia-prop_18-1">16,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20190925053136/https://www.enciclopedia.cat/search/404/fitxa">Informació sobre el punt de fusió de l'acer</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0219395">original</a> el 2019-09-25. [Consulta: 5 juliol 2009].</span></span> </li> <li id="cite_note-19"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-19">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ndt-ed.org/GeneralResources/MaterialProperties/ET/ET_matlprop_Misc_Matls.htm">Dades</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20140423112858/http://www.ndt-ed.org/GeneralResources/MaterialProperties/ET/ET_matlprop_Misc_Matls.htm">Arxivat</a> 2014-04-23 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. de resistivitat d'alguns materials (en anglès)</span> </li> <li id="cite_note-20"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-20">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.uib.es/facultat/ciencies/prof/victor.martinez/assignatures/sismec/material/perfils_laminats.pdf">Taula de perfils IPN normalitzats</a></span> </li> <li id="cite_note-21"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-21">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.nazaretti.org/standreu/general/activitats/celebracions/altres/telematica/acer/clasif2.htm">Norma UNE 36010</a></span> </li> <li id="cite_note-22"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-22">↑</a></span> <span class="reference-text">><a rel="nofollow" class="external text" href="http://trans5.convertlanguage.com/astm/enes/?24;http://www.astm.org/cgi-bin/SoftCart.exe/index.shtml?E+mystore">Pàgina web oficial de la ASTM en espanyol</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080417162753/http://trans5.convertlanguage.com/astm/enes/?24%3Bhttp%3A%2F%2Fwww.astm.org%2Fcgi-bin%2FSoftCart.exe%2Findex.shtml%3FE+mystore">Arxivat</a> 2008-04-17 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-23"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-23">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFRoura_GrabulosaFarja_SilvaGüell_Ordis2006"><span style="font-variant: small-caps;">Roura Grabulosa</span>, Pere; <span style="font-variant: small-caps;">Farja Silva</span>, Jordi; <span style="font-variant: small-caps;">Güell Ordis</span>, Josep Maria. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www3.udg.edu/publicacions/vell/electroniques/Fonaments%20i%20Ciencies%20dels%20materials/presentacio.html"><i>Apunts de fonaments de ciències dels materials</i></a>.  Universitat de Girona, 2006, p.53. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-8458-227-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-8458-227-2">ISBN 84-8458-227-2</a></span> [Consulta: 19 juny 2011].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Apunts+de+fonaments+de+ci%C3%A8ncies+dels+materials&rft.aulast=Roura+Grabulosa&rft.aufirst=Pere&rft.date=2006&rft.pub=Universitat+de+Girona&rft.pages=p.53&rft.isbn=84-8458-227-2&rft_id=http%3A%2F%2Fwww3.udg.edu%2Fpublicacions%2Fvell%2Felectroniques%2FFonaments%2520i%2520Ciencies%2520dels%2520materials%2Fpresentacio.html"><span style="display: none;"> </span></span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20111002094641/http://www3.udg.edu/publicacions/vell/electroniques/Fonaments%20i%20Ciencies%20dels%20materials/presentacio.html">Arxivat</a> 2011-10-02 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-25"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-25">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFCruells2007"><span style="font-variant: small-caps;">Cruells</span>, Montserrat. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=qxwP_SNXnqMC&dq=Acers+hipoeutectoides&hl=ca&source=gbs_navlinks_s"><i>Ciència dels materials</i></a>.  Edicions Universitat Barcelona, 2007, p.113-116. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/8447531783" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/8447531783">ISBN 8447531783</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Ci%C3%A8ncia+dels+materials&rft.aulast=Cruells&rft.aufirst=Montserrat&rft.date=2007&rft.pub=Edicions+Universitat+Barcelona&rft.pages=p.113-116&rft.isbn=8447531783&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DqxwP_SNXnqMC%26dq%3DAcers%2Bhipoeutectoides%26hl%3Dca%26source%3Dgbs_navlinks_s"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-EM2-26"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-EM2_26-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFAshby1992"><span style="font-variant: small-caps;">Ashby</span>, Michael F.; David R. H. Jones [1986]. <i>Engineering Materials 2</i>. with corrections.  Oxford: Pergamon Press, 1992. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-08-032532-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-08-032532-7">ISBN 0-08-032532-7</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Engineering+Materials+2&rft.aulast=Ashby&rft.aufirst=Michael+F.&rft.date=1992&rft.edition=with+corrections&rft.pub=Pergamon+Press&rft.place=Oxford&rft.isbn=0-08-032532-7"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-27"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-27">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070610050158/http://www2.ing.puc.cl/~icm2312/apuntes/materiales/tabla2-3.html">Taula dels percentatges admissibles de vuit components en els acers normalitzats AISI/SAE</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www2.ing.puc.cl/~icm2312/apuntes/materiales/tabla2-3.html">original</a> el 2007-06-10. [Consulta: 5 juny 2009].</span></span> </li> <li id="cite_note-28"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-28">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110910020221/http://www.utp.edu.co/~publio17/ac_aleados.htm">Acers aliats</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.utp.edu.co/~publio17/ac_aleados.htm">original</a> el 2011-09-10. [Consulta: 5 juny 2009].</span></span> </li> <li id="cite_note-29"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-29">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFAngiolani1960"><span style="font-variant: small-caps;">Angiolani</span>, Argeo. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=7QPvXIWH0XUC&pg=PA549&dq=fosforo+impureza+acero+inferior&hl=ca&ei=y4X9TcPKC4rAtAbk5-zvDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CC0Q6AEwAQ#v=onepage&q&f=false"><i>Introducción a la química industrial: fundamentos químicos y tecnológicos</i></a> (en castellà).  Andres Bello, 1960, p.549.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Introducci%C3%B3n+a+la+qu%C3%ADmica+industrial%3A+fundamentos+qu%C3%ADmicos+y+tecnol%C3%B3gicos&rft.aulast=Angiolani&rft.aufirst=Argeo&rft.date=1960&rft.pub=Andres+Bello&rft.pages=p.549&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D7QPvXIWH0XUC%26pg%3DPA549%26dq%3Dfosforo%2Bimpureza%2Bacero%2Binferior%26hl%3Dca%26ei%3Dy4X9TcPKC4rAtAbk5-zvDQ%26sa%3DX%26oi%3Dbook_result%26ct%3Dresult%26resnum%3D2%26ved%3D0CC0Q6AEwAQ%23v%3Donepage%26q%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-30"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-30">↑</a></span> <span class="reference-text">[Apunts de Pràctiques de Tecnologia de Materials. Pràctica de Tribología. Escola Tècnica Superior d'Enginyers. Sevilla]</span> </li> <li id="cite_note-31"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-31">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFMillán_Gómez2006"><span style="font-variant: small-caps;">Millán Gómez</span>, Simón. Madrid: Editorial Paraninfo. <i>Procediments de Mecanitzat</i>, 2006. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-9732-428-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-9732-428-5">ISBN 84-9732-428-5</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Procediments+de+Mecanitzat&rft.aulast=Mill%C3%A1n+G%C3%B3mez&rft.aufirst=Sim%C3%B3n&rft.date=2006&rft.isbn=84-9732-428-5"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-32"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-32">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070927184240/http://arcelor.com/subsite/2005AnnualResults/es/arcelor_ra_2005.php?page=3_1">Informe anual de Arcelor</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://arcelor.com/subsite/2005AnnualResults/es/arcelor_ra_2005.php?page=3_1">original</a> el 2007-09-27. [Consulta: 5 juny 2009].</span></span> </li> <li id="cite_note-33"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-33">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://arcelor.com/subsite/2005AnnualResults/es/arcelor_ra_2005.php?">page = 3_1 Informe anual de Arcelor</a><sup class="noprint Inline-Template"><span title="" style="white-space: nowrap;"><i>[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>]</i></span></sup></span> </li> <li id="cite_note-34"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-34">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080907230856/http://www.worldsteeldynamics.com/">World Steel Dynamics</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.worldsteeldynamics.com/">original</a> el 2008-09-07. [Consulta: 5 juny 2009].</span></span> </li> <li id="cite_note-35"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-35">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.gcelsa.com/">Pàgina web del Grup Celsa</a></span> </li> <li id="cite_note-36"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-36">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.nucor.com/">Pàgina web de Nucor</a></span> </li> <li id="cite_note-37"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-37">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090605035015/http://www.corusgroup.com/en/">Pàgina web de Corus</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.corusgroup.com/en">original</a> el 2009-06-05. [Consulta: 5 juny 2009].</span></span> </li> <li id="cite_note-38"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-38">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.gerdau.com/produtos-e-servicos/Default.aspx">Pàgina web de Gerdau</a></span> </li> <li id="cite_note-39"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-39">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.baosteel.com/group_e/index.asp">Pàgina web de Baosteel</a></span> </li> <li id="cite_note-40"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-40">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090627011640/http://www.ussteel.com/corp/index.asp">Pàgina web de USSteel</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ussteel.com/corp/index.asp">original</a> el 2009-06-27. [Consulta: 5 juny 2009].</span></span> </li> <li id="cite_note-41"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-41">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.arcelormittal.com">Pàgina web de ArcelorMittal</a></span> </li> <li id="cite_note-42"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-42">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090223063219/http://www.grupothyssenkrupp.com/">Pàgina web de Thyseenkrupp</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.grupothyssenkrupp.com/">original</a> el 2009-02-23. [Consulta: 5 juny 2009].</span></span> </li> <li id="cite_note-43"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-43">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.severstal.com/eng">Pàgina web de Severstal</a></span> </li> <li id="cite_note-44"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-44">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.csc.com.tw/indexe.asp">Pàgina web de la China Steel</a></span> </li> <li id="cite_note-45"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-45">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20100111071701/http://www.nsc.co.jp/en/index.html">Pàgina web de Nippon Steel</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.nsc.co.jp/en/index.html">original</a> el 2010-01-11. [Consulta: 7 agost 2009].</span></span> </li> <li id="cite_note-46"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-46">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.tatasteel.com">Pàgina web de Tata steel</a></span> </li> <li id="cite_note-47"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-47">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.steel-n.com">Pàgina web de Posco</a></span> </li> <li id="cite_note-48"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-48">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Robert Guy Matthews. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://online.wsj.com/public/article/SB124052988201650485.html#mod=2_1362_leftbox">La indústria de l'acer preveu més pèrdues enmig d'una sobreproducció</a>».  <a href="/wiki/The_Wall_Street_Journal" title="The Wall Street Journal">The Wall Street Journal</a>, 24-04-2009. [Consulta: 28 abril 2009].</span><sup class="noprint Inline-Template"><span title="" style="white-space: nowrap;"><i>[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>]</i></span></sup></span> </li> <li id="cite_note-49"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-49">↑</a></span> <span class="reference-text"><i><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.mercado.com.ar/nota.php?id=361057">2009: cau 15% la demanda mundial d'acer</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20111221114733/http://mercado.com.ar/nota.php?id=361057">Arxivat</a> 2011-12-21 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</i>. Mercado.com.ar (28-3-2009). Consultat el 29 d'abril de 2009.</span> </li> <li id="cite_note-50"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-50">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.siderurgicasevillana.com">Procés de reciclatge de la ferralla</a></span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Acer&action=edit&section=42" title="Modifica la secció: Bibliografia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="refbegin" style="margin-left:1.5em;-moz-column-count:2; -webkit-column-count:2; column-count:2;"> <ul><li>MOLERA SOLÀ, Pere i ANGLADA GOMILA, Marc J. (versió anglesa original: W.D. CALLISTER); <i>Introducción a la ciencia e ingeniería de los materiales</i>, Llibre I, Edicions Reverté, 1995, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-291-7253-X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-291-7253-X">ISBN 84-291-7253-X</a></li> <li>MOLERA SOLÀ, Pere i ANGLADA GOMILA, Marc J. (versió anglesa original: W.D. CALLISTER); <i>Introducción a la ciencia e ingeniería de los materiales</i>, Llibre II, Edicions Reverté, 1996, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-291-7254-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-291-7254-8">ISBN 84-291-7254-8</a></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFMillán_Gómez2006"><span style="font-variant: small-caps;">Millán Gómez</span>, Simón. Madrid: Editorial Paraninfo. <i>Procediments de Mecanitzat</i>, 2006. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-9732-428-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-9732-428-5">ISBN 84-9732-428-5</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Procediments+de+Mecanitzat&rft.aulast=Mill%C3%A1n+G%C3%B3mez&rft.aufirst=Sim%C3%B3n&rft.date=2006&rft.isbn=84-9732-428-5"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFSandvika2006"><span style="font-variant: small-caps;">Sandvika</span>, Coromant. AB Sandvika Coromant 2005.10. <i>Guia Tècnica de Mecanitzat</i>, 2006.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Guia+T%C3%A8cnica+de+Mecanitzat&rft.aulast=Sandvika&rft.aufirst=Coromant&rft.date=2006"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFLarbáburu_Arrizabalaga2004"><span style="font-variant: small-caps;">Larbáburu Arrizabalaga</span>, Nicolás. Thomson Editores. <i>Màquines. Prontuario. Tècniques màquines eines</i>, 2004. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-283-1968-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-283-1968-5">ISBN 84-283-1968-5</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=M%C3%A0quines.+Prontuario.+T%C3%A8cniques+m%C3%A0quines+eines&rft.aulast=Larb%C3%A1buru+Arrizabalaga&rft.aufirst=Nicol%C3%A1s&rft.date=2004&rft.place=Madrid&rft.isbn=84-283-1968-5"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFDiversos_autors1984"><span style="font-variant: small-caps;">Diversos autors</span>. Salvat Editores S.A. <i>Enciclopèdia de Ciència i Tècnica</i>, 1984. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-345-4490-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-345-4490-3">ISBN 84-345-4490-3</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Enciclop%C3%A8dia+de+Ci%C3%A8ncia+i+T%C3%A8cnica&rft.aulast=Diversos+autors&rft.date=1984&rft.isbn=84-345-4490-3"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFColasante2006"><span style="font-variant: small-caps;">Colasante</span>, Luis. Veneçuela, Mèrida: universitat de Los Andes. <i>L'étude des superfícies de l'acier inoxydables austénitique AISI 304 après une Déformation plastique et un procediment d'abrasió.</i>, 2006.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=L%27%C3%A9tude+des+superf%C3%ADcies+de+l%27acier+inoxydables+aust%C3%A9nitique+AISI+304+apr%C3%A8s+une+D%C3%A9formation+plastique+et+un+procediment+d%27abrasi%C3%B3.&rft.aulast=Colasante&rft.aufirst=Luis&rft.date=2006"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li>Duncan Burn; <i><a rel="nofollow" class="external text" href="http://questia.com/PM.qst?a=o&d=3914930">The Economic History of Steelmaking, 1867–1939: A Study in Competition</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120726170156/http://questia.com/PM.qst?a=o&d=3914930">Arxivat</a> 2012-07-26 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</i>. Cambridge University Press, 1961.</li> <li>Gernet, Jacques (1982). <i>A History of Chinese Civilization</i>. Cambridge: Cambridge University Press.</li> <li>Harukiyu Hasegawa, <i><a rel="nofollow" class="external text" href="http://questia.com/PM.qst?a=o&d=108742046">The Steel Industry in Japan: A Comparison with Britain</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120418193928/http://www.questia.com/PM.qst?a=o&d=108742046">Arxivat</a> 2012-04-18 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</i>. 1996.</li> <li>J. C. Carr and W. Taplin, <i><a rel="nofollow" class="external text" href="http://questia.com/PM.qst?a=o&d=808791">History of the British Steel Industry</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120729081240/http://questia.com/PM.qst?a=o&d=808791">Arxivat</a> 2012-07-29 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</i>. Harvard University Press, 1962.</li> <li>H. Lee Scamehorn, <i><a rel="nofollow" class="external text" href="http://questia.com/PM.qst?a=o&d=94821694">Mill & Mine: The Cf&I in the Twentieth Century</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120726043744/http://questia.com/PM.qst?a=o&d=94821694">Arxivat</a> 2012-07-26 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</i>. University of Nebraska Press, 1992.</li> <li>Needham, Joseph (1986). <i>Science and Civilization in China</i>: Volume 4, Part 1 & Part 3. Taipei: Caves Books, Ltd.</li> <li>Warren, Kenneth, <i><a rel="nofollow" class="external text" href="http://eh.net/bookreviews/library/0558.shtml">Big Steel: The First Century of the United States Steel Corporation, 1901–2001</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070211162744/http://eh.net/bookreviews/library/0558.shtml">Arxivat</a> 2007-02-11 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</i>. University of Pittsburgh Press, 2001</li></ul> </div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs"><span id="Enlla.C3.A7os_externs"></span>Enllaços externs</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Acer&action=edit&section=43" title="Modifica la secció: Enllaços externs"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <table cellpadding="2" cellspacing="0" align="right" style="margin:5px; padding: 5px; border:1px solid #aaaaaa; text-align:left;" class="infobox noprint plainlinks"> <tbody><tr> <td colspan="2" style="text-align:center; font-size:85%">En altres projectes de <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Wikimedia" title="Fundació Wikimedia">Wikimedia</a>: </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Commons-logo.svg" class="mw-file-description" title="Commons"><img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/26px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/34px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></a><figcaption>Commons</figcaption></figure></td> <td><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Steel" class="extiw" title="commons:Steel"><b>Commons</b></a><span style="font-size:70%;"> (Galeria)</span> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q11427?uselang=ca#sitelinks-special" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span> </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Commons-logo.svg" class="mw-file-description" title="Commons"><img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/26px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/34px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></a><figcaption>Commons</figcaption></figure></td> <td><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Steel" class="extiw" title="commons:Category:Steel"><b>Commons</b></a><span style="font-size:70%;"> (Categoria)</span> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q11427?uselang=ca#sitelinks-special" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span> </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Viccionari.png" class="mw-file-description" title="Viccionari"><img alt="Viccionari" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b6/Viccionari.png/17px-Viccionari.png" decoding="async" width="17" height="19" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b6/Viccionari.png/26px-Viccionari.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b6/Viccionari.png/34px-Viccionari.png 2x" data-file-width="450" data-file-height="490" /></a><figcaption>Viccionari</figcaption></figure></td> <td><b><span class="interProject"><a href="https://ca.wiktionary.org/wiki/acer" class="extiw" title="wikt:acer">Viccionari</a> </span></b> </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Wikiquote-logo.svg" class="mw-file-description" title="Viquidites"><img alt="Viquidites" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikiquote-logo.svg/17px-Wikiquote-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikiquote-logo.svg/26px-Wikiquote-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikiquote-logo.svg/34px-Wikiquote-logo.svg.png 2x" data-file-width="300" data-file-height="355" /></a><figcaption>Viquidites</figcaption></figure></td> <td><b><a href="https://ca.wikiquote.org/wiki/Acer" class="extiw" title="q:Acer">Viquidites</a></b> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q11427?uselang=ca#sitelinks-wikiquote" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span> </td></tr> </tbody></table> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.stahlseite.de">Quadres de la indústria d'acer</a></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.constructalia.com/es_ES/products/productos_detalle.jsp?idApli=118448">Diferents tipus de perfils d'acer</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090712123719/http://www.constructalia.com/es_ES/products/productos_detalle.jsp?idApli=118448">Arxivat</a> 2009-07-12 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.worldsteel.org">International Iron and Steel Institute</a></li></ul> <p><br /> </p> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_Espa%C3%B1a" class="mw-redirect" title="Biblioteca Nacional de España">BNE</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://datos.bne.es/resource/XX524490">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Biblioth%C3%A8que_nationale_de_France" class="mw-redirect" title="Bibliothèque nationale de France">BNF</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb119418662">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://d-nb.info/gnd/4056834-9">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/LCCN" class="mw-redirect" title="LCCN">LCCN</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.loc.gov/authorities/subjects/sh85127749">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/National_Diet_Library" class="mw-redirect" title="National Diet Library">NDL</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://id.ndl.go.jp/auth/ndlna/00562757">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=ph123645&CON_LNG=ENG">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer&oldid=33950575">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer&oldid=33950575</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categoria</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Acer" title="Categoria:Acer">Acer</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_enlla%C3%A7os_externs_no_actius" title="Categoria:Articles amb enllaços externs no actius">Articles amb enllaços externs no actius</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:1.000_articles_fonamentals" title="Categoria:1.000 articles fonamentals">1.000 articles fonamentals</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Ci%C3%A8ncia_(Els_1000_de_META)" title="Categoria:Ciència (Els 1000 de META)">Ciència (Els 1000 de META)</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 17 set 2024 a les 15:17.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Acer&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-6b8d669998-x9msj","wgBackendResponseTime":168,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"0.559","walltime":"0.759","ppvisitednodes":{"value":9069,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":61531,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":20962,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":12,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":2,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":0,"limit":20},"unstrip-size":{"value":39746,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":1,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 566.985 1 -total"," 36.24% 205.503 2 Plantilla:Referències"," 31.90% 180.885 1 Plantilla:Projectes_germans"," 18.05% 102.326 14 Plantilla:Ref-llibre"," 12.47% 70.704 14 Plantilla:Ref-web"," 6.54% 37.084 2 Plantilla:Article_principal"," 5.06% 28.663 15 Plantilla:Data_consulta"," 4.99% 28.302 1 Plantilla:Autoritat"," 3.96% 22.463 30 Plantilla:If_both"," 2.80% 15.887 10 Plantilla:Webarchive"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.122","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":2979648,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.codfw.main-cc877b49b-5sshr","timestamp":"20241127123444","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Acer","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Acer","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q11427","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q11427","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2004-10-11T14:47:49Z","dateModified":"2024-09-17T14:17:44Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/d\/db\/Ludwigshafen_Bruecke.jpg","headline":"aliatge de ferro i carboni"}</script> </body> </html>