CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-sticky-header-enabled vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Numeració romana - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-sticky-header-enabled vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""],"wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"259e1689-ed62-4cc2-a8bd-03e48f42bb67","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Numeració_romana","wgTitle":"Numeració romana","wgCurRevisionId":34791365,"wgRevisionId":34791365,"wgArticleId":2041,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","Control d'autoritats","Sistemes de numeració"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Numeració_romana","wgRelevantArticleId":2041,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":80000,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q38918","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false}; RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.math.styles":"ready","ext.cite.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","jquery.tablesorter.styles":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","jquery.tablesorter","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.math.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cjquery.tablesorter.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.21"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Numeració romana - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Numeraci%C3%B3_romana"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Numeraci%C3%B3_romana&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Numeraci%C3%B3_romana"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Numeració_romana rootpage-Numeració_romana skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" title="Menú principal" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Menú principal </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z">Portada</a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x">Article a l'atzar</a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat">Articles de qualitat</a></li><li id="n-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials">Pàgines especials</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses">Portal viquipedista</a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades">Agenda d'actes</a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r">Canvis recents</a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna">La taverna</a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte">Contacte</a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC">Xat</a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses">Ajuda</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"> Cerca </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Modificar la dimension, la largor e la color del tèxte." > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Aparença </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="https://donate.wikimedia.org/?wmf_source=donate&wmf_medium=sidebar&wmf_campaign=ca.wikipedia.org&uselang=ca" class="">Donatius</a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Numeraci%C3%B3+romana" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class="">Crea un compte</a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Numeraci%C3%B3+romana" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class="">Inicia la sessió</a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Eines personals </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="https://donate.wikimedia.org/?wmf_source=donate&wmf_medium=sidebar&wmf_campaign=ca.wikipedia.org&uselang=ca">Donatius</a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Numeraci%C3%B3+romana" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"> Crea un compte</a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Numeraci%C3%B3+romana" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"> Inicia la sessió</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició">més informació</a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y">Contribucions</a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n">Discussió per aquest IP</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Símbols" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Símbols"> <div class="vector-toc-text"> 1 Símbols </div> </a> <ul id="toc-Símbols-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Història" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Història"> <div class="vector-toc-text"> 2 Història </div> </a> <button aria-controls="toc-Història-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Història </button> <ul id="toc-Història-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Antecedents" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Antecedents"> <div class="vector-toc-text"> 2.1 Antecedents </div> </a> <ul id="toc-Antecedents-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Època_etrusca" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Època_etrusca"> <div class="vector-toc-text"> 2.2 Època etrusca </div> </a> <ul id="toc-Època_etrusca-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Època_preromana_i_antiga_Roma" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Època_preromana_i_antiga_Roma"> <div class="vector-toc-text"> 2.3 Època preromana i antiga Roma </div> </a> <ul id="toc-Època_preromana_i_antiga_Roma-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Hipòtesis_sobre_l'origen_dels_nombres_romans" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Hipòtesis_sobre_l'origen_dels_nombres_romans"> <div class="vector-toc-text"> 2.3.1 Hipòtesis sobre l'origen dels nombres romans </div> </a> <ul id="toc-Hipòtesis_sobre_l'origen_dels_nombres_romans-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Marques_de_comptes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Marques_de_comptes"> <div class="vector-toc-text"> 2.3.1.1 Marques de comptes </div> </a> <ul id="toc-Marques_de_comptes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Comptes_amb_els_dits" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Comptes_amb_els_dits"> <div class="vector-toc-text"> 2.3.1.2 Comptes amb els dits </div> </a> <ul id="toc-Comptes_amb_els_dits-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Símbols_intermedis_derivats_de_pocs_símbols_originals" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Símbols_intermedis_derivats_de_pocs_símbols_originals"> <div class="vector-toc-text"> 2.3.1.3 Símbols intermedis derivats de pocs símbols originals </div> </a> <ul id="toc-Símbols_intermedis_derivats_de_pocs_símbols_originals-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Edat_mitjana_i_Renaixement" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Edat_mitjana_i_Renaixement"> <div class="vector-toc-text"> 2.4 Edat mitjana i Renaixement </div> </a> <ul id="toc-Edat_mitjana_i_Renaixement-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Ús_modern" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Ús_modern"> <div class="vector-toc-text"> 2.5 Ús modern </div> </a> <ul id="toc-Ús_modern-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Disciplines_específiques" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Disciplines_específiques"> <div class="vector-toc-text"> 2.5.1 Disciplines específiques </div> </a> <ul id="toc-Disciplines_específiques-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Ús_modern_a_Europa_continental" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Ús_modern_a_Europa_continental"> <div class="vector-toc-text"> 2.5.2 Ús modern a Europa continental </div> </a> <ul id="toc-Ús_modern_a_Europa_continental-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Notació_moderna" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Notació_moderna"> <div class="vector-toc-text"> 3 Notació moderna </div> </a> <button aria-controls="toc-Notació_moderna-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Notació moderna </button> <ul id="toc-Notació_moderna-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Patró_decimal_bàsic" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Patró_decimal_bàsic"> <div class="vector-toc-text"> 3.1 Patró decimal bàsic </div> </a> <ul id="toc-Patró_decimal_bàsic-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Exemples_de_combinacions" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Exemples_de_combinacions"> <div class="vector-toc-text"> 3.1.1 Exemples de combinacions </div> </a> <ul id="toc-Exemples_de_combinacions-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Exemples_de_combinacions_incorrectes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Exemples_de_combinacions_incorrectes"> <div class="vector-toc-text"> 3.1.2 Exemples de combinacions incorrectes </div> </a> <ul id="toc-Exemples_de_combinacions_incorrectes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Formes_alternatives" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Formes_alternatives"> <div class="vector-toc-text"> 3.2 Formes alternatives </div> </a> <ul id="toc-Formes_alternatives-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Nombres_grans" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Nombres_grans"> <div class="vector-toc-text"> 3.3 Nombres grans </div> </a> <ul id="toc-Nombres_grans-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Apostrophus" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Apostrophus"> <div class="vector-toc-text"> 3.3.1 Apostrophus </div> </a> <ul id="toc-Apostrophus-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vinculum" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Vinculum"> <div class="vector-toc-text"> 3.3.2 Vinculum </div> </a> <ul id="toc-Vinculum-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Per_abreviatures" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Per_abreviatures"> <div class="vector-toc-text"> 3.3.3 Per abreviatures </div> </a> <ul id="toc-Per_abreviatures-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Zero" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Zero"> <div class="vector-toc-text"> 3.4 Zero </div> </a> <ul id="toc-Zero-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Fraccions" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Fraccions"> <div class="vector-toc-text"> 3.5 Fraccions </div> </a> <ul id="toc-Fraccions-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-El_4_en_els_rellotges" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#El_4_en_els_rellotges"> <div class="vector-toc-text"> 3.6 El 4 en els rellotges </div> </a> <ul id="toc-El_4_en_els_rellotges-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Aritmètica_amb_numeració_romana" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Aritmètica_amb_numeració_romana"> <div class="vector-toc-text"> 4 Aritmètica amb numeració romana </div> </a> <button aria-controls="toc-Aritmètica_amb_numeració_romana-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Aritmètica amb numeració romana </button> <ul id="toc-Aritmètica_amb_numeració_romana-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Suma" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Suma"> <div class="vector-toc-text"> 4.1 Suma </div> </a> <ul id="toc-Suma-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Resta" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Resta"> <div class="vector-toc-text"> 4.2 Resta </div> </a> <ul id="toc-Resta-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Annex:_Taula_de_conversió_d'adjectius_i_adverbis_numèrics_llatins" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Annex:_Taula_de_conversió_d'adjectius_i_adverbis_numèrics_llatins"> <div class="vector-toc-text"> 5 Annex: Taula de conversió d'adjectius i adverbis numèrics llatins </div> </a> <ul id="toc-Annex:_Taula_de_conversió_d'adjectius_i_adverbis_numèrics_llatins-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> 6 Referències </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> 7 Bibliografia </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> 8 Enllaços externs </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" title="Taula de continguts" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Commuta la taula de continguts. </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading">Numeració romana</h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 112 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-112" aria-hidden="true" > 112 llengües </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-af mw-list-item"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Romeinse_syfers" title="Romeinse syfers - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Romeinse syfers" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target">Afrikaans</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%A3%D8%B1%D9%82%D8%A7%D9%85_%D8%B1%D9%88%D9%85%D8%A7%D9%86%D9%8A%D8%A9" title="أرقام رومانية - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="أرقام رومانية" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target">العربية</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-arz mw-list-item"><a href="https://arz.wikipedia.org/wiki/%D9%86%D9%85%D8%B1_%D8%B1%D9%88%D9%85%D8%A7%D9%86%D9%89" title="نمر رومانى - àrab egipci" lang="arz" hreflang="arz" data-title="نمر رومانى" data-language-autonym="مصرى" data-language-local-name="àrab egipci" class="interlanguage-link-target">مصرى</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Numberaci%C3%B3n_romana" title="Numberación romana - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Numberación romana" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target">Asturianu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/Rum_r%C9%99q%C9%99ml%C9%99ri" title="Rum rəqəmləri - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Rum rəqəmləri" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target">Azərbaycanca</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-azb mw-list-item"><a href="https://azb.wikipedia.org/wiki/%D8%B1%D9%88%D9%85%DB%8C_%D8%A7%D8%B9%D8%AF%D8%A7%D8%AF" title="رومی اعداد - South Azerbaijani" lang="azb" hreflang="azb" data-title="رومی اعداد" data-language-autonym="تۆرکجه" data-language-local-name="South Azerbaijani" class="interlanguage-link-target">تۆرکجه</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ba mw-list-item"><a href="https://ba.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%B8%D0%BC_%D1%86%D0%B8%D1%84%D1%80%D2%99%D0%B0%D1%80%D1%8B" title="Рим цифрҙары - baixkir" lang="ba" hreflang="ba" data-title="Рим цифрҙары" data-language-autonym="Башҡортса" data-language-local-name="baixkir" class="interlanguage-link-target">Башҡортса</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ban mw-list-item"><a href="https://ban.wikipedia.org/wiki/Wilangan_Romawi" title="Wilangan Romawi - balinès" lang="ban" hreflang="ban" data-title="Wilangan Romawi" data-language-autonym="Basa Bali" data-language-local-name="balinès" class="interlanguage-link-target">Basa Bali</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D1%8B%D0%BC%D1%81%D0%BA%D0%B0%D1%8F_%D1%81%D1%96%D1%81%D1%82%D1%8D%D0%BC%D0%B0_%D0%B7%D0%BB%D1%96%D1%87%D1%8D%D0%BD%D0%BD%D1%8F" title="Рымская сістэма злічэння - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Рымская сістэма злічэння" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target">Беларуская</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be-x-old mw-list-item"><a href="https://be-tarask.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D1%8B%D0%BC%D1%81%D0%BA%D1%96%D1%8F_%D0%BB%D1%96%D1%87%D0%B1%D1%8B" title="Рымскія лічбы - Belarusian (Taraškievica orthography)" lang="be-tarask" hreflang="be-tarask" data-title="Рымскія лічбы" data-language-autonym="Беларуская (тарашкевіца)" data-language-local-name="Belarusian (Taraškievica orthography)" class="interlanguage-link-target">Беларуская (тарашкевіца)</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%B8%D0%BC%D1%81%D0%BA%D0%B8_%D1%86%D0%B8%D1%84%D1%80%D0%B8" title="Римски цифри - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Римски цифри" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target">Български</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bn mw-list-item"><a href="https://bn.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%B0%E0%A7%8B%E0%A6%AE%E0%A6%BE%E0%A6%A8_%E0%A6%B8%E0%A6%82%E0%A6%96%E0%A7%8D%E0%A6%AF%E0%A6%BE" title="রোমান সংখ্যা - bengalí" lang="bn" hreflang="bn" data-title="রোমান সংখ্যা" data-language-autonym="বাংলা" data-language-local-name="bengalí" class="interlanguage-link-target">বাংলা</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bo mw-list-item"><a href="https://bo.wikipedia.org/wiki/%E0%BD%A2%E0%BD%BC%E0%BC%8B%E0%BD%98%E0%BD%A0%E0%BD%B2%E0%BC%8B%E0%BD%A8%E0%BD%84%E0%BC%8B%E0%BD%80%E0%BD%B2%E0%BC%8D" title="རོ་མའི་ཨང་ཀི། - tibetà" lang="bo" hreflang="bo" data-title="རོ་མའི་ཨང་ཀི།" data-language-autonym="བོད་ཡིག" data-language-local-name="tibetà" class="interlanguage-link-target">བོད་ཡིག</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-br mw-list-item"><a href="https://br.wikipedia.org/wiki/Niveradur_roman" title="Niveradur roman - bretó" lang="br" hreflang="br" data-title="Niveradur roman" data-language-autonym="Brezhoneg" data-language-local-name="bretó" class="interlanguage-link-target">Brezhoneg</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bs mw-list-item"><a href="https://bs.wikipedia.org/wiki/Rimski_brojevi" title="Rimski brojevi - bosnià" lang="bs" hreflang="bs" data-title="Rimski brojevi" data-language-autonym="Bosanski" data-language-local-name="bosnià" class="interlanguage-link-target">Bosanski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/%C5%98%C3%ADmsk%C3%A9_%C4%8D%C3%ADslice" title="Římské číslice - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Římské číslice" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target">Čeština</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cv mw-list-item"><a href="https://cv.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%B8%D0%BC_%D1%88%D1%83%D1%82_%D0%B9%C4%95%D1%80%D0%BA%D0%B8" title="Рим шут йĕрки - txuvaix" lang="cv" hreflang="cv" data-title="Рим шут йĕрки" data-language-autonym="Чӑвашла" data-language-local-name="txuvaix" class="interlanguage-link-target">Чӑвашла</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/System_rhifolion_Rhufeinig" title="System rhifolion Rhufeinig - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="System rhifolion Rhufeinig" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target">Cymraeg</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Romertal" title="Romertal - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Romertal" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target">Dansk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/R%C3%B6mische_Zahlschrift" title="Römische Zahlschrift - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Römische Zahlschrift" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target">Deutsch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-diq mw-list-item"><a href="https://diq.wikipedia.org/wiki/Reqem%C3%AA_Romenan" title="Reqemê Romenan - Dimli" lang="diq" hreflang="diq" data-title="Reqemê Romenan" data-language-autonym="Zazaki" data-language-local-name="Dimli" class="interlanguage-link-target">Zazaki</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%A1%CF%89%CE%BC%CE%B1%CF%8A%CE%BA%CE%BF%CE%AF_%CE%B1%CF%81%CE%B9%CE%B8%CE%BC%CE%BF%CE%AF" title="Ρωμαϊκοί αριθμοί - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Ρωμαϊκοί αριθμοί" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target">Ελληνικά</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eml mw-list-item"><a href="https://eml.wikipedia.org/wiki/N%C3%B9mer_rom%C3%A0%E1%B9%85" title="Nùmer romàṅ - Emiliano-Romagnolo" lang="egl" hreflang="egl" data-title="Nùmer romàṅ" data-language-autonym="Emiliàn e rumagnòl" data-language-local-name="Emiliano-Romagnolo" class="interlanguage-link-target">Emiliàn e rumagnòl</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Roman_numerals" title="Roman numerals - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Roman numerals" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target">English</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Romaj_ciferoj" title="Romaj ciferoj - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Romaj ciferoj" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target">Esperanto</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Numeraci%C3%B3n_romana" title="Numeración romana - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Numeración romana" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target">Español</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Rooma_numbrid" title="Rooma numbrid - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Rooma numbrid" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target">Eesti</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Erromatar_zenbakera" title="Erromatar zenbakera - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Erromatar zenbakera" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target">Euskara</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D8%B9%D8%AF%D8%A7%D8%AF_%D8%B1%D9%88%D9%85%DB%8C" title="اعداد رومی - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="اعداد رومی" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target">فارسی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Roomalaiset_numerot" title="Roomalaiset numerot - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Roomalaiset numerot" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target">Suomi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Num%C3%A9ration_romaine" title="Numération romaine - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Numération romaine" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target">Français</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-frr mw-list-item"><a href="https://frr.wikipedia.org/wiki/R%C3%B6%C3%B6msk_taal" title="Röömsk taal - frisó septentrional" lang="frr" hreflang="frr" data-title="Röömsk taal" data-language-autonym="Nordfriisk" data-language-local-name="frisó septentrional" class="interlanguage-link-target">Nordfriisk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fy mw-list-item"><a href="https://fy.wikipedia.org/wiki/Romeinske_sifers" title="Romeinske sifers - frisó occidental" lang="fy" hreflang="fy" data-title="Romeinske sifers" data-language-autonym="Frysk" data-language-local-name="frisó occidental" class="interlanguage-link-target">Frysk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ga mw-list-item"><a href="https://ga.wikipedia.org/wiki/Uimhir_R%C3%B3mh%C3%A1nach" title="Uimhir Rómhánach - irlandès" lang="ga" hreflang="ga" data-title="Uimhir Rómhánach" data-language-autonym="Gaeilge" data-language-local-name="irlandès" class="interlanguage-link-target">Gaeilge</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Numeraci%C3%B3n_romana" title="Numeración romana - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Numeración romana" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target">Galego</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gn mw-list-item"><a href="https://gn.wikipedia.org/wiki/Rr%C3%B3ma_papapyku%C3%A9ra" title="Rróma papapykuéra - guaraní" lang="gn" hreflang="gn" data-title="Rróma papapykuéra" data-language-autonym="Avañe'ẽ" data-language-local-name="guaraní" class="interlanguage-link-target">Avañe'ẽ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gv mw-list-item"><a href="https://gv.wikipedia.org/wiki/Earrooyn_Raueagh" title="Earrooyn Raueagh - manx" lang="gv" hreflang="gv" data-title="Earrooyn Raueagh" data-language-autonym="Gaelg" data-language-local-name="manx" class="interlanguage-link-target">Gaelg</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%A1%D7%A4%D7%A8%D7%95%D7%AA_%D7%A8%D7%95%D7%9E%D7%99%D7%95%D7%AA" title="ספרות רומיות - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="ספרות רומיות" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target">עברית</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hi mw-list-item"><a href="https://hi.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B0%E0%A5%8B%E0%A4%AE%E0%A4%A8_%E0%A4%B8%E0%A4%82%E0%A4%96%E0%A5%8D%E0%A4%AF%E0%A4%BE%E0%A4%82%E0%A4%95" title="रोमन संख्यांक - hindi" lang="hi" hreflang="hi" data-title="रोमन संख्यांक" data-language-autonym="हिन्दी" data-language-local-name="hindi" class="interlanguage-link-target">हिन्दी</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Rimske_brojke" title="Rimske brojke - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Rimske brojke" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target">Hrvatski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/R%C3%B3mai_sz%C3%A1m%C3%ADr%C3%A1s" title="Római számírás - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Római számírás" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target">Magyar</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D5%80%D5%BC%D5%B8%D5%B4%D5%A5%D5%A1%D5%AF%D5%A1%D5%B6_%D5%A9%D5%BE%D5%A5%D6%80" title="Հռոմեական թվեր - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Հռոմեական թվեր" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target">Հայերեն</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hyw mw-list-item"><a href="https://hyw.wikipedia.org/wiki/%D5%80%D5%BC%D5%B8%D5%BE%D5%B4%D5%A7%D5%A1%D5%AF%D5%A1%D5%B6_%D5%A9%D5%B8%D6%82%D5%A1%D5%B6%D5%B7%D5%A1%D5%B6%D5%B6%D5%A5%D6%80" title="Հռովմէական թուանշաններ - Western Armenian" lang="hyw" hreflang="hyw" data-title="Հռովմէական թուանշաններ" data-language-autonym="Արեւմտահայերէն" data-language-local-name="Western Armenian" class="interlanguage-link-target">Արեւմտահայերէն</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ia mw-list-item"><a href="https://ia.wikipedia.org/wiki/Numeration_roman" title="Numeration roman - interlingua" lang="ia" hreflang="ia" data-title="Numeration roman" data-language-autonym="Interlingua" data-language-local-name="interlingua" class="interlanguage-link-target">Interlingua</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Angka_Romawi" title="Angka Romawi - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Angka Romawi" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target">Bahasa Indonesia</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-io mw-list-item"><a href="https://io.wikipedia.org/wiki/Romana_cifri" title="Romana cifri - ido" lang="io" hreflang="io" data-title="Romana cifri" data-language-autonym="Ido" data-language-local-name="ido" class="interlanguage-link-target">Ido</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-is mw-list-item"><a href="https://is.wikipedia.org/wiki/R%C3%B3mverskir_t%C3%B6lustafir" title="Rómverskir tölustafir - islandès" lang="is" hreflang="is" data-title="Rómverskir tölustafir" data-language-autonym="Íslenska" data-language-local-name="islandès" class="interlanguage-link-target">Íslenska</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Sistema_di_numerazione_romano" title="Sistema di numerazione romano - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Sistema di numerazione romano" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target">Italiano</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E3%83%AD%E3%83%BC%E3%83%9E%E6%95%B0%E5%AD%97" title="ローマ数字 - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="ローマ数字" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target">日本語</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%A0%E1%83%9D%E1%83%9B%E1%83%90%E1%83%A3%E1%83%9A%E1%83%98_%E1%83%AA%E1%83%98%E1%83%A4%E1%83%A0%E1%83%94%E1%83%91%E1%83%98" title="რომაული ციფრები - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="რომაული ციფრები" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target">ქართული</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kaa mw-list-item"><a href="https://kaa.wikipedia.org/wiki/Rim_cifrleri" title="Rim cifrleri - karakalpak" lang="kaa" hreflang="kaa" data-title="Rim cifrleri" data-language-autonym="Qaraqalpaqsha" data-language-local-name="karakalpak" class="interlanguage-link-target">Qaraqalpaqsha</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kk mw-list-item"><a href="https://kk.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%B8%D0%BC_%D1%81%D0%B0%D0%BD%D0%B4%D0%B0%D1%80%D1%8B" title="Рим сандары - kazakh" lang="kk" hreflang="kk" data-title="Рим сандары" data-language-autonym="Қазақша" data-language-local-name="kazakh" class="interlanguage-link-target">Қазақша</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kn mw-list-item"><a href="https://kn.wikipedia.org/wiki/%E0%B2%B0%E0%B3%8B%E0%B2%AE%E0%B2%A8%E0%B3%8D_%E0%B2%85%E0%B2%82%E0%B2%95%E0%B2%BF%E0%B2%97%E0%B2%B3%E0%B3%81" title="ರೋಮನ್ ಅಂಕಿಗಳು - kannada" lang="kn" hreflang="kn" data-title="ರೋಮನ್ ಅಂಕಿಗಳು" data-language-autonym="ಕನ್ನಡ" data-language-local-name="kannada" class="interlanguage-link-target">ಕನ್ನಡ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EB%A1%9C%EB%A7%88_%EC%88%AB%EC%9E%90" title="로마 숫자 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="로마 숫자" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target">한국어</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ks mw-list-item"><a href="https://ks.wikipedia.org/wiki/%D8%B1%D9%88%D9%85%D9%8E%D9%86_%DA%AF%D8%B1%D9%8E%D9%9B%D9%86%D9%9B%D8%AF" title="رومَن گرَٛنٛد - caixmiri" lang="ks" hreflang="ks" data-title="رومَن گرَٛنٛد" data-language-autonym="कॉशुर / کٲشُر" data-language-local-name="caixmiri" class="interlanguage-link-target">कॉशुर / کٲشُر</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ku mw-list-item"><a href="https://ku.wikipedia.org/wiki/Hejmar%C3%AAn_rom%C3%AE" title="Hejmarên romî - kurd" lang="ku" hreflang="ku" data-title="Hejmarên romî" data-language-autonym="Kurdî" data-language-local-name="kurd" class="interlanguage-link-target">Kurdî</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ky mw-list-item"><a href="https://ky.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%B8%D0%BC_%D1%86%D0%B8%D1%84%D1%80%D0%B0%D0%BB%D0%B0%D1%80%D1%8B" title="Рим цифралары - kirguís" lang="ky" hreflang="ky" data-title="Рим цифралары" data-language-autonym="Кыргызча" data-language-local-name="kirguís" class="interlanguage-link-target">Кыргызча</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Numeri_Romani" title="Numeri Romani - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Numeri Romani" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target">Latina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lb mw-list-item"><a href="https://lb.wikipedia.org/wiki/R%C3%A9imesch_Zuelen" title="Réimesch Zuelen - luxemburguès" lang="lb" hreflang="lb" data-title="Réimesch Zuelen" data-language-autonym="Lëtzebuergesch" data-language-local-name="luxemburguès" class="interlanguage-link-target">Lëtzebuergesch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lfn mw-list-item"><a href="https://lfn.wikipedia.org/wiki/Numeros_roman" title="Numeros roman - Lingua Franca Nova" lang="lfn" hreflang="lfn" data-title="Numeros roman" data-language-autonym="Lingua Franca Nova" data-language-local-name="Lingua Franca Nova" class="interlanguage-link-target">Lingua Franca Nova</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/Rom%C4%97ni%C5%A1ki_skai%C4%8Diai" title="Romėniški skaičiai - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Romėniški skaičiai" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target">Lietuvių</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Romie%C5%A1u_skait%C4%BCi" title="Romiešu skaitļi - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Romiešu skaitļi" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target">Latviešu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk mw-list-item"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%B8%D0%BC%D1%81%D0%BA%D0%B8_%D0%B1%D1%80%D0%BE%D1%98%D0%BA%D0%B8" title="Римски бројки - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Римски бројки" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target">Македонски</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ml mw-list-item"><a href="https://ml.wikipedia.org/wiki/%E0%B4%B1%E0%B5%8B%E0%B4%AE%E0%B5%BB_%E0%B4%B8%E0%B4%82%E0%B4%96%E0%B5%8D%E0%B4%AF%E0%B4%BE%E0%B4%B8%E0%B4%AE%E0%B5%8D%E0%B4%AA%E0%B5%8D%E0%B4%B0%E0%B4%A6%E0%B4%BE%E0%B4%AF%E0%B4%82" title="റോമൻ സംഖ്യാസമ്പ്രദായം - malaiàlam" lang="ml" hreflang="ml" data-title="റോമൻ സംഖ്യാസമ്പ്രദായം" data-language-autonym="മലയാളം" data-language-local-name="malaiàlam" class="interlanguage-link-target">മലയാളം</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mn mw-list-item"><a href="https://mn.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%BE%D0%BC_%D1%86%D0%B8%D1%84%D1%80" title="Ром цифр - mongol" lang="mn" hreflang="mn" data-title="Ром цифр" data-language-autonym="Монгол" data-language-local-name="mongol" class="interlanguage-link-target">Монгол</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mr mw-list-item"><a href="https://mr.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B0%E0%A5%8B%E0%A4%AE%E0%A4%A8_%E0%A4%85%E0%A4%82%E0%A4%95" title="रोमन अंक - marathi" lang="mr" hreflang="mr" data-title="रोमन अंक" data-language-autonym="मराठी" data-language-local-name="marathi" class="interlanguage-link-target">मराठी</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/Angka_Rumi" title="Angka Rumi - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Angka Rumi" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target">Bahasa Melayu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mwl mw-list-item"><a href="https://mwl.wikipedia.org/wiki/Numera%C3%A7on_romana" title="Numeraçon romana - mirandès" lang="mwl" hreflang="mwl" data-title="Numeraçon romana" data-language-autonym="Mirandés" data-language-local-name="mirandès" class="interlanguage-link-target">Mirandés</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-my mw-list-item"><a href="https://my.wikipedia.org/wiki/%E1%80%9B%E1%80%B1%E1%80%AC%E1%80%99%E1%80%80%E1%80%AD%E1%80%94%E1%80%BA%E1%80%B8%E1%80%82%E1%80%8F%E1%80%94%E1%80%BA%E1%80%B8%E1%80%99%E1%80%BB%E1%80%AC%E1%80%B8" title="ရောမကိန်းဂဏန်းများ - birmà" lang="my" hreflang="my" data-title="ရောမကိန်းဂဏန်းများ" data-language-autonym="မြန်မာဘာသာ" data-language-local-name="birmà" class="interlanguage-link-target">မြန်မာဘာသာ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds mw-list-item"><a href="https://nds.wikipedia.org/wiki/R%C3%B6%C3%B6msche_Tallen" title="Röömsche Tallen - baix alemany" lang="nds" hreflang="nds" data-title="Röömsche Tallen" data-language-autonym="Plattdüütsch" data-language-local-name="baix alemany" class="interlanguage-link-target">Plattdüütsch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ne mw-list-item"><a href="https://ne.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B0%E0%A5%8B%E0%A4%AE%E0%A4%A8_%E0%A4%B8%E0%A4%99%E0%A5%8D%E0%A4%96%E0%A5%8D%E0%A4%AF%E0%A4%BE" title="रोमन सङ्ख्या - nepalès" lang="ne" hreflang="ne" data-title="रोमन सङ्ख्या" data-language-autonym="नेपाली" data-language-local-name="nepalès" class="interlanguage-link-target">नेपाली</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Romeinse_cijfers" title="Romeinse cijfers - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Romeinse cijfers" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target">Nederlands</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Romartal" title="Romartal - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Romartal" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target">Norsk nynorsk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Romertall" title="Romertall - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Romertall" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target">Norsk bokmål</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nrm mw-list-item"><a href="https://nrm.wikipedia.org/wiki/Chiffes_romaines" title="Chiffes romaines - Norman" lang="nrf" hreflang="nrf" data-title="Chiffes romaines" data-language-autonym="Nouormand" data-language-local-name="Norman" class="interlanguage-link-target">Nouormand</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nso mw-list-item"><a href="https://nso.wikipedia.org/wiki/Lebadi_la_roma" title="Lebadi la roma - sotho septentrional" lang="nso" hreflang="nso" data-title="Lebadi la roma" data-language-autonym="Sesotho sa Leboa" data-language-local-name="sotho septentrional" class="interlanguage-link-target">Sesotho sa Leboa</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-oc mw-list-item"><a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/Numeracion_romana" title="Numeracion romana - occità" lang="oc" hreflang="oc" data-title="Numeracion romana" data-language-autonym="Occitan" data-language-local-name="occità" class="interlanguage-link-target">Occitan</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pa mw-list-item"><a href="https://pa.wikipedia.org/wiki/%E0%A8%B0%E0%A9%8B%E0%A8%AE%E0%A8%A8_%E0%A8%85%E0%A9%B0%E0%A8%95" title="ਰੋਮਨ ਅੰਕ - panjabi" lang="pa" hreflang="pa" data-title="ਰੋਮਨ ਅੰਕ" data-language-autonym="ਪੰਜਾਬੀ" data-language-local-name="panjabi" class="interlanguage-link-target">ਪੰਜਾਬੀ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Rzymski_system_zapisywania_liczb" title="Rzymski system zapisywania liczb - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Rzymski system zapisywania liczb" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target">Polski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Numera%C3%A7%C3%A3o_romana" title="Numeração romana - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Numeração romana" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target">Português</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Cifre_romane" title="Cifre romane - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Cifre romane" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target">Română</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%B8%D0%BC%D1%81%D0%BA%D0%B8%D0%B5_%D1%86%D0%B8%D1%84%D1%80%D1%8B" title="Римские цифры - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Римские цифры" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target">Русский</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-scn mw-list-item"><a href="https://scn.wikipedia.org/wiki/Sistema_di_numirazzioni_rumanu" title="Sistema di numirazzioni rumanu - sicilià" lang="scn" hreflang="scn" data-title="Sistema di numirazzioni rumanu" data-language-autonym="Sicilianu" data-language-local-name="sicilià" class="interlanguage-link-target">Sicilianu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sco mw-list-item"><a href="https://sco.wikipedia.org/wiki/Roman_numerals" title="Roman numerals - escocès" lang="sco" hreflang="sco" data-title="Roman numerals" data-language-autonym="Scots" data-language-local-name="escocès" class="interlanguage-link-target">Scots</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Rimski_brojevi" title="Rimski brojevi - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Rimski brojevi" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target">Srpskohrvatski / српскохрватски</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-shi mw-list-item"><a href="https://shi.wikipedia.org/wiki/Izwal_n_Yi%E1%B9%9Bmmuyn" title="Izwal n Yiṛmmuyn - taixelhit" lang="shi" hreflang="shi" data-title="Izwal n Yiṛmmuyn" data-language-autonym="Taclḥit" data-language-local-name="taixelhit" class="interlanguage-link-target">Taclḥit</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-si mw-list-item"><a href="https://si.wikipedia.org/wiki/%E0%B6%BB%E0%B7%9D%E0%B6%B8%E0%B7%8F%E0%B6%B1%E0%B7%94_%E0%B7%83%E0%B6%82%E0%B6%9B%E0%B7%8A%E2%80%8D%E0%B6%BA%E0%B7%8F" title="රෝමානු සංඛ්‍යා - singalès" lang="si" hreflang="si" data-title="රෝමානු සංඛ්‍යා" data-language-autonym="සිංහල" data-language-local-name="singalès" class="interlanguage-link-target">සිංහල</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Roman_numerals" title="Roman numerals - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Roman numerals" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target">Simple English</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/R%C3%ADmska_%C4%8D%C3%ADslica" title="Rímska číslica - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Rímska číslica" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target">Slovenčina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Rimske_%C5%A1tevilke" title="Rimske številke - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Rimske številke" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target">Slovenščina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sm mw-list-item"><a href="https://sm.wikipedia.org/wiki/Fuainumera_o_Roma" title="Fuainumera o Roma - samoà" lang="sm" hreflang="sm" data-title="Fuainumera o Roma" data-language-autonym="Gagana Samoa" data-language-local-name="samoà" class="interlanguage-link-target">Gagana Samoa</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sq mw-list-item"><a href="https://sq.wikipedia.org/wiki/Numrat_romak%C3%AB" title="Numrat romakë - albanès" lang="sq" hreflang="sq" data-title="Numrat romakë" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanès" class="interlanguage-link-target">Shqip</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%B8%D0%BC%D1%81%D0%BA%D0%B8_%D0%B1%D1%80%D0%BE%D1%98%D0%B5%D0%B2%D0%B8" title="Римски бројеви - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Римски бројеви" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target">Српски / srpski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Romerska_siffror" title="Romerska siffror - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Romerska siffror" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target">Svenska</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sw mw-list-item"><a href="https://sw.wikipedia.org/wiki/Namba_za_Kiroma" title="Namba za Kiroma - suahili" lang="sw" hreflang="sw" data-title="Namba za Kiroma" data-language-autonym="Kiswahili" data-language-local-name="suahili" class="interlanguage-link-target">Kiswahili</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%89%E0%AE%B0%E0%AF%8B%E0%AE%AE%E0%AF%88_%E0%AE%8E%E0%AE%A3%E0%AF%8D%E0%AE%A3%E0%AF%81%E0%AE%B0%E0%AF%81%E0%AE%95%E0%AF%8D%E0%AE%95%E0%AE%B3%E0%AF%8D" title="உரோமை எண்ணுருக்கள் - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="உரோமை எண்ணுருக்கள்" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target">தமிழ்</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B8%95%E0%B8%B1%E0%B8%A7%E0%B9%80%E0%B8%A5%E0%B8%82%E0%B9%82%E0%B8%A3%E0%B8%A1%E0%B8%B1%E0%B8%99" title="ตัวเลขโรมัน - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="ตัวเลขโรมัน" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target">ไทย</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tl mw-list-item"><a href="https://tl.wikipedia.org/wiki/Romanong_numero" title="Romanong numero - tagal" lang="tl" hreflang="tl" data-title="Romanong numero" data-language-autonym="Tagalog" data-language-local-name="tagal" class="interlanguage-link-target">Tagalog</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/Roma_rakamlar%C4%B1" title="Roma rakamları - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Roma rakamları" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target">Türkçe</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ug mw-list-item"><a href="https://ug.wikipedia.org/wiki/%D8%B1%D9%89%D9%85_%D8%B1%DB%95%D9%82%DB%95%D9%85%D9%84%D9%89%D8%B1%D9%89" title="رىم رەقەملىرى - uigur" lang="ug" hreflang="ug" data-title="رىم رەقەملىرى" data-language-autonym="ئۇيغۇرچە / Uyghurche" data-language-local-name="uigur" class="interlanguage-link-target">ئۇيغۇرچە / Uyghurche</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%B8%D0%BC%D1%81%D1%8C%D0%BA%D0%B0_%D1%81%D0%B8%D1%81%D1%82%D0%B5%D0%BC%D0%B0_%D1%87%D0%B8%D1%81%D0%BB%D0%B5%D0%BD%D0%BD%D1%8F" title="Римська система числення - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Римська система числення" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target">Українська</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ur mw-list-item"><a href="https://ur.wikipedia.org/wiki/%D8%B1%D9%88%D9%85%D9%86_%D8%A7%D8%B9%D8%AF%D8%A7%D8%AF" title="رومن اعداد - urdú" lang="ur" hreflang="ur" data-title="رومن اعداد" data-language-autonym="اردو" data-language-local-name="urdú" class="interlanguage-link-target">اردو</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uz mw-list-item"><a href="https://uz.wikipedia.org/wiki/Rim_raqamlari" title="Rim raqamlari - uzbek" lang="uz" hreflang="uz" data-title="Rim raqamlari" data-language-autonym="Oʻzbekcha / ўзбекча" data-language-local-name="uzbek" class="interlanguage-link-target">Oʻzbekcha / ўзбекча</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vec mw-list-item"><a href="https://vec.wikipedia.org/wiki/Numarasion_romana" title="Numarasion romana - vènet" lang="vec" hreflang="vec" data-title="Numarasion romana" data-language-autonym="Vèneto" data-language-local-name="vènet" class="interlanguage-link-target">Vèneto</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/S%E1%BB%91_La_M%C3%A3" title="Số La Mã - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Số La Mã" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target">Tiếng Việt</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-war mw-list-item"><a href="https://war.wikipedia.org/wiki/Romano_nga_ihap" title="Romano nga ihap - waray" lang="war" hreflang="war" data-title="Romano nga ihap" data-language-autonym="Winaray" data-language-local-name="waray" class="interlanguage-link-target">Winaray</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E7%BD%97%E9%A9%AC%E6%95%B0%E5%AD%97" title="罗马数字 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="罗马数字" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target">吴语</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yi mw-list-item"><a href="https://yi.wikipedia.org/wiki/%D7%A8%D7%95%D7%99%D7%9E%D7%99%D7%A9%D7%A2_%D7%A6%D7%90%D7%9C" title="רוימישע צאל - ídix" lang="yi" hreflang="yi" data-title="רוימישע צאל" data-language-autonym="ייִדיש" data-language-local-name="ídix" class="interlanguage-link-target">ייִדיש</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E7%BD%97%E9%A9%AC%E6%95%B0%E5%AD%97" title="罗马数字 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="罗马数字" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target">中文</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-classical mw-list-item"><a href="https://zh-classical.wikipedia.org/wiki/%E7%BE%85%E9%A6%AC%E6%95%B8%E5%AD%97" title="羅馬數字 - xinès clàssic" lang="lzh" hreflang="lzh" data-title="羅馬數字" data-language-autonym="文言" data-language-local-name="xinès clàssic" class="interlanguage-link-target">文言</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-min-nan mw-list-item"><a href="https://zh-min-nan.wikipedia.org/wiki/L%C3%B4-m%C3%A1_s%C3%B2%CD%98-j%C4%AB" title="Lô-má sò͘-jī - xinès min del sud" lang="nan" hreflang="nan" data-title="Lô-má sò͘-jī" data-language-autonym="閩南語 / Bân-lâm-gú" data-language-local-name="xinès min del sud" class="interlanguage-link-target">閩南語 / Bân-lâm-gú</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E7%BE%85%E9%A6%AC%E6%95%B8%E5%AD%97" title="羅馬數字 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="羅馬數字" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target">粵語</a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q38918#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Numeraci%C3%B3_romana" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c">Pàgina</a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Numeraci%C3%B3_romana" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t">Discussió</a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" >català </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Numeraci%C3%B3_romana">Mostra</a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Numeraci%C3%B3_romana&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e">Modifica</a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Numeraci%C3%B3_romana&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h">Mostra l'historial</a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" >Eines </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Numeraci%C3%B3_romana">Mostra</a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Numeraci%C3%B3_romana&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e">Modifica</a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Numeraci%C3%B3_romana&action=history">Mostra l'historial</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Numeraci%C3%B3_romana" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j">Què hi enllaça</a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Numeraci%C3%B3_romana" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k">Canvis relacionats</a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Numeraci%C3%B3_romana&oldid=34791365" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina">Enllaç permanent</a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Numeraci%C3%B3_romana&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina">Informació de la pàgina</a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Numeraci%C3%B3_romana&id=34791365&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina">Citau aquest article</a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FNumeraci%25C3%25B3_romana">Obtén una URL abreujada</a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FNumeraci%25C3%25B3_romana">Descarrega el codi QR</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Numeraci%C3%B3+romana">Crea un llibre</a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Numeraci%C3%B3_romana&action=show-download-screen">Baixa com a PDF</a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Numeraci%C3%B3_romana&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p">Versió per a impressora</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Roman_numerals" hreflang="en">Commons</a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q38918" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g">Element a Wikidata</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Sistema_de_nombresen_matemàtiques" style="width:30%; text-align: left; float:right; margin: 0 0 1em 1em;;padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style="background:#CCCCFF;"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><a href="/wiki/Plantilla:Nombres" title="Plantilla:Nombres"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></li></ul></div><div id="Sistema_de_nombresen_matemàtiques" style="font-size:114%;margin:0 4em">Sistema de <a href="/wiki/Nombres" class="mw-redirect" title="Nombres">nombres</a> en <a href="/wiki/Matem%C3%A0tiques" title="Matemàtiques">matemàtiques</a></div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style=";background:#f7f8ff;"><div id="Conjunts_de_nombres" style="font-size:114%;margin:0 4em">Conjunts de nombres</div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em">ℕ ⊆ ℤ ⊆ ℚ ⊆ ℝ ⊆ ℂ <ul><li><a href="/wiki/Nombre_natural" title="Nombre natural">naturals</a> ℕ </li> <li><a href="/wiki/Nombre_negatiu" title="Nombre negatiu">negatius</a> </li> <li><a href="/wiki/Nombre_positiu" title="Nombre positiu">positius</a> </li> <li><a href="/wiki/Nombre_enter" title="Nombre enter">enters</a> ℤ </li> <li><a href="/wiki/Nombre_racional" title="Nombre racional">racionals</a> ℚ </li> <li><a href="/wiki/Nombre_irracional" title="Nombre irracional">irracionals</a> </li> <li><a href="/wiki/Nombre_real" title="Nombre real">reals</a> ℝ </li> <li><a href="/wiki/Nombre_algebraic" title="Nombre algebraic">algebraics</a> </li> <li><a href="/wiki/Nombre_transcendent" title="Nombre transcendent">transcendents</a> </li> <li><a href="/wiki/Nombre_complex" title="Nombre complex">complexos</a> ℂ </li></ul></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style=";background:#f7f8ff;"><div id="Nombres_destacables" style="font-size:114%;margin:0 4em">Nombres destacables</div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <li><a href="/wiki/Nombre_%CF%80" title="Nombre π">π</a> ≈ 3,14159265... </li> <li><a href="/wiki/Nombre_e" title="Nombre e">e</a> ≈ 2,7182818284... </li> <li><a href="/wiki/Nombre_auri" class="mw-redirect" title="Nombre auri">Φ</a> ≈ 1,6180339887... </li> <li><a href="/wiki/Unitat_imagin%C3%A0ria" title="Unitat imaginària">i</a> (amb i ² = −1) </li> <li><a href="/wiki/Constant_matem%C3%A0tica" title="Constant matemàtica">Constants matemàtiques</a> </li> </div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks collapsible uncollapsed navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style=";background:#f7f8ff;"><div id="Nombres_enters_amb_propietats_destacables" style="font-size:114%;margin:0 4em">Nombres enters amb propietats destacables</div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Nombre_primer" title="Nombre primer">Primers</a>, <a href="/wiki/Nombre_abundant" title="Nombre abundant">abundants</a>, <a href="/wiki/Nombres_amics" title="Nombres amics">amics</a>, <a href="/wiki/Nombre_compost" title="Nombre compost">compostos</a>, <a href="/wiki/Nombre_defectiu" class="mw-redirect" title="Nombre defectiu">defectius</a>, <a href="/wiki/Nombre_perfecte" title="Nombre perfecte">perfectes</a>, <a href="/wiki/Nombres_sociables" title="Nombres sociables">sociables</a></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks collapsible uncollapsed navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style=";background:#f7f8ff;"><div id="Altres_extensions_dels_nombres_reals" style="font-size:114%;margin:0 4em">Altres extensions dels nombres reals</div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Quaterni%C3%B3" title="Quaternió">quaternions</a> </li> <li><a href="/wiki/Octoni%C3%B3" title="Octonió">octonions</a> </li> <li><a href="/wiki/Nombre_bicomplex" title="Nombre bicomplex">bicomplexos</a> </li> <li><a href="/wiki/Nombre_hipercomplex" title="Nombre hipercomplex">hipercomplexos</a> </li> <li><a href="/wiki/Nombre_superreal" title="Nombre superreal">superreals</a> </li> <li><a href="/wiki/Nombre_hiperreal" title="Nombre hiperreal">hiperreals</a> </li> <li><a href="/wiki/Nombre_surreal" title="Nombre surreal">surreals</a> </li></ul> </div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks collapsible uncollapsed navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style=";background:#f7f8ff;"><div id="Nombres_especials" style="font-size:114%;margin:0 4em">Nombres especials</div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Nombre_ordinal" title="Nombre ordinal">Ordinals</a> {1r, 2n, ...} </li> <li><a href="/wiki/Nombre_cardinal" title="Nombre cardinal">Cardinals</a> <math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle \{\aleph _{0},\aleph _{1},...\}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <mo fence="false" stretchy="false">{</mo> <msub> <mi mathvariant="normal">ℵ</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>0</mn> </mrow> </msub> <mo>,</mo> <msub> <mi mathvariant="normal">ℵ</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>1</mn> </mrow> </msub> <mo>,</mo> <mo>.</mo> <mo>.</mo> <mo>.</mo> <mo fence="false" stretchy="false">}</mo> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle \{\aleph _{0},\aleph _{1},...\}}</annotation> </semantics> </math><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/7c5e11d48eb91ba523b0a499e3135fdcecc40063" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -0.838ex; width:12.444ex; height:2.843ex;" alt="{\displaystyle \{\aleph _{0},\aleph _{1},...\}}" /> </li> <li><a href="/wiki/Infinit" title="Infinit">Infinit</a> <big>∞</big> </li> <li><a href="/wiki/Nombre_infinit" title="Nombre infinit">Nombres infinits</a> </li> <li><a href="/wiki/Nombre_transfinit" class="mw-redirect" title="Nombre transfinit">Nombres transfinits</a></li></ul> <a href="/wiki/Sistema_de_numeraci%C3%B3" title="Sistema de numeració">Sistemes de numeració</a> <hr /> <a href="/wiki/Numeraci%C3%B3_ar%C3%A0biga" title="Numeració aràbiga">Àrab</a>, <a href="/wiki/Numeraci%C3%B3_arm%C3%A8nia" title="Numeració armènia">armeni</a>, <a href="/wiki/Numeraci%C3%B3_%C3%A0tica" title="Numeració àtica">àtica (grega)</a>, <a href="/wiki/Numeraci%C3%B3_babil%C3%B2nica" title="Numeració babilònica">babilònica</a>, <a href="/wiki/Numeraci%C3%B3_cir%C3%ADl%C2%B7lica" title="Numeració ciríl·lica">ciríl·lica</a>, <a href="/wiki/Numeraci%C3%B3_eg%C3%ADpcia" title="Numeració egípcia">egípcia</a>, <a href="/wiki/Numeraci%C3%B3_etrusca" title="Numeració etrusca">etrusca</a>, <a href="/wiki/Numeraci%C3%B3_grega" title="Numeració grega">grega (jònica)</a>, <a href="/wiki/Numeraci%C3%B3_hebrea" title="Numeració hebrea">hebrea</a>, <a href="/wiki/Numeraci%C3%B3_%C3%ADndia" title="Numeració índia">índia</a>, <a href="/wiki/Numeraci%C3%B3_japonesa" title="Numeració japonesa">japonesa</a>, <a href="/wiki/Numeraci%C3%B3_khmer" title="Numeració khmer">khmer</a>, <a href="/wiki/Numeraci%C3%B3_maia" title="Numeració maia">maia</a>, <a class="mw-selflink selflink">romana</a>, <a href="/wiki/Numeraci%C3%B3_tailandesa" title="Numeració tailandesa">tailandesa</a>, <a href="/wiki/Numeraci%C3%B3_xinesa" title="Numeració xinesa">xinesa</a>. <hr /> <ul><li><a href="/wiki/Numeraci%C3%B3_en_base_constant" title="Numeració en base constant">Numerals en base constant:</a></li></ul> <ul><li><a href="/wiki/Sistema_binari" title="Sistema binari">binari (2)</a></li> <li><a href="/wiki/Sistema_ternari" title="Sistema ternari">ternari (3)</a></li> <li><a href="/wiki/Sistema_quinari" title="Sistema quinari">quinari (5)</a></li> <li><a href="/wiki/Sistema_octal" title="Sistema octal">octal (8)</a></li> <li><a href="/wiki/Sistema_decimal" class="mw-redirect" title="Sistema decimal">decimal (10)</a></li> <li><a href="/wiki/Sistema_duodecimal" title="Sistema duodecimal">duodecimal (12)</a></li> <li><a href="/wiki/Sistema_hexadecimal" title="Sistema hexadecimal">hexadecimal (16)</a></li> <li><a href="/wiki/Sistema_vigesimal" title="Sistema vigesimal">vigesimal (20)</a></li> <li><a href="/wiki/Sistema_sexagesimal" title="Sistema sexagesimal">sexagesimal (60)</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr></tbody></table></div> La numeració romana és un <a href="/wiki/Sistema_de_numeraci%C3%B3" title="Sistema de numeració">sistema de numeració</a> que es va desenvolupar a l'<a href="/wiki/Antiga_Roma" title="Antiga Roma">antiga Roma</a> i es va utilitzar en tot l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0" title="Imperi Romà">Imperi Romà</a>, mantenint-se amb posterioritat a la <a href="/wiki/Caiguda_de_l%27Imperi_Rom%C3%A0_d%27Occident" title="Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident">seva desaparició</a>. A partir del segle xiv, els nombres romans van començar a ser reemplaçats en la majoria de contextos pels <a href="/wiki/Numeraci%C3%B3_ar%C3%A0biga" title="Numeració aràbiga">nombres aràbics</a>; no obstant això, aquest procés va ser gradual i l'ús de nombres romans persisteix actualment en alguns aspectes de la vida quotidiana. Aquest sistema fa servir algunes <a href="/wiki/Lletra" title="Lletra">lletres</a> <a href="/wiki/Maj%C3%BAscula" title="Majúscula">majúscules</a> com a <a href="/wiki/S%C3%ADmbols" class="mw-redirect" title="Símbols">símbols</a> per representar certs valors. Els <a href="/wiki/Nombre" title="Nombre">nombres</a> s'escriuen com combinacions de lletres; per exemple, 2018 s'escriu mmxviii, on cada m representa 1000 unitats, cada x representa 10 unitats, cada v representa cinc unitats, i cada i simbolitza una unitat. Està basat en la <a href="/wiki/Numeraci%C3%B3_etrusca" title="Numeració etrusca">numeració etrusca</a>, la qual (a diferència de la <a href="/wiki/Nombre_decimal" title="Nombre decimal">numeració decimal</a> que està basada en un <a href="/wiki/Notaci%C3%B3_posicional" title="Notació posicional">sistema posicional</a>) es basa en un sistema additiu (cada signe representa un valor que va sumant a l'anterior). Posteriorment, la numeració romana va evolucionar a un sistema substractiu, en el qual alguns signes en lloc de sumar, resten; per exemple, 4 a la numeració etrusca es representava com IIII (1 + 1 + 1 + 1 = 4), mentre que en la numeració romana moderna es representa com IV (resta 1 a 5 = 4). <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Símbols">Símbols</h2>[<a href="/w/index.php?title=Numeraci%C3%B3_romana&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Símbols">modifica</a>]</div> La taula següent mostra els set símbols vàlids en el sistema dels nombres romans i les seves equivalències en el <a href="/wiki/Sistema_decimal" class="mw-redirect" title="Sistema decimal">sistema decimal</a>: <table class="wikitable" style="margin: auto;"> <tbody><tr> <th>Símbol </th> <th>Valor decimal </th> <th>Nom en <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a> </th> <th>Origen </th></tr> <tr> <td>i</td> <td>1</td> <td>VNVS (ūnus)</td> <td>Del símbol etrusc per a 1: I </td></tr> <tr> <td>v</td> <td>5</td> <td>QVINQVE (quinque)</td> <td>Evolució del símbol etrusc per a 5: Λ → V </td></tr> <tr> <td>x</td> <td>10</td> <td>DECEM (decem)</td> <td>Del símbol etrusc per a 10: X </td></tr> <tr> <td>l</td> <td>50</td> <td>QVINQVAGINTA (quinquaginta)</td> <td>Evolució del símbol etrusc per a 50: Ψ → ᗐ → ⊥ → L </td></tr> <tr> <td>c</td> <td>100</td> <td>CENTVM (centum)</td> <td>Primera lletra de la paraula llatina CENTVM </td></tr> <tr> <td>d</td> <td>500</td> <td>QVINGENTI (quingenti)</td> <td>D és la meitat de Φ (evolució del símbol etrusc per a 1000: ⊕ → Φ) </td></tr> <tr> <td>m</td> <td>1000</td> <td>MILLE (mille)</td> <td>Primera lletra de la paraula llatina MILLE </td></tr></tbody></table> L'ús de majúscules en els nombres romans es deu al fet que l'alfabet llatí només tenia, al principi, lletres majúscules. <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Història">Història</h2>[<a href="/w/index.php?title=Numeraci%C3%B3_romana&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Història">modifica</a>]</div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Antecedents">Antecedents</h3>[<a href="/w/index.php?title=Numeraci%C3%B3_romana&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Antecedents">modifica</a>]</div> Quan es va <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_de_Roma" title="Fundació de Roma">fundar la ciutat estat de Roma</a>, el <a href="/wiki/Mar_Mediterr%C3%A0nia" title="Mar Mediterrània">Mediterrani</a> de l'est d'<a href="/wiki/It%C3%A0lia" title="Itàlia">Itàlia</a> ja havia conegut diverses civilitzacions <a href="/wiki/Alfabet" title="Alfabet">alfabetitzades</a> avançades, com l'<a href="/wiki/Antic_Egipte" title="Antic Egipte">antic Egipte</a>, <a href="/wiki/Fen%C3%ADcia" title="Fenícia">Fenícia</a>, <a href="/wiki/Minos" title="Minos">Minos</a>, <a href="/wiki/Micenes" title="Micenes">Micenas</a> i diverses altres a <a href="/wiki/Anat%C3%B2lia" title="Anatòlia">Àsia Menor</a> i <a href="/wiki/Xam" class="mw-redirect" title="Xam">Xam</a>. Aquestes civilitzacions van influir els romans directament o indirectament, com ara en l'<a href="/wiki/Alfabet" title="Alfabet">alfabet</a> (a través dels <a href="/wiki/Etruscs" title="Etruscs">etruscs</a>). La semblança més òbvia entre els números romans i els sistemes de nombres més antics és l'<a href="/wiki/Nombre_decimal" title="Nombre decimal">ús de 10 com a base</a>, <a href="/wiki/Sistema_sexagesimal" title="Sistema sexagesimal">en lloc de 60</a> (com s'havia usat a <a href="/wiki/Mesopot%C3%A0mia" title="Mesopotàmia">Mesopotamia</a> durant un mil·lenni) o <a href="/wiki/Sistema_vigesimal" title="Sistema vigesimal">20</a>. Aquesta elecció sembla haver estat feta a través de la majoria d'<a href="/wiki/Eur%C3%A0sia" title="Euràsia">Eurasia</a>, inclosa l'<a href="/wiki/%C3%8Dndia" title="Índia">Índia</a> i la <a href="/wiki/Xina" title="Xina">Xina</a>. El <a href="/wiki/Numeraci%C3%B3_eg%C3%ADpcia" title="Numeració egípcia">sistema de numeració de l'Antic Egipte</a> tenia un símbol no fonètic diferent per a cada potència de deu (de manera que, com els romans, no necessitaven un símbol per a <a href="/wiki/Zero" title="Zero">zero</a>). No obstant això, va repetir aquest símbol fins a nou vegades per obtenir els dígits de l'1 al 9. Els <a href="/wiki/Antic_Egipte" title="Antic Egipte">antics egipcis</a> no tenien símbols separats per a 5, 50, etc. El símbol per a 1 era un traç vertical i el de 10 era <a href="/wiki/Fitxer:Hiero_chiffre_10.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8c/Hiero_chiffre_10.png/20px-Hiero_chiffre_10.png" decoding="async" width="11" height="13" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8c/Hiero_chiffre_10.png/22px-Hiero_chiffre_10.png 2x" data-file-width="36" data-file-height="42" /></a>, però les potències superiors van ser denotades per <a href="/wiki/Jerogl%C3%ADfic_egipci" title="Jeroglífic egipci">jeroglífics</a> figuratius. L'ús de símbols separats per a 5, 50, 500, etc., era una característica del sistema numèric de l'<a href="/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia" title="Antiga Grècia">antiga Grècia</a>, la <a href="/wiki/Numeraci%C3%B3_%C3%A0tica" title="Numeració àtica">numeració àtica</a>. La notació additiva per escriure els dígits 6-9 (com el dígit 5 més els dígits 1-4) va ser també una característica d'aquest sistema. No obstant això, els símbols d'aquest últim eren les lletres de l'<a href="/wiki/Alfabet_grec" title="Alfabet grec">alfabet grec</a> extretes dels noms d'aquests nombres (Π de ΠΕΝΤΕ per a 5, Δ de ΔΕΚΑ per a 10, Η per a 100 (la paraula grega per 100, ἑκατόν, comença per E), etc; o modificat Π com <a href="/wiki/Fitxer:Attic_00050.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7a/Attic_00050.svg/18px-Attic_00050.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7a/Attic_00050.svg/27px-Attic_00050.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7a/Attic_00050.svg/36px-Attic_00050.svg.png 2x" data-file-width="400" data-file-height="400" /></a> per a 50 i <a href="/wiki/Fitxer:Attic_00500.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/50/Attic_00500.svg/18px-Attic_00500.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/50/Attic_00500.svg/27px-Attic_00500.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/50/Attic_00500.svg/36px-Attic_00500.svg.png 2x" data-file-width="400" data-file-height="400" /></a> per a 500. Els nombres àtics es van substituir més tard a <a href="/wiki/Gr%C3%A8cia" title="Grècia">Grècia</a> pel <a href="/wiki/Numeraci%C3%B3_grega" title="Numeració grega">sistema de numeració de la Grècia Clàssica</a>, que també va utilitzar lletres per denotar nombres, com els romans, i un conjunt de lletres diferents per a cada potència de 10. No obstant això, les similituds van acabar allà. El sistema grec (aparentment pres del <a href="/wiki/Hier%C3%A0tic" title="Hieràtic">sistema hieràtic</a> egipci tardà) utilitza les primeres 9 lletres de l'alfabet per codificar les unitats 1 a 9, després les següents 9 lletres per a les desenes de 10 a 90, i de manera similar per als centenars (per a això es va utilitzar un alfabet arcaic que incloïa lletres addicionals no presents en l'<a href="/wiki/Alfabet_grec" title="Alfabet grec">alfabet grec</a> clàssic). <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Època_etrusca">Època etrusca</h3>[<a href="/w/index.php?title=Numeraci%C3%B3_romana&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Època etrusca">modifica</a>]</div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Numeraci%C3%B3_etrusca" title="Numeració etrusca">Numeració etrusca</a></div> <a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a> es va fundar entre els anys 850 i 750 aC. Aleshores, la regió estava habitada per diverses poblacions que parlaven llengües diferents. Aquests van incloure diverses <a href="/wiki/Lleng%C3%BCes_it%C3%A0liques" title="Llengües itàliques">branques itàliques</a> de la <a href="/wiki/Lleng%C3%BCes_indoeuropees" title="Llengües indoeuropees">família indoeuropea</a>, així com els <a href="/wiki/Etruscs" title="Etruscs">etruscs</a>, un poble d'origen desconegut que parlava una <a href="/wiki/Llengua_a%C3%AFllada" title="Llengua aïllada">llengua aïllada</a>. En aquell moment, els etruscs eren la civilització més avançada de la regió, i els mateixos antics romans van admetre que van heretar gran part dels seus coneixements i costums. Roma estava situada al costat de l'extrem sud del <a href="/wiki/Etr%C3%BAria" title="Etrúria">domini etrusc</a>, que cobria gran part del nord de la <a href="/wiki/It%C3%A0lia_central" title="Itàlia central">Itàlia central</a>. A més dels etruscs, la població original de Roma es va obtenir presumptament principalment dels <a href="/wiki/Llatins" title="Llatins">llatins</a> i dels <a href="/wiki/Sabins" title="Sabins">sabins</a>, que només eren dos entre les diverses tribus de parla itàlica a la península. Els nombres romans, en particular, es deriven directament dels <a href="/wiki/Numeraci%C3%B3_etrusca" title="Numeració etrusca">símbols numèrics etruscs</a>: 𐌠, 𐌡, 𐌢, 𐌣 i 8 per a 1, 5, 10, 50 i 100 (tenien més símbols per a números més grans, però no se sap quin símbol representa quin nombre). Com en el sistema bàsic romà, els etruscs escrivien afegint símbols fins a obtenir el nombre desitjat, de major a menor; per exemple, el número 87 s'escriuria 50 + 10 + 10 + 10 + 5 + 1 + 1 = 𐌣𐌢𐌢𐌢𐌡𐌠𐌠 (realment s'escriuria 𐌠𐌠𐌡𐌢𐌢𐌢𐌣 atès que l'<a href="/wiki/Etrusc" title="Etrusc">etrusc</a> s'escriu de dreta a esquerra).<a href="#cite_note-heem2009-1">[1]</a> Els símbols 𐌠 i 𐌡 s'assemblen lletres de l'<a href="/wiki/Alfabet_etrusc" title="Alfabet etrusc">alfabet etrusc</a>, però 𐌢, 𐌣 i 8 no. Els etruscs també van utilitzar la notació subtractiva, però no com els romans. Escrivien 17, 18 i 19 com 𐌠𐌠𐌠𐌢𐌢, 𐌠𐌠𐌢𐌢 i 𐌠𐌢𐌢, reflectint la forma en què parlaven aquests números (tres (abans de) de vint, dos (abans) de vint, etc.); i de manera similar per a 27, 28, 29, 37, 38, etc. No obstant això, no escrivien 𐌠𐌡 per a 4 (o 𐌢𐌣 per a 40) i escrivien 𐌡𐌠𐌠, 𐌡𐌠𐌠𐌠 i 𐌡𐌠𐌠𐌠𐌠 per a 7, 8 i 9, respectivament.<a href="#cite_note-heem2009-1">[1]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Època_preromana_i_antiga_Roma">Època preromana i antiga Roma</h3>[<a href="/w/index.php?title=Numeraci%C3%B3_romana&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Època preromana i antiga Roma">modifica</a>]</div> Els nombres romans s'escriuen amb lletres de l'<a href="/wiki/Alfabet_Rom%C3%A0" class="mw-redirect" title="Alfabet Romà">alfabet romà</a>, però originalment provenien de <a href="/wiki/Alfabet_etrusc" title="Alfabet etrusc">lletres etrusques</a> I, Λ, X, Ψ, 8 i ⊕, que utilitzaven per a representar 1, 5, 10, 50, 100 i 1000. <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Hipòtesis_sobre_l'origen_dels_nombres_romans">Hipòtesis sobre l'origen dels nombres romans</h4>[<a href="/w/index.php?title=Numeraci%C3%B3_romana&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Hipòtesis sobre l'origen dels nombres romans">modifica</a>]</div> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Marques_de_comptes">Marques de comptes</h5>[<a href="/w/index.php?title=Numeraci%C3%B3_romana&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Marques de comptes">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:ML_-_Z%C3%A4hlvermerke.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/09/ML_-_Z%C3%A4hlvermerke.jpg/220px-ML_-_Z%C3%A4hlvermerke.jpg" decoding="async" width="220" height="149" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/09/ML_-_Z%C3%A4hlvermerke.jpg/330px-ML_-_Z%C3%A4hlvermerke.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/09/ML_-_Z%C3%A4hlvermerke.jpg/440px-ML_-_Z%C3%A4hlvermerke.jpg 2x" data-file-width="3744" data-file-height="2528" /></a><figcaption>Nombres romans escrits sobre una pedra (segle iii), <a href="/wiki/Enns" title="Enns">Enns</a> (<a href="/wiki/Alta_%C3%80ustria" title="Alta Àustria">Alta Àustria</a>)</figcaption></figure> Una <a href="/wiki/Hip%C3%B2tesi" title="Hipòtesi">hipòtesi</a> sobre el seu origen és que els nombres etrusco-romans deriven de marques tallades <a href="/wiki/Pal_de_recompte" title="Pal de recompte">pals de recompte</a> (com l'<a href="/wiki/Os_d%27Ishango" title="Os d'Ishango">os d'Ishango</a>), que van seguir utilitzant els <a href="/wiki/Pastor_(ofici)" title="Pastor (ofici)">pastors</a> <a href="/wiki/Italians" title="Italians">italians</a> i <a href="/wiki/Dalm%C3%A0cia" title="Dalmàcia">dàlmates</a> fins al segle xix.<a href="#cite_note-Ifrah2000-2">[2]</a> D'aquesta manera, i no prové de la lletra (<a href="/wiki/I" title="I">i</a>), sinó d'una marca tallada al pal. Cada cinquena marca era doblegada (⋀, ⋁, ⋋, ⋌, etc.), i cada dècima marca era ratllada (x) (és a dir, iiiiλiiiixiiiiλiiiixii...), igual que les marques europees actuals. Això va produir un sistema posicional; 8 en un pal de recompte eren vuit marques (iiiiλiii), que podria ser abreujat λiii (o viii), ja que l'existència d'un λ implica quatre marques anteriors, cosa que permetia escurçar l'escriptura de nombres grans. Per extensió, 18 era la vuitena marca després de les deu primeres, el que podria ser abreujat x i, per tant, es podia escriure xλiii. De la mateixa manera, el número 4 era la marca que havia abans de la marca doblegada λ (v), de manera que es podria escriure iiii o iλ (iv). Així, el sistema no era ni additiu ni substractiu en la seva concepció, sinó <a href="/wiki/Nombre_ordinal" title="Nombre ordinal">ordinal</a>. Quan les marques es van transferir a l'escriptura, les marques es van identificar fàcilment amb les lletres romanes existents <a href="/wiki/I" title="I">I</a>, <a href="/wiki/V" title="V">V</a> i <a href="/wiki/X" title="X">X</a>. La desena v al llarg del pal de recompte rebia una marca extra. Així, 50 es va escriure de diverses maneres (n, и, k, ψ, ⋔, etc.), però potser la forma més utilitzada era la superposició de v amb i (ᗐ). A l'època d'<a href="/wiki/August" title="August">August</a>, aquest símbol havia evolucionat a ⊥, i aviat es va identificar amb la lletra <a href="/wiki/L" title="L">L</a>. De la mateixa manera, la desena x també rebia una marca extra. 100 també es va representar de diverses maneres (ж, ⋉, ⋈, h, o com qualsevol dels símbols utilitzats per a representar 50 més una marca extra). Finalment va predominar la forma ж (és a dir, una superposició de x amb i). Es va escriure de diverses maneres com >i< o ɔic, es va abreviar a ɔ o c, guanyant al final la variant c per semblar-se a la lletra <a href="/wiki/C" title="C">C</a> que es trobava al principi de la paraula <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatina</a> centum (cent). La centena v (500) es representava amb un ɔ (100) superposat sobre un ⋌ o ⊢ (5) (<s>d</s> o ð). A l'època d'August havia evolucionat a d sota la influència gràfica de la lletra <a href="/wiki/D" title="D">D</a>. Una altra hipòtesi diu que un símbol alternatiu per a 1000 era ciɔ, i la meitat de mil (o cinc-cents) és representava amb la meitat dreta del símbol (iɔ), i possiblement va evolucionar fins a d.<a href="#cite_note-asimov_on_numbers-3">[3]</a> La centena x es va encerclar. 1000 es representava ⓧ, ⊗, o ⊕, i a l'època d'August es va identificar parcialment amb l'<a href="/wiki/Alfabet_grec" title="Alfabet grec">lletra grega</a> φ (<a href="/wiki/Fi" title="Fi">phi</a>). Amb el pas del temps, el símbol va canviar a ψ, ↀ i ciɔ. Aquest últim símbol va evolucionar a ∞, després a ⋈, i eventualment va canviar a m, sota la influència de la paraula llatina mille (mil). <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Comptes_amb_els_dits">Comptes amb els dits</h5>[<a href="/w/index.php?title=Numeraci%C3%B3_romana&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Comptes amb els dits">modifica</a>]</div> Alfred Hooper té una <a href="/wiki/Hip%C3%B2tesi" title="Hipòtesi">hipòtesi</a> alternativa per a l'origen del sistema numèric romà, per a nombres petits.<a href="#cite_note-4">[4]</a> Hooper afirma que els <a href="/wiki/Xifra" title="Xifra">dígits</a> estan relacionats amb <a href="/wiki/Comptar_amb_els_dits" title="Comptar amb els dits">gestos de mà per comptar</a>. Per exemple, els números i, ii, iii, iiii corresponen a cada dit utilitzat per a comptar, i v representa la mà (cinc dits); els números del 6 al 10 es representen amb dues mans de la manera següent (mà esquerra, mà dreta): 6 = (V, I), 7 = (V, II), 8 = (V, III), 9 = (V,IIII), 10 = (V, V). x és l'encreuament de les dues mans cap amunt, formant una creu. Una altra possibilitat és que cada i representi un dit i v representi el <a href="/wiki/Polze" title="Polze">polze</a> d'una mà. D'aquesta manera, els números entre 1 i 10 es poden comptar amb una mà seguint aquest ordre: i = p; ii = pA; iii = pAM; iv = IP; v = P; vi = Pp; vii = PpA; viii = PpAM; ix = IN; x = N (p = <a href="/wiki/Dit_petit" title="Dit petit">dit petit</a>, A = <a href="/wiki/Anular" title="Anular">anular</a>, M = <a href="/wiki/Dit_del_mig" title="Dit del mig">dit del mig</a>, I = <a href="/wiki/%C3%8Dndex_(dit)" title="Índex (dit)">índex</a>, P = <a href="/wiki/Polze" title="Polze">polze</a>, N = sense dits / altra mà). Aquest patró també es pot continuar usant l'altra mà per a les desenes, amb cada dit que representi 10 i el polze 50. <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Símbols_intermedis_derivats_de_pocs_símbols_originals">Símbols intermedis derivats de pocs símbols originals</h5>[<a href="/w/index.php?title=Numeraci%C3%B3_romana&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Símbols intermedis derivats de pocs símbols originals">modifica</a>]</div> Una tercera hipòtesi sobre els orígens afirma que els símbols bàsics eren i, x, c i φ (⊕), i que els intermediaris es deriven de prendre la meitat d'aquests (meitat de x és v, meitat de c és l, i meitat de φ/⊕ és d).<a href="#cite_note-5">[5]</a> Posteriorment, φ va ser substituït per m, la inicial de la paraula llatina mille (mil). <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Edat_mitjana_i_Renaixement">Edat mitjana i Renaixement</h3>[<a href="/w/index.php?title=Numeraci%C3%B3_romana&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Edat mitjana i Renaixement">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Chronogram_Dolany.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/31/Chronogram_Dolany.jpg/220px-Chronogram_Dolany.jpg" decoding="async" width="220" height="293" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/31/Chronogram_Dolany.jpg/330px-Chronogram_Dolany.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/31/Chronogram_Dolany.jpg/440px-Chronogram_Dolany.jpg 2x" data-file-width="1728" data-file-height="2304" /></a><figcaption><a href="/wiki/Cronograma_(inscripci%C3%B3)" title="Cronograma (inscripció)">Cronograma</a> en una estàtua al costat de l'església de Dolany (<a href="/wiki/Tx%C3%A8quia" title="Txèquia">Txèquia</a>), 1729 In honoreM · InsIgnIs athLetae · DIVI fLorIanI · IneXstrVCta (I+M+I+I+I+L+D+I+V+I+L+I+I+I+X+V+C= 1729)</figcaption></figure> Les <a href="/wiki/Min%C3%BAscula" title="Minúscula">lletres minúscules</a> es van desenvolupar a l'<a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">edat mitjana</a>, molt després de la <a href="/wiki/Caiguda_de_l%27Imperi_Rom%C3%A0_d%27Occident" title="Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident">desaparició de l'Imperi Romà d'Occident</a> i, des d'aleshores, també s'ha utilitzat versions minúscules de nombres romans: i, ii, iii, iv, etc. A partir del segle iv, l'<a href="/wiki/Uncial" title="Uncial">escriptura uncial</a>, fàcil de traçar amb la <a href="/wiki/Ploma_d%27%C3%A0nec" title="Ploma d'ànec">ploma</a>, redueix gradualment l'ús de l'<a href="/wiki/Escriptura_quadrada" title="Escriptura quadrada">escriptura quadrada</a> o en <a href="/w/index.php?title=Quadrata&action=edit&redlink=1" class="new" title="Quadrata (encara no existeix)">quadrata</a>; els números s'escriuen en minúscules com la resta del text, i les lletres majúscules són rares (ni tan sols al començament de la frase) i més aviat reservades per als títols decoratius. En el text, els nombres estan emmarcats per <a href="/wiki/Punt_volat" title="Punt volat">punts volats</a> per distingir-los més fàcilment de les paraules (per exemple, · xxvıı · representa el número 27). Al principi, i no es ficava entre dos punts, apareixent molt més tard en l'<a href="/wiki/G%C3%B2tica_(tipografia)" title="Gòtica (tipografia)">escriptura gòtica</a> per facilitar la distinció entre «ı», «m», «n» i «u»). La posició d'aquests punts variava segons els escriptors (l'ús de la puntuació, i en particular la distinció del <a href="/wiki/Punt_(signe)" title="Punt (signe)">punt</a> i la <a href="/wiki/Coma_(puntuaci%C3%B3)" title="Coma (puntuació)">coma</a>, no va estar ben regulat fins molt més tard), i de vegades és indistinguible de la puntuació normal; això és especialment cert per als <a href="/wiki/Manuscrit" title="Manuscrit">manuscrits</a> en <a href="/wiki/Catal%C3%A0" title="Català">català</a> antic, <a href="/wiki/Occit%C3%A0" title="Occità">occità</a> antic, <a href="/wiki/Franc%C3%A8s" title="Francès">francès</a> antic, i manuscrits medievals d'<a href="/wiki/Anglaterra" title="Anglaterra">Anglaterra</a> i el <a href="/wiki/Sacre_Imperi_Romanogerm%C3%A0nic" title="Sacre Imperi Romanogermànic">Sacre Imperi Romanogermànic</a>. L'ús del punt volat, que sovint es va convertir en petits <a href="/wiki/Guionet" title="Guionet">guionets</a>, es troba a les inscripcions monumentals en llatí que combinen els nombres amb el text. Més tard, quan la lletra <a href="/wiki/J" title="J">J</a> difereix de la lletra <a href="/wiki/I" title="I">I</a>, els documents oficials comencen a marcar el final d'un número romà amb una j en comptes d'una i. Atès que l'escriptura uncial encara no distingia les majúscules de les minúscules, s'escrivia vııȷ (o fins i tot · vııȷ ·) en comptes de vııı (la lletra j s'escrivia sense un punt subscrit, que apareixerà molt més tard per similitud amb la i). L'ús d'una «j» final encara s'utilitza en <a href="/wiki/Prescripci%C3%B3_(medicina)" title="Prescripció (medicina)">prescripcions mèdiques</a> per evitar la manipulació o la mala interpretació d'un número després d'haver estat escrit.<a href="#cite_note-6">[6]</a><a href="#cite_note-7">[7]</a> Aquesta modificació de la i final en j és també a l'origen del <a href="/wiki/D%C3%ADgraf" title="Dígraf">dígraf</a> ij (que més tard es va convertir en una <a href="/wiki/Lligadura_(tipografia)" title="Lligadura (tipografia)">lligadura</a> per a la majúscula <a href="/wiki/IJ_(lletra)" title="IJ (lletra)">IJ</a>) que s'utilitza en <a href="/wiki/Neerland%C3%A8s" title="Neerlandès">neerlandès</a> per indicar el so [ɛɪ] o [eɪ] quan és <a href="/wiki/S%C3%ADl%C2%B7laba_t%C3%B2nica" class="mw-redirect" title="Síl·laba tònica">tònica</a> i [ə] quan és <a href="/wiki/%C3%80tona" class="mw-redirect" title="Àtona">àtona</a>; de fet, en l'escriptura <a href="/wiki/Cursiva" title="Cursiva">cursiva</a>, el dígraf no es pot distingir fàcilment de ü. Tanmateix, l'escriptura cursiva del dígraf ij (en minúscules) és molt semblant a la de ÿ que de vegades es troba en els documents holandesos en lloc de la ligadura ij. Els nombres en documents i inscripcions de l'Edat Mitjana a vegades inclouen símbols addicionals, que avui es diuen «numerals romans medievals». Alguns simplement substitueixen una altra lletra per a l'estàndard (com ara «a» per «v», o «q» per «d), mentre que altres serveixen com a abreviatures de nombres compostos («o» per «xi», o «f» per «xl»). Tot i que segueixen apareixent en alguns diccionaris, són molt poc utilitzats.<a href="#cite_note-8">[8]</a> <table class="sortable wikitable"> <tbody><tr> <th>Número </th> <th>Abreviació medieval </th> <th>Notes i etimologia </th></tr> <tr> <td>5 </td> <td>a </td> <td>S'assembla a una V al revés. També es diu que és igual a 500. </td></tr> <tr> <td>6 </td> <td>ϛ </td> <td>Pot ser una <a href="/wiki/Lligadura_(tipografia)" title="Lligadura (tipografia)">lligadura</a> de vi, o un <a href="/wiki/Digamma" title="Digamma">digamma</a> (ϝ), <a href="/wiki/Numeraci%C3%B3_grega" title="Numeració grega">símbol grec</a> per a 6 (de vegades escrit amb lligadura <a href="/wiki/Stigma" title="Stigma">stigma</a> (Ϛ)).<a href="#cite_note-PropN3218-9">[9]</a> </td></tr> <tr> <td>7 </td> <td>s, z </td> <td>Possiblement una abreviació de la paraula llatina septem (set). </td></tr> <tr> <td>9,5 </td> <td>x ̷ </td> <td>Abreviatura dels <a href="/wiki/Escriba" title="Escriba">escribes</a>, una x amb una barra inclinada. Igualment, ix ̷ representa 8,5 </td></tr> <tr> <td>11 </td> <td>o </td> <td>Possiblement una abreviació de la paraula francesa onze (onze). </td></tr> <tr> <td>40 </td> <td>f </td> <td>Possiblement una abreviació de la paraula anglesa forty (quaranta). </td></tr> <tr> <td>70 </td> <td>s </td> <td>També podria ser 7, amb la mateixa derivació. </td></tr> <tr> <td>80 </td> <td>r </td> <td> </td></tr> <tr> <td>90 </td> <td>n </td> <td>Possiblement una abreviació de la paraula llatina nonaginta (noranta) (també s'utilitza n per a nul (nullus)). </td></tr> <tr> <td>150 </td> <td>y </td> <td>Possiblement derivat de la forma de la lletra Y. </td></tr> <tr> <td>151 </td> <td>k </td> <td>Inusual, d'origen desconegut; també va ser utilitzat per a 250.<a href="#cite_note-10">[10]</a> </td></tr> <tr> <td>160 </td> <td>t </td> <td>Possiblement una abreviació de la paraula grega tetra (quatre); 4 × 40 = 160. </td></tr> <tr> <td>200 </td> <td>h </td> <td>També podia valer 2 (vegeu també H, el símbol dels <a href="/wiki/Dupondi" title="Dupondi">dupondius</a>). </td></tr> <tr> <td>250 </td> <td>e </td> <td> </td></tr> <tr> <td>300 </td> <td>b </td> <td> </td></tr> <tr> <td>400 </td> <td>p, g </td> <td> </td></tr> <tr> <td>500 </td> <td>q </td> <td>Redundant amb d; abreviació de la paraula llatina quingenti (cinq-cents). </td></tr> <tr> <td>2000 </td> <td>z </td> <td> </td></tr></tbody></table> Els <a href="/wiki/Cronograma_(inscripci%C3%B3)" title="Cronograma (inscripció)">cronogrames</a>, missatges amb dates <a href="/wiki/Criptografia" title="Criptografia">codificades</a> en ells, es van fer populars durant l'època del Renaixement. El cronograma és una frase que conté les lletres i, v, x, l, c, d, i m. En posar aquestes lletres juntes, el lector obté un número, que normalment indica un any determinat. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Ús_modern">Ús modern</h3>[<a href="/w/index.php?title=Numeraci%C3%B3_romana&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Ús modern">modifica</a>]</div> Al segle xi, els <a href="/wiki/Numeraci%C3%B3_ar%C3%A0biga" title="Numeració aràbiga">nombres àrabs</a> van començar a introduir-se a <a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a> des d'<a href="/wiki/Al-%C3%80ndalus" title="Al-Àndalus">al-Andalus</a>, a través de comerciants àrabs i tractats aritmètics. Tanmateix, els nombres romans van ser molt persistents, romanent en l'ús comú a <a href="/wiki/Occident" title="Occident">Occident</a> fins als segles xiv i xv, fins i tot en registres comptables i altres registres comercials (on els càlculs reals s'havien fet utilitzant un <a href="/wiki/%C3%80bac" title="Àbac">àbac</a>). La substitució pels seus equivalents àrabs va ser molt gradual, i els nombres romans encara s'utilitzen avui en certs contextos. Alguns exemples del seu ús actual són: <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Barcelona_St_crist%C3%B2fol_any_1503.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b2/Barcelona_St_crist%C3%B2fol_any_1503.JPG/220px-Barcelona_St_crist%C3%B2fol_any_1503.JPG" decoding="async" width="220" height="78" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b2/Barcelona_St_crist%C3%B2fol_any_1503.JPG/330px-Barcelona_St_crist%C3%B2fol_any_1503.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b2/Barcelona_St_crist%C3%B2fol_any_1503.JPG/440px-Barcelona_St_crist%C3%B2fol_any_1503.JPG 2x" data-file-width="540" data-file-height="191" /></a><figcaption><a href="/wiki/Llinda" title="Llinda">Llinda</a> de la capella de Sant Cristòfor, <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>, de l'any 1503</figcaption></figure> <ul><li>Noms de <a href="/wiki/Monarca" title="Monarca">monarques</a> i <a href="/wiki/Papa" title="Papa">papes</a> (per exemple, <a href="/wiki/Elisabet_II_del_Regne_Unit" title="Elisabet II del Regne Unit">Elisabet II del Regne Unit</a>, el <a href="/wiki/Benet_XVI" title="Benet XVI">Papa Benet XVI</a>). Aquests nombres són anomenats «<a href="/wiki/Ordinals_de_papes,_reis_i_emperadors" title="Ordinals de papes, reis i emperadors">nombres regnals</a>» i generalment es llegeixen com <a href="/wiki/Nombre_ordinal" title="Nombre ordinal">ordinals</a> (per exemple, iii es pronuncia «tercer»). Aquesta tradició va començar a Europa esporàdicament a l'Edat Mitjana, i va obtenir un ús generalitzat a Anglaterra durant el regnat d'<a href="/wiki/Enric_VIII_d%27Anglaterra" title="Enric VIII d'Anglaterra">Enric VIII</a>. Anteriorment, el monarca no era conegut pel numeral, sinó per un <a href="/wiki/Ep%C3%ADtet" title="Epítet">epítet</a> (per exemple <a href="/wiki/Pere_el_Cat%C3%B2lic" title="Pere el Catòlic">Pere el Catòlic</a>). Alguns monarques (per exemple, <a href="/wiki/Carles_IV_d%27Espanya" title="Carles IV d'Espanya">Carles IV d'Espanya</a> i <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_XIV_de_Fran%C3%A7a" title="Lluís XIV de França">Lluís XIV de França</a>) semblen haver preferit l'ús de iiii en comptes de iv en la seva moneda.</li> <li>Els sufixos generacionals, especialment als <a href="/wiki/Estats_Units_d%27Am%C3%A8rica" title="Estats Units d'Amèrica">Estats Units d'Amèrica</a>, per a persones de diferents generacions que comparteixen el mateix nom (per exemple, <a href="/w/index.php?title=William_Howard_Taft_III&action=edit&redlink=1" class="new" title="William Howard Taft III (encara no existeix)">William Howard Taft III</a>).</li> <li>En el <a href="/wiki/Calendari_republic%C3%A0_franc%C3%A8s" title="Calendari republicà francès">calendari republicà francès</a>, iniciat durant la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Francesa" title="Revolució Francesa">Revolució francesa</a>, els anys van ser numerats per numerals romans, des de l'any i (1792) (quan aquest calendari es va introduir), fins a l'any xiv (1805) (quan va ser abandonat) (per exemple, 15 <a href="/wiki/Vendemiari" class="mw-redirect" title="Vendemiari">vendimiari</a> any II).</li> <li>En les sèries de <a href="/wiki/Gravat" title="Gravat">gravats</a>, per individualitzar cada peça, especialment en sèries complementàries a la principal.</li> <li>L'any de producció de <a href="/wiki/Pel%C2%B7l%C3%ADcula" title="Pel·lícula">pel·lícules</a>, <a href="/wiki/G%C3%A8nere_(televisi%C3%B3)" class="mw-redirect" title="Gènere (televisió)">programes de televisió</a> i altres obres d'art dins del propi treball. S'ha suggerit, per part de la <a href="/wiki/BBC_News" title="BBC News">BBC News</a>, que potser això es va fer originalment «en un intent de dissimular l'edat de les pel·lícules o dels programes de televisió».<a href="#cite_note-11">[11]</a> Fora de referència al treball, s'utilitzen regularment els nombres aràbics.</li> <li>Marques d'hores en <a href="/wiki/Rellotge" title="Rellotge">rellotges</a>. En aquest context, 4 sovint s'escriu iiii en lloc de iv.</li> <li>L'any de construcció d'edificis, inscrit a la <a href="/wiki/Fa%C3%A7ana" title="Façana">façana</a> o a la <a href="/wiki/Pedra_angular" title="Pedra angular">pedra angular</a>.</li> <li>Numeració de pàgines de prefacis i índex de llibres, i de vegades també d'apèndixs i annexos (en minúscules o majúscules petites).</li> <li>Volum del llibre i números de capítol, així com els diversos actes d'una obra (per exemple, Acte III, Escena 2).</li> <li>Seqüeles d'algunes <a href="/wiki/Pel%C2%B7l%C3%ADcula" title="Pel·lícula">pel·lícules</a>, <a href="/wiki/Videojoc" title="Videojoc">videojocs</a> i altres treballs (per exemple, <a href="/wiki/Rocky_2" title="Rocky 2">Rocky II</a>, <a href="/wiki/Grand_Theft_Auto_IV" title="Grand Theft Auto IV">Grand Theft Auto IV</a>).</li> <li>Esquemes que utilitzen números per mostrar relacions jeràrquiques.</li> <li>Grans esdeveniment recurrents, per exemple: <ul><li>Els <a href="/wiki/Jocs_Ol%C3%ADmpics_d%27Estiu" title="Jocs Olímpics d'Estiu">Jocs Olímpics d'Estiu</a> i els <a href="/wiki/Jocs_Ol%C3%ADmpics_d%27Hivern" title="Jocs Olímpics d'Hivern">Jocs Olímpics d'Hivern</a> (per exemple, <a href="/wiki/Jocs_Ol%C3%ADmpics_d%27Hivern_de_2010" title="Jocs Olímpics d'Hivern de 2010">XXI Jocs Olímpics d'hivern</a>, <a href="/wiki/Jocs_Ol%C3%ADmpics_d%27Estiu_de_1992" title="Jocs Olímpics d'Estiu de 1992">Jocs Olímpics de la XXV Olimpíada</a>).</li> <li>La <a href="/wiki/Super_Bowl" title="Super Bowl">Super Bowl</a>, el campionat anual de la <a href="/wiki/National_Football_League" title="National Football League">National Football League</a> (per exemple, <a href="/w/index.php?title=Super_Bow_XXXVII&action=edit&redlink=1" class="new" title="Super Bow XXXVII (encara no existeix)">Super Bow XXXVII</a>; la <a href="/w/index.php?title=Super_Bowl_50&action=edit&redlink=1" class="new" title="Super Bowl 50 (encara no existeix)">Super Bowl 50</a> va ser l'única excepció).<a href="#cite_note-12">[12]</a></li> <li><a href="/wiki/WrestleMania" title="WrestleMania">WrestleMania</a>, l'esdeveniment anual de lluita professional de la <a href="/wiki/World_Wrestling_Entertainment" title="World Wrestling Entertainment">WWE</a> (per exemple, <a href="/wiki/WrestleMania_XXVII" title="WrestleMania XXVII">WrestleMania XVII</a>).</li></ul></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Disciplines_específiques">Disciplines específiques</h4>[<a href="/w/index.php?title=Numeraci%C3%B3_romana&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Disciplines específiques">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Battles_of_Charleroi_and_Mons_map.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/79/Battles_of_Charleroi_and_Mons_map.png/220px-Battles_of_Charleroi_and_Mons_map.png" decoding="async" width="220" height="166" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/79/Battles_of_Charleroi_and_Mons_map.png/330px-Battles_of_Charleroi_and_Mons_map.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/79/Battles_of_Charleroi_and_Mons_map.png/440px-Battles_of_Charleroi_and_Mons_map.png 2x" data-file-width="983" data-file-height="741" /></a><figcaption>Mapa militar de la <a href="/wiki/Batalla_de_Charleroi_(1914)" title="Batalla de Charleroi (1914)">batalla de Charleroi (1914)</a>, amb els <a href="/wiki/Cos_d%27ex%C3%A8rcit" title="Cos d'exèrcit">cossos d'exèrcit</a> marcats amb nombres romans</figcaption></figure> <ul><li>En <a href="/wiki/Astronomia" title="Astronomia">astronomia</a>, els <a href="/wiki/Sat%C3%A8l%C2%B7lit_natural" title="Satèl·lit natural">satèl·lits naturals</a> o «llunes» dels <a href="/wiki/Planeta" title="Planeta">planetes</a> estan tradicionalment designats per nombres romans en majúscules annexos al nom del planeta (per exemple, la designació de <a href="/wiki/Tit%C3%A0_(sat%C3%A8l%C2%B7lit)" title="Tità (satèl·lit)">Tità</a> és Saturn VI).</li> <li>En <a href="/wiki/Qu%C3%ADmica" title="Química">química</a>, els nombres romans s'utilitzen sovint per denotar els <a href="/wiki/Grup_de_la_taula_peri%C3%B2dica" title="Grup de la taula periòdica">grups de la taula periòdica</a>. També s'utilitzen en la <a href="/wiki/Nomenclatura_qu%C3%ADmica_dels_compostos_inorg%C3%A0nics" title="Nomenclatura química dels compostos inorgànics">nomenclatura química dels compostos inorgànics</a> de la <a href="/wiki/Uni%C3%B3_Internacional_de_Qu%C3%ADmica_Pura_i_Aplicada" title="Unió Internacional de Química Pura i Aplicada">IUPAC</a> pel <a href="/wiki/Estat_d%27oxidaci%C3%B3" title="Estat d'oxidació">nombre d'oxidació</a> dels <a href="/wiki/Cati%C3%B3" title="Catió">cations</a> que poden assumir diverses <a href="/wiki/Prot%C3%B3" title="Protó">càrregues positives</a> diferents (per exemple, òxid de manganès (VII)) També s'utilitzen per nomenar <a href="/wiki/Fase_de_la_mat%C3%A8ria" title="Fase de la matèria">fases</a> de <a href="/wiki/Cristalls" class="mw-redirect" title="Cristalls">cristalls</a> <a href="/wiki/Polimorfisme_(ci%C3%A8ncia_material)" title="Polimorfisme (ciència material)">polimòrfics</a>, com el <a href="/wiki/Gel" class="mw-redirect" title="Gel">gel</a>.</li> <li>En l'<a href="/wiki/Educaci%C3%B3" title="Educació">educació</a>, els graus escolars es refereixen de vegades per un nombre romà (per exemple, a vegades s'escriu grau IX en lloc de grau 9).</li> <li>En <a href="/wiki/Entomologia" title="Entomologia">entomologia</a>, els brots de <a href="/w/index.php?title=Cic%C3%A0dids_peri%C3%B2dics&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cicàdids periòdics (encara no existeix)">cicàdids periòdics</a> de tretze i disset anys s'identifiquen amb xifres romanes.</li> <li>En <a href="/wiki/Matem%C3%A0tiques" title="Matemàtiques">matemàtiques</a> avançades (incloent <a href="/wiki/Trigonometria" title="Trigonometria">trigonometria</a>, <a href="/wiki/Estad%C3%ADstica" title="Estadística">estadística</a> i <a href="/wiki/C%C3%A0lcul_num%C3%A8ric" title="Càlcul numèric">càlcul</a>), quan una <a href="/wiki/Gr%C3%A0fica_d%27una_funci%C3%B3" title="Gràfica d'una funció">gràfica</a> inclou nombres negatius, els seus <a href="/wiki/Quadrant_(geometria_plana)" title="Quadrant (geometria plana)">quadrants</a> es nomenen utilitzant i, ii, iii, i iv. L'ús de nombres romans per designar quadrants evita confusió, ja que els nombres aràbics s'utilitzen per a les dades reals representades en la gràfica.</li> <li>En la designació de <a href="/wiki/Unitat_militar" title="Unitat militar">unitats militars</a>, els nombres romans s'utilitzen sovint per distingir entre unitats de diferents nivells. Això redueix la possible confusió, especialment quan es visualitzen mapes de nivell operatiu o estratègic. En particular, els <a href="/wiki/Cos_d%27ex%C3%A8rcit" title="Cos d'exèrcit">cossos d'exèrcit</a> sovint es numeren utilitzant els nombres romans (per exemple, American XVIII Airborne Corps), i els números aràbics s'utilitzen per a <a href="/wiki/Divisi%C3%B3_militar" title="Divisió militar">divisions</a> (per exemple, 101a Divisió Aerotransportada) i <a href="/wiki/Ex%C3%A8rcit" title="Exèrcit">exèrcits</a> (per exemple, 6è Exèrcit alemany).</li> <li>En <a href="/wiki/M%C3%BAsica" title="Música">música</a>, els nombres romans s'utilitzen en diversos contextos: <ul><li>Sovint, els <a href="/wiki/Moviment_(m%C3%BAsica)" title="Moviment (música)">moviments</a> es numeren utilitzant els nombres romans.</li> <li>En la <a href="/wiki/Teoria_de_la_m%C3%BAsica" title="Teoria de la música">teoria de la música</a>, els graus de les <a href="/w/index.php?title=Funcions_tonals&action=edit&redlink=1" class="new" title="Funcions tonals (encara no existeix)">funcions tonals</a> s'identifiquen mitjançant nombres romans (vegeu <a href="/w/index.php?title=An%C3%A0lisi_num%C3%A8rica_romana&action=edit&redlink=1" class="new" title="Anàlisi numèrica romana (encara no existeix)">Anàlisi numèrica romana</a>).</li> <li>Les cordes individuals d'<a href="/wiki/Cord%C3%B2fon" class="mw-redirect" title="Cordòfon">instruments de corda</a>, com el <a href="/wiki/Viol%C3%AD" title="Violí">violí</a>, sovint es denoten per nombres romans, amb nombres més alts que denoten cadenes més baixes</li></ul></li> <li>En <a href="/wiki/Farm%C3%A0cia" title="Farmàcia">farmàcia</a>, els nombres romans s'utilitzen en alguns contextos, incloent s per denotar «la meitat» i n per dir «res».<a href="#cite_note-13">[13]</a> (Vegeu les seccions «Zero» i «Fraccions»).</li> <li>En <a href="/wiki/Fotografia" title="Fotografia">fotografia</a>, els nombres romans (amb zero, 0) s'utilitzen per indicar diferents nivells de brillantor quan s'utilitza el <a href="/wiki/Sistema_de_zones" title="Sistema de zones">sistema de zones</a>.</li> <li>En <a href="/wiki/Sismologia" title="Sismologia">sismologia</a>, els nombres romans s'utilitzen per designar graus de l'<a href="/wiki/Escala_de_Mercalli" title="Escala de Mercalli">escala de Mercalli</a> d'intensitat de <a href="/wiki/Terratr%C3%A8mols" class="mw-redirect" title="Terratrèmols">terratrèmols</a>.</li> <li>En <a href="/wiki/Tarot" title="Tarot">tarot</a>, els nombres romans (amb zero) s'utilitzen per denotar les cartes dels <a href="/wiki/Arcans_majors" title="Arcans majors">Arcans majors</a>.</li> <li>En <a href="/wiki/Teologia" title="Teologia">teologia</a> i la <a href="/w/index.php?title=Cr%C3%ADtica_b%C3%ADblica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Crítica bíblica (encara no existeix)">crítica bíblica</a>, la <a href="/wiki/Septuaginta" title="Septuaginta">Septuaginta</a> és sovint coneguda com lxx, ja que aquesta traducció de l'<a href="/wiki/Antic_Testament" title="Antic Testament">Antic Testament</a> al <a href="/wiki/Grec" title="Grec">grec</a> és nomenada pel llegendari nombre dels seus traductors (70, en llatí septuaginta).</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Ús_modern_a_Europa_continental">Ús modern a Europa continental</h4>[<a href="/w/index.php?title=Numeraci%C3%B3_romana&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Ús modern a Europa continental">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:DarboLaikas.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b5/DarboLaikas.jpg/220px-DarboLaikas.jpg" decoding="async" width="220" height="293" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b5/DarboLaikas.jpg/330px-DarboLaikas.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b5/DarboLaikas.jpg/440px-DarboLaikas.jpg 2x" data-file-width="709" data-file-height="943" /></a><figcaption>Cartell d'horari de treball en un aparador a <a href="/wiki/Vilnius" class="mw-redirect" title="Vilnius">Vilnius</a>, <a href="/wiki/Litu%C3%A0nia" title="Lituània">Lituània</a></figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:S6002447_cropped.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8a/S6002447_cropped.jpg/220px-S6002447_cropped.jpg" decoding="async" width="220" height="223" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8a/S6002447_cropped.jpg/330px-S6002447_cropped.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8a/S6002447_cropped.jpg/440px-S6002447_cropped.jpg 2x" data-file-width="780" data-file-height="790" /></a><figcaption>Senyal del PK 17,9 de la carretera SS4 (<a href="/wiki/Via_Sal%C3%A0ria" title="Via Salària">Via Salària</a>), <a href="/wiki/It%C3%A0lia" title="Itàlia">Itàlia</a></figcaption></figure> Alguns usos rars o mai vistos en molts països poden ser relativament comuns en algunes parts de l'<a href="/wiki/Europa_continental" title="Europa continental">Europa continental</a>. Per exemple: <ul><li>En majúscules o majúscules petites, els nombres romans són àmpliament utilitzats en <a href="/wiki/Lleng%C3%BCes_rom%C3%A0niques" title="Llengües romàniques">llengües romàniques</a> per denotar <a href="/wiki/Segle" title="Segle">segles</a> i <a href="/wiki/Mil%C2%B7lenni" title="Mil·lenni">mil·lennis</a> (per exemple, xviiie siècle en francès; segle xviii en català). Les <a href="/wiki/Lleng%C3%BCes_eslaves" title="Llengües eslaves">llengües eslaves</a> de Rússia també utilitzen els nombres romans (xviii век). D'altra banda, les llengües eslaves d'<a href="/wiki/Europa_Central" class="mw-redirect" title="Europa Central">Europa Central</a>, com la majoria de les <a href="/wiki/Lleng%C3%BCes_germ%C3%A0niques" title="Llengües germàniques">llengües germàniques</a>, escriuen en nombres aràbics amb un punt abans de la paraula local per a «segle» (per exemple, 18. Jahrhundert o 18. Jhd en alemany).</li> <li>Els nombres romans i àrabs barrejats s'utilitzen de vegades en representacions numèriques de dates (especialment en cartes formals i documents oficials, però també en <a href="/wiki/L%C3%A0pida" title="Làpida">làpides</a>). El mes està escrit en nombres romans, mentre que el dia i l'any es troben en nombres aràbics (per exemple, 14-VI-1789 per a 14 de juny de 1789)</li> <li>De vegades s'utilitzen els nombres romans per representar els <a href="/wiki/Nom_dels_dies_de_la_setmana" class="mw-redirect" title="Nom dels dies de la setmana">dies de la setmana</a> en cartells d'horaris de treball que es mostren a les finestres o a les portes de les empreses,<a href="#cite_note-14">[14]</a> i també de vegades en horaris de trens i autobusos. Es considera el <a href="/wiki/Dilluns" title="Dilluns">dilluns</a> com el primer dia de la setmana (representat per i). El <a href="/wiki/Diumenge" title="Diumenge">diumenge</a> està representat per vii. A l'esquerra es mostren els dies de la setmana en nombres romans i a la dreta el rang d'hores de funcionament, des de l'apertura fins al tancament (per exemple (veure la imatge de la dreta), el negoci obre de 10 a 19 h els dies feiners, de 10 a 17 h els dissabtes i tanca els diumenges).</li> <li>També es poden utilitzar numerals romans per numerar les <a href="/w/index.php?title=Planta_(edifici)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Planta (edifici) (encara no existeix)">plantes</a> dels edificis<a href="#cite_note-15">[15]</a><a href="#cite_note-16">[16]</a> (per exemple, els apartaments del centre d'<a href="/wiki/Amsterdam" title="Amsterdam">Amsterdam</a> estan indicats amb un número aràbic per al bloc o casa i un número romà per a la planta (138-iii); la planta baixa d'un edifici està indicat com 138-huis).</li> <li>A <a href="/wiki/It%C3%A0lia" title="Itàlia">Itàlia</a>, on els camins situats fora de les zones urbanes tenen <a href="/wiki/Fita" title="Fita">fites</a>, les principals <a href="/wiki/Carretera" title="Carretera">carreteres</a> i <a href="/wiki/Autopista" title="Autopista">autopistes</a> es marquen les subdivisions de 100 metres utilitzant els nombres romans de i a ix (per exemple, ix | 17 marca el quilòmetre 17,9).</li></ul> Una notable excepció a l'ús de nombres romans a Europa és a <a href="/wiki/Gr%C3%A8cia" title="Grècia">Grècia</a>, on els <a href="/wiki/Numeraci%C3%B3_grega" title="Numeració grega">nombres grecs</a> (basats en l'<a href="/wiki/Alfabet_grec" title="Alfabet grec">alfabet grec</a>) s'utilitzen generalment en contextos on els nombres romans s'utilitzen normalment en altres països. <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Notació_moderna">Notació moderna</h2>[<a href="/w/index.php?title=Numeraci%C3%B3_romana&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: Notació moderna">modifica</a>]</div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Patró_decimal_bàsic">Patró decimal bàsic</h3>[<a href="/w/index.php?title=Numeraci%C3%B3_romana&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: Patró decimal bàsic">modifica</a>]</div> Tot i que en textos antics s'usaven de vegades lletres minúscules per representar els nombres romans, en l'actualitat els nombres romans s'escriuen només amb forma majúscula. L'única excepció són els nombres romans usats per numerar apartats o elements d'una llista, que s'escriuen sovint amb minúscules. Cal tenir en compte que la numeració romana, en no ser un <a href="/wiki/Notaci%C3%B3_posicional" title="Notació posicional">sistema posicional</a>, no requereix el <a href="/wiki/Zero" title="Zero">zero</a> (0). Per als romans, els conceptes «cap» (nulla) o «res» (nihil) no eren considerats com un valor, i no van ser representats en la numeració romana com a zero. Per aquest motiu, els romans desconeixien el zero, que va ser introduït a <a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a> posteriorment amb la <a href="/wiki/Numeraci%C3%B3_ar%C3%A0biga" title="Numeració aràbiga">numeració aràbiga</a>. Per a la notació moderna dels nombres romans s'utilitzen els símbols <table class="wikitable"> <tbody><tr> <th>Símbol </th> <td style="width:3em;">I </td> <td style="width:3em;">V </td> <td style="width:3em;">X </td> <td style="width:3em;">L </td> <td style="width:3em;">C </td> <td style="width:3em;">D </td> <td style="width:3em;">M </td></tr> <tr> <th>Valor </th> <td>1</td> <td>5</td> <td>10</td> <td>50</td> <td>100</td> <td>500</td> <td>1000 </td></tr></tbody></table> que es combinen entre ells per a expressar nombres seguint les següents regles: <ul><li>1. Els números es llegeixen d'esquerra a dreta començant pels símbols amb major valor, o conjunt de símbols de més valor.</li> <li>2. Un símbol seguit d'un altre d'igual o inferior valor, se sumen (per exemple, xi = 10+1 = 11), mentre que si està seguit d'un altre de més valor, ambdós símbols formen un conjunt en el qual s'ha de restar el valor del símbol més gran del valor del símbol més petit (per exemple, ix = [1-10] → 10-1 = 9)</li> <li>3. La unitat (i) i els números amb base 10 (x, c i m) només es poden repetir fins a 3 vegades consecutives com sumands (per exemple, 400 s'escriu cd, no cccc).</li> <li>4. Els números amb base 5 (v, l i d), no es poden repetir, ja que la suma d'aquests dos símbols té representació amb algun dels símbols anteriors (per exemple, 9 s'escriu ix, no viv).</li> <li>5. La unitat i els símbols de base 10 poden estar restant (abans d'un símbol de major valor), però amb les següents normes: <ul><li>1. només poden aparèixer restant sobre els símbols amb base 5 i 10 de valor immediatament superiors, però no d'altres amb valors més alts (per exemple, iv i ix, però no il i ic).</li> <li>2. en el cas d'estar restant, no poden repetir-se (per exemple, 30 s'escriu xxx, no xxl).</li> <li>3. no poden estar sumant i restant alhora (per exemple, 100 s'escriu c, no xcx).</li> <li>4. no es poden combinar dos símbols d'unitat i de base 10 per a restar (per exemple, 39 s'escriu xxxix, no ixl).</li></ul></li> <li>6. Els símbols amb base 5 no poden utilitzar-se per restar (per exemple, 45 s'escriu xlv, no vl).</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Exemples_de_combinacions">Exemples de combinacions</h4>[<a href="/w/index.php?title=Numeraci%C3%B3_romana&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Exemples de combinacions">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:CuttySarkRomNum.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0e/CuttySarkRomNum.jpg/220px-CuttySarkRomNum.jpg" decoding="async" width="220" height="330" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0e/CuttySarkRomNum.jpg/330px-CuttySarkRomNum.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0e/CuttySarkRomNum.jpg/440px-CuttySarkRomNum.jpg 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1536" /></a><figcaption>Nombres romans a la popa del <a href="/wiki/Cutty_Sark" title="Cutty Sark">Cutty Sark</a>.</figcaption></figure> El patró original per als números romans va utilitzar els símbols i, v i x (1, 5 i 10) com a simples marques a <a href="/wiki/Pal_de_recompte" title="Pal de recompte">pals de recompte</a>. S'afegien marques de valor 1 (i) fins a 5 (v), i després s'afegia v per escriure els números del 6 al 9: <table class="wikitable"> <tbody><tr> <th>Símbol </th> <td style="width:3em;">I </td> <td style="width:3em;">II </td> <td style="width:3em;">III </td> <td style="width:3em;">IIII </td> <td style="width:3em;">V </td> <td style="width:3em;">VI </td> <td style="width:3em;">VII </td> <td style="width:3em;">VIII </td> <td style="width:3em;">VIIII </td> <td style="width:3em;">X </td></tr> <tr> <th>Valor </th> <td>1</td> <td>2</td> <td>3</td> <td>4</td> <td>5</td> <td>6</td> <td>7</td> <td>8</td> <td>9</td> <td>10 </td></tr></tbody></table> Els números per 4 (iiii) i 9 (viiii) van resultar problemàtics (entre altres coses, es confonen fàcilment amb iii i viii), i generalment són substituïts per iv (resta 1 a 5) i ix (resta 1 a 10). Aquesta característica dels nombres romans es diu notació substractiva. Els números de l'1 al 10 (incloent la notació subtractiva per a 4 i 9) s'expressen en numerals romans de la manera següent:<a href="#cite_note-17">[17]</a> <table class="wikitable"> <tbody><tr> <th>Símbol </th> <td style="width:3em;">I </td> <td style="width:3em;">II </td> <td style="width:3em;">III </td> <td style="width:3em;">IV </td> <td style="width:3em;">V </td> <td style="width:3em;">VI </td> <td style="width:3em;">VII </td> <td style="width:3em;">VIII </td> <td style="width:3em;">IX </td> <td style="width:3em;">X </td></tr> <tr> <th>Valor </th> <td>1</td> <td>2</td> <td>3</td> <td>4</td> <td>5</td> <td>6</td> <td>7</td> <td>8</td> <td>9</td> <td>10 </td></tr></tbody></table> El <a href="/wiki/Nombre_decimal" title="Nombre decimal">sistema decimal</a> (desenes i centenes) segueixen el mateix patró. Així, del 10 al 100 (comptant en desenes, amb x prenent el lloc de i, l prenent el lloc de v i c prenent el lloc de x), expressem els numerals de la manera següent: <table class="wikitable"> <tbody><tr> <th>Símbol </th> <td style="width:3em;">X </td> <td style="width:3em;">XX </td> <td style="width:3em;">XXX </td> <td style="width:3em;">XL </td> <td style="width:3em;">L </td> <td style="width:3em;">LX </td> <td style="width:3em;">LXX </td> <td style="width:3em;">LXXX </td> <td style="width:3em;">XC </td> <td style="width:3em;">C </td></tr> <tr> <th>Valor </th> <td>10</td> <td>20</td> <td>30</td> <td>40</td> <td>50</td> <td>60</td> <td>70</td> <td>80</td> <td>90</td> <td>100 </td></tr></tbody></table> S'ha de tenir en compte que 40 (xl, resta 10 a 50) i 90 (xc, resta 10 a 100) segueixen el mateix patró substractiu que iv (4) i ix (9). De la mateixa manera, del 100 al 1000 (comptant en centenes): <table class="wikitable"> <tbody><tr> <th>Símbol </th> <td style="width:3em;">C </td> <td style="width:3em;">CC </td> <td style="width:3em;">CCC </td> <td style="width:3em;">CD </td> <td style="width:3em;">D </td> <td style="width:3em;">DC </td> <td style="width:3em;">DCC </td> <td style="width:3em;">DCCC </td> <td style="width:3em;">CM </td> <td style="width:3em;">M </td></tr> <tr> <th>Valor </th> <td>100</td> <td>200</td> <td>300</td> <td>400</td> <td>500</td> <td>600</td> <td>700</td> <td>800</td> <td>900</td> <td>1000 </td></tr></tbody></table> De nou, 400 (cd, resta 100 a 500) i 900 (cm, resta 100 a 1000) segueixen el patró substractiu. A falta d'un símbol estàndard per a 5.000 i 10.000, el patró desapareix en aquest punt. En l'ús modern m (1000) es repeteix fins a tres vegades. Els romans tenien diversos mètodes diferents per indicar nombres més grans (vegeu l'apartat Nombres grans), però per a propòsits pràctics, els numerals romans per a números majors de 3.000 són rarament utilitzats en l'actualitat. <table class="wikitable"> <tbody><tr> <th>Símbol </th> <td style="width:3em;">M </td> <td style="width:3em;">MM </td> <td style="width:3em;">MMM </td></tr> <tr> <th>Valor </th> <td>1000</td> <td>2000</td> <td>3000 </td></tr></tbody></table> Molts nombres inclouen centenes, desenes i unitats. El sistema numèric romà és bàsicament decimal, cada potència de deu s'afegeix en seqüència descendent d'esquerra a dreta, com en els nombres aràbics. Per exemple: <ul><li>39 = 30 + 9 = XXX + IX = xxxix</li> <li>246 = 200 + 40 + 6 = CC + XL + VI = ccxlvi</li> <li>421 = 400 + 20 + 1 = CD + XX + I = cdxxi</li></ul> Com que cada potència de deu (o «lloc») té la seva pròpia notació, no hi ha necessitat de mantenir els zeros, de manera que s'ignoren els «llocs desapareguts», així: <ul><li>160 = clx</li> <li>207 = ccvii</li> <li>1066 = mlxvi<a href="#cite_note-18">[18]</a><a href="#cite_note-martelli-19">[19]</a></li></ul> Els nombres romans per a grans quantitats es veuen avui dia principalment en forma de números d'any (altres usos es detallen en aquest article), com en aquests exemples: <ul><li>1776 = 1000 + 700 + 70 + 6 = M + DCC + LXX + VI = mdcclxxvi</li> <li>1954 = 1000 + 900 + 50 + 4 = M + CM + L + IV = mcmliv</li> <li>1990 = 1000 + 900 + 90 = M + CM + XC = mcmxc</li> <li>2014 = 2000 + 10 + 4 = MM + X + IV = mmxiv</li> <li>L'any actual (2025) és mmxxv.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Exemples_de_combinacions_incorrectes">Exemples de combinacions incorrectes</h4>[<a href="/w/index.php?title=Numeraci%C3%B3_romana&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Exemples de combinacions incorrectes">modifica</a>]</div> A continuació apareixen alguns exemples de nombres no vàlids en la notació moderna del sistema de numeració romana i la regla que incompleixen: <table class="wikitable" border="1" cellspacing="1" cellpadding="5"> <tbody><tr bgcolor="#e1ecf7"> <th>Incorrecte </th> <th>Correcte </th> <th>Valor </th> <th>Motiu </th></tr> <tr align="right" bgcolor="#f0f5fa"> <td>vl</td> <td>xlv</td> <td>45</td> <td>Símbol amb base 5 restant [6] </td></tr> <tr align="right" bgcolor="#f0f5fa"> <td>vd</td> <td>cdxcv</td> <td>495</td> <td>Símbol amb base 5 restant [6] </td></tr> <tr align="right" bgcolor="#f0f5fa"> <td>ld</td> <td>cdl</td> <td>450</td> <td>Símbol amb base 5 restant [6] </td></tr> <tr align="right" bgcolor="#f0f5fa"> <td>iiii</td> <td>iv</td> <td>4</td> <td>Més de tres repeticions [3] </td></tr> <tr align="right" bgcolor="#f0f5fa"> <td>viv</td> <td>ix</td> <td>9</td> <td>Símbol amb base 5 repetint [4] </td></tr> <tr align="right" bgcolor="#f0f5fa"> <td>xxxx</td> <td>xl</td> <td>40</td> <td>Més de tres repeticions [3] </td></tr> <tr align="right" bgcolor="#f0f5fa"> <td>lxl</td> <td>xc</td> <td>90</td> <td>Símbol amb base 5 repetint [4] </td></tr> <tr align="right" bgcolor="#f0f5fa"> <td>cccc</td> <td>cd</td> <td>400</td> <td>Més de tres repeticions [3] </td></tr> <tr align="right" bgcolor="#f0f5fa"> <td>dcd</td> <td>cm</td> <td>900</td> <td>Símbol amb base 5 repetint [4] </td></tr> <tr align="right" bgcolor="#f0f5fa"> <td>ixx</td> <td>xix</td> <td>19</td> <td>Símbol I o amb base decimal restant un símbol de valor molt més alt [5.1] </td></tr> <tr align="right" bgcolor="#f0f5fa"> <td>xcc</td> <td>cxc</td> <td>190</td> <td>Símbol I o amb base decimal restant un símbol de valor molt més alt [5.1] </td></tr> <tr align="right" bgcolor="#f0f5fa"> <td>cmm</td> <td>mcm</td> <td>1900</td> <td>Símbol I o amb base decimal restant un símbol de valor molt més alt [5.1] </td></tr> <tr align="right" bgcolor="#f0f5fa"> <td>ixvi</td> <td>xv</td> <td>15</td> <td>Símbol I o amb base decimal restant un símbol de valor molt més alt [5.1] </td></tr> <tr align="right" bgcolor="#f0f5fa"> <td>xclx</td> <td>cl</td> <td>150</td> <td>Símbol I o amb base decimal restant un símbol de valor molt més alt [5.1] </td></tr> <tr align="right" bgcolor="#f0f5fa"> <td>cmdc</td> <td>md</td> <td>1500</td> <td>Símbol I o amb base decimal restant un símbol de valor molt més alt [5.1] </td></tr> <tr align="right" bgcolor="#f0f5fa"> <td>ivi</td> <td>v</td> <td>5</td> <td>Símbol I o amb base decimal sumant i restant alhora [5.3] </td></tr> <tr align="right" bgcolor="#f0f5fa"> <td>xlx</td> <td>l</td> <td>50</td> <td>Símbol I o amb base decimal sumant i restant alhora [5.3] </td></tr> <tr align="right" bgcolor="#f0f5fa"> <td>cdc</td> <td>d</td> <td>500</td> <td>Símbol I o amb base decimal sumant i restant alhora [5.3] </td></tr> <tr align="right" bgcolor="#f0f5fa"> <td>ixi</td> <td>x</td> <td>10</td> <td>Símbol I o amb base decimal sumant i restant alhora [5.3] </td></tr> <tr align="right" bgcolor="#f0f5fa"> <td>xcx</td> <td>c</td> <td>100</td> <td>Símbol I o amb base decimal sumant i restant alhora [5.3] </td></tr> <tr align="right" bgcolor="#f0f5fa"> <td>cmc</td> <td>m</td> <td>1000</td> <td>Símbol I o amb base decimal sumant i restant alhora [5.3] </td></tr> <tr align="right" bgcolor="#f0f5fa"> <td>iiv</td> <td>iii</td> <td>3</td> <td>Símbol I o amb base decimal repetit restant [5.2] </td></tr> <tr align="right" bgcolor="#f0f5fa"> <td>xxl</td> <td>xxx</td> <td>30</td> <td>Símbol I o amb base decimal repetit restant [5.2] </td></tr> <tr align="right" bgcolor="#f0f5fa"> <td>ccd</td> <td>ccc</td> <td>300</td> <td>Símbol I o amb base decimal repetit restant [5.2] </td></tr> <tr align="right" bgcolor="#f0f5fa"> <td>iix</td> <td>viii</td> <td>8</td> <td>Símbol I o amb base decimal repetit restant [5.2] </td></tr> <tr align="right" bgcolor="#f0f5fa"> <td>xxc</td> <td>lxxx</td> <td>80</td> <td>Símbol I o amb base decimal repetit restant [5.2] </td></tr> <tr align="right" bgcolor="#f0f5fa"> <td>ccm</td> <td>dccc</td> <td>800</td> <td>Símbol I o amb base decimal repetit restant [5.2] </td></tr> <tr align="right" bgcolor="#f0f5fa"> <td>il</td> <td>xlix</td> <td>49</td> <td>Símbol I o amb base decimal restant un símbol de valor molt més alt [5.1] </td></tr> <tr align="right" bgcolor="#f0f5fa"> <td>ic</td> <td>xcix</td> <td>99</td> <td>Símbol I o amb base decimal restant un símbol de valor molt més alt [5.1] </td></tr> <tr align="right" bgcolor="#f0f5fa"> <td>id</td> <td>cdxcix</td> <td>499</td> <td>Símbol I o amb base decimal restant un símbol de valor molt més alt [5.1] </td></tr> <tr align="right" bgcolor="#f0f5fa"> <td>im</td> <td>cmxcix</td> <td>999</td> <td>Símbol I o amb base decimal restant un símbol de valor molt més alt [5.1] </td></tr> <tr align="right" bgcolor="#f0f5fa"> <td>xd</td> <td>cdxc</td> <td>490</td> <td>Símbol I o amb base decimal restant un símbol de valor molt més alt [5.1] </td></tr> <tr align="right" bgcolor="#f0f5fa"> <td>xm</td> <td>cmxc</td> <td>990</td> <td>Símbol I o amb base decimal restant un símbol de valor molt més alt [5.1] </td></tr> <tr align="right" bgcolor="#f0f5fa"> <td>xil</td> <td>xli</td> <td>41</td> <td>Símbols I o amb base 10 combinats i restant [5.4] </td></tr> <tr align="right" bgcolor="#f0f5fa"> <td>ixl</td> <td>xxxix</td> <td>39</td> <td>Símbols I o amb base 10 combinats i restant [5.4] </td></tr> <tr align="right" bgcolor="#f0f5fa"> <td>cxd</td> <td>cdx</td> <td>410</td> <td>Símbols I o amb base 10 combinats i restant [5.4] </td></tr> <tr align="right" bgcolor="#f0f5fa"> <td>xcd</td> <td>cccxc</td> <td>390</td> <td>Símbols I o amb base 10 combinats i restant [5.4] </td></tr> </tbody></table> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Formes_alternatives">Formes alternatives</h3>[<a href="/w/index.php?title=Numeraci%C3%B3_romana&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: Formes alternatives">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:AdmiraltyArchLondonCloseup.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/e3/AdmiraltyArchLondonCloseup.jpg" decoding="async" width="193" height="85" class="mw-file-element" data-file-width="193" data-file-height="85" /></a><figcaption>Una inscripció a l'<a href="/w/index.php?title=Arc_de_l%27Almirallat&action=edit&redlink=1" class="new" title="Arc de l'Almirallat (encara no existeix)">Arc de l'Almirallat</a>, <a href="/wiki/Londres" title="Londres">Londres</a>. En aquest cas, 1910 es representat per mdccccx en lloc de mcmx</figcaption></figure> Les formes «estàndard» o «notació moderna» descrites anteriorment reflecteixen l'ús modern típic i no una convenció invariable i universalment acceptada. L'ús a l'<a href="/wiki/Antiga_Roma" title="Antiga Roma">antiga Roma</a> va variar molt i va romandre inconsistent durant l'<a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">època medieval</a>. Encara no hi ha cap estàndard oficial «vinculant», que fa que les elaborades «regles» utilitzades en algunes fonts distingeixin formes «correctes» i «incorrectes» molt problemàtiques.<a href="#cite_note-adams-20">[20]</a> <ul><li>Les inscripcions «clàssiques» (aquelles datades de l'època romana) usaven a vegades iiii (4) en comptes de iv. També es veuen altres formes «additives», com ara viiii (9) per ix, encara que són més rares. Els números de les portes del <a href="/wiki/Colosseu" title="Colosseu">Colosseu</a>, per exemple, iv és evitat sistemàticament a favor de iiii, i s'apliquen altres «subtractius» de manera que la porta 44 està etiquetada xliiii i la porta 49 és la xlix.</li> <li>Els <a href="/wiki/Rellotge" title="Rellotge">rellotges</a> que utilitzen els números romans per a les marques horàries normalment mostren iiii per al 4 (però ix per al 9), una pràctica que es remunta a rellotges molt primerencs com el <a href="/w/index.php?title=Rellotge_de_la_catedral_de_Wells&action=edit&redlink=1" class="new" title="Rellotge de la catedral de Wells (encara no existeix)">rellotge de la catedral de Wells</a> de finals del segle xiv.<a href="#cite_note-21">[21]</a><a href="#cite_note-pickover-22">[22]</a><a href="#cite_note-23">[23]</a> Tanmateix, això no és universal (per exemple, el rellotge del <a href="/wiki/Palau_de_Westminster" title="Palau de Westminster">Palau de Westminster</a>, el <a href="/wiki/Big_Ben" title="Big Ben">Big Ben</a>, utilitza el iv).<a href="#cite_note-pickover-22">[22]</a></li> <li>De vegades, s'utilitza xiix o iixx per 18 en comptes de xviii. La paraula llatina per a «divuit» sovint es representa com l'equivalent a «dos menys de vint» (duodeviginti) que pot ser la font d'aquest ús.</li> <li>Les formes estàndard per a 98 i 99 són xcviii i xcix, però aquests es representen ocasionalment com iic i ic,<a href="#cite_note-24">[24]</a> potser pel duodecentum i undecentum llatí (dos menys de cent / u menys de cent) .</li> <li>De vegades, v i l no s'utilitzen (com per exemple, iiiiii i xxxxxx en comptes de vi o lx.<a href="#cite_note-25">[25]</a><a href="#cite_note-26">[26]</a></li></ul> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Excerpt_from_BnF_ms._1433_fr.,_fol._24r.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bb/Excerpt_from_BnF_ms._1433_fr.%2C_fol._24r.png/220px-Excerpt_from_BnF_ms._1433_fr.%2C_fol._24r.png" decoding="async" width="220" height="23" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bb/Excerpt_from_BnF_ms._1433_fr.%2C_fol._24r.png/330px-Excerpt_from_BnF_ms._1433_fr.%2C_fol._24r.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bb/Excerpt_from_BnF_ms._1433_fr.%2C_fol._24r.png/440px-Excerpt_from_BnF_ms._1433_fr.%2C_fol._24r.png 2x" data-file-width="578" data-file-height="61" /></a><figcaption>Extracte d'un text de la <a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_Fran%C3%A7a" title="Biblioteca Nacional de França">Biblioteca Nacional de França</a>.<a href="#cite_note-27">[27]</a> El nombre 500 es representat com vc en lloc de d</figcaption></figure> <ul><li>La majoria dels nombres no estàndard que no apareixen descrits anteriorment (com ara vxl (45) en comptes del xlv estàndard), són moderns i poden ser deguts a l'error en comptes de ser un ús genuí de variants. A principis del segle xx, diverses representacions de 900 (convencionalment cm) van aparèixer en diverses dates inscrites (per exemple, 1910 es mostra a l'<a href="/w/index.php?title=Arc_de_l%27Almirallat&action=edit&redlink=1" class="new" title="Arc de l'Almirallat (encara no existeix)">Arc de l'Almirallat</a>, a <a href="/wiki/Londres" title="Londres">Londres</a>, com mdccccx en comptes de mcmx, mentre que a l'entrada nord del <a href="/wiki/Museu_d%27Art_de_Saint_Louis" title="Museu d'Art de Saint Louis">Museu d'Art de Saint Louis</a>, 1903 està inscrit mdcdiii en lloc de mcmiii).<a href="#cite_note-28">[28]</a></li> <li>Hi ha alguns exemples dels números de l'any després de 1000 escrits com a dos números romans, per exemple 1613 com xvixiii, corresponent a la lectura comuna «setze - tretze» d'aquests números d'anys en anglès, o 1519 com xvcxix com en el francès «quinze (vegades) cent - dinou», i lectures similars en altres llengües.<a href="#cite_note-gach1862-29">[29]</a></li> <li>En alguns textos francesos del segle xv i posteriors es troben construccions com iiiixxxix per a 99, que reflecteixen la lectura francesa d'aquest nombre com «quatre-vingt-dix-neuf» (quatre (vegades) vint - dinou).<a href="#cite_note-gach1862-29">[29]</a> De la mateixa manera, en alguns documents anglesos es troba, per exemple, 77 escrit com iiixxxvii (que es podria llegir «tres (vegades) vint - disset»).<a href="#cite_note-salt1923-30">[30]</a></li> <li>En un text medieval de <a href="/wiki/Comptabilitat" title="Comptabilitat">comptabilitat</a> de 1301 apareixen números com 13.573 escrits com xiii.m.v.c.iii.xx.xiii, és a dir, (13 × 1000) + (5 × 100) + (3 × 20) + 13.<a href="#cite_note-31">[31]</a></li> <li>De vegades s'han escrit 5 i 50 com iiiii i xxxxx en lloc de v i l, i també iiiiii i xxxxxx en lloc de vi o lx.<a href="#cite_note-32">[32]</a><a href="#cite_note-33">[33]</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Nombres_grans">Nombres grans</h3>[<a href="/w/index.php?title=Numeraci%C3%B3_romana&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: Nombres grans">modifica</a>]</div> S'ha desenvolupat diversos sistemes per a l'expressió de nombres més grans que no es poden expressar convenientment utilitzant els símbols normals de set lletres utilitzats per als nombres romans convencionals. <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Apostrophus">Apostrophus</h4>[<a href="/w/index.php?title=Numeraci%C3%B3_romana&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Apostrophus">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Westerkerk_MDCXXX.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/67/Westerkerk_MDCXXX.jpg/220px-Westerkerk_MDCXXX.jpg" decoding="async" width="220" height="104" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/67/Westerkerk_MDCXXX.jpg/330px-Westerkerk_MDCXXX.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/67/Westerkerk_MDCXXX.jpg/440px-Westerkerk_MDCXXX.jpg 2x" data-file-width="630" data-file-height="298" /></a><figcaption>«1630» a l'església <a href="/w/index.php?title=Westerkerk&action=edit&redlink=1" class="new" title="Westerkerk (encara no existeix)">Westerkerk</a> (<a href="/wiki/Amsterdam" title="Amsterdam">Amsterdam</a>), amb la data expressada en notació amb apostrophus</figcaption></figure> Un d'aquests sistemes d'expressió és l'apostrophus,<a href="#cite_note-merriam-webster-34">[34]</a> en el qual 500 (escrit normalment d) s'escriu |ɔ, mentre que 1000 s'escriu c|ɔ (en lloc de m).<a href="#cite_note-asimov_on_numbers-3">[3]</a> Es tracta d'un sistema de numeració per denotar nombres milers que té els seus orígens en l'ús numèric etrusc. Els d i m utilitzats per representar 500 i 1000 eren probablement derivats de |ɔ i c|ɔ, respectivament, i posteriorment van influir en les adopcions de d i m en els nombres romans convencionals. En aquest sistema s'afegeixen ɔ (ɔ per denotar +500; ɔɔ per denotar +5.000; ɔɔɔ per denotar +50.000, etc). Per exemple: <table class="wikitable Unicode"> <tbody><tr> <th> </th> <th align="right">c|ɔ = 1.000 </th> <th align="right">cc|ɔɔ = 10.000 </th> <th align="right">ccc|ɔɔɔ = 100.000 </th></tr> <tr> <th>|ɔ = 500 </th> <td align="right">c|ɔɔ = 1.500 </td> <td align="right">cc|ɔɔɔ = 10.500 </td> <td align="right">ccc|ɔɔɔɔ = 100.500 </td></tr> <tr> <th>|ɔɔ = 5.000 </th> <td align="right">  </td> <td align="right">cc|ɔɔɔɔ = 15.000 </td> <td align="right">ccc|ɔɔɔɔɔ = 105.000 </td></tr> <tr> <th>|ɔɔɔ = 50.000 </th> <td align="right">  </td> <td align="right">  </td> <td align="right">ccc|ɔɔɔɔɔɔ = 150.000 </td></tr></tbody></table> Aquesta notació es pot utilitzar de manera additiva (per exemple c|ɔ|ɔcxx = c|ɔ + |ɔ + c + xxx = 1000 + 500 + 100 + 30 = 1630), però no de manera substractiva (per exemple, 4000 no s'escriu m|ɔɔ (5000 - 1000)). De vegades, c|ɔ (1000) es va reduir a ↀ (sovint, s'ha acreditat a <a href="/wiki/John_Wallis" title="John Wallis">John Wallis</a> la introducció del símbol de l'<a href="/wiki/Infinit" title="Infinit">infinit</a> (∞) i es creu que es va basar en el símbol ↀ, ja que 1000 s'utilitzava per a representar nombres molt grans). De la mateixa manera, |ɔɔ (5.000) es va reduir a ↁ; i cc|ɔɔ (10.000) a ↂ.<a href="#cite_note-Ifrah2000-2">[2]</a> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Vinculum">Vinculum</h4>[<a href="/w/index.php?title=Numeraci%C3%B3_romana&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: Vinculum">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Roman_numerals_Bungus_1584-1585.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/16/Roman_numerals_Bungus_1584-1585.png/250px-Roman_numerals_Bungus_1584-1585.png" decoding="async" width="220" height="394" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/16/Roman_numerals_Bungus_1584-1585.png/330px-Roman_numerals_Bungus_1584-1585.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/16/Roman_numerals_Bungus_1584-1585.png/440px-Roman_numerals_Bungus_1584-1585.png 2x" data-file-width="456" data-file-height="817" /></a><figcaption>Pàgina d'un manual del segle xvi, que mostra una barreja de nombres romans amb apostrophus i vinculum (vegeu, en particular, les maneres d'escriure 10.000)</figcaption></figure> Un altre sistema és el <a href="/w/index.php?title=Vinculum&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vinculum (encara no existeix)">vinculum</a>, on un nombre romà convencional es multiplica per 1.000 afegint una línia sobre el nombre.<a href="#cite_note-Ifrah2000-2">[2]</a> Encara que l'historiador matemàtic <a href="/wiki/David_Eugene_Smith" title="David Eugene Smith">David Eugene Smith</a> disputa que això ja s'usava a l'<a href="/wiki/Antiga_Roma" title="Antiga Roma">antiga Roma</a>,<a href="#cite_note-35">[35]</a> aquesta notació s'utilitzava sovint a l<a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">'Edat Mitjana</a> com a forma convenient i «convencional» d'expressar nombres superiors a 3.999 en números romans. <dl><dd><dl><dd><table class="wikitable" border="1" cellspacing="1" cellpadding="5"> <tbody><tr bgcolor="#e1ecf7"> <th>Nombre romà </th> <th>Nombre decimal </th></tr> <tr align="right" bgcolor="#f0f5fa"> <td>v</td> <td>5.000 </td></tr> <tr align="right" bgcolor="#f0f5fa"> <td>x</td> <td>10.000 </td></tr> <tr align="right" bgcolor="#f0f5fa"> <td>l</td> <td>50.000 </td></tr> <tr align="right" bgcolor="#f0f5fa"> <td>c</td> <td>100.000 </td></tr> <tr align="right" bgcolor="#f0f5fa"> <td>d</td> <td>500.000 </td></tr> <tr align="right" bgcolor="#f0f5fa"> <td>m</td> <td>1.000.000 </td></tr></tbody></table></dd></dl></dd></dl> Exemples: <ul><li>iv = 4 x 1.000 = 4.000</li> <li>xvdx = (10 x 1.000) + (5 x 1.000) + 500 + 10 = 10.000 + 5.000 + 500 + 10 = 15.510</li> <li>xxv = (10 x 1.000) + (10 x 1.000) + (5 x 1.000) = 10.000 + 10.000 + 5.000 = 25.000</li></ul> A vegades, l'<a href="/wiki/Epigrafia" title="Epigrafia">epigrafia llatina</a> afegeixen línies verticals (o <a href="/wiki/Claud%C3%A0tor" title="Claudàtor">claudàtors</a>) abans i després del nombre (almenys fins a l'<a href="/wiki/Edat_mitjana_tardana" class="mw-redirect" title="Edat mitjana tardana">Edat mitjana tardana</a>) per multiplicar un nombre romà per 100 (per exemple, |m| (1000 x 100 = 100.000) en comptes de c). La combinació de línies verticals amb el vinculum es pot utilitzar per augmentar el multiplicador: <ul><li>|viii| = (8 x 1.000) x 100 = 8.000 x 100 = 800.000</li> <li>|xx| = (20 x 1.000) x 100 = 20.000 x 100 = 2.000.000</li></ul> Així, un fragment de <a href="/w/index.php?title=Fasti_Ostienses&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fasti Ostienses (encara no existeix)">Fasti Ostienses</a> descobert l'any 1941<a href="#cite_note-36">[36]</a> publica la xifra del cens d'<a href="/wiki/August" title="August">August</a> i <a href="/wiki/Tiberi" title="Tiberi">Tiberi</a> de l'any 14 de la següent manera: C S C R K <math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle {\overline {\mathrm {|XXXXI|} }}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mover> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mo stretchy="false">|</mo> </mrow> <mi mathvariant="normal">X</mi> <mi mathvariant="normal">X</mi> <mi mathvariant="normal">X</mi> <mi mathvariant="normal">X</mi> <mi mathvariant="normal">I</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mo stretchy="false">|</mo> </mrow> </mrow> <mo accent="false">¯</mo> </mover> </mrow> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle {\overline {\mathrm {|XXXXI|} }}}</annotation> </semantics> </math><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/f00a290df112c80687657063d85bae9f8e52b541" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -0.838ex; width:9.221ex; height:3.676ex;" alt="{\displaystyle {\overline {\mathrm {|XXXXI|} }}}" />DCCCC (Censa Sunt Civium Romanorum Kapitum quadragies semel centum milia DCCCC; Són censats els ciutadans romans quaranta-una vegades cent mil nou-cents caps (4.100.900)).<a href="#cite_note-37">[37]</a><a href="#cite_note-38">[38]</a> Aquesta representació també és coherent amb el qual <a href="/wiki/Plini_el_Vell" title="Plini el Vell">Plini el Vell</a> escriu en la seva <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_Natural_(Plini)" class="mw-redirect" title="Història Natural (Plini)">Història Natural</a> : «Non erat apud antiquos numerus ultra centum millia : itaque et hodie multiplicantur haec, ut decies centena millia, aut saepius dicantur» (Els antics no tenien cap nombre més enllà de cent mil; també avui encara comptem en múltiples de cent mil, i diem deu vegades cent mil, o més).<a href="#cite_note-39">[39]</a> No hi ha format per nombres amb un valor de més envergadura, de manera que de vegades s'utilitza un doble vinculum o un <a href="/wiki/Subratllat" title="Subratllat">subratllat</a> més un vínculum per indicar que la multiplicació es realitza per un milió (per exemple, x o x (10 x 1.000 x 1.000 = 10.000.000)). Cal distingir-se del costum d'afegir el subratllat i el vínculum a un número romà simplement per deixar clar que és un número (per exemple, mcmlxvii (1967)). <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Per_abreviatures">Per abreviatures</h4>[<a href="/w/index.php?title=Numeraci%C3%B3_romana&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: Per abreviatures">modifica</a>]</div> La grafia •m (M precedit d'un <a href="/wiki/Punt_volat" title="Punt volat">punt volat</a>) indica el factor multiplicador (x 1.000). Per exemple: <ul><li>i•m = 1 x 1.000= 1.000</li> <li>v•m = 5 x 1.000 = 5.000</li> <li>x•m = 10 x 1.000 = 10.000</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Zero">Zero</h3>[<a href="/w/index.php?title=Numeraci%C3%B3_romana&action=edit&section=23" title="Modifica la secció: Zero">modifica</a>]</div> El número <a href="/wiki/Zero" title="Zero">zero</a> no té el seu propi número romà; els romans coneixien expressions lingüístiques per «cap» (nulla) i «res» (nihil), però no tenien cap nombre ni cap terme matemàtic per al valor numèric «zero». Per a representar aquesta absència d'un nùmero a l'<a href="/wiki/%C3%80bac_rom%C3%A0" title="Àbac romà">àbac romà</a>, es deixava buida la columna corresponent; en els càlculs escrits, de vegades es caracteritzava per una línia horitzontal, de vegades combinada amb un petit cercle. La paraula nulla va ser utilitzada pels erudits medievals en lloc de 0. <a href="/wiki/Dion%C3%ADs_l%27Exigu" title="Dionís l'Exigu">Dionís l'Exigu</a> era conegut per utilitzar nulla juntament amb els nombres romans el 525.<a href="#cite_note-40">[40]</a><a href="#cite_note-41">[41]</a> Al voltant de 725, <a href="/wiki/Beda" title="Beda">Beda</a> o un dels seus companys va utilitzar la lletra n, la inicial de nulla o nihil, en una taula d'<a href="/wiki/Epacta" title="Epacta">epacta</a>, tot escrit en xifres romanes.<a href="#cite_note-zero-42">[42]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Fraccions">Fraccions</h3>[<a href="/w/index.php?title=Numeraci%C3%B3_romana&action=edit&section=24" title="Modifica la secció: Fraccions">modifica</a>]</div> Tot i que els romans empraven un <a href="/wiki/Nombre_decimal" title="Nombre decimal">sistema decimal</a> de numeració per als nombres enters que reflectia la manera de dir en llatí, per a les <a href="/wiki/Fracci%C3%B3" title="Fracció">fraccions</a> empraven un <a href="/wiki/Sistema_duodecimal" title="Sistema duodecimal">sistema duodecimal</a>. Un sistema basat en dotzens (12 = 3 × 2 × 2) permet gestionar fraccions comunes com 1/3 i 1/4 amb més facilitat que un sistema basat en dècims (10 = 2 × 5). Moltes <a href="/wiki/Moneda_romana" title="Moneda romana">monedes romanes</a> (el seu valor era una fracció duodecimal de la unitat), mostraven una notació basada en meitats i dotzens. Un punt • indicava una uncia (un dotzè), l'origen etimològic de la paraula <a href="/wiki/Un%C3%A7a" title="Unça">unça</a>; i els punts es concatenaven per representar fraccions de fins a cinc dotzens. Sis dotzens (un mig) s'abreviaven amb la lletra S (per semis, meitat). Per fraccions entre 7/12 i 11/12 s'afegien punts uncia de la mateixa manera que s'afegeixen traços verticals a la v per indicar nombres enters entre sis i nou. Cadascuna d'aquestes fraccions tenia un nom (que era el mateix que el de la <a href="/wiki/Moneda_romana" title="Moneda romana">moneda</a> corresponent), que eren: <table class="wikitable"> <tbody><tr> <th>Fracció </th> <th>Nombre romà </th> <th>Nom (nominatiu i genitiu) </th> <th>Significat </th> <th>Moneda </th></tr> <tr> <td>1/12 </td> <td>• </td> <td><a href="/w/index.php?title=Uncia_(moneda)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Uncia (moneda) (encara no existeix)">uncia, unciae</a> </td> <td><a href="/wiki/Un%C3%A7a" title="Unça">unça</a> (un dotzè) </td> <td><a href="/wiki/Fitxer:Vecchi_013.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/82/Vecchi_013.jpg/200px-Vecchi_013.jpg" decoding="async" width="200" height="103" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/82/Vecchi_013.jpg/300px-Vecchi_013.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/82/Vecchi_013.jpg/400px-Vecchi_013.jpg 2x" data-file-width="500" data-file-height="258" /></a> </td></tr> <tr> <td>2/12 = 1/6 </td> <td>•• o : </td> <td><a href="/wiki/Sextant_(moneda)" title="Sextant (moneda)">sextans, sextantis</a> </td> <td>sisè (dos dotzens) </td> <td><a href="/wiki/Fitxer:Sextans_2710029.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bb/Sextans_2710029.jpg/200px-Sextans_2710029.jpg" decoding="async" width="200" height="99" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bb/Sextans_2710029.jpg/300px-Sextans_2710029.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bb/Sextans_2710029.jpg/400px-Sextans_2710029.jpg 2x" data-file-width="800" data-file-height="395" /></a> </td></tr> <tr> <td>3/12 = 1/4 </td> <td>••• o ∴ </td> <td><a href="/w/index.php?title=Quadrans&action=edit&redlink=1" class="new" title="Quadrans (encara no existeix)">quadrans, quadrantis</a> </td> <td>quart (tres dotzens) </td> <td><a href="/wiki/Fitxer:Aes_Grave_Quadrans3.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/85/Aes_Grave_Quadrans3.jpg/200px-Aes_Grave_Quadrans3.jpg" decoding="async" width="200" height="95" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/85/Aes_Grave_Quadrans3.jpg/300px-Aes_Grave_Quadrans3.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/85/Aes_Grave_Quadrans3.jpg/400px-Aes_Grave_Quadrans3.jpg 2x" data-file-width="824" data-file-height="391" /></a> </td></tr> <tr> <td>4/12 = 1/3 </td> <td>•••• o :: </td> <td><a href="/w/index.php?title=Triens&action=edit&redlink=1" class="new" title="Triens (encara no existeix)">triens, trientis</a> </td> <td>terç (quatre dotzens) </td> <td><a href="/wiki/Fitxer:Vecchi_003.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/24/Vecchi_003.jpg/200px-Vecchi_003.jpg" decoding="async" width="200" height="100" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/24/Vecchi_003.jpg/300px-Vecchi_003.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/24/Vecchi_003.jpg/400px-Vecchi_003.jpg 2x" data-file-width="600" data-file-height="299" /></a> </td></tr> <tr> <td>5/12 </td> <td>••••• o :•: </td> <td><a href="/wiki/Quincunx" class="mw-redirect" title="Quincunx">quincunx, quincuncis</a> </td> <td>cinc dotzens (quinque unciae → quincunx) </td> <td><a href="/wiki/Fitxer:BMC_5.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/83/BMC_5.jpg/200px-BMC_5.jpg" decoding="async" width="200" height="98" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/83/BMC_5.jpg/300px-BMC_5.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/83/BMC_5.jpg/400px-BMC_5.jpg 2x" data-file-width="558" data-file-height="274" /></a> </td></tr> <tr> <td>6/12 = 1/2 </td> <td>S </td> <td><a href="/wiki/Semis" class="mw-redirect" title="Semis">semis, semissis</a> </td> <td>meitat (sis dotzens) </td> <td><a href="/wiki/Fitxer:Vecchi_009.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9d/Vecchi_009.jpg/250px-Vecchi_009.jpg" decoding="async" width="200" height="94" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9d/Vecchi_009.jpg/330px-Vecchi_009.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9d/Vecchi_009.jpg/500px-Vecchi_009.jpg 2x" data-file-width="866" data-file-height="407" /></a> </td></tr> <tr> <td>7/12 </td> <td>S• </td> <td><a href="/w/index.php?title=Septunx&action=edit&redlink=1" class="new" title="Septunx (encara no existeix)">septunx, septuncis</a> </td> <td>set dotzens(septem unciae → septunx) </td> <td> </td></tr> <tr> <td>8/12 = 2/3 </td> <td>S•• o S: </td> <td><a href="/wiki/Bes_(moneda)" title="Bes (moneda)">bes, bessis</a> </td> <td>doble (s'entén com el doble d'un terç) </td> <td> </td></tr> <tr> <td>9/12 = 3/4 </td> <td>S••• o S:• </td> <td><a href="/w/index.php?title=Dodrans&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dodrans (encara no existeix)">dodrans, dodrantis</a> o nonuncium, nonuncii </td> <td>menys un quart (de-quadrans → dodrans) o nou dotzens (nona uncia → nonuncium) </td> <td> </td></tr> <tr> <td>10/12 = 5/6 </td> <td>S•••• o S:: </td> <td><a href="/w/index.php?title=Dextans&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dextans (encara no existeix)">dextans, dextantis</a> o decunx, decuncis </td> <td>menys un sisè (de-sextans → dextans) o deu dotzens (decem unciae → decunx) </td> <td> </td></tr> <tr> <td>11/12 </td> <td>S••••• o S:•: </td> <td><a href="/w/index.php?title=Deunx&action=edit&redlink=1" class="new" title="Deunx (encara no existeix)">deunx, deuncis</a> </td> <td>menys una unça (de-uncia → deunx) </td> <td> </td></tr> <tr> <td>12/12 = 1 </td> <td>I </td> <td><a href="/wiki/As_(moneda)" class="mw-redirect" title="As (moneda)">as, assis</a> </td> <td>(unitat) </td> <td><a href="/wiki/Fitxer:As-Nero-Ara_pacis-RIC_0562.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/69/As-Nero-Ara_pacis-RIC_0562.jpg/250px-As-Nero-Ara_pacis-RIC_0562.jpg" decoding="async" width="200" height="97" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/69/As-Nero-Ara_pacis-RIC_0562.jpg/330px-As-Nero-Ara_pacis-RIC_0562.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/69/As-Nero-Ara_pacis-RIC_0562.jpg/500px-As-Nero-Ara_pacis-RIC_0562.jpg 2x" data-file-width="572" data-file-height="276" /></a> </td></tr></tbody></table> La disposició dels punts era variable i no necessàriament lineal. La figura formada per cinc punts disposats com a la cara d'un <a href="/wiki/Dau" title="Dau">dau</a> (:•:) es denomina <a href="/wiki/Quincunci" title="Quincunci">quincunci</a> pel nom de la fracció i moneda romana. Les paraules llatines <a href="/wiki/Sextant_(moneda)" title="Sextant (moneda)">sextans</a> i <a href="/w/index.php?title=Quadrans&action=edit&redlink=1" class="new" title="Quadrans (encara no existeix)">quadrans</a> són l'origen de les paraules <a href="/wiki/Sextant_(instrument_de_mesura)" title="Sextant (instrument de mesura)">sextant</a> i <a href="/wiki/Quadrant_(instrument)" title="Quadrant (instrument)">quadrant</a>. Aquestes són altres fraccions romanes: <table class="wikitable"> <tbody><tr> <th>Fracció </th> <th>Nombre romà </th> <th>Nom (nominatiu i genitiu) </th> <th>Significat </th></tr> <tr> <td>1/8 </td> <td><span title="Aquest text usa caràcters especials. Vegeu l'article “Caràcters especials”" class="Unicode" style="font-family:Code2001, Code2000, TITUS Cyberbit Basic, Doulos SIL, Chrysanthi Unicode, Arial Unicode MS, Bitstream Cyberbit, Bitstream Vera, Gentium, GentiumAlt, Lucida Sans Unicode; font-family :inherit; text-decoration:none!important">Σ•, £• o Є• </td> <td>sescuncia, sescunciae </td> <td>1½ uncia (de sesqui (un i mig) + uncia) </td></tr> <tr> <td>1/24 </td> <td><span title="Aquest text usa caràcters especials. Vegeu l'article “Caràcters especials”" class="Unicode" style="font-family:Code2001, Code2000, TITUS Cyberbit Basic, Doulos SIL, Chrysanthi Unicode, Arial Unicode MS, Bitstream Cyberbit, Bitstream Vera, Gentium, GentiumAlt, Lucida Sans Unicode; font-family :inherit; text-decoration:none!important">Σ, £ o Є </td> <td><a href="/w/index.php?title=Semuncia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Semuncia (encara no existeix)">semuncia, semunciae</a> </td> <td>½ uncia (de semi (mig) + uncia) </td></tr> <tr> <td>1/36 </td> <td>ƧƧ </td> <td>binae sextulae, binarium sextularum duella, duellae </td> <td>dues sextula </td></tr> <tr> <td>1/48 </td> <td>Ɔ </td> <td>sicilicus, sicilici </td> <td>de sicilici (petita falç) </td></tr> <tr> <td>1/72 </td> <td>Ƨ </td> <td>sextula, sextulae </td> <td>de sextula (sisè petit) </td></tr> <tr> <td>1/144 </td> <td>ƻ </td> <td>dimidia sextula, dimidiae sextulae </td> <td>mitja sextula </td></tr> <tr> <td>1/288 </td> <td>℈ </td> <td><a href="/w/index.php?title=Scripulum&action=edit&redlink=1" class="new" title="Scripulum (encara no existeix)">scripulum, scripuli</a> </td> <td>diminutiu de scripu (pedra punxeguda) </td></tr> <tr> <td>1/1728 </td> <td>» </td> <td>siliqua, siliquae </td> <td>de ceratonia siliqua (<a href="/wiki/Garrofer" title="Garrofer">garrofer</a>) </td></tr> </tbody></table> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="El_4_en_els_rellotges">El 4 en els rellotges</h3>[<a href="/w/index.php?title=Numeraci%C3%B3_romana&action=edit&section=25" title="Modifica la secció: El 4 en els rellotges">modifica</a>]</div> És comú veure en molts <a href="/wiki/Rellotge" title="Rellotge">rellotges</a> l'ús de iiii per al número 4 en lloc del iv. <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:2016_Casino_de_Monte_Carlo_05.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ca/2016_Casino_de_Monte_Carlo_05.jpg/220px-2016_Casino_de_Monte_Carlo_05.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ca/2016_Casino_de_Monte_Carlo_05.jpg/330px-2016_Casino_de_Monte_Carlo_05.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ca/2016_Casino_de_Monte_Carlo_05.jpg/440px-2016_Casino_de_Monte_Carlo_05.jpg 2x" data-file-width="2592" data-file-height="1944" /></a><figcaption>Rellotge del <a href="/wiki/Casino_de_Montecarlo" title="Casino de Montecarlo">Casino de Montecarlo</a> (<a href="/wiki/M%C3%B2naco" title="Mònaco">Mònaco</a>)</figcaption></figure> El sistema de numeració romana, derivat del que empraven els etruscos, inicialment es basava en el mètode additiu (per exemple, i + i = ii, v + i = vi, ii + ii = iiii). En passar el temps es va començar a utilitzar el mètode substractiu en el qual el nombre anterior resta seva quantitat al següent (d'aquesta manera, en lloc d'escriure 4 com la suma de 2 més 2 (iiii) va passar a escriure com la resta de 5 menys 1 (iv).<a href="#cite_note-IIII-43">[43]</a> Malgrat el canvi, en molts rellotges es va seguir utilitzant el iiii. Algunes de les suposades raons per les que això ha estat així són:<a href="#cite_note-IIII-43">[43]</a> <ul><li>En 1370, un rellotger suís va rebre l'encàrrec de realitzar un rellotge que es col·locaria a la torre del Palau Reial de França, i al lliurar-lo el rei <a href="/wiki/Carles_V_de_Fran%C3%A7a" title="Carles V de França">Carles V</a> li va recriminar haver representat el 4 com iv. El rellotger va assenyalar que era així com s'escrivia, però Carles V va respondre enfadat: «El Rei no s'equivoca». El rellotger va haver de canviar la representació del 4 per iiii i des de llavors en tots els rellotges es va començar a representar així.</li> <li>En una altra versió de la història es diu que va ser el rellotger el que va cometre l'equivocació de representar el 4 com a iiii, i el rei va manar <a href="/wiki/Pena_de_mort" title="Pena de mort">executar-lo</a> per l'equivocació. Des de llavors, com a protesta pel fet i com a homenatge, tots els col·legues de professió van decidir utilitzar iiii en comptes de iv.</li> <li>També es diu que el iiii es manté per <a href="/wiki/Superstici%C3%B3" title="Superstició">superstició</a>. El iv correspon a les dues primeres lletres del <a href="/wiki/Mitologia_romana" title="Mitologia romana">déu romà</a> <a href="/wiki/J%C3%BApiter_(mitologia)" title="Júpiter (mitologia)">Júpiter</a> (IVPITER en <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a>) i, per tant, el seu ús per a denominar a un nombre es podria considerar inadequat i <a href="/wiki/Blasf%C3%A8mia" title="Blasfèmia">blasfem</a>.</li> <li>El conjunt iiii crea una <a href="/wiki/Simetria" title="Simetria">simetria</a> visual en l'esfera, ja que el símbol i és l'únic que apareix en les quatre primeres hores, v apareix les següents quatre hores, i x en les últimes quatre, proporcionant una simetria que es veuria alterada si es fes servir el iv.</li> <li>També per comoditat, ja que iv és més difícil de llegir donada la seva posició en l'esfera del rellotge, en quedar gairebé cap per avall (el número iv podria confondre amb el vi en aquesta posició).</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Aritmètica_amb_numeració_romana">Aritmètica amb numeració romana</h2>[<a href="/w/index.php?title=Numeraci%C3%B3_romana&action=edit&section=26" title="Modifica la secció: Aritmètica amb numeració romana">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Gregor_Reisch_-_Margarita_Philosophica_-_Arithmetica.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1d/Gregor_Reisch_-_Margarita_Philosophica_-_Arithmetica.jpg/220px-Gregor_Reisch_-_Margarita_Philosophica_-_Arithmetica.jpg" decoding="async" width="220" height="280" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1d/Gregor_Reisch_-_Margarita_Philosophica_-_Arithmetica.jpg/330px-Gregor_Reisch_-_Margarita_Philosophica_-_Arithmetica.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/1/1d/Gregor_Reisch_-_Margarita_Philosophica_-_Arithmetica.jpg 2x" data-file-width="398" data-file-height="507" /></a><figcaption>Tipus Arithmeticae, de l'enciclopèdia alemanya <a href="/w/index.php?title=Margarita_Philosophica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Margarita Philosophica (encara no existeix)">Margarita Philosophica</a> (1504) de <a href="/w/index.php?title=Gregor_Reisch&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gregor Reisch (encara no existeix)">Gregor Reisch</a>. Mentre <a href="/wiki/Pit%C3%A0gores" title="Pitàgores">Pitàgores</a> (a la dreta) continua fent càlculs utilitzant nombres romans, <a href="/wiki/Boeci" title="Boeci">Boeci</a> (a l'esquerra) ja ha finalitzat per haver usat la <a href="/wiki/Nombres_ar%C3%A0bics" title="Nombres aràbics">nombres aràbics</a>. A l'Edat Mitjana es creia que aquests homes eren els inventors d'una i altra forma de calcular</figcaption></figure> Totes les operacions aritmètiques realitzades amb numeració romana, al tractar-se d'un cas particular de <a href="/wiki/Nombre_enter" title="Nombre enter">numeració entera</a>, poden ser descompostes en <a href="/wiki/Suma" title="Suma">sumes</a> i <a href="/wiki/Resta" title="Resta">restes</a>. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Suma">Suma</h3>[<a href="/w/index.php?title=Numeraci%C3%B3_romana&action=edit&section=27" title="Modifica la secció: Suma">modifica</a>]</div> Exemple: cxvi + xxiv (116 + 24) <table class="wikitable"> <tbody><tr> <th>Pas </th> <th>Descripció </th> <th>Exemple </th></tr> <tr> <td>1</td> <td>Eliminar la notació substractiva</td> <td>iv → iiii </td></tr> <tr> <td>2</td> <td>Concatenar els termes</td> <td>cxvi + xxiiii → cxvixxiiii </td></tr> <tr> <td>3</td> <td>Ordenar els numerals de més a menys</td> <td>cxvixxiiii → cxxxviiiii </td></tr> <tr> <td>4</td> <td>Simplificar el resultat reduint símbols</td> <td>iiiii → v; vv → x; cxxxviiiii → cxxxx </td></tr> <tr> <td>5</td> <td>Afegir notació substractiva</td> <td>xxxx → xl </td></tr> <tr> <td>6</td> <td>Solució</td> <td>cxl </td></tr></tbody></table> Solució: cxl (140) El primer pas descodifica les dades posicionals en una notació única, el que facilita la tasca aritmètica. Amb això, el segon pas, en tenir una notació únicament additiva pot entrar en funcionament. Després d'això, és necessària una reordenació, ja que els dos sumands mantenen les seves ordenacions respectives, el que no és problema en no estar present l'anotació substractiva. Un cop reordenats els símbols, s'agrupen i s'introdueix de nou la notació substractiva, aplicant les regles de numeració romana. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Resta">Resta</h3>[<a href="/w/index.php?title=Numeraci%C3%B3_romana&action=edit&section=28" title="Modifica la secció: Resta">modifica</a>]</div> Exemple: cxvi − xxiv (116 - 24) <table class="wikitable"> <tbody><tr> <th>Pas </th> <th>Descripció </th> <th>Exemple </th></tr> <tr> <td>1</td> <td>Eliminar la notació substractiva</td> <td>iv → iiii </td></tr> <tr> <td>2</td> <td>Eliminar els numerals comuns entre els termes</td> <td>cxvi − xxiiii → cv − xiii </td></tr> <tr> <td>3</td> <td>Expandir els numerals del primer terme fins que apareguin elements del segon</td> <td>cv − xiii → lliiiii − xiii → lxxxxxiiiii − xiii </td></tr> <tr> <td>4</td> <td>Repetir els passos 2 i 3 fins que el segon terme quedi buit</td> <td>lxxxxxiiiii − xiii → lxxxxii </td></tr> <tr> <td>5</td> <td>Afegir notació substractiva</td> <td>lxxxxii → xcii </td></tr> <tr> <td>6</td> <td>Solució</td> <td>xcii </td></tr></tbody></table> Solució: xcii (92) Els matemàtics de l'època no utilitzaven aquesta notació per a les sumes o restes; utilitzaven <a href="/wiki/%C3%80bac_rom%C3%A0" title="Àbac romà">àbacs romans</a>, utilitzant així una <a href="/wiki/Notaci%C3%B3_posicional" title="Notació posicional">notació posicional</a> sense saber que es podria utilitzar per escriure nombres de manera permanent. També és possible que els usuaris d'aquest sistema haguessin après alguns resultats de memòria. <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Annex:_Taula_de_conversió_d'adjectius_i_adverbis_numèrics_llatins">Annex: Taula de conversió d'adjectius i adverbis numèrics llatins</h2>[<a href="/w/index.php?title=Numeraci%C3%B3_romana&action=edit&section=29" title="Modifica la secció: Annex: Taula de conversió d'adjectius i adverbis numèrics llatins">modifica</a>]</div> <table border="1" cellspacing="0"> <tbody><tr> <th>Nombres aràbics </th> <th>Nombres romans </th> <th>Nombres cardinals </th> <th>Nombres ordinals </th> <th>Nombres distributius </th> <th>Adverbis numerals </th></tr> <tr> <th>1 </th> <td>I </td> <td>unus, una, unum (u) </td> <td>primus, a, um (primer) </td> <td>singuli, ae, a (cadascú) </td> <td>semel (una vegada) </td></tr> <tr> <th>2 </th> <td>II </td> <td>duo, duae, duo </td> <td>secundus, a, um / alter, altera, um </td> <td>bini, ae, a </td> <td>bis </td></tr> <tr> <th>3 </th> <td>III </td> <td>tres, tria </td> <td>tertius, a, um </td> <td>terni (trini), ae, a </td> <td>ter </td></tr> <tr> <th>4 </th> <td>IV </td> <td>quattuor </td> <td>quartus </td> <td>quaterni </td> <td>quater </td></tr> <tr> <th>5 </th> <td>V </td> <td>quinque </td> <td>quintus </td> <td>quini </td> <td>quinquies </td></tr> <tr> <th>6 </th> <td>VI </td> <td>sex </td> <td>sextus </td> <td>seni </td> <td>sexies </td></tr> <tr> <th>7 </th> <td>VII </td> <td>septem </td> <td>septimus </td> <td>septeni </td> <td>septies </td></tr> <tr> <th>8 </th> <td>VIII </td> <td>octo </td> <td>octavus </td> <td>octoni </td> <td>octies </td></tr> <tr> <th>9 </th> <td>IX </td> <td>novem </td> <td>nonus </td> <td>noveni </td> <td>novies </td></tr> <tr> <th>10 </th> <td>X </td> <td>decem </td> <td>decimus </td> <td>deni </td> <td>decies </td></tr> <tr> <th>11 </th> <td>XI </td> <td>undecim </td> <td>undecimus </td> <td>undeni </td> <td>undecies </td></tr> <tr> <th>12 </th> <td>XII </td> <td>duodecim </td> <td>duodecimus </td> <td>duodeni </td> <td>duodecies </td></tr> <tr> <th>13 </th> <td>XIII </td> <td>tredecim </td> <td>tertius decimus </td> <td>terni deni </td> <td>ter decies </td></tr> <tr> <th>14 </th> <td>XIV </td> <td>quattuordecim </td> <td>quartus decimus </td> <td>quaterni deni </td> <td>quater decies </td></tr> <tr> <th>15 </th> <td>XV </td> <td>quindecim </td> <td>quintus decimus </td> <td>quini deni </td> <td>quindecies </td></tr> <tr> <th>16 </th> <td>XVI </td> <td>sedecim </td> <td>sextus decimus </td> <td>seni deni </td> <td>sedecies </td></tr> <tr> <th>17 </th> <td>XVII </td> <td>septem(n)decim </td> <td>septimus decimus </td> <td>septeni deni </td> <td>septies decies </td></tr> <tr> <th>18 </th> <td>XVIII </td> <td>dŭŏdēvīginti </td> <td>duodevicesimus </td> <td>duodeviceni </td> <td>octies decies </td></tr> <tr> <th>19 </th> <td>XIX </td> <td>undeviginti </td> <td>undevicesimus </td> <td>undeviceni </td> <td>novies decies </td></tr> <tr> <th>20 </th> <td>XX </td> <td>viginti </td> <td>vicesimus </td> <td>viceni </td> <td>vicies </td></tr> <tr> <th>21 </th> <td>XXI </td> <td>unus, a, um et viginti (o) viginti unus </td> <td>unus et vicesimus (o) vicesimus primus </td> <td>singuli et viceni (o) viceni singuli </td> <td>semel et vicies (o) vicies semel </td></tr> <tr> <th>24 </th> <td>XXIV </td> <td>viginti quattuor </td> <td>vicesimus quartus </td> <td>viceni quaterni </td> <td>vicies quater </td></tr> <tr> <th>28 </th> <td>XXVIII </td> <td>duodetriginta (o) viginti octo </td> <td>duodetricesimus (o) vicesimus octavus </td> <td>duodetriceni </td> <td>duodetricies </td></tr> <tr> <th>29 </th> <td>XXIX </td> <td>undetriginta (o) viginti novem </td> <td>undetricesimus (o) vicesimus nonus </td> <td>undetriceni </td> <td>undetricies </td></tr> <tr> <th>30 </th> <td>XXX </td> <td>triginta </td> <td>tricesimus </td> <td>triceni </td> <td>tricies </td></tr> <tr> <th>40 </th> <td>XL </td> <td>quadraginta </td> <td>quadragesimus </td> <td>quadrageni </td> <td>quadragies </td></tr> <tr> <th>50 </th> <td>L </td> <td>quinquaginta </td> <td>quinquagesimus </td> <td>quinquageni </td> <td>quinquagies </td></tr> <tr> <th>60 </th> <td>LX </td> <td>sexaginta </td> <td>sexagesimus </td> <td>sexageni </td> <td>sexagies </td></tr> <tr> <th>70 </th> <td>LXX </td> <td>septuaginta </td> <td>septuagesimus </td> <td>septuageni </td> <td>septuagies </td></tr> <tr> <th>80 </th> <td>LXXX </td> <td>octoginta </td> <td>octogesimus </td> <td>octogeni </td> <td>octogies </td></tr> <tr> <th>90 </th> <td>XC </td> <td>nonaginta </td> <td>nonagesimus </td> <td>nonageni </td> <td>nomagies </td></tr> <tr> <th>100 </th> <td>C </td> <td>centum </td> <td>centesimus </td> <td>enteni </td> <td>centies </td></tr> <tr> <th>200 </th> <td>CC </td> <td>ducenti, ae, a </td> <td>duecentesimus </td> <td>dueceni </td> <td>duecenties </td></tr> <tr> <th>300 </th> <td>CCC </td> <td>trecenti, ae, a </td> <td>trecentesimus </td> <td>treceni </td> <td>trecenties </td></tr> <tr> <th>400 </th> <td>CD </td> <td>quadringenti </td> <td>quadrigentesimus </td> <td>quadringeni </td> <td>quadringenties </td></tr> <tr> <th>500 </th> <td>D </td> <td>quingenti </td> <td>quingentesimus </td> <td>quingeni </td> <td>quingenties </td></tr> <tr> <th>600 </th> <td>DC </td> <td>sescenti </td> <td>sescentesimus </td> <td>sesceni </td> <td>sescenties </td></tr> <tr> <th>700 </th> <td>DCC </td> <td>septigenti </td> <td>septigentesimus </td> <td>septigeni </td> <td>septigenties </td></tr> <tr> <th>800 </th> <td>DCCC </td> <td>octingenti </td> <td>octingentesimus </td> <td>octingeni </td> <td>octingenties </td></tr> <tr> <th>900 </th> <td>CM o DCCCC </td> <td>nongenti </td> <td>nongentesimus </td> <td>nongeni </td> <td>nongenties </td></tr> <tr> <th>1000 </th> <td>M </td> <td>mille </td> <td>millesimus </td> <td>singula milia (o) millia </td> <td>millies </td></tr> <tr> <th>2000 </th> <td>MM </td> <td>duo milia (o) millia </td> <td>bis millesimus </td> <td>bina milia (o) millia </td> <td>bis milies </td></tr> <tr> <th>9000 </th> <td>IX </td> <td>novem milia (o) millia </td> <td>novies millesimus </td> <td>novena milia (o) millia </td> <td>novies milies (o) millia </td></tr> <tr> <th>100.000 </th> <td>CCCIɔɔɔ o C </td> <td>centum milia (o) millia </td> <td>centies millesimus </td> <td>centena milia (o) millia </td> <td>centies milies </td></tr> <tr> <th>800.000 </th> <td>VIII </td> <td>octies centum milia </td> <td>octogies millesimus </td> <td>octies centena milia (o) millia </td> <td>octies centies milies </td></tr> <tr> <th>1.000.000 </th> <td>CCCCIɔɔɔɔ o X </td> <td>decies centum milia (o) millia </td> <td>decies centies millesimus </td> <td>decies centena milia </td> <td>decies centies milies </td></tr> <tr> <th>2.000.000 </th> <td>XX </td> <td>vicies centum milia </td> <td>vicies centies millesimus </td> <td>vicies centena milia </td> <td>vicies centies milies </td></tr></tbody></table> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències">Referències</h2>[<a href="/w/index.php?title=Numeraci%C3%B3_romana&action=edit&section=30" title="Modifica la secció: Referències">modifica</a>]</div> <div class="reflist" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-heem2009-1">↑ <a href="#cite_ref-heem2009_1-0">1,0</a> <a href="#cite_ref-heem2009_1-1">1,1</a> van Heems, Gilles. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.cairn.info/revue-de-philologie-litterature-et-histoire-anciennes-2009-1-page-103.htm">Nombre, chiffre, lettre : Formes et réformes. Des notations chiffrées de l'étrusque</a> [Entre números i lletres: sobre notacions etrusces de seqüències numèriques] (en francès). 83(1). Revue de philologie, de littérature et d'histoire anciennes, 2009, p. 103-130.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Nombre%2C+chiffre%2C+lettre+%3A+Formes+et+r%C3%A9formes.+Des+notations+chiffr%C3%A9es+de+l%27%C3%A9trusque&rft.aulast=van+Heems&rft.aufirst=Gilles&rft.date=2009&rft.pub=Revue+de+philologie%2C+de+litt%C3%A9rature+et+d%27histoire+anciennes&rft.pages=103-130&rft_id=https%3A%2F%2Fwww.cairn.info%2Frevue-de-philologie-litterature-et-histoire-anciennes-2009-1-page-103.htm">  </li> <li id="cite_note-Ifrah2000-2">↑ <a href="#cite_ref-Ifrah2000_2-0">2,0</a> <a href="#cite_ref-Ifrah2000_2-1">2,1</a> <a href="#cite_ref-Ifrah2000_2-2">2,2</a> Ifrah, Georges. The Universal History of Numbers: From Prehistory to the Invention of the Computer (en anglès). John Wiley & Sons, 2000.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Universal+History+of+Numbers%3A+From+Prehistory+to+the+Invention+of+the+Computer&rft.aulast=Ifrah&rft.aufirst=Georges&rft.date=2000&rft.pub=John+Wiley+%26+Sons">  </li> <li id="cite_note-asimov_on_numbers-3">↑ <a href="#cite_ref-asimov_on_numbers_3-0">3,0</a> <a href="#cite_ref-asimov_on_numbers_3-1">3,1</a> <a href="/wiki/Isaac_Asimov" title="Isaac Asimov">Asimov, Issac</a>. Pocket Books, Simon & Schuster, Inc. Asimov On Numbers (en anglès), 1966, 1977.  </li> <li id="cite_note-4"><a href="#cite_ref-4">↑</a> Hooper, Alfred. The River Mathematics (en anglès). Nova York: H. Holt, 1945.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+River+Mathematics&rft.aulast=Hooper&rft.aufirst=Alfred&rft.date=1945&rft.pub=H.+Holt&rft.place=Nova+York">  </li> <li id="cite_note-5"><a href="#cite_ref-5">↑</a> Keyser, Paul «The Origin of the Latin Numerals 1 to 1000». American Journal of Archaeology, 92, 1988, pàg. 529-546. <a href="/wiki/JSTOR" title="JSTOR">JSTOR</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.jstor.org/stable/505248">505248</a>. </li> <li id="cite_note-6"><a href="#cite_ref-6">↑</a> Sturmer, Julius W. Course in Pharmaceutical and Chemical Arithmetic (en anglès). 3. LaFayette, IN: Burt-Terry-Wilson, 1906, p. 25.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Course+in+Pharmaceutical+and+Chemical+Arithmetic&rft.aulast=Sturmer&rft.aufirst=Julius+W.&rft.date=1906&rft.edition=3&rft.pub=Burt-Terry-Wilson&rft.place=LaFayette%2C+IN&rft.pages=25">  </li> <li id="cite_note-7"><a href="#cite_ref-7">↑</a> Bastedo, Walter A. Materia Medica: Pharmacology, Therapeutics and Prescription Writing for Students and Practitioners (en anglès). 2. Philadelphia, PA: W.B. Saunders, 1919, p. 582.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Materia+Medica%3A+Pharmacology%2C+Therapeutics+and+Prescription+Writing+for+Students+and+Practitioners&rft.aulast=Bastedo&rft.aufirst=Walter+A&rft.date=1919&rft.edition=2&rft.pub=W.B.+Saunders&rft.place=Philadelphia%2C+PA&rft.pages=582">  </li> <li id="cite_note-8"><a href="#cite_ref-8">↑</a> Dictionary of Latin Abbreviations (en anglès), 1912.  </li> <li id="cite_note-PropN3218-9"><a href="#cite_ref-PropN3218_9-0">↑</a> Perry, David J. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110622065211/http://std.dkuug.dk/jtc1/sc2/wg2/docs/n3218.pdf">Proposal to Add Additional Ancient Roman Characters to UCS</a>» (<style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33780657">.mw-parser-output .linkformat{position:relative;font-family:sans-serif;font-size:0.85em;font-weight:bold;cursor:default;color:#808080;background-color:inherit}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .linkformat{background-color:inherit;color:#009400}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .linkformat{background-color:inherit;color:#009400}}</style><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/PDF_icon_bold.svg/14px-PDF_icon_bold.svg.png" decoding="async" width="14" height="16" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/PDF_icon_bold.svg/21px-PDF_icon_bold.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/PDF_icon_bold.svg/28px-PDF_icon_bold.svg.png 2x" data-file-width="512" data-file-height="585" /> PDF) (en anglès). Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://std.dkuug.dk/jtc1/sc2/wg2/docs/n3218.pdf">original</a> el 2011-06-22. [Consulta: 17 desembre 2018]. </li> <li id="cite_note-10"><a href="#cite_ref-10">↑</a> Bang, Jørgen. Fremmedordbog (en danès). Berlingske Ordbøger, 1962.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Fremmedordbog&rft.aulast=Bang&rft.aufirst=J%C3%B8rgen&rft.date=1962&rft.pub=Berlingske+Ordb%C3%B8ger">  </li> <li id="cite_note-11"><a href="#cite_ref-11">↑</a> Owen, Rob «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120918193041/http://communityvoices.sites.post-gazette.com/index.php/arts-entertainment-living/tuned-in-journal/31514-tv-qaa-abc-news-storage-wars-and-the-big-bang-theory">TV Q&A: ABC News, 'Storage Wars' and 'The Big Bang Theory'</a>» (en anglès). Pittsburgh Post-Gazette, 13-01-2012. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://communityvoices.sites.post-gazette.com/index.php/arts-entertainment-living/tuned-in-journal/31514-tv-qaa-abc-news-storage-wars-and-the-big-bang-theory">original</a> el 2012-09-18 [Consulta: 17 desembre 2018]. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120918193041/http://communityvoices.sites.post-gazette.com/index.php/arts-entertainment-living/tuned-in-journal/31514-tv-qaa-abc-news-storage-wars-and-the-big-bang-theory">Arxivat</a> 2012-09-18 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-12"><a href="#cite_ref-12">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20151201194151/http://www.nfl.com/news/story/0ap2000000355943/article/nfl-wont-use-roman-numerals-for-super-bowl-50">NFL won't use Roman numerals for Super Bowl 50</a>, National Football League. </li> <li id="cite_note-13"><a href="#cite_ref-13">↑</a> Bachenheimer, Bonnie S. Manual for Pharmacy Technicians (en anglès), 2010. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1-58528-307-X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1-58528-307-X">ISBN 1-58528-307-X</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Manual+for+Pharmacy+Technicians&rft.aulast=Bachenheimer&rft.aufirst=Bonnie+S.&rft.date=2010&rft.isbn=1-58528-307-X">  </li> <li id="cite_note-14"><a href="#cite_ref-14">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20131203092331/http://www.nationalarchives.gov.uk/latin/beginners/dating/default.htm">Beginners latin</a>, Government of the United Kingdom <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33711417">.mw-parser-output .languageicon{font-size:0.95em;color:#555;background-color:inherit}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}</style>(anglès) </li> <li id="cite_note-15"><a href="#cite_ref-15">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20131122162120/http://turner.faculty.swau.edu/mathematics/materialslibrary/roman/">Roman Arithmetic</a>, <a href="/w/index.php?title=Southwestern_Adventist_University&action=edit&redlink=1" class="new" title="Southwestern Adventist University (encara no existeix)">Southwestern Adventist University</a> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417" />(anglès) </li> <li id="cite_note-16"><a href="#cite_ref-16">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20131203091427/http://romannumerals.info/roman-numerals-history/">Roman Numerals History</a> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417" />(anglès) </li> <li id="cite_note-17"><a href="#cite_ref-17">↑</a> Reddy, Indra K.; Khan, Mansoor A. Essential Math and Calculations for Pharmacy Technicians (en anglès). CRC Press, 2003. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-203-49534-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-203-49534-6">ISBN 978-0-203-49534-6</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Essential+Math+and+Calculations+for+Pharmacy+Technicians&rft.aulast=Reddy&rft.aufirst=Indra+K.&rft.date=2003&rft.pub=CRC+Press&rft.isbn=978-0-203-49534-6">  </li> <li id="cite_note-18"><a href="#cite_ref-18">↑</a> De la Cruz, M. L. P; Torres, H. D. Number Smart Quest for Mastery: Teacher's Edition (en anglès). Rex Bookstore, Inc., 2009. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9789712352164" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9789712352164">ISBN 9789712352164</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Number+Smart+Quest+for+Mastery%3A+Teacher%27s+Edition&rft.aulast=De+la+Cruz&rft.aufirst=M.+L.+P&rft.date=2009&rft.pub=Rex+Bookstore%2C+Inc.&rft.isbn=9789712352164">  </li> <li id="cite_note-martelli-19"><a href="#cite_ref-martelli_19-0">↑</a> Martelli, Alex; Ascher, David. Python Cookbook (en anglès). O'Reilly Media Inc., 2002. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-596-00167-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-596-00167-4">ISBN 978-0-596-00167-4</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Python+Cookbook&rft.aulast=Martelli&rft.aufirst=Alex&rft.date=2002&rft.pub=O%27Reilly+Media+Inc.&rft.isbn=978-0-596-00167-4">  </li> <li id="cite_note-adams-20"><a href="#cite_ref-adams_20-0">↑</a> Adams, Cecil. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.straightdope.com/columns/read/1371/what-is-the-proper-way-to-style-roman-numerals-for-the-1990s">What is the proper way to style Roman numerals for the 1990s?</a>» (en anglès). The Straight Dope, 23-02-1990. </li> <li id="cite_note-21"><a href="#cite_ref-21">↑</a> Milham, W.I. Time & Timekeepers (en anglès). Nova York: Macmillan, 1947, p. 196.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Time+%26+Timekeepers&rft.aulast=Milham&rft.aufirst=W.I&rft.date=1947&rft.pub=Macmillan&rft.place=Nova+York&rft.pages=196">  </li> <li id="cite_note-pickover-22">↑ <a href="#cite_ref-pickover_22-0">22,0</a> <a href="#cite_ref-pickover_22-1">22,1</a> <a href="/w/index.php?title=Clifford_A._Pickover&action=edit&redlink=1" class="new" title="Clifford A. Pickover (encara no existeix)">Pickover, Clifford A</a>. Wonders of Numbers: Adventures in Mathematics, Mind, and Meaning (en anglès). Oxford University Press, 2003, p. 282. 52N0JJBspM0C. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-19-534800-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-19-534800-2">ISBN 978-0-19-534800-2</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Wonders+of+Numbers%3A+Adventures+in+Mathematics%2C+Mind%2C+and+Meaning&rft.aulast=Pickover&rft.aufirst=Clifford+A&rft.date=2003&rft.pub=Oxford+University+Press&rft.pages=282&rft.isbn=978-0-19-534800-2">  </li> <li id="cite_note-23"><a href="#cite_ref-23">↑</a> Adams; Zotti, Ed. More of the straight dope (en anglès). Ballantine Books, 1988, p. 154. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-345-35145-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-345-35145-6">ISBN 978-0-345-35145-6</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=More+of+the+straight+dope&rft.aulast=Adams&rft.date=1988&rft.pub=Ballantine+Books&rft.pages=154&rft.isbn=978-0-345-35145-6">  </li> <li id="cite_note-24"><a href="#cite_ref-24">↑</a> Kennedy, Benjamin H. Latin grammar (en anglès). Londres: Longmans, Green, and Co., 1879, p. 150.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Latin+grammar&rft.aulast=Kennedy&rft.aufirst=Benjamin+H&rft.date=1879&rft.pub=Longmans%2C+Green%2C+and+Co.&rft.place=Londres&rft.pages=150">  </li> <li id="cite_note-25"><a href="#cite_ref-25">↑</a> Reynolds, Joyce Maire; Spawforth, Anthony J. S.. «numbers, Roman». A: <a href="/w/index.php?title=Oxford_Classical_Dictionary&action=edit&redlink=1" class="new" title="Oxford Classical Dictionary (encara no existeix)">Oxford Classical Dictionary</a> (en anglès). 3. Oxford University Press, 1996. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-19-866172-X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-19-866172-X">ISBN 0-19-866172-X</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BOxford+Classical+Dictionary%5D%5D&rft.atitle=numbers%2C+Roman&rft.aulast=Reynolds&rft.aufirst=Joyce+Maire&rft.date=1996&rft.edition=3&rft.pub=Oxford+University+Press&rft.isbn=0-19-866172-X">  </li> <li id="cite_note-26"><a href="#cite_ref-26">↑</a> Kennedy, Benjamin Hall. The Revised Latin Primer (en anglès). Londres: Longmans, Green & Co, 1923.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Revised+Latin+Primer&rft.aulast=Kennedy&rft.aufirst=Benjamin+Hall&rft.date=1923&rft.pub=Longmans%2C+Green+%26+Co&rft.place=Londres">  </li> <li id="cite_note-27"><a href="#cite_ref-27">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b105096493">L' Atre périlleux et Yvain, le chevalier au lion</a>, p. 1301-1350. <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417" />(francès) </li> <li id="cite_note-28"><a href="#cite_ref-28">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20101204081437/http://slam.org/century_of_free/gallery.php">Gallery: Museum's North Entrance (1910)</a>» (en anglès). Saint Louis Art Museum. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://slam.org/century_of_free/gallery.php">original</a> el 2010-12-04. [Consulta: 17 desembre 2018]. The inscription over the North Entrance to the Museum reads: "Dedicated to Art and Free to All MDCDIII." These roman numerals translate to 1903, indicating that the engraving was part of the original building designed for the 1904 World's Fair </li> <li id="cite_note-gach1862-29">↑ <a href="#cite_ref-gach1862_29-0">29,0</a> <a href="#cite_ref-gach1862_29-1">29,1</a> M. Gachard (1862): "<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.persee.fr/doc/bcrh_0770-6707_1862_num_31_3_3033">II. Analectes historiques, neuvième série (nos CCLXI-CCLXXXIV)</a>". Bulletin de la Commission royale d'Historie, volum 3, p. 345-554. Pàgina 347: Lettre de Philippe le Beau aux échevins..., cita: "Escript en nostre ville de Gand, le XXIIIIme de febvrier, l'an IIIIXXXIX [quatre vint - dinou = 99]." Pàgina 356: Lettre de l'achiduchesse Marguerite au conseil de Brabant..., cita: "... Escript à Bruxelles, le dernier jour de juing anno XVcXIX [1519]." Pàgina 374: Letters patentes de la rémission ... de la ville de Bruxelles, cita: "... Op heden, tweentwintich daegen in decembri, anno vyfthien hondert tweendertich [quinze cents - vint-i-dos] ... Gegeven op ten vyfsten dach in deser jegewoirdige maent van decembri anno XV tweendertich [1522] vorschreven." Pàgina 419: Acte du duc de Parme portant approbation..., cita": "Faiet le XVme de juillet XVc huytante-six [1586]." <a href="/wiki/Digital_Object_Identifier" class="mw-redirect" title="Digital Object Identifier">doi</a>:<a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.3406%2Fbcrh.1862.3033">10.3406/bcrh.1862.3033</a> </li> <li id="cite_note-salt1923-30"><a href="#cite_ref-salt1923_30-0">↑</a> Salter, Herbert Edward. Registrum Annalium Collegii Mertonensis 1483-1521 (en anglès). Oxford Historical Society, 1923, p. 184. «Has the computation in pounds:shillings:pence (li:s:d) x:iii:iiii + xxi:viii:viii + xlv:xiiii:i = iiixxxvii:vi:i, i.e. 10:3:4 + 21:8:8 + 45:14:1 = 77:6:1.»<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%27%27Registrum+Annalium+Collegii+Mertonensis+1483-1521%27%27&rft.aulast=Salter&rft.aufirst=Herbert+Edward&rft.date=1923&rft.pub=Oxford+Historical+Society&rft.pages=184">  </li> <li id="cite_note-31"><a href="#cite_ref-31">↑</a> Johannis de Sancto Justo (1301): "E Duo Codicibus Ceratis" ("De dos textos en cera"). In de Wailly, Delisle (1865): Contenant la deuxieme livraison des monumens des regnes de saint Louis,... Volum 22 de Recueil des historiens des Gaules et de la France. p. 530: "SUMMA totalis, XIII. M. V. C. III. XX. XIII. l. III s. XI d. [Suma total, 13 mil 5 cents 3 vint 13 lliures, 3 sous, 11 deniers (moneda francesa)]. </li> <li id="cite_note-32"><a href="#cite_ref-32">↑</a> Reynolds, Joyce Maire; Spawforth, Anthony J. S.. «numbers, Roman». A: Oxford Classical Dictionary (en anglès). 3a. Oxford University Press, 1996. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-19-866172-X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-19-866172-X">ISBN 0-19-866172-X</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Oxford+Classical+Dictionary&rft.atitle=numbers%2C+Roman&rft.aulast=Reynolds&rft.aufirst=Joyce+Maire&rft.date=1996&rft.edition=3a&rft.pub=Oxford+University+Press&rft.isbn=0-19-866172-X">  </li> <li id="cite_note-33"><a href="#cite_ref-33">↑</a> Kennedy, Benjamin Hall. The Revised Latin Primer (en anglès). Londres: Longmans, Green & Co, 1923.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Revised+Latin+Primer&rft.aulast=Kennedy&rft.aufirst=Benjamin+Hall&rft.date=1923&rft.pub=Longmans%2C+Green+%26+Co&rft.place=Londres">  </li> <li id="cite_note-merriam-webster-34"><a href="#cite_ref-merriam-webster_34-0">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.merriam-webster.com/dictionary/apostrophus">Merriam-Webster Unabridged Dictionary</a> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417" />(anglès) </li> <li id="cite_note-35"><a href="#cite_ref-35">↑</a> Smith, David Eugene. History of Mathematics (en anglès). II, 1925, p. 60. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-486-20430-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-486-20430-8">ISBN 0-486-20430-8</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=History+of+Mathematics&rft.aulast=Smith&rft.aufirst=David+Eugene&rft.date=1925&rft.pages=60&rft.isbn=0-486-20430-8">  </li> <li id="cite_note-36"><a href="#cite_ref-36">↑</a> Attilio Degrassi, Inscriptiones Italiae, vol. XIII, partie 1, p=185 </li> <li id="cite_note-37"><a href="#cite_ref-37">↑</a> Cébeillac-Gervasoni, Mireille; Caldelli, Maria Letizia; Zevi, Fausto. Épigraphie latine (en francès). Armand Colin, 2006, p. 77-79 (Collection U. Histoire. Les outils de l'histoire). <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-2-200-21774-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-2-200-21774-7">ISBN 978-2-200-21774-7</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%C3%89pigraphie+latine&rft.aulast=C%C3%A9beillac-Gervasoni&rft.aufirst=Mireille&rft.date=2006&rft.pub=Armand+Colin&rft.pages=77-79&rft.series=Collection+U.+Histoire.+Les+outils+de+l%27histoire&rft.isbn=978-2-200-21774-7">  </li> <li id="cite_note-38"><a href="#cite_ref-38">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://db.edcs.eu/epigr/epi_einzel.php?s_sprache=fr&p_belegstelle=CIL+14%2C+00244&r_sortierung=Belegstelle">CIL XIV, 244</a> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417" />(llatí) </li> <li id="cite_note-39"><a href="#cite_ref-39">↑</a> <a href="/wiki/Plini_el_Vell" title="Plini el Vell">Plini el Vell</a>. <a href="/wiki/Naturalis_Historia" title="Naturalis Historia">Naturalis Historia</a> (en llatí). XXXIII, t. 2 : Mineralogia i metal·lúrgia de l'or, la plata i el mercuri, cap. 10, 74.  </li> <li id="cite_note-40"><a href="#cite_ref-40">↑</a> Faith, Wallis. Bede: The Reckoning of Time (725) (en anglès). Liverpool: Liverpool University Press, 2004.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Bede%3A+The+Reckoning+of+Time+%28725%29&rft.aulast=Faith&rft.aufirst=Wallis&rft.date=2004&rft.pub=Liverpool+University+Press&rft.place=Liverpool">  </li> <li id="cite_note-41"><a href="#cite_ref-41">↑</a> Byrhtferth's Enchiridion (1016). Editat per Peter S. Baker i Michael Lapidge. Early English Text Society 1995. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-19-722416-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-19-722416-8">ISBN 978-0-19-722416-8</a> </li> <li id="cite_note-zero-42"><a href="#cite_ref-zero_42-0">↑</a> C. W. Jones, ed., Opera Didascalica, vol. 123C in Corpus Christianorum, Series Latina. </li> <li id="cite_note-IIII-43">↑ <a href="#cite_ref-IIII_43-0">43,0</a> <a href="#cite_ref-IIII_43-1">43,1</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://blogs.20minutos.es/yaestaellistoquetodolosabe/por-que-en-algunos-relojes-el-4-aparece-escrito-iiii/">¿Por qué en algunos relojes el 4 aparece escrito IIII y no IV?</a>» (en castellà). 20 minutos. </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2>[<a href="/w/index.php?title=Numeraci%C3%B3_romana&action=edit&section=31" title="Modifica la secció: Bibliografia">modifica</a>]</div> <ul><li>Morterero y Simón, Conrado. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=pheHxT08KTsC&lpg=PA22&dq=calderon%20paleograf%C3%ADa&hl=ca&pg=PA22#v=onepage&q=calderon%20paleograf%C3%ADa&f=false">Apuntes de iniciación a la paleografía española de los siglos XII a XVII: lecciones pronunciadas</a> (en castellà). Ediciones Hidalguia, 1979. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9788400044091" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9788400044091">ISBN 9788400044091</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Apuntes+de+iniciaci%C3%B3n+a+la+paleograf%C3%ADa+espa%C3%B1ola+de+los+siglos+XII+a+XVII%3A+lecciones+pronunciadas&rft.aulast=Morterero+y+Sim%C3%B3n&rft.aufirst=Conrado&rft.date=1979&rft.pub=Ediciones+Hidalguia&rft.isbn=9788400044091&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DpheHxT08KTsC%26lpg%3DPA22%26dq%3Dcalderon%2520paleograf%25C3%25ADa%26hl%3Dca%26pg%3DPA22%23v%3Donepage%26q%3Dcalderon%2520paleograf%25C3%25ADa%26f%3Dfalse"> </li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs">Enllaços externs</h2>[<a href="/w/index.php?title=Numeraci%C3%B3_romana&action=edit&section=32" title="Modifica la secció: Enllaços externs">modifica</a>]</div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33663753">.mw-parser-output .side-box{margin:4px 0;box-sizing:border-box;border:1px solid #aaa;font-size:88%;line-height:1.25em;background-color:#f9f9f9;display:flow-root}.mw-parser-output .side-box-abovebelow,.mw-parser-output .side-box-text{padding:0.25em 0.9em}.mw-parser-output .side-box-image{padding:2px 0 2px 0.9em;text-align:center}.mw-parser-output .side-box-imageright{padding:2px 0.9em 2px 0;text-align:center}@media(min-width:500px){.mw-parser-output .side-box-flex{display:flex;align-items:center}.mw-parser-output .side-box-text{flex:1;min-width:0}}@media(min-width:720px){.mw-parser-output .side-box{width:238px}.mw-parser-output .side-box-right{clear:right;float:right;margin-left:1em}.mw-parser-output .side-box-left{margin-right:1em}.mw-parser-output .side-box-center{clear:both;margin:auto}}</style><div class="side-box metadata side-box-right plainlinks"> <div class="side-box-flex"> <div class="side-box-image"><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/30px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="30" height="40" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/45px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/59px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></div> <div class="side-box-text plainlist">A <a class="external text" href="https://commons.wikimedia.org/wiki/P%C3%A0gina_principal?uselang=ca">Wikimedia Commons</a> hi ha contingut multimèdia relatiu a: <a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Roman_numerals" class="extiw" title="commons:Category:Roman numerals">Numeració romana</a></div></div> </div> <ul><li>«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://esadir.cat/entrades/fitxa/node/romanes">Xifres romanes</a>». ésAdir. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.</li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://neoparaiso.com/imprimir/numeros-romanos.html">Taula de numerales romans fins al 5200</a></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20150801231742/http://numbersconverter.com/">Conversor de nombres romans (inclou cardinals i ordinals)</a></li></ul> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=ph1080890&CON_LNG=ENG">1</a>)</li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases d'informació</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Encyclop%C3%A6dia_Britannica_Online" title="Encyclopædia Britannica Online">Britannica</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.britannica.com/topic/Roman-numeral">1</a>)</li> <li><a class="external text" href="https://wikidata-externalid-url.toolforge.org/?p=4342&url_prefix=https://snl.no/&id=romertall">SNL</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?useformat=desktop&type=1x1&usesul3=0" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Numeració_romana&oldid=34791365">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Numeració_romana&oldid=34791365</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categoria</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Sistemes_de_numeraci%C3%B3" title="Categoria:Sistemes de numeració">Sistemes de numeració</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 13 març 2025 a les 19:05.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>. </li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Numeraci%C3%B3_romana&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><picture><source media="(min-width: 500px)" srcset="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29"><img src="/static/images/footer/wikimedia.svg" width="25" height="25" alt="Wikimedia Foundation" lang="en" loading="lazy"></picture></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><picture><source media="(min-width: 500px)" srcset="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" width="88" height="31"><img src="/w/resources/assets/mediawiki_compact.svg" alt="Powered by MediaWiki" lang="en" width="25" height="25" loading="lazy"></picture></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-header-container vector-sticky-header-container"> <div id="vector-sticky-header" class="vector-sticky-header"> <div class="vector-sticky-header-start"> <div class="vector-sticky-header-icon-start vector-button-flush-left vector-button-flush-right" aria-hidden="true"> <button class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-sticky-header-search-toggle" tabindex="-1" data-event-name="ui.vector-sticky-search-form.icon"> Cerca </button> </div> <div role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box"> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail"> <form action="/w/index.php" id="vector-sticky-search-form" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia"> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <div class="vector-sticky-header-context-bar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-sticky-header-toc" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-sticky-header-toc vector-sticky-header-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-sticky-header-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-sticky-header-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-sticky-header-toc-label" for="vector-sticky-header-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Commuta la taula de continguts. </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-sticky-header-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div class="vector-sticky-header-context-bar-primary" aria-hidden="true" >Numeració romana</div> </div> </div> <div class="vector-sticky-header-end" aria-hidden="true"> <div class="vector-sticky-header-icons"> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-talk-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="talk-sticky-header"> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-subject-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="subject-sticky-header"> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-history-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="history-sticky-header"> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only mw-watchlink" id="ca-watchstar-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="watch-sticky-header"> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-edit-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="wikitext-edit-sticky-header"> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-ve-edit-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="ve-edit-sticky-header"> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-viewsource-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="ve-edit-protected-sticky-header"> </a> </div> <div class="vector-sticky-header-buttons"> <button class="cdx-button cdx-button--weight-quiet mw-interlanguage-selector" id="p-lang-btn-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn-sticky-header"> 112 llengües </button> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive" id="ca-addsection-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="addsection-sticky-header"> Afegeix un tema </a> </div> <div class="vector-sticky-header-icon-end"> <div class="vector-user-links"> </div> </div> </div> </div> </div> <div class="mw-portlet mw-portlet-dock-bottom emptyPortlet" id="p-dock-bottom"> <ul> </ul> </div> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.eqiad.main-58c4b96c94-n2fz8","wgBackendResponseTime":260,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"0.566","walltime":"0.771","ppvisitednodes":{"value":17560,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":159491,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":24588,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":12,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":1,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":1,"limit":20},"unstrip-size":{"value":46081,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":3,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 485.180 1 -total"," 40.53% 196.643 1 Plantilla:Referències"," 23.28% 112.969 26 Plantilla:Ref-llibre"," 11.45% 55.561 1 Plantilla:Commonscat"," 9.92% 48.125 1 Plantilla:Sister"," 9.55% 46.319 1 Plantilla:Caixa_lateral"," 8.59% 41.659 6 Plantilla:Caixa_de_navegació"," 8.39% 40.716 1 Plantilla:Nombres"," 7.85% 38.107 1 Plantilla:Navbox_Seccions"," 7.25% 35.184 1 Plantilla:Autoritat"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.094","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":2508830,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.eqiad.main-7fd96bd568-qt8fn","timestamp":"20250315164135","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Numeraci\u00f3 romana","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Numeraci%C3%B3_romana","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q38918","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q38918","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2003-11-20T22:10:26Z","dateModified":"2025-03-13T18:05:08Z","headline":"nombre en el sistema de numeraci\u00f3 rom\u00e0"}</script> </body> </html>