CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-sticky-header-enabled vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Enzim - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-sticky-header-enabled vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""],"wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"9663781a-324d-4831-bac5-d4e351c96440","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Enzim","wgTitle":"Enzim","wgCurRevisionId":34548492,"wgRevisionId":34548492,"wgArticleId":1027,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","Articles amb enllaços externs no actius","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","Control d'autoritats","1.000 articles fonamentals","Llista d'articles de qualitat","Traduccions que són articles de qualitat","Articles de qualitat de ciències de la vida","Articles de qualitat dels 1000","Enzims"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Enzim","wgRelevantArticleId":1027,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgRedirectedFrom":"Enzims","wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":80000,"wgInternalRedirectTargetUrl":"/wiki/Enzim","wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q8047","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false}; RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","ext.math.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["mediawiki.action.view.redirect","ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.math.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.21"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/ae/GLO1_Homo_sapiens_small_fast.gif"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="1040"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/ae/GLO1_Homo_sapiens_small_fast.gif"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="693"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="555"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Enzim - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Enzim"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Enzim&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Enzim"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Enzim rootpage-Enzim skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" title="Menú principal" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li><li id="n-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials"><span>Pàgines especials</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Modificar la dimension, la largor e la color del tèxte." > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="https://donate.wikimedia.org/?wmf_source=donate&wmf_medium=sidebar&wmf_campaign=ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Enzim" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Enzim" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="https://donate.wikimedia.org/?wmf_source=donate&wmf_medium=sidebar&wmf_campaign=ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Enzim" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Enzim" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Etimologia_i_història" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Etimologia_i_història"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Etimologia i història</span> </div> </a> <ul id="toc-Etimologia_i_història-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Estructures_i_mecanismes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Estructures_i_mecanismes"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>Estructures i mecanismes</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Estructures_i_mecanismes-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Estructures i mecanismes</span> </button> <ul id="toc-Estructures_i_mecanismes-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Especificitat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Especificitat"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.1</span> <span>Especificitat</span> </div> </a> <ul id="toc-Especificitat-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Model_pany_i_clau" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Model_pany_i_clau"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.1.1</span> <span>Model pany i clau</span> </div> </a> <ul id="toc-Model_pany_i_clau-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Model_d'acoblament_induït" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Model_d'acoblament_induït"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.1.2</span> <span>Model d'acoblament induït</span> </div> </a> <ul id="toc-Model_d'acoblament_induït-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Mecanismes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Mecanismes"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.2</span> <span>Mecanismes</span> </div> </a> <ul id="toc-Mecanismes-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Estabilització_de_l'estat_de_transició" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Estabilització_de_l'estat_de_transició"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.2.1</span> <span>Estabilització de l'estat de transició</span> </div> </a> <ul id="toc-Estabilització_de_l'estat_de_transició-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Dinàmica_i_funció" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Dinàmica_i_funció"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.2.2</span> <span>Dinàmica i funció</span> </div> </a> <ul id="toc-Dinàmica_i_funció-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Modulació_al·lostèrica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Modulació_al·lostèrica"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.3</span> <span>Modulació al·lostèrica</span> </div> </a> <ul id="toc-Modulació_al·lostèrica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Cofactors_i_coenzims" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Cofactors_i_coenzims"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Cofactors i coenzims</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Cofactors_i_coenzims-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Cofactors i coenzims</span> </button> <ul id="toc-Cofactors_i_coenzims-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Cofactors" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Cofactors"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.1</span> <span>Cofactors</span> </div> </a> <ul id="toc-Cofactors-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Coenzims" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Coenzims"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.2</span> <span>Coenzims</span> </div> </a> <ul id="toc-Coenzims-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Termodinàmica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Termodinàmica"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>Termodinàmica</span> </div> </a> <ul id="toc-Termodinàmica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Cinètica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Cinètica"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Cinètica</span> </div> </a> <ul id="toc-Cinètica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Inhibició" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Inhibició"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>Inhibició</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Inhibició-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Inhibició</span> </button> <ul id="toc-Inhibició-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Usos_d'inactivadors" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Usos_d'inactivadors"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.1</span> <span>Usos d'inactivadors</span> </div> </a> <ul id="toc-Usos_d'inactivadors-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Funció_biològica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Funció_biològica"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7</span> <span>Funció biològica</span> </div> </a> <ul id="toc-Funció_biològica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Control_de_l'activitat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Control_de_l'activitat"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8</span> <span>Control de l'activitat</span> </div> </a> <ul id="toc-Control_de_l'activitat-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Rol_en_malalties" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Rol_en_malalties"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9</span> <span>Rol en malalties</span> </div> </a> <ul id="toc-Rol_en_malalties-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Convencions_de_nomenclatura" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Convencions_de_nomenclatura"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10</span> <span>Convencions de nomenclatura</span> </div> </a> <ul id="toc-Convencions_de_nomenclatura-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Aplicacions_industrials" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Aplicacions_industrials"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">11</span> <span>Aplicacions industrials</span> </div> </a> <ul id="toc-Aplicacions_industrials-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">12</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">13</span> <span>Bibliografia</span> </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">14</span> <span>Vegeu també</span> </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">15</span> <span>Enllaços externs</span> </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" title="Taula de continguts" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Enzim</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 135 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-135" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">135 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-af mw-list-item"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Ensiem" title="Ensiem - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Ensiem" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target"><span>Afrikaans</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-als mw-list-item"><a href="https://als.wikipedia.org/wiki/Enzym" title="Enzym - alemany suís" lang="gsw" hreflang="gsw" data-title="Enzym" data-language-autonym="Alemannisch" data-language-local-name="alemany suís" class="interlanguage-link-target"><span>Alemannisch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-an mw-list-item"><a href="https://an.wikipedia.org/wiki/Enzima" title="Enzima - aragonès" lang="an" hreflang="an" data-title="Enzima" data-language-autonym="Aragonés" data-language-local-name="aragonès" class="interlanguage-link-target"><span>Aragonés</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%A5%D9%86%D8%B2%D9%8A%D9%85" title="إنزيم - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="إنزيم" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target"><span>العربية</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ary mw-list-item"><a href="https://ary.wikipedia.org/wiki/%D8%A4%D9%86%D8%B2%D9%8A%D9%85" title="ؤنزيم - Moroccan Arabic" lang="ary" hreflang="ary" data-title="ؤنزيم" data-language-autonym="الدارجة" data-language-local-name="Moroccan Arabic" class="interlanguage-link-target"><span>الدارجة</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-arz mw-list-item"><a href="https://arz.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D9%86%D8%B2%D9%8A%D9%85" title="انزيم - àrab egipci" lang="arz" hreflang="arz" data-title="انزيم" data-language-autonym="مصرى" data-language-local-name="àrab egipci" class="interlanguage-link-target"><span>مصرى</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-as mw-list-item"><a href="https://as.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%89%E0%A7%8E%E0%A6%B8%E0%A7%87%E0%A6%9A%E0%A6%95" title="উৎসেচক - assamès" lang="as" hreflang="as" data-title="উৎসেচক" data-language-autonym="অসমীয়া" data-language-local-name="assamès" class="interlanguage-link-target"><span>অসমীয়া</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Enzima" title="Enzima - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Enzima" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target"><span>Asturianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/Fermentl%C9%99r" title="Fermentlər - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Fermentlər" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target"><span>Azərbaycanca</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-azb mw-list-item"><a href="https://azb.wikipedia.org/wiki/%D8%A2%D9%86%D8%B2%DB%8C%D9%85" title="آنزیم - South Azerbaijani" lang="azb" hreflang="azb" data-title="آنزیم" data-language-autonym="تۆرکجه" data-language-local-name="South Azerbaijani" class="interlanguage-link-target"><span>تۆرکجه</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ba mw-list-item"><a href="https://ba.wikipedia.org/wiki/%D0%A4%D0%B5%D1%80%D0%BC%D0%B5%D0%BD%D1%82%D1%82%D0%B0%D1%80" title="Ферменттар - baixkir" lang="ba" hreflang="ba" data-title="Ферменттар" data-language-autonym="Башҡортса" data-language-local-name="baixkir" class="interlanguage-link-target"><span>Башҡортса</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bat-smg mw-list-item"><a href="https://bat-smg.wikipedia.org/wiki/Ferments" title="Ferments - Samogitian" lang="sgs" hreflang="sgs" data-title="Ferments" data-language-autonym="Žemaitėška" data-language-local-name="Samogitian" class="interlanguage-link-target"><span>Žemaitėška</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bcl mw-list-item"><a href="https://bcl.wikipedia.org/wiki/Ensima" title="Ensima - Central Bikol" lang="bcl" hreflang="bcl" data-title="Ensima" data-language-autonym="Bikol Central" data-language-local-name="Central Bikol" class="interlanguage-link-target"><span>Bikol Central</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%A4%D0%B5%D1%80%D0%BC%D0%B5%D0%BD%D1%82%D1%8B" title="Ферменты - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Ферменты" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be-x-old mw-list-item"><a href="https://be-tarask.wikipedia.org/wiki/%D0%A4%D1%8D%D1%80%D0%BC%D1%8D%D0%BD%D1%82%D1%8B" title="Фэрмэнты - Belarusian (Taraškievica orthography)" lang="be-tarask" hreflang="be-tarask" data-title="Фэрмэнты" data-language-autonym="Беларуская (тарашкевіца)" data-language-local-name="Belarusian (Taraškievica orthography)" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская (тарашкевіца)</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%95%D0%BD%D0%B7%D0%B8%D0%BC" title="Ензим - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Ензим" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target"><span>Български</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bh mw-list-item"><a href="https://bh.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%8F%E0%A4%82%E0%A4%9C%E0%A4%BE%E0%A4%87%E0%A4%AE" title="एंजाइम - Bhojpuri" lang="bh" hreflang="bh" data-title="एंजाइम" data-language-autonym="भोजपुरी" data-language-local-name="Bhojpuri" class="interlanguage-link-target"><span>भोजपुरी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-blk mw-list-item"><a href="https://blk.wikipedia.org/wiki/%E1%80%A1%E1%80%B2%E1%80%89%E1%80%BA%E1%80%B8%E1%80%9E%E1%80%AF%E1%80%B2%E1%80%84%E1%80%BA" title="အဲဉ်းသုဲင် - Pa'O" lang="blk" hreflang="blk" data-title="အဲဉ်းသုဲင်" data-language-autonym="ပအိုဝ်ႏဘာႏသာႏ" data-language-local-name="Pa'O" class="interlanguage-link-target"><span>ပအိုဝ်ႏဘာႏသာႏ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bn mw-list-item"><a href="https://bn.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%89%E0%A7%8E%E0%A6%B8%E0%A7%87%E0%A6%9A%E0%A6%95" title="উৎসেচক - bengalí" lang="bn" hreflang="bn" data-title="উৎসেচক" data-language-autonym="বাংলা" data-language-local-name="bengalí" class="interlanguage-link-target"><span>বাংলা</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-br mw-list-item"><a href="https://br.wikipedia.org/wiki/Enzim" title="Enzim - bretó" lang="br" hreflang="br" data-title="Enzim" data-language-autonym="Brezhoneg" data-language-local-name="bretó" class="interlanguage-link-target"><span>Brezhoneg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bs mw-list-item"><a href="https://bs.wikipedia.org/wiki/Enzim" title="Enzim - bosnià" lang="bs" hreflang="bs" data-title="Enzim" data-language-autonym="Bosanski" data-language-local-name="bosnià" class="interlanguage-link-target"><span>Bosanski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-btm mw-list-item"><a href="https://btm.wikipedia.org/wiki/Enzim" title="Enzim - Batak Mandailing" lang="btm" hreflang="btm" data-title="Enzim" data-language-autonym="Batak Mandailing" data-language-local-name="Batak Mandailing" class="interlanguage-link-target"><span>Batak Mandailing</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ce mw-list-item"><a href="https://ce.wikipedia.org/wiki/%D0%A4%D0%B5%D1%80%D0%BC%D0%B5%D0%BD%D1%82%D0%B0%D1%88" title="Ферменташ - txetxè" lang="ce" hreflang="ce" data-title="Ферменташ" data-language-autonym="Нохчийн" data-language-local-name="txetxè" class="interlanguage-link-target"><span>Нохчийн</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ceb mw-list-item"><a href="https://ceb.wikipedia.org/wiki/Enzim" title="Enzim - cebuà" lang="ceb" hreflang="ceb" data-title="Enzim" data-language-autonym="Cebuano" data-language-local-name="cebuà" class="interlanguage-link-target"><span>Cebuano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ckb mw-list-item"><a href="https://ckb.wikipedia.org/wiki/%D8%A6%DB%95%D9%86%D8%B2%DB%8C%D9%85" title="ئەنزیم - kurd central" lang="ckb" hreflang="ckb" data-title="ئەنزیم" data-language-autonym="کوردی" data-language-local-name="kurd central" class="interlanguage-link-target"><span>کوردی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/Enzym" title="Enzym - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Enzym" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target"><span>Čeština</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/Ensym" title="Ensym - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="Ensym" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target"><span>Cymraeg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Enzym" title="Enzym - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Enzym" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target"><span>Dansk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Enzym" title="Enzym - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Enzym" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Deutsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%88%CE%BD%CE%B6%CF%85%CE%BC%CE%BF" title="Ένζυμο - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Ένζυμο" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target"><span>Ελληνικά</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Enzyme" title="Enzyme - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Enzyme" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Enzimo" title="Enzimo - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Enzimo" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target"><span>Esperanto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Enzima" title="Enzima - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Enzima" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Ens%C3%BC%C3%BCm" title="Ensüüm - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Ensüüm" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target"><span>Eesti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Entzima" title="Entzima - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Entzima" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target"><span>Euskara</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ext mw-list-item"><a href="https://ext.wikipedia.org/wiki/Enzima" title="Enzima - extremeny" lang="ext" hreflang="ext" data-title="Enzima" data-language-autonym="Estremeñu" data-language-local-name="extremeny" class="interlanguage-link-target"><span>Estremeñu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D8%A2%D9%86%D8%B2%DB%8C%D9%85" title="آنزیم - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="آنزیم" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target"><span>فارسی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Entsyymi" title="Entsyymi - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Entsyymi" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target"><span>Suomi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fo mw-list-item"><a href="https://fo.wikipedia.org/wiki/Kveiki" title="Kveiki - feroès" lang="fo" hreflang="fo" data-title="Kveiki" data-language-autonym="Føroyskt" data-language-local-name="feroès" class="interlanguage-link-target"><span>Føroyskt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Enzyme" title="Enzyme - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Enzyme" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target"><span>Français</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-frr mw-list-item"><a href="https://frr.wikipedia.org/wiki/Ens%C3%BC%C3%BCm" title="Ensüüm - frisó septentrional" lang="frr" hreflang="frr" data-title="Ensüüm" data-language-autonym="Nordfriisk" data-language-local-name="frisó septentrional" class="interlanguage-link-target"><span>Nordfriisk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ga mw-list-item"><a href="https://ga.wikipedia.org/wiki/Eins%C3%ADm" title="Einsím - irlandès" lang="ga" hreflang="ga" data-title="Einsím" data-language-autonym="Gaeilge" data-language-local-name="irlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Gaeilge</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Enzima" title="Enzima - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Enzima" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target"><span>Galego</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gn mw-list-item"><a href="https://gn.wikipedia.org/wiki/Ens%C3%ADma" title="Ensíma - guaraní" lang="gn" hreflang="gn" data-title="Ensíma" data-language-autonym="Avañe'ẽ" data-language-local-name="guaraní" class="interlanguage-link-target"><span>Avañe'ẽ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%90%D7%A0%D7%96%D7%99%D7%9D" title="אנזים - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="אנזים" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target"><span>עברית</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hi mw-list-item"><a href="https://hi.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AA%E0%A5%8D%E0%A4%B0%E0%A4%95%E0%A4%BF%E0%A4%A3%E0%A5%8D%E0%A4%B5" title="प्रकिण्व - hindi" lang="hi" hreflang="hi" data-title="प्रकिण्व" data-language-autonym="हिन्दी" data-language-local-name="hindi" class="interlanguage-link-target"><span>हिन्दी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hif mw-list-item"><a href="https://hif.wikipedia.org/wiki/Enzyme" title="Enzyme - hindi de Fiji" lang="hif" hreflang="hif" data-title="Enzyme" data-language-autonym="Fiji Hindi" data-language-local-name="hindi de Fiji" class="interlanguage-link-target"><span>Fiji Hindi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Enzim" title="Enzim - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Enzim" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target"><span>Hrvatski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ht mw-list-item"><a href="https://ht.wikipedia.org/wiki/Anzim" title="Anzim - crioll d’Haití" lang="ht" hreflang="ht" data-title="Anzim" data-language-autonym="Kreyòl ayisyen" data-language-local-name="crioll d’Haití" class="interlanguage-link-target"><span>Kreyòl ayisyen</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/Enzim" title="Enzim - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Enzim" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target"><span>Magyar</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D5%96%D5%A5%D6%80%D5%B4%D5%A5%D5%B6%D5%BF" title="Ֆերմենտ - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Ֆերմենտ" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target"><span>Հայերեն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ia mw-list-item"><a href="https://ia.wikipedia.org/wiki/Enzyma" title="Enzyma - interlingua" lang="ia" hreflang="ia" data-title="Enzyma" data-language-autonym="Interlingua" data-language-local-name="interlingua" class="interlanguage-link-target"><span>Interlingua</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Enzim" title="Enzim - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Enzim" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Indonesia</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ilo mw-list-item"><a href="https://ilo.wikipedia.org/wiki/Ensima" title="Ensima - ilocano" lang="ilo" hreflang="ilo" data-title="Ensima" data-language-autonym="Ilokano" data-language-local-name="ilocano" class="interlanguage-link-target"><span>Ilokano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-inh mw-list-item"><a href="https://inh.wikipedia.org/wiki/%D0%A4%D0%B5%D1%80%D0%BC%D0%B5%D0%BD%D1%82%D0%B0%D1%88" title="Ферменташ - ingúix" lang="inh" hreflang="inh" data-title="Ферменташ" data-language-autonym="ГӀалгӀай" data-language-local-name="ingúix" class="interlanguage-link-target"><span>ГӀалгӀай</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-io mw-list-item"><a href="https://io.wikipedia.org/wiki/Enzimo" title="Enzimo - ido" lang="io" hreflang="io" data-title="Enzimo" data-language-autonym="Ido" data-language-local-name="ido" class="interlanguage-link-target"><span>Ido</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-is mw-list-item"><a href="https://is.wikipedia.org/wiki/Ens%C3%ADm" title="Ensím - islandès" lang="is" hreflang="is" data-title="Ensím" data-language-autonym="Íslenska" data-language-local-name="islandès" class="interlanguage-link-target"><span>Íslenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Enzima" title="Enzima - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Enzima" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target"><span>Italiano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E9%85%B5%E7%B4%A0" title="酵素 - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="酵素" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target"><span>日本語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jv mw-list-item"><a href="https://jv.wikipedia.org/wiki/%C3%88nzim" title="Ènzim - javanès" lang="jv" hreflang="jv" data-title="Ènzim" data-language-autonym="Jawa" data-language-local-name="javanès" class="interlanguage-link-target"><span>Jawa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%A4%E1%83%94%E1%83%A0%E1%83%9B%E1%83%94%E1%83%9C%E1%83%A2%E1%83%94%E1%83%91%E1%83%98" title="ფერმენტები - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="ფერმენტები" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target"><span>ქართული</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kk mw-list-item"><a href="https://kk.wikipedia.org/wiki/%D0%A4%D0%B5%D1%80%D0%BC%D0%B5%D0%BD%D1%82%D1%82%D0%B5%D1%80" title="Ферменттер - kazakh" lang="kk" hreflang="kk" data-title="Ферменттер" data-language-autonym="Қазақша" data-language-local-name="kazakh" class="interlanguage-link-target"><span>Қазақша</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%ED%9A%A8%EC%86%8C" title="효소 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="효소" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target"><span>한국어</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ksh mw-list-item"><a href="https://ksh.wikipedia.org/wiki/Enzym" title="Enzym - kölsch" lang="ksh" hreflang="ksh" data-title="Enzym" data-language-autonym="Ripoarisch" data-language-local-name="kölsch" class="interlanguage-link-target"><span>Ripoarisch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ku mw-list-item"><a href="https://ku.wikipedia.org/wiki/Enz%C3%AEm" title="Enzîm - kurd" lang="ku" hreflang="ku" data-title="Enzîm" data-language-autonym="Kurdî" data-language-local-name="kurd" class="interlanguage-link-target"><span>Kurdî</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ky mw-list-item"><a href="https://ky.wikipedia.org/wiki/%D0%A4%D0%B5%D1%80%D0%BC%D0%B5%D0%BD%D1%82" title="Фермент - kirguís" lang="ky" hreflang="ky" data-title="Фермент" data-language-autonym="Кыргызча" data-language-local-name="kirguís" class="interlanguage-link-target"><span>Кыргызча</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Enzymum" title="Enzymum - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Enzymum" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target"><span>Latina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lez mw-list-item"><a href="https://lez.wikipedia.org/wiki/%D0%A4%D0%B5%D1%80%D0%BC%D0%B5%D0%BD%D1%82%D0%B0%D1%80" title="Ферментар - lesguià" lang="lez" hreflang="lez" data-title="Ферментар" data-language-autonym="Лезги" data-language-local-name="lesguià" class="interlanguage-link-target"><span>Лезги</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lfn mw-list-item"><a href="https://lfn.wikipedia.org/wiki/Enzimolojia" title="Enzimolojia - Lingua Franca Nova" lang="lfn" hreflang="lfn" data-title="Enzimolojia" data-language-autonym="Lingua Franca Nova" data-language-local-name="Lingua Franca Nova" class="interlanguage-link-target"><span>Lingua Franca Nova</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-li mw-list-item"><a href="https://li.wikipedia.org/wiki/Enzym" title="Enzym - limburguès" lang="li" hreflang="li" data-title="Enzym" data-language-autonym="Limburgs" data-language-local-name="limburguès" class="interlanguage-link-target"><span>Limburgs</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lmo mw-list-item"><a href="https://lmo.wikipedia.org/wiki/Enzima" title="Enzima - llombard" lang="lmo" hreflang="lmo" data-title="Enzima" data-language-autonym="Lombard" data-language-local-name="llombard" class="interlanguage-link-target"><span>Lombard</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lo mw-list-item"><a href="https://lo.wikipedia.org/wiki/%E0%BB%80%E0%BA%AD%E0%BA%99%E0%BB%84%E0%BA%8A" title="ເອນໄຊ - laosià" lang="lo" hreflang="lo" data-title="ເອນໄຊ" data-language-autonym="ລາວ" data-language-local-name="laosià" class="interlanguage-link-target"><span>ລາວ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/Fermentas" title="Fermentas - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Fermentas" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target"><span>Lietuvių</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Enz%C4%ABmi" title="Enzīmi - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Enzīmi" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target"><span>Latviešu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mg mw-list-item"><a href="https://mg.wikipedia.org/wiki/Enzima" title="Enzima - malgaix" lang="mg" hreflang="mg" data-title="Enzima" data-language-autonym="Malagasy" data-language-local-name="malgaix" class="interlanguage-link-target"><span>Malagasy</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk mw-list-item"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%95%D0%BD%D0%B7%D0%B8%D0%BC" title="Ензим - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Ензим" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target"><span>Македонски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ml mw-list-item"><a href="https://ml.wikipedia.org/wiki/%E0%B4%B0%E0%B4%BE%E0%B4%B8%E0%B4%BE%E0%B4%97%E0%B5%8D%E0%B4%A8%E0%B4%BF" title="രാസാഗ്നി - malaiàlam" lang="ml" hreflang="ml" data-title="രാസാഗ്നി" data-language-autonym="മലയാളം" data-language-local-name="malaiàlam" class="interlanguage-link-target"><span>മലയാളം</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mn mw-list-item"><a href="https://mn.wikipedia.org/wiki/%D0%AD%D0%BD%D0%B7%D0%B8%D0%BC" title="Энзим - mongol" lang="mn" hreflang="mn" data-title="Энзим" data-language-autonym="Монгол" data-language-local-name="mongol" class="interlanguage-link-target"><span>Монгол</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mr mw-list-item"><a href="https://mr.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%89%E0%A4%A4%E0%A5%8D%E0%A4%AA%E0%A5%8D%E0%A4%B0%E0%A5%87%E0%A4%B0%E0%A4%95" title="उत्प्रेरक - marathi" lang="mr" hreflang="mr" data-title="उत्प्रेरक" data-language-autonym="मराठी" data-language-local-name="marathi" class="interlanguage-link-target"><span>मराठी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/Enzim" title="Enzim - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Enzim" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Melayu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-my mw-list-item"><a href="https://my.wikipedia.org/wiki/%E1%80%A1%E1%80%84%E1%80%BA%E1%80%94%E1%80%BA%E1%80%87%E1%80%AD%E1%80%AF%E1%80%84%E1%80%BA%E1%80%B8" title="အင်န်ဇိုင်း - birmà" lang="my" hreflang="my" data-title="အင်န်ဇိုင်း" data-language-autonym="မြန်မာဘာသာ" data-language-local-name="birmà" class="interlanguage-link-target"><span>မြန်မာဘာသာ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds mw-list-item"><a href="https://nds.wikipedia.org/wiki/Enzym" title="Enzym - baix alemany" lang="nds" hreflang="nds" data-title="Enzym" data-language-autonym="Plattdüütsch" data-language-local-name="baix alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Plattdüütsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-new mw-list-item"><a href="https://new.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%87%E0%A4%A8%E0%A5%8D%E0%A4%9C%E0%A4%BE%E0%A4%87%E0%A4%AE" title="इन्जाइम - newari" lang="new" hreflang="new" data-title="इन्जाइम" data-language-autonym="नेपाल भाषा" data-language-local-name="newari" class="interlanguage-link-target"><span>नेपाल भाषा</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Enzym" title="Enzym - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Enzym" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Nederlands</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Enzym" title="Enzym - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Enzym" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk nynorsk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Enzym" title="Enzym - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Enzym" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk bokmål</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nov mw-list-item"><a href="https://nov.wikipedia.org/wiki/Ensime" title="Ensime - novial" lang="nov" hreflang="nov" data-title="Ensime" data-language-autonym="Novial" data-language-local-name="novial" class="interlanguage-link-target"><span>Novial</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-oc mw-list-item"><a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/Enzim" title="Enzim - occità" lang="oc" hreflang="oc" data-title="Enzim" data-language-autonym="Occitan" data-language-local-name="occità" class="interlanguage-link-target"><span>Occitan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-om mw-list-item"><a href="https://om.wikipedia.org/wiki/Nam%27a_(Inzaayimii)" title="Nam'a (Inzaayimii) - oromo" lang="om" hreflang="om" data-title="Nam'a (Inzaayimii)" data-language-autonym="Oromoo" data-language-local-name="oromo" class="interlanguage-link-target"><span>Oromoo</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pa mw-list-item"><a href="https://pa.wikipedia.org/wiki/%E0%A8%90%E0%A9%B1%E0%A8%A8%E0%A8%9C%E0%A8%BC%E0%A8%BE%E0%A8%88%E0%A8%AE" title="ਐੱਨਜ਼ਾਈਮ - panjabi" lang="pa" hreflang="pa" data-title="ਐੱਨਜ਼ਾਈਮ" data-language-autonym="ਪੰਜਾਬੀ" data-language-local-name="panjabi" class="interlanguage-link-target"><span>ਪੰਜਾਬੀ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pam badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://pam.wikipedia.org/wiki/Enzyme" title="Enzyme - pampanga" lang="pam" hreflang="pam" data-title="Enzyme" data-language-autonym="Kapampangan" data-language-local-name="pampanga" class="interlanguage-link-target"><span>Kapampangan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Enzymy" title="Enzymy - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Enzymy" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target"><span>Polski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pms mw-list-item"><a href="https://pms.wikipedia.org/wiki/Enzima" title="Enzima - piemontès" lang="pms" hreflang="pms" data-title="Enzima" data-language-autonym="Piemontèis" data-language-local-name="piemontès" class="interlanguage-link-target"><span>Piemontèis</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pnb mw-list-item"><a href="https://pnb.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D9%86%D8%B2%D8%A7%D8%A6%D9%85" title="انزائم - Western Punjabi" lang="pnb" hreflang="pnb" data-title="انزائم" data-language-autonym="پنجابی" data-language-local-name="Western Punjabi" class="interlanguage-link-target"><span>پنجابی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ps mw-list-item"><a href="https://ps.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D9%86%D8%B2%D8%A7%D9%8A%D9%85" title="انزايم - paixtu" lang="ps" hreflang="ps" data-title="انزايم" data-language-autonym="پښتو" data-language-local-name="paixtu" class="interlanguage-link-target"><span>پښتو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Enzima" title="Enzima - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Enzima" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target"><span>Português</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-qu mw-list-item"><a href="https://qu.wikipedia.org/wiki/Huptana" title="Huptana - quítxua" lang="qu" hreflang="qu" data-title="Huptana" data-language-autonym="Runa Simi" data-language-local-name="quítxua" class="interlanguage-link-target"><span>Runa Simi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Enzim%C4%83" title="Enzimă - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Enzimă" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target"><span>Română</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%A4%D0%B5%D1%80%D0%BC%D0%B5%D0%BD%D1%82%D1%8B" title="Ферменты - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Ферменты" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target"><span>Русский</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rue mw-list-item"><a href="https://rue.wikipedia.org/wiki/%D0%95%D0%BD%D0%B7%D1%96%D0%BC" title="Ензім - Rusyn" lang="rue" hreflang="rue" data-title="Ензім" data-language-autonym="Русиньскый" data-language-local-name="Rusyn" class="interlanguage-link-target"><span>Русиньскый</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sah mw-list-item"><a href="https://sah.wikipedia.org/wiki/%D0%AD%D0%BD%D0%B7%D0%B8%D0%BC" title="Энзим - iacut" lang="sah" hreflang="sah" data-title="Энзим" data-language-autonym="Саха тыла" data-language-local-name="iacut" class="interlanguage-link-target"><span>Саха тыла</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-se mw-list-item"><a href="https://se.wikipedia.org/wiki/Entsyma" title="Entsyma - sami septentrional" lang="se" hreflang="se" data-title="Entsyma" data-language-autonym="Davvisámegiella" data-language-local-name="sami septentrional" class="interlanguage-link-target"><span>Davvisámegiella</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Enzim" title="Enzim - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Enzim" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target"><span>Srpskohrvatski / српскохрватски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-si mw-list-item"><a href="https://si.wikipedia.org/wiki/%E0%B6%91%E0%B6%B1%E0%B7%8A%E0%B7%83%E0%B6%BA%E0%B7%92%E0%B6%B8" title="එන්සයිම - singalès" lang="si" hreflang="si" data-title="එන්සයිම" data-language-autonym="සිංහල" data-language-local-name="singalès" class="interlanguage-link-target"><span>සිංහල</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Enzyme" title="Enzyme - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Enzyme" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target"><span>Simple English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/Enz%C3%BDm" title="Enzým - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Enzým" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenčina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Encim" title="Encim - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Encim" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenščina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-so mw-list-item"><a href="https://so.wikipedia.org/wiki/Ensiim" title="Ensiim - somali" lang="so" hreflang="so" data-title="Ensiim" data-language-autonym="Soomaaliga" data-language-local-name="somali" class="interlanguage-link-target"><span>Soomaaliga</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sq mw-list-item"><a href="https://sq.wikipedia.org/wiki/Enzima" title="Enzima - albanès" lang="sq" hreflang="sq" data-title="Enzima" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanès" class="interlanguage-link-target"><span>Shqip</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%95%D0%BD%D0%B7%D0%B8%D0%BC" title="Ензим - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Ензим" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target"><span>Српски / srpski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-stq mw-list-item"><a href="https://stq.wikipedia.org/wiki/Enzyme" title="Enzyme - Saterland Frisian" lang="stq" hreflang="stq" data-title="Enzyme" data-language-autonym="Seeltersk" data-language-local-name="Saterland Frisian" class="interlanguage-link-target"><span>Seeltersk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-su mw-list-item"><a href="https://su.wikipedia.org/wiki/%C3%89nzim" title="Énzim - sondanès" lang="su" hreflang="su" data-title="Énzim" data-language-autonym="Sunda" data-language-local-name="sondanès" class="interlanguage-link-target"><span>Sunda</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Enzym" title="Enzym - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Enzym" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target"><span>Svenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sw mw-list-item"><a href="https://sw.wikipedia.org/wiki/Kimeng%27enya" title="Kimeng'enya - suahili" lang="sw" hreflang="sw" data-title="Kimeng'enya" data-language-autonym="Kiswahili" data-language-local-name="suahili" class="interlanguage-link-target"><span>Kiswahili</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%A8%E0%AF%8A%E0%AE%A4%E0%AE%BF%E0%AE%AF%E0%AE%AE%E0%AF%8D" title="நொதியம் - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="நொதியம்" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target"><span>தமிழ்</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-te mw-list-item"><a href="https://te.wikipedia.org/wiki/%E0%B0%8E%E0%B0%82%E0%B0%9C%E0%B1%88%E0%B0%AE%E0%B1%81" title="ఎంజైము - telugu" lang="te" hreflang="te" data-title="ఎంజైము" data-language-autonym="తెలుగు" data-language-local-name="telugu" class="interlanguage-link-target"><span>తెలుగు</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tg mw-list-item"><a href="https://tg.wikipedia.org/wiki/%D0%A4%D0%B5%D1%80%D0%BC%D0%B5%D0%BD%D1%82%D2%B3%D0%BE" title="Ферментҳо - tadjik" lang="tg" hreflang="tg" data-title="Ферментҳо" data-language-autonym="Тоҷикӣ" data-language-local-name="tadjik" class="interlanguage-link-target"><span>Тоҷикӣ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B9%80%E0%B8%AD%E0%B8%99%E0%B9%84%E0%B8%8B%E0%B8%A1%E0%B9%8C" title="เอนไซม์ - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="เอนไซม์" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target"><span>ไทย</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tl mw-list-item"><a href="https://tl.wikipedia.org/wiki/Ensima" title="Ensima - tagal" lang="tl" hreflang="tl" data-title="Ensima" data-language-autonym="Tagalog" data-language-local-name="tagal" class="interlanguage-link-target"><span>Tagalog</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/Enzim" title="Enzim - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Enzim" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target"><span>Türkçe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tt mw-list-item"><a href="https://tt.wikipedia.org/wiki/%D0%A4%D0%B5%D1%80%D0%BC%D0%B5%D0%BD%D1%82" title="Фермент - tàtar" lang="tt" hreflang="tt" data-title="Фермент" data-language-autonym="Татарча / tatarça" data-language-local-name="tàtar" class="interlanguage-link-target"><span>Татарча / tatarça</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tyv mw-list-item"><a href="https://tyv.wikipedia.org/wiki/%D0%A4%D0%B5%D1%80%D0%BC%D0%B5%D0%BD%D1%82%D0%B8%D0%BB%D0%B5%D1%80" title="Ферментилер - tuvinià" lang="tyv" hreflang="tyv" data-title="Ферментилер" data-language-autonym="Тыва дыл" data-language-local-name="tuvinià" class="interlanguage-link-target"><span>Тыва дыл</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%A4%D0%B5%D1%80%D0%BC%D0%B5%D0%BD%D1%82%D0%B8" title="Ферменти - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Ферменти" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target"><span>Українська</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ur mw-list-item"><a href="https://ur.wikipedia.org/wiki/%D8%AE%D8%A7%D9%85%D8%B1%DB%81" title="خامرہ - urdú" lang="ur" hreflang="ur" data-title="خامرہ" data-language-autonym="اردو" data-language-local-name="urdú" class="interlanguage-link-target"><span>اردو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uz mw-list-item"><a href="https://uz.wikipedia.org/wiki/Fermentlar" title="Fermentlar - uzbek" lang="uz" hreflang="uz" data-title="Fermentlar" data-language-autonym="Oʻzbekcha / ўзбекча" data-language-local-name="uzbek" class="interlanguage-link-target"><span>Oʻzbekcha / ўзбекча</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/Enzyme" title="Enzyme - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Enzyme" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target"><span>Tiếng Việt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wa mw-list-item"><a href="https://wa.wikipedia.org/wiki/Inzime" title="Inzime - való" lang="wa" hreflang="wa" data-title="Inzime" data-language-autonym="Walon" data-language-local-name="való" class="interlanguage-link-target"><span>Walon</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-war mw-list-item"><a href="https://war.wikipedia.org/wiki/Ensaym" title="Ensaym - waray" lang="war" hreflang="war" data-title="Ensaym" data-language-autonym="Winaray" data-language-local-name="waray" class="interlanguage-link-target"><span>Winaray</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E9%85%B6" title="酶 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="酶" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target"><span>吴语</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-xal mw-list-item"><a href="https://xal.wikipedia.org/wiki/%D0%A4%D0%B5%D1%80%D0%BC%D0%B5%D0%BD%D1%82" title="Фермент - calmuc" lang="xal" hreflang="xal" data-title="Фермент" data-language-autonym="Хальмг" data-language-local-name="calmuc" class="interlanguage-link-target"><span>Хальмг</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yi mw-list-item"><a href="https://yi.wikipedia.org/wiki/%D7%A2%D7%A0%D7%96%D7%99%D7%9D" title="ענזים - ídix" lang="yi" hreflang="yi" data-title="ענזים" data-language-autonym="ייִדיש" data-language-local-name="ídix" class="interlanguage-link-target"><span>ייִדיש</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E9%85%B6" title="酶 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="酶" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target"><span>中文</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-min-nan mw-list-item"><a href="https://zh-min-nan.wikipedia.org/wiki/K%C3%A0%E2%81%BF-s%C3%B2%CD%98" title="Kàⁿ-sò͘ - xinès min del sud" lang="nan" hreflang="nan" data-title="Kàⁿ-sò͘" data-language-autonym="閩南語 / Bân-lâm-gú" data-language-local-name="xinès min del sud" class="interlanguage-link-target"><span>閩南語 / Bân-lâm-gú</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E9%85%B5%E7%B4%A0" title="酵素 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="酵素" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target"><span>粵語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zu mw-list-item"><a href="https://zu.wikipedia.org/wiki/INzwayiza" title="INzwayiza - zulu" lang="zu" hreflang="zu" data-title="INzwayiza" data-language-autonym="IsiZulu" data-language-local-name="zulu" class="interlanguage-link-target"><span>IsiZulu</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q8047#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Enzim" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Enzim" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Enzim"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Enzim&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Enzim&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Enzim"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Enzim&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Enzim&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Enzim" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Enzim" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Enzim&oldid=34548492" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Enzim&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Enzim&id=34548492&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FEnzim"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FEnzim"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Enzim"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Enzim&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Enzim&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Enzymes" hreflang="en"><span>Commons</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q8047" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> <div id="mw-indicator-ind-1000" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Llista_dels_1000_articles_fonamentals" title="Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia"><img alt="Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/30px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png" decoding="async" width="30" height="36" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/45px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/60px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 2x" data-file-width="2408" data-file-height="2896" /></a></span></div></div> <div id="mw-indicator-ind-qualitat" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat" title="Article de qualitat"><img alt="Article de qualitat" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/30px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png" decoding="async" width="30" height="36" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/45px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/60px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 2x" data-file-width="2408" data-file-height="2896" /></a></span></div></div> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"><span class="mw-redirectedfrom">(S'ha redirigit des de: <a href="/w/index.php?title=Enzims&redirect=no" class="mw-redirect" title="Enzims">Enzims</a>)</span></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:GLO1_Homo_sapiens_small_fast.gif" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ae/GLO1_Homo_sapiens_small_fast.gif/220px-GLO1_Homo_sapiens_small_fast.gif" decoding="async" width="220" height="191" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/ae/GLO1_Homo_sapiens_small_fast.gif 1.5x" data-file-width="300" data-file-height="260" /></a><figcaption><a href="/w/index.php?title=Diagrama_de_cintes&action=edit&redlink=1" class="new" title="Diagrama de cintes (encara no existeix)">Diagrama de cintes</a> de l'estructura terciària de la <a href="/wiki/Glioxalasa" class="mw-redirect" title="Glioxalasa">glioxalasa</a> I humana. Els dos ions de <a href="/wiki/Zinc" title="Zinc">zinc</a> necessaris per catalitzar la reacció es mostren com a esferes lila i l'<a href="/wiki/Inhibidor_enzim%C3%A0tic" title="Inhibidor enzimàtic">inhibidor enzimàtic</a> S-hexilglutationa es mostra com a <a href="/wiki/Model_de_rebliment_d%27espai" title="Model de rebliment d'espai">model de rebliment d'espai</a> omplint les dues zones actives.</figcaption></figure> <p>Els <b>enzims</b> són <a href="/wiki/Biomol%C3%A8cula" title="Biomolècula">substàncies orgàniques</a>, gairebé sempre de natura <a href="/wiki/Proteica" class="mw-redirect" title="Proteica">proteica</a>, que <a href="/wiki/Cat%C3%A0lisi" title="Catàlisi">acceleren</a> <a href="/wiki/Reaccions_qu%C3%ADmiques" class="mw-redirect" title="Reaccions químiques">reaccions químiques</a>.<sup id="cite_ref-1" class="reference"><a href="#cite_note-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els enzims interaccionen amb <a href="/wiki/Mol%C3%A8cules" class="mw-redirect" title="Molècules">molècules</a> de partida (<a href="/wiki/Substrat_(bioqu%C3%ADmica)" title="Substrat (bioquímica)">substrats</a>) i catalitzen la seva transformació en altres de diferents (productes). Intervenen amb un paper important en gairebé tots els processos <a href="/wiki/Cel%C2%B7lulars" class="mw-redirect" title="Cel·lulars">cel·lulars</a>. Com que tenen un alt grau de selectivitat respecte al seu substrat i cadascun d'ells catalitza unes reaccions molt concretes, el conjunt d'enzims que es produeixen en una cèl·lula determina les <a href="/wiki/Rutes_metab%C3%B2liques" class="mw-redirect" title="Rutes metabòliques">rutes metabòliques</a> que s'hi poden dur a terme. </p><p>Igual que tots els catalitzadors, els enzims redueixen l'<a href="/wiki/Energia_d%27activaci%C3%B3" title="Energia d'activació">energia d'activació</a> (<i>E</i><sub>a</sub> o Δ<i>G</i><sup>‡</sup>) d'una reacció i, d'aquesta manera, n'augmenten molt la velocitat. Els enzims no són consumits per les reaccions que catalitzen ni n'alteren l'<a href="/wiki/Equilibri_qu%C3%ADmic" title="Equilibri químic">equilibri químic</a>. Tanmateix, es diferencien d'altres catalitzadors per la seva alta especificitat. Se sap que els enzims catalitzen unes 4.000 reaccions bioquímiques.<sup id="cite_ref-2" class="reference"><a href="#cite_note-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Algunes molècules d'<a href="/wiki/ARN" class="mw-redirect" title="ARN">ARN</a> anomenades <a href="/wiki/Ribozims" class="mw-redirect" title="Ribozims">ribozims</a> també catalitzen reaccions; algunes parts del <a href="/wiki/Ribosoma" title="Ribosoma">ribosoma</a> en són un exemple important.<sup id="cite_ref-3" class="reference"><a href="#cite_note-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els <a href="/wiki/Enzim_artificial" title="Enzim artificial">enzims artificials</a> són molècules sintètiques que també tenen propietats catalítiques semblants a les dels enzims.<sup id="cite_ref-4" class="reference"><a href="#cite_note-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Hi ha altres molècules que poden afectar l'activitat dels enzims. Els <a href="/wiki/Inhibidor_enzim%C3%A0tic" title="Inhibidor enzimàtic">inhibidors</a> redueixen l'activitat enzimàtica, mentre que els <a href="/wiki/Activador_enzim%C3%A0tic" title="Activador enzimàtic">activadors</a> l'augmenten. Molts <a href="/wiki/Medicament" title="Medicament">medicaments</a> i <a href="/wiki/Ver%C3%AD" title="Verí">verins</a> són inhibidors enzimàtics. L'activitat dels enzims també varia segons la temperatura, el medi químic (p. ex., el <a href="/wiki/PH" title="PH">pH</a>) i la <a href="/wiki/Concentraci%C3%B3" title="Concentració">concentració</a> del substrat. Alguns enzims tenen aplicacions comercials, com ara la síntesi d'<a href="/wiki/Antibi%C3%B2tics" class="mw-redirect" title="Antibiòtics">antibiòtics</a>. A més a més, alguns productes de neteja utilitzen enzims per a catalitzar reaccions bioquímiques. Per exemple, els enzims dels <a href="/wiki/Detergents" class="mw-redirect" title="Detergents">detergents</a> desfan les taques de proteïnes o <a href="/wiki/Greix" title="Greix">greix</a> de la roba, mentre que els enzims dels entendridors de carn fragmenten les proteïnes i fan que la carn sigui més fàcil de mastegar. </p> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Etimologia_i_història"><span id="Etimologia_i_hist.C3.B2ria"></span>Etimologia i història</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Enzim&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Etimologia i història"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Eduardbuchner.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b2/Eduardbuchner.jpg/220px-Eduardbuchner.jpg" decoding="async" width="220" height="308" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/b2/Eduardbuchner.jpg 1.5x" data-file-width="254" data-file-height="356" /></a><figcaption><a href="/wiki/Eduard_Buchner" title="Eduard Buchner">Eduard Buchner</a></figcaption></figure> <p>A finals del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span> i principis del XIX ja es coneixien la digestió de la <a href="/wiki/Carn" title="Carn">carn</a> per mitjà de secrecions estomacals<sup id="cite_ref-Reaumur1752_5-0" class="reference"><a href="#cite_note-Reaumur1752-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i la conversió del <a href="/wiki/Mid%C3%B3" title="Midó">midó</a> en <a href="/wiki/Sucre" title="Sucre">sucres</a> mitjançant extractes vegetals i <a href="/wiki/Saliva" title="Saliva">saliva</a>, però no s'havia identificat el mecanisme pel qual es produïen aquests fenòmens.<sup id="cite_ref-6" class="reference"><a href="#cite_note-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, <a href="/wiki/Louis_Pasteur" title="Louis Pasteur">Louis Pasteur</a> estudià la <a href="/wiki/Fermentaci%C3%B3" title="Fermentació">fermentació</a> de sucres en <a href="/wiki/Alcohol" title="Alcohol">alcohol</a> pel <a href="/wiki/Llevat" class="mw-redirect" title="Llevat">llevat</a> i conclogué que era catalitzada per una força vital continguda a les cèl·lules del llevat, anomenada «<a href="/wiki/Vitalisme" title="Vitalisme">ferment</a>», que es creia que només funcionava en organismes vivents. Escrigué: «la fermentació de l'alcohol és un procés relacionat amb la vida i l'organització de les cèl·lules del llevat, no amb la mort o putrefacció de les cèl·lules».<sup id="cite_ref-7" class="reference"><a href="#cite_note-7"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El 1878, el fisiòleg alemany <a href="/wiki/Wilhelm_K%C3%BChne" title="Wilhelm Kühne">Wilhelm Kühne</a> encunyà el mot «enzim», que prové del <a href="/wiki/Grec" title="Grec">grec</a> <i>ἔνζυμον</i> ('en el llevat'), per a descriure aquest procés. Posteriorment, aquesta paraula fou utilitzada per a referir-se a substàncies no vivents com ara la <a href="/wiki/Pepsina" title="Pepsina">pepsina</a>, mentre que «ferment» es feu servir en referència a l'activitat química produïda pels organismes vivents. </p><p>El 1897, <a href="/wiki/Eduard_Buchner" title="Eduard Buchner">Eduard Buchner</a> començà a estudiar la capacitat per a fermentar sucre d'uns extractes de llevat sense cèl·lules vivents. En una sèrie d'experiments a la <a href="/wiki/Universitat_Humboldt_de_Berl%C3%ADn" title="Universitat Humboldt de Berlín">Universitat de Berlín</a>, descobrí que el sucre es fermentava fins i tot quan no hi havia cèl·lules de llevat vivents a la mescla.<sup id="cite_ref-8" class="reference"><a href="#cite_note-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Donà el nom de «<a href="/wiki/Zimasa" title="Zimasa">zimasa</a>» a l'enzim que havia causat la fermentació de la sucrosa.<sup id="cite_ref-9" class="reference"><a href="#cite_note-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 1907, rebé el <a href="/wiki/Premi_Nobel_de_Qu%C3%ADmica" title="Premi Nobel de Química">Premi Nobel de Química</a> «per la seva investigació en bioquímica i el seu descobriment de la fermentació acel·lular». Seguint l'exemple de Buchner, els enzims se solen anomenar segons la reacció que catalitzen. Generalment s'afegeix el sufix «-asa» al nom dels <a href="/wiki/Substrat_(bioqu%C3%ADmica)" title="Substrat (bioquímica)">substrats</a> (p. ex., la <a href="/wiki/Lactasa" title="Lactasa">lactasa</a> és l'enzim que descompon la <a href="/wiki/Lactosa" title="Lactosa">lactosa</a>) o el tipus de reacció (p. ex., l'<a href="/wiki/ADN_polimerasa" class="mw-redirect" title="ADN polimerasa">ADN polimerasa</a> forma polímers d'ADN). </p><p>Havent quedat demostrat que els enzims podien funcionar a l'exterior d'una cèl·lula vivent, el pas següent era determinar-ne la naturalesa bioquímica. Molts dels primers investigadors remarcaren que l'activitat enzimàtica estava associada amb les proteïnes, però alguns científics (com ara el <a href="/wiki/Premi_Nobel" title="Premi Nobel">premi Nobel</a> <a href="/wiki/Richard_Willst%C3%A4tter" title="Richard Willstätter">Richard Willstätter</a>) argumentaven que les proteïnes eren simplement portadores dels enzims autèntics i que per elles soles no eren capaces de dur a terme la catàlisi. Tanmateix, el 1926, <a href="/wiki/James_B._Sumner" class="mw-redirect" title="James B. Sumner">James B. Sumner</a> demostrà que l'enzim <a href="/wiki/Ureasa" title="Ureasa">ureasa</a> era proteïna pura i el cristal·litzà; Summer feu el mateix amb l'enzim <a href="/wiki/Catalasa" title="Catalasa">catalasa</a> el 1937. La conclusió que les proteïnes poden ser enzims queda demostrada definitivament per <a href="/wiki/John_Howard_Northrop" title="John Howard Northrop">Northrop</a> i <a href="/wiki/Wendell_Meredith_Stanley" title="Wendell Meredith Stanley">Stanley</a>, que treballaren en els enzims digestius <a href="/wiki/Pepsina" title="Pepsina">pepsina</a> (1930), <a href="/wiki/Tripsina" title="Tripsina">tripsina</a> i <a href="/wiki/Quimotripsina" title="Quimotripsina">quimotripsina</a>. Aquests tres científics foren guardonats amb el <a href="/wiki/Premi_Nobel_de_Qu%C3%ADmica" title="Premi Nobel de Química">Premi Nobel de Química</a> del 1946.<sup id="cite_ref-10" class="reference"><a href="#cite_note-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El descobriment que els enzims podien cristal·litzar-se finalment permeté determinar-ne l'estructura per mitjà de <a href="/wiki/Difracci%C3%B3_de_rajos_X" class="mw-redirect" title="Difracció de rajos X">difracció de rajos X</a>. Això es feu per primer cop amb el <a href="/wiki/Lisozim" title="Lisozim">lisozim</a>, un enzim que es troba en les llàgrimes, la saliva i la <a href="/wiki/Ovoalb%C3%BAmina" title="Ovoalbúmina">clara dels ous</a> que digereix les parets cel·lulars d'alguns bacteris; la seva estructura fou determinada per un grup encapçalat per <a href="/wiki/David_Chilton_Phillips" title="David Chilton Phillips">David Chilton Phillips</a> i publicada el 1965.<sup id="cite_ref-11" class="reference"><a href="#cite_note-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquesta determinació de l'estructura del lisozim a alta resolució marca el principi del camp de la <a href="/wiki/Biologia_estructural" title="Biologia estructural">biologia estructural</a> i l'esforç per esbrinar com funcionen els enzims a nivell atòmic. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Estructures_i_mecanismes">Estructures i mecanismes</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Enzim&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Estructures i mecanismes"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Cat%C3%A0lisi_enzim%C3%A0tica" title="Catàlisi enzimàtica">Catàlisi enzimàtica</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Carbonic_anhydrase.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/40/Carbonic_anhydrase.png/220px-Carbonic_anhydrase.png" decoding="async" width="220" height="201" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/40/Carbonic_anhydrase.png/330px-Carbonic_anhydrase.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/40/Carbonic_anhydrase.png/440px-Carbonic_anhydrase.png 2x" data-file-width="611" data-file-height="558" /></a><figcaption>Diagrama de cintes de l'<a href="/wiki/Anhidrasa_carb%C3%B2nica" title="Anhidrasa carbònica">anhidrasa carbònica II</a>. L'esfera grisa és el cofactor de <a href="/wiki/Zinc" title="Zinc">zinc</a> a la <a href="/wiki/Zona_activa" title="Zona activa">zona activa</a>. Diagrama dibuixat a partir de <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.rcsb.org/pdb/explore.do?structureId=1MOO">PDB 1MOO</a>.</figcaption></figure> <p>En general, els enzims són <a href="/wiki/Prote%C3%AFna_globular" title="Proteïna globular">proteïnes globulars</a>. La seva mida va des de només 62 residus d'aminoàcids, en el cas del <a href="/wiki/Mon%C3%B2mer" title="Monòmer">monòmer</a> de <a href="/wiki/4-oxalocrotonat_tautomerasa" title="4-oxalocrotonat tautomerasa">4-oxalocrotonat tautomerasa</a>,<sup id="cite_ref-12" class="reference"><a href="#cite_note-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> fins a més de 2.500 residus en l'<a href="/wiki/%C3%80cid_gras_sintasa" title="Àcid gras sintasa">àcid gras sintasa</a>.<sup id="cite_ref-13" class="reference"><a href="#cite_note-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Existeix un nombre petit de catalitzadors de base ARN, i el més comú és el <a href="/wiki/Ribosoma" title="Ribosoma">ribosoma</a>; reben el nom d'«enzims ARN» o «<a href="/wiki/Ribozims" class="mw-redirect" title="Ribozims">ribozims</a>». L'activitat dels enzims és determinada per la seva <a href="/wiki/Estructura_quatern%C3%A0ria_de_les_prote%C3%AFnes" title="Estructura quaternària de les proteïnes">estructura tridimensional</a>.<sup id="cite_ref-14" class="reference"><a href="#cite_note-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Tanmateix, encara no s'ha aconseguit predir l'activitat de nous enzims a partir de la seva estructura.<sup id="cite_ref-15" class="reference"><a href="#cite_note-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La majoria d'enzims són més grossos que els substrats sobre els quals actuen, i només una petita part de l'enzim (aproximadament 3-4 <a href="/wiki/Amino%C3%A0cids" class="mw-redirect" title="Aminoàcids">aminoàcids</a>) participa directament en la catàlisi.<sup id="cite_ref-16" class="reference"><a href="#cite_note-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La regió que conté aquests residus catalítics, s'adhereix al substrat, i després duu a terme la reacció és coneguda com a «<a href="/wiki/Zona_activa" title="Zona activa">zona activa</a>». Els enzims també poden tenir zones que s'adhereixen a <a href="/wiki/Cofactor" class="mw-redirect" title="Cofactor">cofactors</a>, que són necessaris per a la catàlisi. Alguns enzims també tenen zones d'adherència a petites molècules, que sovint són productes directes o <a href="#Rutes_metabòliques">indirectes</a>, o substrats de la reacció catalitzada. Aquesta adherència pot servir per augmentar o reduir l'activitat de l'enzim, cosa que possibilita una regulació <a href="/wiki/Realimentaci%C3%B3" title="Realimentació">realimentada</a>. </p><p>Com totes les proteïnes, els enzims es formen com a llargues cadenes lineals d'aminoàcids que <a href="/wiki/Plegament_proteic" title="Plegament proteic">es pleguen</a> per produir un <a href="/wiki/Estructura_terci%C3%A0ria" class="mw-redirect" title="Estructura terciària">producte tridimensional</a>. Cada seqüència d'aminoàcid produeix una estructura específica, amb les seves propietats particulars. A vegades, poden agrupar-se cadenes proteíniques individuals per formar un <a href="/wiki/Complex_proteic" title="Complex proteic">complex proteic</a>. La majoria d'enzims poden ser <a href="/wiki/Desnaturalitzaci%C3%B3_(bioqu%C3%ADmica)" class="mw-redirect" title="Desnaturalització (bioquímica)">desnaturalitzats</a> —és a dir, desplegats i desactivats— per mitjà de desnaturalitzants calorífics o químics, que destrueixen l'estructura tridimensional de la proteïna. Segons l'enzim de què es tracti, la desnaturalització pot ser reversible o irreversible. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Especificitat">Especificitat</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Enzim&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Especificitat"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Els enzims són generalment molt específics quant a les reaccions que catalitzen i els <a href="/wiki/Substrat_enzim%C3%A0tic" class="mw-redirect" title="Substrat enzimàtic">substrats</a> que estan implicats en aquestes reaccions. La forma complementària, la càrrega i les característiques <a href="/wiki/Hidrof%C3%ADlia_(qu%C3%ADmica)" title="Hidrofília (química)">hidròfiles</a>/<a href="/wiki/Hidrof%C3%B2bia" title="Hidrofòbia">hidròfobes</a> dels enzims i els substrats són les responsables d'aquesta especificitat. Els enzims també poden presentar nivells importants d'<a href="/wiki/Estereoespecificitat" title="Estereoespecificitat">estereoespecificitat</a>, <a href="/wiki/Regioselectivitat" title="Regioselectivitat">regioselectivitat</a> i <a href="/wiki/Quimioselectivitat" title="Quimioselectivitat">quimioselectivitat</a>.<sup id="cite_ref-17" class="reference"><a href="#cite_note-17"><span class="cite-bracket">[</span>17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Alguns dels enzims més específics i precisos són els que estan implicats en la còpia i <a href="/wiki/Expressi%C3%B3_g%C3%A8nica" title="Expressió gènica">expressió</a> del <a href="/wiki/Genoma" title="Genoma">genoma</a>. Aquests enzims tenen mecanismes de «control de qualitat». Un enzim com ara l'<a href="/wiki/ADN_polimerasa" class="mw-redirect" title="ADN polimerasa">ADN polimerasa</a> catalitza una reacció en una primera fase, i després verifica que el producte sigui correcte en una segona fase.<sup id="cite_ref-18" class="reference"><a href="#cite_note-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquest procés bifàsic resulta en una proporció mitjana d'error de menys d'un error per cada cent milions de reaccions, en el cas de polimerases <a href="/wiki/Mam%C3%ADfer" class="mw-redirect" title="Mamífer">mamiferoides</a> d'alta fidelitat.<sup id="cite_ref-19" class="reference"><a href="#cite_note-19"><span class="cite-bracket">[</span>19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> També hi ha mecanismes de control similars a l'<a href="/wiki/ARN_polimerasa" title="ARN polimerasa">ARN polimerasa</a>,<sup id="cite_ref-20" class="reference"><a href="#cite_note-20"><span class="cite-bracket">[</span>20<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> les <a href="/wiki/Aminoacil_ARNt_sintetasa" title="Aminoacil ARNt sintetasa">aminoacil ARNt sintetases</a><sup id="cite_ref-21" class="reference"><a href="#cite_note-21"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i els <a href="/wiki/Ribosomes" class="mw-redirect" title="Ribosomes">ribosomes</a>.<sup id="cite_ref-22" class="reference"><a href="#cite_note-22"><span class="cite-bracket">[</span>22<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Alguns enzims productors de <a href="/wiki/Metab%C3%B2lit_secundari" title="Metabòlit secundari">metabòlits secundaris</a> són descrits com a promiscus, car poden actuar sobre una varietat relativament àmplia de substrats diferents. S'ha suggerit que aquesta especificitat de substrat àmplia és important per l'evolució de noves rutes biosintètiques.<sup id="cite_ref-23" class="reference"><a href="#cite_note-23"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Model_pany_i_clau">Model pany i clau</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Enzim&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Model pany i clau"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Model_pany_i_clau" class="mw-redirect" title="Model pany i clau">Model pany i clau</a></div> <p>Els enzims són molt específics, i <a href="/wiki/Hermann_Emil_Fischer" title="Hermann Emil Fischer">Emil Fischer</a> suggerí el 1894 que això era perquè tant l'enzim com el substrat tenen formes geomètriques específiques complementàries que encaixen exactament l'una amb l'altra.<sup id="cite_ref-24" class="reference"><a href="#cite_note-24"><span class="cite-bracket">[</span>24<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Això és denominat sovint «model pany i clau». Tanmateix, mentre que aquest model explica l'especificitat dels enzims, no explica l'estabilització de l'estat de transició que assoleixen els enzims. S'ha demostrat que el model pany i clau és incorrecte. El model d'acoblament induït és la figura enzim-substrat-coenzim més acceptada actualment. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Model_d'acoblament_induït"><span id="Model_d.27acoblament_indu.C3.AFt"></span>Model d'acoblament induït</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Enzim&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Model d'acoblament induït"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Model_d%27acoblament_indu%C3%AFt.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e1/Model_d%27acoblament_indu%C3%AFt.jpg/250px-Model_d%27acoblament_indu%C3%AFt.jpg" decoding="async" width="220" height="86" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e1/Model_d%27acoblament_indu%C3%AFt.jpg/330px-Model_d%27acoblament_indu%C3%AFt.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e1/Model_d%27acoblament_indu%C3%AFt.jpg/500px-Model_d%27acoblament_indu%C3%AFt.jpg 2x" data-file-width="648" data-file-height="253" /></a><figcaption>Diagrames mostrant la hipòtesi d'acoblament induït de l'acció dels enzims.</figcaption></figure> <p>El 1958, <a href="/wiki/Daniel_E._Koshland,_Jr." title="Daniel E. Koshland, Jr.">Daniel Koshland</a> suggerí una modificació del model pany i clau; com que els enzims són estructures bastant flexibles, la zona activa canvia de forma constantment a causa de les interaccions amb el substrat, a mesura que el substrat interacciona amb l'enzim.<sup id="cite_ref-25" class="reference"><a href="#cite_note-25"><span class="cite-bracket">[</span>25<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Com a resultat, el substrat no s'uneix simplement a una zona activa rígida, sinó que les <a href="/wiki/Cadena_lateral" title="Cadena lateral">cadenes laterals</a> d'aminoàcids que formen la zona activa són modelades en les posicions precises que permeten a l'enzim executar la seva funció catalítica. En alguns casos, com el de les glicosidases, la molècula del substrat també canvia lleugerament de forma quan entra a la zona activa.<sup id="cite_ref-26" class="reference"><a href="#cite_note-26"><span class="cite-bracket">[</span>26<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La zona activa continua canviant fins que el substrat està completament unit, moment en què queden determinades la forma i la càrrega finals.<sup id="cite_ref-27" class="reference"><a href="#cite_note-27"><span class="cite-bracket">[</span>27<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Mecanismes">Mecanismes</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Enzim&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Mecanismes"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Els enzims poden actuar de diferents formes, totes les quals redueixen la ΔG<sup>‡</sup>:<sup id="cite_ref-28" class="reference"><a href="#cite_note-28"><span class="cite-bracket">[</span>28<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <ul><li>Reduint l'<a href="/wiki/Energia_d%27activaci%C3%B3" title="Energia d'activació">energia d'activació</a> per mitjà de la creació d'un medi en què l'estat de transició és estabilitzat (ex., tensant la forma d'un substrat – unint la conformació de l'estat de transició de les molècules substrat/producte, l'enzim distorsiona els substrats unit en la seva forma d'estat de transició, reduint així la quantitat d'energia requerida per completar la transició).</li> <li>Reduint l'energia de l'estat de transició, però sense distorsionar el substrat, per mitjà de la creació d'un medi amb la distribució de càrrega contrària a la de l'estat de transició.</li> <li>Oferint una ruta alternativa. Per exemple, reaccionant temporalment amb el substrat per formar un complex ES intermedi, cosa que seria impossible sense l'enzim.</li> <li>Reduint el canvi d'entropia de la reacció, agrupant els substrats en l'orientació correcta per la reacció. Considerar ΔH<sup>‡</sup> per si sola ignora aquest efecte.</li></ul> <p>És interessant remarcar que aquest efecte entròpic implica una desestabilització de l'estat fonamental,<sup id="cite_ref-29" class="reference"><a href="#cite_note-29"><span class="cite-bracket">[</span>29<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i la seva contribució a la catàlisi és relativament minsa.<sup id="cite_ref-30" class="reference"><a href="#cite_note-30"><span class="cite-bracket">[</span>30<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Estabilització_de_l'estat_de_transició"><span id="Estabilitzaci.C3.B3_de_l.27estat_de_transici.C3.B3"></span>Estabilització de l'estat de transició</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Enzim&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Estabilització de l'estat de transició"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La comprensió de l'origen de la reducció de ΔG<sup>‡</sup> exigeix que se sàpiga com estabilitzen els enzims el seu estat de transició més que l'estat de transició de la reacció no catalitzada. Aparentment, el mètode més eficient d'assolir una gran estabilització és l'ús d'efectes electroestàtics, en particular creant un medi polar relativament fix orientat vers la distribució de càrrega de l'estat de transició.<sup id="cite_ref-31" class="reference"><a href="#cite_note-31"><span class="cite-bracket">[</span>31<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> No existeix un tal ambient a la reacció no catalitzada en aigua. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Dinàmica_i_funció"><span id="Din.C3.A0mica_i_funci.C3.B3"></span>Dinàmica i funció</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Enzim&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Dinàmica i funció"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La dinàmica interna d'un enzim està relacionada amb el seu mecanisme de catalític.<sup id="cite_ref-32" class="reference"><a href="#cite_note-32"><span class="cite-bracket">[</span>32<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-33" class="reference"><a href="#cite_note-33"><span class="cite-bracket">[</span>33<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-34" class="reference"><a href="#cite_note-34"><span class="cite-bracket">[</span>34<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La dinàmica interna és el moviment de les parts internes d'un enzim, com ara residus d'aminoàcids, grups d'aminoàcids o fins i tot un <a href="/wiki/Domini_proteic" title="Domini proteic">domini proteic</a> sencer. Aquests moviments es produeixen a diverses escales temporals que van de <a href="/wiki/Femtosegon" class="mw-redirect" title="Femtosegon">femtosegons</a> a segons. Les xarxes de residus proteics dins l'estructura d'un enzim poden contribuir a la catàlisi per moviments dinàmics.<sup id="cite_ref-35" class="reference"><a href="#cite_note-35"><span class="cite-bracket">[</span>35<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-36" class="reference"><a href="#cite_note-36"><span class="cite-bracket">[</span>36<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-37" class="reference"><a href="#cite_note-37"><span class="cite-bracket">[</span>37<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-38" class="reference"><a href="#cite_note-38"><span class="cite-bracket">[</span>38<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els moviments proteics són vitals per molts enzims, però la importància relativa de les vibracions petites i ràpides, o els moviments conformacionals més grans i lents, depèn del tipus de reacció. Tanmateix, tot i que aquests moviments són importants en la unió i l'alliberament de substrats i productes, no és clar si els moviments proteics contribueixen a accelerar els passos químics a les reaccions enzimàtiques.<sup id="cite_ref-39" class="reference"><a href="#cite_note-39"><span class="cite-bracket">[</span>39<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquests nous coneixements també tenen implicacions en la comprensió dels efectes al·lostèrics i el desenvolupament de nous medicaments. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Modulació_al·lostèrica"><span id="Modulaci.C3.B3_al.C2.B7lost.C3.A8rica"></span>Modulació al·lostèrica</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Enzim&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Modulació al·lostèrica"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Els enzims <a href="/wiki/Al%C2%B7lost%C3%A8ric" class="mw-redirect" title="Al·lostèric">al·lostèrics</a> canvien la seva estructura en resposta a la unió amb <a href="/w/index.php?title=Efector_(biologia)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Efector (biologia) (encara no existeix)">efectors</a>. La modulació pot ser directa, quan l'efector s'uneix directament a <a href="/w/index.php?title=Punt_d%27uni%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Punt d'unió (encara no existeix)">punts d'unió</a> de l'enzim, o indirecta, quan l'efector s'uneix a altres proteïnes o <a href="/wiki/Subunitat" class="mw-redirect" title="Subunitat">subunitats de proteïnes</a> que interaccionen amb l'enzim al·lostèric i, per tant, influeixen l'activitat catalítica. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Cofactors_i_coenzims">Cofactors i coenzims</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Enzim&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Cofactors i coenzims"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Cofactor_(bioqu%C3%ADmica)" class="mw-redirect" title="Cofactor (bioquímica)">Cofactor (bioquímica)</a> i <a href="/wiki/Coenzim" title="Coenzim">Coenzim</a></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Cofactors">Cofactors</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Enzim&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Cofactors"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Alguns enzims no requereixen cap component addicional per executar plenament la seva activitat. En canvi, n'hi ha d'altres que per actuar requereixen la unió amb molècules no proteiques anomenades «cofactors».<sup id="cite_ref-40" class="reference"><a href="#cite_note-40"><span class="cite-bracket">[</span>40<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els cofactors poden ser o bé compostos <a href="/wiki/Inorg%C3%A0nic" class="mw-redirect" title="Inorgànic">inorgànics</a> (ex., ions de metalls o <a href="/w/index.php?title=Centre_de_ferro-sofre&action=edit&redlink=1" class="new" title="Centre de ferro-sofre (encara no existeix)">centres de ferro-sofre</a>) o bé <a href="/wiki/Mol%C3%A8cula_org%C3%A0nica" class="mw-redirect" title="Molècula orgànica">orgànics</a> (ex., <a href="/wiki/Flavina" title="Flavina">flavina</a> i <a href="/wiki/Hemo" class="mw-redirect" title="Hemo">hemo</a>). Els cofactors orgànics poden ser o bé <a href="/wiki/Grup_prost%C3%A8tic" title="Grup prostètic">grups prostètics</a>, que són units fermament a un enzim, o <a href="/wiki/Coenzim" title="Coenzim">coenzims</a>, que són alliberats de la zona activa de l'enzim durant la reacció. Els coenzims inclouen <a href="/wiki/Nicotinamida_adenina_dinucle%C3%B2tid" class="mw-redirect" title="Nicotinamida adenina dinucleòtid">NADH</a>, <a href="/wiki/Nicotinamida_adenina_dinucle%C3%B2tid_fosfat" class="mw-redirect" title="Nicotinamida adenina dinucleòtid fosfat">NADPH</a> i el <a href="/wiki/Trifosfat_d%27adenosina" title="Trifosfat d'adenosina">trifosfat d'adenosina</a>. Aquestes molècules actuen transferint grups químics entre els enzims.<sup id="cite_ref-41" class="reference"><a href="#cite_note-41"><span class="cite-bracket">[</span>41<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Un exemple d'enzim que conté un cofactor és l'<a href="/wiki/Anhidrasa_carb%C3%B2nica" title="Anhidrasa carbònica">anhidrasa carbònica</a>, que es mostra al <a href="/w/index.php?title=Diagrama_de_cintes&action=edit&redlink=1" class="new" title="Diagrama de cintes (encara no existeix)">diagrama de cintes</a> anterior amb un cofactor de zinc unit com a part de la zona activa.<sup id="cite_ref-42" class="reference"><a href="#cite_note-42"><span class="cite-bracket">[</span>42<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquestes molècules fermament unides solen trobar-se a la zona activa i participen en la catàlisi. Per exemple, els cofactors flavina i hemo solen participar en reaccions <a href="/wiki/Redox" class="mw-redirect" title="Redox">redox</a>. </p><p>Els enzims que requereixen un cofactor però que no el tenen unit reben el nom d'apoenzims o apoproteïnes. Un apoenzim junt amb el seu o els seus cofactors rep el nom d'holoenzim (la forma activa). La majoria de cofactors no estan enllaçats de manera covalent a un enzim, però estan units molt fermament. Tanmateix, els grups prostètics orgànics poden ser units de manera covalent (ex., el <a href="/wiki/Tiamina_pirofosfat" class="mw-redirect" title="Tiamina pirofosfat">tiamina pirofosfat</a> en l'enzim <a href="/wiki/Piruvat_deshidrogenasa" title="Piruvat deshidrogenasa">piruvat deshidrogenasa</a>). El terme holoenzim també es pot aplicar a enzims que contenen múltiples subunitats proteiques, com ara les <a href="/wiki/ADN_polimerasa" class="mw-redirect" title="ADN polimerasa">ADN polimerases</a>; en aquest cas, l'holoenzim és el complex complet que conté totes les subunitats necessàries per a l'activitat. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Coenzims">Coenzims</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Enzim&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Coenzims"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:NADH-3D-vdW.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ed/NADH-3D-vdW.png/220px-NADH-3D-vdW.png" decoding="async" width="220" height="245" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ed/NADH-3D-vdW.png/330px-NADH-3D-vdW.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ed/NADH-3D-vdW.png/440px-NADH-3D-vdW.png 2x" data-file-width="986" data-file-height="1100" /></a><figcaption><a href="/wiki/Model_de_rebliment_d%27espai" title="Model de rebliment d'espai">Model de rebliment d'espai</a> del coenzim NADH</figcaption></figure> <p>Els coenzims són petites molècules orgàniques que transporten grups químics d'un enzim a un altre.<sup id="cite_ref-43" class="reference"><a href="#cite_note-43"><span class="cite-bracket">[</span>43<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Algunes d'aquestes substàncies químiques, com ara la <a href="/wiki/Riboflavina" title="Riboflavina">riboflavina</a>, la <a href="/wiki/Tiamina" title="Tiamina">tiamina</a> i l'<a href="/wiki/%C3%80cid_f%C3%B2lic" title="Àcid fòlic">àcid fòlic</a>, són <a href="/wiki/Vitamines" class="mw-redirect" title="Vitamines">vitamines</a>, o compostos que no es poden sintetitzar al cos i s'han d'obtenir amb els aliments. Els grups químics transportats inclouen l'ió d'<a href="/wiki/Hidrur" title="Hidrur">hidrur</a> (H<sup>-</sup>) transportat per <a href="/wiki/Nicotinamida_adenina_dinucle%C3%B2tid" class="mw-redirect" title="Nicotinamida adenina dinucleòtid">NAD o NADP<sup>+</sup></a>, el grup acetil transportat pel <a href="/wiki/Coenzim_A" title="Coenzim A">coenzim A</a>, els grups formil, metenil o metil transportats per l'<a href="/wiki/%C3%80cid_f%C3%B2lic" title="Àcid fòlic">àcid fòlic</a> i el grup metil transportat per l'<a href="/w/index.php?title=S-adenosilmetionina&action=edit&redlink=1" class="new" title="S-adenosilmetionina (encara no existeix)">S-adenosilmetionina</a>. </p><p>Com que els coenzims canvien químicament a conseqüència de l'acció enzimàtica, és útil considerar que els coenzims són una classe especial de substrats, o segons substrats, que són comuns a molts enzims diferents. Per exemple, es coneixen uns 700 enzims que utilitzen el coenzim NADH.<sup id="cite_ref-44" class="reference"><a href="#cite_note-44"><span class="cite-bracket">[</span>44<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Els coenzims solen ser regenerats, i les seves concentracions mantingudes a un nivell estable dins la cèl·lula; per exemple, NADPH és regenerat per la <a href="/wiki/Ruta_del_pentosa-fosfat" class="mw-redirect" title="Ruta del pentosa-fosfat">ruta del pentosa-fosfat</a> i l'S-adenosilmetionina és regenerada per la metionina adenosiltransferasa. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Termodinàmica"><span id="Termodin.C3.A0mica"></span>Termodinàmica</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Enzim&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Termodinàmica"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Carbonic_anhydrase_reaction_in_tissue.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fe/Carbonic_anhydrase_reaction_in_tissue.svg/220px-Carbonic_anhydrase_reaction_in_tissue.svg.png" decoding="async" width="220" height="172" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fe/Carbonic_anhydrase_reaction_in_tissue.svg/330px-Carbonic_anhydrase_reaction_in_tissue.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fe/Carbonic_anhydrase_reaction_in_tissue.svg/440px-Carbonic_anhydrase_reaction_in_tissue.svg.png 2x" data-file-width="504" data-file-height="395" /></a><figcaption>Les energies de les etapes d'una <a href="/wiki/Reacci%C3%B3_qu%C3%ADmica" title="Reacció química">reacció química</a>. Els substrats requereixen molta energia per assolir un <a href="/wiki/Estat_de_transici%C3%B3" title="Estat de transició">estat de transició</a>, que després es descompon en productes. L'enzim estabilitza l'estat de transició, reduint l'energia necessària per formar productes.</figcaption></figure> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Energia_d%27activaci%C3%B3" title="Energia d'activació">Energia d'activació</a>, <a href="/wiki/Equilibri_termodin%C3%A0mic" title="Equilibri termodinàmic">Equilibri termodinàmic</a>, i <a href="/wiki/Equilibri_qu%C3%ADmic" title="Equilibri químic">Equilibri químic</a></div> <p>Com tots els catalitzadors, els enzims no alteren la posició de l'equilibri químic de la reacció. Habitualment, en presència d'un enzim, la reacció transcorre en la mateixa direcció que ho faria sense l'enzim, simplement més ràpid. Tanmateix, en absència de l'enzim, altres possibles reaccions «espontànies» no catalitzades poden crear productes diferents, car en aquestes condicions aquest producte diferent és format més ràpidament. </p><p>A més, els enzims poden acoblar dues o més reaccions, de manera que una reacció termodinàmicament favorable pot ser utilitzada per a alimentar-ne una de termodinàmicament desfavorable. Per exemple, la hidròlisi de l'<a href="/wiki/Adenosina_trifosfat" class="mw-redirect" title="Adenosina trifosfat">ATP</a> és sovint utilitzada per alimentar altres reaccions químiques. </p><p>Els enzims catalitzen de manera igual les reaccions normals i les inverses. No alteren l'equilibri en si, només la velocitat a la qual s'assoleix. Per exemple, l'<a href="/wiki/Anhidrasa_carb%C3%B2nica" title="Anhidrasa carbònica">anhidrasa carbònica</a> catalitza la seva reacció en qualsevol de les dues direccions segons la concentració dels seus reactants. </p> <dl><dd><span class="mwe-math-element"><span class="mwe-math-mathml-inline mwe-math-mathml-a11y" style="display: none;"><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle \mathrm {CO_{2}+H_{2}O{\xrightarrow {Anhidrasa\ carbonica}}H_{2}CO_{3}} }"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi mathvariant="normal">C</mi> <msub> <mi mathvariant="normal">O</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>2</mn> </mrow> </msub> <mo>+</mo> <msub> <mi mathvariant="normal">H</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>2</mn> </mrow> </msub> <mi mathvariant="normal">O</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mover> <mo>→</mo> <mpadded width="+0.611em" lspace="0.278em" voffset=".15em"> <mi mathvariant="normal">A</mi> <mi mathvariant="normal">n</mi> <mi mathvariant="normal">h</mi> <mi mathvariant="normal">i</mi> <mi mathvariant="normal">d</mi> <mi mathvariant="normal">r</mi> <mi mathvariant="normal">a</mi> <mi mathvariant="normal">s</mi> <mi mathvariant="normal">a</mi> <mtext> </mtext> <mi mathvariant="normal">c</mi> <mi mathvariant="normal">a</mi> <mi mathvariant="normal">r</mi> <mi mathvariant="normal">b</mi> <mi mathvariant="normal">o</mi> <mi mathvariant="normal">n</mi> <mi mathvariant="normal">i</mi> <mi mathvariant="normal">c</mi> <mi mathvariant="normal">a</mi> </mpadded> </mover> </mrow> <msub> <mi mathvariant="normal">H</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>2</mn> </mrow> </msub> <mi mathvariant="normal">C</mi> <msub> <mi mathvariant="normal">O</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>3</mn> </mrow> </msub> </mrow> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle \mathrm {CO_{2}+H_{2}O{\xrightarrow {Anhidrasa\ carbonica}}H_{2}CO_{3}} }</annotation> </semantics> </math></span><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/9582e12306c696258181f40651742e31d87e3b82" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -0.671ex; margin-top: -0.441ex; width:35.452ex; height:4.176ex;" alt="{\displaystyle \mathrm {CO_{2}+H_{2}O{\xrightarrow {Anhidrasa\ carbonica}}H_{2}CO_{3}} }" /></span> (en <a href="/wiki/Teixit_(biologia)" title="Teixit (biologia)">teixits</a>; alta concentració de CO₂)</dd> <dd><span class="mwe-math-element"><span class="mwe-math-mathml-inline mwe-math-mathml-a11y" style="display: none;"><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle \mathrm {H_{2}CO_{3}{\xrightarrow {Anhidrasa\ carbonica}}CO_{2}+H_{2}O} }"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <msub> <mi mathvariant="normal">H</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>2</mn> </mrow> </msub> <mi mathvariant="normal">C</mi> <msub> <mi mathvariant="normal">O</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>3</mn> </mrow> </msub> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mover> <mo>→</mo> <mpadded width="+0.611em" lspace="0.278em" voffset=".15em"> <mi mathvariant="normal">A</mi> <mi mathvariant="normal">n</mi> <mi mathvariant="normal">h</mi> <mi mathvariant="normal">i</mi> <mi mathvariant="normal">d</mi> <mi mathvariant="normal">r</mi> <mi mathvariant="normal">a</mi> <mi mathvariant="normal">s</mi> <mi mathvariant="normal">a</mi> <mtext> </mtext> <mi mathvariant="normal">c</mi> <mi mathvariant="normal">a</mi> <mi mathvariant="normal">r</mi> <mi mathvariant="normal">b</mi> <mi mathvariant="normal">o</mi> <mi mathvariant="normal">n</mi> <mi mathvariant="normal">i</mi> <mi mathvariant="normal">c</mi> <mi mathvariant="normal">a</mi> </mpadded> </mover> </mrow> <mi mathvariant="normal">C</mi> <msub> <mi mathvariant="normal">O</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>2</mn> </mrow> </msub> <mo>+</mo> <msub> <mi mathvariant="normal">H</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>2</mn> </mrow> </msub> <mi mathvariant="normal">O</mi> </mrow> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle \mathrm {H_{2}CO_{3}{\xrightarrow {Anhidrasa\ carbonica}}CO_{2}+H_{2}O} }</annotation> </semantics> </math></span><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/d87ab77d74e0dcdaf539dcd0e96f18611f60ddca" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -0.671ex; margin-top: -0.441ex; width:35.452ex; height:4.176ex;" alt="{\displaystyle \mathrm {H_{2}CO_{3}{\xrightarrow {Anhidrasa\ carbonica}}CO_{2}+H_{2}O} }" /></span> (en <a href="/wiki/Pulmons" class="mw-redirect" title="Pulmons">pulmons</a>; baixa concentració de CO₂)</dd></dl> <p>Tanmateix, si l'equilibri està molt desplaçat en una direcció, és a dir, en una reacció molt <a href="/w/index.php?title=Exerg%C3%B2nic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Exergònic (encara no existeix)">exergònica</a>, la reacció és efectivament irreversible. En aquestes condicions, l'enzim només catalitzarà la reacció en la direcció permesa per la termodinàmica. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Cinètica"><span id="Cin.C3.A8tica"></span>Cinètica</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Enzim&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: Cinètica"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Cin%C3%A8tica_enzim%C3%A0tica" title="Cinètica enzimàtica">Cinètica enzimàtica</a></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Mecanisme_simple.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8a/Mecanisme_simple.png/250px-Mecanisme_simple.png" decoding="async" width="220" height="86" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8a/Mecanisme_simple.png/330px-Mecanisme_simple.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/8/8a/Mecanisme_simple.png 2x" data-file-width="400" data-file-height="156" /></a><figcaption>Mecanisme d'una reacció catalitzada per enzim amb un substrat únic. L'enzim (E) s'uneix a un substrat (S) i produeix un producte (P).</figcaption></figure> <p>La cinètica enzimàtica és la investigació de com els enzims s'uneixen a substrats i els transformen en productes. Les dades de velocitat utilitzades en les anàlisis cinètiques són obtingudes d'<a href="/w/index.php?title=Assaig_enzim%C3%A0tic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Assaig enzimàtic (encara no existeix)">assajos enzimàtics</a>. </p><p>El 1902, Victor Henri<sup id="cite_ref-45" class="reference"><a href="#cite_note-45"><span class="cite-bracket">[</span>45<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> proposà una teoria quantitativa de la cinètica enzimàtica, però les seves dades experimentals no resultaren útils car la importància de la concentració d'ions d'hidrogen encara no era apreciada. Després que <a href="/wiki/Peter_Lauritz_S%C3%B8rensen" class="mw-redirect" title="Peter Lauritz Sørensen">Peter Lauritz Sørensen</a> definís l'escala logarítmica del pH i introduís el concepte d'emmagatzematge el 1909<sup id="cite_ref-46" class="reference"><a href="#cite_note-46"><span class="cite-bracket">[</span>46<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> el químic alemany <a href="/wiki/Leonor_Michaelis" title="Leonor Michaelis">Leonor Michaelis</a> i la investigadora postdoctoral canadenca <a href="/wiki/Maud_Leonora_Menten" class="mw-redirect" title="Maud Leonora Menten">Maud Leonora Menten</a> repetiren els experiments d'Henri i confirmaren la seva equació, que és denominada <a href="/wiki/Cin%C3%A8tica_d%27Henri-Michaelis-Menten" class="mw-redirect" title="Cinètica d'Henri-Michaelis-Menten">cinètica d'Henri-Michaelis-Menten</a> (a voltes també <a href="/wiki/Cin%C3%A8tica_de_Michaelis-Menten" title="Cinètica de Michaelis-Menten">cinètica de Michaelis-Menten</a>).<sup id="cite_ref-47" class="reference"><a href="#cite_note-47"><span class="cite-bracket">[</span>47<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La seva obra fou continuada per <a href="/wiki/George_Edward_Briggs" title="George Edward Briggs">George Edward Briggs</a> i <a href="/wiki/John_Burdon_Sanderson_Haldane" title="John Burdon Sanderson Haldane">John Burdon Sanderson Haldane</a>, que derivaren equacions cinètiques que encara són usades àmpliament avui en dia.<sup id="cite_ref-48" class="reference"><a href="#cite_note-48"><span class="cite-bracket">[</span>48<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La contribució principal d'Henri fou pensar en les reaccions enzimàtiques de dues etapes. A la primera, el substrat s'uneix reversiblement a l'enzim, formant el complex enzim-substrat. A vegades s'anomena això complex de Michaelis. Aleshores, l'enzim catalitza el pas químic de la reacció i allibera el producte. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Michaelis-Menten_saturation_curve_of_an_enzyme_reaction.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/99/Michaelis-Menten_saturation_curve_of_an_enzyme_reaction.svg/220px-Michaelis-Menten_saturation_curve_of_an_enzyme_reaction.svg.png" decoding="async" width="220" height="154" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/99/Michaelis-Menten_saturation_curve_of_an_enzyme_reaction.svg/330px-Michaelis-Menten_saturation_curve_of_an_enzyme_reaction.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/99/Michaelis-Menten_saturation_curve_of_an_enzyme_reaction.svg/440px-Michaelis-Menten_saturation_curve_of_an_enzyme_reaction.svg.png 2x" data-file-width="841" data-file-height="588" /></a><figcaption>Corba de saturació d'una reacció enzimàtica, mostrant la relació entre la concentració del substrat (S) i la velocitat (<i>v</i>).</figcaption></figure> <p>Els enzims poden catalitzar fins a diversos milions de reaccions per segon. Per exemple, la reacció catalitzada per l'<a href="/w/index.php?title=Orotidina_5%27-fosfat_descarboxilasa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Orotidina 5'-fosfat descarboxilasa (encara no existeix)">orotidina 5'-fosfat descarboxilasa</a> consumeix la meitat del substrat en 78 milions d'anys si no hi ha cap enzim present. Tanmateix, quan s'afegeix la descarboxilasa, el mateix procés només triga 25 mil·lisegons.<sup id="cite_ref-49" class="reference"><a href="#cite_note-49"><span class="cite-bracket">[</span>49<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La velocitat d'un enzim depèn de les condicions de la solució i de la concentració del substrat. Les condicions que desnaturalitzen la proteïna eliminen l'activitat enzimàtica, com ara temperatures elevades, un pH extrem o altes concentracions de sal, mentre que l'augmentació de la concentració del substrat tendeix a augmentar l'activitat. Per determinar la velocitat màxima d'una reacció enzimàtica, s'augmenta la concentració del substrat fins que s'observa una velocitat constant de formació del producte. La corba de saturació de la dreta mostra això. La saturació es produeix perquè, a mesura que augmenta la concentració del substrat, una part cada cop més important de l'enzim lliure és transformada en la forma ES unida al substrat. A la velocitat màxima (<i>V</i><sub>max</sub>) de l'enzim, totes les zones actives de l'enzim estan unides al substrats, i la quantitat de complex ES és la mateixa que la quantitat total d'enzim. Tanmateix, <i>V</i><sub>max</sub> només és una de les constants cinètiques dels enzims. La quantitat de substrat necessària per assolir una determinada velocitat de reacció també és important. Això és determinat per la <a href="/wiki/Constant_de_Michaelis-Menten" title="Constant de Michaelis-Menten">constant de Michaelis-Menten</a> (<i>K</i><sub>m</sub>), que és la concentració del substrat necessària perquè un enzim assoleixi la meitat de la seva velocitat màxima. Cada enzimé una <i>K</i><sub>m</sub> característica per un substrat donat, i això pot mostrar com és de ferma la unió del substrat a l'enzim. Una altra constant útil és <i>k</i><sub>cat</sub>, que és el nombre de molècules de substrat que porta una zona activa per segon. </p><p>L'eficiència d'un enzim es pot expressar en termes de <i>k</i><sub>cat</sub>/<i>K</i><sub>m</sub>. Això també rep el nom de constant d'especificitat i incorpora la <a href="/wiki/Constant_de_velocitat" title="Constant de velocitat">constant de velocitat</a> de cada pas de la reacció. Com que la constant d'especificitat reflecteix tant l'afinitat com la capacitat catalítica, és útil per comparar enzims diferents entre ells, o el mateix enzim amb diferents substrats. El màxim teòric de la constant d'especificitat rep el nom de límit de difusió i és d'aproximadament 10<sup>8</sup> to 10⁹ (M<sup>−1</sup> s<sup>−1</sup>). En aquest punt, cada col·lisió de l'enzim amb el seu substrat resultarà en catàlisi, i la velocitat de formació del producte no està limitada per la velocitat de reacció sinó per la velocitat de difusió. Els enzims amb aquestes propietats són considerats «<a href="/w/index.php?title=Enzim_catal%C3%ADticament_perfecte&action=edit&redlink=1" class="new" title="Enzim catalíticament perfecte (encara no existeix)">catalíticament perfectes</a>» o «cinèticament perfectes». En són exemples la <a href="/w/index.php?title=Triosafosfatisomerasa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Triosafosfatisomerasa (encara no existeix)">triosa-fosfat isomerasa</a>, l'<a href="/wiki/Anhidrasa_carb%C3%B2nica" title="Anhidrasa carbònica">anhidrasa carbònica</a>, l'<a href="/wiki/Acetilcolinesterasa" title="Acetilcolinesterasa">acetilcolinesterasa</a>, la <a href="/wiki/Catalasa" title="Catalasa">catalasa</a>, la <a href="/wiki/Fumarasa" title="Fumarasa">fumarasa</a>, la β-lactamasa, i la <a href="/wiki/Super%C3%B2xid_dismutasa" title="Superòxid dismutasa">superòxid dismutasa</a>. </p><p>La cinètica de Michaelis-Menten es basa en la <a href="/w/index.php?title=Llei_de_masses&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llei de masses (encara no existeix)">llei de masses</a>, que deriva de les assumpcions de <a href="/wiki/Difusi%C3%B3" title="Difusió">difusió</a> lliure i col·lisions aleatòries impulsades termodinàmicament. Tanmateix, molts processos bioquímics o cel·lulars es desvien significativament d'aquestes condicions, a causa d'<a href="/w/index.php?title=Apinyament_molecular&action=edit&redlink=1" class="new" title="Apinyament molecular (encara no existeix)">apinyament molecular</a>, separació en fases de l'enzim/substrat/producte, o moviment molecular mono o bidimensional.<sup id="cite_ref-50" class="reference"><a href="#cite_note-50"><span class="cite-bracket">[</span>50<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En aquestes situacions, es pot aplicar una <a href="/wiki/Cin%C3%A8tica_de_Michaelis-Menten" title="Cinètica de Michaelis-Menten">cinètica de Michaelis-Menten</a> <a href="/wiki/Fractal" title="Fractal">fractal</a>.<sup id="cite_ref-51" class="reference"><a href="#cite_note-51"><span class="cite-bracket">[</span>51<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-52" class="reference"><a href="#cite_note-52"><span class="cite-bracket">[</span>52<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-53" class="reference"><a href="#cite_note-53"><span class="cite-bracket">[</span>53<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-54" class="reference"><a href="#cite_note-54"><span class="cite-bracket">[</span>54<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Alguns enzims funcionen amb una cinètica més ràpida que la velocitat de difusió, cosa que semblaria impossible. S'han suggerit diversos mecanismes per explicar aquest fenomen. Es creu que algunes proteïnes acceleren la catàlisi agafant el seu substrat i preorientant-lo per mitjà de camps elèctrics dipolars. Altres models apel·len a una explicació basada en una <a href="/wiki/Efecte_t%C3%BAnel" title="Efecte túnel">tunelització</a> mecanicoquàntica, segons la qual un protó o un electró pot travessar barreres d'activació, tot i que en el cas de la tunelització de protons el model roman bastant controvertit.<sup id="cite_ref-55" class="reference"><a href="#cite_note-55"><span class="cite-bracket">[</span>55<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-56" class="reference"><a href="#cite_note-56"><span class="cite-bracket">[</span>56<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> S'ha observat tunelització de protons en la <a href="/wiki/Triptamina" title="Triptamina">triptamina</a>.<sup id="cite_ref-57" class="reference"><a href="#cite_note-57"><span class="cite-bracket">[</span>57<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Això suggereix que la catàlisi enzimàtica es podria descriure amb més precisió com «a través» de la barrera en lloc del model tradicional, que requereix que el substrat passi «per sobre» d'una barrera energètica abaixada. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Inhibició"><span id="Inhibici.C3.B3"></span>Inhibició</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Enzim&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: Inhibició"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Competitive_inhibition.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fe/Competitive_inhibition.svg/220px-Competitive_inhibition.svg.png" decoding="async" width="220" height="154" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fe/Competitive_inhibition.svg/330px-Competitive_inhibition.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fe/Competitive_inhibition.svg/440px-Competitive_inhibition.svg.png 2x" data-file-width="820" data-file-height="575" /></a><figcaption>Els inhibidors competitius s'uneixen reversiblement a l'enzim, evitant la unió amb el substrat. D'altra banda, la unió del substrat impedeix la unió de l'inhibidor. El substrat i l'inhibidor competeixen per l'enzim.</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Inhibition.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3a/Inhibition.png/220px-Inhibition.png" decoding="async" width="220" height="294" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3a/Inhibition.png/330px-Inhibition.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3a/Inhibition.png/440px-Inhibition.png 2x" data-file-width="640" data-file-height="854" /></a><figcaption>Tipus d'inhibició. Aquesta classificació fou introduïda per <a href="/w/index.php?title=William_Wallace_Cleland&action=edit&redlink=1" class="new" title="William Wallace Cleland (encara no existeix)">William Wallace Cleland</a>.<sup id="cite_ref-58" class="reference"><a href="#cite_note-58"><span class="cite-bracket">[</span>58<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></figcaption></figure> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Inhibidor_enzim%C3%A0tic" title="Inhibidor enzimàtic">Inhibidor enzimàtic</a></div> <p>La velocitat de reacció dels enzims pot ser reduïda per diversos tipus d'<a href="/wiki/Inhibidor_enzim%C3%A0tic" title="Inhibidor enzimàtic">inhibidors enzimàtics</a>. </p> <dl><dt>Inhibició competitiva</dt></dl> <p>En la inhibició competitiva, l'inhibidor i el substrat competeixen per l'enzim (és a dir, no poden unir-s'hi els dos alhora). Sovint, els inhibidors competitius s'assemblen molt al substrat autèntic de l'enzim. Per exemple, el <a href="/wiki/Metotrexat" title="Metotrexat">metotrexat</a> és un inhibidor competitiu de l'enzim <a href="/w/index.php?title=Dihidrofolat_reductasa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dihidrofolat reductasa (encara no existeix)">dihidrofolat reductasa</a>, que catalitza la reducció del <a href="/wiki/%C3%80cid_f%C3%B2lic" title="Àcid fòlic">dihidrofolat</a> en <a href="/wiki/%C3%80cid_f%C3%B2lic" title="Àcid fòlic">tetrahidrofolat</a>. La semblança entre l'estructura de l'àcid fòlic la d'aquest medicament és mostrada a la figura inferior de la dreta. Cal remarcar que no és necessari que la unió de l'inhibidor es produeixi al punt d'unió del substrat (com sovint s'afirma), si la unió de l'enzim canvia la conformació d'aquest per evitar la unió amb el substrat, i a l'inrevés. En la inhibició competitiva, la velocitat màxima de la reacció no canvia, però calen concentracions de substrat més altes per assolir una determinada velocitat, augmentant la K<sub>m</sub> aparent. </p> <dl><dt>Inhibició incompetitiva</dt></dl> <p>En la inhibició incompetitiva, l'inhibidor no pot unir-se a l'enzim lliure, sinó únicament al complex ES. El complex EIS format per aquest procés és enzimàticament inactiu. Aquest tipus d'inhibició és rar, però es pot produir en enzims multimèrics. </p> <dl><dt>Inhibició no competitiva</dt></dl> <p>Els inhibidors no competitius poden unir-se a l'enzim al mateix temps que el substrat, és a dir, mai no s'uneixen a la zona activa. Tant els complexos EI com els EIS són enzimàticament inactius. Com que l'inhibidor no pot ser expulsat de l'enzim per una concentració més alta de substrat (a diferència de la inhibició competitiva), la V<sub>max</sub> aparent canvia. Tanmateix, com que el substrat encara es pot unir a l'enzim, la K<sub>m</sub> roman igual. </p> <dl><dt>Inhibició mixta</dt></dl> <p>Aquest tipus d'inhibicó s'assembla a la no competitiva, excepte que el complex EIS té una activitat enzimàtica residual. </p><p>En molts organismes, els inhibidors poden formar part d'un mecanisme de <a href="/wiki/Retroalimentaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Retroalimentació">retroalimentació</a>. Si un enzim produeix una quantitat excessiva d'una substància, aquesta substància pot actuar com a inhibidor de l'enzim al principi de la ruta que la produeix, causant l'alentiment o l'aturada de la producció de la substància quan n'hi ha una quantitat suficient. Es tracta d'una forma de <a href="/wiki/Retroalimentaci%C3%B3_negativa" title="Retroalimentació negativa">retroalimentació negativa</a>. Els enzims subjectes a aquesta forma de regulació sovint són multimèrics i tenen punts d'unió al·lostèrics per les substàncies reguladores. La seva funció substrat/velocitat no és hiperbòlica, sinó sigmoïdal (amb forma de S). </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Methotrexate_and_folic_acid_compared.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/67/Methotrexate_and_folic_acid_compared.png/220px-Methotrexate_and_folic_acid_compared.png" decoding="async" width="220" height="65" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/67/Methotrexate_and_folic_acid_compared.png/330px-Methotrexate_and_folic_acid_compared.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/67/Methotrexate_and_folic_acid_compared.png/440px-Methotrexate_and_folic_acid_compared.png 2x" data-file-width="2025" data-file-height="596" /></a><figcaption>El coenzim àcid fòlic (esquerre) i el medicament contra el càncer metotrexat (dreta) tenen una estructura molt similar. Per tant, el metotrexat és un inhibidor competitiu de molts enzims que utilitzen folats.</figcaption></figure> <p>Els <a href="/wiki/Inhibidor_enzim%C3%A0tic" title="Inhibidor enzimàtic">inhibidors irreversibles</a> reaccionen amb l'enzim i formen un adducte <a href="/wiki/Enlla%C3%A7_covalent" title="Enllaç covalent">covalent</a> amb la proteïna. La inactivació és irreversible. Aquests compostos inclouen l'<a href="/wiki/Eflornitina" title="Eflornitina">eflornitina</a>, un medicament utilitzat per tractar la <a href="/wiki/Malaltia_del_son" class="mw-redirect" title="Malaltia del son">malaltia del son</a>, causada per paràsits.<sup id="cite_ref-Poulin_59-0" class="reference"><a href="#cite_note-Poulin-59"><span class="cite-bracket">[</span>59<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La <a href="/wiki/Penicil%C2%B7lina" title="Penicil·lina">penicil·lina</a> i l'<a href="/wiki/Aspirina" class="mw-redirect" title="Aspirina">aspirina</a> també actuen d'aquesta manera. En aquests medicaments, el compost s'uneix a la zona activa i l'enzim converteix l'inhibidor en una forma activada que reacciona irreversiblement amb un o diversos residus d'aminoàcids. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Usos_d'inactivadors"><span id="Usos_d.27inactivadors"></span>Usos d'inactivadors</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Enzim&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Usos d'inactivadors"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Els inhibidors són utilitzats sovint com a medicaments, però també poden actuar com a verins. Tanmateix, la diferència entre medicament i verí sovint no és més que una qüestió de quantitat, car la majoria de medicaments són verinosos a un cert nivell, com ho escrigué <a href="/wiki/Paracels" title="Paracels">Paracels</a>: «totes les substàncies són verins; és la dosi correcta la que diferencia un verí d'un remei».<sup id="cite_ref-60" class="reference"><a href="#cite_note-60"><span class="cite-bracket">[</span>60<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> D'igual manera, els <a href="/wiki/Antibi%C3%B2tics" class="mw-redirect" title="Antibiòtics">antibiòtics</a> i altres medicaments contra les infeccions només són verins específics que maten un patogen, però no el seu <a href="/wiki/Hoste_(biologia)" class="mw-redirect" title="Hoste (biologia)">hoste</a>. </p><p>Un exemple d'inactivador utilitzat com a medicament és l'<a href="/wiki/Aspirina" class="mw-redirect" title="Aspirina">aspirina</a>, que inhibeix els enzims <a href="/wiki/Ciclooxigenasa" title="Ciclooxigenasa">COX-1</a> i <a href="/wiki/Ciclooxigenasa" title="Ciclooxigenasa">COX-2</a>, que produeixen el missatger d'<a href="/wiki/Inflamaci%C3%B3" title="Inflamació">inflamació</a> <a href="/wiki/Prostaglandina" title="Prostaglandina">prostaglandina</a>, eliminant així el dolor i la inflamació. El <a href="/wiki/Cianur" title="Cianur">cianur</a>, un verí, és un inactivador enzimàtic irreversible que es combina amb el coure i el ferro de la zona activa de l'enzim <a href="/wiki/Citocrom_c_oxidasa" title="Citocrom c oxidasa">citocrom c oxidasa</a> i bloqueja la <a href="/wiki/Respiraci%C3%B3_cel%C2%B7lular" title="Respiració cel·lular">respiració cel·lular</a>.<sup id="cite_ref-61" class="reference"><a href="#cite_note-61"><span class="cite-bracket">[</span>61<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Funció_biològica"><span id="Funci.C3.B3_biol.C3.B2gica"></span>Funció biològica</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Enzim&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Funció biològica"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Els enzims tenen una àmplia varietat de funcions a l'interior dels éssers vius. Són indispensables per la <a href="/wiki/Transducci%C3%B3_de_senyals" class="mw-redirect" title="Transducció de senyals">transducció de senyals</a> i la regulació cel·lular, sovint per mitjà de <a href="/wiki/Cinasa" title="Cinasa">cinases</a> i <a href="/wiki/Fosfatasa" title="Fosfatasa">fosfatases</a>.<sup id="cite_ref-62" class="reference"><a href="#cite_note-62"><span class="cite-bracket">[</span>62<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> També generen moviment, amb la <a href="/wiki/Miosina" title="Miosina">miosina</a> que hidrolitza ATP per generar <a href="/wiki/Contracci%C3%B3_muscular" title="Contracció muscular">contracció muscular</a> i mou productes dins la cèl·lula com a part del <a href="/wiki/Citoesquelet" title="Citoesquelet">citoesquelet</a>.<sup id="cite_ref-63" class="reference"><a href="#cite_note-63"><span class="cite-bracket">[</span>63<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Altres ATPases de la membrana cel·lular són <a href="/w/index.php?title=Bomba_i%C3%B2nica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bomba iònica (encara no existeix)">bombes iòniques</a> implicades en el <a href="/wiki/Transport_actiu" title="Transport actiu">transport actiu</a>. Els enzims també estan implicats en funcions més exòtiques, com ara la <a href="/wiki/Luciferasa" title="Luciferasa">luciferasa</a>, que genera llum en les <a href="/wiki/Cuca_de_llum" class="mw-redirect" title="Cuca de llum">cuques de llum</a>.<sup id="cite_ref-64" class="reference"><a href="#cite_note-64"><span class="cite-bracket">[</span>64<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els <a href="/wiki/Virus" title="Virus">virus</a> també poden contenir enzims per la infecció de cèl·lules, com ara la <a href="/w/index.php?title=VIH_integrasa&action=edit&redlink=1" class="new" title="VIH integrasa (encara no existeix)">VIH integrasa</a> i la <a href="/wiki/Transcriptasa_inversa" title="Transcriptasa inversa">transcriptasa inversa</a>, o per l'alliberament del virus de les cèl·lules, com ara la <a href="/wiki/Neuraminidasa" title="Neuraminidasa">neuraminidasa</a> del virus de la <a href="/wiki/Grip" title="Grip">grip</a>. </p><p>Una de les funcions més importants dels enzims és en l'<a href="/wiki/Aparell_digestiu" title="Aparell digestiu">aparell digestiu</a> dels animals. Enzims com ara les <a href="/wiki/Amilasa" title="Amilasa">amilases</a> i <a href="/wiki/Proteasa" title="Proteasa">proteases</a> descomponen les molècules grans (<a href="/wiki/Mid%C3%B3" title="Midó">midó</a> o <a href="/wiki/Prote%C3%AFnes" class="mw-redirect" title="Proteïnes">proteïnes</a>, respectivament) en molècules més petites, de manera que els intestins les puguin absorbir. Les molècules de midó, per exemple, són massa grans per ser absorbides per l'intestí, però els enzims hidrolitzen les cadenes de midó en molècules més petites com ara <a href="/wiki/Maltosa" title="Maltosa">maltosa</a> i finalment <a href="/wiki/Glucosa" title="Glucosa">glucosa</a>, que poden ser absorbides. Enzims diferents digereixen aliments diferents. En els <a href="/wiki/Remug%C3%B3" class="mw-redirect" title="Remugó">remugants</a>, que tenen una dieta <a href="/wiki/Herbivorisme" title="Herbivorisme">herbívora</a>, uns microorganismes de l'estómac produeixen un altre enzim, la <a href="/wiki/Cel%C2%B7lulasa" title="Cel·lulasa">cel·lulasa</a>, per descompondre les parets cel·lulars de cel·lulosa de les fibres vegetals.<sup id="cite_ref-65" class="reference"><a href="#cite_note-65"><span class="cite-bracket">[</span>65<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Diversos enzims poden treballar ensems en un ordre específic, creant <a href="/wiki/Rutes_metab%C3%B2liques" class="mw-redirect" title="Rutes metabòliques">rutes metabòliques</a>. En una ruta metabòlica, cada enzim agafa el producte d'un altre enzim com a substrat. Després de la reacció catalítica, el producte és passat a un altre enzim. A vegades, la mateixa reacció pot ser catalitzada en paral·lel per més d'un enzim; això pot permetre una regulació més complexa. Per exemple, un enzim forneix una activitat baixa i constant, mentre que un altre forneix una activitat alta induïble. </p><p>Els enzims determinen quins passos es produeixen en aquestes rutes. Sense els enzims, el metabolisme ni progressaria pels mateixos passos ni seria prou ràpid com per satisfer les necessitats de les cèl·lules. De fet, una ruta metabòlica com ara la <a href="/wiki/Glic%C3%B2lisi" title="Glicòlisi">glicòlisi</a> no podria existir sense enzims. La glucosa, per exemple, pot reaccionar directament amb ATP per quedar <a href="/wiki/Fosforilaci%C3%B3" title="Fosforilació">fosforilada</a> en un o més dels seus carbonis. En absència d'enzims, aquest procés és tan lent que és negligible. Tanmateix, si s'afegeix <a href="/wiki/Hexocinasa" title="Hexocinasa">hexocinasa</a>, aquestes reaccions lentes continuen produint-se, però la fosforilació al carboni 6 té lloc tan ràpidament que, si s'analitza la mescla una estona després, es troba <a href="/wiki/Glucosa_6-fosfat" class="mw-redirect" title="Glucosa 6-fosfat">glucosa 6-fosfat</a> com a únic producte significatiu. Per consegüent, la xarxa de rutes metabòliques de cada cèl·lula depèn del conjunt d'enzims funcionals presents. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Control_de_l'activitat"><span id="Control_de_l.27activitat"></span>Control de l'activitat</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Enzim&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: Control de l'activitat"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Hi ha cinc mecanismes principals de control de l'activitat enzimàtica dins les cèl·lules. </p> <ol><li>La <b>producció d'enzims</b> (<a href="/wiki/Transcripci%C3%B3_(gen%C3%A8tica)" class="mw-redirect" title="Transcripció (genètica)">transcripció</a> i <a href="/wiki/Traducci%C3%B3_(gen%C3%A8tica)" title="Traducció (genètica)">traducció</a> de gens enzimàtica) pot ser augmentada o reduïda per una cèl·lula en resposta a canvis en el seu medi. Aquesta forma de <a href="/wiki/Regulaci%C3%B3_de_l%27expressi%C3%B3_g%C3%A8nica" title="Regulació de l'expressió gènica">regulació gènica</a> rep el nom d'<a href="/w/index.php?title=Inducci%C3%B3_i_inhibici%C3%B3_dels_enzims&action=edit&redlink=1" class="new" title="Inducció i inhibició dels enzims (encara no existeix)">inducció i inhibició dels enzims</a>. Per exemple, els bacteris poden esdevenir <a href="/wiki/Resist%C3%A8ncia_als_antibi%C3%B2tics" title="Resistència als antibiòtics">resistents a antibiòtics</a> com ara la <a href="/wiki/Penicil%C2%B7lina" title="Penicil·lina">penicil·lina</a>, car es produeixen enzims anomenats <a href="/wiki/Beta-lactamasa" title="Beta-lactamasa">beta-lactamases</a> que hidrolitzen l'<a href="/wiki/Beta-lactam" class="mw-redirect" title="Beta-lactam">anell de beta-lactam</a> essencial de la molècula de penicil·lina. En són un altre exemple els enzims del <a href="/wiki/Fetge" title="Fetge">fetge</a> anomenats <a href="/w/index.php?title=Citocrom_P450_oxidasa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Citocrom P450 oxidasa (encara no existeix)">citocrom P450 oxidases</a>, importants en el <a href="/wiki/Metabolisme_dels_medicaments" class="mw-redirect" title="Metabolisme dels medicaments">metabolisme dels medicaments</a>. La inducció o inhibició d'aquests enzims pot causar <a href="/w/index.php?title=Interacci%C3%B3_farmacol%C3%B2gica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Interacció farmacològica (encara no existeix)">interacció farmacològica</a>.</li> <li>Els enzims poden ser <b>compartimentalitzats</b>, amb rutes metabòliques diferents a cada <a href="/w/index.php?title=Compartiment_cel%C2%B7lular&action=edit&redlink=1" class="new" title="Compartiment cel·lular (encara no existeix)">compartiment cel·lular</a>. Per exemple, els <a href="/wiki/%C3%80cid_gras" title="Àcid gras">àcids grassos</a> són sintetitzats per un conjunt d'enzims del <a href="/wiki/Citosol" title="Citosol">citosol</a>, el <a href="/wiki/Reticle_endoplasm%C3%A0tic" title="Reticle endoplasmàtic">reticle endoplasmàtic</a> i l'<a href="/wiki/Aparell_de_Golgi" title="Aparell de Golgi">aparell de Golgi</a>, i utilitzats per un conjunt diferent d'enzims com a font d'energia als <a href="/wiki/Mitocondris" class="mw-redirect" title="Mitocondris">mitocondris</a>, a través de l'<a href="/wiki/Oxidaci%C3%B3_%CE%B2" title="Oxidació β">oxidació β</a>.<sup id="cite_ref-66" class="reference"><a href="#cite_note-66"><span class="cite-bracket">[</span>66<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li>Els enzims poden ser regulats per <b><a href="/wiki/Inhibidor_enzim%C3%A0tic" title="Inhibidor enzimàtic">inhibidors</a> i activadors</b>. Per exemple, els productes finals d'una ruta metabòlica sovint són inhibidors d'algun dels primers enzims de la ruta (normalment el primer pas irreversible, anomenat "pas compromès"), regulant així la quantitat de producte final creada per les rutes. Aquest mecanisme regulador rep el nom de <a href="/wiki/Retroalimentaci%C3%B3_negativa" title="Retroalimentació negativa">mecanisme de retroalimentació negativa</a>, car la quantitat de producte final és regulada per la seva pròpia concentració. El mecanisme de retroalimentació negativa pot ajustar eficientment la velocitat de síntesi dels metabòlits intermedis segons les necessitats de les cèl·lules. Això ajuda a fornir materials i energia de manera econòmica, i evita una creació excessiva de productes finals. Com altres <a href="/wiki/Home%C3%B2stasi" title="Homeòstasi">mecanismes homeostàtics</a>, el control de les accions enzimàtiques ajuda a mantenir un <a href="/wiki/Home%C3%B2stasi" title="Homeòstasi">medi intern estable</a> en els organismes vivents.</li> <li>Els enzims poden ser regulats per <b><a href="/wiki/Modificaci%C3%B3_postraduccional" class="mw-redirect" title="Modificació postraduccional">modificació postraduccional</a></b>. Això pot incloure <a href="/wiki/Fosforilaci%C3%B3" title="Fosforilació">fosforilació</a>, <a href="/wiki/%C3%80cid_mir%C3%ADstic" class="mw-redirect" title="Àcid mirístic">miristoilació</a> i <a href="/wiki/Glicosilaci%C3%B3" title="Glicosilació">glicosilació</a>. Per exemple, en la resposta a la <a href="/wiki/Insulina" title="Insulina">insulina</a>, la <a href="/wiki/Fosforilaci%C3%B3" title="Fosforilació">fosforilació</a> de múltiples enzims, incloent-hi la <a href="/w/index.php?title=Glicogen_sintasa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Glicogen sintasa (encara no existeix)">glicogen sintasa</a>, contribueix a controlar la síntesi o degradació de <a href="/wiki/Glicogen" title="Glicogen">glicogen</a> i permet a la cèl·lula respondre a canvis en el <a href="/w/index.php?title=Sucre_sanguini&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sucre sanguini (encara no existeix)">sucre sanguini</a>.<sup id="cite_ref-67" class="reference"><a href="#cite_note-67"><span class="cite-bracket">[</span>67<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Un altre exemple de modificació postraduccional és la fragmentació de la cadena polipeptídica. La <a href="/wiki/Quimotripsina" title="Quimotripsina">quimotripsina</a>, una <a href="/wiki/Proteasa" title="Proteasa">proteasa</a> digestiva, és produïda en una forma inactiva com a <a href="/wiki/Quimotripsinogen" title="Quimotripsinogen">quimotripsinogen</a> al <a href="/wiki/P%C3%A0ncrees" title="Pàncrees">pàncrees</a>, i transportada en aquesta forma a l'<a href="/wiki/Est%C3%B3mac" title="Estómac">estómac</a>, on és activada. Això evita que l'enzim digereixi el pàncrees o altres teixits abans d'arribar a l'estómac. Aquest tipus de precursor inactiu d'un enzim rep el nom de <a href="/wiki/Zimogen" title="Zimogen">zimogen</a>.</li> <li>Alguns enzims poden ser <b>activats quan són situats en un medi diferent</b> (per exemple, d'un <a href="/wiki/Citoplasma" title="Citoplasma">citoplasma</a> reductor a un <a href="/wiki/Periplasma" class="mw-redirect" title="Periplasma">periplasma</a> oxidant, pH alt a pH baix, etc.). Per exemple, l'<a href="/wiki/Hemaglutinina" title="Hemaglutinina">hemaglutinina</a> del virus de la <a href="/wiki/Grip" title="Grip">grip</a> és activat per un canvi conformacional causat per condicions àcides, que es produeixen quan ingressa a la cèl·lula hoste i entra al <a href="/wiki/Lisosoma" title="Lisosoma">lisosoma</a>.<sup id="cite_ref-68" class="reference"><a href="#cite_note-68"><span class="cite-bracket">[</span>68<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li></ol> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Rol_en_malalties">Rol en malalties</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Enzim&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: Rol en malalties"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Phenylalanine_hydroxylase_brighter.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/97/Phenylalanine_hydroxylase_brighter.jpg/250px-Phenylalanine_hydroxylase_brighter.jpg" decoding="async" width="220" height="231" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/97/Phenylalanine_hydroxylase_brighter.jpg/330px-Phenylalanine_hydroxylase_brighter.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/97/Phenylalanine_hydroxylase_brighter.jpg/500px-Phenylalanine_hydroxylase_brighter.jpg 2x" data-file-width="678" data-file-height="713" /></a><figcaption><a href="/w/index.php?title=Fenilalanina_hidroxilasa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fenilalanina hidroxilasa (encara no existeix)">Fenilalanina hidroxilasa</a>. Creat a partir de <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.rcsb.org/pdb/explore.do?structureId=1KW0">PDB 1KW0</a> </figcaption></figure> <p>Com que la regulació estricta de l'activitat enzimàtica és essencial per l'<a href="/wiki/Home%C3%B2stasi" title="Homeòstasi">homeòstasi</a>, qualsevol disfunció (mutació, sobreproducció, subproducció, o deleció) d'un únic enzim crític pot causar una <a href="/wiki/Malaltia_gen%C3%A8tica" class="mw-redirect" title="Malaltia genètica">malaltia genètica</a>. La importància dels enzims és demostrada pel fet que una malaltia letal pot ser causada per la disfunció de només un tipus d'enzim dels milers que hi ha al cos humà. </p><p>Un exemple és el tipus més habitual de <a href="/wiki/Fenilceton%C3%BAria" title="Fenilcetonúria">fenilcetonúria</a>. La mutació d'un únic aminoàcid de l'enzim <a href="/w/index.php?title=Fenilalanina_hidroxilasa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fenilalanina hidroxilasa (encara no existeix)">fenilalanina hidroxilasa</a>, que catalitza el primer pas de la degradació de la <a href="/wiki/Fenilalanina" title="Fenilalanina">fenilalanina</a>, resulta en l'acumulació de fenilalanina i productes relacionats. Això pot conduir a <a href="/wiki/Retard_mental" class="mw-redirect" title="Retard mental">retard mental</a> si no es tracta la malaltia.<sup id="cite_ref-69" class="reference"><a href="#cite_note-69"><span class="cite-bracket">[</span>69<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Un altre exemple és quan <a href="/w/index.php?title=Mutaci%C3%B3_de_la_l%C3%ADnia_germinal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mutació de la línia germinal (encara no existeix)">mutacions de la línia germinal</a> de gens que codifiquen enzims de <a href="/wiki/Reparaci%C3%B3_de_l%27ADN" title="Reparació de l'ADN">reparació de l'ADN</a> causen síndromes hereditàries de càncer, com ara <a href="/wiki/Xerod%C3%A8rmia_pigmentada" title="Xerodèrmia pigmentada">xerodèrmia pigmentada</a>. Els defectes en aquests enzims causen càncer perquè el cos és menys capaç de reparar mutacions del genoma. Això causa una lenta acumulació de mutacions i resulta en el desenvolupament de molts tipus de càncer en el malalt. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Convencions_de_nomenclatura">Convencions de nomenclatura</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Enzim&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Convencions de nomenclatura"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El nom d'un enzim deriva sovint del seu substrat o de la reacció química que catalitza, amb el sufix <i>-asa</i>. En són exemples la <a href="/wiki/Lactasa" title="Lactasa">lactasa</a>, l'<a href="/wiki/Alcohol_deshidrogenasa" title="Alcohol deshidrogenasa">alcohol deshidrogenasa</a> i l'<a href="/wiki/ADN_polimerasa" class="mw-redirect" title="ADN polimerasa">ADN polimerasa</a>. Això pot resultar en què diferents enzims, anomenats <a href="/wiki/Isozim" class="mw-redirect" title="Isozim">isozims</a>, que tenen la mateixa funció tinguin el mateix nom bàsic. Els isoenzims tenen una seqüència d'aminoàcids diferent i se'ls pot distingir pel seu <a href="/wiki/PH" title="PH">pH</a> òptim, propietats cinètiques o immunològicament. A més, la reacció fisiològica normal que catalitza un enzim pot no ser la mateixa que en condicions artificials. Això pot fer que un mateix enzim sigui identificat amb dos noms diferents. Per exemple, la <a href="/w/index.php?title=Glucosa_isomerasa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Glucosa isomerasa (encara no existeix)">glucosa isomerasa</a>, utilitzada a la indústria per convertir <a href="/wiki/Glucosa" title="Glucosa">glucosa</a> en l'edulcorant <a href="/wiki/Fructosa" title="Fructosa">fructosa</a>, és una xilosa isomerasa <i>in vivo</i>. </p><p>La <a href="/wiki/Uni%C3%B3_Internacional_de_Bioqu%C3%ADmica_i_Biologia_Molecular" title="Unió Internacional de Bioquímica i Biologia Molecular">Unió Internacional de Bioquímica i Biologia Molecular</a> ha desenvolupat una nomenclatura pels enzims, els <b><a href="/wiki/N%C3%BAmero_EC" title="Número EC">números EC</a></b>; cada enzim és descrit per una seqüència de quatre números precedida per <i>EC</i>.<sup id="cite_ref-70" class="reference"><a href="#cite_note-70"><span class="cite-bracket">[</span>70<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El primer número classifica de manera general l'enzim segons el seu mecanisme: </p><p>El nivell de classificació més alt és el següent: </p> <ul><li>EC 1 <a href="/wiki/Oxidoreductasa" title="Oxidoreductasa">Oxidoreductases</a>: catalitzen reaccions d'<a href="/wiki/Oxidaci%C3%B3" title="Oxidació">oxidació</a>/reducció</li> <li>EC 2 <a href="/wiki/Transferasa" title="Transferasa">Transferases</a>: transfereixen un <a href="/wiki/Grup_funcional" title="Grup funcional">grup funcional</a> (<i>ex.</i> un grup metil o fosfat)</li> <li>EC 3 <a href="/wiki/Hidrolasa" title="Hidrolasa">Hidrolases</a>: catalitzen la <a href="/wiki/Hidr%C3%B2lisi" title="Hidròlisi">hidròlisi</a> de diversos enllaços</li> <li>EC 4 <a href="/wiki/Liasa" title="Liasa">Liases</a>: fragmenten diversos enllaços per mitjans altres que la hidròlisi i l'oxidació</li> <li>EC 5 <a href="/wiki/Isomerasa" title="Isomerasa">Isomerases</a>: catalitzen canvis d'<a href="/wiki/Is%C3%B2mer_(qu%C3%ADmica)" class="mw-redirect" title="Isòmer (química)">isomerització</a> dins d'una única molècula</li> <li>EC 6 <a href="/wiki/Ligasa" title="Ligasa">Ligases</a> uneixen dues molècules amb <a href="/wiki/Enlla%C3%A7_covalent" title="Enllaç covalent">enllaços covalents</a></li> <li>EC 7 Translocases: catalitzen el moviment d'ions o molècules a través de membranes<sup id="cite_ref-71" class="reference"><a href="#cite_note-71"><span class="cite-bracket">[</span>71<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li></ul> <p>Es pot navegar per la nomenclatura completa a <a rel="nofollow" class="external free" href="http://www.chem.qmul.ac.uk/iubmb/enzyme/">http://www.chem.qmul.ac.uk/iubmb/enzyme/</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Aplicacions_industrials">Aplicacions industrials</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Enzim&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: Aplicacions industrials"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>S'utilitzen enzims a la <a href="/wiki/Ind%C3%BAstria_qu%C3%ADmica" title="Indústria química">indústria química</a> i altres sectors industrials quan calen catalitzadors extremament específics. Tanmateix, els enzims en general estan limitats a les reaccions que han evolucionat per a catalitzar i la seva manca d'estabilitat en <a href="/wiki/Dissolvent_org%C3%A0nic" class="mw-redirect" title="Dissolvent orgànic">dissolvents orgànics</a> i a temperatures elevades. Així doncs, l'<a href="/w/index.php?title=Enginyeria_proteica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Enginyeria proteica (encara no existeix)">enginyeria proteica</a> és un àmbit d'investigació actiu que intenta crear enzims amb propietats noves, ja sigui per disseny racional o per evolució <i>in vitro</i>.<sup id="cite_ref-72" class="reference"><a href="#cite_note-72"><span class="cite-bracket">[</span>72<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-73" class="reference"><a href="#cite_note-73"><span class="cite-bracket">[</span>73<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquests esforços han començat a donar fruit amb el disseny <i><a href="/w/index.php?title=Ex_novo&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ex novo (encara no existeix)">ex novo</a></i> de diversos enzims per a catalitzar reaccions que no es donen a la natura.<sup id="cite_ref-74" class="reference"><a href="#cite_note-74"><span class="cite-bracket">[</span>74<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <table class="wikitable"> <tbody><tr> <td width="24%" align="center"><b>Aplicació</b> </td> <td width="38%" align="center"><b>Enzims utilitzats</b> </td> <td width="38%" align="center"><b>Usos</b> </td></tr> <tr> <td style="border-top: solid 3px #aaaaaa;" rowspan="2"><b><a href="/wiki/Processament_d%27aliments" title="Processament d'aliments">Processament d'aliments</a></b> <figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Amylose.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/45/Amylose.svg/180px-Amylose.svg.png" decoding="async" width="180" height="73" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/45/Amylose.svg/270px-Amylose.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/45/Amylose.svg/360px-Amylose.svg.png 2x" data-file-width="1180" data-file-height="477" /></a><figcaption>Les amilases catalitzen l'alliberament de sucres simples a partir de midó.</figcaption></figure> </td> <td style="border-top: solid 3px #aaaaaa;"><a href="/wiki/Amilasa" title="Amilasa">Amilases</a> de <a href="/wiki/Fongs" title="Fongs">fongs</a> i <a href="/wiki/Plantes" title="Plantes">plantes</a> </td> <td style="border-top: solid 3px #aaaaaa;">Producció de sucres a partir de <a href="/wiki/Mid%C3%B3" title="Midó">midó</a>, com en la producció de <a href="/wiki/Xarop_de_blat_de_moro" title="Xarop de blat de moro">xarop de blat de moro</a>.<sup id="cite_ref-75" class="reference"><a href="#cite_note-75"><span class="cite-bracket">[</span>75<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En fleques, per catalitzar la descomposició del midó de la <a href="/wiki/Farina" title="Farina">farina</a> en sucre. La fermentació del sucre per part dels llevats produeix el diòxid de carboni que fa pujar la massa. </td></tr> <tr> <td>Proteases </td> <td>Utilitzades per fabricants de galetes per reduir el contingut proteic de la farina. </td></tr> <tr> <td style="border-top: solid 3px #aaaaaa;"><b><a href="/w/index.php?title=Aliment_per_nadons&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aliment per nadons (encara no existeix)">Aliments per nadons</a></b> </td> <td style="border-top: solid 3px #aaaaaa;"><a href="/wiki/Tripsina" title="Tripsina">Tripsina</a> </td> <td style="border-top: solid 3px #aaaaaa;">Per predigerir aliments per nadons. </td></tr> <tr> <td style="border-top: solid 3px #aaaaaa;" rowspan="6"><b><a href="/wiki/Cerveseria" title="Cerveseria">Cerveseria</a></b> <figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Sjb_whiskey_malt.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/32/Sjb_whiskey_malt.jpg/180px-Sjb_whiskey_malt.jpg" decoding="async" width="180" height="135" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/32/Sjb_whiskey_malt.jpg/270px-Sjb_whiskey_malt.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/32/Sjb_whiskey_malt.jpg/360px-Sjb_whiskey_malt.jpg 2x" data-file-width="800" data-file-height="600" /></a><figcaption><a href="/wiki/Ordi" title="Ordi">Ordi</a> germinatiu utilitzat per la malta.</figcaption></figure> </td> <td style="border-top: solid 3px #aaaaaa;">Els enzims de l'ordi són alliberats durant l'etapa de maceració de la producció de cervesa. </td> <td style="border-top: solid 3px #aaaaaa;">Degraden el midó i les proteïnes per produir sucres, aminoàcids i pèptids simples que utilitzen els llevats en la fermentació. </td></tr> <tr> <td>Enzims d'ordi produïts industrialment </td> <td>Àmpliament utilitzats en el procés de producció de cervesa per substituir els enzims naturals de l'ordi. </td></tr> <tr> <td>Amilases, glucanases, proteases </td> <td>Fragmenten els polisacàrids i les proteïnes de la <a href="/w/index.php?title=Malta_(cereal)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Malta (cereal) (encara no existeix)">malta</a>. </td></tr> <tr> <td>Betaglucanases i arabinoxilanases </td> <td>Milloren el producte de la maceració i les característiques de filtració de la cervesa. </td></tr> <tr> <td>Amiloglucosidases i <a href="/wiki/Pul%C2%B7lulanasa" title="Pul·lulanasa">pul·lulanases</a> </td> <td><a href="/wiki/Cervesa_baixa_en_calories" class="mw-redirect" title="Cervesa baixa en calories">Cervesa baixa en calories</a> i ajustament de la fermentabilitat. </td></tr> <tr> <td>Proteases </td> <td>Eliminen la terbolesa produïda durant l'emmagatzemament de les cerveses. </td></tr> <tr> <td> </td> <td>Acetolactatdescarboxilases (ALDC) </td> <td>Augmenten l'eficiència de la fermentació per mitjà de la reducció de <a href="/wiki/Diacetil" class="mw-redirect" title="Diacetil">diacetil</a>.<sup id="cite_ref-76" class="reference"><a href="#cite_note-76"><span class="cite-bracket">[</span>76<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </td></tr> <tr> <td style="border-top: solid 3px #aaaaaa;"><b><a href="/wiki/Suc" title="Suc">Sucs de fruita</a></b> </td> <td style="border-top: solid 3px #aaaaaa;">Cel·lulases, pectinases </td> <td style="border-top: solid 3px #aaaaaa;">Donar claredat als sucs de fruita </td></tr> <tr> <td style="border-top: solid 3px #aaaaaa;" rowspan="4"><b><a href="/wiki/Llet" title="Llet">Indústria lletera</a></b> <figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Roquefort_cheese.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/92/Roquefort_cheese.jpg/180px-Roquefort_cheese.jpg" decoding="async" width="180" height="144" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/92/Roquefort_cheese.jpg/270px-Roquefort_cheese.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/92/Roquefort_cheese.jpg/360px-Roquefort_cheese.jpg 2x" data-file-width="1003" data-file-height="800" /></a><figcaption>Formatge Rocafort</figcaption></figure> </td> <td style="border-top: solid 3px #aaaaaa;"><a href="/wiki/Rennina" class="mw-redirect" title="Rennina">Rennina</a>, derivada de l'estómac d'<a href="/wiki/Remugant" class="mw-redirect" title="Remugant">animals remugants</a> joves (com ara vedells o xais). </td> <td style="border-top: solid 3px #aaaaaa;">Manufactura de formatges, utilitzat per <a href="/wiki/Hidrolitzar" class="mw-redirect" title="Hidrolitzar">hidrolitzar</a> proteïnes. </td></tr> <tr> <td>Enzims produïts per microbis </td> <td>Amb un ús creixent a la indústria lletera. </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/Lipasa" title="Lipasa">Lipases</a> </td> <td>Utilitzades durant la producció de <a href="/wiki/Formatge_Rocafort" class="mw-redirect" title="Formatge Rocafort">formatge Rocafort</a> per millorar la maduració del <a href="/wiki/Danabl%C3%BA" title="Danablú">Danablú</a>. </td></tr> <tr> <td>Lactases </td> <td>Descomponen la <a href="/wiki/Lactosa" title="Lactosa">lactosa</a> en <a href="/wiki/Glucosa" title="Glucosa">glucosa</a> galactosa. </td></tr> <tr> <td style="border-top: solid 3px #aaaaaa;"><b><a href="/w/index.php?title=Entendriment&action=edit&redlink=1" class="new" title="Entendriment (encara no existeix)">Entendriment de la carn</a></b> </td> <td style="border-top: solid 3px #aaaaaa;"><a href="/wiki/Papa%C3%AFna" title="Papaïna">Papaïnes</a> </td> <td style="border-top: solid 3px #aaaaaa;">Per fer més tendra la carn que ha de ser cuinada. </td></tr> <tr> <td style="border-top: solid 3px #aaaaaa;" rowspan="2"><b><a href="/wiki/Mid%C3%B3" title="Midó">Indústria del midó</a></b><div class="center"><div class="thumb tnone"><div class="thumbinner" style="width:208px;"> <table style="border: 0; padding: 0; margin: 0; width:204px;" cellspacing="0"> <tbody><tr> <td style="padding: auto; margin: 0;" class="thumbimage"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Alpha-D-Glucopyranose.svg" class="mw-file-description" title="Glucosa"><img alt="Glucosa" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c6/Alpha-D-Glucopyranose.svg/90px-Alpha-D-Glucopyranose.svg.png" decoding="async" width="90" height="97" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c6/Alpha-D-Glucopyranose.svg/135px-Alpha-D-Glucopyranose.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c6/Alpha-D-Glucopyranose.svg/180px-Alpha-D-Glucopyranose.svg.png 2x" data-file-width="157" data-file-height="170" /></a></span> </td> <td style="padding: 0; margin: 0; border: 0; width: 2px"> </td> <td style="padding: auto; margin: 0;" class="thumbimage"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Alpha-D-Fructofuranose.svg" class="mw-file-description" title="Glucosa"><img alt="Glucosa" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Alpha-D-Fructofuranose.svg/110px-Alpha-D-Fructofuranose.svg.png" decoding="async" width="110" height="94" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Alpha-D-Fructofuranose.svg/165px-Alpha-D-Fructofuranose.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Alpha-D-Fructofuranose.svg/220px-Alpha-D-Fructofuranose.svg.png 2x" data-file-width="179" data-file-height="153" /></a></span> </td></tr> <tr style="vertical-align:top;"> <td style="padding: 0; margin: 0; border: 0;"><div class="thumbcaption">Glucosa</div> </td> <td style="padding: 0; margin: 0; border: 0;"> </td> <td style="padding: 0; margin: 0; border: 0;"><div class="thumbcaption">Fructosa</div> </td></tr></tbody></table> </div> </div></div> </td> <td style="border-top: solid 3px #aaaaaa;">Amilases, amiloglucosideases i glucoamilases </td> <td style="border-top: solid 3px #aaaaaa;">Converteix <a href="/wiki/Mid%C3%B3" title="Midó">midó</a> en <a href="/wiki/Glucosa" title="Glucosa">glucosa</a> i diversos <a href="/wiki/Sucre_invertit" title="Sucre invertit">xarops</a>. </td></tr> <tr> <td>Glucosa isomerases </td> <td>Converteix <a href="/wiki/Glucosa" title="Glucosa">glucosa</a> en <a href="/wiki/Fructosa" title="Fructosa">fructosa</a> en la producció de <a href="/wiki/Xarop_de_blat_de_moro" title="Xarop de blat de moro">xarop de blat de moro</a> a partir de midó. Aquest xarop té propietats millorades d'edulcoració i un <a href="/wiki/Caloria" title="Caloria">valor calorífic</a> inferior al de la sucrosa amb el mateix nivell de dolçor. </td></tr> <tr> <td style="border-top: solid 3px #aaaaaa;"><b><a href="/wiki/Paper" title="Paper">Indústria paperera</a></b><figure class="mw-default-size mw-halign-center" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:InternationalPaper6413.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c5/InternationalPaper6413.jpg/220px-InternationalPaper6413.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/c5/InternationalPaper6413.jpg 1.5x" data-file-width="300" data-file-height="225" /></a><figcaption>Un molí paperer a <a href="/wiki/Carolina_del_Sud" title="Carolina del Sud">Carolina del Sud</a>.</figcaption></figure> </td> <td style="border-top: solid 3px #aaaaaa;"><a href="/wiki/Amilasa" title="Amilasa">Amilases</a>, <a href="/wiki/Xilanasa" title="Xilanasa">xilanases</a>, <a href="/wiki/Cel%C2%B7lulasa" title="Cel·lulasa">cel·lulases</a> i <a href="/w/index.php?title=Ligninasa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ligninasa (encara no existeix)">ligninases</a> </td> <td style="border-top: solid 3px #aaaaaa;">Descomponen el midó en una menor <a href="/wiki/Viscositat" title="Viscositat">viscositat</a>, contribuint a encolar i acabar el paper. Les xilanases redueixen la quantitat de lleixiu necessària per la descoloració; les cel·lulases suavitzen les fibres, milloren el drenatge d'aigua, i promouen l'eliminació de tinta; les lipases redueixen la cobertura del paper i els enzims degradadors de lignina eliminen la <a href="/wiki/Lignina" title="Lignina">lignina</a> per fer el paper més tou. </td></tr> <tr> <td style="border-top: solid 3px #aaaaaa;" rowspan="2"><b>Indústria dels <a href="/wiki/Biocombustible" title="Biocombustible">biocombustibles</a></b><figure class="mw-default-size mw-halign-center" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Cellulose-3D-balls.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9c/Cellulose-3D-balls.png/250px-Cellulose-3D-balls.png" decoding="async" width="220" height="125" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9c/Cellulose-3D-balls.png/330px-Cellulose-3D-balls.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9c/Cellulose-3D-balls.png/500px-Cellulose-3D-balls.png 2x" data-file-width="1000" data-file-height="570" /></a><figcaption>Cel·lulosa en 3D</figcaption></figure> </td> <td style="border-top: solid 3px #aaaaaa;"><a href="/wiki/Cel%C2%B7lulasa" title="Cel·lulasa">Cel·lulases</a> </td> <td style="border-top: solid 3px #aaaaaa;">Utilitzades per descompondre la cel·lulosa en sucres que poden ser fermentats (<i>vegeu <a href="/wiki/Etanol_cel%C2%B7lul%C3%B2sic" title="Etanol cel·lulòsic">etanol cel·lulòsic</a></i>). </td></tr> <tr> <td><a href="/w/index.php?title=Ligninasa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ligninasa (encara no existeix)">Ligninases</a> </td> <td>Ús de residus de <a href="/wiki/Lignina" title="Lignina">lignina</a> </td></tr> <tr> <td style="border-top: solid 3px #aaaaaa;" rowspan="4"><b><a href="/w/index.php?title=Detergent_biol%C3%B2gic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Detergent biològic (encara no existeix)">Detergents biològics</a></b> </td> <td style="border-top: solid 3px #aaaaaa;">Principalment <a href="/wiki/Proteasa" title="Proteasa">proteases</a>, produïdes en forma <a href="/wiki/Extracel%C2%B7lular" title="Extracel·lular">extracel·lular</a> a partir de <a href="/wiki/Bacteris" title="Bacteris">bacteris</a> </td> <td style="border-top: solid 3px #aaaaaa;">Utilitzades per condicions de preremull i aplicacions directes de líquids per eliminar taques de proteïnes de la roba. </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/Amilasa" title="Amilasa">Amilases</a> </td> <td><a href="/wiki/Detergents" class="mw-redirect" title="Detergents">Detergents</a> pels rentavaixelles, utilitzats per eliminar residus resistents de midó. </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/Lipasa" title="Lipasa">Lipases</a> </td> <td>Utilitzades per ajudar a eliminar taques de greix i d'oli. </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/Cel%C2%B7lulasa" title="Cel·lulasa">Cel·lulases</a> </td> <td>Utilitzades en <a href="/wiki/Suavitzant" title="Suavitzant">suavitzants</a> biològics. </td></tr> <tr> <td style="border-top: solid 3px #aaaaaa;"><b><a href="/wiki/Lent_de_contacte" title="Lent de contacte">Netejadors de lents de contacte</a></b> </td> <td style="border-top: solid 3px #aaaaaa;"><a href="/wiki/Proteasa" title="Proteasa">Proteases</a> </td> <td style="border-top: solid 3px #aaaaaa;">Utilitzades per eliminar <a href="/wiki/Prote%C3%AFnes" class="mw-redirect" title="Proteïnes">proteïnes</a> de les <a href="/wiki/Lent_de_contacte" title="Lent de contacte">lents de contacte</a> per evitar infeccions. </td></tr> <tr> <td style="border-top: solid 3px #aaaaaa;">Indústria de la goma </td> <td style="border-top: solid 3px #aaaaaa;"><a href="/wiki/Catalasa" title="Catalasa">Catalases</a> </td> <td style="border-top: solid 3px #aaaaaa;">Utilitzades per generar <a href="/wiki/Oxigen" title="Oxigen">oxigen</a> a partir de <a href="/wiki/Per%C3%B2xid" title="Peròxid">peròxid</a> per convertir <a href="/wiki/L%C3%A0tex" title="Làtex">làtex</a> en cautxú cel·lular. </td></tr> <tr> <td style="border-top: solid 3px #aaaaaa;"><b><a href="/wiki/Fotografia" title="Fotografia">Indústria fotogràfica</a></b> </td> <td style="border-top: solid 3px #aaaaaa;"><a href="/wiki/Proteasa" title="Proteasa">Proteases</a> (ficina) </td> <td style="border-top: solid 3px #aaaaaa;">Dissolució de <a href="/wiki/Gelatina" title="Gelatina">gelatina</a> de <a href="/wiki/Pel%C2%B7l%C3%ADcula_fotogr%C3%A0fica" title="Pel·lícula fotogràfica">pel·lícules</a> rebutjades, permetent recuperar-ne el contingut en <a href="/wiki/Argent" title="Argent">argent</a>. </td></tr> <tr> <td style="border-top: solid 3px #aaaaaa;"><b><a href="/wiki/Biologia_molecular" title="Biologia molecular">Biologia molecular</a></b> <figure class="mw-default-size mw-halign-center" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:DNA123_rotated.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d9/DNA123_rotated.png/220px-DNA123_rotated.png" decoding="async" width="220" height="122" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/d9/DNA123_rotated.png 1.5x" data-file-width="240" data-file-height="133" /></a><figcaption>Par de la <a href="/wiki/Doble_h%C3%A8lix" title="Doble hèlix">doble hèlix</a> de l'ADN.</figcaption></figure> </td> <td style="border-top: solid 3px #aaaaaa;"><a href="/wiki/Enzim_de_restricci%C3%B3" title="Enzim de restricció">Enzims de restricció</a>, <a href="/wiki/ADN-ligasa" title="ADN-ligasa">ADN-ligases</a> i <a href="/wiki/Polimerasa" title="Polimerasa">polimerases</a> </td> <td style="border-top: solid 3px #aaaaaa;">Utilitzades per manipular ADN en <a href="/wiki/Enginyeria_gen%C3%A8tica" title="Enginyeria genètica">enginyeria genètica</a>, importants en <a href="/wiki/Farmacologia" title="Farmacologia">farmacologia</a>, <a href="/wiki/Agricultura" title="Agricultura">agricultura</a> i <a href="/wiki/Medicina" title="Medicina">medicina</a>. Essencials per la <a href="/wiki/Enzim_de_restricci%C3%B3" title="Enzim de restricció">digestió de restricció</a> i la <a href="/wiki/Reacci%C3%B3_en_cadena_de_la_polimerasa" title="Reacció en cadena de la polimerasa">reacció en cadena de la polimerasa</a>. La biologia molecular també és important en les <a href="/wiki/Ci%C3%A8ncies_forenses" class="mw-redirect" title="Ciències forenses">ciències forenses</a>. </td></tr> </tbody></table> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Enzim&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-1"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-1">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFGarrettGrisham1999"><span style="font-variant: small-caps;">Garrett</span>, R. H.; <span style="font-variant: small-caps;">Grisham</span>, C. M.. <i>Biochemistry</i> (en anglès). 2a edició.  Saunders College Publishing, 1999, p. 426–427. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-03-022318-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-03-022318-0">ISBN 0-03-022318-0</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Biochemistry&rft.aulast=Garrett&rft.aufirst=R.%C2%A0H.&rft.date=1999&rft.edition=2a%C2%A0edici%C3%B3&rft.pub=Saunders+College+Publishing&rft.pages=426%E2%80%93427&rft.isbn=0-03-022318-0"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-2"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-2">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Bairoch A. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110601003507/http://www.expasy.org/NAR/enz00.pdf">The ENZYME database in 2000</a>» (en anglès). <i>Nucleic Acids Res</i>, 28, 2000, pàg. 304–305. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.expasy.org/NAR/enz00.pdf">original</a> el 2011-06-01. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1093%2Fnar%2F28.1.304">10.1093/nar/28.1.304</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10592255?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:10592255">10592255</a> [Consulta: 18 setembre 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-3"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-3">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Lilley D. «Structure, folding and mechanisms of ribozymes» (en anglès). <i>Curr Opin Struct Biol</i>, 15, 3, 2005, pàg. 313–23. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.sbi.2005.05.002">10.1016/j.sbi.2005.05.002</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15919196?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15919196">15919196</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-4"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-4">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Groves J. T. «Artificial enzymes. The importance of being selective» (en anglès). <i>Nature</i>, 389, 6649, 1997, pàg. 329–30. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2F38602">10.1038/38602</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9311771?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:9311771">9311771</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-Reaumur1752-5"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Reaumur1752_5-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFde_Réaumur1752"><a href="/wiki/Ren%C3%A9_Antoine_Ferchault_de_R%C3%A9aumur" title="René Antoine Ferchault de Réaumur"><span style="font-variant: small-caps;">de Réaumur</span>, R. A. F.</a> «Observations sur la digestion des oiseaux» (en francès). <i>Histoire de l'academie royale des sciences</i>, 1.752, 1752, pàg. 266 i 461.</span></span> </li> <li id="cite_note-6"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-6">↑</a></span> <span class="reference-text">Williams, H. S. (1904) <a rel="nofollow" class="external text" href="http://etext.lib.virginia.edu/toc/modeng/public/Wil4Sci.html"><i>A History of Science: in Five Volumes. Volume IV: Modern Development of the Chemical and Biological Sciences</i></a> Harper and Brothers (New York) Consultat el 4 abril 2007</span> </li> <li id="cite_note-7"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-7">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Dubos J. «Louis Pasteur: Free Lance of Science, Gollancz. Citat a Manchester K. L. (1995). Louis Pasteur (1822–1895)—chance and the prepared mind» (en anglès). <i>Trends Biotechnol</i>, 13, 12, 1951, pàg. 511–515. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2FS0167-7799%2800%2989014-9">10.1016/S0167-7799(00)89014-9</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/8595136?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:8595136">8595136</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-8"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-8">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://nobelprize.org/nobel_prizes/chemistry/laureates/1907/buchner-bio.html"><i>Biografia d'Eduard Buchner</i> a http://nobelprize.org</a> Consultat el 4 abril 2007</span> </li> <li id="cite_note-9"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-9">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://nobelprize.org/nobel_prizes/chemistry/laureates/1907/buchner-lecture.html">Text de la xerrada de Buchner a la cerimònia dels Premis Nobel del 1907 a http://nobelprize.org</a> Consultat el 4 abril 2007</span> </li> <li id="cite_note-10"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-10">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://nobelprize.org/nobel_prizes/chemistry/laureates/1946/">Guardonats del Premi Nobel de Química del 1946 a http://nobelprize.org</a> Consultat el 4 abril 2007</span> </li> <li id="cite_note-11"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-11">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Blake C. C., Koenig D. F., Mair G. A., North A. C., Phillips D. C., Sarma V. R. «Structure of hen egg-white lysozyme. A three-dimensional Fourier synthesis at 2 Angstrom resolution». <i>Nature</i>, 22, 206, 1965, pàg. 757–761. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2F206757a0">10.1038/206757a0</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/5891407?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:5891407">5891407</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-12"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-12">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Chen L. H., Kenyon G. L., Curtin F., Harayama S., Bembenek M. E., Hajipour G., Whitman C. P. «4-Oxalocrotonate tautomerase, an enzyme composed of 62 amino acid residues per monomer». <i>J. Biol. Chem.</i>, 267, 25, 1992, pàg. 17716–21. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/1339435?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:1339435">1339435</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-13"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-13">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Smith S. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.fasebj.org/cgi/reprint/8/15/1248">The animal fatty acid synthase: one gene, one polypeptide, seven enzymes</a>». <i>Faseb J.</i>, 8, 15, 1994, pàg. 1248–59. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/8001737?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:8001737">8001737</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-14"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-14">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Anfinsen C. B. «Principles that Govern the Folding of Protein Chains». <i>Science</i>, 181, 1973, pàg. 223–230. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.181.4096.223">10.1126/science.181.4096.223</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/4124164?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:4124164">4124164</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-15"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-15">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Dunaway-Mariano, D. «Enzyme function discovery» (en anglès). <i>Structure</i>, 16, 11, novembre 2008, pàg. 1599–600. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.str.2008.10.001">10.1016/j.str.2008.10.001</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19000810?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:19000810">19000810</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-16"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-16">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ebi.ac.uk/thornton-srv/databases/CSA/"><i>The Catalytic Site Atlas</i>, a The European Bioinformatics Institute</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130803032349/http://www.ebi.ac.uk/thornton-srv/databases/CSA/">Arxivat</a> 2013-08-03 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. Consultat el 4 abril 2007</span> </li> <li id="cite_note-17"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-17">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Jaeger K. E., Eggert T. «Enantioselective biocatalysis optimized by directed evolution». <i>Curr Opin Biotechnol.</i>, 15(4), 2004, pàg. 305–313. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.copbio.2004.06.007">10.1016/j.copbio.2004.06.007</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15358000?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15358000">15358000</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-18"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-18">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Shevelev I. V.; Hubscher U. «The 3' 5' exonucleases». <i>Nat Rev Mol Cell Biol.</i>, 3, 5, 2002, pàg. 364–376. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2Fnrm804">10.1038/nrm804</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11988770?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:11988770">11988770</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-19"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-19">↑</a></span> <span class="reference-text">Berg J., Tymoczko J., Stryer L. (2002). <i>Biochemistry</i>, W. H. Freeman and Company <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-7167-4955-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-7167-4955-6">ISBN 0-7167-4955-6</a></span> </li> <li id="cite_note-20"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-20">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Zenkin N., Yuzenkova Y., Severinov K. «Transcript-assisted transcriptional proofreading». <i>Science</i>, 313, 2006, pàg. 518–520. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.1127422">10.1126/science.1127422</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16873663?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16873663">16873663</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-21"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-21">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Ibba M., Soll D. «Aminoacyl-tRNA synthesis». <i>Annu Rev Biochem.</i>, 69, 2000, pàg. 617–650. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1146%2Fannurev.biochem.69.1.617">10.1146/annurev.biochem.69.1.617</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10966471?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:10966471">10966471</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-22"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-22">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Rodnina M. V., Wintermeyer W. «Fidelity of aminoacyl-tRNA selection on the ribosome: kinetic and structural mechanisms». <i>Annu Rev Biochem.</i>, 70, 2001, pàg. 415–435. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1146%2Fannurev.biochem.70.1.415">10.1146/annurev.biochem.70.1.415</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11395413?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:11395413">11395413</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-23"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-23">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"><span style="font-variant: small-caps;">Firn</span>, Richard. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20061031063451/http://www-users.york.ac.uk/~drf1/rdf_sp1.htm">The Screening Hypothesis - a new explanation of secondary product diversity and function</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www-users.york.ac.uk/~drf1/rdf_sp1.htm">original</a> el 2006-10-31. [Consulta: 11 octubre 2006].</span></span> </li> <li id="cite_note-24"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-24">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Fischer E. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k90736r/f364.chemindefer">Einfluss der Configuration auf die Wirkung der Enzyme</a>». <i>Ber. Dt. Chem. Ges.</i>, 27, 1894, pàg. 2985–2993. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1002%2Fcber.18940270364">10.1002/cber.18940270364</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-25"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-25">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Koshland D. E. «Application of a Theory of Enzyme Specificity to Protein Synthesis». <i>Proc. Natl. Acad. Sci.</i>, 44, 2, 1958, pàg. 98–104. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1073%2Fpnas.44.2.98">10.1073/pnas.44.2.98</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16590179?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16590179">16590179</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-26"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-26">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Vasella A, Davies GJ, Bohm M. «Glycosidase mechanisms» (en anglès). <i>Curr Opin Chem Biol.</i>, 6, 5, 2002, pàg. 619–629. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2FS1367-5931%2802%2900380-0">10.1016/S1367-5931(02)00380-0</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12413546?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:12413546">12413546</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-27"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-27">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFBoyer2002"><span style="font-variant: small-caps;">Boyer</span>, Rodney [2002]. «6». A: <i>Concepts in Biochemistry</i>. 2a edició.  Nova York, Chichester, Weinheim, Brisbane, Singapur, Toronto.: John Wiley & Sons, Inc., 2002, p. 137–138. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-470-00379-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-470-00379-0">ISBN 0-470-00379-0</a></span>. <span style="font-size:90%;"><a href="/wiki/OCLC" class="mw-redirect" title="OCLC">OCLC</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://worldcat.org/oclc/51720783">51720783</a></span> [Consulta: 21 abril 2007].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Concepts+in+Biochemistry&rft.atitle=6&rft.aulast=Boyer&rft.aufirst=Rodney&rft.date=2002&rft.edition=2a%C2%A0edici%C3%B3&rft.pub=John+Wiley+%26+Sons%2C+Inc.&rft.place=Nova+York%2C+Chichester%2C+Weinheim%2C+Brisbane%2C+Singapur%2C+Toronto.&rft.pages=137%E2%80%93138&rft.isbn=0-470-00379-0&rft_id=info:oclcnum/51720783"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-28"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-28">↑</a></span> <span class="reference-text">Fersht, A. (1985). <i>Enzyme Structure and Mechanism</i> (2a ed) p50–52 W H Freeman & co, Nova York <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-7167-1615-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-7167-1615-1">ISBN 0-7167-1615-1</a></span> </li> <li id="cite_note-29"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-29">↑</a></span> <span class="reference-text">Jencks W. P. (1987). <i>Catalysis in Chemistry and Enzymology</i>. Dover, New York</span> </li> <li id="cite_note-30"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-30">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Villa J., Strajbl M., Glennon T. M., Sham Y. Y., Chu Z. T., Warshel A. «How important are entropic contributions to enzyme catalysis?». <i>Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A.</i>, 97, 22, 2000, pàg. 11899–904. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1073%2Fpnas.97.22.11899">10.1073/pnas.97.22.11899</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11050223?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:11050223">11050223</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-31"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-31">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Warshel A., Sharma P. K., Kato M., Xiang Y., Liu H., Olsson M. H. «Electrostatic basis for enzyme catalysis». <i>Chem. Rev.</i>, 106, 8, 2006, pàg. 3210–35. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1021%2Fcr0503106">10.1021/cr0503106</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16895325?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16895325">16895325</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-32"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-32">↑</a></span> <span class="reference-text">Eisenmesser E. Z., Bosco D. A., Akke M., Kern D. «Enzyme dynamics during catalysis». <i>Science</i>. 2002 22 de febrer;295(5559):1520–3. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11859194?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:11859194">11859194</a></span> </li> <li id="cite_note-33"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-33">↑</a></span> <span class="reference-text">Agarwal P. K. "Role of protein dynamics in reaction rate enhancement by enzymes". <i>J Am Chem Soc.</i>, 2 novembre 2005; 127(43): 15248-56. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16248667?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16248667">16248667</a></span> </li> <li id="cite_note-34"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-34">↑</a></span> <span class="reference-text">Eisenmesser E. Z., Millet O., Labeikovsky W., Korzhnev D. M., Wolf-Watz M., Bosco D. A., Skalicky J. J., Kay L. E., Kern D. "Intrinsic dynamics of an enzyme underlies catalysis". <i>Nature</i>. 3 novembre 2005; 438(7064): 117-21. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16267559?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16267559">16267559</a></span> </li> <li id="cite_note-35"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-35">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Yang LW, Bahar I. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.today/20120526191929/http://www.cell.com/structure/abstract/S0969-2126(05)00167-X">Coupling between catalytic site and collective dynamics: A requirement for mechanochemical activity of enzymes</a>». <i>Structure.</i>, 13, 05-06-2005, pàg. 893–904. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.structure.org/content/article/abstract?uid=PIIS096921260500167X">original</a> el 26 de maig 2012. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.str.2005.03.015">10.1016/j.str.2005.03.015</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15939021?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15939021">15939021</a> [Consulta: 13 desembre 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-36"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-36">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Agarwal PK, Billeter SR, Rajagopalan PT, Benkovic SJ, Hammes-Schiffer S. «Network of coupled promoting motions in enzyme catalysis». <i>Proc. Natl. Acad. Sci. U S A.</i>, 99, 05-03-2002, pàg. 2794–9. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1073%2Fpnas.052005999">10.1073/pnas.052005999</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11867722?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:11867722">11867722</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-37"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-37">↑</a></span> <span class="reference-text">Agarwal P. K., Geist A., Gorin A. «Protein dynamics and enzymatic catalysis: investigating the peptidyl-prolyl cis-trans isomerization activity of cyclophilin A.» <i>Biochemistry</i>. 24 agost 2004; 43(33): 10605-18. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15311922?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15311922">15311922</a></span> </li> <li id="cite_note-38"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-38">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Tousignant A, Pelletier JN. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20091130073740/http://www.sciencedirect.com/science?_ob=ArticleURL&_udi=B6VRP-4D4JYMC-6&_coverDate=08%2F31%2F2004&_alid=465962916&_rdoc=1&_fmt=&_orig=search&_qd=1&_cdi=6240&_sort=d&view=c&_acct=C000050221&_version=1&_urlVersion=0&_userid=10&md5=613585a6164baa38b4f6536d8da9170a">Protein motions promote catalysis</a>». <i>Chem Biol.</i>, 11, 8, Agost 2004, pàg. 1037–42. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.sciencedirect.com/science?_ob=ArticleURL&_udi=B6VRP-4D4JYMC-6&_coverDate=08%2F31%2F2004&_alid=465962916&_rdoc=1&_fmt=&_orig=search&_qd=1&_cdi=6240&_sort=d&view=c&_acct=C000050221&_version=1&_urlVersion=0&_userid=10&md5=613585a6164baa38b4f6536d8da9170a">original</a> el 2009-11-30. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.chembiol.2004.06.007">10.1016/j.chembiol.2004.06.007</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15324804?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15324804">15324804</a> [Consulta: 13 desembre 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-39"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-39">↑</a></span> <span class="reference-text">Olsson M. H. M.; Parson W. W.; Warshel A. «Dynamical Contributions to Enzyme Catalysis: Critical Tests of A Popular Hypothesis». <i>Chem. Rev.</i>, 2006, 105: 1737-1756</span> </li> <li id="cite_note-40"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-40">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFde_Bolster1997"><span style="font-variant: small-caps;">de Bolster</span>, M. W. G. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.chem.qmul.ac.uk/iupac/bioinorg/CD.html#34">Glossary of Terms Used in Bioinorganic Chemistry</a>».  International Union of Pure and Applied Chemistry, 1997. [Consulta: 30 octubre 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-41"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-41">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFde_Bolster1997"><span style="font-variant: small-caps;">de Bolster</span>, M. W. G. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.chem.qmul.ac.uk/iupac/bioinorg/CD.html#33">Glossary of Terms Used in Bioinorganic Chemistry</a>».  International Union of Pure and Applied Chemistry, 1997. [Consulta: 30 octubre 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-42"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-42">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Fisher Z., Hernandez Prada J. A., Tu C., Duda D., Yoshioka C., An H., Govindasamy L., Silverman D. N. i McKenna R. «Structural and kinetic characterization of active-site histidine as a proton shuttle in catalysis by human carbonic anhydrase II». <i>Biochemistry.</i>, 44(4), 2005, pàg. 1097–115. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1021%2Fbi0480279">10.1021/bi0480279</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15667203?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15667203">15667203</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-43"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-43">↑</a></span> <span class="reference-text">A. F. Wagner, K. A. Folkers (1975). <i>Vitamins and coenzymes.</i> Interscience Publishers New York| <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-88275-258-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-88275-258-8">ISBN 0-88275-258-8</a></span> </li> <li id="cite_note-44"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-44">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.brenda.uni-koeln.de/"><i>BRENDA. The Comprehensive Enzyme Information System</i></a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20081211024816/http://www.brenda.uni-koeln.de/">Arxivat</a> 2008-12-11 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. Consultat el 4 abril 2007</span> </li> <li id="cite_note-45"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-45">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Henri, V. «Theorie generale de l'action de quelques diastases». <i>Compt. Rend. Hebd. Acad. Sci. Paris</i>, 135, 1902, pàg. 916–919.</span></span> </li> <li id="cite_note-46"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-46">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Sørensen, P. L. «Enzymstudien {II}. Über die Messung und Bedeutung der Wasserstoffionenkonzentration bei enzymatischen Prozessen». <i>Biochem. Z.</i>, 21, 1909, pàg. 131-304.</span></span> </li> <li id="cite_note-47"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-47">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Michaelis L., Menten M. «Die Kinetik der Invertinwirkung». <i>Biochem. Z.</i>, 49, 1913, pàg. 333–369.</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://web.lemoyne.edu/~giunta/menten.html">English translation</a> Consultat el 6 abril 2007</span> </li> <li id="cite_note-48"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-48">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Briggs G. E., Haldane J. B. S. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biochemj.org/bj/019/0338/bj0190338_browse.htm">A note on the kinetics of enzyme action</a>». <i>Biochem. J.</i>, 19, 1925, pàg. 339–339. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16743508?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16743508">16743508</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-49"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-49">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Radzicka A., Wolfenden R. «A proficient enzyme». <i>Science</i>, 6, 267, 1995, pàg. 90–931. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.7809611">10.1126/science.7809611</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/7809611?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:7809611">7809611</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-50"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-50">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Ellis R. J. «Macromolecular crowding: obvious but underappreciated». <i>Trends Biochem. Sci.</i>, 26, 10, 2001, pàg. 597–604. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2FS0968-0004%2801%2901938-7">10.1016/S0968-0004(01)01938-7</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11590012?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:11590012">11590012</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-51"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-51">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Kopelman R «Fractal Reaction Kinetics». <i>Science</i>, 241, 4873, 1988, pàg. 1620–26. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.241.4873.1620">10.1126/science.241.4873.1620</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-52"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-52">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Savageau M. A. «Michaelis-Menten mechanism reconsidered: implications of fractal kinetics». <i>J. Theor. Biol.</i>, 176, 1, 1995, pàg. 115–24. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1006%2Fjtbi.1995.0181">10.1006/jtbi.1995.0181</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/7475096?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:7475096">7475096</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-53"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-53">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Schnell S., Turner T. E. «Reaction kinetics in intracellular environments with macromolecular crowding: simulations and rate laws». <i>Prog. Biophys. Mol. Biol.</i>, 85, 2–3, 2004, pàg. 235–60. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.pbiomolbio.2004.01.012">10.1016/j.pbiomolbio.2004.01.012</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15142746?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15142746">15142746</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-54"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-54">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Xu F, Ding H «A new kinetic model for heterogeneous (or spatially confined) enzymatic catalysis: Contributions from the fractal and jamming (overcrowding) effects». <i>Appl. Catal. A: Gen.</i>, 317, 1, 2007, pàg. 70–81. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.apcata.2006.10.014">10.1016/j.apcata.2006.10.014</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-55"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-55">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Garcia-Viloca M., Gao J., Karplus M., Truhlar D. G. «How enzymes work: analysis by modern rate theory and computer simulations». <i>Science</i>, 303, 5655, 2004, pàg. 186–195. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.1088172">10.1126/science.1088172</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/14716003?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:14716003">14716003</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-56"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-56">↑</a></span> <span class="reference-text"> <span class="citation" style="font-style:normal">Olsson M. H., Siegbahn P. E., Warshel A. «Simulations of the large kinetic isotope effect and the temperature dependence of the hydrogen atom transfer in lipoxygenase». <i>J. Am. Chem. Soc.</i>, 126, 9, 2004, pàg. 2820–1828. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1021%2Fja037233l">10.1021/ja037233l</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/14995199?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:14995199">14995199</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-57"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-57">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Masgrau L., Roujeinikova A., Johannissen L. O., Hothi P., Basran J., Ranaghan K. E., Mulholland A. J., Sutcliffe M. J., Scrutton N. S., Leys D. «Atomic Description of an Enzyme Reaction Dominated by Proton Tunneling». <i>Science</i>, 312, 5771, 2006, pàg. 237–241. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.1126002">10.1126/science.1126002</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16614214?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16614214">16614214</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-58"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-58">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Cleland, W.W. «The Kinetics of Enzyme-catalyzed Reactions with two or more Substrates or Products 2. {I}nhibition: Nomenclature and Theory». <i>Biochim. Biophys. Acta</i>, 67, 1963, pàg. 173-187.</span></span> </li> <li id="cite_note-Poulin-59"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Poulin_59-0">↑</a></span> <span class="reference-text">Poulin R., Lu L., Ackermann B., Bey P., Pegg A. E. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.jbc.org/cgi/reprint/267/1/150">«Mechanism of the irreversible inactivation of mouse ornithine decarboxylase by alpha-difluoromethylornithine. Characterization of sequences at the inhibitor and coenzyme binding sites.»</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090124095637/http://www.jbc.org/cgi/reprint/267/1/150">Arxivat</a> 2009-01-24 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. <i>J Biol Chem.</i> 5 gener 1992; 267(1): 150–8. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/1730582?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:1730582">1730582</a></span> </li> <li id="cite_note-60"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-60">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFGuitart2009"><span style="font-variant: small-caps;">Guitart</span>, R. <i>Tòxics, verins, drogues i contaminants</i>.  Universitat Autònoma de Barcelona, 2009, p. 13. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9788449025877" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9788449025877">ISBN 9788449025877</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=T%C3%B2xics%2C+verins%2C+drogues+i+contaminants&rft.aulast=Guitart&rft.aufirst=R&rft.date=2009&rft.pub=Universitat+Aut%C3%B2noma+de+Barcelona&rft.pages=13&rft.isbn=9788449025877"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-61"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-61">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Yoshikawa S., Caughey W. S. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080925034139/http://www.jbc.org/cgi/reprint/265/14/7945">Infrared evidence of cyanide binding to iron and copper sites in bovine heart cytochrome c oxidase. Implications regarding oxygen reduction</a>». <i>J Biol Chem.</i>, 265, 14, Maig 1990, pàg. 7945–7958. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.jbc.org/cgi/reprint/265/14/7945">original</a> el 2008-09-25. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/2159465?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:2159465">2159465</a> [Consulta: 3 febrer 2009].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080925034139/http://www.jbc.org/cgi/reprint/265/14/7945">Arxivat</a> 2008-09-25 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-62"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-62">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Hunter T. «Protein kinases and phosphatases: the yin and yang of protein phosphorylation and signaling». <i>Cell.</i>, 80(2), 1995, pàg. 225–236. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2F0092-8674%2895%2990405-0">10.1016/0092-8674(95)90405-0</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/7834742?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:7834742">7834742</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-63"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-63">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Berg J. S., Powell B. C., Cheney R. E. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pubmed&pubmedid=11294886">A millennial myosin census</a>». <i>Mol Biol Cell.</i>, 12(4), 2001, pàg. 780–794. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11294886?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:11294886">11294886</a>.</span><sup class="noprint Inline-Template"><span title=" since de gener 2025" style="white-space: nowrap;"><i>[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>]</i></span></sup></span> </li> <li id="cite_note-64"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-64">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Meighen E. A. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pubmed&pubmedid=2030669">Molecular biology of bacterial bioluminescence</a>». <i>Microbiol Rev.</i>, 55(1), 1991, pàg. 123–142. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/2030669?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:2030669">2030669</a>.</span><sup class="noprint Inline-Template"><span title=" since de gener 2025" style="white-space: nowrap;"><i>[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>]</i></span></sup></span> </li> <li id="cite_note-65"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-65">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Mackie R. I., White B. A. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://jds.fass.org/cgi/reprint/73/10/2971">Recent advances in rumen microbial ecology and metabolism: potential impact on nutrient output</a>». <i>J. Dairy Sci.</i>, 73, 10, 1990, pàg. 2971–95. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/2178174?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:2178174">2178174</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-66"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-66">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Faergeman N. J, Knudsen J. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pubmedcentral.nih.gov/picrender.fcgi?artid=1218279&blobtype=pdf">Role of long-chain fatty acyl-CoA esters in the regulation of metabolism and in cell signalling</a>». <i>Biochem J</i>, 323, Abril 1997, pàg. 1–12. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9173866?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:9173866">9173866</a>.</span><sup class="noprint Inline-Template"><span title=" since de gener 2025" style="white-space: nowrap;"><i>[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>]</i></span></sup></span> </li> <li id="cite_note-67"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-67">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Doble B. W., Woodgett J. R. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://jcs.biologists.org/cgi/content/full/116/7/1175">GSK-3: tricks of the trade for a multi-tasking kinase</a>». <i>J. Cell. Sci.</i>, 116, Abril 2003, pàg. 1175–1186. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1242%2Fjcs.00384">10.1242/jcs.00384</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12615961?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:12615961">12615961</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-68"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-68">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Carr C. M., Kim P. S. «A spring-loaded mechanism for the conformational change of influenza hemagglutinin». <i>Cell</i>, 73, Abril 2003, pàg. 823–832. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2F0092-8674%2893%2990260-W">10.1016/0092-8674(93)90260-W</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/8500173?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:8500173">8500173</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-69"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-69">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/bv.fcgi?call=bv.View..ShowSection&rid=gnd.section.234">Phenylketonuria: NCBI Genes and Disease</a> Accessed 4 abril 2007</span> </li> <li id="cite_note-70"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-70">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20191016095858/https://iubmb.org/wp-content/uploads/sites/2790/2018/11/A-Brief-Guide-to-Enzyme-Classification-and-Nomenclature-rev.pdf">A Brief Guide to Enzyme Nomenclature and Classification</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://iubmb.org/wp-content/uploads/sites/2790/2018/11/A-Brief-Guide-to-Enzyme-Classification-and-Nomenclature-rev.pdf">original</a> el 2019-10-16. [Consulta: 16 octubre 2019].</span></span> </li> <li id="cite_note-71"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-71">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20190504123238/https://iubmb.org/wp-content/uploads/sites/2790/2018/10/Translocases-EC-7.pdf">Translocases (EC 7): A new EC Class</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://iubmb.org/wp-content/uploads/sites/2790/2018/10/Translocases-EC-7.pdf">original</a> el 2019-05-04. [Consulta: 16 octubre 2019].</span></span> </li> <li id="cite_note-72"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-72">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Renugopalakrishnan V., Garduno-Juarez R., Narasimhan G., Verma C. S., Wei X., Li P. «Rational design of thermally stable proteins: relevance to bionanotechnology». <i>J Nanosci Nanotechnol.</i>, 5, 11, 2005, pàg. 1759–1767. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1166%2Fjnn.2005.441">10.1166/jnn.2005.441</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16433409?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16433409">16433409</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-73"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-73">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Hult K, Berglund P. «Engineered enzymes for improved organic synthesis». <i>Curr Opin Biotechnol.</i>, 14, 4, 2003, pàg. 395–400. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2FS0958-1669%2803%2900095-8">10.1016/S0958-1669(03)00095-8</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12943848?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:12943848">12943848</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-74"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-74">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Jiang L, Althoff EA, Clemente FR <i>et al</i> «De novo computational design of retro-aldol enzymes» (en anglès). <i>Science</i>, 319, 5868, març 2008, pàg. 1387–91. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.1152692">10.1126/science.1152692</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18323453?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:18323453">18323453</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-75"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-75">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Guzmán-Maldonado H., Paredes-López O. «Amylolytic enzymes and products derived from starch: a review». <i>Critical reviews in food science and nutrition</i>, 35, 5, Setembre 1995, pàg. 373–403. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/8573280?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:8573280">8573280</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-76"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-76">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Dulieu C., Moll M., Boudrant J., Poncelet D. «Improved performances and control of beer fermentation using encapsulated alpha-acetolactate decarboxylase and modeling». <i>Biotechnology progress</i>, 16, 6, 2000, pàg. 958–65. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11101321?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:11101321">11101321</a>.</span></span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Enzim&action=edit&section=23" title="Modifica la secció: Bibliografia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <table cellspacing="0" cellpadding="0" class="" style="width: 100%"> <tbody><tr> <td width="50%" align="left" valign="top"> <p><b>Etimologia i història</b> </p> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://bip.cnrs-mrs.fr/bip10/buchner.htm"><i>New Beer in an Old Bottle: Eduard Buchner and the Growth of Biochemical Knowledge</i>, editat per Athel Cornish-Bowden i publicat per la Universitat de València (1997):</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20101213084345/http://bip.cnrs-mrs.fr/bip10/buchner.htm">Arxivat</a> 2010-12-13 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-370-3328-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-370-3328-4">ISBN 84-370-3328-4</a>, Història de l'enzimologia primerenca. (en anglès)</li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://etext.lib.virginia.edu/toc/modeng/public/Wil4Sci.html">Williams, Henry Smith, 1863–1943. <i>A History of Science: in Five Volumes</i>. Volume IV: Modern Development of the Chemical and Biological Sciences</a>, Un llibre de text del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>. (en anglès)</li> <li>Kleyn, J. i Hough J. The Microbiology of Brewing. <i>Annual Review of Microbiology</i> (1971) Vol. 25: 583–608 (en anglès)</li></ul> <p><b>Estructura i mecanismes dels enzims</b> </p> <ul><li>Fersht, A. <i>Structure and Mechanism in Protein Science: A Guide to Enzyme Catalysis and Protein Folding</i>. W. H. Freeman, 1998. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-7167-3268-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-7167-3268-8">ISBN 0-7167-3268-8</a> (en anglès)</li> <li>Walsh, C. (1979). <i>Enzymatic Reaction Mechanisms</i>. W. H. Freeman and Company. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-7167-0070-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-7167-0070-0">ISBN 0-7167-0070-0</a> (en anglès)</li> <li>Page, M. I.; Williams, A. (Eds.). <i>Enzyme Mechanisms</i>. Royal Society of Chemistry, 1987. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-85186-947-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-85186-947-5">ISBN 0-85186-947-5</a> (en anglès)</li> <li>Bugg, T. <i>Introduction to Enzyme and Coenzyme Chemistry</i>, Blackwell Publishing Limited; 2a edició, 2004. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1-4051-1452-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1-4051-1452-5">ISBN 1-4051-1452-5</a> (en anglès)</li> <li>Warshel, A. <i>Computer Modeling of Chemical Reactions in enzymes and Solutions</i>. John Wiley & Sons Inc., 1991. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-471-18440-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-471-18440-3">ISBN 0-471-18440-3</a> (en anglès)</li></ul> <p><b>Termodinàmica</b> </p> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.emc.maricopa.edu/faculty/farabee/BIOBK/BioBookEnzym.html"><i>Reactions and Enzymes</i></a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20121228002422/http://www.emc.maricopa.edu/faculty/farabee/biobk/biobookenzym.html">Arxivat</a> 2012-12-28 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. Capítol 10 del Llibre de Biologia en línia de l'Estrella Mountain Community College. (en anglès)</li></ul> </td> <td width="50%" align="left" valign="top"> <p><b>Cinètica i inhibició</b> </p> <ul><li>Athel Cornish-Bowden. <i>Fundamentals of Enzyme Kinetics</i>. (3a edició), Portland Press (2004), <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1-85578-158-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1-85578-158-1">ISBN 1-85578-158-1</a>. (en anglès)</li> <li>Irwin H. Segel, <i>Enzyme Kinetics: Behavior and Analysis of Rapid Equilibrium and Steady-State Enzyme Systems</i>. Wiley-Interscience; New Ed edition (1993), <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-471-30309-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-471-30309-7">ISBN 0-471-30309-7</a>. (en anglès)</li> <li>John W. Baynes, <i>Medical Biochemistry</i>, Elsevier-Mosby; 2a edició (2005), <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-7234-3341-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-7234-3341-0">ISBN 0-7234-3341-0</a>, pàg. 57.</li></ul> <p><b>Funció i regulació dels enzims dins les cèl·lules</b> </p> <ul><li>Price, N.; Stevens, L. <i>Fundamentals of Enzymology: Cell and Molecular Biology of Catalytic Proteins</i>. Oxford University Press, (1999), <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-19-850229-X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-19-850229-X">ISBN 0-19-850229-X</a> (en anglès)</li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/bv.fcgi?rid=gnd.chapter.86"><i>Nutritional and Metabolic Diseases</i></a> Capítol del llibre de text en línia "Introduction to Genes and Disease" de l'NCBI. (en anglès)</li></ul> <p><b>Convencions de nomenclatura</b> </p> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.chem.qmul.ac.uk/iubmb/enzyme/"><i>Nomenclatura dels enzims</i></a>, recomanacions pels noms dels enzims del Comité de Nomenclatura de la Unió Internacional de Bioquímica i Biologia Molecular. (en anglès)</li> <li>Koshland D. <i>The Enzymes</i>, v. I, ch. 7, Acad. Press, Nova York, (1959) (en anglès)</li></ul> <p><b>Aplicacions industrials</b> </p> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.mapsenzymes.com/History_of_Enzymes.asp"><i>Història dels enzims industrials</i></a>, des de finals de la dècada del 1900 fins al present.</li></ul> <p><br /> </p> </td></tr></tbody></table> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també"><span id="Vegeu_tamb.C3.A9"></span>Vegeu també</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Enzim&action=edit&section=24" title="Modifica la secció: Vegeu també"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a href="/wiki/Cat%C3%A0lisi_enzim%C3%A0tica" title="Catàlisi enzimàtica">Catàlisi enzimàtica</a></li> <li><a href="/wiki/Cristal%C2%B7litzaci%C3%B3_d%27enzims_per_entrecreuament" title="Cristal·lització d'enzims per entrecreuament">Cristal·lització d'enzims per entrecreuament</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs"><span id="Enlla.C3.A7os_externs"></span>Enllaços externs</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Enzim&action=edit&section=25" title="Modifica la secció: Enllaços externs"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33663753">.mw-parser-output .side-box{margin:4px 0;box-sizing:border-box;border:1px solid #aaa;font-size:88%;line-height:1.25em;background-color:#f9f9f9;display:flow-root}.mw-parser-output .side-box-abovebelow,.mw-parser-output .side-box-text{padding:0.25em 0.9em}.mw-parser-output .side-box-image{padding:2px 0 2px 0.9em;text-align:center}.mw-parser-output .side-box-imageright{padding:2px 0.9em 2px 0;text-align:center}@media(min-width:500px){.mw-parser-output .side-box-flex{display:flex;align-items:center}.mw-parser-output .side-box-text{flex:1;min-width:0}}@media(min-width:720px){.mw-parser-output .side-box{width:238px}.mw-parser-output .side-box-right{clear:right;float:right;margin-left:1em}.mw-parser-output .side-box-left{margin-right:1em}.mw-parser-output .side-box-center{clear:both;margin:auto}}</style><div class="side-box metadata side-box-right plainlinks"> <div class="side-box-flex"> <div class="side-box-image"><span typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/40px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="30" height="40" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/60px-Commons-logo.svg.png 1.5x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></span></span></div> <div class="side-box-text plainlist">A <span class="plainlinks"><a class="external text" href="https://commons.wikimedia.org/wiki/P%C3%A0gina_principal?uselang=ca">Wikimedia Commons</a></span> hi ha contingut multimèdia relatiu a: <i><b><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Enzymes" class="extiw" title="commons:Category:Enzymes">Enzim</a></b></i></div></div> </div> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ebi.ac.uk/intenz/spotlight.jsp">Enzyme spotlight</a> Article mensual de l'Institut Europeu de Bioinformàtica sobre un enzim (en anglès)</li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.amfep.org">AMFEP</a>, Association of Manufacturers and Formulators of Enzyme Products (en anglès)</li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.brenda-enzymes.org/">Base de dades BRENDA</a>, una col·lecció detallada d'informació i referències en la bibliografia sobre tots els enzims coneguts (en anglès)</li></ul> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_Espa%C3%B1a" class="mw-redirect" title="Biblioteca Nacional de España">BNE</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://datos.bne.es/resource/XX525254">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Biblioth%C3%A8que_nationale_de_France" class="mw-redirect" title="Bibliothèque nationale de France">BNF</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb11935541n">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://d-nb.info/gnd/4014988-2">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/LCCN" class="mw-redirect" title="LCCN">LCCN</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.loc.gov/authorities/sh85044229">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/National_Diet_Library" class="mw-redirect" title="National Diet Library">NDL</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.ndl.go.jp/auth/ndlna/00566733">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=ph119969&CON_LNG=ENG">1</a>)</li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases d'informació</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/GEC" class="mw-redirect" title="GEC">GEC</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/enzim">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Encyclop%C3%A6dia_Britannica_Online" title="Encyclopædia Britannica Online">Britannica</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.britannica.com/science/enzyme">1</a>)</li> <li><a class="external text" href="https://wikidata-externalid-url.toolforge.org/?p=4342&url_prefix=https://snl.no/&id=enzymer">SNL</a></li> <li><a href="/wiki/Treccani" title="Treccani">Treccani</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.treccani.it/enciclopedia/enzima">1</a>)</li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?useformat=desktop&type=1x1&usesul3=0" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Enzim&oldid=34548492">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Enzim&oldid=34548492</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categoria</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Enzims" title="Categoria:Enzims">Enzims</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_enlla%C3%A7os_externs_no_actius" title="Categoria:Articles amb enllaços externs no actius">Articles amb enllaços externs no actius</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:1.000_articles_fonamentals" title="Categoria:1.000 articles fonamentals">1.000 articles fonamentals</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Llista_d%27articles_de_qualitat" title="Categoria:Llista d'articles de qualitat">Llista d'articles de qualitat</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Traduccions_que_s%C3%B3n_articles_de_qualitat" title="Categoria:Traduccions que són articles de qualitat">Traduccions que són articles de qualitat</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_de_qualitat_de_ci%C3%A8ncies_de_la_vida" title="Categoria:Articles de qualitat de ciències de la vida">Articles de qualitat de ciències de la vida</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_de_qualitat_dels_1000" title="Categoria:Articles de qualitat dels 1000">Articles de qualitat dels 1000</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 29 gen 2025 a les 21:23.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Enzim&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://www.wikimedia.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><picture><source media="(min-width: 500px)" srcset="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29"><img src="/static/images/footer/wikimedia.svg" width="25" height="25" alt="Wikimedia Foundation" lang="en" loading="lazy"></picture></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><picture><source media="(min-width: 500px)" srcset="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" width="88" height="31"><img src="/w/resources/assets/mediawiki_compact.svg" alt="Powered by MediaWiki" lang="en" width="25" height="25" loading="lazy"></picture></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-header-container vector-sticky-header-container"> <div id="vector-sticky-header" class="vector-sticky-header"> <div class="vector-sticky-header-start"> <div class="vector-sticky-header-icon-start vector-button-flush-left vector-button-flush-right" aria-hidden="true"> <button class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-sticky-header-search-toggle" tabindex="-1" data-event-name="ui.vector-sticky-search-form.icon"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </button> </div> <div role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box"> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail"> <form action="/w/index.php" id="vector-sticky-search-form" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia"> <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <div class="vector-sticky-header-context-bar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-sticky-header-toc" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-sticky-header-toc vector-sticky-header-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-sticky-header-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-sticky-header-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-sticky-header-toc-label" for="vector-sticky-header-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-sticky-header-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div class="vector-sticky-header-context-bar-primary" aria-hidden="true" ><span class="mw-page-title-main">Enzim</span></div> </div> </div> <div class="vector-sticky-header-end" aria-hidden="true"> <div class="vector-sticky-header-icons"> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-talk-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="talk-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-speechBubbles mw-ui-icon-wikimedia-speechBubbles"></span> <span></span> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-subject-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="subject-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-article mw-ui-icon-wikimedia-article"></span> <span></span> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-history-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="history-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-history mw-ui-icon-wikimedia-wikimedia-history"></span> <span></span> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only mw-watchlink" id="ca-watchstar-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="watch-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-star mw-ui-icon-wikimedia-wikimedia-star"></span> <span></span> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-edit-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="wikitext-edit-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-wikiText mw-ui-icon-wikimedia-wikimedia-wikiText"></span> <span></span> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-ve-edit-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="ve-edit-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-edit mw-ui-icon-wikimedia-wikimedia-edit"></span> <span></span> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-viewsource-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="ve-edit-protected-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-editLock mw-ui-icon-wikimedia-wikimedia-editLock"></span> <span></span> </a> </div> <div class="vector-sticky-header-buttons"> <button class="cdx-button cdx-button--weight-quiet mw-interlanguage-selector" id="p-lang-btn-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-language mw-ui-icon-wikimedia-wikimedia-language"></span> <span>135 llengües</span> </button> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive" id="ca-addsection-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="addsection-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-speechBubbleAdd-progressive mw-ui-icon-wikimedia-speechBubbleAdd-progressive"></span> <span>Afegeix un tema</span> </a> </div> <div class="vector-sticky-header-icon-end"> <div class="vector-user-links"> </div> </div> </div> </div> </div> <div class="mw-portlet mw-portlet-dock-bottom emptyPortlet" id="p-dock-bottom"> <ul> </ul> </div> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.eqiad.main-9fdbc9b66-8jg9v","wgBackendResponseTime":304,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"0.509","walltime":"0.690","ppvisitednodes":{"value":15749,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":81520,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":34369,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":12,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":9,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":0,"limit":20},"unstrip-size":{"value":59126,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":4,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 448.332 1 -total"," 50.90% 228.204 1 Plantilla:Referències"," 25.08% 112.433 51 Plantilla:Ref-publicació"," 12.54% 56.233 1 Plantilla:Commonscat"," 10.97% 49.175 1 Plantilla:Sister"," 10.49% 47.042 1 Plantilla:Caixa_lateral"," 10.24% 45.916 5 Plantilla:Article_principal"," 9.87% 44.249 1 Plantilla:Autoritat"," 9.43% 42.292 3 Plantilla:Ref-llibre"," 4.43% 19.875 5 Plantilla:Ref-web"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.112","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":2484861,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.codfw.main-7b546f79cf-jthp6","timestamp":"20250317215227","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Enzim","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Enzim","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q8047","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q8047","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2003-08-13T22:17:14Z","dateModified":"2025-01-29T20:23:47Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/a\/ae\/GLO1_Homo_sapiens_small_fast.gif","headline":"mol\u00e8cula de naturalesa proteica que catalitza reaccions qu\u00edmiques"}</script> </body> </html>