CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Minoria - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"a9da4e92-06af-4f2c-a939-0326f9d5bf25","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Minoria","wgTitle":"Minoria","wgCurRevisionId":33340845,"wgRevisionId":33340845,"wgArticleId":1027049,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb enllaços externs no actius","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","Control d'autoritats","Sociologia"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Minoria","wgRelevantArticleId":1027049,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true, "wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":40000,"wgRelatedArticlesCompat":[],"wgCentralAuthMobileDomain":false,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q30103","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready", "user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader", "ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.5"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/eb/22nd_Bahman_rally_in_Kermanshah_%2813961122001201636539643980708753_93239%29.jpg"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="728"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/eb/22nd_Bahman_rally_in_Kermanshah_%2813961122001201636539643980708753_93239%29.jpg/800px-22nd_Bahman_rally_in_Kermanshah_%2813961122001201636539643980708753_93239%29.jpg"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="485"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/eb/22nd_Bahman_rally_in_Kermanshah_%2813961122001201636539643980708753_93239%29.jpg/640px-22nd_Bahman_rally_in_Kermanshah_%2813961122001201636539643980708753_93239%29.jpg"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="388"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Minoria - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Minoria"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Minoria&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Minoria"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Minoria rootpage-Minoria skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Minoria" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Minoria" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Minoria" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Minoria" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Definició" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Definició"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Definició</span> </div> </a> <ul id="toc-Definició-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Recerques_sociològiques" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Recerques_sociològiques"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>Recerques sociològiques</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Recerques_sociològiques-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Recerques sociològiques</span> </button> <ul id="toc-Recerques_sociològiques-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Característiques_de_la_minoria" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Característiques_de_la_minoria"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.1</span> <span>Característiques de la minoria</span> </div> </a> <ul id="toc-Característiques_de_la_minoria-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Crítiques_en_relació_a_la_definició_de_minoria" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Crítiques_en_relació_a_la_definició_de_minoria"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.1.1</span> <span>Crítiques en relació a la definició de minoria</span> </div> </a> <ul id="toc-Crítiques_en_relació_a_la_definició_de_minoria-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Acció_col·lectiva_de_les_minories" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Acció_col·lectiva_de_les_minories"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.2</span> <span>Acció col·lectiva de les minories</span> </div> </a> <ul id="toc-Acció_col·lectiva_de_les_minories-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Estatut_legal_de_les_minories" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Estatut_legal_de_les_minories"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Estatut legal de les minories</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Estatut_legal_de_les_minories-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Estatut legal de les minories</span> </button> <ul id="toc-Estatut_legal_de_les_minories-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Protecció_de_les_minories" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Protecció_de_les_minories"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.1</span> <span>Protecció de les minories</span> </div> </a> <ul id="toc-Protecció_de_les_minories-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Gestió_de_les_minories_dins_l'estat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Gestió_de_les_minories_dins_l'estat"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.2</span> <span>Gestió de les minories dins l'estat</span> </div> </a> <ul id="toc-Gestió_de_les_minories_dins_l'estat-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Exemples_de_grups_minoritaris" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Exemples_de_grups_minoritaris"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>Exemples de grups minoritaris</span> </div> </a> <ul id="toc-Exemples_de_grups_minoritaris-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Història_de_les_minories" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Història_de_les_minories"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Història de les minories</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Història_de_les_minories-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Història de les minories</span> </button> <ul id="toc-Història_de_les_minories-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Edat_antiga" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Edat_antiga"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.1</span> <span>Edat antiga</span> </div> </a> <ul id="toc-Edat_antiga-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Les_minories_sota_Roma" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Les_minories_sota_Roma"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.1.1</span> <span>Les minories sota Roma</span> </div> </a> <ul id="toc-Les_minories_sota_Roma-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Edat_mitjana" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Edat_mitjana"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.2</span> <span>Edat mitjana</span> </div> </a> <ul id="toc-Edat_mitjana-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Món_musulmà" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Món_musulmà"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.2.1</span> <span>Món musulmà</span> </div> </a> <ul id="toc-Món_musulmà-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Món_cristià" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Món_cristià"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.2.2</span> <span>Món cristià</span> </div> </a> <ul id="toc-Món_cristià-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Edat_moderna" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Edat_moderna"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.3</span> <span>Edat moderna</span> </div> </a> <ul id="toc-Edat_moderna-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Segle_XIX" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Segle_XIX"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.4</span> <span>Segle XIX</span> </div> </a> <ul id="toc-Segle_XIX-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-La_formació_dels_estat-nació" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#La_formació_dels_estat-nació"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.4.1</span> <span>La formació dels estat-nació</span> </div> </a> <ul id="toc-La_formació_dels_estat-nació-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-El_procés_de_secularització" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#El_procés_de_secularització"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.4.2</span> <span>El procés de secularització</span> </div> </a> <ul id="toc-El_procés_de_secularització-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-El_procés_de_colonització" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#El_procés_de_colonització"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.4.3</span> <span>El procés de colonització</span> </div> </a> <ul id="toc-El_procés_de_colonització-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-El_creixement_cientifista" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#El_creixement_cientifista"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.4.4</span> <span>El creixement cientifista</span> </div> </a> <ul id="toc-El_creixement_cientifista-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Segle_XX" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Segle_XX"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.5</span> <span>Segle XX</span> </div> </a> <ul id="toc-Segle_XX-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Guerres_Mundials" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Guerres_Mundials"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.5.1</span> <span>Guerres Mundials</span> </div> </a> <ul id="toc-Guerres_Mundials-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Guerra_Freda" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Guerra_Freda"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.5.2</span> <span>Guerra Freda</span> </div> </a> <ul id="toc-Guerra_Freda-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7</span> <span>Bibliografia</span> </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8</span> <span>Vegeu també</span> </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9</span> <span>Enllaços externs</span> </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Minoria</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 66 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-66" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">66 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%A3%D9%82%D9%84%D9%8A%D8%A9" title="أقلية - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="أقلية" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target"><span>العربية</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Minor%C3%ADa" title="Minoría - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Minoría" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target"><span>Asturianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/Azl%C4%B1qlar" title="Azlıqlar - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Azlıqlar" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target"><span>Azərbaycanca</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%9C%D0%B0%D0%BB%D1%86%D0%B8%D0%BD%D1%81%D1%82%D0%B2%D0%BE" title="Малцинство - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Малцинство" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target"><span>Български</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/Men%C5%A1ina" title="Menšina - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Menšina" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target"><span>Čeština</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Minoritet" title="Minoritet - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Minoritet" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target"><span>Dansk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Minderheit" title="Minderheit - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Minderheit" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Deutsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%9C%CE%B5%CE%B9%CE%BF%CE%BD%CF%8C%CF%84%CE%B7%CF%84%CE%B1" title="Μειονότητα - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Μειονότητα" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target"><span>Ελληνικά</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Minority_group" title="Minority group - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Minority group" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Malplimulto" title="Malplimulto - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Malplimulto" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target"><span>Esperanto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Minor%C3%ADa" title="Minoría - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Minoría" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/V%C3%A4hemusgrupp" title="Vähemusgrupp - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Vähemusgrupp" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target"><span>Eesti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Gutxiengo" title="Gutxiengo - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Gutxiengo" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target"><span>Euskara</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D9%82%D9%84%DB%8C%D8%AA" title="اقلیت - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="اقلیت" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target"><span>فارسی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/V%C3%A4hemmist%C3%B6ryhm%C3%A4" title="Vähemmistöryhmä - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Vähemmistöryhmä" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target"><span>Suomi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Minorit%C3%A9" title="Minorité - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Minorité" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target"><span>Français</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-frr mw-list-item"><a href="https://frr.wikipedia.org/wiki/Manerh%C3%A4ide" title="Manerhäide - frisó septentrional" lang="frr" hreflang="frr" data-title="Manerhäide" data-language-autonym="Nordfriisk" data-language-local-name="frisó septentrional" class="interlanguage-link-target"><span>Nordfriisk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fy mw-list-item"><a href="https://fy.wikipedia.org/wiki/Minderheid" title="Minderheid - frisó occidental" lang="fy" hreflang="fy" data-title="Minderheid" data-language-autonym="Frysk" data-language-local-name="frisó occidental" class="interlanguage-link-target"><span>Frysk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Minor%C3%ADa" title="Minoría - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Minoría" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target"><span>Galego</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hak mw-list-item"><a href="https://hak.wikipedia.org/wiki/S%C3%A9u-su_m%C3%ACn-chhu%CC%8Dk" title="Séu-su mìn-chhu̍k - xinès hakka" lang="hak" hreflang="hak" data-title="Séu-su mìn-chhu̍k" data-language-autonym="客家語 / Hak-kâ-ngî" data-language-local-name="xinès hakka" class="interlanguage-link-target"><span>客家語 / Hak-kâ-ngî</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%9E%D7%99%D7%A2%D7%95%D7%98" title="מיעוט - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="מיעוט" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target"><span>עברית</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hi mw-list-item"><a href="https://hi.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%85%E0%A4%B2%E0%A5%8D%E0%A4%AA%E0%A4%B8%E0%A4%82%E0%A4%96%E0%A5%8D%E0%A4%AF%E0%A4%95" title="अल्पसंख्यक - hindi" lang="hi" hreflang="hi" data-title="अल्पसंख्यक" data-language-autonym="हिन्दी" data-language-local-name="hindi" class="interlanguage-link-target"><span>हिन्दी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Manjina" title="Manjina - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Manjina" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target"><span>Hrvatski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ht mw-list-item"><a href="https://ht.wikipedia.org/wiki/Minorite" title="Minorite - crioll d’Haití" lang="ht" hreflang="ht" data-title="Minorite" data-language-autonym="Kreyòl ayisyen" data-language-local-name="crioll d’Haití" class="interlanguage-link-target"><span>Kreyòl ayisyen</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/Kisebbs%C3%A9g" title="Kisebbség - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Kisebbség" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target"><span>Magyar</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D5%93%D5%B8%D6%84%D6%80%D5%A1%D5%B4%D5%A1%D5%BD%D5%B6%D5%B8%D6%82%D5%A9%D5%B5%D5%B8%D6%82%D5%B6%D5%B6%D5%A5%D6%80%D5%AB_%D5%AD%D5%B4%D5%A2%D5%A5%D6%80" title="Փոքրամասնությունների խմբեր - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Փոքրամասնությունների խմբեր" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target"><span>Հայերեն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Kaum_minoritas" title="Kaum minoritas - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Kaum minoritas" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Indonesia</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ig mw-list-item"><a href="https://ig.wikipedia.org/wiki/Minority_group" title="Minority group - igbo" lang="ig" hreflang="ig" data-title="Minority group" data-language-autonym="Igbo" data-language-local-name="igbo" class="interlanguage-link-target"><span>Igbo</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Minoranza" title="Minoranza - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Minoranza" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target"><span>Italiano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E7%A4%BE%E4%BC%9A%E7%9A%84%E5%B0%91%E6%95%B0%E8%80%85" title="社会的少数者 - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="社会的少数者" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target"><span>日本語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EC%86%8C%EC%88%98_%EC%A7%91%EB%8B%A8" title="소수 집단 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="소수 집단" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target"><span>한국어</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ku mw-list-item"><a href="https://ku.wikipedia.org/wiki/Hindikay%C3%AE" title="Hindikayî - kurd" lang="ku" hreflang="ku" data-title="Hindikayî" data-language-autonym="Kurdî" data-language-local-name="kurd" class="interlanguage-link-target"><span>Kurdî</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Minoritas" title="Minoritas - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Minoritas" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target"><span>Latina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/Ma%C5%BEuma" title="Mažuma - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Mažuma" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target"><span>Lietuvių</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Minorit%C4%81te" title="Minoritāte - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Minoritāte" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target"><span>Latviešu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mn mw-list-item"><a href="https://mn.wikipedia.org/wiki/%D0%A6%D3%A9%D3%A9%D0%BD%D1%85%D0%B8%D0%B9%D0%BD_%D0%B1%D2%AF%D0%BB%D1%8D%D0%B3" title="Цөөнхийн бүлэг - mongol" lang="mn" hreflang="mn" data-title="Цөөнхийн бүлэг" data-language-autonym="Монгол" data-language-local-name="mongol" class="interlanguage-link-target"><span>Монгол</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/Kelompok_minoriti" title="Kelompok minoriti - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Kelompok minoriti" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Melayu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds mw-list-item"><a href="https://nds.wikipedia.org/wiki/Minnerheit" title="Minnerheit - baix alemany" lang="nds" hreflang="nds" data-title="Minnerheit" data-language-autonym="Plattdüütsch" data-language-local-name="baix alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Plattdüütsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ne mw-list-item"><a href="https://ne.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%85%E0%A4%B2%E0%A5%8D%E0%A4%AA%E0%A4%B8%E0%A4%99%E0%A5%8D%E0%A4%96%E0%A5%8D%E0%A4%AF%E0%A4%95" title="अल्पसङ्ख्यक - nepalès" lang="ne" hreflang="ne" data-title="अल्पसङ्ख्यक" data-language-autonym="नेपाली" data-language-local-name="nepalès" class="interlanguage-link-target"><span>नेपाली</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Minderheid" title="Minderheid - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Minderheid" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Nederlands</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Minoritet" title="Minoritet - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Minoritet" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk nynorsk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Minoritet" title="Minoritet - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Minoritet" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk bokmål</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nrm mw-list-item"><a href="https://nrm.wikipedia.org/wiki/Minnorita%C3%A9" title="Minnoritaé - Norman" lang="nrf" hreflang="nrf" data-title="Minnoritaé" data-language-autonym="Nouormand" data-language-local-name="Norman" class="interlanguage-link-target"><span>Nouormand</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Mniejszo%C5%9B%C4%87" title="Mniejszość - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Mniejszość" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target"><span>Polski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Minoria" title="Minoria - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Minoria" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target"><span>Português</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rmy mw-list-item"><a href="https://rmy.wikipedia.org/wiki/Seloro" title="Seloro - Vlax Romani" lang="rmy" hreflang="rmy" data-title="Seloro" data-language-autonym="Romani čhib" data-language-local-name="Vlax Romani" class="interlanguage-link-target"><span>Romani čhib</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Minoritate" title="Minoritate - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Minoritate" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target"><span>Română</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%93%D1%80%D1%83%D0%BF%D0%BF%D1%8B_%D0%BC%D0%B5%D0%BD%D1%8C%D1%88%D0%B8%D0%BD%D1%81%D1%82%D0%B2" title="Группы меньшинств - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Группы меньшинств" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target"><span>Русский</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rue mw-list-item"><a href="https://rue.wikipedia.org/wiki/%D0%9C%D0%B5%D0%BD%D1%88%D1%8B%D0%BD%D0%B0_(%D1%81%D0%BE%D1%86%D1%96%D0%BE%D0%BB%D0%BE%D2%91%D1%96%D1%8F)" title="Меншына (соціолоґія) - Rusyn" lang="rue" hreflang="rue" data-title="Меншына (соціолоґія)" data-language-autonym="Русиньскый" data-language-local-name="Rusyn" class="interlanguage-link-target"><span>Русиньскый</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sd mw-list-item"><a href="https://sd.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D9%82%D9%84%D9%8A%D8%AA" title="اقليت - sindi" lang="sd" hreflang="sd" data-title="اقليت" data-language-autonym="سنڌي" data-language-local-name="sindi" class="interlanguage-link-target"><span>سنڌي</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Manjina" title="Manjina - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Manjina" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target"><span>Srpskohrvatski / српскохрватски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-si mw-list-item"><a href="https://si.wikipedia.org/wiki/%E0%B7%83%E0%B7%94%E0%B7%85%E0%B7%94%E0%B6%AD%E0%B6%BB_%E0%B6%9A%E0%B6%AB%E0%B7%8A%E0%B6%A9%E0%B7%8F%E0%B6%BA%E0%B6%B8" title="සුළුතර කණ්ඩායම - singalès" lang="si" hreflang="si" data-title="සුළුතර කණ්ඩායම" data-language-autonym="සිංහල" data-language-local-name="singalès" class="interlanguage-link-target"><span>සිංහල</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Minority_group" title="Minority group - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Minority group" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target"><span>Simple English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sq mw-list-item"><a href="https://sq.wikipedia.org/wiki/Pakica_komb%C3%ABtare" title="Pakica kombëtare - albanès" lang="sq" hreflang="sq" data-title="Pakica kombëtare" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanès" class="interlanguage-link-target"><span>Shqip</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%9C%D0%B0%D1%9A%D0%B8%D0%BD%D0%B0" title="Мањина - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Мањина" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target"><span>Српски / srpski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-stq mw-list-item"><a href="https://stq.wikipedia.org/wiki/Minnerhaide" title="Minnerhaide - Saterland Frisian" lang="stq" hreflang="stq" data-title="Minnerhaide" data-language-autonym="Seeltersk" data-language-local-name="Saterland Frisian" class="interlanguage-link-target"><span>Seeltersk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Minoritet" title="Minoritet - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Minoritet" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target"><span>Svenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sw mw-list-item"><a href="https://sw.wikipedia.org/wiki/Kundi_la_wachache" title="Kundi la wachache - suahili" lang="sw" hreflang="sw" data-title="Kundi la wachache" data-language-autonym="Kiswahili" data-language-local-name="suahili" class="interlanguage-link-target"><span>Kiswahili</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%9A%E0%AE%BF%E0%AE%B1%E0%AF%81%E0%AE%AA%E0%AE%BE%E0%AE%A9%E0%AF%8D%E0%AE%AE%E0%AF%88%E0%AE%AF%E0%AE%BF%E0%AE%A9%E0%AE%B0%E0%AF%8D" title="சிறுபான்மையினர் - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="சிறுபான்மையினர்" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target"><span>தமிழ்</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tg mw-list-item"><a href="https://tg.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D2%9B%D0%B0%D0%BB%D0%B8%D1%8F%D1%82" title="Ақалият - tadjik" lang="tg" hreflang="tg" data-title="Ақалият" data-language-autonym="Тоҷикӣ" data-language-local-name="tadjik" class="interlanguage-link-target"><span>Тоҷикӣ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/Az%C4%B1nl%C4%B1k" title="Azınlık - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Azınlık" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target"><span>Türkçe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%9C%D0%B5%D0%BD%D1%88%D0%B8%D0%BD%D0%B0_(%D1%81%D0%BE%D1%86%D1%96%D0%BE%D0%BB%D0%BE%D0%B3%D1%96%D1%8F)" title="Меншина (соціологія) - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Меншина (соціологія)" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target"><span>Українська</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/Nh%C3%B3m_thi%E1%BB%83u_s%E1%BB%91" title="Nhóm thiểu số - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Nhóm thiểu số" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target"><span>Tiếng Việt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E5%B0%91%E6%95%B0%E7%BE%A4%E4%BD%93" title="少数群体 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="少数群体" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target"><span>吴语</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E5%B0%91%E6%95%B0%E7%BE%A4%E4%BD%93" title="少数群体 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="少数群体" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target"><span>中文</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E5%BC%B1%E5%8B%A2%E7%A4%BE%E7%BE%A4" title="弱勢社群 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="弱勢社群" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target"><span>粵語</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q30103#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Minoria" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Minoria" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Minoria"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Minoria&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Minoria&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Minoria"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Minoria&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Minoria&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Minoria" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Minoria" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q"><span>Pàgines especials</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Minoria&oldid=33340845" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Minoria&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Minoria&id=33340845&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FMinoria"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FMinoria"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Minoria"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Minoria&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Minoria&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Minorities" hreflang="en"><span>Commons</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q30103" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:22nd_Bahman_rally_in_Kermanshah_(13961122001201636539643980708753_93239).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/eb/22nd_Bahman_rally_in_Kermanshah_%2813961122001201636539643980708753_93239%29.jpg/220px-22nd_Bahman_rally_in_Kermanshah_%2813961122001201636539643980708753_93239%29.jpg" decoding="async" width="220" height="133" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/eb/22nd_Bahman_rally_in_Kermanshah_%2813961122001201636539643980708753_93239%29.jpg/330px-22nd_Bahman_rally_in_Kermanshah_%2813961122001201636539643980708753_93239%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/eb/22nd_Bahman_rally_in_Kermanshah_%2813961122001201636539643980708753_93239%29.jpg/440px-22nd_Bahman_rally_in_Kermanshah_%2813961122001201636539643980708753_93239%29.jpg 2x" data-file-width="1050" data-file-height="637" /></a><figcaption>Manifestació de la minoria nacional <a href="/wiki/Kurds" title="Kurds">kurda</a> a <a href="/wiki/Kermanxah" title="Kermanxah">Kermanxah</a> (<a href="/wiki/Iran" title="Iran">Iran</a>) l'11 de febrer del 2018, en l'<a href="/w/index.php?title=Aniversari_de_la_Revoluci%C3%B3_de_l%27Iran&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aniversari de la Revolució de l'Iran (encara no existeix)">aniversari de la Revolució de l'Iran</a>.</figcaption></figure> <p>El terme <b>minoria</b> fa referència a un grup de <a href="/wiki/Poblaci%C3%B3_humana" title="Població humana">població</a> <a href="/wiki/%C3%89sser_hum%C3%A0" title="Ésser humà">humana</a> numèricament minoritari i amb certes creences i costums, que permeten identificar els seus membres entre tots els habitants de la <a href="/wiki/Comunitat" title="Comunitat">comunitat</a> a la qual pertanyen.<sup id="cite_ref-1" class="reference"><a href="#cite_note-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Experimenta un desavantatge en la participació a la societat en relació al grup dominant. Són una part menor dels individus que componen una <a href="/wiki/Naci%C3%B3" title="Nació">nació</a>, ciutat o comunitat i la seva especificitat pot venir donada per l'ètnia, <a href="/wiki/Llengua" class="mw-redirect" title="Llengua">la llengua</a>, la <a href="/wiki/Ideologia" title="Ideologia">ideologia</a>, <a href="/wiki/Religi%C3%B3" title="Religió">la religió</a>, les preferències sexuals, etc.<sup id="cite_ref-2" class="reference"><a href="#cite_note-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Fent ús del marc d'<a href="/wiki/Interseccionalitat" title="Interseccionalitat">interseccionalitat</a>, cal reconèixer que tot individu pot ser membre alhora de diversos grups minoritaris com ara confessar una <a href="/wiki/Religi%C3%B3" title="Religió">religió</a> no majoritària i parlar una <a href="/wiki/Llengua_minorit%C3%A0ria" title="Llengua minoritària">llengua minoritària</a>. Quelcom vàlid per a l'efecte contrari. Així tot individu pot formar part d'un grup minoritari en relació a una <a href="/wiki/Religi%C3%B3" title="Religió">religió</a>, per exemple, però formar part d'un grup majoritari en relació a una <a href="/wiki/Idioma" title="Idioma">llengua</a>. </p><p>En el cas de grups amb una adscripció nacional diferent es pot definir com a <a href="/wiki/Minoria_nacional" title="Minoria nacional">minoria nacional</a>, una accepció àmpliament descrita en la legislació internacional. L'expressió grup minoritari apareix tot sovint en discursos de <a href="/wiki/Drets_civils" title="Drets civils">drets civils</a> i individuals degut a un tracte diferencial a la <a href="/wiki/Societat" title="Societat">societat</a>. El grup dominant tendeix a menyspreuar el grup no dominant. Això pot veure's reflectit en el tarannà de tot grup minoritari com ara al <a href="/wiki/Treball_(economia)" title="Treball (economia)">treball</a>, l'atenció mèdica, l'<a href="/wiki/Educaci%C3%B3" title="Educació">educació</a>, les compres, etc. </p><p>La desigualtat pot ocórrer de forma individual o estructuralment. És a dir, la <a href="/wiki/Discriminaci%C3%B3" title="Discriminació">discriminació</a> pot venir de l'estructura mateixa amb què es gestiona una <a href="/wiki/Societat" title="Societat">societat</a>. El llenguatge dels drets de les minories es fa servir tot sovint per a discutir sobre <a href="/wiki/Legislaci%C3%B3" title="Legislació">lleis</a> dissenyades per a protegir als grups minoritaris de la <a href="/wiki/Discriminaci%C3%B3" title="Discriminació">discriminació</a> i atorgar-los el mateix estatut social que el grup dominant. </p><p>Avui dia com més va més es treballa per al respecte i la garantia dels <a href="/wiki/Drets" title="Drets">drets</a> de les minories. Si més no, d'això s'encarreguen òrgans internacionals com l'<a href="/wiki/Organitzaci%C3%B3_de_les_Nacions_Unides" title="Organització de les Nacions Unides">ONU</a>. Mitjançant l'aprovació de lleis concretes, alguns governs miren de protegir les minories. Aquesta realitat és, però, matisable perquè per qüestions <a href="/wiki/Ideologia" title="Ideologia">ideològiques</a>, les minories no són sempre protegides i malgrat els <a href="/wiki/Tractat_internacional" title="Tractat internacional">tractats internacionals</a> al seu respecte, continuen havent-hi processos de <a href="/wiki/Neteja_%C3%A8tnica" title="Neteja ètnica">neteja ètnica</a> al món. </p> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Definició"><span id="Definici.C3.B3"></span>Definició</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Minoria&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Definició"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El terme minoria pot referir-se a diversos significats: </p> <ul><li>l'estat d'una persona que no té encara l'<a href="/wiki/Edat" title="Edat">edat legal</a> i que no pot considerar-se com a plenament <a href="/wiki/Responsabilitat" title="Responsabilitat">responsable</a> dels seus actes en virtut de la seua <a href="/wiki/Pubertat" title="Pubertat">maduresa</a>.</li> <li>l'estadi d'inferioritat numèrica.</li> <li>la incapacitat d'exercir-se plenament sense la direcció d'altri.</li></ul><p> Segons l'<a href="/wiki/Gran_Enciclop%C3%A8dia_Catalana" title="Gran Enciclopèdia Catalana">Enciclopèdia Catalana</a>, la minoria és:<sup id="cite_ref-3" class="reference"><a href="#cite_note-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></p><blockquote><p>el "sector de la població d’un estat, d’una nació, etc., que difereix del sector numèricament majoritari o del sector efectivament dominant (que pot ésser sovint numèricament minoritari) pel que fa a l’ètnia, la <a href="/wiki/Idioma" title="Idioma">llengua</a> i la <a href="/wiki/Cultura" title="Cultura">cultura</a>, la <a href="/wiki/Religi%C3%B3" title="Religió">religió</a> o la <a href="/wiki/Ideologia" title="Ideologia">ideologia</a>, etc". Consulta 19-03-2023</p></blockquote> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Recerques_sociològiques"><span id="Recerques_sociol.C3.B2giques"></span>Recerques sociològiques</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Minoria&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Recerques sociològiques"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Característiques_de_la_minoria"><span id="Caracter.C3.ADstiques_de_la_minoria"></span>Característiques de la minoria</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Minoria&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Característiques de la minoria"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Els <a href="/wiki/Sociologia" title="Sociologia">sociòlegs</a>, dones com homes, donen dos tipus de definicions a la minoria.<sup id="cite_ref-:0_4-0" class="reference"><a href="#cite_note-:0-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La primera prové dels anys 1940 i és la més estesa. Louis Wirth definix la minoria com "un grup de gent que, a causa dels seus trets físics o <a href="/wiki/Cultura" title="Cultura">culturals</a>, és separat dels altres grups de la societat on viu, per a rebre un tracte diferenciat i desigual, i que, per conseqüent, fa que el grup es consideri ell mateix com a objecte de <a href="/wiki/Discriminaci%C3%B3" title="Discriminació">discriminació</a> col·lectiva" [trd.].<sup id="cite_ref-:0_4-1" class="reference"><a href="#cite_note-:0-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Aquesta primera definició s'extrau de treballs relacionats amb l'<a href="/wiki/Urbanisme" title="Urbanisme">urbanisme</a>, però posa per davant que hi ha en tota societat un grup majoritari amb un <a href="/w/index.php?title=Estatut_(sociologia)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Estatut (sociologia) (encara no existeix)">estatut</a> dominant, la qual cosa li confereix <a href="/wiki/Privilegi" title="Privilegi">privilegis</a>. Degut a aquest domini el grup minoritari no pot participar plenament a la <a href="/wiki/Societat" title="Societat">societat</a>.<sup id="cite_ref-:0_4-2" class="reference"><a href="#cite_note-:0-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La definició inclou criteris objectius i subjectius: </p> <ul><li>Objectivament el grup minoritari és atribuït per la <a href="/wiki/Societat" title="Societat">societat</a>, la qual es basa en els trets físics o comportamentals</li> <li>Subjectivament el grup minoritari és atribuït per la <a href="/wiki/Societat" title="Societat">societat</a>, però basant-se en criteris d'identitat o de solidaritat de grup</li></ul> <p>La segona definició prové de Charles Wagley i <a href="/wiki/Marvin_Harris" title="Marvin Harris">Marvin Harris</a>, els quals definixen la minories amb uns trets concrets:<sup id="cite_ref-:0_4-3" class="reference"><a href="#cite_note-:0-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <ul><li>són segments subordinats al conjunt de la <a href="/wiki/Societat" title="Societat">societat</a></li> <li>són identificables pel físic o la <a href="/wiki/Cultura" title="Cultura">cultura</a></li> <li>allò que els identifica és menyspreuat per la majoria</li> <li>l'exclusió fa prendre <a href="/wiki/Consci%C3%A8ncia_(psicologia)" title="Consciència (psicologia)">consciència</a> de la diferència al si del grup</li> <li>normes socials comparties sobre qui pertany o no a la minoria</li> <li>tendència a casar-se entre la mateixa minoria</li></ul> <p>Totes dues definicions coincideixen en fer veure que la minoria presenta criteris que la diferencia d'altres grups, que necessita una presa de <a href="/wiki/Consci%C3%A8ncia_(psicologia)" title="Consciència (psicologia)">consciència</a> de la situació minoritària i que hi ha una relació de poder entre el dominant i el subordinat.<sup id="cite_ref-:0_4-4" class="reference"><a href="#cite_note-:0-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Dita relació de poder fa emergir una situació de <span style="text-decoration: underline;">minoria sociològica</span>, però també una altra de <span style="text-decoration: underline;">minoria numèrica</span>. La dimensió sociològica ens deriva de l'estat de subordinació mentre que la numèrica es refereix únicament al gruix dels qui són en un grup o un altre.<sup id="cite_ref-:0_4-5" class="reference"><a href="#cite_note-:0-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Per tot això la minoria acaba constituint-se com a <a href="/wiki/Comunitat" title="Comunitat">comunitat</a>.<sup id="cite_ref-:0_4-6" class="reference"><a href="#cite_note-:0-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Crítiques_en_relació_a_la_definició_de_minoria"><span id="Cr.C3.ADtiques_en_relaci.C3.B3_a_la_definici.C3.B3_de_minoria"></span>Crítiques en relació a la definició de minoria</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Minoria&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Crítiques en relació a la definició de minoria"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Existeix certa controvèrsia per l'ús del mot minoria atès que se'n fa un ús genèric i un altre d'acadèmic. L'ús comú del terme indica una minoria <a href="/wiki/Estad%C3%ADstica" title="Estadística">estadística</a>; tanmateix, els acadèmics, de tots dos sexes, se'n serveixen per a referir-se a les relacions de <a href="/wiki/Poder_(sociologia)" title="Poder (sociologia)">poder</a> entre el grup minoritari i majoritari.<sup id="cite_ref-5" class="reference"><a href="#cite_note-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La crítica es basa en el refús de la <a href="/wiki/Idea" title="Idea">idea</a> que un grup es pot considerar una minoria malgrat ser numèricament gros, de forma que no és una minoria numèrica, però sí <a href="/wiki/Sociologia" title="Sociologia">sociològica</a>.<sup id="cite_ref-6" class="reference"><a href="#cite_note-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Alguns sociòlegs han criticat el <a href="/wiki/Concepte" title="Concepte">concepte</a> de minoria/majoria tot argumentant que aquesta mena de <a href="/wiki/Llenguatge" title="Llenguatge">llenguatge</a> exclou o desatén les identiats culturals canviants o inestables, així com les afiliacions culturals mitjançant les <a href="/wiki/Frontera" title="Frontera">fronteres</a> nacionals.<sup id="cite_ref-7" class="reference"><a href="#cite_note-7"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Per tot això l'expressió <span style="text-decoration: underline;">grups històricament exclosos</span> (GHE) s'utilitza ben sovint de manera similar per a destacar el <a href="/wiki/Rol" title="Rol">paper</a> de l'opressió i la dominació històriques, i com tot plegat dona lloc a la infrarepresentació de determinats grups en àmbits variats de la vida social.<sup id="cite_ref-8" class="reference"><a href="#cite_note-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Acció_col·lectiva_de_les_minories"><span id="Acci.C3.B3_col.C2.B7lectiva_de_les_minories"></span>Acció col·lectiva de les minories</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Minoria&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Acció col·lectiva de les minories"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Per a fer-se valdre les minories han fet d'ús d'allò que Faucheux i Moscovici qualifiquen de <span style="text-decoration: underline;">consistència</span>. La consistència o la <span style="text-decoration: underline;">minoria consistent</span> és l'estratègia d'influència utilitzada per tota minoria per a fer-se sentir i arribar a ocupar la majoria en casos determinats.<sup id="cite_ref-:1_9-0" class="reference"><a href="#cite_note-:1-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Les minories actuen en aquest cas amb una resposta repetida sistemàticament (<a href="/wiki/Diacronia" class="mw-redirect" title="Diacronia">diacronia</a>) i un consens unànime entre tot el grup (<a href="/wiki/Sincronia" title="Sincronia">sincronia</a>), és a dir, actua en coherència i determinadament. El conflicte que provoca aquesta acció col·lectiva al si del grup majoritari permet reestructurar els judicis, les actituds i les opinions de la majoria.<sup id="cite_ref-:1_9-1" class="reference"><a href="#cite_note-:1-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Per a arribar-hi es fa ús sovint d'una negoaciació flexible i rígida alhora (Mugny, 1972) i d'un estil de comportament fluix. La minoria tendeix a mostrar-se més progressista que la majoria.<sup id="cite_ref-:1_9-2" class="reference"><a href="#cite_note-:1-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Estatut_legal_de_les_minories">Estatut legal de les minories</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Minoria&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Estatut legal de les minories"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Protecció_de_les_minories"><span id="Protecci.C3.B3_de_les_minories"></span>Protecció de les minories</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Minoria&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Protecció de les minories"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>A nivell internacional l'<a href="/wiki/ONU" class="mw-redirect" title="ONU">ONU</a> i la <a href="/wiki/UNESCO" title="UNESCO">UNESCO</a> treballen per a la <a href="/wiki/Protecci%C3%B3" title="Protecció">protecció</a> de les minories. El resultat generalitzat és força negatiu degut a l'ús partidista que en fan les grans potències com ara <a href="/wiki/R%C3%BAssia" title="Rússia">Rússia</a>, els <a href="/wiki/Estats_Units_d%27Am%C3%A8rica" title="Estats Units d'Amèrica">EUA</a>, <a href="/wiki/Fran%C3%A7a" title="França">França</a> o la <a href="/wiki/Xina" title="Xina">Xina</a>. Les minories de l'antiga <a href="/wiki/Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques" title="Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques">Unió Soviètica</a> han vist un reconeixement internacional mentre que les minories d'<a href="/wiki/Am%C3%A8rica" title="Amèrica">Amèrica</a> no disposen ben sovint de cap mena de protecció. </p><p>A nivell <a href="/wiki/Poder_legislatiu" title="Poder legislatiu">legislatiu</a> la <a href="/wiki/Declaraci%C3%B3_de_les_Nacions_Unides_sobre_els_drets_dels_pobles_ind%C3%ADgenes" title="Declaració de les Nacions Unides sobre els drets dels pobles indígenes">Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones Pertanyents a Minories Nacionals o Ètniques, Religioses i Lingüístiques</a> hauria de protegir les minories.<sup id="cite_ref-10" class="reference"><a href="#cite_note-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La realitat és que existeixen processos de <a href="/wiki/Genocidi" title="Genocidi">genocidi</a> al món d'ençà la seva aprovació.<sup id="cite_ref-11" class="reference"><a href="#cite_note-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Oficialment el <a href="/wiki/Consell_d%27Europa" title="Consell d'Europa">Consell d'Europa</a> regula els drets de les minories a la <a href="/wiki/Carta_europea_de_les_lleng%C3%BCes_regionals_o_minorit%C3%A0ries" title="Carta europea de les llengües regionals o minoritàries">Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries</a> i al <a href="/wiki/Conveni_marc_per_a_la_protecci%C3%B3_de_les_minories_nacionals" title="Conveni marc per a la protecció de les minories nacionals">Conveni Marc per a la Protecció de les Minories Nacionals</a>, però a la pràctica, així mateix ho fa saber l'informe publicat al mes de març del 2023 per part d'eurodiputats, els dos marcs legals són paper mullat.<sup id="cite_ref-12" class="reference"><a href="#cite_note-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Gestió_de_les_minories_dins_l'estat"><span id="Gesti.C3.B3_de_les_minories_dins_l.27estat"></span>Gestió de les minories dins l'estat</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Minoria&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Gestió de les minories dins l'estat"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El paper dels grups minoritaris varia segona l'estructura social d'un <a href="/wiki/Societat" title="Societat">societat</a>. També segons la voluntat política de la majoria a acceptar, tolerar i integrar la minoria. El grau de <a href="/wiki/Mobilitat_social" title="Mobilitat social">mobilitat social</a> de la minoria varia segons l'obertura o el tancament de la <a href="/wiki/Societat" title="Societat">societat</a>.<sup id="cite_ref-:2_13-0" class="reference"><a href="#cite_note-:2-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Exemples de societats tancades són l'<a href="/wiki/%C3%8Dndia" title="Índia">Índia</a> on la funció i el paper d'un individu no es pot canviar mai per l'existència d'un sistema de jerarquia basat en castes.<sup id="cite_ref-:2_13-1" class="reference"><a href="#cite_note-:2-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La societat oberta, com ara <a href="/wiki/Su%C3%AFssa" title="Suïssa">Suïssa</a>, la minoria pot canviar el seu <a href="/wiki/Rol" title="Rol">rol</a> i funció a la <a href="/wiki/Societat" title="Societat">societat</a>.<sup id="cite_ref-:3_14-0" class="reference"><a href="#cite_note-:3-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Les minories sempre han representat un maldecap en la <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria" title="Història">història</a> per al <a href="/wiki/Govern" title="Govern">poder</a>. Aquest sempre ha procurat tenir una massa de <a href="/wiki/Poblaci%C3%B3" title="Població">població</a> homogènia. Qualsevol desviació és malvista. Una actitud adversa com aquesta restreny la <a href="/wiki/Llibertat_d%27expressi%C3%B3" title="Llibertat d'expressió">llibertat d'expressió</a> i de moviment. La gestió de les minories és doncs diversa en funció de l'<a href="/wiki/Estat_sobir%C3%A0" title="Estat sobirà">estat</a>. </p><p>Existeixen <a href="/wiki/Societat" title="Societat">societats</a> pluralistes en què la minoria no és discriminada i forma part integrant de l'estructura social. En aquests casos es fa ús ben sovint de la <a href="/wiki/Federaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Federació">federació</a> per a atogar graus d'independència institucional a les minories. És el cas de <a href="/wiki/Su%C3%AFssa" title="Suïssa">Suïssa</a><sup id="cite_ref-:3_14-1" class="reference"><a href="#cite_note-:3-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> o de <a href="/wiki/Canad%C3%A0" title="Canadà">Canadà</a>. Però fins i tot en aquests dos casos, trobem diferències respecte a la relació de poder entre majoria i minoria. <a href="/wiki/Su%C3%AFssa" title="Suïssa">Suïssa</a> es constitueix de diverses comunitats minoritàries que en conjunt formen la majoria. Cadascuna té els seus drets a protecció i cap de les quatre <a href="/wiki/Comunitat" title="Comunitat">comunitats</a> és regida per una llei asimètrica que perpetua el sotmetiment d'una part de la població a l'altra.<sup id="cite_ref-:3_14-2" class="reference"><a href="#cite_note-:3-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>En canvi estats com <a href="/wiki/Espanya" title="Espanya">Espanya</a>, <a href="/wiki/B%C3%A8lgica" title="Bèlgica">Bèlgica</a>, <a href="/wiki/Canad%C3%A0" title="Canadà">Canadà</a>, <a href="/wiki/R%C3%BAssia" title="Rússia">Rússia</a>, el <a href="/wiki/Regne_Unit" title="Regne Unit">Regne Unit</a> o la <a href="/wiki/Xina" title="Xina">Xina</a> acorden a les seves minories un tracte asmiètric mitjançant <a href="/wiki/Federaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Federació">federacions</a> o estatuts especials. Malgrat donar certa independència institucional, traduïda normalment en el dret a aprendre i comunicar-se amb el govern central en <a href="/wiki/Llengua_materna" title="Llengua materna">llengua materna</a>,<sup id="cite_ref-:3_14-3" class="reference"><a href="#cite_note-:3-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> aquest règim fa persistir la desigulatat. </p><p>Existeixen igualment casos en què les minories no es respecten. És el cas de <a href="/wiki/Fran%C3%A7a" title="França">França</a>, dels <a href="/wiki/Estats_Units_d%27Am%C3%A8rica" title="Estats Units d'Amèrica">Estats Units</a>, de <a href="/wiki/M%C3%A8xic" title="Mèxic">Mèxic</a> o d'<a href="/wiki/Argentina" title="Argentina">Argentina</a>.<sup id="cite_ref-15" class="reference"><a href="#cite_note-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> És rellevant haver parlat de tots aquests països perquè hi trobem diferents règims. Mentre <a href="/wiki/Fran%C3%A7a" title="França">França</a> és <a href="/wiki/Centralisme" title="Centralisme">centralista</a>,<sup id="cite_ref-16" class="reference"><a href="#cite_note-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> els Estats Units són <a href="/wiki/Federaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Federació">federals</a>.<sup id="cite_ref-17" class="reference"><a href="#cite_note-17"><span class="cite-bracket">[</span>17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Això vol dir que la federació no és sinònim de concessió a les minories. </p><p>D'altres casos comporten l'existència d'una minoria sociològica amb poder sobre la majoria, com ara el <a href="/wiki/Pakistan" title="Pakistan">Paquistan</a>,<sup id="cite_ref-18" class="reference"><a href="#cite_note-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> però també d'una minoria sociològica i numèrica que mira de sobreviure davant un paisatge divers provinent de les seves relacions comercials amb l'entorn. És el cas d'<a href="/wiki/Andorra" title="Andorra">Andorra</a>,<sup id="cite_ref-19" class="reference"><a href="#cite_note-19"><span class="cite-bracket">[</span>19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <a href="/wiki/Singapur" title="Singapur">Singapur</a> o <a href="/wiki/Luxemburg" title="Luxemburg">Luxemburg</a>. </p><p>Les diferències en gestió de les minories són més pronunciades a l'<a href="/wiki/%C3%80sia" title="Àsia">Àsia</a> on hi trobem règims de tota mena. <a href="/wiki/Myanmar" title="Myanmar">Birmània</a> constituïria un exemple d'això. Estat federal, existeixen zones federades, zones amb estatut especial i zones de centralitat.<sup id="cite_ref-20" class="reference"><a href="#cite_note-20"><span class="cite-bracket">[</span>20<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>En aquest sentit cal parlar de l'exclusió expressa de les minories promogudes per estats com ara <a href="/wiki/Israel" title="Israel">Israel</a> amb la població àrab o <a href="/wiki/Xipre" title="Xipre">Xipre</a> amb la població turca.<sup id="cite_ref-21" class="reference"><a href="#cite_note-21"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Fins i tot problemes ètnics lligats a la no acceptació d'un nou estat de les coses, com ara a <a href="/wiki/Let%C3%B2nia" title="Letònia">Letònia</a>, <a href="/wiki/Litu%C3%A0nia" title="Lituània">Lituània</a>, <a href="/wiki/Ucra%C3%AFna" title="Ucraïna">Ucraïna</a> o <a href="/wiki/Est%C3%B2nia" title="Estònia">Estònia</a>. En efecte, en aquests països, la població russa que ha perviscut a la formació dels nous estats independents, no accepta pas la creació d'un estat nacional i per això es mobilitza contra les minories ètniques que representen letons, lituans o ucraïnesos en relació a allò que va ser la <a href="/wiki/Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques" title="Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques">Unió Soviètica</a>.<sup id="cite_ref-22" class="reference"><a href="#cite_note-22"><span class="cite-bracket">[</span>22<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Però tot això és parlar de les minories culturals de cada estat. Existeixen en paral·lel altres minories com les sexuals o religioses que en aquest cas també presenten una varació àmplia de gestió segons el país. De no acceptar cap diversitat com ara la <a href="/wiki/Turquia" title="Turquia">Turquia</a>, a acceptar-les gairebé totes, com als <a href="/wiki/Estats_Units_d%27Am%C3%A8rica" title="Estats Units d'Amèrica">EUA</a>, el ventall és força ampli i aquí la llei protegeix o persegueix segons el grau d'obertura. </p><p>El poder ha triat tot sovint el procés d'<a href="/wiki/Assimilaci%C3%B3" title="Assimilació">assimilació</a> forçada per a aconseguir fer desaparèixer les seves minories i és el cas de la <a href="/wiki/Xina" title="Xina">Xina</a>, de <a href="/wiki/R%C3%BAssia" title="Rússia">Rússia</a> o de <a href="/wiki/Fran%C3%A7a" title="França">França</a>. Aquesta manera de fer pot prendre formes més lleus o més violentes com ara la <a href="/wiki/Neteja_%C3%A8tnica" title="Neteja ètnica">neteja ètnica</a>.<sup id="cite_ref-:3_14-4" class="reference"><a href="#cite_note-:3-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Exemples_de_grups_minoritaris">Exemples de grups minoritaris</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Minoria&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Exemples de grups minoritaris"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Existeixen tot un grup de minoris que s'han bellugat històricament per a fer valdre els seus drets: </p> <ul><li><a href="/wiki/Minoria_%C3%A8tnica" title="Minoria ètnica">Minoria ètnica</a></li> <li><a href="/wiki/Minoria_nacional" title="Minoria nacional">Minoria nacional</a></li> <li>Minoria involuntària</li> <li>Minoria voluntària</li> <li><a href="/wiki/Minoria_sexual" title="Minoria sexual">Minoria sexual</a></li> <li><a href="/wiki/Discapacitat" title="Discapacitat">Persones amb diversitat funcional</a></li> <li>Minoria religiosa</li></ul> <p>Dins aquest ampli ventall, la dones són considerades un grup majoritari amb desavantatges propis de les minories. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Història_de_les_minories"><span id="Hist.C3.B2ria_de_les_minories"></span>Història de les minories</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Minoria&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Història de les minories"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Edat_antiga">Edat antiga</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Minoria&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Edat antiga"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Les_minories_sota_Roma">Les minories sota Roma</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Minoria&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Les minories sota Roma"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'<a href="/wiki/Antiga_Roma" title="Antiga Roma">antiga Roma</a> era un <a href="/wiki/Imperi" title="Imperi">imperi</a> que s'expandia per a accedir a recursos. S'annexionaven territoris aliens ja poblats. La imposició del domini romà sobre l'extensa varietat de territoris als quals va accedir l'imperi va traduir-se en una política d'<a href="/wiki/Assimilaci%C3%B3" title="Assimilació">assimilació</a> que feia desaparèixer les cultures autòctones. D'aquesta manera es formaven minories que amb el pas del temps desapareixien.<sup id="cite_ref-:8_23-0" class="reference"><a href="#cite_note-:8-23"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El signe evident d'això era la substitució de les llengües maternes i pròpies pel llatí. D'aquí derivava la substitució cultural que s'expressa en l'àmbit artístic. </p><p>L'<a href="/wiki/Assimilaci%C3%B3" title="Assimilació">assimilació</a> religiosa fou importantíssima per al manteniment de l'<a href="/wiki/Imperi" title="Imperi">imperi</a>. A Roma la religió era "pública perquè concernia el conjunt dels ciutadans" [trd.] (F. Giovani, 2017). No era imposada perquè a cada <a href="/wiki/Assimilaci%C3%B3" title="Assimilació">assimilació</a>, també s'assimilava la <a href="/wiki/Religi%C3%B3" title="Religió">religió</a> aliena, és a dir, s'assimilava la <a href="/wiki/Religi%C3%B3" title="Religió">religió</a> autòctona. Això deriva en un <a href="/wiki/Sincretisme" title="Sincretisme">sincretisme</a> que mica en mica deixa lloc al culte imperial.<sup id="cite_ref-:8_23-1" class="reference"><a href="#cite_note-:8-23"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Però vora el segle IV aquesta realitat presenta problemes degut al <a href="/wiki/Cristianisme" title="Cristianisme">cristianisme</a>. Els primers cristians són una <a href="/wiki/Secta" title="Secta">secta</a> minoritària. A mesura que l'imperi necessita mà militar per a fer front a les <a href="/wiki/Invasions_b%C3%A0rbares" title="Invasions bàrbares">invasions germàniques</a>, es torna necessari allistar cristians. La negativa per part d'aquesta <a href="/wiki/Poblaci%C3%B3" title="Població">població</a> els condueix a processos de persecussió. El cristianisme guanya amb aquesta <a href="/wiki/Pol%C3%ADtica" title="Política">política</a> força més ressò i esdevé en poc temps una majoria. Això va ser principalment així gràcies a l'<a href="/wiki/Assimilaci%C3%B3" title="Assimilació">assimilació</a> del <a href="/wiki/Cristianisme" title="Cristianisme">cristianisme</a> a les capes més altes de Roma.<sup id="cite_ref-:8_23-2" class="reference"><a href="#cite_note-:8-23"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>A banda de les minories religioses, la dona era considerada legalment com una menor. Era segons ens ha arribat, objecte de l'home de la casa, únic membre de la família que podia aspirar a participar públicament. Així la dona constitueix en aquesta època una minoria social.<sup id="cite_ref-24" class="reference"><a href="#cite_note-24"><span class="cite-bracket">[</span>24<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Edat_mitjana">Edat mitjana</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Minoria&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Edat mitjana"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Món_musulmà"><span id="M.C3.B3n_musulm.C3.A0"></span>Món musulmà</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Minoria&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: Món musulmà"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El món musulmà va ser durant l'<a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">edat mitjana</a> més tolerant que el món cristià respecte a les minories. En efecte, cristians o jueus pogueren viure lliurament dins l'ampli territori conquerit. A canvi, se'ls atorgava un règim especial que els obligava a pagar un <a href="/wiki/Impost" title="Impost">impost</a> per a poder practicar les seves <a href="/wiki/Religi%C3%B3" title="Religió">religions</a> respectives. Però aquestes eren religions del llibre, de manera que els <a href="/wiki/Cisma" title="Cisma">cismes</a> cristians no eren tolerats, ni tampoc no l'eren les minories absorbides per les campanyes d'expansió. En aquest darrer cas s'assisteix a processos d'<a href="/wiki/Assimilaci%C3%B3" title="Assimilació">assimilació</a> on l'<a href="/wiki/%C3%80rab" title="Àrab">àrab</a> i l'<a href="/wiki/Islam" title="Islam">islam</a> són imposats a les minories.<sup id="cite_ref-:12_25-0" class="reference"><a href="#cite_note-:12-25"><span class="cite-bracket">[</span>25<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>En aquest context la <a href="/wiki/Dona" title="Dona">dona</a> no pot assumir cap rol públic. L'<a href="/wiki/Home" title="Home">home</a> a més de poder-se desenvolupar amb plenitud dels seus drets, té accés a la <a href="/wiki/Polig%C3%A0mia" title="Poligàmia">poligàmia</a>. Mentre al món cristià aquesta és minoritària, la pràctica és numèricament més visible al món musulmà.<sup id="cite_ref-:12_25-1" class="reference"><a href="#cite_note-:12-25"><span class="cite-bracket">[</span>25<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A nivell religiós, diversos corrents de l'<a href="/wiki/Islam" title="Islam">islam</a> es formen en aquesta època. Les relacions de poder són de sotmissió de la majoria a la minoria segons l'establiment de nous estats. És a dir, a cada corrent, s'aprecia una fragmentació froterera i dins de cada estat, la tolerànica arriba a ser mínima en quant a les minories que queden del <a href="/wiki/Cisma" title="Cisma">cisma</a> partint. La manera en com s'ha d'aplicar l'<a href="/wiki/Islam" title="Islam">islam</a> genera doncs minories religioses. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Món_cristià"><span id="M.C3.B3n_cristi.C3.A0"></span>Món cristià</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Minoria&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: Món cristià"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>A <a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a> l'estructura social es regia a l'<a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">edat mitjana</a> mitjançant allò que l'historiador <a href="/wiki/Georges_Duby" title="Georges Duby">Georges Duby</a> teoritza com a tres ordres. Una part de la <a href="/wiki/Poblaci%C3%B3" title="Població">població</a> treballa als camps a canvi de la protecció espiritual (<a href="/wiki/Sacerdot" title="Sacerdot">clergue</a>) i militar (<a href="/wiki/Senyor" title="Senyor">senyors</a>) que ofereixen les altres dues parts de la població. El poble baix és majoritari numèricament.<sup id="cite_ref-:9_26-0" class="reference"><a href="#cite_note-:9-26"><span class="cite-bracket">[</span>26<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El seu estatut legal el condemna a la <a href="/wiki/Servitud" title="Servitud">servitud</a>. No hi ha <a href="/wiki/Mobilitat_social" title="Mobilitat social">mobilitat social</a>, per tant, parlem d'una <a href="/wiki/Societat" title="Societat">societat</a> tancada. Això permetia a una classe senyorial acumular riquesa.<sup id="cite_ref-:9_26-1" class="reference"><a href="#cite_note-:9-26"><span class="cite-bracket">[</span>26<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'estructura institucional lligava <a href="/wiki/Senyor" title="Senyor">senyoria</a> amb <a href="/wiki/Clergat" title="Clergat">clergat</a> de manera que el <a href="/wiki/Cristianisme" title="Cristianisme">cristianisme</a> era majoritari.<sup id="cite_ref-:9_26-2" class="reference"><a href="#cite_note-:9-26"><span class="cite-bracket">[</span>26<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Tot corrent religiós que no composés amb el <a href="/wiki/Dogma" title="Dogma">dogma</a> catòlic era reprimit durament. Això mateix visqueren cismes religiosos com el <a href="/wiki/Catarisme" title="Catarisme">catarisme</a>. A més a més, la pràctica del <a href="/wiki/Judaisme" title="Judaisme">judaisme</a> era acceptada,<sup id="cite_ref-:11_27-0" class="reference"><a href="#cite_note-:11-27"><span class="cite-bracket">[</span>27<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> però marginada de la societat. Per tot això es conformen grups minoritaris religiosos que viuen d'amagat o amb alguns estatuts jurídics especials.<sup id="cite_ref-:11_27-1" class="reference"><a href="#cite_note-:11-27"><span class="cite-bracket">[</span>27<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> És una època d'intrensigència religiosa. En aquest marc la <a href="/wiki/Dona" title="Dona">dona</a> no participa a la vida pública i torna a formar part de la minoria social.<sup id="cite_ref-:10_28-0" class="reference"><a href="#cite_note-:10-28"><span class="cite-bracket">[</span>28<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>A nivell lingüístic les <a href="/wiki/Idioma" title="Idioma">llengües</a> no constitueixen cap problema major per a les institucions establertes. La <a href="/wiki/Religi%C3%B3" title="Religió">religió</a> és el centre identitari. Ara bé, el llatí pateix una lenta evolució que deriva en el sorgiment de diferents llengües. Inicialment són expressions minoritàries.<sup id="cite_ref-:5_29-0" class="reference"><a href="#cite_note-:5-29"><span class="cite-bracket">[</span>29<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a> continua essent una <a href="/wiki/Idioma" title="Idioma">llengua</a> molt emprada. És la llengua de la <a href="/wiki/B%C3%ADblia" title="Bíblia">Bíblia</a> i de les institucions. El <a href="/wiki/Renaixement_carolingi" title="Renaixement carolingi">renaixement carolingi</a> torna a donar força al llatí en l'àmbit escrit. Però, tot amb tot, hi ha un procés de substitució del llatí cap a les noves llengues neollatines. Canvien amb això les majories.<sup id="cite_ref-:5_29-1" class="reference"><a href="#cite_note-:5-29"><span class="cite-bracket">[</span>29<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Edat_moderna">Edat moderna</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Minoria&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Edat moderna"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>En aquesta època s'assisteix a <a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a> a una diversificació religiosa. El <a href="/wiki/Protestantisme" title="Protestantisme">protestantisme</a> col·lapsa l'<a href="/wiki/Catolicisme" title="Catolicisme">Església catòlica</a>. La intransigència d'aquesta respecte de les noves maneres de sentir-se cristià fa que <a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a> esclati en guerres sagnants d'intolerància religiosa. Les minories protestants es rebel·len contra el poder eclesiàstic que sostena <a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a>. El conflicte genera els primers tractats de tolerància cap a les minories.<sup id="cite_ref-:4_30-0" class="reference"><a href="#cite_note-:4-30"><span class="cite-bracket">[</span>30<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>En ultra, el procés de creació d'estats <a href="/wiki/Centralisme" title="Centralisme">centralitzats</a> genera una tendència a posar en valor les <a href="/wiki/Vernacle" title="Vernacle">llengües vernacles</a> en detriment del <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a>. Les llengües neollatines com el <a href="/wiki/Castell%C3%A0" title="Castellà">castellà</a>, el <a href="/wiki/Portugu%C3%A8s" title="Portuguès">portuguès</a>, el <a href="/wiki/Roman%C3%A8s" title="Romanès">romanès</a> o el <a href="/wiki/Franc%C3%A8s" title="Francès">francès</a> són dotades de normes i <a href="/wiki/Literatura" title="Literatura">literatura</a>. Es transformen en un element identitari a mesura que la <a href="/wiki/Religi%C3%B3" title="Religió">religió</a> perd terreny.<sup id="cite_ref-:4_30-1" class="reference"><a href="#cite_note-:4-30"><span class="cite-bracket">[</span>30<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En aquest context, el centralisme francès exerceix influència i mira d'exterminar minories lingüístiques com els <a href="/wiki/Catalans" title="Catalans">catalans</a>, <a href="/wiki/Bretons" title="Bretons">bretons</a> o <a href="/wiki/Bascos" title="Bascos">bascos</a>. A l'est d'Europa, l'ús de privilegis per a cada unitat territorial perdura i això genera una fragmentació de territoris lingüísticament idèntics. Els processos de centralització hi són tardans, però quan actuen, miren d'imposar-se a les minories letones, txeques o poloneses. El gros, però, s'esdevé amb l'<a href="/wiki/Imperi_Otom%C3%A0" title="Imperi Otomà">Imperi otomà</a>. La identitat s'hi assimila a la religió i la presència de l'Imperi otomà a l'est d'Europa és malviscuda. Grecs, serbians o búlgars viuen en situació de discriminació religiosa, són minories cristianes. </p><p>Fora d'<a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a>, <a href="/wiki/Espanyols" title="Espanyols">espanyols</a>, <a href="/wiki/Regne_Unit" title="Regne Unit">britànics</a>, <a href="/wiki/Francesos" title="Francesos">francesos</a>, <a href="/wiki/Neerlandesos" title="Neerlandesos">neerlandesos</a> i <a href="/wiki/Portuguesos" title="Portuguesos">portuguesos</a>, inicien els processos de colonització a <a href="/wiki/Am%C3%A8rica" title="Amèrica">Amèrica</a>. Els europeus imposen les seves <a href="/wiki/Idioma" title="Idioma">llengües</a> i <a href="/wiki/Religi%C3%B3" title="Religió">religions</a> als pobles autòctons que <a href="/wiki/Colonialisme" title="Colonialisme">colonitzen</a>. Iniciada pels portuguesos, la tracta d'esclaus fa sorgir una minoria social, com la <a href="/wiki/Poblaci%C3%B3" title="Població">població</a> autòctona, front una minoria numèrica, els <a href="/wiki/Europa" title="Europa">europeus</a>. Els autòctons són considerats com a pobles endarrerits i per la mateixa causa se'ls imposa un procés de neteja cultural i ètnica.<sup id="cite_ref-:5_29-2" class="reference"><a href="#cite_note-:5-29"><span class="cite-bracket">[</span>29<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Segle_XIX">Segle XIX</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Minoria&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Segle XIX"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="La_formació_dels_estat-nació"><span id="La_formaci.C3.B3_dels_estat-naci.C3.B3"></span>La formació dels estat-nació</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Minoria&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: La formació dels estat-nació"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div><p> Als EUA i Anglaterra s’hi experimenta a conseqüència de la <a href="/wiki/Il%C2%B7lustraci%C3%B3" title="Il·lustració">Il·lustració</a> una aplicació progressiva del <a href="/wiki/Liberalisme" title="Liberalisme">liberalisme</a>. Fou un cop clau per a la les minories. En abolir l’<a href="/wiki/Antic_R%C3%A8gim" title="Antic Règim">Antic Règim</a>, la Il·lustració instaura un <a href="/wiki/Forma_de_govern" title="Forma de govern">règim</a> d’igualtat sense diferències de classes, però també el respecte i la llibertat de culte. Es forma d’aquesta forma una nova configuració social que dona majoria a la minoria social que representava el <a href="/wiki/Tercer_estat" title="Tercer estat">tercer estat</a>.<sup id="cite_ref-:4_30-2" class="reference"><a href="#cite_note-:4-30"><span class="cite-bracket">[</span>30<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></p><blockquote><p>Dins el nou ordre establert per la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Francesa" title="Revolució Francesa">Revolució Francesa</a>, la <a href="/wiki/Dona" title="Dona">dona</a> és sotmesa a un estatut de minoria social. Malgrat ser numèricament nombrosa, és reglada a un règim <a href="/wiki/Patriarcat" title="Patriarcat">patriarcal</a> que tot i atorgar-li el dret a <a href="/wiki/Divorci" title="Divorci">divorciar</a>-se, la condemna a no poder expressar-se públicament.<sup id="cite_ref-:10_28-1" class="reference"><a href="#cite_note-:10-28"><span class="cite-bracket">[</span>28<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></p></blockquote><p>Aquests progressos hagueren d’esperar a la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Francesa" title="Revolució Francesa">Revolució Francesa</a> per a estendre’s a tot el món. La primera fase de la seva aplicació sacseja <a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a>. El continent es reconfigura amb una “lluita <a href="/wiki/Ideologia" title="Ideologia">ideològica</a> i <a href="/wiki/Identitat" title="Identitat">identitària</a> de proporcions comparables al procés de reforma religiós del segle XVI” (E. R. Veieytez, 1998).<sup id="cite_ref-:4_30-3" class="reference"><a href="#cite_note-:4-30"><span class="cite-bracket">[</span>30<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El <a href="/wiki/Nacionalisme" title="Nacionalisme">nacionalisme</a> dibuixa noves fronteres sobre el dibuix que havia deixat l’<a href="/wiki/Antic_R%C3%A8gim" title="Antic Règim">Antic Règim</a>. Un dibuix que es traçarà a la pràctica de dues maneres. El bloc occidental europeu “anirà consolidant-se mica en mica sobre l’herència de les <a href="/wiki/Monarquia" title="Monarquia">monarquies</a> <a href="/wiki/Centralisme" title="Centralisme">centralistes</a>”, mentre que el bloc oriental, fa “coexistir tres imperis multinacionals” que mantenen una minoria numèrica, com la germana, o una majoria numèrica, com la russa, en estat de domini <a href="/wiki/Legislaci%C3%B3" title="Legislació">legal</a> i <a href="/wiki/Cultura" title="Cultura">cultural</a> (E. R. Veieytez, 1998).<sup id="cite_ref-:4_30-4" class="reference"><a href="#cite_note-:4-30"><span class="cite-bracket">[</span>30<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Això provoca conflictes constants i que deriven amb el ròssec del temps en les dues guerres mundials. L’<a href="/wiki/Imperialisme" title="Imperialisme">imperialisme</a><sup id="cite_ref-:4_30-5" class="reference"><a href="#cite_note-:4-30"><span class="cite-bracket">[</span>30<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> explica les relacions de poder. </p><p>La banda occidental, però, no es forma pas homogèniament. Les minories <a href="/wiki/Bascos" title="Bascos">basca</a>, <a href="/wiki/Irlandesos" title="Irlandesos">irlandesa</a> o <a href="/wiki/Catalans" title="Catalans">catalana</a> s'han de conformar amb traçats federals, la qual cosa es tradueix en asimetries legals que sotmeten minories lingüístiques i/o religioses a un domini cultural controlat per <a href="/wiki/Fran%C3%A7a" title="França">França</a>, <a href="/wiki/Anglaterra" title="Anglaterra">Anglaterra</a> o <a href="/wiki/Espanya" title="Espanya">Espanya</a>. Això es deu a un despertar nacionalista més tardà, cosa igualment apreciable al nord d'<a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a> en països com ara <a href="/wiki/Finl%C3%A0ndia" title="Finlàndia">Finlàndia</a>, <a href="/wiki/Dinamarca" title="Dinamarca">Dinamarca</a> o <a href="/wiki/Isl%C3%A0ndia" title="Islàndia">Islàndia</a>.<sup id="cite_ref-:4_30-6" class="reference"><a href="#cite_note-:4-30"><span class="cite-bracket">[</span>30<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En aquest àmbit, els traçats, que responen tots a ambicions <a href="/wiki/Imperialisme" title="Imperialisme">imperialistes</a>, deriven en conflictes duradors, com el cas belga.<sup id="cite_ref-31" class="reference"><a href="#cite_note-31"><span class="cite-bracket">[</span>31<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les dues vessants del nacionalisme (obert o tancat) s'orquestren entre <a href="/wiki/Fran%C3%A7a" title="França">França</a> i <a href="/wiki/Alemanya" title="Alemanya">Alemanya</a> per a imposar la voluntat d'estat, no pas popular, sobre minories lingüístiques. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="El_procés_de_secularització"><span id="El_proc.C3.A9s_de_secularitzaci.C3.B3"></span>El procés de secularització</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Minoria&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: El procés de secularització"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Paral·lelament, el nou ordre instaurat amb la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Francesa" title="Revolució Francesa">Revolució Francesa</a>, canvia el poder que exercia l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_cat%C3%B2lica" class="mw-redirect" title="Església catòlica">Església catòlica</a> i la <a href="/wiki/Religi%C3%B3" title="Religió">religió</a> com a element de <a href="/wiki/Socialitzaci%C3%B3" title="Socialització">socialització</a>. En efecte, les necessitats del <a href="/wiki/Capital" title="Capital">capital</a> i la <a href="/wiki/Separaci%C3%B3_de_poders" title="Separació de poders">separació de poders</a>, propugnada pel <a href="/wiki/Liberalisme" title="Liberalisme">libarlisme</a>, fa que la <a href="/wiki/Religi%C3%B3" title="Religió">religió</a> sigui reglada a un assumpte personal i intransferible de cada persona. Fet palpable en la <a href="/wiki/La%C3%AFcisme" title="Laïcisme">laïcització</a> de l'<a href="/wiki/Escola" title="Escola">escola</a>. L'<a href="/wiki/Catolicisme" title="Catolicisme">Església catòlica</a> intenta mantenir-se dins les aules i la vida pública, però ja no té el pes preponderant que posseïa a l'<a href="/wiki/Edat_moderna" title="Edat moderna">Edat moderna</a> i <a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">mitjana</a>, de forma que es va constituir com una minoria social. Malgrat que la <a href="/wiki/Religi%C3%B3" title="Religió">religió</a> continuï essent estructuradora de la <a href="/wiki/Societat" title="Societat">societat</a>, ja no socialitza i, per tant, rep un tracte asimètric. Això fa emergir al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> un corrent <a href="/wiki/Espiritualitat" title="Espiritualitat">espiritualista</a> entre la poblaicó que perdura durant tres segles. Dit sentiment pot ser majoritari o minoritari segons el nivell d'intervenció sobre els assumptes religiosos de l'estat. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="El_procés_de_colonització"><span id="El_proc.C3.A9s_de_colonitzaci.C3.B3"></span>El procés de colonització</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Minoria&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: El procés de colonització"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Fora d'<a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a>, el nacionalisme s’aplica de forma diferent. A <a href="/wiki/Am%C3%A8rica" title="Amèrica">Amèrica</a> la formulació d’un estat-nació es fa sobre la base deixada pels colonitzadors. Ésser blanc, <a href="/wiki/Protestantisme" title="Protestantisme">protestant</a> i <a href="/wiki/Angl%C3%A8s" title="Anglès">anglòfon</a> o <a href="/wiki/Crioll" title="Crioll">crioll</a>, <a href="/wiki/Castell%C3%A0" title="Castellà">castellanoparlant</a> (o <a href="/wiki/Portugu%C3%A8s" title="Portuguès">lusòfon</a>) i <a href="/wiki/Catolicisme" title="Catolicisme">catòlic</a>, esdevé la base identitària amb què es construeixen els nous estats i això exclou les minories autòctones que viuen un procés de <a href="/wiki/Neteja_%C3%A8tnica" title="Neteja ètnica">neteja ètnica</a>.<sup id="cite_ref-:5_29-3" class="reference"><a href="#cite_note-:5-29"><span class="cite-bracket">[</span>29<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Exemple d’això els <a href="/wiki/Estats_Units_d%27Am%C3%A8rica" title="Estats Units d'Amèrica">Estats Units</a> amb els <a href="/wiki/Pobles_ind%C3%ADgenes_d%27Am%C3%A8rica" title="Pobles indígenes d'Amèrica">amerindis</a>, fins i tot l’<a href="/wiki/Argentina" title="Argentina">Argentina</a>. Aquest mateix model és exportat a <a href="/wiki/Oceania" title="Oceania">Oceania</a>, colònia carcerària britànica. Així es configuren noves minories i unes relacions de poder asimètriques.<sup id="cite_ref-:5_29-4" class="reference"><a href="#cite_note-:5-29"><span class="cite-bracket">[</span>29<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els pobles <a href="/wiki/Pobles_ind%C3%ADgenes_d%27Am%C3%A8rica" title="Pobles indígenes d'Amèrica">amerindis</a> deixen de tenir drets i són exclosos de la <a href="/wiki/Societat" title="Societat">societat</a>. El procés d’assimilació els condiciona a esdevenir una minoria social i numèrica. Però, endemés, paral·lelament, es formen noves minories dins aquest model de Blanc, <a href="/wiki/Angl%C3%A8s" title="Anglès">Anglòfon</a> i <a href="/wiki/Protestantisme" title="Protestantisme">Protestant</a> (WASP). La població colona francòfona de <a href="/wiki/Canad%C3%A0" title="Canadà">Canadà</a> és objecte d’assimilació un cop adquirit el <a href="/wiki/Quebec" title="Quebec">territori quebequès</a>.<sup id="cite_ref-:5_29-5" class="reference"><a href="#cite_note-:5-29"><span class="cite-bracket">[</span>29<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>A l’<a href="/wiki/%C3%80frica" title="Àfrica">Àfrica</a> i l’<a href="/wiki/%C3%80sia" title="Àsia">Àsia</a>, la minoria social correspon als <a href="/wiki/Europa" title="Europa">europeus</a>, recentment instal·lats. Exploren els continents per a fer-se amb les <a href="/wiki/Primeres_mat%C3%A8ries" title="Primeres matèries">matèries primeres</a> i en l’intent sotmeten les majories socials locals a un règim dictatorial i d’explotació. L’<a href="/wiki/Esclavitud" title="Esclavitud">esclavisme</a> n’és únicament la punta. Així es constitueix una majoria social, que correspon a la població autòctona, sense drets.<sup id="cite_ref-:5_29-6" class="reference"><a href="#cite_note-:5-29"><span class="cite-bracket">[</span>29<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Se la tracta com a simple <a href="/wiki/Objecte" title="Objecte">objecte</a> de canvi en el <a href="/wiki/Mercat" title="Mercat">mercat</a> global de l’<a href="/wiki/Esclavitud" title="Esclavitud">esclavisme</a>.<sup id="cite_ref-:5_29-7" class="reference"><a href="#cite_note-:5-29"><span class="cite-bracket">[</span>29<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-:6_32-0" class="reference"><a href="#cite_note-:6-32"><span class="cite-bracket">[</span>32<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Per a mantenir el règim, els europeus, una minoria numèrica, però posseïdora de materials bèl·lics per a defensar-se, promouen l’animadversió dins la <a href="/wiki/Poblaci%C3%B3" title="Població">població</a> autòctona mateixa. Països amb gran diversitat religiosa i lingüística es veuen sacsejats per la política del <i>tots contra tots</i>. <a href="/wiki/Regne_Unit" title="Regne Unit">Britànics</a> o <a href="/wiki/Francesos" title="Francesos">francesos</a>, fins i tot <a href="/wiki/Portuguesos" title="Portuguesos">portuguesos</a>, tendiren a posar <a href="/wiki/Budisme" title="Budisme">budistes</a>, <a href="/wiki/Hinduisme" title="Hinduisme">hinduistes</a>, etc, contra altres comunitats religioses, i comunitats lingüístiques contra elles mateixes. La majoria social viu un procés lent d’extermini ètnic i/o cultural.<sup id="cite_ref-:6_32-1" class="reference"><a href="#cite_note-:6-32"><span class="cite-bracket">[</span>32<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="El_creixement_cientifista">El creixement cientifista</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Minoria&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: El creixement cientifista"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> viu un gran progrés gràcies al desenvolupament de la <a href="/wiki/Ci%C3%A8ncia" title="Ciència">ciència</a>.<sup id="cite_ref-33" class="reference"><a href="#cite_note-33"><span class="cite-bracket">[</span>33<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Juntament amb el progrés que va significar la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Industrial" title="Revolució Industrial">Revolució Industrial</a>, neixen corrents <a href="/wiki/Racialisme" title="Racialisme">racialistes</a> que propugnen aplicar el <a href="/wiki/Darwinisme_social" title="Darwinisme social">darwinisme social</a>.<sup id="cite_ref-34" class="reference"><a href="#cite_note-34"><span class="cite-bracket">[</span>34<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-:7_35-0" class="reference"><a href="#cite_note-:7-35"><span class="cite-bracket">[</span>35<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La <a href="/wiki/Ideologia" title="Ideologia">ideologia</a> del progrés constant genera d'aquesta manera noves minories. Ésser negre és objecte de discriminació a <a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a> o <a href="/wiki/Am%C3%A8rica" title="Amèrica">Amèrica</a>. Es classifica i s'etiqueta perquè hi ha un cert convenciment que l'home blanc ha evolucionat millor i cal sotmetre a la <i><a href="/wiki/Civilitzaci%C3%B3" title="Civilització">civilització</a></i> la resta d'éssers humans.<sup id="cite_ref-:6_32-2" class="reference"><a href="#cite_note-:6-32"><span class="cite-bracket">[</span>32<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-:7_35-1" class="reference"><a href="#cite_note-:7-35"><span class="cite-bracket">[</span>35<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Així la població negra viu una situació de minoria social. És sotmesa a règims d'<a href="/wiki/Esclavitud" title="Esclavitud">esclavitud</a> o d'<a href="/wiki/Apartheid" title="Apartheid">apartheid</a>. De forma general existeixen drets per als homes blancs europeus. La resta de l'espectre poblacional és exclòs de la llei i de la societat. La <a href="/wiki/Declaraci%C3%B3_Universal_dels_Drets_Humans" title="Declaració Universal dels Drets Humans">declaració de drets humans</a> no s'aplica a la pràctica a tothom.<sup id="cite_ref-:6_32-3" class="reference"><a href="#cite_note-:6-32"><span class="cite-bracket">[</span>32<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-:7_35-2" class="reference"><a href="#cite_note-:7-35"><span class="cite-bracket">[</span>35<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Als EUA el <a href="/wiki/Racisme" title="Racisme">racisme</a> i la tracta d'esclaus se salda amb una guerra civil. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Segle_XX">Segle XX</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Minoria&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: Segle XX"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Guerres_Mundials">Guerres Mundials</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Minoria&action=edit&section=23" title="Modifica la secció: Guerres Mundials"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Al començament del <a href="/wiki/Segle_XX" title="Segle XX">segle XX</a> hi ha una continuïtat del <a href="/wiki/Segle" title="Segle">segle</a> anterior. El <a href="/wiki/Nacionalisme" title="Nacionalisme">nacionalisme</a> adquireix més força i les minories es pronuncien contra els projectes <a href="/wiki/Imperialisme" title="Imperialisme">imperialistes</a> de països com <a href="/wiki/Imperi_Austrohongar%C3%A8s" title="Imperi Austrohongarès">Àustria-Hongria</a>, <a href="/wiki/Espanya" title="Espanya">Espanya</a> o <a href="/wiki/Su%C3%A8cia" title="Suècia">Suècia</a>. Tanmateix, "la desaparció dels imperis rus, truc i austríac" fa que nombrosos "pobles sotmesos" a la majoria dominant, "aconsegueixin la seva independència, fet que augmenta significativament el número dels <a href="/wiki/Estat_sobir%C3%A0" title="Estat sobirà">estats</a>", però que "redueixi alhora la importància numèrica de les comunitats minoritàries".<sup id="cite_ref-:4_30-7" class="reference"><a href="#cite_note-:4-30"><span class="cite-bracket">[</span>30<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Als <a href="/wiki/Estats_Units_d%27Am%C3%A8rica" title="Estats Units d'Amèrica">EUA</a> els principis wilsonians miren de resoldre els problemes relacionats amb les majories i minories donant el dret a <a href="/wiki/Autodeterminaci%C3%B3" title="Autodeterminació">autodeterminació</a>. Es crea la <a href="/wiki/Societat_de_Nacions" title="Societat de Nacions">Societat de Nacions</a> i vora els anys 1930 comencen a sorgir els primers moviments anticolonials, com ara a l'<a href="/wiki/%C3%8Dndia" title="Índia">Índia</a>. Es redefineix el principi de nacionalitat, però som lluny del reconeixement de totes les minories o de la seva protecció efectiva. Resten excloses moltes <a href="/wiki/Naci%C3%B3" title="Nació">nacions</a>, així com les poblacions ameríndies. Els <a href="/wiki/Estats_Units_d%27Am%C3%A8rica" title="Estats Units d'Amèrica">EUA</a> es fan enrere a l'hora de participar a la <a href="/wiki/Societat_de_Nacions" title="Societat de Nacions">Societat de Nacions</a>.<sup id="cite_ref-:4_30-8" class="reference"><a href="#cite_note-:4-30"><span class="cite-bracket">[</span>30<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Amb tot les ambicions <a href="/wiki/Imperialisme" title="Imperialisme">imperalistes</a> no han pas desaparegut perquè contràriament a allò que expliquen els guanyadors, la <a href="/wiki/Guerra" title="Guerra">guerra</a> no acabà amb els imperis, més aviat ensorrà els imperis rivals a <a href="/wiki/Fran%C3%A7a" title="França">França</a> i el <a href="/wiki/Regne_Unit" title="Regne Unit">Regne Unit</a>. Així continua havent-hi una situació deplorable a les colònies africanes. A l'<a href="/wiki/%C3%80sia" title="Àsia">Àsia</a> també hi creix la combinatòria de nacionalisme i imperialisme. El <a href="/wiki/Jap%C3%B3" title="Japó">Japó</a> vol fer-se amb tot el continent. </p><p>Les "atrocitats comeses durant la <a href="/wiki/Segona_Guerra_Mundial" title="Segona Guerra Mundial">Segona Guerra Mundial</a>" (E. R. Veieytez, 1998) contra les minories jueva, homosexual, gitana o contra discapacitats, fa que hi hagi una "reacció ideològica" (E. R. Veieytez, 1998) forta contra tot intent de <a href="/wiki/Neteja_%C3%A8tnica" title="Neteja ètnica">neteja ètnica</a>. El sentiment generalitzat és de "convulsió a la consciència col·lectiva" (E. R. Veieytez, 1998) i de resultes d'això es redefineix la <a href="/wiki/Societat_de_Nacions" title="Societat de Nacions">Societat de Nacions</a>. L'<a href="/wiki/Organitzaci%C3%B3_de_les_Nacions_Unides" title="Organització de les Nacions Unides">Organització de les Nacions Unides</a> assumeix entre altres càrrecs més, el de protegir les minories.<sup id="cite_ref-:4_30-9" class="reference"><a href="#cite_note-:4-30"><span class="cite-bracket">[</span>30<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Guerra_Freda">Guerra Freda</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Minoria&action=edit&section=24" title="Modifica la secció: Guerra Freda"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Aviat es fa pal·lesa la inutilitat de l'<a href="/wiki/Organitzaci%C3%B3_de_les_Nacions_Unides" title="Organització de les Nacions Unides">ONU</a>. Els seus mateixos promotors (els <a href="/wiki/Estats_Units_d%27Am%C3%A8rica" title="Estats Units d'Amèrica">Estats Units</a>) perpetuen guerres ideològiques on les minories són objecte de bombardejos. Exemple d'això la <a href="/wiki/Guerra_del_Vietnam" title="Guerra del Vietnam">Guerra al Vietnam</a>.<sup id="cite_ref-:5_29-8" class="reference"><a href="#cite_note-:5-29"><span class="cite-bracket">[</span>29<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El <a href="/wiki/Comunisme" title="Comunisme">comunisme</a>, per la seva banda, tampoc no ajuda a protegir les minories. Entèn el <a href="/wiki/Nacionalisme" title="Nacionalisme">nacionalisme</a> com un al·licient per a alienar les masses i per aquesta raó fa la guerra no només a la diversitat lingüística. S'ataca en efecte a la diversitat religiosa, un al·licient més per al <a href="/wiki/Comunisme" title="Comunisme">comunisme</a>. </p><p>La polaritat de la <a href="/wiki/Guerra_Freda" title="Guerra Freda">Guerra Freda</a> contribueix a la inacció respecte de la protecció de les minories. Tornen a repetir-se les netejes ètniques. Això no obstant, comença el procés de <a href="/wiki/Descolonitzaci%C3%B3" title="Descolonització">descolonització</a>, que permet al continent africà viure en llibertat, sense la tutela dels imperis colonials europeus. La resistència d'aquests a veure desaparèixer les seves colònies engendra <a href="/wiki/Guerra" title="Guerra">guerres</a> sagnants. L'autodeterminació es pagarà molt durament.<sup id="cite_ref-:5_29-9" class="reference"><a href="#cite_note-:5-29"><span class="cite-bracket">[</span>29<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>I, malgrat tot això, a la pràctica, el llegat colonial no ha desaparegut. Les antigues colònies són objecte de domini econòmic, fet que els submergeix en una <a href="/wiki/Crisi_econ%C3%B2mica" title="Crisi econòmica">crisi econòmica</a> perpètua. Paral·lelament, els nous traçats provoquen conflictes entre <a href="/wiki/Pa%C3%ADs" title="País">països</a> o al si mateix dels països. La poca viabilitat del model <a href="/wiki/Estat_naci%C3%B3" title="Estat nació">estat-nació</a> per a algunes regions d'<a href="/wiki/%C3%80frica" title="Àfrica">Àfrica</a> fa que perdurin minories recloses. En aquest sentit la formació de nous estats a l'<a href="/wiki/%C3%80sia" title="Àsia">Àsia</a> genera problemes. Sovint grans majories ètniques intenten imposar-se sobre minories religioses o lingüístiques.<sup id="cite_ref-36" class="reference"><a href="#cite_note-36"><span class="cite-bracket">[</span>36<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>En d'altres nivells, <a href="/wiki/Occident" title="Occident">Occident</a> s'obre a la <a href="/wiki/Amor_lliure" title="Amor lliure">llibertat sexual</a> i mica en mica la <a href="/wiki/Dona" title="Dona">dona</a> comença a adquirir <a href="/wiki/Drets_civils" title="Drets civils">drets civils</a>. <a href="/wiki/Homosexualitat" title="Homosexualitat">Homosexuals</a>, <a href="/wiki/Transsexualitat" title="Transsexualitat">transexuals</a> i altres minories surten a manifestar-se. Els <a href="/wiki/Estats_Units_d%27Am%C3%A8rica" title="Estats Units d'Amèrica">EUA</a> es veuen convulsionats per la <a href="/wiki/Segregaci%C3%B3_racial" title="Segregació racial">segregació racial</a>, així com l'<a href="/wiki/Apartheid" title="Apartheid">apartheid</a> separar negres de blancs a l'<a href="/wiki/Sud-%C3%A0frica" title="Sud-àfrica">Àfrica del Sud</a>.<sup id="cite_ref-:5_29-10" class="reference"><a href="#cite_note-:5-29"><span class="cite-bracket">[</span>29<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Minoria&action=edit&section=25" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-1"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-1">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.britannica.com/topic/minority">Minority | Definition & Facts | Britannica</a>» (en anglès). [Consulta: 19 novembre 2022].</span></span> </li> <li id="cite_note-2"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-2">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.treccani.it/vocabolario/minoranza">minoranza in Vocabolario - Treccani</a>» (en italià). [Consulta: 19 novembre 2022].</span></span> </li> <li id="cite_note-3"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-3">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.enciclopedia.cat/cerca/gec?search_api_fulltext=minoria&field_faceta_cerca_1=All">l’Enciclopèdia | enciclopedia.cat</a>». [Consulta: 19 març 2023].</span></span> </li> <li id="cite_note-:0-4"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-:0_4-0">4,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:0_4-1">4,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:0_4-2">4,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:0_4-3">4,3</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:0_4-4">4,4</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:0_4-5">4,5</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:0_4-6">4,6</a></sup></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.researchgate.net/publication/250286350_La_question_des_minorites_Une_perspective_de_sociologie_politique">Bernard Voutat, René Knuesel. La question des minorités. Une perspective de sociologie politique. Dins Politix, 1997. Pescat a Persée.</a></span> </li> <li id="cite_note-5"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-5">↑</a></span> <span class="reference-text"><i>Cultural Diversity Glossary of Terms</i>. Diversity Training University International Publications Division. 2008. p. 4.</span> </li> <li id="cite_note-6"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-6">↑</a></span> <span class="reference-text">Barzilai, Gad (2010). <i>Communities and Law: Politics and Cultures of Legal Identities</i>. University of Michigan Press.</span> </li> <li id="cite_note-7"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-7">↑</a></span> <span class="reference-text">Laurie, Timothy; Khan, Rimi (2017), «The Concept of Minority for the Study of Culture»,</span> </li> <li id="cite_note-8"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-8">↑</a></span> <span class="reference-text">Konrad, Alison M.; Linnehan, Frank (1999), «Handbook of Gender & Work Handbook of gender & work», <i>Handbook of Gender & Work</i> (SAGE Publications, Inc.):</span> </li> <li id="cite_note-:1-9"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-:1_9-0">9,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:1_9-1">9,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:1_9-2">9,2</a></sup></span> <span class="reference-text">Dolors Riba, Gabriel Mugny. Consistencia y rigidez de las minorías: reinterpretación. Dins Cuadernos de psicología, núm. 2. 1981.</span> </li> <li id="cite_note-10"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-10">↑</a></span> <span class="reference-text">Lyal S. Sunga (2004). <i>International Criminal Law: Protection of Minority Rights, Beyond a One-Dimensional State: An Emerging Right to Autonomy?</i> ed. Zelim Skurbaty. (2004) 255–275.</span> </li> <li id="cite_note-11"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-11">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFPaís2022"><span style="font-variant: small-caps;">País</span>, El. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://elpais.com/opinion/2022-05-29/china-y-el-genocidio-uigur.html">China y el genocidio uigur</a>» (en castellà), 29-05-2022. [Consulta: 19 març 2023].</span></span> </li> <li id="cite_note-12"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-12">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.vilaweb.cat/noticies/un-informe-diu-que-la-ue-no-te-voluntat-politica-de-potenciar-les-llengues-regionals-i-minoritaries/">Un informe diu que la UE no té voluntat política de potenciar les llengües regionals i minoritàries</a>». [Consulta: 19 març 2023].</span></span> </li> <li id="cite_note-:2-13"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-:2_13-0">13,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:2_13-1">13,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.britannica.com/topic/minority">Minority | Definition & Facts | Britannica</a>» (en anglès). [Consulta: 20 març 2023].</span></span> </li> <li id="cite_note-:3-14"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-:3_14-0">14,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:3_14-1">14,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:3_14-2">14,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:3_14-3">14,3</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:3_14-4">14,4</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFHottelier2003"><span style="font-variant: small-caps;">Hottelier</span>, Michel «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.3917/rfdc.055.0657">Suisse : réforme des droits populaires de rang fédéral</a>». <i>Revue française de droit constitutionnel</i>, 55, 3, 2003, pàg. 657. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.3917%2Frfdc.055.0657">10.3917/rfdc.055.0657</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/1151-2385">1151-2385</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-15"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-15">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFSchultzHaynieMcCulloch2000"><span style="font-variant: small-caps;">Schultz</span>, Jeffrey D.; <span style="font-variant: small-caps;">Haynie</span>, Kerry L.; <span style="font-variant: small-caps;">McCulloch</span>, Anne M. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=WDV40aK1T-sC&pg=PA284&dq=African+Americans+discriminated+by+Naturalization+Act+of+1790&cd=1#v=onepage&q=&f=false"><i>Encyclopedia of Minorities in American Politics: African Americans and Asian Americans</i></a> (en anglès).  Oryx Press, 2000. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-57356-148-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-57356-148-8">ISBN 978-1-57356-148-8</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Encyclopedia+of+Minorities+in+American+Politics%3A+African+Americans+and+Asian+Americans&rft.aulast=Schultz&rft.aufirst=Jeffrey+D.&rft.date=2000&rft.pub=Oryx+Press&rft.isbn=978-1-57356-148-8&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DWDV40aK1T-sC%26pg%3DPA284%26dq%3DAfrican%2BAmericans%2Bdiscriminated%2Bby%2BNaturalization%2BAct%2Bof%2B1790%26cd%3D1%23v%3Donepage%26q%3D%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-16"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-16">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFFrança.[1998?]"><span style="font-variant: small-caps;">França.</span>. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://worldcat.org/oclc/919666938"><i>La Constitution française = La Constitución francesa.</i></a>.  Assemblée Nationale, [1998?].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=La+Constitution+fran%C3%A7aise+%3D+La+Constituci%C3%B3n+francesa.&rft.aulast=Fran%C3%A7a.&rft.date=%5B1998%3F%5D&rft.pub=Assembl%C3%A9e+Nationale&rft_id=http%3A%2F%2Fworldcat.org%2Foclc%2F919666938"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-17"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-17">↑</a></span> <span class="reference-text">Constitució dels Estats Units d'Amèrica.</span> </li> <li id="cite_note-18"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-18">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFHoodbhoy2016"><span style="font-variant: small-caps;">Hoodbhoy</span>, Pervez. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.dawn.com/news/1243652">Is Pakistan’s problem Urdu?</a>» (en anglès), 05-03-2016. [Consulta: 20 març 2023].</span></span> </li> <li id="cite_note-19"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-19">↑</a></span> <span class="reference-text">Rubí Ariel Rocha Simoes. Els anys (no tant) daurats. Editorial Círculo Rojo, 2018.</span> </li> <li id="cite_note-20"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-20">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.tallandier.com/livre/histoire-de-la-birmanie/">Histoire de la Birmanie</a>» (en francès). [Consulta: 20 març 2023].</span></span> </li> <li id="cite_note-21"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-21">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.youtube.com/watch?v=ECqNQuzKSfA">Chypre à la présidence de l'Union Européenne. Le Dessous des Cartes.</a> ARTE</span> </li> <li id="cite_note-22"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-22">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.cairn.info/revue-le-courrier-des-pays-de-l-est-2005-6-page-42.htm">Emmanuel Droit. Les russophones entre intégration et repli identitaire. Dins Le Courrier des plays de l'est. núm. 1052. 2005.</a></span> </li> <li id="cite_note-:8-23"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-:8_23-0">23,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:8_23-1">23,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:8_23-2">23,2</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFFiloramo2017"><span style="font-variant: small-caps;">Filoramo</span>, Giovanni. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.openedition.org/pup/5428"><i>Les minorités dans la Rome antique</i></a> (en francès).  Aix-en-Provence: Presses universitaires de Provence, 2017-07-07, p. 15-26. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-2-8218-8286-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-2-8218-8286-7">ISBN 978-2-8218-8286-7</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Les+minorit%C3%A9s+dans+la+Rome+antique&rft.aulast=Filoramo&rft.aufirst=Giovanni&rft.date=2017-07-07&rft.pub=Presses+universitaires+de+Provence&rft.place=Aix-en-Provence&rft.pages=15-26&rft.isbn=978-2-8218-8286-7&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.openedition.org%2Fpup%2F5428"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-24"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-24">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFChatelard2016"><span style="font-variant: small-caps;">Chatelard</span>, Aude «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://journals.openedition.org/clio/13145">Minorité juridique et citoyenneté des femmes dans la Rome républicaine</a>» (en francès). <i>Clio. Femmes, Genre, Histoire</i>, 43, 01-06-2016, pàg. 23–46. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.4000%2Fclio.13145">10.4000/clio.13145</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/1252-7017">1252-7017</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-:12-25"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-:12_25-0">25,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:12_25-1">25,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"><span style="font-variant: small-caps;">Ayén</span>, Escrito por Francisco. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.profesorfrancisco.es/2013/07/mundo-musulman-en-la-edad-media.html">Mundo musulmán en la Edad Media</a>». [Consulta: 21 març 2023].</span></span> </li> <li id="cite_note-:9-26"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-:9_26-0">26,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:9_26-1">26,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:9_26-2">26,2</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://cienciessocialsenxarxa.sapiens.cat/2010/07/17/la-societat-feudal-els-estaments/">La societat feudal: els estaments – Ciències Socials en Xarxa</a>». [Consulta: 21 març 2023].</span></span> </li> <li id="cite_note-:11-27"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-:11_27-0">27,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:11_27-1">27,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFTolan2019"><span style="font-variant: small-caps;">Tolan</span>, John. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.openedition.org/pus/14152"><i>Inférieurs et protégés : les minorités religieuses dans le droit chrétien et musulman au Moyen Âge</i></a> (en francès).  Strasbourg: Presses universitaires de Strasbourg, 2019-05-28, p. 19–33. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/979-10-344-0419-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/979-10-344-0419-3">ISBN 979-10-344-0419-3</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Inf%C3%A9rieurs+et+prot%C3%A9g%C3%A9s%C2%A0%3A+les+minorit%C3%A9s+religieuses+dans+le+droit+chr%C3%A9tien+et+musulman+au+Moyen+%C3%82ge&rft.aulast=Tolan&rft.aufirst=John&rft.date=2019-05-28&rft.pub=Presses+universitaires+de+Strasbourg&rft.place=Strasbourg&rft.pages=19%E2%80%9333&rft.isbn=979-10-344-0419-3&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.openedition.org%2Fpus%2F14152"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-:10-28"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-:10_28-0">28,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:10_28-1">28,1</a></sup></span> <span class="reference-text">Sophie Cassagnes-Brouquet, Marc Chalvin. Histoire des femmes Pour les nuls. París: First Editions, 2013</span> </li> <li id="cite_note-:5-29"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-:5_29-0">29,00</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:5_29-1">29,01</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:5_29-2">29,02</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:5_29-3">29,03</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:5_29-4">29,04</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:5_29-5">29,05</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:5_29-6">29,06</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:5_29-7">29,07</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:5_29-8">29,08</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:5_29-9">29,09</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:5_29-10">29,10</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"><span style="font-variant: small-caps;">Sapiens.cat</span>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://projectes.sapiens.cat/ca/llibertat.php">Història de la humanitat i la llibertat. Ajuda'ns a fer realitat una obra inèdita al món</a>». [Consulta: 21 març 2023].</span></span> </li> <li id="cite_note-:4-30"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-:4_30-0">30,00</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:4_30-1">30,01</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:4_30-2">30,02</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:4_30-3">30,03</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:4_30-4">30,04</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:4_30-5">30,05</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:4_30-6">30,06</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:4_30-7">30,07</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:4_30-8">30,08</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:4_30-9">30,09</a></sup></span> <span class="reference-text">Eduardo Ruiz Vieytez. La protección jurídica de las minorías en la historia europea. Donòstia: Universitat de Deusto, 1998</span> </li> <li id="cite_note-31"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-31">↑</a></span> <span class="reference-text">Patrick Weber. La grande histoire de la Belgique. Perrin, 2016.</span> </li> <li id="cite_note-:6-32"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-:6_32-0">32,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:6_32-1">32,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:6_32-2">32,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:6_32-3">32,3</a></sup></span> <span class="reference-text">Marc Ferro (Éd.), <i>Le livre noir du colonialisme. XVI<sup>e</sup> - XXI<sup>e</sup> siècle : de l'extermination à la repentance,</i> Paris, Robert Laffont, 2003</span> </li> <li id="cite_note-33"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-33">↑</a></span> <span class="reference-text">William Serman, Jean Heffer. Le XIXe siècle: 1815-1914. Hachette Éducation: 2011</span> </li> <li id="cite_note-34"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-34">↑</a></span> <span class="reference-text">Robert Deliège. Une histoire de l'anthropologie - Ecoles, auteurs, théories. París: Ed, Points, 2013</span> </li> <li id="cite_note-:7-35"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-:7_35-0">35,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:7_35-1">35,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:7_35-2">35,2</a></sup></span> <span class="reference-text"><b>Carles Lalueza.</b> <i>Races, racisme i diversitat</i>. Barcelona: Algar, 2001</span> </li> <li id="cite_note-36"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-36">↑</a></span> <span class="reference-text">Bernard Lugan. Histoire de l’Afrique. París: Ellipse, 2020.</span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Minoria&action=edit&section=26" title="Modifica la secció: Bibliografia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li>Cecilia Devia, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://academiaeditorial.com/cms/index.php?page=15-minorias-religiosas"><i>Disidentes y minorías religiosas en las Partidas de Alfonso X el Sabio</i></a><sup class="noprint Inline-Template"><span title="" style="white-space: nowrap;"><i>[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>]</i></span></sup>, Vigo, Editorial Academia del Hispanismo, 2009.</li> <li>Maspons I Anglasell. <i>La nació, l'estat, la minoria nacional i ses mutuals relacions.</i> Barcelona: Llibreira Verdaguer, 1931.</li> <li>Bargalló, Josep. <i>L'autonomia de les nacions i les minories nacionals</i>. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2006</li> <li>Núñez Seixas, Xosé Manoel. <i>Internacionalitzant el nacionalisme. El catalanisme polític i la qüestió de les minories nacionals a Europa (1914-1936).</i> València: Editorial Afers, 2010.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també"><span id="Vegeu_tamb.C3.A9"></span>Vegeu també</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Minoria&action=edit&section=27" title="Modifica la secció: Vegeu també"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a href="/wiki/Elit" title="Elit">Elit</a></li> <li><a href="/wiki/Llengua_minorit%C3%A0ria" title="Llengua minoritària">Llengua minoritària</a></li> <li><a href="/wiki/Malaltia_minorit%C3%A0ria" title="Malaltia minoritària">Malaltia minoritària</a></li> <li><a href="/wiki/Minoria_%C3%A8tnica" title="Minoria ètnica">Minoria ètnica</a></li> <li><a href="/wiki/Minoria_sexual" title="Minoria sexual">Minoria sexual</a></li> <li><a href="/wiki/Minoria_nacional" title="Minoria nacional">Minoria nacional</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs"><span id="Enlla.C3.A7os_externs"></span>Enllaços externs</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Minoria&action=edit&section=28" title="Modifica la secció: Enllaços externs"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33663753">.mw-parser-output .side-box{margin:4px 0;box-sizing:border-box;border:1px solid #aaa;font-size:88%;line-height:1.25em;background-color:#f9f9f9;display:flow-root}.mw-parser-output .side-box-abovebelow,.mw-parser-output .side-box-text{padding:0.25em 0.9em}.mw-parser-output .side-box-image{padding:2px 0 2px 0.9em;text-align:center}.mw-parser-output .side-box-imageright{padding:2px 0.9em 2px 0;text-align:center}@media(min-width:500px){.mw-parser-output .side-box-flex{display:flex;align-items:center}.mw-parser-output .side-box-text{flex:1;min-width:0}}@media(min-width:720px){.mw-parser-output .side-box{width:238px}.mw-parser-output .side-box-right{clear:right;float:right;margin-left:1em}.mw-parser-output .side-box-left{margin-right:1em}.mw-parser-output .side-box-center{clear:both;margin:auto}}</style><div class="side-box metadata side-box-right plainlinks"> <div class="side-box-flex"> <div class="side-box-image"><span typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/30px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="30" height="40" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/45px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/59px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></span></span></div> <div class="side-box-text plainlist">A <span class="plainlinks"><a class="external text" href="https://commons.wikimedia.org/wiki/P%C3%A0gina_principal?uselang=ca">Wikimedia Commons</a></span> hi ha contingut multimèdia relatiu a: <i><b><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Minorities" class="extiw" title="commons:Category:Minorities">Minoria</a></b></i></div></div> </div> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.ara.cat/opinio/que-volen-minories-nacionals-estelrich-revista-catalunya_129_1126608.html">Què volen les minories nacionals? (Ara.cat)</a></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.icip.cat/perlapau/article/minories-i-prevencio-de-conflictes-quin-paper-hi-ha-de-jugar-la-ue/">Minories i prevenció de conflictes.</a></li></ul> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Lèxic_de_la_Sociologia" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style="background:#FFF0C7"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Plantilla:Glossari_de_la_Sociologia" title="Plantilla:Glossari de la Sociologia"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></span></li></ul></div><div id="Lèxic_de_la_Sociologia" style="font-size:114%;margin:0 4em">Lèxic de la <a href="/wiki/Sociologia" title="Sociologia">Sociologia</a></div></th></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;background:#EDEAE0">Procés de socialització</th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Socialitzaci%C3%B3" title="Socialització">Socialització</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Aprenentatge" title="Aprenentatge">Aprenentatge</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Cohesi%C3%B3_social" title="Cohesió social">Cohesió social</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Control_social" title="Control social">Control social</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Edat" title="Edat">Edat</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Classe_social" title="Classe social">Classe social</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Fam%C3%ADlia" title="Família">Família</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Mitj%C3%A0_de_comunicaci%C3%B3" title="Mitjà de comunicació">Mitjà de comunicació</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Superestructura_(sociologia)" class="mw-redirect" title="Superestructura (sociologia)">Superestructura</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Opini%C3%B3_p%C3%BAblica" title="Opinió pública">Opinió pública</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Treball_(economia)" title="Treball (economia)">Treball</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;background:#EDEAE0">Procés de naturalització</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Aculturaci%C3%B3" title="Aculturació">Aculturació</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Adaptaci%C3%B3_(sociologia)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Adaptació (sociologia) (encara no existeix)">Adaptació</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Biling%C3%BCisme" title="Bilingüisme">Bilingüisme</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Cultura" title="Cultura">Cultura</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Assimilaci%C3%B3_cultural" title="Assimilació cultural">Assimilació</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Estereotip" title="Estereotip">Estereotip</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Estigma" title="Estigma">Estigma</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Estigmatitzaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Estigmatització">Estigmatització</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Prejudici" title="Prejudici">Prejudici</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Religi%C3%B3" title="Religió">Religió</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a class="mw-selflink selflink">Minoria</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;background:#EDEAE0">Relacions interpersonals</th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Autoritarisme" title="Autoritarisme">Autoritarisme</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Autoritat" title="Autoritat">Autoritat</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Burocr%C3%A0cia" title="Burocràcia">Burocràcia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Canvi_social" title="Canvi social">Canvi social</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Clientelisme" title="Clientelisme">Clientelisme</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Acci%C3%B3_col%C2%B7lectiva" title="Acció col·lectiva">Acció col·lectiva</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Desviaci%C3%B3_social" class="mw-redirect" title="Desviació social">Desviació social</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Lluita_de_classes" title="Lluita de classes">Lluita de classes</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Rol" title="Rol">Rol</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Societat" title="Societat">Societat</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Poder_(sociologia)" title="Poder (sociologia)">Poder</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Alienaci%C3%B3" title="Alienació">Alienació</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Anomia" title="Anomia">Anomia</a></div></td></tr></tbody></table></div><div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Etnicitat" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Plantilla:Etnicitat" title="Plantilla:Etnicitat"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></span></li></ul></div><div id="Etnicitat" style="font-size:114%;margin:0 4em"><a href="/wiki/%C3%88tnia" title="Ètnia">Etnicitat</a></div></th></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Concepts relacionats</th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;text-align:left;"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Clan" title="Clan">Clan</a></li> <li><a href="/wiki/%C3%88tnia" title="Ètnia">Ètnia</a></li> <li><a href="/wiki/Etnoling%C3%BC%C3%ADstica" title="Etnolingüística">Grup etnolingüístic</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Grup_etnoreligi%C3%B3s&action=edit&redlink=1" class="new" title="Grup etnoreligiós (encara no existeix)">Grup etnoreligiós</a></li> <li><a href="/wiki/Ind%C3%ADgena" title="Indígena">Indígena</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Metaetnicitat&action=edit&redlink=1" class="new" title="Metaetnicitat (encara no existeix)">Metaetnicitat</a></li> <li><a class="mw-selflink selflink">Grup minoritari</a></li> <li><a href="/wiki/Naci%C3%B3" title="Nació">Nació</a></li> <li><a href="/wiki/Nacionalitat" title="Nacionalitat">Nacionalitat</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Panetnicitat&action=edit&redlink=1" class="new" title="Panetnicitat (encara no existeix)">Panetnicitat</a></li> <li><a href="/wiki/Poblaci%C3%B3" title="Població">Població</a></li> <li><a href="/wiki/Ra%C3%A7a_(classificaci%C3%B3_d%27%C3%A9ssers_humans)" title="Raça (classificació d'éssers humans)">Raça</a></li> <li><a href="/wiki/Tribu_(antropologia)" title="Tribu (antropologia)">Tribu</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Etnologia" title="Etnologia">Etnologia</a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Antropologia" title="Antropologia">Antropologia</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Estudis_%C3%A8tnics&action=edit&redlink=1" class="new" title="Estudis ètnics (encara no existeix)">Estudis ètnics</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Etnobiologia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Etnobiologia (encara no existeix)">Etnobiologia</a></li> <li><a href="/wiki/Etnobot%C3%A0nica" title="Etnobotànica">Etnobotànica</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Etnogeologia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Etnogeologia (encara no existeix)">Etnogeologia</a></li> <li><a href="/wiki/Etnografia" title="Etnografia">Etnografia</a></li> <li><a href="/wiki/Etnoling%C3%BC%C3%ADstica" title="Etnolingüística">Etnolingüística</a></li> <li><a href="/wiki/Etnologia" title="Etnologia">Etnologia</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Etnomatem%C3%A0tica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Etnomatemàtica (encara no existeix)">Etnomatemàtica</a></li> <li><a href="/wiki/Etnomusicologia" title="Etnomusicologia">Etnomusicologia</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Etnopoesia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Etnopoesia (encara no existeix)">Etnopoesia</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Etnoci%C3%A8ncia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Etnociència (encara no existeix)">Etnociència</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Etnotaxonomia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Etnotaxonomia (encara no existeix)">Etnotaxonomia</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/w/index.php?title=Llista_de_grups_%C3%A8tnics&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llista de grups ètnics (encara no existeix)">Grups per regió</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;font-weight:normal;"><style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r31792667">.mw-parser-output .hlist dl,.mw-parser-output .hlist ol,.mw-parser-output .hlist ul{margin:0;padding:0}.mw-parser-output .hlist dd,.mw-parser-output .hlist dt,.mw-parser-output .hlist li{margin:0;display:inline}.mw-parser-output .hlist.inline,.mw-parser-output .hlist.inline dl,.mw-parser-output .hlist.inline ol,.mw-parser-output .hlist.inline ul,.mw-parser-output .hlist dl dl,.mw-parser-output .hlist dl ol,.mw-parser-output .hlist dl ul,.mw-parser-output .hlist ol dl,.mw-parser-output .hlist ol ol,.mw-parser-output .hlist ol ul,.mw-parser-output .hlist ul dl,.mw-parser-output .hlist ul ol,.mw-parser-output .hlist ul ul{display:inline}.mw-parser-output .hlist .mw-empty-li{display:none}.mw-parser-output .hlist dt::after{content:": "}.mw-parser-output .hlist dd::after,.mw-parser-output .hlist li::after{content:" · ";font-weight:bold}.mw-parser-output .hlist dd:last-child::after,.mw-parser-output .hlist dt:last-child::after,.mw-parser-output .hlist li:last-child::after{content:none}.mw-parser-output .hlist dd dd:first-child::before,.mw-parser-output .hlist dd dt:first-child::before,.mw-parser-output .hlist dd li:first-child::before,.mw-parser-output .hlist dt dd:first-child::before,.mw-parser-output .hlist dt dt:first-child::before,.mw-parser-output .hlist dt li:first-child::before,.mw-parser-output .hlist li dd:first-child::before,.mw-parser-output .hlist li dt:first-child::before,.mw-parser-output .hlist li li:first-child::before{content:" (";font-weight:normal}.mw-parser-output .hlist dd dd:last-child::after,.mw-parser-output .hlist dd dt:last-child::after,.mw-parser-output .hlist dd li:last-child::after,.mw-parser-output .hlist dt dd:last-child::after,.mw-parser-output .hlist dt dt:last-child::after,.mw-parser-output .hlist dt li:last-child::after,.mw-parser-output .hlist li dd:last-child::after,.mw-parser-output .hlist li dt:last-child::after,.mw-parser-output .hlist li li:last-child::after{content:")";font-weight:normal}.mw-parser-output .hlist ol{counter-reset:listitem}.mw-parser-output .hlist ol>li{counter-increment:listitem}.mw-parser-output .hlist ol>li::before{content:" "counter(listitem)"\a0 "}.mw-parser-output .hlist dd ol>li:first-child::before,.mw-parser-output .hlist dt ol>li:first-child::before,.mw-parser-output .hlist li ol>li:first-child::before{content:" ("counter(listitem)"\a0 "}</style><div class="hlist"><ul><li><a href="/w/index.php?title=Grups_%C3%A8tnics_d%27%C3%80frica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Grups ètnics d'Àfrica (encara no existeix)">Àfrica</a></li><li>Europa</li><li>Oceania</li></ul></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Demografia_de_la_Lliga_%C3%80rab&action=edit&redlink=1" class="new" title="Demografia de la Lliga Àrab (encara no existeix)">Lliga Àrab</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Grups_%C3%A8tnics_d%27Europa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Grups ètnics d'Europa (encara no existeix)">Europa</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Grups_%C3%A8tnics_d%27Austr%C3%A0lia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Grups ètnics d'Austràlia (encara no existeix)">Austràlia</a> <ul><li><a href="/wiki/Pobles_ind%C3%ADgenes_d%27Austr%C3%A0lia" class="mw-redirect" title="Pobles indígenes d'Austràlia">indígenes</a></li></ul></li> <li><a href="/w/index.php?title=Pobles_ind%C3%ADgenes_d%27Oceania&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pobles indígenes d'Oceania (encara no existeix)">Indígenes oceànics</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Europeus_a_Oceania&action=edit&redlink=1" class="new" title="Europeus a Oceania (encara no existeix)">Europeus a Oceania</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;font-weight:normal;">Amèrica</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Pobles_ind%C3%ADgenes_d%27Am%C3%A8rica" title="Pobles indígenes d'Amèrica">Indígenes</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Or%C3%ADgens_%C3%A8tnics_de_la_poblaci%C3%B3_de_Canad%C3%A0&action=edit&redlink=1" class="new" title="Orígens ètnics de la població de Canadà (encara no existeix)">Canadà</a></li> <li><a href="/wiki/Demografia_de_M%C3%A8xic#Grups_ètnics" title="Demografia de Mèxic">Mèxic</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Ra%C3%A7a_i_etnicitat_als_Estats_Units&action=edit&redlink=1" class="new" title="Raça i etnicitat als Estats Units (encara no existeix)">Estats Units</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Grups_%C3%A8tnics_d%27Am%C3%A8rica_Central&action=edit&redlink=1" class="new" title="Grups ètnics d'Amèrica Central (encara no existeix)">Amèrica Central</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Grups_%C3%A8tnics_d%27Am%C3%A8rica_del_Sud&action=edit&redlink=1" class="new" title="Grups ètnics d'Amèrica del Sud (encara no existeix)">Amèrica del Sud</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;font-weight:normal;"><a href="/w/index.php?title=Grups_%C3%A8tnics_d%27%C3%80sia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Grups ètnics d'Àsia (encara no existeix)">Àsia</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Grups_%C3%A8tnics_d%27%C3%80sia_Central&action=edit&redlink=1" class="new" title="Grups ètnics d'Àsia Central (encara no existeix)">Central</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Grups_%C3%A8tnics_d%27%C3%80sia_Oriental&action=edit&redlink=1" class="new" title="Grups ètnics d'Àsia Oriental (encara no existeix)">Oriental</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Pobles_ind%C3%ADgenes_de_Siberia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pobles indígenes de Siberia (encara no existeix)">Nord</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Grups_%C3%A8tnics_d%27%C3%80sia_Meridional&action=edit&redlink=1" class="new" title="Grups ètnics d'Àsia Meridional (encara no existeix)">Sud</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Grups_%C3%A8tnics_d%27%C3%80sia_Sudoriental&action=edit&redlink=1" class="new" title="Grups ètnics d'Àsia Sudoriental (encara no existeix)">Sud-est</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Grups_%C3%A8tnics_d%27%C3%80sia_Sudoccidental&action=edit&redlink=1" class="new" title="Grups ètnics d'Àsia Sudoccidental (encara no existeix)">Oest</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Identitat_personal" title="Identitat personal">Identitat</a> i<br /> <a href="/wiki/Etnog%C3%A8nesi" title="Etnogènesi">Etnogènesi</a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Biaix_interracial" title="Biaix interracial">Biaix interracial</a></li> <li><a href="/wiki/Assimilaci%C3%B3_cultural" title="Assimilació cultural">Assimilació cultural</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Identitat_cultural&action=edit&redlink=1" class="new" title="Identitat cultural (encara no existeix)">Identitat cultural</a></li> <li><a href="/wiki/Gentilici" title="Gentilici">Gentilici</a></li> <li><a href="/wiki/Ex%C3%B2nim" title="Exònim">Exònim</a></li> <li><a href="/wiki/Banderes_%C3%A8tniques" title="Banderes ètniques">Banderes ètniques</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Religi%C3%B3_%C3%A8tnica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Religió ètnica (encara no existeix)">Religió ètnica</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Comunitats_imaginades&action=edit&redlink=1" class="new" title="Comunitats imaginades (encara no existeix)">Comunitats imaginades</a></li> <li><a href="/wiki/Parentiu" title="Parentiu">Parentiu</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Societat_lligada_per_llinatge&action=edit&redlink=1" class="new" title="Societat lligada per llinatge (encara no existeix)">Societat lligada per llinatge</a></li> <li><a href="/wiki/Mores" title="Mores">Mores</a></li> <li><a href="/wiki/Mite_fundacional" title="Mite fundacional">Mite fundacional</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Construcci%C3%B3_nacional&action=edit&redlink=1" class="new" title="Construcció nacional (encara no existeix)">Construcció nacional</a></li> <li><a href="/wiki/Estat_naci%C3%B3" title="Estat nació">Estat nació</a></li> <li><a href="/wiki/Llengua_nacional" title="Llengua nacional">Llengua nacional</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Mite_nacional&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mite nacional (encara no existeix)">Mite nacional</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Cofraries_pantribals&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cofraries pantribals (encara no existeix)">Cofraries pantribals</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Nom_tribal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nom tribal (encara no existeix)">Nom tribal</a></li> <li><a href="/wiki/Tribalisme" title="Tribalisme">Tribalisme</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/w/index.php?title=Societat_multi%C3%A8tnica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Societat multiètnica (encara no existeix)">Societat multiètnica</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Consociativisme" title="Consociativisme">Consociativisme</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Di%C3%A0spora_pol%C3%ADtica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Diàspora política (encara no existeix)">Diàspora política</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Minoria_dominant&action=edit&redlink=1" class="new" title="Minoria dominant (encara no existeix)">Minoria dominant</a></li> <li><a href="/wiki/Democr%C3%A0cia_%C3%A8tnica" title="Democràcia ètnica">Democràcia ètnica</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Grup_d%27inter%C3%A8s_%C3%A8tnic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Grup d'interès ètnic (encara no existeix)">Grup d'interès ètnic</a></li> <li><a href="/wiki/Etnocr%C3%A0cia" title="Etnocràcia">Etnocràcia</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Etnopluralisme&action=edit&redlink=1" class="new" title="Etnopluralisme (encara no existeix)">Etnopluralisme</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Drets_del_pobles_ind%C3%ADgenes&action=edit&redlink=1" class="new" title="Drets del pobles indígenes (encara no existeix)">Drets indígenes</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Drets_de_les_minories&action=edit&redlink=1" class="new" title="Drets de les minories (encara no existeix)">Drets de les minories</a></li> <li><a href="/wiki/Estat_multinacional" title="Estat multinacional">Estat multinacional</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Ideologia i<br /><a href="/wiki/Conflicte_%C3%A8tnic" title="Conflicte ètnic">Conflicte ètnic</a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Genocidi_cultural" title="Genocidi cultural">Genocidi cultural</a></li> <li><a href="/wiki/Neteja_%C3%A8tnica" title="Neteja ètnica">Neteja ètnica</a> (<a href="/w/index.php?title=Llista_de_neteges_%C3%A8tniques&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llista de neteges ètniques (encara no existeix)">llista</a>)</li> <li><a href="/w/index.php?title=Odi_%C3%A8tnic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Odi ètnic (encara no existeix)">Odi ètnic</a></li> <li><a href="/wiki/Nacionalisme_%C3%A8tnic" title="Nacionalisme ètnic">Nacionalisme ètnic</a></li> <li><a href="/wiki/Nepotisme_%C3%A8tnic" title="Nepotisme ètnic">Nepotisme ètnic</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Estereotip_%C3%A8tnic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Estereotip ètnic (encara no existeix)">Estereotip ètnic</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Viol%C3%A8ncia_%C3%A8tnica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Violència ètnica (encara no existeix)">Violència ètnica</a></li> <li><a href="/wiki/Etnocentrisme" title="Etnocentrisme">Etnocentrisme</a></li> <li><a href="/wiki/Etnocidi" title="Etnocidi">Etnocidi</a></li> <li><a href="/wiki/Genocidi" title="Genocidi">Genocidi</a></li> <li><a href="/wiki/Indigenisme" title="Indigenisme">Indigenisme</a></li> <li><a href="/wiki/Llista_de_moviments_independentistes" title="Llista de moviments independentistes">Moviments separatistes</a></li> <li><a href="/wiki/Xenof%C3%B2bia" title="Xenofòbia">Xenofòbia</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Biblioth%C3%A8que_nationale_de_France" class="mw-redirect" title="Bibliothèque nationale de France">BNF</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb119325052">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://d-nb.info/gnd/4752223-9">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/LCCN" class="mw-redirect" title="LCCN">LCCN</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.loc.gov/authorities/subjects/sh85085792">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/National_Diet_Library" class="mw-redirect" title="National Diet Library">NDL</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://id.ndl.go.jp/auth/ndlna/001115377">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=ph122761&CON_LNG=ENG">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases d'informació</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/GEC" class="mw-redirect" title="GEC">GEC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/minoria">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div> <p><span style="display: none;" class="interProject"><a href="https://ca.wiktionary.org/wiki/minoria" class="extiw" title="wikt:minoria">Viccionari</a></span> </p>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Minoria&oldid=33340845">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Minoria&oldid=33340845</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categoria</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Sociologia" title="Categoria:Sociologia">Sociologia</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_enlla%C3%A7os_externs_no_actius" title="Categoria:Articles amb enllaços externs no actius">Articles amb enllaços externs no actius</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 6 abr 2024 a les 21:39.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Minoria&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-74cc59cb9d-ggg9n","wgBackendResponseTime":173,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"0.384","walltime":"0.739","ppvisitednodes":{"value":5188,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":61606,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":8800,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":12,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":0,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":0,"limit":20},"unstrip-size":{"value":35267,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":1,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 327.442 1 -total"," 44.21% 144.755 1 Plantilla:Referències"," 27.76% 90.906 2 Plantilla:Navbox"," 24.53% 80.320 11 Plantilla:Ref-web"," 16.86% 55.219 1 Plantilla:Commonscat"," 15.58% 51.006 1 Plantilla:Etnicitat"," 14.66% 48.001 1 Plantilla:Sister"," 14.13% 46.281 1 Plantilla:Caixa_lateral"," 12.45% 40.761 1 Plantilla:Hlist"," 8.99% 29.449 4 Plantilla:Ref-llibre"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.108","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":2184244,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.eqiad.main-5dc468848-nkhvv","timestamp":"20241123081811","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Minoria","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Minoria","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q30103","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q30103","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2012-09-07T12:41:27Z","dateModified":"2024-04-06T20:39:39Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/e\/eb\/22nd_Bahman_rally_in_Kermanshah_%2813961122001201636539643980708753_93239%29.jpg"}</script> </body> </html>