CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Contrareforma - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"c95f95f2-445b-4e1a-866c-5419675688e8","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Contrareforma","wgTitle":"Contrareforma","wgCurRevisionId":34223754,"wgRevisionId":34223754,"wgArticleId":126125,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb referències sense format","Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","Control d'autoritats","Història de l'art","Història del cristianisme"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Contrareforma","wgRelevantArticleId":126125,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[], "wgRestrictionMove":[],"wgRedirectedFrom":"Contrarreforma","wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":100000,"wgInternalRedirectTargetUrl":"/wiki/Contrareforma","wgRelatedArticlesCompat":[],"wgCentralAuthMobileDomain":false,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q128168","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true, "wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","mediawiki.page.gallery.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["mediawiki.action.view.redirect","ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert" ,"ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cmediawiki.page.gallery.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.4"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/74/Vulgata_Sixtina_-_title_page.jpg"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="1755"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/74/Vulgata_Sixtina_-_title_page.jpg/800px-Vulgata_Sixtina_-_title_page.jpg"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="1170"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/74/Vulgata_Sixtina_-_title_page.jpg/640px-Vulgata_Sixtina_-_title_page.jpg"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="936"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Contrareforma - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Contrareforma"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Contrareforma&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Contrareforma"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Contrareforma rootpage-Contrareforma skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Menú principal </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z">Portada</a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x">Article a l'atzar</a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat">Articles de qualitat</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses">Portal viquipedista</a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades">Agenda d'actes</a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r">Canvis recents</a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna">La taverna</a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte">Contacte</a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC">Xat</a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses">Ajuda</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"> Cerca </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Aparença </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class="">Donatius</a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Contrareforma" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class="">Crea un compte</a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Contrareforma" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class="">Inicia la sessió</a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Eines personals </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca">Donatius</a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Contrareforma" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"> Crea un compte</a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Contrareforma" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"> Inicia la sessió</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició">més informació</a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y">Contribucions</a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n">Discussió per aquest IP</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Precursors" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Precursors"> <div class="vector-toc-text"> 1 Precursors </div> </a> <ul id="toc-Precursors-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-El_Concili_de_Trento" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#El_Concili_de_Trento"> <div class="vector-toc-text"> 2 El Concili de Trento </div> </a> <button aria-controls="toc-El_Concili_de_Trento-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció El Concili de Trento </button> <ul id="toc-El_Concili_de_Trento-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Antecedents_històrics" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Antecedents_històrics"> <div class="vector-toc-text"> 2.1 Antecedents històrics </div> </a> <ul id="toc-Antecedents_històrics-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Decrets_doctrinals" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Decrets_doctrinals"> <div class="vector-toc-text"> 2.2 Decrets doctrinals </div> </a> <ul id="toc-Decrets_doctrinals-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Decrets_disciplinars" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Decrets_disciplinars"> <div class="vector-toc-text"> 2.3 Decrets disciplinars </div> </a> <ul id="toc-Decrets_disciplinars-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Ritu_uniformitzat,_de_vegades_anomenat_ritu_tridentino" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Ritu_uniformitzat,_de_vegades_anomenat_ritu_tridentino"> <div class="vector-toc-text"> 2.4 Ritu uniformitzat, de vegades anomenat ritu tridentino </div> </a> <ul id="toc-Ritu_uniformitzat,_de_vegades_anomenat_ritu_tridentino-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Característiques_de_la_societat_post-tridentina" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Característiques_de_la_societat_post-tridentina"> <div class="vector-toc-text"> 3 Característiques de la societat post-tridentina </div> </a> <button aria-controls="toc-Característiques_de_la_societat_post-tridentina-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Característiques de la societat post-tridentina </button> <ul id="toc-Característiques_de_la_societat_post-tridentina-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Les_guerres_de_religió" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Les_guerres_de_religió"> <div class="vector-toc-text"> 3.1 Les guerres de religió </div> </a> <ul id="toc-Les_guerres_de_religió-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-L'absolutisme_papal" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#L'absolutisme_papal"> <div class="vector-toc-text"> 3.2 L'absolutisme papal </div> </a> <ul id="toc-L'absolutisme_papal-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-El_Papat_de_la_Contrareforma" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#El_Papat_de_la_Contrareforma"> <div class="vector-toc-text"> 3.3 El Papat de la Contrareforma </div> </a> <ul id="toc-El_Papat_de_la_Contrareforma-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-De_Pius_IV_a_Climent_VIII_(1559-1605)._La_implementació_del_Concili" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#De_Pius_IV_a_Climent_VIII_(1559-1605)._La_implementació_del_Concili"> <div class="vector-toc-text"> 3.3.1 De Pius IV a Climent VIII (1559-1605). La implementació del Concili </div> </a> <ul id="toc-De_Pius_IV_a_Climent_VIII_(1559-1605)._La_implementació_del_Concili-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-El_fi_del_somni_de_l'hegemonia_catòlica_(1605-1648)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#El_fi_del_somni_de_l'hegemonia_catòlica_(1605-1648)"> <div class="vector-toc-text"> 3.3.2 El fi del somni de l'hegemonia catòlica (1605-1648) </div> </a> <ul id="toc-El_fi_del_somni_de_l'hegemonia_catòlica_(1605-1648)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-El_Reformisme_barroc_i_el_seu_final_(1650-1740)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#El_Reformisme_barroc_i_el_seu_final_(1650-1740)"> <div class="vector-toc-text"> 3.3.3 El Reformisme barroc i el seu final (1650-1740) </div> </a> <ul id="toc-El_Reformisme_barroc_i_el_seu_final_(1650-1740)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-L'espiritualitat_tridentina" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#L'espiritualitat_tridentina"> <div class="vector-toc-text"> 4 L'espiritualitat tridentina </div> </a> <button aria-controls="toc-L'espiritualitat_tridentina-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció L'espiritualitat tridentina </button> <ul id="toc-L'espiritualitat_tridentina-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Els_nous_ordes_religiosos_i_la_seva_contribució" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Els_nous_ordes_religiosos_i_la_seva_contribució"> <div class="vector-toc-text"> 4.1 Els nous ordes religiosos i la seva contribució </div> </a> <ul id="toc-Els_nous_ordes_religiosos_i_la_seva_contribució-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_"clericalització"_de_la_societat:_el_paper_del_sacerdot" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_"clericalització"_de_la_societat:_el_paper_del_sacerdot"> <div class="vector-toc-text"> 4.2 La "clericalització" de la societat: el paper del sacerdot </div> </a> <ul id="toc-La_"clericalització"_de_la_societat:_el_paper_del_sacerdot-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-El_bisbe_contrareformista:_Carles_Borromeu" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#El_bisbe_contrareformista:_Carles_Borromeu"> <div class="vector-toc-text"> 4.3 El bisbe contrareformista: Carles Borromeu </div> </a> <ul id="toc-El_bisbe_contrareformista:_Carles_Borromeu-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-L'art_barroc" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#L'art_barroc"> <div class="vector-toc-text"> 5 L'art barroc </div> </a> <button aria-controls="toc-L'art_barroc-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció L'art barroc </button> <ul id="toc-L'art_barroc-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Decrets_sobre_l'art" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Decrets_sobre_l'art"> <div class="vector-toc-text"> 5.1 Decrets sobre l'art </div> </a> <ul id="toc-Decrets_sobre_l'art-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Les_arts_figuratives" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Les_arts_figuratives"> <div class="vector-toc-text"> 5.2 Les arts figuratives </div> </a> <ul id="toc-Les_arts_figuratives-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_música_eclesiàstica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_música_eclesiàstica"> <div class="vector-toc-text"> 5.3 La música eclesiàstica </div> </a> <ul id="toc-La_música_eclesiàstica-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Reformes_prèvies_al_Concili_de_Trento" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Reformes_prèvies_al_Concili_de_Trento"> <div class="vector-toc-text"> 5.3.1 Reformes prèvies al Concili de Trento </div> </a> <ul id="toc-Reformes_prèvies_al_Concili_de_Trento-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Reformes_durant_la_22a_sessió" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Reformes_durant_la_22a_sessió"> <div class="vector-toc-text"> 5.3.2 Reformes durant la 22a sessió </div> </a> <ul id="toc-Reformes_durant_la_22a_sessió-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_llegenda_Saviour" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#La_llegenda_Saviour"> <div class="vector-toc-text"> 5.3.3 La llegenda Saviour </div> </a> <ul id="toc-La_llegenda_Saviour-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Reformes_seguint_el_Concili_de_Trento" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Reformes_seguint_el_Concili_de_Trento"> <div class="vector-toc-text"> 5.3.4 Reformes seguint el Concili de Trento </div> </a> <ul id="toc-Reformes_seguint_el_Concili_de_Trento-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-El_classicisme_literari_barroc" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#El_classicisme_literari_barroc"> <div class="vector-toc-text"> 5.4 El classicisme literari barroc </div> </a> <ul id="toc-El_classicisme_literari_barroc-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-La_relació_entre_la_ciència_i_la_fe" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#La_relació_entre_la_ciència_i_la_fe"> <div class="vector-toc-text"> 6 La relació entre la ciència i la fe </div> </a> <button aria-controls="toc-La_relació_entre_la_ciència_i_la_fe-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció La relació entre la ciència i la fe </button> <ul id="toc-La_relació_entre_la_ciència_i_la_fe-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Estudis_recents" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Estudis_recents"> <div class="vector-toc-text"> 6.1 Estudis recents </div> </a> <ul id="toc-Estudis_recents-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_visió_ptolemaica_i_el_paper_científic_dels_jesuïtes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_visió_ptolemaica_i_el_paper_científic_dels_jesuïtes"> <div class="vector-toc-text"> 6.2 La visió ptolemaica i el paper científic dels jesuïtes </div> </a> <ul id="toc-La_visió_ptolemaica_i_el_paper_científic_dels_jesuïtes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Els_Linx_i_Galileu:_la_"nova_ciència"" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Els_Linx_i_Galileu:_la_"nova_ciència""> <div class="vector-toc-text"> 6.3 Els Linx i Galileu: la "nova ciència" </div> </a> <ul id="toc-Els_Linx_i_Galileu:_la_"nova_ciència"-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Estudis_del_calendari" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Estudis_del_calendari"> <div class="vector-toc-text"> 6.4 Estudis del calendari </div> </a> <ul id="toc-Estudis_del_calendari-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Historiografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Historiografia"> <div class="vector-toc-text"> 7 Historiografia </div> </a> <button aria-controls="toc-Historiografia-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Historiografia </button> <ul id="toc-Historiografia-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Orígens:_Paolo_Sarpi_i_Pietro_Sforza_Pallavicino" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Orígens:_Paolo_Sarpi_i_Pietro_Sforza_Pallavicino"> <div class="vector-toc-text"> 7.1 Orígens: Paolo Sarpi i Pietro Sforza Pallavicino </div> </a> <ul id="toc-Orígens:_Paolo_Sarpi_i_Pietro_Sforza_Pallavicino-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-El_naixement_del_concepte_de_la_Contrareforma" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#El_naixement_del_concepte_de_la_Contrareforma"> <div class="vector-toc-text"> 7.2 El naixement del concepte de la Contrareforma </div> </a> <ul id="toc-El_naixement_del_concepte_de_la_Contrareforma-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Reforma_Catòlica_i_Contrareforma:_la_historiografia_del_segle_xx" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Reforma_Catòlica_i_Contrareforma:_la_historiografia_del_segle_xx"> <div class="vector-toc-text"> 7.3 Reforma Catòlica i Contrareforma: la historiografia del segle xx </div> </a> <ul id="toc-Reforma_Catòlica_i_Contrareforma:_la_historiografia_del_segle_xx-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Figures_principals" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Figures_principals"> <div class="vector-toc-text"> 8 Figures principals </div> </a> <ul id="toc-Figures_principals-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> 9 Vegeu també </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> 10 Referències </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> 11 Bibliografia </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Commuta la taula de continguts. </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading">Contrareforma</h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 76 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-76" aria-hidden="true" > 76 llengües </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-af mw-list-item"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Teenhervorming" title="Teenhervorming - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Teenhervorming" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target">Afrikaans</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-als mw-list-item"><a href="https://als.wikipedia.org/wiki/Gegenreformation" title="Gegenreformation - alemany suís" lang="gsw" hreflang="gsw" data-title="Gegenreformation" data-language-autonym="Alemannisch" data-language-local-name="alemany suís" class="interlanguage-link-target">Alemannisch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D9%84%D8%A5%D8%B5%D9%84%D8%A7%D8%AD_%D8%A7%D9%84%D9%85%D8%B6%D8%A7%D8%AF" title="الإصلاح المضاد - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="الإصلاح المضاد" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target">العربية</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Contrarreforma" title="Contrarreforma - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Contrarreforma" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target">Asturianu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/%C6%8Fksreformasiya" title="Əksreformasiya - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Əksreformasiya" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target">Azərbaycanca</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%BE%D0%BD%D1%82%D1%80%D1%80%D1%8D%D1%84%D0%B0%D1%80%D0%BC%D0%B0%D1%86%D1%8B%D1%8F" title="Контррэфармацыя - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Контррэфармацыя" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target">Беларуская</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be-x-old mw-list-item"><a href="https://be-tarask.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%BE%D0%BD%D1%82%D1%80%D0%B0%D1%80%D1%8D%D1%84%D0%B0%D1%80%D0%BC%D0%B0%D1%86%D1%8B%D1%8F" title="Контрарэфармацыя - Belarusian (Taraškievica orthography)" lang="be-tarask" hreflang="be-tarask" data-title="Контрарэфармацыя" data-language-autonym="Беларуская (тарашкевіца)" data-language-local-name="Belarusian (Taraškievica orthography)" class="interlanguage-link-target">Беларуская (тарашкевіца)</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%BE%D0%BD%D1%82%D1%80%D0%B0%D1%80%D0%B5%D1%84%D0%BE%D1%80%D0%BC%D0%B0%D1%86%D0%B8%D1%8F" title="Контрареформация - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Контрареформация" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target">Български</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-br mw-list-item"><a href="https://br.wikipedia.org/wiki/Enepdisivouderezh" title="Enepdisivouderezh - bretó" lang="br" hreflang="br" data-title="Enepdisivouderezh" data-language-autonym="Brezhoneg" data-language-local-name="bretó" class="interlanguage-link-target">Brezhoneg</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bs mw-list-item"><a href="https://bs.wikipedia.org/wiki/Protivreformacija" title="Protivreformacija - bosnià" lang="bs" hreflang="bs" data-title="Protivreformacija" data-language-autonym="Bosanski" data-language-local-name="bosnià" class="interlanguage-link-target">Bosanski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/Protireformace" title="Protireformace - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Protireformace" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target">Čeština</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/Gwrth-Ddiwygiad" title="Gwrth-Ddiwygiad - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="Gwrth-Ddiwygiad" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target">Cymraeg</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Modreformationen" title="Modreformationen - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Modreformationen" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target">Dansk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Gegenreformation" title="Gegenreformation - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Gegenreformation" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target">Deutsch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%91%CE%BD%CF%84%CE%B9%CE%BC%CE%B5%CF%84%CE%B1%CF%81%CF%81%CF%8D%CE%B8%CE%BC%CE%B9%CF%83%CE%B7" title="Αντιμεταρρύθμιση - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Αντιμεταρρύθμιση" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target">Ελληνικά</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Counter-Reformation" title="Counter-Reformation - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Counter-Reformation" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target">English</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Kontra%C5%ADreformacio" title="Kontraŭreformacio - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Kontraŭreformacio" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target">Esperanto</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Contrarreforma" title="Contrarreforma - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Contrarreforma" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target">Español</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Vastureformatsioon" title="Vastureformatsioon - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Vastureformatsioon" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target">Eesti</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Kontrarreforma" title="Kontrarreforma - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Kontrarreforma" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target">Euskara</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D8%B5%D9%84%D8%A7%D8%AD_%DA%A9%D8%A7%D8%AA%D9%88%D9%84%DB%8C%DA%A9" title="اصلاح کاتولیک - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="اصلاح کاتولیک" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target">فارسی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Vastauskonpuhdistus" title="Vastauskonpuhdistus - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Vastauskonpuhdistus" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target">Suomi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fiu-vro mw-list-item"><a href="https://fiu-vro.wikipedia.org/wiki/Vastareformats%27uun" title="Vastareformats'uun - Võro" lang="vro" hreflang="vro" data-title="Vastareformats'uun" data-language-autonym="Võro" data-language-local-name="Võro" class="interlanguage-link-target">Võro</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Contre-R%C3%A9forme" title="Contre-Réforme - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Contre-Réforme" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target">Français</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fy mw-list-item"><a href="https://fy.wikipedia.org/wiki/Kontrareformaasje" title="Kontrareformaasje - frisó occidental" lang="fy" hreflang="fy" data-title="Kontrareformaasje" data-language-autonym="Frysk" data-language-local-name="frisó occidental" class="interlanguage-link-target">Frysk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ga mw-list-item"><a href="https://ga.wikipedia.org/wiki/Frith-Reifeirm%C3%A9isean" title="Frith-Reifeirméisean - irlandès" lang="ga" hreflang="ga" data-title="Frith-Reifeirméisean" data-language-autonym="Gaeilge" data-language-local-name="irlandès" class="interlanguage-link-target">Gaeilge</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Contrarreforma" title="Contrarreforma - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Contrarreforma" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target">Galego</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%A7%D7%95%D7%A0%D7%98%D7%A8%D7%94-%D7%A8%D7%A4%D7%95%D7%A8%D7%9E%D7%A6%D7%99%D7%94" title="קונטרה-רפורמציה - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="קונטרה-רפורמציה" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target">עברית</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hi mw-list-item"><a href="https://hi.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%A7%E0%A4%B0%E0%A5%8D%E0%A4%AE%E0%A4%B8%E0%A5%81%E0%A4%A7%E0%A4%BE%E0%A4%B0-%E0%A4%B5%E0%A4%BF%E0%A4%B0%E0%A5%8B%E0%A4%A7%E0%A5%80_%E0%A4%86%E0%A4%82%E0%A4%A6%E0%A5%8B%E0%A4%B2%E0%A4%A8" title="धर्मसुधार-विरोधी आंदोलन - hindi" lang="hi" hreflang="hi" data-title="धर्मसुधार-विरोधी आंदोलन" data-language-autonym="हिन्दी" data-language-local-name="hindi" class="interlanguage-link-target">हिन्दी</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Protureformacija" title="Protureformacija - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Protureformacija" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target">Hrvatski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/Ellenreform%C3%A1ci%C3%B3" title="Ellenreformáció - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Ellenreformáció" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target">Magyar</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D5%80%D5%A1%D5%AF%D5%A1%D5%BC%D5%A5%D6%86%D5%B8%D6%80%D5%B4%D5%A1%D6%81%D5%AB%D5%A1" title="Հակառեֆորմացիա - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Հակառեֆորմացիա" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target">Հայերեն</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Reformasi_Katolik" title="Reformasi Katolik - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Reformasi Katolik" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target">Bahasa Indonesia</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-io mw-list-item"><a href="https://io.wikipedia.org/wiki/Kontrereformo" title="Kontrereformo - ido" lang="io" hreflang="io" data-title="Kontrereformo" data-language-autonym="Ido" data-language-local-name="ido" class="interlanguage-link-target">Ido</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-is mw-list-item"><a href="https://is.wikipedia.org/wiki/Gagnsi%C3%B0b%C3%B3tin" title="Gagnsiðbótin - islandès" lang="is" hreflang="is" data-title="Gagnsiðbótin" data-language-autonym="Íslenska" data-language-local-name="islandès" class="interlanguage-link-target">Íslenska</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Controriforma" title="Controriforma - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Controriforma" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target">Italiano</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E5%AF%BE%E6%8A%97%E5%AE%97%E6%95%99%E6%94%B9%E9%9D%A9" title="対抗宗教改革 - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="対抗宗教改革" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target">日本語</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EB%B0%98%EC%A2%85%EA%B5%90%EA%B0%9C%ED%98%81" title="반종교개혁 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="반종교개혁" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target">한국어</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Contrareformatio" title="Contrareformatio - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Contrareformatio" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target">Latina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lb mw-list-item"><a href="https://lb.wikipedia.org/wiki/G%C3%A9igereformatioun" title="Géigereformatioun - luxemburguès" lang="lb" hreflang="lb" data-title="Géigereformatioun" data-language-autonym="Lëtzebuergesch" data-language-local-name="luxemburguès" class="interlanguage-link-target">Lëtzebuergesch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-li mw-list-item"><a href="https://li.wikipedia.org/wiki/Contrarifformatie" title="Contrarifformatie - limburguès" lang="li" hreflang="li" data-title="Contrarifformatie" data-language-autonym="Limburgs" data-language-local-name="limburguès" class="interlanguage-link-target">Limburgs</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lij mw-list-item"><a href="https://lij.wikipedia.org/wiki/Controriforma" title="Controriforma - lígur" lang="lij" hreflang="lij" data-title="Controriforma" data-language-autonym="Ligure" data-language-local-name="lígur" class="interlanguage-link-target">Ligure</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lmo mw-list-item"><a href="https://lmo.wikipedia.org/wiki/Contrareforma" title="Contrareforma - llombard" lang="lmo" hreflang="lmo" data-title="Contrareforma" data-language-autonym="Lombard" data-language-local-name="llombard" class="interlanguage-link-target">Lombard</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/Kontrreformacija" title="Kontrreformacija - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Kontrreformacija" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target">Lietuvių</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Kontrreform%C4%81cija" title="Kontrreformācija - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Kontrreformācija" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target">Latviešu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mg mw-list-item"><a href="https://mg.wikipedia.org/wiki/Fanoheram-panavaozana" title="Fanoheram-panavaozana - malgaix" lang="mg" hreflang="mg" data-title="Fanoheram-panavaozana" data-language-autonym="Malagasy" data-language-local-name="malgaix" class="interlanguage-link-target">Malagasy</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/Kontra-Reformasi" title="Kontra-Reformasi - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Kontra-Reformasi" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target">Bahasa Melayu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Contrareformatie" title="Contrareformatie - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Contrareformatie" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target">Nederlands</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Motreformasjon" title="Motreformasjon - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Motreformasjon" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target">Norsk nynorsk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Motreformasjonen" title="Motreformasjonen - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Motreformasjonen" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target">Norsk bokmål</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-oc mw-list-item"><a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/C%C3%B2ntra-Reforma" title="Còntra-Reforma - occità" lang="oc" hreflang="oc" data-title="Còntra-Reforma" data-language-autonym="Occitan" data-language-local-name="occità" class="interlanguage-link-target">Occitan</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Kontrreformacja" title="Kontrreformacja - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Kontrreformacja" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target">Polski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Contrarreforma" title="Contrarreforma - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Contrarreforma" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target">Português</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rm mw-list-item"><a href="https://rm.wikipedia.org/wiki/Cuntrarefurma" title="Cuntrarefurma - retoromànic" lang="rm" hreflang="rm" data-title="Cuntrarefurma" data-language-autonym="Rumantsch" data-language-local-name="retoromànic" class="interlanguage-link-target">Rumantsch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Contrareforma" title="Contrareforma - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Contrareforma" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target">Română</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%BE%D0%BD%D1%82%D1%80%D1%80%D0%B5%D1%84%D0%BE%D1%80%D0%BC%D0%B0%D1%86%D0%B8%D1%8F" title="Контрреформация - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Контрреформация" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target">Русский</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Kontrareformacija" title="Kontrareformacija - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Kontrareformacija" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target">Srpskohrvatski / српскохрватски</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Counter-Reformation" title="Counter-Reformation - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Counter-Reformation" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target">Simple English</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/Protireform%C3%A1cia" title="Protireformácia - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Protireformácia" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target">Slovenčina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Protireformacija" title="Protireformacija - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Protireformacija" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target">Slovenščina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sq mw-list-item"><a href="https://sq.wikipedia.org/wiki/Kund%C3%ABr-Reforma" title="Kundër-Reforma - albanès" lang="sq" hreflang="sq" data-title="Kundër-Reforma" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanès" class="interlanguage-link-target">Shqip</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%BE%D0%BD%D1%82%D1%80%D0%B0%D1%80%D0%B5%D1%84%D0%BE%D1%80%D0%BC%D0%B0%D1%86%D0%B8%D1%98%D0%B0" title="Контрареформација - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Контрареформација" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target">Српски / srpski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-stq mw-list-item"><a href="https://stq.wikipedia.org/wiki/Juunreformation" title="Juunreformation - Saterland Frisian" lang="stq" hreflang="stq" data-title="Juunreformation" data-language-autonym="Seeltersk" data-language-local-name="Saterland Frisian" class="interlanguage-link-target">Seeltersk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Motreformationen" title="Motreformationen - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Motreformationen" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target">Svenska</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sw mw-list-item"><a href="https://sw.wikipedia.org/wiki/Urekebisho_wa_Kikatoliki" title="Urekebisho wa Kikatoliki - suahili" lang="sw" hreflang="sw" data-title="Urekebisho wa Kikatoliki" data-language-autonym="Kiswahili" data-language-local-name="suahili" class="interlanguage-link-target">Kiswahili</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%95%E0%AE%A4%E0%AF%8D%E0%AE%A4%E0%AF%8B%E0%AE%B2%E0%AE%BF%E0%AE%95%E0%AF%8D%E0%AE%95_%E0%AE%AE%E0%AE%B1%E0%AF%81%E0%AE%AE%E0%AE%B2%E0%AE%B0%E0%AF%8D%E0%AE%9A%E0%AF%8D%E0%AE%9A%E0%AE%BF" title="கத்தோலிக்க மறுமலர்ச்சி - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="கத்தோலிக்க மறுமலர்ச்சி" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target">தமிழ்</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B8%81%E0%B8%B2%E0%B8%A3%E0%B8%9B%E0%B8%8F%E0%B8%B4%E0%B8%A3%E0%B8%B9%E0%B8%9B%E0%B8%84%E0%B8%B2%E0%B8%97%E0%B8%AD%E0%B8%A5%E0%B8%B4%E0%B8%81" title="การปฏิรูปคาทอลิก - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="การปฏิรูปคาทอลิก" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target">ไทย</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tl mw-list-item"><a href="https://tl.wikipedia.org/wiki/Kontra-Reporma" title="Kontra-Reporma - tagal" lang="tl" hreflang="tl" data-title="Kontra-Reporma" data-language-autonym="Tagalog" data-language-local-name="tagal" class="interlanguage-link-target">Tagalog</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/Kar%C5%9F%C4%B1_Reformasyon" title="Karşı Reformasyon - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Karşı Reformasyon" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target">Türkçe</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%BE%D0%BD%D1%82%D1%80%D1%80%D0%B5%D1%84%D0%BE%D1%80%D0%BC%D0%B0%D1%86%D1%96%D1%8F" title="Контрреформація - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Контрреформація" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target">Українська</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/Phong_tr%C3%A0o_Ph%E1%BA%A3n_C%E1%BA%A3i_c%C3%A1ch" title="Phong trào Phản Cải cách - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Phong trào Phản Cải cách" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target">Tiếng Việt</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-war mw-list-item"><a href="https://war.wikipedia.org/wiki/Kontra-Repormasyon" title="Kontra-Repormasyon - waray" lang="war" hreflang="war" data-title="Kontra-Repormasyon" data-language-autonym="Winaray" data-language-local-name="waray" class="interlanguage-link-target">Winaray</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E5%8F%8D%E8%AA%93%E5%8F%8D%E8%A3%82%E6%95%8E" title="反誓反裂敎 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="反誓反裂敎" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target">吴语</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E5%8F%8D%E5%AE%97%E6%95%99%E6%94%B9%E9%9D%A9" title="反宗教改革 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="反宗教改革" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target">中文</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-min-nan mw-list-item"><a href="https://zh-min-nan.wikipedia.org/wiki/T%C3%B9i-ho%C3%A1n_K%C3%A1i-kek" title="Tùi-hoán Kái-kek - xinès min del sud" lang="nan" hreflang="nan" data-title="Tùi-hoán Kái-kek" data-language-autonym="閩南語 / Bân-lâm-gú" data-language-local-name="xinès min del sud" class="interlanguage-link-target">閩南語 / Bân-lâm-gú</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E5%8F%8D%E5%AE%97%E6%95%99%E6%94%B9%E9%9D%A9" title="反宗教改革 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="反宗教改革" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target">粵語</a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q128168#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Contrareforma" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c">Pàgina</a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Contrareforma" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t">Discussió</a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" >català </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Contrareforma">Mostra</a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Contrareforma&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e">Modifica</a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Contrareforma&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h">Mostra l'historial</a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" >Eines </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Contrareforma">Mostra</a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Contrareforma&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e">Modifica</a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Contrareforma&action=history">Mostra l'historial</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Contrareforma" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j">Què hi enllaça</a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Contrareforma" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k">Canvis relacionats</a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q">Pàgines especials</a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Contrareforma&oldid=34223754" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina">Enllaç permanent</a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Contrareforma&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina">Informació de la pàgina</a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Contrareforma&id=34223754&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina">Citau aquest article</a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FContrareforma">Obtén una URL abreujada</a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FContrareforma">Descarrega el codi QR</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Contrareforma">Crea un llibre</a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Contrareforma&action=show-download-screen">Baixa com a PDF</a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Contrareforma&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p">Versió per a impressora</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Counter-Reformation" hreflang="en">Commons</a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q128168" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g">Element a Wikidata</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle">(S'ha redirigit des de: <a href="/w/index.php?title=Contrarreforma&redirect=no" class="mw-redirect" title="Contrarreforma">Contrarreforma</a>)</div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Vulgata_Sixtina_-_title_page.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/74/Vulgata_Sixtina_-_title_page.jpg/220px-Vulgata_Sixtina_-_title_page.jpg" decoding="async" width="220" height="322" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/74/Vulgata_Sixtina_-_title_page.jpg/330px-Vulgata_Sixtina_-_title_page.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/74/Vulgata_Sixtina_-_title_page.jpg/440px-Vulgata_Sixtina_-_title_page.jpg 2x" data-file-width="826" data-file-height="1208" /></a><figcaption>Una còpia de la <a href="/wiki/Vulgata" title="Vulgata">Vulgata</a>, l'edició llatina de la <a href="/wiki/B%C3%ADblia" title="Bíblia">Bíblia</a> catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic.</figcaption></figure> La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica"<a href="#cite_note-1">[1]</a> o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_l%27Esgl%C3%A9sia_Cat%C3%B2lica" title="Història de l'Església Catòlica">catòlic</a> que començà amb el <a href="/wiki/Concili_de_Trento" title="Concili de Trento">Concili de Trento</a> (1545-1563) i acabà amb el final de la <a href="/wiki/Guerra_dels_Trenta_Anys" title="Guerra dels Trenta Anys">Guerra dels Trenta Anys</a> (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per <a href="/wiki/Mart%C3%AD_Luter" title="Martí Luter">Martí Luter</a> i les diferents <a href="/wiki/Reforma_protestant" class="mw-redirect" title="Reforma protestant">esglésies protestants</a>. Consistí en una sèrie de canvis a l'Església Catòlica per fer front a les crítiques de l'època i enfortir-se davant les altres confessions. La contrareforma va ser un esforç integral compost per quatre elements principals: <ol><li>reconfiguració eclesiàstica o estructural</li> <li>ordes religiosos</li> <li>moviments espirituals</li> <li>dimensions polítiques</li></ol> Aquestes reformes incloïen la fundació de <a href="/wiki/Seminari" title="Seminari">seminaris</a> per a la preparació adequada dels <a href="/wiki/Prevere_(catolicisme)" class="mw-redirect" title="Prevere (catolicisme)">preveres</a> en la vida espiritual i les tradicions teològiques de l'Església, la reforma de la vida religiosa fent tornar els ordes als seus orígens espirituals, i l'aparició de nous moviments espirituals enfocats a la vida devocional, basats en l'ascetisme, en la predicació propera i en la renúncia al luxe i a una relació personal amb <a href="/wiki/Crist" title="Crist">Crist</a>, amb un paper central de la <a href="/wiki/Preg%C3%A0ria_cristiana" title="Pregària cristiana">pregària</a>, que incloïa els <a href="/wiki/M%C3%ADstics_espanyols" title="Místics espanyols">místics espanyols</a> i l'<a href="/wiki/Escola_francesa_d%27espiritualitat" title="Escola francesa d'espiritualitat">escola francesa d'espiritualitat</a>. Es va reforçar també el lideratge del <a href="/wiki/Papa" title="Papa">Papa</a> com a cap de l'Església. També hi van haver activitats polítiques que inclogueren la <a href="/wiki/Inquisi%C3%B3_romana" class="mw-redirect" title="Inquisió romana">Inquisió romana</a>. Un èmfasi primari de la Contrareforma va ser una missió per arribar a aquelles parts del món que estaven sent colonitzades principalment pels catòlics, així com intentar reconvertir aquelles regions com Suècia o Anglaterra que havien abandonat el catolicisme.<a href="#cite_note-britannica.com.ezproxy.liberty.edu-2">[2]</a> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Precursors">Precursors</h2>[<a href="/w/index.php?title=Contrareforma&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Precursors">modifica</a>]</div> Els segles xiv, xv i xvi van veure una revifada espiritual a Europa, on la qüestió de la <a href="/wiki/Salvaci%C3%B3_en_el_cristianisme" title="Salvació en el cristianisme">salvació</a> esdevingué central. Es coneix com la Reforma Catòlica. Diversos teòlegs es remuntaren als primers dies del <a href="/wiki/Cristianisme" title="Cristianisme">cristianisme</a> i qüestionaren la seva espiritualitat. Els seus debats s'expandiren per tota Europa durant els segles xv i xvi, mentre que els crítics seculars també van examinar la pràctica religiosa, el comportament del clergat i les posicions de l'Església. Diversos corrents de pensament eren actius, però les idees de reforma i renovació van ser guiats pel clergat. Les reformes decretades al <a href="/wiki/Concili_del_Later%C3%A0_V" title="Concili del Laterà V">Cinquè Concili del Laterà</a> (1512-1517) van tenir només un petit efecte. Algunes posicions van anar més enllà de les posicions oficials de l'Església, portant a la ruptura amb la <a href="/wiki/Santa_Seu" title="Santa Seu">Santa Seu</a> i la formació de les esglésies protestants. Així i tot, els partits conservadors i reformistes encara sobrevivien dins de l'Església Catòlica quan es propagava la Reforma Protestant. L'<a href="/wiki/Protestantisme" title="Protestantisme">Església Protestant</a> definitivament es va separar de l'Església Catòlica en la dècada de 1520. Les dues posicions dogmàtiques diferents dins de l'Església Catòlica se solidifiquen a la dècada de 1560. La Reforma Catòlica es va fer coneguda com la Contrareforma, que es defineix com una reacció al protestantisme, més que com un moviment de reforma. Els ordes regulars van fer els seus primers intents de reforma al segle xiv. La Reforma benedictina de 1336 va reformar el <a href="/wiki/Orde_de_Sant_Benet" title="Orde de Sant Benet">benedictins</a> i <a href="/wiki/Orde_del_C%C3%ADster" class="mw-redirect" title="Orde del Císter">cistercencs</a>. El 1523, els <a href="/wiki/Orde_Camaldul%C3%A8s" title="Orde Camaldulès"> ermitans camaldulesos de Monte Corona</a> van ser reconeguts com una congregació separada dels monjos. El 1435 <a href="/wiki/Francesc_de_Paula" title="Francesc de Paula">Francesc de Paula</a> va fundar els Ermitans Pobres de Sant Francesc d'Assís, que es van convertir en els <a href="/wiki/Orde_dels_M%C3%ADnims" title="Orde dels Mínims">Frares Mínims</a>. El 1526, <a href="/wiki/Matteo_da_Bascio" title="Matteo da Bascio">Matteo da Bascio</a> suggerir reformar la regla de vida <a href="/wiki/Fam%C3%ADlia_franciscana" title="Família franciscana">franciscana</a> a la seva puresa original, donant a llum als <a href="/wiki/Orde_dels_Frares_Menors_Caputxins" title="Orde dels Frares Menors Caputxins">caputxins</a>, reconeguts pel Papa el 1619.<a href="#cite_note-Péronnet213-3">[3]</a> Aquest ordre va ser ben conegut pels laics i tingué el paper important en la predicació pública. Per respondre a les noves necessitats de l'evangelització, clergues formats en les <a href="/wiki/Congregaci%C3%B3_religiosa" title="Congregació religiosa">congregacions religioses</a>, prenent vots especials, però sense l'obligació d'assistir als oficis religiosos d'un monestir. Aquest <a href="/wiki/Congregaci%C3%B3_(Catolicisme)" title="Congregació (Catolicisme)">clergat regular</a> va ensenyar, predicar i van prendre la confessió, però estaven sota l'autoritat directa d'un bisbe i no pas vinculats a una parròquia o àrea específica com un vicari o canonge.<a href="#cite_note-Péronnet213-3">[3]</a> A Itàlia, la primera congregació de clergues regulars van ser els <a href="/wiki/Teatins" title="Teatins">teatins</a> fundats el 1524 per <a href="/wiki/Gaiet%C3%A0_de_Thiene" title="Gaietà de Thiene">Gaietà de Thiene</a> i pel <a href="/wiki/Papa_Pau_V" class="mw-redirect" title="Papa Pau V">cardenal Caraffa</a>. Van ser seguits pels <a href="/wiki/Clergues_Regulars_de_Somasca" title="Clergues Regulars de Somasca">somascos</a> en 1528, els <a href="/wiki/Clergues_Regulars_de_Sant_Pau" title="Clergues Regulars de Sant Pau">barnabites</a> en 1530, les <a href="/wiki/Companyia_de_Santa_%C3%9Arsula" title="Companyia de Santa Úrsula">ursulines</a> en 1535, els <a href="/wiki/Companyia_de_Jes%C3%BAs" title="Companyia de Jesús">jesuïtes</a>, canònicament reconeguts en 1540, els <a href="/wiki/Clergues_Regulars_de_la_Mare_de_D%C3%A9u" title="Clergues Regulars de la Mare de Déu">leonardins</a> en 1583, els <a href="/wiki/Orde_dels_Ministres_dels_Malalts" title="Orde dels Ministres dels Malalts">camils</a> en 1584, els <a href="/wiki/Clergues_Regulars_Menors" title="Clergues Regulars Menors">caracciolins</a> en 1588, i finalment els <a href="/wiki/Clergues_Regulars_de_les_Escoles_Pies" title="Clergues Regulars de les Escoles Pies">escolapis</a> en 1621. En 1524, un nombre de sacerdots en Roma van començar a viure en una comunitat centrada en <a href="/wiki/Felip_Neri" title="Felip Neri">Felip Neri</a>. Els <a href="/wiki/Congregaci%C3%B3_de_l%27Oratori_de_Sant_Felip_Neri" title="Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri">oratorians</a> van rebre les seves institucions en 1564 i van ser reconeguts com un orde pel Papa en 1575. Van utilitzar la música i el cant per atraure els fidels.<a href="#cite_note-Péronnet214-4">[4]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="El_Concili_de_Trento">El Concili de Trento</h2>[<a href="/w/index.php?title=Contrareforma&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: El Concili de Trento">modifica</a>]</div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Concili_de_Trento" title="Concili de Trento">Concili de Trento</a></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Antecedents_històrics">Antecedents històrics</h3>[<a href="/w/index.php?title=Contrareforma&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Antecedents històrics">modifica</a>]</div> <figure typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Tridentinum2.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d1/Tridentinum2.jpg/405px-Tridentinum2.jpg" decoding="async" width="405" height="281" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d1/Tridentinum2.jpg/608px-Tridentinum2.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d1/Tridentinum2.jpg/810px-Tridentinum2.jpg 2x" data-file-width="1631" data-file-height="1132" /></a><figcaption>Paolo Farinatis, Sessió del Concili de Trento el 1563</figcaption></figure> Davant el desastre que el catolicisme estava passant per tot Europa per l'avanç del <a href="/wiki/Protestantisme" title="Protestantisme">moviment protestant</a>,<a href="#cite_note-5">[5]</a> la <a href="/wiki/Jerarquia_de_l%27Esgl%C3%A9sia_Cat%C3%B2lica" title="Jerarquia de l'Església Catòlica">jerarquia romana</a> va començar a preparar una contraofensiva. El <a href="/wiki/Papa" title="Papa">Papa</a> <a href="/wiki/Climent_VII" title="Climent VII">Climent VII</a>, conscient del <a href="/wiki/Conciliarisme" title="Conciliarisme">conciliarisme</a> establert a <a href="/wiki/Concili_de_Constan%C3%A7a" title="Concili de Constança">Constança</a> i <a href="/wiki/Concili_de_Basilea,_Ferrara_i_Flor%C3%A8ncia" title="Concili de Basilea, Ferrara i Florència">Basilea</a> al segle xv, preferí no convocar cap <a href="/wiki/Concili_ecum%C3%A8nic" title="Concili ecumènic">concili ecumènic</a>, per por que això podria interferir amb la <a href="/wiki/Primacia_de_Pere" class="mw-redirect" title="Primacia de Pere">primacia de Pere</a>.<a href="#cite_note-6">[6]</a><a href="#cite_note-7">[7]</a> La situació va canviar amb <a href="/wiki/Papa_Pau_III" class="mw-redirect" title="Papa Pau III">Pau III</a> (1534-1549), que va ordenar als cardenals <a href="/w/index.php?title=Gaspare_Contarini&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gaspare Contarini (encara no existeix)">Contarini</a> i <a href="/wiki/Reginald_Pole" title="Reginald Pole">Pole</a> que acordessin amb l'emperador <a href="/wiki/Carles_V_del_Sacre_Imperi_Romanogerm%C3%A0nic" title="Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic">Carles V</a> per trobar una ciutat on els luterans i els catòlics es poguessin enfrontar.<a href="#cite_note-8">[8]</a> Va triar <a href="/wiki/Trento" title="Trento">Trento</a> per dues raons: pertanyia a l'Imperi i era geogràficament prop de l'Alemanya luterana.<a href="#cite_note-:0-9">[9]</a> El camí va ser llarg i difícil: primer convocat pel 1542, més tard va ser definitivament convocat pel Papa el <a href="/wiki/1545" title="1545">1545</a> amb la <a href="/wiki/Butlla" title="Butlla">butlla</a> Laetare Jerusalem.<a href="#cite_note-:0-9">[9]</a> L'objectiu era realitzar una reforma institucional, abordant temes polèmics com a bisbes i sacerdots corruptes, <a href="/w/index.php?title=Indulg%C3%A8nica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Indulgènica (encara no existeix)">indulgències</a> i altres abusos financers.Com a successor de <a href="/wiki/Papa_Juli_III" class="mw-redirect" title="Papa Juli III">Juli III</a>, l'intransigent <a href="/wiki/Papa_Pau_IV" title="Papa Pau IV">Pau IV</a> (1555-1559), que no volia continuar, ja que creia que només a la seu romana competia la tasca de la Reforma<a href="#cite_note-:1-10">[10]</a> Posteriorment, el <a href="/wiki/Papa_Pius_IV" class="mw-redirect" title="Papa Pius IV">Papa Pius IV</a> (1562), va concloure el concili en 1563.<a href="#cite_note-:1-10">[10]</a> Mentre es van reafirmar els fonaments tradicionals de l'Església, hi va haver canvis notables per respondre a queixes que els contrareformadors estaven, tàcitament, disposats a admetre que eren legítimes. Entre les condicions per a ser corregits pels reformadors catòlics era la creixent divisió entre els clergues i els laics; molts membres del clergat a les parròquies rurals, després de tot, havien estat mal educats. Sovint, aquests sacerdots rurals no sabien <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a> i no tenien oportunitats per a una formació teològica adequada (dirigir l'educació dels sacerdots havia estat un focus fonamental dels reformadors <a href="/wiki/Humanisme" title="Humanisme">humanistes</a> en el passat). Els rectors havien de ser educats millor en qüestions de teologia i <a href="/wiki/Apolog%C3%A8tica" title="Apologètica">apologètica</a>, mentre que les autoritats papals van tractar d'educar els fidels sobre el significat, la naturalesa i valor de l'art i la litúrgia, sobretot en les esglésies monàstiques (els protestants els havien criticat com "distracció"). Els quaderns i manuals es van fer més comuns, descrivint com ser bons sacerdots i confessors. Per tant, el Concili de Trento va tractar de millorar la disciplina i l'administració de l'Església. Els excessos mundans de l'Església <a href="/wiki/Renaixement" title="Renaixement">renaixentista</a> secular, personificats per l'era d'<a href="/wiki/Alexandre_VI" title="Alexandre VI">Alexandre VI</a> (1492-1503), es van intensificar durant la Reforma sota el papa <a href="/wiki/Lle%C3%B3_X" title="Lleó X">Lleó X</a> (1513-1522), la campanya per recaptar fons per a la construcció de la <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Sant_Pere" title="Basílica de Sant Pere">basílica de Sant Pere</a>, recolzant l'ús de les indulgències que va servir com a impuls clau per a <a href="/wiki/Les_95_tesis" title="Les 95 tesis">les 95 tesis</a> de <a href="/wiki/Mart%C3%AD_Luter" title="Martí Luter">Martí Luter</a>. L'Església Catòlica va respondre a aquests problemes mitjançant una vigorosa campanya de la reforma, inspirada en els moviments de reforma catòlica anteriors que van precedir al Concili de Constança (1414-1417): l'humanisme, devocionalisme, legalisme i la tradició. El Concili, en virtut de les seves accions, va repudiar el pluralisme del Renaixement secular que havia plagat prèviament l'Església: l'organització de les institucions religioses va estrenyes, la disciplina es millorà, i es va posar èmfasi en les parròquies. El nomenament dels bisbes per motius polítics ja no es tolerà. En el passat, els grans latifundis van obligar a molts bisbes a ser "bisbes absents" que de vegades eren administradors de la propietat entrenats en l'administració. Per tant, el Concili de Trento combatí l'"absentisme", que era la pràctica dels bisbes que vivien a Roma o en terres dels terratinents en lloc d'en les seves diòcesis. El Concili de Trento va donar també més poder als bisbes per supervisar tots els aspectes de la vida religiosa. Prelats gelosos, com l'arquebisbe de Milà <a href="/wiki/Carles_Borromeo" title="Carles Borromeo">Carles Borromeo</a> (1538-1584), més tard canonitzat com a sant, són un exemple visitant les parròquies més remotes i inculcant alts estàndards. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Decrets_doctrinals">Decrets doctrinals</h3>[<a href="/w/index.php?title=Contrareforma&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Decrets doctrinals">modifica</a>]</div> La conclusió dels decrets conciliars eren completament oposats als originalment dissenyat per Pau III i Carles V. Si ells estaven ansiosos per trobar un compromís amb els luterans (significava l'acció mitjancera de Contarini al <a href="/w/index.php?title=Col%C2%B7loqui_de_Ratisbona&action=edit&redlink=1" class="new" title="Col·loqui de Ratisbona (encara no existeix)">Col·loqui de Ratisbona</a>),<a href="#cite_note-11">[11]</a> l'ala reaccionària encapçalada per Pau IV es va fer càrrec, gràcies a la mort dels defensors de la banda mitjancera com Contarini i Pole. De fet, els decrets conciliars que després van ser aprovats per la butlla Benedictus Deus de 26 gener de 1564<a href="#cite_note-12">[12]</a> anaven a consolidar els punts doctrinals que s'oposaven als promoguts pel protestantisme, posant l'accent en la relació entre la fe i les obres, l'autoritat de l'Església en la interpretació de l'<a href="/wiki/B%C3%ADblia" title="Bíblia">Escriptura</a> i la restauració de la monarquia absolutista papal. El Concili va confirmar l'estructura bàsica de l'<a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_del_Cristianisme_durant_l%27Edat_Mitjana&action=edit&redlink=1" class="new" title="Història del Cristianisme durant l'Edat Mitjana (encara no existeix)">Església medieval</a>, el seu sistema sacramental, ordes religiosos, i la doctrina. Va rebutjar tot compromís amb els protestants, reafirmant els principis bàsics de la fe catòlica romana. El Concili va confirmar que la salvació era concedida per gràcia mitjançant la fe i les <a href="/w/index.php?title=Bones_obres&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bones obres (encara no existeix)">obres de la fe</a> (no <a href="/wiki/Sola_fide" class="mw-redirect" title="Sola fide">només per la fe</a>, com els protestants insistien) perquè «la fe sense les obres és morta»<a href="#cite_note-13">[13]</a> La <a href="/wiki/Transsubstanciaci%C3%B3" title="Transsubstanciació">transsubstanciació</a>, segons la qual el pa i el vi consagrats se celebren haver-se transformat <a href="/w/index.php?title=Pres%C3%A8ncia_real_de_Crist_en_la_Eucaristia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Presència real de Crist en la Eucaristia (encara no existeix)">real i substancialment</a> en el <a href="/wiki/Cos_m%C3%ADstic_de_Jesucrist" title="Cos místic de Jesucrist">cos</a>, sang, ànima i <a href="/wiki/Cristologia" title="Cristologia">divinitat</a> de Crist, també es va reafirmar, igual que els tradicionals set <a href="/wiki/Sagrament" title="Sagrament">sagraments</a> de l'Església Catòlica. Altres pràctiques que va atreure la ira dels reformadors protestants, com els <a href="/wiki/Pelegrinatge_cristi%C3%A0" title="Pelegrinatge cristià">pelegrinatges</a>, la <a href="/wiki/Veneraci%C3%B3" title="Veneració">veneració</a> dels <a href="/wiki/Sant" title="Sant">sants</a> i <a href="/wiki/Rel%C3%ADquia" title="Relíquia">relíquies</a>, l'ús de les <a href="/w/index.php?title=Imatges_religioses_a_la_teologia_cristiana&action=edit&redlink=1" class="new" title="Imatges religioses a la teologia cristiana (encara no existeix)">imatges i estàtues</a> venerables, i la <a href="/w/index.php?title=Veneraci%C3%B3_de_Maria_al_catolicisme&action=edit&redlink=1" class="new" title="Veneració de Maria al catolicisme (encara no existeix)">veneració de la Mare de Déu</a> van ser fortament reafirmades com pràctiques espiritualment encomiables. El Concili, en el <a href="/w/index.php?title=C%C3%A0non_de_Trento&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cànon de Trento (encara no existeix)">Cànon de Trento</a>, va acceptar oficialment la <a href="/wiki/Vulgata" title="Vulgata">Vulgata</a>. Això reafirmà l'anterior <a href="/w/index.php?title=Concili_de_Roma&action=edit&redlink=1" class="new" title="Concili de Roma (encara no existeix)">Concili de Roma</a> i dels <a href="/w/index.php?title=S%C3%ADnodes_de_Cartago&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sínodes de Cartago (encara no existeix)">Sínodes de Cartago</a> (tots dos celebrats al segle iv), que havia afirmat els llibres Deuterocanonics com Escriptura.<a href="#cite_note-14">[14]</a> El Consell també va encarregar el <a href="/w/index.php?title=Catecisme_Rom%C3%A0&action=edit&redlink=1" class="new" title="Catecisme Romà (encara no existeix)">Catecisme Romà</a>, que encara serveix ensenyament de l'Església com a autoritat. Resumint:<a href="#cite_note-15">[15]</a> <ol><li>La validesa de les obres juntament amb la fe (en contra de la <a href="/wiki/Sola_fide" class="mw-redirect" title="Sola fide">sola fide</a> protestant).<a href="#cite_note-:2-16">[16]</a></li> <li>La imposició de la <a href="/wiki/Vulgata" title="Vulgata">Vulgata</a> jerònima com l'única versió vàlida de la <a href="/wiki/B%C3%ADblia" title="Bíblia">Bíblia</a>, i la prohibició de l'ús de les <a href="/wiki/Llengua_vulgar" title="Llengua vulgar">llengües vernacles</a> a les traduccions de la <a href="/wiki/B%C3%ADblia" title="Bíblia">Sagrada Escriptura</a> i al culte.</li> <li>La interpretació de l'Escriptura està confiada exclusivament al clergat (en contra del principi de sacerdotium universale protestant).</li> <li>A més de l'Escriptura, ha de ser considerat com una font revelada al <a href="/w/index.php?title=Tradici%C3%B3_apost%C3%B2lica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tradició apostòlica (encara no existeix)">Traditio Ecclesiae</a><a href="#cite_note-:2-16">[16]</a>.</li> <li>Es renova un "optimisme antropològic" que l'home és capaç de triar entre el bé i el mal (el protestantisme accentua un pessimisme antropològic).<a href="#cite_note-17">[17]</a></li> <li>Reafirmació dels set <a href="/wiki/Sagrament" title="Sagrament">sagraments</a> (contra els dos permesos per les denominacions protestants: el <a href="/wiki/Baptisme" title="Baptisme">baptisme</a> i la <a href="/wiki/Eucaristia" title="Eucaristia">Santa Cena</a>).<a href="#cite_note-:2-16">[16]</a></li> <li>Reafirmació del sacrifici eucarístic durant la <a href="/wiki/Consagraci%C3%B3" title="Consagració">Consagració</a> (la <a href="/wiki/Transsubstanciaci%C3%B3" title="Transsubstanciació">transsubstanciació</a>).<a href="#cite_note-:2-16">[16]</a></li> <li>Reafirmació del <a href="/w/index.php?title=Celibat_clerical&action=edit&redlink=1" class="new" title="Celibat clerical (encara no existeix)">celibat clerical</a>.<a href="#cite_note-:3-18">[18]</a></li> <li>La reafirmació de la <a href="/wiki/Primacia_de_Pere" class="mw-redirect" title="Primacia de Pere">primacia de Pere</a> i de la <a href="/wiki/Jerarquia_de_l%27Esgl%C3%A9sia_Cat%C3%B2lica" title="Jerarquia de l'Església Catòlica">jerarquia eclesiàstica</a>.</li></ol> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Decrets_disciplinars">Decrets disciplinars</h3>[<a href="/w/index.php?title=Contrareforma&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Decrets disciplinars">modifica</a>]</div> A causa que els decrets es troben amb una aplicació concreta, es va procedir a la definició d'una pràctica eclesial molt estricta, un cop que l'edifici de les persones a través d'una conducta exemplar del clergat, dictaminant que: <ol><li>Els <a href="/wiki/Prevere_(catolicisme)" class="mw-redirect" title="Prevere (catolicisme)">sacerdots</a> han d'estar preparats culturalment i teològicament. Es procedeix a l'erecció de <a href="/wiki/Seminari" title="Seminari">seminaris diocesans</a>.<a href="#cite_note-:4-19">[19]</a></li> <li>Els <a href="/wiki/Bisbe_(catolicisme)" class="mw-redirect" title="Bisbe (catolicisme)">bisbes</a> han de residir a la diòcesi, realitzant <a href="/wiki/Visita_pastoral" class="mw-redirect" title="Visita pastoral">visites pastorals</a> i controlant directament les accions del clergat.<a href="#cite_note-:4-19">[19]</a></li> <li>El clergat ha de revisar acuradament la <a href="/w/index.php?title=Moral_de_l%27Esgl%C3%A9sia_Cat%C3%B2lica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Moral de l'Església Catòlica (encara no existeix)">moral dels seus fidels</a> i mantenir els registres de les dates de baptismes, matrimonis i morts.<a href="#cite_note-:4-19">[19]</a></li> <li>Hi va haver una "rehabilitació moral" de convents i monestirs de totes aquelles persones indignes o forçades a la vida monàstica en contra de la seva voluntat.<a href="#cite_note-:4-19">[19]</a></li></ol> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Ritu_uniformitzat,_de_vegades_anomenat_ritu_tridentino">Ritu uniformitzat, de vegades anomenat ritu tridentino</h3>[<a href="/w/index.php?title=Contrareforma&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Ritu uniformitzat, de vegades anomenat ritu tridentino">modifica</a>]</div> Amb el final del Concili de Trento, s'assolí una uniformitat dels diversos <a href="/w/index.php?title=Ritu_lit%C3%BArgic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ritu litúrgic (encara no existeix)">ritus litúrgics</a> al romà en aquestes províncies de l'Església que no tenien ritu propi des de més de dues centúries. Fins al segle xvi, existien nombrosos ritus que, tot i que eren uniformes des del punt de vista estructural, diferien en invocacions i oracions relacionades amb la cultura local.<a href="#cite_note-Wolf-20">[20]</a><a href="#cite_note-:13-21">[21]</a> El Concili, per evitar més problemes en el futur pel que fa a l'ofici de la <a href="/wiki/Missa" title="Missa">missa</a>, va decidir desenvolupar un ritual que refés el més possible aquells antics.<a href="#cite_note-:13-21">[21]</a> Va néixer d'aquesta manera, l'anomenada <a href="/wiki/Missa_tridentina" title="Missa tridentina">missa tridentina</a>, per diferenciar-la de l'establerta seguint les disposicions del <a href="/wiki/Concili_Vatic%C3%A0_II" title="Concili Vaticà II">Concili Vaticà II</a>. El projecte dels pares tridentins va ser realitzat pel papa <a href="/wiki/Pius_V" title="Pius V">Pius V</a>, que va proclamar, en la butlla Quo primum (1570),<a href="#cite_note-:13-21">[21]</a> que l'<a href="/wiki/Eucaristia" title="Eucaristia">Eucaristia</a> s'havia de celebrar d'acord amb la fórmula establerta a Trento. Es van mantenir intactes, però, els ritus que tenien més de dos-cents anys.<a href="#cite_note-22">[22]</a><a href="#cite_note-Wolf-20">[20]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Característiques_de_la_societat_post-tridentina">Característiques de la societat post-tridentina</h2>[<a href="/w/index.php?title=Contrareforma&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Característiques de la societat post-tridentina">modifica</a>]</div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Les_guerres_de_religió">Les guerres de religió</h3>[<a href="/w/index.php?title=Contrareforma&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Les guerres de religió">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Debat-Ponsan-matin-Louvre.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ce/Debat-Ponsan-matin-Louvre.jpg/220px-Debat-Ponsan-matin-Louvre.jpg" decoding="async" width="220" height="173" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ce/Debat-Ponsan-matin-Louvre.jpg/330px-Debat-Ponsan-matin-Louvre.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ce/Debat-Ponsan-matin-Louvre.jpg/440px-Debat-Ponsan-matin-Louvre.jpg 2x" data-file-width="1337" data-file-height="1050" /></a><figcaption>Edouard Debat-Ponsan (1847-1913), Un matin devant la port du Louvre, oli sobre llenç, 1880, Museu d'Art Roger-Quilliot, Clermont-Ferrand. La <a href="/wiki/Nit_de_Sant_Bartomeu" class="mw-redirect" title="Nit de Sant Bartomeu">nit de Sant Bartomeu</a> (24-25 d'agost de 1572) va ser una de les massacres més sagnants i horribles comesos pels catòlics contra els hugonots francesos.</figcaption></figure> La conseqüència d'aquestes reformes dràstiques, va ser una accentuació del clima d'intolerància que ja podia sentir les conseqüències de la reforma luterana. Els anys seixanta del segle xvi, de fet, Europa es va veure immersa en una sèrie de guerres de religió entre catòlics i protestants que van desestabilitzar profundament l'equilibri intern dels estats, destacant el paper de campió polític i religiós de la Contrareforma, el catòlic rei d'Espanya <a href="/wiki/Felip_II_de_Castella" title="Felip II de Castella">Felip II</a>. <ul><li><a href="/w/index.php?title=Fran%C3%A7a_durant_l%27edat_moderna&action=edit&redlink=1" class="new" title="França durant l'edat moderna (encara no existeix)">França</a>, dirigida per <a href="/wiki/Caterina_de_M%C3%A8dici" title="Caterina de Mèdici">Caterina de Mèdici</a> com a regent, va forcejar entre moments de reconciliació momentània i el conflicte obert, afavorit pel conflicte entre la monarquia i l'aristocràcia de la sang (els <a href="/wiki/Guisa" title="Guisa">Guisa</a>) i els <a href="/wiki/Hugonots" class="mw-redirect" title="Hugonots">hugonots</a> calvinistes. L'àpex va tocar el conflicte en el regnat d'<a href="/wiki/Enric_III_de_Fran%C3%A7a" title="Enric III de França">Enric III</a> (1574-1589), quan el rei va tractar de promoure la pau interna reconciliant-se amb l'hugonot <a href="/wiki/Enric_IV_de_Fran%C3%A7a" title="Enric IV de França">Enric de Navarra</a>. La conseqüència d'aquest acte va ser l'assassinat d'Enric III, obstaculitzat l'ascens d'<a href="/wiki/Enric_IV_de_Fran%C3%A7a" title="Enric IV de França">Enric IV</a> pels membres de la <a href="/wiki/Santa_Lliga_de_Par%C3%ADs" title="Santa Lliga de París">Lliga Catòlica</a> (patrocinada per Espanya), la conquesta del poder de Navarra i la proclamació de l'<a href="/wiki/Edicte_de_Nantes" title="Edicte de Nantes">Edicte de Nantes</a> (1.589), pel qual es tolerà la presència del calvinisme en algunes ciutats fortificades franceses.<a href="#cite_note-23">[23]</a></li> <li>Anglaterra va ser també el centre de les guerres de religió entre catòlics i protestants. Després de la separació de Roma (1534) per <a href="/wiki/Enric_VIII_d%27Anglaterra" title="Enric VIII d'Anglaterra">Enric VIII</a>, el rei es va declarar cap de l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Anglicana" class="mw-redirect" title="Església Anglicana">Església Anglicana</a>. Enric, tot i la ruptura, es mantingué constantment ortodox a nivell dogmàtic.<a href="#cite_note-24">[24]</a> Per contra, el seu successor, el jove rei <a href="/wiki/Eduard_VI_d%27Anglaterra" title="Eduard VI d'Anglaterra">Eduard VI</a> (1547-1553), envoltat de cortesans i teòlegs calvinistes (com <a href="/wiki/Thomas_Cranmer" title="Thomas Cranmer">Thomas Cranmer</a>), va treballar per a la introducció del dogma calvinista dins de l'Església.<a href="#cite_note-25">[25]</a> Per revertir la situació estava la mitja germana i fervent catòlica <a href="/wiki/Maria_I_d%27Anglaterra" title="Maria I d'Anglaterra">Maria I</a> (1553-1558), filla del primer matrimoni d'Enric VIII i <a href="/wiki/Caterina_d%27Arag%C3%B3" title="Caterina d'Aragó">Caterina d'Aragó</a>. Maria, en el seu curt regnat, va tractar de reintroduir els costums i usos catòlics, iniciant al mateix temps, una persecució violenta contra els heretges protestants.<a href="#cite_note-26">[26]</a> Molt més duradores van ser les reformes religioses de la segona filla d'Enric, <a href="/wiki/Isabel_I_d%27Anglaterra" class="mw-redirect" title="Isabel I d'Anglaterra">Isabel I</a> (1558-1603) qui, en 1559 va publicar un llibre d'oració comuna (The Book fo Common Prayer),<a href="#cite_note-:6-27">[27]</a> mentre que el 1563 promulgà <a href="#cite_note-:6-27">[27]</a> una sèrie articles de fe (39 articles). Malgrat aquest intent de pacificació, Isbabel va començar a perseguir als súbdits catòlics després que <a href="/wiki/Pius_V" title="Pius V">Pius V</a> la va excomunicar oficialment el 1570,<a href="#cite_note-28">[28]</a> i després que es donés a conèixer el complot (afavorit per Espanya) per deposar-la, posant en el tron la seva cosina, l'ex reina Escòcia <a href="/wiki/Maria_Estuard" class="mw-disambig" title="Maria Estuard">Maria Estuard</a>. Isabel va ser capaç de resistir l'intent armat de posar fi al seu regnat de Felip II, amb l'enviament de l'<a href="/wiki/Armada_Invencible" title="Armada Invencible">Armada Invencible</a> (1588).<a href="#cite_note-29">[29]</a></li> <li>La <a href="/wiki/Guerra_dels_Trenta_Anys" title="Guerra dels Trenta Anys">Guerra dels Trenta Anys</a>. Les turbulències polítiques i religioses semblaven desaparèixer en les albors del segle xvii, però no era més que una treva. El 1618, després de la <a href="/wiki/Defenestraci%C3%B3_de_Praga" title="Defenestració de Praga">defenestració de Praga</a>, una violenta guerra va esclatar entre els <a href="/wiki/Dinastia_dels_Habsburg" title="Dinastia dels Habsburg">Habsburg austríacs</a> i els prínceps protestants de l'<a href="/wiki/Sacre_Imperi_Romanogerm%C3%A0nic" title="Sacre Imperi Romanogermànic">Imperi</a>, que duraria fins a 1648. Aquest conflicte, que es va estendre a tots els principals països europeus (els <a href="/wiki/Estats_Pontificis" title="Estats Pontificis">Estats Pontificis</a>, <a href="/wiki/Baviera" title="Baviera">Baviera</a>, els Habsburg d'Àustria i <a href="/wiki/Imperi_Espanyol" title="Imperi Espanyol">Espanya</a>, d'una banda, <a href="/w/index.php?title=Fran%C3%A7a_durant_l%27edat_moderna&action=edit&redlink=1" class="new" title="França durant l'edat moderna (encara no existeix)">França</a>, els <a href="/wiki/Pa%C3%AFsos_Baixos" title="Països Baixos">Països Baixos</a>, <a href="/wiki/Su%C3%A8cia" title="Suècia">Suècia</a> i els altres prínceps protestants), va ser l'últim que podem definir de caràcter religiós. De fet, la participació de la França catòlica (dirigida per <a href="/wiki/Armand_Jean_du_Plessis_de_Richelieu" title="Armand Jean du Plessis de Richelieu">Richelieu</a>) en el costat de les calvinistes i luterans i la humiliació soferta pels exèrcits imperials, els portaveus de la reunificació religiosa somiada pel Papat, va posar final al somni d'una restauració catòlica per part de l'Església.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="L'absolutisme_papal">L'absolutisme papal</h3>[<a href="/w/index.php?title=Contrareforma&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: L'absolutisme papal">modifica</a>]</div> El tret característic de la cultura religiosa postridentina va ser l'afirmació definitiva l'absolutisme papal i la mort del <a href="/wiki/Conciliarisme" title="Conciliarisme">conciliarisme</a>. Els papes de la segona meitat del segle xvi es van comprometre, de fet, a posar l'accent en el decret conciliar tridentí reiterant el caràcter diví de la <a href="/wiki/Bisbat_de_Roma" title="Bisbat de Roma">seu episcopal romana</a>, limitant així les fortes aspiracions d'autonomia de les <a href="/wiki/Sufrag%C3%A0nia" class="mw-redirect" title="Sufragània">seus sufragànies</a>.<a href="#cite_note-:7-30">[30]</a> Gràcies també als tractats del teòleg jesuïta (i més tard cardenal) <a href="/wiki/Roberto_Bellarmino" title="Roberto Bellarmino">Roberto Bellarmino</a>,<a href="#cite_note-31">[31]</a> es tractava d'una exaltació personal del Romà Pontífex com a Vicarius Dei i cor de la mateixa Església: <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">L'exaltació dels pontífexs, les seves accions i els seus èxits, es va convertir en una constant; els panegírics seguien el model dels escrits en honor dels emperadors, però l'exaltació de la persona que realment van posposar l'exaltació de l'església </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— Storia del Cristianesimo-l'età moderna, a.c. di G.Filoramo – D. Menozzi, cit., p. 183. </td></tr></tbody></table></div> El punt culminant del període en què es consolida aquesta dimensió curial, centralitzada i absolutista es pot marcar des del pontificat de <a href="/wiki/Papa_Pau_III" class="mw-redirect" title="Papa Pau III">Pau III</a> (1534-1549) al de <a href="/wiki/Gregori_XV" title="Gregori XV">Gregori XV</a> (1621-1623),<a href="#cite_note-:7-30">[30]</a> en què els papes autoritàris i absolutistes com <a href="/wiki/Pius_V" title="Pius V">Pius V</a> i <a href="/wiki/Sixte_V" class="mw-redirect" title="Sixte V">Sixte V</a> encarnen l'esperit de renovació que es va estendre en la consciència catòlica post-tridentina. Des del pontificat d'<a href="/wiki/Urb%C3%A0_VIII" title="Urbà VIII">Urbà VIII</a> (1623-1644) al de <a href="/wiki/Climent_XII" title="Climent XII">Climent XII</a> (1730-1740), és a dir, «el llarg segle xvii de les Esglésies cristianes», va ser testimoni de la fi del somni de la restauració catòlica d'Europa (amb el final de la guerra dels Trenta Anys, 1648) i la solució de la mentalitat i les estructures Cúrials Romanes, fins a l'aparició de la <a href="/wiki/Il%C2%B7lustraci%C3%B3" title="Il·lustració">Il·lustració</a> que va ser el primer moviment cultural greu que pot soscavar el sistema socio-religiosa va sortir de Trento.<a href="#cite_note-32">[32]</a><a href="#cite_note-33">[33]</a> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:El_Greco_050.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1c/El_Greco_050.jpg/220px-El_Greco_050.jpg" decoding="async" width="220" height="296" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1c/El_Greco_050.jpg/330px-El_Greco_050.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1c/El_Greco_050.jpg/440px-El_Greco_050.jpg 2x" data-file-width="1576" data-file-height="2119" /></a><figcaption>El Greco, Retrat de Pius V, Oli sobre tela, data desconeguda, Col·lecció privada, París.</figcaption></figure> <a href="/wiki/Pius_V" title="Pius V">Pius V</a> va ser un dels <a href="/wiki/Papa" title="Papa">Papes</a> més enèrgics i actius del període post-tridentí immediat, encarnant plenament l'esperit de reafirmar el prestigi romà. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="El_Papat_de_la_Contrareforma">El Papat de la Contrareforma</h3>[<a href="/w/index.php?title=Contrareforma&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: El Papat de la Contrareforma">modifica</a>]</div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="De_Pius_IV_a_Climent_VIII_(1559-1605)._La_implementació_del_Concili">De Pius IV a Climent VIII (1559-1605). La implementació del Concili</h4>[<a href="/w/index.php?title=Contrareforma&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: De Pius IV a Climent VIII (1559-1605). La implementació del Concili">modifica</a>]</div> <a href="/wiki/Pius_IV" title="Pius IV">Pius IV</a>, en els últims anys del seu pontificat, va mobilitzar-se perquè els canons disciplinars i teològics aprovats a Trento es posessin en pràctica. Per aquesta raó, ja en 1564 es va crear una <a href="/wiki/Congregaci%C3%B3_del_Concili" class="mw-redirect" title="Congregació del Concili">Congregació del Concili</a>,<a href="#cite_note-34">[34]</a> perquè vigilés l'aplicació de les disposicions del Concili i, el 13 de novembre de 1565,<a href="#cite_note-35">[35]</a> la publicació de la <a href="/w/index.php?title=Confessi%C3%B3_de_fe&action=edit&redlink=1" class="new" title="Confessió de fe (encara no existeix)">professió tridentina de la fe</a>, "compendi" de la teologia de la Reforma Catòlica. L'obra de Pius IV va ser continuada per Michele Ghisleri, entronitzat en 1565 sota el nom de <a href="/wiki/Pius_V" title="Pius V">Pius V</a> (1565-1572), inquisidor implacable animat per una voluntat estricta i inflexible per emfatitzar la plenitudo potestatis romana i combatre l'heretgia per tots els mitjans disponible possible. Sota ell: <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">La Roma Papal tendia a formar norma de tota la vida de l'Església, de la litúrgia al dret, de la història a la teologia. També es verifica en el pla litúrgic i ritual. A causa que els pontífexs intervenien en la matèria, la reforma del Missal i del Breviari va ser feta pel papa Pius V </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— G. Filoramo - D. Menozzi, L'Età Moderna, cit., p. 187 </td></tr></tbody></table></div> A més de la reforma de l'missal (el "Missal de Sant Pius V"),<a href="#cite_note-36">[36]</a> Pius V també va patrocinar la uniformitat dels diversos <a href="/wiki/Lit%C3%BArgia" title="Litúrgia">ritus litúrgics</a> de l'Església Catòlica (mantenint intacte el <a href="/w/index.php?title=Ritu_ambrosi%C3%A0&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ritu ambrosià (encara no existeix)">ritu ambrosià</a>, també per la voluntat obstinada de Sant <a href="/wiki/Carles_Borromeu" class="mw-redirect" title="Carles Borromeu">Carles Borromeu</a> de mantenir la seva riquesa espiritual);<a href="#cite_note-37">[37]</a> va donar impuls a les <a href="/wiki/Missi%C3%B3" class="mw-disambig" title="Missió">missions</a> (institució d'una congregació de cardenals en 1568);<a href="#cite_note-filmen196-38">[38]</a> va establir a Roma un clima d'absoluta ortodòxia doctrinal acompanyada de la ortopraxi adequada pel clergat i els fidels; afavorí la propagació del <a href="/wiki/Rosari" title="Rosari">Sant Rosari</a> al poble, l'oració que va ser solemnitzat com acció de gràcies a la <a href="/wiki/Mare_de_D%C3%A9u" title="Mare de Déu">Mare de Déu</a> per la victòria de la <a href="/wiki/Lliga_Santa_(1571)" title="Lliga Santa (1571)">Santa Lliga</a> a <a href="/wiki/Batalla_de_Lepant_(1571)" title="Batalla de Lepant (1571)">Lepant</a> contra els turcs (1571)<a href="#cite_note-39">[39]</a> Les reformes van ser continuades per <a href="/wiki/Gregori_XIII" title="Gregori XIII">Gregori XIII</a> (1572-1585), en preveure l'establiment de delegacions diplomàtiques permanents (les <a href="/wiki/Nunciatura_apost%C3%B2lica" title="Nunciatura apostòlica">nunciatures apostòliques</a>) per mantenir relacions estretes i contínues amb els monarques europeus<a href="#cite_note-40">[40]</a> i van començar les primeres disposicions eclesials pel que fa a l'obligació pels bisbes de presentar-se a Roma amb els informes de les visites pastorals per la seva conducta en les diverses diòcesis.<a href="#cite_note-:8-41">[41]</a> Només en 1585, sota <a href="/wiki/Sixt_V" title="Sixt V">Sixt V</a> (1585-1590), aquests decrets es van convertir en oficials, donant lloc a les <a href="/wiki/Visita_ad_limina" title="Visita ad limina">relationes ad limina apostolorum</a> encara vigents.<a href="#cite_note-:8-41">[41]</a> Aquest Papa, tot i que va regnar només cinc anys, es va demostrar enèrgic en l'acció teològica i exegètica, a fi de completar la revisió de la <a href="/wiki/Vulgata" title="Vulgata">Vulgata</a> (publicada en 1592<a href="#cite_note-42">[42]</a> sota <a href="/wiki/Climent_VIII" title="Climent VIII">Climent VIII</a>, Papa de 1592 a 1605), en el compliment dels cànons de Trento, que incloïa la definició dels llibres de les <a href="/wiki/Sagrades_Escriptures" class="mw-redirect" title="Sagrades Escriptures">Sagrades Escriptures</a>. <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="El_fi_del_somni_de_l'hegemonia_catòlica_(1605-1648)">El fi del somni de l'hegemonia catòlica (1605-1648)</h4>[<a href="/w/index.php?title=Contrareforma&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: El fi del somni de l'hegemonia catòlica (1605-1648)">modifica</a>]</div> La primera meitat del segle va veure el Papat dedicat a tractar d'imposar la seva supremacia en el camp religiós a tota Europa, i no es limità només als estats que, mentrestant, havien abraçat el protestantisme. Amb el suport d'un sistema polític-religiós estable i eficient, els papes de principi del segle xvii van tractar de reconstruir el somni medieval de <a href="/wiki/Gregori_VII" title="Gregori VII">Gregori VII</a> i d'<a href="/wiki/Innocenci_III" title="Innocenci III">Innocenci III</a>: una <a href="/w/index.php?title=Plenitudo_potestatis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Plenitudo potestatis (encara no existeix)">plenitudo potestatis directa</a> que no es limités a exercir el poder espiritual en assumptes purament religiosos, sinó que també interferia en la política interna dels Estats, considerats com el braç "secular" de l'acció de l'Església. L'execució d'aquest projecte es trobà ene l'autoritari <a href="/wiki/Papa_Pau_V" class="mw-redirect" title="Papa Pau V">Pau V</a> (1605-1621), quan va llançar l'<a href="/wiki/Interdicte" title="Interdicte">interdicte</a> en contra de la <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_de_Ven%C3%A8cia" title="República de Venècia">República de Venècia</a> (1606), per negar-se a lliurar a Roma de sacerdots culpables d'haver comès delictes i per no rebut peticions en relació amb la legislació eclesiàstica pontifícia.<a href="#cite_note-43">[43]</a> Pau V, però, no es va adonar que la seva postura era anacrònica: la defensa dels principis jurisdiccionals estatals, en l'era de les <a href="/wiki/Absolutisme" title="Absolutisme">monarquies absolutes</a>, havia desenvolupat un sentit d'orgull "secular" als estats, una forta oposició contra les pretensions d'intervenció directa del Papa en els seus assumptes domèstics.<a href="#cite_note-44">[44]</a> El mateix Belarmino es va donar compte, anys després, que era impossible seguir aquesta política: <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Robert Belarmino, particularment en les seves «Disputationes de controversiis christianae fidei adversus huius tempori haereticos» [...] va prendre clarament nota del procés en curs en la formació dels estats moderns i la situació després de la Reforma, quan el suport a la causa de l'Església Romana per part dels estats catòlics havia estat obtingut del Papat a través de negociacions que van haver de reconèixer les diverses forces polítiques en l'àmbit de la jurisdicció eclesiàstica. A partir d'aquí va venir la incapacitat de proposar una perspectiva teocràtica en la qual el poder del Papa trobés ocasió per exercitar-lo directament a la societat. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— Powers-Vian, Història del Cristianisme, cit., Pp. 346-347 </td></tr></tbody></table></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Bellarmine_3.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/d7/Bellarmine_3.jpg" decoding="async" width="200" height="253" class="mw-file-element" data-file-width="200" data-file-height="253" /></a><figcaption>Anònim, El cardenal Roberto Bellarmino segle xvi</figcaption></figure> De fet, el Papa no va poder aconseguir el resultat desitjat: la indiferència dels venecians (que van continuar celebrant els sagraments malgrat la prohibició papal), la reacció teològico-política amb fra <a href="/wiki/Paolo_Sarpi" title="Paolo Sarpi">Paolo Sarpi</a><a href="#cite_note-:9-45">[45]</a> i les amenaces de la França d'<a href="/wiki/Enric_IV_de_Fran%C3%A7a" title="Enric IV de França">Enric IV</a> va obligar Pau a retrocedir de les seves propostes.<a href="#cite_note-:8-41">[41]</a> Després del breu però intens pontificat de <a href="/wiki/Gregori_XV" title="Gregori XV">Gregori XV</a> (1621-1623), promotor de l'important dicasteri papal de <a href="/wiki/Propaganda_Fide" class="mw-redirect" title="Propaganda Fide">Propaganda Fide</a> (1622),<a href="#cite_note-filmen196-38">[38]</a> seguit pels vint anys del papat d'<a href="/wiki/Urb%C3%A0_VIII" title="Urbà VIII">Urbà VIII</a> (1623-1644). El Pontífex, encara que partidari de la majestat pontifícia a la regulació de les qüestions internacionals, va haver de reconèixer amb tristesa el fracàs dels seus plans quan la França del <a href="/wiki/Armand_Jean_du_Plessis_de_Richelieu" title="Armand Jean du Plessis de Richelieu">Cardenal Richelieu</a>, en la <a href="/wiki/Guerra_dels_Trenta_Anys" title="Guerra dels Trenta Anys">guerra dels Trenta Anys</a>, va lluitar al costat dels protestants contra els catòlics. La <a href="/wiki/Pau_de_Westf%C3%A0lia" title="Pau de Westfàlia">Pau de Westfàlia</a> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">va posar fi a les grans guerres religioses i causà el fracàs del projecte de restauració contrareformista a Europa [...] Amb la Pau de Westfàlia, que <a href="/wiki/Innocenci_X" title="Innocenci X">Innocenci X</a> desautoritzar sense crear efectes especials, el papat va entrar en un període de greu crisi. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— (Powers-Vian, Història del Cristianisme, cit., P. 351.) </td></tr></tbody></table></div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="El_Reformisme_barroc_i_el_seu_final_(1650-1740)">El Reformisme barroc i el seu final (1650-1740)</h4>[<a href="/w/index.php?title=Contrareforma&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: El Reformisme barroc i el seu final (1650-1740)">modifica</a>]</div> El papat de la segona meitat del segle xvii va haver de veure amargament el final de la seu signe de restauració catòlica, acontentant-se de ser la consciència moral i d'influenciar, amb la seva autoritat moral, les decisions polítiques dels estats catòlics. El pontificat d'<a href="/wiki/Innocenci_X" title="Innocenci X">Innocenci X</a> (1644-1655) i d'<a href="/wiki/Alexandre_VII" title="Alexandre VII">Alexandre VII</a> (1655-1667) van continuar per una part a la consolidació de la cultura contrareformista a través de les disposicions disciplinàries i el patrocini d'art barroc com un mitjà de difusió de la fe;<a href="#cite_note-46">[46]</a> de l'altra, per evitar la propagació de les "desviacions" ortodoxes tridentines. Entre ells, es va destacar en la importància i la influència cultural sobre el <a href="/wiki/Jansenisme" title="Jansenisme">jansenisme</a>, la doctrina desenvolupada pel bisbe dels <a href="/wiki/Pa%C3%AFsos_Baixos" title="Països Baixos">Països Baixos</a> <a href="/wiki/Cornelius_Jansen" title="Cornelius Jansen">Cornelius Jansen</a> (1583-1638) prop de les posicions calvinistes sobre el problema de la <a href="/wiki/Gr%C3%A0cia_(cristianisme)" title="Gràcia (cristianisme)">gràcia</a> i la <a href="/wiki/Predestinaci%C3%B3" title="Predestinació">predestinació</a> <a href="#cite_note-47">[47]</a><a href="#cite_note-48">[48]</a> El jansensime, encara que els seus seguidors (un conegut centre de difusió va ser el <a href="/wiki/Port-Royal_des_Champs" class="mw-redirect" title="Port-Royal des Champs">monestir de Port-Royal</a>, al voltant del qual gravitava el filòsof i matemàtic francès <a href="/wiki/Blaise_Pascal" title="Blaise Pascal">Blaise Pascal</a>) es van declarar seguidors del catolicisme romà, els papes d'<a href="/wiki/Urb%C3%A0_VIII" title="Urbà VIII">Urbà VIII</a> en endavant van resultar altament adversos a una adreça teològica tan propera al calvinisme. De fet, amb la butlla d'Innocenci X Cum Occasione del 1653<a href="#cite_note-:10-49">[49]</a> i amb les d'Alexandre VII (Ad sanctam beati Petri sedem del 1656 i Regiminis Apostolici del 1664),<a href="#cite_note-:10-49">[49]</a> el papat va donar pas a una sèrie de condenes en les dècades següents, entre les quals segurament la més important és la butlla <a href="/wiki/Unigenitus" title="Unigenitus">Unigenitus</a> del 1713 de mans de <a href="/wiki/Climent_XI" title="Climent XI">Climent XI</a>.<a href="#cite_note-:10-49">[49]</a> El pontífex va expressar majorment el paper com a guia espiritual i defensor intransigent de la <a href="/wiki/Doctrina_de_l%27Esgl%C3%A9sia_Cat%C3%B2lica" title="Doctrina de l'Església Catòlica">doctrina</a> va ser era <a href="/wiki/Innocenci_XI" title="Innocenci XI">Innocenci XI</a> (1676-1689), que va tractar de reviure el papat en la seva missió pastoral, a partir d'una selecció més rígida per elegir candidats curials i tractant d'extirpar algunes plagues vils de la Cúria, on la vida principesca dels cardenals portaven al <a href="/wiki/Cardenal_nebot" class="mw-redirect" title="Cardenal nebot">nepotisme</a>. Els principals problemes del pontificat d'Innocenci van ser: <ol><li>El <a href="/wiki/Quietisme" title="Quietisme">quietisme</a>. Propugnat pel sacerdot espanyol <a href="/w/index.php?title=Miguel_de_Molinos&action=edit&redlink=1" class="new" title="Miguel de Molinos (encara no existeix)">Miguel de Molinos</a>, sostenia una forta religiositat interior tendint al <a href="/wiki/Misticisme" title="Misticisme">misticisme</a>, abandonant-se a un estat tranquil per fusionar la seva ànima amb Déu.<a href="#cite_note-:11-50">[50]</a> Com a resultat, el quietisme gairebé desacredità la importància de la pietat externa. Atacat pels jesuïtes, aquesta doctrina va ser condemnada per Innocenci XI en 1687.<a href="#cite_note-:11-50">[50]</a></li> <li>La <a href="/wiki/Q%C3%BCesti%C3%B3_gal%C2%B7licana" class="mw-redirect" title="Qüestió gal·licana">qüestió gal·licana</a>. Innocenci, entre 1680 i 1684, va haver d'enfrontar-se a l'intent del rei <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_XIV_de_Fran%C3%A7a" title="Lluís XIV de França">Lluís XIV</a> de sotmetre a l'Església de França a la monarquia. Després d'una polèmica que va tocar la culminació 13 març 1682 amb la promulgació de la Declaratio cleri gallicani, on va limitar el poder papal, però reconeixent una supremacia espiritual.<a href="#cite_note-51">[51]</a></li></ol> L'impuls reformista i pastoral va ser seguit per <a href="/wiki/Innocenci_XII" title="Innocenci XII">Innocenci XII</a> (1691-1700), que va emetre la butlla Romanum decet pontificem (1692), on va condemnar explícitament el nepotisme;<a href="#cite_note-52">[52]</a> i <a href="/wiki/Climent_XI" title="Climent XI">Climent XI</a> (1700-1721), qui va continuar la lluita contra el jansenisme. Amb aquest Papa, però, el prestigi del papat en l'esfera internacional lentament va començar a disminuir: la plena afirmació del <a href="/w/index.php?title=Jurisdiccionisme&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jurisdiccionisme (encara no existeix)">jurisdiccionisme</a> i la decadència dels Estats Pontificis en l'àmbit internacional<a href="#cite_note-53">[53]</a> va provocar una crisi d'autoritat de l'Església Catòlica en l'ètica i la doctrina. Amb les arrels de la <a href="/wiki/Il%C2%B7lustraci%C3%B3" title="Il·lustració">Il·lustració</a> a les files de la política i la cultura, llavors, es va estendre entre els cercles governamentals també un fort sentiment antijesuïta. Si <a href="/wiki/Benet_XIII" title="Benet XIII">Benet XIII</a> (1723-1730) i <a href="/wiki/Climent_XII" title="Climent XII">Climent XII</a> (1730-1740) van tractar d'oposar-se a les notícies que arriben des del món contemporani, <a href="/wiki/Benet_XIV" title="Benet XIV">Benet XIV</a> (1740-1758), també pel seu esperit conciliador i el seu interès per totes les branques de la cultura, va tractar de trobar els canals de mediació amb la nova cultura europea. Però quan es va adonar dels possibles riscos que figuren en algunes obres (L'Esprit de lois de <a href="/wiki/Montesquieu" title="Montesquieu">Montesquieu</a>, per exemple) i de l'<a href="/wiki/Anticlericalisme" title="Anticlericalisme">anticlericalisme</a> cada vegada més dins dels estats catòlics d'Europa (principalment al Portugal del <a href="/wiki/Sebasti%C3%A3o_Jos%C3%A9_de_Carvalho_e_Melo" title="Sebastião José de Carvalho e Melo">Marquès de Pombal</a>), Benet XIV va procedir un replegament teològic i cultural al voltant de la defensa dels principis de la fe cristiana. Amb la segona fase del pontificat lambertinià, podem parlar sobre la fi del reformisme barroc.<a href="#cite_note-54">[54]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="L'espiritualitat_tridentina">L'espiritualitat tridentina</h2>[<a href="/w/index.php?title=Contrareforma&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: L'espiritualitat tridentina">modifica</a>]</div> La Reforma catòlica no només era un moviment polític i de la política de l'Església, sinó que també inclou importants figures com <a href="/wiki/Ignasi_de_Loiola" title="Ignasi de Loiola">Ignasi de Loiola</a>, <a href="/wiki/Teresa_d%27%C3%80vila" class="mw-redirect" title="Teresa d'Àvila">Teresa d'Àvila</a>, <a href="/wiki/Joan_de_la_Creu" title="Joan de la Creu">Joan de la Creu</a>, <a href="/wiki/Francesc_de_Sales" title="Francesc de Sales">Francesc de Sales</a> i <a href="/wiki/Felip_Neri" title="Felip Neri">Felip Neri</a>. Teresa de Jesús i Joan de la Creu van ser místics i reformadors espanyols de l'<a href="/wiki/Orde_del_Carmel" class="mw-redirect" title="Orde del Carmel">Orde del Carmel</a>, el ministeri dels quals se centrava en la <a href="/w/index.php?title=Vida_interior_(catolicisme)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vida interior (catolicisme) (encara no existeix)">conversió interior a Crist</a>, l'aprofundiment de l'oració i el compromís amb la voluntat de Déu. A Teresa se li va donar la tasca de desenvolupar i escriure sobre el camí a la perfecció en el seu amor i unitat amb Crist. Entre les seves publicacions, especialment la seva autobiografia «La vida de Teresa de Jesús», té múltiples efectes. És per a ser col·locat conjuntament amb les «<a href="/wiki/Confessions" title="Confessions">Confessions</a>» de <a href="/wiki/Sant_Agust%C3%AD" class="mw-redirect" title="Sant Agustí">Sant Agustí</a>.<a href="#cite_note-55">[55]</a> <a href="/wiki/Thomas_Merton" title="Thomas Merton">Thomas Merton</a> senyala a Joan de la Creu com el més gran de tots els teòlegs místics.<a href="#cite_note-56">[56]</a> Una important aclariment sobre la paraula "mística" és necessari en aquest cas: quan es té en compte la seva definició o la naturalesa de "misticisme", hi ha un malentès comú que si un va a convertir-se en un místic estan obligats a recloure físicament del món exterior per tenir aquest tipus d'experiència. Encara que tal aïllament pot, de fet, ser l'única apostalat (vocació) a la qual alguns són cridats a una vida d'oració, hi ha altres que tenen apostalats duals. De fet, Joan de la Creu va servir com a confessor / director espiritual dins dels confins de les comunitats de clausura que ell i Teresa d'Àvila va treballar vigorosament per establir, però també literalment va ajudar a construir una sèrie d'aquests convents i monestirs. És cert que Ignasi de Loiola i Francesc de Sales va ser cridats a una espiritualitat més activa o apostalat, però la seva vocació no era "el contrari" de Teresa de Jesús i Joan de la Creu, ja que aquest article s'ha indicat anteriorment. Tornant a Ignasi de Loiola, «veue Déu en totes les coses», va ser una expressió típica d'Ignasi i un tema principal dels seus <a href="/wiki/Exercicis_espirituals" title="Exercicis espirituals">Exercicis espirituals</a>.<a href="#cite_note-57">[57]</a> L'espiritualitat de Felip Neri, que va viure a Roma al mateix temps, com Ignasi, va ser d'orientació pràctica, també, però totalment oposada a l'enfocament dels <a href="/wiki/Companyia_de_Jes%C3%BAs" title="Companyia de Jesús">jesuïtes</a>. Deia Felip, «Si tingués un problema real, jo contemplaria el que faria Ignasi... i després faria exactament el contrari». Com a reconeixement a la seva contribució conjunta a la renovació espiritual dins de la reforma catòlica, Ignasi de Loiola, Felip Neri, i Teresa d'Àvila van ser <a href="/wiki/Canonitzaci%C3%B3" title="Canonització">canonitzats</a> el mateix dia, el 12 març de 1622. <center> <ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><a href="/wiki/Fitxer:Ignatius_Loyola.jpg" class="mw-file-description" title="Íñigo López de Loyola"><img alt="Íñigo López de Loyola" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f9/Ignatius_Loyola.jpg/100px-Ignatius_Loyola.jpg" decoding="async" width="100" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f9/Ignatius_Loyola.jpg/149px-Ignatius_Loyola.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f9/Ignatius_Loyola.jpg/199px-Ignatius_Loyola.jpg 2x" data-file-width="249" data-file-height="300" /></a></div> <div class="gallerytext"> <a href="/wiki/%C3%8D%C3%B1igo_L%C3%B3pez_de_Loyola" class="mw-redirect" title="Íñigo López de Loyola">Íñigo López de Loyola</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><a href="/wiki/Fitxer:Saint_francois_de_sales.jpg" class="mw-file-description" title="Francesc de Sales"><img alt="Francesc de Sales" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ad/Saint_francois_de_sales.jpg/83px-Saint_francois_de_sales.jpg" decoding="async" width="83" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ad/Saint_francois_de_sales.jpg/124px-Saint_francois_de_sales.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ad/Saint_francois_de_sales.jpg/166px-Saint_francois_de_sales.jpg 2x" data-file-width="500" data-file-height="723" /></a></div> <div class="gallerytext"> <a href="/wiki/Francesc_de_Sales" title="Francesc de Sales">Francesc de Sales</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><a href="/wiki/Fitxer:Frari_(Venice)_-_Sacristy_-_Saint_Philip_Neri.jpg" class="mw-file-description" title="Felip Neri"><img alt="Felip Neri" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9d/Frari_%28Venice%29_-_Sacristy_-_Saint_Philip_Neri.jpg/93px-Frari_%28Venice%29_-_Sacristy_-_Saint_Philip_Neri.jpg" decoding="async" width="93" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9d/Frari_%28Venice%29_-_Sacristy_-_Saint_Philip_Neri.jpg/140px-Frari_%28Venice%29_-_Sacristy_-_Saint_Philip_Neri.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9d/Frari_%28Venice%29_-_Sacristy_-_Saint_Philip_Neri.jpg/187px-Frari_%28Venice%29_-_Sacristy_-_Saint_Philip_Neri.jpg 2x" data-file-width="3053" data-file-height="3921" /></a></div> <div class="gallerytext"> <a href="/wiki/Felip_Neri" title="Felip Neri">Felip Neri</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><a href="/wiki/Fitxer:Peter_Paul_Rubens_138.jpg" class="mw-file-description" title="Teresa de Jesús"><img alt="Teresa de Jesús" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ae/Peter_Paul_Rubens_138.jpg/120px-Peter_Paul_Rubens_138.jpg" decoding="async" width="120" height="119" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ae/Peter_Paul_Rubens_138.jpg/180px-Peter_Paul_Rubens_138.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ae/Peter_Paul_Rubens_138.jpg/240px-Peter_Paul_Rubens_138.jpg 2x" data-file-width="1215" data-file-height="1203" /></a></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Teresa_de_Jes%C3%BAs" title="Teresa de Jesús">Teresa de Jesús</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><a href="/wiki/Fitxer:Zurbar%C3%A1n_(atribuido)-John_of_the_Cross-1656.jpg" class="mw-file-description" title="Joan de la Creu"><img alt="Joan de la Creu" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9f/Zurbar%C3%A1n_%28atribuido%29-John_of_the_Cross-1656.jpg/94px-Zurbar%C3%A1n_%28atribuido%29-John_of_the_Cross-1656.jpg" decoding="async" width="94" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9f/Zurbar%C3%A1n_%28atribuido%29-John_of_the_Cross-1656.jpg/141px-Zurbar%C3%A1n_%28atribuido%29-John_of_the_Cross-1656.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9f/Zurbar%C3%A1n_%28atribuido%29-John_of_the_Cross-1656.jpg/188px-Zurbar%C3%A1n_%28atribuido%29-John_of_the_Cross-1656.jpg 2x" data-file-width="631" data-file-height="804" /></a></div> <div class="gallerytext"> <a href="/wiki/Joan_de_la_Creu" title="Joan de la Creu">Joan de la Creu</a></div> </li> </ul> </center> La <a href="/wiki/Maria,_mare_de_Jes%C3%BAs" title="Maria, mare de Jesús">Mare de Déu</a> va tenir un paper cada vegada més central en les devocions catòliques. La victòria en la <a href="/wiki/Batalla_de_Lepant_(1571)" title="Batalla de Lepant (1571)">batalla de Lepant</a> en 1571 va ser acreditada a la Mare de Déu i va significar l'inici d'un fort ressorgiment de les <a href="/w/index.php?title=Veneraci%C3%B3_de_Maria_al_catolicisme&action=edit&redlink=1" class="new" title="Veneració de Maria al catolicisme (encara no existeix)">devocions marianes</a>.<a href="#cite_note-58">[58]</a> Durant i després de la Reforma catòlica, la pietat mariana va experimentar un creixement imprevist, amb més de 500 pàgines d'escrits mariològics només durant el <a href="/wiki/Segle_XVII" title="Segle XVII">segle xvii</a>.<a href="#cite_note-59">[59]</a> El jesuïta <a href="/wiki/Francisco_Su%C3%A1rez" title="Francisco Suárez">Francisco Suárez</a> va ser el primer teòleg utilitzar el mètode <a href="/wiki/Tomisme" title="Tomisme">tomista</a> en la teologia mariana. Altres col·laboradors coneguts a l'espiritualitat mariana són <a href="/wiki/Lloren%C3%A7_de_Brindisi" class="mw-redirect" title="Llorenç de Brindisi">Llorenç de Brindisi</a>, <a href="/wiki/Roberto_Bellarmino" title="Roberto Bellarmino">Roberto Bellarmino</a> i <a href="/wiki/Francesc_de_Sales" title="Francesc de Sales">Francesc de Sales</a>. El <a href="/wiki/Penit%C3%A8ncia" class="mw-redirect" title="Penitència">sagrament de la penitència</a> es va transformar d'una experiència social a una personal; és a dir, d'un acte públic comunitari a una confessió privada. Ara tenia lloc de manera privada en un <a href="/wiki/Confessionari" title="Confessionari">confessionari</a>. Va ser un canvi de la reconciliació amb l'Església a la reconciliació directament amb Déu i d'èmfasi en pecats socials d'hostilitat als pecats privats (anomenats "els pecats secrets del cor.")<a href="#cite_note-60">[60]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Els_nous_ordes_religiosos_i_la_seva_contribució">Els nous ordes religiosos i la seva contribució</h3>[<a href="/w/index.php?title=Contrareforma&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: Els nous ordes religiosos i la seva contribució">modifica</a>]</div> Per contribuir a la renovació espiritual de la població, un paper fonamental el jugaren els ordes religiosos nascuts en resposta a les exigències de la Reforma catòlica ja percebuts arran de la reforma luterana. Ordres com els <a href="/wiki/Orde_dels_Frares_Menors_Caputxins" title="Orde dels Frares Menors Caputxins">caputxins</a>, les <a href="/wiki/Companyia_de_Santa_%C3%9Arsula" title="Companyia de Santa Úrsula">ursulines</a>, els <a href="/wiki/Teatins" title="Teatins">teatins</a>, els <a href="/wiki/Clergues_Regulars_de_Sant_Pau" title="Clergues Regulars de Sant Pau">barnabites</a> i especialment els <a href="/wiki/Companyia_de_Jes%C3%BAs" title="Companyia de Jesús">jesuïtes</a> van reforçar la pastoral del degradat <a href="/wiki/Clergat_secular" class="mw-redirect" title="Clergat secular">clergat secular</a>,<a href="#cite_note-61">[61]</a> que influïren en el desenvolupament de la devoció popular, que es caracteritza per una forta veneració als <a href="/wiki/Sant" title="Sant">sants</a>, la <a href="/wiki/Maria,_mare_de_Jes%C3%BAs" title="Maria, mare de Jesús">Mare de Déu</a> (sobretot difonent la pràctica del <a href="/wiki/Rosari" title="Rosari">Rosari</a>), la participació diligent dels sagraments i els preceptes de l'Església, tot i que de vegades resulta en una religiosat de façana, dominada més pel conformisme que no pas per la religiositat percebuda en la seva puresa. De fet, a més d'afectar la conducta dels ordes religiosos, fidels en l'ortodòxia religiosa nascudes de la Reforma catòlica (especialment els nois dels jesuïtes i de les ursulines per a les dones)<a href="#cite_note-62">[62]</a> es van esforçar per preparar les generacions futures, d'acord amb rols que tenen els joves en la societat.<a href="#cite_note-menfil169-63">[63]</a> No en va, l'educació dels futurs prínceps va ser confiada als jesuïtes que, d'altra banda, va crear escoles per a la formació de les classes mitjana-baixa:<a href="#cite_note-menfil169-63">[63]</a> l'educació humanística impregnada amb una sòlida doctrina catòlica es va considerar la millor eina per a la formació de l'home.<a href="#cite_note-64">[64]</a> Els <a href="/wiki/Teatins" title="Teatins">teatins</a> van emprendre el control de la propagació de l'heretgia i va contribuir a una regeneració del clergat. Els <a href="/wiki/Orde_dels_Frares_Menors_Caputxins" title="Orde dels Frares Menors Caputxins">caputxins</a>, una branca de l'<a href="/wiki/Fam%C3%ADlia_franciscana" title="Família franciscana">orde franciscà</a> notable per la seva predicació i de la seva cura pels pobres i els malalts, va créixer ràpidament. Les confraries caputxines fundades van prendre especial un interès en els pobres i en la vida austera. Els membres d'ordes actives en expansió missionera a l'estranger van expressar l'opinió que les parròquies rurals sovint necessitaven una cristianització tant com els pagans d'Àsia i les Amèriques. Les <a href="/wiki/Companyia_de_Santa_%C3%9Arsula" title="Companyia de Santa Úrsula">ursulines</a> es va centrar en la tasca especial d'<a href="/w/index.php?title=Educaci%C3%B3_femenina&action=edit&redlink=1" class="new" title="Educació femenina (encara no existeix)">educar les nenes</a>,<a href="#cite_note-65">[65]</a> sent el primer orde femení que es dedicà a aquest objectiu.<a href="#cite_note-66">[66]</a> Els <a href="/wiki/Companyia_de_Jes%C3%BAs" title="Companyia de Jesús">jesuïtes</a> van ser la més eficaç dels nous ordes catòlics. Hereus de les tradicions <a href="/w/index.php?title=Devocions_cat%C3%B2liques&action=edit&redlink=1" class="new" title="Devocions catòliques (encara no existeix)">devocionals</a>, observants i <a href="/wiki/Legalisme_(teologia)" title="Legalisme (teologia)">legalistes</a>, els jesuïtes es van organitzar d'acord amb la jerarquia militar. La mundanitat de l'Església del Renaixement no va tenir cap paper en el seu nou ordre. L'obra mestra de d'<a href="/wiki/Ignasi_de_Loiola" title="Ignasi de Loiola">Ignasi de Loiola</a>, els <a href="/wiki/Exercicis_Espirituals" class="mw-redirect" title="Exercicis Espirituals">Exercicis Espirituals</a>, van mostrar l'èmfasi de manuals característics dels reformadors catòlics abans de la <a href="/wiki/Reforma_Protestant" title="Reforma Protestant">Reforma</a>, que recorda el devocionalisme. Els jesuïtes es van convertir en predicadors, confessors de monarques i prínceps, i educadors humanistes. Obligats a autojustificar la seva posició per figures profètiques poc afavoridores i epítets utilitzats per estudiosos de la Bíblia protestant del Papat, els jesuïtes van utilitzar dos contra-interpretacions d'aquestes profecies mateixes, el Futurisme i Preterisme. Aquests es van dissenyar per desviar la força dels ensenyaments de la Reforma Protestant i per canviar l'ús de l'Anticrist i profecies anàlogues lluny del Papa i de l'Edat Mitjana. Aquests mètodes van deixar una empremta perdurable en la història.<a href="#cite_note-FOOTNOTEFroom195024-67">[67]</a> Els seus esforços s'acrediten en gran manera amb la derivada protestantisme a Polònia, Bohèmia, Hongria, el sud d'Alemanya, França i els Països Baixos espanyols. Els jesuïtes van participar en l'expansió de l'Església a Amèrica i Àsia, per la seva activitat missionera. La biografia d'Ignasi de Loiola va contribuir a un èmfasi en la pietat popular que s'havia esvaït sota papes polítics com <a href="/wiki/Alexandre_VI" title="Alexandre VI">Alexandre VI</a> i <a href="/wiki/Lle%C3%B3_X" title="Lleó X">Lleó X</a>. Després de recuperar-se d'una ferida greu, va prendre un vot de "servir només a Déu i al Romà Pontífex, el seu vicari a la Terra". L'èmfasi en el <a href="/wiki/Papa" title="Papa">Papa</a> és una reafirmació del papisme medieval, mentre que el Concili de Trento va derrotar el <a href="/wiki/Conciliarisme" title="Conciliarisme">Conciliarisme</a>, la creença que els consells generals de l'església col·lectiva van ser el representant de Déu a la Terra i no el Papa. Prenent el Papa com un governant absolut, els jesuïtes van contribuir a l'Església de la Contrareforma amb una línia harmonitzada al Vaticà. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_"clericalització"_de_la_societat:_el_paper_del_sacerdot">La "clericalització" de la societat: el paper del sacerdot</h3>[<a href="/w/index.php?title=Contrareforma&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: La "clericalització" de la societat: el paper del sacerdot">modifica</a>]</div> L'atenció que es presta a la pràctica externa de la religió i la dependència del poble al clergat havia acabat amb el grup d'intel·lectuals i religiosos catòlics (els anomenats espirituals) simpatitzants de la dimensió interior de la fe propugnada pel protestantisme.<a href="#cite_note-68">[68]</a> Una religió que no es basava en el <a href="/wiki/Magisteri_de_l%27Esgl%C3%A9sia" title="Magisteri de l'Església">Magisteri de l'Església</a> va ser vist amb un recel extrem per part de la jerarquia, que derivaven els casos individuals a la <a href="/wiki/Inquisici%C3%B3" title="Inquisició">Inquisició</a>. Com a resultat, hi va haver un enfortiment de la figura del sacerdot, capaç de guiar el poble de Déu en la salvació de l'ànima a través de la interpretació exegètica apropiada de l'Escriptura, la interpretació proporcionat a ell per la institució dels seminaris com es requeria pel Concili de Trento: <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Després de Trento, l'Església catòlica va consolidar una consciència col·lectiva mitjançant l'eliminació de les incerteses i l'afirmació dogmàtica del principi de la cura d'ànimes com la seva tasca específica, delegat a la classe sacerdotal. El resultat va ser un procés de "clericalització"; un fort enfocament es va centrar en la figura i en les funcions del sacerdot. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— D. Menozzi - G. Filoramo, L'età Moderna, in Storia del Cristianesimo, cit., p. 202. </td></tr></tbody></table></div> L'establiment de <a href="/wiki/Parr%C3%B2quia_eclesi%C3%A0stica" title="Parròquia eclesiàstica">parròquies</a>, circumscripcions religioses molt més limitades que les <a href="/wiki/Pieve" title="Pieve">esglésies medievals</a>, va tenir la seva funció supervisar més de prop l'estat d'ànim dels fidels, modelades gràcies a la fundació de les "Escoles de la Doctrina Cristiana" en què s'imparteixen els preceptes de Trento als fidels.<a href="#cite_note-69">[69]</a> A més, cal no oblidar que la figura del sacerdot, en les comunitats agrícoles, va ser venerada no només per l'autoritat moral que representava, sinó també per a la preparació cultural que, encara que no sempre era excel·lent, era sens dubte superior a la de simples camperols. La figura de <a href="/w/index.php?title=Don_Abbondio&action=edit&redlink=1" class="new" title="Don Abbondio (encara no existeix)">Don Abbondio</a> i la seva relació amb els habitants del poble descrit I Promessi Sposi expressa molt bé el prototip del sacerdot de la post-tridentina. Per contra, era per accentuar la distància entre el "<a href="/w/index.php?title=Poble_de_D%C3%A9u&action=edit&redlink=1" class="new" title="Poble de Déu (encara no existeix)">poble</a>" (és a dir, l'assemblea dels fidels) i el mateix clergat, definint que "societas inequalis" que es van reafirmar en el <a href="/wiki/Concili_Vatic%C3%A0_I" title="Concili Vaticà I">Concili Vaticà I</a> i en el <a href="/w/index.php?title=Codice_Pio-Benedict%C3%AD&action=edit&redlink=1" class="new" title="Codice Pio-Benedictí (encara no existeix)">Codi de Dret Canònic de 1917</a> i que romandria en vigor fins al <a href="/wiki/Concili_Vatic%C3%A0_II" title="Concili Vaticà II">Vaticà II</a>.<a href="#cite_note-70">[70]</a> Si les persones eren una massa de persones de forma indefinida, el clergat gaudia no només dels privilegis socials, sinó també l'autoritat exclusiva de la interpretació bíblica. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="El_bisbe_contrareformista:_Carles_Borromeu">El bisbe contrareformista: Carles Borromeu</h3>[<a href="/w/index.php?title=Contrareforma&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: El bisbe contrareformista: Carles Borromeu">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Villasanta-cappella-san-Rocco-04.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/67/Villasanta-cappella-san-Rocco-04.jpg/220px-Villasanta-cappella-san-Rocco-04.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/67/Villasanta-cappella-san-Rocco-04.jpg/330px-Villasanta-cappella-san-Rocco-04.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/67/Villasanta-cappella-san-Rocco-04.jpg/440px-Villasanta-cappella-san-Rocco-04.jpg 2x" data-file-width="1632" data-file-height="1224" /></a><figcaption><a href="/wiki/Carles_Borromeu" class="mw-redirect" title="Carles Borromeu">Carles Borromeu</a> de visita a Villasanta el 1578</figcaption></figure> La figura de <a href="/wiki/Carles_Borromeu" class="mw-redirect" title="Carles Borromeu">Carles Borromeu</a> (<a href="/wiki/Arquebisbat_de_Mil%C3%A0" title="Arquebisbat de Milà">arquebisbe de Milà</a> entre 1564 i 1587) es pot considerar un dels models del bisbe esbossat pel Concili de Trento. El nebot de <a href="/wiki/Pius_IV" title="Pius IV">Pius IV</a> va ser enviat a gestionar la diòcesi de Milà, que durant cinquanta anys havia estat deixada en un estat d'abandó espiritual i material a causa de la negligència d'<a href="/wiki/Hip%C3%B2lit_d%27Este" title="Hipòlit d'Este">Hipòlit I</a> i d'<a href="/wiki/Hip%C3%B2lit_II_d%27Este" title="Hipòlit II d'Este">Hipòlit II</a>. Allà, el jove prelat immediatament es va posar a treballar per tractar d'eliminar els abusos en aquest estat de dècades d'anarquia, l'eliminació dels prelats indignes, restaurant el respecte per la disciplina eclesiàstica en els monestirs i en el <a href="/w/index.php?title=Clergat_dioces%C3%A0&action=edit&redlink=1" class="new" title="Clergat diocesà (encara no existeix)">clergat diocesà</a>. Va procurar particularment un intens respecte a la <a href="/wiki/Lit%C3%BArgia" title="Litúrgia">litúrgia</a> d'acord amb els cànons de Trento, i ho va demostrar en les incansables <a href="/wiki/Visita_pastoral" class="mw-redirect" title="Visita pastoral">visites pastorals</a>, arribant fins i tot fins als límits amb la Suïssa protestant i ciutats i pobles perduts a les muntanyes. El treball de restauració de Sant Carles no es limitava als requisits i el rendiment dels cànons tridentins litúrgics, exercit a través i per mitjà del seu ministeri de servei als necessitats durant la pesta de 1576 (de fet es coneix com a "<a href="/w/index.php?title=Peste_de_Sant_Carles&action=edit&redlink=1" class="new" title="Peste de Sant Carles (encara no existeix)">Peste de Sant Carles</a>") i per portar una vida sòbria. Va treballar també en la formació cultural dels seus sacerdots, obrint diversos seminaris (entre els quals el <a href="/w/index.php?title=Col%C2%B7legi_Borromeu&action=edit&redlink=1" class="new" title="Col·legi Borromeu (encara no existeix)">Col·legi Borromeu</a> de Pavia). <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="L'art_barroc">L'art barroc</h2>[<a href="/w/index.php?title=Contrareforma&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: L'art barroc">modifica</a>]</div> <dl><dd>Vegeu també: <a href="/w/index.php?title=Art_de_la_Contrareforma&action=edit&redlink=1" class="new" title="Art de la Contrareforma (encara no existeix)">Art de la Contrareforma</a> i <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_cient%C3%ADfica" title="Revolució científica">Revolució científica</a> </dd></dl> L'Església va ser propagadora en primer pla de la cultura religiosa. Havent renunciat al saber mundà després del Concili de Trento, l'Església Catòlica va estar a l'avantguarda en la difusió de la religió i de l'obra de moderació i de la profana, a través de l'instrument de la <a href="/wiki/Santa_Inquisici%C3%B3" class="mw-redirect" title="Santa Inquisició">Santa Inquisició</a>. L'objectiu de gran part de l'art de la Contrareforma, especialment a la Roma de <a href="/wiki/Gian_Lorenzo_Bernini" title="Gian Lorenzo Bernini">Bernini</a> i al Flandes de <a href="/wiki/Peter_Paul_Rubens" title="Peter Paul Rubens">Peter Paul Rubens</a>, va ser restaurar el predomini i la centralitat del catolicisme. Aquest va ser un dels impulsors de l'estil <a href="/wiki/Barroc" title="Barroc">barroc</a> que va sorgir a Europa cap a la fi del segle xvi. A les zones on el catolicisme era dominant, l'arquitectura<a href="#cite_note-71">[71]</a> i la pintura,<a href="#cite_note-72">[72]</a> i en la música, en menor mesura, reflecteix els objectius de la Contrareforma.<a href="#cite_note-73">[73]</a> Bàsicament, l'Església Catòlica opera una purificació de tots els temes pagans d'inicis del segle xv per donar començament a un humanisme cristià que troba les seves forces motrius a les escoles jesuïtes<a href="#cite_note-74">[74]</a> i la predicació en voga en aquest segle. Es pot veure a continuació com la cultura catòlica no és, com s'ha representat, només la repressió, sinó la proposta d'una innovació del coneixement en clau cristiana: es protegeix la ciència (sempre que estigui en línia amb les escriptures); afavoreix l'art ad maiorem gloriam Dei (<a href="/wiki/Pierluigi_da_Palestrina" class="mw-redirect" title="Pierluigi da Palestrina">Palestrina</a> a la música, <a href="/wiki/Gian_Lorenzo_Bernini" title="Gian Lorenzo Bernini">Bernini</a> i <a href="/wiki/Borromini" class="mw-redirect" title="Borromini">Borromini</a> a les arts figuratives i l'arquitectura); i exalta la poesia com a funció moralitzant (el cercle classicista del Papa <a href="/wiki/Urb%C3%A0_VIII" title="Urbà VIII">Urbà VIII</a>). El Concili de Trento va proclamar que l'arquitectura, la pintura i l'escultura tenien un paper en la transmissió de la <a href="/wiki/Doctrina_de_l%27Esgl%C3%A9sia_Cat%C3%B2lica" title="Doctrina de l'Església Catòlica">teologia</a>. Qualsevol treball que puguin captar el "desig carnal" era inadmissible a les esglésies, mentre que qualsevol representació del sofriment de Crist i l'agonia explícita era desitjable i apropiat. En una època en què alguns reformadors protestants estaven destruint imatges de sants i emblanquinaven les parets, els reformadors catòlics reafirmaren la importància de l'art, amb el suport especial a les imatges de la Mare de Déu.<a href="#cite_note-75">[75]</a> La Contrareforma canvia la trajectòria de la història de l'art. El canvi doctrinal tingué una repercussió immediata a la representació iconogàfica dels mass mèdia de l'època:<a href="#cite_note-RBA-76">[76]</a> <ul><li>des del punt de vista del receptor, transmetien la informació a una població analfabeta.</li> <li>des del punt de vista de l'emissor, transmetien el missatge mitjançant un llenguatge estètic, sense continguts explícits, analitzables i criticables, amb l'objecte d'aconseguir els seus objectius mantenint la població en la més absoluta ignorància.</li> <li>des del punt de vista estètic, s'intenta extraure l'art de la iconografia religiosa: desposseir l'art de la seua funció espiritual. Es podria inclús afirmar que Trento, de manera jesuítica, tracta d'etiquetar l'art del Renaixement com una heretgia.</li> <li>des del punt de vista psicològic :s'hi tracta de desposseir la mirada de la seua ànima. Aquest punt reforça el punt anterior referent a la perspectiva estètica. Tot i això, s'hi refereix més concretament a la persecució de la <a href="/wiki/Superstici%C3%B3" title="Superstició">superstició</a>. <a href="/w/index.php?title=Superstici%C3%B3_i_art&action=edit&redlink=1" class="new" title="Superstició i art (encara no existeix)">Superstició i art</a> posseeixen una estranya relació que no sóc ben bé capaç de concretar, - de moment -. Només puc constatar el fet històric social que ciutats amb una cultura exquisida de la superstició com <a href="/wiki/Flor%C3%A8ncia" title="Florència">Florència</a> i <a href="/wiki/Ven%C3%A8cia" title="Venècia">Venècia</a> foren als segles que ens ocupen els centres de producció artística més importants del món.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Decrets_sobre_l'art">Decrets sobre l'art</h3>[<a href="/w/index.php?title=Contrareforma&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: Decrets sobre l'art">modifica</a>]</div> El <a href="/wiki/Judici_Final_de_la_capella_Sixtina" title="Judici Final de la capella Sixtina">Judici Final</a>, un fresc de la <a href="/wiki/Capella_Sixtina" title="Capella Sixtina">Capella Sixtina</a> de <a href="/wiki/Michelangelo_Buonarroti" title="Michelangelo Buonarroti">Michelangelo Buonarroti</a> (1534-1541), va ser atacat persistent en la Contrareforma, entre altres coses, la nuesa (més tard va ser pintada durant diversos segles), per no mostrar a Crist assegut o barbat, i que inclou la figura pagana de <a href="/wiki/Caront_(mitologia)" title="Caront (mitologia)">Caront</a>. La pintura italiana després de 1520, amb la notable excepció de l'art de <a href="/wiki/Ven%C3%A8cia" title="Venècia">Venècia</a>, es va convertir en <a href="/wiki/Manierisme" title="Manierisme">manierisme</a>, un estil altament sofisticat per a l'efecte, que preocupà molts eclesiàstics com a mancat d'atractiu per a la massa de la població. La pressió de l'Església per frenar la imatgeria religiosa afectà l'art a partir de la dècada de 1530 i va donar lloc als decrets de l'última sessió del Concili de Trento el 1563 incloent passatges curts i poc explícits relatius a les imatges religioses, que van tenir un gran impacte en el desenvolupament de l'art catòlic. Els concilis catòlics anteriors poques vegades havien sentit la necessitat de pronunciar-se sobre aquests assumptes, a diferència dels <a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Ortodoxa" title="Església Ortodoxa">ortodoxos</a>, que sovint han governat sobre els determinats tipus d'imatges. El decret confirmava la doctrina tradicional que les imatges només representessin la persona representada, i que la veneració havia de ser dirigida a la persona, no la imatge i, a més, es donaven instruccions perquè: <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">... Es retirarà tota superstició ... s'evitarà tota lascívia; de tal manera que les figures no han de ser pintades o decorades amb una bellesa emocionantment luxuriosa ... no hi haurà res a veure que sigui desordenat, o que estigui disposat inadequadament o confusament, res del que és profà, res indecorós, en veure que la santedat convé a la casa de Déu. I que aquestes coses puguin ser observades amb la major fidelitat, el sant Sínode ordena, que ningú es permetrà col·locar, o fer que es col·loca, qualsevol imatge inusual, en qualsevol lloc, o església, independentment que sigui exempt, excepte que la imatge hagi estat aprovada pel bisbe.<a href="#cite_note-77">[77]</a> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> Deu anys després del decret <a href="/wiki/Paolo_Veronese" title="Paolo Veronese">Paolo Veronese</a> va ser convocat pel <a href="/wiki/Sant_Ofici" class="mw-redirect" title="Sant Ofici">Sant Ofici</a> per explicar per què el seu "Sant Sopar", un gran llenç per al refectori d'un monestir, contenia, en les paraules del Sant Ofici: "bufons, alemanys borratxos, nans i altres, difamants", així com vestits extravagants i ajustos, en el que és de fet una versió de fantasia d'una festa d'un patrici venecià.<a href="#cite_note-78">[78]</a> Es va dir a Veronese que havia de modificar la seva pintura en un període de tres mesos - de fet, acaba de canviar el títol a <a href="/w/index.php?title=Sopar_a_casa_de_Lev%C3%AD&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sopar a casa de Leví (encara no existeix)">Sopar a casa de Leví</a>, que si bé és un episodi dels Evangelis, però un menys doctrinalment central, i no va dir res més.<a href="#cite_note-79">[79]</a> No obstant això, el nombre de tals tractaments decoratius de temes religiosos es va reduir dràsticament, igual que les peces manieristes "inadequadament o confusament disposades", com una sèrie de llibres, sobretot pel teòleg flamenc <a href="/w/index.php?title=Johannes_Molanus&action=edit&redlink=1" class="new" title="Johannes Molanus (encara no existeix)">Molanus</a>, Sant <a href="/wiki/Carles_Borromeu" class="mw-redirect" title="Carles Borromeu">Carles Borromeu</a> i el cardenal <a href="/wiki/Gabriele_Paleotti" title="Gabriele Paleotti">Gabriele Paleotti</a>, i les instruccions dels bisbes locals, amplificant els decrets, sovint entrar en detalls precisos del que era acceptable. La molt tradicional <a href="/wiki/Iconografia" title="Iconografia">iconografia</a> considerada sense fonament bíblic adequada va ser prohibida, igual que qualsevol inclusió d'elements pagans clàssics en l'art religiós, i gairebé tots nus, inclòs el del nen Jesús.<a href="#cite_note-80">[80]</a> D'acord amb el gran medievalista <a href="/wiki/%C3%89mile_M%C3%A2le" title="Émile Mâle">Émile Mâle</a>, això era "la mort de l'art medieval",<a href="#cite_note-81">[81]</a> però va empal·lidir en contrast amb la present iconoclàstia en alguns cercles protestants i no s'aplica a les pintures seculars. Entre els pintors i escultors de la Contrareforma estan <a href="/wiki/Tiziano" class="mw-redirect" title="Tiziano">Tiziano</a>, <a href="/wiki/Tintoretto" title="Tintoretto">Tintoretto</a>, <a href="/wiki/Federico_Barocci" title="Federico Barocci">Federico Barocci</a>, <a href="/wiki/Scipione_Pulzone" title="Scipione Pulzone">Scipione Pulzone</a>, <a href="/wiki/El_Greco" title="El Greco">El Greco</a>, <a href="/wiki/Peter_Paul_Rubens" title="Peter Paul Rubens">Peter Paul Rubens</a>, <a href="/wiki/Guido_Reni" title="Guido Reni">Guido Reni</a>, <a href="/wiki/Anthony_van_Dyck" class="mw-redirect" title="Anthony van Dyck">Anthony van Dyck</a>, <a href="/wiki/Bernini" class="mw-redirect" title="Bernini">Bernini</a>, <a href="/wiki/Zurbar%C3%A1n" class="mw-redirect" title="Zurbarán">Zurbarán</a>, <a href="/wiki/Rembrandt" class="mw-redirect" title="Rembrandt">Rembrandt</a> i <a href="/wiki/Bartolom%C3%A9_Esteban_Murillo" title="Bartolomé Esteban Murillo">Bartolomé Esteban Murillo</a>. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Les_arts_figuratives">Les arts figuratives</h3>[<a href="/w/index.php?title=Contrareforma&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Les arts figuratives">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Rom,_Santa_Maria_della_Vittoria,_Die_Verz%C3%BCckung_der_Heiligen_Theresa_(Bernini).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2f/Rom%2C_Santa_Maria_della_Vittoria%2C_Die_Verz%C3%BCckung_der_Heiligen_Theresa_%28Bernini%29.jpg/220px-Rom%2C_Santa_Maria_della_Vittoria%2C_Die_Verz%C3%BCckung_der_Heiligen_Theresa_%28Bernini%29.jpg" decoding="async" width="220" height="292" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2f/Rom%2C_Santa_Maria_della_Vittoria%2C_Die_Verz%C3%BCckung_der_Heiligen_Theresa_%28Bernini%29.jpg/330px-Rom%2C_Santa_Maria_della_Vittoria%2C_Die_Verz%C3%BCckung_der_Heiligen_Theresa_%28Bernini%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2f/Rom%2C_Santa_Maria_della_Vittoria%2C_Die_Verz%C3%BCckung_der_Heiligen_Theresa_%28Bernini%29.jpg/440px-Rom%2C_Santa_Maria_della_Vittoria%2C_Die_Verz%C3%BCckung_der_Heiligen_Theresa_%28Bernini%29.jpg 2x" data-file-width="1915" data-file-height="2541" /></a><figcaption><a href="/wiki/Transverberaci%C3%B3_de_santa_Teresa" class="mw-redirect" title="Transverberació de santa Teresa">L'Èxtasi de santa Teresa</a>, de <a href="/wiki/Gian_Lorenzo_Bernini" title="Gian Lorenzo Bernini">Gian Lorenzo Bernini</a>, al transsepte esquerre de l'església de <a href="/wiki/Santa_Maria_della_Vittoria" title="Santa Maria della Vittoria">Santa Maria della Vittoria</a>,Roma.</figcaption></figure> Seguint les disposicions conciliars, les arts figuratives del <a href="/wiki/Barroc" title="Barroc">Barroc</a> havien de respondre a les exigències de defensa i difusió de l'ortodòxia catòlica contra l'heretgia protestant. Un clima de profunda renovació després de la revolució dels cànons figuratius del Renaixement: els frescos que representen escenes dels <a href="/wiki/Evangelis_ap%C3%B2crifs" class="mw-redirect" title="Evangelis apòcrifs">evangelis apòcrifs</a> s'eliminen, mentre que els que es consideren indecents i de sabor pagà (com el <a href="/wiki/Judici_Final_de_la_capella_Sixtina" title="Judici Final de la capella Sixtina">Judici Final</a> de <a href="/wiki/Michelangelo_Buonarroti" title="Michelangelo Buonarroti">Michelangelo</a>) es "corregeixen" mitjançant l'afegit dels draps per cobrir les parts. L'art ha de tornar (com es veurà per en l'aspecte musical) per a "parlar" amb els analfabets, per glorificar Déu i els seus <a href="/wiki/Sant" title="Sant">sants</a> a través de la celebració d'un tema en particular, com la <a href="/wiki/Maria,_mare_de_Jes%C3%BAs" title="Maria, mare de Jesús">Mare de Déu</a> (la veneració de la qual és rebutjada pels protestants).<a href="#cite_note-chiesadelgesu-82">[82]</a> En l'arquitectura, dos exemples mostren com l'art s'ha convertit en instrument de propaganda de la Reforma catòlica: l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_del_Ges%C3%B9" title="Església del Gesù">Església de Jesús</a> a Roma, per <a href="/w/index.php?title=Jacopo_Barozzi_da_Vignola&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jacopo Barozzi da Vignola (encara no existeix)">Vignola</a>; i la producció artística de <a href="/wiki/Bernini" class="mw-redirect" title="Bernini">Bernini</a>. En el primer cas, l'església, ricament decorada, té una estructura en <a href="/wiki/Creu_llatina" title="Creu llatina">planta llatina</a> folrat amb una sèrie de <a href="/wiki/Capella_(arquitectura)" title="Capella (arquitectura)">capelles</a> dedicades als motius religiosos de la Contrareforma: l'exaltació dels sants i dels sagraments, la devoció al <a href="/wiki/Sagrat_Cor_de_Jes%C3%BAs" title="Sagrat Cor de Jesús">Sagrat Cor de Jesús</a>. La <a href="/wiki/Volta" title="Volta">volta</a> està pintada al fresc amb el triomf de Crist, flanquejat pels <a href="/wiki/Doctor_de_l%27Esgl%C3%A9sia" title="Doctor de l'Església">doctors de l'Església</a>, amb la clara al·lusió per demostrar l'ortodòxia de la fe catòlica.<a href="#cite_note-chiesadelgesu-82">[82]</a> Bernini, a més de l'exaltació iconogràfica del poder papal amb la <a href="/wiki/C%C3%A0tedra_de_Sant_Pere" class="mw-redirect" title="Càtedra de Sant Pere">Cathedra Petri</a> a la <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Sant_Pere" title="Basílica de Sant Pere">Basílica Vaticana</a>, es troba l'<a href="/wiki/Transverberaci%C3%B3_de_santa_Teresa" class="mw-redirect" title="Transverberació de santa Teresa">Èxtasi de santa Teresa</a>, expressió altisonant de misticisme contrareformista. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_música_eclesiàstica">La música eclesiàstica</h3>[<a href="/w/index.php?title=Contrareforma&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: La música eclesiàstica">modifica</a>]</div> La <a href="/wiki/M%C3%BAsica_polif%C3%B2nica" class="mw-redirect" title="Música polifònica">música polifònica</a> del segle xv semblava haver pres un camí independent de les necessitats litúrgiques, que incloïen l'ús de les paraules i un missatge que fos simple, clarament audible dels fidels. A més, feia una crida per a una purificació de la polifonia de tots els temes seculars, perquè la música tornés a ser ancilla Dei.<a href="#cite_note-83">[83]</a> El Concili, per reiterar aquest requisit de la purificació i l'esclavitud de la paraula a la música per a la litúrgia<a href="#cite_note-84">[84]</a> va emetre el Decretum de observandis et evitandis in celebratione Missarum (1562):<a href="#cite_note-85">[85]</a> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Desterrar, doncs, de les esglésies aquella música en que, amb l'orgue o amb el cant, és qualsevol cosa menys casto i impur; i així mateix totes les formes ancestrals de comportar-se, el parlar va i, per tant, profà, caminar, fer soroll, de manera que la casa de Déu sigui, i pugui ser anomenada en realitat, una casa d'oració. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— Concili de Trento, Sessió XXII, Cànons sobre el santíssim sacrifici de la Missa. </td></tr></tbody></table></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Palestrina_missa_papae_macelli_kyrie.PNG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0b/Palestrina_missa_papae_macelli_kyrie.PNG/220px-Palestrina_missa_papae_macelli_kyrie.PNG" decoding="async" width="220" height="146" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0b/Palestrina_missa_papae_macelli_kyrie.PNG/330px-Palestrina_missa_papae_macelli_kyrie.PNG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0b/Palestrina_missa_papae_macelli_kyrie.PNG/440px-Palestrina_missa_papae_macelli_kyrie.PNG 2x" data-file-width="1397" data-file-height="928" /></a><figcaption>Puntuació del Kyrie de la Missa Papae Marcelli de <a href="/wiki/Giovanni_Pierluigi_da_Palestrina" title="Giovanni Pierluigi da Palestrina">Giovanni Pierluigi da Palestrina</a></figcaption></figure> <a href="/wiki/Pierluigi_da_Palestrina" class="mw-redirect" title="Pierluigi da Palestrina">Pierluigi da Palestrina</a>, al davant l'ala intransigent dels Pares que realment volien l'abolició de la música de la litúrgia,<a href="#cite_note-86">[86]</a> que anava a veure l'obra mestra que és la Missa Papae Marcelli (1555), i després presentar-lo davant d'un comitè de cardenals (entre els que estava Borromeo) per demostrar que el <a href="/wiki/Contrapunt" title="Contrapunt">contrapunt</a> o la polifonia és realment compatible amb les doctrines de la Contrareforma.<a href="#cite_note-87">[87]</a> La Contrareforma, en considerar l'obra mestra de Palestrina, va aprovar la polifonia, que des de llavors sempre ha tingut un lloc especial al costat del <a href="/wiki/Cant_gregori%C3%A0" title="Cant gregorià">cant gregorià</a>, proclamant a Palestrina el salvador de la música polifònica i establint les bases per a la <a href="/w/index.php?title=Capella_pontif%C3%ADcia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Capella pontifícia (encara no existeix)">capella sacra romana</a>. Li va prendre, però, que la música polifònica seguir les regles següents: <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Polifonia ha de, però, complir amb certs principis que es van convertir culturalment l'ideal estètic de la Contrareforma: Missa cantada en llatí; prohibició de les paròdies de la música secular; polifonia senzilla, que no sufoquessin el text; música interpretada a cappella, sense necessitat d'eines, amb l'excepció de l'òrgan; corrent amb dignitat expressiva, sense els excessos del "sofriment" i de l'estil del madrigal. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— Il '500 in Italia: il Concilio di Trento e Palestrina, a la pàgina <a rel="nofollow" class="external free" href="http://lasacramusica.blogspot.it">http://lasacramusica.blogspot.it</a> </td></tr></tbody></table></div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Reformes_prèvies_al_Concili_de_Trento">Reformes prèvies al Concili de Trento</h4>[<a href="/w/index.php?title=Contrareforma&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: Reformes prèvies al Concili de Trento">modifica</a>]</div> El Concili de Trento es considera com el vèrtex de la influència de la Contrareforma en la música de l'església al <a href="/wiki/Segle_XVI" title="Segle XVI">segle xvi</a>. No obstant això, els pronunciaments del Concili sobre la música no van ser el primer intent de reforma.L'Església Catòlica s'havia pronunciat en contra d'un abús percebut de la música utilitzada en la missa abans que el Concili de Trento mai s'hagués convocay per discutir la música el 1562. La manipulació del <a href="/wiki/Credo" title="Credo">Credo</a> i l'ús de cançons no litúrgiques no es va abordar el 1503, i el cant secular i la intel·ligibilitat del text en el lliurament de la salmòdia el 1492.<a href="#cite_note-88">[88]</a> Els delegats en el Concili eren només una baula de la llarga cadena de clergues de l'Església que havia empès a una reforma de la litúrgia musical que es remunta tan lluny com fins al 1322.<a href="#cite_note-89">[89]</a> Probablement la mesura més extrema de reforma va arribar a la darreria de l'any 1562, quan, instruït pels llegats, Egidi Foscarari, bisbe de Mòdena, i <a href="/wiki/Gabriele_Paleotti" title="Gabriele Paleotti">Gabriele Paleotti</a> van començar a treballar en la reforma dels claustres de monges i les seves pràctiques que impliquen la litúrgia.<a href="#cite_note-90">[90]</a> De fet, les reformes proscribien els claustres, que incloïen l'omissió de la utilització d'un òrgan, que prohibeix els músics professionals, i desterraba el <a href="/wiki/Polifonia" title="Polifonia">cant polifònic</a>, era molt més estricta que qualsevol dels edictes del Concili o fins i tot els que es troben a la llegenda Palestrina.<a href="#cite_note-FOOTNOTEMonson200221-91">[91]</a> En resposta ala demanda reformista moltes figures eclesials, va ser la tècnica de composició popular als segles xv i xvi. El material musical i fins i tot els textos s'acompanyen d'altres composicions com ara <a href="/wiki/Motet" title="Motet">motets</a>, <a href="/wiki/Madrigal" title="Madrigal">madrigals</a> i <a href="/wiki/Chanson" title="Chanson">chansons</a>. Diverses veus que canten diferents textos en diferents idiomes feien que qualsevol dels texts fos difícil de distingir de la barreja de paraules i notes. La <a href="/w/index.php?title=Missa_par%C3%B2dia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Missa paròdia (encara no existeix)">missa paròdia</a> contindria llavors melodies (en general la línia tenor) i paraules de cançons que podrien haver estat, i sovint eren, sobre temes sensuals.<a href="#cite_note-FOOTNOTEManzetti1928330-92">[92]</a> La litúrgia musical de l'Església estava sent cada vegada més influenciats per ritmes i estils seculars. El Concili de París, que es va reunir el 1528, així com el Concili de Trento estaven fent intents de restaurar el sentit del sagrat en l'entorn de l'Església i el que era apropiat per a la missa. Els concilis simplement van anar responent als problemes del seu moment.<a href="#cite_note-93">[93]</a> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Reformes_durant_la_22a_sessió">Reformes durant la 22a sessió</h4>[<a href="/w/index.php?title=Contrareforma&action=edit&section=23" title="Modifica la secció: Reformes durant la 22a sessió">modifica</a>]</div> El Concili de Trento es va reunir esporàdicament des del 13 de desembre de 1545 al 4 de desembre de 1563 per reformar moltes parts de l'Església Catòlica. La 22a reunió del Concili, que es va reunir el 1562, es va ocupar de música de l'església en el Cànon 8 a la secció de "Abusos en el sacrifici de la Missa", durant una reunió del Concili del 10 de setembre de 1562.<a href="#cite_note-94">[94]</a> El cànon 8 estableix que «Com que els misteris sagrats s'han de celebrar amb el màxim respecte, amb el sentiment més profund vers Déu sol, i amb el culte extern que és realment adequat i convertir-se, de manera que altres poden estar plens de devoció i cridats a la religió: ...Tot ha de ser regulat de manera que les masses, sia que se celebri amb la veu normal o al cant, tot clar i ràpidament executat, poden arribar a les oïdes dels oients i en silenci penetri els seus cors. En aquelles misses la música i òrgan és de costum, res profà ha d'entremesclar-se, sinó només els himnes i lloances divines. Si alguna cosa del servei diví es canta amb l'òrgan mentre que el servei prossegueix, primer s'ha de recitar d'una manera senzilla i amb clara veu, no sigui que la lectura de les Sagrades Paraules siguin imperceptibles. Però tota la manera de cantar en les maneres musicals s'han de calcular no per proporcionar el plaer va a l'orella, sinó que les paraules poguin ser comprensibles per a tots; i per tant poden els cors dels oients ser atrapats en el desig per a les harmonies celestes i la contemplació de les joies dels beneïts.»<a href="#cite_note-FOOTNOTEMonson20029-95">[95]</a> El cànon 8 és citat sovint com el decret del Concili de Trento sobre la música religiosa, però això és un malentès evident del cànon; era només un projecte de decret. De fet, els delegats en el Concili mai no van acceptar oficialment el cànon 8 en la seva forma popular, però bisbes de Granada, Coimbra, i Segòvia van impulsar una llarga declaració sobre la música per sere s'atenuada i molts altres prelats del Concili es va unir amb entusiasme.<a href="#cite_note-FOOTNOTEMonson200210-11-96">[96]</a> Les úniques restriccions en realitat donades per la 22a reunió va ser mantenir elements seculars fora de la música, de manera que la polifonia estava implícitament permesa.<a href="#cite_note-FOOTNOTEMonson200212-97">[97]</a> La qüestió de la intel·ligibilitat textual no va fer el seu camí en els edictes finals de la 22a sessió, però només es van presentar als debats preliminars.<a href="#cite_note-FOOTNOTEMonson200222-98">[98]</a> La 22a reunió només prohibeix coses «lascives» i «profanes» que s'entremesclin amb la música, però Paleotti, en els seus actes, porta a la mateixa importància als problemes d'intel·ligibilitat.<a href="#cite_note-FOOTNOTEMonson200224-99">[99]</a> La idea que el Concili va demanar eliminar tota la polifonia de l'església està molt estesa, però no hi ha proves documentals per donar suport a aquesta afirmació. És possible, però, que alguns dels Pares havien proposat una mesura d'aquest tipus.<a href="#cite_note-100">[100]</a> L'emperador <a href="/wiki/Ferran_I_del_Sacre_Imperi_Romanogerm%C3%A0nic" title="Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic">Ferran I</a> s'atribuí ser el "salvador de la música de l'església" perquè va dir que la polifonia no hauria de ser expulsat de l'església. Però Ferran era més probable un alarmista i va llegir en el Concili la possibilitat d'una prohibició total de la polifonia.<a href="#cite_note-FOOTNOTEMonson200216-101">[101]</a> El Concili de Trento no es va centrar en l'estil de música, sinó en les actituds de culte i reverència durant la missa.<a href="#cite_note-102">[102]</a> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="La_llegenda_Saviour">La llegenda Saviour</h4>[<a href="/w/index.php?title=Contrareforma&action=edit&section=24" title="Modifica la secció: La llegenda Saviour">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Giovanni_Pierluigi_da_Palestrina.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/18/Giovanni_Pierluigi_da_Palestrina.jpg/220px-Giovanni_Pierluigi_da_Palestrina.jpg" decoding="async" width="220" height="283" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/18/Giovanni_Pierluigi_da_Palestrina.jpg/330px-Giovanni_Pierluigi_da_Palestrina.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/18/Giovanni_Pierluigi_da_Palestrina.jpg/440px-Giovanni_Pierluigi_da_Palestrina.jpg 2x" data-file-width="462" data-file-height="595" /></a><figcaption><a href="/wiki/Giovanni_Pierluigi_da_Palestrina" title="Giovanni Pierluigi da Palestrina">Giovanni Pierluigi da Palestrina</a></figcaption></figure> Les crisi respecte a la polifonia i la intel·ligibilitat del text i l'amenaça que la polifonia fos eliminada completament, que se suposa que pot venir des del Concili, té una llegenda molt dramàtica de la resolució. La llegenda explica que <a href="/wiki/Giovanni_Pierluigi_da_Palestrina" title="Giovanni Pierluigi da Palestrina">Giovanni Pierluigi da Palestrina</a> (ca. 1525/26-1594), un músic d'església i director de cor a Roma, va escriure una missa pels delegats del Concili amb la finalitat de demostrar que una composició polifònica podria establir el text de tal manera que les paraules podrien ser clarament enteses i que encara era agradable a l'oida. La <a href="/wiki/Missa_Papae_Marcelli" title="Missa Papae Marcelli">Missa Papae Marcelli</a> (Missa pel Papa Marcel) de Palestrina es va interpretar davant del Concili i va rebre una acollida tan acollidora entre els delegats que van canviar per complet la seva ment i va permetre la polifonia que romangués en ús en la litúrgia musical. Per tant, Palestrina va arribar a ser anomenat el «salvador de la polifonia de l'església». Aquesta llegenda, encara que sense fonament, ha estat durant molt temps un dels pilars de la història de la música.<a href="#cite_note-103">[103]</a> El mite salvador es va estendre per primera vegada en un compte d'Aggazzari i Banchieri en 1609 que va dir que el <a href="/wiki/Papa_Marcel_II" title="Papa Marcel II">Papa Marcel II</a> estava tractant de reemplaçar tota la polifonia pel cant pla.<a href="#cite_note-104">[104]</a> La "Missa Papae Marcelli" de Palestrina és, però, en 1564, després de la 22a sessió, realitzada pel Papa, mentre que les reformes estaven sent considerades pel <a href="/w/index.php?title=Cor_de_la_Capella_Sixtina&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cor de la Capella Sixtina (encara no existeix)">Cor de la Capella Sixtina</a>. La "Missa Papae Marcelli", en suma, no va ser important en el seu mateix moment i no va ajudar a salvar la polifonia eclesiàstica.<a href="#cite_note-105">[105]</a> El que és innegable és que tot i qualsevol evidència sòlida de la seva influència durant o després del Concili de Trento, no hi ha una xifra més qualificat per representar la causa de la polifonia a la missa que Palestrina.<a href="#cite_note-Manzetti._332-106">[106]</a> El <a href="/wiki/Papa_Pius_IV" class="mw-redirect" title="Papa Pius IV">Papa Pius IV</a>, després d'escoltar la música de Palestrina, va fer que Palestrina fos, per Breu papal, el model per a les futures generacions de compositors catòlics de la música sacra.<a href="#cite_note-107">[107]</a> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Reformes_seguint_el_Concili_de_Trento">Reformes seguint el Concili de Trento</h4>[<a href="/w/index.php?title=Contrareforma&action=edit&section=25" title="Modifica la secció: Reformes seguint el Concili de Trento">modifica</a>]</div> Igual que el seu contemporani Palestrina, el compositor flamenc <a href="/wiki/Jacobus_de_Kerle" title="Jacobus de Kerle">Jacobus de Kerle</a> (1531/32–1591) també va ser acreditat amb donar un model de composició per al Concili de Trento. La seva composició en quatre parts, <a href="/w/index.php?title=Preces&action=edit&redlink=1" class="new" title="Preces (encara no existeix)">Preces</a>, marca el "punt d'inflexió oficial de la Contrarreforma, a cappella ideal." <a href="#cite_note-108">[108]</a> Kerle va ser l'únic compositor destacat dels Països Baixos que va actuar de conformitat amb el Concili.<a href="#cite_note-109">[109]</a> Una altra musical gegant en peu d'igualtat amb Palestrina, <a href="/wiki/Orlande_de_Lassus" title="Orlande de Lassus">Orlando di Lasso</a> (1530/32–1594) va ser una figura important en la història de la música, encara que menys d'un purista de Palestrina.<a href="#cite_note-110">[110]</a> Va expressar simpatia per les preocupacions del Concili, però encara va mostrar a favor de la "Parady chanson Masses."<a href="#cite_note-111">[111]</a> Tot i l'escassetat d'edictes del Concili pel que fa a la polifonia i la claredat del text, les reformes que van seguir des de la 22a sessió ompliren els buits deixats pel Concili en àrees estilístiques. A la 24a sessió del Concili donà poder als "Sínodes provincials" per discernir les disposicions per a la música religiosa.<a href="#cite_note-112">[112]</a> La decisió de deixar les qüestions d'aplicació i pràctiques estilístiques als líders eclesiàstics locals va ser important en la formació del futur de la música de l'Església catòlica.<a href="#cite_note-FOOTNOTEMonson200227-113">[113]</a> Es va deixar llavors als líders de les esglésies locals i músics de l'Església que trobessin la correcta aplicació dels decrets del Concili.<a href="#cite_note-114">[114]</a> Encara que originalment teològics i dirigits cap a les actituds dels músics, els decrets del Concili van arribar a ser considerat pels músics de l'Església com una pronunciament sobre estils musicals adequats.<a href="#cite_note-115">[115]</a> Aquesta entesa va ser més probable és que es va estendre per músics que pretenien posar en pràctica les declaracions del Concili, però no van llegir les declaracions oficials tridentines. Els músics de l'Església van ser probablement influenciats per ordre dels seus clients eclesiàstics.<a href="#cite_note-FOOTNOTEMonson200226-116">[116]</a> Els compositors que fan referència a les reformes del Concili als prefacis a les seves composicions no pretenien adequadament una base musical del Concili, sinó una base espiritual i religiosa del seu art.<a href="#cite_note-117">[117]</a> El cardenal arquebisbe de Milà, <a href="/wiki/Carles_Borromeu" class="mw-redirect" title="Carles Borromeu">Carles Borromeu</a>, va ser una figura molt important en la reforma de música de l'església després del Concili de Trento. Tot i que Borromeu era un col·laborador del Papa a Roma i era incapaç d'estar a Milà, amb entusiasme empès pels decrets del Concili que es posaren ràpidament en pràctica a Milà.<a href="#cite_note-FOOTNOTELockwood1957346-118">[118]</a> Borromeu mantingué el contacte amb la seva església en Milà a través de cartes i amb entusiasme va animar els líders allà per posar en pràctica les reformes que venen del Concili de Trento. En una de les seves cartes al seu vicari a la diòcesi de Milà, Nicolo Ormaneto de Verona, Borromeu va encarregar al mestre de capella, <a href="/wiki/Vincenzo_Ruffo" title="Vincenzo Ruffo">Vincenzo Ruffo</a> (1508-1587), per escriure una missa que fes que les paraules fossin tan fàcils d'entendre com fos possible. Borromeu també va suggerir que si Don Nicola, un compositor d'un estil més cromàtic, estava a Milà també ell podria compondre una missa i els dos comparar per a major claredat de textura.<a href="#cite_note-FOOTNOTELockwood1957348-119">[119]</a> Borromeu va ser probable que participés o escoltés les preguntes buscant una claredat textual per la seva sol·licitud a Ruffo. Ruffo va prendre la comissió de Borromeo de debò i es va disposar a compondre en un estil que presentà el text de manera que totes les paraules fossin intel·ligibles i el significat textual ser la part més important de la composició. El seu enfocament era per moure totes les veus en una forma <a href="/w/index.php?title=Homor%C3%ADtmia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Homorítmia (encara no existeix)">homorítmica</a> sense ritmes complicats, i per utilitzar la dissonància de manera molt conservadora. L'enfocament de Ruffo va ser sens dubte un èxit per la claredat textual i simplicitat, però si la seva música era molt teòricament pura no va ser un èxit artístic tot i els intents de Ruffo per dur interès pel quatre parts de textura monòtona.<a href="#cite_note-FOOTNOTELockwood1957362-120">[120]</a> L'estil de composició de Ruffo va afavorir el text i va ser així en línia amb la preocupació percebuda del Concili amb la intel·ligibilitat. Així, la creença en els edictes forts del Concili relatius a la intel·ligibilitat del text va acabar caracteritzant el desenvolupament de la música sacra eclesiàstica. Els efectes del Concili de Trento i la Contrareforma també va aplanar el camí als <a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Grecocat%C3%B2lica_Rutena" title="Església Grecocatòlica Rutena">cristians ortodoxos rutens</a> per tornar a la plena comunió amb l' Església Catòlica Romana, preservant la seva <a href="/wiki/Ritu_bizant%C3%AD" title="Ritu bizantí">tradició bizantina</a>. El <a href="/wiki/Papa_Climent_VIII" class="mw-redirect" title="Papa Climent VIII">Papa Climent VIII</a> va rebre els bisbes rutens a la plena comunió el 7 de febrer de <a href="/wiki/1596" title="1596">1596</a>.<a href="#cite_note-121">[121]</a> En virtut del Tractat de la <a href="/wiki/Uni%C3%B3_de_Brest" title="Unió de Brest">Unió de Brest</a>, Roma va reconèixer la continuïtat de la tradició litúrgica bizantina, els clergues casats, i la consagració de bisbes des de dins de la tradició cristiana rutena. D'altra banda, el tractat eximia específicament els rutens d'acceptar la clàusula del <a href="/wiki/Filioque" title="Filioque">Filioque</a> i del <a href="/wiki/Purgatori" title="Purgatori">Purgatori</a> com a condició per a la reconciliació.<a href="#cite_note-122">[122]</a> El Concili de Trento va provocar altres canvis en la música: el més notablement possible el desenvolupament de la <a href="/wiki/Missa_brevis" title="Missa brevis">Missa brevis</a>, els <a href="/w/index.php?title=Lauda_(m%C3%BAsica)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Lauda (música) (encara no existeix)">Lauda</a> i els "<a href="/w/index.php?title=Madrigal_(Trecento)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Madrigal (Trecento) (encara no existeix)">Madrigals espirituals</a>" (Madrigali Spirituali). <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="El_classicisme_literari_barroc">El classicisme literari barroc</h3>[<a href="/w/index.php?title=Contrareforma&action=edit&section=26" title="Modifica la secció: El classicisme literari barroc">modifica</a>]</div> A més de la línia <a href="/wiki/Giovan_Battista_Marino" title="Giovan Battista Marino">marinista</a> i <a href="/wiki/Conceptisme" title="Conceptisme">conceptista</a>, plenes de figures retòriques dissenyades per despertar la sorpresa i l'esplendor només en el públic lector, el crític literari <a href="/w/index.php?title=Ezio_Raimondi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ezio Raimondi (encara no existeix)">Ezio Raimondi</a><a href="#cite_note-123">[123]</a> identificat una línia més classificant, que rebutjava les extravagàncies marinistes (però es negava a despertar la meravella dels lectors) i que tenia per objecte educar el poble de Déu a través de la literatura "pedagògica" i civil.<a href="#cite_note-:12-124">[124]</a> El focus d'aquesta tendència classificant es trobà en el cercle viciós,<a href="#cite_note-:12-124">[124]</a> format al voltant del cardenal Maffeo Barberini, el futur <a href="/wiki/Papa_Urb%C3%A0_VIII" class="mw-redirect" title="Papa Urbà VIII">Papa Urbà VIII</a> (1623-1644). El mateix Urbà VIII, <a href="/wiki/Tommaso_Campanella" title="Tommaso Campanella">Tommaso Campanela</a>, <a href="/w/index.php?title=Tommaso_Stigliani&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tommaso Stigliani (encara no existeix)">Tommaso Stigliani</a>, <a href="/w/index.php?title=Giovanni_Ciampoli&action=edit&redlink=1" class="new" title="Giovanni Ciampoli (encara no existeix)">Giovanni Ciampoli</a> i <a href="/w/index.php?title=Virginio_Cesarini&action=edit&redlink=1" class="new" title="Virginio Cesarini (encara no existeix)">Virginio Cesarini</a> estaven entre els líders d'aquest grup de poetes, però va ser sobretot els últims en contribuir en l'estil i la producció.<a href="#cite_note-:12-124">[124]</a> Cesarini, un membre de l'<a href="/wiki/Accademia_dei_Lincei" class="mw-redirect" title="Accademia dei Lincei">Accademia dei Lincei</a>, amic de <a href="/wiki/Galileo_Galilei" title="Galileo Galilei">Galileo</a>, va proposar un poema d'acord amb els principis i l'ètica cristiana que podrien provocar un sentit de patriotisme.<a href="#cite_note-:12-124">[124]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="La_relació_entre_la_ciència_i_la_fe">La relació entre la ciència i la fe</h2>[<a href="/w/index.php?title=Contrareforma&action=edit&section=27" title="Modifica la secció: La relació entre la ciència i la fe">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Geocentrism.gif" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/84/Geocentrism.gif/220px-Geocentrism.gif" decoding="async" width="220" height="327" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/84/Geocentrism.gif/330px-Geocentrism.gif 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/84/Geocentrism.gif/440px-Geocentrism.gif 2x" data-file-width="516" data-file-height="768" /></a><figcaption>La Creació, il·lustració presa de la <a href="/w/index.php?title=B%C3%ADblia_de_Luter&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bíblia de Luter (encara no existeix)">Bíblia de Luter</a>. L'acte de la Creació per part de <a href="/wiki/D%C3%A9u_Pare" title="Déu Pare">Déu Pare</a>, que organitza l'univers en diverses <a href="/wiki/Esfera_celeste" title="Esfera celeste">esferes concèntriques</a>, d'acord amb la teoria <a href="/wiki/Aristotelisme" title="Aristotelisme">aristotèlica</a>-<a href="/wiki/Claudi_Ptolemeu" title="Claudi Ptolemeu">ptolemaica</a>. El centre de la Creació, per descomptat, és la Terra.</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Estudis_recents">Estudis recents</h3>[<a href="/w/index.php?title=Contrareforma&action=edit&section=28" title="Modifica la secció: Estudis recents">modifica</a>]</div> Recentment, els estudis històrico-literaris estan reavaluant profundament la imatge negativa que s'ha ofert durant segles d'una Església hostil a científics i perseguidora dels nous descobriments, especialment en el camp de l'<a href="/wiki/Astronomia" title="Astronomia">astronomia</a>.<a href="#cite_note-125">[125]</a> De fet, <a href="/w/index.php?title=Andrea_Battistini&action=edit&redlink=1" class="new" title="Andrea Battistini (encara no existeix)">Andrea Battistini</a>, <a href="/w/index.php?title=Ezio_Raimondi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ezio Raimondi (encara no existeix)">Ezio Raimondi</a> i <a href="/w/index.php?title=Eraldo_Bellini&action=edit&redlink=1" class="new" title="Eraldo Bellini (encara no existeix)">Eraldo Bellini</a>, en els seus assajos que descriuen la relació entre la literatura i la ciència, que inevitablement també van abordar la dimensió de la fe, pivoten fonamentalment en la civilització sociocultural contrareformista.<a href="#cite_note-126">[126]</a><a href="#cite_note-127">[127]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_visió_ptolemaica_i_el_paper_científic_dels_jesuïtes">La visió ptolemaica i el paper científic dels jesuïtes</h3>[<a href="/w/index.php?title=Contrareforma&action=edit&section=29" title="Modifica la secció: La visió ptolemaica i el paper científic dels jesuïtes">modifica</a>]</div> Suposant que el <a href="/wiki/B%C3%ADblia" title="Bíblia">text bíblic</a> és un "auctoritas" no només en matèria de fe, sinó també per als científics, la tradició eclesiàstica havia acceptat la <a href="/wiki/Teoria_geoc%C3%A8ntrica" title="Teoria geocèntrica">teoria geocèntrica</a> del científic egipci <a href="/wiki/Ptolemeu" class="mw-redirect" title="Ptolemeu">Ptolemeu</a>, ja que la seva teoria concedeix perfectament amb la visió <a href="/wiki/Antropocentrisme" title="Antropocentrisme">antropocèntrica</a> del <a href="/wiki/Cristianisme" title="Cristianisme">cristianisme</a>. A mesura que l'home està en el centre de la <a href="/wiki/Creaci%C3%B3" title="Creació">Creació</a>, de manera que la <a href="/wiki/Terra" title="Terra">Terra</a> ha de ser el centre del <a href="/wiki/Univers" title="Univers">Univers</a>.<a href="#cite_note-128">[128]</a> L'Església va patrocinar iniciatives científiques tan diverses, sempre que no s'ataqués la teoria geocèntrica. Els jesuïtes, per exemple, eren considerats (al món catòlic) entre els millors estudiosos de la realitat còsmica i natural:<a href="#cite_note-129">[129]</a> <a href="/wiki/Athanasius_Kircher" title="Athanasius Kircher">Athanasius Kircher</a>, <a href="/w/index.php?title=Orazio_Grassi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Orazio Grassi (encara no existeix)">Orazio Grassi</a> i <a href="/w/index.php?title=Francesco_Lana_de_Terzi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Francesco Lana de Terzi (encara no existeix)">Francesco Lana de Terzi</a> són només alguns dels científics pertanyents a la Companyia de Jesús,<a href="#cite_note-130">[130]</a> amb el que el propi Galileu va mantenir relacions fins al trencament que es va produir amb la publicació de "<a href="/w/index.php?title=L%27assaigjador&action=edit&redlink=1" class="new" title="L'assaigjador (encara no existeix)">L'assaigjador</a>". La mateixa <a href="/wiki/Accademia_Nazionale_dei_Lincei" title="Accademia Nazionale dei Lincei">Acadèmia Linceana</a> va ser recolzada pel llavors cardenal Maffeo Barberini, tot i la "llibertat d'investigació" propugnada pel fundador de l'Acadèmia, el príncep <a href="/w/index.php?title=Federico_Cesi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Federico Cesi (encara no existeix)">Federico Cesi</a>. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Els_Linx_i_Galileu:_la_"nova_ciència"">Els Linx i Galileu: la "nova ciència"</h3>[<a href="/w/index.php?title=Contrareforma&action=edit&section=30" title="Modifica la secció: Els Linx i Galileu: la "nova ciència"">modifica</a>]</div> <dl><dd>vegeu també: <a href="/wiki/Accademia_Nazionale_dei_Lincei" title="Accademia Nazionale dei Lincei">Accademia Nazionale dei Lincei</a> i <a href="/wiki/Galileo_Galilei" title="Galileo Galilei">Galileo Galilei</a></dd></dl> Fundada el <a href="/wiki/1603" title="1603">1603</a>, per iniciativa del jove príncep <a href="/w/index.php?title=Federico_Cesi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Federico Cesi (encara no existeix)">Federico Cesi</a> (juntament amb els seus amics de Giovanni Heckius, <a href="/w/index.php?title=Francesco_Stelluti&action=edit&redlink=1" class="new" title="Francesco Stelluti (encara no existeix)">Francesco Stelluti</a> i <a href="/w/index.php?title=Anastasio_De_Filiis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Anastasio De Filiis (encara no existeix)">Anastasio de Filiis</a>), l'Acadèmia de' Lincei va començar a funcionar en 1609, quan Cesi es va convertir en amo de les propietats paternes després de la mort del pare. La sort dels Lincei, però, va arribar amb l'adhesió de <a href="/wiki/Galileo_Galilei" title="Galileo Galilei">Galileu</a> en 1610, donant lloc entre ells una associació científica real: si Galileu, famós per la impressió fresca <a href="/wiki/Sidereus_Nuncius" title="Sidereus Nuncius">Sidereus Nuncius</a>, va donar prestigi a l'Acadèmia amb els seus membres, els altres Lincei, molt sensibles a la divulgació de la "ciència nova",<a href="#cite_note-131">[131]</a> dirigiren Galileu adoptar el diàleg com a gènere literari adequat per a aquest fi.<a href="#cite_note-132">[132]</a> Els Lincei per difondre les seves troballes, van inventar els <a href="/wiki/Fullet" title="Fullet">pamflets</a> i <a href="/wiki/Gaseta" title="Gaseta">gasetes</a> (en <a href="/wiki/Llengua_vulgar" title="Llengua vulgar">llengua vernacla</a>), perquè es formés una consciència col·lectiva amb el profà: la prosa literària trobava una forma de comunió amb la ciència. Això també havia de basar-se en l'experiència directa, els fenòmens empírics, i no en auctoritates antics i teològica. Galileu exhibí també les Lettere Copernicane, la Bíblia és un llibre de caràcter <a href="/wiki/Soteriologia_cristiana" class="mw-redirect" title="Soteriologia cristiana">soteriològic</a>, perquè condueix els homes a la salvació, i no un llibre científic.<a href="#cite_note-133">[133]</a> «Hom no ha de conèixer l'astrologia, la filosofia o la teologia per entendre la realitat de la naturalesa, sinó les matemàtiques i la física, com el llibre de l'univers pensa d'acord amb els càlculs, i no al voltant de les disputes acadèmiques», com Galileu diu disputant amb el jesuïta Orazio Grassi a Il Saggiatore: <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">La filosofia està escrita en aquest gran llibre que està contínuament obert als nostres ulls (dic l'univers), però no es pot entendre si no és que un aprèn a comprendre l'idioma, per conèixer els personatges, en que està escrit. Està escrit en llenguatge matemàtic, i els seus caràcters són triangles, cercles i altres figures geomètriques, sense les quals és humanament impossible entendre una paraula; sense aquests s'està vagant en un laberint fosc. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— Galileo Galilei, Il Saggiatore, a Opere, Vol.I, a cura de Francesco Brunetti, 2005, pp. 631-632. </td></tr></tbody></table></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Galileo_before_the_Holy_Office.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bd/Galileo_before_the_Holy_Office.jpg/350px-Galileo_before_the_Holy_Office.jpg" decoding="async" width="350" height="223" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bd/Galileo_before_the_Holy_Office.jpg/525px-Galileo_before_the_Holy_Office.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/bd/Galileo_before_the_Holy_Office.jpg 2x" data-file-width="533" data-file-height="340" /></a><figcaption><a href="/wiki/Joseph-Nicolas_Robert-Fleury" title="Joseph-Nicolas Robert-Fleury">Joseph-Nicolas Robert-Fleury</a>: El procés de Galilei</figcaption></figure> L'Església, en la persona del cardenal Belarmino, es va oposar a la reactivació del copernicanisme en la seva qualitat galileiana,<a href="#cite_note-134">[134]</a> ja que no conciliava amb algunes escriptures, com <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Jo+10:12-13&l=ca">Jo 10:12-13</a>. El Cardenal va tractar de persuadir Galileu a desistir, des de la sentència del <a href="/wiki/Sant_Ofici" class="mw-redirect" title="Sant Ofici">Sant Ofici</a> de 1616, perquè no defensés una tesi "versemblant" només com a forumulacions matemàtiques en privat, però no imaginables en la seva acceptació pràctica.<a href="#cite_note-135">[135]</a> L'ascens posterior al tron papal del pro-Linceu <a href="/wiki/Urb%C3%A0_VIII" title="Urbà VIII">Urbà VIII</a> va fer creure a Galileu que podria donar suport lliurement a aquest punt de vista, però estava equivocat.<a href="#cite_note-136">[136]</a> El xoc entre aquests dos corrents de pensament i interpretació de la realitat va aconseguir el seu clímax amb la condemna pel Sant Ofici, el <a href="/wiki/Dialogo_Sopra_i_Due_Massimi_Sistemi_del_Mondo" title="Dialogo Sopra i Due Massimi Sistemi del Mondo">Diàleg Sobre els Dos Grans Sistemes del Món</a>, que va causar un gran enrenou entre els opositors de la Contrareforma catòlica. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Estudis_del_calendari">Estudis del calendari</h3>[<a href="/w/index.php?title=Contrareforma&action=edit&section=31" title="Modifica la secció: Estudis del calendari">modifica</a>]</div> Més celebracions de dies festius i esdeveniments similars van plantejar la necessitat de tenir aquests esdeveniments fossin seguits molt de prop al llarg de les diòcesis. Però hi havia un problema amb la precisió del <a href="/wiki/Calendari" title="Calendari">calendari</a>: al segle xvi, el <a href="/wiki/Calendari_Juli%C3%A0" class="mw-redirect" title="Calendari Julià">calendari Julià</a> gairebé estava deu dies fora de sintonia amb les estacions i els cossos celestes. Entre els astrònoms als que se'ls va demanar treballar en el problema de com es podia reformar el calendari estava <a href="/wiki/Nicolau_Cop%C3%A8rnic" title="Nicolau Copèrnic">Nicolau Copèrnic</a>, un canonge de <a href="/w/index.php?title=Frombork&action=edit&redlink=1" class="new" title="Frombork (encara no existeix)">Frombork</a> (Frauenburg). A la dedicactòria de <a href="/wiki/De_revolutionibus_orbium_coelestium" class="mw-redirect" title="De revolutionibus orbium coelestium">De revolutionibus orbium coelestium</a> (1543), Copèrnic esmentava la reforma del calendari proposat pel <a href="/wiki/Cinqu%C3%A8_Concili_del_Later%C3%A0" class="mw-redirect" title="Cinquè Concili del Laterà">Cinquè Concili del Laterà</a> (1512-1517). Com ell mateix explica, un mesurament adequada de la durada de l'any era una base necessària reforma al calendari. Per implicació, el seu treball de reemplaçament del <a href="/wiki/Sistema_de_Ptolemeu" class="mw-redirect" title="Sistema de Ptolemeu">sistema de Ptolemeu</a> amb un <a href="/wiki/Model_helioc%C3%A8ntric" title="Model heliocèntric">model heliocèntric</a> va ser motivada en part per la necessitat de la reforma del calendari. El nou calendari real va haver d'esperar fins al <a href="/wiki/Calendari_gregori%C3%A0" title="Calendari gregorià">calendari gregorià</a> en 1582. En el moment de la publicació, De revolutionibus va passar amb relativament pocs comentaris: poc més que una conveniència matemàtica que simplificava les referències astronòmiques per a un calendari més exacte.<a href="#cite_note-137">[137]</a> L'evidència física que suggeria la teoria de Copèrnic respecte del moviment de la Terra era literalment certa promovia l'heretgia en contra del pensament religiós de l'època. Com a resultat d'això, <a href="/wiki/Galileo_Galilei" title="Galileo Galilei">Galileo Galilei</a> va ser posat sota arrest domiciliari, realitzat a Roma, Siena, Arcetri i Florència, per la publicació d'escrits "vehementment sospitosos de ser herètics", i els seus opositors condemnaren la teoria heliocèntrica i van prohibir temporalment el seu ensenyament a 1633.<a href="#cite_note-138">[138]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Historiografia">Historiografia</h2>[<a href="/w/index.php?title=Contrareforma&action=edit&section=32" title="Modifica la secció: Historiografia">modifica</a>]</div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Orígens:_Paolo_Sarpi_i_Pietro_Sforza_Pallavicino">Orígens: Paolo Sarpi i Pietro Sforza Pallavicino</h3>[<a href="/w/index.php?title=Contrareforma&action=edit&section=33" title="Modifica la secció: Orígens: Paolo Sarpi i Pietro Sforza Pallavicino">modifica</a>]</div> <dl><dd>vegeu també: <a href="/wiki/Paolo_Sarpi" title="Paolo Sarpi">Paolo Sarpi</a> i <a href="/w/index.php?title=Pietro_Sforza_Pallavicino&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pietro Sforza Pallavicino (encara no existeix)">Pietro Sforza Pallavicino</a></dd></dl> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Paolo_Sarpi_1.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d2/Paolo_Sarpi_1.jpg/220px-Paolo_Sarpi_1.jpg" decoding="async" width="220" height="263" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/d2/Paolo_Sarpi_1.jpg 1.5x" data-file-width="251" data-file-height="300" /></a><figcaption>Desconegut, Paolo Sarpi, gravat del segle xix. Sarpi va ser el primer intel·lectual de lidiar amb el Concili de Trento des del punt de vista històric.</figcaption></figure> Paolo Sarpi, el frare venecià de l'Ordre dels Servents de Maria, que s'oposà a la interferència del <a href="/wiki/Papa_Pau_V" class="mw-redirect" title="Papa Pau V">Papa Pau V</a> en els assumptes jurisdiccionals de la <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_de_Ven%C3%A8cia" title="República de Venècia">República de Venècia</a>, en 1619 <a href="#cite_note-:9-45">[45]</a> publicà a Londres la seva obra més famosa, "La història de Concili de Trento", on assenyalà l'avidesa del Papat, qui, ajudat per Castella, va ser capaç d'imposar la seva voluntat sobre la col·legialitat dels bisbes per aconseguir els seus propòsits temporals.<a href="#cite_note-139">[139]</a> El treball de Sarpi, immediatament posat a l'<a href="/wiki/Index_Librorum_Prohibitorum" title="Index Librorum Prohibitorum">Índex</a>, va empènyer la Cúria confiar a l'intel·lectual (i cardenal des del 1659) <a href="/w/index.php?title=Pietro_Sforza_Pallavicino&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pietro Sforza Pallavicino (encara no existeix)">Pietro Sforza Pallavicino</a><a href="#cite_note-140">[140]</a> una obra treball que pogués fer front a la de Sarpi. El prelat va escriure, per tant, la "Història del Concili de Trento" (1656-1657). Obra notablement més clara i menys apassionada (i per tant menys ideològica, la Història està construïda amb un mètode més eficient que el vell frare venecià. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="El_naixement_del_concepte_de_la_Contrareforma">El naixement del concepte de la Contrareforma</h3>[<a href="/w/index.php?title=Contrareforma&action=edit&section=34" title="Modifica la secció: El naixement del concepte de la Contrareforma">modifica</a>]</div> El terme Contrareforma no es va utilitzar en els segles xvi i xvii, però va ser encunyat per <a href="/w/index.php?title=Johann_Stephan_Putter&action=edit&redlink=1" class="new" title="Johann Stephan Putter (encara no existeix)">Johann Stephan Putter</a>, professor jurista de Göttingen, en <a href="/wiki/1776" title="1776">1776</a>.<a href="#cite_note-:5-141">[141]</a> Putter, amb aquesta paraula, volia indicar la reacció de l'Església a la Reforma luterana<a href="#cite_note-:5-141">[141]</a> a través de: <ul><li>la redefinició i reafirmació dels dogmes discutits pel protestantisme.</li> <li>la condemna de la Reforma protestant com <a href="/wiki/Heretgia" title="Heretgia">heretgia</a>.</li> <li>la persecució dels heretges.</li> <li>la <a href="/wiki/Censura" title="Censura">censura</a> dels textos i de qualsevol opinió, si no s'ajustava a les línies eclesiàstiques.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Reforma_Catòlica_i_Contrareforma:_la_historiografia_del_segle_xx">Reforma Catòlica i Contrareforma: la historiografia del segle xx</h3>[<a href="/w/index.php?title=Contrareforma&action=edit&section=35" title="Modifica la secció: Reforma Catòlica i Contrareforma: la historiografia del segle xx">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Johann-Stephan-Puetter1-Bubo.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/93/Johann-Stephan-Puetter1-Bubo.jpg/220px-Johann-Stephan-Puetter1-Bubo.jpg" decoding="async" width="220" height="252" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/93/Johann-Stephan-Puetter1-Bubo.jpg/330px-Johann-Stephan-Puetter1-Bubo.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/93/Johann-Stephan-Puetter1-Bubo.jpg/440px-Johann-Stephan-Puetter1-Bubo.jpg 2x" data-file-width="1700" data-file-height="1944" /></a><figcaption>Johann Stephan Putter, que va encunyar el terme "Contrareforma"" en 1776</figcaption></figure> Els principals historiadors actuals tendeixen a donar suport a la coexistència de dos aspectes diferents i paral·lels en la realitat del catolicisme del segle XVI: la "Reforma catòlica" i la "Contrareforma".<a href="#cite_note-142">[142]</a><a href="#cite_note-143">[143]</a> El primer d'ells va ser un protestant, <a href="/w/index.php?title=Karl_Peter_Wilhelm_Maurenbrecher&action=edit&redlink=1" class="new" title="Karl Peter Wilhelm Maurenbrecher (encara no existeix)">Karl Peter Wilhelm Maurenbrecher</a>, que va escriure en 1880 la "Geschichte der Katholischen Reformation".<a href="#cite_note-144">[144]</a> Després d'ell, els historiadors <a href="/w/index.php?title=Ludwig_von_Pastor&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ludwig von Pastor (encara no existeix)">Ludwig von Pastor</a>, Joseph Lortz, Lucien Febvre, <a href="/w/index.php?title=Delio_Cantimori&action=edit&redlink=1" class="new" title="Delio Cantimori (encara no existeix)">Delio Cantimori</a>, <a href="/w/index.php?title=Erwin_Iserloh&action=edit&redlink=1" class="new" title="Erwin Iserloh (encara no existeix)">Erwin Iserloh</a>, <a href="/w/index.php?title=Giacomo_Martina&action=edit&redlink=1" class="new" title="Giacomo Martina (encara no existeix)">Giacomo Martina</a>, Giuseppe Alberigo, Mario Bendiscioli,<a href="#cite_note-145">[145]</a> Pier Giorgio Camaiani, <a href="/wiki/Jean_Delumeau" title="Jean Delumeau">Jean Delumeau</a>, <a href="/w/index.php?title=Paolo_Prodi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Paolo Prodi (encara no existeix)">Paolo Prodi</a> i d'altres van continuar reflectint i processant la dimensió històrica i religiosa del post-catolicisme tridentí entre la reforma i la contrareforma. Va ser sobretot l'historiador alemany <a href="/wiki/Hubert_Jedin" title="Hubert Jedin">Hubert Jedin</a><a href="#cite_note-146">[146]</a> qui identificà i definí els dos moviments separats com en la història de l'Església Catòlica. Quin seria, doncs, la diferència entre la Reforma Catòlica i la Contrareforma: la Reforma Catòlica tendeix a enfocar els elements de transformació que l'Església va fer en aquest període, de procedir a la definició del seu dogma i la realització d'una "alteritat" en comparació amb el món protestant;<a href="#cite_note-:5-141">[141]</a> La Contrareforma remarca, però, el marcat contrast amb el <a href="/wiki/Protestantisme" title="Protestantisme">protestantisme</a> i l'aplicació dels decrets conciliars en les <a href="/w/index.php?title=Esgl%C3%A9sia_local&action=edit&redlink=1" class="new" title="Església local (encara no existeix)">esglésies locals</a> i mitjançant l'establiment d'òrgans específics (el <a href="/wiki/Sant_Ofici" class="mw-redirect" title="Sant Ofici">Sant Ofici</a>, la <a href="/wiki/Inquisici%C3%B3_Romana" class="mw-redirect" title="Inquisició Romana">Inquisició Romana</a>, l'<a href="/wiki/Index_Librorum_Prohibitorum" title="Index Librorum Prohibitorum">Índex de llibres prohibits</a>) per vigilar l'ortodòxia tridentina.<a href="#cite_note-147">[147]</a> Jedin escriu bé en aquest sentit: <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Per tant el concepte de «reforma catòlica» com el de «Contrareforma» assumeix el terme «reforma» la denominació històrica de la crisi protestant donant com a resultat la fractura de la fe i de l'Església […] Mentrestant W. Maurenbrecher, depenent de la Ranke, havia adoptat (1880) el terme «reforma catòlica» per descriure l'auto-renovació operada per l'església, especialment a Itàlia i Espanya, que reanudava els intents de reforma de l'Edat Mitjana tardana… donem preferència a aquest designació de reforma catòlica" </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— Jedin, H. «Storia della Chiesa: Riforma e controriforma : crisi, consolidamento, diffusione missionaria (XVI - XVII sec.)». A: E. Guerriero. Storia della Chiesa (en italià). Vol.VI. Jaca Book, 1993, p. 513.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Storia+della+Chiesa&rft.atitle=Storia+della+Chiesa%3A+Riforma+e+controriforma+%3A+crisi%2C+consolidamento%2C+diffusione+missionaria+%28XVI+-+XVII+sec.%29&rft.aulast=Jedin&rft.aufirst=H.&rft.date=1993&rft.pub=Jaca+Book&rft.pages=513">  </td></tr></tbody></table></div> Però cal no oblidar la persistència substancial d'una tendència historiogràfica que s'oposa a aquesta línia d'interpretació. Entre els estudiosos que han proposat les opinions en conflicte, es pot esmentar <a href="/w/index.php?title=Giovanni_Miccoli&action=edit&redlink=1" class="new" title="Giovanni Miccoli (encara no existeix)">Giovanni Miccoli</a>, que es dedica a aquesta qüestió en el paràgraf final del seu famós assaig "La història religiosa",<a href="#cite_note-148">[148]</a> dedicar a la "Crisi i restauració catòlica al segle XVI". <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Figures_principals">Figures principals</h2>[<a href="/w/index.php?title=Contrareforma&action=edit&section=36" title="Modifica la secció: Figures principals">modifica</a>]</div> <table cellspacing="0" cellpadding="0" class="" style="width: 100%"> <tbody><tr> <td width="33.33%" align="left" valign="top"> <dl><dt>Pontífexs</dt></dl> <ul><li><a href="/wiki/Papa_Pau_III" class="mw-redirect" title="Papa Pau III">Pau III</a> (1534-1549)</li> <li><a href="/wiki/Papa_Juli_III" class="mw-redirect" title="Papa Juli III">Juli III</a> (1550-55)</li> <li><a href="/wiki/Papa_Pau_IV" title="Papa Pau IV">Pau IV</a> (1555-59)</li> <li><a href="/wiki/Pius_IV" title="Pius IV">Pius IV</a> (1559-65)</li> <li><a href="/wiki/Pius_V" title="Pius V">Pius V</a> (1566-72)</li> <li><a href="/wiki/Gregori_XIII" title="Gregori XIII">Gregori XIII</a> (1572-85)</li> <li><a href="/wiki/Papa_Sixt_V" class="mw-redirect" title="Papa Sixt V">Sit V</a> (1585-90)</li> <li><a href="/wiki/Papa_Climent_VIII" class="mw-redirect" title="Papa Climent VIII">Climent VIII</a> (1592-1605)</li> <li><a href="/wiki/Papa_Pau_V" class="mw-redirect" title="Papa Pau V">Pau V</a> (1605-1621)</li> <li><a href="/wiki/Papa_Gregori_XV" class="mw-redirect" title="Papa Gregori XV">Gregori XV</a> (1621-1623)</li> <li><a href="/wiki/Papa_Urb%C3%A0_VIII" class="mw-redirect" title="Papa Urbà VIII">Urbà VIII</a> (1623-1644)</li> <li><a href="/wiki/Innocenci_XI" title="Innocenci XI">Innocenci XI</a> (1676-1689)</li></ul> <dl><dt>Religiosos</dt></dl> <ul><li><a href="/wiki/Ignasi_de_Loiola" title="Ignasi de Loiola">Ignasi de Loiola</a></li> <li><a href="/wiki/Carles_Borromeo" title="Carles Borromeo">Carles Borromeo</a></li> <li><a href="/wiki/Teresa_de_Jes%C3%BAs" title="Teresa de Jesús">Teresa de Jesús</a></li> <li><a href="/wiki/Joan_de_la_Creu" title="Joan de la Creu">Joan de la Creu</a></li> <li><a href="/wiki/Francesc_de_Sales" title="Francesc de Sales">Francesc de Sales</a></li> <li><a href="/wiki/Francesc_Xavier" title="Francesc Xavier">Francesc Xavier</a></li> <li><a href="/wiki/Felip_Neri" title="Felip Neri">Felip Neri</a></li></ul> </td> <td align="left" valign="top"> <dl><dt>Teolègs</dt></dl> <ul><li><a href="/wiki/Roberto_Bellarmino" title="Roberto Bellarmino">Roberto Bellarmino</a></li> <li><a href="/wiki/Luis_de_Molina" title="Luis de Molina">Luis de Molina</a></li> <li><a href="/wiki/Cornelius_Jansen" title="Cornelius Jansen">Cornelius Jansen</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Miguel_de_Molinos&action=edit&redlink=1" class="new" title="Miguel de Molinos (encara no existeix)">Miguel de Molinos</a></li> <li><a href="/wiki/Jacques-B%C3%A9nigne_Bossuet" title="Jacques-Bénigne Bossuet">Jacques-Bénigne Bossuet</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=P%C3%A9ter_P%C3%A1zm%C3%A1ny&action=edit&redlink=1" class="new" title="Péter Pázmány (encara no existeix)">Péter Pázmány</a></li></ul> <dl><dt>Reis i polítics</dt></dl> <ul><li><a href="/wiki/Felip_II_de_Castella" title="Felip II de Castella">Felip II de Castella</a></li> <li><a href="/wiki/Caterina_de_M%C3%A8dici" title="Caterina de Mèdici">Caterina de Mèdici</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Enric_de_Guisa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Enric de Guisa (encara no existeix)">Enric de Guisa</a></li> <li><a href="/wiki/Ferran_II_del_Sacre_Imperi_Romanogerm%C3%A0nic" title="Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic">Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic</a></li> <li><a href="/wiki/Enric_IV_de_Fran%C3%A7a" title="Enric IV de França">Enric IV de França</a></li> <li><a href="/wiki/Armand_Jean_du_Plessis_de_Richelieu" title="Armand Jean du Plessis de Richelieu">Armand Jean du Plessis de Richelieu</a></li> <li><a href="/wiki/Felip_IV_de_Castella" title="Felip IV de Castella">Felip IV de Castella</a></li> <li><a href="/wiki/Gaspar_de_Guzm%C3%A1n_y_Pimentel" title="Gaspar de Guzmán y Pimentel">Gaspar de Guzmán y Pimentel</a></li> <li><a href="/wiki/Albrecht_von_Wallenstein" title="Albrecht von Wallenstein">Albrecht von Wallenstein</a></li> <li><a href="/wiki/Llu%C3%ADs_XIV_de_Fran%C3%A7a" title="Lluís XIV de França">Lluís XIV de França</a></li> <li><a href="/wiki/Maria_I_d%27Anglaterra" title="Maria I d'Anglaterra">Maria I d'Anglaterra</a></li> <li><a href="/wiki/Segimon_I_Jagell%C3%B3_el_Vell" class="mw-redirect" title="Segimon I Jagelló el Vell">Segimon I Jagelló el Vell</a></li> <li><a href="/wiki/Segimon_II_August" title="Segimon II August">Segimon II August</a></li></ul> </td> <td align="left" valign="top"> <dl><dt>Artistes, intel·lectuals i científics</dt></dl> <ul><li><a href="/wiki/Alessandro_Scarlatti" title="Alessandro Scarlatti">Alessandro Scarlatti</a></li> <li><a href="/wiki/Alessandro_Tassoni" title="Alessandro Tassoni">Alessandro Tassoni</a></li> <li><a href="/wiki/Antonio_Vivaldi" title="Antonio Vivaldi">Antonio Vivaldi</a></li> <li><a href="/wiki/Artemisia_Gentileschi" title="Artemisia Gentileschi">Artemisia Gentileschi</a></li> <li><a href="/wiki/Benedetto_Castelli" title="Benedetto Castelli">Benedetto Castelli</a></li> <li><a href="/wiki/Blaise_Pascal" title="Blaise Pascal">Blaise Pascal</a></li> <li><a href="/wiki/Caravaggio" title="Caravaggio">Caravaggio</a></li> <li><a href="/wiki/Ren%C3%A9_Descartes" title="René Descartes">René Descartes</a></li> <li><a href="/wiki/Miguel_de_Cervantes_Saavedra" title="Miguel de Cervantes Saavedra">Miguel de Cervantes Saavedra</a></li> <li><a href="/wiki/Claude_Lorrain" title="Claude Lorrain">Claude Lorrain</a></li> <li><a href="/wiki/Claudio_Monteverdi" title="Claudio Monteverdi">Claudio Monteverdi</a></li> <li><a href="/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez">Diego Velázquez</a></li> <li><a href="/wiki/El_Greco" title="El Greco">El Greco</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Emanuele_Tesauro&action=edit&redlink=1" class="new" title="Emanuele Tesauro (encara no existeix)">Emanuele Tesauro</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Federico_Cesi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Federico Cesi (encara no existeix)">Federico Cesi</a></li> <li><a href="/wiki/Francesco_Borromini" title="Francesco Borromini">Francesco Borromini</a></li> <li><a href="/wiki/Francisco_de_Quevedo" title="Francisco de Quevedo">Francisco de Quevedo</a></li> <li><a href="/wiki/Galileo_Galilei" title="Galileo Galilei">Galileo Galilei</a></li> <li><a href="/wiki/Giordano_Bruno" title="Giordano Bruno">Giordano Bruno</a></li> <li><a href="/wiki/Jean-Baptiste_Lully" title="Jean-Baptiste Lully">Jean-Baptiste Lully</a></li> <li><a href="/wiki/Giovan_Battista_Marino" title="Giovan Battista Marino">Giovan Battista Marino</a></li> <li><a href="/wiki/Giovanni_Botero" title="Giovanni Botero">Giovanni Botero</a></li> <li><a href="/wiki/Giovanni_Pierluigi_da_Palestrina" title="Giovanni Pierluigi da Palestrina">Giovanni Pierluigi da Palestrina</a></li> <li><a href="/wiki/Gian_Lorenzo_Bernini" title="Gian Lorenzo Bernini">Gian Lorenzo Bernini</a></li> <li><a href="/wiki/Luis_de_G%C3%B3ngora_y_Argote" title="Luis de Góngora y Argote">Luis de Góngora y Argote</a></li> <li><a href="/wiki/Nicolas_Poussin" title="Nicolas Poussin">Nicolas Poussin</a></li> <li><a href="/wiki/Paolo_Sarpi" title="Paolo Sarpi">Paolo Sarpi</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Pietro_Sforza_Pallavicino&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pietro Sforza Pallavicino (encara no existeix)">Pietro Sforza Pallavicino</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Virginio_Cesarini&action=edit&redlink=1" class="new" title="Virginio Cesarini (encara no existeix)">Virginio Cesarini</a></li></ul> </td></tr></tbody></table> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també">Vegeu també</h2>[<a href="/w/index.php?title=Contrareforma&action=edit&section=37" title="Modifica la secció: Vegeu també">modifica</a>]</div> <ul><li><a href="/wiki/Reforma_protestant" class="mw-redirect" title="Reforma protestant">Reforma protestant</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències">Referències</h2>[<a href="/w/index.php?title=Contrareforma&action=edit&section=38" title="Modifica la secció: Referències">modifica</a>]</div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-1"><a href="#cite_ref-1">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.britannica.com/eb/article-9026564/Counter-Reformation">Counter Reformation</a>». <a href="/wiki/Encyclop%C3%A6dia_Britannica_Online" title="Encyclopædia Britannica Online">Encyclopædia Britannica Online</a>. </li> <li id="cite_note-britannica.com.ezproxy.liberty.edu-2"><a href="#cite_ref-britannica.com.ezproxy.liberty.edu_2-0">↑</a> [<a href="/wiki/VP:REF" class="mw-redirect" title="VP:REF">enllaç sense format</a>] <a rel="nofollow" class="external free" href="http://www.britannica.com.ezproxy.liberty.edu:2048/EBchecked/topic/140219/Counter-Reformation">http://www.britannica.com.ezproxy.liberty.edu:2048/EBchecked/topic/140219/Counter-Reformation</a> </li> <li id="cite_note-Péronnet213-3">↑ <a href="#cite_ref-Péronnet213_3-0">3,0</a> <a href="#cite_ref-Péronnet213_3-1">3,1</a> Péronnet, Michel. Le XVe siècle (en francès). Hachette U, 1981.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Le+XVe+si%C3%A8cle&rft.aulast=P%C3%A9ronnet&rft.aufirst=Michel&rft.date=1981&rft.pub=Hachette+U">  </li> <li id="cite_note-Péronnet214-4"><a href="#cite_ref-Péronnet214_4-0">↑</a> Michel Péronnet, p 214 </li> <li id="cite_note-5"><a href="#cite_ref-5">↑</a> Iniciat al 1517 amb la protesta de <a href="/wiki/Mart%C3%AD_Luter" title="Martí Luter">Martí Luter</a> contra la venda d'<a href="/wiki/Indulg%C3%A8ncia" title="Indulgència">indulgències</a>, van sorgir moviments antiromans a Suïssa gràciesa les accions de teòlegs com <a href="/wiki/Huldrych_Zwingli" title="Huldrych Zwingli">Huldrych Zwingli</a> o <a href="/wiki/Joan_Calv%C3%AD" class="mw-redirect" title="Joan Calví">Joan Calví</a>; a Alemanya, amb els <a href="/wiki/Anabaptisme" title="Anabaptisme">anabaptismes</a> de Munster; Martí Bucer, a la zona franco-alemanya; a Anglaterra, amb la creació d'una <a href="/wiki/Anglicanisme" title="Anglicanisme">església nacional</a> per obra d'<a href="/wiki/Enric_VIII_d%27Anglaterra" title="Enric VIII d'Anglaterra">Enric VIII</a> (1533). Cfr. <a href="/w/index.php?title=Protestantesimo&action=edit&redlink=1" class="new" title="Protestantesimo (encara no existeix)">protestantesimo</a>. </li> <li id="cite_note-6"><a href="#cite_ref-6">↑</a> " La idea de convocar un concili, requerit per molts, va ser considerada durant molt de temps amb recel per la prudència dels Papes. Estaven lluny de desaparèixer les doctrines conciliaristas relatives a la superioritat del concili sobre el Papa, que havia trobat una gran audiència i ha creat controvèrsia no només contra l'edat dels concilis de Constança i Basilea" (G. Filoramo - D. Menozzi, L'Età Moderna, cit. pp. 170-171.) </li> <li id="cite_note-7"><a href="#cite_ref-7">↑</a> Adriano Prosperi. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.treccani.it/enciclopedia/clemente-vii_%28Enciclopedia-dei-Papi%29/">Clemente VII in Enciclopedia dei Papi online</a>». Treccani, 2000. [Consulta: 4 febrer 2015]. </li> <li id="cite_note-8"><a href="#cite_ref-8">↑</a> Potestà-Vian. Storia del Cristianesimo.  </li> <li id="cite_note-:0-9">↑ <a href="#cite_ref-:0_9-0">9,0</a> <a href="#cite_ref-:0_9-1">9,1</a> Filoramo-Menozzi. L'Età Moderna.  </li> <li id="cite_note-:1-10">↑ <a href="#cite_ref-:1_10-0">10,0</a> <a href="#cite_ref-:1_10-1">10,1</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.treccani.it/enciclopedia/concilio-di-trento_%28Dizionario-di-Storia%29/">Concilio di Trento in Dizionario di Storia online</a>». Treccani, 2010. [Consulta: 4 febrer 2015]. </li> <li id="cite_note-11"><a href="#cite_ref-11">↑</a> Menozzi-Filoramo. L'Età Moderna.  </li> <li id="cite_note-12"><a href="#cite_ref-12">↑</a> A. Tomassetti. Seb. Franco et Henrico Dalmazzo editoribus. Bullarum, diplomatum et privilegiorum Sanctorum Romanorum Pontificum. VII, 1862.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Bullarum%2C+diplomatum+et+privilegiorum+Sanctorum+Romanorum+Pontificum&rft.au=A.+Tomassetti&rft.date=1862&rft.place=Augustae+Taurinorum">  </li> <li id="cite_note-13"><a href="#cite_ref-13">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Ja+2:22-26&l=ca">Ja 2:22-26</a> </li> <li id="cite_note-14"><a href="#cite_ref-14">↑</a> Les <a href="/wiki/Esgl%C3%A9sies_ortodoxes" class="mw-redirect" title="Esglésies ortodoxes">esglésies ortodoxes</a>, seguint la <a href="/wiki/Septuaginta" title="Septuaginta">Septuaginta</a>, en general inclou les obres deuterocanòniques amb fins i tot alguns elements addicionals que no es troben en les Bíblies catòliques, sinó que els considera d'importància secundària i no en el mateix nivell que les altres escriptures. L'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_d%27Anglaterra" title="Església d'Anglaterra">Església d'Anglaterra</a> pot utilitzar Bíblies que situen els deuterocanònics entre l'Antic Testament i el Nou, però no intercalats entre els llibres de l'Antic Testament com a les Bíblies catòliques. </li> <li id="cite_note-15"><a href="#cite_ref-15">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.treccani.it/enciclopedia/controriforma/">Controriforma</a>». Treccani online. [Consulta: 4 febrer 2015]. </li> <li id="cite_note-:2-16">↑ <a href="#cite_ref-:2_16-0">16,0</a> <a href="#cite_ref-:2_16-1">16,1</a> <a href="#cite_ref-:2_16-2">16,2</a> <a href="#cite_ref-:2_16-3">16,3</a> Potestà-Vian. Storia del Cristianesimo.  </li> <li id="cite_note-17"><a href="#cite_ref-17">↑</a> Es prenia, com a exemple, la diatriva entre Luter i <a href="/wiki/Erasme_de_Rotterdam" title="Erasme de Rotterdam">Erasme de Rotterdam</a> que va concloure en la publicació de De libero arbitrio (Erasme) contra el De servo arbitrio (Lutero). </li> <li id="cite_note-:3-18"><a href="#cite_ref-:3_18-0">↑</a> Potestà-Via. Storia del Cristianesimo.  </li> <li id="cite_note-:4-19">↑ <a href="#cite_ref-:4_19-0">19,0</a> <a href="#cite_ref-:4_19-1">19,1</a> <a href="#cite_ref-:4_19-2">19,2</a> <a href="#cite_ref-:4_19-3">19,3</a> Potestà-Vian. Storia del Cristianesimo.  </li> <li id="cite_note-Wolf-20">↑ <a href="#cite_ref-Wolf_20-0">20,0</a> <a href="#cite_ref-Wolf_20-1">20,1</a> Wolf, Hubert. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.bpb.de/apuz/239247/die-reformierbare-von-den-vielfaeltigen-optionen-der-katholischen-kirche">Die Reformierbare. Von den vielfältigen Optionen der katholischen Kirche</a>» (en alemany). Aus Politik und Zeitgeschichte. Bundeszentrale für politische Bildung, 23-12-2016. [Consulta: 14 desembre 2021]. </li> <li id="cite_note-:13-21">↑ <a href="#cite_ref-:13_21-0">21,0</a> <a href="#cite_ref-:13_21-1">21,1</a> <a href="#cite_ref-:13_21-2">21,2</a> Andersen, C.; Denzler, G. Dizionario storico del cristianesimo.  </li> <li id="cite_note-22"><a href="#cite_ref-22">↑</a> «<a class="external text" href="https://la.wikisource.org/wiki/Quo_Primum">Quo Primum</a>». [Consulta: 15 març 2015]. </li> <li id="cite_note-23"><a href="#cite_ref-23">↑</a> Per a majors detalls, cfr. <a rel="nofollow" class="external free" href="http://dizionaripiu.zanichelli.it/storiadigitale/p/percorso/451/le-guerre-di-religione-in-francia">http://dizionaripiu.zanichelli.it/storiadigitale/p/percorso/451/le-guerre-di-religione-in-francia</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20160309150916/http://dizionaripiu.zanichelli.it/storiadigitale/p/percorso/451/le-guerre-di-religione-in-francia">Arxivat</a> 2016-03-09 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. (URL consultat el 4 de febrer de 2015) </li> <li id="cite_note-24"><a href="#cite_ref-24">↑</a> K. O'Morgan. Storia dell'Inghilterra.  </li> <li id="cite_note-25"><a href="#cite_ref-25">↑</a> K. O' Morgan. Storia dell'Inghilterra.  </li> <li id="cite_note-26"><a href="#cite_ref-26">↑</a> K. O' Morgan. Storia dell'Inghilterra.  </li> <li id="cite_note-:6-27">↑ <a href="#cite_ref-:6_27-0">27,0</a> <a href="#cite_ref-:6_27-1">27,1</a> K. O'Morgan. Storia dell'Inghilterra.  </li> <li id="cite_note-28"><a href="#cite_ref-28">↑</a> K. O'Morgan. Storia dell'Inghilterra.  </li> <li id="cite_note-29"><a href="#cite_ref-29">↑</a> K. O'Morgan. Storia dell'Inghilterra.  </li> <li id="cite_note-:7-30">↑ <a href="#cite_ref-:7_30-0">30,0</a> <a href="#cite_ref-:7_30-1">30,1</a> G. Filoramo - D. Menozzi. L'Età Moderna.  </li> <li id="cite_note-31"><a href="#cite_ref-31">↑</a> R. Bellarmino, De Summo Pontifice, in Opera Omnia, Vol. I, Giuseppe Giuliano Editore, Napoli 1836. </li> <li id="cite_note-32"><a href="#cite_ref-32">↑</a> Potestà-Vian. Storia del Cristianesimo.  </li> <li id="cite_note-33"><a href="#cite_ref-33">↑</a> El <a href="/wiki/Papa_Benet_XIV" class="mw-redirect" title="Papa Benet XIV">Benet XIV</a> (1740-1758) fou el primer pontífex, de fet, a confrontar-se amb el moviment il·lustrat. Si en un primer moment s'obrí a les instàncies reformistes, a la segona meitat del seu pontificat (1750-1758) s'assistí a un enrocament doctrinal que continuaria amb els seus successors fins a l'esclat de la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_francesa" class="mw-redirect" title="Revolució francesa">Revolució francesa</a> (1789). </li> <li id="cite_note-34"><a href="#cite_ref-34">↑</a> G. Filoramo - D. Menozzi. L'Età Moderna.  </li> <li id="cite_note-35"><a href="#cite_ref-35">↑</a> Flavio Rurale. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.treccani.it/enciclopedia/pio-iv_%28Enciclopedia-dei-Papi%29/">Pio IV in Enciclopedia dei Papi online</a>». Treccani, 2000. [Consulta: 4 febrer 2015]. </li> <li id="cite_note-36"><a href="#cite_ref-36">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.maranatha.it/novusordo/a4page.htm">La Prima Riforma Liturgica: Il Messale di San Pio V</a>». [Consulta: 4 febrer 2015]. </li> <li id="cite_note-37"><a href="#cite_ref-37">↑</a> G. Filoramo - D. Menozzi. L'Età Moderna.  </li> <li id="cite_note-filmen196-38">↑ <a href="#cite_ref-filmen196_38-0">38,0</a> <a href="#cite_ref-filmen196_38-1">38,1</a> G. Filoramo - D. Menozzi. L'Età Moderna.  </li> <li id="cite_note-39"><a href="#cite_ref-39">↑</a> Cristina Siccardi. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.santiebeati.it/dettaglio/27000">San Pio V</a>», 05-06-2012. [Consulta: 4 febrer 2015]. </li> <li id="cite_note-40"><a href="#cite_ref-40">↑</a> Potestà-Vian. Storia del Cristianesimo.  </li> <li id="cite_note-:8-41">↑ <a href="#cite_ref-:8_41-0">41,0</a> <a href="#cite_ref-:8_41-1">41,1</a> <a href="#cite_ref-:8_41-2">41,2</a> Potestà-Vian. Storia del Cristianesimo.  </li> <li id="cite_note-42"><a href="#cite_ref-42">↑</a> G. Filoramo - D. Menozzi. L'Età Moderna.  </li> <li id="cite_note-43"><a href="#cite_ref-43">↑</a> Volker Reinhardt. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.treccani.it/enciclopedia/paolo-v_%28Enciclopedia_dei_Papi%29/">Paolo V nell'Enciclopedia dei papi online</a>». Treccani, 2000. [Consulta: 5 febrer 2015]. </li> <li id="cite_note-44"><a href="#cite_ref-44">↑</a> Potestà-Vian. Storia del Cristianesimo.  </li> <li id="cite_note-:9-45">↑ <a href="#cite_ref-:9_45-0">45,0</a> <a href="#cite_ref-:9_45-1">45,1</a> Adriano Prosperi. Treccani. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.treccani.it/enciclopedia/paolo-sarpi_%28Il-Contributo-italiano-alla-storia-del-Pensiero:-Politica%29/">Paolo Sarpi</a>, 2013 [Consulta: 4 febrer 2015].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Paolo+Sarpi&rft.au=Adriano+Prosperi&rft.date=2013&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.treccani.it%2Fenciclopedia%2Fpaolo-sarpi_%2528Il-Contributo-italiano-alla-storia-del-Pensiero%3A-Politica%2529%2F">  </li> <li id="cite_note-46"><a href="#cite_ref-46">↑</a> N'hi ha prou amb els noms de <a href="/wiki/Gian_Lorenzo_Bernini" title="Gian Lorenzo Bernini">Bernini</a> i de <a href="/wiki/Francesco_Borromini" title="Francesco Borromini">Borromini</a> per veure la importància del mecenatge papal en l'art <a href="/w/index.php?title=Barroc_petr%C3%AD&action=edit&redlink=1" class="new" title="Barroc petrí (encara no existeix)">barroc petrí</a>. </li> <li id="cite_note-47"><a href="#cite_ref-47">↑</a> Andersen, C.; Denzler, G. Dizionario storico del Cristianesimo (en italià), p. 311.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Dizionario+storico+del+Cristianesimo&rft.aulast=Andersen&rft.aufirst=C.&rft.pages=311">  </li> <li id="cite_note-48"><a href="#cite_ref-48">↑</a> Nell'opera di Giansenio Augustinus (uscita postuma nel 1640), si cercava di dimostrare l'ortodossia di questo indirizzo teologico richiamandosi all'ultima produzione di <a href="/w/index.php?title=Sant%27Agostino&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sant'Agostino (encara no existeix)">sant'Agostino</a>, caratterizzata dalla forte accentuazione del pessimismo antropologico e sul ruolo salvifico della grazia divina. </li> <li id="cite_note-:10-49">↑ <a href="#cite_ref-:10_49-0">49,0</a> <a href="#cite_ref-:10_49-1">49,1</a> <a href="#cite_ref-:10_49-2">49,2</a> C. Andersen - G. Denzler. Dizionario storico del Cristianesimo.  </li> <li id="cite_note-:11-50">↑ <a href="#cite_ref-:11_50-0">50,0</a> <a href="#cite_ref-:11_50-1">50,1</a> C. Andersen - G. Denzler. Dizionario storico del Cristianesimo.  </li> <li id="cite_note-51"><a href="#cite_ref-51">↑</a> C. Andersen - G. Denzler. Dizionario storico del Cristianesimo.  </li> <li id="cite_note-52"><a href="#cite_ref-52">↑</a> Renata Ago. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.treccani.it/enciclopedia/innocenzo-xii_%28Enciclopedia_dei_Papi%29/">Innocenzo XII in Enciclopedia dei papi onlie</a>». Treccani, 2000. [Consulta: 5 febrer 2015]. </li> <li id="cite_note-53"><a href="#cite_ref-53">↑</a> "C. XI non seppe assolutamente valutare il fatto che la S. Sede non possedeva più gli strumenti diplomatici adatti e l'autonomia di apparato politico su cui fondare una strategia neutralista efficace. In secondo luogo, oltre all'eclatante manifestarsi di una intraprendente cultura e mentalità giurisdizionaliste degli Stati rivolte principalmente contro il potere ecclesiastico" (Clemente XI in Enciclopedia dei Papi online) </li> <li id="cite_note-54"><a href="#cite_ref-54">↑</a> Potestà-Vian. Storia del Cristianesimo.  </li> <li id="cite_note-55"><a href="#cite_ref-55">↑</a> Allison Peers. «Introduction». A: Life of Theresa of Jesus.  </li> <li id="cite_note-56"><a href="#cite_ref-56">↑</a> «<a href="/w/index.php?title=Ascens_al_Mont_Carmel&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ascens al Mont Carmel (encara no existeix)">Ascens al Mont Carmel</a>». A: Joan de la Creu. Image Books, 1958.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Joan+de+la+Creu&rft.atitle=%5B%5BAscens+al+Mont+Carmel%5D%5D&rft.date=1958&rft.pub=Image+Books">  </li> <li id="cite_note-57"><a href="#cite_ref-57">↑</a> Ignasi de Loiola: Exercicis espirituals </li> <li id="cite_note-58"><a href="#cite_ref-58">↑</a> Otto Stegmüller: "Barock", In: Lexikon der Marienkunde, Regensburg 1967, 566 </li> <li id="cite_note-59"><a href="#cite_ref-59">↑</a> A Roskovany, conceptu immacolata ex monumentis omnium seculrorum demonstrate III, Budapest 1873 </li> <li id="cite_note-60"><a href="#cite_ref-60">↑</a> John Bossy, "The Social History of Confession in the Age of the Reformation," Transactions of the Royal Historical Society (1975) Vol. 25, pp 21-38. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.jstor.org/stable/3679084">in JSTOR</a> </li> <li id="cite_note-61"><a href="#cite_ref-61">↑</a> D. Menozzi - G. Filoramo. L'età Moderna. «La chiesa moderna fece degli ordini religiosi uno strumento privilegiati della sua politica di rigenerazioni interna del cattolicesimo e di riconquista delle popolazioni. Ciò avvenne anche in ragione del fatto che, rispetto al clero secolare, il clero regolare presentava aspetti di maggiore compattezza e cultura...»  </li> <li id="cite_note-62"><a href="#cite_ref-62">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20150626002736/http://www.orsolinescuolalanzone.it/chi_siamo_congregazione.php">Storia delle Orsoline di San Carlo</a>», 01-09-2007. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.orsolinescuolalanzone.it/chi_siamo_congregazione.php">original</a> el 2015-06-26. [Consulta: 2 març 2015]. </li> <li id="cite_note-menfil169-63">↑ <a href="#cite_ref-menfil169_63-0">63,0</a> <a href="#cite_ref-menfil169_63-1">63,1</a> D. Menozzi - G. Filoramo. L'Età moderna.  </li> <li id="cite_note-64"><a href="#cite_ref-64">↑</a> Le caratteristiche dell'attività educativa della Compagnia di Gesù, formato PDF, p. 7. </li> <li id="cite_note-65"><a href="#cite_ref-65">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newadvent.org/cathen/15228b.htm">TheUersulines</a>». Catholic Encyclopedia. [Consulta: 8 març 2015]. «A religious order founded by St. Angela de Merici for the sole purpose of educating young girls» </li> <li id="cite_note-66"><a href="#cite_ref-66">↑</a> <a href="/w/index.php?title=Philip_Hughes_(Catholic_historian)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Philip Hughes (Catholic historian) (encara no existeix)">Philip Hughes</a> (1957), A Popular History of the Reformation, 1960 reprint, Garden City, NY: Image Books, Ch. 3, "Revival and Reformation, 1495-1530", Sec. iii, "The Italian Saints", p. 86. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEFroom195024-67"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEFroom195024_67-0">↑</a> <a href="#CITEREFFroom1950">Froom, 1950</a>, p. 24. </li> <li id="cite_note-68"><a href="#cite_ref-68">↑</a> Exactament, em refereixo als "reformistes italians", encapçalats per <a href="/wiki/Juan_de_Vald%C3%A9s" title="Juan de Valdés">Juan de Valdés</a>, <a href="/wiki/Reginald_Pole" title="Reginald Pole">Reginald Pole</a>, <a href="/wiki/Vittoria_Colonna" title="Vittoria Colonna">Vittoria Colonna</a>, <a href="/wiki/Giulia_Gonzaga" title="Giulia Gonzaga">Giulia Gonzaga</a> i <a href="/wiki/Michelangelo_Buonarroti" title="Michelangelo Buonarroti">Michelangelo Buonarroti</a>. Per a més informació, consultar Maria Forcellino, Michelangelo, Vittoria Colonna e gli "spirituali": religiosità e vita artistica a Roma negli anni Quaranta, Viella 2009. </li> <li id="cite_note-69"><a href="#cite_ref-69">↑</a> Città Nuova. Storia della spiritualità italiana, 2002.  </li> <li id="cite_note-70"><a href="#cite_ref-70">↑</a> Giovanni Battista Re. Il governo universale della Chiesa e i diritti della persona.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Il+governo+universale+della+Chiesa+e+i+diritti+della+persona&rft.au=Giovanni+Battista+Re">  </li> <li id="cite_note-71"><a href="#cite_ref-71">↑</a> Kruft, Hanno-Walter. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=OPTfVyHyVW4C&pg=PA93">History of Architectural Theory</a> (en anglès). Princeton Architectural Press, 996, p. 93–107.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=History+of+Architectural+Theory&rft.aulast=Kruft&rft.aufirst=Hanno-Walter&rft.date=996&rft.pub=Princeton+Architectural+Press&rft.pages=93%E2%80%93107&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DOPTfVyHyVW4C%26pg%3DPA93">  </li> <li id="cite_note-72"><a href="#cite_ref-72">↑</a> Helen Gardner; Fred S. Kleiner <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=UK_jTggtYl8C&pg=PT192">Gardner's Art Through the Ages: The Western Perspective</a>. Cengage Learning, 2010, p. 192.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Gardner%27s+Art+Through+the+Ages%3A+The+Western+Perspective&rft.date=2010&rft.pub=Cengage+Learning&rft.pages=192&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DUK_jTggtYl8C%26pg%3DPT192">  </li> <li id="cite_note-73"><a href="#cite_ref-73">↑</a> Arnold Hauser. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=YYy0WgUXlKEC&pg=PT192%7Cyear%3D2010%7Cpublisher%3DCengage+Learning%7Cpage%3D192%7D%7D%3C%2Fref%3E%3DPA44">Social History of Art, Volume 2: Renaissance, Mannerism, Baroque</a>. Psychology Press, 1999, p. 192.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Social+History+of+Art%2C+Volume+2%3A+Renaissance%2C+Mannerism%2C+Baroque&rft.au=Arnold+Hauser&rft.date=1999&rft.pub=Psychology+Press&rft.pages=192&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DYYy0WgUXlKEC%26pg%3DPT192%257Cyear%253D2010%257Cpublisher%253DCengage%2BLearning%257Cpage%253D192%257D%257D%253C%252Fref%253E%253DPA44">  </li> <li id="cite_note-74"><a href="#cite_ref-74">↑</a> Les <a href="/w/index.php?title=Representacions_sacres&action=edit&redlink=1" class="new" title="Representacions sacres (encara no existeix)">representacions sacres</a> tenen l'objectiu de sensibilitzar els joves sobre les virtuts cristiane, en contraposició al pecat i la negativitat expressada pels antagonistes. </li> <li id="cite_note-75"><a href="#cite_ref-75">↑</a> Irene Earls, Baroque Art: A Topical Dictionary (1996) pp 76-77 </li> <li id="cite_note-RBA-76"><a href="#cite_ref-RBA_76-0">↑</a> Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.135. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-8332-390-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-8332-390-7">ISBN 84-8332-390-7</a> [Consulta: 28 novembre 2014].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Diccionario+de+Arte+I&rft.date=2003&rft.pub=Spes+Editorial+SL+%28RBA%29&rft.place=Barcelona&rft.pages=p.135&rft.isbn=84-8332-390-7">  </li> <li id="cite_note-77"><a href="#cite_ref-77">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://history.hanover.edu/texts/trent/ct25.html">Text del 25è decret del Concili de Trento</a> </li> <li id="cite_note-78"><a href="#cite_ref-78">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090929022528/http://www.efn.org/~acd/Veronese.html">Transcript of Veronese's testimony</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.efn.org/~acd/Veronese.html">original</a> el 2009-09-29. [Consulta: 1r febrer 2016]. </li> <li id="cite_note-79"><a href="#cite_ref-79">↑</a> David Rostand, Painting in Sixteenth-Century Venice: Titian, Veronese, Tintoretto, 2nd ed 1997, Cambridge UP <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-521-56568-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-521-56568-5">ISBN 0-521-56568-5</a> </li> <li id="cite_note-80"><a href="#cite_ref-80">↑</a> <a href="/w/index.php?title=Anthony_Blunt&action=edit&redlink=1" class="new" title="Anthony Blunt (encara no existeix)">Blunt Anthony</a>, Artistic Theory in Italy, 1450–1660, chapter VIII, especially pp. 107–128, 1940 (refs to 1985 edn), <a href="/wiki/OUP" class="mw-disambig" title="OUP">OUP</a>, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-19-881050-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-19-881050-4">ISBN 0-19-881050-4</a> </li> <li id="cite_note-81"><a href="#cite_ref-81">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://danielmitsui.tripod.com/aaaaa/deathart.html">The death of Medieval Art</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080403052437/http://danielmitsui.tripod.com/aaaaa/deathart.html">Arxivat</a> 2008-04-03 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. Extract from book by <a href="/wiki/%C3%89mile_M%C3%A2le" title="Émile Mâle">Émile Mâle</a> </li> <li id="cite_note-chiesadelgesu-82">↑ <a href="#cite_ref-chiesadelgesu_82-0">82,0</a> <a href="#cite_ref-chiesadelgesu_82-1">82,1</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.chiesadelgesu.org/la-chiesa/">Chiesa del Gesù a Roma</a>». [Consulta: 8 març 2015]. </li> <li id="cite_note-83"><a href="#cite_ref-83">↑</a> Massimo Mila. Breve storia della musica.  </li> <li id="cite_note-84"><a href="#cite_ref-84">↑</a> Massimo Mila. Breve storia della musica.  </li> <li id="cite_note-85"><a href="#cite_ref-85">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://lasacramusica.blogspot.it/2014/10/storia-musicale-della-messa-17.html">Il '500 in Italia: il Concilio di Trento e Palestrina</a>». [Consulta: 8 març 2015]. </li> <li id="cite_note-86"><a href="#cite_ref-86">↑</a> Massimo Mila, Breve storia della musica.  </li> <li id="cite_note-87"><a href="#cite_ref-87">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://lasacramusica.blogspot.it/2014/01/missa-papae-marcelli-giovanni-pierluigi.html">Missa Papae Marcelli - Giovanni Pierluigi da Palestrina</a>». [Consulta: 8 març 2015]. </li> <li id="cite_note-88"><a href="#cite_ref-88">↑</a> <a href="/w/index.php?title=Karl_Gustav_Fellerer&action=edit&redlink=1" class="new" title="Karl Gustav Fellerer (encara no existeix)">Fellerer, Karl Gustav</a>; <a href="/w/index.php?title=Moses_Hadas&action=edit&redlink=1" class="new" title="Moses Hadas (encara no existeix)">Hadas, Moses</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.jstor.org/stable/739857">Church Music and the Council of Trent</a>» (en anglès). The Musical Quarterly, Vol. 39, 4, 1953, pàg. 576. </li> <li id="cite_note-89"><a href="#cite_ref-89">↑</a> Manzetti, Leo P. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.jstor.org/stable/738432">Palestrina</a>». The Musical Quarterly, Vol. 14, 3, 1928, pàg. 330. </li> <li id="cite_note-90"><a href="#cite_ref-90">↑</a> Monson, Craig A. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.jstor.org/stable/831778">The Council of Trent Revisited</a>» (en anglès). Journal of the American Musicological Society, Vol. 55, 1, 2002, pàg. 20. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMonson200221-91"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMonson200221_91-0">↑</a> <a href="#CITEREFMonson2002">Monson, 2002</a>, p. 21. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEManzetti1928330-92"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEManzetti1928330_92-0">↑</a> <a href="#CITEREFManzetti1928">Manzetti, 1928</a>, p. 330. </li> <li id="cite_note-93"><a href="#cite_ref-93">↑</a> Fellerer and Hadas. 580–581. </li> <li id="cite_note-94"><a href="#cite_ref-94">↑</a> Fellerer and Hadas, 576. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMonson20029-95"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMonson20029_95-0">↑</a> <a href="#CITEREFMonson2002">Monson, 2002</a>, p. 9. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMonson200210-11-96"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMonson200210-11_96-0">↑</a> <a href="#CITEREFMonson2002">Monson, 2002</a>, p. 10-11. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMonson200212-97"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMonson200212_97-0">↑</a> <a href="#CITEREFMonson2002">Monson, 2002</a>, p. 12. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMonson200222-98"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMonson200222_98-0">↑</a> <a href="#CITEREFMonson2002">Monson, 2002</a>, p. 22. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMonson200224-99"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMonson200224_99-0">↑</a> <a href="#CITEREFMonson2002">Monson, 2002</a>, p. 24. </li> <li id="cite_note-100"><a href="#cite_ref-100">↑</a> Manzetti. 331. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMonson200216-101"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMonson200216_101-0">↑</a> <a href="#CITEREFMonson2002">Monson, 2002</a>, p. 16. </li> <li id="cite_note-102"><a href="#cite_ref-102">↑</a> Fellerer and Hadas. 576. </li> <li id="cite_note-103"><a href="#cite_ref-103">↑</a> Henry Davey, "Giovanni Pierluigi, da Palestrina," Proceedings of the Musical Association, 25th Sess. (1898–1899) <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.jstor.org/stable/765152">in JSTOR</a> p 53. </li> <li id="cite_note-104"><a href="#cite_ref-104">↑</a> Davey, p 52. </li> <li id="cite_note-105"><a href="#cite_ref-105">↑</a> Carleton Sprague Smith and William Dinneen. "Recent Work on Music in the Renaissance," Modern Philology, Vol. 42, No. 1 (1944), <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.jstor.org/stable/434466">in JSTOR</a> p 45. </li> <li id="cite_note-Manzetti._332-106"><a href="#cite_ref-Manzetti._332_106-0">↑</a> Manzetti. 332. </li> <li id="cite_note-107"><a href="#cite_ref-107">↑</a> Davey. 52. </li> <li id="cite_note-108"><a href="#cite_ref-108">↑</a> Smith and Dinneen. 45. </li> <li id="cite_note-109"><a href="#cite_ref-109">↑</a> Hugo Leichtentritt. "The Reform of Trent and Its Effect on Music". The Musical Quarterly, Vol. 30, No. 3 (1944). <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.jstor.org/stable/739479">in JSTOR</a>. p. 326. </li> <li id="cite_note-110"><a href="#cite_ref-110">↑</a> Davey. 56. </li> <li id="cite_note-111"><a href="#cite_ref-111">↑</a> Leichtentritt. 326. </li> <li id="cite_note-112"><a href="#cite_ref-112">↑</a> Fellerer and Hadas. 576–577. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMonson200227-113"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMonson200227_113-0">↑</a> <a href="#CITEREFMonson2002">Monson, 2002</a>, p. 27. </li> <li id="cite_note-114"><a href="#cite_ref-114">↑</a> <a href="/w/index.php?title=Lewis_Lockwood&action=edit&redlink=1" class="new" title="Lewis Lockwood (encara no existeix)">Lockwood, Lewis H.</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.jstor.org/stable/740297">Vincenzo Ruffo and Musical Reform after the Council of Trent</a>». The Musical Quarterly, Vol. 43, 3, 1957, pàg. 346. </li> <li id="cite_note-115"><a href="#cite_ref-115">↑</a> Fellerer and Hadas. 592–593. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMonson200226-116"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMonson200226_116-0">↑</a> <a href="#CITEREFMonson2002">Monson, 2002</a>, p. 26. </li> <li id="cite_note-117"><a href="#cite_ref-117">↑</a> Fellerer and Hadas. 576–594. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTELockwood1957346-118"><a href="#cite_ref-FOOTNOTELockwood1957346_118-0">↑</a> <a href="#CITEREFLockwood1957">Lockwood, 1957</a>, p. 346. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTELockwood1957348-119"><a href="#cite_ref-FOOTNOTELockwood1957348_119-0">↑</a> <a href="#CITEREFLockwood1957">Lockwood, 1957</a>, p. 348. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTELockwood1957362-120"><a href="#cite_ref-FOOTNOTELockwood1957362_120-0">↑</a> <a href="#CITEREFLockwood1957">Lockwood, 1957</a>, p. 362. </li> <li id="cite_note-121"><a href="#cite_ref-121">↑</a> Vegeu <a href="/wiki/Uni%C3%B3_de_Brest" title="Unió de Brest">Unió de Brest</a>, a la Catholic enciclopedia de 1917, <a rel="nofollow" class="external free" href="http://www.newadvent.org/cathen/15130a.htm">http://www.newadvent.org/cathen/15130a.htm</a> </li> <li id="cite_note-122"><a href="#cite_ref-122">↑</a> Vegeu el text del <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ewtn.com/library/COUNCILS/TREATBR.HTM">Tractat de la Unió de Brest</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20160303232253/https://www.ewtn.com/library/COUNCILS/TREATBR.HTM">Arxivat</a> 2016-03-03 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-123"><a href="#cite_ref-123">↑</a> Letteratura barocca (1961, 1982²) e Anatomie secentesche (1966). </li> <li id="cite_note-:12-124">↑ <a href="#cite_ref-:12_124-0">124,0</a> <a href="#cite_ref-:12_124-1">124,1</a> <a href="#cite_ref-:12_124-2">124,2</a> <a href="#cite_ref-:12_124-3">124,3</a> Erminia Ardissino. Il Seicento.  </li> <li id="cite_note-125"><a href="#cite_ref-125">↑</a> L'immagine di tale rapporto conflittuale è offerto dalla letteratura positivista e laicista, soprattutto. Un esempio principe di queste posizioni è la Storia della letteratura italiana del De Sanctis (vedi capitolo XIX). </li> <li id="cite_note-126"><a href="#cite_ref-126">↑</a> Si consultino, per esempio: - Ezio Raimondi, Anatomie seicentesche, Nitri-Lichi, 1966. Idem, Scienza e letteratura, Einaudi, 1978. Idem, Il colore eloquente: letteratura e arte barocca, Il Mulino, 1995. - Andrea Battistini, Galileo, Il Mulino, Bologna 2011. - Eraldo Bellini, Stili di pensiero nel Seicento Italiano, ETS, 2009. </li> <li id="cite_note-127"><a href="#cite_ref-127">↑</a> Per un'introduzione della storiografia letteraria sul Seicento, si guardi anche Eraldo Bellini, Stili di pensiero del Seicento italiano, cit., pp. 1-7. </li> <li id="cite_note-128"><a href="#cite_ref-128">↑</a> "A la perspectiva de l'Església, en canvi, el sistema geogèntric semblava d'acord amb l'Antic Testament, perquè assignava a la Terra una posició provilegiada, fent de l'home l'àpice i la finalitat de la creació " (in Geocentrismo, Dizionario di Filosofia Treccani Online). </li> <li id="cite_note-129"><a href="#cite_ref-129">↑</a> Andrea Battistini. Galileo e i gesuiti: miti letterari e retorica della scienza.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Galileo+e+i+gesuiti%3A+miti+letterari+e+retorica+della+scienza&rft.au=Andrea+Battistini">  </li> <li id="cite_note-130"><a href="#cite_ref-130">↑</a> Erminia Ardissino. Il Seicento.  </li> <li id="cite_note-131"><a href="#cite_ref-131">↑</a> <a href="/wiki/Francesco_De_Sanctis" title="Francesco De Sanctis">Francesco De Sanctis</a> intitolerà, non a caso, così il XIX capitolo della sua <a href="/w/index.php?title=Storia_della_letteratura_italiana_(De_Sanctis)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Storia della letteratura italiana (De Sanctis) (encara no existeix)">Storia della letteratura italiana</a>. </li> <li id="cite_note-132"><a href="#cite_ref-132">↑</a> Eraldo Bellini. Stili di pensiero del Seicento italiano.  </li> <li id="cite_note-133"><a href="#cite_ref-133">↑</a> Mariano Giaquinta. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.treccani.it/enciclopedia/galileo-galilei_%28Il-Contributo-italiano-alla-storia-del-Pensiero:-Filosofia%29/">Galileo Galilei in Il Contributo italiano alla storia del Pensiero - Filosofia"</a>». Treccani, 2012. [Consulta: 16 març 2015]. </li> <li id="cite_note-134"><a href="#cite_ref-134">↑</a> "Nel 1616 la Congregazione dell'Indice condanna la dottrina copernicana: Galilei viene ammonito, in forma ufficiale ma amichevole, ad abbandonarla", Mariano Giaquinta, Galileo Galilei, cit. </li> <li id="cite_note-135"><a href="#cite_ref-135">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://portalegalileo.museogalileo.it/igjr.asp?c=31102">Portale Galileo - Roberto Bellarmino</a>». Museo Galileo, 2010. [Consulta: 16 març 2015]. </li> <li id="cite_note-136"><a href="#cite_ref-136">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20150402170534/http://www.raiscuola.rai.it/articoli/galileo-galilei-il-processo-e-la-condanna/9151/default.aspx">Galileo Galilei: il processo e la condanna</a>». Rai.scuola. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.raiscuola.rai.it/articoli/galileo-galilei-il-processo-e-la-condanna/9151/default.aspx">original</a> el 2015-04-02. [Consulta: 16 març 2015]. </li> <li id="cite_note-137"><a href="#cite_ref-137">↑</a> Burke, James. <a href="/w/index.php?title=The_Day_the_Universe_Changed&action=edit&redlink=1" class="new" title="The Day the Universe Changed (encara no existeix)">The Day the Universe Changed</a>. London Writers Ltd., 1985, p. 136.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BThe+Day+the+Universe+Changed%5D%5D&rft.aulast=Burke&rft.aufirst=James&rft.date=1985&rft.pub=London+Writers+Ltd.&rft.pages=136">  </li> <li id="cite_note-138"><a href="#cite_ref-138">↑</a> <a href="#CITEREFBurke1985">Burke 1985</a>, p. 149 </li> <li id="cite_note-139"><a href="#cite_ref-139">↑</a> «Un'assemblea ecclesiastica che, osteggiata dal papato e convocata per riformare la Chiesa e saldare la frattura religiosa della cristianità europea, aveva finito con il produrre non la riforma ma la più grave "deformazione": l'affermazione del papato al di sopra di tutto il corpo ecclesiastico e la definitiva rottura con i riformatori protestanti.» (Adriano Prosperi, Paolo Sarpi, in Il Contributo italiano alla storia del Pensiero - Politica, 2013) </li> <li id="cite_note-140"><a href="#cite_ref-140">↑</a> Pietro Tacchi Venturi. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.treccani.it/enciclopedia/sforza-pallavicino_%28Enciclopedia-Italiana%29/">Pietro Sforza Pallavicino</a>». Treccani, 1935. [Consulta: 4 febrer 2015]. </li> <li id="cite_note-:5-141">↑ <a href="#cite_ref-:5_141-0">141,0</a> <a href="#cite_ref-:5_141-1">141,1</a> <a href="#cite_ref-:5_141-2">141,2</a> D. Antiseri-G. Reale. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.it/books?id=YXM3BQAAQBAJ&pg=PT264&lpg=PT264&dq=Johann+Stephan+Putter+controriforma&source=bl&ots=AunPtZjLrR&sig=JiDaHr4uw9-Myib5o_wI3HF0Geg&hl=it&sa=X&ei=mQjSVOuZB8rbatjogagH&ved=0CEUQ6AEwBg#v=onepage&q&f=false">Storia della filosofia -: Umanesimo, Rinascimento e Rivoluzione Scientifica</a>. IV.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Storia+della+filosofia+-%3A+Umanesimo%2C+Rinascimento+e+Rivoluzione+Scientifica&rft.au=D.+Antiseri-G.+Reale&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.it%2Fbooks%3Fid%3DYXM3BQAAQBAJ%26pg%3DPT264%26lpg%3DPT264%26dq%3DJohann%2BStephan%2BPutter%2Bcontroriforma%26source%3Dbl%26ots%3DAunPtZjLrR%26sig%3DJiDaHr4uw9-Myib5o_wI3HF0Geg%26hl%3Dit%26sa%3DX%26ei%3DmQjSVOuZB8rbatjogagH%26ved%3D0CEUQ6AEwBg%23v%3Donepage%26q%26f%3Dfalse">  </li> <li id="cite_note-142"><a href="#cite_ref-142">↑</a> come afferma tra gli altri G. Battelli nella voce <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pbmstoria.it/dizionari/storiografia/lemmi/085.htm">Controriforma</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070702195406/http://www.pbmstoria.it/dizionari/storiografia/lemmi/085.htm">Arxivat</a> 2007-07-02 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. del Dizionario di Storiografia online </li> <li id="cite_note-143"><a href="#cite_ref-143">↑</a> C. Andersen - G. Denzler. Edizioni Paoline. Dizionario storico del Cristianesimo, 1992.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Dizionario+storico+del+Cristianesimo&rft.au=C.+Andersen+-+G.+Denzler&rft.date=1992&rft.place=Cinisello+Balsamo">  </li> <li id="cite_note-144"><a href="#cite_ref-144">↑</a> G. Battelli. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070702195406/http://www.pbmstoria.it/dizionari/storiografia/lemmi/085.htm">Controriforma</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pbmstoria.it/dizionari/storiografia/lemmi/085.htm">original</a> el 2007-07-02. [Consulta: 4 febrer 2015]. </li> <li id="cite_note-145"><a href="#cite_ref-145">↑</a> M. Bendiscioli. Riforma Cattolica. Antologia di documenti, 1963.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Riforma+Cattolica.+Antologia+di+documenti&rft.au=M.+Bendiscioli&rft.date=1963&rft.place=Roma">  </li> <li id="cite_note-146"><a href="#cite_ref-146">↑</a> H. Jedin. Morcelliana. Storia del Concilio di Trento, [1947]; 1973-1981.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Storia+del+Concilio+di+Trento&rft.au=H.+Jedin&rft.date=%5B1947%5D%3B+1973-1981&rft.place=Brescia">  </li> <li id="cite_note-147"><a href="#cite_ref-147">↑</a> Non a caso, la Storia del Cristianesimo a cura di Gian Luca Potestà di Giovanni Maria Vian riporta un paragrafo intitolato L'applicazione del concilio: la Controriforma. Cfr. Ivi, pp. 337-340. </li> <li id="cite_note-148"><a href="#cite_ref-148">↑</a> Einaudi. Dalla caduta dell'Impero romano al secolo XVIII. II, tomo 1, 1974.  </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2>[<a href="/w/index.php?title=Contrareforma&action=edit&section=39" title="Modifica la secció: Bibliografia">modifica</a>]</div> <ul><li>Paleotti, Gabriele, 1582: Discorso intorno alle imagini sacre et profane, Bologna;reedició anastàtica amb pròleg de Paolo Prodi, Arnaldo Forni Editore, Sala Bolognese,1990.</li> <li>H.G. Koenigsberger, Science and Religion in Early Modern Europe, in Political symbolism in Modern Europe. Essays in honor of G.L. Mosse, New Brunswick-London 1982.</li> <li>Renata Ago. Istituto dell'Enciclopedia Italiana. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.treccani.it/enciclopedia/innocenzo-xii_%28Enciclopedia-dei-Papi%29/">Innocenzo XII</a>, 2000 [Consulta: 27 giugno 2015].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Innocenzo+XII&rft.au=Renata+Ago&rft.date=2000&rft.place=Roma&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.treccani.it%2Fenciclopedia%2Finnocenzo-xii_%2528Enciclopedia-dei-Papi%2529%2F"> </li> <li>Cesare Alzati. Editori Laterza. L'Età Moderna. 3, 2013. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-88-420-6560-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-88-420-6560-9">ISBN 978-88-420-6560-9</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=L%27Et%C3%A0+Moderna&rft.au=Cesare+Alzati&rft.date=2013&rft.place=Bari&rft.isbn=978-88-420-6560-9"> </li> <li>Carl Andresen e Georg Denzler. Edizioni Paoline. Dizionario storico del Cristianesimo, 1992. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/88-215-2450-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/88-215-2450-7">ISBN 88-215-2450-7</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Dizionario+storico+del+Cristianesimo&rft.au=Carl+Andresen+e+Georg+Denzler&rft.date=1992&rft.place=Cinisello+Balsamo&rft.isbn=88-215-2450-7"> </li> <li>Stefano Andretta. Istituto dell'Enciclopedia Italiana. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.treccani.it/enciclopedia/clemente-xi_%28Enciclopedia-dei-Papi%29/">Clemente XI</a>, 2000 [Consulta: 27 giugno 2015].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Clemente+XI&rft.au=Stefano+Andretta&rft.date=2000&rft.place=Roma&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.treccani.it%2Fenciclopedia%2Fclemente-xi_%2528Enciclopedia-dei-Papi%2529%2F"> </li> <li>Dario Antiseri e <a href="/wiki/Giovanni_Reale" title="Giovanni Reale">Giovanni Reale</a>. Bompiani. Umanesimo, Rinascimento e Rivoluzione Scientifica. 4, 2008. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-88-452-6384-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-88-452-6384-2">ISBN 978-88-452-6384-2</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Umanesimo%2C+Rinascimento+e+Rivoluzione+Scientifica&rft.au=Dario+Antiseri+e+%5B%5BGiovanni+Reale%5D%5D&rft.date=2008&rft.place=Milano&rft.isbn=978-88-452-6384-2"> </li> <li>Emilia Ardissino. Il Mulino. Il Seicento, 2009. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-88-15-10651-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-88-15-10651-3">ISBN 978-88-15-10651-3</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Il+Seicento&rft.au=Emilia+Ardissino&rft.date=2009&rft.place=Bologna&rft.isbn=978-88-15-10651-3"> </li> <li>Andrea Battistini. Vita e Pensiero. Galileo e i gesuiti: miti letterari e retorica della scienza, 2000. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/88-343-0514-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/88-343-0514-0">ISBN 88-343-0514-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Galileo+e+i+gesuiti%3A+miti+letterari+e+retorica+della+scienza&rft.au=Andrea+Battistini&rft.date=2000&rft.place=Milano&rft.isbn=88-343-0514-0"> </li> <li>Andrea Battistini. Il Mulino. Galileo, 2011. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-88-15-23239-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-88-15-23239-7">ISBN 978-88-15-23239-7</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Galileo&rft.au=Andrea+Battistini&rft.date=2011&rft.place=Bologna&rft.isbn=978-88-15-23239-7"> </li> <li>Eraldo Bellini. Edizioni ETS. Stili di pensiero nel Seicento italiano: Galileo, i Lincei, i Barberini, 2009. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-88-467-2319-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-88-467-2319-2">ISBN 978-88-467-2319-2</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Stili+di+pensiero+nel+Seicento+italiano%3A+Galileo%2C+i+Lincei%2C+i+Barberini&rft.au=Eraldo+Bellini&rft.date=2009&rft.place=Pisa&rft.isbn=978-88-467-2319-2"> </li> <li>Mario Bendiscioli e Massimo Marcocchi. Studium. Riforma Cattolica. Antologia di documenti, 1963.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Riforma+Cattolica.+Antologia+di+documenti&rft.au=Mario+Bendiscioli+e+Massimo+Marcocchi&rft.date=1963&rft.place=Roma"> </li> <li>Maria Forcellino. Viella. Michelangelo, Vittoria Colonna e gli "spirituali": religiosità e vita artistica a Roma negli anni Quaranta, 2009. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-88-8334-379-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-88-8334-379-7">ISBN 978-88-8334-379-7</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Michelangelo%2C+Vittoria+Colonna+e+gli+%22spirituali%22%3A+religiosit%C3%A0+e+vita+artistica+a+Roma+negli+anni+Quaranta&rft.au=Maria+Forcellino&rft.date=2009&rft.place=Roma&rft.isbn=978-88-8334-379-7"> </li> <li>Mariano Giaquinta. Istituto dell'Enciclopedia Italiana. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.treccani.it/enciclopedia/galileo-galilei_%28Il-Contributo-italiano-alla-storia-del-Pensiero:-Filosofia%29/">Galilei, Galileo</a>, 2012. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-88-12-00089-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-88-12-00089-0">ISBN 978-88-12-00089-0</a> [Consulta: 27 giugno 2015].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Galilei%2C+Galileo&rft.au=Mariano+Giaquinta&rft.date=2012&rft.place=Roma&rft.isbn=978-88-12-00089-0&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.treccani.it%2Fenciclopedia%2Fgalileo-galilei_%2528Il-Contributo-italiano-alla-storia-del-Pensiero%3A-Filosofia%2529%2F"> </li> <li>Hubert Jedin. Morcelliana. Storia del Concilio di Trento, [1947]; 1973-1982.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Storia+del+Concilio+di+Trento&rft.au=Hubert+Jedin&rft.date=%5B1947%5D%3B+1973-1982&rft.place=Brescia"> </li> <li>Hubert Jedin. Jaca Book. Riforma e controriforma: crisi, consolidamento, diffusione missionaria (XVI - XVII sec.). 6, 1993. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/88-16-30246-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/88-16-30246-1">ISBN 88-16-30246-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Riforma+e+controriforma%3A+crisi%2C+consolidamento%2C+diffusione+missionaria+%28XVI+-+XVII+sec.%29&rft.au=Hubert+Jedin&rft.date=1993&rft.place=Milano&rft.isbn=88-16-30246-1"> </li> <li>Massimo Mila. Einaudi. Breve storia della musica, 1977. </li> <li>Juan Plazaola. Jaca Book. La Chiesa e l'arte, 1998. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/88-16-43708-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/88-16-43708-1">ISBN 88-16-43708-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=La+Chiesa+e+l%27arte&rft.au=Juan+Plazaola&rft.date=1998&rft.place=Milano&rft.isbn=88-16-43708-1"> </li> <li>Gian Luca Potestà e Giovanni Vian. il Mulino. Storia del Cristianesimo, 2010. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-88-15-13763-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-88-15-13763-0">ISBN 978-88-15-13763-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Storia+del+Cristianesimo&rft.au=Gian+Luca+Potest%C3%A0+e+Giovanni+Vian&rft.date=2010&rft.place=Bologna&rft.isbn=978-88-15-13763-0"> </li> <li>Adriano Prosperi. Istituto dell'Enciclopedia Italiana. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.treccani.it/enciclopedia/clemente-vii_%28Enciclopedia-dei-Papi%29/">Clemente VII</a>, 2000 [Consulta: 27 giugno 2015].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Clemente+VII&rft.au=Adriano+Prosperi&rft.date=2000&rft.place=Roma&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.treccani.it%2Fenciclopedia%2Fclemente-vii_%2528Enciclopedia-dei-Papi%2529%2F"> </li> <li>Adriano Prosperi. Istituto dell'Enciclopedia Italiana. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.treccani.it/enciclopedia/paolo-sarpi_%28Il-Contributo-italiano-alla-storia-del-Pensiero:-Politica%29/">Sarpi, Paolo</a>, 2013. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-88-12-00089-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-88-12-00089-0">ISBN 978-88-12-00089-0</a> [Consulta: 27 giugno 2015].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Sarpi%2C+Paolo&rft.au=Adriano+Prosperi&rft.date=2013&rft.place=Roma&rft.isbn=978-88-12-00089-0&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.treccani.it%2Fenciclopedia%2Fpaolo-sarpi_%2528Il-Contributo-italiano-alla-storia-del-Pensiero%3A-Politica%2529%2F"> </li> <li>Giovanni Battista Re. Vita e Pensiero. Il governo universale della Chiesa e i diritti della persona, 2007. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-88-343-0977-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-88-343-0977-3">ISBN 978-88-343-0977-3</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Il+governo+universale+della+Chiesa+e+i+diritti+della+persona&rft.au=Giovanni+Battista+Re&rft.date=2007&rft.place=Milano&rft.isbn=978-88-343-0977-3"> </li> <li>Volker Reinhardt. Istituto dell'Enciclopedia Italiana. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.treccani.it/enciclopedia/paolo-v_%28Enciclopedia_dei_Papi%29/">Paolo V</a>, 2000 [Consulta: 27 giugno 2015].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Paolo+V&rft.au=Volker+Reinhardt&rft.date=2000&rft.place=Roma&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.treccani.it%2Fenciclopedia%2Fpaolo-v_%2528Enciclopedia_dei_Papi%2529%2F"> </li> <li> Einaudi. Dalla caduta dell'Impero romano al secolo XVIII. II, tomo 1, 1974. </li> <li>Flavio Rurale. Istituto dell'Enciclopedia Italiana. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.treccani.it/enciclopedia/pio-iv_%28Enciclopedia-dei-Papi%29/">Pio IV</a>, 2000 [Consulta: 27 giugno 2015].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Pio+IV&rft.au=Flavio+Rurale&rft.date=2000&rft.place=Roma&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.treccani.it%2Fenciclopedia%2Fpio-iv_%2528Enciclopedia-dei-Papi%2529%2F"> </li> <li>Luigi Tomassetti. Seb. Franco et Henrico Dalmazzo editoribus. Bullarum, diplomatum et privilegiorum Sanctorum Romanorum Pontificum. 7, 1862.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Bullarum%2C+diplomatum+et+privilegiorum+Sanctorum+Romanorum+Pontificum&rft.au=Luigi+Tomassetti&rft.date=1862&rft.place=Augustae+Taurinorum+%5BTorino%5D"> </li> <li> Città Nuova. Storia della Spiritualità italiana, 2002. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/88-311-9268-X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/88-311-9268-X">ISBN 88-311-9268-X</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Storia+della+Spiritualit%C3%A0+italiana&rft.date=2002&rft.place=Roma&rft.isbn=88-311-9268-X"> </li> <li>Bireley, Robert. The Refashioning of Catholicism, 1450-1700: A Reassessment of the Counter Reformation (1999) <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.amazon.com/Refashioning-Catholicism-1450-1700-Reassessment-Reformation/dp/081320951X/">excerpt and text search</a></li> <li>Dickens, A. G. The Counter Reformation (1979) expresses the older view that it was a movement of reactionary conservatism.</li> <li>Harline, Craig. "Official Religion: Popular Religion in Recent Historiography of the Catholic Reformation," Archiv für Reformationsgeschichte (1990), Vol. 81, pp 239–262.</li> <li>Jones, Martin D. W. The Counter Reformation: Religion and Society in Early Modern Europe (1995), emphasis on historiography</li> <li>Jones, Pamela M. and Thomas Worcester, eds. From Rome to Eternity: Catholicism and the Arts in Italy, ca. 1550-1650 (Brill 2002) <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.questia.com/read/119084394/from-rome-to-eternity-catholicism-and-the-arts-in">online</a></li> <li>Mullett, Michael A. "The Catholic Reformation (Routledge 1999) <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.questia.com/read/102890994/the-catholic-reformation">online</a></li> <li>O'Connell, Marvin. Counter-reformation, 1550-1610 (1974)</li> <li>Olin, John C The Catholic Reformation: Savonarola to Ignatius Loyola: Reform in the Church, 1495-1540 (Fordham University Press, 1992) <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.questia.com/read/120555004/the-catholic-reformation-savonarola-to-ignatius-loyola">online</a></li> <li>Pollen, John Hungerford. The Counter-Reformation (2011) <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.amazon.com/The-Counter-Reformation-ebook/dp/B0063LJUHE/">excerpt and text search</a></li> <li>Soergel, Philip M. Wondrous in His Saints: Counter Reformation Propaganda in Bavaria. Berkeley CA: University of California Press, 1993</li> <li>Unger, Rudolph M. Counter-Reformation (2006)</li> <li>Wright, A. D. The Counter-reformation: Catholic Europe and the Non-christian World (2nd ed. 2005), advanced</li> <li>Luebke, David, ed. The Counter-Reformation: The Essential Readings (1999) <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.amazon.com/Counter-Reformation-Essential-Readings-Blackwell-History/dp/0631211047/">excerpt and text search</a></li> <li>Bradshaw, Brendan. "The Reformation and the Counter-Reformation," History Today (1983) 33#11 pp 42–45.</li> <li>Marnef, Guido. "Belgian and Dutch Post-war Historiography on the Protestant and Catholic Reformation in the Netherlands," Archiv für Reformationsgeschichte (2009) Vol. 100, pp 271–292.</li> <li>Menchi, Silvana Seidel. "The Age of Reformation and Counter-Reformation in Italian Historiography, 1939-2009," Archiv für Reformationsgeschichte (2009) Vol. 100, pp 193–217.</li></ul> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33663753">.mw-parser-output .side-box{margin:4px 0;box-sizing:border-box;border:1px solid #aaa;font-size:88%;line-height:1.25em;background-color:#f9f9f9;display:flow-root}.mw-parser-output .side-box-abovebelow,.mw-parser-output .side-box-text{padding:0.25em 0.9em}.mw-parser-output .side-box-image{padding:2px 0 2px 0.9em;text-align:center}.mw-parser-output .side-box-imageright{padding:2px 0.9em 2px 0;text-align:center}@media(min-width:500px){.mw-parser-output .side-box-flex{display:flex;align-items:center}.mw-parser-output .side-box-text{flex:1;min-width:0}}@media(min-width:720px){.mw-parser-output .side-box{width:238px}.mw-parser-output .side-box-right{clear:right;float:right;margin-left:1em}.mw-parser-output .side-box-left{margin-right:1em}.mw-parser-output .side-box-center{clear:both;margin:auto}}</style><div class="side-box metadata side-box-right plainlinks"> <div class="side-box-flex"> <div class="side-box-image"><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/30px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="30" height="40" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/45px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/59px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></div> <div class="side-box-text plainlist">A <a class="external text" href="https://commons.wikimedia.org/wiki/P%C3%A0gina_principal?uselang=ca">Wikimedia Commons</a> hi ha contingut multimèdia relatiu a: <a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Counter-Reformation" class="extiw" title="commons:Category:Counter-Reformation">Contrareforma</a></div></div> </div> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Cristianisme" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="3"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><a href="/wiki/Plantilla:Cristianisme" title="Plantilla:Cristianisme"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></li></ul></div><div id="Cristianisme" style="font-size:114%;margin:0 4em"><a href="/wiki/Cristianisme" title="Cristianisme">Cristianisme</a></div></th></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Jes%C3%BAs_de_Natzaret" title="Jesús de Natzaret">Jesús de Natzaret</a></th><td class="navbox-list navbox-odd hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Cristologia" title="Cristologia">Cristologia</a></li> <li><a href="/wiki/Jes%C3%BAs_al_Nou_Testament" title="Jesús al Nou Testament">Jesús al Nou Testament</a></li> <li><a href="/wiki/Jes%C3%BAs_hist%C3%B2ric" title="Jesús històric">Jesús històric</a></li> <li><a href="/wiki/Mite_de_Jes%C3%BAs" title="Mite de Jesús">mite de Jesús</a></li> <li><a href="/wiki/Denominacions_de_Jes%C3%BAs" title="Denominacions de Jesús">denominacions de Jesús</a></li></ul> </div></td><td class="navbox-image" rowspan="7" style="width:1px;padding:0px 0px 0px 2px"><div><a href="/wiki/Fitxer:Christianity_symbols_Cross_Ichthys.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c0/Christianity_symbols_Cross_Ichthys.svg/115px-Christianity_symbols_Cross_Ichthys.svg.png" decoding="async" width="115" height="98" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c0/Christianity_symbols_Cross_Ichthys.svg/173px-Christianity_symbols_Cross_Ichthys.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c0/Christianity_symbols_Cross_Ichthys.svg/230px-Christianity_symbols_Cross_Ichthys.svg.png 2x" data-file-width="612" data-file-height="519" /></a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_del_cristianisme" title="Història del cristianisme">Història</a></th><td class="navbox-list navbox-even hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Ap%C3%B2stol" title="Apòstol">Apòstols</a></li> <li><a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_primitiva" title="Església primitiva">Església primitiva</a></li> <li><a href="/wiki/Patr%C3%ADstica" title="Patrística">Pares de l'Església</a></li> <li><a href="/wiki/Concili_ecum%C3%A8nic" title="Concili ecumènic">concilis ecumènics</a></li> <li><a href="/wiki/Heretgia" title="Heretgia">heretgies</a></li> <li><a href="/wiki/Gran_Cisma_d%27Orient" title="Gran Cisma d'Orient">Gran Cisma d'Orient</a></li> <li><a href="/wiki/Missi%C3%B3_religiosa" title="Missió religiosa">missions</a></li> <li><a href="/wiki/Croades" title="Croades">croades</a></li> <li><a href="/wiki/Inquisici%C3%B3" title="Inquisició">inquisició</a></li> <li><a href="/wiki/Reforma_Protestant" title="Reforma Protestant">Reforma Protestant</a></li> <li><a class="mw-selflink selflink">Contrareforma</a></li> <li><a href="/wiki/Concili_del_Vatic%C3%A0_II" class="mw-redirect" title="Concili del Vaticà II">Concili del Vaticà II</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Teologia_cristiana" title="Teologia cristiana">Teologia cristiana</a></th><td class="navbox-list navbox-odd hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Sant%C3%ADssima_Trinitat" title="Santíssima Trinitat">Trinitat</a></li> <li><a href="/wiki/Deu_manaments" title="Deu manaments">Decàleg</a></li> <li><a href="/wiki/Benaurances" title="Benaurances">benaurances</a></li> <li><a href="/wiki/Sagrament" title="Sagrament">sagrament</a></li> <li><a href="/wiki/Pecat" title="Pecat">pecat</a></li> <li><a href="/wiki/Salvaci%C3%B3_en_el_cristianisme" title="Salvació en el cristianisme">salvació</a></li> <li><a href="/wiki/Sant" title="Sant">Sants</a></li> <li><a href="/wiki/M%C3%A0rtir_cristi%C3%A0" title="Màrtir cristià">màrtirs</a></li> <li><a href="/wiki/Mare_de_D%C3%A9u" title="Mare de Déu">Mare de Déu</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/w/index.php?title=Texts_cristians&action=edit&redlink=1" class="new" title="Texts cristians (encara no existeix)">Escriptures</a></th><td class="navbox-list navbox-even hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Manuscrits_de_la_mar_Morta" title="Manuscrits de la mar Morta">Rotlles de Qumran</a></li> <li><a href="/wiki/B%C3%ADblia" title="Bíblia">La Bíblia</a> (<a href="/wiki/C%C3%A0non_(B%C3%ADblia)" title="Cànon (Bíblia)">cànon</a>)</li> <li><a href="/wiki/Antic_Testament" title="Antic Testament">Antic Testament</a></li> <li><a href="/wiki/Nou_Testament" title="Nou Testament">Nou Testament</a> (<a href="/wiki/Evangeli" title="Evangeli">Evangelis</a>, <a href="/wiki/Fets_dels_Ap%C3%B2stols" title="Fets dels Apòstols">fets dels Apòstols</a>, <a href="/wiki/Ep%C3%ADstola" title="Epístola">epístoles</a>, <a href="/wiki/Apocalipsi" title="Apocalipsi">Apocalipsi</a>)</li> <li><a href="/wiki/Llibres_ap%C3%B2crifs" title="Llibres apòcrifs">Llibres apòcrifs</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Divisi%C3%B3_del_cristianisme" title="Divisió del cristianisme">Divisions</a></th><td class="navbox-list navbox-odd hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Ass%C3%ADria_Oriental" title="Església Assíria Oriental">Església Assíria Oriental</a> <ul><li><a href="/wiki/Catolicisme" title="Catolicisme">catolicisme</a> (<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Cat%C3%B2lica_Romana" title="Església Catòlica Romana">romà</a>, <a href="/wiki/Esgl%C3%A9sies_Cat%C3%B2liques_Orientals" title="Esglésies Catòliques Orientals">oriental</a>)</li> <li><a href="/wiki/Cristianisme_ortodox" title="Cristianisme ortodox">cristianisme ortodox</a> (<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sies_ortodoxes_orientals" title="Esglésies ortodoxes orientals">oriental</a>, <a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Ortodoxa" title="Església Ortodoxa">grec</a>)</li> <li><a href="/wiki/Protestantisme" title="Protestantisme">protestantisme</a> (<a href="/wiki/Anabaptisme" title="Anabaptisme">anabaptisme</a>, <a href="/wiki/Anglicanisme" title="Anglicanisme">anglicanisme</a>, <a href="/wiki/Luteranisme" title="Luteranisme">luteranisme</a>)</li> <li><a href="/wiki/Restauracionisme" title="Restauracionisme">restauracionisme</a></li></ul></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/w/index.php?title=Ritus_cristians&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ritus cristians (encara no existeix)">Ritus</a> i costums</th><td class="navbox-list navbox-even hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <li><a href="/wiki/Parenostre" title="Parenostre">Parenostre</a></li> <li><a href="/wiki/Baptisme" title="Baptisme">baptisme</a></li> <li><a href="/wiki/Eucaristia" title="Eucaristia">eucaristia</a></li> <li><a href="/wiki/Serm%C3%B3" title="Sermó">homilia</a></li> <li><a href="/wiki/Devocions_cristianes" title="Devocions cristianes">devocions cristianes</a> <a href="/wiki/Advent" title="Advent">Advent</a></li> <li><a href="/wiki/Nadal" title="Nadal">Nadal</a></li> <li><a href="/wiki/Quaresma" title="Quaresma">Quaresma</a></li> <li><a href="/wiki/Setmana_Santa" title="Setmana Santa">Setmana Santa</a></li> <li><a href="/wiki/Pasqua_de_Resurrecci%C3%B3" title="Pasqua de Resurrecció">Pasqua</a></li> <li><a href="/wiki/Ascensi%C3%B3" title="Ascensió">Ascensió</a></li> <li><a href="/wiki/Pentecosta" title="Pentecosta">Pentecosta</a></li> <li><a href="/wiki/Corpus_Christi" title="Corpus Christi">Corpus</a></li> <li><a href="/wiki/Assumpci%C3%B3_de_Maria" title="Assumpció de Maria">Assumpció</a></li> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Cultura i societat</th><td class="navbox-list navbox-odd hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;text-align:left"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Art_cristi%C3%A0" title="Art cristià">Art</a></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Art_paleocristi%C3%A0" title="Art paleocristià">paleocristià</a>, <a href="/wiki/Art_rom%C3%A0_d%27Orient" title="Art romà d'Orient">romà d'Orient</a>, <a href="/wiki/Art_rom%C3%A0nic" title="Art romànic">romànic</a>, <a href="/wiki/Art_g%C3%B2tic" title="Art gòtic">gòtic</a></li> <li><a href="/wiki/M%C3%BAsica_cristiana" title="Música cristiana">música</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_cristiana&action=edit&redlink=1" class="new" title="Arquitectura cristiana (encara no existeix)">arquitectura</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;text-align:left"><div style="padding:0em 0.75em;">Altres nocions</div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_(instituci%C3%B3)" title="Església (institució)">Església</a></li> <li><a href="/wiki/S%C3%ADmbols_del_cristianisme" title="Símbols del cristianisme">símbols del cristianisme</a></li> <li><a href="/wiki/Any_lit%C3%BArgic" title="Any litúrgic">any litúrgic</a></li> <li><a href="/wiki/Ecumenisme" title="Ecumenisme">ecumenisme</a></li> <li><a href="/wiki/Clergat" title="Clergat">clergat</a></li> <li><a href="/wiki/Orde_(religi%C3%B3)" title="Orde (religió)">ordes religiosos</a></li> <li><a href="/wiki/Filosofia_cristiana" title="Filosofia cristiana">filosofia cristiana</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://d-nb.info/gnd/4019710-4">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/LCCN" class="mw-redirect" title="LCCN">LCCN</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.loc.gov/authorities/subjects/sh85033436">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/National_Diet_Library" class="mw-redirect" title="National Diet Library">NDL</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://id.ndl.go.jp/auth/ndlna/00562955">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=ph124680&CON_LNG=ENG">1</a>)</li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases d'informació</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/GEC" class="mw-redirect" title="GEC">GEC</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/contrareforma">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Gran_Enciclop%C3%A8dia_de_la_M%C3%BAsica" title="Gran Enciclopèdia de la Música">GEMUS</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.enciclopedia.cat/EC-GEM-5267.xml">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Diccionari_Hist%C3%B2ric_de_Su%C3%AFssa" title="Diccionari Històric de Suïssa">HDS</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.hls-dhs-dss.ch/textes/f/F017178.php">1</a>)</li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Contrareforma&oldid=34223754">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Contrareforma&oldid=34223754</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categories</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Hist%C3%B2ria_de_l%27art" title="Categoria:Història de l'art">Història de l'art</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Hist%C3%B2ria_del_cristianisme" title="Categoria:Història del cristianisme">Història del cristianisme</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_refer%C3%A8ncies_sense_format" title="Categoria:Articles amb referències sense format">Articles amb referències sense format</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 11 nov 2024 a les 12:57.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>. </li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Contrareforma&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-7dfb9d98f5-wgfjn","wgBackendResponseTime":187,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"1.288","walltime":"1.512","ppvisitednodes":{"value":29621,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":141065,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":43921,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":13,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":1,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":0,"limit":20},"unstrip-size":{"value":100200,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":1,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 1147.142 1 -total"," 44.14% 506.369 1 Plantilla:Referències"," 37.38% 428.859 79 Plantilla:Ref-llibre"," 10.49% 120.295 22 Plantilla:Ref-web"," 6.73% 77.210 1 Plantilla:Commonscat"," 5.70% 65.396 1 Plantilla:Sister"," 5.50% 63.107 10 Plantilla:Cita"," 5.46% 62.598 1 Plantilla:Caixa_lateral"," 5.10% 58.489 30 Plantilla:Data_consulta"," 4.74% 54.364 1 Plantilla:Autoritat"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.217","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":2536153,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.eqiad.main-5476bd94cd-vkthz","timestamp":"20241111121338","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Contrareforma","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Contrareforma","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q128168","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q128168","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2007-01-07T11:01:30Z","dateModified":"2024-11-11T11:57:20Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/7\/74\/Vulgata_Sixtina_-_title_page.jpg","headline":"reforma cat\u00f2lica"}</script> </body> </html>