CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Gas noble - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"d3371e7c-6aa9-4c97-a916-b2693dd20c7e","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Gas_noble","wgTitle":"Gas noble","wgCurRevisionId":33576477,"wgRevisionId":33576477,"wgArticleId":1322,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","Articles amb referències sense format","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","Articles amb enllaços externs no actius","Llista d'articles de qualitat","Control d'autoritats","Articles de qualitat de química i mineralogia","Traduccions que són articles de qualitat","Gasos nobles"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Gas_noble", "wgRelevantArticleId":1322,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":60000,"wgRelatedArticlesCompat":[],"wgCentralAuthMobileDomain":false,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q19609","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true ,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","mediawiki.page.gallery.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari", "ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cmediawiki.page.gallery.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.4"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Gas noble - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Gas_noble"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Gas_noble&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Gas_noble"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Gas_noble rootpage-Gas_noble skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Gas+noble" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Gas+noble" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Gas+noble" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Gas+noble" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Història" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Història"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Història</span> </div> </a> <ul id="toc-Història-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Propietats_físiques_i_atòmiques" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Propietats_físiques_i_atòmiques"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>Propietats físiques i atòmiques</span> </div> </a> <ul id="toc-Propietats_físiques_i_atòmiques-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Propietats_químiques" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Propietats_químiques"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Propietats químiques</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Propietats_químiques-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Propietats químiques</span> </button> <ul id="toc-Propietats_químiques-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Compostos" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Compostos"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.1</span> <span>Compostos</span> </div> </a> <ul id="toc-Compostos-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Abundància_i_producció" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Abundància_i_producció"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>Abundància i producció</span> </div> </a> <ul id="toc-Abundància_i_producció-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Usos" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Usos"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Usos</span> </div> </a> <ul id="toc-Usos-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7</span> <span>Bibliografia</span> </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Gas noble</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 123 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-123" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">123 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-af mw-list-item"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Edelgasse" title="Edelgasse - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Edelgasse" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target"><span>Afrikaans</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-an mw-list-item"><a href="https://an.wikipedia.org/wiki/Gas_noble" title="Gas noble - aragonès" lang="an" hreflang="an" data-title="Gas noble" data-language-autonym="Aragonés" data-language-local-name="aragonès" class="interlanguage-link-target"><span>Aragonés</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%BA%D8%A7%D8%B2_%D9%86%D8%A8%D9%8A%D9%84" title="غاز نبيل - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="غاز نبيل" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target"><span>العربية</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ary mw-list-item"><a href="https://ary.wikipedia.org/wiki/%D8%BA%D8%A7%D8%B2_%D9%86%D8%A8%D9%8A%D9%84" title="غاز نبيل - Moroccan Arabic" lang="ary" hreflang="ary" data-title="غاز نبيل" data-language-autonym="الدارجة" data-language-local-name="Moroccan Arabic" class="interlanguage-link-target"><span>الدارجة</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Gas_noble" title="Gas noble - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Gas noble" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target"><span>Asturianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/T%C9%99sirsiz_qazlar" title="Təsirsiz qazlar - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Təsirsiz qazlar" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target"><span>Azərbaycanca</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-azb mw-list-item"><a href="https://azb.wikipedia.org/wiki/%D9%86%D8%AC%DB%8C%D8%A8_%D9%82%D8%A7%D8%B2" title="نجیب قاز - South Azerbaijani" lang="azb" hreflang="azb" data-title="نجیب قاز" data-language-autonym="تۆرکجه" data-language-local-name="South Azerbaijani" class="interlanguage-link-target"><span>تۆرکجه</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ba mw-list-item"><a href="https://ba.wikipedia.org/wiki/%D0%97%D0%B0%D1%82%D0%BB%D1%8B_%D0%B3%D0%B0%D0%B7%D0%B4%D0%B0%D1%80" title="Затлы газдар - baixkir" lang="ba" hreflang="ba" data-title="Затлы газдар" data-language-autonym="Башҡортса" data-language-local-name="baixkir" class="interlanguage-link-target"><span>Башҡортса</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ban mw-list-item"><a href="https://ban.wikipedia.org/wiki/Gas_mulia" title="Gas mulia - balinès" lang="ban" hreflang="ban" data-title="Gas mulia" data-language-autonym="Basa Bali" data-language-local-name="balinès" class="interlanguage-link-target"><span>Basa Bali</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%86%D0%BD%D0%B5%D1%80%D1%82%D0%BD%D1%8B%D1%8F_%D0%B3%D0%B0%D0%B7%D1%8B" title="Інертныя газы - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Інертныя газы" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be-x-old mw-list-item"><a href="https://be-tarask.wikipedia.org/wiki/%D0%86%D0%BD%D1%8D%D1%80%D1%82%D0%BD%D1%8B%D1%8F_%D0%B3%D0%B0%D0%B7%D1%8B" title="Інэртныя газы - Belarusian (Taraškievica orthography)" lang="be-tarask" hreflang="be-tarask" data-title="Інэртныя газы" data-language-autonym="Беларуская (тарашкевіца)" data-language-local-name="Belarusian (Taraškievica orthography)" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская (тарашкевіца)</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%91%D0%BB%D0%B0%D0%B3%D0%BE%D1%80%D0%BE%D0%B4%D0%B5%D0%BD_%D0%B3%D0%B0%D0%B7" title="Благороден газ - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Благороден газ" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target"><span>Български</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bh mw-list-item"><a href="https://bh.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%A8%E0%A5%8B%E0%A4%AC%E0%A4%B2_%E0%A4%97%E0%A5%88%E0%A4%B8" title="नोबल गैस - Bhojpuri" lang="bh" hreflang="bh" data-title="नोबल गैस" data-language-autonym="भोजपुरी" data-language-local-name="Bhojpuri" class="interlanguage-link-target"><span>भोजपुरी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bn mw-list-item"><a href="https://bn.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%A8%E0%A6%BF%E0%A6%B7%E0%A7%8D%E0%A6%95%E0%A7%8D%E0%A6%B0%E0%A6%BF%E0%A6%AF%E0%A6%BC_%E0%A6%97%E0%A7%8D%E0%A6%AF%E0%A6%BE%E0%A6%B8" title="নিষ্ক্রিয় গ্যাস - bengalí" lang="bn" hreflang="bn" data-title="নিষ্ক্রিয় গ্যাস" data-language-autonym="বাংলা" data-language-local-name="bengalí" class="interlanguage-link-target"><span>বাংলা</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bo mw-list-item"><a href="https://bo.wikipedia.org/wiki/%E0%BD%A0%E0%BD%91%E0%BE%B2%E0%BD%BA%E0%BD%A6%E0%BC%8B%E0%BD%A6%E0%BE%A6%E0%BE%B1%E0%BD%BC%E0%BD%A2%E0%BC%8B%E0%BD%91%E0%BD%80%E0%BD%A0%E0%BC%8B%E0%BD%96%E0%BD%A0%E0%BD%B2%E0%BC%8B%E0%BD%A2%E0%BE%B3%E0%BD%B4%E0%BD%84%E0%BC%8B%E0%BD%82%E0%BD%9F%E0%BD%B4%E0%BD%82%E0%BD%A6%E0%BC%8D" title="འདྲེས་སྦྱོར་དཀའ་བའི་རླུང་གཟུགས། - tibetà" lang="bo" hreflang="bo" data-title="འདྲེས་སྦྱོར་དཀའ་བའི་རླུང་གཟུགས།" data-language-autonym="བོད་ཡིག" data-language-local-name="tibetà" class="interlanguage-link-target"><span>བོད་ཡིག</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bs mw-list-item"><a href="https://bs.wikipedia.org/wiki/Plemeniti_plinovi" title="Plemeniti plinovi - bosnià" lang="bs" hreflang="bs" data-title="Plemeniti plinovi" data-language-autonym="Bosanski" data-language-local-name="bosnià" class="interlanguage-link-target"><span>Bosanski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cdo mw-list-item"><a href="https://cdo.wikipedia.org/wiki/H%C4%AD-i%C5%AB_k%C3%A9-t%C4%81%CC%A4" title="Hĭ-iū ké-tā̤ - Mindong" lang="cdo" hreflang="cdo" data-title="Hĭ-iū ké-tā̤" data-language-autonym="閩東語 / Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄" data-language-local-name="Mindong" class="interlanguage-link-target"><span>閩東語 / Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/Vz%C3%A1cn%C3%A9_plyny" title="Vzácné plyny - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Vzácné plyny" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target"><span>Čeština</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cv mw-list-item"><a href="https://cv.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D3%B3%D1%80%C4%95%D0%BA_%D0%B3%D0%B0%D0%B7%D1%81%D0%B5%D0%BC" title="Сӳрĕк газсем - txuvaix" lang="cv" hreflang="cv" data-title="Сӳрĕк газсем" data-language-autonym="Чӑвашла" data-language-local-name="txuvaix" class="interlanguage-link-target"><span>Чӑвашла</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/Nwy_nobl" title="Nwy nobl - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="Nwy nobl" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target"><span>Cymraeg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da badge-Q17559452 badge-recommendedarticle mw-list-item" title="article recomanat"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/%C3%86delgas" title="Ædelgas - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Ædelgas" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target"><span>Dansk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Edelgase" title="Edelgase - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Edelgase" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Deutsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%95%CF%85%CE%B3%CE%B5%CE%BD%CE%AE_%CE%B1%CE%AD%CF%81%CE%B9%CE%B1" title="Ευγενή αέρια - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Ευγενή αέρια" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target"><span>Ελληνικά</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Noble_gas" title="Noble gas - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Noble gas" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Nobla_gaso" title="Nobla gaso - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Nobla gaso" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target"><span>Esperanto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Gases_nobles" title="Gases nobles - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Gases nobles" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/V%C3%A4%C3%A4risgaasid" title="Väärisgaasid - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Väärisgaasid" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target"><span>Eesti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Gas_noble" title="Gas noble - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Gas noble" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target"><span>Euskara</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%DA%AF%D8%A7%D8%B2_%D9%86%D8%AC%DB%8C%D8%A8" title="گاز نجیب - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="گاز نجیب" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target"><span>فارسی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Jalokaasut" title="Jalokaasut - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Jalokaasut" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target"><span>Suomi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fo mw-list-item"><a href="https://fo.wikipedia.org/wiki/Tey_%C3%B3virknu_gassini" title="Tey óvirknu gassini - feroès" lang="fo" hreflang="fo" data-title="Tey óvirknu gassini" data-language-autonym="Føroyskt" data-language-local-name="feroès" class="interlanguage-link-target"><span>Føroyskt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Gaz_noble" title="Gaz noble - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Gaz noble" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target"><span>Français</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-frr mw-list-item"><a href="https://frr.wikipedia.org/wiki/Eedelgas" title="Eedelgas - frisó septentrional" lang="frr" hreflang="frr" data-title="Eedelgas" data-language-autonym="Nordfriisk" data-language-local-name="frisó septentrional" class="interlanguage-link-target"><span>Nordfriisk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fy mw-list-item"><a href="https://fy.wikipedia.org/wiki/Edelgas" title="Edelgas - frisó occidental" lang="fy" hreflang="fy" data-title="Edelgas" data-language-autonym="Frysk" data-language-local-name="frisó occidental" class="interlanguage-link-target"><span>Frysk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ga mw-list-item"><a href="https://ga.wikipedia.org/wiki/Triathgh%C3%A1s" title="Triathghás - irlandès" lang="ga" hreflang="ga" data-title="Triathghás" data-language-autonym="Gaeilge" data-language-local-name="irlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Gaeilge</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gan mw-list-item"><a href="https://gan.wikipedia.org/wiki/%E6%83%B0%E6%80%A7%E6%B0%A3%E9%AB%94" title="惰性氣體 - xinès gan" lang="gan" hreflang="gan" data-title="惰性氣體" data-language-autonym="贛語" data-language-local-name="xinès gan" class="interlanguage-link-target"><span>贛語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Gas_nobre" title="Gas nobre - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Gas nobre" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target"><span>Galego</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gn mw-list-item"><a href="https://gn.wikipedia.org/wiki/Pytundyry_apojovai%27%E1%BB%B9" title="Pytundyry apojovai'ỹ - guaraní" lang="gn" hreflang="gn" data-title="Pytundyry apojovai'ỹ" data-language-autonym="Avañe'ẽ" data-language-local-name="guaraní" class="interlanguage-link-target"><span>Avañe'ẽ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gv mw-list-item"><a href="https://gv.wikipedia.org/wiki/Gas_ooasle" title="Gas ooasle - manx" lang="gv" hreflang="gv" data-title="Gas ooasle" data-language-autonym="Gaelg" data-language-local-name="manx" class="interlanguage-link-target"><span>Gaelg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hak mw-list-item"><a href="https://hak.wikipedia.org/wiki/H%C3%AE-y%C3%B9_hi-th%C3%AD" title="Hî-yù hi-thí - xinès hakka" lang="hak" hreflang="hak" data-title="Hî-yù hi-thí" data-language-autonym="客家語 / Hak-kâ-ngî" data-language-local-name="xinès hakka" class="interlanguage-link-target"><span>客家語 / Hak-kâ-ngî</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%92%D7%96_%D7%90%D7%A6%D7%99%D7%9C" title="גז אציל - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="גז אציל" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target"><span>עברית</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hi mw-list-item"><a href="https://hi.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%89%E0%A4%A4%E0%A5%8D%E0%A4%95%E0%A5%83%E0%A4%B7%E0%A5%8D%E0%A4%9F_%E0%A4%97%E0%A5%88%E0%A4%B8" title="उत्कृष्ट गैस - hindi" lang="hi" hreflang="hi" data-title="उत्कृष्ट गैस" data-language-autonym="हिन्दी" data-language-local-name="hindi" class="interlanguage-link-target"><span>हिन्दी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hif mw-list-item"><a href="https://hif.wikipedia.org/wiki/Noble_gas" title="Noble gas - hindi de Fiji" lang="hif" hreflang="hif" data-title="Noble gas" data-language-autonym="Fiji Hindi" data-language-local-name="hindi de Fiji" class="interlanguage-link-target"><span>Fiji Hindi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Plemeniti_plinovi" title="Plemeniti plinovi - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Plemeniti plinovi" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target"><span>Hrvatski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hsb mw-list-item"><a href="https://hsb.wikipedia.org/wiki/Drohop%C5%82un" title="Drohopłun - alt sòrab" lang="hsb" hreflang="hsb" data-title="Drohopłun" data-language-autonym="Hornjoserbsce" data-language-local-name="alt sòrab" class="interlanguage-link-target"><span>Hornjoserbsce</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ht mw-list-item"><a href="https://ht.wikipedia.org/wiki/Gaz_n%C3%B2b" title="Gaz nòb - crioll d’Haití" lang="ht" hreflang="ht" data-title="Gaz nòb" data-language-autonym="Kreyòl ayisyen" data-language-local-name="crioll d’Haití" class="interlanguage-link-target"><span>Kreyòl ayisyen</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/Nemesg%C3%A1zok" title="Nemesgázok - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Nemesgázok" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target"><span>Magyar</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D4%BB%D5%B6%D5%A5%D6%80%D5%BF_%D5%A3%D5%A1%D5%A6%D5%A5%D6%80" title="Իներտ գազեր - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Իներտ գազեր" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target"><span>Հայերեն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ia mw-list-item"><a href="https://ia.wikipedia.org/wiki/Gas_nobile" title="Gas nobile - interlingua" lang="ia" hreflang="ia" data-title="Gas nobile" data-language-autonym="Interlingua" data-language-local-name="interlingua" class="interlanguage-link-target"><span>Interlingua</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Gas_mulia" title="Gas mulia - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Gas mulia" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Indonesia</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-inh mw-list-item"><a href="https://inh.wikipedia.org/wiki/%D0%AD%D0%B7%D0%B4%D0%B8%D0%B9_%D0%B3%D0%B0%D0%B7%D0%B0%D1%88" title="Эздий газаш - ingúix" lang="inh" hreflang="inh" data-title="Эздий газаш" data-language-autonym="ГӀалгӀай" data-language-local-name="ingúix" class="interlanguage-link-target"><span>ГӀалгӀай</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-is mw-list-item"><a href="https://is.wikipedia.org/wiki/E%C3%B0allofttegund" title="Eðallofttegund - islandès" lang="is" hreflang="is" data-title="Eðallofttegund" data-language-autonym="Íslenska" data-language-local-name="islandès" class="interlanguage-link-target"><span>Íslenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Gas_nobili" title="Gas nobili - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Gas nobili" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target"><span>Italiano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E7%AC%AC18%E6%97%8F%E5%85%83%E7%B4%A0" title="第18族元素 - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="第18族元素" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target"><span>日本語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jbo mw-list-item"><a href="https://jbo.wikipedia.org/wiki/navni" title="navni - lojban" lang="jbo" hreflang="jbo" data-title="navni" data-language-autonym="La .lojban." data-language-local-name="lojban" class="interlanguage-link-target"><span>La .lojban.</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jv mw-list-item"><a href="https://jv.wikipedia.org/wiki/Gas_mulya" title="Gas mulya - javanès" lang="jv" hreflang="jv" data-title="Gas mulya" data-language-autonym="Jawa" data-language-local-name="javanès" class="interlanguage-link-target"><span>Jawa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%98%E1%83%9C%E1%83%94%E1%83%A0%E1%83%A2%E1%83%A3%E1%83%9A%E1%83%98_%E1%83%90%E1%83%98%E1%83%A0%E1%83%94%E1%83%91%E1%83%98" title="ინერტული აირები - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="ინერტული აირები" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target"><span>ქართული</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kk mw-list-item"><a href="https://kk.wikipedia.org/wiki/%D0%98%D0%BD%D0%B5%D1%80%D1%82%D1%82%D1%96_%D0%B3%D0%B0%D0%B7%D0%B4%D0%B0%D1%80" title="Инертті газдар - kazakh" lang="kk" hreflang="kk" data-title="Инертті газдар" data-language-autonym="Қазақша" data-language-local-name="kazakh" class="interlanguage-link-target"><span>Қазақша</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kn mw-list-item"><a href="https://kn.wikipedia.org/wiki/%E0%B2%B6%E0%B3%8D%E0%B2%B0%E0%B3%87%E0%B2%B7%E0%B3%8D%E0%B2%A0%E0%B2%BE%E0%B2%A8%E0%B2%BF%E0%B2%B2%E0%B2%97%E0%B2%B3%E0%B3%81" title="ಶ್ರೇಷ್ಠಾನಿಲಗಳು - kannada" lang="kn" hreflang="kn" data-title="ಶ್ರೇಷ್ಠಾನಿಲಗಳು" data-language-autonym="ಕನ್ನಡ" data-language-local-name="kannada" class="interlanguage-link-target"><span>ಕನ್ನಡ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EB%B9%84%ED%99%9C%EC%84%B1_%EA%B8%B0%EC%B2%B4" title="비활성 기체 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="비활성 기체" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target"><span>한국어</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ky mw-list-item"><a href="https://ky.wikipedia.org/wiki/%D0%98%D0%BD%D0%B5%D1%80%D1%82%D1%82%D2%AF%D2%AF_%D0%B3%D0%B0%D0%B7%D0%B4%D0%B0%D1%80" title="Инерттүү газдар - kirguís" lang="ky" hreflang="ky" data-title="Инерттүү газдар" data-language-autonym="Кыргызча" data-language-local-name="kirguís" class="interlanguage-link-target"><span>Кыргызча</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Gasia_nobilia" title="Gasia nobilia - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Gasia nobilia" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target"><span>Latina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lb mw-list-item"><a href="https://lb.wikipedia.org/wiki/Eedelgas" title="Eedelgas - luxemburguès" lang="lb" hreflang="lb" data-title="Eedelgas" data-language-autonym="Lëtzebuergesch" data-language-local-name="luxemburguès" class="interlanguage-link-target"><span>Lëtzebuergesch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-li mw-list-item"><a href="https://li.wikipedia.org/wiki/Aedelgaas" title="Aedelgaas - limburguès" lang="li" hreflang="li" data-title="Aedelgaas" data-language-autonym="Limburgs" data-language-local-name="limburguès" class="interlanguage-link-target"><span>Limburgs</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lmo mw-list-item"><a href="https://lmo.wikipedia.org/wiki/Gas_n%C3%B2bil" title="Gas nòbil - llombard" lang="lmo" hreflang="lmo" data-title="Gas nòbil" data-language-autonym="Lombard" data-language-local-name="llombard" class="interlanguage-link-target"><span>Lombard</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/Inertin%C4%97s_dujos" title="Inertinės dujos - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Inertinės dujos" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target"><span>Lietuvių</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/C%C4%93lg%C4%81zes" title="Cēlgāzes - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Cēlgāzes" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target"><span>Latviešu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mhr mw-list-item"><a href="https://mhr.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D1%83%D0%B0%D0%BF%D0%BF%D0%B5%D0%B7-%D0%B2%D0%BB%D0%B0%D0%BA" title="Суаппез-влак - Eastern Mari" lang="mhr" hreflang="mhr" data-title="Суаппез-влак" data-language-autonym="Олык марий" data-language-local-name="Eastern Mari" class="interlanguage-link-target"><span>Олык марий</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk mw-list-item"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%91%D0%BB%D0%B0%D0%B3%D0%BE%D1%80%D0%BE%D0%B4%D0%B5%D0%BD_%D0%B3%D0%B0%D1%81" title="Благороден гас - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Благороден гас" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target"><span>Македонски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ml mw-list-item"><a href="https://ml.wikipedia.org/wiki/%E0%B4%89%E0%B5%BD%E0%B4%95%E0%B5%83%E0%B4%B7%E0%B5%8D%E0%B4%9F%E0%B4%B5%E0%B4%BE%E0%B4%A4%E0%B4%95%E0%B4%82" title="ഉൽകൃഷ്ടവാതകം - malaiàlam" lang="ml" hreflang="ml" data-title="ഉൽകൃഷ്ടവാതകം" data-language-autonym="മലയാളം" data-language-local-name="malaiàlam" class="interlanguage-link-target"><span>മലയാളം</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mn badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://mn.wikipedia.org/wiki/%D0%98%D0%BD%D0%B5%D1%80%D1%82_%D1%85%D0%B8%D0%B9" title="Инерт хий - mongol" lang="mn" hreflang="mn" data-title="Инерт хий" data-language-autonym="Монгол" data-language-local-name="mongol" class="interlanguage-link-target"><span>Монгол</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mr mw-list-item"><a href="https://mr.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%A8%E0%A4%BF%E0%A4%B7%E0%A5%8D%E0%A4%95%E0%A5%8D%E0%A4%B0%E0%A4%BF%E0%A4%AF_%E0%A4%B5%E0%A4%BE%E0%A4%AF%E0%A5%82" title="निष्क्रिय वायू - marathi" lang="mr" hreflang="mr" data-title="निष्क्रिय वायू" data-language-autonym="मराठी" data-language-local-name="marathi" class="interlanguage-link-target"><span>मराठी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/Gas_adi" title="Gas adi - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Gas adi" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Melayu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-my mw-list-item"><a href="https://my.wikipedia.org/wiki/%E1%80%94%E1%80%AD%E1%80%AF%E1%80%98%E1%80%9A%E1%80%BA%E1%80%82%E1%80%80%E1%80%BA%E1%80%85%E1%80%BA" title="နိုဘယ်ဂက်စ် - birmà" lang="my" hreflang="my" data-title="နိုဘယ်ဂက်စ်" data-language-autonym="မြန်မာဘာသာ" data-language-local-name="birmà" class="interlanguage-link-target"><span>မြန်မာဘာသာ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-myv mw-list-item"><a href="https://myv.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D1%83%D0%BB%D0%BE_%D0%BA%D0%BE%D1%88%D1%82%D0%BD%D1%8D" title="Куло коштнэ - mordovià erza" lang="myv" hreflang="myv" data-title="Куло коштнэ" data-language-autonym="Эрзянь" data-language-local-name="mordovià erza" class="interlanguage-link-target"><span>Эрзянь</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds mw-list-item"><a href="https://nds.wikipedia.org/wiki/Eddelgas" title="Eddelgas - baix alemany" lang="nds" hreflang="nds" data-title="Eddelgas" data-language-autonym="Plattdüütsch" data-language-local-name="baix alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Plattdüütsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ne mw-list-item"><a href="https://ne.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%A8%E0%A5%8B%E0%A4%AC%E0%A4%B2_%E0%A4%97%E0%A5%8D%E0%A4%AF%E0%A4%BE%E0%A4%B8" title="नोबल ग्यास - nepalès" lang="ne" hreflang="ne" data-title="नोबल ग्यास" data-language-autonym="नेपाली" data-language-local-name="nepalès" class="interlanguage-link-target"><span>नेपाली</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-new mw-list-item"><a href="https://new.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%A8%E0%A5%8B%E0%A4%AC%E0%A4%B2_%E0%A4%97%E0%A5%8D%E0%A4%AF%E0%A4%BE%E0%A4%B8" title="नोबल ग्यास - newari" lang="new" hreflang="new" data-title="नोबल ग्यास" data-language-autonym="नेपाल भाषा" data-language-local-name="newari" class="interlanguage-link-target"><span>नेपाल भाषा</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Edelgas" title="Edelgas - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Edelgas" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Nederlands</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Edelgass" title="Edelgass - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Edelgass" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk nynorsk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Edelgass" title="Edelgass - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Edelgass" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk bokmål</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-oc mw-list-item"><a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/Gas_n%C3%B2ble" title="Gas nòble - occità" lang="oc" hreflang="oc" data-title="Gas nòble" data-language-autonym="Occitan" data-language-local-name="occità" class="interlanguage-link-target"><span>Occitan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-or mw-list-item"><a href="https://or.wikipedia.org/wiki/%E0%AC%A8%E0%AC%BF%E0%AC%B7%E0%AD%8D%E0%AC%95%E0%AD%8D%E0%AC%B0%E0%AC%BF%E0%AD%9F_%E0%AC%97%E0%AD%8D%E0%AD%9F%E0%AC%BE%E0%AC%B8" title="ନିଷ୍କ୍ରିୟ ଗ୍ୟାସ - oriya" lang="or" hreflang="or" data-title="ନିଷ୍କ୍ରିୟ ଗ୍ୟାସ" data-language-autonym="ଓଡ଼ିଆ" data-language-local-name="oriya" class="interlanguage-link-target"><span>ଓଡ଼ିଆ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pa mw-list-item"><a href="https://pa.wikipedia.org/wiki/%E0%A8%A8%E0%A9%8B%E0%A8%AC%E0%A8%B2_%E0%A8%97%E0%A9%88%E0%A8%B8" title="ਨੋਬਲ ਗੈਸ - panjabi" lang="pa" hreflang="pa" data-title="ਨੋਬਲ ਗੈਸ" data-language-autonym="ਪੰਜਾਬੀ" data-language-local-name="panjabi" class="interlanguage-link-target"><span>ਪੰਜਾਬੀ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pap mw-list-item"><a href="https://pap.wikipedia.org/wiki/Gas_inerto" title="Gas inerto - papiament" lang="pap" hreflang="pap" data-title="Gas inerto" data-language-autonym="Papiamentu" data-language-local-name="papiament" class="interlanguage-link-target"><span>Papiamentu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Helowce" title="Helowce - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Helowce" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target"><span>Polski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pnb mw-list-item"><a href="https://pnb.wikipedia.org/wiki/%D8%AC%D9%88%DA%AF%DB%8C_%DA%AF%DB%8C%D8%B3%D8%A7%DA%BA" title="جوگی گیساں - Western Punjabi" lang="pnb" hreflang="pnb" data-title="جوگی گیساں" data-language-autonym="پنجابی" data-language-local-name="Western Punjabi" class="interlanguage-link-target"><span>پنجابی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/G%C3%A1s_nobre" title="Gás nobre - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Gás nobre" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target"><span>Português</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-qu mw-list-item"><a href="https://qu.wikipedia.org/wiki/Umi%C3%B1a_wapsi" title="Umiña wapsi - quítxua" lang="qu" hreflang="qu" data-title="Umiña wapsi" data-language-autonym="Runa Simi" data-language-local-name="quítxua" class="interlanguage-link-target"><span>Runa Simi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Gaz_nobil" title="Gaz nobil - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Gaz nobil" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target"><span>Română</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%91%D0%BB%D0%B0%D0%B3%D0%BE%D1%80%D0%BE%D0%B4%D0%BD%D1%8B%D0%B5_%D0%B3%D0%B0%D0%B7%D1%8B" title="Благородные газы - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Благородные газы" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target"><span>Русский</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sah mw-list-item"><a href="https://sah.wikipedia.org/wiki/%D0%9C%D0%B0%D0%B0%D0%BD%D1%8B_%D0%B3%D0%B0%D0%B0%D1%81%D1%82%D0%B0%D1%80" title="Мааны гаастар - iacut" lang="sah" hreflang="sah" data-title="Мааны гаастар" data-language-autonym="Саха тыла" data-language-local-name="iacut" class="interlanguage-link-target"><span>Саха тыла</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sc mw-list-item"><a href="https://sc.wikipedia.org/wiki/Gasu_n%C3%B2bile" title="Gasu nòbile - sard" lang="sc" hreflang="sc" data-title="Gasu nòbile" data-language-autonym="Sardu" data-language-local-name="sard" class="interlanguage-link-target"><span>Sardu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sco mw-list-item"><a href="https://sco.wikipedia.org/wiki/Noble_gas" title="Noble gas - escocès" lang="sco" hreflang="sco" data-title="Noble gas" data-language-autonym="Scots" data-language-local-name="escocès" class="interlanguage-link-target"><span>Scots</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Plemeniti_gas" title="Plemeniti gas - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Plemeniti gas" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target"><span>Srpskohrvatski / српскохрватски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-si badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://si.wikipedia.org/wiki/%E0%B6%8B%E0%B6%A0%E0%B7%8A%E0%B6%A0_%E0%B7%80%E0%B7%8F%E0%B6%BA%E0%B7%94" title="උච්ච වායු - singalès" lang="si" hreflang="si" data-title="උච්ච වායු" data-language-autonym="සිංහල" data-language-local-name="singalès" class="interlanguage-link-target"><span>සිංහල</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Noble_gas" title="Noble gas - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Noble gas" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target"><span>Simple English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/Vz%C3%A1cny_plyn" title="Vzácny plyn - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Vzácny plyn" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenčina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/%C5%BDlahtni_plin" title="Žlahtni plin - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Žlahtni plin" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenščina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-so mw-list-item"><a href="https://so.wikipedia.org/wiki/Neefta_Gobta" title="Neefta Gobta - somali" lang="so" hreflang="so" data-title="Neefta Gobta" data-language-autonym="Soomaaliga" data-language-local-name="somali" class="interlanguage-link-target"><span>Soomaaliga</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sq mw-list-item"><a href="https://sq.wikipedia.org/wiki/Grupi_i_tet%C3%ABmb%C3%ABdhjet%C3%AB_i_elementeve_kimike" title="Grupi i tetëmbëdhjetë i elementeve kimike - albanès" lang="sq" hreflang="sq" data-title="Grupi i tetëmbëdhjetë i elementeve kimike" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanès" class="interlanguage-link-target"><span>Shqip</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D0%BB%D0%B5%D0%BC%D0%B5%D0%BD%D0%B8%D1%82%D0%B8_%D0%B3%D0%B0%D1%81" title="Племенити гас - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Племенити гас" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target"><span>Српски / srpski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-su mw-list-item"><a href="https://su.wikipedia.org/wiki/Gas_mulya" title="Gas mulya - sondanès" lang="su" hreflang="su" data-title="Gas mulya" data-language-autonym="Sunda" data-language-local-name="sondanès" class="interlanguage-link-target"><span>Sunda</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/%C3%84delgas" title="Ädelgas - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Ädelgas" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target"><span>Svenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sw mw-list-item"><a href="https://sw.wikipedia.org/wiki/Gesi_adimu" title="Gesi adimu - suahili" lang="sw" hreflang="sw" data-title="Gesi adimu" data-language-autonym="Kiswahili" data-language-local-name="suahili" class="interlanguage-link-target"><span>Kiswahili</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%85%E0%AE%B0%E0%AF%81%E0%AE%AE%E0%AE%A9%E0%AF%8D_%E0%AE%B5%E0%AE%BE%E0%AE%AF%E0%AF%81" title="அருமன் வாயு - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="அருமன் வாயு" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target"><span>தமிழ்</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-te mw-list-item"><a href="https://te.wikipedia.org/wiki/%E0%B0%89%E0%B0%A4%E0%B1%8D%E0%B0%95%E0%B1%83%E0%B0%B7%E0%B1%8D%E0%B0%9F_%E0%B0%B5%E0%B0%BE%E0%B0%AF%E0%B1%81%E0%B0%B5%E0%B1%81" title="ఉత్కృష్ట వాయువు - telugu" lang="te" hreflang="te" data-title="ఉత్కృష్ట వాయువు" data-language-autonym="తెలుగు" data-language-local-name="telugu" class="interlanguage-link-target"><span>తెలుగు</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tg mw-list-item"><a href="https://tg.wikipedia.org/wiki/%D0%93%D0%B0%D0%B7%D2%B3%D0%BE%D0%B8_%D0%B0%D1%81%D0%B8%D0%BB" title="Газҳои асил - tadjik" lang="tg" hreflang="tg" data-title="Газҳои асил" data-language-autonym="Тоҷикӣ" data-language-local-name="tadjik" class="interlanguage-link-target"><span>Тоҷикӣ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B9%81%E0%B8%81%E0%B9%8A%E0%B8%AA%E0%B8%A1%E0%B8%B5%E0%B8%AA%E0%B8%81%E0%B8%B8%E0%B8%A5" title="แก๊สมีสกุล - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="แก๊สมีสกุล" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target"><span>ไทย</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tl mw-list-item"><a href="https://tl.wikipedia.org/wiki/Mariringal_na_mga_hangin" title="Mariringal na mga hangin - tagal" lang="tl" hreflang="tl" data-title="Mariringal na mga hangin" data-language-autonym="Tagalog" data-language-local-name="tagal" class="interlanguage-link-target"><span>Tagalog</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/Soy_gaz" title="Soy gaz - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Soy gaz" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target"><span>Türkçe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%91%D0%BB%D0%B0%D0%B3%D0%BE%D1%80%D0%BE%D0%B4%D0%BD%D1%96_%D0%B3%D0%B0%D0%B7%D0%B8" title="Благородні гази - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Благородні гази" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target"><span>Українська</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ur mw-list-item"><a href="https://ur.wikipedia.org/wiki/%D9%86%D9%88%D8%A8%D9%84_%DA%AF%DB%8C%D8%B3%DB%8C%DA%BA" title="نوبل گیسیں - urdú" lang="ur" hreflang="ur" data-title="نوبل گیسیں" data-language-autonym="اردو" data-language-local-name="urdú" class="interlanguage-link-target"><span>اردو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/Kh%C3%AD_hi%E1%BA%BFm" title="Khí hiếm - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Khí hiếm" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target"><span>Tiếng Việt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wa mw-list-item"><a href="https://wa.wikipedia.org/wiki/G%C3%A5z_n%C3%B4be" title="Gåz nôbe - való" lang="wa" hreflang="wa" data-title="Gåz nôbe" data-language-autonym="Walon" data-language-local-name="való" class="interlanguage-link-target"><span>Walon</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-war mw-list-item"><a href="https://war.wikipedia.org/wiki/Gas_noble" title="Gas noble - waray" lang="war" hreflang="war" data-title="Gas noble" data-language-autonym="Winaray" data-language-local-name="waray" class="interlanguage-link-target"><span>Winaray</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E7%A8%80%E6%9C%89%E6%B0%94%E4%BD%93" title="稀有气体 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="稀有气体" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target"><span>吴语</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yi mw-list-item"><a href="https://yi.wikipedia.org/wiki/%D7%90%D7%99%D7%99%D7%93%D7%A2%D7%9C%D7%A2%D7%A8_%D7%92%D7%90%D7%96" title="איידעלער גאז - ídix" lang="yi" hreflang="yi" data-title="איידעלער גאז" data-language-autonym="ייִדיש" data-language-local-name="ídix" class="interlanguage-link-target"><span>ייִדיש</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yo mw-list-item"><a href="https://yo.wikipedia.org/wiki/%E1%BA%B8%CC%80f%C3%BA%C3%B9f%C3%B9_ab%C3%ADire" title="Ẹ̀fúùfù abíire - ioruba" lang="yo" hreflang="yo" data-title="Ẹ̀fúùfù abíire" data-language-autonym="Yorùbá" data-language-local-name="ioruba" class="interlanguage-link-target"><span>Yorùbá</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E7%A8%80%E6%9C%89%E6%B0%94%E4%BD%93" title="稀有气体 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="稀有气体" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target"><span>中文</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-classical mw-list-item"><a href="https://zh-classical.wikipedia.org/wiki/%E8%B2%B4%E6%B0%A3%E9%AB%94" title="貴氣體 - xinès clàssic" lang="lzh" hreflang="lzh" data-title="貴氣體" data-language-autonym="文言" data-language-local-name="xinès clàssic" class="interlanguage-link-target"><span>文言</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-min-nan mw-list-item"><a href="https://zh-min-nan.wikipedia.org/wiki/Hi-i%C3%BA_kh%C3%AC-th%C3%A9" title="Hi-iú khì-thé - xinès min del sud" lang="nan" hreflang="nan" data-title="Hi-iú khì-thé" data-language-autonym="閩南語 / Bân-lâm-gú" data-language-local-name="xinès min del sud" class="interlanguage-link-target"><span>閩南語 / Bân-lâm-gú</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E6%83%B0%E6%80%A7%E6%B0%A3%E9%AB%94" title="惰性氣體 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="惰性氣體" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target"><span>粵語</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q19609#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Gas_noble" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Gas_noble" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Gas_noble"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Gas_noble&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Gas_noble&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Gas_noble"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Gas_noble&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Gas_noble&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Gas_noble" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Gas_noble" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q"><span>Pàgines especials</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Gas_noble&oldid=33576477" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Gas_noble&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Gas_noble&id=33576477&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FGas_noble"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FGas_noble"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Gas+noble"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Gas_noble&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Gas_noble&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Noble_gases" hreflang="en"><span>Commons</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q19609" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> <div id="mw-indicator-ind-qualitat" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat" title="Article de qualitat"><img alt="Article de qualitat" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/30px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png" decoding="async" width="30" height="36" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/45px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/60px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 2x" data-file-width="2408" data-file-height="2896" /></a></span></div></div> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><table style="float: right; border: 1px solid #ccc; margin: 0.5em 0pt 0.8em 1.4em; padding: 3px !important; width: 75px;"> <tbody><tr> <th><a href="/wiki/Grup_de_la_taula_peri%C3%B2dica" title="Grup de la taula periòdica">Grup</a> →</th> <th>18 </th></tr> <tr> <th>↓ <a href="/wiki/Per%C3%ADode_de_la_taula_peri%C3%B2dica" title="Període de la taula periòdica">Període</a> </th></tr> <tr> <th><a href="/wiki/Elements_del_per%C3%ADode_1" title="Elements del període 1">1</a> </th> <td title="Gasos nobles; Primordial; Gas" style="text-align:center; color:red ; background:#c0ffff; border:2px solid black;">2 <br /> <a href="/wiki/Heli" title="Heli">He</a> </td></tr> <tr> <th><a href="/wiki/Elements_del_per%C3%ADode_2" title="Elements del període 2">2</a> </th> <td title="Gasos nobles; Primordial; Gas" style="text-align:center; color:red ; background:#c0ffff; border:2px solid black;">10 <br /> <a href="/wiki/Ne%C3%B3" title="Neó">Ne</a> </td></tr> <tr> <th><a href="/wiki/Elements_del_per%C3%ADode_3" title="Elements del període 3">3</a> </th> <td title="Gasos nobles; Primordial; Gas" style="text-align:center; color:red ; background:#c0ffff; border:2px solid black;">18 <br /> <a href="/wiki/Arg%C3%B3" title="Argó">Ar</a> </td></tr> <tr> <th><a href="/wiki/Elements_del_per%C3%ADode_4" title="Elements del període 4">4</a> </th> <td title="Gasos nobles; Primordial; Gas" style="text-align:center; color:red ; background:#c0ffff; border:2px solid black;">36 <br /> <a href="/wiki/Cript%C3%B3" title="Criptó">Kr</a> </td></tr> <tr> <th><a href="/wiki/Elements_del_per%C3%ADode_5" title="Elements del període 5">5</a> </th> <td title="Gasos nobles; Primordial; Gas" style="text-align:center; color:red ; background:#c0ffff; border:2px solid black;">54 <br /> <a href="/wiki/Xen%C3%B3" title="Xenó">Xe</a> </td></tr> <tr> <th><a href="/wiki/Elements_del_per%C3%ADode_6" title="Elements del període 6">6</a> </th> <td title="Gasos nobles; Natural radio; Gas" style="text-align:center; color:red ; background:#c0ffff; border:2px dashed black;">86 <br /> <a href="/wiki/Rad%C3%B3" title="Radó">Rn</a> </td></tr> <tr> <th><a href="/wiki/Elements_del_per%C3%ADode_7" title="Elements del període 7">7</a> </th> <td title="Unknown chemical properties; Synthetic; UnknownPhase" style="text-align:center; color:DimGrey; background:#ffffff; border:2px dotted black;">118 <br /> <a href="/wiki/Oganess%C3%B3" title="Oganessó">Og</a> </td></tr> <tr> <td> </td></tr> <tr> <td colspan="2"> <hr /> <center>Llegenda</center> <table> <tbody><tr> <td colspan="2" style="text-align: center; border: 1px solid #AAAAAA; background:#c0ffff;"><span style="font-size:85%;"><i>Gas noble</i></span> </td></tr> <tr> <td colspan="2" style="text-align: center; border: 1px solid #AAAAAA; color: red ;"><span style="font-size:85%;"><i>Gas</i></span> </td></tr> <tr> <td colspan="2" style="text-align: center; border: 2px solid black;"><span style="font-size:85%;"><i><a href="/wiki/Element_primordial" title="Element primordial">Element primordial</a></i></span> </td></tr> <tr> <td colspan="2" style="text-align: center; border: 2px dashed black;"><span style="font-size:85%;"><i><a href="/wiki/Radiois%C3%B2top_tra%C3%A7a" title="Radioisòtop traça">Producte de desintegració</a></i></span> </td></tr> <tr> <td colspan="2" style="text-align: center; border: 2px dotted black;"><span style="font-size:85%;"><i><a href="/wiki/Element_sint%C3%A8tic" title="Element sintètic">Sintètic</a></i></span> </td></tr></tbody></table> </td></tr></tbody></table> <p>Els <b>gasos nobles</b> són un grup d'<a href="/wiki/Elements_qu%C3%ADmics" class="mw-redirect" title="Elements químics">elements químics</a> que tenen propietats similars. En <a href="/wiki/Condicions_est%C3%A0ndard_de_pressi%C3%B3_i_temperatura" title="Condicions estàndard de pressió i temperatura">condicions estàndard</a>, són gasos inodors, incolors, <a href="/wiki/Monoat%C3%B2mics" class="mw-redirect" title="Monoatòmics">monoatòmics</a> i de molt baixa <a href="/wiki/Reactivitat_qu%C3%ADmica" title="Reactivitat química">reactivitat</a>. Els sis gasos nobles presents a la natura són l'<a href="/wiki/Heli" title="Heli">heli</a> (He), el <a href="/wiki/Ne%C3%B3" title="Neó">neó</a> (Ne), l'<a href="/wiki/Arg%C3%B3" title="Argó">argó</a> (Ar), el <a href="/wiki/Cript%C3%B3" title="Criptó">criptó</a> (Kr), el <a href="/wiki/Xen%C3%B3" title="Xenó">xenó</a> (Xe) i el <a href="/wiki/Rad%C3%B3" title="Radó">radó</a> (Rn), que és radioactiu. L'<a href="/wiki/Oganess%C3%B3" title="Oganessó">oganessó</a> (Og), un <a href="/wiki/Element_sint%C3%A8tic" title="Element sintètic">element sintètic</a> del qual encara no s'han estudiat les propietats químiques, podria ser un gas noble o, al contrari, trencar la tendència a causa dels <a href="/wiki/Efectes_relativistes" class="mw-redirect" title="Efectes relativistes">efectes relativistes</a>. </p><p>En els sis primers <a href="/wiki/Per%C3%ADode_de_la_taula_peri%C3%B2dica" title="Període de la taula periòdica">períodes</a> de la <a href="/wiki/Taula_peri%C3%B2dica" title="Taula periòdica">taula periòdica</a>, els gasos nobles coincideixen exactament amb els membres del <a href="/wiki/Grup_18_de_la_taula_peri%C3%B2dica" class="mw-redirect" title="Grup 18 de la taula periòdica">grup 18</a>. Són molt poc reactius excepte en determinades condicions extremes. </p><p>Les propietats dels gasos nobles estan ben explicades per les teories modernes de l'<a href="/wiki/Estructura_at%C3%B2mica" class="mw-redirect" title="Estructura atòmica">estructura atòmica</a>; es considera que la seva <a href="/wiki/Capa_d%27electrons" title="Capa d'electrons">capa exterior</a> d'<a href="/wiki/Electr%C3%B3_de_val%C3%A8ncia" title="Electró de valència">electrons de valència</a> està «plena», fent que tinguin poca tendència a participar en reaccions químiques, i només s'han elaborat uns quants centenars de <a href="/wiki/Compost_de_gas_noble" title="Compost de gas noble">compostos de gasos nobles</a>. Els <a href="/wiki/Punt_de_fusi%C3%B3" title="Punt de fusió">punts de fusió</a> i d'<a href="/wiki/Punt_d%27ebullici%C3%B3" title="Punt d'ebullició">ebullició</a> dels gasos nobles són propers, i difereixen en menys de 10 °C; per consegüent, només són líquids en un interval de temperatures molt petit. </p><p>El neó, l'argó, el criptó i el xenó s'obtenen a partir de l'aire mitjançant els mètodes de <a href="/wiki/Liq%C3%BCefacci%C3%B3_de_gasos" title="Liqüefacció de gasos">liqüefacció de gasos</a> i <a href="/wiki/Destil%C2%B7laci%C3%B3_fraccionada" title="Destil·lació fraccionada">destil·lació fraccionada</a>. L'heli se sol separar del <a href="/wiki/Gas_natural" title="Gas natural">gas natural</a>, i el radó s'obté de la <a href="/wiki/Desintegraci%C3%B3_radioactiva" class="mw-redirect" title="Desintegració radioactiva">desintegració radioactiva</a> de compostos dissolts de <a href="/wiki/Radi_(element)" title="Radi (element)">radi</a>. Els gasos nobles tenen diverses aplicacions importants en indústries com ara la il·luminació, la soldadura i l'exploració espacial. Els bussos de gran profunditat utilitzen una mescla de gasos d'heli i nitrogen a profunditat com a <a href="/wiki/Gas_respirable" title="Gas respirable">gas respirable</a>, per evitar patir <a href="/wiki/Efecte_de_Paul_Bert" title="Efecte de Paul Bert">toxèmia d'oxigen</a>, l'efecte letal de l'oxigen a alta pressió, i el <a href="/wiki/Mal_de_fond%C3%A0ria" title="Mal de fondària">mal de fondària</a>, l'efecte narcòtic del nitrogen a l'aire per sobre del llindar de pressió parcial. Després que el risc causat per la inflamabilitat de l'<a href="/wiki/Hidrogen" title="Hidrogen">hidrogen</a> es fes evident, fou substituït per heli als <a href="/wiki/Dirigible" title="Dirigible">dirigibles</a> i <a href="/wiki/Aer%C3%B2stat_de_gas" class="mw-redirect" title="Aeròstat de gas">globus</a>. </p> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Història"><span id="Hist.C3.B2ria"></span>Història</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Gas_noble&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Història"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>«Gas noble» és la traducció del mot <a href="/wiki/Alemany" title="Alemany">alemany</a> <span lang="de"><i>Edelgas</i></span>, utilitzat per primer cop el 1898 per <a href="/wiki/Hugo_Erdmann" class="mw-redirect" title="Hugo Erdmann">Hugo Erdmann</a><sup id="cite_ref-1" class="reference"><a href="#cite_note-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> en referència a la seva reactivitat extremament baixa. El terme traça una analogia amb el terme «metalls nobles», com ara l'<a href="/wiki/Or" title="Or">or</a>, que estaven associats amb la riquesa i la noblesa, i també tenen una reactivitat baixa. Els gasos nobles també han estat denominats «<a href="/wiki/Gas_inert" title="Gas inert">gasos inerts</a>», però aquest nom és actualment obsolet, car es coneixen molts compostos de gasos nobles.<sup id="cite_ref-2" class="reference"><a href="#cite_note-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> «Gasos rars» és un altre terme que ha estat utilitzat,<sup id="cite_ref-3" class="reference"><a href="#cite_note-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> però també és erroni, car l'<a href="/wiki/Arg%C3%B3" title="Argó">argó</a> forma una part bastant considerable (0,94% en volum, 1,3% en massa) de l'<a href="/wiki/Atmosfera_terrestre" title="Atmosfera terrestre">atmosfera terrestre</a>.<sup id="cite_ref-4" class="reference"><a href="#cite_note-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Helium_spectrum.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/80/Helium_spectrum.jpg/220px-Helium_spectrum.jpg" decoding="async" width="220" height="66" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/80/Helium_spectrum.jpg/330px-Helium_spectrum.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/80/Helium_spectrum.jpg/440px-Helium_spectrum.jpg 2x" data-file-width="506" data-file-height="151" /></a><figcaption>L'heli fou detectat per primer cop al Sol a causa de les seves <a href="/wiki/L%C3%ADnia_espectral" title="Línia espectral">línies espectrals</a> característiques.</figcaption></figure> <p><a href="/wiki/Pierre_Janssen" title="Pierre Janssen">Pierre Janssen</a> i <a href="/wiki/Joseph_Norman_Lockyer" class="mw-redirect" title="Joseph Norman Lockyer">Joseph Norman Lockyer</a> foren els primers a descobrir un gas noble el 18 d'agost del 1868, mentre observaven la <a href="/wiki/Cromosfera" title="Cromosfera">cromosfera</a> del <a href="/wiki/Sol" title="Sol">Sol</a>, i l'anomenaren <a href="/wiki/Heli" title="Heli">heli</a> en referència al mot grec per dir «sol», <span lang="el">ήλιος</span> (<i><span lang="el-Latn">helios</span></i>).<sup id="cite_ref-5" class="reference"><a href="#cite_note-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Abans d'ells, el 1784, el químic i físic <a href="/wiki/Henry_Cavendish" title="Henry Cavendish">Henry Cavendish</a> havia descobert que l'aire conté una petita proporció d'una substància menys reactiva que el <a href="/wiki/Nitrogen" title="Nitrogen">nitrogen</a>.<sup id="cite_ref-ozima1_6-0" class="reference"><a href="#cite_note-ozima1-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Un segle més tard, el 1895, <a href="/wiki/John_Strutt" title="John Strutt">Lord Rayleigh</a> descobrí que mostres de nitrogen de l'aire tenien una <a href="/wiki/Densitat" title="Densitat">densitat</a> diferent de la del nitrogen que resultava de <a href="/wiki/Reaccions_qu%C3%ADmiques" class="mw-redirect" title="Reaccions químiques">reaccions químiques</a>. Juntament amb el científic <a href="/wiki/William_Ramsay" title="William Ramsay">William Ramsay</a> a l'<a href="/wiki/University_College_de_Londres" title="University College de Londres">University College de Londres</a>, Lord <a href="/wiki/John_Strutt" title="John Strutt">Rayleigh</a> teoritzà que el nitrogen extret de l'aire estava barrejat amb un altre gas, duent a un experiment que aïllà amb èxit un nou element, l'argó, del mot grec <span lang="el">αργός</span> (<i><span lang="el-Latn">argós</span></i>, 'inactiu').<sup id="cite_ref-ozima1_6-1" class="reference"><a href="#cite_note-ozima1-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Amb aquest descobriment, s'adonaren que mancava una classe sencera de <a href="/wiki/Gas" title="Gas">gasos</a> a la taula de periòdica. Durant la seva recerca d'argó, Ramsay també aconseguir aïllar heli per primer cop escalfant <a href="/wiki/Cleve%C3%AFta" title="Cleveïta">cleveïta</a>, un mineral. El 1902, havent acceptat les proves pels elements heli i argó, <a href="/wiki/Dmitri_Mendel%C3%A9iev" title="Dmitri Mendeléiev">Dmitri Mendeléiev</a> inclogué aquests gasos nobles com el grup 0 de la seva disposició dels elements, que més tard esdevindria la taula periòdica.<sup id="cite_ref-7" class="reference"><a href="#cite_note-7"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Ramsay continuà buscant aquests gasos utilitzant el mètode de <a href="/wiki/Destil%C2%B7laci%C3%B3_fraccionada" title="Destil·lació fraccionada">destil·lació fraccionada</a> per separar <a href="/wiki/Aire_l%C3%ADquid" title="Aire líquid">aire líquid</a> en diversos components. El 1898, descobrí els elements <a href="/wiki/Cript%C3%B3" title="Criptó">criptó</a>, <a href="/wiki/Ne%C3%B3" title="Neó">neó</a> i <a href="/wiki/Xen%C3%B3" title="Xenó">xenó</a>, i els anomenà en referència als mots grecs <span lang="el">κρυπτός</span> (<i><span lang="el-Latn">kriptós</span></i>, 'amagat'), <span lang="el">νέος</span> (<i><span lang="el-Latn">neos</span></i>, 'nou') i <span lang="el">ξένος</span> (<i><span lang="el-Latn">xenos</span></i>, 'desconegut'), respectivament. El <a href="/wiki/Rad%C3%B3" title="Radó">radó</a> fou identificat per primer cop el 1898 per <a href="/wiki/Friedrich_Ernst_Dorn" title="Friedrich Ernst Dorn">Friedrich Ernst Dorn</a>,<sup id="cite_ref-8" class="reference"><a href="#cite_note-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i fou anomenat «emanació de <a href="/wiki/Radi_(element)" title="Radi (element)">radi</a>», però no se'l considerà un gas noble fins al 1904, quan es descobrí que les seves característiques eren similars a la de la resta de gasos nobles.<sup id="cite_ref-brit_9-0" class="reference"><a href="#cite_note-brit-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Rayleigh i Ramsay reberen els <a href="/wiki/Premis_Nobel" class="mw-redirect" title="Premis Nobel">Premis Nobel</a> del 1904 de Física i Química, respectivament, pel seu descobriment dels gasos nobles;<sup id="cite_ref-10" class="reference"><a href="#cite_note-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-nobelchem_11-0" class="reference"><a href="#cite_note-nobelchem-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> citant J. E. Cederblom, aleshores president de la <a href="/wiki/Reial_Acad%C3%A8mia_de_les_Ci%C3%A8ncies_de_Su%C3%A8cia" class="mw-redirect" title="Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia">Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia</a>, «el descobriment d'un grup d'elements completament nou, del qual no s'havia conegut ni un sol representant amb certesa, és quelcom de totalment únic en la història de la química, sent intrínsecament un avenç científic de particular importància».<sup id="cite_ref-nobelchem_11-1" class="reference"><a href="#cite_note-nobelchem-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El descobriment dels gasos nobles contribuí al desenvolupament d'una comprensió general de l'<a href="/wiki/Teoria_at%C3%B2mica" title="Teoria atòmica">estructura atòmica</a>. El 1895, el químic francès <a href="/wiki/Henri_Moissan" title="Henri Moissan">Henri Moissan</a> intentà formar una reacció entre el <a href="/wiki/Fluor" title="Fluor">fluor</a>, l'element més <a href="/wiki/Electronegativitat" title="Electronegativitat">electronegatiu</a>, i l'argó, un dels gasos nobles, però fracassà. Els científics foren incapaços de preparar compostos d'argó fins a finals del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>, però aquests intents contribuïren a desenvolupar noves teories de l'estructura atòmica. Aprenent d'aquests experiments, el físic danès <a href="/wiki/Niels_Bohr" title="Niels Bohr">Niels Bohr</a> suggerí el 1913 que els <a href="/wiki/Electrons" class="mw-redirect" title="Electrons">electrons</a> dels àtoms estan distribuïts en <a href="/wiki/Capa_d%27electrons" title="Capa d'electrons">capes</a> que envolten el <a href="/wiki/Nucli_at%C3%B2mic" title="Nucli atòmic">nucli</a>, i que en tots els gasos nobles tret de l'heli, la capa exterior sempre conté vuit electrons.<sup id="cite_ref-brit_9-1" class="reference"><a href="#cite_note-brit-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 1916, <a href="/wiki/Gilbert_Newton_Lewis" title="Gilbert Newton Lewis">Gilbert Newton Lewis</a> formulà la <a href="/wiki/Regla_de_l%27octet" title="Regla de l'octet">regla de l'octet</a>, que concloïa que un octet d'electrons a la capa exterior era la configuració més estable per qualsevol àtom; aquesta configuració fa que no reaccionin amb altres elements, car no necessiten més electrons per omplir la capa exterior.<sup id="cite_ref-12" class="reference"><a href="#cite_note-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>No fou fins al 1962 que <a href="/wiki/Neil_Bartlett" class="mw-redirect" title="Neil Bartlett">Neil Bartlett</a> descobrí el primer compost químic d'un gas noble, l'<a href="/wiki/Hexafluoroplatinat_de_xen%C3%B3" title="Hexafluoroplatinat de xenó">hexafluoroplatinat de xenó</a>.<sup id="cite_ref-bartlett_13-0" class="reference"><a href="#cite_note-bartlett-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Poc després es descobriren compostos d'altres gasos nobles: el 1962 li tocà al radó amb el <a href="/wiki/Fluorur_de_rad%C3%B3" class="mw-redirect" title="Fluorur de radó">fluorur de radó</a>,<sup id="cite_ref-14" class="reference"><a href="#cite_note-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i el 1963 al criptó, amb el <a href="/wiki/Difluorur_de_cript%C3%B3" title="Difluorur de criptó">difluorur de criptó</a> (KrF₂).<sup id="cite_ref-15" class="reference"><a href="#cite_note-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El primer compost estable d'argó fou observat el 2000, quan es formà <a href="/w/index.php?title=Fluorohidrur_d%27arg%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fluorohidrur d'argó (encara no existeix)">fluorohidrur d'argó</a> (HArF) a una temperatura de 40K.<sup id="cite_ref-16" class="reference"><a href="#cite_note-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Al desembre de 1998, científics de l'<a href="/wiki/Institut_de_Recerca_Nuclear_de_Dubna" class="mw-redirect" title="Institut de Recerca Nuclear de Dubna">Institut de Recerca Nuclear</a> de <a href="/wiki/Dubna" class="mw-redirect" title="Dubna">Dubna</a> (<a href="/wiki/R%C3%BAssia" title="Rússia">Rússia</a>) bombardejaren <a href="/wiki/Plutoni" title="Plutoni">plutoni (Pu)</a> amb <a href="/wiki/Calci" title="Calci">calci (Ca)</a> per produir un únic àtom de l'element 114,<sup id="cite_ref-17" class="reference"><a href="#cite_note-17"><span class="cite-bracket">[</span>17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> al qual donaren el nom temporal d'<a href="/wiki/Flerovi" title="Flerovi">ununquadi (Uuq)</a> (actualment conegut com a '<a href="/wiki/Flerovi" title="Flerovi">flerovi'</a>).<sup id="cite_ref-18" class="reference"><a href="#cite_note-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Experiments químics preliminars han indicat que aquest element podria ser el primer <a href="/wiki/Element_superpesant" class="mw-redirect" title="Element superpesant">element superpesant</a> a presentar propietats anormals semblants a les dels gasos nobles, tot i que és un membre del <a href="/wiki/Grup_14_de_la_taula_peri%C3%B2dica" class="mw-redirect" title="Grup 14 de la taula periòdica">grup 14 de la taula periòdica</a>.<sup id="cite_ref-19" class="reference"><a href="#cite_note-19"><span class="cite-bracket">[</span>19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A l'octubre del 2006, científics de l'Institut de Recerca Nuclear i el <a href="/wiki/Laboratori_Nacional_Lawrence_Livermore" class="mw-redirect" title="Laboratori Nacional Lawrence Livermore">Laboratori Nacional Lawrence Livermore</a> aconseguiren sintetitzar l'<a href="/wiki/Oganess%C3%B3" title="Oganessó">oganessó (Og)</a>, el setè element del grup 18,<sup id="cite_ref-meaning_20-0" class="reference"><a href="#cite_note-meaning-20"><span class="cite-bracket">[</span>20<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> bombardejant <a href="/wiki/Californi" title="Californi">californi (Cf)</a> amb calci (Ca).<sup id="cite_ref-full_21-0" class="reference"><a href="#cite_note-full-21"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Propietats_físiques_i_atòmiques"><span id="Propietats_f.C3.ADsiques_i_at.C3.B2miques"></span>Propietats físiques i atòmiques</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Gas_noble&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Propietats físiques i atòmiques"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div style="float: right; padding-left: 10px;"> <table class="wikitable" style="text-align: center;"> <tbody><tr> <th>Propietat<sup id="cite_ref-brit_9-2" class="reference"><a href="#cite_note-brit-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-greenwood891_22-0" class="reference"><a href="#cite_note-greenwood891-22"><span class="cite-bracket">[</span>22<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></th> <th><a href="/wiki/Heli" title="Heli">Heli</a></th> <th><a href="/wiki/Ne%C3%B3" title="Neó">Neó</a></th> <th><a href="/wiki/Arg%C3%B3" title="Argó">Argó</a></th> <th><a href="/wiki/Cript%C3%B3" title="Criptó">Criptó</a></th> <th><a href="/wiki/Xen%C3%B3" title="Xenó">Xenó</a></th> <th><a href="/wiki/Rad%C3%B3" title="Radó">Radó</a> </th></tr> <tr> <td align="left"><a href="/wiki/Densitat" title="Densitat">Densitat</a> (g/<a href="/wiki/Litre" title="Litre">dm³</a>)</td> <td>0,1786</td> <td>0,9002</td> <td>1,7818</td> <td>3,708</td> <td>5,851</td> <td>9,97 </td></tr> <tr> <td align="left"><a href="/wiki/Punt_d%27ebullici%C3%B3" title="Punt d'ebullició">Punt d'ebullició</a> (K)</td> <td>4,4</td> <td>27,3</td> <td>87,4</td> <td>121,5</td> <td>166,6</td> <td>211,5 </td></tr> <tr> <td align="left"><a href="/wiki/Punt_de_fusi%C3%B3" title="Punt de fusió">Punt de fusió</a> (K)</td> <td>0,95<sup id="cite_ref-23" class="reference"><a href="#cite_note-23"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></td> <td>24,7</td> <td>83,6</td> <td>115,8</td> <td>161,7</td> <td>202,2 </td></tr> <tr> <td align="left"><a href="/wiki/Calor_de_vaporitzaci%C3%B3" title="Calor de vaporització">Calor de vaporització</a> (kJ/mol)</td> <td>0,08</td> <td>1,74</td> <td>6,52</td> <td>9,05</td> <td>12,65</td> <td>18,1 </td></tr> <tr> <td align="left"><a href="/wiki/Solubilitat" title="Solubilitat">Solubilitat</a> en aigua a 20 °C (cm³/kg)</td> <td>8,61</td> <td>10,5</td> <td>33,6</td> <td>59,4</td> <td>108,1</td> <td>230 </td></tr> <tr> <td align="left"><a href="/wiki/Nombre_at%C3%B2mic" title="Nombre atòmic">Nombre atòmic</a></td> <td>2</td> <td>10</td> <td>18</td> <td>36</td> <td>54</td> <td>86 </td></tr> <tr> <td align="left"><a href="/wiki/Radi_at%C3%B2mic" title="Radi atòmic">Radi atòmic</a> (calculat) (<a href="/wiki/Pic%C3%B2metre" class="mw-redirect" title="Picòmetre">pm</a>)</td> <td>31</td> <td>38</td> <td>71</td> <td>88</td> <td>108</td> <td>120 </td></tr> <tr> <td align="left"><a href="/wiki/Energia_d%27ionitzaci%C3%B3" title="Energia d'ionització">Energia d'ionització</a> (kJ/mol)</td> <td>2.372</td> <td>2.080</td> <td>1.520</td> <td>1.351</td> <td>1.170</td> <td>1.037 </td></tr> <tr> <td align="left"><a href="/wiki/Electronegativitat" title="Electronegativitat">Electronegativitat d'Allen</a></td> <td>4,16</td> <td>4,79</td> <td>3,24</td> <td>2,97</td> <td>2,58</td> <td>2,60 </td></tr></tbody></table></div> <p>Els gasos nobles tenen una <a href="/wiki/For%C3%A7a_interat%C3%B2mica" class="mw-redirect" title="Força interatòmica">força interatòmica</a> feble, i per tant tenen un <a href="/wiki/Punt_de_fusi%C3%B3" title="Punt de fusió">punt de fusió</a> i d'<a href="/wiki/Punt_d%27ebullici%C3%B3" title="Punt d'ebullició">ebullició</a> molt baixos. Tots són <a href="/wiki/Gas" title="Gas">gasos</a> <a href="/wiki/Monoat%C3%B2mic" title="Monoatòmic">monoatòmics</a> en <a href="/wiki/Condicions_est%C3%A0ndard_de_pressi%C3%B3_i_temperatura" title="Condicions estàndard de pressió i temperatura">condicions estàndard</a>, incloent-hi els elements amb una <a href="/wiki/Massa_at%C3%B2mica" title="Massa atòmica">massa atòmica</a> més gran que la d'elements normalment sòlids.<sup id="cite_ref-brit_9-3" class="reference"><a href="#cite_note-brit-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'heli té diverses qualitats úniques en comparació amb altres elements: els seus punts d'ebullició i de fusió són més baixos que els de qualsevol altra substància coneguda; és l'únic element conegut que presenti <a href="/wiki/Superflu%C3%AFdesa" class="mw-redirect" title="Superfluïdesa">superfluïdesa</a>; és l'únic element que no es pot solidificar per refredament en condicions estàndard - cal aplicar-hi una <a href="/wiki/Pressi%C3%B3_atmosf%C3%A8rica" title="Pressió atmosfèrica">pressió</a> de 25 atm a una temperatura de 0,95 K per convertir-lo en sòlid.<sup id="cite_ref-24" class="reference"><a href="#cite_note-24"><span class="cite-bracket">[</span>24<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els gasos nobles fins al xenó tenen múltiples <a href="/wiki/Is%C3%B2tops" class="mw-redirect" title="Isòtops">isòtops</a> estables. El radó manca d'<a href="/wiki/Is%C3%B2top_estable" class="mw-redirect" title="Isòtop estable">isòtops estables</a>; el seu isòtop més longeu, <sup>222</sup>Rn, té un <a href="/wiki/Per%C3%ADode_de_semidesintegraci%C3%B3" title="Període de semidesintegració">període de semidesintegració</a> de 3,8 dies i es desintegra per formar heli i <a href="/wiki/Poloni" title="Poloni">poloni</a>, que finalment es desintegra en <a href="/wiki/Plom" title="Plom">plom</a>.<sup id="cite_ref-brit_9-4" class="reference"><a href="#cite_note-brit-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Ionization_energies.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/27/Ionization_energies.png/220px-Ionization_energies.png" decoding="async" width="220" height="110" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/27/Ionization_energies.png/330px-Ionization_energies.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/27/Ionization_energies.png/440px-Ionization_energies.png 2x" data-file-width="1000" data-file-height="500" /></a><figcaption>Relació entre el <a href="/wiki/Potencial_d%27ionitzaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Potencial d'ionització">potencial d'ionització</a> i el nombre atòmic. Els gasos nobles, que estan etiquetats, tenen el potencial d'ionització més elevat de cada període.</figcaption></figure> <p>Els àtoms de gasos nobles, com els àtoms de la majoria de grups, augmenten constantment en <a href="/wiki/Radi_at%C3%B2mic" title="Radi atòmic">radi atòmic</a> d'un <a href="/wiki/Per%C3%ADode_de_la_taula_peri%C3%B2dica" title="Període de la taula periòdica">període</a> al següent, a causa del nombre creixent d'electrons. La mida de l'àtom està relacionada amb diverses propietats. Per exemple, el <a href="/wiki/Potencial_d%27ionitzaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Potencial d'ionització">potencial d'ionització</a> minva amb el creixement del radi, car els electrons de valència dels gasos nobles més grans es troben més lluny del <a href="/wiki/Nucli_at%C3%B2mic" title="Nucli atòmic">nucli</a> i per tant no estan subjectes tan fermament a l'àtom. Els gasos nobles tenen el potencial d'ionització més elevat dels elements de cada període, cosa que reflecteix l'estabilitat de la seva configuració electrònica i està relacionada amb la seva manca relativa de reactivitat.<sup id="cite_ref-greenwood891_22-1" class="reference"><a href="#cite_note-greenwood891-22"><span class="cite-bracket">[</span>22<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Tanmateix, alguns dels gasos nobles més pesants tenen un potencial d'ionització prou baix com per comparar-lo amb el d'altres elements i <a href="/wiki/Mol%C3%A8cules" class="mw-redirect" title="Molècules">molècules</a>. Fou el coneixement que el xenó té un potencial d'ionització semblant al de la <a href="/wiki/Dioxigen" class="mw-redirect" title="Dioxigen">molècula d'oxigen</a> el que conduí Bartlett a intentar oxidar el xenó utilitzant <a href="/w/index.php?title=Hexafluorur_de_plat%C3%AD&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hexafluorur de platí (encara no existeix)">hexafluorur de platí</a>, un <a href="/wiki/Agent_oxidant" class="mw-redirect" title="Agent oxidant">agent oxidant</a> que se sabia que era prou fort com per reaccionar amb l'oxigen.<sup id="cite_ref-bartlett_13-1" class="reference"><a href="#cite_note-bartlett-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els gasos nobles no poden acceptar un electró per formar <a href="/wiki/Ani%C3%B3" class="mw-redirect" title="Anió">anions</a> estables; és a dir, tenen una <a href="/wiki/Afinitat_electr%C3%B2nica" title="Afinitat electrònica">afinitat electrònica</a> negativa.<sup id="cite_ref-25" class="reference"><a href="#cite_note-25"><span class="cite-bracket">[</span>25<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Les <a href="/wiki/Propietats_f%C3%ADsiques" class="mw-redirect" title="Propietats físiques">propietats físiques</a> <a href="/wiki/Macrosc%C3%B2pic" class="mw-redirect" title="Macroscòpic">macroscòpiques</a> dels gasos nobles estan dominades per <a href="/wiki/Forces_de_Van_der_Waals" class="mw-redirect" title="Forces de Van der Waals">forces de Van der Waals</a> febles entre els àtoms. La força d'atracció augmenta amb la mida de l'àtom com a resultat de l'augment de la <a href="/wiki/Polaritzabilitat" title="Polaritzabilitat">polaritzabilitat</a> i la reducció del potencial d'ionització. Això resulta en tendències sistemàtiques de grup; a mesura que es baixa pel grup 18, el radi atòmic, i amb ell les forces interatòmiques, creix, resultant en un punt de fusió, un punt d'ebullició, una <a href="/wiki/Calor_de_vaporitzaci%C3%B3" title="Calor de vaporització">calor de vaporització</a> i una <a href="/wiki/Solubilitat" title="Solubilitat">solubilitat</a> més elevats. L'increment en densitat es deu a la <a href="/wiki/Massa_at%C3%B2mica" title="Massa atòmica">massa atòmica</a>.<sup id="cite_ref-greenwood891_22-2" class="reference"><a href="#cite_note-greenwood891-22"><span class="cite-bracket">[</span>22<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>En condicions estàndard, els gasos nobles són gairebé <a href="/wiki/Gas_ideal" title="Gas ideal">gasos ideals</a>, però la seva desviació de la <a href="/wiki/Llei_dels_gasos_ideals" title="Llei dels gasos ideals">llei dels gasos ideals</a> proporcionà pistes importants per l'estudi de les <a href="/wiki/Interaccions_intermoleculars" class="mw-redirect" title="Interaccions intermoleculars">interaccions intermoleculars</a>. El <a href="/wiki/Potencial_de_Lennard-Jones" title="Potencial de Lennard-Jones">potencial de Lennard-Jones</a>, utilitzat sovint per modelar interaccions intermoleculars, fou deduït el 1924 per <a href="/wiki/John_Lennard-Jones" title="John Lennard-Jones">John Lennard-Jones</a> a partir de dades experimentals sobre l'argó, abans que el desenvolupament de la <a href="/wiki/Mec%C3%A0nica_qu%C3%A0ntica" title="Mecànica quàntica">mecànica quàntica</a> oferís les eines per comprendre les forces intermoleculars a partir dels <a href="/wiki/Primers_principis" class="mw-redirect" title="Primers principis">primers principis</a>.<sup id="cite_ref-26" class="reference"><a href="#cite_note-26"><span class="cite-bracket">[</span>26<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'anàlisi teòrica d'aquestes interaccions esdevingué tractable perquè els gasos nobles són monoatòmics i els àtoms són esfèrics, cosa que significa que la interacció entre els àtoms és independent de la direcció, o <a href="/wiki/Isotropia" title="Isotropia">isotròpica</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Propietats_químiques"><span id="Propietats_qu.C3.ADmiques"></span>Propietats químiques</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Gas_noble&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Propietats químiques"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Electron_shell_010_Neon.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/83/Electron_shell_010_Neon.svg/220px-Electron_shell_010_Neon.svg.png" decoding="async" width="220" height="237" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/83/Electron_shell_010_Neon.svg/330px-Electron_shell_010_Neon.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/83/Electron_shell_010_Neon.svg/440px-Electron_shell_010_Neon.svg.png 2x" data-file-width="800" data-file-height="860" /></a><figcaption>Com tots els gasos nobles, el neó té una <a href="/wiki/Capa_de_val%C3%A8ncia" class="mw-redirect" title="Capa de valència">capa de valència</a> plena. Els gasos nobles tenen vuit electrons a la capa més exterior, tret de l'heli, que en té dos.</figcaption></figure> <p>En els sis primers períodes de la taula periòdica, els gasos nobles són exactament els membres del grup 18 (8A) de la <a href="/wiki/Taula_peri%C3%B2dica" title="Taula periòdica">taula periòdica</a> (anteriorment conegut com a grup 0). Tanmateix, això ja no és cert al setè període (degut a efectes relativistes): el següent membre del grup 18, l'<a href="/wiki/Oganess%C3%B3" title="Oganessó">oganessó</a>, probablement no és un gas noble.<sup id="cite_ref-Nash_27-0" class="reference"><a href="#cite_note-Nash-27"><span class="cite-bracket">[</span>27<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En canvi, el <a href="/wiki/Flerovi" title="Flerovi">flerovi</a>, un membre del grup 14, presenta propietats similars a les dels gasos nobles.<sup id="cite_ref-tanm_28-0" class="reference"><a href="#cite_note-tanm-28"><span class="cite-bracket">[</span>28<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Els gasos nobles són incolors, inodors, insípids i no inflamables en condicions estàndard. Antigament se'ls assignava el grup 0 de la taula periòdica perquè es creia que tenien una <a href="/wiki/Val%C3%A8ncia_(qu%C3%ADmica)" title="València (química)">valència</a> zero, és a dir, que els seus <a href="/wiki/%C3%80toms" class="mw-redirect" title="Àtoms">àtoms</a> no es poden combinar amb els d'altres elements per formar <a href="/wiki/Compost_qu%C3%ADmic" title="Compost químic">compostos</a>. Tanmateix, més tard es descobrí que alguns sí que formen compostos, fent que aquesta denominació fos abandonada.<sup id="cite_ref-brit_9-5" class="reference"><a href="#cite_note-brit-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Es coneix molt poc sobre les propietats del membre més recent del grup 18, l'<a href="/wiki/Oganess%C3%B3" title="Oganessó">oganessó (Og)</a>.<sup id="cite_ref-heaviest_yet_29-0" class="reference"><a href="#cite_note-heaviest_yet-29"><span class="cite-bracket">[</span>29<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Com altres grups, els membres d'aquesta família presenten patrons en la seva <a href="/wiki/Configuraci%C3%B3_electr%C3%B2nica" title="Configuració electrònica">configuració electrònica</a>, especialment les capes més exteriors, resultant en tendències en el comportament químic: </p> <table class="wikitable" border="1" cellpadding="3" cellspacing="0"> <tbody><tr> <th><a href="/wiki/Nombre_at%C3%B2mic" title="Nombre atòmic">Z</a></th> <th><a href="/wiki/Element_qu%C3%ADmic" title="Element químic">Element</a></th> <th><a href="/wiki/Capa_d%27electrons" title="Capa d'electrons">Electrons per capa</a> </th></tr> <tr> <td>2</td> <td>heli</td> <td>2 </td></tr> <tr> <td>10</td> <td>neó</td> <td>2, 8 </td></tr> <tr> <td>18</td> <td>argó</td> <td>2, 8, 8 </td></tr> <tr> <td>36</td> <td>criptó</td> <td>2, 8, 18, 8 </td></tr> <tr> <td>54</td> <td>xenó</td> <td>2, 8, 18, 18, 8 </td></tr> <tr> <td>86</td> <td>radó</td> <td>2, 8, 18, 32, 18, 8 </td></tr> <tr> <td>118</td> <td>oganessó</td> <td>2, 8, 18, 32, 32, 18, 8 </td></tr></tbody></table> <p>Els gasos nobles tenen <a href="/wiki/Capa_d%27electrons" title="Capa d'electrons">capes d'electrons</a> de valència plenes. Els <a href="/wiki/Electr%C3%B3_de_val%C3%A8ncia" title="Electró de valència">electrons de valència</a> són els <a href="/wiki/Electrons" class="mw-redirect" title="Electrons">electrons</a> més exteriors dels àtoms i normalment són els únics que participen en els <a href="/wiki/Enlla%C3%A7_qu%C3%ADmic" title="Enllaç químic">enllaços químics</a>. Els àtoms amb capes d'electrons de valència plenes són extremament estables i per tant no tendeixen a formar enllaços químics i tenen poca tendència a guanyar o perdre electrons.<sup id="cite_ref-30" class="reference"><a href="#cite_note-30"><span class="cite-bracket">[</span>30<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Tanmateix, els gasos nobles més pesants, com ara el radó, estan units menys fermament per la <a href="/wiki/For%C3%A7a_electromagn%C3%A8tica" title="Força electromagnètica">força electromagnètica</a> que els més lleugers, com l'heli, fent que sigui més fàcil retirar electrons exteriors dels gasos nobles pesants. </p><p>Degut a la capa plena, els gasos nobles es poden utilitzar en conjunció amb la notació de <a href="/wiki/Configuraci%C3%B3_electr%C3%B2nica" title="Configuració electrònica">configuració electrònica</a> per formar la "notació de gasos nobles". Per fer-ho, primer s'escriu el gas noble més proper que precedeix l'element en qüestió, i es continua la configuració electrònica a partir d'aquell punt. Per exemple, la notació electrònica del <a href="/wiki/Carboni" title="Carboni">carboni</a> és 1s²2s²2p², i la seva notació de gas noble és [He]2s²2p². Aquesta notació fa que resulti més fàcil identificar elements, i és més curta que si cal escriure tota la notació d'<a href="/wiki/Orbital_at%C3%B2mic" title="Orbital atòmic">orbitals atòmics</a>.<sup id="cite_ref-31" class="reference"><a href="#cite_note-31"><span class="cite-bracket">[</span>31<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Compostos">Compostos</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Gas_noble&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Compostos"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Compost_de_gas_noble" title="Compost de gas noble">Compost de gas noble</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Xenon-tetrafluoride-3D-vdW.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e3/Xenon-tetrafluoride-3D-vdW.png/220px-Xenon-tetrafluoride-3D-vdW.png" decoding="async" width="220" height="188" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e3/Xenon-tetrafluoride-3D-vdW.png/330px-Xenon-tetrafluoride-3D-vdW.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e3/Xenon-tetrafluoride-3D-vdW.png/440px-Xenon-tetrafluoride-3D-vdW.png 2x" data-file-width="1100" data-file-height="942" /></a><figcaption>Estructura de XeF₄, un dels primers compostos de gas noble a ser descoberts.</figcaption></figure> <p>Els gasos nobles tenen una <a href="/wiki/Reactivitat_qu%C3%ADmica" title="Reactivitat química">reactivitat</a> extremament baixa; per consegüent, només s'han format uns quants centenars de <a href="/wiki/Compost_de_gas_noble" title="Compost de gas noble">compostos de gasos nobles</a>. No s'han format <a href="/wiki/Compost_qu%C3%ADmic" title="Compost químic">compostos</a> neutres en què l'heli i el neó estan implicats en els <a href="/wiki/Enlla%C3%A7os_qu%C3%ADmics" class="mw-redirect" title="Enllaços químics">enllaços químics</a> (tot i que hi ha proves teòriques d'alguns compostos d'heli), mentre que el xenó, el criptó i l'argó només presenten una reactivitat baixa.<sup id="cite_ref-Ngcomp_32-0" class="reference"><a href="#cite_note-Ngcomp-32"><span class="cite-bracket">[</span>32<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La reactivitat segueix l'ordre Ne < He < Ar < Kr < Xe < Rn. </p><p>El 1933, <a href="/wiki/Linus_Pauling" class="mw-redirect" title="Linus Pauling">Linus Pauling</a> predigué que els gasos nobles més pesants podien formar compostos amb el fluor i l'oxigen. Predigué l'existència de l'hexafluorur de criptó (KrF₆) i l'<a href="/w/index.php?title=Hexafluorur_de_xen%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hexafluorur de xenó (encara no existeix)">hexafluorur de xenó</a> (XeF₆), especulà que XeF₈ podia existir com a compost inestable, i suggerí que l'<a href="/wiki/%C3%80cid_x%C3%A8nic" title="Àcid xènic">àcid xènic</a> podia formar sals de <a href="/wiki/Perxenat" title="Perxenat">perxenat</a>.<sup id="cite_ref-33" class="reference"><a href="#cite_note-33"><span class="cite-bracket">[</span>33<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Holloway_34-0" class="reference"><a href="#cite_note-Holloway-34"><span class="cite-bracket">[</span>34<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> S'ha demostrat que aquestes prediccions eren generalment precises, excepte que actualment es creu que XeF₈ és <a href="/w/index.php?title=Estabilitat_termodin%C3%A0mica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Estabilitat termodinàmica (encara no existeix)">termodinàmicament</a> i <a href="/wiki/Teoria_cin%C3%A8tica" class="mw-redirect" title="Teoria cinètica">cinètica</a> inestable.<sup id="cite_ref-35" class="reference"><a href="#cite_note-35"><span class="cite-bracket">[</span>35<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Els compostos de xenó són els més nombrosos dels compostos de gas noble que s'han format.<sup id="cite_ref-36" class="reference"><a href="#cite_note-36"><span class="cite-bracket">[</span>36<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La majoria d'ells tenen l'àtom de xenó a l'<a href="/wiki/Estat_d%27oxidaci%C3%B3" title="Estat d'oxidació">estat d'oxidació</a> +2, +4, +6, o +8 unit a àtoms molt <a href="/wiki/Electronegativitat" title="Electronegativitat">electronegatius</a> com ara el fluor o l'oxigen, com en el <a href="/wiki/Difluorur_de_xen%C3%B3" title="Difluorur de xenó">difluorur de xenó</a> (XeF₂), el <a href="/w/index.php?title=Tetrafluorur_de_xen%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tetrafluorur de xenó (encara no existeix)">tetrafluorur de xenó</a> (XeF₄), l'<a href="/w/index.php?title=Hexafluorur_de_xen%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hexafluorur de xenó (encara no existeix)">hexafluorur de xenó</a> (XeF₆), el <a href="/w/index.php?title=Tetra%C3%B2xid_de_xen%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tetraòxid de xenó (encara no existeix)">tetraòxid de xenó</a> (XeO₄) i el perxenat de sodi (Na₄XeO₆). Alguns d'aquests compostos han estat utilitzats en la <a href="/wiki/S%C3%ADntesi_qu%C3%ADmica" title="Síntesi química">síntesi química</a> com a <a href="/wiki/Agent_oxidant" class="mw-redirect" title="Agent oxidant">agents oxidants</a>; XeF₂, en particular, està disponible comercialment i es pot utilitzar com a agent <a href="/wiki/Fluoraci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Fluoració">fluorador</a>.<sup id="cite_ref-37" class="reference"><a href="#cite_note-37"><span class="cite-bracket">[</span>37<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 2007, s'havien identificat uns cinc-cents compostos de xenó units a altres elements, incloent-hi compostos organoxenons (units amb carboni), així com xenó unit a nitrogen, clor, or, mercuri i el mateix xenó.<sup id="cite_ref-Ngcomp_32-1" class="reference"><a href="#cite_note-Ngcomp-32"><span class="cite-bracket">[</span>32<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-38" class="reference"><a href="#cite_note-38"><span class="cite-bracket">[</span>38<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> També s'han observat compostos de xenó unit a bor, hidrogen, brom, iode, beril·li, sofre, titani, coure i plata, però només a temperatures baixes en <a href="/w/index.php?title=Matriu_(qu%C3%ADmica)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Matriu (química) (encara no existeix)">matrius</a> de gasos nobles, o en <i>jets</i> supersònics de gasos nobles.<sup id="cite_ref-Ngcomp_32-2" class="reference"><a href="#cite_note-Ngcomp-32"><span class="cite-bracket">[</span>32<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>En teoria, el radó és més reactiu que el xenó, i per tant hauria de formar enllaços químics més fàcilment que el xenó. Tanmateix, a causa de la gran radioactivitat i la curta semivida dels <a href="/wiki/Is%C3%B2tops_del_rad%C3%B3" title="Isòtops del radó">isòtops del radó</a>, a la pràctica només s'han format uns pocs <a href="/wiki/Fluorur" title="Fluorur">fluorurs</a> i <a href="/wiki/%C3%92xids" class="mw-redirect" title="Òxids">òxids</a> de radó.<sup id="cite_ref-39" class="reference"><a href="#cite_note-39"><span class="cite-bracket">[</span>39<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El criptó és menys reactiu que el xenó, però se n'han observat diversos compostos amb el criptó a l'<a href="/wiki/Estat_d%27oxidaci%C3%B3" title="Estat d'oxidació">estat d'oxidació</a> +2.<sup id="cite_ref-Ngcomp_32-3" class="reference"><a href="#cite_note-Ngcomp-32"><span class="cite-bracket">[</span>32<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El <a href="/wiki/Difluorur_de_cript%C3%B3" title="Difluorur de criptó">difluorur de criptó</a> n'és el més notable i fàcil de caracteritzar. També s'han caracteritzat compostos en què el criptó forma un enllaç únic amb nitrogeni oxigen,<sup id="cite_ref-40" class="reference"><a href="#cite_note-40"><span class="cite-bracket">[</span>40<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> però només són estables per sota de -60 °C i -90 °C, respectivament. </p><p>S'han observat àtoms de criptó units químicament a altres no metalls (hidrogen, clor, carboni), així com a alguns <a href="/wiki/Metall_de_transici%C3%B3" title="Metall de transició">metalls de transició</a> tardans (coure, plata, or), però només o bé a temperatures baixes en matrius de gasos nobles, o bé en <i>jets</i> supersònics de gasos nobles.<sup id="cite_ref-Ngcomp_32-4" class="reference"><a href="#cite_note-Ngcomp-32"><span class="cite-bracket">[</span>32<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> S'utilitzaren condicions similars per obtenir els primers pocs compostos d'argó el 2000, com ara el <a href="/w/index.php?title=Fluorohidrur_d%27arg%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fluorohidrur d'argó (encara no existeix)">fluorohidrur d'argó</a> (HArF), i alguns units als metalls de transició tardans coure, plata i or.<sup id="cite_ref-Ngcomp_32-5" class="reference"><a href="#cite_note-Ngcomp-32"><span class="cite-bracket">[</span>32<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 2007, no es coneixien molècules neutres estables amb àtoms d'heli o neó amb enllaços covalents.<sup id="cite_ref-Ngcomp_32-6" class="reference"><a href="#cite_note-Ngcomp-32"><span class="cite-bracket">[</span>32<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Els gasos nobles, incloent-hi l'heli, poden formar <a href="/w/index.php?title=I%C3%B3_molecular&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ió molecular (encara no existeix)">ions moleculars</a> estables a la fase gasosa. El més simple és l'<a href="/wiki/Hidroheli" class="mw-redirect" title="Hidroheli">hidroheli</a>, HeH<sup>+</sup>, descobert el 1925.<sup id="cite_ref-41" class="reference"><a href="#cite_note-41"><span class="cite-bracket">[</span>41<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Com que està compost dels dos elements més abundants de l'Univers, l'hidrogen i l'heli, es creu que es dona naturalment al <a href="/wiki/Medi_interestel%C2%B7lar" title="Medi interestel·lar">medi interestel·lar</a>, tot i que encara no ha estat detectat.<sup id="cite_ref-42" class="reference"><a href="#cite_note-42"><span class="cite-bracket">[</span>42<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A més d'aquests ions, hi ha molts <a href="/w/index.php?title=Exc%C3%ADmer&action=edit&redlink=1" class="new" title="Excímer (encara no existeix)">excímers</a> neutres coneguts d'aquests gasos. Hi ha compostos com ara ArF i KrF que només són estables quan es troben en un <a href="/wiki/Estat_excitat" title="Estat excitat">estat electrònic excitat</a>; alguns d'ells són utilitzats en els <a href="/wiki/L%C3%A0ser_d%27exc%C3%ADmer" title="Làser d'excímer">làsers d'excímers</a>. </p><p>A més dels compostos en què un àtom de gas noble està implicat en un <a href="/wiki/Enlla%C3%A7_covalent" title="Enllaç covalent">enllaç covalent</a>, els gasos nobles també formen compostos <a href="/w/index.php?title=Enlla%C3%A7_no_covalent&action=edit&redlink=1" class="new" title="Enllaç no covalent (encara no existeix)">no covalents</a>. Els <a href="/wiki/Clatrat" title="Clatrat">clatrats</a>, descrits per primer cop el 1949,<sup id="cite_ref-43" class="reference"><a href="#cite_note-43"><span class="cite-bracket">[</span>43<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> consisteixen en un àtom de gas noble atrapat dins de cavitats de l'<a href="/wiki/Estructura_cristal%C2%B7lina" title="Estructura cristal·lina">estructura cristal·lina</a> de determinades substàncies orgàniques i inorgàniques. La condició essencial perquè es formin és que els àtoms convidats (els del gas noble) han de tenir la mida adequada per encaixar a les cavitats de l'estructura cristal·lina de l'hoste. Per exemple, l'argó, el criptó i el xenó formen clatrats amb la <a href="/wiki/Hidroquinona" title="Hidroquinona">hidroquinona</a>, però l'heli i el neó no, car són massa petits o tenen una <a href="/wiki/Polaritzabilitat" title="Polaritzabilitat">polaritzabilitat</a> insuficient per ser retinguts.<sup id="cite_ref-44" class="reference"><a href="#cite_note-44"><span class="cite-bracket">[</span>44<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El neó, l'argó, el criptó i el xenó també formen hidrats de clatrats, en què el gas noble queda atrapat dins del glaç.<sup id="cite_ref-45" class="reference"><a href="#cite_note-45"><span class="cite-bracket">[</span>45<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Endohedral_fullerene.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e1/Endohedral_fullerene.png/220px-Endohedral_fullerene.png" decoding="async" width="220" height="219" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e1/Endohedral_fullerene.png/330px-Endohedral_fullerene.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e1/Endohedral_fullerene.png/440px-Endohedral_fullerene.png 2x" data-file-width="618" data-file-height="614" /></a><figcaption>Un compost ful·lerè endohèdric que conté un àtom de gas noble.</figcaption></figure> <p>Els gasos nobles poden formar compostos <a href="/w/index.php?title=Ful%C2%B7ler%C3%A8_endoh%C3%A8dric&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ful·lerè endohèdric (encara no existeix)">ful·lerens endohèdrics</a>, en què l'àtom de gas noble està atrapat dins d'una molècula de <a href="/wiki/Ful%C2%B7ler%C3%A8" title="Ful·lerè">ful·lerè</a>. El 1993, es descobrí que quan s'exposa C<sub>60</sub>, una molècula esfèrica composta de 60 àtoms de <a href="/wiki/Carboni" title="Carboni">carboni</a>, a gasos nobles a una pressió elevada, es poden formar <a href="/wiki/Complex_(qu%C3%ADmica)" class="mw-redirect" title="Complex (química)">complexos</a> com ara He@C<sub>60</sub> (<i>@</i> indica que He es troba contingut dins de C<sub>60</sub>, però que no hi està unit covalentment).<sup id="cite_ref-46" class="reference"><a href="#cite_note-46"><span class="cite-bracket">[</span>46<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 2008, s'han obtingut complexos endohèdrics amb heli, neó, argó, criptó i xenó.<sup id="cite_ref-47" class="reference"><a href="#cite_note-47"><span class="cite-bracket">[</span>47<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquests compostos s'utilitzen en l'estudi de l'estructura i la reactivitat dels ful·lerens mitjançant la <a href="/wiki/Resson%C3%A0ncia_magn%C3%A8tica_nuclear" title="Ressonància magnètica nuclear">ressonància magnètica nuclear</a> de l'àtom de gas noble.<sup id="cite_ref-48" class="reference"><a href="#cite_note-48"><span class="cite-bracket">[</span>48<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:XeF2.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ad/XeF2.svg/220px-XeF2.svg.png" decoding="async" width="220" height="104" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ad/XeF2.svg/330px-XeF2.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ad/XeF2.svg/440px-XeF2.svg.png 2x" data-file-width="1707" data-file-height="807" /></a><figcaption>Els enllaços de XeF₂ segons el model d'enllaç de 3 centres i 4 electrons.</figcaption></figure> <p>Es considera que els compostos de gasos nobles, com el <a href="/wiki/Difluorur_de_xen%C3%B3" title="Difluorur de xenó">difluorur de xenó</a> (XeF₂), són <a href="/w/index.php?title=Hipervalent&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hipervalent (encara no existeix)">hipervalents</a>, car violen la <a href="/wiki/Regla_de_l%27octet" title="Regla de l'octet">regla de l'octet</a>. Es pot explicar els enllaços en aquests compostos amb un model de <a href="/w/index.php?title=Tres_centres_i_quatre_electrons&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tres centres i quatre electrons (encara no existeix)">tres centres i quatre electrons</a>.<sup id="cite_ref-49" class="reference"><a href="#cite_note-49"><span class="cite-bracket">[</span>49<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-50" class="reference"><a href="#cite_note-50"><span class="cite-bracket">[</span>50<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquest model, proposat per primera vegada el 1951, considera la unió de tres àtoms col·lineals. Per exemple, els enllaços de XeF₂ es descriuen per un conjunt de tres <a href="/wiki/Orbital_molecular" title="Orbital molecular">orbitals moleculars</a> derivats dels <a href="/wiki/Orbital_p" class="mw-redirect" title="Orbital p">orbitals p</a> de cada àtom. Els enllaços resulten de la combinació d'un orbital p ple de Xe amb un orbital p mig ple de cada àtom de <a href="/wiki/Fluor" title="Fluor">F</a>, resultant en un orbital d'enllaç ple, un orbital no d'enllaç ple, i un <a href="/wiki/Orbital_d%27antienlla%C3%A7" title="Orbital d'antienllaç">orbital d'antienllaç</a>. L'<a href="/w/index.php?title=Orbital_molecular_ocupat_m%C3%A9s_alt&action=edit&redlink=1" class="new" title="Orbital molecular ocupat més alt (encara no existeix)">orbital molecular ocupat més alt</a> es troba als dos àtoms terminals. Això representa una localització de la càrrega que és facilitada per l'alta electronegativitat del fluor.<sup id="cite_ref-51" class="reference"><a href="#cite_note-51"><span class="cite-bracket">[</span>51<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La química dels gasos nobles més pesants, el criptó i el xenó, està ben determinada. La dels més lleugers, l'heli i l'argó, encara es troba en un estadi primerenc, mentre que encara no s'ha identificat cap compost de neó. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Abundància_i_producció"><span id="Abund.C3.A0ncia_i_producci.C3.B3"></span>Abundància i producció</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Gas_noble&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Abundància i producció"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'abundància dels gasos nobles a l'Univers minva a mesura que augmenta el seu <a href="/wiki/Nombre_at%C3%B2mic" title="Nombre atòmic">nombre atòmic</a>. L'heli és l'element més comú a l'<a href="/wiki/Univers" title="Univers">Univers</a> després de l'hidrogen, amb una proporció de massa d'aproximadament el 24%. La majoria de l'heli de l'Univers es formà durant la <a href="/wiki/Nucleos%C3%ADntesi_primordial" title="Nucleosíntesi primordial">nucleosíntesi primordial</a>, però la quantitat d'heli augmenta constantment a causa de la fusió d'hidrogen en la <a href="/wiki/Nucleos%C3%ADntesi_estel%C2%B7lar" title="Nucleosíntesi estel·lar">nucleosíntesi estel·lar</a>.<sup id="cite_ref-52" class="reference"><a href="#cite_note-52"><span class="cite-bracket">[</span>52<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-53" class="reference"><a href="#cite_note-53"><span class="cite-bracket">[</span>53<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'abundància a la <a href="/wiki/Terra" title="Terra">Terra</a> mostra tendències diferents; per exemple, l'heli és només el tercer gas noble més abundant de l'atmosfera. El motiu d'això és que no hi ha heli <a href="/wiki/Element_primordial" title="Element primordial">primordial</a> a l'atmosfera; a causa de la petita massa de l'àtom, l'heli no pot ser retingut pel <a href="/wiki/Camp_gravitatori" title="Camp gravitatori">camp gravitatori</a> terrestre.<sup id="cite_ref-morrison_54-0" class="reference"><a href="#cite_note-morrison-54"><span class="cite-bracket">[</span>54<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'heli de la Terra deriva de la <a href="/wiki/Desintegraci%C3%B3_alfa" class="mw-redirect" title="Desintegració alfa">desintegració alfa</a> d'elements pesants com l'<a href="/wiki/Urani" title="Urani">urani</a> o el <a href="/wiki/Tori" title="Tori">tori</a> de l'<a href="/wiki/Escor%C3%A7a_terrestre" title="Escorça terrestre">escorça terrestre</a>, i tendeix a acumular-se en <a href="/w/index.php?title=Jaciment_de_gas_natural&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jaciment de gas natural (encara no existeix)">jaciments de gas natural</a>.<sup id="cite_ref-morrison_54-1" class="reference"><a href="#cite_note-morrison-54"><span class="cite-bracket">[</span>54<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> D'altra banda, l'abundància de l'argó creix com a resultat de la <a href="/wiki/Desintegraci%C3%B3_alfa" class="mw-redirect" title="Desintegració alfa">desintegració alfa</a> del <a href="/wiki/Potassi-40" class="mw-redirect" title="Potassi-40">potassi-40</a>, que també es troba a l'escorça terrestre, per formar <a href="/w/index.php?title=Arg%C3%B3-40&action=edit&redlink=1" class="new" title="Argó-40 (encara no existeix)">argó-40</a>, que és l'isòtop de l'argó més abundant a la Terra tot i ser relativament rar al <a href="/wiki/Sistema_solar" title="Sistema solar">sistema solar</a>. Aquest procés és la base del mètode de <a href="/wiki/Dataci%C3%B3_per_potassi-arg%C3%B3" title="Datació per potassi-argó">datació per potassi-argó</a>.<sup id="cite_ref-iso_55-0" class="reference"><a href="#cite_note-iso-55"><span class="cite-bracket">[</span>55<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El xenó té una abundància relativament baixa a l'atmosfera, en el que ha estat anomenat el "problema del xenó desaparegut"; una teoria és que el xenó que falta podria estar atrapat en minerals dins de l'escorça terrestre.<sup id="cite_ref-56" class="reference"><a href="#cite_note-56"><span class="cite-bracket">[</span>56<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El radó es forma a la <a href="/wiki/Litosfera" title="Litosfera">litosfera</a> per la <a href="/wiki/Desintegraci%C3%B3_alfa" class="mw-redirect" title="Desintegració alfa">desintegració alfa</a> del <a href="/wiki/Radi_(element)" title="Radi (element)">radi</a>. Es pot filtrar en edificis a través d'esquerdes als fonaments i acumular-se en àrees mal ventilades. A causa de la seva gran radioactivitat, el radó és un risc per la salut significatiu; només als Estats Units, està associat amb unes 21.000 morts per <a href="/wiki/C%C3%A0ncer_de_pulm%C3%B3" title="Càncer de pulmó">càncer de pulmó</a> cada any.<sup id="cite_ref-57" class="reference"><a href="#cite_note-57"><span class="cite-bracket">[</span>57<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <center> <table class="wikitable" style="text-align: center;"> <tbody><tr> <th>Abundància</th> <th><a href="/wiki/Heli" title="Heli">Heli</a></th> <th><a href="/wiki/Ne%C3%B3" title="Neó">Neó</a></th> <th><a href="/wiki/Arg%C3%B3" title="Argó">Argó</a></th> <th><a href="/wiki/Cript%C3%B3" title="Criptó">Criptó</a></th> <th><a href="/wiki/Xen%C3%B3" title="Xenó">Xenó</a></th> <th><a href="/wiki/Rad%C3%B3" title="Radó">Radó</a> </th></tr> <tr> <td align="left">Sistema solar (per cada àtom de silici)<sup id="cite_ref-58" class="reference"><a href="#cite_note-58"><span class="cite-bracket">[</span>58<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></td> <td>2.343</td> <td>2,148</td> <td>0,1025</td> <td>5,515 × 10<sup>−5</sup></td> <td>5,391 × 10<sup>−6</sup></td> <td>– </td></tr> <tr> <td align="left">Atmosfera terrestre (proporció en volum en <a href="/wiki/Parts_per_mili%C3%B3" class="mw-redirect" title="Parts per milió">ppm</a>)<sup id="cite_ref-nws_59-0" class="reference"><a href="#cite_note-nws-59"><span class="cite-bracket">[</span>59<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></td> <td>5,20</td> <td>18,20</td> <td>9.340,00</td> <td>1,10</td> <td>0,09</td> <td>(0,06 – 18) × 10<sup>−19</sup><sup id="cite_ref-ullmann_60-0" class="reference"><a href="#cite_note-ullmann-60"><span class="cite-bracket">[</span>60<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </td></tr> <tr> <td align="left">Roca ígnia (proporció en massa en ppm)<sup id="cite_ref-greenwood891_22-3" class="reference"><a href="#cite_note-greenwood891-22"><span class="cite-bracket">[</span>22<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></td> <td>3 × 10<sup>−3</sup></td> <td>7 × 10<sup>−5</sup></td> <td>4 × 10<sup>−2</sup></td> <td>–</td> <td>–</td> <td>1,7 × 10<sup>−10</sup> </td></tr></tbody></table> </center> <div style="float: right; padding-left: 10px;"> <table class="wikitable" style="text-align: center;"> <tbody><tr> <th>Gas</th> <th>Preu el 2004 en (<a href="/wiki/D%C3%B2lar_dels_Estats_Units" title="Dòlar dels Estats Units">USD</a>/m³)<sup id="cite_ref-kirk_61-0" class="reference"><a href="#cite_note-kirk-61"><span class="cite-bracket">[</span>61<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </th></tr> <tr> <td align="left">Heli (grau industrial)</td> <td>4,20-4,90 </td></tr> <tr> <td align="left">Heli (grau de laboratori)</td> <td>22,30-44,90 </td></tr> <tr> <td align="left">Argó</td> <td>2,70–8,50 </td></tr> <tr> <td align="left">Neó</td> <td>60–120 </td></tr> <tr> <td align="left">Criptó</td> <td>400–500 </td></tr> <tr> <td align="left">Xenó</td> <td>4.000–5.000 </td></tr></tbody></table> </div> <p>El neó, l'argó, el criptó i el xenó s'obtenen a partir de l'aire utilitzant els mètodes de <a href="/wiki/Liq%C3%BCefacci%C3%B3_de_gasos" title="Liqüefacció de gasos">liqüefacció de gasos</a>, per convertir els elements a un estat líquid, i de <a href="/wiki/Destil%C2%B7laci%C3%B3_fraccionada" title="Destil·lació fraccionada">destil·lació fraccionada</a>, per separar les mescles en els seus components. L'heli es produeix generalment separant-lo del <a href="/wiki/Gas_natural" title="Gas natural">gas natural</a>, i el radó s'aïlla de la desintegració radioactiva dels compostos de <a href="/wiki/Radi_(element)" title="Radi (element)">radi</a>.<sup id="cite_ref-brit_9-6" class="reference"><a href="#cite_note-brit-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El preu dels gasos nobles està influït per la seva abundància natural, sent l'argó el més barat i el xenó el més car. Ho il·lustra la taula de la dreta, amb els preus en USD del 2004 per quantitats de laboratori de cada gas. </p> <div style="clear:both;"></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Usos">Usos</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Gas_noble&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Usos"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Modern_3T_MRI.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bd/Modern_3T_MRI.JPG/220px-Modern_3T_MRI.JPG" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bd/Modern_3T_MRI.JPG/330px-Modern_3T_MRI.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bd/Modern_3T_MRI.JPG/440px-Modern_3T_MRI.JPG 2x" data-file-width="1600" data-file-height="1200" /></a><figcaption>S'utilitza heli líquid per refrigerar els imants superconductors en els escàners de ressonància magnètica d'avui en dia.</figcaption></figure> <p>Els gasos nobles tenen un punt d'ebullició i de fusió molt baix, cosa que els fa útils com a <a href="/wiki/Fluid_refrigerant" title="Fluid refrigerant">refrigerants</a> <a href="/wiki/Criog%C3%A8nia" title="Criogènia">criogènics</a>.<sup id="cite_ref-62" class="reference"><a href="#cite_note-62"><span class="cite-bracket">[</span>62<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En particular, l'<a href="/wiki/Heli_l%C3%ADquid" title="Heli líquid">heli líquid</a>, que bull a 4,2K, s'utilitza per <a href="/wiki/Imant_superconductor" class="mw-redirect" title="Imant superconductor">imants superconductors</a>, com els que es fan servir per a la <a href="/wiki/Imatge_per_resson%C3%A0ncia_magn%C3%A8tica" title="Imatge per ressonància magnètica">imatge per ressonància magnètica</a> i la <a href="/wiki/Resson%C3%A0ncia_magn%C3%A8tica_nuclear" title="Ressonància magnètica nuclear">ressonància magnètica nuclear</a>.<sup id="cite_ref-63" class="reference"><a href="#cite_note-63"><span class="cite-bracket">[</span>63<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El neó líquid, tot i que no arriba a temperatures tan baixes l'heli líquid, també té aplicacions en la criogènia, car té una capacitat de refrigeració més de 40 vegades superior a la de l'heli líquid i més de tres vegades superior a la de l'hidrogen líquid.<sup id="cite_ref-ullmann_60-1" class="reference"><a href="#cite_note-ullmann-60"><span class="cite-bracket">[</span>60<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>L'heli és utilitzat com a component dels <a href="/wiki/Gas_respirable" title="Gas respirable">gasos respirables</a> per substituir el nitrogen, gràcies a la seva baixa <a href="/wiki/Solubilitat" title="Solubilitat">solubilitat</a> en fluids, especialment en <a href="/wiki/L%C3%ADpids" class="mw-redirect" title="Lípids">lípids</a>. Els gasos són absorbits per la <a href="/wiki/Sang" title="Sang">sang</a> i els <a href="/wiki/Teixit_(biologia)" title="Teixit (biologia)">teixits corporals</a> quan hi ha pressió, com en el <a href="/wiki/Submarinisme" title="Submarinisme">submarinisme</a>, cosa que provoca un efecte <a href="/wiki/Anest%C3%A8sia" title="Anestèsia">anestèsic</a> conegut com a <a href="/wiki/Mal_de_fond%C3%A0ria" title="Mal de fondària">mal de fondària</a>.<sup id="cite_ref-Fowler_64-0" class="reference"><a href="#cite_note-Fowler-64"><span class="cite-bracket">[</span>64<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A causa de la seva baixa solubilitat, poc heli entra a les <a href="/wiki/Membrana_cel%C2%B7lular" class="mw-redirect" title="Membrana cel·lular">membranes cel·lulars</a>, i quan s'utilitza heli per substituir part dels gasos respirables, com en el <a href="/w/index.php?title=Tr%C3%ADmix&action=edit&redlink=1" class="new" title="Trímix (encara no existeix)">trímix</a> o l'<a href="/w/index.php?title=H%C3%A8liox&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hèliox (encara no existeix)">hèliox</a>, s'aconsegueix una reducció de l'efecte narcòtic del gas en profunditat.<sup id="cite_ref-65" class="reference"><a href="#cite_note-65"><span class="cite-bracket">[</span>65<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La baixa solubilitat de l'heli ofereix més avantatges pel trastorn conegut com a <a href="/wiki/Malaltia_per_descompressi%C3%B3" class="mw-redirect" title="Malaltia per descompressió">malaltia per descompressió</a>.<sup id="cite_ref-brit_9-7" class="reference"><a href="#cite_note-brit-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-38uhms_66-0" class="reference"><a href="#cite_note-38uhms-66"><span class="cite-bracket">[</span>66<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La menor quantitat de gas dissolt al cos significa que es formen menys bombolles de gas durant la reducció de la pressió durant l'ascens. Un altre gas noble, l'argó, és considerat la millor opció com a gas d'inflació del <a href="/w/index.php?title=Vestit_sec&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vestit sec (encara no existeix)">vestit sec</a> en el submarinisme.<sup id="cite_ref-67" class="reference"><a href="#cite_note-67"><span class="cite-bracket">[</span>67<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Goodyear-blimp.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2a/Goodyear-blimp.jpg/220px-Goodyear-blimp.jpg" decoding="async" width="220" height="87" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2a/Goodyear-blimp.jpg/330px-Goodyear-blimp.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2a/Goodyear-blimp.jpg/440px-Goodyear-blimp.jpg 2x" data-file-width="458" data-file-height="182" /></a><figcaption><i>The Spirit of Goodyear</i>, un dels <a href="/w/index.php?title=Dirigible_Goodyear&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dirigible Goodyear (encara no existeix)">dirigibles icònics de Goodyear</a>.</figcaption></figure> <p>Des del <a href="/wiki/Desastre_del_Hindenburg" title="Desastre del Hindenburg">desastre del Hindenburg</a> del 1937,<sup id="cite_ref-68" class="reference"><a href="#cite_note-68"><span class="cite-bracket">[</span>68<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> l'heli ha substituït l'hidrogen com a gas de sustentació en els <a href="/wiki/Dirigible" title="Dirigible">dirigibles</a> i <a href="/wiki/Globus" title="Globus">globus</a>, gràcies a la seva lleugeresa i incombustibilitat, malgrat una reducció en la flotabilitat d'un 8,6%<sup id="cite_ref-69" class="reference"><a href="#cite_note-69"><span class="cite-bracket">[</span>69<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-brit_9-8" class="reference"><a href="#cite_note-brit-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>En moltes aplicacions, els gasos nobles es fan servir per formar una atmosfera inerta. L'argó s'utilitza en la síntesi de <a href="/w/index.php?title=Compost_sensible_a_l%27aire&action=edit&redlink=1" class="new" title="Compost sensible a l'aire (encara no existeix)">compostos sensibles a l'aire</a> que són sensibles al nitrogen. L'argó sòlid també es fa servir per estudiar compostos molt estables, com ara <a href="/w/index.php?title=Intermedi_reactiu&action=edit&redlink=1" class="new" title="Intermedi reactiu (encara no existeix)">intermedis reactius</a>, atrapant-los en una <a href="/w/index.php?title=Matriu_(qu%C3%ADmica)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Matriu (química) (encara no existeix)">matriu</a> inerta a temperatures molt baixes.<sup id="cite_ref-70" class="reference"><a href="#cite_note-70"><span class="cite-bracket">[</span>70<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'heli és utilitzat com a medi portador en la <a href="/wiki/Cromatografia_de_gasos" title="Cromatografia de gasos">cromatografia de gasos</a>, com a gas de rebliment en els termòmetres, i en aparells per mesurar la radiació, com ara el <a href="/wiki/Comptador_Geiger" title="Comptador Geiger">comptador Geiger</a> i la <a href="/wiki/Cambra_de_bombolles" title="Cambra de bombolles">cambra de bombolles</a>.<sup id="cite_ref-kirk_61-1" class="reference"><a href="#cite_note-kirk-61"><span class="cite-bracket">[</span>61<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Tant l'heli com l'argó s'utilitzen habitualment per protegir <a href="/w/index.php?title=Arc_de_soldadura&action=edit&redlink=1" class="new" title="Arc de soldadura (encara no existeix)">arcs de soldadura</a> i el <a href="/w/index.php?title=Metall_base&action=edit&redlink=1" class="new" title="Metall base (encara no existeix)">metall base</a> que els envolta de l'atmosfera durant la soldadura i l'ablació, així com en altres processos metal·lúrgics i la producció de silici per la indústria dels semiconductors.<sup id="cite_ref-ullmann_60-2" class="reference"><a href="#cite_note-ullmann-60"><span class="cite-bracket">[</span>60<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Xenon_short_arc_1.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9e/Xenon_short_arc_1.jpg/220px-Xenon_short_arc_1.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9e/Xenon_short_arc_1.jpg/330px-Xenon_short_arc_1.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9e/Xenon_short_arc_1.jpg/440px-Xenon_short_arc_1.jpg 2x" data-file-width="1600" data-file-height="1200" /></a><figcaption><a href="/w/index.php?title=Far_xen%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Far xenó (encara no existeix)">Far xenó</a> de 15.000 watts utilitzat en els projectors <a href="/wiki/IMAX" title="IMAX">IMAX</a>.</figcaption></figure> <p>Els gasos nobles es fan servir habitualment per la <a href="/wiki/Il%C2%B7luminaci%C3%B3" title="Il·luminació">il·luminació</a> a causa de la seva manca de reactivitat química. L'argó, mesclat amb nitrogen, és utilitzat com a gas de rebliment de les <a href="/wiki/Bombeta_incandescent" class="mw-redirect" title="Bombeta incandescent">bombetes incandescents</a>.<sup id="cite_ref-ullmann_60-3" class="reference"><a href="#cite_note-ullmann-60"><span class="cite-bracket">[</span>60<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El criptó es fa servir en bombetes d'alt rendiment, que tenen una <a href="/wiki/Temperatura_de_color" title="Temperatura de color">temperatura de color</a> més elevada i una major eficàcia, car redueix la velocitat d'evaporació del filament més que l'argó; les <a href="/w/index.php?title=L%C3%A0mpada_d%27halogen&action=edit&redlink=1" class="new" title="Làmpada d'halogen (encara no existeix)">làmpades d'halogen</a>, en particular, utilitzen criptó mesclat amb petites quantitats de compostos de <a href="/wiki/Iode" title="Iode">iode</a> o <a href="/wiki/Brom" title="Brom">brom</a>.<sup id="cite_ref-ullmann_60-4" class="reference"><a href="#cite_note-ullmann-60"><span class="cite-bracket">[</span>60<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els gasos nobles llueixen amb colors característics quan se'ls utilitza en <a href="/wiki/L%C3%A0mpada_de_desc%C3%A0rrega" title="Làmpada de descàrrega">làmpades de descàrrega</a>, com ara els <a href="/w/index.php?title=Far_de_ne%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Far de neó (encara no existeix)">fars de neó</a>, que produeixen un color taronja-vermell. El xenó és utilitzat habitualment en <a href="/w/index.php?title=Far_xen%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Far xenó (encara no existeix)">fars xenó</a> que, a causa del seu <a href="/w/index.php?title=Espectre_continu&action=edit&redlink=1" class="new" title="Espectre continu (encara no existeix)">espectre gairebé continu</a> que s'assembla a la llum del dia, es fan servir en projectors de pel·lícules i com a fars d'automòbil.<sup id="cite_ref-ullmann_60-5" class="reference"><a href="#cite_note-ullmann-60"><span class="cite-bracket">[</span>60<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Els gasos nobles es fan servir en <a href="/wiki/L%C3%A0ser_d%27exc%C3%ADmer" title="Làser d'excímer">làsers d'excímers</a>, que es basen en molècules excitades electrònicament de vida curta conegudes com a <a href="/w/index.php?title=Exc%C3%ADmer&action=edit&redlink=1" class="new" title="Excímer (encara no existeix)">excímers</a>. Els excímers utilitzats en els làsers poden ser dímers de gasos nobles com ara Ar₂, Kr₂ o Xe₂, o més habitualment, el gas noble és combinat amb un halogen en excímers com ArF, KrF, XeF o XeCl. Aquests làsers produeixen una llum <a href="/wiki/Ultraviolada" class="mw-redirect" title="Ultraviolada">ultraviolada</a> que, a causa de la seva <a href="/wiki/Longitud_d%27ona" title="Longitud d'ona">longitud d'ona</a> curta (193 <a href="/wiki/Nan%C3%B2metre" title="Nanòmetre">nm</a> per ArF i 248 nm per KrF), permet una imatge d'alta precisió. Els làsers d'excímers tenen molts usos industrials, mèdics i científics. Se'ls fa servir en la <a href="/w/index.php?title=Microlitografia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Microlitografia (encara no existeix)">microlitografia</a> i la <a href="/wiki/Microfabricaci%C3%B3" title="Microfabricació">microfabricació</a>, essencials per la manufactura de <a href="/wiki/Circuit_integrat" title="Circuit integrat">circuits integrats</a>, i per la <a href="/wiki/Cirurgia_l%C3%A0ser" class="mw-redirect" title="Cirurgia làser">cirurgia làser</a>, incloent-hi l'<a href="/wiki/Angiopl%C3%A0stia" title="Angioplàstia">angioplàstia</a> làser i la <a href="/w/index.php?title=Cirurgia_ocular&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cirurgia ocular (encara no existeix)">cirurgia ocular</a>.<sup id="cite_ref-71" class="reference"><a href="#cite_note-71"><span class="cite-bracket">[</span>71<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Alguns gasos nobles tenen un ús directe en la <a href="/wiki/Medicina" title="Medicina">medicina</a>. A vegades es fa servir l'heli per millorar la facilitat de respiració dels pacients d'<a href="/wiki/Asma" title="Asma">asma</a>.<sup id="cite_ref-ullmann_60-6" class="reference"><a href="#cite_note-ullmann-60"><span class="cite-bracket">[</span>60<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El xenó és utilitzat com a <a href="/wiki/Anest%C3%A8sic" class="mw-redirect" title="Anestèsic">anestèsic</a> a causa de la seva alta solubilitat en lípids, que el fa més potent que l'habitual <a href="/wiki/%C3%92xid_de_dinitrogen" title="Òxid de dinitrogen">òxid de dinitrogen</a>, i com que és eliminat fàcilment pel cos, permet un restabliment més ràpid.<sup id="cite_ref-Sanders_72-0" class="reference"><a href="#cite_note-Sanders-72"><span class="cite-bracket">[</span>72<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El xenó s'utilitza en la imatgeria mèdica dels pulmons per IRM hiperpolaritzada.<sup id="cite_ref-73" class="reference"><a href="#cite_note-73"><span class="cite-bracket">[</span>73<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El radó, que és molt radioactiu i només està disponible en quantitat mínimes, es fa servir en la <a href="/wiki/Radioter%C3%A0pia" title="Radioteràpia">radioteràpia</a>.<sup id="cite_ref-brit_9-9" class="reference"><a href="#cite_note-brit-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <center><ul class="gallery mw-gallery-traditional" style="max-width: 815px;"> <li class="gallerycaption">Colors produïts per diferents gasos nobles en <a href="/w/index.php?title=Senyal_de_ne%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Senyal de neó (encara no existeix)">tubs de neó</a></li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:HeTube.jpg" class="mw-file-description" title="Heli"><img alt="Heli" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1f/HeTube.jpg/120px-HeTube.jpg" decoding="async" width="120" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1f/HeTube.jpg/180px-HeTube.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1f/HeTube.jpg/240px-HeTube.jpg 2x" data-file-width="2000" data-file-height="2000" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Heli" title="Heli">Heli</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:NeTube.jpg" class="mw-file-description" title="Neó"><img alt="Neó" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/88/NeTube.jpg/120px-NeTube.jpg" decoding="async" width="120" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/88/NeTube.jpg/180px-NeTube.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/88/NeTube.jpg/240px-NeTube.jpg 2x" data-file-width="2000" data-file-height="2000" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Ne%C3%B3" title="Neó">Neó</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:ArTube.jpg" class="mw-file-description" title="Argó (amb una mica de mercuri)"><img alt="Argó (amb una mica de mercuri)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2f/ArTube.jpg/120px-ArTube.jpg" decoding="async" width="120" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2f/ArTube.jpg/180px-ArTube.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2f/ArTube.jpg/240px-ArTube.jpg 2x" data-file-width="2000" data-file-height="2000" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Arg%C3%B3" title="Argó">Argó</a> (amb una mica de <a href="/wiki/Mercuri_(element)" title="Mercuri (element)">mercuri</a>)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:KrTube.jpg" class="mw-file-description" title="Criptó"><img alt="Criptó" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e7/KrTube.jpg/120px-KrTube.jpg" decoding="async" width="120" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e7/KrTube.jpg/180px-KrTube.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e7/KrTube.jpg/240px-KrTube.jpg 2x" data-file-width="2000" data-file-height="2000" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Cript%C3%B3" title="Criptó">Criptó</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:XeTube.jpg" class="mw-file-description" title="Xenó"><img alt="Xenó" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/59/XeTube.jpg/120px-XeTube.jpg" decoding="async" width="120" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/59/XeTube.jpg/180px-XeTube.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/59/XeTube.jpg/240px-XeTube.jpg 2x" data-file-width="2000" data-file-height="2000" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Xen%C3%B3" title="Xenó">Xenó</a></div> </li> </ul></center> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Gas_noble&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-1"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-1">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFRenouf1901"><span style="font-variant: small-caps;">Renouf</span>, Edward «Gasos Nobles». <i><a href="/wiki/Science" title="Science">Science</a></i>, 13, 15-02-1901, pàg. 268–270. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.13.320.268">10.1126/science.13.320.268</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-2"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-2">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFOzima2002">Ozima 2002</a>, p. 30</span> </li> <li id="cite_note-3"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-3">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFOzima2002">Ozima 2002</a>, p. 4</span> </li> <li id="cite_note-4"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-4">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal"> «argon». A: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.britannica.com/eb/article-9009382/argon"><i></i></a><i><a href="/wiki/Encyclop%C3%A6dia_Britannica" title="Encyclopædia Britannica">Encyclopædia Britannica</a></i>, 2008.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BEncyclop%C3%A6dia+Britannica%5D%5D&rft.atitle=argon&rft.date=2008&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.britannica.com%2Feb%2Farticle-9009382%2Fargon"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-5"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-5">↑</a></span> <span class="reference-text"><i>Oxford English Dictionary</i> (1989), s.v. «helium». Consultat el 16 de desembre del 2006, d'Oxford English Dictionary Online. També de la següent citació: Thomson, W. (1872). <i>Rep. Brit. Assoc.</i> xcix: «Frankland i Lockyer troben que les prominències grogs emeten una línia brillant molt marcada no gaire lluny de D, però que fins ara no s'ha identificat amb cap flama terrestre. Sembla indicar una nova substància, que proposen anomenar heli».</span> </li> <li id="cite_note-ozima1-6"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-ozima1_6-0">6,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-ozima1_6-1">6,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFOzima2002">Ozima 2002</a>, p. 1</span> </li> <li id="cite_note-7"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-7">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFMendeléiev1903">Mendeléiev 1903</a>, p. 497</span> </li> <li id="cite_note-8"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-8">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFPartington1957"><span style="font-variant: small-caps;">Partington</span>, J. R. «Discovery of Radon». <i><a href="/wiki/Nature" title="Nature">Nature</a></i>, 179, 4566, Maig 1957, pàg. 912. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2F179912a0">10.1038/179912a0</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-brit-9"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-brit_9-0">9,00</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-brit_9-1">9,01</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-brit_9-2">9,02</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-brit_9-3">9,03</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-brit_9-4">9,04</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-brit_9-5">9,05</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-brit_9-6">9,06</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-brit_9-7">9,07</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-brit_9-8">9,08</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-brit_9-9">9,09</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal"> «Noble Gas». A: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.britannica.com/eb/article-9110613/noble-gas"><i></i></a><i><a href="/wiki/Encyclop%C3%A6dia_Britannica" title="Encyclopædia Britannica">Encyclopædia Britannica</a></i>, 2008.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BEncyclop%C3%A6dia+Britannica%5D%5D&rft.atitle=Noble+Gas&rft.date=2008&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.britannica.com%2Feb%2Farticle-9110613%2Fnoble-gas"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-10"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-10">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Cederblom, J. E. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1904/press.html">The Nobel Prize in Physics 1904 Presentation Speech</a>», 1904.</span></span> </li> <li id="cite_note-nobelchem-11"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-nobelchem_11-0">11,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-nobelchem_11-1">11,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Cederblom, J. E. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://nobelprize.org/nobel_prizes/chemistry/laureates/1904/press.html">The Nobel Prize in Chemistry 1904 Presentation Speech</a>», 1904.</span></span> </li> <li id="cite_note-12"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-12">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Gillespie, R. J.; Robinson, E. A. «Gilbert N. Lewis and the chemical bond: the electron pair and the octet rule from 1916 to the present day». <i>J Comput Chem</i>, 28, 1, Gener 2007, pàg. 87–97. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1002%2Fjcc.20545">10.1002/jcc.20545</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17109437?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:17109437">17109437</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-bartlett-13"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-bartlett_13-0">13,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-bartlett_13-1">13,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFBartlett1962"><span style="font-variant: small-caps;">Bartlett</span>, N. «Xenon hexafluoroplatinate Xe<sup>+</sup>[PtF6]<sup>–</sup>». <i><a href="/w/index.php?title=Proceedings_of_the_Chemical_Society&action=edit&redlink=1" class="new" title="Proceedings of the Chemical Society (encara no existeix)">Proceedings of the Chemical Society</a></i>, 6, 1962, pàg. 218. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1039%2FPS9620000197">10.1039/PS9620000197</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-14"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-14">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Fields, Paul R.; Stein, Lawrence; Zirin, Moshe H. «Radon Fluoride». <i><a href="/wiki/Journal_of_the_American_Chemical_Society" title="Journal of the American Chemical Society">Journal of the American Chemical Society</a></i>, 84, 21, 1962, pàg. 4164–4165. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1021%2Fja00880a048">10.1021/ja00880a048</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-15"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-15">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Grosse, A. V.; Kirschenbaum, A. D.; Streng, A. G.; Streng, L. V. «Krypton Tetrafluoride: Preparation and Some Properties». <i>Science</i>, 139, 1963, pàg. 1047–1048. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.139.3559.1047">10.1126/science.139.3559.1047</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17812982?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:17812982">17812982</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-16"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-16">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Khriachtchev, Leonid; Pettersson, Mika; Runeberg, Nino; Lundell, Jan; Räsänen, Markku «A stable argon compound». <i><a href="/wiki/Nature" title="Nature">Nature</a></i>, 406, 406, 24-08-2000, pàg. 874–876. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2F35022551">10.1038/35022551</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-17"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-17">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Oganessian, Yu. Ts. «Synthesis of Superheavy Nuclei in the <sup>48</sup>Ca + <sup>244</sup>Pu Reaction». <i>Physical Review Letters</i>. <a href="/wiki/American_Physical_Society" title="American Physical Society">American Physical Society</a>, 83, 1999, pàg. 3154. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1103%2FPhysRevLett.83.3154">10.1103/PhysRevLett.83.3154</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-18"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-18">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFWoods2003"><span style="font-variant: small-caps;">Woods</span>, Michael. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.post-gazette.com/healthscience/20030506element0506p4.asp">Chemical element No. 110 finally gets a name—darmstadtium</a>». <i><a href="/w/index.php?title=Pittsburgh_Post-Gazette&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pittsburgh Post-Gazette (encara no existeix)">Pittsburgh Post-Gazette</a></i>, 06-05-2003. [Consulta: 26 juny 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-19"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-19">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120220090755/http://lch.web.psi.ch/files/lectures/TexasA%26M/TexasA%26M.pdf">Gas Phase Chemistry of Superheavy Elements</a>» (PDF).  <a href="/wiki/Texas_A%26M_University" class="mw-redirect" title="Texas A&M University">Texas A&M University</a>. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://lch.web.psi.ch/files/lectures/TexasA&M/TexasA&M.pdf">original</a> el 2012-02-20. [Consulta: 31 maig 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-meaning-20"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-meaning_20-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFWilson2005"><span style="font-variant: small-caps;">Wilson</span>, Elaine «Making Meaning in Chemistry Lessons». <i>Electronic Journal of Literacy through Science</i>, 4, 2, 2005.</span></span> </li> <li id="cite_note-full-21"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-full_21-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFOganessian2006"><span style="font-variant: small-caps;">Oganessian</span>, Yu. Ts. «Synthesis of the isotopes of elements 118 and 116 in the <sup>249</sup>Cf i <sup>245</sup>Cm + <sup>48</sup>Ca fusion reactions». <i><a href="/wiki/Physical_Review" title="Physical Review">Physical Review</a> C</i>, 74, 4, 09-10-2006, pàg. 44602. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1103%2FPhysRevC.74.044602">10.1103/PhysRevC.74.044602</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-greenwood891-22"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-greenwood891_22-0">22,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-greenwood891_22-1">22,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-greenwood891_22-2">22,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-greenwood891_22-3">22,3</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFGreenwood1997">Greenwood 1997</a>, p. 891</span> </li> <li id="cite_note-23"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-23">↑</a></span> <span class="reference-text">A una pressió de 25 <a href="/wiki/Bar_(unitat)" title="Bar (unitat)">bar</a></span> </li> <li id="cite_note-24"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-24">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080531145546/http://www.phys.ualberta.ca/~therman/lowtemp/projects1.htm">Solid Helium</a>».  University of Alberta. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.phys.ualberta.ca/~therman/lowtemp/projects1.htm">original</a> el 2008-05-31. [Consulta: 22 juny 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-25"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-25">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Wheeler, John C. «Electron Affinities of the Alkaline Earth Metals and the Sign Convention for Electron Affinity». <i>Journal of Chemical Education</i>, 74, 1997, pàg. 123–127.</span>; <span class="citation" style="font-style:normal">Kalcher, Josef; Sax, Alexander F. «Gas Phase Stabilities of Small Anions: Theory and Experiment in Cooperation». <i>Chemical Reviews</i>, 94, 1994, pàg. 2291–2318. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1021%2Fcr00032a004">10.1021/cr00032a004</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-26"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-26">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFMott1955"><span style="font-variant: small-caps;">Mott</span>, N. F. «John Edward Lennard-Jones. 1894-1954». <i>Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society</i>, 1, 1955, pàg. 175–184. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1098%2Frsbm.1955.0013">10.1098/rsbm.1955.0013</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-Nash-27"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Nash_27-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Clinton S. Nash «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://pubs.acs.org/cgi-bin/abstract.cgi/jpcafh/2005/109/i15/abs/jp050736o.html">Atomic and Molecular Properties of Elements 112, 114, and 118</a>». <i>J. Phys. Chem. A</i>, 109, 15, 2005, pàg. 3493–3500 [Consulta: 18 gener 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-tanm-28"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-tanm_28-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://lch.web.psi.ch/files/lectures/TexasA&M/TexasA&M.pdf">Gas Phase Chemistry of Superheavy Elements</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120220090755/http://lch.web.psi.ch/files/lectures/TexasA%26M/TexasA%26M.pdf">Arxivat</a> 2012-02-20 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>., conferència de Heinz W. Gäggeler, novembre del 2007. Consultat el 12 de desembre del 2008.</span> </li> <li id="cite_note-heaviest_yet-29"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-heaviest_yet_29-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2006/10/16/AR2006101601083.html">Scientists Announce Creation of Atomic Element, the Heaviest Yet</a>». <i><a href="/wiki/Washington_Post" class="mw-redirect" title="Washington Post">Washington Post</a></i>, 17-10-2006. [Consulta: 26 juny 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-30"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-30">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFOzima2002">Ozima 2002</a>, p. 35</span> </li> <li id="cite_note-31"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-31">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFCliffsNotes2007">CliffsNotes 2007</a>, p. 15</span> </li> <li id="cite_note-Ngcomp-32"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Ngcomp_32-0">32,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Ngcomp_32-1">32,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Ngcomp_32-2">32,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Ngcomp_32-3">32,3</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Ngcomp_32-4">32,4</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Ngcomp_32-5">32,5</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Ngcomp_32-6">32,6</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFGrochala2007"><span style="font-variant: small-caps;">Grochala</span>, Wojciech «Atypical compounds of gases, which have been called noble». <i><a href="/wiki/Chemical_Society_Reviews" title="Chemical Society Reviews">Chemical Society Reviews</a></i>, 36, 36, 2007, pàg. 1632–1655. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1039%2Fb702109g">10.1039/b702109g</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-33"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-33">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFPauling1933"><span style="font-variant: small-caps;">Pauling</span>, Linus «The Formulas of Antimonic Acid and the Antimonates». <i><a href="/wiki/Journal_of_the_American_Chemical_Society" title="Journal of the American Chemical Society">Journal of the American Chemical Society</a></i>, 55, 5, Juny 1933, pàg. 1895–1900. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1021%2Fja01332a016">10.1021/ja01332a016</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-Holloway-34"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Holloway_34-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFHolloway1968">Holloway 1968</a></span> </li> <li id="cite_note-35"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-35">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFSeppelt1979"><span style="font-variant: small-caps;">Seppelt</span>, Konrad «Recent developments in the Chemistry of Some Electronegative Elements». <i><a href="/wiki/Accounts_of_Chemical_Research" title="Accounts of Chemical Research">Accounts of Chemical Research</a></i>, 12, Juny 1979, pàg. 211–216. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1021%2Far50138a004">10.1021/ar50138a004</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-36"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-36">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFMoody1974"><span style="font-variant: small-caps;">Moody</span>, G. J. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.eric.ed.gov/ERICWebPortal/custom/portlets/recordDetails/detailmini.jsp?_nfpb=true&_&ERICExtSearch_SearchValue_0=EJ111480&ERICExtSearch_SearchType_0=no&accno=EJ111480">A Decade of Xenon Chemistry</a>». <i>Journal of Chemical Education</i>, 51, 10, octubre 1974, pàg. 628-630 [Consulta: 16 octubre 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-37"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-37">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Zupan, Marko; Iskra, Jernej; Stavber, Stojan «Fluorination with XeF₂. 44. Effect of Geometry and Heteroatom on the Regioselectivity of Fluorine Introduction into an Aromatic Ring». <i>J. Org. Chem</i>, 63, 3, 1998, pàg. 878–880. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1021%2Fjo971496e">10.1021/jo971496e</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-38"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-38">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFHarding2002">Harding 2002</a>, pàg. 90–99</span> </li> <li id="cite_note-39"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-39">↑</a></span> <span class="reference-text">.<span class="citation" style="font-style:normal">Avrorin, V. V.; Krasikova, R. N.; Nefedov, V. D.; Toropova, M. A. «The Chemistry of Radon». <i>Russian Chemical Review</i>, 51, 1, 1982, pàg. 12–20. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1070%2FRC1982v051n01ABEH002787">10.1070/RC1982v051n01ABEH002787</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-40"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-40">↑</a></span> <span class="reference-text"><sup title="Cal donar format a aquesta referència." class="noprint"><span class="noprint" style="color:blue;"><i>[<a href="/wiki/VP:REF" class="mw-redirect" title="VP:REF">enllaç sense format</a>]</i></span></sup> <a rel="nofollow" class="external free" href="https://dx.doi.org/10.1016/S0010-8545(02)00202-3">http://dx.doi.org/10.1016/S0010-8545(02)00202-3</a> doi:10.1016/S0010-8545(02)00202-3</span> </li> <li id="cite_note-41"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-41">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Hogness, T. R.; Lunn, E. G. «The Ionization of Hydrogen by Electron Impact as Interpreted by Positive Ray Analysis». <i>Physical Review</i>, 26, 1925, pàg. 44–55. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1103%2FPhysRev.26.44">10.1103/PhysRev.26.44</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-42"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-42">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Fernandez, J.; Martin, F. «Photoionization of the HeH₂<sup>+</sup> molecular ion». <i>J. Phys. B: At. Mol. Opt. Phys</i>, 40, 2007, pàg. 2471–2480. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1088%2F0953-4075%2F40%2F12%2F020">10.1088/0953-4075/40/12/020</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-43"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-43">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">H. M. Powell and M. Guter «An Inert Gas Compound». <i>Nature</i>, 164, 1949, pàg. 240-241. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2F164240b0">10.1038/164240b0</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-44"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-44">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFGreenwood1997">Greenwood 1997</a>, p. 893</span> </li> <li id="cite_note-45"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-45">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Iuri A. Diadin, Eduard G. Larionov, Andrei Yu. Manakov, Fridrich V. Zhurko, Evgeny Ya. Aladko, Tamara V. Mikina, Vladislav Yu. Komarov «Clathrate hydrates of hydrogen and neon». <i>Mendeleev Communications</i>, 9, 5, 1999, pàg. 209–210. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1070%2FMC1999v009n05ABEH001104">10.1070/MC1999v009n05ABEH001104</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-46"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-46">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Saunders, M.; Jiménez-Vázquez, H. A.; Cross, R. J.; Poreda, R. J. «Stable compounds of helium and neon. He@C60 and Ne@C60». <i><a href="/wiki/Science" title="Science">Science</a></i>, 259, 1993, pàg. 1428–1430. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.259.5100.1428">10.1126/science.259.5100.1428</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17801275?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:17801275">17801275</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-47"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-47">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Saunders, Martin; Jimenez-Vazquez, Hugo A.; Cross, R. James; Mroczkowski, Stanley; Gross, Michael L.; Giblin, Daryl E.; Poreda, Robert J. «Incorporation of helium, neon, argon, krypton, and xenon into fullerenes using high pressure». <i><a href="/wiki/J._Am._Chem._Soc." class="mw-redirect" title="J. Am. Chem. Soc.">J. Am. Chem. Soc.</a></i>, 116, 5, 1994, pàg. 2193–2194. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1021%2Fja00084a089">10.1021/ja00084a089</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-48"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-48">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFFrunzi2007"><span style="font-variant: small-caps;">Frunzi</span>, Michael; Cross, R. James; Saunders, Martin «Effect of Xenon on Fullerene Reactions». <i><a href="/wiki/Journal_of_the_American_Chemical_Society" title="Journal of the American Chemical Society">Journal of the American Chemical Society</a></i>, 129, 2007, pàg. 13343. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1021%2Fja075568n">10.1021/ja075568n</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-49"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-49">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFGreenwood1997">Greenwood 1997</a>, p. 897</span> </li> <li id="cite_note-50"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-50">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFWeinhold2005">Weinhold 2005</a>, pàg. 275–306</span> </li> <li id="cite_note-51"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-51">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFPimentel1951"><span style="font-variant: small-caps;">Pimentel</span>, G. C. «The Bonding of Trihalide and Bifluoride Ions by the Molecular Orbital Method». <i>The Journal of Chemical Physics</i>, 19, 4, 1951, pàg. 446–448. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1063%2F1.1748245">10.1063/1.1748245</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-52"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-52">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"><span style="font-variant: small-caps;">Weiss</span>, Achim. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070208212728/http://www.einstein-online.info/en/spotlights/BBN_obs/index.html">Elements of the past: Big Bang Nucleosynthesis and observation</a>».  <a href="/w/index.php?title=Max_Planck_Institute_for_Gravitational_Physics&action=edit&redlink=1" class="new" title="Max Planck Institute for Gravitational Physics (encara no existeix)">Max Planck Institute for Gravitational Physics</a>. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.einstein-online.info/en/spotlights/BBN_obs/index.html">original</a> el 2007-02-08. [Consulta: 23 juny 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-53"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-53">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Coc, A.; <i>et al</i>. «Updated Big Bang Nucleosynthesis confronted to WMAP observations and to the Abundance of Light Elements». <i><a href="/wiki/Astrophysical_Journal" title="Astrophysical Journal">Astrophysical Journal</a></i>, 600, 2004, pàg. 544. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1086%2F380121">10.1086/380121</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-morrison-54"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-morrison_54-0">54,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-morrison_54-1">54,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFMorrison1955"><span style="font-variant: small-caps;">Morrison</span>, P.; Pine, J. «Radiogenic Origin of the Helium Isotopes in Rock». <i>Annals of the New York Academy of Sciences</i>, 62, 3, 1955, pàg. 71–92. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1111%2Fj.1749-6632.1955.tb35366.x">10.1111/j.1749-6632.1955.tb35366.x</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-iso-55"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-iso_55-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFScherer2007"><span style="font-variant: small-caps;">Scherer</span>, Alexandra. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.geoberg.de/text/geology/07011601.php"><sup>40</sup>Ar/<sup>39</sup>Ar dating and errors</a>».  <a href="/w/index.php?title=Technische_Universit%C3%A4t_Bergakademie_Freiberg&action=edit&redlink=1" class="new" title="Technische Universität Bergakademie Freiberg (encara no existeix)">Technische Universität Bergakademie Freiberg</a>, 16-01-2007. [Consulta: 26 juny 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-56"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-56">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFSanloup2005"><span style="font-variant: small-caps;">Sanloup</span>, Chrystèle [<i>et al</i>]. «Retention of Xenon in Quartz and Earth's Missing Xenon». <i>Science</i>, 310, 5751, 2005, pàg. 1174–1177. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.1119070">10.1126/science.1119070</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16293758?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16293758">16293758</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-57"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-57">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.epa.gov/radon/pubs/citguide.html">A Citizen's Guide to Radon</a>».  U.S. Environmental Protection Agency, 26-11-2007. [Consulta: 26 juny 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-58"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-58">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Lodders, Katharina «Solar System Abundances and Condensation Temperatures of the Elements». <i>The Astrophysical Journal</i>, 591, 2003, pàg. 1220–1247. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1086%2F375492">10.1086/375492</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-nws-59"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-nws_59-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.srh.noaa.gov/jetstream//atmos/atmos_intro.htm">The Atmosphere</a>».  <a href="/w/index.php?title=National_Weather_Service&action=edit&redlink=1" class="new" title="National Weather Service (encara no existeix)">National Weather Service</a>. [Consulta: 1r juny 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-ullmann-60"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-ullmann_60-0">60,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-ullmann_60-1">60,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-ullmann_60-2">60,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-ullmann_60-3">60,3</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-ullmann_60-4">60,4</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-ullmann_60-5">60,5</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-ullmann_60-6">60,6</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">Häussinger, Peter; Glatthaar, Reinhard; Rhode, Wilhelm; Kick, Helmut; Benkmann, Christian; Weber, Josef; Wunschel, Hans-Jörg; Stenke, Viktor; Leicht, Edith; Stenger, Hermann. «Gasos Nobles». A: <i>Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry</i>.  Wiley, 2002. <span style="font-size:90%;"><a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1002/14356007.a17_485">10.1002/14356007.a17_485</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Ullmann%27s+Encyclopedia+of+Industrial+Chemistry&rft.atitle=Gasos+Nobles&rft.au=H%C3%A4ussinger%2C+Peter%3B+Glatthaar%2C+Reinhard%3B+Rhode%2C+Wilhelm%3B+Kick%2C+Helmut%3B+Benkmann%2C+Christian%3B+Weber%2C+Josef%3B+Wunschel%2C+Hans-J%C3%B6rg%3B+Stenke%2C+Viktor%3B+Leicht%2C+Edith%3B+Stenger%2C+Hermann&rft.date=2002&rft.pub=Wiley&rft_id=info:doi/10.1002%2F14356007.a17_485"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-kirk-61"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-kirk_61-0">61,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-kirk_61-1">61,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">Hwang, Shuen-Chen; Lein, Robert D.; Morgan, Daniel A.. «Gasos Nobles». A: <i>Kirk Othmer Encyclopedia of Chemical Technology</i>.  Wiley, 2005, p. 343–383. <span style="font-size:90%;"><a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1002/0471238961.0701190508230114.a01">10.1002/0471238961.0701190508230114.a01</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Kirk+Othmer+Encyclopedia+of+Chemical+Technology&rft.atitle=Gasos+Nobles&rft.au=Hwang%2C+Shuen-Chen%3B+Lein%2C+Robert+D.%3B+Morgan%2C+Daniel+A.&rft.date=2005&rft.pub=Wiley&rft.pages=343%E2%80%93383&rft_id=info:doi/10.1002%2F0471238961.0701190508230114.a01"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-62"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-62">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal"> «Neon». A: <i><a href="/wiki/Encarta" title="Encarta">Encarta</a></i>, 2008.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BEncarta%5D%5D&rft.atitle=Neon&rft.date=2008"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-63"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-63">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Zhang, C. J.; Zhou, X. T.; Yang, L. «Demountable coaxial gas-cooled current leads for MRI superconducting magnets». <i>Magnetics, IEEE Transactions on</i>. <a href="/wiki/IEEE" class="mw-redirect" title="IEEE">IEEE</a>, 28, 1, Gener 1992, pàg. 957–959. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1109%2F20.120038">10.1109/20.120038</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-Fowler-64"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Fowler_64-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFFowler1985"><span style="font-variant: small-caps;">Fowler</span>, B; Ackles, K. N.; Porlier, G. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20101225052236/http://archive.rubicon-foundation.org/3019">Effects of inert gas narcosis on behavior—a critical review</a>». <i>Undersea Biomed. Res.</i>, 12, 4, 1985, pàg. 369–402. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://archive.rubicon-foundation.org/3019">original</a> el 2010-12-25. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/0093-5387">0093-5387</a>. <a href="/wiki/OCLC" class="mw-redirect" title="OCLC">OCLC</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/oclc/2068005">2068005</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/4082343?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:4082343">4082343</a> [Consulta: 8 abril 2008].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20101225052236/http://archive.rubicon-foundation.org/3019">Arxivat</a> 2010-12-25 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-65"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-65">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFBennett1998">Bennett 1998</a>, p. 176</span> </li> <li id="cite_note-38uhms-66"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-38uhms_66-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFVann1989"><span style="font-variant: small-caps;">Vann</span>, R. D. (ed) «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20100105174025/http://archive.rubicon-foundation.org/6853">The Physiological Basis of Decompression</a>». <i>38th Undersea and Hyperbaric Medical Society Workshop</i>, 75(Phys)6-1-89, 1989, pàg. 437. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://archive.rubicon-foundation.org/6853">original</a> el 2010-01-05 [Consulta: 31 maig 2008].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20100105174025/http://archive.rubicon-foundation.org/6853">Arxivat</a> 2010-01-05 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-67"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-67">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFMaiken2004"><span style="font-variant: small-caps;">Maiken</span>, Eric. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.decompression.org/maiken/Why_Argon.htm">Why Argon?</a>».  Decompression, 01-08-2004. [Consulta: 26 juny 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-68"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-68">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «Disaster Ascribed to Gas by Experts». <i><a href="/wiki/The_New_York_Times" title="The New York Times">The New York Times</a></i>, 07-05-1937, p. 1.</span></span> </li> <li id="cite_note-69"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-69">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFFreudenrich2008"><span style="font-variant: small-caps;">Freudenrich</span>, Craig. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://science.howstuffworks.com/blimp2.htm">How Blimps Work</a>».  HowStuffWorks, 2008. [Consulta: 3 juliol 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-70"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-70">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Dunkin, I. R. «The matrix isolation technique and its application to organic chemistry». <i>Chem. Soc. Rev.</i>, 9, 1980, pàg. 1–23. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1039%2FCS9800900001">10.1039/CS9800900001</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-71"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-71">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">Basting, Dirk; Marowsky, Gerd. <i>Excimer Laser Technology</i>.  Springer, 2005. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/3540200568" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/3540200568">ISBN 3540200568</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Excimer+Laser+Technology&rft.au=Basting%2C+Dirk%3B+Marowsky%2C+Gerd&rft.date=2005&rft.pub=Springer&rft.isbn=3540200568"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-Sanders-72"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Sanders_72-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Sanders, Robert D.; Ma, Daqing; Maze, Mervyn «Xenon: elemental anaesthesia in clinical practice». <i>British Medical Bulletin</i>, 71, 1, 2005, pàg. 115–135. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1093%2Fbmb%2Fldh034">10.1093/bmb/ldh034</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15728132?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15728132">15728132</a> [Consulta: 2 octubre 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-73"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-73">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFAlbert1998"><span style="font-variant: small-caps;">Albert</span>, M. S.; Balamore, D. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/sites/entrez?cmd=Retrieve&db=PubMed&list_uids=11543065&dopt=AbstractPlus">Development of hyperpolarized noble gas MRI</a>». <i>Nuclear Instruments and Methods in Physics Research A</i>, 402, 1998, pàg. 441–453. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2FS0168-9002%2897%2900888-7">10.1016/S0168-9002(97)00888-7</a> [Consulta: 1r octubre 2007].</span></span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Gas_noble&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Bibliografia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33663753">.mw-parser-output .side-box{margin:4px 0;box-sizing:border-box;border:1px solid #aaa;font-size:88%;line-height:1.25em;background-color:#f9f9f9;display:flow-root}.mw-parser-output .side-box-abovebelow,.mw-parser-output .side-box-text{padding:0.25em 0.9em}.mw-parser-output .side-box-image{padding:2px 0 2px 0.9em;text-align:center}.mw-parser-output .side-box-imageright{padding:2px 0.9em 2px 0;text-align:center}@media(min-width:500px){.mw-parser-output .side-box-flex{display:flex;align-items:center}.mw-parser-output .side-box-text{flex:1;min-width:0}}@media(min-width:720px){.mw-parser-output .side-box{width:238px}.mw-parser-output .side-box-right{clear:right;float:right;margin-left:1em}.mw-parser-output .side-box-left{margin-right:1em}.mw-parser-output .side-box-center{clear:both;margin:auto}}</style><div class="side-box metadata side-box-right plainlinks"> <div class="side-box-flex"> <div class="side-box-image"><span typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/30px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="30" height="40" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/45px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/59px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></span></span></div> <div class="side-box-text plainlist">A <span class="plainlinks"><a class="external text" href="https://commons.wikimedia.org/wiki/P%C3%A0gina_principal?uselang=ca">Wikimedia Commons</a></span> hi ha contingut multimèdia relatiu a: <i><b><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Noble_gases" class="extiw" title="commons:Category:Noble gases">Gas noble</a></b></i></div></div> </div> <ul><li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFBennett1998"><span style="font-variant: small-caps;">Bennett</span>, Peter B.; Elliott, David H.. <i>The Physiology and Medicine of Diving</i>.  SPCK Publishing, 1998. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0702024104" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0702024104">ISBN 0702024104</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Physiology+and+Medicine+of+Diving&rft.aulast=Bennett&rft.aufirst=Peter+B.&rft.date=1998&rft.pub=SPCK+Publishing&rft.isbn=0702024104"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFCliffsNotes2007">Bobrow Test Preparation Services. <i>CliffsAP Chemistry</i>.  <a href="/w/index.php?title=CliffsNotes&action=edit&redlink=1" class="new" title="CliffsNotes (encara no existeix)">CliffsNotes</a>, 05-12-2007. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/047013500X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/047013500X">ISBN 047013500X</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=CliffsAP+Chemistry&rft.au=Bobrow+Test+Preparation+Services&rft.date=05-12-2007&rft.pub=%5B%5BCliffsNotes%5D%5D&rft.isbn=047013500X"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFGreenwood1997"><span style="font-variant: small-caps;">Greenwood</span>, N. N.; Earnshaw, A.. <i>Chemistry of the Elements</i>. 2a ed..  Oxford:Butterworth-Heinemann, 1997. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-7506-3365-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-7506-3365-4">ISBN 0-7506-3365-4</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Chemistry+of+the+Elements&rft.aulast=Greenwood&rft.aufirst=N.+N.&rft.date=1997&rft.edition=2a+ed.&rft.pub=Oxford%3AButterworth-Heinemann&rft.isbn=0-7506-3365-4"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFHarding2002"><span style="font-variant: small-caps;">Harding</span>, Charlie J.; Janes, Rob. <i>Elements of the P Block</i>.  <a href="/wiki/Royal_Society_of_Chemistry" title="Royal Society of Chemistry">Royal Society of Chemistry</a>, 2002. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0854046909" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0854046909">ISBN 0854046909</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Elements+of+the+P+Block&rft.aulast=Harding&rft.aufirst=Charlie+J.&rft.date=2002&rft.pub=%5B%5BRoyal+Society+of+Chemistry%5D%5D&rft.isbn=0854046909"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFHolloway1968"><span style="font-variant: small-caps;">Holloway</span>, John H. <i>Noble-Gas Chemistry</i>.  <a href="/wiki/Londres" title="Londres">Londres</a>: <a href="/w/index.php?title=Methuen_Publishing&action=edit&redlink=1" class="new" title="Methuen Publishing (encara no existeix)">Methuen Publishing</a>, 1968. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0412211009" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0412211009">ISBN 0412211009</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Noble-Gas+Chemistry&rft.aulast=Holloway&rft.aufirst=John+H.&rft.date=1968&rft.pub=%5B%5BMethuen+Publishing%5D%5D&rft.place=%5B%5BLondres%5D%5D&rft.isbn=0412211009"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFMendeléiev1903"><a href="/wiki/Dmitri_Mendel%C3%A9iev" title="Dmitri Mendeléiev"><span style="font-variant: small-caps;">Mendeléiev</span>, D.</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.archive.org/details/principlesofchem00menduoft"><i>Osnovy Khimii (Els principis de la química)</i></a> (en <a href="/wiki/Rus" title="Rus">rus</a>). 7a edició, 1902–1903.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Osnovy+Khimii+%28Els+principis+de+la+qu%C3%ADmica%29&rft.aulast=Mendel%C3%A9iev&rft.aufirst=D.&rft.date=1902%E2%80%931903&rft.edition=7a+edici%C3%B3&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.archive.org%2Fdetails%2Fprinciplesofchem00menduoft"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFOzima2002"><span style="font-variant: small-caps;">Ozima</span>, Minoru; Podosek, Frank A.. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=CBM2LJDvRtgC"><i>Noble Gas Geochemistry</i></a>.  <a href="/wiki/Cambridge_University_Press" title="Cambridge University Press">Cambridge University Press</a>, 2002. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0521803667" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0521803667">ISBN 0521803667</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Noble+Gas+Geochemistry&rft.aulast=Ozima&rft.aufirst=Minoru&rft.date=2002&rft.pub=%5B%5BCambridge+University+Press%5D%5D&rft.isbn=0521803667&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DCBM2LJDvRtgC"><span style="display: none;"> </span></span><sup class="noprint Inline-Template"><span title="" style="white-space: nowrap;"><i>[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>]</i></span></sup></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFWeinhold2005"><span style="font-variant: small-caps;">Weinhold</span>, F.; Landis, C.. <i>Valency and bonding</i>.  <a href="/wiki/Cambridge_University_Press" title="Cambridge University Press">Cambridge University Press</a>, 2005. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0521831288" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0521831288">ISBN 0521831288</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Valency+and+bonding&rft.aulast=Weinhold&rft.aufirst=F.&rft.date=2005&rft.pub=%5B%5BCambridge+University+Press%5D%5D&rft.isbn=0521831288"><span style="display: none;"> </span></span></li></ul> <table style="clear: both; width: 75%" align="center" class="toccolours noprint"> <tbody><tr> <th align="center" style="background:#ccccff"> <p><a href="/wiki/Element_qu%C3%ADmic" title="Element químic">Elements químics</a> </p> </th></tr> <tr> <td align="center"><a href="/wiki/Taula_peri%C3%B2dica" title="Taula periòdica">Taula periòdica</a> | <a href="/wiki/Element_qu%C3%ADmic" title="Element químic">Nom</a> | <a href="/wiki/Llista_d%27elements_per_s%C3%ADmbol" title="Llista d'elements per símbol">Símbol atòmic</a> | <a href="/wiki/Nombre_at%C3%B2mic" title="Nombre atòmic">Nombre atòmic</a> </td></tr> <tr> <td align="center" style="background:#ccccff"><a href="/wiki/Grup_de_la_taula_peri%C3%B2dica" title="Grup de la taula periòdica"><b>Grups:</b></a>   <a href="/wiki/Metall_alcal%C3%AD" title="Metall alcalí">1</a> -  <a href="/wiki/Alcalinoterri" title="Alcalinoterri">2</a> -  <a href="/wiki/Grup_3_de_la_taula_peri%C3%B2dica" title="Grup 3 de la taula periòdica">3</a> -  <a href="/wiki/Grup_4_de_la_taula_peri%C3%B2dica" title="Grup 4 de la taula periòdica">4</a> -  <a href="/wiki/Grup_5_de_la_taula_peri%C3%B2dica" title="Grup 5 de la taula periòdica">5</a> -  <a href="/wiki/Grup_6_de_la_taula_peri%C3%B2dica" title="Grup 6 de la taula periòdica">6</a> -  <a href="/wiki/Grup_7_de_la_taula_peri%C3%B2dica" title="Grup 7 de la taula periòdica">7</a> -  <a href="/wiki/Grup_8_de_la_taula_peri%C3%B2dica" title="Grup 8 de la taula periòdica">8</a> -  <a href="/wiki/Grup_9_de_la_taula_peri%C3%B2dica" title="Grup 9 de la taula periòdica">9</a> - <a href="/wiki/Grup_10_de_la_taula_peri%C3%B2dica" title="Grup 10 de la taula periòdica">10</a> - <a href="/wiki/Grup_11_de_la_taula_peri%C3%B2dica" title="Grup 11 de la taula periòdica">11</a> - <a href="/wiki/Grup_12_de_la_taula_peri%C3%B2dica" title="Grup 12 de la taula periòdica">12</a> - <a href="/wiki/Grup_del_bor" class="mw-redirect" title="Grup del bor">13</a> - <a href="/wiki/Grup_del_carboni" title="Grup del carboni">14</a> - <a href="/wiki/Grup_del_nitrogen" class="mw-redirect" title="Grup del nitrogen">15</a> - <a href="/wiki/Calcogen" title="Calcogen">16</a> - <a href="/wiki/Halogen" title="Halogen">17</a> - <a class="mw-selflink selflink">18</a> </td></tr> <tr> <td align="center" style="background:#ccccff"><a href="/wiki/Per%C3%ADode_de_la_taula_peri%C3%B2dica" title="Període de la taula periòdica"><b>Períodes:</b></a>  <a href="/wiki/Elements_del_per%C3%ADode_1" title="Elements del període 1">1</a>  -  <a href="/wiki/Elements_del_per%C3%ADode_2" title="Elements del període 2">2</a>  -  <a href="/wiki/Elements_del_per%C3%ADode_3" title="Elements del període 3">3</a>  -  <a href="/wiki/Elements_del_per%C3%ADode_4" title="Elements del període 4">4</a>  -  <a href="/wiki/Elements_del_per%C3%ADode_5" title="Elements del període 5">5</a>  -  <a href="/wiki/Elements_del_per%C3%ADode_6" title="Elements del període 6">6</a>  -  <a href="/wiki/Elements_del_per%C3%ADode_7" title="Elements del període 7">7</a> </td></tr> <tr> <td align="center" style="background:#ccccff"><a href="/wiki/S%C3%A8rie_qu%C3%ADmica" class="mw-redirect" title="Sèrie química"><b>Sèries:</b></a>    <a href="/wiki/Actinoide" title="Actinoide">Actinoides</a>  - <a href="/wiki/Lantanoide" title="Lantanoide">Lantanoides</a>  -  <a href="/wiki/Metall_de_transici%C3%B3" title="Metall de transició">Metalls de transició</a>  -  <a href="/wiki/Metall_del_bloc_p" title="Metall del bloc p">Metalls del bloc p</a>  -  <a href="/wiki/Semimetall" title="Semimetall">Semimetalls</a>  -  <a href="/wiki/No-metall" title="No-metall">No-metalls</a>  -  <a href="/wiki/Terres_rares" class="mw-redirect" title="Terres rares">Terres rares</a>  -  <a href="/wiki/Element_transur%C3%A0nic" title="Element transurànic">Transurànids</a> </td></tr> <tr> <td align="center" style="background:#ccccff"><a href="/wiki/Bloc_de_la_taula_peri%C3%B2dica" title="Bloc de la taula periòdica"><b>Blocs:</b></a>  <a href="/wiki/Elements_del_bloc_s" title="Elements del bloc s">bloc s</a>  -  <a href="/wiki/Elements_del_bloc_p" title="Elements del bloc p">bloc p</a>  -  <a href="/wiki/Elements_del_bloc_d" title="Elements del bloc d">bloc d</a>  -  <a href="/wiki/Elements_del_bloc_f" title="Elements del bloc f">bloc f</a>  -  <a href="/wiki/Elements_del_bloc_g" title="Elements del bloc g">bloc g</a> </td></tr></tbody></table> <p><br /> </p> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Biblioth%C3%A8que_nationale_de_France" class="mw-redirect" title="Bibliothèque nationale de France">BNF</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb11982013b">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://d-nb.info/gnd/4151020-3">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/LCCN" class="mw-redirect" title="LCCN">LCCN</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.loc.gov/authorities/subjects/sh85053403">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/National_Diet_Library" class="mw-redirect" title="National Diet Library">NDL</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://id.ndl.go.jp/auth/ndlna/01030643">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=ph503004&CON_LNG=ENG">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases d'informació</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/GEC" class="mw-redirect" title="GEC">GEC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/gas-noble">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gas_noble&oldid=33576477">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gas_noble&oldid=33576477</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categoria</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Gasos_nobles" title="Categoria:Gasos nobles">Gasos nobles</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_refer%C3%A8ncies_sense_format" title="Categoria:Articles amb referències sense format">Articles amb referències sense format</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_enlla%C3%A7os_externs_no_actius" title="Categoria:Articles amb enllaços externs no actius">Articles amb enllaços externs no actius</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Llista_d%27articles_de_qualitat" title="Categoria:Llista d'articles de qualitat">Llista d'articles de qualitat</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_de_qualitat_de_qu%C3%ADmica_i_mineralogia" title="Categoria:Articles de qualitat de química i mineralogia">Articles de qualitat de química i mineralogia</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Traduccions_que_s%C3%B3n_articles_de_qualitat" title="Categoria:Traduccions que són articles de qualitat">Traduccions que són articles de qualitat</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 3 juny 2024 a les 21:28.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Gas_noble&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-5cd4cd96d5-dcwjr","wgBackendResponseTime":157,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"0.643","walltime":"0.784","ppvisitednodes":{"value":17743,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":89928,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":33579,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":12,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":1,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":0,"limit":20},"unstrip-size":{"value":62381,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":1,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 620.091 1 -total"," 46.33% 287.280 1 Plantilla:Referències"," 23.06% 143.020 39 Plantilla:Ref-publicació"," 10.16% 63.026 1 Plantilla:Commonscat"," 8.94% 55.463 12 Plantilla:Ref-web"," 8.60% 53.341 14 Plantilla:Ref-llibre"," 8.57% 53.166 1 Plantilla:Sister"," 8.23% 51.033 1 Plantilla:Caixa_lateral"," 6.53% 40.473 58 Plantilla:If_both"," 5.95% 36.896 11 Plantilla:Lang"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.125","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":2438481,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.codfw.main-84d8f4b96-shpmb","timestamp":"20241116145256","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Gas noble","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Gas_noble","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q19609","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q19609","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2003-08-13T23:30:59Z","dateModified":"2024-06-03T20:28:59Z","headline":"grup d'elements qu\u00edmics que, sota condicions normals, s\u00f3n gasos monoat\u00f2mics inodots, incolors i presenten una reactivitat qu\u00edmica molt baixa"}</script> </body> </html>