CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Escultura - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"dd0f07c7-e090-456d-a93f-98ae9c6defbe","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Escultura","wgTitle":"Escultura","wgCurRevisionId":33899663,"wgRevisionId":33899663,"wgArticleId":939,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","100 articles fonamentals","1.000 articles fonamentals","Llista d'articles de qualitat","Control d'autoritats","Articles de qualitat d'art","Articles de qualitat dels 1000","Escultura"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Escultura","wgRelevantArticleId":939,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[], "wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":90000,"wgRelatedArticlesCompat":[],"wgCentralAuthMobileDomain":false,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q11634","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false, "wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","mediawiki.page.gallery.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar", "ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cmediawiki.page.gallery.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.5"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5f/Nike_of_Samothrake_Louvre_Ma2369_n4.jpg/1200px-Nike_of_Samothrake_Louvre_Ma2369_n4.jpg"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="1818"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5f/Nike_of_Samothrake_Louvre_Ma2369_n4.jpg/800px-Nike_of_Samothrake_Louvre_Ma2369_n4.jpg"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="1212"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5f/Nike_of_Samothrake_Louvre_Ma2369_n4.jpg/640px-Nike_of_Samothrake_Louvre_Ma2369_n4.jpg"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="970"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Escultura - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Escultura"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Escultura&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Escultura"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Escultura rootpage-Escultura skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Escultura" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Escultura" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Escultura" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Escultura" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Història_de_l'escultura" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Història_de_l'escultura"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Història de l'escultura</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Història_de_l'escultura-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Història de l'escultura</span> </button> <ul id="toc-Història_de_l'escultura-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Prehistòria" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Prehistòria"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.1</span> <span>Prehistòria</span> </div> </a> <ul id="toc-Prehistòria-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Antiguitat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Antiguitat"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.2</span> <span>Antiguitat</span> </div> </a> <ul id="toc-Antiguitat-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Edat_mitjana" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Edat_mitjana"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.3</span> <span>Edat mitjana</span> </div> </a> <ul id="toc-Edat_mitjana-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Edat_moderna" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Edat_moderna"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.4</span> <span>Edat moderna</span> </div> </a> <ul id="toc-Edat_moderna-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Edat_contemporània" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Edat_contemporània"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.5</span> <span>Edat contemporània</span> </div> </a> <ul id="toc-Edat_contemporània-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-L'escultura_arreu_del_món" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#L'escultura_arreu_del_món"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>L'escultura arreu del món</span> </div> </a> <ul id="toc-L'escultura_arreu_del_món-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Tipus" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Tipus"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Tipus</span> </div> </a> <ul id="toc-Tipus-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Materials" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Materials"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>Materials</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Materials-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Materials</span> </button> <ul id="toc-Materials-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-L'argila" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#L'argila"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.1</span> <span>L'argila</span> </div> </a> <ul id="toc-L'argila-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_pedra" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_pedra"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.2</span> <span>La pedra</span> </div> </a> <ul id="toc-La_pedra-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-L'estuc" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#L'estuc"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.3</span> <span>L'estuc</span> </div> </a> <ul id="toc-L'estuc-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Els_metalls" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Els_metalls"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.4</span> <span>Els metalls</span> </div> </a> <ul id="toc-Els_metalls-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_fusta" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_fusta"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.5</span> <span>La fusta</span> </div> </a> <ul id="toc-La_fusta-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-L'ivori" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#L'ivori"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.6</span> <span>L'ivori</span> </div> </a> <ul id="toc-L'ivori-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-El_formigó" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#El_formigó"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.7</span> <span>El formigó</span> </div> </a> <ul id="toc-El_formigó-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Tècniques" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Tècniques"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Tècniques</span> </div> </a> <ul id="toc-Tècniques-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Cànon_de_proporcions" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Cànon_de_proporcions"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>Cànon de proporcions</span> </div> </a> <ul id="toc-Cànon_de_proporcions-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Dimensions_de_les_obres" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Dimensions_de_les_obres"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7</span> <span>Dimensions de les obres</span> </div> </a> <ul id="toc-Dimensions_de_les_obres-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Funció" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Funció"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8</span> <span>Funció</span> </div> </a> <ul id="toc-Funció-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Notes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Notes"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9</span> <span>Notes</span> </div> </a> <ul id="toc-Notes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">11</span> <span>Bibliografia</span> </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">12</span> <span>Vegeu també</span> </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">13</span> <span>Enllaços externs</span> </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Escultura</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 134 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-134" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">134 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-af mw-list-item"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Beeldhoukuns" title="Beeldhoukuns - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Beeldhoukuns" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target"><span>Afrikaans</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-an mw-list-item"><a href="https://an.wikipedia.org/wiki/Escultura" title="Escultura - aragonès" lang="an" hreflang="an" data-title="Escultura" data-language-autonym="Aragonés" data-language-local-name="aragonès" class="interlanguage-link-target"><span>Aragonés</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D9%86%D8%AD%D8%AA" title="نحت - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="نحت" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target"><span>العربية</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-arz mw-list-item"><a href="https://arz.wikipedia.org/wiki/%D9%86%D8%AD%D8%AA" title="نحت - àrab egipci" lang="arz" hreflang="arz" data-title="نحت" data-language-autonym="مصرى" data-language-local-name="àrab egipci" class="interlanguage-link-target"><span>مصرى</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Escultura" title="Escultura - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Escultura" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target"><span>Asturianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/Heyk%C9%99ltara%C5%9Fl%C4%B1q" title="Heykəltaraşlıq - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Heykəltaraşlıq" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target"><span>Azərbaycanca</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ba mw-list-item"><a href="https://ba.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%BA%D1%83%D0%BB%D1%8C%D0%BF%D1%82%D1%83%D1%80%D0%B0" title="Скульптура - baixkir" lang="ba" hreflang="ba" data-title="Скульптура" data-language-autonym="Башҡортса" data-language-local-name="baixkir" class="interlanguage-link-target"><span>Башҡортса</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bar mw-list-item"><a href="https://bar.wikipedia.org/wiki/Buidhauarei" title="Buidhauarei - bavarès" lang="bar" hreflang="bar" data-title="Buidhauarei" data-language-autonym="Boarisch" data-language-local-name="bavarès" class="interlanguage-link-target"><span>Boarisch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bat-smg mw-list-item"><a href="https://bat-smg.wikipedia.org/wiki/Skolpt%C5%ABra" title="Skolptūra - Samogitian" lang="sgs" hreflang="sgs" data-title="Skolptūra" data-language-autonym="Žemaitėška" data-language-local-name="Samogitian" class="interlanguage-link-target"><span>Žemaitėška</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bcl mw-list-item"><a href="https://bcl.wikipedia.org/wiki/Iskultura" title="Iskultura - Central Bikol" lang="bcl" hreflang="bcl" data-title="Iskultura" data-language-autonym="Bikol Central" data-language-local-name="Central Bikol" class="interlanguage-link-target"><span>Bikol Central</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%BA%D1%83%D0%BB%D1%8C%D0%BF%D1%82%D1%83%D1%80%D0%B0" title="Скульптура - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Скульптура" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be-x-old mw-list-item"><a href="https://be-tarask.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%BA%D1%83%D0%BB%D1%8C%D0%BF%D1%82%D1%83%D1%80%D0%B0" title="Скульптура - Belarusian (Taraškievica orthography)" lang="be-tarask" hreflang="be-tarask" data-title="Скульптура" data-language-autonym="Беларуская (тарашкевіца)" data-language-local-name="Belarusian (Taraškievica orthography)" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская (тарашкевіца)</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%BA%D1%83%D0%BB%D0%BF%D1%82%D1%83%D1%80%D0%B0" title="Скулптура - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Скулптура" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target"><span>Български</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bn mw-list-item"><a href="https://bn.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%AD%E0%A6%BE%E0%A6%B8%E0%A7%8D%E0%A6%95%E0%A6%B0%E0%A7%8D%E0%A6%AF" title="ভাস্কর্য - bengalí" lang="bn" hreflang="bn" data-title="ভাস্কর্য" data-language-autonym="বাংলা" data-language-local-name="bengalí" class="interlanguage-link-target"><span>বাংলা</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-br mw-list-item"><a href="https://br.wikipedia.org/wiki/Kizella%C3%B1" title="Kizellañ - bretó" lang="br" hreflang="br" data-title="Kizellañ" data-language-autonym="Brezhoneg" data-language-local-name="bretó" class="interlanguage-link-target"><span>Brezhoneg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bs mw-list-item"><a href="https://bs.wikipedia.org/wiki/Skulptura" title="Skulptura - bosnià" lang="bs" hreflang="bs" data-title="Skulptura" data-language-autonym="Bosanski" data-language-local-name="bosnià" class="interlanguage-link-target"><span>Bosanski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ceb mw-list-item"><a href="https://ceb.wikipedia.org/wiki/Eskultura" title="Eskultura - cebuà" lang="ceb" hreflang="ceb" data-title="Eskultura" data-language-autonym="Cebuano" data-language-local-name="cebuà" class="interlanguage-link-target"><span>Cebuano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-chr mw-list-item"><a href="https://chr.wikipedia.org/wiki/%E1%8E%A0%E1%8F%9F%E1%8E%B6%E1%8F%8D%E1%8F%94%E1%8F%85" title="ᎠᏟᎶᏍᏔᏅ - cherokee" lang="chr" hreflang="chr" data-title="ᎠᏟᎶᏍᏔᏅ" data-language-autonym="ᏣᎳᎩ" data-language-local-name="cherokee" class="interlanguage-link-target"><span>ᏣᎳᎩ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ckb mw-list-item"><a href="https://ckb.wikipedia.org/wiki/%D9%BE%DB%95%DB%8C%DA%A9%DB%95%D8%B1%D8%AA%D8%A7%D8%B4%DB%8C" title="پەیکەرتاشی - kurd central" lang="ckb" hreflang="ckb" data-title="پەیکەرتاشی" data-language-autonym="کوردی" data-language-local-name="kurd central" class="interlanguage-link-target"><span>کوردی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-co mw-list-item"><a href="https://co.wikipedia.org/wiki/Scultura" title="Scultura - cors" lang="co" hreflang="co" data-title="Scultura" data-language-autonym="Corsu" data-language-local-name="cors" class="interlanguage-link-target"><span>Corsu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-crh mw-list-item"><a href="https://crh.wikipedia.org/wiki/Eykel" title="Eykel - tàtar de Crimea" lang="crh" hreflang="crh" data-title="Eykel" data-language-autonym="Qırımtatarca" data-language-local-name="tàtar de Crimea" class="interlanguage-link-target"><span>Qırımtatarca</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/Socha%C5%99stv%C3%AD" title="Sochařství - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Sochařství" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target"><span>Čeština</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/Cerfluniaeth" title="Cerfluniaeth - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="Cerfluniaeth" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target"><span>Cymraeg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Skulptur" title="Skulptur - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Skulptur" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target"><span>Dansk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Bildhauerkunst" title="Bildhauerkunst - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Bildhauerkunst" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Deutsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-diq mw-list-item"><a href="https://diq.wikipedia.org/wiki/Heykel" title="Heykel - Zazaki" lang="diq" hreflang="diq" data-title="Heykel" data-language-autonym="Zazaki" data-language-local-name="Zazaki" class="interlanguage-link-target"><span>Zazaki</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%93%CE%BB%CF%85%CF%80%CF%84%CE%B9%CE%BA%CE%AE" title="Γλυπτική - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Γλυπτική" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target"><span>Ελληνικά</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Sculpture" title="Sculpture - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Sculpture" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Skulptarto" title="Skulptarto - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Skulptarto" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target"><span>Esperanto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Escultura" title="Escultura - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Escultura" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Skulptuur" title="Skulptuur - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Skulptuur" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target"><span>Eesti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Eskulturagintza" title="Eskulturagintza - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Eskulturagintza" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target"><span>Euskara</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ext mw-list-item"><a href="https://ext.wikipedia.org/wiki/Escultura" title="Escultura - extremeny" lang="ext" hreflang="ext" data-title="Escultura" data-language-autonym="Estremeñu" data-language-local-name="extremeny" class="interlanguage-link-target"><span>Estremeñu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D9%85%D8%AC%D8%B3%D9%85%D9%87%E2%80%8C%D8%B3%D8%A7%D8%B2%DB%8C" title="مجسمه‌سازی - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="مجسمه‌سازی" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target"><span>فارسی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Kuvanveisto" title="Kuvanveisto - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Kuvanveisto" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target"><span>Suomi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fiu-vro mw-list-item"><a href="https://fiu-vro.wikipedia.org/wiki/Skulptuur" title="Skulptuur - Võro" lang="vro" hreflang="vro" data-title="Skulptuur" data-language-autonym="Võro" data-language-local-name="Võro" class="interlanguage-link-target"><span>Võro</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Sculpture" title="Sculpture - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Sculpture" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target"><span>Français</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fur mw-list-item"><a href="https://fur.wikipedia.org/wiki/Sculture" title="Sculture - friülà" lang="fur" hreflang="fur" data-title="Sculture" data-language-autonym="Furlan" data-language-local-name="friülà" class="interlanguage-link-target"><span>Furlan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fy mw-list-item"><a href="https://fy.wikipedia.org/wiki/Skulptuer" title="Skulptuer - frisó occidental" lang="fy" hreflang="fy" data-title="Skulptuer" data-language-autonym="Frysk" data-language-local-name="frisó occidental" class="interlanguage-link-target"><span>Frysk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ga mw-list-item"><a href="https://ga.wikipedia.org/wiki/Dealbh%C3%B3ireacht" title="Dealbhóireacht - irlandès" lang="ga" hreflang="ga" data-title="Dealbhóireacht" data-language-autonym="Gaeilge" data-language-local-name="irlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Gaeilge</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gan mw-list-item"><a href="https://gan.wikipedia.org/wiki/%E9%9B%95%E5%88%BB" title="雕刻 - xinès gan" lang="gan" hreflang="gan" data-title="雕刻" data-language-autonym="贛語" data-language-local-name="xinès gan" class="interlanguage-link-target"><span>贛語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gcr mw-list-item"><a href="https://gcr.wikipedia.org/wiki/Skiltir" title="Skiltir - Guianan Creole" lang="gcr" hreflang="gcr" data-title="Skiltir" data-language-autonym="Kriyòl gwiyannen" data-language-local-name="Guianan Creole" class="interlanguage-link-target"><span>Kriyòl gwiyannen</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Escultura" title="Escultura - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Escultura" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target"><span>Galego</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gn mw-list-item"><a href="https://gn.wikipedia.org/wiki/%C3%91e%C3%B1op%C4%A9" title="Ñeñopĩ - guaraní" lang="gn" hreflang="gn" data-title="Ñeñopĩ" data-language-autonym="Avañe'ẽ" data-language-local-name="guaraní" class="interlanguage-link-target"><span>Avañe'ẽ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gv mw-list-item"><a href="https://gv.wikipedia.org/wiki/Jallooderys" title="Jallooderys - manx" lang="gv" hreflang="gv" data-title="Jallooderys" data-language-autonym="Gaelg" data-language-local-name="manx" class="interlanguage-link-target"><span>Gaelg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%A4%D7%99%D7%A1%D7%95%D7%9C" title="פיסול - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="פיסול" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target"><span>עברית</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hi mw-list-item"><a href="https://hi.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AE%E0%A5%82%E0%A4%B0%E0%A5%8D%E0%A4%A4%E0%A4%BF_%E0%A4%95%E0%A4%B2%E0%A4%BE" title="मूर्ति कला - hindi" lang="hi" hreflang="hi" data-title="मूर्ति कला" data-language-autonym="हिन्दी" data-language-local-name="hindi" class="interlanguage-link-target"><span>हिन्दी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hif mw-list-item"><a href="https://hif.wikipedia.org/wiki/Sculpture" title="Sculpture - hindi de Fiji" lang="hif" hreflang="hif" data-title="Sculpture" data-language-autonym="Fiji Hindi" data-language-local-name="hindi de Fiji" class="interlanguage-link-target"><span>Fiji Hindi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Kiparstvo" title="Kiparstvo - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Kiparstvo" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target"><span>Hrvatski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ht mw-list-item"><a href="https://ht.wikipedia.org/wiki/Eskilti" title="Eskilti - crioll d’Haití" lang="ht" hreflang="ht" data-title="Eskilti" data-language-autonym="Kreyòl ayisyen" data-language-local-name="crioll d’Haití" class="interlanguage-link-target"><span>Kreyòl ayisyen</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/Szobr%C3%A1szat" title="Szobrászat - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Szobrászat" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target"><span>Magyar</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D5%94%D5%A1%D5%B6%D5%A4%D5%A1%D5%AF%D5%A1%D5%A3%D5%B8%D6%80%D5%AE%D5%B8%D6%82%D5%A9%D5%B5%D5%B8%D6%82%D5%B6" title="Քանդակագործություն - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Քանդակագործություն" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target"><span>Հայերեն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hyw mw-list-item"><a href="https://hyw.wikipedia.org/wiki/%D5%94%D5%A1%D5%B6%D5%A4%D5%A1%D5%AF%D5%A1%D5%A3%D5%B8%D6%80%D5%AE%D5%B8%D6%82%D5%A9%D5%AB%D6%82%D5%B6" title="Քանդակագործութիւն - Western Armenian" lang="hyw" hreflang="hyw" data-title="Քանդակագործութիւն" data-language-autonym="Արեւմտահայերէն" data-language-local-name="Western Armenian" class="interlanguage-link-target"><span>Արեւմտահայերէն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ia mw-list-item"><a href="https://ia.wikipedia.org/wiki/Sculptura" title="Sculptura - interlingua" lang="ia" hreflang="ia" data-title="Sculptura" data-language-autonym="Interlingua" data-language-local-name="interlingua" class="interlanguage-link-target"><span>Interlingua</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Seni_patung" title="Seni patung - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Seni patung" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Indonesia</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ilo mw-list-item"><a href="https://ilo.wikipedia.org/wiki/Eskultura" title="Eskultura - ilocano" lang="ilo" hreflang="ilo" data-title="Eskultura" data-language-autonym="Ilokano" data-language-local-name="ilocano" class="interlanguage-link-target"><span>Ilokano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-io mw-list-item"><a href="https://io.wikipedia.org/wiki/Skulto" title="Skulto - ido" lang="io" hreflang="io" data-title="Skulto" data-language-autonym="Ido" data-language-local-name="ido" class="interlanguage-link-target"><span>Ido</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-is mw-list-item"><a href="https://is.wikipedia.org/wiki/H%C3%B6ggmyndalist" title="Höggmyndalist - islandès" lang="is" hreflang="is" data-title="Höggmyndalist" data-language-autonym="Íslenska" data-language-local-name="islandès" class="interlanguage-link-target"><span>Íslenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Scultura" title="Scultura - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Scultura" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target"><span>Italiano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E5%BD%AB%E5%88%BB" title="彫刻 - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="彫刻" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target"><span>日本語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jam mw-list-item"><a href="https://jam.wikipedia.org/wiki/Skolpcha" title="Skolpcha - crioll anglès de Jamaica" lang="jam" hreflang="jam" data-title="Skolpcha" data-language-autonym="Patois" data-language-local-name="crioll anglès de Jamaica" class="interlanguage-link-target"><span>Patois</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%A5%E1%83%90%E1%83%9C%E1%83%93%E1%83%90%E1%83%99%E1%83%94%E1%83%91%E1%83%90" title="ქანდაკება - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="ქანდაკება" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target"><span>ქართული</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kab mw-list-item"><a href="https://kab.wikipedia.org/wiki/Tasre%C9%A3ta" title="Tasreɣta - cabilenc" lang="kab" hreflang="kab" data-title="Tasreɣta" data-language-autonym="Taqbaylit" data-language-local-name="cabilenc" class="interlanguage-link-target"><span>Taqbaylit</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kbp mw-list-item"><a href="https://kbp.wikipedia.org/wiki/Sa%C9%A3%CA%8A%CA%8A_t%CA%8Am%C9%A9y%C9%9B" title="Saɣʊʊ tʊmɩyɛ - Kabiye" lang="kbp" hreflang="kbp" data-title="Saɣʊʊ tʊmɩyɛ" data-language-autonym="Kabɩyɛ" data-language-local-name="Kabiye" class="interlanguage-link-target"><span>Kabɩyɛ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kk mw-list-item"><a href="https://kk.wikipedia.org/wiki/%D0%9C%D2%AF%D1%81%D1%96%D0%BD%D0%B4%D0%B5%D0%BC%D0%B5" title="Мүсіндеме - kazakh" lang="kk" hreflang="kk" data-title="Мүсіндеме" data-language-autonym="Қазақша" data-language-local-name="kazakh" class="interlanguage-link-target"><span>Қазақша</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kn mw-list-item"><a href="https://kn.wikipedia.org/wiki/%E0%B2%B6%E0%B2%BF%E0%B2%B2%E0%B3%8D%E0%B2%AA" title="ಶಿಲ್ಪ - kannada" lang="kn" hreflang="kn" data-title="ಶಿಲ್ಪ" data-language-autonym="ಕನ್ನಡ" data-language-local-name="kannada" class="interlanguage-link-target"><span>ಕನ್ನಡ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EC%A1%B0%EA%B0%81" title="조각 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="조각" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target"><span>한국어</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ku mw-list-item"><a href="https://ku.wikipedia.org/wiki/Peyker" title="Peyker - kurd" lang="ku" hreflang="ku" data-title="Peyker" data-language-autonym="Kurdî" data-language-local-name="kurd" class="interlanguage-link-target"><span>Kurdî</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kw mw-list-item"><a href="https://kw.wikipedia.org/wiki/Gravyans" title="Gravyans - còrnic" lang="kw" hreflang="kw" data-title="Gravyans" data-language-autonym="Kernowek" data-language-local-name="còrnic" class="interlanguage-link-target"><span>Kernowek</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Sculptura" title="Sculptura - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Sculptura" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target"><span>Latina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lad mw-list-item"><a href="https://lad.wikipedia.org/wiki/Eskultura" title="Eskultura - judeocastellà" lang="lad" hreflang="lad" data-title="Eskultura" data-language-autonym="Ladino" data-language-local-name="judeocastellà" class="interlanguage-link-target"><span>Ladino</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lfn mw-list-item"><a href="https://lfn.wikipedia.org/wiki/Sculta" title="Sculta - Lingua Franca Nova" lang="lfn" hreflang="lfn" data-title="Sculta" data-language-autonym="Lingua Franca Nova" data-language-local-name="Lingua Franca Nova" class="interlanguage-link-target"><span>Lingua Franca Nova</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-li mw-list-item"><a href="https://li.wikipedia.org/wiki/Beildhouwkuns" title="Beildhouwkuns - limburguès" lang="li" hreflang="li" data-title="Beildhouwkuns" data-language-autonym="Limburgs" data-language-local-name="limburguès" class="interlanguage-link-target"><span>Limburgs</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lmo mw-list-item"><a href="https://lmo.wikipedia.org/wiki/Scoltura" title="Scoltura - llombard" lang="lmo" hreflang="lmo" data-title="Scoltura" data-language-autonym="Lombard" data-language-local-name="llombard" class="interlanguage-link-target"><span>Lombard</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/Skulpt%C5%ABra" title="Skulptūra - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Skulptūra" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target"><span>Lietuvių</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/T%C4%93lniec%C4%ABba" title="Tēlniecība - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Tēlniecība" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target"><span>Latviešu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mdf mw-list-item"><a href="https://mdf.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%BA%D1%83%D0%BB%D1%8C%D0%BF%D1%82%D1%83%D1%80%D0%B0%D1%81%D1%8C" title="Скульптурась - mordovià moksa" lang="mdf" hreflang="mdf" data-title="Скульптурась" data-language-autonym="Мокшень" data-language-local-name="mordovià moksa" class="interlanguage-link-target"><span>Мокшень</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mg mw-list-item"><a href="https://mg.wikipedia.org/wiki/Sokitra" title="Sokitra - malgaix" lang="mg" hreflang="mg" data-title="Sokitra" data-language-autonym="Malagasy" data-language-local-name="malgaix" class="interlanguage-link-target"><span>Malagasy</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk mw-list-item"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%92%D0%B0%D1%98%D0%B0%D1%80%D1%81%D1%82%D0%B2%D0%BE" title="Вајарство - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Вајарство" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target"><span>Македонски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ml mw-list-item"><a href="https://ml.wikipedia.org/wiki/%E0%B4%B6%E0%B4%BF%E0%B4%B2%E0%B5%8D%E0%B4%AA%E0%B4%95%E0%B4%B2" title="ശില്പകല - malaiàlam" lang="ml" hreflang="ml" data-title="ശില്പകല" data-language-autonym="മലയാളം" data-language-local-name="malaiàlam" class="interlanguage-link-target"><span>മലയാളം</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mr mw-list-item"><a href="https://mr.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B6%E0%A4%BF%E0%A4%B2%E0%A5%8D%E0%A4%AA%E0%A4%95%E0%A4%B2%E0%A4%BE" title="शिल्पकला - marathi" lang="mr" hreflang="mr" data-title="शिल्पकला" data-language-autonym="मराठी" data-language-local-name="marathi" class="interlanguage-link-target"><span>मराठी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/Seni_arca" title="Seni arca - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Seni arca" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Melayu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mt mw-list-item"><a href="https://mt.wikipedia.org/wiki/Skultura" title="Skultura - maltès" lang="mt" hreflang="mt" data-title="Skultura" data-language-autonym="Malti" data-language-local-name="maltès" class="interlanguage-link-target"><span>Malti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mwl mw-list-item"><a href="https://mwl.wikipedia.org/wiki/Scultura" title="Scultura - mirandès" lang="mwl" hreflang="mwl" data-title="Scultura" data-language-autonym="Mirandés" data-language-local-name="mirandès" class="interlanguage-link-target"><span>Mirandés</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-my mw-list-item"><a href="https://my.wikipedia.org/wiki/%E1%80%95%E1%80%94%E1%80%BA%E1%80%B8%E1%80%95%E1%80%AF" title="ပန်းပု - birmà" lang="my" hreflang="my" data-title="ပန်းပု" data-language-autonym="မြန်မာဘာသာ" data-language-local-name="birmà" class="interlanguage-link-target"><span>မြန်မာဘာသာ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nap mw-list-item"><a href="https://nap.wikipedia.org/wiki/Scultura" title="Scultura - napolità" lang="nap" hreflang="nap" data-title="Scultura" data-language-autonym="Napulitano" data-language-local-name="napolità" class="interlanguage-link-target"><span>Napulitano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds mw-list-item"><a href="https://nds.wikipedia.org/wiki/Bildhaueree" title="Bildhaueree - baix alemany" lang="nds" hreflang="nds" data-title="Bildhaueree" data-language-autonym="Plattdüütsch" data-language-local-name="baix alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Plattdüütsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Beeldhouwkunst" title="Beeldhouwkunst - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Beeldhouwkunst" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Nederlands</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nrm mw-list-item"><a href="https://nrm.wikipedia.org/wiki/Stchulptuthe" title="Stchulptuthe - Norman" lang="nrf" hreflang="nrf" data-title="Stchulptuthe" data-language-autonym="Nouormand" data-language-local-name="Norman" class="interlanguage-link-target"><span>Nouormand</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-oc mw-list-item"><a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/Escultura" title="Escultura - occità" lang="oc" hreflang="oc" data-title="Escultura" data-language-autonym="Occitan" data-language-local-name="occità" class="interlanguage-link-target"><span>Occitan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pa mw-list-item"><a href="https://pa.wikipedia.org/wiki/%E0%A8%AE%E0%A9%82%E0%A8%B0%E0%A8%A4%E0%A9%80%E0%A8%95%E0%A8%B2%E0%A8%BE" title="ਮੂਰਤੀਕਲਾ - panjabi" lang="pa" hreflang="pa" data-title="ਮੂਰਤੀਕਲਾ" data-language-autonym="ਪੰਜਾਬੀ" data-language-local-name="panjabi" class="interlanguage-link-target"><span>ਪੰਜਾਬੀ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Rze%C5%BAbiarstwo" title="Rzeźbiarstwo - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Rzeźbiarstwo" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target"><span>Polski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pnb mw-list-item"><a href="https://pnb.wikipedia.org/wiki/%D8%A8%D8%AA_%D8%B3%D8%A7%D8%B2%DB%8C" title="بت سازی - Western Punjabi" lang="pnb" hreflang="pnb" data-title="بت سازی" data-language-autonym="پنجابی" data-language-local-name="Western Punjabi" class="interlanguage-link-target"><span>پنجابی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pnt mw-list-item"><a href="https://pnt.wikipedia.org/wiki/%CE%93%CE%BB%CF%85%CF%80%CF%84%CE%B9%CE%BA%CE%AE%CE%BD" title="Γλυπτικήν - pòntic" lang="pnt" hreflang="pnt" data-title="Γλυπτικήν" data-language-autonym="Ποντιακά" data-language-local-name="pòntic" class="interlanguage-link-target"><span>Ποντιακά</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ps mw-list-item"><a href="https://ps.wikipedia.org/wiki/%D9%85%D8%AC%D8%B3%D9%85%D9%87_%D8%B3%D8%A7%D8%B2%D9%8A" title="مجسمه سازي - paixtu" lang="ps" hreflang="ps" data-title="مجسمه سازي" data-language-autonym="پښتو" data-language-local-name="paixtu" class="interlanguage-link-target"><span>پښتو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Escultura" title="Escultura - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Escultura" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target"><span>Português</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-qu mw-list-item"><a href="https://qu.wikipedia.org/wiki/Ch%27iquy" title="Ch'iquy - quítxua" lang="qu" hreflang="qu" data-title="Ch'iquy" data-language-autonym="Runa Simi" data-language-local-name="quítxua" class="interlanguage-link-target"><span>Runa Simi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Sculptur%C4%83" title="Sculptură - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Sculptură" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target"><span>Română</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%BA%D1%83%D0%BB%D1%8C%D0%BF%D1%82%D1%83%D1%80%D0%B0" title="Скульптура - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Скульптура" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target"><span>Русский</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rue mw-list-item"><a href="https://rue.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%BA%D1%83%D0%BB%D0%BF%D1%82%D1%83%D1%80%D0%B0" title="Скулптура - Rusyn" lang="rue" hreflang="rue" data-title="Скулптура" data-language-autonym="Русиньскый" data-language-local-name="Rusyn" class="interlanguage-link-target"><span>Русиньскый</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-scn mw-list-item"><a href="https://scn.wikipedia.org/wiki/Scultura" title="Scultura - sicilià" lang="scn" hreflang="scn" data-title="Scultura" data-language-autonym="Sicilianu" data-language-local-name="sicilià" class="interlanguage-link-target"><span>Sicilianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sd mw-list-item"><a href="https://sd.wikipedia.org/wiki/%D9%85%D8%AC%D8%B3%D9%85%D8%A7_%D8%AC%D9%88%DA%99%DA%BB" title="مجسما جوڙڻ - sindi" lang="sd" hreflang="sd" data-title="مجسما جوڙڻ" data-language-autonym="سنڌي" data-language-local-name="sindi" class="interlanguage-link-target"><span>سنڌي</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Skulptura" title="Skulptura - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Skulptura" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target"><span>Srpskohrvatski / српскохрватски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-si mw-list-item"><a href="https://si.wikipedia.org/wiki/%E0%B6%B8%E0%B7%96%E0%B6%BB%E0%B7%8A%E0%B6%AD%E0%B7%92_%E0%B7%81%E0%B7%92%E0%B6%BD%E0%B7%8A%E0%B6%B4%E0%B6%BA" title="මූර්ති ශිල්පය - singalès" lang="si" hreflang="si" data-title="මූර්ති ශිල්පය" data-language-autonym="සිංහල" data-language-local-name="singalès" class="interlanguage-link-target"><span>සිංහල</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Sculpture" title="Sculpture - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Sculpture" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target"><span>Simple English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/Soch%C3%A1rstvo" title="Sochárstvo - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Sochárstvo" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenčina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Kiparstvo" title="Kiparstvo - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Kiparstvo" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenščina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sq mw-list-item"><a href="https://sq.wikipedia.org/wiki/Skulptura" title="Skulptura - albanès" lang="sq" hreflang="sq" data-title="Skulptura" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanès" class="interlanguage-link-target"><span>Shqip</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%92%D0%B0%D1%98%D0%B0%D1%80%D1%81%D1%82%D0%B2%D0%BE" title="Вајарство - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Вајарство" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target"><span>Српски / srpski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-stq mw-list-item"><a href="https://stq.wikipedia.org/wiki/Bieldehauer%C3%A4i" title="Bieldehaueräi - Saterland Frisian" lang="stq" hreflang="stq" data-title="Bieldehaueräi" data-language-autonym="Seeltersk" data-language-local-name="Saterland Frisian" class="interlanguage-link-target"><span>Seeltersk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Skulptur" title="Skulptur - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Skulptur" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target"><span>Svenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sw mw-list-item"><a href="https://sw.wikipedia.org/wiki/Uchongaji" title="Uchongaji - suahili" lang="sw" hreflang="sw" data-title="Uchongaji" data-language-autonym="Kiswahili" data-language-local-name="suahili" class="interlanguage-link-target"><span>Kiswahili</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%9A%E0%AE%BF%E0%AE%B1%E0%AF%8D%E0%AE%AA%E0%AE%AE%E0%AF%8D" title="சிற்பம் - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="சிற்பம்" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target"><span>தமிழ்</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-te mw-list-item"><a href="https://te.wikipedia.org/wiki/%E0%B0%B6%E0%B0%BF%E0%B0%B2%E0%B1%8D%E0%B0%AA%E0%B0%82" title="శిల్పం - telugu" lang="te" hreflang="te" data-title="శిల్పం" data-language-autonym="తెలుగు" data-language-local-name="telugu" class="interlanguage-link-target"><span>తెలుగు</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B8%9B%E0%B8%A3%E0%B8%B0%E0%B8%95%E0%B8%B4%E0%B8%A1%E0%B8%B2%E0%B8%81%E0%B8%A3%E0%B8%A3%E0%B8%A1" title="ประติมากรรม - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="ประติมากรรม" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target"><span>ไทย</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tl mw-list-item"><a href="https://tl.wikipedia.org/wiki/Lilok" title="Lilok - tagal" lang="tl" hreflang="tl" data-title="Lilok" data-language-autonym="Tagalog" data-language-local-name="tagal" class="interlanguage-link-target"><span>Tagalog</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tly mw-list-item"><a href="https://tly.wikipedia.org/wiki/Hejk%C9%99lt%C9%99ro%C5%A1%C9%99ti" title="Hejkəltərošəti - talix" lang="tly" hreflang="tly" data-title="Hejkəltərošəti" data-language-autonym="Tolışi" data-language-local-name="talix" class="interlanguage-link-target"><span>Tolışi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/Heykel" title="Heykel - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Heykel" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target"><span>Türkçe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%BA%D1%83%D0%BB%D1%8C%D0%BF%D1%82%D1%83%D1%80%D0%B0" title="Скульптура - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Скульптура" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target"><span>Українська</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ur mw-list-item"><a href="https://ur.wikipedia.org/wiki/%D9%85%D8%AC%D8%B3%D9%85%DB%81_%D8%B3%D8%A7%D8%B2%DB%8C" title="مجسمہ سازی - urdú" lang="ur" hreflang="ur" data-title="مجسمہ سازی" data-language-autonym="اردو" data-language-local-name="urdú" class="interlanguage-link-target"><span>اردو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uz mw-list-item"><a href="https://uz.wikipedia.org/wiki/Haykaltaroshlik" title="Haykaltaroshlik - uzbek" lang="uz" hreflang="uz" data-title="Haykaltaroshlik" data-language-autonym="Oʻzbekcha / ўзбекча" data-language-local-name="uzbek" class="interlanguage-link-target"><span>Oʻzbekcha / ўзбекча</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vec mw-list-item"><a href="https://vec.wikipedia.org/wiki/Scultura" title="Scultura - vènet" lang="vec" hreflang="vec" data-title="Scultura" data-language-autonym="Vèneto" data-language-local-name="vènet" class="interlanguage-link-target"><span>Vèneto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vep mw-list-item"><a href="https://vep.wikipedia.org/wiki/Skul%27ptur" title="Skul'ptur - vepse" lang="vep" hreflang="vep" data-title="Skul'ptur" data-language-autonym="Vepsän kel’" data-language-local-name="vepse" class="interlanguage-link-target"><span>Vepsän kel’</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/%C4%90i%C3%AAu_kh%E1%BA%AFc" title="Điêu khắc - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Điêu khắc" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target"><span>Tiếng Việt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wa mw-list-item"><a href="https://wa.wikipedia.org/wiki/Scultreye" title="Scultreye - való" lang="wa" hreflang="wa" data-title="Scultreye" data-language-autonym="Walon" data-language-local-name="való" class="interlanguage-link-target"><span>Walon</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-war mw-list-item"><a href="https://war.wikipedia.org/wiki/Iskultura" title="Iskultura - waray" lang="war" hreflang="war" data-title="Iskultura" data-language-autonym="Winaray" data-language-local-name="waray" class="interlanguage-link-target"><span>Winaray</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wo mw-list-item"><a href="https://wo.wikipedia.org/wiki/Yatt" title="Yatt - wòlof" lang="wo" hreflang="wo" data-title="Yatt" data-language-autonym="Wolof" data-language-local-name="wòlof" class="interlanguage-link-target"><span>Wolof</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E9%9B%95%E5%A1%91" title="雕塑 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="雕塑" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target"><span>吴语</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-xmf mw-list-item"><a href="https://xmf.wikipedia.org/wiki/%E1%83%9C%E1%83%90%E1%83%AC%E1%83%90%E1%83%AE%E1%83%9C%E1%83%90%E1%83%99%E1%83%90" title="ნაწახნაკა - mingrelià" lang="xmf" hreflang="xmf" data-title="ნაწახნაკა" data-language-autonym="მარგალური" data-language-local-name="mingrelià" class="interlanguage-link-target"><span>მარგალური</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yi mw-list-item"><a href="https://yi.wikipedia.org/wiki/%D7%A1%D7%A7%D7%95%D7%9C%D7%A4%D7%98%D7%95%D7%A8" title="סקולפטור - ídix" lang="yi" hreflang="yi" data-title="סקולפטור" data-language-autonym="ייִדיש" data-language-local-name="ídix" class="interlanguage-link-target"><span>ייִדיש</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zea mw-list-item"><a href="https://zea.wikipedia.org/wiki/Be%C3%AAldouwkunst" title="Beêldouwkunst - zelandès" lang="zea" hreflang="zea" data-title="Beêldouwkunst" data-language-autonym="Zeêuws" data-language-local-name="zelandès" class="interlanguage-link-target"><span>Zeêuws</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E9%9B%95%E5%A1%91" title="雕塑 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="雕塑" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target"><span>中文</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-min-nan mw-list-item"><a href="https://zh-min-nan.wikipedia.org/wiki/Tiau-khek" title="Tiau-khek - xinès min del sud" lang="nan" hreflang="nan" data-title="Tiau-khek" data-language-autonym="閩南語 / Bân-lâm-gú" data-language-local-name="xinès min del sud" class="interlanguage-link-target"><span>閩南語 / Bân-lâm-gú</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E9%9B%95%E5%A1%91" title="雕塑 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="雕塑" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target"><span>粵語</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q11634#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Escultura" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Escultura" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Escultura"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Escultura&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Escultura&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Escultura"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Escultura&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Escultura&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Escultura" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Escultura" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q"><span>Pàgines especials</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Escultura&oldid=33899663" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Escultura&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Escultura&id=33899663&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FEscultura"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FEscultura"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Escultura"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Escultura&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Escultura&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Sculpturing" hreflang="en"><span>Commons</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q11634" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> <div id="mw-indicator-ind-100" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Els_100_articles_fonamentals" title="Els 100 fonamentals de la Viquipèdia"><img alt="Els 100 fonamentals de la Viquipèdia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d3/Segell_100_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/30px-Segell_100_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png" decoding="async" width="30" height="36" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d3/Segell_100_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/45px-Segell_100_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d3/Segell_100_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/60px-Segell_100_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 2x" data-file-width="2408" data-file-height="2896" /></a></span></div></div> <div id="mw-indicator-ind-1000" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Llista_dels_1000_articles_fonamentals" title="Els 1000 fonamentals de la Viquipèdia"><img alt="Els 1000 fonamentals de la Viquipèdia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/30px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png" decoding="async" width="30" height="36" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/45px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/60px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 2x" data-file-width="2408" data-file-height="2896" /></a></span></div></div> <div id="mw-indicator-ind-qualitat" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat" title="Article de qualitat"><img alt="Article de qualitat" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/30px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png" decoding="async" width="30" height="36" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/45px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/60px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 2x" data-file-width="2408" data-file-height="2896" /></a></span></div></div> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r34261971">.mw-parser-output .hatnote{width:100%;border-color:#77ccff;color:var(--color-base,#202122);background-color:#f5f5f5;margin-bottom:1em;font-style:italic}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .hatnote{color:var(--color-inverted,#fff);background-color:var(--background-color-inverted,#101418)}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .hatnote{color:var(--color-inverted,#fff);background-color:var(--background-color-inverted,#101418)}}@media print{body.ns-0 .mw-parser-output .hatnote{display:none!important}}</style> <table class="hatnote" cellspacing="5"> <tbody><tr> <td style="width: 25px; vertical-align: top;"><span typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fb/Confusion_grey.svg/22px-Confusion_grey.svg.png" decoding="async" width="22" height="17" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fb/Confusion_grey.svg/33px-Confusion_grey.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fb/Confusion_grey.svg/44px-Confusion_grey.svg.png 2x" data-file-width="260" data-file-height="200" /></span></span> </td> <td>No s'ha de confondre amb <a href="/wiki/Est%C3%A0tua" title="Estàtua">Estàtua</a>. </td></tr></tbody></table> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Nike_of_Samothrake_Louvre_Ma2369_n4.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5f/Nike_of_Samothrake_Louvre_Ma2369_n4.jpg/220px-Nike_of_Samothrake_Louvre_Ma2369_n4.jpg" decoding="async" width="220" height="333" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5f/Nike_of_Samothrake_Louvre_Ma2369_n4.jpg/330px-Nike_of_Samothrake_Louvre_Ma2369_n4.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5f/Nike_of_Samothrake_Louvre_Ma2369_n4.jpg/440px-Nike_of_Samothrake_Louvre_Ma2369_n4.jpg 2x" data-file-width="2300" data-file-height="3485" /></a><figcaption>La <i><a href="/wiki/Vict%C3%B2ria_de_Samotr%C3%A0cia" title="Victòria de Samotràcia">Victòria de Samotràcia</a></i>, escultura de l'<a href="/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia" title="Antiga Grècia">antiga Grècia</a></figcaption></figure> <p>L'<b>escultura</b> (del <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a> <i>sculptura</i>) és una de les <a href="/wiki/Belles_arts" title="Belles arts">belles arts</a>. A diferència de la <a href="/wiki/Pintura" title="Pintura">pintura</a>, la qual es crea en un pla –un espai fictici de dues dimensions–, l'escultura ho fa en un pla <a href="/wiki/Tridimensionalitat" class="mw-redirect" title="Tridimensionalitat">tridimensional exempt</a> o en <a href="/wiki/Relleu_(escultura)" title="Relleu (escultura)">relleu</a>, tot utilitzant l'espai real. L'escultor actua sobre diferents materials que transforma mitjançant processos de talla i modelatge, que són els mètodes tradicionals. L'ús de diferents combinacions de materials i mitjans ha originat un nou repertori artístic que comprèn processos com el <a href="/wiki/Constructivisme_(art)" title="Constructivisme (art)">constructivisme</a> i l'<a href="/wiki/Assemblatge" title="Assemblatge">assemblatge</a>. En un sentit genèric, s'entén per escultura l'obra d'<a href="/wiki/Arts_pl%C3%A0stiques" title="Arts plàstiques">art plàstica</a> feta per l'<a href="/wiki/Escultor" class="mw-redirect" title="Escultor">escultor</a>. </p><p><a href="/wiki/Giorgio_Vasari" title="Giorgio Vasari">Giorgio Vasari</a> (<a href="/wiki/1511" title="1511">1511</a>-<a href="/wiki/1573" title="1573">1573</a>) inicia la seva <i><a href="/wiki/Le_Vite" title="Le Vite">Le Vite de' più eccellenti pittori, scultori, ed architettori italiani</a></i> amb un pròleg força tècnic en el qual parla d'<a href="/wiki/Arquitectura" title="Arquitectura">arquitectura</a>, escultura i <a href="/wiki/Pintura" title="Pintura">pintura</a>, unes disciplines agrupades sota la denominació d'«arts del disseny». L'obra és un tractat informatiu sobre les tècniques artístiques emprades a l'època. Pel que fa a l'escultura, explica: </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">[…] l'escultor treu tot el superflu i redueix el material a la forma que existeix dins la ment de l'artista. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <p>Des dels temps més remots l'home ha tingut la necessitat d'esculpir. Al principi ho va fer amb els materials més simples i que tenia a mà: la <a href="/wiki/Pedra" title="Pedra">pedra</a>, el <a href="/wiki/Fang_(geologia)" title="Fang (geologia)">fang</a> i la <a href="/wiki/Fusta" title="Fusta">fusta</a>; després va emprar el <a href="/wiki/Ferro" title="Ferro">ferro</a>, el <a href="/wiki/Bronze" title="Bronze">bronze</a>, el <a href="/wiki/Plom" title="Plom">plom</a>, la <a href="/wiki/Cera" title="Cera">cera</a>, el <a href="/wiki/Guix" title="Guix">guix</a>, la <a href="/wiki/Plastilina" title="Plastilina">plastilina</a>, la <a href="/wiki/Resina" title="Resina">resina de polièster</a> i els <a href="/wiki/Pl%C3%A0stic" title="Plàstic">plàstics</a> amb reforç de <a href="/wiki/Fibra_de_vidre" title="Fibra de vidre">fibra de vidre</a>, el <a href="/wiki/Formig%C3%B3" title="Formigó">formigó</a>, la <a href="/wiki/Energia_cin%C3%A8tica" title="Energia cinètica">cinètica</a> i la <a href="/wiki/Reflexi%C3%B3" title="Reflexió">reflexió de la llum</a>, entre d'altres. L'escultura va tenir al principi una única funció, el seu ús immediat; posteriorment s'hi afegí una funció ritual, màgica, funerària o religiosa. Aquesta funcionalitat va canviar amb l'evolució històrica, adquirint una finalitat principalment <a href="/wiki/Est%C3%A8tica" title="Estètica">estètica</a> o simplement <a href="/wiki/Ornament" title="Ornament">ornamental</a> i podent arribar a constituir-se com un element durador o efímer.<sup id="cite_ref-SurI191_1-0" class="reference"><a href="#cite_note-SurI191-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Història_de_l'escultura"><span id="Hist.C3.B2ria_de_l.27escultura"></span>Història de l'escultura</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escultura&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Història de l'escultura"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_l%27escultura" title="Història de l'escultura">Història de l'escultura</a></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Prehistòria"><span id="Prehist.C3.B2ria"></span>Prehistòria</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escultura&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Prehistòria"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Art_prehist%C3%B2ric" title="Art prehistòric">Art prehistòric</a></div> <p>Les primeres manifestacions escultòriques es remunten al <a href="/wiki/Paleol%C3%ADtic_inferior" title="Paleolític inferior">Paleolític inferior</a>, quan l'home tallava el <a href="/wiki/S%C3%ADlex" title="Sílex">sílex</a> tot percudint-lo contra una altra pedra; posteriorment fa servir el <a href="/wiki/Gravat" title="Gravat">gravat</a> i el relleu en <a href="/wiki/Pedra" title="Pedra">pedra</a> i en <a href="/wiki/Os" title="Os">ossos</a> d'animals. Fa uns 27.000 i 32.000 anys apareixen representades unes exuberants figures humanes femenines de pedra, en una exaltació artística de la <a href="/wiki/Fertilitat" title="Fertilitat">fertilitat</a>;<sup id="cite_ref-Graen_2-0" class="reference"><a href="#cite_note-Graen-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> són les «<a href="/wiki/Venus_prehist%C3%B2rica" title="Venus prehistòrica">venus prehistòriques</a>», com la <i><a href="/wiki/Venus_de_Willendorf" title="Venus de Willendorf">Venus de Willendorf</a></i> i la <i><a href="/wiki/Venus_de_Lespugue" title="Venus de Lespugue">Venus de Lespugue</a></i>.<sup id="cite_ref-Graen_2-1" class="reference"><a href="#cite_note-Graen-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Durant el període <a href="/wiki/Magdaleni%C3%A0" title="Magdalenià">magdalenià</a> es van fer servir bastons i propulsors amb motius ornamentals. Al <a href="/wiki/Paleol%C3%ADtic_superior" title="Paleolític superior">Paleolític superior</a>, els exemples més abundants són talles o objectes gravats que van evolucionar des d'una fase més primitiva, amb decoracions més esquemàtiques, fins a arribar a la representació de figures <a href="/wiki/Animal%C3%ADstica" title="Animalística">animalístiques</a> que s'adaptaven a l'estructura de l'os.<sup id="cite_ref-SurI191_1-1" class="reference"><a href="#cite_note-SurI191-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'<a href="/wiki/Argila" title="Argila">argila</a> també va ser un material habitual. Les primeres peces escultòriques que es coneixen procedeixen d'<a href="/wiki/Egipte" title="Egipte">Egipte</a>, la <a href="/wiki/Xina" title="Xina">Xina</a>, l'<a href="/wiki/%C3%8Dndia" title="Índia">Índia</a> i l'<a href="/wiki/Orient_Mitj%C3%A0" title="Orient Mitjà">Orient Mitjà</a>, llocs on cap al <a href="/wiki/4000_aC" class="mw-redirect" title="4000 aC">4000 aC</a> ja existien forns per a fabricar objectes de <a href="/wiki/Terrissa" title="Terrissa">terrissa</a>.<sup id="cite_ref-Mid32_3-0" class="reference"><a href="#cite_note-Mid32-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Un dels avenços més importants en la <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_l%27escultura" title="Història de l'escultura">història de l'escultura</a> va ser la capacitat de treballar el <a href="/wiki/Metall" title="Metall">metall</a> –primer el <a href="/wiki/Bronze" title="Bronze">bronze</a> i després el <a href="/wiki/Ferro" title="Ferro">ferro</a>– el qual serví per a fabricar eines més eficients i, a més a més, obtenir un nou material per a obres escultòriques. El procés de crear l'obra primer en argila i després buidar-la en bronze ja es coneixia a les antigues <a href="/wiki/Civilitzaci%C3%B3_grega" class="mw-redirect" title="Civilització grega">civilitzacions gregues</a> i <a href="/wiki/Antiga_Roma" title="Antiga Roma">romanes</a>, i és un sistema que al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xxi</span> encara s'utilitza.<sup id="cite_ref-Mid13_4-0" class="reference"><a href="#cite_note-Mid13-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A partir del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">v</span> aC, en el darrer període de l'<a href="/wiki/Edat_del_ferro" title="Edat del ferro">edat del ferro</a>, els <a href="/wiki/Celtes" title="Celtes">celtes</a> van desenvolupar la <a href="/wiki/Cultura_de_La_T%C3%A8ne" title="Cultura de La Tène">cultura de La Tène</a>, propagant-la per tot <a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a>; va representar una evolució de l'art de la <a href="/wiki/Cultura_de_Hallstatt" title="Cultura de Hallstatt">cultura de Hallstatt</a>. A la decoració de tots els seus objectes, espases, escuts, fermalls i diademes s'hi poden copsar motius d'animals, plantes i figures humanes. A partir del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">iii</span> aC s'encunyaren les primeres <a href="/wiki/Moneda" title="Moneda">monedes</a> seguint els models hel·lènics, així com obres figuratives com el <i><a href="/w/index.php?title=D%C3%A9u_de_Bouray&action=edit&redlink=1" class="new" title="Déu de Bouray (encara no existeix)">Déu de Bouray</a></i>, en xapa de <a href="/wiki/Coure" title="Coure">coure</a> repussada.<sup id="cite_ref-Boz50_5-0" class="reference"><a href="#cite_note-Boz50-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <center><ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:VenusWillendorf.jpg" class="mw-file-description" title="Venus de Willendorf tallada en pedra calcària"><img alt="Venus de Willendorf tallada en pedra calcària" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d1/VenusWillendorf.jpg/120px-VenusWillendorf.jpg" decoding="async" width="120" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d1/VenusWillendorf.jpg/180px-VenusWillendorf.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d1/VenusWillendorf.jpg/240px-VenusWillendorf.jpg 2x" data-file-width="640" data-file-height="640" /></a></span></div> <div class="gallerytext"> <a href="/wiki/Venus_de_Willendorf" title="Venus de Willendorf">Venus de Willendorf</a> tallada en <a href="/wiki/Pedra_calc%C3%A0ria" title="Pedra calcària">pedra calcària</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:F07_0054.Ma.JPG" class="mw-file-description" title="Bisó. Talla de banya de ren a l'extrem d'un propulsor de dards"><img alt="Bisó. Talla de banya de ren a l'extrem d'un propulsor de dards" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6f/F07_0054.Ma.JPG/120px-F07_0054.Ma.JPG" decoding="async" width="120" height="80" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6f/F07_0054.Ma.JPG/180px-F07_0054.Ma.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6f/F07_0054.Ma.JPG/240px-F07_0054.Ma.JPG 2x" data-file-width="3872" data-file-height="2592" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Bis%C3%B3" title="Bisó">Bisó</a>. Talla de banya de <a href="/wiki/Ren" title="Ren">ren</a> a l'extrem d'un propulsor de dards</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Bast%C3%B3n_perforado-Cueva_del_Castillo_(Espa%C3%B1a).jpg" class="mw-file-description" title="Bastó perforat amb un cérvol gravat (Magdalenià superior, Cova del Castillo de Puente Viesgo)."><img alt="Bastó perforat amb un cérvol gravat (Magdalenià superior, Cova del Castillo de Puente Viesgo)." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/22/Bast%C3%B3n_perforado-Cueva_del_Castillo_%28Espa%C3%B1a%29.jpg/120px-Bast%C3%B3n_perforado-Cueva_del_Castillo_%28Espa%C3%B1a%29.jpg" decoding="async" width="120" height="106" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/22/Bast%C3%B3n_perforado-Cueva_del_Castillo_%28Espa%C3%B1a%29.jpg/180px-Bast%C3%B3n_perforado-Cueva_del_Castillo_%28Espa%C3%B1a%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/22/Bast%C3%B3n_perforado-Cueva_del_Castillo_%28Espa%C3%B1a%29.jpg/240px-Bast%C3%B3n_perforado-Cueva_del_Castillo_%28Espa%C3%B1a%29.jpg 2x" data-file-width="640" data-file-height="567" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Bastó perforat amb un <a href="/wiki/C%C3%A9rvol_com%C3%BA" title="Cérvol comú">cérvol</a> gravat (<a href="/wiki/Magdaleni%C3%A0_superior" title="Magdalenià superior">Magdalenià superior</a>, Cova del Castillo de <a href="/wiki/Puente_Viesgo" title="Puente Viesgo">Puente Viesgo</a>).</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:GNM_-_Hallstatt_Stier.jpg" class="mw-file-description" title="Petita escultura en bronze que representa un bou de la cultura de Hallstatt datat entre els segles vii i vi aC"><img alt="Petita escultura en bronze que representa un bou de la cultura de Hallstatt datat entre els segles vii i vi aC" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f6/GNM_-_Hallstatt_Stier.jpg/80px-GNM_-_Hallstatt_Stier.jpg" decoding="async" width="80" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f6/GNM_-_Hallstatt_Stier.jpg/120px-GNM_-_Hallstatt_Stier.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f6/GNM_-_Hallstatt_Stier.jpg/160px-GNM_-_Hallstatt_Stier.jpg 2x" data-file-width="1712" data-file-height="2560" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Petita escultura en <a href="/wiki/Bronze" title="Bronze">bronze</a> que representa un bou de la <a href="/wiki/Cultura_de_Hallstatt" title="Cultura de Hallstatt">cultura de Hallstatt</a> datat entre els segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vii</span> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vi</span> aC</div> </li> </ul></center> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Antiguitat">Antiguitat</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escultura&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Antiguitat"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Art_antic" title="Art antic">Art antic</a> i <a href="/wiki/Antiguitat_cl%C3%A0ssica" title="Antiguitat clàssica">antiguitat clàssica</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Sphinx_Darius_Louvre.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Sphinx_Darius_Louvre.jpg/220px-Sphinx_Darius_Louvre.jpg" decoding="async" width="220" height="322" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Sphinx_Darius_Louvre.jpg/330px-Sphinx_Darius_Louvre.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Sphinx_Darius_Louvre.jpg/440px-Sphinx_Darius_Louvre.jpg 2x" data-file-width="600" data-file-height="877" /></a><figcaption>Esfinx en maó policromat de <a href="/wiki/Darios_I_el_Gran" class="mw-redirect" title="Darios I el Gran">Darios I el Gran</a>, al palau Reial de <a href="/wiki/Susa_(Iran)" title="Susa (Iran)">Susa (Iran)</a></figcaption></figure> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Scribe_accroupi_Saqquara_Louvre_E3023-01b.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/84/Scribe_accroupi_Saqquara_Louvre_E3023-01b.jpg/220px-Scribe_accroupi_Saqquara_Louvre_E3023-01b.jpg" decoding="async" width="220" height="282" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/84/Scribe_accroupi_Saqquara_Louvre_E3023-01b.jpg/330px-Scribe_accroupi_Saqquara_Louvre_E3023-01b.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/8/84/Scribe_accroupi_Saqquara_Louvre_E3023-01b.jpg 2x" data-file-width="400" data-file-height="512" /></a><figcaption><i><a href="/w/index.php?title=Escriba_del_Louvre&action=edit&redlink=1" class="new" title="Escriba del Louvre (encara no existeix)">Escriba del Louvre</a></i>, pedra calcària policromada, de la <a href="/wiki/Dinastia_V" class="mw-redirect" title="Dinastia V">dinastia V</a>, a <a href="/wiki/Saqqara" title="Saqqara">Saqqara</a> (<a href="/wiki/Museu_del_Louvre" title="Museu del Louvre">Museu del Louvre</a>) </figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Dama_de_Elche.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/18/Dama_de_Elche.jpg/220px-Dama_de_Elche.jpg" decoding="async" width="220" height="292" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/18/Dama_de_Elche.jpg/330px-Dama_de_Elche.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/18/Dama_de_Elche.jpg/440px-Dama_de_Elche.jpg 2x" data-file-width="1857" data-file-height="2466" /></a><figcaption><a href="/wiki/Dama_d%27Elx" title="Dama d'Elx">Dama d'Elx</a> (<a href="/wiki/Museu_Arqueol%C3%B2gic_Nacional_d%27Espanya" title="Museu Arqueològic Nacional d'Espanya">Museu Arqueològic Nacional d'Espanya</a>) </figcaption></figure> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Laocoon_and_His_Sons.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bd/Laocoon_and_His_Sons.jpg/220px-Laocoon_and_His_Sons.jpg" decoding="async" width="220" height="198" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bd/Laocoon_and_His_Sons.jpg/330px-Laocoon_and_His_Sons.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bd/Laocoon_and_His_Sons.jpg/440px-Laocoon_and_His_Sons.jpg 2x" data-file-width="4226" data-file-height="3801" /></a><figcaption><i><a href="/wiki/Laocoont_i_els_seus_fills" title="Laocoont i els seus fills">Laocoont i els seus fills</a></i> del període <a href="/wiki/Hel%C2%B7len%C3%ADstic" class="mw-redirect" title="Hel·lenístic">hel·lenístic</a> (<a href="/wiki/Museus_Vaticans#Museu_Pius-Clementí" title="Museus Vaticans">Pius-Clementí</a> dels <a href="/wiki/Museus_Vaticans" title="Museus Vaticans">Museus Vaticans</a>) </figcaption></figure> <p>A <a href="/wiki/Mesopot%C3%A0mia" title="Mesopotàmia">Mesopotàmia</a>, a causa de l'escassetat de <a href="/wiki/Pedrera" title="Pedrera">pedreres</a>, l'escultura es feia fonamentalment amb <a href="/wiki/Argila" title="Argila">argila</a>; a les excavacions d'<a href="/wiki/Ur" title="Ur">Ur</a> (<a href="/wiki/4000_aC" class="mw-redirect" title="4000 aC">4000 aC</a>) s'han trobat nombroses petites estàtues d'aquest material. Els <a href="/wiki/Art_sumeri" class="mw-redirect" title="Art sumeri">sumeris</a> van desenvolupar i difondre a altres civilitzacions l'ús del <a href="/wiki/Ma%C3%B3" title="Maó">maó</a>, en el qual s'esculpia un relleu i després s'<a href="/wiki/Esmalt" title="Esmalt">esmaltava</a>. Alguns exemples ben representatius són els que adornen els palaus, així com les superfícies sepulcrals perses del palau de <a href="/wiki/Pers%C3%A8polis" title="Persèpolis">Persèpolis</a> i el <i><a href="/wiki/Fris" title="Fris">Fris</a> dels arquers</i>, una obra en maó esmaltat que hi ha al Palau Reial de <a href="/wiki/Susa_(Iran)" title="Susa (Iran)">Susa</a> (<a href="/wiki/404_aC" title="404 aC">404</a>-<a href="/wiki/359_aC" title="359 aC">359 aC</a>).<sup id="cite_ref-Boz94_6-0" class="reference"><a href="#cite_note-Boz94-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A l'<a href="/wiki/Antic_Egipte" title="Antic Egipte">antic Egipte</a> s'empraren materials més duradors, com la pedra. Els egipcis van arribar a crear escultures altament perfeccionades que van romandre inalterables durant molts segles.<sup id="cite_ref-Mid118_7-0" class="reference"><a href="#cite_note-Mid118-7"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Hi representaven divinitats, <a href="/wiki/Fara%C3%B3" title="Faraó">faraons</a> i altres personatges importants; també feien, però, petites peces de figures en les quals quedaven reflectits els treballs domèstics. Moltes d'aquestes obres s'han trobat a les cambres sepulcrals. </p><p>De l'<a href="/wiki/P%C3%BAnics" title="Púnics">art púnic</a> i grecopúnic se'n conserven moltes estàtues, en general femenines, i <a href="/wiki/Bust" title="Bust">bustos</a> de fang cuit, juntament amb una diversitat d'<a href="/wiki/Amulet" title="Amulet">amulets</a> d'<a href="/wiki/Ivori" class="mw-redirect" title="Ivori">ivori</a> i de metall que es van descobrir a les <a href="/wiki/Necr%C3%B2polis" title="Necròpolis">necròpolis</a> d'<a href="/wiki/Necr%C3%B2polis_cartagineses_a_Eivissa" title="Necròpolis cartagineses a Eivissa">Eivissa</a> i <a href="/w/index.php?title=Necr%C3%B2polis_cartagineses_a_Formentera&action=edit&redlink=1" class="new" title="Necròpolis cartagineses a Formentera (encara no existeix)">Formentera</a>; es calcula que les més antigues són del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">viii</span> aC, i la seva fabricació va tenir continuïtat fins molt avançada la dominació romana. Pel que fa a l'<a href="/w/index.php?title=Escultura_ibera&action=edit&redlink=1" class="new" title="Escultura ibera (encara no existeix)">escultura ibera</a>, les obres trobades són de pedra i bronze i provenen de tres grans àrees del sud, centre i el llevant de la <a href="/wiki/Pen%C3%ADnsula_Ib%C3%A8rica" title="Península Ibèrica">península Ibèrica</a>: destaca el bust de pedra de la <a href="/wiki/Dama_d%27Elx" title="Dama d'Elx">Dama d'Elx</a>, d'inspiració grega.<sup id="cite_ref-Boz53_8-0" class="reference"><a href="#cite_note-Boz53-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>L'estatuària arcaica va ser principalment religiosa. Els temples es decoraven amb imatges dels déus, de les seves gestes i batalles, i les figures eren poc realistes. Les <i><a href="/wiki/Korai" class="mw-redirect" title="Korai">korai</a></i> o <i><a href="/wiki/Ko%C3%BAroi" class="mw-redirect" title="Koúroi">koúroi</a></i> no són retrats de persones concretes; als rostres se'ls posava un somriure fictici, un gest facial conegut en el món de l'art com «somriure arcaic». D'aquest període destaquen el <i><a href="/w/index.php?title=Cap_de_Dipil%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cap de Dipiló (encara no existeix)">Cap de Dipiló</a></i>, fragment d'una estàtua colossal de marbre del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vi</span> aC, i el <i><a href="/wiki/Cap_de_Rampin" title="Cap de Rampin">Cap de Rampin</a></i> (c.<a href="/wiki/560_aC" class="mw-redirect" title="560 aC">560 aC</a>) obra posterior que presenta un tractament més proper al naturalisme.<sup id="cite_ref-Bar90_9-0" class="reference"><a href="#cite_note-Bar90-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'<a href="/wiki/Escultura_grega" title="Escultura grega">escultura grega</a> assolí un elevat grau de perfecció, qualitat que venia impulsada per la recerca d'una millor expressió de la <a href="/wiki/Bellesa" title="Bellesa">bellesa</a> de la figura humana; arribaren a establir un <a href="/wiki/C%C3%A0non_est%C3%A8tic" title="Cànon estètic">cànon</a> amb unes proporcions considerades «perfectes». Malauradament, l'<i><a href="/wiki/Auriga_de_Delfos" title="Auriga de Delfos">Auriga de Delfos</a></i>, la parella dels <i><a href="/wiki/Guerrers_de_Riace" title="Guerrers de Riace">Guerrers de Riace</a></i> junt amb la del <i><a href="/wiki/D%C3%A9u_del_cap_Artem%C3%ADsion" title="Déu del cap Artemísion">Déu del cap Artemísion</a></i> formen part de les poques escultures gregues en bronze que es conserven completes.<sup id="cite_ref-Boz1126_10-0" class="reference"><a href="#cite_note-Boz1126-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Un dels artistes més significatius del període clàssic fou <a href="/wiki/Prax%C3%ADteles" title="Praxíteles">Praxíteles</a>, autor de l'<i><a href="/wiki/Hermes_amb_Dion%C3%ADs_infant" title="Hermes amb Dionís infant">Hermes amb Dionís infant</a></i>. Durant el període hel·lènic s'observa que en la creació d'escultures hi ha una clara intenció d'intensificar el moviment i accentuar les emocions, tal com es pot observar al conjunt escultòric de <i><a href="/wiki/Laocoont_i_els_seus_fills" title="Laocoont i els seus fills">Laocoont i els seus fills</a></i>.<sup id="cite_ref-Boz141_11-0" class="reference"><a href="#cite_note-Boz141-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>L'<a href="/wiki/Escultura_etrusca" title="Escultura etrusca">escultura etrusca</a> (segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ix</span> aC-<a href="/wiki/Segle_I_aC" title="Segle I aC">I aC</a>) derivava de l'<a href="/wiki/Art_grec" class="mw-redirect" title="Art grec">art grec</a>, tot i que també van crear obres amb característiques pròpies.<sup id="cite_ref-Honour_12-0" class="reference"><a href="#cite_note-Honour-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'estatuària vinculada als contexts fúnebres és, amb diferència, la producció etrusca més abundant; el material d'elecció, per regla general, era la <a href="/wiki/Terracota" title="Terracota">terracota</a>, com en el cèlebre <i><a href="/wiki/Sarc%C3%B2fag_dels_esposos" title="Sarcòfag dels esposos">Sarcòfag dels esposos</a></i>.<sup id="cite_ref-13" class="reference"><a href="#cite_note-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Posteriorment, l'<a href="/wiki/Escultura_romana" title="Escultura romana">escultura romana</a> va rebre la influència de l'etrusca i de la grega, i els artistes romans arribaren a fer nombroses còpies d'obres gregues. Cal destacar les escultures commemoratives com les de la <i><a href="/wiki/Columna_de_Traj%C3%A0" title="Columna de Trajà">Columna de Trajà</a></i> (<a href="/wiki/114" title="114">114</a>), on es narren diverses batalles en una espiral contínua que ocupa tota la superfície de la columna, o l'<i><a href="/wiki/Est%C3%A0tua_eq%C3%BCestre_de_Marc_Aureli" title="Estàtua eqüestre de Marc Aureli">Estàtua eqüestre de Marc Aureli</a></i>.<sup id="cite_ref-Bar306_14-0" class="reference"><a href="#cite_note-Bar306-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Un dels tipus d'escultura que més van desenvolupar, però, foren els <a href="/wiki/Retrat" title="Retrat">retrats</a>, obres realistes amb un marcat caràcter psicològic que es van crear a tot l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0" title="Imperi Romà">Imperi Romà</a>.<sup id="cite_ref-Bar284_15-0" class="reference"><a href="#cite_note-Bar284-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Edat_mitjana">Edat mitjana</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escultura&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Edat mitjana"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">Edat mitjana</a>, <a href="/wiki/Escultura_rom%C3%A0nica" title="Escultura romànica">escultura romànica</a>, i <a href="/wiki/Escultura_g%C3%B2tica" title="Escultura gòtica">escultura gòtica</a></div> <p>Les obres escultòriques més destacades de l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Orient" title="Imperi Romà d'Orient">Imperi Romà d'Orient</a> són els treballs ornamentals dels <a href="/wiki/Capitell" title="Capitell">capitells</a>; hi ha bons exemples a <a href="/wiki/Sant_Vidal_de_Ravenna" class="mw-redirect" title="Sant Vidal de Ravenna">Sant Vidal de Ravenna</a>. Eren habituals relleus en <a href="/wiki/Ivori" class="mw-redirect" title="Ivori">ivori</a> aplicats a cofres, díptics o la cèlebre <i><a href="/w/index.php?title=C%C3%A0tedra_del_bisbe_Maximili%C3%A0&action=edit&redlink=1" class="new" title="Càtedra del bisbe Maximilià (encara no existeix)">Càtedra del bisbe Maximilià</a></i>, una obra tallada cap a l'any <a href="/wiki/550" title="550">550</a>.<sup id="cite_ref-SiB105_16-0" class="reference"><a href="#cite_note-SiB105-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Són característiques de l'<a href="/wiki/Art_otoni%C3%A0" title="Art otonià">art otonià</a> les petites escultures en ivori i bronze a les quals s'afegien incrustacions de pedres precioses. També són de bronze les portes de l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Miquel_de_Hildesheim" title="Església de Sant Miquel de Hildesheim">església de Sant Miquel de Hildesheim</a>, una obra emparentada amb l'<a href="/wiki/Art_rom%C3%A0_d%27Orient" title="Art romà d'Orient">art romà d'Orient</a> i l'<a href="/wiki/Art_carolingi" title="Art carolingi">art carolingi</a>. Destaquen, a més a més, les imatges de <a href="/wiki/Fusta" title="Fusta">fusta</a> recobertes d'<a href="/wiki/Or" title="Or">or</a> que es feien servir com a <a href="/wiki/Reliquiari" title="Reliquiari">reliquiari</a>: entre aquestes destaca el <i><a href="/w/index.php?title=Crucifix_de_Gero&action=edit&redlink=1" class="new" title="Crucifix de Gero (encara no existeix)">Crucifix de Gero</a></i> (segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">x</span>), en fusta <a href="/wiki/Policromia" title="Policromia">policromada</a>, que es troba a la <a href="/wiki/Catedral_de_Col%C3%B2nia" title="Catedral de Colònia">catedral de Colònia</a>.<sup id="cite_ref-SiB392_17-0" class="reference"><a href="#cite_note-SiB392-17"><span class="cite-bracket">[</span>17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>L'<a href="/wiki/Escultura_rom%C3%A0nica" title="Escultura romànica">escultura romànica</a> (segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xi</span>-<span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span>) estava al servei de l'<a href="/wiki/Arquitectura" title="Arquitectura">arquitectura</a>; se'n troben molts exemples al voltant de les grans rutes de <a href="/wiki/Pelegrinatge" title="Pelegrinatge">pelegrinatge</a>, com la del <a href="/wiki/Cam%C3%AD_de_Sant_Jaume" title="Camí de Sant Jaume">Camí de Sant Jaume</a>.<sup id="cite_ref-SurIV100_18-0" class="reference"><a href="#cite_note-SurIV100-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els escultors tractaren diverses parts de les esglésies –<a href="/wiki/Timp%C3%A0_(arquitectura)" title="Timpà (arquitectura)">timpans</a>, portades i <a href="/wiki/Capitell" title="Capitell">capitells</a> amb històries sobre temes <a href="/wiki/B%C3%ADblia" title="Bíblia">bíblics</a>– amb un gran realisme. El <i><a href="/wiki/Maiestas_Domini" title="Maiestas Domini">Maiestas Domini</a></i> i el <i><a href="/wiki/Judici_Final" title="Judici Final">Judici Final</a></i> foren els temes <a href="/wiki/Iconografia" title="Iconografia">iconogràfics</a> més representats.<sup id="cite_ref-SurIV148_19-0" class="reference"><a href="#cite_note-SurIV148-19"><span class="cite-bracket">[</span>19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El material més emprat fou la fusta, que era usada per l'elaboració d'imatges de devoció com les <i><a href="/wiki/Sedes_sapientiae" title="Sedes sapientiae">Sedes sapientiae</a></i>, molt representades per tota <a href="/wiki/Catalunya" title="Catalunya">Catalunya</a> i pel sud de <a href="/wiki/Fran%C3%A7a" title="França">França</a>. La imatge més important del romànic, però, fou el <i><a href="/wiki/Crist_Majestat" title="Crist Majestat">Crist Majestat</a></i>; destaquen el qual hi ha a <a href="/wiki/Santa_Fa%C3%A7_de_Lucca" title="Santa Faç de Lucca">Santa Faç de Lucca</a>, a la <a href="/wiki/Catedral_de_Mil%C3%A0" title="Catedral de Milà">Catedral de Milà</a>, i també el <i><a href="/wiki/Crist_de_Mijaran" title="Crist de Mijaran">Crist de Mijaran</a></i> i la <i><a href="/wiki/Majestat_Batll%C3%B3" title="Majestat Batlló">Majestat Batlló</a></i>.<sup id="cite_ref-20" class="reference"><a href="#cite_note-20"><span class="cite-bracket">[</span>20<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La porta de la <a href="/wiki/Catedral_de_Chartres" title="Catedral de Chartres">Catedral de Chartres</a> (<a href="/wiki/1145" title="1145">1145</a>) és un dels primers exemples d'<a href="/wiki/Escultura_g%C3%B2tica" title="Escultura gòtica">escultura gòtica</a>: hi ha representats animals fabulosos que donen forma a les <a href="/wiki/G%C3%A0rgola" title="Gàrgola">gàrgoles</a>. A <a href="/wiki/Alemanya" title="Alemanya">Alemanya</a>, tant a l'exterior com a l'interior de la <a href="/wiki/Catedral_de_Bamberg" title="Catedral de Bamberg">Catedral de Bamberg</a> (segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span>) s'hi troben unes escultures ben significatives; un bon exemple és l'<i><a href="/wiki/Est%C3%A0tua_eq%C3%BCestre_del_Cavaller_de_Bamberg" class="mw-redirect" title="Estàtua eqüestre del Cavaller de Bamberg">Estàtua eqüestre del Cavaller de Bamberg</a></i>. Una innovació són les escultures sobre temes dramàtics, amb escenes de la <i><a href="/wiki/Passi%C3%B3_de_Crist" class="mw-redirect" title="Passió de Crist">Passió de Crist</a></i> i la <i><a href="/wiki/Piet%C3%A0_(art)" title="Pietà (art)">Pietà</a></i> entre d'altres. Al final del període <a href="/wiki/Art_g%C3%B2tic" title="Art gòtic">gòtic</a>, a <a href="/wiki/Alemanya" title="Alemanya">Alemanya</a>, artistes com <a href="/wiki/Tilman_Riemenschneider" title="Tilman Riemenschneider">Tilman Riemenschneider</a> i <a href="/wiki/Veit_Stoss" title="Veit Stoss">Veit Stoss</a> creen magnífics retaules. Al <a href="/wiki/Regne_de_Castella" title="Regne de Castella">regne de Castella</a> hi van treballar els escultors <a href="/wiki/Gil_de_Silo%C3%A9" title="Gil de Siloé">Gil de Siloé</a> i <a href="/wiki/Alejo_de_Vah%C3%ADa" title="Alejo de Vahía">Alejo de Vahía</a>.<sup id="cite_ref-SurIV370_21-0" class="reference"><a href="#cite_note-SurIV370-21"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Pel que fa al <a href="/wiki/Regne_d%27Arag%C3%B3" title="Regne d'Aragó">regne d'Aragó</a>, <a href="/wiki/Aloi_de_Montbrai" title="Aloi de Montbrai">Aloi de Montbrai</a> va fer el <i><a href="/w/index.php?title=Retaule_dels_Sastres&action=edit&redlink=1" class="new" title="Retaule dels Sastres (encara no existeix)">Retaule dels Sastres</a></i> de la <a href="/wiki/Catedral_de_Tarragona" title="Catedral de Tarragona">Catedral de Tarragona</a> i <a href="/wiki/Pere_Moragues" title="Pere Moragues">Pere Moragues</a> va esculpir el sepulcre de <a href="/w/index.php?title=Fern%C3%A1ndez_de_Luna&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fernández de Luna (encara no existeix)">Fernández de Luna</a>, peça que es troba a la <a href="/wiki/Catedral_de_Sant_Salvador_de_Saragossa" title="Catedral de Sant Salvador de Saragossa">Catedral de Sant Salvador de Saragossa</a>. També destaca el relleu de <a href="/wiki/Sant_Jordi" title="Sant Jordi">Sant Jordi</a> del <a href="/wiki/Palau_de_la_Generalitat_de_Catalunya" title="Palau de la Generalitat de Catalunya">Palau de la Generalitat de Catalunya</a> executat per <a href="/wiki/Pere_Joan_(escultor)" title="Pere Joan (escultor)">Pere Joan</a>.<sup id="cite_ref-SurIV370_21-1" class="reference"><a href="#cite_note-SurIV370-21"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <a href="/wiki/Claus_Sluter" title="Claus Sluter">Claus Sluter</a>, artista <a href="/wiki/Flandes" title="Flandes">flamenc</a>, va encarregar-se de la portalada de la cartoixa de Champmol (<a href="/wiki/Dijon" title="Dijon">Dijon</a>) i un pedestal del pou del claustre conegut com el <i><a href="/wiki/Pou_de_Mois%C3%A8s" title="Pou de Moisès">Pou de Moisès</a></i>. A <a href="/wiki/It%C3%A0lia" title="Itàlia">Itàlia</a>, <a href="/wiki/Pisa" title="Pisa">Pisa</a> i <a href="/wiki/Siena" title="Siena">Siena</a> els escultors <a href="/wiki/Nicola_Pisano" title="Nicola Pisano">Nicola Pisano</a> i el seu fill <a href="/wiki/Giovanni_Pisano" title="Giovanni Pisano">Giovanni Pisano</a> van deixar obres d'una gran qualitat en les quals ja anunciaven la transició cap a una nou tipus d'escultura.<sup id="cite_ref-SurIV370_21-2" class="reference"><a href="#cite_note-SurIV370-21"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Boz188_22-0" class="reference"><a href="#cite_note-Boz188-22"><span class="cite-bracket">[</span>22<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <center><ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Diptych_Areobindus_Louvre_OA9525.jpg" class="mw-file-description" title="Díptic d'ivori romà d'Orient c. 506 al Museu del Louvre"><img alt="Díptic d'ivori romà d'Orient c. 506 al Museu del Louvre" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/07/Diptych_Areobindus_Louvre_OA9525.jpg/90px-Diptych_Areobindus_Louvre_OA9525.jpg" decoding="async" width="90" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/07/Diptych_Areobindus_Louvre_OA9525.jpg/135px-Diptych_Areobindus_Louvre_OA9525.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/07/Diptych_Areobindus_Louvre_OA9525.jpg/180px-Diptych_Areobindus_Louvre_OA9525.jpg 2x" data-file-width="3000" data-file-height="4000" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Díptic d'ivori romà d'Orient c. 506 al <a href="/wiki/Museu_del_Louvre" title="Museu del Louvre">Museu del Louvre</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:(Barcelona)_Majestat_Batllo_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg" class="mw-file-description" title="Imatge de la Majestat Batlló"><img alt="Imatge de la Majestat Batlló" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/18/%28Barcelona%29_Majestat_Batllo_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg/97px-%28Barcelona%29_Majestat_Batllo_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg" decoding="async" width="97" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/18/%28Barcelona%29_Majestat_Batllo_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg/145px-%28Barcelona%29_Majestat_Batllo_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/18/%28Barcelona%29_Majestat_Batllo_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg/193px-%28Barcelona%29_Majestat_Batllo_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg 2x" data-file-width="10110" data-file-height="12558" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Imatge de la <i><a href="/wiki/Majestat_Batll%C3%B3" title="Majestat Batlló">Majestat Batlló</a></i></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Chartres2006_079.jpg" class="mw-file-description" title="Detall de la porta reial a la Catedral de Chartres"><img alt="Detall de la porta reial a la Catedral de Chartres" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Chartres2006_079.jpg/90px-Chartres2006_079.jpg" decoding="async" width="90" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Chartres2006_079.jpg/135px-Chartres2006_079.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Chartres2006_079.jpg/180px-Chartres2006_079.jpg 2x" data-file-width="768" data-file-height="1024" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Detall de la porta reial a la <a href="/wiki/Catedral_de_Chartres" title="Catedral de Chartres">Catedral de Chartres</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:CatedralTarragona-AloiMontbrai-8981.jpg" class="mw-file-description" title="Retaule dels Sastres d'Aloi de Montbrai (1368) (Catedral de Tarragona)"><img alt="Retaule dels Sastres d'Aloi de Montbrai (1368) (Catedral de Tarragona)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e7/CatedralTarragona-AloiMontbrai-8981.jpg/80px-CatedralTarragona-AloiMontbrai-8981.jpg" decoding="async" width="80" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e7/CatedralTarragona-AloiMontbrai-8981.jpg/119px-CatedralTarragona-AloiMontbrai-8981.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e7/CatedralTarragona-AloiMontbrai-8981.jpg/159px-CatedralTarragona-AloiMontbrai-8981.jpg 2x" data-file-width="797" data-file-height="1200" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i>Retaule dels Sastres</i> d'<a href="/wiki/Aloi_de_Montbrai" title="Aloi de Montbrai">Aloi de Montbrai</a> (1368) (<a href="/wiki/Catedral_de_Tarragona" title="Catedral de Tarragona">Catedral de Tarragona</a>)</div> </li> </ul></center> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Edat_moderna">Edat moderna</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escultura&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Edat moderna"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Escultura_del_Renaixement" title="Escultura del Renaixement">Escultura del Renaixement</a>, <a href="/wiki/Escultura_barroca" class="mw-redirect" title="Escultura barroca">escultura barroca</a>, i <a href="/wiki/Neoclassicisme" title="Neoclassicisme">neoclassicisme</a></div> <p>Els historiadors d'art consideren que l'escultura renaixentista s'inicià amb el concurs per a les <a href="/wiki/Baptisteri_de_Sant_Joan_(Flor%C3%A8ncia)" class="mw-redirect" title="Baptisteri de Sant Joan (Florència)">portes del baptisteri</a> (<a href="/wiki/1401" title="1401">1401</a>) de la ciutat de <a href="/wiki/Flor%C3%A8ncia" title="Florència">Florència</a>, al qual es van presentar <a href="/wiki/Filippo_Brunelleschi" title="Filippo Brunelleschi">Filippo Brunelleschi</a> i <a href="/wiki/Lorenzo_Ghiberti" title="Lorenzo Ghiberti">Lorenzo Ghiberti</a>.<sup id="cite_ref-Boz193_23-0" class="reference"><a href="#cite_note-Boz193-23"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La nova forma artística del <a href="/wiki/Renaixement" title="Renaixement">Renaixement</a> s'inspirava en l'escultura de l'<a href="/wiki/Antiguitat_cl%C3%A0ssica" title="Antiguitat clàssica">antiguitat clàssica</a>, cercant una total exaltació de la <a href="/wiki/Bellesa" title="Bellesa">bellesa</a>. La <a href="/wiki/Matem%C3%A0tica" class="mw-redirect" title="Matemàtica">matemàtica</a> es va convertir en el seu principal ajut, aplicant a totes les arts determinats principis i lleis com, per exemple, la <a href="/wiki/Perspectiva" title="Perspectiva">perspectiva</a>. Van sorgir grans <a href="/wiki/Mecenes" class="mw-redirect" title="Mecenes">mecenes</a>, com els <a href="/wiki/M%C3%A8dici" title="Mèdici">Mèdici</a> de Florència o els <a href="/wiki/Papa" title="Papa">papes</a> de <a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a>, a més de cardenals, prínceps i també els gremis.<sup id="cite_ref-Sur20_24-0" class="reference"><a href="#cite_note-Sur20-24"><span class="cite-bracket">[</span>24<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En aquesta època l'escultura pràcticament quedà deslligada de l'arquitectura i els personatges mostraven expressions plenes de dramatisme; això s'observa en escultures de <a href="/wiki/Miquel_%C3%80ngel" class="mw-redirect" title="Miquel Àngel">Miquel Àngel</a> com, per exemple, el <a href="/wiki/David_de_Miquel_%C3%80ngel" class="mw-redirect" title="David de Miquel Àngel"><i>David</i></a>. Durant les diferents etapes del <a href="/wiki/Quattrocento" title="Quattrocento">quattrocento</a> i del <a href="/wiki/Cinquecento" title="Cinquecento">cinquecento</a> a <a href="/wiki/It%C3%A0lia" title="Itàlia">Itàlia</a> es van crear les millors obres del renaixement gràcies a l'activitat de grans escultors com <a href="/wiki/Donatello" title="Donatello">Donatello</a>, <a href="/wiki/Jacopo_della_Quercia" title="Jacopo della Quercia">Jacopo della Quercia</a>, <a href="/wiki/Luca_della_Robbia" title="Luca della Robbia">Luca della Robbia</a>, <a href="/wiki/Andrea_del_Verrocchio" title="Andrea del Verrocchio">Andrea del Verrocchio</a> i <a href="/wiki/Michelangelo_Buonarroti" title="Michelangelo Buonarroti">Miquel Àngel</a>, el gran artista representatiu.<sup id="cite_ref-Cey70_25-0" class="reference"><a href="#cite_note-Cey70-25"><span class="cite-bracket">[</span>25<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A la resta d'<a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a> va anar incorporant el nou estil una mica més tard per influència directa d'Itàlia i els seus escultors. Molts d'ells van viatjar a altres països: <a href="/wiki/Andrea_Sansovino" title="Andrea Sansovino">Andrea Sansovino</a> ho va fer a <a href="/wiki/Portugal" title="Portugal">Portugal</a> i <a href="/wiki/Pietro_Torrigiano" title="Pietro Torrigiano">Pietro Torrigiano</a> a <a href="/wiki/Anglaterra" title="Anglaterra">Anglaterra</a>; aquest artista va anar més tard a <a href="/wiki/Espanya" title="Espanya">Espanya</a>, on també van treballar <a href="/wiki/Domenico_Fancelli" title="Domenico Fancelli">Domenico Fancelli</a> i <a href="/wiki/Jacopo_Torni" title="Jacopo Torni">Jacopo Torni</a> junt amb els escultors d'origen francès <a href="/wiki/Felipe_Bigarny" title="Felipe Bigarny">Felipe Bigarny</a> i <a href="/wiki/Juan_de_Juni" title="Juan de Juni">Juan de Juni</a>. Cal destacar els treballs de <a href="/wiki/Bartolom%C3%A9_Ord%C3%B3%C3%B1ez" title="Bartolomé Ordóñez">Bartolomé Ordóñez</a> a <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>, al rerecor de la <a href="/wiki/Catedral_de_Barcelona" title="Catedral de Barcelona">catedral</a> de la ciutat, i d'<a href="/wiki/Alonso_Berruguete" title="Alonso Berruguete">Alonso Berruguete</a> a <a href="/wiki/Castella" title="Castella">Castella</a>. Als <a href="/wiki/Pa%C3%AFsos_Baixos" title="Països Baixos">Països Baixos</a>, <a href="/wiki/Conrad_Meit" title="Conrad Meit">Conrad Meit</a> fou un especialista de retrats i <a href="/wiki/Jacques_du_Broeuq" title="Jacques du Broeuq">Jacques du Broeuq</a> va fer nombroses obres i fou el mestre de <a href="/wiki/Giambologna" title="Giambologna">Giambologna</a>, que desenvoluparia la seva obra a Itàlia. A <a href="/wiki/Fran%C3%A7a" title="França">França</a> es van crear escultures amb gran influència italiana: <a href="/wiki/Pierre_Puget" title="Pierre Puget">Pierre Puget</a> era considerat el «<a href="/wiki/Bernini" class="mw-redirect" title="Bernini">Bernini</a> francès».<sup id="cite_ref-Alc334_26-0" class="reference"><a href="#cite_note-Alc334-26"><span class="cite-bracket">[</span>26<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Un dels temes més habituals foren els monuments sepulcrals, on la figura del jacent era tractada amb un gran realisme; per exemple, el <i><a href="/w/index.php?title=Memorial_de_Ren%C3%A9_Chalon&action=edit&redlink=1" class="new" title="Memorial de René Chalon (encara no existeix)">Memorial de René Chalon</a></i> de <a href="/wiki/Ligier_Richier" title="Ligier Richier">Ligier Richier</a>.<sup id="cite_ref-Cey158_27-0" class="reference"><a href="#cite_note-Cey158-27"><span class="cite-bracket">[</span>27<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p><a href="/wiki/Giambologna" title="Giambologna">Giambologna</a> és el que presenta en la seva escultura, com a <i><a href="/wiki/El_rapte_de_les_sabines_(Giambologna)" title="El rapte de les sabines (Giambologna)">El rapte de les sabines</a></i>, l'estil del <a href="/wiki/Manierisme" title="Manierisme">manierisme</a>. A la fi del <a href="/wiki/Cinquecento" title="Cinquecento">cinquecento</a>, els escultors van tractar les figures allargant-ne les proporcions i mostrant uns posats artificials i oposats –dona i home, vellesa i joventut, bellesa i lletgesa– i amb la sinuositat d'unes formes (<i>serpentinata</i>), una espècie de moviment de rotació de les figures i els grups escultòrics.<sup id="cite_ref-Gee274_28-0" class="reference"><a href="#cite_note-Gee274-28"><span class="cite-bracket">[</span>28<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El <a href="/wiki/Concili_de_Trento" title="Concili de Trento">concili de Trento</a> (<a href="/wiki/1545" title="1545">1545</a>-<a href="/wiki/1563" title="1563">1563</a>) va marcar una nova orientació en les imatges religioses; <a href="/wiki/Gian_Lorenzo_Bernini" title="Gian Lorenzo Bernini">Gian Lorenzo Bernini</a> –l'autor de <i><a href="/w/index.php?title=David_(Gian_Lorenzo_Bernini)&action=edit&redlink=1" class="new" title="David (Gian Lorenzo Bernini) (encara no existeix)">David</a></i>, <i><a href="/wiki/Apol%C2%B7lo_i_Dafne" title="Apol·lo i Dafne">Apol·lo i Dafne</a></i> i <i><a href="/wiki/%C3%88xtasi_de_Santa_Teresa" title="Èxtasi de Santa Teresa">Èxtasi de Santa Teresa</a></i>–, va ser l'escultor que més va influir en l'<a href="/wiki/Escultura_barroca" class="mw-redirect" title="Escultura barroca">escultura barroca</a>, en la qual se cerquen efectes emotius i dramàtics.<sup id="cite_ref-Gee286_29-0" class="reference"><a href="#cite_note-Gee286-29"><span class="cite-bracket">[</span>29<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A <a href="/wiki/Fran%C3%A7a" title="França">França</a> destaca l'obra de <a href="/wiki/Simon_Guillain" title="Simon Guillain">Simon Guillain</a> i <a href="/wiki/Jacques_Sarrazin" title="Jacques Sarrazin">Jacques Sarrazin</a> fent retrats de la noblesa, la tomba del <a href="/wiki/Cardenal_Richelieu" class="mw-redirect" title="Cardenal Richelieu">cardenal Richelieu</a>, creació de <a href="/wiki/Fran%C3%A7ois_Girardon" title="François Girardon">François Girardon</a>, i les escultures del jardí del <a href="/wiki/Palau_de_Versalles" title="Palau de Versalles">Palau de Versalles</a> de <a href="/wiki/Pierre_Puget" title="Pierre Puget">Pierre Puget</a>.<sup id="cite_ref-Gee304_30-0" class="reference"><a href="#cite_note-Gee304-30"><span class="cite-bracket">[</span>30<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En aquest període, la producció d'escultura religiosa a Espanya és sorprenent, amb escultures per a interiors d'esglésies, façanes, devocions particulars i per a les processons de <a href="/wiki/Setmana_Santa" title="Setmana Santa">Setmana Santa</a>; van sorgir dues escoles: la castellana i l'andalusa. Entre els escultors es poden destacar <a href="/wiki/Gregorio_Fern%C3%A1ndez" title="Gregorio Fernández">Gregorio Fernández</a>, <a href="/wiki/Juan_Mart%C3%ADnez_Monta%C3%B1%C3%A9s" title="Juan Martínez Montañés">Juan Martínez Montañés</a>, <a href="/wiki/Francisco_Salzillo" title="Francisco Salzillo">Francisco Salzillo</a>, <a href="/wiki/Pedro_de_Mena" title="Pedro de Mena">Pedro de Mena</a> i <a href="/wiki/Alonso_Cano" title="Alonso Cano">Alonso Cano</a>.<sup id="cite_ref-Gee354_31-0" class="reference"><a href="#cite_note-Gee354-31"><span class="cite-bracket">[</span>31<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>A mitjans del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span>, les orientacions de <a href="/wiki/Johann_Joachim_Winckelmann" title="Johann Joachim Winckelmann">Winckelmann</a> «d'alimentar el bon gust en les fonts directes i prendre exemple de les obres dels grecs» va fer que molts artistes es dediquessin a copiar en lloc d'imitar; arribava el <a href="/wiki/Neoclassicisme" title="Neoclassicisme">neoclassicisme</a>. L'obra de <a href="/wiki/Jean-Antoine_Houdon" title="Jean-Antoine Houdon">Jean-Antoine Houdon</a>, originalment barroca, va adoptar un caràcter serè i un verisme sense detalls anecdòtics, en un procés per aconseguir la bellesa ideal de l'antiguitat; va retratar molts personatges del moment, com <a href="/wiki/Napole%C3%B3" class="mw-redirect" title="Napoleó">Napoleó</a>, <a href="/wiki/Jean_de_la_Fontaine" class="mw-redirect" title="Jean de la Fontaine">Jean de la Fontaine</a>, <a href="/wiki/Voltaire" title="Voltaire">Voltaire</a> o <a href="/wiki/George_Washington" title="George Washington">George Washington</a>. L'escultor més conegut i innovador, però, fou l'italià <a href="/wiki/Antonio_Canova" title="Antonio Canova">Antonio Canova</a>, un autor molt versàtil a cavall entre el barroc, el rococó i el neoclassicisme. Per la seva banda, la producció de <a href="/wiki/Bertel_Thorvaldsen" title="Bertel Thorvaldsen">Bertel Thorvaldsen</a> segueix la línia més ortodoxa del neoclassicisme, amb una expressió més freda i estàtica.<sup id="cite_ref-Bor96_32-0" class="reference"><a href="#cite_note-Bor96-32"><span class="cite-bracket">[</span>32<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A Catalunya, cal destacar <a href="/wiki/Dami%C3%A0_Campeny" class="mw-redirect" title="Damià Campeny">Damià Campeny</a>, el qual va anar a Itàlia i va rebre la influència de Canova, igual que l'andalús <a href="/wiki/Jos%C3%A9_%C3%81lvarez_Cubero" title="José Álvarez Cubero">José Álvarez Cubero</a>.<sup id="cite_ref-Bor392_33-0" class="reference"><a href="#cite_note-Bor392-33"><span class="cite-bracket">[</span>33<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <center><ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Lorenzo_Ghiberti_-_Esa%C3%BA_e_Jac%C3%B3_-_Porta_do_Para%C3%ADso.jpg" class="mw-file-description" title="Relleu d'Esaú i Jacob a la Porta del Paradís per Lorenzo Ghiberti"><img alt="Relleu d'Esaú i Jacob a la Porta del Paradís per Lorenzo Ghiberti" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2a/Lorenzo_Ghiberti_-_Esa%C3%BA_e_Jac%C3%B3_-_Porta_do_Para%C3%ADso.jpg/120px-Lorenzo_Ghiberti_-_Esa%C3%BA_e_Jac%C3%B3_-_Porta_do_Para%C3%ADso.jpg" decoding="async" width="120" height="118" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2a/Lorenzo_Ghiberti_-_Esa%C3%BA_e_Jac%C3%B3_-_Porta_do_Para%C3%ADso.jpg/180px-Lorenzo_Ghiberti_-_Esa%C3%BA_e_Jac%C3%B3_-_Porta_do_Para%C3%ADso.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2a/Lorenzo_Ghiberti_-_Esa%C3%BA_e_Jac%C3%B3_-_Porta_do_Para%C3%ADso.jpg/240px-Lorenzo_Ghiberti_-_Esa%C3%BA_e_Jac%C3%B3_-_Porta_do_Para%C3%ADso.jpg 2x" data-file-width="1140" data-file-height="1118" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Relleu d'Esaú i Jacob a la <i><a href="/w/index.php?title=Porta_del_Parad%C3%ADs&action=edit&redlink=1" class="new" title="Porta del Paradís (encara no existeix)">Porta del Paradís</a></i> per <a href="/wiki/Lorenzo_Ghiberti" title="Lorenzo Ghiberti">Lorenzo Ghiberti</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Michelangelo%27s_David_-_63_grijswaarden.png" class="mw-file-description" title="Detall del rostre del David de Miquel Àngel."><img alt="Detall del rostre del David de Miquel Àngel." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/71/Michelangelo%27s_David_-_63_grijswaarden.png/100px-Michelangelo%27s_David_-_63_grijswaarden.png" decoding="async" width="100" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/71/Michelangelo%27s_David_-_63_grijswaarden.png/151px-Michelangelo%27s_David_-_63_grijswaarden.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/71/Michelangelo%27s_David_-_63_grijswaarden.png 2x" data-file-width="180" data-file-height="215" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Detall del rostre del <i><a href="/wiki/David_de_Miquel_%C3%80ngel" class="mw-redirect" title="David de Miquel Àngel">David</a></i> de Miquel Àngel.</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Apollo_%26_Daphne_September_2a.jpg" class="mw-file-description" title="Apol·lo i Dafne per Bernini"><img alt="Apol·lo i Dafne per Bernini" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/19/Apollo_%26_Daphne_September_2a.jpg/82px-Apollo_%26_Daphne_September_2a.jpg" decoding="async" width="82" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/19/Apollo_%26_Daphne_September_2a.jpg/123px-Apollo_%26_Daphne_September_2a.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/19/Apollo_%26_Daphne_September_2a.jpg/164px-Apollo_%26_Daphne_September_2a.jpg 2x" data-file-width="4482" data-file-height="6557" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i><a href="/wiki/Apol%C2%B7lo_i_Dafne" title="Apol·lo i Dafne">Apol·lo i Dafne</a></i> per <a href="/wiki/Bernini" class="mw-redirect" title="Bernini">Bernini</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Canova_-_Eros_and_Psyche_(edited_background).jpg" class="mw-file-description" title="Amor i Psique[n. 1] per Antonio Canova 1783-1793"><img alt="Amor i Psique[n. 1] per Antonio Canova 1783-1793" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3d/Canova_-_Eros_and_Psyche_%28edited_background%29.jpg/116px-Canova_-_Eros_and_Psyche_%28edited_background%29.jpg" decoding="async" width="116" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3d/Canova_-_Eros_and_Psyche_%28edited_background%29.jpg/174px-Canova_-_Eros_and_Psyche_%28edited_background%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3d/Canova_-_Eros_and_Psyche_%28edited_background%29.jpg/232px-Canova_-_Eros_and_Psyche_%28edited_background%29.jpg 2x" data-file-width="620" data-file-height="640" /></a></span></div> <div class="gallerytext"> <i><a href="/w/index.php?title=Amor_i_Psique&action=edit&redlink=1" class="new" title="Amor i Psique (encara no existeix)">Amor i Psique</a></i><sup id="cite_ref-34" class="reference"><a href="#cite_note-34"><span class="cite-bracket">[</span>n. 1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> per <a href="/wiki/Antonio_Canova" title="Antonio Canova">Antonio Canova</a> <a href="/wiki/1783" title="1783">1783</a>-<a href="/wiki/1793" title="1793">1793</a></div> </li> </ul></center> <p>A <a href="/wiki/Ciutat_de_Mallorca" class="mw-redirect" title="Ciutat de Mallorca">Mallorca</a>, els escultors no tengueren un <a href="/wiki/Col%C2%B7legi_medieval" class="mw-redirect" title="Col·legi medieval">col·legi professional</a> propi fins que el 1578 s'incorporaren al dels <a href="/wiki/Pintor" title="Pintor">pintors</a> i brodadors, que havia estat fundat el 1511 sota la protecció de la <a href="/w/index.php?title=Mare_de_D%C3%A9u_de_la_Grada&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mare de Déu de la Grada (encara no existeix)">Mare de Déu de la Grada</a>, venerada a <a href="/wiki/Catedral_de_Mallorca" title="Catedral de Mallorca">la Catedral</a>. El 1602, els pintors s'escindiren en un nou col·legi, i, amb els anys, el col·legi de la Mare de Déu de la Grada es desarticulà. Així, el 1651, els escultors, desproveïts de col·legi, s'incorporaren al nou col·legi dels pintors, i aquell mateix any el col·legi creà una acadèmia pròpia. Aquest nou col·legi tenia per patró <a href="/wiki/Lluc_(evangelista)" title="Lluc (evangelista)">sant Lluc</a>, de qui es deia que havia pintat el primer retrat de <a href="/wiki/Maria,_mare_de_Jes%C3%BAs" title="Maria, mare de Jesús">Maria</a>, i el veneraven a una capella de l'<a href="/w/index.php?title=Convent_del_Socors_(Palma)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Convent del Socors (Palma) (encara no existeix)">església del Socors</a>.<sup id="cite_ref-35" class="reference"><a href="#cite_note-35"><span class="cite-bracket">[</span>34<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Edat_contemporània"><span id="Edat_contempor.C3.A0nia"></span>Edat contemporània</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escultura&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Edat contemporània"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Edat_contempor%C3%A0nia" title="Edat contemporània">Edat contemporània</a></div> <p>A partir del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> els <a href="/wiki/Mitjans_de_comunicaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Mitjans de comunicació">mitjans de comunicació</a> van tenir un paper cada vegada més important en la difusió de l'art arreu del món. Els estils es desenvoluparen cada cop amb més rapidesa, ja fos convivint, juxtaposant-se o enfrontant-se entre ells. El concepte d'<i><a href="/wiki/Avantguarda" class="mw-redirect" title="Avantguarda">avantguarda</a> artística</i> es va començar a emprar a finals del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>: així s'identificava als artistes que promovien activitats que hom considerava que revolucionaven l'art amb la intenció de transformar-lo. Es caracteritzaven per la <a href="/wiki/Llibertat_d%27expressi%C3%B3" title="Llibertat d'expressió">llibertat d'expressió</a>; les primeres tendències avantguardistes foren el <a href="/wiki/Cubisme" title="Cubisme">cubisme</a> i el <a href="/wiki/Futurisme" title="Futurisme">futurisme</a>. L'escultura podia deixar d'imitar la realitat i valorar el buit, els jocs de llum o el volum en negatiu, o podia afegir moviment amb accions mecàniques o amb agents atmosfèrics. Cal destacar també l'ús de nous materials com l'<a href="/wiki/Acer" title="Acer">acer</a>, el <a href="/wiki/Ferro" title="Ferro">ferro</a>, el <a href="/wiki/Formig%C3%B3" title="Formigó">formigó</a> i el <a href="/wiki/Pl%C3%A0stic" title="Plàstic">plàstic</a>.<sup id="cite_ref-Suv8_36-0" class="reference"><a href="#cite_note-Suv8-36"><span class="cite-bracket">[</span>35<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Durant el <a href="/wiki/Romanticisme" title="Romanticisme">romanticisme</a> l'artista aspirava a la representació de l'entorn complet de l'home en «l'obra d'art total» que havia imaginat el pintor alemany <a href="/wiki/Philipp_Otto_Runge" title="Philipp Otto Runge">Philipp Otto Runge</a>. <a href="/wiki/Th%C3%A9ophile_Gautier" title="Théophile Gautier">Théophile Gautier</a> havia declarat que «de totes les arts, la que menys es presta a l'expressió romàntica és, sense dubtar, l'escultura…». És a <a href="/wiki/Fran%C3%A7a" title="França">França</a> on van sorgir algunes obres romàntiques, com <i><a href="/w/index.php?title=La_marxa_dels_voluntaris_de_1792&action=edit&redlink=1" class="new" title="La marxa dels voluntaris de 1792 (encara no existeix)">La marxa dels voluntaris de 1792</a></i> de <a href="/wiki/Fran%C3%A7ois_Rude" title="François Rude">François Rude</a> (o <i>La Marsellesa</i>), ubicada a l'<a href="/wiki/Arc_de_Triomf_de_Par%C3%ADs" class="mw-redirect" title="Arc de Triomf de París">Arc de Triomf de París</a>, o <a href="/wiki/Antoine-Louis_Barye" title="Antoine-Louis Barye">Antoine-Louis Barye</a> amb obres sobre animals.<sup id="cite_ref-Boz260_37-0" class="reference"><a href="#cite_note-Boz260-37"><span class="cite-bracket">[</span>36<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> De l'<a href="/wiki/Impressionisme" title="Impressionisme">impressionisme</a> cal destacar-ne les escultures de <a href="/wiki/Ballet" title="Ballet">ballarines</a> de <a href="/wiki/Degas" class="mw-redirect" title="Degas">Degas</a> en les quals reflecteix l'instant gestual, o les obres d'<a href="/wiki/Auguste_Renoir" class="mw-redirect" title="Auguste Renoir">Auguste Renoir</a>, que de gran reproduí en <a href="/wiki/Relleu_(escultura)" title="Relleu (escultura)">relleus</a> les seves pròpies pintures. Qui realment fou un innovador, però, va ser <a href="/wiki/Auguste_Rodin" title="Auguste Rodin">Auguste Rodin</a>; ell, igual que els impressionistes, menyspreava l'aparença externa de l'acabat.<sup id="cite_ref-Gom528_38-0" class="reference"><a href="#cite_note-Gom528-38"><span class="cite-bracket">[</span>37<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Bor366_39-0" class="reference"><a href="#cite_note-Bor366-39"><span class="cite-bracket">[</span>38<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El <a href="/wiki/Modernisme" title="Modernisme">modernisme</a> va sorgir entre el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> i el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>. L'estil adoptà diferents noms segons els països: <a href="/wiki/Art_nouveau" class="mw-redirect" title="Art nouveau">Art nouveau</a> a <a href="/wiki/Fran%C3%A7a" title="França">França</a>, <a href="/wiki/Modern_Style" class="mw-redirect" title="Modern Style">Modern Style</a> a <a href="/wiki/Anglaterra" title="Anglaterra">Anglaterra</a>, <a href="/wiki/Liberty_(estil)" title="Liberty (estil)">Liberty</a> a <a href="/wiki/It%C3%A0lia" title="Itàlia">Itàlia</a>, <a href="/wiki/Sezession" class="mw-redirect" title="Sezession">Sezession</a> a <a href="/wiki/%C3%80ustria" title="Àustria">Àustria</a> i <a href="/wiki/Jugendstil" class="mw-redirect" title="Jugendstil">Jugendstil</a> a <a href="/wiki/Alemanya" title="Alemanya">Alemanya</a>. A <a href="/wiki/Catalunya" title="Catalunya">Catalunya</a>, el <a href="/wiki/Modernisme_catal%C3%A0" title="Modernisme català">modernisme català</a> va tenir un gran apogeu, tot i que va ser a l'arquitectura on més va sobresortir; fou un moviment que englobà totes les arts i es crearen escultures tant en monuments públics i funeraris com aplicat a l'arquitectura. Destaquen, entre d'altres, <a href="/wiki/Agapit_Vallmitjana_i_Barbany" title="Agapit Vallmitjana i Barbany">Agapit</a> i <a href="/wiki/Venanci_Vallmitjana" class="mw-redirect" title="Venanci Vallmitjana">Venanci Vallmitjana</a>, <a href="/wiki/Mari%C3%A0_Benlliure" class="mw-redirect" title="Marià Benlliure">Marià Benlliure</a>, <a href="/wiki/Miquel_Blay" class="mw-redirect" title="Miquel Blay">Miquel Blay</a>, <a href="/wiki/Josep_Llimona" class="mw-redirect" title="Josep Llimona">Josep Llimona</a>, <a href="/wiki/Eusebi_Arnau" class="mw-redirect" title="Eusebi Arnau">Eusebi Arnau</a> i <a href="/wiki/Josep_Clar%C3%A0" class="mw-redirect" title="Josep Clarà">Josep Clarà</a>.<sup id="cite_ref-Inf12_40-0" class="reference"><a href="#cite_note-Inf12-40"><span class="cite-bracket">[</span>39<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'italià <a href="/wiki/Medardo_Rosso" title="Medardo Rosso">Medardo Rosso</a> va aconseguir extraordinaris efectes originals amb les seves figures en <a href="/wiki/Guix" title="Guix">guix</a> recobertes de <a href="/wiki/Cera" title="Cera">cera</a>. <a href="/wiki/Aristide_Maillol" class="mw-redirect" title="Aristide Maillol">Aristide Maillol</a>, considerat escultor <a href="/wiki/Simbolisme" title="Simbolisme">simbolista</a>, va crear unes obres de nu femení inscrites dintre d'uns volums geomètrics amb una gran vitalitat; aquest tipus d'escultura s'ha anomenat mediterrània. En aquesta mateixa línia mediterrània entra també <a href="/wiki/Manolo_Hugu%C3%A9" class="mw-redirect" title="Manolo Hugué">Manolo Hugué</a>, encara que amb uns inicis més o menys <a href="/wiki/Cubisme" title="Cubisme">cubistes</a>.<sup id="cite_ref-Boz270_41-0" class="reference"><a href="#cite_note-Boz270-41"><span class="cite-bracket">[</span>40<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p><a href="/wiki/Picasso" class="mw-redirect" title="Picasso">Picasso</a> va explorar l'escultura <a href="/wiki/Cubisme" title="Cubisme">cubista</a>, descomponent el volum en plans geomètrics; en algunes obres va emprar elements com ara cordes, <a href="/wiki/Filferro" title="Filferro">filferro</a> o fusta sense tallar. <a href="/wiki/Alexandre_Rodchenko" class="mw-redirect" title="Alexandre Rodchenko">Alexandre Rodchenko</a> –escultor, pintor, dissenyador gràfic i fotògraf rus–, <a href="/w/index.php?title=Jacques_Lipchitz&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jacques Lipchitz (encara no existeix)">Jacques Lipchitz</a> i <a href="/wiki/Constantin_Brancusi" class="mw-redirect" title="Constantin Brancusi">Constantin Brancusi</a>, van innovar tot cercant el <a href="/wiki/Buit" title="Buit">buit</a>; aconseguiren la simplificació per arribar a formes perfectes mitjançant els materials emprats.<sup id="cite_ref-Suv142_42-0" class="reference"><a href="#cite_note-Suv142-42"><span class="cite-bracket">[</span>41<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <a href="/wiki/Umberto_Boccioni" title="Umberto Boccioni">Umberto Boccioni</a> va saber traslladar a l'escultura temes del <a href="/wiki/Futurisme" title="Futurisme">futurisme</a>, com el dinamisme i la introducció de tota classe de materials; sotmès a l'art figuratiu, <i><a href="/wiki/Formes_%C3%BAniques_de_continu%C3%AFtat_en_l%27espai" title="Formes úniques de continuïtat en l'espai">Formes úniques de continuïtat en l'espai</a></i> (<a href="/wiki/1913" title="1913">1913</a>) va ser una de les obres clau d'aquest moviment.<sup id="cite_ref-Boz276_43-0" class="reference"><a href="#cite_note-Boz276-43"><span class="cite-bracket">[</span>42<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <a href="/wiki/Marcel_Duchamp" title="Marcel Duchamp">Marcel Duchamp</a>, un dels primers escultors del <a href="/wiki/Dadaisme" title="Dadaisme">dadaisme</a>, cap al <a href="/wiki/1913" title="1913">1913</a> va afaiçonar escultures a partir d'objectes vulgars, la qual cosa es va anomenar l'<a href="/wiki/Art_trobat" title="Art trobat">art trobat</a> o <i>ready-made</i>; la primera obra va ser una roda de bicicleta damunt un tamboret.<sup id="cite_ref-Hea388_44-0" class="reference"><a href="#cite_note-Hea388-44"><span class="cite-bracket">[</span>43<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El <a href="/wiki/Constructivisme_(art)" title="Constructivisme (art)">constructivisme</a> fou un moviment aparegut a <a href="/wiki/R%C3%BAssia" title="Rússia">Rússia</a> després de la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_d%27Octubre_de_1917" title="Revolució d'Octubre de 1917">Revolució d'Octubre de 1917</a>; artistes com <a href="/wiki/Vlad%C3%ADmir_Tatlin" title="Vladímir Tatlin">Vladímir Tatlin</a>, els germans <a href="/wiki/Naum_Gabo" title="Naum Gabo">Naum Gabo</a> i <a href="/wiki/Antoine_Pevsner" title="Antoine Pevsner">Antoine Pevsner</a> van influir considerablement en l'<a href="/wiki/Art_contemporani" title="Art contemporani">art contemporani</a>.<sup id="cite_ref-Boz283_45-0" class="reference"><a href="#cite_note-Boz283-45"><span class="cite-bracket">[</span>44<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El neoplasticisme (<i><a href="/wiki/De_Stijl" title="De Stijl">De Stijl</a></i>), en la mateixa època (<a href="/wiki/1917" title="1917">1917</a>), cercava la renovació estètica i la configuració d'un nou ordre harmònic de valor universal, amb una estructuració a força de l'harmonia de línies i masses rectangulars de diverses proporcions; cal destacar l'obra de <a href="/wiki/Georges_Vantongerloo" title="Georges Vantongerloo">Georges Vantongerloo</a>.<sup id="cite_ref-Suv221_46-0" class="reference"><a href="#cite_note-Suv221-46"><span class="cite-bracket">[</span>45<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Alguns pintors <a href="/wiki/Surrealisme" title="Surrealisme">surrealistes</a> van afaiçonar escultures relacionades amb les seves idees pictòriques: Destaquen <a href="/wiki/Max_Ernst" title="Max Ernst">Max Ernst</a> (<i><a href="/w/index.php?title=Esp%C3%A0rrecs_lunars&action=edit&redlink=1" class="new" title="Espàrrecs lunars (encara no existeix)">Espàrrecs lunars</a></i>, 1935) i <a href="/wiki/Joan_Mir%C3%B3" class="mw-redirect" title="Joan Miró">Joan Miró</a>, qui va emprar una combinació de corda i trossos de metall.<sup id="cite_ref-Hea437_47-0" class="reference"><a href="#cite_note-Hea437-47"><span class="cite-bracket">[</span>46<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Entre les dues guerres mundials va sorgir a Itàlia un moviment escultòric fidel a la tradició de la figuració italiana, liderat per <a href="/wiki/Arturo_Martini" title="Arturo Martini">Arturo Martini</a>. En aquest període també destaquen <a href="/wiki/Juli_Gonz%C3%A1lez" class="mw-redirect" title="Juli González">Juli González</a> i <a href="/wiki/Pau_Gargallo" class="mw-redirect" title="Pau Gargallo">Pau Gargallo</a>, amb unes primeres obres de caràcter <a href="/wiki/Modernisme" title="Modernisme">modernista</a> i que a partir de <a href="/wiki/1927" title="1927">1927</a> van realitzar els treballs en <a href="/wiki/Ferro" title="Ferro">ferro</a>; Juli González innovà amb la <a href="/wiki/Soldadura_oxiacetil%C3%A8nica" title="Soldadura oxiacetilènica">soldadura autògena</a>, un estil experimental més <a href="/wiki/Art_abstracte" title="Art abstracte">abstracte</a>.<sup id="cite_ref-Suv288_48-0" class="reference"><a href="#cite_note-Suv288-48"><span class="cite-bracket">[</span>47<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En aquesta època <a href="/wiki/Henry_Moore" title="Henry Moore">Henry Moore</a> va contribuir a desenvolupar l'art d'avantguarda tot i que la seva obra no pertany a cap moviment determinat; creà imatges figuratives i estudià el volum en l'espai.<sup id="cite_ref-Suv306_49-0" class="reference"><a href="#cite_note-Suv306-49"><span class="cite-bracket">[</span>48<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Igual que Moore, el suís <a href="/wiki/Alberto_Giacometti" title="Alberto Giacometti">Alberto Giacometti</a> va estar relacionat amb el surrealisme, però a partir de <a href="/wiki/1947" title="1947">1947</a> es va decantar pel corrent figuratiu amb unes estructures on dominen les figures molt allargades. Destaquen altres escultors abstractes com <a href="/wiki/Barbara_Hepworth" title="Barbara Hepworth">Barbara Hepworth</a>, <a href="/wiki/Alexander_Calder" title="Alexander Calder">Alexander Calder</a>, <a href="/wiki/Alberto_S%C3%A1nchez_P%C3%A9rez" title="Alberto Sánchez Pérez">Alberto Sánchez Pérez</a>, <a href="/wiki/Pablo_Serrano_Aguilar" title="Pablo Serrano Aguilar">Pablo Serrano Aguilar</a>, <a href="/wiki/Jorge_Oteiza" class="mw-redirect" title="Jorge Oteiza">Jorge Oteiza</a> i <a href="/wiki/Eduardo_Chillida" class="mw-redirect" title="Eduardo Chillida">Eduardo Chillida</a>.<sup id="cite_ref-Boz294_50-0" class="reference"><a href="#cite_note-Boz294-50"><span class="cite-bracket">[</span>49<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A partir de la <a href="/wiki/D%C3%A8cada_del_1970" title="Dècada del 1970">dècada del 1970</a> apareixen nous moviments artístics com l'<a href="/wiki/Art_minimalista" class="mw-redirect" title="Art minimalista">art minimalista</a>, l'<a href="/wiki/Art_conceptual" title="Art conceptual">art conceptual</a>, l'<a href="/wiki/Art_natura" title="Art natura">art natura</a>, l'<a href="/wiki/Art_povera" class="mw-redirect" title="Art povera">art povera</a>, l'<a href="/wiki/Hiperrealisme" title="Hiperrealisme">hiperrealisme</a>, el <a href="/wiki/Performance" class="mw-redirect" title="Performance">performance</a> o el <a href="/wiki/Postmodernitat" title="Postmodernitat">postmodernisme</a>, amb artistes com <a href="/wiki/David_Smith_(escultor)" title="David Smith (escultor)">David Smith</a>, <a href="/wiki/Roy_Lichtenstein" title="Roy Lichtenstein">Roy Lichtenstein</a>, <a href="/wiki/Donald_Judd" title="Donald Judd">Donald Judd</a>, <a href="/wiki/Carl_Andre" title="Carl Andre">Carl Andre</a>, <a href="/wiki/Dan_Flavin" title="Dan Flavin">Dan Flavin</a>, <a href="/wiki/Sol_LeWitt" title="Sol LeWitt">Sol LeWitt</a>, <a href="/wiki/Richard_Serra" title="Richard Serra">Richard Serra</a>, <a href="/wiki/Nam_June_Paik" title="Nam June Paik">Nam June Paik</a>, <a href="/wiki/Wolf_Vostell" title="Wolf Vostell">Wolf Vostell</a>, <a href="/wiki/Joseph_Beuys" title="Joseph Beuys">Joseph Beuys</a>, <a href="/wiki/Dennis_Oppenheim" title="Dennis Oppenheim">Dennis Oppenheim</a>, <a href="/wiki/Christo_i_Jeanne-Claude" title="Christo i Jeanne-Claude">Christo i Jeanne-Claude</a> i <a href="/wiki/Antonio_L%C3%B3pez_Garc%C3%ADa" title="Antonio López García">Antonio López García</a>, entre d'altres.<sup id="cite_ref-Suv370_51-0" class="reference"><a href="#cite_note-Suv370-51"><span class="cite-bracket">[</span>50<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <center><ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Rude_Marseillaise.jpg" class="mw-file-description" title="La Marsellesa, de François Rude"><img alt="La Marsellesa, de François Rude" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f0/Rude_Marseillaise.jpg/90px-Rude_Marseillaise.jpg" decoding="async" width="90" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f0/Rude_Marseillaise.jpg/135px-Rude_Marseillaise.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f0/Rude_Marseillaise.jpg/180px-Rude_Marseillaise.jpg 2x" data-file-width="1200" data-file-height="1600" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i><a href="/wiki/La_Marsellesa" title="La Marsellesa">La Marsellesa</a></i>, de <a href="/wiki/Fran%C3%A7ois_Rude" title="François Rude">François Rude</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Dana%C3%AFde_par_Auguste_Rodin.jpg" class="mw-file-description" title="Danae, d'Auguste Rodin"><img alt="Danae, d'Auguste Rodin" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cd/Dana%C3%AFde_par_Auguste_Rodin.jpg/120px-Dana%C3%AFde_par_Auguste_Rodin.jpg" decoding="async" width="120" height="95" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cd/Dana%C3%AFde_par_Auguste_Rodin.jpg/180px-Dana%C3%AFde_par_Auguste_Rodin.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cd/Dana%C3%AFde_par_Auguste_Rodin.jpg/240px-Dana%C3%AFde_par_Auguste_Rodin.jpg 2x" data-file-width="1076" data-file-height="850" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i><a href="/wiki/Danae" class="mw-redirect" title="Danae">Danae</a></i>, d'<a href="/wiki/Auguste_Rodin" title="Auguste Rodin">Auguste Rodin</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Barcelona_Cathedral_Interior_-_L%27enterrament_de_Crist_-_Josep_Llimona_i_Bruguera_1920.jpg" class="mw-file-description" title="Sepultura (1920) a la catedral de Barcelona, de Josep Llimona"><img alt="Sepultura (1920) a la catedral de Barcelona, de Josep Llimona" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fb/Barcelona_Cathedral_Interior_-_L%27enterrament_de_Crist_-_Josep_Llimona_i_Bruguera_1920.jpg/120px-Barcelona_Cathedral_Interior_-_L%27enterrament_de_Crist_-_Josep_Llimona_i_Bruguera_1920.jpg" decoding="async" width="120" height="71" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fb/Barcelona_Cathedral_Interior_-_L%27enterrament_de_Crist_-_Josep_Llimona_i_Bruguera_1920.jpg/180px-Barcelona_Cathedral_Interior_-_L%27enterrament_de_Crist_-_Josep_Llimona_i_Bruguera_1920.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fb/Barcelona_Cathedral_Interior_-_L%27enterrament_de_Crist_-_Josep_Llimona_i_Bruguera_1920.jpg/240px-Barcelona_Cathedral_Interior_-_L%27enterrament_de_Crist_-_Josep_Llimona_i_Bruguera_1920.jpg 2x" data-file-width="10990" data-file-height="6509" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Sepultura (1920) a la <a href="/wiki/Catedral_de_Barcelona" title="Catedral de Barcelona">catedral de Barcelona</a>, de <a href="/wiki/Josep_Llimona" class="mw-redirect" title="Josep Llimona">Josep Llimona</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Fontaine_Duchamp.jpg" class="mw-file-description" title="Font, de Marcel Duchamp"><img alt="Font, de Marcel Duchamp" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Fontaine_Duchamp.jpg/120px-Fontaine_Duchamp.jpg" decoding="async" width="120" height="110" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Fontaine_Duchamp.jpg/180px-Fontaine_Duchamp.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Fontaine_Duchamp.jpg/240px-Fontaine_Duchamp.jpg 2x" data-file-width="518" data-file-height="474" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i>Font</i>, de <a href="/wiki/Marcel_Duchamp" title="Marcel Duchamp">Marcel Duchamp</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:HenryMoore_RecliningFigure_1951.jpg" class="mw-file-description" title="Figura reclinada, de Henry Moore"><img alt="Figura reclinada, de Henry Moore" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e1/HenryMoore_RecliningFigure_1951.jpg/120px-HenryMoore_RecliningFigure_1951.jpg" decoding="async" width="120" height="65" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e1/HenryMoore_RecliningFigure_1951.jpg/180px-HenryMoore_RecliningFigure_1951.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e1/HenryMoore_RecliningFigure_1951.jpg/240px-HenryMoore_RecliningFigure_1951.jpg 2x" data-file-width="1176" data-file-height="640" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i><a href="/wiki/Figura_reclinada" title="Figura reclinada">Figura reclinada</a></i>, de <a href="/wiki/Henry_Moore" title="Henry Moore">Henry Moore</a></div> </li> </ul></center> <p>L'expansió de l'escultura fins a esdevenir part del món a través de la <a href="/wiki/Instal%C2%B7laci%C3%B3_art%C3%ADstica" title="Instal·lació artística">instal·lació artística</a> i les <a href="/wiki/Art_ef%C3%ADmer" title="Art efímer">pràctiques efímeres</a> va tenir com a conseqüència l'ús del cos viu de l'artista com a eina de treball.<sup id="cite_ref-segade_52-0" class="reference"><a href="#cite_note-segade-52"><span class="cite-bracket">[</span>51<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Ara ja no es tractava del cos com a suport de l'art, sinó com a vehicle de transmissió de la pràctica artística en si mateixa.<sup id="cite_ref-segade_52-1" class="reference"><a href="#cite_note-segade-52"><span class="cite-bracket">[</span>51<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els gèneres constituïts per la <i><a href="/wiki/Performance" class="mw-redirect" title="Performance">performance</a></i>, el <i><a href="/wiki/Happening" title="Happening">happening</a></i> i el <i><a href="/wiki/Body_art" class="mw-redirect" title="Body art">body art</a></i> van fer eclosió al llarg dels vuitanta i els noranta com a pràctiques habituals assumides per les institucions artístiques.<sup id="cite_ref-segade_52-2" class="reference"><a href="#cite_note-segade-52"><span class="cite-bracket">[</span>51<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La via més personal de l'art, actualitzada a partir de la reivindicació d'una autoria forta en la producció artística que es va produir als anys vuitanta, va tenir en la instal·lació la forma més productiva de mostrar com es podien trencar les fronteres entre l'àmbit públic i el privat a partir de la generació de vincles emocionals amb els espectadors potencials.<sup id="cite_ref-segade_52-3" class="reference"><a href="#cite_note-segade-52"><span class="cite-bracket">[</span>51<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Alhora, els <a href="/wiki/Feminisme" title="Feminisme">feminismes</a> i, més endavant, la <a href="/wiki/Teoria_queer" title="Teoria queer">teoria queer</a> van recollir les posicions filosòfiques crítiques amb la identitat per donar pas a una consciència de la <a href="/wiki/Subjectivitat" title="Subjectivitat">subjectivitat</a> com a fenomen contingent en contínua construcció.<sup id="cite_ref-segade_52-4" class="reference"><a href="#cite_note-segade-52"><span class="cite-bracket">[</span>51<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La crítica a les convencions identitàries de gènere, o a la pertinença a un lloc i una classe social, van fer del cos representat un espai productiu per a la desconstrucció de les visions hegemòniques i naturalitzades del cos social.<sup id="cite_ref-segade_52-5" class="reference"><a href="#cite_note-segade-52"><span class="cite-bracket">[</span>51<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Amb la crisi de la <a href="/wiki/Sida" class="mw-redirect" title="Sida">sida</a> va sorgir un motiu fonamental de reflexió: la malaltia va esdevenir una metàfora d'un camp social més gran que es convertia, precisament per la urgència davant la mort i el dol posterior, en el camp de batalla necessari enfront dels convencionalismes socials.<sup id="cite_ref-segade_52-6" class="reference"><a href="#cite_note-segade-52"><span class="cite-bracket">[</span>51<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="L'escultura_arreu_del_món"><span id="L.27escultura_arreu_del_m.C3.B3n"></span>L'escultura arreu del món</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escultura&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: L'escultura arreu del món"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'escultura <a href="/wiki/%C3%80frica" title="Àfrica">africana</a> està impregnada, fonamentalment, d'un caràcter religiós i <a href="/wiki/Animisme" title="Animisme">animista</a>, i es basa en la creença dels esperits de la natura i el culte als morts. Les escultures són usades en <a href="/wiki/Ritual" title="Ritual">rituals</a> i consisteixen bàsicament en <a href="/wiki/Careta" title="Careta">màscares</a> antropomòrfiques i altres objectes de culte. Són talles de fusta però també hi ha exemples de treballs en <a href="/wiki/Argila" title="Argila">argila</a> –com en la <a href="/w/index.php?title=Cultura_nok&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cultura nok (encara no existeix)">cultura nok</a> de <a href="/wiki/Nig%C3%A8ria" title="Nigèria">Nigèria</a> cap al <a href="/wiki/500_aC" class="mw-redirect" title="500 aC">500 aC</a>–, <a href="/wiki/Pedra" title="Pedra">pedra</a> o <a href="/wiki/Ivori" class="mw-redirect" title="Ivori">ivori</a>. A <a href="/wiki/Ife" title="Ife">Ife</a> i <a href="/wiki/Bronzes_de_Ben%C3%ADn" title="Bronzes de Benín">Benin</a>, els <a href="/wiki/Iorubes" title="Iorubes">iorubes</a> van realitzar obres en <a href="/wiki/Terracota" title="Terracota">terracota</a> i <a href="/wiki/Bronze" title="Bronze">bronze</a> (segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span>), tal com s'observa en relleus i estàtues de mida natural amb els caps dels seus reis. A <a href="/wiki/Costa_d%27Ivori" title="Costa d'Ivori">Costa d'Ivori</a> els <a href="/w/index.php?title=Baul%C3%A9_(tribu)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Baulé (tribu) (encara no existeix)">baulé</a> també tallaven motius geomètrics en les <a href="/wiki/Llinda" title="Llinda">llindes</a> de les portes.<sup id="cite_ref-Boz354_53-0" class="reference"><a href="#cite_note-Boz354-53"><span class="cite-bracket">[</span>52<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Les escultures exemptes i els relleus van constituir una important manifestació artística dels pobles <a href="/wiki/Precolomb%C3%AD" class="mw-redirect" title="Precolombí">precolombins</a> d'Amèrica. Entre d'altres, sobresortiren els <a href="/wiki/Olmeca" class="mw-redirect" title="Olmeca">olmeques</a>, els <a href="/wiki/Maia" title="Maia">maies</a> i els <a href="/wiki/Tolteca" class="mw-redirect" title="Tolteca">tolteques</a> (a l'actual <a href="/wiki/M%C3%A8xic" title="Mèxic">Mèxic</a>), i els <a href="/wiki/Inca_(%C3%A8tnia)" class="mw-redirect" title="Inca (ètnia)">inques</a> (a l'actual <a href="/wiki/Per%C3%BA" title="Perú">Perú</a>). Tot i la seva diversitat, totes elles presenten uns trets comuns: són obres associades a l'arquitectura –les escultures i els relleus adornen parets i pilastres– i són de caràcter religiós, amb escenes de <a href="/wiki/D%C3%A9u" title="Déu">déus</a>, <a href="/wiki/Dimoni" title="Dimoni">dimonis</a> i ritus sagrats amb la presència també de guerrers. En l'escultura olmeca ressalta l'intent de reproduir el rostre humà amb un gran realisme, com es pot observar en els enormes caps de <a href="/w/index.php?title=La_Venta_(M%C3%A8xic)&action=edit&redlink=1" class="new" title="La Venta (Mèxic) (encara no existeix)">La Venta</a>, de més de tres metres d'alçada. Els maies van realitzar figures en <a href="/wiki/Jade_(mineral)" class="mw-redirect" title="Jade (mineral)">jade</a> i majoritàriament obres adossades als temples, com es pot observar a <a href="/wiki/Zona_arqueol%C3%B2gica_de_Palenque" title="Zona arqueològica de Palenque">Palenque</a>, <a href="/wiki/Tikal" title="Tikal">Tikal</a> i <a href="/wiki/Chich%C3%A9n_Itz%C3%A1" title="Chichén Itzá">Chichén Itzá</a>, d'on procedeix una de les més famoses escultures, el <i><a href="/wiki/Chac_Mool" title="Chac Mool">Chac Mool</a></i>; aquest tipus d'escultura també s'ha trobat en diversos temples d'influència tolteca.<sup id="cite_ref-Boz347_54-0" class="reference"><a href="#cite_note-Boz347-54"><span class="cite-bracket">[</span>53<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La primera civilització del <a href="/wiki/Per%C3%BA" title="Perú">Perú</a>, la <a href="/w/index.php?title=Chavin_de_Hu%C3%A1ntar&action=edit&redlink=1" class="new" title="Chavin de Huántar (encara no existeix)">Chavin de Huántar</a>, es remunta cap al <a href="/w/index.php?title=1250_aC&action=edit&redlink=1" class="new" title="1250 aC (encara no existeix)">1250 aC</a>; l'exterior de les restes del temple més gran d'aquesta civilització està adornat amb escultures, la majoria <a href="/wiki/Baix_relleu" title="Baix relleu">baixos relleus</a>, i esteles amb gravats de <a href="/wiki/Serps" title="Serps">serps</a> i <a href="/wiki/Cocodril" class="mw-redirect" title="Cocodril">cocodrils</a>. Pel que fa als <a href="/wiki/Imperi_Inca" title="Imperi Inca">inques</a>, entre el 1200 i l'arribada dels espanyols (<a href="/wiki/1532" title="1532">1532</a>), van produir poca escultura monumental, però van desenvolupar l'ús de la <a href="/wiki/Metal%C2%B7l%C3%BArgia" title="Metal·lúrgia">metal·lúrgia</a>, principalment la de l'<a href="/wiki/Or" title="Or">or</a>, en el qual incrustaven pedres precioses.<sup id="cite_ref-Sar538_55-0" class="reference"><a href="#cite_note-Sar538-55"><span class="cite-bracket">[</span>54<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <center><ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Mask_seven_horns_Guro_Ivory_Coast.JPG" class="mw-file-description" title="Màscara de Costa d'Ivori"><img alt="Màscara de Costa d'Ivori" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/74/Mask_seven_horns_Guro_Ivory_Coast.JPG/90px-Mask_seven_horns_Guro_Ivory_Coast.JPG" decoding="async" width="90" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/74/Mask_seven_horns_Guro_Ivory_Coast.JPG/135px-Mask_seven_horns_Guro_Ivory_Coast.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/74/Mask_seven_horns_Guro_Ivory_Coast.JPG/180px-Mask_seven_horns_Guro_Ivory_Coast.JPG 2x" data-file-width="2304" data-file-height="3072" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Màscara de <a href="/wiki/Costa_d%27Ivori" title="Costa d'Ivori">Costa d'Ivori</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Cabeza_de_rey_(ciudad_yoruba).jpg" class="mw-file-description" title="Cap de rei realitzat pels iorubes"><img alt="Cap de rei realitzat pels iorubes" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6f/Cabeza_de_rey_%28ciudad_yoruba%29.jpg/64px-Cabeza_de_rey_%28ciudad_yoruba%29.jpg" decoding="async" width="64" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6f/Cabeza_de_rey_%28ciudad_yoruba%29.jpg/96px-Cabeza_de_rey_%28ciudad_yoruba%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6f/Cabeza_de_rey_%28ciudad_yoruba%29.jpg/129px-Cabeza_de_rey_%28ciudad_yoruba%29.jpg 2x" data-file-width="1548" data-file-height="2884" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Cap de rei realitzat pels <a href="/wiki/Iorubes" title="Iorubes">iorubes</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Telamones_Tula.jpg" class="mw-file-description" title="Guerrers tolteques representats per les famoses estàtues dels atlants de Tula"><img alt="Guerrers tolteques representats per les famoses estàtues dels atlants de Tula" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c9/Telamones_Tula.jpg/120px-Telamones_Tula.jpg" decoding="async" width="120" height="90" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c9/Telamones_Tula.jpg/180px-Telamones_Tula.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c9/Telamones_Tula.jpg/240px-Telamones_Tula.jpg 2x" data-file-width="2592" data-file-height="1944" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Guerrers tolteques representats per les famoses estàtues dels atlants de <a href="/wiki/Tula" title="Tula">Tula</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Cabeza_clava_en_su_ubicacion_original_13122009.JPG" class="mw-file-description" title="Únic cap de Chavín de Huántar que roman en el seu lloc original"><img alt="Únic cap de Chavín de Huántar que roman en el seu lloc original" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/be/Cabeza_clava_en_su_ubicacion_original_13122009.JPG/120px-Cabeza_clava_en_su_ubicacion_original_13122009.JPG" decoding="async" width="120" height="93" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/be/Cabeza_clava_en_su_ubicacion_original_13122009.JPG/180px-Cabeza_clava_en_su_ubicacion_original_13122009.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/be/Cabeza_clava_en_su_ubicacion_original_13122009.JPG/240px-Cabeza_clava_en_su_ubicacion_original_13122009.JPG 2x" data-file-width="2876" data-file-height="2217" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Únic cap de Chavín de Huántar que roman en el seu lloc original </div> </li> </ul></center> <p>La història de l'escultura a l'<a href="/wiki/%C3%8Dndia" title="Índia">Índia</a> es remunta al <a href="/wiki/2500_aC" class="mw-redirect" title="2500 aC">2500 aC</a>, a la <a href="/wiki/Cultura_de_la_vall_de_l%27Indus" class="mw-redirect" title="Cultura de la vall de l'Indus">cultura de la vall de l'Indus</a>. En excavacions arqueològiques a <a href="/wiki/Harappa" title="Harappa">Harappa</a> i <a href="/wiki/Mohenjo-Daro" title="Mohenjo-Daro">Mohenjo-Daro</a> s'han trobat una gran varietat d'escultures en <a href="/wiki/Terracota" title="Terracota">terracota</a> de figures humanes. S'hi observen símbols relacionats amb la <a href="/wiki/Fertilitat" title="Fertilitat">fertilitat</a>; destaca també una <i>Ballarina</i> de <a href="/wiki/Bronze" title="Bronze">bronze</a> i un <i>Bust d'un rei-sacerdot</i> d'<a href="/wiki/Esteatita" title="Esteatita">esteatita</a>.<sup id="cite_ref-Boz308_56-0" class="reference"><a href="#cite_note-Boz308-56"><span class="cite-bracket">[</span>55<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Durant l'<a href="/wiki/Imperi_Maurya" class="mw-redirect" title="Imperi Maurya">imperi Maurya</a> (segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">iii</span> aC) es realitzaren grans columnes i <a href="/wiki/Capitell" title="Capitell">capitells</a> amb temes d'animals, com el <i><a href="/w/index.php?title=Capitell_dels_lleons&action=edit&redlink=1" class="new" title="Capitell dels lleons (encara no existeix)">Capitell dels lleons</a></i>, a <a href="/wiki/Sarnath" title="Sarnath">Sarnath</a>; també escultures de divinitats (<i><a href="/w/index.php?title=Yaksi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Yaksi (encara no existeix)">Yaksi</a></i>, museu de <a href="/wiki/Patna" title="Patna">Patna</a>).<sup id="cite_ref-Boz310_57-0" class="reference"><a href="#cite_note-Boz310-57"><span class="cite-bracket">[</span>56<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A la regió de <a href="/wiki/Gandhara" title="Gandhara">Gandhara</a>, durant l'<a href="/wiki/Imperi_Kushan" class="mw-redirect" title="Imperi Kushan">imperi Kushan</a>, es desenvolupà amb la influència del <a href="/wiki/Budisme" title="Budisme">budisme</a> i l'<a href="/wiki/Hinduisme" title="Hinduisme">hinduisme</a> un tipus d'art catalogat com a «grecobúdic» a causa de la influència de la Grècia clàssica en les imatges del <a href="/wiki/Siddharta_Gautama" title="Siddharta Gautama">Buda</a> realitzades en aquest període.<sup id="cite_ref-Boz314_58-0" class="reference"><a href="#cite_note-Boz314-58"><span class="cite-bracket">[</span>57<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Durant l'<a href="/wiki/Imperi_Gupta" title="Imperi Gupta">imperi Gupta</a> es va crear un «art clàssic» de línies pures i formes harmonioses, amb imatges de les divinitats (<a href="/wiki/Brahma" class="mw-redirect" title="Brahma">Brahma</a>, <a href="/wiki/Vishn%C3%BA" class="mw-redirect" title="Vishnú">Vishnú</a> i <a href="/wiki/Shiva" class="mw-redirect" title="Shiva">Shiva</a>). Al sud de l'Índia, a <a href="/wiki/Mahabalipuram" title="Mahabalipuram">Mahabalipuram</a>, hi ha uns temples excavats en la roca decorats amb uns relleus magnífics, com el <i><a href="/w/index.php?title=Descens_del_Ganges&action=edit&redlink=1" class="new" title="Descens del Ganges (encara no existeix)">Descens del Ganges</a></i> de l'època de la dinastia dels <a href="/wiki/Pal%C2%B7lava" title="Pal·lava">Pal·lava</a>. Des del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">viii</span> l'<a href="/wiki/Erotisme" title="Erotisme">erotisme</a> és tema predominant en les escenes de molts temples, on es representen il·lustracions del <i><a href="/wiki/Kama_Sutra" title="Kama Sutra">Kama Sutra</a></i>. Malgrat la conquesta musulmana, al sud va continuar la tradició escultòrica, tot i que va anar incorporant un <a href="/wiki/Barroc" title="Barroc">barroquisme</a> vigent fins al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span>.<sup id="cite_ref-Boz319_59-0" class="reference"><a href="#cite_note-Boz319-59"><span class="cite-bracket">[</span>58<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <center><ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Shiva_Nataraja_Mus%C3%A9e_Guimet_25971.jpg" class="mw-file-description" title="Śivá Nataraja, Tamil Nadu, dinastia Chola"><img alt="Śivá Nataraja, Tamil Nadu, dinastia Chola" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/81/Shiva_Nataraja_Mus%C3%A9e_Guimet_25971.jpg/107px-Shiva_Nataraja_Mus%C3%A9e_Guimet_25971.jpg" decoding="async" width="107" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/81/Shiva_Nataraja_Mus%C3%A9e_Guimet_25971.jpg/161px-Shiva_Nataraja_Mus%C3%A9e_Guimet_25971.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/81/Shiva_Nataraja_Mus%C3%A9e_Guimet_25971.jpg/214px-Shiva_Nataraja_Mus%C3%A9e_Guimet_25971.jpg 2x" data-file-width="1701" data-file-height="1906" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Śivá Nataraja, <a href="/wiki/Tamil_Nadu" title="Tamil Nadu">Tamil Nadu</a>, <a href="/wiki/Dinastia_Chola" class="mw-redirect" title="Dinastia Chola">dinastia Chola</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Yakshini.jpg" class="mw-file-description" title="Estatueta de yakṣī al Museu de Patna"><img alt="Estatueta de yakṣī al Museu de Patna" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/52/Yakshini.jpg/46px-Yakshini.jpg" decoding="async" width="46" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/52/Yakshini.jpg/70px-Yakshini.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/52/Yakshini.jpg/93px-Yakshini.jpg 2x" data-file-width="489" data-file-height="1257" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Estatueta de <i>yakṣī</i> al Museu de <a href="/wiki/Patna" title="Patna">Patna</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Mahabalipuram_Arjuna_1.jpg" class="mw-file-description" title="Descens del Ganges a Mahabalipuram"><img alt="Descens del Ganges a Mahabalipuram" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ad/Mahabalipuram_Arjuna_1.jpg/120px-Mahabalipuram_Arjuna_1.jpg" decoding="async" width="120" height="80" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ad/Mahabalipuram_Arjuna_1.jpg/180px-Mahabalipuram_Arjuna_1.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ad/Mahabalipuram_Arjuna_1.jpg/240px-Mahabalipuram_Arjuna_1.jpg 2x" data-file-width="800" data-file-height="532" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i><a href="/w/index.php?title=Descens_del_Ganges&action=edit&redlink=1" class="new" title="Descens del Ganges (encara no existeix)">Descens del Ganges</a></i> a <a href="/wiki/Mahabalipuram" title="Mahabalipuram">Mahabalipuram</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Kamasutra_106.jpg" class="mw-file-description" title="Relleu eròtic sobre el Kama Sutra a Khajuraho"><img alt="Relleu eròtic sobre el Kama Sutra a Khajuraho" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/51/Kamasutra_106.jpg/118px-Kamasutra_106.jpg" decoding="async" width="118" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/51/Kamasutra_106.jpg/176px-Kamasutra_106.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/51/Kamasutra_106.jpg/235px-Kamasutra_106.jpg 2x" data-file-width="1003" data-file-height="1024" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Relleu eròtic sobre el Kama Sutra a <a href="/wiki/Khajuraho" title="Khajuraho">Khajuraho</a></div> </li> </ul></center> <p>A la <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Popular_de_la_Xina" title="República Popular de la Xina">Xina</a> destaca la gran troballa de l'<a href="/wiki/Ex%C3%A8rcit_de_guerrers_de_terracota" title="Exèrcit de guerrers de terracota">exèrcit de guerrers de terracota</a> (cap al <a href="/wiki/200_aC" title="200 aC">200 aC</a>) de la <a href="/wiki/Dinastia_Qin" title="Dinastia Qin">dinastia Qin</a>, amb set mil guerrers de cares diferents –per tant, modelades a mà– tot i que els cossos, similars, estan fets probablement amb un motlle.<sup id="cite_ref-Mid18_60-0" class="reference"><a href="#cite_note-Mid18-60"><span class="cite-bracket">[</span>59<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'escultura d'influència budista més antiga que es coneix (ca. <a href="/wiki/338" title="338">338</a>) és una de bronze daurat, probablement una rèplica d'una de <a href="/wiki/Gandhara" title="Gandhara">Gandhara</a>; també destaquen les estàtues colossals de Buda de les grutes de Yungang, a <a href="/wiki/Datong" title="Datong">Datong</a>. Durant la <a href="/wiki/Dinastia_Tang" title="Dinastia Tang">dinastia Tang</a> (618-907), es van fabricar una gran quantitat de <a href="/wiki/Terracota" title="Terracota">terracotes</a> realitzades a pressió per mitjà de motlles; en el període final de la dinastia es realitzaren figuretes de ceràmica de temes variats que aporten una nova visió de l'art, ara allunyat de la religió. Després d'una clara decadència, durant la <a href="/wiki/Dinastia_Ming" title="Dinastia Ming">dinastia Ming</a> (1368-1644) es produeixen imatges de grans dimensions com a «guardians» de les portes dels grans palaus o complexos funeraris, tot i que segueixen destacant les petites obres de <a href="/wiki/Jade_(mineral)" class="mw-redirect" title="Jade (mineral)">jade</a> i <a href="/wiki/Cer%C3%A0mica" title="Ceràmica">ceràmica</a>. Al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>, seguint les directrius ideològiques dels dirigents, retorna l'escultura monumental destinada a exaltar les gestes de la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Xinhai" title="Revolució Xinhai">Revolució Xinhai</a>.<sup id="cite_ref-Boz330_61-0" class="reference"><a href="#cite_note-Boz330-61"><span class="cite-bracket">[</span>60<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Al <a href="/wiki/Jap%C3%B3" title="Japó">Japó</a> cal destacar unes petites estàtues religioses o funeràries amb una decoració geomètrica del <a href="/wiki/Per%C3%ADode_J%C5%8Dmon" title="Període Jōmon">període Jōmon</a> (<a href="/wiki/Segle_VII_aC" title="Segle VII aC">segle VII aC</a>) i uns ídols de <a href="/wiki/Terracota" title="Terracota">terracota</a> amb forma animal, anomenats <i>haniwa</i>, trobats en unes tombes del <a href="/wiki/Per%C3%ADode_Yayoi" title="Període Yayoi">període Yayoi</a> (finals del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">iii</span>). Durant el <a href="/wiki/Per%C3%ADode_Asuka" title="Període Asuka">període Asuka</a>, sota la influència del <a href="/wiki/Budisme" title="Budisme">budisme</a>, es produeix un desenvolupament de l'escultura de la mà d'un artista xinès, <a href="/wiki/Kuratsukuri_Tori" title="Kuratsukuri Tori">Kuratsukuri Tori</a>, que va entrar al servei de l'emperador. Altres escultors van aportar influències <a href="/wiki/Corea" title="Corea">coreanes</a> i tots van realitzar imatges del Buda (<i><a href="/wiki/Maitreya" title="Maitreya">Maitreya</a></i>) amb bronze, fusta i terracota. Al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xi</span>, durant el <a href="/wiki/Per%C3%ADode_Kamakura" class="mw-redirect" title="Període Kamakura">període Kamakura</a>, l'escultor <a href="/w/index.php?title=J%C5%8Dcho&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jōcho (encara no existeix)">Jōcho</a> va aconseguir un gran renom i va tenir nombrosos deixebles; s'esculpien divinitats d'aspecte terrible per tal d'espantar les forces malèfiques. L'escultura, però, va quedar relegada a un segon terme i es prioritzà la <a href="/wiki/Pintura" title="Pintura">pintura</a>. Durant el <a href="/wiki/Per%C3%ADode_Azuchi-Momoyama" title="Període Azuchi-Momoyama">període Azuchi-Momoyama</a> destaquen algunes escultures de monjos <a href="/wiki/Zen" class="mw-redirect" title="Zen">zen</a> i màscares per a actors del <a href="/w/index.php?title=Teatre_Noh&action=edit&redlink=1" class="new" title="Teatre Noh (encara no existeix)">teatre Noh</a>.<sup id="cite_ref-Mon370_62-0" class="reference"><a href="#cite_note-Mon370-62"><span class="cite-bracket">[</span>61<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <center><ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Terracotta_army_5256.jpg" class="mw-file-description" title="Detall d'alguns guerrers de la dinastia Qin"><img alt="Detall d'alguns guerrers de la dinastia Qin" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ef/Terracotta_army_5256.jpg/120px-Terracotta_army_5256.jpg" decoding="async" width="120" height="90" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ef/Terracotta_army_5256.jpg/180px-Terracotta_army_5256.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ef/Terracotta_army_5256.jpg/240px-Terracotta_army_5256.jpg 2x" data-file-width="900" data-file-height="675" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Detall d'alguns guerrers de la <a href="/wiki/Dinastia_Qin" title="Dinastia Qin">dinastia Qin</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:20090822_Shanghai_Museum_3474.jpg" class="mw-file-description" title="Antic lleó guardià de pedra al museu de Shanghai"><img alt="Antic lleó guardià de pedra al museu de Shanghai" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a5/20090822_Shanghai_Museum_3474.jpg/86px-20090822_Shanghai_Museum_3474.jpg" decoding="async" width="86" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a5/20090822_Shanghai_Museum_3474.jpg/129px-20090822_Shanghai_Museum_3474.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a5/20090822_Shanghai_Museum_3474.jpg/171px-20090822_Shanghai_Museum_3474.jpg 2x" data-file-width="2000" data-file-height="2798" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Antic lleó guardià de pedra al museu de <a href="/wiki/Shanghai" title="Shanghai">Shanghai</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Maitreya_Yachuji.JPG" class="mw-file-description" title="Imatge de Maitreya en bronze"><img alt="Imatge de Maitreya en bronze" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e0/Maitreya_Yachuji.JPG/87px-Maitreya_Yachuji.JPG" decoding="async" width="87" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e0/Maitreya_Yachuji.JPG/130px-Maitreya_Yachuji.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e0/Maitreya_Yachuji.JPG/174px-Maitreya_Yachuji.JPG 2x" data-file-width="632" data-file-height="873" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Imatge de <a href="/wiki/Maitreya" title="Maitreya">Maitreya</a> en bronze</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Noh_mask02.jpg" class="mw-file-description" title="Màscara de teatre Noh japonès"><img alt="Màscara de teatre Noh japonès" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bd/Noh_mask02.jpg/82px-Noh_mask02.jpg" decoding="async" width="82" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bd/Noh_mask02.jpg/124px-Noh_mask02.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bd/Noh_mask02.jpg/165px-Noh_mask02.jpg 2x" data-file-width="282" data-file-height="410" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Màscara de teatre Noh japonès </div> </li> </ul></center> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Tipus">Tipus</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escultura&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Tipus"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'escultura tradicional es divideix en dues grans branques: l'<i>estatuària</i> –representa la forma humana i expressa les concepcions suprasensibles de l'home– i l'<i>escultura ornamental</i> –reprodueix artísticament els altres éssers de la natura, animals o vegetals. La primera duu amb propietat el nom d'escultura i té un ideal propi, mentre que la segona ocupa un paper secundari, ja que serveix d'auxiliar per la primera i per l'<a href="/wiki/Arquitectura" title="Arquitectura">arquitectura</a>. </p><p>Es poden anomenar els següents tipus d'escultures: </p> <ul><li>Les <a href="/wiki/Est%C3%A0tua" title="Estàtua">estàtues</a> són les escultures aïllades que representen en <a href="/wiki/Tridimensionalitat" class="mw-redirect" title="Tridimensionalitat">tres dimensions</a> una entitat específica. Segons la seva presentació hi ha diverses formes d'anomenar-les: pròpia o dempeus; sedent o asseguda, jacent o estirada –en la qual generalment es representa la figura d'un difunt–, orant o agenollada, oferent o oferint presents, i eqüestre o a cavall.</li> <li>Els <a href="/wiki/Relleu_(escultura)" title="Relleu (escultura)">relleus</a> són les escultures tallades a partir d'un fons o unides a un fons. Els tipus de relleu es divideixen en la forma en la qual es redueix la profunditat de les figures o ornamentació representades. En el <a href="/wiki/Baix_relleu" title="Baix relleu">baix relleu</a> es talla retallant la imatge cap al fons del material que el serveix de suport; en canvi, en l'<a href="/wiki/Alt_relleu" class="mw-redirect" title="Alt relleu">alt relleu</a> les formes escultòriques queden ressaltades i surten del pla on es tallen.</li> <li>Els <a href="/wiki/Bust" title="Bust">busts</a> són escultures en les quals apareix només el cap i les espatlles de la persona. Normalment representen <a href="/wiki/Retrat" title="Retrat">retrats</a>.</li> <li>En el <a href="/wiki/Tors" class="mw-redirect" title="Tors">tors</a> es representa el tronc humà sense cap, braços ni cames.</li> <li>El <a href="/wiki/Criselefant%C3%AD" title="Criselefantí">criselefantí</a> és el terme donat a un tipus d'imatge de culte que va gaudir d'un gran prestigi a l'<a href="/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia" title="Antiga Grècia">antiga Grècia</a>. Aquest tipus d'estàtues es construïen sobre una armadura de fusta que quedava totalment coberta, a la qual se subjectaven blocs tallats d'<a href="/wiki/Ivori" class="mw-redirect" title="Ivori">ivori</a> que representen la carn, i làmines d'<a href="/wiki/Or" title="Or">or</a> per a les vestimentes, l'armadura, el cabell i d'altres detalls. En alguns casos s'usava <a href="/wiki/Cristall" title="Cristall">cristall</a>, pedres precioses i pedres semiprecioses per a detalls com ara els ulls, les joies i les armes. Ja es coneixen exemples des del <a href="/wiki/II_mil%C2%B7lenni_aC" class="mw-redirect" title="II mil·lenni aC">II mil·lenni aC</a> amb escultures fetes d'ivori i or.<sup id="cite_ref-Bar160_63-0" class="reference"><a href="#cite_note-Bar160-63"><span class="cite-bracket">[</span>62<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li>L'escultura arquitectònica és un terme que es refereix a la utilització per part d'<a href="/wiki/Arquitectes" class="mw-redirect" title="Arquitectes">arquitectes</a> i/o <a href="/wiki/Escultor" class="mw-redirect" title="Escultor">escultors</a> d'escultures en el disseny i la construcció d'un <a href="/wiki/Edifici" title="Edifici">edifici</a>, un <a href="/wiki/Pont" title="Pont">pont</a>, un <a href="/wiki/Mausoleu" title="Mausoleu">mausoleu</a> o qualsevol altre <a href="/wiki/Monument" title="Monument">monument</a>. L'escultura està en general relacionada amb l'estructura arquitectònica. També s'anomena «escultura embotida» a qualsevol estàtua col·locada en una obra arquitectònica.<sup id="cite_ref-Fat92_64-0" class="reference"><a href="#cite_note-Fat92-64"><span class="cite-bracket">[</span>63<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li>L'<a href="/w/index.php?title=Escultura_cin%C3%A8tica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Escultura cinètica (encara no existeix)">escultura cinètica</a> implica aspectes de la física del moviment, com les <a href="/wiki/Font_(arquitectura)" title="Font (arquitectura)">fonts</a> o els <a href="/wiki/M%C3%B2bil_(escultura)" title="Mòbil (escultura)">mòbils</a>.</li></ul> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30739710">@media all and (max-width:720px){.mw-parser-output .mod-gallery{width:100%!important}}.mw-parser-output .mod-gallery{display:table}.mw-parser-output .mod-gallery-default{background:transparent;margin-top:0.3em}.mw-parser-output .mod-gallery-center{margin-left:auto;margin-right:auto}.mw-parser-output .mod-gallery-left{float:left}.mw-parser-output .mod-gallery-right{float:right}.mw-parser-output .mod-gallery-none{float:none}.mw-parser-output .mod-gallery-collapsible{width:100%}.mw-parser-output .mod-gallery .title,.mw-parser-output .mod-gallery .main,.mw-parser-output .mod-gallery .footer{display:table-row}.mw-parser-output .mod-gallery .title>div{display:table-cell;padding:0.2em 0 0.6em 1.6em;text-align:center;font-weight:bold}.mw-parser-output .mod-gallery .main>div{display:table-cell}.mw-parser-output .mod-gallery .gallery{line-height:1.35em}.mw-parser-output .mod-gallery .footer>div{display:table-cell;padding:0.2em 0 0.6em 1.6em;text-align:right;font-size:80%;line-height:1em}.mw-parser-output .mod-gallery .title>div *,.mw-parser-output .mod-gallery .footer>div *{overflow:visible}.mw-parser-output .mod-gallery .gallerybox img{background:none!important}.mw-parser-output .mod-gallery .bordered-images .thumb img{border:solid #eaecf0 1px}.mw-parser-output .mod-gallery .whitebg .thumb{background:#fff!important}</style><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 175px"> <div class="thumb" style="width: 170px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Belvedere_Apollo_Pio-Clementino_Inv1015.jpg" class="mw-file-description" title="Estàtua en peu: Apol·lo del Belvedere als Museus Vaticans"><img alt="Estàtua en peu: Apol·lo del Belvedere als Museus Vaticans" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e6/Belvedere_Apollo_Pio-Clementino_Inv1015.jpg/99px-Belvedere_Apollo_Pio-Clementino_Inv1015.jpg" decoding="async" width="99" height="160" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e6/Belvedere_Apollo_Pio-Clementino_Inv1015.jpg/149px-Belvedere_Apollo_Pio-Clementino_Inv1015.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e6/Belvedere_Apollo_Pio-Clementino_Inv1015.jpg/199px-Belvedere_Apollo_Pio-Clementino_Inv1015.jpg 2x" data-file-width="2300" data-file-height="3700" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><b>Estàtua en peu</b>: <i><a href="/wiki/Apol%C2%B7lo_del_Belvedere" title="Apol·lo del Belvedere">Apol·lo del Belvedere</a></i> als <a href="/wiki/Museus_Vaticans" title="Museus Vaticans">Museus Vaticans</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 175px"> <div class="thumb" style="width: 170px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:KomOmbo_2004-12.jpg" class="mw-file-description" title="Baix relleu: al temple de Kom Ombo a Egipte"><img alt="Baix relleu: al temple de Kom Ombo a Egipte" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/23/KomOmbo_2004-12.jpg/120px-KomOmbo_2004-12.jpg" decoding="async" width="120" height="160" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/23/KomOmbo_2004-12.jpg/180px-KomOmbo_2004-12.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/23/KomOmbo_2004-12.jpg/240px-KomOmbo_2004-12.jpg 2x" data-file-width="600" data-file-height="800" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><b>Baix relleu</b>: al temple de <a href="/wiki/Kom_Ombo" title="Kom Ombo">Kom Ombo</a> a <a href="/wiki/Egipte" title="Egipte">Egipte</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 175px"> <div class="thumb" style="width: 170px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Buste_de_Voltaire.jpg" class="mw-file-description" title="Bust: Voltaire per Jean-Antoine Houdon el 1778"><img alt="Bust: Voltaire per Jean-Antoine Houdon el 1778" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/de/Buste_de_Voltaire.jpg/118px-Buste_de_Voltaire.jpg" decoding="async" width="118" height="160" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/de/Buste_de_Voltaire.jpg/177px-Buste_de_Voltaire.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/de/Buste_de_Voltaire.jpg/236px-Buste_de_Voltaire.jpg 2x" data-file-width="765" data-file-height="1035" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><b>Bust</b>: <a href="/wiki/Voltaire" title="Voltaire">Voltaire</a> per <a href="/wiki/Jean-Antoine_Houdon" title="Jean-Antoine Houdon">Jean-Antoine Houdon</a> el <a href="/wiki/1778" title="1778">1778</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 175px"> <div class="thumb" style="width: 170px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Rodin_torso_p1070096.jpg" class="mw-file-description" title="Tors: Tors d'Auguste Rodin"><img alt="Tors: Tors d'Auguste Rodin" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/ba/Rodin_torso_p1070096.jpg/120px-Rodin_torso_p1070096.jpg" decoding="async" width="120" height="160" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/ba/Rodin_torso_p1070096.jpg/180px-Rodin_torso_p1070096.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/ba/Rodin_torso_p1070096.jpg/240px-Rodin_torso_p1070096.jpg 2x" data-file-width="1920" data-file-height="2560" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><b>Tors</b>: <i>Tors</i> d'<a href="/wiki/Auguste_Rodin" title="Auguste Rodin">Auguste Rodin</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 175px"> <div class="thumb" style="width: 170px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Architectural_sculptures-Vienna-2.jpg" class="mw-file-description" title="Escultura arquitectònica: escultura en una obra arquitectònica a Viena"><img alt="Escultura arquitectònica: escultura en una obra arquitectònica a Viena" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2e/Architectural_sculptures-Vienna-2.jpg/120px-Architectural_sculptures-Vienna-2.jpg" decoding="async" width="120" height="160" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2e/Architectural_sculptures-Vienna-2.jpg/180px-Architectural_sculptures-Vienna-2.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2e/Architectural_sculptures-Vienna-2.jpg/240px-Architectural_sculptures-Vienna-2.jpg 2x" data-file-width="2448" data-file-height="3264" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><b>Escultura arquitectònica</b>: escultura en una obra arquitectònica a <a href="/wiki/Viena" title="Viena">Viena</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 175px"> <div class="thumb" style="width: 170px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Wfm_calder.jpg" class="mw-file-description" title="Escultura cinètica: Mòbil de l'any 1953 d'Alexander Calder"><img alt="Escultura cinètica: Mòbil de l'any 1953 d'Alexander Calder" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/11/Wfm_calder.jpg/140px-Wfm_calder.jpg" decoding="async" width="140" height="105" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/11/Wfm_calder.jpg/210px-Wfm_calder.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/11/Wfm_calder.jpg/280px-Wfm_calder.jpg 2x" data-file-width="1600" data-file-height="1200" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><b>Escultura cinètica</b>: <i>Mòbil</i> de l'any <a href="/wiki/1953" title="1953">1953</a> d'<a href="/wiki/Alexander_Calder" title="Alexander Calder">Alexander Calder</a></div> </li> </ul></div></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Materials">Materials</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escultura&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Materials"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Niccolo_da_Uzzano_by_Donatello_-_cast.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/19/Niccolo_da_Uzzano_by_Donatello_-_cast.jpg/220px-Niccolo_da_Uzzano_by_Donatello_-_cast.jpg" decoding="async" width="220" height="263" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/19/Niccolo_da_Uzzano_by_Donatello_-_cast.jpg/330px-Niccolo_da_Uzzano_by_Donatello_-_cast.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/19/Niccolo_da_Uzzano_by_Donatello_-_cast.jpg/440px-Niccolo_da_Uzzano_by_Donatello_-_cast.jpg 2x" data-file-width="912" data-file-height="1090" /></a><figcaption><i><a href="/wiki/Retrat_de_Niccol%C3%B2_da_Uzzano" title="Retrat de Niccolò da Uzzano">Retrat de Niccolò da Uzzano</a></i> en <a href="/wiki/Terracota" title="Terracota">terracota</a> policromada per <a href="/wiki/Donatello" title="Donatello">Donatello</a></figcaption></figure> <p>Els materials emprats en escultura determinen el resultat de l'aspecte i textura de l'obra així com les seves característiques físiques. Amb l'ús d'una pedra tova és més difícil obtenir un resultat minuciós a causa de la seva corrosió; en contraposició, amb un material més dur com el granit es requereix més esforç físic. Els detalls de formes delicades i amb calats s'aconsegueixen millor amb l'ús de la fusta, com ho demostren, per exemple, els retaules gòtics. El treball en argila permet diversos acabaments, des del més fi poliment a deixa les mateixes empremtes dels dits de l'artista. En conclusió, és l'escultor i el seu propòsit el que aconsegueix treure del material la forma i la textura desitjades. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="L'argila"><span id="L.27argila"></span>L'argila</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escultura&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: L'argila"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Argila" title="Argila">Argila</a></div> <p>L'argila és un dels materials més antics que ha utilitzat l'home; és fàcil de modelar i no necessita utensilis especials, ja que es pot treballar simplement amb les mans. Amb el <a href="/wiki/Fang_(geologia)" title="Fang (geologia)">fang</a> es poden crear motlles útils per a treballar amb altres materials o per fer reproduccions d'un mateix objecte. Si s'empra com a material definitiu s'ha de coure; llavors rep el nom de <a href="/wiki/Terracota" title="Terracota">terracota</a>. En la preparació del fang, els processos d'industrialització han modificat i alleugerit l'antic treball manual de premsat i esmicolament de l'argila; això fa possible que al mercat hi hagi blocs preparats a disposició dels escultors.<sup id="cite_ref-Mal85_65-0" class="reference"><a href="#cite_note-Mal85-65"><span class="cite-bracket">[</span>64<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els tipus d'argila més comuns són:<sup id="cite_ref-Mid36_66-0" class="reference"><a href="#cite_note-Mid36-66"><span class="cite-bracket">[</span>65<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <ul><li>Argila natural: extreta on s'ha format. S'utilitza sense cap afegitó.</li> <li>Argila rogenca: normalment conté ferro i és bastant suau, molt adequada per al modelatge al <a href="/wiki/Torn_de_terrissaire" title="Torn de terrissaire">torn de terrissaire</a> i per l'efectuat amb els dits.</li> <li><a href="/wiki/Argila_de_bola" title="Argila de bola">Argila de «bola»</a>: s'utilitza per donar plasticitat en unir-se a un altre tipus d'argila. És de color molt fosc –gairebé negre– i es contreu força durant la seva cocció.</li> <li>Argila bentonita: és blanca i molt fina d'origen de <a href="/wiki/Cendra_volc%C3%A0nica" title="Cendra volcànica">cendres volcàniques</a>. S'utilitza per donar plasticitat a altres tipus d'argila.</li> <li>Argila refractària: té una forta resistència a la calor. Hi ha força variants i acostumen a ésser aspres i granuloses.</li> <li>Argila de gres: té un color gris, és de gra fi i suporta altes temperatures de cocció.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_pedra">La pedra</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escultura&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: La pedra"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Pedra" title="Pedra">Pedra</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Michelangelo%27s_Moses_in_San_Pietro_in_Vincoli_2.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5f/Michelangelo%27s_Moses_in_San_Pietro_in_Vincoli_2.jpg/220px-Michelangelo%27s_Moses_in_San_Pietro_in_Vincoli_2.jpg" decoding="async" width="220" height="293" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5f/Michelangelo%27s_Moses_in_San_Pietro_in_Vincoli_2.jpg/330px-Michelangelo%27s_Moses_in_San_Pietro_in_Vincoli_2.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5f/Michelangelo%27s_Moses_in_San_Pietro_in_Vincoli_2.jpg/440px-Michelangelo%27s_Moses_in_San_Pietro_in_Vincoli_2.jpg 2x" data-file-width="2304" data-file-height="3072" /></a><figcaption><i><a href="/wiki/Mois%C3%A8s_(Miquel_%C3%80ngel)" title="Moisès (Miquel Àngel)">Moisès</a></i> en <a href="/wiki/Marbre" title="Marbre">marbre</a> de <a href="/wiki/Miquel_%C3%80ngel" class="mw-redirect" title="Miquel Àngel">Miquel Àngel</a></figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Relief_of_Narasimha_avatar_of_Vishnu_in_Chennakesava_temple_at_Belur.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a6/Relief_of_Narasimha_avatar_of_Vishnu_in_Chennakesava_temple_at_Belur.jpg/220px-Relief_of_Narasimha_avatar_of_Vishnu_in_Chennakesava_temple_at_Belur.jpg" decoding="async" width="220" height="360" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a6/Relief_of_Narasimha_avatar_of_Vishnu_in_Chennakesava_temple_at_Belur.jpg/330px-Relief_of_Narasimha_avatar_of_Vishnu_in_Chennakesava_temple_at_Belur.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a6/Relief_of_Narasimha_avatar_of_Vishnu_in_Chennakesava_temple_at_Belur.jpg/440px-Relief_of_Narasimha_avatar_of_Vishnu_in_Chennakesava_temple_at_Belur.jpg 2x" data-file-width="2111" data-file-height="3459" /></a><figcaption>Escultura d'<a href="/wiki/Esteatita" title="Esteatita">esteatita</a> al temple de <a href="/wiki/Belur" title="Belur">Belur</a></figcaption></figure> <p>La pedra és un material emprat des de l'antiguitat, ja que es troba de manera abundant a la <a href="/wiki/Natura" title="Natura">natura</a>, tot i que per treballar-la es necessiten eines especials. De pedra es van esculpir les <a href="/wiki/Venus_prehist%C3%B2rica" title="Venus prehistòrica">venus prehistòriques</a>, les estàtues gregues i les posteriors còpies romanes, així com les obres de grans escultors del <a href="/wiki/Escultura_del_Renaixement" title="Escultura del Renaixement">renaixement</a> com <a href="/wiki/Michelangelo" class="mw-redirect" title="Michelangelo">Michelangelo</a>, <a href="/wiki/Donatello" title="Donatello">Donatello</a> o <a href="/wiki/Bernini" class="mw-redirect" title="Bernini">Bernini</a>. És utilitzada des de fa molt de temps en monuments públics a pràcticament tots els països.<sup id="cite_ref-Fug153_67-0" class="reference"><a href="#cite_note-Fug153-67"><span class="cite-bracket">[</span>66<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En l'escultura, el tipus de pedres més utilitzades són: </p> <ul><li><a href="/wiki/Pedra_calc%C3%A0ria" title="Pedra calcària">Pedra calcària</a>: és una roca sedimentària tova fàcil de treballar; s'empra en treballs minuciosos. La seva conservació depèn molt de la qualitat de les pedreres. S'ha utilitzat molt en escultures monumentals, com a la <a href="/wiki/Gran_Esfinx" class="mw-redirect" title="Gran Esfinx">Gran Esfinx</a>. La pedra calcària va ser una de les més emprades a l'<a href="/wiki/Antic_Egipte" title="Antic Egipte">antic Egipte</a>: la major part de la <a href="/wiki/Vall_del_Nil" class="mw-redirect" title="Vall del Nil">vall del Nil</a> està excavada en aquesta classe de pedra, i amb el material de la <a href="/wiki/Pedrera" title="Pedrera">pedrera</a> de <a href="/wiki/Tura_(Egipte)" title="Tura (Egipte)">Tura</a> es van construir les estructures i la major part de les escultures de la <a href="/wiki/Necr%C3%B2polis_de_Guiza" title="Necròpolis de Guiza">necròpolis de Guiza</a>.<sup id="cite_ref-SurI205_68-0" class="reference"><a href="#cite_note-SurI205-68"><span class="cite-bracket">[</span>67<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li><a href="/wiki/Marbre" title="Marbre">Marbre</a>: és una pedra calcària metamòrfica de gra fi i compacte. El tractament de la seva superfície pot ser molt variat, obtenint-se diferents teixidures, amb més finor, aspror, etc. Com que és un material força perdurable, va ser un dels preferits dels grans artistes de l'<a href="/wiki/Edat_antiga" title="Edat antiga">antiguitat</a> i el <a href="/wiki/Renaixement" title="Renaixement">Renaixement</a>. El marbre blanc es va imposar a partir de l'època clàssica, ja que amb un bon polit pot assolir un aspecte translúcid i d'una gran brillantor; a més, és una pedra que no presenta grans fissures, i l'artista pot treballar-lo esculpint amb molta llibertat (els cops en una pedra que no sigui compacta poden arribar a produir-li fractures i obligar a canviar-la).<sup id="cite_ref-Mal24_69-0" class="reference"><a href="#cite_note-Mal24-69"><span class="cite-bracket">[</span>68<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li><a href="/wiki/Gres_(geologia)" class="mw-redirect" title="Gres (geologia)">Gres</a>: també anomenat pedra sorrenca, és una roca sedimentària molt fàcil de treballar en les pedreres, amb humitat natural; s'empra en labors que demanen minuciositat. S'ha utilitzat molt en el treball dels <a href="/wiki/Capitell" title="Capitell">capitells</a> <a href="/wiki/Rom%C3%A0nic" class="mw-redirect" title="Romànic">romànics</a>. Els colors més habituals són els terrosos i, en algun cas, un gris blavós. És una pedra molt porosa i que normalment no es pot polir. Actualment no s'utilitza en escultura.<sup id="cite_ref-Mid122_70-0" class="reference"><a href="#cite_note-Mid122-70"><span class="cite-bracket">[</span>69<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li><a href="/wiki/Alabastre_(mineral)" title="Alabastre (mineral)">Alabastre</a>: és un mineral de <a href="/wiki/Guix" title="Guix">guix</a>, de color groguenc, a primera vista semblant al marbre i lleugerament translúcid. És fràgil i trencadís, però molt fàcil de tractar.<sup id="cite_ref-Mid123_71-0" class="reference"><a href="#cite_note-Mid123-71"><span class="cite-bracket">[</span>70<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li><a href="/wiki/Granit" title="Granit">Granit</a> i <a href="/wiki/Diorita" title="Diorita">diorita</a>: són unes <a href="/wiki/Roques_%C3%ADgnies" class="mw-redirect" title="Roques ígnies">roques ígnies</a> molt més dures que el marbre; es formen per refredament de materials volcànics fosos. La seva qualitat és excel·lent una vegada tractats i polits, i es troben en una gran diversitat de colors. Han estat molt usats des de l'Antic Egipte fins als nostres dies.<sup id="cite_ref-Ser54_72-0" class="reference"><a href="#cite_note-Ser54-72"><span class="cite-bracket">[</span>71<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li><a href="/wiki/Esteatita" title="Esteatita">Esteatita</a>: és una roca metamòrfica formada en una gran part per <a href="/wiki/Talc" title="Talc">talc</a>; de fet, és un <a href="/wiki/Esquist" title="Esquist">esquist</a> de talc. És molt tova i fàcil de tallar.<sup id="cite_ref-Hartt1989_73-0" class="reference"><a href="#cite_note-Hartt1989-73"><span class="cite-bracket">[</span>72<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Mayer1993_74-0" class="reference"><a href="#cite_note-Mayer1993-74"><span class="cite-bracket">[</span>73<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Admet un bon poliment. Exposada a l'exterior, s'endureix amb el temps.<sup id="cite_ref-75" class="reference"><a href="#cite_note-75"><span class="cite-bracket">[</span>74<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Al tacte s'assembla al <a href="/wiki/Sab%C3%B3" title="Sabó">sabó</a>; d'aquí el seu nom en <a href="/wiki/Angl%C3%A8s" title="Anglès">anglès</a>, <i>soap stone</i>. Els <a href="/wiki/Inuit" title="Inuit">inuits</a> acostumaven a fer talles tradicionals emprant aquest material; també són d'esteatita les capes exteriors del <a href="/wiki/Crist_Redemptor_de_Rio_de_Janeiro" title="Crist Redemptor de Rio de Janeiro">Crist Redemptor de Rio de Janeiro</a>. A l'Índia hi ha alguns temples amb escultures d'esteatita; per exemple, a <a href="/wiki/Belur" title="Belur">Belur</a>.</li> <li><a href="/wiki/Quars" title="Quars">Quars</a>: es tracta d'un mineral d'una gran duresa, difícil de treballar. Malgrat això, hi ha exemples d'obres molt elaborades tallades en quars.<sup id="cite_ref-DoyleDickinson2008_76-0" class="reference"><a href="#cite_note-DoyleDickinson2008-76"><span class="cite-bracket">[</span>75<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li><a href="/wiki/Jade_(mineral)" class="mw-redirect" title="Jade (mineral)">Jade</a>: així s'anomenen dues pedres –la jadeïta i la nefrita– molt similars, encara que la nefrita té un aspecte més «orgànic» i la jadeïta més vidriós. Tenen una gamma de colors que va des del verd quasi blanc fins al verd molt fosc, quasi negre. Són minerals molt durs i, per aquest motiu, la seva talla és difícil. Per al seu poliment es fa servor el <a href="/wiki/Carbur_de_silici" title="Carbur de silici">carbur de silici</a> i el <a href="/wiki/Corind%C3%B3" title="Corindó">corindó</a> com a sorra en barreja aquosa. Les obres amb jade estan datades des de fa més de cinc mil anys a la <a href="/wiki/Xina" title="Xina">Xina</a>, <a href="/wiki/Mesoam%C3%A8rica" title="Mesoamèrica">Mesoamèrica</a> i <a href="/wiki/Austr%C3%A0lia" title="Austràlia">Austràlia</a>; ha estat a la Xina on hi ha hagut més producció.<sup id="cite_ref-Mal78_77-0" class="reference"><a href="#cite_note-Mal78-77"><span class="cite-bracket">[</span>76<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els <a href="/wiki/Maoris" title="Maoris">maoris</a> de <a href="/wiki/Nova_Zelanda" title="Nova Zelanda">Nova Zelanda</a> realitzen amb nefrita unes figures anomenades <i><a href="/w/index.php?title=Hei_tiki&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hei tiki (encara no existeix)">Hei tiki</a></i>.<sup id="cite_ref-78" class="reference"><a href="#cite_note-78"><span class="cite-bracket">[</span>77<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li></ul> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Alhambra_Detail_17.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Alhambra_Detail_17.JPG/220px-Alhambra_Detail_17.JPG" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Alhambra_Detail_17.JPG/330px-Alhambra_Detail_17.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Alhambra_Detail_17.JPG/440px-Alhambra_Detail_17.JPG 2x" data-file-width="2816" data-file-height="2112" /></a><figcaption><a href="/wiki/Moc%C3%A0rab" title="Mocàrab">Mocàrab</a> d'<a href="/wiki/Estuc" title="Estuc">estuc</a> a l'<a href="/wiki/Alhambra_de_Granada" class="mw-redirect" title="Alhambra de Granada">Alhambra de Granada</a></figcaption></figure> <p>Una part de l'escultura és la <a href="/wiki/Gl%C3%ADptica" title="Glíptica">glíptica</a>, el treball de pedres de mida no gaire gran considerades <a href="/wiki/Gemmes_treballades" title="Gemmes treballades">pedres precioses</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="L'estuc"><span id="L.27estuc"></span>L'estuc</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escultura&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: L'estuc"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Estuc" title="Estuc">Estuc</a></div> <p>L'estuc és una pasta aconseguida a base de <a href="/wiki/Cal%C3%A7" title="Calç">calç</a>, pols de marbre, sorra i cola de <a href="/wiki/Case%C3%AFna" title="Caseïna">caseïna</a>. Es va emprar ja a l'Antiga Grècia i a Roma per preparar motlles. L'<a href="/wiki/Art_isl%C3%A0mic" title="Art islàmic">art islàmic</a> el va utilitzar tallant-lo com adornaments <a href="/wiki/Moc%C3%A0rab" title="Mocàrab">mocàrabs</a> com els que es poden veure a l'<a href="/wiki/Alhambra_de_Granada" class="mw-redirect" title="Alhambra de Granada">Alhambra de Granada</a>. Al <a href="/wiki/Renaixement" title="Renaixement">Renaixement</a> en va ressorgir el seu ús en els buidatges de guix del natural; per exemple, aplicant-lo sobre diverses parts del cos humà o per fer màscares dels difunts que, posteriorment, els familiars guardaven com a record. Probablement es va utilitzar més durant el <a href="/wiki/Barroc" title="Barroc">barroc</a> com a motiu decoratiu dels sostres de palaus amb tot tipus d'ornamentació. Al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span> escultors com <a href="/wiki/George_Segal" title="George Segal">George Segal</a> o <a href="/wiki/Claes_Oldenburg" title="Claes Oldenburg">Claes Oldenburg</a> han realitzat obres figuratives en <a href="/wiki/Guix" title="Guix">guix</a>.<sup id="cite_ref-Mid141_79-0" class="reference"><a href="#cite_note-Mid141-79"><span class="cite-bracket">[</span>78<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Fug167_80-0" class="reference"><a href="#cite_note-Fug167-80"><span class="cite-bracket">[</span>79<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Els_metalls">Els metalls</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escultura&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Els metalls"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Metall" title="Metall">Metall</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Topos_V_-_001.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4f/Topos_V_-_001.jpg/220px-Topos_V_-_001.jpg" decoding="async" width="220" height="198" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4f/Topos_V_-_001.jpg/330px-Topos_V_-_001.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4f/Topos_V_-_001.jpg/440px-Topos_V_-_001.jpg 2x" data-file-width="1500" data-file-height="1349" /></a><figcaption><i>Topos V</i> obra en <a href="/wiki/Ferro" title="Ferro">ferro</a> de <a href="/wiki/Eduardo_Chillida_Juantegui" title="Eduardo Chillida Juantegui">Chillida</a></figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Sheik-el-Beled.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/73/Sheik-el-Beled.jpg/220px-Sheik-el-Beled.jpg" decoding="async" width="220" height="293" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/73/Sheik-el-Beled.jpg/330px-Sheik-el-Beled.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/73/Sheik-el-Beled.jpg/440px-Sheik-el-Beled.jpg 2x" data-file-width="500" data-file-height="667" /></a><figcaption>Sheik-el-Beled, escultura en <a href="/wiki/Fusta" title="Fusta">fusta</a> conservada al <a href="/wiki/Museu_d%27Antiguitats_Eg%C3%ADpcies" title="Museu d'Antiguitats Egípcies">Museu d'Antiguitats Egípcies</a></figcaption></figure> <p>Les planxes de <a href="/wiki/Coure" title="Coure">coure</a>, <a href="/wiki/Bronze" title="Bronze">bronze</a>, <a href="/wiki/Or" title="Or">or</a> i <a href="/wiki/Argent" title="Argent">argent</a> es poden utilitzar en la tècnica de l'elaboració directa, que es treballa amb un <a href="/wiki/Martell_(eina)" title="Martell (eina)">martell</a>, <a href="/wiki/Bur%C3%AD" title="Burí">burins</a> i <a href="/wiki/Punx%C3%B3" title="Punxó">punxons</a>. En les peces petites o en <a href="/wiki/Baix_relleu" title="Baix relleu">baixos relleus</a> s'utilitza el repussat. Per a la realització d'una escultura exempta i d'una mida més gran s'utilitza un cos dur, normalment de <a href="/wiki/Fusta" title="Fusta">fusta</a>. Aquest cos es cobreix amb <a href="/wiki/Betum_(geologia)" title="Betum (geologia)">betum</a> per a una millor adhesió de les xapes que es fixen amb claus o amb costures mitjançant fils metàl·lics; cal anar copejant el metall i, per poder prosseguir, cal escalfar les làmines per obtenir elasticitat al metall. Després d'aquesta primera fase, l'obra es va retocant amb els burins i els punxons. Antigament aquestes escultures es realitzaven per al seu ús com a <a href="/wiki/Reliquiari" title="Reliquiari">reliquiaris</a>, i es deixava l'interior buit per a la custòdia de <a href="/wiki/Rel%C3%ADquia" title="Relíquia">relíquies</a>.<sup id="cite_ref-Fug158_81-0" class="reference"><a href="#cite_note-Fug158-81"><span class="cite-bracket">[</span>80<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els metalls més usats són: </p> <ul><li><a href="/wiki/Or" title="Or">Or</a>: junt amb el <a href="/wiki/Coure" title="Coure">coure</a> va ser un dels primers metalls emprats per l'home, per la seva bellesa i perquè es pot treballar amb facilitat. S'han trobat jaciments arqueològics a <a href="/wiki/Ur" title="Ur">Ur</a>, <a href="/wiki/Troia" title="Troia">Troia</a> i <a href="/wiki/Micenes" title="Micenes">Micenes</a> que demostren que ja es feia servir durant el <a href="/wiki/Neol%C3%ADtic" title="Neolític">neolític</a>.<sup id="cite_ref-Mal163_82-0" class="reference"><a href="#cite_note-Mal163-82"><span class="cite-bracket">[</span>81<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els <a href="/wiki/Escites" title="Escites">escites</a> van treballar en una àmplia varietat de materials, però és en l'or on van destacar: realitzaren peces amb influència grega que tenien una utilitat decorativa, com adornaments per als cavalls, beines d'armes i objectes de joieria. Aquestes petites escultures van ser realitzades amb una gran precisió i amb molt de detall.<sup id="cite_ref-SiB26_83-0" class="reference"><a href="#cite_note-SiB26-83"><span class="cite-bracket">[</span>82<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li><a href="/wiki/Bronze" title="Bronze">Bronze</a>: aquest metall, normalment un aliatge de <a href="/wiki/Coure" title="Coure">coure</a> i <a href="/wiki/Estany_(element)" title="Estany (element)">estany</a>, és el més utilitzat per a la <a href="/wiki/Fosa_(metal%C2%B7l%C3%BArgia)" title="Fosa (metal·lúrgia)">fosa</a> de models d'escultura. Els bronzes «pobres», és a dir, els que contenen un alt percentatge de coure, poden ser treballats en làmines i esculpits en fred amb l'ús de cisells; tanmateix, els colaments solen ser força defectuosos. En canvi, els aliatges amb més contingut d'estany o de <a href="/wiki/Zinc" title="Zinc">zinc</a> quan es fonen tenen un grau més elevat de fluïdesa (per això són molt més utilitzats en la reproducció amb motlle); s'adhereixen millor a les cares internes i la seva reproducció permet assolir els mínims detalls. Normalment, per a l'acabament de les escultures en bronze, s'aplica una capa de pàtina per unificar el color.<sup id="cite_ref-Mal42_84-0" class="reference"><a href="#cite_note-Mal42-84"><span class="cite-bracket">[</span>83<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li><a href="/wiki/Ferro" title="Ferro">Ferro</a>: és un dels metalls que s'utilitza per a fer escultures, i es treballa fent servir diferents tècniques.</li> <li><a href="/wiki/Acer_Corten" class="mw-redirect" title="Acer Corten">Acer Corten</a>: aquest tipus d'<a href="/wiki/Acer" title="Acer">acer</a> està fabricat amb una composició química que fa possible que la seva <a href="/wiki/Oxidaci%C3%B3" title="Oxidació">oxidació</a> quedi més protegida davant la <a href="/wiki/Corrosi%C3%B3" title="Corrosió">corrosió</a> atmosfèrica; per aquest motiu, molts artistes l'utilitzen com a material més adequat per exposar la seva obra a la intempèrie. També es valora el seu característic color vermellós ataronjat, que és el resultat d'un alt contingut en <a href="/wiki/Coure" title="Coure">coure</a>, <a href="/wiki/Crom" title="Crom">crom</a> i <a href="/wiki/N%C3%ADquel" title="Níquel">níquel</a>. Entre els nombrosos escultors que l'han utilitzat hi ha <a href="/wiki/Eduardo_Chillida" class="mw-redirect" title="Eduardo Chillida">Eduardo Chillida</a>, <a href="/wiki/Richard_Serra" title="Richard Serra">Richard Serra</a>, <a href="/wiki/Jorge_Oteiza" class="mw-redirect" title="Jorge Oteiza">Jorge Oteiza</a>, <a href="/wiki/Pablo_Picasso" title="Pablo Picasso">Pablo Picasso</a> o <a href="/wiki/Josep_Plandiura" class="mw-redirect" title="Josep Plandiura">Josep Plandiura</a>.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_fusta">La fusta</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escultura&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: La fusta"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Fusta" title="Fusta">Fusta</a></div> <p>La fusta és un material molt apreciat pels escultors, tant per les seves propietats físiques com pels bons resultats que ofereix. Hi ha molts tipus de fusta i en funció de la seva qualitat la peça es pot tenyir amb <a href="/wiki/Anilina" title="Anilina">anilines</a> a l'aigua o <a href="/wiki/Alcohol" title="Alcohol">alcohol</a>, policromar-la o, fins i tot, deixar-la amb el seu color natural, protegint-la amb <a href="/wiki/Goma_laca" title="Goma laca">goma laca</a>. Les fustes anomenades nobles –<a href="/wiki/Noguera" title="Noguera">noguera</a>, <a href="/wiki/Roure" title="Roure">roure</a>, <a href="/wiki/Faig" title="Faig">faig</a>, <a href="/wiki/Cedre" class="mw-redirect" title="Cedre">cedre</a>, <a href="/w/index.php?title=Swietenia_mahagoni&action=edit&redlink=1" class="new" title="Swietenia mahagoni (encara no existeix)">caoba</a> i altres– se solen deixar amb el seu color natural, protegint-les amb una <a href="/wiki/Cera" title="Cera">cera</a> neutra.<sup id="cite_ref-Med21_85-0" class="reference"><a href="#cite_note-Med21-85"><span class="cite-bracket">[</span>84<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La fusta s'ha de tallar almenys cinc anys abans de realitzar l'obra i a l'hivern, que és quan la <a href="/wiki/Saba_(biologia)" title="Saba (biologia)">saba</a> es troba a les arrels: d'aquesta manera s'aconsegueix que la fusta estigui ben seca i no s'afavoreix la seva descomposició. Els arbres presenten uns troncs amb diàmetres més o menys determinats i això obliga a preparar peces diferents segons les necessitats de l'obra. Habitualment la fusta s'adquireix en taulons que prèviament a l'encolatge han de tallar-se segons la dimensió de la peça a realitzar; per aconseguir un bloc ample d'un mateix tauló han de disposar-se els diferents trossos un damunt de l'altre en el mateix sentit que el tauló original. Sovint, les escultures de fusta s'alleugereixen fent el buit en el seu interior.<sup id="cite_ref-Med42_86-0" class="reference"><a href="#cite_note-Med42-86"><span class="cite-bracket">[</span>85<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>L'escultura en fusta <a href="/wiki/Policromia" title="Policromia">policromada</a> ha ocupat un lloc important dins la imatgeria religiosa. Un cop tallada la peça, aquesta es cobria amb una capa de <a href="/wiki/Guix" title="Guix">guix</a> o bé amb una tela fina sobre la qual es posava el guix com a preparació i aïllant de la pintura feta amb colors al <a href="/wiki/Tremp_d%27ou" class="mw-redirect" title="Tremp d'ou">tremp</a> o a <a href="/wiki/Pintura_a_l%27oli" title="Pintura a l'oli">l'oli</a>, o bé afegint un <a href="/wiki/Daurat" title="Daurat">daurat</a> amb fulles de <a href="/wiki/Pa_d%27or" title="Pa d'or">pa d'or</a>.<sup id="cite_ref-Mal20_87-0" class="reference"><a href="#cite_note-Mal20-87"><span class="cite-bracket">[</span>86<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="L'ivori"><span id="L.27ivori"></span>L'ivori</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escultura&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: L'ivori"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Cristo_de_don_Fernando_y_do%C3%B1a_Sancha_(anverso).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ae/Cristo_de_don_Fernando_y_do%C3%B1a_Sancha_%28anverso%29.jpg/220px-Cristo_de_don_Fernando_y_do%C3%B1a_Sancha_%28anverso%29.jpg" decoding="async" width="220" height="312" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ae/Cristo_de_don_Fernando_y_do%C3%B1a_Sancha_%28anverso%29.jpg/330px-Cristo_de_don_Fernando_y_do%C3%B1a_Sancha_%28anverso%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ae/Cristo_de_don_Fernando_y_do%C3%B1a_Sancha_%28anverso%29.jpg/440px-Cristo_de_don_Fernando_y_do%C3%B1a_Sancha_%28anverso%29.jpg 2x" data-file-width="2347" data-file-height="3330" /></a><figcaption><i><a href="/wiki/Crucifix_de_don_Fernando_y_do%C3%B1a_Sancha" title="Crucifix de don Fernando y doña Sancha">Crucifix de don Fernando y doña Sancha</a></i>, una peça d'<a href="/wiki/Ivori" class="mw-redirect" title="Ivori">ivori</a></figcaption></figure> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Ivori" class="mw-redirect" title="Ivori">Ivori</a></div> <p>L'ivori s'obté dels <a href="/wiki/Ullals" class="mw-redirect" title="Ullals">ullals</a> de diversos animals, particularment dels <a href="/wiki/Elefants" title="Elefants">elefants</a>. Hom l'ha treballat en tots els països, principalment a l'Àfrica, Japó, Xina, l'Índia, l'àrea mediterrània i l'Europa continental. L'ús ornamental de l'ivori tallat ja es produïa a l'Antic Egipte i a Mesopotàmia. És fàcil de tallar i si es volen obtenir superfícies planes es tallen els ullals longitudinalment i se submergeixen en una barreja d'oli d'ametlles amb vinagre; en absorbir aquest líquid l'ivori s'estova i pot modelar-se lleugerament.<sup id="cite_ref-Fug150_88-0" class="reference"><a href="#cite_note-Fug150-88"><span class="cite-bracket">[</span>87<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Va tenir un gran desenvolupament a l'època <a href="/wiki/Escultura_rom%C3%A0nica" title="Escultura romànica">romànica</a> en zones d'influència [[<a href="/wiki/Art_carolingi" title="Art carolingi">Art carolingi</a> |carolíngia]]. Els treballs en ivori s'aplicaven en objectes <a href="/wiki/Lit%C3%BArgia" title="Litúrgia">litúrgics</a>, en cobertes de llibres o plaques per als frontals dels altars. Els <a href="/wiki/Olifant" title="Olifant">olifants</a> eren instruments de vent tallats i elaborats amb ullals d'elefant, i tenien unes delicades miniatures que formaven part dels estris de caça dels cavallers durant l'<a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">edat mitjana</a>. Hom creu que el <a href="/wiki/Crucifix_de_don_Fernando_y_do%C3%B1a_Sancha" title="Crucifix de don Fernando y doña Sancha">crucifix de don Fernando y doña Sancha</a>, datat cap a l'any <a href="/wiki/1063" title="1063">1063</a>, va ser el primer realitzat a la <a href="/wiki/Hisp%C3%A0nia" title="Hispània">Hispània</a> que conté la representació de la imatge de <a href="/wiki/Crist" title="Crist">Crist</a>.<sup id="cite_ref-Gom162_89-0" class="reference"><a href="#cite_note-Gom162-89"><span class="cite-bracket">[</span>88<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Són famoses les talles d'ivori realitzades a <a href="/wiki/Malines" title="Malines">Malines</a>; <a href="/wiki/Rubens" class="mw-redirect" title="Rubens">Rubens</a> va arribar a dissenyar escultures que van ser tallades en aquest material per Lucas Faydherbe (Malines, 1617-1697), el qual va treballar durant tres anys al taller del pintor.<sup id="cite_ref-Rio31_90-0" class="reference"><a href="#cite_note-Rio31-90"><span class="cite-bracket">[</span>89<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="El_formigó"><span id="El_formig.C3.B3"></span>El formigó</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escultura&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: El formigó"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Monument_a_Narc%C3%ADs_Monturiol_-_003.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/05/Monument_a_Narc%C3%ADs_Monturiol_-_003.jpg/220px-Monument_a_Narc%C3%ADs_Monturiol_-_003.jpg" decoding="async" width="220" height="293" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/05/Monument_a_Narc%C3%ADs_Monturiol_-_003.jpg/330px-Monument_a_Narc%C3%ADs_Monturiol_-_003.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/05/Monument_a_Narc%C3%ADs_Monturiol_-_003.jpg/440px-Monument_a_Narc%C3%ADs_Monturiol_-_003.jpg 2x" data-file-width="1125" data-file-height="1500" /></a><figcaption><i>Monument a Narcís Monturiol</i> en <a href="/wiki/Formig%C3%B3" title="Formigó">formigó</a> i <a href="/wiki/Coure" title="Coure">coure</a>, de <a href="/wiki/Josep_Maria_Subirachs" class="mw-redirect" title="Josep Maria Subirachs">Josep Maria Subirachs</a></figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:WolfVostellCarInConcrete.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/12/WolfVostellCarInConcrete.jpg/220px-WolfVostellCarInConcrete.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/12/WolfVostellCarInConcrete.jpg/330px-WolfVostellCarInConcrete.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/12/WolfVostellCarInConcrete.jpg/440px-WolfVostellCarInConcrete.jpg 2x" data-file-width="2319" data-file-height="1739" /></a><figcaption><a href="/wiki/Wolf_Vostell" title="Wolf Vostell">Wolf Vostell</a>, <i>VOAEX</i>, 1976, Los Barruecos, Museu Vostell Malpartida.</figcaption></figure> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Formig%C3%B3" title="Formigó">Formigó</a></div> <p>L'ús del formigó en l'escultura és relativament recent i ha adquirit més importància a mesura que ha augmentat el seu ús en les <a href="/wiki/Fa%C3%A7ana" title="Façana">façanes</a> <a href="/wiki/Arquitectura" title="Arquitectura">arquitectòniques</a> dels edificis. Sobre el formigó es poden aconseguir textures diferents amb l'ús de cisells o llimes. És una material econòmic i permet la seva exposició a l'aire lliure. <a href="/wiki/Henry_Moore" title="Henry Moore">Henry Moore</a> el va emprar en diverses obres.<sup id="cite_ref-Mid160_91-0" class="reference"><a href="#cite_note-Mid160-91"><span class="cite-bracket">[</span>90<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> S'utilitza fent un buidatge sòlid dins un motlle de <a href="/wiki/Guix" title="Guix">guix</a> xop en aigua, per evitar que en posar la barreja de formigó aquest xucli l'aigua que porta la barreja. És convenient que la massa del formigó sigui el més compacta possible per tal que mantingui la seva densitat homogènia i per evitar bombolles d'aire al final del procés. També es poden utilitzar motlles realitzats amb calaixos de fusta prèviament untats amb greixos o olis.<sup id="cite_ref-Mid165_92-0" class="reference"><a href="#cite_note-Mid165-92"><span class="cite-bracket">[</span>91<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Per a la realització d'un buidatge, el motlle de guix ha d'aïllar-se amb capes de <a href="/wiki/Goma_laca" title="Goma laca">goma laca</a>. El formigó ha de posar-se en capes i amb trossos de <a href="/wiki/Fibra_de_vidre" title="Fibra de vidre">fibra de vidre</a> tot adaptant-lo a la forma final de l'escultura, i cal donar-ne dues o tres capes intercalades.<sup id="cite_ref-Mid166_93-0" class="reference"><a href="#cite_note-Mid166-93"><span class="cite-bracket">[</span>92<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El formigó també pot ser modelat sobre una carcassa realitzada normalment amb vares d'<a href="/w/index.php?title=Acer_dol%C3%A7&action=edit&redlink=1" class="new" title="Acer dolç (encara no existeix)">acer dolç</a> i una xarxa metàl·lica. Aquesta armadura es cobreix amb una barreja espessa de formigó, reforçant-la amb <a href="/wiki/Fibra_de_vidre" title="Fibra de vidre">fibra de vidre</a>. Quan aquesta capa està quasi seca es modela sobre seu amb una altra massa més espessa de formigó, fins a l'acabament de l'obra.<sup id="cite_ref-Mid164_94-0" class="reference"><a href="#cite_note-Mid164-94"><span class="cite-bracket">[</span>93<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Tècniques"><span id="T.C3.A8cniques"></span>Tècniques</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escultura&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Tècniques"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Pointing_machine.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/81/Pointing_machine.jpg/220px-Pointing_machine.jpg" decoding="async" width="220" height="262" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/81/Pointing_machine.jpg/330px-Pointing_machine.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/81/Pointing_machine.jpg/440px-Pointing_machine.jpg 2x" data-file-width="1920" data-file-height="2289" /></a><figcaption>Màquina de treure punts, útil tant per a pedra com per a fusta</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Schnitzmesser.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5a/Schnitzmesser.jpg/220px-Schnitzmesser.jpg" decoding="async" width="220" height="147" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5a/Schnitzmesser.jpg/330px-Schnitzmesser.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5a/Schnitzmesser.jpg/440px-Schnitzmesser.jpg 2x" data-file-width="3456" data-file-height="2304" /></a><figcaption>Gúbies per la talla de la fusta</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Kneden_van_klei.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6e/Kneden_van_klei.jpg/220px-Kneden_van_klei.jpg" decoding="async" width="220" height="166" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6e/Kneden_van_klei.jpg/330px-Kneden_van_klei.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6e/Kneden_van_klei.jpg/440px-Kneden_van_klei.jpg 2x" data-file-width="2592" data-file-height="1952" /></a><figcaption>Amassat de l'argila</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Born_bronze_-_Bronze_casts.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/de/Born_bronze_-_Bronze_casts.jpg/220px-Born_bronze_-_Bronze_casts.jpg" decoding="async" width="220" height="220" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/de/Born_bronze_-_Bronze_casts.jpg/330px-Born_bronze_-_Bronze_casts.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/de/Born_bronze_-_Bronze_casts.jpg/440px-Born_bronze_-_Bronze_casts.jpg 2x" data-file-width="1194" data-file-height="1194" /></a><figcaption>Bronze fos abocat dins motlles</figcaption></figure> <p>Els escultors solen preparar la seva obra construint un petit model de la figura, d'argila o de guix.<sup id="cite_ref-Fug153_67-1" class="reference"><a href="#cite_note-Fug153-67"><span class="cite-bracket">[</span>66<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquest model equival a l'<a href="/wiki/Esb%C3%B3s" class="mw-redirect" title="Esbós">esbós</a> del <a href="/wiki/Pintor" title="Pintor">pintor</a> o al <a href="/wiki/Pl%C3%A0nol" class="mw-redirect" title="Plànol">plànol</a> de l'<a href="/wiki/Arquitecte" title="Arquitecte">arquitecte</a>. El procediment fonamental i el més clàssic és l'esculpit, servint-se d'una <a href="/wiki/Escarpa_(eina)" class="mw-redirect" title="Escarpa (eina)">escarpa</a>, un <a href="/wiki/Bur%C3%AD" title="Burí">burí</a> o un <a href="/wiki/Cisell" title="Cisell">cisell</a> segons les necessitats; fins i tot els procediments de fondre i modelar requereixen retocs de cisell en els detalls. A més a més, s'usen altres accions com el modelat o buidatge, el cisellat, el repujat, l'embotit, el gravat i l'estampat o encunyat. És interessant adonar-se del poc que han canviat amb el pas del temps les tècniques del modelatge i de la talla, en comparació amb els canvis que s'han produït en altres <a href="/wiki/Belles_arts" title="Belles arts">belles arts</a>. Només al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span> es van començar a introduir nous mètodes de treball.<sup id="cite_ref-Sar1202_95-0" class="reference"><a href="#cite_note-Sar1202-95"><span class="cite-bracket">[</span>94<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A continuació es llisten les tècniques més utilitzades: </p> <ul><li>Esculpit: consisteix a treure partícules al bloc ja escalabornat fins a obtenir la figura desitjada. Antigament la talla s'efectuava amb instruments de ferro, que per la seva blanor es deterioraven ben aviat. En algunes escultures encara s'observa el senyal de punxons i cisells. Actualment, a més a més de les eines tradicionals s'utilitza el disc de diamant per a la pedra i els discs de <a href="/wiki/Widia" class="mw-redirect" title="Widia">widia</a> per a la fusta.<sup id="cite_ref-Sar1204_96-0" class="reference"><a href="#cite_note-Sar1204-96"><span class="cite-bracket">[</span>95<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Per poder reproduir les formes del model en materials com la pedra o fusta, i en una mateixa mida, s'utilitza el mètode de treure punts amb el puntòmetre o <a href="/wiki/M%C3%A0quina_de_treure_punts" title="Màquina de treure punts">màquina de treure punts</a>. És un artefacte amb una combinació de barnilles metàl·liques articulades acabada en una agulla de secció triangular i amb la punta esmolada. Serveix per mesurar punts determinats en un model i traspassar aquesta mida al material on es fa l'escultura definitiva. L'agulla es desplaça per una guia per cercar la profunditat del punt i es fixa amb un cargol.<sup id="cite_ref-Med50_97-0" class="reference"><a href="#cite_note-Med50-97"><span class="cite-bracket">[</span>96<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li>Modelat: consisteix a donar la forma desitjada a una pasta, afegint o llevant porcions de la massa. <ul><li><a href="/wiki/Argila" title="Argila">Argila</a>: habitualment, per al treball de les escultures en argila moltes cultures van emprar les mateixes tècniques que per a la <a href="/wiki/Terrissa" title="Terrissa">terrissa</a>, amb rotlles, plaques o tubs d'argila. També s'ha utilitzat la pressió: l'argila humida es comprimeix en motlles de fang prèviament cuits. Aquesta tècnica va ser emprada pels grecs ja al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">iii</span> aC, tal com s'observa en unes figures conegudes amb el nom de <a href="/wiki/Tanagra" class="mw-redirect" title="Tanagra">Tanagra</a>.<sup id="cite_ref-Mid18_60-1" class="reference"><a href="#cite_note-Mid18-60"><span class="cite-bracket">[</span>59<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'argila, una vegada modelada i abans de la seva cocció al forn, ha de mantenir-se en contacte amb l'aire o en un ambient sec per al seu dessecament per tal que adquireixi consistència i per evitar-ne deformacions.<sup id="cite_ref-Mal91_98-0" class="reference"><a href="#cite_note-Mal91-98"><span class="cite-bracket">[</span>97<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li><a href="/wiki/Cera" title="Cera">Cera</a>: la cera es modela com a material auxiliar per a la realització d'esbossos; aquests serveixen a l'escultor tant com a guia per visualitzar la seva obra final en un altre material com a matriu per al buidatge posterior en bronze. Més recentment s'ha utilitzat per a la creació de personatges que s'exposen en <a href="/w/index.php?title=Museu_de_cera&action=edit&redlink=1" class="new" title="Museu de cera (encara no existeix)">museus de cera</a>. A nivell decoratiu es fan imitacions de fruites en cera. Igual que en el modelatge amb argila, les mans de l'artista són la primera eina a tenir en compte, però aquest pot ajudar-se amb espàtules, rascadors i <a href="/wiki/Llima_(eina)" title="Llima (eina)">llimes</a>. La substància pot ser cera verge d'abella o cera industrial, la qual es pot trobar en el mercat amb diverses dureses. Per construir la base per muntar la cera és necessària una armadura que pot ser des d'un simple filferro de <a href="/wiki/Coure" title="Coure">coure</a>, per a peces petites, fins d'altres més complicades quan l'obra és d'una envergadura més gran.<sup id="cite_ref-Sub14_99-0" class="reference"><a href="#cite_note-Sub14-99"><span class="cite-bracket">[</span>98<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li><a href="/wiki/Plastilina" title="Plastilina">Plastilina</a>: es modela amb les mans o petites espàtules, pràcticament igual com es fa amb la cera, i serveix com a esbós per a l'obra escultòrica. La plastilina té també un lloc destacat en l'<a href="/wiki/Animaci%C3%B3" title="Animació">animació</a>; <a href="/wiki/Nick_Park" title="Nick Park">Nick Park</a>, guanyador de dos <a href="/wiki/Oscar" title="Oscar">Oscars</a> amb els curtmetratges de <i><a href="/wiki/Wallace_i_Gromit" title="Wallace i Gromit">Wallace i Gromit</a></i> (1992-1995), n'és un promotor del seu ús.</li></ul></li> <li>Buidat: consisteix a realitzar un objecte amb una forma buida per a omplir-o després amb un material fos o una pasta qualsevol i assolir la «positiva». Es poden fer peces de <a href="/wiki/Guix" title="Guix">guix</a>, però no estan gaire valorades, ja que el material és pobre i és fàcil que pateixi ruptures. Amb la <a href="/w/index.php?title=Resina_de_vidre&action=edit&redlink=1" class="new" title="Resina de vidre (encara no existeix)">resina de vidre</a> i barreges de pols de marbre juntament amb pigments es poden aconseguir còpies de diversos colors i textures.<sup id="cite_ref-Mid12_100-0" class="reference"><a href="#cite_note-Mid12-100"><span class="cite-bracket">[</span>99<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li><a href="/wiki/Cera_perduda" title="Cera perduda">Cera perduda</a>: aquest mètode és el més estès per al treball amb metalls com el <a href="/wiki/Bronze" title="Bronze">bronze</a>, que s'aboca colat dins del motlle en forma líquida i així arriba a tots els racons. Quan se solidifica s'aconsegueix una còpia completament fidel al model del motlle. Històricament es coneix l'ús de la fosa a la cera perduda ja en estàtues de gran mida d'ençà el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ii</span>, com s'ha trobat en obres de l'Antic Egipte i Mesopotàmia, i un ús ja sistemàtic d'ençà el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">v</span> a Grècia. Des de llavors, l'escultura en bronze s'ha realitzat fent servir aquest mètode, ja que permet la reutilització dels motlles i, per tant, la producció en sèrie d'escultures.<sup id="cite_ref-Mal41_101-0" class="reference"><a href="#cite_note-Mal41-101"><span class="cite-bracket">[</span>100<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li>Cisellat: consisteix a retocar amb un cisell les figures obtingudes a partir del buidatge i també realitzar amb el cisell <a href="/wiki/Baix_relleu" title="Baix relleu">baixos relleu</a> en una làmina metàl·lica.<sup id="cite_ref-Fat61_102-0" class="reference"><a href="#cite_note-Fat61-102"><span class="cite-bracket">[</span>101<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li>Repujat o repussat: aquesta tècnica consisteix a martellejar la part del darrere d'una làmina de metall aplicada sobre un motlle; d'aquesta manera es produeixen els relleus i els buits necessaris per aconseguir la forma que es pretén.<sup id="cite_ref-Fat205_103-0" class="reference"><a href="#cite_note-Fat205-103"><span class="cite-bracket">[</span>102<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li>Estampat: aquest mètode imprimeix sobre una làmina de metall o de pasta un encuny perquè les figures en buit quedin en relleu.</li> <li>Soldadura elèctrica: aquest tipus de <a href="/wiki/Soldadura" title="Soldadura">soldadura</a> s'utilitza fonent un <a href="/wiki/El%C3%A8ctrode" title="Elèctrode">elèctrode</a> de <a href="/wiki/Ferro" title="Ferro">ferro</a> en les superfícies que es desitgen unir. Es caracteritza per efectuar una unió molt sòlida i rígida, la qual permet unir diferents objectes de ferro.</li> <li>Soldadura autògena: aquest tipus de <a href="/wiki/Soldadura_oxiacetil%C3%A8nica" title="Soldadura oxiacetilènica">soldadura</a> permet aconseguir una escultura amb una tècnica similar a la que es practica amb l'argila. La fortalesa de la soldadura és menor que l'assolida amb soldadura elèctrica, però té l'avantatge de permetre la creació d'obres més plàstiques.</li> <li>Embotit: consisteix a aplicar una prima xapa de metall preciós sobre un motlle dur i a força de cops s'obté la forma del motlle i després, retirant la xapa i unint les vores, en queda una estàtua o un objecte artístic buit però amb una aparença massissa. També es diu embotit o incrustat el resultat d'introduir algunes peces en les obertures o solcs practicats en altres peces.<sup id="cite_ref-Fat92_64-1" class="reference"><a href="#cite_note-Fat92-64"><span class="cite-bracket">[</span>63<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li><a href="/wiki/Galvanopl%C3%A0stia" title="Galvanoplàstia">Galvanoplàstia</a>: el descobriment d'aquesta tècnica va tenir lloc durant la primera meitat del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>. Consisteix a dipositar, per <a href="/wiki/Electr%C3%B2lisi" title="Electròlisi">electròlisi</a>, qualsevol tipus de metall sobre la superfície interior d'un motlle que és el negatiu d'una peça original.<sup id="cite_ref-Sub21_104-0" class="reference"><a href="#cite_note-Sub21-104"><span class="cite-bracket">[</span>103<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Al començament es van utilitzar motlles de metall perquè eren més bons conductors elèctrics, però més endavant es van utilitzar motlles de plàstic resistents a l'acció química del bany electrolític. S'aconseguí que fossin conductors d'electricitat cobrint-los amb pols de <a href="/wiki/Grafit_(mineral)" class="mw-redirect" title="Grafit (mineral)">grafit</a> o qualsevol altre tipus de metall, amb la condició que tingui un punt de fusió inferior al del metall sobre el que ha de dipositar-se per obtenir la peça final.<sup id="cite_ref-Mal59_105-0" class="reference"><a href="#cite_note-Mal59-105"><span class="cite-bracket">[</span>104<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les reproduccions surten força barates, però com se'n poden fer moltes, perden una part del valor com a obra d'art, emprant-se'n més com a objectes industrialitzats.<sup id="cite_ref-Mal59_105-1" class="reference"><a href="#cite_note-Mal59-105"><span class="cite-bracket">[</span>104<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Cànon_de_proporcions"><span id="C.C3.A0non_de_proporcions"></span>Cànon de proporcions</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escultura&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: Cànon de proporcions"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <table cellspacing="0" style="margin-left:10px; float:right;"> <tbody><tr> <td><link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30739710"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 235px"> <div class="thumb" style="width: 230px; height: 270px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Anatomical_and_geometrical_proportions_-_Albrecht_D%C3%BCrer.png" class="mw-file-description" title="Dibuix per al tractat de Dürer"><img alt="Dibuix per al tractat de Dürer" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/11/Anatomical_and_geometrical_proportions_-_Albrecht_D%C3%BCrer.png/186px-Anatomical_and_geometrical_proportions_-_Albrecht_D%C3%BCrer.png" decoding="async" width="186" height="240" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/11/Anatomical_and_geometrical_proportions_-_Albrecht_D%C3%BCrer.png/280px-Anatomical_and_geometrical_proportions_-_Albrecht_D%C3%BCrer.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/11/Anatomical_and_geometrical_proportions_-_Albrecht_D%C3%BCrer.png/373px-Anatomical_and_geometrical_proportions_-_Albrecht_D%C3%BCrer.png 2x" data-file-width="654" data-file-height="842" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Dibuix per al tractat de <a href="/wiki/Albrecht_D%C3%BCrer" title="Albrecht Dürer">Dürer</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 235px"> <div class="thumb" style="width: 230px; height: 270px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Da_Vinci_Vitruve_Luc_Viatour.jpg" class="mw-file-description" title="Cànon de Leonardo da Vinci"><img alt="Cànon de Leonardo da Vinci" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/22/Da_Vinci_Vitruve_Luc_Viatour.jpg/176px-Da_Vinci_Vitruve_Luc_Viatour.jpg" decoding="async" width="176" height="240" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/22/Da_Vinci_Vitruve_Luc_Viatour.jpg/265px-Da_Vinci_Vitruve_Luc_Viatour.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/22/Da_Vinci_Vitruve_Luc_Viatour.jpg/353px-Da_Vinci_Vitruve_Luc_Viatour.jpg 2x" data-file-width="2258" data-file-height="3070" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Cànon de <a href="/wiki/Leonardo_da_Vinci" title="Leonardo da Vinci">Leonardo da Vinci</a></div> </li> </ul></div></div></div> </td></tr></tbody></table> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Home_de_Vitruvi" title="Home de Vitruvi">Home de Vitruvi</a></div> <p>El <a href="/wiki/C%C3%A0non_(est%C3%A8tica)" class="mw-redirect" title="Cànon (estètica)">cànon</a> és el conjunt proporcions ideals de la figura humana i les seves regles de composició, molt utilitzades pels antics artistes <a href="/wiki/Antic_Egipte" title="Antic Egipte">egipcis</a> i <a href="/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia" title="Antiga Grècia">grecs</a>. Representa en escultura i en <a href="/wiki/Pintura" title="Pintura">pintura</a> el que el <a href="/wiki/M%C3%B2dul" title="Mòdul">mòdul</a> representa en <a href="/wiki/Arquitectura" title="Arquitectura">arquitectura</a>. </p><p>Els egipcis tenien una norma, anomenada «cànon de perfil», que aplicaven en la representació dels <a href="/wiki/Cos_hum%C3%A0" title="Cos humà">cossos humans</a> que apareixien en els <a href="/wiki/Relleu_(escultura)" title="Relleu (escultura)">relleus</a>. El model consistia en la figura en posició dempeus; els mòduls guardaven relació amb la <a href="/wiki/M%C3%A0" title="Mà">mà</a> i el <a href="/wiki/Bra%C3%A7_(anatomia)" title="Braç (anatomia)">braç</a>, el <a href="/wiki/Puny" class="mw-redirect" title="Puny">puny</a> tancat, l'amplada de la mà i el colze (longitud del <a href="/wiki/Colze" title="Colze">colze</a> fins a l'extrem del <a href="/wiki/Polze" title="Polze">polze</a>). El cos, dempeus, mesurava 18 punys, 4 colzes o 24 amplades de mà. Des del <a href="/wiki/Front_(anatomia)" title="Front (anatomia)">front</a> fins al <a href="/wiki/Coll_(anatomia)" title="Coll (anatomia)">coll</a>, 2 punys; del coll fins als <a href="/wiki/Genoll" title="Genoll">genolls</a>, 10 punys; i dels genolls a la planta dels peus, 6 punys, que era la mida de l'amplada de les <a href="/wiki/Espatlles" class="mw-redirect" title="Espatlles">espatlles</a>. Al <a href="/wiki/Baix_imperi_d%27Egipte" title="Baix imperi d'Egipte">Baix imperi</a> la figura va arribar a mesurar uns 21 punys d'alçada.<sup id="cite_ref-SurI191_1-2" class="reference"><a href="#cite_note-SurI191-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Els artistes grecs del segle d'or (segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">v</span> aC) tenien un cànon propi que s'ha atribuït a l'escultor <a href="/wiki/Policlet" title="Policlet">Policlet</a>; aquest cànon ha anat experimentant variacions al llarg de la història. Destaquen dos autors: <a href="/wiki/Albrecht_D%C3%BCrer" title="Albrecht Dürer">Albrecht Dürer</a> i <a href="/wiki/Leon_Battista_Alberti" title="Leon Battista Alberti">Leon Battista Alberti</a>. Dürer, en els seus darrers anys de vida, redactà el <i>Tractat de les proporcions del cos</i> –editat pòstumament el <a href="/wiki/1528" title="1528">1528</a>–, una recopilació dels estudis teòrics que existien sobre el cànon humà.<sup id="cite_ref-SurVI356_106-0" class="reference"><a href="#cite_note-SurVI356-106"><span class="cite-bracket">[</span>105<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Alberti estigué molt interessat en la recerca de les regles, tant teòriques com pràctiques, que havien d'orientar el treball dels artistes; en les seves obres recull alguns cànons i, per exemple, a <i>De statua</i> exposa les proporcions del cos humà.<sup id="cite_ref-SurV56_107-0" class="reference"><a href="#cite_note-SurV56-107"><span class="cite-bracket">[</span>106<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Finalment, fou <a href="/wiki/Leonardo_da_Vinci" title="Leonardo da Vinci">Leonardo da Vinci</a> qui a finals del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span> establí un cànon que adoptaren la majoria dels pintors i escultors. La mesura fonamental del cànon <a href="/wiki/Flor%C3%A8ncia" title="Florència">florentí</a>, adaptada de l'home que es considerava ben constituït, residia en el <a href="/wiki/Cap_(anatomia)" title="Cap (anatomia)">cap</a>. Segons ell, el cap ha de tenir una alçada que ha de ser la vuitena part de tot el cos, essent la cara la desena part del mateix i amb una alçada igual a la longitud de la mà. Situant la figura humana dempeus i estenent els braços, Leonardo determinà un quadrat perfecte; les línies baixen a plom, passen pels extrems de les mans i, horitzontalment, s'estenen per sobre del cap i per sota dels peus. Les diagonals d'aquest quadrat es creuen en la darrera <a href="/wiki/V%C3%A8rtebra" title="Vèrtebra">vèrtebra</a> lumbar i determinen el centre de tota la figura. Traçant una horitzontal en aquest punt central es divideix l'home en dues parts iguals i cadascuna d'aquestes es divideix en dues parts més; són línies paral·leles que travessen per la meitat del <a href="/wiki/T%C3%B2rax" title="Tòrax">pit</a> i pels <a href="/wiki/Genoll" title="Genoll">genolls</a>. Al seu torn, el cap es divideix en quatre parts iguals, quedant una d'elles a l'altura del nas.<sup id="cite_ref-Bia437_108-0" class="reference"><a href="#cite_note-Bia437-108"><span class="cite-bracket">[</span>107<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Dimensions_de_les_obres">Dimensions de les obres</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escultura&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: Dimensions de les obres"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <table cellspacing="0" style="margin-left:10px; float:right;"> <tbody><tr> <td><link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30739710"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 185px"> <div class="thumb" style="width: 180px; height: 170px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Mount_Rushmore_Closeup_2017.jpg" class="mw-file-description" title="Les cares de diversos presidents dels Estats Units, d'uns 18 metres cada una, formen part del Mont Rushmore"><img alt="Les cares de diversos presidents dels Estats Units, d'uns 18 metres cada una, formen part del Mont Rushmore" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/19/Mount_Rushmore_Closeup_2017.jpg/150px-Mount_Rushmore_Closeup_2017.jpg" decoding="async" width="150" height="104" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/19/Mount_Rushmore_Closeup_2017.jpg/225px-Mount_Rushmore_Closeup_2017.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/19/Mount_Rushmore_Closeup_2017.jpg/300px-Mount_Rushmore_Closeup_2017.jpg 2x" data-file-width="3192" data-file-height="2221" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Les cares de diversos presidents dels <a href="/wiki/Estats_Units" class="mw-redirect" title="Estats Units">Estats Units</a>, d'uns 18 metres cada una, formen part del <a href="/wiki/Mont_Rushmore" title="Mont Rushmore">Mont Rushmore</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 185px"> <div class="thumb" style="width: 180px; height: 170px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Miniatura_china_en_s%C3%A1ndalo.jpg" class="mw-file-description" title="Miniatura xina en fusta de sàndal; les figures més grans fan un centímetre"><img alt="Miniatura xina en fusta de sàndal; les figures més grans fan un centímetre" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b5/Miniatura_china_en_s%C3%A1ndalo.jpg/150px-Miniatura_china_en_s%C3%A1ndalo.jpg" decoding="async" width="150" height="130" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b5/Miniatura_china_en_s%C3%A1ndalo.jpg/225px-Miniatura_china_en_s%C3%A1ndalo.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b5/Miniatura_china_en_s%C3%A1ndalo.jpg/300px-Miniatura_china_en_s%C3%A1ndalo.jpg 2x" data-file-width="2095" data-file-height="1820" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Miniatura xina en fusta de <a href="/wiki/S%C3%A0ndal" title="Sàndal">sàndal</a>; les figures més grans fan un centímetre</div> </li> </ul></div></div></div> </td></tr></tbody></table> <p>Les dimensions de les escultures poden ser molt grans, de mides moderades, de mides petites, molt petites i fins i tot microscòpiques. Bons exemples d'antigues escultures colossals en són, entre altres: l'<a href="/wiki/Esfinx" title="Esfinx">Esfinx</a>, el desaparegut <a href="/wiki/Col%C3%B3s_de_Rodes" title="Colós de Rodes">Colós de Rodes</a>, el <a href="/w/index.php?title=Cavall_Blanc_d%27Uffington&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cavall Blanc d'Uffington (encara no existeix)">Cavall Blanc d'Uffington</a> i el <a href="/wiki/Gran_Buda_de_Leshan" title="Gran Buda de Leshan">Gran Buda de Leshan</a>; exemples més moderns són <i><a href="/wiki/La_Mare_P%C3%A0tria_us_crida!" title="La Mare Pàtria us crida!">La Mare Pàtria us crida!</a></i>, el <a href="/wiki/Mont_Rushmore" title="Mont Rushmore">Mont Rushmore</a>, l'<a href="/wiki/Est%C3%A0tua_de_la_Llibertat" title="Estàtua de la Llibertat">Estàtua de la Llibertat</a> o el <a href="/w/index.php?title=Memorial_a_Cavall_Boig&action=edit&redlink=1" class="new" title="Memorial a Cavall Boig (encara no existeix)">memorial a Cavall Boig</a>, encara en construcció. </p><p>La contemplació d'escultures colossals exigeix situar-se a una certa distància per poder-les copsar bé. Els moderns mitjans de transport (mitjans aeris) i de reproducció (<a href="/wiki/Cinema" title="Cinema">cinema</a> i <a href="/wiki/Fotografia" title="Fotografia">fotografia</a> aèria) permeten noves formes de visualització i, en els casos de l'art efímer, preservar les obres per tal que siguin permanents. </p><p>Pel que fa a la mida es poden fer les següents consideracions: </p> <ul><li>Les escultures d'exterior poden ser de dimensions molt grans o de proporcions relativament moderades.</li> <li>Les escultures en l'interior de grans sales en edificis s'assemblen a les anteriors; poden ser de grans dimensions, però sense ultrapassar certs límits determinats per l'espai disponible i per l'estètica.</li> <li>Les escultures d'interior en cambres mitjanes i petites estan sovint proporcionades respecte a l'escala humana. També hi ha escultures de sobretaula o per a ser exposades en un prestatge que són de dimensions petites.</li> <li>Alguns casos particulars d'escultures molt petites són els <a href="/wiki/Camafeu" title="Camafeu">camafeus</a>, la major part de les joies i els <i>netsuke</i> del Japó. Els <i><a href="/wiki/Netsuke" title="Netsuke">netsuke</a></i> són peces que no s'exhibeixen i que estan pensades perquè només el propietari en pugui gaudir.<sup id="cite_ref-109" class="reference"><a href="#cite_note-109"><span class="cite-bracket">[</span>108<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li>També hi ha escultures petitíssimes que cal observar amb una lupa o microscopi; el nivell de dificultat tècnica en l'elaboració, però, és molt elevat.<sup id="cite_ref-110" class="reference"><a href="#cite_note-110"><span class="cite-bracket">[</span>109<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-111" class="reference"><a href="#cite_note-111"><span class="cite-bracket">[</span>110<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Funció"><span id="Funci.C3.B3"></span>Funció</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escultura&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Funció"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <table cellspacing="0" style="margin-right:10px; float:left;"> <tbody><tr> <td><link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30739710"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 185px"> <div class="thumb" style="width: 180px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Statue-Augustus.jpg" class="mw-file-description" title="August de Prima Porta amb la funció de màxim poder militar"><img alt="August de Prima Porta amb la funció de màxim poder militar" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/eb/Statue-Augustus.jpg/106px-Statue-Augustus.jpg" decoding="async" width="106" height="160" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/eb/Statue-Augustus.jpg/160px-Statue-Augustus.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/eb/Statue-Augustus.jpg/213px-Statue-Augustus.jpg 2x" data-file-width="1500" data-file-height="2250" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i><a href="/wiki/August_de_Prima_Porta" title="August de Prima Porta">August de Prima Porta</a></i> amb la funció de màxim poder militar</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 185px"> <div class="thumb" style="width: 180px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Augustus_as_pontifex_maximus.jpg" class="mw-file-description" title="August de via Labicana amb la funció de màxim poder religiós"><img alt="August de via Labicana amb la funció de màxim poder religiós" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3b/Augustus_as_pontifex_maximus.jpg/122px-Augustus_as_pontifex_maximus.jpg" decoding="async" width="122" height="160" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3b/Augustus_as_pontifex_maximus.jpg/183px-Augustus_as_pontifex_maximus.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3b/Augustus_as_pontifex_maximus.jpg/244px-Augustus_as_pontifex_maximus.jpg 2x" data-file-width="781" data-file-height="1024" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i><a href="/wiki/August_de_via_Labicana" title="August de via Labicana">August de via Labicana</a></i> amb la funció de màxim poder religiós</div> </li> </ul></div></div></div> </td></tr></tbody></table> <p>Els pobles de la <a href="/wiki/Prehist%C3%B2ria" title="Prehistòria">prehistòria</a> van fer les primeres escultures en argila: eren obres que representaven figures humanes o d'animals. S'assecaven al sol i probablement tenien finalitats <a href="/wiki/Religi%C3%B3" title="Religió">religioses</a> o màgiques.<sup id="cite_ref-Mid32_3-1" class="reference"><a href="#cite_note-Mid32-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> De vegades eren simples <a href="/wiki/Amulet" title="Amulet">amulets</a> o figures votives, peces que en algunes civilitzacions i cultures s'ha observat que es posaven especialment dins de sepultures o que eren dipositades en temples com a <a href="/wiki/Exvot" title="Exvot">exvots</a>.<sup id="cite_ref-Mal85_65-1" class="reference"><a href="#cite_note-Mal85-65"><span class="cite-bracket">[</span>64<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Entre els actes per rendir culte als morts cal destacar el de deixar <a href="/wiki/Crani" title="Crani">cranis</a> humans, com els trobats a <a href="/wiki/Jeric%C3%B3" title="Jericó">Jericó</a> (<a href="/wiki/7000_aC" class="mw-redirect" title="7000 aC">7000 aC</a>), que s'usaven com a suport per a la reproducció en <a href="/wiki/Guix" title="Guix">guix</a> del difunt –com una mascareta– i després els afegien petxines que representaven els ulls.<sup id="cite_ref-Boz38_112-0" class="reference"><a href="#cite_note-Boz38-112"><span class="cite-bracket">[</span>111<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A l'Antic Egipte, perquè el <a href="/wiki/Fara%C3%B3" title="Faraó">faraó</a> visqués després de la seva mort, existia la creença en la necessitat d'una imatge que el representés per tal d'afavorir la pervivència de l'<a href="/wiki/%C3%80nima" title="Ànima">ànima</a>.<sup id="cite_ref-Gom70_113-0" class="reference"><a href="#cite_note-Gom70-113"><span class="cite-bracket">[</span>112<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> De la mateixa manera, s'utilitzaven símbols que acompanyaven el missatge que es volia transmetre, sempre procurant que aquest expressés un gran sentit de l'ordre; calia mantenir l'harmonia, ja que qualsevol desviació podia tenir conseqüències en l'altra vida. Per aquest motiu, la jerarquia social quedava representada, entre altres recursos, en les diferents mides dels personatges: així, el faraó sempre és la figura més gran tant en les escultures individuals –que arriben a ser monumentals–, com en les anomenades tríades<sup id="cite_ref-114" class="reference"><a href="#cite_note-114"><span class="cite-bracket">[</span>n. 2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> que es poden veure a <a href="/wiki/Micer%C3%AD" class="mw-redirect" title="Micerí">Micerí</a>. </p><p>Les representacions romanes de l'emperador <a href="/wiki/August" title="August">August</a>, més que retrats personals, tenien la funció de presentar-lo davant del poble amb el símbol del poder suprem, com es pot observar en la coneguda escultura <i><a href="/wiki/August_de_Prima_Porta" title="August de Prima Porta">August de Prima Porta</a></i>; en ella, agost mostra el màxim poder militar. De la mateixa manera, a <i><a href="/wiki/August_de_via_Labicana" title="August de via Labicana">August de via Labicana</a></i> l'emperador vesteix una toga que li cobreix el cap, cosa que correspon al <i><a href="/wiki/Pontifex_Maximus" class="mw-redirect" title="Pontifex Maximus">Pontifex Maximus</a></i> romà.<sup id="cite_ref-Gon_115-0" class="reference"><a href="#cite_note-Gon-115"><span class="cite-bracket">[</span>113<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <table cellspacing="0" style="margin-left:10px; float:right;"> <tbody><tr> <td><link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30739710"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 185px"> <div class="thumb" style="width: 180px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Ripoll05.jpg" class="mw-file-description" title="Pòrtic del monestir de Santa Maria de Ripoll amb la funció de representar la Bíblia"><img alt="Pòrtic del monestir de Santa Maria de Ripoll amb la funció de representar la Bíblia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c0/Ripoll05.jpg/150px-Ripoll05.jpg" decoding="async" width="150" height="113" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c0/Ripoll05.jpg/225px-Ripoll05.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c0/Ripoll05.jpg/300px-Ripoll05.jpg 2x" data-file-width="2048" data-file-height="1536" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/P%C3%B2rtic_de_Santa_Maria_de_Ripoll" title="Pòrtic de Santa Maria de Ripoll">Pòrtic</a> del <a href="/wiki/Monestir_de_Santa_Maria_de_Ripoll" title="Monestir de Santa Maria de Ripoll">monestir de Santa Maria de Ripoll</a> amb la funció de representar la <a href="/wiki/B%C3%ADblia" title="Bíblia">Bíblia</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 185px"> <div class="thumb" style="width: 180px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:SeatedBuddhaGandhara2ndCenturyOstasiatischeMuseum.jpg" class="mw-file-description" title="Buda assegut (Gandhara) amb la funció de representar la imatge del Déu del budisme"><img alt="Buda assegut (Gandhara) amb la funció de representar la imatge del Déu del budisme" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3c/SeatedBuddhaGandhara2ndCenturyOstasiatischeMuseum.jpg/125px-SeatedBuddhaGandhara2ndCenturyOstasiatischeMuseum.jpg" decoding="async" width="125" height="160" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3c/SeatedBuddhaGandhara2ndCenturyOstasiatischeMuseum.jpg/187px-SeatedBuddhaGandhara2ndCenturyOstasiatischeMuseum.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3c/SeatedBuddhaGandhara2ndCenturyOstasiatischeMuseum.jpg/249px-SeatedBuddhaGandhara2ndCenturyOstasiatischeMuseum.jpg 2x" data-file-width="1219" data-file-height="1564" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Siddharta_Gautama" title="Siddharta Gautama">Buda</a> assegut (<a href="/wiki/Gandhara" title="Gandhara">Gandhara</a>) amb la funció de representar la imatge del Déu del <a href="/wiki/Budisme" title="Budisme">budisme</a></div> </li> </ul></div></div></div> </td></tr></tbody></table> <p>Durant l'<a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">edat mitjana</a> l'<a href="/wiki/Escultura_rom%C3%A0nica" title="Escultura romànica">escultura romànica</a> estava molt lligada a l'<a href="/wiki/Arquitectura" title="Arquitectura">arquitectura</a>. Satisfeia, a més d'una funció <a href="/wiki/Est%C3%A8tica" title="Estètica">estètica</a>, una funció <a href="/wiki/Pedagogia" title="Pedagogia">pedagògica</a>, ja que explicava a un poble analfabet determinats esdeveniments o conceptes. Era freqüent referir-se als relleus dels <a href="/wiki/Timp%C3%A0_(arquitectura)" title="Timpà (arquitectura)">timpans</a> de les <a href="/wiki/Portal_(arquitectura)" title="Portal (arquitectura)">portades</a> com a «bíblies en pedra» on s'il·lustraven fets religiosos. Un exemple el trobem al <a href="/wiki/P%C3%B2rtic_de_Santa_Maria_de_Ripoll" title="Pòrtic de Santa Maria de Ripoll">Pòrtic de Santa Maria de Ripoll</a>.<sup id="cite_ref-116" class="reference"><a href="#cite_note-116"><span class="cite-bracket">[</span>114<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En aquesta funció religiosa la creació d'imatges transcendeix un fet històric que havia succeït des de les representacions de <a href="/wiki/Siddharta_Gautama" title="Siddharta Gautama">Buda</a> fins a la de <a href="/wiki/Crist" title="Crist">Crist</a>; l'escultura servia a la creença de confondre la imatge amb la pròpia del Déu representat.<sup id="cite_ref-Gon_115-1" class="reference"><a href="#cite_note-Gon-115"><span class="cite-bracket">[</span>113<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La seva funció ornamental pot estar lligada a alguna de les altres funcions, encara que de vegades pot ser l'objectiu principal, com passa amb la decoració vegetal o la geomètrica. En els estils anicònics, com l'<a href="/wiki/Art_isl%C3%A0mic" title="Art islàmic">islàmic</a> o l'<a href="/w/index.php?title=Art_hebreu&action=edit&redlink=1" class="new" title="Art hebreu (encara no existeix)">hebreu</a>, compleix un paper fonamental. La funció pràctica s'esdevé quan la seva utilitat és per a algun ús especial: així ho veiem als altars portàtils i, des de molt antic, als díptics de relleus en ivori, que es buidaven lleugerament per poder-hi posar una capa de cera on es gravaven missatges i, llavors, es tancaven un full sobre l'altre per enviar-ho al seu destinatari; com que la cera era fàcil esborrar i reescriure, el mateix díptic s'utilitzava per a la resposta.<sup id="cite_ref-Sar1114_117-0" class="reference"><a href="#cite_note-Sar1114-117"><span class="cite-bracket">[</span>115<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Una altra funció de l'escultura és el <a href="/wiki/Col%C2%B7leccionisme" title="Col·leccionisme">col·leccionisme</a>, que va començar a esdevenir important a partir del <a href="/wiki/Renaixement" title="Renaixement">renaixement</a>, quan els nobles adquirien obres d'escultura per a l'adornament dels seus palaus o jardins. Més endavant, a partir del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span>, l'escultura era una <a href="/wiki/Inversi%C3%B3_(economia)" class="mw-redirect" title="Inversió (economia)">inversió econòmica</a> per a monarques, homes de negoci, burgesos i col·leccionistes, o els aportava prestigi i la pròpia satisfacció de posseir obres d'art.<sup id="cite_ref-118" class="reference"><a href="#cite_note-118"><span class="cite-bracket">[</span>116<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Notes">Notes</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escultura&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: Notes"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="refbegin" style="margin-left:1.5em;"> <div class="mw-references-wrap"><ol class="references"> <li id="cite_note-34"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-34">↑</a></span> <span class="reference-text">També anomenat <i>Heros i Psique</i> o <i>Cupido i Psique</i>, en <a href="/wiki/Itali%C3%A0" title="Italià">italià</a> <i>Amore e Psiche</i>.</span> </li> <li id="cite_note-114"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-114">↑</a></span> <span class="reference-text">Grups de tres escultures.</span> </li> </ol></div> </div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escultura&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-SurI191-1"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-SurI191_1-0">1,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-SurI191_1-1">1,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-SurI191_1-2">1,2</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#SurI">Sureda 1988 Vol. I</a>: pàg.26</span> </li> <li id="cite_note-Graen-2"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Graen_2-0">2,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Graen_2-1">2,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><i><a href="#Graen04">La Gran enciclopèdia en català 2004</a></i></span> </li> <li id="cite_note-Mid32-3"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Mid32_3-0">3,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Mid32_3-1">3,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#Mid82">Midgley 1982</a>: pàg.32</span> </li> <li id="cite_note-Mid13-4"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Mid13_4-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Mid82">Midgley 1982</a>: pàg.13</span> </li> <li id="cite_note-Boz50-5"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Boz50_5-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Boz83">Bozal 1983</a>: pàg.50</span> </li> <li id="cite_note-Boz94-6"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Boz94_6-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Boz83">Bozal 1983</a>: pàg.94-97</span> </li> <li id="cite_note-Mid118-7"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Mid118_7-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Mid82">Midgley 1982</a>: pàg.118</span> </li> <li id="cite_note-Boz53-8"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Boz53_8-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Boz83">Bozal 1983</a>: pàg.53</span> </li> <li id="cite_note-Bar90-9"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Bar90_9-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Bar87">Bozal 1987</a>: pàg.90-92</span> </li> <li id="cite_note-Boz1126-10"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Boz1126_10-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Boz83">Bozal 1983</a>: pàg.126-127</span> </li> <li id="cite_note-Boz141-11"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Boz141_11-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Boz83">Bozal 1983</a>: pàg.141</span> </li> <li id="cite_note-Honour-12"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Honour_12-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Honour, Hugh & Fleming, John. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=qGb4pyoseH4C&lpg=PA1&hl=ca&pg=PA1#v=onepage&q=&f=false">A world history of art</a>» (en anglès).  Laurence King Publishing, 2005. [Consulta: 23 novembre 2010].</span></span> </li> <li id="cite_note-13"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-13">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFGrummond2004"><span style="font-variant: small-caps;">Grummond</span>, Nancy Thomson. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=jQHyDKEsJ5wC&pg=PA352&dq=%22etruscan+art%22&lr=&as_drrb_is=b&as_minm_is=1&as_miny_is=1970&as_maxm_is=12&as_maxy_is=2009&as_brr=1&hl=pt-BR#v=onepage&q=%22etruscan%20art%22&f=false"><i>For the Mother and for the Daughter: Some thoughts on dedications from Etruria and Praeneste</i></a> (en anglès).  In Chapin, Anne Proctor (ed), 2004, p. 351-370 (Charis: essays in honor of Sara A. Immerwahr Volum 33 de Hesperia) [Consulta: 23 novembre 2010].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=For+the+Mother+and+for+the+Daughter%3A+Some+thoughts+on+dedications+from+Etruria+and+Praeneste&rft.aulast=Grummond&rft.aufirst=Nancy+Thomson&rft.date=2004&rft.pub=In+Chapin%2C+Anne+Proctor+%28ed%29&rft.pages=p.+351-370&rft.series=Charis%3A+essays+in+honor+of+Sara+A.+Immerwahr+Volum+33+de+Hesperia&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DjQHyDKEsJ5wC%26pg%3DPA352%26dq%3D%2522etruscan%2Bart%2522%26lr%3D%26as_drrb_is%3Db%26as_minm_is%3D1%26as_miny_is%3D1970%26as_maxm_is%3D12%26as_maxy_is%3D2009%26as_brr%3D1%26hl%3Dpt-BR%23v%3Donepage%26q%3D%2522etruscan%2520art%2522%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-Bar306-14"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Bar306_14-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Bar87">Bozal 1987</a>: pàg.306-311</span> </li> <li id="cite_note-Bar284-15"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Bar284_15-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Bar87">Bozal 1987</a>: pàg.284-285</span> </li> <li id="cite_note-SiB105-16"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-SiB105_16-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#SiB89">Sureda/Barral 1989</a>: pàg. 105-106</span> </li> <li id="cite_note-SiB392-17"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-SiB392_17-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#SiB89">Sureda/Barral 1989</a>: pàg.392</span> </li> <li id="cite_note-SurIV100-18"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-SurIV100_18-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#SurIV">Sureda 1988 Vol. IV</a>: pàg.100</span> </li> <li id="cite_note-SurIV148-19"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-SurIV148_19-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#SurIV">Sureda 1988 Vol. IV</a>: pàg.148</span> </li> <li id="cite_note-20"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-20">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Bdg1996">Barral; Duby; Guillot, 1996</a>: pàg. 91</span> </li> <li id="cite_note-SurIV370-21"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-SurIV370_21-0">21,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-SurIV370_21-1">21,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-SurIV370_21-2">21,2</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#SurIV">Sureda 1988 Vol. IV</a>: pàg.370-372</span> </li> <li id="cite_note-Boz188-22"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Boz188_22-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Boz83">Bozal 1983</a>: pàg.188-191</span> </li> <li id="cite_note-Boz193-23"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Boz193_23-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Boz83">Bozal 1983</a>: pàg.192</span> </li> <li id="cite_note-Sur20-24"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Sur20_24-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#SurV">Sureda 1988 Vol. V</a>: pàg.20-21</span> </li> <li id="cite_note-Cey70-25"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Cey70_25-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Cey96">Ceysson 1996</a>: pàg.70-71</span> </li> <li id="cite_note-Alc334-26"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Alc334_26-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Alc88">Alcolea Gil 1988</a>: pàg.334-335</span> </li> <li id="cite_note-Cey158-27"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Cey158_27-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Cey96">Ceysson 1996</a>: pàg.158-159</span> </li> <li id="cite_note-Gee274-28"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Gee274_28-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Gee07">Geese 2007</a>: pàg.274</span> </li> <li id="cite_note-Gee286-29"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Gee286_29-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Gee07">Geese 2007</a>: pàg.286</span> </li> <li id="cite_note-Gee304-30"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Gee304_30-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Gee07">Geese 2007</a>: pàg.304</span> </li> <li id="cite_note-Gee354-31"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Gee354_31-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Gee07">Geese 2007</a>: pàg.354-366</span> </li> <li id="cite_note-Bor96-32"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Bor96_32-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Bor88">Bornay 1988</a>: pàg.96-103</span> </li> <li id="cite_note-Bor392-33"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Bor392_33-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Bor88">Bornay 1988</a>: pàg.392-394</span> </li> <li id="cite_note-35"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-35">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFQuetglas_Gayà1980"><span style="font-variant: small-caps;">Quetglas Gayà</span>, B. <i>Los gremios de Mallorca</i>.  Imprenta Politécnica, 1980, p. 195-199.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Los+gremios+de+Mallorca&rft.aulast=Quetglas+Gay%C3%A0&rft.aufirst=B.&rft.date=1980&rft.pub=Imprenta+Polit%C3%A9cnica&rft.pages=195-199"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-Suv8-36"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Suv8_36-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#SuvIX">Suárez/Vidal 1989</a>: pàg.8-10</span> </li> <li id="cite_note-Boz260-37"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Boz260_37-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Boz83">Bozal 1983</a>: pàg.260-262</span> </li> <li id="cite_note-Gom528-38"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Gom528_38-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Gom02">Gombrich 2002</a>: pàg.528</span> </li> <li id="cite_note-Bor366-39"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Bor366_39-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Bor88">Bornay 1988</a>: pàg.366</span> </li> <li id="cite_note-Inf12-40"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Inf12_40-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Inf86">Suárez/Vidal 1986</a>: pàg.12-52</span> </li> <li id="cite_note-Boz270-41"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Boz270_41-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Boz83">Bozal 1983</a>: pàg.270</span> </li> <li id="cite_note-Suv142-42"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Suv142_42-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#SuvIX">Suárez/Vidal 1989</a>: pàg.142-146</span> </li> <li id="cite_note-Boz276-43"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Boz276_43-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Boz83">Bozal 1983</a>: pàg.276</span> </li> <li id="cite_note-Hea388-44"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Hea388_44-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Hea89">Heard Hamilton 1989</a>: pàg.388</span> </li> <li id="cite_note-Boz283-45"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Boz283_45-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Boz83">Bozal 1983</a>: pàg.283</span> </li> <li id="cite_note-Suv221-46"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Suv221_46-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#SuvIX">Suárez/Vidal 1989</a>: pàg.221</span> </li> <li id="cite_note-Hea437-47"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Hea437_47-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Hea89">Heard Hamilton 1989</a>: pàg.437</span> </li> <li id="cite_note-Suv288-48"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Suv288_48-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#SuvIX">Suárez/Vidal 1989</a>: pàg.288</span> </li> <li id="cite_note-Suv306-49"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Suv306_49-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#SuvIX">Suárez/Vidal 1989</a>: pàg.306</span> </li> <li id="cite_note-Boz294-50"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Boz294_50-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Boz83">Bozal 1983</a>: pàg.294</span> </li> <li id="cite_note-Suv370-51"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Suv370_51-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#SuvIX">Suárez/Vidal 1989</a>: pàg.370-389</span> </li> <li id="cite_note-segade-52"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-segade_52-0">51,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-segade_52-1">51,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-segade_52-2">51,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-segade_52-3">51,3</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-segade_52-4">51,4</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-segade_52-5">51,5</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-segade_52-6">51,6</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFSegade2014"><a href="/wiki/Manuel_Segade" class="mw-redirect" title="Manuel Segade"><span style="font-variant: small-caps;">Segade</span>, Manuel</a>. <i>Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se. Històries de l'Espai 10 i l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró</i>.  Barcelona: <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Joan_Mir%C3%B3" title="Fundació Joan Miró">Fundació Joan Miró</a>, 2014. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-941239-8-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-941239-8-6">ISBN 978-84-941239-8-6</a></span> [Consulta: 25 abril 2014].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Haver+fet+un+lloc+on+els+artistes+tinguin+dret+a+equivocar-se.+Hist%C3%B2ries+de+l%27Espai+10+i+l%27Espai+13+de+la+Fundaci%C3%B3+Joan+Mir%C3%B3&rft.aulast=Segade&rft.aufirst=Manuel&rft.date=2014&rft.pub=%5B%5BFundaci%C3%B3+Joan+Mir%C3%B3%5D%5D&rft.place=Barcelona&rft.isbn=978-84-941239-8-6"><span style="display: none;"> </span></span> Permís de reutilització CC-BY-SA 3.0 via <a class="external text" href="https://ticket.wikimedia.org/otrs/index.pl?Action=AgentTicketZoom&TicketNumber=2014040910012802">OTRS</a></span> </li> <li id="cite_note-Boz354-53"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Boz354_53-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Boz83">Bozal 1983</a>: pàg.354-360</span> </li> <li id="cite_note-Boz347-54"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Boz347_54-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Boz83">Bozal 1983</a>: pàg.347-348</span> </li> <li id="cite_note-Sar538-55"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Sar538_55-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Sar84">Historia Universal del Arte 1984</a>: pàg.538-543</span> </li> <li id="cite_note-Boz308-56"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Boz308_56-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Boz83">Bozal 1983</a>: pàg.308</span> </li> <li id="cite_note-Boz310-57"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Boz310_57-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Boz83">Bozal 1983</a>: pàg.310</span> </li> <li id="cite_note-Boz314-58"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Boz314_58-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Boz83">Bozal 1983</a>: pàg.314</span> </li> <li id="cite_note-Boz319-59"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Boz319_59-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Boz83">Bozal 1983</a>: pàg.319</span> </li> <li id="cite_note-Mid18-60"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Mid18_60-0">59,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Mid18_60-1">59,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#Mid82">Midgley 1982</a>: pàg.18</span> </li> <li id="cite_note-Boz330-61"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Boz330_61-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Boz83">Bozal 1983</a>: pàg.330-337</span> </li> <li id="cite_note-Mon370-62"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Mon370_62-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Mon88">Monreal y Tejada 1988</a>: pàg.370-383</span> </li> <li id="cite_note-Bar160-63"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Bar160_63-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Bar87">Bozal 1987</a>: pàg.160</span> </li> <li id="cite_note-Fat92-64"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Fat92_64-0">63,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Fat92_64-1">63,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#Fat93">Fatás/Borrás 1982</a>: pàg.92</span> </li> <li id="cite_note-Mal85-65"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Mal85_65-0">64,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Mal85_65-1">64,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#Mal01">Maltese 2001</a>: pàg.85</span> </li> <li id="cite_note-Mid36-66"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Mid36_66-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Mid82">Midgley 1982</a>: pàg.36-37</span> </li> <li id="cite_note-Fug153-67"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Fug153_67-0">66,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Fug153_67-1">66,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#Fug04">Fuga 2004</a>: pàg.153</span> </li> <li id="cite_note-SurI205-68"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-SurI205_68-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#SurI">Sureda 1988 Vol. I</a>: pàg.205</span> </li> <li id="cite_note-Mal24-69"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Mal24_69-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Mal01">Maltese 2001</a>: pàg.24</span> </li> <li id="cite_note-Mid122-70"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Mid122_70-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Mid82">Midgley 1982</a>: pàg.122</span> </li> <li id="cite_note-Mid123-71"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Mid123_71-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Mid82">Midgley 1982</a>: pàg.123</span> </li> <li id="cite_note-Ser54-72"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Ser54_72-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Ser92">Serra Subirà 1982</a>: pàg.54</span> </li> <li id="cite_note-Hartt1989-73"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Hartt1989_73-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">Frederick Hartt. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=4-PE1IzhRiMC&pg=PA145"><i>Arte: historia de la pintura, escultura y arquitectura</i></a> (en castellà).  Ediciones AKAL, 1 maig 1989, p. 145. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9788476004111" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9788476004111">ISBN 9788476004111</a></span> [Consulta: 21 novembre 2010].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Arte%3A+historia+de+la+pintura%2C+escultura+y+arquitectura&rft.au=Frederick+Hartt&rft.date=1+maig+1989&rft.pub=Ediciones+AKAL&rft.pages=145&rft.isbn=9788476004111&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D4-PE1IzhRiMC%26pg%3DPA145"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-Mayer1993-74"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Mayer1993_74-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">Ralph Mayer. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=xkQqs7-b03wC&pg=PA635"><i>Materiales y técnicas del arte</i></a> (en castellà).  Ediciones AKAL, 1993, p. 635. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9788487756177" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9788487756177">ISBN 9788487756177</a></span> [Consulta: 21 novembre 2010].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Materiales+y+t%C3%A9cnicas+del+arte&rft.au=Ralph+Mayer&rft.date=1993&rft.pub=Ediciones+AKAL&rft.pages=635&rft.isbn=9788487756177&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DxkQqs7-b03wC%26pg%3DPA635"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-75"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-75">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20101109002238/http://hoysala.in/soapstone-sculptures">Esteatita. S'endureix amb el temps.</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://hoysala.in/soapstone-sculptures">original</a> el 2010-11-09. [Consulta: 21 novembre 2010].</span></span> </li> <li id="cite_note-DoyleDickinson2008-76"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-DoyleDickinson2008_76-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFDoyleDickinson2008"><span style="font-variant: small-caps;">Doyle</span>, Julian; <span style="font-variant: small-caps;">Dickinson</span>, Bruce. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=nOhWmImmc1MC&pg=PA40"><i>Chemical Wedding</i></a> (en anglès).  Troubador Publishing Ltd, 30 de maig de 2008, p. 40–. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9781906510909" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9781906510909">ISBN 9781906510909</a></span> [Consulta: 21 novembre 2010].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Chemical+Wedding&rft.aulast=Doyle&rft.aufirst=Julian&rft.date=30+de+maig+de+2008&rft.pub=Troubador+Publishing+Ltd&rft.pages=40%E2%80%93&rft.isbn=9781906510909&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DnOhWmImmc1MC%26pg%3DPA40"><span style="display: none;"> </span></span>. Crani <a href="/wiki/Civilitzaci%C3%B3_maia" title="Civilització maia">maia</a> tallat en quars</span> </li> <li id="cite_note-Mal78-77"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Mal78_77-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Mal01">Maltese 2001</a>: pàg.78-80</span> </li> <li id="cite_note-78"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-78">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.maori.info/maori_tiki.htm">Maori of New Zealand:Maori Tiki</a>» (en anglès). [Consulta: 17 novembre 2010].</span></span> </li> <li id="cite_note-Mid141-79"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Mid141_79-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Mid82">Midgley 1982</a>: pàg.141</span> </li> <li id="cite_note-Fug167-80"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Fug167_80-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Fug04">Fuga 2004</a>: pàg.167</span> </li> <li id="cite_note-Fug158-81"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Fug158_81-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Fug04">Fuga 2004</a>: pàg.158-159</span> </li> <li id="cite_note-Mal163-82"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Mal163_82-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Mal01">Maltese 2001</a>: pàg.163-164</span> </li> <li id="cite_note-SiB26-83"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-SiB26_83-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#SiB89">Sureda/Barral 1989</a>: pàg.26</span> </li> <li id="cite_note-Mal42-84"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Mal42_84-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Mal01">Maltese 2001</a>: pàg.42-44</span> </li> <li id="cite_note-Med21-85"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Med21_85-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Med06">Medina Ayllón 2006</a>: pàg.21</span> </li> <li id="cite_note-Med42-86"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Med42_86-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Med06">Medina Ayllón 2006</a>: pàg.42</span> </li> <li id="cite_note-Mal20-87"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Mal20_87-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Mal01">Maltese 2001</a>: pàg.20</span> </li> <li id="cite_note-Fug150-88"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Fug150_88-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Fug04">Fuga 2004</a>: pàg.150</span> </li> <li id="cite_note-Gom162-89"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Gom162_89-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Gom47">Gómez Moreno 1947</a>: pàg.162</span> </li> <li id="cite_note-Rio31-90"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Rio31_90-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Rio07">De los Ríos 2007</a>: pàg.31</span> </li> <li id="cite_note-Mid160-91"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Mid160_91-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Mid82">Midgley 1982</a>: pàg.160</span> </li> <li id="cite_note-Mid165-92"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Mid165_92-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Mid82">Midgley 1982</a>: pàg.165</span> </li> <li id="cite_note-Mid166-93"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Mid166_93-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Mid82">Midgley 1982</a>: pàg.166</span> </li> <li id="cite_note-Mid164-94"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Mid164_94-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Mid82">Midgley 1982</a>: pàg.164</span> </li> <li id="cite_note-Sar1202-95"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Sar1202_95-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Sar84">Historia Universal del Arte 1984</a>: pàg.1202</span> </li> <li id="cite_note-Sar1204-96"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Sar1204_96-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Sar84">Historia Universal del Arte 1984</a>: pàg.1204</span> </li> <li id="cite_note-Med50-97"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Med50_97-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Med06">Medina Ayllón 2006</a>: pàg.50-53</span> </li> <li id="cite_note-Mal91-98"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Mal91_98-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Mal01">Maltese 2001</a>: pàg.91</span> </li> <li id="cite_note-Sub14-99"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Sub14_99-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Mal83">Subirachs 1983</a>: pàg.14</span> </li> <li id="cite_note-Mid12-100"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Mid12_100-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Mid82">Midgley 1982</a>: pàg.12</span> </li> <li id="cite_note-Mal41-101"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Mal41_101-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Mal01">Maltese 2001</a>: pàg.41</span> </li> <li id="cite_note-Fat61-102"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Fat61_102-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Fat93">Fatás/Borrás 1982</a>: pàg.61</span> </li> <li id="cite_note-Fat205-103"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Fat205_103-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Fat93">Fatás/Borrás 1982</a>: pàg.205</span> </li> <li id="cite_note-Sub21-104"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Sub21_104-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Mal83">Subirachs 1983</a>: pàg.21</span> </li> <li id="cite_note-Mal59-105"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Mal59_105-0">104,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Mal59_105-1">104,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#Mal01">Maltese 2001</a>: pàg.59</span> </li> <li id="cite_note-SurVI356-106"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-SurVI356_106-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#SurVI">Sureda 1988 Vol. VI</a>: pàg.356</span> </li> <li id="cite_note-SurV56-107"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-SurV56_107-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#SurV">Sureda 1988 Vol. V</a>: pàg.56</span> </li> <li id="cite_note-Bia437-108"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Bia437_108-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Bia83">Biaggi 1983</a>: pàg.437-447</span> </li> <li id="cite_note-109"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-109">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.weirdasianews.com/japanese-netsuke/">Japanese Netsuke:Origins of Netsuke</a>» (en anglès).  WeirdAsiaNews. [Consulta: 3 desembre 2010].</span></span> </li> <li id="cite_note-110"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-110">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Gautam Naik. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://online.wsj.com/article/SB125426448028050665.html">Major Miniaturist Makes Art That Comes With Its Own Microscope</a>» (en anglès).  The Wall Street Journal. [Consulta: 3 desembre 2010].</span></span> </li> <li id="cite_note-111"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-111">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://hubpages.com/hub/The-Art-of-Micro-Miniaturists">The Art of Micro Miniaturists</a>» (en anglès). [Consulta: 3 desembre 2010].</span></span> </li> <li id="cite_note-Boz38-112"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Boz38_112-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Boz83">Bozal 1983</a>: pàg.38</span> </li> <li id="cite_note-Gom70-113"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Gom70_113-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Gom02">Gombrich 2002</a>: pàg.70</span> </li> <li id="cite_note-Gon-115"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Gon_115-0">113,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Gon_115-1">113,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFBorrás_Gualis1996"><span style="font-variant: small-caps;">Borrás Gualis</span>, Gonzalo M. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=AkeCF9eAAowC&printsec=frontcover&dq=Introducci%C3%B3n+general+al+arte.&source=bl&ots=4CoZ8UtFLz&sig=rPJYd5NDFxHgzlHTLTNmoVWENfM&hl=ca&ei=sQnwTPnLH9GGhQfqsrGmDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CCgQ6AEwAg#v=onepage&q&f=false">Introducción general al arte</a>» (en castellà) p.187.  Madrid:  Itsmo, 1996. [Consulta: 26 novembre 2010].</span></span> </li> <li id="cite_note-116"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-116">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Vec1999">De Vecci/Cerchiari, 1999</a></span> </li> <li id="cite_note-Sar1114-117"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Sar1114_117-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Sar84">Historia Universal del Arte 1984</a>: pàg.1114</span> </li> <li id="cite_note-118"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-118">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070604022736/http://www.revistaarte.com/numero83/enportada.html">Coleccionistas. De Grecia al Siglo XXI</a>» (en castellà).  Revistaarte. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.revistaarte.com/numero83/enportada.html">original</a> el 2007-06-04. [Consulta: 2 desembre 2010].</span></span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escultura&action=edit&section=23" title="Modifica la secció: Bibliografia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Alc88"><a href="/wiki/Santiago_Alcolea_i_Gil" title="Santiago Alcolea i Gil"><span style="font-variant: small-caps;">Alcolea i Gil</span>, Santiago</a>. <i>Historia Universal del Arte: España y Portugal</i> (en <a href="/wiki/Castell%C3%A0" title="Castellà">castellà</a>). VI.  <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>: <a href="/wiki/Editorial_Planeta" title="Editorial Planeta">Planeta</a>, 1988. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-320-8906-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-320-8906-0">ISBN 84-320-8906-0</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Historia+Universal+del+Arte%3A+Espa%C3%B1a+y+Portugal&rft.aulast=Alcolea+i+Gil&rft.aufirst=Santiago&rft.date=1988&rft.pub=%5B%5BEditorial+Planeta%7CPlaneta%5D%5D&rft.place=%5B%5BBarcelona%5D%5D&rft.isbn=84-320-8906-0"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Bdg1996"><a href="/wiki/Xavier_Barral_i_Altet" title="Xavier Barral i Altet"><span style="font-variant: small-caps;">Barral i Altet</span>, Xavier</a>; <span style="font-variant: small-caps;">Duby</span>, Georges; <span style="font-variant: small-caps;">Guillot de Suduiraut</span>, Sophie. <i>Sculpture. The Great Art of the Middle Ages fron th Fifth Centurey to the Fiteenth Century</i> (en <a href="/wiki/Angl%C3%A8s" title="Anglès">anglès</a>).  <a href="/wiki/Col%C3%B2nia_(Alemanya)" title="Colònia (Alemanya)">Colònia</a>: <a href="/wiki/Taschen" title="Taschen">Taschen</a>, 1996. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/3-8228-8556-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/3-8228-8556-8">ISBN 3-8228-8556-8</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Sculpture.+The+Great+Art+of+the+Middle+Ages+fron+th+Fifth+Centurey+to+the+Fiteenth+Century&rft.aulast=Barral+i+Altet&rft.aufirst=Xavier&rft.date=1996&rft.pub=%5B%5BTaschen%5D%5D&rft.place=%5B%5BCol%C3%B2nia+%28Alemanya%29%7CCol%C3%B2nia%5D%5D&rft.isbn=3-8228-8556-8"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Bar87"><span style="font-variant: small-caps;">Barral i Altet</span>, Xavier. <i>Historia Universal del Arte</i> (en castellà). II.  Barcelona: Planeta, 1987. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-320-8902-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-320-8902-8">ISBN 84-320-8902-8</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Historia+Universal+del+Arte&rft.aulast=Barral+i+Altet&rft.aufirst=Xavier&rft.date=1987&rft.pub=Planeta&rft.place=Barcelona&rft.isbn=84-320-8902-8"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Bia83"><span style="font-variant: small-caps;">Biaggi</span>, Carlo Felice. <i>Leonardo Da Vinci: La anatomía artística</i> (en castellà).  Barcelona: <a href="/wiki/Editorial_Teide" title="Editorial Teide">Teide</a>, 1983. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-279-8710-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-279-8710-2">ISBN 84-279-8710-2</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Leonardo+Da+Vinci%3A+La+anatom%C3%ADa+art%C3%ADstica&rft.aulast=Biaggi&rft.aufirst=Carlo+Felice&rft.date=1983&rft.pub=%5B%5BEditorial+Teide%7CTeide%5D%5D&rft.place=Barcelona&rft.isbn=84-279-8710-2"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Bor88"><a href="/wiki/Erika_Bornay" class="mw-redirect" title="Erika Bornay"><span style="font-variant: small-caps;">Bornay</span>, Erika</a>. <i>Historia Universal del Arte: El siglo XIX</i> (en castellà). VIII.  Barcelona: Planeta, 1988. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-320-6688-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-320-6688-5">ISBN 84-320-6688-5</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Historia+Universal+del+Arte%3A+El+siglo+XIX&rft.aulast=Bornay&rft.aufirst=Erika&rft.date=1988&rft.pub=Planeta&rft.place=Barcelona&rft.isbn=84-320-6688-5"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Boz83"><a href="/wiki/Valeriano_Bozal_Fern%C3%A1ndez" title="Valeriano Bozal Fernández"><span style="font-variant: small-caps;">Bozal</span>, Valeriano</a>. <i>Historia del Arte. La escultura, Tomo II</i> (en castellà).  Barcelona: <a href="/w/index.php?title=Carroggio&action=edit&redlink=1" class="new" title="Carroggio (encara no existeix)">Carroggio</a>, 1983. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-7254-313-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-7254-313-7">ISBN 84-7254-313-7</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Historia+del+Arte.+La+escultura%2C+Tomo+II&rft.aulast=Bozal&rft.aufirst=Valeriano&rft.date=1983&rft.pub=%5B%5BCarroggio%5D%5D&rft.place=Barcelona&rft.isbn=84-7254-313-7"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Cey96"><span style="font-variant: small-caps;">Ceysson</span>, Bernard. <i>La Escultura:Siglos XV-XVI El renacimiento</i> (en castellà).  Barcelona: Carroggio, 1996. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-7254-245-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-7254-245-9">ISBN 84-7254-245-9</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=La+Escultura%3ASiglos+XV-XVI+El+renacimiento&rft.aulast=Ceysson&rft.aufirst=Bernard&rft.date=1996&rft.pub=Carroggio&rft.place=Barcelona&rft.isbn=84-7254-245-9"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Sar84">DDAA. <i>Historia Universal del Arte</i> (en castellà). VIII.  <a href="/wiki/Madrid" title="Madrid">Madrid</a>: <a href="/w/index.php?title=Editorial_Sarpe&action=edit&redlink=1" class="new" title="Editorial Sarpe (encara no existeix)">Sarpe</a>, 1984. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-7291-596-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-7291-596-4">ISBN 84-7291-596-4</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Historia+Universal+del+Arte&rft.au=DDAA&rft.date=1984&rft.pub=%5B%5BEditorial+Sarpe%7CSarpe%5D%5D&rft.place=%5B%5BMadrid%5D%5D&rft.isbn=84-7291-596-4"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Graen04">DDAA. <i>La Gran enciclopèdia en català</i>. VII.  Barcelona: <a href="/wiki/Edicions_62" title="Edicions 62">Edicions 62</a>, 2004. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-297-5435-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-297-5435-0">ISBN 84-297-5435-0</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=La+Gran+enciclop%C3%A8dia+en+catal%C3%A0&rft.au=DDAA&rft.date=2004&rft.pub=%5B%5BEdicions+62%5D%5D&rft.place=Barcelona&rft.isbn=84-297-5435-0"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Vec1999"><span style="font-variant: small-caps;">De Vecchi</span>, Pierluigi; <span style="font-variant: small-caps;">Cerchiari</span>, Elda. <i>I tempi dell'arte</i> (en <a href="/wiki/Itali%C3%A0" title="Italià">italià</a>). I.  <a href="/wiki/Mil%C3%A0" title="Milà">Milà</a>: <a href="/w/index.php?title=Bompiani&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bompiani (encara no existeix)">Bompiani</a>, 1999. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/88-451-7107-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/88-451-7107-8">ISBN 88-451-7107-8</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=I+tempi+dell%27arte&rft.aulast=De+Vecchi&rft.aufirst=Pierluigi&rft.date=1999&rft.pub=%5B%5BBompiani%5D%5D&rft.place=%5B%5BMil%C3%A0%5D%5D&rft.isbn=88-451-7107-8"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Fat93"><span style="font-variant: small-caps;">Fatás</span>, Guillermo; <span style="font-variant: small-caps;">Borrás</span>, Gonzalo. <i>Diccionario de Términos de arte</i> (en castellà).  Madrid: <a href="/wiki/Alianza" title="Alianza">Alianza</a>-<a href="/w/index.php?title=Ediciones_del_Prado&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ediciones del Prado (encara no existeix)">Ediciones del Prado</a>, 1993. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-7838-388-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-7838-388-3">ISBN 84-7838-388-3</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Diccionario+de+T%C3%A9rminos+de+arte&rft.aulast=Fat%C3%A1s&rft.aufirst=Guillermo&rft.date=1993&rft.pub=%5B%5BAlianza%5D%5D-%5B%5BEdiciones+del+Prado%5D%5D&rft.place=Madrid&rft.isbn=84-7838-388-3"><span style="display: none;"> </span></span></li></ul> <ul><li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Fug04"><span style="font-variant: small-caps;">Fuga</span>, Antonella. <i>Técnicas y materiales del arte</i> (en castellà).  Barcelona: <a href="/w/index.php?title=Electa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Electa (encara no existeix)">Electa</a>-<a href="/wiki/Mondadori" title="Mondadori">Mondadori</a>, 2004. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-8156-377-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-8156-377-3">ISBN 84-8156-377-3</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=T%C3%A9cnicas+y+materiales+del+arte&rft.aulast=Fuga&rft.aufirst=Antonella&rft.date=2004&rft.pub=%5B%5BElecta%5D%5D-%5B%5BMondadori%5D%5D&rft.place=Barcelona&rft.isbn=84-8156-377-3"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Gee07"><span style="font-variant: small-caps;">Geese</span>, Uwe. <i>El Barroco. Arquitectura. Escultura. Pintura</i> (en castellà).  Colònia: Tandem Verlag, 2007. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-3-8331-4659-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-3-8331-4659-6">ISBN 978-3-8331-4659-6</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=El+Barroco.+Arquitectura.+Escultura.+Pintura&rft.aulast=Geese&rft.aufirst=Uwe&rft.date=2007&rft.pub=Tandem+Verlag&rft.place=Col%C3%B2nia&rft.isbn=978-3-8331-4659-6"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Gom02"><a href="/wiki/Ernst_Gombrich" title="Ernst Gombrich"><span style="font-variant: small-caps;">Gombrich</span>, Ernst</a>. <i>Història de l'art</i>.  Barcelona: <a href="/wiki/Columna_Edicions" title="Columna Edicions">Columna Edicions</a>, 2002. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-8300-768-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-8300-768-1">ISBN 84-8300-768-1</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Hist%C3%B2ria+de+l%27art&rft.aulast=Gombrich&rft.aufirst=Ernst&rft.date=2002&rft.pub=%5B%5BColumna+Edicions%5D%5D&rft.place=Barcelona&rft.isbn=84-8300-768-1"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Gom47"><span style="font-variant: small-caps;">Gómez Moreno</span>, María Elena. <i>Mil Joyas del Arte Español</i> (en castellà).  Barcelona: <a href="/w/index.php?title=Instituto_Gallach&action=edit&redlink=1" class="new" title="Instituto Gallach (encara no existeix)">Instituto Gallach</a>, 1947.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Mil+Joyas+del+Arte+Espa%C3%B1ol&rft.aulast=G%C3%B3mez+Moreno&rft.aufirst=Mar%C3%ADa+Elena&rft.date=1947&rft.pub=%5B%5BInstituto+Gallach%5D%5D&rft.place=Barcelona"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Hea89"><span style="font-variant: small-caps;">Heard Hamilton</span>, George. <i>Pintura y Escultura en Europa 1880-1940</i> (en castellà).  Madrid: <a href="/w/index.php?title=C%C3%A1tedra&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cátedra (encara no existeix)">Cátedra</a>, 1989. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-376-0230-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-376-0230-0">ISBN 84-376-0230-0</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Pintura+y+Escultura+en+Europa+1880-1940&rft.aulast=Heard+Hamilton&rft.aufirst=George&rft.date=1989&rft.pub=%5B%5BC%C3%A1tedra%5D%5D&rft.place=Madrid&rft.isbn=84-376-0230-0"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Inf86"><span style="font-variant: small-caps;">Infiesta</span>, Josep Manuel. <i>Modernisme a Catalunya:Escultura</i>.  Barcelona: <a href="/w/index.php?title=Edicions_de_Nou_Art_Thor&action=edit&redlink=1" class="new" title="Edicions de Nou Art Thor (encara no existeix)">Edicions de Nou Art Thor</a>, 1986. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-7327-124-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-7327-124-6">ISBN 84-7327-124-6</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Modernisme+a+Catalunya%3AEscultura&rft.aulast=Infiesta&rft.aufirst=Josep+Manuel&rft.date=1986&rft.pub=%5B%5BEdicions+de+Nou+Art+Thor%5D%5D&rft.place=Barcelona&rft.isbn=84-7327-124-6"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Mal01"><span style="font-variant: small-caps;">Maltese</span>, Conrado. <i>Las técnicas artísticas</i> (en castellà).  Madrid: Cátedra, 2001. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-376-0229-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-376-0229-7">ISBN 84-376-0229-7</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Las+t%C3%A9cnicas+art%C3%ADsticas&rft.aulast=Maltese&rft.aufirst=Conrado&rft.date=2001&rft.pub=C%C3%A1tedra&rft.place=Madrid&rft.isbn=84-376-0229-7"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Med06"><a href="/wiki/Juan_Mar%C3%ADa_Medina_Ayll%C3%B3n" title="Juan María Medina Ayllón"><span style="font-variant: small-caps;">Medina Ayllón</span>, Juan María</a>; <span style="font-variant: small-caps;">Pascual</span>, Eva. <i>La talla en madera</i> (en castellà).  Barcelona: Parramón, 2006. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-342-2888-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-342-2888-2">ISBN 84-342-2888-2</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=La+talla+en+madera&rft.aulast=Medina+Ayll%C3%B3n&rft.aufirst=Juan+Mar%C3%ADa&rft.date=2006&rft.pub=Parram%C3%B3n&rft.place=Barcelona&rft.isbn=84-342-2888-2"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Mid82"><span style="font-variant: small-caps;">Midgley</span>, Barry. <i>Escultura, modelado y cerámica</i> (en castellà).  Madrid: <a href="/w/index.php?title=Hermann_Blume&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hermann Blume (encara no existeix)">Hermann Blume</a>, 1982. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-7214-259-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-7214-259-0">ISBN 84-7214-259-0</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Escultura%2C+modelado+y+cer%C3%A1mica&rft.aulast=Midgley&rft.aufirst=Barry&rft.date=1982&rft.pub=%5B%5BHermann+Blume%5D%5D&rft.place=Madrid&rft.isbn=84-7214-259-0"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Mon88"><a href="/wiki/Lu%C3%ADs_Monreal_y_Tejada" title="Luís Monreal y Tejada"><span style="font-variant: small-caps;">Monreal y Tejada</span>, Luis</a>. <i>Historia Universal del Arte: Extremo oriente</i> (en castellà). X.  Barcelona: Planeta, 1988. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-320-6690-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-320-6690-7">ISBN 84-320-6690-7</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Historia+Universal+del+Arte%3A+Extremo+oriente&rft.aulast=Monreal+y+Tejada&rft.aufirst=Luis&rft.date=1988&rft.pub=Planeta&rft.place=Barcelona&rft.isbn=84-320-6690-7"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Sem81"><span style="font-variant: small-caps;">Semenov</span>, Serguei A. <i>Tecnología prehistórica. Estudio de las herramientas y objetos antiguos a través de las huellas de uso</i> (en castellà).  Madrid: <a href="/wiki/Ediciones_Akal" title="Ediciones Akal">Akal</a>, 1981. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-7339-575-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-7339-575-1">ISBN 84-7339-575-1</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Tecnolog%C3%ADa+prehist%C3%B3rica.+Estudio+de+las+herramientas+y+objetos+antiguos+a+trav%C3%A9s+de+las+huellas+de+uso&rft.aulast=Semenov&rft.aufirst=Serguei+A&rft.date=1981&rft.pub=%5B%5BEdiciones+Akal%7CAkal%5D%5D&rft.place=Madrid&rft.isbn=84-7339-575-1"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFde_los_Ríos_Martínez2007"><span style="font-variant: small-caps;">de los Ríos Martínez</span>, Esperanza. <i>José de Arce, Escultor Flamenco: Flandes, 1607-Sevilla, 1666</i> (en castellà).  <a href="/wiki/Sevilla" title="Sevilla">Sevilla</a>: <a href="/wiki/Universitat_de_Sevilla" title="Universitat de Sevilla">Universitat de Sevilla</a>, 2007. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-472-1088-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-472-1088-6">ISBN 978-84-472-1088-6</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Jos%C3%A9+de+Arce%2C+Escultor+Flamenco%3A+Flandes%2C+1607-Sevilla%2C+1666&rft.aulast=de+los+R%C3%ADos+Mart%C3%ADnez&rft.aufirst=Esperanza&rft.date=2007&rft.pub=%5B%5BUniversitat+de+Sevilla%5D%5D&rft.place=%5B%5BSevilla%5D%5D&rft.isbn=978-84-472-1088-6"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Ser92"><span style="font-variant: small-caps;">Serra Subirà</span>, Eduard. <i>Materials i eines de l'escultor</i>.  Barcelona: Universitat de Barcelona, 1992. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-475-0148-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-475-0148-5">ISBN 84-475-0148-5</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Materials+i+eines+de+l%27escultor&rft.aulast=Serra+Subir%C3%A0&rft.aufirst=Eduard&rft.date=1992&rft.pub=Universitat+de+Barcelona&rft.place=Barcelona&rft.isbn=84-475-0148-5"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="SuvIX"><span style="font-variant: small-caps;">Suárez</span>, Alícia; <span style="font-variant: small-caps;">Vidal</span>, Mercè. <i>Historia Universal del Arte: El siglo XX</i> (en castellà). IX.  Barcelona: Planeta, 1989. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-320-8909-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-320-8909-5">ISBN 84-320-8909-5</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Historia+Universal+del+Arte%3A+El+siglo+XX&rft.aulast=Su%C3%A1rez&rft.aufirst=Al%C3%ADcia&rft.date=1989&rft.pub=Planeta&rft.place=Barcelona&rft.isbn=84-320-8909-5"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Sub83"><a href="/wiki/Josep_Maria_Subirachs_i_Sitjar" title="Josep Maria Subirachs i Sitjar"><span style="font-variant: small-caps;">Subirachs</span>, Josep Maria</a>. <i>Historia del Arte. La escultura, Tomo II: Presentación</i> (en castellà).  Barcelona: Carroggio, 1983. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-7254-313-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-7254-313-7">ISBN 84-7254-313-7</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Historia+del+Arte.+La+escultura%2C+Tomo+II%3A+Presentaci%C3%B3n&rft.aulast=Subirachs&rft.aufirst=Josep+Maria&rft.date=1983&rft.pub=Carroggio&rft.place=Barcelona&rft.isbn=84-7254-313-7"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="SurI"><a href="/wiki/Joan_Sureda_i_Pons" title="Joan Sureda i Pons"><span style="font-variant: small-caps;">Sureda</span>, Joan</a>. <i>Historia Universal del Arte: Las primeras civilizaciones</i> (en castellà). I.  Barcelona: Planeta, 1988. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-320-6681-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-320-6681-8">ISBN 84-320-6681-8</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Historia+Universal+del+Arte%3A+Las+primeras+civilizaciones&rft.aulast=Sureda&rft.aufirst=Joan&rft.date=1988&rft.pub=Planeta&rft.place=Barcelona&rft.isbn=84-320-6681-8"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="SiB89"><span style="font-variant: small-caps;">Sureda</span>, Joan; <span style="font-variant: small-caps;">Barral i Altet</span>, Xavier. <i>Historia Universal del Arte: Edad Media</i> (en castellà). III.  Barcelona: Planeta, 1989. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-320-8903-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-320-8903-6">ISBN 84-320-8903-6</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Historia+Universal+del+Arte%3A+Edad+Media&rft.aulast=Sureda&rft.aufirst=Joan&rft.date=1989&rft.pub=Planeta&rft.place=Barcelona&rft.isbn=84-320-8903-6"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="SurIV"><span style="font-variant: small-caps;">Sureda</span>, Joan. <i>Historia Universal del Arte: Románico/Gótico</i> (en castellà). IV.  Barcelona: Planeta, 1988. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-320-6684-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-320-6684-2">ISBN 84-320-6684-2</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Historia+Universal+del+Arte%3A+Rom%C3%A1nico%2FG%C3%B3tico&rft.aulast=Sureda&rft.aufirst=Joan&rft.date=1988&rft.pub=Planeta&rft.place=Barcelona&rft.isbn=84-320-6684-2"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="SurV"><span style="font-variant: small-caps;">Sureda</span>, Joan. <i>Historia Universal del Arte: El quattrocento italiano</i> (en castellà). V.  Barcelona: Planeta, 1988. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-320-8905-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-320-8905-2">ISBN 84-320-8905-2</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Historia+Universal+del+Arte%3A+El+quattrocento+italiano&rft.aulast=Sureda&rft.aufirst=Joan&rft.date=1988&rft.pub=Planeta&rft.place=Barcelona&rft.isbn=84-320-8905-2"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="SurVI"><span style="font-variant: small-caps;">Sureda</span>, Joan. <i>Historia Universal del Arte: Alemania y Países germánicos</i> (en castellà). VI.  Barcelona: Planeta, 1988. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-320-8906-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-320-8906-0">ISBN 84-320-8906-0</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Historia+Universal+del+Arte%3A+Alemania+y+Pa%C3%ADses+germ%C3%A1nicos&rft.aulast=Sureda&rft.aufirst=Joan&rft.date=1988&rft.pub=Planeta&rft.place=Barcelona&rft.isbn=84-320-8906-0"><span style="display: none;"> </span></span></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també"><span id="Vegeu_tamb.C3.A9"></span>Vegeu també</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escultura&action=edit&section=24" title="Modifica la secció: Vegeu també"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a href="/wiki/Llista_d%27escultors_grecs" class="mw-redirect" title="Llista d'escultors grecs">Llista d'escultors grecs</a></li> <li><a href="/wiki/Contrapposto" title="Contrapposto">Contrapposto</a></li> <li><a href="/wiki/Draps_molls" title="Draps molls">Draps molls</a></li> <li><a href="/wiki/Stiacciato" title="Stiacciato">Stiacciato</a></li> <li><a href="/wiki/Constel%C2%B7laci%C3%B3_de_l%27Escultor" title="Constel·lació de l'Escultor">Constel·lació de l'Escultor</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs"><span id="Enlla.C3.A7os_externs"></span>Enllaços externs</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escultura&action=edit&section=25" title="Modifica la secció: Enllaços externs"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33663753">.mw-parser-output .side-box{margin:4px 0;box-sizing:border-box;border:1px solid #aaa;font-size:88%;line-height:1.25em;background-color:#f9f9f9;display:flow-root}.mw-parser-output .side-box-abovebelow,.mw-parser-output .side-box-text{padding:0.25em 0.9em}.mw-parser-output .side-box-image{padding:2px 0 2px 0.9em;text-align:center}.mw-parser-output .side-box-imageright{padding:2px 0.9em 2px 0;text-align:center}@media(min-width:500px){.mw-parser-output .side-box-flex{display:flex;align-items:center}.mw-parser-output .side-box-text{flex:1;min-width:0}}@media(min-width:720px){.mw-parser-output .side-box{width:238px}.mw-parser-output .side-box-right{clear:right;float:right;margin-left:1em}.mw-parser-output .side-box-left{margin-right:1em}.mw-parser-output .side-box-center{clear:both;margin:auto}}</style><div class="side-box metadata side-box-right plainlinks"> <div class="side-box-flex"> <div class="side-box-image"><span typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/30px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="30" height="40" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/45px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/59px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></span></span></div> <div class="side-box-text plainlist">A <span class="plainlinks"><a class="external text" href="https://commons.wikimedia.org/wiki/P%C3%A0gina_principal?uselang=ca">Wikimedia Commons</a></span> hi ha contingut multimèdia relatiu a: <i><b><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Sculpturing" class="extiw" title="commons:Category:Sculpturing">Escultura</a></b></i></div></div> </div> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/">Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura</a> del <a href="/wiki/TERMCAT" title="TERMCAT">TERMCAT</a></li></ul> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Classificació_de_les_Arts" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style="background:#D9B2FF"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Plantilla:Classificaci%C3%B3_de_les_Arts" title="Plantilla:Classificació de les Arts"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></span></li></ul></div><div id="Classificació_de_les_Arts" style="font-size:114%;margin:0 4em"><a href="/w/index.php?title=Classificaci%C3%B3_de_les_Arts&action=edit&redlink=1" class="new" title="Classificació de les Arts (encara no existeix)">Classificació</a> de les Arts</div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd text-align:center" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Arquitectura" title="Arquitectura">(1a) Arquitectura</a> - <a class="mw-selflink selflink">(2a) Escultura</a> - <a href="/wiki/Pintura" title="Pintura">(3a) pintura</a> - <a href="/wiki/M%C3%BAsica" title="Música">(4a) Música</a> - <a href="/wiki/Literatura" title="Literatura">(5a) Literatura</a> - <a href="/wiki/Arts_esc%C3%A8niques" title="Arts escèniques">(6a) Arts escèniques</a> - <a href="/wiki/Cinema" title="Cinema">(7a) Cinema</a> - (8a) Arts mèdia (<a href="/wiki/R%C3%A0dio" title="Ràdio">ràdio</a>, <a href="/wiki/Televisi%C3%B3" title="Televisió">televisió</a> i <a href="/wiki/Fotografia" title="Fotografia">fotografia</a>) - <a href="/wiki/C%C3%B2mic" title="Còmic">(9a) Còmics</a> - <a href="/wiki/Art_digital" title="Art digital">(10a) Arts digitals</a></div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Lèxic_de_l&#039;escultura" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style="background:#FFF0C7"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Plantilla:Glossari_de_l%E2%80%99escultura" title="Plantilla:Glossari de l’escultura"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></span></li></ul></div><div id="Lèxic_de_l&#039;escultura" style="font-size:114%;margin:0 4em">Lèxic de l'<a class="mw-selflink selflink">escultura</a></div></th></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;background:#EDEAE0">Tipus</th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Est%C3%A0tua" title="Estàtua">Estàtua</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Relleu_(escultura)" title="Relleu (escultura)">Relleu</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Bust" title="Bust">Bust</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Tors_(escultura)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tors (escultura) (encara no existeix)">Tors</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Criselefant%C3%AD" title="Criselefantí">Criselefantí</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Cin%C3%A8tica_(escultura)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cinètica (escultura) (encara no existeix)">Cinètica</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Megalit" class="mw-redirect" title="Megalit">Megalit</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Estela_(estela)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Estela (estela) (encara no existeix)">Estela</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;background:#EDEAE0">Matèria</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Jade_(roca)" class="mw-redirect" title="Jade (roca)">Jade</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Fusta" title="Fusta">Fusta</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Estuc" title="Estuc">Estuc</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Pedra" title="Pedra">Pedra</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Marbre" title="Marbre">Marbre</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Serpentina" class="mw-redirect" title="Serpentina">Serpentina</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Fang_(geologia)" title="Fang (geologia)">Fang</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Roca" title="Roca">Roca</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Bronze" title="Bronze">Bronze</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Ferro" title="Ferro">Ferro</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Coure" title="Coure">Coure</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Formig%C3%B3" title="Formigó">Formigó</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Basalt" title="Basalt">Basalt</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Cart%C3%B3" title="Cartó">Cartó</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Ciment" title="Ciment">Ciment</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Guix" title="Guix">Guix</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Vori" title="Vori">Vori</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Greda" title="Greda">Greda</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span> . <a href="/wiki/Argila" title="Argila">Argila</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Terrissa" title="Terrissa">Terrissa</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Plastilina" title="Plastilina">Plastilina</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Pl%C3%A0stic" title="Plàstic">Plàstic</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;background:#EDEAE0">Estris</th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Bur%C3%AD" title="Burí">Burí</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Cisell" title="Cisell">Cisell</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Motlle" title="Motlle">Motlle</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/G%C3%BAbia" title="Gúbia">Gúbia</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;background:#EDEAE0">Tècniques</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Modelatge" class="mw-redirect" title="Modelatge">Modelatge</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Assemblage" class="mw-redirect" title="Assemblage">Assemblage</a></div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_Espa%C3%B1a" class="mw-redirect" title="Biblioteca Nacional de España">BNE</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://datos.bne.es/resource/XX525481">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Biblioth%C3%A8que_nationale_de_France" class="mw-redirect" title="Bibliothèque nationale de France">BNF</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb11933241b">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://d-nb.info/gnd/4046277-8">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/LCCN" class="mw-redirect" title="LCCN">LCCN</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.loc.gov/authorities/subjects/sh85119004">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/National_Diet_Library" class="mw-redirect" title="National Diet Library">NDL</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://id.ndl.go.jp/auth/ndlna/00573617">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=ph125738&CON_LNG=ENG">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases d'informació</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Diccionari_Hist%C3%B2ric_de_Su%C3%AFssa" title="Diccionari Històric de Suïssa">HDS</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.hls-dhs-dss.ch/textes/f/F011168.php">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div> <p><span style="display: none;" class="interProject"><a href="https://ca.wiktionary.org/wiki/escultura" class="extiw" title="wikt:escultura">Viccionari</a></span> </p>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Escultura&oldid=33899663">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Escultura&oldid=33899663</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categoria</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Escultura" title="Categoria:Escultura">Escultura</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:100_articles_fonamentals" title="Categoria:100 articles fonamentals">100 articles fonamentals</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:1.000_articles_fonamentals" title="Categoria:1.000 articles fonamentals">1.000 articles fonamentals</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Llista_d%27articles_de_qualitat" title="Categoria:Llista d'articles de qualitat">Llista d'articles de qualitat</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_de_qualitat_d%27art" title="Categoria:Articles de qualitat d'art">Articles de qualitat d'art</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_de_qualitat_dels_1000" title="Categoria:Articles de qualitat dels 1000">Articles de qualitat dels 1000</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 5 set 2024 a les 12:07.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Escultura&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-57488d5c7d-cv9xx","wgBackendResponseTime":193,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"0.692","walltime":"1.026","ppvisitednodes":{"value":17048,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":111765,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":22427,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":12,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":20,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":1,"limit":20},"unstrip-size":{"value":114516,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":1,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 768.371 1 -total"," 18.09% 138.968 1 Plantilla:Commonscat"," 16.76% 128.801 1 Plantilla:Sister"," 16.49% 126.723 1 Plantilla:Caixa_lateral"," 15.96% 122.617 37 Plantilla:Ref-llibre"," 15.15% 116.439 1 Plantilla:Referències"," 10.56% 81.126 5 Plantilla:Galeria"," 6.21% 47.704 8 Plantilla:Ref-web"," 5.48% 42.111 1 Plantilla:Confusió"," 5.15% 39.585 13 Plantilla:Article_principal"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.140","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":2414632,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.eqiad.main-7649cfcddd-zh5kq","timestamp":"20241127125716","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Escultura","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Escultura","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q11634","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q11634","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2003-01-21T19:41:01Z","dateModified":"2024-09-05T11:07:55Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/5\/5f\/Nike_of_Samothrake_Louvre_Ma2369_n4.jpg","headline":"branca de les arts visuals que treballa en tres dimensions"}</script> </body> </html>