CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Teoria d'escacs - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"216f88a0-23d4-493a-96dd-4d776198a3c0","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Teoria_d'escacs","wgTitle":"Teoria d'escacs","wgCurRevisionId":32422665,"wgRevisionId":32422665,"wgArticleId":1074164,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Teoria d'escacs","Termes d'escacs"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Teoria_d'escacs","wgRelevantArticleId":1074164,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0, "wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":40000,"wgRelatedArticlesCompat":[],"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q1919685","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready", "skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface", "ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.5"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b5/Starting_position_in_a_chess_game.jpg/1200px-Starting_position_in_a_chess_game.jpg"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="1200"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b5/Starting_position_in_a_chess_game.jpg/800px-Starting_position_in_a_chess_game.jpg"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="800"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b5/Starting_position_in_a_chess_game.jpg/640px-Starting_position_in_a_chess_game.jpg"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="640"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Teoria d'escacs - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Teoria_d%27escacs"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Teoria_d%27escacs&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Teoria_d%27escacs"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Teoria_d_escacs rootpage-Teoria_d_escacs skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Teoria+d%27escacs" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Teoria+d%27escacs" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Teoria+d%27escacs" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Teoria+d%27escacs" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Teoria_d'obertures" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Teoria_d'obertures"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Teoria d'obertures</span> </div> </a> <ul id="toc-Teoria_d'obertures-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Teoria_del_mig_joc" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Teoria_del_mig_joc"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>Teoria del mig joc</span> </div> </a> <ul id="toc-Teoria_del_mig_joc-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Teoria_de_finals" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Teoria_de_finals"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Teoria de finals</span> </div> </a> <ul id="toc-Teoria_de_finals-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>Vegeu també</span> </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Teoria d'escacs</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 12 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-12" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">12 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D9%86%D8%B8%D8%B1%D9%8A%D8%A9_%D8%A7%D9%84%D8%B4%D8%B7%D8%B1%D9%86%D8%AC" title="نظرية الشطرنج - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="نظرية الشطرنج" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target"><span>العربية</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Chess_theory" title="Chess theory - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Chess theory" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D9%86%D8%B8%D8%B1%DB%8C%D9%87_%D8%B4%D8%B7%D8%B1%D9%86%D8%AC" title="نظریه شطرنج - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="نظریه شطرنج" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target"><span>فارسی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Th%C3%A9orie_(%C3%A9checs)" title="Théorie (échecs) - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Théorie (échecs)" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target"><span>Français</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D5%87%D5%A1%D5%AD%D5%B4%D5%A1%D5%BF%D5%AB_%D5%BF%D5%A5%D5%BD%D5%B8%D6%82%D5%A9%D5%B5%D5%B8%D6%82%D5%B6" title="Շախմատի տեսություն - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Շախմատի տեսություն" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target"><span>Հայերեն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EC%B2%B4%EC%8A%A4_%EC%9D%B4%EB%A1%A0" title="체스 이론 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="체스 이론" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target"><span>한국어</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Schaaktheorie" title="Schaaktheorie - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Schaaktheorie" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Nederlands</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Teoria_do_xadrez" title="Teoria do xadrez - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Teoria do xadrez" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target"><span>Português</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rue mw-list-item"><a href="https://rue.wikipedia.org/wiki/%D0%A8%D0%B0%D1%85%D0%BE%D0%B2%D0%B0_%D1%82%D0%B5%D0%BE%D1%80%D1%96%D1%8F" title="Шахова теорія - Rusyn" lang="rue" hreflang="rue" data-title="Шахова теорія" data-language-autonym="Русиньскый" data-language-local-name="Rusyn" class="interlanguage-link-target"><span>Русиньскый</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sq mw-list-item"><a href="https://sq.wikipedia.org/wiki/Teoria_e_shahut" title="Teoria e shahut - albanès" lang="sq" hreflang="sq" data-title="Teoria e shahut" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanès" class="interlanguage-link-target"><span>Shqip</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/L%C3%BD_thuy%E1%BA%BFt_c%E1%BB%9D_vua" title="Lý thuyết cờ vua - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Lý thuyết cờ vua" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target"><span>Tiếng Việt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E5%9C%8B%E9%9A%9B%E8%B1%A1%E6%A3%8B%E7%90%86%E8%AB%96" title="國際象棋理論 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="國際象棋理論" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target"><span>粵語</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1919685#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Teoria_d%27escacs" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Teoria_d%27escacs" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Teoria_d%27escacs"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Teoria_d%27escacs&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Teoria_d%27escacs&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Teoria_d%27escacs"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Teoria_d%27escacs&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Teoria_d%27escacs&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Teoria_d%27escacs" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Teoria_d%27escacs" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q"><span>Pàgines especials</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Teoria_d%27escacs&oldid=32422665" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Teoria_d%27escacs&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Teoria_d%27escacs&id=32422665&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FTeoria_d%2527escacs"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FTeoria_d%2527escacs"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Teoria+d%27escacs"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Teoria_d%27escacs&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Teoria_d%27escacs&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Chess_theory" hreflang="en"><span>Commons</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1919685" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Starting_position_in_a_chess_game.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b5/Starting_position_in_a_chess_game.jpg/220px-Starting_position_in_a_chess_game.jpg" decoding="async" width="220" height="220" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b5/Starting_position_in_a_chess_game.jpg/330px-Starting_position_in_a_chess_game.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b5/Starting_position_in_a_chess_game.jpg/440px-Starting_position_in_a_chess_game.jpg 2x" data-file-width="4095" data-file-height="4095" /></a><figcaption>Posició inicial dels escacs</figcaption></figure> <p>La <b>teoria d'escacs</b> és el conjunt del corpus tècnic escrit relatiu a com s'ha de jugar als <a href="/wiki/Escacs" title="Escacs">escacs</a>. El joc dels escacs es divideix tradicionalment en tres fases: l'<a href="/wiki/Obertura_(escacs)" title="Obertura (escacs)">obertura</a>, el <a href="/wiki/Mig_joc" title="Mig joc">mig joc</a>, i el <a href="/wiki/Final_(escacs)" title="Final (escacs)">final</a>.<sup id="cite_ref-1" class="reference"><a href="#cite_note-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Per cadascuna d'aquestes tres fases, i especialment per l'obertura i el final, hi ha un gran corpus de teoria relativa a com s'haurien de jugar. Els qui escriuen sobre <i>teoria d'escacs</i> són sovint citats com a <i>teòrics dels escacs</i>. </p><p>El concepte "teoria d'obertures" es refereix sovint al consens assolit, majoritàriament representat per l'actual literatura sobre obertures.<sup id="cite_ref-2" class="reference"><a href="#cite_note-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La "teoria de finals" consisteix en certeses sobre posicions específiques, o posicions de naturalesa similar, sobre les quals siguin aplicables els mateixos principis.<sup id="cite_ref-3" class="reference"><a href="#cite_note-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La "teoria del mig joc" es refereix a regles o principis aplicables de forma general al <a href="/wiki/Mig_joc" title="Mig joc">mig joc</a>.<sup id="cite_ref-4" class="reference"><a href="#cite_note-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> No obstant això, la tendència moderna és a donar la màxima importància a l'anàlisi de la posició específica en lloc dels principis generals.<sup id="cite_ref-5" class="reference"><a href="#cite_note-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El desenvolupament de la teoria en cadascuna d'aquestes àrees ha anat acompanyat d'una vasta literatura sobre el joc. El 1913, el destacat historiador dels escacs <a href="/wiki/H.J.R._Murray" class="mw-redirect" title="H.J.R. Murray">H.J.R. Murray</a> va escriure a la seva gran obra de 900 pàgines <i><a href="/w/index.php?title=A_History_of_Chess&action=edit&redlink=1" class="new" title="A History of Chess (encara no existeix)">A History of Chess</a></i> que "Els escacs tenen una bibliografia que probablement excedeix la de tots els altres jocs junts."<sup id="cite_ref-6" class="reference"><a href="#cite_note-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Murray va estimar que en aquell temps "el nombre total de llibres d'escacs, revistes d'escacs, i publicacions que dedicaven espai al joc de manera regular, excedia probablement de 5.000".<sup id="cite_ref-7" class="reference"><a href="#cite_note-7"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 1949, <a href="/w/index.php?title=Baruch_Harold_Wood&action=edit&redlink=1" class="new" title="Baruch Harold Wood (encara no existeix)">B. H. Wood</a> opinava que aquesta xifra s'havia incrementat fins als 20.000.<sup id="cite_ref-Hooper_and_Whyld,_p._229_8-0" class="reference"><a href="#cite_note-Hooper_and_Whyld,_p._229-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-9" class="reference"><a href="#cite_note-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <a href="/wiki/David_Vincent_Hooper" title="David Vincent Hooper">David Hooper</a> i <a href="/wiki/Kenneth_Whyld" title="Kenneth Whyld">Kenneth Whyld</a> escrigueren el 1992 que "Des de llavors hi ha hagut un sostingut increment any a any del nombre de publicacions d'escacs. Ningú no sap quantes se n'han publicades..."<sup id="cite_ref-Hooper_and_Whyld,_p._229_8-1" class="reference"><a href="#cite_note-Hooper_and_Whyld,_p._229-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> la biblioteca d'escacs més gran del món, la col·lecció <a href="/wiki/John_G._White" title="John G. White">John G. White</a><sup id="cite_ref-10" class="reference"><a href="#cite_note-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> a la biblioteca pública de <a href="/wiki/Cleveland_(Ohio)" class="mw-redirect" title="Cleveland (Ohio)">Cleveland</a>, conté uns 32.000 llibres i publicacions d'escacs, inclosos uns 6.000 volums enquadernats de revistes d'escacs.<sup id="cite_ref-11" class="reference"><a href="#cite_note-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-12" class="reference"><a href="#cite_note-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els escaquistes actuals tenen a la seva disposició també fonts d'informació per ordinador que Murray no va poder ni imaginar. </p> <table cellspacing="0" cellpadding="0" style="clear: left; margin-bottom: .5em; float: left; padding: .5em 1.4em .8em 0; background: none; width: auto;"> <tbody><tr> <td><meta property="mw:PageProp/toc" /> </td></tr></tbody></table> <p><br /> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33663753">.mw-parser-output .side-box{margin:4px 0;box-sizing:border-box;border:1px solid #aaa;font-size:88%;line-height:1.25em;background-color:#f9f9f9;display:flow-root}.mw-parser-output .side-box-abovebelow,.mw-parser-output .side-box-text{padding:0.25em 0.9em}.mw-parser-output .side-box-image{padding:2px 0 2px 0.9em;text-align:center}.mw-parser-output .side-box-imageright{padding:2px 0.9em 2px 0;text-align:center}@media(min-width:500px){.mw-parser-output .side-box-flex{display:flex;align-items:center}.mw-parser-output .side-box-text{flex:1;min-width:0}}@media(min-width:720px){.mw-parser-output .side-box{width:238px}.mw-parser-output .side-box-right{clear:right;float:right;margin-left:1em}.mw-parser-output .side-box-left{margin-right:1em}.mw-parser-output .side-box-center{clear:both;margin:auto}}</style></p><div class="side-box metadata side-box-left" style="width:230px;"> <div class="side-box-flex"> <div class="side-box-image"><span typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/57/1.e4.png/20px-1.e4.png" decoding="async" width="20" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/57/1.e4.png/30px-1.e4.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/57/1.e4.png/40px-1.e4.png 2x" data-file-width="629" data-file-height="304" /></span></span></div> <div class="side-box-text plainlist">Aquest article empra la <a href="/wiki/Notaci%C3%B3_algebraica" title="Notació algebraica">notació algebraica</a> per descriure moviments d'escacs.</div></div> </div> <div style="clear:left;"></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Teoria_d'obertures"><span id="Teoria_d.27obertures"></span>Teoria d'obertures</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Teoria_d%27escacs&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Teoria d'obertures"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Lucena1497.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/12/Lucena1497.jpg/148px-Lucena1497.jpg" decoding="async" width="148" height="217" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/12/Lucena1497.jpg/222px-Lucena1497.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/12/Lucena1497.jpg/296px-Lucena1497.jpg 2x" data-file-width="773" data-file-height="1134" /></a><figcaption>El primer llibre imprès sobre teoria d'escacs, de <a href="/wiki/Luis_Ram%C3%ADrez_de_Lucena" title="Luis Ramírez de Lucena">Luis Ramírez de Lucena</a> c. 1497</figcaption></figure> <p>La primera obra impresa sobre teoria d'escacs la data de la qual pot ser establerta amb exactitud fou <i>Repetición de Amores et Arte de Axedrez con CL Juegos de Partido</i> del castellà <a href="/wiki/Luis_Ram%C3%ADrez_de_Lucena" title="Luis Ramírez de Lucena">Luis Ramírez de Lucena</a>, publicada cap a 1497, i que inclou entre altres coses anàlisis d'onze <a href="/wiki/Obertures_d%27escacs" class="mw-redirect" title="Obertures d'escacs">obertures d'escacs</a>. Algunes d'elles són les conegudes actualment com a <a href="/wiki/Giuoco_Piano" class="mw-redirect" title="Giuoco Piano">Giuoco Piano</a>, <a href="/wiki/Obertura_Ruy_L%C3%B3pez" title="Obertura Ruy López">Ruy López</a>, <a href="/wiki/Defensa_Petroff" class="mw-redirect" title="Defensa Petroff">defensa Petroff</a>, <a href="/wiki/Obertura_de_l%27alfil" title="Obertura de l'alfil">obertura de l'alfil</a>, <a href="/wiki/Defensa_Damiano" title="Defensa Damiano">defensa Damiano</a>, i <a href="/wiki/Defensa_escandinava" title="Defensa escandinava">defensa escandinava</a>, tot i que Lucena no les va anomenar amb aquests noms.<sup id="cite_ref-13" class="reference"><a href="#cite_note-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>L'autoria i la data del <a href="/wiki/Manuscrit_de_G%C3%B6ttingen" title="Manuscrit de Göttingen">manuscrit de Göttingen</a> no estan establertes,<sup id="cite_ref-Murray,_p._782_14-0" class="reference"><a href="#cite_note-Murray,_p._782-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-15" class="reference"><a href="#cite_note-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i la seva data de publicació és estimada en algun moment entre 1471 i 1505.<sup id="cite_ref-16" class="reference"><a href="#cite_note-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> No se sap del cert si fou aquest o bé el llibre de Lucena el que es va publicar abans.<sup id="cite_ref-Murray,_p._782_14-1" class="reference"><a href="#cite_note-Murray,_p._782-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El manuscrit inclou exemples de partides amb les obertures actualment conegudes com a defensa Damiano, <a href="/wiki/Defensa_Philidor" title="Defensa Philidor">defensa Philidor</a>, Giuoco Piano, defensa Petroff, obertura de l'alfil, Ruy López, <a href="/w/index.php?title=Obertura_Ponziani&action=edit&redlink=1" class="new" title="Obertura Ponziani (encara no existeix)">obertura Ponziani</a>, <a href="/wiki/Gambit_de_dama_acceptat" title="Gambit de dama acceptat">gambit de dama acceptat</a>, 1.d4 d5 2.Af4 Af5 (una forma del <a href="/wiki/Sistema_Londres" title="Sistema Londres">sistema Londres</a>), <a href="/wiki/Obertura_Bird" title="Obertura Bird">obertura Bird</a>, i l'<a href="/wiki/Obertura_anglesa" title="Obertura anglesa">obertura anglesa</a>.<sup id="cite_ref-17" class="reference"><a href="#cite_note-17"><span class="cite-bracket">[</span>17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Murray indica que "no és una col·lecció atzarosa de començaments de partides, sinó un intent de treballar amb les obertures d'una manera sistemàtica."<sup id="cite_ref-18" class="reference"><a href="#cite_note-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Quinze anys després del llibre de Lucena, el <a href="/wiki/Farmac%C3%A8utic" title="Farmacèutic">farmacèutic</a> <a href="/wiki/Portuguesos" title="Portuguesos">portuguès</a> <a href="/wiki/Pedro_Damiano" title="Pedro Damiano">Pedro Damiano</a>, va publicar a Roma el llibre <i>Questo libro e da imparare giocare a scachi et de la partiti</i> (1512). Inclou anàlisis del gambit de dama acceptat, mostrant què passa quan les negres trien de mantenir el <a href="/wiki/Pe%C3%B3_(escacs)" title="Peó (escacs)">peó</a> de <a href="/wiki/Gambit" title="Gambit">gambit</a> amb ...b5.<sup id="cite_ref-19" class="reference"><a href="#cite_note-19"><span class="cite-bracket">[</span>19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El llibre de Damiano "fou, en termes contemporanis, el primer <i><a href="/wiki/Supervendes" class="mw-redirect" title="Supervendes">supervendes</a></i> dels <a href="/wiki/Escacs_moderns" class="mw-redirect" title="Escacs moderns">escacs moderns</a>."<sup id="cite_ref-20" class="reference"><a href="#cite_note-20"><span class="cite-bracket">[</span>20<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <a href="/wiki/Harry_Golombek" title="Harry Golombek">Harry Golombek</a> escrigué que "va aconseguir vuit edicions al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span>, i va seguir en la mateixa línia al segle següent, sense que decaigués la seva popularitat."<sup id="cite_ref-21" class="reference"><a href="#cite_note-21"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els jugadors actuals coneixen Damiano principalment perquè el seu nom és associal a la feble obertura <a href="/wiki/Defensa_Damiano" title="Defensa Damiano">defensa Damiano</a> (1.e4 e5 2.Cf3 f6?), tot i que ell la va condemnar més que aprovar.<sup id="cite_ref-22" class="reference"><a href="#cite_note-22"><span class="cite-bracket">[</span>22<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Aquests llibres, i d'altres de posteriors, versaven sobre partides jugades amb diverses obertures, <a href="/wiki/Parany_d%27obertura" class="mw-redirect" title="Parany d'obertura">paranys d'obertura</a>, i sobre la millor manera de jugar pels dos bàndols. Algunes seqüències de jugades varen començar a tenir noms propis; alguns dels primers foren la defensa Damiano, el <a href="/wiki/Gambit_de_rei" title="Gambit de rei">gambit de rei</a> (1.e4 e5 2.f4), el <a href="/wiki/Gambit_de_dama" title="Gambit de dama">gambit de dama</a> (1.d4 d5 2.c4), i la <a href="/wiki/Defensa_siciliana" title="Defensa siciliana">defensa siciliana</a> (1.e4 c5).<sup id="cite_ref-23" class="reference"><a href="#cite_note-23"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El llibre de Damiano fou seguit pels tractats generalistes sobre el joc de <a href="/wiki/Ruy_L%C3%B3pez_de_Segura" title="Ruy López de Segura">Ruy López de Segura</a> (1561), <a href="/wiki/Giulio_Cesare_Polerio" title="Giulio Cesare Polerio">Giulio Cesare Polerio</a> (1590), <a href="/wiki/Gioachino_Greco" title="Gioachino Greco">Gioachino Greco</a> (c. 1625), <a href="/wiki/Joseph_Bertin" title="Joseph Bertin">Joseph Bertin</a> (1735), i <a href="/wiki/Fran%C3%A7ois-Andr%C3%A9_Danican_Philidor" title="François-André Danican Philidor">François-André Danican Philidor</a> (1749).<sup id="cite_ref-I.A._Horowitz,_1964_24-0" class="reference"><a href="#cite_note-I.A._Horowitz,_1964-24"><span class="cite-bracket">[</span>24<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-25" class="reference"><a href="#cite_note-25"><span class="cite-bracket">[</span>25<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El primer autor a intentar un compendi estructurat de les obertures llavors conegudes fou <a href="/wiki/Aaron_Alexandre" title="Aaron Alexandre">Aaron Alexandre</a> a la seva obra de 1837 <i>Encyclopedie des echecs</i>.<sup id="cite_ref-26" class="reference"><a href="#cite_note-26"><span class="cite-bracket">[</span>26<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> D'acord amb Hooper i Whyld, "[Carl] <a href="/wiki/Carl_Jaenisch" title="Carl Jaenisch">Jaenisch</a> fou qui primer realitzà anàlisis de modernes línies d'obertura a <i>Analyse nouvelle des ouvertures</i> (1842-43)."<sup id="cite_ref-Hooper_and_Whyld,_p._280_27-0" class="reference"><a href="#cite_note-Hooper_and_Whyld,_p._280-27"><span class="cite-bracket">[</span>27<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 1843, <a href="/wiki/Paul_Rudolf_von_Bilguer" title="Paul Rudolf von Bilguer">Paul Rudolf von Bilguer</a> va publicar en <a href="/wiki/Alemany" title="Alemany">alemany</a> <i><a href="/wiki/Handbuch_des_Schachspiels" title="Handbuch des Schachspiels">Handbuch des Schachspiels</a></i>, que combinava les virtuts dels treballs d'Alexandre i de Jaenisch.<sup id="cite_ref-Hooper_and_Whyld,_p._280_27-1" class="reference"><a href="#cite_note-Hooper_and_Whyld,_p._280-27"><span class="cite-bracket">[</span>27<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El <i>Handbuch</i>, que havia tingut diferents edicions, la darrera en diferents parts el 1912–16, fou una de les més importants obres de referència en el camp de les obertures durant moltes dècades.<sup id="cite_ref-28" class="reference"><a href="#cite_note-28"><span class="cite-bracket">[</span>28<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La darrera edició del <i>Handbuch</i> fou editada per <a href="/wiki/Carl_Schlechter" title="Carl Schlechter">Carl Schlechter</a>, qui havia empatat un matx pel Campionat del món amb <a href="/wiki/Emanuel_Lasker" title="Emanuel Lasker">Emanuel Lasker</a> el 1910. El <a href="/wiki/Mestre_Internacional" class="mw-redirect" title="Mestre Internacional">Mestre Internacional</a> <a href="/wiki/William_Hartston" title="William Hartston">William Hartston</a> va dir que era "una obra superba, potser la darrera en encaixar amb èxit la totalitat del coneixement escaquístic del moment en un sol volum."<sup id="cite_ref-29" class="reference"><a href="#cite_note-29"><span class="cite-bracket">[</span>29<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El <a href="/wiki/Mestre_d%27escacs" title="Mestre d'escacs">mestre</a> <a href="/wiki/Anglesos" title="Anglesos">anglès</a> <a href="/wiki/Howard_Staunton" title="Howard Staunton">Howard Staunton</a>, segurament el millor jugador del món entre 1843 i 1851,<sup id="cite_ref-30" class="reference"><a href="#cite_note-30"><span class="cite-bracket">[</span>30<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> va incloure unes 300 pàgines d'anàlisis de les obertures al seu tractat de 1847 <i>The Chess Player's Handbook.</i><sup id="cite_ref-31" class="reference"><a href="#cite_note-31"><span class="cite-bracket">[</span>31<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquesta obra va esdevenir immediatament la referència estàndard als països anglòfons,<sup id="cite_ref-32" class="reference"><a href="#cite_note-32"><span class="cite-bracket">[</span>32<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-33" class="reference"><a href="#cite_note-33"><span class="cite-bracket">[</span>33<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i fou reeditat 21 cops fins a 1935.<sup id="cite_ref-34" class="reference"><a href="#cite_note-34"><span class="cite-bracket">[</span>34<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> De tota manera, "amb el pas del temps va sorgir una demanda d'obres en anglès més actualitzades".<sup id="cite_ref-Whyld_p._280_35-0" class="reference"><a href="#cite_note-Whyld_p._280-35"><span class="cite-bracket">[</span>35<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <a href="/wiki/Wilhelm_Steinitz" title="Wilhelm Steinitz">Wilhelm Steinitz</a>, el primer <a href="/wiki/Campionat_del_m%C3%B3n_d%27escacs" title="Campionat del món d'escacs">Campió del món</a>, i àmpliament considerat com al "pare dels escacs moderns,"<sup id="cite_ref-36" class="reference"><a href="#cite_note-36"><span class="cite-bracket">[</span>36<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-37" class="reference"><a href="#cite_note-37"><span class="cite-bracket">[</span>37<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-38" class="reference"><a href="#cite_note-38"><span class="cite-bracket">[</span>38<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-39" class="reference"><a href="#cite_note-39"><span class="cite-bracket">[</span>39<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> va analitzar extensivament diverses <a href="/wiki/Obertura_oberta" title="Obertura oberta">obertures obertes</a> (començant amb 1.e4 e5) al seu llibre <i>The Modern Chess Instructor</i>, publicat el 1889 i el 1895.<sup id="cite_ref-40" class="reference"><a href="#cite_note-40"><span class="cite-bracket">[</span>40<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> També el 1889, <a href="/w/index.php?title=Edward_Freeborough&action=edit&redlink=1" class="new" title="Edward Freeborough (encara no existeix)">E. Freeborough</a> i el Reverend <a href="/w/index.php?title=Charles_Ranken&action=edit&redlink=1" class="new" title="Charles Ranken (encara no existeix)">C.E. Ranken</a> publicaren la primera edició de <i>Chess Openings Ancient and Modern</i>; edicions posteriors foren publicades els anys 1893, 1896, i 1910.<sup id="cite_ref-41" class="reference"><a href="#cite_note-41"><span class="cite-bracket">[</span>41<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 1911, <a href="/wiki/Richard_Griffith_(escaquista)" class="mw-redirect" title="Richard Griffith (escaquista)">R.C. Griffith</a> i <a href="/wiki/John_Herbert_White" title="John Herbert White">J.H. White</a> publicaren la primera edició de <i><a href="/wiki/Modern_Chess_Openings" title="Modern Chess Openings">Modern Chess Openings</a></i>. Aquest és actualment el tractat d'obertures més publicat al llarg del temps de la història; la quinzena edició (normalment citada com a <i>MCO-15</i>), pel <a href="/wiki/Gran_Mestre_(escacs)" class="mw-redirect" title="Gran Mestre (escacs)">Gran Mestre</a> <a href="/wiki/Nick_de_Firmian" title="Nick de Firmian">Nick de Firmian</a>, fou publicada l'abril de 2008.<sup id="cite_ref-42" class="reference"><a href="#cite_note-42"><span class="cite-bracket">[</span>42<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Segons Hooper i Whyld, les diverses edicions de <i>Modern Chess Openings</i>, la darrera edició del <i>Handbuch</i>, i la quarta edició del <i><a href="/w/index.php?title=Larobok&action=edit&redlink=1" class="new" title="Larobok (encara no existeix)">Larobok</a></i> de <a href="/wiki/Ludvig_Collijn" title="Ludvig Collijn">Ludvig Collijn</a> (en <a href="/wiki/Suec" title="Suec">suec</a>), amb trencadores contribucions de Rubinstein, Reti, Spielmann i Nimzowitch "foren les més populars fonts de referència pels millors jugadors entre les dues <a href="/wiki/Guerres_mundials" class="mw-redirect" title="Guerres mundials">guerres mundials</a>."<sup id="cite_ref-Whyld_p._280_35-1" class="reference"><a href="#cite_note-Whyld_p._280-35"><span class="cite-bracket">[</span>35<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 1937-39 l'excampió del món <a href="/wiki/Max_Euwe" title="Max Euwe">Max Euwe</a> publicà un tractat d'obertures en dotze volums, <i>De theorie der schaakopeningen</i>, en <a href="/wiki/Neerland%C3%A8s" title="Neerlandès">neerlandès</a>, tot i que fou posteriorment traduït a altres llengües.<sup id="cite_ref-43" class="reference"><a href="#cite_note-43"><span class="cite-bracket">[</span>43<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Des de les darreries dels 1930 fins a començaments dels 1950 <a href="/wiki/Reuben_Fine" title="Reuben Fine">Reuben Fine</a>, un dels millors jugadors del món,<sup id="cite_ref-44" class="reference"><a href="#cite_note-44"><span class="cite-bracket">[</span>44<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> va esdevenir també un dels principals teòrics, publicant importants obres sobre les obertures, el mig joc, i els finals. Va començar amb la seva revisió de <i>Modern Chess Openings</i>, publicada el 1939.<sup id="cite_ref-45" class="reference"><a href="#cite_note-45"><span class="cite-bracket">[</span>45<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 1943, va publicar <i>Ideas Behind the Chess Openings</i>, que tractava d'explicar els principis subjacents a les obertures.<sup id="cite_ref-46" class="reference"><a href="#cite_note-46"><span class="cite-bracket">[</span>46<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 1948, va publicar el seu propi tractat d'obertures, <i>Practical Chess Openings</i>, un competidor de <i>MCO</i>.<sup id="cite_ref-47" class="reference"><a href="#cite_note-47"><span class="cite-bracket">[</span>47<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 1964, el <a href="/wiki/Mestre_Internacional" class="mw-redirect" title="Mestre Internacional">Mestre Internacional</a> <a href="/wiki/I.A._Horowitz" class="mw-redirect" title="I.A. Horowitz">I.A. Horowitz</a> va publicar el volum de 789 pàgines <i>Chess Openings: Theory and Practice</i>, que a més de les anàlisis d'obertures, incloïa un gran nombre de partides il·lustratives.<sup id="cite_ref-I.A._Horowitz,_1964_24-1" class="reference"><a href="#cite_note-I.A._Horowitz,_1964-24"><span class="cite-bracket">[</span>24<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El 1966, es va publicar el primer volum de l'<i><a href="/wiki/Informador_d%27escacs" class="mw-redirect" title="Informador d'escacs">Informador d'escacs</a></i> a <a href="/wiki/Belgrad" title="Belgrad">Belgrad</a>, <a href="/wiki/Iugosl%C3%A0via" title="Iugoslàvia">Iugoslàvia</a>, amb 466 partides comentades, seleccionades dels principals torneigs i matxs del moment.<sup id="cite_ref-48" class="reference"><a href="#cite_note-48"><span class="cite-bracket">[</span>48<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les sèries dels <i>Informadors</i>, enormement influents, varen revolucionar la teoria d'obertures. La seva gran innovació fou que mostraven les partides en <a href="/wiki/Notaci%C3%B3_algebraica" title="Notació algebraica">notació algebraica amb figures</a>, i comentades no amb paraules, sinó fent servir uns disset símbols, el significat dels quals estava explicat al començament del llibre en sis llengües. Això permetia que lectors d'arreu del món llegissin les mateixes partides i comentaris, cosa que va accelerar enormement la disseminació d'idees i el desenvolupament de la teoria d'obertures. Els editors de l'Informador posteriorment varen introduir d'altres publicacions fent servir el mateix principi, com ara l'<a href="/wiki/Enciclop%C3%A8dia_d%27Obertures_d%27Escacs" title="Enciclopèdia d'Obertures d'Escacs">Enciclopèdia d'Obertures d'Escacs</a> en cinc volums, i l'<i>Encyclopedia of Chess Endings</i> (Enciclopèdia de finals). L'<i>Informador d'escacs</i> es publicava originàriament dos cops a l'any, i a partir de 1991, tres. El volum 100 es publicà el 2007.<sup id="cite_ref-49" class="reference"><a href="#cite_note-49"><span class="cite-bracket">[</span>49<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Actualment usa 57 símbols, explicats en 10 llengües, per comentar les partides (vegeu <a href="/wiki/Valoraci%C3%B3_(escacs)" title="Valoració (escacs)">valoració (escacs)</a>), i està disponible tant en format paper com electònic. El 2005 l'excampió del món <a href="/wiki/Garri_Kasp%C3%A0rov" title="Garri Kaspàrov">Garri Kaspàrov</a> va escriure, "Som tots fills de l'<i>Informador</i>."<sup id="cite_ref-50" class="reference"><a href="#cite_note-50"><span class="cite-bracket">[</span>50<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Als 1990 i posteriorment, el desenvolupament de la teoria d'obertures s'ha vist accelerat per innovacions com l'aparició d'extremadament bons <a href="/w/index.php?title=Programes_d%27escacs&action=edit&redlink=1" class="new" title="Programes d'escacs (encara no existeix)">programes d'escacs</a> com ara <a href="/wiki/Fritz_(escacs)" title="Fritz (escacs)">Fritz</a> i <a href="/wiki/Rybka" title="Rybka">Rybka</a>, <a href="/wiki/Programari" title="Programari">programari</a> com ara <a href="/wiki/ChessBase" title="ChessBase">ChessBase</a>, i la disponibilitat de bases de dades de milions de partides, com la Mega 2008 database de <i>Chessbase</i>, amb 3,8 milions de partides.<sup id="cite_ref-51" class="reference"><a href="#cite_note-51"><span class="cite-bracket">[</span>51<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Avui dia, les obertures més importants han estat analitzades amb una profunditat d'unes 20 jugades,<sup id="cite_ref-52" class="reference"><a href="#cite_note-52"><span class="cite-bracket">[</span>52<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> de vegades fins al final,<sup id="cite_ref-53" class="reference"><a href="#cite_note-53"><span class="cite-bracket">[</span>53<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-54" class="reference"><a href="#cite_note-54"><span class="cite-bracket">[</span>54<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i no és inusual que els millors jugadors introdueixin <a href="/wiki/Glossari_de_termes_d%27escacs#Novetat" title="Glossari de termes d'escacs">novetats teòriques</a> al moviment 25 o fins i tot més tard.<sup id="cite_ref-55" class="reference"><a href="#cite_note-55"><span class="cite-bracket">[</span>55<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-56" class="reference"><a href="#cite_note-56"><span class="cite-bracket">[</span>56<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-57" class="reference"><a href="#cite_note-57"><span class="cite-bracket">[</span>57<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>S'han escrit milers de llibres sobre obertures d'escacs, incloses enciclopèdies com ara l'<i><a href="/wiki/Encyclopedia_of_Chess_Openings" class="mw-redirect" title="Encyclopedia of Chess Openings">Encyclopedia of Chess Openings</a></i> i <i><a href="/wiki/Modern_Chess_Openings" title="Modern Chess Openings">Modern Chess Openings</a></i>; tractats generals sobre com jugar les obertures com ara <i>Mastering the Chess Openings</i> (en quatre volums), pel Mestre Internacional <a href="/wiki/John_L._Watson" title="John L. Watson">John L. Watson</a>;<sup id="cite_ref-58" class="reference"><a href="#cite_note-58"><span class="cite-bracket">[</span>58<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i miríades de llibres sobre obertures específiques, com ara <i>Understanding the Grünfeld</i><sup id="cite_ref-59" class="reference"><a href="#cite_note-59"><span class="cite-bracket">[</span>59<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> o <i>Chess Explained: The Classical Sicilian</i>.<sup id="cite_ref-60" class="reference"><a href="#cite_note-60"><span class="cite-bracket">[</span>60<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> "Els llibres i monografies sobre obertures són molt populars, i en tant que queden obsolets ràpidament, hi ha una constant aportació de nous títols."<sup id="cite_ref-61" class="reference"><a href="#cite_note-61"><span class="cite-bracket">[</span>61<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Segons <a href="/wiki/Andrew_Soltis" title="Andrew Soltis">Andrew Soltis</a>, "Virtualment tota la informació sobre escacs des de 1930 s'ha produït a l'obertura."<sup id="cite_ref-62" class="reference"><a href="#cite_note-62"><span class="cite-bracket">[</span>62<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Teoria_del_mig_joc">Teoria del mig joc</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Teoria_d%27escacs&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Teoria del mig joc"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Aron_Nimzowitsch.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0f/Aron_Nimzowitsch.jpg/144px-Aron_Nimzowitsch.jpg" decoding="async" width="144" height="207" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/0/0f/Aron_Nimzowitsch.jpg 1.5x" data-file-width="170" data-file-height="244" /></a><figcaption>Aron Nimzowitsch</figcaption></figure> <p>La teoria del <a href="/wiki/Mig_joc" title="Mig joc">mig joc</a> està considerablement menys desenvolupada que la teoria d'obertures o la de finals.<sup id="cite_ref-63" class="reference"><a href="#cite_note-63"><span class="cite-bracket">[</span>63<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Watson ha escrit, sobre aquest factor, que «Els jugadors que tinguin la intenció d'estudiar aquesta àrea del joc tenen un limitat i insatisfactori ventall de recursos al seu abast per a fer-ho.»<sup id="cite_ref-Modern_Chess_Strategy_p._10_64-0" class="reference"><a href="#cite_note-Modern_Chess_Strategy_p._10-64"><span class="cite-bracket">[</span>64<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Una de les més primerenques teories que varen cridar l'atenció fou la de William Steinitz que deia que el jugador que té l'avantatge ha necessàriament d'atacar, perquè si no tenia el risc de perdre l'avantatge. Steinitz deia també que un atac prematur contra el rival en una posició igualada hauria de ser refusat per una defensa acurada, de manera que el millor que es podria fer seria maniobrar tranquil·lament per tal d'anar acumulant petits avantatges. Steinitz no va exposar la seva teoria sencera en un sol lloc, però Emanuel Lasker a <i>Lasker's Manual of Chess</i> i <a href="/wiki/Max_Euwe" title="Max Euwe">Max Euwe</a> a <i>The Development of Chess Style</i> van exposar i desenvolupar la teoria de Steinitz. </p><p>Els influents llibres del gran jugador i teòric dels escacs <a href="/wiki/Aron_Nimzowitsch" title="Aron Nimzowitsch">Aron Nimzowitsch</a><sup id="cite_ref-65" class="reference"><a href="#cite_note-65"><span class="cite-bracket">[</span>65<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><i><a href="/wiki/El_meu_sistema" title="El meu sistema">El meu sistema</a></i> (1925),<sup id="cite_ref-66" class="reference"><a href="#cite_note-66"><span class="cite-bracket">[</span>66<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <i>El <a href="/wiki/Glossari_de_termes_d%27escacs#Bloqueig" title="Glossari de termes d'escacs">bloqueig</a></i> (1925) (en <a href="/wiki/Alemany" title="Alemany">alemany</a>),<sup id="cite_ref-67" class="reference"><a href="#cite_note-67"><span class="cite-bracket">[</span>67<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i <i>Chess Praxis</i> (1936)<sup id="cite_ref-68" class="reference"><a href="#cite_note-68"><span class="cite-bracket">[</span>68<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-69" class="reference"><a href="#cite_note-69"><span class="cite-bracket">[</span>69<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> que foren, i segueixen sent entre les obres més importants sobre el mig joc.<sup id="cite_ref-Modern_Chess_Strategy_p._10_64-1" class="reference"><a href="#cite_note-Modern_Chess_Strategy_p._10-64"><span class="cite-bracket">[</span>64<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Nimzowitsch va cridar l'atenció sobre la possibilitat de deixar que l'oponent ocupi el <a href="/wiki/Centre_(escacs)" class="mw-redirect" title="Centre (escacs)">centre</a> amb peons mentre que un mateix hi exerceix control amb les peces, com a la <a href="/wiki/Defensa_Nimzo%C3%ADndia" title="Defensa Nimzoíndia">defensa Nimzoíndia</a> o a la <a href="/wiki/Defensa_%C3%ADndia_de_dama" title="Defensa índia de dama">defensa índia de dama</a>. Va establir com en posicions amb <a href="/wiki/Cadena_de_peons" class="mw-redirect" title="Cadena de peons">cadenes de peons</a>, hom pot atacar la cadena a la seva base tot avançant els peons propis i fent una <a href="/wiki/Ruptura_(escacs)" class="mw-redirect" title="Ruptura (escacs)">ruptura</a> com a jugada alliberadora. També va parar atenció a l'estratègia d'ocupar <a href="/wiki/Columna_oberta" title="Columna oberta">columnes obertes</a> amb les mateixes torres per tal de penetrar a la setena <a href="/wiki/Fila_(escacs)" class="mw-redirect" title="Fila (escacs)">fila</a> des d'on poden atacar els peons enemics i pressionar el rei rival. Un altre dels seus conceptes clau fou el de <a href="/wiki/Profilaxi_(escacs)" title="Profilaxi (escacs)">profilaxi</a>, consistent en fer jugades pensades per limitar la mobilitat de l'oponent fins al punt que no tingui més moviments útils. </p><p>El 1952, Fine va publicar l'obra de 442 pàgines <i>The Middle Game in Chess</i>, potser el tractament més complet del tema fins a aquell moment.<sup id="cite_ref-70" class="reference"><a href="#cite_note-70"><span class="cite-bracket">[</span>70<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Cap a mitjans del segle XX es va publicar <i>The Middle Game</i>, volums 1 i 2, per l'excampió del món <a href="/wiki/Max_Euwe" title="Max Euwe">Max Euwe</a> i Hans Kramer,<sup id="cite_ref-71" class="reference"><a href="#cite_note-71"><span class="cite-bracket">[</span>71<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-72" class="reference"><a href="#cite_note-72"><span class="cite-bracket">[</span>72<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i una sèrie de llibres del <a href="/wiki/Gran_Mestre_Internacional" title="Gran Mestre Internacional">GM</a> txecoslovac <a href="/wiki/Lud%C4%9Bk_Pachman" title="Luděk Pachman">Luděk Pachman</a>: tres volums d'<i><a href="/wiki/Estrat%C3%A8gia_d%27escacs" class="mw-redirect" title="Estratègia d'escacs">Estratègia d'escacs</a> completa</i>,<sup id="cite_ref-73" class="reference"><a href="#cite_note-73"><span class="cite-bracket">[</span>73<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-74" class="reference"><a href="#cite_note-74"><span class="cite-bracket">[</span>74<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-75" class="reference"><a href="#cite_note-75"><span class="cite-bracket">[</span>75<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <i>Modern Chess Strategy</i>,<sup id="cite_ref-76" class="reference"><a href="#cite_note-76"><span class="cite-bracket">[</span>76<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <i><a href="/wiki/T%C3%A0ctica_(escacs)" title="Tàctica (escacs)">Tàctica</a> moderna</i>,<sup id="cite_ref-77" class="reference"><a href="#cite_note-77"><span class="cite-bracket">[</span>77<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i <i><a href="/wiki/Glossari_de_termes_d%27escacs#Atac" title="Glossari de termes d'escacs">Atac</a> i <a href="/wiki/Glossari_de_termes_d%27escacs#Defensa" title="Glossari de termes d'escacs">Defensa</a> en tàctica moderna</i>.<sup id="cite_ref-78" class="reference"><a href="#cite_note-78"><span class="cite-bracket">[</span>78<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Un altre punt d'inflexió en la teoria del mig joc va arribar amb el llançament del llibre d'<a href="/wiki/Aleksandr_K%C3%B3tov" title="Aleksandr Kótov">Aleksandr Kótov</a> <i>Think like a Grandmaster</i> (“Penseu com un Gran Mestre”), el 1971. Kótov hi descriu com un jugador calcula mitjançant el desenvolupament d'un arbre de variants dins el cap, i hi recomana que els jugadors només examinin cada branca de l'arbre una vegada. També va observar com alguns jugadors semblen ser víctimes del que avui es coneix com la “síndrome de Kótov”: calculen una àmplia gamma de diferents línies, no estan satisfets amb el resultat, i en adonar-se que tenen poc temps, fan una jugada candidata completament nova sense comprovar si és satisfactòria. Més recentment, <a href="/wiki/Jonathan_Tisdall" title="Jonathan Tisdall">Jonathan Tisdall</a>, <a href="/wiki/John_Nunn" title="John Nunn">John Nunn</a> i <a href="/wiki/Andrew_Soltis" title="Andrew Soltis">Andrew Soltis</a> han elaborat més la teoria de l'arbre Kótov. El 1999 es publicà, el llibre de Watson <i>Secrets of Modern Chess Strategy: Advances Since Nimzowitsch</i>, en el qual Watson discuteix sobre la revolució en la teoria del mig joc que s'ha produït des de l'època de Nimzowitsch.<sup id="cite_ref-79" class="reference"><a href="#cite_note-79"><span class="cite-bracket">[</span>79<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Hi ha també molts altres llibre sobre aspectes específics del mig joc, com ara <i>The Art of Attack in Chess</i> de <a href="/w/index.php?title=Vladimir_Vukovi%C4%87&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vladimir Vuković (encara no existeix)">Vladimir Vuković</a>,<sup id="cite_ref-80" class="reference"><a href="#cite_note-80"><span class="cite-bracket">[</span>80<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <i>The Art of <a href="/wiki/Sacrifici_(escacs)" title="Sacrifici (escacs)">Sacrifice</a> in Chess</i> de <a href="/wiki/Rudolf_Spielmann" title="Rudolf Spielmann">Rudolf Spielmann</a>,<sup id="cite_ref-81" class="reference"><a href="#cite_note-81"><span class="cite-bracket">[</span>81<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <i>The Art of the <a href="/wiki/Escac_i_mat" title="Escac i mat">Checkmate</a></i> de <a href="/wiki/Georges_Renaud" title="Georges Renaud">Georges Renaud</a> i Victor Kahn,<sup id="cite_ref-82" class="reference"><a href="#cite_note-82"><span class="cite-bracket">[</span>82<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <i>The Basis of <a href="/wiki/Combinaci%C3%B3_(escacs)" title="Combinació (escacs)">Combination</a> in Chess</i> per <a href="/wiki/Julius_du_Mont" title="Julius du Mont">J. du Mont</a>,<sup id="cite_ref-83" class="reference"><a href="#cite_note-83"><span class="cite-bracket">[</span>83<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i <i>The Art of Defense in Chess</i> d'<a href="/wiki/Andrew_Soltis" title="Andrew Soltis">Andrew Soltis</a>.<sup id="cite_ref-84" class="reference"><a href="#cite_note-84"><span class="cite-bracket">[</span>84<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Teoria_de_finals">Teoria de finals</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Teoria_d%27escacs&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Teoria de finals"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Molts tractats d'escacs significatius, incloses moltes de les obres més primerenques, han inclòs anàlisis del <a href="/wiki/Final_d%27escacs" class="mw-redirect" title="Final d'escacs">final d'escacs</a>. El llibre de Lucena (c. 1497) conclou amb 150 exemples de finals i <a href="/wiki/Problemes_d%27escacs" class="mw-redirect" title="Problemes d'escacs">problemes d'escacs</a>.<sup id="cite_ref-85" class="reference"><a href="#cite_note-85"><span class="cite-bracket">[</span>85<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La segona edició (de 1777) de l'<i>Analyse du jeu des Échecs</i> de Philidor, dedicava 75 pàgines a l'anàlisi de diversos finals.<sup id="cite_ref-86" class="reference"><a href="#cite_note-86"><span class="cite-bracket">[</span>86<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Entre aquests hi havia diversos finals teòricament molt importants, com ara el de torre i alfil contra torre, dama contra torre, dama contra torre i peó, i torre i peó contra torre. Algunes posicions en els finals de torre i alfil contra torre, torre i peó contra torre, i dama contra torre han quedat ja anomenats com a <a href="/wiki/Posici%C3%B3_de_Philidor" title="Posició de Philidor">posició de Philidor</a>. Philidor va concloure el seu llibre amb dues pàgines de "Observacions sobre els finals de partida", en els quals hi va establir alguns principis generals sobre el final, com ara: "Dos cavalls sols no poden fer <a href="/wiki/Escac_i_mat" title="Escac i mat">mat</a>." (vegeu <a href="/w/index.php?title=Final_de_dos_cavalls&action=edit&redlink=1" class="new" title="Final de dos cavalls (encara no existeix)">final de dos cavalls</a>), el final amb alfil i peó de torre la casella de <a href="/wiki/Coronaci%C3%B3_(escacs)" class="mw-redirect" title="Coronació (escacs)">coronació</a> del qual sigui contrària al color de l'alfil són taules (vegeu <a href="/w/index.php?title=Pe%C3%B3_de_torre_equivocat&action=edit&redlink=1" class="new" title="Peó de torre equivocat (encara no existeix)">peó de torre equivocat#Alfil i peó</a>), i una dama guanya un alfil i un cavall (vegeu <a href="/w/index.php?title=Final_d%27escacs_sense_peons&action=edit&redlink=1" class="new" title="Final d'escacs sense peons (encara no existeix)">final d'escacs sense peons#Dama contra dues peces menors</a>).<sup id="cite_ref-87" class="reference"><a href="#cite_note-87"><span class="cite-bracket">[</span>87<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>L'obra <i>The Chess-Player's Handbook</i> de Staunton (1847) incloïa unes 100 pàgines d'anàlisi de finals.<sup id="cite_ref-88" class="reference"><a href="#cite_note-88"><span class="cite-bracket">[</span>88<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Algunes de les anàlisis de Staunton, com ara les relatives al final molt poc freqüent de torre contra tres peces menors, són sorprenentment sofisticades. A la pàgina 439, hi va escriure, "Tres peces menors són molt més fortes que una torre, i en el cas que dues siguin alfils, normalment guanyaran sense massa dificultat, perquè el jugador de la torre serà pràcticament obligat a canviar-la per una de les peces del rival. Si, en canvi, les peces rivals de la torre són dos cavalls i un alfil, la torre podrà generalment ser <a href="/wiki/Canvi_(escacs)" title="Canvi (escacs)">canviada</a> per l'alfil, i com que els dos cavalls són insuficients per si mateixos per forçar el mat, la partida serà taules." Les <a href="/w/index.php?title=Taules_de_finals&action=edit&redlink=1" class="new" title="Taules de finals (encara no existeix)">taules de finals</a> modernes confirmen la valoració de Staunton sobre ambdós finals.<sup id="cite_ref-89" class="reference"><a href="#cite_note-89"><span class="cite-bracket">[</span>89<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Reuben Fine, 94 anys després de Staunton, va escriure erròniament a la pàgina 521 del seu <i><a href="/w/index.php?title=Basic_Chess_Endings&action=edit&redlink=1" class="new" title="Basic Chess Endings (encara no existeix)">Basic Chess Endings</a></i> que ambdós tipus de finals de torre contra tres peces menors "són teòricament taules." El Gran Mestre <a href="/wiki/Pal_Benko" class="mw-redirect" title="Pal Benko">Pal Benko</a>, una autoritat sobre els finals, i com Fine un jugador de màxim nivell en el seu millor moment, va perpetuar l'error de Fine a la seva revisió de 2003 de <i>Basic Chess Endings</i>.<sup id="cite_ref-90" class="reference"><a href="#cite_note-90"><span class="cite-bracket">[</span>90<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El Gran Mestre <a href="/wiki/Andrew_Soltis" title="Andrew Soltis">Andrew Soltis</a> en un llibre de 2004 va mostrar-se expressament en desacord amb Staunton, dient que el final de torre contra dos alfils i cavall és taules amb un joc correcte.<sup id="cite_ref-91" class="reference"><a href="#cite_note-91"><span class="cite-bracket">[</span>91<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aproximadament al mateix temps que Benko i Soltis expressaren les seves opinions (el 2003 i 2004, respectivament), les taules de finals varen demostrar que Staunton tenia raó, i que Fine, Benko, i Soltis estaven equivocats, tot i que el final pot necessitar fins a 68 moviments per guanyar-se.<sup id="cite_ref-92" class="reference"><a href="#cite_note-92"><span class="cite-bracket">[</span>92<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Les conclusions de Staunton sobre aquests finals havien estat, nogensmenys, anticipades pel <a href="/wiki/Mestre_d%27escacs" title="Mestre d'escacs">mestre</a> britànic <a href="/wiki/George_Walker_(escaquista)" title="George Walker (escaquista)">George Walker</a>, qui va escriure el 1846 (i potser abans): </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="top" align="left" style="width:50%; padding-right:10px;"><style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33711417">.mw-parser-output .languageicon{font-size:0.95em;color:#555;background-color:inherit}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}</style><span class="languageicon" title="En anglès">(anglès)</span> Although the two Bishops and Kt win, as a general proposition, against Rook, yet the two Knights with a Bishop cannot expect the same success; and the legitimate result of such conflict would be a draw. The Bishops, united, are stronger than the Knights, as they strike from a greater distance. When the two Knights are left with a Bishop, the Rook has also the chance of exchanging for the latter, which can hardly be avoided by his adversary, and the two Knights, alone, have not the mating power. </td> <td valign="top" align="left" style="padding-left:10px; width:50%;"><link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En català">(català)</span> Tot i que dos alfils i un cavall guanyen, com a premissa general, contra una torre, no es pot esperar el mateix èxit de dos cavalls i un alfil, i el resultat legítim d'aquest enfrontament serien unes taules. Els alfils, conjuntament, són més forts que els cavalls, ja que colpegen des de la llarga distància. Quan resten dos cavalls i un alfil, la torre té també la possibilitat de canviar-se per aquest darrer, cosa difícilment evitable pel rival, i els dos cavalls, sols, no poden fer mat. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="4" style="text-align:right; font-size:smaller;">— George Walker, <cite><i>The Art of Chess-Play: A New Treatise on the Game of Chess</i> (4a ed. 1846), Sherwood, Gilbert, & Piper, p. 254.</cite> </td></tr></tbody></table></div> <p>El 1941 Reuben Fine va publicar el seu monumental tractat de 573 pàgines <i>Basic Chess Endings</i>, el primer intent de tractat exhaustiu sobre finals.<sup id="cite_ref-93" class="reference"><a href="#cite_note-93"><span class="cite-bracket">[</span>93<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Una nova edició, revisada per <a href="/wiki/Pal_Benko" class="mw-redirect" title="Pal Benko">Pal Benko</a>, es publicà el 2003.<sup id="cite_ref-94" class="reference"><a href="#cite_note-94"><span class="cite-bracket">[</span>94<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Hoogoven_Schaaktoernooi_te_Beverwijk._Pal_Benko_(USA)_tegen_Taimanov._Benko_prob,_Bestanddeelnr_923-1732.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/54/Hoogoven_Schaaktoernooi_te_Beverwijk._Pal_Benko_%28USA%29_tegen_Taimanov._Benko_prob%2C_Bestanddeelnr_923-1732.jpg/220px-Hoogoven_Schaaktoernooi_te_Beverwijk._Pal_Benko_%28USA%29_tegen_Taimanov._Benko_prob%2C_Bestanddeelnr_923-1732.jpg" decoding="async" width="220" height="146" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/54/Hoogoven_Schaaktoernooi_te_Beverwijk._Pal_Benko_%28USA%29_tegen_Taimanov._Benko_prob%2C_Bestanddeelnr_923-1732.jpg/330px-Hoogoven_Schaaktoernooi_te_Beverwijk._Pal_Benko_%28USA%29_tegen_Taimanov._Benko_prob%2C_Bestanddeelnr_923-1732.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/54/Hoogoven_Schaaktoernooi_te_Beverwijk._Pal_Benko_%28USA%29_tegen_Taimanov._Benko_prob%2C_Bestanddeelnr_923-1732.jpg/440px-Hoogoven_Schaaktoernooi_te_Beverwijk._Pal_Benko_%28USA%29_tegen_Taimanov._Benko_prob%2C_Bestanddeelnr_923-1732.jpg 2x" data-file-width="3693" data-file-height="2455" /></a><figcaption>Pal Benko, el 1970</figcaption></figure> <p>Els escriptors <a href="/wiki/URSS" class="mw-redirect" title="URSS">soviètics</a> han publicat un nombre important de llibres sobre finals concrets: <i>Finals de torre</i> de <a href="/wiki/Grigori_L%C3%B6wenfisch" title="Grigori Löwenfisch">Grigori Löwenfisch</a> i <a href="/wiki/Vassili_Smislov" title="Vassili Smislov">Vassili Smislov</a>,<sup id="cite_ref-95" class="reference"><a href="#cite_note-95"><span class="cite-bracket">[</span>95<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <i>Finals de peons</i> de <a href="/wiki/Iuri_Averbakh" title="Iuri Averbakh">Iuri Averbakh</a> i I. Maizelis,<sup id="cite_ref-96" class="reference"><a href="#cite_note-96"><span class="cite-bracket">[</span>96<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <i>Queen and Pawn Endings</i> by Averbakh,<sup id="cite_ref-97" class="reference"><a href="#cite_note-97"><span class="cite-bracket">[</span>97<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <i>Finals d'alfil</i> d'Averbakh,<sup id="cite_ref-98" class="reference"><a href="#cite_note-98"><span class="cite-bracket">[</span>98<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <i>Finals de cavall</i> d'Averbakh i <a href="/wiki/Vitaly_Chekhover" class="mw-redirect" title="Vitaly Chekhover">Vitaly Chekhover</a>,<sup id="cite_ref-99" class="reference"><a href="#cite_note-99"><span class="cite-bracket">[</span>99<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <i>Finals d'alfil contra cavall</i> de Yuri Averbakh,<sup id="cite_ref-100" class="reference"><a href="#cite_note-100"><span class="cite-bracket">[</span>100<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <i>Finals de torre contra peça menor</i> d'Averbakh,<sup id="cite_ref-101" class="reference"><a href="#cite_note-101"><span class="cite-bracket">[</span>101<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i <i>Finals de dama contra torre/peces menors</i> d'Averbakh, Chekhover, i V. Henkin.<sup id="cite_ref-102" class="reference"><a href="#cite_note-102"><span class="cite-bracket">[</span>102<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquests llibres d'Averbakh i d'altres foren reunits a l'obra en cinc volums <i>Comprehensive Chess Endings</i> en anglès. </p><p>En els anys més recents, les <a href="/w/index.php?title=Taules_de_finals&action=edit&redlink=1" class="new" title="Taules de finals (encara no existeix)">taules de finals</a> generades per ordinador han revolucionat la teoria de finals, mostrant de manera concloent el <a href="/w/index.php?title=Joc_perfecte&action=edit&redlink=1" class="new" title="Joc perfecte (encara no existeix)">millor joc</a> en molts finals complexos que havien fet ballar el cap als analistes humans durant més d'un segle, com ara són els finals de <a href="/wiki/Dama_(escacs)" title="Dama (escacs)">dama</a> i peó contra dama. Les taules de finals també han girat els veredictes dels teòrics humans en alguns finals, com ara en demostrar que el final de dos <a href="/wiki/Alfil" title="Alfil">alfils</a> contra <a href="/wiki/Cavall_(escacs)" title="Cavall (escacs)">cavall</a>, que s'havia considerat taules durant un segle, és normalment una victòria per al bàndol dels alfils (vegeu <a href="/w/index.php?title=Final_d%27escacs_sense_peons&action=edit&redlink=1" class="new" title="Final d'escacs sense peons (encara no existeix)">final d'escacs sense peons#Peces menors només</a> i <a href="/wiki/Final_d%27escacs#Efecte_de_les_taules_de_finals_en_la_teoria_de_finals" class="mw-redirect" title="Final d'escacs">Final d'escacs#Efecte de les taules de finals en la teoria de finals</a>). </p><p>En els darrers anys, s'han publicat algunes obres importants sobre finals, entre d'altres, <i>Dvoretsky's Endgame Manual</i>,<sup id="cite_ref-103" class="reference"><a href="#cite_note-103"><span class="cite-bracket">[</span>103<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <i>Fundamental Chess Endings</i> de <a href="/wiki/Karsten_M%C3%BCller" title="Karsten Müller">Karsten Müller</a> i <a href="/wiki/Frank_Lamprecht" title="Frank Lamprecht">Frank Lamprecht</a>,<sup id="cite_ref-104" class="reference"><a href="#cite_note-104"><span class="cite-bracket">[</span>104<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <i>Basic Endgames: 888 Theoretical Positions</i> de <a href="/wiki/Iuri_Balaixov" title="Iuri Balaixov">Iuri Balaixov</a> i Eduard Prandstetter,<sup id="cite_ref-105" class="reference"><a href="#cite_note-105"><span class="cite-bracket">[</span>105<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <i>Chess Endgame Lessons</i> de Benko,<sup id="cite_ref-106" class="reference"><a href="#cite_note-106"><span class="cite-bracket">[</span>106<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i <i>Secrets of Rook Endings</i><sup id="cite_ref-107" class="reference"><a href="#cite_note-107"><span class="cite-bracket">[</span>107<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i <i>Secrets of Pawnless Endings</i> de <a href="/wiki/John_Nunn" title="John Nunn">John Nunn</a>.<sup id="cite_ref-108" class="reference"><a href="#cite_note-108"><span class="cite-bracket">[</span>108<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Algunes d'aquestes obres han fet servir anàlisis de taules de finals. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també"><span id="Vegeu_tamb.C3.A9"></span>Vegeu també</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Teoria_d%27escacs&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Vegeu també"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a href="/wiki/Valor_relatiu_de_les_peces_d%27escacs" title="Valor relatiu de les peces d'escacs">Valor relatiu de les peces d'escacs</a></li> <li><a href="/wiki/Avantatge_del_primer_moviment_en_escacs" title="Avantatge del primer moviment en escacs">Avantatge del primer moviment en escacs</a></li> <li><a href="/wiki/Glossari_de_termes_d%27escacs" title="Glossari de termes d'escacs">Glossari de termes d'escacs</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Teoria_d%27escacs&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-1"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-1">↑</a></span> <span class="reference-text">John Watson, <i>Secrets of Modern Chess Strategy: Advances Since Nimzowitsch</i>, Gambit Publications, 1998, p. 10. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1-901983-07-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1-901983-07-2">ISBN 1-901983-07-2</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-486-20290-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-486-20290-9">ISBN 0-486-20290-9</a></span> </li> <li id="cite_note-2"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-2">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/wiki/David_Vincent_Hooper" title="David Vincent Hooper">David Hooper</a> i <a href="/wiki/Kenneth_Whyld" title="Kenneth Whyld">Kenneth Whyld</a>, <i><a href="/wiki/The_Oxford_Companion_to_Chess" title="The Oxford Companion to Chess">The Oxford Companion to Chess</a></i>, Oxford University Press, 2a ed. 1992, p. 418 (entrada "theory"). <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-19-866164-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-19-866164-9">ISBN 0-19-866164-9</a></span> </li> <li id="cite_note-3"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-3">↑</a></span> <span class="reference-text">Hooper i Whyld, p. 418.</span> </li> <li id="cite_note-4"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-4">↑</a></span> <span class="reference-text">Watson, <i>Secrets of Modern Chess Strategy</i>, p. 10.</span> </li> <li id="cite_note-5"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-5">↑</a></span> <span class="reference-text">Watson, <i>Secrets of Modern Chess Strategy</i>, p. 11.</span> </li> <li id="cite_note-6"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-6">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/wiki/H.J.R._Murray" class="mw-redirect" title="H.J.R. Murray">H.J.R. Murray</a>, <i>A History of Chess</i>, Oxford University Press, 1913, p. 25. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-19-827403-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-19-827403-3">ISBN 0-19-827403-3</a>. Aquesta cita la donen també Hooper i Whyld, p. 229 (entrada "literature of chess").</span> </li> <li id="cite_note-7"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-7">↑</a></span> <span class="reference-text">Murray, p. 25 n. 1.</span> </li> <li id="cite_note-Hooper_and_Whyld,_p._229-8"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Hooper_and_Whyld,_p._229_8-0">8,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Hooper_and_Whyld,_p._229_8-1">8,1</a></sup></span> <span class="reference-text">Hooper i Whyld, p. 229.</span> </li> <li id="cite_note-9"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-9">↑</a></span> <span class="reference-text">Vegeu B. H. Wood, "Books About Chess", <i><a href="/wiki/Illustrated_London_News" class="mw-redirect" title="Illustrated London News">Illustrated London News</a></i>, 1949, reeditat a <a href="/w/index.php?title=Fred_Reinfeld&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fred Reinfeld (encara no existeix)">Fred Reinfeld</a> (editor), <i>The Treasury of Chess Lore</i>, Dover, 1959, pp. 268-70.</span> </li> <li id="cite_note-10"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-10">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://ohchess.org/index.php?option=com_content&task=view&id=50&Itemid=1">The World's Greatest Chess Library</a>» (en anglès).  ohchess.org.</span></span> </li> <li id="cite_note-11"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-11">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090305054915/http://spc.cpl.org/?q=node%2F5">Cleveland Public Library, Special Collections</a>» (en anglès). Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://spc.cpl.org/?q=node/5">original</a> el 2009-03-05. [Consulta: 1r abril 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-12"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-12">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://susanpolgar.blogspot.com/2008/02/chess-records.html">Special Chess Records (Susan Polgar)</a>» (en anglès).  susanpolgar.blogspot.com.</span></span> </li> <li id="cite_note-13"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-13">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/wiki/Harry_Golombek" title="Harry Golombek">Harry Golombek</a>, <i>Chess: A History</i>, G.P. Putnam's Sons, 1976, pp. 97-101. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-399-11575-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-399-11575-7">ISBN 0-399-11575-7</a></span> </li> <li id="cite_note-Murray,_p._782-14"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Murray,_p._782_14-0">14,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Murray,_p._782_14-1">14,1</a></sup></span> <span class="reference-text">Murray, p. 782.</span> </li> <li id="cite_note-15"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-15">↑</a></span> <span class="reference-text">Hooper i Whyld, p. 156 (entrada "Göttingen manuscript").</span> </li> <li id="cite_note-16"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-16">↑</a></span> <span class="reference-text">Hooper i Whyld, p. 156.</span> </li> <li id="cite_note-17"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-17">↑</a></span> <span class="reference-text">Murray, pp. 782-84.</span> </li> <li id="cite_note-18"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-18">↑</a></span> <span class="reference-text">Murray, p. 784.</span> </li> <li id="cite_note-19"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-19">↑</a></span> <span class="reference-text">Golombek, pp. 101–02.</span> </li> <li id="cite_note-20"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-20">↑</a></span> <span class="reference-text">Richard Eales, <i>Chess: The History of a Game</i>, Facts on File Publications, 1985, p. 81. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-8160-1195-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-8160-1195-8">ISBN 0-8160-1195-8</a></span> </li> <li id="cite_note-21"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-21">↑</a></span> <span class="reference-text">Golombek, p. 102.</span> </li> <li id="cite_note-22"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-22">↑</a></span> <span class="reference-text">Hooper i Whyld, p. 101 (entrada "Damiano Defence").</span> </li> <li id="cite_note-23"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-23">↑</a></span> <span class="reference-text">Murray, p. 886.</span> </li> <li id="cite_note-I.A._Horowitz,_1964-24"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-I.A._Horowitz,_1964_24-0">24,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-I.A._Horowitz,_1964_24-1">24,1</a></sup></span> <span class="reference-text">I.A. Horowitz, <i>Chess Openings: Theory and Practice</i>, Simon and Schuster, 1964.</span> </li> <li id="cite_note-25"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-25">↑</a></span> <span class="reference-text">Hooper i Whyld, pp. 38–39 (entrada "Bertin, Joseph"), 157-58 (entrada "Greco, Gioacchino").</span> </li> <li id="cite_note-26"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-26">↑</a></span> <span class="reference-text">Hooper i Whyld, pp. 10, 280 (entrades "Alexandre, Aaron" i "openings literature").</span> </li> <li id="cite_note-Hooper_and_Whyld,_p._280-27"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Hooper_and_Whyld,_p._280_27-0">27,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Hooper_and_Whyld,_p._280_27-1">27,1</a></sup></span> <span class="reference-text">Hooper i Whyld, p. 280.</span> </li> <li id="cite_note-28"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-28">↑</a></span> <span class="reference-text">El <i>Handbuch</i> de Bilguer fou la referència principal durant algun temps, fins que fou superat per alguns tractats internacionals, entre els quals hi havia, en l'àmbit anglòfon, <i>Modern Chess Openings</i> i <i>Practical Chess Openings</i>." I.A. Horowitz, <i>Chess Openings: Theory and Practice</i>, Simon and Schuster, 1964, p. VII. Quatre anys després que es publiqués la primera edició del <i>Handbuch</i>, <a href="/wiki/Howard_Staunton" title="Howard Staunton">Howard Staunton</a> al prefaci de <i>The Chess-Player's Handbook</i>, discutit més avall, va dir del <i>Handbuch</i> que era "una producció que, tant considerada des del punt de vista de la investigació, la suggestivitat, o la integritat de la seva metòdica ordenació, roman solitària i sense igual". Howard Staunton, <i>The Chess-Player's Handbook</i>, Henry C. Bohn, 1847, p. vii.</span> </li> <li id="cite_note-29"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-29">↑</a></span> <span class="reference-text">William Hartston, <i>The Kings of Chess</i>, Harper & Row, 1985, p. 87. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-06-015358-X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-06-015358-X">ISBN 0-06-015358-X</a></span> </li> <li id="cite_note-30"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-30">↑</a></span> <span class="reference-text">L'estadístic <a href="/wiki/Arpad_Elo" class="mw-redirect" title="Arpad Elo">Arpad Elo</a>, el desenvolupador del <a href="/wiki/Elo" class="mw-redirect" title="Elo">sistema Elo</a>, va analitzar els resultats de les 342 partides en matxs, torneigs, i exhibicions registrades entre els nou millors jugadors del món entre 1846 i 1862. A partir d'aquestes partides, va estimar els <i>ràtings</i> dels millors jugadors d'aquest període així: 1. <a href="/wiki/Paul_Morphy" title="Paul Morphy">Paul Morphy</a> 2695; 2. <a href="/wiki/Adolf_Anderssen" title="Adolf Anderssen">Adolf Anderssen</a> 2552; 3. <a href="/wiki/Daniel_Harrwitz" title="Daniel Harrwitz">Daniel Harrwitz</a> 2518; 4. <a href="/wiki/Ignatz_Kolisch" class="mw-redirect" title="Ignatz Kolisch">Ignatz Kolisch</a> 2516; 5. Staunton 2508. Arpad E. Elo, <i>The Rating of Chessplayers, Past and Present</i>, Arco Publishing, 1978, p. 55–56. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-668-04721-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-668-04721-6">ISBN 0-668-04721-6</a>. Staunton va ser sens dubte el jugador més fort al món entre 1843, quan va guanyar un matx contra el campió francès <a href="/wiki/Pierre_Charles_Fournier_de_Saint-Amant" title="Pierre Charles Fournier de Saint-Amant">Pierre Charles Fournier de Saint-Amant</a>, i 1851, quan acabà quart al torneig KO de Londres de 1851, guanyat per Anderssen.</span> </li> <li id="cite_note-31"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-31">↑</a></span> <span class="reference-text">Staunton, pp. 59–401.</span> </li> <li id="cite_note-32"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-32">↑</a></span> <span class="reference-text">Hooper i Whyld indiquen que "va esdevenir l'obra de referència estàndard als països anglòfons." Hooper i Whyld, p. 280 (entrada "Openings literature").</span> </li> <li id="cite_note-33"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-33">↑</a></span> <span class="reference-text">Murray indica que el llibre "va ser des del començament el llibre de text sobre escacs líder en anglès." Murray, p. 885.</span> </li> <li id="cite_note-34"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-34">↑</a></span> <span class="reference-text">Richard Eales, Chess: The History of a Game, Facts on File Publications, 1985, p. 137 (el llibre "va esdevenir l'obra de referència pels jugadors de club anglesos fins a final de segle, amb vint-i-una reedicions cap a 1935"). <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-8160-1195-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-8160-1195-8">ISBN 0-8160-1195-8</a></span> </li> <li id="cite_note-Whyld_p._280-35"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Whyld_p._280_35-0">35,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Whyld_p._280_35-1">35,1</a></sup></span> <span class="reference-text">Hooper i Whyld, p. 280 (entrada "Openings literature").</span> </li> <li id="cite_note-36"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-36">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/wiki/Garri_Kasp%C3%A0rov" title="Garri Kaspàrov">Garri Kaspàrov</a>, <i>My Great Predecessors, Part I</i>, Everyman Publishers, 2003, pp. 45–46. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1-85744-330-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1-85744-330-6">ISBN 1-85744-330-6</a></span> </li> <li id="cite_note-37"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-37">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/wiki/Emanuel_Lasker" title="Emanuel Lasker">Emanuel Lasker</a>, <i>Lasker's Manual of Chess</i>, Dover Publications, 1960, pp. 188–229. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-486-20640-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-486-20640-8">ISBN 0-486-20640-8</a></span> </li> <li id="cite_note-38"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-38">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/wiki/Richard_R%C3%A9ti" title="Richard Réti">Richard Réti</a>, <i>Masters of the Chessboard</i>, Dover Publications, 1976, pp. 47–49. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-486-23384-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-486-23384-7">ISBN 0-486-23384-7</a></span> </li> <li id="cite_note-39"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-39">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/w/index.php?title=Anthony_Saidy&action=edit&redlink=1" class="new" title="Anthony Saidy (encara no existeix)">Anthony Saidy</a>, <i>The Battle of Chess Ideas</i>, RHM Press, 1975, pp. 20–21. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-89058-018-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-89058-018-9">ISBN 0-89058-018-9</a></span> </li> <li id="cite_note-40"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-40">↑</a></span> <span class="reference-text">Wilhelm Steinitz, <i>The Modern Chess Instructor</i>, Edition Olms AG, Zürich, 1990 (reedició). <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/3-283-00111-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/3-283-00111-1">ISBN 3-283-00111-1</a></span> </li> <li id="cite_note-41"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-41">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.chessville.com/reviews/ChessOpeningsAncientandModern_and_ChessEndings.htm">Review of Chess Openings Ancient & Modern</a></span> </li> <li id="cite_note-42"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-42">↑</a></span> <span class="reference-text">Nick de Firmian, <i>Modern Chess Openings, 15a edició</i>, McKay Chess Library, 2008. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-8129-3682-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-8129-3682-7">ISBN 978-0-8129-3682-7</a></span> </li> <li id="cite_note-43"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-43">↑</a></span> <span class="reference-text">Hooper i Whyld, p. 281 (entrada "Openings literature").</span> </li> <li id="cite_note-44"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-44">↑</a></span> <span class="reference-text">Fine va empatar al primer lloc amb <a href="/wiki/Paul_Keres" title="Paul Keres">Paul Keres</a> al <a href="/wiki/Torneig_d%27escacs_AVRO_de_1938" title="Torneig d'escacs AVRO de 1938">Torneig AVRO de 1938</a>, en aquell moment el torneig més fort mai celebrat, per davant de jugadors com el <a href="/wiki/Campions_del_m%C3%B3n_d%27escacs" class="mw-redirect" title="Campions del món d'escacs">campió del món</a> regnant <a href="/wiki/Aleksandr_Alekhin" title="Aleksandr Alekhin">Aleksandr Alekhin</a>, l'excampió del món <a href="/wiki/Jos%C3%A9_Ra%C3%BAl_Capablanca" class="mw-redirect" title="José Raúl Capablanca">José Raúl Capablanca</a>, i el futur campió mundial <a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_Botv%C3%ADnnik" title="Mikhaïl Botvínnik">Mikhaïl Botvínnik</a>. Després de la mort d'Alekhin el 1946, Fine fou convidat a participar en el torneig-matx per triar el nou campió, però va declinar per tal de dedicar-se al seu estudi de la <a href="/wiki/Psicoan%C3%A0lisi" title="Psicoanàlisi">psicoanàlisi</a>. "Entre 1936 i 1951, quan pràcticament va deixar els escacs de competició, Fine estava entre els vuit millors jugadors del món." <a href="/wiki/David_Vincent_Hooper" title="David Vincent Hooper">David Hooper</a> i <a href="/wiki/Kenneth_Whyld" title="Kenneth Whyld">Kenneth Whyld</a>, <i>The Oxford Companion to Chess</i>, Oxford University Press, 1984, p. 113. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-19-217540-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-19-217540-8">ISBN 0-19-217540-8</a></span> </li> <li id="cite_note-45"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-45">↑</a></span> <span class="reference-text">R.C. Griffith, J.H. White, Reuben Fine, and P.W. Sergeant, <i>Modern Chess Openings</i>, David McKay (6a ed. 1939).</span> </li> <li id="cite_note-46"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-46">↑</a></span> <span class="reference-text">Reuben Fine, <i>Ideas Behind the Chess Openings</i>, David McKay, 1943.</span> </li> <li id="cite_note-47"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-47">↑</a></span> <span class="reference-text">Reuben Fine, <i>Practical Chess Openings</i>, David McKay, 1948.</span> </li> <li id="cite_note-48"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-48">↑</a></span> <span class="reference-text"><i>Chess Informant</i>, Volum 1, <a href="/wiki/Belgrad" title="Belgrad">Belgrad</a>, 1966.</span> </li> <li id="cite_note-49"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-49">↑</a></span> <span class="reference-text"><i>Chess Informant</i>, Volum 100, <a href="/wiki/%C5%A0ahovski_Informator" class="mw-redirect" title="Šahovski Informator">Šahovski Informator</a>, 2007. ISSN 0351-1375.</span> </li> <li id="cite_note-50"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-50">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110601231112/http://www.sahovski.co.rs/other/beyond/article47_ws.htm">The Best of Chess Informant</a>» (en anglès).  sahovski.co.rs. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.sahovski.co.rs/other/beyond/article47_ws.htm">original</a> el 2011-06-01. [Consulta: 10 març 2013].</span></span> </li> <li id="cite_note-51"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-51">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.chessbase.com/newsdetail.asp?newsid=4328">New: Mega Database 2008 is out!</a>» (en anglès).  chessbase.com.</span></span> </li> <li id="cite_note-52"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-52">↑</a></span> <span class="reference-text">Per exemple, diverses línies de la variant Botvínnik de la <a href="/wiki/Defensa_semieslava" title="Defensa semieslava">defensa semieslava</a> (1.d4 d5 2.c4 c6 3.Cf3 Cf6 4.Cc3 e6 5.Ag5 dxc4 6.e4 b5 7.e5 h6 8.Ah4 g5 9.Cxg5 hxg5 10.Axg5 Cbd7) han estat analitzades amb una profunditat de més de 30 jugades. John Watson, <i>Mastering the Chess Openings, Volum 2</i>, <a href="/wiki/Gambit_Publications" title="Gambit Publications">Gambit Publications</a>, 2007, p. 101. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-904600-69-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-904600-69-5">ISBN 978-1-904600-69-5</a>. <i>Nunn's Chess Openings</i> (1999), un tractat en volum únic que no entra en més detall que d'altres manuals més especialitzats, analitza una línia de la variant Botvínnik fins a les <a href="/wiki/Taules_(escacs)" title="Taules (escacs)">taules</a> per <a href="/wiki/Escac_continu" title="Escac continu">escac continu</a> després de 44 jugades. <a href="/wiki/John_Nunn" title="John Nunn">John Nunn</a>, <a href="/wiki/Graham_Burgess" title="Graham Burgess">Graham Burgess</a>, <a href="/wiki/John_Emms" title="John Emms">John Emms</a>, i <a href="/wiki/Joe_Gallagher" title="Joe Gallagher">Joe Gallagher</a>, <i>Nunn's Chess Openings</i>, Everyman Publishers, 1999, p. 407 n. 41. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1-85744-221-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1-85744-221-0">ISBN 1-85744-221-0</a></span> </li> <li id="cite_note-53"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-53">↑</a></span> <span class="reference-text">El GM <a href="/wiki/Alexander_Kotov" class="mw-redirect" title="Alexander Kotov">Alexander Kotov</a> esmenta un exemple d'un <a href="/wiki/Torneig_de_Candidats" title="Torneig de Candidats">torneig de Candidats</a> del 1950 quan el GM <a href="/wiki/David_Bronstein" title="David Bronstein">David Bronstein</a>, "qui durant anys havia col·laborat estretament amb el [GM Isaac] <a href="/wiki/Issaak_Boleslavski" title="Issaak Boleslavski">Boleslavski</a>", expressà la seva sorpresa quan aquest darrer es va quedar pensant el seu següent moviment durant molta estona en una partida contra el GM <a href="/wiki/Gideon_St%C3%A5hlberg" title="Gideon Ståhlberg">Gideon Ståhlberg</a>. Bronstein remarcà que "aquesta posició l'hem analitzada nosaltres fins a ben entrat el final". Alexander Kotov, "Why the Russians?", <i>Chessworld</i>, gener-febrer de 1964, pp. 62–69, at 69. Kotov escrigué que els <a href="/wiki/URSS" class="mw-redirect" title="URSS">soviètics</a> havien analitzat moltes variants d'obertura "fins a ben entrat el final". <i>Id.</i></span> </li> <li id="cite_note-54"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-54">↑</a></span> <span class="reference-text">Per exemple, el GM <a href="/wiki/Andrew_Soltis" title="Andrew Soltis">Andrew Soltis</a> menciona una línia a la <a href="/wiki/Defensa_siciliana#Variant_del_drac" title="Defensa siciliana">variant del drac</a> de la <a href="/wiki/Defensa_siciliana" title="Defensa siciliana">defensa siciliana</a> que comença 1.e4 c5 2.Cf3 d6 3.d4 cxd4 4.Cxd4 Cf6 5.Cc3 g6 6.Ae3 Ag7 7.f3 Cc6 8.Dd2 0-0 9.Ac4 Cxd4 10.Dxd4 Da5 11.0-0-0 Ae6 12.Ab3 b5 13.Rb1 Tfc8 14.The1! Axb3 15.cxb3 b4 16.Axf6! bxc3 17.Axc3 Axc3 18.bxc3 Dxc3 19.Dxc3 Txc3 20.Tc1! Tac8 21.Txc3 Txc3 22.Tc1! Txc1+ 23.Rxc1. Soltis escriu que des que aquesta posició va començar a aparèixer fa 30 anys, "va ser vista cada cop més com una victòria forçada de les blanques perquè podien crear un <a href="/wiki/Pe%C3%B3_passat" title="Peó passat">peó passat</a>. Una anàlisi recent a <i><a href="/wiki/New_in_Chess" title="New in Chess">New in Chess</a></i> va concloure que les blanques guanyen al moviment 69." Andrew Soltis, columna "Chess to Enjoy", "The Neutron Bomb Middlegame", <i><a href="/wiki/Chess_Life" title="Chess Life">Chess Life</a></i>, octubre de 2006, p. 10.</span> </li> <li id="cite_note-55"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-55">↑</a></span> <span class="reference-text">Per exemple, <a href="/wiki/John_L._Watson" title="John L. Watson">John L. Watson</a> escriu sobre l'<a href="/wiki/Obertura_Ruy_L%C3%B3pez#Atac_Marshall" title="Obertura Ruy López">Atac Marshall</a> de la <a href="/wiki/Obertura_Ruy_L%C3%B3pez" title="Obertura Ruy López">Ruy López</a>, "Quan vaig obrir un llibre sobre l'atac Marshall ... vaig aprendre que per la 'vella línia principal' (que és encara extremadament popular), 'la veritable lluita comença al voltant del moviment 30'! i de fet, partides d'<a href="/wiki/Escacs_per_correspond%C3%A8ncia" title="Escacs per correspondència">escacs per correspondència</a> sovint van una mica més enllà, amb un bàndol fent una novetat quan la partida ja és en el <a href="/wiki/Final_(escacs)" title="Final (escacs)">final</a>" John Watson, <i>Mastering the Chess Openings, Volum 1</i>, Gambit Publications, 2006, pp. 161–62. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-904600-60-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-904600-60-2">ISBN 978-1-904600-60-2</a></span> </li> <li id="cite_note-56"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-56">↑</a></span> <span class="reference-text">A la partida <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.chessgames.com/perl/chessgame?gid=1542350">Shulman–Marin, Reykjavik Open 2009</a>, <a href="/wiki/Mihail_Marin" title="Mihail Marin">Marin</a> va jugar una novetat teòrica al moviment 34 a la <a href="/wiki/Variant_del_canvi" title="Variant del canvi">variant del canvi</a> de la <a href="/wiki/Defensa_Gr%C3%BCnfeld" title="Defensa Grünfeld">defensa Grünfeld</a>. <i><a href="/wiki/Chess_Informant" class="mw-redirect" title="Chess Informant">Chess Informant</a></i>, <i>1000 TN!! The Best Theoretical Novelties</i>, 2012, pp. 579–80.</span> </li> <li id="cite_note-57"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-57">↑</a></span> <span class="reference-text">A la <a href="/wiki/Defensa_siciliana#Variant_Sveshnikov:_4...Cf6_5.Cc3_e5" title="Defensa siciliana">variant Sveshnikov</a> de la <a href="/wiki/Defensa_siciliana" title="Defensa siciliana">defensa siciliana</a>, una altra línia molt analitzada, la partida O. Korneev–M. Devereaux, <a href="/w/index.php?title=Port_Erin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Port Erin (encara no existeix)">Port Erin</a> 2006, va mostrar una novetat de les negres al 29è moviment, millorant una partida prèvia d'alt nivell, <a href="/wiki/Vessel%C3%ADn_Top%C3%A0lov" title="Vesselín Topàlov">Topàlov</a>-<a href="/wiki/Peter_Leko" class="mw-redirect" title="Peter Leko">Leko</a>, <a href="/wiki/Torneig_d%27escacs_de_Linares" title="Torneig d'escacs de Linares">Torneig de Linares</a> 2005. John Cox, <i>Starting Out: Sicilian Sveshnikov</i>, Gloucester Publishers, 2007, pp. 118–23. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-85744-431-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-85744-431-5">ISBN 978-1-85744-431-5</a>. Vegeu <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.chessgames.com/perl/chessgame?gid=1333272">Topàlov-Leko, Linares 2005</a>; <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.chessgames.com/perl/chessgame?gid=1434853">Korneev-Devereaux, Port Erin 2006</a>.</span> </li> <li id="cite_note-58"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-58">↑</a></span> <span class="reference-text"><i>Mastering the Chess Openings, Volum 1</i>, citat més amunt.</span> </li> <li id="cite_note-59"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-59">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/wiki/Jonathan_Rowson" title="Jonathan Rowson">Jonathan Rowson</a>, <i>Understanding the Grünfeld</i>, <a href="/wiki/Gambit_Publications" title="Gambit Publications">Gambit Publications</a>, 1999. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1-901983-09-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1-901983-09-9">ISBN 1-901983-09-9</a></span> </li> <li id="cite_note-60"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-60">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/wiki/Alex_Yermolinsky" title="Alex Yermolinsky">Alex Yermolinsky</a>, <i>Chess Explained: The Classical Sicilian</i>, Gambit Publications, 2006. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1-904600-42-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1-904600-42-5">ISBN 1-904600-42-5</a></span> </li> <li id="cite_note-61"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-61">↑</a></span> <span class="reference-text">Hooper i Whyld, p. 230 (entrada: "literature of chess").</span> </li> <li id="cite_note-62"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-62">↑</a></span> <span class="reference-text">Andrew Soltis, "Tools of the Trade.. .", <i><a href="/wiki/Chess_Life" title="Chess Life">Chess Life</a></i>, juliol de 1995, p. 14.</span> </li> <li id="cite_note-63"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-63">↑</a></span> <span class="reference-text">Watson, <i>Secrets of Modern Chess Strategy, p. 10.</i></span> </li> <li id="cite_note-Modern_Chess_Strategy_p._10-64"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Modern_Chess_Strategy_p._10_64-0">64,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Modern_Chess_Strategy_p._10_64-1">64,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><i>Secrets of Modern Chess Strategy</i>, p. 10.</span> </li> <li id="cite_note-65"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-65">↑</a></span> <span class="reference-text">El GM <a href="/wiki/Raymond_Keene" title="Raymond Keene">Raymond Keene</a> ha escrit que Nimzowitsch «fou un dels millors Grans Mestres del món durant un període que s'estengué al llarg d'un quart de segle, i per alguns fou un dels clars aspirants al Campionat del món. ... [fou també] un gran i profund pensador dels escacs, només darrere d'Steinitz, i les seves obres —<i>Die Blockade</i>, <i>El meu sistema</i> i <i>Chess Praxis</i>--varen fixar la seva reputació com a u dels pares dels escacs moderns.» Keene, <i>Aron Nimzowitsch: A Reappraisal</i>, David McKay, 1974, p. 1. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-679-13040-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-679-13040-3">ISBN 0-679-13040-3</a></span> </li> <li id="cite_note-66"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-66">↑</a></span> <span class="reference-text">Aron Nimzowitsch, <i>My System (21st Century Edition)</i>, Hays Publishing, 1991. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1-880673-85-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1-880673-85-1">ISBN 1-880673-85-1</a>. Aron Nimzovich, <i>My System</i>, David McKay, 1947, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-679-14025-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-679-14025-5">ISBN 0-679-14025-5</a></span> </li> <li id="cite_note-67"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-67">↑</a></span> <span class="reference-text">Aron Nimzowitsch, <i>Blockade</i> (traducció anglesa), Chess Enterprises, 1980. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-931462-07-X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-931462-07-X">ISBN 0-931462-07-X</a></span> </li> <li id="cite_note-68"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-68">↑</a></span> <span class="reference-text">Aron Nimzowitsch, <i>Chess Praxis (21st Century Edition)</i>, Hays Publishing, 1993. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1-880673-91-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1-880673-91-6">ISBN 1-880673-91-6</a></span> </li> <li id="cite_note-69"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-69">↑</a></span> <span class="reference-text">Aron Nimzovich, <i>Chess Praxis: The Praxis of My System</i>, Dover Publications, 1962. SBN 486-20296-8.</span> </li> <li id="cite_note-70"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-70">↑</a></span> <span class="reference-text">Reuben Fine, <i>The Middle Game in Chess</i>, David McKay, 1952.</span> </li> <li id="cite_note-71"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-71">↑</a></span> <span class="reference-text">Dr. M. Euwe i H. Kramer, <i>The Middle Game, Book One: Static Features</i>, G. Bell and Sons, 1964. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-7135-0431-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-7135-0431-5">ISBN 0-7135-0431-5</a></span> </li> <li id="cite_note-72"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-72">↑</a></span> <span class="reference-text">Dr. M. Euwe and H. Kramer, <i>The Middle Game, Book Two: Dynamic and Subjective Features</i>, G. Bell and Sons, 1965. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-7135-0432-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-7135-0432-3">ISBN 0-7135-0432-3</a></span> </li> <li id="cite_note-73"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-73">↑</a></span> <span class="reference-text">Luděk Pachman, <i>Complete Chess Strategy, Volum 1: First Principles of the Middle Game</i>, Cornerstone Library, 1975. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-346-12321-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-346-12321-6">ISBN 0-346-12321-6</a></span> </li> <li id="cite_note-74"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-74">↑</a></span> <span class="reference-text">Luděk Pachman, <i>Complete Chess Strategy, Volume 2: Principles of <a href="/wiki/Pe%C3%B3_(escacs)" title="Peó (escacs)">Pawn</a> Play and the <a href="/wiki/Centre_(escacs)" class="mw-redirect" title="Centre (escacs)">Center</a></i>, Cornerstone Library, 1976. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-346-12343-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-346-12343-7">ISBN 0-346-12343-7</a></span> </li> <li id="cite_note-75"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-75">↑</a></span> <span class="reference-text">Luděk Pachman, <i>Complete Chess Strategy: Play on the <a href="/wiki/Glossari_de_termes_d%27escacs#Ala" title="Glossari de termes d'escacs">Wings</a></i>, David McKay, 1978. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-679-13252-X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-679-13252-X">ISBN 0-679-13252-X</a></span> </li> <li id="cite_note-76"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-76">↑</a></span> <span class="reference-text">Luděk Pachman, <i>Modern Chess Strategy</i>, Dover Publications, 1971. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-486-20290-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-486-20290-9">ISBN 0-486-20290-9</a></span> </li> <li id="cite_note-77"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-77">↑</a></span> <span class="reference-text">Luděk Pachman, <i>Modern Chess Tactics</i>, Routledge & Kegan Paul Ltd, 1972. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-7100-7098-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-7100-7098-5">ISBN 0-7100-7098-5</a></span> </li> <li id="cite_note-78"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-78">↑</a></span> <span class="reference-text">Luděk Pachman, <i>Attack and Defense in Modern Chess Tactics</i>, David McKay, 1973.</span> </li> <li id="cite_note-79"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-79">↑</a></span> <span class="reference-text"><i>Secrets of Modern Chess Strategy</i>, pp. 10-13.</span> </li> <li id="cite_note-80"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-80">↑</a></span> <span class="reference-text">V. Vuković, <i>The Art of Attack in Chess</i>, Pergamon Press, 1965. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-08-011196-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-08-011196-3">ISBN 0-08-011196-3</a></span> </li> <li id="cite_note-81"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-81">↑</a></span> <span class="reference-text">Rudolf Spielmann, <i>The Art of Sacrifice in Chess</i>, David McKay, 1951.</span> </li> <li id="cite_note-82"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-82">↑</a></span> <span class="reference-text">Georges Renaud and Victor Kahn, <i>The Art of the Checkmate</i>, Dover Publications, 1962. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-486-20106-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-486-20106-6">ISBN 0-486-20106-6</a></span> </li> <li id="cite_note-83"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-83">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/wiki/Julius_du_Mont" title="Julius du Mont">J. du Mont</a>, <i>The Basis of Combination in Chess</i>, Dover Publications, 1978. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-486-23644-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-486-23644-7">ISBN 0-486-23644-7</a></span> </li> <li id="cite_note-84"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-84">↑</a></span> <span class="reference-text">Andrew Soltis, <i>The Art of Defense in Chess</i>, David McKay, 1975. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-679-13043-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-679-13043-8">ISBN 0-679-13043-8</a></span> </li> <li id="cite_note-85"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-85">↑</a></span> <span class="reference-text">Golombek, p. 101.</span> </li> <li id="cite_note-86"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-86">↑</a></span> <span class="reference-text">François-André Danican Philidor, <i>Analysis of the Game of Chess</i>, Hardinge Simpole, 2005 (reedició), pp. 230-304. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1-84382-161-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1-84382-161-3">ISBN 1-84382-161-3</a></span> </li> <li id="cite_note-87"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-87">↑</a></span> <span class="reference-text">Philidor, pp. 305-06.</span> </li> <li id="cite_note-88"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-88">↑</a></span> <span class="reference-text">Howard Staunton, <i>The Chess-Player's Handbook</i>, Henry G. Bohn, 1847, pp. 403-500.</span> </li> <li id="cite_note-89"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-89">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/wiki/Karsten_M%C3%BCller" title="Karsten Müller">Karsten Müller</a> i <a href="/wiki/Frank_Lamprecht" title="Frank Lamprecht">Frank Lamprecht</a>, <i>Fundamental Chess Endings</i>, Gambit Publications, 2001, p. 403. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1-901983-53-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1-901983-53-6">ISBN 1-901983-53-6</a></span> </li> <li id="cite_note-90"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-90">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/wiki/Reuben_Fine" title="Reuben Fine">Reuben Fine</a> i <a href="/wiki/Pal_Benko" class="mw-redirect" title="Pal Benko">Pal Benko</a>, <i>Basic Chess Endings (edició algebraica)</i>, McKay Chess Library, 2003, p. 524, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-8129-3493-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-8129-3493-8">ISBN 0-8129-3493-8</a></span> </li> <li id="cite_note-91"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-91">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/wiki/Andrew_Soltis" title="Andrew Soltis">Andrew Soltis</a>, <i>rethinking the chess pieces</i>, Batsford 2004, p. 84. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-7134-8904-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-7134-8904-9">ISBN 0-7134-8904-9</a></span> </li> <li id="cite_note-92"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-92">↑</a></span> <span class="reference-text">Müller i Lamprecht, p. 403.</span> </li> <li id="cite_note-93"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-93">↑</a></span> <span class="reference-text">Reuben Fine, <i>Basic Chess Endings</i>, David McKay, 1941.</span> </li> <li id="cite_note-94"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-94">↑</a></span> <span class="reference-text">Reuben Fine and Pal Benko, <i>Basic Chess Endings</i>, Random House, 2003. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-8129-3493-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-8129-3493-8">ISBN 0-8129-3493-8</a></span> </li> <li id="cite_note-95"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-95">↑</a></span> <span class="reference-text">Grigori Löwenfisch i Vasili Smislov, <i>Rook Endings</i>, Chess Digest, 1971. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-7134-0354-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-7134-0354-3">ISBN 0-7134-0354-3</a></span> </li> <li id="cite_note-96"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-96">↑</a></span> <span class="reference-text">Y. Averbakh i I. Maizelis, <i>Pawn Endings</i>, Chess Digest, 1974.</span> </li> <li id="cite_note-97"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-97">↑</a></span> <span class="reference-text">Yuri Averbakh, <i>Queen and Pawn Endings</i>, Chess Digest, 1975, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-7134-3041-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-7134-3041-9">ISBN 0-7134-3041-9</a></span> </li> <li id="cite_note-98"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-98">↑</a></span> <span class="reference-text">Yuri Averbakh, <i>Bishop Endings</i>, Batsford, 1977. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-7134-0096-X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-7134-0096-X">ISBN 0-7134-0096-X</a></span> </li> <li id="cite_note-99"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-99">↑</a></span> <span class="reference-text">Yuri Averbakh i Vitaly Chekhover, <i>Knight Endings</i>, Batsford 1977. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-7134-0552-X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-7134-0552-X">ISBN 0-7134-0552-X</a></span> </li> <li id="cite_note-100"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-100">↑</a></span> <span class="reference-text">Yuri Averbakh, <i>Bishop v. Knight Endings</i>, Batsford, 1976. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-7134-3179-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-7134-3179-2">ISBN 0-7134-3179-2</a></span> </li> <li id="cite_note-101"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-101">↑</a></span> <span class="reference-text">Yuri Averbakh, <i>Rook v. Minor Piece Endings</i>, Batsford, 1978. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-7134-0868-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-7134-0868-5">ISBN 0-7134-0868-5</a></span> </li> <li id="cite_note-102"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-102">↑</a></span> <span class="reference-text">Yuri Averbakh, V. Chekhover, i V. Henkin, <i>Queen v. Rook/Minor Piece Endings</i>, Batsford, 1978. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-7134-0866-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-7134-0866-9">ISBN 0-7134-0866-9</a></span> </li> <li id="cite_note-103"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-103">↑</a></span> <span class="reference-text">Mark Dvoretsky, <i>Dvoretsky's Endgame Manual (2a edició)</i>, Russell Enterprises, 2006. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1-888690-19-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1-888690-19-4">ISBN 1-888690-19-4</a></span> </li> <li id="cite_note-104"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-104">↑</a></span> <span class="reference-text">Karsten Muller i Frank Lamprecht, <i>Fundamental Chess Endings</i>, Gambit Publications, 2001. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1-901983-53-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1-901983-53-6">ISBN 1-901983-53-6</a></span> </li> <li id="cite_note-105"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-105">↑</a></span> <span class="reference-text">Yuri Balashov i Eduard Prandstetter, <i>Basic Endgames</i>, Prague Chess Agency, 1992. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/80-901056-0-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/80-901056-0-2">ISBN 80-901056-0-2</a></span> </li> <li id="cite_note-106"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-106">↑</a></span> <span class="reference-text">Pal Benko, <i>Chess Endgame Lessons</i>, 1989, Library of Congress Catalogue No. 89-64215.</span> </li> <li id="cite_note-107"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-107">↑</a></span> <span class="reference-text">John Nunn, <i>Secrets of Rook Endings</i>, Henry Holt, 1993. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-8050-2640-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-8050-2640-1">ISBN 0-8050-2640-1</a></span> </li> <li id="cite_note-108"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-108">↑</a></span> <span class="reference-text">John Nunn, <i>Secrets of Pawnless Endings</i>, Henry Holt, 1994. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-8050-3285-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-8050-3285-1">ISBN 0-8050-3285-1</a></span> </li> </ol></div></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Escacs" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Plantilla:ConceptesEscacs" title="Plantilla:ConceptesEscacs"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></span></li></ul></div><div id="Escacs" style="font-size:114%;margin:0 4em"><a href="/wiki/Escacs" title="Escacs">Escacs</a></div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px;line-height:1.5em;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_dels_escacs" title="Història dels escacs">Història</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Reglament_dels_escacs" title="Reglament dels escacs">Reglament</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a class="mw-selflink selflink">Teoria</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Bibliografia_sobre_els_escacs" title="Bibliografia sobre els escacs">Bibliografia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Cronologia_dels_escacs" title="Cronologia dels escacs">Cronologia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Obertura_(escacs)" title="Obertura (escacs)">Obertures</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Mig_joc" title="Mig joc">Mig joc</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Final_(escacs)" title="Final (escacs)">Final</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Estrat%C3%A8gia_(escacs)" title="Estratègia (escacs)">Estratègia</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/T%C3%A0ctica_(escacs)" title="Tàctica (escacs)">Tàctica</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Escola_d%27escacs" title="Escola d'escacs">Escoles</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Campionat_del_m%C3%B3n_d%27escacs" title="Campionat del món d'escacs">Campionat del món</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Torneig_d%27escacs" title="Torneig d'escacs">Torneigs</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Olimp%C3%ADades_d%27escacs" title="Olimpíades d'escacs">Olimpíades</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Escacs_per_ordinador" title="Escacs per ordinador">Ordinadors</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/T%C3%ADtols_d%27escacs" title="Títols d'escacs">Títols</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Variacions_dels_escacs" title="Variacions dels escacs">Variacions</a></div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1&useformat=desktop" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Teoria_d%27escacs&oldid=32422665">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Teoria_d%27escacs&oldid=32422665</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categories</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Teoria_d%27escacs" title="Categoria:Teoria d'escacs">Teoria d'escacs</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Termes_d%27escacs" title="Categoria:Termes d'escacs">Termes d'escacs</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 5 set 2023 a les 08:39.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Teoria_d%27escacs&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-78f4c97c5d-sk84t","wgBackendResponseTime":162,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"0.372","walltime":"0.742","ppvisitednodes":{"value":3781,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":20218,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":8704,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":9,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":0,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":0,"limit":20},"unstrip-size":{"value":58650,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":0,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 349.801 1 -total"," 41.81% 146.240 1 Plantilla:Referències"," 21.46% 75.056 1 Plantilla:Notació_algebraica"," 15.51% 54.251 5 Plantilla:Ref-web"," 14.88% 52.052 55 Plantilla:ISBN"," 8.78% 30.728 1 Plantilla:Side_box"," 7.48% 26.161 1 Plantilla:ConceptesEscacs"," 6.34% 22.189 1 Plantilla:Citació"," 6.30% 22.026 1 Plantilla:Break"," 6.12% 21.394 1 Plantilla:Caixa_de_navegació"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.065","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":2112441,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.eqiad.main-85db4f49b5-btf6c","timestamp":"20241113230056","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Teoria d'escacs","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Teoria_d%27escacs","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q1919685","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q1919685","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2013-03-10T23:06:02Z","dateModified":"2023-09-05T07:39:29Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/b\/b5\/Starting_position_in_a_chess_game.jpg"}</script> </body> </html>