CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Europa neolítica - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"f11f1f41-987d-40d2-92bd-a5622ce0e008","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Europa_neolítica","wgTitle":"Europa neolítica","wgCurRevisionId":34266793,"wgRevisionId":34266793,"wgArticleId":1607462,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb la plantilla Webarchive i enllaços a Archive.is","Control d'autoritats","Preindoeuropeus","Prehistòria d'Europa"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Europa_neolítica","wgRelevantArticleId":1607462,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgRedirectedFrom":"Neolític_europeu","wgNoticeProject": "wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":40000,"wgInternalRedirectTargetUrl":"/wiki/Europa_neol%C3%ADtica","wgRelatedArticlesCompat":[],"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q1275904","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false} ;RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["mediawiki.action.view.redirect","ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin", "mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.5"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/77/Neolithic_expansion.svg/1200px-Neolithic_expansion.svg.png"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="859"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/77/Neolithic_expansion.svg/800px-Neolithic_expansion.svg.png"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="573"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/77/Neolithic_expansion.svg/640px-Neolithic_expansion.svg.png"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="458"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Europa neolítica - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Europa_neol%C3%ADtica"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Europa_neol%C3%ADtica&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Europa_neol%C3%ADtica"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Europa_neolítica rootpage-Europa_neolítica skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Europa+neol%C3%ADtica" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Europa+neol%C3%ADtica" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Europa+neol%C3%ADtica" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Europa+neol%C3%ADtica" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Característiques_culturals_bàsiques" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Característiques_culturals_bàsiques"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Característiques culturals bàsiques</span> </div> </a> <ul id="toc-Característiques_culturals_bàsiques-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Origen" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Origen"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>Origen</span> </div> </a> <ul id="toc-Origen-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Arqueologia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Arqueologia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Arqueologia</span> </div> </a> <ul id="toc-Arqueologia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Genètica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Genètica"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>Genètica</span> </div> </a> <ul id="toc-Genètica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Llengua" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Llengua"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Llengua</span> </div> </a> <ul id="toc-Llengua-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Llista_de_cultures_i_llocs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Llista_de_cultures_i_llocs"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>Llista de cultures i llocs</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Llista_de_cultures_i_llocs-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Llista de cultures i llocs</span> </button> <ul id="toc-Llista_de_cultures_i_llocs-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Megalític" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Megalític"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.1</span> <span>Megalític</span> </div> </a> <ul id="toc-Megalític-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Cronologia_relativa" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Cronologia_relativa"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7</span> <span>Cronologia relativa</span> </div> </a> <ul id="toc-Cronologia_relativa-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8</span> <span>Vegeu també</span> </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Fonts" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Fonts"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10</span> <span>Fonts</span> </div> </a> <ul id="toc-Fonts-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia_complementària" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia_complementària"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">11</span> <span>Bibliografia complementària</span> </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia_complementària-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">12</span> <span>Enllaços externs</span> </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Europa neolítica</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 13 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-13" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">13 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D9%84%D8%B9%D8%B5%D8%B1_%D8%A7%D9%84%D8%AD%D8%AC%D8%B1%D9%8A_%D8%A7%D9%84%D8%AD%D8%AF%D9%8A%D8%AB_%D8%A7%D9%84%D8%A3%D9%88%D8%B1%D9%88%D8%A8%D9%8A" title="العصر الحجري الحديث الأوروبي - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="العصر الحجري الحديث الأوروبي" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target"><span>العربية</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Neolithic_Europe" title="Neolithic Europe - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Neolithic Europe" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Europako_Neolitoa" title="Europako Neolitoa - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Europako Neolitoa" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target"><span>Euskara</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D8%B1%D9%88%D9%BE%D8%A7%DB%8C_%D8%AF%D9%88%D8%B1%D8%A7%D9%86_%D9%86%D9%88%D8%B3%D9%86%DA%AF%DB%8C" title="اروپای دوران نوسنگی - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="اروپای دوران نوسنگی" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target"><span>فارسی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Neoliittinen_Eurooppa" title="Neoliittinen Eurooppa - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Neoliittinen Eurooppa" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target"><span>Suomi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Europe_n%C3%A9olithique" title="Europe néolithique - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Europe néolithique" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target"><span>Français</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Neolitikum_Eropa" title="Neolitikum Eropa - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Neolitikum Eropa" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Indonesia</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E6%96%B0%E7%9F%B3%E5%99%A8%E6%99%82%E4%BB%A3%E3%81%AE%E3%83%A8%E3%83%BC%E3%83%AD%E3%83%83%E3%83%91" title="新石器時代のヨーロッパ - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="新石器時代のヨーロッパ" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target"><span>日本語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Neolithicum_in_Europa" title="Neolithicum in Europa - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Neolithicum in Europa" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Nederlands</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%9D%D0%B5%D0%BE%D0%BB%D0%B8%D1%82_%D0%95%D0%B2%D1%80%D0%BE%D0%BF%D1%8B" title="Неолит Европы - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Неолит Европы" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target"><span>Русский</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Neolitska_Evropa" title="Neolitska Evropa - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Neolitska Evropa" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target"><span>Srpskohrvatski / српскохрватски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Neolitska_Evropa" title="Neolitska Evropa - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Neolitska Evropa" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenščina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%9D%D0%B5%D0%BE%D0%BB%D1%96%D1%82_%D0%84%D0%B2%D1%80%D0%BE%D0%BF%D0%B8" title="Неоліт Європи - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Неоліт Європи" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target"><span>Українська</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1275904#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Europa_neol%C3%ADtica" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Europa_neol%C3%ADtica" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Europa_neol%C3%ADtica"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Europa_neol%C3%ADtica&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Europa_neol%C3%ADtica&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Europa_neol%C3%ADtica"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Europa_neol%C3%ADtica&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Europa_neol%C3%ADtica&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Europa_neol%C3%ADtica" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Europa_neol%C3%ADtica" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q"><span>Pàgines especials</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Europa_neol%C3%ADtica&oldid=34266793" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Europa_neol%C3%ADtica&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Europa_neol%C3%ADtica&id=34266793&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FEuropa_neol%25C3%25ADtica"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FEuropa_neol%25C3%25ADtica"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Europa+neol%C3%ADtica"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Europa_neol%C3%ADtica&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Europa_neol%C3%ADtica&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Neolithic_Europe" hreflang="en"><span>Commons</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1275904" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"><span class="mw-redirectedfrom">(S'ha redirigit des de: <a href="/w/index.php?title=Neol%C3%ADtic_europeu&redirect=no" class="mw-redirect" title="Neolític europeu">Neolític europeu</a>)</span></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Neolithic_expansion.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/77/Neolithic_expansion.svg/220px-Neolithic_expansion.svg.png" decoding="async" width="220" height="158" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/77/Neolithic_expansion.svg/330px-Neolithic_expansion.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/77/Neolithic_expansion.svg/440px-Neolithic_expansion.svg.png 2x" data-file-width="680" data-file-height="487" /></a><figcaption>Mapa que mostra les expansions neolítiques del mil·lenni VII al mil·lenni V aC, inclosa la cultura de la <a href="/wiki/Cer%C3%A0mica_cardial" title="Ceràmica cardial">ceràmica cardial</a> en blau.</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Golemata_Majka.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Golemata_Majka.jpg/220px-Golemata_Majka.jpg" decoding="async" width="220" height="299" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/70/Golemata_Majka.jpg 1.5x" data-file-width="263" data-file-height="357" /></a><figcaption>Figura femenina de <a href="/w/index.php?title=Tumba_Boig%C5%BEari&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tumba Boigžari (encara no existeix)">Tumba Boigžari</a>, <a href="/wiki/Maced%C3%B2nia_del_Nord" title="Macedònia del Nord">Macedònia del Nord</a></figcaption></figure> <p><b>Europa neolítica</b> és el període en què la tecnologia <a href="/wiki/Neol%C3%ADtica" class="mw-redirect" title="Neolítica">neolítica</a> estava present a Europa, aproximadament entre 7000 aC (època aproximada de les primeres societats agrícoles a <a href="/wiki/Gr%C3%A8cia" title="Grècia">Grècia</a>) i c. 1700 aC (començament de l'<a href="/wiki/Edat_del_bronze" title="Edat del bronze">edat del bronze</a> al nord-oest d'Europa). El Neolític se superposa als períodes <a href="/wiki/Mesol%C3%ADtic" title="Mesolític">Mesolític</a> i del <a href="/wiki/Edat_del_bronze" title="Edat del bronze">bronze</a> a <a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a>, a mesura que els canvis culturals es van traslladar del sud-est al nord-oest, a raó d'1 km / any. A aquest últim fenomen se l'anomena <a href="/wiki/Expansi%C3%B3_neol%C3%ADtica" class="mw-redirect" title="Expansió neolítica">expansió neolítica</a>.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEAmmermanCavalli-Sforza1971_1-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEAmmermanCavalli-Sforza1971-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La durada del <a href="/wiki/Neol%C3%ADtic" title="Neolític">neolític</a> varia d'un lloc a un altre, el seu final marcat per la introducció d'instruments de bronze: al sud-est d'Europa és d'uns 4.000 anys (és a dir, 7000 aC-3000 aC.) mentre que al nord-oest d'Europa és poc menys de 3.000 anys (c. 4500 aC.-1700 aC.). La data inicial depèn de manera directament proporcional a la distància amb la zona de Jericó, des d'on s'expandiren els trets del neolític al continent europeu.<sup id="cite_ref-2" class="reference"><a href="#cite_note-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Característiques_culturals_bàsiques"><span id="Caracter.C3.ADstiques_culturals_b.C3.A0siques"></span>Característiques culturals bàsiques</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Europa_neol%C3%ADtica&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Característiques culturals bàsiques"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:N%C3%A9olithique_0001.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6b/N%C3%A9olithique_0001.jpg/220px-N%C3%A9olithique_0001.jpg" decoding="async" width="220" height="146" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6b/N%C3%A9olithique_0001.jpg/330px-N%C3%A9olithique_0001.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6b/N%C3%A9olithique_0001.jpg/440px-N%C3%A9olithique_0001.jpg 2x" data-file-width="2560" data-file-height="1704" /></a><figcaption>Una sèrie d'artefactes <a href="/wiki/Neol%C3%ADtic" title="Neolític">neolítics</a>, incloent polseres, caps de destral, cisells i eines de polit.</figcaption></figure> <p>L'Europa neolítica és un <a href="/wiki/Labor_de_retalls" title="Labor de retalls">mosaic</a> de <a href="/wiki/Cultura" title="Cultura">cultures</a>, sovint definides, en allò que és essencial sobre la base de les formes i decoracions de la ceràmica. Aquestes cultures tenen una extensió geogràfica i cronològica molt variable. A més, el <a href="/wiki/Neol%C3%ADtic" title="Neolític">neolític</a> europeu en realitat abasta formes de vida i una organització social molt variades segons els períodes i les regions. Algunes cultures estan marcades pel desenvolupament de pobles molt grans d'agricultors, d'altres corresponen a comunitats que viuen essencialment del <a href="/wiki/Pasturatge" title="Pasturatge">pasturatge</a>, mentre que a d'altres, l'<a href="/wiki/Agricultura" title="Agricultura">agricultura</a> i la <a href="/wiki/Ramaderia" title="Ramaderia">ramaderia</a> segueixen sent activitats marginals en comparació amb la <a href="/wiki/Ca%C3%A7a" title="Caça">caça</a>, la <a href="/wiki/Societat_ca%C3%A7adora-recol%C2%B7lectora" title="Societat caçadora-recol·lectora">recol·lecció</a> o la <a href="/wiki/Pesca" title="Pesca">pesca</a>. </p><p>Independentment de la cronologia específica, molts grups neolítics europeus comparteixen característiques bàsiques, com ara viure en comunitats petites i familiars, subsistir amb plantes i animals domesticats, tot plegat complementat amb la recollida d'aliments vegetals silvestres i amb la caça i la producció de ceràmica feta a mà, és a dir, ceràmica feta sense <a href="/wiki/Torn_de_terrissaire" title="Torn de terrissaire">torn de terrissaire</a>. Les <a href="/wiki/Pedra_tallada" title="Pedra tallada">atxes de pedra polida</a> es troben al cor de la cultura neolítica (pedra nova), permetent l'eliminació de boscos per a l'agricultura i la producció de fusta per a habitatges, així com combustible. </p><p>Hi ha també moltes diferències, amb algunes comunitats neolítiques del sud-est d'Europa que vivien en assentaments fortament fortificats de 3.000-4.000 persones (per exemple, <a href="/wiki/Sesklo" title="Sesklo">Sesklo</a> a Grècia), mentre que els grups neolítics a <a href="/wiki/Gran_Bretanya" title="Gran Bretanya">Gran Bretanya</a> eren petits (possiblement entre 50 i 100 persones) i pastors altament mòbils. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Origen">Origen</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Europa_neol%C3%ADtica&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Origen"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Els detalls de l'origen, la cronologia, l'organització social, les pràctiques de subsistència i la ideologia dels pobles de l'Europa neolítica s'obtenen de l'arqueologia, i no dels registres històrics, ja que aquestes persones no en van deixar cap. Des de la dècada de 1970, la genètica de la població ha proporcionat dades independents sobre la història de la població de l'Europa neolítica, incloent esdeveniments de migració i relacions genètiques amb els pobles del <a href="/wiki/%C3%80sia_meridional" title="Àsia meridional">sud d'Àsia</a>. </p><p>Existeix un consens sobre la hipòtesi d'un origen sud-oest asiàtic del Neolític europeu. La majoria dels investigadors també accepten que aquest desenvolupament fou acompanyat, almenys en algunes regions, de migració de la població. El model desenvolupat per Guilaine<sup id="cite_ref-3" class="reference"><a href="#cite_note-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> que es basa, en primer lloc, en les nombroses datacions per carboni 14, suggereix un desenvolupament arrítmic del Neolítc. Hi hauria hagut onades relativament ràpides de progressió del Neolític, seguides en algunes regions per aturades, de vegades de diversos segles, abans de noves fases de progressió. Aquestes fases d'aturada s'expliquen segons l'investigador per una necessària adaptació de les espècies animals i vegetals a diferents ambients abans de poder estendre's a noves regions, per exemple, entre el clima i la vegetació mediterrània i les de l'<a href="/wiki/Europa_continental" title="Europa continental">Europa continental</a>. Per contra, el model de Ammerman i Cavalli-Sforza postula una difusió en una onada més contínua. </p><p>Les dades arqueològiques semblaven indicar un procés complex a escala europea i per a la mateixa regió podrien reproduir-se simultàniament diversos models de difusió. També sembla que el paper i el lloc dels últims caçadors-recol·lectors varia molt d'acord amb les regions considerades, de probablement marginal, per exemple, a Grècia o al sud d'<a href="/wiki/It%C3%A0lia" title="Itàlia">Itàlia</a>,<sup id="cite_ref-4" class="reference"><a href="#cite_note-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><span style="font-weight:bold;"> ·</span> <sup id="cite_ref-5" class="reference"><a href="#cite_note-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup>i més aviat central per a, almenys. una part d'<a href="/wiki/Europa_del_Nord" title="Europa del Nord">Europa del Nord</a>. </p><p>En realitat, les dades genètiques sobre l'ADN antic autosòmic han demostrat que una sola població i única població, els EEF (per l'<a href="/wiki/Angl%C3%A8s" title="Anglès">anglès</a> <i><b>E</b>arly <b>E</b>uropeans <b>F</b>armers</i>, "primers agricultors europeus"), genèticament molt a prop dels <a href="/wiki/Sards" title="Sards">sards</a> i els europeus dels sud-oest actuals,<sup id="cite_ref-6" class="reference"><a href="#cite_note-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><span style="font-weight:bold;"> ·</span> <sup id="cite_ref-7" class="reference"><a href="#cite_note-7"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> però originaris de l'antic Orient Pròxim (la població del qual era molt diferent al Neolític en relació a avui)<sup id="cite_ref-8" class="reference"><a href="#cite_note-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup>colonitzaren la major part d'Europa durant el Neolític antic, sia a través de la Mediterrània o la conca del Danubi, gairebé sense barrejar-se amb les poblacions indígenes de caçadors-recol·lectors que simplement foren substituïts (però aquests antics caçadors-recol·lectors que van sobreviure en zones arrelades experimentaran un petit ressorgiment una lleugera barreja amb els EEF en el Neolític mitjà i recent). </p><p>Més tard, els indoeuropeus arribaran des de les <a href="/wiki/Estepa_p%C3%B2ntica" title="Estepa pòntica">estepes d'Europa de l'Est</a> durant les edats dels metalls i es barrejaran a tot Europa amb la població d'EEF sorgida del Neolític, la qual cosa donarà lloc als europeus actuals.<sup id="cite_ref-9" class="reference"><a href="#cite_note-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><span style="font-weight:bold;"> ·</span> <sup id="cite_ref-10" class="reference"><a href="#cite_note-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>En aquest model, els actuals europeus del sud s'han mantingut més propers als antics agricultors neolítics de l'antiga població del Pròxim Orient (que era significativament diferent de la població actual de l'Orient Mitjà) i els nord-europeus actuals s'han barrejat de manera més intensa amb els indoeuropeus de les estepes, però tots els europeus actuals comparteixen un patrimoni comú a partir d'aquestes dues poblacions de base. Els antics caçadors-recol·lectors mesolítics, per la seva banda, són responsables només d'una petita part del grup genètic dels europeus actuals. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Arqueologia">Arqueologia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Europa_neol%C3%ADtica&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Arqueologia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:European-late-neolithic-english.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2e/European-late-neolithic-english.svg/220px-European-late-neolithic-english.svg.png" decoding="async" width="220" height="189" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2e/European-late-neolithic-english.svg/330px-European-late-neolithic-english.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2e/European-late-neolithic-english.svg/440px-European-late-neolithic-english.svg.png 2x" data-file-width="1042" data-file-height="893" /></a><figcaption>Europa pels volts del 4000-3500 aC.</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Detmeroder_Opferstein.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a1/Detmeroder_Opferstein.jpg/220px-Detmeroder_Opferstein.jpg" decoding="async" width="220" height="147" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a1/Detmeroder_Opferstein.jpg/330px-Detmeroder_Opferstein.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a1/Detmeroder_Opferstein.jpg/440px-Detmeroder_Opferstein.jpg 2x" data-file-width="5616" data-file-height="3744" /></a><figcaption>Una pedra utilitzada en rituals neolítics, a Detmerode, <a href="/wiki/Wolfsburg" title="Wolfsburg">Wolfsburg</a>, Alemanya.</figcaption></figure> <p>Els arqueòlegs creuen que les societats productores d'aliments van aparèixer per primera vegada a la <a href="/wiki/Llevant_(Orient_Pr%C3%B2xim)" title="Llevant (Orient Pròxim)">regió llevantina</a> del sud-oest d'Àsia al final de l'últim període glacial al voltant dels 12.000 aC i es van convertir en una sèrie de cultures distintives regionals al <a href="/wiki/Mil%C2%B7lenni_VIII_aC" title="Mil·lenni VIII aC">mil·lenni VIII aC</a>. Les restes de les societats productores d'aliments a l'<a href="/wiki/Civilitzaci%C3%B3_egea" title="Civilització egea">Egeu</a> s'han datat amb carboni cap al 6500 aC a <a href="/wiki/Cnossos" title="Cnossos">Cnossos</a>, la <a href="/wiki/Cova_Franchthi" title="Cova Franchthi">Cova Franchthi</a> i diversos llocs continentals a <a href="/wiki/Tess%C3%A0lia" title="Tessàlia">Tessàlia</a>. Els grups neolítics apareixen poc després als <a href="/wiki/Balcans" title="Balcans">Balcans</a> i al sud d'Europa central. Les cultures neolítiques del sud-est d'Europa (els <a href="/wiki/Balcans" title="Balcans">Balcans</a> i l'<a href="/wiki/Civilitzaci%C3%B3_egea" title="Civilització egea">Egeu</a>) mostren certa continuïtat amb grups al sud-oest d'Àsia i <a href="/wiki/Anat%C3%B2lia" title="Anatòlia">Anatòlia</a> (per exemple, <a href="/wiki/%C3%87atalh%C3%B6y%C3%BCk" title="Çatalhöyük">Çatalhöyük</a>).<sup id="cite_ref-11" class="reference"><a href="#cite_note-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-12" class="reference"><a href="#cite_note-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Les evidències actuals suggereixen que la cultura del material neolític es va introduir a Europa a través de l'Anatòlia occidental, i que les semblances amb cultures del nord d'Àfrica i les estepes pontíriques es deuen a la difusió <i>fora</i> d'Europa. Tots els jaciments del Neolític a Europa contenen ceràmica, i al sud-oest d'Àsia contenen plantes i animals domesticats: <a href="/wiki/Espelta_petita" title="Espelta petita">espelta petita</a>, <a href="/wiki/Pisana" title="Pisana">Pisana</a>, <a href="/wiki/Ordi" title="Ordi">ordi</a>, <a href="/wiki/Llentilla" title="Llentilla">llenties</a>, <a href="/wiki/Sus" title="Sus">porcs</a>, <a href="/wiki/Cabra" title="Cabra">cabres</a>, <a href="/wiki/Ovelles" class="mw-redirect" title="Ovelles">ovelles</a>, i <a href="/wiki/Bou" title="Bou">bous</a>. Les dades genètiques suggereixen que no hi ha una domesticació independent dels animals a l'Europa neolítica i que tots els animals domesticats van ser domesticats originalment al sud-oest d'Àsia.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBellwood200468–9_13-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBellwood200468–9-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'únic element domesticat no procedent del sud-oest d'Àsia fou el <a href="/wiki/Mill" title="Mill">mill</a>, domesticat a l'est d'Àsia.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBellwood200474,_118_14-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBellwood200474,_118-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les proves més primerenques de <a href="/wiki/Formatges" class="mw-redirect" title="Formatges">formatges</a> es remunten al 5500 aC a <a href="/w/index.php?title=Kujawy&action=edit&redlink=1" class="new" title="Kujawy (encara no existeix)">Kujawy</a>, <a href="/wiki/Pol%C3%B2nia" title="Polònia">Polònia</a>.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESubbaraman2012_15-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESubbaraman2012-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Els arqueòlegs semblen acceptar que la cultura del Neolític primerenc és relativament homogènia,<sup id="cite_ref-16" class="reference"><a href="#cite_note-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup>en comparació tant amb el <a href="/wiki/Mesol%C3%ADtic" title="Mesolític">Mesolític</a> tardà com amb el Neolític posterior. La difusió a Europa, des de l'Egeu fins a la Gran Bretanya, va durar uns 2.500 anys (6500 aC - 4.000 aC). A la regió del Bàltic hi va penetrar una mica més tard, al voltant del 3500 aC, i també hi va haver un retard en la colonització de la <a href="/wiki/Conca_pann%C3%B2nica" class="mw-redirect" title="Conca pannònica">plana de Pannònia</a>. En general, la colonització mostra un patró "saltatori", ja que el Neolític avançava des d'un punt de fèrtil sòl al·luvial a un altre, passant per alt les zones muntanyoses. L'anàlisi de les dates per <a href="/wiki/Carboni-14" class="mw-redirect" title="Carboni-14">radiocarboni</a> mostra clarament que les poblacions mesolítiques i neolítiques van viure a tocar durant més d'un mil·lenni a moltes parts d'Europa, especialment a la <a href="/wiki/Pen%C3%ADnsula_Ib%C3%A8rica" title="Península Ibèrica">Península Ibèrica</a> i a la costa atlàntica.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBellwood200468-72_17-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBellwood200468-72-17"><span class="cite-bracket">[</span>17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Amb algunes excepcions, els nivells de població van augmentar ràpidament al començament del Neolític fins que van assolir el màxim possible.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEShennanEdinborough2007_18-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEShennanEdinborough2007-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Això fou seguit d'un xoc de població de "magnitud enorme" després del 5000 aC, amb nivells restants baixos durant els següents 1.500 anys.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEShennanEdinborough2007_18-1" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEShennanEdinborough2007-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les poblacions van començar a pujar després del 3500 a. C., amb més pujades i pujades que es van produir entre el 3000 i el 2500 aC, però variant la data entre regions.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEShennanEdinborough2007_18-2" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEShennanEdinborough2007-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Un estudi de dotze regions europees va descobrir coneguts patrons de <a href="/w/index.php?title=Cicle_econ%C3%B2mic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cicle econòmic (encara no existeix)">cicle econòmic</a> i va suggerir una "causa endògena, no climàtica".<sup id="cite_ref-JAS1409_19-0" class="reference"><a href="#cite_note-JAS1409-19"><span class="cite-bracket">[</span>19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Genètica"><span id="Gen.C3.A8tica"></span>Genètica</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Europa_neol%C3%ADtica&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Genètica"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_gen%C3%A8tica_d%27Europa" title="Història genètica d'Europa">Història genètica d'Europa</a></div> <p>Gairebé tots els arqueòlegs coincideixen que el desenvolupament del Neolític a Europa es deu, almenys en part, i en algunes regions, a la migració d'individus procedents de l'antic <a href="/wiki/Orient_Pr%C3%B2xim" title="Orient Pròxim">Orient Pròxim</a>. No obstant això, la magnitud d'aquests desplaçaments poblacionals i el paper dels darrers <a href="/wiki/Societat_ca%C3%A7adora-recol%C2%B7lectora" title="Societat caçadora-recol·lectora">caçadors-recol·lectors</a>] s'havia entès malament i donava lloc a grans desacords. La <a href="/wiki/Gen%C3%A8tica_de_poblacions" title="Genètica de poblacions">genètica de poblacions</a> és una contribució recent i essencial a aquest debat. Tanmateix, al llarg del seu desenvolupament, aquesta ciència ha produït conclusions que poden variar molt depenent de la metodologia emprada i sobretot de les normes de referència comparables disponibles, per la qual cosa hem d'interpretar aquest tipus de treball amb cura. </p><p>Hi ha dues aproximacions diferents per a l'anàlisi genètica de la població neolítica europea. La primera es basa en l'anàlisi de la població actual mitjançant l'anàlisi de la diversitat de gens, per exemple, incloent la distribució dels <a href="/wiki/Haplogrup" title="Haplogrup">haplogrups</a>, els investigadors estableixen les suposades dates de migracions de poblacions acenstrals, però aquest mètode, que va ser el més usat Al principi del desenvolupament de la genètica de població, és tanmateix poc fiable, molt subjectiu, i dona lloc a interpretacions contradictòries. La segona aproximació, més recent, es basa en l'anàlisi genètica dels esquelets de les mateixes poblacions neolítiques, un fet possible pel desenvolupament de la <a href="/wiki/Paleogen%C3%A8tica" title="Paleogenètica">paleogenètica</a>. Per a aquest segon enfocament hi ha dos passos principals en l'evolució dels mètodes: el primer mètode es basa en l'<a href="/wiki/ADN_mitocondrial" title="ADN mitocondrial">ADN mitocondrial</a>, estrictament matrilineal, que és més fàcil de recuperar, i el cromosoma Y, estrictament patrilineal; aquestes porcions molt petites de l'ADN proporcionen els marcadors dels haplogrups, les interpretacions dibuixades són encara subjectives i no sempre consensuades. El segon mètode, finalment, molt més fiable, es basa en l'<a href="/wiki/Autosoma" title="Autosoma">ADN autosòmic</a>, és a dir, pràcticament tot el genoma humà, gràcies als recents avenços en l'eficiència de la <a href="/wiki/Seq%C3%BCenciaci%C3%B3_d%27ADN" title="Seqüenciació d'ADN">seqüenciació del genoma humà</a>; aquest mètode permet, en certa manera, de proporcionar fiabilitat i precisió per comprendre la identitat i l'origen de les poblacions implicades en les diverses cultures arqueològiques conegudes, i fins i tot d'estimar amb precisió les taxes de barreja, però la petita quantitat de genomes seqüenciats i la falta de referència resultant (identitat genètica d'altres poblacions arqueològicament conegudes que encara no han proporcionat ADN) constitueixen encara una limitació important per a la seva interpretació. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Llengua">Llengua</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Europa_neol%C3%ADtica&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Llengua"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Lleng%C3%BCes_paleoeuropees" title="Llengües paleoeuropees">Llengües paleoeuropees</a></div> <p>Per definició, no tenim traces directes o indirectes de les llengües parlades pels pobles del Neolític europeu. Alguns <a href="/wiki/Ling%C3%BC%C3%ADstica_comparativa" title="Lingüística comparativa">paleolingüistes</a> intenten estendre els mètodes de la <a href="/wiki/Ling%C3%BC%C3%ADstica_comparativa" title="Lingüística comparativa">lingüística comparativa</a> a l'<a href="/wiki/Edat_de_pedra" title="Edat de pedra">edat de pedra</a>, però aquest enfocament no rep cap suport acadèmic. És possible que a Europa es parlessin diversos idiomes, una mica o gens relacionats entre si (com a l'oest d'<a href="/wiki/Am%C3%A8rica_del_Nord" title="Amèrica del Nord">Amèrica del Nord</a> abans que hi arribessin els europeus)<sup id="cite_ref-20" class="reference"><a href="#cite_note-20"><span class="cite-bracket">[</span>20<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El debat sobre les llengües parlades del Neolític a Europa se centra en l'origen de les <a href="/wiki/Lleng%C3%BCes_indoeuropees" title="Llengües indoeuropees">llengües indoeuropees</a> i en la importància de les <a href="/wiki/Lleng%C3%BCes_preindoeuropees" title="Llengües preindoeuropees">llengües preindoeuropees</a> (vegeu la <a href="/w/index.php?title=Hip%C3%B2tesi_del_substrat_germ%C3%A0nic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hipòtesi del substrat germànic (encara no existeix)">hipòtesi del substrat germànic</a>). En general, se suposa que les primeres llengües indoeuropees van arribar a Europa en l'època del <a href="/wiki/Calcol%C3%ADtic" class="mw-redirect" title="Calcolític">Calcolític</a> o a principis de l'<a href="/wiki/Edat_del_bronze" title="Edat del bronze">edat del bronze</a> europea, per exemple amb la <a href="/wiki/Cultura_de_la_cer%C3%A0mica_cordada" title="Cultura de la ceràmica cordada">cultura de la ceràmica cordada</a>, la <a href="/wiki/Cultura_dels_camps_d%27urnes" title="Cultura dels camps d'urnes">cultura dels camps d'urnes</a> o la <a href="/wiki/Cultura_del_vas_campaniforme" title="Cultura del vas campaniforme">cultura del vas campaniforme</a> (vegeu també la <a href="/w/index.php?title=Hip%C3%B2tesi_de_Kurgan&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hipòtesi de Kurgan (encara no existeix)">hipòtesi de Kurgan</a> per a debats en relació amb aquest tema). La <a href="/wiki/Hip%C3%B2tesi_anat%C3%B2lica" class="mw-redirect" title="Hipòtesi anatòlica">hipòtesi anatòlica</a> postula l'arribada de les llengües indoeuropees amb l'inici del Neolític. <a href="/wiki/Hans_Krahe" title="Hans Krahe">Hans Krahe</a> considera l'<a href="/wiki/Antic_europeu" class="mw-redirect" title="Antic europeu">antiga hidronímia europea</a> com el rastre més antic de la presència dels indoeuropeus a Europa. </p><p>Les teories de les llengües "preindoeuropees" a Europa es basen en proves escasses. La <a href="/wiki/Llengua_basca" class="mw-redirect" title="Llengua basca">llengua basca</a> és la millor candidata a ser un descendent d'aquesta llengua, però atès que el basc és una <a href="/wiki/Llengua_a%C3%AFllada" title="Llengua aïllada">llengua aïllada</a>, no hi ha cap evidència comparativa per a bastir aquesta teoria. No obstant això, <a href="/wiki/Theo_Vennemann" title="Theo Vennemann">Theo Vennemann</a> postula una família "<a href="/wiki/Teoria_del_substrat_basc%C3%B2nic" title="Teoria del substrat bascònic">bascònica</a>", que suposa que ha coexistit amb un grup "atlàntic" o "semitídic" (és a dir, un grup para<a href="/wiki/Lleng%C3%BCes_sem%C3%ADtiques" title="Llengües semítiques">semític</a>). El bascòleg <a href="/w/index.php?title=Michel_Morvan&action=edit&redlink=1" class="new" title="Michel Morvan (encara no existeix)">Michel Morvan</a> assenyala que els noms d'animals bascos no són indoeuropeus i, per tant, provenen del neolític preindoeuropeu. Un altre candidat és una <a href="/wiki/Lleng%C3%BCes_tirrenes" title="Llengües tirrenes">família tirrena</a> que hauria donat origen a l'<a href="/wiki/Etrusc" title="Etrusc">etrusc</a> i al <a href="/wiki/R%C3%A8tic" title="Rètic">rètic</a> a l'edat del ferro, i possiblement també <a href="/wiki/Lleng%C3%BCes_tirrenes" title="Llengües tirrenes">llengües egees</a> com el <a href="/wiki/Minoic" title="Minoic">minoic</a> o el <a href="/wiki/Pelasgs" title="Pelasgs">pelasg</a> a l'edat del bronze. La llengua original dels <a href="/wiki/Ligurs" class="mw-redirect" title="Ligurs">ligurs</a> és considerada també com un dels substrats del primitiu indoeuropeu. </p><p>Al nord, es creu que es va produir un escenari semblant a l'indoeuropeu amb les <a href="/wiki/Lleng%C3%BCes_uralianes" title="Llengües uralianes">llengües uralianes</a> que s'estenien des de l'est. En particular, tot i que les <a href="/wiki/Lleng%C3%BCes_sami" title="Llengües sami">llengües sami</a>, dels indígenes <a href="/wiki/Samis" title="Samis">samis</a>, pertanyen a la família uraliana, mostren una considerable influència del <a href="/wiki/Substrat_(ling%C3%BC%C3%ADstica)" title="Substrat (lingüística)">substrat</a>, que es pensa que representa una o més llengües originals extingides. S'estima que els samis van adoptat una llengua uràlica fa menys de 2.500 anys.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEAikio2004_21-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEAikio2004-21"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Se sospita que hi ha alguns rastres de les llengües indígenes bàltiques a les <a href="/wiki/Lleng%C3%BCes_baltofineses" title="Llengües baltofineses">llengües baltofineses</a>, però són molt més modestos. També hi ha préstecs primerencs d'idiomes no identificats no indoueuropeus en altres <a href="/wiki/Lleng%C3%BCes_uralianes" title="Llengües uralianes">llengües uralianes</a> d'Europa.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEHäkkinen2012_22-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEHäkkinen2012-22"><span class="cite-bracket">[</span>22<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Llista_de_cultures_i_llocs">Llista de cultures i llocs</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Europa_neol%C3%ADtica&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Llista de cultures i llocs"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Orkney_Skara_Brae.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/31/Orkney_Skara_Brae.jpg/220px-Orkney_Skara_Brae.jpg" decoding="async" width="220" height="147" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/31/Orkney_Skara_Brae.jpg/330px-Orkney_Skara_Brae.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/31/Orkney_Skara_Brae.jpg/440px-Orkney_Skara_Brae.jpg 2x" data-file-width="800" data-file-height="533" /></a><figcaption>Habitatges excavats a <a href="/wiki/Skara_Brae" title="Skara Brae">Skara Brae</a> (Orkney, Escòcia), el poble neolític més complet d'Europa.</figcaption></figure> <ul><li><a href="/wiki/Mesol%C3%ADtic" title="Mesolític">Mesolític</a> <ul><li><a href="/wiki/Lepenski_Vir" title="Lepenski Vir">Cultura Lepenski Vir</a> (10è a 7è mil·lenni)</li> <li><a href="/wiki/Meg%C3%A0lit" title="Megàlit">Cultura megalítica</a> (8è a 2n mil·lenni)</li></ul></li> <li><a href="/wiki/Neol%C3%ADtic" title="Neolític">Neolític</a> primerenc <ul><li><a href="/wiki/Cova_Franchthi" title="Cova Franchthi">Cova Franchthi</a> (20è a 3r mil·lenni) Grècia. Primer jaCiment neolític europeu.</li> <li><a href="/wiki/Sesklo" title="Sesklo">Sesklo</a> (7è mil·lenni) Grècia.</li> <li><a href="/wiki/Cultura_Star%C4%8Devo-Cri%C5%9F" title="Cultura Starčevo-Criş">Cultura Starčevo-Criş</a> (<i>Starčevo I, Körös, Criş</i>, Balcans centrals, 7 a 5è mil·lenni)</li> <li><a href="/wiki/Cultura_Dude%C8%99ti" title="Cultura Dudești">Cultura Dudești</a> (6è mil·lenni)</li></ul></li> <li>Neolític mitjà <ul><li><a href="/wiki/Cultura_de_Vin%C4%8Da" title="Cultura de Vinča">Cultura de Vinča</a> (6è a 3r mil·lenni)</li> <li><a href="/wiki/Cultura_de_la_cer%C3%A0mica_de_bandes" title="Cultura de la ceràmica de bandes">Cultura de la ceràmica de bandes</a> (6è a 5è mil·lenni) <ul><li><a href="/wiki/Fosses_circulars" title="Fosses circulars">Fosses circulars</a></li></ul></li> <li><a href="/wiki/Cer%C3%A0mica_cardial" title="Ceràmica cardial">Cultura de la ceràmica cardial</a> (costa mediterrània, 7è a 4t mil·lenni)</li> <li><a href="/wiki/Cultura_de_la_cer%C3%A0mica_de_la_pinta" title="Cultura de la ceràmica de la pinta">Cultura de la ceràmica de la pinta</a> (Europa de Nord-est, 6è a 3r mil·lenni)</li> <li><a href="/wiki/Cultura_de_Cucuteni" title="Cultura de Cucuteni">Cultura de Cucuteni</a> (Moldàvia, Ucraïna, Romania, c. 5200 a 3500 aC)</li> <li><a href="/wiki/Cultura_ertebol%C2%B7liana" title="Cultura ertebol·liana">Cultura ertebol·liana</a> (Dinamarca, 5è a 3r mil·lenni)</li> <li><a href="/wiki/Cultura_de_Cortaillod" title="Cultura de Cortaillod">Cultura de Cortaillod</a> (Suïssa, 4t mil·lenni)</li> <li><a href="/w/index.php?title=Cultura_de_Hembury&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cultura de Hembury (encara no existeix)">Cultura de Hembury</a> (Gran Bretanya, 5è a 4t mil·lenni)</li> <li><a href="/wiki/Cultura_de_Windmill_Hill" title="Cultura de Windmill Hill">Cultura de Windmill Hill</a> (Gran Bretanya, 3r mil·lenni)</li> <li><a href="/wiki/Cultura_Pfyn" title="Cultura Pfyn">Cultura de Pfyn</a> (Suïssa, 4t mil·lenni)</li> <li><a href="/wiki/Cultura_de_l%27%C3%A0mfora_globular" title="Cultura de l'àmfora globular">Cultura de l'àmfora globular</a> (Europa Central, 4t a 3r mil·lenni)</li> <li><a href="/wiki/Cultura_Horgen" title="Cultura Horgen">Cultura Horgen</a> (Suïssa, 4t a 3r mil·lenni)</li></ul></li> <li><a href="/wiki/Eneol%C3%ADtic" title="Eneolític">Eneolític</a> (<a href="/wiki/Calcol%C3%ADtic" class="mw-redirect" title="Calcolític">Calcolític</a>) <ul><li><a href="/wiki/Cultura_Lengyel" title="Cultura Lengyel">Cultura Lengyel</a> (5è mil·lenni)</li> <li>Una cultura a <a href="/wiki/Europa_Central" title="Europa Central">Europa Central</a> va produir arranjaments monumentals de <a href="/wiki/Fosses_circulars" title="Fosses circulars">fosses circulars</a> entre el entre el <a href="/w/index.php?title=4800_aC&action=edit&redlink=1" class="new" title="4800 aC (encara no existeix)">4800 aC</a> i el <a href="/w/index.php?title=4600_aC&action=edit&redlink=1" class="new" title="4600 aC (encara no existeix)">4600 aC</a></li> <li><a href="/wiki/Cultura_de_Varna" title="Cultura de Varna">Cultura de Varna</a> (5è mil·lenni)</li> <li><a href="/wiki/Cultura_dels_vasos_d%27embut" title="Cultura dels vasos d'embut">Cultura dels vasos d'embut</a> (4t mil·lenni)</li> <li><a href="/wiki/Cultura_de_Baden" title="Cultura de Baden">Cultura de Baden</a> (Europa Central, 4t a 3r mil·lenni)</li> <li><a href="/wiki/Cultura_de_la_cer%C3%A0mica_cordada" title="Cultura de la ceràmica cordada">Cultura de la ceràmica cordada</a>, coneguda també com a <i>cultura de la destral de combat/guerra</i> o <i>cultura dels sepulcres individuals</i> (Europa Del nord, 3r mil·lenni)</li> <li><a href="/wiki/Cultura_del_Gaudo" title="Cultura del Gaudo">Cultura del Gaudo</a> (3r mil·lenni, primera <a href="/wiki/Edat_del_bronze" title="Edat del bronze">Edat del bronze</a>, a <a href="/wiki/It%C3%A0lia" title="Itàlia">Itàlia</a>)</li> <li><a href="/wiki/Cultura_del_vas_campaniforme" title="Cultura del vas campaniforme">Cultura del vas campaniforme</a> (3r a 2n mil·lenni, primera <a href="/wiki/Edat_del_bronze" title="Edat del bronze">Edat del bronze</a>) <ul><li><a href="/wiki/Stonehenge" title="Stonehenge">Stonehenge</a>, <a href="/wiki/Skara_Brae" title="Skara Brae">Skara Brae</a></li></ul></li></ul></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Megalític"><span id="Megal.C3.ADtic"></span>Megalític</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Europa_neol%C3%ADtica&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Megalític"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Algunes cultures neolítiques esmentades anteriorment són conegudes per construir <a href="/wiki/Meg%C3%A0lits" class="mw-redirect" title="Megàlits">megàlits</a>. Això es dona principalment a la costa atlàntica d'Europa, però també hi ha megàlits a les illes de la Mediterrània occidental. </p> <ul><li>c. 5000 aC: Construccions a Portugal <a href="/wiki/Cromlec_dos_Almendres" title="Cromlec dos Almendres">Évora</a>). Sorgiment del període neolític, l'edat de l'agricultura al llarg de les fèrtils ribes d'Europa.</li> <li>c. 4800 aC: Construccions a <a href="/wiki/Bretanya" title="Bretanya">Bretanya</a> (<a href="/wiki/Cairn_de_Barnenez" title="Cairn de Barnenez">Barnenez</a>) i <a href="/wiki/Comtat_de_Poitiers" title="Comtat de Poitiers">Poitou</a> (<a href="/wiki/T%C3%BAmuls_de_Bougon" title="Túmuls de Bougon">Bougon</a>).</li> <li>c. 4000 aC: Construccions a Bretanya (<a href="/wiki/Carnac" title="Carnac">Carnac</a>), Portugal (<a href="/wiki/Lisboa" title="Lisboa">Lisboa</a>), Espanya (<a href="/wiki/Gal%C3%ADcia" title="Galícia">Galícia</a> i <a href="/wiki/Andalusia" title="Andalusia">Andalusia</a>), <a href="/wiki/Fran%C3%A7a" title="França">França</a> (central i el sud), <a href="/wiki/C%C3%B2rsega" title="Còrsega">Còrsega</a>, <a href="/wiki/Anglaterra" title="Anglaterra">Anglaterra</a>, <a href="/wiki/Gal%C2%B7les" title="Gal·les">Gal·les</a>, <a href="/wiki/Irlanda_del_Nord" title="Irlanda del Nord">Irlanda del Nord</a> (<a href="/wiki/Dolmen_de_Legananny" title="Dolmen de Legananny">Banbridge</a>) i a d'altres llocs.</li> <li>c. 3700 aC: Construccions a Irlanda (<a href="/w/index.php?title=Carrowmore&action=edit&redlink=1" class="new" title="Carrowmore (encara no existeix)">Carrowmore</a> i a d'altres llocs).</li> <li>c. 3600 a. C.: construccions a Anglaterra (<a href="/w/index.php?title=Anells_de_Maumbury&action=edit&redlink=1" class="new" title="Anells de Maumbury (encara no existeix)">Anells de Maumbury</a> i <a href="/w/index.php?title=Godmanchester&action=edit&redlink=1" class="new" title="Godmanchester (encara no existeix)">Godmanchester</a>), i <a href="/wiki/Illa_de_Malta" title="Illa de Malta">Malta</a> (<a href="/wiki/%C4%A0gantija" title="Ġgantija">Ġgantija</a> i <a href="/wiki/Mnajdra" title="Mnajdra">Mnajdra</a>).</li> <li>c. 3500 aC: Construccions a Espanya (<a href="/wiki/M%C3%A0laga" title="Màlaga">Màlaga</a> i <a href="/wiki/Guadiana" title="Guadiana">Guadiana</a>), a Irlanda (sud-oest), a França (Arles i al nord), al nord-oest i a Itàlia central (<a href="/wiki/Piemont" title="Piemont">Piemont</a>, <a href="/wiki/Vall_d%27Aosta" title="Vall d'Aosta">Vall d'Aosta</a>, <a href="/wiki/Lig%C3%BAria" title="Ligúria">Ligúria</a> i <a href="/wiki/Toscana" title="Toscana">Toscana</a>, illes mediterrànies (<a href="/wiki/Sardenya" title="Sardenya">Sardenya</a>, <a href="/wiki/Sic%C3%ADlia" title="Sicília">Sicília</a>, <a href="/wiki/Illa_de_Malta" title="Illa de Malta">Malta</a>) i a d'altres llocs del <a href="/wiki/Mediterrani" class="mw-redirect" title="Mediterrani">Mediterrani</a>, <a href="/wiki/B%C3%A8lgica" title="Bèlgica">Bèlgica</a> (nord-est) i <a href="/wiki/Alemanya" title="Alemanya">Alemanya</a> (centre i sud-oest).</li> <li>c. 3400 aC: construccions a Irlanda (<a href="/wiki/Newgrange" title="Newgrange">Newgrange</a>), <a href="/wiki/Pa%C3%AFsos_Baixos" title="Països Baixos">Països Baixos</a> (nord-est), Alemanya (nord i central), <a href="/wiki/Su%C3%A8cia" title="Suècia">Suècia</a> i <a href="/wiki/Dinamarca" title="Dinamarca">Dinamarca</a>.</li> <li>c. 3200 aC: Construccions a Malta (<a href="/wiki/%C4%A6a%C4%A1ar_Qim" title="Ħaġar Qim">Ħaġar Qim</a> i <a href="/wiki/Tarxien" title="Tarxien">Tarxien</a>).</li> <li>c. 3000 aC: Construccions a França (<a href="/wiki/Saumur" title="Saumur">Saumur</a>), <a href="/wiki/Dordonya" title="Dordonya">Dordonya</a>, <a href="/wiki/Llenguadoc" title="Llenguadoc">Llenguadoc</a>, <a href="/wiki/Biscaia" title="Biscaia">Biscaia</a> i la costa mediterrània, <a href="/wiki/Espanya" title="Espanya">Espanya</a> (<a href="/wiki/Los_Millares" title="Los Millares">Los Millares</a>), Bèlgica (<a href="/wiki/Regi%C3%B3_de_les_Ardenes" title="Regió de les Ardenes">Ardenes</a>, i <a href="/wiki/Orkney" class="mw-redirect" title="Orkney">Orkney</a>, així com els primers <a href="/wiki/Henge" title="Henge">henges</a> (construccions circulars de terra) a <a href="/wiki/Gran_Bretanya" title="Gran Bretanya">Gran Bretanya</a>.</li> <li>c. 2800 aC: Clímax de la cultura megalítica. <a href="/wiki/Cultura_dels_vasos_d%27embut" title="Cultura dels vasos d'embut">Cultura dels vasos d'embut</a> a Dinamarca, i construcció del henge a <a href="/wiki/Stonehenge" title="Stonehenge">Stonehenge</a>.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Cronologia_relativa">Cronologia relativa</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Europa_neol%C3%ADtica&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Cronologia relativa"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <table class="navbox wikitable collapsible" style="margin:0.5em auto; min-width:50%; text-align:center; valign:middle;"> <tbody><tr> <th colspan="13" class="navbox-title" style="padding:0.2em 1.15em"><div class="plainlinks hlist navbar mini" style="float:left; text-align:left; width:6em;"><ul><li class="nv-view"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Plantilla:Navbar" title="Plantilla:Navbar"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></span></li></ul></div><span style="font-size:110%;"><a href="/wiki/Neol%C3%ADtic" title="Neolític">Cronologia del període neolític</a><sup id="cite_ref-23" class="reference"><a href="#cite_note-23"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></span><br /><style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r26476043">.mw-parser-output .legend{page-break-inside:avoid;break-inside:avoid-column}.mw-parser-output .legend-color{display:inline-block;min-width:1.25em;height:1.25em;line-height:1.25;margin:1px 0;text-align:center;border:1px solid black;background-color:transparent;color:black}.mw-parser-output .legend-text{}</style><div class="legend"><span class="legend-color" style="background-color:#F5F5F5; color:black;"> </span> <small><a href="/wiki/Neol%C3%ADtic_precer%C3%A0mic" title="Neolític preceràmic">Neolític preceràmic</a></small></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r26476043"><div class="legend"><span class="legend-color" style="background-color:#FDF5E6; color:black;"> </span> <small><a href="/wiki/Neol%C3%ADtic_cer%C3%A0mic" title="Neolític ceràmic">Neolític ceràmic</a></small></div> </th></tr> <tr> <th valign="bottom" style="border-bottom:0px; border-top:0px"><span style="position:relative;top:1em;">aC<br />11000</span> </th> <th><a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a> </th> <th><a href="/wiki/Egipte" title="Egipte">Egipte</a> </th> <th><a href="/wiki/S%C3%ADria" title="Síria">Síria</a><br /><a href="/wiki/Llevant_(Orient_Pr%C3%B2xim)" title="Llevant (Orient Pròxim)">Llevant</a> </th> <th><a href="/wiki/Anat%C3%B2lia" title="Anatòlia">Anatòlia</a> </th> <th><a href="/wiki/Khabur" title="Khabur">Khabur</a> </th> <th><a href="/wiki/Jabal_Sinjar" title="Jabal Sinjar">Jabal Sinjar</a><br /><a href="/wiki/Ass%C3%ADria" title="Assíria">Assíria</a> </th> <th><a href="/wiki/Tigris" title="Tigris">Tigris</a> mitjà </th> <th><a href="/wiki/Baixa_Mesopot%C3%A0mia" title="Baixa Mesopotàmia">Baixa<br />Mesopotàmia</a> </th> <th><a href="/wiki/Iran" title="Iran">Iran</a><br />(<a href="/wiki/Khuzistan" class="mw-redirect" title="Khuzistan">Khuzistan</a>) </th> <th><a href="/wiki/Iran" title="Iran">Iran</a> </th> <th><a href="/wiki/Indus" title="Indus">Indus</a>/<br /><a href="/wiki/%C3%8Dndia" title="Índia">Índia</a> </th> <th><a href="/wiki/Xina" title="Xina">Xina</a> </th></tr> <tr> <th valign="bottom" style="border-bottom:0px; border-top:0px"><span style="position:relative;top:1em">10000</span> </th> <td valign="top" rowspan="4"> </td> <td valign="top" rowspan="3"> </td> <td valign="top" rowspan="1" style="text-align:center; background:#F5F5F5; font-size: 80%;"><b><a href="/wiki/Neol%C3%ADtic_precer%C3%A0mic_A" title="Neolític preceràmic A">Neolític preceràmic A</a></b><br /><a href="/wiki/Gesher" title="Gesher">Gesher</a><sup id="cite_ref-NERN_24-0" class="reference"><a href="#cite_note-NERN-24"><span class="cite-bracket">[</span>24<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><br /><a href="/wiki/Mureybet" title="Mureybet">Mureybet</a><br />(10,500 aC) </td> <td valign="top" rowspan="2"> </td> <td valign="top" rowspan="3"> </td> <td valign="top" rowspan="3"> </td> <td valign="top" rowspan="6"> </td> <td valign="top" rowspan="5"> </td> <td valign="top" rowspan="4"> </td> <td valign="top" rowspan="3"> </td> <td valign="top" rowspan="3"> </td> <td valign="top" rowspan="2" style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"><a href="/wiki/Cer%C3%A0mica_xinesa" title="Ceràmica xinesa">Ceràmica primerenca</a><br />(18.000 aC)<sup id="cite_ref-25" class="reference"><a href="#cite_note-25"><span class="cite-bracket">[</span>25<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </td></tr> <tr> <th valign="bottom" style="border-bottom:0px; border-top:0px"><span style="position:relative;top:1em">9000</span> </th> <td valign="top" rowspan="1" style="text-align:center; background:#F5F5F5; font-size: 80%;"><a href="/wiki/Jeric%C3%B3" title="Jericó">Jericó</a><br /><a href="/wiki/Tell_Abu_Hureyra" title="Tell Abu Hureyra">Tell Abu Hureyra</a><br />(<a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_neol%C3%ADtica" title="Revolució neolítica">Agricultura</a>)<sup id="cite_ref-26" class="reference"><a href="#cite_note-26"><span class="cite-bracket">[</span>26<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </td></tr> <tr> <th valign="bottom" style="border-bottom:0px; border-top:0px"><span style="position:relative;top:1em">8000</span> </th> <td valign="top" rowspan="2" style="text-align:center; background:#F5F5F5; font-size: 80%;"><b><a href="/wiki/Neol%C3%ADtic_precer%C3%A0mic_B" title="Neolític preceràmic B">Neolític preceràmic B</a></b><br />Jericó<br /><a href="/wiki/Tell_Aswad" title="Tell Aswad">Tell Aswad</a> </td> <td valign="top" rowspan="1" style="text-align:center; background:#F5F5F5; font-size: 80%;"><a href="/wiki/G%C3%B6bekli_Tepe" title="Göbekli Tepe">Göbekli Tepe</a><br /><a href="/wiki/%C3%87ay%C3%B6n%C3%BC" title="Çayönü">Çayönü</a><br /><a href="/wiki/A%C5%9F%C4%B1kl%C4%B1_H%C3%B6y%C3%BCk" class="mw-redirect" title="Aşıklı Höyük">Aşıklı Höyük</a><br /><a href="/wiki/Karahan_Tepe" title="Karahan Tepe">Karahan Tepe</a> </td> <td valign="top" rowspan="2" style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"><b>Neolític inicial</b><br /><b>(<a href="/wiki/Cer%C3%A0mica_xinesa" title="Ceràmica xinesa">Ceràmica</a>)</b><br /><a href="/wiki/Nanzhuangtou" title="Nanzhuangtou">Nanzhuangtou</a><br />(8500–8000 aC) </td></tr> <tr> <th valign="bottom" style="border-bottom:0px; border-top:0px"><span style="position:relative;top:1em">7000</span> </th> <td valign="top" rowspan="3" style="text-align:center; background:#F5F5F5; font-size: 80%;"><a href="/wiki/Prehist%C3%B2ria_a_Egipte" title="Prehistòria a Egipte"><b>Egipte neolític</b></a><br /><a href="/wiki/Nabta_Playa" title="Nabta Playa">Nabta Playa</a><br />(7500 aC) </td> <td valign="top" rowspan="4" style="text-align:center; background:#F5F5F5; font-size: 80%;"><a href="/wiki/%C3%87atalh%C3%B6y%C3%BCk" title="Çatalhöyük">Çatalhöyük</a><br />(7500–5500 aC)<br /><a href="/wiki/Hacilar" class="mw-redirect" title="Hacilar">Hacilar</a><br />(7000 ac) </td> <td valign="top" rowspan="1" style="text-align:center; background:#F5F5F5; font-size: 80%;"><a href="/wiki/Tell_Sabi_Abyad" title="Tell Sabi Abyad">Tell Sabi Abyad</a><br /><a href="/wiki/Bouqras" title="Bouqras">Bouqras</a> </td> <td valign="top" rowspan="1" style="text-align:center; background:#F5F5F5; font-size: 80%;"><a href="/wiki/Jarmo" title="Jarmo">Jarmo</a> </td> <td valign="top" style="text-align:center; background:#F5F5F5; font-size: 80%;"><a href="/wiki/Ganj_Dareh" title="Ganj Dareh">Ganj Dareh</a><br /><a href="/wiki/Chia_Jani" title="Chia Jani">Chia Jani</a><br /><a href="/wiki/Ali_Kosh" title="Ali Kosh">Ali Kosh</a> </td> <td valign="top" rowspan="2" style="text-align:center; background:#F5F5F5; font-size: 80%;"><a href="/wiki/Mehrgarh" title="Mehrgarh">Mehrgarh I</a><sup id="cite_ref-NERN_24-1" class="reference"><a href="#cite_note-NERN-24"><span class="cite-bracket">[</span>24<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </td></tr> <tr> <th valign="bottom" style="border-bottom:0px; border-top:0px"><span style="position:relative;top:1em">6500</span> </th> <td valign="top" rowspan="1" style="text-align:center; background:#F5F5F5; font-size: 80%;"><b><a class="mw-selflink selflink">Europa neolítica</a></b><br /><a href="/wiki/Cova_Franchthi" title="Cova Franchthi">Franchthi</a><br /><a href="/wiki/Sesklo" title="Sesklo">Sesklo</a><br />(<a class="mw-selflink selflink">Agricultura</a>)<sup id="cite_ref-27" class="reference"><a href="#cite_note-27"><span class="cite-bracket">[</span>27<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </td> <td valign="top" rowspan="1" style="text-align:center; background:#F5F5F5; font-size: 80%;"><b><a href="/wiki/Neol%C3%ADtic_precer%C3%A0mic" title="Neolític preceràmic">Neolític preceràmic C</a></b><br />(<a href="/wiki/%27Ain_Ghazal" title="'Ain Ghazal">'Ain Ghazal</a>) </td> <td valign="top" rowspan="2" style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"><a href="/wiki/Neol%C3%ADtic_cer%C3%A0mic" title="Neolític ceràmic"><b>Neolític ceràmic</b></a> <p><a href="/wiki/Tell_Sabi_Abyad" title="Tell Sabi Abyad">Tell Sabi Abyad</a><br /><a href="/wiki/Bouqras" title="Bouqras">Bouqras</a> </p> </td> <td valign="top" rowspan="2" style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"><a href="/wiki/Neol%C3%ADtic_cer%C3%A0mic" title="Neolític ceràmic"><b>Neolític ceràmic</b></a> <p><a href="/wiki/Jarmo" title="Jarmo">Jarmo</a> </p> </td> <td valign="top" rowspan="1" style="text-align:center; background:#F5F5F5; font-size: 80%;"><a href="/wiki/Chogha_Bonut" title="Chogha Bonut">Chogha Bonut</a> </td> <td valign="top" rowspan="1" style="text-align:center; background:#F5F5F5; font-size: 80%;"><a href="/wiki/Teppe_Zagheh" title="Teppe Zagheh">Teppe Zagheh</a> </td> <td valign="top" rowspan="9" style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"><a href="/wiki/Neol%C3%ADtic_cer%C3%A0mic" title="Neolític ceràmic"><b>Neolític ceràmic</b></a> <p><a href="/wiki/Cultura_peiligang" class="mw-redirect" title="Cultura peiligang">Peiligang</a><br />(7000–5000 aC) </p> </td></tr> <tr> <th valign="bottom" style="border-bottom:0px; border-top:0px"><span style="position:relative;top:1em">6000</span> </th> <td valign="top" rowspan="2" style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"><a href="/wiki/Neol%C3%ADtic_cer%C3%A0mic" title="Neolític ceràmic"><b>Neolític ceràmic</b></a> <p><a href="/wiki/Sesklo" title="Sesklo">Sesklo</a><br /><a href="/wiki/D%C3%ADmini" title="Dímini">Dímini</a> </p> </td> <td valign="top" rowspan="1" style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"><a href="/wiki/Neol%C3%ADtic_cer%C3%A0mic" title="Neolític ceràmic"><b>Neolític ceràmic</b></a> <p><a href="/wiki/Jarmuki%C3%A0" class="mw-redirect" title="Jarmukià">Cultura Jarmukiana</a><br />(<a href="/wiki/Sha%27ar_HaGolan_(jaciment_arqueol%C3%B2gic)" title="Sha'ar HaGolan (jaciment arqueològic)">Sha'ar HaGolan</a>) </p> </td> <td valign="top" rowspan="2" style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"><a href="/wiki/Neol%C3%ADtic_cer%C3%A0mic" title="Neolític ceràmic"><b>Neolític ceràmic</b></a> <p><a href="/wiki/Obeid" title="Obeid">Obeid</a> 0<br />(<a href="/wiki/Tell_el-%27Oueili" title="Tell el-'Oueili">Tell el-'Oueili</a>) </p> </td> <td valign="top" rowspan="1" style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"><a href="/wiki/Neol%C3%ADtic_cer%C3%A0mic" title="Neolític ceràmic"><b>Neolític ceràmic</b></a> <p><a href="/wiki/Chogha_Mish" title="Chogha Mish">Chogha Mish</a> </p> </td> <td valign="top" rowspan="1" style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"><a href="/wiki/Neol%C3%ADtic_cer%C3%A0mic" title="Neolític ceràmic"><b>Neolític ceràmic</b></a> <p><a href="/wiki/Sang-i_Chakmak" title="Sang-i Chakmak">Sang-i Chakmak</a> </p> </td> <td valign="top" rowspan="6" style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"><a href="/wiki/Neol%C3%ADtic_cer%C3%A0mic" title="Neolític ceràmic"><b>Neolític ceràmic</b></a> <p><a href="/wiki/Lahuradewa" title="Lahuradewa">Lahuradewa</a><br /><br /><br /><a href="/wiki/Mehrgarh" title="Mehrgarh">Mehrgarh II</a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><a href="/wiki/Mehrgarh" title="Mehrgarh">Mehrgarh III</a> </p> </td></tr> <tr> <th valign="bottom" style="border-bottom:0px; border-top:0px"><span style="position:relative;top:1em">5600</span> </th> <td valign="top" rowspan="2" style="text-align:center; background:#F5F5F5; font-size: 80%;"><a href="/wiki/Prehist%C3%B2ria_a_Egipte" title="Prehistòria a Egipte">Faium A</a> </td> <td valign="top" style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"><br /><a href="/wiki/Amuq" title="Amuq">Amuq</a> A </td> <td valign="top" rowspan="3" style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"><br /><a href="/wiki/Cultura_d%27Halaf" title="Cultura d'Halaf">Halaf</a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><a href="/wiki/Per%C3%ADode_de_transici%C3%B3_Halaf-Obeid" title="Període de transició Halaf-Obeid">Halaf-Obeid</a> </td> <td valign="top" style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"><a href="/wiki/Umm_Dabaghiya" title="Umm Dabaghiya">Umm Dabaghiya</a> </td> <td valign="top" rowspan="3" style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"><a href="/wiki/Cultura_de_Samarra" class="mw-redirect" title="Cultura de Samarra">Samarra</a><br />(6000–4800 aC) </td> <td valign="top" style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"><a href="/wiki/Tepe_Muhammad_Djafar" class="mw-redirect" title="Tepe Muhammad Djafar">Tepe Muhammad Djafar</a> </td> <td style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"><a href="/wiki/Tepe_Sialk" class="mw-redirect" title="Tepe Sialk">Tepe Sialk</a> </td></tr> <tr> <th valign="bottom" style="border-bottom:0px; border-top:0px"><span style="position:relative;top:1em">5200</span> </th> <td valign="top" rowspan="6" style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"><a href="/wiki/Cultura_de_la_cer%C3%A0mica_de_bandes" title="Cultura de la ceràmica de bandes">Ceràmica de bandes</a><br />(5500–4500 aC) </td> <td valign="top" style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"><br /><a href="/wiki/Amuq" title="Amuq">Amuq</a> B </td> <td valign="top" style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"><a href="/wiki/Neol%C3%ADtic_cer%C3%A0mic" title="Neolític ceràmic"><b>Neolític ceràmic</b></a> <p><a href="/wiki/Hacilar" class="mw-redirect" title="Hacilar">Hacilar</a><br /><br /><a href="/wiki/Mersin" title="Mersin">Mersin</a><br />24–22<br /> </p> </td> <td valign="top" style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"><br /><a href="/wiki/Cultura_Hassuna-Samarra" title="Cultura Hassuna-Samarra">Hassuna</a> </td> <td valign="top" rowspan="2" style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"><br /> <a href="/wiki/Obeid" title="Obeid">Obeid</a> 1<br />(<a href="/wiki/Eridu" class="mw-redirect" title="Eridu">Eridu</a> 19–15)<br /><br /><a href="/wiki/Obeid" title="Obeid">Obeid</a> 2<br />(<a href="/wiki/Hajji_Mohammed" title="Hajji Mohammed">Hajji Mohammed</a>)<br />(<a href="/wiki/Eridu" class="mw-redirect" title="Eridu">Eridu</a> 14–12) </td> <td valign="top" style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"><br /><a href="/wiki/Elam" title="Elam">Susiana</a> A </td> <td style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"><a href="/wiki/Yarim_Tepe_(Iran)" title="Yarim Tepe (Iran)">Yarim Tepe</a><br /><a href="/wiki/Hajji_Firuz_Tepe" title="Hajji Firuz Tepe">Hajji Firuz Tepe</a> </td></tr> <tr> <th valign="bottom" style="border-bottom:0px; border-top:0px"><span style="position:relative;top:1em">4800</span> </th> <td valign="top" rowspan="2" style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"><a href="/wiki/Neol%C3%ADtic_cer%C3%A0mic" title="Neolític ceràmic"><b>Neolític ceràmic</b></a> <p><a href="/wiki/Cultura_Merimde" title="Cultura Merimde">Merimde</a><br />(<a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_neol%C3%ADtica" title="Revolució neolítica">Agricultura</a>)<sup id="cite_ref-28" class="reference"><a href="#cite_note-28"><span class="cite-bracket">[</span>28<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> </td> <td valign="top" style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"><br /><a href="/wiki/Amuq" title="Amuq">Amuq</a> C </td> <td valign="top" style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"><a href="/wiki/Hacilar" class="mw-redirect" title="Hacilar">Hacilar</a><br /><a href="/wiki/Mersin" title="Mersin">Mersin</a><br />22–20 </td> <td valign="top" style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"><a href="/wiki/Cultura_Hassuna-Samarra" title="Cultura Hassuna-Samarra">Hassuna</a> tardà<br /><br /><a href="/wiki/Tepe_Gawra" class="mw-redirect" title="Tepe Gawra">Gawra</a> 20 </td> <td valign="top" style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"><br /><a href="/wiki/Tepe_Sabz" title="Tepe Sabz">Tepe Sabz</a> </td> <td valign="top" rowspan="3" style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"><a href="/wiki/Kul_Tepe_Jolfa" title="Kul Tepe Jolfa">Kul Tepe Jolfa</a> </td></tr> <tr> <th valign="bottom" style="border-bottom:0px; border-top:0px"><span style="position:relative;top:1em">4500</span> </th> <td valign="top" rowspan="2" style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"><br /><a href="/wiki/Amuq" title="Amuq">Amuq</a> D </td> <td valign="top" rowspan="2" style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;">Gian Hasan<br /><a href="/wiki/Mersin" title="Mersin">Mersin</a><br />19–17 </td> <td valign="top" style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"><a href="/wiki/Obeid" title="Obeid">Obeid</a> 3 </td> <td valign="top" style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"><a href="/wiki/Obeid" title="Obeid">Obeid</a> 3<br />(<a href="/wiki/Tepe_Gawra" class="mw-redirect" title="Tepe Gawra">Gawra</a>)<br />19–18 </td> <td valign="top" colspan="2" style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"><a href="/wiki/Obeid" title="Obeid">Obeid</a> 3 </td> <td valign="top" style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;">Khazineh]<br /><a href="/wiki/Elam" title="Elam">Susiana</a> B </td></tr> <tr> <th valign="bottom" style="border-bottom:0px; border-top:0px"><br /><span style="position:relative;top:1em">3800</span> </th> <td style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"><a href="/wiki/Cultura_badariana" title="Cultura badariana">Badariana</a><br /><a href="/wiki/Naqada" title="Naqada">Naqada</a> </td> <td valign="top" colspan="5" style="text-align:center; background:#FDF5E6; font-size: 80%;"><a href="/wiki/Obeid" title="Obeid">Obeid</a> 4 </td></tr> </tbody></table> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també"><span id="Vegeu_tamb.C3.A9"></span>Vegeu també</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Europa_neol%C3%ADtica&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Vegeu també"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div style="-moz-column-width:22em; -webkit-column-width:22em; column-width:22em;"> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Hip%C3%B2tesi_de_substrat_germ%C3%A0nic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hipòtesi de substrat germànic (encara no existeix)">Hipòtesi de substrat germànic</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Indoiranians&action=edit&redlink=1" class="new" title="Indoiranians (encara no existeix)">Indoiranians</a></li> <li><a href="/wiki/Lleng%C3%BCes_preindoeuropees" title="Llengües preindoeuropees">Llengües preindoeuropees</a></li> <li><a href="/wiki/Protoindoeuropeu" title="Protoindoeuropeu">Protoindoeuropeu</a></li> <li><a href="/wiki/Protoindoeuropeus" title="Protoindoeuropeus">Protoindoeuropeus</a></li> <li><a href="/wiki/Escriptura_Vin%C4%8Da" title="Escriptura Vinča">Escriptura Vinča</a></li></ul> </div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Europa_neol%C3%ADtica&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-FOOTNOTEAmmermanCavalli-Sforza1971-1"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEAmmermanCavalli-Sforza1971_1-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFAmmermanCavalli-Sforza1971">Ammerman i Cavalli-Sforza, 1971</a>.</span> </li> <li id="cite_note-2"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-2">↑</a></span> <span class="reference-text">Shukurov, Anvar; Sarson, Graeme R.; Gangal, Kavita (2014). "The Near-Eastern Roots of the Neolithic in South Asia". PLOS One. 9 (5)</span> </li> <li id="cite_note-3"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-3">↑</a></span> <span class="reference-text">Guilaine J., 2001, La diffusion de l'agriculture en Europe: une hypothèse arythmique, <i>Zephyrus</i>, vol. 53–54, <span style="white-space:nowrap"><abbr class="abbr" title="pàgina/es">p.</abbr> 267–272</span></span> </li> <li id="cite_note-4"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-4">↑</a></span> <span class="reference-text">Perlès C., 2003, An alternate (and old-fashioned) view of Neolithisation in Greece, <i>Documenta Praehistorica</i>, vol. XXX, <span style="white-space:nowrap"><abbr class="abbr" title="pàgina/es">p.</abbr> 99-113</span></span> </li> <li id="cite_note-5"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-5">↑</a></span> <span class="reference-text">Guilbeau D., 2011, Le début du Néolithique en Italie méridionale : ce que nous disent les productions en silex du Gargano, <i>Origini</i>, vol. XXXIII, <span style="white-space:nowrap"><abbr class="abbr" title="pàgina/es">p.</abbr> 83-106</span></span> </li> <li id="cite_note-6"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-6">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://secher.bernard.free.fr/blog/index.php?post/2013/12/27/Les-m%C3%A9solithiques-europ%C3%A9ens-sont-de-l-haplogroupe-du-chromosome-Y%3A-I">Les mésolithiques européens sont de l'haplogroupe du chromosome Y: I</a> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33711417">.mw-parser-output .languageicon{font-size:0.95em;color:#555;background-color:inherit}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}</style><span class="languageicon" title="En francès">(francès)</span></span> </li> <li id="cite_note-7"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-7">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://secher.bernard.free.fr/blog/index.php?post/2015/09/03/Origine-g%C3%A9n%C3%A9tique-commune-des-premiers-fermiers-d-Europe-Centrale-et-de-M%C3%A9diterran%C3%A9e">Origine génétique commune des premiers fermiers d'Europe Centrale et de Méditerranée</a> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En francès">(francès)</span></span> </li> <li id="cite_note-8"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-8">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://eurogenes.blogspot.fr/2015/09/ashg-2015-abstracts.html">ASHG 2015 abstracts</a> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En anglès">(anglès)</span></span> </li> <li id="cite_note-9"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-9">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://secher.bernard.free.fr/blog/index.php?post/2015/02/11/Migration-massive-des-Steppes-vers-l-Europe-li%C3%A9e-%C3%A0-la-propagation-des-langages-Indo-Europ%C3%A9ens">Migration massive des Steppes vers l'Europe liée à la propagation des langages Indo-Européens</a> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En francès">(francès)</span></span> </li> <li id="cite_note-10"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-10">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://secher.bernard.free.fr/blog/index.php?post/2015/06/11/G%C3%A9n%C3%A9tique-de-la-population-de-l-%C3%82ge-du-Bronze-en-Eurasie">Génétique de la population de l'Âge du Bronze en Eurasie</a> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En francès">(francès)</span></span> </li> <li id="cite_note-11"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-11">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFMilisauskas2002">Milisauskas (2002</a>, pàg. 1143, 150)</span> </li> <li id="cite_note-12"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-12">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFZeder2008"><span style="font-variant: small-caps;">Zeder</span>, MA «Domestication and early agriculture in the Mediterranean Basin: Origins, diffusion, and impact». <i>PNAS</i>, 105, 33, 2008, p. 11597–11604. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1073%2Fpnas.0801317105">10.1073/pnas.0801317105</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBellwood200468–9-13"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBellwood200468–9_13-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFBellwood2004">Bellwood, 2004</a>, p. 68–9.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBellwood200474,_118-14"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBellwood200474,_118_14-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFBellwood2004">Bellwood, 2004</a>, p. 74, 118.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESubbaraman2012-15"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESubbaraman2012_15-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSubbaraman2012">Subbaraman, 2012</a>.</span> </li> <li id="cite_note-16"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-16">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=khR0apPid8gC&lpg=PA82&hl=ca&pg=PA82#v=onepage&q&f=false">Eastern Archaeology: A Reader</a> per Suzanne Richard. Eisenbrauns, 2003 <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1575060833" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1575060833">ISBN 1575060833</a> i <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9781575060835" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9781575060835">ISBN 9781575060835</a></span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBellwood200468-72-17"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBellwood200468-72_17-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFBellwood2004">Bellwood, 2004</a>, p. 68-72.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEShennanEdinborough2007-18"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEShennanEdinborough2007_18-0">18,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEShennanEdinborough2007_18-1">18,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEShennanEdinborough2007_18-2">18,2</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFShennanEdinborough2007">Shennan i Edinborough, 2007</a>.</span> </li> <li id="cite_note-JAS1409-19"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-JAS1409_19-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFTimpsonColledge2014"><span style="font-variant: small-caps;">Timpson</span>, Adrian; <span style="font-variant: small-caps;">Colledge</span>, Sue «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0305440314002982">Reconstructing regional population fluctuations in the European Neolithic using radiocarbon dates: a new case-study using an improved method</a>». <i>Journal of Archaeological Science</i>, 52, 9-2014, pàg. 549–557. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.jas.2014.08.011">10.1016/j.jas.2014.08.011</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-20"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-20">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://languagelog.ldc.upenn.edu/nll/?p=980">Language Log » The Linguistic Diversity of Aboriginal Europe</a></span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEAikio2004-21"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEAikio2004_21-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFAikio2004">Aikio, 2004</a>.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEHäkkinen2012-22"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEHäkkinen2012_22-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFHäkkinen2012">Häkkinen, 2012</a>.</span> </li> <li id="cite_note-23"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-23">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFLiverani2013"><a href="/wiki/Mario_Liverani" title="Mario Liverani"><span style="font-variant: small-caps;">Liverani</span>, Mario</a>. <i>The Ancient Near East: History, Society and Economy</i> (en anglès).  <a href="/wiki/Routledge" title="Routledge">Routledge</a>, 2013, p. 13, Taula 1.1 "Chronology of the Ancient Near East". <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9781134750917" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9781134750917">ISBN 9781134750917</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Ancient+Near+East%3A+History%2C+Society+and+Economy&rft.aulast=Liverani&rft.aufirst=Mario&rft.date=2013&rft.pub=%5B%5BRoutledge%5D%5D&rft.pages=13%2C+Taula+1.1+%22Chronology+of+the+Ancient+Near+East%22&rft.isbn=9781134750917"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-NERN-24"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-NERN_24-0">24,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-NERN_24-1">24,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFShukurovSarsonGangal2014"><span style="font-variant: small-caps;">Shukurov</span>, Anvar; <span style="font-variant: small-caps;">Sarson</span>, Graeme R.; <span style="font-variant: small-caps;">Gangal</span>, Kavita «The Near-Eastern Roots of the Neolithic in South Asia» (en anglès). <i><a href="/wiki/PLOS_One" title="PLOS One">PLOS One</a></i>, 9 (5), 07-05-2014, pàg. e95714. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2014PLoSO...995714G">2014PLoSO...995714G</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1371%2Fjournal.pone.0095714">10.1371/journal.pone.0095714</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/1932-6203">1932-6203</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMC</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4012948">4012948</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/24806472?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:24806472">24806472</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-25"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-25">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFBar-YosefArpinPanCohen2012"><span style="font-variant: small-caps;">Bar-Yosef</span>, Ofer; <span style="font-variant: small-caps;">Arpin</span>, Trina; <span style="font-variant: small-caps;">Pan</span>, Yan; <span style="font-variant: small-caps;">Cohen</span>, David; et al. «Early Pottery at 20,000 Years Ago in Xianrendong Cave, China» (en anglès). <i><a href="/wiki/Science" title="Science">Science</a></i>, 336(6089), 29-06-2012, pàg. 1696-1700. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2012Sci...336.1696W">2012Sci...336.1696W</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.1218643">10.1126/science.1218643</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/0036-8075">0036-8075</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/22745428?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:22745428">22745428</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-26"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-26">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFThorpe2003"><span style="font-variant: small-caps;">Thorpe</span>, I. J.. <i>The Origins of Agriculture in Europe</i> (en anglès).  <a href="/wiki/Routledge" title="Routledge">Routledge</a>, 2003, p. 14. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9781134620104" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9781134620104">ISBN 9781134620104</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Origins+of+Agriculture+in+Europe&rft.aulast=Thorpe&rft.aufirst=I.+J.&rft.date=2003&rft.pub=%5B%5BRoutledge%5D%5D&rft.pages=14&rft.isbn=9781134620104"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-27"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-27">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFPrice2000"><span style="font-variant: small-caps;">Price</span>, T. Douglas. <i>Europe's First Farmers</i> (en anglès).  <a href="/wiki/Cambridge_University_Press" title="Cambridge University Press">Cambridge University Press</a>, 2000, p. 3. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780521665728" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780521665728">ISBN 9780521665728</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Europe%27s+First+Farmers&rft.aulast=Price&rft.aufirst=T.+Douglas&rft.date=2000&rft.pub=%5B%5BCambridge+University+Press%5D%5D&rft.pages=3&rft.isbn=9780521665728"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-28"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-28">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFStiebingHelft2017"><span style="font-variant: small-caps;">Stiebing</span>, William H. (Jr); <span style="font-variant: small-caps;">Helft</span>, Susan N. <i>Ancient Near Eastern History and Culture</i> (en anglès).  <a href="/wiki/Routledge" title="Routledge">Routledge</a>, 2017, p. 25. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9781134880836" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9781134880836">ISBN 9781134880836</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Ancient+Near+Eastern+History+and+Culture&rft.aulast=Stiebing&rft.aufirst=William+H.+%28Jr%29&rft.date=2017&rft.pub=%5B%5BRoutledge%5D%5D&rft.pages=25&rft.isbn=9781134880836"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Fonts">Fonts</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Europa_neol%C3%ADtica&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Fonts"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="refbegin" style="margin-left:1.5em;-moz-column-count:40em; -webkit-column-count:40em; column-count:40em;"> <ul><li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFAikio2004"><span style="font-variant: small-caps;">Aikio</span>, Ante. «An essay on substrate studies and the origin of Saami». A: <i>Etymologie, Entlehnungen und Entwicklungen</i> (en alemany). 63.  Helsinki: Société Néophilologique, 2004, p. 5–34. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-951-9040-19-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-951-9040-19-6">ISBN 978-951-9040-19-6</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Etymologie%2C+Entlehnungen+und+Entwicklungen&rft.atitle=An+essay+on+substrate+studies+and+the+origin+of+Saami&rft.aulast=Aikio&rft.aufirst=Ante&rft.date=2004&rft.pub=Soci%C3%A9t%C3%A9+N%C3%A9ophilologique&rft.place=Helsinki&rft.pages=5%E2%80%9334&rft.isbn=978-951-9040-19-6"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFAmmermanCavalli-Sforza1971"><span style="font-variant: small-caps;">Ammerman</span>, A. J.; <span style="font-variant: small-caps;">Cavalli-Sforza</span>, L. L. «Measuring the Rate of Spread of Early Farming in Europe». <i>Man</i>, 6, 4, 1971, pàg. 674–88. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.2307%2F2799190">10.2307/2799190</a>. <a href="/wiki/JSTOR" title="JSTOR">JSTOR</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.jstor.org/stable/2799190">2799190</a>.</span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFAnthony2007"><span style="font-variant: small-caps;">Anthony</span>, David W. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=rOG5VcYxhiEC&dq"><i>The Horse, the Wheel, and Language: How Bronze-Age Riders from the Eurasian Steppes Shaped the Modern World</i></a>.  Princeton University Press, 2007. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-691-05887-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-691-05887-3">ISBN 0-691-05887-3</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Horse%2C+the+Wheel%2C+and+Language%3A+How+Bronze-Age+Riders+from+the+Eurasian+Steppes+Shaped+the+Modern+World&rft.aulast=Anthony&rft.aufirst=David+W.&rft.date=2007&rft.pub=Princeton+University+Press&rft.isbn=0-691-05887-3&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DrOG5VcYxhiEC%26dq"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFBalaresqueBowdenAdamsLeung2010"><span style="font-variant: small-caps;">Balaresque</span>, Patricia; <span style="font-variant: small-caps;">Bowden</span>, Georgina R.; <span style="font-variant: small-caps;">Adams</span>, Susan M.; <span style="font-variant: small-caps;">Leung</span>, Ho-Yee; <span style="font-variant: small-caps;">King</span>, Turi E.; <span style="font-variant: small-caps;">Rosser</span>, Zoë H.; <span style="font-variant: small-caps;">Goodwin</span>, Jane; <span style="font-variant: small-caps;">Moisan</span>, Jean-Paul; <span style="font-variant: small-caps;">Richard</span>, Christelle «A Predominantly Neolithic Origin for European Paternal Lineages». <i>PLoS Biology</i>, 8, 1, 2010, pàg. e1000285. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1371%2Fjournal.pbio.1000285">10.1371/journal.pbio.1000285</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMC</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2799514">2799514</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/20087410?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:20087410">20087410</a>.</span></li> <li><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFBarbujaniBertorelleChikhi1998"><span style="font-variant: small-caps;">Barbujani</span>, Guido; <span style="font-variant: small-caps;">Bertorelle</span>, Giorgio; <span style="font-variant: small-caps;">Chikhi</span>, Lounès «Evidence for Paleolithic and Neolithic Gene Flow in Europe». <i>The American Journal of Human Genetics</i>, 62, 2, 1998, pàg. 488–92. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1086%2F301719">10.1086/301719</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMC</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1376895">1376895</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9463326?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:9463326">9463326</a>.</span></li> <li><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFBar-Yosef1998"><span style="font-variant: small-caps;">Bar-Yosef</span>, Ofer «The Natufian culture in the Levant, threshold to the origins of agriculture». <i>Evolutionary Anthropology: Issues, News, and Reviews</i>, 6, 5, 1998, pàg. 159–77. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1002%2F%28SICI%291520-6505%281998%296%3A5%3C159%3A%3AAID-EVAN4%3E3.0.CO%3B2-7">10.1002/(SICI)1520-6505(1998)6:5<159::AID-EVAN4>3.0.CO;2-7</a>.</span></li> <li><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFBattagliaFornarinoAl-ZaheryOlivieri2008"><span style="font-variant: small-caps;">Battaglia</span>, Vincenza; <span style="font-variant: small-caps;">Fornarino</span>, Simona; <span style="font-variant: small-caps;">Al-Zahery</span>, Nadia; <span style="font-variant: small-caps;">Olivieri</span>, Anna; <span style="font-variant: small-caps;">Pala</span>, Maria; <span style="font-variant: small-caps;">Myres</span>, Natalie M; <span style="font-variant: small-caps;">King</span>, Roy J; <span style="font-variant: small-caps;">Rootsi</span>, Siiri; <span style="font-variant: small-caps;">Marjanovic</span>, Damir «Y-chromosomal evidence of the cultural diffusion of agriculture in southeast Europe». <i>European Journal of Human Genetics</i>, 17, 6, 2008, pàg. 820–30. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2Fejhg.2008.249">10.1038/ejhg.2008.249</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMC</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2947100">2947100</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19107149?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:19107149">19107149</a>.</span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFBellwood2004"><span style="font-variant: small-caps;">Bellwood</span>, Peter. <i>First Farmers: The Origins of Agricultural Societies</i>.  Blackwell Publishers, 2004. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-631-20566-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-631-20566-7">ISBN 0-631-20566-7</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=First+Farmers%3A+The+Origins+of+Agricultural+Societies&rft.aulast=Bellwood&rft.aufirst=Peter&rft.date=2004&rft.pub=Blackwell+Publishers&rft.isbn=0-631-20566-7"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFBraceSeguchiQuintynFox2005"><span style="font-variant: small-caps;">Brace</span>, C. Loring; <span style="font-variant: small-caps;">Seguchi</span>, Noriko; <span style="font-variant: small-caps;">Quintyn</span>, Conrad B.; <span style="font-variant: small-caps;">Fox</span>, Sherry C.; <span style="font-variant: small-caps;">Nelson</span>, A. Russell; <span style="font-variant: small-caps;">Manolis</span>, Sotiris K.; <span style="font-variant: small-caps;">Qifeng</span>, Pan «The questionable contribution of the Neolithic and the Bronze Age to European craniofacial form». <i>Proceedings of the National Academy of Sciences</i>, 103, 1, 2005, pàg. 242–7. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2006PNAS..103..242B">2006PNAS..103..242B</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1073%2Fpnas.0509801102">10.1073/pnas.0509801102</a>. <a href="/wiki/JSTOR" title="JSTOR">JSTOR</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.jstor.org/stable/30048282">30048282</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMC</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1325007">1325007</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16371462?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16371462">16371462</a>.</span></li> <li><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFBusbyBrisighelliSánchez-DizRamos-Luis2011"><span style="font-variant: small-caps;">Busby</span>, George B. J.; <span style="font-variant: small-caps;">Brisighelli</span>, Francesca; <span style="font-variant: small-caps;">Sánchez-Diz</span>, Paula; <span style="font-variant: small-caps;">Ramos-Luis</span>, Eva; <span style="font-variant: small-caps;">Martinez-Cadenas</span>, Conrado; <span style="font-variant: small-caps;">Thomas</span>, Mark G.; <span style="font-variant: small-caps;">Bradley</span>, Daniel G.; <span style="font-variant: small-caps;">Gusmão</span>, Leonor; <span style="font-variant: small-caps;">Winney</span>, Bruce «The peopling of Europe and the cautionary tale of Y chromosome lineage R-M269». <i>Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences</i>, 279, 1730, 2011, pàg. 884–92. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1098%2Frspb.2011.1044">10.1098/rspb.2011.1044</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMC</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3259916">3259916</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/21865258?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:21865258">21865258</a>.</span></li> <li><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFCavalli-Sforza1997"><span style="font-variant: small-caps;">Cavalli-Sforza</span>, LL «Genes, peoples, and languages». <i>Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America</i>, 94, 15, 1997, pàg. 7719–24. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1997PNAS...94.7719C">1997PNAS...94.7719C</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1073%2Fpnas.94.15.7719">10.1073/pnas.94.15.7719</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMC</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC33682">33682</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9223254?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:9223254">9223254</a>.</span></li> <li><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFChikhiDestro-BisolBertorellePascali1998"><span style="font-variant: small-caps;">Chikhi</span>, L.; <span style="font-variant: small-caps;">Destro-Bisol</span>, G.; <span style="font-variant: small-caps;">Bertorelle</span>, G.; <span style="font-variant: small-caps;">Pascali</span>, V.; <span style="font-variant: small-caps;">Barbujani</span>, G. «Clines of nuclear DNA markers suggest a largely Neolithic ancestry of the European gene pool». <i>Proceedings of the National Academy of Sciences</i>, 95, 15, 1998, pàg. 9053–8. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1998PNAS...95.9053C">1998PNAS...95.9053C</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1073%2Fpnas.95.15.9053">10.1073/pnas.95.15.9053</a>. <a href="/wiki/JSTOR" title="JSTOR">JSTOR</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.jstor.org/stable/45884">45884</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMC</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC21201">21201</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9671803?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:9671803">9671803</a>.</span></li> <li><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFCruciani_et_al.2007"><span style="font-variant: small-caps;">Cruciani</span>, F.; <span style="font-variant: small-caps;">Trombetta</span>, B.; <span style="font-variant: small-caps;">Santolamazza</span>, P.; <span style="font-variant: small-caps;">Sellitto</span>, D.; <span style="font-variant: small-caps;">Colomb</span>, E. B.; <span style="font-variant: small-caps;">Dugoujon</span>, J.-M.; <span style="font-variant: small-caps;">Crivellaro</span>, F.; <span style="font-variant: small-caps;">Benincasa</span>, T.; and others «Tracing past human male movements in northern/eastern Africa and western Eurasia: new clues from Y-chromosomal haplogroups E-M78 and J-M12». <i>Molecular Biology and Evolution</i>, 24, 6, 2007, pàg. 1300–1311. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1093%2Fmolbev%2Fmsm049">10.1093/molbev/msm049</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17351267?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:17351267">17351267</a>.</span></li> <li><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFDerenkoMalyarchukDenisovaPerkova2012"><span style="font-variant: small-caps;">Derenko</span>, Miroslava; <span style="font-variant: small-caps;">Malyarchuk</span>, Boris; <span style="font-variant: small-caps;">Denisova</span>, Galina; <span style="font-variant: small-caps;">Perkova</span>, Maria; <span style="font-variant: small-caps;">Rogalla</span>, Urszula; <span style="font-variant: small-caps;">Grzybowski</span>, Tomasz; <span style="font-variant: small-caps;">Khusnutdinova</span>, Elza; <span style="font-variant: small-caps;">Dambueva</span>, Irina; <span style="font-variant: small-caps;">Zakharov</span>, Ilia «Complete Mitochondrial DNA Analysis of Eastern Eurasian Haplogroups Rarely Found in Populations of Northern Asia and Eastern Europe». <i>PLoS ONE</i>, 7, 2, 2012, pàg. e32179. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2012PLoSO...732179D">2012PLoSO...732179D</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1371%2Fjournal.pone.0032179">10.1371/journal.pone.0032179</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMC</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3283723">3283723</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/22363811?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:22363811">22363811</a>.</span></li> <li><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFDi_GiacomoLucaPopaAkar2004"><span style="font-variant: small-caps;">Di Giacomo</span>, F.; <span style="font-variant: small-caps;">Luca</span>, F.; <span style="font-variant: small-caps;">Popa</span>, L. O.; <span style="font-variant: small-caps;">Akar</span>, N.; <span style="font-variant: small-caps;">Anagnou</span>, N.; <span style="font-variant: small-caps;">Banyko</span>, J.; <span style="font-variant: small-caps;">Brdicka</span>, R.; <span style="font-variant: small-caps;">Barbujani</span>, G.; <span style="font-variant: small-caps;">Papola</span>, F. «Y chromosomal haplogroup J as a signature of the post-neolithic colonization of Europe». <i>Human Genetics</i>, 115, 5, 2004, pàg. 357–71. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1007%2Fs00439-004-1168-9">10.1007/s00439-004-1168-9</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15322918?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15322918">15322918</a>.</span></li> <li><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFDokládalBrožek1961"><span style="font-variant: small-caps;">Dokládal</span>, Milan; <span style="font-variant: small-caps;">Brožek</span>, Josef «Physical Anthropology in Czechoslovakia: Recent Developments». <i>Current Anthropology</i>, 2, 5, 1961, pàg. 455–77. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1086%2F200228">10.1086/200228</a>. <a href="/wiki/JSTOR" title="JSTOR">JSTOR</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.jstor.org/stable/2739787">2739787</a>.</span></li> <li><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFDupanloupBertorelleChikhiBarbujani2004"><span style="font-variant: small-caps;">Dupanloup</span>, I.; <span style="font-variant: small-caps;">Bertorelle</span>, G; <span style="font-variant: small-caps;">Chikhi</span>, L; <span style="font-variant: small-caps;">Barbujani</span>, G «Estimating the Impact of Prehistoric Admixture on the Genome of Europeans». <i>Molecular Biology and Evolution</i>, 21, 7, 2004, pàg. 1361–72. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1093%2Fmolbev%2Fmsh135">10.1093/molbev/msh135</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15044595?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15044595">15044595</a>.</span></li> <li><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFHäkkinen2012"><span style="font-variant: small-caps;">Häkkinen</span>, Jaakko «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.sgr.fi/sust/sust264/sust264_hakkinenj.pdf">Early contacts between Uralic and Yukaghir</a>» (PDF). <i>Suomalais-Ugrilaisen Seuran Toimituksia − Mémoires de la Société Finno-Ougrienne</i>. Finno-Ugric Society [Helsinki], 264, 2012, pàg. 91–101 [Consulta: 13 juliol 2013].</span></li> <li><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFLacanKeyserRicautBrucato2011"><span style="font-variant: small-caps;">Lacan</span>, Marie; <span style="font-variant: small-caps;">Keyser</span>, Christine; <span style="font-variant: small-caps;">Ricaut</span>, François-Xavier; <span style="font-variant: small-caps;">Brucato</span>, Nicolas; <span style="font-variant: small-caps;">Tarrus</span>, Josep; <span style="font-variant: small-caps;">Bosch</span>, Angel; <span style="font-variant: small-caps;">Guilaine</span>, Jean; <span style="font-variant: small-caps;">Crubezy</span>, Eric; <span style="font-variant: small-caps;">Ludes</span>, Bertrand «Ancient DNA suggests the leading role played by men in the Neolithic dissemination». <i>Proceedings of the National Academy of Sciences</i>, 108, 45, 2011, pàg. 18255–9. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2011PNAS..10818255L">2011PNAS..10818255L</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1073%2Fpnas.1113061108">10.1073/pnas.1113061108</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMC</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3215063">3215063</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/22042855?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:22042855">22042855</a>.</span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFRenfrew1987"><span style="font-variant: small-caps;">Renfrew</span>, Colin. <i>Archaeology and Language</i>.  Londres: Jonathan Cape, 1987. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-521-38675-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-521-38675-6">ISBN 0-521-38675-6</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Archaeology+and+Language&rft.aulast=Renfrew&rft.aufirst=Colin&rft.date=1987&rft.pub=Jonathan+Cape&rft.place=Londres&rft.isbn=0-521-38675-6"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFRicautWaelkens2008"><span style="font-variant: small-caps;">Ricaut</span>, F. X.; <span style="font-variant: small-caps;">Waelkens</span>, M. «Cranial Discrete Traits in a Byzantine Population and Eastern Mediterranean Population Movements». <i>Human Biology</i>, 80, 5, 2008, pàg. 535–64. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.3378%2F1534-6617-80.5.535">10.3378/1534-6617-80.5.535</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19341322?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:19341322">19341322</a>.</span></li> <li><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFRichardsCôrte-RealForsterMacAulay1996"><span style="font-variant: small-caps;">Richards</span>, M; <span style="font-variant: small-caps;">Côrte-Real</span>, H; <span style="font-variant: small-caps;">Forster</span>, P; <span style="font-variant: small-caps;">MacAulay</span>, V; <span style="font-variant: small-caps;">Wilkinson-Herbots</span>, H; <span style="font-variant: small-caps;">Demaine</span>, A; <span style="font-variant: small-caps;">Papiha</span>, S; <span style="font-variant: small-caps;">Hedges</span>, R; <span style="font-variant: small-caps;">Bandelt</span>, HJ «Paleolithic and neolithic lineages in the European mitochondrial gene pool». <i>American Journal of Human Genetics</i>, 59, 1, 1996, pàg. 185–203. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMC</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1915109">1915109</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/8659525?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:8659525">8659525</a>.</span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFMilisauskas2002"><span style="font-variant: small-caps;">Milisauskas</span>, Sarunas. <i>European Prehistory: a survey</i>.  <a href="/w/index.php?title=Birkhauser&action=edit&redlink=1" class="new" title="Birkhauser (encara no existeix)">Birkhauser</a>, 2002. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-306-46793-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-306-46793-3">ISBN 0-306-46793-3</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=European+Prehistory%3A+a+survey&rft.aulast=Milisauskas&rft.aufirst=Sarunas&rft.date=2002&rft.pub=%5B%5BBirkhauser%5D%5D&rft.isbn=0-306-46793-3"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFRinge2009"><a href="/w/index.php?title=Donald_Ringe&action=edit&redlink=1" class="new" title="Donald Ringe (encara no existeix)"><span style="font-variant: small-caps;">Ringe</span>, Don</a>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://languagelog.ldc.upenn.edu/nll/?p=980">The Linguistic Diversity of Aboriginal Europe</a>». <i>Language Log</i>.  Mark Liberman, 06-01-2009. [Consulta: 22 setembre 2011].</span></li> <li><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFRosserZerjalHurlesAdojaan2000"><span style="font-variant: small-caps;">Rosser</span>, Zoë H.; <span style="font-variant: small-caps;">Zerjal</span>, Tatiana; <span style="font-variant: small-caps;">Hurles</span>, Matthew E.; <span style="font-variant: small-caps;">Adojaan</span>, Maarja; <span style="font-variant: small-caps;">Alavantic</span>, Dragan; <span style="font-variant: small-caps;">Amorim</span>, António; <span style="font-variant: small-caps;">Amos</span>, William; <span style="font-variant: small-caps;">Armenteros</span>, Manuel; <span style="font-variant: small-caps;">Arroyo</span>, Eduardo «Y-Chromosomal Diversity in Europe is Clinal and Influenced Primarily by Geography, Rather than by Language». <i>The American Journal of Human Genetics</i>, 67, 6, 2000, pàg. 1526–43. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1086%2F316890">10.1086/316890</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMC</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1287948">1287948</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11078479?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:11078479">11078479</a>.</span></li> <li><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFSeminoMagriBenuzziLin2004"><span style="font-variant: small-caps;">Semino</span>, Ornella; <span style="font-variant: small-caps;">Magri</span>, Chiara; <span style="font-variant: small-caps;">Benuzzi</span>, Giorgia; <span style="font-variant: small-caps;">Lin</span>, Alice A.; <span style="font-variant: small-caps;">Al-Zahery</span>, Nadia; <span style="font-variant: small-caps;">Battaglia</span>, Vincenza; <span style="font-variant: small-caps;">MacCioni</span>, Liliana; <span style="font-variant: small-caps;">Triantaphyllidis</span>, Costas; <span style="font-variant: small-caps;">Shen</span>, Peidong «Origin, Diffusion, and Differentiation of Y-Chromosome Haplogroups E and J: Inferences on the Neolithization of Europe and Later Migratory Events in the Mediterranean Area». <i>The American Journal of Human Genetics</i>, 74, 5, 2004, pàg. 1023–34. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1086%2F386295">10.1086/386295</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMC</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1181965">1181965</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15069642?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15069642">15069642</a>.</span></li> <li><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFSeminoPassarinoOefnerLin2000"><span style="font-variant: small-caps;">Semino</span>, O.; <span style="font-variant: small-caps;">Passarino</span>, G; <span style="font-variant: small-caps;">Oefner</span>, PJ; <span style="font-variant: small-caps;">Lin</span>, AA; <span style="font-variant: small-caps;">Arbuzova</span>, S; <span style="font-variant: small-caps;">Beckman</span>, LE; <span style="font-variant: small-caps;">De Benedictis</span>, G; <span style="font-variant: small-caps;">Francalacci</span>, P; <span style="font-variant: small-caps;">Kouvatsi</span>, A «The Genetic Legacy of Paleolithic Homo sapiens sapiens in Extant Europeans: A Y Chromosome Perspective». <i>Science</i>, 290, 5494, 2000, pàg. 1155–9. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2000Sci...290.1155S">2000Sci...290.1155S</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.290.5494.1155">10.1126/science.290.5494.1155</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11073453?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:11073453">11073453</a>.</span></li> <li><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFShennanEdinborough2007"><span style="font-variant: small-caps;">Shennan</span>, Stephen; <span style="font-variant: small-caps;">Edinborough</span>, Kevan «Prehistoric population history: From the Late Glacial to the Late Neolithic in Central and Northern Europe». <i>Journal of Archaeological Science</i>, 34, 8, 2007, pàg. 1339–45. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.jas.2006.10.031">10.1016/j.jas.2006.10.031</a>.</span></li> <li><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFSubbaraman2012"><span style="font-variant: small-caps;">Subbaraman</span>, Nidhi «Art of cheese-making is 7,500 years old». <i>Nature</i>, 2012. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2Fnature.2012.12020">10.1038/nature.2012.12020</a>.</span></li> <li><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFVandermeer1975"><span style="font-variant: small-caps;">Vandermeer</span>, J. «Interspecific competition: A new approach to the classical theory». <i>Science</i>, 188, 4185, 1975, pàg. 253–5. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.188.4185.253">10.1126/science.188.4185.253</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/1118725?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:1118725">1118725</a>.</span></li> <li><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFZvelebil1989"><span style="font-variant: small-caps;">Zvelebil</span>, Marek «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.today/20131030095411/http://antiquity.ac.uk/ant/063/Ant0630379.htm">On the transition to farming in Europe, or what was spreading with the Neolithic: a reply to Ammerman (1989)</a>». <i>Antiquity</i>, 63, 239, 1989, pàg. 379–83. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://antiquity.ac.uk/ant/063/Ant0630379.htm">original</a> el 2013-10-30 [Consulta: 5 agost 2018].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.today/20131030095411/http://antiquity.ac.uk/ant/063/Ant0630379.htm">Arxivat</a> 2013-10-30 at <a href="/wiki/Archive.is" class="mw-redirect" title="Archive.is">Archive.is</a></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFZvelebil2009a"><span style="font-variant: small-caps;">Zvelebil</span>, Marek. «Mesolithic prelude and neolithic revolution». A: <i>Hunters in Transition: Mesolithic Societies of Temperate Eurasia and Their Transition to Farming</i>.  Cambridge University Press, 2009, p. 5–15. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-521-10957-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-521-10957-4">ISBN 978-0-521-10957-4</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Hunters+in+Transition%3A+Mesolithic+Societies+of+Temperate+Eurasia+and+Their+Transition+to+Farming&rft.atitle=Mesolithic+prelude+and+neolithic+revolution&rft.aulast=Zvelebil&rft.aufirst=Marek&rft.date=2009&rft.pub=Cambridge+University+Press&rft.pages=5%E2%80%9315&rft.isbn=978-0-521-10957-4"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFZvelebil2009b"><span style="font-variant: small-caps;">Zvelebil</span>, Marek. «Mesolithic societies and the transition to farming: problems of time, scale and organisation». A: <i>Hunters in Transition: Mesolithic Societies of Temperate Eurasia and Their Transition to Farming</i>.  Cambridge University Press, 2009, p. 167–88. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-521-10957-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-521-10957-4">ISBN 978-0-521-10957-4</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Hunters+in+Transition%3A+Mesolithic+Societies+of+Temperate+Eurasia+and+Their+Transition+to+Farming&rft.atitle=Mesolithic+societies+and+the+transition+to+farming%3A+problems+of+time%2C+scale+and+organisation&rft.aulast=Zvelebil&rft.aufirst=Marek&rft.date=2009&rft.pub=Cambridge+University+Press&rft.pages=167%E2%80%9388&rft.isbn=978-0-521-10957-4"><span style="display: none;"> </span></span></li></ul> </div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia_complementària"><span id="Bibliografia_complement.C3.A0ria"></span>Bibliografia complementària</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Europa_neol%C3%ADtica&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Bibliografia complementària"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="refbegin" style="margin-left:1.5em;-moz-column-count:40em; -webkit-column-count:40em; column-count:40em;"> <ul><li><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFBellwood2001"><span style="font-variant: small-caps;">Bellwood</span>, Peter «Early Agriculturalist Population Diasporas? Farming, Languages, and Genes». <i>Annual Review of Anthropology</i>, 30, 2001, pàg. 181–207. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1146%2Fannurev.anthro.30.1.181">10.1146/annurev.anthro.30.1.181</a>. <a href="/wiki/JSTOR" title="JSTOR">JSTOR</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.jstor.org/stable/3069214">3069214</a>.</span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFCavalli-SforzaMenozziPiazza1994"><span style="font-variant: small-caps;">Cavalli-Sforza</span>, Luigi Luca; <span style="font-variant: small-caps;">Menozzi</span>, Paolo; <span style="font-variant: small-caps;">Piazza</span>, Alberto. <i>The History and Geography of Human Genes</i>.  Princeton University Press, 1994. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-691-08750-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-691-08750-4">ISBN 0-691-08750-4</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+History+and+Geography+of+Human+Genes&rft.date=1994&rft.pub=Princeton+University+Press&rft.isbn=0-691-08750-4"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFCavalli-Sforza2001"><span style="font-variant: small-caps;">Cavalli-Sforza</span>, Luigi Luca. <i>Genes, Peoples, and Languages</i>.  Berkeley: University of California Press, 2001. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-520-22873-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-520-22873-1">ISBN 0-520-22873-1</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Genes%2C+Peoples%2C+and+Languages&rft.date=2001&rft.pub=University+of+California+Press&rft.place=Berkeley&rft.isbn=0-520-22873-1"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFGimbutas1989"><span style="font-variant: small-caps;">Gimbutas</span>, Marija. <i>The Language of the Goddess</i>.  Harper & Row, 1989. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-06-250356-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-06-250356-1">ISBN 0-06-250356-1</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Language+of+the+Goddess&rft.aulast=Gimbutas&rft.aufirst=Marija&rft.date=1989&rft.pub=Harper+%26+Row&rft.isbn=0-06-250356-1"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li>Fu, Qiaomei et al. "<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.researchgate.net/publication/301742169_The_genetic_history_of_Ice_Age_Europe">The genetic history of Ice Age Europe</a>". <i>Nature</i> 534, 200–205 (9 June 2016) doi:10.1038/nature17993</li></ul> </div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs"><span id="Enlla.C3.A7os_externs"></span>Enllaços externs</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Europa_neol%C3%ADtica&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Enllaços externs"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pnas.org/content/113/25/6886.abstract">Pagesos primerencs d'a través d'Europa directament descendida de Neolithic Aegeans, Hofmanova et al, 2016</a></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://biorxiv.org/content/biorxiv/early/2016/06/16/059311.full.pdf">L'estructura genètica dels primers pagesos del món, Lazaridis et al, 2016</a></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://biorxiv.org/content/early/2015/02/10/013433">La migració massiva de l'estepa és una font per Indo-llengües europees dins Europa, Haak et al, 2015</a></li></ul>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1&useformat=desktop" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Europa_neolítica&oldid=34266793">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Europa_neolítica&oldid=34266793</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categories</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Preindoeuropeus" title="Categoria:Preindoeuropeus">Preindoeuropeus</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Prehist%C3%B2ria_d%27Europa" title="Categoria:Prehistòria d'Europa">Prehistòria d'Europa</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_i_enlla%C3%A7os_a_Archive.is" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive i enllaços a Archive.is">Articles amb la plantilla Webarchive i enllaços a Archive.is</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 21 nov 2024 a les 09:36.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Europa_neol%C3%ADtica&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-7fc47fc68d-9nmzw","wgBackendResponseTime":167,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"0.525","walltime":"0.735","ppvisitednodes":{"value":15693,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":121978,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":29035,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":13,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":2,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":1,"limit":20},"unstrip-size":{"value":25592,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":1,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 469.068 1 -total"," 29.24% 137.168 1 Plantilla:Referències"," 27.78% 130.295 29 Plantilla:Ref-publicació"," 18.22% 85.485 14 Plantilla:Ref-llibre"," 12.41% 58.190 42 Plantilla:If_both"," 7.16% 33.603 1 Plantilla:Cronologia_del_període_neolític"," 6.91% 32.393 10 Plantilla:Sfn"," 6.42% 30.107 1 Plantilla:Autoritat"," 6.39% 29.955 1 Plantilla:VT"," 5.55% 26.012 1 Plantilla:Citar_ref"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.104","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":2710410,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-api-ext.codfw.main-7ccd8ffbdd-k9jmj","timestamp":"20241121083614","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Europa neol\u00edtica","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Europa_neol%C3%ADtica","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q1275904","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q1275904","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2018-08-05T07:56:31Z","dateModified":"2024-11-21T08:36:14Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/7\/77\/Neolithic_expansion.svg"}</script> </body> </html>