CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>El Senyor dels Anells - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"8ca5eac6-e703-4ace-aaf2-7c6e98df1f32","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"El_Senyor_dels_Anells","wgTitle":"El Senyor dels Anells","wgCurRevisionId":34224138,"wgRevisionId":34224138,"wgArticleId":71504,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","Pàgines que enllacen a contingut de subscripció","Pàgines amb mides d'imatge que contenen px addicionals","Pàgines que utilitzen múltiples imatges amb imatges escalades automàticament","Articles amb format per millorar","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","Control d'autoritats","El Senyor dels Anells"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca", "wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"El_Senyor_dels_Anells","wgRelevantArticleId":71504,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":200000,"wgRelatedArticlesCompat":[],"wgCentralAuthMobileDomain":false,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q15228","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile", "model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","ext.tmh.player.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","jquery.makeCollapsible.styles":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","ext.tmh.player","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","jquery.makeCollapsible","mediawiki.toc","skins.vector.js", "ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.tmh.player.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cjquery.makeCollapsible.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.5"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7d/El_Se%C3%B1or_de_los_Anillos_lectura.jpg/1200px-El_Se%C3%B1or_de_los_Anillos_lectura.jpg"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="900"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7d/El_Se%C3%B1or_de_los_Anillos_lectura.jpg/800px-El_Se%C3%B1or_de_los_Anillos_lectura.jpg"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="600"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7d/El_Se%C3%B1or_de_los_Anillos_lectura.jpg/640px-El_Se%C3%B1or_de_los_Anillos_lectura.jpg"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="480"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="El Senyor dels Anells - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/El_Senyor_dels_Anells"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=El_Senyor_dels_Anells&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Senyor_dels_Anells"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-El_Senyor_dels_Anells rootpage-El_Senyor_dels_Anells skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Menú principal </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z">Portada</a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x">Article a l'atzar</a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat">Articles de qualitat</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses">Portal viquipedista</a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades">Agenda d'actes</a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r">Canvis recents</a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna">La taverna</a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte">Contacte</a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC">Xat</a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses">Ajuda</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"> Cerca </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Aparença </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class="">Donatius</a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=El+Senyor+dels+Anells" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class="">Crea un compte</a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=El+Senyor+dels+Anells" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class="">Inicia la sessió</a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Eines personals </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca">Donatius</a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=El+Senyor+dels+Anells" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"> Crea un compte</a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=El+Senyor+dels+Anells" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"> Inicia la sessió</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició">més informació</a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y">Contribucions</a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n">Discussió per aquest IP</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Sinopsi" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Sinopsi"> <div class="vector-toc-text"> 1 Sinopsi </div> </a> <button aria-controls="toc-Sinopsi-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Sinopsi </button> <ul id="toc-Sinopsi-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-La_Germandat_de_l'Anell" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_Germandat_de_l'Anell"> <div class="vector-toc-text"> 1.1 La Germandat de l'Anell </div> </a> <ul id="toc-La_Germandat_de_l'Anell-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Pròleg" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Pròleg"> <div class="vector-toc-text"> 1.1.1 Pròleg </div> </a> <ul id="toc-Pròleg-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Llibre_I" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Llibre_I"> <div class="vector-toc-text"> 1.1.2 Llibre I </div> </a> <ul id="toc-Llibre_I-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Llibre_II" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Llibre_II"> <div class="vector-toc-text"> 1.1.3 Llibre II </div> </a> <ul id="toc-Llibre_II-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Les_dues_torres" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Les_dues_torres"> <div class="vector-toc-text"> 1.2 Les dues torres </div> </a> <ul id="toc-Les_dues_torres-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Llibre_III" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Llibre_III"> <div class="vector-toc-text"> 1.2.1 Llibre III </div> </a> <ul id="toc-Llibre_III-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Llibre_IV" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Llibre_IV"> <div class="vector-toc-text"> 1.2.2 Llibre IV </div> </a> <ul id="toc-Llibre_IV-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-El_Retorn_del_Rei" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#El_Retorn_del_Rei"> <div class="vector-toc-text"> 1.3 El Retorn del Rei </div> </a> <ul id="toc-El_Retorn_del_Rei-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Llibre_V" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Llibre_V"> <div class="vector-toc-text"> 1.3.1 Llibre V </div> </a> <ul id="toc-Llibre_V-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Llibre_VI" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Llibre_VI"> <div class="vector-toc-text"> 1.3.2 Llibre VI </div> </a> <ul id="toc-Llibre_VI-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Apèndix" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Apèndix"> <div class="vector-toc-text"> 1.4 Apèndix </div> </a> <ul id="toc-Apèndix-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Personatges_principals" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Personatges_principals"> <div class="vector-toc-text"> 2 Personatges principals </div> </a> <ul id="toc-Personatges_principals-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Concepte_i_creació" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Concepte_i_creació"> <div class="vector-toc-text"> 3 Concepte i creació </div> </a> <button aria-controls="toc-Concepte_i_creació-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Concepte i creació </button> <ul id="toc-Concepte_i_creació-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Fons" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Fons"> <div class="vector-toc-text"> 3.1 Fons </div> </a> <ul id="toc-Fons-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Escriptura" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Escriptura"> <div class="vector-toc-text"> 3.2 Escriptura </div> </a> <ul id="toc-Escriptura-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Poesia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Poesia"> <div class="vector-toc-text"> 3.3 Poesia </div> </a> <ul id="toc-Poesia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Il·lustracions" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Il·lustracions"> <div class="vector-toc-text"> 3.4 Il·lustracions </div> </a> <ul id="toc-Il·lustracions-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Influències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Influències"> <div class="vector-toc-text"> 3.5 Influències </div> </a> <ul id="toc-Influències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Temes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Temes"> <div class="vector-toc-text"> 3.6 Temes </div> </a> <ul id="toc-Temes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Historial_de_publicacions" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Historial_de_publicacions"> <div class="vector-toc-text"> 4 Historial de publicacions </div> </a> <button aria-controls="toc-Historial_de_publicacions-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Historial de publicacions </button> <ul id="toc-Historial_de_publicacions-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Edicions_i_revisions" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Edicions_i_revisions"> <div class="vector-toc-text"> 4.1 Edicions i revisions </div> </a> <ul id="toc-Edicions_i_revisions-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Publicació_pòstuma_d'esborranys" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Publicació_pòstuma_d'esborranys"> <div class="vector-toc-text"> 4.2 Publicació pòstuma d'esborranys </div> </a> <ul id="toc-Publicació_pòstuma_d'esborranys-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Traduccions" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Traduccions"> <div class="vector-toc-text"> 4.3 Traduccions </div> </a> <ul id="toc-Traduccions-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Traducció_al_català" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Traducció_al_català"> <div class="vector-toc-text"> 4.3.1 Traducció al català </div> </a> <ul id="toc-Traducció_al_català-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Recepció" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Recepció"> <div class="vector-toc-text"> 5 Recepció </div> </a> <button aria-controls="toc-Recepció-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Recepció </button> <ul id="toc-Recepció-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Dècada_del_1950" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Dècada_del_1950"> <div class="vector-toc-text"> 5.1 Dècada del 1950 </div> </a> <ul id="toc-Dècada_del_1950-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Més_tard" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Més_tard"> <div class="vector-toc-text"> 5.2 Més tard </div> </a> <ul id="toc-Més_tard-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Premis" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Premis"> <div class="vector-toc-text"> 5.3 Premis </div> </a> <ul id="toc-Premis-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Adaptacions" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Adaptacions"> <div class="vector-toc-text"> 6 Adaptacions </div> </a> <button aria-controls="toc-Adaptacions-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Adaptacions </button> <ul id="toc-Adaptacions-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Ràdio" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Ràdio"> <div class="vector-toc-text"> 6.1 Ràdio </div> </a> <ul id="toc-Ràdio-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Cinema_i_televisió" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Cinema_i_televisió"> <div class="vector-toc-text"> 6.2 Cinema i televisió </div> </a> <ul id="toc-Cinema_i_televisió-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Teatre" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Teatre"> <div class="vector-toc-text"> 6.3 Teatre </div> </a> <ul id="toc-Teatre-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Llegat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Llegat"> <div class="vector-toc-text"> 7 Llegat </div> </a> <button aria-controls="toc-Llegat-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Llegat </button> <ul id="toc-Llegat-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Influència_en_la_fantasia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Influència_en_la_fantasia"> <div class="vector-toc-text"> 7.1 Influència en la fantasia </div> </a> <ul id="toc-Influència_en_la_fantasia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Jocs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Jocs"> <div class="vector-toc-text"> 7.2 Jocs </div> </a> <ul id="toc-Jocs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Música" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Música"> <div class="vector-toc-text"> 7.3 Música </div> </a> <ul id="toc-Música-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Impacte_en_la_cultura_popular" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Impacte_en_la_cultura_popular"> <div class="vector-toc-text"> 7.4 Impacte en la cultura popular </div> </a> <ul id="toc-Impacte_en_la_cultura_popular-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Notes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Notes"> <div class="vector-toc-text"> 8 Notes </div> </a> <ul id="toc-Notes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> 9 Referències </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> 10 Bibliografia </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> 11 Enllaços externs </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Commuta la taula de continguts. </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading">El Senyor dels Anells</h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 114 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-114" aria-hidden="true" > 114 llengües </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-af mw-list-item"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/The_Lord_of_the_Rings_(roman)" title="The Lord of the Rings (roman) - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="The Lord of the Rings (roman)" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target">Afrikaans</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-als mw-list-item"><a href="https://als.wikipedia.org/wiki/Der_Herr_der_Ringe" title="Der Herr der Ringe - alemany suís" lang="gsw" hreflang="gsw" data-title="Der Herr der Ringe" data-language-autonym="Alemannisch" data-language-local-name="alemany suís" class="interlanguage-link-target">Alemannisch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-an mw-list-item"><a href="https://an.wikipedia.org/wiki/O_Sinyor_d%27os_Aniellos" title="O Sinyor d'os Aniellos - aragonès" lang="an" hreflang="an" data-title="O Sinyor d'os Aniellos" data-language-autonym="Aragonés" data-language-local-name="aragonès" class="interlanguage-link-target">Aragonés</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ang mw-list-item"><a href="https://ang.wikipedia.org/wiki/Se_Hl%C4%81ford_%C3%BE%C4%81ra_Hringa" title="Se Hlāford þāra Hringa - anglès antic" lang="ang" hreflang="ang" data-title="Se Hlāford þāra Hringa" data-language-autonym="Ænglisc" data-language-local-name="anglès antic" class="interlanguage-link-target">Ænglisc</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-anp mw-list-item"><a href="https://anp.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%A6_%E0%A4%B2%E0%A5%89%E0%A4%B0%E0%A5%8D%E0%A4%A1_%E0%A4%91%E0%A4%AB%E0%A4%BC_%E0%A4%A6_%E0%A4%B0%E0%A4%BF%E0%A4%82%E0%A4%97%E0%A5%8D%E0%A4%B8" title="द लॉर्ड ऑफ़ द रिंग्स - angika" lang="anp" hreflang="anp" data-title="द लॉर्ड ऑफ़ द रिंग्स" data-language-autonym="अंगिका" data-language-local-name="angika" class="interlanguage-link-target">अंगिका</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%B3%D9%8A%D8%AF_%D8%A7%D9%84%D8%AE%D9%88%D8%A7%D8%AA%D9%85" title="سيد الخواتم - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="سيد الخواتم" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target">العربية</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/El_Se%C3%B1or_de_los_Aniellos" title="El Señor de los Aniellos - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="El Señor de los Aniellos" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target">Asturianu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-awa mw-list-item"><a href="https://awa.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%A6_%E0%A4%B2%E0%A4%B0%E0%A5%8D%E0%A4%A1_%E0%A4%85%E0%A4%AB_%E0%A4%A6_%E0%A4%B0%E0%A4%BF%E0%A4%99%E0%A5%8D%E0%A4%97%E0%A5%8D%E0%A4%B8" title="द लर्ड अफ द रिङ्ग्स - awadhi" lang="awa" hreflang="awa" data-title="द लर्ड अफ द रिङ्ग्स" data-language-autonym="अवधी" data-language-local-name="awadhi" class="interlanguage-link-target">अवधी</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/%C3%9Cz%C3%BCkl%C9%99rin_h%C3%B6kmdar%C4%B1" title="Üzüklərin hökmdarı - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Üzüklərin hökmdarı" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target">Azərbaycanca</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%92%D0%B0%D0%BB%D0%B0%D0%B4%D0%B0%D1%80_%D0%9F%D1%8F%D1%80%D1%81%D1%86%D1%91%D0%BD%D0%BA%D0%B0%D1%9E" title="Валадар Пярсцёнкаў - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Валадар Пярсцёнкаў" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target">Беларуская</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be-x-old mw-list-item"><a href="https://be-tarask.wikipedia.org/wiki/%D0%A3%D0%BB%D0%B0%D0%B4%D0%B0%D1%80_%D0%9F%D1%8F%D1%80%D1%81%D1%8C%D1%86%D1%91%D0%BD%D0%BA%D0%B0%D1%9E" title="Уладар Пярсьцёнкаў - Belarusian (Taraškievica orthography)" lang="be-tarask" hreflang="be-tarask" data-title="Уладар Пярсьцёнкаў" data-language-autonym="Беларуская (тарашкевіца)" data-language-local-name="Belarusian (Taraškievica orthography)" class="interlanguage-link-target">Беларуская (тарашкевіца)</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%92%D0%BB%D0%B0%D1%81%D1%82%D0%B5%D0%BB%D0%B8%D0%BD%D1%8A%D1%82_%D0%BD%D0%B0_%D0%BF%D1%80%D1%8A%D1%81%D1%82%D0%B5%D0%BD%D0%B8%D1%82%D0%B5" title="Властелинът на пръстените - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Властелинът на пръстените" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target">Български</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bn mw-list-item"><a href="https://bn.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%A6%E0%A7%8D%E0%A6%AF_%E0%A6%B2%E0%A6%B0%E0%A7%8D%E0%A6%A1_%E0%A6%85%E0%A6%AC_%E0%A6%A6%E0%A7%8D%E0%A6%AF_%E0%A6%B0%E0%A6%BF%E0%A6%82%E0%A6%B8" title="দ্য লর্ড অব দ্য রিংস - bengalí" lang="bn" hreflang="bn" data-title="দ্য লর্ড অব দ্য রিংস" data-language-autonym="বাংলা" data-language-local-name="bengalí" class="interlanguage-link-target">বাংলা</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-br mw-list-item"><a href="https://br.wikipedia.org/wiki/The_Lord_of_the_Rings" title="The Lord of the Rings - bretó" lang="br" hreflang="br" data-title="The Lord of the Rings" data-language-autonym="Brezhoneg" data-language-local-name="bretó" class="interlanguage-link-target">Brezhoneg</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bs mw-list-item"><a href="https://bs.wikipedia.org/wiki/Gospodar_prstenova" title="Gospodar prstenova - bosnià" lang="bs" hreflang="bs" data-title="Gospodar prstenova" data-language-autonym="Bosanski" data-language-local-name="bosnià" class="interlanguage-link-target">Bosanski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ckb mw-list-item"><a href="https://ckb.wikipedia.org/wiki/%D8%B4%D8%A7%DB%8C_%D8%A6%DB%95%D9%86%DA%AF%D9%88%D8%B3%D8%AA%DB%8C%D9%84%DB%95%DA%A9%D8%A7%D9%86" title="شای ئەنگوستیلەکان - kurd central" lang="ckb" hreflang="ckb" data-title="شای ئەنگوستیلەکان" data-language-autonym="کوردی" data-language-local-name="kurd central" class="interlanguage-link-target">کوردی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/P%C3%A1n_prsten%C5%AF" title="Pán prstenů - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Pán prstenů" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target">Čeština</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/The_Lord_of_the_Rings" title="The Lord of the Rings - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="The Lord of the Rings" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target">Cymraeg</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Ringenes_Herre" title="Ringenes Herre - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Ringenes Herre" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target">Dansk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Der_Herr_der_Ringe" title="Der Herr der Ringe - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Der Herr der Ringe" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target">Deutsch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-diq mw-list-item"><a href="https://diq.wikipedia.org/wiki/The_Lord_of_the_Rings" title="The Lord of the Rings - Zazaki" lang="diq" hreflang="diq" data-title="The Lord of the Rings" data-language-autonym="Zazaki" data-language-local-name="Zazaki" class="interlanguage-link-target">Zazaki</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%9F_%CE%86%CF%81%CF%87%CE%BF%CE%BD%CF%84%CE%B1%CF%82_%CF%84%CF%89%CE%BD_%CE%94%CE%B1%CF%87%CF%84%CF%85%CE%BB%CE%B9%CE%B4%CE%B9%CF%8E%CE%BD" title="Ο Άρχοντας των Δαχτυλιδιών - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Ο Άρχοντας των Δαχτυλιδιών" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target">Ελληνικά</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/The_Lord_of_the_Rings" title="The Lord of the Rings - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="The Lord of the Rings" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target">English</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/La_Mastro_de_l%27_Ringoj" title="La Mastro de l' Ringoj - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="La Mastro de l' Ringoj" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target">Esperanto</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/El_Se%C3%B1or_de_los_Anillos" title="El Señor de los Anillos - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="El Señor de los Anillos" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target">Español</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/S%C3%B5rmuste_isand" title="Sõrmuste isand - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Sõrmuste isand" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target">Eesti</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Eraztunen_Jauna" title="Eraztunen Jauna - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Eraztunen Jauna" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target">Euskara</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D8%B1%D8%A8%D8%A7%D8%A8_%D8%AD%D9%84%D9%82%D9%87%E2%80%8C%D9%87%D8%A7" title="ارباب حلقه‌ها - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="ارباب حلقه‌ها" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target">فارسی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Taru_sormusten_herrasta" title="Taru sormusten herrasta - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Taru sormusten herrasta" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target">Suomi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fo mw-list-item"><a href="https://fo.wikipedia.org/wiki/Ringanna_Harri_(Skalds%C3%B8ga)" title="Ringanna Harri (Skaldsøga) - feroès" lang="fo" hreflang="fo" data-title="Ringanna Harri (Skaldsøga)" data-language-autonym="Føroyskt" data-language-local-name="feroès" class="interlanguage-link-target">Føroyskt</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Le_Seigneur_des_anneaux" title="Le Seigneur des anneaux - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Le Seigneur des anneaux" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target">Français</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-frr mw-list-item"><a href="https://frr.wikipedia.org/wiki/A_Her_faan_A_Ringer" title="A Her faan A Ringer - frisó septentrional" lang="frr" hreflang="frr" data-title="A Her faan A Ringer" data-language-autonym="Nordfriisk" data-language-local-name="frisó septentrional" class="interlanguage-link-target">Nordfriisk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fy mw-list-item"><a href="https://fy.wikipedia.org/wiki/Master_fan_Alle_Ringen" title="Master fan Alle Ringen - frisó occidental" lang="fy" hreflang="fy" data-title="Master fan Alle Ringen" data-language-autonym="Frysk" data-language-local-name="frisó occidental" class="interlanguage-link-target">Frysk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ga mw-list-item"><a href="https://ga.wikipedia.org/wiki/Tiarna_na_bhF%C3%A1inn%C3%AD" title="Tiarna na bhFáinní - irlandès" lang="ga" hreflang="ga" data-title="Tiarna na bhFáinní" data-language-autonym="Gaeilge" data-language-local-name="irlandès" class="interlanguage-link-target">Gaeilge</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gd mw-list-item"><a href="https://gd.wikipedia.org/wiki/The_Lord_of_the_Rings_(leabhar)" title="The Lord of the Rings (leabhar) - gaèlic escocès" lang="gd" hreflang="gd" data-title="The Lord of the Rings (leabhar)" data-language-autonym="Gàidhlig" data-language-local-name="gaèlic escocès" class="interlanguage-link-target">Gàidhlig</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/O_Se%C3%B1or_dos_Aneis" title="O Señor dos Aneis - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="O Señor dos Aneis" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target">Galego</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hak mw-list-item"><a href="https://hak.wikipedia.org/wiki/M%C3%B4-k%C3%A0i" title="Mô-kài - xinès hakka" lang="hak" hreflang="hak" data-title="Mô-kài" data-language-autonym="客家語 / Hak-kâ-ngî" data-language-local-name="xinès hakka" class="interlanguage-link-target">客家語 / Hak-kâ-ngî</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-haw mw-list-item"><a href="https://haw.wikipedia.org/wiki/The_Lord_of_the_Rings" title="The Lord of the Rings - hawaià" lang="haw" hreflang="haw" data-title="The Lord of the Rings" data-language-autonym="Hawaiʻi" data-language-local-name="hawaià" class="interlanguage-link-target">Hawaiʻi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%A9%D7%A8_%D7%94%D7%98%D7%91%D7%A2%D7%95%D7%AA" title="שר הטבעות - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="שר הטבעות" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target">עברית</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hi mw-list-item"><a href="https://hi.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%A6_%E0%A4%B2%E0%A5%89%E0%A4%B0%E0%A5%8D%E0%A4%A1_%E0%A4%91%E0%A4%AB%E0%A4%BC_%E0%A4%A6_%E0%A4%B0%E0%A4%BF%E0%A4%82%E0%A4%97%E0%A5%8D%E0%A4%B8" title="द लॉर्ड ऑफ़ द रिंग्स - hindi" lang="hi" hreflang="hi" data-title="द लॉर्ड ऑफ़ द रिंग्स" data-language-autonym="हिन्दी" data-language-local-name="hindi" class="interlanguage-link-target">हिन्दी</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Gospodar_prstenova" title="Gospodar prstenova - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Gospodar prstenova" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target">Hrvatski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/A_Gy%C5%B1r%C5%B1k_Ura_(reg%C3%A9ny)" title="A Gyűrűk Ura (regény) - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="A Gyűrűk Ura (regény)" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target">Magyar</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D5%84%D5%A1%D5%BF%D5%A1%D5%B6%D5%AB%D5%B6%D5%A5%D6%80%D5%AB_%D5%BF%D5%AB%D6%80%D5%A1%D5%AF%D5%A1%D5%AC%D5%A8" title="Մատանիների տիրակալը - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Մատանիների տիրակալը" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target">Հայերեն</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ia mw-list-item"><a href="https://ia.wikipedia.org/wiki/Le_Senior_del_Anellos" title="Le Senior del Anellos - interlingua" lang="ia" hreflang="ia" data-title="Le Senior del Anellos" data-language-autonym="Interlingua" data-language-local-name="interlingua" class="interlanguage-link-target">Interlingua</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/The_Lord_of_the_Rings" title="The Lord of the Rings - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="The Lord of the Rings" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target">Bahasa Indonesia</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-is mw-list-item"><a href="https://is.wikipedia.org/wiki/Hringadr%C3%B3ttinssaga" title="Hringadróttinssaga - islandès" lang="is" hreflang="is" data-title="Hringadróttinssaga" data-language-autonym="Íslenska" data-language-local-name="islandès" class="interlanguage-link-target">Íslenska</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Il_Signore_degli_Anelli" title="Il Signore degli Anelli - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Il Signore degli Anelli" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target">Italiano</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E6%8C%87%E8%BC%AA%E7%89%A9%E8%AA%9E" title="指輪物語 - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="指輪物語" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target">日本語</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jv mw-list-item"><a href="https://jv.wikipedia.org/wiki/The_Lord_of_the_Rings" title="The Lord of the Rings - javanès" lang="jv" hreflang="jv" data-title="The Lord of the Rings" data-language-autonym="Jawa" data-language-local-name="javanès" class="interlanguage-link-target">Jawa</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%91%E1%83%94%E1%83%AD%E1%83%93%E1%83%94%E1%83%91%E1%83%98%E1%83%A1_%E1%83%9B%E1%83%91%E1%83%A0%E1%83%AB%E1%83%90%E1%83%9C%E1%83%94%E1%83%91%E1%83%94%E1%83%9A%E1%83%98" title="ბეჭდების მბრძანებელი - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="ბეჭდების მბრძანებელი" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target">ქართული</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kk mw-list-item"><a href="https://kk.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%B0%D2%9B%D0%B8%D0%BD%D0%B0%D0%BB%D0%B0%D1%80_%D3%99%D0%BC%D1%96%D1%80%D1%88%D1%96%D1%81%D1%96_(%D1%80%D0%BE%D0%BC%D0%B0%D0%BD)" title="Сақиналар әміршісі (роман) - kazakh" lang="kk" hreflang="kk" data-title="Сақиналар әміршісі (роман)" data-language-autonym="Қазақша" data-language-local-name="kazakh" class="interlanguage-link-target">Қазақша</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kn mw-list-item"><a href="https://kn.wikipedia.org/wiki/%E0%B2%A6%E0%B2%BF_%E0%B2%B2%E0%B2%BE%E0%B2%B0%E0%B3%8D%E0%B2%A1%E0%B3%8D_%E0%B2%86%E0%B2%AB%E0%B3%8D_%E0%B2%A6%E0%B2%BF_%E0%B2%B0%E0%B2%BF%E0%B2%82%E0%B2%97%E0%B3%8D%E0%B2%B8%E0%B3%8D" title="ದಿ ಲಾರ್ಡ್ ಆಫ್ ದಿ ರಿಂಗ್ಸ್ - kannada" lang="kn" hreflang="kn" data-title="ದಿ ಲಾರ್ಡ್ ಆಫ್ ದಿ ರಿಂಗ್ಸ್" data-language-autonym="ಕನ್ನಡ" data-language-local-name="kannada" class="interlanguage-link-target">ಕನ್ನಡ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EB%B0%98%EC%A7%80%EC%9D%98_%EC%A0%9C%EC%99%95" title="반지의 제왕 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="반지의 제왕" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target">한국어</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ksh mw-list-item"><a href="https://ksh.wikipedia.org/wiki/Dr_Herr_dr_Ringe" title="Dr Herr dr Ringe - kölsch" lang="ksh" hreflang="ksh" data-title="Dr Herr dr Ringe" data-language-autonym="Ripoarisch" data-language-local-name="kölsch" class="interlanguage-link-target">Ripoarisch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ku mw-list-item"><a href="https://ku.wikipedia.org/wiki/The_Lord_of_the_Rings_(pirt%C3%BBk)" title="The Lord of the Rings (pirtûk) - kurd" lang="ku" hreflang="ku" data-title="The Lord of the Rings (pirtûk)" data-language-autonym="Kurdî" data-language-local-name="kurd" class="interlanguage-link-target">Kurdî</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kw mw-list-item"><a href="https://kw.wikipedia.org/wiki/Arlodh_an_Bysowyer" title="Arlodh an Bysowyer - còrnic" lang="kw" hreflang="kw" data-title="Arlodh an Bysowyer" data-language-autonym="Kernowek" data-language-local-name="còrnic" class="interlanguage-link-target">Kernowek</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ky mw-list-item"><a href="https://ky.wikipedia.org/wiki/%D0%A8%D0%B0%D0%BA%D0%B5%D0%BA%D1%82%D0%B5%D1%80_%D1%8D%D1%8D%D1%81%D0%B8" title="Шакектер ээси - kirguís" lang="ky" hreflang="ky" data-title="Шакектер ээси" data-language-autonym="Кыргызча" data-language-local-name="kirguís" class="interlanguage-link-target">Кыргызча</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Anulorum_Erus" title="Anulorum Erus - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Anulorum Erus" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target">Latina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lb mw-list-item"><a href="https://lb.wikipedia.org/wiki/The_Lord_of_the_Rings" title="The Lord of the Rings - luxemburguès" lang="lb" hreflang="lb" data-title="The Lord of the Rings" data-language-autonym="Lëtzebuergesch" data-language-local-name="luxemburguès" class="interlanguage-link-target">Lëtzebuergesch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lfn mw-list-item"><a href="https://lfn.wikipedia.org/wiki/La_Senior_de_la_Anelos" title="La Senior de la Anelos - Lingua Franca Nova" lang="lfn" hreflang="lfn" data-title="La Senior de la Anelos" data-language-autonym="Lingua Franca Nova" data-language-local-name="Lingua Franca Nova" class="interlanguage-link-target">Lingua Franca Nova</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lld mw-list-item"><a href="https://lld.wikipedia.org/wiki/L_Seni%C3%ABur_de_la_Var%C3%ABtes" title="L Seniëur de la Varëtes - Ladin" lang="lld" hreflang="lld" data-title="L Seniëur de la Varëtes" data-language-autonym="Ladin" data-language-local-name="Ladin" class="interlanguage-link-target">Ladin</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lmo mw-list-item"><a href="https://lmo.wikipedia.org/wiki/El_Scior_di_Anei" title="El Scior di Anei - llombard" lang="lmo" hreflang="lmo" data-title="El Scior di Anei" data-language-autonym="Lombard" data-language-local-name="llombard" class="interlanguage-link-target">Lombard</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/%C5%BDied%C5%B3_valdovas" title="Žiedų valdovas - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Žiedų valdovas" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target">Lietuvių</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Gredzenu_pav%C4%93lnieks" title="Gredzenu pavēlnieks - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Gredzenu pavēlnieks" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target">Latviešu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mai mw-list-item"><a href="https://mai.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%A6_%E0%A4%B2%E0%A4%B0%E0%A5%8D%E0%A4%A1_%E0%A4%85%E0%A4%AB_%E0%A4%A6_%E0%A4%B0%E0%A4%BF%E0%A4%99%E0%A5%8D%E0%A4%97%E0%A5%8D%E0%A4%B8" title="द लर्ड अफ द रिङ्ग्स - maithili" lang="mai" hreflang="mai" data-title="द लर्ड अफ द रिङ्ग्स" data-language-autonym="मैथिली" data-language-local-name="maithili" class="interlanguage-link-target">मैथिली</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk mw-list-item"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%93%D0%BE%D1%81%D0%BF%D0%BE%D0%B4%D0%B0%D1%80%D0%BE%D1%82_%D0%BD%D0%B0_%D0%BF%D1%80%D1%81%D1%82%D0%B5%D0%BD%D0%B8%D1%82%D0%B5_(%D0%BA%D0%BD%D0%B8%D0%B3%D0%B0)" title="Господарот на прстените (книга) - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Господарот на прстените (книга)" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target">Македонски</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ml mw-list-item"><a href="https://ml.wikipedia.org/wiki/%E0%B4%A6_%E0%B4%B2%E0%B5%8B%E0%B5%BC%E0%B4%A1%E0%B5%8D_%E0%B4%93%E0%B4%AB%E0%B5%8D_%E0%B4%A6_%E0%B4%B1%E0%B4%BF%E0%B4%99%E0%B5%8D%E0%B4%B8%E0%B5%8D" title="ദ ലോർഡ് ഓഫ് ദ റിങ്സ് - malaiàlam" lang="ml" hreflang="ml" data-title="ദ ലോർഡ് ഓഫ് ദ റിങ്സ്" data-language-autonym="മലയാളം" data-language-local-name="malaiàlam" class="interlanguage-link-target">മലയാളം</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mn mw-list-item"><a href="https://mn.wikipedia.org/wiki/%D0%91%D3%A9%D0%B3%D0%B6%D0%BD%D0%B8%D0%B9_%D1%8D%D0%B7%D1%8D%D0%BD" title="Бөгжний эзэн - mongol" lang="mn" hreflang="mn" data-title="Бөгжний эзэн" data-language-autonym="Монгол" data-language-local-name="mongol" class="interlanguage-link-target">Монгол</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mr mw-list-item"><a href="https://mr.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%A6_%E0%A4%B2%E0%A5%89%E0%A4%B0%E0%A5%8D%E0%A4%A1_%E0%A4%91%E0%A4%AB_%E0%A4%A6_%E0%A4%B0%E0%A4%BF%E0%A4%82%E0%A4%97%E0%A5%8D%E0%A4%B8" title="द लॉर्ड ऑफ द रिंग्स - marathi" lang="mr" hreflang="mr" data-title="द लॉर्ड ऑफ द रिंग्स" data-language-autonym="मराठी" data-language-local-name="marathi" class="interlanguage-link-target">मराठी</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/The_Lord_of_the_Rings" title="The Lord of the Rings - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="The Lord of the Rings" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target">Bahasa Melayu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-my mw-list-item"><a href="https://my.wikipedia.org/wiki/%E1%80%9C%E1%80%80%E1%80%BA%E1%80%85%E1%80%BD%E1%80%95%E1%80%BA%E1%80%99%E1%80%BB%E1%80%AC%E1%80%B8%E1%81%8F_%E1%80%A1%E1%80%9B%E1%80%BE%E1%80%84%E1%80%BA%E1%80%9E%E1%80%81%E1%80%84%E1%80%BA" title="လက်စွပ်များ၏ အရှင်သခင် - birmà" lang="my" hreflang="my" data-title="လက်စွပ်များ၏ အရှင်သခင်" data-language-autonym="မြန်မာဘာသာ" data-language-local-name="birmà" class="interlanguage-link-target">မြန်မာဘာသာ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-myv mw-list-item"><a href="https://myv.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D1%83%D1%80%D0%BA%D1%81%D0%B0%D0%B7%D0%BE%D1%80" title="Сурксазор - mordovià erza" lang="myv" hreflang="myv" data-title="Сурксазор" data-language-autonym="Эрзянь" data-language-local-name="mordovià erza" class="interlanguage-link-target">Эрзянь</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mzn mw-list-item"><a href="https://mzn.wikipedia.org/wiki/%D8%AF_%D9%84%D9%88%D8%B1%D8%AF_%D8%A2%D9%88_%D8%AF_%D8%B1%DB%8C%D9%86%DA%AF%D8%B2" title="د لورد آو د رینگز - mazanderani" lang="mzn" hreflang="mzn" data-title="د لورد آو د رینگز" data-language-autonym="مازِرونی" data-language-local-name="mazanderani" class="interlanguage-link-target">مازِرونی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ne mw-list-item"><a href="https://ne.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%A6_%E0%A4%B2%E0%A4%B0%E0%A5%8D%E0%A4%A1_%E0%A4%85%E0%A4%AB_%E0%A4%A6_%E0%A4%B0%E0%A4%BF%E0%A4%99%E0%A5%8D%E0%A4%97%E0%A5%8D%E0%A4%B8" title="द लर्ड अफ द रिङ्ग्स - nepalès" lang="ne" hreflang="ne" data-title="द लर्ड अफ द रिङ्ग्स" data-language-autonym="नेपाली" data-language-local-name="nepalès" class="interlanguage-link-target">नेपाली</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/In_de_ban_van_de_ring" title="In de ban van de ring - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="In de ban van de ring" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target">Nederlands</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Ringdrotten" title="Ringdrotten - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Ringdrotten" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target">Norsk nynorsk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Ringenes_herre" title="Ringenes herre - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Ringenes herre" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target">Norsk bokmål</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-oc mw-list-item"><a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/Lo_Senhor_dels_An%C3%A8ls" title="Lo Senhor dels Anèls - occità" lang="oc" hreflang="oc" data-title="Lo Senhor dels Anèls" data-language-autonym="Occitan" data-language-local-name="occità" class="interlanguage-link-target">Occitan</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-os mw-list-item"><a href="https://os.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D1%8A%D1%83%D1%85%D0%B4%D0%B0%D1%80%C3%A6%D0%BD%D1%82%D1%8B_%C3%A6%D0%BB%D0%B4%D0%B0%D1%80" title="Къухдарæнты æлдар - osseta" lang="os" hreflang="os" data-title="Къухдарæнты æлдар" data-language-autonym="Ирон" data-language-local-name="osseta" class="interlanguage-link-target">Ирон</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pa mw-list-item"><a href="https://pa.wikipedia.org/wiki/%E0%A8%A6_%E0%A8%B2%E0%A8%BE%E0%A8%B0%E0%A8%A1_%E0%A8%86%E0%A8%AB%E0%A8%BC_%E0%A8%A6_%E0%A8%B0%E0%A8%BF%E0%A9%B0%E0%A8%97%E0%A8%B8" title="ਦ ਲਾਰਡ ਆਫ਼ ਦ ਰਿੰਗਸ - panjabi" lang="pa" hreflang="pa" data-title="ਦ ਲਾਰਡ ਆਫ਼ ਦ ਰਿੰਗਸ" data-language-autonym="ਪੰਜਾਬੀ" data-language-local-name="panjabi" class="interlanguage-link-target">ਪੰਜਾਬੀ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/W%C5%82adca_Pier%C5%9Bcieni" title="Władca Pierścieni - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Władca Pierścieni" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target">Polski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pnb mw-list-item"><a href="https://pnb.wikipedia.org/wiki/%D9%84%D8%A7%D8%B1%DA%88_%D8%A2%D9%81_%D8%AF%D8%A7_%D8%B1%D9%86%DA%AF%D8%B2" title="لارڈ آف دا رنگز - Western Punjabi" lang="pnb" hreflang="pnb" data-title="لارڈ آف دا رنگز" data-language-autonym="پنجابی" data-language-local-name="Western Punjabi" class="interlanguage-link-target">پنجابی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/O_Senhor_dos_An%C3%A9is" title="O Senhor dos Anéis - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="O Senhor dos Anéis" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target">Português</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-qu mw-list-item"><a href="https://qu.wikipedia.org/wiki/Siwikunap_Apun" title="Siwikunap Apun - quítxua" lang="qu" hreflang="qu" data-title="Siwikunap Apun" data-language-autonym="Runa Simi" data-language-local-name="quítxua" class="interlanguage-link-target">Runa Simi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/St%C4%83p%C3%A2nul_inelelor" title="Stăpânul inelelor - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Stăpânul inelelor" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target">Română</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%92%D0%BB%D0%B0%D1%81%D1%82%D0%B5%D0%BB%D0%B8%D0%BD_%D0%BA%D0%BE%D0%BB%D0%B5%D1%86" title="Властелин колец - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Властелин колец" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target">Русский</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sc mw-list-item"><a href="https://sc.wikipedia.org/wiki/Su_Sennore_de_sos_Aneddos" title="Su Sennore de sos Aneddos - sard" lang="sc" hreflang="sc" data-title="Su Sennore de sos Aneddos" data-language-autonym="Sardu" data-language-local-name="sard" class="interlanguage-link-target">Sardu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sco mw-list-item"><a href="https://sco.wikipedia.org/wiki/The_Lord_of_the_Rings" title="The Lord of the Rings - escocès" lang="sco" hreflang="sco" data-title="The Lord of the Rings" data-language-autonym="Scots" data-language-local-name="escocès" class="interlanguage-link-target">Scots</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/The_Lord_of_the_Rings" title="The Lord of the Rings - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="The Lord of the Rings" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target">Srpskohrvatski / српскохрватски</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-si mw-list-item"><a href="https://si.wikipedia.org/wiki/%E0%B6%B8%E0%B7%94%E0%B6%AF%E0%B7%94%E0%B7%80%E0%B7%9A_%E0%B6%85%E0%B6%B0%E0%B7%92%E0%B6%B4%E0%B6%AD%E0%B7%92" title="මුදුවේ අධිපති - singalès" lang="si" hreflang="si" data-title="මුදුවේ අධිපති" data-language-autonym="සිංහල" data-language-local-name="singalès" class="interlanguage-link-target">සිංහල</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/The_Lord_of_the_Rings" title="The Lord of the Rings - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="The Lord of the Rings" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target">Simple English</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/P%C3%A1n_prste%C5%88ov_(knihy)" title="Pán prsteňov (knihy) - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Pán prsteňov (knihy)" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target">Slovenčina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Gospodar_prstanov" title="Gospodar prstanov - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Gospodar prstanov" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target">Slovenščina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sq mw-list-item"><a href="https://sq.wikipedia.org/wiki/The_Lord_of_the_Rings_(libri)" title="The Lord of the Rings (libri) - albanès" lang="sq" hreflang="sq" data-title="The Lord of the Rings (libri)" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanès" class="interlanguage-link-target">Shqip</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%93%D0%BE%D1%81%D0%BF%D0%BE%D0%B4%D0%B0%D1%80_%D0%BF%D1%80%D1%81%D1%82%D0%B5%D0%BD%D0%BE%D0%B2%D0%B0" title="Господар прстенова - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Господар прстенова" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target">Српски / srpski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Sagan_om_ringen" title="Sagan om ringen - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Sagan om ringen" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target">Svenska</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sw mw-list-item"><a href="https://sw.wikipedia.org/wiki/Bwana_wa_Mapete" title="Bwana wa Mapete - suahili" lang="sw" hreflang="sw" data-title="Bwana wa Mapete" data-language-autonym="Kiswahili" data-language-local-name="suahili" class="interlanguage-link-target">Kiswahili</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-szl mw-list-item"><a href="https://szl.wikipedia.org/wiki/The_Lord_of_the_Rings" title="The Lord of the Rings - silesià" lang="szl" hreflang="szl" data-title="The Lord of the Rings" data-language-autonym="Ślůnski" data-language-local-name="silesià" class="interlanguage-link-target">Ślůnski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%A4_%E0%AE%B2%E0%AF%8B%E0%AE%9F%E0%AF%8D_%E0%AE%92%E0%AE%B5%E0%AF%8D_%E0%AE%A4_%E0%AE%B0%E0%AE%BF%E0%AE%99%E0%AF%8D%E0%AE%B8%E0%AF%8D" title="த லோட் ஒவ் த ரிங்ஸ் - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="த லோட் ஒவ் த ரிங்ஸ்" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target">தமிழ்</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-te mw-list-item"><a href="https://te.wikipedia.org/wiki/%E0%B0%B2%E0%B0%BE%E0%B0%B0%E0%B1%8D%E0%B0%A1%E0%B1%8D_%E0%B0%86%E0%B0%AB%E0%B1%8D_%E0%B0%A6%E0%B0%BF_%E0%B0%B0%E0%B0%BF%E0%B0%82%E0%B0%97%E0%B1%8D%E0%B0%B8%E0%B1%8D" title="లార్డ్ ఆఫ్ ది రింగ్స్ - telugu" lang="te" hreflang="te" data-title="లార్డ్ ఆఫ్ ది రింగ్స్" data-language-autonym="తెలుగు" data-language-local-name="telugu" class="interlanguage-link-target">తెలుగు</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B9%80%E0%B8%94%E0%B8%AD%E0%B8%B0%E0%B8%A5%E0%B8%AD%E0%B8%A3%E0%B9%8C%E0%B8%94%E0%B8%AD%E0%B8%AD%E0%B8%9F%E0%B9%80%E0%B8%94%E0%B8%AD%E0%B8%B0%E0%B8%A3%E0%B8%B4%E0%B8%87%E0%B8%AA%E0%B9%8C" title="เดอะลอร์ดออฟเดอะริงส์ - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="เดอะลอร์ดออฟเดอะริงส์" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target">ไทย</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tk mw-list-item"><a href="https://tk.wikipedia.org/wiki/%C3%9D%C3%BCz%C3%BCkleri%C5%88_pad%C5%9Fasy" title="Ýüzükleriň padşasy - turcman" lang="tk" hreflang="tk" data-title="Ýüzükleriň padşasy" data-language-autonym="Türkmençe" data-language-local-name="turcman" class="interlanguage-link-target">Türkmençe</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/Y%C3%BCz%C3%BCklerin_Efendisi" title="Yüzüklerin Efendisi - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Yüzüklerin Efendisi" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target">Türkçe</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tt mw-list-item"><a href="https://tt.wikipedia.org/wiki/%D0%91%D0%B0%D0%BB%D0%B4%D0%B0%D0%BA%D0%BB%D0%B0%D1%80_%D1%85%D3%A9%D0%BA%D0%B5%D0%BC%D0%B4%D0%B0%D1%80%D1%8B" title="Балдаклар хөкемдары - tàtar" lang="tt" hreflang="tt" data-title="Балдаклар хөкемдары" data-language-autonym="Татарча / tatarça" data-language-local-name="tàtar" class="interlanguage-link-target">Татарча / tatarça</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%92%D0%BE%D0%BB%D0%BE%D0%B4%D0%B0%D1%80_%D0%BF%D0%B5%D1%80%D1%81%D0%BD%D1%96%D0%B2" title="Володар перснів - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Володар перснів" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target">Українська</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ur mw-list-item"><a href="https://ur.wikipedia.org/wiki/%D8%AF%DB%8C_%D9%84%D8%A7%D8%B1%DA%88_%D8%A2%D9%81_%D8%AF%DB%8C_%D8%B1%D9%86%DA%AF%D8%B2" title="دی لارڈ آف دی رنگز - urdú" lang="ur" hreflang="ur" data-title="دی لارڈ آف دی رنگز" data-language-autonym="اردو" data-language-local-name="urdú" class="interlanguage-link-target">اردو</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uz mw-list-item"><a href="https://uz.wikipedia.org/wiki/Uzuklar_hukmdori" title="Uzuklar hukmdori - uzbek" lang="uz" hreflang="uz" data-title="Uzuklar hukmdori" data-language-autonym="Oʻzbekcha / ўзбекча" data-language-local-name="uzbek" class="interlanguage-link-target">Oʻzbekcha / ўзбекча</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/Ch%C3%BAa_t%E1%BB%83_nh%E1%BB%AFng_chi%E1%BA%BFc_nh%E1%BA%ABn" title="Chúa tể những chiếc nhẫn - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Chúa tể những chiếc nhẫn" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target">Tiếng Việt</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-war mw-list-item"><a href="https://war.wikipedia.org/wiki/The_Lord_of_the_Rings" title="The Lord of the Rings - waray" lang="war" hreflang="war" data-title="The Lord of the Rings" data-language-autonym="Winaray" data-language-local-name="waray" class="interlanguage-link-target">Winaray</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E6%8C%87%E7%8E%AF%E7%8E%8B" title="指环王 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="指环王" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target">吴语</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yi mw-list-item"><a href="https://yi.wikipedia.org/wiki/%D7%93%D7%A2%D7%A8_%D7%94%D7%90%D7%A8_%D7%A4%D7%95%D7%9F_%D7%93%D7%99_%D7%A4%D7%99%D7%A0%D7%92%D7%A2%D7%A8%D7%9C%D7%A2%D7%9A" title="דער האר פון די פינגערלעך - ídix" lang="yi" hreflang="yi" data-title="דער האר פון די פינגערלעך" data-language-autonym="ייִדיש" data-language-local-name="ídix" class="interlanguage-link-target">ייִדיש</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E9%AD%94%E6%88%92" title="魔戒 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="魔戒" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target">中文</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-min-nan mw-list-item"><a href="https://zh-min-nan.wikipedia.org/wiki/Chhi%C3%BA-ch%C3%AD_%C3%94ng" title="Chhiú-chí Ông - xinès min del sud" lang="nan" hreflang="nan" data-title="Chhiú-chí Ông" data-language-autonym="閩南語 / Bân-lâm-gú" data-language-local-name="xinès min del sud" class="interlanguage-link-target">閩南語 / Bân-lâm-gú</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E9%AD%94%E6%88%92" title="魔戒 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="魔戒" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target">粵語</a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q15228#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/El_Senyor_dels_Anells" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c">Pàgina</a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:El_Senyor_dels_Anells" rel="discussion" class="mw-redirect" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t">Discussió</a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" >català </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/El_Senyor_dels_Anells">Mostra</a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=El_Senyor_dels_Anells&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e">Modifica</a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=El_Senyor_dels_Anells&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h">Mostra l'historial</a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" >Eines </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/El_Senyor_dels_Anells">Mostra</a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=El_Senyor_dels_Anells&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e">Modifica</a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=El_Senyor_dels_Anells&action=history">Mostra l'historial</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/El_Senyor_dels_Anells" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j">Què hi enllaça</a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/El_Senyor_dels_Anells" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k">Canvis relacionats</a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q">Pàgines especials</a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=El_Senyor_dels_Anells&oldid=34224138" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina">Enllaç permanent</a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=El_Senyor_dels_Anells&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina">Informació de la pàgina</a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=El_Senyor_dels_Anells&id=34224138&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina">Citau aquest article</a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FEl_Senyor_dels_Anells">Obtén una URL abreujada</a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FEl_Senyor_dels_Anells">Descarrega el codi QR</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=El+Senyor+dels+Anells">Crea un llibre</a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=El_Senyor_dels_Anells&action=show-download-screen">Baixa com a PDF</a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=El_Senyor_dels_Anells&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p">Versió per a impressora</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:The_Lord_of_the_Rings" hreflang="en">Commons</a></li><li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikiquote mw-list-item"><a href="https://ca.wikiquote.org/wiki/El_Senyor_dels_Anells" hreflang="ca">Viquidites</a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q15228" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g">Element a Wikidata</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r34261971">.mw-parser-output .hatnote{width:100%;border-color:#77ccff;color:var(--color-base,#202122);background-color:#f5f5f5;margin-bottom:1em;font-style:italic}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .hatnote{color:var(--color-inverted,#fff);background-color:var(--background-color-inverted,#101418)}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .hatnote{color:var(--color-inverted,#fff);background-color:var(--background-color-inverted,#101418)}}@media print{body.ns-0 .mw-parser-output .hatnote{display:none!important}}</style> <table class="hatnote" cellspacing="5"> <tbody><tr> <td style="width: 25px; vertical-align: top;"><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/22px-Disambig_grey.svg.png" decoding="async" width="22" height="17" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/33px-Disambig_grey.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/44px-Disambig_grey.svg.png 2x" data-file-width="260" data-file-height="200" /> </td> <td>Aquest article tracta sobre la novel·la de J.R.R. Tolkien. Vegeu-ne altres significats a «<a href="/wiki/El_Senyor_dels_Anells_(desambiguaci%C3%B3)" class="mw-disambig" title="El Senyor dels Anells (desambiguació)">El Senyor dels Anells (desambiguació)</a>». </td></tr></tbody></table> <table class="infobox vcard" style="font-size:90%;width:25em"><caption style="font-weight:bold;background:Moccasin"><a href="/wiki/Fitxer:Emoji_u1f4d6_ct.svg" class="mw-file-description" title="Infotaula de llibre"><img alt="Infotaula de llibre" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9f/Emoji_u1f4d6_ct.svg/28px-Emoji_u1f4d6_ct.svg.png" decoding="async" width="28" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9f/Emoji_u1f4d6_ct.svg/42px-Emoji_u1f4d6_ct.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9f/Emoji_u1f4d6_ct.svg/56px-Emoji_u1f4d6_ct.svg.png 2x" data-file-width="128" data-file-height="90" /></a>El Senyor dels Anells</caption><tbody><tr><th colspan="2" style="text-align:center;font-size:125%;font-weight:bold;font-style:italic; background:Moccasin; font-size:110%;">(en) The Lord of the Rings (de) Der Herr der Ringe (tr) Yüzüklerin Efendisi (fi) Taru sormusten herrasta (ru) Властелин колец (he) שר הטבעות <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15228?uselang=ca#P1476" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center"><a href="/wiki/Fitxer:El_Se%C3%B1or_de_los_Anillos_lectura.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7d/El_Se%C3%B1or_de_los_Anillos_lectura.jpg/300px-El_Se%C3%B1or_de_los_Anillos_lectura.jpg" decoding="async" width="300" height="225" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7d/El_Se%C3%B1or_de_los_Anillos_lectura.jpg/450px-El_Se%C3%B1or_de_los_Anillos_lectura.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7d/El_Se%C3%B1or_de_los_Anillos_lectura.jpg/600px-El_Se%C3%B1or_de_los_Anillos_lectura.jpg 2x" data-file-width="2048" data-file-height="1536" /></a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15228?uselang=ca#P18" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;padding-right:1.2em; width:40%; background:#eeeeee; text-align:start">Tipus</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1667921" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1667921">sèrie de novel·les</a>, <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q13593966" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q13593966">trilogia literària</a> i <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q7725310" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q7725310">sèrie</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15228?uselang=ca#P31" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;background:Moccasin;">Fitxa</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;padding-right:1.2em; width:40%; background:#eeeeee; text-align:start">Autor</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/J._R._R._Tolkien" title="J. R. R. Tolkien">J. R. R. Tolkien</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15228?uselang=ca#P50" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;padding-right:1.2em; width:40%; background:#eeeeee; text-align:start">Llengua</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Angl%C3%A8s" title="Anglès">anglès</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15228?uselang=ca#P364" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;padding-right:1.2em; width:40%; background:#eeeeee; text-align:start">Publicació</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Regne_de_la_Gran_Bretanya" title="Regne de la Gran Bretanya">Regne de la Gran Bretanya</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15228?uselang=ca#P291" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a>, <a href="/wiki/Regne_Unit" title="Regne Unit">Regne Unit</a>, 1954 <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15228?uselang=ca#P577" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;padding-right:1.2em; width:40%; background:#eeeeee; text-align:start">Editorial</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q95145" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q95145">George Allen & Unwin</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15228?uselang=ca#P123" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;padding-right:1.2em; width:40%; background:#eeeeee; text-align:start">Format per</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/La_Germandat_de_l%27Anell" title="La Germandat de l'Anell">La Germandat de l'Anell</a> <a href="/wiki/Pr%C3%B2leg_del_Senyor_dels_Anells" title="Pròleg del Senyor dels Anells">Pròleg del Senyor dels Anells</a> <a href="/wiki/El_retorn_del_rei" title="El retorn del rei">El retorn del rei</a> <a href="/wiki/Les_Dues_Torres" title="Les Dues Torres">Les Dues Torres</a> <a href="/wiki/Ap%C3%A8ndixs_d%27El_Senyor_dels_Anells" class="mw-redirect" title="Apèndixs d'El Senyor dels Anells">Apèndixs d'El Senyor dels Anells</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15228?uselang=ca#P527" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;background:Moccasin;">Edició en català</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;padding-right:1.2em; width:40%; background:#eeeeee; text-align:start">Traductor</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Francesc_Parcerisas" class="mw-redirect" title="Francesc Parcerisas">Francesc Parcerisas</a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;padding-right:1.2em; width:40%; background:#eeeeee; text-align:start">Editorial</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/w/index.php?title=Editorial_Vicens_Vives&action=edit&redlink=1" class="new" title="Editorial Vicens Vives (encara no existeix)">editorial Vicens Vives</a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;padding-right:1.2em; width:40%; background:#eeeeee; text-align:start">Publicació</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/1986" title="1986">1986</a> <a href="/wiki/2002" title="2002">2002 (edició de butxaca)</a></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;background:Moccasin;">Dades i xifres</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;padding-right:1.2em; width:40%; background:#eeeeee; text-align:start">Gènere</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Fantasia" title="Fantasia">fantasia</a>, <a href="/wiki/Alta_fantasia" title="Alta fantasia">alta fantasia</a> i <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q21802675" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q21802675">aventures</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15228?uselang=ca#P136" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;padding-right:1.2em; width:40%; background:#eeeeee; text-align:start">Personatges</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><div class="mw-collapsible mw-collapsed" style="border:none; padding: 0;"><div class="" style="width:100%;" align="left"></div><div class="mw-collapsible-content" style="text-align:left;"><a href="/wiki/Llista_de_personatges_del_Senyor_dels_Anells" title="Llista de personatges del Senyor dels Anells">llista de personatges de la Terra Mitjana</a> <a href="/wiki/%C3%80ragorn" title="Àragorn">Àragorn</a> <a href="/wiki/Bilbo_Saquet" title="Bilbo Saquet">Bilbo Saquet</a> <a href="/wiki/B%C3%B3romir" title="Bóromir">Bóromir</a> <a href="/wiki/%C3%89lrond" title="Élrond">Élrond</a> <a href="/wiki/%C3%89owyn" title="Éowyn">Éowyn</a> <a href="/wiki/F%C3%A0ramir" title="Fàramir">Fàramir</a> <a href="/wiki/Frodo_Saquet" title="Frodo Saquet">Frodo Saquet</a> <a href="/wiki/Gal%C3%A0driel" title="Galàdriel">Galàdriel</a> <a href="/wiki/G%C3%A0ndalf" title="Gàndalf">Gàndalf</a> <a href="/wiki/Guimli" title="Guimli">Guimli</a> <a href="/wiki/G%C3%B2l%C2%B7lum" title="Gòl·lum">Gòl·lum</a> <a href="/wiki/L%C3%A9golas" title="Légolas">Légolas</a> <a href="/wiki/Meriadoc_Brandiboc" title="Meriadoc Brandiboc">Meriadoc Brandiboc</a> <a href="/wiki/Peregr%C3%ADn_Tuc" title="Peregrín Tuc">Peregrín Tuc</a> <a href="/wiki/Samseny_Gamg%C3%AD" title="Samseny Gamgí">Samseny Gamgí</a> <a href="/wiki/S%C3%A0ruman" title="Sàruman">Sàruman</a> <a href="/wiki/Th%C3%A9oden" title="Théoden">Théoden</a> <a href="/wiki/%C3%89omer" title="Éomer">Éomer</a> <a href="/wiki/S%C3%A0uron" title="Sàuron">Sàuron</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q261584" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q261584">boca de Sàuron</a> <a href="/wiki/R%C3%A0dagast" title="Ràdagast">Ràdagast</a> <a href="/wiki/Barbarbrat" title="Barbarbrat">Barbarbrat</a> <a href="/wiki/Rei_bruixot_d%27%C3%80ngmar" title="Rei bruixot d'Àngmar">Rei bruixot d'Àngmar</a> <a href="/wiki/Is%C3%ADldur" title="Isíldur">Ísildur</a> <a href="/wiki/D%C3%A9nethor" title="Dénethor">Dénethor II</a> <a href="/wiki/Grima_Llenguadeserp" title="Grima Llenguadeserp">Gríma</a> <a href="/wiki/Glorf%C3%ADndel" title="Glorfíndel">Glorfíndel</a> <a href="/wiki/Tom_Bombadil" title="Tom Bombadil">Tom Bombadil</a> <a href="/wiki/Thr%C3%A0nduil" title="Thrànduil">Thrànduil</a> <a href="/wiki/Arwen" title="Arwen">Arwen</a> <a href="/wiki/Guil-galad" title="Guil-galad">Guil-galad</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q462760" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q462760">Guardià de l'Aigua</a> <a href="/wiki/C%C3%A8leborn" class="mw-redirect" title="Cèleborn">Cèleborn</a> <a href="/wiki/C%C3%ADrdam" class="mw-redirect" title="Círdam">Círdam</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q793290" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q793290">Béregond</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15228?uselang=ca#P674" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a> </div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;padding-right:1.2em; width:40%; background:#eeeeee; text-align:start">Lloc de la narració</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Terra_Mitjana" title="Terra Mitjana">Terra Mitjana</a> <a href="/wiki/La_Comarca" title="La Comarca">La Comarca</a> <a href="/wiki/M%C3%B3rdor" title="Mórdor">Mórdor</a> <a href="/wiki/G%C3%B3ndor" title="Góndor">Góndor</a> <a href="/wiki/Lothl%C3%B3rien" title="Lothlórien">Lothlórien</a> <a href="/wiki/R%C3%B2han" title="Ròhan">Ròhan</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15228?uselang=ca#P840" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;padding-right:1.2em; width:40%; background:#eeeeee; text-align:start">Descriu l'univers de ficció</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q81738" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q81738">llegendari de Tolkien</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15228?uselang=ca#P1434" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;background:Moccasin;">Premis</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;padding-right:1.2em; width:40%; background:#eeeeee; text-align:start">Nominacions</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q142392" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q142392">Premi Prometheus</a>, <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q142392" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q142392">Premi Prometheus</a>, <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q142392" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q142392">Premi Prometheus</a>, <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q142392" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q142392">Premi Prometheus</a>, <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q142392" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q142392">Premi Prometheus</a>, <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q142392" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q142392">Premi Prometheus</a>, <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q142392" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q142392">Premi Prometheus</a> i <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q142392" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q142392">Premi Prometheus</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15228?uselang=ca#P1411" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;padding-right:1.2em; width:40%; background:#eeeeee; text-align:start">Premis</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q20899118" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q20899118">top 100 de llibres de ciència-ficció i fantasia de la National Public Radio</a> (11 agost 2011) <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1666525" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1666525">International Fantasy Award</a> (1957) <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q142392" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q142392">Premi Prometheus</a> (2009) <a href="/wiki/Els_100_llibres_del_segle_de_Le_Monde" title="Els 100 llibres del segle de Le Monde">Els 100 llibres del segle de Le Monde</a> (1999) <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15228?uselang=ca#P166" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;background:Moccasin;">Sèrie</th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><div style="float: left;">← <a href="/wiki/El_h%C3%B2bbit" title="El hòbbit">El hòbbit</a> i <a href="/wiki/El_Silmar%C3%ADl%C2%B7lion" title="El Silmaríl·lion">El Silmaríl·lion</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15228?uselang=ca#P155" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a> </div><div style="float: right;"><a href="/wiki/El_Silmar%C3%ADl%C2%B7lion" title="El Silmaríl·lion">El Silmaríl·lion</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15228?uselang=ca#P156" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a> →</div></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;background:Moccasin;">Altres</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;padding-right:1.2em; width:40%; background:#eeeeee; text-align:start">OCLC</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.worldcat.org/oclc/1487587">1487587</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15228?uselang=ca#P243" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><figure class="mw-default-size mw-halign-center" typeof="mw:File"><audio id="mwe_player_0" controls="" preload="none" data-mw-tmh="" class="mw-file-element" width="220" style="width:220px;" data-durationhint="4472" data-mwtitle="Es-El_Señor_de_los_Anillos-article.ogg" data-mwprovider="wikimediacommons"><source src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/1/1f/Es-El_Se%C3%B1or_de_los_Anillos-article.ogg" type="audio/ogg; codecs="vorbis"" data-width="0" data-height="0" /><source src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/transcoded/1/1f/Es-El_Se%C3%B1or_de_los_Anillos-article.ogg/Es-El_Se%C3%B1or_de_los_Anillos-article.ogg.mp3" type="audio/mpeg" data-transcodekey="mp3" data-width="0" data-height="0" /></audio><figcaption></figcaption></figure> <div class="center"><a href="/wiki/Fitxer:Es-El_Se%C3%B1or_de_los_Anillos-article.ogg" title="Fitxer:Es-El Señor de los Anillos-article.ogg">Fitxer d'àudio parlat</a> (<a href="/wiki/Castell%C3%A0" title="Castellà">castellà</a>) <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15228?uselang=ca#P989" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><hr /> <a href="https://musicbrainz.org/work/ccefd76a-b870-4ed0-aa04-d391c8e98cb6" title="Musicbrainz: ccefd76a-b870-4ed0-aa04-d391c8e98cb6" rel="nofollow"><img alt="Musicbrainz: ccefd76a-b870-4ed0-aa04-d391c8e98cb6" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9e/MusicBrainz_Logo_%282016%29.svg/19px-MusicBrainz_Logo_%282016%29.svg.png" decoding="async" width="19" height="22" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9e/MusicBrainz_Logo_%282016%29.svg/29px-MusicBrainz_Logo_%282016%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9e/MusicBrainz_Logo_%282016%29.svg/39px-MusicBrainz_Logo_%282016%29.svg.png 2x" data-file-width="127" data-file-height="144" /></a> <a href="https://www.goodreads.com/work/editions/3462456" title="Goodreads work: 3462456" rel="nofollow"><img alt="Goodreads work: 3462456" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Goodreads_%27g%27_logo.svg/20px-Goodreads_%27g%27_logo.svg.png" decoding="async" width="20" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Goodreads_%27g%27_logo.svg/30px-Goodreads_%27g%27_logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Goodreads_%27g%27_logo.svg/40px-Goodreads_%27g%27_logo.svg.png 2x" data-file-width="512" data-file-height="512" /></a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15228?uselang=ca#identifiers" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr></tbody></table> El Senyor dels Anells (<a href="/wiki/Angl%C3%A8s" title="Anglès">anglès</a>: The Lord of the Rings) és una <a href="/wiki/Novel%C2%B7la" title="Novel·la">novel·la</a> <a href="#cite_note-2">[a]</a> de <a href="/wiki/Fantasia" title="Fantasia">fantasia</a> <a href="/wiki/%C3%88pica" title="Èpica">èpica negra</a><a href="#cite_note-3">[2]</a> de l'autor i erudit anglès <a href="/wiki/J._R._R._Tolkien" title="J. R. R. Tolkien">J. R. R. Tolkien</a>. Ambientada a la <a href="/wiki/Terra_Mitjana" title="Terra Mitjana">Terra Mitjana</a>, destinada a ser la Terra en un temps llunyà del passat, la història va començar com una seqüela del llibre infantil de Tolkien de 1937 <a href="/wiki/El_H%C3%B2bbit" class="mw-redirect" title="El Hòbbit">El Hòbbit</a>, però finalment es va convertir en una obra molt més gran. Escrit per etapes entre 1937 i 1949,<a href="#cite_note-Carta_#282-4">[3]</a> El Senyor dels Anells és un dels <a href="/wiki/Llista_dels_llibres_m%C3%A9s_venuts" title="Llista dels llibres més venuts">llibres més venuts mai escrits</a>, amb més de 150 milions de còpies venudes.<a href="#cite_note-thestar-5">[4]</a> El títol fa referència al principal <a href="/wiki/Dolent" title="Dolent">antagonista</a> de la història, el <a href="/wiki/Senyor_Fosc" title="Senyor Fosc">Senyor Fosc</a> de <a href="/wiki/M%C3%B3rdor" title="Mórdor">Mórdor</a>, <a href="/wiki/S%C3%A0uron" title="Sàuron">Sàuron</a>, que en una època anterior va crear l'<a href="/wiki/Anell_%C3%9Anic" title="Anell Únic">Anell Únic</a> per governar els altres <a href="/wiki/Anells_del_Poder" class="mw-redirect" title="Anells del Poder">Anells del Poder</a> donats a homes, nans i elfs, en la seva campanya per conquerir tota la Terra Mitjana. En <a href="/wiki/S%C3%A0uron" title="Sàuron">Sàuron</a>, per la seva banda, era el servent d'un anterior Senyor Fosc, en <a href="/wiki/Morgoth" class="mw-redirect" title="Morgoth">Morgoth</a> (o Melkor), un dels protagonistes d'<a href="/wiki/El_Silmar%C3%ADl%C2%B7lion" title="El Silmaríl·lion">El Silmaríl·lion</a> de Tolkien. Des d'uns inicis casolans a <a href="/wiki/La_Comarca" title="La Comarca">la Comarca</a>, la terra dels <a href="/wiki/H%C3%B2bbit" title="Hòbbit">hòbbits</a> que recorda la campinya anglesa, la història abasta la Terra Mitjana, després de la recerca per destruir l'Anell únic principalment a través dels ulls dels hòbbits <a href="/wiki/Frodo_Baggins" class="mw-redirect" title="Frodo Baggins">Frodo</a>, <a href="/wiki/Samwise_Gamgee" class="mw-redirect" title="Samwise Gamgee">Sam</a>, <a href="/wiki/Meriadoc_Brandybuck" class="mw-redirect" title="Meriadoc Brandybuck">Merry</a> i <a href="/wiki/Peregrin_Took" class="mw-redirect" title="Peregrin Took">Pippin</a>. Encara que sovint s'anomena trilogia, l'obra va ser pensada per Tolkien per ser un volum d'un conjunt de dos volums juntament amb <a href="/wiki/El_Silmar%C3%ADl%C2%B7lion" title="El Silmaríl·lion">El Silmaríl·lion</a>.<a href="#cite_note-tale-6">[5]</a><a href="#cite_note-7">[6]</a> Per raons econòmiques, El Senyor dels Anells es va publicar al llarg d'un any, del 29 de juliol de 1954 al 20 d'octubre de 1955, en tres volums<a href="#cite_note-tale-6">[5]</a><a href="#cite_note-8">[7]</a> titulats <a href="/wiki/La_Germandat_de_l%27Anell" title="La Germandat de l'Anell">La Germandat de l'Anell</a>, <a href="/wiki/Les_Dues_Torres" title="Les Dues Torres">Les Dues Torres</a> i <a href="/wiki/El_Retorn_del_Rei" class="mw-redirect" title="El Retorn del Rei">El Retorn del Rei</a>. L'obra està dividida internament en sis llibres, dos per volum, amb diversos apèndixs de material de fons. Algunes edicions posteriors imprimeixen l'obra sencera en un sol volum, seguint la intenció original de l'autor. L'obra de Tolkien, després d'una recepció inicialment mixta per part de l'establishment literari, ha estat objecte d'<a href="/w/index.php?title=Temes_del_Senyor_dels_Anells&action=edit&redlink=1" class="new" title="Temes del Senyor dels Anells (encara no existeix)">una àmplia anàlisi dels seus temes</a> i orígens. <a href="/w/index.php?title=Influ%C3%A8ncies_de_Tolkien&action=edit&redlink=1" class="new" title="Influències de Tolkien (encara no existeix)">Les influències</a> en aquesta obra anterior i en la història d' El Senyor dels Anells inclouen la <a href="/wiki/Filologia" title="Filologia">filologia</a>, la <a href="/wiki/Mitologia" title="Mitologia">mitologia</a> (en especial la <a href="/wiki/Mitologia_n%C3%B2rdica" title="Mitologia nòrdica">mitologia nòrdica</a> amb textos com <a href="/wiki/Beowulf" title="Beowulf">Beowulf</a>,)<a href="#cite_note-9">[8]</a> el <a href="/wiki/Cristianisme" title="Cristianisme">cristianisme</a>, les obres de fantasia anteriors i les seves pròpies experiències a la <a href="/wiki/Primera_Guerra_Mundial" title="Primera Guerra Mundial">Primera Guerra Mundial</a>, com ell mateix explicà als primers crítics. Des de llavors, El Senyor dels Anells s'ha reimprès moltes vegades i s'ha <a href="/w/index.php?title=Traduccions_de_El_Senyor_dels_Anells&action=edit&redlink=1" class="new" title="Traduccions de El Senyor dels Anells (encara no existeix)">traduït a almenys 38 idiomes</a>.<a href="#cite_note-languages-10">[b]</a> La seva popularitat perdurable ha donat lloc a nombroses referències en la cultura popular, la fundació de moltes societats pels fans de les obres de Tolkien,<a href="#cite_note-11">[9]</a> i la publicació de molts llibres sobre Tolkien i les seves obres. Ha inspirat nombroses obres derivades, com ara pintures, música, pel·lícules, televisió, videojocs i jocs de taula, ajudant a crear i donar forma al gènere fantàstic modern, dins del qual es considera un dels llibres més grans de tots els temps. S'han fet adaptacions guardonades de El Senyor dels Anells per a la <a href="/w/index.php?title=The_Lord_of_the_Rings_(s%C3%A8rie_de_r%C3%A0dio_de_1981)&action=edit&redlink=1" class="new" title="The Lord of the Rings (sèrie de ràdio de 1981) (encara no existeix)">ràdio</a>, el <a href="/w/index.php?title=Lord_of_the_Rings_(musical)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Lord of the Rings (musical) (encara no existeix)">teatre</a> i el <a href="/wiki/El_Senyor_dels_Anells_(s%C3%A8rie_de_pel%C2%B7l%C3%ADcules)" title="El Senyor dels Anells (sèrie de pel·lícules)">cinema</a>. Ha estat anomenada la millor novel·la britànica de tots els temps a <a href="/wiki/The_Big_Read" title="The Big Read">The Big Read</a> de la <a href="/wiki/BBC" title="BBC">BBC</a>. <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Sinopsi">Sinopsi</h2>[<a href="/w/index.php?title=El_Senyor_dels_Anells&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Sinopsi">modifica</a>]</div> Si bé Tolkien va concebre El Senyor dels Anells com una sola història, la novel·la va ser dividida en tres parts per motius editorials: <a href="/wiki/La_Germandat_de_l%27Anell" title="La Germandat de l'Anell">La Germandat de l'Anell</a>, <a href="/wiki/Les_Dues_Torres" title="Les Dues Torres">Les Dues Torres</a> i <a href="/wiki/El_Retorn_del_Rei" class="mw-redirect" title="El Retorn del Rei">El Retorn del Rei</a>, i compta a més amb un llibre d'<a href="/w/index.php?title=Ap%C3%A8ndixs_de_El_Senyor_dels_Anells&action=edit&redlink=1" class="new" title="Apèndixs de El Senyor dels Anells (encara no existeix)">apèndixs</a>. Tot i aquesta divisió, el llibre no és una <a href="/wiki/Trilogia" title="Trilogia">trilogia</a> i al mateix Tolkien li molestava que l'anomenessin així, ja que des del principi estava escrit per formar un sol tom, però l'<a href="/wiki/Editorial" title="Editorial">editorial</a> <a href="/wiki/George_Allen_%26_Unwin" class="mw-redirect" title="George Allen & Unwin">George Allen & Unwin</a> va decidir dividir-lo en tres a causa de la seva longitud i cost. Les úniques divisions naturals que va fer Tolkien són els llibres I, II, III, IV, V i VI.<a href="#cite_note-12">[10]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_Germandat_de_l'Anell">La Germandat de l'Anell</h3>[<a href="/w/index.php?title=El_Senyor_dels_Anells&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: La Germandat de l'Anell">modifica</a>]</div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/La_Germandat_de_l%27Anell" title="La Germandat de l'Anell">La Germandat de l'Anell</a></div> És el primer dels tres volums que formen l'obra. Està subdividit alhora en dues parts, precedides d'un <a href="/wiki/Pr%C3%B2leg" title="Pròleg">pròleg</a>. Després d'aquest, Tolkien va introduir un petit apartat titulat Nota sobre els arxius de la Comarca, que no va aparèixer fins a la segona edició de La Germandat de l'Anell,<a href="#cite_note-Los_pueblos_de_la_Tierra_Media-13">[11]</a> i on enumera les fonts que se suposa que han estat usades a l'hora d'escriure el llibre (atès que ell pretén donar a entendre que el seu <a href="/w/index.php?title=Legendarium&action=edit&redlink=1" class="new" title="Legendarium (encara no existeix)">legendarium</a> va ser real). Al principi, Tolkien va establir que el volum es digués Creix l'Ombra,<a href="#cite_note-carta_#136-14">[12]</a> però va decidir canviar-ho per El retorn de l'Ombra.<a href="#cite_note-carta_#139-15">[13]</a> No obstant això, deu dies després d'aquesta elecció, va decidir canviar-ho de nou pel definitiu, La Germandat de l'Anell, car aquest s'adequava més a la trama.<a href="#cite_note-carta_#140-16">[14]</a> Els llibres I i II, dels quals consta aquest volum, van tenir també al principi títol: L'Anell es posa en camí i L'Anell va al Sud, respectivament. En un manuscrit del llibre que es conserva a la <a href="/w/index.php?title=Universitat_Marquette&action=edit&redlink=1" class="new" title="Universitat Marquette (encara no existeix)">Universitat Marquette</a> de <a href="/wiki/Milwaukee" title="Milwaukee">Milwaukee</a>, a l'índex apareixen dos títols diferents: El primer viatge i El viatge dels nou companys,<a href="#cite_note-carta_#136-14">[12]</a> Tanmateix, aquests títols per als llibres van ser finalment anul·lats a la versió publicada. <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Pròleg">Pròleg</h4>[<a href="/w/index.php?title=El_Senyor_dels_Anells&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Pròleg">modifica</a>]</div> Precedint les dues parts de les quals es troba formada La Germandat de l'Anell, Tolkien va escriure un pròleg dedicat als <a href="/wiki/H%C3%B2bbits" class="mw-redirect" title="Hòbbits">hòbbits</a>, ja que, com diuen les primeres paraules de la novel·la, els considerava els principals protagonistes d'aquesta. A causa de la gran importància que Tolkien li va donar, va trigar més de deu anys a completar-ho i això no passaria fins poc abans de la publicació de La Germandat de l'Anell.<a href="#cite_note-Los_pueblos_de_la_Tierra_Media-13">[11]</a> Va escriure la primera versió del pròleg entre els anys 1938 i 1939, molt poc després de començar a compondre la història de El Senyor dels Anells, encara que aquesta versió era encara molt pobre.<a href="#cite_note-Los_pueblos_de_la_Tierra_Media-13">[11]</a> Arran del desenvolupament de la novel·la completa, el pròleg va experimentar grans canvis, existint diverses versions, de les quals algunes van ser publicades per <a href="/wiki/Christopher_Tolkien" title="Christopher Tolkien">Christopher Tolkien</a> en els llibres <a href="/w/index.php?title=El_retorn_de_l%27Ombra&action=edit&redlink=1" class="new" title="El retorn de l'Ombra (encara no existeix)">El retorn de l'Ombra</a> i <a href="/w/index.php?title=Els_pobles_de_la_Terra_Mitja&action=edit&redlink=1" class="new" title="Els pobles de la Terra Mitja (encara no existeix)">Els pobles de la Terra Mitja</a>. La versió final del pròleg està formada per quatre seccions: <ul><li>"Dels hòbbits": és l'únic lloc on es pot trobar la història dels hòbbits abans dels esdeveniments de El Senyor dels Anells, a més d'una anàlisi sobre les seves principals característiques físiques, hàbits i la seva cultura.</li> <li>"De l'herba per a pipa": descriu una de les principals aficions dels Hòbbits, fumar en <a href="/wiki/Pipa" title="Pipa">pipa</a> i els orígens d'aquest hàbit.</li> <li>"De l'ordenació de la Comarca": descriu les principals divisions geogràfiques de <a href="/wiki/La_Comarca" title="La Comarca">la Comarca</a>, la seva política i serveis públics.</li> <li>"Del descobriment de l'Anell": aquí Tolkien ofereix un resum de El Hòbbit, fent especial èmfasi en la part en què en <a href="/w/index.php?title=Bilbo_Bolset&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bilbo Bolset (encara no existeix)">Bilbo</a> descobreix l'Anell Únic i la seva trobada amb la criatura <a href="/wiki/G%C3%B2l%C2%B7lum" title="Gòl·lum">Gòl·lum</a>.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Llibre_I">Llibre I</h4>[<a href="/w/index.php?title=El_Senyor_dels_Anells&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Llibre I">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:One_Ring_Blender_Render.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d4/One_Ring_Blender_Render.png/220px-One_Ring_Blender_Render.png" decoding="async" width="220" height="206" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d4/One_Ring_Blender_Render.png/330px-One_Ring_Blender_Render.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d4/One_Ring_Blender_Render.png/440px-One_Ring_Blender_Render.png 2x" data-file-width="1945" data-file-height="1824" /></a><figcaption><a href="/wiki/G%C3%A0ndalf" title="Gàndalf">Gàndalf</a> prova que l'anell d'en Frodo és l'<a href="/wiki/Anell_%C3%9Anic" title="Anell Únic">Anell Únic</a> en llençar-lo a la llar de foc d'en Frodo, revelant el seu text ocult</figcaption></figure> L'obra comença amb la notícia de la celebració del 111è aniversari d'en <a href="/wiki/Bilbo_Saquet" title="Bilbo Saquet">Bilbo Saquet</a> a la Comarca. Tot i això, per a Bilbo aquesta gran festa té com a motiu principal la seva partida cap al seu últim viatge, producte del desig d'acabar els seus dies en pau i tranquil·litat. El <a href="/wiki/Maiar" title="Maiar">mag</a> <a href="/wiki/G%C3%A0ndalf" title="Gàndalf">Gàndalf</a>, amic de Bilbo i qui estava informat de la decisió del hòbbit, també va a la festa. Després del discurs pronunciat per Bilbo, aquest es posa el seu <a href="/wiki/Anell_%C3%9Anic" title="Anell Únic">anell màgic</a> i desapareix davant els sorpresos hòbbits. Gàndalf, que sabia bé el que acabava de fer Bilbo, el troba a l'<a href="/wiki/Atzucac" title="Atzucac">Atzusac</a> i hi té una petita discussió amb ell, ja que es negava a deixar l'anell juntament amb la resta de l'herència al seu nebot <a href="/wiki/Frodo_Saquet" title="Frodo Saquet">Frodo</a>; no obstant això, el mag acaba convencent-lo i Bilbo per fi parteix. Aleshores, a causa dels dubtes que li estava ocasionant l'anell, Gàndalf parteix a la recerca d'informació sobre ell, no sense abans informar a Frodo que el guardi i no el toqui. Gairebé vint anys després, Gàndalf torna a l'Atzusac i li explica a Frodo el que havia descobert sobre l'Anell: que es tracta del mateix que el rei <a href="/wiki/Is%C3%ADldur" title="Isíldur">Isíldur</a> d'<a href="/wiki/%C3%80rnor" title="Àrnor">Àrnor</a> li havia pres al Senyor fosc <a href="/wiki/S%C3%A0uron" title="Sàuron">Sàuron</a> i que molts anys després havia estat trobat per la criatura <a href="/wiki/G%C3%B2l%C2%B7lum" title="Gòl·lum">Gòl·lum</a> després d'haver-se perdut al riu <a href="/wiki/%C3%80nduin" class="mw-redirect" title="Ànduin">Ànduin</a> durant el <a href="/w/index.php?title=Desastre_dels_Camps_Gladis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Desastre dels Camps Gladis (encara no existeix)">Desastre dels Camps Llirials</a>. Tots dos queden llavors a reunir-se de nou en el llogaret de <a href="/wiki/Bree" title="Bree">Bree</a> amb la finalitat de portar després l'Anell Únic a <a href="/wiki/Rivendell" title="Rivendell">Rivendell</a>, on els savis decidiran sobre el seu destí. Juntament amb el seu jardiner <a href="/wiki/Samseny_Gamg%C3%AD" title="Samseny Gamgí">Samseny Gamgí</a>, Frodo traça un pla per sortir de la Comarca amb el pretext d'anar-se'n a viure a <a href="/w/index.php?title=Els_Gams&action=edit&redlink=1" class="new" title="Els Gams (encara no existeix)">Els Gams</a>; però el pla acaba sent descobert per altres dos amics, <a href="/wiki/Peregr%C3%ADn_Tuc" title="Peregrín Tuc">Pippin</a> i <a href="/wiki/Meriadoc_Brandiboc" title="Meriadoc Brandiboc">Merry</a>, que decideixen acompanyar-li també. Després d'endinsar-se al <a href="/wiki/Bosc_Vell" title="Bosc Vell">Bosc Vell</a> per tal d'evitar els camins, els hòbbits són atrapats pel <a href="/w/index.php?title=Vell_Home-Salze&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vell Home-Salze (encara no existeix)">Vell Home-Salze</a>, un <a href="/w/index.php?title=Ucorn&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ucorn (encara no existeix)">ucorn</a>, que els para una trampa; no obstant això, són salvats per un personatge misteriós anomenat <a href="/wiki/Tom_Bombadil" title="Tom Bombadil">Tom Bombadil</a>. Després de passar uns dies a casa seva, els hòbbits parteixen de nou cap a Bree, però acaben perduts a causa de la boira i arriben a les <a href="/w/index.php?title=Falles_dels_T%C3%BAmuls&action=edit&redlink=1" class="new" title="Falles dels Túmuls (encara no existeix)">Falles dels Túmuls</a>. Allí són capturats pels Tumularis, però de nou, després de cantar Frodo una cançó que Tom Bombadil li havia ensenyat, aquest acudeix a ajudar-los i els salva, donant-los unes <a href="/w/index.php?title=Dagues_dels_t%C3%BAmuls&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dagues dels túmuls (encara no existeix)">armes tumulàries</a> perquè puguin defensar-se en el seu viatge. Un cop a Bree, els hòbbits acudeixen a la <a href="/wiki/Posada" class="mw-disambig" title="Posada">posada</a> "<a href="/wiki/El_Cavallet_Presumit" title="El Cavallet Presumit">El Cavallet Presumit</a>" on Frodo havia quedat amb Gàndalf. Accidentalment, el hòbbit es posa l'Anell i alerta així els <a href="/wiki/Nazg%C3%BBl" title="Nazgûl">Nazgûl</a>, els servidors de Sàuron que el persegueixen per arrabassar-li. Gràcies a un amic de Gàndalf, anomenat <a href="/wiki/%C3%80ragorn" title="Àragorn">Àragorn</a>, i al hòbbit Nob, aconsegueixen salvar-se quan els Nazgûl ataquen la posada aquella nit. L'endemà, acompanyats per Àragorn, els hòbbits surten cap a Rivendell. En la seva parada a <a href="/w/index.php?title=Amon_S%C3%BBl&action=edit&redlink=1" class="new" title="Amon Sûl (encara no existeix)">Amon Sûl</a>, els Nazgûl els ataquen de nou, aquesta vegada ferint a Frodo de gravetat. Després de combatre'ls, aconsegueixen escapar i arribar prop del gual de <a href="/w/index.php?title=Bruinen&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bruinen (encara no existeix)">Bruinen</a>, on es troben amb <a href="/wiki/Glorfindel" class="mw-redirect" title="Glorfindel">Glorfindel</a>, un elf de la casa d'Élrond, que els acompanya fins a Rivendell. De nou perseguits, Glorfindel ordena al seu cavall <a href="/w/index.php?title=Asfaloth&action=edit&redlink=1" class="new" title="Asfaloth (encara no existeix)">Asfaloth</a> que s'avanci portant a Frodo muntat i, en arribar al riu, els Nazgûl són arrossegats pel seu corrent gràcies al poder de Rivendell. <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Llibre_II">Llibre II</h4>[<a href="/w/index.php?title=El_Senyor_dels_Anells&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Llibre II">modifica</a>]</div> Dies després, Frodo desperta davant Gàndalf a <a href="/wiki/Rivendell" title="Rivendell">Rivendell</a> i aquest explica el que va passar amb els Nazgûl, com uns elfs l'havien portat fins a Élrond i ell es va encarregar de la seva curació. Després l'informa sobre la celebració d'un consell on acudiran representants dels diferents pobles de la Terra Mitjana i on es tractaran els fets i el tema de l'Anell. En ell, Gàndalf revela la traïció de <a href="/wiki/S%C3%A0ruman" title="Sàruman">Sàruman</a>, a qui va anar a demanar consell i el va retenir pres a <a href="/wiki/%C3%8Dsengard" title="Ísengard">Ísengard</a>, i després de decidir que l'Anell havia de ser destruït en els focs d'Orodruin, Frodo s'ofereix a portar-lo fins allà. Sam, que malgrat no estar convidat al Consell havia escoltat tot d'amagat, s'ofereix per acompanyar el seu amo i Élrond decideix més tard que Gàndalf, Àragorn, Merry, Pippin, un nan anomenat <a href="/wiki/Gimli" class="mw-redirect" title="Gimli">Gimli</a>, el príncep <a href="/wiki/L%C3%A9golas" title="Légolas">Légolas</a> dels <a href="/wiki/Elfs" class="mw-redirect" title="Elfs">elfs</a> del <a href="/wiki/Bosc_Llobreg%C3%B3s" title="Bosc Llobregós">Bosc Llobregós</a> i l'hereu a la senescalia de Góndor, <a href="/wiki/B%C3%B3romir" title="Bóromir">Bóromir</a>, l'acompanyaran també, formant el que és anomenada la <a href="/w/index.php?title=Comunitat_de_l%27Anell&action=edit&redlink=1" class="new" title="Comunitat de l'Anell (encara no existeix)">Germandat de l'Anell</a>. Dos mesos després, la Germandat va inicia el viatge. Passant per <a href="/w/index.php?title=Grevoleda&action=edit&redlink=1" class="new" title="Grevoleda (encara no existeix)">Grevoleda</a> (l'antiga Erègion), arriba fins a les <a href="/wiki/Muntanyes_Boiroses" title="Muntanyes Boiroses">Muntanyes Boiroses</a> i decideixen creuar-les pel <a href="/w/index.php?title=Caradhras&action=edit&redlink=1" class="new" title="Caradhras (encara no existeix)">Caradhras</a>, ja que com més s'acostin al <a href="/w/index.php?title=Pas_de_R%C3%B2han&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pas de Ròhan (encara no existeix)">pas de Ròhan</a>, més a prop estarien d'Ísengard i de ser capturats per Sàruman. No obstant això, davant la possible mort dels hòbbits a causa del mal clima de la muntanya, la Germandat es veu obligada a recular i a travessar les muntanyes per les mines de <a href="/wiki/M%C3%B2ria" title="Mòria">Mòria</a>. Durant el camí cap allà, la Germandat és atacada pels llops de Sàuron, però van aconseguir rebutjar-los i arribar fins a la Porta Oest de Mòria. Allí són atacats pel <a href="/w/index.php?title=Guardi%C3%A0_de_l%27aigua&action=edit&redlink=1" class="new" title="Guardià de l'aigua (encara no existeix)">guardià de l'aigua</a>, un monstre semblant a un <a href="/wiki/Kraken" title="Kraken">kraken</a> que s'havia assentat en un llac proper a la porta i que els tanca dins de les mines. Poc després arriben fins a la <a href="/w/index.php?title=Cambra_de_Mazarbul&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cambra de Mazarbul (encara no existeix)">Cambra de Mazarbul</a>, on hi ha la tomba de <a href="/wiki/Balin" title="Balin">Balin</a>, el senyor de Mòria, i on Gàndalf troba un <a href="/w/index.php?title=Llibre_de_Mazarbul&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llibre de Mazarbul (encara no existeix)">llibre</a> en què un nan narrava els esdeveniments ocorreguts a les mines i com el poble havia estat aniquilat pels orcs. Aleshores comencen a sentir-se tambors i apareixen nombrosos orcs. Després de derrotar a uns quants, la Germandat aconsegueix escapar i arribar fins al <a href="/w/index.php?title=Pont_de_Khazad_D%C3%BBm&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pont de Khazad Dûm (encara no existeix)">pont de Khazad Dûm</a>. Allí un nou enemic més poderós apareix, un <a href="/wiki/B%C3%A0lrog" title="Bàlrog">bàlrog</a>, al qual Gàndalf s'enfronta i aconsegueix llançar pel pont; però, mentre cau, el bàlrog agafa el mag amb el fuet i l'arrossega amb ell cap a l'abisme. Dolguts per la mort de Gàndalf, els membres de la Germandat van arribar al bosc de <a href="/wiki/Lothl%C3%B3rien" title="Lothlórien">Lothlórien</a>, on l'elf <a href="/w/index.php?title=Haldir&action=edit&redlink=1" class="new" title="Haldir (encara no existeix)">Haldir</a> i els seus germans els donen recer i els condueixen fins a <a href="/wiki/Celeborn" class="mw-redirect" title="Celeborn">Celeborn</a> i <a href="/wiki/Galadriel" class="mw-redirect" title="Galadriel">Galadriel</a>, els senyors del bosc. Després de passar un mes descansant allí, la Germandat parteix en tres barques èlfiques seguint el curs del riu <a href="/wiki/%C3%80nduin" class="mw-redirect" title="Ànduin">Ànduin</a>. A <a href="/w/index.php?title=Sarn_Gebir&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sarn Gebir (encara no existeix)">Sarn Gebir</a> són trobats pels orcs que Sàruman havia creat a Ísengard, però aconsegueixen esquivar-los creuant a l'altra riba del riu. En arribar als prats de <a href="/w/index.php?title=Parth_Galen&action=edit&redlink=1" class="new" title="Parth Galen (encara no existeix)">Parth Galen</a>, als peus de l'Amon Hen, Frodo s'aparta dels altres per reflexionar sobre si seguia sol el camí cap a Mórdor, ja que no vol posar en perill els seus amics. Bóromir, que feia temps que desitjava l'Anell, el segueix i l'intenta convèncer perquè no el destrueixi l'Anell i el porti a la seva ciutat, <a href="/wiki/Minas_Tirith" title="Minas Tirith">Minas Tirith</a>, perquè fos usat en la defensa contra Sàuron. Davant la negativa del hòbbit, Bóromir intenta treure-li l'Anell i Frodo se'l posa per fugir-ne. Aleshores Bóromir s'adona del que havia fet i torna al costat de la resta de la Germandat per explicar-lis-ho. Tots surten a la recerca de Frodo, i Àragorn ordena a Bóromir que segueixi Merry i Pippin per protegir-los, mentre ell segueix Sam. No obstant això, Sam troba Frodo a la vora del riu i marxar amb ell en una de les barques abans que Àragorn els trobi. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Les_dues_torres">Les dues torres</h3>[<a href="/w/index.php?title=El_Senyor_dels_Anells&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Les dues torres">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Les_dues_torres" class="mw-redirect" title="Les dues torres">Les dues torres</a></div> És el segon dels tres volums. Al principi, Tolkien el va titular L'Anell a l'Ombra,<a href="#cite_note-carta_#136-14">[12]</a> encara que, poc després, el va canviar per La Ombra s'allarga. Deu dies després d'aquest canvi, Tolkien va escriure al seu editor, <a href="/w/index.php?title=Rayner_Unwin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Rayner Unwin (encara no existeix)">Rayner Unwin</a>, i li va proposar el títol Les dues torres, que finalment seria l'escollit.<a href="#cite_note-carta_#140-16">[14]</a> Pel que fa a quines dues torres es refereix en aquest títol, Tolkien no ho va deixar clar. En aquesta mateixa carta, l'autor deia a Unwin que la identitat de les torres queda a l'ambigüitat, ja que podria referir-se a <a href="/wiki/Orthanc" class="mw-redirect" title="Orthanc">Òrthanc</a> i <a href="/w/index.php?title=Barad-d%C3%BBr&action=edit&redlink=1" class="new" title="Barad-dûr (encara no existeix)">Barad-dûr</a> (les dues torres relacionades amb l'enemic), a <a href="/wiki/Minas_Tirith" title="Minas Tirith">Minas Tirith</a> i Barad-dûr (les dues torres més poderoses de cada bàndol), o a Òrthanc i Cirith Úngol (les dues torres que apareixen en els darrers moments de la trama de cada llibre).<a href="#cite_note-carta_#140-16">[14]</a> En una carta posterior, Tolkien assegura que es tracten d'Òrthanc i <a href="/w/index.php?title=Cirith_Ungol&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cirith Ungol (encara no existeix)">Cirith Úngol</a>, però a causa de la importància donada a l'oposició entre Barad-dûr i Minas Tirith, la identitat quedava equívoca.<a href="#cite_note-17">[15]</a> El llibre està subdividit al seu torn en dues parts, els llibres III i IV, que durant el temps que Tolkien va decidir que els sis llibres portessin nom, aquests dos van ser batejats com La traïció d'Ísengard i L'Anell va a l'Est, respectivament.<a href="#cite_note-carta_#136-14">[12]</a> No obstant això, en el manuscrit conservat a la Universitat Marquette, els títols que apareixen són: La traïció d'Ísengard i El viatge dels portadors de l'Anell.<a href="#cite_note-carta_#136-14">[12]</a> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Llibre_III">Llibre III</h4>[<a href="/w/index.php?title=El_Senyor_dels_Anells&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Llibre III">modifica</a>]</div> Després de la fugida de Frodo i Sam a <a href="/w/index.php?title=Parth_Galen&action=edit&redlink=1" class="new" title="Parth Galen (encara no existeix)">Parth Galen</a>, Bóromir mor a les mans dels <a href="/w/index.php?title=Uruk-hai&action=edit&redlink=1" class="new" title="Uruk-hai (encara no existeix)">Uruk-hai</a> mentre protegia a Merry i Pippin, els quals són capturats pels servents de Sàruman. Àragorn, Légolas i Gimli decideixen llavors perseguir-los amb la finalitat de rescatar els dos hòbbits. A partir d'aquell moment, la narració es divideix en diverses parts: d'una banda, la persecució dels tres caçadors i de l'altra, les peripècies de Merry i Pippin a les mans dels <a href="/wiki/Orc" title="Orc">orcs</a>. En la primera, els tres caçadors es troben amb <a href="/w/index.php?title=%C3%89ored&action=edit&redlink=1" class="new" title="Éored (encara no existeix)">Éored</a> <a href="/wiki/Rohirrim" class="mw-redirect" title="Rohirrim">Rohirrim</a> d'<a href="/wiki/%C3%89omer" title="Éomer">Éomer</a>, Mariscal del Regne de <a href="/wiki/R%C3%B2han" title="Ròhan">Ròhan</a>, qui els informa sobre la batalla al Llindar de Fàngorn on, aparentment, haurien mort els dos hòbbits. Aquesta part culmina quan Àragorn descobreix empremtes, al camp de batalla, que els porten a internar-se al <a href="/wiki/Bosc_de_F%C3%A0ngorn" class="mw-redirect" title="Bosc de Fàngorn">Bosc de Fàngorn</a> i a retrobar-se amb <a href="/wiki/G%C3%A0ndalf" title="Gàndalf">Gàndalf</a>, ara convertit en el Mag Blanc. <figure typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:TREEBEARD.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4d/TREEBEARD.jpg/135px-TREEBEARD.jpg" decoding="async" width="135" height="337" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4d/TREEBEARD.jpg/203px-TREEBEARD.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/4d/TREEBEARD.jpg 2x" data-file-width="270" data-file-height="674" /></a><figcaption>Representació d'en <a href="/wiki/Barbarbrat" title="Barbarbrat">Barbarbrat</a> amb els hòbbits <a href="/wiki/Meriadoc_Brandiboc" title="Meriadoc Brandiboc">Merry</a> i <a href="/wiki/Peregr%C3%ADn_Tuc" title="Peregrín Tuc">Pippin</a>.</figcaption></figure> A l'altra, Merry i Pippin van deixant senyals perquè els caçadors els rescatin, pensant en ardits per escapar, patint la tortura i el cansament. Al final, els hòbbits aconsegueixen escapar-se al mig de la batalla i refugiar-se al <a href="/wiki/Bosc_de_F%C3%A0ngorn" class="mw-redirect" title="Bosc de Fàngorn">bosc de Fàngorn</a>, on es troben amb en <a href="/wiki/Barbarbrat" title="Barbarbrat">Barbarbrat</a>, un <a href="/wiki/Ent" title="Ent">Ent</a>. Aquest els porta a l'interior del bosc a casa seva (una vegada que descobreix que no es tracta d'orcs), ajudant-los a refer-se de les fatigues i assabentant-se de les notícies del món exterior. A l'altre dia, l'ent convoca una assemblea dels seus congèneres per definir el que faran davant el perill que representa Sàruman per a <a href="/wiki/R%C3%B2han" title="Ròhan">Ròhan</a> i per tant a <a href="/wiki/G%C3%B3ndor" title="Góndor">Góndor</a> a l'oest. Després del retrobament amb Gàndalf, els tres caçadors més el mag es dirigeixen a <a href="/w/index.php?title=%C3%89doras&action=edit&redlink=1" class="new" title="Édoras (encara no existeix)">Édoras</a>, on alliberen a <a href="/wiki/Th%C3%A9oden" title="Théoden">Théoden</a> de la influència maligna que exercia el Mag d'Ísengard a través de la seva servent <a href="/wiki/Gr%C3%ADma" class="mw-redirect" title="Gríma">Gríma</a>. Davant la imminència de l'atac de Sàruman, Gàndalf aconsella al Rei de Ròhan replegar-se a l'<a href="/wiki/Abisme_de_Helm" class="mw-redirect" title="Abisme de Helm">Abisme de Helm</a> per defensar millor el territori, cosa que fan així. Mentre preparen el replegament, el mag se'n va de <a href="/w/index.php?title=Meduseld&action=edit&redlink=1" class="new" title="Meduseld (encara no existeix)">Meduseld</a> amb la intenció de seguir una estratègia prefixada per derrotar el seu oponent. En aquesta part, es produeix la <a href="/wiki/Batalla_de_la_Gorja_d%27en_Helm" title="Batalla de la Gorja d'en Helm">batalla de la Gorja d'en Helm</a> on les forces combinades de Rohirrim i <a href="/w/index.php?title=Ucorns&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ucorns (encara no existeix)">Ucorns</a>, després de l'oportuna arribada de Gàndalf amb Rohirrim del <a href="/w/index.php?title=Folde_Oest&action=edit&redlink=1" class="new" title="Folde Oest (encara no existeix)">Folde Oest</a>, derroten per complet a l'exèrcit de la Mà Blanca. Aquestes històries conflueixen en els darrers quatre capítols, del llibre III: després de la batalla, una comitiva integrada per Théoden, Gàndalf, Àragorn, Légolas, Gimli, Éomer i una trentena de cavallers, parteixen cap a Ísengard. En arribar són rebuts, per a sorpresa de tots (menys de Gàndalf) per Merry i Pippin, que estan asseguts a la runa de les <a href="/wiki/%C3%8Dsengard" title="Ísengard">Portes d'Ísengard</a>. Els hòbbits gaudeixen d'un segon esmorzar mentre expliquen als seus amics totes les experiències viscudes des de la seva separació, i relaten com els ents van derrotar Sàruman i van <a href="/w/index.php?title=Destrucci%C3%B3_d%27%C3%8Dsengard&action=edit&redlink=1" class="new" title="Destrucció d'Ísengard (encara no existeix)">destruir Ísengard</a>. Més tard, es dirigeixen a <a href="/wiki/Orthanc" class="mw-redirect" title="Orthanc">Òrthanc</a> per mantenir un diàleg amb el Mag Blanc, que va quedar atrapat dins la torre. La intenció de Gàndalf era donar una altra oportunitat a Sàruman perquè es retractés dels seus actes i els ajudés a vèncer Sàuron. Però ell es nega i llavors decideixen deixar-lo en custòdia d'en Barbarbrat i tancat a Òrthanc. Previ a això, Gríma llança un objecte que Gàndalf s'afanya a guardar entre la roba, llevant-se'l a Pippin. Pippin, intrigat i curiós amb l'objecte que Gàndalf guardava gelosament, i aprofitant que tots dormien al campament de <a href="/w/index.php?title=Dol_Baran&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dol Baran (encara no existeix)">Dol Baran</a>, pren l'objecte i sense saber que es tractava de la <a href="/wiki/Palantir" title="Palantir">Palantir</a> d'Òrthanc, el mira quedant atrapat per la mirada de Sàuron, ja que aquest estava comunicat amb Barad-dûr. Després de tenir visions horribles, involuntàriament el hòbbit revela a Sàuron l'estratègia de Gàndalf. Aquesta desafortunada acció obliga el mag a portar Pippin a <a href="/wiki/Minas_Tirith" title="Minas Tirith">Minas Tirith</a>, capital del Regne de <a href="/wiki/G%C3%B3ndor" title="Góndor">Góndor</a>, per posar-lo fora de perill del Senyor fosc i per preparar la defensa de la ciutat davant la precipitació dels esdeveniments. <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Llibre_IV">Llibre IV</h4>[<a href="/w/index.php?title=El_Senyor_dels_Anells&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Llibre IV">modifica</a>]</div> Després de la seva separació de la resta de la Companyia, Frodo i Sam emprenen el camí cap a Mórdor per les <a href="/w/index.php?title=Emyn_Muil&action=edit&redlink=1" class="new" title="Emyn Muil (encara no existeix)">Emyn Muil</a>. Després de diversos dies vagant a la recerca de camins que els permetessin baixar cap a l'est, es troben amb en <a href="/wiki/G%C3%B2l%C2%B7lum" title="Gòl·lum">Gòl·lum</a>, que havia estat seguint-los des de Mòria. Frodo acaba aconseguint, primer sota amenaces i després amb arguments convincents, que la criatura els guiï cap a Mórdor. Després de sortir d'Emyn Muil i travessar l'<a href="/w/index.php?title=Aiguamoll_dels_Morts&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aiguamoll dels Morts (encara no existeix)">Aiguamoll dels Morts</a>, arriben fins a la <a href="/w/index.php?title=Porta_Negra&action=edit&redlink=1" class="new" title="Porta Negra (encara no existeix)">Porta Negra</a>. No obstant això, l'enorme quantitat d'enemics custodiant-la els impossibilita entrar a Mórdor per ella i, per consell de Gòl·lum, els viatgers decideixen agafar camí cap al pas de <a href="/w/index.php?title=Cirith_Ungol&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cirith Ungol (encara no existeix)">Cirith Úngol</a>, que se suposava menys vigilat per Sàuron. <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Ithilien.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/68/Ithilien.jpg/220px-Ithilien.jpg" decoding="async" width="220" height="155" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/68/Ithilien.jpg/330px-Ithilien.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/68/Ithilien.jpg/440px-Ithilien.jpg 2x" data-file-width="640" data-file-height="452" /></a><figcaption>Dibuix d'Ithilien, de Matěj Čadil.</figcaption></figure> A <a href="/w/index.php?title=Ithilien&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ithilien (encara no existeix)">Ithilien</a>, i a causa d'una badada d'en Sam, que no havia apagat el foc usat per fer el menjar, Fàramir i un grup de muntaners els atrapen i posen sota custòdia, mentre lliuraven una escaramussa amb les tropes del <a href="/w/index.php?title=Harad&action=edit&redlink=1" class="new" title="Harad (encara no existeix)">Harad</a>. Gòl·lum, que havia escapat quan Frodo i Sam són descoberts pels muntaners, acaba sent capturat també davant els ulls de Frodo, fet que fa que la criatura se senti defraudada i traïda pel seu "amo", desfermant així, que torni a aparèixer la seva personalitat obsessionada amb l'Anell. En descobrir Fàramir l'existència de l'objecte, i per tant, el motiu del viatge, comença a debatre's en contradiccions sobre què fer-ne, encara que finalment i contra les lleis del seu regne, el capità deixa lliure els hòbbits perquè continuïn el seu marxa. A la vall del Morgul, Gòl·lum desapareix diverses vegades, planejant la seva traïció i anant d'amagat a preparar el terreny. Després d'arribar al congost de Cirith Úngol i veure la sortida de les tropes del <a href="/w/index.php?title=Rei_Bruixot&action=edit&redlink=1" class="new" title="Rei Bruixot (encara no existeix)">Rei Bruixot</a>, que marxaven cap a <a href="/wiki/Minas_Tirith" title="Minas Tirith">Minas Tirith</a>, els viatgers parteixen per l'escala recta cap a Mórdor. Després d'ascendir, entren a <a href="/w/index.php?title=Torech_Ungol&action=edit&redlink=1" class="new" title="Torech Ungol (encara no existeix)">Torech Ungol</a>, on Gòl·lum torna a desaparèixer per alertar Aranyerra, una aranya gegant, sobre la presència dels hòbbits. Aquests són atacats just quan descobreixen una sortida; Frodo és picat per l'aranya i entra en un estat d'inconsciència que s'assembla a la mort, que no arriba a passar gràcies a la intervenció de Sam, que lluita contra l'aranya i l'obliga a fugir, malferida. Sam, en veure el seu amo aparentment mort, decideix continuar amb la missió ell sol i després de prendre l'Anell Únic, emprèn el camí cap al Morgai; però només havia recorregut uns metres quan veu que el cos inert de Frodo és portat per uns orcs. Afortunadament, Sam els sent comentar entre si que Frodo no és mort, sinó només immobilitzat pel verí de l'aranya. Ocult per l'Anell, el hòbbit marxa cap a la <a href="/w/index.php?title=Torre_de_Cirith_Ungol&action=edit&redlink=1" class="new" title="Torre de Cirith Ungol (encara no existeix)">Torre de Cirith Úngol</a> per rescatar el seu amo. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="El_Retorn_del_Rei">El Retorn del Rei</h3>[<a href="/w/index.php?title=El_Senyor_dels_Anells&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: El Retorn del Rei">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/El_Retorn_del_Rei" class="mw-redirect" title="El Retorn del Rei">El Retorn del Rei</a></div> El Retorn del Rei és el tercer dels tres volums. A l'hora de la seva publicació es va dubtar entre que es digués La Guerra de l'Anell o El retorn del Rei, ja que mentre que Allen & Unwin trobava l'últim comercialment més atractiu, J. R. R. Tolkien preferia el primer perquè no revelava excessivament detalls de la trama i, sobretot, el final de la història;<a href="#cite_note-carta_#140-16">[14]</a> tot i que finalment l'autor va acabar cedint al títol que preferien els editors. El volum també està subdividit al seu torn en dues parts, els llibres V i VI, que originalment portaven els títols La Guerra de l'Anell i La fi de la Tercera Edat, abans de ser anul·lats.<a href="#cite_note-carta_#136-14">[12]</a> Al principi la novel·la acabava amb un <a href="/w/index.php?title=Ep%C3%ADleg_de_El_Senyor_dels_Anells&action=edit&redlink=1" class="new" title="Epíleg de El Senyor dels Anells (encara no existeix)">epíleg</a> en què es veia Sam, la seva dona <a href="/w/index.php?title=Roseta_Cabanelles&action=edit&redlink=1" class="new" title="Roseta Cabanelles (encara no existeix)">Roseta Cabanelles</a> i els fills de tots dos, anys després de la Guerra de l'Anell i en què el cap de família els llegia una carta d'Àragorn, qui en pocs dies faria una visita a la frontera de La Comarca.<a href="#cite_note-18">[16]</a> No obstant, Tolkien va acabar sent convençut perquè no inclogués aquest epíleg,<a href="#cite_note-Carta_144-19">[17]</a> malgrat que ell el considerava necessari.<a href="#cite_note-20">[18]</a> Temps després, <a href="/wiki/Christopher_Tolkien" title="Christopher Tolkien">Christopher Tolkien</a> ho recolliria al costat de les seves diferents versions a <a href="/w/index.php?title=La_fi_de_la_Tercera_Edat&action=edit&redlink=1" class="new" title="La fi de la Tercera Edat (encara no existeix)">La fi de la Tercera Edat</a>, quart volum de la col·lecció titulada <a href="/w/index.php?title=La_hist%C3%B2ria_del_Senyor_dels_Anells&action=edit&redlink=1" class="new" title="La història del Senyor dels Anells (encara no existeix)">La història del Senyor dels Anells</a>. <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Llibre_V">Llibre V</h4>[<a href="/w/index.php?title=El_Senyor_dels_Anells&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Llibre V">modifica</a>]</div> Gàndalf i Pippin cavalquen cap a Minas Tirith a lloms d'<a href="/w/index.php?title=Ombragrisa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ombragrisa (encara no existeix)">Ombragrisa</a> i, després de diversos dies de viatge, arriben a la ciutat i es presenten davant del <a href="/w/index.php?title=Senescals_regents_de_G%C3%B3ndor&action=edit&redlink=1" class="new" title="Senescals regents de Góndor (encara no existeix)">senescal</a> <a href="/wiki/D%C3%A9nethor" title="Dénethor">Dénethor</a>. Pippin li explica els successos ocorreguts a Parth Galen, incloent la mort del seu fill, i acaba oferint-li els seus serveis com a pagament pel deute de gratitud cap a Bóromir. Mentrestant, de camí a Édoras, Àragorn i el rei Théoden es troben a prop dels <a href="/w/index.php?title=Guals_de_l%27Isen&action=edit&redlink=1" class="new" title="Guals de l'Isen (encara no existeix)">Guals de l'Isen</a> amb <a href="/w/index.php?title=Halbarad&action=edit&redlink=1" class="new" title="Halbarad (encara no existeix)">Halbarad</a>, <a href="/w/index.php?title=Elladan&action=edit&redlink=1" class="new" title="Elladan (encara no existeix)">Elladan</a>, <a href="/w/index.php?title=Elrohir&action=edit&redlink=1" class="new" title="Elrohir (encara no existeix)">Elrohir</a> i una companyia de <a href="/wiki/Muntaners_del_nord" class="mw-redirect" title="Muntaners del nord">muntaners del nord</a>, que li transmeten al dúnadan el consell de Gàladriel i, juntament amb ells, decideix prendre el <a href="/w/index.php?title=Camins_dels_Morts&action=edit&redlink=1" class="new" title="Camins dels Morts (encara no existeix)">Camins dels Morts</a>, per on poden arribar al sud de Góndor i així intentar detenir els <a href="/w/index.php?title=Corsaris_d%27Umbar&action=edit&redlink=1" class="new" title="Corsaris d'Umbar (encara no existeix)">corsaris d'Umbar</a>, que, havent pres la ciutat i port de <a href="/w/index.php?title=Pelargir&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pelargir (encara no existeix)">Pelargir</a>, es disposaven a enviar una flota de suport al Rei Bruixot. Légolas i Gimli també parteixen amb Àragorn cap al sender i allà convoquen els <a href="/w/index.php?title=Morts_de_El_Sagrari&action=edit&redlink=1" class="new" title="Morts de El Sagrari (encara no existeix)">morts de El Sagrari</a> perquè aquests, que havien de complir amb un jurament fet a Isíldur en el passat per alliberar-se de la seva maledicció, els acompanyessin en la seva lluita contra els corsaris. Al cinquè dia d'estada de Gàndalf i Pippin a Minas Tirith, una ombra espessa amaga la llum del sol i comença el lloc de la ciutat per part de l'exèrcit del Rei Bruixot. Fàramir és obligat a retirar-se del seu lloc al <a href="/w/index.php?title=Rammas_Echor&action=edit&redlink=1" class="new" title="Rammas Echor (encara no existeix)">Rammas Echor</a> i fuig cap a la ciutat, on informa Gàndalf sobre Frodo i el camí que ha pres per entrar a Mórdor. Dénethor, que comença a mostrar símptomes de bogeria, envia el seu fill de tornada al Rammas Echor en una missió impossible per intentar detenir l'enemic; la missió fracassa i Fàramir torna greument ferit per l'<a href="/w/index.php?title=Al%C3%A8_Negre&action=edit&redlink=1" class="new" title="Alè Negre (encara no existeix)">Alè Negre</a> dels Nazgûl, fet que acaba per embogir Dénethor, qui decideix portar el seu cos a la Casa Mortuòria dels Senescals a Rath Dínen amb la intenció que tots dos siguin cremats en una pira funerària. Pippin, després de presenciar l'atac de bogeria de Dénethor, va a buscar Gàndalf. Mentrestant, els exèrcits del Rei Bruixot acaben de setiar la ciutat i llancen un atac contra la Gran Porta de Mines Tirith, que és enderrocada amb l'ajuda d'un gegantí ariet anomenat Grond. Aleshores el Rei Bruixot entra a la ciutat i Gàndalf, que dirigia la resistència, surt a la seva trobada, enfrontant-se cara a cara amb el Nazgûl. <figure typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Cavalier-rohan.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/be/Cavalier-rohan.jpg/175px-Cavalier-rohan.jpg" decoding="async" width="175" height="145" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/be/Cavalier-rohan.jpg/263px-Cavalier-rohan.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/be/Cavalier-rohan.jpg/350px-Cavalier-rohan.jpg 2x" data-file-width="392" data-file-height="325" /></a><figcaption> Representació d'un cavaller de Ròhan</figcaption></figure> A Ròhan, Théoden reuneix a les seves tropes en un lloc conegut com <a href="/w/index.php?title=El_Sagrari&action=edit&redlink=1" class="new" title="El Sagrari (encara no existeix)">El Sagrari</a>. Durant el sopar, el rei rep la visita d'<a href="/w/index.php?title=Hirgon&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hirgon (encara no existeix)">Hirgon</a>, un emissari del senescal Dénethor que li porta la fletxa vermella, un senyal pel qual Góndor demandava ajuda a Ròhan davant casos de necessitat. Això, juntament amb l'espessa boira negre enviada des de Mórdor i que cobreix tota la regió del sud del riu <a href="/wiki/%C3%80nduin" class="mw-redirect" title="Ànduin">Ànduin</a>, s'afanya amb la mobilització de l'exèrcit de Ròhan i sis mil llancers es disposen a cavalcar cap a Minas Tirith. Merry és alliberat dels serveis al rei Théoden pel fet que la seva grandària els suposaria un problema a l'hora de trobar un cavall veloç per a ell i seria un destorb per a qualsevol genet que el portés a la seva gropa. Quan l'exèrcit estava partint, un genet que es fa anomenar Dernhelm, pren a Merry i el munta amb ell, ocultant-lo entre les vestidures. L'exèrcit es veu obligat a acampar al <a href="/w/index.php?title=Bosc_de_Dr%C3%BAadan&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bosc de Drúadan (encara no existeix)">Bosc de Drúadan</a>, ja que segons els batedors, algunes milles més endavant els esperava un exèrcit d'orcs. Gràcies a l'ajuda de <a href="/w/index.php?title=Gh%C3%A2n-buri-Gh%C3%A2n&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ghân-buri-Ghân (encara no existeix)">Ghân-buri-Ghân</a>, cap de la raça drúedain que habitava en aquest bosc, els rohirrim prenen un camí alternatiu i, al sisè dia de cavalcada, van arribar al Rammas Echor. Théoden disposa les tropes i es llancen a l'atac, just al moment en què el Rei Bruixot penetrava a Mines Tirith. És llavors quan va començar la <a href="/wiki/Batalla_dels_Camps_de_Pel%C3%A8nnor" title="Batalla dels Camps de Pelènnor">batalla dels camps de Pelènnor</a>. Els rohirrim fan retrocedir a l'enemic i els homes de Góndor trenquen el setge, sortint a lluitar a camp obert. Durant la batalla, el Rei Bruixot ataca a Théoden i el seu cavall, Crinerablanca, s'espanta i volteja al seu genet, caient sobre ell. No obstant això, quan el Nazgûl es disposa a rematar al rei, Dernhelm s'interposa entre ells i revela la seva veritable identitat, <a href="/wiki/%C3%89owyn" title="Éowyn">Éowyn</a>, la neboda del rei i germana d'Éomer. Merry, que estava observant l'escena, pren la seva espasa i li dona al Nazgûl una estocada al tendó, mentre Éowyn, amb un braç malferit, descarrega un cop amb la seva espasa sobre l'elm del Rei Bruixot, que mor. És llavors quan arriben a <a href="/w/index.php?title=Harlond&action=edit&redlink=1" class="new" title="Harlond (encara no existeix)">Harlond</a> els vaixells dels corsaris i els orcs veuen sorpresos com baixen Àragorn, Légolas i Gimli, acompanyats de centenars d'homes del sud de Góndor que se sumen a la batalla i aconsegueixen la victòria. Gàndalf, qui havia estat alertat per Pippin, torna al sisè cercle de Minas Tirith durant la batalla amb per tractar d'aturar a Dénethor. En arribar a Rath Dínen es trava en lluita amb l'embogit senescal i aconsegueix rescatar el moribund Fàramir, però no a Dénethor, que mor a la pira. Finalitzada la batalla, els capitans dels exèrcits decideixen, per idea de Gàndalf, desviar l'atenció de Sàuron perquè Frodo pugui complir la seva missió i, amb les forces que els queden, es dirigeixen cap a la Porta Negra. Un cop allà i després de negar-se a les condicions de Sàuron, s'inicia la batalla. <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Llibre_VI">Llibre VI</h4>[<a href="/w/index.php?title=El_Senyor_dels_Anells&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Llibre VI">modifica</a>]</div> A causa de la cobdícia que desperta entre ells la <a href="/w/index.php?title=Cota_de_malla_de_mithril&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cota de malla de mithril (encara no existeix)">cota de malla de mithril</a> de Frodo, els orcs de Cirith Úngol acaben matant-se entre ells, facilitant així el rescat del seu amo per part de Sam. Disfressats amb vestidures d'orcs, els hòbbits emprenen el viatge cap a l'Orodruin, durant el qual són incorporats a una tropa d'orcs, encara que poc després aconsegueixen fugir. Després de dos dies de marxa i després d'haver-se desfet de tot pes inútil, arriben als peus de la Muntanya del Destí. A la vora de l'esgotament, Sam comença a enfilar-se la muntanya carregat amb el cos gairebé exànime del seu amo, a causa de l'esgotament produït per l'Anell. Passada la meitat del sender, són atacats per Gòl·lum i mentre Sam se'n fa càrrec, Frodo continua ascendint; però Sam és incapaç de matar la criatura i el deixa marxar costa avall. Sam va llavors a la recerca de Frodo i arriba a <a href="/w/index.php?title=Sammath_Naur&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sammath Naur (encara no existeix)">Sammath Naur</a>, on el troba a la vora de la Esquerda del Destí. Tot i això, l'Anell acaba d'apoderar-se de la voluntat de Frodo i, després de negar-se a llançar-lo a la <a href="/wiki/Lava" title="Lava">lava</a>, se'l posa. En aquest moment reapareix Gòl·lum, que deixa mig inconscient Sam i lluita contra un invisible Frodo, arrencant-li d'una mossegada el dit anular de la mà, amb l'Anell en ell. Tal és l'alegria de Gòl·lum per haver recuperat el seu tresor que, sense adonar-se'n, cau per l'esquerda, morint i destruint-se així l'Anell. Sàuron és derrotat per fi, juntament amb totes les seves obres, i l'Orodruin esclata en flames, consumint a l'aire als Nazgûl, que en aquells moments es dirigien allí per l'Anell. Mentrestant, a la Porta Negra, els guerrers de Ròhan i Góndor aprofiten el desconcert dels enemics per contraatacar i els derroten. Dies després, Sam i Frodo desperten a Ithilien. Havien estat rescatats dels vessants de l'Orodruin per <a href="/w/index.php?title=Gwaihir&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gwaihir (encara no existeix)">Gwaihir</a> i dues àguiles més que van ser conduïdes per Gàndalf fins al lloc. Després de recuperar-se físicament, es dirigeixen a Minas Tirith, on van assistir com a herois a la coronació d'Àragorn i a la unió d'aquest amb <a href="/wiki/Arwen" title="Arwen">Arwen</a>, la filla d'Élrond. Éomer es converteix en el nou rei de Ròhan, i la seva germana Éowyn es va casar amb Fàramir, que és nomenat senescal. Després d'acudir al funeral del Rei Théoden a Édoras, els membres de la Companyia posen rumb a Rivendell, i durant el viatge van prenent diferents camins. En el seu pas per Òrthanc, Barbarbrat els informa que havia deixat escapar Sàruman, a qui més tard van trobar a les <a href="/w/index.php?title=Terres_Brunes&action=edit&redlink=1" class="new" title="Terres Brunes (encara no existeix)">Terres Brunes</a> al costat de Llengua de Serp, i que tots dos es van negar a rebre ajuda. Un cop a Rivendell, Frodo es retroba amb Bilbo que li lliura el <a href="/w/index.php?title=Llibre_Roig_de_la_Frontera_de_l%27Oest&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llibre Roig de la Frontera de l'Oest (encara no existeix)">Llibre Roig de la Frontera de l'Oest</a> perquè continui escrivint sobre les seves aventures. Un mes més tard, els quatre hòbbits i Gàndalf, inicien el camí de tornada cap a la Comarca encara que el mag només els acompanya fins al Bosc Vell i llavors marxa per visitar Tom Bombadil. En arribar a la Comarca, els hòbbits la troben presa per <a href="/w/index.php?title=Dunlendins&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dunlendins (encara no existeix)">dunlendins</a> que seguien les ordres de Sàruman. No obstant això, Frodo, Sam, Merry i Pippin, amb ajuda d'altres hòbbits, acaben derrotant els invasors en el que es va conèixer com la <a href="/w/index.php?title=Batalla_de_Delagua&action=edit&redlink=1" class="new" title="Batalla de Delagua (encara no existeix)">batalla de Delagua</a>. A <a href="/w/index.php?title=H%C3%B2bbiton&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hòbbiton (encara no existeix)">Hòbbiton</a> hi troben Sàruman i Grima, i aquest darrer, cansat de les humiliacions del primer, li dona mort, sent al seu torn mort assagetat pels hòbbits. Després d'això, comença l'anomenat Sanejament de la Comarca, on té lloc la reconstrucció de la Comarca. Un any després i com havia estat previst a Rivendell, Frodo, acompanyat per Sam, es troba al <a href="/w/index.php?title=Bosc_Tancat&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bosc Tancat (encara no existeix)">Bosc Tancat</a> amb Gàndalf, Élrond, Galàdriel, Bilbo i una comitiva d'Elfs i junts viatgen cap als <a href="/w/index.php?title=Ports_Grisos&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ports Grisos (encara no existeix)">Ports Grisos</a>. Allà, els esperaven <a href="/wiki/C%C3%ADrdan" class="mw-redirect" title="Círdan">Círdan</a>, Merry i Pippin i després d'un dolorós comiat, Frodo, Bilbo, Élrond, Gàndalf, Galàdriel i els elfs parteixen en un vaixell cap a les <a href="/w/index.php?title=Terres_Imperecederes&action=edit&redlink=1" class="new" title="Terres Imperecederes (encara no existeix)">Terres Imperecederes</a>. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Apèndix">Apèndix</h3>[<a href="/w/index.php?title=El_Senyor_dels_Anells&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Apèndix">modifica</a>]</div> Els apèndixs del Senyor dels Anells són una sèrie d'escrits que apareixen en la citada <a href="/wiki/Novel%C2%B7la" title="Novel·la">novel·la</a> del <a href="/wiki/Regne_Unit" title="Regne Unit">britànic</a> <a href="/wiki/J._R._R._Tolkien" title="J. R. R. Tolkien">J. R. R. Tolkien</a> i en els quals es recullen una sèrie d'històries curtes sobre la seva legendarium, <a href="/wiki/Cronologia" title="Cronologia">cronologies</a>, <a href="/wiki/Genealogia" title="Genealogia">genealogies</a> i notes sobre les <a href="/wiki/Terra_Mitjana" title="Terra Mitjana">llengües</a> fictícies del llibre. <ul><li>Apèndix A</li></ul> Sota el títol Annals dels reis i els governants, comença redirigint al lector cap a l'escrit Nota sobre els arxius de la Comarca, situat entre el <a href="/wiki/Pr%C3%B3log_de_El_Se%C3%B1or_de_los_Anillos" class="mw-redirect" title="Prólog de El Señor de los Anillos">pròleg</a> i el <a href="/wiki/La_Germandat_de_l%27Anell" title="La Germandat de l'Anell">primer volum</a> de la novel·la, per obtenir informació sobre les fonts que s'han utilitzat en la redacció dels apèndixs. En dita escrita, amb l'objectiu de fer creure que la història va ocórrer en realitat, Tolkien atribueix l'autoria de la novel·la a dues dels personatges d'aquesta, <a href="/wiki/Bilbo_Saquet" title="Bilbo Saquet">Bilbo Saquet</a> i <a href="/wiki/El_h%C3%B2bbit" title="El hòbbit">el</a> seu nebot <a href="/wiki/Frodo_Saquet" title="Frodo Saquet">Frodo</a>, que narren les aventures del hobbit i El Senyor dels Anells (de les quals tots dos són protagonistes, respectivament) en el Llibre Rojo de la Frontera de l'Oest. L'altra font principal és Història dels anys, escrita a partir d'alguns textos del <a href="/wiki/H%C3%B2bbit" title="Hòbbit">hobbit</a> <a href="/wiki/Meriadoc_Brandiboc" title="Meriadoc Brandiboc">Meriadoc Brandiboc</a> i on es troba la història de la <a href="/wiki/Segona_Edat" title="Segona Edat">Segona Edat del Sol</a>.<a href="#cite_note-21">[19]</a> Aquest apèndix recull uns annals sobre els governants del legendarium de Tolkien, des de <a href="/wiki/N%C3%BAmenor" title="Númenor">Númenor</a>, passant per <a href="/wiki/G%C3%B3ndor" title="Góndor">Góndor</a> i <a href="/wiki/%C3%80rnor" title="Àrnor">Àrnor</a>, fins a la casa de Eorl i la <a href="/w/index.php?title=Durin_I&action=edit&redlink=1" class="new" title="Durin I (encara no existeix)">casa de Durin.</a> A més de llistar aquests governants, narra breus relats sobre la història sobre cada casa. Finalment, recull un fragment de la història d'amor entre <a href="/wiki/%C3%80ragorn" title="Àragorn">Àragorn</a> i <a href="/wiki/Arwen" title="Arwen">Arwen</a>, dos dels personatges que apareixen en El Senyor dels Anells. <ul><li><ul><li>Els reis númenóreanos</li></ul></li></ul> El primer apartat de l'apèndix A, Els reis númenóreanos, està subdividit en altres cinc. El primer, sota el títol Númenor, comença amb un breu resum del <a href="/wiki/Quenta_Silmar%C3%ADl%C2%B7lion" class="mw-redirect" title="Quenta Silmaríl·lion">Quenta Silmarillion</a> i de la fundació i posterior caiguda del regne de Númenor. A continuació apareixen llistats els 24 reis que van governar als númenóreanos i petites històries sobre alguns d'ells, posant l'accent principalment en la de <a href="/wiki/Ar-Pharaz%C3%B4n" class="mw-redirect" title="Ar-Pharazôn">Ar-Pharazôn</a>, l'últim rei i el que va desencadenar la <a href="/wiki/Akallab%C3%AAth" class="mw-redirect" title="Akallabêth">Akallabêth</a> en deixar-se influenciar pel <a href="/wiki/Maiar" title="Maiar">maia</a> <a href="/wiki/S%C3%A0uron" title="Sàuron">Sàuron</a>. Després d'això, Tolkien explica com <a href="/wiki/El%C3%A9ndil" title="Eléndil">Elendil</a> i els seus fills van escapar de l'illa i van arribar a la Terra Mitjana, on van fundar els regnes de Góndor i Àrnor i es van enfrontar a Sàuron al costat dels elfs en la Guerra de l'Última Aliança, on el maia va ser vençut. El segon apartat dels reis númenóreanos es titula Els regnes en exili i en ell s'ofereix un llistat dels reis (i senescals en el cas de Góndor) que van governar els dos regnes fundats per Elendil i els seus fills. El tercer apartat, Eriador, Àrnor i els hereus de Isíldur, resumeix la història d'Àrnor i els seus governants, des dels <a href="/wiki/%C3%80rnor#Reis_d'Àrnor" title="Àrnor">vuit reis</a> que va haver-hi després de Isíldur, passant pels reis de Arthedain, fins als <a href="/wiki/Muntaners_del_Nord" title="Muntaners del Nord">capitans dels dúnedain del Nord</a>. <ul><li><ul><li>La casa de Eorl</li></ul></li></ul> El segon apartat de l'apèndix A, La casa de Eorl, comença narrant l'origen dels rohirrim, descendents dels Éothéod, i com l'any 2510 de la Tercera Edat del Sol el seu en aquells dies capdavanter, Eorl, va acudir en ajuda de Góndor quan el regne estava sent envaït pels orcs i els homes salvatges vinguts del nord-est de la Terra Mitjana. Després de la victòria i en recompensa per l'ajuda prestada, el senescal Góndoriano <a href="/w/index.php?title=C%C3%ADrion&action=edit&redlink=1" class="new" title="Círion (encara no existeix)">Cirion</a> li va cedir les terres de Calenardhon a Eorl, qui les va rebatejar com la Marca dels Genets (o Rohan en <a href="/wiki/S%C3%ADndarin" title="Síndarin">síndarin</a> oestronizado).<a href="#cite_note-22">[20]</a> A continuació Tolkien reprèn la història dels avantpassats dels rohirrim i després d'esmentar a Frumgar i al seu fill Fram, explica com Léod, el pare de Eorl, va morir intentant domar al mearh Felaróf. Aquest se sotmetria després a Eorl i, des d'aquest moment, els descendents del cavall servirien als diferents reis de Rohan. En un apartat titulat Els reis de la Marca Tolkien llista als divuit reis que van governar Rohan des de Eorl fins a <a href="/wiki/%C3%89omer" title="Éomer">Éomer</a>, afegint al costat dels més importants un resum biogràfic o esdeveniments destacats que van ocórrer durant el seu regnat. <ul><li><ul><li>El Poble de Durin</li></ul></li></ul> El tercer apartat de l'apèndix A, El Poble de Durin mostra l'arbre genealògic de la Casa de Durin des de Durin l'Immortal, i narra la història dels nans. <ul><li>Apèndix B</li></ul> Titulat El compte dels anys, l'apèndix B recull una cronologia de les <a href="/wiki/Segona_Edat" title="Segona Edat">Segona</a> i <a href="/wiki/Tercera_edat_del_sol" title="Tercera edat del sol">Tercera</a> Edats del Sol, així com alguns dels esdeveniment més importants de la <a href="/wiki/Quarta_Edat" title="Quarta Edat">Quarta Edat</a><a href="#cite_note-23">[21]</a> relacionats amb la <a href="/wiki/Germandat_de_l%27Anell" title="Germandat de l'Anell">Germandat de l'Anell</a>. <ul><li>Apèndix C</li></ul> Sota el títol Arbres genealògics, aquest apèndix recull els <a href="/wiki/Arbre_geneal%C3%B2gic" title="Arbre genealògic">arbres familiars</a> dels quatre hòbbits principals que apareixen en El Senyor dels Anells: el dels Saquet, el dels Tuk, el dels Brandiboc i el dels Gamgí (en el qual també s'inclou a part de la família Vedat per estar relacionades després de les noces de <a href="/wiki/Samseny_Gamg%C3%AD" title="Samseny Gamgí">Samseny Gamgí</a> i Rosa Vedat). El primer arbre dels Saquet que Tolkien va elaborar va ser a la fi de 1938, quan va començar el que el seu fill Christopher crida tercera etapa en <a href="/wiki/La_hist%C3%B2ria_de_la_Terra_Mitjana" title="La història de la Terra Mitjana">La història del Senyor dels Anells</a>.<a href="#cite_note-24">[22]</a><a href="#cite_note-25">[23]</a> <ul><li>Apèndix D</li></ul> Sota el títol d'Escriptura i ortografia. <ul><li>Calendari de la Comarca</li></ul> Sota el títol de Calendari de la Comarca, en aquest apèndix s'explica quan va començar el calendari de la Comarca, els principals esdeveniment històrics i anuals dels <a href="/wiki/H%C3%B2bbit" title="Hòbbit">hòbbits</a> i la història d'aquests. <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Personatges_principals">Personatges principals</h2>[<a href="/w/index.php?title=El_Senyor_dels_Anells&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Personatges principals">modifica</a>]</div> <table border="0" align="center" width="100%"> <tbody><tr bgcolor="#e3e3e3" align="center"> <th width="10%">Nombr </th> <th width="10%">Raça </th> <th>Descripció </th></tr> <tr> <td><a href="/wiki/%C3%80ragorn" title="Àragorn">Àragorn</a> </td> <td><a href="/wiki/D%C3%BAnedain" title="Dúnedain">Dúnadan</a> </td> <td>També anomenat "Gambús", Estel o Elessar Telcontar, és el fill d'<a href="/w/index.php?title=Arathorn_II&action=edit&redlink=1" class="new" title="Arathorn II (encara no existeix)">Arathorn II</a> i <a href="/w/index.php?title=Gilraen&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gilraen (encara no existeix)">Gilraen</a>, i el trentè novè hereu del rei <a href="/wiki/Is%C3%ADldur" title="Isíldur">Isíldur</a> d'<a href="/wiki/Arnor" class="mw-redirect" title="Arnor">Àrnor</a> per línia directa.<a href="#cite_note-26">[24]</a> Després de la primerenca mort del seu pare, es va convertir en el capità dels dúnedain del Nord i es va criar a <a href="/wiki/Rivendell" title="Rivendell">Rivendell</a>, on va conèixer i es va enamorar d'<a href="/wiki/Arwen" title="Arwen">Arwen</a>, la filla d'Élrond. En un dels nombrosos viatges que va realitzar com muntaner, va conèixer a <a href="/wiki/G%C3%A0ndalf" title="Gàndalf">Gàndalf</a> i es va fer amic seu, ajudant-lo en diverses ocasions.<a href="#cite_note-27">[25]</a> </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="background: #e3e3e3;"> </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/Bilbo_Saquet" title="Bilbo Saquet">Bilbo</a> </td> <td><a href="/wiki/H%C3%B2bbits" class="mw-redirect" title="Hòbbits">Hòbbit</a> </td> <td>Fill d'en <a href="/w/index.php?title=Bungo_Saquet&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bungo Saquet (encara no existeix)">Bungo Saquet</a> i <a href="/w/index.php?title=Belladonna_Tuk&action=edit&redlink=1" class="new" title="Belladonna Tuk (encara no existeix)">Belladonna Tuk</a>, és el protagonista de la novela <a href="/wiki/El_h%C3%B2bbit" title="El hòbbit">El hòbbit</a>. L'any 2941 de la Tercera Edat del Sol,<a href="#cite_note-Apéndice_B-28">[26]</a> Bilbo va ser convençut per Gandalf i un grup de nans per embarcar-se en una aventura amb l'objectiu de recuperar el tresor d'<a href="/wiki/Erebor" class="mw-redirect" title="Erebor">Erebor</a><a href="#cite_note-29">[27]</a> i en què va acabar trobant l'<a href="/wiki/Anell_%C3%9Anic" title="Anell Únic">Anell Únic</a>, fins aleshores en mans de la criatura <a href="/wiki/G%C3%B2l%C2%B7lum" title="Gòl·lum">Gòl·lum</a>.<a href="#cite_note-30">[28]</a> Després de la mort del seu cosí segon <a href="/w/index.php?title=Drogo_Saquet&action=edit&redlink=1" class="new" title="Drogo Saquet (encara no existeix)">Drogo</a> i de la seva esposa <a href="/w/index.php?title=Pr%C3%ADmula_Brandiboc&action=edit&redlink=1" class="new" title="Prímula Brandiboc (encara no existeix)">Prímula</a>, en Bilbo va adoptar al fill de tots dos, <a href="/wiki/Frodo_Saquet" title="Frodo Saquet">Frodo</a>, a qui va acabar convertint en el seu hereu.<a href="#cite_note-31">[29]</a> </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="background: #e3e3e3;"> </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/B%C3%B3romir" title="Bóromir">Bóromir</a> </td> <td><a href="/wiki/Hum%C3%A0" class="mw-redirect" title="Humà">Humà</a> </td> <td>Fill primogènit del <a href="/w/index.php?title=Senescal_de_Gondor&action=edit&redlink=1" class="new" title="Senescal de Gondor (encara no existeix)">senescal de Góndor</a>, <a href="/wiki/D%C3%A9nethor_II" class="mw-redirect" title="Dénethor II">Dénethor II</a>, i de <a href="/w/index.php?title=Finduilas_de_Dol_Amroth&action=edit&redlink=1" class="new" title="Finduilas de Dol Amroth (encara no existeix)">Finduilas de Dol Amroth</a>; i germà gran de <a href="/wiki/F%C3%A0ramir" title="Fàramir">Fàramir</a>. Va tenir un somni profètic sobre l'Anell Únic que el va portar fins a Rivendell i a participar així al <a href="/w/index.php?title=Consell_de_N%27%C3%89lrond&action=edit&redlink=1" class="new" title="Consell de N'Élrond (encara no existeix)">Consell de N'Élrond</a>.<a href="#cite_note-32">[30]</a> </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="background: #e3e3e3;"> </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/%C3%89lrond" title="Élrond">Élrond</a> </td> <td><a href="/w/index.php?title=Peredhil&action=edit&redlink=1" class="new" title="Peredhil (encara no existeix)">Peredhil</a> </td> <td>Senyor i fundador de <a href="/wiki/Rivendell" title="Rivendell">Rivendell</a>, fill d'<a href="/wiki/E%C3%A4rendil" class="mw-redirect" title="Eärendil">Eärendil</a> i <a href="/w/index.php?title=Elwing&action=edit&redlink=1" class="new" title="Elwing (encara no existeix)">Elwing</a> i germà bessó d'<a href="/w/index.php?title=Elros&action=edit&redlink=1" class="new" title="Elros (encara no existeix)">Elros</a>, de qui van baixar els reis de Númenor, Góndor i Àrnor. Com a peredhil, va triar pertànyer a la raça dels elfs i així es va convertir en l'herald del rei Gil-Galad dels <a href="/wiki/Noldor" class="mw-redirect" title="Noldor">Nóldor</a>.<a href="#cite_note-33">[31]</a><a href="#cite_note-34">[32]</a> D'ell va rebre <a href="/wiki/Vilya" class="mw-redirect" title="Vilya">Vilya</a>, amb el qual va protegir Rivendell dels ulls de l'enemic.<a href="#cite_note-Apéndice_B-28">[26]</a> </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="background: #e3e3e3;"> </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/%C3%89omer" title="Éomer">Éomer</a> </td> <td><a href="/wiki/Hum%C3%A0" class="mw-redirect" title="Humà">Humà</a> </td> <td>Tercer Mariscal de la Marca, nebot del rei <a href="/wiki/Th%C3%A9oden" title="Théoden">Théoden</a> de <a href="/wiki/R%C3%B2han" title="Ròhan">Ròhan</a> i germà major d'<a href="/wiki/%C3%89owyn" title="Éowyn">Éowyn</a>. Va ser adoptat pel seu oncle a causa de la mort dels seus pares i, temps després, després de morir el seu cosí <a href="/w/index.php?title=Th%C3%A9odred&action=edit&redlink=1" class="new" title="Théodred (encara no existeix)">Théodred</a>, es va convertir en l'hereu al tron. </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="background: #e3e3e3;"> </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/%C3%89owyn" title="Éowyn">Éowyn</a> </td> <td><a href="/wiki/Hum%C3%A0" class="mw-redirect" title="Humà">Humà</a> </td> <td>Neboda del rei Théoden de <a href="/wiki/R%C3%B2han" title="Ròhan">Ròhan</a> i germana petita d'<a href="/wiki/%C3%89omer" title="Éomer">Éomer</a>. Després de la mort dels seus pares, va ser adoptada pel seu oncle i va viure amb ell al castell de <a href="/w/index.php?title=Meduseld&action=edit&redlink=1" class="new" title="Meduseld (encara no existeix)">Meduseld</a>. Allí, i a causa de la seva bellesa, va despertar l'interès de <a href="/wiki/Gr%C3%ADma" class="mw-redirect" title="Gríma">Gríma Llengua de Serp</a>, conseller de Théoden, que la desitjava en secret. </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="background: #e3e3e3;"> </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/F%C3%A0ramir" title="Fàramir">Fàramir</a> </td> <td><a href="/wiki/Hum%C3%A0" class="mw-redirect" title="Humà">Humà</a> </td> <td>Capità dels muntaners d'<a href="/w/index.php?title=Ithilien&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ithilien (encara no existeix)">Ithilien</a>, segon fill de Denethor II i Finduilas i, per tant, germà menor de Bóromir. El seu pare sempre va preferir Bóromir i solia menysprear Fàramir, però això no va impedir que els germans estiguessin molt units. </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="background: #e3e3e3;"> </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/Frodo_Saquet" title="Frodo Saquet">Frodo</a> </td> <td><a href="/wiki/H%C3%B2bbits" class="mw-redirect" title="Hòbbits">Hòbbit</a> </td> <td>Protagonista de la novel·la, fill de Drogo Saquet i Prímula Brandiboc. Després de la mort dels seus pares, el seu oncle <a href="/wiki/Bilbo_Saquet" title="Bilbo Saquet">Bilbo</a> el va adoptar i el va nomenar el seu hereu, fet que el va portar a posseir l'<a href="/wiki/Anell_%C3%9Anic" title="Anell Únic">Anell Únic</a>. </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="background: #e3e3e3;"> </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/Gal%C3%A0driel" title="Galàdriel">Galàdriel</a> </td> <td><a href="/wiki/Elfs_(Terra_Mitjana)" title="Elfs (Terra Mitjana)">Elf</a> </td> <td>Pertanyent al llinatge dels <a href="/wiki/Noldor" class="mw-redirect" title="Noldor">Nóldor</a>, és filla de <a href="/wiki/Finarfin" title="Finarfin">Finarfin</a> i <a href="/w/index.php?title=E%C3%A4rwen&action=edit&redlink=1" class="new" title="Eärwen (encara no existeix)">Eärwen</a>. Va arribar a la Terra Mitjana durant l'<a href="/w/index.php?title=Exili_dels_Noldor&action=edit&redlink=1" class="new" title="Exili dels Noldor (encara no existeix)">exili dels Nóldor</a><a href="#cite_note-35">[33]</a> i allí va viure un temps en el regne de <a href="/wiki/Doriath" class="mw-redirect" title="Doriath">Doriath</a>, on va conèixer al que seria el seu espòs, <a href="/wiki/Celeborn" class="mw-redirect" title="Celeborn">Celeborn</a>.<a href="#cite_note-36">[34]</a> Durant la Segona Edat del Sol li va ser lliurat un dels tres anells èlfics, <a href="/wiki/Nenya" class="mw-redirect" title="Nenya">Nenya</a>, i a partir de la Tercera Edat del Sol es va fer càrrec del govern del bosc de <a href="/wiki/Lothl%C3%B3rien" title="Lothlórien">Lothlórien</a> al costat del seu espòs<a href="#cite_note-37">[35]</a> </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="background: #e3e3e3;"> </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/G%C3%A0ndalf" title="Gàndalf">Gàndalf</a> </td> <td><a href="/wiki/Maiar" title="Maiar">Maia</a> </td> <td>Anomenat Olórin a <a href="/wiki/Aman" title="Aman">Aman</a>, va ser enviat a la Terra Mitja en la Tercera Edat del Sol juntament amb altres quatre maiars, formant així l'<a href="/w/index.php?title=Orde_dels_Istari&action=edit&redlink=1" class="new" title="Orde dels Istari (encara no existeix)">Orde dels Istari</a>, l'objectiu del qual era combatre a Sàuron i protegir d'ell als habitants de la Terra Mitja. L'elf <a href="/wiki/C%C3%ADrdan" class="mw-redirect" title="Círdan">Círdan</a>, que va ser testimoni de la seva arribada, li va lliurar un dels tres anells elfics, <a href="/wiki/Narya" class="mw-redirect" title="Narya">Narya</a>. Va fer nombrosos viatges i va tractar de conèixer a tots els pobles de la Terra Mitjana, fet que el va conduir a la Comarca ia Bilbo, desencadenant així les històries narrades a El hobbit i El Senyor dels Anells. </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="background: #e3e3e3;"> </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/Gimli" class="mw-redirect" title="Gimli">Gimli</a> </td> <td><a href="/wiki/Khazad" title="Khazad">Nan</a> </td> <td>Fill de <a href="/w/index.php?title=Gl%C3%B3in&action=edit&redlink=1" class="new" title="Glóin (encara no existeix)">Glóin</a>, un dels nans que apareixen a El hobbit al costat de <a href="/wiki/Thorin" title="Thorin">Thorin</a>. Vivia a <a href="/w/index.php?title=%C3%89rebor&action=edit&redlink=1" class="new" title="Érebor (encara no existeix)">Érebor</a> i va acompanyar el seu pare fins a Rivendell per acabar així formant part de la Germandat de l'Anell. </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="background: #e3e3e3;"> </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/G%C3%B2l%C2%B7lum" title="Gòl·lum">Gòl·lum</a> </td> <td><a href="/wiki/H%C3%B2bbits" class="mw-redirect" title="Hòbbits">Hòbbit</a> (corromput) </td> <td>Anteriorment anomenat Sméagol, era un hòbbit de la branca dels Forts que vivia als <a href="/w/index.php?title=Camps_Llirials&action=edit&redlink=1" class="new" title="Camps Llirials (encara no existeix)">Camps Llirials</a>. Un any, mentre pescava amb el seu cosí <a href="/wiki/D%C3%A9agol" class="mw-redirect" title="Déagol">Déagol</a> a l'<a href="/wiki/Anduin" class="mw-redirect" title="Anduin">Anduin</a>, aquest va trobar l'Anell Únic al fons del riu i Sméagol el va assassinar per apoderar-se'n. Després de ser bandejat pel seu poble, Sméagol va vagar sense rumb i va acabar refugiant-se a la <a href="/wiki/Muntanyes_Boiroses" title="Muntanyes Boiroses">Muntanyes Boiroses</a>, on l'Anell va allargar la seva vida de forma antinatural i el seu poder el va consumir gairebé del tot. </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="background: #e3e3e3;"> </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/L%C3%A9golas" title="Légolas">Légolas</a> </td> <td><a href="/wiki/Elfs_(Terra_Mitjana)" title="Elfs (Terra Mitjana)">Elf</a> </td> <td>Fill del rei <a href="/wiki/Thranduil" class="mw-redirect" title="Thranduil">Thranduil</a> dels <a href="/w/index.php?title=Els_silvans&action=edit&redlink=1" class="new" title="Els silvans (encara no existeix)">elfs</a> del <a href="/w/index.php?title=Bosc_Negre&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bosc Negre (encara no existeix)">Bosc Negre</a>. Va anar a Rivendell per lliurar un missatge del seu pare: la criatura Gòl·lum, que havia estat capturada i lliurada per Gandalf a Thranduil perquè el vigilés, havia aconseguit escapar. Va acabar participant així al Concili d'Élrond i formant part de la Germandat de l'Anell. </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="background: #e3e3e3;"> </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/Meriadoc_Brandiboc" title="Meriadoc Brandiboc">Meriadoc Brandiboc</a> </td> <td><a href="/wiki/H%C3%B2bbits" class="mw-redirect" title="Hòbbits">Hòbbit</a> </td> <td>Anomenat "Merry", és fill de Saradoc Brandigam, Senyor dels Gams, i d'Esmeralda Tuk. Cosí i amic de Frodo. </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="background: #e3e3e3;"> </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/Peregr%C3%ADn_Tuc" title="Peregrín Tuc">Peregrín Tuc</a> </td> <td><a href="/wiki/H%C3%B2bbits" class="mw-redirect" title="Hòbbits">Hòbbit</a> </td> <td>Anomenat "Pippin", és fill de Paladin Tuk, <a href="/w/index.php?title=Thain&action=edit&redlink=1" class="new" title="Thain (encara no existeix)">Thain</a> de la Comarca, i d'Eglantina Ribera. Cosí i amic de Frodo.. </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="background: #e3e3e3;"> </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/Samseny_Gamg%C3%AD" title="Samseny Gamgí">Samseny Gamgí</a> </td> <td><a href="/wiki/H%C3%B2bbits" class="mw-redirect" title="Hòbbits">Hòbbit</a> </td> <td>Fill d'<a href="/w/index.php?title=Hamfast_Gamyi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hamfast Gamyi (encara no existeix)">Hamfast Gamyi</a> i <a href="/w/index.php?title=Campaneta_Buenchico&action=edit&redlink=1" class="new" title="Campaneta Buenchico (encara no existeix)">Campaneta Buenchico</a>. Jardiner de l'<a href="/wiki/Atzucac" title="Atzucac">Atzusac</a>, fidel amic i protector del seu amo Frodo. </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="background: #e3e3e3;"> </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/S%C3%A0ruman" title="Sàruman">Sàruman</a> </td> <td><a href="/wiki/Maiar" title="Maiar">Maia</a> </td> <td>Va ser enviat a la Terra Mitjana a la Tercera Edat del Sol com a líder dels Istari. No obstant això, es va desviar de la seva missió i va tractar de trobar l'Anell Únic per a ell, aliant-se amb Sàuron en usar la <a href="/wiki/Palantir" title="Palantir">palantir</a> d'<a href="/wiki/Orthanc" class="mw-redirect" title="Orthanc">Òrthanc</a>. </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="background: #e3e3e3;"> </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/S%C3%A0uron" title="Sàuron">Sàuron</a> </td> <td><a href="/wiki/Maiar" title="Maiar">Maia</a> </td> <td>Sàuron és un ainu, un dels <a href="/wiki/Maiar" title="Maiar">maiar</a>, comptat entre el seguici d'<a href="/wiki/Aul%C3%AB" title="Aulë">Aulë</a>, el ferrer. Era el més poderós dels maiar al servei d'Aulë que va ser corromput per <a href="/wiki/Melkor" class="mw-redirect" title="Melkor">Melkor</a> quan els ainur encara es trobaven donant forma a Arda. Sàuron romandria a la Terra Mitjana durant més de 16.000 anys, molt més que tots els seus principals enemics, excepte que potser Círdan, el fuster de vaixells, i el vell <a href="/wiki/Tom_Bombadil" title="Tom Bombadil">Tom Bombadil</a>.<a href="#cite_note-38">[36]</a> </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="background: #e3e3e3;"> </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/Th%C3%A9oden" title="Théoden">Théoden</a> </td> <td><a href="/wiki/Hum%C3%A0" class="mw-redirect" title="Humà">Humà</a> </td> <td>Rei de <a href="/wiki/Rohan" class="mw-disambig" title="Rohan">Rohan</a>, fill de Thengel i Morwen. Temps després d'assumir el tron, el seu conseller Grima Llenguadeserp, que alhora era servidor de Sàruman, va anar afeblint la seva ment amb els seus xiuxiuejos i consells.<a href="#cite_note-39">[37]</a> </td></tr> </tbody></table> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Concepte_i_creació">Concepte i creació</h2>[<a href="/w/index.php?title=El_Senyor_dels_Anells&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: Concepte i creació">modifica</a>]</div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Fons">Fons</h3>[<a href="/w/index.php?title=El_Senyor_dels_Anells&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: Fons">modifica</a>]</div> Encara que una obra important en si mateixa, El Senyor dels Anells va ser només l'últim moviment d'un conjunt molt més antic de narracions en què Tolkien havia treballat des de 1917, que inclouen <a href="/wiki/El_Silmar%C3%ADl%C2%B7lion" title="El Silmaríl·lion">El Silmaríl·lion</a>,<a href="#cite_note-Doughan_2006-40">[38]</a> en un procés que va descriure com a <a href="/w/index.php?title=Mitopea&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mitopea (encara no existeix)">mitopea</a>.<a href="#cite_note-42">[c]</a> El Senyor dels Anells va començar com una seqüela de l'obra de fantasia de Tolkien <a href="/wiki/El_H%C3%B2bbit" class="mw-redirect" title="El Hòbbit">El Hòbbit</a>, publicada el 1937<a href="#cite_note-genesis-43">[40]</a> 1937 i que al principi havia estat escrita per Tolkien per als seus fills.<a href="#cite_note-autogenerated1-44">[41]</a><a href="#cite_note-45">[42]</a> La popularitat de El Hòbbit havia portat a George Allen & Unwin, els editors, a demanar una seqüela. Tolkien els va advertir que escrivia bastant lentament i va respondre amb diversos històries que ja havia desenvolupat.<a href="#cite_note-46">[43]</a> Després d'haver rebutjat els seus esborranys contemporanis de <a href="/wiki/El_Silmar%C3%ADl%C2%B7lion" title="El Silmaríl·lion">El Silmaríl·lion</a><a href="#cite_note-48">[d]</a>, posant <a href="/w/index.php?title=Roverandom&action=edit&redlink=1" class="new" title="Roverandom (encara no existeix)">Roverandom</a> en suspens i acceptant <a href="/wiki/Farmer_Giles_of_Ham" class="mw-redirect" title="Farmer Giles of Ham">Farmer Giles of Ham</a>, Allen & Unwin va continuar demanant més històries sobre <a href="/wiki/H%C3%B2bbit" title="Hòbbit">hòbbits</a>.<a href="#cite_note-FOOTNOTECarpenter1977195-49">[45]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Escriptura">Escriptura</h3>[<a href="/w/index.php?title=El_Senyor_dels_Anells&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Escriptura">modifica</a>]</div> Finalment persuadit pels seus editors, va començar "un nou Hòbbit" el desembre de 1937.<a href="#cite_note-genesis-43">[40]</a><a href="#cite_note-50">[46]</a> Després de diversos inicis falsos, va sorgir la història de l'Anell Únic. La idea del primer capítol ("Una festa llargament esperada") va arribar plenament formada, encara que les raons de la desaparició de Bilbo, la importància de l'Anell i el títol El Senyor dels Anells no van arribar fins a la primavera de 1938.<a href="#cite_note-genesis-43">[40]</a> Originalment, planejava escriure una història en la qual Bilbo havia esgotat tot el seu tresor i buscava una altra aventura per guanyar-ne més; tanmateix, va recordar l'Anell i els seus poders i va pensar que seria un millor focus per al nou treball,<a href="#cite_note-genesis-43">[40]</a> encara que conservant moltes coses de les versions descartades.<a href="#cite_note-El_retorno_de_la_Sombra-51">[47]</a> A mesura que avançava la història, va introduir elements de la mitologia de <a href="/wiki/El_Silmar%C3%ADl%C2%B7lion" title="El Silmaríl·lion">El Silmaríl·lion</a>.<a href="#cite_note-52">[48]</a> També va decidir substituir en Bilbo com a protagonista principal, primer creant al seu fill, Bingo, però descartant-lo també pel fet que generava algunes qüestions difícils, com la creació d'una esposa per a Bilbo i el motiu que aquesta no estigués en la història. Així va ser com va sorgir el personatge d'en <a href="/wiki/Frodo_Saquet" title="Frodo Saquet">Frodo Saquet</a>, també anomenat Bingo al principi.<a href="#cite_note-El_retorno_de_la_Sombra-51">[47]</a> Tècnicament, Tolkien va fer que Frodo fos el cosí segon de Bilbo, però a causa de la diferència d'edat ambdós es consideren a si mateixos oncle i nebot respectivament. A partir d'aquí, la història va prendre rumb, encara que va estar sotmesa a revisions i modificacions constants. L'escriptura era lenta, perquè Tolkien tenia una naturalesa perfeccionista i tenia un càrrec acadèmic a temps complet, feia d'examinador<a href="#cite_note-53">[49]</a> per obtenir una mica d'ingressos addicionals i escrivia molts esborranys.<a href="#cite_note-genesis-43">[40]</a><a href="#cite_note-54">[50]</a> Tolkien anava enviant còpies dels capítols acabats al seu fill Christopher, al seu amic <a href="/wiki/C._S._Lewis" class="mw-redirect" title="C. S. Lewis">C. S. Lewis</a> i al fill d'Unwin, <a href="/w/index.php?title=Rayner_Unwin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Rayner Unwin (encara no existeix)">Rayner</a>, que li servien com a crítics. Després d'haver reescrit la història en tres ocasions des del principi fins a l'arribada a <a href="/wiki/Rivendell" title="Rivendell">Rivendell</a>, el 1940 va abandonar la seva redacció durant un temps, deixant a la Companyia de l'Anell, encara sense ni en <a href="/wiki/L%C3%A9golas" title="Légolas">Légolas</a> ni en <a href="/wiki/Gimli" class="mw-redirect" title="Gimli">Gimli</a>, davant la tomba de Balin a <a href="/wiki/M%C3%B2ria" title="Mòria">Mòria</a>.<a href="#cite_note-55">[51]</a> Al gener de 1941, va reiniciar l'escriptura fins abans de 1943, any que de nou va estar gairebé en blanc, i només el va reiniciar l'abril de 1944,<a href="#cite_note-genesis-43">[40]</a> com a sèrie per al seu fill <a href="/wiki/Christopher_Tolkien" title="Christopher Tolkien">Christopher</a>, a qui li van enviar capítols tal com estaven escrits mentre ell servia a Sud-àfrica amb la <a href="/wiki/Royal_Air_Force" title="Royal Air Force">Royal Air Force</a>. L'abril del 1944, va començar a escriure el llibre IV i va avançar ràpidament, acabant-ho al juny.<a href="#cite_note-56">[52]</a><a href="#cite_note-57">[53]</a> A l'octubre, Tolkien començà amb el llibre V, que li portà força temps, car a principis de desembre envià una carta a Stanley Unwin on li comunicava la possibilitat que la novel·la estigués finalitzada abans que acabés l'any.<a href="#cite_note-Carta_107-58">[54]</a> No obstant això, va subestimar l'allargat final que estava elaborant, que, juntament amb les seves obligacions i l'escassetat de paper a causa de la postguerra, li va impedir finalitzar-la.<a href="#cite_note-HESdlA_III-59">[55]</a> Tolkien va fer un altre esforç important el 1946, i va mostrar el manuscrit als seus editors el 1947.<a href="#cite_note-genesis-43">[40]</a> La història es va acabar efectivament l'any següent, però Tolkien no va completar la revisió de les parts anteriors de l'obra fins al 1949.<a href="#cite_note-genesis-43">[40]</a><a href="#cite_note-HESdlA_III-59">[55]</a> Els manuscrits originals, que sumen 9.250 pàgines, ara resideixen a la Col·lecció J. R. R. Tolkien de la <a href="/w/index.php?title=Universitat_de_Marquette&action=edit&redlink=1" class="new" title="Universitat de Marquette (encara no existeix)">Universitat de Marquette</a> <a href="#cite_note-60">[56]</a> Un cop finalitzada l'obra, va haver-hi alguna disputa entre Tolkien i l'editorial George Allen & Unwin, fet que va portar al primer a oferir El Senyor dels Anells a <a href="/w/index.php?title=HarperCollins&action=edit&redlink=1" class="new" title="HarperCollins (encara no existeix)">HarperCollins</a>.<a href="#cite_note-Carta_#131-61">[57]</a> No obstant això, l'editorial va acabar rebutjant-la a causa de la seva extensió i a les pressions de Tolkien,<a href="#cite_note-Carta_#132-62">[58]</a> i finalment, George Allen & Unwin va ser l'encarregada de la seva publicació. Després del massiu èxit d'El Senyor dels Anells, Tolkien va considerar una seqüela titulada <a href="/w/index.php?title=La_nova_ombra&action=edit&redlink=1" class="new" title="La nova ombra (encara no existeix)">La nova ombra</a>, que se situa en els dies del regnat d'<a href="/w/index.php?title=Eldarion&action=edit&redlink=1" class="new" title="Eldarion (encara no existeix)">Eldarion</a>, fill d'Àragorn. Tolkien mai va anar molt lluny amb aquesta seqüela, ja que tenia més a veure amb la naturalesa humana que amb la lluita èpica, i les poques pàgines que va escriure van ser publicades per Christopher Tolkien a <a href="/w/index.php?title=Els_pobles_de_la_Terra_Mitjana&action=edit&redlink=1" class="new" title="Els pobles de la Terra Mitjana (encara no existeix)">Els pobles de la Terra Mitjana</a> .<a href="#cite_note-63">[59]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Poesia">Poesia</h3>[<a href="/w/index.php?title=El_Senyor_dels_Anells&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Poesia">modifica</a>]</div> Inusual per a les novel·les del segle xx, la narració en prosa es <a href="/w/index.php?title=Poesia_a_El_Senyor_dels_Anells&action=edit&redlink=1" class="new" title="Poesia a El Senyor dels Anells (encara no existeix)">complementa amb més de 60 poesies</a>. Aquests inclouen versos i cançons de molts gèneres: per passejar, <a href="/w/index.php?title=Can%C3%A7%C3%B3_de_marxa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cançó de marxa (encara no existeix)">marxar a la guerra</a>, <a href="/w/index.php?title=Can%C3%A7%C3%B3_de_beure&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cançó de beure (encara no existeix)">beure</a> i banyar-se; narrant mites antics, <a href="/wiki/Endevinalla" title="Endevinalla">endevinalles</a>, <a href="/wiki/Profecia" title="Profecia">profecies</a> i encantaments màgics; i de lloança i lament (<a href="/wiki/Elegia" title="Elegia">elegia</a>).<a href="#cite_note-Kullmann_2013-64">[60]</a> Alguns, com endevinalles, encants, elegies i narrar accions heroiques es troben a la poesia anglesa antiga.<a href="#cite_note-Kullmann_2013-64">[60]</a> Els estudiosos han afirmat que la poesia és essencial perquè la ficció funcioni estèticament i temàticament, ja que afegeix informació no donada a la prosa, i posa de manifest els personatges i els seus orígens.<a href="#cite_note-Higgins_2014-65">[61]</a><a href="#cite_note-Straubhaar_2005-66">[62]</a> S'ha considerat que la poesia és d'alta habilitat tècnica, reflectida en la prosa de Tolkien; per exemple, va escriure gran part del discurs de <a href="/wiki/Tom_Bombadil" title="Tom Bombadil">Tom Bombadil</a> en mètrica.<a href="#cite_note-Zimmer_1993-67">[63]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Il·lustracions">Il·lustracions</h3>[<a href="/w/index.php?title=El_Senyor_dels_Anells&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: Il·lustracions">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:One_Ring_inscription.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/23/One_Ring_inscription.svg/330px-One_Ring_inscription.svg.png" decoding="async" width="330" height="93" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/23/One_Ring_inscription.svg/495px-One_Ring_inscription.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/23/One_Ring_inscription.svg/660px-One_Ring_inscription.svg.png 2x" data-file-width="512" data-file-height="144" /></a><figcaption> La <a href="/wiki/Cal%C2%B7ligrafia" title="Cal·ligrafia">cal·ligrafia</a> de Tolkien de la <a href="/w/index.php?title=Rima_dels_anells&action=edit&redlink=1" class="new" title="Rima dels anells (encara no existeix)">Rima dels anells</a> va ser una de les poques il·lustracions de la primera edició.</figcaption></figure> Tolkien va treballar en el text utilitzant els seus <a href="/w/index.php?title=Mapes_de_Tolkien&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mapes de Tolkien (encara no existeix)">mapes de la Terra Mitjana</a> com a guia, per assegurar-se que els elements de la història encaixaven en el temps i l'espai.<a href="#cite_note-Letters_Languages-68">[64]</a> Va preparar una varietat de tipus d'il·lustració: mapes, cal·ligrafia, dibuixos, dissenys de portada, fins i tot una pintura facsímil del <a href="/w/index.php?title=Llibre_de_Mazarbul&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llibre de Mazarbul (encara no existeix)">Llibre de Mazarbul</a>, però només els mapes, la inscripció a l'Anell i un dibuix de les <a href="/w/index.php?title=Portes_de_Durin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Portes de Durin (encara no existeix)">Portes de Durin</a> es van incloure a la primera edició.<a href="#cite_note-69">[65]</a><a href="#cite_note-Letter_#141-70">[66]</a> Les edicions de <a href="/w/index.php?title=Tapa_dura&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tapa dura (encara no existeix)">tapa dura</a> de vegades tenien il·lustracions de portada de Tolkien,<a href="#cite_note-71">[e]</a> de vegades d'altres artistes<a href="#cite_note-Carmel_2020-72">[67]</a> Segons <a href="/wiki/The_New_York_Times" title="The New York Times">The New York Times</a>, els dissenys de portada de <a href="/w/index.php?title=Barbara_Remington&action=edit&redlink=1" class="new" title="Barbara Remington (encara no existeix)">Barbara Remington</a> per a les edicions de butxaca de <a href="/w/index.php?title=Ballantine_Books&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ballantine Books (encara no existeix)">Ballantine</a> "van assolir l'estatus de culte massiu als anys seixanta, particularment als campus universitaris"<a href="#cite_note-Carmel_2020-72">[67]</a> a tot Amèrica. En la pressa per imprimir, Remington no va tenir temps per llegir el llibre i va sorprendre Tolkien amb detalls com un arbre amb fruits semblants a una carbassa i un lleó, que va ser pintat per a edicions posteriors.<a href="#cite_note-Carmel_2020-72">[67]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Influències">Influències</h3>[<a href="/w/index.php?title=El_Senyor_dels_Anells&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: Influències">modifica</a>]</div> El Senyor dels Anells va ser desenvolupat pel seu autor com una exploració personal dels seus interessos en <a href="/wiki/Filosofia" title="Filosofia">filosofia</a>, <a href="/wiki/Religi%C3%B3" title="Religió">religió</a> (particularment el <a href="/wiki/Catolicisme" title="Catolicisme">catolicisme</a>), <a href="/wiki/Contes_de_fades" class="mw-redirect" title="Contes de fades">contes de fades</a> i <a href="/wiki/Mitologia" title="Mitologia">mitologia</a>, especialment la <a href="/wiki/Mitologia_n%C3%B2rdica" title="Mitologia nòrdica">nòrdica</a>, però també va ser decisiva la influència dels efectes del seu servei militar durant la <a href="/wiki/Primera_Guerra_Mundial" title="Primera Guerra Mundial">Primera Guerra Mundial</a>.<a href="#cite_note-Influencias-73">[68]</a> J. R. R. Tolkien va crear un complet i detallat univers de ficció (<a href="/wiki/E%C3%A4" title="Eä">Eä</a>) en el que va ser establert El Senyor dels Anells i moltes parts d'aquest món estan influenciades per altres fonts, com ell va admetre obertament.<a href="#cite_note-74">[69]</a> Tolkien, així com importants figures de l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_cat%C3%B2lica" class="mw-redirect" title="Església catòlica">Església catòlica</a> com el <a href="/wiki/John_Henry_Newman" title="John Henry Newman">Cardenal Newman</a>, consideraven que la mitologia és totalment compatible amb el cristianisme, com si es tractés d'una <a href="/wiki/Preq%C3%BCela" title="Preqüela">preqüela</a> de la mateixa manera que ho és l'<a href="/wiki/Antic_Testament" title="Antic Testament">Antic Testament</a>. Tolkien va descriure El Senyor dels Anells al seu amic, el <a href="/wiki/Companyia_de_Jes%C3%BAs" title="Companyia de Jesús">jesuïta</a> anglès <a href="/w/index.php?title=Robert_Murray&action=edit&redlink=1" class="new" title="Robert Murray (encara no existeix)">Robert Murray</a>, com un treball fonamentalment religiós i catòlic, de manera inconscient al principi, però de forma conscient durant la revisió.<a href="#cite_note-Carta_142-75">[70]</a> Hi ha molts temes teològics subjacents a la narrativa, incloent la batalla del <a href="/wiki/B%C3%A9_(filosofia)" title="Bé (filosofia)">bé</a> contra el <a href="/wiki/Mal" class="mw-disambig" title="Mal">mal</a>, el triomf de la humilitat sobre l'orgull i la intervenció de la <a href="/wiki/Gr%C3%A0cia_divina" class="mw-redirect" title="Gràcia divina">gràcia divina</a>. La novel·la inclou també temes en què s'incorporen la mort i la <a href="/wiki/Immortalitat" title="Immortalitat">immortalitat</a>, la misericòrdia i la pietat, la <a href="/wiki/Resurrecci%C3%B3" title="Resurrecció">resurrecció</a>, la salvació, el penediment, el sacrifici, la voluntat, la justícia, la companyonia, l'autoritat i la curació. A més, la <a href="/wiki/Preg%C3%A0ria_cristiana" title="Pregària cristiana">pregària</a> del <a href="/wiki/Pare_nostre" class="mw-redirect" title="Pare nostre">Pare nostre</a> «No ens deixis caure en la temptació i lliura'ns del mal» va estar present a la ment de Tolkien quan va descriure la lluita de Frodo contra el poder de l'Anell Únic.<a href="#cite_note-76">[71]</a> No obstant això, el mateix autor va afirmar que durant la revisió de l'obra va eliminar tota referència a la religió, ja que volia que els elements religiosos quedessin absorbits en la història i el <a href="/wiki/Simbolisme" title="Simbolisme">simbolisme</a>.<a href="#cite_note-Carta_142-75">[70]</a> A més diversos dels seus personatges estan inspirats en personatges històrics cristians, com <a href="/wiki/Gal%C3%A0driel" title="Galàdriel">Galàdriel</a> per la <a href="/wiki/Mare_de_D%C3%A9u" title="Mare de Déu">Mare de Déu</a>,<a href="#cite_note-77">[72]</a> els <a href="/wiki/Rohirrim" class="mw-redirect" title="Rohirrim">Eorlingues</a> com a <a href="/wiki/Croades" title="Croades">cavallers creuats</a> de l'Edat Mitjana, o <a href="/wiki/%C3%80ragorn" title="Àragorn">Àragorn</a> associat a la figura de <a href="/wiki/Crist" title="Crist">Crist</a> rei com a triat per acabar amb el maligne <a href="/wiki/S%C3%A0uron" title="Sàuron">Sàuron</a> que representa <a href="/wiki/Llucifer" title="Llucifer">Llucifer</a>. Al seu torn <a href="/wiki/G%C3%A0ndalf" title="Gàndalf">Gàndalf</a> també és identificat amb el missioner anglosaxó <a href="/wiki/Bonifaci_(m%C3%A0rtir)" class="mw-redirect mw-disambig" title="Bonifaci (màrtir)">sant Bonifaci</a> defensant la civilització enfront dels bàrbars de l'Est.<a href="#cite_note-78">[73]</a> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r32548069/mw-parser-output/.tmulti">.mw-parser-output .tmulti .multiimageinner{display:flex;flex-direction:column}.mw-parser-output .tmulti .trow{display:flex;flex-direction:row;clear:left;flex-wrap:wrap;width:100%;box-sizing:border-box}.mw-parser-output .tmulti .tsingle{margin:1px;float:left}.mw-parser-output .tmulti .theader{clear:both;font-weight:bold;text-align:center;align-self:center;background-color:transparent;width:100%}.mw-parser-output .tmulti .thumbcaption{text-align:left;background-color:transparent}.mw-parser-output .tmulti .text-align-left{text-align:left}.mw-parser-output .tmulti .text-align-right{text-align:right}.mw-parser-output .tmulti .text-align-center{text-align:center}@media all and (max-width:720px){.mw-parser-output .tmulti .thumbinner{width:100%!important;box-sizing:border-box;max-width:none!important;align-items:center}.mw-parser-output .tmulti .trow{justify-content:center}.mw-parser-output .tmulti .tsingle{float:none!important;max-width:100%!important;box-sizing:border-box;text-align:center}.mw-parser-output .tmulti .thumbcaption{text-align:center}}</style><div class="thumb tmulti tright"><div class="thumbinner multiimageinner" style="width:292px;max-width:292px"><div class="trow"><div class="tsingle" style="width:128px;max-width:128px"><div class="thumbimage" style=";height:185px;overflow:hidden"><a href="/wiki/Fitxer:Georg_von_Rosen_-_Oden_som_vandringsman,_1886_(Odin,_the_Wanderer).jpg" title="Fitxer:Georg von Rosen - Oden som vandringsman, 1886 (Odin, the Wanderer).jpg"><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1d/Georg_von_Rosen_-_Oden_som_vandringsman%2C_1886_%28Odin%2C_the_Wanderer%29.jpg/126px-Georg_von_Rosen_-_Oden_som_vandringsman%2C_1886_%28Odin%2C_the_Wanderer%29.jpg" decoding="async" width="126" height="185" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1d/Georg_von_Rosen_-_Oden_som_vandringsman%2C_1886_%28Odin%2C_the_Wanderer%29.jpg/189px-Georg_von_Rosen_-_Oden_som_vandringsman%2C_1886_%28Odin%2C_the_Wanderer%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1d/Georg_von_Rosen_-_Oden_som_vandringsman%2C_1886_%28Odin%2C_the_Wanderer%29.jpg/252px-Georg_von_Rosen_-_Oden_som_vandringsman%2C_1886_%28Odin%2C_the_Wanderer%29.jpg 2x" data-file-width="500" data-file-height="733" /></a></div></div><div class="tsingle" style="width:160px;max-width:160px"><div class="thumbimage" style=";height:185px;overflow:hidden"><a href="/wiki/Fitxer:Ekman_Vainamoinen.jpg" title="Fitxer:Ekman Vainamoinen.jpg"><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/13/Ekman_Vainamoinen.jpg/158px-Ekman_Vainamoinen.jpg" decoding="async" width="158" height="186" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/13/Ekman_Vainamoinen.jpg/237px-Ekman_Vainamoinen.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/13/Ekman_Vainamoinen.jpg/316px-Ekman_Vainamoinen.jpg 2x" data-file-width="654" data-file-height="768" /></a></div></div></div><div class="trow" style="display:flex"><div class="thumbcaption"><a href="/wiki/Odin" class="mw-disambig" title="Odin">Odin</a>, de la <a href="/wiki/Mitologia_n%C3%B2rdica" title="Mitologia nòrdica">mitologia nòrdica</a>, i <a href="/wiki/V%C3%A4in%C3%A4m%C3%B6inen" title="Väinämöinen">Väinämöinen</a>, de la <a href="/wiki/Mitologia_finesa" title="Mitologia finesa">mitologia finesa</a>, van ser dues de les principals inspiracions que <a href="/wiki/J._R._R._Tolkien" title="J. R. R. Tolkien">J. R. R. Tolkien</a> va prendre per crear al <a href="/wiki/Istari" title="Istari">mag</a> <a href="/wiki/G%C3%A0ndalf" title="Gàndalf">Gàndalf</a>.<a href="#cite_note-Carta_107-58">[54]</a><a href="#cite_note-Väinämöinen-79">[74]</a></div></div></div></div> Els temes religiosos no cristians també tenen fortes influències a la Terra Mitja, i les mitologies del nord d'Europa són les influències més conegudes. El seus nans estàn basats en aquells que apareixen a la mitologia nòrdica i molts personatges van rebre noms d'ella mateixa: <a href="/wiki/Thorin" title="Thorin">Thorin Escut de Roure</a>, <a href="/w/index.php?title=Dwalin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dwalin (encara no existeix)">Dwalin</a>, <a href="/wiki/Balin" title="Balin">Balin</a>, <a href="/w/index.php?title=Fili_i_Kili&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fili i Kili (encara no existeix)">Kili</a>, <a href="/w/index.php?title=Fili_i_Kili&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fili i Kili (encara no existeix)">Fili</a>, <a href="/w/index.php?title=Bifur&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bifur (encara no existeix)">Bifur</a>, <a href="/w/index.php?title=Bofur&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bofur (encara no existeix)">Bofur</a>, <a href="/w/index.php?title=Bombur&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bombur (encara no existeix)">Bombur</a>, <a href="/w/index.php?title=Dori_(nan)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dori (nan) (encara no existeix)">Dori</a>, <a href="/w/index.php?title=Nori_(nan)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nori (nan) (encara no existeix)">Nori</a>, <a href="/w/index.php?title=Ori_(nan)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ori (nan) (encara no existeix)">Ori</a>, <a href="/w/index.php?title=%C3%93in_fill_de_Gr%C3%B3in&action=edit&redlink=1" class="new" title="Óin fill de Gróin (encara no existeix)">Óin</a>, <a href="/w/index.php?title=Gl%C3%B3in&action=edit&redlink=1" class="new" title="Glóin (encara no existeix)">Glóin</a>, <a href="/wiki/Thrain" title="Thrain">Thrain</a>, <a href="/w/index.php?title=Thror&action=edit&redlink=1" class="new" title="Thror (encara no existeix)">Thror</a>, <a href="/wiki/Dain_II" title="Dain II">Dain</a>, <a href="/w/index.php?title=N%C3%A1in_fill_de_Gr%C3%B3r&action=edit&redlink=1" class="new" title="Náin fill de Grór (encara no existeix)">Náin</a> i <a href="/w/index.php?title=Durin_I&action=edit&redlink=1" class="new" title="Durin I (encara no existeix)">Durin</a> van ser presos per Tolkien d'<a href="/w/index.php?title=Edda_po%C3%A9tica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Edda poética (encara no existeix)">Edda poética</a>, una col·lecció de poemes escrits en nòrdic antic, i més concretament de <a href="/wiki/V%C3%B6lusp%C3%A1" title="Völuspá">Völuspá</a>, el primer d'ells.<a href="#cite_note-80">[75]</a><a href="#cite_note-Carta_297-81">[76]</a> També el nom de Gàndalf està pres de la mateixa obra, però la seva figura està particularment influïda per <a href="/wiki/Od%C3%AD" class="mw-redirect mw-disambig" title="Odí">Odin</a>, en la seva encarnació como Vegtamr, un ancià de llarga barba blanca, amb un barret d'ala ample i un bastó de caminant ; Tolkien va afirmar que va concebre Gandalf com un "caminant odínic".<a href="#cite_note-Carta_107-58">[54]</a><a href="#cite_note-Carta_297-81">[76]</a> La <a href="/wiki/Mitologia_finesa" title="Mitologia finesa">mitologia finesa</a>, i més concretament l'epopeia <a href="/wiki/Kalevala" title="Kalevala">Kalevala</a>, va ser reconeguda per Tolkien com a influència en la Terra Mitjana.<a href="#cite_note-82">[77]</a> De manera similar a El Senyor dels Anells, el tema del Kalevala se centra entorn d'un objecte màgic de gran poder, el <a href="/wiki/Sampo" title="Sampo">Sampo</a>, que atorga gran fortuna al seu propietari, però mai es fa evident la seva naturalesa exacta. Igual que l'Anell Únic, el Sampo és combatut per les forces del bé i del mal, i acaba sent destruït al final de la història. Un altre paral·lelisme és el mag del Kalevala, <a href="/wiki/V%C3%A4in%C3%A4m%C3%B6inen" title="Väinämöinen">Väinämöinen</a>, que té moltes similituds a Gandalf en els seus orígens immortals i en la seva sàvia naturalesa, i, en les dues obres, els mags parteixen al final en un vaixell a les terres situades més enllà del món mortal.<a href="#cite_note-Väinämöinen-79">[74]</a> Tolkien també basa el <a href="/wiki/Quenya" title="Quenya">quenya</a>, una de les <a href="/wiki/Lleng%C3%BCes_%C3%A8lfiques" title="Llengües èlfiques">llengües èlfiques</a>, en el <a href="/wiki/Fin%C3%A8s" title="Finès">finès</a>.<a href="#cite_note-83">[78]</a> Per contra, l'altra llengua èlfica, el <a href="/wiki/S%C3%ADndarin" title="Síndarin">síndarin</a>, està basada en el <a href="/wiki/Gal%C2%B7l%C3%A8s" title="Gal·lès">gal·lès</a>, sent l'estructura fonètica d'ambdues molt similar.<a href="#cite_note-84">[79]</a> S'ha dit en nombroses ocasions que Tolkien també va prendre prestats elements de la <a href="/wiki/Saga_v%C3%B6lsunga" title="Saga völsunga">saga Völsunga</a>, base de la sèrie d'òperes de <a href="/wiki/Richard_Wagner" title="Richard Wagner">Richard Wagner</a> titulada <a href="/wiki/L%27anell_del_nibelung" class="mw-redirect" title="L'anell del nibelung">L'anell del nibelung</a> ; especialment, s'ha dit que l'Anell Únic està influït per un màgic anell d'or, <a href="/w/index.php?title=Andvarinaut&action=edit&redlink=1" class="new" title="Andvarinaut (encara no existeix)">Andvarinaut</a>. Tot i això, en una carta que Tolkien va escriure a l'editorial George Allen & Unwin en què criticava el comentari que s'havia introduït per a la traducció al suec de la novel·la i en què es feia referència a aquestes influències, els deia que l'única semblança entre el seu anell i l'Andvarinaut era que tots dos "eren rodons" i concloïa que la saga escandinava "no té absolutament res a veure amb El Senyor dels Anells".<a href="#cite_note-85">[80]</a> El tòpic de l'anell de poder, però, té similituds amb una obra més antiga. El filòsof grec <a href="/wiki/Plat%C3%B3" title="Plató">Plató</a> a <a href="/wiki/La_Rep%C3%BAblica" class="mw-redirect" title="La República">La República</a>, Llibre II explica en un breu passatge la llegenda de <a href="/wiki/Giges" title="Giges">Giges</a>, un pastor que troba un <a href="/wiki/Anell_de_Giges" title="Anell de Giges">anell</a> que li permet tornar-se invisible i desencadena la seva ambició d'usurpar el tron de <a href="/wiki/Regne_de_L%C3%ADdia" class="mw-redirect" title="Regne de Lídia">Lidia</a>. <figure class="mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Beowulf_and_the_dragon.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6f/Beowulf_and_the_dragon.jpg/150px-Beowulf_and_the_dragon.jpg" decoding="async" width="150" height="193" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6f/Beowulf_and_the_dragon.jpg/225px-Beowulf_and_the_dragon.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6f/Beowulf_and_the_dragon.jpg/300px-Beowulf_and_the_dragon.jpg 2x" data-file-width="1032" data-file-height="1327" /></a><figcaption> Il·lustració de <a href="/wiki/Beowulf" title="Beowulf">Beowulf</a> lluitant contra un drac</figcaption></figure> El <a href="/wiki/Poema_%C3%A8pic" title="Poema èpic">poema èpic</a> <a href="/wiki/Anglosax%C3%B3" class="mw-redirect" title="Anglosaxó">anglosaxó</a> <a href="/wiki/Beowulf" title="Beowulf">Beowulf</a> és una altra de les seves principals influències. A Tolkien li agradava molt aquesta obra i fins i tot en va fer una traducció i una interpretació, trobada anys després de la seva mort.<a href="#cite_note-86">[81]</a> El poble de Ròhan, la seva cultura, organització social, característiques físiques i caràcter, amb l'excepció del seu vincle amb els cavalls, estan inspirats en els mítics pobles anglosaxons de Beowulf.<a href="#cite_note-Ròhan-87">[82]</a> La seva llengua, el <a href="/wiki/Roh%C3%ADrric" title="Rohírric">rohírric</a>, està inspirada en l'anglosaxó<a href="#cite_note-Ròhan-87">[82]</a> i alguns de noms dels rohirrim deriven directament d'aquest, per exemple Éomer («famós en el món dels cavalls») i Éowyn («orgull dels cavalls») <a href="#cite_note-88">[83]</a> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Sarehole_Mill.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/38/Sarehole_Mill.jpg/220px-Sarehole_Mill.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/38/Sarehole_Mill.jpg/330px-Sarehole_Mill.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/38/Sarehole_Mill.jpg/440px-Sarehole_Mill.jpg 2x" data-file-width="2592" data-file-height="1944" /></a><figcaption>El <a href="/w/index.php?title=Mol%C3%AD_de_Sarehole&action=edit&redlink=1" class="new" title="Molí de Sarehole (encara no existeix)">molí de Sarehole</a>, que va servir d'inspiració per a la fàbrica construïda durant la invasió de <a href="/wiki/La_Comarca" title="La Comarca">la Comarca</a> per part del mag [[Sàruman] ]].<a href="#cite_note-Comarca-89">[84]</a></figcaption></figure> El <a href="/wiki/Macbeth" title="Macbeth">Macbeth</a> de <a href="/wiki/William_Shakespeare" title="William Shakespeare">William Shakespeare</a> és una altra de les influències de Tolkien. La <a href="/w/index.php?title=Destrucci%C3%B3_d%27%C3%8Dsengard&action=edit&redlink=1" class="new" title="Destrucció d'Ísengard (encara no existeix)">destrucció d'Ísengard</a> per part dels <a href="/wiki/Ents" class="mw-redirect" title="Ents">ents</a> es va inspirar a l'acte V de l'obra, on el bosc de Birnam ataca el castell de Dunsinane. Aquest fet va sorprendre a Tolkien quan, en la seva època de col·legial, va acudir a la representació de Macbeth; no obstant això, va quedar decebut en descobrir que eren homes camuflats amb branques i no el bosc qui es movia. D'aquesta manera, a la seva obra va decidir que els arbres fossin de veritat a la guerra com a criatures reals.<a href="#cite_note-90">[85]</a> A més, la forma de caminar i parlar de l'ent <a href="/wiki/Barbarbrat" title="Barbarbrat">Barbarbrat</a> està inspirada en el seu amic, el també escriptor <a href="/wiki/C._S._Lewis" class="mw-redirect" title="C. S. Lewis">C. S. Lewis</a>.<a href="#cite_note-91">[86]</a> A un nivell més personal, alguns llocs estàn inspirados en la infància de Tolkien a <a href="/w/index.php?title=Sarehole&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sarehole (encara no existeix)">Sarehole</a> i <a href="/wiki/Birmingham" title="Birmingham">Birmingham</a>,<a href="#cite_note-autogenerated1-44">[41]</a><a href="#cite_note-92">[87]</a> especialment la Comarca dels hòbbits, que era, en paraules del mateix Tolkien, "una paròdia de l'Anglaterra rural",<a href="#cite_note-93">[88]</a> inspirada per la idíl·lica ideologia de l'<a href="/w/index.php?title=Alegre_Anglaterra&action=edit&redlink=1" class="new" title="Alegre Anglaterra (encara no existeix)">Alegre Anglaterra</a>,<a href="#cite_note-Comarca-89">[84]</a> que es basa en un mode de vida pastoral que els habitants d'Anglaterra haurien gaudit en algun punt entre l'<a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">edat mitjana</a> i el començament de la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_industrial" class="mw-redirect" title="Revolució industrial">Revolució industrial</a>. El <a href="/w/index.php?title=Mol%C3%AD_de_Sarehole&action=edit&redlink=1" class="new" title="Molí de Sarehole (encara no existeix)">molí de Sarehole</a>, avui dia convertit en un museu, va ser la inspiració per a la fàbrica construïda pels homes de Sàruman en substitució del molí de la família Arenes, i la propera reserva natural de la <a href="/w/index.php?title=Torbera_de_Moseley&action=edit&redlink=1" class="new" title="Torbera de Moseley (encara no existeix)">torbera de Moseley</a> va servir probablement d'inspiració per al <a href="/wiki/Bosc_Vell" title="Bosc Vell">Bosc Vell</a>. La industrialització de la Comarca està basada en el testimoni de Tolkien sobre l'extensió de la Revolució Industrial a <a href="/wiki/Warwickshire" title="Warwickshire">Warwickshire</a> durant la seva joventut i, especialment, les conseqüències deletèries que va provocar.<a href="#cite_note-Comarca-89">[84]</a> Altres d'aquests llocs que van influir en Tolkien són les Victorian Towers d'<a href="/wiki/Edgbaston_Waterworks" title="Edgbaston Waterworks">Edgbaston Waterworks</a> i <a href="/wiki/Perrott%27s_Folly" title="Perrott's Folly">Perrott's Folly</a>, sota l'ombra del qual va viure durant la seva orfandat i inspirarien les imatges de les torres fosques d'<a href="/wiki/Orthanc" class="mw-redirect" title="Orthanc">Òrthanc</a> i <a href="/wiki/Minas_Ithil" class="mw-redirect" title="Minas Ithil">Minas Morgul</a>.<a href="#cite_note-94">[89]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Temes">Temes</h3>[<a href="/w/index.php?title=El_Senyor_dels_Anells&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Temes">modifica</a>]</div> Els estudiosos i crítics han identificat <a href="/w/index.php?title=Temes_d_%27El_Senyor_dels_Anells&action=edit&redlink=1" class="new" title="Temes d 'El Senyor dels Anells (encara no existeix)">molts temes al llibre</a> amb la seva complexa narrativa entrellaçada, inclosa una recerca al revés,<a href="#cite_note-Campbell2010-95">[90]</a><a href="#cite_note-Miller_1975-96">[91]</a> la lluita del <a href="/w/index.php?title=B%C3%A9_i_el_mal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bé i el mal (encara no existeix)">bé i el mal</a>,<a href="#cite_note-Flieger-97">[92]</a> la <a href="/wiki/Mort" title="Mort">mort</a> i la <a href="/wiki/Immortalitat" title="Immortalitat">immortalitat</a>,<a href="#cite_note-Hannon_2004-98">[93]</a> el destí i el lliure albir,<a href="#cite_note-Understanding_The_Lord_of_the_Rings-99">[94]</a> el perill addictiu del poder<a href="#cite_note-100">[95]</a> i diversos aspectes del <a href="/wiki/Cristianisme" title="Cristianisme">cristianisme</a> com la presència de tres figures de <a href="/wiki/Crist" title="Crist">Crist</a>, per a profeta, sacerdot i rei, així com elements com l'esperança i el <a href="/w/index.php?title=Patiment_redemptor&action=edit&redlink=1" class="new" title="Patiment redemptor (encara no existeix)">patiment redemptor</a>.<a href="#cite_note-Kreeft_2005-101">[96]</a><a href="#cite_note-102">[97]</a><a href="#cite_note-103">[98]</a><a href="#cite_note-104">[99]</a> Hi ha un tema comú a tota l'obra del <a href="/w/index.php?title=Llenguatges_constru%C3%AFts_per_J.R.R._Tolkien&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llenguatges construïts per J.R.R. Tolkien (encara no existeix)">llenguatge</a>, el seu so i la seva relació amb els pobles i els llocs, juntament amb indicis de <a href="/wiki/Divina_provid%C3%A8ncia" title="Divina providència">providència</a> en les descripcions del temps i el paisatge.<a href="#cite_note-105">[100]</a> D'aquests, Tolkien va afirmar que el tema central és la mort i la immortalitat.<a href="#cite_note-106">[101]</a> A aquells que suposaven que el llibre era una <a href="/wiki/Al%C2%B7legoria" title="Al·legoria">al·legoria</a> dels esdeveniments del segle xx, Tolkien va respondre en el pròleg de la Segona Edició que no ho era, dient que preferia "la història, veritable o fingida, amb la seva variada aplicabilitat a el pensament i l'experiència dels lectors". Alguns comentaristes han acusat el llibre de ser una història sobre homes per a nois, sense dones significatives; o sobre un món purament rural sense incidència en la vida moderna a les ciutats; de no contenir cap signe de religió; o del racisme. Totes aquestes acusacions han estat rebutjats per altres comentaristes, que assenyalen que hi ha tres <a href="/w/index.php?title=Dones_a_El_Senyor_dels_Anells&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dones a El Senyor dels Anells (encara no existeix)">dones poderoses al llibre</a>, Galàdriel, Éowyn i Arwen; que la vida, fins i tot a Hòbbiton rural, no està idealitzada; que el <a href="/w/index.php?title=Cristianisme_a_la_Terra_Mitjana&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cristianisme a la Terra Mitjana (encara no existeix)">cristianisme és un tema generalitzat</a>; i que <a href="/w/index.php?title=Tolkien_i_ra%C3%A7a&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tolkien i raça (encara no existeix)">Tolkien era fortament antiracista</a> tant en temps de pau com durant la <a href="/wiki/Segona_Guerra_Mundial" title="Segona Guerra Mundial">Segona Guerra Mundial</a>, mentre que la Terra Mitjana és evidentment policultural.<a href="#cite_note-Wood_2003-107">[102]</a><a href="#cite_note-Rearick_2004-108">[103]</a><a href="#cite_note-Straubhaar_2004-109">[104]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Historial_de_publicacions">Historial de publicacions</h2>[<a href="/w/index.php?title=El_Senyor_dels_Anells&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: Historial de publicacions">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r32548069/mw-parser-output/.tmulti"><div class="thumb tmulti tright"><div class="thumbinner multiimageinner" style="width:292px;max-width:292px"><div class="trow"><div class="tsingle" style="width:119px;max-width:119px"><div class="thumbimage" style=";height:179px;overflow:hidden"><a href="/wiki/Fitxer:Alan_Lee_2005.JPG" title="Fitxer:Alan Lee 2005.JPG"><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f5/Alan_Lee_2005.JPG/117px-Alan_Lee_2005.JPG" decoding="async" width="117" height="179" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f5/Alan_Lee_2005.JPG/176px-Alan_Lee_2005.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f5/Alan_Lee_2005.JPG/234px-Alan_Lee_2005.JPG 2x" data-file-width="577" data-file-height="885" /></a></div></div><div class="tsingle" style="width:169px;max-width:169px"><div class="thumbimage" style=";height:179px;overflow:hidden"><a href="/wiki/Fitxer:John_Howe_2003.jpg" title="Fitxer:John Howe 2003.jpg"><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f8/John_Howe_2003.jpg/167px-John_Howe_2003.jpg" decoding="async" width="167" height="179" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f8/John_Howe_2003.jpg/251px-John_Howe_2003.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f8/John_Howe_2003.jpg/334px-John_Howe_2003.jpg 2x" data-file-width="700" data-file-height="749" /></a></div></div></div><div class="trow" style="display:flex"><div class="thumbcaption">Els artistes <a href="/wiki/Alan_Lee" title="Alan Lee">Alan Lee</a> i <a href="/w/index.php?title=John_Howe&action=edit&redlink=1" class="new" title="John Howe (encara no existeix)">John Howe</a>, dos dels principals il·lustradors de les obres de J. R. R. Tolkien, els dibuixos dels quals han aparegut en diverses edicions publicades de El Senyor dels Anells"</div></div></div></div> Una disputa amb el seu editor, <a href="/wiki/Allen_%26_Unwin" title="Allen & Unwin">George Allen & Unwin</a>, el va portar a oferir l'obra a <a href="/w/index.php?title=William_Collins,_Sons&action=edit&redlink=1" class="new" title="William Collins, Sons (encara no existeix)">William Collins</a> el 1950. Tolkien pretenia que <a href="/wiki/El_Silmar%C3%ADl%C2%B7lion" title="El Silmaríl·lion">El Silmaríl·lion</a> (en gran part no revisat en aquest moment) es publiqués juntament amb El Senyor dels Anells, però Allen & Unwin no estaven disposats a fer això. Després que Milton Waldman, el seu contacte a Collins, va expressar la creença que El Senyor dels Anells en si mateix "volia urgentment una retallada", Tolkien finalment va exigir que publiquessin el llibre el 1952.<a href="#cite_note-FOOTNOTECarpenter1977211_et_seq-110">[105]</a> Collins no ho va fer; i així Tolkien va escriure a Allen i Unwin, dient: "Estic encantat de considerar la publicació de qualsevol part del material", tement que el seu treball no veuria mai la llum.<a href="#cite_note-genesis-43">[40]</a> Per a la seva publicació, l'obra es va dividir en tres volums per minimitzar qualsevol pèrdua econòmica potencial a causa de l'elevat cost de la tipografia i de les modestes vendes previstes: <a href="/w/index.php?title=La_Comunitat_de_l%27Anell&action=edit&redlink=1" class="new" title="La Comunitat de l'Anell (encara no existeix)">La Germandat de l'Anell</a> (Llibres I i II), <a href="/wiki/Les_Dues_Torres" title="Les Dues Torres">Les Dues Torres</a> (Llibres III i IV), i <a href="/wiki/El_retorn_del_rei" title="El retorn del rei">El retorn del rei</a> (Llibres V i VI més sis apèndixs).<a href="#cite_note-111">[106]</a> Els retards en la producció d'apèndixs, <a href="/w/index.php?title=Mapes_de_Tolkien&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mapes de Tolkien (encara no existeix)">mapes</a> i sobretot un índex van fer que els volums es publiquessin més tard del que s'esperava inicialment: el 29 de juliol de 1954, l'11 de novembre de 1954 i el 20 d'octubre de 1955 respectivament al Regne Unit.<a href="#cite_note-FOOTNOTECarpenter1977220–221-112">[107]</a> Als Estats Units, <a href="/wiki/Houghton_Mifflin" title="Houghton Mifflin">Houghton Mifflin</a> va publicar La Germandat de l'Anell el 21 d'octubre de 1954, Les dues torres el 21 d'abril de 1955 i El retorn del rei el 5 de gener de 1956.<a href="#cite_note-113">[108]</a> El retorn del rei es va retardar especialment perquè Tolkien va revisar el final i va preparar apèndixs (alguns dels quals es van haver de deixar fora per limitacions d'espai). A Tolkien no li va agradar el títol El retorn del rei, creient que revelava massa de la història, però va cedir a la preferència del seu editor.<a href="#cite_note-114">[109]</a> Tolkien va escriure que el títol Les Dues Torres "pot quedar ambigu",<a href="#cite_note-TheLetters1981-115">[110]</a> però va considerar anomenar-lo com <a href="/wiki/Orthanc" class="mw-redirect" title="Orthanc">Òrthanc</a> i <a href="/w/index.php?title=Barad-d%C3%BBr&action=edit&redlink=1" class="new" title="Barad-dûr (encara no existeix)">Barad-dûr</a>, <a href="/wiki/Minas_Tirith" title="Minas Tirith">Minas Tirith</a> i Barad-dûr, o Òrthanc i la <a href="/w/index.php?title=Torre_de_Cirith_Ungol&action=edit&redlink=1" class="new" title="Torre de Cirith Ungol (encara no existeix)">Torre de Cirith Úngol</a>.<a href="#cite_note-116">[111]</a> Tanmateix, un mes després va escriure una nota publicada a finals de La Germandat de l'Anell i més tard va dibuixar una il·lustració de la portada, ambdues identificant la parella com <a href="/w/index.php?title=Minas_Morgul&action=edit&redlink=1" class="new" title="Minas Morgul (encara no existeix)">Minas Morgul</a> i Òrthanc.<a href="#cite_note-117">[112]</a><a href="#cite_note-118">[113]</a> Tolkien es va oposar inicialment a donar títols a cada volum de dos llibres, preferint en canvi l'ús de títols de llibres: per exemple, El Senyor dels Anells : Vol. 1, L'anell surt i L'anell va al sud; Vol. 2, La traïció d'Ísengard i L'anell va a l'est; Vol. 3, La guerra de l'anell i El final de la tercera edat. No obstant això, aquests títols de llibres individuals van ser abandonats, i després de la pressió dels seus editors, Tolkien va suggerir els títols del volum: Vol. 1, L'ombra creix; Vol. 2, L'anell a l'ombra; Vol. 3, La guerra de l'anell o El retorn del rei.<a href="#cite_note-119">[114]</a><a href="#cite_note-120">[115]</a> Com que l'enquadernació de tres volums va ser tan àmpliament distribuïda, l'obra es coneix sovint com la "trilogia" de El Senyor dels Anells. En una carta al poeta <a href="/wiki/W._H._Auden" class="mw-redirect" title="W. H. Auden">W. H. Auden</a>, que va revisar el volum final l'any 1956,<a href="#cite_note-audenNYT-121">[116]</a> el mateix Tolkien va utilitzar el terme "trilogia" per a l'obra<a href="#cite_note-122">[117]</a> encara que en altres ocasions ho va considerar incorrecte, ja que va ser escrit i concebut com un sol llibre.<a href="#cite_note-123">[118]</a> Sovint s'anomena <a href="/wiki/Novel%C2%B7la" title="Novel·la">novel·la</a>; tanmateix, Tolkien es va oposar a aquest terme ja que el considerava un <a href="/w/index.php?title=Roman%C3%A7_heroic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Romanç heroic (encara no existeix)">romanç heroic</a>.<a href="#cite_note-Letter_329-124">[119]</a> Els llibres es van publicar sota un acord de participació en els beneficis, pel qual Tolkien no rebria cap avançament o drets d'autor fins que els llibres s'haguessin igualat, després del qual s'enduria una gran part dels beneficis.<a href="#cite_note-125">[120]</a> Finalment, s'ha convertit en una de les novel·les més venudes mai escrites, amb 50 milions de còpies venudes el 2003<a href="#cite_note-126">[121]</a> i més de 150 milions de còpies venudes el 2007.<a href="#cite_note-thestar-5">[4]</a> L'obra va ser publicada al Regne Unit per Allen & Unwin. fins a 1990, quan l'editorial i els seus actius van ser adquirits per <a href="/w/index.php?title=HarperCollins&action=edit&redlink=1" class="new" title="HarperCollins (encara no existeix)">HarperCollins</a>.<a href="#cite_note-127">[122]</a><a href="#cite_note-128">[123]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Edicions_i_revisions">Edicions i revisions</h3>[<a href="/w/index.php?title=El_Senyor_dels_Anells&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: Edicions i revisions">modifica</a>]</div> A principis dels anys 60, <a href="/w/index.php?title=Donald_A._Wollheim&action=edit&redlink=1" class="new" title="Donald A. Wollheim (encara no existeix)">Donald A. Wollheim</a>, editor de ciència-ficció de l'editorial <a href="/w/index.php?title=Ace_Books&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ace Books (encara no existeix)">Ace Books</a>, va afirmar que El Senyor dels Anells no estava protegit als Estats Units per la <a href="/w/index.php?title=Llei_estatunidenca_de_drets_d%27autor&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llei estatunidenca de drets d'autor (encara no existeix)">llei estatunidenca de drets d'autor</a> perquè Houghton Mifflin, l'editor de tapa dura dels Estats Units, havia descuidat els drets d'autor el treball als Estats Units.<a href="#cite_note-129">[124]</a><a href="#cite_note-silver-130">[125]</a> Aleshores, el 1965, Ace Books va procedir a publicar una edició, sense autorització de Tolkien i sense pagar -li <a href="/wiki/Drets_d%27autor" title="Drets d'autor">drets d'autor</a>. Tolkien es va posar en dubte amb això i va notificar ràpidament als seus fans aquesta objecció.<a href="#cite_note-Ripp-131">[126]</a> La pressió d'aquests fans es va fer tan gran que Ace Books va retirar la seva edició i va fer un pagament nominal a Tolkien.<a href="#cite_note-reynolds-132">[127]</a><a href="#cite_note-133">[128]</a> Les edicions autoritzades van seguir de <a href="/w/index.php?title=Ballantine_Books&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ballantine Books (encara no existeix)">Ballantine Books</a> i <a href="/wiki/Houghton_Mifflin" title="Houghton Mifflin">Houghton Mifflin</a> amb un gran èxit comercial. Tolkien va dur a terme diverses revisions textuals per produir una versió del llibre que es publicaria amb el seu consentiment i establiria un copyright indiscutible dels EUA. Aquest text es va convertir en la Segona Edició de El Senyor dels Anells, publicada l'any 1965.<a href="#cite_note-reynolds-132">[127]</a> La primera edició de butxaca de Ballantine es va imprimir l'octubre d'aquell any, venent un quart de milió d'exemplars en deu mesos. El 4 de setembre de 1966, la novel·la va debutar a la llista dels més venuts en butxaca de <a href="/wiki/The_New_York_Times" title="The New York Times">The New York Times</a> a la tercera posició, i va ser número u el 4 de desembre, una posició que va mantenir durant vuit setmanes.<a href="#cite_note-134">[129]</a> Les edicions de Houghton Mifflin posteriors al 1994 consoliden les revisions de variants de Tolkien i les correccions supervisades per <a href="/wiki/Christopher_Tolkien" title="Christopher Tolkien">Christopher Tolkien</a>, que van donar lloc, després d'alguns errors inicials, en un text unificat basat en ordinador.<a href="#cite_note-135">[130]</a> L'any 2004, per a l'edició del 50è aniversari, <a href="/w/index.php?title=Wayne_G._Hammond&action=edit&redlink=1" class="new" title="Wayne G. Hammond (encara no existeix)">Wayne G. Hammond</a> i <a href="/w/index.php?title=Christina_Scull&action=edit&redlink=1" class="new" title="Christina Scull (encara no existeix)">Christina Scull</a>, sota la supervisió de Christopher Tolkien, van estudiar i revisar el text per eliminar tants errors i inconsistències com fos possible, alguns dels quals havien estat introduïts per editors ben intencionats de la primera impressió el 1954, i mai es va corregir.<a href="#cite_note-FOOTNOTEHammondScull2005xl–xliv-136">[131]</a> L'edició de 2005 del llibre contenia més correccions observades pels editors i enviades pels lectors. No obstant això, es van fer més correccions a l'edició del 60è aniversari el 2014.<a href="#cite_note-137">[132]</a> Diverses edicions, inclosa l'edició del 50è aniversari, imprimeixen l'obra sencera en un sol volum, amb el resultat que la paginació varia molt entre les diferents edicions.<a href="#cite_note-50th_Anniversary_Edition-138">[133]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Publicació_pòstuma_d'esborranys">Publicació pòstuma d'esborranys</h3>[<a href="/w/index.php?title=El_Senyor_dels_Anells&action=edit&section=23" title="Modifica la secció: Publicació pòstuma d'esborranys">modifica</a>]</div> De 1988 a 1992 Christopher Tolkien va publicar els esborranys supervivents de El Senyor dels Anells, fent una crònica i il·luminant amb comentaris les etapes del desenvolupament del text, als volums 6-9 de la seva sèrie <a href="/w/index.php?title=La_Hist%C3%B2ria_de_la_Terra_Mitjana&action=edit&redlink=1" class="new" title="La Història de la Terra Mitjana (encara no existeix)">La Història de la Terra Mitjana</a>. Els quatre volums porten els títols <a href="/w/index.php?title=El_retorn_de_l%27ombra&action=edit&redlink=1" class="new" title="El retorn de l'ombra (encara no existeix)">El retorn de l'ombra</a>, <a href="/w/index.php?title=La_tra%C3%AFci%C3%B3_d%27%C3%8Dsengard&action=edit&redlink=1" class="new" title="La traïció d'Ísengard (encara no existeix)">La traïció d'Ísengard</a>, <a href="/w/index.php?title=La_guerra_de_l%27anell&action=edit&redlink=1" class="new" title="La guerra de l'anell (encara no existeix)">La guerra de l'anell</a> i <a href="/w/index.php?title=S%C3%A0uron_derrotat&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sàuron derrotat (encara no existeix)">Sàuron derrotat</a>.<a href="#cite_note-139">[134]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Traduccions">Traduccions</h3>[<a href="/w/index.php?title=El_Senyor_dels_Anells&action=edit&section=24" title="Modifica la secció: Traduccions">modifica</a>]</div> L'obra s'ha traduït, amb diferents graus d'èxit, a almenys 38,<a href="#cite_note-languages-10">[b]</a> i, segons es diu, a 70, idiomes.<a href="#cite_note-140">[135]</a> Tolkien, un expert en <a href="/wiki/Filologia" title="Filologia">filologia</a>, va examinar moltes d'aquestes traduccions i va fer comentaris sobre cadascuna que reflecteixen tant el procés de traducció com la seva obra. Com que no estava satisfet amb algunes eleccions fetes pels primers traductors, com la traducció sueca d'<a href="/w/index.php?title=%C3%85ke_Ohlmarks&action=edit&redlink=1" class="new" title="Åke Ohlmarks (encara no existeix)">Åke Ohlmarks</a>,<a href="#cite_note-141">[136]</a> Tolkien va escriure una "<a href="/w/index.php?title=Guia_dels_noms_a_El_Senyor_dels_Anells&action=edit&redlink=1" class="new" title="Guia dels noms a El Senyor dels Anells (encara no existeix)">Guia dels noms a El Senyor dels Anells</a>" (1967). Perquè El Senyor dels Anells pretén ser una traducció del fictici <a href="/w/index.php?title=Llibre_Vermell_de_Marcha_Occidental&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llibre Vermell de Marcha Occidental (encara no existeix)">Llibre Vermell de Marcha Occidental</a>, utilitzant l'idioma anglès per representar el <a href="/w/index.php?title=Westron&action=edit&redlink=1" class="new" title="Westron (encara no existeix)">Westron</a> del "original", Tolkien va suggerir que els traductors intentessin captar la interacció entre l'anglès i la nomenclatura inventada de l'obra anglesa, i va donar diversos exemples juntament amb una guia general.<a href="#cite_note-142">[137]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEHammondScull2005750-782-143">[138]</a> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Traducció_al_català">Traducció al català</h4>[<a href="/w/index.php?title=El_Senyor_dels_Anells&action=edit&section=25" title="Modifica la secció: Traducció al català">modifica</a>]</div> Fou traduïda entre <a href="/wiki/1986" title="1986">1986</a> i <a href="/wiki/1988" title="1988">1988</a> al català per <a href="/wiki/Francesc_Parcerisas" class="mw-redirect" title="Francesc Parcerisas">Francesc Parcerisas</a>, que ja havia traduït <a href="/wiki/El_h%C3%B2bbit" title="El hòbbit">El Hòbbit</a>, uns trenta anys després de la seva publicació original, per encàrrec de l'<a href="/w/index.php?title=Editorial_Vicens_Vives&action=edit&redlink=1" class="new" title="Editorial Vicens Vives (encara no existeix)">editorial Vicens Vives</a>,<a href="#cite_note-144">[139]</a> que la va publicar en <a href="/wiki/2002" title="2002">2002</a>.<a href="#cite_note-145">[140]</a> Quan s'havien fet les primeres traduccions a llengües germàniques i escandinaves, Tolkien va donar unes instruccions sobre de quina manera s'havien de traduir els noms, que Parcerisas va seguir.<a href="#cite_note-146">[141]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Recepció">Recepció</h2>[<a href="/w/index.php?title=El_Senyor_dels_Anells&action=edit&section=26" title="Modifica la secció: Recepció">modifica</a>]</div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Dècada_del_1950">Dècada del 1950</h3>[<a href="/w/index.php?title=El_Senyor_dels_Anells&action=edit&section=27" title="Modifica la secció: Dècada del 1950">modifica</a>]</div> Abans que es publiqués El Senyor dels Anells, l'editorial George Allen & Unwin i fins i tot el mateix Tolkien temien una allau de crítiques en contra de la novel·la;<a href="#cite_note-Hombre_y_mito-147">[142]</a> no obstant això, els comentaris van rebre tant dolents com bons, que van des de terribles fins a excel·lents. Entre les crítiques dominaven aquelles que titllaven l'obra d'infantil: el crític nord-americà <a href="/wiki/Edmund_Wilson" title="Edmund Wilson">Edmund Wilson</a> va qualificar l'obra al diari <a href="/w/index.php?title=The_Nation_(Estats_Units)&action=edit&redlink=1" class="new" title="The Nation (Estats Units) (encara no existeix)">The Nation</a> com a "escombraria adolescent",<a href="#cite_note-Dor-lomin-148">[143]</a> mentre que l'escriptor <a href="/w/index.php?title=Edwin_Muir&action=edit&redlink=1" class="new" title="Edwin Muir (encara no existeix)">Edwin Muir</a> deia que tots els personatges eren com nens que mai no arribarien a la pubertat.<a href="#cite_note-Joseph_Pearce-149">[144]</a> Altres crítiques es van deure a la relació que Tolkien tenia amb l'escriptor <a href="/wiki/C._S._Lewis" class="mw-redirect" title="C. S. Lewis">C. S. Lewis</a>, que per aquella època era força impopular entre els crítics a causa del tractament que donava a la religió en les seves novel·les.<a href="#cite_note-Joseph_Pearce-149">[144]</a> L'autor va demanar a Lewis que escrivís un comentari sobre El Senyor dels Anells per a la seva sobrecoberta i molts el van veure com propi d'un bufó, a causa de la comparació que feia entre Tolkien i el poeta <a href="/wiki/Ludovico_Ariosto" title="Ludovico Ariosto">Ludovico Ariosto</a>.<a href="#cite_note-Dor-lomin-148">[143]</a> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Falta indicar el text de la citació. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> Alguns autors de <a href="/wiki/Ci%C3%A8ncia-ficci%C3%B3" title="Ciència-ficció">ciència-ficció</a>, com <a href="/w/index.php?title=David_Brin&action=edit&redlink=1" class="new" title="David Brin (encara no existeix)">David Brin</a> o <a href="/wiki/Michael_Moorcock" title="Michael Moorcock">Michael Moorcock</a>, també van criticar l'obra. Aquest últim es va convertir en un dels principals detractors de Tolkien i, en els anys 1960, va liderar un moviment que considerava obsoleta la lluita del Bé contra el Mal tal com es presenta a El Senyor dels Anells. En el seu <a href="/wiki/Assaig" class="mw-disambig" title="Assaig">assaig</a> <a href="/w/index.php?title=Pooh_%C3%A8pic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pooh èpic (encara no existeix)">Pooh èpic</a>, Moorcock titlla Tolkien de conservador, critica la seva percepció de l'Alegre Anglaterra i qualifica la novel·la d'infantil, a més de comparar-la amb <a href="/wiki/Winnie_the_Pooh" class="mw-redirect" title="Winnie the Pooh">Winnie the Pooh</a>, l'ós de la saga infantil creada per <a href="/wiki/A._A._Milne" class="mw-redirect" title="A. A. Milne">Alan Alexander Milne</a>.<a href="#cite_note-150">[145]</a> Tot i això, per a Tolkien la recepció de la novel·la va ser millor del que s'esperava,<a href="#cite_note-151">[146]</a> encara que les primeres ressenyes de El Senyor dels Anells eren mixtes. La ressenya inicial del <a href="/w/index.php?title=Sunday_Telegraph&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sunday Telegraph (encara no existeix)">Sunday Telegraph</a> la va descriure com "una de les millors obres de ficció imaginativa del segle xx"".<a href="#cite_note-Box-152">[147]</a> The <a href="/w/index.php?title=The_Sunday_Times_(UK)&action=edit&redlink=1" class="new" title="The Sunday Times (UK) (encara no existeix)">Sunday Times</a> es fer ressò d'aquest sentiment, afirmant que "el món de parla anglesa està dividit en els que han llegit El Senyor dels Anells i El Hòbbit i els que els llegiran". ."<a href="#cite_note-Box-152">[147]</a> The <a href="/wiki/New_York_Herald_Tribune" class="mw-redirect" title="New York Herald Tribune">New York Herald Tribune</a> semblava predir la popularitat dels llibres, escrivint en la seva ressenya que estaven "destinats a perdurar més que el nostre temps"<a href="#cite_note-153">[148]</a> <a href="/wiki/W._H._Auden" class="mw-redirect" title="W. H. Auden">W. H. Auden</a>, ex alumne de Tolkien i admirador dels seus escrits, considerà El Senyor dels Anells com una "obra mestra", indicant a més que en alguns casos es va superar a la consecució de <a href="/wiki/El_parad%C3%ADs_perdut" class="mw-redirect" title="El paradís perdut">El paradís perdut</a> de <a href="/wiki/John_Milton" title="John Milton">John Milton</a>.<a href="#cite_note-154">[149]</a> Kenneth F. Slater va escriure a <a href="/w/index.php?title=Nebula_Science_Fiction&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nebula Science Fiction (encara no existeix)">Nebula Science Fiction</a>, l'abril de 1955, "... si no el llegeixes, t'has perdut un dels millors llibres d'aquest tipus que hagin aparegut mai" <a href="#cite_note-155">[150]</a><a href="#cite_note-156">[151]</a> i <a href="/wiki/Herbert_Dingle" title="Herbert Dingle">Herbert Dingle</a>, l'elogià a <a href="/wiki/The_Guardian" title="The Guardian">The Guardian</a>: "Haver creat una èpica romàntica tan emocionant, amb la seva pròpia mitologia i diversitat de personatges i paisatges, amb aquesta enormitat d'imaginació per a la invenció i la descripció, i aquest sentit sobrenatural subjacent a l'abundància d'incidents, és un fet més que remarcable";»;<a href="#cite_note-Dor-lomin-148">[143]</a> Fins i tot dins del grup literari de Tolkien, <a href="/w/index.php?title=The_Inklings&action=edit&redlink=1" class="new" title="The Inklings (encara no existeix)">The Inklings</a>, l'obra va tenir una recepció mixta. <a href="/w/index.php?title=Hugo_Dyson&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hugo Dyson (encara no existeix)">Hugo Dyson</a> es va queixar fort mentre el llegia tot dient "Oh no! Not another fucking elf!" («Oh no! Un altre fotut elf no!»).<a href="#cite_note-157">[152]</a><a href="#cite_note-158">[153]</a><a href="#cite_note-159">[154]</a> mentre que <a href="/wiki/C._S._Lewis" class="mw-redirect" title="C. S. Lewis">C. S. Lewis</a>, tenia sentiments molt diferents, escrivint, "aquí hi ha belleses que travessen com espases o cremen com ferro fred. Aquí hi ha un llibre que et trencarà el cor".<a href="#cite_note-Doughan_2006-40">[38]</a> Lewis va observar que l'escriptura és rica, ja que alguns dels "bons" personatges tenen costats més foscos, i també alguns dels dolents tenen "bons impulsos".<a href="#cite_note-160">[155]</a> Malgrat les crítiques contradictòries i la manca d'un llibre de butxaca fins a la dècada de 1960, El Senyor dels Anells es va vendre inicialment bé en tapa dura.<a href="#cite_note-Doughan_2006-40">[38]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Més_tard">Més tard</h3>[<a href="/w/index.php?title=El_Senyor_dels_Anells&action=edit&section=28" title="Modifica la secció: Més tard">modifica</a>]</div> Anys després de la publicació de la novel·la van començar a aparèixer algunes crítiques que la qualificaven, i fins i tot al propi Tolkien, de <a href="/wiki/Racisme" title="Racisme">racista</a> i <a href="/wiki/Feixisme" title="Feixisme">feixista</a>,<a href="#cite_note-Joseph_Pearce-149">[144]</a> principalment pel fet que les races del bàndol bo eren <a href="/wiki/Ra%C3%A7a_blanca" title="Raça blanca">blanques</a>, mentre que aquelles que estaven del costat de Sàuron eren de pell morena. L'escriptor <a href="/w/index.php?title=Fred_Inglis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fred Inglis (encara no existeix)">Fred Inglis</a> va intentar demostrar en un dels seus assajos que El Senyor dels Anells era un mite protofeixista.<a href="#cite_note-Joseph_Pearce-149">[144]</a> No obstant això, les declaracions fetes per Tolkien durant la seva vida contradiuen aquestes acusacions; durant la <a href="/wiki/Segona_Guerra_Mundial" title="Segona Guerra Mundial">Segona Guerra Mundial</a> l'autor va exposar diverses vegades el seu desacord amb les idees del feixisme,<a href="#cite_note-Carta_45-161">[156]</a> mentre que en una carta escrita després d'una entrevista que li havien fet, l'autor expressava la seva ofensa davant el suggeriment que la Terra Mitjana corresponia amb l'Europa nòrdica, ja que el terme «nòrdica», d'origen francès, estava associat a teories racistes.<a href="#cite_note-162">[157]</a> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Falta indicar el text de la citació. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> Judith Shulevitz, escrivint a <a href="/wiki/The_New_York_Times" title="The New York Times">The New York Times</a>, va criticar la "pedanteria" de l'<a href="/w/index.php?title=Estil_de_Toljien&action=edit&redlink=1" class="new" title="Estil de Toljien (encara no existeix)">estil literari de Tolkien</a>, dient que va "formular una creença altíssima en la importància de la seva missió com a conservacionista de la literatura, que resulta ser la mort de la literatura mateixa. ".<a href="#cite_note-163">[158]</a> El crític Richard Jenkyns, escrivint a <a href="/w/index.php?title=The_New_Republic&action=edit&redlink=1" class="new" title="The New Republic (encara no existeix)">The New Republic</a>, va criticar l'obra per la manca de profunditat psicològica. Tant els personatges com l'obra en si eren, segons Jenkyns, "anèmiques i mancades de fibra".<a href="#cite_note-164">[159]</a> L'autor de ciència-ficció <a href="/w/index.php?title=David_Brin&action=edit&redlink=1" class="new" title="David Brin (encara no existeix)">David Brin</a> interpreta l'obra com una devoció inqüestionable per una estructura social jeràrquica tradicional.<a href="#cite_note-165">[160]</a> En el seu assaig "<a href="/w/index.php?title=Epic_Pooh&action=edit&redlink=1" class="new" title="Epic Pooh (encara no existeix)">Epic Pooh</a>", l'autor de fantasia <a href="/wiki/Michael_Moorcock" title="Michael Moorcock">Michael Moorcock</a> critica la visió del món que mostra el llibre com a profundament conservadora, tant en el "<a href="/wiki/Paternalisme" title="Paternalisme">paternalisme</a>" de la veu narrativa com en les <a href="/w/index.php?title=Estructures_de_poder&action=edit&redlink=1" class="new" title="Estructures de poder (encara no existeix)">estructures de poderen</a> la narració.<a href="#cite_note-166">[161]</a> <a href="/w/index.php?title=Tom_Shippey&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tom Shippey (encara no existeix)">Tom Shippey</a>, un filòleg anglès com Tolkien, assenyala l'ampli abisme entre els partidaris de Tolkien, tant populars com acadèmics, i els seus detractors literaris, i intenta explicar amb detall per què a l'establishment literari no li agradava El Senyor dels Anells, com la subtilesa, els temes i els mèrits de l'obra, inclosa la impressió de profunditat que transmet.<a href="#cite_note-Shippey_2005_critics-167">[162]</a> L'estudiós d'humanitats <a href="/w/index.php?title=Brian_Rosebury&action=edit&redlink=1" class="new" title="Brian Rosebury (encara no existeix)">Brian Rosebury</a> va analitzar l'estil en prosa de Tolkien amb detall, demostrant que en general era bastant senzill, variava per adaptar-se a les veus dels diferents personatges i arribava a un registre heroic per a moments especials.<a href="#cite_note-Rosebury_2003-168">[163]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Premis">Premis</h3>[<a href="/w/index.php?title=El_Senyor_dels_Anells&action=edit&section=29" title="Modifica la secció: Premis">modifica</a>]</div> El 1957, El Senyor dels Anells va rebre el <a href="/w/index.php?title=Premi_Internacional_de_Fantasia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Premi Internacional de Fantasia (encara no existeix)">Premi Internacional de Fantasia</a>. Malgrat els seus nombrosos detractors, la publicació en <a href="/wiki/Llibre_de_butxaca" title="Llibre de butxaca">butxaca</a> per part d'<a href="/w/index.php?title=Ace_Books&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ace Books (encara no existeix)">Ace Books</a> i <a href="/w/index.php?title=Ballantine_Books&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ballantine Books (encara no existeix)">Ballantine</a> va ajudar a El Senyor dels Anells a esdevenir immensament popular als Estats Units durant la <a href="/wiki/D%C3%A8cada_del_1960" title="Dècada del 1960">dècada del 1960</a>. El llibre s'ha mantingut així des d'aleshores, classificant-se com una de les obres de ficció més populars del segle xx, tant per les enquestes de vendes com de lectors.<a href="#cite_note-169">[164]</a> A l'enquesta "<a href="/w/index.php?title=Big_Read&action=edit&redlink=1" class="new" title="Big Read (encara no existeix)">Big Read</a>" de 2003 realitzada a Gran Bretanya per la <a href="/wiki/BBC" title="BBC">BBC</a>, es va trobar que El Senyor dels Anells era el "llibre més estimat de la nació". En enquestes similars de 2004 tant Alemanya<a href="#cite_note-170">[165]</a> com Austràlia<a href="#cite_note-171">[166]</a> va triar El Senyor dels Anells com el seu llibre preferit. En una enquesta de 1999 a clients d'<a href="/wiki/Amazon.com" class="mw-redirect" title="Amazon.com">Amazon.com</a>, El Senyor dels Anells va ser considerat el seu "llibre del mil·lenni" favorit.<a href="#cite_note-172">[167]</a> El 2019, la <a href="/wiki/BBC_News" title="BBC News">BBC News</a> va incloure El Senyor dels Anells a la seva <a href="/w/index.php?title=Llista_de_la_BBC_de_les_100_novel%C2%B7les_m%C3%A9s_influents&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llista de la BBC de les 100 novel·les més influents (encara no existeix)">llista de les 100 novel·les més influents</a>.<a href="#cite_note-Bbc2019-11-05-173">[168]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Adaptacions">Adaptacions</h2>[<a href="/w/index.php?title=El_Senyor_dels_Anells&action=edit&section=30" title="Modifica la secció: Adaptacions">modifica</a>]</div> El Senyor dels Anells ha estat adaptat per a ràdio, escenari, cinema i televisió. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Ràdio">Ràdio</h3>[<a href="/w/index.php?title=El_Senyor_dels_Anells&action=edit&section=31" title="Modifica la secció: Ràdio">modifica</a>]</div> El llibre ha estat adaptat per a la ràdio quatre vegades. El 1955 i el 1956, la <a href="/wiki/BBC" title="BBC">BBC</a> va emetre <a href="/w/index.php?title=El_Senyor_dels_Anells_(s%C3%A8rie_radiof%C3%B2nica_de_1955)&action=edit&redlink=1" class="new" title="El Senyor dels Anells (sèrie radiofònica de 1955) (encara no existeix)">El Senyor dels Anells</a>, una adaptació radiofònica de la història de 13 capítols. A la <a href="/wiki/D%C3%A8cada_del_1960" title="Dècada del 1960">dècada del 1960</a>, l'estació de ràdio <a href="/w/index.php?title=WBAI&action=edit&redlink=1" class="new" title="WBAI (encara no existeix)">WBAI</a> va produir una breu adaptació per ràdio. Una dramatització de 1979 d'<a href="/w/index.php?title=El_Senyor_dels_Anells_(s%C3%A8rie_radiof%C3%B2nica_de_1979)&action=edit&redlink=1" class="new" title="El Senyor dels Anells (sèrie radiofònica de 1979) (encara no existeix)">El Senyor dels Anells</a> es va emetre als Estats Units i posteriorment es va publicar en cinta i CD. L'any 1981, la BBC va emetre '<a href="/w/index.php?title=El_Senyor_dels_Anells_(s%C3%A8rie_radiof%C3%B2nica_de_1981)&action=edit&redlink=1" class="new" title="El Senyor dels Anells (sèrie radiofònica de 1981) (encara no existeix)">El Senyor dels Anells</a>, una nova dramatització en 26 entregues de mitja hora.<a href="#cite_note-174">[169]</a><a href="#cite_note-175">[170]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Cinema_i_televisió">Cinema i televisió</h3>[<a href="/w/index.php?title=El_Senyor_dels_Anells&action=edit&section=32" title="Modifica la secció: Cinema i televisió">modifica</a>]</div> Diversos cineastes es van plantejar adaptar el llibre de Tolkien, entre ells <a href="/wiki/Stanley_Kubrick" title="Stanley Kubrick">Stanley Kubrick</a>, que el va considerar infilmable, <a href="#cite_note-177">[f]</a><a href="#cite_note-TolkienEncyl2006_15-178">[172]</a><a href="#cite_note-179">[173]</a> <a href="/wiki/Michelangelo_Antonioni" title="Michelangelo Antonioni">Michelangelo Antonioni</a>,<a href="#cite_note-180">[174]</a> <a href="/wiki/Jim_Henson" title="Jim Henson">Jim Henson</a>,<a href="#cite_note-181">[175]</a> <a href="/w/index.php?title=Heinz_Edelmann&action=edit&redlink=1" class="new" title="Heinz Edelmann (encara no existeix)">Heinz Edelmann</a>,<a href="#cite_note-182">[176]</a> i <a href="/wiki/John_Boorman" title="John Boorman">John Boorman</a>.<a href="#cite_note-183">[177]</a> Una pel·lícula sueca de televisió d'acció en directe, <a href="/w/index.php?title=Sagan_om_ringen_(1971_film)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sagan om ringen (1971 film) (encara no existeix)">Sagan om ringen</a>, es va emetre el 1971.<a href="#cite_note-184">[178]</a> El 1978, <a href="/wiki/Ralph_Bakshi" title="Ralph Bakshi">Ralph Bakshi</a> va fer una <a href="/wiki/El_Senyor_dels_Anells_(animaci%C3%B3)" class="mw-redirect" title="El Senyor dels Anells (animació)">versió cinematogràfica</a><a href="#cite_note-185">[179]</a> d'animació que cobria La germandat de l'anell i part de Les dues torres, amb crítiques majoritàriament pobres.<a href="#cite_note-186">[180]</a> El 1980, <a href="/w/index.php?title=Rankin/Bass_Productions&action=edit&redlink=1" class="new" title="Rankin/Bass Productions (encara no existeix)">Rankin/Bass</a> va llançar un <a href="/w/index.php?title=El_Retorn_del_Rei_(pel%C2%B7l%C3%ADcula_de_1980)&action=edit&redlink=1" class="new" title="El Retorn del Rei (pel·lícula de 1980) (encara no existeix)">especial animat de televisió</a> basat en els capítols finals de El retorn del rei, obtenint crítiques diverses.<a href="#cite_note-187">[181]</a><a href="#cite_note-188">[182]</a> A Finlàndia, l'any 1993 es va emetre una minisèrie de televisió d'acció en directe, <a href="/w/index.php?title=Hobitit&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hobitit (encara no existeix)">Hobitit</a>, basada en El Senyor dels Anells, amb un flashback a la trobada de Bilbo amb Gòl·lum a El Hòbbit.<a href="#cite_note-189">[183]</a><a href="#cite_note-190">[184]</a> Una adaptació molt més exitosa va ser la <a href="/wiki/El_Senyor_dels_Anells_(s%C3%A8rie_de_pel%C2%B7l%C3%ADcules)" title="El Senyor dels Anells (sèrie de pel·lícules)">trilogia cinematogràfica</a> dirigida per <a href="/wiki/Peter_Jackson" title="Peter Jackson">Peter Jackson</a>, produïda per New Line Cinema i estrenada en tres lliuraments com <a href="/wiki/El_senyor_dels_anells:_La_germandat_de_l%27anell" class="mw-redirect" title="El senyor dels anells: La germandat de l'anell">El senyor dels anells: La germandat de l'anell</a> (2001), <a href="/wiki/El_Senyor_dels_Anells:_Les_dues_torres" title="El Senyor dels Anells: Les dues torres">El Senyor dels Anells: Les dues torres</a> (2002) i <a href="/wiki/El_Senyor_dels_Anells:_El_retorn_del_rei" title="El Senyor dels Anells: El retorn del rei">El Senyor dels Anells: El retorn del rei</a> (2003). Les tres parts van guanyar diversos <a href="/wiki/Premis_%C3%92scar" class="mw-redirect" title="Premis Òscar">premis de l'Acadèmia</a>, incloses nominacions consecutives a la <a href="/wiki/Oscar_a_la_millor_pel%C2%B7l%C3%ADcula" title="Oscar a la millor pel·lícula">millor pel·lícula</a>. L'última entrega d'aquesta trilogia va ser la segona pel·lícula que va trencar la barrera dels mil milions de dòlars i va guanyar un total d'<a href="/wiki/Premis_Oscar_de_2003" title="Premis Oscar de 2003">11 Òscars</a> (una fita que només ho han aconseguit altres dues pel·lícules de la història, <a href="/wiki/Ben_Hur_(pel%C2%B7l%C3%ADcula_del_1959)" title="Ben Hur (pel·lícula del 1959)">Ben Hur</a> i <a href="/wiki/Titanic_(pel%C2%B7l%C3%ADcula_de_1997)" title="Titanic (pel·lícula de 1997)">Titanic</a>, incloent <a href="/wiki/Oscar_a_la_millor_pel%C2%B7l%C3%ADcula" title="Oscar a la millor pel·lícula">Millor pel·lícula</a>, <a href="/wiki/Oscar_a_la_millor_direcci%C3%B3" title="Oscar a la millor direcció">Millor director</a> i <a href="/wiki/Oscar_al_millor_gui%C3%B3_adaptat" title="Oscar al millor guió adaptat">Millor guió adaptat</a>.<a href="#cite_note-191">[185]</a><a href="#cite_note-192">[186]</a> comentaristes, inclosos els estudiosos de Tolkien, els crítics literaris i els crítics de cinema estan dividits sobre <a href="/w/index.php?title=El_Senyor_dels_Anells:_pel%C2%B7l%C3%ADcula_versus_llibre&action=edit&redlink=1" class="new" title="El Senyor dels Anells: pel·lícula versus llibre (encara no existeix)">la fidelitat amb què Jackson va adaptar l'obra de Tolkien, o si una versió cinematogràfica és inevitablement diferent</a>, i si és així, els motius dels canvis i l'eficàcia del resultat.<a href="#cite_note-Bogstad_Kaveny_2011-193">[187]</a> La trilogia va ser doblada al català amb traducció de Lluís Comes.<a href="#cite_note-194">[188]</a> <a href="/w/index.php?title=The_Hunt_for_G%C3%B2l%C2%B7lum&action=edit&redlink=1" class="new" title="The Hunt for Gòl·lum (encara no existeix)">The Hunt for Gòl·lum</a>, una pel·lícula del 2009 de <a href="/w/index.php?title=Chris_Bouchard&action=edit&redlink=1" class="new" title="Chris Bouchard (encara no existeix)">Chris Bouchard</a>,<a href="#cite_note-195">[189]</a><a href="#cite_note-196">[190]</a> i <a href="/w/index.php?title=Born_of_Hope&action=edit&redlink=1" class="new" title="Born of Hope (encara no existeix)">Born of Hope</a>, del 2009, escrita per Paula DiSante i dirigida per <a href="/w/index.php?title=Kate_Madison&action=edit&redlink=1" class="new" title="Kate Madison (encara no existeix)">Kate Madison</a>, són <a href="/w/index.php?title=Pel%C2%B7l%C3%ADcules_de_fans&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pel·lícules de fans (encara no existeix)">pel·lícules de fans</a> basades en detalls dels apèndixs de El Senyor dels Anells.<a href="#cite_note-197">[191]</a> El 2017, <a href="/wiki/Amazon.com" class="mw-redirect" title="Amazon.com">Amazon</a> va adquirir els drets de televisió globals de El Senyor dels Anells per a <a href="/w/index.php?title=El_Senyor_dels_Anells_(s%C3%A8rie_televisiva)&action=edit&redlink=1" class="new" title="El Senyor dels Anells (sèrie televisiva) (encara no existeix)">una sèrie de televisió de diverses temporades</a> de noves històries ambientades abans de El Hòbbit i El Senyor dels Anells,<a href="#cite_note-198">[192]</a> basada en les descripcions de Tolkien dels esdeveniments de la <a href="/wiki/Segona_Edat" title="Segona Edat">Segona Edat</a> de La Terra Mitjana.<a href="#cite_note-199">[193]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Teatre">Teatre</h3>[<a href="/w/index.php?title=El_Senyor_dels_Anells&action=edit&section=33" title="Modifica la secció: Teatre">modifica</a>]</div> El 1990, Recorded Books va publicar una <a href="/wiki/Audiollibre" title="Audiollibre">versió en àudio</a> de El Senyor dels Anells,<a href="#cite_note-200">[194]</a> llegit per l'actor britànic <a href="/w/index.php?title=Rob_Inglis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Rob Inglis (encara no existeix)">Rob Inglis</a>. Una adaptació de <a href="/wiki/Teatre_musical" title="Teatre musical">teatre musical</a> a gran escala, <a href="/w/index.php?title=The_Lord_of_the_Rings_(musical)&action=edit&redlink=1" class="new" title="The Lord of the Rings (musical) (encara no existeix)">The Lord of the Rings</a>, es va posar en escena per primera vegada a <a href="/wiki/Toronto" title="Toronto">Toronto</a> el 2006 i es va estrenar a Londres el juny de 2007; va ser un fracàs comercial.<a href="#cite_note-201">[195]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Llegat">Llegat</h2>[<a href="/w/index.php?title=El_Senyor_dels_Anells&action=edit&section=34" title="Modifica la secció: Llegat">modifica</a>]</div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Influència_en_la_fantasia">Influència en la fantasia</h3>[<a href="/w/index.php?title=El_Senyor_dels_Anells&action=edit&section=35" title="Modifica la secció: Influència en la fantasia">modifica</a>]</div> L'enorme popularitat de l'obra de Tolkien va ampliar la demanda de fantasia. En gran part gràcies a El Senyor dels Anells, el gènere va florir durant la dècada de 1960 i gaudeix de popularitat fins als nostres dies.<a href="#cite_note-202">[196]</a> L'opus ha generat moltes imitacions, com <a href="/w/index.php?title=The_Sword_of_Shannara&action=edit&redlink=1" class="new" title="The Sword of Shannara (encara no existeix)">The Sword of Shannara</a>, que <a href="/w/index.php?title=Lin_Carter&action=edit&redlink=1" class="new" title="Lin Carter (encara no existeix)">Lin Carter</a> va anomenar "l'estafa més completa i a sang freda d'un altre llibre que he llegit mai",<a href="#cite_note-carter-203">[197]</a> així com una altra alternativa. interpretacions de la història, com <a href="/w/index.php?title=The_Last_Ringbearer&action=edit&redlink=1" class="new" title="The Last Ringbearer (encara no existeix)">The Last Ringbearer</a>. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Jocs">Jocs</h3>[<a href="/w/index.php?title=El_Senyor_dels_Anells&action=edit&section=36" title="Modifica la secció: Jocs">modifica</a>]</div> Diversos <a href="/wiki/Joc_de_taula" title="Joc de taula">jocs de taula</a> s'han inspirat en la trilogia del Senyor dels Anells, entre ells el <a href="/wiki/Joc_de_rol" title="Joc de rol">joc de rol</a> <a href="/wiki/El_Senyor_dels_Anells,_el_joc_de_rol_de_la_Terra_Mitjana" title="El Senyor dels Anells, el joc de rol de la Terra Mitjana">El Senyor dels Anells, el joc de rol de la Terra Mitjana</a> traduït de l'original per Dolors Udina Abelló i publicat per <a href="/wiki/Joc_Internacional" title="Joc Internacional">Joc Internacional</a> en 1992.<a href="#cite_note-204">[198]</a> Existeixen dos jocs distints de <a href="/wiki/Cartes_col%C2%B7leccionables" title="Cartes col·leccionables">cartes col·leccionables</a>, <a href="/w/index.php?title=Middle-earth_Collectible_Card_Game&action=edit&redlink=1" class="new" title="Middle-earth Collectible Card Game (encara no existeix)">Middle-earth Collectible Card Game</a><a href="#cite_note-205">[199]</a> i <a href="/w/index.php?title=The_Lord_of_the_Rings_Trading_Card_Game&action=edit&redlink=1" class="new" title="The Lord of the Rings Trading Card Game (encara no existeix)">The Lord of the Rings Trading Card Game</a>,<a href="#cite_note-206">[200]</a> i un <a href="/w/index.php?title=Joc_de_cartes_viu&action=edit&redlink=1" class="new" title="Joc de cartes viu (encara no existeix)">joc de cartes viu</a>, <a href="/w/index.php?title=Lord_Of_The_Rings_LCG&action=edit&redlink=1" class="new" title="Lord Of The Rings LCG (encara no existeix)">Lord Of The Rings LCG</a>, un <a href="/wiki/Joc_de_miniatures" title="Joc de miniatures">Joc de miniatures</a> titulat <a href="/w/index.php?title=Middle-earth_Strategy_Battle_Game&action=edit&redlink=1" class="new" title="Middle-earth Strategy Battle Game (encara no existeix)">Middle-earth Strategy Battle Game</a><a href="#cite_note-207">[201]</a> i diversos <a href="/wiki/Joc_de_rol" title="Joc de rol">jocs de rol</a> i <a href="/wiki/Videojoc" title="Videojoc">videojocs</a>.<a href="#cite_note-208">[202]</a> <a href="/wiki/The_Legend_of_Zelda" title="The Legend of Zelda">The Legend of Zelda</a>, que va popularitzar el gènere dels <a href="/wiki/Jocs_d%27acci%C3%B3_i_aventura" class="mw-redirect" title="Jocs d'acció i aventura">jocs d'acció i aventura</a> als <a href="/wiki/D%C3%A8cada_del_1980" title="Dècada del 1980">anys 80</a>, es va inspirar en El Senyor dels Anells.entre altres llibres de fantasia.<a href="#cite_note-209">[203]</a><a href="#cite_note-210">[204]</a> <a href="/wiki/Dungeons_%26_Dragons" title="Dungeons & Dragons">Dungeons & Dragons</a>,que va popularitzar el gènere dels <a href="/wiki/Jocs_de_rol" class="mw-redirect" title="Jocs de rol">jocs de rol</a> a la <a href="/wiki/D%C3%A8cada_del_1970" title="Dècada del 1970">dècada del 1970</a>, presenta diverses races de El Senyor dels Anells, incloent halflings (hòbbits), elfs, nans, mig elfs, orcs i dracs.. No obstant això, Gary Gygax, dissenyador principal del joc, va mantenir que va ser influenciat molt poc per El Senyor dels Anells, afirmant que va incloure aquests elements com a moviment de màrqueting per aprofitar la popularitat de la feina en el moment en què estava desenvolupant el joc.<a href="#cite_note-211">[205]</a> Com què Dungeons & Dragons ha passat a influir en molts jocs populars, especialment <a href="/wiki/Videojocs_de_rol" class="mw-redirect" title="Videojocs de rol">videojocs de rol</a>, la influència de El Senyor dels Anells s'estén a molts d'ells, amb títols com <a href="/wiki/Dragon_Quest" class="mw-redirect" title="Dragon Quest">Dragon Quest</a>,<a href="#cite_note-212">[206]</a><a href="#cite_note-kurt-213">[207]</a> <a href="/w/index.php?title=EverQuest&action=edit&redlink=1" class="new" title="EverQuest (encara no existeix)">EverQuest</a>,la sèrie <a href="/wiki/Warcraft" title="Warcraft">Warcraft</a> i la sèrie de jocs <a href="/wiki/The_Elder_Scrolls" title="The Elder Scrolls">The Elder Scrolls</a> <a href="#cite_note-214">[208]</a> com així com els videojocs ambientats a la mateixa Terra Mitjana . <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Música">Música</h3>[<a href="/w/index.php?title=El_Senyor_dels_Anells&action=edit&section=37" title="Modifica la secció: Música">modifica</a>]</div> El 1965, el compositor <a href="/w/index.php?title=Donald_Swann&action=edit&redlink=1" class="new" title="Donald Swann (encara no existeix)">Donald Swann</a>, més conegut per la seva col·laboració amb <a href="/w/index.php?title=Michael_Flanders&action=edit&redlink=1" class="new" title="Michael Flanders (encara no existeix)">Michael Flanders</a> com a Flanders & Swann, va posar en música sis poemes de El Senyor dels Anells i un de <a href="/wiki/Les_aventures_de_Tom_Bombadil" title="Les aventures de Tom Bombadil">Les aventures de Tom Bombadil</a> ("Errantry"). Quan Swann es va reunir amb Tolkien per tocar les cançons per a la seva aprovació, Tolkien va suggerir per a " Namárië " (el lament de Galàdriel) un escenari que recordava el <a href="/wiki/Cant_pla" class="mw-redirect" title="Cant pla">cant pla</a>, que Swann va acceptar.<a href="#cite_note-215">[209]</a> Les cançons es van publicar el 1967 com a <a href="/w/index.php?title=The_Road_Goes_Ever_On&action=edit&redlink=1" class="new" title="The Road Goes Ever On (encara no existeix)">The Road Goes Ever On: A Song Cycle</a>,<a href="#cite_note-216">[210]</a> i un enregistrament de les cançons interpretades pel cantant William Elvin amb Swann al piano va ser publicataquell mateix any per <a href="/w/index.php?title=Caedmon_Records&action=edit&redlink=1" class="new" title="Caedmon Records (encara no existeix)">Caedmon Records</a> com a Poems and Songs of Middle Earth.<a href="#cite_note-217">[211]</a> Les bandes de rock de la dècada de 1970 es van inspirar musicalment i líricament en la contracultura que abraçava la fantasia de l'època. La banda de rock britànica <a href="/wiki/Led_Zeppelin" title="Led Zeppelin">Led Zeppelin</a> va gravar diverses cançons que contenen referències explícites a El Senyor dels Anells, com ara mencions a Gòl·lum i Mórdor a "<a href="/w/index.php?title=Ramble_On&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ramble On (encara no existeix)">Ramble On</a>", les <a href="/w/index.php?title=Misty_Mountains&action=edit&redlink=1" class="new" title="Misty Mountains (encara no existeix)">Misty Mountains</a> a "<a href="/w/index.php?title=Misty_Mountain_Hop&action=edit&redlink=1" class="new" title="Misty Mountain Hop (encara no existeix)">Misty Mountain Hop</a>", i Ringwraiths a "<a href="/w/index.php?title=The_Battle_of_Evermore&action=edit&redlink=1" class="new" title="The Battle of Evermore (encara no existeix)">The Battle of Evermore</a>". El 1970, el músic suec <a href="/w/index.php?title=Bo_Hansson&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bo Hansson (encara no existeix)">Bo Hansson</a> va publicar un àlbum conceptual instrumental titulat Sagan om ringen ("La saga de l'anell", el títol de la traducció sueca de l'època).<a href="#cite_note-Snider-218">[212]</a> L'àlbum va ser posteriorment llançat internacionalment com a <a href="/w/index.php?title=Music_Inspired_by_Lord_of_the_Rings_(Bo_Hansson_album)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Music Inspired by Lord of the Rings (Bo Hansson album) (encara no existeix)">Music Inspired by Lord of the Rings</a> in 1972.<a href="#cite_note-Snider-218">[212]</a> A partir de la dècada de 1980, molts grups de <a href="/wiki/Heavy_metal" title="Heavy metal">heavy metal</a> han estat influenciats per Tolkien.<a href="#cite_note-219">[213]</a> El 1988, el compositor i trombonista holandès <a href="/w/index.php?title=Johan_de_Meij&action=edit&redlink=1" class="new" title="Johan de Meij (encara no existeix)">Johan de Meij</a> va completar la seva <a href="/w/index.php?title=Simfonia_n%C3%BAm._1_%22El_Senyor_dels_Anells%22&action=edit&redlink=1" class="new" title="Simfonia núm. 1 "El Senyor dels Anells" (encara no existeix)">Simfonia núm. 1 "El Senyor dels Anells"</a>". Tenia 5 moviments, titulats "Gàndalf", "Lothlórien", "Gòl·lum", "Journey in the Dark" i "Hòbbits".<a href="#cite_note-220">[214]</a> L'àlbum <a href="/w/index.php?title=Shepherd_Moons&action=edit&redlink=1" class="new" title="Shepherd Moons (encara no existeix)">Shepherd Moons</a> de 1991 del músic irlandès <a href="/wiki/Enya" title="Enya">Enya</a> conté un instrument instrumental titulat "Lothlórien", en referència a la llar dels elfs boscosos.<a href="#cite_note-OnlyTimeLPsleeve-221">[215]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Impacte_en_la_cultura_popular">Impacte en la cultura popular</h3>[<a href="/w/index.php?title=El_Senyor_dels_Anells&action=edit&section=38" title="Modifica la secció: Impacte en la cultura popular">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Matamata_sign.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/09/Matamata_sign.jpg/220px-Matamata_sign.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/09/Matamata_sign.jpg/330px-Matamata_sign.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/09/Matamata_sign.jpg/440px-Matamata_sign.jpg 2x" data-file-width="1024" data-file-height="768" /></a><figcaption>Cartell "Welcome to Hòbbiton" a <a href="/wiki/Matamata" title="Matamata">Matamata</a>, <a href="/wiki/Nova_Zelanda" title="Nova Zelanda">Nova Zelanda</a>, on es va rodar la versió cinematogràfica de <a href="/wiki/Peter_Jackson" title="Peter Jackson">Peter Jackson</a></figcaption></figure> El Senyor dels Anells ha tingut un profund i ampli impacte en la cultura popular, començant amb la seva publicació als anys 50, però sobretot durant els <a href="/wiki/D%C3%A8cada_del_1960" title="Dècada del 1960">anys 60</a> i <a href="/wiki/D%C3%A8cada_del_1970" title="Dècada del 1970">70</a>, quan els joves el van adoptar com una saga <a href="/wiki/Contracultura" title="Contracultura">contracultural</a>."<a href="#cite_note-222">[216]</a><a href="/w/index.php?title=Frodo_Lives!&action=edit&redlink=1" class="new" title="Frodo Lives! (encara no existeix)">Frodo Lives!</a>" i "Gàndalf for President" van ser dues frases populars entre els fans de Tolkien dels Estats Units durant aquest temps.<a href="#cite_note-223">[217]</a> El seu impacte és tal que les paraules "Tolkienian" i "Tolkienesque" han entrat a l'<a href="/wiki/Oxford_English_Dictionary" title="Oxford English Dictionary">Oxford English Dictionary</a>, i molts dels seus termes fantàstics, abans poc coneguts en anglès, com "<a href="/wiki/Orc" title="Orc">Orc</a>" i "<a href="/wiki/Warg" class="mw-redirect" title="Warg">Warg</a>", s'han generalitzat en aquest domini.<a href="#cite_note-224">[218]</a> També hi ha nombroses <a href="/wiki/Par%C3%B2dia" title="Paròdia">paròdies</a>, especialment <a href="/w/index.php?title=Bored_of_the_Rings&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bored of the Rings (encara no existeix)">Bored of the Rings</a> de <a href="/w/index.php?title=Harvard_Lampoon&action=edit&redlink=1" class="new" title="Harvard Lampoon (encara no existeix)">Harvard Lampoon</a> que ha tingut la distinció de romandre contínuament en impressió des de la seva publicació el 1969, i de ser traduït en almenys 11 idiomes.<a href="#cite_note-225">[219]</a> El 1969, Tolkien va vendre els drets de comercialització de El Senyor dels Anells (i El Hòbbit) a <a href="/wiki/United_Artists" title="United Artists">United Artists</a> sota un acord que estipulava un pagament global de 10.000 <a href="/wiki/Lliura_esterlina" title="Lliura esterlina">lliures</a><a href="#cite_note-226">[220]</a> més un 7,5% de royalties després dels costos,<a href="#cite_note-227">[221]</a> a càrrec d'Allen. & Unwin i l'autor.<a href="#cite_note-228">[222]</a> El 1976, tres anys després de la mort de l'autor, United Artists va vendre els drets a Saul Zaentz Company, que ara negocia com a <a href="/w/index.php?title=Tolkien_Enterprises&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tolkien Enterprises (encara no existeix)">Tolkien Enterprises</a>. Des de llavors, tota la mercaderia "autoritzada" ha estat signada per Tolkien Enterprises, tot i que els drets de <a href="/wiki/Propietat_intel%C2%B7lectual" title="Propietat intel·lectual">propietat intel·lectual</a> de les semblances específiques dels personatges i d'altres imatges de diverses adaptacions, en general, els tenen els adaptadors.<a href="#cite_note-229">[223]</a> Fora de qualsevol explotació comercial a partir de les adaptacions, a partir de finals de la dècada de 1960 hi ha hagut una varietat creixent de mercaderies originals amb llicència, amb pòsters i calendaris creats per il·lustradors com <a href="/w/index.php?title=Barbara_Remington&action=edit&redlink=1" class="new" title="Barbara Remington (encara no existeix)">Barbara Remington</a>.<a href="#cite_note-230">[224]</a> L'obra va ser anomenada la millor novel·la britànica de tots els temps a <a href="/wiki/The_Big_Read" title="The Big Read">The Big Read</a> de la BBC.<a href="#cite_note-231">[225]</a> El 2015, la BBC va classificar El Senyor dels Anells en el lloc 26 de la seva llista de les 100 millors novel·les britàniques.<a href="#cite_note-232">[226]</a> <a href="/wiki/Le_Monde" title="Le Monde">Le Monde</a> la va incloure a llista dels <a href="/w/index.php?title=Llista_de_Le_Monde_dels_100_llibres_del_segle&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llista de Le Monde dels 100 llibres del segle (encara no existeix)">100 llibres de segle</a>.<a href="#cite_note-233">[227]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Notes">Notes</h2>[<a href="/w/index.php?title=El_Senyor_dels_Anells&action=edit&section=39" title="Modifica la secció: Notes">modifica</a>]</div> <div class="reflist {{#if: | references-column-width" style="list-style-type: lower-alpha;"> <div class="mw-references-wrap"><ol class="references"> <li id="cite_note-2"><a href="#cite_ref-2">↑</a> A <a href="/wiki/J._R._R._Tolkien" title="J. R. R. Tolkien">J. R. R. Tolkien</a> no li agradava quan la paraula "novel·la" s'utilitzava per descriure les seves obres, però el terme s'aplica habitualment. Va preferir la frase "<a href="/w/index.php?title=Roman%C3%A7_de_cavalleria&action=edit&redlink=1" class="new" title="Romanç de cavalleria (encara no existeix)">romanç</a> heroic".<a href="#cite_note-1">[1]</a> </li> <li id="cite_note-languages-10">↑ <a href="#cite_ref-languages_10-0">2,0</a> <a href="#cite_ref-languages_10-1">2,1</a> Apareixen traduccions a 38 llengües al <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070530043707/http://www.tolkien.co.uk/faq3.aspx">FAQ</a>. Aquesta xifra és una estimació conservadora, ja que hi ha fonts que indiquen 56 traduccions I 57 llengües a <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.elrondslibrary.fr/">Elrond's Library</a>. </li> <li id="cite_note-42"><a href="#cite_ref-42">↑</a> Tolkien va crear la paraula per definir una visió diferent del mite de les "mentides respirades a través de plata" de CS Lewis, escrivint el poema <a href="/w/index.php?title=Mythopoeia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mythopoeia (encara no existeix)">Mythopoeia</a> per presentar el seu argument; es va publicar per primera vegada a <a href="/wiki/Tree_and_Leaf" title="Tree and Leaf">Tree and Leaf</a> l'any 1988.<a href="#cite_note-HammondScull620-41">[39]</a> </li> <li id="cite_note-48"><a href="#cite_ref-48">↑</a> Al que Tolkien dedicava més temps era a esbossar la història d'<a href="/wiki/Arda" title="Arda">Arda</a>, iniciada el 1917.<a href="#cite_note-Carta_#282-4">[3]</a> L'autor va morir abans que pogués acabar i preparar aquest treball, avui conegut com <a href="/wiki/El_Silmar%C3%ADl%C2%B7lion" title="El Silmaríl·lion">El Silmaríl·lion</a>, però el seu fill <a href="/wiki/Christopher_Tolkien" title="Christopher Tolkien">Christopher</a> el va editar, tot i estar ple de llacunes, i el va publicar el 1977. Alguns biògrafs de Tolkien consideren El Silmaril·lion com el veritable «treball del seu cor»,<a href="#cite_note-47">[44]</a> car és al que més temps va dedicar en tota la seva vida i el que proporciona el context històric i lingüístic de la seva obra més popular, El Senyor dels Anells </li> <li id="cite_note-71"><a href="#cite_ref-71">↑</a> See the lead images in the articles on the three separate volumes, e.g. <a href="/wiki/The_Fellowship_of_the_Ring" class="mw-redirect" title="The Fellowship of the Ring">The Fellowship of the Ring</a>. </li> <li id="cite_note-177"><a href="#cite_ref-177">↑</a> <a href="/wiki/The_Beatles" title="The Beatles">The Beatles</a>, després dels seus èxits a <a href="/wiki/A_Hard_Day%27s_Night_(pel%C2%B7l%C3%ADcula)" title="A Hard Day's Night (pel·lícula)">A Hard Day's Night</a> i <a href="/wiki/Help!_(pel%C2%B7l%C3%ADcula)" title="Help! (pel·lícula)">Help!</a> consideraven que podien llançar-se a interpretar personatges, i un executiu d'<a href="/w/index.php?title=Apple_Films&action=edit&redlink=1" class="new" title="Apple Films (encara no existeix)">Apple Films</a> els va proposar adaptar El Senyor dels Anells, idea que va entusiasmar a Lennon. En aquesta adaptació, <a href="/wiki/Paul_McCartney" title="Paul McCartney">Paul McCartney</a> seria en Frodo, <a href="/wiki/Ringo_Starr" title="Ringo Starr">Ringo Starr</a> seria en Sam, <a href="/wiki/George_Harrison" title="George Harrison">George Harrison</a> seria en Gàndalf i <a href="/wiki/John_Lennon" title="John Lennon">John Lennon</a> en Gòl·lum. Per dirigir-la es van apropar a <a href="/wiki/Stanley_Kubrick" title="Stanley Kubrick">Stanley Kubrick</a>, i els Beatles mateixos proveirien la música. Kubrick va rebutjar el projecte, considerant-lo irrealitzable; i el mateix Tolkien va desestimar la idea.<a href="#cite_note-176">[171]</a> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències">Referències</h2>[<a href="/w/index.php?title=El_Senyor_dels_Anells&action=edit&section=40" title="Modifica la secció: Referències">modifica</a>]</div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-1"><a href="#cite_ref-1">↑</a> <a href="#CITEREFCarpenter1981">Carpenter 1981</a>, letter #329 to Peter Szabo Szentmihalyi, October 1971 </li> <li id="cite_note-3"><a href="#cite_ref-3">↑</a> <a href="/w/index.php?title=Jane_Chance&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jane Chance (encara no existeix)">Chance, Jane</a>. The Lord of the Rings: Tolkien's Epic. Macmillan, 1980, p. 97–127. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-333-29034-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-333-29034-8">ISBN 0-333-29034-8</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Lord+of+the+Rings%3A+Tolkien%27s+Epic&rft.aulast=Chance&rft.aufirst=Jane&rft.date=1980&rft.pub=Macmillan&rft.pages=97%E2%80%93127&rft.isbn=0-333-29034-8">  </li> <li id="cite_note-Carta_#282-4">↑ <a href="#cite_ref-Carta_#282_4-0">3,0</a> <a href="#cite_ref-Carta_#282_4-1">3,1</a> <a href="/wiki/Humphrey_Carpenter" title="Humphrey Carpenter">CARPENTER, Humphrey</a>. «Carta #282». A: <a href="/w/index.php?title=Las_cartas_de_J._R._R._Tolkien&action=edit&redlink=1" class="new" title="Las cartas de J. R. R. Tolkien (encara no existeix)">Las cartas de J. R. R. Tolkien</a>. col. <a href="/wiki/Christopher_Tolkien" title="Christopher Tolkien">Christopher Tolkien</a>, trad. Rubén Masera. <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>: <a href="/w/index.php?title=Ediciones_Minotauro&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ediciones Minotauro (encara no existeix)">Minotauro</a>, junio <a href="/wiki/1993" title="1993">1993</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-450-7121-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-450-7121-1">ISBN 84-450-7121-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BLas+cartas+de+J.+R.+R.+Tolkien%5D%5D&rft.atitle=Carta+%23282&rft.aulast=CARPENTER&rft.aufirst=Humphrey&rft.date=%5B%5B1993%5D%5D&rft.pub=%5B%5BEdiciones+Minotauro%7CMinotauro%5D%5D&rft.place=%5B%5BBarcelona%5D%5D">  </li> <li id="cite_note-thestar-5">↑ <a href="#cite_ref-thestar_5-0">4,0</a> <a href="#cite_ref-thestar_5-1">4,1</a> Wagner, Vit. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110309035210/http://www.thestar.com/entertainment/article/203389">Tolkien proves he's still the king</a>». <a href="/wiki/Toronto_Star" title="Toronto Star">Toronto Star</a>, 16-04-2007. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.thestar.com/entertainment/article/203389">original</a> el 9 març 2011. [Consulta: 8 març 2011]. </li> <li id="cite_note-tale-6">↑ <a href="#cite_ref-tale_6-0">5,0</a> <a href="#cite_ref-tale_6-1">5,1</a> Reynolds, Pat. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20160303231904/http://www.tolkiensociety.org/wp-content/uploads/2014/03/LOTR-The-Tale-of-a-Text.pdf">Còpia arxivada</a>». <a href="/wiki/The_Tolkien_Society" title="The Tolkien Society">The Tolkien Society</a>. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.tolkiensociety.org/wp-content/uploads/2014/03/LOTR-The-Tale-of-a-Text.pdf">original</a> el 3 de març 2016. [Consulta: 3 gener 2022]. </li> <li id="cite_note-7"><a href="#cite_ref-7">↑</a> <a href="#CITEREFCarpenter1981">Carpenter 1981</a>, letter #126 to Milton Waldman (draft), 10 March 1950 </li> <li id="cite_note-8"><a href="#cite_ref-8">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20101101074147/http://www.bbc.co.uk/dna/h2g2/A672022">The Life and Works for JRR Tolkien</a>». <a href="/wiki/BBC" title="BBC">BBC</a>, 07-02-2002. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.bbc.co.uk/dna/h2g2/A672022">original</a> el 1 novembre 2010. [Consulta: 4 desembre 2010]. </li> <li id="cite_note-9"><a href="#cite_ref-9">↑</a> North, Richard; Allard, Joe. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=kE6_Jr4x-_cC&pg=PA45&dq=Beowulf+inspiration+lord+of+the+rings&hl=ca&ei=B0NUTdL6HJKs8QOry_HuBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCgQ6AEwAA#v=onepage&q=Beowulf&f=false">Beowulf & other stories: an introduction to Old English, Old Icelandic and anglo-norman literatures</a>. Pearson Education, 2007, p.63. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1405835729" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1405835729">ISBN 1405835729</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Beowulf+%26+other+stories%3A+an+introduction+to+Old+English%2C+Old+Icelandic+and+anglo-norman+literatures&rft.aulast=North&rft.aufirst=Richard&rft.date=2007&rft.pub=Pearson+Education&rft.pages=p.63&rft.isbn=1405835729&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DkE6_Jr4x-_cC%26pg%3DPA45%26dq%3DBeowulf%2Binspiration%2Blord%2Bof%2Bthe%2Brings%26hl%3Dca%26ei%3DB0NUTdL6HJKs8QOry_HuBw%26sa%3DX%26oi%3Dbook_result%26ct%3Dresult%26resnum%3D1%26ved%3D0CCgQ6AEwAA%23v%3Donepage%26q%3DBeowulf%26f%3Dfalse">  </li> <li id="cite_note-11"><a href="#cite_ref-11">↑</a> Gilsdorf, Ethan «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://travel.nytimes.com/2007/03/23/travel/escapes/23Ahead.html">Elvish Impersonators</a>». <a href="/wiki/The_New_York_Times" title="The New York Times">The New York Times</a>, 23-03-2007 [Consulta: 3 abril 2007]. </li> <li id="cite_note-12"><a href="#cite_ref-12">↑</a> <a href="/wiki/Humphrey_Carpenter" title="Humphrey Carpenter">CARPENTER, Humphrey</a>. «Carta #165». A: <a href="/w/index.php?title=Las_cartas_de_J._R._R._Tolkien&action=edit&redlink=1" class="new" title="Las cartas de J. R. R. Tolkien (encara no existeix)">Las cartas de J. R. R. Tolkien</a>. col. <a href="/wiki/Christopher_Tolkien" title="Christopher Tolkien">Christopher Tolkien</a>, trad. Rubén Masera. <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>: <a href="/w/index.php?title=Ediciones_Minotauro&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ediciones Minotauro (encara no existeix)">Minotauro</a>, junio <a href="/wiki/1993" title="1993">1993</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-450-7121-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-450-7121-1">ISBN 84-450-7121-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BLas+cartas+de+J.+R.+R.+Tolkien%5D%5D&rft.atitle=Carta+%23165&rft.aulast=CARPENTER&rft.aufirst=Humphrey&rft.date=%5B%5B1993%5D%5D&rft.pub=%5B%5BEdiciones+Minotauro%7CMinotauro%5D%5D&rft.place=%5B%5BBarcelona%5D%5D">  </li> <li id="cite_note-Los_pueblos_de_la_Tierra_Media-13">↑ <a href="#cite_ref-Los_pueblos_de_la_Tierra_Media_13-0">11,0</a> <a href="#cite_ref-Los_pueblos_de_la_Tierra_Media_13-1">11,1</a> <a href="#cite_ref-Los_pueblos_de_la_Tierra_Media_13-2">11,2</a> <a href="/wiki/J._R._R._Tolkien" title="J. R. R. Tolkien">TOLKIEN, J. R. R.</a>. «El prólogo». A: <a href="/w/index.php?title=Los_pueblos_de_la_Tierra_Media&action=edit&redlink=1" class="new" title="Los pueblos de la Tierra Media (encara no existeix)">Los pueblos de la Tierra Media</a>. ed. <a href="/wiki/Christopher_Tolkien" title="Christopher Tolkien">Christopher Tolkien</a>, trad. Estela Gutiérrez Torres. <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>: <a href="/w/index.php?title=Ediciones_Minotauro&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ediciones Minotauro (encara no existeix)">Minotauro</a>, octubre <a href="/wiki/2002" title="2002">2002</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-450-7359-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-450-7359-1">ISBN 84-450-7359-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BLos+pueblos+de+la+Tierra+Media%5D%5D&rft.atitle=El+pr%C3%B3logo&rft.aulast=TOLKIEN&rft.aufirst=J.+R.+R.&rft.date=%5B%5B2002%5D%5D&rft.pub=%5B%5BEdiciones+Minotauro%7CMinotauro%5D%5D&rft.place=%5B%5BBarcelona%5D%5D">  </li> <li id="cite_note-carta_#136-14">↑ <a href="#cite_ref-carta_#136_14-0">12,0</a> <a href="#cite_ref-carta_#136_14-1">12,1</a> <a href="#cite_ref-carta_#136_14-2">12,2</a> <a href="#cite_ref-carta_#136_14-3">12,3</a> <a href="#cite_ref-carta_#136_14-4">12,4</a> <a href="#cite_ref-carta_#136_14-5">12,5</a> <a href="/wiki/Humphrey_Carpenter" title="Humphrey Carpenter">CARPENTER, Humphrey</a>. «Carta #136». A: <a href="/w/index.php?title=Las_cartas_de_J._R._R._Tolkien&action=edit&redlink=1" class="new" title="Las cartas de J. R. R. Tolkien (encara no existeix)">Las cartas de J. R. R. Tolkien</a>. col. <a href="/wiki/Christopher_Tolkien" title="Christopher Tolkien">Christopher Tolkien</a>, trad. Rubén Masera. <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>: <a href="/w/index.php?title=Ediciones_Minotauro&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ediciones Minotauro (encara no existeix)">Minotauro</a>, junio <a href="/wiki/1993" title="1993">1993</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-450-7121-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-450-7121-1">ISBN 84-450-7121-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BLas+cartas+de+J.+R.+R.+Tolkien%5D%5D&rft.atitle=Carta+%23136&rft.aulast=CARPENTER&rft.aufirst=Humphrey&rft.date=%5B%5B1993%5D%5D&rft.pub=%5B%5BEdiciones+Minotauro%7CMinotauro%5D%5D&rft.place=%5B%5BBarcelona%5D%5D">  </li> <li id="cite_note-carta_#139-15"><a href="#cite_ref-carta_#139_15-0">↑</a> <a href="/wiki/Humphrey_Carpenter" title="Humphrey Carpenter">CARPENTER, Humphrey</a>. «Carta #139». A: <a href="/w/index.php?title=Las_cartas_de_J._R._R._Tolkien&action=edit&redlink=1" class="new" title="Las cartas de J. R. R. Tolkien (encara no existeix)">Las cartas de J. R. R. Tolkien</a>. col. <a href="/wiki/Christopher_Tolkien" title="Christopher Tolkien">Christopher Tolkien</a>, trad. Rubén Masera. <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>: <a href="/w/index.php?title=Ediciones_Minotauro&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ediciones Minotauro (encara no existeix)">Minotauro</a>, junio <a href="/wiki/1993" title="1993">1993</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-450-7121-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-450-7121-1">ISBN 84-450-7121-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BLas+cartas+de+J.+R.+R.+Tolkien%5D%5D&rft.atitle=Carta+%23139&rft.aulast=CARPENTER&rft.aufirst=Humphrey&rft.date=%5B%5B1993%5D%5D&rft.pub=%5B%5BEdiciones+Minotauro%7CMinotauro%5D%5D&rft.place=%5B%5BBarcelona%5D%5D">  </li> <li id="cite_note-carta_#140-16">↑ <a href="#cite_ref-carta_#140_16-0">14,0</a> <a href="#cite_ref-carta_#140_16-1">14,1</a> <a href="#cite_ref-carta_#140_16-2">14,2</a> <a href="#cite_ref-carta_#140_16-3">14,3</a> <a href="/wiki/Humphrey_Carpenter" title="Humphrey Carpenter">CARPENTER, Humphrey</a>. «Carta #140». A: <a href="/w/index.php?title=Las_cartas_de_J._R._R._Tolkien&action=edit&redlink=1" class="new" title="Las cartas de J. R. R. Tolkien (encara no existeix)">Las cartas de J. R. R. Tolkien</a>. col. <a href="/wiki/Christopher_Tolkien" title="Christopher Tolkien">Christopher Tolkien</a>, trad. Rubén Masera. <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>: <a href="/w/index.php?title=Ediciones_Minotauro&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ediciones Minotauro (encara no existeix)">Minotauro</a>, junio <a href="/wiki/1993" title="1993">1993</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-450-7121-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-450-7121-1">ISBN 84-450-7121-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BLas+cartas+de+J.+R.+R.+Tolkien%5D%5D&rft.atitle=Carta+%23140&rft.aulast=CARPENTER&rft.aufirst=Humphrey&rft.date=%5B%5B1993%5D%5D&rft.pub=%5B%5BEdiciones+Minotauro%7CMinotauro%5D%5D&rft.place=%5B%5BBarcelona%5D%5D">  </li> <li id="cite_note-17"><a href="#cite_ref-17">↑</a> <a href="/wiki/Humphrey_Carpenter" title="Humphrey Carpenter">CARPENTER, Humphrey</a>. «Carta #143». A: <a href="/w/index.php?title=Las_cartas_de_J._R._R._Tolkien&action=edit&redlink=1" class="new" title="Las cartas de J. R. R. Tolkien (encara no existeix)">Las cartas de J. R. R. Tolkien</a>. col. <a href="/wiki/Christopher_Tolkien" title="Christopher Tolkien">Christopher Tolkien</a>, trad. Rubén Masera. <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>: <a href="/w/index.php?title=Ediciones_Minotauro&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ediciones Minotauro (encara no existeix)">Minotauro</a>, junio <a href="/wiki/1993" title="1993">1993</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-450-7121-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-450-7121-1">ISBN 84-450-7121-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BLas+cartas+de+J.+R.+R.+Tolkien%5D%5D&rft.atitle=Carta+%23143&rft.aulast=CARPENTER&rft.aufirst=Humphrey&rft.date=%5B%5B1993%5D%5D&rft.pub=%5B%5BEdiciones+Minotauro%7CMinotauro%5D%5D&rft.place=%5B%5BBarcelona%5D%5D">  </li> <li id="cite_note-18"><a href="#cite_ref-18">↑</a> <a href="/wiki/J._R._R._Tolkien" title="J. R. R. Tolkien">TOLKIEN, J. R. R.</a>. «Epílogo». A: <a href="/w/index.php?title=El_fin_de_la_Tercera_Edad&action=edit&redlink=1" class="new" title="El fin de la Tercera Edad (encara no existeix)">El fin de la Tercera Edad</a>. ed. <a href="/wiki/Christopher_Tolkien" title="Christopher Tolkien">Christopher Tolkien</a>, trad. Elías Sarhan. <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>: <a href="/w/index.php?title=Ediciones_Minotauro&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ediciones Minotauro (encara no existeix)">Minotauro</a>, noviembre <a href="/wiki/1997" title="1997">1997</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-450-7245-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-450-7245-5">ISBN 84-450-7245-5</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BEl+fin+de+la+Tercera+Edad%5D%5D&rft.atitle=Ep%C3%ADlogo&rft.aulast=TOLKIEN&rft.aufirst=J.+R.+R.&rft.date=%5B%5B1997%5D%5D&rft.pub=%5B%5BEdiciones+Minotauro%7CMinotauro%5D%5D&rft.place=%5B%5BBarcelona%5D%5D">  </li> <li id="cite_note-Carta_144-19"><a href="#cite_ref-Carta_144_19-0">↑</a> <a href="/wiki/Humphrey_Carpenter" title="Humphrey Carpenter">CARPENTER, Humphrey</a>. «Carta #144». A: <a href="/w/index.php?title=Las_cartas_de_J._R._R._Tolkien&action=edit&redlink=1" class="new" title="Las cartas de J. R. R. Tolkien (encara no existeix)">Las cartas de J. R. R. Tolkien</a>. col. <a href="/wiki/Christopher_Tolkien" title="Christopher Tolkien">Christopher Tolkien</a>, trad. Rubén Masera. <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>: <a href="/w/index.php?title=Ediciones_Minotauro&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ediciones Minotauro (encara no existeix)">Minotauro</a>, junio <a href="/wiki/1993" title="1993">1993</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-450-7121-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-450-7121-1">ISBN 84-450-7121-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BLas+cartas+de+J.+R.+R.+Tolkien%5D%5D&rft.atitle=Carta+%23144&rft.aulast=CARPENTER&rft.aufirst=Humphrey&rft.date=%5B%5B1993%5D%5D&rft.pub=%5B%5BEdiciones+Minotauro%7CMinotauro%5D%5D&rft.place=%5B%5BBarcelona%5D%5D">  </li> <li id="cite_note-20"><a href="#cite_ref-20">↑</a> <a href="/wiki/Humphrey_Carpenter" title="Humphrey Carpenter">CARPENTER, Humphrey</a>. «Carta #173». A: <a href="/w/index.php?title=Las_cartas_de_J._R._R._Tolkien&action=edit&redlink=1" class="new" title="Las cartas de J. R. R. Tolkien (encara no existeix)">Las cartas de J. R. R. Tolkien</a>. col. <a href="/wiki/Christopher_Tolkien" title="Christopher Tolkien">Christopher Tolkien</a>, trad. Rubén Masera. <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>: <a href="/w/index.php?title=Ediciones_Minotauro&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ediciones Minotauro (encara no existeix)">Minotauro</a>, junio <a href="/wiki/1993" title="1993">1993</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-450-7121-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-450-7121-1">ISBN 84-450-7121-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BLas+cartas+de+J.+R.+R.+Tolkien%5D%5D&rft.atitle=Carta+%23173&rft.aulast=CARPENTER&rft.aufirst=Humphrey&rft.date=%5B%5B1993%5D%5D&rft.pub=%5B%5BEdiciones+Minotauro%7CMinotauro%5D%5D&rft.place=%5B%5BBarcelona%5D%5D">  </li> <li id="cite_note-21"><a href="#cite_ref-21">↑</a> «Nota sobre els arxius de la Comarca». </li> <li id="cite_note-22"><a href="#cite_ref-22">↑</a> La forma original en síndarin seria </li> <li id="cite_note-23"><a href="#cite_ref-23">↑</a> Day, David. An Atlas of Tolkien: An Illustrated Exploration of Tolkien's World (en anglès). Hachette UK, 2015, p. 188,194. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780753730737" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780753730737">ISBN 9780753730737</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=An+Atlas+of+Tolkien%3A+An+Illustrated+Exploration+of+Tolkien%27s+World&rft.aulast=Day&rft.aufirst=David&rft.date=2015&rft.pub=Hachette+UK&rft.pages=188%2C194&rft.isbn=9780753730737">  </li> <li id="cite_note-24"><a href="#cite_ref-24">↑</a> «Tercera etapa (I): El viatge cap a Bree». </li> <li id="cite_note-25"><a href="#cite_ref-25">↑</a> «Els arbres genealògics». </li> <li id="cite_note-26"><a href="#cite_ref-26">↑</a> <a href="/wiki/J._R._R._Tolkien" title="J. R. R. Tolkien">TOLKIEN, J. R. R.</a>. «Apéndice A: anales de los reyes y los gobernantes - I. Los reyes númenóreanos: (ii) Los reinos en exilio». A: El Señor de los Anillos. il. <a href="/wiki/Alan_Lee" title="Alan Lee">Alan Lee</a>, trad. <a href="/w/index.php?title=Francisco_Porr%C3%BAa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Francisco Porrúa (encara no existeix)">Luis Domènech</a> i <a href="/w/index.php?title=Matilde_Horne&action=edit&redlink=1" class="new" title="Matilde Horne (encara no existeix)">Matilde Horne</a>. <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>: <a href="/w/index.php?title=Ediciones_Minotauro&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ediciones Minotauro (encara no existeix)">Minotauro</a>, abril <a href="/wiki/1993" title="1993">1993</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-450-7179-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-450-7179-3">ISBN 84-450-7179-3</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=El+Se%C3%B1or+de+los+Anillos&rft.atitle=Ap%C3%A9ndice+A%3A+anales+de+los+reyes+y+los+gobernantes+-+I.+Los+reyes+n%C3%BAmen%C3%B3reanos%3A+%28ii%29+Los+reinos+en+exilio&rft.aulast=TOLKIEN&rft.aufirst=J.+R.+R.&rft.date=%5B%5B1993%5D%5D&rft.pub=%5B%5BEdiciones+Minotauro%7CMinotauro%5D%5D&rft.place=%5B%5BBarcelona%5D%5D">  </li> <li id="cite_note-27"><a href="#cite_ref-27">↑</a> <a href="/wiki/J._R._R._Tolkien" title="J. R. R. Tolkien">TOLKIEN, J. R. R.</a>. «Apéndice A: anales de los reyes y los gobernantes - I. Los reyes númenóreanos: (v) Un fragmento de la historia de Àragorn y Arwen extraído de los anales de los reyes y los gobernantes». A: El Señor de los Anillos. il. <a href="/wiki/Alan_Lee" title="Alan Lee">Alan Lee</a>, trad. <a href="/w/index.php?title=Francisco_Porr%C3%BAa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Francisco Porrúa (encara no existeix)">Luis Domènech</a> i <a href="/w/index.php?title=Matilde_Horne&action=edit&redlink=1" class="new" title="Matilde Horne (encara no existeix)">Matilde Horne</a>. <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>: <a href="/w/index.php?title=Ediciones_Minotauro&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ediciones Minotauro (encara no existeix)">Minotauro</a>, abril <a href="/wiki/1993" title="1993">1993</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-450-7179-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-450-7179-3">ISBN 84-450-7179-3</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=El+Se%C3%B1or+de+los+Anillos&rft.atitle=Ap%C3%A9ndice+A%3A+anales+de+los+reyes+y+los+gobernantes+-+I.+Los+reyes+n%C3%BAmen%C3%B3reanos%3A+%28v%29+Un+fragmento+de+la+historia+de+%C3%80ragorn+y+Arwen+extra%C3%ADdo+de+los+anales+de+los+reyes+y+los+gobernantes&rft.aulast=TOLKIEN&rft.aufirst=J.+R.+R.&rft.date=%5B%5B1993%5D%5D&rft.pub=%5B%5BEdiciones+Minotauro%7CMinotauro%5D%5D&rft.place=%5B%5BBarcelona%5D%5D">  </li> <li id="cite_note-Apéndice_B-28">↑ <a href="#cite_ref-Apéndice_B_28-0">26,0</a> <a href="#cite_ref-Apéndice_B_28-1">26,1</a> <a href="/wiki/J._R._R._Tolkien" title="J. R. R. Tolkien">TOLKIEN, J. R. R.</a>. «Apéndice B: la cuenta de los años». A: El Señor de los Anillos. il. <a href="/wiki/Alan_Lee" title="Alan Lee">Alan Lee</a>, trad. <a href="/w/index.php?title=Francisco_Porr%C3%BAa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Francisco Porrúa (encara no existeix)">Luis Domènech</a> i <a href="/w/index.php?title=Matilde_Horne&action=edit&redlink=1" class="new" title="Matilde Horne (encara no existeix)">Matilde Horne</a>. <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>: <a href="/w/index.php?title=Ediciones_Minotauro&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ediciones Minotauro (encara no existeix)">Minotauro</a>, abril <a href="/wiki/1993" title="1993">1993</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-450-7179-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-450-7179-3">ISBN 84-450-7179-3</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=El+Se%C3%B1or+de+los+Anillos&rft.atitle=Ap%C3%A9ndice+B%3A+la+cuenta+de+los+a%C3%B1os&rft.aulast=TOLKIEN&rft.aufirst=J.+R.+R.&rft.date=%5B%5B1993%5D%5D&rft.pub=%5B%5BEdiciones+Minotauro%7CMinotauro%5D%5D&rft.place=%5B%5BBarcelona%5D%5D">  </li> <li id="cite_note-29"><a href="#cite_ref-29">↑</a> <a href="/wiki/J._R._R._Tolkien" title="J. R. R. Tolkien">TOLKIEN, J. R. R.</a>. «Una tertulia inesperada». A: <a href="/wiki/El_h%C3%B2bbit" title="El hòbbit">El hòbbit</a>. trad. Manuel Figueroa. <a href="/wiki/Capellades" title="Capellades">Capellades</a>: <a href="/w/index.php?title=Ediciones_Minotauro&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ediciones Minotauro (encara no existeix)">Minotauro</a>, febrero <a href="/wiki/1982" title="1982">1982</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-450-7037-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-450-7037-1">ISBN 84-450-7037-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BEl+h%C3%B2bbit%5D%5D&rft.atitle=Una+tertulia+inesperada&rft.aulast=TOLKIEN&rft.aufirst=J.+R.+R.&rft.date=%5B%5B1982%5D%5D&rft.pub=%5B%5BEdiciones+Minotauro%7CMinotauro%5D%5D&rft.place=%5B%5BCapellades%5D%5D">  </li> <li id="cite_note-30"><a href="#cite_ref-30">↑</a> <a href="/wiki/J._R._R._Tolkien" title="J. R. R. Tolkien">TOLKIEN, J. R. R.</a>. «Acertijos en las tinieblas». A: <a href="/wiki/El_h%C3%B2bbit" title="El hòbbit">El hòbbit</a>. trad. Manuel Figueroa. <a href="/wiki/Capellades" title="Capellades">Capellades</a>: <a href="/w/index.php?title=Ediciones_Minotauro&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ediciones Minotauro (encara no existeix)">Minotauro</a>, febrero <a href="/wiki/1982" title="1982">1982</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-450-7037-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-450-7037-1">ISBN 84-450-7037-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BEl+h%C3%B2bbit%5D%5D&rft.atitle=Acertijos+en+las+tinieblas&rft.aulast=TOLKIEN&rft.aufirst=J.+R.+R.&rft.date=%5B%5B1982%5D%5D&rft.pub=%5B%5BEdiciones+Minotauro%7CMinotauro%5D%5D&rft.place=%5B%5BCapellades%5D%5D">  </li> <li id="cite_note-31"><a href="#cite_ref-31">↑</a> <a href="/wiki/J._R._R._Tolkien" title="J. R. R. Tolkien">TOLKIEN, J. R. R.</a>. «Una reunión muy esperada». A: El Señor de los Anillos. il. <a href="/wiki/Alan_Lee" title="Alan Lee">Alan Lee</a>, trad. <a href="/w/index.php?title=Francisco_Porr%C3%BAa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Francisco Porrúa (encara no existeix)">Luis Domènech</a> i <a href="/w/index.php?title=Matilde_Horne&action=edit&redlink=1" class="new" title="Matilde Horne (encara no existeix)">Matilde Horne</a>. <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>: <a href="/w/index.php?title=Ediciones_Minotauro&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ediciones Minotauro (encara no existeix)">Minotauro</a>, abril <a href="/wiki/1993" title="1993">1993</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-450-7179-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-450-7179-3">ISBN 84-450-7179-3</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=El+Se%C3%B1or+de+los+Anillos&rft.atitle=Una+reuni%C3%B3n+muy+esperada&rft.aulast=TOLKIEN&rft.aufirst=J.+R.+R.&rft.date=%5B%5B1993%5D%5D&rft.pub=%5B%5BEdiciones+Minotauro%7CMinotauro%5D%5D&rft.place=%5B%5BBarcelona%5D%5D">  </li> <li id="cite_note-32"><a href="#cite_ref-32">↑</a> <a href="/wiki/J._R._R._Tolkien" title="J. R. R. Tolkien">TOLKIEN, J. R. R.</a>. «El Concilio de Elrond». A: El Señor de los Anillos. il. <a href="/wiki/Alan_Lee" title="Alan Lee">Alan Lee</a>, trad. <a href="/w/index.php?title=Francisco_Porr%C3%BAa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Francisco Porrúa (encara no existeix)">Luis Domènech</a> i <a href="/w/index.php?title=Matilde_Horne&action=edit&redlink=1" class="new" title="Matilde Horne (encara no existeix)">Matilde Horne</a>. <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>: <a href="/w/index.php?title=Ediciones_Minotauro&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ediciones Minotauro (encara no existeix)">Minotauro</a>, abril <a href="/wiki/1993" title="1993">1993</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-450-7179-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-450-7179-3">ISBN 84-450-7179-3</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=El+Se%C3%B1or+de+los+Anillos&rft.atitle=El+Concilio+de+Elrond&rft.aulast=TOLKIEN&rft.aufirst=J.+R.+R.&rft.date=%5B%5B1993%5D%5D&rft.pub=%5B%5BEdiciones+Minotauro%7CMinotauro%5D%5D&rft.place=%5B%5BBarcelona%5D%5D">  </li> <li id="cite_note-33"><a href="#cite_ref-33">↑</a> <a href="/wiki/J._R._R._Tolkien" title="J. R. R. Tolkien">TOLKIEN, J. R. R.</a>. «De Eärendil y la Guerra de la Cólera». A: <a href="/w/index.php?title=El_Silmarillion&action=edit&redlink=1" class="new" title="El Silmarillion (encara no existeix)">El Silmarillion</a>. trad. Rubén Masera y <a href="/w/index.php?title=Francisco_Porr%C3%BAa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Francisco Porrúa (encara no existeix)">Luis Domènech</a>. <a href="/wiki/Capellades" title="Capellades">Capellades</a>: <a href="/w/index.php?title=Ediciones_Minotauro&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ediciones Minotauro (encara no existeix)">Minotauro</a>, marzo <a href="/wiki/1984" title="1984">1984</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-450-7038-X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-450-7038-X">ISBN 84-450-7038-X</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BEl+Silmarillion%5D%5D&rft.atitle=De+E%C3%A4rendil+y+la+Guerra+de+la+C%C3%B3lera&rft.aulast=TOLKIEN&rft.aufirst=J.+R.+R.&rft.date=%5B%5B1984%5D%5D&rft.pub=%5B%5BEdiciones+Minotauro%7CMinotauro%5D%5D&rft.place=%5B%5BCapellades%5D%5D">  </li> <li id="cite_note-34"><a href="#cite_ref-34">↑</a> <a href="/wiki/J._R._R._Tolkien" title="J. R. R. Tolkien">TOLKIEN, J. R. R.</a>. «Akallabêth: la caída de Númenor». A: <a href="/w/index.php?title=El_Silmarillion&action=edit&redlink=1" class="new" title="El Silmarillion (encara no existeix)">El Silmarillion</a>. trad. Rubén Masera y <a href="/w/index.php?title=Francisco_Porr%C3%BAa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Francisco Porrúa (encara no existeix)">Luis Domènech</a>. <a href="/wiki/Capellades" title="Capellades">Capellades</a>: <a href="/w/index.php?title=Ediciones_Minotauro&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ediciones Minotauro (encara no existeix)">Minotauro</a>, marzo <a href="/wiki/1984" title="1984">1984</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-450-7038-X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-450-7038-X">ISBN 84-450-7038-X</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BEl+Silmarillion%5D%5D&rft.atitle=Akallab%C3%AAth%3A+la+ca%C3%ADda+de+N%C3%BAmenor&rft.aulast=TOLKIEN&rft.aufirst=J.+R.+R.&rft.date=%5B%5B1984%5D%5D&rft.pub=%5B%5BEdiciones+Minotauro%7CMinotauro%5D%5D&rft.place=%5B%5BCapellades%5D%5D">  </li> <li id="cite_note-35"><a href="#cite_ref-35">↑</a> <a href="/wiki/J._R._R._Tolkien" title="J. R. R. Tolkien">TOLKIEN, J. R. R.</a>. «De la huida de los Noldor». A: <a href="/w/index.php?title=El_Silmarillion&action=edit&redlink=1" class="new" title="El Silmarillion (encara no existeix)">El Silmarillion</a>. trad. Rubén Masera y <a href="/w/index.php?title=Francisco_Porr%C3%BAa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Francisco Porrúa (encara no existeix)">Luis Domènech</a>. <a href="/wiki/Capellades" title="Capellades">Capellades</a>: <a href="/w/index.php?title=Ediciones_Minotauro&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ediciones Minotauro (encara no existeix)">Minotauro</a>, marzo <a href="/wiki/1984" title="1984">1984</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-450-7038-X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-450-7038-X">ISBN 84-450-7038-X</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BEl+Silmarillion%5D%5D&rft.atitle=De+la+huida+de+los+Noldor&rft.aulast=TOLKIEN&rft.aufirst=J.+R.+R.&rft.date=%5B%5B1984%5D%5D&rft.pub=%5B%5BEdiciones+Minotauro%7CMinotauro%5D%5D&rft.place=%5B%5BCapellades%5D%5D">  </li> <li id="cite_note-36"><a href="#cite_ref-36">↑</a> <a href="/wiki/J._R._R._Tolkien" title="J. R. R. Tolkien">TOLKIEN, J. R. R.</a>. «Del retorno de los Noldor». A: <a href="/w/index.php?title=El_Silmarillion&action=edit&redlink=1" class="new" title="El Silmarillion (encara no existeix)">El Silmarillion</a>. trad. Rubén Masera y <a href="/w/index.php?title=Francisco_Porr%C3%BAa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Francisco Porrúa (encara no existeix)">Luis Domènech</a>. <a href="/wiki/Capellades" title="Capellades">Capellades</a>: <a href="/w/index.php?title=Ediciones_Minotauro&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ediciones Minotauro (encara no existeix)">Minotauro</a>, marzo <a href="/wiki/1984" title="1984">1984</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-450-7038-X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-450-7038-X">ISBN 84-450-7038-X</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BEl+Silmarillion%5D%5D&rft.atitle=Del+retorno+de+los+Noldor&rft.aulast=TOLKIEN&rft.aufirst=J.+R.+R.&rft.date=%5B%5B1984%5D%5D&rft.pub=%5B%5BEdiciones+Minotauro%7CMinotauro%5D%5D&rft.place=%5B%5BCapellades%5D%5D">  </li> <li id="cite_note-37"><a href="#cite_ref-37">↑</a> <a href="/wiki/J._R._R._Tolkien" title="J. R. R. Tolkien">TOLKIEN, J. R. R.</a>. «De los Anillos de Poder y la Tercera Edad». A: <a href="/w/index.php?title=El_Silmarillion&action=edit&redlink=1" class="new" title="El Silmarillion (encara no existeix)">El Silmarillion</a>. trad. Rubén Masera y <a href="/w/index.php?title=Francisco_Porr%C3%BAa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Francisco Porrúa (encara no existeix)">Luis Domènech</a>. <a href="/wiki/Capellades" title="Capellades">Capellades</a>: <a href="/w/index.php?title=Ediciones_Minotauro&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ediciones Minotauro (encara no existeix)">Minotauro</a>, marzo <a href="/wiki/1984" title="1984">1984</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-450-7038-X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-450-7038-X">ISBN 84-450-7038-X</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BEl+Silmarillion%5D%5D&rft.atitle=De+los+Anillos+de+Poder+y+la+Tercera+Edad&rft.aulast=TOLKIEN&rft.aufirst=J.+R.+R.&rft.date=%5B%5B1984%5D%5D&rft.pub=%5B%5BEdiciones+Minotauro%7CMinotauro%5D%5D&rft.place=%5B%5BCapellades%5D%5D">  </li> <li id="cite_note-38"><a href="#cite_ref-38">↑</a> <a href="/w/index.php?title=Plantilla:Cita_Tolkien&action=edit&redlink=1" class="new" title="Plantilla:Cita Tolkien (encara no existeix)">Plantilla:Cita Tolkien</a> </li> <li id="cite_note-39"><a href="#cite_ref-39">↑</a> <a href="/wiki/J._R._R._Tolkien" title="J. R. R. Tolkien">TOLKIEN, J. R. R.</a>. «El rey del castillo de oro». A: El Señor de los Anillos. il. <a href="/wiki/Alan_Lee" title="Alan Lee">Alan Lee</a>, trad. <a href="/w/index.php?title=Francisco_Porr%C3%BAa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Francisco Porrúa (encara no existeix)">Luis Domènech</a> i <a href="/w/index.php?title=Matilde_Horne&action=edit&redlink=1" class="new" title="Matilde Horne (encara no existeix)">Matilde Horne</a>. <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>: <a href="/w/index.php?title=Ediciones_Minotauro&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ediciones Minotauro (encara no existeix)">Minotauro</a>, abril <a href="/wiki/1993" title="1993">1993</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-450-7179-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-450-7179-3">ISBN 84-450-7179-3</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=El+Se%C3%B1or+de+los+Anillos&rft.atitle=El+rey+del+castillo+de+oro&rft.aulast=TOLKIEN&rft.aufirst=J.+R.+R.&rft.date=%5B%5B1993%5D%5D&rft.pub=%5B%5BEdiciones+Minotauro%7CMinotauro%5D%5D&rft.place=%5B%5BBarcelona%5D%5D">  </li> <li id="cite_note-Doughan_2006-40">↑ <a href="#cite_ref-Doughan_2006_40-0">38,0</a> <a href="#cite_ref-Doughan_2006_40-1">38,1</a> <a href="#cite_ref-Doughan_2006_40-2">38,2</a> Doughan, David. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20060303050751/http://www.tolkiensociety.org/tolkien/biography.html">J. R. R. Tolkien: A Biographical Sketch</a>». TolkienSociety.org. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.tolkiensociety.org/tolkien/biography.html">original</a> el 3 març 2006. [Consulta: 16 juny 2006]. </li> <li id="cite_note-HammondScull620-41"><a href="#cite_ref-HammondScull620_41-0">↑</a> <a href="/w/index.php?title=Wayne_G._Hammond&action=edit&redlink=1" class="new" title="Wayne G. Hammond (encara no existeix)">Hammond, Wayne G.</a>; <a href="/w/index.php?title=Christina_Scull&action=edit&redlink=1" class="new" title="Christina Scull (encara no existeix)">Scull, Christina</a>. The J. R. R. Tolkien Companion and Guide: II. Reader's Guide. <a href="/w/index.php?title=HarperCollins&action=edit&redlink=1" class="new" title="HarperCollins (encara no existeix)">HarperCollins</a>, 2006, p. 620–622. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-00-821453-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-00-821453-1">ISBN 978-0-00-821453-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+J.+R.+R.+Tolkien+Companion+and+Guide%3A+II.+Reader%27s+Guide&rft.date=2006&rft.pub=%5B%5BHarperCollins%5D%5D&rft.pages=620%E2%80%93622&rft.isbn=978-0-00-821453-1">  </li> <li id="cite_note-genesis-43">↑ <a href="#cite_ref-genesis_43-0">40,0</a> <a href="#cite_ref-genesis_43-1">40,1</a> <a href="#cite_ref-genesis_43-2">40,2</a> <a href="#cite_ref-genesis_43-3">40,3</a> <a href="#cite_ref-genesis_43-4">40,4</a> <a href="#cite_ref-genesis_43-5">40,5</a> <a href="#cite_ref-genesis_43-6">40,6</a> <a href="#cite_ref-genesis_43-7">40,7</a> <a href="#cite_ref-genesis_43-8">40,8</a> <a href="#CITEREFCarpenter1977">Carpenter 1977</a>, pàg. 187–208 </li> <li id="cite_note-autogenerated1-44">↑ <a href="#cite_ref-autogenerated1_44-0">41,0</a> <a href="#cite_ref-autogenerated1_44-1">41,1</a> <a href="/wiki/Humphrey_Carpenter" title="Humphrey Carpenter">CARPENTER, Humphrey</a>. «Carta #178». A: <a href="/w/index.php?title=Las_cartas_de_J._R._R._Tolkien&action=edit&redlink=1" class="new" title="Las cartas de J. R. R. Tolkien (encara no existeix)">Las cartas de J. R. R. Tolkien</a>. col. <a href="/wiki/Christopher_Tolkien" title="Christopher Tolkien">Christopher Tolkien</a>, trad. Rubén Masera. <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>: <a href="/w/index.php?title=Ediciones_Minotauro&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ediciones Minotauro (encara no existeix)">Minotauro</a>, junio <a href="/wiki/1993" title="1993">1993</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-450-7121-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-450-7121-1">ISBN 84-450-7121-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BLas+cartas+de+J.+R.+R.+Tolkien%5D%5D&rft.atitle=Carta+%23178&rft.aulast=CARPENTER&rft.aufirst=Humphrey&rft.date=%5B%5B1993%5D%5D&rft.pub=%5B%5BEdiciones+Minotauro%7CMinotauro%5D%5D&rft.place=%5B%5BBarcelona%5D%5D">  </li> <li id="cite_note-45"><a href="#cite_ref-45">↑</a> <a href="/wiki/Humphrey_Carpenter" title="Humphrey Carpenter">CARPENTER, Humphrey</a>. «Carta #257». A: <a href="/w/index.php?title=Las_cartas_de_J._R._R._Tolkien&action=edit&redlink=1" class="new" title="Las cartas de J. R. R. Tolkien (encara no existeix)">Las cartas de J. R. R. Tolkien</a>. col. <a href="/wiki/Christopher_Tolkien" title="Christopher Tolkien">Christopher Tolkien</a>, trad. Rubén Masera. <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>: <a href="/w/index.php?title=Ediciones_Minotauro&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ediciones Minotauro (encara no existeix)">Minotauro</a>, junio <a href="/wiki/1993" title="1993">1993</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-450-7121-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-450-7121-1">ISBN 84-450-7121-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BLas+cartas+de+J.+R.+R.+Tolkien%5D%5D&rft.atitle=Carta+%23257&rft.aulast=CARPENTER&rft.aufirst=Humphrey&rft.date=%5B%5B1993%5D%5D&rft.pub=%5B%5BEdiciones+Minotauro%7CMinotauro%5D%5D&rft.place=%5B%5BBarcelona%5D%5D">  </li> <li id="cite_note-46"><a href="#cite_ref-46">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080517185337/http://sociedadtolkiencr.com/02_escritorio_roverandom.php">El profesor, su hijo y Roverandom</a>». <a href="/w/index.php?title=Sociedad_Tolkien_de_Costa_Rica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sociedad Tolkien de Costa Rica (encara no existeix)">Sociedad Tolkien de Costa Rica</a>. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://sociedadtolkiencr.com/02_escritorio_roverandom.php">original</a> el 17 de maig de 2008. [Consulta: 4 abril 2008]. </li> <li id="cite_note-47"><a href="#cite_ref-47">↑</a> <a href="/w/index.php?title=Tom_Shippey&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tom Shippey (encara no existeix)">SHIPPEY, Tom</a>. <a href="/w/index.php?title=J._R._R._Tolkien:_autor_del_siglo&action=edit&redlink=1" class="new" title="J. R. R. Tolkien: autor del siglo (encara no existeix)">J. R. R. Tolkien: autor del siglo</a>. Ediciones Minotauro, 2003. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-450-7353-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-450-7353-2">ISBN 84-450-7353-2</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BJ.+R.+R.+Tolkien%3A+autor+del+siglo%5D%5D&rft.aulast=SHIPPEY&rft.aufirst=Tom&rft.date=2003&rft.pub=Ediciones+Minotauro">  </li> <li id="cite_note-FOOTNOTECarpenter1977195-49"><a href="#cite_ref-FOOTNOTECarpenter1977195_49-0">↑</a> <a href="#CITEREFCarpenter1977">Carpenter, 1977</a>, p. 195. </li> <li id="cite_note-50"><a href="#cite_ref-50">↑</a> <a href="/wiki/Humphrey_Carpenter" title="Humphrey Carpenter">CARPENTER, Humphrey</a>. «Carta #020». A: <a href="/w/index.php?title=Las_cartas_de_J._R._R._Tolkien&action=edit&redlink=1" class="new" title="Las cartas de J. R. R. Tolkien (encara no existeix)">Las cartas de J. R. R. Tolkien</a>. col. <a href="/wiki/Christopher_Tolkien" title="Christopher Tolkien">Christopher Tolkien</a>, trad. Rubén Masera. <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>: <a href="/w/index.php?title=Ediciones_Minotauro&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ediciones Minotauro (encara no existeix)">Minotauro</a>, junio <a href="/wiki/1993" title="1993">1993</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-450-7121-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-450-7121-1">ISBN 84-450-7121-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BLas+cartas+de+J.+R.+R.+Tolkien%5D%5D&rft.atitle=Carta+%23020&rft.aulast=CARPENTER&rft.aufirst=Humphrey&rft.date=%5B%5B1993%5D%5D&rft.pub=%5B%5BEdiciones+Minotauro%7CMinotauro%5D%5D&rft.place=%5B%5BBarcelona%5D%5D">  </li> <li id="cite_note-El_retorno_de_la_Sombra-51">↑ <a href="#cite_ref-El_retorno_de_la_Sombra_51-0">47,0</a> <a href="#cite_ref-El_retorno_de_la_Sombra_51-1">47,1</a> <a href="/wiki/J._R._R._Tolkien" title="J. R. R. Tolkien">TOLKIEN, J. R. R.</a>. «Una reunión muy esperada». A: <a href="/w/index.php?title=El_retorno_de_la_Sombra&action=edit&redlink=1" class="new" title="El retorno de la Sombra (encara no existeix)">El retorno de la Sombra</a>. ed. <a href="/wiki/Christopher_Tolkien" title="Christopher Tolkien">Christopher Tolkien</a>, trad. Teresa Gottlieb. <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>: <a href="/w/index.php?title=Ediciones_Minotauro&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ediciones Minotauro (encara no existeix)">Minotauro</a>, septiembre <a href="/wiki/1993" title="1993">1993</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-450-7155-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-450-7155-6">ISBN 84-450-7155-6</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BEl+retorno+de+la+Sombra%5D%5D&rft.atitle=Una+reuni%C3%B3n+muy+esperada&rft.aulast=TOLKIEN&rft.aufirst=J.+R.+R.&rft.date=%5B%5B1993%5D%5D&rft.pub=%5B%5BEdiciones+Minotauro%7CMinotauro%5D%5D&rft.place=%5B%5BBarcelona%5D%5D">  </li> <li id="cite_note-52"><a href="#cite_ref-52">↑</a> Rérolle, Raphaëlle «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.worldcrunch.com/culture-society/my-father-039-s-quot-eviscerated-quot-work-son-of-hòbbit-scribe-j.r.r.-tolkien-finally-speaks-out/hòbbit-silmarillion-lord-of-rings/c3s10299/">My Father's 'Eviscerated' Work – Son Of Hòbbit Scribe J. R. R. Tolkien Finally Speaks Out</a>». <a href="/wiki/Le_Monde" title="Le Monde">Le Monde</a>/Worldcrunch, 05-12-2012 [Consulta: 1r març 2022]. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130210205838/http://www.worldcrunch.com/culture-society/my-father-039-s-quot-eviscerated-quot-work-son-of-h%C3%B2bbit-scribe-j.r.r.-tolkien-finally-speaks-out/h%C3%B2bbit-silmarillion-lord-of-rings/c3s10299/">Arxivat</a> 10 de febrer 2013 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130210205838/http://www.worldcrunch.com/culture-society/my-father-039-s-quot-eviscerated-quot-work-son-of-h%C3%B2bbit-scribe-j.r.r.-tolkien-finally-speaks-out/h%C3%B2bbit-silmarillion-lord-of-rings/c3s10299/">Còpia arxivada</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.worldcrunch.com/culture-society/my-father-039-s-quot-eviscerated-quot-work-son-of-h%C3%B2bbit-scribe-j.r.r.-tolkien-finally-speaks-out/h%C3%B2bbit-silmarillion-lord-of-rings/c3s10299/">original</a> el 2013-02-10. [Consulta: 1r març 2022]. </li> <li id="cite_note-53"><a href="#cite_ref-53">↑</a> <a href="/wiki/Humphrey_Carpenter" title="Humphrey Carpenter">CARPENTER, Humphrey</a>. «Carta #017». A: <a href="/w/index.php?title=Las_cartas_de_J._R._R._Tolkien&action=edit&redlink=1" class="new" title="Las cartas de J. R. R. Tolkien (encara no existeix)">Las cartas de J. R. R. Tolkien</a>. col. <a href="/wiki/Christopher_Tolkien" title="Christopher Tolkien">Christopher Tolkien</a>, trad. Rubén Masera. <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>: <a href="/w/index.php?title=Ediciones_Minotauro&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ediciones Minotauro (encara no existeix)">Minotauro</a>, junio <a href="/wiki/1993" title="1993">1993</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-450-7121-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-450-7121-1">ISBN 84-450-7121-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BLas+cartas+de+J.+R.+R.+Tolkien%5D%5D&rft.atitle=Carta+%23017&rft.aulast=CARPENTER&rft.aufirst=Humphrey&rft.date=%5B%5B1993%5D%5D&rft.pub=%5B%5BEdiciones+Minotauro%7CMinotauro%5D%5D&rft.place=%5B%5BBarcelona%5D%5D">  </li> <li id="cite_note-54"><a href="#cite_ref-54">↑</a> <a href="#CITEREFCarpenter1981">Carpenter 1981</a>, letter #17 to <a href="/w/index.php?title=Stanley_Unwin_(publisher)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Stanley Unwin (publisher) (encara no existeix)">Stanley Unwin</a>, 15 October 1937 </li> <li id="cite_note-55"><a href="#cite_ref-55">↑</a> <a href="/wiki/J._R._R._Tolkien" title="J. R. R. Tolkien">TOLKIEN, J. R. R.</a>. «Las minas de Mòria». A: <a href="/w/index.php?title=El_retorno_de_la_Sombra&action=edit&redlink=1" class="new" title="El retorno de la Sombra (encara no existeix)">El retorno de la Sombra</a>. ed. <a href="/wiki/Christopher_Tolkien" title="Christopher Tolkien">Christopher Tolkien</a>, trad. Teresa Gottlieb. <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>: <a href="/w/index.php?title=Ediciones_Minotauro&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ediciones Minotauro (encara no existeix)">Minotauro</a>, septiembre <a href="/wiki/1993" title="1993">1993</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-450-7155-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-450-7155-6">ISBN 84-450-7155-6</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BEl+retorno+de+la+Sombra%5D%5D&rft.atitle=Las+minas+de+M%C3%B2ria&rft.aulast=TOLKIEN&rft.aufirst=J.+R.+R.&rft.date=%5B%5B1993%5D%5D&rft.pub=%5B%5BEdiciones+Minotauro%7CMinotauro%5D%5D&rft.place=%5B%5BBarcelona%5D%5D">  </li> <li id="cite_note-56"><a href="#cite_ref-56">↑</a> <a href="/wiki/Humphrey_Carpenter" title="Humphrey Carpenter">CARPENTER, Humphrey</a>. «Carta #058». A: <a href="/w/index.php?title=Las_cartas_de_J._R._R._Tolkien&action=edit&redlink=1" class="new" title="Las cartas de J. R. R. Tolkien (encara no existeix)">Las cartas de J. R. R. Tolkien</a>. col. <a href="/wiki/Christopher_Tolkien" title="Christopher Tolkien">Christopher Tolkien</a>, trad. Rubén Masera. <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>: <a href="/w/index.php?title=Ediciones_Minotauro&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ediciones Minotauro (encara no existeix)">Minotauro</a>, junio <a href="/wiki/1993" title="1993">1993</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-450-7121-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-450-7121-1">ISBN 84-450-7121-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BLas+cartas+de+J.+R.+R.+Tolkien%5D%5D&rft.atitle=Carta+%23058&rft.aulast=CARPENTER&rft.aufirst=Humphrey&rft.date=%5B%5B1993%5D%5D&rft.pub=%5B%5BEdiciones+Minotauro%7CMinotauro%5D%5D&rft.place=%5B%5BBarcelona%5D%5D">  </li> <li id="cite_note-57"><a href="#cite_ref-57">↑</a> <a href="/wiki/Humphrey_Carpenter" title="Humphrey Carpenter">CARPENTER, Humphrey</a>. «Carta #072». A: <a href="/w/index.php?title=Las_cartas_de_J._R._R._Tolkien&action=edit&redlink=1" class="new" title="Las cartas de J. R. R. Tolkien (encara no existeix)">Las cartas de J. R. R. Tolkien</a>. col. <a href="/wiki/Christopher_Tolkien" title="Christopher Tolkien">Christopher Tolkien</a>, trad. Rubén Masera. <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>: <a href="/w/index.php?title=Ediciones_Minotauro&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ediciones Minotauro (encara no existeix)">Minotauro</a>, junio <a href="/wiki/1993" title="1993">1993</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-450-7121-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-450-7121-1">ISBN 84-450-7121-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BLas+cartas+de+J.+R.+R.+Tolkien%5D%5D&rft.atitle=Carta+%23072&rft.aulast=CARPENTER&rft.aufirst=Humphrey&rft.date=%5B%5B1993%5D%5D&rft.pub=%5B%5BEdiciones+Minotauro%7CMinotauro%5D%5D&rft.place=%5B%5BBarcelona%5D%5D">  </li> <li id="cite_note-Carta_107-58">↑ <a href="#cite_ref-Carta_107_58-0">54,0</a> <a href="#cite_ref-Carta_107_58-1">54,1</a> <a href="#cite_ref-Carta_107_58-2">54,2</a> <a href="/wiki/Humphrey_Carpenter" title="Humphrey Carpenter">CARPENTER, Humphrey</a>. «Carta #107». A: <a href="/w/index.php?title=Las_cartas_de_J._R._R._Tolkien&action=edit&redlink=1" class="new" title="Las cartas de J. R. R. Tolkien (encara no existeix)">Las cartas de J. R. R. Tolkien</a>. col. <a href="/wiki/Christopher_Tolkien" title="Christopher Tolkien">Christopher Tolkien</a>, trad. Rubén Masera. <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>: <a href="/w/index.php?title=Ediciones_Minotauro&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ediciones Minotauro (encara no existeix)">Minotauro</a>, junio <a href="/wiki/1993" title="1993">1993</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-450-7121-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-450-7121-1">ISBN 84-450-7121-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BLas+cartas+de+J.+R.+R.+Tolkien%5D%5D&rft.atitle=Carta+%23107&rft.aulast=CARPENTER&rft.aufirst=Humphrey&rft.date=%5B%5B1993%5D%5D&rft.pub=%5B%5BEdiciones+Minotauro%7CMinotauro%5D%5D&rft.place=%5B%5BBarcelona%5D%5D">  </li> <li id="cite_note-HESdlA_III-59">↑ <a href="#cite_ref-HESdlA_III_59-0">55,0</a> <a href="#cite_ref-HESdlA_III_59-1">55,1</a> <a href="/wiki/J._R._R._Tolkien" title="J. R. R. Tolkien">TOLKIEN, J. R. R.</a>. «La historia de Frodo y Sam en Mórdor - La cronología de la escritura». A: <a href="/w/index.php?title=El_fin_de_la_Tercera_Edad&action=edit&redlink=1" class="new" title="El fin de la Tercera Edad (encara no existeix)">El fin de la Tercera Edad</a>. ed. <a href="/wiki/Christopher_Tolkien" title="Christopher Tolkien">Christopher Tolkien</a>, trad. Elías Sarhan. <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>: <a href="/w/index.php?title=Ediciones_Minotauro&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ediciones Minotauro (encara no existeix)">Minotauro</a>, noviembre <a href="/wiki/1997" title="1997">1997</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-450-7245-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-450-7245-5">ISBN 84-450-7245-5</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BEl+fin+de+la+Tercera+Edad%5D%5D&rft.atitle=La+historia+de+Frodo+y+Sam+en+M%C3%B3rdor+-+La+cronolog%C3%ADa+de+la+escritura&rft.aulast=TOLKIEN&rft.aufirst=J.+R.+R.&rft.date=%5B%5B1997%5D%5D&rft.pub=%5B%5BEdiciones+Minotauro%7CMinotauro%5D%5D&rft.place=%5B%5BBarcelona%5D%5D">  </li> <li id="cite_note-60"><a href="#cite_ref-60">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20131219041430/http://www.marquette.edu/library/archives/tolkien.shtml#original">J. R. R. Tolkien Collection: Marquette Archives | Raynor MeMòrial Libraries | Marquette University</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.marquette.edu/library/archives/tolkien.shtml#original">original</a> el 19 desembre 2013. </li> <li id="cite_note-Carta_#131-61"><a href="#cite_ref-Carta_#131_61-0">↑</a> <a href="/wiki/Humphrey_Carpenter" title="Humphrey Carpenter">CARPENTER, Humphrey</a>. «Carta #131». A: <a href="/w/index.php?title=Las_cartas_de_J._R._R._Tolkien&action=edit&redlink=1" class="new" title="Las cartas de J. R. R. Tolkien (encara no existeix)">Las cartas de J. R. R. Tolkien</a>. col. <a href="/wiki/Christopher_Tolkien" title="Christopher Tolkien">Christopher Tolkien</a>, trad. Rubén Masera. <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>: <a href="/w/index.php?title=Ediciones_Minotauro&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ediciones Minotauro (encara no existeix)">Minotauro</a>, junio <a href="/wiki/1993" title="1993">1993</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-450-7121-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-450-7121-1">ISBN 84-450-7121-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BLas+cartas+de+J.+R.+R.+Tolkien%5D%5D&rft.atitle=Carta+%23131&rft.aulast=CARPENTER&rft.aufirst=Humphrey&rft.date=%5B%5B1993%5D%5D&rft.pub=%5B%5BEdiciones+Minotauro%7CMinotauro%5D%5D&rft.place=%5B%5BBarcelona%5D%5D">  </li> <li id="cite_note-Carta_#132-62"><a href="#cite_ref-Carta_#132_62-0">↑</a> <a href="/wiki/Humphrey_Carpenter" title="Humphrey Carpenter">CARPENTER, Humphrey</a>. «Carta #132». A: <a href="/w/index.php?title=Las_cartas_de_J._R._R._Tolkien&action=edit&redlink=1" class="new" title="Las cartas de J. R. R. Tolkien (encara no existeix)">Las cartas de J. R. R. Tolkien</a>. col. <a href="/wiki/Christopher_Tolkien" title="Christopher Tolkien">Christopher Tolkien</a>, trad. Rubén Masera. <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>: <a href="/w/index.php?title=Ediciones_Minotauro&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ediciones Minotauro (encara no existeix)">Minotauro</a>, junio <a href="/wiki/1993" title="1993">1993</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-450-7121-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-450-7121-1">ISBN 84-450-7121-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BLas+cartas+de+J.+R.+R.+Tolkien%5D%5D&rft.atitle=Carta+%23132&rft.aulast=CARPENTER&rft.aufirst=Humphrey&rft.date=%5B%5B1993%5D%5D&rft.pub=%5B%5BEdiciones+Minotauro%7CMinotauro%5D%5D&rft.place=%5B%5BBarcelona%5D%5D">  </li> <li id="cite_note-63"><a href="#cite_ref-63">↑</a> <a href="/wiki/J._R._R._Tolkien" title="J. R. R. Tolkien">TOLKIEN, J. R. R.</a>. «La nueva sombra». A: <a href="/w/index.php?title=Los_pueblos_de_la_Tierra_Media&action=edit&redlink=1" class="new" title="Los pueblos de la Tierra Media (encara no existeix)">Los pueblos de la Tierra Media</a>. ed. <a href="/wiki/Christopher_Tolkien" title="Christopher Tolkien">Christopher Tolkien</a>, trad. Estela Gutiérrez Torres. <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>: <a href="/w/index.php?title=Ediciones_Minotauro&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ediciones Minotauro (encara no existeix)">Minotauro</a>, octubre <a href="/wiki/2002" title="2002">2002</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-450-7359-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-450-7359-1">ISBN 84-450-7359-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BLos+pueblos+de+la+Tierra+Media%5D%5D&rft.atitle=La+nueva+sombra&rft.aulast=TOLKIEN&rft.aufirst=J.+R.+R.&rft.date=%5B%5B2002%5D%5D&rft.pub=%5B%5BEdiciones+Minotauro%7CMinotauro%5D%5D&rft.place=%5B%5BBarcelona%5D%5D">  </li> <li id="cite_note-Kullmann_2013-64">↑ <a href="#cite_ref-Kullmann_2013_64-0">60,0</a> <a href="#cite_ref-Kullmann_2013_64-1">60,1</a> Kullmann, Thomas «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20181108030807/http://www.connotations.de/article/thomas-kullmann-poetic-insertions-in-tolkiens-the-lord-of-the-rings/">Poetic Insertions in Tolkien's The Lord of the Rings</a>». <a href="/w/index.php?title=Connotations:_A_Journal_for_Critical_Debate&action=edit&redlink=1" class="new" title="Connotations: A Journal for Critical Debate (encara no existeix)">Connotations: A Journal for Critical Debate</a>, 23, 2, 2013, pàg. 283–309. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.connotations.de/article/thomas-kullmann-poetic-insertions-in-tolkiens-the-lord-of-the-rings/">original</a> el 8 novembre 2018 [Consulta: 15 maig 2020]. </li> <li id="cite_note-Higgins_2014-65"><a href="#cite_ref-Higgins_2014_65-0">↑</a> Higgins, Andrew «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20190801054309/https://scholar.valpo.edu/journaloftolkienresearch/vol1/iss1/4/">Tolkien's Poetry (2013), edited by Julian Eilmann and Allan Turner</a>». Journal of Tolkien Research, 1, 1, 2014. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://scholar.valpo.edu/journaloftolkienresearch/vol1/iss1/4">original</a> el 1 agost 2019 [Consulta: 15 maig 2020]. </li> <li id="cite_note-Straubhaar_2005-66"><a href="#cite_ref-Straubhaar_2005_66-0">↑</a> <a href="/w/index.php?title=Sandra_Ballif_Straubhaar&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sandra Ballif Straubhaar (encara no existeix)">Straubhaar, Sandra Ballif</a> «Gilraen's Linnod : Function, Genre, Prototypes». Journal of Tolkien Studies, 2, 1, 2005, pàg. 235–244. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1353%2Ftks.2005.0032">10.1353/tks.2005.0032</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/1547-3163">1547-3163</a>. </li> <li id="cite_note-Zimmer_1993-67"><a href="#cite_ref-Zimmer_1993_67-0">↑</a> <a href="/w/index.php?title=Paul_Edwin_Zimmer&action=edit&redlink=1" class="new" title="Paul Edwin Zimmer (encara no existeix)">Zimmer, Paul Edwin</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://dc.swosu.edu/mythlore/vol19/iss2/2">Another Opinion of 'The Verse of J. R. R. Tolkien'</a>». <a href="/w/index.php?title=Mythlore&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mythlore (encara no existeix)">Mythlore</a>, 19, 2, 1993. </li> <li id="cite_note-Letters_Languages-68"><a href="#cite_ref-Letters_Languages_68-0">↑</a> <a href="#CITEREFCarpenter1981">Carpenter 1981</a>, letter #144 to <a href="/w/index.php?title=Naomi_Mitchison&action=edit&redlink=1" class="new" title="Naomi Mitchison (encara no existeix)">Naomi Mitchison</a>, 25 April 1954 </li> <li id="cite_note-69"><a href="#cite_ref-69">↑</a> Holmes, John R. «Art and Illustrations by Tolkien». A: Michael D. C. Drout. <a href="/w/index.php?title=The_J._R._R._Tolkien_Encyclopedia&action=edit&redlink=1" class="new" title="The J. R. R. Tolkien Encyclopedia (encara no existeix)">The J. R. R. Tolkien Encyclopedia</a>. <a href="/wiki/Routledge" title="Routledge">Routledge</a>, 2013, p. 27–32. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-415-86511-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-415-86511-1">ISBN 978-0-415-86511-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BThe+J.+R.+R.+Tolkien+Encyclopedia%5D%5D&rft.atitle=Art+and+Illustrations+by+Tolkien&rft.aulast=Holmes&rft.aufirst=John+R.&rft.date=2013&rft.pub=%5B%5BRoutledge%5D%5D&rft.isbn=978-0-415-86511-1">  </li> <li id="cite_note-Letter_#141-70"><a href="#cite_ref-Letter_#141_70-0">↑</a> <a href="#CITEREFCarpenter1981">Carpenter 1981</a>, letter #141 to Allen & Unwin, 9 October 1953 </li> <li id="cite_note-Carmel_2020-72">↑ <a href="#cite_ref-Carmel_2020_72-0">67,0</a> <a href="#cite_ref-Carmel_2020_72-1">67,1</a> <a href="#cite_ref-Carmel_2020_72-2">67,2</a> Carmel, Julia «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nytimes.com/2020/02/15/books/barbara-remington-dead.html">Barbara Remington, Illustrator of Tolkien Book Covers, Dies at 90</a>». <a href="/wiki/The_New_York_Times" title="The New York Times">The New York Times</a>, 15-02-2020 [Consulta: 4 setembre 2020]. </li> <li id="cite_note-Influencias-73"><a href="#cite_ref-Influencias_73-0">↑</a> <a href="/wiki/National_Geographic_(revista)" title="National Geographic (revista)">National Geographic</a>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110604182639/http://www.nationalgeographic.com/ngbeyond/rings/influences.html">Influences on The Lord of the Rings</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.nationalgeographic.com/ngbeyond/rings/influences.html">original</a> el 4 de juny de 2011. [Consulta: 18 març 2008]. </li> <li id="cite_note-74"><a href="#cite_ref-74">↑</a> <a href="/wiki/Humphrey_Carpenter" title="Humphrey Carpenter">CARPENTER, Humphrey</a>. «Carta #019». A: <a href="/w/index.php?title=Las_cartas_de_J._R._R._Tolkien&action=edit&redlink=1" class="new" title="Las cartas de J. R. R. Tolkien (encara no existeix)">Las cartas de J. R. R. Tolkien</a>. col. <a href="/wiki/Christopher_Tolkien" title="Christopher Tolkien">Christopher Tolkien</a>, trad. Rubén Masera. <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>: <a href="/w/index.php?title=Ediciones_Minotauro&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ediciones Minotauro (encara no existeix)">Minotauro</a>, junio <a href="/wiki/1993" title="1993">1993</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-450-7121-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-450-7121-1">ISBN 84-450-7121-1</a>. «Las Ciénagas de los Muertos y las inmediaciones de Morannon deben algo al norte de Francia después de la Batalla del Somme. Deben más a William Morris y a sus hunos y romanos tal como aparecen en The House of the Wolfings o The Roots of the Mountains»<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BLas+cartas+de+J.+R.+R.+Tolkien%5D%5D&rft.atitle=Carta+%23019&rft.aulast=CARPENTER&rft.aufirst=Humphrey&rft.date=%5B%5B1993%5D%5D&rft.pub=%5B%5BEdiciones+Minotauro%7CMinotauro%5D%5D&rft.place=%5B%5BBarcelona%5D%5D">  </li> <li id="cite_note-Carta_142-75">↑ <a href="#cite_ref-Carta_142_75-0">70,0</a> <a href="#cite_ref-Carta_142_75-1">70,1</a> <a href="/wiki/Humphrey_Carpenter" title="Humphrey Carpenter">CARPENTER, Humphrey</a>. «Carta #142». A: <a href="/w/index.php?title=Las_cartas_de_J._R._R._Tolkien&action=edit&redlink=1" class="new" title="Las cartas de J. R. R. Tolkien (encara no existeix)">Las cartas de J. R. R. Tolkien</a>. col. <a href="/wiki/Christopher_Tolkien" title="Christopher Tolkien">Christopher Tolkien</a>, trad. Rubén Masera. <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>: <a href="/w/index.php?title=Ediciones_Minotauro&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ediciones Minotauro (encara no existeix)">Minotauro</a>, junio <a href="/wiki/1993" title="1993">1993</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-450-7121-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-450-7121-1">ISBN 84-450-7121-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BLas+cartas+de+J.+R.+R.+Tolkien%5D%5D&rft.atitle=Carta+%23142&rft.aulast=CARPENTER&rft.aufirst=Humphrey&rft.date=%5B%5B1993%5D%5D&rft.pub=%5B%5BEdiciones+Minotauro%7CMinotauro%5D%5D&rft.place=%5B%5BBarcelona%5D%5D">  </li> <li id="cite_note-76"><a href="#cite_ref-76">↑</a> <a href="/wiki/Humphrey_Carpenter" title="Humphrey Carpenter">CARPENTER, Humphrey</a>. «Carta #191». A: <a href="/w/index.php?title=Las_cartas_de_J._R._R._Tolkien&action=edit&redlink=1" class="new" title="Las cartas de J. R. R. Tolkien (encara no existeix)">Las cartas de J. R. R. Tolkien</a>. col. <a href="/wiki/Christopher_Tolkien" title="Christopher Tolkien">Christopher Tolkien</a>, trad. Rubén Masera. <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>: <a href="/w/index.php?title=Ediciones_Minotauro&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ediciones Minotauro (encara no existeix)">Minotauro</a>, junio <a href="/wiki/1993" title="1993">1993</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-450-7121-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-450-7121-1">ISBN 84-450-7121-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BLas+cartas+de+J.+R.+R.+Tolkien%5D%5D&rft.atitle=Carta+%23191&rft.aulast=CARPENTER&rft.aufirst=Humphrey&rft.date=%5B%5B1993%5D%5D&rft.pub=%5B%5BEdiciones+Minotauro%7CMinotauro%5D%5D&rft.place=%5B%5BBarcelona%5D%5D">  </li> <li id="cite_note-77"><a href="#cite_ref-77">↑</a> Carpenter, Humphrey. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/cartasdejrrtolki00tolk">Cartas de J.R.R. Tolkien</a> (en castellà). Minotauro, 1993, p. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/cartasdejrrtolki00tolk/page/n472">473</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/8445071211" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/8445071211">ISBN 8445071211</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Cartas+de+J.R.R.+Tolkien&rft.aulast=Carpenter&rft.aufirst=Humphrey&rft.date=1993&rft.pub=Minotauro&rft.pages=%5Bhttps%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fcartasdejrrtolki00tolk%2Fpage%2Fn472+473%5D&rft.isbn=8445071211&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fcartasdejrrtolki00tolk">  </li> <li id="cite_note-78"><a href="#cite_ref-78">↑</a> Caldecott, Stratford. Encuentro. El Poder del anillo, trasfondo Espiritual De El Hòbbit Y El Señor De Los Anillos. (en castellà), 2013, p. 34. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/8499201725" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/8499201725">ISBN 8499201725</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=El+Poder+del+anillo%2C+trasfondo+Espiritual+De+El+H%C3%B2bbit+Y+El+Se%C3%B1or+De+Los+Anillos.&rft.aulast=Caldecott&rft.aufirst=Stratford&rft.date=2013&rft.pages=34&rft.isbn=8499201725">  </li> <li id="cite_note-Väinämöinen-79">↑ <a href="#cite_ref-Väinämöinen_79-0">74,0</a> <a href="#cite_ref-Väinämöinen_79-1">74,1</a> <a href="/wiki/National_Geographic_(revista)" title="National Geographic (revista)">National Geographic</a>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.nationalgeographic.com/ngbeyond/rings/myth.html">Creating a Mythological Identity for England</a>». [Consulta: 18 març 2008]. </li> <li id="cite_note-80"><a href="#cite_ref-80">↑</a> <a href="/wiki/Humphrey_Carpenter" title="Humphrey Carpenter">CARPENTER, Humphrey</a>. «Carta #025». A: <a href="/w/index.php?title=Las_cartas_de_J._R._R._Tolkien&action=edit&redlink=1" class="new" title="Las cartas de J. R. R. Tolkien (encara no existeix)">Las cartas de J. R. R. Tolkien</a>. col. <a href="/wiki/Christopher_Tolkien" title="Christopher Tolkien">Christopher Tolkien</a>, trad. Rubén Masera. <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>: <a href="/w/index.php?title=Ediciones_Minotauro&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ediciones Minotauro (encara no existeix)">Minotauro</a>, junio <a href="/wiki/1993" title="1993">1993</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-450-7121-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-450-7121-1">ISBN 84-450-7121-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BLas+cartas+de+J.+R.+R.+Tolkien%5D%5D&rft.atitle=Carta+%23025&rft.aulast=CARPENTER&rft.aufirst=Humphrey&rft.date=%5B%5B1993%5D%5D&rft.pub=%5B%5BEdiciones+Minotauro%7CMinotauro%5D%5D&rft.place=%5B%5BBarcelona%5D%5D">  </li> <li id="cite_note-Carta_297-81">↑ <a href="#cite_ref-Carta_297_81-0">76,0</a> <a href="#cite_ref-Carta_297_81-1">76,1</a> <a href="/wiki/Humphrey_Carpenter" title="Humphrey Carpenter">Carpenter, Humphrey</a>. «carta #297». A: <a href="/w/index.php?title=Las_cartas_de_J._R._R._Tolkien&action=edit&redlink=1" class="new" title="Las cartas de J. R. R. Tolkien (encara no existeix)">Las cartas de J. R. R. Tolkien</a>. Ediciones Minotauro, 1993. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-450-7121-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-450-7121-1">ISBN 84-450-7121-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BLas+cartas+de+J.+R.+R.+Tolkien%5D%5D&rft.atitle=carta+%23297&rft.au=%5B%5BHumphrey+Carpenter%7CCarpenter%2C+Humphrey%5D%5D&rft.date=1993&rft.pub=Ediciones+Minotauro">  </li> <li id="cite_note-82"><a href="#cite_ref-82">↑</a> Handwerk, Brian. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://news.nationalgeographic.com/news/2001/12/1219_tolkienroots_2.html">The Lord of the Rings Inspired by an Ancient Epic</a>». <a href="/wiki/National_Geographic_(revista)" title="National Geographic (revista)">National Geographic</a>, 01-03-2004. [Consulta: 18 març 2008]. </li> <li id="cite_note-83"><a href="#cite_ref-83">↑</a> <a href="/wiki/National_Geographic_(revista)" title="National Geographic (revista)">National Geographic</a>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20140327132156/http://www.nationalgeographic.com/ngbeyond/rings/language.html">Reflections of "Real" Languages in Tolkien's Tongues</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.nationalgeographic.com/ngbeyond/rings/language.html">original</a> el 27 de març de 2014. [Consulta: 18 març 2008]. </li> <li id="cite_note-84"><a href="#cite_ref-84">↑</a> MORROW, James; MORROW, Kathryn. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.houghtonmifflinbooks.com/features/lordoftheringstrilogy/lessons/pdfs/unit_four.pdf">Tolkien's Middle-earth: Lesson Plans for Secondary School Educators - Unit Four: One Ring to Rule Them All</a>». Houghton Mifflin. [Consulta: 24 març 2008]. </li> <li id="cite_note-85"><a href="#cite_ref-85">↑</a> <a href="/wiki/Humphrey_Carpenter" title="Humphrey Carpenter">CARPENTER, Humphrey</a>. «Carta #229». A: <a href="/w/index.php?title=Las_cartas_de_J._R._R._Tolkien&action=edit&redlink=1" class="new" title="Las cartas de J. R. R. Tolkien (encara no existeix)">Las cartas de J. R. R. Tolkien</a>. col. <a href="/wiki/Christopher_Tolkien" title="Christopher Tolkien">Christopher Tolkien</a>, trad. Rubén Masera. <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>: <a href="/w/index.php?title=Ediciones_Minotauro&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ediciones Minotauro (encara no existeix)">Minotauro</a>, junio <a href="/wiki/1993" title="1993">1993</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-450-7121-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-450-7121-1">ISBN 84-450-7121-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BLas+cartas+de+J.+R.+R.+Tolkien%5D%5D&rft.atitle=Carta+%23229&rft.aulast=CARPENTER&rft.aufirst=Humphrey&rft.date=%5B%5B1993%5D%5D&rft.pub=%5B%5BEdiciones+Minotauro%7CMinotauro%5D%5D&rft.place=%5B%5BBarcelona%5D%5D">  </li> <li id="cite_note-86"><a href="#cite_ref-86">↑</a> CHITTENDEN, Maurice. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.timesonline.co.uk/tol/news/uk/article806435.ece">Tolkien’s last great work is discovered</a>». <a href="/wiki/The_Sunday_Times" title="The Sunday Times">The Sunday Times</a>, 29-12-2003. [Consulta: 24 març 2008]. (traducción <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.elmundo.es/papel/2002/12/31/cultura/1302617.html">aquí</a>) </li> <li id="cite_note-Ròhan-87">↑ <a href="#cite_ref-Ròhan_87-0">82,0</a> <a href="#cite_ref-Ròhan_87-1">82,1</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20160305031803/http://www.liceus.com/cgi-bin/ac/pu/04/litmed.asp">The Lord of the Rings: Influencias de la mitología y literatura medieval en Tolkien</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.liceus.com/cgi-bin/ac/pu/04/litmed.asp">original</a> el 2016-03-05. [Consulta: 24 març 2008]. </li> <li id="cite_note-88"><a href="#cite_ref-88">↑</a> <a href="/w/index.php?title=Plantilla:Cita_v%C3%ADdeo&action=edit&redlink=1" class="new" title="Plantilla:Cita vídeo (encara no existeix)">Plantilla:Cita vídeo</a> </li> <li id="cite_note-Comarca-89">↑ <a href="#cite_ref-Comarca_89-0">84,0</a> <a href="#cite_ref-Comarca_89-1">84,1</a> <a href="#cite_ref-Comarca_89-2">84,2</a> <a href="#CITEREFPearce2000">Pearce 2000</a>, «Tolkien como hòbbit: el inglés detrás del mito» </li> <li id="cite_note-90"><a href="#cite_ref-90">↑</a> <a href="/wiki/Humphrey_Carpenter" title="Humphrey Carpenter">CARPENTER, Humphrey</a>. «Carta #163». A: <a href="/w/index.php?title=Las_cartas_de_J._R._R._Tolkien&action=edit&redlink=1" class="new" title="Las cartas de J. R. R. Tolkien (encara no existeix)">Las cartas de J. R. R. Tolkien</a>. col. <a href="/wiki/Christopher_Tolkien" title="Christopher Tolkien">Christopher Tolkien</a>, trad. Rubén Masera. <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>: <a href="/w/index.php?title=Ediciones_Minotauro&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ediciones Minotauro (encara no existeix)">Minotauro</a>, junio <a href="/wiki/1993" title="1993">1993</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-450-7121-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-450-7121-1">ISBN 84-450-7121-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BLas+cartas+de+J.+R.+R.+Tolkien%5D%5D&rft.atitle=Carta+%23163&rft.aulast=CARPENTER&rft.aufirst=Humphrey&rft.date=%5B%5B1993%5D%5D&rft.pub=%5B%5BEdiciones+Minotauro%7CMinotauro%5D%5D&rft.place=%5B%5BBarcelona%5D%5D">  </li> <li id="cite_note-91"><a href="#cite_ref-91">↑</a> GILSDORF, Ethan. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070715145733/http://www.literarytraveler.com/literary_articles/tolkien_lewis_oxford.aspx">J. R. R. Tolkien and C. S. Lewis: A Literary Friendship and Rivalry</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.literarytraveler.com/literary_articles/tolkien_lewis_oxford.aspx">original</a> el 15 de juliol de 2007. [Consulta: 24 març 2008]. </li> <li id="cite_note-92"><a href="#cite_ref-92">↑</a> <a href="/wiki/Humphrey_Carpenter" title="Humphrey Carpenter">CARPENTER, Humphrey</a>. «Carta #303». A: <a href="/w/index.php?title=Las_cartas_de_J._R._R._Tolkien&action=edit&redlink=1" class="new" title="Las cartas de J. R. R. Tolkien (encara no existeix)">Las cartas de J. R. R. Tolkien</a>. col. <a href="/wiki/Christopher_Tolkien" title="Christopher Tolkien">Christopher Tolkien</a>, trad. Rubén Masera. <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>: <a href="/w/index.php?title=Ediciones_Minotauro&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ediciones Minotauro (encara no existeix)">Minotauro</a>, junio <a href="/wiki/1993" title="1993">1993</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-450-7121-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-450-7121-1">ISBN 84-450-7121-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BLas+cartas+de+J.+R.+R.+Tolkien%5D%5D&rft.atitle=Carta+%23303&rft.aulast=CARPENTER&rft.aufirst=Humphrey&rft.date=%5B%5B1993%5D%5D&rft.pub=%5B%5BEdiciones+Minotauro%7CMinotauro%5D%5D&rft.place=%5B%5BBarcelona%5D%5D">  </li> <li id="cite_note-93"><a href="#cite_ref-93">↑</a> <a href="/wiki/Humphrey_Carpenter" title="Humphrey Carpenter">CARPENTER, Humphrey</a>. «Carta #190». A: <a href="/w/index.php?title=Las_cartas_de_J._R._R._Tolkien&action=edit&redlink=1" class="new" title="Las cartas de J. R. R. Tolkien (encara no existeix)">Las cartas de J. R. R. Tolkien</a>. col. <a href="/wiki/Christopher_Tolkien" title="Christopher Tolkien">Christopher Tolkien</a>, trad. Rubén Masera. <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>: <a href="/w/index.php?title=Ediciones_Minotauro&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ediciones Minotauro (encara no existeix)">Minotauro</a>, junio <a href="/wiki/1993" title="1993">1993</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-450-7121-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-450-7121-1">ISBN 84-450-7121-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BLas+cartas+de+J.+R.+R.+Tolkien%5D%5D&rft.atitle=Carta+%23190&rft.aulast=CARPENTER&rft.aufirst=Humphrey&rft.date=%5B%5B1993%5D%5D&rft.pub=%5B%5BEdiciones+Minotauro%7CMinotauro%5D%5D&rft.place=%5B%5BBarcelona%5D%5D">  </li> <li id="cite_note-94"><a href="#cite_ref-94">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.elfenomeno.com/info/pag/2/ver/19221/titulo/Tolkien-atrae-al-turismo-en-Birmingham">Tolkien atrae al turismo en Birmingham</a>», 29-05-2007. [Consulta: 18 març 2008]. </li> <li id="cite_note-Campbell2010-95"><a href="#cite_ref-Campbell2010_95-0">↑</a> Campbell, Lori M. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=rUl_kTyiTuAC&pg=PA161">Portals of Power: Magical Agency and Transformation in Literary Fantasy</a>. McFarland, 2010, p. 161. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-7864-5655-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-7864-5655-0">ISBN 978-0-7864-5655-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Portals+of+Power%3A+Magical+Agency+and+Transformation+in+Literary+Fantasy&rft.aulast=Campbell&rft.aufirst=Lori+M.&rft.date=2010&rft.pub=McFarland&rft.pages=161&rft.isbn=978-0-7864-5655-0&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DrUl_kTyiTuAC%26pg%3DPA161">  </li> <li id="cite_note-Miller_1975-96"><a href="#cite_ref-Miller_1975_96-0">↑</a> <a href="/w/index.php?title=Richard_C._West&action=edit&redlink=1" class="new" title="Richard C. West (encara no existeix)">West, Richard C.</a> Narrative Pattern in 'The Fellowship of the Ring'. Open Court, 1975, p. 96. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-87548-303-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-87548-303-0">ISBN 978-0-87548-303-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Narrative+Pattern+in+%27The+Fellowship+of+the+Ring%27&rft.aulast=West&rft.aufirst=Richard+C.&rft.date=1975&rft.pub=Open+Court&rft.pages=96&rft.isbn=978-0-87548-303-0">  </li> <li id="cite_note-Flieger-97"><a href="#cite_ref-Flieger_97-0">↑</a> <a href="/w/index.php?title=Verlyn_Flieger&action=edit&redlink=1" class="new" title="Verlyn Flieger (encara no existeix)">Flieger, Verlyn</a>. Splintered Light: Logos and Language in Tolkien's World. 2a edició. <a href="/w/index.php?title=Kent_State_University_Press&action=edit&redlink=1" class="new" title="Kent State University Press (encara no existeix)">Kent State University Press</a>, 2002, p. 2. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-87338-744-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-87338-744-6">ISBN 978-0-87338-744-6</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Splintered+Light%3A+Logos+and+Language+in+Tolkien%27s+World&rft.aulast=Flieger&rft.aufirst=Verlyn&rft.date=2002&rft.edition=2a%C2%A0edici%C3%B3&rft.pub=%5B%5BKent+State+University+Press%5D%5D&rft.pages=2&rft.isbn=978-0-87338-744-6">  </li> <li id="cite_note-Hannon_2004-98"><a href="#cite_ref-Hannon_2004_98-0">↑</a> Hannon, Patrice «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://dc.swosu.edu/mythlore/vol24/iss2/4/">The Lord of the Rings as Elegy</a>». <a href="/w/index.php?title=Mythlore&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mythlore (encara no existeix)">Mythlore</a>, 24, 2, 2004, pàg. 36–42. </li> <li id="cite_note-Understanding_The_Lord_of_the_Rings-99"><a href="#cite_ref-Understanding_The_Lord_of_the_Rings_99-0">↑</a> Spacks, Patricia Meyer. «Power and Meaning in 'The Lord of the Rings'». A: Understanding The Lord of the Rings: The Best of Tolkien Criticism. <a href="/wiki/Houghton_Mifflin" title="Houghton Mifflin">Houghton Mifflin</a>, 2005, p. 58–64. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-618-42253-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-618-42253-1">ISBN 978-0-618-42253-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Understanding+The+Lord+of+the+Rings%3A+The+Best+of+Tolkien+Criticism&rft.atitle=Power+and+Meaning+in+%27The+Lord+of+the+Rings%27&rft.aulast=Spacks&rft.aufirst=Patricia+Meyer&rft.date=2005&rft.pub=%5B%5BHoughton+Mifflin%5D%5D&rft.pages=58%E2%80%9364&rft.isbn=978-0-618-42253-1">  </li> <li id="cite_note-100"><a href="#cite_ref-100">↑</a> Perkins, Agnes; Hill, Helen. The Corruption of Power. Open Court, 1975, p. 57–68. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-87548-303-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-87548-303-0">ISBN 978-0-87548-303-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Corruption+of+Power&rft.date=1975&rft.pub=Open+Court&rft.pages=57%E2%80%9368&rft.isbn=978-0-87548-303-0">  </li> <li id="cite_note-Kreeft_2005-101"><a href="#cite_ref-Kreeft_2005_101-0">↑</a> <a href="/w/index.php?title=Peter_Kreeft&action=edit&redlink=1" class="new" title="Peter Kreeft (encara no existeix)">Kreeft, Peter J.</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20051124173906/http://www.ignatiusinsight.com/features2005/pkreeft_christlotr_nov05.asp">The Presence of Christ in The Lord of the Rings</a>». Ignatius Insight, 01-11-2005. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ignatiusinsight.com/features2005/pkreeft_christlotr_nov05.asp">original</a> el 2005-11-24. [Consulta: 6 gener 2022]. </li> <li id="cite_note-102"><a href="#cite_ref-102">↑</a> Kerry, Paul E. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=32FODDQdKLIC&q=Tolkien+Frodo+Christ&pg=PA33">The Ring and the Cross: Christianity and the Lord of the Rings</a>. Fairleigh Dickinson, 2010, p. 32–34. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-61147-065-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-61147-065-9">ISBN 978-1-61147-065-9</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Ring+and+the+Cross%3A+Christianity+and+the+Lord+of+the+Rings&rft.aulast=Kerry&rft.aufirst=Paul+E.&rft.date=2010&rft.pub=Fairleigh+Dickinson&rft.pages=32%E2%80%9334&rft.isbn=978-1-61147-065-9&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D32FODDQdKLIC%26q%3DTolkien%2BFrodo%2BChrist%26pg%3DPA33">  </li> <li id="cite_note-103"><a href="#cite_ref-103">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://chalcedon.edu/magazine/christian-typologies-in-the-lord-of-the-rings">Christian Typologies in The Lord of the Rings</a>». Chalcedon, 01-12-2002. [Consulta: 26 març 2020]. </li> <li id="cite_note-104"><a href="#cite_ref-104">↑</a> Williams, Stan. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20131220231901/http://www.catholiceducation.org/articles/arts/al0160.html">20 Ways 'The Lord of the Rings' Is Both Christian and Catholic</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.catholiceducation.org/articles/arts/al0160.html">original</a> el 20 desembre 2013. [Consulta: 20 desembre 2013]. </li> <li id="cite_note-105"><a href="#cite_ref-105">↑</a> <a href="/w/index.php?title=Tom_Shippey&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tom Shippey (encara no existeix)">Shippey, Tom</a>. The Road to Middle-earth. Third. HarperCollins, 2005, p. 129–133, 245–247. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-261-10275-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-261-10275-0">ISBN 978-0-261-10275-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Road+to+Middle-earth&rft.aulast=Shippey&rft.aufirst=Tom&rft.date=2005&rft.edition=Third&rft.pub=HarperCollins&rft.pages=129%E2%80%93133%2C+245%E2%80%93247&rft.isbn=978-0-261-10275-0">  </li> <li id="cite_note-106"><a href="#cite_ref-106">↑</a> <a href="#CITEREFCarpenter1981">Carpenter 1981</a>, letter #211 to Rhona Beare, 14 October 1958 </li> <li id="cite_note-Wood_2003-107"><a href="#cite_ref-Wood_2003_107-0">↑</a> <a href="/w/index.php?title=Ralph_C._Wood&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ralph C. Wood (encara no existeix)">Wood, Ralph C.</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/gospelaccordingt00wood">The Gospel According to Tolkien</a>. Westminster John Knox Press, 2003, p. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/gospelaccordingt00wood/page/2">2</a>-4. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-664-23466-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-664-23466-9">ISBN 978-0-664-23466-9</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Gospel+According+to+Tolkien&rft.aulast=Wood&rft.aufirst=Ralph+C.&rft.date=2003&rft.pub=Westminster+John+Knox+Press&rft.pages=%5Bhttps%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fgospelaccordingt00wood%2Fpage%2F2+2%5D-4&rft.isbn=978-0-664-23466-9&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fgospelaccordingt00wood">  </li> <li id="cite_note-Rearick_2004-108"><a href="#cite_ref-Rearick_2004_108-0">↑</a> Rearick, Anderson «Why is the Only Good Orc a Dead Orc? The Dark Face of Racism Examined in Tolkien's World». Modern Fiction Studies, 50, 4, 2004, pàg. 866–867. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1353%2Fmfs.2005.0008">10.1353/mfs.2005.0008</a>. </li> <li id="cite_note-Straubhaar_2004-109"><a href="#cite_ref-Straubhaar_2004_109-0">↑</a> <a href="/w/index.php?title=Sandra_Ballif_Straubhaar&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sandra Ballif Straubhaar (encara no existeix)">Straubhaar, Sandra Ballif</a>. Myth, Late Roman History, and Multiculturalism in Tolkien's Middle-earth. University Press of Kentucky, 2004, p. 112–115. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-8131-2301-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-8131-2301-1">ISBN 978-0-8131-2301-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Myth%2C+Late+Roman+History%2C+and+Multiculturalism+in+Tolkien%27s+Middle-earth&rft.aulast=Straubhaar&rft.aufirst=Sandra+Ballif&rft.date=2004&rft.pub=University+Press+of+Kentucky&rft.pages=112%E2%80%93115&rft.isbn=978-0-8131-2301-1">  </li> <li id="cite_note-FOOTNOTECarpenter1977211_et_seq-110"><a href="#cite_ref-FOOTNOTECarpenter1977211_et_seq_110-0">↑</a> <a href="#CITEREFCarpenter1977">Carpenter, 1977</a>, p. 211 et seq. </li> <li id="cite_note-111"><a href="#cite_ref-111">↑</a> <a href="/w/index.php?title=Rayner_Unwin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Rayner Unwin (encara no existeix)">Unwin, Rayner</a>. George Allen & Unwin: A Remembrancer. Merlin Unwin Books, 1999, p. 97–99. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1-873674-37-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1-873674-37-6">ISBN 1-873674-37-6</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=George+Allen+%26+Unwin%3A+A+Remembrancer&rft.aulast=Unwin&rft.aufirst=Rayner&rft.date=1999&rft.pub=Merlin+Unwin+Books&rft.pages=97%E2%80%9399&rft.isbn=1-873674-37-6">  </li> <li id="cite_note-FOOTNOTECarpenter1977220–221-112"><a href="#cite_ref-FOOTNOTECarpenter1977220–221_112-0">↑</a> <a href="#CITEREFCarpenter1977">Carpenter, 1977</a>, p. 220–221. </li> <li id="cite_note-113"><a href="#cite_ref-113">↑</a> The Fellowship of the Ring: Being the First Part of The Lord of the Rings] (publication history) Tolkien, J. R. R.. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=aWZzLPhY4o0C&q=1954;+an+American+edition+followed+on+21+October+of+the+same+year,+of+Boston&pg=PT4">The Fellowship of the Ring: Being the First Part of the Lord of the Rings</a>, 15 febrer 2012. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0547952017" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0547952017">ISBN 978-0547952017</a> [Consulta: 16 setembre 2017].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Fellowship+of+the+Ring%3A+Being+the+First+Part+of+the+Lord+of+the+Rings&rft.date=15+febrer+2012&rft.isbn=978-0547952017&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DaWZzLPhY4o0C%26q%3D1954%3B%2Ban%2BAmerican%2Bedition%2Bfollowed%2Bon%2B21%2BOctober%2Bof%2Bthe%2Bsame%2Byear%2C%2Bof%2BBoston%26pg%3DPT4">  </li> <li id="cite_note-114"><a href="#cite_ref-114">↑</a> "From Book to Script", The Lord of the Rings: The Fellowship of the Ring Appendices (DVD). <a href="/wiki/New_Line_Cinema" title="New Line Cinema">New Line Cinema</a>. 2002. </li> <li id="cite_note-TheLetters1981-115"><a href="#cite_ref-TheLetters1981_115-0">↑</a> <a href="#CITEREFCarpenter1981">Carpenter 1981</a>, letter #140 to <a href="/w/index.php?title=Rayner_Unwin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Rayner Unwin (encara no existeix)">Rayner Unwin</a>, 17 August 1953 </li> <li id="cite_note-116"><a href="#cite_ref-116">↑</a> <a href="#CITEREFCarpenter1981">Carpenter 1981</a>, letter #143 to <a href="/w/index.php?title=Rayner_Unwin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Rayner Unwin (encara no existeix)">Rayner Unwin</a>, 22 January 1954 </li> <li id="cite_note-117"><a href="#cite_ref-117">↑</a> "The second part is called The Two Towers, since the events recounted in it are dominated by Orthanc, ..., and the fortress of Minas Morgul..." </li> <li id="cite_note-118"><a href="#cite_ref-118">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20160304065943/http://images.harpercollins.co.uk/hcwebimages/hccovers/032800/032878-fc170.jpg">Tolkien's own cover design for The Two Towers</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://images.harpercollins.co.uk/hcwebimages/hccovers/032800/032878-fc170.jpg">original</a> el 4 març 2016. [Consulta: 22 gener 2020]. </li> <li id="cite_note-119"><a href="#cite_ref-119">↑</a> <a href="#CITEREFCarpenter1981">Carpenter 1981</a>, letter #137, #140, #143 all to <a href="/w/index.php?title=Rayner_Unwin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Rayner Unwin (encara no existeix)">Rayner Unwin</a>, his publisher, in 1953-4 </li> <li id="cite_note-120"><a href="#cite_ref-120">↑</a> <a href="/wiki/Christopher_Tolkien" title="Christopher Tolkien">Tolkien, Christopher</a>. The War of the Ring: The History of The Lord of the Rings. Houghton Mifflin, 2000. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-618-08359-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-618-08359-6">ISBN 0-618-08359-6</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+War+of+the+Ring%3A+The+History+of+The+Lord+of+the+Rings&rft.aulast=Tolkien&rft.aufirst=Christopher&rft.date=2000&rft.pub=Houghton+Mifflin&rft.isbn=0-618-08359-6">  </li> <li id="cite_note-audenNYT-121"><a href="#cite_ref-audenNYT_121-0">↑</a> <a href="/wiki/W._H._Auden" class="mw-redirect" title="W. H. Auden">Auden, W. H.</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nytimes.com/1956/01/26/movies/LOTR-RETURN.html">At the End of the Quest, Victory: Book Review, "The Return of the King"</a>». <a href="/wiki/The_New_York_Times" title="The New York Times">The New York Times</a>, 26-01-1956 [Consulta: 21 febrer 2020]. </li> <li id="cite_note-122"><a href="#cite_ref-122">↑</a> <a href="#CITEREFCarpenter1981">Carpenter 1981</a>, letter #163 to <a href="/wiki/W._H._Auden" class="mw-redirect" title="W. H. Auden">W. H. Auden</a>, 7 June 1955 </li> <li id="cite_note-123"><a href="#cite_ref-123">↑</a> <a href="#CITEREFCarpenter1981">Carpenter 1981</a>, letter #149 to <a href="/w/index.php?title=Rayner_Unwin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Rayner Unwin (encara no existeix)">Rayner Unwin</a>, 9 September 1954 </li> <li id="cite_note-Letter_329-124"><a href="#cite_ref-Letter_329_124-0">↑</a> <a href="#CITEREFCarpenter1981">Carpenter 1981</a>, letter #239 to Peter Szabo Szentmihalyi, draft, October 1971 </li> <li id="cite_note-125"><a href="#cite_ref-125">↑</a> <a href="/w/index.php?title=Amy_H._Sturgis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Amy H. Sturgis (encara no existeix)">Sturgis, Amy H.</a> «Publication History». A: Michael D. C. Drout. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=B0loOBA3ejIC&pg=PA385">The J. R. R. Tolkien Encyclopedia</a>. Routledge, 2013, p. 385–390. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-415-86511-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-415-86511-1">ISBN 978-0-415-86511-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+J.+R.+R.+Tolkien+Encyclopedia&rft.atitle=Publication+History&rft.aulast=Sturgis&rft.aufirst=Amy+H.&rft.date=2013&rft.pub=Routledge&rft.isbn=978-0-415-86511-1&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DB0loOBA3ejIC%26pg%3DPA385">  </li> <li id="cite_note-126"><a href="#cite_ref-126">↑</a> Pate, Nancy «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.sun-sentinel.com/news/fl-xpm-2003-08-20-0308190249-story.html">Lord of the Rings Films Work Magic on Tolkien Book Sales</a>». SunSentinel, 20-08-2003 [Consulta: 20 novembre 2018]. </li> <li id="cite_note-127"><a href="#cite_ref-127">↑</a> Smith, Anthony «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.theguardian.com/news/2000/nov/27/guardianobituaries.books">Rayner Unwin</a>». <a href="/wiki/The_Guardian" title="The Guardian">The Guardian</a>, 27-11-2000 [Consulta: 12 juny 2010]. </li> <li id="cite_note-128"><a href="#cite_ref-128">↑</a> <a href="/w/index.php?title=Rayner_Unwin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Rayner Unwin (encara no existeix)">Unwin, Rayner</a>. George Allen & Unwin: A Remembrancer. Merlin Unwin Books, 1999, p. 288. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1-873674-37-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1-873674-37-6">ISBN 1-873674-37-6</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=George+Allen+%26+Unwin%3A+A+Remembrancer&rft.aulast=Unwin&rft.aufirst=Rayner&rft.date=1999&rft.pub=Merlin+Unwin+Books&rft.pages=288&rft.isbn=1-873674-37-6">  </li> <li id="cite_note-129"><a href="#cite_ref-129">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110131234722/http://www.locusmag.com/2006/Issues/06Wollheim.html">Betsy Wollheim: The Family Trade</a>». <a href="/w/index.php?title=Locus_Online&action=edit&redlink=1" class="new" title="Locus Online (encara no existeix)">Locus Online</a>, 01-06-2006. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.locusmag.com/2006/Issues/06Wollheim.html">original</a> el 31 gener 2011. [Consulta: 22 gener 2011]. </li> <li id="cite_note-silver-130"><a href="#cite_ref-silver_130-0">↑</a> Silverberg, Robert. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/reflectionsrefra00silv/page/253">Reflections & Refractions: Thoughts on Science Fiction, Science, and Other Matters</a>. Underwood, 1997, p. 253–256]. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1-887424-22-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1-887424-22-9">ISBN 1-887424-22-9</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Reflections+%26+Refractions%3A+Thoughts+on+Science+Fiction%2C+Science%2C+and+Other+Matters&rft.aulast=Silverberg&rft.aufirst=Robert&rft.date=1997&rft.pub=Underwood&rft.pages=253%E2%80%93256%5D&rft.isbn=1-887424-22-9&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Freflectionsrefra00silv%2Fpage%2F253">  </li> <li id="cite_note-Ripp-131"><a href="#cite_ref-Ripp_131-0">↑</a> Ripp, Joseph. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20151105143951/http://ils.unc.edu/MSpapers/2908.pdf">Middle America Meets Middle-earth: American Publication and Discussion of J. R. R. Tolkien's Lord of the Rings</a>» p. 38. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://ils.unc.edu/MSpapers/2908.pdf">original</a> el 5 novembre 2015. </li> <li id="cite_note-reynolds-132">↑ <a href="#cite_ref-reynolds_132-0">127,0</a> <a href="#cite_ref-reynolds_132-1">127,1</a> Reynolds, Pat. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20060908022929/http://www.tolkiensociety.com/tolkien/tale.html">Còpia arxivada</a>». The Tolkien Society. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.tolkiensociety.com/tolkien/tale.html">original</a> el 8 de setembre 2006. [Consulta: 7 gener 2022]. </li> <li id="cite_note-133"><a href="#cite_ref-133">↑</a> <a href="#CITEREFCarpenter1981">Carpenter 1981</a>, letters #270, #273 and #277 </li> <li id="cite_note-134"><a href="#cite_ref-134">↑</a> Bishop, Chris. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=01UDDQAAQBAJ&pg=PT98">Medievalist Comics and the American Century</a> (en anglès). Univ. Press of Mississippi, 2016-08-25. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-4968-0851-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-4968-0851-6">ISBN 978-1-4968-0851-6</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Medievalist+Comics+and+the+American+Century&rft.aulast=Bishop&rft.aufirst=Chris&rft.date=2016-08-25&rft.pub=Univ.+Press+of+Mississippi&rft.isbn=978-1-4968-0851-6&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D01UDDQAAQBAJ%26pg%3DPT98">  </li> <li id="cite_note-135"><a href="#cite_ref-135">↑</a> "Notes on the text" pp. xi–xiii, <a href="/w/index.php?title=Douglas_A._Anderson&action=edit&redlink=1" class="new" title="Douglas A. Anderson (encara no existeix)">Douglas A. Anderson</a>, in the 1994 HarperCollins edition of The Fellowship of the Ring. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEHammondScull2005xl–xliv-136"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEHammondScull2005xl–xliv_136-0">↑</a> <a href="#CITEREFHammondScull2005">Hammond i Scull, 2005</a>, p. xl–xliv. </li> <li id="cite_note-137"><a href="#cite_ref-137">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20171007220421/https://wayneandchristina.wordpress.com/2014/12/21/lord-of-the-rings-comparison-2/">Lord of the Rings Comparison</a>», 21-12-2014. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://wayneandchristina.wordpress.com/2014/12/21/lord-of-the-rings-comparison-2/">original</a> el 7 octubre 2017. </li> <li id="cite_note-50th_Anniversary_Edition-138"><a href="#cite_ref-50th_Anniversary_Edition_138-0">↑</a> Tolkien, J. R. R.. The Lord of the Rings 50th Anniversary Edition. HarperCollins, 2004. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-261-10320-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-261-10320-7">ISBN 978-0-261-10320-7</a>. «This special 50th anniversary hardback edition of J. R. R. Tolkien's classic masterpiece includes the complete revised and reset text, two-fold out maps printed in red and black and, unique to this edition, a full-colour fold-out reproduction of Tolkien's own facsimile pages from the <a href="/w/index.php?title=Book_of_Mazarbul&action=edit&redlink=1" class="new" title="Book of Mazarbul (encara no existeix)">Book of Mazarbul</a> that the Fellowship discover in Mòria.»<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Lord+of+the+Rings+50th+Anniversary+Edition&rft.aulast=Tolkien&rft.aufirst=J.+R.+R.&rft.date=2004&rft.pub=HarperCollins&rft.isbn=978-0-261-10320-7">  </li> <li id="cite_note-139"><a href="#cite_ref-139">↑</a> <a href="/wiki/Christopher_Tolkien" title="Christopher Tolkien">Tolkien, Christopher</a>. <a href="/w/index.php?title=The_History_of_the_Lord_of_the_Rings&action=edit&redlink=1" class="new" title="The History of the Lord of the Rings (encara no existeix)">The History of the Lord of the Rings</a>: Box Set (The History of Middle-earth). <a href="/w/index.php?title=HarperCollins&action=edit&redlink=1" class="new" title="HarperCollins (encara no existeix)">HarperCollins</a>, 2002. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-261-10370-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-261-10370-2">ISBN 978-0-261-10370-2</a>. <a href="/wiki/OCLC" class="mw-redirect" title="OCLC">OCLC</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://worldcat.org/oclc/43216229">43216229</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BThe+History+of+the+Lord+of+the+Rings%5D%5D%3A+Box+Set+%28The+History+of+Middle-earth%29&rft.aulast=Tolkien&rft.aufirst=Christopher&rft.date=2002&rft.pub=%5B%5BHarperCollins%5D%5D&rft.isbn=978-0-261-10370-2&rft_id=info:oclcnum/43216229">  </li> <li id="cite_note-140"><a href="#cite_ref-140">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20171201042343/http://www.elrondslibrary.fr/">Elrond's Library – Translations of Tolkien all over the world</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.elrondslibrary.fr/">original</a> el 1 desembre 2017. [Consulta: 28 setembre 2020]. «I have gathered in my library editions of these books in 70 languages» </li> <li id="cite_note-141"><a href="#cite_ref-141">↑</a> <a href="#CITEREFCarpenter1981">Carpenter 1981</a>, letters #228 and #229 to Allen & Unwin, 24 January 1961 and 23 February 1961 </li> <li id="cite_note-142"><a href="#cite_ref-142">↑</a> <a href="/w/index.php?title=Jared_Lobdell&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jared Lobdell (encara no existeix)">Lobdell, Jared</a>. Guide to the Names in The Lord of the Rings. Open Court, 1975, p. 153–201. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-87548-303-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-87548-303-0">ISBN 978-0-87548-303-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Guide+to+the+Names+in+The+Lord+of+the+Rings&rft.aulast=Lobdell&rft.aufirst=Jared&rft.date=1975&rft.pub=Open+Court&rft.pages=153%E2%80%93201&rft.isbn=978-0-87548-303-0">  </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEHammondScull2005750-782-143"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEHammondScull2005750-782_143-0">↑</a> <a href="#CITEREFHammondScull2005">Hammond i Scull, 2005</a>, p. 750-782. </li> <li id="cite_note-144"><a href="#cite_ref-144">↑</a> Bennàssar, Sebastià. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.dbalears.cat/cultura/cultura/2004/12/06/212415/parcerisas-el-senyor-dels-anells-ha-estat-un-exit-rotund-molt-reeditat.html">Parcerisas: «'El senyor dels anells' ha estat un èxit rotund, molt reeditat»</a>». dBalears, 06-12-2004. [Consulta: 4 novembre 2021]. </li> <li id="cite_note-145"><a href="#cite_ref-145">↑</a> <a href="/wiki/J._R._R._Tolkien" title="J. R. R. Tolkien">Tolkien, J. R. R.</a>. El Senyor dels Anells (trilogia). Traducció: <a href="/wiki/Francesc_Parcerisas_i_V%C3%A1zquez" title="Francesc Parcerisas i Vázquez">Francesc Parcerisas</a>. Vicens Vives, 2002. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9788431668686" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9788431668686">ISBN 9788431668686</a> [Consulta: 23 agost 2023].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=El+Senyor+dels+Anells+%28trilogia%29&rft.aulast=Tolkien&rft.aufirst=J.+R.+R.&rft.date=2002&rft.pub=Vicens+Vives&rft.isbn=9788431668686">  </li> <li id="cite_note-146"><a href="#cite_ref-146">↑</a> Dolors Rus Pujol, Eulàlia Xalabarder. «Entrevista al Sr. Francesc Parcerisas, traductor de Tolkien al Català». A: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://studylib.es/doc/5272907/el-senyor-dels-anells">La Traducció dels noms propis a El Senyor dels Anells</a>, p. 264 [Consulta: 4 novembre 2021].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=La+Traducci%C3%B3+dels+noms+propis+a+El+Senyor+dels+Anells&rft.atitle=Entrevista+al+Sr.+Francesc+Parcerisas%2C+traductor+de+Tolkien+al+Catal%C3%A0&rft.au=Dolors+Rus+Pujol%2C+Eul%C3%A0lia+Xalabarder&rft.pages=264&rft_id=https%3A%2F%2Fstudylib.es%2Fdoc%2F5272907%2Fel-senyor-dels-anells">  </li> <li id="cite_note-Hombre_y_mito-147"><a href="#cite_ref-Hombre_y_mito_147-0">↑</a> <a href="#CITEREFPearce2000">Pearce 2000</a>, «Un hombre incomprendido» </li> <li id="cite_note-Dor-lomin-148">↑ <a href="#cite_ref-Dor-lomin_148-0">143,0</a> <a href="#cite_ref-Dor-lomin_148-1">143,1</a> <a href="#cite_ref-Dor-lomin_148-2">143,2</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080229053626/http://www.dor-lomin.org/noticias/noticias.php?anillotolkien=965&pagina=50">¿Y qué hizo triunfar a Tolkien entre la crítica?</a>», 29-07-2004. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.dor-lomin.org/noticias/noticias.php?anillotolkien=965&pagina=50">original</a> el 29 de febrer de 2008. [Consulta: 20 febrer 2008]. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://news.bbc.co.uk/1/hi/entertainment/arts/3935561.stm">artículo original</a> (en inglés) </li> <li id="cite_note-Joseph_Pearce-149">↑ <a href="#cite_ref-Joseph_Pearce_149-0">144,0</a> <a href="#cite_ref-Joseph_Pearce_149-1">144,1</a> <a href="#cite_ref-Joseph_Pearce_149-2">144,2</a> <a href="#cite_ref-Joseph_Pearce_149-3">144,3</a> <a href="#CITEREFPearce2000">Pearce 2000</a>, «El manantial y los bajíos» </li> <li id="cite_note-150"><a href="#cite_ref-150">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.lavoz.com.ar/suplementos/cultura/07/03/01/nota.asp?nota_id=48560">Moorcock: Tolkien es un Winnie Pooh épico</a>». <a href="/w/index.php?title=La_Voz_(Espa%C3%B1a)&action=edit&redlink=1" class="new" title="La Voz (España) (encara no existeix)">La Voz</a>. [Consulta: 20 febrer 2008]. </li> <li id="cite_note-151"><a href="#cite_ref-151">↑</a> <a href="/wiki/Humphrey_Carpenter" title="Humphrey Carpenter">CARPENTER, Humphrey</a>. «Carta #149». A: <a href="/w/index.php?title=Las_cartas_de_J._R._R._Tolkien&action=edit&redlink=1" class="new" title="Las cartas de J. R. R. Tolkien (encara no existeix)">Las cartas de J. R. R. Tolkien</a>. col. <a href="/wiki/Christopher_Tolkien" title="Christopher Tolkien">Christopher Tolkien</a>, trad. Rubén Masera. <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>: <a href="/w/index.php?title=Ediciones_Minotauro&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ediciones Minotauro (encara no existeix)">Minotauro</a>, junio <a href="/wiki/1993" title="1993">1993</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-450-7121-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-450-7121-1">ISBN 84-450-7121-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BLas+cartas+de+J.+R.+R.+Tolkien%5D%5D&rft.atitle=Carta+%23149&rft.aulast=CARPENTER&rft.aufirst=Humphrey&rft.date=%5B%5B1993%5D%5D&rft.pub=%5B%5BEdiciones+Minotauro%7CMinotauro%5D%5D&rft.place=%5B%5BBarcelona%5D%5D">  </li> <li id="cite_note-Box-152">↑ <a href="#cite_ref-Box_152-0">147,0</a> <a href="#cite_ref-Box_152-1">147,1</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20101210071507/http://search.barnesandnoble.com/The-Lord-of-the-Rings-Boxed-Set/J-R-R-Tolkien/e/9780618260584/#TABS">Còpia arxivada</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://search.barnesandnoble.com/The-Lord-of-the-Rings-Boxed-Set/J-R-R-Tolkien/e/9780618260584#TABS">original</a> el 10 de desembre 2010. [Consulta: 7 gener 2022]. </li> <li id="cite_note-153"><a href="#cite_ref-153">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070929155414/http://search.barnesandnoble.com/booksearch/isbninquiry.asp?z=y&ean=9780345339706&displayonly=REV">Còpia arxivada</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://search.barnesandnoble.com/booksearch/isbninquiry.asp?z=y&ean=9780345339706&displayonly=REV">original</a> el 29 de setembre 2007. [Consulta: 7 gener 2022]. </li> <li id="cite_note-154"><a href="#cite_ref-154">↑</a> <a href="/wiki/W._H._Auden" class="mw-redirect" title="W. H. Auden">Auden, W. H.</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nytimes.com/1956/01/22/books/tolkien-king.html">At the End of the Quest, Victory</a>». <a href="/wiki/The_New_York_Times" title="The New York Times">The New York Times</a>, 22-01-1956 [Consulta: 4 desembre 2010]. </li> <li id="cite_note-155"><a href="#cite_ref-155">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20191030144502/http://fancyclopedia.org/ken-slater">Ken Slater</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://fancyclopedia.org/ken-slater">original</a> el 30 octubre 2019. [Consulta: 19 novembre 2019]. </li> <li id="cite_note-156"><a href="#cite_ref-156">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.geocities.ws/linwood/SF/Nebula/KFS12.htm">Something to Read NSF 12</a>». [Consulta: 19 novembre 2019]. </li> <li id="cite_note-157"><a href="#cite_ref-157">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.telegraph.co.uk/arts/main.jhtml?xml=/arts/2001/11/24/bfanw24.xml">Tolkien was not a writer</a>». <a href="/wiki/The_Daily_Telegraph" title="The Daily Telegraph">The Daily Telegraph</a>, 01-11-2001. [Consulta: 6 abril 2008]. </li> <li id="cite_note-158"><a href="#cite_ref-158">↑</a> Derek Bailey (Director) and <a href="/wiki/Judi_Dench" title="Judi Dench">Judi Dench</a> (Narrator) (1992). A Film Portrait of J. R. R. Tolkien (Television documentary). Visual Corporation.<span title="ctx_ver=Z39.88-2004&rfr_id=info%3Asid%2Fca.wikipedia.org%3AEl+Senyor+dels+Anells&rft.btitle=A+Film+Portrait+of+J.+R.+R.+Tolkien&rft.date=1992&rft.genre=book&rft.pub=Visual+Corporation&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook" class="Z3988">  </li> <li id="cite_note-159"><a href="#cite_ref-159">↑</a> Dyson's actual comment, <a href="/w/index.php?title=Bowdlerized&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bowdlerized (encara no existeix)">bowdlerized</a> in the TV version, was "Not another fucking Elf!" Grovier, Kelly. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20131002212305/http://www.theguardian.com/books/2007/apr/29/jrrtolkien.fiction">In the Name of the Father</a>». <a href="/wiki/The_Observer" title="The Observer">The Observer</a>, 29-04-2007. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.theguardian.com/books/2007/apr/29/jrrtolkien.fiction">original</a> el 2 octubre 2013. [Consulta: 4 desembre 2010]. </li> <li id="cite_note-160"><a href="#cite_ref-160">↑</a> quoted in <a href="/w/index.php?title=Christina_Scull&action=edit&redlink=1" class="new" title="Christina Scull (encara no existeix)">Christina Scull</a> & <a href="/w/index.php?title=Wayne_G._Hammond&action=edit&redlink=1" class="new" title="Wayne G. Hammond (encara no existeix)">Wayne Hammond</a> (2006), <a href="/w/index.php?title=The_J._R._R._Tolkien_Companion_and_Guide&action=edit&redlink=1" class="new" title="The J. R. R. Tolkien Companion and Guide (encara no existeix)">The J. R. R. Tolkien Companion and Guide</a>, HarperCollins, article 'The Lord of the Rings', § Reviews, p. 549; <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-618-39113-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-618-39113-4">ISBN 978-0-618-39113-4</a> </li> <li id="cite_note-Carta_45-161"><a href="#cite_ref-Carta_45_161-0">↑</a> <a href="/wiki/Humphrey_Carpenter" title="Humphrey Carpenter">CARPENTER, Humphrey</a>. «Carta #045». A: <a href="/w/index.php?title=Las_cartas_de_J._R._R._Tolkien&action=edit&redlink=1" class="new" title="Las cartas de J. R. R. Tolkien (encara no existeix)">Las cartas de J. R. R. Tolkien</a>. col. <a href="/wiki/Christopher_Tolkien" title="Christopher Tolkien">Christopher Tolkien</a>, trad. Rubén Masera. <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>: <a href="/w/index.php?title=Ediciones_Minotauro&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ediciones Minotauro (encara no existeix)">Minotauro</a>, junio <a href="/wiki/1993" title="1993">1993</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-450-7121-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-450-7121-1">ISBN 84-450-7121-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BLas+cartas+de+J.+R.+R.+Tolkien%5D%5D&rft.atitle=Carta+%23045&rft.aulast=CARPENTER&rft.aufirst=Humphrey&rft.date=%5B%5B1993%5D%5D&rft.pub=%5B%5BEdiciones+Minotauro%7CMinotauro%5D%5D&rft.place=%5B%5BBarcelona%5D%5D">  </li> <li id="cite_note-162"><a href="#cite_ref-162">↑</a> <a href="/wiki/Humphrey_Carpenter" title="Humphrey Carpenter">CARPENTER, Humphrey</a>. «Carta #294». A: <a href="/w/index.php?title=Las_cartas_de_J._R._R._Tolkien&action=edit&redlink=1" class="new" title="Las cartas de J. R. R. Tolkien (encara no existeix)">Las cartas de J. R. R. Tolkien</a>. col. <a href="/wiki/Christopher_Tolkien" title="Christopher Tolkien">Christopher Tolkien</a>, trad. Rubén Masera. <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>: <a href="/w/index.php?title=Ediciones_Minotauro&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ediciones Minotauro (encara no existeix)">Minotauro</a>, junio <a href="/wiki/1993" title="1993">1993</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-450-7121-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-450-7121-1">ISBN 84-450-7121-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BLas+cartas+de+J.+R.+R.+Tolkien%5D%5D&rft.atitle=Carta+%23294&rft.aulast=CARPENTER&rft.aufirst=Humphrey&rft.date=%5B%5B1993%5D%5D&rft.pub=%5B%5BEdiciones+Minotauro%7CMinotauro%5D%5D&rft.place=%5B%5BBarcelona%5D%5D">  </li> <li id="cite_note-163"><a href="#cite_ref-163">↑</a> Shulevitz, Judith «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nytimes.com/books/01/04/22/bookend/bookend.html">Hòbbits in Hollywood</a>». <a href="/wiki/The_New_York_Times" title="The New York Times">The New York Times</a>, 22-04-2001 [Consulta: 13 maig 2006]. </li> <li id="cite_note-164"><a href="#cite_ref-164">↑</a> Jenkyns, Richard (2002-01-28). <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.tnr.com/article/bored-the-rings">«Bored of the Rings»</a>. <a href="/w/index.php?title=The_New_Republic&action=edit&redlink=1" class="new" title="The New Republic (encara no existeix)">The New Republic</a>.<span title="ctx_ver=Z39.88-2004&rfr_id=info%3Asid%2Fca.wikipedia.org%3AEl+Senyor+dels+Anells&rft.atitle=Bored+of+the+Rings&rft.au=Jenkyns%2C+Richard&rft.aufirst=Richard&rft.aulast=Jenkyns&rft.date=2002-01-28&rft.genre=article&rft.jtitle=The+New+Republic&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.tnr.com%2Farticle%2Fbored-the-rings&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Ajournal" class="Z3988">  </li> <li id="cite_note-165"><a href="#cite_ref-165">↑</a> Brin, David. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.today/20060323053147/http://www.davidbrin.com/tolkienarticle1.html">Còpia arxivada</a>», 01-12-2002. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.davidbrin.com/tolkienarticle1.html">original</a> el 23 de març 2006. [Consulta: 7 gener 2022]. </li> <li id="cite_note-166"><a href="#cite_ref-166">↑</a> <a href="/wiki/Michael_Moorcock" title="Michael Moorcock">Moorcock, Michael</a>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080324100956/http://www.revolutionsf.com/article.php?id=953">Epic Pooh</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.revolutionsf.com/article.php?id=953">original</a> el 24 març 2008. [Consulta: 27 gener 2006]. </li> <li id="cite_note-Shippey_2005_critics-167"><a href="#cite_ref-Shippey_2005_critics_167-0">↑</a> <a href="/w/index.php?title=Tom_Shippey&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tom Shippey (encara no existeix)">Shippey, Tom</a>. The Road to Middle-earth. Third. HarperCollins, 2005, p. 1–6, 260–261, and passim. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-261-10275-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-261-10275-0">ISBN 978-0-261-10275-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Road+to+Middle-earth&rft.aulast=Shippey&rft.aufirst=Tom&rft.date=2005&rft.edition=Third&rft.pub=HarperCollins&rft.pages=1%E2%80%936%2C+260%E2%80%93261%2C+and+passim&rft.isbn=978-0-261-10275-0">  </li> <li id="cite_note-Rosebury_2003-168"><a href="#cite_ref-Rosebury_2003_168-0">↑</a> <a href="/w/index.php?title=Brian_Rosebury&action=edit&redlink=1" class="new" title="Brian Rosebury (encara no existeix)">Rosebury, Brian</a>. <a href="/w/index.php?title=Tolkien:_A_Cultural_Phenomenon&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tolkien: A Cultural Phenomenon (encara no existeix)">Tolkien: A Cultural Phenomenon</a>. Palgrave, 2003, p. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/tolkienculturalp00rose/page/n81">71</a>–88. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1403-91263-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1403-91263-3">ISBN 978-1403-91263-3</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BTolkien%3A+A+Cultural+Phenomenon%5D%5D&rft.aulast=Rosebury&rft.aufirst=Brian&rft.date=2003&rft.pub=Palgrave&rft.pages=%5Bhttps%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Ftolkienculturalp00rose%2Fpage%2Fn81+71%5D%E2%80%9388&rft.isbn=978-1403-91263-3">  </li> <li id="cite_note-169"><a href="#cite_ref-169">↑</a> Seiler, Andy «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.usatoday.com/life/movies/news/2003-12-12-lotr-main_x.htm">'Rings' comes full circle</a>». USA Today, 16-12-2003 [Consulta: 12 març 2006]. </li> <li id="cite_note-170"><a href="#cite_ref-170">↑</a> Diver, Krysia. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20060328084516/http://www.smh.com.au/articles/2004/10/04/1096871805007.html?from=storyrhs">A lord for Germany</a>». The Sydney Morning Herald, 05-10-2004. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.smh.com.au/articles/2004/10/04/1096871805007.html?from=storyrhs">original</a> el 28 març 2006. [Consulta: 12 març 2006]. </li> <li id="cite_note-171"><a href="#cite_ref-171">↑</a> Cooper, Callista. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20060116213130/http://www.abc.net.au/news/newsitems/200512/s1523327.htm">Epic trilogy tops favourite film poll</a>». ABC News Online, 05-12-2005. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.abc.net.au/news/newsitems/200512/s1523327.htm">original</a> el 16 gener 2006. [Consulta: 12 març 2006]. </li> <li id="cite_note-172"><a href="#cite_ref-172">↑</a> O'Hehir, Andrew. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20060213000712/http://www.salon.com/books/feature/2001/06/04/tolkien/">The book of the century</a>». <a href="/w/index.php?title=Salon.com&action=edit&redlink=1" class="new" title="Salon.com (encara no existeix)">Salon</a>, 04-06-2001. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.salon.com/books/feature/2001/06/04/tolkien/">original</a> el 13 febrer 2006. [Consulta: 12 març 2006]. </li> <li id="cite_note-Bbc2019-11-05-173"><a href="#cite_ref-Bbc2019-11-05_173-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.bbc.com/news/entertainment-arts-50302788">100 'most inspiring' novels revealed by BBC Arts</a>». <a href="/wiki/BBC_News" title="BBC News">BBC News</a>, 05-11-2019 [Consulta: 10 novembre 2019]. «The reveal kickstarts the BBC's year-long celebration of literature.» </li> <li id="cite_note-174"><a href="#cite_ref-174">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20200115144511/https://www.radioriel.org/content/daily-programme/riel-radio-theatre-the-lord-of-the-rings-episode-2/">Riel Radio Theatre — The Lord of the Rings, Episode 2</a>». Radioriel, 15-01-2009. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://radioriel.org/content/daily-programme/riel-radio-theatre-the-lord-of-the-rings-episode-2/">original</a> el 15 de gener 2020. [Consulta: 18 maig 2020]. </li> <li id="cite_note-175"><a href="#cite_ref-175">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://genome.ch.bbc.co.uk/schedules/radio4/fm/1981-03-08#at-12.00">Genome BETA Radio Times 1923 – 2009</a>». <a href="/wiki/BBC" title="BBC">BBC</a>, 1981. [Consulta: 24 agost 2020]. «12.00: The Lord of the Rings: 1: The Long Awaited Party by J. R. R. Tolkien prepared for radio in 26 episodes by Brian Sibley Starring Ian Holm as Frodo and Michael Hordern as Gàndalf» </li> <li id="cite_note-176"><a href="#cite_ref-176">↑</a> Gray, Tim. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://variety.com/2021/film/news/lord-of-the-rings-beatles-stanley-kubrick-1235123614/">The Beatles Almost Starred in ‘The Lord of the Rings’ for Director Stanley Kubrick</a>». Variety, 15-12-2021. [Consulta: 7 gener 2022]. </li> <li id="cite_note-TolkienEncyl2006_15-178"><a href="#cite_ref-TolkienEncyl2006_15_178-0">↑</a> <a href="#CITEREFDrout2006">Drout 2006</a>, p. 15 </li> <li id="cite_note-179"><a href="#cite_ref-179">↑</a> See also interview in "Show" magazine vol. 1, Number 1 1970 </li> <li id="cite_note-180"><a href="#cite_ref-180">↑</a> Bramwell, Tony. Magical Mystery Tours: My Life with the Beatles. Pavilion Books, 2014, p. 70. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-910232-16-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-910232-16-3">ISBN 978-1-910232-16-3</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Magical+Mystery+Tours%3A+My+Life+with+the+Beatles&rft.aulast=Bramwell&rft.aufirst=Tony&rft.date=2014&rft.pub=Pavilion+Books&rft.pages=70&rft.isbn=978-1-910232-16-3">  </li> <li id="cite_note-181"><a href="#cite_ref-181">↑</a> Jones, Brian Jay. Jim Henson: The Biography. Virgin Digital, 2013.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Jim+Henson%3A+The+Biography&rft.aulast=Jones&rft.aufirst=Brian+Jay&rft.date=2013&rft.pub=Virgin+Digital">  </li> <li id="cite_note-182"><a href="#cite_ref-182">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://edition.cnn.com/2002/SHOWBIZ/Movies/03/28/rings.beatles/index.html">Beatles plan for Rings film</a>». CNN, 28-03-2002. </li> <li id="cite_note-183"><a href="#cite_ref-183">↑</a> Taylor, Patrick (19 January 2014). <a rel="nofollow" class="external text" href="https://oneroomwithaview.com/2014/01/19/best-films-never-made-8-john-boormans-the-lord-of-the-rings/">Best Films Never Made #8: John Boorman's The Lord of the Rings."</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20181216210924/https://oneroomwithaview.com/2014/01/19/best-films-never-made-8-john-boormans-the-lord-of-the-rings/">Arxivat</a> 2018-12-16 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. OneRoomWithaView.com. Retrieved 16 December 2018. </li> <li id="cite_note-184"><a href="#cite_ref-184">↑</a> K-Special, "<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.svtplay.se/video/4364349/i-trollkarlens-hatt/i-trollkarlens-hatt-avsnitt-1">I trollkarlens hatt</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20151027005737/http://www.svtplay.se/video/4364349/i-trollkarlens-hatt/i-trollkarlens-hatt-avsnitt-1">Arxivat</a> 2015-10-27 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>." (at 24m30s), <a href="/w/index.php?title=Sveriges_television&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sveriges television (encara no existeix)">Sveriges television</a>, 23 October 2015. Retrieved 26 October 2015. </li> <li id="cite_note-185"><a href="#cite_ref-185">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.eldoblatge.com/fitxa/57">El senyor dels Anells (Animació)</a>». El Doblatge. [Consulta: 26 desembre 2014]. </li> <li id="cite_note-186"><a href="#cite_ref-186">↑</a> Gaslin, Glenn. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://slate.com/culture/2001/11/ralph-bakshi-s-unfairly-maligned-lord-of-the-rings.html">Ralph Bakshi's unfairly maligned Lord of the Rings</a>» (en anglès). Slate, 21-11-2001. </li> <li id="cite_note-187"><a href="#cite_ref-187">↑</a> Cassady, Charles. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.commonsensemedia.org/movie-reviews/the-return-of-the-king-1980">The Return of the King (1980)</a>», 09-07-2010. [Consulta: 2 agost 2020]. </li> <li id="cite_note-188"><a href="#cite_ref-188">↑</a> Greydanus, Stephen. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://decentfilms.com/reviews/returnoftheking1980">The Return of the King (1980)</a>». [Consulta: 2 agost 2020]. </li> <li id="cite_note-189"><a href="#cite_ref-189">↑</a> «Yle teettää oman sovituksen Taru sormusten herrasta-sadusta» (en finès). <a href="/w/index.php?title=Helsingin_Sanomat&action=edit&redlink=1" class="new" title="Helsingin Sanomat (encara no existeix)">Helsingin Sanomat</a>, 18-06-1991. </li> <li id="cite_note-190"><a href="#cite_ref-190">↑</a> Kajava, Jukka «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.hs.fi/paivanlehti/arkisto/?haku=Klonkku&ref=arkisto%2F&page=4">Tolkienin taruista on tehty tv-sarja: Hobitien ilme syntyi jo Ryhmäteatterin Suomenlinnan tulkinnassa</a>» (en finès). <a href="/w/index.php?title=Helsingin_Sanomat&action=edit&redlink=1" class="new" title="Helsingin Sanomat (encara no existeix)">Helsingin Sanomat</a>, 29-03-1993.<style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33780657">.mw-parser-output .linkformat{position:relative;font-family:sans-serif;font-size:0.85em;font-weight:bold;cursor:default;color:#808080;background-color:inherit}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .linkformat{background-color:inherit;color:#009400}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .linkformat{background-color:inherit;color:#009400}}</style><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a7/Action_lock_2_-_orange.svg/15px-Action_lock_2_-_orange.svg.png" decoding="async" width="15" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a7/Action_lock_2_-_orange.svg/23px-Action_lock_2_-_orange.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a7/Action_lock_2_-_orange.svg/30px-Action_lock_2_-_orange.svg.png 2x" data-file-width="480" data-file-height="480" /> De subscripció o mur de pagament </li> <li id="cite_note-191"><a href="#cite_ref-191">↑</a> Rosenberg, Adam. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20190512095324/http://mashable.com/2016/01/14/star-wars-oscars-numbers/">'Star Wars' ties 'Lord of the Rings' with 30 Oscar nominations, the most for any series</a>», 14-01-2016. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://mashable.com/2016/01/14/star-wars-oscars-numbers/">original</a> el 12 maig 2019. [Consulta: 1r juliol 2019]. </li> <li id="cite_note-192"><a href="#cite_ref-192">↑</a> The Return of the King peak positions <ul><li>U.S. and Canada: «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20040604193553/https://www.boxofficemojo.com/alltime/domestic.htm">All Time Domestic Box Office</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.boxofficemojo.com/alltime/domestic/">original</a> el 4 juny 2004.</li> <li>Worldwide: «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20040605104640/http://www.boxofficemojo.com/alltime/world/">All Time Worldwide Box Office</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.boxofficemojo.com/alltime/world/">original</a> el 5 juny 2004.</li></ul> </li> <li id="cite_note-Bogstad_Kaveny_2011-193"><a href="#cite_ref-Bogstad_Kaveny_2011_193-0">↑</a> Bogstad, Janice M.; Kaveny, Philip E. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=jNjKrXRP0G8C&pg=PA5">Introduction</a>. McFarland, 2011, p. 5–23. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-7864-8473-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-7864-8473-7">ISBN 978-0-7864-8473-7</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Introduction&rft.date=2011&rft.pub=McFarland&rft.pages=5%E2%80%9323&rft.isbn=978-0-7864-8473-7&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DjNjKrXRP0G8C%26pg%3DPA5">  </li> <li id="cite_note-194"><a href="#cite_ref-194">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.eldoblatge.com/fitxa/49">EL SENYOR DELS ANELLS: LA GERMANDAT DE L'ANELL</a>». El doblatge. [Consulta: 28 octubre 2021]. </li> <li id="cite_note-195"><a href="#cite_ref-195">↑</a> Masters, Tim «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://news.bbc.co.uk/2/hi/entertainment/8022623.stm">Making Middle-earth on a shoestring</a>». BBC News. <a href="/wiki/BBC" title="BBC">BBC</a>, 30-04-2009 [Consulta: 1r maig 2009]. </li> <li id="cite_note-196"><a href="#cite_ref-196">↑</a> <a href="/w/index.php?title=Laura_Sydell&action=edit&redlink=1" class="new" title="Laura Sydell (encara no existeix)">Sydell, Laura</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.npr.org/templates/story/story.php?storyId=103673352">High-Def 'Hunt For Gòl·lum' New Lord of the Fanvids</a>». <a href="/w/index.php?title=All_Things_Considered&action=edit&redlink=1" class="new" title="All Things Considered (encara no existeix)">All Things Considered</a>. <a href="/wiki/NPR" class="mw-redirect" title="NPR">NPR</a>, 30-04-2009 [Consulta: 1r maig 2009]. </li> <li id="cite_note-197"><a href="#cite_ref-197">↑</a> Lamont, Tom. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20150105134218/http://www.theguardian.com/film/2010/mar/07/born-of-hope-lord-rings">Born of Hope – and a lot of charity</a>». <a href="/wiki/The_Guardian" title="The Guardian">The Guardian</a>, 07-03-2010. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.theguardian.com/film/2010/mar/07/born-of-hope-lord-rings">original</a> el 5 gener 2015. [Consulta: 5 gener 2015]. </li> <li id="cite_note-198"><a href="#cite_ref-198">↑</a> Axon, Samuel. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20171114012646/https://arstechnica.com/gaming/2017/11/amazon-will-run-a-multi-season-lord-of-the-rings-prequel-tv-series/">Amazon will run a multi-season Lord of the Rings prequel TV series</a>», 13-11-2017. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://arstechnica.com/gaming/2017/11/amazon-will-run-a-multi-season-lord-of-the-rings-prequel-tv-series/">original</a> el 14 novembre 2017. </li> <li id="cite_note-199"><a href="#cite_ref-199">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20200210204627/https://twitter.com/LOTRonPrime/status/1103656946509344768">Welcome to the Second Age:https://amazon.com/lotronprime</a>», 07-03-2019. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://twitter.com/LOTRonPrime/status/1103656946509344768">original</a> el 10 febrer 2020. [Consulta: 24 març 2020]. </li> <li id="cite_note-200"><a href="#cite_ref-200">↑</a> Inglis, Rob (narrator) (1990). The Lord of the Rings. Recorded Books. <a href="/wiki/ISBN" title="ISBN">ISBN</a> <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1-4025-1627-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1-4025-1627-4">1-4025-1627-4</a>.<span title="ctx_ver=Z39.88-2004&rfr_id=info%3Asid%2Fca.wikipedia.org%3AEl+Senyor+dels+Anells&rft.au=Inglis%2C+Rob+%28narrator%29&rft.aufirst=Rob+%28narrator%29&rft.aulast=Inglis&rft.btitle=The+Lord+of+the+Rings&rft.date=1990&rft.genre=book&rft.isbn=1-4025-1627-4&rft.pub=Recorded+Books&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook" class="Z3988">  </li> <li id="cite_note-201"><a href="#cite_ref-201">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.theguardian.com/stage/gallery/2014/feb/25/the-fastest-west-end-flops-in-pictures">The fastest West End flops – in pictures</a>». <a href="/wiki/The_Guardian" title="The Guardian">The Guardian</a> [Consulta: 29 abril 2017]. </li> <li id="cite_note-202"><a href="#cite_ref-202">↑</a> <a href="/w/index.php?title=Dimitra_Fimi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dimitra Fimi (encara no existeix)">Fimi, Dimitra</a>. «Later Fantasy Fiction: Tolkien's Legacy». A: A Companion to J. R. R. Tolkien. <a href="/w/index.php?title=Wiley-Blackwell&action=edit&redlink=1" class="new" title="Wiley-Blackwell (encara no existeix)">Wiley-Blackwell</a>, 2020, p. 335–349. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1119656029" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1119656029">ISBN 978-1119656029</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=A+Companion+to+J.+R.+R.+Tolkien&rft.atitle=Later+Fantasy+Fiction%3A+Tolkien%27s+Legacy&rft.aulast=Fimi&rft.aufirst=Dimitra&rft.date=2020&rft.pub=%5B%5BWiley-Blackwell%5D%5D&rft.pages=335%E2%80%93349&rft.isbn=978-1119656029">  </li> <li id="cite_note-carter-203"><a href="#cite_ref-carter_203-0">↑</a> <a href="/w/index.php?title=Lin_Carter&action=edit&redlink=1" class="new" title="Lin Carter (encara no existeix)">Carter, Lin</a>. The Year's Best Fantasy Stories: 4. <a href="/w/index.php?title=DAW_Books&action=edit&redlink=1" class="new" title="DAW Books (encara no existeix)">DAW Books</a>, 1978, p. 207–208.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Year%27s+Best+Fantasy+Stories%3A+4&rft.aulast=Carter&rft.aufirst=Lin&rft.date=1978&rft.pub=%5B%5BDAW+Books%5D%5D&rft.pages=207%E2%80%93208">  </li> <li id="cite_note-204"><a href="#cite_ref-204">↑</a> COLEMAN CHARLTON S., El Senyor dels Anells, el joc de rol de la Terra Mitjana, Joc Internacional, Barcelona, primera edició en català: octubre de 1992, traducció de l'anglès al català de Dolors Udina Abelló, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-7831-097-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-7831-097-5">ISBN 84-7831-097-5</a> </li> <li id="cite_note-205"><a href="#cite_ref-205">↑</a> Miller, John Jackson; Greenholdt, Joyce. Collectible Card Games Checklist & Price Guide. 2a edició. Krause Publication, 2003, p. 374. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-87349-623-X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-87349-623-X">ISBN 0-87349-623-X</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Collectible+Card+Games+Checklist+%26+Price+Guide&rft.date=2003&rft.edition=2a%C2%A0edici%C3%B3&rft.pub=Krause+Publication&rft.pages=374&rft.isbn=0-87349-623-X">  </li> <li id="cite_note-206"><a href="#cite_ref-206">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080202042430/http://www.originsgamefair.com/awards/2001/list-of-winners">Origins Award Winners (2001)</a>». Academy of Adventure Gaming Arts & Design. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.originsgamefair.com/awards/2001/list-of-winners">original</a> el 2 de febrer 2008. [Consulta: 2 octubre 2007]. </li> <li id="cite_note-207"><a href="#cite_ref-207">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://boardgamegeek.com/boardgame/259435/middle-earth-strategy-battle-game-lord-rings-battl">Middle-earth Strategy Battle Game</a>» (en anglès). [Consulta: 4 novembre 2021]. </li> <li id="cite_note-208"><a href="#cite_ref-208">↑</a> MacReady, Melody. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://screenrant.com/best-lotr-middle-earth-games/">10 Best Games In The Middle-Earth Franchise</a>» (en anglès). Screen Rant, 29-08-2021. [Consulta: 4 novembre 2021]. </li> <li id="cite_note-209"><a href="#cite_ref-209">↑</a> «Classic: Zelda und Link» [Classic: Zelda and Link]. <a href="/w/index.php?title=Club_Nintendo&action=edit&redlink=1" class="new" title="Club Nintendo (encara no existeix)">Club Nintendo</a> (en alemany) 1996 (2) (<a href="/w/index.php?title=Nintendo_of_Europe&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nintendo of Europe (encara no existeix)">Nintendo of Europe</a>). Apr 1996: 72. «[The two program designers Shigeru Miyamoto and Takashi Tezuka were responsible for the game, who set themselves the goal of developing a fairytale adventure game with action elements... ...Takashi Tezuka, a great lover of fantasy novels such as Tolkien's Lord of the Rings, wrote the script for the first two games in the Zelda series].»<span title="ctx_ver=Z39.88-2004&rfr_id=info%3Asid%2Fca.wikipedia.org%3AEl+Senyor+dels+Anells&rft.atitle=Classic%3A+Zelda+und+Link&rft.date=Apr+1996&rft.genre=article&rft.issue=2&rft.jtitle=Club+Nintendo&rft.pages=72&rft.pub=Nintendo+of+Europe&rft.volume=1996&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Ajournal" class="Z3988">  </li> <li id="cite_note-210"><a href="#cite_ref-210">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20060907074051/http://www.miyamotoshrine.com/theman/interviews/230403.shtml">Shigeru Miyamoto Interview</a>» (en suec). Super PLAY. Medströms Dataförlag AB, 4/03, 3-2003. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.miyamotoshrine.com/theman/interviews/230403.shtml">original</a> el 7 setembre 2006 [Consulta: 24 setembre 2006]. «All ideas for The legend of Zelda were mine and Takashi Tezukas... ...Books, movies and our own lives.» </li> <li id="cite_note-211"><a href="#cite_ref-211">↑</a> Gygax, Gary. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20060627200615/http://www.theonering.net/features/interviews/gary_gygax.html">Gary Gygax – Creator of Dungeons & Dragons</a>». The One Ring.net. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.theonering.net/features/interviews/gary_gygax.html">original</a> el 27 juny 2006. [Consulta: 28 maig 2006]. </li> <li id="cite_note-212"><a href="#cite_ref-212">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110313052025/http://www.gamasutra.com/view/feature/1809/the_gamasutra_quantum_leap_awards_.php">The Gamasutra Quantum Leap Awards: Role-Playing Games</a>». Honorable Mention: Dragon Warrior. <a href="/w/index.php?title=Gamasutra&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gamasutra (encara no existeix)">Gamasutra</a>, 06-10-2006. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.gamasutra.com/view/feature/1809/the_gamasutra_quantum_leap_awards_.php">original</a> el 13 març 2011. [Consulta: 28 març 2011]. </li> <li id="cite_note-kurt-213"><a href="#cite_ref-kurt_213-0">↑</a> Kalata, Kurt. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20150722102055/http://www.gamasutra.com/view/feature/3520/the_history_of_dragon_quest.php?print=1">The History of Dragon Quest</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.gamasutra.com/view/feature/3520/the_history_of_dragon_quest.php?print=1">original</a> el 22 juliol 2015. [Consulta: 29 setembre 2009]. </li> <li id="cite_note-214"><a href="#cite_ref-214">↑</a> Douglass, Perry. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20160118052856/http://uk.ign.com/articles/2006/05/18/the-influence-of-literature-and-myth-in-videogames">The Influence of Literature and Myth in Videogames</a>». <a href="/wiki/IGN_Entertainment" class="mw-redirect" title="IGN Entertainment">IGN</a>. <a href="/w/index.php?title=News_Corporation_(1980%E2%80%932013)&action=edit&redlink=1" class="new" title="News Corporation (1980–2013) (encara no existeix)">News Corp</a>, 17-05-2006. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://uk.ign.com/articles/2006/05/18/the-influence-of-literature-and-myth-in-videogames">original</a> el 18 gener 2016. [Consulta: 4 gener 2012]. </li> <li id="cite_note-215"><a href="#cite_ref-215">↑</a> Tolkien had recorded a version of his theme on a friend's tape recorder in 1952. This was later issued by <a href="/w/index.php?title=Caedmon_Records&action=edit&redlink=1" class="new" title="Caedmon Records (encara no existeix)">Caedmon Records</a> in 1975 as part of J. R. R. Tolkien reads and sings The Lord of the Rings (LP recording TC1478). </li> <li id="cite_note-216"><a href="#cite_ref-216">↑</a> Tolkien, J. R. R.; <a href="/w/index.php?title=Donald_Swann&action=edit&redlink=1" class="new" title="Donald Swann (encara no existeix)">Swann, Donald</a>. The Road Goes Ever On: A Song Cycle. <a href="/w/index.php?title=Ballantine_Books&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ballantine Books (encara no existeix)">Ballantine Books</a>, 1967.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%27%27The+Road+Goes+Ever+On%3A+A+Song+Cycle%27%27&rft.date=1967&rft.pub=%5B%5BBallantine+Books%5D%5D">  </li> <li id="cite_note-217"><a href="#cite_ref-217">↑</a> Tolkien, J. R. R.; <a href="/w/index.php?title=Donald_Swann&action=edit&redlink=1" class="new" title="Donald Swann (encara no existeix)">Swann, Donald</a> (1967). <a href="/w/index.php?title=Poems_and_Songs_of_Middle_Earth&action=edit&redlink=1" class="new" title="Poems and Songs of Middle Earth (encara no existeix)">Poems and Songs of Middle Earth</a> (LP recording). Caedmon Records. TC1231/TC91231.<span title="ctx_ver=Z39.88-2004&rfr_id=info%3Asid%2Fca.wikipedia.org%3AEl+Senyor+dels+Anells&rft.au=Swann%2C+Donald&rft.au=Tolkien%2C+J.+R.+R.&rft.aufirst=J.+R.+R.&rft.aulast=Tolkien&rft.btitle=Poems+and+Songs+of+Middle+Earth&rft.date=1967&rft.genre=book&rft.pub=Caedmon+Records&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook" class="Z3988">  </li> <li id="cite_note-Snider-218">↑ <a href="#cite_ref-Snider_218-0">212,0</a> <a href="#cite_ref-Snider_218-1">212,1</a> Snider, Charles. The Strawberry Bricks Guide to Progressive Rock. Strawberry Bricks, 2008, p. 120–121. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-615-17566-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-615-17566-9">ISBN 978-0-615-17566-9</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Strawberry+Bricks+Guide+to+Progressive+Rock&rft.aulast=Snider&rft.aufirst=Charles&rft.date=2008&rft.pub=Strawberry+Bricks&rft.pages=120%E2%80%93121&rft.isbn=978-0-615-17566-9">  </li> <li id="cite_note-219"><a href="#cite_ref-219">↑</a> Greene, Andy «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.rollingstone.com/music/news/ramble-on-rockers-who-love-the-lord-of-the-rings-20121213">Ramble On: Rockers Who Love 'The Lord of the Rings'</a>». <a href="/wiki/Rolling_Stone" title="Rolling Stone">Rolling Stone</a>, 16-08-2017. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20170816094012/http://www.rollingstone.com/music/news/ramble-on-rockers-who-love-the-lord-of-the-rings-20121213">Còpia arxivada</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.rollingstone.com/music/news/ramble-on-rockers-who-love-the-lord-of-the-rings-20121213">original</a> el 2017-08-16. [Consulta: 8 gener 2022]. </li> <li id="cite_note-220"><a href="#cite_ref-220">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.rundel.de/en/the_lord_of_the_rings/a-107/3572">The Lord of the Rings Der Herr der Ringe Symphony No. 1 Sinfonie Nr. 1</a>». Rundel. [Consulta: 2 agost 2020]. </li> <li id="cite_note-OnlyTimeLPsleeve-221"><a href="#cite_ref-OnlyTimeLPsleeve_221-0">↑</a> Ryan, Roma (2002). Album notes for Only Time — The Collection. Warner Music. </li> <li id="cite_note-222"><a href="#cite_ref-222">↑</a> Feist, Raymond. Meditations on Middle-earth. <a href="/wiki/St._Martin%27s_Press" title="St. Martin's Press">St. Martin's Press</a>, 2001. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-312-30290-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-312-30290-8">ISBN 0-312-30290-8</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Meditations+on+Middle-earth&rft.aulast=Feist&rft.aufirst=Raymond&rft.date=2001&rft.pub=%5B%5BSt.+Martin%27s+Press%5D%5D&rft.isbn=0-312-30290-8">  </li> <li id="cite_note-223"><a href="#cite_ref-223">↑</a> <a href="/wiki/Humphrey_Carpenter" title="Humphrey Carpenter">Carpenter, Humphrey</a>. J. R. R. Tolkien: A Biography. <a href="/wiki/Houghton_Mifflin_Harcourt" class="mw-redirect" title="Houghton Mifflin Harcourt">Houghton Mifflin Harcourt</a>, 2000. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-618-05702-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-618-05702-1">ISBN 0-618-05702-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%27%27J.+R.+R.+Tolkien%3A+A+Biography%27%27&rft.aulast=Carpenter&rft.aufirst=Humphrey&rft.date=2000&rft.pub=%5B%5BHoughton+Mifflin+Harcourt%5D%5D&rft.isbn=0-618-05702-1">  </li> <li id="cite_note-224"><a href="#cite_ref-224">↑</a> <a href="/w/index.php?title=Peter_Gilliver&action=edit&redlink=1" class="new" title="Peter Gilliver (encara no existeix)">Gilliver, Peter</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/ringofwordstolki00gill">The Ring of Words: Tolkien and the Oxford English Dictionary</a>. Oxford University Press, 2006, p. 174, 201–206. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-19-861069-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-19-861069-6">ISBN 0-19-861069-6</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Ring+of+Words%3A+Tolkien+and+the+Oxford+English+Dictionary&rft.aulast=Gilliver&rft.aufirst=Peter&rft.date=2006&rft.pub=Oxford+University+Press&rft.pages=174%2C+201%E2%80%93206&rft.isbn=0-19-861069-6&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fringofwordstolki00gill">  </li> <li id="cite_note-225"><a href="#cite_ref-225">↑</a> <a href="/w/index.php?title=David_Bratman&action=edit&redlink=1" class="new" title="David Bratman (encara no existeix)">Bratman, David</a>. «Parodies». A: Michael D. C. Drout. <a href="/w/index.php?title=The_J._R._R._Tolkien_Encyclopedia&action=edit&redlink=1" class="new" title="The J. R. R. Tolkien Encyclopedia (encara no existeix)">The J. R. R. Tolkien Encyclopedia</a>. <a href="/wiki/Routledge" title="Routledge">Routledge</a>, 2013, p. 503–504. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-415-86511-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-415-86511-1">ISBN 978-0-415-86511-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BThe+J.+R.+R.+Tolkien+Encyclopedia%5D%5D&rft.atitle=Parodies&rft.aulast=Bratman&rft.aufirst=David&rft.date=2013&rft.pub=%5B%5BRoutledge%5D%5D&rft.isbn=978-0-415-86511-1">  </li> <li id="cite_note-226"><a href="#cite_ref-226">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.thisislondon.co.uk/news/article-812509-tolkien-sold-film-rights-for-10000.do">Tolkien sold film rights for £10,000</a>». <a href="/wiki/London_Evening_Standard" title="London Evening Standard">London Evening Standard</a>, 12-07-2001 [Consulta: 20 novembre 2011]. </li> <li id="cite_note-227"><a href="#cite_ref-227">↑</a> Pulley, Brett «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.bloomberg.com/apps/news?pid=newsarchive&sid=aiAEIATGLREU">'Hòbbit' Heirs Seek $220 Million for 'Rings' Rights (Update1)</a>». <a href="/wiki/Bloomberg_L.P." class="mw-redirect" title="Bloomberg L.P.">Bloomberg</a>, 15-07-2009 [Consulta: 20 novembre 2011]. </li> <li id="cite_note-228"><a href="#cite_ref-228">↑</a> Harlow, John «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://entertainment.timesonline.co.uk/tol/arts_and_entertainment/film/article3999008.ece">Hòbbit movies meet dire foe in son of Tolkien</a>». The Times Online. <a href="/wiki/The_Times" title="The Times">The Times</a>, 28-05-2008 [Consulta: 24 juliol 2008]. </li> <li id="cite_note-229"><a href="#cite_ref-229">↑</a> Mathijs, Ernest. The Lord of the Rings: Popular Culture in Global Context. <a href="/w/index.php?title=Wallflower_Press&action=edit&redlink=1" class="new" title="Wallflower Press (encara no existeix)">Wallflower Press</a>, 2006, p. 25. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-904764-82-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-904764-82-3">ISBN 978-1-904764-82-3</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Lord+of+the+Rings%3A+Popular+Culture+in+Global+Context&rft.aulast=Mathijs&rft.aufirst=Ernest&rft.date=2006&rft.pub=%5B%5BWallflower+Press%5D%5D&rft.pages=25&rft.isbn=978-1-904764-82-3">  </li> <li id="cite_note-230"><a href="#cite_ref-230">↑</a> Carmel, Julia «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nytimes.com/2020/02/15/books/barbara-remington-dead.html">Barbara Remington, Illustrator of Tolkien Book Covers, Dies at 90</a>». The New York Times, 15-02-2020 [Consulta: 18 juliol 2020]. </li> <li id="cite_note-231"><a href="#cite_ref-231">↑</a> Ezard, John «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.theguardian.com/media/2003/dec/15/bbc.books">Tolkien runs rings round Big Read rivals</a>». <a href="/wiki/The_Guardian" title="The Guardian">The Guardian</a>, 15-12-2003 [Consulta: 3 agost 2020]. </li> <li id="cite_note-232"><a href="#cite_ref-232">↑</a> Ciabattari, Jane. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20151208170427/http://www.bbc.com/culture/story/20151204-the-100-greatest-british-novels">The 100 greatest British novels</a>». <a href="/wiki/BBC" title="BBC">BBC</a>, 07-12-2015. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.bbc.com/culture/story/20151204-the-100-greatest-british-novels">original</a> el 8 desembre 2015. [Consulta: 8 desembre 2015]. </li> <li id="cite_note-233"><a href="#cite_ref-233">↑</a> <a href="/w/index.php?title=Josyane_Savigneau&action=edit&redlink=1" class="new" title="Josyane Savigneau (encara no existeix)">Savigneau, Josyane</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.lemonde.fr/cgi-bin/ACHATS/acheter.cgi?offre=ARCHIVES&type_item=ART_ARCH_30J&objet_id=46796">Còpia arxivada</a>» (en francès). Le Monde, 15-10-1999 [Consulta: 8 gener 2022]. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.today/20120527083227/http://www.lemonde.fr/cgi-bin/ACHATS/acheter.cgi?offre=ARCHIVES&type_item=ART_ARCH_30J&objet_id=46796">Còpia arxivada</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.lemonde.fr/cgi-bin/ACHATS/acheter.cgi?offre=ARCHIVES&type_item=ART_ARCH_30J&objet_id=46796">original</a> el 2012-05-27. [Consulta: 8 gener 2022]. </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2>[<a href="/w/index.php?title=El_Senyor_dels_Anells&action=edit&section=41" title="Modifica la secció: Bibliografia">modifica</a>]</div> <div class="references-small"><table class="plainlinks ambox ambox-style" style="" data-severity="1"> <tbody><tr> <td class="mbox-image" style="width: 52px;"> <img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ce/Wikitext.svg/50px-Wikitext.svg.png" decoding="async" width="50" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ce/Wikitext.svg/75px-Wikitext.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ce/Wikitext.svg/100px-Wikitext.svg.png 2x" data-file-width="220" data-file-height="78" /></td> <td class="mbox-text" style=""> <div class="mbox-text-span">L'article o secció necessita millores de <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Llibre_d%27estil" title="Viquipèdia:Llibre d'estil">format</a>. Pot necessitar retocs en negretes, cursives, <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Llibre_d%27estil#Enllaços" title="Viquipèdia:Llibre d'estil">enllaços</a>, <a href="/wiki/Ajuda:%C3%9As_d%27imatges" title="Ajuda:Ús d'imatges">imatges</a>, <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Categoritzaci%C3%B3" title="Viquipèdia:Categorització">categories</a>, <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Infotaules" title="Viquipèdia:Infotaules">infotaules</a>...</div> </td> </tr> </tbody></table> <ul><li> {{{títol}}}.  paperback: <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-618-64015-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-618-64015-0">ISBN 0-618-64015-0</a></li> <li> {{{títol}}}.  paperback: <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-618-26030-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-618-26030-7">ISBN 0-618-26030-7</a></li> <li> {{{títol}}}.  paperback: <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-618-39111-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-618-39111-8">ISBN 0-618-39111-8</a></li> <li> {{{títol}}}. </li> <li> {{{títol}}}. </li> <li><a href="/wiki/Christopher_Tolkien" title="Christopher Tolkien">Tolkien, Christopher</a> (ed.) (1988–1992). <a href="/w/index.php?title=The_History_of_The_Lord_of_the_Rings&action=edit&redlink=1" class="new" title="The History of The Lord of the Rings (encara no existeix)">The History of The Lord of the Rings</a>, 4 vols.</li> <li> {{{títol}}}. </li></ul> </div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs">Enllaços externs</h2>[<a href="/w/index.php?title=El_Senyor_dels_Anells&action=edit&section=42" title="Modifica la secció: Enllaços externs">modifica</a>]</div> <table cellpadding="2" cellspacing="0" align="right" style="margin:5px; padding: 5px; border:1px solid #aaaaaa; text-align:left;" class="infobox noprint plainlinks"> <tbody><tr> <td colspan="2" style="text-align:center; font-size:85%">En altres projectes de <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Wikimedia" title="Fundació Wikimedia">Wikimedia</a>: </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Commons-logo.svg" class="mw-file-description" title="Commons"><img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/26px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/34px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></a><figcaption>Commons</figcaption></figure></td> <td><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Lord_of_the_Rings_(movie)" class="extiw" title="commons:Lord of the Rings (movie)">Commons</a> (Galeria) </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Commons-logo.svg" class="mw-file-description" title="Commons"><img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/26px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/34px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></a><figcaption>Commons</figcaption></figure></td> <td><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:The_Lord_of_the_Rings" class="extiw" title="commons:Category:The Lord of the Rings">Commons</a> (Categoria) <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15228?uselang=ca#sitelinks-special" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a> </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Wikiquote-logo.svg" class="mw-file-description" title="Viquidites"><img alt="Viquidites" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikiquote-logo.svg/17px-Wikiquote-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikiquote-logo.svg/26px-Wikiquote-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikiquote-logo.svg/34px-Wikiquote-logo.svg.png 2x" data-file-width="300" data-file-height="355" /></a><figcaption>Viquidites</figcaption></figure></td> <td><a href="https://ca.wikiquote.org/wiki/El_Senyor_dels_Anells" class="extiw" title="q:El Senyor dels Anells">Viquidites</a> </td></tr> </tbody></table> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.tolkien.co.uk/">Lloc web oficial de Tolkien</a></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.houghtonmifflinbooks.com/features/lordoftheringstrilogy/">Lloc web de l'editor oficial d'El Senyor dels Anells</a><a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20210424073011/http://www.houghtonmifflinbooks.com/features/lordoftheringstrilogy/">Arxivat</a> 2021-04-24 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</li></ul> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="J._R._R._Tolkien" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><a href="/wiki/Plantilla:Tolkien" title="Plantilla:Tolkien"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></li></ul></div><div id="J._R._R._Tolkien" style="font-size:114%;margin:0 4em"><a href="/wiki/J._R._R._Tolkien" title="J. R. R. Tolkien">J. R. R. Tolkien</a></div></th></tr><tr><td class="navbox-abovebelow" colspan="2"><div id="Obra"><a href="/wiki/Obra_de_John_R.R._Tolkien" title="Obra de John R.R. Tolkien">Obra</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Ficció</th><td class="navbox-list navbox-odd hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Songs_for_the_Philologists&action=edit&redlink=1" class="new" title="Songs for the Philologists (encara no existeix)">Songs for the Philologists</a> (1936)</li> <li><a href="/wiki/El_h%C3%B2bbit" title="El hòbbit">El hòbbit</a> (1937)</li> <li><a href="/wiki/Leaf_by_Niggle" title="Leaf by Niggle">Leaf by Niggle</a> (1947)</li> <li><a href="/wiki/The_Lay_of_Aotrou_and_Itroun" title="The Lay of Aotrou and Itroun">The Lay of Aotrou and Itroun</a> (1945/2016)</li> <li><a href="/wiki/Gil,_el_granger_de_Ham" title="Gil, el granger de Ham">Gil, el granger de Ham</a> (1949)</li> <li><a href="/wiki/The_Homecoming_of_Beorhtnoth_Beorhthelm%27s_Son" title="The Homecoming of Beorhtnoth Beorhthelm's Son">The Homecoming of Beorhtnoth Beorhthelm's Son</a> (1953)</li> <li><a class="mw-selflink selflink">El Senyor dels Anells</a>: <ul><li><a href="/wiki/La_Germandat_de_l%27Anell" title="La Germandat de l'Anell">La Germandat de l'Anell</a> (1954)</li> <li><a href="/wiki/Les_Dues_Torres" title="Les Dues Torres">Les Dues Torres</a> (1954)</li> <li><a href="/wiki/El_retorn_del_rei" title="El retorn del rei">El retorn del rei</a> (1955)</li></ul></li> <li><a href="/wiki/Les_aventures_de_Tom_Bombadil" title="Les aventures de Tom Bombadil">Les aventures de Tom Bombadil</a> (1962)</li> <li><a href="/wiki/Tree_and_Leaf" title="Tree and Leaf">Tree and Leaf</a> (1964)</li> <li><a href="/wiki/The_Tolkien_Reader" title="The Tolkien Reader">The Tolkien Reader</a> (1966)</li> <li><a href="/w/index.php?title=The_Road_Goes_Ever_On&action=edit&redlink=1" class="new" title="The Road Goes Ever On (encara no existeix)">The Road Goes Ever On</a> (1967)</li> <li><a href="/wiki/El_ferrer_de_Wootton_Major" title="El ferrer de Wootton Major">El ferrer de Wootton Major</a> (1967)</li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Ficció pòstuma</th><td class="navbox-list navbox-even hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Les_cartes_del_Pare_Noel" title="Les cartes del Pare Noel">Les cartes del Pare Noel</a> (1976)</li> <li><a href="/wiki/El_Silmar%C3%ADl%C2%B7lion" title="El Silmaríl·lion">El Silmaríl·lion</a> (1977)</li> <li><a href="/w/index.php?title=Poems_and_Stories_(by_JRR_Tolkien)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Poems and Stories (by JRR Tolkien) (encara no existeix)">Poems and Stories</a> (1980)</li> <li><a href="/wiki/Contes_inacabats_de_N%C3%BAmenor_i_la_Terra_Mitjana" title="Contes inacabats de Númenor i la Terra Mitjana">Contes inacabats</a> (1980)</li> <li><a href="/w/index.php?title=Mr._Bliss&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mr. Bliss (encara no existeix)">Mr. Bliss</a> (1982)</li> <li><a href="/w/index.php?title=Bilbo%27s_Last_Song&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bilbo's Last Song (encara no existeix)">Bilbo's Last Song</a> (1990)</li> <li><a href="/wiki/La_hist%C3%B2ria_de_la_Terra_Mitjana" title="La història de la Terra Mitjana">La història de la Terra Mitjana</a> (1983–1996)</li> <li><a href="/w/index.php?title=Tales_from_the_Perilous_Realm&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tales from the Perilous Realm (encara no existeix)">Tales from the Perilous Realm</a> (1997)</li> <li><a href="/w/index.php?title=Roverandom&action=edit&redlink=1" class="new" title="Roverandom (encara no existeix)">Roverandom</a> (1998)</li> <li><a href="/wiki/Els_fills_d%27en_Hurin" title="Els fills d'en Hurin">Els fills d'en Hurin</a> (2007)</li> <li><a href="/w/index.php?title=The_History_of_The_Hobbit&action=edit&redlink=1" class="new" title="The History of The Hobbit (encara no existeix)">The History of The Hobbit</a> (2007)</li> <li><a href="/w/index.php?title=The_Legend_of_Sigurd_and_Gudr%C3%BAn&action=edit&redlink=1" class="new" title="The Legend of Sigurd and Gudrún (encara no existeix)">The Legend of Sigurd and Gudrún</a> (2009)</li> <li><a href="/w/index.php?title=The_Fall_of_Arthur&action=edit&redlink=1" class="new" title="The Fall of Arthur (encara no existeix)">The Fall of Arthur</a> (2013)</li> <li><a href="/w/index.php?title=The_Story_of_Kullervo&action=edit&redlink=1" class="new" title="The Story of Kullervo (encara no existeix)">The Story of Kullervo</a> (2015)</li> <li><a href="/w/index.php?title=Beren_and_L%C3%BAthien&action=edit&redlink=1" class="new" title="Beren and Lúthien (encara no existeix)">Beren and Lúthien</a> (2017)</li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Obres acadèmiques</th><td class="navbox-list navbox-odd hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li> <a href="/wiki/Sir_Gawain_and_the_Green_Knight" class="mw-redirect" title="Sir Gawain and the Green Knight">Sir Gawain and the Green Knight</a> (Text en anglès mitjà, 1925) </li> <li><a href="/w/index.php?title=The_Devil%27s_Coach_Horses&action=edit&redlink=1" class="new" title="The Devil's Coach Horses (encara no existeix)">The Devil's Coach Horses</a> (1925)</li> <li><a href="/w/index.php?title=Ancrene_Wisse_and_Hali_Mei%C3%B0had&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ancrene Wisse and Hali Meiðhad (encara no existeix)">Ancrene Wisse and Hali Meiðhad</a> (1929)</li> <li><a href="/w/index.php?title=Sigelwara_Land&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sigelwara Land (encara no existeix)">Sigelwara Land</a> (1932–34)</li> <li><a href="/w/index.php?title=The_Reeve%27s_Tale&action=edit&redlink=1" class="new" title="The Reeve's Tale (encara no existeix)">The Reeve's Tale</a> (1934)</li> <li><a href="/wiki/Beowulf:_The_Monsters_and_the_Critics" title="Beowulf: The Monsters and the Critics">Beowulf: The Monsters and the Critics</a> (1936)</li> <li><a href="/wiki/On_Fairy-Stories" title="On Fairy-Stories">On Fairy-Stories</a> (1939)</li> <li><a href="/w/index.php?title=On_Translating_Beowulf&action=edit&redlink=1" class="new" title="On Translating Beowulf (encara no existeix)">On Translating Beowulf</a> (1940)</li> <li><a href="/w/index.php?title=Sir_Orfeo&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sir Orfeo (encara no existeix)">Sir Orfeo</a> (1944)</li> <li><a href="/wiki/Ancrene_Wisse" title="Ancrene Wisse">Ancrene Wisse</a> (1962)</li> <li><a href="/w/index.php?title=English_and_Welsh&action=edit&redlink=1" class="new" title="English and Welsh (encara no existeix)">English and Welsh</a> (1963)</li> <li><a href="/w/index.php?title=Jerusalem_Bible&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jerusalem Bible (encara no existeix)">Jerusalem Bible</a> (com a traducció i índex lèxic, 1966)</li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Acadèmica pòstuma</th><td class="navbox-list navbox-even hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li> <a href="/wiki/Sir_Gawain_and_the_Green_Knight" class="mw-redirect" title="Sir Gawain and the Green Knight">Sir Gawain and the Green Knight</a>, <a href="/w/index.php?title=Pearl_(poema)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pearl (poema) (encara no existeix)">Pearl</a>, i <a href="/w/index.php?title=Sir_Orfeo&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sir Orfeo (encara no existeix)">Sir Orfeo</a> (Traduccions anglès mitjà, 1975) </li> <li><a href="/w/index.php?title=Finn_and_Hengest&action=edit&redlink=1" class="new" title="Finn and Hengest (encara no existeix)">Finn and Hengest</a> (1982)</li> <li><a href="/w/index.php?title=The_Monsters_and_the_Critics,_and_Other_Essays&action=edit&redlink=1" class="new" title="The Monsters and the Critics, and Other Essays (encara no existeix)">The Monsters and the Critics, and Other Essays</a> (1983)</li> <li><a href="/w/index.php?title=Beowulf_and_the_Critics&action=edit&redlink=1" class="new" title="Beowulf and the Critics (encara no existeix)">Beowulf and the Critics</a> (2002)</li> <li><a href="/w/index.php?title=Beowulf:_A_Translation_and_Commentary&action=edit&redlink=1" class="new" title="Beowulf: A Translation and Commentary (encara no existeix)">Beowulf: A Translation and Commentary</a> amb <a href="/w/index.php?title=Sellic_Spell&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sellic Spell (encara no existeix)">Sellic Spell</a> (2014)</li> <li><a href="/w/index.php?title=A_Secret_Vice&action=edit&redlink=1" class="new" title="A Secret Vice (encara no existeix)">A Secret Vice</a> (1983/2016)</li> <li><a href="/w/index.php?title=Llistat_de_versos_al%C2%B7literatius_de_Tolkien&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llistat de versos al·literatius de Tolkien (encara no existeix)">Llistat de versos al·literatius de Tolkien</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Altres</th><td class="navbox-list navbox-odd hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Influ%C3%A8ncies_de_John_R._R._Tolkien&action=edit&redlink=1" class="new" title="Influències de John R. R. Tolkien (encara no existeix)">Influències</a></li> <li><a href="/wiki/Lleng%C3%BCes_constru%C3%AFdes_per_John_R._R._Tolkien" title="Llengües construïdes per John R. R. Tolkien">Llengües construïdes per Tolkien</a></li> <li><a href="/wiki/Inklings" title="Inklings">Inklings</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Mythopoeic_Society&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mythopoeic Society (encara no existeix)">Mythopoeic Society</a></li> <li><a href="/wiki/The_Tolkien_Society" title="The Tolkien Society">The Tolkien Society</a> <ul><li><a href="/wiki/Tolkien_Reading_Day" title="Tolkien Reading Day">Tolkien Reading Day</a></li></ul></li> <li><a href="/w/index.php?title=Tolkien_Studies&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tolkien Studies (encara no existeix)">Tolkien Studies</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Llistat_de_coses_anomenades_per_J._R._R._Tolkien_i_les_seves_obres&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llistat de coses anomenades per J. R. R. Tolkien i les seves obres (encara no existeix)">Memorials</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Recerca_sobre_Tolkien&action=edit&redlink=1" class="new" title="Recerca sobre Tolkien (encara no existeix)">Recerca sobre Tolkien</a></li> <li><a href="/wiki/Obres_inspirades_per_John_R._R._Tolkien" title="Obres inspirades per John R. R. Tolkien">Obres inspirades en Tolkien</a></li> <li><a href="/wiki/Seguidors_de_Tolkien" title="Seguidors de Tolkien">Fandom</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=J._R._R._Tolkien:_A_Biography&action=edit&redlink=1" class="new" title="J. R. R. Tolkien: A Biography (encara no existeix)">J. R. R. Tolkien: A Biography</a> (1977, biografia autoritzada)</li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Família</th><td class="navbox-list navbox-even hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Fam%C3%ADlia_Tolkien" title="Família Tolkien">Família Tolkien</a></li> <li><a href="/wiki/Edith_Tolkien" title="Edith Tolkien">Edith Tolkien (muller)</a></li> <li><a href="/wiki/Christopher_Tolkien" title="Christopher Tolkien">Christopher Tolkien (fill)</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Simon_Tolkien&action=edit&redlink=1" class="new" title="Simon Tolkien (encara no existeix)">Simon Tolkien (nét)</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="El_Senyor_dels_Anells_de_J._R._R._Tolkien" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><a href="/wiki/Plantilla:Anells" title="Plantilla:Anells"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></li></ul></div><div id="El_Senyor_dels_Anells_de_J._R._R._Tolkien" style="font-size:114%;margin:0 4em"><a class="mw-selflink selflink">El Senyor dels Anells</a> de <a href="/wiki/J._R._R._Tolkien" title="J. R. R. Tolkien">J. R. R. Tolkien</a></div></th></tr><tr><td class="navbox-abovebelow" colspan="2"><div id="La_Germandat_de_l&#039;Anell_(pel·lícula)_-_Les_Dues_Torres_(pel·lícula)_-_El_retorn_del_rei_(pel·lícula)"><a href="/wiki/La_Germandat_de_l%27Anell" title="La Germandat de l'Anell">La Germandat de l'Anell</a> (<a href="/wiki/El_Senyor_dels_Anells:_La_Germandat_de_l%27Anell" title="El Senyor dels Anells: La Germandat de l'Anell">pel·lícula</a>) - <a href="/wiki/Les_Dues_Torres" title="Les Dues Torres">Les Dues Torres</a> (<a href="/wiki/El_Senyor_dels_Anells:_Les_dues_torres" title="El Senyor dels Anells: Les dues torres">pel·lícula</a>) - <a href="/wiki/El_retorn_del_rei" title="El retorn del rei">El retorn del rei</a> (<a href="/wiki/El_Senyor_dels_Anells:_El_retorn_del_rei" title="El Senyor dels Anells: El retorn del rei">pel·lícula</a>)</div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Producció i recepció</th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_del_Senyor_dels_Anells&action=edit&redlink=1" class="new" title="Història del Senyor dels Anells (encara no existeix)">Composició</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Temes_del_Senyor_dels_Anells&action=edit&redlink=1" class="new" title="Temes del Senyor dels Anells (encara no existeix)">Temes</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Influ%C3%A8ncies_de_J._R._R._Tolkien&action=edit&redlink=1" class="new" title="Influències de J. R. R. Tolkien (encara no existeix)">Influències</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Traduccions_del_Senyor_dels_Anells&action=edit&redlink=1" class="new" title="Traduccions del Senyor dels Anells (encara no existeix)">Traduccions</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Recepci%C3%B3_de_J._R._R._Tolkien&action=edit&redlink=1" class="new" title="Recepció de J. R. R. Tolkien (encara no existeix)">Recepció</a></li> <li><a href="/wiki/Seguidors_de_Tolkien" title="Seguidors de Tolkien">Fandom</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Recerca_sobre_Tolkien&action=edit&redlink=1" class="new" title="Recerca sobre Tolkien (encara no existeix)">Estudi</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Obres relacionades</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/El_h%C3%B2bbit" title="El hòbbit">El hòbbit</a></li> <li><a href="/wiki/Les_aventures_de_Tom_Bombadil" title="Les aventures de Tom Bombadil">Les aventures de Tom Bombadil</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=The_Road_Goes_Ever_On&action=edit&redlink=1" class="new" title="The Road Goes Ever On (encara no existeix)">The Road Goes Ever On</a></li> <li><a href="/wiki/El_Silmar%C3%ADl%C2%B7lion" title="El Silmaríl·lion">El Silmaríl·lion</a></li> <li><a href="/wiki/Contes_inacabats_de_N%C3%BAmenor_i_la_Terra_Mitjana" title="Contes inacabats de Númenor i la Terra Mitjana">Contes inacabats</a></li> <li><a href="/wiki/La_hist%C3%B2ria_de_la_Terra_Mitjana" title="La història de la Terra Mitjana">La història de la Terra Mitjana</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=The_History_of_The_Lord_of_the_Rings&action=edit&redlink=1" class="new" title="The History of The Lord of the Rings (encara no existeix)">The History of The Lord of the Rings</a></li> <li>"<a href="/w/index.php?title=Bilbo%27s_Last_Song&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bilbo's Last Song (encara no existeix)">Bilbo's Last Song</a>"</li> <li><a href="/wiki/Els_fills_d%27en_Hurin" title="Els fills d'en Hurin">Els fills d'en Hurin</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=The_History_of_The_Hobbit&action=edit&redlink=1" class="new" title="The History of The Hobbit (encara no existeix)">The History of The Hobbit</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=The_Tale_of_Beren_and_L%C3%BAthien&action=edit&redlink=1" class="new" title="The Tale of Beren and Lúthien (encara no existeix)">The Tale of Beren and Lúthien</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Personatges</th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/%C3%80ragorn" title="Àragorn">Àragorn</a></li> <li><a href="/wiki/Aranyerra" title="Aranyerra">Aranyerra</a></li> <li><a href="/wiki/Arwen" title="Arwen">Arwen</a></li> <li><a href="/wiki/Barbarbrat" title="Barbarbrat">Barbarbrat</a></li> <li><a href="/wiki/Bilbo_Saquet" title="Bilbo Saquet">Bilbo</a></li> <li><a href="/wiki/B%C3%B3romir" title="Bóromir">Bóromir</a></li> <li><a href="/wiki/C%C3%A8leborn" class="mw-redirect" title="Cèleborn">Cèleborn</a></li> <li><a href="/wiki/D%C3%A9nethor" title="Dénethor">Dénethor</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=%C3%88l%C2%B7ladan_i_%C3%88lrohir&action=edit&redlink=1" class="new" title="Èl·ladan i Èlrohir (encara no existeix)">Èl·ladan i Èlrohir</a></li> <li><a href="/wiki/%C3%89lrond" title="Élrond">Élrond</a></li> <li><a href="/wiki/%C3%89omer" title="Éomer">Éomer</a></li> <li><a href="/wiki/%C3%89owyn" title="Éowyn">Éowyn</a></li> <li><a href="/wiki/F%C3%A0ramir" title="Fàramir">Fàramir</a></li> <li><a href="/wiki/Frodo_Saquet" title="Frodo Saquet">Frodo</a></li> <li><a href="/wiki/Gal%C3%A0driel" title="Galàdriel">Galàdriel</a></li> <li><a href="/wiki/G%C3%A0ndalf" title="Gàndalf">Gàndalf</a></li> <li><a href="/wiki/Glorf%C3%ADndel" title="Glorfíndel">Glorfíndel</a></li> <li><a href="/wiki/G%C3%B2l%C2%B7lum" title="Gòl·lum">Gòl·lum</a></li> <li><a href="/wiki/Gr%C3%ADma" class="mw-redirect" title="Gríma">Gríma</a></li> <li><a href="/wiki/Guimli" title="Guimli">Guimli</a></li> <li><a href="/wiki/L%C3%A9golas" title="Légolas">Légolas</a></li> <li><a href="/wiki/Meriadoc_Brandiboc" title="Meriadoc Brandiboc">Merry</a></li> <li><a href="/wiki/Peregr%C3%ADn_Tuc" title="Peregrín Tuc">Pippin</a></li> <li><a href="/wiki/R%C3%A0dagast" title="Ràdagast">Ràdagast</a></li> <li><a href="/wiki/Rei_bruixot_d%27%C3%80ngmar" title="Rei bruixot d'Àngmar">Rei bruixot</a></li> <li><a href="/wiki/Samseny_Gamg%C3%AD" title="Samseny Gamgí">Sam</a></li> <li><a href="/wiki/S%C3%A0ruman" title="Sàruman">Sàruman</a></li> <li><a href="/wiki/S%C3%A0uron" title="Sàuron">Sàuron</a></li> <li><a href="/wiki/Th%C3%A9oden" title="Théoden">Théoden</a></li> <li><a href="/wiki/Tom_Bombadil" title="Tom Bombadil">Tom Bombadil</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.worldcat.org/identities/lccn-no97-079452">WorldCat</a></li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_Espa%C3%B1a" class="mw-redirect" title="Biblioteca Nacional de España">BNE</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://datos.bne.es/resource/XX3049459">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Biblioth%C3%A8que_nationale_de_France" class="mw-redirect" title="Bibliothèque nationale de France">BNF</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb11939715m">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://d-nb.info/gnd/4124318-3">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/LCCN" class="mw-redirect" title="LCCN">LCCN</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.loc.gov/authorities/names/no97079452">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/VIAF" class="mw-redirect" title="VIAF">VIAF</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://viaf.org/viaf/184093601">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=aun2006373559&CON_LNG=ENG">1</a>)</li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=El_Senyor_dels_Anells&oldid=34224138">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=El_Senyor_dels_Anells&oldid=34224138</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categoria</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:El_Senyor_dels_Anells" title="Categoria:El Senyor dels Anells">El Senyor dels Anells</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_que_enllacen_a_contingut_de_subscripci%C3%B3" title="Categoria:Pàgines que enllacen a contingut de subscripció">Pàgines que enllacen a contingut de subscripció</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_mides_d%27imatge_que_contenen_px_addicionals" title="Categoria:Pàgines amb mides d'imatge que contenen px addicionals">Pàgines amb mides d'imatge que contenen px addicionals</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_que_utilitzen_m%C3%BAltiples_imatges_amb_imatges_escalades_autom%C3%A0ticament" title="Categoria:Pàgines que utilitzen múltiples imatges amb imatges escalades automàticament">Pàgines que utilitzen múltiples imatges amb imatges escalades automàticament</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_format_per_millorar" title="Categoria:Articles amb format per millorar">Articles amb format per millorar</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 11 nov 2024 a les 13:50.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>. </li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=El_Senyor_dels_Anells&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-6d67bf974d-kwkh9","wgBackendResponseTime":188,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"2.138","walltime":"2.523","ppvisitednodes":{"value":62503,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":416403,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":155417,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":18,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":7,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":1,"limit":20},"unstrip-size":{"value":223999,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":1,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 2128.577 1 -total"," 52.89% 1125.842 2 Plantilla:Referències"," 30.04% 639.492 1 Plantilla:Infotaula_llibre"," 28.43% 605.136 1 Plantilla:Infotaula"," 21.90% 466.213 98 Plantilla:Ref-llibre"," 12.22% 260.096 64 Plantilla:Ref-web"," 8.78% 186.836 30 Plantilla:Ref-publicació"," 8.24% 175.443 187 Plantilla:If_both"," 7.70% 163.803 23 Plantilla:Ref-notícia"," 4.80% 102.104 1 Plantilla:Identificadors"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.647","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":5415056,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-api-int.codfw.main-7f85796d66-qbqbg","timestamp":"20241127130213","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"El Senyor dels Anells","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/El_Senyor_dels_Anells","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q15228","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q15228","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2006-03-29T17:38:05Z","dateModified":"2024-11-11T12:50:20Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/7\/7d\/El_Se%C3%B1or_de_los_Anillos_lectura.jpg","headline":"novel\u00b7la fant\u00e0stica en tres volums de J. R. R. Tolkien"}</script> </body> </html>