CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Txuvaix - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"d685dded-7106-4f95-9772-dfc12a7ba380","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Txuvaix","wgTitle":"Txuvaix","wgCurRevisionId":34288938,"wgRevisionId":34288938,"wgArticleId":2985,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","Control d'autoritats","Llengües turqueses","Llengües de Rússia","Llengües amenaçades d'Europa"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Txuvaix","wgRelevantArticleId":2985,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true, "wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":70000,"wgRelatedArticlesCompat":[],"wgCentralAuthMobileDomain":false,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q33348","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready", "user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader", "ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.5"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/95/Chuvash_language_in_the_Russian_Empire_%281897%29.svg/1200px-Chuvash_language_in_the_Russian_Empire_%281897%29.svg.png"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="708"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/95/Chuvash_language_in_the_Russian_Empire_%281897%29.svg/800px-Chuvash_language_in_the_Russian_Empire_%281897%29.svg.png"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="472"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/95/Chuvash_language_in_the_Russian_Empire_%281897%29.svg/640px-Chuvash_language_in_the_Russian_Empire_%281897%29.svg.png"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="378"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Txuvaix - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Txuvaix"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Txuvaix&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Txuvaix"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Txuvaix rootpage-Txuvaix skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Menú principal </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z">Portada</a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x">Article a l'atzar</a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat">Articles de qualitat</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses">Portal viquipedista</a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades">Agenda d'actes</a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r">Canvis recents</a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna">La taverna</a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte">Contacte</a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC">Xat</a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses">Ajuda</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"> Cerca </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Aparença </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class="">Donatius</a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Txuvaix" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class="">Crea un compte</a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Txuvaix" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class="">Inicia la sessió</a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Eines personals </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca">Donatius</a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Txuvaix" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"> Crea un compte</a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Txuvaix" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"> Inicia la sessió</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició">més informació</a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y">Contribucions</a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n">Discussió per aquest IP</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Extensió_i_demografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Extensió_i_demografia"> <div class="vector-toc-text"> 1 Extensió i demografia </div> </a> <ul id="toc-Extensió_i_demografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Relació_amb_altres_llengües_turqueses" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Relació_amb_altres_llengües_turqueses"> <div class="vector-toc-text"> 2 Relació amb altres llengües turqueses </div> </a> <ul id="toc-Relació_amb_altres_llengües_turqueses-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Dialectes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Dialectes"> <div class="vector-toc-text"> 3 Dialectes </div> </a> <ul id="toc-Dialectes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Història_social" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Història_social"> <div class="vector-toc-text"> 4 Història social </div> </a> <button aria-controls="toc-Història_social-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Història social </button> <ul id="toc-Història_social-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Edat_mitjana" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Edat_mitjana"> <div class="vector-toc-text"> 4.1 Edat mitjana </div> </a> <ul id="toc-Edat_mitjana-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Període_tsarista" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Període_tsarista"> <div class="vector-toc-text"> 4.2 Període tsarista </div> </a> <ul id="toc-Període_tsarista-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Època_soviètica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Època_soviètica"> <div class="vector-toc-text"> 4.3 Època soviètica </div> </a> <ul id="toc-Època_soviètica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Perestroika_i_període_postsoviètic" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Perestroika_i_període_postsoviètic"> <div class="vector-toc-text"> 4.4 Perestroika i període postsoviètic </div> </a> <ul id="toc-Perestroika_i_període_postsoviètic-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Creació_i_evolució_de_la_llengua_estàndard" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Creació_i_evolució_de_la_llengua_estàndard"> <div class="vector-toc-text"> 5 Creació i evolució de la llengua estàndard </div> </a> <button aria-controls="toc-Creació_i_evolució_de_la_llengua_estàndard-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Creació i evolució de la llengua estàndard </button> <ul id="toc-Creació_i_evolució_de_la_llengua_estàndard-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Període_presoviètic" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Període_presoviètic"> <div class="vector-toc-text"> 5.1 Període presoviètic </div> </a> <ul id="toc-Període_presoviètic-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Anys_vint_i_trenta_del_segle_xx" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Anys_vint_i_trenta_del_segle_xx"> <div class="vector-toc-text"> 5.2 Anys vint i trenta del segle xx </div> </a> <ul id="toc-Anys_vint_i_trenta_del_segle_xx-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Els_canvis_ortogràfics_després_dels_anys_trenta" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Els_canvis_ortogràfics_després_dels_anys_trenta"> <div class="vector-toc-text"> 5.3 Els canvis ortogràfics després dels anys trenta </div> </a> <ul id="toc-Els_canvis_ortogràfics_després_dels_anys_trenta-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Alfabet" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Alfabet"> <div class="vector-toc-text"> 6 Alfabet </div> </a> <button aria-controls="toc-Alfabet-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Alfabet </button> <ul id="toc-Alfabet-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Regles_de_lectura" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Regles_de_lectura"> <div class="vector-toc-text"> 6.1 Regles de lectura </div> </a> <ul id="toc-Regles_de_lectura-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Fonologia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Fonologia"> <div class="vector-toc-text"> 7 Fonologia </div> </a> <button aria-controls="toc-Fonologia-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Fonologia </button> <ul id="toc-Fonologia-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Fonemes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Fonemes"> <div class="vector-toc-text"> 7.1 Fonemes </div> </a> <ul id="toc-Fonemes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Sons" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Sons"> <div class="vector-toc-text"> 7.2 Sons </div> </a> <ul id="toc-Sons-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Estructura_sil·làbica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Estructura_sil·làbica"> <div class="vector-toc-text"> 7.3 Estructura sil·làbica </div> </a> <ul id="toc-Estructura_sil·làbica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Harmonia_vocàlica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Harmonia_vocàlica"> <div class="vector-toc-text"> 7.4 Harmonia vocàlica </div> </a> <ul id="toc-Harmonia_vocàlica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Epèntesis_entre_vocals" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Epèntesis_entre_vocals"> <div class="vector-toc-text"> 7.5 Epèntesis entre vocals </div> </a> <ul id="toc-Epèntesis_entre_vocals-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Gramàtica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Gramàtica"> <div class="vector-toc-text"> 8 Gramàtica </div> </a> <ul id="toc-Gramàtica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> 9 Vegeu també </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> 10 Referències </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> 11 Bibliografia </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Commuta la taula de continguts. </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading">Txuvaix</h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 111 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-111" aria-hidden="true" > 111 llengües </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-ab mw-list-item"><a href="https://ab.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D1%87%D1%83%D0%B2%D0%B0%D1%88_%D0%B1%D1%8B%D0%B7%D1%88%D3%99%D0%B0" title="Ачуваш бызшәа - abkhaz" lang="ab" hreflang="ab" data-title="Ачуваш бызшәа" data-language-autonym="Аԥсшәа" data-language-local-name="abkhaz" class="interlanguage-link-target">Аԥсшәа</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-af mw-list-item"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Tsjoewasjies" title="Tsjoewasjies - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Tsjoewasjies" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target">Afrikaans</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-als mw-list-item"><a href="https://als.wikipedia.org/wiki/Tschuwaschische_Sprache" title="Tschuwaschische Sprache - alemany suís" lang="gsw" hreflang="gsw" data-title="Tschuwaschische Sprache" data-language-autonym="Alemannisch" data-language-local-name="alemany suís" class="interlanguage-link-target">Alemannisch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-alt mw-list-item"><a href="https://alt.wikipedia.org/wiki/%D0%A7%D1%83%D0%B2%D0%B0%D1%88_%D1%82%D0%B8%D0%BB" title="Чуваш тил - altaic meridional" lang="alt" hreflang="alt" data-title="Чуваш тил" data-language-autonym="Алтай тил" data-language-local-name="altaic meridional" class="interlanguage-link-target">Алтай тил</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D9%84%D8%BA%D8%A9_%D8%AA%D8%B4%D9%88%D9%81%D8%A7%D8%B4%D9%8A%D8%A9" title="لغة تشوفاشية - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="لغة تشوفاشية" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target">العربية</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-arz mw-list-item"><a href="https://arz.wikipedia.org/wiki/%D9%84%D8%BA%D9%87_%D8%AA%D8%B4%D9%88%D9%81%D8%A7%D8%B4" title="لغه تشوفاش - àrab egipci" lang="arz" hreflang="arz" data-title="لغه تشوفاش" data-language-autonym="مصرى" data-language-local-name="àrab egipci" class="interlanguage-link-target">مصرى</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Idioma_chuvasiu" title="Idioma chuvasiu - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Idioma chuvasiu" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target">Asturianu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/%C3%87uva%C5%9F_dili" title="Çuvaş dili - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Çuvaş dili" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target">Azərbaycanca</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-azb mw-list-item"><a href="https://azb.wikipedia.org/wiki/%DA%86%D9%88%D9%88%D8%A7%D8%B4_%D8%AA%D9%88%D8%B1%DA%A9%D8%AC%D9%87%E2%80%8C%D8%B3%DB%8C" title="چوواش تورکجه‌سی - South Azerbaijani" lang="azb" hreflang="azb" data-title="چوواش تورکجه‌سی" data-language-autonym="تۆرکجه" data-language-local-name="South Azerbaijani" class="interlanguage-link-target">تۆرکجه</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ba mw-list-item"><a href="https://ba.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D1%8B%D1%83%D0%B0%D1%88_%D1%82%D0%B5%D0%BB%D0%B5" title="Сыуаш теле - baixkir" lang="ba" hreflang="ba" data-title="Сыуаш теле" data-language-autonym="Башҡортса" data-language-local-name="baixkir" class="interlanguage-link-target">Башҡортса</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bat-smg mw-list-item"><a href="https://bat-smg.wikipedia.org/wiki/%C4%8Ciova%C5%A1u_kalba" title="Čiovašu kalba - Samogitian" lang="sgs" hreflang="sgs" data-title="Čiovašu kalba" data-language-autonym="Žemaitėška" data-language-local-name="Samogitian" class="interlanguage-link-target">Žemaitėška</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%A7%D1%83%D0%B2%D0%B0%D1%88%D1%81%D0%BA%D0%B0%D1%8F_%D0%BC%D0%BE%D0%B2%D0%B0" title="Чувашская мова - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Чувашская мова" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target">Беларуская</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be-x-old mw-list-item"><a href="https://be-tarask.wikipedia.org/wiki/%D0%A7%D1%83%D0%B2%D0%B0%D1%81%D0%BA%D0%B0%D1%8F_%D0%BC%D0%BE%D0%B2%D0%B0" title="Чуваская мова - Belarusian (Taraškievica orthography)" lang="be-tarask" hreflang="be-tarask" data-title="Чуваская мова" data-language-autonym="Беларуская (тарашкевіца)" data-language-local-name="Belarusian (Taraškievica orthography)" class="interlanguage-link-target">Беларуская (тарашкевіца)</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%A7%D1%83%D0%B2%D0%B0%D1%88%D0%BA%D0%B8_%D0%B5%D0%B7%D0%B8%D0%BA" title="Чувашки език - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Чувашки език" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target">Български</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-br mw-list-item"><a href="https://br.wikipedia.org/wiki/Tchouvacheg" title="Tchouvacheg - bretó" lang="br" hreflang="br" data-title="Tchouvacheg" data-language-autonym="Brezhoneg" data-language-local-name="bretó" class="interlanguage-link-target">Brezhoneg</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cdo mw-list-item"><a href="https://cdo.wikipedia.org/wiki/Chuvash-ng%E1%B9%B3%CC%84" title="Chuvash-ngṳ̄ - Mindong" lang="cdo" hreflang="cdo" data-title="Chuvash-ngṳ̄" data-language-autonym="閩東語 / Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄" data-language-local-name="Mindong" class="interlanguage-link-target">閩東語 / Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ce mw-list-item"><a href="https://ce.wikipedia.org/wiki/%D0%A7%D1%83%D0%B2%D0%B0%D1%88%D0%B8%D0%B9%D0%BD_%D0%BC%D0%BE%D1%82%D1%82" title="Чувашийн мотт - txetxè" lang="ce" hreflang="ce" data-title="Чувашийн мотт" data-language-autonym="Нохчийн" data-language-local-name="txetxè" class="interlanguage-link-target">Нохчийн</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-crh mw-list-item"><a href="https://crh.wikipedia.org/wiki/%C3%87uva%C5%9F_tili" title="Çuvaş tili - tàtar de Crimea" lang="crh" hreflang="crh" data-title="Çuvaş tili" data-language-autonym="Qırımtatarca" data-language-local-name="tàtar de Crimea" class="interlanguage-link-target">Qırımtatarca</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/%C4%8Cuva%C5%A1tina" title="Čuvaština - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Čuvaština" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target">Čeština</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cu mw-list-item"><a href="https://cu.wikipedia.org/wiki/%D0%A7%D1%8C%D0%B2%D0%B0%D1%88%D1%8C%D1%81%D0%BA%D1%8A_%D1%A9%EA%99%81%EA%99%91%D0%BA%D1%8A" title="Чьвашьскъ ѩꙁꙑкъ - eslau eclesiàstic" lang="cu" hreflang="cu" data-title="Чьвашьскъ ѩꙁꙑкъ" data-language-autonym="Словѣньскъ / ⰔⰎⰑⰂⰡⰐⰠⰔⰍⰟ" data-language-local-name="eslau eclesiàstic" class="interlanguage-link-target">Словѣньскъ / ⰔⰎⰑⰂⰡⰐⰠⰔⰍⰟ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cv mw-list-item"><a href="https://cv.wikipedia.org/wiki/%D0%A7%C4%83%D0%B2%D0%B0%D1%88_%D1%87%C4%95%D0%BB%D1%85%D0%B8" title="Чăваш чĕлхи - txuvaix" lang="cv" hreflang="cv" data-title="Чăваш чĕлхи" data-language-autonym="Чӑвашла" data-language-local-name="txuvaix" class="interlanguage-link-target">Чӑвашла</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/Tsafasieg" title="Tsafasieg - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="Tsafasieg" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target">Cymraeg</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Tschuwaschische_Sprache" title="Tschuwaschische Sprache - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Tschuwaschische Sprache" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target">Deutsch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%A4%CF%83%CE%BF%CF%85%CE%B2%CE%B1%CF%83%CE%B9%CE%BA%CE%AE_%CE%B3%CE%BB%CF%8E%CF%83%CF%83%CE%B1" title="Τσουβασική γλώσσα - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Τσουβασική γλώσσα" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target">Ελληνικά</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Chuvash_language" title="Chuvash language - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Chuvash language" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target">English</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/%C4%88uva%C5%9Da_lingvo" title="Ĉuvaŝa lingvo - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Ĉuvaŝa lingvo" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target">Esperanto</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Idioma_chuvasio" title="Idioma chuvasio - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Idioma chuvasio" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target">Español</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/T%C5%A1uva%C5%A1i_keel" title="Tšuvaši keel - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Tšuvaši keel" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target">Eesti</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Txuvaxera" title="Txuvaxera - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Txuvaxera" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target">Euskara</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D8%B2%D8%A8%D8%A7%D9%86_%DA%86%D9%88%D9%88%D8%A7%D8%B4%DB%8C" title="زبان چوواشی - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="زبان چوواشی" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target">فارسی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/T%C5%A1uvassin_kieli" title="Tšuvassin kieli - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Tšuvassin kieli" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target">Suomi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Tchouvache" title="Tchouvache - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Tchouvache" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target">Français</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-frr mw-list-item"><a href="https://frr.wikipedia.org/wiki/Tschuwaschisk_spriak" title="Tschuwaschisk spriak - frisó septentrional" lang="frr" hreflang="frr" data-title="Tschuwaschisk spriak" data-language-autonym="Nordfriisk" data-language-local-name="frisó septentrional" class="interlanguage-link-target">Nordfriisk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ga mw-list-item"><a href="https://ga.wikipedia.org/wiki/An_tSuvaisis" title="An tSuvaisis - irlandès" lang="ga" hreflang="ga" data-title="An tSuvaisis" data-language-autonym="Gaeilge" data-language-local-name="irlandès" class="interlanguage-link-target">Gaeilge</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gag mw-list-item"><a href="https://gag.wikipedia.org/wiki/%C3%87uva%C5%9F_dili" title="Çuvaş dili - gagaús" lang="gag" hreflang="gag" data-title="Çuvaş dili" data-language-autonym="Gagauz" data-language-local-name="gagaús" class="interlanguage-link-target">Gagauz</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Lingua_chuvaxa" title="Lingua chuvaxa - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Lingua chuvaxa" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target">Galego</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hak mw-list-item"><a href="https://hak.wikipedia.org/wiki/Chuvash-ng%C3%AE" title="Chuvash-ngî - xinès hakka" lang="hak" hreflang="hak" data-title="Chuvash-ngî" data-language-autonym="客家語 / Hak-kâ-ngî" data-language-local-name="xinès hakka" class="interlanguage-link-target">客家語 / Hak-kâ-ngî</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%A6%27%D7%95%D7%91%D7%A9%D7%99%D7%AA" title="צ'ובשית - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="צ'ובשית" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target">עברית</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hi mw-list-item"><a href="https://hi.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%9A%E0%A5%81%E0%A4%B5%E0%A4%BE%E0%A4%B6_%E0%A4%AD%E0%A4%BE%E0%A4%B7%E0%A4%BE" title="चुवाश भाषा - hindi" lang="hi" hreflang="hi" data-title="चुवाश भाषा" data-language-autonym="हिन्दी" data-language-local-name="hindi" class="interlanguage-link-target">हिन्दी</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hif mw-list-item"><a href="https://hif.wikipedia.org/wiki/Chuvash_language" title="Chuvash language - hindi de Fiji" lang="hif" hreflang="hif" data-title="Chuvash language" data-language-autonym="Fiji Hindi" data-language-local-name="hindi de Fiji" class="interlanguage-link-target">Fiji Hindi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/%C4%8Cuva%C5%A1ki_jezik" title="Čuvaški jezik - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Čuvaški jezik" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target">Hrvatski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/Csuvas_nyelv" title="Csuvas nyelv - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Csuvas nyelv" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target">Magyar</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D5%89%D5%B8%D6%82%D5%BE%D5%A1%D5%B7%D5%A5%D6%80%D5%A5%D5%B6" title="Չուվաշերեն - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Չուվաշերեն" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target">Հայերեն</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Bahasa_Chuvash" title="Bahasa Chuvash - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Bahasa Chuvash" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target">Bahasa Indonesia</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Lingua_ciuvascia" title="Lingua ciuvascia - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Lingua ciuvascia" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target">Italiano</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E3%83%81%E3%83%A5%E3%83%B4%E3%82%A1%E3%82%B7%E8%AA%9E" title="チュヴァシ語 - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="チュヴァシ語" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target">日本語</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%A9%E1%83%A3%E1%83%95%E1%83%90%E1%83%A8%E1%83%A3%E1%83%A0%E1%83%98_%E1%83%94%E1%83%9C%E1%83%90" title="ჩუვაშური ენა - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="ჩუვაშური ენა" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target">ქართული</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kaa mw-list-item"><a href="https://kaa.wikipedia.org/wiki/Chuvash_tili" title="Chuvash tili - karakalpak" lang="kaa" hreflang="kaa" data-title="Chuvash tili" data-language-autonym="Qaraqalpaqsha" data-language-local-name="karakalpak" class="interlanguage-link-target">Qaraqalpaqsha</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kge mw-list-item"><a href="https://kge.wikipedia.org/wiki/Bahasa_Chuvash" title="Bahasa Chuvash - Komering" lang="kge" hreflang="kge" data-title="Bahasa Chuvash" data-language-autonym="Kumoring" data-language-local-name="Komering" class="interlanguage-link-target">Kumoring</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kk mw-list-item"><a href="https://kk.wikipedia.org/wiki/%D0%A7%D1%83%D0%B2%D0%B0%D1%88_%D1%82%D1%96%D0%BB%D1%96" title="Чуваш тілі - kazakh" lang="kk" hreflang="kk" data-title="Чуваш тілі" data-language-autonym="Қазақша" data-language-local-name="kazakh" class="interlanguage-link-target">Қазақша</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EC%B6%94%EB%B0%94%EC%8B%9C%EC%96%B4" title="추바시어 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="추바시어" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target">한국어</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-koi mw-list-item"><a href="https://koi.wikipedia.org/wiki/%D0%A7%D1%83%D0%B2%D0%B0%D1%88_%D0%BA%D1%8B%D0%B2" title="Чуваш кыв - komi-permiac" lang="koi" hreflang="koi" data-title="Чуваш кыв" data-language-autonym="Перем коми" data-language-local-name="komi-permiac" class="interlanguage-link-target">Перем коми</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ku mw-list-item"><a href="https://ku.wikipedia.org/wiki/Ziman%C3%AA_%C3%A7uva%C5%9F%C3%AE" title="Zimanê çuvaşî - kurd" lang="ku" hreflang="ku" data-title="Zimanê çuvaşî" data-language-autonym="Kurdî" data-language-local-name="kurd" class="interlanguage-link-target">Kurdî</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kv mw-list-item"><a href="https://kv.wikipedia.org/wiki/%D0%A7%D1%83%D0%B2%D0%B0%D1%88_%D0%BA%D1%8B%D0%B2" title="Чуваш кыв - komi" lang="kv" hreflang="kv" data-title="Чуваш кыв" data-language-autonym="Коми" data-language-local-name="komi" class="interlanguage-link-target">Коми</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Lingua_Tschuvaschica" title="Lingua Tschuvaschica - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Lingua Tschuvaschica" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target">Latina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lfn mw-list-item"><a href="https://lfn.wikipedia.org/wiki/Txavax_(lingua)" title="Txavax (lingua) - Lingua Franca Nova" lang="lfn" hreflang="lfn" data-title="Txavax (lingua)" data-language-autonym="Lingua Franca Nova" data-language-local-name="Lingua Franca Nova" class="interlanguage-link-target">Lingua Franca Nova</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/%C4%8Ciuva%C5%A1%C5%B3_kalba" title="Čiuvašų kalba - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Čiuvašų kalba" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target">Lietuvių</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/%C4%8Cuva%C5%A1u_valoda" title="Čuvašu valoda - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Čuvašu valoda" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target">Latviešu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mdf mw-list-item"><a href="https://mdf.wikipedia.org/wiki/%D0%A7%D1%83%D0%B2%D0%B0%D0%B6%D0%B5%D0%BD%D1%8C_%D0%BA%D1%8F%D0%BB%D1%8C" title="Чуважень кяль - mordovià moksa" lang="mdf" hreflang="mdf" data-title="Чуважень кяль" data-language-autonym="Мокшень" data-language-local-name="mordovià moksa" class="interlanguage-link-target">Мокшень</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mg mw-list-item"><a href="https://mg.wikipedia.org/wiki/Fiteny_tsovasa" title="Fiteny tsovasa - malgaix" lang="mg" hreflang="mg" data-title="Fiteny tsovasa" data-language-autonym="Malagasy" data-language-local-name="malgaix" class="interlanguage-link-target">Malagasy</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mhr mw-list-item"><a href="https://mhr.wikipedia.org/wiki/%D0%A7%D1%83%D0%B2%D0%B0%D1%88_%D0%B9%D1%8B%D0%BB%D0%BC%D0%B5" title="Чуваш йылме - Eastern Mari" lang="mhr" hreflang="mhr" data-title="Чуваш йылме" data-language-autonym="Олык марий" data-language-local-name="Eastern Mari" class="interlanguage-link-target">Олык марий</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk mw-list-item"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%A7%D1%83%D0%B2%D0%B0%D1%88%D0%BA%D0%B8_%D1%98%D0%B0%D0%B7%D0%B8%D0%BA" title="Чувашки јазик - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Чувашки јазик" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target">Македонски</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ml mw-list-item"><a href="https://ml.wikipedia.org/wiki/%E0%B4%9A%E0%B5%81%E0%B4%B5%E0%B4%BE%E0%B4%B7%E0%B5%8D_%E0%B4%AD%E0%B4%BE%E0%B4%B7" title="ചുവാഷ് ഭാഷ - malaiàlam" lang="ml" hreflang="ml" data-title="ചുവാഷ് ഭാഷ" data-language-autonym="മലയാളം" data-language-local-name="malaiàlam" class="interlanguage-link-target">മലയാളം</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mr mw-list-item"><a href="https://mr.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%9A%E0%A5%81%E0%A4%B5%E0%A4%BE%E0%A4%B6_%E0%A4%AD%E0%A4%BE%E0%A4%B7%E0%A4%BE" title="चुवाश भाषा - marathi" lang="mr" hreflang="mr" data-title="चुवाश भाषा" data-language-autonym="मराठी" data-language-local-name="marathi" class="interlanguage-link-target">मराठी</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/Bahasa_Cuvasy" title="Bahasa Cuvasy - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Bahasa Cuvasy" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target">Bahasa Melayu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-myv mw-list-item"><a href="https://myv.wikipedia.org/wiki/%D0%92%D0%B5%D1%82%D1%8C%D0%BA%D0%B5%D0%BD%D1%8C_%D0%BA%D0%B5%D0%BB%D1%8C" title="Ветькень кель - mordovià erza" lang="myv" hreflang="myv" data-title="Ветькень кель" data-language-autonym="Эрзянь" data-language-local-name="mordovià erza" class="interlanguage-link-target">Эрзянь</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mzn mw-list-item"><a href="https://mzn.wikipedia.org/wiki/%DA%86%D9%88%D8%A7%D8%B4%DB%8C" title="چواشی - mazanderani" lang="mzn" hreflang="mzn" data-title="چواشی" data-language-autonym="مازِرونی" data-language-local-name="mazanderani" class="interlanguage-link-target">مازِرونی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds mw-list-item"><a href="https://nds.wikipedia.org/wiki/Tschuwasch%E2%80%99sche_Spraak" title="Tschuwasch’sche Spraak - baix alemany" lang="nds" hreflang="nds" data-title="Tschuwasch’sche Spraak" data-language-autonym="Plattdüütsch" data-language-local-name="baix alemany" class="interlanguage-link-target">Plattdüütsch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-new mw-list-item"><a href="https://new.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%9A%E0%A5%81%E0%A4%B5%E0%A4%BE%E0%A4%B6_%E0%A4%AD%E0%A4%BE%E0%A4%B7%E0%A4%BE" title="चुवाश भाषा - newari" lang="new" hreflang="new" data-title="चुवाश भाषा" data-language-autonym="नेपाल भाषा" data-language-local-name="newari" class="interlanguage-link-target">नेपाल भाषा</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Tsjoevasjisch" title="Tsjoevasjisch - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Tsjoevasjisch" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target">Nederlands</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Tsjuvasjisk" title="Tsjuvasjisk - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Tsjuvasjisk" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target">Norsk nynorsk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Tsjuvasjisk" title="Tsjuvasjisk - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Tsjuvasjisk" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target">Norsk bokmål</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-oc mw-list-item"><a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/Chovash" title="Chovash - occità" lang="oc" hreflang="oc" data-title="Chovash" data-language-autonym="Occitan" data-language-local-name="occità" class="interlanguage-link-target">Occitan</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-os mw-list-item"><a href="https://os.wikipedia.org/wiki/%D0%A7%D1%83%D0%B2%D0%B0%D1%88%D0%B0%D0%B3_%C3%A6%D0%B2%D0%B7%D0%B0%D0%B3" title="Чувашаг æвзаг - osseta" lang="os" hreflang="os" data-title="Чувашаг æвзаг" data-language-autonym="Ирон" data-language-local-name="osseta" class="interlanguage-link-target">Ирон</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pa mw-list-item"><a href="https://pa.wikipedia.org/wiki/%E0%A8%9A%E0%A9%81%E0%A8%B5%E0%A8%BE%E0%A8%B8%E0%A8%BC_%E0%A8%AD%E0%A8%BE%E0%A8%B8%E0%A8%BC%E0%A8%BE" title="ਚੁਵਾਸ਼ ਭਾਸ਼ਾ - panjabi" lang="pa" hreflang="pa" data-title="ਚੁਵਾਸ਼ ਭਾਸ਼ਾ" data-language-autonym="ਪੰਜਾਬੀ" data-language-local-name="panjabi" class="interlanguage-link-target">ਪੰਜਾਬੀ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pih mw-list-item"><a href="https://pih.wikipedia.org/wiki/Shuwash" title="Shuwash - Norfuk / Pitkern" lang="pih" hreflang="pih" data-title="Shuwash" data-language-autonym="Norfuk / Pitkern" data-language-local-name="Norfuk / Pitkern" class="interlanguage-link-target">Norfuk / Pitkern</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/J%C4%99zyk_czuwaski" title="Język czuwaski - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Język czuwaski" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target">Polski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pms mw-list-item"><a href="https://pms.wikipedia.org/wiki/Lenga_chuvash" title="Lenga chuvash - piemontès" lang="pms" hreflang="pms" data-title="Lenga chuvash" data-language-autonym="Piemontèis" data-language-local-name="piemontès" class="interlanguage-link-target">Piemontèis</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pnb mw-list-item"><a href="https://pnb.wikipedia.org/wiki/%D8%B4%D9%88%D8%A7%D8%B4" title="شواش - Western Punjabi" lang="pnb" hreflang="pnb" data-title="شواش" data-language-autonym="پنجابی" data-language-local-name="Western Punjabi" class="interlanguage-link-target">پنجابی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ps mw-list-item"><a href="https://ps.wikipedia.org/wiki/%DA%86%D9%88%D9%88%D8%A7%D8%B4%D9%8A_%DA%98%D8%A8%D9%87" title="چوواشي ژبه - paixtu" lang="ps" hreflang="ps" data-title="چوواشي ژبه" data-language-autonym="پښتو" data-language-local-name="paixtu" class="interlanguage-link-target">پښتو</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/L%C3%ADngua_tchuvache" title="Língua tchuvache - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Língua tchuvache" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target">Português</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-qu mw-list-item"><a href="https://qu.wikipedia.org/wiki/Chuwash_simi" title="Chuwash simi - quítxua" lang="qu" hreflang="qu" data-title="Chuwash simi" data-language-autonym="Runa Simi" data-language-local-name="quítxua" class="interlanguage-link-target">Runa Simi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Limba_ciuva%C8%99%C4%83" title="Limba ciuvașă - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Limba ciuvașă" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target">Română</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%A7%D1%83%D0%B2%D0%B0%D1%88%D1%81%D0%BA%D0%B8%D0%B9_%D1%8F%D0%B7%D1%8B%D0%BA" title="Чувашский язык - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Чувашский язык" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target">Русский</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rw mw-list-item"><a href="https://rw.wikipedia.org/wiki/Igicuvashi" title="Igicuvashi - ruandès" lang="rw" hreflang="rw" data-title="Igicuvashi" data-language-autonym="Ikinyarwanda" data-language-local-name="ruandès" class="interlanguage-link-target">Ikinyarwanda</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sah mw-list-item"><a href="https://sah.wikipedia.org/wiki/%D0%A7%D1%83%D0%B2%D0%B0%D1%88_%D1%82%D1%8B%D0%BB%D0%B0" title="Чуваш тыла - iacut" lang="sah" hreflang="sah" data-title="Чуваш тыла" data-language-autonym="Саха тыла" data-language-local-name="iacut" class="interlanguage-link-target">Саха тыла</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sat mw-list-item"><a href="https://sat.wikipedia.org/wiki/%E1%B1%AA%E1%B1%A9%E1%B1%B5%E1%B1%B7%E1%B1%9F%E1%B1%A5_%E1%B1%AF%E1%B1%9F%E1%B1%B9%E1%B1%A8%E1%B1%A5%E1%B1%A4" title="ᱪᱩᱵᱷᱟᱥ ᱯᱟᱹᱨᱥᱤ - santali" lang="sat" hreflang="sat" data-title="ᱪᱩᱵᱷᱟᱥ ᱯᱟᱹᱨᱥᱤ" data-language-autonym="ᱥᱟᱱᱛᱟᱲᱤ" data-language-local-name="santali" class="interlanguage-link-target">ᱥᱟᱱᱛᱟᱲᱤ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-scn mw-list-item"><a href="https://scn.wikipedia.org/wiki/Lingua_ciuvascia" title="Lingua ciuvascia - sicilià" lang="scn" hreflang="scn" data-title="Lingua ciuvascia" data-language-autonym="Sicilianu" data-language-local-name="sicilià" class="interlanguage-link-target">Sicilianu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Chuvash_language" title="Chuvash language - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Chuvash language" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target">Simple English</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/%C4%8Cuva%C5%A1tina" title="Čuvaština - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Čuvaština" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target">Slovenčina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%A7%D1%83%D0%B2%D0%B0%D1%88%D0%BA%D0%B8_%D1%98%D0%B5%D0%B7%D0%B8%D0%BA" title="Чувашки језик - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Чувашки језик" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target">Српски / srpski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Tjuvasjiska" title="Tjuvasjiska - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Tjuvasjiska" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target">Svenska</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sw mw-list-item"><a href="https://sw.wikipedia.org/wiki/Kichuvash" title="Kichuvash - suahili" lang="sw" hreflang="sw" data-title="Kichuvash" data-language-autonym="Kiswahili" data-language-local-name="suahili" class="interlanguage-link-target">Kiswahili</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-szl mw-list-item"><a href="https://szl.wikipedia.org/wiki/Czuwask%C5%8F_g%C5%8Fdka" title="Czuwaskŏ gŏdka - silesià" lang="szl" hreflang="szl" data-title="Czuwaskŏ gŏdka" data-language-autonym="Ślůnski" data-language-local-name="silesià" class="interlanguage-link-target">Ślůnski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%9A%E0%AF%81%E0%AE%B5%E0%AE%BE%E0%AE%9A%E0%AF%81_%E0%AE%AE%E0%AF%8A%E0%AE%B4%E0%AE%BF" title="சுவாசு மொழி - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="சுவாசு மொழி" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target">தமிழ்</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B8%A0%E0%B8%B2%E0%B8%A9%E0%B8%B2%E0%B8%8A%E0%B8%B9%E0%B8%A7%E0%B8%B1%E0%B8%8A" title="ภาษาชูวัช - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="ภาษาชูวัช" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target">ไทย</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tk mw-list-item"><a href="https://tk.wikipedia.org/wiki/%C3%87uwa%C5%9F_dili" title="Çuwaş dili - turcman" lang="tk" hreflang="tk" data-title="Çuwaş dili" data-language-autonym="Türkmençe" data-language-local-name="turcman" class="interlanguage-link-target">Türkmençe</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tl mw-list-item"><a href="https://tl.wikipedia.org/wiki/Wikang_Tsubasyo" title="Wikang Tsubasyo - tagal" lang="tl" hreflang="tl" data-title="Wikang Tsubasyo" data-language-autonym="Tagalog" data-language-local-name="tagal" class="interlanguage-link-target">Tagalog</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/%C3%87uva%C5%9F%C3%A7a" title="Çuvaşça - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Çuvaşça" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target">Türkçe</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tt mw-list-item"><a href="https://tt.wikipedia.org/wiki/%D0%A7%D1%83%D0%B0%D1%88_%D1%82%D0%B5%D0%BB%D0%B5" title="Чуаш теле - tàtar" lang="tt" hreflang="tt" data-title="Чуаш теле" data-language-autonym="Татарча / tatarça" data-language-local-name="tàtar" class="interlanguage-link-target">Татарча / tatarça</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-udm mw-list-item"><a href="https://udm.wikipedia.org/wiki/%D0%A7%D1%83%D0%B2%D0%B0%D1%88_%D0%BA%D1%8B%D0%BB" title="Чуваш кыл - udmurt" lang="udm" hreflang="udm" data-title="Чуваш кыл" data-language-autonym="Удмурт" data-language-local-name="udmurt" class="interlanguage-link-target">Удмурт</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ug mw-list-item"><a href="https://ug.wikipedia.org/wiki/%DA%86%DB%87%DB%8B%D8%A7%D8%B4_%D8%AA%D9%89%D9%84%D9%89" title="چۇۋاش تىلى - uigur" lang="ug" hreflang="ug" data-title="چۇۋاش تىلى" data-language-autonym="ئۇيغۇرچە / Uyghurche" data-language-local-name="uigur" class="interlanguage-link-target">ئۇيغۇرچە / Uyghurche</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%A7%D1%83%D0%B2%D0%B0%D1%81%D1%8C%D0%BA%D0%B0_%D0%BC%D0%BE%D0%B2%D0%B0" title="Чуваська мова - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Чуваська мова" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target">Українська</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ur mw-list-item"><a href="https://ur.wikipedia.org/wiki/%DA%86%D9%88%D9%88%D8%A7%D8%B4_%D8%B2%D8%A8%D8%A7%D9%86" title="چوواش زبان - urdú" lang="ur" hreflang="ur" data-title="چوواش زبان" data-language-autonym="اردو" data-language-local-name="urdú" class="interlanguage-link-target">اردو</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uz mw-list-item"><a href="https://uz.wikipedia.org/wiki/Chuvash_tili" title="Chuvash tili - uzbek" lang="uz" hreflang="uz" data-title="Chuvash tili" data-language-autonym="Oʻzbekcha / ўзбекча" data-language-local-name="uzbek" class="interlanguage-link-target">Oʻzbekcha / ўзбекча</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vep mw-list-item"><a href="https://vep.wikipedia.org/wiki/%C4%8Cuva%C5%A1an_kel%27" title="Čuvašan kel' - vepse" lang="vep" hreflang="vep" data-title="Čuvašan kel'" data-language-autonym="Vepsän kel’" data-language-local-name="vepse" class="interlanguage-link-target">Vepsän kel’</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/Ti%E1%BA%BFng_Chuvash" title="Tiếng Chuvash - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Tiếng Chuvash" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target">Tiếng Việt</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E6%A5%9A%E7%93%A6%E4%BB%80%E8%AF%AD" title="楚瓦什语 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="楚瓦什语" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target">吴语</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E6%A5%9A%E7%93%A6%E4%BB%80%E8%AA%9E" title="楚瓦什語 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="楚瓦什語" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target">中文</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-min-nan mw-list-item"><a href="https://zh-min-nan.wikipedia.org/wiki/Chuvash-g%C3%AD" title="Chuvash-gí - xinès min del sud" lang="nan" hreflang="nan" data-title="Chuvash-gí" data-language-autonym="閩南語 / Bân-lâm-gú" data-language-local-name="xinès min del sud" class="interlanguage-link-target">閩南語 / Bân-lâm-gú</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E6%A5%9A%E7%93%A6%E4%BB%80%E6%96%87" title="楚瓦什文 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="楚瓦什文" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target">粵語</a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q33348#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Txuvaix" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c">Pàgina</a></li><li id="ca-talk" class="new vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Discussi%C3%B3:Txuvaix&action=edit&redlink=1" rel="discussion" class="new" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina (encara no existeix) [t]" accesskey="t">Discussió</a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" >català </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Txuvaix">Mostra</a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Txuvaix&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e">Modifica</a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Txuvaix&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h">Mostra l'historial</a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" >Eines </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Txuvaix">Mostra</a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Txuvaix&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e">Modifica</a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Txuvaix&action=history">Mostra l'historial</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Txuvaix" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j">Què hi enllaça</a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Txuvaix" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k">Canvis relacionats</a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q">Pàgines especials</a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Txuvaix&oldid=34288938" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina">Enllaç permanent</a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Txuvaix&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina">Informació de la pàgina</a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Txuvaix&id=34288938&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina">Citau aquest article</a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FTxuvaix">Obtén una URL abreujada</a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FTxuvaix">Descarrega el codi QR</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Txuvaix">Crea un llibre</a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Txuvaix&action=show-download-screen">Baixa com a PDF</a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Txuvaix&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p">Versió per a impressora</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Chuvash_language" hreflang="en">Commons</a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q33348" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g">Element a Wikidata</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><table class="infobox" style="font-size:90%;width:25em"><caption style="font-weight:bold;background-color:Moccasin;"><img alt="Infotaula de llengua" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b3/Octicons-comment.svg/20px-Octicons-comment.svg.png" decoding="async" width="20" height="23" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b3/Octicons-comment.svg/30px-Octicons-comment.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b3/Octicons-comment.svg/40px-Octicons-comment.svg.png 2x" data-file-width="896" data-file-height="1024" />Txuvaix</caption><tbody><tr><th colspan="2" style="text-align:center;font-size:125%;font-weight:bold;background-color:Moccasin;font-size:110%;">Чăваш чĕлхи <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q33348?uselang=ca#P1705" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee">Tipus</th><td class="infobox-data"><a href="/wiki/Llengua_natural" title="Llengua natural">llengua natural</a> i <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1288568" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1288568">llengua viva</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q33348?uselang=ca#P31" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;background-color:Moccasin;">Ús</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee">Parlants nadius</th><td class="infobox-data">738.070 <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q33348?uselang=ca#P1098" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a> (2024 <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q33348?uselang=ca#P1098" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a>)</td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee">Parlat a</th><td class="infobox-data"><a href="/wiki/Txuv%C3%A0ixia" title="Txuvàixia">Txuvàixia</a>, <a href="/wiki/Moscou" title="Moscou">Moscou</a>, <a href="/wiki/Tatarstan" title="Tatarstan">Tatarstan</a>, <a href="/wiki/Baixk%C3%ADria" title="Baixkíria">Baixkíria</a>, <a href="/wiki/%C3%93blast_de_Samara" title="Óblast de Samara">óblast de Samara</a>, <a href="/wiki/%C3%93blast_d%27Uli%C3%A0novsk" title="Óblast d'Uliànovsk">óblast d'Uliànovsk</a>, <a href="/wiki/%C3%93blast_de_Sar%C3%A0tov" title="Óblast de Saràtov">óblast de Saràtov</a>, <a href="/wiki/Krai_de_Krasnoiarsk" title="Krai de Krasnoiarsk">krai de Krasnoiarsk</a> i <a href="/wiki/%C3%93blast_d%27Orenburg" title="Óblast d'Orenburg">óblast d'Orenburg</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q33348?uselang=ca#P131" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee">Autòcton de</th><td class="infobox-data"><a href="/wiki/Txuv%C3%A0ixia" title="Txuvàixia">Txuvàixia</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q33348?uselang=ca#P2341" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee">Estat</th><td class="infobox-data"><a href="/wiki/R%C3%BAssia" title="Rússia">Rússia</a>, <a href="/wiki/Ucra%C3%AFna" title="Ucraïna">Ucraïna</a>, <a href="/wiki/Kazakhstan" title="Kazakhstan">Kazakhstan</a> i <a href="/wiki/Uzbekistan" title="Uzbekistan">Uzbekistan</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q33348?uselang=ca#P17" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center"><a href="/w/index.php?title=Fitxer:Chuvash_language_in_the_Russian_Empire_(1897).svg&lang=ca" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/95/Chuvash_language_in_the_Russian_Empire_%281897%29.svg/langca-300px-Chuvash_language_in_the_Russian_Empire_%281897%29.svg.png" decoding="async" width="300" height="177" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/95/Chuvash_language_in_the_Russian_Empire_%281897%29.svg/langca-450px-Chuvash_language_in_the_Russian_Empire_%281897%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/95/Chuvash_language_in_the_Russian_Empire_%281897%29.svg/langca-600px-Chuvash_language_in_the_Russian_Empire_%281897%29.svg.png 2x" data-file-width="4648" data-file-height="2744" /></a></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center"><div style="font-size:90%;"></div></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;background-color:Moccasin;">Classificació lingüística</th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center"><a href="/wiki/Lleng%C3%BCes_t%C3%BArquiques" title="Llengües túrquiques">llengües turqueses</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1422731" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1422731">llengües ogúriques</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q33348?uselang=ca#P279" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;background-color:Moccasin;">Característiques</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee"><a href="/wiki/Escriptura" title="Escriptura">Sistema d'escriptura</a></th><td class="infobox-data"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q259575" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q259575">alfabet txuvaix</a> i <a href="/wiki/Alfabet_cir%C3%ADl%C2%B7lic" title="Alfabet ciríl·lic">alfabet ciríl·lic</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q33348?uselang=ca#P282" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee">Institució de normalització</th><td class="infobox-data"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q4517486" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q4517486">Institut Estatal Txuvaix de Ciències Humanes</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q33348?uselang=ca#P1018" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee">Nivell de vulnerabilitat</th><td class="infobox-data"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q20672088" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q20672088">3 en perill</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q33348?uselang=ca#P1999" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;background-color:Moccasin;">Codis</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee"><a href="/wiki/ISO_639" title="ISO 639">ISO 639</a>-1</th><td class="infobox-data">cv <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q33348?uselang=ca#P218" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee">ISO 639-2</th><td class="infobox-data">chv <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q33348?uselang=ca#P219" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee">ISO 639-3</th><td class="infobox-data"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www-01.sil.org/iso639-3/documentation.asp?id=chv">chv</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q33348?uselang=ca#P220" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee">SIL</th><td class="infobox-data">chv</td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee">Glottolog</th><td class="infobox-data"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://glottolog.org/resource/languoid/id/chuv1255">chuv1255</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q33348?uselang=ca#P1394" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee">Ethnologue</th><td class="infobox-data"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ethnologue.com/language/chv">chv</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q33348?uselang=ca#P1627" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee">UNESCO</th><td class="infobox-data"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.unesco.org/languages-atlas/en/atlasmap/language-id-338.html">338</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q33348?uselang=ca#P2355" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee">IETF</th><td class="infobox-data">cv <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q33348?uselang=ca#P305" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr></tbody></table> El txuvaix és una <a href="/wiki/Llengua_turquesa" class="mw-redirect" title="Llengua turquesa">llengua turquesa</a> parlada per unes 700.000 persones (2021) a la <a href="/wiki/R%C3%BAssia" title="Rússia">Federació Russa</a>, en un territori que s'estén des del curs mitjà del <a href="/wiki/Volga" title="Volga">Volga</a> fins a <a href="/wiki/Uf%C3%A0" title="Ufà">Ufà</a>. És un idioma declarat oficial a la república de <a href="/wiki/Txuv%C3%A0ixia" title="Txuvàixia">Txuvàixia</a>. El txuvaix és l'única llengua actualment viva de la branca búlgara de les llengües turqueses. S'escriu amb <a href="/wiki/Alfabet_cir%C3%ADl%C2%B7lic" title="Alfabet ciríl·lic">caràcters ciríl·lics</a>. Està considerada «en perill greu» per l'<a href="/wiki/Atles_interactiu_UNESCO_de_les_lleng%C3%BCes_del_m%C3%B3n_en_perill" title="Atles interactiu UNESCO de les llengües del món en perill">Atles interactiu UNESCO de les llengües del món en perill</a><a href="#cite_note-1">[1]</a> i «en perill» pel catàleg <a href="/wiki/Ethnologue" title="Ethnologue">Ethnologue</a>.<a href="#cite_note-2">[2]</a> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Extensió_i_demografia">Extensió i demografia</h2>[<a href="/w/index.php?title=Txuvaix&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Extensió i demografia">modifica</a>]</div> Segons el cens rus de 2021, el txuvaix té 700.000 parlants. Segons el cens de 2010 en tenia 1.043.000, mentre que segons el cens de 2002, 1.325.000.<a href="#cite_note-FOOTNOTEAlòs_i_Font202218-3">[3]</a> La majoria dels parlants de txuvaix viu a <a href="/wiki/Txuv%C3%A0ixia" title="Txuvàixia">República de Txuvàixia</a>. Segons el cens rus de 2021, hi ha 478.000 parlants, la qual cosa representa el 42,2% de la població. Segons el cens de 2010, els parlants de txuvaix eren el 56,5% dels habitants de la república i el 2002, el 60,9%.<a href="#cite_note-FOOTNOTEAlòs_i_Font202220-4">[4]</a>. Hi ha també importants poblacions de llengua txuvaixa llargament establertes a <a href="/wiki/Tatarstan" title="Tatarstan">Tatarstan</a> (71.000 parlants els 2021, 103.000 el 2010), <a href="/wiki/Baixkortostan" class="mw-redirect" title="Baixkortostan">Baixkortostan</a> (54.000 parlants els 2021, 75.000 el 2010), l'<a href="/wiki/%C3%93blast_d%27Uli%C3%A0novsk" title="Óblast d'Uliànovsk">óblast d'Uliànovsk</a> (30.000 parlants els 2021, 50.000 el 2010), i l'<a href="/wiki/%C3%93blast_de_Samara" title="Óblast de Samara">óblast de Samara</a> (24.000 parlants els 2021, 42.000 el 2010).<a href="#cite_note-FOOTNOTEAlòs_i_Font202221-5">[5]</a> Entre 2010 i 2021, el nombre de parlants va caure prop d'un 3% anual a Txuvàixia, Tatastan i Baixkortostan, un 4% a l'óblast d'Uliànovsk, un 5% a l'óblast de Samara i un 6% en altres parts de Rússia.<a href="#cite_note-FOOTNOTEAlòs_i_Font202222-6">[6]</a> Cal assenyalar que hi havia ensenyament en txuvaix a la primària fins, almenys, finals dels anys 2010 en escoles rurals de Txuvàixia, Tatastan i Baixkortostan i ensenyament de txuvaix com a assignatura en escoles rurals dels óblasts Uliànovsk i Samara. <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Relació_amb_altres_llengües_turqueses">Relació amb altres llengües turqueses</h2>[<a href="/w/index.php?title=Txuvaix&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Relació amb altres llengües turqueses">modifica</a>]</div> La branca búlgara o ogúrica, a la qual pertany el txuvaix, va separar-se del tronc comú turquès fa entre 2500 i 2000 anys. Un dels pobles històrics amb un consens ampli que parlava una llengua d'aquesta branca són els <a href="/wiki/%C3%80vars_de_Pann%C3%B2nia" title="Àvars de Pannònia">àvars</a>. La llengua dels <a href="/wiki/Kh%C3%A0zars" title="Khàzars">khàzars</a> és molt poc coneguda a causa de les poques restes que n'han quedat, però alguns mots i topònims apunten a una possible filiació ogúrica. Encara molt més especulativa és la identificació dels <a href="/wiki/Huns" title="Huns">huns</a> com a turquesos i, específicament, parlants d'una llengua ogúrica: les raons adduïdes són de base històrica i no lingüística, perquè les restes d'una llengua «húnnica» són escassíssims.<a href="#cite_note-FOOTNOTESavelyev2020448-7">[7]</a> La separació primerenca de la branca búlgara de la resta de llengües turquesa fa que el txuvaix tingui característiques molt distintives de la resta de llengües de la seva família. Tant és així que la resta de llengües turqueses provindrien d'una única <a href="/wiki/Protollengua" title="Protollengua">protollengua</a> anomenada pels turcòlegs «turquès comú».<a href="#cite_note-FOOTNOTEJohanson2020106-8">[8]</a> Així, mentre que la reconstrucció del turquès comú és relativament consensual mitjançant els mètodes de la lingüística històrica gràcies a la gran quantitat de llengües turqueses que en deriven, la reconstrucció del prototurquès, incorporant-hi el divergent txuvaix, resulta molt discutida.<a href="#cite_note-FOOTNOTESavelyev2020448-7">[7]</a> En particular, els punts de major fricció són la reconstrucció en prototurquès del so que en txuvaix és r i en turquès comú és z (rotacisme o zetacisme) i del so que en txuvaix és l i en turquès comú ş (lambdacisme o sigmatisme). Els <a href="/wiki/Lleng%C3%BCes_altaiques" title="Llengües altaiques">altaicistes</a> són partidaris d'un prototurquès amb r i l, com el txuvaix, la qual cosa, segons ells, permetria explicar les semblances de les llengües turqueses, <a href="/wiki/Lleng%C3%BCes_mong%C3%B2liques" title="Llengües mongòliques">mongòliques</a>, <a href="/wiki/Lleng%C3%BCes_manx%C3%BA-tung%C3%BAs" title="Llengües manxú-tungús">tungúsiques</a> i, eventualment, el <a href="/wiki/Core%C3%A0" title="Coreà">coreà</a> i el <a href="/wiki/Japon%C3%A8s" title="Japonès">japonès</a>, a través de la reconstrucció d'una protollengua altaica. En canvi, els contraris a la teoria altaica, consideren que el prototurquès és semblant al turc comú, que les llengües ogúriques van innovar amb el rotacisme i el lambdacisme i que les semblances entre les llengües turqueses, mongoles i, en grau més baix, la resta s'expliquen per contacte.<a href="#cite_note-FOOTNOTEJohanson2020110-9">[9]</a> Així, en comparació amb les altres <a href="/wiki/Lleng%C3%BCes_turqueses" class="mw-redirect" title="Llengües turqueses">llengües turqueses</a>, les característiques més destacades del txuvaix són les següents: <ul><li>La consonant r correspon a ş: p. ex., txuvaix hĕr («noia»), <a href="/wiki/Turc" title="Turc">turc</a> kız.</li> <li>La consonant ş correspon al z: p. ex., tuxvaix hĕl («hivern»), turc kış.</li> <li>La ś correspon a y: p. ex., txuvaix şul (camí, carretera), turc yol; txuvaix śurt (casa), turc yurt.</li> <li>La h correspon al prototurc q, excepte si apareix y; en aquest cas cau: hura («negre»), turc kara; yun («sang»), turc kan.</li> <li>L'afix plural -sem en comptes del turquès comú -lAr.</li> <li>L'ordre dels morfemes en els noms és possessiu + plural + cas en comptes del turquès comú plural + possessiu + cas.</li> <li>La pràctica desaparició en la llengua corrent dels sufixos possessius excepte en els noms de parentiu i en l'ús del possessiu de la tercera persona per a la composició de paraules.</li> <li>El passat verbal no evidencial acabat en -nǍ, independent de la persona i el nombre.</li> <li>La manca d'oposició fonològica entre consonants sordes i sonores en els <a href="/wiki/Mot_patrimonial" title="Mot patrimonial">mots patrimonials</a> txuvaixos o els <a href="/wiki/Manlleu_(ling%C3%BC%C3%ADstica)" title="Manlleu (lingüística)">manllevats</a> abans de la revolució d'Octubre.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Dialectes">Dialectes</h2>[<a href="/w/index.php?title=Txuvaix&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Dialectes">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:%D0%94%D0%B8%D0%B0%D0%BB%D0%B5%D0%BA%D1%82%D1%8B_%D0%A7%D1%83%D0%B2%D0%B0%D1%88%D1%81%D0%BA%D0%BE%D0%B3%D0%BE_%D1%8F%D0%B7%D1%8B%D0%BA%D0%B0.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/14/%D0%94%D0%B8%D0%B0%D0%BB%D0%B5%D0%BA%D1%82%D1%8B_%D0%A7%D1%83%D0%B2%D0%B0%D1%88%D1%81%D0%BA%D0%BE%D0%B3%D0%BE_%D1%8F%D0%B7%D1%8B%D0%BA%D0%B0.jpg/220px-%D0%94%D0%B8%D0%B0%D0%BB%D0%B5%D0%BA%D1%82%D1%8B_%D0%A7%D1%83%D0%B2%D0%B0%D1%88%D1%81%D0%BA%D0%BE%D0%B3%D0%BE_%D1%8F%D0%B7%D1%8B%D0%BA%D0%B0.jpg" decoding="async" width="220" height="240" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/14/%D0%94%D0%B8%D0%B0%D0%BB%D0%B5%D0%BA%D1%82%D1%8B_%D0%A7%D1%83%D0%B2%D0%B0%D1%88%D1%81%D0%BA%D0%BE%D0%B3%D0%BE_%D1%8F%D0%B7%D1%8B%D0%BA%D0%B0.jpg/330px-%D0%94%D0%B8%D0%B0%D0%BB%D0%B5%D0%BA%D1%82%D1%8B_%D0%A7%D1%83%D0%B2%D0%B0%D1%88%D1%81%D0%BA%D0%BE%D0%B3%D0%BE_%D1%8F%D0%B7%D1%8B%D0%BA%D0%B0.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/14/%D0%94%D0%B8%D0%B0%D0%BB%D0%B5%D0%BA%D1%82%D1%8B_%D0%A7%D1%83%D0%B2%D0%B0%D1%88%D1%81%D0%BA%D0%BE%D0%B3%D0%BE_%D1%8F%D0%B7%D1%8B%D0%BA%D0%B0.jpg/440px-%D0%94%D0%B8%D0%B0%D0%BB%D0%B5%D0%BA%D1%82%D1%8B_%D0%A7%D1%83%D0%B2%D0%B0%D1%88%D1%81%D0%BA%D0%BE%D0%B3%D0%BE_%D1%8F%D0%B7%D1%8B%D0%BA%D0%B0.jpg 2x" data-file-width="1025" data-file-height="1117" /></a><figcaption>Dialectes del txuvaix dins de Txuvàixia. En blau, el dialecte septentrional; en verd, el meridional; en rosa, el dialecte o zona de transició; el color sèpia indica les zones on el txuvaix no s'ha parlat tradicionalment.</figcaption></figure> El txuvaix és divideix, bàsicament, en dos dialectes: el virial (o septentrional) i l'anatri (o meridional). El primer es parla al nord-oest de Txuvàixia, mentre que el segon es parla al sud-est i també predomina fora de Txuvàixia. El primer es considera més conservador i, de manera característica, manté la vocal o del prototxuvaix. En anatri, com en la llengua normativa, aquesta vocal ha mudat en u. Per exemple, en virial es diu śok («no») i oram («carrer»), mentre que en anatri i normativament és śuk i uram. En virial, el sufix de negació té dues formes (-sam i -sem), segons les regles d'armonia vocàlica, mentre que en anatri i normativament, només té la forma -sem. Els dos dialectes són intercomprensibles. Es calcula que van començar a divergir al segle xvi.<a href="#cite_note-FOOTNOTESavelyev2022449-10">[10]</a> Existeix una zona de transició entre aquests dos dialectes, al nord-est de Txuvàixia, la qual, segons alguns autors pot considerar-se pròpiament un dialecte més.<a href="#cite_note-FOOTNOTESavelyev2022449-10">[10]</a> Bàsicament, s'hi utilitza la vocal o, com en virial, però el sufix de negació té només la forma -sem, com en anatri.<a href="#cite_note-FOOTNOTERóna-Tas200716-17-11">[11]</a> A més, es compta la varietat de Poşkărt, a l'extrem nord-oest de Txuvàixia, molt idiosincràtica. Per a alguns autors antics, es tracta d'una varietat virial amb un fort substrat mari dels turons. Autors més recents, consideren que es tracta d'un dialecte de ple dret, en certa manera més conservador que el virial.<a href="#cite_note-FOOTNOTEMudrak1993-12">[12]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTESavelyev2018-13">[13]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Història_social">Història social</h2>[<a href="/w/index.php?title=Txuvaix&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Història social">modifica</a>]</div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Edat_mitjana">Edat mitjana</h3>[<a href="/w/index.php?title=Txuvaix&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Edat mitjana">modifica</a>]</div> Els antecessors dels txuvaixos, els <a href="/wiki/Protob%C3%BAlgars" title="Protobúlgars">protobúlgars</a>, van viure a les а les <a href="/wiki/Estepa_(geografia)" title="Estepa (geografia)">estepes</a> entre el <a href="/wiki/Mar_Negra" title="Mar Negra">mar Negre</a> i el <a href="/wiki/Mar_C%C3%A0spia" title="Mar Càspia">mar Caspi</a> entre els segles v i viii. Allà van entrar en contacte amb parlants de llengües iràniques i també d'hongarès. Al segle vii hi formaren una confederació anomenada Gran Bulgària. Després de desfer-se la confederació, entre els segles vii i viii, una part dels búlgars va emigrar cap als <a href="/wiki/Balcans" title="Balcans">Balcans</a>, on van establir el <a href="/wiki/Primer_Imperi_B%C3%BAlgar" title="Primer Imperi Búlgar">kanat búlgar del Volga</a>. Allà van començar a tenir un contacte mil·lenari amb les llengües finoúgriques de l'àrea, particularment amb l'<a href="/wiki/Udmurt" title="Udmurt">udmurt</a> i, en molta més mesura, amb el <a href="/wiki/Mari_(llengua)" title="Mari (llengua)">mari</a>. La Bulgària del Volga va adoptar l'islam el 922, com testimonia, entre altres <a href="/wiki/%C3%80hmad_ibn_Fadlan" title="Àhmad ibn Fadlan">Ibn Faldan</a>, que va viatjar en una de les primeres ambaixades del <a href="/wiki/Califat_de_Bagdad" class="mw-redirect" title="Califat de Bagdad">califat de Bagdad</a> a <a href="/wiki/Bolgar" class="mw-redirect" title="Bolgar">Bolgar</a>.<a href="#cite_note-FOOTNOTEDimitriev2024[http://enc.cap.ru/?t=publ&lnk=556_Volžskaja_Bulgarija]-14">[14]</a> La Bulgària del Volga va desaparèixer a causa de la <a href="/wiki/Invasi%C3%B3_mongola_de_la_Rus_de_K%C3%ADev" title="Invasió mongola de la Rus de Kíev">conquesta mongola</a>. El 1243 el territori va entrar a formar part de l'<a href="/wiki/Horda_d%27Or" title="Horda d'Or">Horda d'Or</a>. Les devastacions causades per la guerra van comportar una migració de part de la població al nord i a l'oest, cap a regions més boscoses, on era més fàcil amagar-se, particularment a la regió de <a href="/wiki/Kazan" title="Kazan">Kazan</a> i en el curs del riu <a href="/wiki/Tsivil" title="Tsivil">Tsivil/Śaval</a>, a l'actual Txuvàixia, contrades fins llavors habitades, molt majoritàriament, per maris. Les expedicions de <a href="/wiki/Tamerl%C3%A0" title="Tamerlà">Tamerlà</a> 1391 i 1395 van portar més devastació a la zona i van reforçar els moviments de població. Les poblacions txuvaixes devien mantenir la religió tradicional, o haver-se islamitzat molt superficialment, perquè els txuvaixos fins a mitjan segle xviii mantingueren, bàsicament, llur religió tradicional.<a href="#cite_note-FOOTNOTEDimitriev2024[http://enc.cap.ru/?t=publ&lnk=556_Volžskaja_Bulgarija]-14">[14]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEIvanov_(ed.)200956-15">[15]</a> El <a href="/wiki/T%C3%A0tar" title="Tàtar">tàtar</a> va passar a substituir el txuvaix com a llengua dominant de l'àrea del <a href="/wiki/Volga" title="Volga">Volga</a> i el <a href="/wiki/Riu_Kama" title="Riu Kama">Kama</a>, i el txuvaix va començar a rebre nombrosos manlleus tàtars. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Període_tsarista">Període tsarista</h3>[<a href="/w/index.php?title=Txuvaix&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Període tsarista">modifica</a>]</div> La conquesta russa del <a href="/wiki/Kanat_de_Kazan" title="Kanat de Kazan">kanat de Kazan</a>, successor de l'Horda d'Or, el 1552, va posar les terres dels txuvaixos sota control rus. Els txuvaixos, però, van mantenir una àmplia autonomia, amb els russos limitant-se a establir alguns forts i col·lectar impostos.<a href="#cite_note-FOOTNOTEIvanov200986-16">[16]</a> Amb el temps, començà a arribar un petit nombre de paraules russes en el txuvaix, però el contacte fou escàs. Els russos, a les zones habitades pels txuvaixos, representaven menys d'un 5% de la població.<a href="#cite_note-FOOTNOTEKappeler201963-17">[17]</a> La certa autonomia de la població txuvaixa va anar reduint-se al llarg del segle xviii, en el marc del procés de <a href="/wiki/Teoria_de_la_modernitzaci%C3%B3" title="Teoria de la modernització">modernització</a> de l'<a href="/wiki/Imperi_rus" class="mw-redirect" title="Imperi rus">Imperi rus</a>. En aquest marc, els txuvaixos van patir una campanya de cristianització forçosa a mitjan segle xviii, amb diferents repeticions fins al començament del segle següent.<a href="#cite_note-FOOTNOTEKappeler201970-75-18">[18]</a> Part de la població fugí cap a l’est i el sud, on encara alguns grups mantenen la religió tradicional.<a href="#cite_note-FOOTNOTEMatveev2017-19">[19]</a> Per a la gran majoria dels txuvaixos, la cristianització fou superficial. El contacte amb el rus, tanmateix, es reforçà. En particular, la cristianització vingué associada a l'adopció de noms «cristians», és a dir russos, al mateix temps que es van començar a difondre els cognoms. La immensa majoria dels cognoms txuvaixos provenen de noms de bateig, rarament de professions o topònims.<a href="#cite_note-FOOTNOTEAlòs_i_Font202214-20">[20]</a> Tot plegat fa que els noms i cognoms txuvaixos, com altres pobles cristianitzats a la mateixa època, com els maris o els <a href="/wiki/Iacuts" title="Iacuts">sakhàs</a>, no es distingeixen dels russos. Tanmateix, formes adaptades a la fonètica txuvaixa, i, particularment, <a href="/wiki/Hipocor%C3%ADstic" title="Hipocorístic">hipocorístics</a> han estat oralment emprades relativament sovint, i ho són encara, fins a cert punt, avui. Per escrit, només diferents escriptors, intel·lectuals i artistes els han usat com a pseudònims. <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:%D0%9F%D0%B0%D0%BC%D1%8F%D1%82%D0%BD%D0%B8%D0%BA_%D0%AF%D0%BA%D0%BE%D0%B2%D0%BB%D0%B5%D0%B2%D1%83.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/43/%D0%9F%D0%B0%D0%BC%D1%8F%D1%82%D0%BD%D0%B8%D0%BA_%D0%AF%D0%BA%D0%BE%D0%B2%D0%BB%D0%B5%D0%B2%D1%83.jpg/220px-%D0%9F%D0%B0%D0%BC%D1%8F%D1%82%D0%BD%D0%B8%D0%BA_%D0%AF%D0%BA%D0%BE%D0%B2%D0%BB%D0%B5%D0%B2%D1%83.jpg" decoding="async" width="220" height="164" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/43/%D0%9F%D0%B0%D0%BC%D1%8F%D1%82%D0%BD%D0%B8%D0%BA_%D0%AF%D0%BA%D0%BE%D0%B2%D0%BB%D0%B5%D0%B2%D1%83.jpg/330px-%D0%9F%D0%B0%D0%BC%D1%8F%D1%82%D0%BD%D0%B8%D0%BA_%D0%AF%D0%BA%D0%BE%D0%B2%D0%BB%D0%B5%D0%B2%D1%83.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/43/%D0%9F%D0%B0%D0%BC%D1%8F%D1%82%D0%BD%D0%B8%D0%BA_%D0%AF%D0%BA%D0%BE%D0%B2%D0%BB%D0%B5%D0%B2%D1%83.jpg/440px-%D0%9F%D0%B0%D0%BC%D1%8F%D1%82%D0%BD%D0%B8%D0%BA_%D0%AF%D0%BA%D0%BE%D0%B2%D0%BB%D0%B5%D0%B2%D1%83.jpg 2x" data-file-width="4528" data-file-height="3378" /></a><figcaption>Estàtua d'Ivan Iàkovlev davant la Biblioteca Nacional de Txuvàixia, a Xupaixkar</figcaption></figure> Un creixement de les conversions a l'islam a mitjan segle xix va provocar un intent de consolidar la cristianització de part de la població no russa de la regió del Volga. Sota la guia del professor de la universitat de Kazan <a href="/wiki/Nikolai_Ilminski" title="Nikolai Ilminski">Nikolai Ilminski</a>, es fundaren escoles que, partint d’un ensenyament inicial en les llengües de les minories nacionals, acabava en una instrucció exclusivament en rus. El 1868, un deixeble d’Ilminski, <a href="/wiki/Ivan_I%C3%A0kovlev" title="Ivan Iàkovlev">Ivan Iàkovlev</a>, va fundar una escola txuvaixa a <a href="/wiki/Simbirsk" class="mw-redirect" title="Simbirsk">Simbirsk</a>. Aquesta esdevingué l’escola normal on es formaren prop d’un miler de futurs mestres d’escola. Després de dues versions prèvies fetes per el mateix, el 1871 i el 1872, Iàkovlev va idear, el 1873, un sistema d’escriptura fonològic basada en l'<a href="/wiki/Alfabet_cir%C3%ADl%C2%B7lic" title="Alfabet ciríl·lic">alfabet ciríl·lic</a> per al txuvaix, que és la base de l'ortografia actual. També va traduir nombrosos textos bíblics i religiosos. Amb el suport d’<a href="/wiki/Ili%C3%A0_Uli%C3%A0nov" title="Ilià Uliànov">Ilià Uliànov</a>, el pare de <a href="/wiki/Lenin" title="Lenin">Lenin</a>, que era el cap de la inspecció d’educació de Simbirsk, fundà desenes d’escoles txuvaixes. El 1913, hi havia 426 escoles primàries txuvaixes, 27 «primàries superiors» i 10 secundàries. La publicació de llibres en txuvaix va créixer d’un total de 14 apareguts fins a 1871 a 725 en el període 1872-1917, dos terços dels quals eren religiosos.<a href="#cite_note-FOOTNOTEAlòs_i_Font202214-15-21">[21]</a> Al llarg dels primers anys del segle xx, la proporció de llibres religiosos va començar a minvar notablement, mentre es desenvolupava una emergent literatura nacional.<a href="#cite_note-FOOTNOTEFomin2013-22">[22]</a> L'activitat pedagògica i editorial de Iàkovlev i la seva escola assegurà la difusió de la norma escrita de la llengua. Segons el cens de poblacó de 1897, el 99% dels txuvaixos vivien en pobles i el 98% treballaven en l'agricultura.<a href="#cite_note-FOOTNOTEKappeler2019113-23">[23]</a> El contacte amb la població russa continuava essent esporàdic i el desconeixement del rus, generalitzat. Després de la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_russa_de_1905" title="Revolució russa de 1905">revolució de 1905</a> i amb la relaxació temporal de la censura, es va fundà a Kazan, el gener de 1906, Hıpar (Notícia), el primer diari en txuvaix, però va ser clausurat per les autoritats el maig de 1907, quan l’autocràcia tsarista va ser restablerta. Del sistema concebut per Ilminski per assimilar les minories nacionals i reforçar l’autocràcia, havien sorgit figures que van liderar les demandes dels txuvaixos a partir de 1905. Entre elles, Gavril Aliúnov (1876-1921), un socialista revolucionari i membre del comitè antibolxevic que va governar Kazan entre 1918 i 1919, i Danil Elmén (1885-1932), el futur líder del <a href="/wiki/Partit_Comunista_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" title="Partit Comunista de la Unió Soviètica">Partit Comunista</a> a Txuvàixia i de la Província Autònoma Txuvaixa.<a href="#cite_note-FOOTNOTEAlòs_i_Font202215-16-24">[24]</a> Hıpar va tornar a aparèixer a Kazan després de la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_de_Febrer_de_1917" title="Revolució de Febrer de 1917">revolució de Febrer</a>, el maig de 1917.<a href="#cite_note-FOOTNOTEIzorkinArlanova2024[http://enc.cap.ru/?t=publ&lnk=500_Hıpar]-25">[25]</a> El 1918, es fundà un segon diari, efímer, en txuvaix a Simbirk: Śĕnĕ purnăś (Nova vida). Durant la <a href="/wiki/Guerra_Civil_russa" title="Guerra Civil russa">Guerra Civil</a> aparegueren dos diaris més en txuvaix: Śuttalla (Cap a la llum), a Simbirsk, i Hĕrlĕ ural (Ural roig), a Ufà.<a href="#cite_note-FOOTNOTEIzorkinUglëva2024[http://enc.cap.ru/?t=publ&lnk=3891_Periodičeskaja_pečatʹ]-26">[26]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Època_soviètica">Època soviètica</h3>[<a href="/w/index.php?title=Txuvaix&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Època soviètica">modifica</a>]</div> En el marc de la reestructuració administrativoterritorial de l'estat soviètic, el 1920 es va formar l'Óblast Autònom de Txuvàixia dins de la <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Socialista_Federativa_Sovi%C3%A8tica_de_R%C3%BAssia" title="República Socialista Federativa Soviètica de Rússia">RSFS russa</a>. Simbirsk, Kazan i Ufà, les ciutats en què es concentraven la premsa i les institucions culturals i polítiques txuvaives, quedaren fora de les fronteres establertes. La capital es fixà a la població més gran, <a href="/wiki/Txeboksari" title="Txeboksari">Xupaixkar/Txeboksari</a>, que comptava llavors uns 10.000 habitants. El 1925, es van redefinir les fronteres de Txuvàixa, que va passar d'óblast autònom a república autònoma.<a href="#cite_note-FOOTNOTEAlòs_i_Font202216-27">[27]</a> Durant els anys 1920 es va aplicar la política de la «<a href="/wiki/Korenitzaci%C3%B3" title="Korenització">indigenització</a>» (rus: korennizàtsia).<a href="#cite_note-FOOTNOTEMartin2001-28">[28]</a> Aquesta política cercava apropar l'administració del poble promovent, entre altres coses, l'accés a l'ensenyament i a l'administració d'estrats socials fins llavors exclosos. En el cas de les regions amb un gran nombre de població no russa, això implicava l'ús de les llengües de les minories nacionals en l'educació i l'administració. Així, d'un costat, es posaren en marxa grans campanyes d'escolarització dels infants i d'<a href="/wiki/Alfabetitzaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Alfabetització">alfabetització</a> de la població adulta en la llengua materna. El 1922, el govern txuvaix establí la plena validesa i igualtat jurídica dels documents redactats en txuvaix. Se n'encoratjà l’ús en l’administració i la justícia.<a href="#cite_note-FOOTNOTEKlement'ev2001108-29">[29]</a> Això obligava a un increment dels funcionaris amb coneixements de txuvaix.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPetrov198028-30">[30]</a> Com gran part de la població txuvaixa era monolingüe, el poder soviètic va desenvolupar la premsa en txuvaix. Al llarg de tot el període soviètic es publicà a Xupaixkar un diari en txuvaix i, en gairebé tots els districtes de Txuvàixia, hi hagué un setmanari en txuvaix. Fins i tot, el novembre de 1959, el buró regional del Partit Comunista va aprovar l’eliminació de l’edició en rus del periòdic del districte de Yĕpreś/Ibresi, fins llavors publicat en rus i en txuvaix. Les raons adduïdes van ser la reducció de costos, que el 75 % de la població del districte era txuvaixa i que «només» prop del 10 % dels subscriptors no dominaven el txuvaix.<a href="#cite_note-FOOTNOTEAlòs_i_Font202250-51-31">[31]</a> Al mateix temps i, per les mateixes raons, la literatura en txuvaix també tingué un desenvolupament considerable. A la darreria dels anys vint, la violència política s'incrementa a Txuvàixia, com arreu de l'URSS, en relació a la finalització de la <a href="/wiki/Nova_Pol%C3%ADtica_Econ%C3%B2mica" title="Nova Política Econòmica">Nova Política Econòmica</a>, l'inici de la <a href="/wiki/Pla_Quinquennal" title="Pla Quinquennal">planificació econòmica</a>, la <a href="/wiki/Col%C2%B7lectivitzaci%C3%B3_a_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" title="Col·lectivització a la Unió Soviètica">col·lectivització</a> de les terres i la <a href="/wiki/Deskulakitzaci%C3%B3" title="Deskulakització">campanya contra els «kulaks»</a>. La violència anà en augment al llarg dels anys trenta. Si ja el 1928 alguns <a href="/wiki/Intel%C2%B7lectual" title="Intel·lectual">intel·lectuals</a> txuvaixos eren titllats per part de les autoritats com a «<a href="/wiki/Kulak" title="Kulak">kulaks</a>», el 1937 els defensors d'escriure en txuvaix «tiktatura», «propakanta» i «çentar» en comptes de «diktatura», «propaganda» i «tsentr», com en rus, van ser acusats de «nacionalistes burgesos, actuant de concert amb una banda d’assassins de la dreta <a href="/wiki/Trotskisme" title="Trotskisme">trotskista</a>».<a href="#cite_note-FOOTNOTEAlòs_i_Font2016-32">[32]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEAlòs_i_Font202225-28-33">[33]</a> Amb el <a href="/wiki/Gran_Purga" title="Gran Purga">Gran Terror</a> filòlegs i intel·lectuals txuvaixos de primer rang foren al <a href="/wiki/Gulag" title="Gulag">gulag</a>, on la majoria hi va morir.<a href="#cite_note-FOOTNOTEAlòs_i_Font201639-40-34">[34]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEAlòs_i_Font202228-29-35">[35]</a> La gran majoria de les institucions culturals van resultar tocades. Van ser arrestats, entre molts altres, el director de l'Institut Txuvaix de Recerca Sociocultural, el director de l’Escola Normal Superior, el director del Teatre Txuvaix, el director de la Filarmònica Txuvaixa, el director de l'orquestra simfònica de Txuvàixia, el primer president de la Unió d'Escriptors Txuvaixos i el primer director del Museu Central de Txuvàixia.<a href="#cite_note-FOOTNOTEKoškin2013-36">[36]</a> Tots els treballadors de l'Institut Txuvaix de Recerca Sociocultural van ser acomiadats i diversos investigadors, condemnats.<a href="#cite_note-FOOTNOTEKlement'ev2001196-37">[37]</a> Per a una petita república molt rural amb nivells d'instrucció generalment encara molt baixos, les conseqüències d'aquest daltabaix van resultar més que considerables i duradores. El febrer de 1936, a Txuvàixia es decretà que a les escoles de Txuvàixia les classes es farien en rus a partir de vuitè i també a setè per a matemàtiques, física i química.<a href="#cite_note-FOOTNOTEDolgova2020399-38">[38]</a> Això afectava llavors a molt pocs alumnes en alguns establiments de les poblacions més grans. Alhora, en els anys trenta l’assignatura de txuvaix també va desaparèixer de les escoles en part de les regions de majoria russòfona (<a href="/wiki/%C3%93blast_de_Penza" title="Óblast de Penza">Penza</a>, <a href="/wiki/%C3%93blast_de_Sar%C3%A0tov" title="Óblast de Saràtov">Saràtov</a>, sud d’<a href="/wiki/%C3%93blast_d%27Uli%C3%A0novsk" title="Óblast d'Uliànovsk">Uliànovsk</a> i sud-est de <a href="/wiki/%C3%93blast_de_Samara" title="Óblast de Samara">Samara</a>). Entre els anys cinquanta i setanta, va desaparèixer d'escoles de zones més pròximes a Txuvàixia. Aquest procés va continuar en els anys vuitanta, de manera que a principi dels anys noranta, el txuvaix, com a assignatura, fora de Txuvàixia, s'ensenyava només en alguns districtes de les repúbliques de Tatarstan i Baixkortostan i en un sol districte de l'óblast d'Uliànovsk.<a href="#cite_note-FOOTNOTEDolgova2020399-38">[38]</a> En paral·lel a la davallada de l'ensenyament, també l'ús del txuvaix en els mitjans de comunicació locals i regionals, fora de Txuvàixia, va anar desapareixent.<a href="#cite_note-FOOTNOTEDolgova2020399-38">[38]</a> Quant a l'ensenyament en txuvaix, entre 1960 i 1965 va desaparèixer de l'ensenyament secundari (a partir de cinquè) en un moment en què l'ensenyament obligatori passava a ser fins al vuitè. Aquest canvi es va fer amb grans dificultats, no només perquè la gran majoria dels alumnes passava a estudiar en una llengua que, entenia amb prou feines, sinó també perquè els mateixos mestres dominaven poc el rus.<a href="#cite_note-FOOTNOTEAlòs_i_Font2022-39">[39]</a> L'ensenyament en txuvaix va mantenir a la primària en escoles rurals de Txuvàixia, Tatarstan i Baixkortostan, però, a mesura que prenia força l'èxode rural, i que les polítiques de «racionalització» concentraven l'alumnat en centres russòfons de localitats més grans, el percentatge d'alumnes que feia els estudis primaris en txuvaix anava davallant. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Perestroika_i_període_postsoviètic">Perestroika i període postsoviètic</h3>[<a href="/w/index.php?title=Txuvaix&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Perestroika i període postsoviètic">modifica</a>]</div> A final dels anys vuitanta, la <a href="/wiki/Gl%C3%A0snost" title="Glàsnost">glàsnost</a> va permetre, també a Txuvàixia, l'aparició pública d'opinions dissidents que es van agrupar i guanyar força, fins i tot dins del Soviet Suprem de Txuvàixia. El 1998 començaren a aparèixer reivindicacions nacionals a la premsa txuvaixa, en el primer ordre de les quals les lingüístiques.<a href="#cite_note-FOOTNOTEGorenburg2003106-40">[40]</a> El 27 d'octubre de 1990 s'adoptà la llei de llengües de la república, que declarava el txuvaix i el rus com a llengües oficials. La llei fixava l'ús del txuvaix en determinats àmbits i el dret dels ciutadans de triar la llengua oficial en la qual volient ser atesos. A tal efecte donava un termini de deu anys a les administracions públiques i les empreses privades per posar en efecte aquest dret. El 1993 s'aprovà un programa d'implementació de la llei fins a l'any 2000.<a href="#cite_note-41">[41]</a> La ràpida pèrdua d'influència dels nacionalistes en la política de la república va fer que el programa d'implementació de la llei de llengües va deixar d'aplicar-se a mitjan anys noranta i les disposicions legals sobre l'obligatorietat del coneixement i ús del txuvaix per part de l'administració passessin a ser purament declaratives. Paral·lelament, si el 1992 es decretà que les classes de geografia, història i biologia de les classes de sisè, setè i vuitè es farien en txuvaix, el 1998 les autoritats van decidir que la situació econòmica i la manca de quadres no permetia tirar endavant un ensenyament generalitzat en txuvaix.<a href="#cite_note-FOOTNOTEAlòs_i_Font201534-42">[42]</a> Tanmateix, l'obligatorietat d'estudiar el txuvaix com a assignatura es va mantenir fins a l'inici del curs 2017/2018. En els anys noranta, però, a Xupaixkar, una organització turca, reputada pròxima al <a href="/wiki/Fethullah_G%C3%BClen" title="Fethullah Gülen">gulenisme</a>, va obrir un liceu, amb el rus, txuvaix i turc com a llengües d'instrucció. A començament dels anys 2000, el centre va ser tancat per ordre governativa, al mateix temps que centres anàlogs a Tatarstan i Baixkortostan, sota l'acusació de «panturquisme».<a href="#cite_note-:0-43">[43]</a> El liceu va ser substituït per un centre públic amb classes en rus i txuvaix al llarg de tota l'escolaritat. El 2012, però, va ser tancat amb l'excusa d'efectuar-hi unes obres i des de llavors no ha tornat a obrir les portes.<a href="#cite_note-:0-43">[43]</a> En els pobles de Txuvàixia, però, l'ensenyament en txuvaix a la primària seguia existint. Tanmateix, segons dades del ministeri txuvaix d'educació, davallava. Si en el curs 2009/10, estudiaven en txuvaix el 70,1% dels alumnes de les escoles rurals de Txuvàixia, el 2014/15 ja només ho feia el 59,9%.<a href="#cite_note-FOOTNOTEAlòs_i_Font2017209-44">[44]</a> Aquestes dades, però, estaven inflades i no tenien en compte el fet que part de les assignatures es feia en rus. També el nombre d'hores d'ensenyament de txuvaix, com a assignatura, disminuia.<a href="#cite_note-FOOTNOTEAlòs_i_Font2017209-210,_214-217-45">[45]</a> Des de llavors (almenys fins al 2024) no s'han publicat més dades oficials o estimacions sobre l'ús del txuvaix com a llengua d'instrucció. A l'inici del curs 2017/2018, les autoritats federals van decidir que l'ensenyament obligatori de les llengües cooficials a les repúbliques era il·legal.<a href="#cite_note-46">[46]</a><a href="#cite_note-47">[47]</a> La decisió era discutible, ja que contravenia jurisprudència tant del Tribunal Constitucional com del Tribunal Suprem.<a href="#cite_note-FOOTNOTEJankiewiczKnyagininaPrina2020-48">[48]</a> Des de llavors, es constata que un nombre considerable d'escolars ha deixat d'estudiar txuvaix, especialment a les escoles urbanes, sense que s'hagin fet pública cap dada després del curs 2018/19. Cal assenyalar, però, que l'ensenyament del txuvaix com a assignatura a les escoles urbanes era molt formal i gens efectiu. Una enquesta feta el 2013 a prop de 600 alumnes dels dos últims cursos de 26 escoles de vuit ciutats indicava que, tot i haver estudiat txuvaix des de primer, el 15,1% no l’entenia gens i el 26,5% l’entenia només «una mica».<a href="#cite_note-FOOTNOTEAlòs_i_Font2017-49">[49]</a> Quant als mitjans de comunicació audiovisuals, el 2009 el govern txuvaix va llançar la «Ràdio nacional de Txuvàixia-Çăvaş Ien» el 2009; la «Televisió nacional de Txuvàixia-Çăvaş Ien», el 2011; i la força popular emissora musical «Tăvan radio», el 2013.<a href="#cite_note-50">[50]</a> Totes emeten, en principi, el 50% del temps en txuvaix i el 50% en rus. És remarcable la manca de programes infantils i juvenils en txuvaix. El lloc web de la radiotelevisió pública txuvaixa és exclusivament en rus. Els únics programes que s'hi anuncien, són els de televisió, i tots són en rus.<a href="#cite_note-51">[51]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Creació_i_evolució_de_la_llengua_estàndard">Creació i evolució de la llengua estàndard</h2>[<a href="/w/index.php?title=Txuvaix&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Creació i evolució de la llengua estàndard">modifica</a>]</div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Període_presoviètic">Període presoviètic</h3>[<a href="/w/index.php?title=Txuvaix&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Període presoviètic">modifica</a>]</div> L'alfabet txuvaix definit per Iàkovlev el 1873 tenia 25 lletres:<a href="#cite_note-FOOTNOTEPetrov1980163-52">[52]</a> <table class="wikitable"> <tbody><tr> <td>а </td> <td>ă </td> <td>у </td> <td>ы </td> <td>е </td> <td>ĕ </td> <td>ӳ </td> <td>и </td> <td>й </td> <td>к </td> <td>л </td> <td>љ </td> <td>м </td> <td>н </td> <td>њ </td> <td>р </td> <td>с </td> <td>ç </td> <td>ш </td> <td>в </td> <td>х </td> <td>п </td> <td>т </td> <td>т ̌ </td> <td>ђ </td></tr></tbody></table> Aquest fou ordre establert per Iàkovlev el 1873, amb les vocals precedint les consonants. Hi hagueren alguns canvis en l'ordenació durant els anys deu i vint del segle xx, però foren menors.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPetrov1980170-53">[53]</a> Per a les paraules russes o bíbliques, entre 1874 i 1918, s'utilitzava la grafia russa.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPetrov1980163-52">[52]</a> En la morfologia i el lèxic, es van privilegiar les parles meridionals. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Anys_vint_i_trenta_del_segle_xx">Anys vint i trenta del segle xx</h3>[<a href="/w/index.php?title=Txuvaix&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Anys vint i trenta del segle xx">modifica</a>]</div> Els grans canvis polítics, econòmics i socials arran de la Revolució de 1917 van portar una allau de termes nous en totes les llengües de l'URSS. El txuvaix, a més, estava confrontat a uns nous usos com a llengua administrativa i judicial. L'ús a les escoles en assignatures com matemàtiques, física, química, botànica, zoologia o geografia també va aportar un gran influx de neologismes.<a href="#cite_note-FOOTNOTEDolgova2020395-54">[54]</a> Això va causar llargs debats durant els anys 1920 i primera meitat dels anys trenta sobre la forma d'incorporar neologismes a la llengua. El fet que, la majoria, provenien del rus i que la fonologia del rus i del txuvaix era molt diferent, el problema era difícil de resoldre.<a href="#cite_note-FOOTNOTEAlòs_i_Font2016-32">[32]</a> Així, per exemple, la paraula russa sotsializm presentava com a mínim cinc problemes d’articulació per a un txuvaix monolingüe: 1) la vocal o (inexistent en txuvaix estàndard i els dialectes meridionals); 2) el parell consonàntic ts (que contravé l'estructura sil·làbica del txuvaix, amb només una vocal a inici de síl·laba); 3) les vocals contigües i i a (que contravé la regla fonològica del txuvaix que impossibilita aquesta successió); 4) la terminació amb dues consonants finals (excepte casos molt concrets com rt i lt); 5) l’alternança de les vocals a i i en la mateixa paraula (que contravé l'harmonia vocàlica). L’assimilació espontània de la paraula (si no s’optés per un calc o per l’ús d’una paraula preexistent en la llengua) seria una cosa semblant a săsıyalısăm o săssıyalısăm.<a href="#cite_note-FOOTNOTEAlòs_i_Font202220-4">[4]</a> Així, el 1926 s’introduí oficialment a l’alfabet txuvaix les lletres о i ф (f), que ja s’utilitzaven sovint per a escriure estrangerismes. També se sancionà el canvi de la lletra ҕ per ч (tx), existent en rus, però aquest canvi va topar amb una gran oposició perquè ҕ indicava un so una mica diferent, propi dels dialectes meridionals.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPetrov1980162-55">[55]</a> La discussió sobre aquesta lletra va allargar-se fins a l’inici dels anys trenta. En paral·lel també es discutia si canviar la grafia de les vocals ă i ĕ, substituint-les per les lletres ъ i ь, que existeixen en rus, però amb altres valors, i que s'havien utilitzat en els alfabets primigenis de Iàkovlev de 1871 i 1872.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPetrov1980163-52">[52]</a> L'opció que finalment va ser rebutjada (tanmateix, aquestes lletres s'utilitzen avui en dia per a la transcripció fonològica del txuvaix en les obres editades a l'Unió Soviètica i, actualment a Rússia). El 1933 s’introduïren les consonants б, д, г, ж, з, ц (b, d, g, j, z, ts) i s’acceptà definitivament la ч. També l'ordre alfabètic passà a ser el rus, amb les llavors set lletres amb diacrític específiques del txuvaix (ă, ĕ, ӳ, љ, њ, ç, ť) rere les lletres russes sense diacrític. El 1938 s'incorporaren les últimes lletres que faltaven de l’alfabet rus (э, щ, ё, ю, я, ъ, ь) alhora que s’eliminaren tres lletres, corresponents a consonants palatalitzades, inexistents en rus (љ, њ, ť) substituint-les pels dígrafs utilitzant el novament introduïnt símbol de palatalització rus (ль, нь, ть). La introducció de la э russa va implicar que la lletra e passés a llegir-se en txuvaix «a la russa», és a dir en determinats contextos e i en d'altres, ye.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPetrov1980166-173-56">[56]</a> La inclusió de les vocals e (ye), ё (yo), ю (yu) y я (ya) en oposició a э (e), o, y (u) y a fan l'ortografia txuvaix «inconsistent», com fins i tot reconeixen manuals soviètics.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPetrov1980172-57">[57]</a> Per una banda, no hi ha lletres per als diftongs yă, yĕ, yü perquè el rus no té les vocals ă, ĕ, ü. Però, per altra i sobretot, causen canvis ortogràfics, abans inexistents, en afegir afixos. Per exemple, el verb кай (kay, anar) ja no manté la consonant final en present, com en l'ortografia anterior a 1938: kayatăp, kayatăn, etc. (vaig, vas, etc.), sinó que la lletra й ara ha de mutar en я: каятăп, каятăн, etc. Anàlogament, es produeixen mutacions ortogràfiques en el datiu de noms acabats en й (uy·a, «al camp», esdevé уя; çey·e, «al te», esdevé чее, per la doble lectura de la lletra e), etc.<a href="#cite_note-FOOTNOTEAlòs_i_Font201636-58">[58]</a> Així, l'alfabet txuvaix, des de 1938, té 37 lletres i és el següent: <table class="wikitable"> <tbody><tr> <td>А </td> <td>Ă </td> <td>Б </td> <td>В </td> <td>Г </td> <td>Д </td> <td>Е </td> <td>Ё </td> <td>Ĕ </td> <td>Ж </td> <td>З </td> <td>И </td> <td>Й </td> <td>К </td> <td>Л </td> <td>М </td> <td>Н </td> <td>О </td> <td>П </td> <td>Р </td> <td>С </td> <td>Ç </td> <td>Т </td> <td>У </td> <td>Ӳ </td> <td>Ф </td> <td>Х </td> <td>Ц </td> <td>Ч </td> <td>Ш </td> <td>Щ </td> <td>Ъ </td> <td>Ы </td> <td>Ь </td> <td>Э </td> <td>Ю </td> <td>Я </td></tr> <tr> <td>а </td> <td>ă </td> <td>б </td> <td>в </td> <td>г </td> <td>д </td> <td>е </td> <td>ё </td> <td>ĕ </td> <td>ж </td> <td>з </td> <td>и </td> <td>й </td> <td>к </td> <td>л </td> <td>м </td> <td>н </td> <td>о </td> <td>п </td> <td>р </td> <td>с </td> <td>ç </td> <td>т </td> <td>у </td> <td>ӳ </td> <td>ф </td> <td>х </td> <td>ц </td> <td>ч </td> <td>ш </td> <td>щ </td> <td>ъ </td> <td>ы </td> <td>ь </td> <td>э </td> <td>ю </td> <td>я </td></tr></tbody></table> L'ortografia no només es va assimilar plenament a la russa, sinó també la <a href="/wiki/Neologisme" title="Neologisme">neologia</a>. Les noves paraules, no només del vocabulari politicoadministratiu i científic, va manllevar-se directament del rus i, a partir del diccionari ortogràfic del 1939, van passar a escriure's exactament com en rus. Per exemple, en els anys vint el sufix -ism s'assimilava en txuvaix com a -isăm: kommunisăm («comunisme»), markśisăm («marxisme»), haşşisăm («feixisme»). A partir de 1939, va passar a ser -izm, com en rus, sense consideració de les dificultats articulatòries de la gran majoria dels parlants per mots acabats en dues consonants: kommunizm, marksizm, fašizm. De manera semblant, mots manllevats del rus, com pĕrśetattĕl («president»), van passar a escriure's i, normativament, a pronunciar-se com en rus (predsedatel’), novament amb independència de les dificultats d'articular dues consonants inicials. Encara en un diccionari de 1936 es poden trobar mots com kommunisăm («comunisme»), kommunis («communista»), vakun («vagó»), vaksal («estació»), bürokrat («buròcrata»), büdjet («pressupost»). A partir del diccionari ortogràfic de 1939, van passar a escriure's com en rus kommunizm, kommunist, vagon, vokzal, bjurokrat i bjudjet.<a href="#cite_note-FOOTNOTEAlòs_i_Font201634-35-59">[59]</a> Cal assenyalar com els casos de bürokrat/bjurokrat i büdjet/bjudjet mostren com els estrangerismes provinents d'altres que del rus obligatòriament havien d'estar mediats pel rus. Tanmateix, els manlleus russos amb doble vocal final estan simplificats en txuvaix; per exemple, информация (informàtsia, «informació») esdevé информаци (informatsi); партия (pàrtia, «partit»), парти (parti); парикмахерская (parikmàkherskaia, «perruqueria»), парикмахерски (parikmaherski); терапия (terapïia, «teràpia»), терапи (terapi); подлежащее (podlejàsxeie, «subjecte»), подлежащи (podlejaśi). Aquestes paraules mantenen l'accent tònic com en rus, en contra de les regles d'accentuació de les paraules patrimonials txuvaixes.<a href="#cite_note-FOOTNOTEJakovlev202138-60">[60]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEAlòs_i_Font201636-58">[58]</a> També, els calcs del rus i d'altres llengües, nombrosos en els anys vint i inici dels trenta, van ser substituïts per paraules russes; per exemple ĕśtăvaslăh («treball administratiu»), calc del rus deloproizvodstvo, va esdevenir deloproizvodstvo en txuvaix.<a href="#cite_note-FOOTNOTEAlòs_i_Font201635-61">[61]</a> Els canvis ortogràfics i lèxics també van anar acompanyats per una teorització gramatical. A partir dels anys trenta, es va estendre una pràctica a la Unió Soviètica anomenada «xapirogràfia». Consistia en agafar la gramàtica del rus escrita pel professor Abram Xapiro, «canviar el nom de la llengua, els exemples i introduir-hi correccions mínimes, com per exemple eliminar les referències al gènere gramatical allà on no n'hi havia».<a href="#cite_note-FOOTNOTEAlpatov200091-62">[62]</a> Aquesta pràctica ajudava a justificar els calcs del rus, per exemple, la creació d'una gran quantitat d'adjectius en la llengua normativa inexistents en la llengua real.<a href="#cite_note-FOOTNOTEAlpatov200091-62">[62]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEDolgova2020396-63">[63]</a> Per exemple, a Txuvàixa es troben encara alguns rètols indicant «zavodskăy uram» (alguna cosa com «carrer fabriquès», a partir de l'adjectiu rus zavodski, derivat de zavod, «fàbrica»), mentre que en la llengua actual, segons l'estructura tradicional del txuvaix, es diu «zavod uramĕ», utilitzant la combinació de dos substantius, típica de les llengües turqueses, en què el segon porta el sufix possessiu de tercera persona del singular. Els calcs mecànics estructurals del rus en la llengua normativa van minvar considerablement a partir de mitjan anys cinquanta.<a href="#cite_note-FOOTNOTEDolgova2020396-63">[63]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Els_canvis_ortogràfics_després_dels_anys_trenta">Els canvis ortogràfics després dels anys trenta</h3>[<a href="/w/index.php?title=Txuvaix&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Els canvis ortogràfics després dels anys trenta">modifica</a>]</div> El model ortogràfic, amb manlleus massius del rus escrits i pronunciats normativament com en rus, és manté fins avui en dia. Tanmateix, el 1961, aprofitant el desglaç del període de <a href="/wiki/Nikita_Khrusxov" title="Nikita Khrusxov">Nikita Khrusxov</a>, s'introduiren certs canvis per apropar part dels russisme a l'ortografia de les paraules patrimonials. Així, per exemple, literatura esdevingué literatură, i klass, klas. El 1966, es tornà enrere.<a href="#cite_note-FOOTNOTEAlòs_i_Font202250-64">[64]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEAndreev1973-65">[65]</a> Cal remarcar que, en la norma actual, literatura es declina en tots els casos com si la forma absolutiva fos literatură (amb petites diferències al genitiu, datiu i la forma del possessiu de tercera persona), i klass, com si fos klas; però les formes en el cas absolutiu mantenen l'ortografia russa.<a href="#cite_note-66">[66]</a><a href="#cite_note-67">[67]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEVinogradovVinogradova2002-68">[68]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Alfabet">Alfabet</h2>[<a href="/w/index.php?title=Txuvaix&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Alfabet">modifica</a>]</div> A continuació es presenta l'alfabet txuvaix amb la transcripció a l'<a href="/wiki/Alfabet_fon%C3%A8tic_internacional" title="Alfabet fonètic internacional">alfabet fonètic internacional</a> (AFI) i dues transcripcions. Les transcripcions a l'AFI del txuvaix són molt escasses i, en alguns punts, contradictòries. Cal també tenir en compte les diferents regles fonètiques del txuvaix sobre sonorització i palatalització de les consonants, cosa que fa que la transcripció fonètica no és automàtica. A més, no està ben estudiada la qüestió de la pronunciació dels russismes en txuvaix. Quant a les transcripcions a l'alfabet llatí, l'estàndard ISO-9 defineix una transliteració idèntica per a les lletres ciríl·liques no eslaves, independent de l'idioma que es tracti. També s'utilitzen transcripcions basades en l'ortografia del turc, anàlogament a altres llengües turqueses escrites en alfabet ciríl·lic, les quals es diferencien en detalls. Les lletres en fons gris fosc apareixen només en les russismes introduïts durant l'època soviètica. En fons gris clar s'indiquen les lletres introduïdes en els anys trenta arran de la russificació de l'alfabet que s'utilitzen també en mots d'origen txuvaix o assimilats abans de l'època soviètica. <table class="wikitable"> <tbody><tr> <th>Lletra </th> <th>AFI<a href="#cite_note-:1-69">[69]</a><a href="#cite_note-:2-70">[70]</a> </th> <th>Transliteració ISO-9 </th> <th>Transcripció basada en el turc<a href="#cite_note-73">[C 1]</a> </th></tr> <tr> <td>А а </td> <td>/ɑ/ </td> <td>a </td> <td>a </td></tr> <tr> <td>Ӑ ӑ </td> <td>/ə/ </td> <td>ă </td> <td>ă (ĭ) </td></tr> <tr> <td style="background:#7F7F7F;">Б б </td> <td>/b/ </td> <td>b </td> <td>b </td></tr> <tr> <td>В в </td> <td>/ʋ/ </td> <td>v </td> <td>v </td></tr> <tr> <td style="background:#7F7F7F;">Г г </td> <td>/ɡ/ </td> <td>g </td> <td>g </td></tr> <tr> <td style="background:#7F7F7F;">Д д </td> <td>/d/ </td> <td>d </td> <td>d </td></tr> <tr> <td>Е е </td> <td>/ɛ/ /jɛ/ </td> <td>e </td> <td>e ye (a inici de mot o després de ь) </td></tr> <tr> <td style="background:#7F7F7F;">Ё ё </td> <td>/jo/ </td> <td>ë </td> <td>yo </td></tr> <tr> <td>Ӗ ӗ </td> <td>/ë/ </td> <td>ĕ </td> <td>ĕ (i̇̆) </td></tr> <tr> <td style="background:#7F7F7F;">Ж ж </td> <td>/ʐ/ </td> <td>ž </td> <td>j </td></tr> <tr> <td style="background:#7F7F7F;">З з </td> <td>/z/ </td> <td>z </td> <td>z </td></tr> <tr> <td>И и </td> <td>/i/ </td> <td>i </td> <td>i </td></tr> <tr> <td>Й й </td> <td>/j/ </td> <td>j </td> <td>y </td></tr> <tr> <td>К к </td> <td>/k/ </td> <td>k </td> <td>k </td></tr> <tr> <td>Л л </td> <td>/l/ /lʲ/ </td> <td>l </td> <td>l </td></tr> <tr> <td>М м </td> <td>/m/ </td> <td>m </td> <td>m </td></tr> <tr> <td>Н н </td> <td>/n/ /nʲ/ </td> <td>m </td> <td>m </td></tr> <tr> <td style="background:#7F7F7F;">О о </td> <td>/o/ </td> <td>o </td> <td>o </td></tr> <tr> <td>П п </td> <td>/p/ </td> <td>p </td> <td>p </td></tr> <tr> <td>Р р </td> <td>/r/ </td> <td>r </td> <td>r </td></tr> <tr> <td>С с </td> <td>/s/ </td> <td>s </td> <td>s </td></tr> <tr> <td>Ҫ ҫ </td> <td>/ɕ/ </td> <td>ş </td> <td>ś </td></tr> <tr> <td>Т т </td> <td>/t/ /tʲ/ </td> <td>t </td> <td>t </td></tr> <tr> <td>У у </td> <td>/u/ </td> <td>u </td> <td>u </td></tr> <tr> <td>Ӳ ӳ </td> <td>/y/ </td> <td>ű </td> <td>ü </td></tr> <tr> <td style="background:#7F7F7F;">Ф ф </td> <td>/f/ </td> <td>f </td> <td>f </td></tr> <tr> <td>Х х </td> <td>/x/ </td> <td>h </td> <td>h </td></tr> <tr> <td style="background:#7F7F7F;">Ц ц </td> <td>/t͡s/ </td> <td>c </td> <td>ts </td></tr> <tr> <td>Ч ч </td> <td>/t͡ɕ/ </td> <td>č </td> <td>ç </td></tr> <tr> <td>Ш ш </td> <td>/ʂ/ </td> <td>š </td> <td>ş </td></tr> <tr> <td style="background:#7F7F7F;">Щ щ </td> <td>/ɕː/ </td> <td>ŝ </td> <td>ś </td></tr> <tr> <td style="background:#7F7F7F;">Ъ ъ </td> <td>- </td> <td>” </td> <td>― </td></tr> <tr> <td style="background:#AFAFAF;">Ы ы </td> <td>/ɯ/ </td> <td>y </td> <td>ı </td></tr> <tr> <td style="background:#AFAFAF;">Ь ь </td> <td>/ʲ/ </td> <td>’ </td> <td>’ </td></tr> <tr> <td style="background:#AFAFAF;">Э э </td> <td>/ɛ/ </td> <td>è </td> <td>e </td></tr> <tr> <td style="background:#AFAFAF;">Ю ю </td> <td>/ju/ </td> <td>û </td> <td>yu </td></tr> <tr> <td style="background:#AFAFAF;">Я я </td> <td>/ja/ </td> <td>â </td> <td>ya </td></tr> <tr> <td colspan="4"><div class="reflist {{#if: | references-column-width" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap"><ol class="references"> <li id="cite_note-73"><a href="#cite_ref-73">↑</a> Les formes entre parèntesis ĭ i i̇̆ es troben en transcripcions publicades a <a href="/wiki/Turquia" title="Turquia">Turquia</a>, per exemple a <a href="#cite_note-FOOTNOTEİvanov2006-71">[71]</a> i <a href="#cite_note-FOOTNOTEAgyagási2022-72">[72]</a>. </li> </ol></div></div> </td></tr></tbody></table> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Regles_de_lectura">Regles de lectura</h3>[<a href="/w/index.php?title=Txuvaix&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: Regles de lectura">modifica</a>]</div> Des de finals dels anys 1930, el txuvaix té un doble sistema de lectura, depenent si la paraula és d'origen txuvaix o va ser assimilada abans de la revolució, o bé si és una paraula introduïda a partir del rus durant l'època soviètica. En les paraules d'origen txuvaix o assimilades abans de la revolució, cada lletra representa un fonema. L'única excepció és la lletra e, les regles de lectura de la qual van ser canviades al final dels anys trenta perquè seguís les mateixes regles que el rus: es llegeix e, excepte a principi de paraula o darrere la lletra ь, s'ha de llegir ie. Així Етӗрне és Yetĕrne i Патăрьел és Patăryel. Per a una lectura correcta de les consonants, cal tenir en compte dues regles fonètiques de la llengua: <ul><li>Una consonant entre dues vocals i darrere (però no davant) una consonant líquida, nasal o aproximant se sonoritza<a href="#cite_note-FOOTNOTEKrueger200368-74">[73]</a>, tot i que aquesta sonorització no és plena.<a href="#cite_note-FOOTNOTEJakovlev2020108-113-75">[74]</a> Şupaşkar [ʂubɑʂˈkɑr]; Şămărşă [ˈʂəmərʐə]; avtan [ɑʋˈdɑn] («gall»); sakăr («vuit») [ˈsɑɡər]; tăhăr («nou») [ˈtəɣər]. <ul><li>Aquesta assimilació de la sonoritat també s'esdevé entre paraules: epĕ te («jo també») [ˈɛbʲë dʲɛ]; hara kuś («ull(s) negre(s)») [xɑˈrɑ ɡuɕ].</li> <li>Les consonants geminades, però, no se sonoritzen: atte («pare») [ɑˈtʲːɛ]; Kuslavkka [kuzlɑʋˈkːɑ]; sakkăr («vuit») [ˈsɑkːər]; tăhhăr («nou») [ˈtəxːər].</li></ul></li> <li>Una consonant davant o darrere una vocal anterior es palatalitza. Així a Yetĕrne, la t, la r i la n a es pronuncien palatalitzades: [jɛdʲërʲ'nʲɛ]; pin («mil») [pʲinʲ]; hĕvel («sol») [xʲëˈʋʲɛlʲ]; tettem («fosc») [tʲɛˈtʲːɛmʲ]; kilmest («no ve») [kʲilʲˈmʲɛstʲ]. <ul><li>Tanmateix, el fonema /s/ no es palatalitza: simĕs («verd») [ˈsimʲës]: esĕ («tu») [ˈɛzë]; esir («vosaltres, vós») [ɛˈzirʲ].<a href="#cite_note-FOOTNOTEJakovlev2020134-76">[75]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEJakovlev202141-77">[76]</a></li></ul></li></ul> Cal també tenir en compte que l'accentuació d'aquests mots segueix un esquema fix: <ul><li>Si una paraula conté almenys una vocal que no és ă o ĕ (les dues vocals amb l'accent breu), l'accent recau a l'última d'aquestes vocals: Yetĕrne, Elĕk.</li> <li>Si una paraula conté només les vocals ă o ĕ, l'accent recau a la primera síl·laba: śĕnĕ, Şămărşă.</li></ul> En les paraules russes o introduïdes a través del rus a l'època soviètica, la norma diu que cal pronunciar-les tal com es fa en rus. Tanmateix, així que reben una sufixació txuvaixa (el plural o un morfema de cas, per exemple), la paraula s'adapta a les regles d'accentuació del txuvaix. Per exemple, avtobus esdevé avtobussem en plural i avtobusăn en genitiu. Moltes lletres que només es troben en els russismes introduïts a l'època soviètica en faciliten el reconeixement, cosa que permet saber quines regles de lectura emprar en la paraula. També <a href="/wiki/Grup_conson%C3%A0ntic" title="Grup consonàntic">grups consonàntics</a> complexos, dues vocals seguides o la manca d'<a href="/wiki/Harmonia_voc%C3%A0lica" title="Harmonia vocàlica">harmonia vocàlica</a> permeten detectar aquests russismes. <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Fonologia">Fonologia</h2>[<a href="/w/index.php?title=Txuvaix&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: Fonologia">modifica</a>]</div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Fonemes">Fonemes</h3>[<a href="/w/index.php?title=Txuvaix&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Fonemes">modifica</a>]</div> Típicament, la fonologia del txuvaix és presentada només sobre la base dels <a href="/wiki/Mot_patrimonial" title="Mot patrimonial">mots patrimonials</a> o assimilats abans de l'època soviètica. Així, el txuvaix tenia 25 fonemes, que corresponien a les 25 lletres de l'alfabet d'Ivan Iàkovlev de 1873: <ul><li>8 fonemes vocàlics: <ul><li>4 anteriors: e, ĕ, i, ü</li> <li>4 posteriors: a, ă, ı, u</li></ul></li> <li>17 fonemes consonàntics: <ul><li>oclusius: p, t, tʲ, k</li> <li>africat: ç</li> <li>fricatius: s, ś, ş, h</li> <li>aproximants: v, y</li> <li>nasals: m, n, nʲ</li> <li>laterals: l, lʲ</li> <li>vibrant: r<a href="#cite_note-FOOTNOTEJakovolev202121-78">[77]</a></li></ul></li></ul> Com s'observa, el txuvaix no presentava cap oposició fonològica per la sonoritat. Les consonants oclusives, africades i fricatives tenien totes al·lòfons sords i sonors, però no s'oposaven fonològicament entre ells.<a href="#cite_note-FOOTNOTEKrueger200368-74">[73]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEClark2006435-79">[78]</a> Probablement, el txuvaix ha perdut aquesta distinció per influència del mari.<a href="#cite_note-FOOTNOTESavelyev2020450-80">[79]</a> Amb la inclusió dels russismes, segons Petĕr Iàkovlev, es comptabilitzen 8 fonemes més: <ul><li>1 fonema vocàlic: o</li> <li>7 fonemes consonàntics: <ul><li>oclusius: b, d, g</li> <li>africat: ts</li> <li>fricatius: f, z, j<a href="#cite_note-FOOTNOTEJakovolev202121-78">[77]</a></li></ul></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Sons">Sons</h3>[<a href="/w/index.php?title=Txuvaix&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Sons">modifica</a>]</div> Els sons consonàntics dels mots patrimonials del txuvaix són els següents:<a href="#cite_note-:1-69">[69]</a><a href="#cite_note-:2-70">[70]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEJakovlev2020103-108,_133-135-81">[80]</a> <table class="wikitable"> <tbody><tr> <td colspan="2" align="left">Punt d'articulació </td> <th colspan="2" valign="top">Labial </th> <th colspan="2" valign="top">Dental / Alveolar </th> <th rowspan="2" valign="top">Retroflexa </th> <th rowspan="2" valign="top">Palatal </th> <th colspan="2" valign="top">  Velar </th></tr> <tr> <td colspan="2" align="left">Palatalització </td> <th>no pal. </th> <th>pal. </th> <th>no pal. </th> <th>pal. </th> <th>no pal. </th> <th>pal. </th></tr> <tr> <td rowspan="2">Oclusiva </td> <td>sorda </td> <td align="center">p </td> <td align="center">pʲ </td> <td align="center">t </td> <td align="center">tʲ </td> <td> </td> <td> </td> <td align="center">k </td> <td align="center">kʲ </td></tr> <tr> <td>sonora </td> <td align="center">b </td> <td align="center">bʲ </td> <td align="center">d </td> <td align="center">dʲ </td> <td> </td> <td> </td> <td align="center">ɡ </td> <td align="center">ɡʲ </td></tr> <tr> <td rowspan="2">Fricativa </td> <td>sorda </td> <td> </td> <td> </td> <td align="center">s </td> <td> </td> <td align="center">ʂ </td> <td align="center">ɕ </td> <td align="center">x </td> <td align="center">xʲ </td></tr> <tr> <td>sonora </td> <td> </td> <td> </td> <td align="center">z </td> <td> </td> <td align="center">ʐ </td> <td align="center">ʑ </td> <td align="center">ɣ </td> <td align="center">ɣʲ </td></tr> <tr> <td rowspan="2">Africada </td> <td>sorda </td> <td> </td> <td> </td> <td> </td> <td> </td> <td> </td> <td align="center">t͡ɕ </td> <td> </td> <td> </td></tr> <tr> <td>sonora </td> <td> </td> <td> </td> <td> </td> <td> </td> <td> </td> <td align="center">d͡ʑ </td> <td> </td> <td> </td></tr> <tr> <td>Nasal </td> <td>sonora </td> <td align="center">m </td> <td align="center">mʲ </td> <td align="center">n </td> <td align="center">nʲ </td> <td> </td> <td> </td> <td> </td> <td> </td></tr> <tr> <td>Lateral </td> <td>sonora </td> <td> </td> <td> </td> <td align="center">l </td> <td align="center">lʲ </td> <td> </td> <td> </td> <td> </td> <td> </td></tr> <tr> <td>Vibrant </td> <td>sonora </td> <td> </td> <td> </td> <td align="center">r </td> <td align="center">rʲ </td> <td> </td> <td> </td> <td> </td> <td> </td></tr> <tr> <td>Aproximant </td> <td>sonora </td> <td align="center">ʋ </td> <td align="center">ʋʲ </td> <td> </td> <td> </td> <td> </td> <td align="center">j </td> <td> </td> <td> </td></tr></tbody></table> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Estructura_sil·làbica">Estructura sil·làbica</h3>[<a href="/w/index.php?title=Txuvaix&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: Estructura sil·làbica">modifica</a>]</div> En els mots patrimonials tenen la forma (C)V(C)(C): només pot haver-hi una consonant inicial, mentre que a la <a href="/wiki/Coda_(part_de_la_s%C3%ADl%C2%B7laba)" title="Coda (part de la síl·laba)">coda</a> poden haver-hi fins a dues consonants. Dues consonants a final de síl·laba, però, només es poden donar en molt pocs casos, com en śurt («casa») o kĕlt («una mica»).<a href="#cite_note-FOOTNOTESavelyev2020451-82">[81]</a> També en algunes formes verbals, com śırmast («no escriu») i kilmest («no ve») es produeix una combinació st a final de síl·laba, però en la llengua corrent la t cau.<a href="#cite_note-FOOTNOTEKrueger2003143-83">[82]</a> Aquesta dificultat de pronunciar dues consonants a l'inici o final de síl·laba ha fet, per exemple, que la paraula russa kniga (llibre), s'hagi assimilat com kĕneke. Tampoc són possibles dues vocals seguides en aquests mots. En canvi, en els russismes introduïts a l'època soviètica, poden trobar-se, al menys per escrit, fins a tres consonants inicials (per exemple, strofa, «estrofa») i fins a tres consonants finals (per exemple, alebastr, «alabastre»). En alguns casos, aquests <a href="/wiki/Grup_conson%C3%A0ntic" title="Grup consonàntic">grups consonàntics</a> se simplifiquen. Així s'esdevé amb totes les paraules amb el sufix -ist (com kommunist, «comunista») o el sufix -ost' (krepost', «fortalesa, plaça fortificada»). En el primer cas la t cau, en el segon, la t cau i la s es palaltalitza.<a href="#cite_note-FOOTNOTEJakovlev202138-60">[60]</a> Ortogràficament, l'elisió de la t en els mots en -ist no s'indica i, fins i tot, la forma del possessiu de tercera persona s'escriu kommunisçĕ, segons la regla comuna de mots acabats en t, encara que la pronunciació sigui [komːuˈnisë].<a href="#cite_note-FOOTNOTEJakovlev202138-60">[60]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEVinogradovVinogradova2002-68">[68]</a> Per contra, per als russismes terminats en -st' la pronunciació s'indica en totes les formes, excepte en el cas absolutiu: per exemple s'escriu normativament krepośĕ i vlaśĕ per a les formes del possessiu de tercera persona de krepost' i vlast' («autoritat»).<a href="#cite_note-FOOTNOTEVinogradovVinogradova2002-68">[68]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Harmonia_vocàlica">Harmonia vocàlica</h3>[<a href="/w/index.php?title=Txuvaix&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: Harmonia vocàlica">modifica</a>]</div> Les vocals del txuvaix es divideixen en dos grups: les <a href="/wiki/Vocal_anterior" title="Vocal anterior">anteriors</a> (e, ĕ, i, ü) i les <a href="/wiki/Vocal_posterior" title="Vocal posterior">posteriors</a> (a, ă, u, ı). En principi, els mots tenen vocals només d'un tipus o l'altre, per exemple kĕneke (llibre) o uram (carrer). En els mots patrimonials, hi ha molt poques excepcions. Típicament, es tracta de vocals anteriors a final de mot, com en atte (pare), anne (mare) o Narspi (nom de dona). Els afixos, gairebé sempre, tenen dues formes: una amb vocals anteriors i una altra amb vocals posteriors. Per exemple, el <a href="/wiki/Cas_genitiu" title="Cas genitiu">genitiu</a> és -ăn o -ĕn (indicat com -Ăn) i l'<a href="/wiki/Cas_instrumental_comitatiu" title="Cas instrumental comitatiu">instrumental comitatiu</a> és -pa o -pe (indicat com -pA). Així, «amb/mitjançant el llibre» és kĕnekepe<a href="#cite_note-84">[83]</a> i «amb/mitjançant el carrer», urampa.<a href="#cite_note-85">[84]</a> En mots com atte i anne, la vocal final és la que mana: attepe,<a href="#cite_note-86">[85]</a> annepe.<a href="#cite_note-87">[86]</a> En els mots acabats en qualsevol de les tres consonants palatalitzades (t', n', l'), segueixen vocals anteriors: kukal’ («pastís»), té com a genitiu kukalĕn,<a href="#cite_note-88">[87]</a> i supan' («sabó»), supanĕn.<a href="#cite_note-89">[88]</a> Les mateixes regles s'apliquen en els russismes introduïts a l'època soviètica, que no tenen harmonia vocàlica a l'arrel, però sí en els sufixos que puguin rebre: informatsi («informació») › informatsipe («amb/mitjançant informació»).<a href="#cite_note-Ref-90">[89]</a> Només les paraules acabades en ey admeten tant vocals anteriors com posteriors: per exemple, muzey («museu») admet tant muzeyăn com muzeyĕn com a genitiu.<a href="#cite_note-FOOTNOTEVinogradovVinogradova2002-68">[68]</a> Un petit nombre de sufixos només té una forma, amb vocals anteriors- El més freqüen. de tots és -sem (plural): kĕnekesempe («amb/mitjançant els llibres»), uramsempe («amb/mitjançant els carrers»). <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Epèntesis_entre_vocals">Epèntesis entre vocals</h3>[<a href="/w/index.php?title=Txuvaix&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Epèntesis entre vocals">modifica</a>]</div> En les paraules patrimonials o manllevades abans de la revolució d'Octubre, el txuvaix no admet dues vocals seguides. Aquesta regla fonètica té conseqüències quan a un mot acabat en vocal se li afegeix un morfema que comença en vocal. Quan una de les vocals en ă o ĕ entra en contacte amb vocal que no és ni u ni ü, es produeix una <a href="/wiki/Elisi%C3%B3" title="Elisió">elisió</a>: laşa («cavall») + ăn (genitiu) › laşan; şăşi («ratolí») + ĕn (genitiu) › şăşi; pulă («peix») + ăn (genitiu) › pulăn. En canvi, quan la vocal i entra en contacte amb una a o una e (o també, a vegades, amb ă o ĕ), es produeix una <a href="/wiki/Ep%C3%A8ntesi" title="Epèntesi">epèntesi</a>: apareix una consonant entremig: <ul><li>şăşi («ratolí») + e (datiu) › şăşiye; şăşi + ĕ (possessiu de 3a persona) › şăşiyĕ; śi («menjar») + et (present) + ĕp (1a persona) ›śiyetĕp («menjo»).</li></ul> En el cas de les vocals u i ü, també es produeix una epèntesi, però alhora les vocals muten: <ul><li>tu («muntanya») + ăn (genitiu) › tăvăn; tu + a (datiu) › tăva; tu («fer») + at (present) + ăp (1a persona) › tăvatăp («faig»).</li> <li>pü («alçada») + ĕn (genitiu) › pĕvĕn; pü + e (datiu) › pĕve; sü («pelar, polir») + et (present) + ĕp (1a persona) › sĕvetĕp («pelo, poleixo»).</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Gramàtica">Gramàtica</h2>[<a href="/w/index.php?title=Txuvaix&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: Gramàtica">modifica</a>]</div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Gram%C3%A0tica_del_txuvaix" title="Gramàtica del txuvaix">Gramàtica del txuvaix</a></div>El txuvaix és una <a href="/wiki/Lleng%C3%BCes_t%C3%BArquiques" title="Llengües túrquiques">llengua turquesa</a>. La seva <a href="/wiki/Gram%C3%A0tica" title="Gramàtica">gramàtica</a> es diferencia molt de les <a href="/wiki/Lleng%C3%BCes_indoeuropees" title="Llengües indoeuropees">llengües indoeuropees</a> que són àmpliament dominants a Europa Occidental. Com la resta de llengües turqueses, el txuvaix és una <a href="/wiki/Llengua_aglutinant" title="Llengua aglutinant">llengua aglutinant</a>, caracteritzat per un gran nombre de <a href="/wiki/Morfema" title="Morfema">morfemes</a> que s'afegeixen els uns rere els altres. Sempre van darrere l'arrel del mot, per la qual cosa se'ls anomena també <a href="/wiki/Sufix" title="Sufix">sufixos</a>. El txuvaix no té <a href="/wiki/Prefix" title="Prefix">prefixos</a>, almenys en els <a href="/wiki/Mot_patrimonial" title="Mot patrimonial">mots patrimonials</a>. Els sufixos acostumen a ser clarament destriables i, en general, tenen una sola forma. Potser més que en altres llengües turqueses, però, alguns morfemes en txuvaix presenten formes diferents (per exemple -ǎp i -ǎn per a la primera persona en els verbs) i, a vegades, tendeixen a fusionar-se amb morfemes veïns. Els verbs funcionen també de manera molt diferent de les llengües indoeuropees. El verb txuvaix disposa d'una gran varietat de participis i gerundis i, encara més que en altres llengües turqueses, les construccions amb dos verbs seguits, el primer en forma de participi o gerundi, i el segon conjugat en una forma personal. Aquestes construccions fan que no es trobin <a href="/wiki/Oraci%C3%B3_de_relatiu" title="Oració de relatiu">subordinades relatives</a> com les que hi ha en català i que les conjuncions hi siguin força menys habituals. El gran nombre de formes verbals de la llengua fa que el <a href="/wiki/Verb_(txuvaix)" title="Verb (txuvaix)">verb txuvaix</a> es tracta en un article separat. Cal afegir que el txuvaix no té preposicions, sinó postposicions. A més, l'ordre de l'oració és Subjecte-Objecte-Verb. Tot això s'engloba dins d'un dels principis bàsics de la llengua: que el modificador precedeix el modificat.<a href="#cite_note-FOOTNOTEKrueger2003182-91">[90]</a> El resultat és un ordre de paraules sovint completament diferent del que estem acostumats, com es presenta en aquest exemple: <table class="wikitable"> <caption> </caption> <tbody><tr> <td>Petĕrĕn pısăk śurtne kuratăp </td></tr> <tr> <td>Pere.GEN gran casa.3sg.DAT veure.PRES.1sg </td></tr> <tr> <td>Pere-genitiu gran casa-seva-datiu veig </td></tr> <tr> <td>Veig la casa gran de Pere </td></tr></tbody></table> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també">Vegeu també</h2>[<a href="/w/index.php?title=Txuvaix&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: Vegeu també">modifica</a>]</div> <ul><li><a href="/wiki/Literatura_txuvaix" title="Literatura txuvaix">Literatura txuvaix</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències">Referències</h2>[<a href="/w/index.php?title=Txuvaix&action=edit&section=23" title="Modifica la secció: Referències">modifica</a>]</div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-1"><a href="#cite_ref-1">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.unesco.org/languages-atlas/en/atlasmap/language-id-338.html">Chuvash</a>» (en anglès). Atlas of the World's Languages in Danger. [Consulta: 8 maig 2020]. </li> <li id="cite_note-2"><a href="#cite_ref-2">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.ethnologue.com/language/chv/">Chuvash</a>» (en anglès). SIL International. [Consulta: 23 novembre 2024]. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEAlòs_i_Font202218-3"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEAlòs_i_Font202218_3-0">↑</a> <a href="#CITEREFAlòs_i_Font2022">Alòs i Font, 2022</a>, p. 18. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEAlòs_i_Font202220-4">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTEAlòs_i_Font202220_4-0">4,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEAlòs_i_Font202220_4-1">4,1</a> <a href="#CITEREFAlòs_i_Font2022">Alòs i Font, 2022</a>, p. 20. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEAlòs_i_Font202221-5"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEAlòs_i_Font202221_5-0">↑</a> <a href="#CITEREFAlòs_i_Font2022">Alòs i Font, 2022</a>, p. 21. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEAlòs_i_Font202222-6"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEAlòs_i_Font202222_6-0">↑</a> <a href="#CITEREFAlòs_i_Font2022">Alòs i Font, 2022</a>, p. 22. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESavelyev2020448-7">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTESavelyev2020448_7-0">7,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTESavelyev2020448_7-1">7,1</a> <a href="#CITEREFSavelyev2020">Savelyev, 2020</a>, p. 448. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEJohanson2020106-8"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEJohanson2020106_8-0">↑</a> <a href="#CITEREFJohanson2020">Johanson, 2020</a>, p. 106. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEJohanson2020110-9"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEJohanson2020110_9-0">↑</a> <a href="#CITEREFJohanson2020">Johanson, 2020</a>, p. 110. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESavelyev2022449-10">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTESavelyev2022449_10-0">10,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTESavelyev2022449_10-1">10,1</a> <a href="#CITEREFSavelyev2022">Savelyev, 2022</a>, p. 449. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTERóna-Tas200716-17-11"><a href="#cite_ref-FOOTNOTERóna-Tas200716-17_11-0">↑</a> <a href="#CITEREFRóna-Tas2007">Róna-Tas, 2007</a>, p. 16-17. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMudrak1993-12"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMudrak1993_12-0">↑</a> <a href="#CITEREFMudrak1993">Mudrak, 1993</a>. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESavelyev2018-13"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESavelyev2018_13-0">↑</a> <a href="#CITEREFSavelyev2018">Savelyev, 2018</a>. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEDimitriev2024[http://enc.cap.ru/?t=publ&lnk=556_Volžskaja_Bulgarija]-14">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTEDimitriev2024[http://enc.cap.ru/?t=publ&lnk=556_Volžskaja_Bulgarija]_14-0">14,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEDimitriev2024[http://enc.cap.ru/?t=publ&lnk=556_Volžskaja_Bulgarija]_14-1">14,1</a> <a href="#encicl">Dimitriev, 2024</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://enc.cap.ru/?t=publ&lnk=556">Volžskaja Bulgarija</a>. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEIvanov_(ed.)200956-15"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEIvanov_(ed.)200956_15-0">↑</a> <a href="#TxuvaixT1">Ivanov (ed.), 2009</a>, p. 56. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEIvanov200986-16"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEIvanov200986_16-0">↑</a> <a href="#CITEREFIvanov2009">Ivanov, 2009</a>, p. 86. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEKappeler201963-17"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEKappeler201963_17-0">↑</a> <a href="#CITEREFKappeler2019">Kappeler, 2019</a>, p. 63. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEKappeler201970-75-18"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEKappeler201970-75_18-0">↑</a> <a href="#CITEREFKappeler2019">Kappeler, 2019</a>, p. 70-75. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMatveev2017-19"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMatveev2017_19-0">↑</a> <a href="#CITEREFMatveev2017">Matveev, 2017</a>. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEAlòs_i_Font202214-20"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEAlòs_i_Font202214_20-0">↑</a> <a href="#CITEREFAlòs_i_Font2022">Alòs i Font, 2022</a>, p. 14. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEAlòs_i_Font202214-15-21"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEAlòs_i_Font202214-15_21-0">↑</a> <a href="#CITEREFAlòs_i_Font2022">Alòs i Font, 2022</a>, p. 14-15. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEFomin2013-22"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEFomin2013_22-0">↑</a> <a href="#CITEREFFomin2013">Fomin, 2013</a>. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEKappeler2019113-23"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEKappeler2019113_23-0">↑</a> <a href="#CITEREFKappeler2019">Kappeler, 2019</a>, p. 113. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEAlòs_i_Font202215-16-24"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEAlòs_i_Font202215-16_24-0">↑</a> <a href="#CITEREFAlòs_i_Font2022">Alòs i Font, 2022</a>, p. 15-16. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEIzorkinArlanova2024[http://enc.cap.ru/?t=publ&lnk=500_Hıpar]-25"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEIzorkinArlanova2024[http://enc.cap.ru/?t=publ&lnk=500_Hıpar]_25-0">↑</a> <a href="#encicl">Izorkin i Arlanova, 2024</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://enc.cap.ru/?t=publ&lnk=500">Hıpar</a>. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEIzorkinUglëva2024[http://enc.cap.ru/?t=publ&lnk=3891_Periodičeskaja_pečatʹ]-26"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEIzorkinUglëva2024[http://enc.cap.ru/?t=publ&lnk=3891_Periodičeskaja_pečatʹ]_26-0">↑</a> <a href="#encicl">Izorkin i Uglëva, 2024</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://enc.cap.ru/?t=publ&lnk=3891">Periodičeskaja pečatʹ</a>. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEAlòs_i_Font202216-27"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEAlòs_i_Font202216_27-0">↑</a> <a href="#CITEREFAlòs_i_Font2022">Alòs i Font, 2022</a>, p. 16. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMartin2001-28"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMartin2001_28-0">↑</a> <a href="#CITEREFMartin2001">Martin, 2001</a>. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEKlement'ev2001108-29"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEKlement'ev2001108_29-0">↑</a> <a href="#klem2001-1">Klement'ev, 2001</a>, p. 108. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPetrov198028-30"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPetrov198028_30-0">↑</a> <a href="#CITEREFPetrov1980">Petrov, 1980</a>, p. 28. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEAlòs_i_Font202250-51-31"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEAlòs_i_Font202250-51_31-0">↑</a> <a href="#CITEREFAlòs_i_Font2022">Alòs i Font, 2022</a>, p. 50-51. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEAlòs_i_Font2016-32">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTEAlòs_i_Font2016_32-0">32,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEAlòs_i_Font2016_32-1">32,1</a> <a href="#alos-2016-ke">Alòs i Font, 2016</a>. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEAlòs_i_Font202225-28-33"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEAlòs_i_Font202225-28_33-0">↑</a> <a href="#CITEREFAlòs_i_Font2022">Alòs i Font, 2022</a>, p. 25-28. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEAlòs_i_Font201639-40-34"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEAlòs_i_Font201639-40_34-0">↑</a> <a href="#alos-2016-ke">Alòs i Font, 2016</a>, p. 39-40. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEAlòs_i_Font202228-29-35"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEAlòs_i_Font202228-29_35-0">↑</a> <a href="#CITEREFAlòs_i_Font2022">Alòs i Font, 2022</a>, p. 28-29. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEKoškin2013-36"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEKoškin2013_36-0">↑</a> <a href="#CITEREFKoškin2013">Koškin, 2013</a>. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEKlement'ev2001196-37"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEKlement'ev2001196_37-0">↑</a> <a href="#klem2001-2">Klement'ev, 2001</a>, p. 196. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEDolgova2020399-38">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTEDolgova2020399_38-0">38,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEDolgova2020399_38-1">38,1</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEDolgova2020399_38-2">38,2</a> <a href="#CITEREFDolgova2020">Dolgova, 2020</a>, p. 399. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEAlòs_i_Font2022-39"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEAlòs_i_Font2022_39-0">↑</a> <a href="#CITEREFAlòs_i_Font2022">Alòs i Font, 2022</a>. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEGorenburg2003106-40"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEGorenburg2003106_40-0">↑</a> <a href="#CITEREFGorenburg2003">Gorenburg, 2003</a>, p. 106. </li> <li id="cite_note-41"><a href="#cite_ref-41">↑</a> Çăvaş çĕlhine çĕrtes tata atalantaras ıytusem. Problemy vozroždenija i razvitija čuvašskogo jazyka. Xupaixkar: Çăvaş Republiki Aslă Sovet prezidiumĕ, 1993.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%C3%87%C4%83va%C5%9F+%C3%A7%C4%95lhine+%C3%A7%C4%95rtes+tata+atalantaras+%C4%B1ytusem.+Problemy+vozro%C5%BEdenija+i+razvitija+%C4%8Duva%C5%A1skogo+jazyka&rft.date=1993&rft.pub=%C3%87%C4%83va%C5%9F+Republiki+Asl%C4%83+Sovet+prezidium%C4%95&rft.place=Xupaixkar">  </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEAlòs_i_Font201534-42"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEAlòs_i_Font201534_42-0">↑</a> <a href="#CITEREFAlòs_i_Font2015">Alòs i Font, 2015</a>, p. 34. </li> <li id="cite_note-:0-43">↑ <a href="#cite_ref-:0_43-0">43,0</a> <a href="#cite_ref-:0_43-1">43,1</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.idelreal.org/a/27959525.html">Sudʹba zakrytogo Nacionalʹnogo liceja imeni G.Lebedeva v Čeboksarah nejasna</a>» (en rus). Idel.Realii, 02-09-2016. [Consulta: 27 octubre 2024]. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEAlòs_i_Font2017209-44"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEAlòs_i_Font2017209_44-0">↑</a> <a href="#alos-2017-lang">Alòs i Font, 2017</a>, p. 209. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEAlòs_i_Font2017209-210,_214-217-45"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEAlòs_i_Font2017209-210,_214-217_45-0">↑</a> <a href="#alos-2017-lang">Alòs i Font, 2017</a>, p. 209-210, 214-217. </li> <li id="cite_note-46"><a href="#cite_ref-46">↑</a> Boronat, Natàlia. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.ara.cat/internacional/Putin-ataca-llengues-cooficials_0_1934806544.html">Putin ataca les llengües cooficials</a>». Ara, 31-12-2017. [Consulta: 27 octubre 2024]. </li> <li id="cite_note-47"><a href="#cite_ref-47">↑</a> Bonet, Pilar. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://elpais.com/internacional/2017/12/17/actualidad/1513531367_995745.html">El Kremlin impone el ruso sobre el tártaro</a>» (en castellà). El País, 18-12-2017. [Consulta: 27 octubre 2024]. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEJankiewiczKnyagininaPrina2020-48"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEJankiewiczKnyagininaPrina2020_48-0">↑</a> <a href="#CITEREFJankiewiczKnyagininaPrina2020">Jankiewicz, Knyaginina i Prina, 2020</a>. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEAlòs_i_Font2017-49"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEAlòs_i_Font2017_49-0">↑</a> <a href="#alos-2017-rld">Alòs i Font, 2017</a>. </li> <li id="cite_note-50"><a href="#cite_ref-50">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.ntrk21.ru/%D0%B8%D1%81%D1%82%D0%BE%D1%80%D0%B8%D1%8F/">Istorija</a>» (en rus). Nacionalʹnaja teleradiokompanija Čuvašii. [Consulta: 27 octubre 2024]. </li> <li id="cite_note-51"><a href="#cite_ref-51">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.ntrk21.ru/%d0%bd%d0%b0%d1%86%d0%b8%d0%be%d0%bd%d0%b0%d0%bb%d1%8c%d0%bd%d0%be%d0%b5-%d1%82%d0%b5%d0%bb%d0%b5%d0%b2%d0%b8%d0%b4%d0%b5%d0%bd%d0%b8%d0%b5-%d1%87%d1%83%d0%b2%d0%b0%d1%88%d0%b8%d0%b8-%d1%87a/">Nacionalʹnoe televidenie Čuvašii «Çăvaş Ien»</a>» (en rus). Nacionalʹnaja teleradiokompanija Čuvašii. [Consulta: 27 octubre 2024]. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPetrov1980163-52">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTEPetrov1980163_52-0">52,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEPetrov1980163_52-1">52,1</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEPetrov1980163_52-2">52,2</a> <a href="#CITEREFPetrov1980">Petrov, 1980</a>, p. 163. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPetrov1980170-53"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPetrov1980170_53-0">↑</a> <a href="#CITEREFPetrov1980">Petrov, 1980</a>, p. 170. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEDolgova2020395-54"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEDolgova2020395_54-0">↑</a> <a href="#CITEREFDolgova2020">Dolgova, 2020</a>, p. 395. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPetrov1980162-55"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPetrov1980162_55-0">↑</a> <a href="#CITEREFPetrov1980">Petrov, 1980</a>, p. 162. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPetrov1980166-173-56"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPetrov1980166-173_56-0">↑</a> <a href="#CITEREFPetrov1980">Petrov, 1980</a>, p. 166-173. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPetrov1980172-57"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPetrov1980172_57-0">↑</a> <a href="#CITEREFPetrov1980">Petrov, 1980</a>, p. 172. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEAlòs_i_Font201636-58">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTEAlòs_i_Font201636_58-0">58,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEAlòs_i_Font201636_58-1">58,1</a> <a href="#alos-2016-ke">Alòs i Font, 2016</a>, p. 36. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEAlòs_i_Font201634-35-59"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEAlòs_i_Font201634-35_59-0">↑</a> <a href="#alos-2016-ke">Alòs i Font, 2016</a>, p. 34-35. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEJakovlev202138-60">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTEJakovlev202138_60-0">60,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEJakovlev202138_60-1">60,1</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEJakovlev202138_60-2">60,2</a> <a href="#CITEREFJakovlev2021">Jakovlev, 2021</a>, p. 38. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEAlòs_i_Font201635-61"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEAlòs_i_Font201635_61-0">↑</a> <a href="#alos-2016-ke">Alòs i Font, 2016</a>, p. 35. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEAlpatov200091-62">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTEAlpatov200091_62-0">62,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEAlpatov200091_62-1">62,1</a> <a href="#CITEREFAlpatov2000">Alpatov, 2000</a>, p. 91. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEDolgova2020396-63">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTEDolgova2020396_63-0">63,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEDolgova2020396_63-1">63,1</a> <a href="#CITEREFDolgova2020">Dolgova, 2020</a>, p. 396. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEAlòs_i_Font202250-64"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEAlòs_i_Font202250_64-0">↑</a> <a href="#CITEREFAlòs_i_Font2022">Alòs i Font, 2022</a>, p. 50. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEAndreev1973-65"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEAndreev1973_65-0">↑</a> <a href="#CITEREFAndreev1973">Andreev, 1973</a>. </li> <li id="cite_note-66"><a href="#cite_ref-66">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://wiki.apertium.org/wiki/%D0%9B%D0%B8%D1%82%D0%B5%D1%80%D0%B0%D1%82%D1%83%D1%80%D0%B0">Литература</a>». Apertium. [Consulta: 27 octubre 2024]. </li> <li id="cite_note-67"><a href="#cite_ref-67">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://wiki.apertium.org/wiki/%D0%9A%D0%BB%D0%B0%D1%81%D1%81">Класс</a>». Apertium. [Consulta: 27 octubre 2024]. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEVinogradovVinogradova2002-68">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTEVinogradovVinogradova2002_68-0">68,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEVinogradovVinogradova2002_68-1">68,1</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEVinogradovVinogradova2002_68-2">68,2</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEVinogradovVinogradova2002_68-3">68,3</a> <a href="#CITEREFVinogradovVinogradova2002">Vinogradov i Vinogradova, 2002</a>. </li> <li id="cite_note-:1-69">↑ <a href="#cite_ref-:1_69-0">69,0</a> <a href="#cite_ref-:1_69-1">69,1</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://minlang.iling-ran.ru/lang/chuvashskiy-yazyk">Čuvašskij jazyk</a>» (en rus). Malye jazyki Rossii. Institut de Lingüística de l'Acadèmia Russa de Ciències. [Consulta: 14 octubre 2024]. </li> <li id="cite_note-:2-70">↑ <a href="#cite_ref-:2_70-0">70,0</a> <a href="#cite_ref-:2_70-1">70,1</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://discoursereporting.huma-num.fr/corpus.html#chuvash">A narrative corpus of Chuvash</a>» (en anglès). Discourse Reporting Project. [Consulta: 14 octubre 2024]. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEİvanov2006-71"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEİvanov2006_71-0">↑</a> <a href="#CITEREFİvanov2006">İvanov, 2006</a>. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEAgyagási2022-72"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEAgyagási2022_72-0">↑</a> <a href="#CITEREFAgyagási2022">Agyagási, 2022</a>. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEKrueger200368-74">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTEKrueger200368_74-0">73,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEKrueger200368_74-1">73,1</a> <a href="#CITEREFKrueger2003">Krueger, 2003</a>, p. 68. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEJakovlev2020108-113-75"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEJakovlev2020108-113_75-0">↑</a> <a href="#CITEREFJakovlev2020">Jakovlev, 2020</a>, p. 108-113. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEJakovlev2020134-76"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEJakovlev2020134_76-0">↑</a> <a href="#CITEREFJakovlev2020">Jakovlev, 2020</a>, p. 134. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEJakovlev202141-77"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEJakovlev202141_77-0">↑</a> <a href="#CITEREFJakovlev2021">Jakovlev, 2021</a>, p. 41. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEJakovolev202121-78">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTEJakovolev202121_78-0">77,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEJakovolev202121_78-1">77,1</a> <a href="#CITEREFJakovolev2021">Jakovolev, 2021</a>, p. 21. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEClark2006435-79"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEClark2006435_79-0">↑</a> <a href="#CITEREFClark2006">Clark, 2006</a>, p. 435. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESavelyev2020450-80"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESavelyev2020450_80-0">↑</a> <a href="#CITEREFSavelyev2020">Savelyev, 2020</a>, p. 450. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEJakovlev2020103-108,_133-135-81"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEJakovlev2020103-108,_133-135_81-0">↑</a> <a href="#CITEREFJakovlev2020">Jakovlev, 2020</a>, p. 103-108, 133-135. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESavelyev2020451-82"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESavelyev2020451_82-0">↑</a> <a href="#CITEREFSavelyev2020">Savelyev, 2020</a>, p. 451. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEKrueger2003143-83"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEKrueger2003143_83-0">↑</a> <a href="#CITEREFKrueger2003">Krueger, 2003</a>, p. 143. </li> <li id="cite_note-84"><a href="#cite_ref-84">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://wiki.apertium.org/wiki/%D0%9A%D3%97%D0%BD%D0%B5%D0%BA%D0%B5">Кӗнеке</a>». Apertium. [Consulta: 17 octubre 2024]. </li> <li id="cite_note-85"><a href="#cite_ref-85">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://wiki.apertium.org/wiki/%D0%A3%D1%80%D0%B0%D0%BC">Урам</a>». Apertium. [Consulta: 17 octubre 2024]. </li> <li id="cite_note-86"><a href="#cite_ref-86">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://wiki.apertium.org/wiki/%D0%90%D1%82%D1%82%D0%B5">Атте</a>». Apertium. [Consulta: 17 octubre 2024]. </li> <li id="cite_note-87"><a href="#cite_ref-87">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://wiki.apertium.org/wiki/%D0%90%D0%BD%D0%BD%D0%B5">Анне</a>». Apertium. [Consulta: 17 octubre 2024]. </li> <li id="cite_note-88"><a href="#cite_ref-88">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://wiki.apertium.org/wiki/%D0%9A%D1%83%D0%BA%D3%91%D0%BB%D1%8C">Кукӑль</a>». Apertium. [Consulta: 17 octubre 2024]. </li> <li id="cite_note-89"><a href="#cite_ref-89">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://wiki.apertium.org/wiki/%D0%A1%D1%83%D0%BF%D3%91%D0%BD%D1%8C">Супӑнь</a>». Apertium. [Consulta: 17 octubre 2024]. </li> <li id="cite_note-Ref-90"><a href="#cite_ref-Ref_90-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://wiki.apertium.org/wiki/%D0%98%D0%BD%D1%84%D0%BE%D1%80%D0%BC%D0%B0%D1%86%D0%B8">Информаци</a>». Apertium. [Consulta: 17 octubre 2024]. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEKrueger2003182-91"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEKrueger2003182_91-0">↑</a> <a href="#CITEREFKrueger2003">Krueger, 2003</a>, p. 182. </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2>[<a href="/w/index.php?title=Txuvaix&action=edit&section=24" title="Modifica la secció: Bibliografia">modifica</a>]</div> <ul><li>Agyagási, Klára «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://dergipark.org.tr/tr/download/article-file/2372146">Çuvaşça</a>» (en turc). İdil-Ural Araştırmaları Dergisi, 4(1), 2022, pàg. 133-160 [Consulta: 20 octubre 2024].</li> <li>Alòs i Font, Hèctor. Prepodavanie čuvašskogo jazyka i problema jazykovogo povedenija roditelej (en rus). Xupaixkar: Čuvašskij gosudarstvennyj institut gumanitarnyh nauk, 2015.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Prepodavanie+%C4%8Duva%C5%A1skogo+jazyka+i+problema+jazykovogo+povedenija+roditelej&rft.aulast=Al%C3%B2s+i+Font&rft.aufirst=H%C3%A8ctor&rft.date=2015&rft.pub=%C4%8Cuva%C5%A1skij+gosudarstvennyj+institut+gumanitarnyh+nauk&rft.place=Xupaixkar"> </li> <li>Alòs i Font, Hèctor «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.raco.cat/index.php/KatalunaEsperantisto/article/view/318779">L'ortografia txuvaixa en els anys vint i trenta: un exemple dels canvis en la política lingüística soviètica i les seves conseqüències</a>». Kataluna Esperantisto, 336, 2016, pàg. 24-46.</li> <li>Alòs i Font, Hèctor «Školʹnaja uspevaemostʹ dvujazyčnyh detej (analiz opyta proektnyh klassov g. Čeboksary)» (en rus). Vestnik Čuvašskogo gosudarstvennogo pedagogičeskogo universiteta im. I.Ja. Jakovleva, 89, 1, 2016, pàg. 3-12.</li> <li>Alòs i Font, Hèctor «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://eapc-rld.blog.gencat.cat/2017/06/08/les-consequencies-de-les-politiques-linguistiques-sovietica-i-russa-lexemple-txuvaix-hector-alos-i-font/">Les conseqüències de les polítiques lingüístiques soviètica i russa: l’exemple txuvaix</a>». RLD blog, 08-06-2017 [Consulta: 27 octubre 2024].</li> <li>Alòs i Font, Hèctor «Situacija s čuvašskim jazykom v obrazovatelʹnoj sisteme Čuvašskoj Respubliki» (en rus). Mnogojazyčie v Volgo-Uralʹskom regione: Aktualʹnaja jazykovaja politika i jazykovaja situacija. Peter Lang [Frankfurt am Main], 2017, pàg. 199-220.</li> <li>Alòs i Font, Hèctor. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/182832">Els canvis de la llengua d’ensenyament en el sistema escolar soviètic durant el període de Khrusxov: el cas de la República Autònoma Socialista Soviètica Txuvaixa</a> (Tesi). Universitat de Barcelona ; Universitat Oberta de Catalunya, 2022.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Els+canvis+de+la+llengua+d%E2%80%99ensenyament+en+el+sistema+escolar+sovi%C3%A8tic+durant+el+per%C3%ADode+de+Khrusxov%3A+el+cas+de+la+Rep%C3%BAblica+Aut%C3%B2noma+Socialista+Sovi%C3%A8tica+Txuvaixa&rft.aulast=Al%C3%B2s+i+Font&rft.aufirst=H%C3%A8ctor&rft.date=2022&rft_id=http%3A%2F%2Fdiposit.ub.edu%2Fdspace%2Fhandle%2F2445%2F182832"> </li> <li>Alòs i Font, Hèctor «Dinamika demografii čuvašskogo jazyka na osnove vserossijskih perepisej naselenija (2002–2021 gg.)» (en rus). Ètničeskaja kulʹtura, vol. 5, núm. 1, 2023, pàg. 15-27. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.31483%2Fr-105649">10.31483/r-105649</a>.</li> <li>Alpatov, Vladimir Mihajlovič. 150 jazykov i politika: 1917-2000 (en rus). Moscou: Kaft+, Institut vostokovedenija RAN, 2000. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/5_89282_158_7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/5 89282 158 7">ISBN 5 89282 158 7</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=150+jazykov+i+politika%3A+1917-2000&rft.aulast=Alpatov&rft.aufirst=Vladimir+Mihajlovi%C4%8D&rft.date=2000&rft.pub=Kaft%2B%2C+Institut+vostokovedenija+RAN&rft.place=Moscou&rft.isbn=5 89282 158 7"> </li> <li>Andreev, Ivan Andreevič «Orfografija čuvašskogo jazyka» (en rus). Orfografii tjurkskix literaturnyx jazykov SSSR. Nauka [Moscou], 1973, pàg. 270-284.</li> <li>Andreev, Ivan Andreevič. Učebnik čuvašskogo jazyka dlja russkih (en rus). Xupaixkar: Čuvašskoe knižnoe izdatelʹstvo, 1992. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/5-7670-0626-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/5-7670-0626-1">ISBN 5-7670-0626-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=U%C4%8Debnik+%C4%8Duva%C5%A1skogo+jazyka+dlja+russkih&rft.aulast=Andreev&rft.aufirst=Ivan+Andreevi%C4%8D&rft.date=1992&rft.pub=%C4%8Cuva%C5%A1skoe+kni%C5%BEnoe+izdatel%CA%B9stvo&rft.place=Xupaixkar&rft.isbn=5-7670-0626-1"> </li> <li>Baskakov, A. N.; Nasyrova, O. D. «Jazykovye situacii v tjurkojazyčnyh respublikah Rossijskoj Federacii (kratkij sociolingvističeskij očerk)» (en rus). Jazyki Rossijskoj Federacii i novogo zarubežʹja. Status i funkcii. URSS [Moscou], 2000, pàg. 34-129.</li> <li>Clark, Larry «Chuvash» (en anglès). The Turkic Languages. Routledge [Oxon], 2006, pàg. 434-452.</li> <li> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://enc.cap.ru/">Čuvašskaja ènciklopedija</a> (en rus). Čuvašskij gosudarstvennyj institut gumanitarnyh nauk.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%C4%8Cuva%C5%A1skaja+%C3%A8nciklopedija&rft.pub=%C4%8Cuva%C5%A1skij+gosudarstvennyj+institut+gumanitarnyh+nauk&rft_id=http%3A%2F%2Fenc.cap.ru%2F"> </li> <li>Dolgova, Alevtina «Čuvašskaja avtonomija i razvitie literaturnogo čuvašskogo jazyka i jazykoznanija v 1920–1930-e gody» (en rus). Istoričeskij opyt naciestroitelstva i razvitija nacionalʹnoj gosudarstvennosti čuvašskogo naroda. Čuvašskij gosudarstvennyj institut gumanitarnyh nauk [Xupaixkar], 2020, pàg. 390-401.</li> <li>Fomin, Èduard V. Čuvašskaâ kniga XVIII – načala XX vv. = XVIII – XX ĕmĕr puślamăşĕnçi çăvaş kĕneki (en txuvaix i rus). Xupaixkar: Pegas, 2013.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%C4%8Cuva%C5%A1ska%C3%A2+kniga+XVIII+%E2%80%93+na%C4%8Dala+XX+vv.+%3D+XVIII+%E2%80%93+XX+%C4%95m%C4%95r+pu%C5%9Blam%C4%83%C5%9F%C4%95n%C3%A7i+%C3%A7%C4%83va%C5%9F+k%C4%95neki&rft.aulast=Fomin&rft.aufirst=%C3%88duard+V.&rft.date=2013&rft.pub=Pegas&rft.place=Xupaixkar"> </li> <li>Gorenburg, Dmitry P. Minority Ethinic Mobilization in the Russian Federation. Cambridge: Cambridge University Press, 2003. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0521818079" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0521818079">ISBN 0521818079</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Minority+Ethinic+Mobilization+in+the+Russian+Federation&rft.aulast=Gorenburg&rft.aufirst=Dmitry+P.&rft.date=2003&rft.pub=Cambridge+University+Press&rft.place=Cambridge&rft.isbn=0521818079"> </li> <li>İvanov, Konstantin. A cura d'Emine Yılmaz. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.nbchr.ru/virt_ivanov/pdf/narspi/012.pdf">Narspi</a> (en txuvaix i turc). Traducció: Emine Yılmaz. Ankara: Hazırlayan, 2006. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/975-16-1904-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/975-16-1904-1">ISBN 975-16-1904-1</a> [Consulta: 20 octubre 2024].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Narspi&rft.aulast=%C4%B0vanov&rft.aufirst=Konstantin&rft.date=2006&rft.pub=Haz%C4%B1rlayan&rft.place=Ankara&rft.isbn=975-16-1904-1&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.nbchr.ru%2Fvirt_ivanov%2Fpdf%2Fnarspi%2F012.pdf"> </li> <li> Ivanov, Vitalij Petrovič (ed.). Čuvaši. Istorija i kulʹtura. Tom I (en rus). Xupaixkar: Čuvašskoe knižnoe izdatelʹstvo, 2009. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-5-7670-1699-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-5-7670-1699-0">ISBN 978-5-7670-1699-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%C4%8Cuva%C5%A1i.+Istorija+i+kul%CA%B9tura.+Tom+I&rft.date=2009&rft.pub=%C4%8Cuva%C5%A1skoe+kni%C5%BEnoe+izdatel%CA%B9stvo&rft.place=Xupaixkar&rft.isbn=978-5-7670-1699-0"> </li> <li>Jakovlev, Petr Jakovlevič. Fonetika i fonologija čuvašskogo jazyka (en rus). Xupaixkar: Čuvašskij gosudarstvennyj institut gumanitarnyh nauk, 2020. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9785876772558" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9785876772558">ISBN 9785876772558</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Fonetika+i+fonologija+%C4%8Duva%C5%A1skogo+jazyka&rft.aulast=Jakovlev&rft.aufirst=Petr+Jakovlevi%C4%8D&rft.date=2020&rft.pub=%C4%8Cuva%C5%A1skij+gosudarstvennyj+institut+gumanitarnyh+nauk&rft.place=Xupaixkar&rft.isbn=9785876772558"> </li> <li>Jakovlev, Petr Jakovlevič. Dvujazyčie i čuvašskaja fonetika: puti rešenija teoretičeskih i praktičeskih problem (en rus). Xupaixkar: Čuvašskij gosudarstvennyj institut gumanitarnyh nauk, 2021 (Naučnye doklady).<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Dvujazy%C4%8Die+i+%C4%8Duva%C5%A1skaja+fonetika%3A+puti+re%C5%A1enija+teoreti%C4%8Deskih+i+prakti%C4%8Deskih+problem&rft.aulast=Jakovlev&rft.aufirst=Petr+Jakovlevi%C4%8D&rft.date=2021&rft.pub=%C4%8Cuva%C5%A1skij+gosudarstvennyj+institut+gumanitarnyh+nauk&rft.place=Xupaixkar&rft.series=Nau%C4%8Dnye+doklady"> </li> <li>Jankiewicz, Szymon; Knyaginina, Nadezhda; Prina, Federica «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://brill.com/view/journals/rela/45/1/article-p59_59.xml?language=en">Linguistic Rights and Education in the Republics of the Russian Federation: Towards Unity through Uniformity</a>» (en anglès). Review of Central and East European Law, 45, 1, 2020, pàg. 59–91. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1163%2F15730352-bja10003">10.1163/15730352-bja10003</a>.</li> <li>Johanson, Lars «The classification of the Turkic languages» (en anglès). The Oxford Guide to the Transeurasian Languages. Oxford University Press [Oxford], 2020, pàg. 105-114.</li> <li>Kappeler, Andreas. Čuvaši. Narod v teni istorii (en rus). Xupaixkar: ČKI RUK, 2019. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-5-4339-0063-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-5-4339-0063-9">ISBN 978-5-4339-0063-9</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%C4%8Cuva%C5%A1i.+Narod+v+teni+istorii&rft.aulast=Kappeler&rft.aufirst=Andreas&rft.date=2019&rft.pub=%C4%8CKI+RUK&rft.place=Xupaixkar&rft.isbn=978-5-4339-0063-9"> </li> <li>Klement'ev, Vladimir Nikolaevič «Period novoj èkonomičeskoj politiki» (en rus). Istorija Čuvašii novejšego vremeni. Kniga 1: 1917-1945. Čuvašskij gosudarstvennyj institut gumanitarnyh nauk [Xupaixkar], 2001, pàg. 82-142.</li> <li>Klement'ev, Vladimir Nikolaevič «V 30-e gody» (en rus). Istorija Čuvašii novejšego vremeni. Kniga 1: 1917-1945. Čuvašskij gosudarstvennyj institut gumanitarnyh nauk [Xupaixkar], 2001, pàg. 143-213.</li> <li>Koškin, V. P.. V tragičeskie gody: repressirovannye čuvašskie pisateli, žurnalisty i učenye (en rus). Xupaixkar: Čuvašskoe knižnoe izdatelʹstvo, 2013.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=V+tragi%C4%8Deskie+gody%3A+repressirovannye+%C4%8Duva%C5%A1skie+pisateli%2C+%C5%BEurnalisty+i+u%C4%8Denye&rft.aulast=Ko%C5%A1kin&rft.aufirst=V.+P.&rft.date=2013&rft.pub=%C4%8Cuva%C5%A1skoe+kni%C5%BEnoe+izdatel%CA%B9stvo&rft.place=Xupaixkar"> </li> <li>Krueger, John R. The structure of the Turkic languages (en anglès). Reimpr. Londres: RoutledgeCurzon, 2003 (Uralic and Altaic Series). <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-7007-0380-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-7007-0380-7">ISBN 978-0-7007-0380-7</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+structure+of+the+Turkic+languages&rft.aulast=Krueger&rft.aufirst=John+R.&rft.date=2003&rft.edition=Reimpr&rft.pub=RoutledgeCurzon&rft.place=Londres&rft.series=Uralic+and+Altaic+Series&rft.isbn=978-0-7007-0380-7"> </li> <li>Martin, Terry. The affirmative action empire: nations and nationalism in the Soviet Union, 1923-1939. Ithaka: Cornell University Press, 2001. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-8014-8677-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-8014-8677-7">ISBN 978-0-8014-8677-7</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+affirmative+action+empire%3A+nations+and+nationalism+in+the+Soviet+Union%2C+1923-1939&rft.aulast=Martin&rft.aufirst=Terry&rft.date=2001&rft.pub=Cornell+University+Press&rft.place=Ithaka&rft.isbn=978-0-8014-8677-7"> </li> <li>Matveev, Georgi Borisovič «Narodnye verovanija». Čuvaši. Nauka [Moscou], 2017, pàg. 388-412.</li> <li>Mudrak, Oleg A. Istoričeskie sootvetstvija čuvašskih i tjurkskih glasnyh (en rus). Moscou: Institut vostokovedenija, 1993.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Istori%C4%8Deskie+sootvetstvija+%C4%8Duva%C5%A1skih+i+tjurkskih+glasnyh&rft.aulast=Mudrak&rft.aufirst=Oleg+A.&rft.date=1993&rft.pub=Institut+vostokovedenija&rft.place=Moscou"> </li> <li>Petrov, Nikolaj Petrovič. Čuvašskij jazyk v sovetskuju èpohu: razvitie socialʹnyh funkcij i literaturnyh norm (en rus). Xupaixkar: Čuvašskoe knižnoe izdatelʹstvo, 1980.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%C4%8Cuva%C5%A1skij+jazyk+v+sovetskuju+%C3%A8pohu%3A+razvitie+social%CA%B9nyh+funkcij+i+literaturnyh+norm&rft.aulast=Petrov&rft.aufirst=Nikolaj+Petrovi%C4%8D&rft.date=1980&rft.pub=%C4%8Cuva%C5%A1skoe+kni%C5%BEnoe+izdatel%CA%B9stvo&rft.place=Xupaixkar"> </li> <li>Róna-Tas, András. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.academia.edu/10108012/Erasmus_Mundus_Intensive_Program_Turkic_languages_and_cultures_in_Europe_TLCE_Nutshell_Chuvash">Nutshell Chuvash</a> (en anglès). Erasmus Mundus Intensive Program Turkic languages and cultures in Europe (TLCE), 2007 [Consulta: 17 novembre 2024].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Nutshell+Chuvash&rft.aulast=R%C3%B3na-Tas&rft.aufirst=Andr%C3%A1s&rft.date=2007&rft.pub=Erasmus+Mundus+Intensive+Program+Turkic+languages+and+cultures+in+Europe+%28TLCE%29&rft_id=https%3A%2F%2Fwww.academia.edu%2F10108012%2FErasmus_Mundus_Intensive_Program_Turkic_languages_and_cultures_in_Europe_TLCE_Nutshell_Chuvash"> </li> <li>Savelyev, Alexander «K utočneniju scenarija čuvašsko-marijskih kontaktov» (en rus). Jazykovye kontakty narodov Povolž'ja i Urala. Izdatelʹstvo Čuvašskogo universiteta [Xupaixkar], 2018, pàg. 95-104.</li> <li>Savelyev, Alexander «Chuvash and the Bulgharic Languages» (en anglès). The Oxford Guide to the Transeurasian Languages. Oxford University Press [Oxford], 2020, pàg. 446-464.</li> <li>Sergeev, Leonid Ivanovič; Andreeva, Evlokija Aleksandrovna; Kotleev, Vitalij Ivanovič. Çăvaş çĕlhi (en txuvaix). Xupaixkar: Çăvaş kĕneke izdatel'stvi, 2012. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-5-7670-1930-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-5-7670-1930-4">ISBN 978-5-7670-1930-4</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%C3%87%C4%83va%C5%9F+%C3%A7%C4%95lhi&rft.aulast=Sergeev&rft.aufirst=Leonid+Ivanovi%C4%8D&rft.date=2012&rft.pub=%C3%87%C4%83va%C5%9F+k%C4%95neke+izdatel%27stvi&rft.place=Xupaixkar&rft.isbn=978-5-7670-1930-4"> </li> <li>Sergeev, Vitalij Ivanovič. Morfologija čuvašskogo jayzka: slovoizmenenie, formoizmenenie i formoobrazovanie (en rus). Xupaixkar: Čuvašskij gosudarstvennyj institut gumanitarnyh nauk, 2017. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-5-87677-229-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-5-87677-229-9">ISBN 978-5-87677-229-9</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Morfologija+%C4%8Duva%C5%A1skogo+jayzka%3A+slovoizmenenie%2C+formoizmenenie+i+formoobrazovanie&rft.aulast=Sergeev&rft.aufirst=Vitalij+Ivanovi%C4%8D&rft.date=2017&rft.pub=%C4%8Cuva%C5%A1skij+gosudarstvennyj+institut+gumanitarnyh+nauk&rft.place=Xupaixkar&rft.isbn=978-5-87677-229-9"> </li> <li>Vinogradov, Jurij Mihajlovič; Vinogradova, Galina Maksimovna. Orfografi slovarĕ (en txuvaix). Xupaixkar: Çăvaş Respublikin vĕrentü instituçĕn redaktsipe izdatelʹstvo payĕ, 2002.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Orfografi+slovar%C4%95&rft.aulast=Vinogradov&rft.aufirst=Jurij+Mihajlovi%C4%8D&rft.date=2002&rft.pub=%C3%87%C4%83va%C5%9F+Respublikin+v%C4%95rent%C3%BC+institu%C3%A7%C4%95n+redaktsipe+izdatel%CA%B9stvo+pay%C4%95&rft.place=Xupaixkar"> </li></ul> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33663753">.mw-parser-output .side-box{margin:4px 0;box-sizing:border-box;border:1px solid #aaa;font-size:88%;line-height:1.25em;background-color:#f9f9f9;display:flow-root}.mw-parser-output .side-box-abovebelow,.mw-parser-output .side-box-text{padding:0.25em 0.9em}.mw-parser-output .side-box-image{padding:2px 0 2px 0.9em;text-align:center}.mw-parser-output .side-box-imageright{padding:2px 0.9em 2px 0;text-align:center}@media(min-width:500px){.mw-parser-output .side-box-flex{display:flex;align-items:center}.mw-parser-output .side-box-text{flex:1;min-width:0}}@media(min-width:720px){.mw-parser-output .side-box{width:238px}.mw-parser-output .side-box-right{clear:right;float:right;margin-left:1em}.mw-parser-output .side-box-left{margin-right:1em}.mw-parser-output .side-box-center{clear:both;margin:auto}}</style><div class="side-box metadata side-box-right plainlinks"> <div class="side-box-flex"> <div class="side-box-image"><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/30px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="30" height="40" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/45px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/59px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></div> <div class="side-box-text plainlist">A <a class="external text" href="https://commons.wikimedia.org/wiki/P%C3%A0gina_principal?uselang=ca">Wikimedia Commons</a> hi ha contingut multimèdia relatiu a: <a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Chuvash_language" class="extiw" title="commons:Category:Chuvash language">Txuvaix</a></div></div> </div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33663753"><div class="side-box metadata side-box-right plainlinks"> <div class="side-box-flex"> <div class="side-box-image"><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/80/Wikipedia-logo-v2.svg/40px-Wikipedia-logo-v2.svg.png" decoding="async" width="40" height="37" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/80/Wikipedia-logo-v2.svg/60px-Wikipedia-logo-v2.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/80/Wikipedia-logo-v2.svg/80px-Wikipedia-logo-v2.svg.png 2x" data-file-width="103" data-file-height="94" /></div> <div class="side-box-text plainlist">Hi ha una <a href="https://cv.wikipedia.org/wiki/" class="extiw" title="cv:">edició en txuvaix</a> de la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia" title="Viquipèdia">Viquipèdia</a></div></div> </div> <table class="toccolours" style="clear:both; border:1px solid #888; width:98%; margin:1em auto;" cellpadding="2"> <tbody><tr> <td width="85%" colspan="4" bgcolor="#ccccff" align="center"><div style="float:right;margin-right:8px;"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><a href="/wiki/Plantilla:Llenguesturques" title="Plantilla:Llenguesturques"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></li></ul></div></div> <a href="/wiki/Lleng%C3%BCes_turqueses" class="mw-redirect" title="Llengües turqueses">Llengües turqueses</a> </td></tr> <tr> <td valign="bottom" colspan="2" style="font-size:90%;text-align:center">Turquès occidental </td></tr> <tr> <td width="20%" valign="top">Ogur </td> <td width="75%" style="font-size:90%"><a href="/w/index.php?title=B%C3%B3lgar_(llengua)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bólgar (llengua) (encara no existeix)">Bólgar</a>† | <a href="/wiki/H%C3%BAnnic" title="Húnnic">Húnnic</a>† | <a href="/wiki/Kh%C3%A0zar" title="Khàzar">Khàzar</a>† | <a class="mw-selflink selflink">Txuvaix</a> </td></tr> <tr> <td width="20%" valign="top"><a href="/wiki/Lleng%C3%BCes_oguz" title="Llengües oguz">Oguz</a> </td> <td width="75%" style="font-size:90%"><a href="/wiki/Afxar_(llengua)" title="Afxar (llengua)">Afxar</a> | <a href="/wiki/%C3%80zeri" title="Àzeri">Àzeri</a> | <a href="/wiki/Gaga%C3%BAs" title="Gagaús">Gagaús</a> | <a href="/wiki/Petxeneg" class="mw-redirect" title="Petxeneg">Petxeneg</a>† | <a href="/wiki/Qaixqai" title="Qaixqai">Qaixqai</a> | <a href="/w/index.php?title=Llengua_salar&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llengua salar (encara no existeix)">Salar</a> | <a href="/wiki/T%C3%A0tar_de_Crimea" title="Tàtar de Crimea">Tàtar de Crimea</a>¹ | <a href="/wiki/Turc" title="Turc">Turc</a> | <a href="/wiki/Turc_de_Khorasan" title="Turc de Khorasan">Turc de Khorasan</a> | <a href="/wiki/Turc_otom%C3%A0" title="Turc otomà">Turc otomà</a>† | <a href="/wiki/Turcman" title="Turcman">Turcman</a> | <a href="/w/index.php?title=Urum&action=edit&redlink=1" class="new" title="Urum (encara no existeix)">Urum</a>¹ </td></tr> <tr> <td width="20%" valign="top">Karluk </td> <td width="75%" style="font-size:90%"><a href="/w/index.php?title=Idioma_aini&action=edit&redlink=1" class="new" title="Idioma aini (encara no existeix)">Aini</a>² | <a href="/w/index.php?title=Turc_d%27Ili&action=edit&redlink=1" class="new" title="Turc d'Ili (encara no existeix)">Turc d'Ili</a> | <a href="/wiki/Lop" title="Lop">Lop</a> | <a href="/wiki/Llengua_txagatai" title="Llengua txagatai">Txagatai</a>† | <a href="/wiki/Uigur" title="Uigur">Uigur</a> | <a href="/wiki/Uzbek" title="Uzbek">Uzbek</a> </td></tr> <tr> <td width="20%" valign="top"><a href="/wiki/Lleng%C3%BCes_kiptxak" title="Llengües kiptxak">Kiptxak</a> </td> <td width="75%" style="font-size:90%"><a href="/w/index.php?title=Dialecte_baraba&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dialecte baraba (encara no existeix)">Baraba</a> | <a href="/wiki/Baixkir" title="Baixkir">Baixkir</a> | <a href="/wiki/Cum%C3%A0" class="mw-redirect" title="Cumà">Cumà</a>† | <a href="/wiki/Karatxai-balkar" title="Karatxai-balkar">Karatxai-balkar</a> | <a href="/wiki/Kara%C3%AFm" title="Karaïm">Karaïm</a> | <a href="/wiki/Karakalpak" title="Karakalpak">Karakalpak</a> | <a href="/wiki/Kazakh" title="Kazakh">Kazakh</a> | <a href="/wiki/Kiptxak" title="Kiptxak">Kiptxak</a>† | <a href="/w/index.php?title=Krimtxak&action=edit&redlink=1" class="new" title="Krimtxak (encara no existeix)">Krimtxak</a> | <a href="/wiki/Kumyk" title="Kumyk">Kumyk</a> | <a href="/wiki/Nogai" title="Nogai">Nogai</a> | <a href="/wiki/T%C3%A0tar" title="Tàtar">Tàtar</a> | <a href="/wiki/T%C3%A0tar_de_Crimea" title="Tàtar de Crimea">Tàtar de Crimea</a>¹ | <a href="/w/index.php?title=Urum&action=edit&redlink=1" class="new" title="Urum (encara no existeix)">Urum</a>¹ </td></tr> <tr> <td valign="bottom" colspan="2" style="font-size:90%;text-align:center">Turquès oriental </td></tr> <tr> <td width="20%" valign="top">Kirguís-<a href="/wiki/Lleng%C3%BCes_kiptxak" title="Llengües kiptxak">Kiptxak</a> </td> <td width="75%" style="font-size:90%"><a href="/wiki/Llengua_altai" title="Llengua altai">Altai</a> | <a href="/wiki/Kirgu%C3%ADs" title="Kirguís">Kirguís</a> </td></tr> <tr> <td width="20%" valign="top">Argu </td> <td width="75%" style="font-size:90%"><a href="/wiki/Khalaj" title="Khalaj">Khalaj</a> </td></tr> <tr> <td width="20%" valign="top">Siberià </td> <td width="75%" style="font-size:90%"><a href="/w/index.php?title=Altai_septentrional&action=edit&redlink=1" class="new" title="Altai septentrional (encara no existeix)">Altai septentrional</a> | <a href="/wiki/Txulim" title="Txulim">Txulim</a> | <a href="/wiki/Dolgan" title="Dolgan">Dolgan</a> | <a href="/w/index.php?title=Fuy%C3%BC_G%C3%AFrg%C3%AFs&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fuyü Gïrgïs (encara no existeix)">Fuyü Gïrgïs</a> | <a href="/wiki/Iacut" title="Iacut">Sakhà / iacut</a> | <a href="/wiki/Khak%C3%A0s" title="Khakàs">Khakàs</a> | <a href="/wiki/Shor" title="Shor">Shor</a> | <a href="/w/index.php?title=Tofa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tofa (encara no existeix)">Tofa</a> | <a href="/wiki/Tuvini%C3%A0" title="Tuvinià">Tuvinià</a> | <a href="/w/index.php?title=Iugur_occidental&action=edit&redlink=1" class="new" title="Iugur occidental (encara no existeix)">Iugur occidental</a> </td></tr> <tr> <td valign="bottom" colspan="2" style="font-size:90%;text-align:center"><a href="/w/index.php?title=Turc_antic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Turc antic (encara no existeix)">Turc antic</a>† </td></tr> <tr> <td colspan="2" style="font-size:85%;text-align:center">Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † <a href="/wiki/Llengua_morta" title="Llengua morta">Extingida</a> </td></tr></tbody></table> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://d-nb.info/gnd/4061109-7">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=ph915892&CON_LNG=ENG">1</a>)</li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Txuvaix&oldid=34288938">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Txuvaix&oldid=34288938</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categories</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Lleng%C3%BCes_turqueses" title="Categoria:Llengües turqueses">Llengües turqueses</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Lleng%C3%BCes_de_R%C3%BAssia" title="Categoria:Llengües de Rússia">Llengües de Rússia</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Lleng%C3%BCes_amena%C3%A7ades_d%27Europa" title="Categoria:Llengües amenaçades d'Europa">Llengües amenaçades d'Europa</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 27 nov 2024 a les 20:06.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>. </li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Txuvaix&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-6b8d669998-bvjst","wgBackendResponseTime":197,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"0.753","walltime":"1.041","ppvisitednodes":{"value":17040,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":113021,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":27721,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":12,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":1,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":1,"limit":20},"unstrip-size":{"value":53907,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":3,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 854.082 1 -total"," 38.40% 327.995 1 Plantilla:Infotaula_llengua"," 37.65% 321.565 1 Plantilla:Infotaula"," 13.36% 114.081 2 Plantilla:Referències"," 13.34% 113.943 90 Plantilla:Sfn"," 10.28% 87.763 21 Plantilla:Ref-llibre"," 9.02% 77.072 18 Plantilla:Ref-web"," 6.73% 57.457 17 Plantilla:Ref-publicació"," 5.72% 48.818 1 Plantilla:If_empty"," 5.70% 48.694 1 Plantilla:Commonscat"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.278","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":3517491,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-api-ext.eqiad.main-6884bc9599-qsn7w","timestamp":"20241127190650","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Txuvaix","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Txuvaix","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q33348","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q33348","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2003-11-24T13:08:15Z","dateModified":"2024-11-27T19:06:46Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/9\/95\/Chuvash_language_in_the_Russian_Empire_%281897%29.svg","headline":"llengua"}</script> </body> </html>