CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Renaixement - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"dca20fa5-701c-4b65-beda-40fb359e872e","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Renaixement","wgTitle":"Renaixement","wgCurRevisionId":34225723,"wgRevisionId":34225723,"wgArticleId":19336,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb referències puntuals demanades","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","1.000 articles fonamentals","Història i geografia (Els 1000 de META)","Control d'autoritats","Renaixement"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Renaixement","wgRelevantArticleId":19336,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[], "wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":60000,"wgRelatedArticlesCompat":[],"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q4692","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles": "ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init", "ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.5"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/22/Da_Vinci_Vitruve_Luc_Viatour.jpg/1200px-Da_Vinci_Vitruve_Luc_Viatour.jpg"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="1632"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/22/Da_Vinci_Vitruve_Luc_Viatour.jpg/800px-Da_Vinci_Vitruve_Luc_Viatour.jpg"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="1088"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/22/Da_Vinci_Vitruve_Luc_Viatour.jpg/640px-Da_Vinci_Vitruve_Luc_Viatour.jpg"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="870"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Renaixement - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Renaixement"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Renaixement&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Renaixement"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Renaixement rootpage-Renaixement skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Renaixement" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Renaixement" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Renaixement" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Renaixement" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Entorn_històric" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Entorn_històric"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Entorn històric</span> </div> </a> <ul id="toc-Entorn_històric-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Tòpics_del_Renaixement" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Tòpics_del_Renaixement"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>Tòpics del Renaixement</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Tòpics_del_Renaixement-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Tòpics del Renaixement</span> </button> <ul id="toc-Tòpics_del_Renaixement-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Carpe_diem" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Carpe_diem"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.1</span> <span>Carpe diem</span> </div> </a> <ul id="toc-Carpe_diem-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Beatus_ille" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Beatus_ille"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.2</span> <span>Beatus ille</span> </div> </a> <ul id="toc-Beatus_ille-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-El_pensament_humanista" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#El_pensament_humanista"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>El pensament humanista</span> </div> </a> <ul id="toc-El_pensament_humanista-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_ciència_moderna" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#La_ciència_moderna"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>La ciència moderna</span> </div> </a> <ul id="toc-La_ciència_moderna-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-L'art_renaixentista_italià" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#L'art_renaixentista_italià"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>L'art renaixentista italià</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-L'art_renaixentista_italià-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció L'art renaixentista italià</span> </button> <ul id="toc-L'art_renaixentista_italià-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Els_Estats_italians_com_a_bressol_del_Renaixement" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Els_Estats_italians_com_a_bressol_del_Renaixement"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.1</span> <span>Els Estats italians com a bressol del Renaixement</span> </div> </a> <ul id="toc-Els_Estats_italians_com_a_bressol_del_Renaixement-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Característiques_artístiques" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Característiques_artístiques"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.2</span> <span>Característiques artístiques</span> </div> </a> <ul id="toc-Característiques_artístiques-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Arquitectura" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Arquitectura"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.3</span> <span>Arquitectura</span> </div> </a> <ul id="toc-Arquitectura-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Els_arquitectes_del_Quattrocento_(segle_xv)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Els_arquitectes_del_Quattrocento_(segle_xv)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.3.1</span> <span>Els arquitectes del Quattrocento (segle <span>xv</span>)</span> </div> </a> <ul id="toc-Els_arquitectes_del_Quattrocento_(segle_xv)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_maduresa_del_Cinquecento_(segle_xvi)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#La_maduresa_del_Cinquecento_(segle_xvi)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.3.2</span> <span>La maduresa del Cinquecento (segle <span>xvi</span>)</span> </div> </a> <ul id="toc-La_maduresa_del_Cinquecento_(segle_xvi)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Escultura" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Escultura"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.4</span> <span>Escultura</span> </div> </a> <ul id="toc-Escultura-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-El_Quatre-cents_(segle_xv)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#El_Quatre-cents_(segle_xv)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.4.1</span> <span>El Quatre-cents (segle <span>xv</span>)</span> </div> </a> <ul id="toc-El_Quatre-cents_(segle_xv)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-El_Cinc-cents_(segle_xvi)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#El_Cinc-cents_(segle_xvi)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.4.2</span> <span>El Cinc-cents (segle <span>xvi</span>)</span> </div> </a> <ul id="toc-El_Cinc-cents_(segle_xvi)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Pintura" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Pintura"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.5</span> <span>Pintura</span> </div> </a> <ul id="toc-Pintura-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Mestres_del_segle_xv" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Mestres_del_segle_xv"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.5.1</span> <span>Mestres del segle <span>xv</span></span> </div> </a> <ul id="toc-Mestres_del_segle_xv-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Mestres_del_segle_xvi" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Mestres_del_segle_xvi"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.5.2</span> <span>Mestres del segle <span>xvi</span></span> </div> </a> <ul id="toc-Mestres_del_segle_xvi-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-L'escola_veneciana" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#L'escola_veneciana"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.5.3</span> <span>L'escola veneciana</span> </div> </a> <ul id="toc-L'escola_veneciana-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Música" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Música"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.6</span> <span>Música</span> </div> </a> <ul id="toc-Música-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Teatre" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Teatre"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.7</span> <span>Teatre</span> </div> </a> <ul id="toc-Teatre-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Difusió_europea_del_Renaixement" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Difusió_europea_del_Renaixement"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>Difusió europea del Renaixement</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Difusió_europea_del_Renaixement-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Difusió europea del Renaixement</span> </button> <ul id="toc-Difusió_europea_del_Renaixement-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-El_Renaixement_hispànic" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#El_Renaixement_hispànic"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.1</span> <span>El Renaixement hispànic</span> </div> </a> <ul id="toc-El_Renaixement_hispànic-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-El_Renaixement_nòrdic" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#El_Renaixement_nòrdic"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.2</span> <span>El Renaixement nòrdic</span> </div> </a> <ul id="toc-El_Renaixement_nòrdic-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-El_Renaixement_als_Països_Baixos" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#El_Renaixement_als_Països_Baixos"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.3</span> <span>El Renaixement als Països Baixos</span> </div> </a> <ul id="toc-El_Renaixement_als_Països_Baixos-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-El_final_del_renaixement" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#El_final_del_renaixement"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7</span> <span>El final del renaixement</span> </div> </a> <ul id="toc-El_final_del_renaixement-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Artistes_rellevants_del_Renaixement" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Artistes_rellevants_del_Renaixement"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8</span> <span>Artistes rellevants del Renaixement</span> </div> </a> <ul id="toc-Artistes_rellevants_del_Renaixement-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Notes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Notes"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9</span> <span>Notes</span> </div> </a> <ul id="toc-Notes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">11</span> <span>Bibliografia</span> </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">12</span> <span>Vegeu també</span> </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">13</span> <span>Enllaços externs</span> </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Renaixement</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 165 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-165" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">165 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-ab mw-list-item"><a href="https://ab.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D0%B8%D2%AD%D0%B0%D1%80%D2%BF%D0%B8%D0%B0%D1%80%D0%B0" title="Аиҭарҿиара - abkhaz" lang="ab" hreflang="ab" data-title="Аиҭарҿиара" data-language-autonym="Аԥсшәа" data-language-local-name="abkhaz" class="interlanguage-link-target"><span>Аԥсшәа</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-af mw-list-item"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Renaissance" title="Renaissance - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Renaissance" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target"><span>Afrikaans</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-als mw-list-item"><a href="https://als.wikipedia.org/wiki/Renaissance" title="Renaissance - alemany suís" lang="gsw" hreflang="gsw" data-title="Renaissance" data-language-autonym="Alemannisch" data-language-local-name="alemany suís" class="interlanguage-link-target"><span>Alemannisch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-am mw-list-item"><a href="https://am.wikipedia.org/wiki/%E1%8B%98%E1%88%98%E1%8A%90_%E1%88%85%E1%8B%B3%E1%88%B4" title="ዘመነ ህዳሴ - amhàric" lang="am" hreflang="am" data-title="ዘመነ ህዳሴ" data-language-autonym="አማርኛ" data-language-local-name="amhàric" class="interlanguage-link-target"><span>አማርኛ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-an mw-list-item"><a href="https://an.wikipedia.org/wiki/Renaiximiento" title="Renaiximiento - aragonès" lang="an" hreflang="an" data-title="Renaiximiento" data-language-autonym="Aragonés" data-language-local-name="aragonès" class="interlanguage-link-target"><span>Aragonés</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%B9%D8%B5%D8%B1_%D8%A7%D9%84%D9%86%D9%87%D8%B6%D8%A9" title="عصر النهضة - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="عصر النهضة" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target"><span>العربية</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ary mw-list-item"><a href="https://ary.wikipedia.org/wiki/%D9%84%D8%B9%D8%A7%D9%88%D8%AF-%D9%88%D9%84%D8%A7%D8%AF%D8%A9" title="لعاود-ولادة - Moroccan Arabic" lang="ary" hreflang="ary" data-title="لعاود-ولادة" data-language-autonym="الدارجة" data-language-local-name="Moroccan Arabic" class="interlanguage-link-target"><span>الدارجة</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-arz mw-list-item"><a href="https://arz.wikipedia.org/wiki/%D8%B9%D8%B5%D8%B1_%D8%A7%D9%84%D9%86%D9%87%D8%B6%D9%87" title="عصر النهضه - àrab egipci" lang="arz" hreflang="arz" data-title="عصر النهضه" data-language-autonym="مصرى" data-language-local-name="àrab egipci" class="interlanguage-link-target"><span>مصرى</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Renacimientu" title="Renacimientu - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Renacimientu" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target"><span>Asturianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/%C4%B0ntibah_d%C3%B6vr%C3%BC" title="İntibah dövrü - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="İntibah dövrü" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target"><span>Azərbaycanca</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-azb mw-list-item"><a href="https://azb.wikipedia.org/wiki/%D8%B1%D9%88%D9%86%D8%B3%D8%A7%D9%86%D8%B3" title="رونسانس - South Azerbaijani" lang="azb" hreflang="azb" data-title="رونسانس" data-language-autonym="تۆرکجه" data-language-local-name="South Azerbaijani" class="interlanguage-link-target"><span>تۆرکجه</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ba badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://ba.wikipedia.org/wiki/%D0%AF%D2%A3%D1%8B%D1%80%D1%8B%D1%83" title="Яңырыу - baixkir" lang="ba" hreflang="ba" data-title="Яңырыу" data-language-autonym="Башҡортса" data-language-local-name="baixkir" class="interlanguage-link-target"><span>Башҡортса</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ban mw-list-item"><a href="https://ban.wikipedia.org/wiki/Renaissance" title="Renaissance - balinès" lang="ban" hreflang="ban" data-title="Renaissance" data-language-autonym="Basa Bali" data-language-local-name="balinès" class="interlanguage-link-target"><span>Basa Bali</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bar mw-list-item"><a href="https://bar.wikipedia.org/wiki/Renaissance" title="Renaissance - bavarès" lang="bar" hreflang="bar" data-title="Renaissance" data-language-autonym="Boarisch" data-language-local-name="bavarès" class="interlanguage-link-target"><span>Boarisch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bat-smg mw-list-item"><a href="https://bat-smg.wikipedia.org/wiki/Renesansos" title="Renesansos - Samogitian" lang="sgs" hreflang="sgs" data-title="Renesansos" data-language-autonym="Žemaitėška" data-language-local-name="Samogitian" class="interlanguage-link-target"><span>Žemaitėška</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D0%B4%D1%80%D0%B0%D0%B4%D0%B6%D1%8D%D0%BD%D0%BD%D0%B5" title="Адраджэнне - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Адраджэнне" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be-x-old mw-list-item"><a href="https://be-tarask.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D0%B4%D1%80%D0%B0%D0%B4%D0%B6%D1%8D%D0%BD%D1%8C%D0%BD%D0%B5" title="Адраджэньне - Belarusian (Taraškievica orthography)" lang="be-tarask" hreflang="be-tarask" data-title="Адраджэньне" data-language-autonym="Беларуская (тарашкевіца)" data-language-local-name="Belarusian (Taraškievica orthography)" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская (тарашкевіца)</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%B5%D0%BD%D0%B5%D1%81%D0%B0%D0%BD%D1%81" title="Ренесанс - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Ренесанс" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target"><span>Български</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-blk mw-list-item"><a href="https://blk.wikipedia.org/wiki/%E1%80%9B%E1%80%AE%E1%80%94%E1%80%B1%E1%80%9E%E1%80%BD%E1%80%94%E1%80%BA%E1%80%B8%E1%80%81%E1%80%B1%E1%80%90%E1%80%BA" title="ရီနေသွန်းခေတ် - Pa'O" lang="blk" hreflang="blk" data-title="ရီနေသွန်းခေတ်" data-language-autonym="ပအိုဝ်ႏဘာႏသာႏ" data-language-local-name="Pa'O" class="interlanguage-link-target"><span>ပအိုဝ်ႏဘာႏသာႏ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bn mw-list-item"><a href="https://bn.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%B0%E0%A7%87%E0%A6%A8%E0%A7%87%E0%A6%B8%E0%A6%BE%E0%A6%81" title="রেনেসাঁ - bengalí" lang="bn" hreflang="bn" data-title="রেনেসাঁ" data-language-autonym="বাংলা" data-language-local-name="bengalí" class="interlanguage-link-target"><span>বাংলা</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bo mw-list-item"><a href="https://bo.wikipedia.org/wiki/%E0%BD%A2%E0%BD%B2%E0%BD%82%E0%BC%8B%E0%BD%A2%E0%BE%A9%E0%BD%A3%E0%BC%8B%E0%BD%96%E0%BD%A6%E0%BE%90%E0%BE%B1%E0%BD%A2%E0%BC%8B%E0%BD%91%E0%BD%A2%E0%BC%8B" title="རིག་རྩལ་བསྐྱར་དར་ - tibetà" lang="bo" hreflang="bo" data-title="རིག་རྩལ་བསྐྱར་དར་" data-language-autonym="བོད་ཡིག" data-language-local-name="tibetà" class="interlanguage-link-target"><span>བོད་ཡིག</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-br mw-list-item"><a href="https://br.wikipedia.org/wiki/Azginivelezh" title="Azginivelezh - bretó" lang="br" hreflang="br" data-title="Azginivelezh" data-language-autonym="Brezhoneg" data-language-local-name="bretó" class="interlanguage-link-target"><span>Brezhoneg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bs mw-list-item"><a href="https://bs.wikipedia.org/wiki/Renesansa" title="Renesansa - bosnià" lang="bs" hreflang="bs" data-title="Renesansa" data-language-autonym="Bosanski" data-language-local-name="bosnià" class="interlanguage-link-target"><span>Bosanski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bxr badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://bxr.wikipedia.org/wiki/%D2%BA%D1%8D%D1%80%D0%B3%D1%8D%D0%BD_%D0%BC%D0%B0%D0%BD%D0%B4%D0%B0%D0%BB%D1%82%D1%8B%D0%BD_%D2%AF%D0%B5" title="Һэргэн мандалтын үе - Russia Buriat" lang="bxr" hreflang="bxr" data-title="Һэргэн мандалтын үе" data-language-autonym="Буряад" data-language-local-name="Russia Buriat" class="interlanguage-link-target"><span>Буряад</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cdo mw-list-item"><a href="https://cdo.wikipedia.org/wiki/%C3%99ng-ngi%C3%AA-h%C3%B3k-h%C4%ADng" title="Ùng-ngiê-hók-hĭng - Mindong" lang="cdo" hreflang="cdo" data-title="Ùng-ngiê-hók-hĭng" data-language-autonym="閩東語 / Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄" data-language-local-name="Mindong" class="interlanguage-link-target"><span>閩東語 / Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ce mw-list-item"><a href="https://ce.wikipedia.org/wiki/%D0%94%D0%B5%D0%BD%D0%B4%D0%B0%D0%BB%D0%B0%D1%80" title="Дендалар - txetxè" lang="ce" hreflang="ce" data-title="Дендалар" data-language-autonym="Нохчийн" data-language-local-name="txetxè" class="interlanguage-link-target"><span>Нохчийн</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ceb mw-list-item"><a href="https://ceb.wikipedia.org/wiki/Renasans" title="Renasans - cebuà" lang="ceb" hreflang="ceb" data-title="Renasans" data-language-autonym="Cebuano" data-language-local-name="cebuà" class="interlanguage-link-target"><span>Cebuano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ckb mw-list-item"><a href="https://ckb.wikipedia.org/wiki/%DA%95%DB%8C%D9%86%DB%8E%D8%B3%D8%A7%D9%86%D8%B3" title="ڕینێسانس - kurd central" lang="ckb" hreflang="ckb" data-title="ڕینێسانس" data-language-autonym="کوردی" data-language-local-name="kurd central" class="interlanguage-link-target"><span>کوردی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-crh mw-list-item"><a href="https://crh.wikipedia.org/wiki/Renessans" title="Renessans - tàtar de Crimea" lang="crh" hreflang="crh" data-title="Renessans" data-language-autonym="Qırımtatarca" data-language-local-name="tàtar de Crimea" class="interlanguage-link-target"><span>Qırımtatarca</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/Renesance" title="Renesance - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Renesance" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target"><span>Čeština</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cv mw-list-item"><a href="https://cv.wikipedia.org/wiki/%D0%A7%D3%97%D1%80%D3%97%D0%BB%D3%B3" title="Чӗрӗлӳ - txuvaix" lang="cv" hreflang="cv" data-title="Чӗрӗлӳ" data-language-autonym="Чӑвашла" data-language-local-name="txuvaix" class="interlanguage-link-target"><span>Чӑвашла</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/Y_Dadeni_Dysg" title="Y Dadeni Dysg - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="Y Dadeni Dysg" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target"><span>Cymraeg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Ren%C3%A6ssancen" title="Renæssancen - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Renæssancen" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target"><span>Dansk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Renaissance" title="Renaissance - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Renaissance" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Deutsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%91%CE%BD%CE%B1%CE%B3%CE%AD%CE%BD%CE%BD%CE%B7%CF%83%CE%B7" title="Αναγέννηση - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Αναγέννηση" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target"><span>Ελληνικά</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Renaissance" title="Renaissance - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Renaissance" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Renesanco" title="Renesanco - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Renesanco" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target"><span>Esperanto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Renacimiento" title="Renacimiento - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Renacimiento" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Renessanss" title="Renessanss - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Renessanss" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target"><span>Eesti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Pizkundea" title="Pizkundea - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Pizkundea" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target"><span>Euskara</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ext mw-list-item"><a href="https://ext.wikipedia.org/wiki/Renac%C3%A9ncia" title="Renacéncia - extremeny" lang="ext" hreflang="ext" data-title="Renacéncia" data-language-autonym="Estremeñu" data-language-local-name="extremeny" class="interlanguage-link-target"><span>Estremeñu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D8%B1%D9%86%D8%B3%D8%A7%D9%86%D8%B3" title="رنسانس - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="رنسانس" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target"><span>فارسی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Renessanssi" title="Renessanssi - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Renessanssi" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target"><span>Suomi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fiu-vro mw-list-item"><a href="https://fiu-vro.wikipedia.org/wiki/Renessanss" title="Renessanss - Võro" lang="vro" hreflang="vro" data-title="Renessanss" data-language-autonym="Võro" data-language-local-name="Võro" class="interlanguage-link-target"><span>Võro</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fo mw-list-item"><a href="https://fo.wikipedia.org/wiki/Renesansan" title="Renesansan - feroès" lang="fo" hreflang="fo" data-title="Renesansan" data-language-autonym="Føroyskt" data-language-local-name="feroès" class="interlanguage-link-target"><span>Føroyskt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Renaissance" title="Renaissance - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Renaissance" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target"><span>Français</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-frr mw-list-item"><a href="https://frr.wikipedia.org/wiki/Renaissance" title="Renaissance - frisó septentrional" lang="frr" hreflang="frr" data-title="Renaissance" data-language-autonym="Nordfriisk" data-language-local-name="frisó septentrional" class="interlanguage-link-target"><span>Nordfriisk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fur mw-list-item"><a href="https://fur.wikipedia.org/wiki/Rinassiment" title="Rinassiment - friülà" lang="fur" hreflang="fur" data-title="Rinassiment" data-language-autonym="Furlan" data-language-local-name="friülà" class="interlanguage-link-target"><span>Furlan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fy badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://fy.wikipedia.org/wiki/Ren%C3%AAss%C3%A2nse" title="Renêssânse - frisó occidental" lang="fy" hreflang="fy" data-title="Renêssânse" data-language-autonym="Frysk" data-language-local-name="frisó occidental" class="interlanguage-link-target"><span>Frysk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ga mw-list-item"><a href="https://ga.wikipedia.org/wiki/An_Athbheochan" title="An Athbheochan - irlandès" lang="ga" hreflang="ga" data-title="An Athbheochan" data-language-autonym="Gaeilge" data-language-local-name="irlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Gaeilge</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gcr mw-list-item"><a href="https://gcr.wikipedia.org/wiki/Roun%C3%A9sans" title="Rounésans - Guianan Creole" lang="gcr" hreflang="gcr" data-title="Rounésans" data-language-autonym="Kriyòl gwiyannen" data-language-local-name="Guianan Creole" class="interlanguage-link-target"><span>Kriyòl gwiyannen</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gd mw-list-item"><a href="https://gd.wikipedia.org/wiki/Linn_an_Ath-bhe%C3%B2thachaidh" title="Linn an Ath-bheòthachaidh - gaèlic escocès" lang="gd" hreflang="gd" data-title="Linn an Ath-bheòthachaidh" data-language-autonym="Gàidhlig" data-language-local-name="gaèlic escocès" class="interlanguage-link-target"><span>Gàidhlig</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Renacemento" title="Renacemento - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Renacemento" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target"><span>Galego</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gn mw-list-item"><a href="https://gn.wikipedia.org/wiki/Renacimiento" title="Renacimiento - guaraní" lang="gn" hreflang="gn" data-title="Renacimiento" data-language-autonym="Avañe'ẽ" data-language-local-name="guaraní" class="interlanguage-link-target"><span>Avañe'ẽ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ha mw-list-item"><a href="https://ha.wikipedia.org/wiki/Renaissance" title="Renaissance - haussa" lang="ha" hreflang="ha" data-title="Renaissance" data-language-autonym="Hausa" data-language-local-name="haussa" class="interlanguage-link-target"><span>Hausa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%A8%D7%A0%D7%A1%D7%90%D7%A0%D7%A1" title="רנסאנס - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="רנסאנס" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target"><span>עברית</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hi mw-list-item"><a href="https://hi.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AA%E0%A5%81%E0%A4%A8%E0%A4%B0%E0%A5%8D%E0%A4%9C%E0%A4%BE%E0%A4%97%E0%A4%B0%E0%A4%A3" title="पुनर्जागरण - hindi" lang="hi" hreflang="hi" data-title="पुनर्जागरण" data-language-autonym="हिन्दी" data-language-local-name="hindi" class="interlanguage-link-target"><span>हिन्दी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hif mw-list-item"><a href="https://hif.wikipedia.org/wiki/Renaissance" title="Renaissance - hindi de Fiji" lang="hif" hreflang="hif" data-title="Renaissance" data-language-autonym="Fiji Hindi" data-language-local-name="hindi de Fiji" class="interlanguage-link-target"><span>Fiji Hindi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Renesansa" title="Renesansa - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Renesansa" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target"><span>Hrvatski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ht mw-list-item"><a href="https://ht.wikipedia.org/wiki/Renesans" title="Renesans - crioll d’Haití" lang="ht" hreflang="ht" data-title="Renesans" data-language-autonym="Kreyòl ayisyen" data-language-local-name="crioll d’Haití" class="interlanguage-link-target"><span>Kreyòl ayisyen</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/Renesz%C3%A1nsz" title="Reneszánsz - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Reneszánsz" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target"><span>Magyar</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D5%8E%D5%A5%D6%80%D5%A1%D5%AE%D5%B6%D5%B8%D6%82%D5%B6%D5%A4" title="Վերածնունդ - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Վերածնունդ" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target"><span>Հայերեն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hyw mw-list-item"><a href="https://hyw.wikipedia.org/wiki/%D5%8E%D5%A5%D6%80%D5%A1%D5%AE%D5%B6%D5%B8%D6%82%D5%B6%D5%A4" title="Վերածնունդ - Western Armenian" lang="hyw" hreflang="hyw" data-title="Վերածնունդ" data-language-autonym="Արեւմտահայերէն" data-language-local-name="Western Armenian" class="interlanguage-link-target"><span>Արեւմտահայերէն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ia mw-list-item"><a href="https://ia.wikipedia.org/wiki/Renascentia" title="Renascentia - interlingua" lang="ia" hreflang="ia" data-title="Renascentia" data-language-autonym="Interlingua" data-language-local-name="interlingua" class="interlanguage-link-target"><span>Interlingua</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Renaisans" title="Renaisans - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Renaisans" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Indonesia</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ie mw-list-item"><a href="https://ie.wikipedia.org/wiki/Renascentie" title="Renascentie - interlingue" lang="ie" hreflang="ie" data-title="Renascentie" data-language-autonym="Interlingue" data-language-local-name="interlingue" class="interlanguage-link-target"><span>Interlingue</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ilo mw-list-item"><a href="https://ilo.wikipedia.org/wiki/Renasimiento" title="Renasimiento - ilocano" lang="ilo" hreflang="ilo" data-title="Renasimiento" data-language-autonym="Ilokano" data-language-local-name="ilocano" class="interlanguage-link-target"><span>Ilokano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-io mw-list-item"><a href="https://io.wikipedia.org/wiki/Renesanco" title="Renesanco - ido" lang="io" hreflang="io" data-title="Renesanco" data-language-autonym="Ido" data-language-local-name="ido" class="interlanguage-link-target"><span>Ido</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-is mw-list-item"><a href="https://is.wikipedia.org/wiki/Endurreisnin" title="Endurreisnin - islandès" lang="is" hreflang="is" data-title="Endurreisnin" data-language-autonym="Íslenska" data-language-local-name="islandès" class="interlanguage-link-target"><span>Íslenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Rinascimento" title="Rinascimento - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Rinascimento" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target"><span>Italiano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E3%83%AB%E3%83%8D%E3%82%B5%E3%83%B3%E3%82%B9" title="ルネサンス - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="ルネサンス" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target"><span>日本語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jam mw-list-item"><a href="https://jam.wikipedia.org/wiki/Renesans" title="Renesans - crioll anglès de Jamaica" lang="jam" hreflang="jam" data-title="Renesans" data-language-autonym="Patois" data-language-local-name="crioll anglès de Jamaica" class="interlanguage-link-target"><span>Patois</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jv mw-list-item"><a href="https://jv.wikipedia.org/wiki/Abad_Renaisans" title="Abad Renaisans - javanès" lang="jv" hreflang="jv" data-title="Abad Renaisans" data-language-autonym="Jawa" data-language-local-name="javanès" class="interlanguage-link-target"><span>Jawa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%A0%E1%83%94%E1%83%9C%E1%83%94%E1%83%A1%E1%83%90%E1%83%9C%E1%83%A1%E1%83%98" title="რენესანსი - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="რენესანსი" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target"><span>ქართული</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kaa mw-list-item"><a href="https://kaa.wikipedia.org/wiki/Oyan%C4%B1w_d%C3%A1wiri" title="Oyanıw dáwiri - karakalpak" lang="kaa" hreflang="kaa" data-title="Oyanıw dáwiri" data-language-autonym="Qaraqalpaqsha" data-language-local-name="karakalpak" class="interlanguage-link-target"><span>Qaraqalpaqsha</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kab mw-list-item"><a href="https://kab.wikipedia.org/wiki/Taleslalit" title="Taleslalit - cabilenc" lang="kab" hreflang="kab" data-title="Taleslalit" data-language-autonym="Taqbaylit" data-language-local-name="cabilenc" class="interlanguage-link-target"><span>Taqbaylit</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kbp mw-list-item"><a href="https://kbp.wikipedia.org/wiki/W%C9%9B%C9%9B_k%C9%A9fana_yaa_al%C9%A9waat%CA%8A_k%C9%A9fat%CA%8A_(Renaissance)" title="Wɛɛ kɩfana yaa alɩwaatʊ kɩfatʊ (Renaissance) - Kabiye" lang="kbp" hreflang="kbp" data-title="Wɛɛ kɩfana yaa alɩwaatʊ kɩfatʊ (Renaissance)" data-language-autonym="Kabɩyɛ" data-language-local-name="Kabiye" class="interlanguage-link-target"><span>Kabɩyɛ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kk mw-list-item"><a href="https://kk.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%B5%D0%BD%D0%B5%D1%81%D1%81%D0%B0%D0%BD%D1%81" title="Ренессанс - kazakh" lang="kk" hreflang="kk" data-title="Ренессанс" data-language-autonym="Қазақша" data-language-local-name="kazakh" class="interlanguage-link-target"><span>Қазақша</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kn mw-list-item"><a href="https://kn.wikipedia.org/wiki/%E0%B2%A8%E0%B2%B5%E0%B3%8B%E0%B2%A6%E0%B2%AF" title="ನವೋದಯ - kannada" lang="kn" hreflang="kn" data-title="ನವೋದಯ" data-language-autonym="ಕನ್ನಡ" data-language-local-name="kannada" class="interlanguage-link-target"><span>ಕನ್ನಡ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EB%A5%B4%EB%84%A4%EC%83%81%EC%8A%A4" title="르네상스 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="르네상스" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target"><span>한국어</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ks mw-list-item"><a href="https://ks.wikipedia.org/wiki/%D8%B1%DB%8C%D9%86%DB%8C%D9%96%D8%B3%D8%A7%D9%86%D9%9B%D8%B3_(%D9%86%D9%88_%D8%AC%D9%8E%D9%86%D9%8E%D9%85)" title="رینیٖسانٛس (نو جَنَم) - caixmiri" lang="ks" hreflang="ks" data-title="رینیٖسانٛس (نو جَنَم)" data-language-autonym="कॉशुर / کٲشُر" data-language-local-name="caixmiri" class="interlanguage-link-target"><span>कॉशुर / کٲشُر</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ku mw-list-item"><a href="https://ku.wikipedia.org/wiki/Ronesans" title="Ronesans - kurd" lang="ku" hreflang="ku" data-title="Ronesans" data-language-autonym="Kurdî" data-language-local-name="kurd" class="interlanguage-link-target"><span>Kurdî</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kw mw-list-item"><a href="https://kw.wikipedia.org/wiki/Dastinythians" title="Dastinythians - còrnic" lang="kw" hreflang="kw" data-title="Dastinythians" data-language-autonym="Kernowek" data-language-local-name="còrnic" class="interlanguage-link-target"><span>Kernowek</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ky mw-list-item"><a href="https://ky.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%B0%D0%B9%D1%80%D0%B0_%D0%B6%D0%B0%D1%80%D0%B0%D0%BB%D1%83%D1%83" title="Кайра жаралуу - kirguís" lang="ky" hreflang="ky" data-title="Кайра жаралуу" data-language-autonym="Кыргызча" data-language-local-name="kirguís" class="interlanguage-link-target"><span>Кыргызча</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Renascentia_litterarum" title="Renascentia litterarum - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Renascentia litterarum" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target"><span>Latina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lb mw-list-item"><a href="https://lb.wikipedia.org/wiki/Renaissance" title="Renaissance - luxemburguès" lang="lb" hreflang="lb" data-title="Renaissance" data-language-autonym="Lëtzebuergesch" data-language-local-name="luxemburguès" class="interlanguage-link-target"><span>Lëtzebuergesch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lez mw-list-item"><a href="https://lez.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%B5%D0%BD%D0%B5%D1%81%D1%81%D0%B0%D0%BD%D1%81" title="Ренессанс - lesguià" lang="lez" hreflang="lez" data-title="Ренессанс" data-language-autonym="Лезги" data-language-local-name="lesguià" class="interlanguage-link-target"><span>Лезги</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lfn mw-list-item"><a href="https://lfn.wikipedia.org/wiki/Renase" title="Renase - Lingua Franca Nova" lang="lfn" hreflang="lfn" data-title="Renase" data-language-autonym="Lingua Franca Nova" data-language-local-name="Lingua Franca Nova" class="interlanguage-link-target"><span>Lingua Franca Nova</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-li mw-list-item"><a href="https://li.wikipedia.org/wiki/Renaissance" title="Renaissance - limburguès" lang="li" hreflang="li" data-title="Renaissance" data-language-autonym="Limburgs" data-language-local-name="limburguès" class="interlanguage-link-target"><span>Limburgs</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lij mw-list-item"><a href="https://lij.wikipedia.org/wiki/Renascimento" title="Renascimento - lígur" lang="lij" hreflang="lij" data-title="Renascimento" data-language-autonym="Ligure" data-language-local-name="lígur" class="interlanguage-link-target"><span>Ligure</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lld mw-list-item"><a href="https://lld.wikipedia.org/wiki/Renascim%C3%ABnt" title="Renascimënt - Ladin" lang="lld" hreflang="lld" data-title="Renascimënt" data-language-autonym="Ladin" data-language-local-name="Ladin" class="interlanguage-link-target"><span>Ladin</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lmo mw-list-item"><a href="https://lmo.wikipedia.org/wiki/Renassiment" title="Renassiment - llombard" lang="lmo" hreflang="lmo" data-title="Renassiment" data-language-autonym="Lombard" data-language-local-name="llombard" class="interlanguage-link-target"><span>Lombard</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lo mw-list-item"><a href="https://lo.wikipedia.org/wiki/%E0%BB%80%E0%BA%A3%E0%BB%80%E0%BA%99%E0%BA%AA%E0%BA%8A%E0%BB%8C" title="ເຣເນສຊ໌ - laosià" lang="lo" hreflang="lo" data-title="ເຣເນສຊ໌" data-language-autonym="ລາວ" data-language-local-name="laosià" class="interlanguage-link-target"><span>ລາວ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/Renesansas" title="Renesansas - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Renesansas" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target"><span>Lietuvių</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Renesanse" title="Renesanse - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Renesanse" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target"><span>Latviešu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk mw-list-item"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%B5%D0%BD%D0%B5%D1%81%D0%B0%D0%BD%D1%81%D0%B0" title="Ренесанса - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Ренесанса" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target"><span>Македонски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ml mw-list-item"><a href="https://ml.wikipedia.org/wiki/%E0%B4%AF%E0%B5%82%E0%B4%B1%E0%B5%8B%E0%B4%AA%E0%B5%8D%E0%B4%AA%E0%B4%BF%E0%B4%B2%E0%B5%86_%E0%B4%A8%E0%B4%B5%E0%B5%8B%E0%B4%A4%E0%B5%8D%E0%B4%A5%E0%B4%BE%E0%B4%A8%E0%B4%95%E0%B4%BE%E0%B4%B2%E0%B4%82" title="യൂറോപ്പിലെ നവോത്ഥാനകാലം - malaiàlam" lang="ml" hreflang="ml" data-title="യൂറോപ്പിലെ നവോത്ഥാനകാലം" data-language-autonym="മലയാളം" data-language-local-name="malaiàlam" class="interlanguage-link-target"><span>മലയാളം</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mn mw-list-item"><a href="https://mn.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D1%8D%D1%80%D0%B3%D1%8D%D0%BD_%D0%BC%D0%B0%D0%BD%D0%B4%D0%B0%D0%BB%D1%82%D1%8B%D0%BD_%D2%AF%D0%B5" title="Сэргэн мандалтын үе - mongol" lang="mn" hreflang="mn" data-title="Сэргэн мандалтын үе" data-language-autonym="Монгол" data-language-local-name="mongol" class="interlanguage-link-target"><span>Монгол</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mr mw-list-item"><a href="https://mr.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AF%E0%A5%81%E0%A4%B0%E0%A5%8B%E0%A4%AA%E0%A5%80%E0%A4%AF_%E0%A4%AA%E0%A5%8D%E0%A4%B0%E0%A4%AC%E0%A5%8B%E0%A4%A7%E0%A4%A8%E0%A4%BE%E0%A4%9A%E0%A4%BE_%E0%A4%95%E0%A4%BE%E0%A4%B3" title="युरोपीय प्रबोधनाचा काळ - marathi" lang="mr" hreflang="mr" data-title="युरोपीय प्रबोधनाचा काळ" data-language-autonym="मराठी" data-language-local-name="marathi" class="interlanguage-link-target"><span>मराठी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/Zaman_Pembaharuan" title="Zaman Pembaharuan - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Zaman Pembaharuan" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Melayu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mt mw-list-item"><a href="https://mt.wikipedia.org/wiki/Rinaxximent" title="Rinaxximent - maltès" lang="mt" hreflang="mt" data-title="Rinaxximent" data-language-autonym="Malti" data-language-local-name="maltès" class="interlanguage-link-target"><span>Malti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mwl mw-list-item"><a href="https://mwl.wikipedia.org/wiki/Renacimiento" title="Renacimiento - mirandès" lang="mwl" hreflang="mwl" data-title="Renacimiento" data-language-autonym="Mirandés" data-language-local-name="mirandès" class="interlanguage-link-target"><span>Mirandés</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-my mw-list-item"><a href="https://my.wikipedia.org/wiki/%E1%80%89%E1%80%AC%E1%80%8F%E1%80%BA%E1%80%9E%E1%80%85%E1%80%BA_%E1%80%A1%E1%80%9B%E1%80%B1%E1%80%B8%E1%80%90%E1%80%B1%E1%80%AC%E1%80%BA%E1%80%95%E1%80%AF%E1%80%B6" title="ဉာဏ်သစ် အရေးတော်ပုံ - birmà" lang="my" hreflang="my" data-title="ဉာဏ်သစ် အရေးတော်ပုံ" data-language-autonym="မြန်မာဘာသာ" data-language-local-name="birmà" class="interlanguage-link-target"><span>မြန်မာဘာသာ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mzn mw-list-item"><a href="https://mzn.wikipedia.org/wiki/%D8%B1%D9%86%D8%B3%D8%A7%D9%86%D8%B3" title="رنسانس - mazanderani" lang="mzn" hreflang="mzn" data-title="رنسانس" data-language-autonym="مازِرونی" data-language-local-name="mazanderani" class="interlanguage-link-target"><span>مازِرونی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds mw-list-item"><a href="https://nds.wikipedia.org/wiki/Renaissance" title="Renaissance - baix alemany" lang="nds" hreflang="nds" data-title="Renaissance" data-language-autonym="Plattdüütsch" data-language-local-name="baix alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Plattdüütsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds-nl mw-list-item"><a href="https://nds-nl.wikipedia.org/wiki/Renaissance" title="Renaissance - baix saxó" lang="nds-NL" hreflang="nds-NL" data-title="Renaissance" data-language-autonym="Nedersaksies" data-language-local-name="baix saxó" class="interlanguage-link-target"><span>Nedersaksies</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ne mw-list-item"><a href="https://ne.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AA%E0%A5%81%E0%A4%A8%E0%A4%B0%E0%A5%8D%E0%A4%9C%E0%A4%BE%E0%A4%97%E0%A4%B0%E0%A4%A3" title="पुनर्जागरण - nepalès" lang="ne" hreflang="ne" data-title="पुनर्जागरण" data-language-autonym="नेपाली" data-language-local-name="nepalès" class="interlanguage-link-target"><span>नेपाली</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-new mw-list-item"><a href="https://new.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AA%E0%A5%82%E0%A4%A8%E0%A4%B0%E0%A5%8D%E0%A4%9C%E0%A4%BE%E0%A4%97%E0%A4%B0%E0%A4%A3" title="पूनर्जागरण - newari" lang="new" hreflang="new" data-title="पूनर्जागरण" data-language-autonym="नेपाल भाषा" data-language-local-name="newari" class="interlanguage-link-target"><span>नेपाल भाषा</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Renaissance" title="Renaissance - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Renaissance" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Nederlands</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Renessansen" title="Renessansen - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Renessansen" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk nynorsk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Renessansen" title="Renessansen - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Renessansen" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk bokmål</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nrm mw-list-item"><a href="https://nrm.wikipedia.org/wiki/R%27na%C3%AEt%C3%A9" title="R'naîté - Norman" lang="nrf" hreflang="nrf" data-title="R'naîté" data-language-autonym="Nouormand" data-language-local-name="Norman" class="interlanguage-link-target"><span>Nouormand</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-oc mw-list-item"><a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/Renaissen%C3%A7a" title="Renaissença - occità" lang="oc" hreflang="oc" data-title="Renaissença" data-language-autonym="Occitan" data-language-local-name="occità" class="interlanguage-link-target"><span>Occitan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-om mw-list-item"><a href="https://om.wikipedia.org/wiki/Bara_Jalqabbii_Yaada_Haaraa(Renaissance)" title="Bara Jalqabbii Yaada Haaraa(Renaissance) - oromo" lang="om" hreflang="om" data-title="Bara Jalqabbii Yaada Haaraa(Renaissance)" data-language-autonym="Oromoo" data-language-local-name="oromo" class="interlanguage-link-target"><span>Oromoo</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pa mw-list-item"><a href="https://pa.wikipedia.org/wiki/%E0%A8%AE%E0%A9%81%E0%A9%9C-%E0%A8%B8%E0%A9%81%E0%A8%B0%E0%A8%9C%E0%A9%80%E0%A8%A4%E0%A9%80" title="ਮੁੜ-ਸੁਰਜੀਤੀ - panjabi" lang="pa" hreflang="pa" data-title="ਮੁੜ-ਸੁਰਜੀਤੀ" data-language-autonym="ਪੰਜਾਬੀ" data-language-local-name="panjabi" class="interlanguage-link-target"><span>ਪੰਜਾਬੀ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pap mw-list-item"><a href="https://pap.wikipedia.org/wiki/Renasementu" title="Renasementu - papiament" lang="pap" hreflang="pap" data-title="Renasementu" data-language-autonym="Papiamentu" data-language-local-name="papiament" class="interlanguage-link-target"><span>Papiamentu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pcd mw-list-item"><a href="https://pcd.wikipedia.org/wiki/Ernai%C3%A7ance" title="Ernaiçance - picard" lang="pcd" hreflang="pcd" data-title="Ernaiçance" data-language-autonym="Picard" data-language-local-name="picard" class="interlanguage-link-target"><span>Picard</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Renesans" title="Renesans - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Renesans" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target"><span>Polski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pms mw-list-item"><a href="https://pms.wikipedia.org/wiki/Arnassensa" title="Arnassensa - piemontès" lang="pms" hreflang="pms" data-title="Arnassensa" data-language-autonym="Piemontèis" data-language-local-name="piemontès" class="interlanguage-link-target"><span>Piemontèis</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pnb mw-list-item"><a href="https://pnb.wikipedia.org/wiki/%D9%86%D8%B4%D8%A7%DB%83_%D8%AB%D8%A7%D9%86%DB%8C%DB%81" title="نشاۃ ثانیہ - Western Punjabi" lang="pnb" hreflang="pnb" data-title="نشاۃ ثانیہ" data-language-autonym="پنجابی" data-language-local-name="Western Punjabi" class="interlanguage-link-target"><span>پنجابی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ps mw-list-item"><a href="https://ps.wikipedia.org/wiki/%D8%B1%D9%86%D8%B3%D8%A7%D9%86%D8%B3_(%D9%86%D9%88%DB%8C_%D9%88%D8%A7%D9%84%DB%8C/%D8%A8%D9%8A%D8%A7_%DA%98%D9%88%D9%86%D8%AF)" title="رنسانس (نوی والی/بيا ژوند) - paixtu" lang="ps" hreflang="ps" data-title="رنسانس (نوی والی/بيا ژوند)" data-language-autonym="پښتو" data-language-local-name="paixtu" class="interlanguage-link-target"><span>پښتو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Renascimento" title="Renascimento - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Renascimento" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target"><span>Português</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rm mw-list-item"><a href="https://rm.wikipedia.org/wiki/Renaschientscha" title="Renaschientscha - retoromànic" lang="rm" hreflang="rm" data-title="Renaschientscha" data-language-autonym="Rumantsch" data-language-local-name="retoromànic" class="interlanguage-link-target"><span>Rumantsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Rena%C8%99terea" title="Renașterea - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Renașterea" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target"><span>Română</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%92%D0%BE%D0%B7%D1%80%D0%BE%D0%B6%D0%B4%D0%B5%D0%BD%D0%B8%D0%B5" title="Возрождение - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Возрождение" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target"><span>Русский</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rue mw-list-item"><a href="https://rue.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%B5%D0%BD%D0%B5%D1%81%D0%B0%D0%BD%D1%86%D1%96%D1%8F" title="Ренесанція - Rusyn" lang="rue" hreflang="rue" data-title="Ренесанція" data-language-autonym="Русиньскый" data-language-local-name="Rusyn" class="interlanguage-link-target"><span>Русиньскый</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sah mw-list-item"><a href="https://sah.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%B5%D0%BD%D0%B5%D1%81%D1%81%D0%B0%D0%BD%D1%81" title="Ренессанс - iacut" lang="sah" hreflang="sah" data-title="Ренессанс" data-language-autonym="Саха тыла" data-language-local-name="iacut" class="interlanguage-link-target"><span>Саха тыла</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sc mw-list-item"><a href="https://sc.wikipedia.org/wiki/Rinaschimentu" title="Rinaschimentu - sard" lang="sc" hreflang="sc" data-title="Rinaschimentu" data-language-autonym="Sardu" data-language-local-name="sard" class="interlanguage-link-target"><span>Sardu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-scn mw-list-item"><a href="https://scn.wikipedia.org/wiki/Rinascimentu" title="Rinascimentu - sicilià" lang="scn" hreflang="scn" data-title="Rinascimentu" data-language-autonym="Sicilianu" data-language-local-name="sicilià" class="interlanguage-link-target"><span>Sicilianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sd mw-list-item"><a href="https://sd.wikipedia.org/wiki/%D8%B1%D9%8A%D9%86%D8%A7%D8%B3%D9%86%D8%B3" title="ريناسنس - sindi" lang="sd" hreflang="sd" data-title="ريناسنس" data-language-autonym="سنڌي" data-language-local-name="sindi" class="interlanguage-link-target"><span>سنڌي</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Renesansa" title="Renesansa - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Renesansa" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target"><span>Srpskohrvatski / српскохрватски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-si mw-list-item"><a href="https://si.wikipedia.org/wiki/%E0%B6%B4%E0%B7%94%E0%B6%B1%E0%B6%BB%E0%B7%94%E0%B6%AF%E0%B6%BA" title="පුනරුදය - singalès" lang="si" hreflang="si" data-title="පුනරුදය" data-language-autonym="සිංහල" data-language-local-name="singalès" class="interlanguage-link-target"><span>සිංහල</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Renaissance" title="Renaissance - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Renaissance" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target"><span>Simple English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/Renesancia" title="Renesancia - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Renesancia" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenčina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Renesansa" title="Renesansa - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Renesansa" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenščina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sq mw-list-item"><a href="https://sq.wikipedia.org/wiki/Rilindja" title="Rilindja - albanès" lang="sq" hreflang="sq" data-title="Rilindja" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanès" class="interlanguage-link-target"><span>Shqip</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%B5%D0%BD%D0%B5%D1%81%D0%B0%D0%BD%D1%81%D0%B0" title="Ренесанса - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Ренесанса" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target"><span>Српски / srpski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-stq mw-list-item"><a href="https://stq.wikipedia.org/wiki/Renaissance" title="Renaissance - Saterland Frisian" lang="stq" hreflang="stq" data-title="Renaissance" data-language-autonym="Seeltersk" data-language-local-name="Saterland Frisian" class="interlanguage-link-target"><span>Seeltersk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-su mw-list-item"><a href="https://su.wikipedia.org/wiki/R%C3%A9naisans" title="Rénaisans - sondanès" lang="su" hreflang="su" data-title="Rénaisans" data-language-autonym="Sunda" data-language-local-name="sondanès" class="interlanguage-link-target"><span>Sunda</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Ren%C3%A4ssansen" title="Renässansen - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Renässansen" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target"><span>Svenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sw mw-list-item"><a href="https://sw.wikipedia.org/wiki/Renaissance" title="Renaissance - suahili" lang="sw" hreflang="sw" data-title="Renaissance" data-language-autonym="Kiswahili" data-language-local-name="suahili" class="interlanguage-link-target"><span>Kiswahili</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-szy mw-list-item"><a href="https://szy.wikipedia.org/wiki/palekalay_tu_naliman_a_misulit_tu_cudad_%E6%96%87%E8%97%9D%E5%BE%A9%E8%88%88" title="palekalay tu naliman a misulit tu cudad 文藝復興 - Sakizaya" lang="szy" hreflang="szy" data-title="palekalay tu naliman a misulit tu cudad 文藝復興" data-language-autonym="Sakizaya" data-language-local-name="Sakizaya" class="interlanguage-link-target"><span>Sakizaya</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%AE%E0%AE%B1%E0%AF%81%E0%AE%AE%E0%AE%B2%E0%AE%B0%E0%AF%8D%E0%AE%9A%E0%AF%8D%E0%AE%9A%E0%AE%BF_(%E0%AE%90%E0%AE%B0%E0%AF%8B%E0%AE%AA%E0%AF%8D%E0%AE%AA%E0%AE%BE)" title="மறுமலர்ச்சி (ஐரோப்பா) - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="மறுமலர்ச்சி (ஐரோப்பா)" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target"><span>தமிழ்</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-te mw-list-item"><a href="https://te.wikipedia.org/wiki/%E0%B0%B0%E0%B0%BF%E0%B0%A8%E0%B1%88%E0%B0%9C%E0%B1%86%E0%B0%A8%E0%B1%8D%E0%B0%B8%E0%B1%8D" title="రినైజెన్స్ - telugu" lang="te" hreflang="te" data-title="రినైజెన్స్" data-language-autonym="తెలుగు" data-language-local-name="telugu" class="interlanguage-link-target"><span>తెలుగు</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tg mw-list-item"><a href="https://tg.wikipedia.org/wiki/%D0%AD%D2%B3%D1%91" title="Эҳё - tadjik" lang="tg" hreflang="tg" data-title="Эҳё" data-language-autonym="Тоҷикӣ" data-language-local-name="tadjik" class="interlanguage-link-target"><span>Тоҷикӣ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B8%AA%E0%B8%A1%E0%B8%B1%E0%B8%A2%E0%B8%9F%E0%B8%B7%E0%B9%89%E0%B8%99%E0%B8%9F%E0%B8%B9%E0%B8%A8%E0%B8%B4%E0%B8%A5%E0%B8%9B%E0%B8%A7%E0%B8%B4%E0%B8%97%E0%B8%A2%E0%B8%B2" title="สมัยฟื้นฟูศิลปวิทยา - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="สมัยฟื้นฟูศิลปวิทยา" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target"><span>ไทย</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tk mw-list-item"><a href="https://tk.wikipedia.org/wiki/Wozro%C5%BEdeni%C3%BDe" title="Wozroždeniýe - turcman" lang="tk" hreflang="tk" data-title="Wozroždeniýe" data-language-autonym="Türkmençe" data-language-local-name="turcman" class="interlanguage-link-target"><span>Türkmençe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tl mw-list-item"><a href="https://tl.wikipedia.org/wiki/Renasimiyento" title="Renasimiyento - tagal" lang="tl" hreflang="tl" data-title="Renasimiyento" data-language-autonym="Tagalog" data-language-local-name="tagal" class="interlanguage-link-target"><span>Tagalog</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tly mw-list-item"><a href="https://tly.wikipedia.org/wiki/Intibohi_Dovr" title="Intibohi Dovr - talix" lang="tly" hreflang="tly" data-title="Intibohi Dovr" data-language-autonym="Tolışi" data-language-local-name="talix" class="interlanguage-link-target"><span>Tolışi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/R%C3%B6nesans" title="Rönesans - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Rönesans" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target"><span>Türkçe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ug mw-list-item"><a href="https://ug.wikipedia.org/wiki/%D9%82%D8%A7%D9%8A%D8%AA%D8%A7_%DA%AF%DB%88%D9%84%D9%84%D9%89%D9%86%D9%89%D8%B4" title="قايتا گۈللىنىش - uigur" lang="ug" hreflang="ug" data-title="قايتا گۈللىنىش" data-language-autonym="ئۇيغۇرچە / Uyghurche" data-language-local-name="uigur" class="interlanguage-link-target"><span>ئۇيغۇرچە / Uyghurche</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%92%D1%96%D0%B4%D1%80%D0%BE%D0%B4%D0%B6%D0%B5%D0%BD%D0%BD%D1%8F" title="Відродження - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Відродження" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target"><span>Українська</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ur mw-list-item"><a href="https://ur.wikipedia.org/wiki/%D9%86%D8%B4%D8%A7%DB%83_%D8%AB%D8%A7%D9%86%DB%8C%DB%81" title="نشاۃ ثانیہ - urdú" lang="ur" hreflang="ur" data-title="نشاۃ ثانیہ" data-language-autonym="اردو" data-language-local-name="urdú" class="interlanguage-link-target"><span>اردو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uz mw-list-item"><a href="https://uz.wikipedia.org/wiki/Uyg%CA%BBonish_davri" title="Uygʻonish davri - uzbek" lang="uz" hreflang="uz" data-title="Uygʻonish davri" data-language-autonym="Oʻzbekcha / ўзбекча" data-language-local-name="uzbek" class="interlanguage-link-target"><span>Oʻzbekcha / ўзбекча</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vec mw-list-item"><a href="https://vec.wikipedia.org/wiki/Renasimento" title="Renasimento - vènet" lang="vec" hreflang="vec" data-title="Renasimento" data-language-autonym="Vèneto" data-language-local-name="vènet" class="interlanguage-link-target"><span>Vèneto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/Ph%E1%BB%A5c_H%C6%B0ng" title="Phục Hưng - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Phục Hưng" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target"><span>Tiếng Việt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vls mw-list-item"><a href="https://vls.wikipedia.org/wiki/Renaissance" title="Renaissance - flamenc occidental" lang="vls" hreflang="vls" data-title="Renaissance" data-language-autonym="West-Vlams" data-language-local-name="flamenc occidental" class="interlanguage-link-target"><span>West-Vlams</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-war mw-list-item"><a href="https://war.wikipedia.org/wiki/Renasimyento" title="Renasimyento - waray" lang="war" hreflang="war" data-title="Renasimyento" data-language-autonym="Winaray" data-language-local-name="waray" class="interlanguage-link-target"><span>Winaray</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E6%96%87%E8%89%BA%E5%A4%8D%E5%85%B4" title="文艺复兴 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="文艺复兴" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target"><span>吴语</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-xmf mw-list-item"><a href="https://xmf.wikipedia.org/wiki/%E1%83%A0%E1%83%94%E1%83%9C%E1%83%94%E1%83%A1%E1%83%90%E1%83%9C%E1%83%A1%E1%83%98" title="რენესანსი - mingrelià" lang="xmf" hreflang="xmf" data-title="რენესანსი" data-language-autonym="მარგალური" data-language-local-name="mingrelià" class="interlanguage-link-target"><span>მარგალური</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yi mw-list-item"><a href="https://yi.wikipedia.org/wiki/%D7%A8%D7%A2%D7%A0%D7%A2%D7%A1%D7%90%D7%A0%D7%A1" title="רענעסאנס - ídix" lang="yi" hreflang="yi" data-title="רענעסאנס" data-language-autonym="ייִדיש" data-language-local-name="ídix" class="interlanguage-link-target"><span>ייִדיש</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E6%96%87%E8%89%BA%E5%A4%8D%E5%85%B4" title="文艺复兴 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="文艺复兴" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target"><span>中文</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-classical mw-list-item"><a href="https://zh-classical.wikipedia.org/wiki/%E6%96%87%E8%97%9D%E5%BE%A9%E8%88%88" title="文藝復興 - xinès clàssic" lang="lzh" hreflang="lzh" data-title="文藝復興" data-language-autonym="文言" data-language-local-name="xinès clàssic" class="interlanguage-link-target"><span>文言</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-min-nan mw-list-item"><a href="https://zh-min-nan.wikipedia.org/wiki/B%C3%BBn-g%C4%93_ho%CC%8Dk-heng" title="Bûn-gē ho̍k-heng - xinès min del sud" lang="nan" hreflang="nan" data-title="Bûn-gē ho̍k-heng" data-language-autonym="閩南語 / Bân-lâm-gú" data-language-local-name="xinès min del sud" class="interlanguage-link-target"><span>閩南語 / Bân-lâm-gú</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E6%96%87%E8%97%9D%E5%BE%A9%E8%88%88" title="文藝復興 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="文藝復興" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target"><span>粵語</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q4692#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Renaixement" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Renaixement" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Renaixement"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Renaixement&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Renaixement&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Renaixement"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Renaixement&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Renaixement&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Renaixement" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Renaixement" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q"><span>Pàgines especials</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Renaixement&oldid=34225723" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Renaixement&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Renaixement&id=34225723&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FRenaixement"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FRenaixement"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Renaixement"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Renaixement&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Renaixement&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Renaissance" hreflang="en"><span>Commons</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q4692" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> <div id="mw-indicator-ind-100" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Llista_dels_1000_articles_fonamentals" title="Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia"><img alt="Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/30px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png" decoding="async" width="30" height="36" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/45px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/60px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 2x" data-file-width="2408" data-file-height="2896" /></a></span></div></div> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Da_Vinci_Vitruve_Luc_Viatour.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/22/Da_Vinci_Vitruve_Luc_Viatour.jpg/220px-Da_Vinci_Vitruve_Luc_Viatour.jpg" decoding="async" width="220" height="299" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/22/Da_Vinci_Vitruve_Luc_Viatour.jpg/330px-Da_Vinci_Vitruve_Luc_Viatour.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/22/Da_Vinci_Vitruve_Luc_Viatour.jpg/440px-Da_Vinci_Vitruve_Luc_Viatour.jpg 2x" data-file-width="2258" data-file-height="3070" /></a><figcaption><a href="/wiki/Home_Vitruvi%C3%A0" class="mw-redirect" title="Home Vitruvià">Home Vitruvià</a>, estudi de les mesures humanes, de <a href="/wiki/Leonardo_da_Vinci" title="Leonardo da Vinci">Leonardo da Vinci</a></figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Santa_Maria_del_Fiore.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/67/Santa_Maria_del_Fiore.jpg/220px-Santa_Maria_del_Fiore.jpg" decoding="async" width="220" height="163" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/67/Santa_Maria_del_Fiore.jpg/330px-Santa_Maria_del_Fiore.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/67/Santa_Maria_del_Fiore.jpg/440px-Santa_Maria_del_Fiore.jpg 2x" data-file-width="463" data-file-height="344" /></a><figcaption>Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi</figcaption></figure> <p>El <b>Renaixement</b> o <b>Renaiximent</b><sup id="cite_ref-1" class="reference"><a href="#cite_note-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> és una època <a href="/wiki/Art" title="Art">artística</a>, i per extensió <a href="/wiki/Cultura" title="Cultura">cultural</a>, que marca el pas de l'<a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">edat mitjana</a> a l'<a href="/wiki/Edat_moderna" title="Edat moderna">edat moderna</a> abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica. </p><p>El renaixement va tenir lloc després de la <a href="/w/index.php?title=Crisi_de_la_baixa_edat_mitjana&action=edit&redlink=1" class="new" title="Crisi de la baixa edat mitjana (encara no existeix)">Crisi de la baixa edat mitjana</a> i va estar associat a un gran canvi social que es reflecteix els ideals del moviment <a href="/wiki/Humanista" class="mw-redirect" title="Humanista">humanista</a> que va desenvolupar-se a Europa el <a href="/wiki/Segle_XVI" title="Segle XVI">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span></a>. Tot i que el terme procedeix de l'obra de <a href="/wiki/Giorgio_Vasari" title="Giorgio Vasari">Giorgio Vasari</a> <i>Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos</i>, publicada el <a href="/wiki/1570" title="1570">1570</a>, no fou fins al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> que aquest concepte no va rebre una àmplia interpretació historicoartística. El mot «renaixement» es va utilitzar perquè aquest corrent reprenia els elements de la cultura clàssica. El terme simbolitza la reactivació del coneixement i el progrés després de segles de predomini d'un tipus de mentalitat dogmàtica establerta en l'Europa de l'<a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">edat mitjana</a>. Aquesta nova etapa va plantejar una nova forma de veure el món i l'ésser humà, l'interès per les arts, la política i les ciències, revisant el teocentrisme medieval i substituint-lo per un cert antropocentrisme. Des de Vasari s'acostuma a prendre com a moment fundacional del renaixement en l'art la polèmica construcció de la <a href="/wiki/C%C3%BApula_de_Santa_Maria_del_Fiore" title="Cúpula de Santa Maria del Fiore">cúpula de Santa Maria del Fiore</a> per part de l'arquitecte <a href="/wiki/Filippo_Brunelleschi" title="Filippo Brunelleschi">Filippo Brunelleschi</a>.<sup title="El text on hi ha aquest avís necessita una citació." class="noprint"><span class="noprint" style="color:blue;">[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts"><i>cal citació</i></a>]</span></sup> Brunelleschi va desenvolupar la tècnica de la <a href="/wiki/Perspectiva" title="Perspectiva">perspectiva</a>, un altre element d'objectivació de la realitat normalment associat al renaixement. </p><p>En literatura s'acostuma a prendre la publicació del <a href="/wiki/Decamer%C3%B3" title="Decameró">Decameró</a> (<a href="/wiki/1353" title="1353">1353</a>), de <a href="/wiki/Giovanni_Boccaccio" title="Giovanni Boccaccio">Giovanni Boccaccio</a> (1313-1375) com a punt d'inflexió entre els modes gòtics o medievals i la nova manera narrativa,<sup title="El text on hi ha aquest avís necessita una citació." class="noprint"><span class="noprint" style="color:blue;">[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts"><i>cal citació</i></a>]</span></sup> tot i que la <i>Commedia</i> de <a href="/wiki/Dante_Alighieri" title="Dante Alighieri">Dante Alighieri</a> (1265-1321) ja era cantada públicament en dialecte toscà abans, a partir del <a href="/wiki/1330" title="1330">1330</a>. La <i>Commedia</i> va ser reanomenada precisament per Boccaccio <i><a href="/wiki/La_Divina_Com%C3%A8dia" title="La Divina Comèdia">La Divina Comèdia</a></i> posteriorment. </p><p>Vasari havia formulat una idea determinant, el nou naixement de l'<a href="/wiki/Art_antic" title="Art antic">art antic</a> <a href="/wiki/Art_de_l%27antiga_Gr%C3%A8cia" title="Art de l'antiga Grècia">grec</a> i <a href="/wiki/Art_rom%C3%A0" title="Art romà">romà</a>, que pressuposava una marcada consciència històrica individual, fenomen completament nou en l'actitud espiritual de l'artista. De fet, el renaixement trenca, conscientment, amb el que qualifica amb ple menyspreu, d'estil de <a href="/wiki/B%C3%A0rbars" class="mw-redirect" title="Bàrbars">bàrbars</a> o, més tard, de <a href="/wiki/Gots" title="Gots">gots</a>; que al seu torn havia estat la desviació del romànic justament per a desmarcar-se del <a href="/wiki/Papa" title="Papa">papa</a> i la tradició clàssica italiana; per tornar a aquestes idees i estil. Pel mateix motiu el renaixement s'oposa a l'art contemporani del nord d'Europa, que segueix evolucionant des de l'<a href="/wiki/Art_g%C3%B2tic" title="Art gòtic">art gòtic</a>. </p><p>Des d'una perspectiva de l'evolució artística general d'Europa, el renaixement significa una ruptura amb la unitat <a href="/wiki/Estil_art%C3%ADstic" title="Estil artístic">estilística</a> que fins a aquell moment havia estat supranacional: s'acostuma a entendre el <a href="/wiki/Art_g%C3%B2tic" title="Art gòtic">gòtic</a> com el primer estil paneuropeu. El renaixement no va ser un fenomen unitari des dels punts de vista cronològic i geogràfic. El seu àmbit es va limitar a la cultura europea i als territoris americans recentment descoberts, als quals les novetats renaixentistes van arribar tardanament. El seu desenvolupament va coincidir amb l'inici de l'Edat Moderna, marcada per la consolidació dels Estats europeus, els viatges transoceànics que van posar en contacte a Europa i Amèrica, la descomposició del <a href="/wiki/Feudalisme" title="Feudalisme">feudalisme</a>, l'ascens de la <a href="/wiki/Burgesia" title="Burgesia">burgesia</a> i l'afirmació del <a href="/wiki/Capitalisme" title="Capitalisme">capitalisme</a>. No obstant això, molts d'aquests fenòmens superen per la seva magnitud i major extensió en el temps l'àmbit renaixentista. </p> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Entorn_històric"><span id="Entorn_hist.C3.B2ric"></span>Entorn històric</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Renaixement&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Entorn històric"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Des del <a href="/wiki/Segle_XIII" title="Segle XIII">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span></a> es produeix a <a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a> un seguit de transformacions que anuncien la fi de l'<a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">edat mitjana</a> i l'aparició d'una nova era. Aquestes transformacions prenen un ritme accelerat al llarg del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span>. El pas de l'edat mitjana a la modernitat s'anuncia pel ressorgiment del <a href="/wiki/Comer%C3%A7" title="Comerç">comerç</a> i de la <a href="/wiki/Ciutat" title="Ciutat">vida urbana</a>, especialment a <a href="/wiki/Flandes" title="Flandes">Flandes</a> i a <a href="/wiki/It%C3%A0lia" title="Itàlia">Itàlia</a> on la <a href="/wiki/Ciutat" title="Ciutat">ciutat</a> es converteix en centre econòmic i polític, així com cultural i artístic, l'aparició de la burgesia com a classe social ascendent i l'aparició de poders monàrquics forts. </p><p>Els Albizzi van transformar la <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_de_Flor%C3%A8ncia" title="República de Florència">República de Florència</a> d'una comuna a un estat territorial, com havien fet <a href="/wiki/Ven%C3%A8cia" title="Venècia">Venècia</a> o <a href="/wiki/Mil%C3%A0" title="Milà">Milà</a>, expandint-se per la <a href="/wiki/Toscana" title="Toscana">Toscana</a> i absorbint <a href="/wiki/Volterra" title="Volterra">Volterra</a> en <a href="/wiki/1361" title="1361">1361</a>, <a href="/wiki/Arezzo" title="Arezzo">Arezzo</a> el <a href="/wiki/1384" title="1384">1384</a>, <a href="/wiki/Pisa" title="Pisa">Pisa</a> <a href="/wiki/1406" title="1406">1406</a> i <a href="/wiki/Liorna" title="Liorna">Liorna</a> en <a href="/wiki/1421" title="1421">1421</a>,<sup id="cite_ref-ref_2-0" class="reference"><a href="#cite_note-ref-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> però després de la ruïnosa situació de Florència amb el fracàs de la guerra amb la <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_de_Lucca" title="República de Lucca">República de Lucca</a>,<sup id="cite_ref-ref001_3-0" class="reference"><a href="#cite_note-ref001-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> el setembre de 1434, es consumà la derrota de l'oligarquia güelfa de <a href="/w/index.php?title=Rinaldo_Albizzi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Rinaldo Albizzi (encara no existeix)">Rinaldo Albizzi</a> i s'hi establí la facció democràtica de <a href="/wiki/Cosme_de_Medici" class="mw-redirect" title="Cosme de Medici">Cosme de Medici</a>,<sup id="cite_ref-books_4-0" class="reference"><a href="#cite_note-books-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> al que va succeir el seu fill <a href="/wiki/Pere_I_de_M%C3%A8dici" title="Pere I de Mèdici">Pere</a> i després el seu net <a href="/wiki/Lloren%C3%A7_el_Magn%C3%ADfic" title="Llorenç el Magnífic">Llorenç</a>. El 9 d'abril de 1454 el <a href="/wiki/Tractat_de_Lodi" title="Tractat de Lodi">tractat de Lodi</a> va posar fi a les guerres de Llombardia i va garantir 40 anys de pau estable a la península italiana, afavorint l'eclosió artística i literària del Renaixement.<sup id="cite_ref-ref002_5-0" class="reference"><a href="#cite_note-ref002-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Els <a href="/wiki/Era_dels_descobriments" class="mw-redirect" title="Era dels descobriments">grans descobriments geogràfics</a> afavoreixen una visió unitària del món i la difusió de la <a href="/wiki/Filosofia_cl%C3%A0ssica" class="mw-redirect" title="Filosofia clàssica">filosofia clàssica</a> és rescatada a través dels filòsofs <a href="/wiki/Al-%C3%80ndalus" title="Al-Àndalus">andalusos</a>. Es tendeix a una separació clara entre <a href="/wiki/Religi%C3%B3" title="Religió">religió</a> i <a href="/wiki/Filosofia" title="Filosofia">filosofia</a>, entre <a href="/wiki/Ra%C3%B3" title="Raó">raó</a> i <a href="/wiki/Fe" title="Fe">fe</a>, en la que es contraposa l'<a href="/wiki/Humanisme" title="Humanisme">humanisme</a> enfront <a href="/wiki/Teocentrisme" title="Teocentrisme">teocentrisme</a> i erudits i humanistes com <a href="/wiki/Erasme_de_Rotterdam" title="Erasme de Rotterdam">Erasme de Rotterdam</a>, <a href="/wiki/Dante_Alighieri" title="Dante Alighieri">Dante Alighieri</a> i <a href="/wiki/Francesco_Petrarca" title="Francesco Petrarca">Francesco Petrarca</a><sup id="cite_ref-ref003_6-0" class="reference"><a href="#cite_note-ref003-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> van criticar les creences supersticioses i també les van qüestionar, desenvolupant l'humanisme com a corrent vital que veu l'home com a centre i mesura fonamental de totes les coses. A una llibertat de pensament major, allunyada del dogmatisme medieval, correspon un impuls considerable dels coneixements científics. El desenvolupament de les <a href="/wiki/Universitat" title="Universitat">universitats</a> i, sobretot, l'aparició de la <a href="/wiki/Impremta" title="Impremta">impremta</a> afavoreixen la difusió de les noves idees, i la cultura passa dels <a href="/wiki/Monestir" title="Monestir">monestirs</a> als carrers de les <a href="/wiki/Ciutats" class="mw-redirect" title="Ciutats">ciutats</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Tòpics_del_Renaixement"><span id="T.C3.B2pics_del_Renaixement"></span>Tòpics del Renaixement</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Renaixement&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Tòpics del Renaixement"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Statua_di_Orazio.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/ba/Statua_di_Orazio.jpg/220px-Statua_di_Orazio.jpg" decoding="async" width="220" height="293" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/ba/Statua_di_Orazio.jpg/330px-Statua_di_Orazio.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/ba/Statua_di_Orazio.jpg/440px-Statua_di_Orazio.jpg 2x" data-file-width="1944" data-file-height="2592" /></a><figcaption>Imatge d'Horaci</figcaption></figure> <p>Els tòpics del renaixement són un conjunt de temes i figures que apareixen sovint a les arts del <b>renaixement</b>, especialment la literatura. Constitueixen una de les característiques que unifica les obres del període. Els tòpics literaris més coneguts durant el renaixement són el <i><a href="/wiki/Carpe_diem" title="Carpe diem">carpe diem</a></i> i el <i><a href="/wiki/Beatus_ille" title="Beatus ille">beatus ille</a></i>, que provenen de la tradició clàssica. </p><p>Un tòpic és un motiu literari que el temps i la tradició han fossilitzat. Cada època genera els seus motius i els autors i les autores els usen amb freqüència com a elements temàtics estables i recurrents, reinterpretant-los en les seves obres i entesos com a signes de cultura, com a reconeixement d'una tradició concreta. Compleixen un paper semblant al de les al·lusions mitològiques en un text. </p><p>En la poètica clàssica el tòpic és reconegut com a lloc comú, és a dir, un element mnemotècnic, l'espai on s'organitzen els arguments. L'escriptor hi pot recórrer per ampliar i embellir el seu text o la seva peça oratòria. El conjunt de tots aquests motius s'anomena <i>tòpica</i>. <a href="/wiki/Roland_Barthes" title="Roland Barthes">Roland Barthes</a> va reunir tots aquests codis convinguts enumerant-los: falsa modèstia, el noi savi o <i>puer senilis</i>, el <i>locus amoenus</i> i els <i>adunata</i>, exemples de contraris com el <i>món a l'inrevés</i>. </p><p>El renaixement, influït per la visió <a href="/wiki/Epicuri" class="mw-redirect" title="Epicuri">epicúria</a> de l'existència, pren com a motius renovats alguns elements de la tradició grecollatina. En la poesia renaixentista, els temes de l'amor i la naturalesa són de filiació clàssica. Hi ha un retorn a la valoració de l'ésser humà, a la idea del gaudi i a l'apreciació del món que prové dels sentits. En el desenvolupament temàtic d'aquestes idees, hi concorren alguns tòpics. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Carpe_diem">Carpe diem</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Renaixement&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Carpe diem"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El motiu del <i><a href="/wiki/Carpe_diem" title="Carpe diem">carpe diem</a></i> procedeix de l'oda XI del llibre I d'Horaci i s'associa en el renaixement a la brevetat de la vida de la rosa. Es considera un motiu literari de llarga durada, ja que el podem trobar en poetes de totes les èpoques, des dels clàssics, fins a <a href="/wiki/Garcilaso_de_la_Vega" title="Garcilaso de la Vega">Garcilaso de la Vega</a>, <a href="/wiki/Pierre_de_Ronsard" title="Pierre de Ronsard">Pierre de Ronsard</a> o <a href="/wiki/Francisco_Brines" class="mw-redirect" title="Francisco Brines">Francisco Brines</a>. S'incrementa especialment en el barroc, quan el sentit del pas del temps es viu amb més intensitat. </p><p>El terme vol dir estrictament <i>aprofita la vida</i> i és una invitació al gaudi i a l'amor, amenaçats sempre per la fugacitat de l'existència i la ràpida degradació de la bellesa. A la idea creada per Horaci, el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span> hi suma un motiu paral·lel, provinent de la poesia del llatí Ausoni, l'anomenat <i><a href="/wiki/Collige,_virgo,_rosas" title="Collige, virgo, rosas">collige, virgo, rosas</a></i> que es tradueix en el suggeriment d'aprofitar la joventut abans la vellesa no s'imposi sobre el cos de les noies. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Beatus_ille">Beatus ille</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Renaixement&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Beatus ille"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La tradició de l'evocació de la naturalesa cal anar a cercar-la en el poeta Teòcrit i en Virgili i Horaci. L'edat mitjana la reforça en poetes com el Dant o Petrarca i el renaixement la reprèn. La naturalesa hi té una imatge idealitzada, bucòlica i serveix sovint de marc a les converses d'uns pastors ideals que parlen d'amor. En la poesia ascètica i mística, per contra, la visió de la naturalesa va lligada al desig de perfecció espiritual. </p><p>El <i><a href="/wiki/Beatus_ille" title="Beatus ille">beatus ille</a></i> s'entén com el motiu de <i>feliç de qui ha fugit del brogit del món urbà i troba la pau i l'oci en el camp</i>. Horaci l'incorpora en les seves odes, i Fray Luis de León el fa transcendent en el seu cant de vida retirada. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="El_pensament_humanista">El pensament humanista</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Renaixement&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: El pensament humanista"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El pensament humanista és una concepció filosòfica del món que situa l'home al centre de la seva reflexió. Per tant, exalta la figura humana, la individualitat i la llibertat de l'home per interpretar el món. La <a href="/wiki/Filosofia_cl%C3%A0ssica" class="mw-redirect" title="Filosofia clàssica">filosofia clàssica</a>, i especialment <a href="/wiki/Plat%C3%B3" title="Plató">Plató</a>, és l'instrument per a aquesta reflexió. L'<a href="/wiki/Humanisme" title="Humanisme">Humanisme</a> és un estil de vida on l'humanista és l'home culte, coneixedor del <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a> i del <a href="/wiki/Grec" title="Grec">grec</a>, de la filosofia de <a href="/wiki/Plat%C3%B3" title="Plató">Plató</a> i <a href="/wiki/Arist%C3%B2til" title="Aristòtil">Aristòtil</a>, preocupat per la <a href="/wiki/Ci%C3%A8ncia" title="Ciència">ciència</a>, la <a href="/wiki/Poesia" title="Poesia">poesia</a> i l'<a href="/wiki/Art" title="Art">art</a>. Sovint, ell mateix és poeta, científic i artista. </p><p>Fou un moviment intel·lectual capaç de transformar les estructures mentals medievals, tot adaptant-les a un tipus de societat més oberta i dinàmica. Al marge de les veritats absolutes de la cultura medieval, els éssers humans van poder reivindicar la possibilitat de realitzar-se ells mateixos com a individus, ja que havien demostrat la seva capacitat per triomfar en les activitats comercials i artesanals. Els humanistes van cercar en l'antiguitat clàssica, en textos i en les restes arqueològiques que van descobrir, el sentit profund del fet humà i el gust per la contemplació de la natura. Pel pensament humanista, l'home és el centre de l'univers i la màxima realització de la natura (<a href="/wiki/Antropocentrisme" title="Antropocentrisme">antropocentrisme</a>), i pot observar la realitat que l'envolta amb sentit crític, sense la rigidesa de la mentalitat <a href="/wiki/Escol%C3%A0stica" title="Escolàstica">escolàstica</a>. En qualsevol cas, l'<a href="/wiki/Humanisme" title="Humanisme">humanisme</a> era <a href="/wiki/La%C3%AFcista" class="mw-redirect" title="Laïcista">laïcista</a> però no anticristià perquè defensava una religió més personal i directa, en què l'home adquirís una autonomia espiritual i fos més lliure de les institucions religioses. </p><p>L'expansió de l'humanisme va comptar amb la <a href="/wiki/Impremta" title="Impremta">impremta</a> (el <a href="/wiki/1455" title="1455">1455</a> ja existeix a <a href="/wiki/Mag%C3%BAncia" title="Magúncia">Magúncia</a> i <a href="/wiki/Estrasburg" title="Estrasburg">Estrasburg</a>, tot i que apareix lligada a (<a href="/wiki/Gutenberg" class="mw-redirect" title="Gutenberg">Gutenberg</a>, <a href="/wiki/1448" title="1448">1448</a>), que van facilitar la difusió dels escrits humanistes. A les corts renaixentistes, desitjoses d'obrir-se a un món nou, els humanistes són reclamats, i a les seves mans hi ha el progrés de la cultura i del pensament. Per primera vegada, l'obra d'art és analitzada racionalment des del punt de vista de l'espectador. Així neix la crítica d'art. </p><p>Alguns dels grans humanistes italians van ser <a href="/wiki/Marsilio_Ficino" title="Marsilio Ficino">Marsilio Ficino</a> (<a href="/wiki/1433" title="1433">1433</a>-<a href="/wiki/1499" title="1499">1499</a>), <a href="/wiki/Pico_della_Mirandola" class="mw-redirect" title="Pico della Mirandola">Pico della Mirandola</a> (1463-1494). Fora d'<a href="/wiki/It%C3%A0lia" title="Itàlia">Itàlia</a>, el valencià <a href="/wiki/Joan_Llu%C3%ADs_Vives" class="mw-redirect" title="Joan Lluís Vives">Joan Lluís Vives</a> (1492/3 - 1540) va ser pioner en l'estudi de la <a href="/wiki/Psicologia" title="Psicologia">psicologia</a> i la teoria de l'<a href="/wiki/Educaci%C3%B3" title="Educació">educació</a>. A <a href="/wiki/Anglaterra" title="Anglaterra">Anglaterra</a>, <a href="/wiki/Thomas_More" title="Thomas More">Thomas More</a> va escriure<i> Utopia</i> (<a href="/wiki/1516" title="1516">1516</a>), on descriu un Estat ideal basat en una organització comunitària, sense propietat privada. <a href="/wiki/Erasme_de_Rotterdam" title="Erasme de Rotterdam">Erasme de Rotterdam</a> (<a href="/wiki/1476" title="1476">1476</a>-<a href="/wiki/1536" title="1536">1536</a>) va ser el més representatiu dels humanistes europeus, i en el seu <i>Elogi de la follia</i> (<a href="/wiki/1508" title="1508">1508</a>) va atacar durament les institucions eclesiàstiques. </p><p>Amb l'<a href="/wiki/Humanisme" title="Humanisme">humanisme</a>, el llenguatge artístic es fa a la mida de l'home: si l'edifici <a href="/wiki/Art_g%C3%B2tic" title="Art gòtic">gòtic</a> domina i transcendeix l'home en cercar una mesura divina i còsmica, en el Renaixement l'home domina l'edifici, ja que tot el sistema de proporcions pren com a base la mesura de l'home. Apareixen nous temes a les arts plàstiques: mitologia, retrat, paisatge, que responen a les preocupacions dels humanistes. L'obra d'art és analitzada des del punt de vista de l'espectador; les troballes tècniques es justifiquen de manera teòrica; els sistemes de proporcions es calculen matemàticament. Alhora, la clientela de l'art es diversifica: prínceps, cardenals, nobles, gremis, ajuntaments, etc. La consideració social de l'artista evoluciona; ja no és considerat un artesà dins la rígida estructura gremial, sinó un treballador intel·lectual lliure i l'artista pren consciència de la seva individualitat: comença a signar les seves obres, a cercar un estil personal i a fer-se autoretrats. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="La_ciència_moderna"><span id="La_ci.C3.A8ncia_moderna"></span>La ciència moderna</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Renaixement&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: La ciència moderna"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Buchdruck-15-jahrhundert_1.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/Buchdruck-15-jahrhundert_1.jpg/220px-Buchdruck-15-jahrhundert_1.jpg" decoding="async" width="220" height="345" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/Buchdruck-15-jahrhundert_1.jpg/330px-Buchdruck-15-jahrhundert_1.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/Buchdruck-15-jahrhundert_1.jpg/440px-Buchdruck-15-jahrhundert_1.jpg 2x" data-file-width="560" data-file-height="878" /></a><figcaption>Impremta del segle XV</figcaption></figure> <p>L'observació, l'experiència i el sentit crític dels humanistes van preparar el camí de la ciència moderna, els avanços més importats de la qual es van realitzar en el camp de la <a href="/wiki/Geografia" title="Geografia">geografia</a>, l'<a href="/wiki/Anatomia" title="Anatomia">anatomia</a>, la <a href="/wiki/Navegaci%C3%B3_mar%C3%ADtima" title="Navegació marítima">navegació</a>, la <a href="/wiki/Impremta" title="Impremta">impremta</a>, la <a href="/wiki/Rellotge" title="Rellotge">rellotgeria</a> i els mètodes financers. En medicina va destacar <a href="/wiki/Andreas_Vesal" title="Andreas Vesal">Andreas Vesal</a> que va realitzar una detallada descripció del cos humà i per primer cop va unir la teorització i els ensenyaments mèdics amb la pràctica. L'aragonès <a href="/wiki/Miquel_Servet" title="Miquel Servet">Miquel Servet</a> va demostrar cap al <a href="/wiki/1553" title="1553">1553</a> l'existència de la circulació pulmonar. El <a href="/wiki/1543" title="1543">1543</a> es va publicar <i>De Revolutionibus orbium coelestium</i>, obra de <a href="/wiki/Nicolau_Cop%C3%A8rnic" title="Nicolau Copèrnic">Nicolau Copèrnic</a>, defensa que la Terra, com tota la resta de planetes, descriu "una revolució anual al voltant del Sol, on es troba el centre del món". </p><p>Durant el Renaixement, les facultats de <a href="/wiki/Medicina" title="Medicina">medicina</a> italianes van destacar pels seus estudis anatòmics. El cos humà va ser objecte de disseccions i exploracions que, malgrat no donar uns resultats concrets en la lluita contra les malalties, van posar les bases de l'<a href="/wiki/Anatomia" title="Anatomia">anatomia</a>, la <a href="/wiki/Fisiologia" title="Fisiologia">fisiologia</a> i la <a href="/wiki/Patologia" title="Patologia">patologia</a> modernes, tot començant a trencar l'autoritat clàssica i la tradició màgica de la medicina. </p><p>En general, els humanistes van conrear tot tipus d'obres descriptives que abraçaven els diversos camps de l'experiència humana. Però la ciència dels segles XV i XVI no va crear cap gran innovació, excepte en el sistema <a href="/wiki/Cop%C3%A8rnic" class="mw-redirect" title="Copèrnic">copernicà</a>. Tanmateix, la descripció de la realitat immediata va obrir les portes a la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_cient%C3%ADfica" title="Revolució científica">revolució científica</a> del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span>. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="L'art_renaixentista_italià"><span id="L.27art_renaixentista_itali.C3.A0"></span>L'art renaixentista italià</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Renaixement&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: L'art renaixentista italià"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p><a href="/wiki/Giorgio_Vasari" title="Giorgio Vasari">Giorgio Vasari</a> (<a href="/wiki/1511" title="1511">1511</a>-<a href="/wiki/1574" title="1574">1574</a>), <a href="/wiki/Arquitecte" title="Arquitecte">arquitecte</a> i <a href="/wiki/Historiador_de_l%27art" class="mw-redirect" title="Historiador de l'art">historiador de l'art</a>, utilitzà el terme italià <i>rinascita</i>, per referir-se a l'<a href="/wiki/Art" title="Art">art</a> italià del <a href="/wiki/Segle_XV" title="Segle XV">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span></a> i remarcar la idea que aquest art suposava un nou naixement del "bon art antic" i un trencament amb la tradició artística <a href="/wiki/Edat_medieval" class="mw-redirect" title="Edat medieval">medieval</a>. El renaixement seria, doncs, l'art sorgit a Itàlia el <a href="/wiki/Segle_XV" title="Segle XV">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span></a> i estès per tota Europa el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span>, i fonamentat en un retorn als criteris estètics de l'antiguitat clàssica grega i romana, en l'exaltació de la naturalesa com a model i en el nou sentit de l'home, aportat per la <a href="/wiki/Humanisme" title="Humanisme">filosofia humanista</a>. </p><p>Els supòsits històrics que permeteren de desenvolupar el nou estil es remunten al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span> quan, amb l'<a href="/wiki/Humanisme" title="Humanisme">humanisme</a>, progressa un ideal individualista de la cultura i un profund interès per la <a href="/wiki/Literatura_cl%C3%A0ssica" title="Literatura clàssica">literatura clàssica</a>, que acabarà dirigint, forçosament, l'atenció sobre les restes monumentals clàssiques. </p><p>Diferents etapes històriques marquen el desenvolupament del Renaixement: </p> <ul><li>La primera té com a espai cronològic tot el <a href="/wiki/Segle_XV" title="Segle XV">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span></a>, és l'anomenat <a href="/wiki/Quattrocento" title="Quattrocento">Quattrocento</a> o Primer Renaixement, i comprèn el Renaixement primerenc que es desenvolupa a <a href="/wiki/It%C3%A0lia" title="Itàlia">Itàlia</a>.</li> <li>La segona, afecta el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span>, el <a href="/wiki/Cinquecento" title="Cinquecento">Cinquecento</a> o Alt Renaixement, i el seu domini artístic queda referit a l'<a href="/wiki/Alt_Renaixement" class="mw-redirect" title="Alt Renaixement">Alt Renaixement</a>, que se centra en el primer quart del segle.</li> <li>Aquesta etapa desemboca cap a <a href="/wiki/1520" title="1520">1520</a>-1530 en una reacció anticlàssica que conforma el <a href="/wiki/Manierisme" title="Manierisme">Manierisme</a>.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Els_Estats_italians_com_a_bressol_del_Renaixement">Els Estats italians com a bressol del Renaixement</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Renaixement&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Els Estats italians com a bressol del Renaixement"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Després del descens demogràfic del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span> i la primera meitat del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span>, la població europea va començar a recuperar el seu nivell anterior a la crisi. Tot i que les epidèmies eren recurrents a Europa fins al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span>, la gran <a href="/wiki/Pesta_Negra" title="Pesta Negra">Pesta Negra</a> s'havia allunyat i els períodes de <a href="/wiki/Fam" title="Fam">fam</a> es van separant més. Des del <a href="/wiki/Segle_XIII" title="Segle XIII">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span></a> es produeixen a <a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a> un seguit de transformacions que anuncien la fi de l'<a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">edat mitjana</a> i l'aparició d'una nova era, i aquestes prenen un ritme accelerat al llarg del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span>. El pas de l'edat mitjana a la modernitat s'anuncia pel ressorgiment del <a href="/wiki/Comer%C3%A7" title="Comerç">comerç</a> i de la <a href="/wiki/Ciutat" title="Ciutat">vida urbana</a>, especialment a <a href="/wiki/Flandes" title="Flandes">Flandes</a> i a <a href="/wiki/It%C3%A0lia" title="Itàlia">Itàlia</a> on la <a href="/wiki/Ciutat" title="Ciutat">ciutat</a> es converteix en centre econòmic i polític, així com cultural i artístic, l'aparició de la burgesia com a classe social ascendent i l'aparició de poders monàrquics forts. Entre <a href="/wiki/1500" title="1500">1500</a> i <a href="/wiki/1580" title="1580">1580</a>, el clima sembla més suau abans de tornar a refredar-se durant la <a href="/wiki/Petita_Edat_de_Gel" title="Petita Edat de Gel">Petita Edat de Gel</a>. </p><p>La <a href="/wiki/Guerra_dels_Cent_Anys" title="Guerra dels Cent Anys">Guerra dels Cent Anys</a> va acabar el <a href="/wiki/1453" title="1453">1453</a> i els castells fortificats deixen pas a poc a poc a palaus de plaer. La indústria tèxtil italiana va desenvolupar nous teixits que va poder exportar al llevant emprant <a href="/wiki/Llana" title="Llana">llana</a> italiana i espanyola.<sup id="cite_ref-7" class="reference"><a href="#cite_note-7"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els grans descobriments geogràfics de l'<a href="/wiki/Era_dels_descobriments" class="mw-redirect" title="Era dels descobriments">era dels descobriments</a><sup id="cite_ref-8" class="reference"><a href="#cite_note-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> afavoreixen una visió unitària del món. Amb el <a href="/wiki/Descobriment_d%27Am%C3%A8rica" title="Descobriment d'Amèrica">descobriment d'Amèrica</a> el <a href="/wiki/1492" title="1492">1492</a>, l'or i la plata van fluir a Europa i van promoure la recuperació econòmica i els grans viatges i el comerç marítim permeten el sorgiment de les grans ciutats i el seu embelliment. </p><p>La difusió de la <a href="/wiki/Filosofia_cl%C3%A0ssica" class="mw-redirect" title="Filosofia clàssica">filosofia clàssica</a> és rescatada a través dels filòsofs <a href="/wiki/Al-%C3%80ndalus" title="Al-Àndalus">andalusos</a>, i es tendeix a una separació clara entre <a href="/wiki/Religi%C3%B3" title="Religió">religió</a> i <a href="/wiki/Filosofia" title="Filosofia">filosofia</a>, entre <a href="/wiki/Ra%C3%B3" title="Raó">raó</a> i <a href="/wiki/Fe" title="Fe">fe</a>, en la que es contraposa l'<a href="/wiki/Humanisme" title="Humanisme">humanisme</a> enfront <a href="/wiki/Teocentrisme" title="Teocentrisme">teocentrisme</a> i erudits i humanistes com <a href="/wiki/Erasme_de_Rotterdam" title="Erasme de Rotterdam">Erasme de Rotterdam</a>, <a href="/wiki/Dante_Alighieri" title="Dante Alighieri">Dante Alighieri</a> i <a href="/wiki/Francesco_Petrarca" title="Francesco Petrarca">Francesco Petrarca</a><sup id="cite_ref-ref003_6-1" class="reference"><a href="#cite_note-ref003-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> van criticar les creences supersticioses i també les van qüestionar, desenvolupant l'humanisme com a corrent vital que veu l'home com a centre i mesura fonamental de totes les coses. A una llibertat de pensament major, allunyada del dogmatisme medieval, correspon un impuls considerable dels coneixements científics. El desenvolupament de les <a href="/wiki/Universitat" title="Universitat">universitats</a> i, sobretot, l'aparició de la <a href="/wiki/Impremta" title="Impremta">impremta</a> afavoreixen la difusió de les noves idees, i la cultura passa dels <a href="/wiki/Monestir" title="Monestir">monestirs</a> als carrers de les <a href="/wiki/Ciutats" class="mw-redirect" title="Ciutats">ciutats</a>. Les altes densitats trobades al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span> a Flandes i al nord d'Itàlia són favorables a una intensificació del treball. </p><p>La <a href="/wiki/Pen%C3%ADnsula_It%C3%A0lica" title="Península Itàlica">península Itàlica</a> estava formada per una sèrie d'Estats, com ara <a href="/wiki/Ven%C3%A8cia" title="Venècia">Venècia</a>, <a href="/wiki/Flor%C3%A8ncia" title="Florència">Florència</a>, <a href="/wiki/Mil%C3%A0" title="Milà">Milà</a>, <a href="/wiki/Vatic%C3%A0" class="mw-redirect" title="Vaticà">Estat Pontifici</a> i <a href="/wiki/N%C3%A0pols" title="Nàpols">Nàpols</a>. La pressió que s'exerceix des de l'exterior impedí que, com en altres nacions, es desenvolupés la unió dels regnes o Estats; no obstant això, sí que va produir-se l'enfortiment de la consciència cultural dels italians. Els Albizzi havien transformat la <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_de_Flor%C3%A8ncia" title="República de Florència">República de Florència</a> d'una comuna a un estat territorial, com havien fet <a href="/wiki/Ven%C3%A8cia" title="Venècia">Venècia</a> o <a href="/wiki/Mil%C3%A0" title="Milà">Milà</a>, expandint-se per la <a href="/wiki/Toscana" title="Toscana">Toscana</a> i absorbint <a href="/wiki/Volterra" title="Volterra">Volterra</a> en <a href="/wiki/1361" title="1361">1361</a>, <a href="/wiki/Arezzo" title="Arezzo">Arezzo</a> el <a href="/wiki/1384" title="1384">1384</a>, <a href="/wiki/Pisa" title="Pisa">Pisa</a> <a href="/wiki/1406" title="1406">1406</a> i <a href="/wiki/Liorna" title="Liorna">Liorna</a> en <a href="/wiki/1421" title="1421">1421</a>,<sup id="cite_ref-ref_2-1" class="reference"><a href="#cite_note-ref-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> però després de la ruïnosa situació de Florència amb el fracàs de la guerra amb la <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_de_Lucca" title="República de Lucca">República de Lucca</a>,<sup id="cite_ref-ref001_3-1" class="reference"><a href="#cite_note-ref001-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> al setembre de 1434, es consumà la derrota de l'oligarquia güelfa de <a href="/w/index.php?title=Rinaldo_Albizzi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Rinaldo Albizzi (encara no existeix)">Rinaldo Albizzi</a> i s'hi establí la facció democràtica de <a href="/wiki/Cosme_de_Medici" class="mw-redirect" title="Cosme de Medici">Cosme de Medici</a>,<sup id="cite_ref-books_4-1" class="reference"><a href="#cite_note-books-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> al que va succeir el seu fill <a href="/wiki/Pere_I_de_M%C3%A8dici" title="Pere I de Mèdici">Pere</a> i després el seu net <a href="/wiki/Lloren%C3%A7_el_Magn%C3%ADfic" title="Llorenç el Magnífic">Llorenç</a>. El 9 d'abril de 1454 el <a href="/wiki/Tractat_de_Lodi" title="Tractat de Lodi">tractat de Lodi</a> va posar fi a les guerres de Llombardia i va garantir 40 anys de pau estable a la península italiana, afavorint l'eclosió artística i literària del <b>Renaixement</b>.<sup id="cite_ref-ref002_5-1" class="reference"><a href="#cite_note-ref002-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Mentre que a <a href="/wiki/It%C3%A0lia" title="Itàlia">Itàlia</a> s'estava desenvolupant el Renaixement, a la resta d'Europa es manté el <a href="/wiki/Art_g%C3%B2tic" title="Art gòtic">gòtic</a> en les seues formes tardanes, situació que es manté, exceptuant casos concrets, fins a començaments del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span>. A Itàlia l'enfrontament i convivència amb l'antiguitat clàssica, considerada com un llegat nacional, va proporcionar una àmplia base per a una evolució estilística homogènia i de validesa general. Per això, allà, és possible el seu ressorgiment i precedix totes les altres nacions. Fora d'Itàlia, l'antiguitat clàssica suposarà un cabal acadèmic assimilable, i el desenvolupament del Renaixement dependrà constantment dels impulsos marcats per Itàlia. Artistes importats des d'Itàlia o formats allà, fan el paper de vertaders transmissors. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Característiques_artístiques"><span id="Caracter.C3.ADstiques_art.C3.ADstiques"></span>Característiques artístiques</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Renaixement&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Característiques artístiques"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Leonardo_da_Vinci_-_Lady_with_an_Ermine.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8f/Leonardo_da_Vinci_-_Lady_with_an_Ermine.jpg/220px-Leonardo_da_Vinci_-_Lady_with_an_Ermine.jpg" decoding="async" width="220" height="299" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8f/Leonardo_da_Vinci_-_Lady_with_an_Ermine.jpg/330px-Leonardo_da_Vinci_-_Lady_with_an_Ermine.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8f/Leonardo_da_Vinci_-_Lady_with_an_Ermine.jpg/440px-Leonardo_da_Vinci_-_Lady_with_an_Ermine.jpg 2x" data-file-width="577" data-file-height="785" /></a><figcaption><a href="/wiki/Leonardo_da_Vinci" title="Leonardo da Vinci">Leonardo da Vinci</a>, <i>La dama de l'ermini</i>, Museu Czartoryski, <a href="/wiki/Crac%C3%B2via" title="Cracòvia">Cracòvia</a></figcaption></figure> <p>De forma genèrica hom pot establir les característiques artístiques del Renaixement en tres: </p> <dl><dd><ol><li>La <b>tornada a l'antiguitat</b>. Ressorgiran tant les antigues formes arquitectòniques, com els <a href="/wiki/Ordres_cl%C3%A0ssics" title="Ordres clàssics">ordres clàssics</a>, la utilització de motius formals i plàstics antics, la incorporació d'antigues creences, els temes de <a href="/wiki/Mitologia" title="Mitologia">mitologia</a>, d'<a href="/wiki/Hist%C3%B2ria" title="Història">història</a>, així com l'adopció d'antics elements simbòlics. Alhora hi ha una voluntat d'estudi dels monuments antics i de teorització sobre els sistemes de proporcions per captar l'esperit del <a href="/wiki/Classicisme" title="Classicisme">classicisme</a> i no només les seves formes. Per tant no en serà una còpia servil, sinó la penetració i el coneixement de les lleis que sustenten l'art clàssic.</li> <li>Ressorgiment d'una <b>nova relació amb la <a href="/wiki/Naturalesa" class="mw-redirect" title="Naturalesa">Naturalesa</a></b> com a model a imitar o perfeccionar. La millor pintura és la que s'assembla més al natural i aquesta imitació no és incompatible amb la recerca de la bellesa ideal en el sentit <a href="/wiki/Plat%C3%B3" title="Plató">platònic</a>, ja que l'artista ha de seleccionar les formes per captar la bellesa. En conseqüència aquesta nova relació amb la naturalesa va unida a una concepció ideal i realista de la ciència. La <a href="/wiki/Matem%C3%A0tica" class="mw-redirect" title="Matemàtica">matemàtica</a> es convertirà en la principal ajuda d'un art que es preocupa per fonamentar racionalment el seu ideal de bellesa. L'aspiració d'accedir a la veritat de la Naturalesa, com en l'antiguitat, no s'orienta a fer el coneixement de fenomen casual, sinó a fer la penetració de la idea.</li> <li>L'<b>actitud antropocèntrica</b>: «l'home com a mesura de totes les coses» implica el descobriment i l'aplicació sistemàtica de les lleis de la perspectiva lineal, tant per a projectar edificis com per a crear un espai dimensional en la pintura i l'escultura. Aquesta nova predisposició artística és essencialment cultural i pressuposa en l'artista una formació científica que, alhora, li permet alliberar-se d'actituds medievals.</li></ol></dd></dl> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Arquitectura">Arquitectura</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Renaixement&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Arquitectura"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Arquitectura_del_Renaixement" title="Arquitectura del Renaixement">Arquitectura del Renaixement</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Santa_Maria_Novella_(Florence).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/89/Santa_Maria_Novella_%28Florence%29.jpg/220px-Santa_Maria_Novella_%28Florence%29.jpg" decoding="async" width="220" height="151" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/89/Santa_Maria_Novella_%28Florence%29.jpg/330px-Santa_Maria_Novella_%28Florence%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/89/Santa_Maria_Novella_%28Florence%29.jpg/440px-Santa_Maria_Novella_%28Florence%29.jpg 2x" data-file-width="9088" data-file-height="6224" /></a><figcaption>L'església de Santa Maria Novella, <a href="/wiki/Flor%C3%A8ncia" title="Florència">Florència</a>, la façana fou dissenyada per <a href="/wiki/Leon_Battista_Alberti" title="Leon Battista Alberti">Leon Battista Alberti</a></figcaption></figure><p> Des de Vasari, s'acostuma a prendre la construcció de la cúpula de la Catedral de Santa Maria de les Flors a Florència, de l'arquitecte <a href="/wiki/Filippo_Brunelleschi" title="Filippo Brunelleschi">Filippo Brunelleschi</a>, com l'inici del Renaixement. No tant des del punt de vista estilístic, perquè segueix encara alguns patrons formals gòtics, sinó pel que va representar d'afirmació del valor de l'artista i el tècnic individual enfront dels gremis medievals. S'explica que Brunelleschi, després d'estar-hi treballant uns anys, va trobar la solució per a la cúpula i va voler ser recompensat en conseqüència. En negar-se els gremis a acceptar un tracte diferenciat, Brunelleschi va abandonar l'obra. Incapaços de seguir la construcció, tècnicament molt complexa, van haver de tornar a cridar Brunelleschi, qui va augmentar les seves exigències.</p><figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Brunelleshi-and-Duomo-of-Florence.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/63/Brunelleshi-and-Duomo-of-Florence.png" decoding="async" width="179" height="232" class="mw-file-element" data-file-width="179" data-file-height="232" /></a><figcaption>Esquema de la cúpula segons la reconstrucció arbitràriament regularitzada de Nelli</figcaption></figure> <p>L'arquitectura és la manifestació artística on s'observa més aviat la influència de l'antiguitat clàssica. Aquesta influència es posa en evidència en dos aspectes: d'una banda la utilització dels elements formals de l'art grec i roma i, d'altra banda, la racionalització de l'espai. Quant als elements formals, es tornen a utilitzar els <a href="/wiki/Ordres_cl%C3%A0ssics" title="Ordres clàssics">ordres clàssics</a> tal com els havia definit <a href="/wiki/Vitruvi" title="Vitruvi">Vitruvi</a> (toscà, dòric, jònic, corinti i compost), l'<a href="/wiki/Arc_de_mig_punt" title="Arc de mig punt">arc de mig punt</a> desplaça l'arc apuntat i la <a href="/wiki/C%C3%BApula" title="Cúpula">cúpula</a> de mitja esfera pren el lloc dels cimboris gòtics, les estructures arquitravades, els entaulaments i frontons, els cassetons. </p><p>La unitat, la simetria i la proporció en són elements claus. En el sistema de proporcions s'observa clarament la importància de les formes geomètriques bàsiques: el <a href="/wiki/Cercle" title="Cercle">cercle</a> i el <a href="/wiki/Quadrat_(pol%C3%ADgon)" title="Quadrat (polígon)">quadrat</a>, l'esfera i el cub són les formes més adequades per la seva regularitat perfecta. Pel que fa als elements decoratius s'empraren les <a href="/wiki/Pilastra" title="Pilastra">pilastres</a>, els <a href="/wiki/Front%C3%B3_(arquitectura)" title="Frontó (arquitectura)">frontons</a>, els <a href="/wiki/P%C3%B2rtic" title="Pòrtic">pòrtics</a>, motius <a href="/wiki/Her%C3%A0ldica" title="Heràldica">heràldics</a>, les volutes, les <a href="/wiki/Clau_de_volta" title="Clau de volta">claus</a>… </p><p>Des dels seus inicis, l'<a href="/wiki/Arquitectura_del_Renaixement" title="Arquitectura del Renaixement">arquitectura renaixentista</a> tingué un caràcter profà i, lògicament, sorgí en una <a href="/wiki/Ciutat" title="Ciutat">ciutat</a> on l'<a href="/wiki/Art_g%C3%B2tic" title="Art gòtic">art gòtic</a> no hi havia penetrat: <a href="/wiki/Flor%C3%A8ncia" title="Florència">Florència</a>; en canvi, a l'Europa de les grans <a href="/wiki/Catedral" title="Catedral">catedrals</a>, s'implantà amb dificultats. </p><p>Es va caracteritzar per l'ús de proporcions modulars, superposició d'ordres, ús de cúpules i introducció de l'ordre colossal. En el Quattrocento fou freqüent recórrer a columnes i pilastres adossades, als capitells clàssics (amb preferència el corinti, tot i que substituint els caulicles per figures fantàstiques o d'animals), els fusts llisos i l'<a href="/wiki/Arc_de_mig_punt" title="Arc de mig punt">arc de mig punt</a>, a la volta de canó i d'aresta, així com a cobertes de fusta amb cassetons. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Els_arquitectes_del_Quattrocento_(segle_xv)"><span id="Els_arquitectes_del_Quattrocento_.28segle_xv.29"></span>Els arquitectes del Quattrocento (segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span>)</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Renaixement&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Els arquitectes del Quattrocento (segle xv)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Florence_duomo_fc01.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d2/Florence_duomo_fc01.jpg/220px-Florence_duomo_fc01.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d2/Florence_duomo_fc01.jpg/330px-Florence_duomo_fc01.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d2/Florence_duomo_fc01.jpg/440px-Florence_duomo_fc01.jpg 2x" data-file-width="4000" data-file-height="3000" /></a><figcaption><a href="/wiki/Catedral" title="Catedral">Catedral</a> de <a href="/wiki/Santa_Maria_del_Fiore" title="Santa Maria del Fiore">Santa Maria del Fiore</a> (<a href="/wiki/Flor%C3%A8ncia" title="Florència">Florència</a>), obra de <a href="/wiki/Filippo_Brunelleschi" title="Filippo Brunelleschi">Filippo Brunelleschi</a> (<a href="/wiki/1377" title="1377">1377</a>-<a href="/wiki/1446" title="1446">1446</a>). Aquest orfebre, escultor i arquitecte és l'iniciador de l'arquitectura renaixentista. Brunelleschi va estudiar i dibuixar sistemàticament els edificis antics de Roma; la necessitat de representar sobre el paper l'arquitectura el portà a trobar les lleis de la perspectiva lineal. La seva primera gran obra és la cúpula de la catedral de Florència. La cúpula passa a ser l'element dominat a l'exterior de les esglésies renaixentistes i de tota l'arquitectura religiosa posterior fins al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>. Es considera el model de totes les grans cúpules posteriors, fins al punt que Miquel Àngel, quan projectava la de Sant Pere del Vaticà, va dir que faria una germana més gran però no més bella que la cúpula de Brunelleschi.</figcaption></figure> <p>L'arquitectura del <a href="/wiki/Quattrocento" title="Quattrocento">Quattrocento</a> destacà per la decoració sòbria (putti, garlandes de flors o fruites...), l'allargament de la cúpula (<a href="/wiki/Catedral_de_Flor%C3%A8ncia" class="mw-redirect" title="Catedral de Florència">Catedral de Florència</a>, de <a href="/wiki/Filippo_Brunelleschi" title="Filippo Brunelleschi">Filippo Brunelleschi</a>) i les façanes de pedra tosca (<a href="/w/index.php?title=Palau_Medici-Riccardi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Palau Medici-Riccardi (encara no existeix)">Palau Medici-Riccardi</a>, de <a href="/wiki/Michelozzo" title="Michelozzo">Michelozzo</a>) o amb els carreus en realçament (<a href="/wiki/Palau_Rucellai" title="Palau Rucellai">Palau Rucellai</a>, de <a href="/wiki/Bernardo_Rossellino" title="Bernardo Rossellino">Bernardo Rossellino</a>, projecte de <a href="/wiki/Leon_Battista_Alberti" title="Leon Battista Alberti">Leon Battista Alberti</a>). <a href="/wiki/Bernardo_Rossellino" title="Bernardo Rossellino">Bernardo Rossellino</a>, a més d'<a href="/wiki/Escultor" class="mw-redirect" title="Escultor">escultor</a> i <a href="/wiki/Arquitecte" title="Arquitecte">arquitecte</a>, és un excel·lent <a href="/wiki/Urbanista" title="Urbanista">urbanista</a> que ordenà la plaça de <a href="/wiki/Pienza" title="Pienza">Pienza</a> concebent els espais exteriors d'una manera tan genial com només s'havia vist a l'<a href="/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia" title="Antiga Grècia">antiga Grècia</a>.<sup id="cite_ref-art_9-0" class="reference"><a href="#cite_note-art-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="La_maduresa_del_Cinquecento_(segle_xvi)"><span id="La_maduresa_del_Cinquecento_.28segle_xvi.29"></span>La maduresa del Cinquecento (segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span>)</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Renaixement&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: La maduresa del Cinquecento (segle xvi)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'arquitectura del <a href="/wiki/Cinquecento" title="Cinquecento">Cinquecento</a> tingué com a centre <a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a>: l'any [1506] <a href="/wiki/Donato_d%27Angelo_Bramante" class="mw-redirect" title="Donato d'Angelo Bramante">Donato d'Angelo Bramante</a> finalitzava el seu cèlebre projecte per la <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Sant_Pere_del_Vatic%C3%A0" class="mw-redirect" title="Basílica de Sant Pere del Vaticà">basílica de Sant Pere del Vaticà</a>. Els palaus s'ornaven de valuosos baixos relleus (<a href="/w/index.php?title=Palau_Grimani&action=edit&redlink=1" class="new" title="Palau Grimani (encara no existeix)">Palau Grimani</a> de Venècia, <a href="/wiki/1549" title="1549">1549</a>, obra de <a href="/wiki/Michele_Sanmicheli" title="Michele Sanmicheli">Michele Sanmicheli</a>) o d'escultures exemptes (Biblioteca de Sant Marc, 1537-50, Venècia, obra de <a href="/wiki/Jacopo_Sansovino" title="Jacopo Sansovino">Jacopo Sansovino</a>). Finalment <a href="/wiki/Michelangelo_Buonarroti" title="Michelangelo Buonarroti">Michelangelo Buonarroti</a>, en morir Bramante, rep l'encàrrec del <a href="/wiki/Papa_Pau_II" title="Papa Pau II">papa Pau II</a> de continuar les obres de la <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Sant_Pere_del_Vatic%C3%A0" class="mw-redirect" title="Basílica de Sant Pere del Vaticà">basílica</a>. S'accepten les seves condicions de modificar el projecte i hi desapareixen les torres i torretes. El projecte ja està a punt per rebre el principal tema arquitectònic: la <a href="/wiki/C%C3%BApula" title="Cúpula">cúpula</a>. La dreçarà sobre tambor, creant definitivament el tipus de cúpula occidental i totes les que seguiran, fins al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, en seran una imitació. També projectà una sola entrada, a la qual anteposa un pòrtic amb llinda i amb doble filera de columnes exemptes. En l'escassa activitat arquitectònica de Miquel Àngel sempre s'apreciarà més el seu sentit dels volums que no pas dels espais interiors.<sup id="cite_ref-art_9-1" class="reference"><a href="#cite_note-art-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Escultura">Escultura</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Renaixement&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Escultura"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Escultura_del_Renaixement" title="Escultura del Renaixement">Escultura del Renaixement</a></div> <p>L'escultura del <a href="/wiki/Quattrocento" title="Quattrocento">Quattrocento</a> aconseguí alliberar-se plenament de les condicions del marc arquitectònic que havien determinat la plàstica medieval. L'interès dels escultors del Quattrocento se centra clarament en la figura exempta, la qual cosa no vol dir que el relleu arquitectònic desaparegui. Pel que fa als temes, el Renaixement, orientat a l'estudi de l'home, torna al motiu bàsic de l'escultura clàssica: la figura humana, especialment les figures nues, tot intentant plasmar l'anatomia, la funció del cos i la seva relació amb l'espai. Els materials més preuats tornen a ser la <a href="/wiki/Pedra" title="Pedra">pedra</a> i el <a href="/wiki/Bronze" title="Bronze">bronze</a>. Novament serà <a href="/wiki/Flor%C3%A8ncia" title="Florència">Florència</a> la ciutat capdavantera en el desenvolupament del nou estil. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="El_Quatre-cents_(segle_xv)"><span id="El_Quatre-cents_.28segle_xv.29"></span>El Quatre-cents (segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span>)</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Renaixement&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: El Quatre-cents (segle xv)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Ghiberti-porta.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/Ghiberti-porta.jpg/220px-Ghiberti-porta.jpg" decoding="async" width="220" height="213" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/Ghiberti-porta.jpg/330px-Ghiberti-porta.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/Ghiberti-porta.jpg/440px-Ghiberti-porta.jpg 2x" data-file-width="682" data-file-height="660" /></a><figcaption>Detall de la <i>Porta del Paradís</i>, del <a href="/wiki/Baptisteri_de_Sant_Joan_(Flor%C3%A8ncia)" class="mw-redirect" title="Baptisteri de Sant Joan (Florència)">Baptisteri de Sant Joan (Florència)</a>, obra de <a href="/wiki/Lorenzo_Ghiberti" title="Lorenzo Ghiberti">Lorenzo Ghiberti</a>.</figcaption></figure> <p><a href="/wiki/Lorenzo_Ghiberti" title="Lorenzo Ghiberti">Lorenzo Ghiberti</a> († <a href="/wiki/1455" title="1455">1455</a>) és l'autor de les dues portes que mancaven al Baptisteri de la <a href="/wiki/Catedral_de_Flor%C3%A8ncia" class="mw-redirect" title="Catedral de Florència">catedral de Florència</a>. La porta, de bronze fos, recull escenes evangèliques, i suposa una revelació en el panorama escultòric renaixentista, que encara és més palesa en la segona porta que se li encarrega, l'anomenada <i>porta del paradís</i>. Hi desenvolupa una concepció pictòrica del relleu. </p><p><a href="/wiki/Donatello" title="Donatello">Donatello</a> († <a href="/wiki/1466" title="1466">1466</a>) és l'escultor més important del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span> italià. La seva obra es dirigeix a representar l'home ple de vida, dignitat i noblesa. </p><p>Altres artistes de valor són: <a href="/wiki/Luca_della_Robbia" title="Luca della Robbia">Luca della Robbia</a>, autor dels relleus d'una tribuna de la catedral de Florència, en la qual la gràcia dels nens cantors arriba a interessar més que el moviment o l'expressió. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="El_Cinc-cents_(segle_xvi)"><span id="El_Cinc-cents_.28segle_xvi.29"></span>El Cinc-cents (segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span>)</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Renaixement&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: El Cinc-cents (segle xvi)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>En <a href="/wiki/Miquel_%C3%80ngel" class="mw-redirect" title="Miquel Àngel">Miquel Àngel</a> († <a href="/wiki/1564" title="1564">1564</a>) conflueixen la bellesa i l'expressivitat. La seva personalitat plena d'idealisme és la d'un dels genis màxims de la història de l'art. Gairebé sempre emprà el blanc i compacte <a href="/wiki/Marbre_de_Carrara" title="Marbre de Carrara">marbre de Carrara</a>. Les seves figures són sempre grandioses, veritables titans; són l'arquetip de l'home i el tractament de l'anatomia només és un pretext per assolir l'ideal. En les seves escultures transcendeix una vitalitat continguda. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Pintura">Pintura</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Renaixement&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Pintura"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Pintura_del_Renaixement" title="Pintura del Renaixement">Pintura del Renaixement</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Fra_Angelico_046.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e2/Fra_Angelico_046.jpg/220px-Fra_Angelico_046.jpg" decoding="async" width="220" height="269" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e2/Fra_Angelico_046.jpg/330px-Fra_Angelico_046.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e2/Fra_Angelico_046.jpg/440px-Fra_Angelico_046.jpg 2x" data-file-width="2024" data-file-height="2476" /></a><figcaption><i>La Mare de Déu de l'Anunciació</i> de <a href="/wiki/Fra_Angelico" title="Fra Angelico">Fra Angelico</a> (1400-1455).</figcaption></figure> <p>La pintura de Renaixement pren com a punt de partida l'afany de veritat, l'intent de representar el món com és a la realitat. <a href="/wiki/Giotto_di_Bondone" title="Giotto di Bondone">Giotto di Bondone</a> és l'antecedent més clar en aquesta consideració de la <a href="/wiki/Naturalesa" class="mw-redirect" title="Naturalesa">naturalesa</a> com la gran mestra de l'artista. D'aquí en deriven les característiques pròpies de la pintura del Renaixement: </p> <ul><li>La perspectiva lineal com a sistema per a representar les tres dimensions.</li> <li>Les figures tenen volum; els efectes de perspectiva es donen també al tractament del cos. A més de la visió frontal i del perfil pur, es domina l'esforç.</li> <li>Les composicions són coherents, creïbles. Els personatges apareixen integrats entre si i amb els paisatges o els marca arquitectònics.</li> <li>La pintura religiosa continua tenint gran importància, amb la introducció de nous temes: el retrat, les al·legories, el paisatge i els temes mitològics són els principals.</li> <li>Les tècniques també evolucionen tant pel que fa als suports (el llenç pren cada vegada més importància enfront dels suports tradicionals: fusta i paret) com a les pintures (introducció de la <a href="/wiki/Pintura_a_l%27oli" title="Pintura a l'oli">pintura a l'oli</a>, barreges de <a href="/wiki/Tremp" title="Tremp">tremp</a> i oli, <a href="/wiki/Vern%C3%ADs" title="Vernís">vernissos</a>).</li> <li>Introducció dels efectes de llum i de matisos de <a href="/wiki/Color" title="Color">color</a>, que arribarà a la culminació amb els grans mestres de l'Alt Renaixement.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Mestres_del_segle_xv">Mestres del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span></h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Renaixement&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Mestres del segle xv"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Sandro_Botticelli_-_La_nascita_di_Venere_-_Google_Art_Project_-_edited.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0b/Sandro_Botticelli_-_La_nascita_di_Venere_-_Google_Art_Project_-_edited.jpg/220px-Sandro_Botticelli_-_La_nascita_di_Venere_-_Google_Art_Project_-_edited.jpg" decoding="async" width="220" height="138" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0b/Sandro_Botticelli_-_La_nascita_di_Venere_-_Google_Art_Project_-_edited.jpg/330px-Sandro_Botticelli_-_La_nascita_di_Venere_-_Google_Art_Project_-_edited.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0b/Sandro_Botticelli_-_La_nascita_di_Venere_-_Google_Art_Project_-_edited.jpg/440px-Sandro_Botticelli_-_La_nascita_di_Venere_-_Google_Art_Project_-_edited.jpg 2x" data-file-width="30000" data-file-height="18840" /></a><figcaption><i><a href="/wiki/El_naixement_de_Venus" title="El naixement de Venus">El naixement de Venus</a></i> de <a href="/wiki/Sandro_Botticelli" title="Sandro Botticelli">Sandro Botticelli</a>. Aquest pintor florentí representà l'ambient neoplatònic de la cort dels <a href="/wiki/M%C3%A8dici" title="Mèdici">Mèdici</a>. Fou pràcticament oblidat des del <a href="/wiki/Segle_XVI" title="Segle XVI">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span></a> (<a href="/wiki/Giorgio_Vasari" title="Giorgio Vasari">Giorgio Vasari</a> li dedicà un dels capítols més fluixos de la seva obra) fins al seu redescobriment el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>.</figcaption></figure> <p>En la pintura del <a href="/wiki/Quattrocento" title="Quattrocento">Quattrocento</a> es poden distingir els <a href="/wiki/Pintor" title="Pintor">pintors</a> que mostren una preocupació fonamental pel problema de la perspectiva i de la corporeïtat de les figures, com seria el cas de <a href="/wiki/Masaccio" title="Masaccio">Masaccio</a>, <a href="/wiki/Piero_della_Francesca" title="Piero della Francesca">Piero della Francesca</a>, <a href="/wiki/Andrea_Mantegna" title="Andrea Mantegna">Andrea Mantegna</a> i els pintors que donen prioritat a la línia, al dibuix, a les formes suaus i nítides com <a href="/wiki/Fra_Angelico" title="Fra Angelico">Fra Angelico</a> i <a href="/wiki/Botticelli" class="mw-redirect" title="Botticelli">Botticelli</a>. </p><p>Si Brunelleschi i Donatello són els iniciadors indiscutibles del Renaixement en arquitectura i escultura, <a href="/wiki/Masaccio" title="Masaccio">Masaccio</a>, un altre florentí, es pot considerar el primer pintor renaixentista, ja que trenca amb l'elegància de l'últim gòtic i torna a la preocupació per la realitat que havia preconitzat <a href="/wiki/Giotto_di_Bondone" title="Giotto di Bondone">Giotto di Bondone</a> un segle abans. <a href="/wiki/Masaccio" title="Masaccio">Masaccio</a> (<a href="/wiki/1401" title="1401">1401</a>-<a href="/wiki/1428" title="1428">1428</a>), coneixedor i admirador de l'obra de <a href="/wiki/Giotto_di_Bondone" title="Giotto di Bondone">Giotto di Bondone</a>, parteix de la seva preocupació pel volum i la monumentalitat però és capaç de donar a les seves figures una plenitud vital i una individualitat molt acusades, un cromatisme més viu i intens, i una organització de l'espai del quadre segons les lleis de la perspectiva lineal. La seva mort, en plena joventut, va fer impossible que deixés una obra tan extensa com altres pintors de la seva generació. Les obres fonamentals són els <a href="/wiki/Pintura_al_fresc" title="Pintura al fresc">frescos</a> de la capella Brancacci a l'església del Carmine i el fresc de la Trinitat. </p><p>En la pintura de <a href="/wiki/Piero_della_Francesca" title="Piero della Francesca">Piero della Francesca</a> podem veure-hi la influència de les composicions de Masaccio i l'interès per la geometria com a element fonamental de la pintura. El seu tractat <i>De prospectiva pingendi</i> (<a href="/wiki/1482" title="1482">1482</a>) és una extraordinària precisió matemàtica pel que fa a les lleis de la perspectiva lineal, i aquesta preocupació queda palesa a les seves obres: <i>La Flagel·lació de Crist</i> (<a href="/wiki/1459" title="1459">1459</a>). Però potser l'obra cimera de Piero della Francesca són els <a href="/wiki/Pintura_al_fresc" title="Pintura al fresc">frescos</a> de <i>La Llegenda de la Vera Creu</i> a l'església de Sant Francesc d'<a href="/wiki/Arezzo" title="Arezzo">Arezzo</a>. </p><p>Andrea Mantegna (1430-1506), nascut a prop de Pàdua, es va formar entre aquesta ciutat i Venècia, en un ambient en què la pintura d'influència romana d'Orient encara era molt preuada. Però el contacte amb els humanistes i l'admiració per Donatello, que havia treballat a Pàdua, determinaren l'orientació del pintor més important del Quattrocento a la Itàlia septentrional. Al palau ducal de Màntua va pintar entre <a href="/wiki/1473" title="1473">1473</a> i <a href="/wiki/1474" title="1474">1474</a> un dels cicles de pintura mural més importants del Renaixement: <i>La Cambra dels Esposos</i>. </p><p><a href="/wiki/Fra_Angelico" title="Fra Angelico">Fra Angelico</a> suposa el pont amb el gòtic. La seva pintura és intimista, quasi ingènua, encara carregada de simbolisme, però les seves arquitectures denoten un cert domini de la perspectiva i una preocupació per la llum, que l'allunya dels fons irreals del gòtic lineal. Els seus temes són religiosos. </p><p>Un altre corrent de la pintura del Renaixement enllaça directament amb el refinament i l'elegància del gòtic, però afegint-hi les novetats renaixentistes: perspectiva, naturalisme, estudi de l'anatomia... <a href="/wiki/Botticelli" class="mw-redirect" title="Botticelli">Botticelli</a> (<a href="/wiki/1444" title="1444">1444</a>-<a href="/wiki/1510" title="1510">1510</a>), com altres pintors florentins, busca les línies àgils, les figures elegants voluptuoses, els fons de faula... Les seves eines són el domini de la línia, del dibuix i del color. Botticelli es va formar al taller del vell <a href="/wiki/Filippo_Lippi" title="Filippo Lippi">Filippo Lippi</a>, la influència del qual és evident en les primeres obres del florentí: un bon nombre de <i>Verges amb el Nen</i>, <i>La Història de Judith</i>, l'<i>Adoració dels Reis</i>, etc. Tot i així, ja en aquestes obres es pot veure el món formal propi de Botticelli caracteritzat pel ritme subtil dels cossos i els vestits en uns personatges que reflecteixen en el rostre una expressió malenconiosa. Les obres cabdals de Botticelli són els grans quadres de tema mitològic pintats a l'ambient de la cort del Mèdici, com <i>El naixement de Venus</i>. </p><p>Estilísticament pròxim a Fra Angèlico es troba <a href="/wiki/Fra_Filippo_Lippi" class="mw-redirect" title="Fra Filippo Lippi">Fra Filippo Lippi</a> (<a href="/wiki/1406" title="1406">1406</a>-<a href="/wiki/1469" title="1469">1469</a>), d'una elegància més mundana, tot i que la seva pintura és essencialment religiosa. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Mestres_del_segle_xvi">Mestres del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span></h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Renaixement&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: Mestres del segle xvi"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Michelangelo_-_Fresco_of_the_Last_Judgement.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8e/Michelangelo_-_Fresco_of_the_Last_Judgement.jpg/220px-Michelangelo_-_Fresco_of_the_Last_Judgement.jpg" decoding="async" width="220" height="262" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8e/Michelangelo_-_Fresco_of_the_Last_Judgement.jpg/330px-Michelangelo_-_Fresco_of_the_Last_Judgement.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8e/Michelangelo_-_Fresco_of_the_Last_Judgement.jpg/440px-Michelangelo_-_Fresco_of_the_Last_Judgement.jpg 2x" data-file-width="660" data-file-height="786" /></a><figcaption>Detall de la <a href="/wiki/Capella_Sixtina" title="Capella Sixtina">Capella Sixtina</a> de <a href="/wiki/Michelangelo_Buonarroti" title="Michelangelo Buonarroti">Michelangelo Buonarroti</a>.</figcaption></figure> <p><a href="/wiki/Flor%C3%A8ncia" title="Florència">Florència</a> continua al <a href="/wiki/Segle_XVI" title="Segle XVI">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span></a> sent la capital de l'<a href="/wiki/Art" title="Art">art</a>, però les seves figures màximes es traslladen a <a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a>, on la cort pontifícia constitueix el mecenatge d'una època nova, o viatgen per diverses ciutats. En general els pintors educats a Florència concedeixen al dibuix una importància més gran que altres escoles en un segle en què la línia perd el seu perfil de delimitadora de les formes. L'escola de pintura del <i>Cinc-cents</i> aporta tres gegants: <a href="/wiki/Leonardo_da_Vinci" title="Leonardo da Vinci">Leonardo da Vinci</a>, <a href="/wiki/Miquel_%C3%80ngel" class="mw-redirect" title="Miquel Àngel">Miquel Àngel</a> i <a href="/wiki/Rafael" class="mw-redirect" title="Rafael">Rafael</a>. </p><p>Leonardo Da Vinci és el gran arquetip de l'home renaixentista, igualment dotat per a la creació estètica que per a la ciència. Dues de les seves pintures, la <i>Santa Cena</i> i <i><a href="/wiki/La_Gioconda" title="La Gioconda">La Gioconda</a></i>, són exemples culminants de la història de la pintura. Ja a <a href="/wiki/La_Verge_de_les_Roques_(National_Gallery)" title="La Verge de les Roques (National Gallery)">La Verge de les Roques (National Gallery)</a> Leonardo s'havia mostrat com un gran mestre de la composició triangular i de les llums. </p><p><a href="/wiki/Miquel_%C3%80ngel" class="mw-redirect" title="Miquel Àngel">Miquel Àngel</a> és fonamentalment escultor, i en conseqüència, conserva l'energia del dibuix i el desig de moviment i força. A <a href="/wiki/Volta_de_la_Capella_Sixtina" title="Volta de la Capella Sixtina">volta de la Capella Sixtina</a> el dinamisme arriba a la seva plenitud: obra vasta i colossal. A la seva obra hi trobem totes les arrels del <a href="/wiki/Manierisme" title="Manierisme">manierisme</a>: és un món dramàtic, ben diferenciat de l'equilibri i l'optimisme de l'home del primer Renaixement. </p><p><a href="/wiki/Rafael" class="mw-redirect" title="Rafael">Rafael</a> destacà per l'encís de les seves Madonnes, i la qualitat dels elements pictòrics -llums, composició, etc.- però la seva gran aportació està en la seva concepció espacial, en la profunditat i l'amplitud de l'espai en què es mouen les figures de les grans composicions (<i>La disputa del Sagrament</i>, <i>L'escola d'Atenes</i>) de les llotges vaticanes. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="L'escola_veneciana"><span id="L.27escola_veneciana"></span>L'escola veneciana</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Renaixement&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: L'escola veneciana"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Titian_Bacchanal_1523_1524.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b0/Titian_Bacchanal_1523_1524.jpg/220px-Titian_Bacchanal_1523_1524.jpg" decoding="async" width="220" height="198" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b0/Titian_Bacchanal_1523_1524.jpg/330px-Titian_Bacchanal_1523_1524.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b0/Titian_Bacchanal_1523_1524.jpg/440px-Titian_Bacchanal_1523_1524.jpg 2x" data-file-width="2790" data-file-height="2512" /></a><figcaption><a href="/wiki/Tici%C3%A0" title="Ticià">Ticià</a> a la pintura <i>Bacanal</i>, ret culte a l'alegria de viure veneciana, en un paisatge lluminós, amb un nu femení en un angle, lluentors sobre les teles luxoses i l'exaltació de la gerra de la beguda al centre. Converteix, doncs, un quatre de tema mitològic en un quadre social, en una festa alegre.</figcaption></figure> <p>La influència de <a href="/wiki/Ven%C3%A8cia" title="Venècia">Venècia</a> en l'art de la pintura és capital. Al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span> una sèrie de grans pintors: <a href="/wiki/Tici%C3%A0" title="Ticià">Ticià</a>, <a href="/wiki/Veronese" class="mw-redirect" title="Veronese">Veronese</a>, <a href="/wiki/Il_Tintoretto" class="mw-redirect" title="Il Tintoretto">Il Tintoretto</a>, descobreixen per a la pintura possibilitats que explotaran els artistes del Barroc. Diverses circumstàncies conflueixen per suscitar a la ciutat dels canals una pintura original. Primerament la boirina de la ciutat desdibuixa els contorns i sensibilitza la <a href="/wiki/Pupil%C2%B7la" title="Pupil·la">pupil·la</a> dels <a href="/wiki/Pintor" title="Pintor">pintors</a> per atorgar més interès a la forma que als contorns, o sigui, al <a href="/wiki/Color" title="Color">color</a> abans que al <a href="/wiki/Dibuix" title="Dibuix">dibuix</a>. Seguidament la història de la república veneciana es fonamenta en una ciutat metropolitana i comercial, on hi ha gent de països llunyans, abillats amb indumentàries de colors vius. I, finalment una societat rica i esplendorosa. </p><p>Aquesta escola rendirà culte al color, en preferència els colors càlids, més idonis per plasmar la forma bella o l'ambient opulent; es donarà una visió poètica del paisatge, que s'omple de llums; donarà importància als temes secundaris (a l'anècdota, al detall, se li concedeix la mateixa atenció que al tema principal); s'exaltarà la riquesa dels palaus, les teles, la música...<sup id="cite_ref-art_9-2" class="reference"><a href="#cite_note-art-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p><a href="/wiki/Tici%C3%A0" title="Ticià">Ticià</a> destacarà pels seus retrats i és el mestre de les formes blanes i rodones, com ho demostra la seva predilecció pels nus femenins i infantils (<i>Venus d'Urbino</i>, <i>Dànae rebent la pluja d'or</i>). </p><p><a href="/wiki/Il_Veronese" class="mw-redirect" title="Il Veronese">Il Veronese</a> és el pintor del luxe: les escenes es desenvolupen en palaus de marbre, amb columnates i balustrades, i jardins amb font; les seves figures s'embolcallen amb vestits costosos i s'adormen amb joiells (com la seva versió de <i>Venus i Adonis</i>). </p><p><a href="/wiki/Il_Tintoretto" class="mw-redirect" title="Il Tintoretto">Il Tintoretto</a> ja trasllueix la crisi de la pintura renaixentista: amb les seves llums violentes, els contrastos de llum i ombra, els escorços, del moviment tens, inestable, del paisatge romàntic, de la profunditat obtinguda mitjançant l'alternança de zones de diferent intensitat lumínica ja prefigura el <a href="/wiki/Barroc" title="Barroc">Barroc</a>.<sup id="cite_ref-art_9-3" class="reference"><a href="#cite_note-art-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Música"><span id="M.C3.BAsica"></span>Música</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Renaixement&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Música"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/M%C3%BAsica_del_Renaixement" title="Música del Renaixement">Música del Renaixement</a></div> <p>En no conèixer la música grega o romana amb tanta precisió com l'arquitectura i l'escultura, la <a href="/wiki/M%C3%BAsica_del_Renaixement" title="Música del Renaixement">música renaixentista</a> no es produí com una restauració de l'antic. La música d'aquesta època fou una culminació de l'anterior (<i>Ars nova</i>) cercant naturalitat, proporció i harmonia entre text i melodia. </p><p>Les característiques principals foren: </p> <ul><li>Apropament entre la <a href="/wiki/M%C3%BAsica_religiosa" class="mw-redirect" title="Música religiosa">música religiosa</a> i la <a href="/wiki/M%C3%BAsica_profana" title="Música profana">profana</a>.</li> <li>Més equilibri entre les <a href="/wiki/Veu" title="Veu">veus</a>.</li> <li>Major sentit imitatiu al <a href="/wiki/Contrapunt" title="Contrapunt">contrapunt</a>.</li> <li>Desenvolupament progressiu dels <a href="/wiki/Instrument_musical" title="Instrument musical">instruments</a>, que poden acompanyar les veus i a vegades substituir-les. (També tenen un paper important en l'acompanyament de la <a href="/wiki/Dansa" title="Dansa">dansa</a>).</li> <li>S'amplia el camp d'acció de la interpretació musical a temples, universitats, però també salons, corts, etc.</li> <li>El músic adquireix una major importància social.</li></ul> <p>De la <a href="/wiki/M%C3%BAsica_vocal" title="Música vocal">música vocal</a> religiosa en destaca: </p> <ol><li><a href="/wiki/Motet" title="Motet">Motet</a>: composició polifònica sobre textos sacres de moderada extensió. Interpretat majoritàriament en els serveis religiosos. Fou molt important durant tot el renaixement. Destaquen les figures de <a href="/wiki/Josquin_Des_Pr%C3%A9s" title="Josquin Des Prés">Josquin Des Prés</a>, <a href="/wiki/Giovanni_Pierluigi_da_Palestrina" title="Giovanni Pierluigi da Palestrina">Giovanni Pierluigi da Palestrina</a> i <a href="/wiki/Orlando_di_Lasso" class="mw-redirect" title="Orlando di Lasso">Orlando di Lasso</a> entre molts d'altres.</li> <li><a href="/wiki/Missa_(m%C3%BAsica)" title="Missa (música)">Missa</a>: es desenvolupa sobre les parts de l'ordinari: <i>kyrie eleison</i>; <a href="/wiki/Gloria_in_Excelsis_Deo" class="mw-redirect" title="Gloria in Excelsis Deo">Gloria in Excelsis Deo</a>; <a href="/wiki/Credo_dels_Ap%C3%B2stols" title="Credo dels Apòstols">Credo</a>; <i><a href="/wiki/Sanctus" title="Sanctus">Sanctus</a></i> i <i><a href="/wiki/Agnus_Dei" title="Agnus Dei">Agnus Dei</a></i>. Els compositors es podien basar en del cant pla però també en la música profana, a excepció de la <i>Missae sine nomine</i> (missa sens nom) que no estava inspirada en cap tema preexistent.</li></ol> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Teatre">Teatre</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Renaixement&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: Teatre"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Teatre_del_Renaixement" title="Teatre del Renaixement">Teatre del Renaixement</a></div> <p>En aquest període les ciutats creixen molt ràpidament i apareixen nous espectadors, com els artesans o els comerciants, que demanen un teatre de diversió, sense arguments doctrinals ni polítics. Aquest nou públic farà que les companyies no hagin de sortir de gira per mostrar els seus espectacles i possibilita la creació dels primers teatres permanents, els corrals de comèdies, construïts als patis interiors de les illes de cases. Així, les companyies ambulants poden estabilitzar-se en els nuclis urbans. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Difusió_europea_del_Renaixement"><span id="Difusi.C3.B3_europea_del_Renaixement"></span>Difusió europea del Renaixement</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Renaixement&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: Difusió europea del Renaixement"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Llevat del <a href="/wiki/Renaixement_hisp%C3%A0nic" title="Renaixement hispànic">Renaixement hispànic</a>, aquest estil artístic no deixà un senyal gaire profund en els interessos estètics europeus. El Renaixement és un moviment essencialment italià i és difícil de parlar de vertader Renaixement fora de la península Itàlica. Amb tot, la pintura assolí una difusió més gran que la resta d'activitats plàstiques, fet lògic si es considera que és més fàcil exportar pintures i gravats que escultures o palaus.<sup id="cite_ref-art_9-4" class="reference"><a href="#cite_note-art-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="El_Renaixement_hispànic"><span id="El_Renaixement_hisp.C3.A0nic"></span>El Renaixement hispànic</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Renaixement&action=edit&section=23" title="Modifica la secció: El Renaixement hispànic"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Renaixement_hisp%C3%A0nic" title="Renaixement hispànic">Renaixement hispànic</a></div> <p>L'art renaixentista no s'imposà plenament als territoris peninsulars fins al <a href="/wiki/Segle_XVI" title="Segle XVI">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span></a>.<sup id="cite_ref-10" class="reference"><a href="#cite_note-10"><span class="cite-bracket">[</span>a<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>En l'<a href="/wiki/Arquitectura" title="Arquitectura">arquitectura</a>, l'art gòtic va seguir sent l'estil predominant al llarg de tot el <a href="/wiki/Segle_XV" title="Segle XV">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span></a> i principis del XVI. Hi ha influència de l'estil itàlic al palau de <a href="/wiki/Carles_V_del_Sacre_Imperi_Romanogerm%C3%A0nic" title="Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic">Carles V</a> a l'<a href="/wiki/Alhambra" title="Alhambra">Alhambra</a> (obra de <a href="/wiki/Pedro_Machuca" title="Pedro Machuca">Pedro Machuca</a>) i a la catedral de la mateixa ciutat. En canvi, l'arquitectura renaixentista hispànica es desenvolupà amb l'estil <a href="/wiki/Juan_de_Herrera" title="Juan de Herrera">herrerià</a>, caracteritzat per l'austeritat i la solemnitat, com el <a href="/wiki/Monestir_de_San_Lorenzo_de_l%27Escorial" class="mw-redirect" title="Monestir de San Lorenzo de l'Escorial">monestir de San Lorenzo de l'Escorial</a>; i amb altres edificis d'estil <a href="/wiki/Plateresc" title="Plateresc">plateresc</a>, caracteritzat per una decoració abundant i delicada, com en la façana de la <a href="/wiki/Universitat_de_Salamanca" title="Universitat de Salamanca">universitat de Salamanca</a>. </p><p>L'<a href="/wiki/Escultura" title="Escultura">escultura</a> hispànica rebé influències del Renaixement italià, però els escultors plasmaren la intensitat del sentiment religiós més que no pas la bellesa ideal. La majoria d'obres són talles de fusta de colors vius. Entre els escultors destacà <a href="/wiki/Alonso_Berruguete" title="Alonso Berruguete">Alonso Berruguete</a>. </p><p>La <a href="/wiki/Pintura" title="Pintura">pintura</a> es caracteritzà per la preocupació de la perspectiva i les mesures anatòmiques, l'aplicació de diverses gammes tonal en els colors i les ombres seguint els ensenyaments italians. <a href="/wiki/El_Greco" title="El Greco">El Greco</a> destacà per sobre de tots els altres pintors. Feu pintures religioses i retrats amb un estil molt original, ple de dramatisme i moviment; destacà per l'ús del color i les figures allargades. De la seva obra, molt àmplia, destaca <i><a href="/wiki/L%27enterrament_del_comte_d%27Orgaz" class="mw-redirect" title="L'enterrament del comte d'Orgaz">L'enterrament del comte d'Orgaz</a></i>, extraordinària pintura classicista de la composició, amb característiques manieristes i contrastos de llum. Un altre autor destacat fou en <a href="/wiki/Luis_de_Morales" title="Luis de Morales">Luis de Morales</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="El_Renaixement_nòrdic"><span id="El_Renaixement_n.C3.B2rdic"></span>El Renaixement nòrdic</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Renaixement&action=edit&section=24" title="Modifica la secció: El Renaixement nòrdic"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El Renaixement artístic no fou a Alemanya una temptativa de resurrecció de l'art clàssic, sinó una renovació intensa de l'esperit germànic, motivat per la <a href="/wiki/Reforma_protestant" class="mw-redirect" title="Reforma protestant">Reforma protestant</a>. </p><p><a href="/wiki/Albrecht_D%C3%BCrer" title="Albrecht Dürer">Albrecht Dürer</a> (1471-1528) és l'artista més universal del Renaixement alemany per les seves pintures, dibuixos, gravats i escrits teòrics sobre art. La seva obra ja fou reconeguda i admirada en tot Europa en vida i imposà l'empremta de l'artista modern, enllaçant la reflexió teòrica amb la transició decisiva entre la pràctica medieval i l'idealisme renaixentista. Exercí una profunda influència en els artistes del <a href="/wiki/Segle_XVI" title="Segle XVI">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span></a> del seu propi país i dels <a href="/wiki/Pa%C3%AFsos_Baixos" title="Països Baixos">Països Baixos</a>. Dürer va comprendre la imperiositat d'adquirir un coneixement racional de la producció artística. </p><p>Després de la <a href="/wiki/Reforma_protestant" class="mw-redirect" title="Reforma protestant">Reforma</a> el mecenatge de la noblesa alemanya se centrà en primer lloc en l'arquitectura, per la capacitat d'aquesta per a mostrar el poder i prestigi dels governants. Així a mitjans del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span> s'amplia el castell de Heidelberg, seguint les directrius clàssiques. Tanmateix, la majoria dels prínceps alemanys varen preferir conservar les obres gòtiques, limitant-se a decorar-les amb ornamentació renaixentista. Els emperadors <a href="/wiki/Dinastia_dels_Habsburg" title="Dinastia dels Habsburg">Habsburg</a> i la família <a href="/wiki/Fugger" title="Fugger">Fugger</a> foren els més importants mecenes, destacant-se la protecció de <a href="/wiki/Johannes_Kepler" title="Johannes Kepler">Johannes Kepler</a> i <a href="/wiki/Tycho_Brahe" title="Tycho Brahe">Tycho Brahe</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="El_Renaixement_als_Països_Baixos"><span id="El_Renaixement_als_Pa.C3.AFsos_Baixos"></span>El Renaixement als Països Baixos</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Renaixement&action=edit&section=25" title="Modifica la secció: El Renaixement als Països Baixos"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Primitius_flamencs" title="Primitius flamencs">Primitius flamencs</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Lamgods_open.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8c/Lamgods_open.jpg/220px-Lamgods_open.jpg" decoding="async" width="220" height="161" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8c/Lamgods_open.jpg/330px-Lamgods_open.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8c/Lamgods_open.jpg/440px-Lamgods_open.jpg 2x" data-file-width="6265" data-file-height="4581" /></a><figcaption><i><a href="/wiki/L%27adoraci%C3%B3_de_l%27Anyell_M%C3%ADstic" title="L'adoració de l'Anyell Místic">L'adoració de l'Anyell Místic</a></i>, de <a href="/wiki/Jan_van_Eyck" title="Jan van Eyck">Jan</a> i <a href="/wiki/Hubert_van_Eyck" title="Hubert van Eyck">Hubert van Eyck</a></figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:The_Garden_of_Earthly_Delights_by_Bosch_High_Resolution.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6d/The_Garden_of_Earthly_Delights_by_Bosch_High_Resolution.jpg/220px-The_Garden_of_Earthly_Delights_by_Bosch_High_Resolution.jpg" decoding="async" width="220" height="125" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6d/The_Garden_of_Earthly_Delights_by_Bosch_High_Resolution.jpg/330px-The_Garden_of_Earthly_Delights_by_Bosch_High_Resolution.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6d/The_Garden_of_Earthly_Delights_by_Bosch_High_Resolution.jpg/440px-The_Garden_of_Earthly_Delights_by_Bosch_High_Resolution.jpg 2x" data-file-width="30000" data-file-height="17078" /></a><figcaption><i><a href="/wiki/El_jard%C3%AD_de_les_del%C3%ADcies" title="El jardí de les delícies">El jardí de les delícies</a></i> de <a href="/wiki/Hieronymus_Bosch" title="Hieronymus Bosch">Hieronymus Bosch</a></figcaption></figure> <p>La <a href="/wiki/Primitius_flamencs" title="Primitius flamencs">pintura neerlandesa primitiva</a> coincideix amb el <a href="/wiki/Quattrocento" title="Quattrocento">Quattrocento</a> i <a href="/wiki/Cinquecento" title="Cinquecento">Cinquecento</a>, però és una evolució artística independent, separada de l'<a href="/wiki/Humanisme_renaixentista" class="mw-redirect" title="Humanisme renaixentista">humanisme renaixentista</a> que va caracteritzar els desenvolupaments a Itàlia. A partir de la <a href="/wiki/D%C3%A8cada_del_1490" title="Dècada del 1490">dècada del 1490</a>, a mesura que un nombre creixent de pintors holandesos i d'altres pintors del nord viatjaven a Itàlia, els ideals renaixentistes i els estils de pintura es van incorporar a la pintura del nord. Com a resultat, els primers pintors holandesos sovint es classifiquen com a pertanyents tant al Renaixement del Nord com al <a href="/wiki/G%C3%B2tic_internacional" title="Gòtic internacional">gòtic tardà</a>. Entre els pintors dels Països Baixos d'aquest període incloïen <a href="/wiki/Jan_van_Eyck" title="Jan van Eyck">Jan van Eyck</a>, el seu germà <a href="/wiki/Hubert_van_Eyck" title="Hubert van Eyck">Hubert van Eyck</a>, <a href="/wiki/Robert_Campin" title="Robert Campin">Robert Campin</a>, <a href="/wiki/Hans_Memling" title="Hans Memling">Hans Memling</a>, <a href="/wiki/Rogier_van_der_Weyden" title="Rogier van der Weyden">Rogier van der Weyden</a> i <a href="/wiki/Hugo_van_der_Goes" title="Hugo van der Goes">Hugo van der Goes</a>. La seva pintura es va desenvolupar en part independentment de la pintura del primer Renaixement italià, i sense la influència d'un esforç deliberat i conscient per reviure l'antiguitat. </p><p>L'estil de la pintura va sorgir directament de la <a href="/wiki/Pintura_al_tremp" title="Pintura al tremp">pintura medieval al tremp</a>, sobre panells i <a href="/wiki/Manuscrit_il%C2%B7luminat" title="Manuscrit il·luminat">manuscrits il·luminats</a>, i altres formes com els <a href="/wiki/Vitrall" title="Vitrall">vitralls</a>; la <a href="/wiki/Pintura_al_fresc" title="Pintura al fresc">pintura al fresc</a> era menys comú al nord d'Europa. El mitjà utilitzat va ser la <a href="/wiki/Pintura_a_l%27oli" title="Pintura a l'oli">pintura a l'oli</a>, que s'havia utilitzat durant molt de temps per pintar escuts i accessoris cerimonials de cuir perquè era flexible i relativament duradora. Les primeres pintures a l'oli holandeses són meticuloses i detallades com les pintures al tremp. El material es va prestar a la representació de variacions tonals i textura, facilitant així l'observació de la natura amb gran detall. </p><p>Els pintors holandesos no van abordar la creació d'un quadre a través d'un marc de perspectiva lineal i proporció correcta. Mantenien una visió medieval de proporció jeràrquica i simbolisme religiós, alhora que es delectaven amb un tractament realista dels elements materials, tant naturals com artificials. Jan i Hubert van Eyck van pintar <i><a href="/wiki/L%27adoraci%C3%B3_de_l%27Anyell_M%C3%ADstic" title="L'adoració de l'Anyell Místic">L'adoració de l'Anyell Místic</a></i>.<sup id="cite_ref-11" class="reference"><a href="#cite_note-11"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> És probable que <a href="/wiki/Antonello_da_Messina" title="Antonello da Messina">Antonello da Messina</a> es familiaritzés amb l'obra de Van Eyck mentre estava a Nàpols o Sicília. L'any 1475, el <a href="/wiki/Retaule_de_Portinari" title="Retaule de Portinari">Retaule de Portinari</a> d'Hugo van der Goes va arribar a Florència, on va tenir una profunda influència en molts pintors, el primer <a href="/wiki/Domenico_Ghirlandaio" title="Domenico Ghirlandaio">Domenico Ghirlandaio</a>, que va pintar un retaule imitant els seus elements. </p><p>Un pintor holandès molt significatiu cap al final del període va ser <a href="/wiki/Hieronymus_Bosch" title="Hieronymus Bosch">Hieronymus Bosch</a>, que va emprar el tipus de formes fantàstiques que sovint s'utilitzaven per decorar sanefes i lletres en manuscrits il·luminats, combinant formes vegetals i animals amb formes arquitectòniques. Tretes del context de la <a href="/wiki/Il%C2%B7luminaci%C3%B3_(pintura)" title="Il·luminació (pintura)">il·luminació</a>, i poblades d'humans, aquestes formes donen a les pintures de Bosch una qualitat surrealista que no tenen paral·lel a l'obra de cap altre pintor renaixentista. La seva obra mestra és el tríptic <i><a href="/wiki/El_jard%C3%AD_de_les_del%C3%ADcies" title="El jardí de les delícies">El jardí de les delícies</a></i>. </p><p>Alhora que es desenvolupava a Itàlia el <i>Cinquecento</i> italià, l'anomenada <a href="/wiki/Pintura_flamenca" title="Pintura flamenca">pintura flamenca</a> arribà a un desenvolupament notable. Aquesta escola es feu cèlebre pel seu notable naturalisme, tret que comparteix amb els mestres italians. Alguns grans noms de l'època foren els paisatgistes <a href="/wiki/Joachim_Patinir" title="Joachim Patinir">Joachim Patinir</a> i <a href="/wiki/Quentin_Matsys_el_Jove" title="Quentin Matsys el Jove">Quentin Matsys el Jove</a>; el retratista <a href="/wiki/Anthonis_Mor" title="Anthonis Mor">Anthonis Mor</a>, <a href="/wiki/El_Bosch" class="mw-redirect" title="El Bosch">el Bosch</a>; <a href="/wiki/Pieter_Brueghel_el_Vell" title="Pieter Brueghel el Vell">Pieter Brueghel el Vell</a> i <a href="/w/index.php?title=Gaspar_Baiton&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gaspar Baiton (encara no existeix)">Gaspar Baiton</a>. Posteriorment s'enfocà la <a href="/wiki/Literatura" title="Literatura">literatura</a> amb els millors autors de l'època. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="El_final_del_renaixement">El final del renaixement</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Renaixement&action=edit&section=26" title="Modifica la secció: El final del renaixement"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>En resposta a la <a href="/wiki/Reforma_Protestant" title="Reforma Protestant">Reforma Protestant</a>, el <a href="/wiki/Catolicisme" title="Catolicisme">catolicisme</a> va establir la <a href="/wiki/Congregaci%C3%B3_de_la_doctrina_de_la_Fe" title="Congregació de la doctrina de la Fe">Congregació de la doctrina de la Fe</a> el <a href="/wiki/1542" title="1542">1542</a> i el 1545, el <a href="/wiki/Concili_de_Trento" title="Concili de Trento">Concili de Trento</a> va donar pas a la <a href="/wiki/Contrareforma" title="Contrareforma">Contrareforma</a> que va censurar artistes i escriptors, fent que l'humanisme i qualsevol punt de vista que desafiés l'església catòlica fos un acte d'heretgia punible amb la mort; així, a principis del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span>, el moviment renaixentista havia desaparegut, donant pas a la <a href="/wiki/Il%C2%B7lustraci%C3%B3" title="Il·lustració">Il·lustració</a>.<sup id="cite_ref-12" class="reference"><a href="#cite_note-12"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Artistes_rellevants_del_Renaixement">Artistes rellevants del Renaixement</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Renaixement&action=edit&section=27" title="Modifica la secció: Artistes rellevants del Renaixement"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a href="/wiki/Fra_Angelico" title="Fra Angelico">Fra Angelico</a></li> <li><a href="/wiki/Giotto_di_Bondone" title="Giotto di Bondone">Giotto</a></li> <li><a href="/wiki/Masaccio" title="Masaccio">Masaccio</a></li> <li><a href="/wiki/Hieronymus_Bosch" title="Hieronymus Bosch">Hieronymus Bosch</a></li> <li><a href="/wiki/Pieter_Brueghel_el_Vell" title="Pieter Brueghel el Vell">Pieter Brueghel el Vell</a></li> <li><a href="/wiki/Pieter_Brueghel_el_Jove" title="Pieter Brueghel el Jove">Pieter Brueghel el Jove</a></li> <li><a href="/wiki/Jan_Brueghel_el_Vell" title="Jan Brueghel el Vell">Jan Brueghel el Vell</a></li> <li><a href="/wiki/Jan_Brueghel_el_Jove" title="Jan Brueghel el Jove">Jan Brueghel el Jove</a></li> <li><a href="/wiki/Filippo_Brunelleschi" title="Filippo Brunelleschi">Filippo Brunelleschi</a></li> <li><a href="/wiki/Donatello" title="Donatello">Donatello</a></li> <li><a href="/wiki/Sandro_Botticelli" title="Sandro Botticelli">Sandro Botticelli</a></li> <li><a href="/wiki/Albrecht_D%C3%BCrer" title="Albrecht Dürer">Albrecht Dürer</a></li> <li><a href="/wiki/Michelangelo_Buonarroti" title="Michelangelo Buonarroti">Miquel Àngel</a></li> <li><a href="/wiki/Raffaello_Sanzio" title="Raffaello Sanzio">Rafael</a></li> <li><a href="/wiki/Leonardo_da_Vinci" title="Leonardo da Vinci">Leonardo da Vinci</a></li> <li><a href="/wiki/Jan_van_Eyck" title="Jan van Eyck">Jan van Eyck</a></li> <li><a href="/wiki/Roger_van_der_Weyden" class="mw-redirect" title="Roger van der Weyden">Roger van der Weyden</a></li> <li><a href="/wiki/Giovanni_Pierluigi_da_Palestrina" title="Giovanni Pierluigi da Palestrina">Palestrina</a>, compositor i músic italià.</li> <li><a href="/wiki/Tom%C3%A1s_Luis_de_Victoria" title="Tomás Luis de Victoria">Tomás Luis de Victoria</a>, compositor i músic castellà.</li> <li><a href="/wiki/Gin%C3%A9s_P%C3%A9rez_de_la_Parra" class="mw-redirect" title="Ginés Pérez de la Parra">Ginés Pérez de la Parra</a>, compositor i músic valencià.</li> <li><a href="/wiki/El_Greco" title="El Greco">El Greco</a>, arquitecte i pintor grec.</li> <li><a href="/wiki/Paolo_Aretino" title="Paolo Aretino">Paolo Aretino</a>, compositor.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Notes">Notes</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Renaixement&action=edit&section=28" title="Modifica la secció: Notes"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist {{#if: | references-column-width" style="list-style-type: lower-alpha;"> <div class="mw-references-wrap"><ol class="references"> <li id="cite_note-10"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-10">↑</a></span> <span class="reference-text">Per a la comprensió del temps històric, es preferible el concepte de <i>Renaixement hispànic</i> al de <i>Renaixement espanyol</i> ja que no podem analitzar els fets històrics des de la nostra visió actual</span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Renaixement&action=edit&section=29" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-1"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-1">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.avl.gva.es/lexicval/?paraula=Renaiximent">"Renaiximent", sinònim de "renaixement" segons l'AVL</a>».  Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 27 febrer 2018].</span></span> </li> <li id="cite_note-ref-2"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-ref_2-0">2,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-ref_2-1">2,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFNajemy2006"><span style="font-variant: small-caps;">Najemy</span>, John M. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.google.cat/books/edition/A_History_of_Florence_1200_1575/KQjzxjD7IdwC?hl=ca&gbpv=1&dq=Volterra+1361&pg=PA194&printsec=frontcover"><i>A History of Florence, 1200 - 1575</i></a> (en anglès).  Wiley, 2006, p. 194. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9781405178464" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9781405178464">ISBN 9781405178464</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=A+History+of+Florence%2C+1200+-+1575&rft.aulast=Najemy&rft.aufirst=John+M.&rft.date=2006&rft.pub=Wiley&rft.pages=194&rft.isbn=9781405178464&rft_id=https%3A%2F%2Fwww.google.cat%2Fbooks%2Fedition%2FA_History_of_Florence_1200_1575%2FKQjzxjD7IdwC%3Fhl%3Dca%26gbpv%3D1%26dq%3DVolterra%2B1361%26pg%3DPA194%26printsec%3Dfrontcover"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-ref001-3"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-ref001_3-0">3,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-ref001_3-1">3,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFStrathern2007"><span style="font-variant: small-caps;">Strathern</span>, Paul. <i>The Medici: Godfathers of the Renaissance</i> (en anglès).  Pimlico, 2007, p. 42. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-099-52297-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-099-52297-3">ISBN 978-0-099-52297-3</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Medici%3A+Godfathers+of+the+Renaissance&rft.aulast=Strathern&rft.aufirst=Paul&rft.date=2007&rft.pub=Pimlico&rft.pages=42&rft.isbn=978-0-099-52297-3"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-books-4"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-books_4-0">4,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-books_4-1">4,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFBrowning2005"><span style="font-variant: small-caps;">Browning</span>, Oscar. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=bJTc6fHVxx8C&lpg=PA33&dq=&pg=PA39#v=onepage&q=&f=true"><i>The age of the condottiere: a short history of medieval Italy from 1409-1530</i></a> (en anglès).  Adamant Media Corporation, 2005, p. 39. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9781402173189" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9781402173189">ISBN 9781402173189</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+age+of+the+condottiere%3A+a+short+history+of+medieval+Italy+from+1409-1530&rft.aulast=Browning&rft.aufirst=Oscar&rft.date=2005&rft.pub=Adamant+Media+Corporation&rft.pages=39&rft.isbn=9781402173189&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DbJTc6fHVxx8C%26lpg%3DPA33%26dq%3D%26pg%3DPA39%23v%3Donepage%26q%3D%26f%3Dtrue"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-ref002-5"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-ref002_5-0">5,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-ref002_5-1">5,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFWelch2000"><span style="font-variant: small-caps;">Welch</span>, Evelyn S. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.google.cat/books/edition/Art_in_Renaissance_Italy_1350_1500/HSWB_UtEAukC?hl=ca&gbpv=1&dq=Treaty+of+Lodi+renaissance&pg=PA28&printsec=frontcover"><i>Art in Renaissance Italy, 1350-1500</i></a> (en anglès).  Oxford University Press, 2000, p. 28. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780192842794" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780192842794">ISBN 9780192842794</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Art+in+Renaissance+Italy%2C+1350-1500&rft.aulast=Welch&rft.aufirst=Evelyn+S.&rft.date=2000&rft.pub=Oxford+University+Press&rft.pages=28&rft.isbn=9780192842794&rft_id=https%3A%2F%2Fwww.google.cat%2Fbooks%2Fedition%2FArt_in_Renaissance_Italy_1350_1500%2FHSWB_UtEAukC%3Fhl%3Dca%26gbpv%3D1%26dq%3DTreaty%2Bof%2BLodi%2Brenaissance%26pg%3DPA28%26printsec%3Dfrontcover"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-ref003-6"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-ref003_6-0">6,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-ref003_6-1">6,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFAnderson2010"><span style="font-variant: small-caps;">Anderson</span>, J. M.. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.google.cat/books/edition/The_Honorable_Burden_of_Public_Office/62Pu40YIGfEC?hl=ca&gbpv=1&dq=Erasmus,+Dante+and+Petrarch+humanism&pg=PA11&printsec=frontcover"><i>The Honorable Burden of Public Office English Humanists and Tudor Politics in the Sixteenth Century</i></a> (en anglès).  Peter Lang, 2010, p. 11. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9781433109577" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9781433109577">ISBN 9781433109577</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Honorable+Burden+of+Public+Office+English+Humanists+and+Tudor+Politics+in+the+Sixteenth+Century&rft.aulast=Anderson&rft.aufirst=J.+M.&rft.date=2010&rft.pub=Peter+Lang&rft.pages=11&rft.isbn=9781433109577&rft_id=https%3A%2F%2Fwww.google.cat%2Fbooks%2Fedition%2FThe_Honorable_Burden_of_Public_Office%2F62Pu40YIGfEC%3Fhl%3Dca%26gbpv%3D1%26dq%3DErasmus%2C%2BDante%2Band%2BPetrarch%2Bhumanism%26pg%3DPA11%26printsec%3Dfrontcover"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-7"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-7">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFLindholm2017"><span style="font-variant: small-caps;">Lindholm</span>, Richard T. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.google.cat/books/edition/Quantitative_Studies_of_the_Renaissance/i741DgAAQBAJ?hl=ca&gbpv=1&dq=quattrocento+fall+constantinople+renaissance&pg=PA90&printsec=frontcover"><i>Quantitative Studies of the Renaissance Florentine Economy and Society</i></a> (en anglès).  Anthem Press, 2017, p. 90. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9781783086375" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9781783086375">ISBN 9781783086375</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Quantitative+Studies+of+the+Renaissance+Florentine+Economy+and+Society&rft.aulast=Lindholm&rft.aufirst=Richard+T.&rft.date=2017&rft.pub=Anthem+Press&rft.pages=90&rft.isbn=9781783086375&rft_id=https%3A%2F%2Fwww.google.cat%2Fbooks%2Fedition%2FQuantitative_Studies_of_the_Renaissance%2Fi741DgAAQBAJ%3Fhl%3Dca%26gbpv%3D1%26dq%3Dquattrocento%2Bfall%2Bconstantinople%2Brenaissance%26pg%3DPA90%26printsec%3Dfrontcover"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-8"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-8">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFMartínez_RuizGuiménez1994"><span style="font-variant: small-caps;">Martínez Ruiz</span>, Enrique; <span style="font-variant: small-caps;">Guiménez</span>, Enrique. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cv/books?id=XCknhRuvlpUC&pg=PA77&dq=bojador+1434&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiz5O2du-rmAhWYBWMBHeARB5cQ6AEIJDAA#v=onepage&q=bojador%201434&f=false"><i>Introducción a la historia moderna</i></a>.  Ediciones AKAL, 1994, p. 77. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/8470902938" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/8470902938">ISBN 8470902938</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Introducci%C3%B3n+a+la+historia+moderna&rft.aulast=Mart%C3%ADnez+Ruiz&rft.aufirst=Enrique&rft.date=1994&rft.pub=Ediciones+AKAL&rft.pages=77&rft.isbn=8470902938&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cv%2Fbooks%3Fid%3DXCknhRuvlpUC%26pg%3DPA77%26dq%3Dbojador%2B1434%26hl%3Dca%26sa%3DX%26ved%3D0ahUKEwiz5O2du-rmAhWYBWMBHeARB5cQ6AEIJDAA%23v%3Donepage%26q%3Dbojador%25201434%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-art-9"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-art_9-0">9,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-art_9-1">9,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-art_9-2">9,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-art_9-3">9,3</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-art_9-4">9,4</a></sup></span> <span class="reference-text">Barnecha, E; Fernández, A.; Haro, J (1984). <i>Història de l'Art</i>. Barcelona: editorial Vicens Vives.</span> </li> <li id="cite_note-11"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-11">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFKurtz2006"><span style="font-variant: small-caps;">Kurtz</span>, Michael J. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=hDhPp1nFjFYC"><i>America and the return of Nazi contraband</i></a> (en anglès).  Cambridge University Press, 2006, p. 24. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780521849821" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780521849821">ISBN 9780521849821</a></span> [Consulta: 24 gener 2011].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=America+and+the+return+of+Nazi+contraband&rft.aulast=Kurtz&rft.aufirst=Michael+J.&rft.date=2006&rft.pub=Cambridge+University+Press&rft.pages=24&rft.isbn=9780521849821&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DhDhPp1nFjFYC"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-12"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-12">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.history.com/topics/renaissance/renaissance">Renaissance</a>» (en anglès).  History, 04-04-2018. [Consulta: 29 abril 2023].</span></span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Renaixement&action=edit&section=30" title="Modifica la secció: Bibliografia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li>Aritzeta, Margarida, <i>Diccionari de termes literaris</i>, Barcelona, 1996, El Cangur, Edicions 62.</li> <li>Guillén, Claudio<i>Entre lo uno y lo diverso</i>, Barcelona, Editorial Crítica, 1985.</li> <li>Marchese, Angelo / Forradellas, Joaquín, <i>Diccionario de retórica, crítica y terminología literaria</i>, Barcelona, Ariel, 1986.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també"><span id="Vegeu_tamb.C3.A9"></span>Vegeu també</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Renaixement&action=edit&section=31" title="Modifica la secció: Vegeu també"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a href="/wiki/Literatura_renaixentista" title="Literatura renaixentista">Literatura renaixentista</a></li> <li><a href="/wiki/Renaixement_bengal%C3%AD" title="Renaixement bengalí">Renaixement bengalí</a></li> <li><a href="/wiki/Renaixement_franc%C3%A8s" title="Renaixement francès">Renaixement francès</a></li> <li><a href="/wiki/Stefano_Venturi" title="Stefano Venturi">Stefano Venturi</a></li> <li><a href="/wiki/Manierisme" title="Manierisme">Manierisme</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs"><span id="Enlla.C3.A7os_externs"></span>Enllaços externs</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Renaixement&action=edit&section=32" title="Modifica la secció: Enllaços externs"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33663753">.mw-parser-output .side-box{margin:4px 0;box-sizing:border-box;border:1px solid #aaa;font-size:88%;line-height:1.25em;background-color:#f9f9f9;display:flow-root}.mw-parser-output .side-box-abovebelow,.mw-parser-output .side-box-text{padding:0.25em 0.9em}.mw-parser-output .side-box-image{padding:2px 0 2px 0.9em;text-align:center}.mw-parser-output .side-box-imageright{padding:2px 0.9em 2px 0;text-align:center}@media(min-width:500px){.mw-parser-output .side-box-flex{display:flex;align-items:center}.mw-parser-output .side-box-text{flex:1;min-width:0}}@media(min-width:720px){.mw-parser-output .side-box{width:238px}.mw-parser-output .side-box-right{clear:right;float:right;margin-left:1em}.mw-parser-output .side-box-left{margin-right:1em}.mw-parser-output .side-box-center{clear:both;margin:auto}}</style><div class="side-box metadata side-box-right plainlinks"> <div class="side-box-flex"> <div class="side-box-image"><span typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/30px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="30" height="40" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/45px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/59px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></span></span></div> <div class="side-box-text plainlist">A <span class="plainlinks"><a class="external text" href="https://commons.wikimedia.org/wiki/P%C3%A0gina_principal?uselang=ca">Wikimedia Commons</a></span> hi ha contingut multimèdia relatiu a: <i><b><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Renaissance" class="extiw" title="commons:Category:Renaissance">Renaixement</a></b></i></div></div> </div> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.rensoc.org.uk/">Society for Renaissance Studies</a></li></ul> <p><br /> </p> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Biblioth%C3%A8que_nationale_de_France" class="mw-redirect" title="Bibliothèque nationale de France">BNF</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb13318531w">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://d-nb.info/gnd/4049450-0">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/LCCN" class="mw-redirect" title="LCCN">LCCN</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.loc.gov/authorities/subjects/sh85112806">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/National_Diet_Library" class="mw-redirect" title="National Diet Library">NDL</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://id.ndl.go.jp/auth/ndlna/00569811">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=ph125119&CON_LNG=ENG">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases d'informació</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Gran_Enciclop%C3%A8dia_de_la_M%C3%BAsica" title="Gran Enciclopèdia de la Música">GEMUS</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.enciclopedia.cat/EC-GEM-2405.xml">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Diccionari_Hist%C3%B2ric_de_Su%C3%AFssa" title="Diccionari Històric de Suïssa">HDS</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.hls-dhs-dss.ch/textes/f/F011181.php">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1&useformat=desktop" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Renaixement&oldid=34225723">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Renaixement&oldid=34225723</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categoria</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Renaixement" title="Categoria:Renaixement">Renaixement</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_refer%C3%A8ncies_puntuals_demanades" title="Categoria:Articles amb referències puntuals demanades">Articles amb referències puntuals demanades</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:1.000_articles_fonamentals" title="Categoria:1.000 articles fonamentals">1.000 articles fonamentals</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Hist%C3%B2ria_i_geografia_(Els_1000_de_META)" title="Categoria:Història i geografia (Els 1000 de META)">Història i geografia (Els 1000 de META)</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 11 nov 2024 a les 17:04.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Renaixement&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-7fc47fc68d-tnrb7","wgBackendResponseTime":233,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"0.296","walltime":"0.460","ppvisitednodes":{"value":4956,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":46119,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":8688,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":12,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":7,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":0,"limit":20},"unstrip-size":{"value":19429,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":1,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 327.465 1 -total"," 33.39% 109.353 1 Plantilla:Commonscat"," 30.77% 100.758 1 Plantilla:Sister"," 30.01% 98.287 1 Plantilla:Caixa_lateral"," 29.57% 96.831 2 Plantilla:Referències"," 18.48% 60.529 8 Plantilla:Ref-llibre"," 13.21% 43.259 6 Plantilla:Article_principal"," 9.62% 31.494 1 Plantilla:Autoritat"," 6.17% 20.202 2 Plantilla:Ref-web"," 3.82% 12.517 3 Plantilla:Data_consulta"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.084","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":2264378,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.eqiad.main-5484c6d78d-zcv8x","timestamp":"20241111161427","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Renaixement","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Renaixement","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q4692","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q4692","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2004-10-09T07:15:58Z","dateModified":"2024-11-11T16:04:15Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/2\/22\/Da_Vinci_Vitruve_Luc_Viatour.jpg","headline":"moviment cultural originat a Europa Occidental entre els segles XIV i XVI"}</script> </body> </html>