CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Mitologia nòrdica - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"344ee5c3-1513-410d-835a-72eb0790bf4f","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Mitologia_nòrdica","wgTitle":"Mitologia nòrdica","wgCurRevisionId":34089207,"wgRevisionId":34089207,"wgArticleId":52640,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","Control d'autoritats","Mitologia nòrdica"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Mitologia_nòrdica","wgRelevantArticleId":52640,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgRedirectedFrom": "Mitologia_escandinava","wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":100000,"wgInternalRedirectTargetUrl":"/wiki/Mitologia_n%C3%B2rdica","wgRelatedArticlesCompat":[],"wgCentralAuthMobileDomain":false,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q128285","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false, "wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["mediawiki.action.view.redirect","ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs", "ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.5"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/7f/Odin_og_V%C3%B6lven_by_Fr%C3%B8lich.jpg"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="873"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7f/Odin_og_V%C3%B6lven_by_Fr%C3%B8lich.jpg/800px-Odin_og_V%C3%B6lven_by_Fr%C3%B8lich.jpg"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="582"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7f/Odin_og_V%C3%B6lven_by_Fr%C3%B8lich.jpg/640px-Odin_og_V%C3%B6lven_by_Fr%C3%B8lich.jpg"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="466"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Mitologia nòrdica - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Mitologia_n%C3%B2rdica"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Mitologia_n%C3%B2rdica&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Mitologia_n%C3%B2rdica"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Mitologia_nòrdica rootpage-Mitologia_nòrdica skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Mitologia+n%C3%B2rdica" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Mitologia+n%C3%B2rdica" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Mitologia+n%C3%B2rdica" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Mitologia+n%C3%B2rdica" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Antecedents" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Antecedents"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Antecedents</span> </div> </a> <ul id="toc-Antecedents-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Fonts" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Fonts"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>Fonts</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Fonts-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Fonts</span> </button> <ul id="toc-Fonts-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Fonts_escrites" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Fonts_escrites"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.1</span> <span>Fonts escrites</span> </div> </a> <ul id="toc-Fonts_escrites-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-L'Edda_prosaica_o_Edda_menor_de_Snorri_Sturluson" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#L'Edda_prosaica_o_Edda_menor_de_Snorri_Sturluson"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.1.1</span> <span>L'Edda prosaica o Edda menor de Snorri Sturluson</span> </div> </a> <ul id="toc-L'Edda_prosaica_o_Edda_menor_de_Snorri_Sturluson-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-L'Edda_poètica_o_Edda_Major" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#L'Edda_poètica_o_Edda_Major"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.1.2</span> <span>L'Edda poètica o Edda Major</span> </div> </a> <ul id="toc-L'Edda_poètica_o_Edda_Major-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Altres_fonts_escrites" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Altres_fonts_escrites"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.1.3</span> <span>Altres fonts escrites</span> </div> </a> <ul id="toc-Altres_fonts_escrites-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Fonts_arqueològiques" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Fonts_arqueològiques"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.2</span> <span>Fonts arqueològiques</span> </div> </a> <ul id="toc-Fonts_arqueològiques-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Altres_fonts" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Altres_fonts"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.3</span> <span>Altres fonts</span> </div> </a> <ul id="toc-Altres_fonts-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Reconstrucció_històrica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Reconstrucció_històrica"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Reconstrucció històrica</span> </div> </a> <ul id="toc-Reconstrucció_històrica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Cosmologia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Cosmologia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>Cosmologia</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Cosmologia-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Cosmologia</span> </button> <ul id="toc-Cosmologia-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Mites_de_déus" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Mites_de_déus"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.1</span> <span>Mites de déus</span> </div> </a> <ul id="toc-Mites_de_déus-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Mites_d'homes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Mites_d'homes"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.2</span> <span>Mites d'homes</span> </div> </a> <ul id="toc-Mites_d'homes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_creació_del_món" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_creació_del_món"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.3</span> <span>La creació del món</span> </div> </a> <ul id="toc-La_creació_del_món-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_fi_dels_temps" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_fi_dels_temps"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.4</span> <span>La fi dels temps</span> </div> </a> <ul id="toc-La_fi_dels_temps-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Déus_i_altres_éssers_sobrenaturals" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Déus_i_altres_éssers_sobrenaturals"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Déus i altres éssers sobrenaturals</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Déus_i_altres_éssers_sobrenaturals-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Déus i altres éssers sobrenaturals</span> </button> <ul id="toc-Déus_i_altres_éssers_sobrenaturals-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Els_Aesir:_Els_primers_entre_els_déus_i_representants_de_l'Ordre" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Els_Aesir:_Els_primers_entre_els_déus_i_representants_de_l'Ordre"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.1</span> <span>Els Aesir: Els primers entre els déus i representants de l'Ordre</span> </div> </a> <ul id="toc-Els_Aesir:_Els_primers_entre_els_déus_i_representants_de_l'Ordre-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Els_Vanir:_Déus_de_la_natura,_els_més_antics" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Els_Vanir:_Déus_de_la_natura,_els_més_antics"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.1.1</span> <span>Els Vanir: Déus de la natura, els més antics</span> </div> </a> <ul id="toc-Els_Vanir:_Déus_de_la_natura,_els_més_antics-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Els_Jötunn:_Gegants,_representants_del_Caos_i_servidors_dels_Déus" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Els_Jötunn:_Gegants,_representants_del_Caos_i_servidors_dels_Déus"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.1.2</span> <span>Els Jötunn: Gegants, representants del Caos i servidors dels Déus</span> </div> </a> <ul id="toc-Els_Jötunn:_Gegants,_representants_del_Caos_i_servidors_dels_Déus-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Altres_éssers_sobrenaturals" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Altres_éssers_sobrenaturals"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.1.3</span> <span>Altres éssers sobrenaturals</span> </div> </a> <ul id="toc-Altres_éssers_sobrenaturals-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Dís" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Dís"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.1.3.1</span> <span>Dís</span> </div> </a> <ul id="toc-Dís-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Les_tres_Nornes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-5"> <a class="vector-toc-link" href="#Les_tres_Nornes"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.1.3.1.1</span> <span>Les tres Nornes</span> </div> </a> <ul id="toc-Les_tres_Nornes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Valquíries" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-5"> <a class="vector-toc-link" href="#Valquíries"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.1.3.1.2</span> <span>Valquíries</span> </div> </a> <ul id="toc-Valquíries-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Nans_i_Elfs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Nans_i_Elfs"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.1.3.2</span> <span>Nans i Elfs</span> </div> </a> <ul id="toc-Nans_i_Elfs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bèsties" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Bèsties"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.1.3.3</span> <span>Bèsties</span> </div> </a> <ul id="toc-Bèsties-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Mite_i_ritual" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Mite_i_ritual"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>Mite i ritual</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Mite_i_ritual-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Mite i ritual</span> </button> <ul id="toc-Mite_i_ritual-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Formes_d'adoració" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Formes_d'adoració"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.1</span> <span>Formes d'adoració</span> </div> </a> <ul id="toc-Formes_d'adoració-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Centres_de_fe" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Centres_de_fe"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.1.1</span> <span>Centres de fe</span> </div> </a> <ul id="toc-Centres_de_fe-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Sacerdots" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Sacerdots"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.1.2</span> <span>Sacerdots</span> </div> </a> <ul id="toc-Sacerdots-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Sacrificis_humans" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Sacrificis_humans"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.1.3</span> <span>Sacrificis humans</span> </div> </a> <ul id="toc-Sacrificis_humans-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Interacció_amb_el_cristianisme" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Interacció_amb_el_cristianisme"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7</span> <span>Interacció amb el cristianisme</span> </div> </a> <ul id="toc-Interacció_amb_el_cristianisme-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Difusió_i_transferència" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Difusió_i_transferència"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8</span> <span>Difusió i transferència</span> </div> </a> <ul id="toc-Difusió_i_transferència-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_mitologia_nòrdica_a_la_resta_del_món_i_influències_modernes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#La_mitologia_nòrdica_a_la_resta_del_món_i_influències_modernes"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9</span> <span>La mitologia nòrdica a la resta del món i influències modernes</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-La_mitologia_nòrdica_a_la_resta_del_món_i_influències_modernes-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció La mitologia nòrdica a la resta del món i influències modernes</span> </button> <ul id="toc-La_mitologia_nòrdica_a_la_resta_del_món_i_influències_modernes-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Neopaganisme_nòrdic:_Ásatrú,_Forn_Sed_i_Odinisme" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Neopaganisme_nòrdic:_Ásatrú,_Forn_Sed_i_Odinisme"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9.1</span> <span>Neopaganisme nòrdic: Ásatrú, Forn Sed i Odinisme</span> </div> </a> <ul id="toc-Neopaganisme_nòrdic:_Ásatrú,_Forn_Sed_i_Odinisme-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Tolkien_i_El_Senyor_dels_Anells" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Tolkien_i_El_Senyor_dels_Anells"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9.2</span> <span>Tolkien i <i>El Senyor dels Anells</i></span> </div> </a> <ul id="toc-Tolkien_i_El_Senyor_dels_Anells-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Música" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Música"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9.3</span> <span>Música</span> </div> </a> <ul id="toc-Música-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Richard_Wagner_i_Der_Ring_des_Nibelungen" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Richard_Wagner_i_Der_Ring_des_Nibelungen"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9.3.1</span> <span>Richard Wagner i Der Ring des Nibelungen</span> </div> </a> <ul id="toc-Richard_Wagner_i_Der_Ring_des_Nibelungen-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Viking_Metal" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Viking_Metal"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9.3.2</span> <span>Viking Metal</span> </div> </a> <ul id="toc-Viking_Metal-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Cinema_i_televisió" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Cinema_i_televisió"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9.4</span> <span>Cinema i televisió</span> </div> </a> <ul id="toc-Cinema_i_televisió-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10</span> <span>Vegeu també</span> </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">11</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">12</span> <span>Bibliografia</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Bibliografia-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Bibliografia</span> </button> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-En_anglès" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#En_anglès"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">12.1</span> <span>En anglès</span> </div> </a> <ul id="toc-En_anglès-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-En_danès" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#En_danès"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">12.2</span> <span>En danès</span> </div> </a> <ul id="toc-En_danès-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-En_castellà" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#En_castellà"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">12.3</span> <span>En castellà</span> </div> </a> <ul id="toc-En_castellà-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">13</span> <span>Enllaços externs</span> </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Mitologia nòrdica</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 81 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-81" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">81 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-an mw-list-item"><a href="https://an.wikipedia.org/wiki/Mitoloch%C3%ADa_norrena" title="Mitolochía norrena - aragonès" lang="an" hreflang="an" data-title="Mitolochía norrena" data-language-autonym="Aragonés" data-language-local-name="aragonès" class="interlanguage-link-target"><span>Aragonés</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%A3%D8%B3%D8%A7%D8%B7%D9%8A%D8%B1_%D8%A5%D8%B3%D9%83%D9%86%D8%AF%D9%86%D8%A7%D9%81%D9%8A%D8%A9" title="أساطير إسكندنافية - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="أساطير إسكندنافية" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target"><span>العربية</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-as mw-list-item"><a href="https://as.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%A8%E0%A7%B0%E0%A7%8D%E0%A6%9B_%E0%A6%B6%E0%A7%8D%E0%A7%B0%E0%A7%81%E0%A6%A4%E0%A6%BF%E0%A6%95%E0%A6%A5%E0%A6%BE" title="নৰ্ছ শ্ৰুতিকথা - assamès" lang="as" hreflang="as" data-title="নৰ্ছ শ্ৰুতিকথা" data-language-autonym="অসমীয়া" data-language-local-name="assamès" class="interlanguage-link-target"><span>অসমীয়া</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Mitolox%C3%ADa_n%C3%B3rdica" title="Mitoloxía nórdica - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Mitoloxía nórdica" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target"><span>Asturianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/German-skandinav_mifologiyas%C4%B1" title="German-skandinav mifologiyası - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="German-skandinav mifologiyası" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target"><span>Azərbaycanca</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ba mw-list-item"><a href="https://ba.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%BA%D0%B0%D0%BD%D0%B4%D0%B8%D0%BD%D0%B0%D0%B2_%D0%BC%D0%B8%D1%84%D0%BE%D0%BB%D0%BE%D0%B3%D0%B8%D1%8F%D2%BB%D1%8B" title="Скандинав мифологияһы - baixkir" lang="ba" hreflang="ba" data-title="Скандинав мифологияһы" data-language-autonym="Башҡортса" data-language-local-name="baixkir" class="interlanguage-link-target"><span>Башҡортса</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%93%D0%B5%D1%80%D0%BC%D0%B0%D0%BD%D0%B0-%D1%81%D0%BA%D0%B0%D0%BD%D0%B4%D1%8B%D0%BD%D0%B0%D1%9E%D1%81%D0%BA%D0%B0%D1%8F_%D0%BC%D1%96%D1%84%D0%B0%D0%BB%D0%BE%D0%B3%D1%96%D1%8F" title="Германа-скандынаўская міфалогія - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Германа-скандынаўская міфалогія" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be-x-old mw-list-item"><a href="https://be-tarask.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%BA%D0%B0%D0%BD%D0%B4%D1%8B%D0%BD%D0%B0%D1%9E%D1%81%D0%BA%D0%B0%D1%8F_%D0%BC%D1%96%D1%82%D0%B0%D0%BB%D1%91%D0%B3%D1%96%D1%8F" title="Скандынаўская міталёгія - Belarusian (Taraškievica orthography)" lang="be-tarask" hreflang="be-tarask" data-title="Скандынаўская міталёгія" data-language-autonym="Беларуская (тарашкевіца)" data-language-local-name="Belarusian (Taraškievica orthography)" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская (тарашкевіца)</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%BA%D0%B0%D0%BD%D0%B4%D0%B8%D0%BD%D0%B0%D0%B2%D1%81%D0%BA%D0%B0_%D0%BC%D0%B8%D1%82%D0%BE%D0%BB%D0%BE%D0%B3%D0%B8%D1%8F" title="Скандинавска митология - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Скандинавска митология" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target"><span>Български</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bjn mw-list-item"><a href="https://bjn.wikipedia.org/wiki/Mitologi_Nordik" title="Mitologi Nordik - Banjar" lang="bjn" hreflang="bjn" data-title="Mitologi Nordik" data-language-autonym="Banjar" data-language-local-name="Banjar" class="interlanguage-link-target"><span>Banjar</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bn mw-list-item"><a href="https://bn.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%A8%E0%A6%B0%E0%A7%8D%E0%A6%B8_%E0%A6%AA%E0%A7%81%E0%A6%B0%E0%A6%BE%E0%A6%A3" title="নর্স পুরাণ - bengalí" lang="bn" hreflang="bn" data-title="নর্স পুরাণ" data-language-autonym="বাংলা" data-language-local-name="bengalí" class="interlanguage-link-target"><span>বাংলা</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-br mw-list-item"><a href="https://br.wikipedia.org/wiki/Gwengelouriezh_lec%27hlennat" title="Gwengelouriezh lec'hlennat - bretó" lang="br" hreflang="br" data-title="Gwengelouriezh lec'hlennat" data-language-autonym="Brezhoneg" data-language-local-name="bretó" class="interlanguage-link-target"><span>Brezhoneg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bs mw-list-item"><a href="https://bs.wikipedia.org/wiki/Nordijska_mitologija" title="Nordijska mitologija - bosnià" lang="bs" hreflang="bs" data-title="Nordijska mitologija" data-language-autonym="Bosanski" data-language-local-name="bosnià" class="interlanguage-link-target"><span>Bosanski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/Seversk%C3%A1_mytologie" title="Severská mytologie - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Severská mytologie" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target"><span>Čeština</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cv mw-list-item"><a href="https://cv.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%BA%D0%B0%D0%BD%D0%B4%D0%B8%D0%BD%D0%B0%D0%B2%D0%B8_%D1%85%D0%B0%D0%BB%D0%B0%D0%BF%D0%BB%C4%83%D1%85%C4%95" title="Скандинави халаплăхĕ - txuvaix" lang="cv" hreflang="cv" data-title="Скандинави халаплăхĕ" data-language-autonym="Чӑвашла" data-language-local-name="txuvaix" class="interlanguage-link-target"><span>Чӑвашла</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Nordisk_mytologi" title="Nordisk mytologi - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Nordisk mytologi" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target"><span>Dansk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Nordische_Mythologie" title="Nordische Mythologie - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Nordische Mythologie" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Deutsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%A3%CE%BA%CE%B1%CE%BD%CE%B4%CE%B9%CE%BD%CE%B1%CE%B2%CE%B9%CE%BA%CE%AE_%CE%BC%CF%85%CE%B8%CE%BF%CE%BB%CE%BF%CE%B3%CE%AF%CE%B1" title="Σκανδιναβική μυθολογία - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Σκανδιναβική μυθολογία" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target"><span>Ελληνικά</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Norse_mythology" title="Norse mythology - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Norse mythology" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Nord-%C4%9Dermana_mitologio" title="Nord-ĝermana mitologio - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Nord-ĝermana mitologio" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target"><span>Esperanto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Mitolog%C3%ADa_n%C3%B3rdica" title="Mitología nórdica - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Mitología nórdica" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Skandinaavia_m%C3%BCtoloogia" title="Skandinaavia mütoloogia - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Skandinaavia mütoloogia" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target"><span>Eesti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Eskandinaviar_mitologia" title="Eskandinaviar mitologia - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Eskandinaviar mitologia" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target"><span>Euskara</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D8%B3%D8%B7%D9%88%D8%B1%D9%87%E2%80%8C%D8%B4%D9%86%D8%A7%D8%B3%DB%8C_%D8%A7%D8%B3%DA%A9%D8%A7%D9%86%D8%AF%DB%8C%D9%86%D8%A7%D9%88%DB%8C" title="اسطوره‌شناسی اسکاندیناوی - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="اسطوره‌شناسی اسکاندیناوی" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target"><span>فارسی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Skandinaavinen_mytologia" title="Skandinaavinen mytologia - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Skandinaavinen mytologia" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target"><span>Suomi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fo mw-list-item"><a href="https://fo.wikipedia.org/wiki/Norr%C3%B8n_gudal%C3%A6ra" title="Norrøn gudalæra - feroès" lang="fo" hreflang="fo" data-title="Norrøn gudalæra" data-language-autonym="Føroyskt" data-language-local-name="feroès" class="interlanguage-link-target"><span>Føroyskt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Mythologie_nordique" title="Mythologie nordique - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Mythologie nordique" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target"><span>Français</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ga mw-list-item"><a href="https://ga.wikipedia.org/wiki/Miotaseola%C3%ADocht_na_Lochlannach" title="Miotaseolaíocht na Lochlannach - irlandès" lang="ga" hreflang="ga" data-title="Miotaseolaíocht na Lochlannach" data-language-autonym="Gaeilge" data-language-local-name="irlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Gaeilge</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Mitolox%C3%ADa_n%C3%B3rdica" title="Mitoloxía nórdica - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Mitoloxía nórdica" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target"><span>Galego</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%9E%D7%99%D7%AA%D7%95%D7%9C%D7%95%D7%92%D7%99%D7%94_%D7%A0%D7%95%D7%A8%D7%93%D7%99%D7%AA" title="מיתולוגיה נורדית - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="מיתולוגיה נורדית" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target"><span>עברית</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Nordijska_mitologija" title="Nordijska mitologija - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Nordijska mitologija" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target"><span>Hrvatski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/Skandin%C3%A1v_mitol%C3%B3gia" title="Skandináv mitológia - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Skandináv mitológia" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target"><span>Magyar</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D5%8D%D5%AF%D5%A1%D5%B6%D5%A4%D5%AB%D5%B6%D5%A1%D5%BE%D5%B5%D5%A1%D5%B6_%D5%A4%D5%AB%D6%81%D5%A1%D5%A2%D5%A1%D5%B6%D5%B8%D6%82%D5%A9%D5%B5%D5%B8%D6%82%D5%B6" title="Սկանդինավյան դիցաբանություն - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Սկանդինավյան դիցաբանություն" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target"><span>Հայերեն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ia mw-list-item"><a href="https://ia.wikipedia.org/wiki/Mythologia_nordic" title="Mythologia nordic - interlingua" lang="ia" hreflang="ia" data-title="Mythologia nordic" data-language-autonym="Interlingua" data-language-local-name="interlingua" class="interlanguage-link-target"><span>Interlingua</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Mitologi_Nordik" title="Mitologi Nordik - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Mitologi Nordik" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Indonesia</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-io mw-list-item"><a href="https://io.wikipedia.org/wiki/Nordala_mitologio" title="Nordala mitologio - ido" lang="io" hreflang="io" data-title="Nordala mitologio" data-language-autonym="Ido" data-language-local-name="ido" class="interlanguage-link-target"><span>Ido</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-is mw-list-item"><a href="https://is.wikipedia.org/wiki/Norr%C3%A6n_go%C3%B0afr%C3%A6%C3%B0i" title="Norræn goðafræði - islandès" lang="is" hreflang="is" data-title="Norræn goðafræði" data-language-autonym="Íslenska" data-language-local-name="islandès" class="interlanguage-link-target"><span>Íslenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Mitologia_norrena" title="Mitologia norrena - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Mitologia norrena" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target"><span>Italiano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E5%8C%97%E6%AC%A7%E7%A5%9E%E8%A9%B1" title="北欧神話 - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="北欧神話" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target"><span>日本語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%A1%E1%83%99%E1%83%90%E1%83%9C%E1%83%93%E1%83%98%E1%83%9C%E1%83%90%E1%83%95%E1%83%98%E1%83%A3%E1%83%A0%E1%83%98_%E1%83%9B%E1%83%98%E1%83%97%E1%83%9D%E1%83%9A%E1%83%9D%E1%83%92%E1%83%98%E1%83%90" title="სკანდინავიური მითოლოგია - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="სკანდინავიური მითოლოგია" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target"><span>ქართული</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kk mw-list-item"><a href="https://kk.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%BA%D0%B0%D0%BD%D0%B4%D0%B8%D0%BD%D0%B0%D0%B2%D0%B8%D1%8F_%D0%BC%D0%B8%D1%84%D0%BE%D0%BB%D0%BE%D0%B3%D0%B8%D1%8F%D1%81%D1%8B" title="Скандинавия мифологиясы - kazakh" lang="kk" hreflang="kk" data-title="Скандинавия мифологиясы" data-language-autonym="Қазақша" data-language-local-name="kazakh" class="interlanguage-link-target"><span>Қазақша</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EB%85%B8%EB%A5%B4%EB%93%9C_%EC%8B%A0%ED%99%94" title="노르드 신화 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="노르드 신화" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target"><span>한국어</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Mythologia_Nordica" title="Mythologia Nordica - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Mythologia Nordica" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target"><span>Latina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lb mw-list-item"><a href="https://lb.wikipedia.org/wiki/Nordesch_Mythologie" title="Nordesch Mythologie - luxemburguès" lang="lb" hreflang="lb" data-title="Nordesch Mythologie" data-language-autonym="Lëtzebuergesch" data-language-local-name="luxemburguès" class="interlanguage-link-target"><span>Lëtzebuergesch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lfn mw-list-item"><a href="https://lfn.wikipedia.org/wiki/Mitolojia_norsce_antica" title="Mitolojia norsce antica - Lingua Franca Nova" lang="lfn" hreflang="lfn" data-title="Mitolojia norsce antica" data-language-autonym="Lingua Franca Nova" data-language-local-name="Lingua Franca Nova" class="interlanguage-link-target"><span>Lingua Franca Nova</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/Skandinav%C5%B3_mitologija" title="Skandinavų mitologija - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Skandinavų mitologija" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target"><span>Lietuvių</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Skandin%C4%81vu_mitolo%C4%A3ija" title="Skandināvu mitoloģija - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Skandināvu mitoloģija" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target"><span>Latviešu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk mw-list-item"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%9D%D0%BE%D1%80%D0%B4%D0%B8%D1%81%D0%BA%D0%B0_%D0%BC%D0%B8%D1%82%D0%BE%D0%BB%D0%BE%D0%B3%D0%B8%D1%98%D0%B0" title="Нордиска митологија - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Нордиска митологија" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target"><span>Македонски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/Mitos_Norse" title="Mitos Norse - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Mitos Norse" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Melayu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-my mw-list-item"><a href="https://my.wikipedia.org/wiki/%E1%80%94%E1%80%B1%E1%80%AC%E1%80%B7%E1%80%85%E1%80%BA%E1%80%92%E1%80%8F%E1%80%B9%E1%80%8D%E1%80%AC%E1%80%9B%E1%80%AE" title="နော့စ်ဒဏ္ဍာရီ - birmà" lang="my" hreflang="my" data-title="နော့စ်ဒဏ္ဍာရီ" data-language-autonym="မြန်မာဘာသာ" data-language-local-name="birmà" class="interlanguage-link-target"><span>မြန်မာဘာသာ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Noordse_mythologie" title="Noordse mythologie - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Noordse mythologie" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Nederlands</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Norr%C3%B8n_gudel%C3%A6re" title="Norrøn gudelære - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Norrøn gudelære" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk nynorsk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Norr%C3%B8n_mytologi" title="Norrøn mytologi - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Norrøn mytologi" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk bokmål</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nov mw-list-item"><a href="https://nov.wikipedia.org/wiki/Skandinavi_mitologia" title="Skandinavi mitologia - novial" lang="nov" hreflang="nov" data-title="Skandinavi mitologia" data-language-autonym="Novial" data-language-local-name="novial" class="interlanguage-link-target"><span>Novial</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Mitologia_nordycka" title="Mitologia nordycka - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Mitologia nordycka" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target"><span>Polski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Mitologia_n%C3%B3rdica" title="Mitologia nórdica - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Mitologia nórdica" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target"><span>Português</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Mitologia_nordic%C4%83" title="Mitologia nordică - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Mitologia nordică" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target"><span>Română</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%BA%D0%B0%D0%BD%D0%B4%D0%B8%D0%BD%D0%B0%D0%B2%D1%81%D0%BA%D0%B0%D1%8F_%D0%BC%D0%B8%D1%84%D0%BE%D0%BB%D0%BE%D0%B3%D0%B8%D1%8F" title="Скандинавская мифология - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Скандинавская мифология" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target"><span>Русский</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sco mw-list-item"><a href="https://sco.wikipedia.org/wiki/Norse_meethologie" title="Norse meethologie - escocès" lang="sco" hreflang="sco" data-title="Norse meethologie" data-language-autonym="Scots" data-language-local-name="escocès" class="interlanguage-link-target"><span>Scots</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Nordijska_mitologija" title="Nordijska mitologija - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Nordijska mitologija" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target"><span>Srpskohrvatski / српскохрватски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-shi mw-list-item"><a href="https://shi.wikipedia.org/wiki/Asgd_anurs" title="Asgd anurs - taixelhit" lang="shi" hreflang="shi" data-title="Asgd anurs" data-language-autonym="Taclḥit" data-language-local-name="taixelhit" class="interlanguage-link-target"><span>Taclḥit</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Norse_mythology" title="Norse mythology - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Norse mythology" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target"><span>Simple English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/Seversk%C3%A1_mytol%C3%B3gia" title="Severská mytológia - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Severská mytológia" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenčina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Nordijska_mitologija" title="Nordijska mitologija - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Nordijska mitologija" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenščina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sq mw-list-item"><a href="https://sq.wikipedia.org/wiki/Mitologjia_nordike" title="Mitologjia nordike - albanès" lang="sq" hreflang="sq" data-title="Mitologjia nordike" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanès" class="interlanguage-link-target"><span>Shqip</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%9D%D0%BE%D1%80%D0%B4%D0%B8%D1%98%D1%81%D0%BA%D0%B0_%D0%BC%D0%B8%D1%82%D0%BE%D0%BB%D0%BE%D0%B3%D0%B8%D1%98%D0%B0" title="Нордијска митологија - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Нордијска митологија" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target"><span>Српски / srpski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Nordisk_mytologi" title="Nordisk mytologi - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Nordisk mytologi" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target"><span>Svenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-szy mw-list-item"><a href="https://szy.wikipedia.org/wiki/nu_Bei-ou_a_micidekay_a_kungku" title="nu Bei-ou a micidekay a kungku - Sakizaya" lang="szy" hreflang="szy" data-title="nu Bei-ou a micidekay a kungku" data-language-autonym="Sakizaya" data-language-local-name="Sakizaya" class="interlanguage-link-target"><span>Sakizaya</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%A8%E0%AF%8B%E0%AE%B0%E0%AF%8D%E0%AE%9A%E0%AF%81_%E0%AE%A4%E0%AF%8A%E0%AE%A9%E0%AF%8D%E0%AE%AE%E0%AE%B5%E0%AE%BF%E0%AE%AF%E0%AE%B2%E0%AF%8D" title="நோர்சு தொன்மவியல் - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="நோர்சு தொன்மவியல்" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target"><span>தமிழ்</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B8%9B%E0%B8%A3%E0%B8%B0%E0%B8%A1%E0%B8%A7%E0%B8%A5%E0%B9%80%E0%B8%A3%E0%B8%B7%E0%B9%88%E0%B8%AD%E0%B8%87%E0%B8%9B%E0%B8%A3%E0%B8%B1%E0%B8%A1%E0%B8%9B%E0%B8%A3%E0%B8%B2%E0%B8%99%E0%B8%AD%E0%B8%A3%E0%B9%8C%E0%B8%AA" title="ประมวลเรื่องปรัมปรานอร์ส - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="ประมวลเรื่องปรัมปรานอร์ส" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target"><span>ไทย</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tl mw-list-item"><a href="https://tl.wikipedia.org/wiki/Mitolohiyang_Nordiko" title="Mitolohiyang Nordiko - tagal" lang="tl" hreflang="tl" data-title="Mitolohiyang Nordiko" data-language-autonym="Tagalog" data-language-local-name="tagal" class="interlanguage-link-target"><span>Tagalog</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/%C4%B0skandinav_mitolojisi" title="İskandinav mitolojisi - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="İskandinav mitolojisi" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target"><span>Türkçe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%BA%D0%B0%D0%BD%D0%B4%D0%B8%D0%BD%D0%B0%D0%B2%D1%81%D1%8C%D0%BA%D0%B0_%D0%BC%D1%96%D1%84%D0%BE%D0%BB%D0%BE%D0%B3%D1%96%D1%8F" title="Скандинавська міфологія - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Скандинавська міфологія" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target"><span>Українська</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uz mw-list-item"><a href="https://uz.wikipedia.org/wiki/Skandinaviya_mifologiyasi" title="Skandinaviya mifologiyasi - uzbek" lang="uz" hreflang="uz" data-title="Skandinaviya mifologiyasi" data-language-autonym="Oʻzbekcha / ўзбекча" data-language-local-name="uzbek" class="interlanguage-link-target"><span>Oʻzbekcha / ўзбекча</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vec mw-list-item"><a href="https://vec.wikipedia.org/wiki/Mito%C5%82ozia_norena" title="Mitołozia norena - vènet" lang="vec" hreflang="vec" data-title="Mitołozia norena" data-language-autonym="Vèneto" data-language-local-name="vènet" class="interlanguage-link-target"><span>Vèneto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/Th%E1%BA%A7n_tho%E1%BA%A1i_B%E1%BA%AFc_%C3%82u" title="Thần thoại Bắc Âu - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Thần thoại Bắc Âu" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target"><span>Tiếng Việt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E5%8C%97%E6%AC%A7%E7%A5%9E%E8%AF%9D" title="北欧神话 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="北欧神话" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target"><span>吴语</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zgh mw-list-item"><a href="https://zgh.wikipedia.org/wiki/%E2%B4%B0%E2%B5%99%E2%B4%B3%E2%B4%B7_%E2%B4%B0%E2%B5%8F%E2%B5%93%E2%B5%94%E2%B5%99" title="ⴰⵙⴳⴷ ⴰⵏⵓⵔⵙ - amazic estàndard marroquí" lang="zgh" hreflang="zgh" data-title="ⴰⵙⴳⴷ ⴰⵏⵓⵔⵙ" data-language-autonym="ⵜⴰⵎⴰⵣⵉⵖⵜ ⵜⴰⵏⴰⵡⴰⵢⵜ" data-language-local-name="amazic estàndard marroquí" class="interlanguage-link-target"><span>ⵜⴰⵎⴰⵣⵉⵖⵜ ⵜⴰⵏⴰⵡⴰⵢⵜ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E5%8C%97%E6%AC%A7%E7%A5%9E%E8%AF%9D" title="北欧神话 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="北欧神话" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target"><span>中文</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-min-nan mw-list-item"><a href="https://zh-min-nan.wikipedia.org/wiki/Nord_s%C3%AEn-%C5%8De" title="Nord sîn-ōe - xinès min del sud" lang="nan" hreflang="nan" data-title="Nord sîn-ōe" data-language-autonym="閩南語 / Bân-lâm-gú" data-language-local-name="xinès min del sud" class="interlanguage-link-target"><span>閩南語 / Bân-lâm-gú</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E5%8C%97%E6%AD%90%E7%A5%9E%E8%A9%B1" title="北歐神話 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="北歐神話" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target"><span>粵語</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q128285#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Mitologia_n%C3%B2rdica" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Mitologia_n%C3%B2rdica" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Mitologia_n%C3%B2rdica"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Mitologia_n%C3%B2rdica&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Mitologia_n%C3%B2rdica&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Mitologia_n%C3%B2rdica"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Mitologia_n%C3%B2rdica&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Mitologia_n%C3%B2rdica&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Mitologia_n%C3%B2rdica" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Mitologia_n%C3%B2rdica" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q"><span>Pàgines especials</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Mitologia_n%C3%B2rdica&oldid=34089207" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Mitologia_n%C3%B2rdica&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Mitologia_n%C3%B2rdica&id=34089207&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FMitologia_n%25C3%25B2rdica"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FMitologia_n%25C3%25B2rdica"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Mitologia+n%C3%B2rdica"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Mitologia_n%C3%B2rdica&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Mitologia_n%C3%B2rdica&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Norse_mythology" hreflang="en"><span>Commons</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q128285" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"><span class="mw-redirectedfrom">(S'ha redirigit des de: <a href="/w/index.php?title=Mitologia_escandinava&redirect=no" class="mw-redirect" title="Mitologia escandinava">Mitologia escandinava</a>)</span></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Odin_og_V%C3%B6lven_by_Fr%C3%B8lich.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7f/Odin_og_V%C3%B6lven_by_Fr%C3%B8lich.jpg/220px-Odin_og_V%C3%B6lven_by_Fr%C3%B8lich.jpg" decoding="async" width="220" height="160" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7f/Odin_og_V%C3%B6lven_by_Fr%C3%B8lich.jpg/330px-Odin_og_V%C3%B6lven_by_Fr%C3%B8lich.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7f/Odin_og_V%C3%B6lven_by_Fr%C3%B8lich.jpg/440px-Odin_og_V%C3%B6lven_by_Fr%C3%B8lich.jpg 2x" data-file-width="972" data-file-height="707" /></a><figcaption>La cançó de la <a href="/wiki/Sibil%C2%B7la" title="Sibil·la">sibil·la</a> (<a href="/wiki/V%C3%B6lusp%C3%A1" title="Völuspá">Völuspá</a>) és probablement el text conservat més important de la mitologia nòrdica. En ell la <a href="/wiki/V%C3%B6lva" class="mw-redirect" title="Völva">völva</a>, l'endevina-fetillera, revela al déu <a href="/wiki/Odin_(d%C3%A9u)" title="Odin (déu)">Odin</a> (representació de la saviesa transcendent) la creació del món, la seva destrucció i la composició del Cosmos intern i extern. Mentre té la visió sol preguntar-li a Odin (i al lector-oient) l'enigmàtica i desafiant frase: "Ja ho saps, o què?"</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:The_Ash_Yggdrasil_by_Friedrich_Wilhelm_Heine.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8d/The_Ash_Yggdrasil_by_Friedrich_Wilhelm_Heine.jpg/220px-The_Ash_Yggdrasil_by_Friedrich_Wilhelm_Heine.jpg" decoding="async" width="220" height="282" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8d/The_Ash_Yggdrasil_by_Friedrich_Wilhelm_Heine.jpg/330px-The_Ash_Yggdrasil_by_Friedrich_Wilhelm_Heine.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8d/The_Ash_Yggdrasil_by_Friedrich_Wilhelm_Heine.jpg/440px-The_Ash_Yggdrasil_by_Friedrich_Wilhelm_Heine.jpg 2x" data-file-width="2046" data-file-height="2622" /></a><figcaption>El freixe <a href="/wiki/Yggdrasil" class="mw-redirect" title="Yggdrasil">Yggdrasil</a> és al centre de la mitologia nòrdica, suportant entre les seves branques els nou mons dels déus i els homes. A la Völuspá la sibil·la diu: <i>Sé d'un freixe que s'alça, Yggdrasil</i> <br /> <i>es diu, arbre alt, banyat de blanca humitat;</i> <br /> <i>d'ell baixa la rosada que cau a les valls,</i> <br /> <i>s'alça en la verda font d'Urd.</i> <br /> <br /> Il·lustració de <a href="/w/index.php?title=Wilhelm_W%C3%A4gner&action=edit&redlink=1" class="new" title="Wilhelm Wägner (encara no existeix)">Wilhelm Wägner</a>, 1882, per al llibre <i>Nordisch-germanische Götter und Helde</i></figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Pre_Migration_Age_Germanic.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/90/Pre_Migration_Age_Germanic.png/220px-Pre_Migration_Age_Germanic.png" decoding="async" width="220" height="160" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/90/Pre_Migration_Age_Germanic.png/330px-Pre_Migration_Age_Germanic.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/90/Pre_Migration_Age_Germanic.png/440px-Pre_Migration_Age_Germanic.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="436" /></a><figcaption><a href="/wiki/Pobles_germ%C3%A0nics" class="mw-redirect" title="Pobles germànics">Pobles germànics</a> i la seva expansió a l'antiguitat</figcaption></figure> <p>La <b>mitologia nòrdica</b>, també dita <b>norrena</b> o <b>escandinava</b>, és el terme general per als <a href="/wiki/Mite" title="Mite">mites</a>, la <a href="/wiki/Religi%C3%B3" title="Religió">religió</a>, les creences i les <a href="/wiki/Llegenda" title="Llegenda">llegendes</a> dels <a href="/wiki/N%C3%B2rdics" title="Nòrdics">pobles escandinaus</a>, incloent-hi aquells que es van assentar a <a href="/wiki/Isl%C3%A0ndia" title="Islàndia">Islàndia</a>. Està estretament relacionada amb la <a href="/wiki/Mitologia_germ%C3%A0nica_continental" title="Mitologia germànica continental">germànica continental</a> i l'<a href="/wiki/Mitologia_anglosaxona" title="Mitologia anglosaxona">anglosaxona</a>, ja que totes elles deriven d'una antiga <a href="/wiki/Mitologia_germ%C3%A0nica" title="Mitologia germànica">mitologia germànica</a> que al seu torn prové d'una mitologia <a href="/wiki/Estudis_indoeuropeus" title="Estudis indoeuropeus">indoeuropea</a> més primerenca. De la mitologia nòrdica, però, es conserven més testimonis que de les altres, gràcies especialment a la feina de recopilació feta per <a href="/wiki/Snorri_Sturluson" title="Snorri Sturluson">Snorri Sturluson</a> al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span>. Aquesta recopilació agrupa les històries transmeses per diferents fonts, perquè en no tractar-se d'una <a href="/wiki/Revelaci%C3%B3_divina" class="mw-redirect" title="Revelació divina">religió revelada</a> no existeix un llibre sagrat bàsic com a les religions monoteistes més meridionals. </p><p>Així doncs, tot i que les arrels de la mitologia germànica s'estenen molt enrere en el temps, només es coneixen amb detall les versions nòrdiques de finals de l'<a href="/wiki/Era_vikinga" class="mw-redirect" title="Era vikinga">era vikinga</a>, ja força barrejada amb elements del cristianisme. Destriar-ne els elements originals continua suposant un repte per als estudiosos. La mitologia a l'edat mitjana anava desapareixent com una tradició viva al mateix temps que desapareixien les institucions polítiques que li havien donat suport. Els qui van preservar-la van ser precisament els monjos, que transcrivien les llegendes locals, segurament enduts per afany de proselitisme: volien educar els habitants dels feus que encara conservaven els antics costums adaptant els mites als preceptes cristians que intentaven ensenyar.<sup id="cite_ref-1" class="reference"><a href="#cite_note-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Els mites s'havien transmès oralment durant generacions, narrant les històries dels déus i el seu treball en el món,<sup id="cite_ref-2" class="reference"><a href="#cite_note-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> incloent-hi les aventures d'altres éssers divins i fantàstics com els <a href="/wiki/J%C3%B6tun" class="mw-redirect" title="Jötun">gegants</a> o <a href="/wiki/Gnom" title="Gnom">nans</a>. Els déus actuaven com a representants simbòlics de les experiències i vivències humanes que escoltaven els <a href="/wiki/Skald" class="mw-redirect" title="Skald">skalds</a>, els quals tenien una funció litúrgica a més de la d'entretenir el poble, de manera similar als <a href="/wiki/Aede" title="Aede">aedes</a> grecs o els <a href="/wiki/Bard" title="Bard">bards</a> celtes. Els skalds, com aquests narradors orals, adaptaven els relats als elements locals o a les cultures noves que sorgien a un món postgermànic i cristianitzat. </p><p>En no haver-hi textos normatius el material que es conserva avui dia és un nombre de fonts més o menys recuperades a l'atzar i en algunes ocasions juxtaposades. És a partir d'aquestes fonts desiguals que s'ha fet una reconstrucció per part dels investigadors. <a href="/wiki/Jens_Peter_Schj%C3%B8dt" title="Jens Peter Schjødt">Jens Peter Schjødt</a> descriu aquesta reconstrucció com una imatge ideal generalitzada de facto.<sup id="cite_ref-3" class="reference"><a href="#cite_note-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Algunes de les idees i històries mitològiques perviuen en el folklore i alguns elements d'aquest folklore fins i tot han estat capaços de sobreviure fins al final dels temps moderns, essent sobretot idees sobre les figures mitològiques menys importants, com <a href="/wiki/Elfs" class="mw-redirect" title="Elfs">elfs</a>, <a href="/wiki/Vaettir" title="Vaettir">vættir</a> (esperits de la natura), <a href="/wiki/Follet" title="Follet">follets</a> i <a href="/wiki/Trol" title="Trol">trols</a>, tergiversades sobre una base mitològica. Sobre aquesta reconstrucció històrica i sobre el folklore que ha perviscut diversos grups estan tractant de restaurar en l'actualitat una religió <a href="/wiki/Odinisme" title="Odinisme">neopagana germànica</a> basada en la mitologia nòrdica, com a part d'un corrent de <a href="/wiki/Neopaganisme" title="Neopaganisme">neopaganisme</a> internacional modern. </p><p>La mitologia nòrdica va aparèixer durant el pas dels segles en un entorn específic, el nord d'Europa, entre la Germània i Escandinàvia, i aquest entorn determinà el caràcter dels seus temes i històries. Els mites nòrdics narren doncs l'eterna lluita de l'home per la supervivència a la natura, amb els seus propis conflictes interns i amb conflictes amb altres homes, a més de les tensions socials pròpies d'una societat canviant a través del temps (i els mites evolucionaren d'acord amb aquests canvis), tot i que es descriuen com esdeveniments dins d'una esfera sobrenatural.<sup id="cite_ref-4" class="reference"><a href="#cite_note-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Al <a href="/wiki/Folklore" title="Folklore">folklore</a> escandinau, aquestes creences van perdurar molt temps, i en algunes àrees rurals algunes tradicions han estat mantingudes fins avui dia. Altres han estat recentment reviscudes o reinventades com el ja citat <a href="/wiki/%C3%81satr%C3%BA" class="mw-redirect" title="Ásatrú">neopaganisme germànic</a>. La mitologia nòrdica també ha estat font d'inspiració per a la <a href="/wiki/Literatura" title="Literatura">literatura</a>, la <a href="/wiki/Pintura" title="Pintura">pintura</a>, l'<a href="/wiki/Escultura" title="Escultura">escultura</a>, el <a href="/wiki/Cinema" title="Cinema">cinema</a> o els <a href="/wiki/Videojocs" class="mw-redirect" title="Videojocs">videojocs</a>. </p> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Antecedents">Antecedents</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mitologia_n%C3%B2rdica&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Antecedents"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Paganisme_germ%C3%A0nic" title="Paganisme germànic">Paganisme germànic</a></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/w/index.php?title=Fitxer:Viking_Expansion-pt.svg&lang=ca" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/59/Viking_Expansion-pt.svg/langca-220px-Viking_Expansion-pt.svg.png" decoding="async" width="220" height="145" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/59/Viking_Expansion-pt.svg/langca-330px-Viking_Expansion-pt.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/59/Viking_Expansion-pt.svg/langca-440px-Viking_Expansion-pt.svg.png 2x" data-file-width="793" data-file-height="521" /></a><figcaption>Expansió escandinava, segles VIII-XI.</figcaption></figure> <p>És difícil establir una clara delimitació de les terres originàries de la mitologia escandinava, ja que els pobles del nord tenien fronteres fluides i les diferències culturals podien ser molt grans en un espai relativament petit, especialment després de l'expansió vikinga, que els va portar a entrar en contacte amb altres cultures. Les llengües actuaven com a element aglutinador i es pot considerar que, malgrat les variacions, la mitologia nòrdica constituïa un univers semàntic relativament homogeni, que al seu torn parteix d'una comunitat <a href="/wiki/Pobles_germ%C3%A0nics" class="mw-redirect" title="Pobles germànics">germànica</a> més gran i, més lluny en el temps, <a href="/wiki/Protoindoeuropeus" title="Protoindoeuropeus">indoeuropea</a>.<sup id="cite_ref-5" class="reference"><a href="#cite_note-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La mitologia nòrdica es basa doncs, principalment, en la tradició germànica, com proven els noms dels déus del nord-oest d'Europa, força similars, malgrat tenir a vegades atributs o històries diferents. Va perdurar més que altres descendents del paganisme germànic perquè el cristianisme es va implantar abans a la zona continental i a terres anglosaxones que no pas a Escandinàvia. L'aïllament geogràfic d'Islàndia, que implicava també un cert aïllament cultural de la resta de l'Europa medieval, explica probablement el fet que sigui en aquesta àrea on es van escriure la major part dels mites nòrdics. </p><p>A imatges gravades en pedra de l'<a href="/wiki/Edat_de_bronze" class="mw-redirect" title="Edat de bronze">edat de bronze</a> es poden imaginar les primeres versions dels déus coneguts; exemple d'això és el gran home amb una destral tallat a la roca i que s'identifica amb Thor. Però no es poden interpretar utilitzant, per exemple, les <a href="/wiki/Edda" class="mw-redirect" title="Edda">Edda</a> i, per tant, no es pot establir una connexió segura entre l'Edat del Bronze i la mitologia <a href="/wiki/Vikings" title="Vikings">vikinga</a> d'època cristiana.<sup id="cite_ref-6" class="reference"><a href="#cite_note-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els paral·lelismes clars entre el <a href="/wiki/Carro" title="Carro">carro</a> i el mite de <a href="/wiki/Skinfaxi_i_Hr%C3%ADmfaxi" title="Skinfaxi i Hrímfaxi">Skinfaxi</a> poden ser interpretats igualment com un antic <i>ressò</i> de l'època vikinga.<sup id="cite_ref-7" class="reference"><a href="#cite_note-7"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>De l'<a href="/wiki/Edat_del_ferro" title="Edat del ferro">edat del ferro</a> han perviscut poques i fragmentàries restes d'idees i mites germànics. D'acord amb elles es pot identificar una continuïtat clara entre la religió indo-germànica del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">i</span> aC amb els nòrdics escandinaus que visqueren al voltant de l'any 1000 dC. S'ha demostrat sobre la base de la <a href="/wiki/Iconografia" title="Iconografia">iconografia</a> i l'estudi del material arqueològic una continuïtat literària per bé que un disseny diferent des de l'any 500 aC, fins a l'any 1200 dC, en una àrea que inclou Suècia, Noruega, Dinamarca i Anglaterra. L'arqueòloga <a href="/wiki/Lotte_Hedeager" title="Lotte Hedeager">Lotte Hedeager</a> suggereix que els mites més importants de la mitologia van ser relatats, més o menys sense canvis durant tot el període.<sup id="cite_ref-8" class="reference"><a href="#cite_note-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Probablement al començament del període eren l'expressió d'una tradició que es va estendre dins d'una esfera aristocràtica escassa que només més tard es va estendre a la població en general, que tindrien costums i mites més arrelats a la terra i les forces primordials, com a mínim a Noruega i Islàndia.<sup id="cite_ref-9" class="reference"><a href="#cite_note-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Tanmateix la cultura germànica no era l'única que va afectar els països nòrdics. Els estudis comparatius demostren que la mitologia nòrdica també conté elements de la <a href="/wiki/Mitologia_celta" title="Mitologia celta">mitologia celta</a>, la <a href="/w/index.php?title=Paganisme_Sami&action=edit&redlink=1" class="new" title="Paganisme Sami (encara no existeix)">Sami</a> o bé la <a href="/w/index.php?title=Mitologia_ugrofinesa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mitologia ugrofinesa (encara no existeix)">mitologia ugrofinesa</a>, però bastant menors: la cultura ugrofinesa va tenir pocs intercanvis socioculturals amb la nòrdica fins a l'edat mitjana i res no indica que els cultes de l'os i el salmó o els déus de la caça Sami fossin comuns a la cultura nòrdica.<sup id="cite_ref-10" class="reference"><a href="#cite_note-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Fonts">Fonts</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mitologia_n%C3%B2rdica&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Fonts"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Fonts_escrites">Fonts escrites</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mitologia_n%C3%B2rdica&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Fonts escrites"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="L'Edda_prosaica_o_Edda_menor_de_Snorri_Sturluson"><span id="L.27Edda_prosaica_o_Edda_menor_de_Snorri_Sturluson"></span>L'Edda prosaica o Edda menor de Snorri Sturluson</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mitologia_n%C3%B2rdica&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: L'Edda prosaica o Edda menor de Snorri Sturluson"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Edda_prosaica" title="Edda prosaica">Edda prosaica</a></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Edda.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/11/Edda.jpg/220px-Edda.jpg" decoding="async" width="220" height="298" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/11/Edda.jpg/330px-Edda.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/11/Edda.jpg/440px-Edda.jpg 2x" data-file-width="1000" data-file-height="1353" /></a><figcaption>L'Edda de Snorri (l'Edda Menor) està dissenyat com a llibre de text de la mitologia nòrdica per als joves (<a href="/wiki/Skald" class="mw-redirect" title="Skald">skald</a>) que a l'època medieval ja desconeixien els mites tradicionals.</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Snorri_Sturluson_C._Krohg.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Snorri_Sturluson_C._Krohg.jpg/220px-Snorri_Sturluson_C._Krohg.jpg" decoding="async" width="220" height="249" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Snorri_Sturluson_C._Krohg.jpg/330px-Snorri_Sturluson_C._Krohg.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Snorri_Sturluson_C._Krohg.jpg/440px-Snorri_Sturluson_C._Krohg.jpg 2x" data-file-width="802" data-file-height="906" /></a><figcaption>L'aportació de l'islandès <a href="/wiki/Snorri_Sturluson" title="Snorri Sturluson">Snorri Sturluson</a> ha estat molt valuosa per a la tradició de la mitologia nòrdica. Aquí apareix instruint un jove skald en una il·lustració de C. Krohg (1899) per a l'Heimskringla.</figcaption></figure> <p>La cultura de l'<a href="/wiki/Era_vikinga" class="mw-redirect" title="Era vikinga">Era vikinga</a>, i la cultura escandinava que la precedí, era eminentment oral, ja que el seu <a href="/wiki/Alfabet_r%C3%BAnic" title="Alfabet rúnic">alfabet rúnic</a> no era gaire adequat per a escriure textos llargs i per tant no s'utilitzà per a la transmissió de les històries mitològiques, més pròpies del relat familiar, privat i per part dels skalds a les corts dels nobles. Això no vol dir que els nòrdics no tinguessin una veritable cultura de l'escriptura forta i estructurada, tal com existia en diversos dels seus veïns. La raó de no desenvolupar una cultura de l'escriptura a Escandinàvia, abans de la conversió religiosa al cristianisme, va ser probablement que no n'hi havia necessitat.<sup id="cite_ref-11" class="reference"><a href="#cite_note-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Així, la literatura nòrdica escrita prové principalment de l'edat mitjana. </p><p>La literatura islandesa medieval s'ha utilitzat per reconstruir tota la religió nòrdica i germànica. Jens Peter Schjødt pensa que es pot defensar la idea que Islàndia en cap moment va ser aïllada dels altres països nòrdics. Però, subratlla, al mateix temps, que és important tenir en compte que la societat islandesa era molt diferent de la dels altres països nòrdics i probablement aquestes diferències socials haurien tingut influència en la religió i la mitologia.<sup id="cite_ref-schjodt36_12-0" class="reference"><a href="#cite_note-schjodt36-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En aquests textos en realitat només hi ha descripcions de les mitologies islandeses i potser noruegues. Les comparacions de tot el material arqueològic dels altres països nòrdics i els textos islandesos demostren que, a causa dels intercanvis culturals que es produeixen, les <a href="/wiki/Edda_po%C3%A8tica" title="Edda poètica">Eddas</a> en particular també es van conèixer a Dinamarca i Suècia.<sup id="cite_ref-13" class="reference"><a href="#cite_note-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p><br /> </p><p>Així, la major part d'aquesta mitologia va ser transmesa oralment i molta es va perdre. No obstant això, una petita quantitat va ser recollida i escrita per erudits cristians islandesos, particularment a l'<i><a href="/wiki/Edda" class="mw-redirect" title="Edda">Edda</a></i> i l<i><a href="/wiki/Heimskringla" title="Heimskringla">l'Heimskringla</a></i> de <a href="/wiki/Snorri_Sturluson" title="Snorri Sturluson">Snorri Sturluson</a>, qui era un destacat <a href="/wiki/Poeta" title="Poeta">poeta</a>, un <a href="/wiki/Lagman" title="Lagman">lagman</a> i un diplomàtic islandès que creia que les deïtats precristianes eren homes i dones en lloc de dimonis, com pensaven la majoria de religiosos cristians de l'època. Possiblement degut a això i al fet que Islàndia estava força lluny geogràficament del centre de l'església a Roma, els mites nòrdics d'arrel islandesa van poder sobreviure a diferència del que va ocórrer a altres països cristianitzats durant l'edat mitjana. També hi ha la <i><a href="/wiki/Gesta_Danorum" title="Gesta Danorum">Gesta Danorum</a></i> (Història danesa) de <a href="/wiki/Saxo_Grammaticus" title="Saxo Grammaticus">Saxo Grammaticus</a>, on els déus nòrdics són fortament evemeritzats. </p><p>Un altre problema significatiu que presenta l'ús dels textos islandesos són els antecedents religiosos dels autors, ja que els mites no eren cristians i ells sí. <a href="/wiki/Snorri_Sturluson" title="Snorri Sturluson">Snorri Sturluson</a> va ser el recopilador i escriptor del text mitològic més important, l'<a href="/wiki/Edda" class="mw-redirect" title="Edda">Edda</a>. Ell era cristià però, malgrat això, posseïa un gran coneixement de la religió tradicional nòrdica. També va ser un poeta i va escriure el seu llibre com un llibre de text per als trobadors (skalds) joves, que en la seva època pel que sembla ja no coneixien el fons mitològic dels <a href="/wiki/Kenning" title="Kenning">kenning</a> que s'utilitzaven en la poesia cortesana nòrdica,<sup id="cite_ref-schjoedt9_14-0" class="reference"><a href="#cite_note-schjoedt9-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> per explicar-los la mitologia nòrdica.<sup id="cite_ref-15" class="reference"><a href="#cite_note-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>S'ha de tenir molt en compte que Snorri Sturluson estava fortament influenciat pel <a href="/wiki/Cristianisme" title="Cristianisme">cristianisme</a> i les tradicions de l'<a href="/wiki/Antiguitat_cl%C3%A0ssica" title="Antiguitat clàssica">antiguitat</a> grecollatina, com convenia a qualsevol home de cultura a l'edat mitjana. Així doncs va fer una anàlisi sistemàtica de l'antiga mitologia nòrdica basada en la tradició literària grecoromana. L'estructura que caracteritza la seva descripció del panteó nòrdic era, per tant, probablement molt més sistemàtica del que realment havia estat en temps precristians.<sup id="cite_ref-16" class="reference"><a href="#cite_note-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Així, la primera de les Edda, l'<i><a href="/wiki/Edda_prosaica" title="Edda prosaica">Edda menor o prosaica</a></i>, escrita a principis del <a href="/wiki/Segle_XIII" title="Segle XIII">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span></a> es pot veure sobretot com un manual per a aspirants a <a href="/wiki/Poeta" title="Poeta">poeta</a>. Conté explicacions en prosa dels <i>kenning</i> tradicionals, o metàfores comprimides trobades en la poesia. Aquests recomptes en prosa fan que els diversos relats dels déus nòrdics s'organitzin sistemàticament i coherentment. </p><p>A més a més el model de la interpretació de Snorri era, com el de Saxo, evemeritzar els mites, és a dir, inspirar-se en la idea d'un nucli històric real dels mites. Aquest va ser un model, el de negar el caràcter simbòlic i transcendent dels mites per centrar-se en una teòrica historicitat d'aquests, fent-lo servir àmpliament en l'ensenyament cristià contemporani dels mites pagans fins ben començat el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>.<sup id="cite_ref-17" class="reference"><a href="#cite_note-17"><span class="cite-bracket">[</span>17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="L'Edda_poètica_o_Edda_Major"><span id="L.27Edda_po.C3.A8tica_o_Edda_Major"></span>L'Edda poètica o Edda Major</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mitologia_n%C3%B2rdica&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: L'Edda poètica o Edda Major"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Edda_po%C3%A8tica" title="Edda poètica">Edda poètica</a></div> <p>L'<i><a href="/wiki/Edda_po%C3%A8tica" title="Edda poètica">Edda poètica</a></i> (també coneguda com a "<b>Edda major</b>"), va ser posada per escrit uns 50 anys després de l'<i><a href="/wiki/Edda_prosaica" title="Edda prosaica">Edda prosaica</a></i>. Conté 29 poemes llargs, els quals tracten sobre les deïtats nòrdiques, i la resta sobre herois llegendaris com <i>Sigurd el Volsunga</i>, (<a href="/wiki/Sigurd" title="Sigurd">Siegfried</a> en la versió romàntica alemanya coneguda com el <i><a href="/wiki/Cant_dels_Nibelungs" title="Cant dels Nibelungs">Cant dels Nibelungs</a></i>). Tot i que alguns estudiosos pensen que va ser escrita després que l'altra <i>Edda</i>, el llenguatge i les formes poètiques utilitzades en els contes fan creure que el seu origen es remunta a diversos segles abans de la seva transcripció i per això probablement conté unes arrels més antigues que l'Edda recopilada per Snorri per a l'ensenyament dels skalds. </p><p>Tant l'Edda poètica, les sagues islandeses, l'Edda prosaica de Snorri Sturluson com d'altres escrits que han perviscut sobre la mitologia nòrdica, tots s'han d'interpretar sobre la base que per a un home de cultura cristià tot està escrit a l'edat mitjana dins la Bíblia, a la qual no es pot contradir. Així els cultes pagans serien derrotats per Crist en la plenitud dels temps i tots els països havien de ser cristianitzats.<sup id="cite_ref-18" class="reference"><a href="#cite_note-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Però a causa de les seves explicacions i de les descripcions del material mitològic que hi ha contingudes en aquestes fonts, es poden utilitzar com a punt de partida en la interpretació d'altres textos. La font central de la mitologia nòrdica és, doncs, l'<a href="/wiki/Edda_po%C3%A8tica" title="Edda poètica">Edda poètica</a>. La datació dels seus poemes és molt incerta, però el contingut ve probablement de l'època precristiana, mentre que la forma pot ser més jove, d'arrel medieval.<sup id="cite_ref-schjoedt9_14-1" class="reference"><a href="#cite_note-schjoedt9-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Altres_fonts_escrites">Altres fonts escrites</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mitologia_n%C3%B2rdica&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Altres fonts escrites"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Gesta_Danorum" title="Gesta Danorum">Gesta Danorum</a> i <a href="/wiki/Encanteris_de_Merseburg" title="Encanteris de Merseburg">Encanteris de Merseburg</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Merseburger_Zauberspr%C3%BCche.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d0/Merseburger_Zauberspr%C3%BCche.jpg/220px-Merseburger_Zauberspr%C3%BCche.jpg" decoding="async" width="220" height="349" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d0/Merseburger_Zauberspr%C3%BCche.jpg/330px-Merseburger_Zauberspr%C3%BCche.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d0/Merseburger_Zauberspr%C3%BCche.jpg/440px-Merseburger_Zauberspr%C3%BCche.jpg 2x" data-file-width="800" data-file-height="1269" /></a><figcaption>Pàgina manuscrita amb els <a href="/wiki/Encanteris_de_Merseburg" title="Encanteris de Merseburg">Encanteris de Merseburg</a>, aproximadament dels segles IX-X.</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Saxo_original_001.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d6/Saxo_original_001.jpg/220px-Saxo_original_001.jpg" decoding="async" width="220" height="271" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d6/Saxo_original_001.jpg/330px-Saxo_original_001.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d6/Saxo_original_001.jpg/440px-Saxo_original_001.jpg 2x" data-file-width="744" data-file-height="917" /></a><figcaption>Pàgina original de la Gesta Danorum, de Saxo Grammaticus. Actualment es troba a la <a href="/w/index.php?title=Biblioteca_Reial_de_Copenhaguen&action=edit&redlink=1" class="new" title="Biblioteca Reial de Copenhaguen (encara no existeix)">Biblioteca Reial de Copenhaguen</a>.</figcaption></figure> <p>Al costat d'aquestes fonts, hi ha llegendes que sobreviuen en el <a href="/wiki/Folklore" title="Folklore">folklore</a> escandinau. Algunes d'aquestes poden ser corroborades amb llegendes que apareixen en altres literatures germàniques, per exemple, la història narrada a la batalla de Finnisburg anglosaxona, i moltes al·lusions a contes mitològics a <i><a href="/w/index.php?title=Deore&action=edit&redlink=1" class="new" title="Deore (encara no existeix)">Deore</a></i>. Quan algunes referències parcials i narracions que han sobreviscut dels estudiosos es poden deduir la llegenda original. A més, tradicionalment a <a href="/wiki/Escandin%C3%A0via" title="Escandinàvia">Escandinàvia</a> hi ha centenars de topònims relatius a deïtats. </p><p>Pel que fa a les fonts romanes de l'Antiguitat en relació al món germànic, permeten entreveure una mitologia que tenia un clar paral·lelisme amb les fonts medievals nòrdiques. Els textos més antics procedeixen dels primers segles abans i després de l'era cristiana, l'únic dels textos clàssics que es remunta en paral·lel a la religió de l'era dels vikings és "De origine ac situ Germanorum", de <a href="/wiki/Publi_Corneli_T%C3%A0cit" class="mw-redirect" title="Publi Corneli Tàcit">Tàcit</a>, obra coneguda com a <i><a href="/wiki/Germ%C3%A0nia_(llibre)" title="Germània (llibre)">Germània</a></i>, escrita l'any <a href="/wiki/98" title="98">98 dC</a>.<sup id="cite_ref-19" class="reference"><a href="#cite_note-19"><span class="cite-bracket">[</span>19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Del període de les migracions també es coneix una sèrie de fonts romanes i gregues; per exemple algunes biografies de missioners cristians escrites per historiadors de cultura llatina contenen contes de tribus germàniques i fragments de la seva història, entre altres historiadors hi ha: <a href="/wiki/Procopi_(historiador)" class="mw-redirect" title="Procopi (historiador)">Procopi</a>, <a href="/wiki/Jordanes" title="Jordanes">Jordanes</a>, <a href="/wiki/Gregori_de_Tours" title="Gregori de Tours">Gregori de Tours</a>, <a href="/wiki/Pau_el_Diaca" title="Pau el Diaca">Pau el Diaca</a> i <a href="/wiki/Beda_el_Venerable" class="mw-redirect" title="Beda el Venerable">Beda el Venerable</a>. </p><p>Altres tipus de fonts heterodoxes són tan diferents entre si com els codis de llei, les decisions dels <a href="/wiki/S%C3%ADnode" title="Sínode">sínodes</a>, les promeses baptismals, cartes papals, sermons, pedigrís de la noblesa anglosaxona i els noms de persones i llocs. Aquestes fonts són en general difícils d'interpretar i entendre, amb freqüència amb inferències d'altres fonts.<sup id="cite_ref-schjodt36_12-1" class="reference"><a href="#cite_note-schjodt36-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les genealogies anglosaxones amb contingut mitològic només es poden comparar actualment amb els textos que s'han conservat de la zona germànica i que són, entre d'altres i molt fragmentaris, els <a href="/wiki/Encanteris_de_Merseburg" title="Encanteris de Merseburg">Encanteris de Merseburg</a> i el <a href="/w/index.php?title=Folklore_germ%C3%A0nic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Folklore germànic (encara no existeix)">folklore germànic</a>. Aquestes genealogies contenen noms de deïtats que són conegudes i també moltes de desconegudes en el material nòrdic que ha sobreviscut al pas del temps. </p><p>Per acabar, la major part del coneixement contemporani de la mitologia nòrdica es basa en la <a href="/wiki/Poesia_esc%C3%A0ldica" title="Poesia escàldica">poesia skàldica</a> medieval, contes recopilats per <a href="/wiki/Monjo" title="Monjo">monjos</a> cristians i <a href="/wiki/Cr%C3%B2nica" title="Crònica">cròniques</a> amb pretensions historiogràfiques d'escriptors cultes. La majoria d'aquests textos en general tenen present un disseny cristià i romàntic. Un autor destacat era <a href="/wiki/Adam_de_Bremen" title="Adam de Bremen">Adam de Bremen</a>, el qual va escriure la seva obra sobre l'arquebisbat d'<a href="/w/index.php?title=Hamburg-Bremen&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hamburg-Bremen (encara no existeix)">Hamburg-Bremen</a> encarregada pel bisbe d'allà, i que inclou una secció sobre història escandinava i la seva geografia. Un altre va ser el <a href="/wiki/Clergue" class="mw-redirect" title="Clergue">clergue</a> danès ja esmentat <a href="/wiki/Saxo_Grammaticus" title="Saxo Grammaticus">Saxo Grammaticus</a> amb la seva <i><a href="/wiki/Gesta_Danorum" title="Gesta Danorum">Gesta Danorum</a></i>, que relata les arrels daneses, intentant legitimar i justificar les arrels de la monarquia danesa amb mites de reis llegendaris, basant-se en mites més antics probablement recollits per Saxo de la tradició oral, de llegendes i dels textos islandesos.<sup id="cite_ref-20" class="reference"><a href="#cite_note-20"><span class="cite-bracket">[</span>20<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>També val a dir que aquestes fonts escrites van ser obra gairebé exclusivament d'un punt de vista masculí, com solia ocórrer a l'edat mitjana i que, segons Margaret Clunies-Ross, explica per què les dones ocupen tan poc espai en els mites i en general tenen un paper passiu. Malgrat això, les pedres rúniques i els topònims suggereixen que les dones en realitat jugaren un paper molt important en les societats nòrdiques antigues, probablement principal. Malauradament no es pot demostrar que la mitologia nòrdica tingués un enfocament cap a les deïtats femenines, tot i que hi han moltes teories obertes.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEClunies-Ross199493_21-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEClunies-Ross199493-21"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Fonts_arqueològiques"><span id="Fonts_arqueol.C3.B2giques"></span>Fonts arqueològiques</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mitologia_n%C3%B2rdica&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Fonts arqueològiques"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:R%C3%B6kstenen_2.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d6/R%C3%B6kstenen_2.jpg/220px-R%C3%B6kstenen_2.jpg" decoding="async" width="220" height="293" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d6/R%C3%B6kstenen_2.jpg/330px-R%C3%B6kstenen_2.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d6/R%C3%B6kstenen_2.jpg/440px-R%C3%B6kstenen_2.jpg 2x" data-file-width="960" data-file-height="1280" /></a><figcaption>La <a href="/w/index.php?title=Pedra_R%C3%BAnica_d%27%C3%96sterg%C3%B6tland&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pedra Rúnica d'Östergötland (encara no existeix)">Pedra Rúnica d'Östergötland</a> conté la inscripció rúnica més llarga coneguda fins avui dia. El text és mitològic, però el seu significat és incert. Potser és l'expressió d'una tradició mitològica nòrdica que ha deixat empremtes en altres fonts escrites.</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Bildstenen_Volundstenen.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e6/Bildstenen_Volundstenen.jpg/220px-Bildstenen_Volundstenen.jpg" decoding="async" width="220" height="312" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e6/Bildstenen_Volundstenen.jpg/330px-Bildstenen_Volundstenen.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e6/Bildstenen_Volundstenen.jpg/440px-Bildstenen_Volundstenen.jpg 2x" data-file-width="1988" data-file-height="2821" /></a><figcaption>Pedra rúnica amb un disseny de la saga del ferrer mític <a href="/wiki/V%C3%B6lundr" title="Völundr">Völundr</a>, a <a href="/wiki/Gotland" title="Gotland">Gotland</a>, aproximadament del 700-800 d.C.</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Bracteate_from_Funen,_Denmark_(DR_BR42).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5f/Bracteate_from_Funen%2C_Denmark_%28DR_BR42%29.jpg/220px-Bracteate_from_Funen%2C_Denmark_%28DR_BR42%29.jpg" decoding="async" width="220" height="206" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5f/Bracteate_from_Funen%2C_Denmark_%28DR_BR42%29.jpg/330px-Bracteate_from_Funen%2C_Denmark_%28DR_BR42%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5f/Bracteate_from_Funen%2C_Denmark_%28DR_BR42%29.jpg/440px-Bracteate_from_Funen%2C_Denmark_%28DR_BR42%29.jpg 2x" data-file-width="1641" data-file-height="1540" /></a><figcaption>Odin. <a href="/wiki/Bracteat" class="mw-redirect" title="Bracteat">Bracteat</a>, <a href="/wiki/Fi%C3%B2nia" title="Fiònia">Fiònia</a>, del període de la migració. Porta la inscripció rúnica d'Alt, que en els textos més joves de l'època dels vikings va ser un dels noms d'Odin.</figcaption></figure> <p>A més del material escrit s'han trobat algunes fonts no escrites que poden complementar els textos, les principals d'aquestes fonts són les troballes arqueològiques. </p><p>Les runes nòrdiques, com a alfabet gravat en pedra, poden contenir vestigis de la mitologia en la seva representació. Unes poques inscripcions rúniques, com la <a href="/wiki/Pedra_de_R%C3%B6k" title="Pedra de Rök">Pedra de Rök</a> i l'<a href="/w/index.php?title=Amulet_de_Kvinneby&action=edit&redlink=1" class="new" title="Amulet de Kvinneby (encara no existeix)">amulet de Kvinneby</a>, fan referència a mites i creences. També hi ha diverses runes i imatges en pedra que descriuen escenes de la mitologia nòrdica, com el viatge de pesca de <a href="/wiki/Thor" class="mw-redirect" title="Thor">Thor</a>, escenes de la <i><a href="/wiki/Cicle_de_V%C3%B6lsung" title="Cicle de Völsung">Saga Volsunga</a></i>, <a href="/wiki/Odin_(d%C3%A9u)" title="Odin (déu)">Odin</a> i <a href="/wiki/Sleipnir" class="mw-redirect" title="Sleipnir">Sleipnir</a>, Odin sent devorat per <a href="/wiki/Fenrir" class="mw-redirect" title="Fenrir">Fenrir</a>, i <a href="/wiki/Hyrrokkin" title="Hyrrokkin">Hyrrokkin</a> cavalcant cap al funeral de <a href="/wiki/Baldr" class="mw-redirect" title="Baldr">Baldr</a>. </p><p>Una altra categoria de fonts són els enterraments nòrdics precristians, així com els objectes d'enterrament que els acompanyen i que sovint poden ser interpretats com un reflex de les actuacions que es poden trobar en la mitologia.<sup id="cite_ref-22" class="reference"><a href="#cite_note-22"><span class="cite-bracket">[</span>22<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-23" class="reference"><a href="#cite_note-23"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Existeix material que data del <a href="/wiki/Neol%C3%ADtic" title="Neolític">neolític</a> en què s'han trobat indicis de creences religioses, per exemple, algunes troballes suggereixen depressions en forma de bol en la pedra que cobria els <a href="/wiki/Dolmen" title="Dolmen">dolmens</a>, perquè els enterrats foren sacrificats, o bé la seva mort tenia característiques divines relacionades. Però com que no hi ha res per escrit que ens hagi arribat de les idees religioses que la gent tenia a Escandinàvia abans de l<a href="/wiki/Edat_del_ferro" title="Edat del ferro">'Edat de Ferro</a>, és impossible establir qualsevol mena de continuïtat hi ha entre la mitologia nòrdica vikinga i l'<a href="/wiki/Edat_de_Pedra" class="mw-redirect" title="Edat de Pedra">Edat de Pedra</a> o l'<a href="/wiki/Edat_de_bronze" class="mw-redirect" title="Edat de bronze">edat de bronze</a>. Les representacions, per exemple, tallades a les roques al sud d'Escandinàvia, no es poden interpretar sobre la base de mites recollits a Islàndia més de 2.000 anys després. </p><p>A partir de l'Antiguitat romana i el Període de la migració comencen a sorgir troballes, les quals estan gairebé segur relacionades amb la mitologia precristiana, i que són, per exemple, braçalets tallats amb la figura d'<a href="/wiki/Odin_(d%C3%A9u)" title="Odin (déu)">Odin</a> o <a href="/wiki/T%C3%BDr" class="mw-redirect" title="Týr">Týr</a>. D'altres troballes, però, estan gravades amb imatges els motius de les quals són totalment desconegudes, com les <a href="/w/index.php?title=Banyes_d%27Or&action=edit&redlink=1" class="new" title="Banyes d'Or (encara no existeix)">Banyes d'Or</a>. Del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">iv</span> aC també hi ha restes arqueològiques amb concepcions mitològiques, a diversos llocs al nord d'Europa enterraven els morts amb vaixells de pedra o vaixells reals, que eren utilitzats simbòlicament per transportar els morts a l'Inframón. En alguns casos també es troba una moneda al peu de l'home mort. Això suggereix que la <a href="/wiki/Mitologia_grega" title="Mitologia grega">mitologia grega</a> relativa a <a href="/wiki/Caront_(mitologia)" title="Caront (mitologia)">Caront</a> tenia una relació directa amb la tradició nòrdica, probablement a causa de les arrels indoeuropees.<sup id="cite_ref-24" class="reference"><a href="#cite_note-24"><span class="cite-bracket">[</span>24<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>I de dates més recents es conserven diferents troballes. A Dinamarca hi ha una imatge en pedra que s'ha considerat que representa al déu <a href="/wiki/Loki" title="Loki">Loki</a> amb cabells, mostatxo i llavis cosits. La <a href="/w/index.php?title=Creu_de_Gosforth&action=edit&redlink=1" class="new" title="Creu de Gosforth (encara no existeix)">creu de Gosforth</a> britànica mostra diverses imatges intrigants que podrien tenir relació amb la mitologia germànica, en aquest cas <a href="/wiki/Mitologia_anglosaxona" title="Mitologia anglosaxona">anglo-saxona</a>. També hi ha imatges més petites, com figurins descrivint el déu <a href="/wiki/Odin_(d%C3%A9u)" title="Odin (déu)">Odin</a> amb un ull, <a href="/wiki/Thor" class="mw-redirect" title="Thor">Thor</a> amb el seu martell i <a href="/wiki/Frey" class="mw-redirect" title="Frey">Frey</a> amb el seu fal·lus erecte, com correspon a un déu de la fertilitat. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Altres_fonts">Altres fonts</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mitologia_n%C3%B2rdica&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Altres fonts"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Els noms dels déus i els herois provenen tots d'històries medievals però la incidència de noms o relacions en altres contextos també poden proporcionar informació addicional sobre la mitologia. Al <a href="/wiki/Folklore" title="Folklore">folklore</a> que ha sobreviscut fins a èpoques recents hi ha diverses imatges dels avantpassats morts i dels fenòmens naturals que també són coneguts de la mitologia precristiana. I els contes folklòrics poden mostrar algunes de les característiques dels déus i altres éssers sobrenaturals del passat, històries, per exemple, sobre criatures mitològiques com ara <a href="/wiki/Elf" title="Elf">Elfs</a>, <a href="/wiki/Gnom" title="Gnom">nans</a>, <a href="/wiki/Gegant_(mitologia)" title="Gegant (mitologia)">gegants</a> i similars estan basades clarament en les històries antigues. Amb poques excepcions, només han estat deïtats menors les que han sobreviscut després del canvi religiós. Odin, per exemple, com a cap dels déus nòrdics, va portar a la persecució religiosa a Alemanya i Suècia. </p><p>Els dies de la setmana nòrdics van ser originalment nomenats a partir dels principals déus, una pràctica que va ser presa de l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0" title="Imperi Romà">Imperi Romà</a>. El nom que va ser utilitzat a les àrees germàniques eren un paral·lel de la romana. Per tant, algunes de les denominacions dels seus déus a l'Edat del Ferro dels escandinaus es pot demostrar mitjançant la comparació dels dies de la setmana llatins i dels països nòrdics i les propietats que tenien atribuïdes a la <a href="/wiki/Mitologia_romana" title="Mitologia romana">mitologia romana</a>. </p><p>Per exemple, el nom del dia <i>dimecres</i>, prové de <a href="/wiki/Mercuri_(mitologia)" title="Mercuri (mitologia)">dies Mercurii</a> ‘dia de Mercuri’, un déu romà (<i>Mercurius</i> en <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a>) que, en la <a href="/w/index.php?title=Interpretatio_germanica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Interpretatio germanica (encara no existeix)">interpretatio germanica</a> fou assimilat al déu *Wōðanaz, que evolucionaria, en el món norrè a l'<a href="/wiki/Odin_(d%C3%A9u)" title="Odin (déu)">Odin</a> medieval. D'aquí que aquest dia rebés el nom de <i>Dia de *Wōðanaz</i> entre els pobles germànics meridionals que passaren aquest nom als pobles germànics septentrionals. En alt-alemany i en islandès, durant l'Edat mitjana, es va procedir a substituir els noms dels dies de la setmana d'origen pagà per noms que no ho fossin. En el cas del <i>dimecres</i>, aquesta iniciativa eclesiàstica va tenir èxit en el territori de l'alt-alemany<sup id="cite_ref-25" class="reference"><a href="#cite_note-25"><span class="cite-bracket">[</span>25<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i en islandès, on aquest dia hi és designat amb un terme que no té connotacions religioses i significant simplement "<i>meitat de setmana</i>" (<i>Mittwoch</i>, <i>Miðvikudagur</i>). Un altre clar exemple és el divendres, dia de <a href="/wiki/Venus_(mitologia)" title="Venus (mitologia)">Venus</a>, deessa de l'amor i la bellesa, que fou equiparada a la deessa *Frīi̯ʝō (alt-alemany antic Frîia, Frîa, noruego-islandès Frigg) que al seu torn és deessa de l'amor i la fecunditat. <i>Dijous</i> deu el seu nom a <i>dia de <a href="/wiki/J%C3%BApiter_(mitologia)" title="Júpiter (mitologia)">Júpiter</a></i>. El (<i>Iovis pater</i>=<i> Iuppiter</i>, "pare<i>Iovis</i>" a <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a>) de la mitologia romana fou equiparat, en la <i>interpretatio germanica</i>, al déu Tor, ja que ambdós eren déus tonitronants. En el cas de l'alemany, el nom del dia hi és <i>Donnerstag</i> o "dia de Dònner" (Dònner és el nom del déu que, en l'àmbit noruego-islandès es coneixerà amb el nom de Tor), ja que tant a Thor (déu del tro) com a Júpiter (<i>Iuppiter Fulgurator</i>) se'ls atribueix el control sobre aquest fenomen atmosfèric; en islandès, el mot d'origen saxó Þórsdagr, fou substituït, per iniciativa eclesiàstica, per <i>fimmtudagur</i> ‘cinquè dia, cinquena fèria’. </p> <table class="wikitable"> <tbody><tr> <th style="text-align: left;">Català </th> <th style="text-align: left;">Espanyol </th> <th style="text-align: left;">Anglès </th> <th style="text-align: left;">Alemany </th> <th style="text-align: left;">Suec </th> <th style="text-align: left;">Noruec </th> <th style="text-align: left;">Danès </th> <th style="text-align: left;">Neerlandès </th> <th style="text-align: left;">Origen </th></tr> <tr> <td><a href="/wiki/Dilluns" title="Dilluns">Dilluns</a> </td> <td>Lunes </td> <td>Monday </td> <td>Montag </td> <td>Måndag </td> <td>Mandag </td> <td>Mandag </td> <td>Maandag </td> <td>Dia de la lluna </td></tr> <tr style="background:#efefef;"> <td><a href="/wiki/Dimarts" title="Dimarts">Dimarts</a> </td> <td>Martes </td> <td>Tuesday </td> <td>Dienstag </td> <td>Tisdag </td> <td>Tirsdag </td> <td>Tirsdag </td> <td>Dinsdag </td> <td>Dia de Tyr </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/Dimecres" title="Dimecres">Dimecres</a> </td> <td>Miércoles </td> <td>Wednesday </td> <td>Mittwoch </td> <td>Onsdag </td> <td>Onsdag </td> <td>Onsdag </td> <td>Woensdag </td> <td>Dia d'Odin (Woden) </td></tr> <tr style="background:#efefef;"> <td><a href="/wiki/Dijous" title="Dijous">Dijous</a> </td> <td>Jueves </td> <td>Thursday </td> <td>Donnerstag </td> <td>Torsdag </td> <td>Torsdag </td> <td>Torsdag </td> <td>Donderdag </td> <td>Dia de Thor </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/Divendres" title="Divendres">Divendres</a> </td> <td>Viernes </td> <td>Friday </td> <td>Freitag </td> <td>Fredag </td> <td>Fredag </td> <td>Fredag </td> <td>Vrijdag </td> <td>Dia de Frigg o Freya </td></tr></tbody></table> <p>La distribució dels noms topogràfics sovint pot ser utilitzat com un indicador dels déus i deesses que es veneraven en certes àrees. Els noms de llocs nòrdics inclouen els següents noms de déus: Thor, <a href="/wiki/Nj%C3%B6r%C3%B0r" class="mw-redirect" title="Njörðr">Njörðr</a>, <a href="/wiki/Ull" title="Ull">Ull</a>, <a href="/wiki/Frey" class="mw-redirect" title="Frey">Frey</a>, Odin, Tyr, <a href="/wiki/Frigg" class="mw-redirect" title="Frigg">Frigg</a> i <a href="/wiki/Freya" class="mw-redirect" title="Freya">Freya</a>. Altres noms que probablement s'han utilitzat inclouen <a href="/wiki/Vidar" class="mw-redirect" title="Vidar">Vidar</a>, <a href="/wiki/Balder" class="mw-redirect" title="Balder">Balder</a>, <a href="/wiki/H%C3%B6dr" class="mw-redirect" title="Hödr">Hödr</a> i <a href="/wiki/Skadi" title="Skadi">Skadi</a>. També hi han noms col·lectius relacionats amb <a href="/wiki/Elf" title="Elf">elfs</a>, <a href="/wiki/Vanir" class="mw-redirect" title="Vanir">vanir</a> i <a href="/wiki/D%C3%ADs" class="mw-redirect" title="Dís">dís</a>. També en els noms de persones que ens han arribat fins al dia d'avui hi ha noms relacionats amb déus, incloent-hi Thor, Freyr, Odin, noms de <a href="/wiki/Valqu%C3%ADries" class="mw-redirect" title="Valquíries">Valquíries</a> i possiblement Tyr, també hi ha indicis d'altres déus, elfs, herois i reis mítics. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Reconstrucció_històrica"><span id="Reconstrucci.C3.B3_hist.C3.B2rica"></span>Reconstrucció històrica</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mitologia_n%C3%B2rdica&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Reconstrucció històrica"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Dagr_by_Arbo.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7d/Dagr_by_Arbo.jpg/220px-Dagr_by_Arbo.jpg" decoding="async" width="220" height="276" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7d/Dagr_by_Arbo.jpg/330px-Dagr_by_Arbo.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7d/Dagr_by_Arbo.jpg/440px-Dagr_by_Arbo.jpg 2x" data-file-width="958" data-file-height="1200" /></a><figcaption><a href="/wiki/Dagr" title="Dagr">Dagr</a>, pintura romàntica de <a href="/wiki/Peter_Nicolai_Arbo" title="Peter Nicolai Arbo">Peter Nicolai Arbo</a>, 1874. Dagr era una personificació mitològica del dia, probablement mai s'adorà com una deïtat real.</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Kibbo_kift_althing_1927.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ca/Kibbo_kift_althing_1927.jpg/220px-Kibbo_kift_althing_1927.jpg" decoding="async" width="220" height="166" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/ca/Kibbo_kift_althing_1927.jpg 1.5x" data-file-width="300" data-file-height="226" /></a><figcaption>Reconstrucció històrica de l'<a href="/wiki/Althing" class="mw-redirect" title="Althing">Althing</a> (parlament nobiliari) de Kibbo. 1927</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Offerpladsen,_Bork_vikingehavn.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/19/Offerpladsen%2C_Bork_vikingehavn.JPG/220px-Offerpladsen%2C_Bork_vikingehavn.JPG" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/19/Offerpladsen%2C_Bork_vikingehavn.JPG/330px-Offerpladsen%2C_Bork_vikingehavn.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/19/Offerpladsen%2C_Bork_vikingehavn.JPG/440px-Offerpladsen%2C_Bork_vikingehavn.JPG 2x" data-file-width="1600" data-file-height="1200" /></a><figcaption>Reconstrucció moderna d'un Vé (temple d'ofrenes) de l'època nòrdica precristiana al museu de <a href="/w/index.php?title=Bork_Vikingehavn&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bork Vikingehavn (encara no existeix)">Bork Vikingehavn</a>, <a href="/wiki/Dinamarca" title="Dinamarca">Dinamarca</a>.</figcaption></figure> <p>Abans del canvi religiós no hi havia institucions religioses com a tals com es poden trobar en el cristianisme catòlic romà, si més no, eren no doctrinals i tampoc no hi havia obres canòniques com la <a href="/wiki/Biblia" class="mw-redirect" title="Biblia">Bíblia</a> o l'<a href="/wiki/Alcor%C3%A0" title="Alcorà">Alcorà</a>, per tant, mai es va desenvolupar un sistema religiós cohesionat. La religió germànica, per tant, no era una religió en el sentit modern, sinó un sistema de creences comú a les regions habitades per pobles d'arrel germànica, però de caràcter heterodox i subjecte a variacions regionals com es pot trobar en altres religions de l'<a href="/wiki/Edat_antiga" title="Edat antiga">antiguitat</a>. Els mites nòrdics es van desenvolupar a partir d'una religió ètnica, que no havia tingut un fundador, però en canvi va tenir els seus orígens en tradicions i vivències locals. La mitologia era per tant una xarxa heterogènia de <a href="/wiki/Mite" title="Mite">mites</a> i <a href="/wiki/Llegenda" title="Llegenda">llegendes</a>, que va ser compartida per una població unida per la llengua. Això implicava que hi hagués moltes versions diferents i en paral·lel dels mateixos mites bàsics. Aquesta mitologia era en la seva forma tradicional presentada oralment en forma de <a href="/wiki/Poesia" title="Poesia">poesia</a>, de caràcter individual i ritual. És a dir, els noms dels éssers sobrenaturals i històries sobre ells no estaven fixats en forma escrita i eren diferents de les diverses tribus germàniques, variant tant en el temps i l'espai. La mitologia treballava en conjunt amb els <a href="/w/index.php?title=Rituals_de_la_religi%C3%B3_n%C3%B2rdica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Rituals de la religió nòrdica (encara no existeix)">rituals de la religió nòrdica</a>, però en realitat tenia poc a veure amb la <a href="/wiki/Fe" title="Fe">fe</a>, com es coneix ara a la <a href="/wiki/Teologia" title="Teologia">teologia</a> cristiana. A la religió de la societat precristiana era més una qüestió de tradició i costums i una vida d'interacció amb altres persones i la naturalesa i les forces que creien que hi habitaven. Els mites eren, doncs, un marc general cosmològic per portar a terme els rituals. </p><p>Una teoria que prevalgué al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> era la història religiosa <a href="/wiki/Evolucionisme" class="mw-redirect" title="Evolucionisme">evolutiva</a>, en la qual s'explica que la religió era un mètode per explicar racionalment els fenòmens naturals i els esdeveniments, però en absència de coneixements científics van haver d'utilitzar les explicacions sobrenaturals. D'acord amb aquest enfocament, ara considerat erroni, les històries dels mites nòrdics expliquen les forces naturals que observaven en el món que els envoltava. Aquesta racionalització <a href="/wiki/Positivisme" title="Positivisme">positivista</a>, característica de finals del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, no té en compte els aspectes socials i psicològics de la mitologia.<sup id="cite_ref-26" class="reference"><a href="#cite_note-26"><span class="cite-bracket">[</span>26<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els mites funcionen no només com una explicació d'una pràctica religiosa o l'origen d'un fenomen natural, sinó que han tingut una vida independent, relacionada amb un simbolisme intern a la psicologia i sistemes de creences místics d'un poble.<sup id="cite_ref-baekgaard_27-0" class="reference"><a href="#cite_note-baekgaard-27"><span class="cite-bracket">[</span>27<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Durant el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span> la investigació tradicional s'ha centrat en els mites relacionats amb l'adoració i culte. Ha estat una teoria generalitzada que la funció narrativa mitològica era principalment per a ser presentada i explicada com a part d'un drama de culte els esdeveniments del qual es recreaven, no solament amb les paraules, sinó també amb l'acció, tal com ocorria en altres parts del món antic, com a l'<a href="/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia" title="Antiga Grècia">antiga Grècia</a>. D'acord amb aquesta teoria, els mites eren un teatre culte, místic i ritual, vistos com una necessitat per a l'existència contínua del món (l'ordre cosmològic dels Déus enfrontat al <a href="/wiki/Caos" title="Caos">Caos</a>, el Desordre).<sup id="cite_ref-28" class="reference"><a href="#cite_note-28"><span class="cite-bracket">[</span>28<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> No obstant això, a causa del poc que ha sobreviscut fins avui, no hi ha res que pugui demostrar de facto que els mites haguessin tingut un paper específic dins els rituals, encara que sigui més que suposable. En molts casos podrien haver tingut una funció d'explicació cosmològica o didàctica i podrien ser utilitzats com a models explicatius existencials. Els mites que conformen la mitologia nòrdica, per tant, també poden ser considerats com una expressió de la ideologia que va caracteritzar la cultura precristiana a Escandinàvia, el mite servia per respondre com i per què el món era tal com era. </p><p>Els mites es basaven en el món dels déus, però també eren representants simbòlics de les persones. La mitologia era tant un reflex de l'ordre social com narracions simbòliques dels conflictes, d'aquesta manera els narradors dels mites utilitzaven les seves pròpies vides i les de la gent que els envoltava. Les històries que s'explicaven en els mites no eren només històries teatrals sobre la <a href="/wiki/Cosmologia" title="Cosmologia">cosmologia</a>, sinó també de les desigualtats socials, els problemes i les amenaces de l'experiència humana contemporània als narradors i la gent que els escoltava. Podria, per exemple, explicar i justificar el costum de l'època medieval de la dominació dels homes cap a les dones, i que algunes famílies (els nobles), tinguessin més importància que altres,<sup id="cite_ref-FOOTNOTEClunies-Ross199451-57_29-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEClunies-Ross199451-57-29"><span class="cite-bracket">[</span>29<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> tret que compartia amb el cristianisme medieval. Arran d'això l'acadèmica australiana especialista en religió antiga, <a href="/w/index.php?title=Margaret_Clunies-Ross&action=edit&redlink=1" class="new" title="Margaret Clunies-Ross (encara no existeix)">Margaret Clunies-Ross</a>, comentà que els mites que avui coneixem són les versions editades d'una llarga sèrie de relats orals que van ser escrits per a finalitats específiques i concretes.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEClunies-Ross199427_30-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEClunies-Ross199427-30"><span class="cite-bracket">[</span>30<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Encara que es pot descartar una expressió merament funcionalista dels mites, tal com proposaven els estudiosos del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, les representacions dels mites van ser sovint utilitzades o expressades per les situacions que requerien explicacions de caràcter mitològic, especialment per justificacions polítiques i socials. Això inclou tan assumptes quotidians, celebracions politicoreligioses, crisis socials, etcètera. Per tant la mitologia es caracteritza per ser utilitzada en situacions molt diferents, això sí, sense l'existència d'una institució reguladora global com va ser l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_cat%C3%B2lica" class="mw-redirect" title="Església catòlica">Església catòlica</a>. </p><p>Aquesta instrumentalització ocorria igual que en altres mitologies del món i per als nòrdics era lògicament coherent. Els escandinaus de l'Era vikinga probablement vivien bé amb contradiccions en el seu món, igual que els humans moderns ho fan. Jens Peter Schjødt explica que agafant com a exemple qualsevol déu, no com a ésser real, sinó una figura que es troba en un camp <a href="/wiki/Metaf%C3%ADsica" title="Metafísica">metafísic</a> i <a href="/wiki/Sem%C3%A0ntica" title="Semàntica">semàntic</a> concret, s'hi troben contradiccions, però les nocions contradictòries poden existir fàcilment una al costat de l'altre sempre que s'orientin cap al centre d'una semàntica simbòlica-metafísica coherent per a la mentalitat precristiana. Des d'aquest espai els mites, dins l'antiga religió nòrdica, generen característiques divines. Com a exemple menciona que Odin sempre es presenta com el savi coneixedor i mai com un ignorant, però la seva saviesa pot exercir diferents rols contradictoris entre si tal com és mostra en diferents relats amb Odin com a protagonista. Un altre exemple és Loki, que en un mite té els llavis cosits, mentre que això no s'esmenta en el següent mite.<sup id="cite_ref-schjodt40_41_31-0" class="reference"><a href="#cite_note-schjodt40_41-31"><span class="cite-bracket">[</span>31<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Per tant, l'home nòrdic antic, com també passava amb els antics grecs o romans, alliberat del pensament lineal positivista i funcionalista hereu del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> i que arriba fins al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xxi</span>, convivia còmodament amb aparents contradiccions, tenint un pensament que, seguint les tesis d'<a href="/wiki/Umberto_Eco" title="Umberto Eco">Umberto Eco</a> o <a href="/wiki/Mircea_Eliade" title="Mircea Eliade">Mircea Eliade</a>, es podria dir que era simbòlic. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Cosmologia">Cosmologia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mitologia_n%C3%B2rdica&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Cosmologia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Gullveig_by_Fr%C3%B8lich.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d9/Gullveig_by_Fr%C3%B8lich.jpg/220px-Gullveig_by_Fr%C3%B8lich.jpg" decoding="async" width="220" height="199" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d9/Gullveig_by_Fr%C3%B8lich.jpg/330px-Gullveig_by_Fr%C3%B8lich.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d9/Gullveig_by_Fr%C3%B8lich.jpg/440px-Gullveig_by_Fr%C3%B8lich.jpg 2x" data-file-width="1440" data-file-height="1304" /></a><figcaption>L'arribada de la deessa <a href="/w/index.php?title=Gullveig&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gullveig (encara no existeix)">Gullveig</a>, possiblement un aspecte de la deessa <a href="/wiki/Freyja" class="mw-redirect" title="Freyja">Freyja</a>, significà la fi de l'època daurada del món i la introducció de la màgia (sejdr) als <a href="/wiki/Aesir" class="mw-redirect" title="Aesir">Aesir</a>, que ensenyà a Odin. Aquí es veu la seva execució representada per Lorenz Frølich (1895).</figcaption></figure> <p>El món, a la imaginació nòrdica, no és necessàriament un bon lloc, sinó que contenia qualitats tan bones com dolentes. La cosmologia nòrdica va estar marcada per la por i la idea d'un ordre mundial fràgil, on l'equilibri es pot moure fàcilment. L'amenaça era el caos, representat pels gegants, anomenats <a href="/wiki/J%C3%B6tun" class="mw-redirect" title="Jötun">Jötun</a>, figures similars als Titans grecs.<sup id="cite_ref-32" class="reference"><a href="#cite_note-32"><span class="cite-bracket">[</span>32<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La primera raó d'això era que el món havia estat creat violentament a través dels tres <a href="/wiki/Aesir" class="mw-redirect" title="Aesir">Aesir</a> principals matant el seu avantpassat, el gegant <a href="/wiki/Ymir" class="mw-redirect" title="Ymir">Ymir</a>, i amb les restes del seu cos van forjar el món.<sup id="cite_ref-steinsland111_33-0" class="reference"><a href="#cite_note-steinsland111-33"><span class="cite-bracket">[</span>33<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La descripció més robusta de la cosmologia de l'Escandinàvia precristiana es troba al <a href="/wiki/Gylfaginning" title="Gylfaginning">Gylfaginning</a> de Snorri Sturluson. Snorri, com ja s'ha dit, estava fortament influenciat per la literatura clàssica i cristiana. La influència d'una tradició europea més àmplia és evident en el seu relat dels mites.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEClunies-Ross1994169-172_34-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEClunies-Ross1994169-172-34"><span class="cite-bracket">[</span>34<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Un exemple és la teoria medieval dels quatre elements, d'arrels grecollatines, que apareix en la seva descripció dels primers temps del món, on va establir una topografia del <a href="/wiki/Ginnungagap" title="Ginnungagap">Ginnungagap</a>, amb el fred al nord i la calor al sud<sup id="cite_ref-steinsland114_35-0" class="reference"><a href="#cite_note-steinsland114-35"><span class="cite-bracket">[</span>35<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> No obstant això, no està clar en quina mesura l'època precristiana tenia una visió tan sistemàtica del món. </p><p>La cosmologia de la mitologia nòrdica inclou un fort component de <a href="/wiki/Dualisme" title="Dualisme">dualisme</a> que no està clar si és propi d'ella o de la influència cristiana medieval. Per exemple, el dia i la nit tenen les seves contrapartides mitològiques <a href="/wiki/Dagr" title="Dagr">Dagr</a>/<a href="/wiki/Skinfaxi_i_Hr%C3%ADmfaxi" title="Skinfaxi i Hrímfaxi">Skínfaxi</a> i <a href="/w/index.php?title=Nott&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nott (encara no existeix)">Nott</a>/<a href="/wiki/Skinfaxi_i_Hr%C3%ADmfaxi" title="Skinfaxi i Hrímfaxi">Hrímfaxi</a>, <a href="/wiki/S%C3%B3l" title="Sól">Sól</a>, la deessa solar i el llop que “la” persegueix (en aquesta mitologia "el" sol és femení i "la" lluna, masculina), portant la foscor, <a href="/wiki/Skoll" class="mw-redirect" title="Skoll">Skoll</a>, i de la mateixa manera la lluna i el llop que “el” persegueix <a href="/wiki/M%C3%A1ni" title="Máni">Máni</a> i <a href="/w/index.php?title=Hati&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hati (encara no existeix)">Hati</a>, i l'oposició total entre els mons de <a href="/wiki/Niflheim" title="Niflheim">Niflheim</a> i <a href="/wiki/M%C3%BAspellsheimr" class="mw-redirect" title="Múspellsheimr">Múspellsheimr</a>, el fred i la calor, que donaren origen al món. Això es pot veure reflectit en una profunda creença <a href="/wiki/Metaf%C3%ADsica" title="Metafísica">metafísica</a> en els oposats per a la creació de l'univers. Tot i això no queda clar quin component era originari de la mateixa mitologia i quins d'aquests elements estan cristianitzats per part de Snorri Sturluson, ja que el dualisme era més propi de les religions <a href="/wiki/Monoteisme" title="Monoteisme">monoteistes</a> d'origen <a href="/wiki/Semita" class="mw-redirect" title="Semita">semita</a>, arribant als extrems del <a href="/wiki/Gnosticisme" title="Gnosticisme">gnosticisme</a> dualista. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Mites_de_déus"><span id="Mites_de_d.C3.A9us"></span>Mites de déus</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mitologia_n%C3%B2rdica&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Mites de déus"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Iduna_giving_the_magic_apples.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b2/Iduna_giving_the_magic_apples.jpg/220px-Iduna_giving_the_magic_apples.jpg" decoding="async" width="220" height="336" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b2/Iduna_giving_the_magic_apples.jpg/330px-Iduna_giving_the_magic_apples.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b2/Iduna_giving_the_magic_apples.jpg/440px-Iduna_giving_the_magic_apples.jpg 2x" data-file-width="1284" data-file-height="1960" /></a><figcaption>La deessa <a href="/wiki/I%C3%B0unn" class="mw-redirect" title="Iðunn">Iðunn</a> dona les pomes màgiques que fan immortals els déus, si no les mengessin, podrien morir com qualsevol mortal. <a href="/w/index.php?title=Louis_Huard&action=edit&redlink=1" class="new" title="Louis Huard (encara no existeix)">Louis Huard</a> (1891).</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Norse_Gods.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e4/Norse_Gods.JPG/220px-Norse_Gods.JPG" decoding="async" width="220" height="161" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e4/Norse_Gods.JPG/330px-Norse_Gods.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e4/Norse_Gods.JPG/440px-Norse_Gods.JPG 2x" data-file-width="801" data-file-height="586" /></a><figcaption>Genealogia general dels déus nòrdics (en anglès).</figcaption></figure> <p>El primer gran relat de la mitologia nòrdica és la història de la relació entre els déus i els gegants. Aquest relat va formar el marc cosmològic exterior i de les tensions entre ells van sorgir línies d'acció de mites individuals. Les relacions hostils entre els dos grups van provocar el primer assassinat, el del gegant Ymir per part d'Odin i els seus germans Vili i Vé. Amb el cos d'Ymir, Odin i els seus germans crearen el món. Aquestes hostilitats acaben amb la victòria dels déus, representants de l'ordre, sobre els gegants, representants del Caos, que són exiliats, però aquests tornaran per culminar la lluita durant el Ragnarök, la fi dels temps, on s'aniquilaran entre si deixant pas a un nou inici i creant una <a href="/wiki/Escatologia" title="Escatologia">escatologia</a> circular, no lineal com a la cristiana.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEClunies-Ross199465_36-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEClunies-Ross199465-36"><span class="cite-bracket">[</span>36<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La història general de la mitologia tracta, per tant, de com els déus intenten evitar a la desesperada de posposar l'inevitable. </p><p>Segons les representacions més populars, el món es veu com un disc on la llar dels déus és al centre, i les altres criatures poblen els seus propis mons al voltant. Els gegants i els altres déus enemics es troben a la perifèria més allunyada del centre, mentre que les persones viuen al mig. En el fons hi ha l'inframón, la Terra dels morts i també la llar d'altres forces. </p><p>Col·lectivament els déus tenien atributs com la creació, la gestió, la direcció i individualment tenien poders vinculats. Eren representants del correcte ordre mundial, expressat a través de la unitat basada en les regles del ritme del dia i el procés normal de l'exercici de la germinació, la collita i l'hivern, la guerra i la pau, els patrons socials fonamentals i la llei. Això no va impedir que els déus, de forma individual, s'ho fessin per eludir les normes en algunes ocasions, així com es conserven nocions de deïtats individuals que no responen a violacions de la llei si no afecten la mateixa àrea funcional del déu.<sup id="cite_ref-37" class="reference"><a href="#cite_note-37"><span class="cite-bracket">[</span>37<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>En diversos mites l'acció s'inicia pel desig d'un déu per alguna cosa que es troba a la perifèria, el que resulta en un viatge cap allà per trobar-lo. Així els mites a escala global podrien jugar de dues maneres diferents: hi havia l'horitzontal, on els protagonistes viatgen entre els diferents mons en el pla terrenal i després estaven els viatges en vertical, que eren viatges a l'inframón. Els mites que resulten de viatjar en la direcció oposada, des de la perifèria cap al centre mitològic o des de l'inframón cap al centre, sempre es perceben com a amenaces negatives a l'ordre mundial. Era anar en contra de la direcció normal i soscavar la posició de poder dels Aesir i el seu ordre, en definitiva, era un signe de caos, que els déus sempre havien de restaurar de nou dins de l'ordre. En els mites que implicaven un moviment horitzontal entre els déus i el món dels gegants, els déus sempre eren els protagonistes, si més no al revés succeïa rarament o mai, igualment amb viatges en vertical de l'inframón al centre. Són viatges, els primers, extremadament perillosos, i tenen el risc de no poder tornar mai d'allà.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEClunies-Ross199476_38-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEClunies-Ross199476-38"><span class="cite-bracket">[</span>38<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Kulturen_-_Riesin_Holdrykka.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c7/Kulturen_-_Riesin_Holdrykka.jpg/220px-Kulturen_-_Riesin_Holdrykka.jpg" decoding="async" width="220" height="293" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c7/Kulturen_-_Riesin_Holdrykka.jpg/330px-Kulturen_-_Riesin_Holdrykka.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c7/Kulturen_-_Riesin_Holdrykka.jpg/440px-Kulturen_-_Riesin_Holdrykka.jpg 2x" data-file-width="1920" data-file-height="2560" /></a><figcaption>Els mites nòrdics no eren dualistes en el seu origen. Com a exemple, no tots els gegants eren dolents o representants del Caos. Aquí veiem una representació primitiva de la geganta <a href="/wiki/Hyrrokkin" title="Hyrrokkin">Hyrrokkin</a> (Holdrykka), ajudant dels Aesir, a la Pedra Rúnica dr284 exposada al Museu Cultural a l'aire lliure de Lund (Suècia).</figcaption></figure> <p>Tal com sosté Clunies-Ross, la lluita entre déus i gegants actua com a imatge de tres importants parelles de contraris cabdals per a la comprensió del món nòrdic: la natura enfront de la cultura; feminitat davant la masculinitat i ordre oposat al caos.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEClunies-Ross199482_39-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEClunies-Ross199482-39"><span class="cite-bracket">[</span>39<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El bé i el mal no formaven part de les oposicions bàsiques, hi havia déus bons i dolents i a la inversa, com la geganta <a href="/wiki/Hyrrokkin" title="Hyrrokkin">Hyrrokkin</a>, amb un paper positiu. </p><p>Els gegants venien de temps primitius i per tant tenien una força enorme i posseïen la comprensió més gran del món, mentre que els déus eren els guardians de l'ordre mundial.<sup id="cite_ref-40" class="reference"><a href="#cite_note-40"><span class="cite-bracket">[</span>40<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquests darrers es dividien en dos grups, els Aesir i els Vanir, anteriors en el temps i originats en un món diferents dels Aesir, tal com es veu a la <a href="/wiki/Guerra_dels_%C3%86sir%E2%80%93Vanir" title="Guerra dels Æsir–Vanir">Guerra dels Æsir–Vanir</a>. Tots dos es van associar amb la cultura mentre que els gegants es van associar a la naturalesa. Val afegir que cultura i naturalesa no eren vistos com a fenòmens separats. Per contra, la cultura millorava la natura, i era un símbol de la societat humana. Els Aesir eren conqueridors i governants, però també necessiten la força dels gegants, el seu coneixement, les seves possessions i la seva fertilitat, i la gent era totalment depenent de la naturalesa per a la seva la supervivència.<sup id="cite_ref-41" class="reference"><a href="#cite_note-41"><span class="cite-bracket">[</span>41<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Com eren els déus els que havien establert l'ordre còsmic eren també els garants dels fenòmens culturals com la justícia, el dret, la saviesa i l'ordre. Els seus oponents es trobaven representats per forces incontrolables de la naturalesa que inclouen el caos, la fertilitat i la mort. Això representava una amenaça constant a tot allò que els déus i els humans havien construït. Clunies-Ross ha suggerit que existia un grup d'altres monstres més perillosos que no eren els gegants, però que van formar el seu propi grup. Eren criatures bestials, que els mites els creaven sense motivació i sense cap explicació de les seves accions, talment com si fossin representants del Buit. El grup inclou el gos <a href="/wiki/Garm" title="Garm">Garm</a>, el drac <a href="/wiki/N%C3%AD%C3%B0h%C3%B6ggr" class="mw-redirect" title="Níðhöggr">Níðhöggr</a>, la Serp que envolta Midgard, <a href="/wiki/Jormungand" class="mw-redirect" title="Jormungand">Jormungand</a>, i la criatura demoníaca <a href="/wiki/Surt" class="mw-redirect" title="Surt">Surt</a> de <a href="/wiki/Muspell" title="Muspell">Muspellheimr</a>. Segons aquesta autora, aquest grup mitològic era el que representava només la destrucció i el caos, a diferència dels gegants que també es van associar amb característiques positives, com la fertilitat i la creació.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEClunies-Ross199463_42-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEClunies-Ross199463-42"><span class="cite-bracket">[</span>42<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Altres figures mitològiques van ser els <a href="/wiki/Gnom" title="Gnom">nans</a> i les persones humanes, que poques vegades juguen més que un paper secundari en els mites dels déus excepte en els mites heroics, on els Aesir i els Vanir els donaren la llei, l'ordre i la fertilitat, el coneixement del passat i el futur, la inspiració de la <a href="/wiki/Poesia" title="Poesia">poesia</a>, els ajudaven a sortir victoriosos en la batalla i als guerrers morts els donaven la benvinguda al seu regne. </p><p>Els mites vistos des de la perspectiva dels déus tenien com a interès principal el manteniment de l'ordre social en el món i per tant la seva posició de poder. Per tal d'evitar que els gegants establissin el seu propi ordre mundial, els déus porten a terme tots els trucs que poden, on no manquen la violència i l'engany per aconseguir els seus objectius i així derrotar els seus enemics. Aquestes accions podien justificar-se pel fet que el que estava en joc es tractava de l'existència del món.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEClunies-Ross199462_43-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEClunies-Ross199462-43"><span class="cite-bracket">[</span>43<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> S'ha d'entendre que la religió nòrdica no coneixia els conceptes morals cristians que més tard van caracteritzar el pensament europeu, la realitat és que els déus i els gegants estaven estretament relacionats, de fet la mateixa mare d'Odin era una geganta. Tot i la seva estreta relació, les diferències entre els Aesir i els gegants són molt emfatitzades en tots els mites.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEClunies-Ross199448_44-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEClunies-Ross199448-44"><span class="cite-bracket">[</span>44<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Els mites que han sobreviscut als temps moderns s'han conservat en diferents formes. Alguns poemes en el que sembla una forma original, d'altres com a narracions en prosa. Les al·lusions de la literatura nòrdica, però, mostren que molts mites s'han perdut. En alguns casos s'han conegut múltiples versions de la mateixa història, de vegades se centren en diferents episodis.<sup id="cite_ref-45" class="reference"><a href="#cite_note-45"><span class="cite-bracket">[</span>45<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquests diversos contes en els últims temps s'han reunit en una mitologia completa, en <a href="/wiki/Dan%C3%A9s" class="mw-redirect" title="Danés">llengua danesa</a> per l'historiador de les religions <a href="/w/index.php?title=William_Gronbech&action=edit&redlink=1" class="new" title="William Gronbech (encara no existeix)">William Gronbech</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Mites_d'homes"><span id="Mites_d.27homes"></span>Mites d'homes</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mitologia_n%C3%B2rdica&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Mites d'homes"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Hjalmars_avsked_av_Orvar_Odd_efter_striden_p%C3%A5_Sams%C3%B6.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/27/Hjalmars_avsked_av_Orvar_Odd_efter_striden_p%C3%A5_Sams%C3%B6.jpg/220px-Hjalmars_avsked_av_Orvar_Odd_efter_striden_p%C3%A5_Sams%C3%B6.jpg" decoding="async" width="220" height="179" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/27/Hjalmars_avsked_av_Orvar_Odd_efter_striden_p%C3%A5_Sams%C3%B6.jpg/330px-Hjalmars_avsked_av_Orvar_Odd_efter_striden_p%C3%A5_Sams%C3%B6.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/27/Hjalmars_avsked_av_Orvar_Odd_efter_striden_p%C3%A5_Sams%C3%B6.jpg/440px-Hjalmars_avsked_av_Orvar_Odd_efter_striden_p%C3%A5_Sams%C3%B6.jpg 2x" data-file-width="680" data-file-height="554" /></a><figcaption>Hjalmar diu adéu a Orvar-Senar després de la batalla de Samso. Escena de la <a href="/w/index.php?title=Saga_d%27Hervarar&action=edit&redlink=1" class="new" title="Saga d'Hervarar (encara no existeix)">saga d'Hervarar</a> i Heiðreks. Pintura de <a href="/w/index.php?title=Marten_Winge&action=edit&redlink=1" class="new" title="Marten Winge (encara no existeix)">Marten Winge</a> (1866)</figcaption></figure> <p>En els mites de déus els homes tenen un paper secundari: són guerres que ajuden les divinitats a mantenir l'ordre còsmic, igual que els elfs o nans, i també ajuden a poblar el món, un territori massa gran i buit sense ells.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEClunies-Ross1994170_46-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEClunies-Ross1994170-46"><span class="cite-bracket">[</span>46<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Posteriorment van sorgir llegendes i sagues centrades en els humans que, seguint l'estructura dels mites de déus, narraven gestes memorables d'homes que acabaven semidivinitzats malgrat ser mortals. </p><p>La literatura mitològica relata les llegendes d'herois i reis, així com de criatures sobrenaturals. Aquestes figures fundadores de clans i regnes tenen gran importància com a il·lustracions de les accions adequades o els orígens nacionals. La literatura heroica pot haver complert la mateixa funció que l'èpica nacional en altres literatures europees, o pot haver estat més relacionada amb la identitat tribal. Moltes de les seves llegendàries figures probablement van existir, i generacions d'erudits <a href="/wiki/Escandin%C3%A0via" title="Escandinàvia">escandinaus</a> han tractat d'extreure història dels mites en les <a href="/wiki/Saga_(literatura)" title="Saga (literatura)">sagues</a>. </p><p>Algunes vegades el mateix heroi ressorgeix en diverses formes. Depenent de quina part del món germànic es tracti, sobreviu l'èpica del ferrer <a href="/wiki/V%C3%B6lundr" title="Völundr">Völundr</a> i <a href="/wiki/Sigurd" title="Sigurd">Sigurd</a> el Volsunga, i probablement <a href="/wiki/Beowulf" title="Beowulf">Beowulf</a>/<a href="/w/index.php?title=B%C3%B6dvar_Bjarki&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bödvar Bjarki (encara no existeix)">Bödvar Bjarki</a>. Altres notables herois són <a href="/wiki/Hagbard" class="mw-redirect" title="Hagbard">Hagbard</a>, <a href="/wiki/Ragnar_Lodbrok" title="Ragnar Lodbrok">Ragnar Lodbrok</a>, <a href="/w/index.php?title=Ivar_Vidfamne&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ivar Vidfamne (encara no existeix)">Ivar Vidfamne</a> i <a href="/w/index.php?title=Harald_Hildetand&action=edit&redlink=1" class="new" title="Harald Hildetand (encara no existeix)">Harald Hildetand</a>. Notables són també les <a href="/wiki/Skjaldm%C3%B6" title="Skjaldmö">skjaldmö</a>, literalment les donzelles de l'escut o donzelles guerreres, que eren dones "ordinàries" que havien escollit el camí del guerrer. Aquestes dones funcionaven com a heroïnes i també com a obstacles en els viatges dels herois. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_creació_del_món"><span id="La_creaci.C3.B3_del_m.C3.B3n"></span>La creació del món</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mitologia_n%C3%B2rdica&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: La creació del món"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Abilgard-Audhhumla.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bc/Abilgard-Audhhumla.JPG/220px-Abilgard-Audhhumla.JPG" decoding="async" width="220" height="168" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bc/Abilgard-Audhhumla.JPG/330px-Abilgard-Audhhumla.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bc/Abilgard-Audhhumla.JPG/440px-Abilgard-Audhhumla.JPG 2x" data-file-width="565" data-file-height="432" /></a><figcaption>En aquesta imatge, Ymir, el gegant nu, està xuclant la mamella de la vaca <a href="/w/index.php?title=Audhhumla&action=edit&redlink=1" class="new" title="Audhhumla (encara no existeix)">Audhhumla</a>, que està llepant el gel, i crea l'avantpassat de tots els déus, <a href="/wiki/Buri_(mitologia)" title="Buri (mitologia)">Buri</a>. Per <a href="/w/index.php?title=Nicolai_Abraham_Abildgaard&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nicolai Abraham Abildgaard (encara no existeix)">Nicolai Abraham Abildgaard</a> (1790).</figcaption></figure> <p>La <a href="/wiki/Creaci%C3%B3" title="Creació">creació</a> a la mitologia nòrdica s'entén com el sorgiment de l'univers en un temps i un espai des del caos primigeni, una imatge similar a altres cultures precristianes. Van ser els déus els qui van establir i definir les regles bàsiques de la societat i la religió.<sup id="cite_ref-steinsland114_35-1" class="reference"><a href="#cite_note-steinsland114-35"><span class="cite-bracket">[</span>35<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Odin era la figura dominant en la història de la creació, però mai actuava sol, i mai no va crear del <a href="/wiki/No-res" title="No-res">no-res</a>. Encara que el poder de les figures masculines durant la creació va ser el factor dominant en les històries, no vol dir que el factor femení no existís. L'èmfasi està en el poder masculí, assertiu i agressiu, de la creació, mentre que el femení, més passiu, passa a un segon pla. No obstant això, hi ha diversos indicis que les dones i les gegantes també van tenir un paper actiu en parts del procés de creació. Clunies-Ross parla del mite de la creació dels Aesir com de l'aplicació d'un sistema social particular en què ells mateixos i les propietats que representaven, se'ls va donar prioritat per a reforçar certa jerarquia social masculina.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEClunies-Ross199493_21-1" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEClunies-Ross199493-21"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>A la mitologia nòrdica el món humà està representat com un disc pla. El disc està situat a les branques de l'<a href="/wiki/Arbre" title="Arbre">arbre</a> del món <a href="/wiki/Yggdrasil" class="mw-redirect" title="Yggdrasil">Yggdrasil</a>, un freixe que sosté els nou mons, inclòs l'humà, Midgard. A l'arbre hi habiten diverses criatures, com un <a href="/wiki/Drac" title="Drac">drac</a> anomenat <a href="/wiki/N%C3%AD%C3%B0h%C3%B6ggr" class="mw-redirect" title="Níðhöggr">Níðhöggr</a> que mossega les arrels per fer caure l'Yggdrasil (i així aconseguir l'arribada del <a href="/wiki/Ragnar%C3%B6k" class="mw-redirect" title="Ragnarök">Ragnarök</a>) o una <a href="/wiki/%C3%80guila" title="Àguila">àguila</a> que viu a la branca més alta, on des d'allà vigila els nou mons. Aquesta àguila té un <a href="/wiki/Falc%C3%B3" title="Falcó">falcó</a> anomenat <a href="/wiki/Ve%C3%B0rf%C3%B6lnir" title="Veðrfölnir">Veðrfölnir</a> al mig de les celles, que vigila els moviments de l'àliga. A més a més hi ha un <a href="/wiki/Esquirol" title="Esquirol">esquirol</a> anomenat <a href="/wiki/Ratat%C3%B6sk" class="mw-redirect" title="Ratatösk">Ratatösk</a> que corre de les arrels a la copa portant notícies falses del drac a l'àliga, i viceversa, sembrant la discòrdia entre ells. <i><a href="/wiki/Asgard" title="Asgard">Asgard</a></i>, la regió alta del cel, (<i>as-</i> indica Déu, -<i>gard</i> és assentament o residència), on vivien els déus, estava localitzat al centre del disc, i s'hi podia arribar caminant per l'<a href="/wiki/Arc_de_Sant_Mart%C3%AD" title="Arc de Sant Martí">arc de Sant Martí</a> (el pont <i><a href="/wiki/Bifr%C3%B6st" class="mw-redirect" title="Bifröst">Bifröst</a></i>, guardat per <a href="/wiki/Heimdallr" class="mw-redirect" title="Heimdallr">Heimdallr</a>, que estava proveït d'una gran banya, un corn amb què avisava cada vegada que un <a href="/wiki/Aesir" class="mw-redirect" title="Aesir">Aesir</a> o un <a href="/wiki/Vanir" class="mw-redirect" title="Vanir">Vanir</a> el creuava). Els gegants vivien en un lloc anomenat <i><a href="/wiki/Jotunheim" class="mw-redirect" title="Jotunheim">Jotunheim</a></i>. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Ymir_gets_killed_by_Froelich.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/33/Ymir_gets_killed_by_Froelich.jpg/220px-Ymir_gets_killed_by_Froelich.jpg" decoding="async" width="220" height="259" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/33/Ymir_gets_killed_by_Froelich.jpg/330px-Ymir_gets_killed_by_Froelich.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/33/Ymir_gets_killed_by_Froelich.jpg/440px-Ymir_gets_killed_by_Froelich.jpg 2x" data-file-width="902" data-file-height="1060" /></a><figcaption>Aquí el gegant primigeni, Ymir, és assassinat per Odin i els seus dos germans, Vili i Vé. <a href="/w/index.php?title=Lorenz_Fr%C3%B8lich&action=edit&redlink=1" class="new" title="Lorenz Frølich (encara no existeix)">Lorenz Frølich</a> (1820-1908).</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Faroe_stamp_430_The_First_Human_Beings.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3a/Faroe_stamp_430_The_First_Human_Beings.jpg/220px-Faroe_stamp_430_The_First_Human_Beings.jpg" decoding="async" width="220" height="325" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/3a/Faroe_stamp_430_The_First_Human_Beings.jpg 1.5x" data-file-width="244" data-file-height="360" /></a><figcaption>Odin crea els primers éssers humans, <a href="/wiki/Ask_i_Embla" title="Ask i Embla">Ask i Embla</a>, en un segell de les <a href="/wiki/Illes_F%C3%A8roe" title="Illes Fèroe">illes Fèroe</a>. <a href="/w/index.php?title=Anker_Eli_Petersen&action=edit&redlink=1" class="new" title="Anker Eli Petersen (encara no existeix)">Anker Eli Petersen</a> (2003).</figcaption></figure> <p>Al principi hi havia el món de gel <a href="/wiki/Niflheim" title="Niflheim">Niflheim</a> i el món de foc <a href="/wiki/Muspelheim" class="mw-redirect" title="Muspelheim">Muspelheim</a> i entre ells hi havia el <a href="/wiki/Ginnungagap" title="Ginnungagap">Ginnungagap</a>, un "buit profund" on res podia viure, però que era ple d'energia potencial. En el Niflheim hi havia un calder anomenat <a href="/wiki/Hvergelmir" title="Hvergelmir">Hvergelmir</a> (<i>el calder roent</i>), que xipollejava i allò que queia ho feia al Ginnungagap. En prendre contacte amb el buit es transformava en gel, fins que al final el gel va acabar omplint-lo. Les brases de Muspelheim queien sobre el gel, creant grans núvols de vapor d'aigua, que en arribar una altra vegada a Niflheim creaven un bloc de gel, en un dels quals hi havia un gegant primitiu, <a href="/wiki/Ymir" class="mw-redirect" title="Ymir">Ymir</a>, passiu i inconscient (dorment), i una vaca gegant, <a href="/wiki/Audhumla" class="mw-redirect" title="Audhumla">Audhumla</a> de la qual s'alimentava Ymir bevent la seva llet.<sup id="cite_ref-47" class="reference"><a href="#cite_note-47"><span class="cite-bracket">[</span>47<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquesta va llepar el gel, creant el primer déu, <a href="/wiki/Buri_(mitologia)" title="Buri (mitologia)">Buri</a>, que va ser pare de <a href="/wiki/Bor_(mitologia)" class="mw-redirect" title="Bor (mitologia)">Bor</a>, que al seu torn va ser pare dels primers Aesir, Odin, i els seus germans <a href="/wiki/Vili_i_V%C3%A9" title="Vili i Vé">Vili i Vé</a>. <a href="/wiki/Ymir" class="mw-redirect" title="Ymir">Ymir</a> era <a href="/wiki/Hermafrodita" title="Hermafrodita">hermafrodita</a> i les seves cames copulaven entre si, creant sol la raça dels gegants. Després els fills de <a href="/wiki/Bor_(mitologia)" class="mw-redirect" title="Bor (mitologia)">Bor</a>: Odin, Vili i Ve, van assassinar Ymir i del seu cos van crear el món. </p><p>Els déus van regular el pas dels dies i les nits, així com les estacions. Els primers éssers humans van ser <a href="/wiki/Ask_i_Embla" title="Ask i Embla">Ask</a> (<i>ash</i>, <a href="/wiki/Freixe" title="Freixe">freixe</a>) i <a href="/wiki/Ask_i_Embla" title="Ask i Embla">Embla</a> (<i>elm</i>, <a href="/wiki/Om" title="Om">om</a>), que van ser tallats de fusta i portats a la vida pels déus, <a href="/wiki/H%C5%93nir" title="Hœnir">Hœnir</a>/<a href="/wiki/Vili_i_V%C3%A9" title="Vili i Vé">Vili</a>, i <a href="/wiki/L%C3%B3%C3%B0urr" class="mw-redirect" title="Lóðurr">Lóðurr</a>/<a href="/wiki/Vili_i_V%C3%A9" title="Vili i Vé">Vé</a>. <a href="/wiki/S%C3%B3l" title="Sól">Sól</a> és la deessa del <a href="/wiki/Sol" title="Sol">sol</a>, una filla de <a href="/wiki/Mundilfari" title="Mundilfari">Mundilfari</a>, i esposa de <a href="/w/index.php?title=Glen&action=edit&redlink=1" class="new" title="Glen (encara no existeix)">Glen</a>. Cada dia cavalca a través del cel a la seva cistella, tirada per dos cavalls anomenats <a href="/wiki/%C3%81rvakr_i_Alsvi%C3%B0r" class="mw-redirect" title="Árvakr i Alsviðr">Alsvid i Arvak</a>. Aquest passatge és conegut com a <a href="/wiki/S%C3%B3l" title="Sól">Alfrodull</a>, que significa "glòria dels elfs", un <a href="/wiki/Kenning" title="Kenning">kenning</a> comú per al sol. Sól és caçada durant el dia per <a href="/wiki/Skoll" class="mw-redirect" title="Skoll">Skoll</a>, un llop que la vol devorar. Els <a href="/wiki/Eclipsi_solar" class="mw-redirect" title="Eclipsi solar">eclipsis solars</a> signifiquen que Skoll gairebé l'atrapa. Està predestinat que Skoll eventualment atrapi i devori Sól, però serà substituïda pel seu germà després del Ragnarök. El germà de Sól, la <a href="/wiki/Lluna" title="Lluna">lluna</a>, <a href="/wiki/M%C3%A1ni" title="Máni">Máni</a>, és caçat per <a href="/w/index.php?title=Hati&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hati (encara no existeix)">Hati</a>, un altre llop. La terra està protegida de la calor total del sol per <a href="/w/index.php?title=Svalin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Svalin (encara no existeix)">Svalin</a>, que es troba entre el sol i ella. A la creença nòrdica el sol no donava llum, que en canvi emanava d'Alsvid i Arvak. </p><p>La primera època després de la creació és descrita com una <a href="/wiki/Edat_d%27or" title="Edat d'or">edat d'or</a> feliç que va ser interrompuda per tres deesses que arribaren a Asgard. Era un senyal que els déus no tenien el control total del món. Clunies-Ross suggereix que la seva presència representava la possibilitat de l'<a href="/wiki/Exog%C3%A0mia" title="Exogàmia">exogàmia</a> i les relacions sexuals fora del cercle dels déus, prohibides per temor a les conseqüències a l'alteració de la seva posició de poder si permetien els matrimonis entre diferents gèneres de deïtats. Així, els déus van introduir la reproducció sexual i per tant la vida i la mort.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEClunies-Ross1994164_48-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEClunies-Ross1994164-48"><span class="cite-bracket">[</span>48<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> D'aquesta manera els nans i els homes van ser creats per fer front a l'amenaça dels gegants.<sup id="cite_ref-49" class="reference"><a href="#cite_note-49"><span class="cite-bracket">[</span>49<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Una altra dona, <a href="/w/index.php?title=Gullveig&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gullveig (encara no existeix)">Gullveig</a>, també va arribar a Asgard en els temps primitius, però va ser assassinada. El simbolisme de Gullveig és difícil de desxifrar, Steinsland especula que potser era un aspecte de <a href="/wiki/Freya" class="mw-redirect" title="Freya">Freya</a> com a fetillera, cosa que es pot llegir en un fragment del mite de la <a href="/wiki/V%C3%B6lusp%C3%A1" title="Völuspá">Völuspá</a>, en què la seva mort va donar lloc a la Guerra entre els Aesir i els Vanir. Val a dir que l'assassinat d'una dona per part d'un home era vist a les societats nòrdiques amb molt mals ulls i motiu d'execució.<sup id="cite_ref-50" class="reference"><a href="#cite_note-50"><span class="cite-bracket">[</span>50<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>No hi ha cap mite o fragment de mite que apunti a les nocions d'existència d'una creació “<a href="/wiki/Ex_nihilo" title="Ex nihilo">ex nihilo</a>”, com es coneix per exemple a partir de la tradició cristiana. La creació va tenir lloc en un context nòrdic on la matèria ja existia, tot i que sense acabar i sense processar. L'atenció es va centrar en les habilitats artesanals, on els conceptes d'inspiració i d'art estan estretament relacionats. Clunies-Ross veu això com una de les raons per les quals s'atenua el poder creatiu femení, les dones només van completar les coses inacabades que van arribar primer a través de la transformació masculina.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEClunies-Ross1994159_51-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEClunies-Ross1994159-51"><span class="cite-bracket">[</span>51<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_fi_dels_temps">La fi dels temps</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mitologia_n%C3%B2rdica&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: La fi dels temps"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Ragnar%C3%B6k" class="mw-redirect" title="Ragnarök">Ragnarök</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Kampf_der_untergehenden_G%C3%B6tter_by_F._W._Heine.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fd/Kampf_der_untergehenden_G%C3%B6tter_by_F._W._Heine.jpg/220px-Kampf_der_untergehenden_G%C3%B6tter_by_F._W._Heine.jpg" decoding="async" width="220" height="129" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fd/Kampf_der_untergehenden_G%C3%B6tter_by_F._W._Heine.jpg/330px-Kampf_der_untergehenden_G%C3%B6tter_by_F._W._Heine.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fd/Kampf_der_untergehenden_G%C3%B6tter_by_F._W._Heine.jpg/440px-Kampf_der_untergehenden_G%C3%B6tter_by_F._W._Heine.jpg 2x" data-file-width="974" data-file-height="570" /></a><figcaption>"La Batalla dels Déus Condemnats". Durant el Ragnarök: Odin cavalca <a href="/wiki/Sleipnir" class="mw-redirect" title="Sleipnir">Sleipnir</a> a la batalla i apunta la seva llança <a href="/wiki/Gungnir" title="Gungnir">Gungnir</a> cap a l'enorme boca del llop monstruós <a href="/wiki/Fenrir" class="mw-redirect" title="Fenrir">Fenrir</a>; <a href="/wiki/Thor" class="mw-redirect" title="Thor">Thor</a> combat amb la serp de l'Eternitat, <a href="/wiki/J%C3%B6rmungandr" class="mw-redirect" title="Jörmungandr">Jörmungandr</a>, defensant-se amb un escut, mentre que branda el seu martell <a href="/wiki/Mj%C3%B6llnir" class="mw-redirect" title="Mjöllnir">Mjöllnir</a>; Freyr lluita amb el gegant de foc <a href="/wiki/Surtur" class="mw-redirect" title="Surtur">Surtur</a>; i una immensa batalla succeeix al voltant i al cim del pont de l'arc iris, Bifröst, darrere d'ells. Wilhelm Wägner, 1882.</figcaption></figure> <p>El Ragnarök, la fi dels temps, és un motiu recurrent a la mitologia nòrdica, una fi sempre possible i temible. Sembla, però, que es va accentuar la seva presència per l'escatologia apocalíptica cristiana al voltant de l'any 1000, tal com sosté Steinsland.<sup id="cite_ref-52" class="reference"><a href="#cite_note-52"><span class="cite-bracket">[</span>52<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La fi del món està associada a una gran batalla entre déus i gegants que significarà el desastre còsmic i el col·lapse de l'ordre social. </p><p>Així, la visió nòrdica antiga del futur és ombrívola. Es creia que, al final, les forces del mal i el caos sobrepassaran en nombre i venceran als déus, els guardians i els homes que protegeixen el bé i l'ordre. <a href="/wiki/Loki" title="Loki">Loki</a> i els seus monstruosos fills trencaran els seus lligams, els morts navegaran des de <a href="/wiki/Niflheim" title="Niflheim">Niflheim</a> per atacar els vius. <a href="/wiki/Heimdall" class="mw-redirect" title="Heimdall">Heimdall</a>, el vigilant dels déus, convocarà els amfitrions celestials amb un bram de la seva banya. Després hi haurà una batalla final entre l'<a href="/wiki/Ordre" title="Ordre">ordre</a> i el <a href="/wiki/Caos" title="Caos">caos</a> (Ragnarök), que els déus perdran, ja que aquest és el seu destí. Ells, conscients d'això, s'ajuntaran amb els millors guerrers, els <a href="/wiki/Einherjar" class="mw-redirect" title="Einherjar">Einherjar</a>, per lluitar al seu costat quan el dia arribi, però al final seran impotents per prevenir que el món caigui en el caos del qual un cop va emergir; els déus i el seu món seran destruïts. El mateix <a href="/wiki/Odin_(d%C3%A9u)" title="Odin (déu)">Odin</a> serà engolit pel llop <a href="/wiki/Fenrir" class="mw-redirect" title="Fenrir">Fenrir</a>. </p><p>No obstant això, hi haurà uns pocs supervivents, humans i divins, que poblaran el nou món, per tornar a començar el cicle, segons explica la sibil·la a la Völuspá. Els erudits estan dividits en la qüestió sobre si això és una posterior addició al mite que traeix la influència cristiana. Si és precristià, l'escatologia de la <i>Völuspá</i> pot reflectir una tradició indoeuropea més antiga relacionada amb l'escatologia del <a href="/wiki/Zoroastrisme" title="Zoroastrisme">Zoroastrisme</a> persa de tipus circular. </p><p>En la mitologia nòrdica l'avantatge significatiu dels Aesir sobre els altres poders era la seva intel·ligència superior, que els permetia adquirir nous coneixements i frenar la fi del món. Després de la mort de Gullveig, però, va ocórrer el proper desastre pels déus, <a href="/w/index.php?title=La_mort_de_Baldr&action=edit&redlink=1" class="new" title="La mort de Baldr (encara no existeix)">la mort de Baldr</a>, que era un símbol de la impotència dels déus enfront de les forces destructives del món. I això significava que ja no era possible aturar la tendència negativa que portarà a la ruïna l'univers ordenat.<sup id="cite_ref-53" class="reference"><a href="#cite_note-53"><span class="cite-bracket">[</span>53<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A l'últim moment del món, els déus lluitaran, com s'ha dit, contra l'exèrcit de gegants i morts poc honorables, que s'uniran amb els majors i més perillosos monstres. Val a dir que va ser la mort d'Ymir el que va donar la raó als gegants per a la seva venjança, per a la societat nòrdica l'assassinat d'un membre de la família representava assassinar d'un cop a tota la família. I així es dona cert sentit de circularitat al mite d'inici i fi.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEClunies-Ross199465_36-1" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEClunies-Ross199465-36"><span class="cite-bracket">[</span>36<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Déus_i_altres_éssers_sobrenaturals"><span id="D.C3.A9us_i_altres_.C3.A9ssers_sobrenaturals"></span>Déus i altres éssers sobrenaturals</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mitologia_n%C3%B2rdica&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: Déus i altres éssers sobrenaturals"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Georg_von_Rosen_-_Oden_som_vandringsman,_1886_(Odin,_the_Wanderer).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1d/Georg_von_Rosen_-_Oden_som_vandringsman%2C_1886_%28Odin%2C_the_Wanderer%29.jpg/220px-Georg_von_Rosen_-_Oden_som_vandringsman%2C_1886_%28Odin%2C_the_Wanderer%29.jpg" decoding="async" width="220" height="323" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1d/Georg_von_Rosen_-_Oden_som_vandringsman%2C_1886_%28Odin%2C_the_Wanderer%29.jpg/330px-Georg_von_Rosen_-_Oden_som_vandringsman%2C_1886_%28Odin%2C_the_Wanderer%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1d/Georg_von_Rosen_-_Oden_som_vandringsman%2C_1886_%28Odin%2C_the_Wanderer%29.jpg/440px-Georg_von_Rosen_-_Oden_som_vandringsman%2C_1886_%28Odin%2C_the_Wanderer%29.jpg 2x" data-file-width="500" data-file-height="733" /></a><figcaption>El déu borni <a href="/wiki/Odin_(d%C3%A9u)" title="Odin (déu)">Odin</a>, savi i astut, és el primer del panteó de la mitologia nòrdica. És un déu complex, amb multitud d'atribucions, sovint contradictòries i força humanes. Il·lustració de Georg von Rosen, 1886.</figcaption></figure> <p>Les figures mitològiques pertanyen a diferents gèneres d'éssers sobrenaturals i de manera col·lectiva els textos sovint es refereixen a ells com a <a href="/wiki/Esperit_(%C3%A0nima)" class="mw-redirect" title="Esperit (ànima)">esperits</a>. Alguns d'ells actuen en molts mites i la seva atribució a elements concrets són inequívocs. Les atribucions i el caràcter de la família dels Aesir, els déus principals, són més enigmàtics. </p><p>En la mitologia nòrdica les entitats sobrenaturals són anomenades <a href="/wiki/Vaettir" title="Vaettir">Vaettir</a>, i estan dividides en diverses famílies, com els <a href="/wiki/Follet" title="Follet">nans</a>, els <a href="/wiki/Elf" title="Elf">elfs</a>, els gegants i també les dues famílies de déus, els <a href="/wiki/Aesir" class="mw-redirect" title="Aesir">Aesir</a> i els <a href="/wiki/Vanir" class="mw-redirect" title="Vanir">Vanir</a> </p><p>Tant els déus i els gegants formaven els seus propis grups socials que treballaven en societats paral·leles que consistien en famílies i clans. Fins i tot els gegants vivien en models familiars que s'assemblaven als homes i als déus. Segons l'opinió de Clunies-Ross, per tant, els gegants no eren percebuts com a éssers reals dels caos quan en realitat vivien a la societat ben ordenada. La raó del conflicte entre déus i gegants era, segons ella, que els déus van negar als gegants a participar del poder i no els tracten com a iguals. </p><p>A la perifèria del món mitològic hi havia grups d'éssers que aparentment no tenien estructures socials que, per exemple, sovint vivien en famílies monoparentals o els nens creixien orfes. </p><p>En el món mitològic hi havia tres grups principals que van protagonitzar els mites; els Aesir, els Vanir i els gegants. Després hi havia els <a href="/wiki/Gnom" title="Gnom">nans</a>, els <a href="/wiki/Elf" title="Elf">elfs</a> i els humans.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEClunies-Ross199489_54-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEClunies-Ross199489-54"><span class="cite-bracket">[</span>54<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'ordre social que caracteritza la mitologia es corresponia amb la realitat: hi havia els camperols independents amb terres pròpies que formaven la classe social dominant; la resta de la població, la majoria, consistia en servents, lliberts i esclaus, que no podien actuar lliurement de la mateixa manera que una família de camperols, que eren totalment dependents de l'amo de la casa i la seva dona.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEClunies-Ross199492_55-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEClunies-Ross199492-55"><span class="cite-bracket">[</span>55<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els gegants funcionaven no solament com a representants d'una naturalesa hostil, també podrien ser una imatge de les poblacions menys afavorides socialment. </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Treated_NKS_heimdallr.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fc/Treated_NKS_heimdallr.jpg/220px-Treated_NKS_heimdallr.jpg" decoding="async" width="220" height="281" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fc/Treated_NKS_heimdallr.jpg/330px-Treated_NKS_heimdallr.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fc/Treated_NKS_heimdallr.jpg/440px-Treated_NKS_heimdallr.jpg 2x" data-file-width="594" data-file-height="758" /></a><figcaption>El déu dels Aesir, Heimdallr, és un dels més misteriosos. No es coneix el seu origen i segons ell és fill de les Nou Onades. Vigila des de l'Arc de Sant Martí (el pont <a href="/wiki/Bifr%C3%B6st" class="mw-redirect" title="Bifröst">Bifröst</a>) l'arribada del Ragnarök. Quan això succeeixi tocarà el seu corn, <a href="/w/index.php?title=Gjallarhorn&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gjallarhorn (encara no existeix)">Gjallarhorn</a>, per avisar de la Fi dels Temps. Aquí es veu en una imatge del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span>, comparat amb el déu Hermes del que porta el seu bàcul, en el manuscrit islandès NKS 1867 4to, ara a càrrec de la Biblioteca Reial Danesa.</figcaption></figure> <p>La literatura medieval es va centrar sobretot en els grans déus anomenats Aesir, i per tant és la tradició que millor s'ha conservat fins avui dia. Això vol dir que la mitologia dels altres poders mitològics pot ser molt més rica del que demostra el material conservat, ja que als textos coneguts apareixen nombroses al·lusions de significat incert.<sup id="cite_ref-steinsland248_56-0" class="reference"><a href="#cite_note-steinsland248-56"><span class="cite-bracket">[</span>56<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Els déus eren un poderós grup d'éssers sobrenaturals. La seva relació amb la resta de la creació era molt variada, i per tant juga diferents rols en la mitologia.<sup id="cite_ref-57" class="reference"><a href="#cite_note-57"><span class="cite-bracket">[</span>57<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els déus que van aparèixer en els mites eren sovint individuals i tenien nom, mentre que altres grups de déus són menys clars, igual que els gegants, alguns dels quals van aparèixer com a personatges individuals, mentre que altres eren anònims. Altres grups, com les <a href="/wiki/Nornes" class="mw-redirect" title="Nornes">nornes</a>, <a href="/wiki/V%C3%B6lva" class="mw-redirect" title="Völva">völvas</a>, <a href="/wiki/D%C3%ADs" class="mw-redirect" title="Dís">dís</a> i <a href="/wiki/Valqu%C3%ADries" class="mw-redirect" title="Valquíries">valquíries</a>, normalment apareixien com a col·lectius, encara que alguns d'ells també apareixen pel seu nom en diverses històries. Els déus pertanyien, com es va esmentar anteriorment, a dos grups, dels més poderosos se saben la majoria dels noms, eren la família Aesir, l'altre eren els Vanir. Els dos grups tenen capacitats diferents i es comportaven de manera diferent, i aquesta divisió s'estén aparentment molt enrere en la <a href="/wiki/Prehist%C3%B2ria" title="Prehistòria">prehistòria</a>. </p><p>Les criatures mitològiques es van definir sobre la base d'un nombre determinat de factors, tot seguint la sistematització de Snorri Sturluson, que ja s'ha comentat que pot ser artificial. En tot cas el més important va ser l'origen i la genealogia, és a dir, les relacions familiars. La relació afecta, a part, el seu domicili, és a dir, la seva posició en el paisatge mitològic. </p><p>Altres factors que van caracteritzar el tema mitològic individual van ser els atributs físics característics, les possessions, les relacions socials, les accions i els viatges que van fer.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEClunies-Ross199448_44-1" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEClunies-Ross199448-44"><span class="cite-bracket">[</span>44<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les possessions màgiques serveixen com a manifestacions exterioritzades de la seva naturalesa, reforçant les seves forces i fent-los gairebé invencibles.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEClunies-Ross199473-74_58-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEClunies-Ross199473-74-58"><span class="cite-bracket">[</span>58<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Els_Aesir:_Els_primers_entre_els_déus_i_representants_de_l'Ordre"><span id="Els_Aesir:_Els_primers_entre_els_d.C3.A9us_i_representants_de_l.27Ordre"></span>Els Aesir: Els primers entre els déus i representants de l'Ordre</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mitologia_n%C3%B2rdica&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Els Aesir: Els primers entre els déus i representants de l'Ordre"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Aesir" class="mw-redirect" title="Aesir">Aesir</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Loki_and_Sigyn.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/32/Loki_and_Sigyn.jpg/220px-Loki_and_Sigyn.jpg" decoding="async" width="220" height="306" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/32/Loki_and_Sigyn.jpg/330px-Loki_and_Sigyn.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/32/Loki_and_Sigyn.jpg/440px-Loki_and_Sigyn.jpg 2x" data-file-width="1192" data-file-height="1657" /></a><figcaption><a href="/wiki/Loki" title="Loki">Loki</a> era el més proper al Caos de tots els Aesir, temptador, imprevisible i atzarós, constantment posa a prova l'ordre creat pels déus. Per la mort de <a href="/wiki/Balder" class="mw-redirect" title="Balder">Balder</a>, <a href="/wiki/Odin_(d%C3%A9u)" title="Odin (déu)">Odin</a> el castigà a ser encadenat a tres roques amb els budells del seu fill, Narfi. La seva dona, <a href="/wiki/Sigyn" class="mw-redirect" title="Sigyn">Sigyn</a>, recollia constantment el verí de la serp que havia conjurat la deessa <a href="/wiki/Skadi" title="Skadi">Skadi</a>, però quan l'havia de buidar algunes gotes queien sobre la cara de Loki, fent que es remogués la terra. Emilie Baker, 1914.</figcaption></figure> <p>Els pobles nòrdics adoraven dues classes de deïtats, una d'elles, la principal, és la dels Aesir. A <a href="/wiki/Asgard" title="Asgard">Asgard</a>, la llar dels déus, hi habitaven els <b><a href="/wiki/Aesir" class="mw-redirect" title="Aesir">Aesir</a></b> (déus) i les <b><a href="/wiki/%C3%81synjur" class="mw-redirect" title="Ásynjur">Ásynjur</a></b> (deesses). Tots ells componien l'assemblea on el cap era <a href="/wiki/Odin_(d%C3%A9u)" title="Odin (déu)">Odin</a>, el Déu Borni, el més noble i el més important. Els Aesir inclouen alguns dels déus més populars i coneguts, per exemple <a href="/wiki/Odin_(d%C3%A9u)" title="Odin (déu)">Odin</a> i <a href="/wiki/Thor" class="mw-redirect" title="Thor">Thor</a>. Aquestes dues deïtats apareixen com dues representacions molt diferents. </p><p>Odin és un personatge complex amb molts atributs, alguns d'ells misteriosos o fins i tot una mica tèrbols. Ell és la figura més poderosa de la mitologia nòrdica, savi i màgic, però també és a vegades traïdor i utilitza el frau i l'engany per aconseguir els seus objectius. Es disfressa amb freqüència, ja sigui per adquirir riquesa, màgia o intervenir en els afers humans. És el principal dels déus de la guerra i dona suport als guerrers poderosos, que s'uneixen a ell després de la mort en el gran banquet etern. En els seus orígens apareix sobretot com el déu dels guerrers professionals i el déu dels reis. La seva arma més famosa és la llança <a href="/wiki/Gungnir" title="Gungnir">Gungnir</a>, cavalca un cavall de vuit potes, <a href="/wiki/Sleipnir" class="mw-redirect" title="Sleipnir">Sleipnir</a>, i la seva llar és el gran saló anomenat <a href="/wiki/Valhalla" class="mw-redirect" title="Valhalla">Valhalla</a>, al centre de l'Asgard, on reuneix els millors guerrers per lluitar per ell en l'última guerra, el <a href="/wiki/Ragnar%C3%B6k" class="mw-redirect" title="Ragnarök">Ragnarök</a>. </p><p>Thor es presenta com una figura molt més simple i menys intel·ligent, tot i que és un dels éssers més poderosos de la mitologia nòrdica i això l'ha portat a ser un déu popular. Està armat amb la seva arma més poderosa, el martell <a href="/wiki/Mjolnir" class="mw-redirect" title="Mjolnir">Mjolnir</a>. Thor protegeix Asgard contra atacs externs i lluita contra gegants i monstres. En algunes històries s'acompanya de <a href="/wiki/Loki" title="Loki">Loki</a>, una divinitat ambigua, que en alguns casos actua de forma atzarosa però sempre enginyós en favor de Thor, i altres vegades com un traïdor maliciós que posa en perill l'ordre, serà ell qui posi fi a l'ordre dels déus i comenci el Ragnarök. <a href="/wiki/Loki" title="Loki">Loki</a> és astut i intrigant, imprevisible i capritxós, és el déu de la sort i el més proper al Caos. </p><p><a href="/wiki/Baldr" class="mw-redirect" title="Baldr">Baldr</a>, fill d'Odin, és el déu de la bellesa i la gentilesa. <a href="/wiki/T%C3%BDr" class="mw-redirect" title="Týr">Tyr</a> és el déu del combat, de la guerra i la valentia (se sol creure que aquest paper el compleix Thor, però no és exactament així). <a href="/wiki/Bragi" title="Bragi">Bragi</a> és el déu de la saviesa i l'eloqüència; <a href="/wiki/Heimdallr" class="mw-redirect" title="Heimdallr">Heimdallr</a> és fill de nou donzelles i guardià dels déus, dorm menys que un ocell i el so del seu corn fet amb una banya màgica pot sentir-se a qualsevol lloc del cel o de la terra, és l'encarregat d'avisar de qualsevol desordre i de la Fi dels Temps. <a href="/wiki/H%C3%B6dr" class="mw-redirect" title="Hödr">Hödr</a> és el misteriós déu cec, poc se sap d'ell més enllà del fet que serà el que reiniciarà la terra un cop hagi finalitzat el Ragnarök i la seva relació amb l'episodi de la Mort de Baldr. <a href="/wiki/Vidar" class="mw-redirect" title="Vidar">Vidar</a> és un déu taciturn, però és el millor per resoldre qualsevol conflicte per difícil que sigui, és doncs el déu de la justícia. <a href="/wiki/Vali" title="Vali">Vali</a> és el déu dels arquers, la seva punteria és insuperable. <a href="/wiki/Ull_(d%C3%A9u)" class="mw-redirect" title="Ull (déu)">Ull</a> és el déu del combat cos a cos. <a href="/wiki/Forseti" title="Forseti">Forseti</a> és l'Aesir de la concòrdia i l'amistat. </p><p>Entre les deesses o <a href="/wiki/%C3%81synjur" class="mw-redirect" title="Ásynjur">Ásynjur</a> del panteó nòrdic es compten <a href="/wiki/Frigg" class="mw-redirect" title="Frigg">Frigg</a>, esposa d'Odin, vident i sàvia; <a href="/wiki/Eir" title="Eir">Eir</a>, la curandera; <a href="/wiki/Sj%C3%B6fn" title="Sjöfn">Sjöfn</a>, que condueix els pensaments dels homes cap a l'amor; <a href="/w/index.php?title=Var_(mitologia)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Var (mitologia) (encara no existeix)">Var</a>, deessa dels juraments; <a href="/wiki/Syn" title="Syn">Syn</a>, la guardiana de les portes; i la jove <a href="/wiki/I%C3%B0unn" class="mw-redirect" title="Iðunn">Iðunn</a>, dona de Bragi, que guarda en un estoig les pomes que mosseguen els déus quan envelleixen i que els donen l'atribut de la immortalitat, ja que els déus nòrdics, com d'altres déus de religions antigues, com la grega, són en realitat mortals. </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Freya_by_Penrose.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cf/Freya_by_Penrose.jpg/220px-Freya_by_Penrose.jpg" decoding="async" width="220" height="391" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cf/Freya_by_Penrose.jpg/330px-Freya_by_Penrose.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cf/Freya_by_Penrose.jpg/440px-Freya_by_Penrose.jpg 2x" data-file-width="544" data-file-height="966" /></a><figcaption>La deessa <a href="/wiki/Freya" class="mw-redirect" title="Freya">Freya</a>, dels Vanir, és una de les divinitats més emblemàtiques de la mitologia nòrdica. El seu culte estava força estès en l'Antiguitat. Les seves atribucions es relacionen principalment amb el sexe, la bellesa física, la saviesa i la màgia, però també és una deessa guerrera i de la mort, i escull els seus guerrers per al seu saló, Fólkvangr. J. Doyle Penrose, 1913.</figcaption></figure> <p>Els Aesir es relacionaven amb una sèrie de conceptes com la política, la regència i la gestió o el poder de l'Althyng. Això no vol dir que els déus no fossin dependents d'altres potències, com es va esmentar anteriorment, no eren omnipotents. El seu poder es basava en el control, cosa que es podia trencar tal com va ocórrer en diferents successos mitològics. Vivien al centre habitat del món, el que significa que el seu poder era més dèbil com més s'anés cap a la perifèria. Alhora, els paratges més allunyats als límits del món eren també més perillosos, més salvatges.<sup id="cite_ref-59" class="reference"><a href="#cite_note-59"><span class="cite-bracket">[</span>59<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En una font cristiana, la Vida de Santa Agatha, es descriuen les obres d'Odin com a molt poc exemplars, fins i tot per a un pagà. John Lindow interpreta això com un senyal que els déus com Odin i Freyja es perceben com a figures poderoses, però no com a referents morals, fins i tot en temps precristians.<sup id="cite_ref-lindow448_60-0" class="reference"><a href="#cite_note-lindow448-60"><span class="cite-bracket">[</span>60<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Els_Vanir:_Déus_de_la_natura,_els_més_antics"><span id="Els_Vanir:_D.C3.A9us_de_la_natura.2C_els_m.C3.A9s_antics"></span>Els Vanir: Déus de la natura, els més antics</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mitologia_n%C3%B2rdica&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Els Vanir: Déus de la natura, els més antics"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Vanir" class="mw-redirect" title="Vanir">Vanir</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Copy_of_Freyr_from_Rallinge.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a9/Copy_of_Freyr_from_Rallinge.jpg/220px-Copy_of_Freyr_from_Rallinge.jpg" decoding="async" width="220" height="293" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a9/Copy_of_Freyr_from_Rallinge.jpg/330px-Copy_of_Freyr_from_Rallinge.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a9/Copy_of_Freyr_from_Rallinge.jpg/440px-Copy_of_Freyr_from_Rallinge.jpg 2x" data-file-width="450" data-file-height="600" /></a><figcaption>Antiga estàtua en bronze del déu de la fertilitat, <a href="/wiki/Frey" class="mw-redirect" title="Frey">Frey</a>. Datada del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xi</span>. Es trobà el 1904 a <a href="/w/index.php?title=R%C3%A4llinge&action=edit&redlink=1" class="new" title="Rällinge (encara no existeix)">Rällinge</a>, a la parròquia de Lunda, <a href="/w/index.php?title=S%C3%B6dermanland&action=edit&redlink=1" class="new" title="Södermanland (encara no existeix)">Södermanland</a> (<a href="/wiki/Su%C3%A8cia" title="Suècia">Suècia</a>).</figcaption></figure> <p>Tot i que els habitants originals del cel eren els Aesir, ells no eren les úniques divinitats que les races nòrdiques veneraven, ja que també reconeixien el poder dels déus del mar, del vent, dels boscos i les forces de la natura. Es denominen <b><a href="/wiki/Vanir" class="mw-redirect" title="Vanir">Vanir</a></b>, vivien a <a href="/wiki/Vanaheimr" title="Vanaheimr">Vanaheimr</a> i governaven els seus dominis a voluntat. Això pot semblar contradictori amb la dualitat ordre contra natura, però s'ha de contextualitzar en el sentit que els Vanir són déus que, possiblement, siguin molt més antics al panteó nòrdic que els Aesir, déus portats per les onades migratòries indoeuropees. </p><p>Entre els Aesir hi havia <a href="/wiki/Nj%C3%B6r%C3%B0r" class="mw-redirect" title="Njörðr">Njörðr</a>, que regeix el vent i té com a esposa a <a href="/wiki/Ska%C3%B0i" class="mw-redirect" title="Skaði">Skaði</a>, la caçadora. <a href="/wiki/Frey" class="mw-redirect" title="Frey">Frey</a> i <a href="/wiki/Freyja" class="mw-redirect" title="Freyja">Freyja</a> són fills de Njörðr: Frey regeix la pluja i el sol, la terra i els boscos, i se l'invoca per aconseguir bones collites, representa la fecunditat; Freyja és la deessa de l'amor, la guerra i la saviesa. </p><p>Els déus Vanir són principalment els de la riquesa natural i la fertilitat. <a href="/wiki/Nj%C3%B6r%C3%B0r" class="mw-redirect" title="Njörðr">Njörðr</a>, el més vell dels vanir, regeix el comerç marítim i la propietat individual, mentre que els seus fills <a href="/wiki/Frey" class="mw-redirect" title="Frey">Frey</a> i <a href="/wiki/Freia" title="Freia">Freia</a> representen la fertilitat i la sexualitat. Especialment Freya també es va associar amb la <a href="/wiki/Fetilleria" class="mw-redirect" title="Fetilleria">fetilleria</a>, una forma de <a href="/wiki/M%C3%A0gia" title="Màgia">màgia</a> que va fer el mag nòrdic, el <a href="/w/index.php?title=Sejdr&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sejdr (encara no existeix)">sejdr</a>, capaç de controlar als altres i adquirir coneixements secrets. La bruixeria era considerada, però, pels nòrdics com una pràctica perillosa i inadequada. Alguns mites parlen d'una gran guerra entre els Aesir i els Vanir a l'origen dels temps. Des de llavors, però, es va signar una pau i els tres déus Vanir, Njörðr, Frey i Freia vivien en el món mitològic dels Aesir, l'<a href="/wiki/Asgard" title="Asgard">Asgard</a>, com a resultat d'un acord sobre l'intercanvi d'ostatges i casaments com a garantia de la pau, mentre que Hoen, el mateix germà d'Odin, va anar a viure a Vanaheimr. En els temps moderns s'ha suggerit que els Vanir representen una antiga religió nativa als països nòrdics, mentre que els Aesir van ser introduïts des del sud, i la <a href="/wiki/Guerra_dels_%C3%86sir%E2%80%93Vanir" title="Guerra dels Æsir–Vanir">guerra dels Æsir–Vanir</a> simbolitza aquest canvi religiós. Malgrat això, l'adoració als Vanir mai es va perdre del tot.<sup id="cite_ref-61" class="reference"><a href="#cite_note-61"><span class="cite-bracket">[</span>61<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>S'ha de tenir en compte, però, que la distinció entre els Aesir i els Vanir és relativa. Per exemple, pel que fa al caràcter simbòlic, transcendent i guerrer dels primers, i el caràcter pacífic i naturalista dels segons, no és del tot cert, hi ha déus que pertanyen als dos camps i amb freqüència es produeixen assimilacions o divisions entre deïtats. Per exemple, antigament Frey i Freyja eren dos aspectes d'una única deïtat, que després es va separar. Més tard, la popularitat de <a href="/wiki/Freyja" class="mw-redirect" title="Freyja">Freyja</a>, la semblança dels seus noms i funcions van fer que es confongués amb <a href="/wiki/Frigg" class="mw-redirect" title="Frigg">Frigg</a>. Alguns estudiosos, entre els quals es troba <a href="/wiki/Georges_Dum%C3%A9zil" title="Georges Dumézil">Georges Dumézil</a>, marquen la diferència respecte al caràcter terrenal de l'acció dels Vanir, ja que ells actuen, per exemple, sobre la sembra, el clima i les collites. A diferència dels Vanir, el caràcter dels Aesir no deixa dubtes que es tracten de déus que s'ocupen de qüestions espirituals i transcendents. </p><p>Altres estudiosos consideren que la distinció Aesir / Vanir no és més que la manifestació noruega d'una divisió de les divinitats, general entre els indoeuropeus, paral·lela a la dels <a href="/wiki/D%C3%A9us_ol%C3%ADmpics" class="mw-redirect" title="Déus olímpics">olímpics</a> i els déus menors de la <a href="/wiki/Mitologia_grega" title="Mitologia grega">mitologia grega</a> o al seu torn en parts de la gran <a href="/wiki/Epopeia" class="mw-redirect" title="Epopeia">epopeia</a> <a href="/wiki/%C3%8Dndia" title="Índia">hindú</a>, el <a href="/wiki/Mahabharata" title="Mahabharata">Mahabharata</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Els_Jötunn:_Gegants,_representants_del_Caos_i_servidors_dels_Déus"><span id="Els_J.C3.B6tunn:_Gegants.2C_representants_del_Caos_i_servidors_dels_D.C3.A9us"></span>Els Jötunn: Gegants, representants del Caos i servidors dels Déus</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mitologia_n%C3%B2rdica&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: Els Jötunn: Gegants, representants del Caos i servidors dels Déus"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/J%C3%B6tun" class="mw-redirect" title="Jötun">Jötun</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Odin_am_Brunnen_der_Weisheit.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b1/Odin_am_Brunnen_der_Weisheit.jpg/220px-Odin_am_Brunnen_der_Weisheit.jpg" decoding="async" width="220" height="292" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b1/Odin_am_Brunnen_der_Weisheit.jpg/330px-Odin_am_Brunnen_der_Weisheit.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b1/Odin_am_Brunnen_der_Weisheit.jpg/440px-Odin_am_Brunnen_der_Weisheit.jpg 2x" data-file-width="781" data-file-height="1037" /></a><figcaption><a href="/wiki/M%C3%ADmir" title="Mímir">Mímir</a> era un Jötunn (gegant) savi que vigilava l'estany Mimmisbrunnr, on es guardava tota la saviesa universal i d'on Odin va beure a canvi del seu ull. Adolf Lange, 1903.</figcaption></figure> <p>Els gegants o <b><a href="/wiki/J%C3%B6tun" class="mw-redirect" title="Jötun">Jötuns</a></b> (també coneguts com a <i>jötnar</i>, <i>iotnar</i>, <i>þurs</i> i <i>eotenas</i>) són éssers, en general, perillosos per als homes i els déus. Aquests es poden comparar amb els <a href="/wiki/Titans" class="mw-redirect" title="Titans">titans</a> de la <a href="/wiki/Mitologia_grega" title="Mitologia grega">mitologia grega</a> i generalment es tradueixen com a "gegants", encara que "<a href="/wiki/Trol" title="Trol">trols</a>" i "<a href="/wiki/Dimoni" title="Dimoni">dimonis</a>" són alternatives útils per a alguns estudiosos. </p><p>Són éssers monstruosos i enormes, però també savis (com <a href="/wiki/M%C3%ADmir" title="Mímir">Mímir</a>) i rics, dels quals es beneficien els déus en certes circumstàncies. Estan en l'origen del cosmos (que es forma del cos d'<a href="/wiki/Ymir" class="mw-redirect" title="Ymir">Ymir</a>). A més algunes gegantes tenen una gran bellesa (per exemple <a href="/wiki/Ger%C3%B0r" title="Gerðr">Gerðr</a>). </p><p>A més del que s'ha dit anteriorment, alguns dels Aesir són descendents dels Jötunn i també, en alguns mites, porten a terme alguns matrimonis entre ells. Alguns dels gegants s'esmenten pel seu nom a les Eddas, i es mostren com representacions de les forces de la natura. Hi ha dues categories generals de gegants, segons Snorri: gegants del gel i gegants de foc. Al <a href="/wiki/Ragnar%C3%B6k" class="mw-redirect" title="Ragnarök">Ragnarök</a> les forces de la destrucció estaran encapçalades per gegants, com <a href="/wiki/Surt" class="mw-redirect" title="Surt">Surt</a> i <a href="/w/index.php?title=Hrymr&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hrymr (encara no existeix)">Hrymr</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Altres_éssers_sobrenaturals"><span id="Altres_.C3.A9ssers_sobrenaturals"></span>Altres éssers sobrenaturals</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mitologia_n%C3%B2rdica&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: Altres éssers sobrenaturals"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Dís"><span id="D.C3.ADs"></span>Dís</h5><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mitologia_n%C3%B2rdica&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Dís"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/D%C3%ADs" class="mw-redirect" title="Dís">Dís</a></div> <div class="mw-heading mw-heading6"><h6 id="Les_tres_Nornes">Les tres Nornes</h6><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mitologia_n%C3%B2rdica&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: Les tres Nornes"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Nornes" class="mw-redirect" title="Nornes">Nornes</a></div> <p>Les <a href="/wiki/Nornes" class="mw-redirect" title="Nornes">Nornes</a> (<i>norn</i>), que originalment eren molt nombroses, fixen el destí dels homes i els déus i les seves decisions són irrevocables. Malgrat foren molt nombroses en el passat, en època medieval (quan són escrits els poemes i relats) són tres les principals; <a href="/wiki/Urd" title="Urd">Urd</a> ("el que ha passat"), <a href="/wiki/Verdandi" title="Verdandi">Verdandi</a> ("el que està passant") i <a href="/w/index.php?title=Skuld&action=edit&redlink=1" class="new" title="Skuld (encara no existeix)">Skuld</a> ("el que hauria de succeir"). Resideixen a les arrels del freixe <a href="/wiki/Yggdrasil" class="mw-redirect" title="Yggdrasil">Yggdrasil</a> i filen el destí dels homes i amb fil d'or el destí dels herois. Poden trobar-se relacions amb les parques romanes. </p><p>Elles formen el grup de les <i><a href="/wiki/D%C3%ADs" class="mw-redirect" title="Dís">dís</a></i> juntament amb les <a href="/wiki/Valqu%C3%ADria" title="Valquíria">valquíries</a> liderades per <a href="/wiki/Freyja" class="mw-redirect" title="Freyja">Freyja</a>, que també són éssers divins relacionats amb aspectes del destí, concepte molt important per als nòrdics. </p> <div class="mw-heading mw-heading6"><h6 id="Valquíries"><span id="Valqu.C3.ADries"></span>Valquíries</h6><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mitologia_n%C3%B2rdica&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: Valquíries"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Valqu%C3%ADria" title="Valquíria">Valquíria</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:The_Valkyrie%27s_Vigil.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5e/The_Valkyrie%27s_Vigil.jpg/220px-The_Valkyrie%27s_Vigil.jpg" decoding="async" width="220" height="340" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5e/The_Valkyrie%27s_Vigil.jpg/330px-The_Valkyrie%27s_Vigil.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5e/The_Valkyrie%27s_Vigil.jpg/440px-The_Valkyrie%27s_Vigil.jpg 2x" data-file-width="1293" data-file-height="2000" /></a><figcaption>Les <a href="/wiki/Valqu%C3%ADries" class="mw-redirect" title="Valquíries">valquíries</a> són uns dels personatges més famosos de la mitologia nòrdica, gràcies a la seva popularització romàntica del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>. La vigília de la valquíria. <a href="/wiki/Edward_Robert_Hughes" title="Edward Robert Hughes">Edward Robert Hughes</a>, 1915.</figcaption></figure> <p>Les <a href="/wiki/Valqu%C3%ADria" title="Valquíria">valquíries</a> són importants personatges femenins. Eren filles d'Odin, i segons la idealització romàntica, eren boniques i fortes guerreres amb la capacitat de curar qualsevol lesió. Malgrat això, els textos originals precristians les mostren com figures terribles que s'havien de témer, especialment si es moria amb deshonor durant el combat. La seva tasca consistia a portar al <a href="/wiki/Valhalla" class="mw-redirect" title="Valhalla">Valhalla</a> els herois caiguts en batalla. Allà els atenien servint <a href="/wiki/Hidromel" title="Hidromel">hidromel</a> i meravellant-los amb la seva bellesa. Les valquíries eren guerreres verges (<a href="/wiki/Skjaldm%C3%B6" title="Skjaldmö">skjaldmö</a>) i la seva residència habitual era el <a href="/w/index.php?title=Wingolf&action=edit&redlink=1" class="new" title="Wingolf (encara no existeix)">Wingolf</a>, situat al costat del Valhalla. Les valquíries eren comandades per la deessa <a href="/wiki/Freyja" class="mw-redirect" title="Freyja">Freyja</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Nans_i_Elfs">Nans i Elfs</h5><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mitologia_n%C3%B2rdica&action=edit&section=23" title="Modifica la secció: Nans i Elfs"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Gnom" title="Gnom">Gnom</a></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Elfs_de_la_llum" title="Elfs de la llum">Elfs de la llum</a></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Svart%C3%A1lfar" title="Svartálfar">Svartálfar</a></div> <p>Els <a href="/wiki/Gnom" title="Gnom">nans</a> (<i>dvergr</i>) són una raça especial, ja que són de gènere masculí i no se solen reproduir (neixen de manera asexuada), viuen sota terra (a <a href="/w/index.php?title=Svart%C3%A1lfaheim&action=edit&redlink=1" class="new" title="Svartálfaheim (encara no existeix)">Svartálfaheim</a>) i la seva ocupació principal és la mineria i la metal·lúrgia. Tenen la saviesa oculta i sagrada que els permet forjar armes màgiques per als herois i objectes molt poderosos per als déus. </p><p>Els <a href="/wiki/Elf" title="Elf">elfs</a> (Álfar) en l'època escandinava formen dos grups, els <a href="/wiki/Elfs_de_la_llum" title="Elfs de la llum">Elfs de la llum</a> (<i>ljósálfar</i>), que viuen al cel (<a href="/wiki/Alfheim" title="Alfheim">Alfheim</a>) i els <a href="/wiki/Svart%C3%A1lfar" title="Svartálfar">Svartálfar</a>, elfs negres o foscos (<i>svartálfar</i>, <i>dökkálfar</i>) que viuen sota terra i en monticles i tombes, i que no es distingeixen bé dels <a href="/wiki/Gnom" title="Gnom">nans</a> (<i>dvergr</i>). Encara que, segurament en un principi la seva importància religiosa era major, posteriorment es van mantenir en les creences folklòriques i en les religioses en una posició molt devaluada. La imatge noble dels elfs, alts i bells, va caure en l'oblit i es va passar a la concepció d'elf com <i>criatura petita i entremaliada</i>, com la que apareix en les obres de <a href="/wiki/William_Shakespeare" title="William Shakespeare">William Shakespeare</a>. La seva relació amb els homes és ambigua i poden provocar malalties, però també afavorir-los. Se'ls dedicava una important cerimònia sacrificial que es portava a terme a la fi de la tardor (l'<i>álfablót</i>). </p><p>Ambdues races es diu que van sorgir, com cucs, de la carn d'<a href="/wiki/Ymir" class="mw-redirect" title="Ymir">Ymir</a>. Els déus els van donar primer forma i els van dotar d'una intel·ligència sobrehumana, després d'això els van dividir en aquestes dues races. </p> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Bèsties"><span id="B.C3.A8sties"></span>Bèsties</h5><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mitologia_n%C3%B2rdica&action=edit&section=24" title="Modifica la secció: Bèsties"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Entre altres éssers sobrenaturals que es destaquen en aquesta mitologia es troben <a href="/wiki/Fenrir" class="mw-redirect" title="Fenrir">Fenrir</a>, el <a href="/wiki/Llop" title="Llop">llop</a> gegant, i <a href="/wiki/J%C3%B6rmungandr" class="mw-redirect" title="Jörmungandr">Jörmungandr</a> la serp marina que envolta el món. Aquests dos monstres, juntament amb Hel, la deessa de l'inframón, són la descendència de Loki i la geganta <a href="/wiki/Angrboda" title="Angrboda">Angrboda</a>. Criatures més benignes són <a href="/wiki/Hugin_i_Munin" title="Hugin i Munin">Hugin i Munin</a> ("pensament i memòria"), els dos <a href="/wiki/Corb" title="Corb">corbs</a> que posseeix Odin, que quan tornen de passar per tots els mons li xiuxiuegen a cau d'orella tot el que han vist, i <a href="/wiki/Ratat%C3%B6sk" class="mw-redirect" title="Ratatösk">Ratatösk</a>, l'<a href="/wiki/Esquirol" title="Esquirol">esquirol</a> que escala les arrels de l'arbre que serveix com a eix de l'univers, <a href="/wiki/Yggdrasil" class="mw-redirect" title="Yggdrasil">Yggdrasil</a>, i en el qual Odin es va penjar de les seves branques durant nou dies per obtenir coneixement. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Mite_i_ritual">Mite i ritual</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mitologia_n%C3%B2rdica&action=edit&section=25" title="Modifica la secció: Mite i ritual"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Gamla_Upplsa_museum.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/17/Gamla_Upplsa_museum.jpg/220px-Gamla_Upplsa_museum.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/17/Gamla_Upplsa_museum.jpg/330px-Gamla_Upplsa_museum.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/17/Gamla_Upplsa_museum.jpg/440px-Gamla_Upplsa_museum.jpg 2x" data-file-width="2832" data-file-height="2128" /></a><figcaption>La <a href="/w/index.php?title=Vella_Uppsala&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vella Uppsala (encara no existeix)">Vella Uppsala</a> (Gamla Uppsala), el temple principal de la religió nòrdica tradicional, en un model reconstruït al museu local d'<a href="/wiki/Uppsala" title="Uppsala">Uppsala</a> (<a href="/wiki/Su%C3%A8cia" title="Suècia">Suècia</a>).</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Old_Uppsala_sunset.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f2/Old_Uppsala_sunset.jpg/220px-Old_Uppsala_sunset.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f2/Old_Uppsala_sunset.jpg/330px-Old_Uppsala_sunset.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f2/Old_Uppsala_sunset.jpg/440px-Old_Uppsala_sunset.jpg 2x" data-file-width="2832" data-file-height="2128" /></a><figcaption>Túmuls funeraris reials a la Vella Uppsala al capvespre, <a href="/wiki/Uppsala" title="Uppsala">Uppsala</a> (<a href="/wiki/Su%C3%A8cia" title="Suècia">Suècia</a>).</figcaption></figure> <p>La mitologia no és en si una imatge completa de la religió, les accions i manifestacions socials també són igualment importants.<sup id="cite_ref-62" class="reference"><a href="#cite_note-62"><span class="cite-bracket">[</span>62<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En els contextos mítics el <a href="/wiki/Ritual" title="Ritual">ritual</a> es fa amb el propòsit de regular i mantenir l'ordre mundial existent, com els déus utilitzaven els rituals per superar els seus enemics. Quan hi havien rituals realitzats en el marc d'acció dels mites l'objectiu era posposar o evitar la mort inevitable. En els mites associats amb rituals els déus volen adquirir més força o capacitat mental amb la finalitat d'obtenir un avantatge sobre els seus enemics. Els rituals mítics servien com a exemple ideal de la realitat. En compartir una justificació mitològica es va crear el mite d'una connexió directa amb el temps mític, i s'establí un espai sagrat on els temps actuals i prehistòrics van ser fusionats a través d'accions paral·leles. </p><p>El sacrifici era un element important en molts dels mites. Van aparèixer dos tipus de sacrificis, ja sigui d'un mateix o d'un membre de la tribu, o el sacrifici col·lectiu estranger o d'esclaus per evitar una crisi. Els sacrificis serveixen com a defensa contra el desconegut, l'incontrolable i inesperat, com la malaltia, la fam, la guerra. Els sacrificats eren víctimes antropomòrfiques als mites, però a les sagues els únics sacrificis eren d'animals. El sacrifici humà és aparentment reservat per als reis i la noblesa.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEClunies-Ross1994189-191_63-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEClunies-Ross1994189-191-63"><span class="cite-bracket">[</span>63<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La mitologia que es descriu en les representacions literàries medievals de Snorri porta el segell de la voluntat de l'autor d'establir un ordre. Ell ha sumit els déus a un patró clàssic grec, que assigna funcions individuals. En el millor dels casos apunten de nou al culte precristià, però el que es preserva és molt incert.<sup id="cite_ref-64" class="reference"><a href="#cite_note-64"><span class="cite-bracket">[</span>64<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els grans déus que apareixen en els mites es van desenvolupar principalment en el context de les seves funcions. En la vida quotidiana les altres deïtats probablement van tenir un major impacte en l'individu. Potser hi havia mitologies de deïtats locals que s'han perdut. Un d'ells, el casament de <a href="/w/index.php?title=Thorgerd_Helge&action=edit&redlink=1" class="new" title="Thorgerd Helge (encara no existeix)">Thorgerd Helge</a>, pot passar com un fragment de la <a href="/w/index.php?title=Saga_d%27Hakon_Jarl&action=edit&redlink=1" class="new" title="Saga d'Hakon Jarl (encara no existeix)">saga d'Hakon Jarl</a>.<sup id="cite_ref-65" class="reference"><a href="#cite_note-65"><span class="cite-bracket">[</span>65<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els mites nòrdics no tenen un paper necessàriament real en la interpretació dels ritus, encara que la seva composició mostra indicacions en aquest sentit, per exemple en forma de textos medievals on els components lírics i rítmics eren imprescindibles. A més, hi ha al·lusions a l'ús de cançons en els rituals d'Adam de Bremen. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Formes_d'adoració"><span id="Formes_d.27adoraci.C3.B3"></span>Formes d'adoració</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mitologia_n%C3%B2rdica&action=edit&section=26" title="Modifica la secció: Formes d'adoració"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Centres_de_fe">Centres de fe</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mitologia_n%C3%B2rdica&action=edit&section=27" title="Modifica la secció: Centres de fe"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Les tribus germàniques mai o poques vegades van tenir temples en el sentit modern de la paraula. La Blót, la forma d'adoració practicada pels antics pobles germànics i escandinaus s'assemblava a la practicada pels <a href="/wiki/Mitologia_celta" title="Mitologia celta">celtes</a> i els <a href="/wiki/B%C3%A0ltics" title="Bàltics">bàltics</a>: podia passar en arbredes sagrades. També podia tenir lloc en una llar o en un simple altar de pedres apilades conegut com a <i>horgr</i>. No obstant això, sembla que hi va haver altres importants centres, com ara <a href="/w/index.php?title=Skiringsal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Skiringsal (encara no existeix)">Skiringsal</a>, <a href="/w/index.php?title=Lejre&action=edit&redlink=1" class="new" title="Lejre (encara no existeix)">Lejre</a> i <a href="/wiki/Gamla_Uppsala" title="Gamla Uppsala">Gamla Uppsala</a> (la Vella Uppsala). <a href="/wiki/Adam_de_Bremen" title="Adam de Bremen">Adam de Bremen</a> afirma que hi va haver un temple a Uppsala amb tres estàtues de fusta amb representacions de <a href="/wiki/Thor" class="mw-redirect" title="Thor">Thor</a>, <a href="/wiki/Odin_(d%C3%A9u)" title="Odin (déu)">Odin</a> i <a href="/wiki/Freyr" class="mw-redirect" title="Freyr">Freyr</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Sacerdots">Sacerdots</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mitologia_n%C3%B2rdica&action=edit&section=28" title="Modifica la secció: Sacerdots"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Sejdmen.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5a/Sejdmen.jpg/220px-Sejdmen.jpg" decoding="async" width="220" height="129" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5a/Sejdmen.jpg/330px-Sejdmen.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5a/Sejdmen.jpg/440px-Sejdmen.jpg 2x" data-file-width="467" data-file-height="274" /></a><figcaption>Segons el relat de la Heimskringla, el rei <a href="/wiki/Olaf_II_de_Noruega" title="Olaf II de Noruega">Olaf II de Noruega</a>, dit el Sant, durant la cristianització forçada de <a href="/wiki/Noruega" title="Noruega">Noruega</a> lligava les practicants (la majoria eren dones d'edat avançada) del <a href="/w/index.php?title=Sei%C3%B0r&action=edit&redlink=1" class="new" title="Seiðr (encara no existeix)">seiðr</a> a roques fins que pugés la marea i així s'ofeguessin.</figcaption></figure> <p>Encara que sembla que hi havia un tipus de clergat, mai no va prendre el caràcter professional i semihereditari de la classe <a href="/wiki/Druida" title="Druida">druídica</a> celta. Això va ser perquè la seva tradició <a href="/wiki/Xamanisme" title="Xamanisme">xamanística</a>, el <a href="/w/index.php?title=Sej%C3%B0r&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sejðr (encara no existeix)">Sejðr</a>, era mantinguda per dones, les <a href="/wiki/V%C3%B6lva" class="mw-redirect" title="Völva">völves</a>. Es diu generalment que el rol de rei germànic va evolucionar d'un ofici sacerdotal. Aquest rol del rei estava en línia amb el rol general del <a href="/w/index.php?title=Godi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Godi (encara no existeix)">godi</a>, que era el cap d'un grup de famílies afins (per aquesta estructura social, vegeu <a href="/wiki/%C3%86tt" title="Ætt">Ætt</a>), i els qui administraven els sacrificis. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Sacrificis_humans">Sacrificis humans</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mitologia_n%C3%B2rdica&action=edit&section=29" title="Modifica la secció: Sacrificis humans"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Bl%C3%B3t" title="Blót">Blót</a></div> <p>Només ha quedat un testimoni de sacrificis humans, en la narració que fa <a href="/wiki/%C3%80hmad_ibn_Fadlan" title="Àhmad ibn Fadlan">Àhmad ibn Fadlan</a> d'un enterrament en vaixell, en què una jove esclava es va prestar a acompanyar el seu senyor a l'altre món. Referències menys directes són donades per <a href="/wiki/T%C3%A0cit" title="Tàcit">Tàcit</a>, <a href="/wiki/Saxo_Grammaticus" title="Saxo Grammaticus">Saxo Grammaticus</a> i <a href="/wiki/Adam_de_Bremen" title="Adam de Bremen">Adam de Bremen</a>. </p><p>El <i>Heimskringla</i> explica com <a href="/wiki/Aun" title="Aun">Aun</a>, rei de Suècia, va sacrificar a nou dels seus fills en un esforç per prolongar la seva vida fins que els seus súbdits van aconseguir impedir que matés l'últim d'ells, <a href="/w/index.php?title=Egil&action=edit&redlink=1" class="new" title="Egil (encara no existeix)">Egil</a>. Segons Adam de Bremen, els reis de Suècia sacrificaven <a href="/wiki/Thrall" title="Thrall">thrall</a>, esclaus homes, cada nou anys, durant els sacrificis de Yule (la festa del solstici d'hivern) al temple d'Uppsala. Els suecs no només tenien dret a triar els seus reis, sinó també a deposar-los, i es diu tant de Domalde com d'<a href="/w/index.php?title=Olof_Tr%C3%A4t%C3%A4lja&action=edit&redlink=1" class="new" title="Olof Trätälja (encara no existeix)">Olof Trätälja</a> que van ser sacrificats després d'anys de fam. </p><p>Odin era associat amb la <a href="/wiki/Forca_(estri)" title="Forca (estri)">forca</a>, i una pràctica possible de sacrificis a Odin era per estrangulament. Això té un cert suport arqueològic per l'existència de cossos perfectament preservats per l'àcid de les <a href="/wiki/Turba_(edifici)" title="Turba (edifici)">turbes</a> de <a href="/wiki/Jutl%C3%A0ndia" title="Jutlàndia">Jutlàndia</a> (que després va ser presa pels <a href="/wiki/Dinamarca" title="Dinamarca">danesos</a>), en les quals eren llençats un cop estrangulats. No obstant això, no hi ha cap relat escrit que interpreti específicament la causa d'aquests estrangulaments. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Interacció_amb_el_cristianisme"><span id="Interacci.C3.B3_amb_el_cristianisme"></span>Interacció amb el cristianisme</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mitologia_n%C3%B2rdica&action=edit&section=30" title="Modifica la secció: Interacció amb el cristianisme"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Borgund_stavkirke.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bb/Borgund_stavkirke.JPG/220px-Borgund_stavkirke.JPG" decoding="async" width="220" height="294" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bb/Borgund_stavkirke.JPG/330px-Borgund_stavkirke.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bb/Borgund_stavkirke.JPG/440px-Borgund_stavkirke.JPG 2x" data-file-width="1952" data-file-height="2608" /></a><figcaption>Església medieval noruega a <a href="/w/index.php?title=Borgund&action=edit&redlink=1" class="new" title="Borgund (encara no existeix)">Borgund</a>. El cristianisme es va implementar a Noruega de forma extremadament violenta pel <a href="/wiki/Olaf_II_de_Noruega" title="Olaf II de Noruega">Rei Olaf II el Sant</a>, dit també el Valerós. En tots els països d'Escandinàvia no va ésser així, però. A Islàndia es va decidir amb votació a l'<a href="/wiki/Althing" class="mw-redirect" title="Althing">Althing</a> que s'adoptaria el cristianisme per evitar una guerra civil.</figcaption></figure> <p>Com s'ha dit, un problema important en la interpretació d'aquesta mitologia és que els informes més propers que es tenen del període previ al contacte religiós van ser escrits per cristians. Per exemple, l'<i><a href="/wiki/Edda_prosaica" title="Edda prosaica">Edda Menor</a></i> i la <i><a href="/wiki/Heimskringla" title="Heimskringla">Heimskringla</a></i> van ser redactades per <a href="/wiki/Snorri_Sturluson" title="Snorri Sturluson">Snorri Sturluson</a> al <a href="/wiki/Segle_XIII" title="Segle XIII">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span></a>, quan <a href="/wiki/Isl%C3%A0ndia" title="Islàndia">Islàndia</a> portava ja dos segles cristianitzada. </p><p>Totes les <a href="/wiki/Saga_(literatura)" title="Saga (literatura)">sagues</a> provenen d'Islàndia, una petita i remota illa allunyada d'Escandinàvia. Però, fins i tot sota aquell clima de tolerància religiosa, Snorri va ser influït per un punt de vista essencialment cristià. La <i><a href="/wiki/Heimskringla" title="Heimskringla">Heimskringla</a></i> proveeix algunes interessants interpretacions a aquest problema. Snorri presenta Odin com un líder militar humà d'Àsia, que adquireix poders màgics, conquesta Suècia, i a la seva mort es converteix en un semidéu. Tenint rebaixada la divinitat d'Odin, Snorri explica llavors la història del pacte que celebra el Rei de Suècia <a href="/wiki/Aun" title="Aun">Aun</a> amb ell per tal de prolongar la seva vida, tot i que havia de sacrificar el seu fill. Més tard a la Heimskringla Snorri registra detalladament com es converteix al cristianisme, tal com Olaf Haraldsson (<a href="/wiki/Olaf_II_el_Sant" class="mw-redirect" title="Olaf II el Sant">Olaf II el Sant</a>) va convertir brutalment als escandinaus a la fe cristiana. </p><p>A Islàndia, tractant d'evitar una guerra civil, el parlament islandès (<a href="/wiki/Al%C3%BEingi" title="Alþingi">Alþingi</a>) va votar a favor del cristianisme, però va tolerar el paganisme a la privacitat de cada llar. Suècia, per altra banda, va tenir una sèrie de guerres civils durant el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xi</span>, les quals van acabar amb la crema del <a href="/w/index.php?title=Temple_d%27Uppsala&action=edit&redlink=1" class="new" title="Temple d'Uppsala (encara no existeix)">Temple d'Uppsala</a>. A <a href="/wiki/Anglaterra" title="Anglaterra">Anglaterra</a> la cristianització va ésser primerenca i esporàdicament mitjançant la força. La conversió mitjançant la coerció va ser poc utilitzada en les àrees on s'adorava als déus nòrdics. No obstant la conversió no va passar de la nit al dia. El clergat cristià va fer el màxim possible per ensenyar al poble que els déus eren dimonis, però el seu èxit va ser limitat i els déus mai es van tornar <i>malèfics</i> en l'opinió popular de la major part d'Escandinàvia. </p><p>Dos assentaments centralment localitzats i lluny d'estar aïllats poden il·lustrar quan es va realitzar la cristianització. Els estudis arqueològics de tombes a l'illa sueca de <a href="/w/index.php?title=Lov%C3%B6n&action=edit&redlink=1" class="new" title="Lovön (encara no existeix)">Lovön</a> han demostrat que la cristianització va durar entre 150 i 200 anys, a més de ser aquest un emplaçament a prop de reis i bisbes. Així mateix, a l'animada zona comercial de la ciutat de Bergen van ser trobades moltes inscripcions rúniques que daten del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span>, entre les quals figuren les <a href="/w/index.php?title=Inscripcions_de_Bryggen&action=edit&redlink=1" class="new" title="Inscripcions de Bryggen (encara no existeix)">inscripcions de Bryggen</a>. Una d'elles diu "pot ser que Thor et rebi, pot ser que Odin sigui el teu amo", i una altra és una frase comercial d'una <a href="/w/index.php?title=Sejdr&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sejdr (encara no existeix)">sejdr</a> que diu "Tallo runes curatives, tallo runes salvadores, un cop contra els elfs, dues vegades contra els trolls, tres vegades contra els <a href="/wiki/J%C3%B6tun" class="mw-redirect" title="Jötun">Jötuns</a>". La segona també esmenta a una <a href="/wiki/Valqu%C3%ADria" title="Valquíria">valquíria</a> perillosa, "Skagen" que probablement és una variant per <a href="/w/index.php?title=Sk%C3%B6gul&action=edit&redlink=1" class="new" title="Skögul (encara no existeix)">Skögul</a>. </p><p>D'altra banda, hi ha pocs informes del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span> al XVIII, excepte pel clergat, tal com <a href="/wiki/Olaus_Magnus" title="Olaus Magnus">Olaus Magnus</a> (1555) va escriure sobre les dificultats d'extingir les antigues creences. Per la història que es relaciona amb la <i><a href="/wiki/%C3%9Erymskvi%C3%B0a" title="Þrymskviða">Þrymskviða</a></i> (<i>Càntic de Thrym</i>) sembla que l'antiga religió ha estat excepcionalment resistent en la ment popular, així com apareix a la història romàntica de <a href="/w/index.php?title=Hagbard_i_Signy&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hagbard i Signy (encara no existeix)">Hagbard i Signy</a>, o a versions registrades tant al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span> com fins i tot en el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>. En els darrers segles, folkloristes suecs van documentar les creences del poble, on es demostra que moltes tradicions dels déus de la mitologia nòrdica van sobreviure. No obstant això, les tradicions s'allunyen del sistema cohesiu dels relats de Snorri. Molts déus havien estat oblidats i només Odin i Thor figuren en nombroses llegendes. <a href="/wiki/Freyja" class="mw-redirect" title="Freyja">Freyja</a> és esmentada algunes vegades i <a href="/wiki/Baldr" class="mw-redirect" title="Baldr">Baldr</a> sobreviu a les llegendes sobre topònims. </p><p>Altres elements en la mitologia nòrdica van sobreviure sense que fossin presos com a components d'aquesta, especialment pel que fa als éssers sobrenaturals del folklore escandinau. A més, les creences nòrdiques relacionades amb el destí han estat fermes fins als temps actuals. Atès que l'<a href="/wiki/Infern" title="Infern">infern</a> cristià guardava semblança amb les representacions de la mort en la mitologia nòrdica, es va manllevar un dels noms de les creences antigues com <i>Helvíti</i> o Helvete, traduït com "càstig infernal". Algunes de les tradicions de <a href="/w/index.php?title=Yule&action=edit&redlink=1" class="new" title="Yule (encara no existeix)">Yule</a> van ser preservades, com la tradició sueca de sacrificar un porc al nadal, que originalment era part del sacrifici ofert a Frey. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Difusió_i_transferència"><span id="Difusi.C3.B3_i_transfer.C3.A8ncia"></span>Difusió i transferència</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mitologia_n%C3%B2rdica&action=edit&section=31" title="Modifica la secció: Difusió i transferència"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Ansgarius_predikar_Christna_l%C3%A4ran_i_Sverige_by_Hugo_Hamilton.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/82/Ansgarius_predikar_Christna_l%C3%A4ran_i_Sverige_by_Hugo_Hamilton.jpg/220px-Ansgarius_predikar_Christna_l%C3%A4ran_i_Sverige_by_Hugo_Hamilton.jpg" decoding="async" width="220" height="172" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/82/Ansgarius_predikar_Christna_l%C3%A4ran_i_Sverige_by_Hugo_Hamilton.jpg/330px-Ansgarius_predikar_Christna_l%C3%A4ran_i_Sverige_by_Hugo_Hamilton.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/82/Ansgarius_predikar_Christna_l%C3%A4ran_i_Sverige_by_Hugo_Hamilton.jpg/440px-Ansgarius_predikar_Christna_l%C3%A4ran_i_Sverige_by_Hugo_Hamilton.jpg 2x" data-file-width="455" data-file-height="356" /></a><figcaption>Un dibuix datat de 1830 d'<a href="/wiki/Anscari_de_Bremen" title="Anscari de Bremen">Anscari de Bremen</a> (o "Ansgarius"), un missioner cristià convidat a Suècia pel rei <a href="/w/index.php?title=Bj%C3%B6rn_at_Haugi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Björn at Haugi (encara no existeix)">Björn at Haugi</a> al 829 d.C. Pintura d'Hugo Hamilton.</figcaption></figure> <p>La tradició europea doctrinal catòlica florí a l'illa d'Islàndia, però immediatament després de la conversió religiosa hi va haver un interès en el passat escandinau, per tant molts dels contes tradicionals escrits a l'illa es conservaren per a la posteritat.<sup id="cite_ref-66" class="reference"><a href="#cite_note-66"><span class="cite-bracket">[</span>66<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <a href="/w/index.php?title=John_Lindow&action=edit&redlink=1" class="new" title="John Lindow (encara no existeix)">John Lindow</a> suggereix que aquesta col·lecció i sanejament de l'antiga mitologia s'ha inspirat en els textos cristians, per exemple a la <a href="/w/index.php?title=Saga_de_Klemens&action=edit&redlink=1" class="new" title="Saga de Klemens (encara no existeix)">saga de Klemens</a>. En ella hi ha fins i tot una crida a la lectura de les històries paganes, així com una manera de conèixer els déus suprimint però els seus caràcters. Es manté, per tant, que la <a href="/wiki/Teologia" title="Teologia">teologia</a> que es reflecteix a l'<a href="/wiki/Edda" class="mw-redirect" title="Edda">Edda</a> és similar a la de <a href="/wiki/Carta_als_romans" title="Carta als romans">Romans 1:18-23</a>. Deien aquí, entre altres coses, que els pagans, un cop havien conegut el Déu cristià, s'havien apartat de la idolatria. Lindow creu que els escrits més antics d'Islàndia, que consisteixen principalment en vides de sants, es poden utilitzar com a font indirecta, per exemple, <a href="/wiki/Thor" class="mw-redirect" title="Thor">Thor</a> i <a href="/wiki/Odin_(d%C3%A9u)" title="Odin (déu)">Odin</a> es descriuen com a <a href="/wiki/Sants" title="Sants">sants</a> i com els principals opositors a les forces demoníaques en les traduccions dels textos llatins islandesos. En aquests textos, que solen ser més antics que, per exemple, les obres mitològiques de Snorri, també apareixen diversos noms d'altres déus. Lindow creu que mostren que un ampli coneixement de la mitologia pagana que havia estat transmesa en els monestirs, ja que algunes de les característiques conegudes de la resta de la literatura mitològica, també s'han trobat en ells.<sup id="cite_ref-67" class="reference"><a href="#cite_note-67"><span class="cite-bracket">[</span>67<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Les històries i les actuacions relacionades amb la religió a la regió nòrdica evolucionaren amb el temps, i s'han produït diferències regionals significatives. Abans de l'època medieval la mitologia nòrdica amb prou feines tenia una història coherent o formava una entitat cultural. Només aleshores, els pagans, sota la forta influència del cristianisme, tractaren de crear institucions religioses. La mitologia era, en els temps precristians, una síntesi dinàmica, no estable. De les idees noves i velles d'una àmplia zona geogràfica van ser objecte de renovació i constant repetició.<sup id="cite_ref-68" class="reference"><a href="#cite_note-68"><span class="cite-bracket">[</span>68<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els mites no eren només històries, eren paral·lels als ritus i un important mitjà de difusió de les tradicions. L'estudiós de la religió sueca Anders Andren descriu la literatura nòrdica com a caracteritzada per quadres o escenes que estan units amb línies curtes de vers, és a dir, hi va haver un ús pronunciat d'imatges de text en contrast amb, per exemple, la tradició èpica grega de l'<a href="/wiki/Epopeia" class="mw-redirect" title="Epopeia">epopeia</a>. Representacions iconogràfiques eren, probablement, sempre presents en la tradició nòrdica i eren una part totalment integrada de la difusió de la mitologia. Sovint però els governs limitaren l'elecció del tema en les històries. Finalment això vol dir que la tradició èpica era desconeguda al nord, tal com es presentava a la zona grecollatina.<sup id="cite_ref-69" class="reference"><a href="#cite_note-69"><span class="cite-bracket">[</span>69<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Els mites també van ser utilitzats en un context molt específic, és a dir, van ser elements d'una societat i el context d'una cultura en particular. Cada mite s'ha d'interpretar en relació amb el temps i el lloc on va ser utilitzat o escrit. Les condicions socials en la societat, per exemple, sempre van tenir una gran importància per a la comprensió i la difusió d'històries mitològiques. Per tant, el sistema social en el món mític era una còpia del món real, i als països escandinaus, on la relació de parentiu era crucial per a les relacions socials, també era present en els mites.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEClunies-Ross199487-89_70-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEClunies-Ross199487-89-70"><span class="cite-bracket">[</span>70<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Per tant, es pot suposar que Islàndia va explicar els mites d'una manera diferent de la resta d'Escandinàvia, i va posar l'èmfasi en altres elements que no tenien els altres països nòrdics. Malgrat tot, la comunicació entre els països era possible i Islàndia mai es va aïllar dels altres països nòrdics. Al llarg de l'època dels vikings i l'edat mitjana era una població viva i l'intercanvi cultural es va realitzar periòdicament per les transaccions econòmiques entre tots els països d'Escandinàvia. A més de les diferències geogràfiques, també hi va haver variacions socials, ja que hi havia diferències entre la classe alta i els plebeus segons el país, a més a Islàndia van viatjar sovint reis escandinaus i tenia bones relacions internacionals.<sup id="cite_ref-71" class="reference"><a href="#cite_note-71"><span class="cite-bracket">[</span>71<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Una altra limitació important a la comprensió actual és el fet que les principals fonts escrites es van recollir a Islàndia als segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span> quan la religió nòrdica ja no era viva.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEClunies-Ross199414-15_72-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEClunies-Ross199414-15-72"><span class="cite-bracket">[</span>72<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Malgrat això, avui l'opinió més estesa en la investigació és que, en el panorama general hi havia un alt grau de continuïtat cultural a les poblacions de tota la regió nòrdica<sup id="cite_ref-73" class="reference"><a href="#cite_note-73"><span class="cite-bracket">[</span>73<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i que les fonts existents sobre la base dels textos precristians vells, no tenien necessàriament depreciació o deformació directa.<sup id="cite_ref-74" class="reference"><a href="#cite_note-74"><span class="cite-bracket">[</span>74<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="La_mitologia_nòrdica_a_la_resta_del_món_i_influències_modernes"><span id="La_mitologia_n.C3.B2rdica_a_la_resta_del_m.C3.B3n_i_influ.C3.A8ncies_modernes"></span>La mitologia nòrdica a la resta del món i influències modernes</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mitologia_n%C3%B2rdica&action=edit&section=32" title="Modifica la secció: La mitologia nòrdica a la resta del món i influències modernes"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Influ%C3%A8ncia_de_la_cultura_n%C3%B2rdica" title="Influència de la cultura nòrdica">Influència de la cultura nòrdica</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Nordiska_gudabilder_vid_julgille.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6c/Nordiska_gudabilder_vid_julgille.jpg/220px-Nordiska_gudabilder_vid_julgille.jpg" decoding="async" width="220" height="206" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6c/Nordiska_gudabilder_vid_julgille.jpg/330px-Nordiska_gudabilder_vid_julgille.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6c/Nordiska_gudabilder_vid_julgille.jpg/440px-Nordiska_gudabilder_vid_julgille.jpg 2x" data-file-width="1068" data-file-height="1000" /></a><figcaption>Forn Sed: Imatges de culte nòrdic en una festa de Yule a l'<a href="/w/index.php?title=Illa_de_Hisingen&action=edit&redlink=1" class="new" title="Illa de Hisingen (encara no existeix)">illa de Hisingen</a>, <a href="/wiki/G%C3%B6teborg" title="Göteborg">Göteborg</a>, <a href="/wiki/V%C3%A4stra_G%C3%B6taland" title="Västra Götaland">Västra Götaland</a> (<a href="/wiki/Su%C3%A8cia" title="Suècia">Suècia</a>). Al darrere hi ha una pintura que representa la deessa del sol, Sól o Sunna, i dues talles de fusta d'<a href="/wiki/Odin_(d%C3%A9u)" title="Odin (déu)">Odin</a> i <a href="/wiki/Frey" class="mw-redirect" title="Frey">Frey</a>. A la fila del mig estan les tres Nornes (<a href="/w/index.php?title=Ur%C3%B0r&action=edit&redlink=1" class="new" title="Urðr (encara no existeix)">Urðr</a>, <a href="/wiki/Verdandi" title="Verdandi">Verdandi</a> i <a href="/w/index.php?title=Skuld&action=edit&redlink=1" class="new" title="Skuld (encara no existeix)">Skuld</a>) i cinc talles més petites (el primer dels cinc és el déu eslau Svetovid amb les seves quatre cares). A la primera fila hi ha una talla pintada de vermell del déu Thor. Davant les imatges de culte hi ha una espelma vermella i dos martells cerimonials.</figcaption></figure> <p>Durant el <a href="/wiki/Renaixement" title="Renaixement">Renaixement</a> va sorgir per primer cop l'interès acadèmic en la mitologia nòrdica precristiana, seguint la revifalla de la mitologia grecollatina. Es va traduir la <i><a href="/wiki/Gesta_Danorum" title="Gesta Danorum">Gesta Danorum</a></i> de Saxo Grammaticus el 1514. Durant aquests anys va començar a publicar-se la col·lecció de manuscrits islandesos de l'edat mitjana, així com el tractament inicial de l'antiga literatura islandesa. El 1555 es donà a conèixer <a href="/wiki/Olaus_Magnus" title="Olaus Magnus">Olaus Magnus</a> i la seva obra <i>De Gentibus septentrionalibus</i>, on es tracta el folklore nòrdic. </p><p>Al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span> es publicaren els primers estudis científics de la mitologia nòrdica. <a href="/w/index.php?title=Ole_Worm&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ole Worm (encara no existeix)">Ole Worm</a> va ser un pioner en aquest sentit, i el seu treball va ser una influència per als estudiosos molt de temps després.<sup id="cite_ref-75" class="reference"><a href="#cite_note-75"><span class="cite-bracket">[</span>75<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Durant el mateix període els poemes de les Edda es traduïren al llatí, la traducció de Peder Resen, <i>Edda Islandorum</i>, de 1665, va ser particularment prominent. Aquesta i altres traduccions augmentaren considerablement el coneixement de la mitologia nòrdica pagana fora de la regió nòrdica. </p><p>Amb l'onada del romanticisme al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> la mitologia vikinga va assolir un gran èxit popular, i en els últims temps, en particular, ha tingut un paper destacat en els contextos del romanticisme nacionalista, per exemple, en la poesia i la història, per reclamar una singularitat nòrdica especial. Aquest flux pot incloure el que es troba en el segon himne nacional danès <i><a href="/w/index.php?title=Hi_ha_un_pa%C3%ADs_ple_d%27encant&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hi ha un país ple d'encant (encara no existeix)">Hi ha un país ple d'encant</a></i>, amb text d'Adam Oehlenschläger, d'aproximadament 1819, i melodia de Hans Ernst Krøyer d'aproximadament 1835, el qual és una referència a <a href="/wiki/Freya" class="mw-redirect" title="Freya">Freya</a>, (“Der er et yndigt land”), on s'exalta la dolçor del país i és utilitzat per a commemoracions de caràcter nacionalista. </p><p>Així mateix, el primer himne danès va ser escrit per Johannes Ewald l'any 1779 i la melodia és d'un compositor desconegut. La versió més antiga que es coneix de la melodia és anònima i figura sota el títol «Ària» en «El llibre de violí de Bast», que data de la segona meitat del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span>. La melodia ha estat atribuïda a Ditlev Ludvig Rogert (jutge a Bornholm, 1742-1813) i, erròniament, a Johann Ernst Hartmann. La versió definitiva es deu a Daniel Friedrich Rudolf Kuhlau, que va compondre sobre ella una sèrie de variacions per a piano (opus 16, d'aproximadament 1817) i la va incorporar a l'obertura del «Pujol dels Elfs» («Elverhøj») en 1828. </p><p>També les bases militars daneses a l'estranger s'anomenen d'acord amb la mitologia, com les de l'Iraq: <a href="/w/index.php?title=Campament_Yggdrasil&action=edit&redlink=1" class="new" title="Campament Yggdrasil (encara no existeix)">Campament Yggdrasil</a>, <a href="/w/index.php?title=Campament_Danevang&action=edit&redlink=1" class="new" title="Campament Danevang (encara no existeix)">Campament Danevang</a> i <a href="/w/index.php?title=Campament_Einherjer&action=edit&redlink=1" class="new" title="Campament Einherjer (encara no existeix)">Campament Einherjer</a>; i a l'Afganistan: <a href="/w/index.php?title=Campament_Viking&action=edit&redlink=1" class="new" title="Campament Viking (encara no existeix)">Campament Viking</a>. </p><p>Els déus germànics i els temes més importants de la mitologia nòrdica han deixat vestigis tant en el vocabulari modern com en la cultura. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Neopaganisme_nòrdic:_Ásatrú,_Forn_Sed_i_Odinisme"><span id="Neopaganisme_n.C3.B2rdic:_.C3.81satr.C3.BA.2C_Forn_Sed_i_Odinisme"></span>Neopaganisme nòrdic: Ásatrú, Forn Sed i Odinisme</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mitologia_n%C3%B2rdica&action=edit&section=33" title="Modifica la secció: Neopaganisme nòrdic: Ásatrú, Forn Sed i Odinisme"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Odinisme" title="Odinisme">Odinisme</a></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Forn_Sed_Sverige_Tingsblot_2011_R%C3%A5dsgydja_o_R%C3%A5dsgode.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/db/Forn_Sed_Sverige_Tingsblot_2011_R%C3%A5dsgydja_o_R%C3%A5dsgode.jpg/220px-Forn_Sed_Sverige_Tingsblot_2011_R%C3%A5dsgydja_o_R%C3%A5dsgode.jpg" decoding="async" width="220" height="213" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/db/Forn_Sed_Sverige_Tingsblot_2011_R%C3%A5dsgydja_o_R%C3%A5dsgode.jpg/330px-Forn_Sed_Sverige_Tingsblot_2011_R%C3%A5dsgydja_o_R%C3%A5dsgode.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/db/Forn_Sed_Sverige_Tingsblot_2011_R%C3%A5dsgydja_o_R%C3%A5dsgode.jpg/440px-Forn_Sed_Sverige_Tingsblot_2011_R%C3%A5dsgydja_o_R%C3%A5dsgode.jpg 2x" data-file-width="708" data-file-height="684" /></a><figcaption>Forn Sed Suècia (antiga Assemblea Asatru sueca) durant la celebració d'un Blót en la seva reunió anual (2011) a Humlamaden prop de Veberöd al municipi de <a href="/wiki/Lund" title="Lund">Lund</a>, <a href="/w/index.php?title=Scania&action=edit&redlink=1" class="new" title="Scania (encara no existeix)">Scania</a> (<a href="/wiki/Su%C3%A8cia" title="Suècia">Suècia</a>).</figcaption></figure> <p>Un altre resultat del creixent interès popular en la mitologia pagana és el fort creixement del reconstruccionisme neopagà, moviment religiós que començà a inicis del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>. Un dels més destacats en aquest període va ser l'<a href="/wiki/Ocultisme" title="Ocultisme">ocultista</a> germànic-austríac <a href="/w/index.php?title=Guido_von_List&action=edit&redlink=1" class="new" title="Guido von List (encara no existeix)">Guido von List</a>. Aquest moviment inicial va ser tergiversat i mal vist durant la <a href="/wiki/Segona_Guerra_Mundial" title="Segona Guerra Mundial">Segona Guerra Mundial</a> a causa de les seves relacions amb el <a href="/wiki/Nazisme" title="Nazisme">nazisme</a>. </p><p>Més recentment hi ha hagut intents a <a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a>, <a href="/wiki/Estats_Units" class="mw-redirect" title="Estats Units">Estats Units</a>, <a href="/wiki/Oceania" title="Oceania">Oceania</a> i <a href="/wiki/Am%C3%A8rica_del_Sud" title="Amèrica del Sud">Amèrica del Sud</a> de reviure l'antiga religió germànica i escandinava prèvia a l'arribada del cristianisme. Són formes de <a href="/wiki/Neopaganisme" title="Neopaganisme">neopaganisme</a> com l'<a href="/w/index.php?title=%C3%81satr%C3%BA_(religi%C3%B3)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ásatrú (religió) (encara no existeix)">Ásatrú</a>, l'<a href="/wiki/Odinisme" title="Odinisme">Odinisme</a> o el <a href="/w/index.php?title=Forn_Sed&action=edit&redlink=1" class="new" title="Forn Sed (encara no existeix)">Forn Sed</a>. Ásatrú és una religió oficialment reconeguda per Islàndia (des de 1973), Noruega (des de 1994), Dinamarca (des de 2003), Suècia (des de 2007) i Espanya (des de 2007). El govern dels Estats Units no dona suport ni reconeix oficialment a cap grup religiós, però nombrosos grups Ásatrú han aconseguit la categoria d'organitzacions religioses sense ànim de lucre des de mitjans del 1970. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Tolkien_i_El_Senyor_dels_Anells">Tolkien i <i>El Senyor dels Anells</i></h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mitologia_n%C3%B2rdica&action=edit&section=34" title="Modifica la secció: Tolkien i El Senyor dels Anells"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La novel·la de <a href="/wiki/J._R._R._Tolkien" title="J. R. R. Tolkien">J. R. R. Tolkien</a>, <i><a href="/wiki/El_Senyor_dels_Anells" title="El Senyor dels Anells">El Senyor dels Anells</a> </i> rep una enorme influència dels mites europeus septentrionals, segons va admetre el mateix autor. A mesura que el treball es va popularitzar, elements del seu món de fantasia van anar entrant contínuament en la percepció popular del gènere fantàstic. En gairebé totes les novel·les modernes fantàstiques es poden trobar criatures nòrdiques com elfs, nans i gegants de gel. A més, Tolkien descriu els seus <a href="/wiki/Elfs_(Terra_Mitjana)" title="Elfs (Terra Mitjana)">elfs</a> semblants als elfs de la mitologia nòrdica, i no com els dels contes populars, ja que es va inspirar en múltiples llegendes i llibres nòrdics, com <i><a href="/wiki/Beowulf" title="Beowulf">Beowulf</a> </i>, la <i><a href="/w/index.php?title=Saga_Volsunga&action=edit&redlink=1" class="new" title="Saga Volsunga (encara no existeix)">Saga Volsunga</a></i> o <i><a href="/wiki/Der_Ring_des_Nibelungen" class="mw-redirect" title="Der Ring des Nibelungen">Der Ring des Nibelungen</a></i>. Alguns noms que apareixen en el llibre van ser trets de la mitologia nòrdica com és el cas del Mag Gandalf, prestat d'un nan de les <a href="/wiki/Edda_prosaica" title="Edda prosaica">Edda prosaica</a> de <a href="/wiki/Snorri_Sturluson" title="Snorri Sturluson">Snorri Sturluson</a>, fins i tot la trama d'aquesta novel·la transcorre en l'anomenada <a href="/wiki/Terra_Mitjana" title="Terra Mitjana">Terra Mitjana</a> (<i> Middle-earth</i>), un nom clarament pres del <a href="/wiki/Midgard" title="Midgard">Midgard</a> mitològic. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Música"><span id="M.C3.BAsica"></span>Música</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mitologia_n%C3%B2rdica&action=edit&section=35" title="Modifica la secció: Música"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Ring53.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b2/Ring53.jpg/220px-Ring53.jpg" decoding="async" width="220" height="312" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b2/Ring53.jpg/330px-Ring53.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b2/Ring53.jpg/440px-Ring53.jpg 2x" data-file-width="600" data-file-height="852" /></a><figcaption><a href="/wiki/Siegfried" class="mw-redirect" title="Siegfried">Siegfried</a> s'enamora de Gudrun quan aquesta li ofereix el corn per beure. <a href="/w/index.php?title=Arthur_Rackham&action=edit&redlink=1" class="new" title="Arthur Rackham (encara no existeix)">Arthur Rackham</a>. 1911. <a href="/wiki/Der_Ring_des_Nibelungen" class="mw-redirect" title="Der Ring des Nibelungen">Der Ring des Nibelungen</a> és la gran tetralogia de Richard Wagner, basada en la mitologia nòrdica, per bé que vista des d'un punt de vista romàntic idealitzat.</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Richard_Wagner_i_Der_Ring_des_Nibelungen">Richard Wagner i Der Ring des Nibelungen</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mitologia_n%C3%B2rdica&action=edit&section=36" title="Modifica la secció: Richard Wagner i Der Ring des Nibelungen"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La mitologia nòrdica també ha influït <a href="/wiki/Richard_Wagner" title="Richard Wagner">Richard Wagner</a> que ha usat temes literaris per compondre el famós <i><a href="/wiki/Der_Ring_des_Nibelungen" class="mw-redirect" title="Der Ring des Nibelungen">Der Ring des Nibelungen</a></i> (<i>L'anell del nibelung</i>) un cicle de quatre òperes: </p> <ul><li><i><a href="/wiki/Das_Rheingold" title="Das Rheingold">Das Rheingold</a></i> (<i>L'or del Rin</i>)</li> <li><i><a href="/wiki/Die_Walk%C3%BCre" title="Die Walküre">Die Walküre</a></i> (<i>La valquíria</i>)</li> <li><i><a href="/wiki/Siegfried_(Wagner)" title="Siegfried (Wagner)">Siegfried</a></i></li> <li><i><a href="/wiki/G%C3%B6tterd%C3%A4mmerung" title="Götterdämmerung">Götterdämmerung</a></i> (<i>El capvespre dels déus</i>)</li></ul> <p>La seva influència ha estat mundial. Molts fragments de l'òpera han estat utilitzats com a música d'acompanyament, per exemple, <i><a href="/w/index.php?title=La_cavalcada_de_les_Valqu%C3%ADries&action=edit&redlink=1" class="new" title="La cavalcada de les Valquíries (encara no existeix)">La cavalcada de les Valquíries</a></i> ha estat popularitzada en nombrosos films com a <i><a href="/wiki/Apocalypse_Now" title="Apocalypse Now">Apocalypse Now</a></i>. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Viking_Metal">Viking Metal</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mitologia_n%C3%B2rdica&action=edit&section=37" title="Modifica la secció: Viking Metal"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>A més, la mitologia nòrdica i altres aspectes dels <a href="/wiki/Viking" class="mw-redirect" title="Viking">vikings</a> serveixen de base per a les lletres de les cançons en el <a href="/wiki/Viking_Metal" class="mw-redirect" title="Viking Metal">Viking Metal</a>, un gènere musical sorgit al voltant dels <a href="/wiki/D%C3%A8cada_del_1990" title="Dècada del 1990">anys 90</a> que es relaciona amb el <a href="/wiki/Heavy_metal" title="Heavy metal">Heavy metal</a>. El viking metal té una base de <a href="/wiki/Black_Metal" class="mw-redirect" title="Black Metal">Black Metal</a> clara, pren tots els seus elements característics (les guitarres, la veu gutural raspada) només que amb líriques sobre la mitologia nòrdica. Les bandes noruegues més conegudes són <a href="/w/index.php?title=Einherjar_(grup)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Einherjar (grup) (encara no existeix)">Einherjer</a>, <a href="/w/index.php?title=Borknagar&action=edit&redlink=1" class="new" title="Borknagar (encara no existeix)">Borknagar</a>, i <a href="/wiki/Enslaved" class="mw-redirect" title="Enslaved">Enslaved</a>. També hi ha grups com <a href="/wiki/Amon_Amarth_(grup)" title="Amon Amarth (grup)">Amon Amarth</a> (tot i que molts dels entesos no ho consideren Viking Metal, sinó Death Metal Melòdic), que es fan dir descendents de vikings, o Tyr, que ha fet diversos concerts amb Amon Amarth. Un altre grup les lletres del qual estan inspirades en el folklore escandinau és <a href="/w/index.php?title=Otyg&action=edit&redlink=1" class="new" title="Otyg (encara no existeix)">Otyg</a>, de procedència sueca (tot i que ara estan separats) i que canten, a més, en suec antic. Tot i que la majoria d'aquests grups procedeixen del nord d'Europa, també van sorgir bandes en altres parts del món influenciades per la mitologia nòrdica. És el cas de <a href="/w/index.php?title=Heulend_horn&action=edit&redlink=1" class="new" title="Heulend horn (encara no existeix)">Heulend Horn</a>, provinent de l'<a href="/wiki/Argentina" title="Argentina">Argentina</a> o <a href="/w/index.php?title=Runic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Runic (encara no existeix)">Runic</a>, d'<a href="/wiki/Espanya" title="Espanya">Espanya</a>. </p><p>A més d'això podem fer menció al <a href="/wiki/Black_Metal" class="mw-redirect" title="Black Metal">Black Metal</a>, gènere musical nascut a Noruega, Suècia i que en els seus orígens busca recuperar l'antiga religió escandinava utilitzant mètodes de barbarisme pagà i deixant al seu pas un munt d'esglésies cremades per demostrar que el cristianisme és un intrús a les terres d'Odin. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Cinema_i_televisió"><span id="Cinema_i_televisi.C3.B3"></span>Cinema i televisió</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mitologia_n%C3%B2rdica&action=edit&section=38" title="Modifica la secció: Cinema i televisió"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Algunes de les influències de la mitologia nòrdica al cinema i la televisió són les següents: </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Vikings_logo.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2c/Vikings_logo.png/220px-Vikings_logo.png" decoding="async" width="220" height="87" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2c/Vikings_logo.png/330px-Vikings_logo.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2c/Vikings_logo.png/440px-Vikings_logo.png 2x" data-file-width="630" data-file-height="250" /></a><figcaption>Captura de pantalla de la sèrie de televisió de 2013, <a href="/w/index.php?title=Vikings_(s%C3%A9rie_de_televisi%C3%B3)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vikings (série de televisió) (encara no existeix)">Vikings</a>, de <a href="/wiki/The_History_Channel" class="mw-redirect" title="The History Channel">The History Channel</a>, on la mitologia i les llegendes nòrdiques són força presents.</figcaption></figure> <ul><li>Els personatges principals de la pel·lícula de 1958, <a href="/w/index.php?title=Els_vikings_(pel%C2%B7l%C3%ADcula)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Els vikings (pel·lícula) (encara no existeix)">Els Vikings</a>, són fidels d'Odin. Alguns personatges comparteixen similituds amb els déus nòrdics, com <a href="/wiki/Kirk_Douglas" title="Kirk Douglas">Kirk Douglas</a>, que perd un ull com Odin, o <a href="/wiki/Tony_Curtis" title="Tony Curtis">Tony Curtis</a>, que perd una mà, igual que el déu de la guerra, Tyr.</li> <li><a href="/w/index.php?title=Erik_el_v%C3%ADking&action=edit&redlink=1" class="new" title="Erik el víking (encara no existeix)">Erik el viking</a>, amb <a href="/wiki/Tim_Robbins" title="Tim Robbins">Tim Robbins</a>, s'inspira en els mites.</li> <li><a href="/wiki/Jim_Carrey" title="Jim Carrey">Jim Carrey</a> és un home insegur la vida del qual canvia després que es topa amb una màscara que posseeix els poders del déu nòrdic <a href="/wiki/Loki" title="Loki">Loki</a> a <a href="/w/index.php?title=La_m%C3%A0scara_(pel%C2%B7l%C3%ADcula)&action=edit&redlink=1" class="new" title="La màscara (pel·lícula) (encara no existeix)"><i>La Màscara</i></a>.</li> <li>La pel·lícula de superherois de 2011 <a href="/wiki/Thor_(pel%C2%B7l%C3%ADcula)" title="Thor (pel·lícula)"><i>Thor</i></a>, dirigida per <a href="/wiki/Kenneth_Branagh" title="Kenneth Branagh">Kenneth Branagh</a> i protagonitzada per <a href="/wiki/Chris_Hemsworth" title="Chris Hemsworth">Chris Hemsworth</a>, es basa en la saga de <a href="/wiki/Marvel_Comics" title="Marvel Comics">Marvel Comics</a> <a href="/wiki/Thor_(c%C3%B2mic)" class="mw-redirect" title="Thor (còmic)">Thor</a>, i se centra en ell i els altres déus <a href="/w/index.php?title=Asgard_(c%C3%B2mics)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Asgard (còmics) (encara no existeix)">de l'Asgard</a>.</li> <li>A la pel·lícula d'<a href="/wiki/Ingmar_Bergman" title="Ingmar Bergman">Ingmar Bergman</a> <a href="/w/index.php?title=El_manantial_de_la_donzella&action=edit&redlink=1" class="new" title="El manantial de la donzella (encara no existeix)">El manantial de la donzella</a> (1960) ofereix una meditació sobre la persistència de l'antiga religió cristiana a la Suècia medieval quan l'energia fosca d'Odin es desencadena pel culte secret de la protagonista.</li> <li>La pel·lícula d'animació de <a href="/w/index.php?title=DreamWork&action=edit&redlink=1" class="new" title="DreamWork (encara no existeix)">DreamWorks</a> <a href="/wiki/Com_ensinistrar_un_drac_(pel%C2%B7l%C3%ADcula)" class="mw-redirect" title="Com ensinistrar un drac (pel·lícula)">Com ensinistrar un Drac</a> (2010) fa algunes referències als déus nòrdics <a href="/wiki/Odin_(d%C3%A9u)" title="Odin (déu)">Odin</a> i <a href="/wiki/Thor" class="mw-redirect" title="Thor">Thor</a>.</li> <li>La sèrie <a href="/wiki/Vikings" title="Vikings">Vikings</a>, del canal <a href="/wiki/History_Channel" class="mw-redirect" title="History Channel">History Channel</a>, està inspirada en els contes de la incursió, el comerç i l'exploració dels escandinaus a principis de l'Escandinàvia medieval. Segueix les gestes del cap viking <a href="/wiki/Ragnar_Lodbrok" title="Ragnar Lodbrok">Ragnar Lodbrok</a>, la seva tripulació i la seva família, especialment a través de les sagues del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span> <a href="/w/index.php?title=Ragnars_saga_Lo%C3%B0br%C3%B3kar&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ragnars saga Loðbrókar (encara no existeix)">Ragnars saga Loðbrókar</a> i <a href="/w/index.php?title=Ragnarssona_%C3%BE%C3%A1ttr&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ragnarssona þáttr (encara no existeix)">Ragnarssona þáttr</a>, així com en la Gesta Danorum de Saxo Grammaticus, del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span>.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també"><span id="Vegeu_tamb.C3.A9"></span>Vegeu també</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mitologia_n%C3%B2rdica&action=edit&section=39" title="Modifica la secció: Vegeu també"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a href="/wiki/Vikings" title="Vikings">Vikings</a></li> <li><a href="/wiki/Escandin%C3%A0via" title="Escandinàvia">Escandinàvia</a></li> <li><a href="/wiki/Consell_N%C3%B2rdic" title="Consell Nòrdic">Consell Nòrdic</a></li> <li><a href="/wiki/Era_vikinga" class="mw-redirect" title="Era vikinga">Era vikinga</a></li> <li><a href="/wiki/Al%C3%BEingi" title="Alþingi">Alþingi</a></li> <li><a href="/wiki/Isl%C3%A0ndia" title="Islàndia">Islàndia</a></li> <li><a href="/wiki/Snorri_Sturluson" title="Snorri Sturluson">Snorri Sturluson</a></li> <li><a href="/wiki/Germ%C3%A0nics" title="Germànics">Germànics</a></li> <li><a href="/wiki/Edda_prosaica" title="Edda prosaica">Edda prosaica</a></li> <li><a href="/wiki/Edda_po%C3%A8tica" title="Edda poètica">Edda poètica</a></li> <li><a href="/wiki/Gesta_Danorum" title="Gesta Danorum">Gesta Danorum</a></li> <li><a href="/wiki/Ynglingasaga" title="Ynglingasaga">Ynglingasaga</a></li> <li><a href="/wiki/Cicle_de_V%C3%B6lsung" title="Cicle de Völsung">Cicle de Völsung</a></li> <li><a href="/wiki/H%C3%A1vam%C3%A1l" title="Hávamál">Hávamál</a></li> <li><a href="/wiki/Gylfaginning" title="Gylfaginning">Gylfaginning</a></li> <li><a href="/wiki/Encanteris_de_Merseburg" title="Encanteris de Merseburg">Encanteris de Merseburg</a></li> <li><a href="/wiki/Heimskringla" title="Heimskringla">Heimskringla</a></li> <li><a href="/wiki/Hauksb%C3%B3k" title="Hauksbók">Hauksbók</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mitologia_n%C3%B2rdica&action=edit&section=40" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-1"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-1">↑</a></span> <span class="reference-text">Lindow (2001) p 437</span> </li> <li id="cite_note-2"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-2">↑</a></span> <span class="reference-text">Bæksted (1984) p.27</span> </li> <li id="cite_note-3"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-3">↑</a></span> <span class="reference-text">Schjødt (2007) p.34</span> </li> <li id="cite_note-4"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-4">↑</a></span> <span class="reference-text">Ellis Davidson (1964) p 213</span> </li> <li id="cite_note-5"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-5">↑</a></span> <span class="reference-text">Schjødt (2007) p 38-44</span> </li> <li id="cite_note-6"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-6">↑</a></span> <span class="reference-text">Holtsmark (1989) s. 12</span> </li> <li id="cite_note-7"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-7">↑</a></span> <span class="reference-text">Strom (1985) p 21</span> </li> <li id="cite_note-8"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-8">↑</a></span> <span class="reference-text">Hedeager (1999) p 134</span> </li> <li id="cite_note-9"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-9">↑</a></span> <span class="reference-text">Andren (1991) p.32</span> </li> <li id="cite_note-10"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-10">↑</a></span> <span class="reference-text">Steinsland (2005) pàgs 22-26</span> </li> <li id="cite_note-11"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-11">↑</a></span> <span class="reference-text">Meulengracht Sørensen (2006) p.16</span> </li> <li id="cite_note-schjodt36-12"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-schjodt36_12-0">12,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-schjodt36_12-1">12,1</a></sup></span> <span class="reference-text">Schjødt (2007) s. 36</span> </li> <li id="cite_note-13"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-13">↑</a></span> <span class="reference-text">Andren (1991) p.19</span> </li> <li id="cite_note-schjoedt9-14"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-schjoedt9_14-0">14,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-schjoedt9_14-1">14,1</a></sup></span> <span class="reference-text">Schjødt (2004), p 9</span> </li> <li id="cite_note-15"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-15">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFLanger2015"><span style="font-variant: small-caps;">Langer</span>, Johnni. «Edda em Prosa». A: <i>Dicionário de mitologia nórdica: Símbolos, mitos e ritos</i>.  São Paulo: Hedra, 2015.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Dicion%C3%A1rio+de+mitologia+n%C3%B3rdica%3A+S%C3%ADmbolos%2C+mitos+e+ritos&rft.atitle=Edda+em+Prosa&rft.aulast=Langer&rft.aufirst=Johnni&rft.date=2015&rft.pub=Hedra&rft.place=S%C3%A3o+Paulo"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-16"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-16">↑</a></span> <span class="reference-text">Kofod & Warmind (1989) s. 36</span> </li> <li id="cite_note-17"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-17">↑</a></span> <span class="reference-text">Sharpe (1997), p.13</span> </li> <li id="cite_note-18"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-18">↑</a></span> <span class="reference-text">Hoftun 2001, 2004, 2008</span> </li> <li id="cite_note-19"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-19">↑</a></span> <span class="reference-text">Holtsmark (1989) p.17</span> </li> <li id="cite_note-20"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-20">↑</a></span> <span class="reference-text">Gudnason (1981) p.90</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEClunies-Ross199493-21"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEClunies-Ross199493_21-0">21,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEClunies-Ross199493_21-1">21,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFClunies-Ross1994">Clunies-Ross, 1994</a>, p. 93.</span> </li> <li id="cite_note-22"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-22">↑</a></span> <span class="reference-text">Corb (1998) p 89</span> </li> <li id="cite_note-23"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-23">↑</a></span> <span class="reference-text">Nordal (1994) p 149</span> </li> <li id="cite_note-24"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-24">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20100226075850/http://oldtiden.natmus.dk/udstillingen/aeldre_jernalder/en_fyrsteslaegt_paa_stevns/kvinden_fra_himlingoeje/">Nationalmuseet: Kvinden fra Himlingøje</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://oldtiden.natmus.dk/udstillingen/aeldre_jernalder/en_fyrsteslaegt_paa_stevns/kvinden_fra_himlingoeje/">original</a> el 2010-02-26. [Consulta: 19 agost 2013].</span></span> </li> <li id="cite_note-25"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-25">↑</a></span> <span class="reference-text">Encara que <i>Gudenstag</i>, <i>Gunstag</i> continua utilitzant-s'hi en una part del territori fins al dia d'avui</span> </li> <li id="cite_note-26"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-26">↑</a></span> <span class="reference-text">Baal i Beek (1985), p.58</span> </li> <li id="cite_note-baekgaard-27"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-baekgaard_27-0">↑</a></span> <span class="reference-text">Bæksted (1984)</span> </li> <li id="cite_note-28"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-28">↑</a></span> <span class="reference-text">Gronbech (1924) p 502</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEClunies-Ross199451-57-29"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEClunies-Ross199451-57_29-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFClunies-Ross1994">Clunies-Ross, 1994</a>, p. 51-57.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEClunies-Ross199427-30"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEClunies-Ross199427_30-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFClunies-Ross1994">Clunies-Ross, 1994</a>, p. 27.</span> </li> <li id="cite_note-schjodt40_41-31"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-schjodt40_41_31-0">↑</a></span> <span class="reference-text">Schjødt (2007) 40-41</span> </li> <li id="cite_note-32"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-32">↑</a></span> <span class="reference-text">(1985) Strom p.100</span> </li> <li id="cite_note-steinsland111-33"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-steinsland111_33-0">↑</a></span> <span class="reference-text">Steinsland (2005) s. 111</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEClunies-Ross1994169-172-34"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEClunies-Ross1994169-172_34-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFClunies-Ross1994">Clunies-Ross, 1994</a>, p. 169-172.</span> </li> <li id="cite_note-steinsland114-35"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-steinsland114_35-0">35,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-steinsland114_35-1">35,1</a></sup></span> <span class="reference-text">Steinsland (2005) s. 114</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEClunies-Ross199465-36"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEClunies-Ross199465_36-0">36,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEClunies-Ross199465_36-1">36,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFClunies-Ross1994">Clunies-Ross, 1994</a>, p. 65.</span> </li> <li id="cite_note-37"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-37">↑</a></span> <span class="reference-text">Strom (1985) p.101</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEClunies-Ross199476-38"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEClunies-Ross199476_38-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFClunies-Ross1994">Clunies-Ross, 1994</a>, p. 76.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEClunies-Ross199482-39"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEClunies-Ross199482_39-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFClunies-Ross1994">Clunies-Ross, 1994</a>, p. 82.</span> </li> <li id="cite_note-40"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-40">↑</a></span> <span class="reference-text">Strom (1985) p.100</span> </li> <li id="cite_note-41"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-41">↑</a></span> <span class="reference-text">Steinsland (2005) p 140</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEClunies-Ross199463-42"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEClunies-Ross199463_42-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFClunies-Ross1994">Clunies-Ross, 1994</a>, p. 63.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEClunies-Ross199462-43"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEClunies-Ross199462_43-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFClunies-Ross1994">Clunies-Ross, 1994</a>, p. 62.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEClunies-Ross199448-44"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEClunies-Ross199448_44-0">44,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEClunies-Ross199448_44-1">44,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFClunies-Ross1994">Clunies-Ross, 1994</a>, p. 48.</span> </li> <li id="cite_note-45"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-45">↑</a></span> <span class="reference-text">Gronbech (2002) p 14</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEClunies-Ross1994170-46"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEClunies-Ross1994170_46-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFClunies-Ross1994">Clunies-Ross, 1994</a>, p. 170.</span> </li> <li id="cite_note-47"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-47">↑</a></span> <span class="reference-text">Steinsland (2005) p.112</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEClunies-Ross1994164-48"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEClunies-Ross1994164_48-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFClunies-Ross1994">Clunies-Ross, 1994</a>, p. 164.</span> </li> <li id="cite_note-49"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-49">↑</a></span> <span class="reference-text">Steinsland (2005) p.115</span> </li> <li id="cite_note-50"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-50">↑</a></span> <span class="reference-text">Steinsland (2005) p 120</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEClunies-Ross1994159-51"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEClunies-Ross1994159_51-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFClunies-Ross1994">Clunies-Ross, 1994</a>, p. 159.</span> </li> <li id="cite_note-52"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-52">↑</a></span> <span class="reference-text">Steinsland (2005) p.122</span> </li> <li id="cite_note-53"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-53">↑</a></span> <span class="reference-text">Steinsland (2005) p 21</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEClunies-Ross199489-54"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEClunies-Ross199489_54-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFClunies-Ross1994">Clunies-Ross, 1994</a>, p. 89.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEClunies-Ross199492-55"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEClunies-Ross199492_55-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFClunies-Ross1994">Clunies-Ross, 1994</a>, p. 92.</span> </li> <li id="cite_note-steinsland248-56"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-steinsland248_56-0">↑</a></span> <span class="reference-text">Stein Country (2005) p 248</span> </li> <li id="cite_note-57"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-57">↑</a></span> <span class="reference-text">Stein Country (2005) p 141</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEClunies-Ross199473-74-58"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEClunies-Ross199473-74_58-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFClunies-Ross1994">Clunies-Ross, 1994</a>, p. 73-74.</span> </li> <li id="cite_note-59"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-59">↑</a></span> <span class="reference-text">Steinsland (2005) s. 135</span> </li> <li id="cite_note-lindow448-60"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-lindow448_60-0">↑</a></span> <span class="reference-text">Lindow (2001) p 448</span> </li> <li id="cite_note-61"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-61">↑</a></span> <span class="reference-text">Stein Country (2005) p 137</span> </li> <li id="cite_note-62"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-62">↑</a></span> <span class="reference-text">Strom (1985) p 1</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEClunies-Ross1994189-191-63"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEClunies-Ross1994189-191_63-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFClunies-Ross1994">Clunies-Ross, 1994</a>, p. 189-191.</span> </li> <li id="cite_note-64"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-64">↑</a></span> <span class="reference-text">Kofod & Warmind (1989) s. 38</span> </li> <li id="cite_note-65"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-65">↑</a></span> <span class="reference-text">Bæksted (1984) p 193-194</span> </li> <li id="cite_note-66"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-66">↑</a></span> <span class="reference-text">Meulengracht Sørensen (2006) p.62</span> </li> <li id="cite_note-67"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-67">↑</a></span> <span class="reference-text">(2001) p 444</span> </li> <li id="cite_note-68"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-68">↑</a></span> <span class="reference-text">Schjødt (2007) p 37 - 38</span> </li> <li id="cite_note-69"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-69">↑</a></span> <span class="reference-text">Andren (1991) pàgs 30-31</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEClunies-Ross199487-89-70"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEClunies-Ross199487-89_70-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFClunies-Ross1994">Clunies-Ross, 1994</a>, p. 87-89.</span> </li> <li id="cite_note-71"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-71">↑</a></span> <span class="reference-text">Schjødt (2007) 36-37</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEClunies-Ross199414-15-72"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEClunies-Ross199414-15_72-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFClunies-Ross1994">Clunies-Ross, 1994</a>, p. 14-15.</span> </li> <li id="cite_note-73"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-73">↑</a></span> <span class="reference-text">Schjødt (2007) p.37</span> </li> <li id="cite_note-74"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-74">↑</a></span> <span class="reference-text">Schjødt (1994)</span> </li> <li id="cite_note-75"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-75">↑</a></span> <span class="reference-text">Willis (2004), p 440-441</span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mitologia_n%C3%B2rdica&action=edit&section=41" title="Modifica la secció: Bibliografia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="En_anglès"><span id="En_angl.C3.A8s"></span>En anglès</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mitologia_n%C3%B2rdica&action=edit&section=42" title="Modifica la secció: En anglès"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFClunies-Ross1994"><span style="font-variant: small-caps;">Clunies-Ross</span>, Margaret. <i>Prolonged Echoes: The Myths</i> (en anglès). Volum 1 de Prolonged Echoes: Old Norse Myths in Medieval Northern Society.  University Press of Southern Denmark, 1994. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9788778380081" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9788778380081">ISBN 9788778380081</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Prolonged+Echoes%3A+The+Myths&rft.aulast=Clunies-Ross&rft.aufirst=Margaret&rft.date=1994&rft.pub=University+Press+of+Southern+Denmark&rft.isbn=9788778380081"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li>Guðnason, Bjarni (1981); <i>The Icelandic Sources of Saxo Grammaticus</i> i (red.) Karsten Friis-Jensen; <i>Saxo Grammaticus, a Medieval Author Between Norse and Latin Culture.</i> København 1981 <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/87-88073-32-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/87-88073-32-7">ISBN 87-88073-32-7</a></li> <li>Colum, Padraic (1920). <i>The Children of Odin: A Book of Northern Myths</i>, ilustrado por Willy Pogány. Nueva York, Macmillan. Reimpreso en 2004 por Aladdin, <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33711417">.mw-parser-output .languageicon{font-size:0.95em;color:#555;background-color:inherit}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}</style><span class="languageicon" title="En anglès">(anglès)</span> <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-689-86885-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-689-86885-5">ISBN 0-689-86885-5</a>.</li> <li>Crossley-Holland, Kevin (1981). <i>The Norse Myths</i>. Nova York: Pantheon Books. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-394-74846-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-394-74846-8">ISBN 0-394-74846-8</a>. També venut sota el nom <i>The Penguin Book of Norse Myths: Gods of the Vikings</i>. Harmondsworth: Penguin<link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En anglès">(anglès)</span> <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-14-025869-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-14-025869-8">ISBN 0-14-025869-8</a>.</li> <li><a href="/w/index.php?title=Hilda_Ellis_Davidson&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hilda Ellis Davidson (encara no existeix)">Davidson, H. R. Ellis</a> (1964); <i>Gods and myths of Northern Europe</i>, 1979 <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-14-020670-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-14-020670-1">ISBN 0-14-020670-1</a></li> <li>Keary, A & E (1909), <i>The Heroes of Asgard</i>. Nova York: Macmillan Company. Reimpreso en 1982 por Smithmark Pub. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-8317-4475-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-8317-4475-8">ISBN 0-8317-4475-8</a>. Reimpreso en 1979 por Pan Macmillan <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En anglès">(anglès)</span> <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-333-07802-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-333-07802-0">ISBN 0-333-07802-0</a>.</li> <li><a href="/w/index.php?title=John_Lindow&action=edit&redlink=1" class="new" title="John Lindow (encara no existeix)">Lindow, John</a> (2001); Norse Mythology and the Lives of the Saints; i Scandinavian Studies, fall 2001, vol. 73, no. 3 ISSN 0036-5637</li> <li>Mable, Hanilton Wright (1901). <i>Norse Stories Retold from the Eddas</i>. Mead and Company. Reimpreso en 1999, Nova York: Hippocrene Books. <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En anglès">(anglès)</span> <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-7818-0770-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-7818-0770-0">ISBN 0-7818-0770-0</a></li> <li>Mackenzie, Donald A. (1912). <i>Teutonic Myth and Legend</i>. Nova York: W. H. Wise & Co. 1934. Reimpreso en 2003 por University Press of the Pacific. <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En anglès">(anglès)</span> <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1-4102-0740-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1-4102-0740-4">ISBN 1-4102-0740-4</a>.</li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.sacred-texts.com/neu/tml/index.htm">Textos Sagrats: Llegenda i mite teutònic</a>.</li> <li>Munch, Peter Andreas (1927). <i>Norse Mythology: Legends of Gods and Heroes</i>, Clàssics escandinaus. Trad. Sigurd Bernhard Hustvedt (1963). Nova York: Fundació americo-escandinava. <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En anglès">(anglès)</span> <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-404-04538-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-404-04538-3">ISBN 0-404-04538-3</a>.</li> <li>Sharpe, Eric J. (1997); <i>Comparative Religion, a History.</i> <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-8126-9041-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-8126-9041-9">ISBN 0-8126-9041-9</a></li> <li>Willis, Tarrin; <i>The Third Grammatical Treatise, and Ole Worm's</i>; i Scandinavian Studies: Winter 2004, vol. 76 no. 4 ISSN 0036-5637</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="En_danès"><span id="En_dan.C3.A8s"></span>En danès</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mitologia_n%C3%B2rdica&action=edit&section=43" title="Modifica la secció: En danès"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li>Andrén, Anders (1991); Förhållandet mellom texter, bilder och ting, i Steinsland, Gro & al. (red.); <i>Nordisk hedendom : et symposium</i>, Odense: Odense Universitetsforlag. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/87-7492-773-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/87-7492-773-6">ISBN 87-7492-773-6</a></li> <li>van Baal, J. & van Beek, W.E.A (1985); <i>Symbols for Communication</i> <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/90-232-2074-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/90-232-2074-9">ISBN 90-232-2074-9</a></li> <li>Bæksted, Anders (1984); <i>Nordiske guder og helte</i>, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/87-567-3897-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/87-567-3897-8">ISBN 87-567-3897-8</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Vilhelm_Gr%C3%B8nbech&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vilhelm Grønbech (encara no existeix)">Grønbech, Vilhelm</a> (1924); <i>Nordisk religion</i>, i <a href="/w/index.php?title=Edvard_Lehmann_(religionshistoriker)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Edvard Lehmann (religionshistoriker) (encara no existeix)">Edvard Lehmann</a> (red.); <i>Illustreret Religionshistorie</i> København 1924</li> <li>Grønbech, Vilhelm; Nordiske myter og sagn, 6. udgave 2002 (1. udgave 1927) <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/87-02-00610-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/87-02-00610-3">ISBN 87-02-00610-3</a></li> <li>Holtsmark, Anne (1989); <i>Norrøn mytologi. Tru og myter i vikingatida</i>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/82-521-3344-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/82-521-3344-4">ISBN 82-521-3344-4</a></li> <li>Hedeager, Lotte (1999); <i>Skandinavisk dyreornamentik: Symbolsk repræsentation af en før-kristen kosmologi</i>. i; Ingrid Fuglestvedt, Terje Gansum og Arnfrid opedal (red.); <i>Et hus med mange rom: vennebok til Bjørn Myhre på 60-årsdagen</i>. AmS-Rapport 11A fra Arkeologisk museum i Stavanger: 219-237. (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.arts.usyd.edu.au/departs/medieval/saga/pdf/126-hedeager.pdf">online udgave</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080821140826/http://www.arts.usyd.edu.au/departs/medieval/saga/pdf/126-hedeager.pdf">Arxivat</a> 2008-08-21 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.)</li> <li>Hoftun, Oddgeir (2001); <i>Norrøn tro og kult ifølge arkeologiske og skriftlige kilder</i>, Oslo: Solum Forlag. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/82-560-1281-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/82-560-1281-1">ISBN 82-560-1281-1</a></li> <li>Hoftun, Oddgeir (2004); <i>Menneskers og makters egenart og samspill i norrøn mytologi</i>, Oslo: Solum Forlag. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/82-560-1451-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/82-560-1451-2">ISBN 82-560-1451-2</a></li> <li>Hoftun, Oddgeir (2008); <i>Kristningsprosessens og herskermaktens ikonografi i nordisk middelalder</i>, Oslo: Solum Forlag. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-82-560-1619-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-82-560-1619-8">ISBN 978-82-560-1619-8</a></li> <li>Hultkrantz, Åke; <i>Vem är vem i nordisk mytologi</i>, Prisma, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/91-518-3649-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/91-518-3649-1">ISBN 91-518-3649-1</a></li> <li>Kofod, Aase & <a href="/w/index.php?title=Morten_Warmind&action=edit&redlink=1" class="new" title="Morten Warmind (encara no existeix)">Warmind, Morten</a> (1989); <i>Old var Årle</i> <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/87-13-03545-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/87-13-03545-2">ISBN 87-13-03545-2</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Preben_Meulengracht_S%C3%B8rensen&action=edit&redlink=1" class="new" title="Preben Meulengracht Sørensen (encara no existeix)">Meulegracht Sørensen, Preben</a>; <i>Kapitler af Nordens litteratur i oldtid og middelalder</i>; 2006 <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/87-7934-219-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/87-7934-219-1">ISBN 87-7934-219-1</a></li> <li>Nordal, Gudrun (1994); <i>Odinsdyrkelse på Island</i>, i Schjødt, Jens Peter (red.); <i>Myte og ritual i det før-kristne Norden</i>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/87-7838-053-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/87-7838-053-7">ISBN 87-7838-053-7</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Plantilla:Sv_sprog&action=edit&redlink=1" class="new" title="Plantilla:Sv sprog (encara no existeix)">Plantilla:Sv sprog</a><a href="/w/index.php?title=Britt-Mari_N%C3%A4sstr%C3%B6m&action=edit&redlink=1" class="new" title="Britt-Mari Näsström (encara no existeix)">Näsström, Britt-Mari</a>; <i>Blóta, sóa och senda. Om offer i fornskandinavisk religion</i>, i Schjødt, Jens Peter (red.); <i>Religion och samhälle i det förkristna Norden</i>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/87-7838-458-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/87-7838-458-3">ISBN 87-7838-458-3</a></li> <li>Ravn, Mads (1998); <i>Kan vi erkende religion i forhistoriske grave?</i> i Lisbeth Bredholt Christensen & Stine Benedicte Sveen (red.); <i>Religion og materiel kultur.</i> 1998 <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/87-7288-700-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/87-7288-700-1">ISBN 87-7288-700-1</a></li> <li><a href="/wiki/Jens_Peter_Schj%C3%B8dt" title="Jens Peter Schjødt">Schjødt, Jens Peter</a> (1999a); <i>Det førkristne Norden: religion og mytologi</i> <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/87-7763-168-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/87-7763-168-4">ISBN 87-7763-168-4</a></li> <li>Schjødt, Jens Peter (2007); <i>Hvad er det i grunden vi rekonstruerer?</i>; i Religionsvidenskabeligt tidskrift, nr. 50, 2007 ISSN 0108-1993</li> <li><a href="/w/index.php?title=Gro_Steinsland&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gro Steinsland (encara no existeix)">Steinsland, Gro</a> (2005); <i>Norrøn religion : myter, riter, samfunn</i>, Oslo: Pax forlag. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-82-530-2607-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-82-530-2607-7">ISBN 978-82-530-2607-7</a></li> <li>Ström, Folke (1985); <i>Nordisk hedendom; Tro och sed i förkristna tid</i>, Akademiförlaget <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/91-24-16206-X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/91-24-16206-X">ISBN 91-24-16206-X</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="En_castellà"><span id="En_castell.C3.A0"></span>En castellà</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mitologia_n%C3%B2rdica&action=edit&section=44" title="Modifica la secció: En castellà"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><span class="citation book" style="font-style:normal">Niedner, Heinrich. <i>Mitología Nórdica</i>.  Barcelona: Edicomunicación, 1997. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-7672-781-X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-7672-781-X">ISBN 84-7672-781-X</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Mitolog%C3%ADa+N%C3%B3rdica&rft.au=Niedner%2C+Heinrich&rft.date=1997&rft.pub=Barcelona%3A+Edicomunicaci%C3%B3n&rft.isbn=84-7672-781-X"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal">Lanceros, Paxti. <i>El destino de los dioses</i>.  Madrid: Trotta, 2001. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-8164-446-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-8164-446-3">ISBN 84-8164-446-3</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=El+destino+de+los+dioses&rft.au=Lanceros%2C+Paxti&rft.date=2001&rft.pub=Madrid%3A+Trotta&rft.isbn=84-8164-446-3"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal">Lecouteux, Claude. <i>Pequeño Diccionario de Mitología Germánica</i>.  José J. de Olañeta, 1995. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-7651-231-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-7651-231-7">ISBN 84-7651-231-7</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Peque%C3%B1o+Diccionario+de+Mitolog%C3%ADa+Germ%C3%A1nica&rft.au=Lecouteux%2C+Claude&rft.date=1995&rft.pub=Jos%C3%A9+J.+de+Ola%C3%B1eta&rft.isbn=84-7651-231-7"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal"><a href="/wiki/Snorri_Sturluson" title="Snorri Sturluson">Sturluson, Snorri</a>. <i>Textos Mitológicos de las Eddas</i>.  Madrid: Miraguano Ediciones, 1987. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-85639-91-X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-85639-91-X">ISBN 84-85639-91-X</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Textos+Mitol%C3%B3gicos+de+las+Eddas&rft.au=Sturluson%2C+Snorri&rft.date=1987&rft.pub=Madrid%3A+Miraguano+Ediciones&rft.isbn=84-85639-91-X"><span style="display: none;"> </span></span></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs"><span id="Enlla.C3.A7os_externs"></span>Enllaços externs</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mitologia_n%C3%B2rdica&action=edit&section=45" title="Modifica la secció: Enllaços externs"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33663753">.mw-parser-output .side-box{margin:4px 0;box-sizing:border-box;border:1px solid #aaa;font-size:88%;line-height:1.25em;background-color:#f9f9f9;display:flow-root}.mw-parser-output .side-box-abovebelow,.mw-parser-output .side-box-text{padding:0.25em 0.9em}.mw-parser-output .side-box-image{padding:2px 0 2px 0.9em;text-align:center}.mw-parser-output .side-box-imageright{padding:2px 0.9em 2px 0;text-align:center}@media(min-width:500px){.mw-parser-output .side-box-flex{display:flex;align-items:center}.mw-parser-output .side-box-text{flex:1;min-width:0}}@media(min-width:720px){.mw-parser-output .side-box{width:238px}.mw-parser-output .side-box-right{clear:right;float:right;margin-left:1em}.mw-parser-output .side-box-left{margin-right:1em}.mw-parser-output .side-box-center{clear:both;margin:auto}}</style><div class="side-box metadata side-box-right plainlinks"> <div class="side-box-flex"> <div class="side-box-image"><span typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/30px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="30" height="40" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/45px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/59px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></span></span></div> <div class="side-box-text plainlist">A <span class="plainlinks"><a class="external text" href="https://commons.wikimedia.org/wiki/P%C3%A0gina_principal?uselang=ca">Wikimedia Commons</a></span> hi ha contingut multimèdia relatiu a: <i><b><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Norse_mythology" class="extiw" title="commons:Category:Norse mythology">Mitologia nòrdica</a></b></i></div></div> </div> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.sacred-texts.com/neu/index.htm">Sacred-Texts.com - Materials de més fonts</a> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En anglès">(anglès)</span></li></ul> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Mitologia_nòrdica" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="3" style="background:#d6dbbe;"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Plantilla:Mitologiaescandinava" title="Plantilla:Mitologiaescandinava"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></span></li></ul></div><div id="Mitologia_nòrdica" style="font-size:114%;margin:0 4em"><a class="mw-selflink selflink">Mitologia nòrdica</a></div></th></tr><tr><td class="navbox-abovebelow" colspan="3" style="background:#d6dbbe;"><div id="Part_de_&#123;Mitologies_europees"><i>Part de <span style="white-space:nowrap;">{{<a href="/wiki/Plantilla:Mitologies_europees" title="Plantilla:Mitologies europees">Mitologies europees</a>}}</span></i></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="background:#d6dbbe;;width:1%"><a href="/wiki/Llista_dels_d%C3%A9us_germ%C3%A0nics" title="Llista dels déus germànics">Panteó principal</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="background:#d6dbbe;;width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/%C3%86sir" class="mw-redirect" title="Æsir">Æsir</a>, primers déus del panteó nòrdic, <br /> segons el <a href="/wiki/Gylfaginning" title="Gylfaginning">Gylfaginning</a> hi ha catorze</div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Baldr" class="mw-redirect" title="Baldr">Baldr</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Bragi" title="Bragi">Bragi</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Forseti" title="Forseti">Forseti</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Heimdallr" class="mw-redirect" title="Heimdallr">Heimdallr</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/H%C3%B6dr" class="mw-redirect" title="Hödr">Hödr</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Loki" title="Loki">Loki</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Odin_(d%C3%A9u)" title="Odin (déu)">Odin</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Thor" class="mw-redirect" title="Thor">Thor</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/T%C3%BDr" class="mw-redirect" title="Týr">Týr</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Ull_(d%C3%A9u)" class="mw-redirect" title="Ull (déu)">Ullr</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/V%C3%A1li" class="mw-redirect" title="Váli">Váli</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/V%C3%ADdar" title="Vídar">Vídar</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="background:#d6dbbe;;width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/%C3%81synjur" class="mw-redirect" title="Ásynjur">Ásynjur</a>, deesses dels Aesir, segons el<br />Gylfaginning hi ha també catorze</div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Eir" title="Eir">Eir</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Frigg" class="mw-redirect" title="Frigg">Frigg</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Fulla_(deessa)" title="Fulla (deessa)">Fulla</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Gefjon" title="Gefjon">Gefjon</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Gn%C3%A1_i_H%C3%B3fvarpnir" title="Gná i Hófvarpnir">Gná</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Hl%C3%ADn" title="Hlín">Hlín</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Lofn" title="Lofn">Lofn</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/S%C3%A1ga_i_S%C3%B6kkvabekkr" title="Sága i Sökkvabekkr">Sága</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Sj%C3%B6fn" title="Sjöfn">Sjöfn</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Snotra" title="Snotra">Snotra</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Syn" title="Syn">Syn</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/V%C3%A1r" title="Vár">Vár</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/V%C3%B6r" title="Vör">Vör</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="background:#d6dbbe;;width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;"><div style="padding:0em 0.75em;">Altres déus i deesses, segons la font<br />(<a href="/wiki/Sk%C3%A1ldskaparm%C3%A1l" title="Skáldskaparmál">Skáldskaparmál</a> o la <a href="/wiki/V%C3%B6lusp%C3%A1" title="Völuspá">Völuspá</a>) són:<br />Aesir, Vanir o de cap dels dos grups.<br /> Alguns son descendents dels anteriors</div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Byggvir" title="Byggvir">Byggvir</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Dagr" title="Dagr">Dagr</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Dellingr" title="Dellingr">Dellingr</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Hela" class="mw-redirect" title="Hela">Hela</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Herm%C3%B3%C3%B0r" title="Hermóðr">Hermóðr</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Hj%C3%BAki_i_Bil" title="Hjúki i Bil">Hjúki i Bil</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/H%C5%93nir" title="Hœnir">Hœnir</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Ilmr" title="Ilmr">Ilmr</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/I%C3%B0unn" class="mw-redirect" title="Iðunn">Iðunn</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/%C3%9Eorger%C3%B0r_H%C3%B6lgabr%C3%BA%C3%B0r_i_Irpa" title="Þorgerðr Hölgabrúðr i Irpa">Irpa</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Kvasir" title="Kvasir">Kvasir</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/L%C3%B3%C3%B0urr" class="mw-redirect" title="Lóðurr">Lóðurr</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/M%C3%A1ni" title="Máni">Máni</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Meili" title="Meili">Meili</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/M%C3%B3%C3%B0i_i_Magni" title="Móði i Magni">Móði i Magni</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Nanna" title="Nanna">Nanna</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Nj%C3%B6run" title="Njörun">Njörun</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/N%C3%B3tt" title="Nótt">Nótt</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/R%C3%A1n" class="mw-redirect" title="Rán">Rán</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Rindr" title="Rindr">Rindr</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Sif" title="Sif">Sif</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Sigyn" class="mw-redirect" title="Sigyn">Sigyn</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Sk%C3%ADrnir" title="Skírnir">Skírnir</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/S%C3%B3l" title="Sól">Sól</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/%C3%9Er%C3%BA%C3%B0r" class="mw-redirect" title="Þrúðr">Þrúðr</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/%C3%9Eorger%C3%B0r_H%C3%B6lgabr%C3%BA%C3%B0r_i_Irpa" title="Þorgerðr Hölgabrúðr i Irpa">Þorgerðr Hölgabrúðr</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/%C3%93%C3%B0r" title="Óðr">Óðr</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Vi%C3%B0finnr" title="Viðfinnr">Viðfinnr</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="background:#d6dbbe;;width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;"><div style="padding:0em 0.75em;">Gegants (<a href="/wiki/J%C3%B6tun" class="mw-redirect" title="Jötun">Jötun</a>) considerats déus, <br /> família dels déus o ajudants</div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Angrboda" title="Angrboda">Angrboða</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/B%C3%BDleistr" title="Býleistr">Býleistr</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Ger%C3%B0r" title="Gerðr">Gerðr</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Hyrrokkin" title="Hyrrokkin">Hyrrokkin</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/J%C3%B6r%C3%B0" class="mw-redirect" title="Jörð">Jörð</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Skadi" title="Skadi">Skaði</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/M%C3%ADmir" title="Mímir">Mímir</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Vili_i_V%C3%A9" title="Vili i Vé">Vili i Vé</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="background:#d6dbbe;;width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Vanir" class="mw-redirect" title="Vanir">Vanir</a>. Segons el Gylfaginning són<br />dels Aesir després de la <a href="/wiki/Guerra_dels_%C3%86sir%E2%80%93Vanir" title="Guerra dels Æsir–Vanir">guerra</a></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Nj%C3%B6r%C3%B0r" class="mw-redirect" title="Njörðr">Njörðr</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Freyr" class="mw-redirect" title="Freyr">Freyr</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Freia" title="Freia">Freyja</a></div></td></tr></tbody></table><div></div></td><td class="navbox-image" rowspan="8" style="width:1px;padding:0px 0px 0px 2px"><div><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Thor%27s_hammer,_Sk%C3%A5ne.svg" class="mw-file-description" title="Mjolnir"><img alt="Mjolnir" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1c/Thor%27s_hammer%2C_Sk%C3%A5ne.svg/125px-Thor%27s_hammer%2C_Sk%C3%A5ne.svg.png" decoding="async" width="125" height="140" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1c/Thor%27s_hammer%2C_Sk%C3%A5ne.svg/188px-Thor%27s_hammer%2C_Sk%C3%A5ne.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1c/Thor%27s_hammer%2C_Sk%C3%A5ne.svg/250px-Thor%27s_hammer%2C_Sk%C3%A5ne.svg.png 2x" data-file-width="363" data-file-height="408" /></a></span></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="background:#d6dbbe;;width:1%">Humans i<br />principals herois<br />i heroïnes</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Arngrim" title="Arngrim">Arngrim</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Ask_i_Embla" title="Ask i Embla">Ask i Embla</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Aslaug" title="Aslaug">Aslaug</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Beowulf" title="Beowulf">Beowulf</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Gudrun&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gudrun (encara no existeix)">Gudrun</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Hjalmar_i_Ingeborg&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hjalmar i Ingeborg (encara no existeix)">Hjalmar i Ingeborg</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Hrothgar&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hrothgar (encara no existeix)">Hrothgar</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Hr%C3%B3lfr_Kraki&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hrólfr Kraki (encara no existeix)">Hrólfr Kraki</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Ragnar_Lodbrok" title="Ragnar Lodbrok">Ragnar Lodbrok</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Sigurd" title="Sigurd">Sigurd</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/V%C3%B6lundr" title="Völundr">Völundr</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="background:#d6dbbe;;width:1%">Éssers i esperits<br />d'altres raçes</th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><span style="white-space:nowrap;"><a href="/wiki/D%C3%ADs" class="mw-redirect" title="Dís">Dísir</a> (<a href="/wiki/Les_tres_Nornes" title="Les tres Nornes">Les tres Nornes</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Valqu%C3%ADria" title="Valquíria">Valquíries</a>)</span> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Gnom" title="Gnom">Dvergar (Nans)</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Einherjar" class="mw-redirect" title="Einherjar">Einherjar</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <span style="white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Elf" title="Elf">Elf</a> (<a href="/wiki/Elfs_de_la_llum" title="Elfs de la llum">Elfs de la llum i Elfs de la Foscor</a>, <a href="/wiki/Svart%C3%A1lfar" title="Svartálfar">Elfs negres</a>)</span> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/J%C3%B6tun" class="mw-redirect" title="Jötun">Jötun</a> (Gegants) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Trol" title="Trol">Trols</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Vaettir" title="Vaettir">Vaettir</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="background:#d6dbbe;;width:1%">Bèsties,<br />animals i monstres</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/%C3%81rvakr_i_Alsvi%C3%B0r" class="mw-redirect" title="Árvakr i Alsviðr">Árvakr i Alsviðr</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Audhumla" class="mw-redirect" title="Audhumla">Audhumla</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Fenrir" class="mw-redirect" title="Fenrir">Fenrir</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Hati_Hr%C3%B3%C3%B0vitnisson&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hati Hróðvitnisson (encara no existeix)">Hati Hróðvitnisson</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Hugin_i_Munin" title="Hugin i Munin">Hugin i Munin</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Gn%C3%A1_i_H%C3%B3fvarpnir" title="Gná i Hófvarpnir">Hófvarpnir</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Jormungand" class="mw-redirect" title="Jormungand">Jormungand</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/N%C3%AD%C3%B0h%C3%B6ggr" class="mw-redirect" title="Níðhöggr">Níðhöggr</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Ratat%C3%B6sk" class="mw-redirect" title="Ratatösk">Ratatösk</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Skinfaxi_i_Hr%C3%ADmfaxi" title="Skinfaxi i Hrímfaxi">Skinfaxi i Hrímfaxi</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Sk%C3%B6ll" class="mw-redirect" title="Sköll">Sköll</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Sleipnir" class="mw-redirect" title="Sleipnir">Sleipnir</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Ve%C3%B0rf%C3%B6lnir" title="Veðrfölnir">Veðrfölnir</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="background:#d6dbbe;;width:1%">Llocs</th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Alfheim" title="Alfheim">Alfheim</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Asgard" title="Asgard">Asgard</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Bifrost" title="Bifrost">Bifrost</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/F%C3%B3lkvangr" class="mw-redirect" title="Fólkvangr">Fólkvangr</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Ginnungagap" title="Ginnungagap">Ginnungagap</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Helheim" title="Helheim">Helheim</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/J%C3%B6tunheimr" title="Jötunheimr">Jötunheimr</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Midgard" title="Midgard">Midgard</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Muspell" title="Muspell">Muspellheim</a> <a href="/wiki/Nidavellir" title="Nidavellir">Nidavellir</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  (<a href="/wiki/M%C3%ADmisbrunnr" title="Mímisbrunnr">Mímisbrunnr</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Hvergelmir" title="Hvergelmir">Hvergelmir</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Ur%C3%B0arbrunnr" title="Urðarbrunnr">Urðarbrunnr</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Valhalla" class="mw-redirect" title="Valhalla">Valhalla</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/V%C3%ADgr%C3%AD%C3%B0r" title="Vígríðr">Vígríðr</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Niflheim" title="Niflheim">Niflheim</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Svart%C3%A1lfar" title="Svartálfar">Svartálfaheimr</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Vanaheimr" title="Vanaheimr">Vanaheimr</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Yggdrasil" class="mw-redirect" title="Yggdrasil">Yggdrasil</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="background:#d6dbbe;;width:1%">Societat</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Bl%C3%B3t" title="Blót">Blót</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/F%C3%A9lag" title="Félag">Félag</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Calendari_germ%C3%A0nic" title="Calendari germànic">Calendari germànic</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Heiti" title="Heiti">Heiti</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Horg&action=edit&redlink=1" class="new" title="Horg (encara no existeix)">Horg</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Kenning" title="Kenning">Kenning</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Sala_d%27hidromel&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sala d'hidromel (encara no existeix)">Sala d'hidromel</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Niding&action=edit&redlink=1" class="new" title="Niding (encara no existeix)">Niding</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Paganisme_n%C3%B2rdic" title="Paganisme nòrdic">Paganisme nòrdic</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Seid&action=edit&redlink=1" class="new" title="Seid (encara no existeix)">Seid</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Skald" class="mw-redirect" title="Skald">Skald</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Era_dels_vikings" title="Era dels vikings">era dels vikings</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/V%C3%B6lva" class="mw-redirect" title="Völva">Völva</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="background:#d6dbbe;;width:1%">Successos</th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Guerra_dels_%C3%86sir%E2%80%93Vanir" title="Guerra dels Æsir–Vanir">Guerra dels Æsir–Vanir</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Fimbulvetr" class="mw-redirect" title="Fimbulvetr">Fimbulvetr</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Ragnar%C3%B6k" class="mw-redirect" title="Ragnarök">Ragnarök</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="background:#d6dbbe;;width:1%">Fonts</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><i><a href="/wiki/Gesta_Danorum" title="Gesta Danorum">Gesta Danorum</a></i><span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <i><a href="/wiki/Edda_po%C3%A8tica" title="Edda poètica">Edda poètica</a></i><span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <i><a href="/wiki/Edda_prosaica" title="Edda prosaica">Edda prosaica</a></i><span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Pedra_r%C3%BAnica" title="Pedra rúnica">Pedra rúnica</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Saga_(literatura)" title="Saga (literatura)">Sagues</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Cicle_de_Tyrfing" title="Cicle de Tyrfing">Cicle de Tyrfing</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Cicle_de_V%C3%B6lsung" title="Cicle de Völsung">Cicle de Völsung</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/N%C3%B2rdic_antic" class="mw-redirect" title="Nòrdic antic">Llengua nòrdica antiga</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Influencia_de_la_cultura_n%C3%B2rdica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Influencia de la cultura nòrdica (encara no existeix)">Influència</a></div></td></tr><tr><td class="navbox-abovebelow" colspan="3" style="background:#d6dbbe;"><div>Vegeu també: <a href="/wiki/Llista_dels_d%C3%A9us_germ%C3%A0nics" title="Llista dels déus germànics">Llista dels déus germànics</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Mitologia_germ%C3%A0nica" title="Mitologia germànica">Mitologia germànica</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Paganisme_germ%C3%A0nic" title="Paganisme germànic">Paganisme germànic</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Llista_de_personatges,_objectes_i_llocs_de_la_mitologia_germ%C3%A0nica" title="Llista de personatges, objectes i llocs de la mitologia germànica">Personatges, objectes i llocs de la mitologia germànica</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Odinisme" title="Odinisme">Odinisme</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <span style="white-space:nowrap;">{{<a href="/wiki/Plantilla:Cosmologia_escandinava" title="Plantilla:Cosmologia escandinava">Cosmologia escandinava</a>}}</span></div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://d-nb.info/gnd/7503879-1">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/LCCN" class="mw-redirect" title="LCCN">LCCN</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.loc.gov/authorities/subjects/sh85089413">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=ph116150&CON_LNG=ENG">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mitologia_nòrdica&oldid=34089207">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mitologia_nòrdica&oldid=34089207</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categoria</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Mitologia_n%C3%B2rdica" title="Categoria:Mitologia nòrdica">Mitologia nòrdica</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 5 oct 2024 a les 18:25.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Mitologia_n%C3%B2rdica&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-57488d5c7d-4p69g","wgBackendResponseTime":191,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"0.548","walltime":"0.958","ppvisitednodes":{"value":6395,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":108185,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":10732,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":12,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":18,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":0,"limit":20},"unstrip-size":{"value":39347,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":1,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 416.691 1 -total"," 16.73% 69.726 17 Plantilla:Article_principal"," 16.67% 69.477 1 Plantilla:Commonscat"," 14.62% 60.922 1 Plantilla:Sister"," 14.10% 58.772 1 Plantilla:Caixa_lateral"," 13.24% 55.151 6 Plantilla:Ref-llibre"," 12.12% 50.507 2 Plantilla:Caixa_de_navegació"," 11.25% 46.871 1 Plantilla:Referències"," 11.17% 46.542 1 Plantilla:Mitologiaescandinava"," 7.95% 33.129 22 Plantilla:Sfn"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.127","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":2507746,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.eqiad.main-57b7bf8ff9-vz5ft","timestamp":"20241113145157","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Mitologia n\u00f2rdica","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mitologia_n%C3%B2rdica","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q128285","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q128285","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2005-11-20T21:21:26Z","dateModified":"2024-10-05T17:25:21Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/7\/7f\/Odin_og_V%C3%B6lven_by_Fr%C3%B8lich.jpg","headline":"religi\u00f3, creences i llegendes dels pobles escandinaus germ\u00e0nics"}</script> </body> </html>