CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Literatura sarda - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"ca569bf1-668e-47d4-a7ac-0feb09fcd8b4","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Literatura_sarda","wgTitle":"Literatura sarda","wgCurRevisionId":28930432,"wgRevisionId":28930432,"wgArticleId":114883,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Control d'autoritats","Sard","Literatura per llengua"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Literatura_sarda","wgRelevantArticleId":114883,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true, "wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":10000,"wgRelatedArticlesCompat":[],"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q1447615","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading", "skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns", "ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.6"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/5c/Carta_de_Logu.jpg"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="1836"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/5c/Carta_de_Logu.jpg"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="1224"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="979"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Literatura sarda - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Literatura_sarda"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Literatura_sarda&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Literatura_sarda"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Literatura_sarda rootpage-Literatura_sarda skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="https://donate.wikimedia.org/?wmf_source=donate&wmf_medium=sidebar&wmf_campaign=ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Literatura+sarda" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Literatura+sarda" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="https://donate.wikimedia.org/?wmf_source=donate&wmf_medium=sidebar&wmf_campaign=ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Literatura+sarda" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Literatura+sarda" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Orígens" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Orígens"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Orígens</span> </div> </a> <ul id="toc-Orígens-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Inicis" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Inicis"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>Inicis</span> </div> </a> <ul id="toc-Inicis-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Segle_xix" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Segle_xix"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Segle <span>xix</span></span> </div> </a> <ul id="toc-Segle_xix-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Segle_XX" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Segle_XX"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>Segle XX</span> </div> </a> <ul id="toc-Segle_XX-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Fonts_i_bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Fonts_i_bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Fonts i bibliografia</span> </div> </a> <ul id="toc-Fonts_i_bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>Enllaços externs</span> </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Literatura sarda</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 4 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-4" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">4 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Sardinian_literature" title="Sardinian literature - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Sardinian literature" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Literatura_sarda" title="Literatura sarda - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Literatura sarda" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Letteratura_della_Sardegna" title="Letteratura della Sardegna - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Letteratura della Sardegna" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target"><span>Italiano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sc mw-list-item"><a href="https://sc.wikipedia.org/wiki/Literadura_sarda" title="Literadura sarda - sard" lang="sc" hreflang="sc" data-title="Literadura sarda" data-language-autonym="Sardu" data-language-local-name="sard" class="interlanguage-link-target"><span>Sardu</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1447615#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Literatura_sarda" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="new vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Discussi%C3%B3:Literatura_sarda&action=edit&redlink=1" rel="discussion" class="new" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina (encara no existeix) [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Literatura_sarda"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Literatura_sarda&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Literatura_sarda&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Literatura_sarda"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Literatura_sarda&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Literatura_sarda&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Literatura_sarda" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Literatura_sarda" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q"><span>Pàgines especials</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Literatura_sarda&oldid=28930432" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Literatura_sarda&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Literatura_sarda&id=28930432&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlQ%C4%B1sald%C4%B1c%C4%B1s%C4%B1&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FLiteratura_sarda"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrKodu&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FLiteratura_sarda"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Literatura+sarda"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Literatura_sarda&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Literatura_sarda&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Sardinian_literature" hreflang="en"><span>Commons</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1447615" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><p><b>Literatura sarda</b> és la literatura feta en <a href="/wiki/Llengua_sarda" class="mw-redirect" title="Llengua sarda">sard</a>, la llengua romànica pròpia de l'illa de <a href="/wiki/Sardenya" title="Sardenya">Sardenya</a>, o bé en altres llengües per part d'escriptors sards. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Carta_de_Logu.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5c/Carta_de_Logu.jpg/220px-Carta_de_Logu.jpg" decoding="async" width="220" height="337" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/5c/Carta_de_Logu.jpg 1.5x" data-file-width="302" data-file-height="462" /></a><figcaption>Carta de logu d'Arbarei</figcaption></figure> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Orígens"><span id="Or.C3.ADgens"></span>Orígens</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_sarda&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Orígens"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Els primers documents en llengua sarda daten del 1200, i es tracta dels <i>condaghes</i> i les <i>cartes de logu</i>, de caràcter municipal. Però el més important en producció literària és la poesia popular. Entre el poble sard, la figura del poeta era força important; era un professional que se'l cridava i pagava, fins i tot feia <i>dispùtas</i> amb altres poetes component lírics <i>monostrofes</i>, de base mètrica tetràstica i gènere amorós: <i>mutu, mutettu</i> i <i>bathorina</i>, amb molts dístics (<i>s'istérria</i> era el primer dístic, un joc de paraules irracional, i <i>sa torrada</i> el segon dístic, un concepte poètic sentimental). Altres composicions populars eren les <i>anninnias</i> (bressoles), <i>attìtidus</i> (cants funeraris), famosos els dedicats als bandits com Darosas, Torracorte, Onardo o Corbeddu; els <i>gòggius</i>, d'origen <a href="/wiki/Catal%C3%A0" title="Català">català</a> i de caràcter coral i religiós (famosos a <a href="/wiki/Orgosolo" title="Orgosolo">Orgosolo</a> i Sant’Antonio de Lodi), i els laudatoris <i>agrestes</i>. D'altres eren el <i>sonettu</i>, d'origen castellà, i els cants amb <i>cuncordu</i> (cor). Tots utilitzaven com a base el dialecte <a href="/wiki/Logudor%C3%A8s" title="Logudorès">logudorès</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Inicis">Inicis</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_sarda&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Inicis"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La literatura culta, però, s'ha fet en els més diversos idiomes. Destacaren durant el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span> i XVII, per una banda, <a href="/wiki/Antoni_Canu" title="Antoni Canu">Antoni Canu</a>, que el 1557 compondria una de les primeres líriques importants en sard, <i>Sa vita et sa morte et passione de Sanctu Gavinu, Brothu et Januariu</i>. Més tard, ell mateix compondria unes <i>Rimes Spirituali</i> (1597), però la via oberta per a compondre en sard només fou continuada per <a href="/wiki/Jeroni_Araolla" title="Jeroni Araolla">Jeroni Araolla</a> (mort el 1645), castellà de <a href="/wiki/Porto_Torres" class="mw-redirect" title="Porto Torres">Porto Torres</a> i autor de <i>Discurso de sa miseria humana</i> (1582), i per <a href="/wiki/Salvatore_Vidal" title="Salvatore Vidal">Salvatore Vidal</a> (1581-1641), autor de poemes en sard castellanitzat el 1638 i d'uns <i>Annales Sardiniae</i> (1639), obra polèmica en què afirma que <a href="/wiki/Sardenya" title="Sardenya">Sardenya</a> pertanyia al duc de <a href="/wiki/Toscana" title="Toscana">Toscana</a> i no pas al <a href="/wiki/Casal_de_Barcelona" title="Casal de Barcelona">casal de Barcelona</a>. </p><p>Les principals obres del període, però, les compongueren en castellà i llatí, llevat d'alguna en català. D'aquesta època, daten el pare de la historiografia sarda, <a href="/wiki/Giovanni_Francesco_Fara" title="Giovanni Francesco Fara">Giovanni Francesco Fara</a> (1542-1591), amb el llibre d'història <i>De rebus Sardois</i> (1580) i l'obra inacabada <i>De Coreographia Sardiniae</i>, publicada el 1835; l'humanista, advocat fiscal i teòleg <a href="/wiki/Segimon_Arquer" title="Segimon Arquer">Segimon Arquer</a> (1530-1571), autor en llatí d'una <i>Sardiniae brevis historiae et descriptio</i> (1550), en què es fa ressò del bilingüisme català sard i ataca la <a href="/wiki/Inquisici%C3%B3" title="Inquisició">Inquisició</a>, raó per la qual fou cremat a la foguera; <a href="/w/index.php?title=Nicolau_Canyelles_i_Delseny&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nicolau Canyelles i Delseny (encara no existeix)">Nicolau Canyelles i Delseny</a> (1515-1585), <a href="/wiki/Bisbe_de_Bosa" class="mw-redirect" title="Bisbe de Bosa">bisbe de Bosa</a> el 1578-1585, va crear a <a href="/wiki/C%C3%A0ller" title="Càller">Càller</a> el 1566 la primera impremta sarda amb <a href="/w/index.php?title=Vicenzo_Samberino&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vicenzo Samberino (encara no existeix)">Vicenzo Samberino</a>, però gairebé totes les obres impreses ho estaven en castellà o llatí, llevat dels <i>Capítols de la cort de l'estament militar de Sardenya</i> (1572), que ho estaven en català. </p><p>Per altra banda, l'escriptor sard més important de l'època fou <a href="/wiki/Antoni_Lofrasso" title="Antoni Lofrasso">Antoni Lofrasso</a>, originari de l'<a href="/wiki/Alguer" class="mw-redirect" title="Alguer">Alguer</a>, que va escriure en castellà <i>Los mil y doscientos consejos y avisos discretos</i> (1571), consells sobre les diverses professions, i <i>Diez libros e la fortuna de amor</i> (1573), novel·la pastoral i descriptiva. La primera obra sarda escrita en italià fou les <i>Rime diverse</i> (1595) del callerès <a href="/wiki/Pietro_de_Litala" title="Pietro de Litala">Pietro de Litala</a>. I encara en el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span>, Josep de Litala i de Castellví (1627-1701) va compondre en castellà una <i>Loa</i> (1666) i la <i>Cima del monte Parnaso español con las tres musas castellanas Calíope, Urania y Euterpe</i> (1672). </p><p>En el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span>, destacaria el poeta <a href="/wiki/Giovanni_Delogu_Ibba" title="Giovanni Delogu Ibba">Giovanni Delogu Ibba</a> (1664-1738), que compongué l’<i>Index libri vitae cui titulus est Iuesus Nazarenus Rex Iudeorum</i> (1736), que conté alguns <i>gosos</i> en sard, però encara no existeix una literatura en sard organitzada. Fins al 1780, no es formaria el primer grup literari sard anomenat <i>Arcadia</i>, en què destacaren els autors <a href="/wiki/Pietro_Pisurzi" title="Pietro Pisurzi">Pietro Pisurzi</a> (1724-1799), <a href="/wiki/Gavino_Pes" title="Gavino Pes">Gavino Pes</a> <i>Don Baignu</i> (1724-1795), amb els poemes <i>Lu Tempu, Lu Pintimentu, La Vecchiaja</i>, <a href="/wiki/Efisio_Pintor_Sirigu" title="Efisio Pintor Sirigu">Efisio Pintor Sirigu</a> (1765-1814), <a href="/wiki/Giovanni_Pietro_Cubeddu" title="Giovanni Pietro Cubeddu">Giovanni Pietro Cubeddu</a> (1749-1829) i <a href="/wiki/Matteo_Madao" title="Matteo Madao">Matteo Madao</a> (1723-1800) jesuïta que el 1782 compondria <i>Il ripulimento della lingua sarda</i>, un assaig de gramàtica, i <i>L'armonia dei sardi</i> (1787); i <a href="/wiki/Raimondu_Congiu" title="Raimondu Congiu">Raimondu Congiu</a> compongué <i>Il trionfo della Sardegn</i>a (1793), però l'obra més destacada de l'època fou el pamflet de caràcter reivindicatiu de <a href="/wiki/Francescu_Ignaziu_Mannu" title="Francescu Ignaziu Mannu">Francescu Ignaziu Mannu</a> <i>Innu de su patriotu sardu contra o sus feudatarios</i> (1796), que poc després esdevindrà himne nacional dels <i>istamentisti</i>. </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Giovanni_Spano.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6b/Giovanni_Spano.png/220px-Giovanni_Spano.png" decoding="async" width="220" height="291" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6b/Giovanni_Spano.png/330px-Giovanni_Spano.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6b/Giovanni_Spano.png/440px-Giovanni_Spano.png 2x" data-file-width="544" data-file-height="720" /></a><figcaption>Juanni Spano, en una fotografia de 1872.</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Segle_xix">Segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span></h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_sarda&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Segle xix"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Durant el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, es produirien els primers intents de normalitzar la llengua i d'anàlisi de la situació del país. Ja el <a href="/wiki/1803" title="1803">1803</a>, <a href="/wiki/Giovanni_Andrea_Massal%C3%A0" title="Giovanni Andrea Massalà">Giovanni Andrea Massalà</a> fa una <i>Dissertazione sul progresso delle scienze e della letteratura in Sardigna dal ristablimento delle due Università</i>, en què afirma que s'ha patit durant segles la dominació política estrangera que l'ha obligat a seguir-la servilment. Així, el 1840, el filòleg sard <a href="/wiki/Giovanni_Spanu" class="mw-redirect" title="Giovanni Spanu">Giovanni Spanu</a> (1803-1878) va compondre l'<i>Ortografia sarda nazionale o grammatica del dialetto logudorese</i>, primer intent de cercar una ortografia unificada de la llengua sarda, que divideix la llengua en quatre dialectes, i proposa la unificació basada en el dialecte del Logudor. La tasca la completaria el 1855 amb el <i>Vocabolario del dialetto logudorese</i>, i el 1857 fou nomenat rector de la Universitat de Càller, des d'on intentarà promoure l'ús del sard unificat. </p><p>Els autors més destacats en sard durant el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> foren <a href="/wiki/Paolo_Mossa" title="Paolo Mossa">Paolo Mossa</a>, <a href="/wiki/Melchiorre_Murenu" title="Melchiorre Murenu">Melchiorre Murenu</a> (1803-1854) amb <i>A una giovane libertina, Sa muzere brincagiola, Sa povertade, S'Istadu de Sardigna</i> i <i>Sas isporchizias de Bosa</i>, <a href="/wiki/Peppino_Mereu" title="Peppino Mereu">Peppino Mereu</a> (1872-1901) amb <i>Galusè, Nanneddu Meu</i> i <i>A Genesio Lamberti</i>, <a href="/w/index.php?title=Pompeo_Calura&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pompeo Calura (encara no existeix)">Pompeo Calura</a>, <a href="/wiki/Antioco_Casula" title="Antioco Casula">Antioco Casula</a> <i>Montanaru</i> (1878-1957), autor d'uns <i>Càntigos di Ennargentu</i> (1922), <i>Boghes de Barbagia</i> (1904),<i> Sos Cantos de sa solitudine</i> (1933) i <i>Sa lantia</i> (1950), i P. Nurra, autor d'una <i>Antologia dei poeti sardi</i> (1898). </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Segle_XX">Segle XX</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_sarda&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Segle XX"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Grazia_Deledda_1926.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c7/Grazia_Deledda_1926.jpg/220px-Grazia_Deledda_1926.jpg" decoding="async" width="220" height="311" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c7/Grazia_Deledda_1926.jpg/330px-Grazia_Deledda_1926.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c7/Grazia_Deledda_1926.jpg/440px-Grazia_Deledda_1926.jpg 2x" data-file-width="800" data-file-height="1131" /></a><figcaption>La nugoresa Grazia Deledda el 1926.</figcaption></figure> <p>Durant el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>, destacaren el poeta <a href="/wiki/Pompeo_Calvia" title="Pompeo Calvia">Pompeo Calvia</a> (1857-1921), autor del poema <i>Sassari mannu</i> (1919) i <a href="/w/index.php?title=Pietro_Casu_di_Berchidda&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pietro Casu di Berchidda (encara no existeix)">Pietro Casu di Berchidda</a>, que va traduir la <a href="/wiki/Divina_Com%C3%A8dia" class="mw-redirect" title="Divina Comèdia"><i>Divina</i> <i>Comèdia</i></a> al sard el 1929. Durant els anys 1950 al 1970, es produí un petit renaixement de la literatura sarda, amb el diccionari de Casalis, revistes en sard com <a href="/w/index.php?title=Sa_Musa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sa Musa (encara no existeix)"><i>Sa</i> <i>Musa</i></a>, de poesia, <i><a href="/w/index.php?title=S%27Ischiglia&action=edit&redlink=1" class="new" title="S'Ischiglia (encara no existeix)">S'Ischiglia</a></i> ('El sonall'), <i><a href="/w/index.php?title=Pibiri_e_Sali&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pibiri e Sali (encara no existeix)">Pibiri e Sali</a></i> ('Pebre i sal') revista humorística a <a href="/wiki/C%C3%A0ller" title="Càller">Càller</a>, i la bilingüe <i><a href="/w/index.php?title=La_Grotta_della_Vipera&action=edit&redlink=1" class="new" title="La Grotta della Vipera (encara no existeix)">La Grotta della Vipera</a></i> ('El cau de la vibra'), trimestral, fundada el 1975 i que estableix el premi literari <i>Città di Ozieri</i>, que permet la participació de poesies en <a href="/wiki/Catal%C3%A0" title="Català">català</a>, <a href="/wiki/Occit%C3%A0" title="Occità">occità</a>, sard, <a href="/wiki/Furl%C3%A0" title="Furlà">furlà</a> i <a href="/wiki/Cors" title="Cors">cors</a>; les obres de <a href="/wiki/Max_Leopold_Wagner" title="Max Leopold Wagner">Max Leopold Wagner</a> <i>Lingua sarda: storia, spirito e forma</i> i <i>Dizionario etimologico sardo</i>, en què es considera el sard com a idioma diferenciat de l'italià, quan d'altres el consideren un simple dialecte; l'estudi de <a href="/wiki/Giovanni_Lilliu" title="Giovanni Lilliu">Giovanni Lilliu</a> <i>La civiltà dei sardi</i>; <a href="/wiki/Visentu_Porru" title="Visentu Porru">Visentu Porru</a> (1773-1836), autor d'un <i>Nou dizionariu sardu italianu</i>, del 1832-1834, i un <i>Saggio di grammatica sul dialetto sardo meridionale</i>, <a href="/w/index.php?title=Luisiu_Matta&action=edit&redlink=1" class="new" title="Luisiu Matta (encara no existeix)">Luisiu Matta</a>, autor de <i>Sa coia de Pitanu</i>; <a href="/w/index.php?title=Efisio_Vincenzo_Melis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Efisio Vincenzo Melis (encara no existeix)">Efisio Vincenzo Melis</a>, autor de <i>Ziu Paddori</i>; <a href="/w/index.php?title=Antonio_Garau&action=edit&redlink=1" class="new" title="Antonio Garau (encara no existeix)">Antonio Garau</a>, autor d'<i>Is campanas de Santu Sadurru</i>, <i>Peppattiongu s'arricu</i> i <i>Sa professoressa</i> i <i>Basciura</i>, <a href="/w/index.php?title=Salvatore_Casu&action=edit&redlink=1" class="new" title="Salvatore Casu (encara no existeix)">Salvatore Casu</a> i <a href="/w/index.php?title=Luca_Cubeddu&action=edit&redlink=1" class="new" title="Luca Cubeddu (encara no existeix)">Luca Cubeddu</a>. Els poetes improvisadors en <a href="/wiki/Logudor%C3%A8s" title="Logudorès">logudorès</a> <a href="/wiki/Gavino_Contini" title="Gavino Contini">Gavino Contini</a> (<a href="/wiki/Siligo" title="Siligo">Siligo</a>, 1865) Antoni Cubeddu (<a href="/wiki/Ozieri" class="mw-redirect" title="Ozieri">Ozieri</a>), Zuseppe Pirastru (Ozieri), Pitanu Moretti (<a href="/w/index.php?title=Tres_Nuraghes&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tres Nuraghes (encara no existeix)">Tres Nuraghes</a>), Barone Tucconi, <a href="/wiki/Remundu_Piras" title="Remundu Piras">Remundu Piras</a> (Villanova Monteleone), <a href="/w/index.php?title=Zuseppe_Sotgiu&action=edit&redlink=1" class="new" title="Zuseppe Sotgiu (encara no existeix)">Zuseppe Sotgiu</a>, <a href="/w/index.php?title=Batore_Cabras&action=edit&redlink=1" class="new" title="Batore Cabras (encara no existeix)">Batore Cabras</a>, Angelo Dettori i Bernardino Zizi. </p><p>Però la figura més destacada va escriure en italià, la nuoresa <a href="/wiki/Grazia_Deledda" title="Grazia Deledda">Grazia Deledda</a> (1871-1936), <a href="/wiki/Premi_Nobel_de_Literatura" title="Premi Nobel de Literatura">Premi Nobel de Literatura</a> el 1926 i autora de les novel·les regionals d'inspiració sarda <i>Anime oneste</i> (1895), <i>La giustizia</i> (1899), <i>Elias Portolu</i> (1903), considerada la millor, <i>Cenere</i> (1904), i <i>L'edera</i> (1906) i la més famosa novel·la <i><a href="/w/index.php?title=Canne_al_vento&action=edit&redlink=1" class="new" title="Canne al vento (encara no existeix)">Canne al vento</a></i> (1913). Altres autors en italià han estat <a href="/wiki/Giuseppe_Dess%C3%AC" title="Giuseppe Dessì">Giuseppe Dessì</a>, <a href="/w/index.php?title=Salvatore_Cambosu&action=edit&redlink=1" class="new" title="Salvatore Cambosu (encara no existeix)">Salvatore Cambosu</a>, <a href="/wiki/Francesco_Masala" title="Francesco Masala">Francesco Masala</a>, <a href="/wiki/Gavino_Ledda" title="Gavino Ledda">Gavino Ledda</a>, el jurista <a href="/wiki/Salvatore_Satta" title="Salvatore Satta">Salvatore Satta</a>, <a href="/wiki/Sergio_Atzeni" title="Sergio Atzeni">Sergio Atzeni</a>, el magistrat <a href="/w/index.php?title=Salvatore_Mannuzzu&action=edit&redlink=1" class="new" title="Salvatore Mannuzzu (encara no existeix)">Salvatore Mannuzzu</a>, l'antropòleg <a href="/wiki/Giulio_Angioni" title="Giulio Angioni">Giulio Angioni</a>, <a href="/w/index.php?title=Bianca_Pitzorno&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bianca Pitzorno (encara no existeix)">Bianca Pitzorno</a> i finalment els escriptors d'avui <a href="/wiki/Marcello_Fois" title="Marcello Fois">Marcello Fois</a>, <a href="/wiki/Flavio_Soriga" title="Flavio Soriga">Flavio Soriga</a>, <a href="/w/index.php?title=Alberto_Capitta&action=edit&redlink=1" class="new" title="Alberto Capitta (encara no existeix)">Alberto Capitta</a>, <a href="/wiki/Michela_Murgia" title="Michela Murgia">Michela Murgia</a> i <a href="/wiki/Milena_Agus" title="Milena Agus">Milena Agus</a>. </p><p>Pel que fa a la cançó, destacaren els cantants <a href="/w/index.php?title=Miali_Logudoresu&action=edit&redlink=1" class="new" title="Miali Logudoresu (encara no existeix)">Miali Logudoresu</a> i <a href="/w/index.php?title=Mimmo_Bua&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mimmo Bua (encara no existeix)">Mimmo Bua</a>, però sobretot <a href="/wiki/Maria_Carta" title="Maria Carta">Maria Carta</a>, que va introduir la música de Sardenya al públic estatal italià i l'internacional. I pel que fa al cinema, malgrat no existir un veritable cinema sard, podem destacar el film <i><a href="/wiki/Padre_padrone" title="Padre padrone">Padre padrone</a></i> (1977), dirigit pels germans toscans Paolo (1929) i <a href="/wiki/Vittorio_Taviani" class="mw-redirect" title="Vittorio Taviani">Vittorio Taviani</a> (1931), ambientat a Sardenya i en el llibre del mateix nom del filòleg i escriptor sard <a href="/wiki/Gavino_Ledda" title="Gavino Ledda">Gavino Ledda</a> (<a href="/wiki/Siligo" title="Siligo">Siligo</a> 1938), i que descriu la vida dels pastors sards dels anys cinquanta i seixanta en tota la seva cruesa, així com el cruel tracte donat en l'exèrcit italià als "provincials". </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Fonts_i_bibliografia">Fonts i bibliografia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_sarda&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Fonts i bibliografia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li>Sebastián Prampolini <i>Historia Universal de la literatura</i> (1948) UTEHA, Buenos Aires.</li> <li>Article <i>Letteratura sarda</i> a <a href="/w/index.php?title=Enciclop%C3%A8dia_Italiana&action=edit&redlink=1" class="new" title="Enciclopèdia Italiana (encara no existeix)">Enciclopèdia Italiana</a>.</li> <li>Giuseppe Alesi, <i>et al</i>. <i>Dizionario biografico degli Italiani</i> (1975) Instituto della Enciclopedia Italiana, Roma.</li> <li><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/0141202.xml">Literatura sarda</a>». <i><a href="/wiki/Gran_Enciclop%C3%A8dia_Catalana" title="Gran Enciclopèdia Catalana">Gran Enciclopèdia Catalana</a></i>.  Barcelona:  <a href="/wiki/Grup_Enciclop%C3%A8dia_Catalana" class="mw-redirect" title="Grup Enciclopèdia Catalana">Grup Enciclopèdia Catalana</a>.</span></li> <li><a href="/wiki/Giulio_Angioni" title="Giulio Angioni">Giulio Angioni</a>, <i>Cartas de Logu. Scrittori sardi allo specchio</i>, Càller, CUEC, 2007.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs"><span id="Enlla.C3.A7os_externs"></span>Enllaços externs</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Literatura_sarda&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Enllaços externs"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.filologiasarda.eu/catalogo/index.php">Catàleg d'escriptors sards</a>.</li></ul> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Literatura_europea" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Plantilla:Literatura_europea" title="Plantilla:Literatura europea"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></span></li></ul></div><div id="Literatura_europea" style="font-size:114%;margin:0 4em"><a href="/wiki/Literatura_europea" title="Literatura europea">Literatura europea</a></div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd hlist" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Literatura_abkhaza" title="Literatura abkhaza">Abkhaza</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_andorrana" title="Literatura andorrana">Andorrana en català</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_albanesa" title="Literatura albanesa">Albanesa</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_alemanya" title="Literatura alemanya">Alemanya</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_anglesa" title="Literatura anglesa">Anglesa</a> <ul><li><a href="/wiki/Literatura_anglosaxona" title="Literatura anglosaxona">Anglosaxona</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Literatura_anglesa_mitjana&action=edit&redlink=1" class="new" title="Literatura anglesa mitjana (encara no existeix)">Anglesa mitjana</a></li></ul></li> <li><a href="/w/index.php?title=Literatura_anglonormanda&action=edit&redlink=1" class="new" title="Literatura anglonormanda (encara no existeix)">Anglonormanda</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_aragonesa" title="Literatura aragonesa">Aragonesa</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_arm%C3%A8nia" title="Literatura armènia">Armènia</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_asturiana" title="Literatura asturiana">Asturiana</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_austr%C3%ADaca" title="Literatura austríaca">Austríaca</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_basca" title="Literatura basca">Basca</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Literatura_belarussa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Literatura belarussa (encara no existeix)">Belarussa</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_belga" title="Literatura belga">Belga</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Literatura_bosniana&action=edit&redlink=1" class="new" title="Literatura bosniana (encara no existeix)">Bosniana</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_bretona" title="Literatura bretona">Bretona</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_brit%C3%A0nica" title="Literatura britànica">Britànica</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_b%C3%BAlgara" title="Literatura búlgara">Búlgara</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_catalana" title="Literatura catalana">Catalana</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_c%C3%B2rnica" title="Literatura còrnica">Còrnica</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_croata" title="Literatura croata">Croata</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_danesa" title="Literatura danesa">Danesa</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_escocesa" title="Literatura escocesa">Escocesa</a> (<a href="/w/index.php?title=Literatura_en_llengua_escocesa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Literatura en llengua escocesa (encara no existeix)">Scots</a>, <a href="/wiki/Literatura_ga%C3%A8lica_escocesa" title="Literatura gaèlica escocesa">Gaèlica escocesa</a>)</li> <li><a href="/wiki/Literatura_eslovaca" title="Literatura eslovaca">Eslovaca</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Literatura_eslovena&action=edit&redlink=1" class="new" title="Literatura eslovena (encara no existeix)">Eslovena</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_espanyola" title="Literatura espanyola">Espanyola</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_estoniana" title="Literatura estoniana">Estoniana</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_feroesa" title="Literatura feroesa">Feroesa</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_finesa" title="Literatura finesa">Finesa</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_flamenca" title="Literatura flamenca">Flamenca</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_francesa" title="Literatura francesa">Francesa</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_frisona" title="Literatura frisona">Frisona</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_furlana" title="Literatura furlana">Furlana</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Literatura_ga%C3%A8lica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Literatura gaèlica (encara no existeix)">Gaèlica</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_gallega" title="Literatura gallega">Gallega</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_gal%C2%B7lesa" title="Literatura gal·lesa">Gal·lesa en gal·lès</a> / <a href="/w/index.php?title=Literatura_gal%C2%B7lesa_en_angl%C3%A8s&action=edit&redlink=1" class="new" title="Literatura gal·lesa en anglès (encara no existeix)">en anglès</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_grega" title="Literatura grega">Grega</a> <ul><li><a href="/wiki/Literatura_grega_antiga" title="Literatura grega antiga">Antiga</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_bizantina" class="mw-redirect" title="Literatura bizantina">Medieval</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_neogrega" title="Literatura neogrega">Moderna</a></li></ul></li> <li><a href="/w/index.php?title=Literatura_de_Groenl%C3%A0ndia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Literatura de Groenlàndia (encara no existeix)">Groenlandesa</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_hongaresa" title="Literatura hongaresa">Hongaresa</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_islandesa" title="Literatura islandesa">Islandesa</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_irlandesa" title="Literatura irlandesa">Irlandesa</a> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Literatura_d%27Irlanda_del_Nord&action=edit&redlink=1" class="new" title="Literatura d'Irlanda del Nord (encara no existeix)">Nordirlandesa</a></li></ul></li> <li><a href="/wiki/Literatura_italiana" title="Literatura italiana">Italiana</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Literatura_jerseiesa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Literatura jerseiesa (encara no existeix)">Jerseiesa</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Literatura_kazakh&action=edit&redlink=1" class="new" title="Literatura kazakh (encara no existeix)">Kazakh</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Literatura_de_Kosovo&action=edit&redlink=1" class="new" title="Literatura de Kosovo (encara no existeix)">Kosovar</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_llatina" title="Literatura llatina">Llatina</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_letona" title="Literatura letona">Letona</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_lituana" title="Literatura lituana">Lituana</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Literatura_milanesa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Literatura milanesa (encara no existeix)">Llombarda</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_de_Luxemburg" title="Literatura de Luxemburg">Luxemburg</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Literatura_maced%C3%B2nia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Literatura macedònia (encara no existeix)">Macedònia</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_maltesa" title="Literatura maltesa">Maltesa</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_manx" title="Literatura manx">Manx</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Literatura_montenegrina&action=edit&redlink=1" class="new" title="Literatura montenegrina (encara no existeix)">Montenegrina</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_en_neerland%C3%A8s" title="Literatura en neerlandès">Neerlandesa</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_noruega" title="Literatura noruega">Noruega</a> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Literatura_n%C3%B2rdica_antiga&action=edit&redlink=1" class="new" title="Literatura nòrdica antiga (encara no existeix)">Nòrdica antiga</a></li></ul></li> <li><a href="/wiki/Literatura_occitana" title="Literatura occitana">Occitana</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_osseta" title="Literatura osseta">Osseta</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_polonesa" title="Literatura polonesa">Polonesa</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_portuguesa" title="Literatura portuguesa">Portuguesa</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_romanesa" title="Literatura romanesa">Romanesa</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_russa" title="Literatura russa">Russa</a></li> <li><a class="mw-selflink selflink">Sarda</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_s%C3%A8rbia" title="Literatura sèrbia">Sèrbia</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_sueca" title="Literatura sueca">Sueca</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Literatura_su%C3%AFssa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Literatura suïssa (encara no existeix)">Suïssa</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_turca" title="Literatura turca">Turca</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_txeca" title="Literatura txeca">Txeca</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_txuvaix" title="Literatura txuvaix">Txuvaix</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_d%27Ucra%C3%AFna" title="Literatura d'Ucraïna">Ucraïnesa</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Literatura_en_v%C3%A8net&action=edit&redlink=1" class="new" title="Literatura en vènet (encara no existeix)">Vèneta</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_xipriota" title="Literatura xipriota">Xipriota</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_%C3%ADdix" title="Literatura ídix">Ídix</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=ph516398&CON_LNG=ENG">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases d'informació</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/GEC" class="mw-redirect" title="GEC">GEC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/literatura-sarda">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?useformat=desktop&type=1x1&usesul3=0" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Literatura_sarda&oldid=28930432">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Literatura_sarda&oldid=28930432</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categories</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Sard" title="Categoria:Sard">Sard</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Literatura_per_llengua" title="Categoria:Literatura per llengua">Literatura per llengua</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categoria oculta: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 23 des 2021 a les 11:35.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Literatura_sarda&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-66c5b56c76-rfvdl","wgBackendResponseTime":163,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"0.100","walltime":"0.408","ppvisitednodes":{"value":424,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":16577,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":390,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":8,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":0,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":0,"limit":20},"unstrip-size":{"value":0,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":1,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 70.362 1 -total"," 38.50% 27.086 1 Plantilla:Autoritat"," 32.41% 22.801 1 Plantilla:GEC"," 21.87% 15.391 1 Plantilla:Literatura_europea"," 18.04% 12.690 1 Plantilla:Navbox"," 6.31% 4.437 6 Plantilla:Segle"," 5.20% 3.656 1 Plantilla:Ref-web"," 3.26% 2.291 1 Plantilla:\\"," 2.84% 1.998 7 Plantilla:Romanes"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.018","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":953604,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.codfw.main-6d94db5ff4-vdjmh","timestamp":"20241128204529","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Literatura sarda","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Literatura_sarda","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q1447615","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q1447615","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2006-11-15T12:01:23Z","dateModified":"2021-12-23T10:35:53Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/5\/5c\/Carta_de_Logu.jpg"}</script> </body> </html>