CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"01732618-bacb-442e-9413-d09e56aadb02","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Unió_de_Repúbliques_Socialistes_Soviètiques","wgTitle":"Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques","wgCurRevisionId":34250122,"wgRevisionId":34250122,"wgArticleId":12072,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Pàgines que usen Timeline","Articles amb enllaços externs no actius","Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","Pàgines que utilitzen múltiples imatges amb imatges escalades automàticament","Articles de geografia política sense foto","Mapes amb diverses figures","Articles amb coordenades","Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció", "Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","Articles amb identificador CANTIC","Control d'autoritats","Pàgines que usen l'extensió Kartographer","Unió Soviètica"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Unió_de_Repúbliques_Socialistes_Soviètiques","wgRelevantArticleId":12072,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgRedirectedFrom":"Unió_Soviètica","wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":200000,"wgInternalRedirectTargetUrl": "/wiki/Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques","wgCoordinates":{"lat":65,"lon":90},"wgRelatedArticlesCompat":[],"wgCentralAuthMobileDomain":false,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q15180","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.kartographer.style":"ready","ext.cite.styles":"ready","ext.timeline.styles":"ready","ext.tmh.player.styles":"ready", "skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","jquery.makeCollapsible.styles":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["mediawiki.action.view.redirect","ext.kartographer.staticframe","ext.cite.ux-enhancements","ext.tmh.player","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","jquery.makeCollapsible","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init", "ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.kartographer.style%7Cext.timeline.styles%7Cext.tmh.player.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cjquery.makeCollapsible.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.4"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a9/Flag_of_the_Soviet_Union.svg/1200px-Flag_of_the_Soviet_Union.svg.png"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="600"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a9/Flag_of_the_Soviet_Union.svg/800px-Flag_of_the_Soviet_Union.svg.png"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="400"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a9/Flag_of_the_Soviet_Union.svg/640px-Flag_of_the_Soviet_Union.svg.png"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="320"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Unió_de_Repúbliques_Socialistes_Soviètiques rootpage-Unió_de_Repúbliques_Socialistes_Soviètiques skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Menú principal </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z">Portada</a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x">Article a l'atzar</a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat">Articles de qualitat</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses">Portal viquipedista</a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades">Agenda d'actes</a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r">Canvis recents</a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna">La taverna</a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte">Contacte</a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC">Xat</a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses">Ajuda</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"> Cerca </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Aparença </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class="">Donatius</a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Uni%C3%B3+de+Rep%C3%BAbliques+Socialistes+Sovi%C3%A8tiques" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class="">Crea un compte</a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Uni%C3%B3+de+Rep%C3%BAbliques+Socialistes+Sovi%C3%A8tiques" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class="">Inicia la sessió</a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Eines personals </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca">Donatius</a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Uni%C3%B3+de+Rep%C3%BAbliques+Socialistes+Sovi%C3%A8tiques" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"> Crea un compte</a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Uni%C3%B3+de+Rep%C3%BAbliques+Socialistes+Sovi%C3%A8tiques" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"> Inicia la sessió</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició">més informació</a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y">Contribucions</a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n">Discussió per aquest IP</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Geografia_de_la_Unió_Soviètica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Geografia_de_la_Unió_Soviètica"> <div class="vector-toc-text"> 1 Geografia de la Unió Soviètica </div> </a> <ul id="toc-Geografia_de_la_Unió_Soviètica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Repúbliques" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Repúbliques"> <div class="vector-toc-text"> 2 Repúbliques </div> </a> <ul id="toc-Repúbliques-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Govern_i_política_de_la_Unió_Soviètica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Govern_i_política_de_la_Unió_Soviètica"> <div class="vector-toc-text"> 3 Govern i política de la Unió Soviètica </div> </a> <button aria-controls="toc-Govern_i_política_de_la_Unió_Soviètica-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Govern i política de la Unió Soviètica </button> <ul id="toc-Govern_i_política_de_la_Unió_Soviètica-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-El_Partit_Comunista" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#El_Partit_Comunista"> <div class="vector-toc-text"> 3.1 El Partit Comunista </div> </a> <ul id="toc-El_Partit_Comunista-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Govern_de_la_Unió_Soviètica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Govern_de_la_Unió_Soviètica"> <div class="vector-toc-text"> 3.2 Govern de la Unió Soviètica </div> </a> <ul id="toc-Govern_de_la_Unió_Soviètica-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Governants_de_la_Unió_Soviètica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Governants_de_la_Unió_Soviètica"> <div class="vector-toc-text"> 3.2.1 Governants de la Unió Soviètica </div> </a> <ul id="toc-Governants_de_la_Unió_Soviètica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Separació_de_poders_i_reformes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Separació_de_poders_i_reformes"> <div class="vector-toc-text"> 3.3 Separació de poders i reformes </div> </a> <ul id="toc-Separació_de_poders_i_reformes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Sistema_judicial" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Sistema_judicial"> <div class="vector-toc-text"> 3.4 Sistema judicial </div> </a> <ul id="toc-Sistema_judicial-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Relacions_internacionals" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Relacions_internacionals"> <div class="vector-toc-text"> 4 Relacions internacionals </div> </a> <ul id="toc-Relacions_internacionals-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Economia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Economia"> <div class="vector-toc-text"> 5 Economia </div> </a> <button aria-controls="toc-Economia-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Economia </button> <ul id="toc-Economia-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Energia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Energia"> <div class="vector-toc-text"> 5.1 Energia </div> </a> <ul id="toc-Energia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Ciència_i_tecnologia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Ciència_i_tecnologia"> <div class="vector-toc-text"> 5.2 Ciència i tecnologia </div> </a> <ul id="toc-Ciència_i_tecnologia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Transport" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Transport"> <div class="vector-toc-text"> 5.3 Transport </div> </a> <ul id="toc-Transport-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Història" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Història"> <div class="vector-toc-text"> 6 Història </div> </a> <button aria-controls="toc-Història-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Història </button> <ul id="toc-Història-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-La_revolució_de_1917" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_revolució_de_1917"> <div class="vector-toc-text"> 6.1 La revolució de 1917 </div> </a> <ul id="toc-La_revolució_de_1917-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-La_guerra_mundial_va_accelerar_el_moviment_revolucionari" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#La_guerra_mundial_va_accelerar_el_moviment_revolucionari"> <div class="vector-toc-text"> 6.1.1 La guerra mundial va accelerar el moviment revolucionari </div> </a> <ul id="toc-La_guerra_mundial_va_accelerar_el_moviment_revolucionari-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Revolució_de_Febrer" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Revolució_de_Febrer"> <div class="vector-toc-text"> 6.1.2 Revolució de Febrer </div> </a> <ul id="toc-Revolució_de_Febrer-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_dualitat_de_poders:_govern_i_soviets,_febrer-octubre_de_1917" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#La_dualitat_de_poders:_govern_i_soviets,_febrer-octubre_de_1917"> <div class="vector-toc-text"> 6.1.3 La dualitat de poders: govern i soviets, febrer-octubre de 1917 </div> </a> <ul id="toc-La_dualitat_de_poders:_govern_i_soviets,_febrer-octubre_de_1917-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_revolució_de_l'octubre" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#La_revolució_de_l'octubre"> <div class="vector-toc-text"> 6.1.4 La revolució de l'octubre </div> </a> <ul id="toc-La_revolució_de_l'octubre-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-La_guerra_civil_(1917-1921)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_guerra_civil_(1917-1921)"> <div class="vector-toc-text"> 6.2 La guerra civil (1917-1921) </div> </a> <ul id="toc-La_guerra_civil_(1917-1921)-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-La_guerra_civil_i_la_intervenció_estrangera" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#La_guerra_civil_i_la_intervenció_estrangera"> <div class="vector-toc-text"> 6.2.1 La guerra civil i la intervenció estrangera </div> </a> <ul id="toc-La_guerra_civil_i_la_intervenció_estrangera-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Comunisme_de_guerra" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Comunisme_de_guerra"> <div class="vector-toc-text"> 6.2.2 Comunisme de guerra </div> </a> <ul id="toc-Comunisme_de_guerra-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Consolidació_del_poder_bolxevic" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Consolidació_del_poder_bolxevic"> <div class="vector-toc-text"> 6.2.3 Consolidació del poder bolxevic </div> </a> <ul id="toc-Consolidació_del_poder_bolxevic-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-L'expansió_revolucionària_i_la_formació_de_la_III_Internacional" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#L'expansió_revolucionària_i_la_formació_de_la_III_Internacional"> <div class="vector-toc-text"> 6.3 L'expansió revolucionària i la formació de la III Internacional </div> </a> <ul id="toc-L'expansió_revolucionària_i_la_formació_de_la_III_Internacional-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Stalin_s'imposa_a_l'URSS" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Stalin_s'imposa_a_l'URSS"> <div class="vector-toc-text"> 6.4 Stalin s'imposa a l'URSS </div> </a> <ul id="toc-Stalin_s'imposa_a_l'URSS-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-L'estalinisme" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#L'estalinisme"> <div class="vector-toc-text"> 6.5 L'estalinisme </div> </a> <ul id="toc-L'estalinisme-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Nikita_Khrusxov_(1953-1964)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Nikita_Khrusxov_(1953-1964)"> <div class="vector-toc-text"> 6.6 Nikita Khrusxov (1953-1964) </div> </a> <ul id="toc-Nikita_Khrusxov_(1953-1964)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Leonid_Bréjnev_(1964–1982)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Leonid_Bréjnev_(1964–1982)"> <div class="vector-toc-text"> 6.7 Leonid Bréjnev (1964–1982) </div> </a> <ul id="toc-Leonid_Bréjnev_(1964–1982)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Andrópov_(1982-1984)_i_Txernenko_(1984-1985)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Andrópov_(1982-1984)_i_Txernenko_(1984-1985)"> <div class="vector-toc-text"> 6.8 Andrópov (1982-1984) i Txernenko (1984-1985) </div> </a> <ul id="toc-Andrópov_(1982-1984)_i_Txernenko_(1984-1985)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Mikhaïl_Gorbatxov_(1985-1991)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Mikhaïl_Gorbatxov_(1985-1991)"> <div class="vector-toc-text"> 6.9 Mikhaïl Gorbatxov (1985-1991) </div> </a> <ul id="toc-Mikhaïl_Gorbatxov_(1985-1991)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Bandera_i_Escut" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Bandera_i_Escut"> <div class="vector-toc-text"> 7 Bandera i Escut </div> </a> <ul id="toc-Bandera_i_Escut-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Demografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Demografia"> <div class="vector-toc-text"> 8 Demografia </div> </a> <button aria-controls="toc-Demografia-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Demografia </button> <ul id="toc-Demografia-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Educació" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Educació"> <div class="vector-toc-text"> 8.1 Educació </div> </a> <ul id="toc-Educació-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Grups_ètnics" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Grups_ètnics"> <div class="vector-toc-text"> 8.2 Grups ètnics </div> </a> <ul id="toc-Grups_ètnics-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Nacionalitats" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Nacionalitats"> <div class="vector-toc-text"> 8.3 Nacionalitats </div> </a> <ul id="toc-Nacionalitats-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Salut" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Salut"> <div class="vector-toc-text"> 8.4 Salut </div> </a> <ul id="toc-Salut-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Idiomes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Idiomes"> <div class="vector-toc-text"> 8.5 Idiomes </div> </a> <ul id="toc-Idiomes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Religió" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Religió"> <div class="vector-toc-text"> 8.6 Religió </div> </a> <ul id="toc-Religió-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Cultura" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Cultura"> <div class="vector-toc-text"> 9 Cultura </div> </a> <ul id="toc-Cultura-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Festivitats" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Festivitats"> <div class="vector-toc-text"> 10 Festivitats </div> </a> <ul id="toc-Festivitats-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> 11 Vegeu també </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> 12 Referències </div> </a> <button aria-controls="toc-Referències-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Referències </button> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> 12.1 Bibliografia </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia_complementària" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia_complementària"> <div class="vector-toc-text"> 13 Bibliografia complementària </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia_complementària-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> 14 Enllaços externs </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Commuta la taula de continguts. </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading">Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques</h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 214 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-214" aria-hidden="true" > 214 llengües </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-ab mw-list-item"><a href="https://ab.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D1%81%D0%BE%D0%B2%D0%B5%D1%82%D1%82%D3%99_%D0%A1%D0%BE%D1%86%D0%B8%D0%B0%D0%BB%D0%B8%D1%81%D1%82%D1%82%D3%99_%D0%A0%D0%B5%D1%81%D0%BF%D1%83%D0%B1%D0%BB%D0%B8%D0%BA%D0%B0%D2%9B%D3%99%D0%B0_%D0%A0%D0%B5%D0%B8%D0%B4%D0%B3%D1%8B%D0%BB%D0%B0" title="Асоветтә Социалисттә Республикақәа Реидгыла - abkhaz" lang="ab" hreflang="ab" data-title="Асоветтә Социалисттә Республикақәа Реидгыла" data-language-autonym="Аԥсшәа" data-language-local-name="abkhaz" class="interlanguage-link-target">Аԥсшәа</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ace mw-list-item"><a href="https://ace.wikipedia.org/wiki/Uni_Soviet" title="Uni Soviet - atjeh" lang="ace" hreflang="ace" data-title="Uni Soviet" data-language-autonym="Acèh" data-language-local-name="atjeh" class="interlanguage-link-target">Acèh</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-af badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Sowjetunie" title="Sowjetunie - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Sowjetunie" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target">Afrikaans</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-als mw-list-item"><a href="https://als.wikipedia.org/wiki/Sowjetunion" title="Sowjetunion - alemany suís" lang="gsw" hreflang="gsw" data-title="Sowjetunion" data-language-autonym="Alemannisch" data-language-local-name="alemany suís" class="interlanguage-link-target">Alemannisch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-am mw-list-item"><a href="https://am.wikipedia.org/wiki/%E1%88%B6%E1%89%AA%E1%8B%AC%E1%89%B5_%E1%88%95%E1%89%A5%E1%88%A8%E1%89%B5" title="ሶቪዬት ሕብረት - amhàric" lang="am" hreflang="am" data-title="ሶቪዬት ሕብረት" data-language-autonym="አማርኛ" data-language-local-name="amhàric" class="interlanguage-link-target">አማርኛ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-an mw-list-item"><a href="https://an.wikipedia.org/wiki/Uni%C3%B3n_de_Republicas_Socialistas_Sovieticas" title="Unión de Republicas Socialistas Sovieticas - aragonès" lang="an" hreflang="an" data-title="Unión de Republicas Socialistas Sovieticas" data-language-autonym="Aragonés" data-language-local-name="aragonès" class="interlanguage-link-target">Aragonés</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ang mw-list-item"><a href="https://ang.wikipedia.org/wiki/Sofiet_Gesamnung" title="Sofiet Gesamnung - anglès antic" lang="ang" hreflang="ang" data-title="Sofiet Gesamnung" data-language-autonym="Ænglisc" data-language-local-name="anglès antic" class="interlanguage-link-target">Ænglisc</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D9%84%D8%A7%D8%AA%D8%AD%D8%A7%D8%AF_%D8%A7%D9%84%D8%B3%D9%88%D9%81%D9%8A%D8%AA%D9%8A" title="الاتحاد السوفيتي - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="الاتحاد السوفيتي" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target">العربية</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ary mw-list-item"><a href="https://ary.wikipedia.org/wiki/%D9%84%D8%A5%D8%AA%D8%AD%D8%A7%D8%AF_%D8%A7%D9%84%D8%B3%D9%88%DA%A4%D9%8A%D8%A7%D8%AA%D9%8A" title="لإتحاد السوڤياتي - Moroccan Arabic" lang="ary" hreflang="ary" data-title="لإتحاد السوڤياتي" data-language-autonym="الدارجة" data-language-local-name="Moroccan Arabic" class="interlanguage-link-target">الدارجة</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-arz mw-list-item"><a href="https://arz.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D9%84%D8%A7%D8%AA%D8%AD%D8%A7%D8%AF_%D8%A7%D9%84%D8%B3%D9%88%D9%81%D9%8A%D9%8A%D8%AA%D9%89" title="الاتحاد السوفييتى - àrab egipci" lang="arz" hreflang="arz" data-title="الاتحاد السوفييتى" data-language-autonym="مصرى" data-language-local-name="àrab egipci" class="interlanguage-link-target">مصرى</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-as mw-list-item"><a href="https://as.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%9B%27%E0%A6%AD%E0%A6%BF%E0%A6%AF%E0%A6%BC%E0%A7%87%E0%A6%9F_%E0%A6%B8%E0%A6%82%E0%A6%98" title="ছ'ভিয়েট সংঘ - assamès" lang="as" hreflang="as" data-title="ছ'ভিয়েট সংঘ" data-language-autonym="অসমীয়া" data-language-local-name="assamès" class="interlanguage-link-target">অসমীয়া</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Xuni%C3%B3n_Sovi%C3%A9tica" title="Xunión Soviética - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Xunión Soviética" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target">Asturianu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-av mw-list-item"><a href="https://av.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%BE%D0%B2%D0%B5%D1%82%D0%B8%D1%8F%D0%B1_%D0%A1%D0%BE%D1%8E%D0%B7%D0%B0%D0%BB%D1%8A%D1%83%D0%BB_%D0%A1%D0%BE%D1%86%D0%B8%D1%8F%D0%BB%D0%B8%D0%B7%D0%BC%D0%B0%D1%8F%D0%BB%D1%8A%D1%83%D0%BB_%D0%A0%D0%B5%D1%81%D0%BF%D1%83%D0%B1%D0%BB%D0%B8%D0%BA%D0%B0%D0%B1%D0%B8" title="Советияб Союзалъул Социялизмаялъул Республикаби - àvar" lang="av" hreflang="av" data-title="Советияб Союзалъул Социялизмаялъул Республикаби" data-language-autonym="Авар" data-language-local-name="àvar" class="interlanguage-link-target">Авар</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-avk mw-list-item"><a href="https://avk.wikipedia.org/wiki/TSSS" title="TSSS - Kotava" lang="avk" hreflang="avk" data-title="TSSS" data-language-autonym="Kotava" data-language-local-name="Kotava" class="interlanguage-link-target">Kotava</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/SSR%C4%B0" title="SSRİ - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="SSRİ" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target">Azərbaycanca</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-azb mw-list-item"><a href="https://azb.wikipedia.org/wiki/%D8%B4%D9%88%D8%B1%D9%88%DB%8C" title="شوروی - South Azerbaijani" lang="azb" hreflang="azb" data-title="شوروی" data-language-autonym="تۆرکجه" data-language-local-name="South Azerbaijani" class="interlanguage-link-target">تۆرکجه</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ba mw-list-item"><a href="https://ba.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%BE%D0%B2%D0%B5%D1%82_%D0%A1%D0%BE%D1%86%D0%B8%D0%B0%D0%BB%D0%B8%D1%81%D1%82%D0%B8%D0%BA_%D0%A0%D0%B5%D1%81%D0%BF%D1%83%D0%B1%D0%BB%D0%B8%D0%BA%D0%B0%D0%BB%D0%B0%D1%80_%D0%A1%D0%BE%D1%8E%D0%B7%D1%8B" title="Совет Социалистик Республикалар Союзы - baixkir" lang="ba" hreflang="ba" data-title="Совет Социалистик Республикалар Союзы" data-language-autonym="Башҡортса" data-language-local-name="baixkir" class="interlanguage-link-target">Башҡортса</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ban mw-list-item"><a href="https://ban.wikipedia.org/wiki/Uni_Soviet" title="Uni Soviet - balinès" lang="ban" hreflang="ban" data-title="Uni Soviet" data-language-autonym="Basa Bali" data-language-local-name="balinès" class="interlanguage-link-target">Basa Bali</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bar mw-list-item"><a href="https://bar.wikipedia.org/wiki/Sowjetunion" title="Sowjetunion - bavarès" lang="bar" hreflang="bar" data-title="Sowjetunion" data-language-autonym="Boarisch" data-language-local-name="bavarès" class="interlanguage-link-target">Boarisch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bat-smg mw-list-item"><a href="https://bat-smg.wikipedia.org/wiki/Tar%C4%ABbu_S%C4%81jonga" title="Tarību Sājonga - Samogitian" lang="sgs" hreflang="sgs" data-title="Tarību Sājonga" data-language-autonym="Žemaitėška" data-language-local-name="Samogitian" class="interlanguage-link-target">Žemaitėška</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%B0%D1%8E%D0%B7_%D0%A1%D0%B0%D0%B2%D0%B5%D1%86%D0%BA%D1%96%D1%85_%D0%A1%D0%B0%D1%86%D1%8B%D1%8F%D0%BB%D1%96%D1%81%D1%82%D1%8B%D1%87%D0%BD%D1%8B%D1%85_%D0%A0%D1%8D%D1%81%D0%BF%D1%83%D0%B1%D0%BB%D1%96%D0%BA" title="Саюз Савецкіх Сацыялістычных Рэспублік - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Саюз Савецкіх Сацыялістычных Рэспублік" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target">Беларуская</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be-x-old mw-list-item"><a href="https://be-tarask.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%B0%D1%8E%D0%B7_%D0%A1%D0%B0%D0%B2%D0%B5%D1%86%D0%BA%D1%96%D1%85_%D0%A1%D0%B0%D1%86%D1%8B%D1%8F%D0%BB%D1%96%D1%81%D1%82%D1%8B%D1%87%D0%BD%D1%8B%D1%85_%D0%A0%D1%8D%D1%81%D0%BF%D1%83%D0%B1%D0%BB%D1%96%D0%BA" title="Саюз Савецкіх Сацыялістычных Рэспублік - Belarusian (Taraškievica orthography)" lang="be-tarask" hreflang="be-tarask" data-title="Саюз Савецкіх Сацыялістычных Рэспублік" data-language-autonym="Беларуская (тарашкевіца)" data-language-local-name="Belarusian (Taraškievica orthography)" class="interlanguage-link-target">Беларуская (тарашкевіца)</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D1%8A%D1%8E%D0%B7_%D0%BD%D0%B0_%D1%81%D1%8A%D0%B2%D0%B5%D1%82%D1%81%D0%BA%D0%B8%D1%82%D0%B5_%D1%81%D0%BE%D1%86%D0%B8%D0%B0%D0%BB%D0%B8%D1%81%D1%82%D0%B8%D1%87%D0%B5%D1%81%D0%BA%D0%B8_%D1%80%D0%B5%D0%BF%D1%83%D0%B1%D0%BB%D0%B8%D0%BA%D0%B8" title="Съюз на съветските социалистически републики - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Съюз на съветските социалистически републики" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target">Български</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bh mw-list-item"><a href="https://bh.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B8%E0%A5%8B%E0%A4%B5%E0%A4%BF%E0%A4%AF%E0%A4%A4_%E0%A4%AF%E0%A5%82%E0%A4%A8%E0%A4%BF%E0%A4%AF%E0%A4%A8" title="सोवियत यूनियन - Bhojpuri" lang="bh" hreflang="bh" data-title="सोवियत यूनियन" data-language-autonym="भोजपुरी" data-language-local-name="Bhojpuri" class="interlanguage-link-target">भोजपुरी</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bn mw-list-item"><a href="https://bn.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%B8%E0%A7%8B%E0%A6%AD%E0%A6%BF%E0%A6%AF%E0%A6%BC%E0%A7%87%E0%A6%A4_%E0%A6%87%E0%A6%89%E0%A6%A8%E0%A6%BF%E0%A6%AF%E0%A6%BC%E0%A6%A8" title="সোভিয়েত ইউনিয়ন - bengalí" lang="bn" hreflang="bn" data-title="সোভিয়েত ইউনিয়ন" data-language-autonym="বাংলা" data-language-local-name="bengalí" class="interlanguage-link-target">বাংলা</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bo mw-list-item"><a href="https://bo.wikipedia.org/wiki/%E0%BD%A6%E0%BD%B4%E0%BD%A0%E0%BD%B4%E0%BC%8B%E0%BD%A3%E0%BD%BA%E0%BD%93%E0%BC%8B" title="སུའུ་ལེན་ - tibetà" lang="bo" hreflang="bo" data-title="སུའུ་ལེན་" data-language-autonym="བོད་ཡིག" data-language-local-name="tibetà" class="interlanguage-link-target">བོད་ཡིག</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bpy mw-list-item"><a href="https://bpy.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%B8%E0%A7%8B%E0%A6%AD%E0%A6%BF%E0%A6%AF%E0%A6%BC%E0%A7%87%E0%A6%A4_%E0%A6%87%E0%A6%89%E0%A6%A8%E0%A6%BF%E0%A6%AF%E0%A6%BC%E0%A6%A8" title="সোভিয়েত ইউনিয়ন - Bishnupriya" lang="bpy" hreflang="bpy" data-title="সোভিয়েত ইউনিয়ন" data-language-autonym="বিষ্ণুপ্রিয়া মণিপুরী" data-language-local-name="Bishnupriya" class="interlanguage-link-target">বিষ্ণুপ্রিয়া মণিপুরী</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-br mw-list-item"><a href="https://br.wikipedia.org/wiki/Unaniezh_ar_Republiko%C3%B9_Sokialour_Soviedel" title="Unaniezh ar Republikoù Sokialour Soviedel - bretó" lang="br" hreflang="br" data-title="Unaniezh ar Republikoù Sokialour Soviedel" data-language-autonym="Brezhoneg" data-language-local-name="bretó" class="interlanguage-link-target">Brezhoneg</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bs mw-list-item"><a href="https://bs.wikipedia.org/wiki/Sovjetski_Savez" title="Sovjetski Savez - bosnià" lang="bs" hreflang="bs" data-title="Sovjetski Savez" data-language-autonym="Bosanski" data-language-local-name="bosnià" class="interlanguage-link-target">Bosanski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bxr mw-list-item"><a href="https://bxr.wikipedia.org/wiki/%D0%97%D2%AF%D0%B1%D0%BB%D1%8D%D0%BB%D1%82%D1%8D_%D1%85%D0%BE%D0%BB%D0%B1%D0%BE%D0%BE%D1%82%D0%BE_%D1%83%D0%BB%D0%B0%D1%81" title="Зүблэлтэ холбоото улас - Russia Buriat" lang="bxr" hreflang="bxr" data-title="Зүблэлтэ холбоото улас" data-language-autonym="Буряад" data-language-local-name="Russia Buriat" class="interlanguage-link-target">Буряад</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cdo mw-list-item"><a href="https://cdo.wikipedia.org/wiki/S%C5%AD-li%C3%A8ng" title="Sŭ-lièng - Mindong" lang="cdo" hreflang="cdo" data-title="Sŭ-lièng" data-language-autonym="閩東語 / Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄" data-language-local-name="Mindong" class="interlanguage-link-target">閩東語 / Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ce mw-list-item"><a href="https://ce.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%BE%D0%B2%D0%B5%D1%82%D0%B8%D0%B9%D0%BD_%D0%A1%D0%BE%D1%86%D0%B8%D0%B0%D0%BB%D0%B8%D1%81%D1%82%D0%B8%D0%B9%D0%BD_%D0%A0%D0%B5%D1%81%D0%BF%D1%83%D0%B1%D0%BB%D0%B8%D0%BA%D0%B8%D0%B9%D0%BD_%D0%A1%D0%BE%D1%8E%D0%B7" title="Советийн Социалистийн Республикийн Союз - txetxè" lang="ce" hreflang="ce" data-title="Советийн Социалистийн Республикийн Союз" data-language-autonym="Нохчийн" data-language-local-name="txetxè" class="interlanguage-link-target">Нохчийн</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ceb mw-list-item"><a href="https://ceb.wikipedia.org/wiki/Unyong_Sobyet" title="Unyong Sobyet - cebuà" lang="ceb" hreflang="ceb" data-title="Unyong Sobyet" data-language-autonym="Cebuano" data-language-local-name="cebuà" class="interlanguage-link-target">Cebuano</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ckb mw-list-item"><a href="https://ckb.wikipedia.org/wiki/%DB%8C%DB%95%DA%A9%DB%8E%D8%AA%DB%8C%DB%8C_%D8%B3%DB%86%DA%A4%DB%8C%DB%95%D8%AA" title="یەکێتیی سۆڤیەت - kurd central" lang="ckb" hreflang="ckb" data-title="یەکێتیی سۆڤیەت" data-language-autonym="کوردی" data-language-local-name="kurd central" class="interlanguage-link-target">کوردی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-crh mw-list-item"><a href="https://crh.wikipedia.org/wiki/%C5%9Euralar_Sotsialistik_Cumhuriyetleri_Birligi" title="Şuralar Sotsialistik Cumhuriyetleri Birligi - tàtar de Crimea" lang="crh" hreflang="crh" data-title="Şuralar Sotsialistik Cumhuriyetleri Birligi" data-language-autonym="Qırımtatarca" data-language-local-name="tàtar de Crimea" class="interlanguage-link-target">Qırımtatarca</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/Sov%C4%9Btsk%C3%BD_svaz" title="Sovětský svaz - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Sovětský svaz" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target">Čeština</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cu mw-list-item"><a href="https://cu.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D1%8A%D0%B2%D1%A3%D1%82%D1%8C%D1%81%D0%BA%D1%8A_%D0%A1%D0%BE%D1%86%D0%B8%D0%B0%D0%BB%D0%B8%D1%81%D1%82%D0%B8%D1%87%D1%8C%D1%81%D0%BA%D1%8A_%D0%94%D0%B8%D0%BC%D0%BE%D0%BA%D1%80%D0%B0%D1%82%D1%97%D0%B8_%D0%A1%D1%8A%D0%B2%D1%AB%EA%99%81%D1%8A" title="Съвѣтьскъ Социалистичьскъ Димократїи Съвѫꙁъ - eslau eclesiàstic" lang="cu" hreflang="cu" data-title="Съвѣтьскъ Социалистичьскъ Димократїи Съвѫꙁъ" data-language-autonym="Словѣньскъ / ⰔⰎⰑⰂⰡⰐⰠⰔⰍⰟ" data-language-local-name="eslau eclesiàstic" class="interlanguage-link-target">Словѣньскъ / ⰔⰎⰑⰂⰡⰐⰠⰔⰍⰟ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cv mw-list-item"><a href="https://cv.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%BE%D0%B2%D0%B5%D1%82_%D0%A1%D0%BE%D1%86%D0%B8%D0%B0%D0%BB%D0%B8%D0%B7%D0%BC_%D0%A0%D0%B5%D1%81%D0%BF%D1%83%D0%B1%D0%BB%D0%B8%D0%BA%D0%B8%D1%81%D0%B5%D0%BD_%D0%9F%C4%95%D1%80%D0%BB%D0%B5%D1%88%C4%95%D0%B2%C4%95" title="Совет Социализм Республикисен Пĕрлешĕвĕ - txuvaix" lang="cv" hreflang="cv" data-title="Совет Социализм Республикисен Пĕрлешĕвĕ" data-language-autonym="Чӑвашла" data-language-local-name="txuvaix" class="interlanguage-link-target">Чӑвашла</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/Yr_Undeb_Sofietaidd" title="Yr Undeb Sofietaidd - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="Yr Undeb Sofietaidd" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target">Cymraeg</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da badge-Q17559452 badge-recommendedarticle mw-list-item" title="article recomanat"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Sovjetunionen" title="Sovjetunionen - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Sovjetunionen" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target">Dansk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Sowjetunion" title="Sowjetunion - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Sowjetunion" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target">Deutsch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-diq mw-list-item"><a href="https://diq.wikipedia.org/wiki/Yewiya_Sovyetan" title="Yewiya Sovyetan - Zazaki" lang="diq" hreflang="diq" data-title="Yewiya Sovyetan" data-language-autonym="Zazaki" data-language-local-name="Zazaki" class="interlanguage-link-target">Zazaki</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-dsb mw-list-item"><a href="https://dsb.wikipedia.org/wiki/Sowjetski_zw%C4%9Bzk" title="Sowjetski zwězk - baix sòrab" lang="dsb" hreflang="dsb" data-title="Sowjetski zwězk" data-language-autonym="Dolnoserbski" data-language-local-name="baix sòrab" class="interlanguage-link-target">Dolnoserbski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-dtp mw-list-item"><a href="https://dtp.wikipedia.org/wiki/Koisaan_Soviet" title="Koisaan Soviet - Central Dusun" lang="dtp" hreflang="dtp" data-title="Koisaan Soviet" data-language-autonym="Kadazandusun" data-language-local-name="Central Dusun" class="interlanguage-link-target">Kadazandusun</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-dv mw-list-item"><a href="https://dv.wikipedia.org/wiki/%DE%90%DE%AF%DE%88%DE%A8%DE%87%DE%AC%DE%93%DE%B0_%DE%87%DE%A8%DE%87%DE%B0%DE%8C%DE%A8%DE%80%DE%A7%DE%8B%DE%AA" title="ސޯވިއެޓް އިއްތިހާދު - divehi" lang="dv" hreflang="dv" data-title="ސޯވިއެޓް އިއްތިހާދު" data-language-autonym="ދިވެހިބަސް" data-language-local-name="divehi" class="interlanguage-link-target">ދިވެހިބަސް</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%88%CE%BD%CF%89%CF%83%CE%B7_%CE%A3%CE%BF%CE%B2%CE%B9%CE%B5%CF%84%CE%B9%CE%BA%CF%8E%CE%BD_%CE%A3%CE%BF%CF%83%CE%B9%CE%B1%CE%BB%CE%B9%CF%83%CF%84%CE%B9%CE%BA%CF%8E%CE%BD_%CE%94%CE%B7%CE%BC%CE%BF%CE%BA%CF%81%CE%B1%CF%84%CE%B9%CF%8E%CE%BD" title="Ένωση Σοβιετικών Σοσιαλιστικών Δημοκρατιών - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Ένωση Σοβιετικών Σοσιαλιστικών Δημοκρατιών" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target">Ελληνικά</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Soviet_Union" title="Soviet Union - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Soviet Union" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target">English</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Sovetunio" title="Sovetunio - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Sovetunio" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target">Esperanto</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Uni%C3%B3n_Sovi%C3%A9tica" title="Unión Soviética - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Unión Soviética" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target">Español</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/N%C3%B5ukogude_Liit" title="Nõukogude Liit - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Nõukogude Liit" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target">Eesti</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Sobietar_Errepublika_Sozialisten_Batasuna" title="Sobietar Errepublika Sozialisten Batasuna - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Sobietar Errepublika Sozialisten Batasuna" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target">Euskara</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ext mw-list-item"><a href="https://ext.wikipedia.org/wiki/Uni%C3%B3n_Sovi%C3%A9tica" title="Unión Soviética - extremeny" lang="ext" hreflang="ext" data-title="Unión Soviética" data-language-autonym="Estremeñu" data-language-local-name="extremeny" class="interlanguage-link-target">Estremeñu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D8%AA%D8%AD%D8%A7%D8%AF_%D8%AC%D9%85%D8%A7%D9%87%DB%8C%D8%B1_%D8%B4%D9%88%D8%B1%D9%88%DB%8C" title="اتحاد جماهیر شوروی - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="اتحاد جماهیر شوروی" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target">فارسی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Neuvostoliitto" title="Neuvostoliitto - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Neuvostoliitto" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target">Suomi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fiu-vro mw-list-item"><a href="https://fiu-vro.wikipedia.org/wiki/N%C3%B5vvokogoliit" title="Nõvvokogoliit - Võro" lang="vro" hreflang="vro" data-title="Nõvvokogoliit" data-language-autonym="Võro" data-language-local-name="Võro" class="interlanguage-link-target">Võro</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fo mw-list-item"><a href="https://fo.wikipedia.org/wiki/Sovjetsamveldi%C3%B0" title="Sovjetsamveldið - feroès" lang="fo" hreflang="fo" data-title="Sovjetsamveldið" data-language-autonym="Føroyskt" data-language-local-name="feroès" class="interlanguage-link-target">Føroyskt</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Union_des_r%C3%A9publiques_socialistes_sovi%C3%A9tiques" title="Union des républiques socialistes soviétiques - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Union des républiques socialistes soviétiques" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target">Français</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-frr mw-list-item"><a href="https://frr.wikipedia.org/wiki/Sowjetunioon" title="Sowjetunioon - frisó septentrional" lang="frr" hreflang="frr" data-title="Sowjetunioon" data-language-autonym="Nordfriisk" data-language-local-name="frisó septentrional" class="interlanguage-link-target">Nordfriisk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fur mw-list-item"><a href="https://fur.wikipedia.org/wiki/Union_Sovietiche" title="Union Sovietiche - friülà" lang="fur" hreflang="fur" data-title="Union Sovietiche" data-language-autonym="Furlan" data-language-local-name="friülà" class="interlanguage-link-target">Furlan</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fy mw-list-item"><a href="https://fy.wikipedia.org/wiki/Sovjet-Uny" title="Sovjet-Uny - frisó occidental" lang="fy" hreflang="fy" data-title="Sovjet-Uny" data-language-autonym="Frysk" data-language-local-name="frisó occidental" class="interlanguage-link-target">Frysk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ga mw-list-item"><a href="https://ga.wikipedia.org/wiki/An_tAontas_S%C3%B3iv%C3%A9adach" title="An tAontas Sóivéadach - irlandès" lang="ga" hreflang="ga" data-title="An tAontas Sóivéadach" data-language-autonym="Gaeilge" data-language-local-name="irlandès" class="interlanguage-link-target">Gaeilge</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gan mw-list-item"><a href="https://gan.wikipedia.org/wiki/%E8%98%87%E8%81%AF" title="蘇聯 - xinès gan" lang="gan" hreflang="gan" data-title="蘇聯" data-language-autonym="贛語" data-language-local-name="xinès gan" class="interlanguage-link-target">贛語</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gcr mw-list-item"><a href="https://gcr.wikipedia.org/wiki/Inyon_di_s%C3%A9_r%C3%A9piblik_sosyalis_sovy%C3%A9tik" title="Inyon di sé répiblik sosyalis sovyétik - Guianan Creole" lang="gcr" hreflang="gcr" data-title="Inyon di sé répiblik sosyalis sovyétik" data-language-autonym="Kriyòl gwiyannen" data-language-local-name="Guianan Creole" class="interlanguage-link-target">Kriyòl gwiyannen</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gd mw-list-item"><a href="https://gd.wikipedia.org/wiki/An_t-Aonadh_Sobhiatach" title="An t-Aonadh Sobhiatach - gaèlic escocès" lang="gd" hreflang="gd" data-title="An t-Aonadh Sobhiatach" data-language-autonym="Gàidhlig" data-language-local-name="gaèlic escocès" class="interlanguage-link-target">Gàidhlig</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Uni%C3%B3n_Sovi%C3%A9tica" title="Unión Soviética - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Unión Soviética" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target">Galego</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-glk mw-list-item"><a href="https://glk.wikipedia.org/wiki/%D8%B4%D8%A4%D8%B1%D9%88%D9%8A" title="شؤروي - gilaki" lang="glk" hreflang="glk" data-title="شؤروي" data-language-autonym="گیلکی" data-language-local-name="gilaki" class="interlanguage-link-target">گیلکی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gn mw-list-item"><a href="https://gn.wikipedia.org/wiki/Joaty_Sovi%C3%A9tiko" title="Joaty Soviétiko - guaraní" lang="gn" hreflang="gn" data-title="Joaty Soviétiko" data-language-autonym="Avañe'ẽ" data-language-local-name="guaraní" class="interlanguage-link-target">Avañe'ẽ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-got mw-list-item"><a href="https://got.wikipedia.org/wiki/%F0%90%8C%B2%F0%90%8C%B2%F0%90%8C%B2%F0%90%8C%B8" title="𐌲𐌲𐌲𐌸 - gòtic" lang="got" hreflang="got" data-title="𐌲𐌲𐌲𐌸" data-language-autonym="𐌲𐌿𐍄𐌹𐍃𐌺" data-language-local-name="gòtic" class="interlanguage-link-target">𐌲𐌿𐍄𐌹𐍃𐌺</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gu mw-list-item"><a href="https://gu.wikipedia.org/wiki/%E0%AA%B8%E0%AB%8B%E0%AA%B5%E0%AA%BF%E0%AA%AF%E0%AB%87%E0%AA%A4_%E0%AA%AF%E0%AB%81%E0%AA%A8%E0%AA%BF%E0%AA%AF%E0%AA%A8" title="સોવિયેત યુનિયન - gujarati" lang="gu" hreflang="gu" data-title="સોવિયેત યુનિયન" data-language-autonym="ગુજરાતી" data-language-local-name="gujarati" class="interlanguage-link-target">ગુજરાતી</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gv mw-list-item"><a href="https://gv.wikipedia.org/wiki/Unnaneys_ny_Pobblaghtyn_Soveidjagh_Soshiallagh" title="Unnaneys ny Pobblaghtyn Soveidjagh Soshiallagh - manx" lang="gv" hreflang="gv" data-title="Unnaneys ny Pobblaghtyn Soveidjagh Soshiallagh" data-language-autonym="Gaelg" data-language-local-name="manx" class="interlanguage-link-target">Gaelg</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ha mw-list-item"><a href="https://ha.wikipedia.org/wiki/Tarayyar_Sobiyet" title="Tarayyar Sobiyet - haussa" lang="ha" hreflang="ha" data-title="Tarayyar Sobiyet" data-language-autonym="Hausa" data-language-local-name="haussa" class="interlanguage-link-target">Hausa</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hak mw-list-item"><a href="https://hak.wikipedia.org/wiki/S%C3%BB-li%C3%A8n" title="Sû-lièn - xinès hakka" lang="hak" hreflang="hak" data-title="Sû-lièn" data-language-autonym="客家語 / Hak-kâ-ngî" data-language-local-name="xinès hakka" class="interlanguage-link-target">客家語 / Hak-kâ-ngî</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%91%D7%A8%D7%99%D7%AA_%D7%94%D7%9E%D7%95%D7%A2%D7%A6%D7%95%D7%AA" title="ברית המועצות - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="ברית המועצות" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target">עברית</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hi mw-list-item"><a href="https://hi.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B8%E0%A5%8B%E0%A4%B5%E0%A4%BF%E0%A4%AF%E0%A4%A4_%E0%A4%B8%E0%A4%82%E0%A4%98" title="सोवियत संघ - hindi" lang="hi" hreflang="hi" data-title="सोवियत संघ" data-language-autonym="हिन्दी" data-language-local-name="hindi" class="interlanguage-link-target">हिन्दी</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hif mw-list-item"><a href="https://hif.wikipedia.org/wiki/Soviet_Union" title="Soviet Union - hindi de Fiji" lang="hif" hreflang="hif" data-title="Soviet Union" data-language-autonym="Fiji Hindi" data-language-local-name="hindi de Fiji" class="interlanguage-link-target">Fiji Hindi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Sovjetski_Savez" title="Sovjetski Savez - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Sovjetski Savez" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target">Hrvatski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hsb mw-list-item"><a href="https://hsb.wikipedia.org/wiki/Sowjetski_zwjazk" title="Sowjetski zwjazk - alt sòrab" lang="hsb" hreflang="hsb" data-title="Sowjetski zwjazk" data-language-autonym="Hornjoserbsce" data-language-local-name="alt sòrab" class="interlanguage-link-target">Hornjoserbsce</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ht mw-list-item"><a href="https://ht.wikipedia.org/wiki/Inyon_repiblik_sosyalis_sovyetik" title="Inyon repiblik sosyalis sovyetik - crioll d’Haití" lang="ht" hreflang="ht" data-title="Inyon repiblik sosyalis sovyetik" data-language-autonym="Kreyòl ayisyen" data-language-local-name="crioll d’Haití" class="interlanguage-link-target">Kreyòl ayisyen</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/Szovjetuni%C3%B3" title="Szovjetunió - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Szovjetunió" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target">Magyar</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D4%BD%D5%B8%D6%80%D5%B0%D6%80%D5%A4%D5%A1%D5%B5%D5%AB%D5%B6_%D5%8D%D5%B8%D6%81%D5%AB%D5%A1%D5%AC%D5%AB%D5%BD%D5%BF%D5%A1%D5%AF%D5%A1%D5%B6_%D5%80%D5%A1%D5%B6%D6%80%D5%A1%D5%BA%D5%A5%D5%BF%D5%B8%D6%82%D5%A9%D5%B5%D5%B8%D6%82%D5%B6%D5%B6%D5%A5%D6%80%D5%AB_%D5%84%D5%AB%D5%B8%D6%82%D5%A9%D5%B5%D5%B8%D6%82%D5%B6" title="Խորհրդային Սոցիալիստական Հանրապետությունների Միություն - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Խորհրդային Սոցիալիստական Հանրապետությունների Միություն" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target">Հայերեն</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hyw mw-list-item"><a href="https://hyw.wikipedia.org/wiki/%D4%BD%D5%B8%D6%80%D5%B0%D6%80%D5%A4%D5%A1%D5%B5%D5%AB%D5%B6_%D5%84%D5%AB%D5%B8%D6%82%D5%A9%D5%AB%D6%82%D5%B6" title="Խորհրդային Միութիւն - Western Armenian" lang="hyw" hreflang="hyw" data-title="Խորհրդային Միութիւն" data-language-autonym="Արեւմտահայերէն" data-language-local-name="Western Armenian" class="interlanguage-link-target">Արեւմտահայերէն</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ia mw-list-item"><a href="https://ia.wikipedia.org/wiki/Union_Sovietic" title="Union Sovietic - interlingua" lang="ia" hreflang="ia" data-title="Union Sovietic" data-language-autonym="Interlingua" data-language-local-name="interlingua" class="interlanguage-link-target">Interlingua</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Uni_Soviet" title="Uni Soviet - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Uni Soviet" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target">Bahasa Indonesia</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ie mw-list-item"><a href="https://ie.wikipedia.org/wiki/Soviet-Union" title="Soviet-Union - interlingue" lang="ie" hreflang="ie" data-title="Soviet-Union" data-language-autonym="Interlingue" data-language-local-name="interlingue" class="interlanguage-link-target">Interlingue</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ik mw-list-item"><a href="https://ik.wikipedia.org/wiki/Suviatam_Nunaa" title="Suviatam Nunaa - inupiak" lang="ik" hreflang="ik" data-title="Suviatam Nunaa" data-language-autonym="Iñupiatun" data-language-local-name="inupiak" class="interlanguage-link-target">Iñupiatun</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ilo mw-list-item"><a href="https://ilo.wikipedia.org/wiki/Kappon_ti_Sobiet" title="Kappon ti Sobiet - ilocano" lang="ilo" hreflang="ilo" data-title="Kappon ti Sobiet" data-language-autonym="Ilokano" data-language-local-name="ilocano" class="interlanguage-link-target">Ilokano</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-inh mw-list-item"><a href="https://inh.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%BE%D0%B2%D0%B5%D1%82%D0%B8%D0%B9_%D0%A1%D0%BE%D1%86%D0%B8%D0%B0%D0%BB%D0%B8%D0%B7%D0%BC%D0%B0_%D0%A0%D0%B5%D1%81%D0%BF%D1%83%D0%B1%D0%BB%D0%B8%D0%BA%D0%B0%D0%B9_%D0%A1%D0%BE%D1%8E%D0%B7" title="Советий Социализма Республикай Союз - ingúix" lang="inh" hreflang="inh" data-title="Советий Социализма Республикай Союз" data-language-autonym="ГӀалгӀай" data-language-local-name="ingúix" class="interlanguage-link-target">ГӀалгӀай</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-io mw-list-item"><a href="https://io.wikipedia.org/wiki/Soviet-Uniono" title="Soviet-Uniono - ido" lang="io" hreflang="io" data-title="Soviet-Uniono" data-language-autonym="Ido" data-language-local-name="ido" class="interlanguage-link-target">Ido</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-is mw-list-item"><a href="https://is.wikipedia.org/wiki/Sov%C3%A9tr%C3%ADkin" title="Sovétríkin - islandès" lang="is" hreflang="is" data-title="Sovétríkin" data-language-autonym="Íslenska" data-language-local-name="islandès" class="interlanguage-link-target">Íslenska</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Unione_Sovietica" title="Unione Sovietica - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Unione Sovietica" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target">Italiano</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E3%82%BD%E3%83%93%E3%82%A8%E3%83%88%E9%80%A3%E9%82%A6" title="ソビエト連邦 - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="ソビエト連邦" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target">日本語</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jam mw-list-item"><a href="https://jam.wikipedia.org/wiki/Suoviet_Yuunian" title="Suoviet Yuunian - crioll anglès de Jamaica" lang="jam" hreflang="jam" data-title="Suoviet Yuunian" data-language-autonym="Patois" data-language-local-name="crioll anglès de Jamaica" class="interlanguage-link-target">Patois</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jbo mw-list-item"><a href="https://jbo.wikipedia.org/wiki/sofygu%27e" title="sofygu'e - lojban" lang="jbo" hreflang="jbo" data-title="sofygu'e" data-language-autonym="La .lojban." data-language-local-name="lojban" class="interlanguage-link-target">La .lojban.</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jv mw-list-item"><a href="https://jv.wikipedia.org/wiki/Uni_Sovy%C3%A8t" title="Uni Sovyèt - javanès" lang="jv" hreflang="jv" data-title="Uni Sovyèt" data-language-autonym="Jawa" data-language-local-name="javanès" class="interlanguage-link-target">Jawa</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%A1%E1%83%90%E1%83%91%E1%83%AD%E1%83%9D%E1%83%97%E1%83%90_%E1%83%A1%E1%83%9D%E1%83%AA%E1%83%98%E1%83%90%E1%83%9A%E1%83%98%E1%83%A1%E1%83%A2%E1%83%A3%E1%83%A0%E1%83%98_%E1%83%A0%E1%83%94%E1%83%A1%E1%83%9E%E1%83%A3%E1%83%91%E1%83%9A%E1%83%98%E1%83%99%E1%83%94%E1%83%91%E1%83%98%E1%83%A1_%E1%83%99%E1%83%90%E1%83%95%E1%83%A8%E1%83%98%E1%83%A0%E1%83%98" title="საბჭოთა სოციალისტური რესპუბლიკების კავშირი - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="საბჭოთა სოციალისტური რესპუბლიკების კავშირი" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target">ქართული</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kab mw-list-item"><a href="https://kab.wikipedia.org/wiki/Tadukli_n_Tegdudiwin_Tinemlayin_Tisuvyitiyin" title="Tadukli n Tegdudiwin Tinemlayin Tisuvyitiyin - cabilenc" lang="kab" hreflang="kab" data-title="Tadukli n Tegdudiwin Tinemlayin Tisuvyitiyin" data-language-autonym="Taqbaylit" data-language-local-name="cabilenc" class="interlanguage-link-target">Taqbaylit</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kbd mw-list-item"><a href="https://kbd.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%B5%D1%81%D0%BF%D1%83%D0%B1%D0%BB%D0%B8%D0%BA%D1%8D_%D0%A1%D0%BE%D0%B2%D0%B5%D1%82_%D0%A1%D0%BE%D1%86%D0%B8%D0%B0%D0%BB_%D0%97%D1%8D%D0%B3%D1%83%D1%8D%D1%82%D1%85%D1%8D%D1%80" title="Республикэ Совет Социал Зэгуэтхэр - kabardí" lang="kbd" hreflang="kbd" data-title="Республикэ Совет Социал Зэгуэтхэр" data-language-autonym="Адыгэбзэ" data-language-local-name="kabardí" class="interlanguage-link-target">Адыгэбзэ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kcg mw-list-item"><a href="https://kcg.wikipedia.org/wiki/Muna%CC%B1pyia%CC%B1_Soviyet" title="Muna̱pyia̱ Soviyet - tyap" lang="kcg" hreflang="kcg" data-title="Muna̱pyia̱ Soviyet" data-language-autonym="Tyap" data-language-local-name="tyap" class="interlanguage-link-target">Tyap</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kk mw-list-item"><a href="https://kk.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%B5%D2%A3%D0%B5%D1%81%D1%82%D1%96%D0%BA_%D0%A1%D0%BE%D1%86%D0%B8%D0%B0%D0%BB%D0%B8%D1%81%D1%82%D1%96%D0%BA_%D0%A0%D0%B5%D1%81%D0%BF%D1%83%D0%B1%D0%BB%D0%B8%D0%BA%D0%B0%D0%BB%D0%B0%D1%80_%D0%9E%D0%B4%D0%B0%D2%93%D1%8B" title="Кеңестік Социалистік Республикалар Одағы - kazakh" lang="kk" hreflang="kk" data-title="Кеңестік Социалистік Республикалар Одағы" data-language-autonym="Қазақша" data-language-local-name="kazakh" class="interlanguage-link-target">Қазақша</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-km mw-list-item"><a href="https://km.wikipedia.org/wiki/%E1%9E%9F%E1%9E%A0%E1%9E%97%E1%9E%B6%E1%9E%96%E1%9E%9F%E1%9E%BC%E1%9E%9C%E1%9F%80%E1%9E%8F" title="សហភាពសូវៀត - khmer" lang="km" hreflang="km" data-title="សហភាពសូវៀត" data-language-autonym="ភាសាខ្មែរ" data-language-local-name="khmer" class="interlanguage-link-target">ភាសាខ្មែរ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kn mw-list-item"><a href="https://kn.wikipedia.org/wiki/%E0%B2%B8%E0%B3%8A%E0%B2%B5%E0%B2%BF%E0%B2%AF%E0%B3%86%E0%B2%9F%E0%B3%8D_%E0%B2%92%E0%B2%95%E0%B3%8D%E0%B2%95%E0%B3%82%E0%B2%9F" title="ಸೊವಿಯೆಟ್ ಒಕ್ಕೂಟ - kannada" lang="kn" hreflang="kn" data-title="ಸೊವಿಯೆಟ್ ಒಕ್ಕೂಟ" data-language-autonym="ಕನ್ನಡ" data-language-local-name="kannada" class="interlanguage-link-target">ಕನ್ನಡ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EC%86%8C%EB%A0%A8" title="소련 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="소련" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target">한국어</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-krc mw-list-item"><a href="https://krc.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%BE%D0%B2%D0%B5%D1%82_%D0%A1%D0%BE%D1%86%D0%B8%D0%B0%D0%BB%D0%B8%D1%81%D1%82_%D0%A0%D0%B5%D1%81%D0%BF%D1%83%D0%B1%D0%BB%D0%B8%D0%BA%D0%B0%D0%BB%D0%B0%D0%BD%D1%8B_%D0%A1%D0%BE%D1%8E%D0%B7%D1%83" title="Совет Социалист Республикаланы Союзу - karatxai-balkar" lang="krc" hreflang="krc" data-title="Совет Социалист Республикаланы Союзу" data-language-autonym="Къарачай-малкъар" data-language-local-name="karatxai-balkar" class="interlanguage-link-target">Къарачай-малкъар</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ks mw-list-item"><a href="https://ks.wikipedia.org/wiki/%D8%B5%D8%A4%D9%88%D9%90%D8%AA_%D8%A7%D9%90%D8%AA%D9%90%D9%81%D8%A7%D9%82" title="صؤوِت اِتِفاق - caixmiri" lang="ks" hreflang="ks" data-title="صؤوِت اِتِفاق" data-language-autonym="कॉशुर / کٲشُر" data-language-local-name="caixmiri" class="interlanguage-link-target">कॉशुर / کٲشُر</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ku mw-list-item"><a href="https://ku.wikipedia.org/wiki/Yek%C3%AEtiya_Komar%C3%AAn_Sovyet_%C3%AAn_Sosyal%C3%AEst" title="Yekîtiya Komarên Sovyet ên Sosyalîst - kurd" lang="ku" hreflang="ku" data-title="Yekîtiya Komarên Sovyet ên Sosyalîst" data-language-autonym="Kurdî" data-language-local-name="kurd" class="interlanguage-link-target">Kurdî</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kv mw-list-item"><a href="https://kv.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D3%A7%D0%B2%D0%B5%D1%82%D1%81%D0%BA%D3%A7%D0%B9_%D0%A1%D0%BE%D1%86%D0%B8%D0%B0%D0%BB%D0%B8%D1%81%D1%82%D0%B8%D1%87%D0%B5%D1%81%D0%BA%D3%A7%D0%B9_%D0%A0%D0%B5%D1%81%D0%BF%D1%83%D0%B1%D0%BB%D0%B8%D0%BA%D0%B0%D1%8F%D1%81%D0%BB%D3%A7%D0%BD_%D0%A1%D0%BE%D1%8E%D0%B7" title="Сӧветскӧй Социалистическӧй Республикаяслӧн Союз - komi" lang="kv" hreflang="kv" data-title="Сӧветскӧй Социалистическӧй Республикаяслӧн Союз" data-language-autonym="Коми" data-language-local-name="komi" class="interlanguage-link-target">Коми</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kw mw-list-item"><a href="https://kw.wikipedia.org/wiki/URSS" title="URSS - còrnic" lang="kw" hreflang="kw" data-title="URSS" data-language-autonym="Kernowek" data-language-local-name="còrnic" class="interlanguage-link-target">Kernowek</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ky mw-list-item"><a href="https://ky.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%B5%D2%A3%D0%B5%D1%88%D1%82%D0%B5%D1%80_%D0%91%D0%B8%D1%80%D0%BB%D0%B8%D0%B3%D0%B8" title="Кеңештер Бирлиги - kirguís" lang="ky" hreflang="ky" data-title="Кеңештер Бирлиги" data-language-autonym="Кыргызча" data-language-local-name="kirguís" class="interlanguage-link-target">Кыргызча</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Unio_Rerum_Publicarum_Sovieticarum_Socialisticarum" title="Unio Rerum Publicarum Sovieticarum Socialisticarum - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Unio Rerum Publicarum Sovieticarum Socialisticarum" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target">Latina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lad mw-list-item"><a href="https://lad.wikipedia.org/wiki/Union_Sovyetika" title="Union Sovyetika - judeocastellà" lang="lad" hreflang="lad" data-title="Union Sovyetika" data-language-autonym="Ladino" data-language-local-name="judeocastellà" class="interlanguage-link-target">Ladino</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lb mw-list-item"><a href="https://lb.wikipedia.org/wiki/Sowjetunioun" title="Sowjetunioun - luxemburguès" lang="lb" hreflang="lb" data-title="Sowjetunioun" data-language-autonym="Lëtzebuergesch" data-language-local-name="luxemburguès" class="interlanguage-link-target">Lëtzebuergesch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lez mw-list-item"><a href="https://lez.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%BE%D0%B2%D0%B5%D1%82%D1%80%D0%B8%D0%BD_%D0%A1%D0%BE%D1%86%D0%B8%D0%B0%D0%BB%D0%B8%D0%B7%D0%BC%D0%B4%D0%B8%D0%BD_%D0%A0%D0%B5%D1%81%D0%BF%D1%83%D0%B1%D0%BB%D0%B8%D0%BA%D0%B0%D0%B9%D1%80%D0%B8%D0%BD_%D0%93%D0%B0%D0%BB%D0%BA%D3%80" title="Советрин Социализмдин Республикайрин ГалкӀ - lesguià" lang="lez" hreflang="lez" data-title="Советрин Социализмдин Республикайрин ГалкӀ" data-language-autonym="Лезги" data-language-local-name="lesguià" class="interlanguage-link-target">Лезги</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lfn mw-list-item"><a href="https://lfn.wikipedia.org/wiki/Uni_de_Republicas_Sosialiste_Soviet" title="Uni de Republicas Sosialiste Soviet - Lingua Franca Nova" lang="lfn" hreflang="lfn" data-title="Uni de Republicas Sosialiste Soviet" data-language-autonym="Lingua Franca Nova" data-language-local-name="Lingua Franca Nova" class="interlanguage-link-target">Lingua Franca Nova</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-li mw-list-item"><a href="https://li.wikipedia.org/wiki/Sovjet-Unie" title="Sovjet-Unie - limburguès" lang="li" hreflang="li" data-title="Sovjet-Unie" data-language-autonym="Limburgs" data-language-local-name="limburguès" class="interlanguage-link-target">Limburgs</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lij mw-list-item"><a href="https://lij.wikipedia.org/wiki/Union_Sovietica" title="Union Sovietica - lígur" lang="lij" hreflang="lij" data-title="Union Sovietica" data-language-autonym="Ligure" data-language-local-name="lígur" class="interlanguage-link-target">Ligure</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lld mw-list-item"><a href="https://lld.wikipedia.org/wiki/Union_Sovietica" title="Union Sovietica - Ladin" lang="lld" hreflang="lld" data-title="Union Sovietica" data-language-autonym="Ladin" data-language-local-name="Ladin" class="interlanguage-link-target">Ladin</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lmo badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://lmo.wikipedia.org/wiki/Union_di_Republegh_Socialista_Sovietegh" title="Union di Republegh Socialista Sovietegh - llombard" lang="lmo" hreflang="lmo" data-title="Union di Republegh Socialista Sovietegh" data-language-autonym="Lombard" data-language-local-name="llombard" class="interlanguage-link-target">Lombard</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lo mw-list-item"><a href="https://lo.wikipedia.org/wiki/%E0%BA%AA%E0%BA%B0%E0%BA%AB%E0%BA%B0%E0%BA%9E%E0%BA%B2%E0%BA%9A%E0%BB%82%E0%BA%8A%E0%BA%A7%E0%BA%BD%E0%BA%94" title="ສະຫະພາບໂຊວຽດ - laosià" lang="lo" hreflang="lo" data-title="ສະຫະພາບໂຊວຽດ" data-language-autonym="ລາວ" data-language-local-name="laosià" class="interlanguage-link-target">ລາວ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/Soviet%C5%B3_S%C4%85junga" title="Sovietų Sąjunga - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Sovietų Sąjunga" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target">Lietuvių</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Padomju_Savien%C4%ABba" title="Padomju Savienība - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Padomju Savienība" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target">Latviešu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mai mw-list-item"><a href="https://mai.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B8%E0%A5%8B%E0%A4%AD%E0%A4%BF%E0%A4%AF%E0%A4%A4_%E0%A4%B8%E0%A4%99%E0%A5%8D%E0%A4%98" title="सोभियत सङ्घ - maithili" lang="mai" hreflang="mai" data-title="सोभियत सङ्घ" data-language-autonym="मैथिली" data-language-local-name="maithili" class="interlanguage-link-target">मैथिली</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mdf mw-list-item"><a href="https://mdf.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%BE%D0%B2%D0%B5%D1%82%D0%BE%D0%BD%D1%8C_%D0%A1%D0%BE%D1%82%D0%BA%D1%81" title="Советонь Соткс - mordovià moksa" lang="mdf" hreflang="mdf" data-title="Советонь Соткс" data-language-autonym="Мокшень" data-language-local-name="mordovià moksa" class="interlanguage-link-target">Мокшень</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mg mw-list-item"><a href="https://mg.wikipedia.org/wiki/Firaisan%27_ny_Repoblika_S%C3%B4sialista_S%C3%B4vietika" title="Firaisan' ny Repoblika Sôsialista Sôvietika - malgaix" lang="mg" hreflang="mg" data-title="Firaisan' ny Repoblika Sôsialista Sôvietika" data-language-autonym="Malagasy" data-language-local-name="malgaix" class="interlanguage-link-target">Malagasy</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mhr mw-list-item"><a href="https://mhr.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%BE%D0%B2%D0%B5%D1%82_%D0%A1%D0%BE%D1%86%D0%B8%D0%B0%D0%BB%D0%B8%D0%B7%D0%BC_%D0%A0%D0%B5%D1%81%D0%BF%D1%83%D0%B1%D0%BB%D0%B8%D0%BA-%D0%B2%D0%BB%D0%B0%D0%BA_%D0%A3%D1%88%D0%B5%D0%BC" title="Совет Социализм Республик-влак Ушем - Eastern Mari" lang="mhr" hreflang="mhr" data-title="Совет Социализм Республик-влак Ушем" data-language-autonym="Олык марий" data-language-local-name="Eastern Mari" class="interlanguage-link-target">Олык марий</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mi mw-list-item"><a href="https://mi.wikipedia.org/wiki/Hononga_Howete" title="Hononga Howete - maori" lang="mi" hreflang="mi" data-title="Hononga Howete" data-language-autonym="Māori" data-language-local-name="maori" class="interlanguage-link-target">Māori</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-min mw-list-item"><a href="https://min.wikipedia.org/wiki/Uni_Soviet" title="Uni Soviet - minangkabau" lang="min" hreflang="min" data-title="Uni Soviet" data-language-autonym="Minangkabau" data-language-local-name="minangkabau" class="interlanguage-link-target">Minangkabau</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk mw-list-item"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%BE%D0%B2%D0%B5%D1%82%D1%81%D0%BA%D0%B8_%D0%A1%D0%BE%D1%98%D1%83%D0%B7" title="Советски Сојуз - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Советски Сојуз" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target">Македонски</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ml mw-list-item"><a href="https://ml.wikipedia.org/wiki/%E0%B4%B8%E0%B5%8B%E0%B4%B5%E0%B4%BF%E0%B4%AF%E0%B4%B1%E0%B5%8D%E0%B4%B1%E0%B5%8D_%E0%B4%AF%E0%B5%82%E0%B4%A3%E0%B4%BF%E0%B4%AF%E0%B5%BB" title="സോവിയറ്റ് യൂണിയൻ - malaiàlam" lang="ml" hreflang="ml" data-title="സോവിയറ്റ് യൂണിയൻ" data-language-autonym="മലയാളം" data-language-local-name="malaiàlam" class="interlanguage-link-target">മലയാളം</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mn badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://mn.wikipedia.org/wiki/%D0%97%D3%A9%D0%B2%D0%BB%D3%A9%D0%BB%D1%82_%D0%A5%D0%BE%D0%BB%D0%B1%D0%BE%D0%BE%D1%82_%D0%A3%D0%BB%D1%81" title="Зөвлөлт Холбоот Улс - mongol" lang="mn" hreflang="mn" data-title="Зөвлөлт Холбоот Улс" data-language-autonym="Монгол" data-language-local-name="mongol" class="interlanguage-link-target">Монгол</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mr mw-list-item"><a href="https://mr.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B8%E0%A5%8B%E0%A4%B5%E0%A5%8D%E0%A4%B9%E0%A4%BF%E0%A4%8F%E0%A4%A4_%E0%A4%B8%E0%A4%82%E0%A4%98" title="सोव्हिएत संघ - marathi" lang="mr" hreflang="mr" data-title="सोव्हिएत संघ" data-language-autonym="मराठी" data-language-local-name="marathi" class="interlanguage-link-target">मराठी</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/Kesatuan_Soviet" title="Kesatuan Soviet - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Kesatuan Soviet" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target">Bahasa Melayu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mt mw-list-item"><a href="https://mt.wikipedia.org/wiki/Unjoni_Sovjetika" title="Unjoni Sovjetika - maltès" lang="mt" hreflang="mt" data-title="Unjoni Sovjetika" data-language-autonym="Malti" data-language-local-name="maltès" class="interlanguage-link-target">Malti</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mwl mw-list-item"><a href="https://mwl.wikipedia.org/wiki/Ounion_Sobi%C3%A9tica" title="Ounion Sobiética - mirandès" lang="mwl" hreflang="mwl" data-title="Ounion Sobiética" data-language-autonym="Mirandés" data-language-local-name="mirandès" class="interlanguage-link-target">Mirandés</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-my mw-list-item"><a href="https://my.wikipedia.org/wiki/%E1%80%86%E1%80%AD%E1%80%AF%E1%80%97%E1%80%AE%E1%80%9A%E1%80%80%E1%80%BA%E1%80%95%E1%80%BC%E1%80%8A%E1%80%BA%E1%80%91%E1%80%B1%E1%80%AC%E1%80%84%E1%80%BA%E1%80%85%E1%80%AF_%E1%80%9E%E1%80%99%E1%80%B9%E1%80%99%E1%80%90%E1%80%94%E1%80%AD%E1%80%AF%E1%80%84%E1%80%BA%E1%80%84%E1%80%B6" title="ဆိုဗီယက်ပြည်ထောင်စု သမ္မတနိုင်ငံ - birmà" lang="my" hreflang="my" data-title="ဆိုဗီယက်ပြည်ထောင်စု သမ္မတနိုင်ငံ" data-language-autonym="မြန်မာဘာသာ" data-language-local-name="birmà" class="interlanguage-link-target">မြန်မာဘာသာ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mzn mw-list-item"><a href="https://mzn.wikipedia.org/wiki/%D8%B4%D9%88%D8%B1%D9%88%DB%8C" title="شوروی - mazanderani" lang="mzn" hreflang="mzn" data-title="شوروی" data-language-autonym="مازِرونی" data-language-local-name="mazanderani" class="interlanguage-link-target">مازِرونی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nap mw-list-item"><a href="https://nap.wikipedia.org/wiki/Aunione_Sovieteca" title="Aunione Sovieteca - napolità" lang="nap" hreflang="nap" data-title="Aunione Sovieteca" data-language-autonym="Napulitano" data-language-local-name="napolità" class="interlanguage-link-target">Napulitano</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds mw-list-item"><a href="https://nds.wikipedia.org/wiki/Sowjetunion" title="Sowjetunion - baix alemany" lang="nds" hreflang="nds" data-title="Sowjetunion" data-language-autonym="Plattdüütsch" data-language-local-name="baix alemany" class="interlanguage-link-target">Plattdüütsch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds-nl mw-list-item"><a href="https://nds-nl.wikipedia.org/wiki/Sovjetuny" title="Sovjetuny - baix saxó" lang="nds-NL" hreflang="nds-NL" data-title="Sovjetuny" data-language-autonym="Nedersaksies" data-language-local-name="baix saxó" class="interlanguage-link-target">Nedersaksies</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ne mw-list-item"><a href="https://ne.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B8%E0%A5%8B%E0%A4%AD%E0%A4%BF%E0%A4%AF%E0%A4%A4_%E0%A4%B8%E0%A4%99%E0%A5%8D%E0%A4%98" title="सोभियत सङ्घ - nepalès" lang="ne" hreflang="ne" data-title="सोभियत सङ्घ" data-language-autonym="नेपाली" data-language-local-name="nepalès" class="interlanguage-link-target">नेपाली</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Sovjet-Unie" title="Sovjet-Unie - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Sovjet-Unie" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target">Nederlands</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Sovjetunionen" title="Sovjetunionen - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Sovjetunionen" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target">Norsk nynorsk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Sovjetunionen" title="Sovjetunionen - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Sovjetunionen" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target">Norsk bokmål</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nrm mw-list-item"><a href="https://nrm.wikipedia.org/wiki/Unnion_Sovi%C3%A9tique" title="Unnion Soviétique - Norman" lang="nrf" hreflang="nrf" data-title="Unnion Soviétique" data-language-autonym="Nouormand" data-language-local-name="Norman" class="interlanguage-link-target">Nouormand</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-oc mw-list-item"><a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/Union_de_las_Republicas_Socialistas_Sovieticas" title="Union de las Republicas Socialistas Sovieticas - occità" lang="oc" hreflang="oc" data-title="Union de las Republicas Socialistas Sovieticas" data-language-autonym="Occitan" data-language-local-name="occità" class="interlanguage-link-target">Occitan</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-olo mw-list-item"><a href="https://olo.wikipedia.org/wiki/Nevvostoliitto" title="Nevvostoliitto - Livvi-Karelian" lang="olo" hreflang="olo" data-title="Nevvostoliitto" data-language-autonym="Livvinkarjala" data-language-local-name="Livvi-Karelian" class="interlanguage-link-target">Livvinkarjala</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-os mw-list-item"><a href="https://os.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%BE%D0%B2%D0%B5%D1%82%D0%BE%D0%BD_%D0%A6%C3%A6%D0%B4%D0%B8%D1%81" title="Советон Цæдис - osseta" lang="os" hreflang="os" data-title="Советон Цæдис" data-language-autonym="Ирон" data-language-local-name="osseta" class="interlanguage-link-target">Ирон</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pa mw-list-item"><a href="https://pa.wikipedia.org/wiki/%E0%A8%B8%E0%A9%8B%E0%A8%B5%E0%A9%80%E0%A8%85%E0%A8%A4_%E0%A8%AF%E0%A9%82%E0%A8%A8%E0%A9%80%E0%A8%85%E0%A8%A8" title="ਸੋਵੀਅਤ ਯੂਨੀਅਨ - panjabi" lang="pa" hreflang="pa" data-title="ਸੋਵੀਅਤ ਯੂਨੀਅਨ" data-language-autonym="ਪੰਜਾਬੀ" data-language-local-name="panjabi" class="interlanguage-link-target">ਪੰਜਾਬੀ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pap mw-list-item"><a href="https://pap.wikipedia.org/wiki/Union_Sovietiko" title="Union Sovietiko - papiament" lang="pap" hreflang="pap" data-title="Union Sovietiko" data-language-autonym="Papiamentu" data-language-local-name="papiament" class="interlanguage-link-target">Papiamentu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pcd mw-list-item"><a href="https://pcd.wikipedia.org/wiki/URSS" title="URSS - picard" lang="pcd" hreflang="pcd" data-title="URSS" data-language-autonym="Picard" data-language-local-name="picard" class="interlanguage-link-target">Picard</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pdc mw-list-item"><a href="https://pdc.wikipedia.org/wiki/Soviet_Union" title="Soviet Union - alemany pennsilvanià" lang="pdc" hreflang="pdc" data-title="Soviet Union" data-language-autonym="Deitsch" data-language-local-name="alemany pennsilvanià" class="interlanguage-link-target">Deitsch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Zwi%C4%85zek_Socjalistycznych_Republik_Radzieckich" title="Związek Socjalistycznych Republik Radzieckich - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Związek Socjalistycznych Republik Radzieckich" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target">Polski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pms mw-list-item"><a href="https://pms.wikipedia.org/wiki/Union_Sovi%C3%A9tica" title="Union Soviética - piemontès" lang="pms" hreflang="pms" data-title="Union Soviética" data-language-autonym="Piemontèis" data-language-local-name="piemontès" class="interlanguage-link-target">Piemontèis</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pnb mw-list-item"><a href="https://pnb.wikipedia.org/wiki/%D8%B3%D9%88%DB%8C%D8%AA_%DB%8C%D9%88%D9%86%DB%8C%D9%86" title="سویت یونین - Western Punjabi" lang="pnb" hreflang="pnb" data-title="سویت یونین" data-language-autonym="پنجابی" data-language-local-name="Western Punjabi" class="interlanguage-link-target">پنجابی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ps mw-list-item"><a href="https://ps.wikipedia.org/wiki/%D8%B4%D9%88%D8%B1%D9%88%D9%8A_%D8%A7%D8%AA%D8%AD%D8%A7%D8%AF" title="شوروي اتحاد - paixtu" lang="ps" hreflang="ps" data-title="شوروي اتحاد" data-language-autonym="پښتو" data-language-local-name="paixtu" class="interlanguage-link-target">پښتو</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Uni%C3%A3o_Sovi%C3%A9tica" title="União Soviética - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="União Soviética" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target">Português</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-qu mw-list-item"><a href="https://qu.wikipedia.org/wiki/Susyalista_Suwit_Ripuwlikakunap_Hu%C3%B1un" title="Susyalista Suwit Ripuwlikakunap Huñun - quítxua" lang="qu" hreflang="qu" data-title="Susyalista Suwit Ripuwlikakunap Huñun" data-language-autonym="Runa Simi" data-language-local-name="quítxua" class="interlanguage-link-target">Runa Simi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rm mw-list-item"><a href="https://rm.wikipedia.org/wiki/Uniun_sovietica" title="Uniun sovietica - retoromànic" lang="rm" hreflang="rm" data-title="Uniun sovietica" data-language-autonym="Rumantsch" data-language-local-name="retoromànic" class="interlanguage-link-target">Rumantsch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Uniunea_Republicilor_Sovietice_Socialiste" title="Uniunea Republicilor Sovietice Socialiste - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Uniunea Republicilor Sovietice Socialiste" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target">Română</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%BE%D1%8E%D0%B7_%D0%A1%D0%BE%D0%B2%D0%B5%D1%82%D1%81%D0%BA%D0%B8%D1%85_%D0%A1%D0%BE%D1%86%D0%B8%D0%B0%D0%BB%D0%B8%D1%81%D1%82%D0%B8%D1%87%D0%B5%D1%81%D0%BA%D0%B8%D1%85_%D0%A0%D0%B5%D1%81%D0%BF%D1%83%D0%B1%D0%BB%D0%B8%D0%BA" title="Союз Советских Социалистических Республик - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Союз Советских Социалистических Республик" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target">Русский</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rue mw-list-item"><a href="https://rue.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%BE%D1%8E%D0%B7_%D0%A1%D0%BE%D0%B2%D1%96%D1%82%D1%81%D0%BA%D1%8B%D1%85_%D0%A1%D0%BE%D1%86%D1%96%D0%B0%D0%BB%D1%96%D1%81%D1%82%D1%96%D1%87%D0%BD%D1%8B%D1%85_%D0%A0%D0%B5%D0%BF%D1%83%D0%B1%D0%BB%D0%B8%D0%BA" title="Союз Совітскых Соціалістічных Републик - Rusyn" lang="rue" hreflang="rue" data-title="Союз Совітскых Соціалістічных Републик" data-language-autonym="Русиньскый" data-language-local-name="Rusyn" class="interlanguage-link-target">Русиньскый</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sah mw-list-item"><a href="https://sah.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D1%8D%D0%B1%D0%B8%D1%8D%D1%81%D0%BA%D1%8D%D0%B9_%D0%A1%D0%BE%D1%86%D0%B8%D0%B0%D0%BB%D0%B8%D1%81%D1%82%D1%8B%D1%8B_%D0%A0%D0%B5%D1%81%D0%BF%D1%83%D0%B1%D0%BB%D0%B8%D0%BA%D0%B0%D0%BB%D0%B0%D1%80_%D0%A1%D0%BE%D0%B9%D1%83%D1%83%D1%81%D1%82%D0%B0%D1%80%D0%B0" title="Сэбиэскэй Социалистыы Республикалар Сойуустара - iacut" lang="sah" hreflang="sah" data-title="Сэбиэскэй Социалистыы Республикалар Сойуустара" data-language-autonym="Саха тыла" data-language-local-name="iacut" class="interlanguage-link-target">Саха тыла</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sat mw-list-item"><a href="https://sat.wikipedia.org/wiki/%E1%B1%A5%E1%B1%9A%E1%B1%B5%E1%B1%B7%E1%B1%A4%E1%B1%AD%E1%B1%AE%E1%B1%B4_%E1%B1%A5%E1%B1%9F%E1%B1%B6%E1%B1%9B%E1%B1%9F" title="ᱥᱚᱵᱷᱤᱭᱮᱴ ᱥᱟᱶᱛᱟ - santali" lang="sat" hreflang="sat" data-title="ᱥᱚᱵᱷᱤᱭᱮᱴ ᱥᱟᱶᱛᱟ" data-language-autonym="ᱥᱟᱱᱛᱟᱲᱤ" data-language-local-name="santali" class="interlanguage-link-target">ᱥᱟᱱᱛᱟᱲᱤ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sc mw-list-item"><a href="https://sc.wikipedia.org/wiki/Unione_Sovietica" title="Unione Sovietica - sard" lang="sc" hreflang="sc" data-title="Unione Sovietica" data-language-autonym="Sardu" data-language-local-name="sard" class="interlanguage-link-target">Sardu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-scn mw-list-item"><a href="https://scn.wikipedia.org/wiki/Unioni_Suvi%C3%A8tica" title="Unioni Suviètica - sicilià" lang="scn" hreflang="scn" data-title="Unioni Suviètica" data-language-autonym="Sicilianu" data-language-local-name="sicilià" class="interlanguage-link-target">Sicilianu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sco mw-list-item"><a href="https://sco.wikipedia.org/wiki/Soviet_Union" title="Soviet Union - escocès" lang="sco" hreflang="sco" data-title="Soviet Union" data-language-autonym="Scots" data-language-local-name="escocès" class="interlanguage-link-target">Scots</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sd mw-list-item"><a href="https://sd.wikipedia.org/wiki/%D8%B3%D9%88%D9%88%D9%8A%D8%AA_%D9%8A%D9%88%D9%86%D9%8A%D9%86" title="سوويت يونين - sindi" lang="sd" hreflang="sd" data-title="سوويت يونين" data-language-autonym="سنڌي" data-language-local-name="sindi" class="interlanguage-link-target">سنڌي</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-se mw-list-item"><a href="https://se.wikipedia.org/wiki/Sovjetlihttu" title="Sovjetlihttu - sami septentrional" lang="se" hreflang="se" data-title="Sovjetlihttu" data-language-autonym="Davvisámegiella" data-language-local-name="sami septentrional" class="interlanguage-link-target">Davvisámegiella</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Sovjetski_Savez" title="Sovjetski Savez - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Sovjetski Savez" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target">Srpskohrvatski / српскохрватски</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-si mw-list-item"><a href="https://si.wikipedia.org/wiki/%E0%B7%83%E0%B7%9D%E0%B7%80%E0%B7%92%E0%B6%BA%E0%B6%A7%E0%B7%8A_%E0%B7%83%E0%B6%82%E0%B6%9C%E0%B6%B8%E0%B6%BA" title="සෝවියට් සංගමය - singalès" lang="si" hreflang="si" data-title="සෝවියට් සංගමය" data-language-autonym="සිංහල" data-language-local-name="singalès" class="interlanguage-link-target">සිංහල</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Soviet_Union" title="Soviet Union - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Soviet Union" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target">Simple English</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/Sovietsky_zv%C3%A4z" title="Sovietsky zväz - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Sovietsky zväz" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target">Slovenčina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-skr mw-list-item"><a href="https://skr.wikipedia.org/wiki/%D8%B3%D9%88%D9%88%DB%8C%D8%AA_%DB%8C%D9%88%D9%86%DB%8C%D9%86" title="سوویت یونین - Saraiki" lang="skr" hreflang="skr" data-title="سوویت یونین" data-language-autonym="سرائیکی" data-language-local-name="Saraiki" class="interlanguage-link-target">سرائیکی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Sovjetska_zveza" title="Sovjetska zveza - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Sovjetska zveza" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target">Slovenščina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-smn mw-list-item"><a href="https://smn.wikipedia.org/wiki/Sovjetlitto" title="Sovjetlitto - sami d’Inari" lang="smn" hreflang="smn" data-title="Sovjetlitto" data-language-autonym="Anarâškielâ" data-language-local-name="sami d’Inari" class="interlanguage-link-target">Anarâškielâ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-so mw-list-item"><a href="https://so.wikipedia.org/wiki/Midowga_Sofiyet" title="Midowga Sofiyet - somali" lang="so" hreflang="so" data-title="Midowga Sofiyet" data-language-autonym="Soomaaliga" data-language-local-name="somali" class="interlanguage-link-target">Soomaaliga</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sq mw-list-item"><a href="https://sq.wikipedia.org/wiki/Bashkimi_Sovjetik" title="Bashkimi Sovjetik - albanès" lang="sq" hreflang="sq" data-title="Bashkimi Sovjetik" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanès" class="interlanguage-link-target">Shqip</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%BE%D0%B2%D1%98%D0%B5%D1%82%D1%81%D0%BA%D0%B8_%D0%A1%D0%B0%D0%B2%D0%B5%D0%B7" title="Совјетски Савез - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Совјетски Савез" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target">Српски / srpski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-stq mw-list-item"><a href="https://stq.wikipedia.org/wiki/Sowjetunion" title="Sowjetunion - Saterland Frisian" lang="stq" hreflang="stq" data-title="Sowjetunion" data-language-autonym="Seeltersk" data-language-local-name="Saterland Frisian" class="interlanguage-link-target">Seeltersk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-su mw-list-item"><a href="https://su.wikipedia.org/wiki/Uni_Sovi%C3%A9t" title="Uni Soviét - sondanès" lang="su" hreflang="su" data-title="Uni Soviét" data-language-autonym="Sunda" data-language-local-name="sondanès" class="interlanguage-link-target">Sunda</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Sovjetunionen" title="Sovjetunionen - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Sovjetunionen" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target">Svenska</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sw mw-list-item"><a href="https://sw.wikipedia.org/wiki/Umoja_wa_Kisovyeti" title="Umoja wa Kisovyeti - suahili" lang="sw" hreflang="sw" data-title="Umoja wa Kisovyeti" data-language-autonym="Kiswahili" data-language-local-name="suahili" class="interlanguage-link-target">Kiswahili</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-szl mw-list-item"><a href="https://szl.wikipedia.org/wiki/Sojusz_Socjalistycznych_Sowjeckich_Republik" title="Sojusz Socjalistycznych Sowjeckich Republik - silesià" lang="szl" hreflang="szl" data-title="Sojusz Socjalistycznych Sowjeckich Republik" data-language-autonym="Ślůnski" data-language-local-name="silesià" class="interlanguage-link-target">Ślůnski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%9A%E0%AF%8B%E0%AE%B5%E0%AE%BF%E0%AE%AF%E0%AE%A4%E0%AF%8D_%E0%AE%92%E0%AE%A9%E0%AF%8D%E0%AE%B1%E0%AE%BF%E0%AE%AF%E0%AE%AE%E0%AF%8D" title="சோவியத் ஒன்றியம் - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="சோவியத் ஒன்றியம்" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target">தமிழ்</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-te mw-list-item"><a href="https://te.wikipedia.org/wiki/%E0%B0%B8%E0%B1%8B%E0%B0%B5%E0%B0%BF%E0%B0%AF%E0%B0%9F%E0%B1%8D_%E0%B0%AF%E0%B1%82%E0%B0%A8%E0%B0%BF%E0%B0%AF%E0%B0%A8%E0%B1%8D" title="సోవియట్ యూనియన్ - telugu" lang="te" hreflang="te" data-title="సోవియట్ యూనియన్" data-language-autonym="తెలుగు" data-language-local-name="telugu" class="interlanguage-link-target">తెలుగు</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tg mw-list-item"><a href="https://tg.wikipedia.org/wiki/%D0%98%D1%82%D1%82%D0%B8%D2%B3%D0%BE%D0%B4%D0%B8_%D0%A8%D1%83%D1%80%D0%B0%D0%B2%D3%A3" title="Иттиҳоди Шуравӣ - tadjik" lang="tg" hreflang="tg" data-title="Иттиҳоди Шуравӣ" data-language-autonym="Тоҷикӣ" data-language-local-name="tadjik" class="interlanguage-link-target">Тоҷикӣ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B8%AA%E0%B8%AB%E0%B8%A0%E0%B8%B2%E0%B8%9E%E0%B9%82%E0%B8%8B%E0%B9%80%E0%B8%A7%E0%B8%B5%E0%B8%A2%E0%B8%95" title="สหภาพโซเวียต - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="สหภาพโซเวียต" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target">ไทย</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tl mw-list-item"><a href="https://tl.wikipedia.org/wiki/Unyong_Sobyetiko" title="Unyong Sobyetiko - tagal" lang="tl" hreflang="tl" data-title="Unyong Sobyetiko" data-language-autonym="Tagalog" data-language-local-name="tagal" class="interlanguage-link-target">Tagalog</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tly mw-list-item"><a href="https://tly.wikipedia.org/wiki/Sovet_Sosialist_Respublikon_Ibemon" title="Sovet Sosialist Respublikon Ibemon - talix" lang="tly" hreflang="tly" data-title="Sovet Sosialist Respublikon Ibemon" data-language-autonym="Tolışi" data-language-local-name="talix" class="interlanguage-link-target">Tolışi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/Sovyetler_Birli%C4%9Fi" title="Sovyetler Birliği - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Sovyetler Birliği" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target">Türkçe</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tt mw-list-item"><a href="https://tt.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%BE%D0%B2%D0%B5%D1%82_%D0%A1%D0%BE%D1%86%D0%B8%D0%B0%D0%BB%D0%B8%D1%81%D1%82%D0%B8%D0%BA_%D0%A0%D0%B5%D1%81%D0%BF%D1%83%D0%B1%D0%BB%D0%B8%D0%BA%D0%B0%D0%BB%D0%B0%D1%80_%D0%91%D0%B5%D1%80%D0%BB%D0%B5%D0%B3%D0%B5" title="Совет Социалистик Республикалар Берлеге - tàtar" lang="tt" hreflang="tt" data-title="Совет Социалистик Республикалар Берлеге" data-language-autonym="Татарча / tatarça" data-language-local-name="tàtar" class="interlanguage-link-target">Татарча / tatarça</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tyv mw-list-item"><a href="https://tyv.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%A1%D0%A0%D0%AD" title="ССРЭ - tuvinià" lang="tyv" hreflang="tyv" data-title="ССРЭ" data-language-autonym="Тыва дыл" data-language-local-name="tuvinià" class="interlanguage-link-target">Тыва дыл</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-udm mw-list-item"><a href="https://udm.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%BE%D0%B2%D0%B5%D1%82%D1%81%D0%BA%D0%BE%D0%B9_%D0%A1%D0%BE%D1%86%D0%B8%D0%B0%D0%BB%D0%B8%D1%81%D1%82%D0%B8%D1%87%D0%B5%D1%81%D0%BA%D0%BE%D0%B9_%D0%A0%D0%B5%D1%81%D0%BF%D1%83%D0%B1%D0%BB%D0%B8%D0%BA%D0%B0%D0%BE%D1%81%D0%BB%D1%8D%D0%BD_%D0%A1%D0%BE%D1%8E%D0%B7%D0%B7%D1%8B" title="Советской Социалистической Республикаослэн Союззы - udmurt" lang="udm" hreflang="udm" data-title="Советской Социалистической Республикаослэн Союззы" data-language-autonym="Удмурт" data-language-local-name="udmurt" class="interlanguage-link-target">Удмурт</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ug mw-list-item"><a href="https://ug.wikipedia.org/wiki/%D8%B3%D9%88%DB%8B%DB%90%D8%AA_%D8%B3%D9%88%D8%AA%D8%B3%D9%89%D9%8A%D8%A7%D9%84%D9%89%D8%B3%D8%AA%D9%89%D9%83_%D8%AC%DB%87%D9%85%DA%BE%DB%87%D8%B1%D9%89%D9%8A%DB%95%D8%AA%D9%84%DB%95%D8%B1_%D8%A6%D9%89%D8%AA%D8%AA%D9%89%D9%BE%D8%A7%D9%82%D9%89" title="سوۋېت سوتسىيالىستىك جۇمھۇرىيەتلەر ئىتتىپاقى - uigur" lang="ug" hreflang="ug" data-title="سوۋېت سوتسىيالىستىك جۇمھۇرىيەتلەر ئىتتىپاقى" data-language-autonym="ئۇيغۇرچە / Uyghurche" data-language-local-name="uigur" class="interlanguage-link-target">ئۇيغۇرچە / Uyghurche</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%BE%D1%8E%D0%B7_%D0%A0%D0%B0%D0%B4%D1%8F%D0%BD%D1%81%D1%8C%D0%BA%D0%B8%D1%85_%D0%A1%D0%BE%D1%86%D1%96%D0%B0%D0%BB%D1%96%D1%81%D1%82%D0%B8%D1%87%D0%BD%D0%B8%D1%85_%D0%A0%D0%B5%D1%81%D0%BF%D1%83%D0%B1%D0%BB%D1%96%D0%BA" title="Союз Радянських Соціалістичних Республік - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Союз Радянських Соціалістичних Республік" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target">Українська</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ur mw-list-item"><a href="https://ur.wikipedia.org/wiki/%D8%B3%D9%88%D9%88%DB%8C%D8%AA_%D8%A7%D8%AA%D8%AD%D8%A7%D8%AF" title="سوویت اتحاد - urdú" lang="ur" hreflang="ur" data-title="سوویت اتحاد" data-language-autonym="اردو" data-language-local-name="urdú" class="interlanguage-link-target">اردو</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uz mw-list-item"><a href="https://uz.wikipedia.org/wiki/Sovet_Sotsialistik_Respublikalari_Ittifoqi" title="Sovet Sotsialistik Respublikalari Ittifoqi - uzbek" lang="uz" hreflang="uz" data-title="Sovet Sotsialistik Respublikalari Ittifoqi" data-language-autonym="Oʻzbekcha / ўзбекча" data-language-local-name="uzbek" class="interlanguage-link-target">Oʻzbekcha / ўзбекча</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vec mw-list-item"><a href="https://vec.wikipedia.org/wiki/Union_Sovi%C3%A8tega" title="Union Soviètega - vènet" lang="vec" hreflang="vec" data-title="Union Soviètega" data-language-autonym="Vèneto" data-language-local-name="vènet" class="interlanguage-link-target">Vèneto</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vep mw-list-item"><a href="https://vep.wikipedia.org/wiki/Nevondkundali%C5%BEiden_Socialisti%C5%BEiden_Tazovaldkundoiden_%C3%9Chti%C5%A1tuz" title="Nevondkundaližiden Socialistižiden Tazovaldkundoiden Ühtištuz - vepse" lang="vep" hreflang="vep" data-title="Nevondkundaližiden Socialistižiden Tazovaldkundoiden Ühtištuz" data-language-autonym="Vepsän kel’" data-language-local-name="vepse" class="interlanguage-link-target">Vepsän kel’</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/Li%C3%AAn_X%C3%B4" title="Liên Xô - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Liên Xô" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target">Tiếng Việt</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vls mw-list-item"><a href="https://vls.wikipedia.org/wiki/Sovjet-Unie" title="Sovjet-Unie - flamenc occidental" lang="vls" hreflang="vls" data-title="Sovjet-Unie" data-language-autonym="West-Vlams" data-language-local-name="flamenc occidental" class="interlanguage-link-target">West-Vlams</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vo mw-list-item"><a href="https://vo.wikipedia.org/wiki/Sovy%C3%A4tabalatam" title="Sovyätabalatam - volapük" lang="vo" hreflang="vo" data-title="Sovyätabalatam" data-language-autonym="Volapük" data-language-local-name="volapük" class="interlanguage-link-target">Volapük</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wa mw-list-item"><a href="https://wa.wikipedia.org/wiki/U.R.S.S." title="U.R.S.S. - való" lang="wa" hreflang="wa" data-title="U.R.S.S." data-language-autonym="Walon" data-language-local-name="való" class="interlanguage-link-target">Walon</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-war mw-list-item"><a href="https://war.wikipedia.org/wiki/Unyon_Sovyetika" title="Unyon Sovyetika - waray" lang="war" hreflang="war" data-title="Unyon Sovyetika" data-language-autonym="Winaray" data-language-local-name="waray" class="interlanguage-link-target">Winaray</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wo mw-list-item"><a href="https://wo.wikipedia.org/wiki/Soviet_Yi_Benno" title="Soviet Yi Benno - wòlof" lang="wo" hreflang="wo" data-title="Soviet Yi Benno" data-language-autonym="Wolof" data-language-local-name="wòlof" class="interlanguage-link-target">Wolof</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E8%8B%8F%E8%81%94" title="苏联 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="苏联" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target">吴语</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-xh mw-list-item"><a href="https://xh.wikipedia.org/wiki/Isoviet_Union" title="Isoviet Union - xosa" lang="xh" hreflang="xh" data-title="Isoviet Union" data-language-autonym="IsiXhosa" data-language-local-name="xosa" class="interlanguage-link-target">IsiXhosa</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-xmf mw-list-item"><a href="https://xmf.wikipedia.org/wiki/%E1%83%A1%E1%83%AE%E1%83%A3%E1%83%9C%E1%83%A3%E1%83%94%E1%83%A4%E1%83%98%E1%83%A8_%E1%83%A1%E1%83%9D%E1%83%AA%E1%83%98%E1%83%90%E1%83%9A%E1%83%98%E1%83%A1%E1%83%A2%E1%83%A3%E1%83%A0%E1%83%98_%E1%83%A0%E1%83%94%E1%83%A1%E1%83%9E%E1%83%A3%E1%83%91%E1%83%9A%E1%83%98%E1%83%99%E1%83%94%E1%83%A4%E1%83%98%E1%83%A8_%E1%83%A0%E1%83%A1%E1%83%AE%E1%83%A3" title="სხუნუეფიშ სოციალისტური რესპუბლიკეფიშ რსხუ - mingrelià" lang="xmf" hreflang="xmf" data-title="სხუნუეფიშ სოციალისტური რესპუბლიკეფიშ რსხუ" data-language-autonym="მარგალური" data-language-local-name="mingrelià" class="interlanguage-link-target">მარგალური</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yi mw-list-item"><a href="https://yi.wikipedia.org/wiki/%D7%A1%D7%90%D7%95%D7%95%D7%A2%D7%98%D7%9F_%D7%A4%D7%90%D7%A8%D7%91%D7%90%D7%A0%D7%93" title="סאוועטן פארבאנד - ídix" lang="yi" hreflang="yi" data-title="סאוועטן פארבאנד" data-language-autonym="ייִדיש" data-language-local-name="ídix" class="interlanguage-link-target">ייִדיש</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yo mw-list-item"><a href="https://yo.wikipedia.org/wiki/%C3%8Cs%E1%BB%8D%CC%80kan_S%C3%B3f%C3%AC%E1%BA%B9%CC%80t%C3%AC" title="Ìsọ̀kan Sófìẹ̀tì - ioruba" lang="yo" hreflang="yo" data-title="Ìsọ̀kan Sófìẹ̀tì" data-language-autonym="Yorùbá" data-language-local-name="ioruba" class="interlanguage-link-target">Yorùbá</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-za mw-list-item"><a href="https://za.wikipedia.org/wiki/Suhlienz" title="Suhlienz - zhuang" lang="za" hreflang="za" data-title="Suhlienz" data-language-autonym="Vahcuengh" data-language-local-name="zhuang" class="interlanguage-link-target">Vahcuengh</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E8%8B%8F%E8%81%94" title="苏联 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="苏联" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target">中文</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-classical mw-list-item"><a href="https://zh-classical.wikipedia.org/wiki/%E8%98%87%E8%81%AF" title="蘇聯 - xinès clàssic" lang="lzh" hreflang="lzh" data-title="蘇聯" data-language-autonym="文言" data-language-local-name="xinès clàssic" class="interlanguage-link-target">文言</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-min-nan mw-list-item"><a href="https://zh-min-nan.wikipedia.org/wiki/So%CD%98-li%C3%A2n" title="So͘-liân - xinès min del sud" lang="nan" hreflang="nan" data-title="So͘-liân" data-language-autonym="閩南語 / Bân-lâm-gú" data-language-local-name="xinès min del sud" class="interlanguage-link-target">閩南語 / Bân-lâm-gú</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E8%98%87%E8%81%AF" title="蘇聯 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="蘇聯" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target">粵語</a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q15180#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c">Pàgina</a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t">Discussió</a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" >català </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques">Mostra</a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e">Modifica</a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h">Mostra l'historial</a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" >Eines </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques">Mostra</a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e">Modifica</a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques&action=history">Mostra l'historial</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j">Què hi enllaça</a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k">Canvis relacionats</a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q">Pàgines especials</a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques&oldid=34250122" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina">Enllaç permanent</a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina">Informació de la pàgina</a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques&id=34250122&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina">Citau aquest article</a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FUni%25C3%25B3_de_Rep%25C3%25BAbliques_Socialistes_Sovi%25C3%25A8tiques">Obtén una URL abreujada</a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FUni%25C3%25B3_de_Rep%25C3%25BAbliques_Socialistes_Sovi%25C3%25A8tiques">Descarrega el codi QR</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Uni%C3%B3+de+Rep%C3%BAbliques+Socialistes+Sovi%C3%A8tiques">Crea un llibre</a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques&action=show-download-screen">Baixa com a PDF</a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p">Versió per a impressora</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/%D0%A1%D0%BE%D1%8E%D0%B7_%D0%A1%D0%BE%D0%B2%D0%B5%D1%82%D1%81%D0%BA%D0%B8%D1%85_%D0%A1%D0%BE%D1%86%D0%B8%D0%B0%D0%BB%D0%B8%D1%81%D1%82%D0%B8%D1%87%D0%B5%D1%81%D0%BA%D0%B8%D1%85_%D0%A0%D0%B5%D1%81%D0%BF%D1%83%D0%B1%D0%BB%D0%B8%D0%BA" hreflang="en">Commons</a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q15180" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g">Element a Wikidata</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> <div id="mw-indicator-coordinates-ind" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output">Coord.: <a class="external text" href="//geohack.toolforge.org/geohack.php?pagename=Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques&language=ca&params=65_N_90_E_region:">65° N, 90° E / 65°N,90°E / 65; 90</a></div></div> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle">(S'ha redirigit des de: <a href="/w/index.php?title=Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica&redirect=no" class="mw-redirect" title="Unió Soviètica">Unió Soviètica</a>)</div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33571020">.mw-parser-output .infobox_bodystyle{font-size:85%;text-align:left}.mw-parser-output .infobox_titlestyle{background:#d9b38c}.mw-parser-output .infobox_abovestyle{background:#d9b38c}.mw-parser-output .infobox_headerclass_solid{background:#d9b38c}.mw-parser-output .infobox_headerclass_botton_top{border-bottom:2px solid #ccccff;border-top:2px solid #ccccff}.mw-parser-output .infobox_subheaderstyle{background:#d9b38c}.mw-parser-output .infobox_subheaderstyle1{width:100%;background:#d9b38c;text-align:center;font-size:125%;font-weight:bold}.mw-parser-output .infobox_belowstyle{border-top:#aaa 1px solid;background:#d9b38c}.mw-parser-output .infobox-label{background:#eeeeee;padding-right:1.2em;width:40%;text-align:start}</style><link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33571020"> <table class="infobox" style="font-size:90%;width:25em;infobox_bodystyle"><caption class="infobox_titlestyle" style="font-weight:bold"><a href="/wiki/Fitxer:Globe_icon.svg" class="mw-file-description" title="Plantilla:Infotaula geografia política"><img alt="Plantilla:Infotaula geografia política" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/Globe_icon.svg/25px-Globe_icon.svg.png" decoding="async" width="25" height="25" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/Globe_icon.svg/38px-Globe_icon.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/Globe_icon.svg/50px-Globe_icon.svg.png 2x" data-file-width="420" data-file-height="420" /></a>Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques</caption><tbody><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data infobox_subheaderstyle" style="text-align:center">Союз Советских Социалистических Республик (ru) <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15180?uselang=ca#P1705" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center"><style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r32548069/mw-parser-output/.tmulti">.mw-parser-output .tmulti .multiimageinner{display:flex;flex-direction:column}.mw-parser-output .tmulti .trow{display:flex;flex-direction:row;clear:left;flex-wrap:wrap;width:100%;box-sizing:border-box}.mw-parser-output .tmulti .tsingle{margin:1px;float:left}.mw-parser-output .tmulti .theader{clear:both;font-weight:bold;text-align:center;align-self:center;background-color:transparent;width:100%}.mw-parser-output .tmulti .thumbcaption{text-align:left;background-color:transparent}.mw-parser-output .tmulti .text-align-left{text-align:left}.mw-parser-output .tmulti .text-align-right{text-align:right}.mw-parser-output .tmulti .text-align-center{text-align:center}@media all and (max-width:720px){.mw-parser-output .tmulti .thumbinner{width:100%!important;box-sizing:border-box;max-width:none!important;align-items:center}.mw-parser-output .tmulti .trow{justify-content:center}.mw-parser-output .tmulti .tsingle{float:none!important;max-width:100%!important;box-sizing:border-box;text-align:center}.mw-parser-output .tmulti .thumbcaption{text-align:center}}</style><div class="thumb tmulti tnone center"><div class="thumbinner multiimageinner" style="width:242px;max-width:242px;border:none"><div class="trow"><div class="tsingle" style="margin-right:50px;width:127px;max-width:127px"><div class="thumbimage" style="border:none;height:62px;overflow:hidden"><a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_the_Soviet_Union.svg" class="mw-file-description"><img alt="Bandera" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a9/Flag_of_the_Soviet_Union.svg/125px-Flag_of_the_Soviet_Union.svg.png" decoding="async" width="125" height="63" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a9/Flag_of_the_Soviet_Union.svg/188px-Flag_of_the_Soviet_Union.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a9/Flag_of_the_Soviet_Union.svg/250px-Flag_of_the_Soviet_Union.svg.png 2x" data-file-width="1200" data-file-height="600" /></a></div><div class="thumbcaption text-align-center"><a href="/wiki/Bandera_de_la_Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques" title="Bandera de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques">Bandera</a></div></div><div class="tsingle" style="width:62px;max-width:62px"><div class="thumbimage" style="border:none;height:62px;overflow:hidden"><a href="/wiki/Fitxer:Coat_of_arms_of_the_Soviet_Union_(1956%E2%80%931991).svg" class="mw-file-description"><img alt="Escut d'armes" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d9/Coat_of_arms_of_the_Soviet_Union_%281956%E2%80%931991%29.svg/60px-Coat_of_arms_of_the_Soviet_Union_%281956%E2%80%931991%29.svg.png" decoding="async" width="60" height="62" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d9/Coat_of_arms_of_the_Soviet_Union_%281956%E2%80%931991%29.svg/90px-Coat_of_arms_of_the_Soviet_Union_%281956%E2%80%931991%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d9/Coat_of_arms_of_the_Soviet_Union_%281956%E2%80%931991%29.svg/120px-Coat_of_arms_of_the_Soviet_Union_%281956%E2%80%931991%29.svg.png 2x" data-file-width="587" data-file-height="605" /></a></div><div class="thumbcaption text-align-center"><a href="/wiki/Escut_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" title="Escut de la Unió Soviètica">Escut d'armes</a></div></div></div></div></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center"></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Tipus</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q3024240" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q3024240">estat desaparegut</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15180?uselang=ca#P31" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><hr /></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Himne</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Himne_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" title="Himne de la Unió Soviètica">Himne de la Unió Soviètica</a> (1r gener 1944-26 desembre 1991) <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15180?uselang=ca#P85" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><div class="center" style="width:auto; margin-left:auto; margin-right:auto;"><audio id="mwe_player_0" controls="" preload="none" data-mw-tmh="" class="mw-file-element" width="220" style="width:220px;" data-durationhint="82" data-mwtitle="Soviet_Anthem_Instrumental_1955.ogg" data-mwprovider="wikimediacommons"><source src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/55/Soviet_Anthem_Instrumental_1955.ogg" type="audio/ogg; codecs="vorbis"" data-width="0" data-height="0" /><source src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/transcoded/5/55/Soviet_Anthem_Instrumental_1955.ogg/Soviet_Anthem_Instrumental_1955.ogg.mp3" type="audio/mpeg" data-transcodekey="mp3" data-width="0" data-height="0" /><track src="https://commons.wikimedia.org/w/api.php?action=timedtext&title=File%3ASoviet_Anthem_Instrumental_1955.ogg&lang=az&trackformat=vtt&origin=%2A" kind="subtitles" type="text/vtt" srclang="az" label="azərbaycanca ‪(az)‬" data-dir="ltr" /><track src="https://commons.wikimedia.org/w/api.php?action=timedtext&title=File%3ASoviet_Anthem_Instrumental_1955.ogg&lang=en&trackformat=vtt&origin=%2A" kind="subtitles" type="text/vtt" srclang="en" label="English ‪(en)‬" data-dir="ltr" /><track src="https://commons.wikimedia.org/w/api.php?action=timedtext&title=File%3ASoviet_Anthem_Instrumental_1955.ogg&lang=es&trackformat=vtt&origin=%2A" kind="subtitles" type="text/vtt" srclang="es" label="español ‪(es)‬" data-dir="ltr" /><track src="https://commons.wikimedia.org/w/api.php?action=timedtext&title=File%3ASoviet_Anthem_Instrumental_1955.ogg&lang=fi&trackformat=vtt&origin=%2A" kind="subtitles" type="text/vtt" srclang="fi" label="suomi ‪(fi)‬" data-dir="ltr" /><track src="https://commons.wikimedia.org/w/api.php?action=timedtext&title=File%3ASoviet_Anthem_Instrumental_1955.ogg&lang=gl&trackformat=vtt&origin=%2A" kind="subtitles" type="text/vtt" srclang="gl" label="galego ‪(gl)‬" data-dir="ltr" /><track src="https://commons.wikimedia.org/w/api.php?action=timedtext&title=File%3ASoviet_Anthem_Instrumental_1955.ogg&lang=id&trackformat=vtt&origin=%2A" kind="subtitles" type="text/vtt" srclang="id" label="Bahasa Indonesia ‪(id)‬" data-dir="ltr" /><track src="https://commons.wikimedia.org/w/api.php?action=timedtext&title=File%3ASoviet_Anthem_Instrumental_1955.ogg&lang=ko&trackformat=vtt&origin=%2A" kind="subtitles" type="text/vtt" srclang="ko" label="한국어 ‪(ko)‬" data-dir="ltr" /><track src="https://commons.wikimedia.org/w/api.php?action=timedtext&title=File%3ASoviet_Anthem_Instrumental_1955.ogg&lang=nl&trackformat=vtt&origin=%2A" kind="subtitles" type="text/vtt" srclang="nl" label="Nederlands ‪(nl)‬" data-dir="ltr" /><track src="https://commons.wikimedia.org/w/api.php?action=timedtext&title=File%3ASoviet_Anthem_Instrumental_1955.ogg&lang=pt-br&trackformat=vtt&origin=%2A" kind="subtitles" type="text/vtt" srclang="pt-BR" label="português do Brasil ‪(pt-br)‬" data-dir="ltr" /><track src="https://commons.wikimedia.org/w/api.php?action=timedtext&title=File%3ASoviet_Anthem_Instrumental_1955.ogg&lang=pt&trackformat=vtt&origin=%2A" kind="subtitles" type="text/vtt" srclang="pt" label="português ‪(pt)‬" data-dir="ltr" /><track src="https://commons.wikimedia.org/w/api.php?action=timedtext&title=File%3ASoviet_Anthem_Instrumental_1955.ogg&lang=ru&trackformat=vtt&origin=%2A" kind="subtitles" type="text/vtt" srclang="ru" label="русский ‪(ru)‬" data-dir="ltr" /><track src="https://commons.wikimedia.org/w/api.php?action=timedtext&title=File%3ASoviet_Anthem_Instrumental_1955.ogg&lang=vi&trackformat=vtt&origin=%2A" kind="subtitles" type="text/vtt" srclang="vi" label="Tiếng Việt ‪(vi)‬" data-dir="ltr" /></audio></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><hr /></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Lema</th><td class="infobox-data" style="text-align:start">«<a href="/wiki/Treballadors_del_m%C3%B3n,_uniu-vos!" title="Treballadors del món, uniu-vos!">Treballadors del món, uniu-vos!</a>» <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15180?uselang=ca#P1546" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Epònim</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Soviet" title="Soviet">soviet</a>, <a href="/wiki/Socialisme" title="Socialisme">socialisme</a> i <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica" title="República">república</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15180?uselang=ca#P138" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass_botton_top infobox_headerclass_solid" style="text-align:center">Localització</th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><table align="center" style="width:auto; cellspacing:1; cellpadding:0%; border:0; margin:0; display:table;"><tbody><tr><td align="center" style="width:auto; vertical-align:middle;"><a href="/w/index.php?title=Fitxer:Soviet_Union_on_the_globe_(Soviet_Union_centered).svg&lang=ca" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1f/Soviet_Union_on_the_globe_%28Soviet_Union_centered%29.svg/langca-150px-Soviet_Union_on_the_globe_%28Soviet_Union_centered%29.svg.png" decoding="async" width="150" height="150" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1f/Soviet_Union_on_the_globe_%28Soviet_Union_centered%29.svg/langca-225px-Soviet_Union_on_the_globe_%28Soviet_Union_centered%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1f/Soviet_Union_on_the_globe_%28Soviet_Union_centered%29.svg/langca-300px-Soviet_Union_on_the_globe_%28Soviet_Union_centered%29.svg.png 2x" data-file-width="805" data-file-height="805" /></a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15180?uselang=ca#P242" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a> </td> <td align="center" style="width:auto; vertical-align:middle;"><a class="mw-kartographer-map notheme mw-kartographer-container floatright" style="width: 150px; height: 150px;" data-mw-kartographer="mapframe" data-style="osm-intl" data-width="150" data-height="150" data-zoom="0" data-lat="65" data-lon="90" data-overlays="["_861971a749d0dc6164301adf041ad0b04fb056ee"]" href="/wiki/Especial:Map/0/65/90/ca"><img src="https://maps.wikimedia.org/img/osm-intl,0,65,90,150x150.png?lang=ca&domain=ca.wikipedia.org&title=Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques&revid=34250122&groups=_861971a749d0dc6164301adf041ad0b04fb056ee" width="150" height="150" decoding="async" srcset="https://maps.wikimedia.org/img/osm-intl,0,65,90,150x150@2x.png?lang=ca&domain=ca.wikipedia.org&title=Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques&revid=34250122&groups=_861971a749d0dc6164301adf041ad0b04fb056ee 2x" alt="Map" /></a></td></tr><tr><td colspan="2" align="center" style="width:auto; vertical-align:middle;"> <a class="external text" href="//geohack.toolforge.org/geohack.php?pagename=Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques&language=ca&params=65_N_90_E_region:">65° N, 90° E / 65°N,90°E / 65; 90</a></td></tr></tbody></table></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"></td></tr><tr class="mw-empty-elt"></tr><tr style="display:none"><td colspan="2"> </td></tr><tr style="display:none"><td colspan="2"> </td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Capital</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Moscou" title="Moscou">Moscou</a> (1922–1991) <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15180?uselang=ca#P36" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Conté la subdivisió</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><div class="mw-collapsible mw-collapsed" style="border:none; padding: 0;"><div class="" style="width:100%;" align="left"></div><div class="mw-collapsible-content" style="text-align:left;"><a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Federal_Sovi%C3%A8tica_de_Transcauc%C3%A0sia" title="República Federal Soviètica de Transcaucàsia">República Federal Soviètica de Transcaucàsia</a> (1922–1936) <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Socialista_Federativa_Sovi%C3%A8tica_de_R%C3%BAssia" title="República Socialista Federativa Soviètica de Rússia">República Socialista Federativa Soviètica de Rússia</a> (1922–1991) <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Socialista_Sovi%C3%A8tica_Carelo-Finlandesa" title="República Socialista Soviètica Carelo-Finlandesa">República Socialista Soviètica Carelo-Finlandesa</a> (1940–1956) <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Socialista_Sovi%C3%A8tica_d%27Arm%C3%A8nia" title="República Socialista Soviètica d'Armènia">República Socialista Soviètica d'Armènia</a> (1936–1991) <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Socialista_Sovi%C3%A8tica_d%27Est%C3%B2nia" title="República Socialista Soviètica d'Estònia">República Socialista Soviètica d'Estònia</a> (1940–1991) <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Socialista_Sovi%C3%A8tica_d%27Ucra%C3%AFna" title="República Socialista Soviètica d'Ucraïna">República Socialista Soviètica d'Ucraïna</a> (1922–1991) <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Socialista_Sovi%C3%A8tica_de_Belar%C3%BAs" title="República Socialista Soviètica de Belarús">República Socialista Soviètica de Belarús</a> (1922–1991) <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Socialista_Sovi%C3%A8tica_de_Ge%C3%B2rgia" title="República Socialista Soviètica de Geòrgia">República Socialista Soviètica de Geòrgia</a> (1936–1991) <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Socialista_Sovi%C3%A8tica_de_Let%C3%B2nia" title="República Socialista Soviètica de Letònia">República Socialista Soviètica de Letònia</a> (1940–1991) <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Socialista_Sovi%C3%A8tica_de_Litu%C3%A0nia" title="República Socialista Soviètica de Lituània">República Socialista Soviètica de Lituània</a> (1940–1991) <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Socialista_Sovi%C3%A8tica_de_Mold%C3%A0via" title="República Socialista Soviètica de Moldàvia">República Socialista Soviètica de Moldàvia</a> (1940–1991) <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Socialista_Sovi%C3%A8tica_del_Turkmenistan" title="República Socialista Soviètica del Turkmenistan">República Socialista Soviètica de Turkmenistan</a> (1924–1991) <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Socialista_Sovi%C3%A8tica_de_l%27Azerbaidjan" title="República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan">República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan</a> (1936–1991) <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Socialista_Sovi%C3%A8tica_de_l%27Uzbekistan" title="República Socialista Soviètica de l'Uzbekistan">República Socialista Soviètica de l'Uzbekistan</a> (1924–1991) <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Socialista_Sovi%C3%A8tica_del_Kazakhstan" title="República Socialista Soviètica del Kazakhstan">República Socialista Soviètica del Kazakhstan</a> (1936–1991) <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Socialista_Sovi%C3%A8tica_del_Kirguizstan" title="República Socialista Soviètica del Kirguizstan">República Socialista Soviètica del Kirguizstan</a> (1936–1991) <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Socialista_Sovi%C3%A8tica_del_Tadjikistan" title="República Socialista Soviètica del Tadjikistan">República Socialista Soviètica del Tadjikistan</a> (1929–1991) <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15180?uselang=ca#P150" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></div></div></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass_botton_top infobox_headerclass_solid" style="text-align:center">Població humana</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Població</th><td class="infobox-data" style="text-align:start">293.047.571 (1989) <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15180?uselang=ca#P1082" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a> (13,08 hab./km²)</td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Idioma oficial</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Rus" title="Rus">rus</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15180?uselang=ca#P37" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Religió</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Ateisme_d%27Estat" title="Ateisme d'Estat">ateisme d'Estat</a>, <a href="/wiki/Ateisme" title="Ateisme">ateisme</a> i <a href="/wiki/Estat_laic" title="Estat laic">estat laic</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15180?uselang=ca#P3075" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass_botton_top infobox_headerclass_solid" style="text-align:center">Geografia</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Superfície</th><td class="infobox-data" style="text-align:start">22.402.200 km² <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15180?uselang=ca#P2046" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Limita amb</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><div class="mw-collapsible mw-collapsed" style="border:none; padding: 0;"><div class="" style="width:100%;" align="left"></div><div class="mw-collapsible-content" style="text-align:left;"><a href="/wiki/Txecoslov%C3%A0quia" title="Txecoslovàquia">Txecoslovàquia</a> <a href="/wiki/Estats_Units_d%27Am%C3%A8rica" title="Estats Units d'Amèrica">Estats Units d'Amèrica</a> <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Socialista_de_Romania" title="República Socialista de Romania">República Socialista de Romania</a> <a href="/wiki/Bulg%C3%A0ria" title="Bulgària">Bulgària</a> <a href="/wiki/Romania" title="Romania">Romania</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q8272919" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q8272919">República de Lituània</a> <a href="/wiki/Imperi_Japon%C3%A8s" title="Imperi Japonès">Imperi Japonès</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q2369784" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q2369784">Interwar Latvia</a> (en) <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q2369784?uselang=ca" title="Tradueix"><img alt="Tradueix" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/10px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/15px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/20px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 2x" data-file-width="158" data-file-height="161" /></a> <a href="/wiki/Pol%C3%B2nia" title="Polònia">Polònia</a> <a href="/wiki/Hongria" title="Hongria">Hongria</a> <a href="/wiki/Turquia" title="Turquia">Turquia</a> <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Popular_de_Mong%C3%B2lia" title="República Popular de Mongòlia">República Popular de Mongòlia</a> <a href="/wiki/Jap%C3%B3" title="Japó">Japó</a> <a href="/wiki/Finl%C3%A0ndia" title="Finlàndia">Finlàndia</a> <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Popular_de_la_Xina" title="República Popular de la Xina">República Popular de la Xina</a> <a href="/wiki/Afganistan" title="Afganistan">Afganistan</a> <a href="/wiki/Corea_del_Nord" title="Corea del Nord">Corea del Nord</a> <a href="/wiki/Iran" title="Iran">Iran</a> <a href="/wiki/Tercer_Reich" title="Tercer Reich">Tercer Reich</a> (1939–1941) <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q2174038" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q2174038">República d'Estònia</a> (–1940) <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Popular_de_Pol%C3%B2nia" title="República Popular de Polònia">República Popular de Polònia</a> (1944–1989) <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15180?uselang=ca#P47" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></div></div></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass_botton_top infobox_headerclass_solid" style="text-align:center">Dades històriques</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Anterior</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><div style="text-align:start;"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q2305208" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q2305208">República Socialista Federada Soviètica de Rússia</a> i <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q2369784" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q2369784">Interwar Latvia</a> (en) <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q2369784?uselang=ca" title="Tradueix"><img alt="Tradueix" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/10px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/15px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/20px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 2x" data-file-width="158" data-file-height="161" /></a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15180?uselang=ca#P1365" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Fundador</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Socialista_Federativa_Sovi%C3%A8tica_de_R%C3%BAssia" title="República Socialista Federativa Soviètica de Rússia">República Socialista Federativa Soviètica de Rússia</a>, <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Socialista_Sovi%C3%A8tica_d%27Ucra%C3%AFna" title="República Socialista Soviètica d'Ucraïna">República Socialista Soviètica d'Ucraïna</a>, <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Socialista_Sovi%C3%A8tica_de_Belar%C3%BAs" title="República Socialista Soviètica de Belarús">República Socialista Soviètica de Belarús</a> i <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Federal_Sovi%C3%A8tica_de_Transcauc%C3%A0sia" title="República Federal Soviètica de Transcaucàsia">República Federal Soviètica de Transcaucàsia</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15180?uselang=ca#P112" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Creació</th><td class="infobox-data" style="text-align:start">30 desembre 1922 <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15180?uselang=ca#P571" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Dissolució</th><td class="infobox-data" style="text-align:start">26 desembre 1991 <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15180?uselang=ca#P576" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Següent</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/R%C3%BAssia" title="Rússia">Rússia</a>, <a href="/wiki/Ucra%C3%AFna" title="Ucraïna">Ucraïna</a>, <a href="/wiki/Belar%C3%BAs" title="Belarús">Belarús</a>, <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_de_Mold%C3%A0via" title="República de Moldàvia">Moldàvia</a>, <a href="/wiki/Ge%C3%B2rgia" title="Geòrgia">Geòrgia</a>, <a href="/wiki/Arm%C3%A8nia" title="Armènia">Armènia</a>, <a href="/wiki/Azerbaidjan" title="Azerbaidjan">Azerbaidjan</a>, <a href="/wiki/Kazakhstan" title="Kazakhstan">Kazakhstan</a>, <a href="/wiki/Uzbekistan" title="Uzbekistan">Uzbekistan</a>, <a href="/wiki/Turkmenistan" title="Turkmenistan">Turkmenistan</a>, <a href="/wiki/Kirguizstan" title="Kirguizstan">Kirguizstan</a>, <a href="/wiki/Tadjikistan" title="Tadjikistan">Tadjikistan</a>, <a href="/wiki/Est%C3%B2nia" title="Estònia">Estònia</a>, <a href="/wiki/Let%C3%B2nia" title="Letònia">Letònia</a> i <a href="/wiki/Litu%C3%A0nia" title="Lituània">Lituània</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15180?uselang=ca#P1366" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><div class="" style="">Esdeveniment clau</div><div style="text-align:start;"><table><tbody><tr><td class="infobox-label"></td><td><a href="/wiki/Gran_Guerra_P%C3%A0tria" title="Gran Guerra Pàtria">Gran Guerra Pàtria</a></td></tr><tr><td class="infobox-label"></td><td><a href="/wiki/Estancament_de_Br%C3%A9jnev" title="Estancament de Bréjnev">Estancament brejnevià</a></td></tr><tr><td class="infobox-label">21 març 1921</td><td><a href="/wiki/Nova_Pol%C3%ADtica_Econ%C3%B2mica" title="Nova Política Econòmica">Nova Política Econòmica</a></td></tr><tr><td class="infobox-label">30 desembre 1922</td><td><a href="/wiki/Tractat_de_Creaci%C3%B3_de_l%27URSS" title="Tractat de Creació de l'URSS">Tractat de Creació de l'URSS</a></td></tr><tr><td class="infobox-label">6 juliol 1923</td><td><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q2301388" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q2301388">Constitució de la Unió Soviètica de 1924</a></td></tr><tr><td class="infobox-label">2 setembre 1945</td><td><a href="/wiki/Segona_Guerra_Mundial" title="Segona Guerra Mundial">Segona Guerra Mundial</a></td></tr><tr><td class="infobox-label">1987</td><td><a href="/wiki/Perestroika" title="Perestroika">Perestroika</a></td></tr><tr><td class="infobox-label">8 desembre 1991</td><td><a href="/wiki/Acords_de_Belaveja" title="Acords de Belaveja">Acords de Belaveja</a></td></tr><tr><td class="infobox-label">26 desembre 1991</td><td><a href="/wiki/Dissoluci%C3%B3_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" title="Dissolució de la Unió Soviètica">dissolució de la Unió Soviètica</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15180?uselang=ca#P793" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr></tbody></table></div></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Dia festiu</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><div style="text-align:start;"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q4158109" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q4158109">Dia de la Gran revolució socialista d'Octubre</a> (<a href="/wiki/7_de_novembre" title="7 de novembre">7 de novembre</a>) <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15180?uselang=ca#P832" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></div></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass_botton_top infobox_headerclass_solid" style="text-align:center">Organització política</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Forma de govern</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1075404" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1075404">república soviètica</a> (1923–1936) <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_parlament%C3%A0ria" title="República parlamentària">república parlamentària</a> (1936–1991) <a href="/wiki/Sistema_unipartidista" title="Sistema unipartidista">sistema unipartidista</a> <a href="/wiki/Estat_federal" title="Estat federal">estat federal</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q117405807" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q117405807">dictadura comunista</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15180?uselang=ca#P122" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Òrgan legislatiu</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Soviet_Suprem_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" title="Soviet Suprem de la Unió Soviètica">Soviet Suprem de la Unió Soviètica</a> , <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15180?uselang=ca#P194" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">• President <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15180?uselang=ca#P1906" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_Gorbatxov" title="Mikhaïl Gorbatxov">Mikhaïl Gorbatxov</a> (1988–1991) <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15180?uselang=ca#P35" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">• President <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15180?uselang=ca#P1313" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Ivan_Sil%C3%A0iev" title="Ivan Silàiev">Ivan Silàiev</a> (1991–1991) <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15180?uselang=ca#P6" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Membre de</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><div class="mw-collapsible mw-collapsed" style="border:none; padding: 0;"><div class="" style="width:100%;" align="left"></div><div class="mw-collapsible-content" style="text-align:left;"><a href="/wiki/Organitzaci%C3%B3_de_l%27Aviaci%C3%B3_Civil_Internacional" title="Organització de l'Aviació Civil Internacional">Organització d'Aviació Civil Internacional</a> <a href="/wiki/Organitzaci%C3%B3_de_les_Nacions_Unides" title="Organització de les Nacions Unides">Organització de les Nacions Unides</a> (1945–1991) <a href="/wiki/Consell_de_Seguretat_de_les_Nacions_Unides" title="Consell de Seguretat de les Nacions Unides">Consell de Seguretat de les Nacions Unides</a> (1946–1991) <a href="/wiki/Consell_d%27Assist%C3%A8ncia_Econ%C3%B2mica_M%C3%BAtua" title="Consell d'Assistència Econòmica Mútua">Consell d'Assistència Econòmica Mútua</a> (1949–1991) <a href="/wiki/Pacte_de_Vars%C3%B2via" title="Pacte de Varsòvia">Pacte de Varsòvia</a> (1955–1991) <a href="/wiki/Organitzaci%C3%B3_per_a_la_Seguretat_i_la_Cooperaci%C3%B3_a_Europa" title="Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa">Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa</a> (1973–1992) <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q189062" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q189062">Països amb armes nuclears</a> (–1990) <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15180?uselang=ca#P463" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Moneda</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Ruble_sovi%C3%A8tic" title="Ruble soviètic">ruble soviètic</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15180?uselang=ca#P38" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass_botton_top infobox_headerclass_solid" style="text-align:center">Identificador descriptiu</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Domini de primer nivell</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/.su" title=".su">.su</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15180?uselang=ca#P78" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33571020"></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Codi país</th><td class="infobox-data" style="text-align:start">cap valor i SU <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15180?uselang=ca#P297" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr style="display:none"><td colspan="2"> </td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><hr /></td></tr></tbody></table> La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en <a href="/wiki/Rus" title="Rus">rus</a>: Союз Советских Социалистических Республик, <a href="/wiki/Transcripci%C3%B3_de_l%27alfabet_rus" class="mw-redirect" title="Transcripció de l'alfabet rus">transcrit</a>: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik <a href="/wiki/Alfabet_Fon%C3%A8tic_Internacional" class="mw-redirect" title="Alfabet Fonètic Internacional">AFI</a> /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk / (<img alt="Àudio" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8a/Loudspeaker.svg/20px-Loudspeaker.svg.png" decoding="async" width="20" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8a/Loudspeaker.svg/30px-Loudspeaker.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8a/Loudspeaker.svg/40px-Loudspeaker.svg.png 2x" data-file-width="20" data-file-height="20" /> <a href="/wiki/Ajuda:%C3%80udio_i_v%C3%ADdeo" title="Ajuda:Àudio i vídeo">?</a> <a href="/wiki/Fitxer:Ru-%D0%A1%D0%BE%D1%8E%D0%B7_%D0%A1%D0%BE%D0%B2%D0%B5%D1%82%D1%81%D0%BA%D0%B8%D1%85_%D0%A1%D0%BE%D1%86%D0%B8%D0%B0%D0%BB%D0%B8%D1%81%D1%82%D0%B8%D1%87%D0%B5%D1%81%D0%BA%D0%B8%D1%85_%D0%A0%D0%B5%D1%81%D0%BF%D1%83%D0%B1%D0%BB%D0%B8%D0%BA.ogg" title="Fitxer:Ru-Союз Советских Социалистических Республик.ogg">i</a>  <a href="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/1/1d/Ru-%D0%A1%D0%BE%D1%8E%D0%B7_%D0%A1%D0%BE%D0%B2%D0%B5%D1%82%D1%81%D0%BA%D0%B8%D1%85_%D0%A1%D0%BE%D1%86%D0%B8%D0%B0%D0%BB%D0%B8%D1%81%D1%82%D0%B8%D1%87%D0%B5%D1%81%D0%BA%D0%B8%D1%85_%D0%A0%D0%B5%D1%81%D0%BF%D1%83%D0%B1%D0%BB%D0%B8%D0%BA.ogg" class="internal" title="Ru-Союз Советских Социалистических Республик.ogg">escolteu-ne la pronunciació</a> en <a href="/wiki/Rus" title="Rus">rus</a>); abreujat en <a href="/wiki/Rus" title="Rus">rus</a>: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en <a href="/wiki/Rus" title="Rus">rus</a>: СССР, transcrit: SSSR), va ser un <a href="/wiki/Estat" class="mw-redirect" title="Estat">estat</a> situat al nord d'<a href="/wiki/Eur%C3%A0sia" title="Euràsia">Euràsia</a>, que va existir de <a href="/wiki/1922" title="1922">1922</a> a <a href="/wiki/1991" title="1991">1991</a> sobre el territori d'allò que havia estat l'<a href="/wiki/Imperi_Rus" title="Imperi Rus">Imperi Rus</a>.<a href="#cite_note-britannica1-1">[1]</a> Una manera més informal i simplificada emprada pels seus residents per anomenar-la era la Unió (Soiuz). Era una <a href="/wiki/Confederaci%C3%B3" title="Confederació">confederació</a> <a href="/wiki/Constituci%C3%B3_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" class="mw-redirect" title="Constitució de la Unió Soviètica">constitucional</a> d'<a href="/wiki/Estat_socialista" title="Estat socialista">estats socialistes</a> basada en la <a href="/wiki/Ideologia" title="Ideologia">ideologia</a> <a href="/wiki/Comunisme" title="Comunisme">comunista</a>. La Unió Soviètica tenia un <a href="/wiki/Sistema_unipartidista" title="Sistema unipartidista">sistema polític de partit únic</a>, dominat pel <a href="/wiki/Partit_Comunista_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" title="Partit Comunista de la Unió Soviètica">Partit Comunista</a> fins al 1990.<a href="#cite_note-2">[2]</a> L'URSS va sorgir després de la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Russa" title="Revolució Russa">Revolució d'Octubre</a>, el <a href="/wiki/1917" title="1917">1917</a>, i un període posterior de guerra civil, al final del qual els <a href="/wiki/Comunisme" title="Comunisme">comunistes</a> o <a href="/wiki/Bolxevics" class="mw-redirect" title="Bolxevics">bolxevics</a> van prendre el poder. La seva fundació va ser el desembre de 1922 quan la <a href="/wiki/RSFS_de_R%C3%BAssia" class="mw-redirect" title="RSFS de Rússia">RSFS de Rússia</a> s'uní a les repúbliques d'<a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Socialista_Sovi%C3%A8tica_d%27Ucra%C3%AFna" title="República Socialista Soviètica d'Ucraïna">Ucraïna</a>, <a href="/wiki/RSS_de_Belar%C3%BAs" class="mw-redirect" title="RSS de Belarús">Belarús</a> i <a href="/wiki/Transcauc%C3%A0sia" title="Transcaucàsia">Transcaucàsia</a>. Després de la mort de <a href="/wiki/Vlad%C3%ADmir_Lenin" class="mw-redirect" title="Vladímir Lenin">Vladímir Lenin</a>, el primer líder soviètic, el poder va quedar consolidat en <a href="/wiki/I%C3%B3ssif_Stalin" title="Ióssif Stalin">Ióssif Stalin</a>,<a href="#cite_note-StalinRobertService-3">[3]</a> qui portà a terme una <a href="/wiki/Industrialitzaci%C3%B3" title="Industrialització">industrialització</a> massiva per tot el país amb una <a href="/wiki/Economia_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" title="Economia de la Unió Soviètica">economia planificada</a> i una gran <a href="/wiki/Repressi%C3%B3_pol%C3%ADtica_a_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" title="Repressió política a la Unió Soviètica">repressió política</a>.<a href="#cite_note-StalinRobertService-3">[3]</a><a href="#cite_note-4">[4]</a> El nombre de repúbliques que formaven la Unió va variar amb el temps, però n'hi havia 15 en l'etapa final. La més important, de llarg, era <a href="/wiki/R%C3%BAssia" title="Rússia">Rússia</a>, tant en termes d'extensió i població, com d'economia i política. Durant la <a href="/wiki/Segona_Guerra_Mundial" title="Segona Guerra Mundial">Segona Guerra Mundial</a>, la Unió Soviètica va ser <a href="/wiki/Operaci%C3%B3_Barbarroja" class="mw-redirect" title="Operació Barbarroja">envaïda</a> per l'<a href="/wiki/Alemanya_Nazi" class="mw-redirect" title="Alemanya Nazi">Alemanya Nazi</a> al juny de 1941, malgrat haver signat un <a href="/wiki/Pacte_M%C3%B3lotov-Ribbentrop" title="Pacte Mólotov-Ribbentrop">pacte de no-agressió</a>. Després de <a href="/wiki/Gran_Guerra_Patri%C3%B2tica" class="mw-redirect" title="Gran Guerra Patriòtica">quatre anys de guerra</a>, la Unió Soviètica emergí com una de les dues <a href="/wiki/Superpot%C3%A8ncia" title="Superpotència">superpotències</a> mundials, estenent la seva influència principalment a l'<a href="/wiki/Europa_Oriental" class="mw-redirect" title="Europa Oriental">Europa Oriental</a>, dominant l'agenda global de la <a href="/wiki/Pol%C3%ADtica_econ%C3%B2mica" title="Política econòmica">política econòmica</a>, els <a href="/wiki/Relacions_internacionals" title="Relacions internacionals">afers exteriors</a>, operacions militars, intercanvis culturals, progressos científics (incloent-hi l'inici de l'<a href="/wiki/Exploraci%C3%B3_espacial" title="Exploració espacial">exploració espacial</a>) i l'<a href="/wiki/Esport" title="Esport">esport</a> (incloent-hi els <a href="/wiki/Jocs_Ol%C3%ADmpics" title="Jocs Olímpics">Jocs Olímpics</a>). La Unió Soviètica i els seus <a href="/wiki/Estat_sat%C3%A8l%C2%B7lit" title="Estat satèl·lit">estats satèl·lits</a> del <a href="/wiki/Bloc_Oriental" class="mw-redirect" title="Bloc Oriental">Bloc Oriental</a> van formar una de les dues faccions de la <a href="/wiki/Guerra_Freda" title="Guerra Freda">Guerra Freda</a> de l'era de la postguerra, en una prolongada lluita global ideològica i política contra els <a href="/wiki/Estats_Units" class="mw-redirect" title="Estats Units">Estats Units</a> i els seus aliats del <a href="/w/index.php?title=Bloc_Occidental&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bloc Occidental (encara no existeix)">Bloc Occidental</a>. En última instància, el bloc soviètic va perdre finalment la guerra, havent estat colpejada per l'estancament econòmic i per la lluita política interior i exterior.<a href="#cite_note-5">[5]</a><a href="#cite_note-turner23-6">[6]</a> Des de l'any 1988, <a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_Gorbatxov" title="Mikhaïl Gorbatxov">Mikhaïl Gorbatxov</a>, el darrer líder soviètic, intentà reformar el país mitjançant les seves polítiques de <a href="/wiki/Perestroika" title="Perestroika">perestroika</a> i <a href="/wiki/Glasnost" class="mw-redirect" title="Glasnost">glasnost</a>, però la Unió Soviètica es col·lapsà i <a href="/wiki/Dissoluci%C3%B3_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" title="Dissolució de la Unió Soviètica">es dissolgué</a> al desembre de 1991 després d'un <a href="/wiki/Cop_d%27estat_a_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" class="mw-redirect" title="Cop d'estat a la Unió Soviètica">intent de cop d'estat</a>.<a href="#cite_note-Byrd-7">[7]</a> Des de llavors, la <a href="/wiki/R%C3%BAssia" title="Rússia">Federació Russa</a> ha exercit els seus drets i complert les seves obligacions.<a href="#cite_note-8">[8]</a> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Geografia_de_la_Unió_Soviètica">Geografia de la Unió Soviètica</h2>[<a href="/w/index.php?title=Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Geografia de la Unió Soviètica">modifica</a>]</div> La Unió Soviètica va tenir la seva màxima extensió el 1990, quan ocupava 22.400.000 km²,<a href="#cite_note-history.com-9">[9]</a> sent el país més gran del món. Cobria una sisena part de la terra habitada, i la seva superfície era comparable a la de <a href="/wiki/Nord-am%C3%A8rica" class="mw-redirect" title="Nord-amèrica">Nord-amèrica</a>. La major part del país quedava al nord dels 50° de <a href="/wiki/Latitud" title="Latitud">latitud</a> nord. Ocupava la porció oriental del <a href="/wiki/Europa" title="Europa">continent europeu</a>, constituint una quarta part de l'àrea del país, sent a més el centre econòmic i cultural del país; la porció septentrional del <a href="/wiki/%C3%80sia" title="Àsia">continent Asiàtic</a> s'estenia des de l'<a href="/wiki/Oce%C3%A0_Pac%C3%ADfic" title="Oceà Pacífic">oceà Pacífic</a> a l'est fins a l'<a href="/wiki/Afganistan" title="Afganistan">Afganistan</a> al sud, i estava molt menys poblada que la zona europea. Tenia uns 10.000 kilòmetres d'est a oest, des de <a href="/wiki/Kaliningrad" title="Kaliningrad">Kaliningrad</a> a l'oest fins a l'illa Ratmanova (a les <a href="/wiki/Illes_Diomedes" title="Illes Diomedes">illes Diomedes</a>) a l'Estret de Bering; ocupant 11 <a href="/wiki/Zona_hor%C3%A0ria" title="Zona horària">fusos horaris</a> i tenia 7.200 km de nord a sud.<a href="#cite_note-history.com-9">[9]</a> A causa de la immensa mida del país, tenia cinc zones climàtiques ben diferenciades: <a href="/wiki/Tundra" title="Tundra">tundra</a>, <a href="/wiki/Taig%C3%A0" title="Taigà">taigà</a>, <a href="/wiki/Estepa_(geografia)" title="Estepa (geografia)">estepa</a>, <a href="/wiki/Desert" title="Desert">desert</a> i <a href="/wiki/Muntanya" title="Muntanya">muntanya</a>. L'11% de la terra era cultivable, el 16% eren prats i pastura, el 41% era bosc i el 32% restant estava definit com a "altres" (incloent-hi la tundra). La Unió Soviètica tenia la frontera més llarga del món. Dos terços de la frontera era a la costa de l'<a href="/wiki/Oce%C3%A0_%C3%80rtic" title="Oceà Àrtic">oceà Àrtic</a>. A través de l'<a href="/wiki/Estret_de_Bering" title="Estret de Bering">estret de Bering</a> s'arribava als <a href="/wiki/Estats_Units" class="mw-redirect" title="Estats Units">Estats Units</a>. A més, limitava amb l'<a href="/wiki/Afganistan" title="Afganistan">Afganistan</a>, <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Popular_de_la_Xina" title="República Popular de la Xina">Xina</a>, <a href="/wiki/Txecoslov%C3%A0quia" title="Txecoslovàquia">Txecoslovàquia</a>, <a href="/wiki/Finl%C3%A0ndia" title="Finlàndia">Finlàndia</a>, <a href="/wiki/Hongria" title="Hongria">Hongria</a>, <a href="/wiki/Iran" title="Iran">Iran</a>, <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Popular_de_Mong%C3%B2lia" title="República Popular de Mongòlia">Mongòlia</a>, <a href="/wiki/Corea_del_Nord" title="Corea del Nord">Corea del Nord</a>, <a href="/wiki/Noruega" title="Noruega">Noruega</a>, <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Popular_de_Pol%C3%B2nia" title="República Popular de Polònia">Polònia</a>, <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Popular_de_Romania" class="mw-redirect" title="República Popular de Romania">Romania</a> i <a href="/wiki/Turquia" title="Turquia">Turquia</a> entre 1945 i 1991. El riu més llarg de la Unió Soviètica era l'<a href="/wiki/Irtix" title="Irtix">Irtix</a>. La muntanya més alta era el Pic del Comunisme (actualment <a href="/wiki/Pic_Ismail_Samani" title="Pic Ismail Samani">Pic Ismail Samani</a>) al <a href="/wiki/Tadjikistan" title="Tadjikistan">Tadjikistan</a>, amb una cota màxima de 7.495 metres. El llac més gran del mar, el <a href="/wiki/Mar_Caspi" class="mw-redirect" title="Mar Caspi">mar Caspi</a>, també estava situat principalment a la Unió Soviètica, així com el llac més profund, el <a href="/wiki/Llac_Baikal" title="Llac Baikal">llac Baikal</a>. <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Repúbliques">Repúbliques</h2>[<a href="/w/index.php?title=Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Repúbliques">modifica</a>]</div> Constitucionalment, la <a href="/wiki/Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" class="mw-redirect" title="Unió Soviètica">Unió Soviètica</a> fou una federació de <a href="/wiki/Rep%C3%BAbliques_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" title="Repúbliques de la Unió Soviètica">Repúbliques Socialistes Soviètiques</a> (RSS), si bé el mandat de l'enormement centralitzat <a href="/wiki/PCUS" class="mw-redirect" title="PCUS">Partit Comunista</a> convertia la Unió en quelcom merament nominal.<a href="#cite_note-sakwa-10">[10]</a> Les primeres repúbliques sorgiren just després de la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Russa" title="Revolució Russa">Revolució d'Octubre</a> del <a href="/wiki/1917" title="1917">1917</a>. Al principi les repúbliques eren semi-independents les unes de les altres, malgrat que els respectius governs actuaven de forma coordinada dirigits pels líders pel <a href="/wiki/Partit_Comunista_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" title="Partit Comunista de la Unió Soviètica">Partit Comunista de la Unió Soviètica</a>. Al desembre de <a href="/wiki/1922" title="1922">1922</a>, quatre repúbliques (<a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Socialista_Federada_Sovi%C3%A8tica_de_R%C3%BAssia" class="mw-redirect" title="República Socialista Federada Soviètica de Rússia">República Socialista Federada Soviètica de Rússia</a>, <a href="/wiki/RSS_d%27Ucra%C3%AFna" class="mw-redirect" title="RSS d'Ucraïna">RSS d'Ucraïna</a>, <a href="/wiki/RSS_de_Belar%C3%BAs" class="mw-redirect" title="RSS de Belarús">RSS de Belarús</a> i <a href="/wiki/Transcauc%C3%A0sia" title="Transcaucàsia">RSFS de Transcaucàsia</a>) s'uniren formant la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques mitjançant el <a href="/wiki/Tractat_de_Creaci%C3%B3_de_l%27URSS" title="Tractat de Creació de l'URSS">Tractat de la Unió</a>. El <a href="/wiki/1924" title="1924">1924</a>, durant la <a href="/w/index.php?title=Delimitaci%C3%B3_nacional_a_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Delimitació nacional a la Unió Soviètica (encara no existeix)">delimitació nacional</a> a l'<a href="/wiki/%C3%80sia_central" title="Àsia central">Àsia central</a>, amb les repúbliques de l'<a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Socialista_Sovi%C3%A8tica_de_l%27Uzbekistan" title="República Socialista Soviètica de l'Uzbekistan">Uzbekistan</a> <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Socialista_Sovi%C3%A8tica_de_Turkmenistan" class="mw-redirect" title="República Socialista Soviètica de Turkmenistan">Turkmenistan</a> sent formades a partir de la <a href="/wiki/RSFS_de_R%C3%BAssia" class="mw-redirect" title="RSFS de Rússia">RSFS de Rússia</a>, així com dues noves dependències, <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Popular_Sovi%C3%A8tica_de_Cor%C3%A0smia" title="República Popular Soviètica de Coràsmia">Coràsmia</a> i <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Popular_Sovi%C3%A8tica_de_Bukhar%C3%A0" class="mw-redirect" title="República Popular Soviètica de Bukharà">Bukharà</a>. El <a href="/wiki/1929" title="1929">1929</a>, l'<a href="/wiki/RSS_del_Tadjikistan" class="mw-redirect" title="RSS del Tadjikistan">RSS del Tadjikistan</a> va crear-se des de l'<a href="/wiki/RSS_de_l%27Uzbekistan" class="mw-redirect" title="RSS de l'Uzbekistan">RSS de l'Uzbekistan</a>. Amb la constitució de 1935, les repúbliques constituents de la <a href="/wiki/Transcauc%C3%A0sia" title="Transcaucàsia">RSFS de Transcaucàsia</a>, nominalment <a href="/wiki/RSS_de_Ge%C3%B2rgia" class="mw-redirect" title="RSS de Geòrgia">Geòrgia</a>, <a href="/wiki/RSS_d%27Arm%C3%A8nia" class="mw-redirect" title="RSS d'Armènia">Armènia</a> i <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Socialista_Sovi%C3%A8tica_de_l%27Azerbaidjan" title="República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan">Azerbaidjan</a>, van ser elevades a repúbliques de la Unió, mentre que les repúbliques del <a href="/wiki/RSS_del_Kazakhstan" class="mw-redirect" title="RSS del Kazakhstan">Kazakhstan</a> i <a href="/wiki/RSS_del_Kirguizstan" class="mw-redirect" title="RSS del Kirguizstan">Kirguizstan</a> naixien a partir de la RSFS de Rússia.<a href="#cite_note-11">[11]</a> A partir de l'agost de 1940 es formà l'<a href="/wiki/RSS_de_Mold%C3%A0via" class="mw-redirect" title="RSS de Moldàvia">RSS de Moldàvia</a> a partir de zones d'Ucraïna i de <a href="/w/index.php?title=Ocupaci%C3%B3_sovi%C3%A8tica_de_Bessar%C3%A0bia_i_Bucovina_del_Nord&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ocupació soviètica de Bessaràbia i Bucovina del Nord (encara no existeix)">zones de Bessaràbia annexionades de Romania</a>, així com les repúbliques d'<a href="/wiki/RSS_d%27Est%C3%B2nia" class="mw-redirect" title="RSS d'Estònia">RSS d'Estònia</a>, <a href="/wiki/RSS_de_Let%C3%B2nia" class="mw-redirect" title="RSS de Letònia">Letònia</a> i <a href="/wiki/RSS_de_Litu%C3%A0nia" class="mw-redirect" title="RSS de Lituània">Lituània</a>, creades després que les <a href="/wiki/Rep%C3%BAbliques_b%C3%A0ltiques" class="mw-redirect" title="Repúbliques bàltiques">repúbliques bàltiques</a> fossin <a href="/w/index.php?title=Ocupaci%C3%B3_i_annexi%C3%B3_dels_Estats_B%C3%A0ltics_per_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica_(1940)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ocupació i annexió dels Estats Bàltics per la Unió Soviètica (1940) (encara no existeix)">annexionades per la Unió Soviètica</a>. L'<a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Socialista_Sovi%C3%A8tica_Carelo-Finlandesa" title="República Socialista Soviètica Carelo-Finlandesa">RSS Carelo-Finlandesa</a> va ser separada de la <a href="/wiki/RSFS_de_R%C3%BAssia" class="mw-redirect" title="RSFS de Rússia">RSFS de Rússia</a> el març de 1940, però hi tornà el 1956, sent formalment la <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Socialista_Sovi%C3%A8tica_Aut%C3%B2noma_de_Car%C3%A8lia" title="República Socialista Soviètica Autònoma de Carèlia">República Socialista Soviètica Autònoma de Carèlia</a>. Entre juliol de 1956 i setembre de 1991 hi havia 15 repúbliques (vegeu el mapa)<a href="#cite_note-12">[12]</a> Els criteris per a l'establiment de noves repúbliques foren els següents: <ol><li>Que estiguessin situades a la perifèria del Epe per tal que fossin capaces de poder exercir el dret a la secessió,</li> <li>que fossin suficientment fortes econòmicament per tal de poder subsistir de manera independent i</li> <li>que fossin anomenades segons el grup ètnic dominant si aquest tenia almenys un milió d'habitants.</li></ol> El <a href="/wiki/16_de_novembre" title="16 de novembre">16 de novembre</a> de <a href="/wiki/1988" title="1988">1988</a>, el Soviet Suprem de l'<a href="/wiki/RSS_d%27Est%C3%B2nia" class="mw-redirect" title="RSS d'Estònia">RSS d'Estònia</a> aprovà la <a href="/w/index.php?title=Declaraci%C3%B3_de_Sobirania_Estoniana&action=edit&redlink=1" class="new" title="Declaració de Sobirania Estoniana (encara no existeix)">declaració de Sobirania Estoniana</a> que confirmava la <a href="/wiki/Sobirania" title="Sobirania">sobirania</a> estoniana i declarà la supremacia de les lleis estonianes sobre les lleis soviètiques.<a href="#cite_note-DS-13">[13]</a> Al març de 1990 el nou Soviet Suprem de l'<a href="/wiki/RSS_de_Litu%C3%A0nia" class="mw-redirect" title="RSS de Lituània">RSS de Lituània</a> declarà la independència, seguida per la declaració del Soviet Suprem Georgià a l'abril de 1991. Si bé el dret a secessió estava nominalment garantit per la constitució i pel tractat de la unió,<a href="#cite_note-sakwa-10">[10]</a> aquest era només teòric, i les autoritats de la Unió es negaren a reconèixer-lo Després de l'intent de cop d'estat d'agost de 1991, la resta de repúbliques seguiren el mateix camí. Finalment, la Unió Soviètica reconegué la secessió d'Estònia, Letònia i Lituània el 6 de setembre de 1991. la resta de repúbliques es reconegueren com a independents amb <a href="/wiki/Dissoluci%C3%B3_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" title="Dissolució de la Unió Soviètica">la dissolució final de la Unió Soviètica</a> al desembre de 1991.<a href="#cite_note-14">[14]</a> A partir del col·lapse de la Unió, onze de les quinze repúbliques formaren la <a href="/wiki/Comunitat_d%27Estats_Independents" title="Comunitat d'Estats Independents">Comunitat d'Estats Independents</a>. <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:USSR_Republics_Numbered_Alphabetically.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d0/USSR_Republics_Numbered_Alphabetically.png/220px-USSR_Republics_Numbered_Alphabetically.png" decoding="async" width="220" height="151" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d0/USSR_Republics_Numbered_Alphabetically.png/330px-USSR_Republics_Numbered_Alphabetically.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d0/USSR_Republics_Numbered_Alphabetically.png/440px-USSR_Republics_Numbered_Alphabetically.png 2x" data-file-width="1356" data-file-height="928" /></a><figcaption>Mapa de les Repúbliques Socialistes Soviètiques</figcaption></figure> <table class="wikitable"> <tbody><tr> <th>Núm. </th> <th>Repúbliques soviètiques </th> <th>Estats independents </th></tr> <tr> <td align="center">1 </td> <td><a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_the_Armenian_Soviet_Socialist_Republic_(1952%E2%80%931990).svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/56/Flag_of_the_Armenian_Soviet_Socialist_Republic_%281952%E2%80%931990%29.svg/23px-Flag_of_the_Armenian_Soviet_Socialist_Republic_%281952%E2%80%931990%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="12" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/56/Flag_of_the_Armenian_Soviet_Socialist_Republic_%281952%E2%80%931990%29.svg/35px-Flag_of_the_Armenian_Soviet_Socialist_Republic_%281952%E2%80%931990%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/56/Flag_of_the_Armenian_Soviet_Socialist_Republic_%281952%E2%80%931990%29.svg/46px-Flag_of_the_Armenian_Soviet_Socialist_Republic_%281952%E2%80%931990%29.svg.png 2x" data-file-width="1200" data-file-height="600" /></a> <a href="/wiki/RSS_d%27Arm%C3%A8nia" class="mw-redirect" title="RSS d'Armènia">RSS d'Armènia</a> </td> <td><img alt="Armènia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2f/Flag_of_Armenia.svg/23px-Flag_of_Armenia.svg.png" decoding="async" width="23" height="12" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2f/Flag_of_Armenia.svg/35px-Flag_of_Armenia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2f/Flag_of_Armenia.svg/46px-Flag_of_Armenia.svg.png 2x" data-file-width="1200" data-file-height="600" /> <a href="/wiki/Arm%C3%A8nia" title="Armènia">Armènia</a> </td></tr> <tr> <td align="center">2 </td> <td><a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_the_Azerbaijan_Soviet_Socialist_Republic_(1952%E2%80%931991).svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e1/Flag_of_the_Azerbaijan_Soviet_Socialist_Republic_%281952%E2%80%931991%29.svg/23px-Flag_of_the_Azerbaijan_Soviet_Socialist_Republic_%281952%E2%80%931991%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="12" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e1/Flag_of_the_Azerbaijan_Soviet_Socialist_Republic_%281952%E2%80%931991%29.svg/35px-Flag_of_the_Azerbaijan_Soviet_Socialist_Republic_%281952%E2%80%931991%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e1/Flag_of_the_Azerbaijan_Soviet_Socialist_Republic_%281952%E2%80%931991%29.svg/46px-Flag_of_the_Azerbaijan_Soviet_Socialist_Republic_%281952%E2%80%931991%29.svg.png 2x" data-file-width="1200" data-file-height="600" /></a> <a href="/wiki/RSS_de_l%27Azerbaidjan" class="mw-redirect" title="RSS de l'Azerbaidjan">RSS de l'Azerbaidjan</a> </td> <td><img alt="Azerbaidjan" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/74/Flag_of_Azerbaijan_%283-2%29.svg/23px-Flag_of_Azerbaijan_%283-2%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/74/Flag_of_Azerbaijan_%283-2%29.svg/35px-Flag_of_Azerbaijan_%283-2%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/74/Flag_of_Azerbaijan_%283-2%29.svg/46px-Flag_of_Azerbaijan_%283-2%29.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /> <a href="/wiki/Azerbaidjan" title="Azerbaidjan">Azerbaidjan</a> </td></tr> <tr> <td align="center">3 </td> <td><a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_the_Byelorussian_Soviet_Socialist_Republic_(1951%E2%80%931991).svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d5/Flag_of_the_Byelorussian_Soviet_Socialist_Republic_%281951%E2%80%931991%29.svg/23px-Flag_of_the_Byelorussian_Soviet_Socialist_Republic_%281951%E2%80%931991%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="12" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d5/Flag_of_the_Byelorussian_Soviet_Socialist_Republic_%281951%E2%80%931991%29.svg/35px-Flag_of_the_Byelorussian_Soviet_Socialist_Republic_%281951%E2%80%931991%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d5/Flag_of_the_Byelorussian_Soviet_Socialist_Republic_%281951%E2%80%931991%29.svg/46px-Flag_of_the_Byelorussian_Soviet_Socialist_Republic_%281951%E2%80%931991%29.svg.png 2x" data-file-width="1200" data-file-height="600" /></a> <a href="/wiki/RSS_de_Belar%C3%BAs" class="mw-redirect" title="RSS de Belarús">RSS de Belarús</a> </td> <td><img alt="Belarús" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4f/Flag_of_Belarus_%283-2%29.svg/23px-Flag_of_Belarus_%283-2%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4f/Flag_of_Belarus_%283-2%29.svg/35px-Flag_of_Belarus_%283-2%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4f/Flag_of_Belarus_%283-2%29.svg/46px-Flag_of_Belarus_%283-2%29.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /> <a href="/wiki/Belar%C3%BAs" title="Belarús">Belarús</a> </td></tr> <tr> <td align="center">4 </td> <td><a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_the_Estonian_Soviet_Socialist_Republic_(1953%E2%80%931990).svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3d/Flag_of_the_Estonian_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931990%29.svg/23px-Flag_of_the_Estonian_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931990%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="12" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3d/Flag_of_the_Estonian_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931990%29.svg/35px-Flag_of_the_Estonian_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931990%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3d/Flag_of_the_Estonian_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931990%29.svg/46px-Flag_of_the_Estonian_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931990%29.svg.png 2x" data-file-width="1200" data-file-height="600" /></a> <a href="/wiki/RSS_d%27Est%C3%B2nia" class="mw-redirect" title="RSS d'Estònia">RSS d'Estònia</a> </td> <td><img alt="Estònia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9a/Flag_of_Estonia_%283-2%29.svg/23px-Flag_of_Estonia_%283-2%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9a/Flag_of_Estonia_%283-2%29.svg/35px-Flag_of_Estonia_%283-2%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9a/Flag_of_Estonia_%283-2%29.svg/46px-Flag_of_Estonia_%283-2%29.svg.png 2x" data-file-width="945" data-file-height="630" /> <a href="/wiki/Est%C3%B2nia" title="Estònia">Estònia</a> </td></tr> <tr> <td align="center">5 </td> <td><a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_the_Georgian_Soviet_Socialist_Republic_(1951%E2%80%931990).svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ed/Flag_of_the_Georgian_Soviet_Socialist_Republic_%281951%E2%80%931990%29.svg/23px-Flag_of_the_Georgian_Soviet_Socialist_Republic_%281951%E2%80%931990%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="12" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ed/Flag_of_the_Georgian_Soviet_Socialist_Republic_%281951%E2%80%931990%29.svg/35px-Flag_of_the_Georgian_Soviet_Socialist_Republic_%281951%E2%80%931990%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ed/Flag_of_the_Georgian_Soviet_Socialist_Republic_%281951%E2%80%931990%29.svg/46px-Flag_of_the_Georgian_Soviet_Socialist_Republic_%281951%E2%80%931990%29.svg.png 2x" data-file-width="1200" data-file-height="600" /></a> <a href="/wiki/RSS_de_Ge%C3%B2rgia" class="mw-redirect" title="RSS de Geòrgia">RSS de Geòrgia</a> </td> <td><img alt="Geòrgia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0f/Flag_of_Georgia.svg/23px-Flag_of_Georgia.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0f/Flag_of_Georgia.svg/35px-Flag_of_Georgia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0f/Flag_of_Georgia.svg/46px-Flag_of_Georgia.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /> <a href="/wiki/Ge%C3%B2rgia" title="Geòrgia">Geòrgia</a> </td></tr> <tr> <td align="center">6 </td> <td><a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_the_Kazakh_Soviet_Socialist_Republic_(1953%E2%80%931991);_Flag_of_Kazakhstan_(1991%E2%80%931992).svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a0/Flag_of_the_Kazakh_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931991%29%3B_Flag_of_Kazakhstan_%281991%E2%80%931992%29.svg/23px-Flag_of_the_Kazakh_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931991%29%3B_Flag_of_Kazakhstan_%281991%E2%80%931992%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="12" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a0/Flag_of_the_Kazakh_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931991%29%3B_Flag_of_Kazakhstan_%281991%E2%80%931992%29.svg/35px-Flag_of_the_Kazakh_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931991%29%3B_Flag_of_Kazakhstan_%281991%E2%80%931992%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a0/Flag_of_the_Kazakh_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931991%29%3B_Flag_of_Kazakhstan_%281991%E2%80%931992%29.svg/46px-Flag_of_the_Kazakh_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931991%29%3B_Flag_of_Kazakhstan_%281991%E2%80%931992%29.svg.png 2x" data-file-width="1200" data-file-height="600" /></a> <a href="/wiki/RSS_del_Kazakhstan" class="mw-redirect" title="RSS del Kazakhstan">RSS del Kazakhstan</a> </td> <td><img alt="Kazakhstan" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2e/Flag_of_Kazakhstan_%283-2%29.svg/23px-Flag_of_Kazakhstan_%283-2%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2e/Flag_of_Kazakhstan_%283-2%29.svg/35px-Flag_of_Kazakhstan_%283-2%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2e/Flag_of_Kazakhstan_%283-2%29.svg/46px-Flag_of_Kazakhstan_%283-2%29.svg.png 2x" data-file-width="750" data-file-height="500" /> <a href="/wiki/Kazakhstan" title="Kazakhstan">Kazakhstan</a> </td></tr> <tr> <td align="center">7 </td> <td><a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_the_Kirghiz_Soviet_Socialist_Republic_(1952%E2%80%931991);_Flag_of_Kyrgyzstan_(1991%E2%80%931992).svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ac/Flag_of_the_Kirghiz_Soviet_Socialist_Republic_%281952%E2%80%931991%29%3B_Flag_of_Kyrgyzstan_%281991%E2%80%931992%29.svg/23px-Flag_of_the_Kirghiz_Soviet_Socialist_Republic_%281952%E2%80%931991%29%3B_Flag_of_Kyrgyzstan_%281991%E2%80%931992%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="12" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ac/Flag_of_the_Kirghiz_Soviet_Socialist_Republic_%281952%E2%80%931991%29%3B_Flag_of_Kyrgyzstan_%281991%E2%80%931992%29.svg/35px-Flag_of_the_Kirghiz_Soviet_Socialist_Republic_%281952%E2%80%931991%29%3B_Flag_of_Kyrgyzstan_%281991%E2%80%931992%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ac/Flag_of_the_Kirghiz_Soviet_Socialist_Republic_%281952%E2%80%931991%29%3B_Flag_of_Kyrgyzstan_%281991%E2%80%931992%29.svg/46px-Flag_of_the_Kirghiz_Soviet_Socialist_Republic_%281952%E2%80%931991%29%3B_Flag_of_Kyrgyzstan_%281991%E2%80%931992%29.svg.png 2x" data-file-width="1200" data-file-height="600" /></a> <a href="/wiki/RSS_del_Kirguizstan" class="mw-redirect" title="RSS del Kirguizstan">RSS del Kirguizstan</a> </td> <td><img alt="Kirguizstan" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/41/Flag_of_Kyrgyzstan_%283-2%29.svg/23px-Flag_of_Kyrgyzstan_%283-2%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/41/Flag_of_Kyrgyzstan_%283-2%29.svg/35px-Flag_of_Kyrgyzstan_%283-2%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/41/Flag_of_Kyrgyzstan_%283-2%29.svg/46px-Flag_of_Kyrgyzstan_%283-2%29.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /> <a href="/wiki/Kirguizstan" title="Kirguizstan">Kirguizstan</a> </td></tr> <tr> <td align="center">8 </td> <td><a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_the_Latvian_Soviet_Socialist_Republic_(1953%E2%80%931990).svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Flag_of_the_Latvian_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931990%29.svg/23px-Flag_of_the_Latvian_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931990%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="12" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Flag_of_the_Latvian_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931990%29.svg/35px-Flag_of_the_Latvian_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931990%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Flag_of_the_Latvian_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931990%29.svg/46px-Flag_of_the_Latvian_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931990%29.svg.png 2x" data-file-width="1200" data-file-height="600" /></a> <a href="/wiki/RSS_de_Let%C3%B2nia" class="mw-redirect" title="RSS de Letònia">RSS de Letònia</a> </td> <td><img alt="Letònia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Flag_of_Latvia_%283-2%29.svg/23px-Flag_of_Latvia_%283-2%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Flag_of_Latvia_%283-2%29.svg/35px-Flag_of_Latvia_%283-2%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Flag_of_Latvia_%283-2%29.svg/46px-Flag_of_Latvia_%283-2%29.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /> <a href="/wiki/Let%C3%B2nia" title="Letònia">Letònia</a> </td></tr> <tr> <td align="center">9 </td> <td><a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_the_Lithuanian_Soviet_Socialist_Republic_(1953%E2%80%931988).svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/88/Flag_of_the_Lithuanian_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931988%29.svg/23px-Flag_of_the_Lithuanian_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931988%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="12" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/88/Flag_of_the_Lithuanian_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931988%29.svg/35px-Flag_of_the_Lithuanian_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931988%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/88/Flag_of_the_Lithuanian_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931988%29.svg/46px-Flag_of_the_Lithuanian_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931988%29.svg.png 2x" data-file-width="1200" data-file-height="600" /></a> <a href="/wiki/RSS_de_Litu%C3%A0nia" class="mw-redirect" title="RSS de Lituània">RSS de Lituània</a> </td> <td><img alt="Lituània" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fd/Flag_of_Lithuania_%281918%E2%80%931940%29.svg/23px-Flag_of_Lithuania_%281918%E2%80%931940%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fd/Flag_of_Lithuania_%281918%E2%80%931940%29.svg/35px-Flag_of_Lithuania_%281918%E2%80%931940%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fd/Flag_of_Lithuania_%281918%E2%80%931940%29.svg/46px-Flag_of_Lithuania_%281918%E2%80%931940%29.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /> <a href="/wiki/Litu%C3%A0nia" title="Lituània">Lituània</a> </td></tr> <tr> <td align="center">10 </td> <td><a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_the_Moldavian_Soviet_Socialist_Republic_(1952%E2%80%931990).svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ef/Flag_of_the_Moldavian_Soviet_Socialist_Republic_%281952%E2%80%931990%29.svg/23px-Flag_of_the_Moldavian_Soviet_Socialist_Republic_%281952%E2%80%931990%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="12" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ef/Flag_of_the_Moldavian_Soviet_Socialist_Republic_%281952%E2%80%931990%29.svg/35px-Flag_of_the_Moldavian_Soviet_Socialist_Republic_%281952%E2%80%931990%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ef/Flag_of_the_Moldavian_Soviet_Socialist_Republic_%281952%E2%80%931990%29.svg/46px-Flag_of_the_Moldavian_Soviet_Socialist_Republic_%281952%E2%80%931990%29.svg.png 2x" data-file-width="1200" data-file-height="600" /></a> <a href="/wiki/RSS_de_Mold%C3%A0via" class="mw-redirect" title="RSS de Moldàvia">RSS de Moldàvia</a> </td> <td><img alt="Moldàvia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bf/Flag_of_Moldova_%283-2%29.svg/23px-Flag_of_Moldova_%283-2%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bf/Flag_of_Moldova_%283-2%29.svg/35px-Flag_of_Moldova_%283-2%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bf/Flag_of_Moldova_%283-2%29.svg/46px-Flag_of_Moldova_%283-2%29.svg.png 2x" data-file-width="1350" data-file-height="900" /> <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_de_Mold%C3%A0via" title="República de Moldàvia">Moldàvia</a> </td></tr> <tr> <td align="center">11 </td> <td><a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_the_Russian_Soviet_Federative_Socialist_Republic_(1954%E2%80%931991).svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/27/Flag_of_the_Russian_Soviet_Federative_Socialist_Republic_%281954%E2%80%931991%29.svg/23px-Flag_of_the_Russian_Soviet_Federative_Socialist_Republic_%281954%E2%80%931991%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="12" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/27/Flag_of_the_Russian_Soviet_Federative_Socialist_Republic_%281954%E2%80%931991%29.svg/35px-Flag_of_the_Russian_Soviet_Federative_Socialist_Republic_%281954%E2%80%931991%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/27/Flag_of_the_Russian_Soviet_Federative_Socialist_Republic_%281954%E2%80%931991%29.svg/46px-Flag_of_the_Russian_Soviet_Federative_Socialist_Republic_%281954%E2%80%931991%29.svg.png 2x" data-file-width="1200" data-file-height="600" /></a> <a href="/wiki/RSFSR" class="mw-redirect" title="RSFSR">RSFS de Rússia</a> </td> <td><img alt="Rússia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f3/Flag_of_Russia.svg/23px-Flag_of_Russia.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f3/Flag_of_Russia.svg/35px-Flag_of_Russia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f3/Flag_of_Russia.svg/46px-Flag_of_Russia.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /> <a href="/wiki/R%C3%BAssia" title="Rússia">Rússia</a> </td></tr> <tr> <td align="center">12 </td> <td><a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_the_Tajik_Soviet_Socialist_Republic_(1953%E2%80%931991);_Flag_of_Tajikistan_(1991%E2%80%931992).svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1a/Flag_of_the_Tajik_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931991%29%3B_Flag_of_Tajikistan_%281991%E2%80%931992%29.svg/23px-Flag_of_the_Tajik_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931991%29%3B_Flag_of_Tajikistan_%281991%E2%80%931992%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="12" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1a/Flag_of_the_Tajik_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931991%29%3B_Flag_of_Tajikistan_%281991%E2%80%931992%29.svg/35px-Flag_of_the_Tajik_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931991%29%3B_Flag_of_Tajikistan_%281991%E2%80%931992%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1a/Flag_of_the_Tajik_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931991%29%3B_Flag_of_Tajikistan_%281991%E2%80%931992%29.svg/46px-Flag_of_the_Tajik_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931991%29%3B_Flag_of_Tajikistan_%281991%E2%80%931992%29.svg.png 2x" data-file-width="1200" data-file-height="600" /></a> <a href="/wiki/RSS_del_Tadjikistan" class="mw-redirect" title="RSS del Tadjikistan">RSS del Tadjikistan</a> </td> <td><img alt="Tadjikistan" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/95/Flag_of_Tajikistan_%283-2%29.svg/23px-Flag_of_Tajikistan_%283-2%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/95/Flag_of_Tajikistan_%283-2%29.svg/35px-Flag_of_Tajikistan_%283-2%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/95/Flag_of_Tajikistan_%283-2%29.svg/46px-Flag_of_Tajikistan_%283-2%29.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /> <a href="/wiki/Tadjikistan" title="Tadjikistan">Tadjikistan</a> </td></tr> <tr> <td align="center">13 </td> <td><a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_the_Turkmen_Soviet_Socialist_Republic_(1973%E2%80%931991);_Flag_of_Turkmenistan_(1991%E2%80%931992).svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/26/Flag_of_the_Turkmen_Soviet_Socialist_Republic_%281973%E2%80%931991%29%3B_Flag_of_Turkmenistan_%281991%E2%80%931992%29.svg/23px-Flag_of_the_Turkmen_Soviet_Socialist_Republic_%281973%E2%80%931991%29%3B_Flag_of_Turkmenistan_%281991%E2%80%931992%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="12" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/26/Flag_of_the_Turkmen_Soviet_Socialist_Republic_%281973%E2%80%931991%29%3B_Flag_of_Turkmenistan_%281991%E2%80%931992%29.svg/35px-Flag_of_the_Turkmen_Soviet_Socialist_Republic_%281973%E2%80%931991%29%3B_Flag_of_Turkmenistan_%281991%E2%80%931992%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/26/Flag_of_the_Turkmen_Soviet_Socialist_Republic_%281973%E2%80%931991%29%3B_Flag_of_Turkmenistan_%281991%E2%80%931992%29.svg/46px-Flag_of_the_Turkmen_Soviet_Socialist_Republic_%281973%E2%80%931991%29%3B_Flag_of_Turkmenistan_%281991%E2%80%931992%29.svg.png 2x" data-file-width="1200" data-file-height="600" /></a> <a href="/wiki/RSS_del_Turkmenistan" class="mw-redirect" title="RSS del Turkmenistan">RSS del Turkmenistan</a> </td> <td><img alt="Turkmenistan" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1b/Flag_of_Turkmenistan.svg/23px-Flag_of_Turkmenistan.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1b/Flag_of_Turkmenistan.svg/35px-Flag_of_Turkmenistan.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1b/Flag_of_Turkmenistan.svg/46px-Flag_of_Turkmenistan.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /> <a href="/wiki/Turkmenistan" title="Turkmenistan">Turkmenistan</a> </td></tr> <tr> <td align="center">14 </td> <td><a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_the_Ukrainian_Soviet_Socialist_Republic_(1949%E2%80%931991).svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5a/Flag_of_the_Ukrainian_Soviet_Socialist_Republic_%281949%E2%80%931991%29.svg/23px-Flag_of_the_Ukrainian_Soviet_Socialist_Republic_%281949%E2%80%931991%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="12" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5a/Flag_of_the_Ukrainian_Soviet_Socialist_Republic_%281949%E2%80%931991%29.svg/35px-Flag_of_the_Ukrainian_Soviet_Socialist_Republic_%281949%E2%80%931991%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5a/Flag_of_the_Ukrainian_Soviet_Socialist_Republic_%281949%E2%80%931991%29.svg/46px-Flag_of_the_Ukrainian_Soviet_Socialist_Republic_%281949%E2%80%931991%29.svg.png 2x" data-file-width="1200" data-file-height="600" /></a> <a href="/wiki/RSS_d%27Ucra%C3%AFna" class="mw-redirect" title="RSS d'Ucraïna">RSS d'Ucraïna</a> </td> <td><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/49/Flag_of_Ukraine.svg/22px-Flag_of_Ukraine.svg.png" decoding="async" width="22" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/49/Flag_of_Ukraine.svg/33px-Flag_of_Ukraine.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/49/Flag_of_Ukraine.svg/44px-Flag_of_Ukraine.svg.png 2x" data-file-width="1200" data-file-height="800" /> <a href="/wiki/Ucra%C3%AFna" title="Ucraïna">Ucraïna</a> </td></tr> <tr> <td align="center">15 </td> <td><a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_the_Uzbek_Soviet_Socialist_Republic_(1952%E2%80%931991).svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2f/Flag_of_the_Uzbek_Soviet_Socialist_Republic_%281952%E2%80%931991%29.svg/23px-Flag_of_the_Uzbek_Soviet_Socialist_Republic_%281952%E2%80%931991%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="12" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2f/Flag_of_the_Uzbek_Soviet_Socialist_Republic_%281952%E2%80%931991%29.svg/35px-Flag_of_the_Uzbek_Soviet_Socialist_Republic_%281952%E2%80%931991%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2f/Flag_of_the_Uzbek_Soviet_Socialist_Republic_%281952%E2%80%931991%29.svg/46px-Flag_of_the_Uzbek_Soviet_Socialist_Republic_%281952%E2%80%931991%29.svg.png 2x" data-file-width="1200" data-file-height="600" /></a> <a href="/wiki/RSS_de_l%27Uzbekistan" class="mw-redirect" title="RSS de l'Uzbekistan">RSS de l'Uzbekistan</a> </td> <td><img alt="Uzbekistan" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/00/Flag_of_Uzbekistan_%283-2%29.svg/23px-Flag_of_Uzbekistan_%283-2%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/00/Flag_of_Uzbekistan_%283-2%29.svg/35px-Flag_of_Uzbekistan_%283-2%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/00/Flag_of_Uzbekistan_%283-2%29.svg/46px-Flag_of_Uzbekistan_%283-2%29.svg.png 2x" data-file-width="750" data-file-height="500" /> <a href="/wiki/Uzbekistan" title="Uzbekistan">Uzbekistan</a> </td></tr></tbody></table> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Govern_i_política_de_la_Unió_Soviètica">Govern i política de la Unió Soviètica</h2>[<a href="/w/index.php?title=Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Govern i política de la Unió Soviètica">modifica</a>]</div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Govern_i_pol%C3%ADtica_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" title="Govern i política de la Unió Soviètica">Govern i política de la Unió Soviètica</a></div> La Unió Soviètica va ser creada el 1922. En un inici es crearen diversos organismes; però el nou estat no s'institucionalitzà fins a l'aprovació de la <a href="/w/index.php?title=Constituci%C3%B3_sovi%C3%A8tica_de_1924&action=edit&redlink=1" class="new" title="Constitució soviètica de 1924 (encara no existeix)">Constitució soviètica de 1924</a>, on s'establien unes bases fonamentals de l'Estat: <ul><li>el <a href="/wiki/Poder_legislatiu" title="Poder legislatiu">Poder legislatiu</a> superior era representat pel <a href="/wiki/Soviet_Suprem_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" title="Soviet Suprem de la Unió Soviètica">Soviet Suprem de la Unió Soviètica</a></li> <li>el <a href="/wiki/Poder_executiu" title="Poder executiu">Poder executiu</a> era representat pel <a href="/wiki/Consell_de_Ministres_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" class="mw-redirect" title="Consell de Ministres de la Unió Soviètica">Consell de Ministres de la Unió Soviètica</a> i pel <a href="/wiki/Partit_Comunista_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" title="Partit Comunista de la Unió Soviètica">Partit Comunista de la Unió Soviètica</a>, l'únic partit legal al país.<a href="#cite_note-sakwa-10">[10]</a></li> <li>el <a href="/wiki/Poder_judicial" title="Poder judicial">Poder judicial</a> era representat pel <a href="/w/index.php?title=Tribunal_Suprem_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tribunal Suprem de la Unió Soviètica (encara no existeix)">Tribunal Suprem de la Unió Soviètica</a>; però no era independent de les altres branques del govern.</li></ul> El Soviet Suprem (<a href="/wiki/Rus" title="Rus">rus</a>: Verjovni Soviet) era elegit mitjançant sufragi universal i estava format per dues assemblees: <ol><li>El <a href="/wiki/Soviet_de_la_Uni%C3%B3" title="Soviet de la Unió">Soviet de la Unió</a> o Soviet dels Diputats del Poble: de 791 integrants, triats cada 4 anys per sufragi universal, i que representava als ciutadans soviètics.</li> <li>El <a href="/wiki/Soviet_de_les_Nacionalitats" title="Soviet de les Nacionalitats">Soviet de les Nacionalitats</a>: de 625 diputats representants de les repúbliques i de les províncies autònomes, com de les àrees o circumscripcions nacionals. Era la cambra territorial, equivalent als senats occidentals.</li></ol> Una altra font de poder parlamentari era el <a href="/w/index.php?title=Congr%C3%A9s_dels_Soviets&action=edit&redlink=1" class="new" title="Congrés dels Soviets (encara no existeix)">Congrés dels Soviets</a>, que es reunia anualment i estava format per representants de diversos soviets de la Unió. El <a href="/wiki/Cap_d%27Estat" class="mw-redirect" title="Cap d'Estat">cap d'Estat</a> estava encarnat en un òrgan col·lectiu: el <a href="/wiki/Pres%C3%ADdium_del_Soviet_Suprem_de_l%27URSS" title="Presídium del Soviet Suprem de l'URSS">Presídium del Soviet Suprem de l'URSS</a>, i President del Presídium era <a href="/wiki/De_iure" title="De iure">de iure</a> el <a href="/wiki/Cap_de_l%27Estat" class="mw-redirect" title="Cap de l'Estat">Cap de l'Estat</a>. El govern l'exercia el <a href="/wiki/Consell_de_Ministres_de_l%27URSS" title="Consell de Ministres de l'URSS">Consell de Ministres</a>, els integrants dels quals eren triats pel Soviet Suprem que liderava el <a href="/wiki/President_del_Consell_de_Ministres_de_l%27URSS" title="President del Consell de Ministres de l'URSS">President del Consell de Ministres de l'URSS</a>. A la <a href="/w/index.php?title=Constituci%C3%B3_sovi%C3%A8tica_de_1924&action=edit&redlink=1" class="new" title="Constitució soviètica de 1924 (encara no existeix)">constitució de 1924</a> s'incloïa per primera vegada l'estructura federal de la Unió Soviètica, així com el dret de les repúbliques federares a separar-se de l'URSS i a establir-se com a estats independents. En aquesta constitució, a diferència de les altres, no es donava una funció rellevant a l'Estat al <a href="/wiki/PCUS" class="mw-redirect" title="PCUS">Partit Comunista</a>. La Unió Soviètica era una <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_federal" title="República federal">república federal</a> basada en 15 repúbliques unides. A més, una sèrie d'unitats territorials formaven les repúbliques. Aquestes també tenien una jurisdicció pensada per protegir els interessos de minories nacionals. Les repúbliques tenien les seves pròpies constitucions, que, juntament amb la <a href="/wiki/Constituci%C3%B3_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" class="mw-redirect" title="Constitució de la Unió Soviètica">Constitució de la Unió</a>, proporcionaven la divisió teòrica del poder a la Unió Soviètica. Llevat de la <a href="/wiki/RSFS_de_R%C3%BAssia" class="mw-redirect" title="RSFS de Rússia">RSFS de Rússia</a> tenien el seu propi Partit Comunista. Tot i això, el 1989, el <a href="/wiki/PCUS" class="mw-redirect" title="PCUS">PCUS</a> i el govern central s'apropiaren de tota autoritat significativa, establint les polítiques que havien de portar a terme els governs de les repúbliques, províncies, óblasts i districtes. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="El_Partit_Comunista">El Partit Comunista</h3>[<a href="/w/index.php?title=Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: El Partit Comunista">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Partit_Comunista_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" title="Partit Comunista de la Unió Soviètica">Partit Comunista de la Unió Soviètica</a></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:October_Revolution_celebration_1983.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/74/October_Revolution_celebration_1983.png/220px-October_Revolution_celebration_1983.png" decoding="async" width="220" height="148" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/74/October_Revolution_celebration_1983.png/330px-October_Revolution_celebration_1983.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/74/October_Revolution_celebration_1983.png/440px-October_Revolution_celebration_1983.png 2x" data-file-width="2335" data-file-height="1575" /></a><figcaption>La desfilada militar anual de Moscou en commemoració del 66è Aniversari de la Revolució d'Octubre (1983). La bandera diu Glòria al PCUS!</figcaption></figure> Al capdamunt del <a href="/wiki/PCUS" class="mw-redirect" title="PCUS">Partit Comunista</a> hi havia el <a href="/wiki/Comit%C3%A8_Central_del_PCUS" class="mw-redirect" title="Comitè Central del PCUS">Comitè Central</a>, elegit als <a href="/w/index.php?title=Congr%C3%A9s_del_PCUS&action=edit&redlink=1" class="new" title="Congrés del PCUS (encara no existeix)">congressos i conferències del Partit</a>. El Comitè Central, pel seu costat, escollia el <a href="/wiki/Politbur%C3%B3_del_Comit%C3%A8_Central_del_PCUS" class="mw-redirect" title="Politburó del Comitè Central del PCUS">Politburó</a> (anomenat Presídium entre 1952 i 1966), el <a href="/w/index.php?title=Secretariat_del_Comit%C3%A8_Central_del_PCUS&action=edit&redlink=1" class="new" title="Secretariat del Comitè Central del PCUS (encara no existeix)">Secretariat</a> i la <a href="/w/index.php?title=Secretaria_General_del_PCUS&action=edit&redlink=1" class="new" title="Secretaria General del PCUS (encara no existeix)">Secretaria General</a> (anomenada Primera Secretaria entre 1953 i 1966), literalment el màxim càrrec de la Unió Soviètica.<a href="#cite_note-15">[15]</a> Depenent del grau de consolidació de poder, podien ser tant el Politburó com a cos col·lectiu o la Secretaria General, que sempre era ocupada per un dels membres del Politburó, qui dirigien el país i el partit<a href="#cite_note-16">[16]</a> (excepte pel període de Stalin, marcat per un autoritarisme altament personalitzat, exercit directament a través de la seva posició al Consell de Ministres més que no pas al Politburó després de 1941).<a href="#cite_note-17">[17]</a> No estaven sotmesos al control de la massa dels membres de Partit, car el principi clau de l'organització del Partit era el <a href="/wiki/Centralisme_democr%C3%A0tic" title="Centralisme democràtic">centralisme democràtic</a>, demanant una estricta subordinació als cossos superiors, i les eleccions eren incontestades, car els candidats eren proposats pels nivells superiors.<a href="#cite_note-18">[18]</a> El Partit Comunista va mantenir el seu domini sobre l'estat principalment pel seu control sobre el <a href="/w/index.php?title=Nomenklatura&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nomenklatura (encara no existeix)">sistema de nomenament</a>. Tots els oficials del govern i la majoria dels diputats del Soviet Suprem eren membres del Partit, i el més important era la seva situació dins la jerarquia del Partit. Dels caps del Partit, <a href="/wiki/Stalin" class="mw-redirect" title="Stalin">Stalin</a> entre 1941 i 1953 i <a href="/wiki/Nikita_Khrusxov" title="Nikita Khrusxov">Khrusxov</a> entre 1958 i 1964, també van ser Premiers. Després del retir forçós de Khrusxov la presidència del partit prohibí aquesta doble presidència,<a href="#cite_note-19">[19]</a> però els darrers Secretaris Generals, almenys durant una part del període al càrrec, també ocuparen la posició de <a href="/w/index.php?title=President_del_Pres%C3%ADdium_del_Soviet_Suprem&action=edit&redlink=1" class="new" title="President del Presídium del Soviet Suprem (encara no existeix)">President del Presídium del Soviet Suprem</a>, nominalment el cap de l'Estat, encara que era un nomenament bàsicament cerimonial. Les institucions a nivells inferiors eren supervisades i a vegades substituïdes per les <a href="/w/index.php?title=Organitzaci%C3%B3_del_Partit_Comunista_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Organització del Partit Comunista de la Unió Soviètica (encara no existeix)">organitzacions primàries del Partit</a>.<a href="#cite_note-20">[20]</a> A la pràctica, però, el control del Partit podia estendre's per tota la <a href="/wiki/Burocr%C3%A0cia" title="Burocràcia">burocràcia</a> estatal, en particular després de la mort de Stalin; burocràcia estatal que perseguia interessos diferents dels del Partit, a vegades fins i tot entrant en conflicte.<a href="#cite_note-21">[21]</a> El Partit, malgrat tot, era monolític de dalt a baix, encara que les faccions van ser ocasionalment prohibides.<a href="#cite_note-22">[22]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Govern_de_la_Unió_Soviètica">Govern de la Unió Soviètica</h3>[<a href="/w/index.php?title=Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Govern de la Unió Soviètica">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Supreme_Soviet_1982.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/92/Supreme_Soviet_1982.jpg/220px-Supreme_Soviet_1982.jpg" decoding="async" width="220" height="156" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/92/Supreme_Soviet_1982.jpg/330px-Supreme_Soviet_1982.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/92/Supreme_Soviet_1982.jpg/440px-Supreme_Soviet_1982.jpg 2x" data-file-width="1024" data-file-height="728" /></a><figcaption>El <a href="/wiki/Gran_Palau_del_Kremlin" title="Gran Palau del Kremlin">Gran Palau del Kremlin</a>, seu del Soviet Suprem de l'URSS, el 1982.</figcaption></figure> El <a href="/wiki/Soviet_Suprem_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" title="Soviet Suprem de la Unió Soviètica">Soviet Suprem</a>, conegut abans de 1936 com a Comitè Central Executiu, votava pràcticament unànimement per la població en unes eleccions incontestables, elegint el màxim cos estatal durant la major part de la història soviètica,<a href="#cite_note-23">[23]</a> mentre que en un inici simplement actuava com una institució per segellar, aprovar i implementar totes les decisions imposades pel Partit, adquirí poders addicionals després de l'aprovació dels <a href="/wiki/Pla_Quinquennal_(URSS)" class="mw-redirect" title="Pla Quinquennal (URSS)">Plans Quinquennals</a> i pel <a href="/w/index.php?title=Pressupost_estatal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pressupost estatal (encara no existeix)">pressupost estatal</a> soviètic.<a href="#cite_note-24">[24]</a> El Soviet Surem elegia un <a href="/w/index.php?title=Pres%C3%ADdium_del_Soviet_Suprem&action=edit&redlink=1" class="new" title="Presídium del Soviet Suprem (encara no existeix)">Presídium</a> per exercir el seu poder entre les sessions plenàries,<a href="#cite_note-COMSSP-25">[25]</a> ordinàriament celebrades en dues ocasions a l'any, i nomenava el <a href="/w/index.php?title=Tribunal_Suprem_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tribunal Suprem de la Unió Soviètica (encara no existeix)">Tribunal Suprem</a>,<a href="#cite_note-26">[26]</a> al <a href="/w/index.php?title=Fiscal_General_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fiscal General de la Unió Soviètica (encara no existeix)">Fiscal General</a><a href="#cite_note-27">[27]</a> i al Consell de Ministres (conegut abans de 1946 com a <a href="/wiki/Consell_de_Comissaris_del_Poble" title="Consell de Comissaris del Poble">Consell de Comissaris del Poble</a>), presidit pel <a href="/wiki/Caps_d%27Estat_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" title="Caps d'Estat de la Unió Soviètica">President</a> (Premier) i dirigia l'enorme burocràcia responsable per l'administració de l'economia i la societat.<a href="#cite_note-COMSSP-25">[25]</a> Les estructures de l'Estat i del Partit de les <a href="/wiki/Rep%C3%BAbliques_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" title="Repúbliques de la Unió Soviètica">repúbliques constituents</a> emulaven enormement l'estructura de les institucions centrals, si bé la <a href="/wiki/RSFS_de_R%C3%BAssia" class="mw-redirect" title="RSFS de Rússia">RSFS de Rússia</a>, a diferència de la resta de repúbliques, no va tenir una branca republicana del PCUS durant la major part de la seva història, sent dirigida pel PCUS fins al 1990. Les autoritats locals s'organitzaven mitjançant els <a href="/w/index.php?title=Organitzaci%C3%B3_del_Partit_Comunista_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Organització del Partit Comunista de la Unió Soviètica (encara no existeix)">comites locals</a>, els <a href="/wiki/Soviet" title="Soviet">soviets</a> locals i els <a href="/w/index.php?title=Ispolkom&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ispolkom (encara no existeix)">comitès executius</a>. Mentre que el sistema estatal era nominalment federal, el PCUS era unitari.<a href="#cite_note-28">[28]</a> La política de seguretat de l'estat (el <a href="/wiki/KGB" title="KGB">KGB</a> i la resta d'agències que el van precedir) van tenir un paper molt important en la política soviètica. Van ser instrumentals en el <a href="/wiki/Gran_Purga" title="Gran Purga">terror estalinista</a>.<a href="#cite_note-29">[29]</a> Després de mort de Stalin, la policia de seguretat de l'Estat va quedar sotmesa a un estricte control per part del Partit. Sota <a href="/wiki/Iuri_Andr%C3%B3pov" title="Iuri Andrópov">Iuri Andrópov</a>, cap del <a href="/wiki/KGB" title="KGB">KGB</a> entre 1967 i 1982 i Secretari General del Partit entre 1982 i 1983, el <a href="/wiki/KGB" title="KGB">KGB</a>, a més de dedicar-se a la supressió de la dissensió política i el manteniment d'una extensa xarxa d'informadors, es convertí en un actor polític amb una certa extensió independent dins de l'estructura del partit,<a href="#cite_note-30">[30]</a> culminant en la campanya anticorrupció enfocada a oficials d'alt rang del Partit que es portà a terme a la fi de la dècada de 1970 i inicis dels 80.<a href="#cite_note-31">[31]</a> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Governants_de_la_Unió_Soviètica">Governants de la Unió Soviètica</h4>[<a href="/w/index.php?title=Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Governants de la Unió Soviètica">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Secretari_General_del_Partit_Comunista_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" class="mw-redirect" title="Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica">Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica</a>, <a href="/wiki/Caps_d%27Estat_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" title="Caps d'Estat de la Unió Soviètica">Caps d'Estat de la Unió Soviètica</a>, i <a href="/wiki/President_del_Consell_de_Ministres_de_l%27URSS" title="President del Consell de Ministres de l'URSS">President del Consell de Ministres de l'URSS</a></div> <div class="timeline-wrapper"><map name="timeline_5ca2jg8zyq6ldy8m66ctlws2wo5rbu5"><area shape="rect" href="/wiki/Mikha%C3%AFl%20Gorbatxov" coords="62,21,148,41" title="Mikhaïl%20Gorbatxov" alt="Mikhaïl%20Gorbatxov" /><area shape="rect" href="/wiki/Mikha%C3%AFl%20Gorbatxov" coords="62,10,143,30" title="Mikhaïl%20Gorbatxov" alt="Mikhaïl%20Gorbatxov" /><area shape="rect" href="/wiki/Konstant%C3%ADn%20Txernenko" coords="62,51,136,69" title="Konstantín%20Txernenko" alt="Konstantín%20Txernenko" /><area shape="rect" href="/wiki/Konstant%C3%ADn%20Txernenko" coords="62,42,145,60" title="Konstantín%20Txernenko" alt="Konstantín%20Txernenko" /><area shape="rect" href="/wiki/Iuri%20Andr%C3%B3pov" coords="62,73,136,91" title="Iuri%20Andrópov" alt="Iuri%20Andrópov" /><area shape="rect" href="/wiki/Iuri%20Andr%C3%B3pov" coords="62,64,114,82" title="Iuri%20Andrópov" alt="Iuri%20Andrópov" /><area shape="rect" href="/wiki/Leonid%20Br%C3%A9jnev" coords="62,135,143,156" title="Leonid%20Bréjnev" alt="Leonid%20Bréjnev" /><area shape="rect" href="/wiki/Leonid%20Br%C3%A9jnev" coords="62,124,132,145" title="Leonid%20Bréjnev" alt="Leonid%20Bréjnev" /><area shape="rect" href="/wiki/Nikita%20Khrusxov" coords="62,242,143,263" title="Nikita%20Khrusxov" alt="Nikita%20Khrusxov" /><area shape="rect" href="/wiki/Nikita%20Khrusxov" coords="62,231,132,252" title="Nikita%20Khrusxov" alt="Nikita%20Khrusxov" /><area shape="rect" href="/wiki/I%C3%B3ssif%20Stalin" coords="62,396,132,417" title="Ióssif%20Stalin" alt="Ióssif%20Stalin" /><area shape="rect" href="/wiki/I%C3%B3ssif%20Stalin" coords="62,385,137,406" title="Ióssif%20Stalin" alt="Ióssif%20Stalin" /><area shape="rect" href="/wiki/Lenin" coords="62,525,126,545" title="Lenin" alt="Lenin" /><area shape="rect" href="/wiki/Lenin" coords="62,514,148,534" title="Lenin" alt="Lenin" /></map><img usemap="#timeline_5ca2jg8zyq6ldy8m66ctlws2wo5rbu5" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/ca/timeline/5ca2jg8zyq6ldy8m66ctlws2wo5rbu5.png" /></div> La Unió Soviètica era un <a href="/wiki/Estat_socialista" title="Estat socialista">estat socialista</a> federal compost per <a href="/wiki/Rep%C3%BAbliques_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" title="Repúbliques de la Unió Soviètica">quinze repúbliques</a>, creat el 30 de desembre de 1922 i dissolt el 25 de desembre de 1991. Si bé el comandament de l'Estat i del govern eren càrrecs diferents, bona part del poder polític requeia en el <a href="/wiki/Secretari_General_del_PCUS" class="mw-redirect" title="Secretari General del PCUS">Secretari General</a> i altres membres del seu <a href="/wiki/Comit%C3%A8_Central_del_PCUS" class="mw-redirect" title="Comitè Central del PCUS">Comitè Central</a>. De fet, era habitual que el Secretari General del Partit fos President del Presídium, <a href="/wiki/Cap_d%27Estat" class="mw-redirect" title="Cap d'Estat">Cap de l'Estat</a> o <a href="/wiki/President_del_Consell_de_Ministres_de_l%27URSS" title="President del Consell de Ministres de l'URSS">President del Consell de Ministres</a> (<a href="/wiki/Cap_de_Govern" class="mw-redirect" title="Cap de Govern">Cap de Govern</a>). Fins a <a href="/wiki/Nikita_Khrusxov" title="Nikita Khrusxov">Nikita Khrusxov</a> era costum que el líder del <a href="/wiki/PCUS" class="mw-redirect" title="PCUS">Partit</a> estigués directament a càrrec del poder executiu, però a partir del seu successor <a href="/wiki/Leonid_Br%C3%A9jnev" title="Leonid Bréjnev">Leonid Bréjnev</a> ocuparen la comandància de l'Estat. La premsa occidental, per un general, feia cas omís d'aquestes distincions i anomenava al líder polític President de la Unió Soviètica o Primer Ministre de la Unió Soviètica, encara que aquests càrrecs no van existir oficialment fins als darrers mesos del govern de <a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_Gorbatxov" title="Mikhaïl Gorbatxov">Mikhaïl Gorbatxov</a>. El càrrec de Secretari General del Partit Comunista no va ser creat fins a l'abril de 1922, convertint-se en el màxim càrrec després de la mort de <a href="/wiki/Lenin" title="Lenin">Lenin</a>. Entre març de 1953 i el 8 d'abril de 1966 el càrrec s'anomenà Primer Secretari. A partir d'aquesta data i fins al 14 de març de 1990 el càrrec tornà a denominar-se Secretari General del PCUS. <dl><dt>Líders de la Unió Soviètica</dt></dl> <ul><li><a href="/wiki/Secretari_General_del_Partit_Comunista_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" class="mw-redirect" title="Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica">Secretaris generals del Partit Comunista de la Unió Soviètica</a> <ul><li><a href="/wiki/I%C3%B3ssif_Stalin" title="Ióssif Stalin">Ióssif Stalin</a> (<a href="/wiki/1922" title="1922">1922</a>-<a href="/wiki/1953" title="1953">1953</a>)</li> <li><a href="/wiki/Nikita_Khrusxov" title="Nikita Khrusxov">Nikita Khrusxov</a> (<a href="/wiki/1953" title="1953">1953</a>-<a href="/wiki/1964" title="1964">1964</a>)</li> <li><a href="/wiki/Leonid_Breixnev" class="mw-redirect" title="Leonid Breixnev">Leonid Breixnev</a> (<a href="/wiki/1964" title="1964">1964</a>-1982)</li> <li><a href="/wiki/Iuri_Andr%C3%B3pov" title="Iuri Andrópov">Iuri Andrópov</a> (1982-<a href="/wiki/1984" title="1984">1984</a>)</li> <li><a href="/wiki/Konstant%C3%ADn_Txernenko" title="Konstantín Txernenko">Konstantín Txernenko</a> (<a href="/wiki/1984" title="1984">1984</a>-<a href="/wiki/1985" title="1985">1985</a>)</li> <li><a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_Gorbatxov" title="Mikhaïl Gorbatxov">Mikhaïl Gorbatxov</a> (<a href="/wiki/1985" title="1985">1985</a>-<a href="/wiki/1991" title="1991">1991</a>)</li></ul></li></ul> <ul><li><a href="/wiki/Caps_d%27Estat_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" title="Caps d'Estat de la Unió Soviètica">Caps d'Estat de la Unió Soviètica</a> <ul><li><a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_Kalinin" title="Mikhaïl Kalinin">Mikhaïl Kalinin</a> (<a href="/wiki/1938" title="1938">1938</a>-<a href="/wiki/1946" title="1946">1946</a>)</li> <li><a href="/wiki/Nikolai_Ixv%C3%A8rnik" title="Nikolai Ixvèrnik">Nikolai Ixvèrnik</a> (<a href="/wiki/1946" title="1946">1946</a>-<a href="/wiki/1953" title="1953">1953</a>)</li> <li><a href="/wiki/Kliment_Voroix%C3%ADlov" title="Kliment Voroixílov">Kliment Voroixílov</a> (<a href="/wiki/1953" title="1953">1953</a>-<a href="/wiki/1960" title="1960">1960</a>)</li> <li><a href="/wiki/Leonid_Br%C3%A9jnev" title="Leonid Bréjnev">Leonid Bréjnev</a> (<a href="/wiki/1960" title="1960">1960</a>-<a href="/wiki/1964" title="1964">1964</a>)</li> <li><a href="/wiki/Anast%C3%A0s_Mikoian" title="Anastàs Mikoian">Anastàs Mikoian</a> (<a href="/wiki/1964" title="1964">1964</a>-<a href="/wiki/1965" title="1965">1965</a>)</li> <li><a href="/w/index.php?title=Nikolai_Podgorny&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nikolai Podgorny (encara no existeix)">Nikolai Podgorny</a> (<a href="/wiki/1965" title="1965">1965</a>-<a href="/wiki/1977" title="1977">1977</a>)</li> <li><a href="/wiki/Leonid_Br%C3%A9jnev" title="Leonid Bréjnev">Leonid Bréjnev</a> (<a href="/wiki/1977" title="1977">1977</a>-1982)</li> <li><a href="/wiki/Iuri_Andr%C3%B3pov" title="Iuri Andrópov">Iuri Andrópov</a> (<a href="/wiki/1983" title="1983">1983</a>-<a href="/wiki/1984" title="1984">1984</a>)</li> <li><a href="/wiki/Konstant%C3%ADn_Txernenko" title="Konstantín Txernenko">Konstantín Txernenko</a> (<a href="/wiki/1984" title="1984">1984</a>-<a href="/wiki/1985" title="1985">1985</a>)</li> <li><a href="/wiki/Andrei_Gromiko" title="Andrei Gromiko">Andrei Gromiko</a> (<a href="/wiki/1985" title="1985">1985</a>-<a href="/wiki/1988" title="1988">1988</a>)</li> <li><a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_Gorbatxov" title="Mikhaïl Gorbatxov">Mikhaïl Gorbatxov</a> (<a href="/wiki/1988" title="1988">1988</a>-<a href="/wiki/1991" title="1991">1991</a>)</li></ul></li></ul> <ul><li> <a href="/wiki/President_del_Consell_de_Ministres_de_l%27URSS" title="President del Consell de Ministres de l'URSS">Caps del govern de la Unió Soviética</a> <ul><li><a href="/wiki/Lenin" title="Lenin">Vladímir Ilitx Uliànov</a> (Lenin) (<a href="/wiki/1922" title="1922">1922</a>-<a href="/wiki/1924" title="1924">1924</a>)</li> <li><a href="/wiki/Aleksei_R%C3%ADkov" title="Aleksei Ríkov">Aleksei Ríkov</a> (<a href="/wiki/1924" title="1924">1924</a>-<a href="/wiki/1930" title="1930">1930</a>)</li> <li><a href="/wiki/Viatxeslav_M%C3%B3lotov" title="Viatxeslav Mólotov">Viatxeslav Mólotov</a> (<a href="/wiki/1930" title="1930">1930</a>-<a href="/wiki/1941" title="1941">1941</a>)</li> <li><a href="/wiki/I%C3%B3ssif_Stalin" title="Ióssif Stalin">Ióssif Stalin</a> (<a href="/wiki/1941" title="1941">1941</a>-<a href="/wiki/1953" title="1953">1953</a>)</li> <li><a href="/wiki/Georgi_Malenkov" class="mw-redirect" title="Georgi Malenkov">Georgi Malenkov</a> (<a href="/wiki/1953" title="1953">1953</a>-<a href="/wiki/1955" title="1955">1955</a>)</li> <li><a href="/wiki/Nikolai_Bulganin" title="Nikolai Bulganin">Nikolai Bulganin</a> (<a href="/wiki/1955" title="1955">1955</a>-<a href="/wiki/1958" title="1958">1958</a>)</li> <li><a href="/wiki/Nikita_Khrusxov" title="Nikita Khrusxov">Nikita Khrusxov</a> (<a href="/wiki/1958" title="1958">1958</a>-<a href="/wiki/1964" title="1964">1964</a>)</li> <li><a href="/wiki/Aleksei_Kosiguin" class="mw-redirect" title="Aleksei Kosiguin">Aleksei Kosiguin</a> (<a href="/wiki/1964" title="1964">1964</a>-<a href="/wiki/1980" title="1980">1980</a>)</li> <li><a href="/wiki/Nikolai_T%C3%ADkhonov" title="Nikolai Tíkhonov">Nikolai Tíkhonov</a> (<a href="/wiki/1980" title="1980">1980</a>-<a href="/wiki/1985" title="1985">1985</a>)</li> <li><a href="/wiki/Nikolai_Rijkov" title="Nikolai Rijkov">Nikolai Rijkov</a> (<a href="/wiki/1985" title="1985">1985</a>-<a href="/wiki/1991" title="1991">1991</a>)</li> <li><a href="/w/index.php?title=Valent%C3%ADn_P%C3%A0vlov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Valentín Pàvlov (encara no existeix)">Valentín Pàvlov</a> (<a href="/wiki/1991" title="1991">1991</a>)</li> <li><a href="/w/index.php?title=Ivan_Silaiev&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ivan Silaiev (encara no existeix)">Ivan Silaiev</a> (<a href="/wiki/1991" title="1991">1991</a>)</li></ul></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Separació_de_poders_i_reformes">Separació de poders i reformes</h3>[<a href="/w/index.php?title=Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Separació de poders i reformes">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Perestroika" title="Perestroika">Perestroika</a></div> Les <a href="/wiki/Constituci%C3%B3_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" class="mw-redirect" title="Constitució de la Unió Soviètica">constitucions soviètiques</a>, que van ser promulgades el <a href="/w/index.php?title=Constituci%C3%B3_Russa_de_1918&action=edit&redlink=1" class="new" title="Constitució Russa de 1918 (encara no existeix)">1918</a>, <a href="/w/index.php?title=Constituci%C3%B3_Sovi%C3%A8tica_de_1924&action=edit&redlink=1" class="new" title="Constitució Soviètica de 1924 (encara no existeix)">1924</a>, <a href="/wiki/Constituci%C3%B3_Sovi%C3%A8tica_de_1936" title="Constitució Soviètica de 1936">1936</a> i <a href="/w/index.php?title=Constituci%C3%B3_Sovi%C3%A8tica_de_1977&action=edit&redlink=1" class="new" title="Constitució Soviètica de 1977 (encara no existeix)">1977</a>,<a href="#cite_note-32">[32]</a> no limitaven el poder de l'estat. No existia una <a href="/wiki/Separaci%C3%B3_de_poders" title="Separació de poders">separació de poders</a> formals entre el Partit, el Soviet Suprem i el Consell de Ministres, car <a href="/wiki/Lenin" title="Lenin">Lenin</a> i els seus companys <a href="/wiki/Bolxevic" class="mw-redirect" title="Bolxevic">bolxevics</a> creien que el <a href="/wiki/Parlamentarisme" class="mw-redirect" title="Parlamentarisme">parlamentarisme</a> i la separació de poders només van ser creades pels <a href="/wiki/Burgesia" title="Burgesia">burgesos</a> per confondre als pobres i al proletariat.<a href="#cite_note-33">[33]</a> La fusió de les funcions <a href="/wiki/Poder_executiu" title="Poder executiu">executives</a> i <a href="/wiki/Poder_legislatiu" title="Poder legislatiu">legislatives</a> eren persuasives. El sistema era governat menys per estatuts que per convencions informals. No existia cap mecanisme establert de successió. A la mort de Lenin seguí un període de lluita amarga i mortal pel poder dins del <a href="/wiki/Bur%C3%B3_Pol%C3%ADtic_del_Comit%C3%A8_Central_del_PCUS" class="mw-redirect" title="Buró Polític del Comitè Central del PCUS">Politburó</a>,<a href="#cite_note-34">[34]</a> fet que es repetí a la mort de <a href="/wiki/Stalin" class="mw-redirect" title="Stalin">Stalin</a>,<a href="#cite_note-35">[35]</a> o amb la remoció del poder de <a href="/wiki/Nikita_Khrusxov" title="Nikita Khrusxov">Nikita Khrusxov</a>,<a href="#cite_note-36">[36]</a> la qual va ser a causa d'un cop tant al Politburó com al Comitè Central.<a href="#cite_note-Khrushchevgoner-37">[37]</a> Tots els líders del Partit anteriors a <a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_Gorbatxov" title="Mikhaïl Gorbatxov">Gorbatxov</a> van morir mentre que estaven al càrrec, llevat de <a href="/wiki/Georgi_Malenkov" class="mw-redirect" title="Georgi Malenkov">Georgi Malenkov</a> (mort el 1988)<a href="#cite_note-38">[38]</a> i Khrusxov, ambdós dimitits del lideratge del Partit enmig d'una lluita interna.<a href="#cite_note-Khrushchevgoner-37">[37]</a> El 1988-1990, fent front a una considerable oposició, <a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_Gorbatxov" title="Mikhaïl Gorbatxov">Mikhaïl Gorbatxov</a> legislà reformes subtraient poder als alts cossos del Partit i fent al Soviet Suprem menys depenent. Es creà el <a href="/wiki/Congr%C3%A9s_de_Diputats_del_Poble_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" title="Congrés de Diputats del Poble de la Unió Soviètica">Congrés de Diputats del Poble</a>, on la majoria dels seus membres havien estat elegits per la població mitjançant eleccions disputades celebrades al març de 1989. D'aleshores ençà el Congrés elegiria al Soviet Suprem, que esdevindria un <a href="/wiki/Parlament" title="Parlament">parlament</a> a temps complert, molt més fort que abans i, encara que enormement conservador, per primera vegada des de la dècada dels anys 20 seria quelcom més que una cambra que només donaria el vistiplau a les propostes del <a href="/wiki/PCUS" class="mw-redirect" title="PCUS">Partit</a> i del <a href="/wiki/Consell_de_Ministres_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" class="mw-redirect" title="Consell de Ministres de la Unió Soviètica">Consell de Ministres</a>.<a href="#cite_note-countrystudies-39">[39]</a> El 1990 Gorbatxov introduí i assumí el càrrec de <a href="/wiki/President_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" class="mw-redirect" title="President de la Unió Soviètica">President de la Unió Soviètica</a>, concentrà el poder a la seva oficina executiva, independent del Partit i subordinant el govern,<a href="#cite_note-40">[40]</a> ara anomenat <a href="/w/index.php?title=Gabinet_de_Ministres_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gabinet de Ministres de la Unió Soviètica (encara no existeix)">Gabinet de Ministres de la Unió Soviètica</a>, a si mateix.<a href="#cite_note-41">[41]</a> Les tensions augmentaven entre les autoritats de la Unió sota Gorbatxov, els reformistes, encapçalats a <a href="/wiki/RSFS_de_R%C3%BAssia" class="mw-redirect" title="RSFS de Rússia">Rússia</a> per <a href="/wiki/Bor%C3%ADs_Ieltsin" title="Borís Ieltsin">Ieltsin</a> i que controlaven el recentment elegit <a href="/w/index.php?title=Soviet_Suprem_de_la_RSFS_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Soviet Suprem de la RSFS de Rússia (encara no existeix)">Soviet Suprem de la RSFS de Rússia</a>, i la línia dura del Partit Comunista. Entre el 19 i el 21 d'agost de 1991, un grup de membres de la línia dura portaren a terme un <a href="/wiki/Cop_d%27estat_a_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" class="mw-redirect" title="Cop d'estat a la Unió Soviètica">intent de cop d'estat</a>. Després del fracàs del cop, el <a href="/w/index.php?title=Consell_d%27Estat_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Consell d'Estat de la Unió Soviètica (encara no existeix)">Consell d'Estat de la Unió Soviètica</a> esdevingué el màxim orgue de poder a la Unió Soviètica durant el període de transició.<a href="#cite_note-42">[42]</a> Gorbatxov dimití com a Secretari General, seguint com a President durant els darrers mesos d'existència de la Unió Soviètica.<a href="#cite_note-43">[43]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Sistema_judicial">Sistema judicial</h3>[<a href="/w/index.php?title=Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Sistema judicial">modifica</a>]</div> El <a href="/wiki/Poder_judicial" title="Poder judicial">poder judicial</a> soviètic no era independent de les altres branques del govern. El <a href="/w/index.php?title=Tribunal_Suprem_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tribunal Suprem de la Unió Soviètica (encara no existeix)">Tribunal Suprem</a> supervisava els tribunals inferiors (els <a href="/w/index.php?title=Tribunal_del_Poble_(Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tribunal del Poble (Unió Soviètica) (encara no existeix)">Tribunals del Poble</a>) i aplicava la llei segons estava establerta per la <a href="/wiki/Constituci%C3%B3_sovi%C3%A8tica" title="Constitució soviètica">Constitució</a> o segons l'interpretés el Soviet Suprem. El Comitè de Supervisió Constitucional revisava la constitucionalitat de lleis i actes. La Unió Soviètica emprava el <a href="/w/index.php?title=Sistema_inquisitorial&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sistema inquisitorial (encara no existeix)">sistema inquisitorial</a> del <a href="/wiki/Dret_rom%C3%A0" title="Dret romà">dret romà</a>, on el <a href="/wiki/Jutge" title="Jutge">jutge</a>, el <a href="/w/index.php?title=Fiscal_General_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fiscal General de la Unió Soviètica (encara no existeix)">fiscal</a> i l'advocat defensor treballaven en col·laboració per establir la veritat.<a href="#cite_note-44">[44]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Relacions_internacionals">Relacions internacionals</h2>[<a href="/w/index.php?title=Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Relacions internacionals">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Pacte_de_Vars%C3%B2via" title="Pacte de Varsòvia">Pacte de Varsòvia</a> i <a href="/wiki/COMECON" class="mw-redirect" title="COMECON">COMECON</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Location_Warsaw_Pakt.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a4/Location_Warsaw_Pakt.svg/220px-Location_Warsaw_Pakt.svg.png" decoding="async" width="220" height="88" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a4/Location_Warsaw_Pakt.svg/330px-Location_Warsaw_Pakt.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a4/Location_Warsaw_Pakt.svg/440px-Location_Warsaw_Pakt.svg.png 2x" data-file-width="616" data-file-height="247" /></a><figcaption>Mapa dels estats membre del Pacte de Varsòvia</figcaption></figure> Després de la inicialment negació per part del món capitalista del reconeixement diplomàtic, la Unió Soviètica arribà a tenir relacions oficials amb la majoria de les nacions del món a inicis de la dècada de 1980. La Unió Soviètica també havia augmentat la seva importància a l'esfera internacional, des d'estar fora de les organitzacions i negociacions internacionals, a ser un dels àrbitres del destí d'<a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a> després de la <a href="/wiki/Segona_Guerra_Mundial" title="Segona Guerra Mundial">Segona Guerra Mundial</a>. Com a membre de les <a href="/wiki/ONU" class="mw-redirect" title="ONU">Nacions Unides</a> des de la seva fundació el 1945, la Unió Soviètica es convertí en un dels cinc membres permanents del <a href="/wiki/Consell_de_Seguretat_de_les_Nacions_Unides" title="Consell de Seguretat de les Nacions Unides">Consell de Seguretat</a>, que li donava el dret a <a href="/wiki/Veto" class="mw-redirect" title="Veto">veto</a> a les seves resolucions. La Unió Soviètica va emergir de la <a href="/wiki/Segona_Guerra_Mundial" title="Segona Guerra Mundial">Segona Guerra Mundial</a> com una de les dues principals potències mundials, una posició que va mantenir durant quatre dècades mitjançant la seva hegemonia a l'<a href="/wiki/Europa_Oriental" class="mw-redirect" title="Europa Oriental">Europa Oriental</a>, la seva força militar, l'ajut a països en vies de desenvolupament i investigació científica, especialment en tecnologia especial i armamentista. La influència cada cop més gran de la Unió Soviètica a l'exterior durant els anys de la postguerra ajudà a conduir cap a un sistema comunista als països de l'Europa Oriental, units per acords militars i econòmics; igualant a l'<a href="/wiki/Imperi_Brit%C3%A0nic" title="Imperi Britànic">Imperi Britànic</a> com superpotència global, tant en el seu sentit militar com en la seva capacitat per expandir la seva influència més enllà de les seves fronteres. El <a href="/wiki/Consell_d%27Assist%C3%A8ncia_Econ%C3%B2mica_M%C3%BAtua" title="Consell d'Assistència Econòmica Mútua">Consell d'Assistència Econòmica Mútua</a>, més conegut com a COMECON, establert el 1949 com a bloc econòmic dels països comunistes dirigits des de <a href="/wiki/Moscou" title="Moscou">Moscou</a>, serví com a marc per a la cooperació entre les economies planificades de la Unió Soviètica i, més endavant, per a la cooperació comercial i econòmica amb el <a href="/wiki/Tercer_M%C3%B3n" title="Tercer Món">Tercer Món</a>. L'economia soviètica també era de gran importància per a l'Europa Oriental, a causa de les importacions dels recursos naturals vitals soviètics, com el <a href="/wiki/Gas_natural" title="Gas natural">gas natural</a>. <figure typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Comecon.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7e/Comecon.svg/400px-Comecon.svg.png" decoding="async" width="400" height="203" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7e/Comecon.svg/600px-Comecon.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7e/Comecon.svg/800px-Comecon.svg.png 2x" data-file-width="940" data-file-height="477" /></a><figcaption>Mapa dels estats membres del Comecon al novembre de 1986.<style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r26476043">.mw-parser-output .legend{page-break-inside:avoid;break-inside:avoid-column}.mw-parser-output .legend-color{display:inline-block;min-width:1.25em;height:1.25em;line-height:1.25;margin:1px 0;text-align:center;border:1px solid black;background-color:transparent;color:black}.mw-parser-output .legend-text{}</style><div class="legend">  Membres</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r26476043"><div class="legend">  Membres que no van participar</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r26476043"><div class="legend">  Associats</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r26476043"><div class="legend">  Observadors</div></figcaption></figure> <dl><dt>Membres del COMECON</dt></dl> Gener de 1949: <ul><li><a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_Bulgaria_(1971%E2%80%931990).svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/07/Flag_of_Bulgaria_%281971%E2%80%931990%29.svg/23px-Flag_of_Bulgaria_%281971%E2%80%931990%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="14" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/07/Flag_of_Bulgaria_%281971%E2%80%931990%29.svg/35px-Flag_of_Bulgaria_%281971%E2%80%931990%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/07/Flag_of_Bulgaria_%281971%E2%80%931990%29.svg/46px-Flag_of_Bulgaria_%281971%E2%80%931990%29.svg.png 2x" data-file-width="1000" data-file-height="600" /></a> <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Popular_de_Bulg%C3%A0ria" title="República Popular de Bulgària">Bulgària</a></li> <li><a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_the_Czech_Republic.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cb/Flag_of_the_Czech_Republic.svg/23px-Flag_of_the_Czech_Republic.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cb/Flag_of_the_Czech_Republic.svg/35px-Flag_of_the_Czech_Republic.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cb/Flag_of_the_Czech_Republic.svg/46px-Flag_of_the_Czech_Republic.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /></a> <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Socialista_Txecoslovaca" title="República Socialista Txecoslovaca">Txecoslovàquia</a></li> <li><a href="/wiki/Fitxer:Civil_Ensign_of_Hungary.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bc/Civil_Ensign_of_Hungary.svg/23px-Civil_Ensign_of_Hungary.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bc/Civil_Ensign_of_Hungary.svg/35px-Civil_Ensign_of_Hungary.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bc/Civil_Ensign_of_Hungary.svg/46px-Civil_Ensign_of_Hungary.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /></a> <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Popular_d%27Hongria" title="República Popular d'Hongria">Hongria</a></li> <li><a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_Poland.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/12/Flag_of_Poland.svg/23px-Flag_of_Poland.svg.png" decoding="async" width="23" height="14" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/12/Flag_of_Poland.svg/35px-Flag_of_Poland.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/12/Flag_of_Poland.svg/46px-Flag_of_Poland.svg.png 2x" data-file-width="640" data-file-height="400" /></a> <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Popular_de_Pol%C3%B2nia" title="República Popular de Polònia">Polònia</a></li> <li><a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_Romania_(1965%E2%80%931989).svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cb/Flag_of_Romania_%281965%E2%80%931989%29.svg/23px-Flag_of_Romania_%281965%E2%80%931989%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cb/Flag_of_Romania_%281965%E2%80%931989%29.svg/35px-Flag_of_Romania_%281965%E2%80%931989%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cb/Flag_of_Romania_%281965%E2%80%931989%29.svg/46px-Flag_of_Romania_%281965%E2%80%931989%29.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /></a> <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Popular_de_Romania" class="mw-redirect" title="República Popular de Romania">Romania</a></li> <li><a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_the_Soviet_Union.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a9/Flag_of_the_Soviet_Union.svg/23px-Flag_of_the_Soviet_Union.svg.png" decoding="async" width="23" height="12" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a9/Flag_of_the_Soviet_Union.svg/35px-Flag_of_the_Soviet_Union.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a9/Flag_of_the_Soviet_Union.svg/46px-Flag_of_the_Soviet_Union.svg.png 2x" data-file-width="1200" data-file-height="600" /></a> <a href="/wiki/Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" class="mw-redirect" title="Unió Soviètica">Unió Soviètica</a></li></ul> Febrer de 1949: <ul><li><a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_Albania_(1946%E2%80%931992).svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2a/Flag_of_Albania_%281946%E2%80%931992%29.svg/23px-Flag_of_Albania_%281946%E2%80%931992%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="16" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2a/Flag_of_Albania_%281946%E2%80%931992%29.svg/35px-Flag_of_Albania_%281946%E2%80%931992%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2a/Flag_of_Albania_%281946%E2%80%931992%29.svg/46px-Flag_of_Albania_%281946%E2%80%931992%29.svg.png 2x" data-file-width="980" data-file-height="700" /></a> <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Popular_d%27Alb%C3%A0nia" title="República Popular d'Albània">Albània</a> (malgrat que no renuncià formalment com a membre fins a <a href="/wiki/1987" title="1987">1987</a>, deixà de participar en les activitats del <a href="/wiki/Comecon" class="mw-redirect" title="Comecon">Comecon</a> el <a href="/wiki/1961" title="1961">1961</a>)</li></ul> 1950: <ul><li><a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_East_Germany.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a1/Flag_of_East_Germany.svg/23px-Flag_of_East_Germany.svg.png" decoding="async" width="23" height="14" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a1/Flag_of_East_Germany.svg/35px-Flag_of_East_Germany.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a1/Flag_of_East_Germany.svg/46px-Flag_of_East_Germany.svg.png 2x" data-file-width="1000" data-file-height="600" /></a> <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Democr%C3%A0tica_Alemanya" title="República Democràtica Alemanya">República Democràtica Alemanya</a></li></ul> 1962: <ul><li><a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_the_Mongolian_People%27s_Republic_(1945%E2%80%931992).svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9c/Flag_of_the_Mongolian_People%27s_Republic_%281945%E2%80%931992%29.svg/23px-Flag_of_the_Mongolian_People%27s_Republic_%281945%E2%80%931992%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="12" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9c/Flag_of_the_Mongolian_People%27s_Republic_%281945%E2%80%931992%29.svg/35px-Flag_of_the_Mongolian_People%27s_Republic_%281945%E2%80%931992%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9c/Flag_of_the_Mongolian_People%27s_Republic_%281945%E2%80%931992%29.svg/46px-Flag_of_the_Mongolian_People%27s_Republic_%281945%E2%80%931992%29.svg.png 2x" data-file-width="1200" data-file-height="600" /></a> <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Popular_de_Mong%C3%B2lia" title="República Popular de Mongòlia">Mongòlia</a></li></ul> 1972: <ul><li><a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_Cuba.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bd/Flag_of_Cuba.svg/23px-Flag_of_Cuba.svg.png" decoding="async" width="23" height="12" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bd/Flag_of_Cuba.svg/35px-Flag_of_Cuba.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bd/Flag_of_Cuba.svg/46px-Flag_of_Cuba.svg.png 2x" data-file-width="1200" data-file-height="600" /></a> <a href="/wiki/Cuba" title="Cuba">Cuba</a></li></ul> 1978: <ul><li><a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_Vietnam.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/21/Flag_of_Vietnam.svg/23px-Flag_of_Vietnam.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/21/Flag_of_Vietnam.svg/35px-Flag_of_Vietnam.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/21/Flag_of_Vietnam.svg/46px-Flag_of_Vietnam.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /></a> <a href="/wiki/Vietnam" title="Vietnam">Vietnam</a></li></ul> <dl><dt>Associats</dt></dl> 1964: <ul><li><a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_Yugoslavia_(1946-1992).svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/61/Flag_of_Yugoslavia_%281946-1992%29.svg/23px-Flag_of_Yugoslavia_%281946-1992%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="12" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/61/Flag_of_Yugoslavia_%281946-1992%29.svg/35px-Flag_of_Yugoslavia_%281946-1992%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/61/Flag_of_Yugoslavia_%281946-1992%29.svg/46px-Flag_of_Yugoslavia_%281946-1992%29.svg.png 2x" data-file-width="1000" data-file-height="500" /></a> <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Federal_Socialista_de_Iugosl%C3%A0via" title="República Federal Socialista de Iugoslàvia">Iugoslàvia</a></li></ul> <dl><dt>Observadors</dt></dl> 1950: <ul><li><a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_the_People%27s_Republic_of_China.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Flag_of_the_People%27s_Republic_of_China.svg/23px-Flag_of_the_People%27s_Republic_of_China.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Flag_of_the_People%27s_Republic_of_China.svg/35px-Flag_of_the_People%27s_Republic_of_China.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Flag_of_the_People%27s_Republic_of_China.svg/46px-Flag_of_the_People%27s_Republic_of_China.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /></a> <a href="/wiki/Xina" title="Xina">Xina</a> (deixà de participar en les activitats del Comecon el <a href="/wiki/1961" title="1961">1961</a>)</li></ul> 1956: <ul><li><a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_North_Korea.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/51/Flag_of_North_Korea.svg/23px-Flag_of_North_Korea.svg.png" decoding="async" width="23" height="12" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/51/Flag_of_North_Korea.svg/35px-Flag_of_North_Korea.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/51/Flag_of_North_Korea.svg/46px-Flag_of_North_Korea.svg.png 2x" data-file-width="1600" data-file-height="800" /></a> <a href="/wiki/Corea_del_Nord" title="Corea del Nord">Corea del Nord</a></li></ul> 1973: <ul><li><a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_Finland.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bc/Flag_of_Finland.svg/23px-Flag_of_Finland.svg.png" decoding="async" width="23" height="14" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bc/Flag_of_Finland.svg/35px-Flag_of_Finland.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bc/Flag_of_Finland.svg/46px-Flag_of_Finland.svg.png 2x" data-file-width="1800" data-file-height="1100" /></a> <a href="/wiki/Finl%C3%A0ndia" title="Finlàndia">Finlàndia</a></li></ul> 1975: <ul><li><a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_Iraq_(1963%E2%80%931991).svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b4/Flag_of_Iraq_%281963%E2%80%931991%29.svg/23px-Flag_of_Iraq_%281963%E2%80%931991%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b4/Flag_of_Iraq_%281963%E2%80%931991%29.svg/35px-Flag_of_Iraq_%281963%E2%80%931991%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b4/Flag_of_Iraq_%281963%E2%80%931991%29.svg/46px-Flag_of_Iraq_%281963%E2%80%931991%29.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /></a> <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_de_l%27Iraq_(1968-2003)" title="República de l'Iraq (1968-2003)">Iraq</a></li> <li><a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_Mexico.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fc/Flag_of_Mexico.svg/23px-Flag_of_Mexico.svg.png" decoding="async" width="23" height="13" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fc/Flag_of_Mexico.svg/35px-Flag_of_Mexico.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fc/Flag_of_Mexico.svg/46px-Flag_of_Mexico.svg.png 2x" data-file-width="980" data-file-height="560" /></a> <a href="/wiki/M%C3%A8xic" title="Mèxic">Mèxic</a></li></ul> 1976: <ul><li><a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_Angola.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9d/Flag_of_Angola.svg/23px-Flag_of_Angola.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9d/Flag_of_Angola.svg/35px-Flag_of_Angola.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9d/Flag_of_Angola.svg/46px-Flag_of_Angola.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /></a> <a href="/wiki/Angola" title="Angola">Angola</a></li></ul> 1984: <ul><li><a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_Nicaragua.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/19/Flag_of_Nicaragua.svg/23px-Flag_of_Nicaragua.svg.png" decoding="async" width="23" height="14" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/19/Flag_of_Nicaragua.svg/35px-Flag_of_Nicaragua.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/19/Flag_of_Nicaragua.svg/46px-Flag_of_Nicaragua.svg.png 2x" data-file-width="1000" data-file-height="600" /></a> <a href="/wiki/Nicaragua" title="Nicaragua">Nicaragua</a></li></ul> 1985: <ul><li><a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_Mozambique_(1975%E2%80%931983).svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fd/Flag_of_Mozambique_%281975%E2%80%931983%29.svg/23px-Flag_of_Mozambique_%281975%E2%80%931983%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="14" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fd/Flag_of_Mozambique_%281975%E2%80%931983%29.svg/35px-Flag_of_Mozambique_%281975%E2%80%931983%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fd/Flag_of_Mozambique_%281975%E2%80%931983%29.svg/46px-Flag_of_Mozambique_%281975%E2%80%931983%29.svg.png 2x" data-file-width="1023" data-file-height="614" /></a> <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Popular_de_Mo%C3%A7ambic" title="República Popular de Moçambic">Moçambic</a></li></ul> 1986: <ul><li><a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_Afghanistan_(1980%E2%80%931987).svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2d/Flag_of_Afghanistan_%281980%E2%80%931987%29.svg/23px-Flag_of_Afghanistan_%281980%E2%80%931987%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="12" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2d/Flag_of_Afghanistan_%281980%E2%80%931987%29.svg/35px-Flag_of_Afghanistan_%281980%E2%80%931987%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2d/Flag_of_Afghanistan_%281980%E2%80%931987%29.svg/46px-Flag_of_Afghanistan_%281980%E2%80%931987%29.svg.png 2x" data-file-width="1200" data-file-height="600" /></a> <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Democr%C3%A0tica_de_l%27Afganistan" title="República Democràtica de l'Afganistan">Afganistan</a></li> <li><a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_Ethiopia_(1975%E2%80%931987).svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f0/Flag_of_Ethiopia_%281975%E2%80%931987%29.svg/23px-Flag_of_Ethiopia_%281975%E2%80%931987%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f0/Flag_of_Ethiopia_%281975%E2%80%931987%29.svg/35px-Flag_of_Ethiopia_%281975%E2%80%931987%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f0/Flag_of_Ethiopia_%281975%E2%80%931987%29.svg/46px-Flag_of_Ethiopia_%281975%E2%80%931987%29.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /></a> <a href="/wiki/Derg" title="Derg">Etiòpia</a></li> <li><a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_Laos.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/56/Flag_of_Laos.svg/23px-Flag_of_Laos.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/56/Flag_of_Laos.svg/35px-Flag_of_Laos.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/56/Flag_of_Laos.svg/46px-Flag_of_Laos.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /></a> <a href="/wiki/Laos" title="Laos">Laos</a></li> <li><a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_South_Yemen.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/db/Flag_of_South_Yemen.svg/23px-Flag_of_South_Yemen.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/db/Flag_of_South_Yemen.svg/35px-Flag_of_South_Yemen.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/db/Flag_of_South_Yemen.svg/46px-Flag_of_South_Yemen.svg.png 2x" data-file-width="512" data-file-height="341" /></a> <a href="/wiki/Iemen_del_Sud" title="Iemen del Sud">Iemen del Sud</a></li></ul> Moscou considerava l'Europa Oriental com una zona excel·lent per defensar les seves fronteres occidentals, i assegurà el seu control a la regió transformant els països de l'Europa de l'Est en <a href="/wiki/Estat_sat%C3%A8l%C2%B7lit" title="Estat satèl·lit">estats satèl·lits</a>. Així doncs, les tropes soviètiques van intervenir a la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_hongaresa_de_1956" title="Revolució hongaresa de 1956">Revolució hongaresa de 1956</a> i citaren la <a href="/wiki/Doctrina_Br%C3%A9jnev" title="Doctrina Bréjnev">doctrina Bréjnev</a>, el contrapunt soviètic a les doctrines estatunidenques de <a href="/wiki/Lyndon_B._Johnson" title="Lyndon B. Johnson">Johnson</a> i <a href="/wiki/Richard_Nixon" title="Richard Nixon">Nixon</a>, i ajudaren a expulsar al govern <a href="/wiki/Txecoslovac" class="mw-redirect" title="Txecoslovac">txecoslovac</a> el 1968, en l'anomenada <a href="/wiki/Primavera_de_Praga" title="Primavera de Praga">Primavera de Praga</a>. A la fi dels anys 50, una confrontació amb <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Popular_de_la_Xina" title="República Popular de la Xina">Xina</a> respecte a l'apropament de l'URSS amb occident, que <a href="/wiki/Mao_Zedong" title="Mao Zedong">Mao</a> rebutjà, sumada al revisionisme de Khrusxov, conduí al <a href="/wiki/Trencament_sinosovi%C3%A8tic" class="mw-redirect" title="Trencament sinosoviètic">trencament sinosoviètic</a>. Això donà lloc a una separació per tot el moviment comunista arreu del món i que règims comunistes com el d'<a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Popular_d%27Alb%C3%A0nia" title="República Popular d'Albània">Albània</a> o <a href="/wiki/Kamputxea_Democr%C3%A0tica" title="Kamputxea Democràtica">Cambodja</a> elegiren aliar-se amb Xina en lloc de la Unió Soviètica. Per un altre costat, la guerra entre els anteriors aliats semblava ser una possibilitat, i tot i que les relacions s'alleugerarien als anys 70, no tornarien a la normalitat fins a l'era de Gorbatxov. Durant el mateix període va haver-hi una tensa confrontació entre els <a href="/wiki/Estats_Units" class="mw-redirect" title="Estats Units">Estats Units</a> i la Unió Soviètica arran del <a href="/wiki/Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba" title="Crisi dels míssils de Cuba">desplegament soviètic de míssils nuclears a Cuba</a>. <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Carter_Brezhnev_sign_SALT_II.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d6/Carter_Brezhnev_sign_SALT_II.jpg/220px-Carter_Brezhnev_sign_SALT_II.jpg" decoding="async" width="220" height="148" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d6/Carter_Brezhnev_sign_SALT_II.jpg/330px-Carter_Brezhnev_sign_SALT_II.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d6/Carter_Brezhnev_sign_SALT_II.jpg/440px-Carter_Brezhnev_sign_SALT_II.jpg 2x" data-file-width="630" data-file-height="425" /></a><figcaption>Signatura per part de <a href="/wiki/Leonid_Br%C3%A9jnev" title="Leonid Bréjnev">Leonid Bréjnev</a> i <a href="/wiki/Jimmy_Carter" class="mw-redirect" title="Jimmy Carter">Jimmy Carter</a> dels <a href="/wiki/SALT_II" class="mw-redirect" title="SALT II">acords SALT II</a> el 18 de juny de 1979 a <a href="/wiki/Viena" title="Viena">Viena</a>.</figcaption></figure> El <a href="/wiki/KGB" title="KGB">KGB</a> (Comitè per a la Seguretat de l'Estat) serví en certa manera com a contrapartida soviètica a l'<a href="/wiki/FBI" class="mw-redirect" title="FBI">Oficina d'Investigació Central</a> (FBI) i a l'<a href="/wiki/Ag%C3%A8ncia_Central_d%27Intel%C2%B7lig%C3%A8ncia" title="Agència Central d'Intel·ligència">Agència Central d'Intel·ligència</a> (CIA) estatunidenques. Funcionà mitjançant una immensa xarxa d'informadors per tota la Unió Soviètica, que també seria emprada per supervisar les violacions de la llei. La branca exterior del <a href="/wiki/KGB" title="KGB">KGB</a> va ser usada per recollir informació a països de tot el món. Després del col·lapse de la Unió Soviètica el 1991 va ser substituït a <a href="/wiki/R%C3%BAssia" title="Rússia">Rússia</a> pel SVR (Servei d'Intel·ligència Estrangera) i el FSB (<a href="/wiki/Servei_Federal_de_Seguretat" title="Servei Federal de Seguretat">Servei Federal de Seguretat</a>) El <a href="/wiki/KGB" title="KGB">KGB</a>, però, no estava sense control. El <a href="/w/index.php?title=Directori_Principal_d%27Intel%C2%B7lig%C3%A8ncia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Directori Principal d'Intel·ligència (encara no existeix)">Directori Principal d'Intel·ligència</a> (GRU), l'existència del qual no va ser fet pública per la Unió Soviètica fins a l'era de la <a href="/wiki/Perestroika" title="Perestroika">perestroika</a>, va ser creat per <a href="/wiki/Lenin" title="Lenin">Lenin</a> el 1918 i serví com a orgue centralitzat de la intel·ligència militar i com a controlador institucional per a l'energia, amb relativament menys restriccions que el <a href="/wiki/KGB" title="KGB">KGB</a>. Eficaçment, serví per espiar als espies i, curiosament, el <a href="/wiki/KGB" title="KGB">KGB</a> realitzà una funció semblant vers el GRU. Igual que el <a href="/wiki/KGB" title="KGB">KGB</a>, el GRU funcionà en altres països de tot el globus, particularment als estats del bloc soviètic i països satèl·lits. Actualment el GRU segueix existint a Rússia, amb uns recursos superiors als del SVR segons algunes estimacions. <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:President_Ronald_Reagan_and_Soviet_General_Secretary_Mikhail_Gorbachev_at_the_first_Summit_in_Geneva,_Switzerland.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ab/President_Ronald_Reagan_and_Soviet_General_Secretary_Mikhail_Gorbachev_at_the_first_Summit_in_Geneva%2C_Switzerland.jpg/220px-President_Ronald_Reagan_and_Soviet_General_Secretary_Mikhail_Gorbachev_at_the_first_Summit_in_Geneva%2C_Switzerland.jpg" decoding="async" width="220" height="146" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ab/President_Ronald_Reagan_and_Soviet_General_Secretary_Mikhail_Gorbachev_at_the_first_Summit_in_Geneva%2C_Switzerland.jpg/330px-President_Ronald_Reagan_and_Soviet_General_Secretary_Mikhail_Gorbachev_at_the_first_Summit_in_Geneva%2C_Switzerland.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ab/President_Ronald_Reagan_and_Soviet_General_Secretary_Mikhail_Gorbachev_at_the_first_Summit_in_Geneva%2C_Switzerland.jpg/440px-President_Ronald_Reagan_and_Soviet_General_Secretary_Mikhail_Gorbachev_at_the_first_Summit_in_Geneva%2C_Switzerland.jpg 2x" data-file-width="4000" data-file-height="2651" /></a><figcaption><a href="/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan">Ronald Reagan</a> i <a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_Gorbatxov" title="Mikhaïl Gorbatxov">Mikhaïl Gorbatxov</a> en la primera cimera de Ginebra (1985).</figcaption></figure> Durant la dècada de 1970 la Unió Soviètica assolí una paritat nuclear aproximada a la dels <a href="/wiki/Estats_Units" class="mw-redirect" title="Estats Units">Estats Units</a>. Percebia la seva pròpia implicació com a essencial per a la solució de qualsevol problema internacional important. Mentrestant, la <a href="/wiki/Guerra_Freda" title="Guerra Freda">Guerra Freda</a> donà pas a la <a href="/wiki/Distensi%C3%B3" title="Distensió">distensió</a> i a un patró més complicat de les relacions internacionals, en les quals el món no va estar clarament dividit en dos blocs oposats. Els països menors tenien més capacitat per afirmar la seva independència, i les dues superpotències van reconèixer el seu interès comú en intentar controlar l'extensió i la proliferació de les armes nuclears. Durant aquest període, la Unió Soviètica havia formalitzat tractats d'amistat i cooperació amb molts estats no comunistes, especialment al <a href="/wiki/Tercer_M%C3%B3n" title="Tercer Món">Tercer Món</a> i en estats del moviment dels no alineats, com l'<a href="/wiki/%C3%8Dndia" title="Índia">Índia</a> o <a href="/wiki/Egipte" title="Egipte">Egipte</a>. Tot i alguns obstacles ideològics, Moscou augmentà el seu interès per adquirir posicions estratègiques importants mitjançant el Tercer Món. Per aquests motius, la política exterior soviètica era de gran importància per al món no-comunista, ajudant a determinar el tenor de les relacions internacionals. Tot i que en la formació i execució de la política exterior soviètica van estar implicades innombrables burocràcies, les pautes principals eren determinades pel <a href="/wiki/Politbur%C3%B3_del_Comit%C3%A8_Central_del_PCUS" class="mw-redirect" title="Politburó del Comitè Central del PCUS">Politburó</a>. Els primers objectius de la política exterior soviètica havien estat el manteniment i realçament de la seguretat nacional i el manteniment de l'hegemonia soviètica a l'Europa Oriental. Les relacions amb els Estats Units i l'Europa Occidental també eren una preocupació important pels regidors soviètics, i les relacions amb els estats del Tercer Món van ser almenys parcialment determinades per la proximitat de cadascun dels estats a la frontera soviètica i a les estimacions soviètiques de la seva significació estratègica. Després que <a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_Gorbatxov" title="Mikhaïl Gorbatxov">Mikhaïl Gorbatxov</a> succeís a <a href="/wiki/Konstant%C3%ADn_Txernenko" title="Konstantín Txernenko">Konstantín Txernenko</a> com a <a href="/wiki/Secretari_General_del_PCUS" class="mw-redirect" title="Secretari General del PCUS">Secretari General del PCUS</a> el 1985 introduí molts canvis en la política exterior i econòmica soviètica. Gorbatxov perseguí polítiques conciliatòries vers l'oest en lloc de mantenir l'statu quo de la <a href="/wiki/Guerra_Freda" title="Guerra Freda">Guerra Freda</a>. La Unió Soviètica finalitzà l'<a href="/wiki/Guerra_afganosovi%C3%A8tica" class="mw-redirect" title="Guerra afganosoviètica">ocupació de l'Afganistan</a>, signà tractats estratègics sobre la reducció d'armament amb els <a href="/wiki/Estats_Units" class="mw-redirect" title="Estats Units">Estats Units</a> i va permetre que els seus aliats a Europa Oriental determinessin els seus propis afers. La caiguda del <a href="/wiki/Mur_de_Berl%C3%ADn" title="Mur de Berlín">Mur de Berlín</a> senyalà dramàticament el final de l'imperi exterior soviètic a l'Europa Central i Oriental. Dos anys després, el 1991, l'imperi interior soviètic també finalitzaria. Després de la dissolució de la Unió Soviètica el 25 de desembre de 1991, <a href="/wiki/R%C3%BAssia" title="Rússia">Rússia</a> demanà ser el successor legal de l'estat soviètic dins l'esfera internacional. A tal efecte, Rússia acceptà voluntàriament el deute exterior soviètic i reclamà com a pròpies les propietats soviètiques d'ultramar. Per evitar conflictes subseqüents sobre les propietats soviètiques, els acords de variant zero van ser proposats als estats novament independents segons l'statu quo en el moment de la dissolució (<a href="/wiki/Ucra%C3%AFna" title="Ucraïna">Ucraïna</a> és l'única exrepública soviètica que no ha entrat en aquest acord). També es plantejaren qüestions sobre la vigència dels tractats que havia signat la Unió Soviètica, com per exemple el Tractat de míssils antibalístics; Rússia manté la posició que aquests tractats segueixen vigents, i que han de ser llegits com si Rússia fos la signatària. <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Economia">Economia</h2>[<a href="/w/index.php?title=Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Economia">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Economia_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" title="Economia de la Unió Soviètica">Economia de la Unió Soviètica</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:DneproGES_1947.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b9/DneproGES_1947.JPG/220px-DneproGES_1947.JPG" decoding="async" width="220" height="137" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b9/DneproGES_1947.JPG/330px-DneproGES_1947.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b9/DneproGES_1947.JPG/440px-DneproGES_1947.JPG 2x" data-file-width="505" data-file-height="314" /></a><figcaption>La <a href="/wiki/Estaci%C3%B3_Hidroel%C3%A8ctrica_del_Dni%C3%A8per" title="Estació Hidroelèctrica del Dnièper">Estació Hidroelèctrica del Dnièper</a>, una de les moltes <a href="/wiki/Central_hidroel%C3%A8ctrica" title="Central hidroelèctrica">centrals hidroelèctriques</a> soviètiques</figcaption></figure> La Unió Soviètica va ser el primer país que adoptà una <a href="/wiki/Economia_planificada" title="Economia planificada">economia planificada</a>, on la producció i la distribució de les mercaderies estaven centralitzades i dirigides pel govern. La primera experiència bolxevic sobre la direcció econòmica va ser la política del <a href="/wiki/Comunisme_de_guerra" title="Comunisme de guerra">comunisme de guerra</a>, que comportà la <a href="/wiki/Nacionalitzaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Nacionalització">nacionalització</a> de la indústria, la distribució centralitzada de les manufactures, la requisa coactiva de la producció agrícola, i diverses temptatives d'eliminar la circulació de <a href="/wiki/Diner" title="Diner">diners</a>, així com de la indústria privada i el comerç lliure. Com que es va veure agreujat a causa del col·lapse econòmic producte de la guerra, el 1921 Lenin substituí el Comunisme de Guerra per la <a href="/wiki/Nova_Pol%C3%ADtica_Econ%C3%B2mica" title="Nova Política Econòmica">Nova Política Econòmica</a> (la NEP), legalitzant el comerç lliure i que les petites indústries poguessin estar en mans privades. En conseqüència, la indústria es recuperà ràpidament.<a href="#cite_note-gregory2004-45">[45]</a> Després d'un llarg debat entre els membres del <a href="/wiki/Politbur%C3%B3_del_Comit%C3%A8_Central_del_PCUS" class="mw-redirect" title="Politburó del Comitè Central del PCUS">Politburó</a> sobre el curs del desenvolupament econòmic, entre 1928 i 1929, després d'<a href="/w/index.php?title=Ascens_d%27I%C3%B3ssif_Stalin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ascens d'Ióssif Stalin (encara no existeix)">aconseguir el poder</a>, <a href="/wiki/I%C3%B3ssif_Stalin" title="Ióssif Stalin">Ióssif Stalin</a> abandonà la NEP i promogué una planificació central absoluta, iniciant la <a href="/wiki/Col%C2%B7lectivitzaci%C3%B3_a_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" title="Col·lectivització a la Unió Soviètica">col·lectivització forçosa de l'agricultura</a> i promovent una legislació draconiana sobre el treball. Es mobilitzaren tots els recursos soviètics per aconseguir una <a href="/w/index.php?title=Industrialitzaci%C3%B3_sovi%C3%A8tica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Industrialització soviètica (encara no existeix)">ràpida industrialització del país</a>, que expandí enormement la capacitat soviètica en la indústria pesant i els béns capitals durant la dècada de 1930.<a href="#cite_note-gregory2004-45">[45]</a> Els preparatius per a la guerra va ser un dels motius de la industrialització, principalment a causa de la desconfiança del món capitalista.<a href="#cite_note-46">[46]</a> D'ací, la Unió Soviètica es transformà de ser una economia principalment agrària a una potència industrial, establint les bases per a la seva emergència com a <a href="/wiki/Superpot%C3%A8ncia" title="Superpotència">superpotència</a> després de la seva recuperació posterior a la <a href="/wiki/Segona_Guerra_Mundial" title="Segona Guerra Mundial">Segona Guerra Mundial</a>.<a href="#cite_note-47">[47]</a> Durant la guerra, l'economia soviètica i la seva infraestructura van patir una destrucció enorme que requeriren una reconstrucció massiva.<a href="#cite_note-48">[48]</a> A inicis de la dècada de 1940, l'economia soviètica havia aconseguit relativament <a href="/wiki/Aut%C3%A0rquica" class="mw-redirect" title="Autàrquica">autàrquica</a>; i fins a la creació del <a href="/wiki/COMECON" class="mw-redirect" title="COMECON">COMECON</a>, només una petita part dels productes soviètics entraven al comerç internacional.<a href="#cite_note-foreign_trade-49">[49]</a> Després de la creació del <a href="/wiki/Bloc_Oriental" class="mw-redirect" title="Bloc Oriental">Bloc Oriental</a>, el comerç exterior va créixer enormement. Tot i això, la influència de l'economia mundial sobre la Unió Soviètica va ser limitada pels preus domèstics fixos i pel monopoli estatal sobre el <a href="/w/index.php?title=Comer%C3%A7_exterior_a_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Comerç exterior a la Unió Soviètica (encara no existeix)">comerç exterior</a>.<a href="#cite_note-50">[50]</a> El <a href="/wiki/Cereal" title="Cereal">cereal</a> i manufactures sofisticades de consum esdevingueren els principals articles importats a la dècada de 1960.<a href="#cite_note-foreign_trade-49">[49]</a> Durant la cursa armamentística de la <a href="/wiki/Guerra_Freda" title="Guerra Freda">Guerra Freda</a>, l'economia soviètica va quedar molt sotmesa a la <a href="/wiki/Despesa_militar" title="Despesa militar">despesa militar</a>, la qual tenia al darrere una gran burocràcia depenent de la indústria armamentística. Al mateix temps, la Unió Soviètica es convertí en el principal exportador d'armament als països del <a href="/wiki/Tercer_M%C3%B3n" title="Tercer Món">Tercer Món</a>. Grans sumes dels recursos soviètics durant la <a href="/wiki/Guerra_Freda" title="Guerra Freda">Guerra Freda</a> van ser <a href="/w/index.php?title=Relacions_internacionals_al_Comecon&action=edit&redlink=1" class="new" title="Relacions internacionals al Comecon (encara no existeix)">destinades a l'ajut</a> d'altres <a href="/w/index.php?title=Pa%C3%AFsos_socialistes&action=edit&redlink=1" class="new" title="Països socialistes (encara no existeix)">països socialistes</a>.<a href="#cite_note-foreign_trade-49">[49]</a> Des de 1930 i fins al seu col·lapse el 1991, la manera de funcionar de l'economia soviètica romangué sense variacions. L'economia era dirigida per una planificació central, portada a terme pel <a href="/wiki/Gosplan" title="Gosplan">Gosplan</a> i organitzada mitjançant <a href="/wiki/Pla_Quinquennal_(URSS)" class="mw-redirect" title="Pla Quinquennal (URSS)">Plans Quinquennals</a>. A la pràctica, però, aquests plans eren provisionals, subjectes a la intervenció dels superiors. Totes les decisions econòmiques clau eren preses pel lideratge polític. Els recursos destinats i els objectius del pla eren denominats en <a href="/wiki/Ruble_sovi%C3%A8tic" title="Ruble soviètic">rubles</a> més que no pas en béns físics. L'assignació final de la producció s'assolia mitjançant una contractació descentralitzada. Malgrat que els teòrics preus eren legalment senyalats des de dalt, a la pràctica els preus sovint eren negociats, i els lligams horitzontals informals eren corrents.<a href="#cite_note-gregory2004-45">[45]</a> Part dels <a href="/wiki/Servei_(economia)" class="mw-redirect" title="Servei (economia)">serveis</a> bàsics eren finançats per l'estat, com l'<a href="/wiki/Educaci%C3%B3" title="Educació">educació</a> i la <a href="/wiki/Sanitat_p%C3%BAblica" class="mw-redirect" title="Sanitat pública">sanitat</a>. En el sector productiu, es donava més prioritat a les indústries pesada i de defensa que a la producció de <a href="/wiki/B%C3%A9ns_de_consum" class="mw-redirect" title="Béns de consum">béns de consum</a>.<a href="#cite_note-economy-51">[51]</a> Els béns de consum, sobretot fora de les grans ciutats, eren sovint escassos, de poca qualitat i varietat limitada. Sota una economia dirigida, els consumidors gairebé no tenien cap influència en la producció, i per tant les exigències canviants d'una població amb ingressos creixents no es poden satisfer per l'oferta a preus rígidament fixos.<a href="#cite_note-hanson-52">[52]</a> Va créixer una enorme "segona economia" no planificada al costat de la planificada a nivells baixos, que proporcionava part dels béns i serveis que no podien subministrar els planificadors. La reforma econòmica de 1965 va intentar la legalització d'alguns elements de l'economia descentralitzada.<a href="#cite_note-gregory2004-45">[45]</a> Encara que no es pot confiar en les estadístiques de l'economia soviètica i el seu creixement econòmic és difícil de precisar,<a href="#cite_note-53">[53]</a><a href="#cite_note-54">[54]</a> l'economia soviètica continuà expandint-se fins a mitjans de la dècada de 1980. Durant les dècades de 1950 i 1960 l'economia soviètica va tenir un creixement relativament alt equiparant-se amb l'oest.<a href="#cite_note-55">[55]</a> Malgrat això, després de 1970 el creixement, tot i que seguí sent possitiu, <a href="/wiki/Estancament_brejnevi%C3%A0" class="mw-redirect" title="Estancament brejnevià">declinà de manera constant</a> i més ràpidament que en altres països, malgrat un veloç increment en el <a href="/w/index.php?title=Stock_de_capital&action=edit&redlink=1" class="new" title="Stock de capital (encara no existeix)">stock de capital</a> (la taxa d'increment de capital només va ser superada pel <a href="/wiki/Jap%C3%B3" title="Japó">Japó</a>).<a href="#cite_note-gregory2004-45">[45]</a> Malgrat això, entre 1960 i 1989, la taxa de creixement de la renda per capita a la Unió Soviètica estava lleugerament per damunt a la mitjana mundial (basada en 102 països). Però a causa de l'alt nivell d'inversió en capital físic, l'alt percentatge de població amb una educació secundària, i el baix creixement de la població de la nació l'economia hauria d'haver crescut molt més ràpidament. D'acord amb <a href="/w/index.php?title=Stanley_Fischer&action=edit&redlink=1" class="new" title="Stanley Fischer (encara no existeix)">Stanley Fischer</a> i <a href="/w/index.php?title=William_Easterly&action=edit&redlink=1" class="new" title="William Easterly (encara no existeix)">William Easterly</a>, el creixement de l'economia soviètica va ser un dels pitjors del món. Segons els seus càlculs, l'ingrés per capita de la Unió Soviètica el 1989 hauria d'haver estat el doble del que va ser, si la investigació, l'educació i la població haguessin tingut el seu efecte normal en el creixement. Els autors atribueixen aquesta pobra actuació a la pobra productivitat del capital a la Unió Soviètica.<a href="#cite_note-56">[56]</a> El 1987, <a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_Gorbatxov" title="Mikhaïl Gorbatxov">Mikhaïl Gorbatxov</a> intentà reformar l'economia mitjançant el seu programa de <a href="/wiki/Perestroika" title="Perestroika">Perestroika</a>. Les seves polítiques rebaixaven el control estatal sobre les empreses, però encara no les permetia substituir-les pels incentius del mercat, la qual cosa resultà en un declivi de la producció. L'economia, encara patint per la <a href="/w/index.php?title=Saturaci%C3%B3_de_petroli_de_1980&action=edit&redlink=1" class="new" title="Saturació de petroli de 1980 (encara no existeix)">disminució dels beneficis de l'exportació de petroli</a>, començà a col·lapsar-se. Els preus encara estaven fixats i la propietat encara va estar en mans de l'Estat fins després de la dissolució de la Unió Soviètica.<a href="#cite_note-gregory2004-45">[45]</a><a href="#cite_note-hanson-52">[52]</a> Durant la major part del període entre la II Guerra Mundial i el seu col·lapse, l'economia soviètica va ser la segona major del món segons el seu <a href="/wiki/Producte_interior_brut" title="Producte interior brut">PIB</a>,<a href="#cite_note-57">[57]</a> encara que en termes de per capita el PIB soviètic estava per darrere dels països del <a href="/wiki/Primer_M%C3%B3n" title="Primer Món">Primer Món</a>.<a href="#cite_note-58">[58]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Energia">Energia</h3>[<a href="/w/index.php?title=Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Energia">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:1987_CPA_5858.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4c/1987_CPA_5858.jpg/220px-1987_CPA_5858.jpg" decoding="async" width="220" height="156" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4c/1987_CPA_5858.jpg/330px-1987_CPA_5858.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4c/1987_CPA_5858.jpg/440px-1987_CPA_5858.jpg 2x" data-file-width="800" data-file-height="567" /></a><figcaption>Segell soviètic commemoratiu del 30è aniversari de l'<a href="/wiki/Ag%C3%A8ncia_Internacional_de_l%27Energia_At%C3%B2mica" title="Agència Internacional de l'Energia Atòmica">Agència Internacional de l'Energia Atòmica</a>.</figcaption></figure> La necessitat de <a href="/wiki/Combustible" title="Combustible">combustible</a> a la Unió Soviètica minvà durant diversos anys, tant per ruble del producte social brut com per ruble del producte industrial. A l'inici, aquest declivi va ser molt gran, però gradualment s'alentí entre 1970 i 1975. Entre 1975 i 1980 fins i tot va créixer lentament, només un 2,6%.<a href="#cite_note-59">[59]</a> L'historiador David Wilson creia que la indústria gasística soviètica sumaria el 40% del total de la producció de combustible soviètic a la fi del segle xx; però aquesta teoria no es pogué demostrar a causa del col·lapse soviètic.<a href="#cite_note-60">[60]</a> En teoria, la Unió Soviètica hauria continuat tenint una taxa de creixement econòmic entre el 2 i el 2,5% durant la dècada dels 90 gràcies al camp energètic.<a href="#cite_note-61">[61]</a> Però el sector energètic soviètic va haver de fer front a un munt de dificultats, entre elles l'enorme despesa militar i les relacions hostils amb els països del <a href="/wiki/Primer_M%C3%B3n" title="Primer Món">Primer Món</a> en l'era pre-Gorbatxov.<a href="#cite_note-62">[62]</a> El 1991, la Unió Soviètica tenia una xarxa de 82.000 km d'<a href="/wiki/Transport_per_tuber%C3%ADa" class="mw-redirect" title="Transport per tubería">oleoductes</a> i de 206.000 pel <a href="/wiki/Gas_natural" title="Gas natural">gas natural</a>.<a href="#cite_note-ciacom-63">[63]</a> El <a href="/wiki/Petroli" title="Petroli">petroli</a> i els seus derivats, gas natural, <a href="/wiki/Metalls" class="mw-redirect" title="Metalls">metalls</a>, <a href="/wiki/Fusta" title="Fusta">fusta</a>, productes agrícoles i una varietat de productes manufacturats, principalment maquinària, armament i equipament militar, eren exportats.<a href="#cite_note-CIA-64">[64]</a> Durant les dècades de 1970 i 1980, la Unió Soviètica depengué de les exportacions de combustible fòssil per obtenir <a href="/w/index.php?title=Moneda_forta&action=edit&redlink=1" class="new" title="Moneda forta (encara no existeix)">moneda forta</a>.<a href="#cite_note-foreign_trade-49">[49]</a> El 1988, en el seu punt màxim, era el major productor i el segon major exportador de cru, superat només per l'<a href="/wiki/Ar%C3%A0bia_Saud%C3%AD" class="mw-redirect" title="Aràbia Saudí">Aràbia Saudí</a>.<a href="#cite_note-65">[65]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Ciència_i_tecnologia">Ciència i tecnologia</h3>[<a href="/w/index.php?title=Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Ciència i tecnologia">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Ci%C3%A8ncia_i_tecnologia_a_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" title="Ciència i tecnologia a la Unió Soviètica">Ciència i tecnologia a la Unió Soviètica</a> i <a href="/wiki/Recerca_suprimida_a_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" title="Recerca suprimida a la Unió Soviètica">Recerca suprimida a la Unió Soviètica</a></div> La Unió Soviètica va posar un gran èmfasi en la ciència i en la tecnologia dins de la seva economia,<a href="#cite_note-science&technology-66">[66]</a> tot i que els seus majors èxits tecnològics, com la producció del <a href="/wiki/Sp%C3%BAtnik" title="Spútnik">primer satèl·lit artificial</a> eren sota responsabilitat militar.<a href="#cite_note-economy-51">[51]</a> <a href="/wiki/Vlad%C3%ADmir_Lenin" class="mw-redirect" title="Vladímir Lenin">Vladímir Lenin</a> i els seus successors van posar un gran èmfasi en la ciència, la tecnologia i les innovacions. Lenin era de l'opinió que la Unió Soviètica no podria arribar al nivell del món desenvolupat si seguia tan endarrerida tecnològicament com estava. Així doncs, les autoritats soviètiques van unir-se al pensament de Lenin mitjançant el desenvolupament massiu i la recerca. El 1989, els científics soviètics es trobaven entre els especialistes millors preparats del món en diversos camps, com en el de la <a href="/wiki/Energia" title="Energia">física energètica</a>, la <a href="/wiki/Matem%C3%A0tica" class="mw-redirect" title="Matemàtica">matemàtica</a>, certs camps de la <a href="/wiki/Medicina" title="Medicina">medicina</a>, <a href="/wiki/Soldadura" title="Soldadura">soldadura</a> i tecnologies militars. A causa de la rígida planificació estatal i de la <a href="/w/index.php?title=Nomenklatura&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nomenklatura (encara no existeix)">burocràcia</a>, els soviètics no van tenir tants èxits en camps com la <a href="/wiki/Qu%C3%ADmica" title="Química">química</a>, la <a href="/wiki/Biologia" title="Biologia">biologia</a> o la <a href="/wiki/Inform%C3%A0tica" title="Informàtica">informàtica</a>, quedant molt endarrerits respecte als països del Primer Món. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Transport">Transport</h3>[<a href="/w/index.php?title=Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Transport">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_the_Aeroflot.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fc/Flag_of_the_Aeroflot.svg/220px-Flag_of_the_Aeroflot.svg.png" decoding="async" width="220" height="110" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fc/Flag_of_the_Aeroflot.svg/330px-Flag_of_the_Aeroflot.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fc/Flag_of_the_Aeroflot.svg/440px-Flag_of_the_Aeroflot.svg.png 2x" data-file-width="1406" data-file-height="703" /></a><figcaption>La bandera de l'<a href="/wiki/Aeroflot" title="Aeroflot">Aeroflot</a> durant l'època soviètica</figcaption></figure> El transport va ser un component clau en l'<a href="/wiki/Economia_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" title="Economia de la Unió Soviètica">economia de la nació</a>. La <a href="/w/index.php?title=Primer_Pla_Quinquennal_(Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Primer Pla Quinquennal (Unió Soviètica) (encara no existeix)">centralització econòmica</a> de la fi de la dècada de 1920 i 1930 portà al desenvolupament de les infraestructures a una escala massiva, notablement amb la creació d'<a href="/wiki/Aeroflot" title="Aeroflot">Aeroflot</a>, una empresa aeronautica.<a href="#cite_note-67">[67]</a> El país tenia una àmplia varietat de mitjans de transport per terra, mar i aire.<a href="#cite_note-ciacom-63">[63]</a> Però a causa d'un mal manteniment, gran part de les carreteres i de mitjans marítims i aèries estaven desfassats respecte als del Primer Món. La xarxa ferroviària soviètica era la més extensa i més intensament usada al món,<a href="#cite_note-twocerofive-68">[68]</a> i també estava millor desenvolupada que en molts països occidentals.<a href="#cite_note-69">[69]</a> A la de la dècada de 1970 i l'inici de la de 1980, els economistes soviètics reclamaven per la construcció de més carreteres per alleugerir el pes dels ferrocarrils soviètics i per millorar el <a href="/wiki/Pressupost_p%C3%BAblic" title="Pressupost públic">pressupost públic</a>.<a href="#cite_note-70">[70]</a> La xarxa de carreteres i la <a href="/w/index.php?title=Ind%C3%BAstria_automobilista_a_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Indústria automobilista a la Unió Soviètica (encara no existeix)">indústria automòbilistica</a><a href="#cite_note-71">[71]</a> estaven subdesenvolupades,<a href="#cite_note-72">[72]</a> i els camins de grava eren habituals fora de les grans ciutats.<a href="#cite_note-Ambler_1985,_p._167-73">[73]</a> Els projectes de manteniment eren incapaços de tenir cura de les poques carreteres del país. A mitjans de la dècada de 1980 les autoritats intentaren resoldre el problema ordenant construir-ne de noves.<a href="#cite_note-Ambler_1985,_p._167-73">[73]</a> Un altre obstacle a la indústria de l'automòbil era que creixia a una taxa major que la construcció de carreteres.<a href="#cite_note-74">[74]</a> Malgrat les millores, diversos aspectes del sector del transport estaven ancorats pels problemes ocasionats per la infraestructura desfassada, la manca d'inversió, la corrupció i les males decisions politiques. La demanda d'infrastructes i serveis de transport augmentava, i les autoritats soviètiques es demostraren incapaces de fer front a les necessitats públiques. La subdesenvolupada xarxa de carreteres comportà a un augment en la demanda de <a href="/wiki/Transport_p%C3%BAblic" title="Transport públic">transport públic</a>.<a href="#cite_note-75">[75]</a> Pel seu costat, la <a href="/w/index.php?title=Flota_mercant&action=edit&redlink=1" class="new" title="Flota mercant (encara no existeix)">flota mercant</a> soviètica era una de les majors del món.<a href="#cite_note-ciacom-63">[63]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Història">Història</h2>[<a href="/w/index.php?title=Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: Història">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" title="Història de la Unió Soviètica">Història de la Unió Soviètica</a></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_revolució_de_1917">La revolució de 1917</h3>[<a href="/w/index.php?title=Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: La revolució de 1917">modifica</a>]</div> El 1914 l'<a href="/wiki/Imperi_Rus" title="Imperi Rus">Imperi Rus</a> va entrar a la <a href="/wiki/Primera_Guerra_Mundial" title="Primera Guerra Mundial">Primera Guerra Mundial</a> al costat de <a href="/wiki/Fran%C3%A7a" title="França">França</a> i de la <a href="/wiki/Gran_Bretanya" title="Gran Bretanya">Gran Bretanya</a>. Les repetides derrotes de l'exèrcit rus a les mans dels austro-alemanys i el desballestament de l'<a href="/wiki/Economia" title="Economia">economia</a> van ser el detonant que va fer esclatar la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_russa" class="mw-redirect" title="Revolució russa">revolució de 1917</a>. El descontentament dels obrers i de la <a href="/wiki/Burgesia" title="Burgesia">burgesia</a> es va accentuar pel gener i el febrer de 1917 amb les dificultats per a obtenir queviures, la manca de <a href="/wiki/Mat%C3%A8ries_primeres" class="mw-redirect" title="Matèries primeres">matèries primeres</a> i l'acomiadament de milers d'obrers. <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="La_guerra_mundial_va_accelerar_el_moviment_revolucionari">La guerra mundial va accelerar el moviment revolucionari</h4>[<a href="/w/index.php?title=Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: La guerra mundial va accelerar el moviment revolucionari">modifica</a>]</div> La guerra va abocar una part important de la població a unes condicions de vida miserables. La major part de la indústria va passar a ser indústria de guerra, i per això les <a href="/wiki/Necessitats_b%C3%A0siques" class="mw-redirect" title="Necessitats bàsiques">necessitats bàsiques</a> de la població no es van poder cobrir. La manca de mà d'obra al camp, com a resultat de la <a href="/wiki/Lleva_(servei_militar)" class="mw-redirect" title="Lleva (servei militar)">lleva</a>, va fer baixar la producció agrícola i molts camperols es van negar a lliurar les collites. Els preus es van apujar de seguida i la capacitat adquisitiva dels assalariats va minvar vertiginosament. La manca de primeres matèries va fer tancar moltes fàbriques i va fer créixer la desocupació i els conflictes socials. En el terreny polític, la guerra va provocar la desintegració de l'estat <a href="/wiki/Tsarista" class="mw-redirect" title="Tsarista">tsarista</a>. Els <a href="/wiki/Funcionari" title="Funcionari">funcionaris</a> estatals estaven descontents perquè la minva dels seus salaris havia estat més espectacular que la de qualsevol altre sector social. A més, la desfeta militar va fer trontollar l'autoritat i va provocar una situació de descontentament entre els soldats i la població, que veia, espaordida, com els soldats russos morien al front (a la fi de 1916 hi havia dos milions de morts i quatre milions de mutilats). Per tot això, els complots a la cort es van sovintejar en aquests anys, sobretot aprofitant les llargues absències del tsar quan visitava el front. Els assumptes polítics van quedar en mans de la <a href="/wiki/Alexandra_de_Hessen-Darmstadt" title="Alexandra de Hessen-Darmstadt">tsarina Alexandra</a>, que feia i desfeia al seu gust sota la influència del monjo <a href="/wiki/Grigori_Rasput%C3%ADn" class="mw-redirect" title="Grigori Rasputín">Grigorij Jefimovic Rasputin</a>, que va ser assassinat en una conspiració nobiliària el <a href="/wiki/30_de_desembre" title="30 de desembre">30 de desembre</a> de <a href="/wiki/1916" title="1916">1916</a>. La manca d'autoritat i el desgavell a la cort va estimular l'oposició a la <a href="/wiki/Duma_Estatal" title="Duma Estatal">Duma Estatal</a>, on la majoria dels diputats s'uniren per criticar la incapacitat dels ministres i de la cort. <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Revolució_de_Febrer">Revolució de Febrer</h4>[<a href="/w/index.php?title=Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Revolució de Febrer">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_de_Febrer" class="mw-redirect" title="Revolució de Febrer">Revolució de Febrer</a></div> El <a href="/wiki/23_de_febrer" title="23 de febrer">23 de febrer</a> de <a href="/wiki/1917" title="1917">1917</a> (9 de març segons el calendari occidental), el dràstic racionament i la manca de <a href="/wiki/Carb%C3%B3" title="Carbó">carbó</a>, a causa de la negligència administrativa, va provocar vagues a la fàbrica metal·lúrgica <a href="/w/index.php?title=Putilov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Putilov (encara no existeix)">Putilov</a> i manifestacions a <a href="/wiki/Petrograd" class="mw-redirect" title="Petrograd">Petrograd</a>. Les autoritats no hi van intervenir; l'endemà, 200.000 vaguistes van reclamar pa. La nit del 26 al <a href="/wiki/27_de_febrer" title="27 de febrer">27 de febrer</a> (12 de març al calendari occidental), les tropes encarregades del manteniment de l'ordre a Petrograd, formades per joves de lleva mal alimentats i sotmesos a una disciplina humiliant, quan van rebre l'ordre de disparar sobre la multitud es van amotinar i van afusellar els oficials. Al matí, van confraternitzar amb els obrers, es van apoderar de l'Arsenal i van prendre el <a href="/wiki/Palau_d%27Hivern" title="Palau d'Hivern">Palau d'Hivern</a> sense trobar resistència. Per defensar la revolució, van començar a sorgir els primers grups d'obrers armats i ben aviat van constituir la Guàrdia Roja, que els mesos següents va tenir un paper fonamental. Enmig de tots aquests esdeveniments van tornar a aparèixer els soviets d'obrers, de soldats i de camperols, que aviat es van estendre per tot l'Imperi. Els <a href="/wiki/Soviet" title="Soviet">soviets</a> agrupaven totes les forces revolucionàries: <a href="/wiki/Partit_Social-Revolucionari" class="mw-redirect" title="Partit Social-Revolucionari">esserites</a> (que hi tenien la majoria de delegats), <a href="/wiki/Anarquistes" class="mw-redirect" title="Anarquistes">anarquistes</a>, <a href="/wiki/Menxevic" title="Menxevic">menxevics</a> i <a href="/wiki/Bolxevic" class="mw-redirect" title="Bolxevic">bolxevics</a>. A la <a href="/wiki/Duma" title="Duma">Duma</a>, els diputats liberals, fonamentalment els del partit <a href="/wiki/Kadet" class="mw-redirect" title="Kadet">Kadet</a>, tement un esclat revolucionari, van crear un comitè executiu provisional, dirigit pel liberal Miljukov i el social-revolucionari <a href="/wiki/Alexander_K%C3%A9renski" class="mw-redirect" title="Alexander Kérenski">Alexander Kérenski</a>. El comitè de la duma i el <a href="/wiki/Soviet_de_Petrograd" title="Soviet de Petrograd">soviet de Petrograd</a> van començar negociacions l'1 de març; el segon va acceptar de subordinar-se al primer, sempre que respectés els seus objectius fonamentals, que eren la convocatòria d'una assemblea constituent, la proclamació de les llibertats civils i l'<a href="/wiki/Amnistia" title="Amnistia">amnistia</a> dels presos polítics. El 2 de març es va constituir un govern provisional encapçalat pel príncep <a href="/wiki/Georgui_Lvov" class="mw-redirect" title="Georgui Lvov">Georgui Lvov</a>, un demòcrata constitucional (KD), que també va ocupar el ministeri de l'interior. Lvov va enviar dos emissaris al tsar. Abandonat pels seus generals, <a href="/wiki/Nicolau_II_de_R%C3%BAssia" title="Nicolau II de Rússia">Nicolau II de Rússia</a> va abdicar a favor del seu germà, el <a href="/wiki/Miquel_II_de_R%C3%BAssia" class="mw-redirect" title="Miquel II de Rússia">gran duc Miquel</a>, que es va negar a succeir-lo enmig d'aquell caos. Aquest fet representava la caiguda dels <a href="/wiki/Rom%C3%A0nov" class="mw-redirect" title="Romànov">Romànov</a>. L'<a href="/wiki/Imperi_Rus" title="Imperi Rus">Imperi Rus</a> s'havia convertit en una república constitucional. El nou govern es va comprometre a fer reformes de caràcter polític (llibertat d'opinió, de premsa, de reunió, etc.) i social (igualtat davant la llei, drets sindicals, jornada laboral de 8 hores, etc.). <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="La_dualitat_de_poders:_govern_i_soviets,_febrer-octubre_de_1917">La dualitat de poders: govern i soviets, febrer-octubre de 1917</h4>[<a href="/w/index.php?title=Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: La dualitat de poders: govern i soviets, febrer-octubre de 1917">modifica</a>]</div> Els partits <a href="/wiki/Burgesos" class="mw-redirect" title="Burgesos">burgesos</a>, agrupats al voltant del partit KD, dominaven el govern provisional, el qual va ser presidit primerament pel liberal L'vov, i després pel social-revolucionari <a href="/wiki/Aleksandr_K%C3%A9renski" title="Aleksandr Kérenski">Aleksandr Kérenski</a>. El nou govern es va encarregar sobretot de crear un règim parlamentari capaç de donar eficàcia i estabilitat a l'Estat. Una de les primeres decisions que va prendre va ser la de complir els compromisos exteriors i continuar la guerra tot posposant unes reformes interiors per obtenir la victòria militar. D'antuvi, el govern provisional tenia el suport dels soviets i de tots els partits polítics, fins i tot del bolxevic. Però, dues autoritats s'oposaven entre elles. Alguns membres del govern provisional volien trencar amb el soviet de Petrograd, que exercia un control constant sobre les seves actuacions, i altres optaven per la conciliació. A la fi d'abril va esclatar una crisi greu. Mentre el soviet preconitzava la idea d'una pau immediata i organitzava soviets de soldats, fet que va anul·lar l'esperit combatiu de l'exèrcit rus, Miljukov, el ministre d'Afers Estrangers, prometia als aliats que <a href="/wiki/R%C3%BAssia" title="Rússia">Rússia</a> es mantindria al seu costat. El soviet de Petrograd es va alçar contra el govern amb una manifestació multitudinària d'obrers i soldats, i Miljukov va haver de dimitir el càrrec. El retorn de <a href="/wiki/Lenin" title="Lenin">Vladímir Il'ič Lenin</a> de l'<a href="/wiki/Exili" title="Exili">exili</a> va donar un tomb radical a la situació. Lenin va defensar que la revolució no es podia mantenir dins d'uns límits estrictament burgesos i que calia continuar avançant per situar els obrers al poder. A les <a href="/wiki/Tesis_d%27abril" title="Tesis d'abril">Tesis d'abril</a>, va defensar la necessitat de no deixar consolidar el poder burgès i de llançar-se immediatament a la revolució proletària. <a href="/wiki/Lenin" title="Lenin">Lenin</a> va fer una crida a favor de la sortida immediata de la guerra i es va mostrar partidari de retirar el suport al govern provisional i de crear una república dels soviets. També era partidari de confiscar les terres dels grans propietaris i de repartir-les immediatament. Lenin va veure que l'originalitat de la situació consistia en l'existència d'una dualitat de poders: un poder representat pel govern provisional, i un altre d'obrer en mans dels soviets. La força al carrer la tenien els segons, i si els soviets retiraven el suport al govern, aquest s'esfondraria i els soviets es convertirien en l'únic poder a Rússia. Convençut de la necessitat de prendre el poder, Lenin va llançar la consigna tot el poder per als soviets, que va esdevenir tot un programa d'acció revolucionària. El <a href="/wiki/Soviet_de_Petrograd" title="Soviet de Petrograd">soviet de Petrograd</a> representava tots els partits revolucionaris (social-revolucionaris, socialdemòcrates i marxistes, dividits en menxevics i bolxevics), cadascun dels quals tenia dos escons en el comitè executiu. Amb tot, el soviet, veient que estava poc preparat per dirigir el país, va delegar la responsabilitat en el govern provisional, encara que s'hi va haver de posar en contra per fer prevaler les seves decisions. Així, va contribuir a l'autonomia de <a href="/wiki/Finl%C3%A0ndia" title="Finlàndia">Finlàndia</a>, a fixar la jornada de treball en vuit hores, a abolir la pena de mort, a proclamar el dret de vot i a acceptar l'elegibilitat de les dones. Anarquistes i bolxevics, tot i que vaticinaren l'inexorable fracàs de la cohabitació de poders, van acceptar aquesta forma de procedir del soviet. Josif <a href="/wiki/I%C3%B3ssif_Stalin" title="Ióssif Stalin">Stalin</a> i <a href="/wiki/Lev_K%C3%A0menev" title="Lev Kàmenev">Lev Kàmenev</a>, dos caps bolxevics, van integrar el soviet i van preconitzar l'entesa amb els altres partits revolucionaris. Fins i tot, els bolxevics dels soviets de províncies van proposar la unió de tots els socialdemòcrates. Lenin, exiliat a <a href="/wiki/Z%C3%BAric" title="Zúric">Zúric</a>, va criticar severament aquesta tàctica unitària. A les <a href="/w/index.php?title=Cartes_des_de_lluny&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cartes des de lluny (encara no existeix)">Cartes des de lluny</a> va condemnar el que anomenava "defensisme revolucionari" i va fer una crida perquè el soviet prengués el poder sota la direcció dels bolxevics. A mitjan abril de <a href="/wiki/1917" title="1917">1917</a> Lenin va arribar a Petrograd dins el llegendari "vagó precintat". El viatge des de <a href="/wiki/Su%C3%AFssa" title="Suïssa">Suïssa</a> va ser facilitat pel govern alemany, convençut que Lenin seria un factor provocador de revoltes a Rússia. Immediatament, Lenin va establir la línia política revolucionària del proletariat rus. A les Tesis d'abril rebutjava la guerra imperialista i perfilava l'estratègia a seguir en una fase de transició entre el poder burgès i el proletari. En essència, les tesis propugnaven: no donar suport al govern provisional i desemmascarar-ne la política; destacar el paper dels soviets; nacionalitzar la terra i la banca; el control pels soviets de la producció de béns i el repartiment dels productes; defensar la instauració d'una república de soviets d'obrers i camperols; combatre la confusió socialdemòcrata dins el partit revolucionari (per a la qual cosa proposava la nova denominació de "comunista"); i -d'acord amb això- reconstruir <a href="/wiki/La_Internacional" title="La Internacional">La Internacional</a> sobre una base revolucionària. L'estiu de 1917 la situació del poble rus no havia millorat gaire: la guerra continuava causant molts problemes i la fam persistia. Pel juliol hi va haver manifestacions que es van escampar per tot l'Imperi. L'exèrcit va reprimir amb duresa els manifestants, mentre el govern acusava els bolxevics d'incitar el poble a la violència i al desordre. Així, es va iniciar una persecució sistemàtica contra el partit bolxevic: el seu diari, <a href="/wiki/Pravda" title="Pravda">Pravda</a>, va ser tancat i Lenin va haver de tornar a l'exili. Mentrestant, tot l'Imperi es tornava a desorganitzar; al camp, els camperols ocupaven les terres i se les repartien; les minories nacionals reclamaven els seus drets; moltes fàbriques s'havien declarat en <a href="/wiki/Vaga" title="Vaga">vaga</a> i els soldats del front desertaven i no obeïen els seus oficials. A més, pel mes d'agost va augmentar la inestabilitat política amb la insurrecció contrarevolucionària del general <a href="/wiki/Lavr_Kornilov" class="mw-redirect" title="Lavr Kornilov">Lavr Kornilov</a>, que sols es va poder frenar amb la intervenció dels obrers armats i de les milícies bolxevics. <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="La_revolució_de_l'octubre">La revolució de l'octubre</h4>[<a href="/w/index.php?title=Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: La revolució de l'octubre">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Russa" title="Revolució Russa">Revolució Russa</a></div> Davant d'aquesta situació, els bolxevics van propugnar la insurrecció armada com l'única via possible per derrocar el govern provisional i consolidar el poder dels soviets. Per primera vegada van aconseguir que el soviet de Petrograd, presidit per <a href="/wiki/Lev_Trotski" title="Lev Trotski">Lev Trotski</a>, i el de <a href="/w/index.php?title=Soviet_de_Moscou&action=edit&redlink=1" class="new" title="Soviet de Moscou (encara no existeix)">Moscou</a>, donessin suport als seus plans. La insurrecció va quedar definitivament fixada per al 25 d'octubre (7 de novembre segons el calendari occidental), perquè coincidís amb la jornada d'obertura del Segon Congrés Panrús dels Soviets, fixada per a aquella data. L'alçament va començar la nit del 24 d'octubre a Petrograd sota el comandament d'un comitè militar revolucionari que en poques hores va controlar tota la ciutat i el Palau d'Hivern, seu del govern provisional. Tots els membres del govern, tret de <a href="/wiki/K%C3%A9renski" class="mw-redirect" title="Kérenski">Kérenski</a>, que va fugir, van ser detinguts. Durant les operacions no es va vessar gens de sang. Aquell mateix vespre el congrés dels soviets va destituir el govern provisional i va aprovar la formació d'un <a href="/wiki/Consell_de_Comissaris_del_Poble" title="Consell de Comissaris del Poble">Consell de Comissaris del Poble</a> que constituïa l'òrgan representatiu del primer govern obrer i camperol. En aquest consell, els bolxevics hi tenien la majoria i Lenin en va ser nomenat president. El congrés també va adoptar les primeres mesures revolucionàries. Primerament va establir el decret sobre la pau segons el qual es proposava a tots els pobles i governs bel·ligerants que s'establissin negociacions immediates per a una pau justa i democràtica. Una delegació soviètica va iniciar negociacions amb <a href="/wiki/Alemanya" title="Alemanya">Alemanya</a> a <a href="/wiki/Brest" title="Brest">Brest-Litovsk</a>, el resultat de les quals va ser un tractat de pau que va comportar unes pèrdues territorials molt importants per al nou Estat soviètic. En segon lloc, es va signar el decret sobre la terra, pel qual es confiscaven les propietats de la corona, de la noblesa i de l'Església i es lliuraven als soviets perquè les repartissin entre els camperols. En tercer lloc, un decret sobre les nacionalitats reconeixia als diversos pobles de l'Imperi Rus el <a href="/wiki/Dret_a_l%27autodeterminaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Dret a l'autodeterminació">dret a l'autodeterminació</a>. Finalment, es va establir el control obrer de les empreses de més de cinc treballadors i la nacionalització de la banca. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_guerra_civil_(1917-1921)">La guerra civil (1917-1921)</h3>[<a href="/w/index.php?title=Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: La guerra civil (1917-1921)">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Guerra_Civil_Russa" class="mw-redirect" title="Guerra Civil Russa">Guerra Civil Russa</a></div> Des dels seus inicis, el règim bolxevic va haver de fer cara a obstacles polítics, bèl·lics i econòmics que posaven en perill la seva existència. Lenin i els seus col·laboradors es van haver d'enfrontar amb l'animadversió de les potències occidentals, decidides a posar fi al <a href="/wiki/Bolxevisme" title="Bolxevisme">bolxevisme</a> amb la intervenció militar, amb l'oposició dels grups tsaristes i antibolxevics i amb una situació econòmica força caòtica. <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="La_guerra_civil_i_la_intervenció_estrangera">La guerra civil i la intervenció estrangera</h4>[<a href="/w/index.php?title=Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: La guerra civil i la intervenció estrangera">modifica</a>]</div> El <a href="/wiki/Comunisme_de_guerra" title="Comunisme de guerra">comunisme de guerra</a> és el terme aplicat a la política econòmica i social de la <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Socialista_Federada_Sovi%C3%A8tica_de_R%C3%BAssia" class="mw-redirect" title="República Socialista Federada Soviètica de Rússia">República Socialista Federada Soviètica de Rússia</a> (nucli essencial d'allò que hauria d'ésser la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques), en vigor des de la primavera de <a href="/wiki/1918" title="1918">1918</a> fins al març de <a href="/wiki/1921" title="1921">1921</a>. Algunes de les mesures del comunisme de guerra, instituït durant la <a href="/wiki/Guerra_Civil_Russa" class="mw-redirect" title="Guerra Civil Russa">Guerra Civil Russa</a> (1918-1921) pel govern del dirigent bolxevic Lenin, eren fruit de la ideologia comunista i tenien com a objectiu el desenvolupament de l'economia socialista d'Estat, que el règim considerava com el primer pas vers el <a href="/wiki/Comunisme" title="Comunisme">comunisme</a>. Unes altres eren respostes pragmàtiques als greus problemes econòmics, especialment a la greu crisi econòmica i la necessitat d'equipar l'<a href="/wiki/Ex%C3%A8rcit_Roig" title="Exèrcit Roig">Exèrcit Roig</a> durant la <a href="/wiki/Guerra_Civil_Russa" class="mw-redirect" title="Guerra Civil Russa">Guerra Civil</a>. Moltes d'aquestes polítiques incloïen elements tant ideològics com econòmics, i els historiadors han debatut sobre la importància relativa de cadascun d'ells en el marc de la política econòmica comunista de l'època. El terme comunisme de guerra va ser encunyat per Lenin al març de <a href="/wiki/1921" title="1921">1921</a> per a referir-se als criteris econòmics aplicats durant la Guerra Civil. Cap al final de la primavera de <a href="/wiki/1918" title="1918">1918</a>, el govern comunista va introduir diversos tipus de mesures econòmiques: el decomís dels productes agrícoles, la nacionalització de la indústria, el control estatal del comerç, el control centralitzat de la producció i distribució, l'assignació estatal dels recursos i la substitució dels diners pel sistema del troc. Molts comunistes consideraven que la <a href="/wiki/Primera_Guerra_Mundial" title="Primera Guerra Mundial">Primera Guerra Mundial</a> (1914-1918) havia aplanat el camí per al <a href="/wiki/Socialisme" title="Socialisme">socialisme</a> internacional, en expandir de forma espectacular el control de l'economia per l'Estat als països en conflicte, fent possible en la seva opinió la introducció immediata del <a href="/wiki/Socialisme" title="Socialisme">socialisme</a> a la República Socialista Soviètica Federada de Rússia. L'origen de les mesures econòmiques va continuar essent econòmic i ideològic. Per una banda, el col·lapse econòmic del país durant la Guerra Civil va impulsar el govern a dur a terme la nacionalització dels <a href="/wiki/Mitjans_de_producci%C3%B3" title="Mitjans de producció">mitjans de producció</a>, però també la ideologia marxista del règim considerava aquest objectiu com a desitjable a causa que la propietat estatal dels mitjans de producció es concebia com la base del poder polític. De la mateixa manera, Lenin i altres dirigents estaven a favor de l'abolició dels diners tant per motius ideològics com, probablement, perquè el <a href="/wiki/Paper_moneda" class="mw-redirect" title="Paper moneda">paper moneda</a> havia perdut valor a causa de la <a href="/wiki/Inflaci%C3%B3" title="Inflació">inflació</a> incontrolada. No obstant això, els camperols es resistien a vendre els productes agrícoles a canvi de diners devaluats, actitud que dificultava obtenir els subministraments necessaris per a l'Exèrcit i els treballadors de les ciutats. Els comunistes, que van titllar els camperols com "enemics de classe", van aplicar posteriorment una dura política d'apropiacions mitjançant els "exèrcits del gran", que s'encautarien de tots els productes alimentaris de les zones rurals. Cap al final de la Guerra Civil, el govern va prosseguir, i fins i tot va intensificar, la política de decomís i control pròpia del comunisme de guerra. Aquesta va assolir el seu punt màxim el 1920, amb les propostes de militarització del treball, apadrinades principalment per <a href="/wiki/Trotski" class="mw-redirect" title="Trotski">Trotski</a>, segons les quals els treballadors d'algunes regions serien obligats pel govern a treballar en regions i indústries determinades, i a més a més serien subordinats a una disciplina militar. La implantació del servei laboral universal es va imposar també el 1920 i es van formar exèrcits de treballadors als quals s'assignaven unitats de l'<a href="/wiki/Ex%C3%A8rcit_Roig" title="Exèrcit Roig">Exèrcit Roig</a> per treballar a la indústria o a l'agricultura. Tanmateix, la producció agrícola i industrial va minvar precipitadament. Durant l'hivern de 1920-1921, la fam provocada per la sequera, la situació de privació general, la creixent oposició dels camperols a la confiscació del gra i el rebuig a les impopulars mesures governamentals van motivar vagues i revoltes a tot el país contra les quals el règim va respondre endurint la repressió. Al març de 1921, els mariners de la base naval de <a href="/wiki/Kronstadt" title="Kronstadt">Kronstadt</a>, que anteriorment havien estat ardents aliats dels <a href="/wiki/Bolxevic" class="mw-redirect" title="Bolxevic">bolxevics</a>, van encapçalar una revolta contra l'austeritat de la política econòmica i la repressió de les vagues. La <a href="/wiki/Rebel%C2%B7li%C3%B3_del_Kronstadt" class="mw-redirect" title="Rebel·lió del Kronstadt">rebel·lió del Kronstadt</a> va debilitar la confiança en el règim i va contribuir a l'abandonament del comunisme de guerra en favor de la <a href="/wiki/Nova_Pol%C3%ADtica_Econ%C3%B2mica" title="Nova Política Econòmica">Nova Política Econòmica</a> (NEP), defensada per Lenin i aprovada al X Congrés del Partit Comunista al març de 1921. La NEP va relaxar el control del govern sobre l'economia, particularment en el sector agrícola, i va permetre l'existència d'algunes empreses privades per facilitar la recuperació econòmica. Així i tot, els comunistes van declarar que es tractava únicament d'un ajornament temporal abans de reprendre la marxa cap al <a href="/wiki/Socialisme" title="Socialisme">socialisme</a>. Posteriorment, Josif <a href="/wiki/I%C3%B3ssif_Stalin" title="Ióssif Stalin">Stalin</a> va reprendre moltes de les mesures del comunisme de guerra en la política d'industrialització del decenni de 1930. Acabada la guerra amb Alemanya, el poder soviètic ben aviat va ser contestat pels antics partidaris del tsar i per les forces burgeses que havien donat suport al govern provisional. Kerenskj va llançar una ofensiva contra la capital que va ser aturada per la guàrdia roja. La Duma municipal de Petrograd (dominada pels socialistes) va fer una crida a la població perquè resistís l'embat bolxevic, mentre els funcionaris dels ministeris i de la banca començaven una vaga. Ràpidament, i amb l'objectiu de derrocar el govern soviètic, es van organitzar partides de <a href="/wiki/Cosac" class="mw-redirect" title="Cosac">cosacs</a> i d'antics militars tsaristes que van formar l'anomenat <a href="/wiki/Ex%C3%A8rcit_Blanc" title="Exèrcit Blanc">Exèrcit Blanc</a>. Aleshores, va començar una guerra civil que va durar fins a l'any 1921. Les forces contrarevolucionàries van créixer en nombre quan, acabada la <a href="/wiki/Primera_Guerra_Mundial" title="Primera Guerra Mundial">Primera Guerra Mundial</a>, les potències vencedores van decidir d'intervenir contra la Rússia revolucionària. Aquesta va haver d'enfrontar-se a un blocatge internacional i a la invasió de tropes franceses, britàniques, poloneses, americanes i japoneses. Pel març de 1918 els soviètics només controlaven una part de territori al voltant de Petrograd i de Moscou, que va esdevenir la capital. Per afrontar la nova situació, els bolxevics van encarregar a Trotski que organitzés l'exèrcit roig, format inicialment per voluntaris, i molt aviat van començar a obtenir les primeres victòries. Una disciplina ferma, una gran capacitat per mobilitzar les tropes i l'adopció de mesures revolucionàries que van fer que els camperols es posessin al seu costat, van donar el triomf als bolxevics. Però, la victòria de l'exèrcit roig es va deure sobretot a les divergències entre els generals de l'exèrcit blanc i a la retirada dels exèrcits estrangers a causa de la impossibilitat d'una victòria ràpida. <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Comunisme_de_guerra">Comunisme de guerra</h4>[<a href="/w/index.php?title=Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: Comunisme de guerra">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Comunisme_de_guerra" title="Comunisme de guerra">Comunisme de guerra</a></div> Com a resultat del conflicte, la producció va minvar i el proveïment no estava assegurat. El col·lapse econòmic va obligar el govern a prendre mesures extraordinàries ("comunisme de guerra"). Així, davant del boicot dels <a href="/wiki/Capitalistes" class="mw-redirect" title="Capitalistes">capitalistes</a>, la política bolxevic inicial de respectar les activitats de la petita burgesia industrial i comercial es va reemplaçar per les expropiacions generalitzades. Al final de 1920 una gran part de la producció industrial i del comerç urbà havien estat socialitzats, i el paper dels diners per a les relacions econòmiques es va restringir i l'intercanvi en espècie va passar a primer terme. Al mateix temps, es van nacionalitzar la banca, el comerç interior i exterior, els transports i les empreses de més de 10 treballadors. A més, les condicions de treball del proletariat es van fer molt dures ("qui no treballa no menja") i la disciplina laboral i el caràcter forçat del treball van dur a una mena de militarització de la producció obrera. Els drets sindicals van ser restringits i es va prohibir el dret de vaga. L'agricultura es va posar al servei de la guerra. El problema més greu era el proveïment de les ciutats, on no arribaven els productes agrícoles, i quan ho feien era a uns preus exorbitants. Aleshores va començar la requisa forçosa de les collites, l'establiment de preus màxims i l'impost en espècie. Molts propietaris benestants van intentar d'esquivar les requises i introduir els seus productes al mercat negre. <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Consolidació_del_poder_bolxevic">Consolidació del poder bolxevic</h4>[<a href="/w/index.php?title=Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques&action=edit&section=23" title="Modifica la secció: Consolidació del poder bolxevic">modifica</a>]</div> La guerra civil i el boicot internacional a la Rússia soviètica van marcar l'orientació política i econòmica del nou Estat. Així, es va afavorir la centralització del poder en mans dels bolxevics, tot eliminant altres opcions polítiques. Els bolxevics representaven la força més organitzada i més capaç per conduir la guerra, i el conflicte no deixava cap més alternativa: o s'estava amb els bolxevics o s'estava amb els blancs. Davant d'aquesta disjuntiva, qualsevol oposició política va ser titllada de contrarevolucionària i, per tant, va ser perseguida i eliminada. El govern provisional sorgit de la revolució del febrer de 1917 havia fixat el 12 de novembre com a data d'eleccions per a l'assemblea constituent, i un dels primers actes del Consell de Comissaris del Poble, que va pujar al poder després de la revolució d'octubre, va ser ratificar la convocatòria. Però els resultats electorals van fer canviar la posició dels bolxevics: dels 707 membres electes de l'assemblea, els social-revolucionaris van obtenir 410 diputats; els bolxevics, 175; el partit KD, l7; els <a href="/wiki/Menxevic" title="Menxevic">menxevics</a>, 16, i altres grups polítics menys importants, 86. Els bolxevics sabien que mai no podrien aplicar la seva política si depenien d'una assemblea que no controlaven, i per això, quan, el 5 de gener de 1918, es va reunir l'assemblea, els bolxevics van sotmetre a votació una resolució que fixava que l'assemblea se subordinés al poder dels soviets i que es va comprometre a donar suport a les seves decisions i a ratificar-les. La proposició es va rebutjar per majoria i, davant d'aquesta situació, els bolxevics no van permetre que l'assemblea es tornés a reunir. Amb la dissolució del parlament, s'iniciava la construcció d'un nou tipus d'Estat, la <a href="/wiki/Dictadura_del_Proletariat" class="mw-redirect" title="Dictadura del Proletariat">Dictadura del Proletariat</a>, que segons Lenin havia de representar una àmplia democràcia per a la majoria de la població: el proletariat i els camperols. En contrapartida, el nou Estat esdevindria una dictadura per a les velles classes opressores (burgesia i aristocràcia). La guerra civil va accelerar el procés centralitzador i els bolxevics van limitar l'activitat de qualsevol partit que s'oposés a la seva actuació. La policia política que s'havia format el 1917 (<a href="/wiki/Txeka" class="mw-redirect" title="Txeka">txeka</a>), va eliminar l'oposició dels <a href="/wiki/Anarquisme" title="Anarquisme">anarquistes</a> i dels <a href="/wiki/Partit_Social-Revolucionari" class="mw-redirect" title="Partit Social-Revolucionari">social-revolucionaris</a>, i també la dels menxevics. A partir de 1922 l'existència legal dels partits va ser cada vegada més fictícia. Els dirigents d'aquests partits sovint eren detinguts, la premsa dels partits no podia sortir i els actes públics eren prohibits. L'autonomia dels soviets cada vegada era més reduïda i la seva intervenció a les decisions polítiques i econòmiques va perdre força. El partit bolxevic (anomenat comunista des de 1918) es va convertir en l'única institució que podia determinar la vida política, i progressivament Estat i Partit van coïncidir. Les veus que, entre els mateixos bolxevics, es van alçar contra aquesta situació (Alexandra Kollontai, l'Oposició Obrera) van ser eliminades o neutralitzades. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="L'expansió_revolucionària_i_la_formació_de_la_III_Internacional">L'expansió revolucionària i la formació de la III Internacional</h3>[<a href="/w/index.php?title=Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques&action=edit&section=24" title="Modifica la secció: L'expansió revolucionària i la formació de la III Internacional">modifica</a>]</div> El <a href="/wiki/2_de_mar%C3%A7" title="2 de març">2 de març</a> de <a href="/wiki/1919" title="1919">1919</a>, Lenin, el cap del govern soviètic organitza una nova Internacional, amb l'objectiu d'ajudar els revolucionaris europeus tot agrupant-los en una organització comuna destinada a reemplaçar la <a href="/wiki/II_Internacional" class="mw-redirect" title="II Internacional">II Internacional</a>. Malgrat el feble nombre de delegats i sobretot l'absència de representants de les grans organitzacions socialistes d'<a href="/wiki/Europa_occidental" class="mw-redirect" title="Europa occidental">Europa occidental</a>, que es malfiaven del <a href="/wiki/Bolxevisme" title="Bolxevisme">bolxevisme</a> i eren hostils a la dictadura del proletariat, la Conferència decideix de constituir-se en <a href="/wiki/III_Internacional" title="III Internacional">III Internacional</a>, anomenada Internacional Comunista o <a href="/wiki/Komintern" title="Komintern">Komintern</a>. El congrés fundador escull com a president <a href="/wiki/Grigori_Zin%C3%B3viev" title="Grigori Zinóviev">Grigori Zinóviev</a>, un dels lloctinents de Lenin, i nomena un comitè executiu per assegurar la continuïtat entre els congressos successius. El segon congrés (1920) adopta <a href="/wiki/21_condicions" class="mw-redirect" title="21 condicions">vint-i-una condicions</a> d'entrada per als partits nacionals, que reflecteixen la importància que Lenin atribueix a l'obediència incondicional. Aquestes vint-i-una condicions draconianes d'adhesió engendren l'escissió dels partits socialistes. A l'època de la mort de Lenin el 1924, la marea revolucionària ha reculat a Europa i els somnis d'una revolució socialista mundial han començat a fer lloc a les idees estretament nacionalistes del successor de Lenin, Josif Stalin. Per a <a href="/wiki/Stalin" class="mw-redirect" title="Stalin">Stalin</a>, el <a href="/wiki/Komintern" title="Komintern">Komintern</a> no constitueix sinó un mitjà de protegir el seu poder absolut a l'interior i d'augmentar la influència soviètica a l'estranger. Els canvis radicals d'orientació i aparentment inexplicables de la política del Komintern, particularment pel que fa a la cooperació política amb partits no comunistes, són dictats per les intrigues domèstiques de Stalin i les seves estratègies de política estrangera. Per tranquil·litzar els seus aliats britànics i americans durant la <a href="/wiki/Segona_Guerra_Mundial" title="Segona Guerra Mundial">Segona Guerra Mundial</a>, Stalin no vacil·la gens a dissoldre el Komintern (maig de 1943). Tots els bolxevics creien unànimement que calia una revolució mundial per salvaguardar la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_russa" class="mw-redirect" title="Revolució russa">revolució russa</a>. El capitalisme era un sistema internacional i el <a href="/wiki/Socialisme" title="Socialisme">socialisme</a> no podia triomfar en un sol Estat. A més, els principis de l'internacionalisme proletari comportaven necessàriament el desig que tots els pobles fessin la seva revolució. Juntament amb aquest principi de revolució mundial també calia crear un partit revolucionari mundial, és a dir, una Internacional. Com que per als bolxevics la <a href="/wiki/Segona_Internacional" title="Segona Internacional">Segona Internacional</a> havia fracassat i era incapaç de conduir les masses de treballadors a l'emancipació, calia constituir una Internacional Comunista. L'exemple de la Revolució Russa i les condicions miserables que patia el proletariat de molts països europeus al final de la guerra mundial van fer que a molts països esclatessin revoltes de caràcter bolxevic que pretenien tombar l'ordre burgès. Les més importants van ser la dels <a href="/wiki/Espartaquisme" class="mw-redirect" title="Espartaquisme">espartaquistes</a> alemanys (<a href="/wiki/Rosa_Luxemburg" title="Rosa Luxemburg">Rosa Luxemburg</a>) i la dels comunistes hongaresos (<a href="/wiki/B%C3%A9la_Kun" title="Béla Kun">Béla Kun</a>). Totes dues van fracassar i van ser sufocades, sobretot la primera, amb una repressió molt cruenta. Tot i això, els soviètics encara confiaven en la possibilitat de l'expansió revolucionària, i pel gener de 1919 Lenin i el seu partit van convocar una conferència internacional de partits comunistes, que es va obrir el 3 de març. Tret del partit comunista alemany, cap partit occidental no hi va enviar representants. La formació de la Tercera Internacional (Komintern) va revifar les dissensions internes dels partits socialistes, força debilitats per la guerra. La qüestió era decidir si s'havien d'adherir al Komintern o a la Segona Internacional socialista, reconstituïda el febrer de 1919. La Internacional Comunista va promulgar 21 condicions per integrar-se a la nova Internacional. Aquestes condicions plantejaven l'obligació de depurar del partit els elements reformistes, anarquistes o <a href="/wiki/Petita_burgesia" title="Petita burgesia">petitburgesos</a>, el suport a la revolució russa i la reforma dels partits sota els principis d'organització i de disciplina bolxevics. L'acceptació o no d'aquestes condicions a molts països va provocar la divisió dels partits socialistes entre una majoria que va continuar acceptant els principis socialdemòcrates i una minoria que va escindir-se del partit per constituir grups comunistes. Entre el 1920 i el 1923 gairebé a tot arreu es van formar partits comunistes molt lligats a les orientacions de Moscou. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Stalin_s'imposa_a_l'URSS">Stalin s'imposa a l'URSS</h3>[<a href="/w/index.php?title=Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques&action=edit&section=25" title="Modifica la secció: Stalin s'imposa a l'URSS">modifica</a>]</div> La mort prematura de Lenin el gener de 1924 va desfermar una dura lluita pel poder a l'URSS. Els principals antagonistes van ser <a href="/wiki/Lev_Trotski" title="Lev Trotski">Lev Trotski</a> i Josif Stalin, aleshores secretari general del PCUS, els quals es proclamaven hereus legítims de Lenin. Gràcies al control sobre l'aparell, Stalin va aconseguir el suport de la majoria dels membres del partit i consolidà així el seu poder. El novembre de 1927, després d'un referèndum intern, el partit va repudiar les idees polítiques de Trotski i el van expulsar. Aleshores, Trotski va haver d'exiliar-se a <a href="/wiki/Alma_Ata" class="mw-redirect" title="Alma Ata">Alma Ata</a> (avui Almaty, al <a href="/wiki/Kazakhstan" title="Kazakhstan">Kazakhstan</a>). Dos anys més tard, Trotski va ser desterrat de l'URSS, i l'any 1940 va ser assassinat a <a href="/wiki/M%C3%A8xic" title="Mèxic">Mèxic</a> a mans d'un agent soviètic, el català <a href="/wiki/Ramon_Mercader" class="mw-redirect" title="Ramon Mercader">Ramon Mercader</a>. L'any 1929, Stalin va ser reconegut com a màxim dirigent del partit i de l'Estat. A partir d'aleshores, va iniciar la sèrie de purgues que caracteritzarien els seus anys de mandat, i que van afectar en primer lloc els seus antics aliats durant la pugna amb Trotski. Aquests dirigents, sobretot <a href="/wiki/Nikolai_Bukharin" title="Nikolai Bukharin">Nikolai Bukharin</a> i <a href="/w/index.php?title=Alexei_Rykov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Alexei Rykov (encara no existeix)">Alexei Rykov</a>, van ser expulsats de la direcció del partit. Des d'aleshores, Stalin solament va confiar en el seu control del partit i de la policia (dirigida per <a href="/wiki/Lavrenti_B%C3%A9ria" title="Lavrenti Béria">Béria</a>) i en els companys que ell havia elevat al poder. Entre aquests van destacar <a href="/wiki/Viatxeslav_M%C3%B3lotov" title="Viatxeslav Mólotov">Viatxeslav Mólotov</a>, Valerian Vladímirovitx Kúibixev, Grígori K. Ordzhonikidze i Kliment Jefremovič Vorošilov. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="L'estalinisme">L'estalinisme</h3>[<a href="/w/index.php?title=Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques&action=edit&section=26" title="Modifica la secció: L'estalinisme">modifica</a>]</div> L'imperi de la burocràcia, el recurs arbitrari a la repressió de les masses, un desproporcionat culte a la personalitat del líder i l'execució dels enemics polítics van constituir els fonaments essencials de l'estalinisme. El terme "estalinisme" també ha estat usat per referir-se a les dictadures comunistes caracteritzades pels mateixos elements: la de <a href="/wiki/Cambodja" title="Cambodja">Cambodja</a> durant el règim de <a href="/wiki/Pol_Pot" title="Pol Pot">Pol Pot</a>, la de <a href="/wiki/Romania" title="Romania">Romania</a> durant el govern de <a href="/wiki/Nicolae_Ceau%C5%9Fescu" class="mw-redirect" title="Nicolae Ceauşescu">Nicolae Ceauşescu</a> i la de <a href="/wiki/Corea_del_Nord" title="Corea del Nord">Corea del Nord</a> amb <a href="/wiki/Kim_Il-sung" title="Kim Il-sung">Kim Il-sung</a>. En els darrers anys de vida de Stalin, l'estalinisme va adquirir certes semblances amb una religió d'Estat; es va pretendre acotar la creativitat artística, i es va limitar a l'anomenat realisme socialista, i un fet semblant va passar amb les ciències socials, inclosa la lingüística, i les ciències naturals, especialment la genètica (treballs de <a href="/wiki/Trofim_Lissenko" title="Trofim Lissenko">Trofim Lissenko</a>). Hom associa l'estalinisme amb l'afirmació de Stalin (criticada per Trotski) que, malgrat l'hostilitat dels Estats capitalistes veïns, era possible construir el "socialisme en un sol país", per tal com havia estat abandonat l'objectiu comunista primigeni d'internacionalitzar la revolució. Aquesta creença va permetre que els comunistes soviètics apel·lessin a l'orgull nacional rus, mentre que els revolucionaris d'altres països esperaven que es donés prioritat a la defensa de la "pàtria socialista". El terme estalinisme també es fa servir per definir el model soviètic de suposada transició al <a href="/wiki/Socialisme" title="Socialisme">socialisme</a> que preconitzava Stalin, les notes bàsiques del qual van ser l'enfortiment de l'economia atorgant prioritat als béns de capital, la col·lectivització forçada i ràpida de l'agricultura, l'èmfasi en el principi de la "revolució des de dalt", feta amb severitat militar, i la insistència de la modernització sense tenir en compte el cost humà resultant. Finalment, el qualificatiu "estalinista" es fa servir per descriure els comunistes que van seguir el model soviètic incondicionalment i entusiasta. Aquesta actitud es considerava una obligació de qualsevol comunista en vida de Stalin, però el terme va continuar fent-se servir quan en el XX Congrés del PCUS (1956) <a href="/wiki/Nikita_Khrusxov" title="Nikita Khrusxov">Nikita Khrusxov</a> va denunciar el mateix estalinisme. D'aleshores ençà, s'ha aplicat a aquells que s'oposen a qualsevol intent de modernitzar, revisar o reformar la interpretació que Stalin va fer del <a href="/wiki/Marxisme" title="Marxisme">marxisme</a>. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Nikita_Khrusxov_(1953-1964)">Nikita Khrusxov (1953-1964)</h3>[<a href="/w/index.php?title=Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques&action=edit&section=27" title="Modifica la secció: Nikita Khrusxov (1953-1964)">modifica</a>]</div> El 5 de març de 1953 mor Stalin i és nomenat <a href="/wiki/Nikita_Khrusxov" title="Nikita Khrusxov">Nikita Khrusxov</a> com a secretari general del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS) que s'acabaria imposant com la figura clau i dominant de l'URSS. El febrer de <a href="/wiki/1956" title="1956">1956</a> Khrusxov en el seu informe a porta tancada davant el XX Congrés del PCUS, va denunciar els crims de Stalin. S'inicia una <a href="/wiki/Desestalinitzaci%C3%B3" title="Desestalinització">desestalinització</a> acompanyada d'intents desordenats de reforma.<a href="#cite_note-LMD1997111617-76">[76]</a> Durant aquest període, la Unió Soviètica inicià una espectacular sèrie de fites espacial. Llançant el primer <a href="/wiki/Sat%C3%A8l%C2%B7lit_artificial" title="Satèl·lit artificial">satèl·lit artificial</a> (l'<a href="/wiki/Sp%C3%BAtnik_I" class="mw-redirect" title="Spútnik I">Spútnik I</a>) i envien a l'espai exterior el primer ésser viu (la gossa <a href="/wiki/Laika" title="Laika">Laika</a>) i el primer ésser humà (el <a href="/wiki/Cosmonauta" class="mw-redirect" title="Cosmonauta">cosmonauta</a> <a href="/wiki/Iuri_Gagarin" title="Iuri Gagarin">Iuri Gagarin</a>). També va tenir lloc la <a href="/wiki/Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba" title="Crisi dels míssils de Cuba">crisi dels míssils de Cuba</a>. Entre 1961 i 1963, els EUA instal·la <a href="/wiki/M%C3%ADssil_bal%C3%ADstic" title="Míssil balístic">míssils balístics</a> a l'altre cantó de la frontera soviètica, a <a href="/wiki/Turquia" title="Turquia">Turquia</a>, i per compensar-ho, Khrusxov decideix instal·lar míssils a <a href="/wiki/Cuba" title="Cuba">Cuba</a> (<a href="#cite_note-Hobsbawm1995-77">[77]</a> pàg. 234). Els EUA consideraven inacceptable la presència d'aquests míssils a Cuba i va amenaçar amb una guerra si els soviètics no els retiraven. Després d'uns dies molts tensos, es va arribar a un acord secret de retirar els míssils de Cuba i Turquia. Els míssils dels EUA que es van retirar de Turquia van ser classificats "d'obsolets" (<a href="#cite_note-Hobsbawm1995-77">[77]</a> pàg. 234). <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Leonid_Bréjnev_(1964–1982)">Leonid Bréjnev (1964–1982)</h3>[<a href="/w/index.php?title=Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques&action=edit&section=28" title="Modifica la secció: Leonid Bréjnev (1964–1982)">modifica</a>]</div> L'any 1964 va ser destituït Khrusxov i <a href="/wiki/Leonid_Br%C3%A9jnev" title="Leonid Bréjnev">Leonid Bréjnev</a> va ser nomenat secretari general del Comitè Central del PCUS. És un període que s'anomenà posteriorment "estancament". La incapacitat de Bréjnev de dur a terme una reforma integral, va desaccelerar el creixement econòmic i va exacerbar la bretxa tecnològica amb Occident.<a href="#cite_note-LMD1997111617-76">[76]</a> El govern, per intentar igualar la superioritat en armament dels EUA, va impulsar un nou, absurd i ruïnós programa d'armament que va incrementar considerablement les despeses en defensa durant els 20 anys posteriors a 1964 (<a href="#cite_note-Hobsbawm1995-77">[77]</a> pàg. 250 i 471). L'any <a href="/wiki/1979" title="1979">1979</a> va decidir d'intervenir a l'<a href="/wiki/Afganistan" title="Afganistan">Afganistan</a>, a petició del govern del país, atacat pels <a href="/wiki/Mujahid%C3%AD" class="mw-redirect" title="Mujahidí">mujahidins</a>, considerats <a href="/wiki/Islam" title="Islam">islamistes</a> radicals. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Andrópov_(1982-1984)_i_Txernenko_(1984-1985)">Andrópov (1982-1984) i Txernenko (1984-1985)</h3>[<a href="/w/index.php?title=Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques&action=edit&section=29" title="Modifica la secció: Andrópov (1982-1984) i Txernenko (1984-1985)">modifica</a>]</div> A la mort de Bréjnev (1982), <a href="/wiki/Iuri_Andr%C3%B3pov" title="Iuri Andrópov">Iuri Andrópov</a>, cap del <a href="/wiki/KGB" title="KGB">KGB</a> des de 1967, va ser nomenat <a href="/wiki/Secretari_general_del_PCUS" class="mw-redirect" title="Secretari general del PCUS">secretari general del PCUS</a>. Era molt conscient de la degradació de la Unió Soviètica i va iniciar les primeres reformes serioses de l'economia, però va morir al cap de dos anys. A la mort d'Andrópov el succeí <a href="/wiki/Konstant%C3%ADn_Txernenko" title="Konstantín Txernenko">Konstantín Txernenko</a>, continuador de la política paralitzant de Bréjnev. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Mikhaïl_Gorbatxov_(1985-1991)">Mikhaïl Gorbatxov (1985-1991)</h3>[<a href="/w/index.php?title=Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques&action=edit&section=30" title="Modifica la secció: Mikhaïl Gorbatxov (1985-1991)">modifica</a>]</div> Després dels breus secretaris generals Andrópov i Txernenko, <a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_Gorbatxov" title="Mikhaïl Gorbatxov">Mikhaïl Gorbatxov</a> es va convertir en cap del PCUS. En nom de la <a href="/wiki/Perestroika" title="Perestroika">perestroika</a> (reestructuració) i <a href="/wiki/Gl%C3%A0snost" title="Glàsnost">glàsnost</a> (obertura), es va comprometre a reformar el sistema, però sense renunciar als seus principis bàsics. Però aquesta modificació real del clima polític no és suficient per aturar la caiguda del país.<a href="#cite_note-LMD1997111617-76">[76]</a> La combinació de glàsnost, que implicava la desintegració de l'autoritat, amb una perestroika, que comportava la destrucció dels vells mecanismes que feien funcionar l'economia, sense proporcionar cap alternativa, va provocar el creixent deteriorament del nivell de vida dels ciutadans i portar al país a l'abisme (<a href="#cite_note-Hobsbawm1995-77">[77]</a> pàg. 479). Les creixents dificultats del sistema i de Gorbatxov les van aprofitar alguns dirigents per enriquir-se per la via d'enderrocar el sistema. Es considera que la <a href="/wiki/Dissoluci%C3%B3_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" title="Dissolució de la Unió Soviètica">dissolució de la Unió Soviètica</a> va iniciar-se amb la <a href="/wiki/Guerra_afganosovi%C3%A8tica" class="mw-redirect" title="Guerra afganosoviètica">Guerra afganosoviètica</a><a href="#cite_note-78">[78]</a> i la posterior pèrdua del control sobre el territori amb les vagues a les mines de carbó d'<a href="/wiki/Ucra%C3%AFna" title="Ucraïna">Ucraïna</a> i <a href="/wiki/Sib%C3%A8ria" title="Sibèria">Sibèria</a> i les inestabilitats a les nacionalitats no russes del <a href="/wiki/Mar_B%C3%A0ltic" class="mw-redirect" title="Mar Bàltic">Bàltic</a> i el <a href="/wiki/Caucas" title="Caucas">Caucas</a>,<a href="#cite_note-79">[79]</a> però, segons el setmanari conservador anglès <a href="/wiki/The_Economist" title="The Economist">The Economist</a>, "el sistema soviètic es va esfondrar quan els alts funcionaris van decidir obtenir beneficis econòmics dels seus privilegis i transformar-los en propietats".<a href="#cite_note-80">[80]</a> El 8 de desembre de 1991 els presidents les tres repúbliques eslaves (<a href="/wiki/R%C3%BAssia" title="Rússia">Rússia</a>, <a href="/wiki/Belar%C3%BAs" title="Belarús">Belarús</a> i <a href="/wiki/Ucra%C3%AFna" title="Ucraïna">Ucraïna</a>) constaten, a <a href="/wiki/Minsk" title="Minsk">Minsk</a>, la Unió Soviètica "ja no existeix".<a href="#cite_note-LMD1997111617-76">[76]</a> Gorbatxov no va aconseguir l'objectiu de reformar la Unió Soviètica per garantir la seva viabilitat, però se li ha de reconèixer el mèrit d'haver acabat amb quaranta anys de guerra freda global (<a href="#cite_note-Hobsbawm1995-77">[77]</a> pàg. 476). <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bandera_i_Escut">Bandera i Escut</h2>[<a href="/w/index.php?title=Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques&action=edit&section=31" title="Modifica la secció: Bandera i Escut">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Bandera_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" class="mw-redirect" title="Bandera de la Unió Soviètica">Bandera de la Unió Soviètica</a> i <a href="/wiki/Escut_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" title="Escut de la Unió Soviètica">Escut de la Unió Soviètica</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:USSR_animated_flag.gif" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/5f/USSR_animated_flag.gif" decoding="async" width="160" height="120" class="mw-file-element" data-file-width="160" data-file-height="120" /></a><figcaption>La bandera soviètica.</figcaption></figure> La <a href="/wiki/Bandera_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" class="mw-redirect" title="Bandera de la Unió Soviètica">bandera de la Unió Soviètica</a> correspon a l'emblema emprat des del seu establiment el 1922 fins a la seva dissolució el 1991. Durant la seva història, la bandera va tenir diverses modificacions, però en general va mantenir la mateixa estructura des de la seva adopció el 12 de novembre de 1923. La bandera, en proporció 1:2, era completament <a href="/wiki/Vermell" class="mw-redirect" title="Vermell">vermella</a> (el color del <a href="/wiki/Comunisme" title="Comunisme">comunisme</a> i al cantó tenia en <a href="/wiki/Or_(color)" title="Or (color)">daurat</a> el símbol de la <a href="/wiki/Fal%C3%A7_i_martell" title="Falç i martell">falç i el martell</a>, amb una <a href="/wiki/Estrella_roja" title="Estrella roja">estrella roja</a> amb vora daurada al damunt. La bandera soviètica va tenir una gran importància per als diferents moviments de caràcter <a href="/wiki/Marxisme" title="Marxisme">marxista</a>, servint d'inspiració per a diferents emblemes, especialment a països comunistes durant l'era de la <a href="/wiki/Guerra_Freda" title="Guerra Freda">Guerra Freda</a>. Així mateix, les diverses banderes de les repúbliques que conformaven la Unió Soviètica eren modificacions de la bandera nacional. <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Coat_of_arms_of_the_Soviet_Union_(1923%E2%80%931936).svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cc/Coat_of_arms_of_the_Soviet_Union_%281923%E2%80%931936%29.svg/220px-Coat_of_arms_of_the_Soviet_Union_%281923%E2%80%931936%29.svg.png" decoding="async" width="220" height="219" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cc/Coat_of_arms_of_the_Soviet_Union_%281923%E2%80%931936%29.svg/330px-Coat_of_arms_of_the_Soviet_Union_%281923%E2%80%931936%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cc/Coat_of_arms_of_the_Soviet_Union_%281923%E2%80%931936%29.svg/440px-Coat_of_arms_of_the_Soviet_Union_%281923%E2%80%931936%29.svg.png 2x" data-file-width="548" data-file-height="545" /></a><figcaption>Primer escut de la Unió Soviètica.</figcaption></figure> L'<a href="/wiki/Escut_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" title="Escut de la Unió Soviètica">escut de la Unió Soviètica</a> mostrava els símbols tradicionals soviètics de la falç i el martell sobre un globus terraqüi, abraçat per dos feixos de blat envoltats per una cinta vermella amb el <a href="/wiki/Lema_de_l%27URSS" class="mw-redirect" title="Lema de l'URSS">lema de la Unió Soviètica</a> escrit en els diferents idiomes de les repúbliques soviètiques, en ordre invers al que són citades a la <a href="/wiki/Constituci%C3%B3_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" class="mw-redirect" title="Constitució de la Unió Soviètica">constitució de la Unió Soviètica</a>. Dins dels feixos i sota el globus apareix hi ha un sol radiant, representant el futur i, damunt del conjunt, una <a href="/wiki/Estrella_roja" title="Estrella roja">estrella roja</a> de cinc puntes. La versió emprada el 1991 tenia el lema en 15 idiomes, després que el 1956 l'<a href="/wiki/RSS_Carelo-Finlandesa" class="mw-redirect" title="RSS Carelo-Finlandesa">RSS Carelo-Finlandesa</a> fos integrada a la <a href="/wiki/RSFS_de_R%C3%BAssia" class="mw-redirect" title="RSFS de Rússia">RSFS de Rússia</a> com a República Socialista Soviètica Autònoma. L'escut va ser adoptat el 1924, emprant-se fins a la dissolució de la Unió Soviètica el 1991. Tècnicament parlant, es tractava d'un emblema i no pas d'un escut d'armes, car no respecta les <a href="/wiki/Her%C3%A0ldica" title="Heràldica">normes heràldiques</a>. Tot i això, en <a href="/wiki/Rus" title="Rus">rus</a> sempre se l'ha anomenat герб, el terme emprat pels escuts d'armes tradicionals. Cadascuna de les Repúbliques Socialistes Soviètiques i cadascuna de les Repúbliques Socialistes Soviètiques Autònomes tenien els seus propis escuts d'armes, clarament inspirats en el de la Unió Soviètica. L'escut de l'URSS també serví de base per a molts escuts d'estats socialistes, com els de la <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Federal_Socialista_de_Iugosl%C3%A0via" title="República Federal Socialista de Iugoslàvia">República Federal Socialista de Iugoslàvia</a> o la <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Democr%C3%A0tica_Alemanya" title="República Democràtica Alemanya">República Democràtica Alemanya</a>. <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Demografia">Demografia</h2>[<a href="/w/index.php?title=Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques&action=edit&section=32" title="Modifica la secció: Demografia">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Population_of_former_USSR.PNG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/09/Population_of_former_USSR.PNG/220px-Population_of_former_USSR.PNG" decoding="async" width="220" height="129" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/09/Population_of_former_USSR.PNG/330px-Population_of_former_USSR.PNG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/09/Population_of_former_USSR.PNG/440px-Population_of_former_USSR.PNG 2x" data-file-width="1707" data-file-height="1004" /></a><figcaption>La població de l'URSS (vermell) i dels estats post-soviètics entre 1961 a 2009 </figcaption></figure> Els cinquanta primers anys del segle XX a la <a href="/wiki/Imperi_Rus" title="Imperi Rus">Rússia tsarista</a> i a la Unió Soviètica van estar marcats per una successió de desastres, cadascun d'ells acompanyats per una gran pèrdua de població. El gran nombre de morts durant el transcurs de la <a href="/wiki/I_Guerra_Mundial" class="mw-redirect" title="I Guerra Mundial">I Guerra Mundial</a> i de la <a href="/wiki/Guerra_Civil_Russa" class="mw-redirect" title="Guerra Civil Russa">Guerra Civil</a> (incloent-hi la <a href="/w/index.php?title=Fam_russa_de_1921&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fam russa de 1921 (encara no existeix)">fam de la postguerra</a>) provocaren uns 18 milions de morts,<a href="#cite_note-81">[81]</a> uns 10 milions de morts a la dècada de 1930,<a href="#cite_note-1930s-82">[82]</a> i més de 26 milions entre 1940 i 1945. Com que una gran proporció dels morts durant la <a href="/wiki/Segona_Guerra_Mundial" title="Segona Guerra Mundial">Segona Guerra Mundial</a> eren homes joves, la població soviètica de postguerra va ser entre 45 i 50 milions menor que la prevista a les projeccions demogràfiques fetes el 1939.<a href="#cite_note-83">[83]</a> La <a href="/wiki/Taxa_de_natalitat" title="Taxa de natalitat">taxa de natalitat</a> soviètica va caure d'un 44,0‰ el 1926 a un 18,0‰ el 1974, principalment a causa de l'increment de l'urbanisme i de l'augment d'edat en els matrimonis. La <a href="/wiki/Taxa_de_mortalitat" title="Taxa de mortalitat">taxa de mortalitat</a> mostrà un decreixement gradual, del 23,7‰ el 1926 a un 8,7‰ el 1974. En general, la taxa de naixements a les repúbliques meridionals de la Transcaucàsia i l'Àsia central era considerablement major que a les zones septentrionals de la Unió Soviètica, i en alguns casos fins i tot s'incrementaren durant el període posterior a la II Guerra Mundial, un fenomen parcialment atribuït a les menors taxes d'urbanització i als casaments tradicionalment joves que tenien lloc a aquelles repúbliques.<a href="#cite_note-GSE-84">[84]</a> La població de l'Europa soviètica es mogué cap a un nivell menor de substitució de fertilitat, mentre que la població de l'Àsia central soviètica continuà exhibint un creixement de <a href="/wiki/Transici%C3%B3_demogr%C3%A0fica" title="Transició demogràfica">transició demogràfica</a> per damunt de la mitjana.<a href="#cite_note-85">[85]</a> A la fi de la dècada de 1960 i durant la de 1970 es va produir un canvi en la trajectòria amb la baixa de la taxa de mortaldat a la Unió Soviètica, especialment notable entre els homes en edat de treballar, però principalment a Rússia i a altres zones predominantment eslaves del país.<a href="#cite_note-86">[86]</a> Una anàlisi de les dades oficials mostrà que després d'empitjorar a la fi dels 70 i inicis dels 80, la situació de la mortaldat entre els adults tornà a millorar.<a href="#cite_note-87">[87]</a> La <a href="/wiki/Taxa_de_mortalitat_infantil" title="Taxa de mortalitat infantil">mortaldat infantil</a> s'incrementà del 24,7 el 1970 al 27,9 el 1974. Alguns autors han vist aquest augment una conseqüència de l'empitjorament de les condicions sanitàries i dels serveis.<a href="#cite_note-88">[88]</a> L'augment de la mortaldat no va ser defensada o explicada pels soviètics, i el <a href="/w/index.php?title=Govern_sovi%C3%A8tic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Govern soviètic (encara no existeix)">govern</a> simplement deixà de publicar les estadístiques de mortaldat durant deu anys. Els demògrafs soviètics i els especialistes en salut romangueren en silenci sobre els increments de la mortaldat fins a la fi de la dècada de 1980, en què es tornaren a publicar les dades de mortaldat i els investigadors van poder indagar en les causes reals.<a href="#cite_note-89">[89]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Educació">Educació</h3>[<a href="/w/index.php?title=Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques&action=edit&section=33" title="Modifica la secció: Educació">modifica</a>]</div> Abans de 1917, l'educació no era lliure, i era inaccessible (o pràcticament) per als nens de les classes baixes o camperoles. <a href="/wiki/Anatoli_Lunatxarski" title="Anatoli Lunatxarski">Anatoli Lunatxarski</a> va ser el primer <a href="/w/index.php?title=Comissari_del_Poble_per_a_l%27Educaci%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Comissari del Poble per a l'Educació (encara no existeix)">Comissari del Poble per a l'Educació</a> de la Rússia Soviètica. A l'inici, les autoritats soviètiques van posar un gran èmfasi en l'eliminació de l'analfabetisme, i tots aquells que eren il·lustrats eren designats automàticament professors. Durant un breu període, la qualitat va ser sacrificada per la quantitat. La lluita contra l'analfabetisme es va saldar amb èxit, i el 1940 <a href="/wiki/Stalin" class="mw-redirect" title="Stalin">Stalin</a> va poder anunciar que l'analfabetisme havia estat eliminat. A l'albada de la <a href="/wiki/Gran_Guerra_Patri%C3%B2tica" class="mw-redirect" title="Gran Guerra Patriòtica">Gran Guerra Patriòtica</a> el sistema educatiu soviètic s'expandí enormement. Aquesta expansió va tenir un efecte immens, i el 1960 pràcticament tots els nens soviètics tenien accés a l'educació (les úniques excepcions eren aquells que vivien en zones remotes del país). <a href="/wiki/Nikita_Khrusxov" title="Nikita Khrusxov">Nikita Khrusxov</a> intentà millorar l'educació fent-la més accessible i mostrant als nens que l'educació anava de la mà amb les necessitats de la societat. L'educació també va ser una fita important quan es creà el <a href="/wiki/Nou_Home_Sovi%C3%A8tic" title="Nou Home Soviètic">Nou Home Soviètic</a>.<a href="#cite_note-90">[90]</a> L'educació era gratuïta per a tothom a la Unió Soviètica. L'accés pels ciutadans soviètics a l'educació primària, secundària i tècnica era el mateix que als <a href="/wiki/Estats_Units" class="mw-redirect" title="Estats Units">Estats Units</a>. L'accés a l'<a href="/wiki/Educaci%C3%B3_superior" class="mw-redirect" title="Educació superior">educació superior</a>, en canvi, diferia enormement: a la Unió Soviètica només s'acceptaven un 20% de les demandes. Aquells que no eren acceptats o bé començaven al món laboral o aprenien una professió en una Escola Tècnica Vocacional o en un Technicum. Mentre que un ciutadà soviètic no podia ingressar a la universitat un cop havia estat rebutjar, els ciutadans estatunidencs podien pagar-se ells mateixos els estudis. Així, les estadístiques de 1986 mostraven clarament els efectes de la política de pagament americana, amb 517 estudiants per cada 10.000 habitants per només 181 soviètics.<a href="#cite_note-91">[91]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Grups_ètnics">Grups ètnics</h3>[<a href="/w/index.php?title=Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques&action=edit&section=34" title="Modifica la secció: Grups ètnics">modifica</a>]</div> La Unió Soviètica era un país ètnicament molt divers, amb més de 100 grups ètnics clarament diferenciats dins les seves fronteres. La població estimada el 1991 era de 293 milions, sent el tercer país més poblat del món després de la <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Popular_de_la_Xina" title="República Popular de la Xina">Xina</a> i l'<a href="/wiki/%C3%8Dndia" title="Índia">Índia</a>. Segons les estimacions de 1990, la majoria de la població eren <a href="/wiki/Russos" title="Russos">russos</a> (50,78%), seguit pels <a href="/wiki/Ucra%C3%AFnesos" title="Ucraïnesos">ucraïnesos</a> (15,45%9 i els <a href="/wiki/Uzbeks" title="Uzbeks">uzbeks</a> (5,84%).<a href="#cite_note-cia-92">[92]</a> Altres grups ètnics inclouen <a href="/wiki/Armenis" title="Armenis">armenis</a>, <a href="/wiki/Belarussos" title="Belarussos">belarussos</a>, <a href="/wiki/Georgians" title="Georgians">georgians</a>, <a href="/wiki/Alemanys" title="Alemanys">alemanys</a>, <a href="/wiki/Ossetes" title="Ossetes">ossetes</a>, <a href="/wiki/Romanesos" title="Romanesos">romanesos</a>, <a href="/wiki/Moldaus" title="Moldaus">moldaus</a>, <a href="/wiki/Tadjics" class="mw-redirect" title="Tadjics">tadjics</a>, <a href="/wiki/Grecs" title="Grecs">grecs</a>, <a href="/wiki/Magiars" title="Magiars">magiars</a>, <a href="/wiki/Polonesos" title="Polonesos">polonesos</a>, <a href="/wiki/Gitano" class="mw-redirect" title="Gitano">gitanos</a>, <a href="/wiki/Lituans" title="Lituans">lituans</a>, <a href="/wiki/B%C3%BAlgars" title="Búlgars">búlgars</a>, <a href="/wiki/Letons" title="Letons">letons</a>, <a href="/wiki/Turcmans" title="Turcmans">turcmans</a>, <a href="/wiki/T%C3%A0rtars" class="mw-redirect" title="Tàrtars">tàrtars</a>, <a href="/wiki/Baixkirs" title="Baixkirs">baixkirs</a>, <a href="/wiki/Xinesos" class="mw-redirect" title="Xinesos">xinesos</a>, <a href="/wiki/Txuvaixos" title="Txuvaixos">txuvaixos</a>, <a href="/wiki/Jueus" title="Jueus">jueus</a>, <a href="/wiki/Kazakhs" title="Kazakhs">kazakhs</a>, <a href="/wiki/%C3%80zeris" title="Àzeris">azerbaidjanesos</a>, <a href="/wiki/Lleng%C3%BCes_cauc%C3%A0siques" title="Llengües caucàsiques">caucàsics</a>, <a href="/wiki/Lleng%C3%BCes_uralianes" title="Llengües uralianes">uralians</a>, <a href="/wiki/Mongols" title="Mongols">mongols</a>, <a href="/wiki/Tuvans" class="mw-redirect" title="Tuvans">tuvans</a>, <a href="/wiki/Semites" title="Semites">semites</a>, <a href="/wiki/Iacuts" title="Iacuts">iacuts</a>, <a href="/wiki/Kets" title="Kets">kets</a>, <a href="/wiki/Coreans" title="Coreans">coreans</a>, <a href="/wiki/Cubans" title="Cubans">cubans</a>, i només l'1,6% de la població no provenia de <a href="/wiki/R%C3%BAssia" title="Rússia">Rússia</a>. Principalment a causa de les diferències en els índexs de natalitat entre les nacionalitats soviètiques, la proporció de la població russa va disminuir progressivament durant el període de la postguerra.<a href="#cite_note-93">[93]</a> Tots els ciutadans soviètics tenien la seva pròpia afiliació ètnica. Aquesta s'escollia als 16 anys.<a href="#cite_note-94">[94]</a> L'ètnia dels nens era escollida dels pares, i en cas de desacord entre aquests, el fill s'adscrivia al mateix grup ètnic que la mare. En part per les polítiques soviètiques, alguns dels grups ètnics menors van ser considerats com a part d'una ètnia major, com els <a href="/w/index.php?title=Mingrelians&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mingrelians (encara no existeix)">mingrelians</a> de l'<a href="/wiki/RSS_de_Ge%C3%B2rgia" class="mw-redirect" title="RSS de Geòrgia">RSS de Geòrgia</a>, els quals, com que lingüísticament pertanyien a la família dels georgians, eren automàticament classificats com a <a href="/wiki/Georgians" title="Georgians">georgians</a>.<a href="#cite_note-95">[95]</a> Algunes ètnies s'assimilaren voluntàriament a la Unió Soviètica, mentre que d'altres van ser-ho a la força. Els russos, els belarussos i els ucraïnesos mantenien estrets lligams culturals entre si, fet que no succeïa amb altres grups. A causa de les múltiples nacionalitats situades en el mateix territori, els antagonismes nacionals es desenvoluparen durant els anys.<a href="#cite_note-96">[96]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Nacionalitats">Nacionalitats</h3>[<a href="/w/index.php?title=Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques&action=edit&section=35" title="Modifica la secció: Nacionalitats">modifica</a>]</div> L'extens estat multinacional que heretaren els <a href="/wiki/Bolxevic" class="mw-redirect" title="Bolxevic">bolxevics</a> després de la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_russa" class="mw-redirect" title="Revolució russa">revolució</a> va ser creat per l'<a href="/wiki/Imperi_Rus" title="Imperi Rus">expansió tsarista</a> durant gairebé 4 segles. Alguns grups de nacions s'uniren voluntàriament a l'estat, però la majoria van ser forçosament. Generalment, els russos i la majoria de la població no russa de l'Imperi compartien ben poca cosa pel que fa a cultura, religió o idioma.<a href="#cite_note-97">[97]</a> Sovint, dues o més nacionalitats diverses van ser posades al mateix territori. Per tant, els antagonismes nacionals es desenvoluparen durant els anys no només contra els russos, sinó que sovint entre algunes de les nacions també subjectes. <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Soviet_Union_demography.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/Soviet_Union_demography.png/220px-Soviet_Union_demography.png" decoding="async" width="220" height="130" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/Soviet_Union_demography.png/330px-Soviet_Union_demography.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/Soviet_Union_demography.png/440px-Soviet_Union_demography.png 2x" data-file-width="722" data-file-height="426" /></a><figcaption>Evolució demogràfica de la Unió Soviètica.</figcaption></figure> Durant prop de 70 anys, els líders soviètics van mantenir que les friccions entre les moltes nacionalitats que conformaven la Unió Soviètica havien estat eliminades, i que la Unió Soviètica consistia en una família de nacions que vivien juntes en harmonia. Tot i això, el ferment nacional que va sacsejar la Unió Soviètica durant la dècada de 1980 provaren que aquesta afirmació no s'ajustava amb la realitat, car les religions i cultures tradicionals emergien a la menor oportunitat. Aquesta realitat a la qual s'enfrontaven Gorbatxov i els seus col·legues significà que, davant la poca confiança en l'ús tradicional de la força, van haver de trobar solucions alternatives a fi d'evitar la <a href="/wiki/Dissoluci%C3%B3_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" title="Dissolució de la Unió Soviètica">dissolució de la Unió Soviètica</a>. Les concessions concedides a les cultures nacionals i l'autonomia limitava tolerada a les repúbliques de la Unió durant els anys 20 van portar al desenvolupament d'elits nacionals i a un elevat sentit d'identitat nacional. La repressió subseqüent i la <a href="/wiki/Russificaci%C3%B3" title="Russificació">russificació</a> provocaren el ressentiment contra la dominació de Moscou i van promoure el posterior creixement de les consciències nacionals. Els sentiments nacionals van ser exacerbats a l'estat multinacional soviètic per la competència incrementada pels recursos, serveis i treballs.<a href="#cite_note-98">[98]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Salut">Salut</h3>[<a href="/w/index.php?title=Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques&action=edit&section=36" title="Modifica la secció: Salut">modifica</a>]</div> Igual que en la majoria d'<a href="/wiki/Capitalisme" title="Capitalisme">estats capitalistes</a> més rics, el sistema sanitari soviètic no podia satisfer completament les necessitats sanitàries de la seva població.<a href="#cite_note-99">[99]</a> El 1917, abans de l'alçament bolxevic, les condicions sanitàries russes estaven molt endarrerides respecte als països occidentals. Com <a href="/wiki/Lenin" title="Lenin">Lenin</a> va escriure posteriorment, "O bé els polls derrotaran el <a href="/wiki/Socialisme" title="Socialisme">socialisme</a>, o el socialisme derrotarà els polls".<a href="#cite_note-lane-100">[100]</a> El principi soviètic de sistema sanitari va ser concebut pel <a href="/w/index.php?title=Comissariat_del_Poble_per_a_la_Salut&action=edit&redlink=1" class="new" title="Comissariat del Poble per a la Salut (encara no existeix)">Comissariat del Poble per a la Salut</a> el 1918. La salut havia de ser controlada per l'Estat, que seria responsable de donar cura mèdica als seus ciutadans de manera gratuïta. El 42è article de la <a href="/w/index.php?title=Constituci%C3%B3_sovi%C3%A8tica_de_1977&action=edit&redlink=1" class="new" title="Constitució soviètica de 1977 (encara no existeix)">Constitució soviètica de 1977</a> dictava que tots els ciutadans tenien el dret a la protecció sanitària i l'accés lliure a les instal·lacions sanitàries soviètiques. Abans de la consolidació al poder de <a href="/wiki/Leonid_Br%C3%A9jnev" title="Leonid Bréjnev">Leonid Bréjnev</a>, la medicina socialitzada soviètica era tinguda en gran estima per molts especialistes estrangers. Aquesta opinió, però, canvià des de l'arribada al poder de Bréjnev, i el sistema sanitari va ser molt criticat durant l'època de <a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_Gorbatxov" title="Mikhaïl Gorbatxov">Gorbatxov</a> per les moltes fallades bàsiques en el sistema, com la baixa qualitat del servei i la poca previsió.<a href="#cite_note-101">[101]</a> El <a href="/w/index.php?title=Ministeri_de_Salut_(Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ministeri de Salut (Unió Soviètica) (encara no existeix)">Ministre de Salut</a> <a href="/w/index.php?title=Ievgeni_Txazov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ievgeni Txazov (encara no existeix)">Ievgeni Txazov</a>, durant el <a href="/w/index.php?title=XIX_Congr%C3%A9s_del_PCUS&action=edit&redlink=1" class="new" title="XIX Congrés del PCUS (encara no existeix)">XIX Congrés del PCUS</a>, mentre que lloava l'èxit soviètic en disposar dels millors metges i hospitals del món, reconeixia les deficiències del sistema i notava que milers de milions de <a href="/wiki/Ruble_sovi%C3%A8tic" title="Ruble soviètic">rubles</a> es perdien.<a href="#cite_note-102">[102]</a> Després de l'arribada al poder dels comunistes, l'esperança de vida va créixer per a tots els segments de població. Les millores en l'esperança de vida dels soviètics van ser emprades per les autoritats per "provar" que el <a href="/w/index.php?title=Maxisme&action=edit&redlink=1" class="new" title="Maxisme (encara no existeix)">sistema socialista</a> era superior al <a href="/wiki/Capitalisme" title="Capitalisme">capitalista</a>. Aquestes millores seguiren fins a la dècada de 1960, quan l'esperança de vida a la Unió Soviètica era superior a la dels <a href="/wiki/Estats_Units" class="mw-redirect" title="Estats Units">Estats Units</a>. Aquesta es va mantenir estable durant bastants anys, tot i que baixà durant la dècada dels 70 probablement a causa de l'abús de l'<a href="/wiki/Beguda_alcoh%C3%B2lica" title="Beguda alcohòlica">alcohol</a>. La majoria de fonts occidentals senyalen l'augment del consum d'alcohol i el pobre sistema sanitari, teoria implícitament acceptada per les autoritats soviètiques. Al mateix temps, la mortalitat infantil també començà a incrementar-se. Després de 1974, les autoritats soviètiques deixaren de publicar estadístiques sobre aquests temes. Aquest fet pot explicar-se parcialment pel gran augment d'embarassos que hi havia a la zona asiàtica del país, on la mortalitat infantil era més alta, mentre que el nombre d'embarassos va caure a la més desenvolupada zona europea de la Unió Soviètica.<a href="#cite_note-SeemingParadox-103">[103]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Idiomes">Idiomes</h3>[<a href="/w/index.php?title=Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques&action=edit&section=37" title="Modifica la secció: Idiomes">modifica</a>]</div> Durant els primers temps del <a href="/w/index.php?title=Govern_sovi%C3%A8tic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Govern soviètic (encara no existeix)">govern soviètic</a> encapçalat per <a href="/wiki/Lenin" title="Lenin">Lenin</a>, van ser pocs els grups lingüístics que van rebre els seus propis sistemes d'escriptura per part de les autoritats.<a href="#cite_note-104">[104]</a> El desenvolupament d'aquests sistemes, en canvi, va ser un èxit tot i que es detectaren algunes mancances. Durant els darrers temps de la Unió, els països amb el mateix problema multilingüístic implementaren polítiques semblants. Un seriós problema per a les autoritats soviètiques en el moment de crear aquests sistemes d'escriptura va ser que aquestes llengües diferien <a href="/wiki/Dialecte" title="Dialecte">dialècticament</a> molt les unes de les altres.<a href="#cite_note-105">[105]</a> Quan un idioma havia rebut un sistema d'escriptura i apareixia en una publicació notable aquell idioma rebia un estatus "d'idioma oficial". Va haver-hi diverses llengües minoritàries que mai van rebre el seu propi sistema d'escriptura, i per tant, aquests pobles van ser forçats a tenir un segon idioma.<a href="#cite_note-106">[106]</a> Hi ha exemples on el govern soviètic retirà aquesta política, molt notablement sota el <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica_(1927-1953)" title="Història de la Unió Soviètica (1927-1953)">règim de Stalin</a>, on es discontinuà l'educació en llengües minoritàries. Aquestes llengües van ser assimilades a una altra llengua, principalment el <a href="/wiki/Rus" title="Rus">rus</a>.<a href="#cite_note-107">[107]</a> Durant la <a href="/wiki/Gran_Guerra_Patri%C3%B2tica" class="mw-redirect" title="Gran Guerra Patriòtica">Gran Guerra Patriòtica</a> algunes llengües minoritàries van ser prohibides, acusant-se als qui les parlaven de col·laboració amb l'enemic.<a href="#cite_note-108">[108]</a> El <a href="/wiki/Rus" title="Rus">rus</a>, com a llengua més parlada a la Unió Soviètica, funcionà <a href="/wiki/De_facto" title="De facto">de facto</a> com a llenguatge oficial com l'idioma de la comunicació interètnica (<a href="/wiki/Rus" title="Rus">rus</a>: язык межнационального общения) però només assolí l'estatus <a href="/wiki/De_facto" title="De facto">de facto</a> d'idioma oficial nacional el 1990.<a href="#cite_note-109">[109]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Religió">Religió</h3>[<a href="/w/index.php?title=Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques&action=edit&section=38" title="Modifica la secció: Religió">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Religi%C3%B3_a_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" title="Religió a la Unió Soviètica">Religió a la Unió Soviètica</a></div> El <a href="/wiki/Cristianisme" title="Cristianisme">cristianisme</a> i l'<a href="/wiki/Islam" title="Islam">islam</a> van ser les dues creences religioses amb més fidels dins de la Unió Soviètica.<a href="#cite_note-dailylife-110">[110]</a> El <a href="/wiki/Cristianisme_oriental" title="Cristianisme oriental">cristianisme oriental</a> predominava entre els cristians soviètics, amb l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Ortodoxa_Russa" title="Església Ortodoxa Russa">Església Ortodoxa Russa</a> tradicional com a major <a href="/w/index.php?title=Denominaci%C3%B3_cristiana&action=edit&redlink=1" class="new" title="Denominació cristiana (encara no existeix)">denominació cristiana</a> a la Unió Soviètica. Sobre un 90% dels musulmans soviètics pertanyien a la branca <a href="/wiki/Sunnita" class="mw-redirect" title="Sunnita">sunnita</a>, mentre que els <a href="/wiki/Xi%C3%AFsme" class="mw-redirect" title="Xiïsme">xiïtes</a> es concentraven a l'<a href="/wiki/RSS_de_l%27Azerbaidjan" class="mw-redirect" title="RSS de l'Azerbaidjan">RSS de l'Azerbaidjan</a>.<a href="#cite_note-dailylife-110">[110]</a> Entre els grups de fidels minoritaris es trobaven els <a href="/wiki/Catolicisme" title="Catolicisme">catòlics</a>, els <a href="/wiki/Judaisme" title="Judaisme">jueus</a>, els <a href="/wiki/Budisme" title="Budisme">budistes</a> i una varietat de grups <a href="/wiki/Protestantisme" title="Protestantisme">protestants</a>.<a href="#cite_note-dailylife-110">[110]</a> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Christ_saviour_explosion.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/72/Christ_saviour_explosion.jpg/170px-Christ_saviour_explosion.jpg" decoding="async" width="170" height="130" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/72/Christ_saviour_explosion.jpg/255px-Christ_saviour_explosion.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/72/Christ_saviour_explosion.jpg/340px-Christ_saviour_explosion.jpg 2x" data-file-width="800" data-file-height="610" /></a><figcaption>Demolició el 1931 de la <a href="/wiki/Catedral_de_Crist_Salvador" class="mw-redirect" title="Catedral de Crist Salvador">Catedral de Crist Salvador</a> de <a href="/wiki/Moscou" title="Moscou">Moscou</a>.</figcaption></figure> La influència religiosa havia sigut molt gran a l'<a href="/wiki/Imperi_Rus" title="Imperi Rus">Imperi Rus</a>, on l'Església Ortodoxa Russa gaudia d'un estatus privilegiat com a l'església dels monarques i prenia part en les funcions oficials de l'Estat.<a href="#cite_note-Simkin_2003-111">[111]</a> El període immediat posterior a l'establiment de l'estat soviètic comportà una lluita contra l'Església Ortodoxa, a la que els revolucionaris consideraven com un aliat de les classes governants.<a href="#cite_note-Simon_1974,_64-65-112">[112]</a> Segons la llei soviètica, la llibertat a realitzar serveis religiosos estava garantida constitucionalment, encara que el <a href="/wiki/PCUS" class="mw-redirect" title="PCUS">Partit Comunista</a> veia les creences religioses com incompatibles amb l'esperit <a href="/wiki/Marxisme" title="Marxisme">marxista</a> de <a href="/w/index.php?title=Materialisme_cient%C3%ADfic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Materialisme científic (encara no existeix)">materialisme científic</a>.<a href="#cite_note-Simon_1974,_64-65-112">[112]</a> A la pràctica, el sistema soviètic realitzà una magra interpretació d'aquest dret, i portà a terme una sèrie de mesures oficials per descoratjar la religió i impedir l'activitat dels grups religiosos.<a href="#cite_note-Simon_1974,_64-65-112">[112]</a> El decret de 1918 del <a href="/wiki/Consell_de_Comissaris_del_Poble" title="Consell de Comissaris del Poble">Consell de Comissaris del Poble</a> establia la <a href="/wiki/RSFS_de_R%C3%BAssia" class="mw-redirect" title="RSFS de Rússia">RSFS de Rússia</a> com un estat secular, decretant també que l'ensenyament de la religió allà on es realitzin tasques d'ensenyament general està prohibit. Els ciutadans poden ensenyar i aprendre religió, però privadament.<a href="#cite_note-Simon_1974,_209-113">[113]</a> Entre altres restriccions, les adoptades el 1929, quan <a href="/wiki/Stalin" class="mw-redirect" title="Stalin">Stalin</a> feia 5 anys que estava en el poder, incloïen les prohibicions expresses d'un ampli ventall d'activitats religioses, que incloïen les trobades a les esglésies per ensenyar la <a href="/wiki/B%C3%ADblia" title="Bíblia">Bíblia</a>.<a href="#cite_note-Simon_1974,_64-65-112">[112]</a> Els centres religiosos van ser clausurats a centenars durant les dècades de 1920 i 1930. El 1940, gairebé un 90% de les <a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_(arquitectura)" title="Església (arquitectura)">esglésies</a>, <a href="/wiki/Sinagoga" title="Sinagoga">sinagogues</a> i <a href="/wiki/Mesquita" title="Mesquita">mesquites</a> que funcionaven el 1917 estaven tancades;<a href="#cite_note-Atwood_2001,_311-114">[114]</a> i molts dels seus seguidors van ser enviats als <a href="/wiki/Gulag" title="Gulag">Gulags</a>.<a href="#cite_note-115">[115]</a> Convençut que l'antisovietisme religiós havia estat quelcom del passat, el règim de Stalin començà a adoptar una política religiosa més moderada a la fi de la dècada de 1930.<a href="#cite_note-Janz_1998,_38-39-116">[116]</a> Els establiments religiosos van rebre el suport del règim durant la <a href="/wiki/Gran_Guerra_Patri%C3%B2tica" class="mw-redirect" title="Gran Guerra Patriòtica">Gran Guerra Patriòtica</a> contra l'<a href="/wiki/Alemanya_Nazi" class="mw-redirect" title="Alemanya Nazi">Alemanya Nazi</a>. Entre altres facilitats a la fe religiosa, les esglésies van tornar a ser obertes, <a href="/w/index.php?title=R%C3%A0dio_Moscou&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ràdio Moscou (encara no existeix)">Ràdio Moscou</a> començà a emetre una hora religiosa, i el 1943 tingué lloc una trobada històrica entre <a href="/wiki/Stalin" class="mw-redirect" title="Stalin">Stalin</a> i el cap de l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Ortodoxa_Russa" title="Església Ortodoxa Russa">Església Ortodoxa Russa</a>, el <a href="/wiki/Patriarca_de_Moscou" title="Patriarca de Moscou">Patriarca</a> <a href="/wiki/Sergi_I_de_Moscou" title="Sergi I de Moscou">Sergi I</a>.<a href="#cite_note-Janz_1998,_38-39-116">[116]</a> La tendència general durant aquest període va ser incrementar les activitats religioses entre els creients de qualsevol fe.<a href="#cite_note-Ro'i_1995,_263-117">[117]</a> El govern soviètic, però, topà de nou amb les esglésies durant el lideratge de <a href="/wiki/Nikita_Khrusxov" title="Nikita Khrusxov">Nikita Khrusxov</a> entre 1958 i 1964, un període en què l'<a href="/wiki/Ateisme" title="Ateisme">ateisme</a> va emfatitzar-se al currículum educatiu i en què nombroses publicacions estatals promogueren les opinions atees.<a href="#cite_note-Janz_1998,_38-39-116">[116]</a> Durant el mandat de Khrusxov, el nombre d'esglésies va caure de 20.000 a 10.000 en només 6 anys, i el nombre de sinagogues va caure de 500 a només 97;<a href="#cite_note-Nahaylo_&_Swoboda_1990,_144-118">[118]</a> i el de mesquites va caure de 1500 a 500 en només una dècada.<a href="#cite_note-Nahaylo_&_Swoboda_1990,_144-118">[118]</a> Les institucions religioses van seguir tutelades pel govern soviètic, però se'ls donà una mica de màniga ampla durant l'era de <a href="/wiki/Leonid_Br%C3%A9jnev" title="Leonid Bréjnev">Bréjnev</a>.<a href="#cite_note-Steinberg_&_Wanner_2008,-119">[119]</a> Les relacions oficials entre l'Església Ortodoxa i el govern soviètic arribaren al punt en què Bréjnev condecorà en dues ocasions al Patriarca <a href="/w/index.php?title=Alexis_I&action=edit&redlink=1" class="new" title="Alexis I (encara no existeix)">Alexis I</a> (incloent-hi l'<a href="/wiki/Orde_de_la_Bandera_Roja_del_Treball" title="Orde de la Bandera Roja del Treball">Orde de la Bandera Roja del Treball</a>).<a href="#cite_note-Janz_1998,_38-39-116">[116]</a> Una enquesta duta a terme el 1982 va concloure que un 20% de la població soviètica es definia com a "creient religiós actiu".<a href="#cite_note-subculture-120">[120]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Cultura">Cultura</h2>[<a href="/w/index.php?title=Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques&action=edit&section=39" title="Modifica la secció: Cultura">modifica</a>]</div> La <a href="/w/index.php?title=Cultura_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cultura de la Unió Soviètica (encara no existeix)">cultura de la Unió Soviètica</a> passà per diverses etapes durant els seus 70 anys d'existència. Durant els onze primers anys de Revolució (1918-1929) va haver-hi una relativa llibertat en la qual els artistes van poder experimentar amb diversos estils en un esforç per tal de trobar un estil artístic soviètic distintiu. Lenin volia que l'art fos accessible al poble rus. Malgrat això, centenars d'intel·lectuals, escriptors i artistes van ser exiliats i els seus treballs van ser prohibits (com, per exemple, <a href="/w/index.php?title=Nikolai_Gumilev&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nikolai Gumilev (encara no existeix)">Nikolai Gumilev</a>, afusellat per conspirar contra el règim bolxevic, o <a href="/w/index.php?title=Ievgeni_Zamiatin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ievgeni Zamiatin (encara no existeix)">Ievgeni Zamiatin</a>, prohibit).<a href="#cite_note-121">[121]</a> El govern fomentà una varietat de tendències. A l'art i a la literatura proliferaren nombroses escoles, tant d'estil tradicional com radicalment experimental. Els escriptors comunistes <a href="/wiki/Maxim_Gorki" class="mw-redirect" title="Maxim Gorki">Maxim Gorki</a> i <a href="/wiki/Vlad%C3%ADmir_Maiakovski" title="Vladímir Maiakovski">Vladímir Maiakovski</a> van estar actius durant aquest període. El <a href="/wiki/Cinema" title="Cinema">cinema</a> també va rebre el suport de l'Estat; molts dels millors treballs de <a href="/wiki/Sergei_Eisenstein" class="mw-redirect" title="Sergei Eisenstein">Sergei Eisenstein</a> daten d'aquest període. Més tard, durant el període <a href="/wiki/Stalin" class="mw-redirect" title="Stalin">estalinista</a>, la cultura soviètica es caracteritzà pel seu suport vers el <a href="/wiki/Realisme_socialista" title="Realisme socialista">realisme socialista</a>, alhora que es reprimien la resta de tendències, tot i rares excepcions (com els treballs de <a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_Bulg%C3%A0kov" title="Mikhaïl Bulgàkov">Mikhaïl Bulgàkov</a>). Molts artistes van ser detinguts i executats,<a href="#cite_note-122">[122]</a> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Tant més que silenciar veus incòmodes, l'objectiu de la liquidació sistemàtica dels intel·lectuals durant les primeres dècades de la Unió Soviètica era reduir el terreny de la reflexió, els dubtes, la pluralitat, l'ambigüitat, el subjectivisme, el retir a esferes de pensament i espiritualitat privats, l'eclecticisme, les contradiccions, en resum, també la vida interior i "l'ànima": complicacions innecessàries dins d'una economia socialista on no hi havia d'haver malversació, complicacions que convenia suprimir quant més de pressa millor per forjar una societat més coherent, monolítica, eficient i fàcilment mal·leable i dirigible.<a href="#cite_note-123">[123]</a> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> Després del <a href="/wiki/Desgla%C3%A7_de_Khrusxov" title="Desglaç de Khrusxov">desglaç de Khrusxov</a> la censura disminuí, encara que mai no s'eliminà completament. L'experimentació més gran en formes artístiques tornà a estar permesa, amb el resultat que treballs crítics més sofisticats i subtils començaren a ser produïts. El règim afluixà el seu èmfasi cap al <a href="/wiki/Realisme_socialista" title="Realisme socialista">realisme socialista</a>; així, per exemple, molts dels protagonistes de les novel·les de <a href="/wiki/Iuri_Tr%C3%ADfonov" title="Iuri Trífonov">Iuri Trífonov</a> es referien als problemes de la vida quotidiana més aviat que referir-se a la construcció del <a href="/wiki/Socialisme" title="Socialisme">socialisme</a>. Durant aquest darrer període es desenvolupà una literatura dissident subterrània, coneguda com a <a href="/wiki/Samizdat" title="Samizdat">samizdat</a>. A l'època de Khrusxov l'<a href="/wiki/Arquitectura" title="Arquitectura">arquitectura</a> se centrà sobretot en un disseny funcional, en clar contrast amb l'estil clarament adornat de l'època de Stalin. Durant la segona meitat de la dècada de 1980, les polítiques de <a href="/wiki/Perestroika" title="Perestroika">perestroika</a> i <a href="/wiki/Glasnost" class="mw-redirect" title="Glasnost">glasnost</a> de <a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_Gorbatxov" title="Mikhaïl Gorbatxov">Gorbatxov</a> comportaren una significativa <a href="/wiki/Llibertat_d%27expressi%C3%B3" title="Llibertat d'expressió">llibertat d'expressió</a> als mitjans i a la premsa.<a href="#cite_note-124">[124]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Festivitats">Festivitats</h2>[<a href="/w/index.php?title=Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques&action=edit&section=40" title="Modifica la secció: Festivitats">modifica</a>]</div> <table class="wikitable"> <tbody><tr bgcolor="#EFEFEF"> <th>Data</th> <th>Nom català</th> <th>Nom local</th> <th>Notes </th></tr> <tr> <td><a href="/wiki/1_de_gener" title="1 de gener">1 de gener</a> </td> <td><a href="/wiki/Cap_d%27any" title="Cap d'any">Cap d'any</a> </td> <td>Новый Год </td> <td>  </td></tr> <tr valign="top"> <td><a href="/wiki/23_de_febrer" title="23 de febrer">23 de febrer</a> </td> <td>Dia de l'exèrcit soviètic </td> <td>День Советской Армии и Военно-Морского Флота </td> <td><a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_de_febrer" class="mw-redirect" title="Revolució de febrer">Revolució de febrer</a> <a href="/wiki/1917" title="1917">1917</a>, constitució de l'<a href="/wiki/Ex%C3%A8rcit_Roig" title="Exèrcit Roig">Exèrcit Roig</a>, <a href="/wiki/1918" title="1918">1918</a> </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/8_de_mar%C3%A7" title="8 de març">8 de març</a> </td> <td><a href="/wiki/Dia_de_la_Dona_Treballadora" class="mw-redirect" title="Dia de la Dona Treballadora">Dia de la Dona Treballadora</a> </td> <td>Международный Женский День </td> <td>  </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/12_d%27abril" title="12 d'abril">12 d'abril</a> </td> <td><a href="/w/index.php?title=Dia_del_primer_vol_a_l%27espai&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dia del primer vol a l'espai (encara no existeix)">Dia del primer vol a l'espai</a> </td> <td>День Космонавтики </td> <td>El dia que <a href="/wiki/Iuri_Gagarin" title="Iuri Gagarin">Iuri Gagarin</a> va realitzar el primer vol a l'espai. </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/1_de_maig" title="1 de maig">1 de maig</a> </td> <td><a href="/wiki/Dia_Internacional_dels_Treballadors" title="Dia Internacional dels Treballadors">Festa del treballador</a> </td> <td>Первое Мая - День Солидарности Трудящихся </td> <td>  </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/9_de_maig" title="9 de maig">9 de maig</a> </td> <td><a href="/wiki/Dia_de_la_Vict%C3%B2ria_(Europa_Oriental)" title="Dia de la Victòria (Europa Oriental)">Dia de la Victòria</a> </td> <td>День Победы </td> <td>Capitulació de l'<a href="/wiki/Alemanya_Nazi" class="mw-redirect" title="Alemanya Nazi">Alemanya Nazi</a>, <a href="/wiki/1945" title="1945">1945</a> </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/7_d%27octubre" title="7 d'octubre">7 d'octubre</a> </td> <td><a href="/w/index.php?title=Constituci%C3%B3_sovi%C3%A8tica_del_1977&action=edit&redlink=1" class="new" title="Constitució soviètica del 1977 (encara no existeix)">Dia de la Constitució de l'URSS</a> </td> <td>День Конституции СССР </td> <td>Proclamació de la nova <a href="/wiki/Constituci%C3%B3_sovi%C3%A8tica" title="Constitució soviètica">Constitució soviètica</a> al <a href="/wiki/1977" title="1977">1977</a> </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/7_de_novembre" title="7 de novembre">7 de novembre</a> i <a href="/wiki/8_de_novembre" title="8 de novembre">8 de novembre</a> </td> <td><a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Russa" title="Revolució Russa">Gran Revolució Socialista d'Octubre</a> </td> <td>Седьмое Ноября </td> <td>La <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Russa" title="Revolució Russa">Revolució d'Octubre</a> de <a href="/wiki/1917" title="1917">1917</a>; és actualment anomenada День Примирения </td></tr></tbody></table> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també">Vegeu també</h2>[<a href="/w/index.php?title=Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques&action=edit&section=41" title="Modifica la secció: Vegeu també">modifica</a>]</div> <div style="clear:right; float:right; border:solid #aaaaaa 1px; margin:0.5em 0 0.5em 0.5em;"> <table cellspacing="0" style="max-width:238px; background:#f9f9f9; font-size:90%; line-height:110%;"> <tbody><tr> <td style="width:45px; height:45px; text-align:center;"><img alt="Portal" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a9/Flag_of_the_Soviet_Union.svg/36px-Flag_of_the_Soviet_Union.svg.png" decoding="async" width="36" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a9/Flag_of_the_Soviet_Union.svg/54px-Flag_of_the_Soviet_Union.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a9/Flag_of_the_Soviet_Union.svg/72px-Flag_of_the_Soviet_Union.svg.png 2x" data-file-width="1200" data-file-height="600" /> </td> <td style="font-weight:bold; font-style:italic; padding:0 0.5em 0 0;"> <a href="/wiki/Portal:Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" title="Portal:Unió Soviètica">Portal de l'URSS</a> </td></tr></tbody></table></div> <ul><li><a href="/wiki/Forces_Armades_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" title="Forces Armades de la Unió Soviètica">Forces Armades de la Unió Soviètica</a></li> <li><a href="/wiki/Condecoracions_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" title="Condecoracions de la Unió Soviètica">Condecoracions de la Unió Soviètica</a></li> <li><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" title="Història de la Unió Soviètica">Història de la Unió Soviètica</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències">Referències</h2>[<a href="/w/index.php?title=Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques&action=edit&section=42" title="Modifica la secció: Referències">modifica</a>]</div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-britannica1-1"><a href="#cite_ref-britannica1_1-0">↑</a> <a href="/wiki/Encyclop%C3%A6dia_Britannica" title="Encyclopædia Britannica">Encyclopædia Britannica</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.britannica.com/EBchecked/topic/614785/Union-of-Soviet-Socialist-Republics">Union of Soviet Socialist Republics</a> </li> <li id="cite_note-2"><a href="#cite_ref-2">↑</a> Bridget O'Laughlin (1975) Marxist Approaches in Anthropology Annual Review of Anthropology Vol. 4: pp. 341–70 (October 1975) (doi:10.1146/annurev.an.04.100175.002013). William Roseberry (1997) Marx and Anthropology Annual Review of Anthropology, Vol. 26: pp. 25–46 (October 1997) (doi:10.1146/annurev.anthro.26.1.25) </li> <li id="cite_note-StalinRobertService-3">↑ <a href="#cite_ref-StalinRobertService_3-0">3,0</a> <a href="#cite_ref-StalinRobertService_3-1">3,1</a> Robert Service. Stalin: A Biography. 2004. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-330-41913-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-330-41913-0">ISBN 978-0-330-41913-0</a> </li> <li id="cite_note-4"><a href="#cite_ref-4">↑</a> Crile, George. Charlie Wilson's War: The Extraordinary Story of the Largest Covert Operation in History. Atlantic Monthly Press, 2003. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0871138549" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0871138549">ISBN 0871138549</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Charlie+Wilson%27s+War%3A+The+Extraordinary+Story+of+the+Largest+Covert+Operation+in+History&rft.aulast=Crile&rft.aufirst=George&rft.date=2003&rft.pub=Atlantic+Monthly+Press&rft.isbn=0871138549">  </li> <li id="cite_note-5"><a href="#cite_ref-5">↑</a> Mr. David Holloway. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://yalepress.yale.edu/book.asp?isbn=9780300066647">Stalin and the Bomb</a>. Yale University Press, 1996, p. 18. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0300066647" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0300066647">ISBN 978-0300066647</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Stalin+and+the+Bomb&rft.aulast=Mr.+David+Holloway&rft.date=1996&rft.pub=Yale+University+Press&rft.pages=18&rft.isbn=978-0300066647&rft_id=http%3A%2F%2Fyalepress.yale.edu%2Fbook.asp%3Fisbn%3D9780300066647">  </li> <li id="cite_note-turner23-6"><a href="#cite_ref-turner23_6-0">↑</a> <a href="#CITEREFTurner1987">Turner 1987</a>, p. 23 </li> <li id="cite_note-Byrd-7"><a href="#cite_ref-Byrd_7-0">↑</a> Byrd, Peter. «Cold War (entire chapter)». A: McLean, Iain; McMillan, Alistair. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=xLbEHQAACAAJ&ei=E45VSJrQO4e4jgGh_oWODA">The concise Oxford dictionary of politics</a>. Oxford University Press, 2003. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0192802763" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0192802763">ISBN 0192802763</a> [Consulta: 16 juny 2008].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+concise+Oxford+dictionary+of+politics&rft.atitle=Cold+War+%28entire+chapter%29&rft.au=Byrd%2C+Peter&rft.date=2003&rft.pub=Oxford+University+Press&rft.isbn=0192802763&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DxLbEHQAACAAJ%26ei%3DE45VSJrQO4e4jgGh_oWODA">  </li> <li id="cite_note-8"><a href="#cite_ref-8">↑</a> "Russia is now a party to any Treaties to which the former Soviet Union was a party, and enjoys the same rights and obligations as the former Soviet Union, except insofar as adjustments are necessarily required, e.g. to take account of the change in territorial extent. [...] The Russian federation continues the legal personality of the former Soviet Union and is thus not a successor State in the sense just mentioned. The other former Soviet Republics are successor States.", United Kingdom Materials on International Law 1993, BYIL 1993, pp. 579 (636). </li> <li id="cite_note-history.com-9">↑ <a href="#cite_ref-history.com_9-0">9,0</a> <a href="#cite_ref-history.com_9-1">9,1</a> <a rel="nofollow" class="external autonumber" href="http://www.history.com/topics/soviet-union">[1]</a> </li> <li id="cite_note-sakwa-10">↑ <a href="#cite_ref-sakwa_10-0">10,0</a> <a href="#cite_ref-sakwa_10-1">10,1</a> <a href="#cite_ref-sakwa_10-2">10,2</a> Sakwa, Richard. Soviet Politics in Perspective. 2nd ed. London – N.Y.: Routledge, 1998. </li> <li id="cite_note-11"><a href="#cite_ref-11">↑</a> Adams, Simon. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=LyqIDCc-cSsC&dq">Russian Republics</a>. Black Rabbit Books, 2005, p. 21. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1583406069" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1583406069">ISBN 1583406069</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Russian+Republics&rft.aulast=Adams%2C+Simon&rft.date=2005&rft.pub=Black+Rabbit+Books&rft.pages=21&rft.isbn=1583406069&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DLyqIDCc-cSsC%26dq">  </li> <li id="cite_note-12"><a href="#cite_ref-12">↑</a> Feldbrugge, Ferdinand Joseph Maria. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=JWt7MN3Dch8C&dq">Russian law: the end of the Soviet system and the role of law</a>. <a href="/w/index.php?title=Martinus_Nijhoff_Publishers&action=edit&redlink=1" class="new" title="Martinus Nijhoff Publishers (encara no existeix)">Martinus Nijhoff Publishers</a>, 1993, p. 94. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0792323580" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0792323580">ISBN 0792323580</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Russian+law%3A+the+end+of+the+Soviet+system+and+the+role+of+law&rft.aulast=Feldbrugge%2C+Ferdinand+Joseph+Maria&rft.date=1993&rft.pub=%5B%5BMartinus+Nijhoff+Publishers%5D%5D&rft.pages=94&rft.isbn=0792323580&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DJWt7MN3Dch8C%26dq">  </li> <li id="cite_note-DS-13"><a href="#cite_ref-DS_13-0">↑</a> Walker, Edward. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=Y06eqVKtfQgC&pg=PA63&dq">Dissolution</a>. Rowman & Littlefield, 2003, p. 63. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0742524531" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0742524531">ISBN 0742524531</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Dissolution&rft.aulast=Walker&rft.aufirst=Edward&rft.date=2003&rft.pub=Rowman+%26+Littlefield&rft.pages=63&rft.isbn=0742524531&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DY06eqVKtfQgC%26pg%3DPA63%26dq">  </li> <li id="cite_note-14"><a href="#cite_ref-14">↑</a> Hughes, James; Sasse, Gwendolyn. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=7vjb-0eZ-wcC&dq">Ethnicity and territory in the former Soviet Union: regions in conflict</a>. <a href="/wiki/Routledge" title="Routledge">Routledge</a>, 2002, p. 63 i 146. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0714652261" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0714652261">ISBN 0714652261</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Ethnicity+and+territory+in+the+former+Soviet+Union%3A+regions+in+conflict&rft.au=Hughes%2C+James%3B+Sasse%2C+Gwendolyn&rft.date=2002&rft.pub=%5B%5BRoutledge%5D%5D&rft.pages=63+i+146&rft.isbn=0714652261&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D7vjb-0eZ-wcC%26dq">  </li> <li id="cite_note-15"><a href="#cite_ref-15">↑</a> Law, David A.. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=f3ky9qBavl4C&dq">Russian Civilization</a>. Ardent Media, 1975, p. 193–94. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0842205292" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0842205292">ISBN 0842205292</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Russian+Civilization&rft.au=Law%2C+David+A.&rft.date=1975&rft.pub=Ardent+Media&rft.pages=193%E2%80%9394&rft.isbn=0842205292&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3Df3ky9qBavl4C%26dq">  </li> <li id="cite_note-16"><a href="#cite_ref-16">↑</a> Zemtsov, Ilya. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=hgscfLr5dCsC&dq">Chernenko: the last Bolshevik : the Soviet Union on the eve of Perestroika</a>. <a href="/w/index.php?title=Transaction_Publishers&action=edit&redlink=1" class="new" title="Transaction Publishers (encara no existeix)">Transaction Publishers</a>, 1989, p. 325. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0887382606" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0887382606">ISBN 0887382606</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Chernenko%3A+the+last+Bolshevik+%3A+the+Soviet+Union+on+the+eve+of+Perestroika&rft.au=Zemtsov%2C+Ilya&rft.date=1989&rft.pub=%5B%5BTransaction+Publishers%5D%5D&rft.pages=325&rft.isbn=0887382606&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DhgscfLr5dCsC%26dq">  </li> <li id="cite_note-17"><a href="#cite_ref-17">↑</a> Knight, Amy. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=PxiuUGRQhUIC&dq">Beria: Stalin's First Lieutenant</a>. <a href="/wiki/Princeton_University_Press" title="Princeton University Press">Princeton University Press</a>, 1995, p. 5. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0691010935" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0691010935">ISBN 0691010935</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Beria%3A+Stalin%27s+First+Lieutenant&rft.au=Knight%2C+Amy&rft.date=1995&rft.pub=%5B%5BPrinceton+University+Press%5D%5D&rft.pages=5&rft.isbn=0691010935&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DPxiuUGRQhUIC%26dq">  </li> <li id="cite_note-18"><a href="#cite_ref-18">↑</a> Hough, Jerry F.; Fainsod, Merle. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=38gMzMRXCpQC&dq">How the Soviet Union is governed</a>. <a href="/wiki/Harvard_University_Press" title="Harvard University Press">Harvard University Press</a>, 1979, p. 486. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0674410300" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0674410300">ISBN 0674410300</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=How+the+Soviet+Union+is+governed&rft.au=Hough%2C+Jerry+F.%3B+Fainsod%2C+Merle&rft.date=1979&rft.pub=%5B%5BHarvard+University+Press%5D%5D&rft.pages=486&rft.isbn=0674410300&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D38gMzMRXCpQC%26dq">  </li> <li id="cite_note-19"><a href="#cite_ref-19">↑</a> <a href="/w/index.php?title=Robert_Service_(historian)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Robert Service (historian) (encara no existeix)">Service, Robert</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=o8Z1QAAACAAJ&dq">History of Modern Russia: From Tsarism to the Twenty-first Century</a>. <a href="/w/index.php?title=Penguin_Books_Ltd&action=edit&redlink=1" class="new" title="Penguin Books Ltd (encara no existeix)">Penguin Books Ltd</a>, 2009, p. 378. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0141037970" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0141037970">ISBN 0141037970</a> [Consulta: 5 desembre 2011].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=History+of+Modern+Russia%3A+From+Tsarism+to+the+Twenty-first+Century&rft.au=%5B%5BRobert+Service+%28historian%29%7CService%2C+Robert%5D%5D&rft.date=2009&rft.pub=%5B%5BPenguin+Books+Ltd%5D%5D&rft.pages=378&rft.isbn=0141037970&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3Do8Z1QAAACAAJ%26dq">  </li> <li id="cite_note-20"><a href="#cite_ref-20">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=3mQjvzP8VSYC&dq">Конститутион оф тхе Руссиян Федератион: витх комментариес анд интерпретатион</a>. <a href="/w/index.php?title=Brunswick_Publishing_Corp&action=edit&redlink=1" class="new" title="Brunswick Publishing Corp (encara no existeix)">Brunswick Publishing Corp</a>, 1994, p. 82. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1556181426" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1556181426">ISBN 1556181426</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%D0%9A%D0%BE%D0%BD%D1%81%D1%82%D0%B8%D1%82%D1%83%D1%82%D0%B8%D0%BE%D0%BD+%D0%BE%D1%84+%D1%82%D1%85%D0%B5+%D0%A0%D1%83%D1%81%D1%81%D0%B8%D1%8F%D0%BD+%D0%A4%D0%B5%D0%B4%D0%B5%D1%80%D0%B0%D1%82%D0%B8%D0%BE%D0%BD%3A+%D0%B2%D0%B8%D1%82%D1%85+%D0%BA%D0%BE%D0%BC%D0%BC%D0%B5%D0%BD%D1%82%D0%B0%D1%80%D0%B8%D0%B5%D1%81+%D0%B0%D0%BD%D0%B4+%D0%B8%D0%BD%D1%82%D0%B5%D1%80%D0%BF%D1%80%D0%B5%D1%82%D0%B0%D1%82%D0%B8%D0%BE%D0%BD&rft.date=1994&rft.pub=%5B%5BBrunswick+Publishing+Corp%5D%5D&rft.pages=82&rft.isbn=1556181426&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D3mQjvzP8VSYC%26dq">  </li> <li id="cite_note-21"><a href="#cite_ref-21">↑</a> Ōgushi, Atsushi. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=N7mDUC1nOZsC&dq">The demise of the Soviet Communist Party</a>. <a href="/wiki/Routledge" title="Routledge">Routledge</a>, 2008, p. 31–32. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0415434394" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0415434394">ISBN 0415434394</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+demise+of+the+Soviet+Communist+Party&rft.au=%C5%8Cgushi%2C+Atsushi&rft.date=2008&rft.pub=%5B%5BRoutledge%5D%5D&rft.pages=31%E2%80%9332&rft.isbn=0415434394&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DN7mDUC1nOZsC%26dq">  </li> <li id="cite_note-22"><a href="#cite_ref-22">↑</a> Taras, Ray. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=AlcVAAAAIAAJ&dq">Leadership change in Communist states</a>. <a href="/wiki/Routledge" title="Routledge">Routledge</a>, 1989, p. 132. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0044452772" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0044452772">ISBN 0044452772</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Leadership+change+in+Communist+states&rft.au=Taras%2C+Ray&rft.date=1989&rft.pub=%5B%5BRoutledge%5D%5D&rft.pages=132&rft.isbn=0044452772&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DAlcVAAAAIAAJ%26dq">  </li> <li id="cite_note-23"><a href="#cite_ref-23">↑</a> F. Triska, Jan; Slusser, Robert M.. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=QmWmAAAAIAAJ&dq">The theory, law, and policy of Soviet treaties</a>. <a href="/wiki/Stanford_University_Press" title="Stanford University Press">Stanford University Press</a>, 1962, p. 63–4. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0804701229" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0804701229">ISBN 0804701229</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+theory%2C+law%2C+and+policy+of+Soviet+treaties&rft.au=F.+Triska%2C+Jan%3B+Slusser%2C+Robert+M.&rft.date=1962&rft.pub=%5B%5BStanford+University+Press%5D%5D&rft.pages=63%E2%80%934&rft.isbn=0804701229&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DQmWmAAAAIAAJ%26dq">  </li> <li id="cite_note-24"><a href="#cite_ref-24">↑</a> Deb, Kalipada. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=IvK6r-8Ogg0C&dq">Soviet Union to Commonwealth: transformation and challenges</a>. M.D. Publications Pvt. Ltd, 1996, p. 81. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/8185880956" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/8185880956">ISBN 8185880956</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Soviet+Union+to+Commonwealth%3A+transformation+and+challenges&rft.au=Deb%2C+Kalipada&rft.date=1996&rft.pub=M.D.+Publications+Pvt.+Ltd&rft.pages=81&rft.isbn=8185880956&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DIvK6r-8Ogg0C%26dq">  </li> <li id="cite_note-COMSSP-25">↑ <a href="#cite_ref-COMSSP_25-0">25,0</a> <a href="#cite_ref-COMSSP_25-1">25,1</a> Benson, Shirley. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=dQeahlZdM7sC&dq">Nikita Khrushchev and the Creation of a Superpower</a>. <a href="/w/index.php?title=Penn_State_University_Press&action=edit&redlink=1" class="new" title="Penn State University Press (encara no existeix)">Penn State University Press</a>, 2001, p. XIV. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0271021705" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0271021705">ISBN 0271021705</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Nikita+Khrushchev+and+the+Creation+of+a+Superpower&rft.au=Benson%2C+Shirley&rft.date=2001&rft.pub=%5B%5BPenn+State+University+Press%5D%5D&rft.pages=XIV&rft.isbn=0271021705&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DdQeahlZdM7sC%26dq">  </li> <li id="cite_note-26"><a href="#cite_ref-26">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=h9FFVgu-Ff0C&dq">The Communist World</a>. Ardent Media, 2001, p. 441. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0271021705" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0271021705">ISBN 0271021705</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Communist+World&rft.date=2001&rft.pub=Ardent+Media&rft.pages=441&rft.isbn=0271021705&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3Dh9FFVgu-Ff0C%26dq">  </li> <li id="cite_note-27"><a href="#cite_ref-27">↑</a> Joseph Marie Feldbrugge, Ferdinand. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=JWt7MN3Dch8C&dq">Russian law: the end of the Soviet system and the role of law</a>. <a href="/w/index.php?title=Martinus_Nijhoff_Publishers&action=edit&redlink=1" class="new" title="Martinus Nijhoff Publishers (encara no existeix)">Martinus Nijhoff Publishers</a>, 1993, p. 205. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0792323580" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0792323580">ISBN 0792323580</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Russian+law%3A+the+end+of+the+Soviet+system+and+the+role+of+law&rft.au=Joseph+Marie+Feldbrugge%2C+Ferdinand&rft.date=1993&rft.pub=%5B%5BMartinus+Nijhoff+Publishers%5D%5D&rft.pages=205&rft.isbn=0792323580&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DJWt7MN3Dch8C%26dq">  </li> <li id="cite_note-28"><a href="#cite_ref-28">↑</a> White, Stephen; J. Gill, Graeme; Slider, Darrell. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=O9IGbITqT_EC&dq">The politics of transition: shaping a post-Soviet future</a>. <a href="/wiki/Cambridge_University_Press" title="Cambridge University Press">Cambridge University Press</a>, 1993, p. 108. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0521446341" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0521446341">ISBN 0521446341</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+politics+of+transition%3A+shaping+a+post-Soviet+future&rft.au=White%2C+Stephen%3B+J.+Gill%2C+Graeme%3B+Slider%2C+Darrell&rft.date=1993&rft.pub=%5B%5BCambridge+University+Press%5D%5D&rft.pages=108&rft.isbn=0521446341&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DO9IGbITqT_EC%26dq">  </li> <li id="cite_note-29"><a href="#cite_ref-29">↑</a> P. Hoffmann, Erik; Laird, Robin Frederick. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=63_obglArrMC&dq">The Soviet polity in the modern era</a>. <a href="/w/index.php?title=Transaction_Publishers&action=edit&redlink=1" class="new" title="Transaction Publishers (encara no existeix)">Transaction Publishers</a>, 1984, p. 313–315. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0202241653" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0202241653">ISBN 0202241653</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Soviet+polity+in+the+modern+era&rft.au=P.+Hoffmann%2C+Erik%3B+Laird%2C+Robin+Frederick&rft.date=1984&rft.pub=%5B%5BTransaction+Publishers%5D%5D&rft.pages=313%E2%80%93315&rft.isbn=0202241653&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D63_obglArrMC%26dq">  </li> <li id="cite_note-30"><a href="#cite_ref-30">↑</a> P. Hoffmann, Erik; Laird, Robin Frederick. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=63_obglArrMC&dq">The Soviet polity in the modern era</a>. <a href="/w/index.php?title=Transaction_Publishers&action=edit&redlink=1" class="new" title="Transaction Publishers (encara no existeix)">Transaction Publishers</a>, 1984, p. 315–319. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0202241653" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0202241653">ISBN 0202241653</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Soviet+polity+in+the+modern+era&rft.au=P.+Hoffmann%2C+Erik%3B+Laird%2C+Robin+Frederick&rft.date=1984&rft.pub=%5B%5BTransaction+Publishers%5D%5D&rft.pages=315%E2%80%93319&rft.isbn=0202241653&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D63_obglArrMC%26dq">  </li> <li id="cite_note-31"><a href="#cite_ref-31">↑</a> Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«[{{{url}}} The Soviet polity in the modern era]» p. 742. Bol'shaya Rossiyskaya Enciklopediya Publisher, 2005. </li> <li id="cite_note-32"><a href="#cite_ref-32">↑</a> Sakwa, Richard. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=vX1U5G_xnqcC&dq">Soviet politics in perspective</a>. <a href="/wiki/Routledge" title="Routledge">Routledge</a>, 1998, p. 106. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0415071534" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0415071534">ISBN 0415071534</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Soviet+politics+in+perspective&rft.au=Sakwa%2C+Richard&rft.date=1998&rft.pub=%5B%5BRoutledge%5D%5D&rft.pages=106&rft.isbn=0415071534&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DvX1U5G_xnqcC%26dq">  </li> <li id="cite_note-33"><a href="#cite_ref-33">↑</a> Kucherov, Samuel. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=ssMUAAAAIAAJ&dq">The organs of Soviet administration of justice: their history and operation</a>. Brill Archive Publishers, 1970, p. 31.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+organs+of+Soviet+administration+of+justice%3A+their+history+and+operation&rft.au=Kucherov%2C+Samuel&rft.date=1970&rft.pub=Brill+Archive+Publishers&rft.pages=31&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DssMUAAAAIAAJ%26dq">  </li> <li id="cite_note-34"><a href="#cite_ref-34">↑</a> Phillips, Steve. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=_na0zfdhKQMC&dq">Lenin and the Russian Revolution</a>. Heinemann, 2000, p. 71. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0435327194" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0435327194">ISBN 0435327194</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Lenin+and+the+Russian+Revolution&rft.au=Phillips%2C+Steve&rft.date=2000&rft.pub=Heinemann&rft.pages=71&rft.isbn=0435327194&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D_na0zfdhKQMC%26dq">  </li> <li id="cite_note-35"><a href="#cite_ref-35">↑</a> <a href="/wiki/Encyclop%C3%A6dia_Britannica" title="Encyclopædia Britannica">Encyclopædia Britannica</a>. Union of Soviet Socialist Republics. <a href="/wiki/Encyclop%C3%A6dia_Britannica,_Inc." class="mw-redirect" title="Encyclopædia Britannica, Inc.">Encyclopædia Britannica, Inc.</a>, 2005, p. 1014.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Union+of+Soviet+Socialist+Republics&rft.au=%27%27%5B%5BEncyclop%C3%A6dia+Britannica%5D%5D%27%27&rft.date=2005&rft.pub=%5B%5BEncyclop%C3%A6dia+Britannica%2C+Inc.%5D%5D&rft.pages=1014">  </li> <li id="cite_note-36"><a href="#cite_ref-36">↑</a> Service, Robert. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=r6_yBgAAQBAJ&printsec=frontcover&hl=ca">History of Modern Russia: From Tsarism to the Twenty-first Century</a>. <a href="/wiki/Penguin_Books" title="Penguin Books">Penguin Books</a> Ltd, 2009, p. 379. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0141037970" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0141037970">ISBN 0141037970</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=History+of+Modern+Russia%3A+From+Tsarism+to+the+Twenty-first+Century&rft.au=Service%2C+Robert&rft.date=2009&rft.pub=%5B%5BPenguin+Books%5D%5D+Ltd&rft.pages=379&rft.isbn=0141037970&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3Dr6_yBgAAQBAJ%26printsec%3Dfrontcover%26hl%3Dca">  </li> <li id="cite_note-Khrushchevgoner-37">↑ <a href="#cite_ref-Khrushchevgoner_37-0">37,0</a> <a href="#cite_ref-Khrushchevgoner_37-1">37,1</a> <a href="/wiki/Nikita_Khrusxov" title="Nikita Khrusxov">Khrusxov, Nikita</a>. Memoirs of Nikita Khrushchev, Volume 3: Statesman. Pennsylvania State University Press, 2007, p. 674. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780271029351" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780271029351">ISBN 9780271029351</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Memoirs+of+Nikita+Khrushchev%2C+Volume+3%3A+Statesman&rft.au=%5B%5BNikita+Khrusxov%7CKhrusxov%2C+Nikita%5D%5D&rft.date=2007&rft.pub=Pennsylvania+State+University+Press&rft.pages=674&rft.isbn=9780271029351">  </li> <li id="cite_note-38"><a href="#cite_ref-38">↑</a> Polley, Martin. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=_f8Avd5N5Y4C&dq">A-Z of modern Europe since 1789</a>. <a href="/wiki/Routledge" title="Routledge">Routledge</a>, 2000, p. 88. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0415185971" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0415185971">ISBN 0415185971</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=A-Z+of+modern+Europe+since+1789&rft.au=Polley%2C+Martin&rft.date=2000&rft.pub=%5B%5BRoutledge%5D%5D&rft.pages=88&rft.isbn=0415185971&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D_f8Avd5N5Y4C%26dq">  </li> <li id="cite_note-countrystudies-39"><a href="#cite_ref-countrystudies_39-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://countrystudies.us/russia/18.htm">Gorbachev's Reform Dilemma</a>». Library of Congress Country Studies. [Consulta: 16 octubre 2010]. </li> <li id="cite_note-40"><a href="#cite_ref-40">↑</a> Polmar, Norman. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.ca/books?id=tkGDkpkQh-sC&dq">The Naval Institute guide to the Soviet</a>. United States Naval Institute, 1991, p. 1. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0870212419" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0870212419">ISBN 0870212419</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Naval+Institute+guide+to+the+Soviet&rft.au=Polmar%2C+Norman&rft.date=1991&rft.pub=United+States+Naval+Institute&rft.pages=1&rft.isbn=0870212419&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.ca%2Fbooks%3Fid%3DtkGDkpkQh-sC%26dq">  </li> <li id="cite_note-41"><a href="#cite_ref-41">↑</a> McCauley, Martin. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.ca/books?id=ycCZqmhhceMC&dq">The Rise and Fall of the Soviet Union</a>. Pearson Education, 2007, p. 490. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0582784654" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0582784654">ISBN 0582784654</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Rise+and+Fall+of+the+Soviet+Union&rft.au=McCauley%2C+Martin&rft.date=2007&rft.pub=Pearson+Education&rft.pages=490&rft.isbn=0582784654&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.ca%2Fbooks%3Fid%3DycCZqmhhceMC%26dq">  </li> <li id="cite_note-42"><a href="#cite_ref-42">↑</a> <a href="/w/index.php?title=Govern_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Govern de la Unió Soviètica (encara no existeix)">Govern de la Unió Soviètica</a>: <a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_Gorbatxov" title="Mikhaïl Gorbatxov">Gorbatxov, Mikhaïl</a>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.sssr.su/zopp.html">УКАЗ: ПОЛОЖЕНИЕ О МИНИСТЕРСТВЕ ЮСТИЦИИ СССР</a>» (en russian). sssr.su, 21-03-1972. [Consulta: 15 octubre 1991]. </li> <li id="cite_note-43"><a href="#cite_ref-43">↑</a> Vincent Daniels, Robert. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=gTIZ2dvDKF0C&dq">A Documentary history of Communism in Russia: from Lenin to Gorbachev</a>. University Press of New England (UPNE), 1993, p. 388. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0874516161" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0874516161">ISBN 0874516161</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=A+Documentary+history+of+Communism+in+Russia%3A+from+Lenin+to+Gorbachev&rft.au=Vincent+Daniels%2C+Robert&rft.date=1993&rft.pub=University+Press+of+New+England+%28UPNE%29&rft.pages=388&rft.isbn=0874516161&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DgTIZ2dvDKF0C%26dq">  </li> <li id="cite_note-44"><a href="#cite_ref-44">↑</a> <a href="/wiki/Encyclop%C3%A6dia_Britannica" title="Encyclopædia Britannica">Encyclopædia Britannica</a>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.britannica.com/EBchecked/topic/288956/inquisitorial-procedure">Inquisitorial procedure (law) - Britannica Online Encyclopedia</a>». <a href="/wiki/Encyclop%C3%A6dia_Britannica,_Inc." class="mw-redirect" title="Encyclopædia Britannica, Inc.">Encyclopædia Britannica, Inc.</a>. [Consulta: 30 octubre 2010]. </li> <li id="cite_note-gregory2004-45">↑ <a href="#cite_ref-gregory2004_45-0">45,0</a> <a href="#cite_ref-gregory2004_45-1">45,1</a> <a href="#cite_ref-gregory2004_45-2">45,2</a> <a href="#cite_ref-gregory2004_45-3">45,3</a> <a href="#cite_ref-gregory2004_45-4">45,4</a> <a href="#cite_ref-gregory2004_45-5">45,5</a> Gregory, Paul R.. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=hFHU5kaXhu8C&dq">The Political economy of Stalinism: Evidence from the Soviet secret archives</a>. <a href="/wiki/Cambridge_University_Press" title="Cambridge University Press">Cambridge University Press</a>, 2004, p. 218–20. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0521533678" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0521533678">ISBN 0521533678</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Political+economy+of+Stalinism%3A+Evidence+from+the+Soviet+secret+archives&rft.au=Gregory%2C+Paul+R.&rft.date=2004&rft.pub=%5B%5BCambridge+University+Press%5D%5D&rft.pages=218%E2%80%9320&rft.isbn=0521533678&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DhFHU5kaXhu8C%26dq">  </li> <li id="cite_note-46"><a href="#cite_ref-46">↑</a> Mawdsley, Evan. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/?id=m-voAAAAIAAJ&dq">The Stalin Years: the Soviet Union, 1929-1953</a>. <a href="/wiki/Manchester_University_Press" title="Manchester University Press">Manchester University Press</a>, 1998, p. 30. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0719046009" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0719046009">ISBN 0719046009</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Stalin+Years%3A+the+Soviet+Union%2C+1929-1953&rft.au=Mawdsley%2C+Evan&rft.date=1998&rft.pub=%5B%5BManchester+University+Press%5D%5D&rft.pages=30&rft.isbn=0719046009&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3Dm-voAAAAIAAJ%26dq">  </li> <li id="cite_note-47"><a href="#cite_ref-47">↑</a> Wheatcroft, S. G.; Davies, R. W.; Cooper, J. M.. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/?id=m-voAAAAIAAJ&dq">Soviet Industrialization Reconsidered: Some Preliminary Conclusions about Economic Development between 1926 and 1941</a>. 39. <a href="/w/index.php?title=Economic_History_Review&action=edit&redlink=1" class="new" title="Economic History Review (encara no existeix)">Economic History Review</a>, 1986, p. 264.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Soviet+Industrialization+Reconsidered%3A+Some+Preliminary+Conclusions+about+Economic+Development+between+1926+and+1941&rft.au=Wheatcroft%2C+S.+G.%3B+Davies%2C+R.+W.%3B+Cooper%2C+J.+M.&rft.date=1986&rft.pub=%5B%5BEconomic+History+Review%5D%5D&rft.pages=30%E2%80%932&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3Dm-voAAAAIAAJ%26dq">  </li> <li id="cite_note-48"><a href="#cite_ref-48">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://countrystudies.us/russia/12.htm">Reconstruction and Cold War</a>». <a href="/wiki/Library_of_Congress" class="mw-redirect" title="Library of Congress">Library of Congress</a>. [Consulta: 23 octubre 2010]. </li> <li id="cite_note-foreign_trade-49">↑ <a href="#cite_ref-foreign_trade_49-0">49,0</a> <a href="#cite_ref-foreign_trade_49-1">49,1</a> <a href="#cite_ref-foreign_trade_49-2">49,2</a> <a href="#cite_ref-foreign_trade_49-3">49,3</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20170309155830/http://rs6.loc.gov/cgi-bin/query/r?frd%2Fcstdy%3A%40field%28DOCID+su0391%29">Reconstruction and Cold War</a>». <a href="/w/index.php?title=Library_of_Congress_Country_Studies&action=edit&redlink=1" class="new" title="Library of Congress Country Studies (encara no existeix)">Library of Congress Country Studies</a>. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://rs6.loc.gov/cgi-bin/query/r?frd/cstdy:@field%28DOCID+su0391%29">original</a> el 9 de març 2017. [Consulta: 23 octubre 2010]. </li> <li id="cite_note-50"><a href="#cite_ref-50">↑</a> <a href="/wiki/International_Monetary_Fund" class="mw-redirect" title="International Monetary Fund">IMF</a> and <a href="/w/index.php?title=Organisation_for_Economic_Co-operation_and_Development&action=edit&redlink=1" class="new" title="Organisation for Economic Co-operation and Development (encara no existeix)">OECD</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/?id=o8Z1QAAACAAJ&dq">A Study of the Soviet economy</a>. 1. <a href="/wiki/International_Monetary_Fund" class="mw-redirect" title="International Monetary Fund">International Monetary Fund</a>, 1991, p. 9. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0141037970" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0141037970">ISBN 0141037970</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=A+Study+of+the+Soviet+economy&rft.au=%5B%5BInternational+Monetary+Fund%7CIMF%5D%5D+and+%5B%5BOrganisation+for+Economic+Co-operation+and+Development%7COECD%5D%5D&rft.date=1991&rft.pub=%5B%5BInternational+Monetary+Fund%5D%5D&rft.pages=9&rft.isbn=0141037970&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3Do8Z1QAAACAAJ%26dq"> [<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>] </li> <li id="cite_note-economy-51">↑ <a href="#cite_ref-economy_51-0">51,0</a> <a href="#cite_ref-economy_51-1">51,1</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20150904015129/http://rs6.loc.gov/cgi-bin/query/r?frd%2Fcstdy%3A%40field%28DOCID+su0009%29">Economy</a>». <a href="/w/index.php?title=Library_of_Congress_Country_Studies&action=edit&redlink=1" class="new" title="Library of Congress Country Studies (encara no existeix)">Library of Congress Country Studies</a>. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://rs6.loc.gov/cgi-bin/query/r?frd/cstdy:@field%28DOCID+su0009%29">original</a> el 4 de setembre 2015. [Consulta: 23 octubre 2010]. </li> <li id="cite_note-hanson-52">↑ <a href="#cite_ref-hanson_52-0">52,0</a> <a href="#cite_ref-hanson_52-1">52,1</a> Hanson, Philip. The Rise and Fall of the Soviet Economy: An Economic History of the USSR from 1945. London: Longman, 2003. </li> <li id="cite_note-53"><a href="#cite_ref-53">↑</a> Bergson, Abram «How big was the Soviet GDP?». Comparative Economic Studies, 39, 1, 1997, pàg. 1–14. </li> <li id="cite_note-54"><a href="#cite_ref-54">↑</a> Harrison, Mark «Soviet Economic Growth Since 1928: The Alternative Statistics of G. I. Khanin». Europe-Asia Studies, 45, 1, 1993, pàg. 141–167. </li> <li id="cite_note-55"><a href="#cite_ref-55">↑</a> <a href="/w/index.php?title=Nikolas_Gvosdev&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nikolas Gvosdev (encara no existeix)">Gvosdev, Nikolas</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/?id=Q_xTyZUEqkYC&dq">The Strange Death of Soviet communism: a postscript</a>. <a href="/w/index.php?title=Transaction_Publishers&action=edit&redlink=1" class="new" title="Transaction Publishers (encara no existeix)">Transaction Publishers</a>, 2008. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1412806984" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1412806984">ISBN 1412806984</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Strange+Death+of+Soviet+communism%3A+a+postscript&rft.au=%5B%5BNikolas+Gvosdev%7CGvosdev%2C+Nikolas%5D%5D&rft.date=2008&rft.pub=%5B%5BTransaction+Publishers%5D%5D&rft.isbn=1412806984&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3DQ_xTyZUEqkYC%26dq">  </li> <li id="cite_note-56"><a href="#cite_ref-56">↑</a> <a href="/w/index.php?title=Stanley_Fischer&action=edit&redlink=1" class="new" title="Stanley Fischer (encara no existeix)">Fischer, Stanley</a>; <a href="/w/index.php?title=William_Easterly&action=edit&redlink=1" class="new" title="William Easterly (encara no existeix)">Easterly, Willian</a>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www-wds.worldbank.org/external/default/WDSContentServer/IW3P/IB/1994/04/01/000009265_3961006063138/Rendered/PDF/multi0page.pdf">The Soviet Economic Decline, Historical and Republican Data</a>». <a href="/wiki/World_Bank" class="mw-redirect" title="World Bank">World Bank</a>, 1994. [Consulta: 23 octubre 2010]. </li> <li id="cite_note-57"><a href="#cite_ref-57">↑</a> <a href="/wiki/Central_Intelligence_Agency" class="mw-redirect" title="Central Intelligence Agency">Central Intelligence Agency</a>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.theodora.com/wfb/1990/rankings/gdp_million_1.html">GDP - Million 1990</a>». <a href="/wiki/The_World_Factbook" title="The World Factbook">The World Factbook</a>, 1991. [Consulta: 12 juny 2010]. </li> <li id="cite_note-58"><a href="#cite_ref-58">↑</a> <a href="/wiki/Central_Intelligence_Agency" class="mw-redirect" title="Central Intelligence Agency">Central Intelligence Agency</a>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.theodora.com/wfb/1991/rankings/gdp_per_capita_0.html">GDP Per Capita – 1991</a>». <a href="/wiki/The_World_Factbook" title="The World Factbook">The World Factbook</a>, 1992. [Consulta: 12 juny 2010]. </li> <li id="cite_note-59"><a href="#cite_ref-59">↑</a> Wilson 1983, p. 295. </li> <li id="cite_note-60"><a href="#cite_ref-60">↑</a> Wilson 1983, p. 297. </li> <li id="cite_note-61"><a href="#cite_ref-61">↑</a> Wilson 1983, p. 297–99. </li> <li id="cite_note-62"><a href="#cite_ref-62">↑</a> Wilson 1983, p. 299. </li> <li id="cite_note-ciacom-63">↑ <a href="#cite_ref-ciacom_63-0">63,0</a> <a href="#cite_ref-ciacom_63-1">63,1</a> <a href="#cite_ref-ciacom_63-2">63,2</a> <a href="/wiki/Central_Intelligence_Agency" class="mw-redirect" title="Central Intelligence Agency">Central Intelligence Agency</a>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.theodora.com/wfb1991/soviet_union/soviet_union_communications.html">Soviet Union – Communications</a>». <a href="/wiki/The_World_Factbook" title="The World Factbook">The World Factbook</a>, 1991. [Consulta: 20 octubre 2010]. </li> <li id="cite_note-CIA-64"><a href="#cite_ref-CIA_64-0">↑</a> <a href="/wiki/Central_Intelligence_Agency" class="mw-redirect" title="Central Intelligence Agency">Central Intelligence Agency</a>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.theodora.com/wfb1991/soviet_union/soviet_union_economy.html">Soviet Union – Economy</a>». <a href="/wiki/The_World_Factbook" title="The World Factbook">The World Factbook</a>, 1992. [Consulta: 23 octubre 2010]. </li> <li id="cite_note-65"><a href="#cite_ref-65">↑</a> Hardt, John Pearce; Hardt, John P.. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=IvKF3PKGYAcC&dq">Russia's uncertain economic future: with a comprehensive subject index</a>. <a href="/w/index.php?title=M.E._Sharpe&action=edit&redlink=1" class="new" title="M.E. Sharpe (encara no existeix)">M.E. Sharpe</a>, 2003, p. 233. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0765612089" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0765612089">ISBN 0765612089</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Russia%27s+uncertain+economic+future%3A+with+a+comprehensive+subject+index&rft.au=Hardt%2C+John+Pearce%3B+Hardt%2C+John+P.&rft.date=2003&rft.pub=%5B%5BM.E.+Sharpe%5D%5D&rft.pages=233&rft.isbn=0765612089&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DIvKF3PKGYAcC%26dq">  </li> <li id="cite_note-science&technology-66"><a href="#cite_ref-science&technology_66-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20150904015129/http://rs6.loc.gov/cgi-bin/query/r?frd%2Fcstdy%3A%40field%28DOCID+su0413%29">Science and Technology</a>». <a href="/w/index.php?title=Library_of_Congress_Country_Studies&action=edit&redlink=1" class="new" title="Library of Congress Country Studies (encara no existeix)">Library of Congress Country Studies</a>. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://rs6.loc.gov/cgi-bin/query/r?frd/cstdy:@field%28DOCID+su0413%29">original</a> el 4 de setembre 2015. [Consulta: 23 octubre 2010]. </li> <li id="cite_note-67"><a href="#cite_ref-67">↑</a> Highman, Robert D.S.; Greenwood, John T.; Hardesty, Von. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.no/books?id=cpynoFM-Jf4C&dq">Russian aviation and air power in the twentieth century</a>. <a href="/wiki/Routledge" title="Routledge">Routledge</a>, 1998, p. 134. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0714647845" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0714647845">ISBN 0714647845</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Russian+aviation+and+air+power+in+the+twentieth+century&rft.au=Highman%2C+Robert+D.S.%3B+Greenwood%2C+John+T.%3B+Hardesty%2C+Von&rft.date=1998&rft.pub=%5B%5BRoutledge%5D%5D&rft.pages=134&rft.isbn=0714647845&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.no%2Fbooks%3Fid%3DcpynoFM-Jf4C%26dq">  </li> <li id="cite_note-twocerofive-68"><a href="#cite_ref-twocerofive_68-0">↑</a> Wilson 1983, p. 205. </li> <li id="cite_note-69"><a href="#cite_ref-69">↑</a> Wilson 1983, p. 201. </li> <li id="cite_note-70"><a href="#cite_ref-70">↑</a> Ambler, Shaw and Symons 1985, p. 166–67. </li> <li id="cite_note-71"><a href="#cite_ref-71">↑</a> Ambler, Shaw and Symons 1985, p. 168. </li> <li id="cite_note-72"><a href="#cite_ref-72">↑</a> Ambler, Shaw and Symons 1985, p. 165. </li> <li id="cite_note-Ambler_1985,_p._167-73">↑ <a href="#cite_ref-Ambler_1985,_p._167_73-0">73,0</a> <a href="#cite_ref-Ambler_1985,_p._167_73-1">73,1</a> Ambler, Shaw and Symons 1985, p. 167. </li> <li id="cite_note-74"><a href="#cite_ref-74">↑</a> Ambler, Shaw and Symons 1985, p. 169. </li> <li id="cite_note-75"><a href="#cite_ref-75">↑</a> <a href="/wiki/IMF" class="mw-redirect" title="IMF">IMF</a> and <a href="/wiki/OECD" class="mw-redirect" title="OECD">OECD</a> 1991, p. 56. </li> <li id="cite_note-LMD1997111617-76">↑ <a href="#cite_ref-LMD1997111617_76-0">76,0</a> <a href="#cite_ref-LMD1997111617_76-1">76,1</a> <a href="#cite_ref-LMD1997111617_76-2">76,2</a> <a href="#cite_ref-LMD1997111617_76-3">76,3</a> L'URSS en quinze dates. Le Monde diplomatique Nov 1997 pàg. 16-17 </li> <li id="cite_note-Hobsbawm1995-77">↑ <a href="#cite_ref-Hobsbawm1995_77-0">77,0</a> <a href="#cite_ref-Hobsbawm1995_77-1">77,1</a> <a href="#cite_ref-Hobsbawm1995_77-2">77,2</a> <a href="#cite_ref-Hobsbawm1995_77-3">77,3</a> <a href="#cite_ref-Hobsbawm1995_77-4">77,4</a> Hobsbawm, Eric. Historia del siglo XX 1914-1991. Barcelona: Crítica, 1995 (Serie Mayor).<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Historia+del+siglo+XX+1914-1991&rft.aulast=Hobsbawm&rft.aufirst=Eric&rft.date=1995&rft.pub=Cr%C3%ADtica&rft.place=Barcelona&rft.series=Serie+Mayor">  </li> <li id="cite_note-78"><a href="#cite_ref-78">↑</a> Caren, Mark S. «Capítol I - Introducció». A: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=yx5vCwAAQBAJ&pg=PP9&dq=afghan+war+dissolution+ussr&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiQ582iyOXoAhVfA2MBHWSbCngQ6AEIKjAA">The Soviet-Afghan War: Another Look</a> (en anglès). Pickle Partners Publishing, 2014. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1782897674" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1782897674">ISBN 1782897674</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Soviet-Afghan+War%3A+Another+Look&rft.atitle=Cap%C3%ADtol+I+-+Introducci%C3%B3&rft.aulast=Caren&rft.aufirst=Mark+S.&rft.date=2014&rft.pub=Pickle+Partners+Publishing&rft.isbn=1782897674&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3Dyx5vCwAAQBAJ%26pg%3DPP9%26dq%3Dafghan%2Bwar%2Bdissolution%2Bussr%26hl%3Dca%26sa%3DX%26ved%3D0ahUKEwiQ582iyOXoAhVfA2MBHWSbCngQ6AEIKjAA">  </li> <li id="cite_note-79"><a href="#cite_ref-79">↑</a> Whelan, Joseph G. Soviet diplomacy and negotiating behavior--1988-90: Gorbachev-Reagan-Bush meetings at the summit (en anglès). Volum 3. U.S. G.P.O., 1991, p. 120.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Soviet+diplomacy+and+negotiating+behavior--1988-90%3A+Gorbachev-Reagan-Bush+meetings+at+the+summit&rft.aulast=Whelan&rft.aufirst=Joseph+G.&rft.date=1991&rft.pub=U.S.+G.P.O.&rft.pages=120">  </li> <li id="cite_note-80"><a href="#cite_ref-80">↑</a> The long life of Homo sovieticus. The Economist, Londres, 10-12-2011 (<a rel="nofollow" class="external free" href="http://www.economist.com/node/21541444/print">http://www.economist.com/node/21541444/print</a> consultat 6-09-2012) </li> <li id="cite_note-81"><a href="#cite_ref-81">↑</a> Mark Harrison (2002). "<a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=yJcD7_Q_rQ8C&pg=PA167&dq&hl=ca#v=onepage&q=&f=false">Accounting for War: Soviet Production, Employment, and the Defence Burden, 1940-1945</a>". Cambridge University Press. p.167. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-521-89424-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-521-89424-7">ISBN 0-521-89424-7</a> </li> <li id="cite_note-1930s-82"><a href="#cite_ref-1930s_82-0">↑</a> Hosking, Geoffrey A. Harvard University Press. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/?id=oh-5AAmboMUC&pg=PA469">Russia and the Russians: a history</a> (en anglès), 2001, p. 469. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-674-00473-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-674-00473-3">ISBN 978-0-674-00473-3</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Russia+and+the+Russians%3A+a+history&rft.aulast=Hosking&rft.aufirst=Geoffrey+A.&rft.date=2001&rft.pages=469&rft.isbn=978-0-674-00473-3&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3Doh-5AAmboMUC%26pg%3DPA469">  </li> <li id="cite_note-83"><a href="#cite_ref-83">↑</a> Geoffrey A. Hosking (2006). "<a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=CDMVMqDvp4QC&pg=PA242&dq&hl=ca#v=onepage&q=&f=false">Rulers and victims: the Russians in the Soviet Union</a>". Harvard University Press. p.242. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-674-02178-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-674-02178-9">ISBN 0-674-02178-9</a> </li> <li id="cite_note-GSE-84"><a href="#cite_ref-GSE_84-0">↑</a> <a href="/w/index.php?title=Government_of_the_USSR&action=edit&redlink=1" class="new" title="Government of the USSR (encara no existeix)">Government of the USSR</a>. Большая советская энциклопедия (<a href="/w/index.php?title=Great_Soviet_Encyclopaedia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Great Soviet Encyclopaedia (encara no existeix)">Great Soviet Encyclopaedia</a>) (en russian). 24. Moscow: <a href="/w/index.php?title=State_Committee_for_Publishing&action=edit&redlink=1" class="new" title="State Committee for Publishing (encara no existeix)">State Committee for Publishing</a>, 1977, p. 15 [Consulta: 23 October].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%D0%91%D0%BE%D0%BB%D1%8C%D1%88%D0%B0%D1%8F+%D1%81%D0%BE%D0%B2%D0%B5%D1%82%D1%81%D0%BA%D0%B0%D1%8F+%D1%8D%D0%BD%D1%86%D0%B8%D0%BA%D0%BB%D0%BE%D0%BF%D0%B5%D0%B4%D0%B8%D1%8F+%28%5B%5BGreat+Soviet+Encyclopaedia%5D%5D%29&rft.au=%5B%5BGovernment+of+the+USSR%5D%5D&rft.date=1977&rft.pub=%5B%5BState+Committee+for+Publishing%5D%5D&rft.place=Moscow&rft.pages=15">  </li> <li id="cite_note-85"><a href="#cite_ref-85">↑</a> Anderson, Barbara A.. Growth and Diversity of the Population of the Soviet Union. 510. Annals of the American Academy of Political and Social Sciences, 1990, p. 155–77 [Consulta: 23 October].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Growth+and+Diversity+of+the+Population+of+the+Soviet+Union&rft.au=Anderson%2C+Barbara+A.&rft.date=1990&rft.pub=Annals+of+the+American+Academy+of+Political+and+Social+Sciences&rft.pages=155%E2%80%9377">  </li> <li id="cite_note-86"><a href="#cite_ref-86">↑</a> Vallin, J.; Chesnais, J.C.. Recent Developments of Mortality in Europe, English-Speaking Countries and the Soviet Union, 1960-1970. 29. Population Studies, 1970, p. 861–898.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Recent+Developments+of+Mortality+in+Europe%2C+English-Speaking+Countries+and+the+Soviet+Union%2C+1960-1970&rft.au=Vallin%2C+J.%3B+Chesnais%2C+J.C.&rft.date=1970&rft.pub=Population+Studies&rft.pages=861%E2%80%93898">  </li> <li id="cite_note-87"><a href="#cite_ref-87">↑</a> Ryan, Michael. Life expectancy and mortality data from the Soviet Union. 296, 28 maig 1988, p. 1,513-1515 (<a href="/wiki/British_Medical_Journal" class="mw-redirect" title="British Medical Journal">British Medical Journal</a>).<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Life+expectancy+and+mortality+data+from+the+Soviet+Union&rft.au=Ryan%2C+Michael&rft.date=28+maig+1988&rft.pages=1%2C513-1515&rft.series=%5B%5BBritish+Medical+Journal%5D%5D">  </li> <li id="cite_note-88"><a href="#cite_ref-88">↑</a> Davis, Christopher; <a href="/w/index.php?title=Murray_Feshbach&action=edit&redlink=1" class="new" title="Murray Feshbach (encara no existeix)">Feshbach, Murray</a>. Rising Infant Mortality in the USSR in the 1970s. <a href="/wiki/Washington,_D.C." class="mw-redirect" title="Washington, D.C.">Washington, D.C.</a>: <a href="/wiki/United_States_Census_Bureau" class="mw-redirect" title="United States Census Bureau">United States Census Bureau</a>, p. P-95.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Rising+Infant+Mortality+in+the+USSR+in+the+1970s&rft.au=Davis%2C+Christopher%3B+%5B%5BMurray+Feshbach%7CFeshbach%2C+Murray%5D%5D&rft.pub=%5B%5BUnited+States+Census+Bureau%5D%5D&rft.place=%5B%5BWashington%2C+D.C.%5D%5D&rft.pages=P-95">  </li> <li id="cite_note-89"><a href="#cite_ref-89">↑</a> Krimins, Juris. The Changing Mortality Patterns in Latvia, Lithuania and Estonia: Experience of the Past Three Decades, 3–7 desembre 1990.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Changing+Mortality+Patterns+in+Latvia%2C+Lithuania+and+Estonia%3A+Experience+of+the+Past+Three+Decades&rft.au=Krimins%2C+Juris&rft.date=3%E2%80%937+desembre+1990">  Paper presented at the International Conference on Health, Morbidity and Mortality by Cause of Death in Europe. </li> <li id="cite_note-90"><a href="#cite_ref-90">↑</a> Law, David A.. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=f3ky9qBavl4C&dq">Russian Civilization</a>. Ardent Media, 1975, p. 300–1. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0842205292" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0842205292">ISBN 0842205292</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Russian+Civilization&rft.au=Law%2C+David+A.&rft.date=1975&rft.pub=Ardent+Media&rft.pages=300%E2%80%931&rft.isbn=0842205292&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3Df3ky9qBavl4C%26dq">  </li> <li id="cite_note-91"><a href="#cite_ref-91">↑</a> Pejovich, Svetozar. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=MUfIr6kBxAQC&dq">The economics of property rights: towards a theory of comparative systems</a>. <a href="/wiki/Springer_Science%2BBusiness_Media" title="Springer Science+Business Media">Springer Science+Business Media</a>, 1990, p. 130. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0792308786" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0792308786">ISBN 0792308786</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+economics+of+property+rights%3A+towards+a+theory+of+comparative+systems&rft.au=Pejovich%2C+Svetozar&rft.date=1990&rft.pub=%5B%5BSpringer+Science%2BBusiness+Media%5D%5D&rft.pages=130&rft.isbn=0792308786&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DMUfIr6kBxAQC%26dq">  </li> <li id="cite_note-cia-92"><a href="#cite_ref-cia_92-0">↑</a> <a href="/wiki/Central_Intelligence_Agency" class="mw-redirect" title="Central Intelligence Agency">Central Intelligence Agency</a>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.theodora.com/wfb1991/soviet_union/soviet_union_people.html">Soviet Union – People</a>». <a href="/wiki/The_World_Factbook" title="The World Factbook">The World Factbook</a>, 1991. [Consulta: 25 octubre 2010]. </li> <li id="cite_note-93"><a href="#cite_ref-93">↑</a> Barbara A. Anderson and Brian D. Silver, "Demographic Sources of the Changing Ethnic Composition of the Soviet Union," Population and Development Review 15 (December 1989): 609–656. </li> <li id="cite_note-94"><a href="#cite_ref-94">↑</a> Comrie 1981, p. 2. </li> <li id="cite_note-95"><a href="#cite_ref-95">↑</a> Comrie 1981, p. 3. </li> <li id="cite_note-96"><a href="#cite_ref-96">↑</a> Hosking, Geoffrey. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.historytoday.com/geoffrey-hosking/rulers-and-victims-russians-soviet-union">Rulers and Victims: The Russians in the Soviet Union</a>». <a href="/w/index.php?title=History_Today&action=edit&redlink=1" class="new" title="History Today (encara no existeix)">History Today</a>, 13-03-2006. [Consulta: 25 octubre 2010]. (pay-fee) </li> <li id="cite_note-97"><a href="#cite_ref-97">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.historytoday.com/MainArticle.aspx?m=31575&amid=30229744">Rulers and Victims: The Russians in the Soviet Union</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090618124409/http://www.historytoday.com/MainArticle.aspx?m=31575&amid=30229744">Arxivat</a> 2009-06-18 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>., History Today. </li> <li id="cite_note-98"><a href="#cite_ref-98">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://news.bbc.co.uk/2/hi/asia-pacific/4420922.stm">Russians left behind in Central Asia</a>, BBC News, November 23, 2005. </li> <li id="cite_note-99"><a href="#cite_ref-99">↑</a> Lane 1992, p. 360. </li> <li id="cite_note-lane-100"><a href="#cite_ref-lane_100-0">↑</a> Lane 1992, p. 353. </li> <li id="cite_note-101"><a href="#cite_ref-101">↑</a> Lane 1992, p. 352. </li> <li id="cite_note-102"><a href="#cite_ref-102">↑</a> Lane 1992, p. 352–53. </li> <li id="cite_note-SeemingParadox-103"><a href="#cite_ref-SeemingParadox_103-0">↑</a> Dinkel, R.H.. The Seeming Paradox of Increasing Mortality in a Highly Industrialized Nation: the Example of the Soviet Union, 1990, p. 155–77 [Consulta: 24 October].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Seeming+Paradox+of+Increasing+Mortality+in+a+Highly+Industrialized+Nation%3A+the+Example+of+the+Soviet+Union&rft.au=Dinkel%2C+R.H.&rft.date=1990&rft.pages=155%E2%80%9377">  </li> <li id="cite_note-104"><a href="#cite_ref-104">↑</a> Comrie 1981, p. 3–4. </li> <li id="cite_note-105"><a href="#cite_ref-105">↑</a> Comrie 1981, p. 4. </li> <li id="cite_note-106"><a href="#cite_ref-106">↑</a> Comrie 1981, p. 25. </li> <li id="cite_note-107"><a href="#cite_ref-107">↑</a> Comrie 1981, p. 26. </li> <li id="cite_note-108"><a href="#cite_ref-108">↑</a> Comrie 1981, p. 27. </li> <li id="cite_note-109"><a href="#cite_ref-109">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20160508201331/http://legal-ussr.narod.ru/data01/tex10935.htm">ЗАКОН СССР ОТ 24.04.1990 О ЯЗЫКАХ НАРОДОВ СССР</a>» (en russian). <a href="/w/index.php?title=Government_of_the_Soviet_Union&action=edit&redlink=1" class="new" title="Government of the Soviet Union (encara no existeix)">Government of the Soviet Union</a>, 24-04-1990. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://legal-ussr.narod.ru/data01/tex10935.htm">original</a> el 8 de maig 2016. [Consulta: 24 octubre 2010]. </li> <li id="cite_note-dailylife-110">↑ <a href="#cite_ref-dailylife_110-0">110,0</a> <a href="#cite_ref-dailylife_110-1">110,1</a> <a href="#cite_ref-dailylife_110-2">110,2</a> Eaton, Katherine Bliss. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=VVFuYN8TS5AC&dq">Daily life in the Soviet Union</a>. <a href="/w/index.php?title=Greenwood_Publishing_Group&action=edit&redlink=1" class="new" title="Greenwood Publishing Group (encara no existeix)">Greenwood Publishing Group</a>, 2004, p. 285 i 286. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0313316287" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0313316287">ISBN 0313316287</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Daily+life+in+the+Soviet+Union&rft.au=Eaton%2C+Katherine+Bliss&rft.date=2004&rft.pub=%5B%5BGreenwood+Publishing+Group%5D%5D&rft.pages=285+i+286&rft.isbn=0313316287&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DVVFuYN8TS5AC%26dq">  </li> <li id="cite_note-Simkin_2003-111"><a href="#cite_ref-Simkin_2003_111-0">↑</a> Simkin, Lev (2003). "Church and State in Russia". In Silvio Ferrari & W. Cole Durham (Eds.), Law and Religion in Post-Communist Europe. Peeters Publishers, 2003. pp. 261-280. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/90-429-1262-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/90-429-1262-6">ISBN 90-429-1262-6</a> </li> <li id="cite_note-Simon_1974,_64-65-112">↑ <a href="#cite_ref-Simon_1974,_64-65_112-0">112,0</a> <a href="#cite_ref-Simon_1974,_64-65_112-1">112,1</a> <a href="#cite_ref-Simon_1974,_64-65_112-2">112,2</a> <a href="#cite_ref-Simon_1974,_64-65_112-3">112,3</a> Simon 1974, pp. 64-65. </li> <li id="cite_note-Simon_1974,_209-113"><a href="#cite_ref-Simon_1974,_209_113-0">↑</a> Simon 1974, p. 209. </li> <li id="cite_note-Atwood_2001,_311-114"><a href="#cite_ref-Atwood_2001,_311_114-0">↑</a> Atwood, Craig D.. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=72Ulz0fpr4cC">Always Reforming: A History of Christianity Since 1300</a>. Macon, Georgia: <a href="/w/index.php?title=Mercer_University_Press&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mercer University Press (encara no existeix)">Mercer University Press</a>, 2001, p. 311. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0865546797" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0865546797">ISBN 0865546797</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Always+Reforming%3A+A+History+of+Christianity+Since+1300&rft.au=Atwood%2C+Craig+D.&rft.date=2001&rft.pub=%5B%5BMercer+University+Press%5D%5D&rft.place=Macon%2C+Georgia&rft.pages=311&rft.isbn=0865546797&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D72Ulz0fpr4cC">  </li> <li id="cite_note-115"><a href="#cite_ref-115">↑</a> Rayfield 2004, pp. 121–122. </li> <li id="cite_note-Janz_1998,_38-39-116">↑ <a href="#cite_ref-Janz_1998,_38-39_116-0">116,0</a> <a href="#cite_ref-Janz_1998,_38-39_116-1">116,1</a> <a href="#cite_ref-Janz_1998,_38-39_116-2">116,2</a> <a href="#cite_ref-Janz_1998,_38-39_116-3">116,3</a> Janz 1998, pp. 38-39. </li> <li id="cite_note-Ro'i_1995,_263-117"><a href="#cite_ref-Ro'i_1995,_263_117-0">↑</a> Ro'i, Yaacov. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=bJBH5pxzSyMC">Jews and Jewish Life in Russia and the Soviet Union</a>. Londres: <a href="/w/index.php?title=Frank_Cass&action=edit&redlink=1" class="new" title="Frank Cass (encara no existeix)">Frank Cass</a>, 1995, p. 263. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0714646199" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0714646199">ISBN 0714646199</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Jews+and+Jewish+Life+in+Russia+and+the+Soviet+Union&rft.au=Ro%27i%2C+Yaacov&rft.date=1995&rft.pub=%5B%5BFrank+Cass%5D%5D&rft.place=Londres&rft.pages=263&rft.isbn=0714646199&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DbJBH5pxzSyMC">  </li> <li id="cite_note-Nahaylo_&_Swoboda_1990,_144-118">↑ <a href="#cite_ref-Nahaylo_&_Swoboda_1990,_144_118-0">118,0</a> <a href="#cite_ref-Nahaylo_&_Swoboda_1990,_144_118-1">118,1</a> Nahaylo, Bohdan & Victor Swoboda. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=ZrG7vrPue4wC">Soviet Disunion: A history of the nationalities problem in the USSR</a>. Londres: <a href="/w/index.php?title=Hamish_Hamilton&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hamish Hamilton (encara no existeix)">Hamish Hamilton</a>, 1990, p. 144. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0029224012" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0029224012">ISBN 0029224012</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%27%27Soviet+Disunion%3A+A+history+of+the+nationalities+problem+in+the+USSR&rft.au=Nahaylo%2C+Bohdan+%26+Victor+Swoboda&rft.date=1990&rft.pub=%5B%5BHamish+Hamilton%5D%5D&rft.place=Londres&rft.pages=144&rft.isbn=0029224012&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DZrG7vrPue4wC">  </li> <li id="cite_note-Steinberg_&_Wanner_2008,-119"><a href="#cite_ref-Steinberg_&_Wanner_2008,_119-0">↑</a> Steinberg, Mark D. & Catherine Wanner (2008). Religion, morality, and community in post-Soviet societies. Bloomington, Indiana: Indiana University Press. p. 6. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-253-22038-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-253-22038-6">ISBN 0-253-22038-6</a> </li> <li id="cite_note-subculture-120"><a href="#cite_ref-subculture_120-0">↑</a> McKay, George; Williams, Christopher. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=xpNBm-z7aOYC&dq">Subcultures and new religious movements in Russia and East-Central Europe</a>. <a href="/w/index.php?title=Peter_Lang_(publishing_company)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Peter Lang (publishing company) (encara no existeix)">Peter Lang</a>, 2009, p. 231–32. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/3039119214" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/3039119214">ISBN 3039119214</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Subcultures+and+new+religious+movements+in+Russia+and+East-Central+Europe&rft.au=McKay%2C+George%3B+Williams%2C+Christopher&rft.date=2009&rft.pub=%5B%5BPeter+Lang+%28publishing+company%29%7CPeter+Lang%5D%5D&rft.pages=231%E2%80%9332&rft.isbn=3039119214&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DxpNBm-z7aOYC%26dq">  </li> <li id="cite_note-121"><a href="#cite_ref-121">↑</a> 'On the other hand...' See the index of Stalin and His Hangmen by Donald Rayfield, 2004, Random House </li> <li id="cite_note-122"><a href="#cite_ref-122">↑</a> Rayfield 2004, pp. 317–320. </li> <li id="cite_note-123"><a href="#cite_ref-123">↑</a> Ignacio Vidal-Folch, «Recordar el horror», Revista de Libros, 161, mayo de 2010, pág. 29. </li> <li id="cite_note-124"><a href="#cite_ref-124">↑</a> "Gorbachev, Mikhaïl." Encyclopædia Britannica. 2007. Encyclopædia Britannica Online. 2 October 2007 <<a rel="nofollow" class="external free" href="http://www.britannica.com/eb/article-9037405">http://www.britannica.com/eb/article-9037405</a>>. "Under his new policy of glasnost (“openness”), a major cultural thaw took place: freedoms of expression and of information were significantly expanded; the press and broadcasting were allowed unprecedented candour in their reportage and criticism; and the country's legacy of Stalinist totalitarian rule was eventually completely repudiated by the government." </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Bibliografia">Bibliografia</h3>[<a href="/w/index.php?title=Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques&action=edit&section=43" title="Modifica la secció: Bibliografia">modifica</a>]</div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> </div> <ul><li>Ambler, John; Shaw, Denis J.B.; Symons, Leslie. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.no/books?id=Rpg9AAAAIAAJ&dq">Soviet and East European transport problems</a>. <a href="/wiki/Taylor_%26_Francis" title="Taylor & Francis">Taylor & Francis</a>, 1985, p. 260. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0709905572" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0709905572">ISBN 0709905572</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Soviet+and+East+European+transport+problems&rft.au=Ambler%2C+John%3B+Shaw%2C+Denis+J.B.%3B+Symons%2C+Leslie&rft.date=1985&rft.pub=%5B%5BTaylor+%26+Francis%5D%5D&rft.pages=260&rft.isbn=0709905572&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.no%2Fbooks%3Fid%3DRpg9AAAAIAAJ%26dq"> </li> <li><a href="/w/index.php?title=Bernard_Comrie&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bernard Comrie (encara no existeix)">Comrie, Bernard</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=QTU7AAAAIAAJ&dq">The languages of the Soviet Union</a>. <a href="/wiki/Cambridge_University_Press" title="Cambridge University Press">Cambridge University Press (CUP) Archive</a>, 1981, p. 317. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0709905572" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0709905572">ISBN 0709905572</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+languages+of+the+Soviet+Union&rft.au=%5B%5BBernard+Comrie%7CComrie%2C+Bernard%5D%5D&rft.date=1981&rft.pub=%5B%5BCambridge+University+Press%7CCambridge+University+Press+%28CUP%29+Archive%5D%5D&rft.pages=317&rft.isbn=0709905572&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DQTU7AAAAIAAJ%26dq"> </li> <li>Janz, Denis. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=EUVwrcnXwBsC">World Christianity and Marxism</a>. Nova York: <a href="/wiki/Oxford_University_Press" title="Oxford University Press">Oxford University Press</a>, 1998. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0195119444" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0195119444">ISBN 0195119444</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=World+Christianity+and+Marxism&rft.au=Janz%2C+Denis&rft.date=1998&rft.pub=%5B%5BOxford+University+Press%5D%5D&rft.place=Nova+York&rft.isbn=0195119444&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DEUVwrcnXwBsC"> </li> <li>Lane, David Stuart. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=rcXafOqyxgQC&dq">Soviet society under perestroika</a>. <a href="/wiki/Routledge" title="Routledge">Routledge</a>, 1992, p. 441. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0415076005" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0415076005">ISBN 0415076005</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Soviet+society+under+perestroika&rft.au=Lane%2C+David+Stuart&rft.date=1992&rft.pub=%5B%5BRoutledge%5D%5D&rft.pages=441&rft.isbn=0415076005&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DrcXafOqyxgQC%26dq"> </li> <li><a href="/w/index.php?title=Donald_Rayfield&action=edit&redlink=1" class="new" title="Donald Rayfield (encara no existeix)">Rayfield, Donald</a>. <a href="/w/index.php?title=Stalin_and_His_Hangmen&action=edit&redlink=1" class="new" title="Stalin and His Hangmen (encara no existeix)">Stalin and His Hangmen: An Authoritative Portrait of a Tyrant and Those Who Served Him</a>. <a href="/wiki/Viking_Press" title="Viking Press">Viking Press</a>, 2004, p. 528. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-670-91088-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-670-91088-0">ISBN 0-670-91088-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BStalin+and+His+Hangmen%7CStalin+and+His+Hangmen%3A+An+Authoritative+Portrait+of+a+Tyrant+and+Those+Who+Served+Him%5D%5D&rft.au=%5B%5BDonald+Rayfield%7CRayfield%2C+Donald%5D%5D&rft.date=2004&rft.pub=%5B%5BViking+Press%5D%5D&rft.pages=528&rft.isbn=0-670-91088-0"> </li> <li>Simon, Gerard. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=sTLc8H3b4vUC">Church, state, and opposition in the U.S.S.R.</a>. Berkeley and Los Angeles: <a href="/wiki/University_of_California_Press" title="University of California Press">University of California Press</a>, 1974. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0520026128" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0520026128">ISBN 0520026128</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Church%2C+state%2C+and+opposition+in+the+U.S.S.R.&rft.au=Simon%2C+Gerard&rft.date=1974&rft.pub=%5B%5BUniversity+of+California+Press%5D%5D&rft.place=Berkeley+and+Los+Angeles&rft.isbn=0520026128&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DsTLc8H3b4vUC"> </li> <li>Wilson, David. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.no/books?id=1qgOAAAAQAAJ&dq">The demand for energy in the Soviet Union</a>. <a href="/wiki/Taylor_%26_Francis" title="Taylor & Francis">Taylor & Francis</a>, 1983, p. 201. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0709927045" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0709927045">ISBN 0709927045</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+demand+for+energy+in+the+Soviet+Union&rft.au=Wilson%2C+David&rft.date=1983&rft.pub=%5B%5BTaylor+%26+Francis%5D%5D&rft.pages=201&rft.isbn=0709927045&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.no%2Fbooks%3Fid%3D1qgOAAAAQAAJ%26dq"> </li> <li><a href="/wiki/World_Bank" class="mw-redirect" title="World Bank">World Bank</a> and <a href="/w/index.php?title=Organisation_for_Economic_Co-operation_and_Development&action=edit&redlink=1" class="new" title="Organisation for Economic Co-operation and Development (encara no existeix)">OECD</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=fiDpE5M9jRAC&dq">A Study of the Soviet economy</a>. 3. <a href="/wiki/International_Monetary_Fund" class="mw-redirect" title="International Monetary Fund">International Monetary Fund</a>, 1991, p. 408. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9264134689" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9264134689">ISBN 9264134689</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=A+Study+of+the+Soviet+economy&rft.au=%5B%5BWorld+Bank%5D%5D+and+%5B%5BOrganisation+for+Economic+Co-operation+and+Development%7COECD%5D%5D&rft.date=1991&rft.pub=%5B%5BInternational+Monetary+Fund%5D%5D&rft.pages=408&rft.isbn=9264134689&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DfiDpE5M9jRAC%26dq"> </li> <li>Figes, Orlando. La revolución rusa 1891-1924: la tragedia de un pueblo. Barcelona: Editorial Edhasa, 2000.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=La+revoluci%C3%B3n+rusa+1891-1924%3A+la+tragedia+de+un+pueblo&rft.au=Figes%2C+Orlando&rft.date=2000&rft.pub=Editorial+Edhasa&rft.place=Barcelona"> </li> <li>Service, Robert. Historia de Rusia en el siglo XX. Barcelona: Editorial Crítica, 1997.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Historia+de+Rusia+en+el+siglo+XX&rft.au=Service%2C+Robert&rft.date=1997&rft.pub=Editorial+Cr%C3%ADtica&rft.place=Barcelona"> </li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia_complementària">Bibliografia complementària</h2>[<a href="/w/index.php?title=Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques&action=edit&section=44" title="Modifica la secció: Bibliografia complementària">modifica</a>]</div> <div class="refbegin" style="margin-left:1.5em;-moz-column-count:2; -webkit-column-count:2; column-count:2;"> <dl><dt>Estudis</dt></dl> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://rs6.loc.gov/frd/cs/sutoc.html">A Country Study: Soviet Union (Former)</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20061024175600/http://rs6.loc.gov/frd/cs/sutoc.html">Arxivat</a> 2006-10-24 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.. <a href="/w/index.php?title=Library_of_Congress_Country_Studies&action=edit&redlink=1" class="new" title="Library of Congress Country Studies (encara no existeix)">Library of Congress Country Studies</a>, 1991.</li> <li>Brown, Archie, et al., eds.: The Cambridge Encyclopedia of Russia and the Soviet Union (Cambridge, UK: <a href="/wiki/Cambridge_University_Press" title="Cambridge University Press">Cambridge University Press</a>, 1982).</li> <li>Gilbert, Martin: The Routledge Atlas of Russian History (London: Routledge, 2002).</li> <li>Goldman, Minton: The Soviet Union and Eastern Europe (Connecticut: Global Studies, Dushkin Publishing Group, Inc., 1986).</li> <li>Grant, Ted: Russia, from Revolution to Counter-Revolution, London, Well Red Publications,1997</li> <li>Howe, G. Melvyn: The Soviet Union: A Geographical Survey 2nd. edn. (Estover, UK: MacDonald and Evans, 1983).</li> <li>Pipes, Richard. Communism: A History (2003), by a leading conservative scholar</li></ul> <dl><dt>Lenin i el Leninisme</dt></dl> <ul><li>Clark, Ronald W. Lenin (1988). 570 pp.</li> <li>Debo, Richard K. Survival and Consolidation: The Foreign Policy of Soviet Russia, 1918-1921 (1992).</li> <li>Marples, David R. Lenin's Revolution: Russia, 1917-1921 (2000) 156pp. short survey</li> <li>Pipes, Richard. A Concise History of the Russian Revolution (1996) <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.amazon.com/dp/0679745440">excerpt and text search</a>, by a leading conservative</li> <li>Pipes, Richard. Russia under the Bolshevik Regime. (1994). 608 pp.</li> <li>Service, Robert. Lenin: A Biography (2002), 561pp; standard scholarly biography; a short version of his 3 vol detailed biography</li> <li>Volkogonov, Dmitri. Lenin: Life and Legacy (1994). 600 pp.</li></ul> <dl><dt>Stalin i l'Estalinisme</dt></dl> <ul><li>Daniels, R. V., ed. The Stalin Revolution (1965)</li> <li>Davies, Sarah, and James Harris, eds. Stalin: A New History, (2006), 310pp, 14 specialized essays by scholars <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.amazon.com/dp/0521616530">excerpt and text search</a></li> <li>De Jonge, Alex. Stalin and the Shaping of the Soviet Union (1986)</li> <li>Fitzpatrick, Sheila, ed. Stalinism: New Directions, (1999), 396pp excerpts from many scholars on the impact of Stalinism on the people (little on Stalin himself) <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.questia.com/PM.qst?a=o&d=109468478">online edition</a></li> <li>Hoffmann, David L. ed. Stalinism: The Essential Readings, (2002) essays by 12 scholars</li> <li>Laqueur, Walter. Stalin: The Glasnost Revelations (1990)</li> <li>Kershaw, Ian, and Moshe Lewin. Stalinism and Nazism: Dictatorships in Comparison (2004) <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.amazon.com/dp/0521565219">excerpt and text search</a></li> <li>Lee, Stephen J. Stalin and the Soviet Union (1999) <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.questia.com/read/108215209?title=Stalin%20and%20the%20Soviet%20Union">online edition</a></li> <li>Lewis, Jonathan. Stalin: A Time for Judgement (1990)</li> <li>McNeal, Robert H. Stalin: Man and Ruler (1988)</li> <li>Martens, Ludo. Another view of Stalin (1994), a highly favorable view from a Maoist historian</li> <li>Service, Robert. Stalin: A Biography (2004), along with Tucker the standard biography</li> <li>Trotsky, Leon. Stalin: An Appraisal of the Man and His Influence, (1967), an interpretation by Stalin's worst enemy</li> <li>Tucker, Robert C. Stalin as Revolutionary, 1879-1929 (1973); Stalin in Power: The Revolution from Above, 1929-1941. (1990) <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.questia.com/PM.qst?a=o&d=103246514">online edition</a> with Service, a standard biography; <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.historyebook.org/">online at ACLS e-books</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20000707012840/http://www.historyebook.org/">Arxivat</a> 2000-07-07 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</li></ul> <dl><dt>II Guerra Mundial</dt></dl> <ul><li>Bellamy, Chris. Absolute War: Soviet Russia in the Second World War (2008), 880pp <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.amazon.com/dp/0375724710/">excerpt and text search</a></li> <li>Broekmeyer, Marius. Stalin, the Russians, and Their War, 1941-1945. 2004. 315 pp.</li> <li>Overy, Richard. Russia's War: A History of the Soviet Effort: 1941-1945 (1998) <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.amazon.com/dp/0140271694/">excerpt and text search</a></li> <li>Roberts, Geoffrey. Stalin's Wars: From World War to Cold War, 1939–1953 (2006).</li> <li>Seaton, Albert. Stalin as Military Commander, (1998) <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.questia.com/PM.qst?a=o&d=100872346">online edition</a></li></ul> <dl><dt>Guerra Freda</dt></dl> <ul><li>Brzezinski, Zbigniew. The Grand Failure: The Birth and Death of Communism in the Twentieth Century (1989)</li> <li>Edmonds, Robin. Soviet Foreign Policy: The Brezhnev Years (1983)</li> <li>Goncharov, Sergei, John Lewis and Litai Xue, Uncertain Partners: Stalin, Mao and the Korean War (1993) <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.amazon.com/dp/0804725217">excerpt and text search</a></li> <li>Gorlizki, Yoram, and Oleg Khlevniuk. Cold Peace: Stalin and the Soviet Ruling Circle, 1945-1953 (2004) <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.questia.com/read/105899376">online edition</a></li> <li>Holloway, David. Stalin and the Bomb: The Soviet Union and Atomic Energy, 1939-1956 (1996) <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.amazon.com/dp/0300066643">excerpt and text search</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Mastny,_Vojtech&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mastny, Vojtech (encara no existeix)">Mastny, Vojtech</a>. Russia's Road to the Cold War: Diplomacy, Warfare, and the Politics of Communism, 1941–1945 (1979)</li> <li><a href="/w/index.php?title=Mastny,_Vojtech&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mastny, Vojtech (encara no existeix)">Mastny, Vojtech</a>. The Cold War and Soviet Insecurity: The Stalin Years (1998) <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.amazon.com/dp/0195126599">excerpt and text search</a>; <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.questia.com/read/98422373">online complete edition</a></li> <li>Nation, R. Craig. Black Earth, Red Star: A History of Soviet Security Policy, 1917-1991 (1992)</li> <li>Sivachev, Nikolai and Nikolai Yakolev, Russia and the United States (1979), by Soviet historians</li> <li>Taubman, William. Khrushchev: The Man and His Era (2004), Pulitzer Prize; <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.amazon.com/dp/0393324842">excerpt and text search</a></li> <li>Ulam, Adam B. Expansion and Coexistence: Soviet Foreign Policy, 1917–1973, 2nd ed. (1974)</li> <li>Zubok, Vladislav M. Inside the Kremlin's Cold War (1996) <a rel="nofollow" class="external text" href="http://search.live.com/results.aspx?q=&scope=books#q=zubok&filter=all&start=1">20% excerpt and online search</a></li> <li>Zubok, Vladislav M. A Failed Empire: The Soviet Union in the Cold War from Stalin to Gorbachev (2007)</li></ul> <dl><dt>Col·lapse</dt></dl> <ul><li>Beschloss, Michael, and Strobe Talbott. At the Highest Levels:The Inside Story of the End of the Cold War (1993)</li> <li>Bialer, Seweryn and Michael Mandelbaum, eds. Gorbachev's Russia and American Foreign Policy (1988).</li> <li>Garthoff, Raymond. The Great Transition: American-Soviet Relations and the End of the Cold War (1994), detailed narrative</li> <li>Grachev, A.S. Gorbachev's Gamble: Soviet Foreign Policy and the End of the Cold War (2008) <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.amazon.com/dp/0745643450/">excerpt and text search</a></li> <li>Hogan, Michael ed. The End of the Cold War. Its Meaning and Implications (1992) articles from Diplomatic History</li> <li>Kotkin, Stephen. Armageddon Averted: The Soviet Collapse, 1970-2000 (2008) <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.amazon.com/dp/0195368630/">excerpt and text search</a></li> <li>Matlock, Jack. Autopsy on an Empire: The American Ambassador's Account of the Collapse of the Soviet Union (1995)</li> <li>Pons, S., Romero, F., Reinterpreting the End of the Cold War: Issues, Interpretations, Periodizations, (2005) <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-7146-5695-X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-7146-5695-X">ISBN 0-7146-5695-X</a></li> <li>Remnick, David. Lenin's Tomb: The Last Days of the Soviet Empire, (1994), <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-679-75125-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-679-75125-4">ISBN 0-679-75125-4</a></li></ul> <dl><dt>Estudis especialitzats</dt></dl> <ul><li>Armstrong, John A. The Politics of Totalitarianism: The Communist Party of the Soviet Union from 1934 to the Present. New York: Random House, 1961.</li> <li>Katz, Zev, ed.: Handbook of Major Soviet Nationalities (Nova York: Free Press, 1975).</li> <li>Moore, Jr., Barrington. Soviet politics: the dilemma of power. Cambridge, MA: Harvard University Press, 1950.</li> <li><a href="/w/index.php?title=Dmitry_Orlov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dmitry Orlov (encara no existeix)">Dmitry Orlov</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newsociety.com/bookid/3991">Reinventing Collapse</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20150704211031/http://www.newsociety.com/bookid/3991">Arxivat</a> 2015-07-04 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>., New Society Books, 2008, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-86571-606-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-86571-606-3">ISBN 978-0-86571-606-3</a></li> <li>Rizzi, Bruno: "The bureaucratization of the world : the first English ed. of the underground Marxist classic that analyzed class exploitation in the USSR", New York, NY : Free Press, 1985.</li> <li>Schapiro, Leonard B. The Origin of the Communist Autocracy: Political Opposition in the Soviet State, First Phase 1917–1922. Cambridge, MA: Harvard University Press, 1955, 1966.</li></ul> </div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs">Enllaços externs</h2>[<a href="/w/index.php?title=Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques&action=edit&section=45" title="Modifica la secció: Enllaços externs">modifica</a>]</div> <table cellpadding="2" cellspacing="0" align="right" style="margin:5px; padding: 5px; border:1px solid #aaaaaa; text-align:left;" class="infobox noprint plainlinks"> <tbody><tr> <td colspan="2" style="text-align:center; font-size:85%">En altres projectes de <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Wikimedia" title="Fundació Wikimedia">Wikimedia</a>: </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Commons-logo.svg" class="mw-file-description" title="Commons"><img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/26px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/34px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></a><figcaption>Commons</figcaption></figure></td> <td><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/%D0%A1%D0%BE%D1%8E%D0%B7_%D0%A1%D0%BE%D0%B2%D0%B5%D1%82%D1%81%D0%BA%D0%B8%D1%85_%D0%A1%D0%BE%D1%86%D0%B8%D0%B0%D0%BB%D0%B8%D1%81%D1%82%D0%B8%D1%87%D0%B5%D1%81%D0%BA%D0%B8%D1%85_%D0%A0%D0%B5%D1%81%D0%BF%D1%83%D0%B1%D0%BB%D0%B8%D0%BA" class="extiw" title="commons:Союз Советских Социалистических Республик">Commons</a> (Galeria) <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15180?uselang=ca#sitelinks-special" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a> </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Commons-logo.svg" class="mw-file-description" title="Commons"><img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/26px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/34px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></a><figcaption>Commons</figcaption></figure></td> <td><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Soviet_Union" class="extiw" title="commons:Category:Soviet Union">Commons</a> (Categoria) <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15180?uselang=ca#sitelinks-special" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a> </td></tr> </tbody></table> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://ariwatch.com/VS/JD/ImpressionsOfSovietRussia.htm">Impressions de la Rússia Soviètica</a>, per <a href="/wiki/John_Dewey" title="John Dewey">John Dewey</a>.</li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://lcweb2.loc.gov/frd/cs/sutoc.html">Estudi d'un país: la Unió Soviètica</a></li></ul> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Repúbliques_de_la_Unió_Soviètica" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="3" style="background:Red;"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><a href="/wiki/Plantilla:URSS" title="Plantilla:URSS"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></li></ul></div><div id="Repúbliques_de_la_Unió_Soviètica" style="font-size:114%;margin:0 4em"><a href="/wiki/Rep%C3%BAbliques_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" title="Repúbliques de la Unió Soviètica">Repúbliques de la Unió Soviètica</a></div></th></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;background:Red;"><a href="/wiki/Europa_de_l%27Est" title="Europa de l'Est">Europa de l'Est</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_the_Byelorussian_Soviet_Socialist_Republic_(1951%E2%80%931991).svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d5/Flag_of_the_Byelorussian_Soviet_Socialist_Republic_%281951%E2%80%931991%29.svg/22px-Flag_of_the_Byelorussian_Soviet_Socialist_Republic_%281951%E2%80%931991%29.svg.png" decoding="async" width="22" height="11" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d5/Flag_of_the_Byelorussian_Soviet_Socialist_Republic_%281951%E2%80%931991%29.svg/33px-Flag_of_the_Byelorussian_Soviet_Socialist_Republic_%281951%E2%80%931991%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d5/Flag_of_the_Byelorussian_Soviet_Socialist_Republic_%281951%E2%80%931991%29.svg/44px-Flag_of_the_Byelorussian_Soviet_Socialist_Republic_%281951%E2%80%931991%29.svg.png 2x" data-file-width="1200" data-file-height="600" /></a> <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Socialista_Sovi%C3%A8tica_de_Belar%C3%BAs" title="República Socialista Soviètica de Belarús">RSS de Belarús</a>  · <a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_the_Moldavian_Soviet_Socialist_Republic_(1952%E2%80%931990).svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ef/Flag_of_the_Moldavian_Soviet_Socialist_Republic_%281952%E2%80%931990%29.svg/22px-Flag_of_the_Moldavian_Soviet_Socialist_Republic_%281952%E2%80%931990%29.svg.png" decoding="async" width="22" height="11" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ef/Flag_of_the_Moldavian_Soviet_Socialist_Republic_%281952%E2%80%931990%29.svg/33px-Flag_of_the_Moldavian_Soviet_Socialist_Republic_%281952%E2%80%931990%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ef/Flag_of_the_Moldavian_Soviet_Socialist_Republic_%281952%E2%80%931990%29.svg/44px-Flag_of_the_Moldavian_Soviet_Socialist_Republic_%281952%E2%80%931990%29.svg.png 2x" data-file-width="1200" data-file-height="600" /></a> <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Socialista_Sovi%C3%A8tica_de_Mold%C3%A0via" title="República Socialista Soviètica de Moldàvia">RSS de Moldàvia</a>  · <a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_the_Russian_Soviet_Federative_Socialist_Republic_(1954%E2%80%931991).svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/27/Flag_of_the_Russian_Soviet_Federative_Socialist_Republic_%281954%E2%80%931991%29.svg/22px-Flag_of_the_Russian_Soviet_Federative_Socialist_Republic_%281954%E2%80%931991%29.svg.png" decoding="async" width="22" height="11" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/27/Flag_of_the_Russian_Soviet_Federative_Socialist_Republic_%281954%E2%80%931991%29.svg/33px-Flag_of_the_Russian_Soviet_Federative_Socialist_Republic_%281954%E2%80%931991%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/27/Flag_of_the_Russian_Soviet_Federative_Socialist_Republic_%281954%E2%80%931991%29.svg/44px-Flag_of_the_Russian_Soviet_Federative_Socialist_Republic_%281954%E2%80%931991%29.svg.png 2x" data-file-width="1200" data-file-height="600" /></a> <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Socialista_Federativa_Sovi%C3%A8tica_de_R%C3%BAssia" title="República Socialista Federativa Soviètica de Rússia">RSFS de Rússia</a>  · <a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_the_Ukrainian_Soviet_Socialist_Republic_(1949%E2%80%931991).svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5a/Flag_of_the_Ukrainian_Soviet_Socialist_Republic_%281949%E2%80%931991%29.svg/22px-Flag_of_the_Ukrainian_Soviet_Socialist_Republic_%281949%E2%80%931991%29.svg.png" decoding="async" width="22" height="11" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5a/Flag_of_the_Ukrainian_Soviet_Socialist_Republic_%281949%E2%80%931991%29.svg/33px-Flag_of_the_Ukrainian_Soviet_Socialist_Republic_%281949%E2%80%931991%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5a/Flag_of_the_Ukrainian_Soviet_Socialist_Republic_%281949%E2%80%931991%29.svg/44px-Flag_of_the_Ukrainian_Soviet_Socialist_Republic_%281949%E2%80%931991%29.svg.png 2x" data-file-width="1200" data-file-height="600" /></a> <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Socialista_Sovi%C3%A8tica_d%27Ucra%C3%AFna" title="República Socialista Soviètica d'Ucraïna">RSS d'Ucraïna</a></div></td><td class="navbox-image" rowspan="5" style="width:1px;padding:0px 0px 0px 2px"><div><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Coat_of_arms_of_the_Soviet_Union_(1956%E2%80%931991).svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d9/Coat_of_arms_of_the_Soviet_Union_%281956%E2%80%931991%29.svg/90px-Coat_of_arms_of_the_Soviet_Union_%281956%E2%80%931991%29.svg.png" decoding="async" width="90" height="93" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d9/Coat_of_arms_of_the_Soviet_Union_%281956%E2%80%931991%29.svg/135px-Coat_of_arms_of_the_Soviet_Union_%281956%E2%80%931991%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d9/Coat_of_arms_of_the_Soviet_Union_%281956%E2%80%931991%29.svg/180px-Coat_of_arms_of_the_Soviet_Union_%281956%E2%80%931991%29.svg.png 2x" data-file-width="587" data-file-height="605" /></a><figcaption></figcaption></figure></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;background:Red;"><a href="/wiki/%C3%80sia_central" title="Àsia central">Àsia central</a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_the_Kazakh_Soviet_Socialist_Republic_(1953%E2%80%931991);_Flag_of_Kazakhstan_(1991%E2%80%931992).svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a0/Flag_of_the_Kazakh_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931991%29%3B_Flag_of_Kazakhstan_%281991%E2%80%931992%29.svg/22px-Flag_of_the_Kazakh_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931991%29%3B_Flag_of_Kazakhstan_%281991%E2%80%931992%29.svg.png" decoding="async" width="22" height="11" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a0/Flag_of_the_Kazakh_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931991%29%3B_Flag_of_Kazakhstan_%281991%E2%80%931992%29.svg/33px-Flag_of_the_Kazakh_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931991%29%3B_Flag_of_Kazakhstan_%281991%E2%80%931992%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a0/Flag_of_the_Kazakh_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931991%29%3B_Flag_of_Kazakhstan_%281991%E2%80%931992%29.svg/44px-Flag_of_the_Kazakh_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931991%29%3B_Flag_of_Kazakhstan_%281991%E2%80%931992%29.svg.png 2x" data-file-width="1200" data-file-height="600" /></a> <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Socialista_Sovi%C3%A8tica_del_Kazakhstan" title="República Socialista Soviètica del Kazakhstan">RSS del Kazakhstan</a>  · <a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_the_Kirghiz_Soviet_Socialist_Republic_(1952%E2%80%931991);_Flag_of_Kyrgyzstan_(1991%E2%80%931992).svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ac/Flag_of_the_Kirghiz_Soviet_Socialist_Republic_%281952%E2%80%931991%29%3B_Flag_of_Kyrgyzstan_%281991%E2%80%931992%29.svg/22px-Flag_of_the_Kirghiz_Soviet_Socialist_Republic_%281952%E2%80%931991%29%3B_Flag_of_Kyrgyzstan_%281991%E2%80%931992%29.svg.png" decoding="async" width="22" height="11" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ac/Flag_of_the_Kirghiz_Soviet_Socialist_Republic_%281952%E2%80%931991%29%3B_Flag_of_Kyrgyzstan_%281991%E2%80%931992%29.svg/33px-Flag_of_the_Kirghiz_Soviet_Socialist_Republic_%281952%E2%80%931991%29%3B_Flag_of_Kyrgyzstan_%281991%E2%80%931992%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ac/Flag_of_the_Kirghiz_Soviet_Socialist_Republic_%281952%E2%80%931991%29%3B_Flag_of_Kyrgyzstan_%281991%E2%80%931992%29.svg/44px-Flag_of_the_Kirghiz_Soviet_Socialist_Republic_%281952%E2%80%931991%29%3B_Flag_of_Kyrgyzstan_%281991%E2%80%931992%29.svg.png 2x" data-file-width="1200" data-file-height="600" /></a> <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Socialista_Sovi%C3%A8tica_del_Kirguizstan" title="República Socialista Soviètica del Kirguizstan">RSS del Kirguizstan</a>  · <a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_the_Tajik_Soviet_Socialist_Republic_(1953%E2%80%931991);_Flag_of_Tajikistan_(1991%E2%80%931992).svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1a/Flag_of_the_Tajik_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931991%29%3B_Flag_of_Tajikistan_%281991%E2%80%931992%29.svg/22px-Flag_of_the_Tajik_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931991%29%3B_Flag_of_Tajikistan_%281991%E2%80%931992%29.svg.png" decoding="async" width="22" height="11" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1a/Flag_of_the_Tajik_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931991%29%3B_Flag_of_Tajikistan_%281991%E2%80%931992%29.svg/33px-Flag_of_the_Tajik_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931991%29%3B_Flag_of_Tajikistan_%281991%E2%80%931992%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1a/Flag_of_the_Tajik_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931991%29%3B_Flag_of_Tajikistan_%281991%E2%80%931992%29.svg/44px-Flag_of_the_Tajik_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931991%29%3B_Flag_of_Tajikistan_%281991%E2%80%931992%29.svg.png 2x" data-file-width="1200" data-file-height="600" /></a> <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Socialista_Sovi%C3%A8tica_del_Tadjikistan" title="República Socialista Soviètica del Tadjikistan">RSS del Tadjikistan</a>  · <a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_the_Turkmen_Soviet_Socialist_Republic_(1973%E2%80%931991);_Flag_of_Turkmenistan_(1991%E2%80%931992).svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/26/Flag_of_the_Turkmen_Soviet_Socialist_Republic_%281973%E2%80%931991%29%3B_Flag_of_Turkmenistan_%281991%E2%80%931992%29.svg/22px-Flag_of_the_Turkmen_Soviet_Socialist_Republic_%281973%E2%80%931991%29%3B_Flag_of_Turkmenistan_%281991%E2%80%931992%29.svg.png" decoding="async" width="22" height="11" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/26/Flag_of_the_Turkmen_Soviet_Socialist_Republic_%281973%E2%80%931991%29%3B_Flag_of_Turkmenistan_%281991%E2%80%931992%29.svg/33px-Flag_of_the_Turkmen_Soviet_Socialist_Republic_%281973%E2%80%931991%29%3B_Flag_of_Turkmenistan_%281991%E2%80%931992%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/26/Flag_of_the_Turkmen_Soviet_Socialist_Republic_%281973%E2%80%931991%29%3B_Flag_of_Turkmenistan_%281991%E2%80%931992%29.svg/44px-Flag_of_the_Turkmen_Soviet_Socialist_Republic_%281973%E2%80%931991%29%3B_Flag_of_Turkmenistan_%281991%E2%80%931992%29.svg.png 2x" data-file-width="1200" data-file-height="600" /></a> <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Socialista_Sovi%C3%A8tica_de_Turkmenistan" class="mw-redirect" title="República Socialista Soviètica de Turkmenistan">RSS del Turkmenistan</a>  · <a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_the_Uzbek_Soviet_Socialist_Republic_(1952%E2%80%931991).svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2f/Flag_of_the_Uzbek_Soviet_Socialist_Republic_%281952%E2%80%931991%29.svg/22px-Flag_of_the_Uzbek_Soviet_Socialist_Republic_%281952%E2%80%931991%29.svg.png" decoding="async" width="22" height="11" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2f/Flag_of_the_Uzbek_Soviet_Socialist_Republic_%281952%E2%80%931991%29.svg/33px-Flag_of_the_Uzbek_Soviet_Socialist_Republic_%281952%E2%80%931991%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2f/Flag_of_the_Uzbek_Soviet_Socialist_Republic_%281952%E2%80%931991%29.svg/44px-Flag_of_the_Uzbek_Soviet_Socialist_Republic_%281952%E2%80%931991%29.svg.png 2x" data-file-width="1200" data-file-height="600" /></a> <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Socialista_Sovi%C3%A8tica_de_l%27Uzbekistan" title="República Socialista Soviètica de l'Uzbekistan">RSS de l'Uzbekistan</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;background:Red;"><a href="/wiki/Caucas" title="Caucas">Caucas</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_the_Armenian_Soviet_Socialist_Republic_(1952%E2%80%931990).svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/56/Flag_of_the_Armenian_Soviet_Socialist_Republic_%281952%E2%80%931990%29.svg/22px-Flag_of_the_Armenian_Soviet_Socialist_Republic_%281952%E2%80%931990%29.svg.png" decoding="async" width="22" height="11" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/56/Flag_of_the_Armenian_Soviet_Socialist_Republic_%281952%E2%80%931990%29.svg/33px-Flag_of_the_Armenian_Soviet_Socialist_Republic_%281952%E2%80%931990%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/56/Flag_of_the_Armenian_Soviet_Socialist_Republic_%281952%E2%80%931990%29.svg/44px-Flag_of_the_Armenian_Soviet_Socialist_Republic_%281952%E2%80%931990%29.svg.png 2x" data-file-width="1200" data-file-height="600" /></a> <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Socialista_Sovi%C3%A8tica_d%27Arm%C3%A8nia" title="República Socialista Soviètica d'Armènia">RSS d'Armènia</a>  · <a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_the_Azerbaijan_Soviet_Socialist_Republic_(1952%E2%80%931991).svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e1/Flag_of_the_Azerbaijan_Soviet_Socialist_Republic_%281952%E2%80%931991%29.svg/22px-Flag_of_the_Azerbaijan_Soviet_Socialist_Republic_%281952%E2%80%931991%29.svg.png" decoding="async" width="22" height="11" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e1/Flag_of_the_Azerbaijan_Soviet_Socialist_Republic_%281952%E2%80%931991%29.svg/33px-Flag_of_the_Azerbaijan_Soviet_Socialist_Republic_%281952%E2%80%931991%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e1/Flag_of_the_Azerbaijan_Soviet_Socialist_Republic_%281952%E2%80%931991%29.svg/44px-Flag_of_the_Azerbaijan_Soviet_Socialist_Republic_%281952%E2%80%931991%29.svg.png 2x" data-file-width="1200" data-file-height="600" /></a> <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Socialista_Sovi%C3%A8tica_de_l%27Azerbaidjan" title="República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan">RSS de l'Azerbaidjan</a>  · <a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_the_Georgian_Soviet_Socialist_Republic_(1951%E2%80%931990).svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ed/Flag_of_the_Georgian_Soviet_Socialist_Republic_%281951%E2%80%931990%29.svg/22px-Flag_of_the_Georgian_Soviet_Socialist_Republic_%281951%E2%80%931990%29.svg.png" decoding="async" width="22" height="11" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ed/Flag_of_the_Georgian_Soviet_Socialist_Republic_%281951%E2%80%931990%29.svg/33px-Flag_of_the_Georgian_Soviet_Socialist_Republic_%281951%E2%80%931990%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ed/Flag_of_the_Georgian_Soviet_Socialist_Republic_%281951%E2%80%931990%29.svg/44px-Flag_of_the_Georgian_Soviet_Socialist_Republic_%281951%E2%80%931990%29.svg.png 2x" data-file-width="1200" data-file-height="600" /></a> <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Socialista_Sovi%C3%A8tica_de_Ge%C3%B2rgia" title="República Socialista Soviètica de Geòrgia">RSS de Geòrgia</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;background:Red;"><a href="/wiki/Estats_b%C3%A0ltics" title="Estats bàltics">Estats bàltics</a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_the_Estonian_Soviet_Socialist_Republic_(1953%E2%80%931990).svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3d/Flag_of_the_Estonian_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931990%29.svg/22px-Flag_of_the_Estonian_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931990%29.svg.png" decoding="async" width="22" height="11" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3d/Flag_of_the_Estonian_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931990%29.svg/33px-Flag_of_the_Estonian_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931990%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3d/Flag_of_the_Estonian_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931990%29.svg/44px-Flag_of_the_Estonian_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931990%29.svg.png 2x" data-file-width="1200" data-file-height="600" /></a> <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Socialista_Sovi%C3%A8tica_d%27Est%C3%B2nia" title="República Socialista Soviètica d'Estònia">RSS d'Estònia</a>  · <a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_the_Latvian_Soviet_Socialist_Republic_(1953%E2%80%931990).svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Flag_of_the_Latvian_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931990%29.svg/22px-Flag_of_the_Latvian_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931990%29.svg.png" decoding="async" width="22" height="11" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Flag_of_the_Latvian_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931990%29.svg/33px-Flag_of_the_Latvian_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931990%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Flag_of_the_Latvian_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931990%29.svg/44px-Flag_of_the_Latvian_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931990%29.svg.png 2x" data-file-width="1200" data-file-height="600" /></a> <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Socialista_Sovi%C3%A8tica_de_Let%C3%B2nia" title="República Socialista Soviètica de Letònia">RSS de Letònia</a>  · <a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_the_Lithuanian_Soviet_Socialist_Republic_(1953%E2%80%931988).svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/88/Flag_of_the_Lithuanian_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931988%29.svg/22px-Flag_of_the_Lithuanian_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931988%29.svg.png" decoding="async" width="22" height="11" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/88/Flag_of_the_Lithuanian_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931988%29.svg/33px-Flag_of_the_Lithuanian_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931988%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/88/Flag_of_the_Lithuanian_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931988%29.svg/44px-Flag_of_the_Lithuanian_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931988%29.svg.png 2x" data-file-width="1200" data-file-height="600" /></a> <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Socialista_Sovi%C3%A8tica_de_Litu%C3%A0nia" title="República Socialista Soviètica de Lituània">RSS de Lituània</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;background:Red;">Repúbliques soviètiques efímeres</th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_the_Transcaucasian_SFSR.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/03/Flag_of_the_Transcaucasian_SFSR.svg/22px-Flag_of_the_Transcaucasian_SFSR.svg.png" decoding="async" width="22" height="11" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/03/Flag_of_the_Transcaucasian_SFSR.svg/33px-Flag_of_the_Transcaucasian_SFSR.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/03/Flag_of_the_Transcaucasian_SFSR.svg/44px-Flag_of_the_Transcaucasian_SFSR.svg.png 2x" data-file-width="1200" data-file-height="600" /></a> <a href="/wiki/Transcauc%C3%A0sia" title="Transcaucàsia">RSFS de Transcaucàsia</a> (<a href="/wiki/1922" title="1922">1922</a>-<a href="/wiki/1936" title="1936">1936</a>)  · <a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_the_Karelo-Finnish_Soviet_Socialist_Republic_(1953%E2%80%931956).svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b9/Flag_of_the_Karelo-Finnish_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931956%29.svg/22px-Flag_of_the_Karelo-Finnish_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931956%29.svg.png" decoding="async" width="22" height="11" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b9/Flag_of_the_Karelo-Finnish_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931956%29.svg/33px-Flag_of_the_Karelo-Finnish_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931956%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b9/Flag_of_the_Karelo-Finnish_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931956%29.svg/44px-Flag_of_the_Karelo-Finnish_Soviet_Socialist_Republic_%281953%E2%80%931956%29.svg.png 2x" data-file-width="1200" data-file-height="600" /></a> <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Socialista_Sovi%C3%A8tica_Carelo-Finlandesa" title="República Socialista Soviètica Carelo-Finlandesa">RSS Carelo-Finlandesa</a> (<a href="/wiki/1940" title="1940">1940</a>-<a href="/wiki/1956" title="1956">1956</a>)</div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Rússia_(articles)" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="3"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><a href="/wiki/Plantilla:R%C3%BAssia" title="Plantilla:Rússia"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></li></ul></div><div id="Rússia_(articles)" style="font-size:114%;margin:0 4em"><a href="/wiki/R%C3%BAssia" title="Rússia">Rússia</a> (articles)</div></th></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_R%C3%BAssia" title="Història de Rússia">Història</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/w/index.php?title=Cronologia_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cronologia de Rússia (encara no existeix)">Cronologia de Rússia</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Protoindoeuropeus" title="Protoindoeuropeus">Protoindoeuropeus</a></li> <li><a href="/wiki/Escites" title="Escites">Escites</a></li> <li><a href="/wiki/S%C3%A0rmates" title="Sàrmates">Sàrmates</a></li> <li><a href="/wiki/Protoeslaus" title="Protoeslaus">Protoeslaus</a></li> <li><a href="/wiki/Eslaus_orientals" title="Eslaus orientals">Eslaus orientals</a></li> <li><a href="/wiki/Rus_de_K%C3%ADev" title="Rus de Kíev">Rus de Kíev</a></li> <li><a href="/wiki/Invasi%C3%B3_mongola_de_la_Rus_de_K%C3%ADev" title="Invasió mongola de la Rus de Kíev">Invasió mongola</a></li> <li>Rus Feudal <ul><li><a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_de_N%C3%B3vgorod" title="República de Nóvgorod">Novgorod</a></li> <li><a href="/wiki/Principat_de_Vlad%C3%ADmir-S%C3%BAzdal" title="Principat de Vladímir-Súzdal">Vladimir</a></li> <li><a href="/wiki/Gran_Ducat_de_Moscou" title="Gran Ducat de Moscou">Moscou</a></li></ul></li> <li><a href="/wiki/Tsarat_Rus" title="Tsarat Rus">Tsarat Rus</a></li> <li><a href="/wiki/Imperi_Rus" title="Imperi Rus">Imperi Rus</a></li> <li><a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_de_Febrer_de_1917" title="Revolució de Febrer de 1917">Revolució de Febrer</a> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Rep%C3%BAblica_Russa&action=edit&redlink=1" class="new" title="República Russa (encara no existeix)">República Russa</a></li></ul></li> <li><a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_d%27Octubre_de_1917" title="Revolució d'Octubre de 1917">Revolució d'Octubre</a></li> <li><a href="/wiki/Guerra_Civil_russa" title="Guerra Civil russa">Guerra Civil</a> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Estat_rus_(1918-1920)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Estat rus (1918-1920) (encara no existeix)">Estat Rus</a></li> <li><a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Socialista_Federativa_Sovi%C3%A8tica_de_R%C3%BAssia" title="República Socialista Federativa Soviètica de Rússia">República RSFSR</a></li></ul></li> <li><a class="mw-selflink selflink">Unió Soviètica</a> <ul><li><a href="/wiki/Front_Oriental_de_la_Segona_Guerra_Mundial" title="Front Oriental de la Segona Guerra Mundial">Gran Guerra Patriòtica</a></li> <li><a href="/wiki/Bloc_de_l%27Est" title="Bloc de l'Est">Bloc de l'Est</a></li> <li><a href="/wiki/Dissoluci%C3%B3_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" title="Dissolució de la Unió Soviètica">Dissolució</a></li></ul></li> <li><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_la_Federaci%C3%B3_de_Russa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Història de la Federació de Russa (encara no existeix)">Federació Russa</a> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Uni%C3%B3_de_Russia_i_Bielorrussia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Unió de Russia i Bielorrussia (encara no existeix)">Unió</a></li> <li><a href="/wiki/R%C3%BAssia_blanca" title="Rússia blanca">Rússia blanca</a></li></ul></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Per tema</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Ciutats_hist%C3%B2riques_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ciutats històriques de Rússia (encara no existeix)">Ciutats històriques</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Historia_postal_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Historia postal de Rússia (encara no existeix)">Correus</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_militar_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Història militar de Rússia (encara no existeix)">Exèrcit</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Geografia_hist%C3%B2rica_de_R%C3%BAssia" title="Categoria:Geografia històrica de Rússia">Geografia històrica</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table><div></div></td><td class="navbox-image" rowspan="5" style="width:1px;padding:0px 0px 0px 2px"><div><figure class="mw-halign-right" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Catedral_de_Sant_Basili" title="Catedral de Sant Basili"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5b/1_Saint_Basils_Cathedral.jpg/150px-1_Saint_Basils_Cathedral.jpg" decoding="async" width="150" height="228" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5b/1_Saint_Basils_Cathedral.jpg/225px-1_Saint_Basils_Cathedral.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5b/1_Saint_Basils_Cathedral.jpg/300px-1_Saint_Basils_Cathedral.jpg 2x" data-file-width="460" data-file-height="700" /></a><figcaption></figcaption></figure></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Geografia_de_R%C3%BAssia" title="Geografia de Rússia">Geografia</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/%C3%80sia_del_Nord" title="Àsia del Nord">Àsia del Nord</a> <ul><li><a href="/wiki/Sib%C3%A8ria" title="Sibèria">Sibèria</a></li> <li><a href="/wiki/Extrem_Orient_Rus" title="Extrem Orient Rus">Extrem Orient Rus</a></li></ul></li> <li><a href="/wiki/Caucas_del_Nord" title="Caucas del Nord">Caucas del Nord</a></li> <li><a href="/wiki/Llista_de_les_ciutats_de_R%C3%BAssia" title="Llista de les ciutats de Rússia">Ciutats</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Clima_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Clima de Rússia (encara no existeix)">Clima</a></li> <li><a href="/wiki/Subdivisi%C3%B3_administrativa_de_R%C3%BAssia" title="Subdivisió administrativa de Rússia">Divisions polítiques</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Embassaments_de_R%C3%BAssia" title="Categoria:Embassaments de Rússia">Embassaments</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Llista_de_fiords_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llista de fiords de Rússia (encara no existeix)">Fiords</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Fronteres_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fronteres de Rússia (encara no existeix)">Fronteres</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Geografia_f%C3%ADsica_de_R%C3%BAssia" title="Categoria:Geografia física de Rússia">Geografia física</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Geologia_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Geologia de Rússia (encara no existeix)">Geologia</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Llista_de_glaceres_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llista de glaceres de Rússia (encara no existeix)">Glaceres</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Grans_regions_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Grans regions de Rússia (encara no existeix)">Grans regions</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Llista_d%27illes_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llista d'illes de Rússia (encara no existeix)">Illes</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Llista_de_llacs_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llista de llacs de Rússia (encara no existeix)">Llacs</a> <ul><li><a href="/wiki/Mar_C%C3%A0spia" title="Mar Càspia">Mar Càspia</a></li></ul></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Minerals_descoberts_a_R%C3%BAssia" title="Categoria:Minerals descoberts a Rússia">Minerals</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Llista_de_muntanyes_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llista de muntanyes de Rússia (encara no existeix)">Muntanyes</a> <ul><li><a href="/wiki/Muntanyes_del_Caucas" title="Muntanyes del Caucas">Caucas</a></li> <li><a href="/wiki/Urals" title="Urals">Urals</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Llista_de_volcans_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llista de volcans de Rússia (encara no existeix)">Volcans</a></li></ul></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Pen%C3%ADnsules_de_R%C3%BAssia" title="Categoria:Penínsules de Rússia">Penínsules</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Llista_de_punts_extrems_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llista de punts extrems de Rússia (encara no existeix)">Punts extrems</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Llista_de_punts_mes_alts_de_la_Federaci%C3%B3_Russa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llista de punts mes alts de la Federació Russa (encara no existeix)">Punts més alts</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Llista_de_rius_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llista de rius de Rússia (encara no existeix)">Rius</a> <ul><li><a href="/wiki/Llista_de_peixos_de_R%C3%BAssia" title="Llista de peixos de Rússia">Peixos</a></li></ul></li> <li><a href="/wiki/R%C3%BAssia_del_nord" title="Rússia del nord">Rússia del nord</a></li> <li><a href="/wiki/R%C3%BAssia_europea" title="Rússia europea">Rússia europea</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Serralades_de_R%C3%BAssia" title="Categoria:Serralades de Rússia">Serralades</a></li> <li><a href="/wiki/Societat_Geogr%C3%A0fica_de_R%C3%BAssia" title="Societat Geogràfica de Rússia">Societat Geogràfica de Rússia</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Llista_de_terratr%C3%A8mols_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llista de terratrèmols de Rússia (encara no existeix)">Terratrèmols</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Territoris_russos_a_l%27%C3%80rtic" title="Categoria:Territoris russos a l'Àrtic">Territoris de l'Àrtic</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Categoria:Pol%C3%ADtica_de_R%C3%BAssia" title="Categoria:Política de Rússia">Política</a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Ag%C3%A8ncies_d%27intel%C2%B7lig%C3%A8ncia_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Agències d'intel·ligència a Rússia (encara no existeix)">Agències</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Codi_Criminal_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Codi Criminal de Rússia (encara no existeix)">Codi criminal</a></li> <li><a href="/wiki/Comunitat_d%27Estats_Independents" title="Comunitat d'Estats Independents">Comunitat d'Estats Independents</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Conscripci%C3%B3_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Conscripció a Rússia (encara no existeix)">Conscripció</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Conservadorisme_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Conservadorisme a Rússia (encara no existeix)">Conservadorisme</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Constituci%C3%B3_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Constitució de Rússia (encara no existeix)">Constitució</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Defensa_c%C3%ADvil_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Defensa cívil a Rússia (encara no existeix)">Defensa civil</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Lliberat_de_reuni%C3%B3_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Lliberat de reunió a Rússia (encara no existeix)">Dret de reunió</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Eleccions_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Eleccions a Rússia (encara no existeix)">Eleccions</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Estat_d%27emerg%C3%A8ncia_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Estat d'emergència a Rússia (encara no existeix)">Estat d'emergència</a></li> <li><a href="/wiki/Forces_Armades_de_R%C3%BAssia" title="Forces Armades de Rússia">Exèrcit</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Forces_policials_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Forces policials de Rússia (encara no existeix)">Forces policials</a> (<a href="/w/index.php?title=Presons_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Presons a Rússia (encara no existeix)">Presons</a>)</li> <li><a href="/wiki/Govern_de_R%C3%BAssia" title="Govern de Rússia">Govern</a> (<a href="/w/index.php?title=Aparell_del_Govern_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aparell del Govern de Rússia (encara no existeix)">Aparell</a>)</li> <li><a href="/w/index.php?title=Leglislaci%C3%B3_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Leglislació a Rússia (encara no existeix)">Legislació</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Liberalisme_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Liberalisme a Rússia (encara no existeix)">Liberalisme</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Llei_marcial_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llei marcial a Rússia (encara no existeix)">Llei marcial</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Llibertat_de_premsa_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llibertat de premsa a Rússia (encara no existeix)">Llibertat de premsa</a></li> <li><a href="/wiki/Nacionalisme_rus" title="Nacionalisme rus">Nacionalisme</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Oposici%C3%B3_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Oposició a Rússia (encara no existeix)">Oposició</a></li> <li><a href="/wiki/Organitzaci%C3%B3_del_Tractat_de_Seguretat_Col%C2%B7lectiva" title="Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva">Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Partits_pol%C3%ADtics_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Partits polítics de Rússia (encara no existeix)">Partits polítics</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Poder_judicial_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Poder judicial a Rússia (encara no existeix)">Poder judicial</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Pol%C3%ADtica_exterior_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Política exterior de Rússia (encara no existeix)">Política exterior</a></li> <li><a href="/wiki/President_de_R%C3%BAssia" title="President de Rússia">President de Rússia</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Pressupost_general_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pressupost general de Rússia (encara no existeix)">Pressupost federal</a></li> <li><a href="/wiki/Primer_ministre_de_R%C3%BAssia" title="Primer ministre de Rússia">Primer ministre de Rússia</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Servei_Civil_de_la_Federaci%C3%B3_Russa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Servei Civil de la Federació Russa (encara no existeix)">Servei Civil</a></li> <li><a href="/wiki/Subdivisi%C3%B3_administrativa_de_R%C3%BAssia" title="Subdivisió administrativa de Rússia">Subdivisió administrativa</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Economia_de_R%C3%BAssia" title="Economia de Rússia">Economia</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Agricultura_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Agricultura a Rússia (encara no existeix)">Agricultura</a></li> <li><a href="/wiki/Banc_de_R%C3%BAssia" title="Banc de Rússia">Banc central</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Banca_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Banca a Rússia (encara no existeix)">Banca</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Ci%C3%A8ncia_i_tecnologia_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ciència i tecnologia a Rússia (encara no existeix)">Ciència i tecnologia</a> <ul><li><a href="/wiki/Acad%C3%A8mia_de_Ci%C3%A8ncies_de_R%C3%BAssia" title="Acadèmia de Ciències de Rússia">Acadèmia de les Ciències</a></li></ul></li> <li><a href="/w/index.php?title=Construcci%C3%B3_naval_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Construcció naval a Rússia (encara no existeix)">Construcció naval</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Energia_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Energia a Rússia (encara no existeix)">Energia</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Fiscalitat_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fiscalitat a Rússia (encara no existeix)">Fiscalitat</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Gesti%C3%B3_de_residus_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gestió de residus a Rússia (encara no existeix)">Gestió de residus</a></li> <li><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_econ%C3%B2mica_de_la_Federaci%C3%B3_Russa" title="Història econòmica de la Federació Russa">Història econòmica</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Ind%C3%BAstria_aeron%C3%A0utica_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Indústria aeronàutica de Rússia (encara no existeix)">Indústria aeronàutica</a> <ul><li><a href="/wiki/Aeroflot" title="Aeroflot">Aeroflot</a></li> <li><a href="/wiki/Metrojet" title="Metrojet">Metrojet</a></li></ul></li> <li><a href="/w/index.php?title=Industria_de_defensa_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Industria de defensa de Rússia (encara no existeix)">Indústria de defensa</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Ind%C3%BAstria_de_l%27autom%C3%B2vil_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Indústria de l'automòvil a Rússia (encara no existeix)">Indústria de l'automòbil</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Ind%C3%BAstria_espacial_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Indústria espacial a Rússia (encara no existeix)">Indústria espacial</a> <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Programa_espacial_rus" title="Categoria:Programa espacial rus">Programa espacial</a></li></ul></li> <li><a href="/w/index.php?title=Ind%C3%BAstria_forestal_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Indústria forestal a Rússia (encara no existeix)">Indústria forestal</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Ind%C3%BAstria_minera_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Indústria minera a Rússia (encara no existeix)">Indústria minera</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Industria_pesquera_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Industria pesquera a Rússia (encara no existeix)">Indústria pesquera</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Ind%C3%BAstria_petroliera_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Indústria petroliera a Rússia (encara no existeix)">Indústria petroliera</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Jocs_d%27atzar_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jocs d'atzar a Rússia (encara no existeix)">Jocs d'atzar</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Oligarquia_russa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Oligarquia russa (encara no existeix)">Oligarques</a></li> <li><a href="/wiki/Regi%C3%B3_econ%C3%B2mica_de_R%C3%BAssia" title="Regió econòmica de Rússia">Regions econòmiques</a></li> <li><a href="/wiki/Ruble_rus" title="Ruble rus">Ruble (moneda)</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Llista_de_sindicats_a_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llista de sindicats a a Rússia (encara no existeix)">Sindicats</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Subministrament_d%27aigua_i_sanejament_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Subministrament d'aigua i sanejament a Rússia (encara no existeix)">Subministrament d'aigua i sanejament</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Telecomunicacions_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Telecomunicacions a Rússia (encara no existeix)">Telecomunicacions</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Transport_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Transport a Rússia (encara no existeix)">Transport</a> <ul><li><a href="/wiki/Autopista_Moscou_-_Sant_Petersburg" title="Autopista Moscou - Sant Petersburg">Autopista Moscou - Sant Petersburg</a></li> <li><a href="/wiki/Transmongoli%C3%A0" title="Transmongolià">Transmongolià</a></li> <li><a href="/wiki/Transsiberi%C3%A0" title="Transsiberià">Transsiberià</a></li></ul></li> <li><a href="/w/index.php?title=Turisme_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Turisme a Rússia (encara no existeix)">Turisme</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Societat</th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-even" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Avortament_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Avortament a Rússia (encara no existeix)">Avortament</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Consum_d%27Alcohol_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Consum d'Alcohol a Rússia (encara no existeix)">Alcohol</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Ciutadania_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ciutadania a Rússia (encara no existeix)">Ciutadania</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Corrupci%C3%B3_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Corrupció a Rússia (encara no existeix)">Corrupció</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Criminalitat_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Criminalitat a Rússia (encara no existeix)">Criminalitat</a></li> <li><a href="/wiki/R%C3%BAssia#Geografia_humana" title="Rússia">Demografia</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Dones_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dones a Rússia (encara no existeix)">Dones</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Drets_humans_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Drets humans a Rússia (encara no existeix)">Drets humans</a> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Drets_LGBT_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Drets LGBT a Rússia (encara no existeix)">LGBT</a></li></ul></li> <li><a href="/w/index.php?title=Educaci%C3%B3_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Educació a Rússia (encara no existeix)">Educació</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Entitats_de_R%C3%BAssia" title="Categoria:Entitats de Rússia">Entitats</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Grups_humans_de_R%C3%BAssia" title="Categoria:Grups humans de Rússia">Grups humans</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Feminisme_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Feminisme a Rússia (encara no existeix)">Feminisme</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Immigraci%C3%B3_a_Russia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Immigració a Russia (encara no existeix)">Immigració</a></li> <li><a href="/wiki/M%C3%A0fia_russa" title="Màfia russa">Màfia russa</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Prostituci%C3%B3_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Prostitució a Rússia (encara no existeix)">Prostitució</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Racisme_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Racisme a Rússia (encara no existeix)">Racisme</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Religi%C3%B3_a_R%C3%BAssia" title="Categoria:Religió a Rússia">Religió</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Sanitat_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sanitat a Rússia (encara no existeix)">Sanitat</a> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Assist%C3%A8ncia_sanit%C3%A0ria_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Assistència sanitària a Rússia (encara no existeix)">Assistència sanitària</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Salut_mental_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Salut mental a Rússia (encara no existeix)">Salut mental</a></li></ul></li> <li><a href="/w/index.php?title=Suicidi_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Suicidi a Rússia (encara no existeix)">Suïcidi</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/w/index.php?title=Cultura_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cultura de Rússia (encara no existeix)">Cultura</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Arquitectura_de_R%C3%BAssia" title="Arquitectura de Rússia">Arquitectura</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Art_de_R%C3%BAssia" title="Categoria:Art de Rússia">Art</a> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Llista_d%27artistes_russos&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llista d'artistes russos (encara no existeix)">Artistes</a></li></ul></li> <li><a href="/w/index.php?title=Arts_marcials_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Arts marcials a Rússia (encara no existeix)">Arts marcials</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Ballet_a_R%C3%BAssia" title="Categoria:Ballet a Rússia">Ballet</a> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Ballet_rus&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ballet rus (encara no existeix)">Ballet rus</a></li> <li><a href="/wiki/Ballets_Russos" title="Ballets Russos">Ballets Russos</a></li></ul></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Cinema_a_R%C3%BAssia" title="Categoria:Cinema a Rússia">Cinema</a></li> <li><a href="/wiki/Gastronomia_de_R%C3%BAssia" title="Gastronomia de Rússia">Cuina</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Esport_a_R%C3%BAssia" title="Categoria:Esport a Rússia">Esports</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Categoria:Festivals_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Categoria:Festivals a Rússia (encara no existeix)">Festivals</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Festivitats_de_Russia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Festivitats de Russia (encara no existeix)">Festivitats</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Llista_de_fil%C3%B2sofs_russos&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llista de filòsofs russos (encara no existeix)">Filosofia</a></li> <li><a href="/wiki/Folklore_rus" title="Folklore rus">Folklore</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Graffiti_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Graffiti a Rússia (encara no existeix)">Grafiti</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Internet_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Internet a Rússia (encara no existeix)">Internet</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Cronologia_de_la_innovaci%C3%B3_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cronologia de la innovació de Rússia (encara no existeix)">Invents</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_russa" title="Literatura russa">Literatura</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Lleng%C3%BCes_de_R%C3%BAssia" title="Categoria:Llengües de Rússia">Llengües</a> <ul><li><a href="/wiki/Rus" title="Rus">Rus (llengua)</a></li></ul></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Mitjans_de_comunicaci%C3%B3_de_R%C3%BAssia" title="Categoria:Mitjans de comunicació de Rússia">Mitjans</a> <ul><li><a href="/wiki/Companyia_estatal_de_televisi%C3%B3_i_radioemissora_de_tot_R%C3%BAssia" title="Companyia estatal de televisió i radioemissora de tot Rússia">VGTRK</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Televisi%C3%B3_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Televisió a Rússia (encara no existeix)">Televisió</a></li></ul></li> <li><a href="/w/index.php?title=Moda_a_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Moda a Rússia (encara no existeix)">Moda</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Museus_de_R%C3%BAssia" title="Categoria:Museus de Rússia">Museus</a> <ul><li><a href="/wiki/Hermitage" title="Hermitage">Hermitage</a></li></ul></li> <li><a href="/w/index.php?title=M%C3%BAsica_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Música de Rússia (encara no existeix)">Música</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Noblesa_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Noblesa de Rússia (encara no existeix)">Noblesa</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Noms_de_Rus%CA%B9,_R%C3%BAssia_i_Ruthenia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Noms de Rusʹ, Rússia i Ruthenia (encara no existeix)">Noms</a></li> <li><a href="/wiki/%C3%92pera_russa" title="Òpera russa">Òpera</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Patrimoni_de_la_Humanitat_a_R%C3%BAssia" title="Categoria:Patrimoni de la Humanitat a Rússia">Patrimoni de la humanitat</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Simbols_nacionals_de_R%C3%BAssia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Simbols nacionals de Rússia (encara no existeix)">Símbols</a> <ul><li><a href="/wiki/Himne_de_la_Federaci%C3%B3_Russa" title="Himne de la Federació Russa">Himne</a></li> <li><a href="/wiki/Escut_de_R%C3%BAssia" title="Escut de Rússia">Escut</a></li> <li><a href="/wiki/Bandera_de_R%C3%BAssia" title="Bandera de Rússia">Bandera</a></li></ul></li></ul> </div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><td class="navbox-abovebelow" colspan="3"><div> <ul><li><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e0/Symbol_question.svg/16px-Symbol_question.svg.png" decoding="async" width="16" height="16" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e0/Symbol_question.svg/24px-Symbol_question.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e0/Symbol_question.svg/32px-Symbol_question.svg.png 2x" data-file-width="180" data-file-height="185" /> <a href="/wiki/Categoria:R%C3%BAssia" title="Categoria:Rússia">Categoria</a></li> <li><img alt="Commons page" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/16px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="16" height="22" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/24px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/32px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /> <a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Russia" class="extiw" title="commons:Russia">Commons</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Ciutats_heroiques_de_la_Unió_Soviètica" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="4"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><a href="/wiki/Plantilla:Ciutats_heroiques" title="Plantilla:Ciutats heroiques"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></li></ul></div><div id="Ciutats_heroiques_de_la_Unió_Soviètica" style="font-size:114%;margin:0 4em"><a href="/wiki/Ciutat_heroica" title="Ciutat heroica">Ciutats heroiques</a> de la <a href="/wiki/Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" class="mw-redirect" title="Unió Soviètica">Unió Soviètica</a></div></th></tr><tr><td class="navbox-image" rowspan="1" style="width:1px;padding:0px 2px 0px 0px"><div><a href="/wiki/Fitxer:Hero_of_the_USSR_Gold_Star.png" class="mw-file-description" title="The Gold Star Medal awarded to the Hero Cities"><img alt="The Gold Star Medal awarded to the Hero Cities" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7a/Hero_of_the_USSR_Gold_Star.png/25px-Hero_of_the_USSR_Gold_Star.png" decoding="async" width="25" height="49" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7a/Hero_of_the_USSR_Gold_Star.png/38px-Hero_of_the_USSR_Gold_Star.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7a/Hero_of_the_USSR_Gold_Star.png/50px-Hero_of_the_USSR_Gold_Star.png 2x" data-file-width="284" data-file-height="560" /></a></div></td><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Sant_Petersburg" title="Sant Petersburg">Leningrad</a>  · <a href="/wiki/Odessa" title="Odessa">Odessa</a>  · <a href="/wiki/Sebast%C3%B2pol" title="Sebastòpol">Sebastòpol</a>  · <a href="/wiki/Volgograd" title="Volgograd">Volgograd/Stalingrad</a>  · <a href="/wiki/K%C3%ADev" class="mw-redirect" title="Kíev">Kíev</a>  · <a href="/wiki/Fortalesa_de_Brest_(Belar%C3%BAs)" class="mw-redirect" title="Fortalesa de Brest (Belarús)">Fortalesa de Brest (Belarús)</a>  · <a href="/wiki/Moscou" title="Moscou">Moscou</a>  · <a href="/wiki/Kertx" title="Kertx">Kertx</a>  · <a href="/wiki/Novorossisk" title="Novorossisk">Novorossisk</a>  · <a href="/wiki/Minsk" title="Minsk">Minsk</a>  · <a href="/wiki/Tula_(R%C3%BAssia)" title="Tula (Rússia)">Tula</a>  · <a href="/wiki/M%C3%BArmansk" title="Múrmansk">Múrmansk</a>  · <a href="/wiki/Smolensk" title="Smolensk">Smolensk</a></div></td><td class="navbox-image" rowspan="1" style="width:1px;padding:0px 0px 0px 2px"><div><a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_the_Soviet_Union.svg" class="mw-file-description" title="Flag of the Soviet Union"><img alt="Flag of the Soviet Union" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a9/Flag_of_the_Soviet_Union.svg/70px-Flag_of_the_Soviet_Union.svg.png" decoding="async" width="70" height="35" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a9/Flag_of_the_Soviet_Union.svg/105px-Flag_of_the_Soviet_Union.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a9/Flag_of_the_Soviet_Union.svg/140px-Flag_of_the_Soviet_Union.svg.png 2x" data-file-width="1200" data-file-height="600" /></a></div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Europa_Oriental_Comunista" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="3"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><a href="/wiki/Plantilla:Europa_Oriental_Comunista" title="Plantilla:Europa Oriental Comunista"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></li></ul></div><div id="Europa_Oriental_Comunista" style="font-size:114%;margin:0 4em">Europa Oriental Comunista</div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_Albania_(1946%E2%80%931992).svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2a/Flag_of_Albania_%281946%E2%80%931992%29.svg/15px-Flag_of_Albania_%281946%E2%80%931992%29.svg.png" decoding="async" width="15" height="11" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2a/Flag_of_Albania_%281946%E2%80%931992%29.svg/23px-Flag_of_Albania_%281946%E2%80%931992%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2a/Flag_of_Albania_%281946%E2%80%931992%29.svg/30px-Flag_of_Albania_%281946%E2%80%931992%29.svg.png 2x" data-file-width="980" data-file-height="700" /></a> <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Popular_d%27Alb%C3%A0nia" title="República Popular d'Albània">Albània</a>  • <a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_East_Germany.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a1/Flag_of_East_Germany.svg/15px-Flag_of_East_Germany.svg.png" decoding="async" width="15" height="9" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a1/Flag_of_East_Germany.svg/23px-Flag_of_East_Germany.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a1/Flag_of_East_Germany.svg/30px-Flag_of_East_Germany.svg.png 2x" data-file-width="1000" data-file-height="600" /></a> <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Democr%C3%A0tica_Alemanya" title="República Democràtica Alemanya">Alemanya Oriental</a>  • <a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_Bulgaria_(1971%E2%80%931990).svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/07/Flag_of_Bulgaria_%281971%E2%80%931990%29.svg/15px-Flag_of_Bulgaria_%281971%E2%80%931990%29.svg.png" decoding="async" width="15" height="9" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/07/Flag_of_Bulgaria_%281971%E2%80%931990%29.svg/23px-Flag_of_Bulgaria_%281971%E2%80%931990%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/07/Flag_of_Bulgaria_%281971%E2%80%931990%29.svg/30px-Flag_of_Bulgaria_%281971%E2%80%931990%29.svg.png 2x" data-file-width="1000" data-file-height="600" /></a> <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Popular_de_Bulg%C3%A0ria" title="República Popular de Bulgària">Bulgària</a>  • <a href="/wiki/Fitxer:Civil_Ensign_of_Hungary.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bc/Civil_Ensign_of_Hungary.svg/15px-Civil_Ensign_of_Hungary.svg.png" decoding="async" width="15" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bc/Civil_Ensign_of_Hungary.svg/23px-Civil_Ensign_of_Hungary.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bc/Civil_Ensign_of_Hungary.svg/30px-Civil_Ensign_of_Hungary.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /></a> <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Popular_d%27Hongria" title="República Popular d'Hongria">Hongria</a>  • <a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_Poland.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/12/Flag_of_Poland.svg/15px-Flag_of_Poland.svg.png" decoding="async" width="15" height="9" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/12/Flag_of_Poland.svg/23px-Flag_of_Poland.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/12/Flag_of_Poland.svg/30px-Flag_of_Poland.svg.png 2x" data-file-width="640" data-file-height="400" /></a> <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Popular_de_Pol%C3%B2nia" title="República Popular de Polònia">Polònia</a>  • <a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_Romania_(1965%E2%80%931989).svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cb/Flag_of_Romania_%281965%E2%80%931989%29.svg/15px-Flag_of_Romania_%281965%E2%80%931989%29.svg.png" decoding="async" width="15" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cb/Flag_of_Romania_%281965%E2%80%931989%29.svg/23px-Flag_of_Romania_%281965%E2%80%931989%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cb/Flag_of_Romania_%281965%E2%80%931989%29.svg/30px-Flag_of_Romania_%281965%E2%80%931989%29.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /></a> <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Socialista_de_Romania" title="República Socialista de Romania">Romania</a>  • <a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_the_Czech_Republic.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cb/Flag_of_the_Czech_Republic.svg/15px-Flag_of_the_Czech_Republic.svg.png" decoding="async" width="15" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cb/Flag_of_the_Czech_Republic.svg/23px-Flag_of_the_Czech_Republic.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cb/Flag_of_the_Czech_Republic.svg/30px-Flag_of_the_Czech_Republic.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /></a> <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Socialista_Txecoslovaca" title="República Socialista Txecoslovaca">Txecoslovàquia</a> <a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_Yugoslavia_(1946-1992).svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/61/Flag_of_Yugoslavia_%281946-1992%29.svg/15px-Flag_of_Yugoslavia_%281946-1992%29.svg.png" decoding="async" width="15" height="8" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/61/Flag_of_Yugoslavia_%281946-1992%29.svg/23px-Flag_of_Yugoslavia_%281946-1992%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/61/Flag_of_Yugoslavia_%281946-1992%29.svg/30px-Flag_of_Yugoslavia_%281946-1992%29.svg.png 2x" data-file-width="1000" data-file-height="500" /></a> <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Federal_Socialista_de_Iugosl%C3%A0via" title="República Federal Socialista de Iugoslàvia">Iugoslàvia</a> <a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_the_Russian_Soviet_Federative_Socialist_Republic_(1954%E2%80%931991).svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/27/Flag_of_the_Russian_Soviet_Federative_Socialist_Republic_%281954%E2%80%931991%29.svg/15px-Flag_of_the_Russian_Soviet_Federative_Socialist_Republic_%281954%E2%80%931991%29.svg.png" decoding="async" width="15" height="8" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/27/Flag_of_the_Russian_Soviet_Federative_Socialist_Republic_%281954%E2%80%931991%29.svg/23px-Flag_of_the_Russian_Soviet_Federative_Socialist_Republic_%281954%E2%80%931991%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/27/Flag_of_the_Russian_Soviet_Federative_Socialist_Republic_%281954%E2%80%931991%29.svg/30px-Flag_of_the_Russian_Soviet_Federative_Socialist_Republic_%281954%E2%80%931991%29.svg.png 2x" data-file-width="1200" data-file-height="600" /></a> <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Socialista_Federada_Sovi%C3%A8tica_de_R%C3%BAssia" class="mw-redirect" title="República Socialista Federada Soviètica de Rússia">Rússia Soviètica</a>/ <a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_the_Soviet_Union.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a9/Flag_of_the_Soviet_Union.svg/15px-Flag_of_the_Soviet_Union.svg.png" decoding="async" width="15" height="8" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a9/Flag_of_the_Soviet_Union.svg/23px-Flag_of_the_Soviet_Union.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a9/Flag_of_the_Soviet_Union.svg/30px-Flag_of_the_Soviet_Union.svg.png 2x" data-file-width="1200" data-file-height="600" /></a> <a class="mw-selflink selflink">Unió Soviètica</a>: <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica_i_la_R%C3%BAssia_Sovi%C3%A8tica_(1917-1927)" title="Història de la Unió Soviètica i la Rússia Soviètica (1917-1927)">1917–1927</a>  • <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica_(1927-1953)" title="Història de la Unió Soviètica (1927-1953)">1927–1953</a> • <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica_(1953-1985)" title="Història de la Unió Soviètica (1953-1985)">1953–1985</a> • <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica_(1985-1991)" title="Història de la Unió Soviètica (1985-1991)">1985–1991</a> </div></td><td class="navbox-image" rowspan="1" style="width:1px;padding:0px 0px 0px 2px"><div><a href="/wiki/Fitxer:NATO_and_the_Warsaw_Pact_1973.svg" class="mw-file-description" title="Mapa de la Guerra Freda a Europa"><img alt="Mapa de la Guerra Freda a Europa" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7c/NATO_and_the_Warsaw_Pact_1973.svg/100px-NATO_and_the_Warsaw_Pact_1973.svg.png" decoding="async" width="100" height="101" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7c/NATO_and_the_Warsaw_Pact_1973.svg/150px-NATO_and_the_Warsaw_Pact_1973.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7c/NATO_and_the_Warsaw_Pact_1973.svg/200px-NATO_and_the_Warsaw_Pact_1973.svg.png 2x" data-file-width="450" data-file-height="456" /></a></div></td></tr><tr><td class="navbox-abovebelow" colspan="3" style="background:white;"><div><a href="/wiki/Bloc_de_l%27Est" title="Bloc de l'Est">Bloc de l'Est</a>  • <a href="/wiki/Pacte_de_Vars%C3%B2via" title="Pacte de Varsòvia">Pacte de Varsòvia</a>  • <a href="/wiki/Consell_d%27Assist%C3%A8ncia_Econ%C3%B2mica_M%C3%BAtua" title="Consell d'Assistència Econòmica Mútua">Comecon</a></div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Guerra_Freda" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style="background:#E0FFFF ;"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><a href="/wiki/Plantilla:Guerra_freda" title="Plantilla:Guerra freda"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></li></ul></div><div id="Guerra_Freda" style="font-size:114%;margin:0 4em"><a href="/wiki/Guerra_Freda" title="Guerra Freda">Guerra Freda</a></div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style=";background:white;"><div id="Principals_països_implicats" style="font-size:114%;margin:0 4em">Principals països implicats</div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:9em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Organitzaci%C3%B3_del_Tractat_de_l%27Atl%C3%A0ntic_Nord" title="Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord">OTAN</a> i aliats</div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a4/Flag_of_the_United_States.svg/22px-Flag_of_the_United_States.svg.png" decoding="async" width="22" height="12" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a4/Flag_of_the_United_States.svg/33px-Flag_of_the_United_States.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a4/Flag_of_the_United_States.svg/44px-Flag_of_the_United_States.svg.png 2x" data-file-width="1235" data-file-height="650" /> <a href="/wiki/Estats_Units_d%27Am%C3%A8rica" title="Estats Units d'Amèrica">Estats Units</a>  · <img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/83/Flag_of_the_United_Kingdom_%283-5%29.svg/22px-Flag_of_the_United_Kingdom_%283-5%29.svg.png" decoding="async" width="22" height="13" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/83/Flag_of_the_United_Kingdom_%283-5%29.svg/33px-Flag_of_the_United_Kingdom_%283-5%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/83/Flag_of_the_United_Kingdom_%283-5%29.svg/44px-Flag_of_the_United_Kingdom_%283-5%29.svg.png 2x" data-file-width="1000" data-file-height="600" /> <a href="/wiki/Regne_Unit" title="Regne Unit">Regne Unit</a>  · <img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d4/Flag_of_Israel.svg/22px-Flag_of_Israel.svg.png" decoding="async" width="22" height="16" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d4/Flag_of_Israel.svg/33px-Flag_of_Israel.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d4/Flag_of_Israel.svg/44px-Flag_of_Israel.svg.png 2x" data-file-width="1100" data-file-height="800" /> <a href="/wiki/Israel" title="Israel">Israel</a>  · <img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c3/Flag_of_France.svg/22px-Flag_of_France.svg.png" decoding="async" width="22" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c3/Flag_of_France.svg/33px-Flag_of_France.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c3/Flag_of_France.svg/44px-Flag_of_France.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /> <a href="/wiki/Fran%C3%A7a" title="França">França</a>  · <img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/ba/Flag_of_Germany.svg/22px-Flag_of_Germany.svg.png" decoding="async" width="22" height="13" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/ba/Flag_of_Germany.svg/33px-Flag_of_Germany.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/ba/Flag_of_Germany.svg/44px-Flag_of_Germany.svg.png 2x" data-file-width="1000" data-file-height="600" /> <a href="/wiki/Alemanya_Occidental" title="Alemanya Occidental">RFA</a>  · <img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/09/Flag_of_South_Korea.svg/22px-Flag_of_South_Korea.svg.png" decoding="async" width="22" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/09/Flag_of_South_Korea.svg/33px-Flag_of_South_Korea.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/09/Flag_of_South_Korea.svg/44px-Flag_of_South_Korea.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /> <a href="/wiki/Corea_del_Sud" title="Corea del Sud">Corea del Sud</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:9em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Pacte_de_Vars%C3%B2via" title="Pacte de Varsòvia">Pcte. Varsòvia</a> i aliats</div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a9/Flag_of_the_Soviet_Union.svg/22px-Flag_of_the_Soviet_Union.svg.png" decoding="async" width="22" height="11" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a9/Flag_of_the_Soviet_Union.svg/33px-Flag_of_the_Soviet_Union.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a9/Flag_of_the_Soviet_Union.svg/44px-Flag_of_the_Soviet_Union.svg.png 2x" data-file-width="1200" data-file-height="600" /> <a class="mw-selflink selflink">URSS</a>  · <img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a1/Flag_of_East_Germany.svg/22px-Flag_of_East_Germany.svg.png" decoding="async" width="22" height="13" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a1/Flag_of_East_Germany.svg/33px-Flag_of_East_Germany.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a1/Flag_of_East_Germany.svg/44px-Flag_of_East_Germany.svg.png 2x" data-file-width="1000" data-file-height="600" /> <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Democr%C3%A0tica_Alemanya" title="República Democràtica Alemanya">RDA</a>  · <img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Flag_of_the_People%27s_Republic_of_China.svg/22px-Flag_of_the_People%27s_Republic_of_China.svg.png" decoding="async" width="22" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Flag_of_the_People%27s_Republic_of_China.svg/33px-Flag_of_the_People%27s_Republic_of_China.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Flag_of_the_People%27s_Republic_of_China.svg/44px-Flag_of_the_People%27s_Republic_of_China.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /> <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Popular_de_la_Xina" title="República Popular de la Xina">Xina</a>  · <img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/21/Flag_of_Vietnam.svg/22px-Flag_of_Vietnam.svg.png" decoding="async" width="22" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/21/Flag_of_Vietnam.svg/33px-Flag_of_Vietnam.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/21/Flag_of_Vietnam.svg/44px-Flag_of_Vietnam.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /> <a href="/wiki/Vietnam" title="Vietnam">Vietnam</a>  · <img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/51/Flag_of_North_Korea.svg/22px-Flag_of_North_Korea.svg.png" decoding="async" width="22" height="11" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/51/Flag_of_North_Korea.svg/33px-Flag_of_North_Korea.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/51/Flag_of_North_Korea.svg/44px-Flag_of_North_Korea.svg.png 2x" data-file-width="1600" data-file-height="800" /> <a href="/wiki/Corea_del_Nord" title="Corea del Nord">Corea del Nord</a>  · <img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bd/Flag_of_Cuba.svg/22px-Flag_of_Cuba.svg.png" decoding="async" width="22" height="11" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bd/Flag_of_Cuba.svg/33px-Flag_of_Cuba.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bd/Flag_of_Cuba.svg/44px-Flag_of_Cuba.svg.png 2x" data-file-width="1200" data-file-height="600" /> <a href="/wiki/Cuba" title="Cuba">Cuba</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:9em;"><div style="padding:0em 0.75em;">Neutrals</div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Moviment_dels_pa%C3%AFsos_no_alineats" class="mw-redirect" title="Moviment dels països no alineats">Moviment dels països no alineats</a></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style=";background:white;"><div id="Protagonistes" style="font-size:114%;margin:0 4em">Protagonistes</div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:9em;"><div style="padding:0em 0.75em;">Presidents EUA</div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Harry_S._Truman" class="mw-redirect" title="Harry S. Truman">Truman</a>  · <a href="/wiki/Dwight_David_Eisenhower" title="Dwight David Eisenhower">Eisenhower</a>  · <a href="/wiki/John_Fitzgerald_Kennedy" title="John Fitzgerald Kennedy">Kennedy</a>  · <a href="/wiki/Lyndon_Baines_Johnson" class="mw-redirect" title="Lyndon Baines Johnson">Johnson</a>  · <a href="/wiki/Richard_Nixon" title="Richard Nixon">Nixon</a>  · <a href="/wiki/Gerald_Ford" title="Gerald Ford">Ford</a>  · <a href="/wiki/James_Earl_Carter" title="James Earl Carter">Carter</a>  · <a href="/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan">Reagan</a>  · <a href="/wiki/George_Herbert_Walker_Bush" class="mw-redirect" title="George Herbert Walker Bush">Bush</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:9em;"><div style="padding:0em 0.75em;">Sec. Gen. URSS</div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/I%C3%B3ssif_Stalin" title="Ióssif Stalin">Stalin</a>  · <a href="/wiki/Gueorgui_Malenkov" title="Gueorgui Malenkov">Malenkov</a>  · <a href="/wiki/Nikita_Khrusxov" title="Nikita Khrusxov">Khrusxov</a>  · <a href="/wiki/Leonid_Br%C3%A9jnev" title="Leonid Bréjnev">Bréjnev</a>  · <a href="/wiki/Iuri_Andr%C3%B3pov" title="Iuri Andrópov">Andrópov</a>  · <a href="/wiki/Konstant%C3%ADn_Txernenko" title="Konstantín Txernenko">Txernenko</a>  · <a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_Gorbatxov" title="Mikhaïl Gorbatxov">Gorbatxov</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:9em;"><div style="padding:0em 0.75em;">Europa</div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Winston_Churchill" title="Winston Churchill">Winston Churchill</a>  · <a href="/wiki/Charles_de_Gaulle" title="Charles de Gaulle">Charles de Gaulle</a>  · <a href="/wiki/Josip_Broz_Tito" title="Josip Broz Tito">Josip Broz Tito</a>  · <a href="/wiki/Imre_Nagy" title="Imre Nagy">Imre Nagy</a>  · <a href="/wiki/Willy_Brandt" title="Willy Brandt">Willy Brandt</a>  · <a href="/wiki/Nicolae_Ceau%C5%9Fescu" class="mw-redirect" title="Nicolae Ceauşescu">Nicolae Ceauşescu</a>  · <a href="/wiki/Alexander_Dub%C4%8Dek" title="Alexander Dubček">Alexander Dubček</a>  · <a href="/wiki/T%C3%B2dor_J%C3%ADvkov" title="Tòdor Jívkov">Tòdor Jívkov</a>  · <a href="/wiki/Erich_Honecker" title="Erich Honecker">Erich Honecker</a>  · <a href="/wiki/Joan_Pau_II" title="Joan Pau II">Joan Pau II</a>  · <a href="/wiki/Margaret_Thatcher" title="Margaret Thatcher">Margaret Thatcher</a>  · <a href="/wiki/Lech_Wa%C5%82%C4%99sa" title="Lech Wałęsa">Lech Wałęsa</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:9em;"><div style="padding:0em 0.75em;">Àsia i Amèrica</div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Mao_Zedong" title="Mao Zedong">Mao Zedong</a>  · <a href="/wiki/Chiang_Kai-shek" title="Chiang Kai-shek">Chiang Kai-shek</a>  · <a href="/wiki/Kim_Il-sung" title="Kim Il-sung">Kim Il-sung</a>  · <a href="/wiki/Ho_Chi_Minh" title="Ho Chi Minh">Ho Chi Minh</a>  · <a href="/wiki/Fidel_Castro_Ruz" title="Fidel Castro Ruz">Fidel Castro</a>  · <a href="/wiki/Che_Guevara" title="Che Guevara">Che Guevara</a></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style=";background:white;"><div id="Esdeveniments" style="font-size:114%;margin:0 4em">Esdeveniments</div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:9em;"><div style="padding:0em 0.75em;">1945-49</div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Confer%C3%A8ncia_de_Ialta" title="Conferència de Ialta">Conferència de Ialta</a>  · <a href="/wiki/Cop_d%27estat_a_Txecoslov%C3%A0quia_de_1948" title="Cop d'estat a Txecoslovàquia de 1948">Cop txec</a>  · <a href="/wiki/Confer%C3%A8ncia_de_Potsdam" title="Conferència de Potsdam">Conferència de Potsdam</a>  · <a href="/wiki/Crisi_iraniana_de_1946" title="Crisi iraniana de 1946">Crisi de l'Iran de 1946</a>  · <a href="/wiki/Guerra_Civil_xinesa" title="Guerra Civil xinesa">Guerra Civil xinesa</a>  · <a href="/wiki/Doctrina_Truman" title="Doctrina Truman">Doctrina Truman</a>  · <a href="/wiki/Guerra_Civil_grega" title="Guerra Civil grega">Guerra Civil grega</a>  · <a href="/wiki/Pla_Marshall" title="Pla Marshall">Pla Marshall</a>  · <a href="/wiki/Guerra_d%27Indoxina" title="Guerra d'Indoxina">Guerra d'Indoxina</a>  · <a href="/wiki/Bloqueig_de_Berl%C3%ADn" title="Bloqueig de Berlín">Bloqueig de Berlín</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:9em;"><div style="padding:0em 0.75em;">1950-59</div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Guerra_de_Corea" title="Guerra de Corea">Guerra de Corea</a>  · <a href="/wiki/Crisi_de_l%27Iran_de_1953" class="mw-redirect" title="Crisi de l'Iran de 1953">Crisi de l'Iran de 1953</a>  · <a href="/wiki/Sublevaci%C3%B3_del_17_de_juny" class="mw-redirect" title="Sublevació del 17 de juny">Sublevació del 17 de juny</a>  · <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_hongaresa_de_1956" title="Revolució hongaresa de 1956">Revolució hongaresa</a>  · <a href="/wiki/Crisi_de_Suez" title="Crisi de Suez">Crisi de Suez</a>  · <a href="/wiki/Guerra_del_Vietnam" title="Guerra del Vietnam">Guerra del Vietnam</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:9em;"><div style="padding:0em 0.75em;">1960-69</div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Ruptura_sinosovi%C3%A8tica" title="Ruptura sinosoviètica">Ruptura sinosoviètica</a>  · <a href="/wiki/Incident_de_l%27U-2_(1960)" title="Incident de l'U-2 (1960)">Incident de'U-2</a>  · <a href="/wiki/Guerra_Civil_de_Guatemala" title="Guerra Civil de Guatemala">Guerra Civil de Guatemala</a>  · <a href="/wiki/Invasi%C3%B3_de_Bah%C3%ADa_de_Cochinos" title="Invasió de Bahía de Cochinos">Invasió de Bahía de Cochinos</a>  · <a href="/wiki/Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba" title="Crisi dels míssils de Cuba">Crisi dels míssils de Cuba</a>  · <a href="/wiki/Crisi_de_Berl%C3%ADn_de_1961" title="Crisi de Berlín de 1961">Crisi de Berlín de 1961</a>  · <a href="/wiki/Mur_de_Berl%C3%ADn" title="Mur de Berlín">Mur de Berlín</a>  · <a href="/wiki/Primavera_de_Praga" title="Primavera de Praga">Primavera de Praga</a>  · <a href="/wiki/Acords_SALT" title="Acords SALT">SALT I</a>  · <a href="/wiki/Distensi%C3%B3" title="Distensió">Distensió</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:9em;"><div style="padding:0em 0.75em;">1970-79</div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Acords_SALT" title="Acords SALT">SALT II</a>  · <a href="/wiki/Guerra_Civil_angolesa" title="Guerra Civil angolesa">Guerra Civil angolesa</a>  · <a href="/wiki/Guerra_de_la_frontera_de_Sud-%C3%A0frica" title="Guerra de la frontera de Sud-àfrica">Guerra de la frontera de Sud-àfrica</a>  · <a href="/wiki/Guerra_Civil_d%27El_Salvador" class="mw-redirect" title="Guerra Civil d'El Salvador">Guerra Civil d'El Salvador</a>  · <a href="/wiki/Guerra_afgano-sovi%C3%A8tica" title="Guerra afgano-soviètica">Invasió soviètica de l'Afganistan</a>  · <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Sandinista" title="Revolució Sandinista">Revolució Sandinista</a> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:9em;"><div style="padding:0em 0.75em;">1980-89</div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Solidarno%C5%9B%C4%87" title="Solidarność">Solidarność</a>  · <a href="/wiki/Gl%C3%A0snost" title="Glàsnost">Glàsnost</a>  · <a href="/wiki/Perestroika" title="Perestroika">Perestroika</a>  · <a href="/wiki/Mur_de_Berl%C3%ADn#Caiguda_del_mur" title="Mur de Berlín">Caiguda del mur de Berlín</a>  · <a href="/wiki/Die_Wende" title="Die Wende">Die Wende</a>  · <a href="/wiki/Revolucions_de_1989" title="Revolucions de 1989">Revolucions de 1989</a>  · <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_de_Vellut" title="Revolució de Vellut">Revolució de Vellut</a>  · <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_romanesa_de_1989" title="Revolució romanesa de 1989">Revolució romanesa</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:9em;"><div style="padding:0em 0.75em;">1990</div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica_(1985-1991)" title="Història de la Unió Soviètica (1985-1991)">Col·lapse de la Unió Soviètica</a>  · <a href="/wiki/Dissoluci%C3%B3_de_Txecoslov%C3%A0quia" title="Dissolució de Txecoslovàquia">Dissolució de Txecoslovàquia</a>  · <a href="/wiki/Dissoluci%C3%B3_de_Iugosl%C3%A0via" title="Dissolució de Iugoslàvia">Dissolució de Iugoslàvia</a>  · <a href="/wiki/Reunificaci%C3%B3_alemanya" title="Reunificació alemanya">Reunificació alemanya</a></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style=";background:white;"><div id="Articles_relacionats" style="font-size:114%;margin:0 4em">Articles relacionats</div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Tel%C3%B3_d%27acer" title="Teló d'acer">Teló d'acer</a>  · <a href="/wiki/Bloc_de_l%27Est" title="Bloc de l'Est">Bloc de l'Est</a>  · <a href="/wiki/Moviment_dels_pa%C3%AFsos_no_alineats" class="mw-redirect" title="Moviment dels països no alineats">Moviment dels països no alineats</a>  · <a href="/wiki/Consell_d%27Assist%C3%A8ncia_Econ%C3%B2mica_M%C3%BAtua" title="Consell d'Assistència Econòmica Mútua">COMECON</a>  · <a href="/wiki/Organitzaci%C3%B3_del_Tractat_del_Sud-est_Asi%C3%A0tic" title="Organització del Tractat del Sud-est Asiàtic">SEATO</a>  · <a href="/wiki/Cursa_armamentista" title="Cursa armamentista">Cursa armamentista</a>  · <a href="/wiki/Arma_nuclear" title="Arma nuclear">Arma nuclear</a>  · <a href="/wiki/Cursa_espacial" title="Cursa espacial">Cursa espacial</a>  · <a href="/wiki/Maccarthisme" title="Maccarthisme">Maccarthisme</a>  · <a href="/wiki/Espionatge" title="Espionatge">Espionatge</a>  · <a href="/wiki/Ostpolitik" title="Ostpolitik">Ostpolitik</a>  · <a href="/wiki/Ag%C3%A8ncia_Central_d%27Intel%C2%B7lig%C3%A8ncia" title="Agència Central d'Intel·ligència">CIA</a>  · <a href="/wiki/KGB" title="KGB">KGB</a>  · <a href="/wiki/Stasi" title="Stasi">Stasi</a>  · <a href="/wiki/Conflicte_araboisraeli%C3%A0" class="mw-redirect" title="Conflicte araboisraelià">Conflicte araboisraelià</a></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"></table><div></div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.worldcat.org/identities/lccn-n80-126312">WorldCat</a></li> <li><a href="/wiki/CANTIC" class="mw-redirect" title="CANTIC">CANTIC</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://cantic.bnc.cat/registre/981058511964106706">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Biblioth%C3%A8que_nationale_de_France" class="mw-redirect" title="Bibliothèque nationale de France">BNF</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb11865668d">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://d-nb.info/gnd/4077548-3">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/LCCN" class="mw-redirect" title="LCCN">LCCN</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.loc.gov/authorities/names/n80126312">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/VIAF" class="mw-redirect" title="VIAF">VIAF</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://viaf.org/viaf/134262032">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/ISNI" class="mw-redirect" title="ISNI">ISNI</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://isni.org/isni/0000000123751518">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/SUDOC" class="mw-redirect" title="SUDOC">SUDOC</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.idref.fr/026402629">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/National_Library_of_Australia" class="mw-redirect" title="National Library of Australia">NLA</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://nla.gov.au/anbd.aut-an36332432">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/National_Diet_Library" class="mw-redirect" title="National Diet Library">NDL</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://id.ndl.go.jp/auth/ndlna/00743732">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=ge128583&CON_LNG=ENG">1</a>)</li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases d'informació</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/GEC" class="mw-redirect" title="GEC">GEC</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/unio-sovietica">1</a>)</li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Unió_de_Repúbliques_Socialistes_Soviètiques&oldid=34250122">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Unió_de_Repúbliques_Socialistes_Soviètiques&oldid=34250122</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categoria</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" title="Categoria:Unió Soviètica">Unió Soviètica</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_que_usen_Timeline" title="Categoria:Pàgines que usen Timeline">Pàgines que usen Timeline</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_enlla%C3%A7os_externs_no_actius" title="Categoria:Articles amb enllaços externs no actius">Articles amb enllaços externs no actius</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_que_utilitzen_m%C3%BAltiples_imatges_amb_imatges_escalades_autom%C3%A0ticament" title="Categoria:Pàgines que utilitzen múltiples imatges amb imatges escalades automàticament">Pàgines que utilitzen múltiples imatges amb imatges escalades automàticament</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_de_geografia_pol%C3%ADtica_sense_foto" title="Categoria:Articles de geografia política sense foto">Articles de geografia política sense foto</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Mapes_amb_diverses_figures" title="Categoria:Mapes amb diverses figures">Mapes amb diverses figures</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_coordenades" title="Categoria:Articles amb coordenades">Articles amb coordenades</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_etiquetes_de_Wikidata_sense_traducci%C3%B3" title="Categoria:Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció">Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_identificador_CANTIC" title="Categoria:Articles amb identificador CANTIC">Articles amb identificador CANTIC</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_que_usen_l%27extensi%C3%B3_Kartographer" title="Categoria:Pàgines que usen l'extensió Kartographer">Pàgines que usen l'extensió Kartographer</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 17 nov 2024 a les 12:30.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>. </li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-f69cdc8f6-hchr7","wgBackendResponseTime":180,"wgKartographerLiveData":{"_861971a749d0dc6164301adf041ad0b04fb056ee":[{"type":"ExternalData","service":"geomask","url":"https://maps.wikimedia.org/geoshape?getgeojson=1\u0026ids=Q15180","properties":{"title":"geomask1","fill-opacity":0.2}},{"features":[{"type":"Feature","geometry":{"coordinates":[90,65],"type":"Point"},"properties":{"marker-size":"small","title":"Point6","marker-symbol":"marker","marker-color":"FF0000"}}],"type":"FeatureCollection"}]},"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"2.982","walltime":"4.567","ppvisitednodes":{"value":42331,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":593935,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":140997,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":34,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":31,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":0,"limit":20},"unstrip-size":{"value":123991,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":78,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 3830.937 1 -total"," 71.05% 2721.721 1 Plantilla:Infotaula_geografia_política"," 66.88% 2562.086 1 Plantilla:Infobox_political_geography"," 65.02% 2490.822 1 Plantilla:Infobox_political_geography/formatglobal"," 64.36% 2465.596 3 Plantilla:InfoboxFrame"," 24.73% 947.527 62 Plantilla:If_empty"," 10.66% 408.231 1 Plantilla:InParent"," 9.97% 381.794 2 Plantilla:Referències"," 9.11% 348.944 12 Plantilla:Caixa_de_navegació"," 6.87% 263.024 1 Plantilla:Two_maps_block"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"1.462","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":6480601,"limit":52428800},"limitreport-profile":[["MediaWiki\\Extension\\Scribunto\\Engines\\LuaSandbox\\LuaSandboxCallback::getEntityStatements","420","23.9"],["?","360","20.5"],["MediaWiki\\Extension\\Scribunto\\Engines\\LuaSandbox\\LuaSandboxCallback::getSiteLinkPageName","160","9.1"],["MediaWiki\\Extension\\Scribunto\\Engines\\LuaSandbox\\LuaSandboxCallback::getLabel","120","6.8"],["MediaWiki\\Extension\\Scribunto\\Engines\\LuaSandbox\\LuaSandboxCallback::getExpandedArgument","100","5.7"],["recursiveClone \u003CmwInit.lua:45\u003E","100","5.7"],["MediaWiki\\Extension\\Scribunto\\Engines\\LuaSandbox\\LuaSandboxCallback::find","100","5.7"],["MediaWiki\\Extension\\Scribunto\\Engines\\LuaSandbox\\LuaSandboxCallback::sub","60","3.4"],["getExpandedArgument \u003Cmw.lua:174\u003E","60","3.4"],["MediaWiki\\Extension\\Scribunto\\Engines\\LuaSandbox\\LuaSandboxCallback::getEntity","60","3.4"],["[others]","220","12.5"]]},"cachereport":{"origin":"mw-web.codfw.main-f69cdc8f6-jl9dk","timestamp":"20241124004558","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Uni\u00f3 de Rep\u00fabliques Socialistes Sovi\u00e8tiques","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q15180","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q15180","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2004-06-04T22:38:52Z","dateModified":"2024-11-17T11:30:56Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/a\/a9\/Flag_of_the_Soviet_Union.svg","headline":"pa\u00eds a Europa i \u00c0sia que va existir entre 1922 i 1991"}</script> </body> </html>