CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-sticky-header-enabled vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Electró - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-sticky-header-enabled vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""],"wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"a90d2f2e-88a3-4108-8d98-194d31d2afee","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Electró","wgTitle":"Electró","wgCurRevisionId":34876111,"wgRevisionId":34876111,"wgArticleId":1015,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb enllaços externs no actius","Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","Articles amb avisos de la plantilla Webarchive","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","Llista d'articles de qualitat","Control d'autoritats","Traduccions que són articles de qualitat","Articles de qualitat de física","Leptons","Àtom","Partícules subatòmiques"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Electró","wgRelevantArticleId":1015,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgRedirectedFrom":"Electrons","wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":100000,"wgInternalRedirectTargetUrl":"/wiki/Electr%C3%B3","wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q2225","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false}; RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","ext.math.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["mediawiki.action.view.redirect","ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.quicksurveys.init","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.math.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.23"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Crookes_tube-in_use-lateral_view-standing_cross_prPNr%C2%B011.jpg/1200px-Crookes_tube-in_use-lateral_view-standing_cross_prPNr%C2%B011.jpg"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="900"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Crookes_tube-in_use-lateral_view-standing_cross_prPNr%C2%B011.jpg/800px-Crookes_tube-in_use-lateral_view-standing_cross_prPNr%C2%B011.jpg"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="600"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Crookes_tube-in_use-lateral_view-standing_cross_prPNr%C2%B011.jpg/640px-Crookes_tube-in_use-lateral_view-standing_cross_prPNr%C2%B011.jpg"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="480"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Electró - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Electr%C3%B3"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Electr%C3%B3&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Electr%C3%B3"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="auth.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Electró rootpage-Electró skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" title="Menú principal" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Menú principal </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z">Portada</a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x">Article a l'atzar</a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat">Articles de qualitat</a></li><li id="n-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials">Pàgines especials</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses">Portal viquipedista</a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades">Agenda d'actes</a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r">Canvis recents</a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna">La taverna</a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte">Contacte</a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC">Xat</a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses">Ajuda</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"> Cerca </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Modificar la dimension, la largor e la color del tèxte." > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Aparença </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="https://donate.wikimedia.org/?wmf_source=donate&wmf_medium=sidebar&wmf_campaign=ca.wikipedia.org&uselang=ca" class="">Donatius</a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Electr%C3%B3" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class="">Crea un compte</a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Electr%C3%B3" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class="">Inicia la sessió</a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Eines personals </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="https://donate.wikimedia.org/?wmf_source=donate&wmf_medium=sidebar&wmf_campaign=ca.wikipedia.org&uselang=ca">Donatius</a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Electr%C3%B3" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"> Crea un compte</a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Electr%C3%B3" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"> Inicia la sessió</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició">més informació</a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y">Contribucions</a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n">Discussió per aquest IP</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Història" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Història"> <div class="vector-toc-text"> 1 Història </div> </a> <button aria-controls="toc-Història-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Història </button> <ul id="toc-Història-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Descobriment" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Descobriment"> <div class="vector-toc-text"> 1.1 Descobriment </div> </a> <ul id="toc-Descobriment-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Teoria_atòmica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Teoria_atòmica"> <div class="vector-toc-text"> 1.2 Teoria atòmica </div> </a> <ul id="toc-Teoria_atòmica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Mecànica_quàntica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Mecànica_quàntica"> <div class="vector-toc-text"> 1.3 Mecànica quàntica </div> </a> <ul id="toc-Mecànica_quàntica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Acceleradors_de_partícules" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Acceleradors_de_partícules"> <div class="vector-toc-text"> 1.4 Acceleradors de partícules </div> </a> <ul id="toc-Acceleradors_de_partícules-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Confinament_d'electrons_individuals" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Confinament_d'electrons_individuals"> <div class="vector-toc-text"> 1.5 Confinament d'electrons individuals </div> </a> <ul id="toc-Confinament_d'electrons_individuals-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Característiques" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Característiques"> <div class="vector-toc-text"> 2 Característiques </div> </a> <button aria-controls="toc-Característiques-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Característiques </button> <ul id="toc-Característiques-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Classificació" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Classificació"> <div class="vector-toc-text"> 2.1 Classificació </div> </a> <ul id="toc-Classificació-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Propietats_fonamentals" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Propietats_fonamentals"> <div class="vector-toc-text"> 2.2 Propietats fonamentals </div> </a> <ul id="toc-Propietats_fonamentals-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Propietats_quàntiques" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Propietats_quàntiques"> <div class="vector-toc-text"> 2.3 Propietats quàntiques </div> </a> <ul id="toc-Propietats_quàntiques-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Partícules_virtuals" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Partícules_virtuals"> <div class="vector-toc-text"> 2.4 Partícules virtuals </div> </a> <ul id="toc-Partícules_virtuals-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Interacció" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Interacció"> <div class="vector-toc-text"> 2.5 Interacció </div> </a> <ul id="toc-Interacció-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Àtoms_i_molècules" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Àtoms_i_molècules"> <div class="vector-toc-text"> 2.6 Àtoms i molècules </div> </a> <ul id="toc-Àtoms_i_molècules-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Conductivitat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Conductivitat"> <div class="vector-toc-text"> 2.7 Conductivitat </div> </a> <ul id="toc-Conductivitat-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Moviment_i_energia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Moviment_i_energia"> <div class="vector-toc-text"> 2.8 Moviment i energia </div> </a> <ul id="toc-Moviment_i_energia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Formació" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Formació"> <div class="vector-toc-text"> 3 Formació </div> </a> <ul id="toc-Formació-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Observació" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Observació"> <div class="vector-toc-text"> 4 Observació </div> </a> <ul id="toc-Observació-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Aplicacions_del_plasma" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Aplicacions_del_plasma"> <div class="vector-toc-text"> 5 Aplicacions del plasma </div> </a> <button aria-controls="toc-Aplicacions_del_plasma-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Aplicacions del plasma </button> <ul id="toc-Aplicacions_del_plasma-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Feixos_de_partícules" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Feixos_de_partícules"> <div class="vector-toc-text"> 5.1 Feixos de partícules </div> </a> <ul id="toc-Feixos_de_partícules-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Formació_d'imatges" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Formació_d'imatges"> <div class="vector-toc-text"> 5.2 Formació d'imatges </div> </a> <ul id="toc-Formació_d'imatges-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Altres_aplicacions" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Altres_aplicacions"> <div class="vector-toc-text"> 5.3 Altres aplicacions </div> </a> <ul id="toc-Altres_aplicacions-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Notes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Notes"> <div class="vector-toc-text"> 6 Notes </div> </a> <ul id="toc-Notes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> 7 Referències </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> 8 Bibliografia </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> 9 Vegeu també </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> 10 Enllaços externs </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" title="Taula de continguts" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Commuta la taula de continguts. </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading">Electró</h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 163 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-163" aria-hidden="true" > 163 llengües </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-af mw-list-item"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Elektron" title="Elektron - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Elektron" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target">Afrikaans</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-als mw-list-item"><a href="https://als.wikipedia.org/wiki/Elektron" title="Elektron - alemany suís" lang="gsw" hreflang="gsw" data-title="Elektron" data-language-autonym="Alemannisch" data-language-local-name="alemany suís" class="interlanguage-link-target">Alemannisch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-an mw-list-item"><a href="https://an.wikipedia.org/wiki/Electr%C3%B3n" title="Electrón - aragonès" lang="an" hreflang="an" data-title="Electrón" data-language-autonym="Aragonés" data-language-local-name="aragonès" class="interlanguage-link-target">Aragonés</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-anp mw-list-item"><a href="https://anp.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%87%E0%A4%B2%E0%A5%87%E0%A4%95%E0%A5%8D%E0%A4%9F%E0%A5%8D%E0%A4%B0%E0%A5%89%E0%A4%A8" title="इलेक्ट्रॉन - angika" lang="anp" hreflang="anp" data-title="इलेक्ट्रॉन" data-language-autonym="अंगिका" data-language-local-name="angika" class="interlanguage-link-target">अंगिका</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%A5%D9%84%D9%83%D8%AA%D8%B1%D9%88%D9%86" title="إلكترون - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="إلكترون" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target">العربية</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ary mw-list-item"><a href="https://ary.wikipedia.org/wiki/%D8%A5%D9%84%D9%8A%D9%83%D8%B7%D8%B1%D9%88%D9%86" title="إليكطرون - Moroccan Arabic" lang="ary" hreflang="ary" data-title="إليكطرون" data-language-autonym="الدارجة" data-language-local-name="Moroccan Arabic" class="interlanguage-link-target">الدارجة</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-as mw-list-item"><a href="https://as.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%87%E0%A6%B2%E0%A7%87%E0%A6%95%E0%A6%9F%E0%A7%8D%E0%A7%B0%E0%A6%A8" title="ইলেকট্ৰন - assamès" lang="as" hreflang="as" data-title="ইলেকট্ৰন" data-language-autonym="অসমীয়া" data-language-local-name="assamès" class="interlanguage-link-target">অসমীয়া</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Electr%C3%B3n" title="Electrón - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Electrón" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target">Asturianu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/Elektron" title="Elektron - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Elektron" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target">Azərbaycanca</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-azb mw-list-item"><a href="https://azb.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D9%84%DA%A9%D8%AA%D8%B1%D9%88%D9%86" title="الکترون - South Azerbaijani" lang="azb" hreflang="azb" data-title="الکترون" data-language-autonym="تۆرکجه" data-language-local-name="South Azerbaijani" class="interlanguage-link-target">تۆرکجه</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ba mw-list-item"><a href="https://ba.wikipedia.org/wiki/%D0%AD%D0%BB%D0%B5%D0%BA%D1%82%D1%80%D0%BE%D0%BD" title="Электрон - baixkir" lang="ba" hreflang="ba" data-title="Электрон" data-language-autonym="Башҡортса" data-language-local-name="baixkir" class="interlanguage-link-target">Башҡортса</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ban mw-list-item"><a href="https://ban.wikipedia.org/wiki/%C3%89l%C3%A9ktron" title="Éléktron - balinès" lang="ban" hreflang="ban" data-title="Éléktron" data-language-autonym="Basa Bali" data-language-local-name="balinès" class="interlanguage-link-target">Basa Bali</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bar mw-list-item"><a href="https://bar.wikipedia.org/wiki/Elektron" title="Elektron - bavarès" lang="bar" hreflang="bar" data-title="Elektron" data-language-autonym="Boarisch" data-language-local-name="bavarès" class="interlanguage-link-target">Boarisch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bat-smg mw-list-item"><a href="https://bat-smg.wikipedia.org/wiki/Alektruons" title="Alektruons - Samogitian" lang="sgs" hreflang="sgs" data-title="Alektruons" data-language-autonym="Žemaitėška" data-language-local-name="Samogitian" class="interlanguage-link-target">Žemaitėška</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bcl mw-list-item"><a href="https://bcl.wikipedia.org/wiki/Elektron" title="Elektron - Central Bikol" lang="bcl" hreflang="bcl" data-title="Elektron" data-language-autonym="Bikol Central" data-language-local-name="Central Bikol" class="interlanguage-link-target">Bikol Central</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%AD%D0%BB%D0%B5%D0%BA%D1%82%D1%80%D0%BE%D0%BD" title="Электрон - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Электрон" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target">Беларуская</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be-x-old mw-list-item"><a href="https://be-tarask.wikipedia.org/wiki/%D0%AD%D0%BB%D0%B5%D0%BA%D1%82%D1%80%D0%BE%D0%BD" title="Электрон - Belarusian (Taraškievica orthography)" lang="be-tarask" hreflang="be-tarask" data-title="Электрон" data-language-autonym="Беларуская (тарашкевіца)" data-language-local-name="Belarusian (Taraškievica orthography)" class="interlanguage-link-target">Беларуская (тарашкевіца)</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%95%D0%BB%D0%B5%D0%BA%D1%82%D1%80%D0%BE%D0%BD" title="Електрон - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Електрон" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target">Български</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bh mw-list-item"><a href="https://bh.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%87%E0%A4%B2%E0%A5%87%E0%A4%95%E0%A5%8D%E0%A4%9F%E0%A5%8D%E0%A4%B0%E0%A5%89%E0%A4%A8" title="इलेक्ट्रॉन - Bhojpuri" lang="bh" hreflang="bh" data-title="इलेक्ट्रॉन" data-language-autonym="भोजपुरी" data-language-local-name="Bhojpuri" class="interlanguage-link-target">भोजपुरी</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-blk mw-list-item"><a href="https://blk.wikipedia.org/wiki/%E1%80%A1%E1%80%AE%E1%80%9C%E1%80%B2%E1%80%85%E1%80%BA%E1%80%91%E1%80%9B%E1%80%BD%E1%80%94%E1%80%BA" title="အီလဲစ်ထရွန် - Pa'O" lang="blk" hreflang="blk" data-title="အီလဲစ်ထရွန်" data-language-autonym="ပအိုဝ်ႏဘာႏသာႏ" data-language-local-name="Pa'O" class="interlanguage-link-target">ပအိုဝ်ႏဘာႏသာႏ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bn mw-list-item"><a href="https://bn.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%87%E0%A6%B2%E0%A7%87%E0%A6%95%E0%A6%9F%E0%A7%8D%E0%A6%B0%E0%A6%A8" title="ইলেকট্রন - bengalí" lang="bn" hreflang="bn" data-title="ইলেকট্রন" data-language-autonym="বাংলা" data-language-local-name="bengalí" class="interlanguage-link-target">বাংলা</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-br mw-list-item"><a href="https://br.wikipedia.org/wiki/Elektron" title="Elektron - bretó" lang="br" hreflang="br" data-title="Elektron" data-language-autonym="Brezhoneg" data-language-local-name="bretó" class="interlanguage-link-target">Brezhoneg</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bs mw-list-item"><a href="https://bs.wikipedia.org/wiki/Elektron" title="Elektron - bosnià" lang="bs" hreflang="bs" data-title="Elektron" data-language-autonym="Bosanski" data-language-local-name="bosnià" class="interlanguage-link-target">Bosanski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bug mw-list-item"><a href="https://bug.wikipedia.org/wiki/Elektron" title="Elektron - bugui" lang="bug" hreflang="bug" data-title="Elektron" data-language-autonym="Basa Ugi" data-language-local-name="bugui" class="interlanguage-link-target">Basa Ugi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cdo mw-list-item"><a href="https://cdo.wikipedia.org/wiki/Di%C3%AAng-c%E1%B9%B3%CC%84" title="Diêng-cṳ̄ - Mindong" lang="cdo" hreflang="cdo" data-title="Diêng-cṳ̄" data-language-autonym="閩東語 / Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄" data-language-local-name="Mindong" class="interlanguage-link-target">閩東語 / Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ceb mw-list-item"><a href="https://ceb.wikipedia.org/wiki/Elektron" title="Elektron - cebuà" lang="ceb" hreflang="ceb" data-title="Elektron" data-language-autonym="Cebuano" data-language-local-name="cebuà" class="interlanguage-link-target">Cebuano</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ckb mw-list-item"><a href="https://ckb.wikipedia.org/wiki/%D8%A6%DB%8E%D9%84%DB%8C%DA%A9%D8%AA%D8%B1%DB%86%D9%86" title="ئێلیکترۆن - kurd central" lang="ckb" hreflang="ckb" data-title="ئێلیکترۆن" data-language-autonym="کوردی" data-language-local-name="kurd central" class="interlanguage-link-target">کوردی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/Elektron" title="Elektron - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Elektron" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target">Čeština</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cv mw-list-item"><a href="https://cv.wikipedia.org/wiki/%D0%AD%D0%BB%D0%B5%D0%BA%D1%82%D1%80%D0%BE%D0%BD" title="Электрон - txuvaix" lang="cv" hreflang="cv" data-title="Электрон" data-language-autonym="Чӑвашла" data-language-local-name="txuvaix" class="interlanguage-link-target">Чӑвашла</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/Electron" title="Electron - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="Electron" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target">Cymraeg</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Elektron" title="Elektron - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Elektron" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target">Dansk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Elektron" title="Elektron - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Elektron" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target">Deutsch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%97%CE%BB%CE%B5%CE%BA%CF%84%CF%81%CF%8C%CE%BD%CE%B9%CE%BF" title="Ηλεκτρόνιο - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Ηλεκτρόνιο" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target">Ελληνικά</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eml mw-list-item"><a href="https://eml.wikipedia.org/wiki/Eletr%C3%B2un" title="Eletròun - Emiliano-Romagnolo" lang="egl" hreflang="egl" data-title="Eletròun" data-language-autonym="Emiliàn e rumagnòl" data-language-local-name="Emiliano-Romagnolo" class="interlanguage-link-target">Emiliàn e rumagnòl</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Electron" title="Electron - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Electron" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target">English</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Elektrono" title="Elektrono - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Elektrono" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target">Esperanto</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Electr%C3%B3n" title="Electrón - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Electrón" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target">Español</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Elektron" title="Elektron - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Elektron" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target">Eesti</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Elektroi" title="Elektroi - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Elektroi" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target">Euskara</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D9%84%DA%A9%D8%AA%D8%B1%D9%88%D9%86" title="الکترون - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="الکترون" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target">فارسی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Elektroni" title="Elektroni - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Elektroni" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target">Suomi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fiu-vro mw-list-item"><a href="https://fiu-vro.wikipedia.org/wiki/Elektron" title="Elektron - Võro" lang="vro" hreflang="vro" data-title="Elektron" data-language-autonym="Võro" data-language-local-name="Võro" class="interlanguage-link-target">Võro</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fo mw-list-item"><a href="https://fo.wikipedia.org/wiki/Elektron" title="Elektron - feroès" lang="fo" hreflang="fo" data-title="Elektron" data-language-autonym="Føroyskt" data-language-local-name="feroès" class="interlanguage-link-target">Føroyskt</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/%C3%89lectron" title="Électron - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Électron" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target">Français</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-frr badge-Q70894304 mw-list-item" title=""><a href="https://frr.wikipedia.org/wiki/Elektron" title="Elektron - frisó septentrional" lang="frr" hreflang="frr" data-title="Elektron" data-language-autonym="Nordfriisk" data-language-local-name="frisó septentrional" class="interlanguage-link-target">Nordfriisk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fy mw-list-item"><a href="https://fy.wikipedia.org/wiki/Elektron" title="Elektron - frisó occidental" lang="fy" hreflang="fy" data-title="Elektron" data-language-autonym="Frysk" data-language-local-name="frisó occidental" class="interlanguage-link-target">Frysk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ga mw-list-item"><a href="https://ga.wikipedia.org/wiki/Leictreon" title="Leictreon - irlandès" lang="ga" hreflang="ga" data-title="Leictreon" data-language-autonym="Gaeilge" data-language-local-name="irlandès" class="interlanguage-link-target">Gaeilge</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gcr mw-list-item"><a href="https://gcr.wikipedia.org/wiki/%C3%89lektron" title="Élektron - Guianan Creole" lang="gcr" hreflang="gcr" data-title="Élektron" data-language-autonym="Kriyòl gwiyannen" data-language-local-name="Guianan Creole" class="interlanguage-link-target">Kriyòl gwiyannen</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Electr%C3%B3n" title="Electrón - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Electrón" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target">Galego</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gor mw-list-item"><a href="https://gor.wikipedia.org/wiki/Elektron" title="Elektron - gorontalo" lang="gor" hreflang="gor" data-title="Elektron" data-language-autonym="Bahasa Hulontalo" data-language-local-name="gorontalo" class="interlanguage-link-target">Bahasa Hulontalo</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gu mw-list-item"><a href="https://gu.wikipedia.org/wiki/%E0%AA%88%E0%AA%B2%E0%AB%87%E0%AA%95%E0%AB%8D%E0%AA%9F%E0%AB%8D%E0%AA%B0%E0%AB%8B%E0%AA%A8" title="ઈલેક્ટ્રોન - gujarati" lang="gu" hreflang="gu" data-title="ઈલેક્ટ્રોન" data-language-autonym="ગુજરાતી" data-language-local-name="gujarati" class="interlanguage-link-target">ગુજરાતી</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%90%D7%9C%D7%A7%D7%98%D7%A8%D7%95%D7%9F" title="אלקטרון - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="אלקטרון" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target">עברית</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hi mw-list-item"><a href="https://hi.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%87%E0%A4%B2%E0%A5%87%E0%A4%95%E0%A5%8D%E0%A4%9F%E0%A5%8D%E0%A4%B0%E0%A5%89%E0%A4%A8" title="इलेक्ट्रॉन - hindi" lang="hi" hreflang="hi" data-title="इलेक्ट्रॉन" data-language-autonym="हिन्दी" data-language-local-name="hindi" class="interlanguage-link-target">हिन्दी</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hif mw-list-item"><a href="https://hif.wikipedia.org/wiki/Electron" title="Electron - hindi de Fiji" lang="hif" hreflang="hif" data-title="Electron" data-language-autonym="Fiji Hindi" data-language-local-name="hindi de Fiji" class="interlanguage-link-target">Fiji Hindi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Elektron" title="Elektron - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Elektron" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target">Hrvatski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ht mw-list-item"><a href="https://ht.wikipedia.org/wiki/Elektwon" title="Elektwon - crioll d’Haití" lang="ht" hreflang="ht" data-title="Elektwon" data-language-autonym="Kreyòl ayisyen" data-language-local-name="crioll d’Haití" class="interlanguage-link-target">Kreyòl ayisyen</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/Elektron" title="Elektron - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Elektron" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target">Magyar</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D4%B7%D5%AC%D5%A5%D5%AF%D5%BF%D6%80%D5%B8%D5%B6" title="Էլեկտրոն - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Էլեկտրոն" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target">Հայերեն</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ia mw-list-item"><a href="https://ia.wikipedia.org/wiki/Electron" title="Electron - interlingua" lang="ia" hreflang="ia" data-title="Electron" data-language-autonym="Interlingua" data-language-local-name="interlingua" class="interlanguage-link-target">Interlingua</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Elektron" title="Elektron - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Elektron" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target">Bahasa Indonesia</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ilo mw-list-item"><a href="https://ilo.wikipedia.org/wiki/Elektron" title="Elektron - ilocano" lang="ilo" hreflang="ilo" data-title="Elektron" data-language-autonym="Ilokano" data-language-local-name="ilocano" class="interlanguage-link-target">Ilokano</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-io mw-list-item"><a href="https://io.wikipedia.org/wiki/Elektrono" title="Elektrono - ido" lang="io" hreflang="io" data-title="Elektrono" data-language-autonym="Ido" data-language-local-name="ido" class="interlanguage-link-target">Ido</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-is mw-list-item"><a href="https://is.wikipedia.org/wiki/Rafeind" title="Rafeind - islandès" lang="is" hreflang="is" data-title="Rafeind" data-language-autonym="Íslenska" data-language-local-name="islandès" class="interlanguage-link-target">Íslenska</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Elettrone" title="Elettrone - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Elettrone" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target">Italiano</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E9%9B%BB%E5%AD%90" title="電子 - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="電子" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target">日本語</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jam mw-list-item"><a href="https://jam.wikipedia.org/wiki/Ilekchran" title="Ilekchran - crioll anglès de Jamaica" lang="jam" hreflang="jam" data-title="Ilekchran" data-language-autonym="Patois" data-language-local-name="crioll anglès de Jamaica" class="interlanguage-link-target">Patois</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jbo mw-list-item"><a href="https://jbo.wikipedia.org/wiki/dutydikca_kantu" title="dutydikca kantu - lojban" lang="jbo" hreflang="jbo" data-title="dutydikca kantu" data-language-autonym="La .lojban." data-language-local-name="lojban" class="interlanguage-link-target">La .lojban.</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jv mw-list-item"><a href="https://jv.wikipedia.org/wiki/%C3%88l%C3%A8ktron" title="Èlèktron - javanès" lang="jv" hreflang="jv" data-title="Èlèktron" data-language-autonym="Jawa" data-language-local-name="javanès" class="interlanguage-link-target">Jawa</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%94%E1%83%9A%E1%83%94%E1%83%A5%E1%83%A2%E1%83%A0%E1%83%9D%E1%83%9C%E1%83%98" title="ელექტრონი - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="ელექტრონი" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target">ქართული</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kab mw-list-item"><a href="https://kab.wikipedia.org/wiki/Aliktrun" title="Aliktrun - cabilenc" lang="kab" hreflang="kab" data-title="Aliktrun" data-language-autonym="Taqbaylit" data-language-local-name="cabilenc" class="interlanguage-link-target">Taqbaylit</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kbp mw-list-item"><a href="https://kbp.wikipedia.org/wiki/Naz%C9%A9y%CA%8A_pe_(%C3%A9lectron)" title="Nazɩyʊ pe (électron) - Kabiye" lang="kbp" hreflang="kbp" data-title="Nazɩyʊ pe (électron)" data-language-autonym="Kabɩyɛ" data-language-local-name="Kabiye" class="interlanguage-link-target">Kabɩyɛ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kk mw-list-item"><a href="https://kk.wikipedia.org/wiki/%D0%AD%D0%BB%D0%B5%D0%BA%D1%82%D1%80%D0%BE%D0%BD" title="Электрон - kazakh" lang="kk" hreflang="kk" data-title="Электрон" data-language-autonym="Қазақша" data-language-local-name="kazakh" class="interlanguage-link-target">Қазақша</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kn mw-list-item"><a href="https://kn.wikipedia.org/wiki/%E0%B2%8E%E0%B2%B2%E0%B3%86%E0%B2%95%E0%B3%8D%E0%B2%9F%E0%B3%8D%E0%B2%B0%E0%B2%BE%E0%B2%A8%E0%B3%8D" title="ಎಲೆಕ್ಟ್ರಾನ್ - kannada" lang="kn" hreflang="kn" data-title="ಎಲೆಕ್ಟ್ರಾನ್" data-language-autonym="ಕನ್ನಡ" data-language-local-name="kannada" class="interlanguage-link-target">ಕನ್ನಡ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EC%A0%84%EC%9E%90" title="전자 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="전자" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target">한국어</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ks mw-list-item"><a href="https://ks.wikipedia.org/wiki/%DA%AF%D8%B1%D9%9B%DB%86%D9%86" title="گرٛۆن - caixmiri" lang="ks" hreflang="ks" data-title="گرٛۆن" data-language-autonym="कॉशुर / کٲشُر" data-language-local-name="caixmiri" class="interlanguage-link-target">कॉशुर / کٲشُر</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ksh mw-list-item"><a href="https://ksh.wikipedia.org/wiki/Elektron" title="Elektron - kölsch" lang="ksh" hreflang="ksh" data-title="Elektron" data-language-autonym="Ripoarisch" data-language-local-name="kölsch" class="interlanguage-link-target">Ripoarisch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ku mw-list-item"><a href="https://ku.wikipedia.org/wiki/Elektron" title="Elektron - kurd" lang="ku" hreflang="ku" data-title="Elektron" data-language-autonym="Kurdî" data-language-local-name="kurd" class="interlanguage-link-target">Kurdî</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ky mw-list-item"><a href="https://ky.wikipedia.org/wiki/%D0%AD%D0%BB%D0%B5%D0%BA%D1%82%D1%80%D0%BE%D0%BD" title="Электрон - kirguís" lang="ky" hreflang="ky" data-title="Электрон" data-language-autonym="Кыргызча" data-language-local-name="kirguís" class="interlanguage-link-target">Кыргызча</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Electron" title="Electron - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Electron" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target">Latina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lb mw-list-item"><a href="https://lb.wikipedia.org/wiki/Elektron" title="Elektron - luxemburguès" lang="lb" hreflang="lb" data-title="Elektron" data-language-autonym="Lëtzebuergesch" data-language-local-name="luxemburguès" class="interlanguage-link-target">Lëtzebuergesch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lfn mw-list-item"><a href="https://lfn.wikipedia.org/wiki/Eletron" title="Eletron - Lingua Franca Nova" lang="lfn" hreflang="lfn" data-title="Eletron" data-language-autonym="Lingua Franca Nova" data-language-local-name="Lingua Franca Nova" class="interlanguage-link-target">Lingua Franca Nova</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-li mw-list-item"><a href="https://li.wikipedia.org/wiki/Elektron" title="Elektron - limburguès" lang="li" hreflang="li" data-title="Elektron" data-language-autonym="Limburgs" data-language-local-name="limburguès" class="interlanguage-link-target">Limburgs</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lij mw-list-item"><a href="https://lij.wikipedia.org/wiki/Elettron" title="Elettron - lígur" lang="lij" hreflang="lij" data-title="Elettron" data-language-autonym="Ligure" data-language-local-name="lígur" class="interlanguage-link-target">Ligure</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lmo mw-list-item"><a href="https://lmo.wikipedia.org/wiki/Elettron" title="Elettron - llombard" lang="lmo" hreflang="lmo" data-title="Elettron" data-language-autonym="Lombard" data-language-local-name="llombard" class="interlanguage-link-target">Lombard</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ln mw-list-item"><a href="https://ln.wikipedia.org/wiki/El%C3%A9ktron" title="Eléktron - lingala" lang="ln" hreflang="ln" data-title="Eléktron" data-language-autonym="Lingála" data-language-local-name="lingala" class="interlanguage-link-target">Lingála</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lo mw-list-item"><a href="https://lo.wikipedia.org/wiki/%E0%BB%80%E0%BA%AD%E0%BB%80%E0%BA%A5%E0%BA%B1%E0%BA%81%E0%BA%95%E0%BA%A3%E0%BA%BB%E0%BA%87" title="ເອເລັກຕຣົງ - laosià" lang="lo" hreflang="lo" data-title="ເອເລັກຕຣົງ" data-language-autonym="ລາວ" data-language-local-name="laosià" class="interlanguage-link-target">ລາວ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/Elektronas" title="Elektronas - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Elektronas" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target">Lietuvių</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Elektrons" title="Elektrons - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Elektrons" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target">Latviešu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mg mw-list-item"><a href="https://mg.wikipedia.org/wiki/Elektr%C3%B4na" title="Elektrôna - malgaix" lang="mg" hreflang="mg" data-title="Elektrôna" data-language-autonym="Malagasy" data-language-local-name="malgaix" class="interlanguage-link-target">Malagasy</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-min mw-list-item"><a href="https://min.wikipedia.org/wiki/Elektron" title="Elektron - minangkabau" lang="min" hreflang="min" data-title="Elektron" data-language-autonym="Minangkabau" data-language-local-name="minangkabau" class="interlanguage-link-target">Minangkabau</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk mw-list-item"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%95%D0%BB%D0%B5%D0%BA%D1%82%D1%80%D0%BE%D0%BD" title="Електрон - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Електрон" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target">Македонски</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ml badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://ml.wikipedia.org/wiki/%E0%B4%87%E0%B4%B2%E0%B4%95%E0%B5%8D%E0%B4%9F%E0%B5%8D%E0%B4%B0%E0%B5%8B%E0%B5%BA" title="ഇലക്ട്രോൺ - malaiàlam" lang="ml" hreflang="ml" data-title="ഇലക്ട്രോൺ" data-language-autonym="മലയാളം" data-language-local-name="malaiàlam" class="interlanguage-link-target">മലയാളം</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mn mw-list-item"><a href="https://mn.wikipedia.org/wiki/%D0%AD%D0%BB%D0%B5%D0%BA%D1%82%D1%80%D0%BE%D0%BD" title="Электрон - mongol" lang="mn" hreflang="mn" data-title="Электрон" data-language-autonym="Монгол" data-language-local-name="mongol" class="interlanguage-link-target">Монгол</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mr mw-list-item"><a href="https://mr.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B5%E0%A4%BF%E0%A4%9C%E0%A4%BE%E0%A4%A3%E0%A5%82" title="विजाणू - marathi" lang="mr" hreflang="mr" data-title="विजाणू" data-language-autonym="मराठी" data-language-local-name="marathi" class="interlanguage-link-target">मराठी</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/Elektron" title="Elektron - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Elektron" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target">Bahasa Melayu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mt mw-list-item"><a href="https://mt.wikipedia.org/wiki/Elettron" title="Elettron - maltès" lang="mt" hreflang="mt" data-title="Elettron" data-language-autonym="Malti" data-language-local-name="maltès" class="interlanguage-link-target">Malti</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-my mw-list-item"><a href="https://my.wikipedia.org/wiki/%E1%80%A1%E1%80%AE%E1%80%9C%E1%80%80%E1%80%BA%E1%80%91%E1%80%9B%E1%80%BD%E1%80%94%E1%80%BA" title="အီလက်ထရွန် - birmà" lang="my" hreflang="my" data-title="အီလက်ထရွန်" data-language-autonym="မြန်မာဘာသာ" data-language-local-name="birmà" class="interlanguage-link-target">မြန်မာဘာသာ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds mw-list-item"><a href="https://nds.wikipedia.org/wiki/Elektron" title="Elektron - baix alemany" lang="nds" hreflang="nds" data-title="Elektron" data-language-autonym="Plattdüütsch" data-language-local-name="baix alemany" class="interlanguage-link-target">Plattdüütsch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ne mw-list-item"><a href="https://ne.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%87%E0%A4%B2%E0%A5%87%E0%A4%95%E0%A5%8D%E0%A4%9F%E0%A5%8D%E0%A4%B0%E0%A5%8B%E0%A4%A8" title="इलेक्ट्रोन - nepalès" lang="ne" hreflang="ne" data-title="इलेक्ट्रोन" data-language-autonym="नेपाली" data-language-local-name="nepalès" class="interlanguage-link-target">नेपाली</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-new mw-list-item"><a href="https://new.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%87%E0%A4%B2%E0%A5%87%E0%A4%95%E0%A5%8D%E0%A4%9F%E0%A5%8D%E0%A4%B0%E0%A5%8B%E0%A4%A8" title="इलेक्ट्रोन - newari" lang="new" hreflang="new" data-title="इलेक्ट्रोन" data-language-autonym="नेपाल भाषा" data-language-local-name="newari" class="interlanguage-link-target">नेपाल भाषा</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Elektron" title="Elektron - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Elektron" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target">Nederlands</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Elektron" title="Elektron - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Elektron" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target">Norsk nynorsk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Elektron" title="Elektron - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Elektron" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target">Norsk bokmål</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nov mw-list-item"><a href="https://nov.wikipedia.org/wiki/Elektrone" title="Elektrone - novial" lang="nov" hreflang="nov" data-title="Elektrone" data-language-autonym="Novial" data-language-local-name="novial" class="interlanguage-link-target">Novial</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-oc mw-list-item"><a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/Electron" title="Electron - occità" lang="oc" hreflang="oc" data-title="Electron" data-language-autonym="Occitan" data-language-local-name="occità" class="interlanguage-link-target">Occitan</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-om mw-list-item"><a href="https://om.wikipedia.org/wiki/Elektiroonii" title="Elektiroonii - oromo" lang="om" hreflang="om" data-title="Elektiroonii" data-language-autonym="Oromoo" data-language-local-name="oromo" class="interlanguage-link-target">Oromoo</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-or mw-list-item"><a href="https://or.wikipedia.org/wiki/%E0%AC%87%E0%AC%B2%E0%AD%87%E0%AC%95%E0%AD%8D%E2%80%8C%E0%AC%9F%E0%AD%8D%E0%AC%B0%E0%AD%8B%E0%AC%A8" title="ଇଲେକ୍‌ଟ୍ରୋନ - oriya" lang="or" hreflang="or" data-title="ଇଲେକ୍‌ଟ୍ରୋନ" data-language-autonym="ଓଡ଼ିଆ" data-language-local-name="oriya" class="interlanguage-link-target">ଓଡ଼ିଆ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pa mw-list-item"><a href="https://pa.wikipedia.org/wiki/%E0%A8%AC%E0%A8%BF%E0%A8%9C%E0%A8%B2%E0%A8%BE%E0%A8%A3%E0%A9%82" title="ਬਿਜਲਾਣੂ - panjabi" lang="pa" hreflang="pa" data-title="ਬਿਜਲਾਣੂ" data-language-autonym="ਪੰਜਾਬੀ" data-language-local-name="panjabi" class="interlanguage-link-target">ਪੰਜਾਬੀ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Elektron" title="Elektron - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Elektron" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target">Polski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pms mw-list-item"><a href="https://pms.wikipedia.org/wiki/Eletron" title="Eletron - piemontès" lang="pms" hreflang="pms" data-title="Eletron" data-language-autonym="Piemontèis" data-language-local-name="piemontès" class="interlanguage-link-target">Piemontèis</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pnb mw-list-item"><a href="https://pnb.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D9%84%DB%8C%DA%A9%D9%B9%D8%B1%D8%A7%D9%86" title="الیکٹران - Western Punjabi" lang="pnb" hreflang="pnb" data-title="الیکٹران" data-language-autonym="پنجابی" data-language-local-name="Western Punjabi" class="interlanguage-link-target">پنجابی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ps mw-list-item"><a href="https://ps.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%DB%90%D9%84%DB%90%DA%A9%D9%BC%D8%B1%D9%88%D9%86" title="اېلېکټرون - paixtu" lang="ps" hreflang="ps" data-title="اېلېکټرون" data-language-autonym="پښتو" data-language-local-name="paixtu" class="interlanguage-link-target">پښتو</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/El%C3%A9tron" title="Elétron - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Elétron" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target">Português</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-qu mw-list-item"><a href="https://qu.wikipedia.org/wiki/Ilikturun" title="Ilikturun - quítxua" lang="qu" hreflang="qu" data-title="Ilikturun" data-language-autonym="Runa Simi" data-language-local-name="quítxua" class="interlanguage-link-target">Runa Simi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Electron" title="Electron - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Electron" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target">Română</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%AD%D0%BB%D0%B5%D0%BA%D1%82%D1%80%D0%BE%D0%BD" title="Электрон - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Электрон" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target">Русский</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rue mw-list-item"><a href="https://rue.wikipedia.org/wiki/%D0%95%D0%BB%D0%B5%D0%BA%D1%82%D1%80%D0%BE%D0%BD" title="Електрон - Rusyn" lang="rue" hreflang="rue" data-title="Електрон" data-language-autonym="Русиньскый" data-language-local-name="Rusyn" class="interlanguage-link-target">Русиньскый</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sa mw-list-item"><a href="https://sa.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B5%E0%A4%BF%E0%A4%A6%E0%A5%8D%E0%A4%AF%E0%A5%81%E0%A4%A6%E0%A4%A3%E0%A5%81%E0%A4%83" title="विद्युदणुः - sànscrit" lang="sa" hreflang="sa" data-title="विद्युदणुः" data-language-autonym="संस्कृतम्" data-language-local-name="sànscrit" class="interlanguage-link-target">संस्कृतम्</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sah mw-list-item"><a href="https://sah.wikipedia.org/wiki/%D0%AD%D0%BB%D0%B5%D0%BA%D1%82%D1%80%D0%BE%D0%BD" title="Электрон - iacut" lang="sah" hreflang="sah" data-title="Электрон" data-language-autonym="Саха тыла" data-language-local-name="iacut" class="interlanguage-link-target">Саха тыла</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sat mw-list-item"><a href="https://sat.wikipedia.org/wiki/%E1%B1%A4%E1%B1%9E%E1%B1%AE%E1%B1%A0%E1%B1%B4%E1%B1%A8%E1%B1%9A%E1%B1%B1" title="ᱤᱞᱮᱠᱴᱨᱚᱱ - santali" lang="sat" hreflang="sat" data-title="ᱤᱞᱮᱠᱴᱨᱚᱱ" data-language-autonym="ᱥᱟᱱᱛᱟᱲᱤ" data-language-local-name="santali" class="interlanguage-link-target">ᱥᱟᱱᱛᱟᱲᱤ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sc mw-list-item"><a href="https://sc.wikipedia.org/wiki/Eletrone" title="Eletrone - sard" lang="sc" hreflang="sc" data-title="Eletrone" data-language-autonym="Sardu" data-language-local-name="sard" class="interlanguage-link-target">Sardu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-scn mw-list-item"><a href="https://scn.wikipedia.org/wiki/Elettr%C3%B9ni" title="Elettrùni - sicilià" lang="scn" hreflang="scn" data-title="Elettrùni" data-language-autonym="Sicilianu" data-language-local-name="sicilià" class="interlanguage-link-target">Sicilianu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sco mw-list-item"><a href="https://sco.wikipedia.org/wiki/Electron" title="Electron - escocès" lang="sco" hreflang="sco" data-title="Electron" data-language-autonym="Scots" data-language-local-name="escocès" class="interlanguage-link-target">Scots</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sd mw-list-item"><a href="https://sd.wikipedia.org/wiki/%D8%A8%D8%B1%D9%82%D9%8A%D9%88" title="برقيو - sindi" lang="sd" hreflang="sd" data-title="برقيو" data-language-autonym="سنڌي" data-language-local-name="sindi" class="interlanguage-link-target">سنڌي</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Elektron" title="Elektron - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Elektron" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target">Srpskohrvatski / српскохрватски</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-si mw-list-item"><a href="https://si.wikipedia.org/wiki/%E0%B6%89%E0%B6%BD%E0%B7%99%E0%B6%9A%E0%B7%8A%E0%B6%A7%E0%B7%8A%E2%80%8D%E0%B6%BB%E0%B7%9D%E0%B6%B1%E0%B6%BA" title="ඉලෙක්ට්‍රෝනය - singalès" lang="si" hreflang="si" data-title="ඉලෙක්ට්‍රෝනය" data-language-autonym="සිංහල" data-language-local-name="singalès" class="interlanguage-link-target">සිංහල</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Electron" title="Electron - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Electron" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target">Simple English</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/Elektr%C3%B3n" title="Elektrón - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Elektrón" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target">Slovenčina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-skr mw-list-item"><a href="https://skr.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D9%84%DB%8C%DA%A9%D9%B9%D8%B1%D8%A7%D9%86%D8%B2" title="الیکٹرانز - Saraiki" lang="skr" hreflang="skr" data-title="الیکٹرانز" data-language-autonym="سرائیکی" data-language-local-name="Saraiki" class="interlanguage-link-target">سرائیکی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Elektron" title="Elektron - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Elektron" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target">Slovenščina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sn mw-list-item"><a href="https://sn.wikipedia.org/wiki/Mhodzigetsi" title="Mhodzigetsi - shona" lang="sn" hreflang="sn" data-title="Mhodzigetsi" data-language-autonym="ChiShona" data-language-local-name="shona" class="interlanguage-link-target">ChiShona</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-so mw-list-item"><a href="https://so.wikipedia.org/wiki/Elektaroon" title="Elektaroon - somali" lang="so" hreflang="so" data-title="Elektaroon" data-language-autonym="Soomaaliga" data-language-local-name="somali" class="interlanguage-link-target">Soomaaliga</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sq mw-list-item"><a href="https://sq.wikipedia.org/wiki/Elektroni" title="Elektroni - albanès" lang="sq" hreflang="sq" data-title="Elektroni" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanès" class="interlanguage-link-target">Shqip</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%95%D0%BB%D0%B5%D0%BA%D1%82%D1%80%D0%BE%D0%BD" title="Електрон - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Електрон" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target">Српски / srpski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-stq mw-list-item"><a href="https://stq.wikipedia.org/wiki/Elektron" title="Elektron - Saterland Frisian" lang="stq" hreflang="stq" data-title="Elektron" data-language-autonym="Seeltersk" data-language-local-name="Saterland Frisian" class="interlanguage-link-target">Seeltersk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-su mw-list-item"><a href="https://su.wikipedia.org/wiki/%C3%89l%C3%A9ktron" title="Éléktron - sondanès" lang="su" hreflang="su" data-title="Éléktron" data-language-autonym="Sunda" data-language-local-name="sondanès" class="interlanguage-link-target">Sunda</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Elektron" title="Elektron - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Elektron" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target">Svenska</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sw mw-list-item"><a href="https://sw.wikipedia.org/wiki/Elektroni" title="Elektroni - suahili" lang="sw" hreflang="sw" data-title="Elektroni" data-language-autonym="Kiswahili" data-language-local-name="suahili" class="interlanguage-link-target">Kiswahili</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%8E%E0%AE%A4%E0%AE%BF%E0%AE%B0%E0%AF%8D%E0%AE%AE%E0%AE%BF%E0%AE%A9%E0%AF%8D%E0%AE%A9%E0%AE%BF" title="எதிர்மின்னி - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="எதிர்மின்னி" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target">தமிழ்</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-te mw-list-item"><a href="https://te.wikipedia.org/wiki/%E0%B0%8E%E0%B0%B2%E0%B0%95%E0%B1%8D%E0%B0%9F%E0%B1%8D%E0%B0%B0%E0%B0%BE%E0%B0%A8%E0%B1%8D" title="ఎలక్ట్రాన్ - telugu" lang="te" hreflang="te" data-title="ఎలక్ట్రాన్" data-language-autonym="తెలుగు" data-language-local-name="telugu" class="interlanguage-link-target">తెలుగు</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B8%AD%E0%B8%B4%E0%B9%80%E0%B8%A5%E0%B9%87%E0%B8%81%E0%B8%95%E0%B8%A3%E0%B8%AD%E0%B8%99" title="อิเล็กตรอน - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="อิเล็กตรอน" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target">ไทย</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tl mw-list-item"><a href="https://tl.wikipedia.org/wiki/Elektron" title="Elektron - tagal" lang="tl" hreflang="tl" data-title="Elektron" data-language-autonym="Tagalog" data-language-local-name="tagal" class="interlanguage-link-target">Tagalog</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/Elektron" title="Elektron - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Elektron" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target">Türkçe</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tt mw-list-item"><a href="https://tt.wikipedia.org/wiki/%D0%AD%D0%BB%D0%B5%D0%BA%D1%82%D1%80%D0%BE%D0%BD" title="Электрон - tàtar" lang="tt" hreflang="tt" data-title="Электрон" data-language-autonym="Татарча / tatarça" data-language-local-name="tàtar" class="interlanguage-link-target">Татарча / tatarça</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%95%D0%BB%D0%B5%D0%BA%D1%82%D1%80%D0%BE%D0%BD" title="Електрон - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Електрон" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target">Українська</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ur mw-list-item"><a href="https://ur.wikipedia.org/wiki/%D8%A8%D8%B1%D9%82%DB%8C%DB%81" title="برقیہ - urdú" lang="ur" hreflang="ur" data-title="برقیہ" data-language-autonym="اردو" data-language-local-name="urdú" class="interlanguage-link-target">اردو</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uz mw-list-item"><a href="https://uz.wikipedia.org/wiki/Elektron" title="Elektron - uzbek" lang="uz" hreflang="uz" data-title="Elektron" data-language-autonym="Oʻzbekcha / ўзбекча" data-language-local-name="uzbek" class="interlanguage-link-target">Oʻzbekcha / ўзбекча</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vec mw-list-item"><a href="https://vec.wikipedia.org/wiki/E%C5%82etron" title="Ełetron - vènet" lang="vec" hreflang="vec" data-title="Ełetron" data-language-autonym="Vèneto" data-language-local-name="vènet" class="interlanguage-link-target">Vèneto</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vep mw-list-item"><a href="https://vep.wikipedia.org/wiki/Elektron" title="Elektron - vepse" lang="vep" hreflang="vep" data-title="Elektron" data-language-autonym="Vepsän kel’" data-language-local-name="vepse" class="interlanguage-link-target">Vepsän kel’</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/Electron" title="Electron - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Electron" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target">Tiếng Việt</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vls mw-list-item"><a href="https://vls.wikipedia.org/wiki/Elektron" title="Elektron - flamenc occidental" lang="vls" hreflang="vls" data-title="Elektron" data-language-autonym="West-Vlams" data-language-local-name="flamenc occidental" class="interlanguage-link-target">West-Vlams</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-war mw-list-item"><a href="https://war.wikipedia.org/wiki/Electron" title="Electron - waray" lang="war" hreflang="war" data-title="Electron" data-language-autonym="Winaray" data-language-local-name="waray" class="interlanguage-link-target">Winaray</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wo mw-list-item"><a href="https://wo.wikipedia.org/wiki/Mb%C3%ABjfepp" title="Mbëjfepp - wòlof" lang="wo" hreflang="wo" data-title="Mbëjfepp" data-language-autonym="Wolof" data-language-local-name="wòlof" class="interlanguage-link-target">Wolof</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E7%94%B5%E5%AD%90" title="电子 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="电子" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target">吴语</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-xal mw-list-item"><a href="https://xal.wikipedia.org/wiki/%D0%AD%D0%BB%D0%B5%D0%BA%D1%82%D1%80%D0%BE%D0%BD" title="Электрон - calmuc" lang="xal" hreflang="xal" data-title="Электрон" data-language-autonym="Хальмг" data-language-local-name="calmuc" class="interlanguage-link-target">Хальмг</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-xh mw-list-item"><a href="https://xh.wikipedia.org/wiki/Ii-electrons" title="Ii-electrons - xosa" lang="xh" hreflang="xh" data-title="Ii-electrons" data-language-autonym="IsiXhosa" data-language-local-name="xosa" class="interlanguage-link-target">IsiXhosa</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yi mw-list-item"><a href="https://yi.wikipedia.org/wiki/%D7%A2%D7%9C%D7%A2%D7%A7%D7%98%D7%A8%D7%90%D7%9F" title="עלעקטראן - ídix" lang="yi" hreflang="yi" data-title="עלעקטראן" data-language-autonym="ייִדיש" data-language-local-name="ídix" class="interlanguage-link-target">ייִדיש</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yo mw-list-item"><a href="https://yo.wikipedia.org/wiki/%E1%BA%B8%CC%80l%E1%BA%B9%CC%81ktr%E1%BB%8D%CC%81n%C3%B9" title="Ẹ̀lẹ́ktrọ́nù - ioruba" lang="yo" hreflang="yo" data-title="Ẹ̀lẹ́ktrọ́nù" data-language-autonym="Yorùbá" data-language-local-name="ioruba" class="interlanguage-link-target">Yorùbá</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E7%94%B5%E5%AD%90" title="电子 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="电子" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target">中文</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-classical mw-list-item"><a href="https://zh-classical.wikipedia.org/wiki/%E9%9B%BB%E5%AD%90" title="電子 - xinès clàssic" lang="lzh" hreflang="lzh" data-title="電子" data-language-autonym="文言" data-language-local-name="xinès clàssic" class="interlanguage-link-target">文言</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-min-nan mw-list-item"><a href="https://zh-min-nan.wikipedia.org/wiki/Ti%C4%81n-ch%C3%BA" title="Tiān-chú - xinès min del sud" lang="nan" hreflang="nan" data-title="Tiān-chú" data-language-autonym="閩南語 / Bân-lâm-gú" data-language-local-name="xinès min del sud" class="interlanguage-link-target">閩南語 / Bân-lâm-gú</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E9%9B%BB%E5%AD%90" title="電子 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="電子" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target">粵語</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zu mw-list-item"><a href="https://zu.wikipedia.org/wiki/INxelesi" title="INxelesi - zulu" lang="zu" hreflang="zu" data-title="INxelesi" data-language-autonym="IsiZulu" data-language-local-name="zulu" class="interlanguage-link-target">IsiZulu</a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q2225#sitelinks-wikipedia" title="Modificau enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Electr%C3%B3" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c">Pàgina</a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Electr%C3%B3" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t">Discussió</a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" >català </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Electr%C3%B3">Mostra</a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Electr%C3%B3&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e">Modifica</a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Electr%C3%B3&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h">Mostra l'historial</a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" >Eines </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Electr%C3%B3">Mostra</a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Electr%C3%B3&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e">Modifica</a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Electr%C3%B3&action=history">Mostra l'historial</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Electr%C3%B3" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j">Què hi enllaça</a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Electr%C3%B3" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k">Canvis relacionats</a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Electr%C3%B3&oldid=34876111" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina">Enllaç permanent</a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Electr%C3%B3&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina">Informació de la pàgina</a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Electr%C3%B3&id=34876111&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina">Citau aquest article</a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FElectr%25C3%25B3">Obtén una URL abreujada</a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FElectr%25C3%25B3">Descarrega el codi QR</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Electr%C3%B3">Crea un llibre</a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Electr%C3%B3&action=show-download-screen">Baixa com a PDF</a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Electr%C3%B3&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p">Versió per a impressora</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Electrons" hreflang="en">Commons</a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q2225" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g">Element a Wikidata</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> <div id="mw-indicator-ind-qualitat" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat" title="Article de qualitat"><img alt="Article de qualitat" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/40px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png" decoding="async" width="30" height="36" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/60px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 1.5x" data-file-width="2408" data-file-height="2896" /></a></div></div> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle">(S'ha redirigit des de: <a href="/w/index.php?title=Electrons&redirect=no" class="mw-redirect" title="Electrons">Electrons</a>)</div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><table class="infobox" style="font-size:90%;width:25em"><caption style="font-weight:bold;background-color:#b0d1ad;"><a href="/wiki/Fitxer:Atom_editor_logo_black.svg" class="mw-file-description" title="Infotaula de partícula"><img alt="Infotaula de partícula" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fb/Atom_editor_logo_black.svg/25px-Atom_editor_logo_black.svg.png" decoding="async" width="25" height="23" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fb/Atom_editor_logo_black.svg/38px-Atom_editor_logo_black.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fb/Atom_editor_logo_black.svg/50px-Atom_editor_logo_black.svg.png 2x" data-file-width="131" data-file-height="120" /></a>Electró</caption><tbody><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center"><a href="/wiki/Fitxer:Crookes_tube-in_use-lateral_view-standing_cross_prPNr%C2%B011.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Crookes_tube-in_use-lateral_view-standing_cross_prPNr%C2%B011.jpg/300px-Crookes_tube-in_use-lateral_view-standing_cross_prPNr%C2%B011.jpg" decoding="async" width="300" height="225" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Crookes_tube-in_use-lateral_view-standing_cross_prPNr%C2%B011.jpg/450px-Crookes_tube-in_use-lateral_view-standing_cross_prPNr%C2%B011.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Crookes_tube-in_use-lateral_view-standing_cross_prPNr%C2%B011.jpg/600px-Crookes_tube-in_use-lateral_view-standing_cross_prPNr%C2%B011.jpg 2x" data-file-width="2048" data-file-height="1536" /></a><div style="font-size:90%;">La naturalesa de partícula de l'electró es va demostrar per primer cop amb un <a href="/wiki/Tub_de_Crookes" title="Tub de Crookes">tub de Crookes</a>. En aquesta il·lustració, un feix d'electrons projecta el perfil amb forma de creu de l'objectiu contra la cara del tub.<a href="#cite_note-Dahl1997-1">[1]</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee;">Classificació</th><td class="infobox-data"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q94535579" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q94535579">leptó amb càrrega</a> i <a href="/wiki/Part%C3%ADcula_elemental" title="Partícula elemental">partícula elemental</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q2225?uselang=ca#P279" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee;"><a href="/wiki/Part%C3%ADcula#Composició" title="Partícula">Composició</a></th><td class="infobox-data"><a href="/wiki/Part%C3%ADcula_elemental" title="Partícula elemental">Partícula elemental</a><a href="#cite_note-prl50-2">[2]</a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee;"><a href="/wiki/Estad%C3%ADstica_de_part%C3%ADcules" title="Estadística de partícules">Estadística</a></th><td class="infobox-data"><a href="/wiki/Fermi%C3%B3" title="Fermió">Fermiònic</a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee;">Grup</th><td class="infobox-data"><a href="/wiki/Lept%C3%B3" title="Leptó">Leptó</a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee;"><a href="/wiki/Generaci%C3%B3_(f%C3%ADsica_de_part%C3%ADcules)" title="Generació (física de partícules)">Generació</a></th><td class="infobox-data">Primera</td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee;"><a href="/wiki/Forces_fonamentals" title="Forces fonamentals">Interaccions</a></th><td class="infobox-data"><a href="/wiki/Gravitaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Gravitació">Gravitatòria</a>, <a href="/wiki/For%C3%A7a_de_Lorentz" title="Força de Lorentz">electromagnètica</a>, <a href="/wiki/For%C3%A7a_d%C3%A8bil" class="mw-redirect" title="Força dèbil">dèbil</a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee;">Símbol</th><td class="infobox-data">e-, β-</td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee;"><a href="/wiki/Antipart%C3%ADcula" title="Antipartícula">Antipartícula</a></th><td class="infobox-data"><a href="/wiki/Positr%C3%B3" title="Positró">Positró</a> (també anomenat antielectró)</td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee;">Teorització</th><td class="infobox-data"><a href="/wiki/Richard_Laming" title="Richard Laming">Richard Laming</a> (1838–1851),<a href="#cite_note-farrar-3">[3]</a> <a href="/wiki/George_Johnstone_Stoney" class="mw-redirect" title="George Johnstone Stoney">George Johnstone Stoney</a> (1874) i altres<a href="#cite_note-arabatzis-4">[4]</a><a href="#cite_note-buchwald1-5">[5]</a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee;">Descoberta</th><td class="infobox-data"><a href="/wiki/Joseph_John_Thomson" title="Joseph John Thomson">Joseph John Thomson</a> (1897)<a href="#cite_note-thomson-6">[6]</a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee;"><a href="/wiki/Massa_invariant" class="mw-redirect" title="Massa invariant">Massa</a></th><td class="infobox-data">9,109 382 91(40) × 10-31 <a href="/wiki/Kg" class="mw-redirect" title="Kg">kg</a><a href="#cite_note-2010_CODATA-7">[7]</a> 5,485 799 0946 × 10-4 <a href="/wiki/Uma" class="mw-redirect" title="Uma">uma</a><a href="#cite_note-2010_CODATA-7">[7]</a> [1.822,888 4845(14)]−1 uma 0,510 998 928(11) <a href="/wiki/Electr%C3%B3_volt#Massa" class="mw-redirect" title="Electró volt">MeV/c²</a><a href="#cite_note-2010_CODATA-7">[7]</a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee;"><a href="/wiki/C%C3%A0rrega_el%C3%A8ctrica" title="Càrrega elèctrica">Càrrega elèctrica</a></th><td class="infobox-data">-1 <a href="/wiki/C%C3%A0rrega_elemental" class="mw-redirect" title="Càrrega elemental">e</a><a href="#cite_note-8">[nota 1]</a> -1,602 176 565(35) × 10-19 <a href="/wiki/Coulomb" title="Coulomb">C</a><a href="#cite_note-2010_CODATA-7">[7]</a> -4,803 204 51(10) × 10-10 <a href="/wiki/Statcoulomb" title="Statcoulomb">esu</a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee;"><a href="/wiki/Moment_magn%C3%A8tic" title="Moment magnètic">Moment magnètic</a></th><td class="infobox-data">−1,00115965218076(27) <a href="/wiki/Magnet%C3%B3_de_Bohr" title="Magnetó de Bohr">μB</a><a href="#cite_note-2010_CODATA-7">[7]</a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee;"><a href="/wiki/Esp%C3%ADn" title="Espín">Espín</a></th><td class="infobox-data">1⁄2</td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee;"><a href="/wiki/Paritat_(f%C3%ADsica)" title="Paritat (física)">Paritat</a></th><td class="infobox-data">1 <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q2225?uselang=ca#P1123" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee;"><a href="/wiki/Supersimetria" title="Supersimetria">Supercompanya</a></th><td class="infobox-data"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1087203" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1087203">selectró</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q2225?uselang=ca#P2375" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee;"><a href="/wiki/Ep%C3%B2nim" title="Epònim">Epònim</a></th><td class="infobox-data"><a href="/wiki/Ambre" title="Ambre">ambre</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q2225?uselang=ca#P138" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee;">Número de partícula de Monte Carlo</th><td class="infobox-data">11 <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q2225?uselang=ca#P1360" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr></tbody></table> L'electró (e− o β−) és una <a href="/wiki/Part%C3%ADcula_subat%C3%B2mica" title="Partícula subatòmica">partícula subatòmica</a> amb una <a href="/wiki/C%C3%A0rrega_el%C3%A8ctrica_elemental" title="Càrrega elèctrica elemental">càrrega elèctrica elemental</a> negativa. És un <a href="/wiki/Lept%C3%B3" title="Leptó">leptó</a> de primera <a href="/wiki/Generaci%C3%B3_(f%C3%ADsica_de_part%C3%ADcules)" title="Generació (física de partícules)">generació</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEMiralles_López2023200-9">[8]</a> i, com que no té cap component o subestructura que es conegui, se sol considerar una <a href="/wiki/Part%C3%ADcula_elemental" title="Partícula elemental">partícula elemental</a>.<a href="#cite_note-FOOTNOTEMazón202041-10">[9]</a> Té una <a href="/wiki/Massa_invariant" class="mw-redirect" title="Massa invariant">massa</a> que és aproximadament <a href="/wiki/Proporci%C3%B3_entre_les_masses_del_prot%C3%B3_i_l%27electr%C3%B3" title="Proporció entre les masses del protó i l'electró">1/1836 vegades</a> la del <a href="/wiki/Prot%C3%B3" title="Protó">protó</a>.<a href="#cite_note-nist_codata_mu-11">[10]</a> El <a href="/wiki/Moment_angular" title="Moment angular">moment angular</a> (<a href="/wiki/Esp%C3%ADn" title="Espín">espín</a>) intrínsec de l'electró és un valor semienter en unitats de <a href="/wiki/Constant_de_Planck" title="Constant de Planck">ħ</a>, la qual cosa significa que és un <a href="/wiki/Fermi%C3%B3" title="Fermió">fermió</a>. La seva <a href="/wiki/Antipart%C3%ADcula" title="Antipartícula">antipartícula</a> s'anomena <a href="/wiki/Positr%C3%B3" title="Positró">positró</a>: és idèntica excepte pel fet que té càrregues —entre elles, l'elèctrica del signe oposat. Quan <a href="/wiki/Anihilaci%C3%B3_part%C3%ADcula-antipart%C3%ADcula" class="mw-redirect" title="Anihilació partícula-antipartícula">un electró col·lideix amb un positró</a>, les dues partícules poden resultar totalment <a href="/wiki/Anihilaci%C3%B3" title="Anihilació">anihilades</a> i produir <a href="/wiki/Fot%C3%B3" title="Fotó">fotons</a> de <a href="/wiki/Raigs_gamma" class="mw-redirect" title="Raigs gamma">raigs gamma</a>. Els electrons, que pertanyen a la primera <a href="/wiki/Generaci%C3%B3_(f%C3%ADsica_de_part%C3%ADcules)" title="Generació (física de partícules)">generació</a> de la família de partícules dels <a href="/wiki/Lept%C3%B3" title="Leptó">leptons</a>,<a href="#cite_note-curtis74-12">[11]</a> participen en les <a href="/wiki/Interaccions_fonamentals" class="mw-redirect" title="Interaccions fonamentals">interaccions fonamentals</a> <a href="/wiki/Gravitaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Gravitació">gravitatòria</a>, <a href="/wiki/For%C3%A7a_de_Lorentz" title="Força de Lorentz">electromagnètica</a> i <a href="/wiki/For%C3%A7a_nuclear_feble" title="Força nuclear feble">nuclear feble</a>.<a href="#cite_note-anastopoulos1-13">[12]</a> Com tota la matèria, tenen propietats <a href="/wiki/Mec%C3%A0nica_qu%C3%A0ntica" title="Mecànica quàntica">mecanicoquàntiques</a> tant <a href="/wiki/Dualitat_ona-part%C3%ADcula" title="Dualitat ona-partícula">de partícules com d'ones</a>, de tal manera que poden col·lidir amb altres partícules i poden ser <a href="/wiki/Difracci%C3%B3" title="Difracció">difractades</a> com la llum. Aquesta dualitat es demostra d'una millor manera en experiments amb electrons a causa de la seva ínfima massa. Com que un electró és un fermió, de cap manera dos electrons poden ocupar el mateix estat quàntic, segons el <a href="/wiki/Principi_d%27exclusi%C3%B3_de_Pauli" title="Principi d'exclusió de Pauli">principi d'exclusió de Pauli</a>.<a href="#cite_note-curtis74-12">[11]</a> El concepte d'una quantitat indivisible de càrrega elèctrica fou teoritzat per explicar les <a href="/wiki/Propietat_qu%C3%ADmica" title="Propietat química">propietats químiques</a> dels <a href="/wiki/%C3%80toms" class="mw-redirect" title="Àtoms">àtoms</a>; el primer a treballar-ho fou el filòsof naturalista britànic <a href="/wiki/Richard_Laming" title="Richard Laming">Richard Laming</a> l'any 1838.<a href="#cite_note-arabatzis-4">[4]</a> El nom «electró» per aquesta càrrega fou introduït el 1894 pel físic irlandès <a href="/wiki/George_Johnstone_Stoney" class="mw-redirect" title="George Johnstone Stoney">George Johnstone Stoney</a>. L'electró fou identificat com una partícula l'any 1897 per <a href="/wiki/Joseph_John_Thomson" title="Joseph John Thomson">Joseph John Thomson</a> i el seu equip de físics britànics.<a href="#cite_note-thomson-6">[6]</a><a href="#cite_note-dahl-14">[13]</a><a href="#cite_note-wilson-15">[14]</a> En molts fenòmens físics, com ara l'<a href="/wiki/Electricitat" title="Electricitat">electricitat</a>, el <a href="/wiki/Magnetisme" title="Magnetisme">magnetisme</a> o la <a href="/wiki/Conductivitat_t%C3%A8rmica" title="Conductivitat tèrmica">conductivitat tèrmica</a>, els electrons tenen un paper essencial. Un electró que es mou en relació a un observador genera un <a href="/wiki/Camp_el%C3%A8ctric" title="Camp elèctric">camp elèctric</a> i és desviat per camps magnètics externs. Quan s'accelera un electró, pot absorbir o radiar energia en forma de <a href="/wiki/Fot%C3%B3" title="Fotó">fotons</a>. Els electrons, juntament amb <a href="/wiki/Nucli_at%C3%B2mic" title="Nucli atòmic">nuclis atòmics</a> formats de <a href="/wiki/Prot%C3%B3" title="Protó">protons</a> i <a href="/wiki/Neutr%C3%B3" title="Neutró">neutrons</a>, formen els àtoms; tanmateix, els electrons contribueixen amb menys d'un 0,06% a la massa total d'aquests. La mateixa <a href="/wiki/Llei_de_Coulomb" title="Llei de Coulomb">força de Coulomb</a> que causa l'atracció entre protons i electrons també fa que els electrons quedin <a href="/w/index.php?title=Energia_d%27enlla%C3%A7_nuclear&action=edit&redlink=1" class="new" title="Energia d'enllaç nuclear (encara no existeix)">enllaçats</a>. L'intercanvi o compartició d'electrons entre dos o més àtoms és la causa principal de l'<a href="/wiki/Enlla%C3%A7_qu%C3%ADmic" title="Enllaç químic">enllaç químic</a>.<a href="#cite_note-Pauling-16">[15]</a> Els electrons poden ser creats mitjançant la <a href="/wiki/Desintegraci%C3%B3_beta" class="mw-redirect" title="Desintegració beta">desintegració beta</a> d'<a href="/wiki/Radiois%C3%B2top" title="Radioisòtop">isòtops radioactius</a> i en col·lisions d'alta energia com, per exemple, l'entrada d'un <a href="/wiki/Raig_c%C3%B2smic" class="mw-redirect" title="Raig còsmic">raig còsmic</a> a l'atmosfera. D'altra banda, poden ser destruïts per anihilació amb positrons, i poden ser absorbits durant la <a href="/wiki/Nucleos%C3%ADntesi_estel%C2%B7lar" title="Nucleosíntesi estel·lar">nucleosíntesi estel·lar</a>. Existeixen instruments de laboratori capaços de contenir i observar electrons individuals així com <a href="/wiki/Plasma_(estat)" class="mw-redirect" title="Plasma (estat)">plasma d'electrons</a>; a més, alguns <a href="/wiki/Telescopi" title="Telescopi">telescopis</a> poden detectar plasma d'electrons a l'espai exterior. Els electrons tenen moltes aplicacions, entre elles l'<a href="/wiki/Electr%C3%B2nica" title="Electrònica">electrònica</a>, la <a href="/wiki/Soldadura_per_feix_d%27electrons" title="Soldadura per feix d'electrons">soldadura</a>, els <a href="/wiki/Tub_de_raigs_cat%C3%B2dics" title="Tub de raigs catòdics">tubs de raigs catòdics</a>, els <a href="/wiki/Microscopi_electr%C3%B2nic" title="Microscopi electrònic">microscopis electrònics</a>, la <a href="/wiki/Radioter%C3%A0pia" title="Radioteràpia">radioteràpia</a>, els <a href="/wiki/L%C3%A0ser_d%27electrons_lliures" title="Làser d'electrons lliures">làsers</a>, els <a href="/wiki/Detector_d%27ionitzaci%C3%B3_gasosa" title="Detector d'ionització gasosa">detectors d'ionització gasosa</a> i els <a href="/wiki/Accelerador_de_part%C3%ADcules" title="Accelerador de partícules">acceleradors de partícules</a>. <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Història">Història</h2>[<a href="/w/index.php?title=Electr%C3%B3&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Història">modifica</a>]</div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_l%27electricitat" title="Història de l'electricitat">Història de l'electricitat</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Amber_hg.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/36/Amber_hg.jpg/220px-Amber_hg.jpg" decoding="async" width="220" height="184" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/36/Amber_hg.jpg/330px-Amber_hg.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/36/Amber_hg.jpg/440px-Amber_hg.jpg 2x" data-file-width="1812" data-file-height="1514" /></a><figcaption><a href="/wiki/Ambre" title="Ambre">Ambre</a></figcaption></figure> Els <a href="/wiki/Gr%C3%A8cia_antiga" class="mw-redirect" title="Grècia antiga">grecs antics</a> es van adonar que l'<a href="/wiki/Ambre" title="Ambre">ambre</a> atreia petits objectes quan se'l fregava contra <a href="/wiki/Pelatge" title="Pelatge">pelatge</a>. Juntament amb el <a href="/wiki/Llamp" title="Llamp">llamp</a>, aquest fenomen és una de les primeres experiències conegudes dels humans amb l'<a href="/wiki/Electricitat" title="Electricitat">electricitat</a>.<a href="#cite_note-17">[16]</a> En el seu tractat de 1600 <a href="/wiki/De_Magnete" title="De Magnete">De Magnete</a>, el científic anglès <a href="/wiki/William_Gilbert" title="William Gilbert">William Gilbert</a> va definir el terme <a href="/wiki/Neollat%C3%AD" title="Neollatí">neollatí</a> electricus per referir-se a la propietat d'un objecte d'atraure petits objectes després de ser fregat.<a href="#cite_note-18">[17]</a> Tant les paraules «elèctric» com «electricitat» deriven del llatí electrum, que al seu torn prové de la paraula grega «ήλεκτρον» («ēlektron»), que significa 'ambre'. Als inicis dels anys 1700, <a href="/wiki/Francis_Hauksbee" title="Francis Hauksbee">Francis Hauksbee</a> i <a href="/wiki/Charles_Fran%C3%A7ois_de_Cisternay_du_Fay" title="Charles François de Cisternay du Fay">Charles François de Cisternay du Fay</a> van descobrir, cadascun per la seva banda, el que creien que eren dos tipus d'electricitat friccional: un generat pel fregament amb vidre, i l'altre pel fregament amb resina. A partir d'això, Du Fay va teoritzar que l'electricitat consistia en dos <a href="/wiki/Teories_de_l%27%C3%A8ter" title="Teories de l'èter">fluids elèctrics</a>, el «vitri» i el «resinós», que estaven separats per la fricció i que es neutralitzaven l'un a l'altre quan eren combinats.<a href="#cite_note-19">[18]</a> Una dècada més tard, <a href="/wiki/Benjamin_Franklin" title="Benjamin Franklin">Benjamin Franklin</a> proposà que l'electricitat no provenia de dos tipus diferents de fluid elèctric sinó d'un mateix fluid a <a href="/wiki/Pressi%C3%B3" title="Pressió">pressions</a> diferents; els donà la nomenclatura de <a href="/wiki/C%C3%A0rrega_el%C3%A8ctrica" title="Càrrega elèctrica">càrrega</a> moderna de «positiva» i «negativa», respectivament.<a href="#cite_note-20">[19]</a> Franklin pensava que el portador de càrrega era positiu, però no va identificar correctament quina situació reflectia un excedent del portador de càrrega i quina era un dèficit.<a href="#cite_note-21">[20]</a> Entre el 1838 i el 1851, el filòsof naturalista britànic <a href="/wiki/Richard_Laming" title="Richard Laming">Richard Laming</a> va desenvolupar la idea que un àtom estava compost d'un nucli de matèria envoltat per partícules subatòmiques amb <a href="/wiki/C%C3%A0rrega_el%C3%A8ctrica" title="Càrrega elèctrica">càrrega elèctrica</a>.<a href="#cite_note-farrar-3">[3]</a> A partir del 1846, el físic alemany <a href="/wiki/Wilhelm_Eduard_Weber" class="mw-redirect" title="Wilhelm Eduard Weber">William Weber</a> teoritzà que l'electricitat estava composta de fluids carregats positivament i negativament, i que la seva interacció estava governada per la <a href="/wiki/Llei_de_l%27invers_del_quadrat" title="Llei de l'invers del quadrat">llei de l'invers del quadrat</a>. Més tard, després d'estudiar el fenomen de l'<a href="/wiki/Electr%C3%B2lisi" title="Electròlisi">electròlisi</a>, el físic irlandès <a href="/wiki/George_Johnstone_Stoney" class="mw-redirect" title="George Johnstone Stoney">George Johnstone Stoney</a> va suggerir que existia una «única quantitat definida d'electricitat», la càrrega d'un <a href="/wiki/I%C3%B3_(f%C3%ADsica)" class="mw-redirect" title="Ió (física)">ió</a> <a href="/wiki/Val%C3%A8ncia_(qu%C3%ADmica)" title="València (química)">monovalent</a>; fou capaç d'estimar el valor d'aquesta càrrega elemental e mitjançant les <a href="/wiki/Lleis_de_Faraday_de_l%27electr%C3%B2lisi" title="Lleis de Faraday de l'electròlisi">lleis de Faraday de l'electròlisi</a>.<a href="#cite_note-22">[21]</a> Tanmateix, Stoney creia que aquestes càrregues estaven lligades permanentment a àtoms i que no podien ser remogudes. El 1881, el físic alemany <a href="/wiki/Hermann_von_Helmholtz" title="Hermann von Helmholtz">Hermann von Helmholtz</a> argumentà que tant les càrregues positiva com negativa estaven dividides en parts elementals, cadascuna de les quals es comportava com a «àtoms d'electricitat».<a href="#cite_note-arabatzis-4">[4]</a> El 1894, Stoney va establir el terme anglès «electron» per descriure aquests canvis elementals: «[...] es feu una estimació de la quantitat real d'aquesta unitat d'electricitat fonamental, que és la més remarcable, per la qual m'he aventurat a suggerir el nom electron».<a href="#cite_note-23">[22]</a> La paraula «electró», que deriva de l'anglès,<a href="#cite_note-24">[23]</a> és una combinació de la paraula «electricitat» i del sufix grec –tron ('el mitjà pel qual es fa'). <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Descobriment">Descobriment</h3>[<a href="/w/index.php?title=Electr%C3%B3&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Descobriment">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Cyclotron_motion_wider_view.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cf/Cyclotron_motion_wider_view.jpg/220px-Cyclotron_motion_wider_view.jpg" decoding="async" width="220" height="141" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cf/Cyclotron_motion_wider_view.jpg/330px-Cyclotron_motion_wider_view.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cf/Cyclotron_motion_wider_view.jpg/440px-Cyclotron_motion_wider_view.jpg 2x" data-file-width="2939" data-file-height="1890" /></a><figcaption>Feix d'electrons desviats en un cercle mitjançant un camp magnètic<a href="#cite_note-25">[24]</a></figcaption></figure> El físic alemany <a href="/wiki/Johann_Wilhelm_Hittorf" title="Johann Wilhelm Hittorf">Johann Wilhelm Hittorf</a> emprengué l'estudi de la <a href="/wiki/Conductivitat_el%C3%A8ctrica" title="Conductivitat elèctrica">conductivitat elèctrica</a> de gasos enrarits. El 1869, va descobrir una brillantor emesa des del <a href="/wiki/C%C3%A0tode" title="Càtode">càtode</a> que augmentava de mida quan el gas disminuïa de pressió. El 1876, el també físic alemany <a href="/w/index.php?title=Eugen_Goldstein&action=edit&redlink=1" class="new" title="Eugen Goldstein (encara no existeix)">Eugen Goldstein</a> va mostrar que els raigs d'aquesta brillantor projectaven una ombra, i va anomenar aquests raigs «<a href="/wiki/Raigs_cat%C3%B2dics" title="Raigs catòdics">raigs catòdics</a>».<a href="#cite_note-26">[25]</a> Durant la dècada de 1870, el químic i físic anglès Sir <a href="/wiki/William_Crookes" title="William Crookes">William Crookes</a> va desenvolupar el primer tub de raigs catòdics amb un <a href="/wiki/Buit" title="Buit">buit elevat</a> (buit amb pressió en el rang de 100 <a href="/wiki/Pascal_(unitat)" title="Pascal (unitat)">mPa</a> a 100 nPa).<a href="#cite_note-dekosky-27">[26]</a> Llavors va mostrar que els raigs luminescents que apareixien dins del tub portaven energia i que anaven del càtode a l'ànode. A més a més, aplicant un camp magnètic, Crookes va ser capaç de desviar els rajos, amb la qual cosa demostrà que el feix es comportava com si estigués carregat negativament.<a href="#cite_note-leicester-28">[27]</a><a href="#cite_note-29">[28]</a> El 1879 va proposar que aquestes propietats es podien explicar amb el que ell anomenà «matèria radiant». Va suggerir que es tractava del quart estat de la matèria, que consistia en <a href="/wiki/Mol%C3%A8cules" class="mw-redirect" title="Molècules">molècules</a> carregades negativament que eren projectades a alta velocitat des del càtode.<a href="#cite_note-30">[29]</a> El físic britànic nascut a Alemanya <a href="/w/index.php?title=Arthur_Shuster&action=edit&redlink=1" class="new" title="Arthur Shuster (encara no existeix)">Arthur Shuster</a> va continuar els experiments iniciats per Crookes col·locant plaques de metall paral·leles als raigs catòdics i aplicant un <a href="/wiki/Potencial_el%C3%A8ctric" title="Potencial elèctric">potencial elèctric</a> entre elles. El camp desviava els raigs cap a la placa carregada positivament, la qual cosa evidenciava encara més que els rajos portaven una càrrega negativa. En mesurar la quantitat de desviació causada per un cert nivell de <a href="/wiki/Corrent_el%C3%A8ctric" title="Corrent elèctric">corrent elèctric</a>, el 1890 Schuster fou capaç de determinar la <a href="/w/index.php?title=Proporci%C3%B3_massa-c%C3%A0rrega&action=edit&redlink=1" class="new" title="Proporció massa-càrrega (encara no existeix)">proporció massa-càrrega</a> dels components dels raigs. Tanmateix, va aconseguir un valor que era més de mil vegades l'esperat, per la qual cosa, en aquella època, no es va donar gaire crèdit als seus càlculs.<a href="#cite_note-leicester-28">[27]</a><a href="#cite_note-31">[30]</a> El 1896, el físic britànic <a href="/wiki/Joseph_John_Thomson" title="Joseph John Thomson">Joseph John Thomson</a>, juntament amb els seus col·legues <a href="/wiki/John_Sealy_Edward_Townsend" title="John Sealy Edward Townsend">John Sealy Townsend</a> i <a href="/wiki/Harold_Albert_Wilson" title="Harold Albert Wilson">Harold Albert Wilson</a>,<a href="#cite_note-dahl-14">[13]</a> va dur a terme experiments que indicaren que els raigs catòdics eren realment partícules independents i no pas ones, àtoms o molècules, tal com es creia anteriorment.<a href="#cite_note-thomson-6">[6]</a> Thomson va fer bones estimacions tant de la càrrega e com de la massa m, i trobà que les partícules dels raigs catòdics, que anomenava «corpuscles», potser tenien una mil·lèsima part de la massa de l'ió menys massiu conegut, l'<a href="/wiki/I%C3%B3_hidrogen" title="Ió hidrogen">ió hidrogen</a>.<a href="#cite_note-thomson-6">[6]</a><a href="#cite_note-wilson-15">[14]</a> Va mostrar que la seva proporció càrrega-massa (e/m) era independent del material del càtode. Més tard va demostrar que les partícules carregades negativament produïdes per materials radioactius, per materials escalfats i per materials il·luminats eren universals.<a href="#cite_note-thomson-6">[6]</a><a href="#cite_note-32">[31]</a> El nom d'«electró» per aquestes partícules fou proposat de nou pel físic irlandès <a href="/wiki/George_Francis_FitzGerald" title="George Francis FitzGerald">George FitzGerald</a> i, des de llavors, el mot ha aconseguit l'acceptació arreu.<a href="#cite_note-leicester-28">[27]</a> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Millikan.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2f/Millikan.jpg/250px-Millikan.jpg" decoding="async" width="220" height="266" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2f/Millikan.jpg/330px-Millikan.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2f/Millikan.jpg/500px-Millikan.jpg 2x" data-file-width="1692" data-file-height="2048" /></a><figcaption>Robert Millikan mesurà amb precisió la càrrega de l'electró mitjançant el seu <a href="/wiki/Experiment_de_la_gota_d%27oli" class="mw-redirect" title="Experiment de la gota d'oli">experiment de la gota d'oli</a>.</figcaption></figure> El 1896, mentre estudiava els minerals naturalment <a href="/wiki/Fluoresc%C3%A8ncia" title="Fluorescència">fluorescents</a>, el físic francès <a href="/wiki/Henri_Becquerel" class="mw-redirect" title="Henri Becquerel">Henri Becquerel</a> descobrí que aquests emetien radiació sense estar exposats a cap font d'energia externa. Aquests materials <a href="/wiki/Desintegraci%C3%B3_radioactiva" class="mw-redirect" title="Desintegració radioactiva">radioactius</a> van esdevenir tema d'estudi d'interès de molts científics, entre ells el físic neozelandès <a href="/wiki/Ernest_Rutherford" title="Ernest Rutherford">Ernest Rutherford</a>, que va descobrir que emetien partícules. Va designar aquestes partícules «<a href="/wiki/Part%C3%ADcula_alfa" class="mw-redirect" title="Partícula alfa">alfa</a>» i «<a href="/wiki/Part%C3%ADcula_beta" class="mw-redirect" title="Partícula beta">beta</a>» segons la seva capacitat de penetrar la matèria.<a href="#cite_note-33">[32]</a> El 1900, Becquerel va demostrar que els raigs beta emesos pel <a href="/wiki/Radi_(element)" title="Radi (element)">radi</a> podien ser desviats per un camp elèctric, i que la seva proporció massa-càrrega era la mateixa que la dels raigs catòdics.<a href="#cite_note-34">[33]</a> Aquesta evidència va reforçar la idea que els electrons existien en forma de components dels àtoms.<a href="#cite_note-BaW9091-35">[34]</a><a href="#cite_note-36">[35]</a> La càrrega de l'electró fou mesurada amb més cura pels físics estatunidencs <a href="/wiki/Robert_Millikan" class="mw-redirect" title="Robert Millikan">Robert Millikan</a> i <a href="/wiki/Harvey_Fletcher" title="Harvey Fletcher">Harvey Fletcher</a> mitjançant el seu <a href="/wiki/Experiment_de_la_gota_d%27oli" class="mw-redirect" title="Experiment de la gota d'oli">experiment de la gota d'oli</a> (1909), els resultats del qual foren publicats el 1911. Aquest experiment feia servir un camp elèctric per evitar que una gota d'oli carregada caigués com a resultat de la gravetat. L'aparell era capaç de mesurar la càrrega elèctrica tan petita com d'1-150 ions amb un marge d'error del 0,3%. Alguns experiments similars havien estat duts a terme anteriorment per l'equip de Thomson<a href="#cite_note-thomson-6">[6]</a> fent servir núvols de gotes d'aigua carregades generats per electròlisi,<a href="#cite_note-dahl-14">[13]</a> i el mateix 1911 per <a href="/wiki/Abram_Ioffe" title="Abram Ioffe">Abram Ioffe</a> el qual, de manera independent, va obtenir el mateix resultat que Millikan fent servir micropartícules de metalls carregades; va publicar els seus resultats el 1913.<a href="#cite_note-37">[36]</a> Tanmateix, les gotes d'oli eren més estables que les d'aigua perquè la seva taxa d'evaporació és menor, la qual cosa feia que fossin més adequades per dur a terme aquest tipus d'experiments que duraven llargs períodes.<a href="#cite_note-38">[37]</a> Cap al començament del segle xx es va descobrir que, sota certes condicions, una partícula carregada que es movia ràpidament causava una condensació de vapor d'aigua <a href="/w/index.php?title=Supersaturaci%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Supersaturació (encara no existeix)">supersaturat</a> al llarg del seu camí. El 1911, <a href="/wiki/Charles_Thomson_Rees_Wilson" title="Charles Thomson Rees Wilson">Charles Wilson</a> va fer servir aquest principi per concebre la seva <a href="/wiki/Cambra_de_boira" title="Cambra de boira">cambra de boira</a>, la qual permetia fotografiar els camins traçats per càrregues carregades tals com electrons.<a href="#cite_note-39">[38]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Teoria_atòmica">Teoria atòmica</h3>[<a href="/w/index.php?title=Electr%C3%B3&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Teoria atòmica">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Bohr_atom_model_(mul).svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/76/Bohr_atom_model_%28mul%29.svg/langca-220px-Bohr_atom_model_%28mul%29.svg.png" decoding="async" width="220" height="220" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/76/Bohr_atom_model_%28mul%29.svg/langca-330px-Bohr_atom_model_%28mul%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/76/Bohr_atom_model_%28mul%29.svg/langca-440px-Bohr_atom_model_%28mul%29.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a><figcaption>El <a href="/wiki/Model_de_Bohr" class="mw-redirect" title="Model de Bohr">model de Bohr de l'àtom</a>, que mostra els estats d'un electró amb energia <a href="/wiki/Nombre_qu%C3%A0ntic" title="Nombre quàntic">quantificada</a> pel nombre n. Un electró que cau a una òrbita inferior emet un fotó igual a la diferència d'energia entre les òrbites.</figcaption></figure> L'any 1914, els experiments duts a terme fins a aquell moment pels físics Ernest Rutherford, <a href="/wiki/Henry_Moseley" title="Henry Moseley">Henry Moseley</a>, <a href="/wiki/James_Franck" title="James Franck">James Franck</a> i <a href="/wiki/Gustav_Ludwig_Hertz" title="Gustav Ludwig Hertz">Gustav Hertz</a> ja havien establert en gran manera l'estructura de l'àtom com un <a href="/wiki/Nucli_at%C3%B2mic" title="Nucli atòmic">nucli</a> dens de càrrega positiva envoltat per electrons de massa reduïda.<a href="#cite_note-smirnov-40">[39]</a> El 1913, el físic danès <a href="/wiki/Niels_Bohr" title="Niels Bohr">Niels Bohr</a> va postular que els electrons residien en estats d'energia quantificats; segons ell, aquesta energia estava determinada pel moment angular de les òrbites de l'electró al voltant del nucli. Els electrons es podien moure entre aquests estats (o òrbites) mitjançant l'emissió o absorció de fotons a freqüències específiques. Per mitjà d'aquestes òrbites quantificades, Bohr va explicar les <a href="/wiki/L%C3%ADnia_espectral" title="Línia espectral">línies espectrals</a> de l'àtom d'<a href="/wiki/Hidrogen" title="Hidrogen">hidrogen</a>.<a href="#cite_note-41">[40]</a> Tanmateix, el model de Bohr fallava en la justificació de les intensitats relatives de les línies espectrals, i tampoc tingué èxit per explicar els espectres d'àtoms més complexos.<a href="#cite_note-smirnov-40">[39]</a> Els enllaços químics entre àtoms foren explicats per <a href="/wiki/Gilbert_Newton_Lewis" title="Gilbert Newton Lewis">Gilbert Newton Lewis</a>, que l'any 1916 proposà que un <a href="/wiki/Enlla%C3%A7_covalent" title="Enllaç covalent">enllaç covalent</a> entre dos àtoms es manté per un parell d'electrons compartits entre ells.<a href="#cite_note-42">[41]</a> Més tard, el 1923, <a href="/wiki/Walter_Heitler" title="Walter Heitler">Walter Heitler</a> i <a href="/wiki/Fritz_London" class="mw-redirect" title="Fritz London">Fritz London</a> van donar una explicació completa sobre la formació de parells d'electrons i els enllaços químics en termes <a href="/wiki/Mec%C3%A0nica_qu%C3%A0ntica" title="Mecànica quàntica">mecanicoquàntics</a>.<a href="#cite_note-Arabatzis-43">[42]</a> El 1919, el químic americà <a href="/wiki/Irving_Langmuir" title="Irving Langmuir">Irving Langmuir</a> amplià el model estàtic de l'àtom de Lewis i suggerí que tots els electrons eren distribuïts en «capes esfèriques successives (gairebé) concèntriques, totes de gruix idèntic».<a href="#cite_note-44">[43]</a> Aquestes capes es trobaven, segons Langmuir, dividides en un nombre de cel·les cadascuna de les quals contenia un parell d'electrons. Amb aquest model, el científic americà va ser capaç d'explicar qualitativament les <a href="/wiki/Propietats_qu%C3%ADmiques" class="mw-redirect" title="Propietats químiques">propietats químiques</a> de tots els elements de la <a href="/wiki/Taula_peri%C3%B2dica" title="Taula periòdica">taula periòdica</a>,<a href="#cite_note-Arabatzis-43">[42]</a> que ja se sabia que s'assemblaven entre ells segons la <a href="/w/index.php?title=Llei_peri%C3%B2dica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llei periòdica (encara no existeix)">llei periòdica</a> formulada per <a href="/wiki/Dmitri_Mendel%C3%A9iev" title="Dmitri Mendeléiev">Dmitri Mendeléiev</a>.<a href="#cite_note-45">[44]</a> El 1924, el físic austríac <a href="/wiki/Wolfgang_Pauli" title="Wolfgang Pauli">Wolfgang Pauli</a> observà que la possible estructura en capes de l'àtom es podria explicar amb un conjunt de quatre paràmetres que definien cada estat quàntic d'energia, sempre que cada estat fos habitat per no més d'un electró.<a href="#cite_note-46">[nota 2]</a><a href="#cite_note-47">[45]</a> El mecanisme físic per explicar el quart paràmetre, que tenia dos possibles valors, fou proveït pels físics neerlandesos <a href="/wiki/Samuel_Goudsmit" title="Samuel Goudsmit">Samuel Goudsmit</a> i <a href="/wiki/George_Uhlenbeck" title="George Uhlenbeck">George Uhlenbeck</a>. El 1925, Goudsmit i Uhlenbeck van suggerir que un electró, addicionalment al moment angular de la seva òrbita, posseeix un moment angular intrínsec i un <a href="/wiki/Moment_dipolar_magn%C3%A8tic" class="mw-redirect" title="Moment dipolar magnètic">moment dipolar magnètic</a>.<a href="#cite_note-smirnov-40">[39]</a><a href="#cite_note-48">[46]</a> El moment angular intrínsec esdevingué més tard conegut com a <a href="/wiki/Esp%C3%ADn" title="Espín">espín</a>, i explicava l'anteriorment misteriosa separació de les línies espectrals observades amb un <a href="/wiki/Espectr%C3%B2metre" title="Espectròmetre">espectròmetre</a> d'alta precisió; aquest fenomen és conegut com a <a href="/w/index.php?title=Desdoblament_d%27estructura_fina&action=edit&redlink=1" class="new" title="Desdoblament d'estructura fina (encara no existeix)">desdoblament d'estructura fina</a>.<a href="#cite_note-49">[47]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Mecànica_quàntica">Mecànica quàntica</h3>[<a href="/w/index.php?title=Electr%C3%B3&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Mecànica quàntica">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_mec%C3%A0nica_qu%C3%A0ntica" title="Història de la mecànica quàntica">Història de la mecànica quàntica</a></div> En la seva dissertació de 1924 Recherches sur la théorie des quanta ('Recerca sobre la teoria quàntica'), el físic francès <a href="/wiki/Louis_de_Broglie" class="mw-redirect" title="Louis de Broglie">Louis de Broglie</a> va fer la hipòtesi que tota la matèria posseeix una <a href="/wiki/Ona_de_De_Broglie" class="mw-redirect" title="Ona de De Broglie">ona de De Broglie</a> similar a la <a href="/wiki/Llum" title="Llum">llum</a>.<a href="#cite_note-de_broglie-50">[48]</a> És a dir, en unes condicions apropiades, els electrons i la resta de matèria mostrarien propietats bé de partícules o bé d'ones. Les <a href="/wiki/Teoria_corpuscular_de_la_llum" title="Teoria corpuscular de la llum">propietats corpusculars</a> d'una partícula es fan evidents quan es demostra que té una posició localitzada en l'espai al llarg de la seva trajectòria en qualsevol moment.<a href="#cite_note-51">[49]</a> S'observa la naturalesa en forma d'ones de la llum, per exemple, quan un feix d'aquesta passa a través d'escletxes paral·leles i crea patrons d'<a href="/wiki/Interfer%C3%A8ncia_(ones)" class="mw-redirect" title="Interferència (ones)">interferència</a>. El 1927, l'efecte d'interferència fou demostrat amb un feix d'electrons pel físic anglès <a href="/wiki/George_Paget_Thomson" title="George Paget Thomson">George Paget Thomson</a> amb un film prim de metall i pels físics americans <a href="/wiki/Clinton_Davisson" class="mw-redirect" title="Clinton Davisson">Clinton Davisson</a> i <a href="/wiki/Lester_Halbert_Germer" title="Lester Halbert Germer">Lester Germer</a> fent servir un cristall de <a href="/wiki/N%C3%ADquel" title="Níquel">níquel</a>.<a href="#cite_note-52">[50]</a> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Orbital_s1.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/00/Orbital_s1.png/250px-Orbital_s1.png" decoding="async" width="220" height="272" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/00/Orbital_s1.png/330px-Orbital_s1.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/0/00/Orbital_s1.png 2x" data-file-width="439" data-file-height="543" /></a><figcaption>En mecànica quàntica, el comportament d'un electró en un àtom es descriu per un <a href="/wiki/Orbital_at%C3%B2mic" title="Orbital atòmic">orbital</a>, que és una distribució de probabilitat més que no pas una òrbita. A la figura, l'ombrejat indica la probabilitat relativa de "trobar" l'electró en aquest punt quan es té l'energia corresponent als <a href="/wiki/Nombre_qu%C3%A0ntic" title="Nombre quàntic">nombres quàntics</a> donats.</figcaption></figure> L'èxit de la predicció de Broglie va menar a la publicació l'any 1926 de l'<a href="/wiki/Equaci%C3%B3_de_Schr%C3%B6dinger" title="Equació de Schrödinger">equació de Schrödinger</a> per <a href="/wiki/Erwin_Schr%C3%B6dinger" title="Erwin Schrödinger">Erwin Schrödinger</a>, la qual descriu com es propaguen les ones d'electrons.<a href="#cite_note-53">[51]</a> En comptes de donar una solució que determina la localització d'un electró al llarg del temps, aquesta equació d'ona es pot fer servir per predir la probabilitat de trobar un electró prop d'una posició. Aquest enfocament rebé posteriorment el nom de «<a href="/wiki/Mec%C3%A0nica_qu%C3%A0ntica" title="Mecànica quàntica">mecànica quàntica</a>»; es tractava d'una aproximació extremament precisa dels estats d'energia d'un electró en un àtom d'hidrogen.<a href="#cite_note-54">[52]</a> Quan es van considerar l'espín i la interacció entre diversos electrons, la mecànica quàntica permeté predir amb èxit la configuració d'electrons d'àtoms de nombre atòmic més alt que el de l'hidrogen.<a href="#cite_note-55">[53]</a> El 1928, treballant sobre l'obra de Wolfgang Pauli, el britànic-suís <a href="/wiki/Paul_Dirac" class="mw-redirect" title="Paul Dirac">Paul Dirac</a> va concebre un model de l'electró, l'<a href="/wiki/Equaci%C3%B3_de_Dirac" title="Equació de Dirac">equació de Dirac</a>, consistent amb la <a href="/wiki/Teoria_de_la_relativitat" title="Teoria de la relativitat">teoria de la relativitat</a>. Dirac aplicà consideracions relativistes i simètriques a la formulació <a href="/wiki/Hamiltoni%C3%A0_(mec%C3%A0nica_qu%C3%A0ntica)" class="mw-redirect" title="Hamiltonià (mecànica quàntica)">hamiltoniana</a> de la mecànica quàntica del camp electromagnètic.<a href="#cite_note-56">[54]</a> Per poder resoldre alguns problemes de la seva equació relativista, el 1930 Dirac va desenvolupar un model del buit com un «mar» infinit de partícules d'energia negativa, el qual fou anomenat <a href="/w/index.php?title=Mar_de_Dirac&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mar de Dirac (encara no existeix)">mar de Dirac</a>. Tot plegat feu que Dirac fos capaç de predir l'existència del <a href="/wiki/Positr%C3%B3" title="Positró">positró</a>, l'homòleg en l'<a href="/wiki/Antimat%C3%A8ria" title="Antimatèria">antimatèria</a> de l'electró.<a href="#cite_note-57">[55]</a> Aquesta partícula fou descoberta el 1932 per <a href="/wiki/Carl_David_Anderson" title="Carl David Anderson">Carl David Anderson</a>, el qual va proposar que els electrons estàndard s'anomenessin «negatrons» i que el terme «electró» es fes servir com un terme genèric per descriure les variants carregades tant positivament com negativament. El 1947, <a href="/wiki/Willis_Eugene_Lamb" class="mw-redirect" title="Willis Eugene Lamb">Willis Eugene Lamb</a> va trobar, mentre treballava en col·laboració amb l'estudiant de postgrau Robert Rutherford, que certs estats quàntics de l'àtom d'hidrogen que haurien de tenir la mateixa energia es trobaven desplaçats els uns respecte dels altres; aquesta diferència s'anomena <a href="/wiki/Despla%C3%A7ament_de_Lamb" title="Desplaçament de Lamb">desplaçament de Lamb</a>. Gairebé al mateix temps, <a href="/wiki/Polykarp_Kusch" title="Polykarp Kusch">Polykarp Kusch</a>, que treballava amb <a href="/w/index.php?title=Henry_Michael_Foley&action=edit&redlink=1" class="new" title="Henry Michael Foley (encara no existeix)">Henry Michael Foley</a>, va descobrir que el moment magnètic de l'electró és lleugerament major que el que predigué Dirac amb la seva teoria. Aquesta petita diferència s'anomenà a posteriori <a href="/w/index.php?title=Moment_dipolar_magn%C3%A8tic_an%C3%B2mal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Moment dipolar magnètic anòmal (encara no existeix)">moment dipolar magnètic anòmal</a> de l'electró. La diferència fou explicada més tard per la teoria de l'<a href="/wiki/Electrodin%C3%A0mica_qu%C3%A0ntica" title="Electrodinàmica quàntica">electrodinàmica quàntica</a> desenvolupada per <a href="/wiki/Sin-Itiro_Tomonaga" title="Sin-Itiro Tomonaga">Sin-Itiro Tomonaga</a>, <a href="/wiki/Julian_Schwinger" title="Julian Schwinger">Julian Schwinger</a> i <a href="/wiki/Richard_Feynman" title="Richard Feynman">Richard Feynman</a> en diverses publicacions entre 1946 i 1949.<a href="#cite_note-58">[56]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Acceleradors_de_partícules">Acceleradors de partícules</h3>[<a href="/w/index.php?title=Electr%C3%B3&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Acceleradors de partícules">modifica</a>]</div> Amb el desenvolupament de l'<a href="/wiki/Accelerador_de_part%C3%ADcules" title="Accelerador de partícules">accelerador de partícules</a> durant la primera meitat del segle xx, els físics van començar a entrar més a fons en les propietats de les <a href="/wiki/Part%C3%ADcula_subat%C3%B2mica" title="Partícula subatòmica">partícules subatòmiques</a>.<a href="#cite_note-59">[57]</a> El primer intent amb èxit d'accelerar electrons utilitzant la <a href="/wiki/Inducci%C3%B3_electromagn%C3%A8tica" title="Inducció electromagnètica">inducció electromagnètica</a> fou dut a terme el 1942 per <a href="/w/index.php?title=Donald_Kerst&action=edit&redlink=1" class="new" title="Donald Kerst (encara no existeix)">Donald Kerst</a>. El seu <a href="/w/index.php?title=Betatr%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Betatró (encara no existeix)">betatró</a> inicial assolia energies de 2,3 MeV, mentre que els betatrons posteriors podien arribar fins a 300 MeV. El 1947 es descobrí la <a href="/wiki/Radiaci%C3%B3_de_sincrotr%C3%B3" title="Radiació de sincrotró">radiació de sincrotró</a> gràcies a un sincrotró d'electrons de 70 MeV de <a href="/wiki/General_Electric" title="General Electric">General Electric</a>; aquesta radiació era causada per l'acceleració d'electrons a través d'un camp magnètic movent-se prop de la <a href="/wiki/Velocitat_de_la_llum" title="Velocitat de la llum">velocitat de la llum</a>.<a href="#cite_note-60">[58]</a> Amb una energia del feix d'1,5 GeV, el primer <a href="/wiki/Col%C2%B7lisionador" title="Col·lisionador">col·lisionador</a> de partícules d'alta energia fou l'<a href="/w/index.php?title=ADONE&action=edit&redlink=1" class="new" title="ADONE (encara no existeix)">ADONE</a>, que començà a operar l'any 1968.<a href="#cite_note-61">[59]</a> Aquest aparell accelerava els electrons i els positrons en direccions oposades de tal manera que doblava l'energia de la seva col·lisió respecte al xoc d'un electró amb un objectiu estàtic.<a href="#cite_note-62">[60]</a> El <a href="/wiki/Large_Electron-Positron_Collider" class="mw-redirect" title="Large Electron-Positron Collider">Large Electron-Positron Collider</a> (LEP) del <a href="/wiki/CERN" class="mw-redirect" title="CERN">CERN</a>, que estigué actiu del 1989 al 2000, va aconseguir energies de col·lisió de 209 GeV i va dur a terme importants mesures pel <a href="/wiki/Model_est%C3%A0ndard_de_f%C3%ADsica_de_part%C3%ADcules" title="Model estàndard de física de partícules">model estàndard de física de partícules</a>.<a href="#cite_note-63">[61]</a><a href="#cite_note-64">[62]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Confinament_d'electrons_individuals">Confinament d'electrons individuals</h3>[<a href="/w/index.php?title=Electr%C3%B3&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Confinament d'electrons individuals">modifica</a>]</div> Actualment es poden confinar electrons individuals en transistors CMOS ultrapetits (L=20 nm, W=20 nm) que operen a temperatures criogèniques (del rang de 4 <a href="/wiki/Kelvin" title="Kelvin">K</a> a 15 <a href="/wiki/Kelvin" title="Kelvin">K</a>).<a href="#cite_note-65">[63]</a> La funció d'ona de l'electró s'estén en una retícula semiconductora i interacciona de manera negligible amb la banda de valència dels electrons, de tal manera que es pot tractar dins del formalisme de partícula simple reemplaçant la seva massa amb el <a href="/wiki/Tensor_de_massa_efectiva" class="mw-redirect" title="Tensor de massa efectiva">tensor de massa efectiva</a>. <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Característiques">Característiques</h2>[<a href="/w/index.php?title=Electr%C3%B3&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Característiques">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Standard_Model_of_Elementary_Particles-ca.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/76/Standard_Model_of_Elementary_Particles-ca.svg/400px-Standard_Model_of_Elementary_Particles-ca.svg.png" decoding="async" width="400" height="431" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/76/Standard_Model_of_Elementary_Particles-ca.svg/600px-Standard_Model_of_Elementary_Particles-ca.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/76/Standard_Model_of_Elementary_Particles-ca.svg/800px-Standard_Model_of_Elementary_Particles-ca.svg.png 2x" data-file-width="640" data-file-height="690" /></a><figcaption>Model estàndard de les partícules elementals. L'electró es troba a la cantonada inferior esquerra.</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Classificació">Classificació</h3>[<a href="/w/index.php?title=Electr%C3%B3&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Classificació">modifica</a>]</div> En el model estàndard de física de partícules, els electrons pertanyen al grup de partícules subatòmiques anomenat <a href="/wiki/Lept%C3%B3" title="Leptó">leptons</a>, que es creu que són les <a href="/wiki/Part%C3%ADcula_elemental" title="Partícula elemental">partícules elementals</a> fonamentals. Els electrons tenen la massa més petita de qualsevol leptó amb càrrega (i també de qualsevol partícula carregada de qualsevol tipus) i pertanyen a la primera <a href="/wiki/Generaci%C3%B3_(f%C3%ADsica_de_part%C3%ADcules)" title="Generació (física de partícules)">generació</a> de partícules fonamentals.<a href="#cite_note-66">[64]</a> La segona i tercera generacions contenen leptons carregats, el <a href="/wiki/Mu%C3%B3" title="Muó">muó</a> i el <a href="/wiki/Lept%C3%B3_tau" title="Leptó tau">tau</a>, que són idèntics a l'electró pel que fa a la càrrega, l'espín i les interaccions, però tenen més massa. Els leptons difereixen dels altres constituents bàsics de la matèria, els <a href="/wiki/Quarks" class="mw-redirect" title="Quarks">quarks</a>, per la seva manca d'<a href="/wiki/For%C3%A7a_nuclear_forta" title="Força nuclear forta">interacció forta</a>. Tots els membres del grup dels leptons són <a href="/wiki/Fermi%C3%B3" title="Fermió">fermions</a>, perquè tots ells tenen un espín semienter; l'electró té un espín de 1⁄2.<a href="#cite_note-raith-67">[65]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Propietats_fonamentals">Propietats fonamentals</h3>[<a href="/w/index.php?title=Electr%C3%B3&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Propietats fonamentals">modifica</a>]</div> La <a href="/wiki/Massa_invariant" class="mw-redirect" title="Massa invariant">massa invariant</a> d'un electró és aproximadament de <a href="/w/index.php?title=Ordres_de_magnitud_(massa)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ordres de magnitud (massa) (encara no existeix)">9,109 × 10-31</a> kg<a href="#cite_note-CODATA-68">[66]</a> o, equivalentment, de 5,489 × 10-4 <a href="/wiki/Uma" class="mw-redirect" title="Uma">uma</a>. Segons el principi d'<a href="/wiki/Equival%C3%A8ncia_massa-energia" class="mw-redirect" title="Equivalència massa-energia">equivalència massa-energia</a> d'<a href="/wiki/Albert_Einstein" title="Albert Einstein">Einstein</a>, aquesta massa correspon a una energia en repòs de <a href="/w/index.php?title=Ordres_de_magnitud_(energia)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ordres de magnitud (energia) (encara no existeix)">0,511 MeV</a>. La proporció entre la massa d'un protó i la d'un electró és aproximadament de 1836 a 1.<a href="#cite_note-nist_codata_mu-11">[10]</a><a href="#cite_note-69">[67]</a> Mesures astronòmiques demostren que la <a href="/wiki/Proporci%C3%B3_entre_les_masses_del_prot%C3%B3_i_l%27electr%C3%B3" title="Proporció entre les masses del protó i l'electró">proporció entre les masses del protó i l'electró</a> ha mantingut el mateix valor durant com a mínim la meitat de l'<a href="/wiki/Edat_de_l%27Univers" title="Edat de l'Univers">edat de l'Univers</a>, tal com prediu el model estàndard.<a href="#cite_note-70">[68]</a> L'electró té una càrrega elèctrica de -1,602 × 10-19 <a href="/wiki/Coulomb" title="Coulomb">C</a>;<a href="#cite_note-CODATA-68">[66]</a> aquesta càrrega es fa servir com a unitat estàndard de càrrega de les partícules subatòmiques. Dins dels límits de la precisió experimental, la càrrega de l'electró és idèntica a la del protó però amb el signe oposat.<a href="#cite_note-71">[69]</a> Com que el símbol e es fa servir per a la <a href="/wiki/C%C3%A0rrega_elemental" class="mw-redirect" title="Càrrega elemental">càrrega elemental</a>, l'electró se sol simbolitzar per e- (el símbol - indica la càrrega negativa). El positró se simbolitza per e-+ perquè té les mateixes propietats que l'electró però càrrega positiva.<a href="#cite_note-raith-67">[65]</a><a href="#cite_note-CODATA-68">[66]</a> L'<a href="/wiki/Esp%C3%ADn" title="Espín">espín</a> (moment angular intrínsec) de l'electró és de 1⁄2.<a href="#cite_note-CODATA-68">[66]</a> Aquesta propietat se sol indicar referint-se a l'electró com una partícula <a href="/w/index.php?title=Esp%C3%ADn-%C2%BD&action=edit&redlink=1" class="new" title="Espín-½ (encara no existeix)">espín-1⁄2</a>.<a href="#cite_note-raith-67">[65]</a> Per aquest tipus de partícules, la magnitud d'espín és √3⁄2 ħ,<a href="#cite_note-72">[nota 3]</a> i el resultat de la mesura de la <a href="/wiki/Projecci%C3%B3_(matem%C3%A0tiques)" title="Projecció (matemàtiques)">projecció</a> de l'espín sobre qualsevol eix només pot ser ±ħ⁄2. De manera addicional a l'espín, l'electró té un <a href="/w/index.php?title=Moment_dipolar_magn%C3%A8tic_de_l%27electr%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Moment dipolar magnètic de l'electró (encara no existeix)">moment magnètic</a> al llarg del seu eix<a href="#cite_note-CODATA-68">[66]</a> que és aproximadament un <a href="/wiki/Magnet%C3%B3_de_Bohr" title="Magnetó de Bohr">magnetó de Bohr</a>,<a href="#cite_note-Hanneke-73">[70]</a><a href="#cite_note-74">[nota 4]</a> el qual és una constant física que equival a 9,27400915(23) × 10-24 <a href="/wiki/Joules" class="mw-redirect" title="Joules">joules</a> per <a href="/wiki/Tesla_(unitat)" title="Tesla (unitat)">tesla</a>.<a href="#cite_note-CODATA-68">[66]</a> L'orientació de l'espín respecte al moment de l'electró defineix la propietat de les partícules elementals coneguda com a <a href="/wiki/Helicitat_(f%C3%ADsica_de_part%C3%ADcules)" title="Helicitat (física de partícules)">helicitat</a>.<a href="#cite_note-anastopoulos-75">[71]</a> L'electró no té cap <a href="/wiki/Pre%C3%B3" title="Preó">subestructura</a> coneguda.<a href="#cite_note-prl50-2">[2]</a><a href="#cite_note-76">[72]</a> És per això que es defineix com una <a href="/wiki/Part%C3%ADcula_puntual" title="Partícula puntual">partícula puntual</a> amb càrrega puntual i sense extensió espacial.<a href="#cite_note-curtis74-12">[11]</a> Si s'observa un sol electró mitjançant una <a href="/wiki/Trampa_de_Penning" title="Trampa de Penning">trampa de Penning</a>, es pot veure que el límit superior del radi de la partícula és de 10−22 metres.<a href="#cite_note-77">[73]</a> Existeix una constant física anomenada <a href="/wiki/Radi_cl%C3%A0ssic_de_l%27electr%C3%B3" title="Radi clàssic de l'electró">radi clàssic de l'electró</a>, d'un valor molt més gran (2,8179 × 10-15 m); tanmateix, la terminologia prové d'un càlcul simplificat que ignora els efectes de la <a href="/wiki/Mec%C3%A0nica_qu%C3%A0ntica" title="Mecànica quàntica">mecànica quàntica</a>. En realitat, l'anomenat radi clàssic de l'electró té poc a veure amb l'estructura fonamental verdadera d'aquesta partícula.<a href="#cite_note-78">[74]</a><a href="#cite_note-79">[nota 5]</a> Hi ha <a href="/wiki/Part%C3%ADcula_elemental" title="Partícula elemental">partícules elementals</a> que es <a href="/w/index.php?title=Desintegraci%C3%B3_de_part%C3%ADcules&action=edit&redlink=1" class="new" title="Desintegració de partícules (encara no existeix)">desintegren</a> espontàniament en partícules menys massives. Un exemple és el <a href="/wiki/Mu%C3%B3" title="Muó">muó</a>, el qual es desintegra en un electró, un <a href="/wiki/Neutr%C3%AD" title="Neutrí">neutrí</a> i un <a href="/wiki/Antineutr%C3%AD" title="Antineutrí">antineutrí</a>, i que té una <a href="/wiki/Vida_mitjana" title="Vida mitjana">vida mitjana</a> de 2,2 × 10-6 segons. Tanmateix, es creu que l'electró és estable en terrenys teòrics: l'electró és la partícula de menys massa amb una càrrega elèctrica diferent de zero, per la qual cosa la seva desintegració violaria la <a href="/w/index.php?title=Conservaci%C3%B3_de_c%C3%A0rrega&action=edit&redlink=1" class="new" title="Conservació de càrrega (encara no existeix)">conservació de càrrega</a>.<a href="#cite_note-80">[75]</a> El límit inferior experimental de la vida mitjana d'un electró és de 4,6 × 1026 anys, amb un <a href="/wiki/Interval_de_confian%C3%A7a" title="Interval de confiança">interval de confiança</a> del 90%.<a href="#cite_note-81">[76]</a><a href="#cite_note-82">[77]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Propietats_quàntiques">Propietats quàntiques</h3>[<a href="/w/index.php?title=Electr%C3%B3&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Propietats quàntiques">modifica</a>]</div> Com totes les partícules, els electrons poden actuar com a ones: això s'anomena <a href="/wiki/Dualitat_ona-part%C3%ADcula" title="Dualitat ona-partícula">dualitat ona-partícula</a>, i es pot demostrar utilitzant l'<a href="/wiki/Experiment_de_la_doble_escletxa" title="Experiment de la doble escletxa">experiment de la doble escletxa</a>. La naturalesa similar a la d'una ona de l'electró li permet passar a través de dues escletxes paral·leles de manera simultània i no pas només a través d'una, com seria el cas d'una partícula clàssica. En mecànica quàntica, la propietat similar a una ona d'una partícula es pot descriure matemàticament com una funció complexa, la <a href="/wiki/Funci%C3%B3_d%27ona" title="Funció d'ona">funció d'ona</a>, que se sol denotar per la lletra grega <a href="/wiki/Psi" title="Psi">psi</a> (ψ). Quan el <a href="/wiki/Valor_absolut" title="Valor absolut">valor absolut</a> d'aquesta funció s'eleva al quadrat s'obté la probabilitat que una partícula sigui observada prop d'una localització (<a href="/wiki/Funci%C3%B3_de_densitat_de_probabilitat" title="Funció de densitat de probabilitat">densitat de probabilitat</a>).<a href="#cite_note-munowitz-83">[78]</a> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Asymmetricwave2.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0d/Asymmetricwave2.png/220px-Asymmetricwave2.png" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0d/Asymmetricwave2.png/330px-Asymmetricwave2.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0d/Asymmetricwave2.png/440px-Asymmetricwave2.png 2x" data-file-width="1814" data-file-height="1358" /></a><figcaption>Exemple d'una funció d'ona antisimètrica per un estat quàntic de <a href="/wiki/Part%C3%ADcula_en_una_caixa" title="Partícula en una caixa">dos fermions idèntics en una caixa unidimensional</a>. Si les partícules intercanvien les seves posicions, la funció d'ona inverteix el seu signe.</figcaption></figure> Els electrons són <a href="/wiki/Part%C3%ADcules_id%C3%A8ntiques" title="Partícules idèntiques">partícules idèntiques</a> perquè no es poden distingir l'un de l'altre a partir de les seves propietats físiques intrínseques. En mecànica quàntica, això significa que un parell d'electrons que interaccionen han de ser capaços d'intercanviar les seves posicions sense que es produeixi un canvi observable en l'estat del sistema. La funció d'ona dels fermions (que inclouen els electrons) és antisimètrica, la qual cosa significa que canvia de signe quan s'intercanvien dos electrons, és a dir: ψ(r1, r₂) = −ψ(r₂, r1) (on les variables r1 i r₂ corresponen al primer i segon electró, respectivament). Com que el valor absolut no resulta modificat quan es canvia el signe, això correspon a probabilitats iguals. A diferència dels fermions, els <a href="/wiki/Bos%C3%B3" title="Bosó">bosons</a>, com ara el fotó, tenen funcions d'ona simètriques.<a href="#cite_note-munowitz-83">[78]</a> En el cas de l'antisimetria, les solucions de l'equació d'ona per electrons que interaccionen resulten en una probabilitat zero que cada parell pugui ocupar la mateixa localització (o estat). El <a href="/wiki/Principi_d%27exclusi%C3%B3_de_Pauli" title="Principi d'exclusió de Pauli">principi d'exclusió de Pauli</a> es basa en això: descarta que qualssevol dos electrons puguin ocupar el mateix estat quàntic. Al mateix temps, aquest principi també explica moltes de les propietats dels electrons: per exemple, que grups d'electrons enllaçats ocupin diferents <a href="/wiki/Orbital_at%C3%B2mic" title="Orbital atòmic">orbitals</a> d'un àtom en comptes de sobreposar-se els uns als altres en la mateixa òrbita.<a href="#cite_note-munowitz-83">[78]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Partícules_virtuals">Partícules virtuals</h3>[<a href="/w/index.php?title=Electr%C3%B3&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Partícules virtuals">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Part%C3%ADcula_virtual" title="Partícula virtual">Partícula virtual</a></div> Els físics creuen que l'espai buit podria estar creant de manera continuada parells de partícules virtuals, com ara un positró i un electró, que s'<a href="/wiki/Anihilaci%C3%B3" title="Anihilació">anihilen</a> ràpidament l'una a l'altra.<a href="#cite_note-84">[79]</a> La combinació de la variació d'energia necessària per crear aquestes partícules i el temps durant el qual existeixen cauen dins del límit de detectabilitat que expressa el <a href="/wiki/Principi_d%27incertesa_de_Heisenberg" title="Principi d'incertesa de Heisenberg">principi d'incertesa de Heisenberg</a>, ΔE · Δt ≥ ħ: l'energia que cal per crear aquestes partícules virtuals (ΔE) es pot "treure" del <a href="/w/index.php?title=Estat_buit&action=edit&redlink=1" class="new" title="Estat buit (encara no existeix)">buit</a> durant un període (Δt) de tal manera que el seu producte no sigui més elevat que la <a href="/wiki/Constant_de_Planck_redu%C3%AFda" class="mw-redirect" title="Constant de Planck reduïda">constant de Planck reduïda</a> (ħ ≈ 6,6 × 10-16 eV·s). D'això s'extreu, doncs, que per un electró virtual Δt és com a màxim 1,3 × 10-21 s.<a href="#cite_note-taylor-85">[80]</a> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Virtual_pairs_near_electron.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6f/Virtual_pairs_near_electron.png/220px-Virtual_pairs_near_electron.png" decoding="async" width="220" height="164" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6f/Virtual_pairs_near_electron.png/330px-Virtual_pairs_near_electron.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6f/Virtual_pairs_near_electron.png/440px-Virtual_pairs_near_electron.png 2x" data-file-width="560" data-file-height="418" /></a><figcaption>Representació esquemàtica de parells electró-positró que apareixen aleatòriament prop d'un electró (a baix a l'esquerra).</figcaption></figure> Mentre existeix un parell virtual electró-positró, la <a href="/wiki/Llei_de_Coulomb" title="Llei de Coulomb">força de Coulomb</a> del <a href="/wiki/Camp_el%C3%A8ctric" title="Camp elèctric">camp elèctric</a> de l'entorn que envolta l'electró causa que un positró creat sigui atret a l'electró original, mentre que un electró creat experimenta una repulsió. Això causa el que es coneix com la <a href="/wiki/Polaritzaci%C3%B3_del_buit" title="Polarització del buit">polarització del buit</a>. El buit es comporta, doncs, com un medi que té una <a href="/wiki/Permitivitat_relativa" title="Permitivitat relativa">permitivitat dielèctrica</a> major que la unitat. En conseqüència, la càrrega efectiva de l'electró és realment menor que el seu valor real, i la càrrega decreix quan s'augmenta la distància respecte de l'electró.<a href="#cite_note-genz-86">[81]</a><a href="#cite_note-87">[82]</a> Aquesta polarització fou confirmada de manera experimental el 1997 mitjançant l'accelerador de partícules japonès <a href="/w/index.php?title=KEKB&action=edit&redlink=1" class="new" title="KEKB (encara no existeix)">TRISTAN</a>.<a href="#cite_note-88">[83]</a> Les partícules virtuals causen un <a href="/w/index.php?title=Efecte_pantalla&action=edit&redlink=1" class="new" title="Efecte pantalla (encara no existeix)">efecte pantalla</a> similar per la massa de l'electró.<a href="#cite_note-89">[84]</a> La interacció amb partícules virtuals també explica la petita desviació (de sobre el 0,1%) del moment magnètic intrínsec de l'electró respecte al magnetó de Bohr (el <a href="/w/index.php?title=Moment_dipolar_magn%C3%A8tic_an%C3%B2mal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Moment dipolar magnètic anòmal (encara no existeix)">moment dipolar magnètic anòmal</a>).<a href="#cite_note-Hanneke-73">[70]</a><a href="#cite_note-90">[85]</a> La coincidència extraordinàriament precisa entre aquesta diferència predita i el valor determinat experimentalment es considera un dels grans èxits de l'<a href="/wiki/Electrodin%C3%A0mica_qu%C3%A0ntica" title="Electrodinàmica quàntica">electrodinàmica quàntica</a>.<a href="#cite_note-91">[86]</a> En <a href="/wiki/F%C3%ADsica_cl%C3%A0ssica" title="Física clàssica">física clàssica</a>, el moment angular i el moment magnètic d'un objecte depenen de les seves dimensions físiques. És per això que el concepte d'un electró sense dimensions que tingui aquestes propietats pot semblar inconsistent. Aquesta aparent paradoxa es pot explicar per la formació de <a href="/wiki/Part%C3%ADcula_virtual" title="Partícula virtual">fotons virtuals</a> en el camp elèctric general per l'electró: aquests fotons fan que l'electró faci un moviment de vibració ultraràpid (el que es coneix com a <a href="/wiki/Zitterbewegung" title="Zitterbewegung">Zitterbewegung</a>)<a href="#cite_note-92">[87]</a> que té com a resultat un moviment circular net amb <a href="/wiki/Precessi%C3%B3" title="Precessió">precessió</a>. Aquest moviment és el que produeix l'espín i el moment magnètic de l'electró.<a href="#cite_note-curtis74-12">[11]</a><a href="#cite_note-93">[88]</a> En els àtoms, aquesta creació de fotons virtuals explica el <a href="/wiki/Despla%C3%A7ament_de_Lamb" title="Desplaçament de Lamb">desplaçament de Lamb</a> que s'observa en les <a href="/wiki/L%C3%ADnies_espectrals" class="mw-redirect" title="Línies espectrals">línies espectrals</a>.<a href="#cite_note-genz-86">[81]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Interacció">Interacció</h3>[<a href="/w/index.php?title=Electr%C3%B3&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Interacció">modifica</a>]</div> Un electró genera un camp elèctric que exerceix una força d'atracció sobre una partícula de càrrega positiva (tal com el <a href="/wiki/Prot%C3%B3" title="Protó">protó</a>) i una càrrega de repulsió sobre una partícula de càrrega negativa. La magnitud d'aquesta força es determina mitjançant la <a href="/wiki/Llei_de_Coulomb" title="Llei de Coulomb">llei de Coulomb de l'invers del quadrat</a>.<a href="#cite_note-94">[89]</a> Quan un electró està en moviment genera un <a href="/wiki/Camp_magn%C3%A8tic" title="Camp magnètic">camp magnètic</a>.<a href="#cite_note-munowitz140-95">[90]</a> La <a href="/wiki/Llei_d%27Amp%C3%A8re" title="Llei d'Ampère">llei d'Ampère-Maxwell</a> relaciona el camp magnètic amb el moviment massiu dels electrons (el <a href="/wiki/Corrent_el%C3%A8ctric" title="Corrent elèctric">corrent elèctric</a>) respecte d'un observador. Aquesta propietat d'inducció, per exemple, és la que dona el camp magnètic necessari per fer funcionar un <a href="/wiki/Motor_el%C3%A8ctric" title="Motor elèctric">motor elèctric</a>.<a href="#cite_note-96">[91]</a> El camp electromagnètic d'una partícula carregada de moviment arbitrari s'expressa mitjançant els <a href="/wiki/Potencials_de_Li%C3%A9nard%E2%80%93Wiechert" title="Potencials de Liénard–Wiechert">potencials de Liénard–Wiechert</a>, els quals són vàlids fins i tot quan la velocitat de la partícula és propera a la de la llum. <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Lorentz_force.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8c/Lorentz_force.svg/220px-Lorentz_force.svg.png" decoding="async" width="220" height="177" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8c/Lorentz_force.svg/330px-Lorentz_force.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8c/Lorentz_force.svg/440px-Lorentz_force.svg.png 2x" data-file-width="661" data-file-height="533" /></a><figcaption>Una partícula de càrrega q (a l'esquerra) es mou amb una velocitat v a través d'un camp magnètic B orientat cap al lector. Un electró té una q negativa, per la qual cosa el seu moviment segueix la trajectòria curvilínia cap a dalt.</figcaption></figure> Quan un electró es mou a través d'un camp magnètic està subjecte a la <a href="/wiki/For%C3%A7a_de_Lorentz" title="Força de Lorentz">força de Lorentz</a>, la qual exerceix una influència en una direcció perpendicular al pla definit pel camp magnètic i la velocitat de l'electró. La <a href="/wiki/For%C3%A7a_centr%C3%ADpeta" title="Força centrípeta">força centrípeta</a> fa que l'electró segueixi una trajectòria <a href="/wiki/H%C3%A8lix" class="mw-redirect mw-disambig" title="Hèlix">helicoidal</a> a través del camp amb un radi que s'anomena <a href="/wiki/Radi_de_Larmor" title="Radi de Larmor">radi de Larmor</a>. L'acceleració d'aquest moviment corbat indueix l'electró a radiar energia en forma de radiació sincrotró<a href="#cite_note-97">[92]</a><a href="#cite_note-98">[93]</a><a href="#cite_note-99">[nota 6]</a> L'emissió d'energia, al seu torn, causa un retrocés de l'electró conegut com a <a href="/wiki/For%C3%A7a_d%27Abraham-Lorentz" title="Força d'Abraham-Lorentz">força d'Abraham-Lorentz</a>, el qual crea una fricció que alenteix l'electró. Aquesta força és causada per una <a href="/w/index.php?title=Reacci%C3%B3_inversa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Reacció inversa (encara no existeix)">reacció inversa</a> del mateix camp de l'electró sobre si mateix.<a href="#cite_note-100">[94]</a> En <a href="/wiki/Electrodin%C3%A0mica_qu%C3%A0ntica" title="Electrodinàmica quàntica">electrodinàmica quàntica</a>, la interacció electromagnètica entre partícules és intervinguda per fotons. Un electró aïllat que no està patint cap acceleració no és capaç d'emetre o absorbir un fotó real; si ho fes violaria la <a href="/wiki/Conservaci%C3%B3_de_l%27energia" title="Conservació de l'energia">conservació de l'energia</a> i la <a href="/wiki/Quantitat_de_moviment" title="Quantitat de moviment">quantitat de moviment</a>. En comptes d'això, els fotons virtuals poden transferir quantitat de moviment entre dues partícules carregades. Aquest intercanvi de fotons virtuals genera, per exemple, la força de Coulomb.<a href="#cite_note-101">[95]</a> L'emissió d'energia pot tenir lloc quan un electró en moviment és desviat per una partícula carregada (per exemple, un protó). L'acceleració de l'electró té com a resultat l'emissió de <a href="/wiki/Radiaci%C3%B3_de_frenada" title="Radiació de frenada">radiació de frenada</a>.<a href="#cite_note-102">[96]</a> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Bremsstrahlung.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1e/Bremsstrahlung.svg/250px-Bremsstrahlung.svg.png" decoding="async" width="220" height="281" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1e/Bremsstrahlung.svg/330px-Bremsstrahlung.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1e/Bremsstrahlung.svg/500px-Bremsstrahlung.svg.png 2x" data-file-width="801" data-file-height="1024" /></a><figcaption>En aquest diagrama, la <a href="/wiki/Radiaci%C3%B3_de_frenada" title="Radiació de frenada">radiació de frenada</a> és produïda per un electró e desviat pel camp elèctric d'un nucli atòmic. El canvi energètic E₂ − E1 determina la freqüència f del fotó emès.</figcaption></figure> Una col·lisió inelàstica entre un fotó (llum) i un electró solitari (lliure) s'anomena <a href="/wiki/Efecte_Compton" title="Efecte Compton">difusió Compton</a>. Aquesta col·lisió resulta en una transferència de quantitat de moviment i energia entre les partícules que modifica la longitud d'ona del fotó una quantitat anomenada desplaçament de Compton.<a href="#cite_note-103">[nota 7]</a> La màxima magnitud d'aquest desplaçament de longitud d'ona és h/mec, el que es coneix com <a href="/w/index.php?title=Longitud_d%27ona_de_Compton&action=edit&redlink=1" class="new" title="Longitud d'ona de Compton (encara no existeix)">longitud d'ona de Compton</a>,<a href="#cite_note-104">[97]</a> que per l'electró pren un valor de 2,43 × 10-12 m.<a href="#cite_note-CODATA-68">[66]</a> Quan la longitud d'ona de la llum és llarga (per exemple, la longitud d'ona de la <a href="/wiki/Llum_visible" class="mw-redirect" title="Llum visible">llum visible</a> és de 0,4-0,7 μm) el desplaçament de la longitud d'ona esdevé negligible. Aquest tipus d'interacció entre la llum i electrons lliures s'anomena <a href="/wiki/Difusi%C3%B3_Thomson" class="mw-redirect" title="Difusió Thomson">difusió Thomson</a>.<a href="#cite_note-Chen1998-105">[98]</a> La magnitud relativa de la interacció electromagnètica entre dues partícules carregades, com ara un electró i un protó, ve donada per la <a href="/wiki/Constant_d%27estructura_fina" title="Constant d'estructura fina">constant d'estructura fina</a>. Aquesta constant és una quantitat adimensional i representa la proporció entre dues energies: l'energia electroestàtica d'atracció (o repulsió) en una separació d'una longitud d'ona de Compton, i la resta d'energia de la càrrega. Té un valor de α ≈ 7,297353× 10-3, que equival aproximadament a 1⁄137.<a href="#cite_note-CODATA-68">[66]</a> Quan col·lideixen electrons i positrons s'<a href="/w/index.php?title=Anihilaci%C3%B3_electr%C3%B3-positr%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Anihilació electró-positró (encara no existeix)">anihilen</a> els uns als altres i donen lloc a dos o més fotons de raigs gamma. Si l'electró i el positró tenen una quantitat de moviment negligible es pot formar un <a href="/wiki/Positroni" title="Positroni">positroni</a> abans que l'anihilació resulti en dos o tres fotons de raigs gamma d'un total d'1,022 MeV.<a href="#cite_note-106">[99]</a><a href="#cite_note-107">[100]</a> D'altra banda, els fotons d'alta energia es poden transformar en un electró i un positró mitjançant el procés conegut com a <a href="/wiki/Creaci%C3%B3_de_parells" title="Creació de parells">creació de parells</a>, però tan sols amb la presència propera d'una partícula carregada, com un nucli.<a href="#cite_note-108">[101]</a><a href="#cite_note-109">[102]</a> Segons la teoria de la <a href="/wiki/Interacci%C3%B3_electrofeble" title="Interacció electrofeble">interacció electrofeble</a>, la component <a href="/wiki/Quiralitat_(f%C3%ADsica)" title="Quiralitat (física)">esquerrana</a> de la funció d'ona de l'electró forma un <a href="/wiki/Estat_doblet" title="Estat doblet">doblet</a> d'<a href="/wiki/Isoesp%C3%ADn_feble" title="Isoespín feble">isoespín feble</a> amb el <a href="/wiki/Neutr%C3%AD" title="Neutrí">neutrí electrònic</a>. Això significa que, durant les <a href="/wiki/Interacci%C3%B3_feble" class="mw-redirect" title="Interacció feble">interaccions febles</a>, els neutrins electrònics es comporten com si fossin electrons. Qualsevol dels membres d'aquest doblet poden patir una interacció de <a href="/wiki/Corrent_carregat" title="Corrent carregat">corrent carregat</a> emetent o absorbint un <a href="/wiki/Bos%C3%B3_W" class="mw-redirect" title="Bosó W">W</a> i ser absorbits per l'altre membre. La càrrega es conserva durant aquesta reacció perquè el bosó W també porta una càrrega, per la qual cosa es cancel·la qualsevol canvi net durant la transmutació. Les interaccions de corrent carregat són responsables del fenomen de la <a href="/wiki/Desintegraci%C3%B3_beta" class="mw-redirect" title="Desintegració beta">desintegració beta</a> en un àtom radioactiu. Finalment, tant l'electró com el neutrí electrònic poden patir una interacció de <a href="/w/index.php?title=Corrent_neutral&action=edit&redlink=1" class="new" title="Corrent neutral (encara no existeix)">corrent neutral</a> mitjançant un intercanvi de <a href="/wiki/Bos%C3%B3_Z" class="mw-redirect" title="Bosó Z">Z0</a>. Aquest tipus d'interaccions són responsables de la <a href="/w/index.php?title=Difusi%C3%B3_el%C3%A0stica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Difusió elàstica (encara no existeix)">difusió elàstica</a> neutrí-electró.<a href="#cite_note-quigg-110">[103]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Àtoms_i_molècules">Àtoms i molècules</h3>[<a href="/w/index.php?title=Electr%C3%B3&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Àtoms i molècules">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/%C3%80tom" title="Àtom">Àtom</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Hydrogen_Density_Plots-ca.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Hydrogen_Density_Plots-ca.png/330px-Hydrogen_Density_Plots-ca.png" decoding="async" width="330" height="300" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Hydrogen_Density_Plots-ca.png/500px-Hydrogen_Density_Plots-ca.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Hydrogen_Density_Plots-ca.png/960px-Hydrogen_Density_Plots-ca.png 2x" data-file-width="2200" data-file-height="2000" /></a><figcaption>Densitats de probabilitat dels primers orbitals de l'àtom d'hidrogen (vista de secció). El nivell d'energia d'un electró enllaçat determina l'orbital que ocupa i el color reflecteix la probabilitat de trobar l'electró en una posició donada.</figcaption></figure> Un electró pot estar vinculat al nucli d'un àtom per la força d'atracció de Coulomb. Un sistema d'un o més electrons vinculats a un nucli s'anomena àtom. Si el nombre d'electrons és diferent de la càrrega elèctrica del nucli, llavors l'àtom s'anomena <a href="/wiki/I%C3%B3_(f%C3%ADsica)" class="mw-redirect" title="Ió (física)">ió</a>. El comportament similar al d'una ona d'un electró enllaçat es descriu per una funció anomenada <a href="/wiki/Orbital_at%C3%B2mic" title="Orbital atòmic">orbital atòmic</a>. Cada orbital té el seu propi conjunt de nombres quàntics, com ara energia, moment angular i projecció del moment angular, i només existeix un conjunt discret d'aquests orbitals al voltant del nucli. Segons el <a href="/wiki/Principi_d%27exclusi%C3%B3_de_Pauli" title="Principi d'exclusió de Pauli">principi d'exclusió de Pauli</a>, cada orbital pot ser ocupat fins per dos electrons, els quals no poden tenir el mateix <a href="/wiki/Nombre_qu%C3%A0ntic_d%27esp%C3%ADn" title="Nombre quàntic d'espín">nombre quàntic d'espín</a>. Els electrons es poden transferir entre diferents orbitals mitjançant l'emissió o absorció de fotons amb una energia que coincideixi amb la diferència de potencial.<a href="#cite_note-111">[104]</a> Altres mètodes de transferència orbital són les col·lisions amb partícules i l'<a href="/wiki/Efecte_Auger" title="Efecte Auger">efecte Auger</a>.<a href="#cite_note-112">[105]</a> Per poder escapar de l'àtom, l'energia de l'electró s'ha d'incrementar per sobre l'<a href="/wiki/Energia_d%27ionitzaci%C3%B3" title="Energia d'ionització">energia que el lliga</a> a l'àtom. Això ocorre, per exemple, en l'<a href="/wiki/Efecte_fotoel%C3%A8ctric" title="Efecte fotoelèctric">efecte fotoelèctric</a>, en el qual un fotó incident que supera l'<a href="/wiki/Energia_d%27ionitzaci%C3%B3" title="Energia d'ionització">energia d'ionització</a> de l'àtom és absorbit per l'electró.<a href="#cite_note-grupen-113">[106]</a> El moment angular orbital dels electrons està <a href="/wiki/Quantificaci%C3%B3_(f%C3%ADsica)" title="Quantificació (física)">quantificat</a>. Com que l'electró està carregat, produeix un moment magnètic orbital proporcional al moment angular. El moment magnètic net d'un àtom equival al vector suma dels moments magnètics d'espín i orbitals de tots els electrons i el nucli. El moment magnètic del nucli és negligible comparat amb el dels electrons. Els moments magnètics dels electrons que ocupen el mateix orbital (que s'anomenen electrons aparellats) se simplifiquen entre ells.<a href="#cite_note-114">[107]</a> L'<a href="/wiki/Enlla%C3%A7_qu%C3%ADmic" title="Enllaç químic">enllaç químic</a> entre àtoms existeix com a resultat de les interaccions electromagnètiques, tal com descriuen les lleis de la mecànica quàntica.<a href="#cite_note-115">[108]</a> Els enllaços més forts estan formats per la <a href="/wiki/Enlla%C3%A7_covalent" title="Enllaç covalent">compartició</a> o la <a href="/wiki/Transfer%C3%A8ncia_d%27electrons" class="mw-redirect" title="Transferència d'electrons">transferència</a> d'electrons entre àtoms, la qual cosa permet la formació de <a href="/wiki/Mol%C3%A8cules" class="mw-redirect" title="Molècules">molècules</a>.<a href="#cite_note-Pauling-16">[15]</a> Dins d'una molècula, els electrons es mouen sota la influència de molts nuclis i ocupen <a href="/wiki/Orbital_molecular" title="Orbital molecular">orbitals moleculars</a>, d'igual manera que poden ocupar orbitals atòmics en àtoms aïllats.<a href="#cite_note-116">[109]</a> Un factor fonamental d'aquestes estructures moleculars és l'existència de <a href="/wiki/Parell_d%27electrons" title="Parell d'electrons">parells d'electrons</a>: es tracta d'electrons amb espins oposats, la qual cosa els permet ocupar el mateix orbital molecular sense violar el principi d'exclusió de Pauli (igual que passa en l'àtom). Els diferents orbitals moleculars tenen una distribució espacial diferent de la densitat d'electrons. Per exemple, en parells enllaçats (és a dir, en els parells que enllacen àtoms junts) els electrons es poden trobar amb màxima probabilitat en un volum relativament petit al voltant del nucli. D'altra banda, en parells no enllaçats els electrons estan distribuïts en un volum gran al voltant del nucli.<a href="#cite_note-117">[110]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Conductivitat">Conductivitat</h3>[<a href="/w/index.php?title=Electr%C3%B3&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: Conductivitat">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Lightning_over_Oradea_Romania_cropped.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/db/Lightning_over_Oradea_Romania_cropped.jpg/220px-Lightning_over_Oradea_Romania_cropped.jpg" decoding="async" width="220" height="232" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/db/Lightning_over_Oradea_Romania_cropped.jpg/330px-Lightning_over_Oradea_Romania_cropped.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/db/Lightning_over_Oradea_Romania_cropped.jpg/440px-Lightning_over_Oradea_Romania_cropped.jpg 2x" data-file-width="1935" data-file-height="2038" /></a><figcaption>Un <a href="/wiki/Llamp" title="Llamp">llamp</a> consisteix bàsicament d'un flux d'electrons.<a href="#cite_note-118">[111]</a> El potencial elèctric necessari perquè existeixi el llamp pot ser general per un efecte triboelèctric.<a href="#cite_note-119">[112]</a><a href="#cite_note-120">[113]</a></figcaption></figure> Si un cos té més o menys electrons dels necessaris per equilibrar la càrrega positiva del nucli, llavors aquest objecte té una càrrega elèctrica neta. Quan hi ha un excés d'electrons, es diu que aquest objecte està carregat negativament; d'altra banda, quan hi ha un defecte d'electrons (menys electrons que protons en el nucli), es diu que aquest objecte està carregat positivament. Quan el nombre de protons i d'electrons són equivalents, les càrregues es cancel·len i es diu que l'objecte és elèctricament neutre. En un cos macroscòpic pot aparèixer una càrrega elèctrica si es frega, la qual cosa s'explica per l'<a href="/wiki/Efecte_triboel%C3%A8ctric" title="Efecte triboelèctric">efecte triboelèctric</a>.<a href="#cite_note-121">[114]</a> Els electrons independents que es mouen en el buit s'anomenen electrons «lliures». Els electrons de metalls es comporten com si fossin lliures. En realitat, les partícules dels metalls i altres sòlids que s'anomenen normalment electrons són quasielectrons (<a href="/wiki/Quasipart%C3%ADcula" title="Quasipartícula">quasipartícules</a>): tenen la mateixa càrrega elèctrica, espín i moment magnètic que els electrons reals però poden tenir una massa diferent.<a href="#cite_note-Liang-fu_Lou-122">[115]</a> Quan els electrons lliures, tant en el buit com en un metall, es mouen, produeixen un <a href="/wiki/Xarxa_de_flux" title="Xarxa de flux">flux net</a> de càrrega anomenat <a href="/wiki/Corrent_el%C3%A8ctric" title="Corrent elèctric">corrent elèctric</a> que genera un camp magnètic. De la mateixa manera, es pot crear un corrent elèctric mitjançant un camp magnètic variable. Aquestes interaccions són descrites matemàticament per les <a href="/wiki/Equacions_de_Maxwell" title="Equacions de Maxwell">equacions de Maxwell</a>.<a href="#cite_note-123">[116]</a> A una temperatura donada, cada material té una <a href="/wiki/Conductivitat_el%C3%A8ctrica" title="Conductivitat elèctrica">conductivitat elèctrica</a> que determina el valor del corrent elèctric quan s'aplica un <a href="/wiki/Potencial_el%C3%A8ctric" title="Potencial elèctric">potencial elèctric</a>. Alguns exemples de bons conductors són metalls com el <a href="/wiki/Coure" title="Coure">coure</a> i l'<a href="/wiki/Or" title="Or">or</a>, mentre que el <a href="/wiki/Vidre" title="Vidre">vidre</a> i el <a href="/wiki/Tefl%C3%B3" title="Tefló">tefló</a> són mals conductors. En qualsevol material <a href="/wiki/Diel%C3%A8ctric" title="Dielèctric">dielèctric</a>, els electrons romanen enllaçats als seus respectius àtoms i el material es comporta com un <a href="/w/index.php?title=A%C3%AFllant_(electricitat)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aïllant (electricitat) (encara no existeix)">aïllant</a>. La majoria de <a href="/wiki/Semiconductors" class="mw-redirect" title="Semiconductors">semiconductors</a> tenen un nivell variable de conductivitat que està entre els extrems de conductor i aïllant.<a href="#cite_note-124">[117]</a> D'altra banda, els <a href="/wiki/Enlla%C3%A7_met%C3%A0l%C2%B7lic" title="Enllaç metàl·lic">metalls</a> tenen una <a href="/wiki/Teoria_de_bandes" title="Teoria de bandes">estructura de banda electrònica</a> que conté bandes electròniques parcialment plenes. La presència d'aquestes bandes permet als electrons dels metalls comportar-se com si fossin electrons lliures o <a href="/wiki/Deslocalitzaci%C3%B3_electr%C3%B2nica" title="Deslocalització electrònica">deslocalitzats</a>. Aquests electrons no s'associen amb àtoms específics, per la qual cosa, quan s'aplica un camp elèctric, tenen llibertat de moviment a través del material com si fossin un gas (el que s'anomena <a href="/wiki/Gas_de_Fermi" title="Gas de Fermi">gas de Fermi</a>)<a href="#cite_note-ziman-125">[118]</a> igual que si fossin electrons lliures. A causa de les col·lisions entre electrons i àtoms, la <a href="/wiki/Velocitat_de_deriva" title="Velocitat de deriva">velocitat de deriva</a> dels electrons en un conductor és de l'ordre de mil·límetres per segon. Tanmateix, la velocitat a la qual un canvi de corrent en un punt del material causa canvis en els corrents d'altres parts del material (<a href="/w/index.php?title=Velocitat_de_propagaci%C3%B3_d%27ona&action=edit&redlink=1" class="new" title="Velocitat de propagació d'ona (encara no existeix)">velocitat de propagació</a>) sol ser d'un 75% de la velocitat de la llum.<a href="#cite_note-126">[119]</a> Això s'explica perquè els impulsos elèctrics es propaguen en forma d'ona; la seva velocitat depèn de la <a href="/wiki/Constant_diel%C3%A8ctrica" class="mw-redirect" title="Constant dielèctrica">constant dielèctrica</a> del material.<a href="#cite_note-127">[120]</a> Els metalls són uns conductors de la calor relativament bons, bàsicament perquè els electrons deslocalitzats es troben lliures per transportar energia tèrmica entre àtoms. Tanmateix, a diferència de la conductivitat elèctrica, la conductivitat tèrmica d'un metall és gairebé independent de la temperatura. Això s'expressa matemàticament per la <a href="/wiki/Llei_de_Wiedemann%E2%80%93Franz" class="mw-redirect" title="Llei de Wiedemann–Franz">llei de Wiedemann–Franz</a>,<a href="#cite_note-ziman-125">[118]</a> que postula que la proporció de la <a href="/wiki/Conductivitat_t%C3%A8rmica" title="Conductivitat tèrmica">conductivitat tèrmica</a> respecte a la <a href="/wiki/Conductivitat_el%C3%A8ctrica" title="Conductivitat elèctrica">conductivitat elèctrica</a> és proporcional a la temperatura. El desordre tèrmic de la xarxa metàl·lica incrementa la <a href="/wiki/Resistivitat_el%C3%A8ctrica" class="mw-redirect" title="Resistivitat elèctrica">resistivitat elèctrica</a> del material, la qual cosa produeix una dependència de la temperatura pel corrent elèctric.<a href="#cite_note-durrant-128">[121]</a> Quan els materials es refreden per sota un punt anomenat <a href="/wiki/Punt_cr%C3%ADtic_(termodin%C3%A0mica)" class="mw-redirect" title="Punt crític (termodinàmica)">punt crític</a> poden patir un canvi de fase en el qual perden tota la resistivitat al corrent elèctric, en un procés que es coneix com a <a href="/wiki/Superconductivitat" title="Superconductivitat">superconductivitat</a>. En la <a href="/wiki/Teoria_BCS" title="Teoria BCS">teoria BCS</a>, aquest comportament es modela amb parells d'electrons que entren en un estat quàntic conegut com a <a href="/wiki/Condensat_de_Bose-Einstein" title="Condensat de Bose-Einstein">condensat de Bose-Einstein</a>. Aquests <a href="/wiki/Parell_de_Cooper" title="Parell de Cooper">parells de Cooper</a> tenen el seu moviment aparellat a matèria propera mitjançant vibracions de la xarxa conegudes com a <a href="/wiki/Fon%C3%B3" title="Fonó">fonons</a> i, d'aquesta manera, eviten les col·lisions amb àtoms; de no ser així, es crearia resistència elèctrica.<a href="#cite_note-129">[122]</a><a href="#cite_note-130">[nota 8]</a><a href="#cite_note-131">[123]</a> Tanmateix, el mecanisme pel qual operen els <a href="/wiki/Superconductivitat_d%27alta_temperatura" title="Superconductivitat d'alta temperatura">superconductors d'alta temperatura</a> roman incert. Quan es confinen amb fermesa electrons dins de sòlids conductors, que són quasipartícules, a temperatures properes al <a href="/wiki/Zero_absolut" title="Zero absolut">zero absolut</a>, es comporten com si es dividissin en dues altres <a href="/wiki/Quasipart%C3%ADcula" title="Quasipartícula">quasipartícules</a>: <a href="/w/index.php?title=Espin%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Espinó (encara no existeix)">espinons</a> i <a href="/wiki/Hol%C3%B3" title="Holó">holons</a>.<a href="#cite_note-132">[124]</a><a href="#cite_note-133">[125]</a> El primer és el que s'encarrega de l'espín i del moment magnètic, mentre que el segon porta la càrrega elèctrica. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Moviment_i_energia">Moviment i energia</h3>[<a href="/w/index.php?title=Electr%C3%B3&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: Moviment i energia">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Lorentz_factor.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/00/Lorentz_factor.svg/220px-Lorentz_factor.svg.png" decoding="async" width="220" height="223" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/00/Lorentz_factor.svg/330px-Lorentz_factor.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/00/Lorentz_factor.svg/440px-Lorentz_factor.svg.png 2x" data-file-width="1102" data-file-height="1118" /></a><figcaption>El factor de Lorentz en funció de la velocitat. Comença amb un valor d'1 i tendeix a l'infinit quan v s'aproxima a c.</figcaption></figure> Segons la teoria de la <a href="/wiki/Relativitat_especial" title="Relativitat especial">relativitat especial</a> d'Einstein, quan la velocitat d'un electró s'aproxima a la <a href="/wiki/Velocitat_de_la_llum" title="Velocitat de la llum">velocitat de la llum</a>, des del punt de vista d'un observador la seva <a href="/wiki/Massa_en_la_relativitat_especial" title="Massa en la relativitat especial">massa relativista</a> incrementa, la qual cosa fa que sigui més i més difícil accelerar-lo des de dins del marc de referència de l'observador. La velocitat de l'electró es pot aproximar, però mai arribar, a la velocitat de la llum en el buit, c. Tanmateix, quan els electrons relativistes, és a dir, electrons que es mouen a una velocitat propera a c, s'injecten en un medi dielèctric com l'aigua, en el qual la velocitat local de la llum és molt menor que c, viatgen temporalment més ràpid que la llum en aquest medi. Mitjançant la seva interacció amb el medi generen una llum tènue que s'anomena <a href="/wiki/Radiaci%C3%B3_de_Txerenkov" title="Radiació de Txerenkov">radiació de Txerenkov</a>.<a href="#cite_note-134">[126]</a> Els efectes de la relativitat especial es basen en una quantitat coneguda com el <a href="/wiki/Factor_de_Lorentz" title="Factor de Lorentz">factor de Lorentz</a>, que es defineix com a <math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle \scriptstyle \gamma =1/{\sqrt {1-{v^{2}}/{c^{2}}}}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <mstyle displaystyle="false" scriptlevel="1"> <mi>γ</mi> <mo>=</mo> <mn>1</mn> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mo>/</mo> </mrow> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <msqrt> <mn>1</mn> <mo>−</mo> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <msup> <mi>v</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>2</mn> </mrow> </msup> </mrow> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mo>/</mo> </mrow> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <msup> <mi>c</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>2</mn> </mrow> </msup> </mrow> </msqrt> </mrow> </mstyle> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle \scriptstyle \gamma =1/{\sqrt {1-{v^{2}}/{c^{2}}}}}</annotation> </semantics> </math><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/63762927b3be00f0e55a4d33065f71f78fcfc73d" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -1.338ex; width:11.553ex; height:3.676ex;" alt="{\displaystyle \scriptstyle \gamma =1/{\sqrt {1-{v^{2}}/{c^{2}}}}}" />, on v és la velocitat de la partícula. L'energia cinètica Ec d'un electró que es mou a velocitat v és: <dl><dd><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle \displaystyle E_{\mathrm {c} }=(\gamma -1)m_{\mathrm {e} }c^{2}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <msub> <mi>E</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi mathvariant="normal">c</mi> </mrow> </mrow> </msub> <mo>=</mo> <mo stretchy="false">(</mo> <mi>γ</mi> <mo>−</mo> <mn>1</mn> <mo stretchy="false">)</mo> <msub> <mi>m</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi mathvariant="normal">e</mi> </mrow> </mrow> </msub> <msup> <mi>c</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>2</mn> </mrow> </msup> </mstyle> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle \displaystyle E_{\mathrm {c} }=(\gamma -1)m_{\mathrm {e} }c^{2}}</annotation> </semantics> </math><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/cc99e700ea0b40f15bc0e5a8d2d488658beb25df" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -0.838ex; width:17.914ex; height:3.176ex;" alt="{\displaystyle \displaystyle E_{\mathrm {c} }=(\gamma -1)m_{\mathrm {e} }c^{2}}" /></dd></dl> On me és la massa de l'electró. Per exemple, l'<a href="/w/index.php?title=SLAC_National_Accelerator_Laboratory&action=edit&redlink=1" class="new" title="SLAC National Accelerator Laboratory (encara no existeix)">accelerador lineal de Stanford</a> pot accelerar un electró fins aproximadament uns 51 GeV.<a href="#cite_note-135">[127]</a> Com que un electró es comporta com una ona, a certa velocitat té una <a href="/wiki/Ona_de_mat%C3%A8ria" title="Ona de matèria">longitud d'ona de De Broglie</a> que ve donada per λe = h/p, on h és la <a href="/wiki/Constant_de_Planck" title="Constant de Planck">constant de Planck</a> i p és la <a href="/wiki/Quantitat_de_moviment" title="Quantitat de moviment">quantitat de moviment</a>.<a href="#cite_note-de_broglie-50">[48]</a> Per a l'electró de 51 GeV mencionat anteriorment, la longitud d'ona obtinguda és d'aproximadament 2,4 × 10-17 m, prou petita per poder explorar estructures de mida ben inferior a la del nucli atòmic.<a href="#cite_note-136">[128]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Formació">Formació</h2>[<a href="/w/index.php?title=Electr%C3%B3&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Formació">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Producci%C3%B3_de_parells.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/83/Producci%C3%B3_de_parells.svg/250px-Producci%C3%B3_de_parells.svg.png" decoding="async" width="220" height="108" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/83/Producci%C3%B3_de_parells.svg/330px-Producci%C3%B3_de_parells.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/83/Producci%C3%B3_de_parells.svg/500px-Producci%C3%B3_de_parells.svg.png 2x" data-file-width="610" data-file-height="300" /></a><figcaption><a href="/w/index.php?title=Producci%C3%B3_de_parells&action=edit&redlink=1" class="new" title="Producció de parells (encara no existeix)">Producció de parells</a> causada per la col·lisió d'un fotó amb un nucli atòmic</figcaption></figure> La teoria del <a href="/wiki/Big-bang" title="Big-bang">big-bang</a> és la teoria científica més acceptada per explicar les primeres etapes de l'evolució de l'Univers.<a href="#cite_note-137">[129]</a> Durant el primer mil·lisegon del big-bang, les temperatures estaven per sobre de 10¹⁰ <a href="/wiki/Kelvin" title="Kelvin">K</a> i els fotons tenien una energia mitjana superior a un milió d'<a href="/wiki/Electr%C3%B3-volt" title="Electró-volt">eV</a>. Aquests fotons eren suficientment energètics per poder reaccionar els uns amb els altres per formar <a href="/wiki/Parell_d%27electrons" title="Parell d'electrons">parells d'electrons i positrons</a>. De la mateixa manera, els parells positró-electró s'anihilaven els uns als altres i emetien fotons energètics: <dl><dd><a href="/wiki/Fot%C3%B3" title="Fotó">γ</a> + <a href="/wiki/Fot%C3%B3" title="Fotó">γ</a> ↔ <a href="/wiki/Positr%C3%B3" title="Positró">e+</a> + e-</dd></dl> Durant aquesta fase de l'evolució de l'Univers es mantingué un equilibri entre els electrons, els positrons i els fotons. Després que haguessin passat 15 segons, la temperatura de l'Univers baixà per sota el límit que permetia la formació d'electrons-positrons. La majoria d'aquestes partícules que sobrevisqueren s'anihilaren les unes a les altres alliberant radiació gamma, la qual reescalfà breument l'Univers.<a href="#cite_note-138">[130]</a> Per raons que encara romanen incertes, durant el procés de <a href="/w/index.php?title=Leptog%C3%A8nesi_(f%C3%ADsica)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Leptogènesi (física) (encara no existeix)">leptogènesi</a> hi hagué un excés de nombre d'electrons respecte al de positrons.<a href="#cite_note-139">[131]</a> És per això que al voltant d'un electró de cada miler de milions va sobreviure al procés d'anihilació. Aquest excés coincidia amb l'excés de protons respecte als antiprotons (condició que es coneix com a <a href="/wiki/Asimetria_bari%C3%B2nica" title="Asimetria bariònica">asimetria bariònica</a>), la qual cosa resulta en una càrrega neta de l'Univers nul·la.<a href="#cite_note-140">[132]</a><a href="#cite_note-141">[133]</a> Els neutrons i protons que sobrevisqueren començaren a participar en reaccions els uns amb els altres en un procés conegut com a <a href="/wiki/Nucleos%C3%ADntesi" title="Nucleosíntesi">nucleosíntesi</a>, en el qual es formaven isòtops d'<a href="/wiki/Hidrogen" title="Hidrogen">hidrogen</a> i <a href="/wiki/Heli" title="Heli">heli</a> amb traces de <a href="/wiki/Liti" title="Liti">liti</a>. Aquest procés va assolir el seu màxim després de més o menys cinc minuts.<a href="#cite_note-142">[134]</a> Tots els neutrons sobrants van patir una <a href="/wiki/Desintegraci%C3%B3_beta" class="mw-redirect" title="Desintegració beta">desintegració beta</a> negativa amb una semivida d'un miler de segons; durant aquest procés s'alliberen un protó i un electró per cada neutró: <dl><dd><a href="/wiki/Neutr%C3%B3" title="Neutró">n</a> → <a href="/wiki/Prot%C3%B3" title="Protó">p</a> + e- + <a href="/wiki/Neutr%C3%AD_electr%C3%B2nic" title="Neutrí electrònic">νe</a></dd></dl> Durant els 300.000-400.000 anys següents, l'excés d'electrons encara era massa energètic per enllaçar amb els <a href="/wiki/Nucli_at%C3%B2mic" title="Nucli atòmic">nuclis atòmics</a>.<a href="#cite_note-143">[135]</a> El que seguí aquest període es coneix com a <a href="/wiki/Cronologia_del_big-bang#Recombinació:_prop_de_377.000_anys" title="Cronologia del big-bang">recombinació</a>: es formaren àtoms neutrals i l'Univers en expansió esdevingué transparent a la radiació.<a href="#cite_note-science5789-144">[136]</a> Més o menys un milió d'anys després del big-bang es començà a formar la primera generació d'<a href="/wiki/Estrella" class="mw-redirect" title="Estrella">estrelles</a>.<a href="#cite_note-science5789-144">[136]</a> Dins d'una estrella, la <a href="/wiki/Nucleos%C3%ADntesi_estel%C2%B7lar" title="Nucleosíntesi estel·lar">nucleosíntesi estel·lar</a> té com a resultat la producció de positrons a partir de la fusió de nuclis atòmics. Aquestes partícules d'antimatèria s'anihilen immediatament amb electrons, la qual cosa allibera raigs gamma. El resultat net és una reducció ferma del nombre d'electrons i un corresponent increment del nombre de neutrons. Tanmateix, el procés d'<a href="/wiki/Evoluci%C3%B3_estel%C2%B7lar" title="Evolució estel·lar">evolució estel·lar</a> pot resultat en la síntesi d'isòtops radioactius. Alguns isòtops poden patir una desintegració beta negativa per la qual emeten un electró i un antineutró del nucli.<a href="#cite_note-145">[137]</a> Un exemple d'això és l'isòtop <a href="/wiki/Cobalt-60" class="mw-redirect" title="Cobalt-60">cobalt-60</a> (60Co), que es desintegra per formar <a href="/wiki/Is%C3%B2tops_del_n%C3%ADquel" title="Isòtops del níquel">níquel-60</a> (60Ni).<a href="#cite_note-146">[138]</a> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:AirShower.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2c/AirShower.svg/260px-AirShower.svg.png" decoding="async" width="260" height="208" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2c/AirShower.svg/390px-AirShower.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2c/AirShower.svg/520px-AirShower.svg.png 2x" data-file-width="709" data-file-height="567" /></a><figcaption><a href="/w/index.php?title=Cascada_electromagn%C3%A8tica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cascada electromagnètica (encara no existeix)">Cascada electromagnètica</a> extensa generada per un raig còsmic energètic que assoleix l'atmosfera terrestre</figcaption></figure> Al final del seu cicle de vida, una estrella de més d'uns 20 <a href="/wiki/Massa_solar" title="Massa solar">masses solars</a> pot patir un <a href="/wiki/Col%C2%B7lapse_gravitatori" title="Col·lapse gravitatori">col·lapse gravitatori</a> i formar un <a href="/wiki/Forat_negre" title="Forat negre">forat negre</a>.<a href="#cite_note-147">[139]</a> Segons la <a href="/wiki/F%C3%ADsica_cl%C3%A0ssica" title="Física clàssica">física clàssica</a>, aquests objectes estel·lars massius exerceixen una <a href="/wiki/Gravitaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Gravitació">atracció gravitatòria</a> prou forta per prevenir que res, ni tan sols la <a href="/wiki/Radiaci%C3%B3_electromagn%C3%A8tica" title="Radiació electromagnètica">radiació electromagnètica</a>, s'escapi més enllà del <a href="/wiki/Radi_de_Schwarzschild" title="Radi de Schwarzschild">radi de Schwarzschild</a>. Tanmateix, es creu que els efectes mecanicoquàntics podrien permetre que s'emetés <a href="/wiki/Radiaci%C3%B3_de_Hawking" title="Radiació de Hawking">radiació de Hawking</a> a aquesta distància. També es pensa que es creen electrons (i positrons) a l'<a href="/wiki/Horitz%C3%B3_d%27esdeveniments" title="Horitzó d'esdeveniments">horitzó d'esdeveniments</a> d'aquestes <a href="/wiki/Estrella_compacta" title="Estrella compacta">estrelles romanents</a>. Quan es creen parells de partícules virtuals (com ara l'electró i el positró) en els encontorns de l'horitzó d'esdeveniments, la distribució espacial aleatòria d'aquestes partícules pot permetre que una d'elles aparegui a l'exterior: aquest procés es coneix com a <a href="/wiki/Efecte_t%C3%BAnel" title="Efecte túnel">efecte túnel</a>. El <a href="/wiki/Potencial_gravitatori" class="mw-redirect" title="Potencial gravitatori">potencial gravitatori</a> del forat negre pot llavors aportar l'energia que transforma aquesta partícula virtual en una partícula real, la qual cosa permet que sigui radiada cap a l'espai.<a href="#cite_note-148">[140]</a> A canvi d'això, l'altre membre del parell rep energia negativa, cosa que resulta en una pèrdua neta de massa-energia del forat negre. La taxa de radiació de Hawking incrementa quan la massa decreix, la qual cosa porta finalment a l'evaporació del forat negre fins que, al final, explota.<a href="#cite_note-149">[141]</a> Els <a href="/wiki/Raigs_c%C3%B2smics" title="Raigs còsmics">raigs còsmics</a> són partícules que viatgen per l'espai amb altes energies. S'han documentat esdeveniments d'energies tan altes com de 3,0 × 1020 eV.<a href="#cite_note-150">[142]</a> Quan aquestes partícules col·lideixen amb <a href="/wiki/Nucle%C3%B3" title="Nucleó">nucleons</a> de l'<a href="/wiki/Atmosfera_terrestre" title="Atmosfera terrestre">atmosfera terrestre</a>, es genera una cascada de partícules, entre les quals hi ha <a href="/wiki/Pi%C3%B3" title="Pió">pions</a>.<a href="#cite_note-151">[143]</a> Més de la meitat de la radiació còsmica observada des de la superfície de la Terra consisteix en <a href="/wiki/Mu%C3%B3" title="Muó">muons</a>. Aquestes partícules, els muons, són leptons produïts a l'atmosfera superior a partir de la desintegració de pions: <dl><dd><a href="/wiki/Pi%C3%B3" title="Pió">π-</a> → <a href="/wiki/Mu%C3%B3" title="Muó">μ−</a> + <a href="/wiki/Neutr%C3%AD_mu%C3%B2nic" title="Neutrí muònic">νμ</a></dd></dl> Al seu torn, un muó es pot desintegrar per formar un electró o un positró:<a href="#cite_note-152">[144]</a> <dl><dd><a href="/wiki/Mu%C3%B3" title="Muó">μ−</a> → e- + <a href="/wiki/Neutr%C3%AD_electr%C3%B2nic" title="Neutrí electrònic">νe</a> + <a href="/wiki/Neutr%C3%AD_mu%C3%B2nic" title="Neutrí muònic">νμ</a></dd></dl> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Observació">Observació</h2>[<a href="/w/index.php?title=Electr%C3%B3&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Observació">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Aurore_australe_-_Aurora_australis.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/07/Aurore_australe_-_Aurora_australis.jpg/250px-Aurore_australe_-_Aurora_australis.jpg" decoding="async" width="220" height="147" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/07/Aurore_australe_-_Aurora_australis.jpg/330px-Aurore_australe_-_Aurora_australis.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/07/Aurore_australe_-_Aurora_australis.jpg/500px-Aurore_australe_-_Aurora_australis.jpg 2x" data-file-width="800" data-file-height="533" /></a><figcaption>Les <a href="/wiki/Aurora_(astronomia)" class="mw-redirect" title="Aurora (astronomia)">aurores</a> solen ser causades per electrons energètics que es precipiten a l'<a href="/wiki/Atmosfera_d%27un_cos_celeste" class="mw-redirect" title="Atmosfera d'un cos celeste">atmosfera</a>.<a href="#cite_note-153">[145]</a></figcaption></figure> L'observació remota d'electrons requereix la detecció de la seva energia radiada. Per exemple, en ambients d'alta energia com ara una <a href="/wiki/Corona_estel%C2%B7lar" class="mw-redirect" title="Corona estel·lar">corona estel·lar</a> els electrons lliures formen <a href="/wiki/Plasma_(f%C3%ADsica)" class="mw-redirect" title="Plasma (física)">plasma</a> que radia energia a causa de la <a href="/wiki/Radiaci%C3%B3_de_frenada" title="Radiació de frenada">radiació de frenada</a>. El gas d'electrons pot patir una <a href="/w/index.php?title=Oscil%C2%B7laci%C3%B3_de_plasma&action=edit&redlink=1" class="new" title="Oscil·lació de plasma (encara no existeix)">oscil·lació de plasma</a>, que consisteix en ones causades per variacions sincronitzades de la densitat d'electrons que produeixen emissions energètiques que es poden detectar fent servir <a href="/wiki/Radiotelescopi" title="Radiotelescopi">radiotelescopis</a>.<a href="#cite_note-154">[146]</a> La <a href="/wiki/Freq%C3%BC%C3%A8ncia" title="Freqüència">freqüència</a> d'un <a href="/wiki/Fot%C3%B3" title="Fotó">fotó</a> és proporcional a la seva energia. Quan un electró enllaçat es mou entre diferents nivells d'energia de l'àtom, aquest absorbeix o emet fotons a freqüències característiques. Per exemple, quan els àtoms són irradiats per una font amb un espectre ampli, apareixen diferents <a href="/wiki/L%C3%ADnia_espectral" title="Línia espectral">línies d'absorció</a> en l'espectre de la radiació transmesa. Cada element o molècula mostra un conjunt característic de línies espectrals (per exemple, les <a href="/wiki/Espectre_de_l%27hidrogen" title="Espectre de l'hidrogen">línies espectrals de l'hidrogen</a>). Les mesures <a href="/wiki/Espectrosc%C3%B2pia" title="Espectroscòpia">espectroscòpiques</a> de la magnitud i amplitud d'aquestes línies permet determinar la composició i les propietats físiques d'una substància.<a href="#cite_note-155">[147]</a><a href="#cite_note-156">[148]</a> En condicions de laboratori, les interaccions d'electrons individuals es poden observar mitjançant <a href="/wiki/Detector_de_part%C3%ADcules" title="Detector de partícules">detectors de partícules</a>, els quals permeten mesurar propietats específiques com ara energia, espín i càrrega.<a href="#cite_note-grupen-113">[106]</a> El desenvolupament de la <a href="/w/index.php?title=Trampa_quadripolar_d%27emmagatzematge_d%27ions&action=edit&redlink=1" class="new" title="Trampa quadripolar d'emmagatzematge d'ions (encara no existeix)">trampa de Paul</a> i de la <a href="/wiki/Trampa_de_Penning" title="Trampa de Penning">trampa de Penning</a> possibilita tenir partícules carregades contingudes dins d'una petita regió durant llargues duracions de temps, la qual cosa permet fer mesures precises de les propietats de les partícules. Per exemple, un cop una trampa de Penning es feu servir per contenir un sol electró durant un període de 10 mesos.<a href="#cite_note-nobel1989-157">[149]</a> El moment magnètic de l'electró fou mesurat amb una precisió d'onze dígits, la qual cosa, el 1980, fou d'una precisió més gran que la de qualsevol altra constant física.<a href="#cite_note-158">[150]</a> Les primeres imatges en vídeo de la distribució d'energia d'un electró foren gravades per un equip de la <a href="/wiki/Universitat_de_Lund" title="Universitat de Lund">Universitat de Lund</a> (Suècia) el febrer del 2008. Els científics van fer servir flaixos de llum curtíssims, anomenats polsos d'<a href="/wiki/Attosegon" title="Attosegon">attosegon</a>, els quals permeteren observar el moviment d'un electró per primer cop.<a href="#cite_note-159">[151]</a><a href="#cite_note-Mauritsson-160">[152]</a> La distribució dels electrons en materials sòlids es pot visualitzar mitjançant l'<a href="/w/index.php?title=Espectrosc%C3%B2pia_de_fotoemissi%C3%B3_resolta_en_angle&action=edit&redlink=1" class="new" title="Espectroscòpia de fotoemissió resolta en angle (encara no existeix)">espectroscòpia de fotoemissió resolta en angle</a> (ARPES, en les sigles en anglès). Aquesta tècnica utilitza l'efecte fotoelèctric per mesurar l'<a href="/wiki/Xarxa_rec%C3%ADproca" title="Xarxa recíproca">espai recíproc</a> (una representació matemàtica d'estructures periòdiques que es fa servir per inferir l'estructura original). L'ARPES es pot usar per determinar la direcció, velocitat i difusió dels electrons dins del material.<a href="#cite_note-161">[153]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Aplicacions_del_plasma">Aplicacions del plasma</h2>[<a href="/w/index.php?title=Electr%C3%B3&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: Aplicacions del plasma">modifica</a>]</div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Feixos_de_partícules">Feixos de partícules</h3>[<a href="/w/index.php?title=Electr%C3%B3&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: Feixos de partícules">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Nasa_Shuttle_Test_Using_Electron_Beam_full.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a7/Nasa_Shuttle_Test_Using_Electron_Beam_full.jpg/220px-Nasa_Shuttle_Test_Using_Electron_Beam_full.jpg" decoding="async" width="220" height="176" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a7/Nasa_Shuttle_Test_Using_Electron_Beam_full.jpg/330px-Nasa_Shuttle_Test_Using_Electron_Beam_full.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a7/Nasa_Shuttle_Test_Using_Electron_Beam_full.jpg/440px-Nasa_Shuttle_Test_Using_Electron_Beam_full.jpg 2x" data-file-width="3000" data-file-height="2400" /></a><figcaption>Durant aquesta prova en un <a href="/wiki/T%C3%BAnel_de_vent" title="Túnel de vent">túnel de vent</a> de la <a href="/wiki/NASA" title="NASA">NASA</a>, s'apunta amb un feix d'electrons un model del <a href="/wiki/Transbordador_espacial" title="Transbordador espacial">transbordador espacial</a> per simular l'efecte dels gasos ionitzants durant la <a href="/wiki/Reentrada_atmosf%C3%A8rica" title="Reentrada atmosfèrica">reentrada atmosfèrica</a>.<a href="#cite_note-162">[154]</a></figcaption></figure> Els <a href="/wiki/Raig_cat%C3%B2dic" class="mw-redirect" title="Raig catòdic">feixos d'electrons</a> es fan servir per dur a terme la <a href="/wiki/Soldadura_per_feix_d%27electrons" title="Soldadura per feix d'electrons">soldadura per feix d'electrons</a>,<a href="#cite_note-163">[155]</a> la qual permet aconseguir densitats energètiques de fins a 7 W·cm−2 en una regió de diàmetre del rang tan petit com de 0,1-1,3 mm; a més, normalment no requereix disposar de cap material d'aportació. Aquesta tècnica de soldadura s'ha de dur a terme en el buit, de tal manera que el feix d'electrons no interaccioni amb el gas abans d'arribar a l'objectiu. Es fa servir per ajuntar materials conductors que, d'altra manera, no podrien ser soldats.<a href="#cite_note-164">[156]</a><a href="#cite_note-165">[157]</a> La <a href="/w/index.php?title=Litografia_per_feix_d%27electrons&action=edit&redlink=1" class="new" title="Litografia per feix d'electrons (encara no existeix)">litografia per feix d'electrons</a> (EBL, en l'acrònim en anglès) és un mètode per gravar semiconductors a resolucions més petites que un <a href="/wiki/Micr%C3%B2metre_(unitat)" class="mw-redirect" title="Micròmetre (unitat)">micròmetre</a>.<a href="#cite_note-166">[158]</a> Les limitacions d'aquesta tècnica són l'alt cost, el baix rendiment, la necessitat d'operar el feix en el buit i la tendència dels electrons de dispersar-se en sòlids. Aquest darrer problema limita la resolució a més o menys 10 nm. Per aquesta raó, la litografia per feix d'electrons s'utilitza primordialment per la producció de petites quantitats de <a href="/wiki/Circuit_integrat" title="Circuit integrat">circuits integrats</a> especialitzats.<a href="#cite_note-167">[159]</a> El <a href="/w/index.php?title=Tractament_per_feix_d%27electrons&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tractament per feix d'electrons (encara no existeix)">tractament per feix d'electrons</a> es fa servir per irradiar materials per tal de canviar les seves propietats físiques, així com per <a href="/wiki/Esterilitzaci%C3%B3_(microbiologia)" title="Esterilització (microbiologia)">esterilitzar</a> productes mèdics i alimentaris.<a href="#cite_note-168">[160]</a> En <a href="/wiki/Radioter%C3%A0pia" title="Radioteràpia">radioteràpia</a>, els feixos d'electrons es generen amb <a href="/wiki/Accelerador_de_part%C3%ADcules_lineal" class="mw-redirect" title="Accelerador de partícules lineal">acceleradors lineals</a> per tractar tumors superficials. Com que el feix d'electrons només pot penetrar fins a una profunditat determinada abans de ser absorbit —normalment fins a 5 cm per electrons d'energies del rang de 5-20 MeV— la <a href="/w/index.php?title=Teleradioter%C3%A0pia_mitjan%C3%A7ant_electrons&action=edit&redlink=1" class="new" title="Teleradioteràpia mitjançant electrons (encara no existeix)">teleradioteràpia mitjançant electrons</a> és útil per tractar lesions de la pell com ara <a href="/wiki/Carcinoma_basocel%C2%B7lular" title="Carcinoma basocel·lular">carcinomes basocel·lulars</a>. Un feix d'electrons es pot utilitzar per complementar el tractament d'àrees que han estat irradiades amb <a href="/wiki/Raigs_X" class="mw-redirect" title="Raigs X">raigs X</a>.<a href="#cite_note-169">[161]</a><a href="#cite_note-170">[162]</a> Els <a href="/wiki/Accelerador_de_part%C3%ADcules" title="Accelerador de partícules">acceleradors de partícules</a> fan ús dels camps elèctrics per propulsar els electrons i les seves antipartícules a energies elevades. Quan aquestes partícules passen a través de camps magnètics emeten radiació sincrotrònica. La intensitat d'aquesta radiació depèn de l'espín, la qual cosa causa la polarització del feix d'electrons: aquest procés es coneix com a <a href="/w/index.php?title=Efecte_Sokolov%E2%80%93Ternov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Efecte Sokolov–Ternov (encara no existeix)">efecte Sokolov–Ternov</a>.<a href="#cite_note-171">[nota 9]</a> Els feixos d'electrons polaritzats poden ser útils per diversos tipus d'experiments. La radiació sincrotrònica també es pot fer servir per <a href="/w/index.php?title=Esmorte%C3%AFment_de_radiaci%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Esmorteïment de radiació (encara no existeix)">refredar</a> els feixos d'electrons, la qual cosa redueix la dispersió de quantitat de moviment de les partícules. Quan les partícules han accelerat a les energies necessàries es fa que col·lideixin feixos separats d'electrons i positrons. Les emissions d'energia resultants s'observen amb <a href="/wiki/Detector_de_part%C3%ADcules" title="Detector de partícules">detectors de partícules</a> i s'estudien en el camp de la <a href="/wiki/F%C3%ADsica_de_part%C3%ADcules" title="Física de partícules">física de partícules</a>.<a href="#cite_note-172">[163]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Formació_d'imatges">Formació d'imatges</h3>[<a href="/w/index.php?title=Electr%C3%B3&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Formació d'imatges">modifica</a>]</div> La <a href="/wiki/Difracci%C3%B3_d%27electrons_de_baixa_energia" title="Difracció d'electrons de baixa energia">difracció d'electrons de baixa energia</a> (LEED, de les seves sigles en anglès) és un mètode que consisteix a bombardejar un material cristal·lí amb un <a href="/wiki/Llum_col%C2%B7limada" title="Llum col·limada">raig col·limat</a> d'electrons i llavors observar els patrons de difracció resultats per determinar l'estructura del material. L'energia necessària pels electrons és del rang de 20–200 eV.<a href="#cite_note-173">[164]</a> La tècnica de <a href="/w/index.php?title=Difracci%C3%B3_d%27electrons_reflectits_d%27alta_energia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Difracció d'electrons reflectits d'alta energia (encara no existeix)">difracció d'electrons reflectits d'alta energia</a> (RHEED, de les seves sigles en anglès) fa servir la reflexió d'un feix d'electrons disparat a diversos angles petits per caracteritzar la superfície de materials cristal·lins. L'energia del feix sol estar en el rang de 8–20 keV i l'angle d'incidència entre 1–4°.<a href="#cite_note-174">[165]</a><a href="#cite_note-175">[166]</a> El <a href="/wiki/Microscopi_electr%C3%B2nic" title="Microscopi electrònic">microscopi electrònic</a> dirigeix un feix localitzat d'electrons a un espècimen. Quan el feix interacciona amb el material, alguns electrons canvien de propietats com, per exemple, la direcció de moviment, l'angle, la fase relativa i l'energia. Si es pren nota d'aquests canvis del feix d'electrons, els microscopistes poden produir una imatge a nivell atòmic del material.<a href="#cite_note-176">[167]</a> Sota llum blava, els <a href="/wiki/Microscopi_%C3%B2ptic" title="Microscopi òptic">microscopis òptics</a> convencionals tenen una resolució limitada per la difracció d'uns 200 nm;<a href="#cite_note-177">[168]</a> en comparació, els microscopis electrònics estan limitats per la <a href="/wiki/Ona_de_mat%C3%A8ria" title="Ona de matèria">longitud d'ona de De Broglie</a> de l'electró. Aquesta longitud d'ona, per exemple, és de 0,0037 nm per electrons que s'acceleren en un potencial de 100.000 <a href="/wiki/Volt" title="Volt">volts</a>.<a href="#cite_note-178">[169]</a> El <a href="/w/index.php?title=Microscopi_electr%C3%B2nic_de_transmissi%C3%B3_d%27aberraci%C3%B3_corregida&action=edit&redlink=1" class="new" title="Microscopi electrònic de transmissió d'aberració corregida (encara no existeix)">microscopi electrònic de transmissió d'aberració corregida</a> és capaç d'aconseguir una resolució per sota dels 0,05 nm, que és més que suficient per estudiar àtoms individuals.<a href="#cite_note-179">[170]</a> Aquesta capacitat converteix el microscopi electrònic en un instrument de laboratori molt útil per formar imatges d'alta resolució. Tanmateix, els microscopis electrònics són aparells molt cars i costosos de mantenir. Existeixen dos tipus principals de microscopis electrònics: els de <a href="/wiki/Microscopi_electr%C3%B2nic_de_transmissi%C3%B3" title="Microscopi electrònic de transmissió">transmissió</a> i els de <a href="/wiki/Microscopi_electr%C3%B2nic_de_rastreig" title="Microscopi electrònic de rastreig">rastreig</a>. Els microscopis electrònics de transmissió funcionen d'una manera similar que un <a href="/wiki/Retroprojector" title="Retroprojector">retroprojector</a>: un feix d'electrons passa a través d'una llesca de material i llavors és projectat mitjançant lents en un <a href="/wiki/Diapositiva" title="Diapositiva">film fotogràfic</a> o un <a href="/wiki/Sensor_CCD" title="Sensor CCD">detector CCD</a>. D'altra banda, els microscopis electrònics de rastreig produeixen la imatge mitjançant el <a href="/w/index.php?title=Rastreig&action=edit&redlink=1" class="new" title="Rastreig (encara no existeix)">rastreig</a> d'un feix d'electrons localitzat al llarg de la mostra estudiada. La magnificació va des de 100× fins a 1,000,000× o més per tots dos tipus de microscopis. Finalment, el <a href="/wiki/Microscopi_d%27efecte_t%C3%BAnel" title="Microscopi d'efecte túnel">microscopi d'efecte túnel</a> es basa en l'<a href="/wiki/Efecte_t%C3%BAnel" title="Efecte túnel">efecte túnel</a> d'electrons que circulen entre un elèctrode afilat i el material estudiat per tal de generar imatges de resolució atòmica de la seva superfície.<a href="#cite_note-bozzola_1999-180">[171]</a><a href="#cite_note-181">[172]</a><a href="#cite_note-182">[173]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Altres_aplicacions">Altres aplicacions</h3>[<a href="/w/index.php?title=Electr%C3%B3&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: Altres aplicacions">modifica</a>]</div> En el <a href="/wiki/L%C3%A0ser_d%27electrons_lliures" title="Làser d'electrons lliures">làser d'electrons lliures</a> (FEL, de les sigles en anglès) es fa passar un <a href="/w/index.php?title=Feix_d%27electrons_relativistes&action=edit&redlink=1" class="new" title="Feix d'electrons relativistes (encara no existeix)">feix d'electrons relativistes</a> a través d'un parell d'<a href="/w/index.php?title=Ondulador&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ondulador (encara no existeix)">onduladors</a> que contenen matrius d'<a href="/wiki/Imant_dipolar" title="Imant dipolar">imants dipolars</a>, els camps magnètics dels quals tenen direccions alternades. Els electrons emeten radiació sincrotrònica que, al seu torn, interacciona <a href="/wiki/Coher%C3%A8ncia_(f%C3%ADsica)" title="Coherència (física)">coherentment</a> amb els mateixos electrons. Això condueix a una forta amplificació del camp de radiació a la <a href="/wiki/Freq%C3%BC%C3%A8ncia_de_resson%C3%A0ncia" title="Freqüència de ressonància">freqüència de ressonància</a>. El FEL pot emetre una radiació electromagnètica coherent d'alta <a href="/wiki/Radi%C3%A0ncia" class="mw-redirect" title="Radiància">brillantor</a> amb un ample rang de freqüències que va des de les <a href="/wiki/Microona" class="mw-redirect" title="Microona">microones</a> fins als raigs X suaus. Aquests aparells es podrien fer servir en un futur per tasques de fabricació, comunicació i també per aplicacions mèdiques com ara cirurgia de <a href="/wiki/Teixit_tou" title="Teixit tou">teixits tous</a>.<a href="#cite_note-183">[174]</a> Els electrons es troben al cor dels <a href="/wiki/Tub_de_raigs_cat%C3%B2dics" title="Tub de raigs catòdics">tubs de raigs catòdics</a>, que han estat molt utilitzats com a aparells de visualització d'instruments de laboratori, <a href="/wiki/Monitor_d%27ordinador" title="Monitor d'ordinador">monitors d'ordinador</a> i <a href="/wiki/Televisi%C3%B3" title="Televisió">televisors</a>.<a href="#cite_note-184">[175]</a> En un <a href="/wiki/Tub_fotomultiplicador" title="Tub fotomultiplicador">tub fotomultiplicador</a>, cada fotó que xoca amb el <a href="/wiki/Fotoc%C3%A0tode" title="Fotocàtode">fotocàtode</a> inicia una allau d'electrons que produeix un pols de corrent detectable.<a href="#cite_note-185">[176]</a> Els <a href="/wiki/Tub_de_buit" class="mw-redirect" title="Tub de buit">tubs de buit</a> fan servir el flux d'electrons per manipular senyals elèctrics; van tenir un paper essencial en el desenvolupament de la tecnologia electrònica. Tanmateix, actualment ja han estat reemplaçats per <a href="/w/index.php?title=Estat_s%C3%B2lid_(electr%C3%B2nica)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Estat sòlid (electrònica) (encara no existeix)">aparells d'estat sòlid</a> com ara el <a href="/wiki/Transistor" title="Transistor">transistor</a>.<a href="#cite_note-186">[177]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Notes">Notes</h2>[<a href="/w/index.php?title=Electr%C3%B3&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: Notes">modifica</a>]</div> <div class="reflist" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap"><ol class="references"> <li id="cite_note-8"><a href="#cite_ref-8">↑</a> La càrrega de l'electró és el valor negatiu de la <a href="/wiki/C%C3%A0rrega_elemental" class="mw-redirect" title="Càrrega elemental">càrrega elemental</a>. El <a href="/wiki/Prot%C3%B3" title="Protó">protó</a> té una càrrega d'igual valor però positiva. </li> <li id="cite_note-46"><a href="#cite_ref-46">↑</a> Aquesta restricció que determina que no més d'un electró pot ocupar el mateix estat d'energia quàntic es coneix com el <a href="/wiki/Principi_d%27exclusi%C3%B3_de_Pauli" title="Principi d'exclusió de Pauli">principi d'exclusió de Pauli</a>. </li> <li id="cite_note-72"><a href="#cite_ref-72">↑</a> Aquesta magnitud s'obté a partir del nombre quàntic de l'espín de la següent manera: <dl><dd><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle {\begin{alignedat}{2}S&={\sqrt {s(s+1)}}\cdot {\frac {h}{2\pi }}&={\frac {\sqrt {3}}{2}}\hbar \\\end{alignedat}}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mtable columnalign="right left right left" rowspacing="3pt" columnspacing="0em 0em 0em 0em" displaystyle="true"> <mtr> <mtd> <mi>S</mi> </mtd> <mtd> <mi></mi> <mo>=</mo> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <msqrt> <mi>s</mi> <mo stretchy="false">(</mo> <mi>s</mi> <mo>+</mo> <mn>1</mn> <mo stretchy="false">)</mo> </msqrt> </mrow> <mo>⋅</mo> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mfrac> <mi>h</mi> <mrow> <mn>2</mn> <mi>π</mi> </mrow> </mfrac> </mrow> </mtd> <mtd> <mo>=</mo> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mfrac> <msqrt> <mn>3</mn> </msqrt> <mn>2</mn> </mfrac> </mrow> <mi class="MJX-variant">ℏ</mi> </mtd> </mtr> </mtable> </mrow> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle {\begin{alignedat}{2}S&={\sqrt {s(s+1)}}\cdot {\frac {h}{2\pi }}&={\frac {\sqrt {3}}{2}}\hbar \\\end{alignedat}}}</annotation> </semantics> </math><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/cfaa270c70b7381fccec53e09716edd2d000eaf5" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -2.338ex; width:28.37ex; height:5.843ex;" alt="{\displaystyle {\begin{alignedat}{2}S&={\sqrt {s(s+1)}}\cdot {\frac {h}{2\pi }}&={\frac {\sqrt {3}}{2}}\hbar \\\end{alignedat}}}" /></dd></dl> Pel nombre quàntic s = 1⁄2. Vegeu: Gupta, M.C.. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/?id=0tIA1M6DiQIC&pg=PA81">Atomic and Molecular Spectroscopy</a>. <a href="/w/index.php?title=New_Age_Publishers&action=edit&redlink=1" class="new" title="New Age Publishers (encara no existeix)">New Age Publishers</a>, 2001, p. 81. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/81-224-1300-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/81-224-1300-5">ISBN 81-224-1300-5</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Atomic+and+Molecular+Spectroscopy&rft.aulast=Gupta&rft.aufirst=M.C.&rft.date=2001&rft.pub=%5B%5BNew+Age+Publishers%5D%5D&rft.pages=81&rft.isbn=81-224-1300-5&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3D0tIA1M6DiQIC%26pg%3DPA81">  </li> <li id="cite_note-74"><a href="#cite_ref-74">↑</a> Magnetó de Bohr: <dl><dd><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle \textstyle \mu _{\mathrm {B} }={\frac {e\hbar }{2m_{\mathrm {e} }}}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <mstyle displaystyle="false" scriptlevel="0"> <msub> <mi>μ</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi mathvariant="normal">B</mi> </mrow> </mrow> </msub> <mo>=</mo> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mfrac> <mrow> <mi>e</mi> <mi class="MJX-variant">ℏ</mi> </mrow> <mrow> <mn>2</mn> <msub> <mi>m</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi mathvariant="normal">e</mi> </mrow> </mrow> </msub> </mrow> </mfrac> </mrow> </mstyle> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle \textstyle \mu _{\mathrm {B} }={\frac {e\hbar }{2m_{\mathrm {e} }}}}</annotation> </semantics> </math><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/4dfdb4e0d4015369b04eb2f4b0565c41a09df158" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -1.505ex; width:9.754ex; height:4.009ex;" alt="{\displaystyle \textstyle \mu _{\mathrm {B} }={\frac {e\hbar }{2m_{\mathrm {e} }}}}" /></dd></dl> </li> <li id="cite_note-79"><a href="#cite_ref-79">↑</a> El radi clàssic de l'electró s'obté de la manera següent: s'assumeix que la càrrega de l'electró està distribuïda uniformement en un volum esfèric. Com que una part de l'esfera repel·liria les altres parts, l'esfera conté energia potencial electroestàtica. Aquesta energia és igual a l'<a href="/wiki/Energia_en_rep%C3%B2s" class="mw-redirect" title="Energia en repòs">energia en repòs</a> de l'electró, definida per la <a href="/wiki/Relativitat_especial" title="Relativitat especial">relativitat especial</a> (E = mc²). A partir de la teoria de l'<a href="/wiki/Electroest%C3%A0tica" title="Electroestàtica">electroestàtica</a>, l'<a href="/wiki/Energia_potencial" title="Energia potencial">energia potencial</a> d'una esfera de radi r i càrrega e ve donada per: <dl><dd><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle E_{\mathrm {p} }={\frac {e^{2}}{8\pi \varepsilon _{0}r}}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <msub> <mi>E</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi mathvariant="normal">p</mi> </mrow> </mrow> </msub> <mo>=</mo> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mfrac> <msup> <mi>e</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>2</mn> </mrow> </msup> <mrow> <mn>8</mn> <mi>π</mi> <msub> <mi>ε</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>0</mn> </mrow> </msub> <mi>r</mi> </mrow> </mfrac> </mrow> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle E_{\mathrm {p} }={\frac {e^{2}}{8\pi \varepsilon _{0}r}}}</annotation> </semantics> </math><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/95984fede41a68fb9d93502d621338389b9dfc8a" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -2.171ex; width:12.477ex; height:6.009ex;" alt="{\displaystyle E_{\mathrm {p} }={\frac {e^{2}}{8\pi \varepsilon _{0}r}}}" /></dd></dl> On ε0 és la <a href="/wiki/Permitivitat_del_buit" title="Permitivitat del buit">permitivitat del buit</a>. Per un electró de massa en repòs m0, l'energia en repòs equival a: <dl><dd><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle \textstyle E_{\mathrm {p} }=m_{0}c^{2}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <mstyle displaystyle="false" scriptlevel="0"> <msub> <mi>E</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi mathvariant="normal">p</mi> </mrow> </mrow> </msub> <mo>=</mo> <msub> <mi>m</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>0</mn> </mrow> </msub> <msup> <mi>c</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>2</mn> </mrow> </msup> </mstyle> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle \textstyle E_{\mathrm {p} }=m_{0}c^{2}}</annotation> </semantics> </math><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/d8a228fecd8efc9f6754a369168cac9d2805d44f" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -1.005ex; width:11.116ex; height:3.176ex;" alt="{\displaystyle \textstyle E_{\mathrm {p} }=m_{0}c^{2}}" /></dd></dl> On c és la velocitat de la llum en el buit. Igualant les expressions i aïllant r s'obté el radi clàssic de l'electró. Vegeu: Haken, H.; Wolf, H.C.; Brewer, W.D.. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/?id=SPrAMy8glocC&pg=PA70">The Physics of Atoms and Quanta: Introduction to Experiments and Theory</a>. <a href="/wiki/Springer_Science%2BBusiness_Media" title="Springer Science+Business Media">Springer</a>, 2005, p. 70. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/3-540-67274-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/3-540-67274-5">ISBN 3-540-67274-5</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Physics+of+Atoms+and+Quanta%3A+Introduction+to+Experiments+and+Theory&rft.aulast=Haken&rft.aufirst=H.&rft.date=2005&rft.pub=%5B%5BSpringer+Science%2BBusiness+Media%7CSpringer%5D%5D&rft.pages=70&rft.isbn=3-540-67274-5&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3DSPrAMy8glocC%26pg%3DPA70">  </li> <li id="cite_note-99"><a href="#cite_ref-99">↑</a> La radiació d'electrons no relativistes de vegades s'anomena <a href="/wiki/Radiaci%C3%B3_ciclotr%C3%B3" title="Radiació ciclotró">radiació ciclotró</a>. </li> <li id="cite_note-103"><a href="#cite_ref-103">↑</a> El canvi de la longitud d'ona, Δλ, depèn de l'angle de retrocés, θ, segons la següent expressió: <dl><dd><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle \textstyle \Delta \lambda ={\frac {h}{m_{\mathrm {e} }c}}(1-\cos \theta )}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <mstyle displaystyle="false" scriptlevel="0"> <mi mathvariant="normal">Δ</mi> <mi>λ</mi> <mo>=</mo> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mfrac> <mi>h</mi> <mrow> <msub> <mi>m</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mi mathvariant="normal">e</mi> </mrow> </mrow> </msub> <mi>c</mi> </mrow> </mfrac> </mrow> <mo stretchy="false">(</mo> <mn>1</mn> <mo>−</mo> <mi>cos</mi> <mo>⁡</mo> <mi>θ</mi> <mo stretchy="false">)</mo> </mstyle> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle \textstyle \Delta \lambda ={\frac {h}{m_{\mathrm {e} }c}}(1-\cos \theta )}</annotation> </semantics> </math><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/e66ce9be3501fb2c199c7a4b49c9ae9ac9ff0787" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -1.338ex; width:20.538ex; height:3.843ex;" alt="{\displaystyle \textstyle \Delta \lambda ={\frac {h}{m_{\mathrm {e} }c}}(1-\cos \theta )}" /></dd></dl> On c és la velocitat de la llum en el buit i me és la massa de l'electró. Vegeu: Zombeck (2007: 393, 396). </li> <li id="cite_note-130"><a href="#cite_ref-130">↑</a> Els parells de Cooper tenen un radi d'aproximadament 100 nm, de tal manera que es poden sobreposar els uns als altres. </li> <li id="cite_note-171"><a href="#cite_ref-171">↑</a> La polarització del feix d'electrons consisteix que els espins de tots els electrons apunten cap a una mateixa direcció. En altres paraules, les projeccions dels espins de tots els electrons sobre el seu vector de quantitat de moviment tenen el mateix signe. </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències">Referències</h2>[<a href="/w/index.php?title=Electr%C3%B3&action=edit&section=23" title="Modifica la secció: Referències">modifica</a>]</div> <div class="reflist" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-Dahl1997-1"><a href="#cite_ref-Dahl1997_1-0">↑</a> <cite id="refDahl1997">Dahl, P.F.. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/?id=xUzaWGocMdMC&printsec=frontcover">Flash of the Cathode Rays: A History of J J Thomson's Electron</a>. <a href="/wiki/CRC_Press" title="CRC Press">CRC Press</a>, 1997, p. 72. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-7503-0453-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-7503-0453-7">ISBN 0-7503-0453-7</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Flash+of+the+Cathode+Rays%3A+A+History+of+J+J+Thomson%27s+Electron&rft.aulast=Dahl&rft.aufirst=P.F.&rft.date=1997&rft.pub=%5B%5BCRC+Press%5D%5D&rft.pages=72&rft.isbn=0-7503-0453-7&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3DxUzaWGocMdMC%26printsec%3Dfrontcover"> </cite> </li> <li id="cite_note-prl50-2">↑ <a href="#cite_ref-prl50_2-0">2,0</a> <a href="#cite_ref-prl50_2-1">2,1</a> Eichten, E.J.; Peskin, M.E.; Peskin, M. «New Tests for Quark and Lepton Substructure». <a href="/wiki/Physical_Review_Letters" title="Physical Review Letters">Physical Review Letters</a>, 50, 11, 1983, pàg. 811–814. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1983PhRvL..50..811E">1983PhRvL..50..811E</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1103%2FPhysRevLett.50.811">10.1103/PhysRevLett.50.811</a>. </li> <li id="cite_note-farrar-3">↑ <a href="#cite_ref-farrar_3-0">3,0</a> <a href="#cite_ref-farrar_3-1">3,1</a> Farrar, W.V. «Richard Laming and the Coal-Gas Industry, with His Views on the Structure of Matter». <a href="/w/index.php?title=Annals_of_Science&action=edit&redlink=1" class="new" title="Annals of Science (encara no existeix)">Annals of Science</a>, 25, 3, 1969, pàg. 243-254. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1080%2F00033796900200141">10.1080/00033796900200141</a>. </li> <li id="cite_note-arabatzis-4">↑ <a href="#cite_ref-arabatzis_4-0">4,0</a> <a href="#cite_ref-arabatzis_4-1">4,1</a> <a href="#cite_ref-arabatzis_4-2">4,2</a> Arabatzis, T. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/?id=rZHT-chpLmAC&pg=PA70">Representing Electrons: A Biographical Approach to Theoretical Entities</a>. <a href="/wiki/University_of_Chicago_Press" title="University of Chicago Press">University of Chicago Press</a>, 2006, p. 70-74. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-226-02421-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-226-02421-0">ISBN 0-226-02421-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Representing+Electrons%3A+A+Biographical+Approach+to+Theoretical+Entities&rft.aulast=Arabatzis&rft.aufirst=T.&rft.date=2006&rft.pub=%5B%5BUniversity+of+Chicago+Press%5D%5D&rft.pages=70-74&rft.isbn=0-226-02421-0&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3DrZHT-chpLmAC%26pg%3DPA70">  </li> <li id="cite_note-buchwald1-5"><a href="#cite_ref-buchwald1_5-0">↑</a> <cite id="refBaW2001">Buchwald, J.Z.; Warwick, A. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/?id=1yqqhlIdCOoC&pg=PA195">Histories of the Electron: The Birth of Microphysics</a>. <a href="/wiki/MIT_Press" title="MIT Press">MIT Press</a>, 2001, p. 195-203. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-262-52424-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-262-52424-4">ISBN 0-262-52424-4</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Histories+of+the+Electron%3A+The+Birth+of+Microphysics&rft.aulast=Buchwald&rft.aufirst=J.Z.&rft.date=2001&rft.pub=%5B%5BMIT+Press%5D%5D&rft.pages=195-203&rft.isbn=0-262-52424-4&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3D1yqqhlIdCOoC%26pg%3DPA195"> </cite> </li> <li id="cite_note-thomson-6">↑ <a href="#cite_ref-thomson_6-0">6,0</a> <a href="#cite_ref-thomson_6-1">6,1</a> <a href="#cite_ref-thomson_6-2">6,2</a> <a href="#cite_ref-thomson_6-3">6,3</a> <a href="#cite_ref-thomson_6-4">6,4</a> <a href="#cite_ref-thomson_6-5">6,5</a> Thomson, J.J. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://web.lemoyne.edu/~GIUNTA/thomson1897.html">Cathode Rays</a>». <a href="/wiki/Philosophical_Magazine" title="Philosophical Magazine">Philosophical Magazine</a>, 44, 1897, pàg. 293. </li> <li id="cite_note-2010_CODATA-7">↑ <a href="#cite_ref-2010_CODATA_7-0">7,0</a> <a href="#cite_ref-2010_CODATA_7-1">7,1</a> <a href="#cite_ref-2010_CODATA_7-2">7,2</a> <a href="#cite_ref-2010_CODATA_7-3">7,3</a> <a href="#cite_ref-2010_CODATA_7-4">7,4</a> P.J. Mohr; B.N. Taylor, and D.B. Newell. National Institute of Standards and Technology. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://physics.nist.gov/constants">The 2010 CODATA Recommended Values of the Fundamental Physical Constants</a> (en anglès), 2011.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+2010+CODATA+Recommended+Values+of+the+Fundamental+Physical+Constants&rft.au=P.J.+Mohr&rft.date=2011&rft.place=Gaithersburg%2C+MD&rft_id=http%3A%2F%2Fphysics.nist.gov%2Fconstants">  </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMiralles_López2023200-9"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMiralles_López2023200_9-0">↑</a> <a href="#CITEREFMiralles_López2023">Miralles López, 2023</a>, p. 200. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMazón202041-10"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMazón202041_10-0">↑</a> <a href="#CITEREFMazón2020">Mazón, 2020</a>, p. 41. </li> <li id="cite_note-nist_codata_mu-11">↑ <a href="#cite_ref-nist_codata_mu_11-0">10,0</a> <a href="#cite_ref-nist_codata_mu_11-1">10,1</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://physics.nist.gov/cgi-bin/cuu/Value?mpsme">CODATA value: proton-electron mass ratio</a>». 2006 CODATA recommended values. <a href="/wiki/National_Institute_of_Standards_and_Technology" class="mw-redirect" title="National Institute of Standards and Technology">National Institute of Standards and Technology</a>. </li> <li id="cite_note-curtis74-12">↑ <a href="#cite_ref-curtis74_12-0">11,0</a> <a href="#cite_ref-curtis74_12-1">11,1</a> <a href="#cite_ref-curtis74_12-2">11,2</a> <a href="#cite_ref-curtis74_12-3">11,3</a> Curtis, L.J.. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/?id=KmwCsuvxClAC&pg=PA74">Atomic Structure and Lifetimes: A Conceptual Approach</a>. <a href="/wiki/Cambridge_University_Press" title="Cambridge University Press">Cambridge University Press</a>, 2003, p. 74. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-521-53635-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-521-53635-9">ISBN 0-521-53635-9</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Atomic+Structure+and+Lifetimes%3A+A+Conceptual+Approach&rft.aulast=Curtis&rft.aufirst=L.J.&rft.date=2003&rft.pub=%5B%5BCambridge+University+Press%5D%5D&rft.pages=74&rft.isbn=0-521-53635-9&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3DKmwCsuvxClAC%26pg%3DPA74">  </li> <li id="cite_note-anastopoulos1-13"><a href="#cite_ref-anastopoulos1_13-0">↑</a> Anastopoulos, C. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/?id=rDEvQZhpltEC&pg=PA236">Particle Or Wave: The Evolution of the Concept of Matter in Modern Physics</a>. <a href="/wiki/Princeton_University_Press" title="Princeton University Press">Princeton University Press</a>, 2008, p. 236-237. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-691-13512-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-691-13512-6">ISBN 0-691-13512-6</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Particle+Or+Wave%3A+The+Evolution+of+the+Concept+of+Matter+in+Modern+Physics&rft.aulast=Anastopoulos&rft.aufirst=C.&rft.date=2008&rft.pub=%5B%5BPrinceton+University+Press%5D%5D&rft.pages=236-237&rft.isbn=0-691-13512-6&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3DrDEvQZhpltEC%26pg%3DPA236">  </li> <li id="cite_note-dahl-14">↑ <a href="#cite_ref-dahl_14-0">13,0</a> <a href="#cite_ref-dahl_14-1">13,1</a> <a href="#cite_ref-dahl_14-2">13,2</a> <a href="#refDahl1997">Dahl (1997:122-185).</a> </li> <li id="cite_note-wilson-15">↑ <a href="#cite_ref-wilson_15-0">14,0</a> <a href="#cite_ref-wilson_15-1">14,1</a> Wilson, R. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/?id=AoiJ3hA8bQ8C&pg=PA138">Astronomy Through the Ages: The Story of the Human Attempt to Understand the Universe</a>. <a href="/wiki/CRC_Press" title="CRC Press">CRC Press</a>, 1997, p. 138. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-7484-0748-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-7484-0748-0">ISBN 0-7484-0748-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Astronomy+Through+the+Ages%3A+The+Story+of+the+Human+Attempt+to+Understand+the+Universe&rft.aulast=Wilson&rft.aufirst=R.&rft.date=1997&rft.pub=%5B%5BCRC+Press%5D%5D&rft.pages=138&rft.isbn=0-7484-0748-0&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3DAoiJ3hA8bQ8C%26pg%3DPA138">  </li> <li id="cite_note-Pauling-16">↑ <a href="#cite_ref-Pauling_16-0">15,0</a> <a href="#cite_ref-Pauling_16-1">15,1</a> Pauling, L.C.. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/?id=L-1K9HmKmUUC">The Nature of the Chemical Bond and the Structure of Molecules and Crystals: an introduction to modern structural chemistry</a>. 3a ed.. <a href="/w/index.php?title=Cornell_University_Press&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cornell University Press (encara no existeix)">Cornell University Press</a>, 1960, p. 4–10. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-8014-0333-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-8014-0333-2">ISBN 0-8014-0333-2</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Nature+of+the+Chemical+Bond+and+the+Structure+of+Molecules+and+Crystals%3A+an+introduction+to+modern+structural+chemistry&rft.aulast=Pauling&rft.aufirst=L.C.&rft.date=1960&rft.edition=3a+ed.&rft.pub=%5B%5BCornell+University+Press%5D%5D&rft.pages=4%E2%80%9310&rft.isbn=0-8014-0333-2&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3DL-1K9HmKmUUC">  </li> <li id="cite_note-17"><a href="#cite_ref-17">↑</a> Shipley, J.T.. Dictionary of Word Origins. <a href="/w/index.php?title=The_Philosophical_Library&action=edit&redlink=1" class="new" title="The Philosophical Library (encara no existeix)">The Philosophical Library</a>, 1945, p. 133. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-88029-751-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-88029-751-4">ISBN 0-88029-751-4</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Dictionary+of+Word+Origins&rft.aulast=Shipley&rft.aufirst=J.T.&rft.date=1945&rft.pub=%5B%5BThe+Philosophical+Library%5D%5D&rft.pages=133&rft.isbn=0-88029-751-4">  </li> <li id="cite_note-18"><a href="#cite_ref-18">↑</a> Baigrie, B. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/?id=3XEc5xkWxi4C&pg=PA7">Electricity and Magnetism: A Historical Perspective</a>. <a href="/w/index.php?title=Greenwood_Publishing_Group&action=edit&redlink=1" class="new" title="Greenwood Publishing Group (encara no existeix)">Greenwood Press</a>, 2006, p. 7-8. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-313-33358-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-313-33358-0">ISBN 0-313-33358-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Electricity+and+Magnetism%3A+A+Historical+Perspective&rft.aulast=Baigrie&rft.aufirst=B.&rft.date=2006&rft.pub=%5B%5BGreenwood+Publishing+Group%7CGreenwood+Press%5D%5D&rft.pages=7-8&rft.isbn=0-313-33358-0&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3D3XEc5xkWxi4C%26pg%3DPA7">  </li> <li id="cite_note-19"><a href="#cite_ref-19">↑</a> Keithley, J.F.. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/?id=uwgNAtqSHuQC&pg=PR7">The Story of Electrical and Magnetic Measurements: From 500 B.C. to the 1940s</a>. <a href="/wiki/IEEE" class="mw-redirect" title="IEEE">IEEE Press</a>, 1999, p. 15, 20. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-7803-1193-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-7803-1193-0">ISBN 0-7803-1193-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Story+of+Electrical+and+Magnetic+Measurements%3A+From+500+B.C.+to+the+1940s&rft.aulast=Keithley&rft.aufirst=J.F.&rft.date=1999&rft.pub=%5B%5BIEEE%7CIEEE+Press%5D%5D&rft.pages=15%2C+20&rft.isbn=0-7803-1193-0&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3DuwgNAtqSHuQC%26pg%3DPR7">  </li> <li id="cite_note-20"><a href="#cite_ref-20">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://scienceworld.wolfram.com/biography/FranklinBenjamin.html">Benjamin Franklin (1706–1790)</a>». <a href="/w/index.php?title=ScienceWorld&action=edit&redlink=1" class="new" title="ScienceWorld (encara no existeix)">Eric Weisstein's World of Biography</a>. <a href="/w/index.php?title=Wolfram_Research&action=edit&redlink=1" class="new" title="Wolfram Research (encara no existeix)">Wolfram Research</a>. </li> <li id="cite_note-21"><a href="#cite_ref-21">↑</a> Myers, R.L.. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=KnynjL44pI4C&pg=PA242">The Basics of Physics</a>. <a href="/w/index.php?title=Greenwood_Publishing_Group&action=edit&redlink=1" class="new" title="Greenwood Publishing Group (encara no existeix)">Greenwood Publishing Group</a>, 2006, p. 242. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-313-32857-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-313-32857-9">ISBN 0-313-32857-9</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Basics+of+Physics&rft.aulast=Myers&rft.aufirst=R.L.&rft.date=2006&rft.pub=%5B%5BGreenwood+Publishing+Group%5D%5D&rft.pages=242&rft.isbn=0-313-32857-9&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DKnynjL44pI4C%26pg%3DPA242">  </li> <li id="cite_note-22"><a href="#cite_ref-22">↑</a> Barrow, J.D. «Natural Units Before Planck». <a href="/w/index.php?title=Astronomy_%26_Geophysics&action=edit&redlink=1" class="new" title="Astronomy & Geophysics (encara no existeix)">Quarterly Journal of the Royal Astronomical Society</a>, 24, 1983, pàg. 24-26. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1983QJRAS..24...24B">1983QJRAS..24...24B</a>. </li> <li id="cite_note-23"><a href="#cite_ref-23">↑</a> Stoney, G.J. «Of the "Electron," or Atom of Electricity». <a href="/wiki/Philosophical_Magazine" title="Philosophical Magazine">Philosophical Magazine</a>, 38, 5, 1894, pàg. 418-420. </li> <li id="cite_note-24"><a href="#cite_ref-24">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.diccionari.cat/EC-GDLC-e0048795.xml">electró</a>». <a href="/wiki/Gran_Diccionari_de_la_Llengua_Catalana" title="Gran Diccionari de la Llengua Catalana">Gran Diccionari de la Llengua Catalana</a>. Barcelona: <a href="/wiki/Grup_Enciclop%C3%A8dia_Catalana" class="mw-redirect" title="Grup Enciclopèdia Catalana">Grup Enciclopèdia Catalana</a>. </li> <li id="cite_note-25"><a href="#cite_ref-25">↑</a> Born, M.; Blin-Stoyle, R.J.; Radcliffe, J.M.. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/?id=NmM-KujxMtoC&pg=PA26">Atomic Physics</a>. <a href="/w/index.php?title=Courier_Dover&action=edit&redlink=1" class="new" title="Courier Dover (encara no existeix)">Courier Dover</a>, 1989, p. 26. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-486-65984-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-486-65984-4">ISBN 0-486-65984-4</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Atomic+Physics&rft.aulast=Born&rft.aufirst=M.&rft.date=1989&rft.pub=%5B%5BCourier+Dover%5D%5D&rft.pages=26&rft.isbn=0-486-65984-4&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3DNmM-KujxMtoC%26pg%3DPA26">  </li> <li id="cite_note-26"><a href="#cite_ref-26">↑</a> <a href="#refDahl1997">Dahl (1997:55-58).</a> </li> <li id="cite_note-dekosky-27"><a href="#cite_ref-dekosky_27-0">↑</a> DeKosky, R.K. «William Crookes and the quest for absolute vacuum in the 1870s». <a href="/w/index.php?title=Annals_of_Science&action=edit&redlink=1" class="new" title="Annals of Science (encara no existeix)">Annals of Science</a>, 40, 1, 1983, pàg. 1-18. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1080%2F00033798300200101">10.1080/00033798300200101</a>. </li> <li id="cite_note-leicester-28">↑ <a href="#cite_ref-leicester_28-0">27,0</a> <a href="#cite_ref-leicester_28-1">27,1</a> <a href="#cite_ref-leicester_28-2">27,2</a> Leicester, H.M.. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/?id=aJZVQnqcwv4C&pg=PA221">The Historical Background of Chemistry</a>. <a href="/w/index.php?title=Courier_Dover&action=edit&redlink=1" class="new" title="Courier Dover (encara no existeix)">Courier Dover</a>, 1971, p. 221-222. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-486-61053-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-486-61053-5">ISBN 0-486-61053-5</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Historical+Background+of+Chemistry&rft.aulast=Leicester&rft.aufirst=H.M.&rft.date=1971&rft.pub=%5B%5BCourier+Dover%5D%5D&rft.pages=221-222&rft.isbn=0-486-61053-5&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3DaJZVQnqcwv4C%26pg%3DPA221">  </li> <li id="cite_note-29"><a href="#cite_ref-29">↑</a> <a href="#refDahl1997">Dahl (1997:64-78).</a> </li> <li id="cite_note-30"><a href="#cite_ref-30">↑</a> Zeeman, P.; Zeeman, P. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/?id=UtYRAAAAYAAJ">Sir William Crookes, F.R.S</a>». <a href="/wiki/Nature" title="Nature">Nature</a>, 77, 1984, 1907, pàg. 1-3. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1907Natur..77....1C">1907Natur..77....1C</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2F077001a0">10.1038/077001a0</a>. </li> <li id="cite_note-31"><a href="#cite_ref-31">↑</a> <a href="#refDahl1997">Dahl (1997:99).</a> </li> <li id="cite_note-32"><a href="#cite_ref-32">↑</a> Thomson, J.J. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1906/thomson-lecture.pdf">Nobel Lecture: Carriers of Negative Electricity</a>». <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Nobel" title="Fundació Nobel">Fundació Nobel</a>, 1906. </li> <li id="cite_note-33"><a href="#cite_ref-33">↑</a> Trenn, T.J. «Rutherford on the Alpha-Beta-Gamma Classification of Radioactive Rays». <a href="/w/index.php?title=Isis_(diari)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Isis (diari) (encara no existeix)">Isis</a>, 67, 1, 1976, pàg. 61–75. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1086%2F351545">10.1086/351545</a>. <a href="/wiki/JSTOR" title="JSTOR">JSTOR</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.jstor.org/stable/231134">231134</a>. </li> <li id="cite_note-34"><a href="#cite_ref-34">↑</a> Becquerel, H. «Déviation du Rayonnement du Radium dans un Champ Électrique» (en francès). <a href="/wiki/Comptes_rendus_de_l%27Acad%C3%A9mie_des_sciences" title="Comptes rendus de l'Académie des sciences">Comptes rendus de l'Académie des sciences</a>, 130, 1900, pàg. 809–815. </li> <li id="cite_note-BaW9091-35"><a href="#cite_ref-BaW9091_35-0">↑</a> <a href="#refBaW2001">Buchwald and Warwick (2001:90–91).</a> </li> <li id="cite_note-36"><a href="#cite_ref-36">↑</a> Myers, W.G. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://jnm.snmjournals.org/cgi/content/abstract/17/7/579">Becquerel's Discovery of Radioactivity in 1896</a>». <a href="/w/index.php?title=Journal_of_Nuclear_Medicine&action=edit&redlink=1" class="new" title="Journal of Nuclear Medicine (encara no existeix)">Journal of Nuclear Medicine</a>, 17, 7, 1976, pàg. 579–582. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/775027?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:775027">775027</a>. </li> <li id="cite_note-37"><a href="#cite_ref-37">↑</a> Kikoin, I.K.; Sominskiĭ, I.S. «Abram Fedorovich Ioffe (on his eightieth birthday)». <a href="/w/index.php?title=Uspekhi_Fiz%C3%ADtxeskih_Na%C3%BCk&action=edit&redlink=1" class="new" title="Uspekhi Fizítxeskih Naük (encara no existeix)">Uspekhi Fizítxeskih Naük</a>, 3, 5, 1961, pàg. 798–809. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1961SvPhU...3..798K">1961SvPhU...3..798K</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1070%2FPU1961v003n05ABEH005812">10.1070/PU1961v003n05ABEH005812</a>. Publicació original en rus: Кикоин, И.К.; Соминский, М.С. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://ufn.ru/ufn60/ufn60_10/Russian/r6010e.pdf">Академик А.Ф. Иоффе</a>». Успехи Физических Наук, 72, 10, 1960, pàg. 303–321. </li> <li id="cite_note-38"><a href="#cite_ref-38">↑</a> Millikan, R.A. «The Isolation of an Ion, a Precision Measurement of its Charge, and the Correction of Stokes' Law». <a href="/wiki/Physical_Review" title="Physical Review">Physical Review</a>, 32, 2, 1911, pàg. 349–397. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1911PhRvI..32..349M">1911PhRvI..32..349M</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1103%2FPhysRevSeriesI.32.349">10.1103/PhysRevSeriesI.32.349</a>. </li> <li id="cite_note-39"><a href="#cite_ref-39">↑</a> Das Gupta, N.N.; Ghosh, S.K. «A Report on the Wilson Cloud Chamber and Its Applications in Physics». <a href="/w/index.php?title=Reviews_of_Modern_Physics&action=edit&redlink=1" class="new" title="Reviews of Modern Physics (encara no existeix)">Reviews of Modern Physics</a>, 18, 2, 1999, pàg. 225–290. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1946RvMP...18..225G">1946RvMP...18..225G</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1103%2FRevModPhys.18.225">10.1103/RevModPhys.18.225</a>. </li> <li id="cite_note-smirnov-40">↑ <a href="#cite_ref-smirnov_40-0">39,0</a> <a href="#cite_ref-smirnov_40-1">39,1</a> <a href="#cite_ref-smirnov_40-2">39,2</a> Smirnov, B.M.. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/?id=I1O8WYOcUscC&pg=PA14">Physics of Atoms and Ions</a>. <a href="/wiki/Springer_Science%2BBusiness_Media" title="Springer Science+Business Media">Springer</a>, 2003, p. 14–21. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-387-95550-X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-387-95550-X">ISBN 0-387-95550-X</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Physics+of+Atoms+and+Ions&rft.aulast=Smirnov&rft.aufirst=B.M.&rft.date=2003&rft.pub=%5B%5BSpringer+Science%2BBusiness+Media%7CSpringer%5D%5D&rft.pages=14%E2%80%9321&rft.isbn=0-387-95550-X&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3DI1O8WYOcUscC%26pg%3DPA14">  </li> <li id="cite_note-41"><a href="#cite_ref-41">↑</a> Bohr, N. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1922/bohr-lecture.pdf">Nobel Lecture: The Structure of the Atom</a>». <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Nobel" title="Fundació Nobel">Fundació Nobel</a>, 1922. </li> <li id="cite_note-42"><a href="#cite_ref-42">↑</a> Lewis, G.N. «The Atom and the Molecule». <a href="/wiki/Journal_of_the_American_Chemical_Society" title="Journal of the American Chemical Society">Journal of the American Chemical Society</a>, 38, 4, 1916, pàg. 762–786. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1021%2Fja02261a002">10.1021/ja02261a002</a>. </li> <li id="cite_note-Arabatzis-43">↑ <a href="#cite_ref-Arabatzis_43-0">42,0</a> <a href="#cite_ref-Arabatzis_43-1">42,1</a> Arabatzis, T.; Gavroglu, K. «The chemists' electron». <a href="/w/index.php?title=European_Journal_of_Physics&action=edit&redlink=1" class="new" title="European Journal of Physics (encara no existeix)">European Journal of Physics</a>, 18, 3, 1997, pàg. 150–163. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1997EJPh...18..150A">1997EJPh...18..150A</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1088%2F0143-0807%2F18%2F3%2F005">10.1088/0143-0807/18/3/005</a>. </li> <li id="cite_note-44"><a href="#cite_ref-44">↑</a> Langmuir, I. «The Arrangement of Electrons in Atoms and Molecules». <a href="/wiki/Journal_of_the_American_Chemical_Society" title="Journal of the American Chemical Society">Journal of the American Chemical Society</a>, 41, 6, 1919, pàg. 868–934. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1021%2Fja02227a002">10.1021/ja02227a002</a>. </li> <li id="cite_note-45"><a href="#cite_ref-45">↑</a> Scerri, E.R.. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/?id=SNRdGWCGt1UC&pg=PA205">The Periodic Table</a>. <a href="/wiki/Oxford_University_Press" title="Oxford University Press">Oxford University Press</a>, 2007, p. 205–226. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-19-530573-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-19-530573-6">ISBN 0-19-530573-6</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Periodic+Table&rft.aulast=Scerri&rft.aufirst=E.R.&rft.date=2007&rft.pub=%5B%5BOxford+University+Press%5D%5D&rft.pages=205%E2%80%93226&rft.isbn=0-19-530573-6&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3DSNRdGWCGt1UC%26pg%3DPA205">  </li> <li id="cite_note-47"><a href="#cite_ref-47">↑</a> Massimi, M. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/?id=YS91Gsbd13cC&pg=PA7">Pauli's Exclusion Principle, The Origin and Validation of a Scientific Principle</a>. <a href="/wiki/Cambridge_University_Press" title="Cambridge University Press">Cambridge University Press</a>, 2005, p. 7–8. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-521-83911-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-521-83911-4">ISBN 0-521-83911-4</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Pauli%27s+Exclusion+Principle%2C+The+Origin+and+Validation+of+a+Scientific+Principle&rft.aulast=Massimi&rft.aufirst=M.&rft.date=2005&rft.pub=%5B%5BCambridge+University+Press%5D%5D&rft.pages=7%E2%80%938&rft.isbn=0-521-83911-4&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3DYS91Gsbd13cC%26pg%3DPA7">  </li> <li id="cite_note-48"><a href="#cite_ref-48">↑</a> Uhlenbeck, G.E.; Goudsmith, S. «Ersetzung der Hypothese vom unmechanischen Zwang durch eine Forderung bezüglich des inneren Verhaltens jedes einzelnen Elektrons» (en alemany). <a href="/w/index.php?title=Naturwissenschaften&action=edit&redlink=1" class="new" title="Naturwissenschaften (encara no existeix)">Die Naturwissenschaften</a>, 13, 47, 1925, pàg. 953. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1925NW.....13..953E">1925NW.....13..953E</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1007%2FBF01558878">10.1007/BF01558878</a>. </li> <li id="cite_note-49"><a href="#cite_ref-49">↑</a> Pauli, W. «Über die Gesetzmäßigkeiten des anomalen Zeemaneffektes» (en alemany). <a href="/w/index.php?title=European_Physical_Journal&action=edit&redlink=1" class="new" title="European Physical Journal (encara no existeix)">Zeitschrift für Physik</a>, 16, 1, 1923, pàg. 155–164. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1923ZPhy...16..155P">1923ZPhy...16..155P</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1007%2FBF01327386">10.1007/BF01327386</a>. </li> <li id="cite_note-de_broglie-50">↑ <a href="#cite_ref-de_broglie_50-0">48,0</a> <a href="#cite_ref-de_broglie_50-1">48,1</a> de Broglie, L. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1929/broglie-lecture.pdf">Nobel Lecture: The Wave Nature of the Electron</a>». <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Nobel" title="Fundació Nobel">Fundació Nobel</a>, 1929. </li> <li id="cite_note-51"><a href="#cite_ref-51">↑</a> Falkenburg, B. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/?id=EbOz5I9RNrYC&pg=PA85">Particle Metaphysics: A Critical Account of Subatomic Reality</a>. <a href="/wiki/Springer_Science%2BBusiness_Media" title="Springer Science+Business Media">Springer</a>, 2007, p. 85. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/3-540-33731-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/3-540-33731-8">ISBN 3-540-33731-8</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Particle+Metaphysics%3A+A+Critical+Account+of+Subatomic+Reality&rft.aulast=Falkenburg&rft.aufirst=B.&rft.date=2007&rft.pub=%5B%5BSpringer+Science%2BBusiness+Media%7CSpringer%5D%5D&rft.pages=85&rft.isbn=3-540-33731-8&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3DEbOz5I9RNrYC%26pg%3DPA85">  </li> <li id="cite_note-52"><a href="#cite_ref-52">↑</a> Davisson, C. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1937/davisson-lecture.pdf">Nobel Lecture: The Discovery of Electron Waves</a>». <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Nobel" title="Fundació Nobel">Fundació Nobel</a>, 1937. </li> <li id="cite_note-53"><a href="#cite_ref-53">↑</a> Schrödinger, E. «Quantisierung als Eigenwertproblem» (en alemany). <a href="/wiki/Annalen_der_Physik" title="Annalen der Physik">Annalen der Physik</a>, 385, 13, 1926, pàg. 437–490. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1926AnP...385..437S">1926AnP...385..437S</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1002%2Fandp.19263851302">10.1002/andp.19263851302</a>. </li> <li id="cite_note-54"><a href="#cite_ref-54">↑</a> Rigden, J.S.. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/?id=FhFxn_lUvz0C&pg=PT66">Hydrogen</a>. <a href="/wiki/Harvard_University_Press" title="Harvard University Press">Harvard University Press</a>, 2003, p. 59–86. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-674-01252-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-674-01252-6">ISBN 0-674-01252-6</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Hydrogen&rft.aulast=Rigden&rft.aufirst=J.S.&rft.date=2003&rft.pub=%5B%5BHarvard+University+Press%5D%5D&rft.pages=59%E2%80%9386&rft.isbn=0-674-01252-6&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3DFhFxn_lUvz0C%26pg%3DPT66">  </li> <li id="cite_note-55"><a href="#cite_ref-55">↑</a> Reed, B.C.. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/?id=4sluccbpwjsC&pg=PA275">Quantum Mechanics</a>. <a href="/w/index.php?title=Jones_%26_Bartlett_Learning&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jones & Bartlett Learning (encara no existeix)">Jones & Bartlett Publishers</a>, 2007, p. 275–350. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-7637-4451-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-7637-4451-4">ISBN 0-7637-4451-4</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Quantum+Mechanics&rft.aulast=Reed&rft.aufirst=B.C.&rft.date=2007&rft.pub=%5B%5BJones+%26+Bartlett+Learning%7CJones+%26+Bartlett+Publishers%5D%5D&rft.pages=275%E2%80%93350&rft.isbn=0-7637-4451-4&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3D4sluccbpwjsC%26pg%3DPA275">  </li> <li id="cite_note-56"><a href="#cite_ref-56">↑</a> Dirac, P.A.M. «The Quantum Theory of the Electron». Proceedings of the Royal Society of London A, 117, 778, 1928, pàg. 610–624. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1928RSPSA.117..610D">1928RSPSA.117..610D</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1098%2Frspa.1928.0023">10.1098/rspa.1928.0023</a>. </li> <li id="cite_note-57"><a href="#cite_ref-57">↑</a> Dirac, P.A.M. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1933/dirac-lecture.pdf">Nobel Lecture: Theory of Electrons and Positrons</a>». <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Nobel" title="Fundació Nobel">Fundació Nobel</a>, 1933. </li> <li id="cite_note-58"><a href="#cite_ref-58">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1965/">The Nobel Prize in Physics 1965</a>». <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Nobel" title="Fundació Nobel">Fundació Nobel</a>. </li> <li id="cite_note-59"><a href="#cite_ref-59">↑</a> Panofsky, W.K.H. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.slac.stanford.edu/pubs/beamline/27/1/27-1-panofsky.pdf">The Evolution of Particle Accelerators & Colliders</a>». <a href="/w/index.php?title=Beam_Line&action=edit&redlink=1" class="new" title="Beam Line (encara no existeix)">Beam Line</a>. <a href="/wiki/Universitat_Stanford" title="Universitat Stanford">Universitat Stanford</a>, 27, 1, 1997, pàg. 36–44. </li> <li id="cite_note-60"><a href="#cite_ref-60">↑</a> Elder, F.R. [et al]. «Radiation from Electrons in a Synchrotron». <a href="/wiki/Physical_Review" title="Physical Review">Physical Review</a>, 71, 11, 1947, pàg. 829–830. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1947PhRv...71..829E">1947PhRv...71..829E</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1103%2FPhysRev.71.829.5">10.1103/PhysRev.71.829.5</a>. </li> <li id="cite_note-61"><a href="#cite_ref-61">↑</a> Hoddeson, L. [et al.].. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/?id=klLUs2XUmOkC&pg=PA25">The Rise of the Standard Model: Particle Physics in the 1960s and 1970s</a>. <a href="/wiki/Cambridge_University_Press" title="Cambridge University Press">Cambridge University Press</a>, 1997, p. 25–26. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-521-57816-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-521-57816-7">ISBN 0-521-57816-7</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Rise+of+the+Standard+Model%3A+Particle+Physics+in+the+1960s+and+1970s&rft.aulast=Hoddeson&rft.aufirst=L.&rft.date=1997&rft.pub=%5B%5BCambridge+University+Press%5D%5D&rft.pages=25%E2%80%9326&rft.isbn=0-521-57816-7&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3DklLUs2XUmOkC%26pg%3DPA25">  </li> <li id="cite_note-62"><a href="#cite_ref-62">↑</a> Bernardini, C. «AdA: The First Electron–Positron Collider». <a href="/w/index.php?title=Physics_in_Perspective&action=edit&redlink=1" class="new" title="Physics in Perspective (encara no existeix)">Physics in Perspective</a>, 6, 2, 2004, pàg. 156–183. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2004PhP.....6..156B">2004PhP.....6..156B</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1007%2Fs00016-003-0202-y">10.1007/s00016-003-0202-y</a>. </li> <li id="cite_note-63"><a href="#cite_ref-63">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://public.web.cern.ch/PUBLIC/en/Research/LEPExp-en.html">Testing the Standard Model: The LEP experiments</a>». <a href="/wiki/CERN" class="mw-redirect" title="CERN">CERN</a>, 2008. </li> <li id="cite_note-64"><a href="#cite_ref-64">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20101121031107/http://cerncourier.com/cws/article/cern/28335">LEP reaps a final harvest</a>». <a href="/w/index.php?title=CERN_Courier&action=edit&redlink=1" class="new" title="CERN Courier (encara no existeix)">CERN Courier</a>, 40, 10, 2000. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://cerncourier.com/cws/article/cern/28335">original</a> el 2010-11-21 [Consulta: 4 desembre 2012]. </li> <li id="cite_note-65"><a href="#cite_ref-65">↑</a> Prati, E.; De Michielis, M.; Belli, M. [et al]. «Few electron limit of n-type metal oxide semiconductor single electron transistors». Nanotechnology, 23, 21, 2012, pàg. 215204. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1088%2F0957-4484%2F23%2F21%2F215204">10.1088/0957-4484/23/21/215204</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/22552118?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:22552118">22552118</a>. </li> <li id="cite_note-66"><a href="#cite_ref-66">↑</a> Frampton, P.H.; Hung, P.Q.; Sher, Marc «Quarks and Leptons Beyond the Third Generation». <a href="/w/index.php?title=Physics_Reports&action=edit&redlink=1" class="new" title="Physics Reports (encara no existeix)">Physics Reports</a>, 330, 5–6, 2000, pàg. 263–348. <a href="/wiki/ArXiv" title="ArXiv">arXiv</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://arxiv.org/abs/hep-ph/9903387">hep-ph/9903387</a>. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2000PhR...330..263F">2000PhR...330..263F</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2FS0370-1573%2899%2900095-2">10.1016/S0370-1573(99)00095-2</a>. </li> <li id="cite_note-raith-67">↑ <a href="#cite_ref-raith_67-0">65,0</a> <a href="#cite_ref-raith_67-1">65,1</a> <a href="#cite_ref-raith_67-2">65,2</a> Raith, W.; Mulvey, T. Constituents of Matter: Atoms, Molecules, Nuclei and Particles. <a href="/wiki/CRC_Press" title="CRC Press">CRC Press</a>, 2001, p. 777–781. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-8493-1202-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-8493-1202-7">ISBN 0-8493-1202-7</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Constituents+of+Matter%3A+Atoms%2C+Molecules%2C+Nuclei+and+Particles&rft.aulast=Raith&rft.aufirst=W.&rft.date=2001&rft.pub=%5B%5BCRC+Press%5D%5D&rft.pages=777%E2%80%93781&rft.isbn=0-8493-1202-7">  </li> <li id="cite_note-CODATA-68">↑ <a href="#cite_ref-CODATA_68-0">66,0</a> <a href="#cite_ref-CODATA_68-1">66,1</a> <a href="#cite_ref-CODATA_68-2">66,2</a> <a href="#cite_ref-CODATA_68-3">66,3</a> <a href="#cite_ref-CODATA_68-4">66,4</a> <a href="#cite_ref-CODATA_68-5">66,5</a> <a href="#cite_ref-CODATA_68-6">66,6</a> <a href="#cite_ref-CODATA_68-7">66,7</a> La font original de CODATA és Mohr, P.J.; Taylor, B.N.; Newell, D.B. «CODATA recommended values of the fundamental physical constants». <a href="/w/index.php?title=Reviews_of_Modern_Physics&action=edit&redlink=1" class="new" title="Reviews of Modern Physics (encara no existeix)">Reviews of Modern Physics</a>, 80, 2, 2006, pàg. 633–730. <a href="/wiki/ArXiv" title="ArXiv">arXiv</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://arxiv.org/abs/0801.0028">0801.0028</a>. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2008RvMP...80..633M">2008RvMP...80..633M</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1103%2FRevModPhys.80.633">10.1103/RevModPhys.80.633</a>.. Les constants físiques individuals de CODATA estan disponibles a: «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://physics.nist.gov/cuu/">The NIST Reference on Constants, Units and Uncertainty</a>». <a href="/wiki/National_Institute_of_Standards_and_Technology" class="mw-redirect" title="National Institute of Standards and Technology">National Institute of Standards and Technology</a>. </li> <li id="cite_note-69"><a href="#cite_ref-69">↑</a> Zombeck, M.V.. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/?id=tp_G85jm6IAC&pg=PA14">Handbook of Space Astronomy and Astrophysics</a>. 3a ed.. <a href="/wiki/Cambridge_University_Press" title="Cambridge University Press">Cambridge University Press</a>, 2007, p. 14. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-521-78242-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-521-78242-2">ISBN 0-521-78242-2</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Handbook+of+Space+Astronomy+and+Astrophysics&rft.aulast=Zombeck&rft.aufirst=M.V.&rft.date=2007&rft.edition=3a+ed.&rft.pub=%5B%5BCambridge+University+Press%5D%5D&rft.pages=14&rft.isbn=0-521-78242-2&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3Dtp_G85jm6IAC%26pg%3DPA14">  </li> <li id="cite_note-70"><a href="#cite_ref-70">↑</a> Murphy, M.T. [et al]. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.sciencemag.org/cgi/content/abstract/320/5883/1611">Strong Limit on a Variable Proton-to-Electron Mass Ratio from Molecules in the Distant Universe</a>». <a href="/wiki/Science" title="Science">Science</a>, 320, 5883, 2008, pàg. 1611-1613. <a href="/wiki/ArXiv" title="ArXiv">arXiv</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://arxiv.org/abs/0806.3081">0806.3081</a>. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2008Sci...320.1611M">2008Sci...320.1611M</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.1156352">10.1126/science.1156352</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18566280?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:18566280">18566280</a>. </li> <li id="cite_note-71"><a href="#cite_ref-71">↑</a> Zorn, J.C.; Chamberlain, G.E.; Hughes, V.W. «Experimental Limits for the Electron-Proton Charge Difference and for the Charge of the Neutron». <a href="/wiki/Physical_Review" title="Physical Review">Physical Review</a>, 129, 6, 1963, pàg. 2566–2576. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1963PhRv..129.2566Z">1963PhRv..129.2566Z</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1103%2FPhysRev.129.2566">10.1103/PhysRev.129.2566</a>. </li> <li id="cite_note-Hanneke-73">↑ <a href="#cite_ref-Hanneke_73-0">70,0</a> <a href="#cite_ref-Hanneke_73-1">70,1</a> Odom, B. [et al]. «New Measurement of the Electron Magnetic Moment Using a One-Electron Quantum Cyclotron». <a href="/wiki/Physical_Review_Letters" title="Physical Review Letters">Physical Review Letters</a>, 97, 3, 2006, pàg. 030801. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2006PhRvL..97c0801O">2006PhRvL..97c0801O</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1103%2FPhysRevLett.97.030801">10.1103/PhysRevLett.97.030801</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16907490?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16907490">16907490</a>. </li> <li id="cite_note-anastopoulos-75"><a href="#cite_ref-anastopoulos_75-0">↑</a> Anastopoulos, C. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/?id=rDEvQZhpltEC&pg=PA261">Particle Or Wave: The Evolution of the Concept of Matter in Modern Physics</a>. <a href="/wiki/Princeton_University_Press" title="Princeton University Press">Princeton University Press</a>, 2008, p. 261–262. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-691-13512-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-691-13512-6">ISBN 0-691-13512-6</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Particle+Or+Wave%3A+The+Evolution+of+the+Concept+of+Matter+in+Modern+Physics&rft.aulast=Anastopoulos&rft.aufirst=C.&rft.date=2008&rft.pub=%5B%5BPrinceton+University+Press%5D%5D&rft.pages=261%E2%80%93262&rft.isbn=0-691-13512-6&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3DrDEvQZhpltEC%26pg%3DPA261">  </li> <li id="cite_note-76"><a href="#cite_ref-76">↑</a> Gabrielse, G. [et al]. «New Determination of the Fine Structure Constant from the Electron g Value and QED». <a href="/wiki/Physical_Review_Letters" title="Physical Review Letters">Physical Review Letters</a>, 97, 3, 2006, pàg. 030802(1–4). <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2006PhRvL..97c0802G">2006PhRvL..97c0802G</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1103%2FPhysRevLett.97.030802">10.1103/PhysRevLett.97.030802</a>. </li> <li id="cite_note-77"><a href="#cite_ref-77">↑</a> Dehmelt, H. «A Single Atomic Particle Forever Floating at Rest in Free Space: New Value for Electron Radius». <a href="/w/index.php?title=Physica_Scripta&action=edit&redlink=1" class="new" title="Physica Scripta (encara no existeix)">Physica Scripta</a>, T22, 1988, pàg. 102–10. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1988PhST...22..102D">1988PhST...22..102D</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1088%2F0031-8949%2F1988%2FT22%2F016">10.1088/0031-8949/1988/T22/016</a>. </li> <li id="cite_note-78"><a href="#cite_ref-78">↑</a> Meschede, D. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/?id=PLISLfBLcmgC&pg=PA168">Optics, light and lasers: The Practical Approach to Modern Aspects of Photonics and Laser Physics</a>. <a href="/w/index.php?title=Wiley-VCH&action=edit&redlink=1" class="new" title="Wiley-VCH (encara no existeix)">Wiley-VCH</a>, 2004, p. 168. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/3-527-40364-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/3-527-40364-7">ISBN 3-527-40364-7</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Optics%2C+light+and+lasers%3A+The+Practical+Approach+to+Modern+Aspects+of+Photonics+and+Laser+Physics&rft.aulast=Meschede&rft.aufirst=D.&rft.date=2004&rft.pub=%5B%5BWiley-VCH%5D%5D&rft.pages=168&rft.isbn=3-527-40364-7&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3DPLISLfBLcmgC%26pg%3DPA168"> [<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>] </li> <li id="cite_note-80"><a href="#cite_ref-80">↑</a> Steinberg, R.I. [et al]. «Experimental test of charge conservation and the stability of the electron». <a href="/wiki/Physical_Review_D" title="Physical Review D">Physical Review D</a>, 61, 2, 1999, pàg. 2582–2586. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1975PhRvD..12.2582S">1975PhRvD..12.2582S</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1103%2FPhysRevD.12.2582">10.1103/PhysRevD.12.2582</a>. </li> <li id="cite_note-81"><a href="#cite_ref-81">↑</a> J. Beringer et al.(Particle Data Group) «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://pdg.lbl.gov/2012/listings/rpp2012-list-electron.pdf">Review of Particle Physics: [electron properties</a>]». <a href="/wiki/Physical_Review_D" title="Physical Review D">Physical Review D</a>, 86, 1, 2012, 86, 010001 (2012), pàg. 010001. </li> <li id="cite_note-82"><a href="#cite_ref-82">↑</a> Back, H. O. [et al]. «Search for electron decay mode e → γ + ν with prototype of Borexino detector». <a href="/w/index.php?title=Physics_Letters_B&action=edit&redlink=1" class="new" title="Physics Letters B (encara no existeix)">Physics Letters B</a>, 525, 2002, pàg. 29–40. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2002PhLB..525...29B">2002PhLB..525...29B</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2FS0370-2693%2801%2901440-X">10.1016/S0370-2693(01)01440-X</a>. </li> <li id="cite_note-munowitz-83">↑ <a href="#cite_ref-munowitz_83-0">78,0</a> <a href="#cite_ref-munowitz_83-1">78,1</a> <a href="#cite_ref-munowitz_83-2">78,2</a> <cite id="refMunowitz2005">Munowitz, M. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/?id=IjVtDc85CYwC&pg=PA162">Knowing, The Nature of Physical Law</a>. <a href="/wiki/Oxford_University_Press" title="Oxford University Press">Oxford University Press</a>, 2005, p. 162–218. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-19-516737-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-19-516737-6">ISBN 0-19-516737-6</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Knowing%2C+The+Nature+of+Physical+Law&rft.aulast=Munowitz&rft.aufirst=M.&rft.date=2005&rft.pub=%5B%5BOxford+University+Press%5D%5D&rft.pages=162%E2%80%93218&rft.isbn=0-19-516737-6&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3DIjVtDc85CYwC%26pg%3DPA162"> </cite> </li> <li id="cite_note-84"><a href="#cite_ref-84">↑</a> Kane, G. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.sciam.com/article.cfm?id=are-virtual-particles-rea&topicID=13">Are virtual particles really constantly popping in and out of existence? Or are they merely a mathematical bookkeeping device for quantum mechanics?</a>». <a href="/wiki/Scientific_American" title="Scientific American">Scientific American</a>, 09-10-2006. </li> <li id="cite_note-taylor-85"><a href="#cite_ref-taylor_85-0">↑</a> Taylor, J. «Gauge Theories in Particle Physics». A: Davies, Paul. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/?id=akb2FpZSGnMC&pg=PA464">The New Physics</a>. <a href="/wiki/Cambridge_University_Press" title="Cambridge University Press">Cambridge University Press</a>, 1989, p. 464. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-521-43831-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-521-43831-4">ISBN 0-521-43831-4</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+New+Physics&rft.atitle=Gauge+Theories+in+Particle+Physics&rft.aulast=Taylor&rft.aufirst=J.&rft.date=1989&rft.pub=%5B%5BCambridge+University+Press%5D%5D&rft.pages=464&rft.isbn=0-521-43831-4&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3Dakb2FpZSGnMC%26pg%3DPA464">  </li> <li id="cite_note-genz-86">↑ <a href="#cite_ref-genz_86-0">81,0</a> <a href="#cite_ref-genz_86-1">81,1</a> Genz, H. Nothingness: The Science of Empty Space. <a href="/wiki/Da_Capo_Press" title="Da Capo Press">Da Capo Press</a>, 2001, p. 241–243, 245–247. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-7382-0610-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-7382-0610-5">ISBN 0-7382-0610-5</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Nothingness%3A+The+Science+of+Empty+Space&rft.aulast=Genz&rft.aufirst=H.&rft.date=2001&rft.pub=%5B%5BDa+Capo+Press%5D%5D&rft.pages=241%E2%80%93243%2C+245%E2%80%93247&rft.isbn=0-7382-0610-5">  </li> <li id="cite_note-87"><a href="#cite_ref-87">↑</a> Gribbin, J. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newscientist.com/article/mg15320662.300-science--more-to-electrons-than-meets-the-eye.html">More to electrons than meets the eye</a>». <a href="/wiki/New_Scientist" title="New Scientist">New Scientist</a>, 25-01-1997. </li> <li id="cite_note-88"><a href="#cite_ref-88">↑</a> Levine, I. [et al]. «Measurement of the Electromagnetic Coupling at Large Momentum Transfer». <a href="/wiki/Physical_Review_Letters" title="Physical Review Letters">Physical Review Letters</a>, 78, 3, 1997, pàg. 424–427. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1997PhRvL..78..424L">1997PhRvL..78..424L</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1103%2FPhysRevLett.78.424">10.1103/PhysRevLett.78.424</a>. </li> <li id="cite_note-89"><a href="#cite_ref-89">↑</a> <cite style="font-style:normal">Murayama, H. (10-17 març 2006). "Supersymmetry Breaking Made Easy, Viable and Generic". Proceedings of the XLIInd Rencontres de Moriond on Electroweak Interactions and Unified Theories</cite><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=proceeding&rft.btitle=Proceedings+of+the+XLIInd+Rencontres+de+Moriond+on+Electroweak+Interactions+and+Unified+Theories&rft.atitle=Supersymmetry+Breaking+Made+Easy%2C+Viable+and+Generic&rft.aulast=Murayama&rft.aufirst=H.&rft.date=10-17+mar%C3%A7+2006&rft.place=La+Thuile%2C+Italy"> —descriu una diferència del 9% de massa per un electró que és de la mida de la <a href="/wiki/Longitud_de_Planck" title="Longitud de Planck">longitud de Planck</a>. </li> <li id="cite_note-90"><a href="#cite_ref-90">↑</a> Schwinger, J. «On Quantum-Electrodynamics and the Magnetic Moment of the Electron». <a href="/wiki/Physical_Review" title="Physical Review">Physical Review</a>, 73, 4, 1948, pàg. 416–417. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1948PhRv...73..416S">1948PhRv...73..416S</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1103%2FPhysRev.73.416">10.1103/PhysRev.73.416</a>. </li> <li id="cite_note-91"><a href="#cite_ref-91">↑</a> Huang, K. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/?id=q-CIFHpHxfEC&pg=PA123">Fundamental Forces of Nature: The Story of Gauge Fields</a>. <a href="/wiki/World_Scientific" title="World Scientific">World Scientific</a>, 2007, p. 123–125. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/981-270-645-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/981-270-645-3">ISBN 981-270-645-3</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Fundamental+Forces+of+Nature%3A+The+Story+of+Gauge+Fields&rft.aulast=Huang&rft.aufirst=K.&rft.date=2007&rft.pub=%5B%5BWorld+Scientific%5D%5D&rft.pages=123%E2%80%93125&rft.isbn=981-270-645-3&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3Dq-CIFHpHxfEC%26pg%3DPA123">  </li> <li id="cite_note-92"><a href="#cite_ref-92">↑</a> Foldy, L.L.; Wouthuysen, S. «On the Dirac Theory of Spin 1/2 Particles and Its Non-Relativistic Limit». <a href="/wiki/Physical_Review" title="Physical Review">Physical Review</a>, 78, 1950, pàg. 29–36. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1950PhRv...78...29F">1950PhRv...78...29F</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1103%2FPhysRev.78.29">10.1103/PhysRev.78.29</a>. </li> <li id="cite_note-93"><a href="#cite_ref-93">↑</a> Sidharth, B.G. «Revisiting Zitterbewegung». <a href="/w/index.php?title=International_Journal_of_Theoretical_Physics&action=edit&redlink=1" class="new" title="International Journal of Theoretical Physics (encara no existeix)">International Journal of Theoretical Physics</a>, 48, 2, 2008, pàg. 497–506. <a href="/wiki/ArXiv" title="ArXiv">arXiv</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://arxiv.org/abs/0806.0985">0806.0985</a>. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2009IJTP...48..497S">2009IJTP...48..497S</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1007%2Fs10773-008-9825-8">10.1007/s10773-008-9825-8</a>. </li> <li id="cite_note-94"><a href="#cite_ref-94">↑</a> Elliott, R.S. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://ieeexplore.ieee.org/xpls/abs_all.jsp?arnumber=3600">The History of Electromagnetics as Hertz Would Have Known It</a>». <a href="/w/index.php?title=IEEE_Transactions_on_Microwave_Theory_and_Techniques&action=edit&redlink=1" class="new" title="IEEE Transactions on Microwave Theory and Techniques (encara no existeix)">IEEE Transactions on Microwave Theory and Techniques</a>, 36, 5, 1978, pàg. 806–823. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1988ITMTT..36..806E">1988ITMTT..36..806E</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1109%2F22.3600">10.1109/22.3600</a>. </li> <li id="cite_note-munowitz140-95"><a href="#cite_ref-munowitz140_95-0">↑</a> <a href="#refMunowitz2005">Munowitz (2005:140).</a> </li> <li id="cite_note-96"><a href="#cite_ref-96">↑</a> Crowell, B. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/?id=s9QWZNfnz1oC&pg=PT129">Electricity and Magnetism</a>. <a href="/w/index.php?title=Light_and_Matter&action=edit&redlink=1" class="new" title="Light and Matter (encara no existeix)">Light and Matter</a>, 2000, p. 129–152. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-9704670-4-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-9704670-4-4">ISBN 0-9704670-4-4</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Electricity+and+Magnetism&rft.aulast=Crowell&rft.aufirst=B.&rft.date=2000&rft.pub=%5B%5BLight+and+Matter%5D%5D&rft.pages=129%E2%80%93152&rft.isbn=0-9704670-4-4&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3Ds9QWZNfnz1oC%26pg%3DPT129">  </li> <li id="cite_note-97"><a href="#cite_ref-97">↑</a> <a href="#refMunowitz2005">Munowitz (2005:160).</a> </li> <li id="cite_note-98"><a href="#cite_ref-98">↑</a> Mahadevan, R.; Narayan, R.; Yi, I. «Harmony in Electrons: Cyclotron and Synchrotron Emission by Thermal Electrons in a Magnetic Field». <a href="/wiki/The_Astrophysical_Journal" class="mw-redirect" title="The Astrophysical Journal">The Astrophysical Journal</a>, 465, 1996, pàg. 327–337. <a href="/wiki/ArXiv" title="ArXiv">arXiv</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://arxiv.org/abs/astro-ph/9601073">astro-ph/9601073</a>. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1996ApJ...465..327M">1996ApJ...465..327M</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1086%2F177422">10.1086/177422</a>. </li> <li id="cite_note-100"><a href="#cite_ref-100">↑</a> Rohrlich, F. «The Self-Force and Radiation Reaction». <a href="/w/index.php?title=American_Journal_of_Physics&action=edit&redlink=1" class="new" title="American Journal of Physics (encara no existeix)">American Journal of Physics</a>, 68, 12, 1999, pàg. 1109–1112. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2000AmJPh..68.1109R">2000AmJPh..68.1109R</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1119%2F1.1286430">10.1119/1.1286430</a>. </li> <li id="cite_note-101"><a href="#cite_ref-101">↑</a> Georgi, H. «Grand Unified Theories». A: Davies, Paul. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/?id=akb2FpZSGnMC&pg=PA427">The New Physics</a>. <a href="/wiki/Cambridge_University_Press" title="Cambridge University Press">Cambridge University Press</a>, 1989, p. 427. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-521-43831-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-521-43831-4">ISBN 0-521-43831-4</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+New+Physics&rft.atitle=Grand+Unified+Theories&rft.aulast=Georgi&rft.aufirst=H.&rft.date=1989&rft.pub=%5B%5BCambridge+University+Press%5D%5D&rft.pages=427&rft.isbn=0-521-43831-4&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3Dakb2FpZSGnMC%26pg%3DPA427">  </li> <li id="cite_note-102"><a href="#cite_ref-102">↑</a> Blumenthal, G.J.; Gould, R. «Bremsstrahlung, Synchrotron Radiation, and Compton Scattering of High-Energy Electrons Traversing Dilute Gases». <a href="/w/index.php?title=Reviews_of_Modern_Physics&action=edit&redlink=1" class="new" title="Reviews of Modern Physics (encara no existeix)">Reviews of Modern Physics</a>, 42, 2, 1970, pàg. 237–270. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1970RvMP...42..237B">1970RvMP...42..237B</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1103%2FRevModPhys.42.237">10.1103/RevModPhys.42.237</a>. </li> <li id="cite_note-104"><a href="#cite_ref-104">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1927/">The Nobel Prize in Physics 1927</a>». <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Nobel" title="Fundació Nobel">Fundació Nobel</a>, 2008. </li> <li id="cite_note-Chen1998-105"><a href="#cite_ref-Chen1998_105-0">↑</a> Chen, S.-Y.; Maksimchuk, A.; Umstadter, D. «Experimental observation of relativistic nonlinear Thomson scattering». <a href="/wiki/Nature" title="Nature">Nature</a>, 396, 6712, 1998, pàg. 653–655. <a href="/wiki/ArXiv" title="ArXiv">arXiv</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://arxiv.org/abs/physics/9810036">physics/9810036</a>. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1998Natur.396..653C">1998Natur.396..653C</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2F25303">10.1038/25303</a>. </li> <li id="cite_note-106"><a href="#cite_ref-106">↑</a> Beringer, R.; Montgomery, C.G. «The Angular distribution of Positron Annihilation Radiation». <a href="/wiki/Physical_Review" title="Physical Review">Physical Review</a>, 61, 5–6, 1942, pàg. 222–224. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1942PhRv...61..222B">1942PhRv...61..222B</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1103%2FPhysRev.61.222">10.1103/PhysRev.61.222</a>. </li> <li id="cite_note-107"><a href="#cite_ref-107">↑</a> Wilson, J.; Buffa, A. College Physics. 4a edició. <a href="/wiki/Prentice_Hall" title="Prentice Hall">Prentice Hall</a>, 2000, p. 888. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-13-082444-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-13-082444-5">ISBN 0-13-082444-5</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=College+Physics&rft.aulast=Wilson&rft.aufirst=J.&rft.date=2000&rft.edition=4a+edici%C3%B3&rft.pub=%5B%5BPrentice+Hall%5D%5D&rft.pages=888&rft.isbn=0-13-082444-5">  </li> <li id="cite_note-108"><a href="#cite_ref-108">↑</a> Eichler, J. «Electron–positron pair production in relativistic ion–atom collisions». <a href="/w/index.php?title=Physics_Letters_A&action=edit&redlink=1" class="new" title="Physics Letters A (encara no existeix)">Physics Letters A</a>, 347, 1–3, 2005, pàg. 67–72. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2005PhLA..347...67E">2005PhLA..347...67E</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.physleta.2005.06.105">10.1016/j.physleta.2005.06.105</a>. </li> <li id="cite_note-109"><a href="#cite_ref-109">↑</a> Hubbell, J.H. «Electron positron pair production by photons: A historical overview». <a href="/w/index.php?title=Radiation_Physics_and_Chemistry&action=edit&redlink=1" class="new" title="Radiation Physics and Chemistry (encara no existeix)">Radiation Physics and Chemistry</a>, 75, 6, 2006, pàg. 614–623. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2006RaPC...75..614H">2006RaPC...75..614H</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.radphyschem.2005.10.008">10.1016/j.radphyschem.2005.10.008</a>. </li> <li id="cite_note-quigg-110"><a href="#cite_ref-quigg_110-0">↑</a> <cite style="font-style:normal">Quigg, C. (4-30 juny 2000). "The Electroweak Theory". TASI 2000: Flavor Physics for the Millennium</cite><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=proceeding&rft.btitle=TASI+2000%3A+Flavor+Physics+for+the+Millennium&rft.atitle=The+Electroweak+Theory&rft.aulast=Quigg&rft.aufirst=C.&rft.date=4-30+juny+2000&rft.place=Boulder%2C+Colorado%2C+Estats+Units">  </li> <li id="cite_note-111"><a href="#cite_ref-111">↑</a> Mulliken, R.S. «Spectroscopy, Molecular Orbitals, and Chemical Bonding». <a href="/wiki/Science" title="Science">Science</a>, 157, 3784, 1967, pàg. 13–24. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1967Sci...157...13M">1967Sci...157...13M</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.157.3784.13">10.1126/science.157.3784.13</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/5338306?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:5338306">5338306</a>. </li> <li id="cite_note-112"><a href="#cite_ref-112">↑</a> Burhop, E.H.S.. The Auger Effect and Other Radiationless Transitions. <a href="/wiki/Cambridge_University_Press" title="Cambridge University Press">Cambridge University Press</a>, 1952, p. 2–3. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-88275-966-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-88275-966-3">ISBN 0-88275-966-3</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Auger+Effect+and+Other+Radiationless+Transitions&rft.aulast=Burhop&rft.aufirst=E.H.S.&rft.date=1952&rft.pub=%5B%5BCambridge+University+Press%5D%5D&rft.pages=2%E2%80%933&rft.isbn=0-88275-966-3">  </li> <li id="cite_note-grupen-113">↑ <a href="#cite_ref-grupen_113-0">106,0</a> <a href="#cite_ref-grupen_113-1">106,1</a> Grupen, C. «Physics of Particle Detection». <a href="/w/index.php?title=AIP_Conference_Proceedings&action=edit&redlink=1" class="new" title="AIP Conference Proceedings (encara no existeix)">AIP Conference Proceedings</a>, 536, 2000, pàg. 3–34. <a href="/wiki/ArXiv" title="ArXiv">arXiv</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://arxiv.org/abs/physics/9906063">physics/9906063</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1063%2F1.1361756">10.1063/1.1361756</a>. </li> <li id="cite_note-114"><a href="#cite_ref-114">↑</a> Jiles, D. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/?id=axyWXjsdorMC&pg=PA280">Introduction to Magnetism and Magnetic Materials</a>. <a href="/wiki/CRC_Press" title="CRC Press">CRC Press</a>, 1998, p. 280–287. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-412-79860-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-412-79860-3">ISBN 0-412-79860-3</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Introduction+to+Magnetism+and+Magnetic+Materials&rft.aulast=Jiles&rft.aufirst=D.&rft.date=1998&rft.pub=%5B%5BCRC+Press%5D%5D&rft.pages=280%E2%80%93287&rft.isbn=0-412-79860-3&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3DaxyWXjsdorMC%26pg%3DPA280">  </li> <li id="cite_note-115"><a href="#cite_ref-115">↑</a> Löwdin, P.O.; Erkki Brändas, E.; Kryachko, E.S.. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/?id=8QiR8lCX_qcC&pg=PA393">Fundamental World of Quantum Chemistry: A Tribute to the Memory of Per- Olov Löwdin</a>. <a href="/wiki/Springer_Science%2BBusiness_Media" title="Springer Science+Business Media">Springer</a>, 2003, p. 393–394. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1-4020-1290-X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1-4020-1290-X">ISBN 1-4020-1290-X</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Fundamental+World+of+Quantum+Chemistry%3A+A+Tribute+to+the+Memory+of+Per-+Olov+L%C3%B6wdin&rft.aulast=L%C3%B6wdin&rft.aufirst=P.O.&rft.date=2003&rft.pub=%5B%5BSpringer+Science%2BBusiness+Media%7CSpringer%5D%5D&rft.pages=393%E2%80%93394&rft.isbn=1-4020-1290-X&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3D8QiR8lCX_qcC%26pg%3DPA393">  </li> <li id="cite_note-116"><a href="#cite_ref-116">↑</a> McQuarrie, D.A.; Simon, J.D.. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/?id=f-bje0-DEYUC&pg=PA325">Physical Chemistry: A Molecular Approach</a>. <a href="/w/index.php?title=University_Science_Books&action=edit&redlink=1" class="new" title="University Science Books (encara no existeix)">University Science Books</a>, 1997, p. 325–361. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-935702-99-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-935702-99-7">ISBN 0-935702-99-7</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Physical+Chemistry%3A+A+Molecular+Approach&rft.aulast=McQuarrie&rft.aufirst=D.A.&rft.date=1997&rft.pub=%5B%5BUniversity+Science+Books%5D%5D&rft.pages=325%E2%80%93361&rft.isbn=0-935702-99-7&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3Df-bje0-DEYUC%26pg%3DPA325">  </li> <li id="cite_note-117"><a href="#cite_ref-117">↑</a> Daudel, R. [et al]. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://article.pubs.nrc-cnrc.gc.ca/ppv/RPViewDoc?issn=1480-3291&volum=52&exemplar=8&startPage=1310">The Electron Pair in Chemistry</a>». <a href="/w/index.php?title=Canadian_Journal_of_Chemistry&action=edit&redlink=1" class="new" title="Canadian Journal of Chemistry (encara no existeix)">Canadian Journal of Chemistry</a>, 52, 8, 1973, pàg. 1310–1320. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1139%2Fv74-201">10.1139/v74-201</a>.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>] </li> <li id="cite_note-118"><a href="#cite_ref-118">↑</a> Rakov, V.A.; Uman, M.A.. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/?id=TuMa5lAa3RAC&pg=PA4">Lightning: Physics and Effects</a>. <a href="/wiki/Cambridge_University_Press" title="Cambridge University Press">Cambridge University Press</a>, 2007, p. 4. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-521-03541-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-521-03541-4">ISBN 0-521-03541-4</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Lightning%3A+Physics+and+Effects&rft.aulast=Rakov&rft.aufirst=V.A.&rft.date=2007&rft.pub=%5B%5BCambridge+University+Press%5D%5D&rft.pages=4&rft.isbn=0-521-03541-4&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3DTuMa5lAa3RAC%26pg%3DPA4">  </li> <li id="cite_note-119"><a href="#cite_ref-119">↑</a> Freeman, G.R. «Triboelectricity and some associated phenomena». <a href="/w/index.php?title=Materials_Science_and_Technology_(journal)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Materials Science and Technology (journal) (encara no existeix)">Materials Science and Technology</a>, 15, 12, 1999, pàg. 1454–1458. </li> <li id="cite_note-120"><a href="#cite_ref-120">↑</a> Forward, K.M.; Lacks, D.J.; Sankaran, R.M. «Methodology for studying particle–particle triboelectrification in granular materials». <a href="/w/index.php?title=Journal_of_Electrostatics&action=edit&redlink=1" class="new" title="Journal of Electrostatics (encara no existeix)">Journal of Electrostatics</a>, 67, 2–3, 2009, pàg. 178–183. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.elstat.2008.12.002">10.1016/j.elstat.2008.12.002</a>. </li> <li id="cite_note-121"><a href="#cite_ref-121">↑</a> Weinberg, S. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/?id=tDpwhp2lOKMC&pg=PA15">The Discovery of Subatomic Particles</a>. <a href="/wiki/Cambridge_University_Press" title="Cambridge University Press">Cambridge University Press</a>, 2003, p. 15–16. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-521-82351-X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-521-82351-X">ISBN 0-521-82351-X</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Discovery+of+Subatomic+Particles&rft.aulast=Weinberg&rft.aufirst=S.&rft.date=2003&rft.pub=%5B%5BCambridge+University+Press%5D%5D&rft.pages=15%E2%80%9316&rft.isbn=0-521-82351-X&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3DtDpwhp2lOKMC%26pg%3DPA15">  </li> <li id="cite_note-Liang-fu_Lou-122"><a href="#cite_ref-Liang-fu_Lou_122-0">↑</a> Lou, L.-F.. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/?id=XMv-vfsoRF8C&pg=PA162">Introduction to phonons and electrons</a>. <a href="/wiki/World_Scientific" title="World Scientific">World Scientific</a>, 2003, p. 162, 164. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-981-238-461-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-981-238-461-4">ISBN 978-981-238-461-4</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Introduction+to+phonons+and+electrons&rft.aulast=Lou&rft.aufirst=L.-F.&rft.date=2003&rft.pub=%5B%5BWorld+Scientific%5D%5D&rft.pages=162%2C+164&rft.isbn=978-981-238-461-4&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3DXMv-vfsoRF8C%26pg%3DPA162">  </li> <li id="cite_note-123"><a href="#cite_ref-123">↑</a> Guru, B.S.; Hızıroğlu, H.R.. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/?id=b2f8rCngSuAC&pg=PA138">Electromagnetic Field Theory</a>. <a href="/wiki/Cambridge_University_Press" title="Cambridge University Press">Cambridge University Press</a>, 2004, p. 138, 276. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-521-83016-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-521-83016-8">ISBN 0-521-83016-8</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Electromagnetic+Field+Theory&rft.aulast=Guru&rft.aufirst=B.S.&rft.date=2004&rft.pub=%5B%5BCambridge+University+Press%5D%5D&rft.pages=138%2C+276&rft.isbn=0-521-83016-8&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3Db2f8rCngSuAC%26pg%3DPA138"> [<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>] </li> <li id="cite_note-124"><a href="#cite_ref-124">↑</a> Achuthan, M.K.; Bhat, K.N.. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/?id=REQkwBF4cVoC&pg=PA49">Fundamentals of Semiconductor Devices</a>. <a href="/w/index.php?title=Tata_McGraw-Hill&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tata McGraw-Hill (encara no existeix)">Tata McGraw-Hill</a>, 2007, p. 49–67. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-07-061220-X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-07-061220-X">ISBN 0-07-061220-X</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Fundamentals+of+Semiconductor+Devices&rft.aulast=Achuthan&rft.aufirst=M.K.&rft.date=2007&rft.pub=%5B%5BTata+McGraw-Hill%5D%5D&rft.pages=49%E2%80%9367&rft.isbn=0-07-061220-X&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3DREQkwBF4cVoC%26pg%3DPA49">  </li> <li id="cite_note-ziman-125">↑ <a href="#cite_ref-ziman_125-0">118,0</a> <a href="#cite_ref-ziman_125-1">118,1</a> Ziman, J.M.. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/?id=UtEy63pjngsC&pg=PA260">Electrons and Phonons: The Theory of Transport Phenomena in Solids</a>. <a href="/wiki/Oxford_University_Press" title="Oxford University Press">Oxford University Press</a>, 2001, p. 260. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-19-850779-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-19-850779-8">ISBN 0-19-850779-8</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Electrons+and+Phonons%3A+The+Theory+of+Transport+Phenomena+in+Solids&rft.aulast=Ziman&rft.aufirst=J.M.&rft.date=2001&rft.pub=%5B%5BOxford+University+Press%5D%5D&rft.pages=260&rft.isbn=0-19-850779-8&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3DUtEy63pjngsC%26pg%3DPA260">  </li> <li id="cite_note-126"><a href="#cite_ref-126">↑</a> Main, P. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newscientist.com/article/mg13818774.500-when-electrons-go-with-the-flow-remove-the-obstacles-thatcreate-electrical-resistance-and-you-get-ballistic-electrons-and-a-quantumsurprise.html">When electrons go with the flow: Remove the obstacles that create electrical resistance, and you get ballistic electrons and a quantum surprise</a>». <a href="/wiki/New_Scientist" title="New Scientist">New Scientist</a>, 1887, 12-06-1993, pàg. 30. </li> <li id="cite_note-127"><a href="#cite_ref-127">↑</a> Blackwell, G.R.. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/?id=D0PBG53PQlUC&pg=SA6-PA39">The Electronic Packaging Handbook</a>. <a href="/wiki/CRC_Press" title="CRC Press">CRC Press</a>, 2000, p. 6.39–6.40. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-8493-8591-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-8493-8591-1">ISBN 0-8493-8591-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Electronic+Packaging+Handbook&rft.aulast=Blackwell&rft.aufirst=G.R.&rft.date=2000&rft.pub=%5B%5BCRC+Press%5D%5D&rft.pages=6.39%E2%80%936.40&rft.isbn=0-8493-8591-1&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3DD0PBG53PQlUC%26pg%3DSA6-PA39">  </li> <li id="cite_note-durrant-128"><a href="#cite_ref-durrant_128-0">↑</a> Durrant, A. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=F0JmHRkJHiUC&pg=PA43">Quantum Physics of Matter: The Physical World</a>. <a href="/wiki/CRC_Press" title="CRC Press">CRC Press</a>, 2000, p. 43, 71–78. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-7503-0721-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-7503-0721-8">ISBN 0-7503-0721-8</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Quantum+Physics+of+Matter%3A+The+Physical+World&rft.aulast=Durrant&rft.aufirst=A.&rft.date=2000&rft.pub=%5B%5BCRC+Press%5D%5D&rft.pages=43%2C+71%E2%80%9378&rft.isbn=0-7503-0721-8&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DF0JmHRkJHiUC%26pg%3DPA43">  </li> <li id="cite_note-129"><a href="#cite_ref-129">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1972/">The Nobel Prize in Physics 1972</a>». <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Nobel" title="Fundació Nobel">Fundació Nobel</a>, 2008. </li> <li id="cite_note-131"><a href="#cite_ref-131">↑</a> Kadin, A.M. «Spatial Structure of the Cooper Pair». <a href="/w/index.php?title=Journal_of_Superconductivity_and_Novel_Magnetism&action=edit&redlink=1" class="new" title="Journal of Superconductivity and Novel Magnetism (encara no existeix)">Journal of Superconductivity and Novel Magnetism</a>, 20, 4, 2007, pàg. 285–292. <a href="/wiki/ArXiv" title="ArXiv">arXiv</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://arxiv.org/abs/cond-mat/0510279">cond-mat/0510279</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1007%2Fs10948-006-0198-z">10.1007/s10948-006-0198-z</a>. </li> <li id="cite_note-132"><a href="#cite_ref-132">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.sciencedaily.com/releases/2009/07/090730141607.htm">Discovery About Behavior Of Building Block Of Nature Could Lead To Computer Revolution</a>». <a href="/wiki/Science_Daily" title="Science Daily">Science Daily</a>, 31-07-2009. </li> <li id="cite_note-133"><a href="#cite_ref-133">↑</a> Jompol, Y. [et al]. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.sciencemag.org/cgi/content/abstract/325/5940/597">Probing Spin-Charge Separation in a Tomonaga-Luttinger Liquid</a>». <a href="/wiki/Science" title="Science">Science</a>, 325, 5940, 2009, pàg. 597–601. <a href="/wiki/ArXiv" title="ArXiv">arXiv</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://arxiv.org/abs/1002.2782">1002.2782</a>. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2009Sci...325..597J">2009Sci...325..597J</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.1171769">10.1126/science.1171769</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19644117?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:19644117">19644117</a>. </li> <li id="cite_note-134"><a href="#cite_ref-134">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1958/">The Nobel Prize in Physics 1958, for the discovery and the interpretation of the Cherenkov effect</a>». <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Nobel" title="Fundació Nobel">Fundació Nobel</a>, 2008. </li> <li id="cite_note-135"><a href="#cite_ref-135">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080828113927/http://www2.slac.stanford.edu/VVC/theory/relativity.html">Special Relativity</a>». <a href="/w/index.php?title=SLAC_National_Accelerator_Laboratory&action=edit&redlink=1" class="new" title="SLAC National Accelerator Laboratory (encara no existeix)">Stanford Linear Accelerator Center</a>, 26-08-2008. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www2.slac.stanford.edu/vvc/theory/relativity.html">original</a> el 28 d’agost 2008. [Consulta: 7 desembre 2012]. </li> <li id="cite_note-136"><a href="#cite_ref-136">↑</a> Adams, S. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/?id=yIsMaQblCisC&pg=PA215">Frontiers: Twentieth Century Physics</a>. <a href="/wiki/CRC_Press" title="CRC Press">CRC Press</a>, 2000, p. 215. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-7484-0840-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-7484-0840-1">ISBN 0-7484-0840-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Frontiers%3A+Twentieth+Century+Physics&rft.aulast=Adams&rft.aufirst=S.&rft.date=2000&rft.pub=%5B%5BCRC+Press%5D%5D&rft.pages=215&rft.isbn=0-7484-0840-1&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3DyIsMaQblCisC%26pg%3DPA215">  </li> <li id="cite_note-137"><a href="#cite_ref-137">↑</a> Lurquin, P.F.. The Origins of Life and the Universe. <a href="/wiki/Columbia_University_Press" title="Columbia University Press">Columbia University Press</a>, 2003, p. 2. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-231-12655-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-231-12655-7">ISBN 0-231-12655-7</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Origins+of+Life+and+the+Universe&rft.aulast=Lurquin&rft.aufirst=P.F.&rft.date=2003&rft.pub=%5B%5BColumbia+University+Press%5D%5D&rft.pages=2&rft.isbn=0-231-12655-7">  </li> <li id="cite_note-138"><a href="#cite_ref-138">↑</a> Silk, J. The Big Bang: The Creation and Evolution of the Universe. 3a ed.. <a href="/wiki/Macmillan_Publishers" title="Macmillan Publishers">Macmillan</a>, 2000, p. 110–112, 134–137. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-8050-7256-X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-8050-7256-X">ISBN 0-8050-7256-X</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Big+Bang%3A+The+Creation+and+Evolution+of+the+Universe&rft.aulast=Silk&rft.aufirst=J.&rft.date=2000&rft.edition=3a+ed.&rft.pub=%5B%5BMacmillan+Publishers%7CMacmillan%5D%5D&rft.pages=110%E2%80%93112%2C+134%E2%80%93137&rft.isbn=0-8050-7256-X">  </li> <li id="cite_note-139"><a href="#cite_ref-139">↑</a> Christianto, V. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080910175108/http://www.ptep-online.com/index_files/2007/PP-11-16.PDF">Thirty Unsolved Problems in the Physics of Elementary Particles</a>». <a href="/w/index.php?title=Progress_in_Physics&action=edit&redlink=1" class="new" title="Progress in Physics (encara no existeix)">Progress in Physics</a>, 4, 2007, pàg. 112–114. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ptep-online.com/index_files/2007/PP-11-16.PDF">original</a> el 2008-09-10 [Consulta: 8 desembre 2012]. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080910175108/http://www.ptep-online.com/index_files/2007/PP-11-16.PDF">Arxivat</a> 2008-09-10 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-140"><a href="#cite_ref-140">↑</a> Kolb, E.W. «The Development of Baryon Asymmetry in the Early Universe». <a href="/w/index.php?title=Physics_Letters_B&action=edit&redlink=1" class="new" title="Physics Letters B (encara no existeix)">Physics Letters B</a>, 91, 2, 1980, pàg. 217–221. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1980PhLB...91..217K">1980PhLB...91..217K</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2F0370-2693%2880%2990435-9">10.1016/0370-2693(80)90435-9</a>. </li> <li id="cite_note-141"><a href="#cite_ref-141">↑</a> Sather, E. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.slac.stanford.edu/pubs/beamline/26/1/26-1-sather.pdf">The Mystery of Matter Asymmetry</a>». <a href="/w/index.php?title=Beam_Line&action=edit&redlink=1" class="new" title="Beam Line (encara no existeix)">Beam Line</a>. <a href="/wiki/Universitat_Stanford" title="Universitat Stanford">Universitat Stanford</a>, Spring/Summer 1996. </li> <li id="cite_note-142"><a href="#cite_ref-142">↑</a> Burles, S.; Nollett, K.M. & Turner, M.S. (1999), "Big-Bang Nucleosynthesis: Linking Inner Space and Outer Space", <a href="/wiki/ArXiv" title="ArXiv">arΧiv</a>:<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.arxiv.org/abs/astro-ph/9903300">astro-ph/9903300</a> [astro-ph] </li> <li id="cite_note-143"><a href="#cite_ref-143">↑</a> Boesgaard, A.M.; Steigman, G. «Big bang nucleosynthesis — Theories and observations». <a href="/w/index.php?title=Annual_Review_of_Astronomy_and_Astrophysics&action=edit&redlink=1" class="new" title="Annual Review of Astronomy and Astrophysics (encara no existeix)">Annual Review of Astronomy and Astrophysics</a>, 23, 2, 1985, pàg. 319–378. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1985ARA&A..23..319B">1985ARA&A..23..319B</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1146%2Fannurev.aa.23.090185.001535">10.1146/annurev.aa.23.090185.001535</a>. </li> <li id="cite_note-science5789-144">↑ <a href="#cite_ref-science5789_144-0">136,0</a> <a href="#cite_ref-science5789_144-1">136,1</a> Barkana, R. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.sciencemag.org/cgi/content/full/313/5789/931">The First Stars in the Universe and Cosmic Reionization</a>». <a href="/wiki/Science" title="Science">Science</a>, 313, 5789, 2006, pàg. 931–934. <a href="/wiki/ArXiv" title="ArXiv">arXiv</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://arxiv.org/abs/astro-ph/0608450">astro-ph/0608450</a>. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2006Sci...313..931B">2006Sci...313..931B</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.1125644">10.1126/science.1125644</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16917052?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16917052">16917052</a>. </li> <li id="cite_note-145"><a href="#cite_ref-145">↑</a> Burbidge, E.M. [et al]. «Synthesis of Elements in Stars». <a href="/w/index.php?title=Reviews_of_Modern_Physics&action=edit&redlink=1" class="new" title="Reviews of Modern Physics (encara no existeix)">Reviews of Modern Physics</a>, 29, 4, 1957, pàg. 548–647. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1957RvMP...29..547B">1957RvMP...29..547B</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1103%2FRevModPhys.29.547">10.1103/RevModPhys.29.547</a>. </li> <li id="cite_note-146"><a href="#cite_ref-146">↑</a> Rodberg, L.S.; Weisskopf, V. «Fall of Parity: Recent Discoveries Related to Symmetry of Laws of Nature». <a href="/wiki/Science" title="Science">Science</a>, 125, 3249, 1957, pàg. 627–633. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1957Sci...125..627R">1957Sci...125..627R</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.125.3249.627">10.1126/science.125.3249.627</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17810563?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:17810563">17810563</a>. </li> <li id="cite_note-147"><a href="#cite_ref-147">↑</a> Fryer, C.L. «Mass Limits For Black Hole Formation». <a href="/wiki/The_Astrophysical_Journal" class="mw-redirect" title="The Astrophysical Journal">The Astrophysical Journal</a>, 522, 1, 1999, pàg. 413–418. <a href="/wiki/ArXiv" title="ArXiv">arXiv</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://arxiv.org/abs/astro-ph/9902315">astro-ph/9902315</a>. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1999ApJ...522..413F">1999ApJ...522..413F</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1086%2F307647">10.1086/307647</a>. </li> <li id="cite_note-148"><a href="#cite_ref-148">↑</a> Parikh, M.K.; Wilczek, F. «Hawking Radiation As Tunneling». <a href="/wiki/Physical_Review_Letters" title="Physical Review Letters">Physical Review Letters</a>, 85, 24, 2000, pàg. 5042–5045. <a href="/wiki/ArXiv" title="ArXiv">arXiv</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://arxiv.org/abs/hep-th/9907001">hep-th/9907001</a>. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2000PhRvL..85.5042P">2000PhRvL..85.5042P</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1103%2FPhysRevLett.85.5042">10.1103/PhysRevLett.85.5042</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11102182?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:11102182">11102182</a>. </li> <li id="cite_note-149"><a href="#cite_ref-149">↑</a> Hawking, S.W. «Black hole explosions?». <a href="/wiki/Nature" title="Nature">Nature</a>, 248, 5443, 1974, pàg. 30–31. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1974Natur.248...30H">1974Natur.248...30H</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2F248030a0">10.1038/248030a0</a>. </li> <li id="cite_note-150"><a href="#cite_ref-150">↑</a> Halzen, F.; Hooper, D. «High-energy neutrino astronomy: the cosmic ray connection». <a href="/w/index.php?title=Reports_on_Progress_in_Physics&action=edit&redlink=1" class="new" title="Reports on Progress in Physics (encara no existeix)">Reports on Progress in Physics</a>, 66, 7, 2002, pàg. 1025–1078. <a href="/wiki/ArXiv" title="ArXiv">arXiv</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://arxiv.org/abs/astro-ph/0204527">astro-ph/0204527</a>. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2002astro.ph..4527H">2002astro.ph..4527H</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1088%2F0034-4885%2F65%2F7%2F201">10.1088/0034-4885/65/7/201</a>. </li> <li id="cite_note-151"><a href="#cite_ref-151">↑</a> Ziegler, J.F. «Terrestrial cosmic ray intensities». <a href="/w/index.php?title=IBM_Journal_of_Research_and_Development&action=edit&redlink=1" class="new" title="IBM Journal of Research and Development (encara no existeix)">IBM Journal of Research and Development</a>, 42, 1, 1998, pàg. 117–139. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1147%2Frd.421.0117">10.1147/rd.421.0117</a>. </li> <li id="cite_note-152"><a href="#cite_ref-152">↑</a> Sutton, C. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newscientist.com/article/mg12717284.700-muons-pions-and-other-strange-particles-.html">Muons, pions and other strange particles</a>». <a href="/wiki/New_Scientist" title="New Scientist">New Scientist</a>, 04-08-1990. </li> <li id="cite_note-153"><a href="#cite_ref-153">↑</a> Wolpert, S. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.universityofcalifornia.edu/news/article/18277">Scientists solve 30-year-old aurora borealis mystery</a>». <a href="/wiki/Universitat_de_Calif%C3%B2rnia" title="Universitat de Califòrnia">Universitat de Califòrnia</a>, 24-07-2008 [Consulta: 8 desembre 2012]. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080817094058/http://www.universityofcalifornia.edu/news/article/18277">Arxivat</a> 17 August 2008[Date mismatch] a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-154"><a href="#cite_ref-154">↑</a> Gurnett, D.A.; Anderson, R. «Electron Plasma Oscillations Associated with Type III Radio Bursts». <a href="/wiki/Science" title="Science">Science</a>, 194, 4270, 1976, pàg. 1159–1162. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1976Sci...194.1159G">1976Sci...194.1159G</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.194.4270.1159">10.1126/science.194.4270.1159</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17790910?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:17790910">17790910</a>. </li> <li id="cite_note-155"><a href="#cite_ref-155">↑</a> Martin, W.C.; Wiese, W.L. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://physics.nist.gov/Pubs/AtSpec/">Atomic Spectroscopy: A Compendium of Basic Ideas, Notation, Data, and Formulas</a>». <a href="/wiki/National_Institute_of_Standards_and_Technology" class="mw-redirect" title="National Institute of Standards and Technology">National Institute of Standards and Technology</a>, 2007. </li> <li id="cite_note-156"><a href="#cite_ref-156">↑</a> Fowles, G.R.. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/?id=SL1n9TuJ5YMC&pg=PA227">Introduction to Modern Optics</a>. <a href="/w/index.php?title=Courier_Dover&action=edit&redlink=1" class="new" title="Courier Dover (encara no existeix)">Courier Dover</a>, 1989, p. 227–233. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-486-65957-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-486-65957-7">ISBN 0-486-65957-7</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Introduction+to+Modern+Optics&rft.aulast=Fowles&rft.aufirst=G.R.&rft.date=1989&rft.pub=%5B%5BCourier+Dover%5D%5D&rft.pages=227%E2%80%93233&rft.isbn=0-486-65957-7&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3DSL1n9TuJ5YMC%26pg%3DPA227">  </li> <li id="cite_note-nobel1989-157"><a href="#cite_ref-nobel1989_157-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1989/illpres/">The Nobel Prize in Physics 1989</a>». <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Nobel" title="Fundació Nobel">Fundació Nobel</a>, 2008. </li> <li id="cite_note-158"><a href="#cite_ref-158">↑</a> Ekstrom, P. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://tf.nist.gov/general/pdf/166.pdf">The isolated Electron</a>». <a href="/wiki/Scientific_American" title="Scientific American">Scientific American</a>, 243, 2, 1980, pàg. 91-101. </li> <li id="cite_note-159"><a href="#cite_ref-159">↑</a> Mauritsson, J. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090325194101/http://www.atto.fysik.lth.se/video/pressrelen.pdf">Electron filmed for the first time ever</a>». <a href="/wiki/Universitat_de_Lund" title="Universitat de Lund">Universitat de Lund</a>. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.atto.fysik.lth.se/video/pressrelen.pdf">original</a> el 2009-03-25. [Consulta: 8 desembre 2012]. </li> <li id="cite_note-Mauritsson-160"><a href="#cite_ref-Mauritsson_160-0">↑</a> Mauritsson, J. [et al]. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.atto.fysik.lth.se/publications/papers/MauritssonPRL2008.pdf">Coherent Electron Scattering Captured by an Attosecond Quantum Stroboscope</a>». <a href="/wiki/Physical_Review_Letters" title="Physical Review Letters">Physical Review Letters</a>, 100, 7, 2008, pàg. 073003. <a href="/wiki/ArXiv" title="ArXiv">arXiv</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://arxiv.org/abs/0708.1060">0708.1060</a>. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2008PhRvL.100g3003M">2008PhRvL.100g3003M</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1103%2FPhysRevLett.100.073003">10.1103/PhysRevLett.100.073003</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18352546?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:18352546">18352546</a>. </li> <li id="cite_note-161"><a href="#cite_ref-161">↑</a> Damascelli, A. «Probing the Electronic Structure of Complex Systems by ARPES». <a href="/w/index.php?title=Physica_Scripta&action=edit&redlink=1" class="new" title="Physica Scripta (encara no existeix)">Physica Scripta</a>, T109, 2004, pàg. 61–74. <a href="/wiki/ArXiv" title="ArXiv">arXiv</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://arxiv.org/abs/cond-mat/0307085">cond-mat/0307085</a>. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2004PhST..109...61D">2004PhST..109...61D</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1238%2FPhysica.Topical.109a00061">10.1238/Physica.Topical.109a00061</a>. </li> <li id="cite_note-162"><a href="#cite_ref-162">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20081207041522/http://grin.hq.nasa.gov/ABSTRACTS/GPN-2000-003012.html">Image # L-1975-02972</a>». <a href="/wiki/Langley_Research_Center" title="Langley Research Center">Langley Research Center</a>, <a href="/wiki/NASA" title="NASA">NASA</a>, 04-04-1975. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://grin.hq.nasa.gov/ABSTRACTS/GPN-2000-003012.html">original</a> el 7 de desembre 2008. [Consulta: 8 desembre 2012]. </li> <li id="cite_note-163"><a href="#cite_ref-163">↑</a> Elmer, J. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080920142328/https://www.llnl.gov/str/MarApr08/elmer.html">Standardizing the Art of Electron-Beam Welding</a>». <a href="/wiki/Lawrence_Livermore_National_Laboratory" class="mw-redirect" title="Lawrence Livermore National Laboratory">Lawrence Livermore National Laboratory</a>, 03-03-2008. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.llnl.gov/str/MarApr08/elmer.html">original</a> el 2008-09-20. [Consulta: 8 desembre 2012]. </li> <li id="cite_note-164"><a href="#cite_ref-164">↑</a> Schultz, H. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/?id=I0xMo28DwcIC&pg=PA2">Electron Beam Welding</a>. <a href="/w/index.php?title=Woodhead_Publishing&action=edit&redlink=1" class="new" title="Woodhead Publishing (encara no existeix)">Woodhead Publishing</a>, 1993, p. 2–3. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1-85573-050-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1-85573-050-2">ISBN 1-85573-050-2</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Electron+Beam+Welding&rft.aulast=Schultz&rft.aufirst=H.&rft.date=1993&rft.pub=%5B%5BWoodhead+Publishing%5D%5D&rft.pages=2%E2%80%933&rft.isbn=1-85573-050-2&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3DI0xMo28DwcIC%26pg%3DPA2">  </li> <li id="cite_note-165"><a href="#cite_ref-165">↑</a> Benedict, G.F.. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/?id=xdmNVSio8jUC&pg=PA273">Nontraditional Manufacturing Processes</a>. 19. <a href="/wiki/CRC_Press" title="CRC Press">CRC Press</a>, 1987, p. 273 (Manufacturing engineering and materials processing). <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-8247-7352-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-8247-7352-7">ISBN 0-8247-7352-7</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Nontraditional+Manufacturing+Processes&rft.aulast=Benedict&rft.aufirst=G.F.&rft.date=1987&rft.pub=%5B%5BCRC+Press%5D%5D&rft.pages=273&rft.series=Manufacturing+engineering+and+materials+processing&rft.isbn=0-8247-7352-7&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3DxdmNVSio8jUC%26pg%3DPA273">  </li> <li id="cite_note-166"><a href="#cite_ref-166">↑</a> <cite style="font-style:normal">Ozdemir, F.S. (25-27 juny 1979). "<a rel="nofollow" class="external text" href="http://portal.acm.org/citation.cfm?id=800292.811744">Electron beam lithography</a>". Proceedings of the 16th Conference on Design automation: 383–391, San Diego, CA, EUA: <a href="/w/index.php?title=IEEE_Press&action=edit&redlink=1" class="new" title="IEEE Press (encara no existeix)">IEEE Press</a></cite><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=proceeding&rft.btitle=Proceedings+of+the+16th+Conference+on+Design+automation&rft.atitle=Electron+beam+lithography&rft.aulast=Ozdemir&rft.aufirst=F.S.&rft.date=25-27+juny+1979&rft.pub=%5B%5BIEEE+Press%5D%5D&rft.place=San+Diego%2C+CA%2C+EUA&rft.pages=383%E2%80%93391&rft_id=http%3A%2F%2Fportal.acm.org%2Fcitation.cfm%3Fid%3D800292.811744">  </li> <li id="cite_note-167"><a href="#cite_ref-167">↑</a> Madou, M.J.. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/?id=9bk3gJeQKBYC&pg=PA53">Fundamentals of Microfabrication: the Science of Miniaturization</a>. 2a edició. <a href="/wiki/CRC_Press" title="CRC Press">CRC Press</a>, 2002, p. 53–54. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-8493-0826-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-8493-0826-7">ISBN 0-8493-0826-7</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Fundamentals+of+Microfabrication%3A+the+Science+of+Miniaturization&rft.aulast=Madou&rft.aufirst=M.J.&rft.date=2002&rft.edition=2a%C2%A0edici%C3%B3&rft.pub=%5B%5BCRC+Press%5D%5D&rft.pages=53%E2%80%9354&rft.isbn=0-8493-0826-7&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3D9bk3gJeQKBYC%26pg%3DPA53">  </li> <li id="cite_note-168"><a href="#cite_ref-168">↑</a> <cite style="font-style:normal">Jongen, Y. (2-5 maig 1996). "Electron Beam Scanning in Industrial Applications". APS/AAPT Joint Meeting, <a href="/wiki/American_Physical_Society" title="American Physical Society">American Physical Society</a></cite><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=proceeding&rft.btitle=APS%2FAAPT+Joint+Meeting&rft.atitle=Electron+Beam+Scanning+in+Industrial+Applications&rft.aulast=Jongen&rft.aufirst=Y.&rft.date=2-5+maig+1996&rft.pub=%5B%5BAmerican+Physical+Society%5D%5D">  </li> <li id="cite_note-169"><a href="#cite_ref-169">↑</a> Beddar, A.S. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://findarticles.com/p/articles/mi_m0FSL/is_/ai_81161386">Mobile linear accelerators for intraoperative radiation therapy</a>». <a href="/w/index.php?title=AORN_Journal&action=edit&redlink=1" class="new" title="AORN Journal (encara no existeix)">AORN Journal</a>, 74, 5, 2001, pàg. 700. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2FS0001-2092%2806%2961769-9">10.1016/S0001-2092(06)61769-9</a>. </li> <li id="cite_note-170"><a href="#cite_ref-170">↑</a> Gazda, M.J.; Coia, L.R. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.cancernetwork.com/cancer-management/chapter02/article/10165/1165822">Principles of Radiation Therapy</a>». <a href="/w/index.php?title=Cancer_Network&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cancer Network (encara no existeix)">Cancer Network</a>, 01-06-2007. </li> <li id="cite_note-172"><a href="#cite_ref-172">↑</a> Chao, A.W.; Tigner, M. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/?id=Z3J4SjftF1YC&pg=PA155">Handbook of Accelerator Physics and Engineering</a>. <a href="/wiki/World_Scientific" title="World Scientific">World Scientific</a>, 1999, p. 155, 188. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/981-02-3500-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/981-02-3500-3">ISBN 981-02-3500-3</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Handbook+of+Accelerator+Physics+and+Engineering&rft.aulast=Chao&rft.aufirst=A.W.&rft.date=1999&rft.pub=%5B%5BWorld+Scientific%5D%5D&rft.pages=155%2C+188&rft.isbn=981-02-3500-3&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3DZ3J4SjftF1YC%26pg%3DPA155">  </li> <li id="cite_note-173"><a href="#cite_ref-173">↑</a> Oura, K. [et al.].. Surface Science: An Introduction. <a href="/wiki/Springer_Science%2BBusiness_Media" title="Springer Science+Business Media">Springer</a>, 2003, p. 1–45. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/3-540-00545-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/3-540-00545-5">ISBN 3-540-00545-5</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Surface+Science%3A+An+Introduction&rft.aulast=Oura&rft.aufirst=K.&rft.date=2003&rft.pub=%5B%5BSpringer+Science%2BBusiness+Media%7CSpringer%5D%5D&rft.pages=1%E2%80%9345&rft.isbn=3-540-00545-5">  </li> <li id="cite_note-174"><a href="#cite_ref-174">↑</a> Ichimiya, A.; Cohen, P.I.. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/?id=AUVbPerNxTcC&pg=PA1">Reflection High-energy Electron Diffraction</a>. <a href="/wiki/Cambridge_University_Press" title="Cambridge University Press">Cambridge University Press</a>, 2004, p. 1. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-521-45373-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-521-45373-9">ISBN 0-521-45373-9</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Reflection+High-energy+Electron+Diffraction&rft.aulast=Ichimiya&rft.aufirst=A.&rft.date=2004&rft.pub=%5B%5BCambridge+University+Press%5D%5D&rft.pages=1&rft.isbn=0-521-45373-9&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3DAUVbPerNxTcC%26pg%3DPA1">  </li> <li id="cite_note-175"><a href="#cite_ref-175">↑</a> Heppell, T.A. «A combined low energy and reflection high energy electron diffraction apparatus». <a href="/w/index.php?title=Measurement_Science_and_Technology&action=edit&redlink=1" class="new" title="Measurement Science and Technology (encara no existeix)">Journal of Scientific Instruments</a>, 44, 9, 1967, pàg. 686–688. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1967JScI...44..686H">1967JScI...44..686H</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1088%2F0950-7671%2F44%2F9%2F311">10.1088/0950-7671/44/9/311</a>. </li> <li id="cite_note-176"><a href="#cite_ref-176">↑</a> McMullan, D. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www-g.eng.cam.ac.uk/125/achievements/mcmullan/mcm.htm">Scanning Electron Microscopy: 1928–1965</a>». <a href="/wiki/Universitat_de_Cambridge" title="Universitat de Cambridge">Universitat de Cambridge</a>, 1993. </li> <li id="cite_note-177"><a href="#cite_ref-177">↑</a> Slayter, H.S.. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/?id=LlePVS9oq7MC&pg=PA1">Light and electron microscopy</a>. <a href="/wiki/Cambridge_University_Press" title="Cambridge University Press">Cambridge University Press</a>, 1992, p. 1. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-521-33948-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-521-33948-0">ISBN 0-521-33948-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Light+and+electron+microscopy&rft.aulast=Slayter&rft.aufirst=H.S.&rft.date=1992&rft.pub=%5B%5BCambridge+University+Press%5D%5D&rft.pages=1&rft.isbn=0-521-33948-0&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3DLlePVS9oq7MC%26pg%3DPA1">  </li> <li id="cite_note-178"><a href="#cite_ref-178">↑</a> Cember, H. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/?id=obcmBZe9es4C&pg=PA42">Introduction to Health Physics</a>. <a href="/wiki/McGraw-Hill" title="McGraw-Hill">McGraw-Hill Professional</a>, 1996, p. 42–43. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-07-105461-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-07-105461-8">ISBN 0-07-105461-8</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Introduction+to+Health+Physics&rft.aulast=Cember&rft.aufirst=H.&rft.date=1996&rft.pub=%5B%5BMcGraw-Hill%7CMcGraw-Hill+Professional%5D%5D&rft.pages=42%E2%80%9343&rft.isbn=0-07-105461-8&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3DobcmBZe9es4C%26pg%3DPA42">  </li> <li id="cite_note-179"><a href="#cite_ref-179">↑</a> Erni, R. [et al]. «Atomic-Resolution Imaging with a Sub-50-pm Electron Probe». <a href="/wiki/Physical_Review_Letters" title="Physical Review Letters">Physical Review Letters</a>, 102, 9, 2009, pàg. 096101. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2009PhRvL.102i6101E">2009PhRvL.102i6101E</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1103%2FPhysRevLett.102.096101">10.1103/PhysRevLett.102.096101</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19392535?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:19392535">19392535</a>. </li> <li id="cite_note-bozzola_1999-180"><a href="#cite_ref-bozzola_1999_180-0">↑</a> Bozzola, J.J.; Russell, L.D.. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/?id=RqSMzR-IXk0C&pg=PA12">Electron Microscopy: Principles and Techniques for Biologists</a>. <a href="/w/index.php?title=Jones_%26_Bartlett_Learning&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jones & Bartlett Learning (encara no existeix)">Jones & Bartlett Publishers</a>, 1999, p. 12, 197–199. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-7637-0192-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-7637-0192-0">ISBN 0-7637-0192-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Electron+Microscopy%3A+Principles+and+Techniques+for+Biologists&rft.aulast=Bozzola&rft.aufirst=J.J.&rft.date=1999&rft.pub=%5B%5BJones+%26+Bartlett+Learning%7CJones+%26+Bartlett+Publishers%5D%5D&rft.pages=12%2C+197%E2%80%93199&rft.isbn=0-7637-0192-0&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3DRqSMzR-IXk0C%26pg%3DPA12">  </li> <li id="cite_note-181"><a href="#cite_ref-181">↑</a> Flegler, S.L.; Heckman Jr., J.W.; Klomparens, K.L.. Scanning and Transmission Electron Microscopy: An Introduction. <a href="/wiki/Oxford_University_Press" title="Oxford University Press">Oxford University Press</a>, 1995, p. 43–45. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-19-510751-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-19-510751-9">ISBN 0-19-510751-9</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Scanning+and+Transmission+Electron+Microscopy%3A+An+Introduction&rft.aulast=Flegler&rft.aufirst=S.L.&rft.date=1995&rft.pub=%5B%5BOxford+University+Press%5D%5D&rft.pages=43%E2%80%9345&rft.isbn=0-19-510751-9">  </li> <li id="cite_note-182"><a href="#cite_ref-182">↑</a> Bozzola, J.J.; Russell, L.D.. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/?id=RqSMzR-IXk0C&pg=PA9">Electron Microscopy: Principles and Techniques for Biologists</a>. 2a edició. <a href="/w/index.php?title=Jones_%26_Bartlett_Learning&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jones & Bartlett Learning (encara no existeix)">Jones & Bartlett Publishers</a>, 1999, p. 9. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-7637-0192-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-7637-0192-0">ISBN 0-7637-0192-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Electron+Microscopy%3A+Principles+and+Techniques+for+Biologists&rft.aulast=Bozzola&rft.aufirst=J.J.&rft.date=1999&rft.edition=2a%C2%A0edici%C3%B3&rft.pub=%5B%5BJones+%26+Bartlett+Learning%7CJones+%26+Bartlett+Publishers%5D%5D&rft.pages=9&rft.isbn=0-7637-0192-0&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3DRqSMzR-IXk0C%26pg%3DPA9">  </li> <li id="cite_note-183"><a href="#cite_ref-183">↑</a> Freund, H.P.; Antonsen, T. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/?id=73w9tqTgbiIC&pg=PA1">Principles of Free-Electron Lasers</a>. <a href="/wiki/Springer_Science%2BBusiness_Media" title="Springer Science+Business Media">Springer</a>, 1996, p. 1–30. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-412-72540-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-412-72540-1">ISBN 0-412-72540-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Principles+of+Free-Electron+Lasers&rft.aulast=Freund&rft.aufirst=H.P.&rft.date=1996&rft.pub=%5B%5BSpringer+Science%2BBusiness+Media%7CSpringer%5D%5D&rft.pages=1%E2%80%9330&rft.isbn=0-412-72540-1&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3D73w9tqTgbiIC%26pg%3DPA1">  </li> <li id="cite_note-184"><a href="#cite_ref-184">↑</a> Kitzmiller, J.W.. Television Picture Tubes and Other Cathode-Ray Tubes: Industry and Trade Summary. <a href="/w/index.php?title=DIANE_Publishing&action=edit&redlink=1" class="new" title="DIANE Publishing (encara no existeix)">DIANE Publishing</a>, 1995, p. 3–5. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-7881-2100-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-7881-2100-6">ISBN 0-7881-2100-6</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Television+Picture+Tubes+and+Other+Cathode-Ray+Tubes%3A+Industry+and+Trade+Summary&rft.aulast=Kitzmiller&rft.aufirst=J.W.&rft.date=1995&rft.pub=%5B%5BDIANE+Publishing%5D%5D&rft.pages=3%E2%80%935&rft.isbn=0-7881-2100-6">  </li> <li id="cite_note-185"><a href="#cite_ref-185">↑</a> Sclater, N. Electronic Technology Handbook. <a href="/wiki/McGraw-Hill" title="McGraw-Hill">McGraw-Hill Professional</a>, 1999, p. 227–228. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-07-058048-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-07-058048-0">ISBN 0-07-058048-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Electronic+Technology+Handbook&rft.aulast=Sclater&rft.aufirst=N.&rft.date=1999&rft.pub=%5B%5BMcGraw-Hill%7CMcGraw-Hill+Professional%5D%5D&rft.pages=227%E2%80%93228&rft.isbn=0-07-058048-0">  </li> <li id="cite_note-186"><a href="#cite_ref-186">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://nobelprize.org/educational_games/physics/integrated_circuit/history/">The History of the Integrated Circuit</a>». <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Nobel" title="Fundació Nobel">Fundació Nobel</a>, 2008. </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2>[<a href="/w/index.php?title=Electr%C3%B3&action=edit&section=24" title="Modifica la secció: Bibliografia">modifica</a>]</div> <ul><li>Mazón, J. El joc de la física: el tauler, les fitxes i les regles de l'univers. Edicions de la Universitat de Barcelona, 2020. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-9168-417-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-9168-417-6">ISBN 978-84-9168-417-6</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=El+joc+de+la+f%C3%ADsica%3A+el+tauler%2C+les+fitxes+i+les+regles+de+l%27univers&rft.aulast=Maz%C3%B3n&rft.aufirst=J&rft.date=2020&rft.pub=Edicions+de+la+Universitat+de+Barcelona&rft.isbn=978-84-9168-417-6"> </li> <li>Miralles López, M. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://cds.cern.ch/record/2866419/files/CERN-THESIS-2023-116.pdf">Probing the top quark couplings within the ATLAS detector and EFT global fits</a>» (en anglès i català). <a href="/wiki/Universitat_de_Val%C3%A8ncia" title="Universitat de València">Universitat de València</a>, 2023.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també">Vegeu també</h2>[<a href="/w/index.php?title=Electr%C3%B3&action=edit&section=25" title="Modifica la secció: Vegeu també">modifica</a>]</div> <table cellpadding="2" cellspacing="0" align="right" style="margin:5px; padding: 5px; border:1px solid #aaaaaa; text-align:left;" class="infobox noprint plainlinks"> <tbody><tr> <td colspan="2" style="text-align:center; font-size:85%">En altres projectes de <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Wikimedia" title="Fundació Wikimedia">Wikimedia</a>: </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Commons-logo.svg" class="mw-file-description" title="Commons"><img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/20px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/40px-Commons-logo.svg.png 1.5x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></a><figcaption>Commons</figcaption></figure></td> <td><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Electrons" class="extiw" title="commons:Category:Electrons">Commons</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q2225?uselang=ca#sitelinks-special" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a> </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Viccionari.svg" class="mw-file-description" title="Viccionari"><img alt="Viccionari" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ab/Viccionari.svg/17px-Viccionari.svg.png" decoding="async" width="17" height="19" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ab/Viccionari.svg/26px-Viccionari.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ab/Viccionari.svg/34px-Viccionari.svg.png 2x" data-file-width="566" data-file-height="616" /></a><figcaption>Viccionari</figcaption></figure></td> <td><a href="https://ca.wiktionary.org/wiki/electr%C3%B3" class="extiw" title="wikt:electró">Viccionari</a> </td></tr> </tbody></table> <ul><li><a href="/wiki/Ani%C3%B3" class="mw-redirect" title="Anió">Anió</a></li> <li><a href="/wiki/Efecte_Zeeman" title="Efecte Zeeman">Efecte Zeeman</a></li> <li><a href="/wiki/Parell_solitari" title="Parell solitari">Parell solitari</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs">Enllaços externs</h2>[<a href="/w/index.php?title=Electr%C3%B3&action=edit&section=26" title="Modifica la secció: Enllaços externs">modifica</a>]</div> <ul><li>«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080316233916/http://www.aip.org/history/electron/">The Discovery of the Electron</a>» (en anglès). <a href="/wiki/American_Institute_of_Physics" title="American Institute of Physics">American Institute of Physics</a>, Center for History of Physics. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.aip.org/history/electron/">original</a> el 2008-03-16. [Consulta: 9 desembre 2012].</li> <li>«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://pdg.lbl.gov/">Particle Data Group</a>» (en anglès). <a href="/wiki/Universitat_de_Calif%C3%B2rnia" title="Universitat de Califòrnia">Universitat de Califòrnia</a>.</li> <li>Bock, R.K.; Vasilescu, A. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://physics.web.cern.ch/Physics/ParticleDetector/BriefBook/">The Particle Detector BriefBook</a> (en anglès). 14a ed.. <a href="/wiki/Springer_Science%2BBusiness_Media" title="Springer Science+Business Media">Springer</a>, 1998. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/3-540-64120-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/3-540-64120-3">ISBN 3-540-64120-3</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Particle+Detector+BriefBook&rft.aulast=Bock&rft.aufirst=R.K.&rft.date=1998&rft.edition=14a+ed.&rft.pub=%5B%5BSpringer+Science%2BBusiness+Media%7CSpringer%5D%5D&rft.isbn=3-540-64120-3&rft_id=http%3A%2F%2Fphysics.web.cern.ch%2FPhysics%2FParticleDetector%2FBriefBook%2F"> </li> <li>«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110703001823/http://www.edu365.cat/batxillerat/ciencies/taula/orbita.html">Orbitals atòmics</a>». <a href="/wiki/Edu365.cat" class="mw-redirect" title="Edu365.cat">Edu365.cat</a>. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.edu365.cat/batxillerat/ciencies/taula/orbita.html">original</a> el 2011-07-03. [Consulta: 9 desembre 2012].</li></ul> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Model_estàndard_de_física_de_partícules" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><a href="/wiki/Plantilla:Part%C3%ADcules" title="Plantilla:Partícules"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/20px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/40px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></li></ul></div><div id="Model_estàndard_de_física_de_partícules" style="font-size:114%;margin:0 4em"><a href="/wiki/Model_est%C3%A0ndard_de_f%C3%ADsica_de_part%C3%ADcules" title="Model estàndard de física de partícules">Model estàndard de física de partícules</a></div></th></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Part%C3%ADcula_elemental" title="Partícula elemental">Elementals</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Fermi%C3%B3" title="Fermió">Fermions</a></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Quark" title="Quark">Quarks</a></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Quark_amunt" class="mw-redirect" title="Quark amunt">u</a> · <a href="/wiki/Quark_avall" class="mw-redirect" title="Quark avall">d</a> · <a href="/wiki/Quark_encant" class="mw-redirect" title="Quark encant">c</a> · <a href="/wiki/Quark_estrany" class="mw-redirect" title="Quark estrany">s</a> · <a href="/wiki/Quark_cim" class="mw-redirect" title="Quark cim">t</a> · <a href="/wiki/Quark_fons" class="mw-redirect" title="Quark fons">b</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Antiquark" title="Antiquark">Antiquarks</a></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Antiquark_amunt" class="mw-redirect" title="Antiquark amunt">u</a> · <a href="/wiki/Antiquark_avall" class="mw-redirect" title="Antiquark avall">d</a> · <a href="/wiki/Antiquark_encant" class="mw-redirect" title="Antiquark encant">c</a> · <a href="/wiki/Antiquark_estrany" class="mw-redirect" title="Antiquark estrany">s</a> · <a href="/wiki/Antiquark_cim" class="mw-redirect" title="Antiquark cim">t</a> · <a href="/wiki/Antiquark_fons" class="mw-redirect" title="Antiquark fons">b</a></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Lept%C3%B3" title="Leptó">Leptons</a></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a class="mw-selflink selflink">e-</a> · <a href="/wiki/Mu%C3%B3" title="Muó">μ-</a> · <a href="/wiki/Lept%C3%B3_tau" title="Leptó tau">τ-</a> · <a href="/wiki/Neutr%C3%AD" title="Neutrí">ν</a> (<a href="/wiki/Neutr%C3%AD_electr%C3%B2nic" title="Neutrí electrònic">νe</a> · <a href="/wiki/Neutr%C3%AD_mu%C3%B2nic" title="Neutrí muònic">νμ</a> · <a href="/wiki/Neutr%C3%AD_tau%C3%B2nic" class="mw-redirect" title="Neutrí tauònic">ντ</a>)</div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Antilept%C3%B3" class="mw-redirect" title="Antileptó">Antileptons</a></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Positr%C3%B3" title="Positró">e+</a> · <a href="/wiki/Antimu%C3%B3" title="Antimuó">μ+</a> · <a href="/wiki/Antitau%C3%B3" class="mw-redirect" title="Antitauó">τ+</a> · <a href="/wiki/Antineutr%C3%AD" title="Antineutrí">ν</a> (<a href="/wiki/Antineutr%C3%AD_electr%C3%B2nic" class="mw-redirect" title="Antineutrí electrònic">νe</a> · <a href="/wiki/Antineutr%C3%AD_mu%C3%B2nic" class="mw-redirect" title="Antineutrí muònic">νμ</a> · <a href="/wiki/Antineutr%C3%AD_tau%C3%B2nic" class="mw-redirect" title="Antineutrí tauònic">ντ</a>)</div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Bos%C3%B3" title="Bosó">Bosons</a></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Bos%C3%B3_de_gauge" title="Bosó de gauge">Gauge</a></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Fot%C3%B3" title="Fotó">γ</a> · <a href="/wiki/Glu%C3%B3" title="Gluó">g</a> · <a href="/wiki/Bos%C3%B3_W" class="mw-redirect" title="Bosó W">W±</a> · <a href="/wiki/Bos%C3%B3_Z" class="mw-redirect" title="Bosó Z">Z</a> · <a href="/wiki/Bos%C3%B3_E(38)" title="Bosó E(38)">E38</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Bos%C3%B3_escalar" title="Bosó escalar">Escalar</a></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Bos%C3%B3_de_Higgs" title="Bosó de Higgs">H0</a></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;"><div style="padding:0em 0.75em;">Altres</div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Camp_fantasma" title="Camp fantasma">Fantasmes</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Part%C3%ADcula_hipot%C3%A8tica" title="Partícula hipotètica">Hipotètiques</a></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Supercompany" title="Supercompany">Supercompanyes</a></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Sfermi%C3%B3" title="Sfermió">Sfermions</a></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Squark" title="Squark">Squarks</a></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Quark_samunt" class="mw-redirect" title="Quark samunt">u͂</a> · <a href="/wiki/Quark_savall" class="mw-redirect" title="Quark savall">d͂</a> · <a href="/wiki/Quark_sencant" class="mw-redirect" title="Quark sencant">c͂</a> · <a href="/wiki/Quark_sestrany" class="mw-redirect" title="Quark sestrany">s͂</a> · <a href="/wiki/Quark_sim" class="mw-redirect" title="Quark sim">t͂</a> · <a href="/wiki/Quark_sfons" class="mw-redirect" title="Quark sfons">b͂</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Slept%C3%B3" title="Sleptó">Sleptons</a></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Selectr%C3%B3_(part%C3%ADcula)" class="mw-redirect" title="Selectró (partícula)">e͂</a> · <a href="/wiki/Smu%C3%B3" class="mw-redirect" title="Smuó">μ͂</a> · <a href="/wiki/Stau%C3%B3" class="mw-redirect" title="Stauó">τ͂</a> · <a href="/wiki/Sneutr%C3%AD" class="mw-redirect" title="Sneutrí">ν͂</a> (<a href="/wiki/Sneutr%C3%AD_electr%C3%B2nic" class="mw-redirect" title="Sneutrí electrònic">ν͂e</a> · <a href="/wiki/Sneutr%C3%AD_mu%C3%B2nic" class="mw-redirect" title="Sneutrí muònic">ν͂μ</a> · <a href="/wiki/Sneutr%C3%AD_tau%C3%B2nic" class="mw-redirect" title="Sneutrí tauònic">ν͂τ</a>)</div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Gaug%C3%AD" title="Gaugí">Gaugins</a></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Be%C3%AD" title="Beí">B͂</a> · <a href="/wiki/Fot%C3%AD" title="Fotí">γ͂</a> · <a href="/wiki/Glu%C3%AD" title="Gluí">g͂</a> · <a href="/wiki/Gravit%C3%AD" title="Gravití">G͂</a> · <a href="/wiki/We%C3%AD" title="Weí">W͂</a> · <a href="/wiki/Zet%C3%AD" title="Zetí">Z͂</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;"><div style="padding:0em 0.75em;">Altres</div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Ax%C3%AD" title="Axí">Axí</a> · <a href="/wiki/Carregu%C3%AD" title="Carreguí">Carreguí</a> · <a href="/wiki/Higgs%C3%AD" title="Higgsí">Higgsí</a> · <a href="/wiki/Neutral%C3%AD" title="Neutralí">Neutralí</a></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;"><div style="padding:0em 0.75em;">Altres</div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Axi%C3%B3" title="Axió">A0</a> · <a href="/wiki/Dilat%C3%B3" title="Dilató">D</a> · <a href="/wiki/Fermi%C3%B3_de_Majorana" title="Fermió de Majorana">Fermió de Majorana</a> · <a href="/wiki/Fot%C3%B3_magn%C3%A8tic" title="Fotó magnètic">Fotó magnètic</a> · <a href="/wiki/Gravit%C3%B3" title="Gravitó">G</a> · <a href="/wiki/Gravifot%C3%B3" title="Gravifotó">Gravifotó</a> · <a href="/wiki/Inflat%C3%B3" title="Inflató">Inflató</a> · <a href="/wiki/Leptoquark" title="Leptoquark">Leptoquark</a> · <a href="/wiki/Major%C3%B3" title="Majoró">J</a> · <a href="/wiki/Monopol_magn%C3%A8tic" title="Monopol magnètic">m</a> · <a href="/wiki/Neutr%C3%AD_est%C3%A8ril" title="Neutrí estèril">neutrí estèril</a> · <a href="/wiki/Pre%C3%B3" title="Preó">Preó</a> · <a href="/wiki/Taqui%C3%B3" title="Taquió">Taquió</a> · <a href="/wiki/Bos%C3%B3_X" class="mw-redirect" title="Bosó X">X</a> · <a href="/wiki/Bos%C3%B3_Y" class="mw-redirect" title="Bosó Y">Y</a> · <a href="/wiki/Bos%C3%B3_W%27" class="mw-redirect" title="Bosó W'">W'</a> · <a href="/wiki/Bos%C3%B3_Z%27" class="mw-redirect" title="Bosó Z'">Z'</a></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Part%C3%ADcula_composta" title="Partícula composta">Compostes</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Hadr%C3%B3" title="Hadró">Hadrons</a></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Bari%C3%B3" title="Barió">Barions</a></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Nucle%C3%B3" title="Nucleó">Nucleons</a></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Prot%C3%B3" title="Protó">p</a> · <a href="/wiki/Neutr%C3%B3" title="Neutró">n</a> · <a href="/wiki/Antiprot%C3%B3" title="Antiprotó">p</a> · <a href="/wiki/Antineutr%C3%B3" title="Antineutró">n</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Hiper%C3%B3" title="Hiperó">Hiperons</a></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Bari%C3%B3_Delta" title="Barió Delta">Δ</a> · <a href="/wiki/Lambda_(bari%C3%B3)" title="Lambda (barió)">Λ</a> · <a href="/w/index.php?title=Bari%C3%B3_Sigma&action=edit&redlink=1" class="new" title="Barió Sigma (encara no existeix)">Σ</a> · <a href="/w/index.php?title=Bari%C3%B3_Ksi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Barió Ksi (encara no existeix)">Ξ</a> · <a href="/wiki/Bari%C3%B3_Omega" title="Barió Omega">Ω</a></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Mes%C3%B3" title="Mesó">Mesons</a></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;background:transparent;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Pi%C3%B3" title="Pió">Pió</a> (π) · <a href="/wiki/Mes%C3%B3_rho" title="Mesó rho">Mesó rho</a> (ρ) · <a href="/wiki/Mesons_eta_i_eta_prima" title="Mesons eta i eta prima">Mesons eta i eta prima</a> (η) i (η') · <a href="/wiki/Mes%C3%B3_fi" title="Mesó fi">Mesó fi</a> (φ) · <a href="/wiki/Mes%C3%B3_omega" title="Mesó omega">Mesó omega</a> (ω) · <a href="/wiki/Mes%C3%B3_psi%C3%B3" title="Mesó psió">Mesó psió</a> (J/ψ) · <a href="/wiki/Mes%C3%B3_%C3%ADpsilon" title="Mesó ípsilon">Mesó ípsilon</a> (ϒ) · <a href="/wiki/Mes%C3%B3_theta" title="Mesó theta">Mesó theta</a> (θ) · <a href="/w/index.php?title=Mes%C3%B3_K&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mesó K (encara no existeix)">Mesó K</a> (K) · <a href="/wiki/Mes%C3%B3_B" title="Mesó B">Mesó B</a> (B) · <a href="/wiki/Mes%C3%B3_D" title="Mesó D">Mesó D</a> (D) · <a href="/wiki/Mes%C3%B3_T" title="Mesó T">Mesó T</a> (T) · <a href="/wiki/Quarkonium" title="Quarkonium">Quarkonium</a></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;"><div style="padding:0em 0.75em;">Altres</div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Nucli_at%C3%B2mic" title="Nucli atòmic">Nucli atòmic</a> · <a href="/wiki/%C3%80tom" title="Àtom">Àtom</a> · <a href="/wiki/Diquark" title="Diquark">Diquark</a> · <a href="/wiki/%C3%80tom_ex%C3%B2tic" title="Àtom exòtic">Àtom exòtic</a> ( <a href="/wiki/Positroni" title="Positroni">Positroni</a> · <a href="/wiki/Muoni" title="Muoni">Muoni</a> · <a href="/wiki/Tautoni" title="Tautoni">Tautoni</a> · <a href="/wiki/Oni_(part%C3%ADcula)" class="mw-redirect" title="Oni (partícula)">Oni</a> ) · <a href="/wiki/Super%C3%A0tom" title="Superàtom">Superàtoms</a> · <a href="/wiki/Mol%C3%A8cula" title="Molècula">Molècula</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Part%C3%ADcula_hipot%C3%A8tica" title="Partícula hipotètica">Hipotètiques</a></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;font-weight:normal;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Hadr%C3%B3_ex%C3%B2tic" title="Hadró exòtic">Hadrons exòtics</a></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Bari%C3%B3_ex%C3%B2tic" title="Barió exòtic">Barions exòtics</a></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Dibari%C3%B3" class="mw-redirect" title="Dibarió">Dibarió</a> · <a href="/wiki/Pentaquark" title="Pentaquark">Pentaquark</a> · <a href="/wiki/Skyrmi%C3%B3" title="Skyrmió">Skyrmió</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Mes%C3%B3_ex%C3%B2tic" title="Mesó exòtic">Mesons exòtics</a></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Bola_de_gluons" title="Bola de gluons">Bola de gluons</a> · <a href="/wiki/Tetraquark" title="Tetraquark">Tetraquark</a></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;font-weight:normal;"><div style="padding:0em 0.75em;">Altres</div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;background:transparent;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Mol%C3%A8cula_mes%C3%B2nica" title="Molècula mesònica">Molècula mesònica</a> · <a href="/wiki/Pomer%C3%B3" title="Pomeró">Pomeró</a></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Quasipart%C3%ADcula" title="Quasipartícula">Quasipartícules</a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/w/index.php?title=Solit%C3%B3_de_Davydov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Solitó de Davydov (encara no existeix)">Solitó de Davydov</a> · <a href="/wiki/Excit%C3%B3" title="Excitó">Excitó</a> · <a href="/wiki/Hol%C3%B3" title="Holó">Holó</a> · <a href="/wiki/Magn%C3%B3" title="Magnó">Magnó</a> · <a href="/wiki/Fon%C3%B3" title="Fonó">Fonó</a> · <a href="/w/index.php?title=Plasmar%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Plasmaró (encara no existeix)">Plasmaró</a> · <a href="/wiki/Plasm%C3%B3" title="Plasmó">Plasmó</a> · <a href="/wiki/Polarit%C3%B3" title="Polaritó">Polaritó</a> · <a href="/wiki/Polar%C3%B3" title="Polaró">Polaró</a> · <a href="/wiki/Rot%C3%B3" title="Rotó">Rotó</a> · <a href="/w/index.php?title=Tri%C3%B3_(f%C3%ADsica)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Trió (física) (encara no existeix)">Trió</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Descartades</th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;background:transparent;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Part%C3%B3" title="Partó">Partó</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Llistes</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Llista_de_part%C3%ADcules" title="Llista de partícules">Llista de partícules</a> · <a href="/wiki/Cronologia_de_la_f%C3%ADsica_de_part%C3%ADcules" title="Cronologia de la física de partícules">Cronologia de la física de partícules</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Books" class="extiw" title="en:Wikipedia:Books">Llibres</a> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33711417">.mw-parser-output .languageicon{font-size:0.95em;color:#555;background-color:inherit}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}</style>(anglès)</th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a class="external text" href="https://en.wikipedia.org/wiki/Book:Particles_of_the_Standard_Model">Book:Particles of the Standard Model · </a><a class="external text" href="https://en.wikipedia.org/wiki/Book:Hadronic_Matter">Book:Hadronic Matter</a> · <a class="external text" href="https://en.wikipedia.org/wiki/Book:Leptons">Book:Leptons</a> · <a class="external text" href="https://en.wikipedia.org/wiki/">Book:Quarks</a></div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Biblioth%C3%A8que_nationale_de_France" class="mw-redirect" title="Bibliothèque nationale de France">BNF</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb13319069f">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://d-nb.info/gnd/4125978-6">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/LCCN" class="mw-redirect" title="LCCN">LCCN</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.loc.gov/authorities/sh85042423">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/National_Diet_Library" class="mw-redirect" title="National Diet Library">NDL</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.ndl.go.jp/auth/ndlna/00561425">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=ph137952&CON_LNG=ENG">1</a>)</li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases d'informació</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Encyclop%C3%A6dia_Britannica_Online" title="Encyclopædia Britannica Online">Britannica</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.britannica.com/science/electron">1</a>)</li> <li><a class="external text" href="https://wikidata-externalid-url.toolforge.org/?p=4342&url_prefix=https://snl.no/&id=elektron">SNL</a></li> <li><a href="/wiki/Treccani" title="Treccani">Treccani</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.treccani.it/enciclopedia/elettrone">1</a>)</li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://auth.wikimedia.org/loginwiki/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?useformat=desktop&type=1x1&usesul3=1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Electró&oldid=34876111">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Electró&oldid=34876111</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categories</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Leptons" title="Categoria:Leptons">Leptons</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:%C3%80tom" title="Categoria:Àtom">Àtom</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Part%C3%ADcules_subat%C3%B2miques" title="Categoria:Partícules subatòmiques">Partícules subatòmiques</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_enlla%C3%A7os_externs_no_actius" title="Categoria:Articles amb enllaços externs no actius">Articles amb enllaços externs no actius</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_avisos_de_la_plantilla_Webarchive" title="Categoria:Articles amb avisos de la plantilla Webarchive">Articles amb avisos de la plantilla Webarchive</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Llista_d%27articles_de_qualitat" title="Categoria:Llista d'articles de qualitat">Llista d'articles de qualitat</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Traduccions_que_s%C3%B3n_articles_de_qualitat" title="Categoria:Traduccions que són articles de qualitat">Traduccions que són articles de qualitat</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_de_qualitat_de_f%C3%ADsica" title="Categoria:Articles de qualitat de física">Articles de qualitat de física</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 23 març 2025 a les 10:52.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>. </li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Electr%C3%B3&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://www.wikimedia.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><picture><source media="(min-width: 500px)" srcset="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29"><img src="/static/images/footer/wikimedia.svg" width="25" height="25" alt="Wikimedia Foundation" lang="en" loading="lazy"></picture></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><picture><source media="(min-width: 500px)" srcset="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" width="88" height="31"><img src="/w/resources/assets/mediawiki_compact.svg" alt="Powered by MediaWiki" lang="en" width="25" height="25" loading="lazy"></picture></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-header-container vector-sticky-header-container"> <div id="vector-sticky-header" class="vector-sticky-header"> <div class="vector-sticky-header-start"> <div class="vector-sticky-header-icon-start vector-button-flush-left vector-button-flush-right" aria-hidden="true"> <button class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-sticky-header-search-toggle" tabindex="-1" data-event-name="ui.vector-sticky-search-form.icon"> Cerca </button> </div> <div role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box"> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail"> <form action="/w/index.php" id="vector-sticky-search-form" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia"> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <div class="vector-sticky-header-context-bar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-sticky-header-toc" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-sticky-header-toc vector-sticky-header-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-sticky-header-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-sticky-header-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-sticky-header-toc-label" for="vector-sticky-header-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Commuta la taula de continguts. </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-sticky-header-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div class="vector-sticky-header-context-bar-primary" aria-hidden="true" >Electró</div> </div> </div> <div class="vector-sticky-header-end" aria-hidden="true"> <div class="vector-sticky-header-icons"> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-talk-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="talk-sticky-header"> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-subject-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="subject-sticky-header"> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-history-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="history-sticky-header"> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only mw-watchlink" id="ca-watchstar-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="watch-sticky-header"> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-edit-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="wikitext-edit-sticky-header"> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-ve-edit-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="ve-edit-sticky-header"> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-viewsource-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="ve-edit-protected-sticky-header"> </a> </div> <div class="vector-sticky-header-buttons"> <button class="cdx-button cdx-button--weight-quiet mw-interlanguage-selector" id="p-lang-btn-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn-sticky-header"> 163 llengües </button> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive" id="ca-addsection-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="addsection-sticky-header"> Afegeix un tema </a> </div> <div class="vector-sticky-header-icon-end"> <div class="vector-user-links"> </div> </div> </div> </div> </div> <div class="mw-portlet mw-portlet-dock-bottom emptyPortlet" id="p-dock-bottom"> <ul> </ul> </div> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-fb96cc848-f7q77","wgBackendResponseTime":280,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"1.197","walltime":"1.785","ppvisitednodes":{"value":56960,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":531830,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":139050,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":22,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":4,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":1,"limit":20},"unstrip-size":{"value":201290,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":4,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 1108.705 1 -total"," 55.54% 615.806 2 Plantilla:Referències"," 20.73% 229.821 66 Plantilla:Ref-llibre"," 19.11% 211.822 14 Plantilla:Caixa_de_navegació"," 18.00% 199.557 77 Plantilla:Ref-publicació"," 12.88% 142.761 13 Plantilla:Navbox_subgroups"," 12.73% 141.116 1 Plantilla:Infotaula_partícula"," 12.54% 139.042 1 Plantilla:Infotaula"," 11.16% 123.713 172 Plantilla:If_both"," 6.86% 76.002 1 Plantilla:Partícules"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.218","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":4241699,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.codfw.main-7b4fff7949-46zwd","timestamp":"20250326154436","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Electr\u00f3","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Electr%C3%B3","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q2225","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q2225","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2003-09-03T19:59:40Z","dateModified":"2025-03-23T08:52:20Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/4\/4a\/Crookes_tube-in_use-lateral_view-standing_cross_prPNr%C2%B011.jpg","headline":"part\u00edcula elemental fermi\u00f2nica amb c\u00e0rrega negativa"}</script> </body> </html>