CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Guerra d'independència de Grècia - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"30284e94-6a8a-487e-8a59-d594f9d5dbed","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Guerra_d'independència_de_Grècia","wgTitle":"Guerra d'independència de Grècia","wgCurRevisionId":34260252,"wgRevisionId":34260252,"wgArticleId":646442,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb referències puntuals demanades","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","Control d'autoritats","Grècia otomana","Guerres de l'Imperi Otomà","Guerres de França del segle XIX","Guerres d'independència","Història contemporània de Grècia"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Guerra_d'independència_de_Grècia", "wgRelevantArticleId":646442,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":80000,"wgRelatedArticlesCompat":[],"wgCentralAuthMobileDomain":false,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q182062","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics": true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab", "ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.4"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e8/Navarino.jpg/1200px-Navarino.jpg"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="760"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e8/Navarino.jpg/800px-Navarino.jpg"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="507"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e8/Navarino.jpg/640px-Navarino.jpg"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="405"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Guerra d'independència de Grècia - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Guerra_d%27independ%C3%A8ncia_de_Gr%C3%A8cia"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Guerra_d%27independ%C3%A8ncia_de_Gr%C3%A8cia&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_d%27independ%C3%A8ncia_de_Gr%C3%A8cia"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Guerra_d_independència_de_Grècia rootpage-Guerra_d_independència_de_Grècia skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Guerra+d%27independ%C3%A8ncia+de+Gr%C3%A8cia" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Guerra+d%27independ%C3%A8ncia+de+Gr%C3%A8cia" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Guerra+d%27independ%C3%A8ncia+de+Gr%C3%A8cia" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Guerra+d%27independ%C3%A8ncia+de+Gr%C3%A8cia" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Fets_històrics_anteriors" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Fets_històrics_anteriors"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Fets històrics anteriors</span> </div> </a> <ul id="toc-Fets_històrics_anteriors-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Antecedents" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Antecedents"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>Antecedents</span> </div> </a> <ul id="toc-Antecedents-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Declaració_d'independència" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Declaració_d'independència"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Declaració d'independència</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Declaració_d'independència-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Declaració d'independència</span> </button> <ul id="toc-Declaració_d'independència-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Principats_del_Danubi" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Principats_del_Danubi"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.1</span> <span>Principats del Danubi</span> </div> </a> <ul id="toc-Principats_del_Danubi-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Peloponès" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Peloponès"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.2</span> <span>Peloponès</span> </div> </a> <ul id="toc-Peloponès-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Grècia_central" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Grècia_central"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.3</span> <span>Grècia central</span> </div> </a> <ul id="toc-Grècia_central-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Reacció_otomana" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Reacció_otomana"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.4</span> <span>Reacció otomana</span> </div> </a> <ul id="toc-Reacció_otomana-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Reacció_internacional" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Reacció_internacional"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.5</span> <span>Reacció internacional</span> </div> </a> <ul id="toc-Reacció_internacional-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Les_primeres_institucions" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Les_primeres_institucions"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.6</span> <span>Les primeres institucions</span> </div> </a> <ul id="toc-Les_primeres_institucions-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Activitat_revolucionària_a_Creta,_Macedònia_i_Xipre" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Activitat_revolucionària_a_Creta,_Macedònia_i_Xipre"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>Activitat revolucionària a Creta, Macedònia i Xipre</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Activitat_revolucionària_a_Creta,_Macedònia_i_Xipre-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Activitat revolucionària a Creta, Macedònia i Xipre</span> </button> <ul id="toc-Activitat_revolucionària_a_Creta,_Macedònia_i_Xipre-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Creta" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Creta"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.1</span> <span>Creta</span> </div> </a> <ul id="toc-Creta-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Macedònia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Macedònia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.2</span> <span>Macedònia</span> </div> </a> <ul id="toc-Macedònia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Xipre" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Xipre"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.3</span> <span>Xipre</span> </div> </a> <ul id="toc-Xipre-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Guerra_naval" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Guerra_naval"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Guerra naval</span> </div> </a> <ul id="toc-Guerra_naval-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-1822-1824" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#1822-1824"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>1822-1824</span> </div> </a> <ul id="toc-1822-1824-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Les_guerres_civils_gregues_1823-1825" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Les_guerres_civils_gregues_1823-1825"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7</span> <span>Les guerres civils gregues 1823-1825</span> </div> </a> <ul id="toc-Les_guerres_civils_gregues_1823-1825-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_intervenció_egípcia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#La_intervenció_egípcia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8</span> <span>La intervenció egípcia</span> </div> </a> <ul id="toc-La_intervenció_egípcia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_intervenció_aliada" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#La_intervenció_aliada"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9</span> <span>La intervenció aliada</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-La_intervenció_aliada-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció La intervenció aliada</span> </button> <ul id="toc-La_intervenció_aliada-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Hostilitat_inicial" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Hostilitat_inicial"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9.1</span> <span>Hostilitat inicial</span> </div> </a> <ul id="toc-Hostilitat_inicial-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Canvi_de_postura" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Canvi_de_postura"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9.2</span> <span>Canvi de postura</span> </div> </a> <ul id="toc-Canvi_de_postura-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_batalla_de_Navarino" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_batalla_de_Navarino"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9.3</span> <span>La batalla de Navarino</span> </div> </a> <ul id="toc-La_batalla_de_Navarino-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-De_l'autonomia_a_la_independència" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#De_l'autonomia_a_la_independència"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10</span> <span>De l'autonomia a la independència</span> </div> </a> <ul id="toc-De_l'autonomia_a_la_independència-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Tractat_de_pau" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Tractat_de_pau"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">11</span> <span>Tractat de pau</span> </div> </a> <ul id="toc-Tractat_de_pau-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Monarquia_grega" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Monarquia_grega"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">12</span> <span>Monarquia grega</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Monarquia_grega-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Monarquia grega</span> </button> <ul id="toc-Monarquia_grega-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Reis_de_Grècia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Reis_de_Grècia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">12.1</span> <span>Reis de Grècia</span> </div> </a> <ul id="toc-Reis_de_Grècia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">13</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">14</span> <span>Bibliografia</span> </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Guerra d'independència de Grècia</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 69 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-69" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">69 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%AD%D8%B1%D8%A8_%D8%A7%D9%84%D8%A7%D8%B3%D8%AA%D9%82%D9%84%D8%A7%D9%84_%D8%A7%D9%84%D9%8A%D9%88%D9%86%D8%A7%D9%86%D9%8A%D8%A9" title="حرب الاستقلال اليونانية - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="حرب الاستقلال اليونانية" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target"><span>العربية</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-arz mw-list-item"><a href="https://arz.wikipedia.org/wiki/%D8%AD%D8%B1%D8%A8_%D8%A7%D9%84%D9%85%D9%88%D8%B1%D9%87" title="حرب الموره - àrab egipci" lang="arz" hreflang="arz" data-title="حرب الموره" data-language-autonym="مصرى" data-language-local-name="àrab egipci" class="interlanguage-link-target"><span>مصرى</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Guerra_d%27independencia_de_Grecia" title="Guerra d'independencia de Grecia - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Guerra d'independencia de Grecia" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target"><span>Asturianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/Yunan%C4%B1stan_%C4%B0stiqlaliyy%C9%99t_m%C3%BCharib%C9%99si" title="Yunanıstan İstiqlaliyyət müharibəsi - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Yunanıstan İstiqlaliyyət müharibəsi" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target"><span>Azərbaycanca</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-azb mw-list-item"><a href="https://azb.wikipedia.org/wiki/%DB%8C%D9%88%D9%86%D8%A7%D9%86_%D8%A8%D8%A7%D8%BA%DB%8C%D9%85%D8%B3%DB%8C%D8%B2%D9%84%DB%8C%D9%82_%D8%B3%D8%A7%D9%88%D8%A7%D8%B4%DB%8C" title="یونان باغیمسیزلیق ساواشی - South Azerbaijani" lang="azb" hreflang="azb" data-title="یونان باغیمسیزلیق ساواشی" data-language-autonym="تۆرکجه" data-language-local-name="South Azerbaijani" class="interlanguage-link-target"><span>تۆرکجه</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%92%D0%B0%D0%B9%D0%BD%D0%B0_%D0%B7%D0%B0_%D0%BD%D0%B5%D0%B7%D0%B0%D0%BB%D0%B5%D0%B6%D0%BD%D0%B0%D1%81%D1%86%D1%8C_%D0%93%D1%80%D1%8D%D1%86%D1%8B%D1%96" title="Вайна за незалежнасць Грэцыі - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Вайна за незалежнасць Грэцыі" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%93%D1%80%D1%8A%D1%86%D0%BA%D0%B0_%D0%B2%D0%BE%D0%B9%D0%BD%D0%B0_%D0%B7%D0%B0_%D0%BD%D0%B5%D0%B7%D0%B0%D0%B2%D0%B8%D1%81%D0%B8%D0%BC%D0%BE%D1%81%D1%82" title="Гръцка война за независимост - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Гръцка война за независимост" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target"><span>Български</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bn mw-list-item"><a href="https://bn.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%97%E0%A7%8D%E0%A6%B0%E0%A6%BF%E0%A6%95_%E0%A6%B8%E0%A7%8D%E0%A6%AC%E0%A6%BE%E0%A6%A7%E0%A7%80%E0%A6%A8%E0%A6%A4%E0%A6%BE_%E0%A6%AF%E0%A7%81%E0%A6%A6%E0%A7%8D%E0%A6%A7" title="গ্রিক স্বাধীনতা যুদ্ধ - bengalí" lang="bn" hreflang="bn" data-title="গ্রিক স্বাধীনতা যুদ্ধ" data-language-autonym="বাংলা" data-language-local-name="bengalí" class="interlanguage-link-target"><span>বাংলা</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/%C5%98eck%C3%A1_osvobozeneck%C3%A1_v%C3%A1lka" title="Řecká osvobozenecká válka - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Řecká osvobozenecká válka" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target"><span>Čeština</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Den_gr%C3%A6ske_uafh%C3%A6ngighedskrig" title="Den græske uafhængighedskrig - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Den græske uafhængighedskrig" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target"><span>Dansk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Griechische_Revolution" title="Griechische Revolution - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Griechische Revolution" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Deutsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%95%CE%BB%CE%BB%CE%B7%CE%BD%CE%B9%CE%BA%CE%AE_%CE%95%CF%80%CE%B1%CE%BD%CE%AC%CF%83%CF%84%CE%B1%CF%83%CE%B7_%CF%84%CE%BF%CF%85_1821" title="Ελληνική Επανάσταση του 1821 - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Ελληνική Επανάσταση του 1821" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target"><span>Ελληνικά</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Greek_War_of_Independence" title="Greek War of Independence - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Greek War of Independence" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Greka_milito_de_sendependi%C4%9Do" title="Greka milito de sendependiĝo - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Greka milito de sendependiĝo" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target"><span>Esperanto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Guerra_de_Independencia_de_Grecia" title="Guerra de Independencia de Grecia - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Guerra de Independencia de Grecia" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Kreeka_vabaduss%C3%B5da" title="Kreeka vabadussõda - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Kreeka vabadussõda" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target"><span>Eesti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Greziako_Independentzia_Gerra" title="Greziako Independentzia Gerra - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Greziako Independentzia Gerra" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target"><span>Euskara</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D8%AC%D9%86%DA%AF_%D8%A7%D8%B3%D8%AA%D9%82%D9%84%D8%A7%D9%84_%DB%8C%D9%88%D9%86%D8%A7%D9%86" title="جنگ استقلال یونان - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="جنگ استقلال یونان" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target"><span>فارسی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Kreikan_vapaussota" title="Kreikan vapaussota - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Kreikan vapaussota" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target"><span>Suomi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Guerre_d%27ind%C3%A9pendance_grecque" title="Guerre d'indépendance grecque - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Guerre d'indépendance grecque" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target"><span>Français</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-frr mw-list-item"><a href="https://frr.wikipedia.org/wiki/Greks_Rewolutsion" title="Greks Rewolutsion - frisó septentrional" lang="frr" hreflang="frr" data-title="Greks Rewolutsion" data-language-autonym="Nordfriisk" data-language-local-name="frisó septentrional" class="interlanguage-link-target"><span>Nordfriisk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ga mw-list-item"><a href="https://ga.wikipedia.org/wiki/Cogadh_na_Saoirse_Gr%C3%A9agach" title="Cogadh na Saoirse Gréagach - irlandès" lang="ga" hreflang="ga" data-title="Cogadh na Saoirse Gréagach" data-language-autonym="Gaeilge" data-language-local-name="irlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Gaeilge</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Guerra_de_Independencia_de_Grecia" title="Guerra de Independencia de Grecia - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Guerra de Independencia de Grecia" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target"><span>Galego</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%9E%D7%9C%D7%97%D7%9E%D7%AA_%D7%94%D7%A2%D7%A6%D7%9E%D7%90%D7%95%D7%AA_%D7%94%D7%99%D7%95%D7%95%D7%A0%D7%99%D7%AA" title="מלחמת העצמאות היוונית - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="מלחמת העצמאות היוונית" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target"><span>עברית</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Gr%C4%8Dki_rat_za_neovisnost" title="Grčki rat za neovisnost - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Grčki rat za neovisnost" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target"><span>Hrvatski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/G%C3%B6r%C3%B6g_szabads%C3%A1gharc" title="Görög szabadságharc - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Görög szabadságharc" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target"><span>Magyar</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D5%80%D5%B8%D6%82%D5%B6%D5%A1%D5%BD%D5%BF%D5%A1%D5%B6%D5%AB_%D5%A1%D5%B6%D5%AF%D5%A1%D5%AD%D5%B8%D6%82%D5%A9%D5%B5%D5%A1%D5%B6_%D5%BA%D5%A1%D5%BF%D5%A5%D6%80%D5%A1%D5%A6%D5%B4" title="Հունաստանի անկախության պատերազմ - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Հունաստանի անկախության պատերազմ" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target"><span>Հայերեն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hyw mw-list-item"><a href="https://hyw.wikipedia.org/wiki/%D5%85%D5%B8%D6%82%D5%B6%D5%A1%D5%AF%D5%A1%D5%B6_%D5%85%D5%A5%D5%B2%D5%A1%D6%83%D5%B8%D5%AD%D5%B8%D6%82%D5%A9%D5%AB%D6%82%D5%B6" title="Յունական Յեղափոխութիւն - Western Armenian" lang="hyw" hreflang="hyw" data-title="Յունական Յեղափոխութիւն" data-language-autonym="Արեւմտահայերէն" data-language-local-name="Western Armenian" class="interlanguage-link-target"><span>Արեւմտահայերէն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ia mw-list-item"><a href="https://ia.wikipedia.org/wiki/Guerra_de_Independentia_de_Grecia" title="Guerra de Independentia de Grecia - interlingua" lang="ia" hreflang="ia" data-title="Guerra de Independentia de Grecia" data-language-autonym="Interlingua" data-language-local-name="interlingua" class="interlanguage-link-target"><span>Interlingua</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Perang_Kemerdekaan_Yunani" title="Perang Kemerdekaan Yunani - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Perang Kemerdekaan Yunani" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Indonesia</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-io mw-list-item"><a href="https://io.wikipedia.org/wiki/Milito_pri_nedependo_Greka" title="Milito pri nedependo Greka - ido" lang="io" hreflang="io" data-title="Milito pri nedependo Greka" data-language-autonym="Ido" data-language-local-name="ido" class="interlanguage-link-target"><span>Ido</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Guerra_d%27indipendenza_greca" title="Guerra d'indipendenza greca - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Guerra d'indipendenza greca" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target"><span>Italiano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E3%82%AE%E3%83%AA%E3%82%B7%E3%83%A3%E7%8B%AC%E7%AB%8B%E6%88%A6%E4%BA%89" title="ギリシャ独立戦争 - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="ギリシャ独立戦争" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target"><span>日本語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%A1%E1%83%90%E1%83%91%E1%83%94%E1%83%A0%E1%83%AB%E1%83%9C%E1%83%94%E1%83%97%E1%83%98%E1%83%A1_%E1%83%A0%E1%83%94%E1%83%95%E1%83%9D%E1%83%9A%E1%83%A3%E1%83%AA%E1%83%98%E1%83%90" title="საბერძნეთის რევოლუცია - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="საბერძნეთის რევოლუცია" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target"><span>ქართული</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EA%B7%B8%EB%A6%AC%EC%8A%A4_%EB%8F%85%EB%A6%BD_%EC%A0%84%EC%9F%81" title="그리스 독립 전쟁 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="그리스 독립 전쟁" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target"><span>한국어</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Bellum_rerum_novarum_Graecum" title="Bellum rerum novarum Graecum - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Bellum rerum novarum Graecum" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target"><span>Latina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/Graikijos_nepriklausomyb%C4%97s_karas" title="Graikijos nepriklausomybės karas - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Graikijos nepriklausomybės karas" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target"><span>Lietuvių</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Grie%C4%B7u_neatkar%C4%ABbas_kar%C5%A1" title="Grieķu neatkarības karš - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Grieķu neatkarības karš" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target"><span>Latviešu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk mw-list-item"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%93%D1%80%D1%87%D0%BA%D0%B0_%D0%B2%D0%BE%D1%98%D0%BD%D0%B0_%D0%B7%D0%B0_%D0%BD%D0%B5%D0%B7%D0%B0%D0%B2%D0%B8%D1%81%D0%BD%D0%BE%D1%81%D1%82" title="Грчка војна за независност - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Грчка војна за независност" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target"><span>Македонски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ml mw-list-item"><a href="https://ml.wikipedia.org/wiki/%E0%B4%97%E0%B5%8D%E0%B4%B0%E0%B5%80%E0%B4%95%E0%B5%8D%E0%B4%95%E0%B5%8D_%E0%B4%B8%E0%B5%8D%E0%B4%B5%E0%B4%BE%E0%B4%A4%E0%B4%A8%E0%B5%8D%E0%B4%A4%E0%B5%8D%E0%B4%B0%E0%B5%8D%E0%B4%AF%E0%B4%B8%E0%B4%AE%E0%B4%B0%E0%B4%82" title="ഗ്രീക്ക് സ്വാതന്ത്ര്യസമരം - malaiàlam" lang="ml" hreflang="ml" data-title="ഗ്രീക്ക് സ്വാതന്ത്ര്യസമരം" data-language-autonym="മലയാളം" data-language-local-name="malaiàlam" class="interlanguage-link-target"><span>മലയാളം</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/Perang_Kemerdekaan_Yunani" title="Perang Kemerdekaan Yunani - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Perang Kemerdekaan Yunani" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Melayu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Griekse_Onafhankelijkheidsoorlog" title="Griekse Onafhankelijkheidsoorlog - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Griekse Onafhankelijkheidsoorlog" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Nederlands</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Den_greske_sj%C3%B8lvstendekrigen" title="Den greske sjølvstendekrigen - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Den greske sjølvstendekrigen" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk nynorsk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Den_greske_selvstendighetskrigen" title="Den greske selvstendighetskrigen - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Den greske selvstendighetskrigen" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk bokmål</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-oc mw-list-item"><a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/Gu%C3%A8rra_d%27Indep%C3%A9ndencia_de_Gr%C3%A8cia" title="Guèrra d'Indepéndencia de Grècia - occità" lang="oc" hreflang="oc" data-title="Guèrra d'Indepéndencia de Grècia" data-language-autonym="Occitan" data-language-local-name="occità" class="interlanguage-link-target"><span>Occitan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-os mw-list-item"><a href="https://os.wikipedia.org/wiki/%D0%93%D1%80%D0%B5%D1%87%D1%8A%D1%8B_%D1%85%C3%A6%D0%B4%D0%B1%D0%B0%D1%80%D0%B4%D0%B7%D0%B8%D0%BD%D0%B0%D0%B4%D1%8B%D0%BB_%D1%85%C3%A6%D1%81%D1%82" title="Гречъы хæдбардзинадыл хæст - osseta" lang="os" hreflang="os" data-title="Гречъы хæдбардзинадыл хæст" data-language-autonym="Ирон" data-language-local-name="osseta" class="interlanguage-link-target"><span>Ирон</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Wojna_o_niepodleg%C5%82o%C5%9B%C4%87_Grecji" title="Wojna o niepodległość Grecji - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Wojna o niepodległość Grecji" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target"><span>Polski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ps mw-list-item"><a href="https://ps.wikipedia.org/wiki/%D8%AF_%DB%8C%D9%88%D9%86%D8%A7%D9%86_%D8%AF_%D8%AE%D9%BE%D9%84%D9%88%D8%A7%DA%A9%DB%8D_%D8%AC%DA%AB%DA%93%D9%87" title="د یونان د خپلواکۍ جګړه - paixtu" lang="ps" hreflang="ps" data-title="د یونان د خپلواکۍ جګړه" data-language-autonym="پښتو" data-language-local-name="paixtu" class="interlanguage-link-target"><span>پښتو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Guerra_de_independ%C3%AAncia_da_Gr%C3%A9cia" title="Guerra de independência da Grécia - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Guerra de independência da Grécia" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target"><span>Português</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/R%C4%83zboiul_de_Independen%C8%9B%C4%83_al_Greciei" title="Războiul de Independență al Greciei - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Războiul de Independență al Greciei" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target"><span>Română</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%93%D1%80%D0%B5%D1%87%D0%B5%D1%81%D0%BA%D0%B0%D1%8F_%D1%80%D0%B5%D0%B2%D0%BE%D0%BB%D1%8E%D1%86%D0%B8%D1%8F" title="Греческая революция - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Греческая революция" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target"><span>Русский</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sc mw-list-item"><a href="https://sc.wikipedia.org/wiki/Gherra_de_indipend%C3%A8ntzia_grega" title="Gherra de indipendèntzia grega - sard" lang="sc" hreflang="sc" data-title="Gherra de indipendèntzia grega" data-language-autonym="Sardu" data-language-local-name="sard" class="interlanguage-link-target"><span>Sardu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sco mw-list-item"><a href="https://sco.wikipedia.org/wiki/Greek_War_o_Unthirldom" title="Greek War o Unthirldom - escocès" lang="sco" hreflang="sco" data-title="Greek War o Unthirldom" data-language-autonym="Scots" data-language-local-name="escocès" class="interlanguage-link-target"><span>Scots</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Gr%C4%8Dki_rat_za_nezavisnost" title="Grčki rat za nezavisnost - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Grčki rat za nezavisnost" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target"><span>Srpskohrvatski / српскохрватски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Greek_War_of_Independence" title="Greek War of Independence - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Greek War of Independence" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target"><span>Simple English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/Gr%C3%A9cke_povstanie" title="Grécke povstanie - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Grécke povstanie" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenčina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Gr%C5%A1ka_osamosvojitvena_vojna" title="Grška osamosvojitvena vojna - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Grška osamosvojitvena vojna" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenščina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sq mw-list-item"><a href="https://sq.wikipedia.org/wiki/Lufta_Greke_p%C3%ABr_Pavar%C3%ABsi" title="Lufta Greke për Pavarësi - albanès" lang="sq" hreflang="sq" data-title="Lufta Greke për Pavarësi" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanès" class="interlanguage-link-target"><span>Shqip</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%93%D1%80%D1%87%D0%BA%D0%B8_%D1%80%D0%B0%D1%82_%D0%B7%D0%B0_%D0%BD%D0%B5%D0%B7%D0%B0%D0%B2%D0%B8%D1%81%D0%BD%D0%BE%D1%81%D1%82" title="Грчки рат за независност - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Грчки рат за независност" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target"><span>Српски / srpski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Grekiska_frihetskriget" title="Grekiska frihetskriget - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Grekiska frihetskriget" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target"><span>Svenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B8%AA%E0%B8%87%E0%B8%84%E0%B8%A3%E0%B8%B2%E0%B8%A1%E0%B8%9B%E0%B8%A3%E0%B8%B0%E0%B8%81%E0%B8%B2%E0%B8%A8%E0%B8%AD%E0%B8%B4%E0%B8%AA%E0%B8%A3%E0%B8%A0%E0%B8%B2%E0%B8%9E%E0%B8%81%E0%B8%A3%E0%B8%B5%E0%B8%8B" title="สงครามประกาศอิสรภาพกรีซ - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="สงครามประกาศอิสรภาพกรีซ" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target"><span>ไทย</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/Yunan_%C4%B0syan%C4%B1" title="Yunan İsyanı - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Yunan İsyanı" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target"><span>Türkçe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%93%D1%80%D0%B5%D1%86%D1%8C%D0%BA%D0%B0_%D1%80%D0%B5%D0%B2%D0%BE%D0%BB%D1%8E%D1%86%D1%96%D1%8F" title="Грецька революція - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Грецька революція" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target"><span>Українська</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ur mw-list-item"><a href="https://ur.wikipedia.org/wiki/%D8%AC%D9%86%DA%AF_%D8%A2%D8%B2%D8%A7%D8%AF%DB%8C_%DB%8C%D9%88%D9%86%D8%A7%D9%86" title="جنگ آزادی یونان - urdú" lang="ur" hreflang="ur" data-title="جنگ آزادی یونان" data-language-autonym="اردو" data-language-local-name="urdú" class="interlanguage-link-target"><span>اردو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/Chi%E1%BA%BFn_tranh_gi%C3%A0nh_%C4%91%E1%BB%99c_l%E1%BA%ADp_Hy_L%E1%BA%A1p" title="Chiến tranh giành độc lập Hy Lạp - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Chiến tranh giành độc lập Hy Lạp" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target"><span>Tiếng Việt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E5%B8%8C%E8%85%8A%E7%8B%AC%E7%AB%8B%E6%88%98%E4%BA%89" title="希腊独立战争 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="希腊独立战争" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target"><span>吴语</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E5%B8%8C%E8%85%8A%E7%8B%AC%E7%AB%8B%E6%88%98%E4%BA%89" title="希腊独立战争 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="希腊独立战争" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target"><span>中文</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-min-nan mw-list-item"><a href="https://zh-min-nan.wikipedia.org/wiki/Hi-lia%CC%8Dp_To%CC%8Dk-li%CC%8Dp_Chi%C3%A0n-cheng" title="Hi-lia̍p To̍k-li̍p Chiàn-cheng - xinès min del sud" lang="nan" hreflang="nan" data-title="Hi-lia̍p To̍k-li̍p Chiàn-cheng" data-language-autonym="閩南語 / Bân-lâm-gú" data-language-local-name="xinès min del sud" class="interlanguage-link-target"><span>閩南語 / Bân-lâm-gú</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E5%B8%8C%E8%87%98%E7%8D%A8%E7%AB%8B%E6%88%B0%E7%88%AD" title="希臘獨立戰爭 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="希臘獨立戰爭" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target"><span>粵語</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q182062#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Guerra_d%27independ%C3%A8ncia_de_Gr%C3%A8cia" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Guerra_d%27independ%C3%A8ncia_de_Gr%C3%A8cia" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Guerra_d%27independ%C3%A8ncia_de_Gr%C3%A8cia"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Guerra_d%27independ%C3%A8ncia_de_Gr%C3%A8cia&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Guerra_d%27independ%C3%A8ncia_de_Gr%C3%A8cia&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Guerra_d%27independ%C3%A8ncia_de_Gr%C3%A8cia"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Guerra_d%27independ%C3%A8ncia_de_Gr%C3%A8cia&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Guerra_d%27independ%C3%A8ncia_de_Gr%C3%A8cia&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Guerra_d%27independ%C3%A8ncia_de_Gr%C3%A8cia" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Guerra_d%27independ%C3%A8ncia_de_Gr%C3%A8cia" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q"><span>Pàgines especials</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Guerra_d%27independ%C3%A8ncia_de_Gr%C3%A8cia&oldid=34260252" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Guerra_d%27independ%C3%A8ncia_de_Gr%C3%A8cia&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Guerra_d%27independ%C3%A8ncia_de_Gr%C3%A8cia&id=34260252&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FGuerra_d%2527independ%25C3%25A8ncia_de_Gr%25C3%25A8cia"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FGuerra_d%2527independ%25C3%25A8ncia_de_Gr%25C3%25A8cia"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Guerra+d%27independ%C3%A8ncia+de+Gr%C3%A8cia"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Guerra_d%27independ%C3%A8ncia_de_Gr%C3%A8cia&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Guerra_d%27independ%C3%A8ncia_de_Gr%C3%A8cia&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Greek_War_of_Independence" hreflang="en"><span>Commons</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q182062" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><table class="infobox" style="font-size:90%;width:25em;font-size:85%; text-align: left;"><caption style="font-weight:bold;color: #202122; background-color: #ccccff;"><span style="float:left; margin-left: 3px;"><span class="skin-invert" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Battle_icon_gladii.svg" class="mw-file-description" title="Infotaula de conflicte militar"><img alt="Infotaula de conflicte militar" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/00/Battle_icon_gladii.svg/16px-Battle_icon_gladii.svg.png" decoding="async" width="16" height="16" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/00/Battle_icon_gladii.svg/24px-Battle_icon_gladii.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/00/Battle_icon_gladii.svg/32px-Battle_icon_gladii.svg.png 2x" data-file-width="225" data-file-height="225" /></a></span></span>Guerra d'independència de Grècia</caption><tbody><tr><th colspan="2" style="text-align:center;font-size:125%;font-weight:bold;color: #202122; background-color: #ccccff; font-size:102%;"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q2564225" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q2564225">història de l'Imperi Otomà</a> i <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_Gr%C3%A8cia" title="Història de Grècia">història de Grècia</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q182062?uselang=ca#P361" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Navarino.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e8/Navarino.jpg/300px-Navarino.jpg" decoding="async" width="300" height="190" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e8/Navarino.jpg/450px-Navarino.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e8/Navarino.jpg/600px-Navarino.jpg 2x" data-file-width="1990" data-file-height="1260" /></a></span><br />Batalla de Navarino per Carneray</td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;color: #202122; background-color: #eeeeee;">Tipus</th><td class="infobox-data" style="text-align: left;"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1006311" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1006311">guerra d'alliberament nacional</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q182062?uselang=ca#P31" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;color: #202122; background-color: #eeeeee;">Data</th><td class="infobox-data" style="text-align: left;">1821-1832</td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;color: #202122; background-color: #eeeeee;">Lloc</th><td class="infobox-data" style="text-align: left;"><a href="/wiki/Imperi_Otom%C3%A0" title="Imperi Otomà">Imperi Otomà</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q182062?uselang=ca#P276" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;color: #202122; background-color: #eeeeee;">Resultat</th><td class="infobox-data" style="text-align: left;">Victòria grega, amb la qual aconsegueix la seva independència i s'estableix el Regne de Grècia</td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;color: #202122; background-color: #ccccff;">Bàndols</th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align: left;"><table class="plainlist" style="width:100%; text-align:left; border:0; margin:0; padding:0;font-size:92%;"> <tbody><tr> <td style="width:50%;"> <span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Greek_Revolution_flag.svg" class="mw-file-description" title="Grècia"><img alt="Grècia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fc/Greek_Revolution_flag.svg/20px-Greek_Revolution_flag.svg.png" decoding="async" width="20" height="13" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fc/Greek_Revolution_flag.svg/30px-Greek_Revolution_flag.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fc/Greek_Revolution_flag.svg/40px-Greek_Revolution_flag.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="400" /></a></span> <a href="/wiki/Regne_de_Gr%C3%A8cia" title="Regne de Grècia">Grècia</a> <br /> <span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_the_United_Kingdom_(3-5).svg" class="mw-file-description" title="Regne Unit"><img alt="Regne Unit" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/83/Flag_of_the_United_Kingdom_%283-5%29.svg/20px-Flag_of_the_United_Kingdom_%283-5%29.svg.png" decoding="async" width="20" height="12" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/83/Flag_of_the_United_Kingdom_%283-5%29.svg/30px-Flag_of_the_United_Kingdom_%283-5%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/83/Flag_of_the_United_Kingdom_%283-5%29.svg/40px-Flag_of_the_United_Kingdom_%283-5%29.svg.png 2x" data-file-width="1000" data-file-height="600" /></a></span> <a href="/wiki/Regne_Unit_de_la_Gran_Bretanya_i_Irlanda" title="Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda">Regne Unit</a> <br /> <span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_France.svg" class="mw-file-description" title="França"><img alt="França" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c3/Flag_of_France.svg/20px-Flag_of_France.svg.png" decoding="async" width="20" height="13" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c3/Flag_of_France.svg/30px-Flag_of_France.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c3/Flag_of_France.svg/40px-Flag_of_France.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /></a></span> <a href="/wiki/Fran%C3%A7a" title="França">França</a> <br /> <span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_Russia.svg" class="mw-file-description" title="Bandera de Rússia"><img alt="Bandera de Rússia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f3/Flag_of_Russia.svg/20px-Flag_of_Russia.svg.png" decoding="async" width="20" height="13" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f3/Flag_of_Russia.svg/30px-Flag_of_Russia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f3/Flag_of_Russia.svg/40px-Flag_of_Russia.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /></a></span> <a href="/wiki/Imperi_Rus" title="Imperi Rus">Rússia</a> </td> <td style="padding-left:5px;border-left:1px dotted #aaa;width:50%"> <span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_the_Ottoman_Empire_(1844%E2%80%931922).svg" class="mw-file-description" title="Imperi Otomà"><img alt="Imperi Otomà" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8e/Flag_of_the_Ottoman_Empire_%281844%E2%80%931922%29.svg/20px-Flag_of_the_Ottoman_Empire_%281844%E2%80%931922%29.svg.png" decoding="async" width="20" height="13" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8e/Flag_of_the_Ottoman_Empire_%281844%E2%80%931922%29.svg/30px-Flag_of_the_Ottoman_Empire_%281844%E2%80%931922%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8e/Flag_of_the_Ottoman_Empire_%281844%E2%80%931922%29.svg/40px-Flag_of_the_Ottoman_Empire_%281844%E2%80%931922%29.svg.png 2x" data-file-width="1200" data-file-height="800" /></a></span> <a href="/wiki/Imperi_Otom%C3%A0" title="Imperi Otomà">Imperi Otomà</a> <br /> <span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_Egypt_(1882-1922).svg" class="mw-file-description" title="Egipte"><img alt="Egipte" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/Flag_of_Egypt_%281882-1922%29.svg/25px-Flag_of_Egypt_%281882-1922%29.svg.png" decoding="async" width="25" height="13" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/Flag_of_Egypt_%281882-1922%29.svg/38px-Flag_of_Egypt_%281882-1922%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/Flag_of_Egypt_%281882-1922%29.svg/50px-Flag_of_Egypt_%281882-1922%29.svg.png 2x" data-file-width="1200" data-file-height="600" /></a></span> Tropes <a href="/wiki/Egipte" title="Egipte">egípcies</a> </td> </tr></tbody></table></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;color: #202122; background-color: #ccccff;">Comandants</th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align: left;"><table class="plainlist" style="width:100%; text-align:left; border:0; margin:0; padding:0;font-size:92%;"> <tbody><tr> <td style="width:50%;"> <a href="/wiki/The%C3%B3doros_Kolokotronis" title="Theódoros Kolokotronis">Theódoros Kolokotronis</a>, <br /> <a href="/w/index.php?title=Al%C3%A9xandros_Ypsilantis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aléxandros Ypsilantis (encara no existeix)">Aléxandros Ypsilantis</a> </td> <td style="padding-left:5px;border-left:1px dotted #aaa;width:50%"> <a href="/w/index.php?title=Omer_Vrioni&action=edit&redlink=1" class="new" title="Omer Vrioni (encara no existeix)">Omer Vrioni</a>, <br /> <a href="/w/index.php?title=Dramalis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dramalis (encara no existeix)">Dramalis</a>, <br /> <a href="/wiki/Ibrahim_Paix%C3%A0_d%27Egipte" title="Ibrahim Paixà d'Egipte">Ibrahim Pasha</a> </td> </tr></tbody></table></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;color: #202122; background-color: #ccccff;">Forces</th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align: left;"><table class="plainlist" style="width:100%; text-align:left; border:0; margin:0; padding:0;font-size:92%;"> <tbody><tr> <td style="width:50%;"> 100.000 </td> <td style="padding-left:5px;border-left:1px dotted #aaa;width:50%"> 400.000 </td> </tr></tbody></table></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;color: #202122; background-color: #ccccff;">Baixes</th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align: left;"><table class="plainlist" style="width:100%; text-align:left; border:0; margin:0; padding:0;font-size:92%;"> <tbody><tr> <td style="width:50%;"> 50.000 </td> <td style="padding-left:5px;border-left:1px dotted #aaa;width:50%"> 15.000 </td> </tr></tbody></table></td></tr></tbody></table> <table class="vertical-navbox vcard" style="float:right;clear:right;width:22.0em;margin:0 0 1.0em 1.0em;color:#202122;background-color:#f8f9fa;border:1px solid #a2a9b1;padding:0.2em;border-spacing:0.4em 0;text-align:center;line-height:1.4em;font-size:88%"><tbody><tr><th style="padding:0.2em 0.4em 0.2em;font-size:145%;line-height:1.2em"><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_Gr%C3%A8cia" title="Història de Grècia">Història de Grècia</a></th></tr><tr><td style="padding:0.2em 0 0.4em"><span class="mw-image-border" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:William_Faden._Composite_Mediterranean._1785.I.jpg" class="mw-file-description" title="Part d'un mapa de la Mediterrània i les regions adjacents de William Faden, març de 1785"><img alt="Part d'un mapa de la Mediterrània i les regions adjacents de William Faden, març de 1785" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/19/William_Faden._Composite_Mediterranean._1785.I.jpg/170px-William_Faden._Composite_Mediterranean._1785.I.jpg" decoding="async" width="170" height="190" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/19/William_Faden._Composite_Mediterranean._1785.I.jpg/255px-William_Faden._Composite_Mediterranean._1785.I.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/19/William_Faden._Composite_Mediterranean._1785.I.jpg/340px-William_Faden._Composite_Mediterranean._1785.I.jpg 2x" data-file-width="1968" data-file-height="2195" /></a></span></td></tr><tr><td style="padding:0 0.1em 0.4em"> <div class="NavFrame collapsed" style="border:none;padding:0"><div class="NavHead" style="font-size:105%;text-align:left"><a href="/w/index.php?title=Gr%C3%A8cia_neol%C3%ADtica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Grècia neolítica (encara no existeix)">Grècia neolítica</a></div><div class="NavContent hlist" style="font-size:105%;padding:0.2em 0 0.4em;text-align:center"> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Gr%C3%A8cia_neol%C3%ADtica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Grècia neolítica (encara no existeix)">Grècia neolítica</a></li></ul></div></div></td> </tr><tr><td style="padding:0 0.1em 0.4em"> <div class="NavFrame collapsed" style="border:none;padding:0"><div class="NavHead" style="font-size:105%;text-align:left"><a href="/wiki/Civilitzaci%C3%B3_egea" title="Civilització egea">Edat de bronze grega</a></div><div class="NavContent hlist" style="font-size:105%;padding:0.2em 0 0.4em;text-align:center"> <ul><li><a href="/wiki/Hel%C2%B7l%C3%A0dic" title="Hel·làdic">Hel·làdic</a></li> <li><a href="/wiki/Civilitzaci%C3%B3_cicl%C3%A0dica" title="Civilització ciclàdica">Ciclàdic</a></li> <li><a href="/wiki/Civilitzaci%C3%B3_minoica" title="Civilització minoica">Minoic</a></li> <li><a href="/wiki/Civilitzaci%C3%B3_mic%C3%A8nica" title="Civilització micènica">Micènic</a></li></ul></div></div></td> </tr><tr><td style="padding:0 0.1em 0.4em"> <div class="NavFrame collapsed" style="border:none;padding:0"><div class="NavHead" style="font-size:105%;text-align:left"><a href="/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia" title="Antiga Grècia">Antiga Grècia</a></div><div class="NavContent hlist" style="font-size:105%;padding:0.2em 0 0.4em;text-align:center"> <ul><li><a href="/wiki/Edat_fosca_grega" title="Edat fosca grega">Edat fosca grega</a></li> <li><a href="/wiki/%C3%88poca_arcaica" title="Època arcaica">Època arcaica</a></li> <li><a href="/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia" title="Antiga Grècia">Grècia Clàssica</a></li> <li><a href="/wiki/Gr%C3%A8cia_hel%C2%B7len%C3%ADstica" title="Grècia hel·lenística">Grècia hel·lenística</a></li> <li><a href="/wiki/Gr%C3%A8cia_romana" title="Grècia romana">Grècia romana</a></li></ul></div></div></td> </tr><tr><td style="padding:0 0.1em 0.4em"> <div class="NavFrame collapsed" style="border:none;padding:0"><div class="NavHead" style="font-size:105%;text-align:left"><a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">Grècia medieval</a></div><div class="NavContent hlist" style="font-size:105%;padding:0.2em 0 0.4em;text-align:center"> <ul><li><a href="/wiki/Gr%C3%A8cia_sota_l%27Imperi_Rom%C3%A0_d%27Orient" title="Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient">Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient</a></li> <li><a href="/wiki/Francocr%C3%A0cia" title="Francocràcia">Estats francs i llatins</a></li></ul></div></div></td> </tr><tr><td style="padding:0 0.1em 0.4em"> <div class="NavFrame collapsed" style="border:none;padding:0"><div class="NavHead" style="font-size:105%;text-align:left"><a href="/wiki/Edat_moderna" title="Edat moderna">Grècia moderna</a></div><div class="NavContent hlist" style="font-size:105%;padding:0.2em 0 0.4em;text-align:center"> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Stato_da_Mar&action=edit&redlink=1" class="new" title="Stato da Mar (encara no existeix)">Stato da Mar</a></li> <li><a href="/wiki/Gr%C3%A8cia_otomana" title="Grècia otomana">Grècia otomana</a></li></ul></div></div></td> </tr><tr><td style="padding:0 0.1em 0.4em"> <div class="NavFrame collapsed" style="border:none;padding:0"><div class="NavHead" style="font-size:105%;text-align:left"><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_la_Gr%C3%A8cia_contempor%C3%A0nia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Història de la Grècia contemporània (encara no existeix)">Grècia contemporània</a></div><div class="NavContent hlist" style="font-size:105%;padding:0.2em 0 0.4em;text-align:center"> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Rep%C3%BAblica_de_les_Set_Illes&action=edit&redlink=1" class="new" title="República de les Set Illes (encara no existeix)">República de les Set Illes</a></li> <li><a class="mw-selflink selflink">Guerra d'independència</a></li> <li><a href="/wiki/Primera_Rep%C3%BAblica_Hel%C2%B7l%C3%A8nica" title="Primera República Hel·lènica">Primera República Hel·lènica</a></li> <li><a href="/wiki/Regne_de_Gr%C3%A8cia" title="Regne de Grècia">Regne de Grècia</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Cisma_nacional&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cisma nacional (encara no existeix)">Cisma nacional</a></li> <li><a href="/wiki/Segona_Rep%C3%BAblica_Hel%C2%B7l%C3%A8nica" title="Segona República Hel·lènica">Segona República Hel·lènica</a></li> <li><a href="/wiki/R%C3%A8gim_del_4_d%27agost" title="Règim del 4 d'agost">Règim del 4 d'agost</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Ocupaci%C3%B3_de_Gr%C3%A8cia_per_les_Forces_de_l%27Eix&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ocupació de Grècia per les Forces de l'Eix (encara no existeix)">Ocupació de Grècia per les Forces de l'Eix</a> (<a href="/wiki/Estat_Hel%C2%B7l%C3%A8nic_(1941-1944)" title="Estat Hel·lènic (1941-1944)">règim col·laboracionista</a>)</li> <li><a href="/wiki/Guerra_Civil_grega" title="Guerra Civil grega">Guerra civil</a></li> <li><a href="/wiki/Dictadura_dels_Coronels_(1967-1974)" title="Dictadura dels Coronels (1967-1974)">Junta militar</a></li> <li><a href="/wiki/Gr%C3%A8cia" title="Grècia">Tercera República Hel·lènica</a></li></ul></div></div></td> </tr><tr><td style="padding:0 0.1em 0.4em"> <div class="NavFrame collapsed" style="border:none;padding:0"><div class="NavHead" style="font-size:105%;text-align:left">Història per tema</div><div class="NavContent hlist" style="font-size:105%;padding:0.2em 0 0.4em;text-align:center"> <ul><li><a href="/wiki/Art_grec" class="mw-redirect" title="Art grec">Art</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_constitucional_de_Gr%C3%A8cia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Història constitucional de Grècia (encara no existeix)">Constitució</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_econ%C3%B2mica_de_Gr%C3%A8cia_i_el_m%C3%B3n_grec&action=edit&redlink=1" class="new" title="Història econòmica de Grècia i el món grec (encara no existeix)">Economia</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_militar_de_Gr%C3%A8cia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Història militar de Grècia (encara no existeix)">Grècia</a></li> <li><a href="/wiki/Noms_dels_grecs" title="Noms dels grecs">Noms</a></li></ul></div></div></td> </tr><tr><td style="text-align:right;font-size:115%;padding-top: 0.6em;"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Plantilla:Gr%C3%A8cia" title="Plantilla:Grècia"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></span></li></ul></div></td></tr></tbody></table> <p>La <b>Guerra d'independència de Grècia</b>, també coneguda com a <b>Revolució Grega</b> (<a href="/wiki/Grec" title="Grec">grec</a>: Ελληνική Επανάσταση, Elliniki Epanastasi; <a href="/wiki/Imperi_Otom%C3%A0" title="Imperi Otomà">otomà</a>:يونان عصياني; <a href="/wiki/Turc" title="Turc">turc</a>: Yunan İsyanı), va ocórrer entre el <a href="/wiki/1821" title="1821">1821</a> i el <a href="/wiki/1832" title="1832">1832</a>. Els <a href="/wiki/Grecs" title="Grecs">grecs</a> van rebre l'ajuda de diverses nacions europees, i els otomans van ser assistits per <a href="/wiki/Tun%C3%ADsia" title="Tunísia">Tunísia</a> i <a href="/wiki/Egipte" title="Egipte">Egipte</a>. <a href="/wiki/Gr%C3%A8cia" title="Grècia">Grècia</a> va aconseguir-ne la independència i aquest dia (25 de març) se celebra com a festa nacional. </p> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Fets_històrics_anteriors"><span id="Fets_hist.C3.B2rics_anteriors"></span>Fets històrics anteriors</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Guerra_d%27independ%C3%A8ncia_de_Gr%C3%A8cia&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Fets històrics anteriors"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Al <a href="/wiki/Segle_V_aC" title="Segle V aC">Segle V aC</a> les <a href="/wiki/Guerra_del_Pelopon%C3%A8s" class="mw-redirect" title="Guerra del Peloponès">Guerres entre coalicions</a> de diferents <i><a href="/wiki/Ciutat" title="Ciutat">polis</a></i> debilitaven la Nació Grega i portaren a la derrota definitiva de la ciutat d'<a href="/wiki/Esparta" title="Esparta">Esparta</a> al <a href="/wiki/362_aC" title="362 aC">362 aC</a>. En aquest clima de debilitat i desunió, sorgí l'oportunitat per a un regne del nord de la península, que havia rebut per segles la influència hel·lènica. Així <a href="/wiki/Maced%C3%B2nia_(regi%C3%B3)" title="Macedònia (regió)">Macedònia</a>, liderada pel seu rei <a href="/wiki/Filip_II_de_Maced%C3%B2nia" title="Filip II de Macedònia">Filip II</a>, derrota i sotmet els grecs l'any <a href="/wiki/338_aC" title="338 aC">338 aC</a> a la <a href="/wiki/Batalla_de_Queronea_(338_aC)" title="Batalla de Queronea (338 aC)">batalla de Queronea</a>. El fill de Filip, <a href="/wiki/Alexandre_el_Gran" title="Alexandre el Gran">Alexandre el Gran</a>, es va enfrontar a una revolta en <a href="/wiki/Tebes_(Gr%C3%A8cia)" title="Tebes (Grècia)">Tebes</a> i <a href="/wiki/Atenes" title="Atenes">Atenes</a>. Els seus successors van aconseguir mantenir el jou sobre la majoria de les ciutats gregues, però la <a href="/wiki/Acaia" title="Acaia">Lliga Aquea</a> i la <a href="/wiki/Lliga_Et%C3%B2lia" title="Lliga Etòlia">Lliga Etòlia</a> van aconseguir alliberar algunes com Atenes. </p><p>Però una altra vegada un nou invasor, els fills de la <a href="/wiki/Magna_Gr%C3%A8cia" title="Magna Grècia">Magna Grècia</a>, arrabassaria a les metròpolis la independència. El rei de Macedònia, <a href="/wiki/Filip_V_de_Maced%C3%B2nia" title="Filip V de Macedònia">Filip V</a> estava en guerra amb l'emergent potència itàlica de <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Romana" title="República Romana">Roma</a> i més amb les Lligues Hel·lèniques. La derrota de la Lliga Etòlia va portar a aquesta a unir-se als romans amb l'esperança de la independència. Junts van guanyar Filip (<a href="/wiki/197_aC" title="197 aC">197 aC</a>). El mateix any la Lliga Aquea s'unia a Roma, el triomf es va aconseguir, però els seus victoriosos aliats es van girar contra ells i van dominar tota Grècia creant la província romana d'<a href="/wiki/Acaia" title="Acaia">Acaia</a>. </p><p>Ja cap al <a href="/wiki/Segle_V" title="Segle V">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">v</span></a> dC Roma no era una ciutat emergent, era un Imperi que dominava des de <a href="/wiki/Portugal" title="Portugal">Portugal</a> a l'<a href="/wiki/Oest" title="Oest">oest</a> fins a <a href="/wiki/Iraq" title="Iraq">Iraq</a> a l'<a href="/wiki/Est" title="Est">est</a> i des d'<a href="/wiki/Anglaterra" title="Anglaterra">Anglaterra</a> al <a href="/wiki/Nord" title="Nord">nord</a> fins a <a href="/wiki/Egipte" title="Egipte">Egipte</a> al <a href="/wiki/Sud" title="Sud">sud</a>, això va portar a la divisió de l'Imperi en dos, i els grecs varen quedar enquadrats en la part oriental, que prengué les seves bases de la cultura hel·lènica, fent servir la llengua dels grecs com a pròpia. Aquesta part va donar origen al que avui coneixem com a <a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Orient" title="Imperi Romà d'Orient">Imperi Romà d'Orient</a>, dominador de Grècia des del <a href="/wiki/493" title="493">493</a> i fins al <a href="/wiki/1453" title="1453">1453</a>, uns anys en què els grecs van patir els atacs dels <a href="/wiki/Sarra%C3%AD" class="mw-redirect" title="Sarraí">sarraïns</a> i els abusos dels <a href="/wiki/Croats" title="Croats">croats</a> francs. </p><p>L'avanç dels mahometans pels dominis de l'Imperi Romà d'Orient es va fer incontenible, i el mil·lenari Imperi va veure sucumbir la seva capital, Constantinoble, l'any <a href="/wiki/1453" title="1453">1453</a>. Des d'aleshores, els grecs passaren a estar sota control de l'<a href="/wiki/Imperi_Otom%C3%A0" title="Imperi Otomà">Imperi Otomà</a>. Els segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span>, <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span> van ser testimonis de les revoltes contra la dominació otomana, però només amb la decadència otomana es van donar les circumstàncies que conduïren als principis de la futura independència. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Antecedents">Antecedents</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Guerra_d%27independ%C3%A8ncia_de_Gr%C3%A8cia&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Antecedents"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:The_sortie_of_Messologhi_by_Theodore_Vryzakis.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0e/The_sortie_of_Messologhi_by_Theodore_Vryzakis.jpg/220px-The_sortie_of_Messologhi_by_Theodore_Vryzakis.jpg" decoding="async" width="220" height="305" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0e/The_sortie_of_Messologhi_by_Theodore_Vryzakis.jpg/330px-The_sortie_of_Messologhi_by_Theodore_Vryzakis.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0e/The_sortie_of_Messologhi_by_Theodore_Vryzakis.jpg/440px-The_sortie_of_Messologhi_by_Theodore_Vryzakis.jpg 2x" data-file-width="793" data-file-height="1100" /></a><figcaption><i>Sortida de Messolonghi</i>, de <a href="/w/index.php?title=The%C3%B3doros_Vrizakis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Theódoros Vrizakis (encara no existeix)">Theódoros Vrizakis</a></figcaption></figure> <p>Els primers moviments que desembocarien en la independència grega s'esdevingueren durant l'últim quart del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span> en què va néixer el nacionalisme grec. Aquest nou sentiment va ser recolzat pels russos que van incitar els Ortodoxos Grecs, correligionaris seus, a la revolta contra la dominació dels otomans. El <a href="/wiki/1770" title="1770">1770</a> arribà la primera manifestació de revolució, que va ser encapçalada pel comte rus <a href="/wiki/Aleksei_Grig%C3%B3rievitx_Orlov" title="Aleksei Grigórievitx Orlov">Aleksei Grigórievitx Orlov</a>, però no va tenir èxit. La <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Francesa" title="Revolució Francesa">Revolució Francesa</a> va influir en la preparació de moviments independentistes, com ho va ser la important organització secreta <i> Philiké Hetairía </i> (Associació Amistosa), creada el <a href="/wiki/1814" title="1814">1814</a> a <a href="/wiki/Odessa" title="Odessa">Odessa</a> amb el propòsit de l'emancipació i la revolució. El <a href="/wiki/1820" title="1820">1820</a> el Patxà de Grècia, governador del territori en nom del Soldà, es negà a enviar a aquest els impostos, de manera que el Soldà envià tropes contra ell. El <a href="/wiki/1821" title="1821">1821</a>, els camperols grecs, Polícaros, aprofitaren la situació per començar la revolució, seguits pels comerciants, i amb el suport dels grecs que havien emigrat a altres zones d'Europa. </p><p>A causa del passat clàssic de Grècia, hi havia una gran simpatia per la causa grega a tot Europa. Molts aristòcrates europeus i rics americans, com per exemple el famós poeta <a href="/wiki/Lord_Byron" title="Lord Byron">Lord Byron</a>, que va morir a <a href="/wiki/Mesolongi" title="Mesolongi">Mesolongi</a>, van prendre les armes per unir-se als revolucionaris grecs. Molts altres van finançar la revolució i l'historiador escocès filohel·lènic <a href="/w/index.php?title=Thomas_Gordon&action=edit&redlink=1" class="new" title="Thomas Gordon (encara no existeix)">Thomas Gordon</a> va prendre part en la lluita revolucionària i va escriure una de les primeres històries de la revolució en anglès.<sup id="cite_ref-1" class="reference"><a href="#cite_note-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Lord_Byron_in_Albanian_dress.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ee/Lord_Byron_in_Albanian_dress.jpg/220px-Lord_Byron_in_Albanian_dress.jpg" decoding="async" width="220" height="264" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ee/Lord_Byron_in_Albanian_dress.jpg/330px-Lord_Byron_in_Albanian_dress.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ee/Lord_Byron_in_Albanian_dress.jpg/440px-Lord_Byron_in_Albanian_dress.jpg 2x" data-file-width="666" data-file-height="800" /></a><figcaption><a href="/wiki/Lord_Byron" title="Lord Byron">Lord Byron</a> va ser un prominent filohel·lè anglès que va ser mort durant la revolució grega</figcaption></figure> <p>Més enllà de la idea de <a href="/wiki/Croades" title="Croades">croada</a> contra els infidels otomans, va ser l'herència clàssica la que va fer que un bon nombre d'occidentals abracessin la causa grega. <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_I_de_Baviera" title="Lluís I de Baviera">Lluís I de Baviera</a> va expressar bé aquesta idea: «Europa té un deute enorme amb Grècia [...], els devem les Arts i les Ciències. » Els filohel·lens s'organitzaren en comitès per tot Europa i Amèrica. La seva principal activitat va ser la recerca de fons per a la compra d'armes. El seu repartiment va ser encarregat als més intrèpids. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Declaració_d'independència"><span id="Declaraci.C3.B3_d.27independ.C3.A8ncia"></span>Declaració d'independència</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Guerra_d%27independ%C3%A8ncia_de_Gr%C3%A8cia&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Declaració d'independència"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Principats_del_Danubi">Principats del Danubi</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Guerra_d%27independ%C3%A8ncia_de_Gr%C3%A8cia&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Principats del Danubi"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Vladimirescu%27s_uprising,_1821.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b9/Vladimirescu%27s_uprising%2C_1821.svg/220px-Vladimirescu%27s_uprising%2C_1821.svg.png" decoding="async" width="220" height="176" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b9/Vladimirescu%27s_uprising%2C_1821.svg/330px-Vladimirescu%27s_uprising%2C_1821.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b9/Vladimirescu%27s_uprising%2C_1821.svg/440px-Vladimirescu%27s_uprising%2C_1821.svg.png 2x" data-file-width="804" data-file-height="643" /></a><figcaption>Revolució de Valàquia de 1821</figcaption></figure> <p><a href="/w/index.php?title=Al%C3%A9xandros_Ypsilantis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aléxandros Ypsilantis (encara no existeix)">Aléxandros Ypsilantis</a>, general de l'exèrcit rus i ajudant de camp d'Alexandre I, va ser elegit cap de la <a href="/w/index.php?title=Philik%C3%AD_Hetair%C3%ADa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Philikí Hetairía (encara no existeix)">Philikí Hetairía</a> l'abril de 1820 i va assumir la tasca de planificar la insurrecció. La seva intenció era aixecar tots els cristians dels Balcans en rebel·lió i potser obligar Rússia a intervenir en nom seu. Coincidint amb la <a href="/w/index.php?title=Revoluci%C3%B3_de_Val%C3%A0quia_de_1821&action=edit&redlink=1" class="new" title="Revolució de Valàquia de 1821 (encara no existeix)">revolta de Valàquia</a> als <a href="/wiki/Principats_del_Danubi" class="mw-redirect" title="Principats del Danubi">principats del Danubi</a>, el 22 de febrer va travessar el riu <a href="/wiki/Prut" title="Prut">Prut</a> amb els seus seguidors, i dos dies després va emetre una proclama cridant a tots els grecs i cristians a aixecar-se contra els otomans al monestir de <a href="/wiki/Monestir_de_Trei_Ierarhi" title="Monestir de Trei Ierarhi">Monestir de Trei Ierarhi</a> a <a href="/wiki/Ia%C8%99i" title="Iași">Iași</a>, la capital de Moldàvia, que havia quedat en mans russes des que en <a href="/wiki/1812" title="1812">1812</a> <a href="/wiki/Mahmut_II" title="Mahmut II">Mahmut II</a> va signar el <a href="/wiki/Tractat_de_Bucarest_(1812)" title="Tractat de Bucarest (1812)">Tractat de Bucarest</a> va posar fi a la <a href="/wiki/Guerra_russo-turca_(1806-1812)" title="Guerra russo-turca (1806-1812)">Guerra russo-otomana</a>.<sup id="cite_ref-2" class="reference"><a href="#cite_note-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Quan va esclatar la revolució, les atrocitats otomanes van tenir una gran cobertura a Europa i va provocar simpatia cap a la causa grega, encara que els governs anglès i francès pensaven que la insurrecció era un pla rus per apoderar-se de Grècia i possiblement Constantinoble. <a href="/wiki/Klemens_Wenzel_Lothar_von_Metternich" class="mw-redirect" title="Klemens Wenzel Lothar von Metternich">Metternich</a>, per mantenir un Imperi Otomà fort que contrapeses Rússia.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEPalmer1972203-212_3-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEPalmer1972203-212-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> va acordar amb el <a href="/wiki/Alexandre_I_de_R%C3%BAssia" title="Alexandre I de Rússia">tsar Alexandre</a> que no actués unilateralment, i per obtenir suport addicional, es va reunir a l'octubre amb el vescomte Castlereagh i <a href="/wiki/Jordi_IV_del_Regne_Unit" title="Jordi IV del Regne Unit">Jordi IV del Regne Unit</a> a Hannover amb la promesa de saldar en part els deutes financers d'Àustria amb Gran Bretanya, i restaurant l'entente anglo-austríaca<sup id="cite_ref-FOOTNOTECecil1947207_4-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTECecil1947207-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> va acordar el seu suport a la posició austríaca als Balcans. </p><p>Les tropes d'Ypsilantis que venien de Moldàvia es van aliar amb <a href="/wiki/Tudor_Vladimirescu" title="Tudor Vladimirescu">Tudor Vladimirescu</a> i van aconseguir ocupar <a href="/wiki/Bucarest" title="Bucarest">Bucarest</a> al març. Vladimirescu va acceptar dividir el país amb Ypsilantis, preservant el control d'Oltènia, Bucarest i la meitat sud de Muntènia. Ypsilantis esperava que les seves accions fessin que l'Imperi rus intervingués en nom dels insurgents grecs, però l'emperador, un dels principals defensors del <a href="/wiki/Concert_d%27Europa" class="mw-redirect" title="Concert d'Europa">Concert d'Europa</a>, va desautoritzar qualsevol relació amb ell i va donar efectivament als otomans la "lum verda" per marxar als Principats per fer front a la insurrecció. Veient que els grecs no tindrien el suport del tsar, Vladimirescu va negociar en secret un acord amb els otomans, que finalment van envair Valàquia a finals d'abril. Els pandurs es van retirar cap a Oltènia, i els revolucionaris grecs van arrestar i executar Vladimirescu,<sup id="cite_ref-5" class="reference"><a href="#cite_note-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> fent que les tropes rebels valaques es retiressin del conflicte. </p><p>Ypsilantis fou derrotat en la <a href="/w/index.php?title=Batalla_de_Dr%C4%83g%C4%83%C8%99ani&action=edit&redlink=1" class="new" title="Batalla de Drăgășani (encara no existeix)">batalla de Drăgășani</a><sup title="El text on hi ha aquest avís necessita una citació." class="noprint"><span class="noprint" style="color:blue;">[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts"><i>cal citació</i></a>]</span></sup> i es va retirar a Râmnicu Vâlcea, on va travessar la frontera, però Francesc II aplicant les polítiques reaccionàries de la Santa Aliança es va negar a donar asil als líders de les revoltes dels països veïns i Ypsilantis fou confinat set anys a <a href="/wiki/Theresienstadt" title="Theresienstadt">Theresienstadt</a>.<sup id="cite_ref-6" class="reference"><a href="#cite_note-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A Moldàvia, Giorgakis Olympios i Yiannis Pharmakis van continuar la lluita durant un temps però a finals d'any les províncies havien estat pacificades pels otomans. </p><p>L'esclat de la guerra es va enfrontar amb execucions massives, atacs a l'estil de pogrom, la destrucció d'esglésies i el saqueig de propietats gregues a tot l'Imperi. Les atrocitats més greus foren la <a href="/w/index.php?title=Massacre_de_Constantinoble&action=edit&redlink=1" class="new" title="Massacre de Constantinoble (encara no existeix)">massacre de Constantinoble</a> de 1821. El patriarca ortodox Gregori V va ser executat el 22 d'abril de 1821 per ordre del sultà malgrat la seva oposició a la revolta, que va provocar indignació a tot Europa i va resultar en un major suport als rebels grecs. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Peloponès"><span id="Pelopon.C3.A8s"></span>Peloponès</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Guerra_d%27independ%C3%A8ncia_de_Gr%C3%A8cia&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Peloponès"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:%CE%92%CF%81%CF%85%CE%B6%CE%AC%CE%BA%CE%B7%CF%82,_%CE%98%CE%B5%CF%8C%CE%B4%CF%89%CF%81%CE%BF%CF%82_-_%CE%9F_%CE%A0%CE%B1%CE%BB%CE%B1%CE%B9%CF%8E%CE%BD_%CE%A0%CE%B1%CF%84%CF%81%CF%8E%CE%BD_%CE%93%CE%B5%CF%81%CE%BC%CE%B1%CE%BD%CF%8C%CF%82_%CE%B5%CF%85%CE%BB%CE%BF%CE%B3%CE%B5%CE%AF_%CF%84%CE%B7_%CF%83%CE%B7%CE%BC%CE%B1%CE%AF%CE%B1_%CF%84%CE%B7%CF%82_%CE%95%CF%80%CE%B1%CE%BD%CE%AC%CF%83%CF%84%CE%B1%CF%83%CE%B7%CF%82,_1865.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a2/%CE%92%CF%81%CF%85%CE%B6%CE%AC%CE%BA%CE%B7%CF%82%2C_%CE%98%CE%B5%CF%8C%CE%B4%CF%89%CF%81%CE%BF%CF%82_-_%CE%9F_%CE%A0%CE%B1%CE%BB%CE%B1%CE%B9%CF%8E%CE%BD_%CE%A0%CE%B1%CF%84%CF%81%CF%8E%CE%BD_%CE%93%CE%B5%CF%81%CE%BC%CE%B1%CE%BD%CF%8C%CF%82_%CE%B5%CF%85%CE%BB%CE%BF%CE%B3%CE%B5%CE%AF_%CF%84%CE%B7_%CF%83%CE%B7%CE%BC%CE%B1%CE%AF%CE%B1_%CF%84%CE%B7%CF%82_%CE%95%CF%80%CE%B1%CE%BD%CE%AC%CF%83%CF%84%CE%B1%CF%83%CE%B7%CF%82%2C_1865.jpg/220px-%CE%92%CF%81%CF%85%CE%B6%CE%AC%CE%BA%CE%B7%CF%82%2C_%CE%98%CE%B5%CF%8C%CE%B4%CF%89%CF%81%CE%BF%CF%82_-_%CE%9F_%CE%A0%CE%B1%CE%BB%CE%B1%CE%B9%CF%8E%CE%BD_%CE%A0%CE%B1%CF%84%CF%81%CF%8E%CE%BD_%CE%93%CE%B5%CF%81%CE%BC%CE%B1%CE%BD%CF%8C%CF%82_%CE%B5%CF%85%CE%BB%CE%BF%CE%B3%CE%B5%CE%AF_%CF%84%CE%B7_%CF%83%CE%B7%CE%BC%CE%B1%CE%AF%CE%B1_%CF%84%CE%B7%CF%82_%CE%95%CF%80%CE%B1%CE%BD%CE%AC%CF%83%CF%84%CE%B1%CF%83%CE%B7%CF%82%2C_1865.jpg" decoding="async" width="220" height="300" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a2/%CE%92%CF%81%CF%85%CE%B6%CE%AC%CE%BA%CE%B7%CF%82%2C_%CE%98%CE%B5%CF%8C%CE%B4%CF%89%CF%81%CE%BF%CF%82_-_%CE%9F_%CE%A0%CE%B1%CE%BB%CE%B1%CE%B9%CF%8E%CE%BD_%CE%A0%CE%B1%CF%84%CF%81%CF%8E%CE%BD_%CE%93%CE%B5%CF%81%CE%BC%CE%B1%CE%BD%CF%8C%CF%82_%CE%B5%CF%85%CE%BB%CE%BF%CE%B3%CE%B5%CE%AF_%CF%84%CE%B7_%CF%83%CE%B7%CE%BC%CE%B1%CE%AF%CE%B1_%CF%84%CE%B7%CF%82_%CE%95%CF%80%CE%B1%CE%BD%CE%AC%CF%83%CF%84%CE%B1%CF%83%CE%B7%CF%82%2C_1865.jpg/330px-%CE%92%CF%81%CF%85%CE%B6%CE%AC%CE%BA%CE%B7%CF%82%2C_%CE%98%CE%B5%CF%8C%CE%B4%CF%89%CF%81%CE%BF%CF%82_-_%CE%9F_%CE%A0%CE%B1%CE%BB%CE%B1%CE%B9%CF%8E%CE%BD_%CE%A0%CE%B1%CF%84%CF%81%CF%8E%CE%BD_%CE%93%CE%B5%CF%81%CE%BC%CE%B1%CE%BD%CF%8C%CF%82_%CE%B5%CF%85%CE%BB%CE%BF%CE%B3%CE%B5%CE%AF_%CF%84%CE%B7_%CF%83%CE%B7%CE%BC%CE%B1%CE%AF%CE%B1_%CF%84%CE%B7%CF%82_%CE%95%CF%80%CE%B1%CE%BD%CE%AC%CF%83%CF%84%CE%B1%CF%83%CE%B7%CF%82%2C_1865.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a2/%CE%92%CF%81%CF%85%CE%B6%CE%AC%CE%BA%CE%B7%CF%82%2C_%CE%98%CE%B5%CF%8C%CE%B4%CF%89%CF%81%CE%BF%CF%82_-_%CE%9F_%CE%A0%CE%B1%CE%BB%CE%B1%CE%B9%CF%8E%CE%BD_%CE%A0%CE%B1%CF%84%CF%81%CF%8E%CE%BD_%CE%93%CE%B5%CF%81%CE%BC%CE%B1%CE%BD%CF%8C%CF%82_%CE%B5%CF%85%CE%BB%CE%BF%CE%B3%CE%B5%CE%AF_%CF%84%CE%B7_%CF%83%CE%B7%CE%BC%CE%B1%CE%AF%CE%B1_%CF%84%CE%B7%CF%82_%CE%95%CF%80%CE%B1%CE%BD%CE%AC%CF%83%CF%84%CE%B1%CF%83%CE%B7%CF%82%2C_1865.jpg/440px-%CE%92%CF%81%CF%85%CE%B6%CE%AC%CE%BA%CE%B7%CF%82%2C_%CE%98%CE%B5%CF%8C%CE%B4%CF%89%CF%81%CE%BF%CF%82_-_%CE%9F_%CE%A0%CE%B1%CE%BB%CE%B1%CE%B9%CF%8E%CE%BD_%CE%A0%CE%B1%CF%84%CF%81%CF%8E%CE%BD_%CE%93%CE%B5%CF%81%CE%BC%CE%B1%CE%BD%CF%8C%CF%82_%CE%B5%CF%85%CE%BB%CE%BF%CE%B3%CE%B5%CE%AF_%CF%84%CE%B7_%CF%83%CE%B7%CE%BC%CE%B1%CE%AF%CE%B1_%CF%84%CE%B7%CF%82_%CE%95%CF%80%CE%B1%CE%BD%CE%AC%CF%83%CF%84%CE%B1%CF%83%CE%B7%CF%82%2C_1865.jpg 2x" data-file-width="806" data-file-height="1100" /></a><figcaption>Germanós beneint la bandera grega al <a href="/w/index.php?title=Monestir_d%27Ayia_Lavra&action=edit&redlink=1" class="new" title="Monestir d'Ayia Lavra (encara no existeix)">Monestir d'Ayia Lavra</a>. <a href="/w/index.php?title=Theodoros_Vryzakis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Theodoros Vryzakis (encara no existeix)">Theodoros Vryzakis</a>, 1865</figcaption></figure> <p>Quan van arribar notícies dels moviments d'<a href="/w/index.php?title=Al%C3%A9xandros_Ypsilantis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aléxandros Ypsilantis (encara no existeix)">Aléxandros Ypsilantis</a> als <a href="/wiki/Principats_del_Danubi" class="mw-redirect" title="Principats del Danubi">principats del Danubi</a>, l'atmosfera al Peloponès era tensa i, a mitjan març, es van produir incidents esporàdics contra els musulmans, anunciant l'inici de l'aixecament. Segons la tradició oral, la Revolució va ser declarada pel metropolità <a href="/wiki/German%C3%B3s_de_Patres" title="Germanós de Patres">Germanós de Patres</a> que va beneir la bandera de la llibertat el 25 de març de 1821, al <a href="/w/index.php?title=Monestir_d%27Ayia_Lavra&action=edit&redlink=1" class="new" title="Monestir d'Ayia Lavra (encara no existeix)">Monestir d'Ayia Lavra</a>, a la vora de <a href="/wiki/Kal%C3%A0vrita" title="Kalàvrita">Kalàvrita</a>.<sup id="cite_ref-7" class="reference"><a href="#cite_note-7"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El 17 de març de 1821, els <a href="/wiki/Pen%C3%ADnsula_de_Mani" title="Península de Mani">maniotes</a> van declarar la guerra als turcs i el mateix dia 2.000 maniotes comandats per <a href="/wiki/Petros_Mavromikhalis" title="Petros Mavromikhalis">Petros Mavromikhalis</a> van avançar cap a <a href="/wiki/Calamata" title="Calamata">Calamata</a>, on es van unir amb les tropes de <a href="/wiki/The%C3%B3doros_Kolokotronis" title="Theódoros Kolokotronis">Theódoros Kolokotronis</a>, <a href="/w/index.php?title=Nikitas_Stamatelopoulos&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nikitas Stamatelopoulos (encara no existeix)">Nikitas Stamatelopoulos</a> i <a href="/w/index.php?title=Papaflessas&action=edit&redlink=1" class="new" title="Papaflessas (encara no existeix)">Papaflessas</a>, i la ciutat va caure en mans dels grecs el 23 de març.<sup id="cite_ref-8" class="reference"><a href="#cite_note-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A <a href="/wiki/Acaia" title="Acaia">Acaia</a>, Kalàvrita va ser assetjada el 21 de març i a <a href="/wiki/Patres" title="Patres">Patres</a> els conflictes van durar molts dies perquè els otomans van llançar atacs esporàdics a la ciutat però els revolucionaris, liderats per <a href="/w/index.php?title=Panagiotis_Karatzas&action=edit&redlink=1" class="new" title="Panagiotis Karatzas (encara no existeix)">Panagiotis Karatzas</a>, els van fer tornar a la fortalesa.<sup id="cite_ref-9" class="reference"><a href="#cite_note-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Grècia_central"><span id="Gr.C3.A8cia_central"></span>Grècia central</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Guerra_d%27independ%C3%A8ncia_de_Gr%C3%A8cia&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Grècia central"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Les primeres regions que es van revoltar a la Grècia central van ser <a href="/wiki/F%C3%B2cida" title="Fòcida">Fòcida</a> el 24 de març i <a href="/wiki/Amfissa" title="Amfissa">Salona</a> el 27 de març. A <a href="/wiki/Be%C3%B2cia" title="Beòcia">Beòcia</a>, <a href="/wiki/Amfissa" title="Amfissa">Amfissa</a> va ser capturada per <a href="/wiki/Athanasios_Diakos" title="Athanasios Diakos">Athanasios Diakos</a> el 31 de març i <a href="/wiki/Tebes_(Gr%C3%A8cia)" title="Tebes (Grècia)">Tebes</a> dos dies després. Quan va començar la revolució, la major part de la població cristiana d'<a href="/wiki/Atenes" title="Atenes">Atenes</a> va fugir a <a href="/wiki/Salamina" title="Salamina">Salamina</a>. <a href="/w/index.php?title=Missolonghi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Missolonghi (encara no existeix)">Missolonghi</a> es va revoltar el 25 de maig, i la revolució aviat es va estendre a altres ciutats de l'oest de Grècia central.<sup id="cite_ref-10" class="reference"><a href="#cite_note-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El comandant otomà del Roumeli era el general albanès <a href="/w/index.php?title=Omer_Vrioni&action=edit&redlink=1" class="new" title="Omer Vrioni (encara no existeix)">Omer Vrioni</a>, famós per les seves "<i>caceres gregues</i>" a l'Àtica.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011210_11-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBrewer2011210-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Els èxits grecs inicials es van posar aviat en perill després la derrota a la <a href="/w/index.php?title=Batalla_d%27Alamana&action=edit&redlink=1" class="new" title="Batalla d'Alamana (encara no existeix)">batalla d'Alamana</a> i la <a href="/w/index.php?title=Batalla_d%27Eleftherohori&action=edit&redlink=1" class="new" title="Batalla d'Eleftherohori (encara no existeix)">batalla d'Eleftherohori</a> contra l'exèrcit d'<a href="/w/index.php?title=Omer_Vrioni&action=edit&redlink=1" class="new" title="Omer Vrioni (encara no existeix)">Omer Vrioni</a> i la mort de Athanasios Diakos capturat a Alamana i executat pels turcs quan es va negar a declarar fidelitat al sultà. Els grecs van aconseguir aturar l'avanç turc a la <a href="/w/index.php?title=Batalla_de_Gr%C3%A0via&action=edit&redlink=1" class="new" title="Batalla de Gràvia (encara no existeix)">batalla de Gràvia</a> quan <a href="/w/index.php?title=Odisseas_Androutsos&action=edit&redlink=1" class="new" title="Odisseas Androutsos (encara no existeix)">Odisseas Androutsos</a> amb un grapat d'homes, va infligir grans baixes a l'exèrcit turc, posposant l'avanç de Vrioni cap al Peloponès esperant reforços; en canvi, va envair Livadeia, que va capturar el 10 de juny, i Atenes, on va aixecar el setge de l'Acròpolis. Després que una força grega de 2.000 homes aconseguís destruir a Vassilika un exèrcit de socors turc en el seu camí cap a Vrioni, aquest últim va abandonar l'Àtica al setembre i es va retirar a Ioannina. A finals de 1821, els revolucionaris havien aconseguit assegurar temporalment les seves posicions a la Grècia Central.<sup id="cite_ref-12" class="reference"><a href="#cite_note-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Reacció_otomana"><span id="Reacci.C3.B3_otomana"></span>Reacció otomana</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Guerra_d%27independ%C3%A8ncia_de_Gr%C3%A8cia&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Reacció otomana"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La notícia que els grecs s'havien revoltat va provocar una fúria assassina a tot l'<a href="/wiki/Imperi_Otom%C3%A0" title="Imperi Otomà">Imperi Otomà</a>.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011100-101_13-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBrewer2011100-101-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A <a href="/wiki/Constantinoble" title="Constantinoble">Constantinoble</a>, el diumenge de Pasqua, el patriarca de l'Església ortodoxa grega, <a href="/wiki/Gregori_V_de_Constantinoble" title="Gregori V de Constantinoble">Gregori V de Constantinoble</a>, va ser penjat públicament tot i que havia condemnat la revolució i va predicar l'obediència al sultà en els seus sermons.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011105_14-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBrewer2011105-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Des de l'inici de la revolució, la Sublim Porta havia executat a l'atzar a diversos grecs destacats que vivien a Constantinoble, com ara el Dragoman de la Porta i dos dragomans retirats, diversos banquers i comerciants rics, inclòs un membre de la rica família dels Mavrocordatos, tres monjos i un sacerdot de l'església ortodoxa, i tres grecs corrents acusats de planejar enverinar el subministrament d'aigua de la ciutat.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011104_15-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBrewer2011104-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A <a href="/wiki/Esmirna" title="Esmirna">Esmirna</a>, que fins al 1922 era una ciutat majoritàriament grega, els soldats otomans de l'interior d'Anatòlia en el seu camí per lluitar a Grècia o els <a href="/wiki/Principats_danubians" title="Principats danubians">Principats danubians</a> van organitzar un <a href="/wiki/Pogrom" title="Pogrom">pogrom</a> el juny de 1821 contra els grecs, i quan a un <a href="/wiki/Mullah" class="mw-redirect" title="Mullah">mullah</a> local se li va demanar una <a href="/wiki/Fatwa" class="mw-redirect" title="Fatwa">fatwa</a> que justifiqués l'assassinat de cristians per part dels musulmans i es va negar, ell també va ser assassinat.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011105_14-1" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBrewer2011105-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Reacció_internacional"><span id="Reacci.C3.B3_internacional"></span>Reacció internacional</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Guerra_d%27independ%C3%A8ncia_de_Gr%C3%A8cia&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Reacció internacional"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La notícia de la revolució va ser rebuda amb consternació pels <a href="/wiki/Santa_Alian%C3%A7a" title="Santa Aliança">líders conservadors d'Europa</a>, compromesos a mantenir el sistema establert al <a href="/wiki/Congr%C3%A9s_de_Viena" title="Congrés de Viena">Congrés de Viena</a>, però acollida amb entusiasme per molta gent comuna d'arreu d'Europa.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011135-137_16-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBrewer2011135-137-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Després de l'execució del <a href="/wiki/Gregori_V_de_Constantinoble" title="Gregori V de Constantinoble">patriarca Gregori</a>, l'emperador <a href="/wiki/Alexandre_I_de_R%C3%BAssia" title="Alexandre I de Rússia">Alexandre I de Rússia</a> va trencar les relacions diplomàtiques amb la Sublim Porta després que <a href="/wiki/Ioannis_Kapod%C3%ADstrias" title="Ioannis Kapodístrias">Ioannis Kapodístrias</a>, el seu ministre d'Afers Exteriors, enviés un ultimàtum exigint promeses als otomans de deixar d'executar sacerdots ortodoxos, que la Porta no va respondre.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011107_17-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBrewer2011107-17"><span class="cite-bracket">[</span>17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>L'estiu de 1821, diversos joves d'arreu d'Europa van començar a reunir-se a Marsella per anar a Grècia i unir-se a la revolució, i entre l'estiu de 1821 i finals de 1822 uns 360 voluntaris van viatjar a Grècia. Els contingents més nombrosos provenien dels estats alemanys, França i els estats italians, i també s'hi van unir nord-americans.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011137-138_18-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBrewer2011137-138-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Les_primeres_institucions">Les primeres institucions</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Guerra_d%27independ%C3%A8ncia_de_Gr%C3%A8cia&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Les primeres institucions"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Primera_Rep%C3%BAblica_Hel%C2%B7l%C3%A8nica" title="Primera República Hel·lènica">Primera República Hel·lènica</a></div> <p>Després de la caiguda de <a href="/wiki/Calamata" title="Calamata">Calamata</a>, el Senat Messeni, el primer dels consells de govern locals dels grecs, va celebrar la seva sessió inaugural, i gairebé al mateix temps, la Directorat Aqueu va ser convocat a <a href="/wiki/Patras" class="mw-redirect" title="Patras">Patras</a>, però els seus membres aviat es van veure obligats a fugir a Kalavryta. Per iniciativa del Senat messeni es va convocar una assemblea del Peloponès, i va escollir un Senat el 26 de maig amb una majoria de membres que eren notables locals (laics i eclesiàstics) o persones controlades per ells. </p><p>Els tres grans grups socials que van proporcionar el lideratge de la revolució van ser els primats (propietaris rics que controlaven aproximadament un terç de les terres cultivables del Peloponès), els capitans extrets dels klephts i/o armatolos, i els rics comerciants, que eren els elements més occidentalitzats de la societat grega.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011126-127_19-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBrewer2011126-127-19"><span class="cite-bracket">[</span>19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Un dels líders més destacats dels comerciants i un "occidentalitzador" va ser el fanariota <a href="/wiki/Al%C3%A9xandros_Mavrokordatos" title="Aléxandros Mavrokordatos">Aléxandros Mavrokordatos</a> que vivia amb el poeta <a href="/wiki/Percy_Bysshe_Shelley" title="Percy Bysshe Shelley">Percy Bysshe Shelley</a> i la seva dona <a href="/wiki/Mary_Shelley" title="Mary Shelley">Mary Shelley</a> a Pisa quan va començar la revolució, i quan va saber parlar de la revolució, va comprar subministraments i un vaixell a Marsella i després va salpar cap a Grècia. La riquesa, l'educació de Mavrokordhatos i la seva experiència com a oficial otomà governant Valàquia van portar a molts creure en ell com a líder.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011126-127_19-1" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBrewer2011126-127-19"><span class="cite-bracket">[</span>19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p><a href="/w/index.php?title=Demetrios_Ypsilantis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Demetrios Ypsilantis (encara no existeix)">Demetrios Ypsilantis</a> va arribar al Peloponès com a representant oficial de <a href="/w/index.php?title=Philik%C3%AD_Hetair%C3%ADa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Philikí Hetairía (encara no existeix)">Philikí Hetairía</a> per assumir el control de la Revolució, i va proposar un nou sistema d'elecció dels membres del Senat que va comptar amb el suport dels líders militars però l'oposició dels notables. Altres assemblees foren convocades també a la Grècia Central en novembre de 1821 sota el lideratge dels fanariotes Aléxandros Mavrokordatos a la part occidental, i <a href="/w/index.php?title=Theodoros_Negris&action=edit&redlink=1" class="new" title="Theodoros Negris (encara no existeix)">Theodoros Negris</a> a la part oriental, que van van adoptar dos estatuts locals, la Carta de la Grècia continental occidental i l'Ordre jurídic de la Grècia continental oriental, redactats principalment per Mavrokordatos i Negris respectivament. Els estatuts preveien la creació de dos òrgans administratius locals a la Grècia central, un Areòpag a l'est i un Senat a l'oest. Els tres estatuts locals van ser reconeguts per l'<a href="/w/index.php?title=Assemblea_Nacional_d%27Epidaure&action=edit&redlink=1" class="new" title="Assemblea Nacional d'Epidaure (encara no existeix)">Assemblea Nacional d'Epidaure</a>, però les respectives institucions administratives es van convertir en branques administratives del govern central de la <a href="/wiki/Primera_Rep%C3%BAblica_Hel%C2%B7l%C3%A8nica" title="Primera República Hel·lènica">República Hel·lènica</a>. Posteriorment van ser dissolts per la Segona Assemblea Nacional.<sup id="cite_ref-20" class="reference"><a href="#cite_note-20"><span class="cite-bracket">[</span>20<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Activitat_revolucionària_a_Creta,_Macedònia_i_Xipre"><span id="Activitat_revolucion.C3.A0ria_a_Creta.2C_Maced.C3.B2nia_i_Xipre"></span>Activitat revolucionària a Creta, Macedònia i Xipre</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Guerra_d%27independ%C3%A8ncia_de_Gr%C3%A8cia&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Activitat revolucionària a Creta, Macedònia i Xipre"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Creta">Creta</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Guerra_d%27independ%C3%A8ncia_de_Gr%C3%A8cia&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Creta"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p><a href="/wiki/Creta" title="Creta">Creta</a>, que havia tingut una llarga història de resistència al domini turc, va tenir una important participació en la revolució però no va aconseguir l'alliberament del domini turc a causa de la intervenció egípcia.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEΔετοράκη1988375_21-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEΔετοράκη1988375-21"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 1821, un aixecament dels cristians va rebre una resposta ferotge de les autoritats otomanes i l'execució de diversos bisbes, considerats com a caps.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEΔετοράκη1988365_22-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEΔετοράκη1988365-22"><span class="cite-bracket">[</span>22<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Malgrat la reacció turca, la rebel·lió va persistir, i <a href="/wiki/Mahmut_II" title="Mahmut II">Mahmut II</a> es va veure obligat a buscar l'ajuda de <a href="/wiki/Muh%C3%A0mmad_Al%C3%AD_Paix%C3%A0" title="Muhàmmad Alí Paixà">Muhàmmad Alí Paixà</a>, intentant atreure-lo amb el pashalik de Creta.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEΔετοράκη1988375_21-1" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEΔετοράκη1988375-21"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 28 de maig de 1822, una flota egípcia de 30 vaixells de guerra i 84 transports va arribar a la badia de Souda dirigida per Hasan Pasha, gendre de Muhammad Ali; va tenir l'encàrrec d'acabar amb la rebel·lió i no va perdre el temps en la crema de pobles de tota Creta,<sup id="cite_ref-FOOTNOTEΔετοράκη1988375_21-2" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEΔετοράκη1988375-21"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i derrotar els rebels a la <a href="/w/index.php?title=Batalla_d%27Amourgelles&action=edit&redlink=1" class="new" title="Batalla d'Amourgelles (encara no existeix)">batalla d'Amourgelles</a> el 20 d'agost de 1823,<sup id="cite_ref-FOOTNOTEΔετοράκη1988379_23-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEΔετοράκη1988379-23"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i a la primavera de 1824, la resistència es limitava a uns quants enclavaments de muntanya.<sup id="cite_ref-24" class="reference"><a href="#cite_note-24"><span class="cite-bracket">[</span>24<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>L'estiu de 1825 entre tres-cents i quatre-cents cretencs que havien lluitat al Peloponès van arribar a Creta i van revitalitzar la insurrecció cretenca i el 9 d'agost liderats per <a href="/w/index.php?title=Dimitrios_Kallergis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dimitrios Kallergis (encara no existeix)">Dimitrios Kallergis</a> i <a href="/w/index.php?title=Emmanouil_Antoniadis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Emmanouil Antoniadis (encara no existeix)">Emmanouil Antoniadis</a> van capturar el fort de <a href="/wiki/Gramvousa" class="mw-redirect" title="Gramvousa">Gramvousa</a> i altres insurgents van capturar el fort de Kissamos, i van intentar estendre la insurrecció més lluny.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEΔετοράκη1988381_25-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEΔετοράκη1988381-25"><span class="cite-bracket">[</span>25<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Tot i que els otomans no van aconseguir recuperar els forts, van aconseguir bloquejar la propagació de la insurrecció a les províncies occidentals de l'illa. Els insurgents van quedar assetjats a Gramvousa durant més de dos anys i van haver de recórrer a la pirateria per sobreviure afectant la navegació a la regió. El gener de 1828 <a href="/w/index.php?title=Hadzi_Michali_Daliani&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hadzi Michali Daliani (encara no existeix)">Hadzi Michali Daliani</a> va desembarcar a Creta amb 700 homes i al març va prendre possessió de <a href="/wiki/Frangok%C3%A0stel%C2%B7lo" title="Frangokàstel·lo">Frangokàstel·lo</a> a Sfakia i el governant otomà local, <a href="/w/index.php?title=Mustafa_Naili_Pasha&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mustafa Naili Pasha (encara no existeix)">Mustafa Naili Pasha</a>, va <a href="/w/index.php?title=Setge_de_Frangok%C3%A0stel%C2%B7lo&action=edit&redlink=1" class="new" title="Setge de Frangokàstel·lo (encara no existeix)">atacar Frangokàstel·lo</a> amb un exèrcit de 8.000 homes prenent-lo després d'un setge de set dies en el que Dalianis i 385 homes van morir. En 1828, Kapodistrias va enviar Mavrocordatos amb flotes britàniques i franceses a Creta per fer front als klephts i als pirates destruint els vaixells pirates a Gramvousa i el fort va passar a comandament britànic.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEΔετοράκη1988383_26-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEΔετοράκη1988383-26"><span class="cite-bracket">[</span>26<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Macedònia"><span id="Maced.C3.B2nia"></span>Macedònia</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Guerra_d%27independ%C3%A8ncia_de_Gr%C3%A8cia&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Macedònia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El líder i coordinador de la revolució a Macedònia va ser <a href="/w/index.php?title=Emmanouel_Pappas&action=edit&redlink=1" class="new" title="Emmanouel Pappas (encara no existeix)">Emmanouel Pappas</a>, que es va afiliar a la <a href="/w/index.php?title=Philik%C3%AD_Hetair%C3%ADa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Philikí Hetairía (encara no existeix)">Philikí Hetairía</a> el 1819 i va tenir una influència considerable sobre les autoritats otomanes locals, especialment el governador local, Ismail Bey, i va oferir gran part de la seva riquesa personal per a la causa.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEVacalopoulos1973_27-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEVacalopoulos1973-27"><span class="cite-bracket">[</span>27<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Seguint les instruccions d'<a href="/w/index.php?title=Al%C3%A9xandros_Ypsilantis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aléxandros Ypsilantis (encara no existeix)">Aléxandros Ypsilantis</a> de preparar el terreny i empènyer macedonis a revoltar-se, el 23 de març Pappas va carregar armes i municions en un vaixell des de Constantinoble per dirigir-se al mont Athos, que creia el millor lloc per començar la insurrecció. No s'havien fet els preparatius adequats i el 8 de maig, els turcs, enfurismats pel desembarcament de mariners de Psara a Tsayezi, per la captura de comerciants turcs i la confiscació de les seves mercaderies, escorcollaren les cases dels notables en busca d'armes, empresonaren el metropolità i 150 mercaders, i es van apoderar dels seus béns com a represàlia pel saqueig.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEVacalopoulos1973594–595_28-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEVacalopoulos1973594–595-28"><span class="cite-bracket">[</span>28<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>A Tessalònica, el governador Yusuf Bey (fill d'Ismail Bey) va empresonar a la seva seu a més de 400 ostatges, dels quals més de 100 eren monjos i volia apoderar-se dels poderosos notables de <a href="/w/index.php?title=Pol%C3%BDgyros&action=edit&redlink=1" class="new" title="Polýgyros (encara no existeix)">Polýgyros</a>, que es van assabentar de les seves intencions i van fugir. El 17 de maig, els grecs de Polýgyros van prendre les armes, van matar el governador local i 14 dels seus homes i van ferir tres més, i van rebutjar dos destacaments turcs. El 18 de maig, quan Yusuf es va assabentar dels incidents de Polygyros i de l'extensió de la insurrecció als pobles de la <a href="/wiki/Pen%C3%ADnsula_Calc%C3%ADdica" title="Península Calcídica">Península Calcídica</a> va ordenar que la meitat dels seus ostatges fossin executats.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEVacalopoulos1973595–596_29-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEVacalopoulos1973595–596-29"><span class="cite-bracket">[</span>29<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La revolta va agafar impuls al Mont Athos i Kassandra, i l'illa de Tasos s'hi va unir<sup id="cite_ref-FOOTNOTEVacalopoulos1973601-603_30-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEVacalopoulos1973601-603-30"><span class="cite-bracket">[</span>30<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> però a Calcídica avançava lentament. El juny de 1821 els insurgents van intentar tallar les comunicacions entre Tràcia i el sud, intentant evitar que el serasker Haji Muhammad Bayram Pasha transferís forces des d'Àsia Menor al sud de Grècia. Tot i que els rebels el van retardar, finalment van ser derrotats al pas de Rentina,<sup id="cite_ref-FOOTNOTEVacalopoulos1973609_31-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEVacalopoulos1973609-31"><span class="cite-bracket">[</span>31<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> però la revolta es va estendre des de la Macedònia Central fins a la Occidental, des de l'Olimp fins a Pieria i Vermion. </p><p>A la tardor de 1821, Nikolaos Kasomoulis va ser enviat al sud de Grècia com a "representant del sud-est de Macedònia", i va conèixer <a href="/w/index.php?title=Demetrios_Ypsilantis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Demetrios Ypsilantis (encara no existeix)">Demetrios Ypsilantis</a>. A principis de 1822, <a href="/w/index.php?title=Anastasios_Karatasos&action=edit&redlink=1" class="new" title="Anastasios Karatasos (encara no existeix)">Anastasios Karatasos</a> i <a href="/w/index.php?title=Aggelis_Gatsos&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aggelis Gatsos (encara no existeix)">Aggelis Gatsos</a> concertaren una reunió amb altres armatoloi, decidint que la insurrecció s'havia de basar en tres ciutats: <a href="/w/index.php?title=Naoussa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Naoussa (encara no existeix)">Naoussa</a>, <a href="/w/index.php?title=Kastania&action=edit&redlink=1" class="new" title="Kastania (encara no existeix)">Kastania</a> i <a href="/w/index.php?title=Siatista&action=edit&redlink=1" class="new" title="Siatista (encara no existeix)">Siatista</a>.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEVacalopoulos1973628-629_32-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEVacalopoulos1973628-629-32"><span class="cite-bracket">[</span>32<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Al març de 1822, Mehmed Emin va aconseguir victòries decisives a Kolindros i Kastania però a Naousa, Zafeirakis Theodosiou, Karatasos i Gatsos van organitzar la defensa de la ciutat aturant als otomans fins l'arribada de Mehmed Emin amb 10.000 soldats regulars i 10.600 irregulars amb els que va capturar Naousa a l'abril. Els que van trencar el setge de Naousa van retrocedir a Kozani, Siatista i el riu Aspropotamos, o van ser transportats per la flota psaria a les illes del nord de l'Egeu.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEVacalopoulos1973638-639_33-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEVacalopoulos1973638-639-33"><span class="cite-bracket">[</span>33<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Xipre">Xipre</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Guerra_d%27independ%C3%A8ncia_de_Gr%C3%A8cia&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Xipre"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p><a href="/wiki/Konstandinos_Kanaris" title="Konstandinos Kanaris">Konstandinos Kanaris</a> va arribar a un petit port de Xipre prop del poble d'Agios Sergios el 19 de juny de 1821 des d'Egipte i després d'una breu parada va fondejar els seus set vaixells a la badia d'Asprovryssi reclutant gran nombre de xipriotes per lluitar a Grècia creant la "Columna dels xipriotes" («Φάλαγγα των Κυπρίων»), comandada per <a href="/w/index.php?title=Haji_Christos_Boulgaris&action=edit&redlink=1" class="new" title="Haji Christos Boulgaris (encara no existeix)">Haji Christos Boulgaris</a> mentre es repartien proclames per tots els racons de l'illa.<sup id="cite_ref-34" class="reference"><a href="#cite_note-34"><span class="cite-bracket">[</span>34<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El paxà local, Küçük Mehmet, va reaccionar amb fúria, cridant reforços, confiscant armes i arrestant a diversos xipriotes destacats. L'arquebisbe Kyprianos va ser instat (pels seus amics) a abandonar l'illa a mesura que la situació empitjorava, però es va negar a fer-ho. Finalment, el 9 de juliol de 1821 Küçük Mehmet va fer tancar les portes de la ciutat emmurallada de Nicòsia i executar, decapitant o penjant, 470 xipriotes importants entre ells Chrysanthos (bisbe de Pafos), Meletios (bisbe de Kition) i Lavrentios (bisbe de Kyrenia). L'arquebisbe Kyprianos, el cap de l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Ortodoxa_de_Xipre" title="Església Ortodoxa de Xipre">Església Ortodoxa de Xipre</a> va ser penjat públicament.<sup id="cite_ref-35" class="reference"><a href="#cite_note-35"><span class="cite-bracket">[</span>35<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Guerra_naval">Guerra naval</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Guerra_d%27independ%C3%A8ncia_de_Gr%C3%A8cia&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: Guerra naval"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Des del principi de la revolució, tenir èxit al mar va ser vital per als grecs, perquè quan podien contrarestar l'armada otomana es reabastien i reforçaven les guarnicions otomanes que havien quedat aïllades, amenaçant amb aixafar la rebel·lió; així mateix, el fracàs de la flota grega per trencar el bloqueig naval de Messolonghi el 1826 va provocar la caiguda de la ciutat. </p><p>La flota grega estava equipada principalment per illencs pròspers de l'Egeu, principalment de les illes d'<a href="/wiki/Hidra_(illa)" title="Hidra (illa)">Hidra</a> i <a href="/w/index.php?title=Spetses&action=edit&redlink=1" class="new" title="Spetses (encara no existeix)">Spetses</a>, així com de <a href="/w/index.php?title=Psara&action=edit&redlink=1" class="new" title="Psara (encara no existeix)">Psara</a>. Cada illa equipava, tripulava i mantenia el seu propi esquadró amb el seu propi <a href="/wiki/Almirall" title="Almirall">almirall</a>.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBrewer201189-91_36-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBrewer201189-91-36"><span class="cite-bracket">[</span>36<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Encara que estaven tripulats per tripulacions experimentades, els vaixells grecs no estaven dissenyats per a la guerra, ja que eren mercaders armats equipats només amb canons lleugers, i enfront tenien la flota otomana amb vaixells de guerra i embarcacions de suport, amb els recursos del vast <a href="/wiki/Imperi_Otom%C3%A0" title="Imperi Otomà">Imperi Otomà</a> i comandament centralitzat i disciplinat sota el <a href="/wiki/Kapudan_paix%C3%A0" title="Kapudan paixà">Kapudan paixà</a>. La mida total de la flota otomana constava de 20 <a href="/wiki/Navili_de_l%C3%ADnia" title="Navili de línia">navilis de línia</a> de tres pals, cadascun amb uns 80 canons i 7 o 8 <a href="/wiki/Fragata" title="Fragata">fragates</a> amb 50 canons, 5 <a href="/wiki/Corbeta" title="Corbeta">corbetes</a> amb uns 30 canons i uns 40 bergantins amb 20 o menys canons,<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBrewer201191-92_37-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBrewer201191-92-37"><span class="cite-bracket">[</span>37<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> complementats amb esquadrons dels estats vassalls del Magrib (<a href="/wiki/Reg%C3%A8ncia_d%27Alger" title="Regència d'Alger">Regència d'Alger</a>, <a href="/wiki/Reg%C3%A8ncia_de_Tr%C3%ADpoli" title="Regència de Trípoli">Regència de Trípoli</a> i <a href="/w/index.php?title=Beylicat_de_Tunis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Beylicat de Tunis (encara no existeix)">Beylicat de Tunis</a>) i l'<a href="/wiki/Eyalet_d%27Egipte" class="mw-redirect" title="Eyalet d'Egipte">eyalet d'Egipte</a>.<sup id="cite_ref-38" class="reference"><a href="#cite_note-38"><span class="cite-bracket">[</span>38<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:The_Burning_of_the_Turkish_Flagship_by_Kanaris_-_Ivan_Aivazovsky,_1881.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8e/The_Burning_of_the_Turkish_Flagship_by_Kanaris_-_Ivan_Aivazovsky%2C_1881.png/220px-The_Burning_of_the_Turkish_Flagship_by_Kanaris_-_Ivan_Aivazovsky%2C_1881.png" decoding="async" width="220" height="160" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8e/The_Burning_of_the_Turkish_Flagship_by_Kanaris_-_Ivan_Aivazovsky%2C_1881.png/330px-The_Burning_of_the_Turkish_Flagship_by_Kanaris_-_Ivan_Aivazovsky%2C_1881.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8e/The_Burning_of_the_Turkish_Flagship_by_Kanaris_-_Ivan_Aivazovsky%2C_1881.png/440px-The_Burning_of_the_Turkish_Flagship_by_Kanaris_-_Ivan_Aivazovsky%2C_1881.png 2x" data-file-width="2500" data-file-height="1816" /></a><figcaption><i>La crema del vaixell insígnia turc per part de Kanaris</i>, pintura d'<a href="/w/index.php?title=Ivan_Aivazovsky&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ivan Aivazovsky (encara no existeix)">Ivan Aivazovsky</a>, 1881</figcaption></figure> <p>Davant d'aquesta situació, els grecs van decidir utilitzar <a href="/wiki/Brulot" title="Brulot">brulots</a>, que havien demostrat ser efectius per als psaris durant la <a href="/wiki/Revolta_d%27Orlov" title="Revolta d'Orlov">revolta d'Orlov</a> el 1770. La primera prova es va fer a Eresos el 27 de maig de 1821, quan una fragata otomana va ser destruïda amb èxit per un brulot dirigit per Dimitrios Papanikolis. En els anys següents, els èxits dels brulots grecs augmentarien la seva reputació, amb actes com la destrucció del vaixell insígnia otomà per part de <a href="/wiki/Konstantinos_Kanaris" class="mw-redirect" title="Konstantinos Kanaris">Konstantinos Kanaris</a> a <a href="/wiki/Quios" title="Quios">Quios</a>, després de la <a href="/w/index.php?title=Massacre_de_Quios&action=edit&redlink=1" class="new" title="Massacre de Quios (encara no existeix)">massacre de Quios</a> el juny de 1822, on va morir el <a href="/wiki/Kapudan_Pasha" class="mw-redirect" title="Kapudan Pasha">kapudan Pasha</a> <a href="/w/index.php?title=Nasuhzade_Ali_Paix%C3%A0&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nasuhzade Ali Paixà (encara no existeix)">Nasuhzade Ali Paixà</a>.<sup id="cite_ref-ref_39-0" class="reference"><a href="#cite_note-ref-39"><span class="cite-bracket">[</span>39<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Al mateix temps, també es van lluitar accions navals convencionals, en les quals es van distingir comandants navals com Andreas Miaoulis. Els primers èxits de la flota grega en enfrontaments directes amb els otomans a Patras i Spetses van donar confiança a les tripulacions i van contribuir en gran manera a la supervivència i l'èxit de l'aixecament al Peloponès. Més tard, però, quan Grècia es va veure embolicada en una guerra civil, el sultà va demanar ajuda al seu súbdit més fort, <a href="/wiki/Muh%C3%A0mmad_Al%C3%AD_Paix%C3%A0" title="Muhàmmad Alí Paixà">Muhàmmad Alí Paixà</a> d'Egipte. Plagats per lluites internes i dificultats financeres per mantenir la flota en constant preparació, els grecs no van poder evitar la captura i destrucció de Kasos i Psara el 1824, ni el desembarcament de l'exèrcit egipci a Methoni. Malgrat les victòries a Samos i Gerontas, la Revolució es va veure amenaçada de col·lapse fins a la intervenció de les grans potències a la <a href="/wiki/Batalla_de_Navarino" title="Batalla de Navarino">batalla de Navarino</a> el 1827. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="1822-1824">1822-1824</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Guerra_d%27independ%C3%A8ncia_de_Gr%C3%A8cia&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: 1822-1824"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'activitat revolucionària es va fragmentar per la manca d'un lideratge fort. Tanmateix, el bàndol grec va resistir els atacs turcs perquè les campanyes militars otomanes eren periòdiques i la presència otomana a les zones rebels estava descoordinada per problemes logístics. Les difícils relacions otomanes amb Rússia havien empitjorat amb l'execució del patriarca <a href="/wiki/Gregori_V_de_Constantinoble" title="Gregori V de Constantinoble">Gregori V de Constantinoble</a> i la Sublim Porta necessitava concentrar forces substancials a la frontera russa per si esclatava la guerra.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011128_40-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBrewer2011128-40"><span class="cite-bracket">[</span>40<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Entre octubre de 1820 i juliol de 1823 els otomans estigueren en <a href="/w/index.php?title=Guerra_otomano-persa_(1821-1823)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Guerra otomano-persa (1821-1823) (encara no existeix)">guerra amb Pèrsia</a>, i el març de 1823 un gran incendi a l'arsenal militar de Tophana a <a href="/wiki/Constantinoble" title="Constantinoble">Constantinoble</a> va destruir gran part de la munició otomana i la seva principal foneria de canons.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011128_40-1" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBrewer2011128-40"><span class="cite-bracket">[</span>40<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A falta d'homes i diners, l'estat otomà es va dedicar a contractar tribus albaneses per lluitar contra els grecs, i el 1823, en lloc de l'exèrcit otomà la major part de les forces otomanes a Grècia la componien mercenaris albanesos contractats per a una campanya. Els líders militars grecs preferien camps de batalla on poguessin aniquilar la superioritat numèrica de l'oponent i, al mateix temps, la manca d'artilleria dificultava els esforços militars otomans. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Sc%C3%A8ne_des_massacres_de_Scio.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/54/Sc%C3%A8ne_des_massacres_de_Scio.jpg/220px-Sc%C3%A8ne_des_massacres_de_Scio.jpg" decoding="async" width="220" height="283" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/54/Sc%C3%A8ne_des_massacres_de_Scio.jpg/330px-Sc%C3%A8ne_des_massacres_de_Scio.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/54/Sc%C3%A8ne_des_massacres_de_Scio.jpg/440px-Sc%C3%A8ne_des_massacres_de_Scio.jpg 2x" data-file-width="7022" data-file-height="9022" /></a><figcaption>La massacre de Quios, d' Eugène Delacroix</figcaption></figure> <p>L'11 d'abril de 1822, la flota otomana comandada per <a href="/w/index.php?title=Nasuhzade_Ali_Pasha&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nasuhzade Ali Pasha (encara no existeix)">Nasuhzade Ali Pasha</a> va arribar a l'illa de <a href="/wiki/Quios" title="Quios">Quios</a>, on els mariners i els soldats otomans van començar ràpidament a <a href="/w/index.php?title=Massacre_de_Quios&action=edit&redlink=1" class="new" title="Massacre de Quios (encara no existeix)">matar i violar</a> sense pietat.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011157_41-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBrewer2011157-41"><span class="cite-bracket">[</span>41<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Abans de la massacre, a Quios hi vivien entre 100.000 i 120.000 grecs, dels quals uns 25.000 van ser assassinats en la massacre, i 45.000, la majoria dones i nens venuts com a esclaus.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011165_42-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBrewer2011165-42"><span class="cite-bracket">[</span>42<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La massacre de Quios va impactar a tota Europa i va augmentar encara més la simpatia pública per la causa grega. Els grecs van encarregar la venjança a <a href="/wiki/Konstandinos_Kanaris" title="Konstandinos Kanaris">Konstandinos Kanaris</a>, un comandant naval de l'illa de <a href="/w/index.php?title=Psara&action=edit&redlink=1" class="new" title="Psara (encara no existeix)">Psara</a>. Aquest es va presentar a Quios, on encara hi havia la flota otomana celebrant el <a href="/wiki/Ramad%C3%A0" title="Ramadà">ramadà</a> i ajudat pel comandant <a href="/w/index.php?title=Andreas_Pipinos&action=edit&redlink=1" class="new" title="Andreas Pipinos (encara no existeix)">Andreas Pipinos</a>, va encerclar les naus otomanes i les va cremar el <a href="/wiki/18_de_juny" title="18 de juny">18 de juny</a> de <a href="/wiki/1822" title="1822">1822</a>. Va morir el kapudan Pasha <a href="/w/index.php?title=Nasuhzade_Ali_Paix%C3%A0&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nasuhzade Ali Paixà (encara no existeix)">Nasuhzade Ali Paixà</a> i altres oficials,<sup id="cite_ref-ref_39-1" class="reference"><a href="#cite_note-ref-39"><span class="cite-bracket">[</span>39<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> però molts dels morts eren quians esclavitzats per vendre als mercats d'esclaus de Constantinoble.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011164_43-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBrewer2011164-43"><span class="cite-bracket">[</span>43<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El juliol de 1822, els grecs comandats per <a href="/w/index.php?title=Alexandros_Mavrokordatosi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Alexandros Mavrokordatosi (encara no existeix)">Alexandros Mavrokordatosi</a> derrotaren un exèrcit otomà comandat per <a href="/w/index.php?title=Omer_Vrioni&action=edit&redlink=1" class="new" title="Omer Vrioni (encara no existeix)">Omer Vrioni</a> a la <a href="/w/index.php?title=Batalla_de_Peta&action=edit&redlink=1" class="new" title="Batalla de Peta (encara no existeix)">batalla de Peta</a>, però Gogos Bakolas va traicionar als seus, permetent a la infanteria albanesa avançar per la cresta i la batalla va acabar amb una victòria otomana. Les successives campanyes militars dels otomans a l'oest i l'est de Grècia foren rebutjades: el 1822, Mahmud Dramali Pasha va travessar <a href="/wiki/Rum%C3%A8lia" title="Rumèlia">Rumèlia</a> i va envair <a href="/wiki/Pelopon%C3%A8s" title="Peloponès">Morea</a>, el cor de la revolta, però va patir una greu derrota a mans de <a href="/wiki/The%C3%B3doros_Kolokotronis" title="Theódoros Kolokotronis">Theódoros Kolokotronis</a> a la <a href="/w/index.php?title=Batalla_de_Dervenakia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Batalla de Dervenakia (encara no existeix)">batalla de Dervenakia</a>.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011180_44-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBrewer2011180-44"><span class="cite-bracket">[</span>44<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El govern grec, no tenia diners des de l'inici de la revolució, i el febrer de 1823 el banquer <a href="/w/index.php?title=Andr%C3%A9as_Louri%C3%B3tis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Andréas Louriótis (encara no existeix)">Andréas Louriótis</a> va arribar a <a href="/wiki/Londres" title="Londres">Londres</a>, per demanar un préstec a la City, assistit pel Comitè Grec de Londres, que incloïa diversos diputats i intel·lectuals. La campanya de 1823 a l'oest de Grècia va ser dirigida per <a href="/wiki/Mustafa_Reshit_Pasha" class="mw-redirect" title="Mustafa Reshit Pasha">Mustafa Reshit Pasha</a> amb les forces d'Albània del Nord, i Omer Vrioni amb les forces d'Albània del Sud. A l'estiu <a href="/w/index.php?title=Markos_Botsaris&action=edit&redlink=1" class="new" title="Markos Botsaris (encara no existeix)">Markos Botsaris</a> va ser morir en la <a href="/w/index.php?title=Batalla_de_Karpenisi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Batalla de Karpenisi (encara no existeix)">batalla de Karpenisi</a><sup id="cite_ref-45" class="reference"><a href="#cite_note-45"><span class="cite-bracket">[</span>45<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> en l'intent d'aturar l'avanç de les forces albaneses otomanes, i la notícia de la seva mort a Europa va generar una onada de simpatia per la causa grega. La campanya va acabar després del segon <a href="/w/index.php?title=Setge_de_Missolonghi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Setge de Missolonghi (encara no existeix)">setge de Missolonghi</a> el desembre de 1823. Al febrer de 1824, el préstec anglès per a Grècia va atraure unes 472.000 lliures esterlines. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Les_guerres_civils_gregues_1823-1825">Les guerres civils gregues 1823-1825</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Guerra_d%27independ%C3%A8ncia_de_Gr%C3%A8cia&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Les guerres civils gregues 1823-1825"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La Primera <a href="/w/index.php?title=Assemblea_Nacional_d%27Epidaure&action=edit&redlink=1" class="new" title="Assemblea Nacional d'Epidaure (encara no existeix)">Assemblea Nacional d'Epidaure</a> de finals de desembre de 1821 estava formada gairebé exclusivament per notables del Peloponès. L'Assemblea va redactar la primera Constitució grega i va nomenar <a href="/wiki/Al%C3%A9xandros_Mavrokordatos" title="Aléxandros Mavrokordatos">Aléxandros Mavrokordatos</a> com a president de l'executiu, mentre que <a href="/w/index.php?title=Demetrios_Ypsilantis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Demetrios Ypsilantis (encara no existeix)">Demetrios Ypsilantis</a>, que havia convocat l'Assemblea, va ser elegit president del cos legislatiu per governar els territoris alliberats.<sup id="cite_ref-46" class="reference"><a href="#cite_note-46"><span class="cite-bracket">[</span>46<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Els líders militars i representants de <a href="/w/index.php?title=Philik%C3%AD_Hetair%C3%ADa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Philikí Hetairía (encara no existeix)">Philikí Hetairía</a> foren marginats, però a poc a poc la influència política de <a href="/wiki/The%C3%B3doros_Kolokotronis" title="Theódoros Kolokotronis">Theódoros Kolokotronis</a> va anar creixent, i aviat va aconseguir controlar el Senat del Peloponès. L'administració central va intentar marginar Kolokotronis, que havia pres la fortalesa de <a href="/wiki/N%C3%A0uplia" title="Nàuplia">Nàuplia</a> el novembre de 1822,<sup id="cite_ref-47" class="reference"><a href="#cite_note-47"><span class="cite-bracket">[</span>47<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> on l'administració central volia fer la nova Assemblea Nacional, i va demanar a Kolokotronis que lliurés la fortalesa al govern però s'hi va negar, i finalment l'Assemblea es va reunir el març de 1823 a Astros. El govern central es va reforçar a costa dels òrgans regionals, es va votar una nova constitució i es van escollir nous membres per a l'executiu i els cossos legislatius.<sup id="cite_ref-48" class="reference"><a href="#cite_note-48"><span class="cite-bracket">[</span>48<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Intentant persuadir els líders militars, l'administració central va proposar a Kolokotronis que participés en l'òrgan executiu com a vicepresident. Kolokotronis va acceptar, però va provocar una greu crisi quan va impedir que Mavrokordatos, que havia estat escollit president del cos legislatiu, assumís el seu càrrec. La seva actitud cap a Mavrokordatos va causar indignació entre els membres del cos legislatiu.<sup id="cite_ref-49" class="reference"><a href="#cite_note-49"><span class="cite-bracket">[</span>49<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La crisi va culminar quan la legislatura, que estava controlada pels rumeliotes i els hidriotes, va tombar l'executiu i va acomiadar el seu president, Petros Mavromichalis. Kolokotronis i la majoria dels notables i capitans del Peloponès van donar suport a Mavromichalis, que va romandre president del seu executiu a <a href="/wiki/Tripolitza" class="mw-redirect" title="Tripolitza">Tripolitza</a>. No obstant això, un segon executiu, recolzat pels illencs, els rumeliotes i alguns notables aqueus, entre ells <a href="/w/index.php?title=Andreas_Zaimis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Andreas Zaimis (encara no existeix)">Andreas Zaimis</a> i <a href="/w/index.php?title=Andreas_Londos&action=edit&redlink=1" class="new" title="Andreas Londos (encara no existeix)">Andreas Londos</a> es va formar a Kranidi amb <a href="/wiki/Ge%C3%B3rgios_Kunduriotis" title="Geórgios Kunduriotis">Geórgios Kunduriotis</a> com a president.<sup id="cite_ref-ucincquatre_50-0" class="reference"><a href="#cite_note-ucincquatre-50"><span class="cite-bracket">[</span>50<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El març de 1824, les forces del nou executiu van assetjar Nàuplia i Tripolitza. Després d'un mes de baralles i negociacions, es va arribar a un acord entre Kolokotronis, d'una banda, i Londos i Zaimis, de l'altra. El 22 de maig va acabar oficialment la primera fase de la guerra civil, però la majoria dels membres del nou executiu estaven disgustats pels termes moderats de l'acord que van negociar Londos i Zaimis.<sup id="cite_ref-ucincquatre_50-1" class="reference"><a href="#cite_note-ucincquatre-50"><span class="cite-bracket">[</span>50<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Durant aquest període, havien arribat les dues primeres quotes del préstec anglès i el govern s'havia reforçat però la disputa continuava. Zaimis i els altres peloponesos que donaven suport a Kountouriotis van entrar en conflicte amb l'òrgan executiu i es van aliar amb Kolokotronis, que va aixecar els residents de Tripolitza contra els recaptadors del govern. Papaflessas i <a href="/w/index.php?title=Yannis_Makriyannis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Yannis Makriyannis (encara no existeix)">Yannis Makriyannis</a> no van poder reprimir la rebel·lió, però Kolokotronis va romandre inactiu durant un temps aclaparat per la mort del seu fill, <a href="/w/index.php?title=Panos_Kolokotronis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Panos Kolokotronis (encara no existeix)">Panos Kolokotronis</a>. El govern va reagrupar els seus exèrcits, formats principalment per rumeliotes i souliotes albanesos cristians ortodoxos, dirigits per Ioannis Kolettis, que volia una victòria completa. A les ordres de Kolettis, dos cossos de Rumeliotes i Souliotes van envair el Peloponès: el primer comandat per Gouras va ocupar Corint i va assaltar la província; el segon sota Karaiskakis, Kitsos Tzavelas i altres, va atacar Lindos i Zaimis a Acaia. El gener de 1825, una força rumeliota, dirigida pel mateix Kolettis, va arrestar Kolokotronis, la família de Deligiannis i altres. El maig de 1825, sota la pressió de la intervenció egípcia, els presoners foren alliberats i se'ls va concedir l'<a href="/wiki/Amnistia" title="Amnistia">amnistia</a>.<sup id="cite_ref-51" class="reference"><a href="#cite_note-51"><span class="cite-bracket">[</span>51<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="La_intervenció_egípcia"><span id="La_intervenci.C3.B3_eg.C3.ADpcia"></span>La intervenció egípcia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Guerra_d%27independ%C3%A8ncia_de_Gr%C3%A8cia&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: La intervenció egípcia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Després de la declaració d'independència grega, <a href="/wiki/Mahmut_II" title="Mahmut II">Mahmut II</a> i <a href="/wiki/Muh%C3%A0mmad_Al%C3%AD_Paix%C3%A0" title="Muhàmmad Alí Paixà">Muhàmmad Alí Paixà</a> d'Egipte s'aliaren contra la revolta. La intervenció egípcia s'havia de limitar a <a href="/wiki/Creta" title="Creta">Creta</a> i <a href="/wiki/Xipre" title="Xipre">Xipre</a> però l'èxit de les tropes de Muhàmmad Alí en ambdós llocs va posar els turcs davant d'un dilema molt difícil, ja que temien les ambicions expansionistes de Muhammad Ali, que finalment va acceptar enviar el seu fill <a href="/wiki/Ibrahim_Paix%C3%A0_d%27Egipte" title="Ibrahim Paixà d'Egipte">Ibrahim Paixà</a> a Grècia a canvi no només de Creta i Xipre, sinó també del Peloponès i Síria.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEHowarth1976182_52-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEHowarth1976182-52"><span class="cite-bracket">[</span>52<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 19 de juliol de 1824, la flota més gran vista al Mediterrani des que <a href="/wiki/Napole%C3%B3" class="mw-redirect" title="Napoleó">Napoleó</a> va <a href="/wiki/Campanya_napole%C3%B2nica_d%27Egipte_i_S%C3%ADria" title="Campanya napoleònica d'Egipte i Síria">envair Egipte</a> el <a href="/wiki/1798" title="1798">1798</a> va sortir d'Alexandria, formada per 54 vaixells de guerra i 400 transports que transportaven 14.000 infants entrenats per França, 2.000 cavallers i uns 150 canons i 500 artillers.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011235-236_53-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBrewer2011235-236-53"><span class="cite-bracket">[</span>53<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Battle_of_Itea.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ad/Battle_of_Itea.jpg/220px-Battle_of_Itea.jpg" decoding="async" width="220" height="145" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ad/Battle_of_Itea.jpg/330px-Battle_of_Itea.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ad/Battle_of_Itea.jpg/440px-Battle_of_Itea.jpg 2x" data-file-width="1800" data-file-height="1186" /></a><figcaption>Pintura que mostra el <i><a href="/w/index.php?title=Karteria&action=edit&redlink=1" class="new" title="Karteria (encara no existeix)">Karteria</a></i> en acció a la <a href="/w/index.php?title=Batalla_d%27Itea&action=edit&redlink=1" class="new" title="Batalla d'Itea (encara no existeix)">batalla d'Itea</a> en <a href="/wiki/1827" title="1827">1827</a></figcaption></figure> <p>Tot i que el govern grec havia malgastat els diners del primer préstec, el 7 de febrer de 1825, Londres va oferir un segon préstec d'uns 1,1 milions de lliures esterlines, que hauria de ser gestionat per una Junta de Control de Londres per comprar <a href="/wiki/Vaixell_de_guerra" title="Vaixell de guerra">vaixells de guerra</a> i altres subministraments per ser lliurats als grecs. La Junta va contractar <a href="/w/index.php?title=Thomas_Cochrane&action=edit&redlink=1" class="new" title="Thomas Cochrane (encara no existeix)">Thomas Cochrane</a> per comandar l'armada grega i comprar la tecnologia revolucionària del <a href="/wiki/Vaixell_de_vapor" title="Vaixell de vapor">vaixell de vapor</a> creient que l'ús de vaixells de guerra mecanitzats propulsats per vapor i amb <a href="/wiki/Artifici_incendiari" title="Artifici incendiari">munició incendiària</a> permetria als grecs dominar l'armada otomana impulsada a vela.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011290-291_54-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBrewer2011290-291-54"><span class="cite-bracket">[</span>54<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Hastings va persuadir la Junta de Control d'invertir en vaixells de vapor. </p><p>Ibrahim Pasha va desembarcar a Methoni el <a href="/wiki/24_de_febrer" title="24 de febrer">24 de febrer</a> de <a href="/wiki/1825" title="1825">1825</a>, i un mes després es va unir al seu exèrcit de 10.000 infants i 1.000 de cavalleria. Els grecs no esperaven un desembarcament a l'hivern i foren agafats per sorpresa,<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011237_55-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBrewer2011237-55"><span class="cite-bracket">[</span>55<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> a més, els egipcis, entrenats per oficials francesos eren soldats durs i resistents a diferència de les unitats turques i albaneses contra les quals els grecs havien estat lluitant fins aleshores.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011238_56-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBrewer2011238-56"><span class="cite-bracket">[</span>56<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Ibrahim va derrotar la guarnició grega a la petita illa de Sphacteria davant de la costa de Messènia, i amb els grecs en desordre, Ibrahim va devastar el Peloponès occidental i va matar <a href="/w/index.php?title=Papaflessas&action=edit&redlink=1" class="new" title="Papaflessas (encara no existeix)">Papaflessas</a> a la <a href="/w/index.php?title=Batalla_de_Maniaki&action=edit&redlink=1" class="new" title="Batalla de Maniaki (encara no existeix)">batalla de Maniaki</a>.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEHowarth1976189_57-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEHowarth1976189-57"><span class="cite-bracket">[</span>57<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Per intentar aturar Ibrahim, <a href="/wiki/Konstandinos_Kanaris" title="Konstandinos Kanaris">Konstandinos Kanaris</a> va liderar l'<a href="/w/index.php?title=Atac_a_Alexandria&action=edit&redlink=1" class="new" title="Atac a Alexandria (encara no existeix)">atac a Alexandria</a> per destruir la flota egípcia, que va fracassar a causa d'un canvi sobtat de vent.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011244_58-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBrewer2011244-58"><span class="cite-bracket">[</span>58<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>L'opinió popular tant a Grècia com a la resta d'Europa va acreditar a Ibrahim Pasha l'anomenat "<i>projecte de barbarització</i>" que preveia deportar tota la població grega cristiana a Egipte com a esclaus i substituir-los per pagesos egipcis, un pla negat pels otomans. Rússia va advertir que si el projecte era un pla real suposaria una violació tan flagrant del <a href="/wiki/Tractat_de_K%C3%BC%C4%8D%C3%BCk_Kaynardja" title="Tractat de Küčük Kaynardja">Tractat de Küčük Kaynardja</a> que portaria a Rússia a la guerra contra els otomans, i Gran Bretanya a intervenir per aturar-lo per evitar que els russos conquerir l'Imperi Otomà.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011254_59-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBrewer2011254-59"><span class="cite-bracket">[</span>59<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El govern grec, en un intent d'aturar els egipcis, va alliberar <a href="/wiki/The%C3%B3doros_Kolokotronis" title="Theódoros Kolokotronis">Theódoros Kolokotronis</a> de la presó, però tampoc va tenir èxit. A finals de juny, Ibrahim havia capturat la ciutat d'<a href="/wiki/Argos_(Arg%C3%B2lida)" class="mw-redirect" title="Argos (Argòlida)">Argos</a> i estava a poca distància de <a href="/wiki/N%C3%A0uplia" title="Nàuplia">Nàuplia</a>, però la ciutat va ser salvada per <a href="/w/index.php?title=Yannis_Makriyannis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Yannis Makriyannis (encara no existeix)">Yannis Makriyannis</a> i <a href="/w/index.php?title=Demetrios_Ypsilantis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Demetrios Ypsilantis (encara no existeix)">Demetrios Ypsilantis</a>, i Ibrahim es va retirar a <a href="/wiki/Tripolitza" class="mw-redirect" title="Tripolitza">Tripolitza</a>.<sup id="cite_ref-60" class="reference"><a href="#cite_note-60"><span class="cite-bracket">[</span>60<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Giuseppe_Mazzola_-_The_Attack_of_Ibrahim_Pasha_against_Messolonghi.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b7/Giuseppe_Mazzola_-_The_Attack_of_Ibrahim_Pasha_against_Messolonghi.jpg/220px-Giuseppe_Mazzola_-_The_Attack_of_Ibrahim_Pasha_against_Messolonghi.jpg" decoding="async" width="220" height="164" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/b7/Giuseppe_Mazzola_-_The_Attack_of_Ibrahim_Pasha_against_Messolonghi.jpg 1.5x" data-file-width="320" data-file-height="239" /></a><figcaption>L'atac d'Ibrahim Pasha a Messolonghi, per Giuseppe Mazzola</figcaption></figure> <p>Des del 15 d'abril de 1825 els exèrcits turcs de la Grècia central assetjaven <a href="/wiki/Mesolongi" title="Mesolongi">Mesolongi</a> per <a href="/w/index.php?title=Setge_de_Mesolongi_(1825)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Setge de Mesolongi (1825) (encara no existeix)">tercera vegada</a>, quan <a href="/wiki/Pilos_(Mess%C3%A8nia)" title="Pilos (Messènia)">Navarino</a> va caure en mans d'Ibrahim.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEHowarth1976233-234_61-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEHowarth1976233-234-61"><span class="cite-bracket">[</span>61<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A principis de tardor, l'armada grega, sota el comandament de <a href="/w/index.php?title=Miaoulis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Miaoulis (encara no existeix)">Miaoulis</a>, va obligar la flota turca del golf de Corint a retirar-se, després d'atacar-la amb <a href="/wiki/Brulot" title="Brulot">brulots</a>. Ibrahim es va reunir amb els turcs a Mesolongi a mitjan hivern sense penetrar les defenses de la ciutat.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEHowarth1976192-194_62-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEHowarth1976192-194-62"><span class="cite-bracket">[</span>62<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A la primavera de 1826, Ibrahim va aconseguir capturar els pantans de la ciutat, encara que no sense grans pèrdues tallant els grecs del mar i bloquejant la ruta de subministrament. Encara que els egipcis i els turcs els van oferir condicions, els grecs es van negar i van continuar lluitant. El 22 d'abril, 3.000 grecs van sortir de la ciutat durant la nit per tallar un camí a través de les línies egípcies i permetre que 6.000 dones, nens i no combatents els seguissin però un desertor búlgar va informar a Ibrahim de la intenció dels grecs, i va fer desplegar tot el seu exèrcit; només 1.800 grecs van aconseguir travessar les línies egípcies. Entre 3.000 i 4.000 dones i nens van ser esclavitzats i moltes de les persones que es van quedar enrere suïcidar-se per no ser esclavitzats.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEHowarth1976197_63-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEHowarth1976197-63"><span class="cite-bracket">[</span>63<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El maig de 1826, Hastings va arribar a Grècia amb un vaixell de vapor de construcció britànica, el <i><a href="/w/index.php?title=Karteria&action=edit&redlink=1" class="new" title="Karteria (encara no existeix)">Karteria</a></i> (Perseverança), que va sorprendre els grecs en veure un vaixell propulsat per vapor i no es movia ni amb vela ni amb rems, sent el primer vaixell de guerra mecanitzat emprat en combat, en gener de <a href="/wiki/1827" title="1827">1827</a> a <a href="/w/index.php?title=Phaleron&action=edit&redlink=1" class="new" title="Phaleron (encara no existeix)">Phaleron</a>.<sup id="cite_ref-64" class="reference"><a href="#cite_note-64"><span class="cite-bracket">[</span>64<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El <i>Karteria</i> va patir constants avaries de motor, però Hastings va poder utilitzar el vaixell amb èxit dues vegades durant els dos anys següents, a la <a href="/w/index.php?title=Batalla_de_Volos&action=edit&redlink=1" class="new" title="Batalla de Volos (encara no existeix)">batalla de Volos</a> i la <a href="/w/index.php?title=Batalla_d%27Itea&action=edit&redlink=1" class="new" title="Batalla d'Itea (encara no existeix)">batalla d'Itea</a>.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011292_65-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBrewer2011292-65"><span class="cite-bracket">[</span>65<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Ibrahim va intentar entrar a la <a href="/wiki/Pen%C3%ADnsula_de_Mani" title="Península de Mani">península de Mani</a> des del nord-est prop d'Almiro el 21 de juny de 1826, però es va veure obligat a aturar-se a les fortificacions de Vergas al nord. El seu exèrcit de 7.000 homes va ser retingut per un exèrcit de 2.000 maniotes i 500 refugiats d'altres parts de Grècia fins que Kolokotronis va atacar la rereguarda dels egipcis i els va obligar a retirar-se. Els maniotes van perseguir els egipcis fins a <a href="/wiki/Calamata" title="Calamata">Calamata</a> abans de tornar a Vergas. A la vegada, Ibrahim va enviar la seva flota més avall a la costa de Mani per tal de flanquejar els defensors grecs i atacar-los des de la rereguarda però quan la seva força va aterrar a Pyrgos Dirou, es van enfrontar a un grup de dones maniotes i les van repel·lir. Ibrahim va tornar a intentar entrar a Mani des de la Laconia central, però de nou els maniotes van derrotar les forces turques i egípcies a Polytsaravo impedint ocupar Mani.<sup id="cite_ref-66" class="reference"><a href="#cite_note-66"><span class="cite-bracket">[</span>66<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Les pèrdues que Ibrahim Pasha havia patit al setge de Missolonghi havien reduït molt el seu exèrcit, i es va passar la resta de 1826 perseguint les guerrilles gregues a les muntanyes.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011306-307_67-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBrewer2011306-307-67"><span class="cite-bracket">[</span>67<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A finals de juny de 1826 <a href="/w/index.php?title=Re%C5%9Fid_Mehmed_Paix%C3%A0&action=edit&redlink=1" class="new" title="Reşid Mehmed Paixà (encara no existeix)">Reşid Mehmed Paixà</a> va assetjar Atenes<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011310_68-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBrewer2011310-68"><span class="cite-bracket">[</span>68<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i a mitjans d'agost, només l'<a href="/w/index.php?title=Setge_de_l%27Acr%C3%B2poli_(1826)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Setge de l'Acròpoli (1826) (encara no existeix)">Acròpoli encara resistia</a> sota <a href="/w/index.php?title=Yannis_Gouras&action=edit&redlink=1" class="new" title="Yannis Gouras (encara no existeix)">Yannis Gouras</a>.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011310_68-1" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBrewer2011310-68"><span class="cite-bracket">[</span>68<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Per trencar el setge, el 18 d'agost el líder guerriller <a href="/wiki/Georgios_Karaiskakis" class="mw-redirect" title="Georgios Karaiskakis">Georgios Karaiskakis</a> i el coronel <a href="/w/index.php?title=Charles_Nicolas_Fabvier&action=edit&redlink=1" class="new" title="Charles Nicolas Fabvier (encara no existeix)">Charles Nicolas Fabvier</a> van atacar Reshid Pasha però van ser rebutjats patint uns 300 morts.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011310_68-2" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBrewer2011310-68"><span class="cite-bracket">[</span>68<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 13 d'octubre de 1826, Gouras va morir pel tret d'un franctirador otomà i una setmana més tard Yannis Makriyannis va ser ferit tres vegades en un sol dia.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011310_68-3" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBrewer2011310-68"><span class="cite-bracket">[</span>68<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Al desembre, Febvier va poder infiltrar-se amb uns 500 homes a l'<a href="/wiki/Acr%C3%B2poli_d%27Atenes" class="mw-redirect" title="Acròpoli d'Atenes">Acròpoli</a> amb subministraments de pólvora molt necessaris.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011311_69-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBrewer2011311-69"><span class="cite-bracket">[</span>69<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>L'estiu de 1826, el govern grec va donar el comandament del seu exèrcit al general britànic <a href="/w/index.php?title=Richard_Church&action=edit&redlink=1" class="new" title="Richard Church (encara no existeix)">Richard Church</a>,<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011300_70-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBrewer2011300-70"><span class="cite-bracket">[</span>70<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> que va desembarcar a Grècia el març de 1827 rebut per Kolokotronis.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011300_70-1" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBrewer2011300-70"><span class="cite-bracket">[</span>70<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Una setmana més tard, <a href="/w/index.php?title=Thomas_Cochrane&action=edit&redlink=1" class="new" title="Thomas Cochrane (encara no existeix)">Thomas Cochrane</a> va arribar per prendre el comandament de l'armada grega i es va negar a abandonar el seu vaixell fins que els grecs acordessin formar un govern unit.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011300_70-2" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBrewer2011300-70"><span class="cite-bracket">[</span>70<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 31 de març de 1827 l'Assemblea de <a href="/wiki/Trez%C3%A8nia" class="mw-redirect" title="Trezènia">Trezènia</a> va començar els seus treballs, redactant una nova constitució i va oferir la presidència de Grècia a <a href="/wiki/Ioannis_Kapod%C3%ADstrias" title="Ioannis Kapodístrias">Ioannis Kapodístrias</a>.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011300_70-3" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBrewer2011300-70"><span class="cite-bracket">[</span>70<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El setge d'Atenes continuava, i el 5 de febrer de 1827, 2.300 grecs comandats del coronel <a href="/w/index.php?title=Thomas_Gordon&action=edit&redlink=1" class="new" title="Thomas Gordon (encara no existeix)">Thomas Gordon</a> va desembarcar al Pireu i va assetjar el monestir d'Ayios Spiridhon, en mans de les tropes turques i albaneses.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011311_69-1" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBrewer2011311-69"><span class="cite-bracket">[</span>69<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'abril de 1827, Church i Cochrane van arribar a Atenes i immediatament es van enfrontar per l'estratègia.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011312_71-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBrewer2011312-71"><span class="cite-bracket">[</span>71<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Quan la guarnició otomana del monestir es va rendir, se'ls va prometre un salconduit, però mentre marxaven la majoria dels soldats otomans van morir.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011312_71-1" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBrewer2011312-71"><span class="cite-bracket">[</span>71<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Cochrane va insistir en fer un atac nocturn a través de les planes obertes per trencar el setge, que es va fer el 5 de maig de 1827 acabant en un desastre quan les forces gregues es van perdre i es van dispersar mentre els capitans es barallaven entre ells. Això va conduir a <a href="/w/index.php?title=Batalla_de_Phaleron&action=edit&redlink=1" class="new" title="Batalla de Phaleron (encara no existeix)">una devastadora càrrega</a> de cavalleria otomana al matí, amb els otomans caçant les forces gregues disperses.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011313_72-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBrewer2011313-72"><span class="cite-bracket">[</span>72<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 5 de juny de 1827, l'Acròpolis es va rendir en l'última victòria otomana de la guerra.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011314_73-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBrewer2011314-73"><span class="cite-bracket">[</span>73<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquesta derrota va destruir la moral grega i els únics llocs de la Grècia continental que van perseverar després de la batalla eren la península de Mani i Nàuplia, la seu del govern.<sup id="cite_ref-74" class="reference"><a href="#cite_note-74"><span class="cite-bracket">[</span>74<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p><a href="/wiki/Ioannis_Kapod%C3%ADstrias" title="Ioannis Kapodístrias">Ioannis Kapodístrias</a> va arribar a Grècia per convertir-se en governador el 28 de gener de 1828<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011337_75-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBrewer2011337-75"><span class="cite-bracket">[</span>75<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i la seva primera tasca va ser la creació d'un estat i una societat civil, alienant a molts amb els seus modals altius i el seu menyspreu a la major part de l'elit grega, però va atreure el suport de diversos dels capitans, com <a href="/wiki/The%C3%B3doros_Kolokotronis" title="Theódoros Kolokotronis">Theódoros Kolokotronis</a> i <a href="/w/index.php?title=Yannis_Makriyannis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Yannis Makriyannis (encara no existeix)">Yannis Makriyannis</a>, que van proporcionar la força militar necessària per donar suport a les seves decisions. Kapodistrias estava ben connectat amb l'elit europea i va intentar utilitzar les seves connexions per assegurar préstecs per al nou estat grec i aconseguir les fronteres més favorables per a Grècia, que estava sent debatuda per russos, francesos i britànics.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011344_76-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBrewer2011344-76"><span class="cite-bracket">[</span>76<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="La_intervenció_aliada"><span id="La_intervenci.C3.B3_aliada"></span>La intervenció aliada</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Guerra_d%27independ%C3%A8ncia_de_Gr%C3%A8cia&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: La intervenció aliada"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Hostilitat_inicial">Hostilitat inicial</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Guerra_d%27independ%C3%A8ncia_de_Gr%C3%A8cia&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: Hostilitat inicial"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Al <a href="/w/index.php?title=Congr%C3%A9s_de_Laibach&action=edit&redlink=1" class="new" title="Congrés de Laibach (encara no existeix)">Congrés de Laibach</a> el <a href="/wiki/Tsar" title="Tsar">tsar</a> rus <a href="/wiki/Alexandre_I_de_R%C3%BAssia" title="Alexandre I de Rússia">Alexandre I</a> va rebre la notícia de la invasió dels <a href="/wiki/Principats_danubians" title="Principats danubians">Principats danubians</a> per part d'<a href="/w/index.php?title=Al%C3%A9xandros_Ypsilantis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aléxandros Ypsilantis (encara no existeix)">Aléxandros Ypsilantis</a>, que anunciava l'esclat de la Guerra d'independència de Grècia, i des de Laibach, <a href="/wiki/Ioannis_Kapod%C3%ADstrias" title="Ioannis Kapodístrias">Ioannis Kapodístrias</a> d'origen grec va transmetre al líder grec el rebuig del tsar a la seva acció. La notícia de la revolució va ser rebuda amb consternació pels <a href="/wiki/Santa_Alian%C3%A7a" title="Santa Aliança">líders conservadors d'Europa</a>, el ministre d'assumptes exteriors britànic <a href="/wiki/Lord_Castlereagh" class="mw-redirect" title="Lord Castlereagh">Lord Castlereagh</a>, el canceller austríac <a href="/wiki/Klemens_von_Metternich" title="Klemens von Metternich">Klemens von Metternich</a> i Alexandre I de Rússia que van reconèixer la degeneració de l'Imperi Otomà, sense saber com gestionar la <a href="/wiki/Q%C3%BCesti%C3%B3_d%27Orient" title="Qüestió d'Orient">Qüestió d'Orient</a>, compromesos com estaven a <a href="/wiki/Concert_europeu" title="Concert europeu">mantenir el sistema</a><sup id="cite_ref-77" class="reference"><a href="#cite_note-77"><span class="cite-bracket">[</span>77<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> establert al <a href="/wiki/Congr%C3%A9s_de_Viena" title="Congrés de Viena">Congrés de Viena</a>, però acollida amb entusiasme per molta gent comuna d'arreu d'Europa.<sup id="cite_ref-78" class="reference"><a href="#cite_note-78"><span class="cite-bracket">[</span>78<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Metternich va persuadir Alexandre que Kapodistrias estava aliat amb els <a href="/wiki/Carbonaris" title="Carbonaris">carbonaris</a> italians i es mostrava cada cop més actiu en suport de la revolució grega, però sense aconseguir el suport d'Alexandre per a declarar la guerra als otomans, estava en una situació insostenible i el 1822 va prendre una excedència del càrrec de ministre d'Afers Exteriors i es va retirar a <a href="/wiki/Ginebra" title="Ginebra">Ginebra</a> on es va dedicar a donar suport a la revolució grega organitzant suport material i moral.<sup id="cite_ref-79" class="reference"><a href="#cite_note-79"><span class="cite-bracket">[</span>79<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>No obstant això, la posició d'Alexandre era ambivalent, ja que es considerava el protector de l'Església Ortodoxa, i els seus súbdits es van veure profundament commoguts per la penjada del Patriarca. Aquests factors expliquen que, després de denunciar la Revolució grega, Alexandre va trencar les relacions diplomàtiques amb Constantinoble després de les massacres gregues a <a href="/wiki/Constantinoble" title="Constantinoble">Constantinoble</a> i de l'execució del <a href="/wiki/Gregori_V_de_Constantinoble" title="Gregori V de Constantinoble">patriarca Gregori</a>. No obstant això, el perill de guerra va passar temporalment, després que Metternich i Castlereagh van persuadir el sultà de fer algunes concessions al tsar.<sup id="cite_ref-80" class="reference"><a href="#cite_note-80"><span class="cite-bracket">[</span>80<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 14 de desembre de 1822, la Santa Aliança va denunciar la Revolució grega. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Canvi_de_postura">Canvi de postura</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Guerra_d%27independ%C3%A8ncia_de_Gr%C3%A8cia&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Canvi de postura"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>A la mort de <a href="/wiki/Robert_Stewart,_vescomte_de_Castlereagh" class="mw-redirect" title="Robert Stewart, vescomte de Castlereagh">Castlereagh</a> l'agost de 1822, <a href="/w/index.php?title=George_Canning&action=edit&redlink=1" class="new" title="George Canning (encara no existeix)">George Canning</a> el va substituir com a secretari d'Afers Exteriors, i es va veure influenciat per la creixent agitació popular contra els otomans, creient que un acord ja no es podia ajornar tement que Rússia pogués emprendre accions unilaterals contra l'Imperi Otomà. El primer senyal d'un canvi en la política anglesa cap a Grècia va ser el reconeixement el març de 1823 que els rebels grecs eren lluitadors per la llibertat legítims i acceptant que els mariners grecs tenien el dret d'aturar i cercar vaixells neutrals que naveguen a la proximitat de les illes gregues i el continent, actitud apreciada per França i Rússia. Després d'un desacord amb el Otomans, els ambaixadors d'aquests tres països van sortir d'Istanbull.<sup id="cite_ref-81" class="reference"><a href="#cite_note-81"><span class="cite-bracket">[</span>81<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El comissari de les illes Jòniques, que eren una colònia britànica, va rebre l'ordre de considerar els grecs en estat de guerra i donar-los el dret de tallar determinades zones de les quals els turcs podien obtenir provisions.<sup id="cite_ref-82" class="reference"><a href="#cite_note-82"><span class="cite-bracket">[</span>82<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquestes mesures van provocar l'augment de la influència britànica, reforçada amb l'emissió de dos préstecs amb titulars de fons britànics el 1824 i el 1825. Aquests préstecs van inspirar el creació del partit polític "britànic" a Grècia, l'opinió del qual era que la revolució només podria acabar amb èxit amb l'ajuda de Gran Bretanya, i també van fer la seva aparició partits afiliats a Rússia i França. Més tard, aquests partits lluitarien pel poder durant el regnat del <a href="/wiki/Ot%C3%B3_I_de_Gr%C3%A8cia" title="Otó I de Grècia">rei Otó I</a>.<sup id="cite_ref-83" class="reference"><a href="#cite_note-83"><span class="cite-bracket">[</span>83<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Les primeres batalles, com la de Quios, les va guanyar clarament l'Imperi Otomà. Els combats entre grecs i otomans van continuar fins a <a href="/wiki/1825" title="1825">1825</a>, quan el soldà <a href="/wiki/Mahmut_II" title="Mahmut II">Mahmut II</a> va demanar ajuda al seu vassall més poderós, <a href="/wiki/Egipte" title="Egipte">Egipte</a>, que va desembarcar el febrer de 1825 i va posar la major part de la península sota control egipci a finals d'aquell any. Missolonghi va caure l'abril de 1826 després d'un any de setge per part dels turcs. Malgrat una invasió fallida de Mani, Atenes també va caure i la revolució semblava gairebé perduda. </p><p>Quan <a href="/wiki/Nicolau_I_de_R%C3%BAssia" title="Nicolau I de Rússia">Nicolau I de Rússia</a> va succeir a <a href="/wiki/Alexandre_I_de_R%C3%BAssia" title="Alexandre I de Rússia">Alexandre I de Rússia</a> el desembre de 1825, Canning va decidir actuar immediatament enviant el <a href="/wiki/Arthur_Wellesley" title="Arthur Wellesley">duc de Wellington</a> a Rússia, i el resultat va ser el <a href="/w/index.php?title=Protocol_de_Sant_Petersburg&action=edit&redlink=1" class="new" title="Protocol de Sant Petersburg (encara no existeix)">Protocol de Sant Petersburg</a> del 4 d'abril de 1826 pel qual les dues potències van acordar mediar entre otomans i grecs sobre la base de l'autonomia completa de Grècia sota sobirania turca.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011256_84-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBrewer2011256-84"><span class="cite-bracket">[</span>84<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El protocol va ser menystingut per <a href="/wiki/Klemens_Wenzel_Lothar_von_Metternich" class="mw-redirect" title="Klemens Wenzel Lothar von Metternich">Metternich</a> i <a href="/wiki/Frederic_Guillem_III_de_Pr%C3%BAssia" title="Frederic Guillem III de Prússia">Frederic Guillem III de Prússia</a>. Abans de reunir-se amb Wellington, el tsar ja havia enviat un ultimàtum a la Porta, exigint que els <a href="/wiki/Principats_del_Danubi" class="mw-redirect" title="Principats del Danubi">Principats del Danubi</a> fossin evacuats immediatament i que s'enviessin plenipotenciaris a Rússia per resoldre els problemes pendents. El sultà va acceptar enviar els plenipotenciaris, i el 7 d'octubre de 1826 va signar la <a href="/wiki/Convenci%C3%B3_d%27Akkerman" title="Convenció d'Akkerman">Convenció d'Akkerman</a>, en la qual s'acceptaven les demandes russes sobre els principats de <a href="/wiki/Principat_de_S%C3%A8rbia" title="Principat de Sèrbia">Sèrbia</a>, <a href="/wiki/Principat_de_Mold%C3%A0via" title="Principat de Moldàvia">Moldàvia</a> i <a href="/wiki/Principat_de_Val%C3%A0quia" title="Principat de Valàquia">Valàquia</a>.<sup id="cite_ref-85" class="reference"><a href="#cite_note-85"><span class="cite-bracket">[</span>85<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Els grecs van sol·licitar formalment la mediació prevista en el Protocol de Sant Petersburg però turcs i egipcis no van mostrar la voluntat de deixar de lluitar.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011316_86-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBrewer2011316-86"><span class="cite-bracket">[</span>86<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> França, que inicialment va donar suport al seu client <a href="/wiki/Muh%C3%A0mmad_Al%C3%AD_Paix%C3%A0" title="Muhàmmad Alí Paixà">Muhàmmad Alí Paixà</a> amb armes i oficials per entrenar el seu exèrcit, va canviar la seva posició pels sentiments progrecs del poble francès i perquè el rei <a href="/wiki/Carles_X_de_Fran%C3%A7a" title="Carles X de França">Carles X de França</a> veia la mediació com a una manera d'assegurar la influència francesa a Grècia perquè el Regne Unit i Rússia imposarien la mediació amb o sense França, i si els francesos no hi participaven Grècia estaria a l'esfera d'influència anglo-russa, mentre que si els francesos hi participaven, també estaria a l'esfera d'influència francesa.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011316-317_87-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBrewer2011316-317-87"><span class="cite-bracket">[</span>87<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Canning es va preparar per a l'acció negociant el <a href="/w/index.php?title=Tractat_de_Londres_(1827)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tractat de Londres (1827) (encara no existeix)">tractat de Londres</a> el 6 de juliol de 1827 amb França i Rússia preveient que els aliats tornarien a oferir negociacions, i si el sultà ho rebutjava, exercirien tots els mitjans que les circumstàncies permetrien per forçar el cessament de les hostilitats. A finals de juliol de 1827 es va saber que la nova flota de Muhàmmad Alí estava completada a Alexandria i navegava cap a Navarino per unir-se a la resta de la flota egipcio-turca per atacar Hydra i fer fora de la guerra la flota de l'illa. El 29 d'agost, la Porta va rebutjar formalment les estipulacions del Tractat de Londres i Rússia, Gran Bretanya i França van decidir intervenir militarment als Balcans,<sup id="cite_ref-88" class="reference"><a href="#cite_note-88"><span class="cite-bracket">[</span>88<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> enviant els comandants en cap de les flotes mediterrànies britànica i francesa, l'almirall <a href="/w/index.php?title=Edward_Codrington&action=edit&redlink=1" class="new" title="Edward Codrington (encara no existeix)">Edward Codrington</a> i l'almirall <a href="/w/index.php?title=Henri_de_Rigny&action=edit&redlink=1" class="new" title="Henri de Rigny (encara no existeix)">Henri de Rigny</a>, que van navegar al golf d'Argos i van demanar que reunir-se amb representants grecs a bord de l'HMS Asia.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEHowarth1976231_89-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEHowarth1976231-89"><span class="cite-bracket">[</span>89<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les flotes van interceptar la marina otomana a Navarino el 20 d'octubre derrotant els otomans a la <a href="/wiki/Batalla_de_Navarino" title="Batalla de Navarino">batalla de Navarino</a>.<sup id="cite_ref-90" class="reference"><a href="#cite_note-90"><span class="cite-bracket">[</span>90<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_batalla_de_Navarino">La batalla de Navarino</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Guerra_d%27independ%C3%A8ncia_de_Gr%C3%A8cia&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: La batalla de Navarino"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Batalla_de_Navarino" title="Batalla de Navarino">batalla de Navarino</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Navarino.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e8/Navarino.jpg/220px-Navarino.jpg" decoding="async" width="220" height="139" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e8/Navarino.jpg/330px-Navarino.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e8/Navarino.jpg/440px-Navarino.jpg 2x" data-file-width="1990" data-file-height="1260" /></a><figcaption>La Batalla de Navarino</figcaption></figure> <p>Després que la delegació grega, liderada per <a href="/wiki/Al%C3%A9xandros_Mavrokordatos" title="Aléxandros Mavrokordatos">Aléxandros Mavrokordatos</a>, acceptés els termes del tractat, els aliats es van preparar per insistir en l'armistici i les seves flotes van rebre instruccions per interceptar subministraments destinats a les forces d'<a href="/wiki/Ibrahim_Paix%C3%A0_d%27Egipte" title="Ibrahim Paixà d'Egipte">Ibrahim Paixà d'Egipte</a>. Quan la flota de <a href="/wiki/Ibrahim_Paix%C3%A0_d%27Egipte" title="Ibrahim Paixà d'Egipte">Ibrahim Paixà d'Egipte</a>, que havia estat advertida pels britànics i francesos que es mantingués allunyada de Grècia, va abandonar <a href="/wiki/Alexandria" title="Alexandria">Alexandria</a> i es va unir a altres unitats otomanes/egipcies a Navarino el 8 de setembre, Codrington va arribar amb el seu esquadró a <a href="/wiki/Navarino" class="mw-disambig" title="Navarino">Navarino</a> el <a href="/wiki/12_de_setembre" title="12 de setembre">12 de setembre</a>. El <a href="/wiki/13_d%27octubre" title="13 d'octubre">13 d'octubre</a>, <a href="/w/index.php?title=Edward_Codrington&action=edit&redlink=1" class="new" title="Edward Codrington (encara no existeix)">Edward Codrington</a> es va unir, davant de Navarino a un esquadró francès al comandament de <a href="/w/index.php?title=Henri_de_Rigny&action=edit&redlink=1" class="new" title="Henri de Rigny (encara no existeix)">Henri de Rigny</a> i un esquadró rus al comandament de <a href="/w/index.php?title=Lodewijk_van_Heiden&action=edit&redlink=1" class="new" title="Lodewijk van Heiden (encara no existeix)">Lodewijk van Heiden</a>.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEHowarth1976231-234_91-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEHowarth1976231-234-91"><span class="cite-bracket">[</span>91<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>A la seva arribada a Navarino, Codgrinton i de Rigny van intentar negociar amb Ibrahim, que va insistir que per ordre del sultà havia de destruir Hydra. Codrington va respondre dient que si les flotes d'Ibrahim intentaven anar a qualsevol lloc menys a casa, hauria de destruir-les. Ibrahim va acceptar escriure al sultà per veure si canviaria les seves ordres, però també es va queixar que els grecs poguessin continuar els seus atacs. Codrington va prometre que impediria que els grecs i els filhel·lens ataquessin els turcs i els egipcis. Després de fer això, va dissoldre la major part de la seva flota, que va tornar a <a href="/wiki/Malta" title="Malta">Malta</a>, mentre que els francesos van anar a l'<a href="/wiki/Egeu" class="mw-redirect" title="Egeu">Egeu</a>.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEHowarth1976231-234_91-1" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEHowarth1976231-234-91"><span class="cite-bracket">[</span>91<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p><a href="/w/index.php?title=Frank_Abney_Hastings&action=edit&redlink=1" class="new" title="Frank Abney Hastings (encara no existeix)">Frank Abney Hastings</a>, un filhel·lè, va destruir un esquadró naval turc durant una incursió a Itea, i Ibrahim va enviar un destacament de la seva flota per combatre'l. Codrington no coneixia les accions d'Hastings i va pensar que Ibrahim estava trencant el seu acord, va interceptar la força i els va fer retirar i ho va tornar a fer l'endemà quan Ibrahim va dirigir la flota en persona. Codrington va reunir la seva flota una vegada més, amb els britànics tornant de Malta i els francesos de l'Egeu. També se'ls va unir el contingent rus liderat pel comte Login Geiden. Ibrahim va començar una campanya per aniquilar els grecs del Peloponès ja que pensava que els aliats havien renegat el seu acord.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEHowarth1976236-237_92-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEHowarth1976236-237-92"><span class="cite-bracket">[</span>92<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El 20 d'octubre de 1827, a mesura que el temps empitjorava, les flotes britàniques, russes i franceses van entrar a la badia de Navarino en formació pacífica per refugiar-se i assegurar-se que la flota egipcio-turca no ataqués Hydra. Quan una fragata britànica va enviar un vaixell per demanar als egipcis que retiressin els <a href="/wiki/Brulot" title="Brulot">brulots</a>, l'oficial a bord va ser mort pels egipcis.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEHowarth1976239_93-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEHowarth1976239-93"><span class="cite-bracket">[</span>93<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La fragata va respondre amb foc de mosquet en represàlia i un vaixell egipci va disparar un tret de canó al vaixell insígnia francès, el Sirene, que va tornar el foc. Es va iniciar un enfrontament total que va acabar amb una victòria completa dels aliats i amb l'aniquilació de la flota egipcio-turca. Dels 89 vaixells egipci-turcs que van participar en la <a href="/wiki/Batalla_de_Navarino" title="Batalla de Navarino">batalla de Navarino</a>, només 14 van tornar a Alexandria i els seus morts superar els 8.000. Els aliats no van perdre cap vaixell i només van patir 181 morts. La Porta va exigir una indemnització als aliats pels vaixells, però la seva demanda va ser rebutjada perquè els turcs havien actuat com a agressors. Els ambaixadors dels tres països també van sortir de <a href="/wiki/Constantinoble" title="Constantinoble">Constantinoble</a>.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEHowarth1976241_94-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEHowarth1976241-94"><span class="cite-bracket">[</span>94<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>A la Gran Bretanya, la gent es va alegrar del resultat de la batalla que gairebé va confirmar la independència de Grècia. Però a Whitehall, els alts nivells navals i diplomàtics estaven consternats pel resultat de la seva campanya, considerant que Codrington havia excedit en les seves instruccions provocant un enfrontament amb la flota otomana, i que les seves accions havien compromès greument la capacitat otomana de resistir la invasió russa. A França, la notícia de la batalla va ser rebuda amb gran entusiasme i el govern va tenir un augment inesperat de popularitat. Rússia va aprofitar formalment l'oportunitat per <a href="/wiki/Guerra_russo-turca_(1828-1829)" title="Guerra russo-turca (1828-1829)">declarar la guerra</a> als turcs l'abril de 1828.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEHowarth1976241_94-1" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEHowarth1976241-94"><span class="cite-bracket">[</span>94<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Els grecs es van reagrupar i el govern liderat per <a href="/wiki/Ioannis_Kapod%C3%ADstrias" title="Ioannis Kapodístrias">Ioannis Kapodístrias</a> va aprofitar la guerra russo-turca per enviar tropes de l'exèrcit hel·lènic reorganitzat a la Grècia central, que va avançar per apoderar-se del màxim de territori possible, incloent <a href="/wiki/Atenes" title="Atenes">Atenes</a> i <a href="/wiki/Tebes_(Gr%C3%A8cia)" title="Tebes (Grècia)">Tebes</a>, abans que les potències occidentals imposessin un alto el foc. Aquestes victòries gregues es van demostrar decisives per a la inclusió de més territoris en el futur Estat. Al Peloponès, Gran Bretanya i Rússia van acceptar l'oferta de França d'enviar un exèrcit per expulsar les forces d'Ibrahim. <a href="/w/index.php?title=Nicolas_Joseph_Maison&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nicolas Joseph Maison (encara no existeix)">Nicolas Joseph Maison</a>, que va rebre el comandament d'un cos expedicionari francès de 15.000 homes, va desembarcar el 30 d'agost de 1828 a <a href="/wiki/Petalidi" title="Petalidi">Petalidi</a> i va ajudar els grecs a evacuar el Peloponès de totes les tropes hostils el 30 d'octubre. Maison va implementar així la convenció que Codrington havia negociat i signat a Alexandria amb Muhammad Ali, que preveia la retirada de totes les tropes egípcies del Peloponès.<sup id="cite_ref-95" class="reference"><a href="#cite_note-95"><span class="cite-bracket">[</span>95<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els enginyers militars francesos que van ajudar a reconstruir el Peloponès van estar acompanyades per disset científics distingits de l'<a href="/w/index.php?title=Expedici%C3%B3_de_Morea&action=edit&redlink=1" class="new" title="Expedició de Morea (encara no existeix)">expedició de Morea</a> (botànica, zoologia, geologia, geografia, arqueologia, arquitectura i escultura), la feina dels quals va ser de gran importància per a la construcció del nou Estat independent.<sup id="cite_ref-96" class="reference"><a href="#cite_note-96"><span class="cite-bracket">[</span>96<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les tropes franceses van abandonar definitivament Grècia després de cinc anys, el 1833. </p><p>L'últim gran combat de la guerra va ser la <a href="/w/index.php?title=Batalla_de_Petra&action=edit&redlink=1" class="new" title="Batalla de Petra (encara no existeix)">batalla de Petra</a> al nord de l'Àtica el 12 de setembre de 1829. Les forces gregues de <a href="/w/index.php?title=Demetrios_Ypsilantis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Demetrios Ypsilantis (encara no existeix)">Demetrios Ypsilantis</a>, entrenades per primera vegada per lluitar com un exèrcit europeu regular en lloc de guerrilles, van avançar contra les forces d'Aslan Bey i les van derrotar. Els turcs van lliurar totes les terres des de <a href="/wiki/Lev%C3%A0dia" title="Levàdia">Levàdia</a> fins al <a href="/wiki/Riu_Esperqueu" title="Riu Esperqueu">riu Esperqueu</a> a canvi d'un pas segur fora de la Grècia central.<sup id="cite_ref-97" class="reference"><a href="#cite_note-97"><span class="cite-bracket">[</span>97<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="De_l'autonomia_a_la_independència"><span id="De_l.27autonomia_a_la_independ.C3.A8ncia"></span>De l'autonomia a la independència</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Guerra_d%27independ%C3%A8ncia_de_Gr%C3%A8cia&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: De l'autonomia a la independència"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El setembre de 1828 es va obrir la <a href="/w/index.php?title=Confer%C3%A8ncia_de_Poros&action=edit&redlink=1" class="new" title="Conferència de Poros (encara no existeix)">Conferència de Poros</a> per discutir quines haurien de ser les fronteres de Grècia. El 21 de desembre de 1828, els ambaixadors de Gran Bretanya, Rússia i França reunits a <a href="/wiki/Poros" title="Poros">Poros</a> van <a href="/w/index.php?title=Protocol_de_Londres_(1828)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Protocol de Londres (1828) (encara no existeix)">preparar un protocol</a>, que preveia la creació d'un estat autònom governat per un monarca, l'autoritat del qual hauria de ser confirmada per un firman de <a href="/wiki/Mahmud_II" class="mw-redirect" title="Mahmud II">Mahmud II</a>. La línia fronterera proposada anava des d'Arta fins a Volos i, malgrat els esforços de <a href="/wiki/Ioannis_Kapod%C3%ADstrias" title="Ioannis Kapodístrias">Ioannis Kapodístrias</a>, el nou estat inclouria només les illes de les <a href="/wiki/C%C3%ADclades" title="Cíclades">Cíclades</a>, les <a href="/wiki/Esporades" class="mw-redirect" title="Esporades">Esporades</a>, <a href="/wiki/Samos" title="Samos">Samos</a> i potser <a href="/wiki/Creta" title="Creta">Creta</a>.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBrewer2003344-345_98-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBrewer2003344-345-98"><span class="cite-bracket">[</span>98<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La Sublim Porta, que havia rebutjat la crida a l'armistici el 1827 també va rebutjar les conclusions de la conferència, amb el sultà dient que mai concediria la independència de Grècia, i la guerra continuaria fins que reconquerís tota Grècia. A partir del Protocol de Poros, la Conferència de Londres va acordar <a href="/w/index.php?title=Protocol_de_Londres_(1829)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Protocol de Londres (1829) (encara no existeix)">un nou protocol</a> el 22 de març de 1829, que va acceptar la majoria de les propostes dels ambaixadors però va dibuixar les fronteres més al sud que la proposta inicial i no va incloure Samos i Creta en el nou estat.<sup id="cite_ref-99" class="reference"><a href="#cite_note-99"><span class="cite-bracket">[</span>99<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Pressionat per Rússia, l'Imperi Otomà finalment va acceptar els termes del <a href="/w/index.php?title=Tractat_de_Londres_(1827)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tractat de Londres (1827) (encara no existeix)">Tractat de Londres</a> de <a href="/wiki/1827" title="1827">1827</a> i del <a href="/w/index.php?title=Protocol_de_Londres_(1829)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Protocol de Londres (1829) (encara no existeix)">Protocol de 1829</a>. Poc després, Gran Bretanya i França van concebre la idea d'un estat grec independent, intentant limitar la influència de Rússia sobre ell. A Rússia no li va agradar la idea però no va poder rebutjar-la i, en conseqüència, les tres potències van acordar finalment crear un estat grec independent sota la seva protecció conjunta, concloent els protocols del 3 de febrer de 1830. El tron grec es va oferir inicialment a <a href="/wiki/Leopold_I_de_B%C3%A8lgica" title="Leopold I de Bèlgica">Leopold de Saxònia-Coburg Saalfeld</a>, que desanimat per Kapodistrias i insatisfet amb la frontera Aspropotamos-Zitouni que va substituir la línia Arta-Volos, es va negar.<sup id="cite_ref-100" class="reference"><a href="#cite_note-100"><span class="cite-bracket">[</span>100<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les negociacions es van estancar temporalment després que Kapodistrias fos assassinat el 1831 a <a href="/wiki/N%C3%A0uplia" title="Nàuplia">Nàuplia</a> per <a href="/wiki/Georgios_Mavromikhalis" title="Georgios Mavromikhalis">Georgios Mavromikhalis</a>, després d'haver exigit que se sotmetin incondicionalment a la seva autoritat i quan es van negar, Kapodistrias va posar <a href="/wiki/Georgios_Mavromikhalis" title="Georgios Mavromikhalis">Georgios Mavromikhalis</a> a la presó, provocant vots de venjança del seu clan.<sup id="cite_ref-101" class="reference"><a href="#cite_note-101"><span class="cite-bracket">[</span>101<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La retirada de Leopold com a candidat al tron de Grècia i la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_francesa_de_Juliol" title="Revolució francesa de Juliol">revolució francesa de Juliol</a> van retardar encara més l'assentament final de les fronteres del nou regne, fins que es va formar el nou govern a Gran Bretanya amb <a href="/wiki/Henry_John_Temple" title="Henry John Temple">Lord Palmerston</a> com a secretari d'Afers Exteriors britànic, qui va acceptar la frontera Arta-Volos. El maig de 1832, Palmerston va convocar la Conferència de Londres. Les tres grans potències, Gran Bretanya, França i Rússia, van <a href="/w/index.php?title=Tractat_de_Londres_(1832)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tractat de Londres (1832) (encara no existeix)">oferir el tron</a> al príncep bavarès <a href="/wiki/Ot%C3%B3_de_Wittelsbach" class="mw-redirect" title="Otó de Wittelsbach">Otó de Wittelsbach</a>;<sup id="cite_ref-102" class="reference"><a href="#cite_note-102"><span class="cite-bracket">[</span>102<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> mentrestant, la Cinquena Assemblea Nacional de <a href="/wiki/N%C3%A0uplia" title="Nàuplia">Nàuplia</a> havia aprovat l'elecció d'Otto i havia aprovat la Constitució de 1832. Com a cogarants de la monarquia, les Grans Potències també van acordar garantir un préstec de 60 milions de francs al nou rei, donant poder als seus ambaixadors a la capital otomana per assegurar el final de la guerra. Segons el protocol signat el 7 de maig de 1832 entre Baviera i les potències protectores, Grècia es definia com un "estat monàrquic i independent" però havia de pagar una indemnització a la Porta. El protocol esbossava la manera com s'havia de gestionar la Regència fins que Otto assolí la seva majoria, alhora que concloïa el segon préstec grec per una suma de 2,4 milions de lliures.<sup id="cite_ref-103" class="reference"><a href="#cite_note-103"><span class="cite-bracket">[</span>103<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El 21 de juliol de 1832, Stratford Canning i la resta de representants de les grans potències van signar el <a href="/w/index.php?title=Tractat_de_Constantinoble_(1832)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tractat de Constantinoble (1832) (encara no existeix)">Tractat de Constantinoble</a>, que definia els límits del nou Regne grec a la línia Artà-Volos. Les fronteres del regne van ser reiterades en el <a href="/w/index.php?title=Tractat_de_Londres_(1832)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tractat de Londres (1832) (encara no existeix)">Tractat de Londres</a> del 30 d'agost de 1832, també signat per les Grans Potències, que va ratificar els termes de l'acord de Constantinoble. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Tractat_de_pau">Tractat de pau</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Guerra_d%27independ%C3%A8ncia_de_Gr%C3%A8cia&action=edit&section=23" title="Modifica la secció: Tractat de pau"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Tractat_d%27Adrian%C3%B2polis_(1829)" title="Tractat d'Adrianòpolis (1829)">Tractat d'Adrianòpolis (1829)</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Map_Greece_expansion_1832-1947-en.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c2/Map_Greece_expansion_1832-1947-en.svg/220px-Map_Greece_expansion_1832-1947-en.svg.png" decoding="async" width="220" height="289" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c2/Map_Greece_expansion_1832-1947-en.svg/330px-Map_Greece_expansion_1832-1947-en.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c2/Map_Greece_expansion_1832-1947-en.svg/440px-Map_Greece_expansion_1832-1947-en.svg.png 2x" data-file-width="730" data-file-height="959" /></a><figcaption>Expansió territorial de Grècia entre 1830 i 1947</figcaption></figure> <p>La presència de les forces armades de les potències i els esforços de Rússia, van obligar els otomans a assumir l'hegemonia dels aliats. El <a href="/wiki/Tractat_d%27Adrian%C3%B2polis_(1829)" title="Tractat d'Adrianòpolis (1829)">Tractat d'Adrianòpolis</a> de <a href="/wiki/1829" title="1829">1829</a> va posar fi a la <a href="/wiki/Guerra_russo-turca_(1828-1829)" title="Guerra russo-turca (1828-1829)">Guerra russo-turca</a> en la qual Rússia havia aconseguit importants victòries en el <a href="/wiki/Caucas" title="Caucas">Caucas</a> i els <a href="/wiki/Balcans" title="Balcans">Balcans</a>,<sup id="cite_ref-104" class="reference"><a href="#cite_note-104"><span class="cite-bracket">[</span>104<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i a les aspiracions de Rússia al sud-est d'Europa. L'Imperi Otomà, vençut, va acceptar les condicions que les potències imposaren sobre Grècia, és a dir la independència d'aquesta i s'obligava als otomans a cedir a Rússia les illes situades a la desembocadura del <a href="/wiki/Danubi" title="Danubi">Danubi</a>, la franja caucàsica de la costa del <a href="/wiki/Mar_Negre" class="mw-redirect" title="Mar Negre">mar Negre</a> i a permetre utilitzar el pas de l'estret dels <a href="/wiki/Dardanels" title="Dardanels">Dardanels</a>. Així mateix, l'Imperi Otomà va reconèixer la sobirania de Rússia en <a href="/wiki/Ge%C3%B2rgia" title="Geòrgia">Geòrgia</a>, l'autonomia de <a href="/wiki/S%C3%A8rbia" title="Sèrbia">Sèrbia</a> i l'autonomia de <a href="/wiki/Mold%C3%A0via" title="Moldàvia">Moldàvia</a> i <a href="/wiki/Val%C3%A0quia" title="Valàquia">Valàquia</a> (garantint la seva prosperitat, i la plena "llibertat de comerç ") sota la supervisió de Rússia. </p><p>El <a href="/wiki/1830" title="1830">1830</a>, França, Gran Bretanya i Rússia van signar el Protocol de Londres, pel qual negaven la Constitució grega i declaraven la independència d'una Grècia sota la seva protecció. L'extensió de l'Estat grec era considerablement inferior al que els grecs esperaven: la frontera nord es va establir lleugerament més al nord del <a href="/wiki/Golf_de_Corint" title="Golf de Corint">golf de Corint</a>, per haver de renunciar al sud de <a href="/wiki/Tess%C3%A0lia" title="Tessàlia">Tessàlia</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Monarquia_grega">Monarquia grega</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Guerra_d%27independ%C3%A8ncia_de_Gr%C3%A8cia&action=edit&section=24" title="Modifica la secció: Monarquia grega"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Stieler_Joseph_C._-_Portrait_of_Othon_as_a_young_man_-_Google_Art_Project.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8c/Stieler_Joseph_C._-_Portrait_of_Othon_as_a_young_man_-_Google_Art_Project.jpg/220px-Stieler_Joseph_C._-_Portrait_of_Othon_as_a_young_man_-_Google_Art_Project.jpg" decoding="async" width="220" height="276" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8c/Stieler_Joseph_C._-_Portrait_of_Othon_as_a_young_man_-_Google_Art_Project.jpg/330px-Stieler_Joseph_C._-_Portrait_of_Othon_as_a_young_man_-_Google_Art_Project.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8c/Stieler_Joseph_C._-_Portrait_of_Othon_as_a_young_man_-_Google_Art_Project.jpg/440px-Stieler_Joseph_C._-_Portrait_of_Othon_as_a_young_man_-_Google_Art_Project.jpg 2x" data-file-width="2483" data-file-height="3115" /></a><figcaption>El <a href="/wiki/Ot%C3%B3_I_de_Gr%C3%A8cia" title="Otó I de Grècia">Rei Otó I</a></figcaption></figure> <p>A la guerra de la Independència li seguí un període de gran inestabilitat civil. El conflicte de faccions seguia existint i els grecs, que havien previst un renaixement del seu país d'acord amb l'antiga Hèlade, es van oposar fermament a la reducció del seu territori. Mentre que les potències buscaven un rei per a Grècia, l'administració del país va recaure sobre l'abans president provisiona Ioannis Kapodístrias, que va governar un règim dictatorial fins al seu assassinat a <a href="/wiki/1831" title="1831">1831</a>. </p><p>Va esclatar la guerra civil i, després de constituir Grècia en regne, Otó de Baviera va acceptar a <a href="/wiki/1832" title="1832">1832</a> el tron que li oferien les potències europees i va ser coronat l'any següent com <a href="/wiki/Ot%C3%B3_I_de_Gr%C3%A8cia" title="Otó I de Grècia">Otó I de Grècia</a>, però la seva gestió no va ser del gust dels hel·lènics i va ser deposat per una Assemblea Nacional recolzada per les potències europees l'any <a href="/wiki/1862" title="1862">1862</a>. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Prince_Alfred_(1844-1900),_later_Duke_of_Edinburgh.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fc/Prince_Alfred_%281844-1900%29%2C_later_Duke_of_Edinburgh.jpg/220px-Prince_Alfred_%281844-1900%29%2C_later_Duke_of_Edinburgh.jpg" decoding="async" width="220" height="268" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fc/Prince_Alfred_%281844-1900%29%2C_later_Duke_of_Edinburgh.jpg/330px-Prince_Alfred_%281844-1900%29%2C_later_Duke_of_Edinburgh.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fc/Prince_Alfred_%281844-1900%29%2C_later_Duke_of_Edinburgh.jpg/440px-Prince_Alfred_%281844-1900%29%2C_later_Duke_of_Edinburgh.jpg 2x" data-file-width="1598" data-file-height="1944" /></a><figcaption><a href="/wiki/Albert_de_Sax%C3%B2nia-Coburg_Gotha" title="Albert de Saxònia-Coburg Gotha">Príncep Alfred de la Gran Bretanya</a>, duc de Saxònia-Coburg Gotha</figcaption></figure> <p>El príncep <a href="/wiki/Albert_de_Sax%C3%B2nia-Coburg_Gotha" title="Albert de Saxònia-Coburg Gotha">Alfred</a>, segon fill de la reina <a href="/wiki/Reina_Vict%C3%B2ria_del_Regne_Unit" class="mw-redirect" title="Reina Victòria del Regne Unit">Victòria</a> d'Anglaterra i duc de Saxònia-Coburg Gotha va ser elegit rei per plebiscit nacional, però el govern britànic va rebutjar l'oferta del poble hel·lènic i designà el príncep <a href="/wiki/Jordi_I_de_Gr%C3%A8cia" title="Jordi I de Grècia">Jordi de Dinamarca</a>, segon fill del rei <a href="/wiki/Cristi%C3%A0_IX" title="Cristià IX">Cristià IX</a> com a nou rei dels hel·lens. Els grecs van acceptar el candidat, i el príncep va ser coronat amb el nom de Jordi I de Grècia, a <a href="/wiki/1863" title="1863">1863</a>, mantenint la seva dinastia fins a l'abolició de la monarquia l'any <a href="/wiki/1973" title="1973">1973</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Reis_de_Grècia"><span id="Reis_de_Gr.C3.A8cia"></span>Reis de Grècia</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Guerra_d%27independ%C3%A8ncia_de_Gr%C3%A8cia&action=edit&section=25" title="Modifica la secció: Reis de Grècia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a href="/wiki/Ot%C3%B3_I_de_Gr%C3%A8cia" title="Otó I de Grècia">Otó I</a> (<a href="/wiki/1832" title="1832">1832</a>-<a href="/wiki/1862" title="1862">1862</a>)</li> <li><a href="/wiki/Jordi_I_de_Gr%C3%A8cia" title="Jordi I de Grècia">Jordi I</a> (<a href="/wiki/1863" title="1863">1863</a>-<a href="/wiki/1913" title="1913">1913</a>)</li> <li><a href="/wiki/Constant%C3%AD_I_de_Gr%C3%A8cia" title="Constantí I de Grècia">Constantí I</a> (<a href="/wiki/1913" title="1913">1913</a>-<a href="/wiki/1917" title="1917">1917</a>) (<a href="/wiki/1920" title="1920">1920</a>-<a href="/wiki/1922" title="1922">1922</a>)</li> <li><a href="/wiki/Alexandre_I_de_Gr%C3%A8cia" title="Alexandre I de Grècia">Alexandre I</a> (<a href="/wiki/1917" title="1917">1917</a>-<a href="/wiki/1920" title="1920">1920</a>)</li> <li><a href="/wiki/Jordi_II_de_Gr%C3%A8cia" title="Jordi II de Grècia">Jordi II</a> (<a href="/wiki/1922" title="1922">1922</a>-<a href="/wiki/1923" title="1923">1923</a>) (<a href="/wiki/1935" title="1935">1935</a>-<a href="/wiki/1941" title="1941">1941</a>) (<a href="/wiki/1946" title="1946">1946</a>-<a href="/wiki/1947" title="1947">1947</a>)</li> <li><a href="/wiki/Pau_I_de_Gr%C3%A8cia" title="Pau I de Grècia">Pau I</a> (<a href="/wiki/1947" title="1947">1947</a>-<a href="/wiki/1964" title="1964">1964</a>)</li> <li><a href="/wiki/Constant%C3%AD_II_de_Gr%C3%A8cia" title="Constantí II de Grècia">Constantí II</a> (<a href="/wiki/1964" title="1964">1964</a>-<a href="/wiki/1973" title="1973">1973</a>)</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Guerra_d%27independ%C3%A8ncia_de_Gr%C3%A8cia&action=edit&section=26" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-1"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-1">↑</a></span> <span class="reference-text">Gordon, Thomas <i> History of the Greek Revolution </i> Kessenger Publishing 2004</span> </li> <li id="cite_note-2"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-2">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFRobarts2008"><span style="font-variant: small-caps;">Robarts</span>, Andrew. «Bucharest, Treaty of». A: Gábor Ágoston. <i>Encyclopedia of the Ottoman Empire</i>.  Facts On File, 2008. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-8160-6259-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-8160-6259-1">ISBN 978-0-8160-6259-1</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Encyclopedia+of+the+Ottoman+Empire&rft.atitle=Bucharest%2C+Treaty+of&rft.aulast=Robarts&rft.aufirst=Andrew&rft.date=2008&rft.pub=Facts+On+File&rft.pages=94&rft.isbn=978-0-8160-6259-1"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPalmer1972203-212-3"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPalmer1972203-212_3-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFPalmer1972">Palmer, 1972</a>, p. 203-212.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTECecil1947207-4"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTECecil1947207_4-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFCecil1947">Cecil, 1947</a>, p. 207.</span> </li> <li id="cite_note-5"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-5">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFUrechiă1901"><span style="font-variant: small-caps;">Urechiă</span>, Vasilie. <i>Istoria Romanilor: Revolutiunea lui Tudor Vladimirescu</i> (en romanès), 1901.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Istoria+Romanilor%3A+Revolutiunea+lui+Tudor+Vladimirescu&rft.aulast=Urechi%C4%83&rft.aufirst=Vasilie&rft.date=1901&rft.place=Bucuresci"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-6"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-6">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">Jared Sparks, Edward Everett, James Russell Lowell, Henry Cabot Lodge. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=_FgCAAAAIAAJ&pg=PA477&dq=Ypsilantis+confinement+Terez%C3%ADn&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwix2dPrnuf5AhV9g_0HHXfNAs0Q6AF6BAgEEAI#v=onepage&q=Ypsilantis%20confinement%20Terez%C3%ADn&f=false"><i>The North American Review, Volum 27</i></a> (en anglès).  O. Everett, 1828, p. 477 [Consulta: 27 agost 2022].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+North+American+Review%2C+Volum+27&rft.au=Jared+Sparks%2C+Edward+Everett%2C+James+Russell+Lowell%2C+Henry+Cabot+Lodge&rft.date=1828&rft.pub=O.+Everett&rft.pages=477&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D_FgCAAAAIAAJ%26pg%3DPA477%26dq%3DYpsilantis%2Bconfinement%2BTerez%25C3%25ADn%26hl%3Dca%26sa%3DX%26ved%3D2ahUKEwix2dPrnuf5AhV9g_0HHXfNAs0Q6AF6BAgEEAI%23v%3Donepage%26q%3DYpsilantis%2520confinement%2520Terez%25C3%25ADn%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-7"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-7">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFFrazee1969"><span style="font-variant: small-caps;">Frazee</span>, Charles A. <i>The Orthodox Church and independent Greece, 1821-1852</i>.  CUP Archive, 1969, p. 18–20. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-521-07247-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-521-07247-6">ISBN 0-521-07247-6</a></span>. «El 25 de març, Germanós va donar el senyal de la revolució amb el seu gran símbol, quan va aixecar una bandera amb la creu al monestir d'Ayia Lavra.»</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Orthodox+Church+and+independent+Greece%2C+1821-1852&rft.aulast=Frazee&rft.aufirst=Charles+A.&rft.date=1969&rft.pub=CUP+Archive&rft.pages=18%E2%80%9320&rft.isbn=0-521-07247-6"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-8"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-8">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFKassis1979"><span style="font-variant: small-caps;">Kassis</span>, Kyriakos. <i>Mani's History</i> (en anglès).  Atenes: Presoft, 1979, p. 39.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Mani%27s+History&rft.aulast=Kassis&rft.aufirst=Kyriakos&rft.date=1979&rft.pub=Presoft&rft.place=Atenes&rft.pages=39"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-9"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-9">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFΒακαλόπουλος1986"><span style="font-variant: small-caps;">Βακαλόπουλος</span>, Απόστολος Ε. «Ο αφρικανικός σιμούν, ή η επιδρομή του Ιμπραήμ στην Ελλάδα (1825–1828)». A: <i>Ιστορία του νέου ελληνισμού, Τόμος Ζ′: Η Μεγάλη Ελληνική Επανάσταση (1821–1829)</i> (en grec).  Thessaloniki, 1986, p. 327–331.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%CE%99%CF%83%CF%84%CE%BF%CF%81%CE%AF%CE%B1+%CF%84%CE%BF%CF%85+%CE%BD%CE%AD%CE%BF%CF%85+%CE%B5%CE%BB%CE%BB%CE%B7%CE%BD%CE%B9%CF%83%CE%BC%CE%BF%CF%8D%2C+%CE%A4%CF%8C%CE%BC%CE%BF%CF%82+%CE%96%E2%80%B2%3A+%CE%97+%CE%9C%CE%B5%CE%B3%CE%AC%CE%BB%CE%B7+%CE%95%CE%BB%CE%BB%CE%B7%CE%BD%CE%B9%CE%BA%CE%AE+%CE%95%CF%80%CE%B1%CE%BD%CE%AC%CF%83%CF%84%CE%B1%CF%83%CE%B7+%281821%E2%80%931829%29&rft.atitle=%CE%9F+%CE%B1%CF%86%CF%81%CE%B9%CE%BA%CE%B1%CE%BD%CE%B9%CE%BA%CF%8C%CF%82+%CF%83%CE%B9%CE%BC%CE%BF%CF%8D%CE%BD%2C+%CE%AE+%CE%B7+%CE%B5%CF%80%CE%B9%CE%B4%CF%81%CE%BF%CE%BC%CE%AE+%CF%84%CE%BF%CF%85+%CE%99%CE%BC%CF%80%CF%81%CE%B1%CE%AE%CE%BC+%CF%83%CF%84%CE%B7%CE%BD+%CE%95%CE%BB%CE%BB%CE%AC%CE%B4%CE%B1+%281825%E2%80%931828%29&rft.aulast=%CE%92%CE%B1%CE%BA%CE%B1%CE%BB%CF%8C%CF%80%CE%BF%CF%85%CE%BB%CE%BF%CF%82&rft.aufirst=%CE%91%CF%80%CF%8C%CF%83%CF%84%CE%BF%CE%BB%CE%BF%CF%82+%CE%95&rft.date=1986&rft.pub=Thessaloniki&rft.pages=327%E2%80%93331"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-10"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-10">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFΠαναγιωτόπουλος2003"><span style="font-variant: small-caps;">Παναγιωτόπουλος</span>, Βασίλης. <i>Ιστορία του Νέου Ελληνισμού 1770–2000</i> (en grec).  Atenes: Ta Nea/Ellēnika Grammata, 2003, p. 60-62. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9789604065394" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9789604065394">ISBN 9789604065394</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%CE%99%CF%83%CF%84%CE%BF%CF%81%CE%AF%CE%B1+%CF%84%CE%BF%CF%85+%CE%9D%CE%AD%CE%BF%CF%85+%CE%95%CE%BB%CE%BB%CE%B7%CE%BD%CE%B9%CF%83%CE%BC%CE%BF%CF%8D+1770%E2%80%932000&rft.aulast=%CE%A0%CE%B1%CE%BD%CE%B1%CE%B3%CE%B9%CF%89%CF%84%CF%8C%CF%80%CE%BF%CF%85%CE%BB%CE%BF%CF%82&rft.aufirst=%CE%92%CE%B1%CF%83%CE%AF%CE%BB%CE%B7%CF%82&rft.date=2003&rft.pub=Ta+Nea%2FEll%C4%93nika+Grammata&rft.place=Atenes&rft.pages=60-62&rft.isbn=9789604065394"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBrewer2011210-11"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011210_11-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFBrewer2011">Brewer, 2011</a>, p. 210.</span> </li> <li id="cite_note-12"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-12">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFΠαναγιωτόπουλος2003"><span style="font-variant: small-caps;">Παναγιωτόπουλος</span>, Βασίλης. <i>Ιστορία του Νέου Ελληνισμού 1770–2000</i> (en grec).  Atenes: Ta Nea/Ellēnika Grammata, 2003, p. 64-66. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9789604065394" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9789604065394">ISBN 9789604065394</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%CE%99%CF%83%CF%84%CE%BF%CF%81%CE%AF%CE%B1+%CF%84%CE%BF%CF%85+%CE%9D%CE%AD%CE%BF%CF%85+%CE%95%CE%BB%CE%BB%CE%B7%CE%BD%CE%B9%CF%83%CE%BC%CE%BF%CF%8D+1770%E2%80%932000&rft.aulast=%CE%A0%CE%B1%CE%BD%CE%B1%CE%B3%CE%B9%CF%89%CF%84%CF%8C%CF%80%CE%BF%CF%85%CE%BB%CE%BF%CF%82&rft.aufirst=%CE%92%CE%B1%CF%83%CE%AF%CE%BB%CE%B7%CF%82&rft.date=2003&rft.pub=Ta+Nea%2FEll%C4%93nika+Grammata&rft.place=Atenes&rft.pages=64-66&rft.isbn=9789604065394"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBrewer2011100-101-13"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011100-101_13-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFBrewer2011">Brewer, 2011</a>, p. 100-101.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBrewer2011105-14"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011105_14-0">14,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011105_14-1">14,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFBrewer2011">Brewer, 2011</a>, p. 105.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBrewer2011104-15"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011104_15-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFBrewer2011">Brewer, 2011</a>, p. 104.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBrewer2011135-137-16"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011135-137_16-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFBrewer2011">Brewer, 2011</a>, p. 135-137.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBrewer2011107-17"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011107_17-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFBrewer2011">Brewer, 2011</a>, p. 107.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBrewer2011137-138-18"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011137-138_18-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFBrewer2011">Brewer, 2011</a>, p. 137-138.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBrewer2011126-127-19"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011126-127_19-0">19,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011126-127_19-1">19,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFBrewer2011">Brewer, 2011</a>, p. 126-127.</span> </li> <li id="cite_note-20"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-20">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">John S. Koliopoulos, Thanos M. Veremis. <i>Greece: A Modern Sequel</i> (en anglès).  NYU Press, 2002, p. 19-20. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0814747674" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0814747674">ISBN 978-0814747674</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Greece%3A+A+Modern+Sequel&rft.au=John+S.+Koliopoulos%2C+Thanos+M.+Veremis&rft.date=2002&rft.pub=NYU+Press&rft.pages=19-20&rft.isbn=978-0814747674"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEΔετοράκη1988375-21"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEΔετοράκη1988375_21-0">21,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEΔετοράκη1988375_21-1">21,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEΔετοράκη1988375_21-2">21,2</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFΔετοράκη1988">Δετοράκη, 1988</a>, p. 375.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEΔετοράκη1988365-22"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEΔετοράκη1988365_22-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFΔετοράκη1988">Δετοράκη, 1988</a>, p. 365.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEΔετοράκη1988379-23"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEΔετοράκη1988379_23-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFΔετοράκη1988">Δετοράκη, 1988</a>, p. 379.</span> </li> <li id="cite_note-24"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-24">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFSt._Clair2009"><span style="font-variant: small-caps;">St. Clair</span>, William. <i>That Greece Might Still Be Free – The Philhellenes in the War of Independence</i> (en anglès). 2nd Edition.  Open Book Publishers, 2008, p. 227. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9781906924003" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9781906924003">ISBN 9781906924003</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=That+Greece+Might+Still+Be+Free+%E2%80%93+The+Philhellenes+in+the+War+of+Independence&rft.aulast=St.+Clair&rft.aufirst=William&rft.date=2008&rft.edition=2nd+Edition&rft.pub=Open+Book+Publishers&rft.pages=227&rft.isbn=9781906924003"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEΔετοράκη1988381-25"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEΔετοράκη1988381_25-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFΔετοράκη1988">Δετοράκη, 1988</a>, p. 381.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEΔετοράκη1988383-26"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEΔετοράκη1988383_26-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFΔετοράκη1988">Δετοράκη, 1988</a>, p. 383.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEVacalopoulos1973-27"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEVacalopoulos1973_27-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFVacalopoulos1973">Vacalopoulos, 1973</a>.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEVacalopoulos1973594–595-28"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEVacalopoulos1973594–595_28-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFVacalopoulos1973">Vacalopoulos, 1973</a>, p. 594–595.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEVacalopoulos1973595–596-29"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEVacalopoulos1973595–596_29-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFVacalopoulos1973">Vacalopoulos, 1973</a>, p. 595–596.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEVacalopoulos1973601-603-30"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEVacalopoulos1973601-603_30-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFVacalopoulos1973">Vacalopoulos, 1973</a>, p. 601-603.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEVacalopoulos1973609-31"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEVacalopoulos1973609_31-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFVacalopoulos1973">Vacalopoulos, 1973</a>, p. 609.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEVacalopoulos1973628-629-32"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEVacalopoulos1973628-629_32-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFVacalopoulos1973">Vacalopoulos, 1973</a>, p. 628-629.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEVacalopoulos1973638-639-33"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEVacalopoulos1973638-639_33-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFVacalopoulos1973">Vacalopoulos, 1973</a>, p. 638-639.</span> </li> <li id="cite_note-34"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-34">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal"> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=nnZMAQAAMAAJ&q=Kanaris+cyprus+1821&dq=Kanaris+cyprus+1821&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwi0gZCX-tz6AhWv_7sIHQ_BA38Q6AF6BAgMEAI"><i>Modern Greek Studies Yearbook, Volums 22-25</i></a> (en anglès).  University of Minnesota, 2006, p. 67.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Modern+Greek+Studies+Yearbook%2C+Volums+22-25&rft.date=2006&rft.pub=University+of+Minnesota&rft.pages=67&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DnnZMAQAAMAAJ%26q%3DKanaris%2Bcyprus%2B1821%26dq%3DKanaris%2Bcyprus%2B1821%26hl%3Dca%26sa%3DX%26ved%3D2ahUKEwi0gZCX-tz6AhWv_7sIHQ_BA38Q6AF6BAgMEAI"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-35"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-35">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">Michalis N. Michael, Andrekos Varnava. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=VtAwBwAAQBAJ&pg=PA42&dq=cyprus+1821+Kyprianos&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwixuf3h-Nz6AhWYi_0HHS_lB80Q6AF6BAgLEAI#v=onepage&q=cyprus%201821%20Kyprianos&f=false"><i>The Archbishops of Cyprus in the Modern Age</i></a> (en anglès).  Cambridge Scholars Publishing, 2013, p. 42. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9781443850810" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9781443850810">ISBN 9781443850810</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Archbishops+of+Cyprus+in+the+Modern+Age&rft.au=Michalis+N.+Michael%2C+Andrekos+Varnava&rft.date=2013&rft.pub=Cambridge+Scholars+Publishing&rft.pages=42&rft.isbn=9781443850810&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DVtAwBwAAQBAJ%26pg%3DPA42%26dq%3Dcyprus%2B1821%2BKyprianos%26hl%3Dca%26sa%3DX%26ved%3D2ahUKEwixuf3h-Nz6AhWYi_0HHS_lB80Q6AF6BAgLEAI%23v%3Donepage%26q%3Dcyprus%25201821%2520Kyprianos%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBrewer201189-91-36"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBrewer201189-91_36-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFBrewer2011">Brewer, 2011</a>, p. 89-91.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBrewer201191-92-37"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBrewer201191-92_37-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFBrewer2011">Brewer, 2011</a>, p. 91-92.</span> </li> <li id="cite_note-38"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-38">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFPanzac2009"><span style="font-variant: small-caps;">Panzac</span>, Daniel. <i>La marine ottomane, de l'apogée à la chute de l'Empire (1572-1923)</i> (en anglès), 2009, p. 270.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=La+marine+ottomane%2C+de+l%27apog%C3%A9e+%C3%A0+la+chute+de+l%27Empire+%281572-1923%29&rft.aulast=Panzac&rft.aufirst=Daniel&rft.date=2009&rft.pages=270"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-ref-39"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-ref_39-0">39,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-ref_39-1">39,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal"><span style="font-variant: small-caps;">Sfyroeras</span>, Vasileios. «Σταθεροποίηση της Επαναστάσεως 1822-1823». A: <i>Ιστορία του Ελληνικού Έθνους</i> (en grec). 12, p. 212–286. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9789602131084" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9789602131084">ISBN 9789602131084</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%CE%99%CF%83%CF%84%CE%BF%CF%81%CE%AF%CE%B1+%CF%84%CE%BF%CF%85+%CE%95%CE%BB%CE%BB%CE%B7%CE%BD%CE%B9%CE%BA%CE%BF%CF%8D+%CE%88%CE%B8%CE%BD%CE%BF%CF%85%CF%82&rft.atitle=%CE%A3%CF%84%CE%B1%CE%B8%CE%B5%CF%81%CE%BF%CF%80%CE%BF%CE%AF%CE%B7%CF%83%CE%B7+%CF%84%CE%B7%CF%82+%CE%95%CF%80%CE%B1%CE%BD%CE%B1%CF%83%CF%84%CE%AC%CF%83%CE%B5%CF%89%CF%82+1822-1823&rft.aulast=Sfyroeras&rft.aufirst=Vasileios&rft.pages=212%E2%80%93286&rft.isbn=9789602131084"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBrewer2011128-40"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011128_40-0">40,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011128_40-1">40,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFBrewer2011">Brewer, 2011</a>, p. 128.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBrewer2011157-41"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011157_41-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFBrewer2011">Brewer, 2011</a>, p. 157.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBrewer2011165-42"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011165_42-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFBrewer2011">Brewer, 2011</a>, p. 165.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBrewer2011164-43"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011164_43-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFBrewer2011">Brewer, 2011</a>, p. 164.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBrewer2011180-44"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011180_44-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFBrewer2011">Brewer, 2011</a>, p. 180.</span> </li> <li id="cite_note-45"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-45">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFShowalter2013"><span style="font-variant: small-caps;">Showalter</span>, Dennis. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=AvKxAgAAQBAJ&q=%22Markos+Botsaris%27+band+of+450+Greek+rebelsmadeanight+attack+on+an+Ottoman+Army+of+13%2C000menencamped+near+Karpenisi.TheGreeks+inflicted1000+casualtiesalmostwithout+loss%2Cbut+retreated+%22&pg=PT33"><i>Imperial Wars 1815–1914</i></a>.  Amber Books, 2013. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9781782741251" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9781782741251">ISBN 9781782741251</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Imperial+Wars+1815%E2%80%931914&rft.date=2013&rft.pub=Amber+Books&rft.isbn=9781782741251&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DAvKxAgAAQBAJ%26q%3D%2522Markos%2BBotsaris%2527%2Bband%2Bof%2B450%2BGreek%2Brebelsmadeanight%2Battack%2Bon%2Ban%2BOttoman%2BArmy%2Bof%2B13%252C000menencamped%2Bnear%2BKarpenisi.TheGreeks%2Binflicted1000%2Bcasualtiesalmostwithout%2Bloss%252Cbut%2Bretreated%2B%2522%26pg%3DPT33"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-46"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-46">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFChisholm1911"><span style="font-variant: small-caps;">Chisholm</span>, Hugh. «Mavrocordato s.v. Prince Alexander Mavrocordato». A: <i>Encyclopædia Britannica</i> (en anglès). Vol. 17. 11th ed..  Cambridge University Press, 1911, p. 917.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Encyclop%C3%A6dia+Britannica&rft.atitle=Mavrocordato+s.v.+Prince+Alexander+Mavrocordato&rft.aulast=Chisholm&rft.aufirst=Hugh&rft.date=1911&rft.edition=11th+ed.&rft.pub=Cambridge+University+Press&rft.pages=917"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-47"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-47">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">Boyd Cothran, Joan Judge, Adrian Shubert. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=-QvBDwAAQBAJ&pg=PA115&dq=Nafplio+1822&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwiEvu2-wfP6AhXFhv0HHfJSBdoQ6AF6BAgIEAI#v=onepage&q=Nafplio%201822&f=false"><i>9781350121140</i></a> (en anglès).  Bloomsbury Publishing, 2020, p. 115. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9781350121140" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9781350121140">ISBN 9781350121140</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=9781350121140&rft.au=Boyd+Cothran%2C+Joan+Judge%2C+Adrian+Shubert&rft.date=2020&rft.pub=Bloomsbury+Publishing&rft.pages=115&rft.isbn=9781350121140&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D-QvBDwAAQBAJ%26pg%3DPA115%26dq%3DNafplio%2B1822%26hl%3Dca%26sa%3DX%26ved%3D2ahUKEwiEvu2-wfP6AhXFhv0HHfJSBdoQ6AF6BAgIEAI%23v%3Donepage%26q%3DNafplio%25201822%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-48"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-48">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFΠαναγιωτόπουλος2003"><span style="font-variant: small-caps;">Παναγιωτόπουλος</span>, Βασίλης. «εμφύλιοι πόλεμοι». A: <i>Ιστορία του Νέου Ελληνισμού 1770–2000</i> (en grec).  Atenes: Ta Nea/Ellēnika Grammata, 2003, p. 143–151. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9604065408" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9604065408">ISBN 9604065408</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%CE%99%CF%83%CF%84%CE%BF%CF%81%CE%AF%CE%B1+%CF%84%CE%BF%CF%85+%CE%9D%CE%AD%CE%BF%CF%85+%CE%95%CE%BB%CE%BB%CE%B7%CE%BD%CE%B9%CF%83%CE%BC%CE%BF%CF%8D+1770%E2%80%932000&rft.atitle=%CE%B5%CE%BC%CF%86%CF%8D%CE%BB%CE%B9%CE%BF%CE%B9+%CF%80%CF%8C%CE%BB%CE%B5%CE%BC%CE%BF%CE%B9&rft.aulast=%CE%A0%CE%B1%CE%BD%CE%B1%CE%B3%CE%B9%CF%89%CF%84%CF%8C%CF%80%CE%BF%CF%85%CE%BB%CE%BF%CF%82&rft.aufirst=%CE%92%CE%B1%CF%83%CE%AF%CE%BB%CE%B7%CF%82&rft.date=2003&rft.pub=Ta+Nea%2FEll%C4%93nika+Grammata&rft.place=Atenes&rft.pages=143%E2%80%93151&rft.isbn=9604065408"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-49"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-49">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFΠαναγιωτόπουλος2003"><span style="font-variant: small-caps;">Παναγιωτόπουλος</span>, Βασίλης. «εμφύλιοι πόλεμοι». A: <i>Ιστορία του Νέου Ελληνισμού 1770–2000</i> (en grec).  Atenes: Ta Nea/Ellēnika Grammata, 2003, p. 152-154. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9604065408" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9604065408">ISBN 9604065408</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%CE%99%CF%83%CF%84%CE%BF%CF%81%CE%AF%CE%B1+%CF%84%CE%BF%CF%85+%CE%9D%CE%AD%CE%BF%CF%85+%CE%95%CE%BB%CE%BB%CE%B7%CE%BD%CE%B9%CF%83%CE%BC%CE%BF%CF%8D+1770%E2%80%932000&rft.atitle=%CE%B5%CE%BC%CF%86%CF%8D%CE%BB%CE%B9%CE%BF%CE%B9+%CF%80%CF%8C%CE%BB%CE%B5%CE%BC%CE%BF%CE%B9&rft.aulast=%CE%A0%CE%B1%CE%BD%CE%B1%CE%B3%CE%B9%CF%89%CF%84%CF%8C%CF%80%CE%BF%CF%85%CE%BB%CE%BF%CF%82&rft.aufirst=%CE%92%CE%B1%CF%83%CE%AF%CE%BB%CE%B7%CF%82&rft.date=2003&rft.pub=Ta+Nea%2FEll%C4%93nika+Grammata&rft.place=Atenes&rft.pages=152-154&rft.isbn=9604065408"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-ucincquatre-50"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-ucincquatre_50-0">50,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-ucincquatre_50-1">50,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFΠαναγιωτόπουλος2003"><span style="font-variant: small-caps;">Παναγιωτόπουλος</span>, Βασίλης. «εμφύλιοι πόλεμοι». A: <i>Ιστορία του Νέου Ελληνισμού 1770–2000</i> (en grec).  Atenes: Ta Nea/Ellēnika Grammata, 2003, p. 154-161. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9604065408" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9604065408">ISBN 9604065408</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%CE%99%CF%83%CF%84%CE%BF%CF%81%CE%AF%CE%B1+%CF%84%CE%BF%CF%85+%CE%9D%CE%AD%CE%BF%CF%85+%CE%95%CE%BB%CE%BB%CE%B7%CE%BD%CE%B9%CF%83%CE%BC%CE%BF%CF%8D+1770%E2%80%932000&rft.atitle=%CE%B5%CE%BC%CF%86%CF%8D%CE%BB%CE%B9%CE%BF%CE%B9+%CF%80%CF%8C%CE%BB%CE%B5%CE%BC%CE%BF%CE%B9&rft.aulast=%CE%A0%CE%B1%CE%BD%CE%B1%CE%B3%CE%B9%CF%89%CF%84%CF%8C%CF%80%CE%BF%CF%85%CE%BB%CE%BF%CF%82&rft.aufirst=%CE%92%CE%B1%CF%83%CE%AF%CE%BB%CE%B7%CF%82&rft.date=2003&rft.pub=Ta+Nea%2FEll%C4%93nika+Grammata&rft.place=Atenes&rft.pages=154-161&rft.isbn=9604065408"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-51"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-51">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFΠαναγιωτόπουλος2003"><span style="font-variant: small-caps;">Παναγιωτόπουλος</span>, Βασίλης. «εμφύλιοι πόλεμοι». A: <i>Ιστορία του Νέου Ελληνισμού 1770–2000</i> (en grec).  Atenes: Ta Nea/Ellēnika Grammata, 2003, p. 164-170. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9604065408" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9604065408">ISBN 9604065408</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%CE%99%CF%83%CF%84%CE%BF%CF%81%CE%AF%CE%B1+%CF%84%CE%BF%CF%85+%CE%9D%CE%AD%CE%BF%CF%85+%CE%95%CE%BB%CE%BB%CE%B7%CE%BD%CE%B9%CF%83%CE%BC%CE%BF%CF%8D+1770%E2%80%932000&rft.atitle=%CE%B5%CE%BC%CF%86%CF%8D%CE%BB%CE%B9%CE%BF%CE%B9+%CF%80%CF%8C%CE%BB%CE%B5%CE%BC%CE%BF%CE%B9&rft.aulast=%CE%A0%CE%B1%CE%BD%CE%B1%CE%B3%CE%B9%CF%89%CF%84%CF%8C%CF%80%CE%BF%CF%85%CE%BB%CE%BF%CF%82&rft.aufirst=%CE%92%CE%B1%CF%83%CE%AF%CE%BB%CE%B7%CF%82&rft.date=2003&rft.pub=Ta+Nea%2FEll%C4%93nika+Grammata&rft.place=Atenes&rft.pages=164-170&rft.isbn=9604065408"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEHowarth1976182-52"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEHowarth1976182_52-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFHowarth1976">Howarth, 1976</a>, p. 182.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBrewer2011235-236-53"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011235-236_53-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFBrewer2011">Brewer, 2011</a>, p. 235-236.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBrewer2011290-291-54"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011290-291_54-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFBrewer2011">Brewer, 2011</a>, p. 290-291.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBrewer2011237-55"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011237_55-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFBrewer2011">Brewer, 2011</a>, p. 237.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBrewer2011238-56"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011238_56-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFBrewer2011">Brewer, 2011</a>, p. 238.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEHowarth1976189-57"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEHowarth1976189_57-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFHowarth1976">Howarth, 1976</a>, p. 189.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBrewer2011244-58"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011244_58-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFBrewer2011">Brewer, 2011</a>, p. 244.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBrewer2011254-59"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011254_59-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFBrewer2011">Brewer, 2011</a>, p. 254.</span> </li> <li id="cite_note-60"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-60">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal"><span style="font-variant: small-caps;">Makriyannis</span>, Yannis. «9». A: <i>Απομνημονεύματα Μακρυγιάννη</i> (en grec).</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%CE%91%CF%80%CE%BF%CE%BC%CE%BD%CE%B7%CE%BC%CE%BF%CE%BD%CE%B5%CF%8D%CE%BC%CE%B1%CF%84%CE%B1+%CE%9C%CE%B1%CE%BA%CF%81%CF%85%CE%B3%CE%B9%CE%AC%CE%BD%CE%BD%CE%B7&rft.atitle=9&rft.aulast=Makriyannis&rft.aufirst=Yannis"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEHowarth1976233-234-61"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEHowarth1976233-234_61-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFHowarth1976">Howarth, 1976</a>, p. 233-234.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEHowarth1976192-194-62"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEHowarth1976192-194_62-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFHowarth1976">Howarth, 1976</a>, p. 192-194.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEHowarth1976197-63"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEHowarth1976197_63-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFHowarth1976">Howarth, 1976</a>, p. 197.</span> </li> <li id="cite_note-64"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-64">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFCapaitzis2009"><span style="font-variant: small-caps;">Capaitzis</span>, Dimitri G. «'Karteria' the first steam warship in war (1826)» (en anglès). <i>Historic Ships</i> [London, UK], 2009, pàg. 5.</span></span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBrewer2011292-65"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011292_65-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFBrewer2011">Brewer, 2011</a>, p. 292.</span> </li> <li id="cite_note-66"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-66">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFKassis1979"><span style="font-variant: small-caps;">Kassis</span>, Kyriakos. <i>Mani's History</i> (en anglès).  Athens: Presoft, 1979, p. 40-41.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Mani%27s+History&rft.aulast=Kassis&rft.aufirst=Kyriakos&rft.date=1979&rft.pub=Presoft&rft.place=Athens&rft.pages=40-41"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBrewer2011306-307-67"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011306-307_67-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFBrewer2011">Brewer, 2011</a>, p. 306-307.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBrewer2011310-68"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011310_68-0">68,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011310_68-1">68,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011310_68-2">68,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011310_68-3">68,3</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFBrewer2011">Brewer, 2011</a>, p. 310.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBrewer2011311-69"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011311_69-0">69,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011311_69-1">69,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFBrewer2011">Brewer, 2011</a>, p. 311.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBrewer2011300-70"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011300_70-0">70,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011300_70-1">70,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011300_70-2">70,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011300_70-3">70,3</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFBrewer2011">Brewer, 2011</a>, p. 300.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBrewer2011312-71"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011312_71-0">71,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011312_71-1">71,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFBrewer2011">Brewer, 2011</a>, p. 312.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBrewer2011313-72"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011313_72-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFBrewer2011">Brewer, 2011</a>, p. 313.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBrewer2011314-73"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011314_73-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFBrewer2011">Brewer, 2011</a>, p. 314.</span> </li> <li id="cite_note-74"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-74">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal"><a href="/wiki/Konstandinos_Paparrig%C3%B3pulos" title="Konstandinos Paparrigópulos"><span style="font-variant: small-caps;">Παπαρρηγόπουλος</span>, Κωνσταντίνος</a>. <i>Ἱστορία τοῦ Ἐλληνικοῦ Ἒθνους</i> (en grec). vol.6, p. 176-178.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%E1%BC%B9%CF%83%CF%84%CE%BF%CF%81%CE%AF%CE%B1+%CF%84%CE%BF%E1%BF%A6+%E1%BC%98%CE%BB%CE%BB%CE%B7%CE%BD%CE%B9%CE%BA%CE%BF%E1%BF%A6+%E1%BC%9A%CE%B8%CE%BD%CE%BF%CF%85%CF%82&rft.aulast=%CE%A0%CE%B1%CF%80%CE%B1%CF%81%CF%81%CE%B7%CE%B3%CF%8C%CF%80%CE%BF%CF%85%CE%BB%CE%BF%CF%82&rft.aufirst=%CE%9A%CF%89%CE%BD%CF%83%CF%84%CE%B1%CE%BD%CF%84%CE%AF%CE%BD%CE%BF%CF%82&rft.pages=176-178"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBrewer2011337-75"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011337_75-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFBrewer2011">Brewer, 2011</a>, p. 337.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBrewer2011344-76"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011344_76-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFBrewer2011">Brewer, 2011</a>, p. 344.</span> </li> <li id="cite_note-77"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-77">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/0002607.xml">Guerra d'independència de Grècia</a>». <i><a href="/wiki/Gran_Enciclop%C3%A8dia_Catalana" title="Gran Enciclopèdia Catalana">Gran Enciclopèdia Catalana</a></i>.  Barcelona:  <a href="/wiki/Grup_Enciclop%C3%A8dia_Catalana" class="mw-redirect" title="Grup Enciclopèdia Catalana">Grup Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-78"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-78">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFBrewer2011"><span style="font-variant: small-caps;">Brewer</span>, David. <i>The Greek War of Independence</i> (en anglès).  Londres: Overlook Duckworth, 2011, p. 135-137. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1-58567-395-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1-58567-395-1">ISBN 1-58567-395-1</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Greek+War+of+Independence&rft.aulast=Brewer&rft.aufirst=David&rft.date=2011&rft.pub=Overlook+Duckworth&rft.place=Londres&rft.pages=135-137&rft.isbn=1-58567-395-1"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-79"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-79">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.britannica.com/biography/Ioannis-Antonios-Komis-Kapodistrias">Ioánnis Antónios, Komis Kapodístrias</a>» (en anglès).  Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 4 novembre 2022].</span></span> </li> <li id="cite_note-80"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-80">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFStavrianos2000"><span style="font-variant: small-caps;">Stavrianos</span>, L.S.. <i>The Balkans since 1453</i> (en anglès).  C. Hurst & Co. Publishers, 2000, p. 286–288 (Age of Nationalism 1815–1878). <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1-85065-551-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1-85065-551-0">ISBN 1-85065-551-0</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Balkans+since+1453&rft.aulast=Stavrianos&rft.aufirst=L.S.&rft.date=2000&rft.pub=C.+Hurst+%26+Co.+Publishers&rft.pages=286%E2%80%93288&rft.series=Age+of+Nationalism+1815%E2%80%931878&rft.isbn=1-85065-551-0"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-81"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-81">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal"><span style="font-variant: small-caps;">Turan</span>, Ömer. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://kaynakca.hacettepe.edu.tr/eser/166013/the-role-of-russia-and-england-in-the-rise-of-greek-nationalism-and-in-greek-independence"><i>The Role of Russia and England in the Rise of Greek Nationalism and in Greek Independence</i></a> (en anglès).  nkara Üniversitesi Osmanlı Tarihi Araştırma ve Uygulama Merkezi Dergisi.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Role+of+Russia+and+England+in+the+Rise+of+Greek+Nationalism+and+in+Greek+Independence&rft.aulast=Turan&rft.aufirst=%C3%96mer&rft.pub=nkara+%C3%9Cniversitesi+Osmanl%C4%B1+Tarihi+Ara%C5%9Ft%C4%B1rma+ve+Uygulama+Merkezi+Dergisi&rft_id=http%3A%2F%2Fkaynakca.hacettepe.edu.tr%2Feser%2F166013%2Fthe-role-of-russia-and-england-in-the-rise-of-greek-nationalism-and-in-greek-independence"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-82"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-82">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFBrown1984"><span style="font-variant: small-caps;">Brown</span>, L. Carl. <i>International Politics and the Middle East: Old Rules, Dangerous Game</i> (en anglès).  I.B.Tauris, 1984, p. 52. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1-85043-000-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1-85043-000-4">ISBN 1-85043-000-4</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=International+Politics+and+the+Middle+East%3A+Old+Rules%2C+Dangerous+Game&rft.aulast=Brown&rft.aufirst=L.+Carl&rft.date=1984&rft.pub=I.B.Tauris&rft.pages=52&rft.isbn=1-85043-000-4"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-83"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-83">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFSfyroeras1996"><span style="font-variant: small-caps;">Sfyroeras</span>, Vas. Schoolbook for Triti Gymnasiou. <i>Ιστορία Νεότερη και Σύγχρονη</i> (en grec). 6a ed., 1996, p. 191–192.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%CE%99%CF%83%CF%84%CE%BF%CF%81%CE%AF%CE%B1+%CE%9D%CE%B5%CF%8C%CF%84%CE%B5%CF%81%CE%B7+%CE%BA%CE%B1%CE%B9+%CE%A3%CF%8D%CE%B3%CF%87%CF%81%CE%BF%CE%BD%CE%B7&rft.aulast=Sfyroeras&rft.aufirst=Vas.&rft.date=1996&rft.edition=6a+ed.&rft.place=Atenes&rft.pages=191%E2%80%93192"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBrewer2011256-84"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011256_84-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFBrewer2011">Brewer, 2011</a>, p. 256.</span> </li> <li id="cite_note-85"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-85">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFStavrianos2000"><span style="font-variant: small-caps;">Stavrianos</span>, L.S.. <i>The Balkans since 1453</i> (en anglès).  C. Hurst & Co. Publishers, 2000, p. 288–289 (Age of Nationalism 1815–1878). <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1-85065-551-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1-85065-551-0">ISBN 1-85065-551-0</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Balkans+since+1453&rft.aulast=Stavrianos&rft.aufirst=L.S.&rft.date=2000&rft.pub=C.+Hurst+%26+Co.+Publishers&rft.pages=288%E2%80%93289&rft.series=Age+of+Nationalism+1815%E2%80%931878&rft.isbn=1-85065-551-0"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBrewer2011316-86"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011316_86-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFBrewer2011">Brewer, 2011</a>, p. 316.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBrewer2011316-317-87"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBrewer2011316-317_87-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFBrewer2011">Brewer, 2011</a>, p. 316-317.</span> </li> <li id="cite_note-88"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-88">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFCowles1990"><span style="font-variant: small-caps;">Cowles</span>, Loyal «The failure to restrain Russia: Canning, Nesselrode, and the Greek question, 1825–1827» (en anglès). <i>International History Review</i>, 12, 4, 1990, pàg. 688–720.</span></span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEHowarth1976231-89"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEHowarth1976231_89-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFHowarth1976">Howarth, 1976</a>, p. 231.</span> </li> <li id="cite_note-90"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-90">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFBradford2004"><span style="font-variant: small-caps;">Bradford</span>, James C. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=ELDlCAAAQBAJ&pg=PT603&dq=corinth+destroyed+ottoman+1822&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwjSzMSDn-P2AhWsx4UKHfIqCCgQ6AF6BAgCEAI#v=onepage&q=corinth%20destroyed%20ottoman%201822&f=false"><i>International Encyclopedia of Military History</i></a> (en anglès).  Routledge, 2004, p. 557. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9781135950347" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9781135950347">ISBN 9781135950347</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=International+Encyclopedia+of+Military+History&rft.aulast=Bradford&rft.aufirst=James+C.&rft.date=2004&rft.pub=Routledge&rft.pages=557&rft.isbn=9781135950347&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DELDlCAAAQBAJ%26pg%3DPT603%26dq%3Dcorinth%2Bdestroyed%2Bottoman%2B1822%26hl%3Dca%26sa%3DX%26ved%3D2ahUKEwjSzMSDn-P2AhWsx4UKHfIqCCgQ6AF6BAgCEAI%23v%3Donepage%26q%3Dcorinth%2520destroyed%2520ottoman%25201822%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEHowarth1976231-234-91"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEHowarth1976231-234_91-0">91,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEHowarth1976231-234_91-1">91,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFHowarth1976">Howarth, 1976</a>, p. 231-234.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEHowarth1976236-237-92"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEHowarth1976236-237_92-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFHowarth1976">Howarth, 1976</a>, p. 236-237.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEHowarth1976239-93"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEHowarth1976239_93-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFHowarth1976">Howarth, 1976</a>, p. 239.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEHowarth1976241-94"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEHowarth1976241_94-0">94,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEHowarth1976241_94-1">94,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFHowarth1976">Howarth, 1976</a>, p. 241.</span> </li> <li id="cite_note-95"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-95">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal"><span style="font-variant: small-caps;">Finlay</span>, George. <i>History of the Greek Revolution</i> (en anglès). vol.2, p. 192–193.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=History+of+the+Greek+Revolution&rft.aulast=Finlay&rft.aufirst=George&rft.pages=192%E2%80%93193"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-96"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-96">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal"> <i>The French Expedition to the Morea (Work of the French Scientific Expedition to the Morea</i>.  Melissa Publishing House, Greek and French Edition, 2012. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9789602043110" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9789602043110">ISBN 9789602043110</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+French+Expedition+to+the+Morea+%28Work+of+the+French+Scientific+Expedition+to+the+Morea&rft.date=2012&rft.pub=Melissa+Publishing+House%2C+Greek+and+French+Edition&rft.isbn=9789602043110"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-97"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-97">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal"><span style="font-variant: small-caps;">Finlay</span>, George. <i>History of the Greek Revolution</i> (en anglès). vol.2, p. 208.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=History+of+the+Greek+Revolution&rft.aulast=Finlay&rft.aufirst=George&rft.pages=208"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBrewer2003344-345-98"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBrewer2003344-345_98-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFBrewer2003">Brewer, 2003</a>, p. 344-345.</span> </li> <li id="cite_note-99"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-99">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFWrigley2010/2011"><span style="font-variant: small-caps;">Wrigley</span>, William. <i>The Ionian Islands & the Restoration of Anglo-Ottoman Diplomacy, 1827-29</i> (en anglès). 69/70.  Südost-Forschunge, 2010/2011, p. 51-89.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Ionian+Islands+%26+the+Restoration+of+Anglo-Ottoman+Diplomacy%2C+1827-29&rft.aulast=Wrigley&rft.aufirst=William&rft.date=2010%2F2011&rft.pub=S%C3%BCdost-Forschunge&rft.pages=51-89"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-100"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-100">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFPaxton2016"><span style="font-variant: small-caps;">Paxton</span>, J. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=vI3JDQAAQBAJ&pg=PA760&dq=leopold+1831&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwiG-JDrperyAhXI4IUKHYCmDhIQ6AEwCXoECAYQAg#v=onepage&q=leopold%201831&f=false"><i>The Statesman's Year-Book 1974-75: The Encyclopaedia for the Businessman-of-the-World</i></a> (en anglès).  Springer, 2016, p. 760. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0230271030" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0230271030">ISBN 0230271030</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Statesman%27s+Year-Book+1974-75%3A+The+Encyclopaedia+for+the+Businessman-of-the-World&rft.aulast=Paxton&rft.aufirst=J.&rft.date=2016&rft.pub=Springer&rft.pages=760&rft.isbn=0230271030&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DvI3JDQAAQBAJ%26pg%3DPA760%26dq%3Dleopold%2B1831%26hl%3Dca%26sa%3DX%26ved%3D2ahUKEwiG-JDrperyAhXI4IUKHYCmDhIQ6AEwCXoECAYQAg%23v%3Donepage%26q%3Dleopold%25201831%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-101"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-101">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFVerzijl1968"><span style="font-variant: small-caps;">Verzijl</span>, J.H.W.. <i>International Law in Historical Perspective</i> (en anglès). vol.6.  Brill, 1968, p. 462-463.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=International+Law+in+Historical+Perspective&rft.aulast=Verzijl&rft.aufirst=J.H.W.&rft.date=1968&rft.pub=Brill&rft.pages=462-463"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-102"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-102">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFMitevParvevBaramovaRacheva2010"><span style="font-variant: small-caps;">Mitev</span>, Plamen; <span style="font-variant: small-caps;">Parvev</span>, Ivan; <span style="font-variant: small-caps;">Baramova</span>, Maria; <span style="font-variant: small-caps;">Racheva</span>, Vania. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=Cz7pbGvCqhwC&q=akkerman+convention+serbia&pg=PP1"><i>Empires and Peninsulas: Southeastern Europe between Karlowitz and the Peace of Adrianople, 1699–1829</i></a> (en anglès), 2010. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-3-643-10611-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-3-643-10611-7">ISBN 978-3-643-10611-7</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Empires+and+Peninsulas%3A+Southeastern+Europe+between+Karlowitz+and+the+Peace+of+Adrianople%2C+1699%E2%80%931829&rft.aulast=Mitev&rft.aufirst=Plamen&rft.date=2010&rft.isbn=978-3-643-10611-7&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DCz7pbGvCqhwC%26q%3Dakkerman%2Bconvention%2Bserbia%26pg%3DPP1"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-103"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-103">↑</a></span> <span class="reference-text">Clogg, <i>A Short History of Modern Greece</i>, pp. 68–69</span> </li> <li id="cite_note-104"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-104">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">John Emerich Edward Dalberg Acton. <i>The Cambridge Modern History</i>.  Macmillan & Co, 1907, p. 202.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Cambridge+Modern+History&rft.au=John+Emerich+Edward+Dalberg+Acton&rft.date=1907&rft.pub=Macmillan+%26+Co&rft.pages=202"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Guerra_d%27independ%C3%A8ncia_de_Gr%C3%A8cia&action=edit&section=27" title="Modifica la secció: Bibliografia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFBrewer2011"><span style="font-variant: small-caps;">Brewer</span>, David. <i>The Greek War of Independence</i> (en anglès).  Londres: Overlook Duckworth, 2011. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1-58567-395-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1-58567-395-1">ISBN 1-58567-395-1</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Greek+War+of+Independence&rft.aulast=Brewer&rft.aufirst=David&rft.date=2011&rft.pub=Overlook+Duckworth&rft.place=Londres&rft.isbn=1-58567-395-1"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFCecil1947"><span style="font-variant: small-caps;">Cecil</span>, Algernon. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/metternich1773180000ceci_s8n4"><i>Metternich</i></a> (en anglès). 3a ed..  Londres: Eyre and Spottiswoode, 1947.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Metternich&rft.aulast=Cecil&rft.aufirst=Algernon&rft.date=1947&rft.edition=3a+ed.&rft.pub=Eyre+and+Spottiswoode&rft.place=Londres&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fmetternich1773180000ceci_s8n4"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFHowarth1976"><span style="font-variant: small-caps;">Howarth</span>, David. <i>The Greek Adventure</i> (en anglès).  Atheneum, 1976. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-689-10653-X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-689-10653-X">ISBN 0-689-10653-X</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Greek+Adventure&rft.aulast=Howarth&rft.aufirst=David&rft.date=1976&rft.pub=Atheneum&rft.isbn=0-689-10653-X"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFPalmer1972"><span style="font-variant: small-caps;">Palmer</span>, Alan. <i>Metternich: Councillor of Europe</i> (en anglès). 1997 reprint.  Londres: Orion, 1972. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-85799-868-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-85799-868-9">ISBN 978-1-85799-868-9</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Metternich%3A+Councillor+of+Europe&rft.aulast=Palmer&rft.aufirst=Alan&rft.date=1972&rft.edition=1997+reprint&rft.pub=Orion&rft.place=Londres&rft.isbn=978-1-85799-868-9"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFVacalopoulos1973"><span style="font-variant: small-caps;">Vacalopoulos</span>, Apostolos E. Zeno Publishers. <i>History of Macedonia, 1354–1833</i> (en anglès). Traducció: P. Megann, 1973. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-900834-89-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-900834-89-7">ISBN 0-900834-89-7</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=History+of+Macedonia%2C+1354%E2%80%931833&rft.aulast=Vacalopoulos&rft.aufirst=Apostolos+E.&rft.date=1973&rft.isbn=0-900834-89-7"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFΔετοράκη1988"><span style="font-variant: small-caps;">Δετοράκη</span>, Θεοχάρη. «Η Τουρκοκρατία στην Κρήτη». A: <i>Κρήτη. Ιστορία και Πολιτισμός. 2</i> (en grec).  Ηρακλείου: Βικέλαια Μοντική Βιβλιοθήκη Ηρακλείου, 1988.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%CE%9A%CF%81%CE%AE%CF%84%CE%B7.+%CE%99%CF%83%CF%84%CE%BF%CF%81%CE%AF%CE%B1+%CE%BA%CE%B1%CE%B9+%CE%A0%CE%BF%CE%BB%CE%B9%CF%84%CE%B9%CF%83%CE%BC%CF%8C%CF%82.+2&rft.atitle=%CE%97+%CE%A4%CE%BF%CF%85%CF%81%CE%BA%CE%BF%CE%BA%CF%81%CE%B1%CF%84%CE%AF%CE%B1+%CF%83%CF%84%CE%B7%CE%BD+%CE%9A%CF%81%CE%AE%CF%84%CE%B7&rft.aulast=%CE%94%CE%B5%CF%84%CE%BF%CF%81%CE%AC%CE%BA%CE%B7&rft.aufirst=%CE%98%CE%B5%CE%BF%CF%87%CE%AC%CF%81%CE%B7&rft.date=1988&rft.pub=%CE%92%CE%B9%CE%BA%CE%AD%CE%BB%CE%B1%CE%B9%CE%B1+%CE%9C%CE%BF%CE%BD%CF%84%CE%B9%CE%BA%CE%AE+%CE%92%CE%B9%CE%B2%CE%BB%CE%B9%CE%BF%CE%B8%CE%AE%CE%BA%CE%B7+%CE%97%CF%81%CE%B1%CE%BA%CE%BB%CE%B5%CE%AF%CE%BF%CF%85&rft.place=%CE%97%CF%81%CE%B1%CE%BA%CE%BB%CE%B5%CE%AF%CE%BF%CF%85"><span style="display: none;"> </span></span></li></ul> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33663753">.mw-parser-output .side-box{margin:4px 0;box-sizing:border-box;border:1px solid #aaa;font-size:88%;line-height:1.25em;background-color:#f9f9f9;display:flow-root}.mw-parser-output .side-box-abovebelow,.mw-parser-output .side-box-text{padding:0.25em 0.9em}.mw-parser-output .side-box-image{padding:2px 0 2px 0.9em;text-align:center}.mw-parser-output .side-box-imageright{padding:2px 0.9em 2px 0;text-align:center}@media(min-width:500px){.mw-parser-output .side-box-flex{display:flex;align-items:center}.mw-parser-output .side-box-text{flex:1;min-width:0}}@media(min-width:720px){.mw-parser-output .side-box{width:238px}.mw-parser-output .side-box-right{clear:right;float:right;margin-left:1em}.mw-parser-output .side-box-left{margin-right:1em}.mw-parser-output .side-box-center{clear:both;margin:auto}}</style><div class="side-box metadata side-box-right plainlinks"> <div class="side-box-flex"> <div class="side-box-image"><span typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/30px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="30" height="40" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/45px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/59px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></span></span></div> <div class="side-box-text plainlist">A <span class="plainlinks"><a class="external text" href="https://commons.wikimedia.org/wiki/P%C3%A0gina_principal?uselang=ca">Wikimedia Commons</a></span> hi ha contingut multimèdia relatiu a: <i><b><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Greek_War_of_Independence" class="extiw" title="commons:Category:Greek War of Independence">Guerra d'independència de Grècia</a></b></i></div></div> </div> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Biblioth%C3%A8que_nationale_de_France" class="mw-redirect" title="Bibliothèque nationale de France">BNF</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb119602239">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://d-nb.info/gnd/4158172-6">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/LCCN" class="mw-redirect" title="LCCN">LCCN</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.loc.gov/authorities/subjects/sh85057095">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=ph669369&CON_LNG=ENG">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Guerra_d%27independència_de_Grècia&oldid=34260252">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Guerra_d%27independència_de_Grècia&oldid=34260252</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categories</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Gr%C3%A8cia_otomana" title="Categoria:Grècia otomana">Grècia otomana</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Guerres_de_l%27Imperi_Otom%C3%A0" title="Categoria:Guerres de l'Imperi Otomà">Guerres de l'Imperi Otomà</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Guerres_de_Fran%C3%A7a_del_segle_XIX" title="Categoria:Guerres de França del segle XIX">Guerres de França del segle XIX</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Guerres_d%27independ%C3%A8ncia" title="Categoria:Guerres d'independència">Guerres d'independència</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Hist%C3%B2ria_contempor%C3%A0nia_de_Gr%C3%A8cia" title="Categoria:Història contemporània de Grècia">Història contemporània de Grècia</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_refer%C3%A8ncies_puntuals_demanades" title="Categoria:Articles amb referències puntuals demanades">Articles amb referències puntuals demanades</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 19 nov 2024 a les 14:40.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Guerra_d%27independ%C3%A8ncia_de_Gr%C3%A8cia&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-f69cdc8f6-jgfr2","wgBackendResponseTime":156,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"0.801","walltime":"1.328","ppvisitednodes":{"value":19654,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":138229,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":35719,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":13,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":3,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":0,"limit":20},"unstrip-size":{"value":85952,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":2,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 801.938 1 -total"," 36.87% 295.689 1 Plantilla:Referències"," 27.57% 221.060 43 Plantilla:Ref-llibre"," 24.21% 194.189 1 Plantilla:Infotaula_conflicte_militar"," 23.54% 188.802 1 Plantilla:Infotaula"," 12.50% 100.227 74 Plantilla:Sfn"," 7.07% 56.695 3 Plantilla:If_empty"," 6.47% 51.857 1 Plantilla:Commonscat"," 5.50% 44.114 1 Plantilla:Autoritat"," 5.22% 41.893 48 Plantilla:If_both"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.248","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":3623424,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.eqiad.main-5dc468848-8dkhh","timestamp":"20241123140229","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Guerra d'independ\u00e8ncia de Gr\u00e8cia","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Guerra_d%27independ%C3%A8ncia_de_Gr%C3%A8cia","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q182062","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q182062","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2010-05-16T11:44:42Z","dateModified":"2024-11-19T13:40:56Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/e\/e8\/Navarino.jpg"}</script> </body> </html>