CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Terrissa - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"56cd36fa-6aea-4f39-93ee-20fece0799c4","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Terrissa","wgTitle":"Terrissa","wgCurRevisionId":32910717,"wgRevisionId":32910717,"wgArticleId":121716,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb enllaços externs no actius","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","1.000 articles fonamentals","Llista d'articles de qualitat","Control d'autoritats","Articles de qualitat dels 1000","Articles de qualitat d'art","Terrissa"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Terrissa","wgRelevantArticleId":121716, "wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":40000,"wgRelatedArticlesCompat":[],"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q11642","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false, "wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","ext.tmh.player.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","ext.tmh.player","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab", "ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.tmh.player.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.5"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/e6/Potter_at_wheel.jpg"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="1726"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/e6/Potter_at_wheel.jpg"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="1151"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="920"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Terrissa - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Terrissa"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Terrissa&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Terrissa"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Terrissa rootpage-Terrissa skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Terrissa" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Terrissa" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Terrissa" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Terrissa" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Història" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Història"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Història</span> </div> </a> <ul id="toc-Història-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Evolució" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Evolució"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>Evolució</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Evolució-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Evolució</span> </button> <ul id="toc-Evolució-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Península_Ibèrica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Península_Ibèrica"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.1</span> <span>Península Ibèrica</span> </div> </a> <ul id="toc-Península_Ibèrica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Tartessos" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Tartessos"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.2</span> <span>Tartessos</span> </div> </a> <ul id="toc-Tartessos-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Cultura_talaiòtica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Cultura_talaiòtica"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.3</span> <span>Cultura talaiòtica</span> </div> </a> <ul id="toc-Cultura_talaiòtica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Ceràmica_grega" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Ceràmica_grega"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.4</span> <span>Ceràmica grega</span> </div> </a> <ul id="toc-Ceràmica_grega-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Ceràmica_ibèrica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Ceràmica_ibèrica"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.5</span> <span>Ceràmica ibèrica</span> </div> </a> <ul id="toc-Ceràmica_ibèrica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Hispània_romana" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Hispània_romana"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.6</span> <span>Hispània romana</span> </div> </a> <ul id="toc-Hispània_romana-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Tècniques" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Tècniques"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Tècniques</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Tècniques-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Tècniques</span> </button> <ul id="toc-Tècniques-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Tècniques_de_modelat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Tècniques_de_modelat"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.1</span> <span>Tècniques de modelat</span> </div> </a> <ul id="toc-Tècniques_de_modelat-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Tècniques_de_terminació_i_decoració" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Tècniques_de_terminació_i_decoració"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.2</span> <span>Tècniques de terminació i decoració</span> </div> </a> <ul id="toc-Tècniques_de_terminació_i_decoració-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Fases_d'elaboració" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Fases_d'elaboració"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>Fases d'elaboració</span> </div> </a> <ul id="toc-Fases_d'elaboració-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Terminologia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Terminologia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Terminologia</span> </div> </a> <ul id="toc-Terminologia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Museus" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Museus"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>Museus</span> </div> </a> <ul id="toc-Museus-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Fires" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Fires"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7</span> <span>Fires</span> </div> </a> <ul id="toc-Fires-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8</span> <span>Vegeu també</span> </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10</span> <span>Bibliografia</span> </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">11</span> <span>Enllaços externs</span> </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Terrissa</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 109 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-109" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">109 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-af mw-list-item"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Pottebakkery" title="Pottebakkery - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Pottebakkery" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target"><span>Afrikaans</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-als mw-list-item"><a href="https://als.wikipedia.org/wiki/T%C3%B6pferei" title="Töpferei - alemany suís" lang="gsw" hreflang="gsw" data-title="Töpferei" data-language-autonym="Alemannisch" data-language-local-name="alemany suís" class="interlanguage-link-target"><span>Alemannisch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-an mw-list-item"><a href="https://an.wikipedia.org/wiki/Alfarer%C3%ADa" title="Alfarería - aragonès" lang="an" hreflang="an" data-title="Alfarería" data-language-autonym="Aragonés" data-language-local-name="aragonès" class="interlanguage-link-target"><span>Aragonés</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D9%81%D8%AE%D8%A7%D8%B1" title="فخار - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="فخار" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target"><span>العربية</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Alfarer%C3%ADa" title="Alfarería - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Alfarería" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target"><span>Asturianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/Dulus%C3%A7uluq" title="Dulusçuluq - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Dulusçuluq" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target"><span>Azərbaycanca</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-azb mw-list-item"><a href="https://azb.wikipedia.org/wiki/%D8%AF%D9%88%D9%84%D9%88%D8%B3%DA%86%D9%88%D9%84%D9%88%D9%82" title="دولوسچولوق - South Azerbaijani" lang="azb" hreflang="azb" data-title="دولوسچولوق" data-language-autonym="تۆرکجه" data-language-local-name="South Azerbaijani" class="interlanguage-link-target"><span>تۆرکجه</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ba mw-list-item"><a href="https://ba.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D3%A9%D1%80%D1%88%D3%99%D0%BA_%D1%8F%D2%BB%D0%B0%D1%83" title="Көршәк яһау - baixkir" lang="ba" hreflang="ba" data-title="Көршәк яһау" data-language-autonym="Башҡортса" data-language-local-name="baixkir" class="interlanguage-link-target"><span>Башҡортса</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%93%D0%B0%D0%BD%D1%87%D0%B0%D1%80%D1%81%D1%82%D0%B2%D0%B0" title="Ганчарства - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Ганчарства" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be-x-old mw-list-item"><a href="https://be-tarask.wikipedia.org/wiki/%D0%93%D0%B0%D0%BD%D1%87%D0%B0%D1%80%D1%81%D1%82%D0%B2%D0%B0" title="Ганчарства - Belarusian (Taraškievica orthography)" lang="be-tarask" hreflang="be-tarask" data-title="Ганчарства" data-language-autonym="Беларуская (тарашкевіца)" data-language-local-name="Belarusian (Taraškievica orthography)" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская (тарашкевіца)</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%93%D1%80%D1%8A%D0%BD%D1%87%D0%B0%D1%80%D1%81%D1%82%D0%B2%D0%BE" title="Грънчарство - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Грънчарство" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target"><span>Български</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bn mw-list-item"><a href="https://bn.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%AE%E0%A7%83%E0%A7%8E%E0%A6%B6%E0%A6%BF%E0%A6%B2%E0%A7%8D%E0%A6%AA_(%E0%A6%95%E0%A6%BE%E0%A6%B0%E0%A6%BF%E0%A6%97%E0%A6%B0%E0%A6%BF_%E0%A6%AA%E0%A7%87%E0%A6%B6%E0%A6%BE)" title="মৃৎশিল্প (কারিগরি পেশা) - bengalí" lang="bn" hreflang="bn" data-title="মৃৎশিল্প (কারিগরি পেশা)" data-language-autonym="বাংলা" data-language-local-name="bengalí" class="interlanguage-link-target"><span>বাংলা</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bpy mw-list-item"><a href="https://bpy.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%93%E0%A6%B2%E0%A6%BE%E0%A6%B0%E0%A6%BF%E0%A6%AF%E0%A6%BC%E0%A6%BE" title="ওলারিয়া - Bishnupriya" lang="bpy" hreflang="bpy" data-title="ওলারিয়া" data-language-autonym="বিষ্ণুপ্রিয়া মণিপুরী" data-language-local-name="Bishnupriya" class="interlanguage-link-target"><span>বিষ্ণুপ্রিয়া মণিপুরী</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-br mw-list-item"><a href="https://br.wikipedia.org/wiki/Poderezh" title="Poderezh - bretó" lang="br" hreflang="br" data-title="Poderezh" data-language-autonym="Brezhoneg" data-language-local-name="bretó" class="interlanguage-link-target"><span>Brezhoneg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bs mw-list-item"><a href="https://bs.wikipedia.org/wiki/Grn%C4%8Darija" title="Grnčarija - bosnià" lang="bs" hreflang="bs" data-title="Grnčarija" data-language-autonym="Bosanski" data-language-local-name="bosnià" class="interlanguage-link-target"><span>Bosanski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bxr mw-list-item"><a href="https://bxr.wikipedia.org/wiki/%D0%A8%D0%B0%D0%B1%D0%B0%D1%80_%D1%8D%D0%B4%D0%BB%D1%8D%D0%BB_%D0%B1%D2%AF%D1%82%D1%8D%D1%8D%D0%BB%D0%B3%D1%8D" title="Шабар эдлэл бүтээлгэ - Russia Buriat" lang="bxr" hreflang="bxr" data-title="Шабар эдлэл бүтээлгэ" data-language-autonym="Буряад" data-language-local-name="Russia Buriat" class="interlanguage-link-target"><span>Буряад</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ckb mw-list-item"><a href="https://ckb.wikipedia.org/wiki/%DA%AF%DB%86%D8%B2%DB%95%DA%A9%DB%95%D8%B1%DB%8C" title="گۆزەکەری - kurd central" lang="ckb" hreflang="ckb" data-title="گۆزەکەری" data-language-autonym="کوردی" data-language-local-name="kurd central" class="interlanguage-link-target"><span>کوردی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/Hrn%C4%8D%C3%AD%C5%99stv%C3%AD" title="Hrnčířství - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Hrnčířství" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target"><span>Čeština</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/Crochenwaith" title="Crochenwaith - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="Crochenwaith" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target"><span>Cymraeg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Pottemagerkunst" title="Pottemagerkunst - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Pottemagerkunst" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target"><span>Dansk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/T%C3%B6pferei" title="Töpferei - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Töpferei" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Deutsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%91%CE%B3%CE%B3%CE%B5%CE%B9%CE%BF%CF%80%CE%BB%CE%B1%CF%83%CF%84%CE%B9%CE%BA%CE%AE" title="Αγγειοπλαστική - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Αγγειοπλαστική" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target"><span>Ελληνικά</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Pottery" title="Pottery - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Pottery" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Ceramiko" title="Ceramiko - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Ceramiko" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target"><span>Esperanto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Alfarer%C3%ADa" title="Alfarería - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Alfarería" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Savin%C3%B5u" title="Savinõu - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Savinõu" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target"><span>Eesti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Buztingintza" title="Buztingintza - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Buztingintza" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target"><span>Euskara</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D8%B3%D9%81%D8%A7%D9%84%DA%AF%D8%B1%DB%8C" title="سفالگری - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="سفالگری" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target"><span>فارسی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Keramiikka" title="Keramiikka - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Keramiikka" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target"><span>Suomi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Poterie" title="Poterie - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Poterie" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target"><span>Français</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ga mw-list-item"><a href="https://ga.wikipedia.org/wiki/Potaireacht" title="Potaireacht - irlandès" lang="ga" hreflang="ga" data-title="Potaireacht" data-language-autonym="Gaeilge" data-language-local-name="irlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Gaeilge</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gan mw-list-item"><a href="https://gan.wikipedia.org/wiki/%E9%99%B6%E5%99%A8" title="陶器 - xinès gan" lang="gan" hreflang="gan" data-title="陶器" data-language-autonym="贛語" data-language-local-name="xinès gan" class="interlanguage-link-target"><span>贛語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Olar%C3%ADa" title="Olaría - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Olaría" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target"><span>Galego</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gu mw-list-item"><a href="https://gu.wikipedia.org/wiki/%E0%AA%AE%E0%AA%BE%E0%AA%9F%E0%AB%80%E0%AA%95%E0%AA%BE%E0%AA%AE" title="માટીકામ - gujarati" lang="gu" hreflang="gu" data-title="માટીકામ" data-language-autonym="ગુજરાતી" data-language-local-name="gujarati" class="interlanguage-link-target"><span>ગુજરાતી</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-guw mw-list-item"><a href="https://guw.wikipedia.org/wiki/Z%E1%BA%B9ndido" title="Zẹndido - Gun" lang="guw" hreflang="guw" data-title="Zẹndido" data-language-autonym="Gungbe" data-language-local-name="Gun" class="interlanguage-link-target"><span>Gungbe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gv mw-list-item"><a href="https://gv.wikipedia.org/wiki/Pasheydys" title="Pasheydys - manx" lang="gv" hreflang="gv" data-title="Pasheydys" data-language-autonym="Gaelg" data-language-local-name="manx" class="interlanguage-link-target"><span>Gaelg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ha mw-list-item"><a href="https://ha.wikipedia.org/wiki/Tukwane" title="Tukwane - haussa" lang="ha" hreflang="ha" data-title="Tukwane" data-language-autonym="Hausa" data-language-local-name="haussa" class="interlanguage-link-target"><span>Hausa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%A7%D7%93%D7%A8%D7%95%D7%AA" title="קדרות - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="קדרות" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target"><span>עברית</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hi mw-list-item"><a href="https://hi.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%95%E0%A5%81%E0%A4%82%E0%A4%AD%E0%A4%95%E0%A4%BE%E0%A4%B0%E0%A5%80" title="कुंभकारी - hindi" lang="hi" hreflang="hi" data-title="कुंभकारी" data-language-autonym="हिन्दी" data-language-local-name="hindi" class="interlanguage-link-target"><span>हिन्दी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hif mw-list-item"><a href="https://hif.wikipedia.org/wiki/Pottery" title="Pottery - hindi de Fiji" lang="hif" hreflang="hif" data-title="Pottery" data-language-autonym="Fiji Hindi" data-language-local-name="hindi de Fiji" class="interlanguage-link-target"><span>Fiji Hindi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Lon%C4%8Darstvo" title="Lončarstvo - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Lončarstvo" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target"><span>Hrvatski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/Fazekass%C3%A1g" title="Fazekasság - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Fazekasság" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target"><span>Magyar</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D4%BD%D5%A5%D6%81%D5%A5%D5%A3%D5%B8%D6%80%D5%AE%D5%B8%D6%82%D5%A9%D5%B5%D5%B8%D6%82%D5%B6" title="Խեցեգործություն - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Խեցեգործություն" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target"><span>Հայերեն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Tembikar" title="Tembikar - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Tembikar" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Indonesia</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ilo mw-list-item"><a href="https://ilo.wikipedia.org/wiki/Damdamili" title="Damdamili - ilocano" lang="ilo" hreflang="ilo" data-title="Damdamili" data-language-autonym="Ilokano" data-language-local-name="ilocano" class="interlanguage-link-target"><span>Ilokano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-is mw-list-item"><a href="https://is.wikipedia.org/wiki/Leirkerager%C3%B0" title="Leirkeragerð - islandès" lang="is" hreflang="is" data-title="Leirkeragerð" data-language-autonym="Íslenska" data-language-local-name="islandès" class="interlanguage-link-target"><span>Íslenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it badge-Q70893996 mw-list-item" title=""><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Lavorazione_della_ceramica" title="Lavorazione della ceramica - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Lavorazione della ceramica" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target"><span>Italiano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E9%99%B6%E7%A3%81%E5%99%A8" title="陶磁器 - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="陶磁器" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target"><span>日本語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jam mw-list-item"><a href="https://jam.wikipedia.org/wiki/Pachri" title="Pachri - crioll anglès de Jamaica" lang="jam" hreflang="jam" data-title="Pachri" data-language-autonym="Patois" data-language-local-name="crioll anglès de Jamaica" class="interlanguage-link-target"><span>Patois</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%9B%E1%83%94%E1%83%97%E1%83%A3%E1%83%9C%E1%83%94%E1%83%9D%E1%83%91%E1%83%90" title="მეთუნეობა - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="მეთუნეობა" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target"><span>ქართული</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kbp mw-list-item"><a href="https://kbp.wikipedia.org/wiki/C%CA%8A%CA%8A_%C3%B1anz%C9%A9_t%CA%8Am%C9%A9y%C9%9B" title="Cʊʊ ñanzɩ tʊmɩyɛ - Kabiye" lang="kbp" hreflang="kbp" data-title="Cʊʊ ñanzɩ tʊmɩyɛ" data-language-autonym="Kabɩyɛ" data-language-local-name="Kabiye" class="interlanguage-link-target"><span>Kabɩyɛ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kcg mw-list-item"><a href="https://kcg.wikipedia.org/wiki/Nta%CC%B1m_vap" title="Nta̱m vap - tyap" lang="kcg" hreflang="kcg" data-title="Nta̱m vap" data-language-autonym="Tyap" data-language-local-name="tyap" class="interlanguage-link-target"><span>Tyap</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kk mw-list-item"><a href="https://kk.wikipedia.org/wiki/%D2%9A%D1%8B%D1%88-%D2%9B%D2%B1%D0%BC%D1%8B%D1%80%D0%B0_%D3%A9%D0%BD%D0%B4%D1%96%D1%80%D1%96%D1%81%D1%96" title="Қыш-құмыра өндірісі - kazakh" lang="kk" hreflang="kk" data-title="Қыш-құмыра өндірісі" data-language-autonym="Қазақша" data-language-local-name="kazakh" class="interlanguage-link-target"><span>Қазақша</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kn mw-list-item"><a href="https://kn.wikipedia.org/wiki/%E0%B2%AE%E0%B2%A1%E0%B2%BF%E0%B2%95%E0%B3%86" title="ಮಡಿಕೆ - kannada" lang="kn" hreflang="kn" data-title="ಮಡಿಕೆ" data-language-autonym="ಕನ್ನಡ" data-language-local-name="kannada" class="interlanguage-link-target"><span>ಕನ್ನಡ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EB%8F%84%EC%98%88" title="도예 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="도예" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target"><span>한국어</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kw mw-list-item"><a href="https://kw.wikipedia.org/wiki/Priweyth" title="Priweyth - còrnic" lang="kw" hreflang="kw" data-title="Priweyth" data-language-autonym="Kernowek" data-language-local-name="còrnic" class="interlanguage-link-target"><span>Kernowek</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ky mw-list-item"><a href="https://ky.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%B0%D1%80%D0%B0%D0%BF%D0%B0%D1%87%D1%8B%D0%BB%D1%8B%D0%BA" title="Карапачылык - kirguís" lang="ky" hreflang="ky" data-title="Карапачылык" data-language-autonym="Кыргызча" data-language-local-name="kirguís" class="interlanguage-link-target"><span>Кыргызча</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Opus_fictile" title="Opus fictile - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Opus fictile" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target"><span>Latina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lb mw-list-item"><a href="https://lb.wikipedia.org/wiki/Aulegeschier" title="Aulegeschier - luxemburguès" lang="lb" hreflang="lb" data-title="Aulegeschier" data-language-autonym="Lëtzebuergesch" data-language-local-name="luxemburguès" class="interlanguage-link-target"><span>Lëtzebuergesch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/Puodininkyst%C4%97" title="Puodininkystė - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Puodininkystė" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target"><span>Lietuvių</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Podniec%C4%ABba" title="Podniecība - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Podniecība" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target"><span>Latviešu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mg mw-list-item"><a href="https://mg.wikipedia.org/wiki/Fanefana_tanimanga" title="Fanefana tanimanga - malgaix" lang="mg" hreflang="mg" data-title="Fanefana tanimanga" data-language-autonym="Malagasy" data-language-local-name="malgaix" class="interlanguage-link-target"><span>Malagasy</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-min mw-list-item"><a href="https://min.wikipedia.org/wiki/Tambika" title="Tambika - minangkabau" lang="min" hreflang="min" data-title="Tambika" data-language-autonym="Minangkabau" data-language-local-name="minangkabau" class="interlanguage-link-target"><span>Minangkabau</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ml mw-list-item"><a href="https://ml.wikipedia.org/wiki/%E0%B4%95%E0%B4%B3%E0%B4%BF%E0%B4%AE%E0%B5%BA%E0%B4%AA%E0%B4%BE%E0%B4%A4%E0%B5%8D%E0%B4%B0%E0%B4%A8%E0%B4%BF%E0%B5%BC%E0%B4%AE%E0%B4%BE%E0%B4%A3%E0%B4%82" title="കളിമൺപാത്രനിർമാണം - malaiàlam" lang="ml" hreflang="ml" data-title="കളിമൺപാത്രനിർമാണം" data-language-autonym="മലയാളം" data-language-local-name="malaiàlam" class="interlanguage-link-target"><span>മലയാളം</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mn mw-list-item"><a href="https://mn.wikipedia.org/wiki/%D0%92%D0%B0%D0%B0%D1%80%D0%B0%D0%BD_%D1%8D%D0%B4%D0%BB%D1%8D%D0%BB" title="Вааран эдлэл - mongol" lang="mn" hreflang="mn" data-title="Вааран эдлэл" data-language-autonym="Монгол" data-language-local-name="mongol" class="interlanguage-link-target"><span>Монгол</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mr mw-list-item"><a href="https://mr.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%95%E0%A5%81%E0%A4%82%E0%A4%AD%E0%A4%BE%E0%A4%B0" title="कुंभार - marathi" lang="mr" hreflang="mr" data-title="कुंभार" data-language-autonym="मराठी" data-language-local-name="marathi" class="interlanguage-link-target"><span>मराठी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/Tembikar" title="Tembikar - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Tembikar" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Melayu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-my mw-list-item"><a href="https://my.wikipedia.org/wiki/%E1%80%A1%E1%80%AD%E1%80%AF%E1%80%B8%E1%80%81%E1%80%BD%E1%80%80%E1%80%BA%E1%80%9C%E1%80%AF%E1%80%95%E1%80%BA%E1%80%84%E1%80%94%E1%80%BA%E1%80%B8" title="အိုးခွက်လုပ်ငန်း - birmà" lang="my" hreflang="my" data-title="အိုးခွက်လုပ်ငန်း" data-language-autonym="မြန်မာဘာသာ" data-language-local-name="birmà" class="interlanguage-link-target"><span>မြန်မာဘာသာ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds mw-list-item"><a href="https://nds.wikipedia.org/wiki/P%C3%BCttjeree" title="Püttjeree - baix alemany" lang="nds" hreflang="nds" data-title="Püttjeree" data-language-autonym="Plattdüütsch" data-language-local-name="baix alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Plattdüütsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-new mw-list-item"><a href="https://new.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AA%E0%A5%89%E0%A4%9F%E0%A4%B0%E0%A5%80" title="पॉटरी - newari" lang="new" hreflang="new" data-title="पॉटरी" data-language-autonym="नेपाल भाषा" data-language-local-name="newari" class="interlanguage-link-target"><span>नेपाल भाषा</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Pottenbakken" title="Pottenbakken - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Pottenbakken" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Nederlands</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Pottemakeri" title="Pottemakeri - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Pottemakeri" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk nynorsk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-oc mw-list-item"><a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/Terralha" title="Terralha - occità" lang="oc" hreflang="oc" data-title="Terralha" data-language-autonym="Occitan" data-language-local-name="occità" class="interlanguage-link-target"><span>Occitan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pa mw-list-item"><a href="https://pa.wikipedia.org/wiki/%E0%A8%AA%E0%A9%8C%E0%A8%9F%E0%A8%B0%E0%A9%80" title="ਪੌਟਰੀ - panjabi" lang="pa" hreflang="pa" data-title="ਪੌਟਰੀ" data-language-autonym="ਪੰਜਾਬੀ" data-language-local-name="panjabi" class="interlanguage-link-target"><span>ਪੰਜਾਬੀ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Garncarstwo" title="Garncarstwo - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Garncarstwo" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target"><span>Polski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pnb mw-list-item"><a href="https://pnb.wikipedia.org/wiki/%D9%BE%D9%88%D9%B9%D8%B1%DB%8C" title="پوٹری - Western Punjabi" lang="pnb" hreflang="pnb" data-title="پوٹری" data-language-autonym="پنجابی" data-language-local-name="Western Punjabi" class="interlanguage-link-target"><span>پنجابی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ps mw-list-item"><a href="https://ps.wikipedia.org/wiki/%DA%A9%D9%88%D9%84%D8%A7%D9%84%D9%8A" title="کولالي - paixtu" lang="ps" hreflang="ps" data-title="کولالي" data-language-autonym="پښتو" data-language-local-name="paixtu" class="interlanguage-link-target"><span>پښتو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Olaria" title="Olaria - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Olaria" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target"><span>Português</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pwn mw-list-item"><a href="https://pwn.wikipedia.org/wiki/djilung" title="djilung - Paiwan" lang="pwn" hreflang="pwn" data-title="djilung" data-language-autonym="Pinayuanan" data-language-local-name="Paiwan" class="interlanguage-link-target"><span>Pinayuanan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Ol%C4%83rit" title="Olărit - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Olărit" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target"><span>Română</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%93%D0%BE%D0%BD%D1%87%D0%B0%D1%80%D0%BD%D0%BE%D0%B5_%D0%BF%D1%80%D0%BE%D0%B8%D0%B7%D0%B2%D0%BE%D0%B4%D1%81%D1%82%D0%B2%D0%BE" title="Гончарное производство - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Гончарное производство" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target"><span>Русский</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sco mw-list-item"><a href="https://sco.wikipedia.org/wiki/Pottery" title="Pottery - escocès" lang="sco" hreflang="sco" data-title="Pottery" data-language-autonym="Scots" data-language-local-name="escocès" class="interlanguage-link-target"><span>Scots</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Grn%C4%8Darija" title="Grnčarija - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Grnčarija" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target"><span>Srpskohrvatski / српскохрватски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-si mw-list-item"><a href="https://si.wikipedia.org/wiki/%E0%B6%9A%E0%B7%94%E0%B6%B9%E0%B6%BD%E0%B7%8A_%E0%B6%9A%E0%B6%BB%E0%B7%8A%E0%B6%B8%E0%B7%8F%E0%B6%B1%E0%B7%8A%E0%B6%AD%E0%B6%BA" title="කුඹල් කර්මාන්තය - singalès" lang="si" hreflang="si" data-title="කුඹල් කර්මාන්තය" data-language-autonym="සිංහල" data-language-local-name="singalès" class="interlanguage-link-target"><span>සිංහල</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Pottery" title="Pottery - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Pottery" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target"><span>Simple English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Lon%C4%8Darstvo" title="Lončarstvo - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Lončarstvo" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenščina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sn mw-list-item"><a href="https://sn.wikipedia.org/wiki/Hari" title="Hari - shona" lang="sn" hreflang="sn" data-title="Hari" data-language-autonym="ChiShona" data-language-local-name="shona" class="interlanguage-link-target"><span>ChiShona</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%93%D1%80%D0%BD%D1%87%D0%B0%D1%80%D1%81%D1%82%D0%B2%D0%BE" title="Грнчарство - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Грнчарство" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target"><span>Српски / srpski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ss mw-list-item"><a href="https://ss.wikipedia.org/wiki/Ludziwo" title="Ludziwo - swazi" lang="ss" hreflang="ss" data-title="Ludziwo" data-language-autonym="SiSwati" data-language-local-name="swazi" class="interlanguage-link-target"><span>SiSwati</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Krukmakeri" title="Krukmakeri - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Krukmakeri" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target"><span>Svenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sw mw-list-item"><a href="https://sw.wikipedia.org/wiki/Ufinyanzi" title="Ufinyanzi - suahili" lang="sw" hreflang="sw" data-title="Ufinyanzi" data-language-autonym="Kiswahili" data-language-local-name="suahili" class="interlanguage-link-target"><span>Kiswahili</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%AE%E0%AE%9F%E0%AF%8D%E0%AE%AA%E0%AE%BE%E0%AE%A3%E0%AF%8D%E0%AE%9F%E0%AE%AE%E0%AF%8D" title="மட்பாண்டம் - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="மட்பாண்டம்" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target"><span>தமிழ்</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-te mw-list-item"><a href="https://te.wikipedia.org/wiki/%E0%B0%AE%E0%B1%83%E0%B0%A3%E0%B1%8D%E0%B0%AE%E0%B0%AF_%E0%B0%AA%E0%B0%BE%E0%B0%A4%E0%B1%8D%E0%B0%B0%E0%B0%B2%E0%B1%81" title="మృణ్మయ పాత్రలు - telugu" lang="te" hreflang="te" data-title="మృణ్మయ పాత్రలు" data-language-autonym="తెలుగు" data-language-local-name="telugu" class="interlanguage-link-target"><span>తెలుగు</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B9%80%E0%B8%84%E0%B8%A3%E0%B8%B7%E0%B9%88%E0%B8%AD%E0%B8%87%E0%B8%9B%E0%B8%B1%E0%B9%89%E0%B8%99%E0%B8%94%E0%B8%B4%E0%B8%99%E0%B9%80%E0%B8%9C%E0%B8%B2" title="เครื่องปั้นดินเผา - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="เครื่องปั้นดินเผา" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target"><span>ไทย</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tl mw-list-item"><a href="https://tl.wikipedia.org/wiki/Pagpapalayok" title="Pagpapalayok - tagal" lang="tl" hreflang="tl" data-title="Pagpapalayok" data-language-autonym="Tagalog" data-language-local-name="tagal" class="interlanguage-link-target"><span>Tagalog</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/%C3%87%C3%B6mlek%C3%A7ilik" title="Çömlekçilik - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Çömlekçilik" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target"><span>Türkçe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%93%D0%BE%D0%BD%D1%87%D0%B0%D1%80%D1%81%D1%82%D0%B2%D0%BE" title="Гончарство - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Гончарство" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target"><span>Українська</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ur mw-list-item"><a href="https://ur.wikipedia.org/wiki/%D8%B8%D8%B1%D9%88%D9%81_%D8%B3%D8%A7%D8%B2%DB%8C" title="ظروف سازی - urdú" lang="ur" hreflang="ur" data-title="ظروف سازی" data-language-autonym="اردو" data-language-local-name="urdú" class="interlanguage-link-target"><span>اردو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uz mw-list-item"><a href="https://uz.wikipedia.org/wiki/Kulolchilik" title="Kulolchilik - uzbek" lang="uz" hreflang="uz" data-title="Kulolchilik" data-language-autonym="Oʻzbekcha / ўзбекча" data-language-local-name="uzbek" class="interlanguage-link-target"><span>Oʻzbekcha / ўзбекча</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vep mw-list-item"><a href="https://vep.wikipedia.org/wiki/Keramiktehmine" title="Keramiktehmine - vepse" lang="vep" hreflang="vep" data-title="Keramiktehmine" data-language-autonym="Vepsän kel’" data-language-local-name="vepse" class="interlanguage-link-target"><span>Vepsän kel’</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/%C4%90%E1%BB%93_g%E1%BB%91m" title="Đồ gốm - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Đồ gốm" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target"><span>Tiếng Việt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wa mw-list-item"><a href="https://wa.wikipedia.org/wiki/Potreye" title="Potreye - való" lang="wa" hreflang="wa" data-title="Potreye" data-language-autonym="Walon" data-language-local-name="való" class="interlanguage-link-target"><span>Walon</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-war mw-list-item"><a href="https://war.wikipedia.org/wiki/Pagdaba" title="Pagdaba - waray" lang="war" hreflang="war" data-title="Pagdaba" data-language-autonym="Winaray" data-language-local-name="waray" class="interlanguage-link-target"><span>Winaray</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E9%99%B6%E5%99%A8" title="陶器 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="陶器" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target"><span>吴语</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yi mw-list-item"><a href="https://yi.wikipedia.org/wiki/%D7%98%D7%A2%D7%A4%D7%A2%D7%A8%D7%99%D7%99" title="טעפעריי - ídix" lang="yi" hreflang="yi" data-title="טעפעריי" data-language-autonym="ייִדיש" data-language-local-name="ídix" class="interlanguage-link-target"><span>ייִדיש</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E9%99%B6%E5%99%A8" title="陶器 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="陶器" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target"><span>中文</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-min-nan mw-list-item"><a href="https://zh-min-nan.wikipedia.org/wiki/Kha%E2%81%BF-%C3%A1" title="Khaⁿ-á - xinès min del sud" lang="nan" hreflang="nan" data-title="Khaⁿ-á" data-language-autonym="閩南語 / Bân-lâm-gú" data-language-local-name="xinès min del sud" class="interlanguage-link-target"><span>閩南語 / Bân-lâm-gú</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E9%99%B6%E5%99%A8" title="陶器 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="陶器" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target"><span>粵語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zu mw-list-item"><a href="https://zu.wikipedia.org/wiki/Ukhamba" title="Ukhamba - zulu" lang="zu" hreflang="zu" data-title="Ukhamba" data-language-autonym="IsiZulu" data-language-local-name="zulu" class="interlanguage-link-target"><span>IsiZulu</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q11642#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Terrissa" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Terrissa" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Terrissa"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Terrissa&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Terrissa&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Terrissa"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Terrissa&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Terrissa&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Terrissa" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Terrissa" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q"><span>Pàgines especials</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Terrissa&oldid=32910717" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Terrissa&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Terrissa&id=32910717&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FTerrissa"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FTerrissa"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Terrissa"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Terrissa&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Terrissa&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Pottery" hreflang="en"><span>Commons</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q11642" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> <div id="mw-indicator-ind-1000" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Llista_dels_1000_articles_fonamentals" title="Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia"><img alt="Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/30px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png" decoding="async" width="30" height="36" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/45px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/60px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 2x" data-file-width="2408" data-file-height="2896" /></a></span></div></div> <div id="mw-indicator-ind-qualitat" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat" title="Article de qualitat"><img alt="Article de qualitat" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/30px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png" decoding="async" width="30" height="36" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/45px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/60px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 2x" data-file-width="2408" data-file-height="2896" /></a></span></div></div> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Potter_at_wheel.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e6/Potter_at_wheel.jpg/220px-Potter_at_wheel.jpg" decoding="async" width="220" height="316" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/e6/Potter_at_wheel.jpg 1.5x" data-file-width="267" data-file-height="384" /></a><figcaption>Fabricació d'una peça de terrissa amb el torn</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:JomonPottery.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9f/JomonPottery.JPG/220px-JomonPottery.JPG" decoding="async" width="220" height="240" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9f/JomonPottery.JPG/330px-JomonPottery.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9f/JomonPottery.JPG/440px-JomonPottery.JPG 2x" data-file-width="950" data-file-height="1037" /></a><figcaption>Atuell del <a href="/wiki/Per%C3%ADode_J%C5%8Dmon" title="Període Jōmon">període Jōmon</a> (<a href="/wiki/Jap%C3%B3" title="Japó">Japó</a>) considerat el més antic del món.</figcaption></figure> <p>La <b>terrissa</b>, anomenada <b>cantereria</b> a molts indrets del <a href="/wiki/Pa%C3%ADs_Valenci%C3%A0" title="País Valencià">País Valencià</a> i les <a href="/wiki/Terres_de_l%27Ebre" title="Terres de l'Ebre">Terres de l'Ebre</a>,<sup id="cite_ref-Desumvila2006_1-0" class="reference"><a href="#cite_note-Desumvila2006-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> és l'objecte o conjunt d'objectes, tals com <a href="/wiki/Olla" title="Olla">olles</a>, <a href="/wiki/C%C3%A0ntir" title="Càntir">càntirs</a>, <a href="/wiki/Gerra" title="Gerra">gerres</a>, <a href="/wiki/Cassola_de_fang" title="Cassola de fang">perols</a>,<sup id="cite_ref-2" class="reference"><a href="#cite_note-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <a href="/wiki/Cassola_(cuina)" title="Cassola (cuina)">cassoles</a> o <a href="/wiki/Test" title="Test">tests</a>, fets de <a href="/wiki/Argila" title="Argila">terra argilosa afaiçonada</a> quan és molla i pastada, i després cuita. La manca d'<a href="/wiki/Esmalt" title="Esmalt">esmalts</a> i <a href="/wiki/Vern%C3%ADs" title="Vernís">vernissos</a>, el tipus de terra, la coloració rogenca que li donen després de la cocció els derivats de <a href="/wiki/Ferro" title="Ferro">ferro</a> i, sobretot, la destinació a l'ús domèstic, en fan una categoria especial dins la <a href="/wiki/Cer%C3%A0mica" title="Ceràmica">ceràmica</a>. La terrissa es distingeix, d'una banda, dels productes artístics com són les <a href="/wiki/Cer%C3%A0mica" title="Ceràmica">ceràmiques</a>, <a href="/wiki/Terracota" title="Terracota">terracotes</a>, <a href="/wiki/Porcellana" title="Porcellana">porcellanes</a>, i <a href="/wiki/Rajola_de_Val%C3%A8ncia" title="Rajola de València">rajoles de València</a>, i de l'altra, de les peces de terra cuita sortides de la <a href="/wiki/B%C3%B2bila" title="Bòbila">bòbila</a>, o de productes com la vaixella fina coneguda amb el nom de <a href="/wiki/Pisa_(cer%C3%A0mica)" title="Pisa (ceràmica)">pisa</a>.<sup id="cite_ref-3" class="reference"><a href="#cite_note-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La peça més antiga que es coneix és un atuell del <a href="/wiki/Per%C3%ADode_J%C5%8Dmon" title="Període Jōmon">període Jōmon</a> de prehistòria del <a href="/wiki/Jap%C3%B3" title="Japó">Japó</a> (<a href="/wiki/10000_aC" class="mw-redirect" title="10000 aC">10000 aC</a> i <a href="/wiki/8000_aC" class="mw-redirect" title="8000 aC">8000 aC</a>), peça que actualment s'exposa al <a href="/wiki/Museu_Nacional_de_T%C3%B2quio" title="Museu Nacional de Tòquio">Museu Nacional de Tòquio</a>. El seu nom li ve donat per les marques de corda amb les que està decorada.<sup id="cite_ref-4" class="reference"><a href="#cite_note-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Existeixen trossos de terrissa trobats al sud de la <a href="/wiki/Xina" title="Xina">Xina</a> i amb el mètode del <a href="/wiki/Carboni_14" title="Carboni 14">carboni 14</a> s'ha datat i es creu que és un material elaborat entre els 14000 anys aC i el <a href="/wiki/9000_aC" class="mw-redirect" title="9000 aC">9000 anys aC</a>.<sup id="cite_ref-5" class="reference"><a href="#cite_note-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Història"><span id="Hist.C3.B2ria"></span>Història</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Terrissa&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Història"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Els primers objectes de terrissa es remunten al període <a href="/wiki/Paleol%C3%ADtic" title="Paleolític">Paleolític</a> i es tracta de gerres o de petites representacions de divinitats maternals i de culte a la fertilitat. D'altra banda, una de les tècniques que caracteritzen les cultures <a href="/wiki/Neol%C3%ADtic" title="Neolític">neolítiques</a>, i que es considera una prova per a l'ordenació cronològica, és la ceràmica o l'argila modelada. Les petites figures d'argila cuita ja es trobaven al <a href="/wiki/Paleol%C3%ADtic_Superior" class="mw-redirect" title="Paleolític Superior">Paleolític Superior</a>,<sup id="cite_ref-6" class="reference"><a href="#cite_note-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> encara que és al Neolític quan apareix el buit a partir del treball amb argila i, per tant, es troba una utilitat en els atuells, que s'usen en l'elaboració dels aliments cuinats al <a href="/wiki/Foc" title="Foc">foc</a>. Al <a href="/wiki/Pr%C3%B2xim_Orient" class="mw-redirect" title="Pròxim Orient">Pròxim Orient</a>, s'ha trobat ceràmica d'un o dos mil·lennis anteriors a l'aparició del cultiu de <a href="/wiki/Cereal" title="Cereal">cereals</a>, per la qual cosa aquesta associació del naixement de la ceràmica amb la pràctica agrícola i culinària roman encara dins una certa confusió.<sup id="cite_ref-Sur_7-0" class="reference"><a href="#cite_note-Sur-7"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Els primers artesans especialitzats van aparèixer a <a href="/wiki/Mesopot%C3%A0mia" title="Mesopotàmia">Mesopotàmia</a>, que van inventar estris i eines per treballar millor l'argila, com són el torn i el forn per coure-la. Tant a <a href="/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia" title="Antiga Grècia">Grècia</a> com als <a href="/wiki/Balcans" title="Balcans">Balcans</a> la influència de la cultura d'<a href="/wiki/Anat%C3%B2lia" title="Anatòlia">Anatòlia</a> es copsa en atuells amb forma de <a href="/wiki/Tulipa" title="Tulipa">tulipa</a> i fons d'engalba vermella i blanca. A Grècia va començar a decorar-se les peces amb motius geomètrics, que eren els detalls més habituals, juntament amb reproduccions de plantes i escenes quotidianes, que es feien tot imitant l'art de l'escultura.<sup id="cite_ref-8" class="reference"><a href="#cite_note-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>A l'<a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a> <a href="/wiki/Mediterr%C3%A0nia" class="mw-redirect" title="Mediterrània">mediterrània</a>, les peces més antigues són, probablement, les trobades al <a href="/wiki/Jaciment_arqueol%C3%B2gic" title="Jaciment arqueològic">jaciment</a> de <a href="/w/index.php?title=Camprafaud&action=edit&redlink=1" class="new" title="Camprafaud (encara no existeix)">Camprafaud</a> (<a href="/wiki/Llenguadoc" title="Llenguadoc">Llenguadoc</a>) i <a href="/w/index.php?title=Verdelpino&action=edit&redlink=1" class="new" title="Verdelpino (encara no existeix)">Verdelpino</a> (<a href="/wiki/Prov%C3%ADncia_de_Conca" title="Província de Conca">Conca</a>), peces datades al <a href="/wiki/Mil%C2%B7lenni_VI" class="mw-redirect" title="Mil·lenni VI">mil·lenni VI</a>; no presenten cap mena de decoració. També hi ha peces del <a href="/wiki/Mil%C2%B7lenni_III" title="Mil·lenni III">mil·lenni III</a> trobades a <a href="/wiki/Catalunya" title="Catalunya">Catalunya</a>, <a href="/wiki/Proven%C3%A7a" title="Provença">Provença</a>, <a href="/wiki/C%C3%B2rsega" title="Còrsega">Còrsega</a> i <a href="/wiki/Dalm%C3%A0cia" title="Dalmàcia">Dalmàcia</a>; en aquest cas, la seva decoració es basa en la impressió amb petxines marines, tècnica anomenada «montserratina», per la seva gran abundància en la serra de <a href="/wiki/Montserrat" title="Montserrat">Montserrat</a>, i que també és coneguda com a <a href="/wiki/Cer%C3%A0mica_cardial" title="Ceràmica cardial">ceràmica cardial</a>.<sup id="cite_ref-9" class="reference"><a href="#cite_note-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p><a href="/wiki/Estrab%C3%B3" title="Estrabó">Estrabó</a> i <a href="/wiki/Plini" class="mw-redirect" title="Plini">Plini</a> atribuïen la invenció de la roda del terrissaire a l'escita <a href="/wiki/Anacarsis" title="Anacarsis">Anacarsis</a> que va morir cap al <a href="/wiki/550_aC" class="mw-redirect" title="550 aC">550 aC</a>. Tanmateix, <a href="/wiki/Homer" title="Homer">Homer</a> parla ja d'ella en les seves obres i se sap que el pare de la poesia grega va precedir en diversos segles el deixeble de <a href="/wiki/Sol%C3%B3" title="Soló">Soló</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Evolució"><span id="Evoluci.C3.B3"></span>Evolució</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Terrissa&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Evolució"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:%C3%84gyptisches_Museum_Leipzig_029.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/87/%C3%84gyptisches_Museum_Leipzig_029.jpg/220px-%C3%84gyptisches_Museum_Leipzig_029.jpg" decoding="async" width="220" height="203" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/87/%C3%84gyptisches_Museum_Leipzig_029.jpg/330px-%C3%84gyptisches_Museum_Leipzig_029.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/87/%C3%84gyptisches_Museum_Leipzig_029.jpg/440px-%C3%84gyptisches_Museum_Leipzig_029.jpg 2x" data-file-width="2296" data-file-height="2117" /></a><figcaption>Atuell egipci de la fase <a href="/wiki/Naqada_I" title="Naqada I">Naqada I</a>, <a href="/wiki/Circa" title="Circa">circa</a> 3700 aC</figcaption></figure> <p>Amb les troballes <a href="/wiki/Arqueologia" title="Arqueologia">arqueològiques</a> a l'<a href="/wiki/Alt_Egipte" title="Alt Egipte">Alt Egipte</a>, a la fase <a href="/wiki/Naqada_I" title="Naqada I">Naqada I</a>, fan suposar que des del <a href="/w/index.php?title=4500_aC&action=edit&redlink=1" class="new" title="4500 aC (encara no existeix)">4500</a> al <a href="/wiki/3500_aC" class="mw-redirect" title="3500 aC">3500 aC</a> es practicava l'<a href="/wiki/Agricultura" title="Agricultura">agricultura</a>. També s'enterraven els morts en tombes, on era freqüent l'ús de paraments funeraris entre els quals era normal trobar atuells de <a href="/wiki/Terracota" title="Terracota">terracota</a> vermella amb motius pintats en <a href="/wiki/Blanc" title="Blanc">blanc</a>; les decoracions que predominaven eren les de tipus <a href="/wiki/Geometria" title="Geometria">geomètric</a>, com ara <a href="/wiki/Triangle" title="Triangle">triangles</a>, <a href="/wiki/Semicercle" title="Semicercle">semicercles</a> i espigues.<sup id="cite_ref-10" class="reference"><a href="#cite_note-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Cap al 4000 aC al poble de Badari es fabricaven atuells de terrissa de fines parets polides, i de cap al 3600 aC s'han trobat grans quantitats d'atuells pintats, amb figures d'animals i també amb escenes de vaixells de rems.<sup id="cite_ref-11" class="reference"><a href="#cite_note-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Durant el <a href="/wiki/Neol%C3%ADtic_mitj%C3%A0" title="Neolític mitjà">neolític mitjà</a>, la cultura Dimini, a <a href="/wiki/Gr%C3%A8cia" title="Grècia">Grècia</a>, va produir una ceràmica amb una gran varietat de formes i amb una ornamentació <a href="/wiki/Policromia" title="Policromia">policroma</a>, sobretot d'espirals i greques. Al final d'aquest període i a principis del <a href="/wiki/Neol%C3%ADtic_final" title="Neolític final">neolític final</a> es va utilitzar una terrissa negra brunyida d'influència <a href="/wiki/Anat%C3%B2lia" title="Anatòlia">anatòlica</a>. L'anomenat neolític danubià del centre d'<a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a>, que existí a començaments del <a href="/wiki/Mil%C2%B7lenni_V_aC" title="Mil·lenni V aC">mil·lenni V aC</a>, produïa una ceràmica que estava caracteritzada per la decoració de «bandes», amb unes formes que eren extremament senzilles de vasos sense nanses i de coll ample. Les línies de la decoració estaven realitzades a base d'incisions paral·leles i puntuats.<sup id="cite_ref-12" class="reference"><a href="#cite_note-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Cer%C3%A1mica_cardial-La_Sarsa_(Espa%C3%B1a).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ec/Cer%C3%A1mica_cardial-La_Sarsa_%28Espa%C3%B1a%29.jpg/220px-Cer%C3%A1mica_cardial-La_Sarsa_%28Espa%C3%B1a%29.jpg" decoding="async" width="220" height="220" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ec/Cer%C3%A1mica_cardial-La_Sarsa_%28Espa%C3%B1a%29.jpg/330px-Cer%C3%A1mica_cardial-La_Sarsa_%28Espa%C3%B1a%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ec/Cer%C3%A1mica_cardial-La_Sarsa_%28Espa%C3%B1a%29.jpg/440px-Cer%C3%A1mica_cardial-La_Sarsa_%28Espa%C3%B1a%29.jpg 2x" data-file-width="834" data-file-height="834" /></a><figcaption><a href="/wiki/Cer%C3%A0mica_cardial" title="Ceràmica cardial">Ceràmica cardial</a> de la cova de <a href="/wiki/La_Sarsa" title="La Sarsa">La Sarsa</a>, <a href="/wiki/Val%C3%A8ncia" title="València">València</a> </figcaption></figure> <p>Al mateix període neolític, la terrisseria domèstica va aparèixer a petites poblacions com al jaciment d'Hacilar (oest de <a href="/wiki/Turquia" title="Turquia">Turquia</a>), es reduïen a atuells cuits a baixa temperatura i decorades amb franges llises pintades amb argila blanca no ferrosa. Del <a href="/wiki/Mil%C2%B7lenni_IV_aC" title="Mil·lenni IV aC">mil·lenni IV aC</a> són els grups de terrisseria trobats als yaciments de <a href="/w/index.php?title=Gumelnitsa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gumelnitsa (encara no existeix)">Gumelnitsa</a>, <a href="/w/index.php?title=Salcutsa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Salcutsa (encara no existeix)">Salcutsa</a> a <a href="/wiki/Romania" title="Romania">Romania</a> i <a href="/w/index.php?title=Tripole&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tripole (encara no existeix)">Tripole</a> i <a href="/w/index.php?title=Cucateni&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cucateni (encara no existeix)">Cucateni</a> a <a href="/wiki/Ucra%C3%AFna" title="Ucraïna">Ucraïna</a> de formes amb perfil convex a la part superior i còncau en la inferior, la decoració era geomètrica.<sup id="cite_ref-13" class="reference"><a href="#cite_note-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La influència d'aquest tipus de terrissa es copsa a zones de l'<a href="/wiki/Adri%C3%A0tic" class="mw-redirect" title="Adriàtic">Adriàtic</a> i d'<a href="/wiki/It%C3%A0lia" title="Itàlia">Itàlia</a> amb característiques pròpies, com les realitzades a <a href="/wiki/Ven%C3%A8cia" title="Venècia">Venècia</a> i <a href="/wiki/Llombardia" title="Llombardia">Llombardia</a> durant el <a href="/wiki/Mil%C2%B7lenni_IV_aC" title="Mil·lenni IV aC">mil·lenni IV aC</a>. Entre les seves peculiaritats cal destacar que són vasos amb boca <a href="/wiki/Quadrat_(pol%C3%ADgon)" title="Quadrat (polígon)">quadrada</a>. L'arribada i influència de gent d'aquestes zones que es van establir a <a href="/wiki/Catalunya" title="Catalunya">Catalunya</a> va significar la producció de peces de ceràmica similars, com són gots de boca quadrada, que s'han trobat en algunes sepultures de l'anomenada <a href="/wiki/Cultura_dels_sepulcres_de_fossa" title="Cultura dels sepulcres de fossa">cultura dels sepulcres de fossa</a> que hi ha especialment per la zona del <a href="/wiki/Solson%C3%A8s" title="Solsonès">Solsonès</a>.<sup id="cite_ref-14" class="reference"><a href="#cite_note-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>En el període inicial de l'<a href="/wiki/Edat_del_bronze" title="Edat del bronze">edat del bronze</a> la major part dels atuells estan realitzats, en la <a href="/wiki/Civilitzaci%C3%B3_mic%C3%A8nica" title="Civilització micènica">civilització micènica</a>, a mà sense l'ajut de cap roda de terrissaire, que va ser introduïda al final d'aquesta poca, aconseguint amb això una més gran regularitat en la producció. Quasi tots els atuells estan polits amb una eina que deixa unes marques, la pintura primitiva es feia amb argila líquida. Les línies gravades s'omplien amb una altra argila blanca. A <a href="/wiki/Creta" title="Creta">Creta</a> es va produir una tècnica d'enfornat que produïa un acabament de les peces amb esquitxos en vermell i negre. Les <a href="/wiki/Gerra" title="Gerra">gerres</a> amb broc són comunes durant l'estil ciclàdic realitzades amb una pintura mat.<sup id="cite_ref-15" class="reference"><a href="#cite_note-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Vaso_Campaniforme_Ciempozuelos.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0b/Vaso_Campaniforme_Ciempozuelos.jpg/220px-Vaso_Campaniforme_Ciempozuelos.jpg" decoding="async" width="220" height="223" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0b/Vaso_Campaniforme_Ciempozuelos.jpg/330px-Vaso_Campaniforme_Ciempozuelos.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0b/Vaso_Campaniforme_Ciempozuelos.jpg/440px-Vaso_Campaniforme_Ciempozuelos.jpg 2x" data-file-width="986" data-file-height="1000" /></a><figcaption><a href="/wiki/Cultura_del_vas_campaniforme" title="Cultura del vas campaniforme">Vas campaniforme</a> trobat a <a href="/wiki/Ciempozuelos" title="Ciempozuelos">Ciempozuelos</a> va ser realitzat en argila negra, polit amb una capa de fang fi, i decorat amb motius geomètrics de pasta blanca</figcaption></figure> <p>A l'antiguitat americana la majoria dels seus pobles eren agrícoles i, per tant, sedentaris, fet que va fer que es produïssin grans quantitats d'atuells domèstics per al seu ús culinari o d'emmagatzematge. Encara que es van utilitzar diverses argiles segons el territori on es fabricaven, el forn obert era l'únic conegut a tota l'<a href="/wiki/Am%C3%A8rica" title="Amèrica">Amèrica</a> indígena. La tècnica de la realització era, en general, a mà, sense ajut de torn, i es va fer servir el motlle segons l'època i la cultura. Les formes són semblants, encara que amb certes particularitats, a les de <a href="/wiki/M%C3%A8xic" title="Mèxic">Mèxic</a>, on també s'utilitzaven els bols petits amb potes i el fons ratllat amb incisions que servien per moldre el «chile» i d'altres condiments. També es van realitzar urnes funeràries, sobretot al territori <a href="/wiki/Sud-am%C3%A8rica" class="mw-redirect" title="Sud-amèrica">sudamaricà</a>.<sup id="cite_ref-16" class="reference"><a href="#cite_note-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>L'origen de la ceràmica es produeix a la costa de l'<a href="/wiki/Equador" title="Equador">Equador</a> cap al <a href="/wiki/3200_aC" class="mw-redirect" title="3200 aC">3200 aC</a>. Es van fer uns estudis realitzats per arqueòlegs nord-americans i equatorians, on es va tractar de demostrar les semblances d'aquesta ceràmica amb la de la cultura <a href="/wiki/Jap%C3%B3" title="Japó">japonesa</a> del <a href="/wiki/Per%C3%ADode_J%C5%8Dmon" title="Període Jōmon">període Jōmon</a>. En tots dos països, les formes i tècniques tenien relació amb les seves economies, preferentment sobre productes del mar.<sup id="cite_ref-17" class="reference"><a href="#cite_note-17"><span class="cite-bracket">[</span>17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A <a href="/wiki/Col%C3%B2mbia" title="Colòmbia">Colòmbia</a> es troben troballes de terrissa datades l'any <a href="/w/index.php?title=2925_aC&action=edit&redlink=1" class="new" title="2925 aC (encara no existeix)">2925 aC</a> amb atuells molt toscs de bols semiesfèrics. Olles de color vermellós i negre apareixen a <a href="/wiki/Per%C3%BA" title="Perú">Perú</a> ja al període una mica més tardà, cap al <a href="/wiki/1800_aC" class="mw-redirect" title="1800 aC">1800 aC</a>.<sup id="cite_ref-18" class="reference"><a href="#cite_note-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Als <a href="/wiki/Estats_Units" class="mw-redirect" title="Estats Units">Estats Units</a>, destaca la cultura existent a la part est del país, anomenada del «bosc». Cap a l'any <a href="/wiki/2000_aC" class="mw-redirect" title="2000 aC">2000 aC</a> apareix una ceràmica amb impressions a base de <a href="/wiki/Corda" title="Corda">cordes</a> o <a href="/wiki/Teixit_t%C3%A8xtil" class="mw-redirect" title="Teixit tèxtil">teixits</a>, tècnica que es realitza palmejant la superfície dels atuells amb paletes de fusta on es troben cordes enrotllades o teixits.<sup id="cite_ref-19" class="reference"><a href="#cite_note-19"><span class="cite-bracket">[</span>19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Península_Ibèrica"><span id="Pen.C3.ADnsula_Ib.C3.A8rica"></span>Península Ibèrica</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Terrissa&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Península Ibèrica"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Cogotas-II_(Ceramica_a_peine)_Segunda_Edad_del_Hierro.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7d/Cogotas-II_%28Ceramica_a_peine%29_Segunda_Edad_del_Hierro.jpg/220px-Cogotas-II_%28Ceramica_a_peine%29_Segunda_Edad_del_Hierro.jpg" decoding="async" width="220" height="220" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7d/Cogotas-II_%28Ceramica_a_peine%29_Segunda_Edad_del_Hierro.jpg/330px-Cogotas-II_%28Ceramica_a_peine%29_Segunda_Edad_del_Hierro.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7d/Cogotas-II_%28Ceramica_a_peine%29_Segunda_Edad_del_Hierro.jpg/440px-Cogotas-II_%28Ceramica_a_peine%29_Segunda_Edad_del_Hierro.jpg 2x" data-file-width="1000" data-file-height="1000" /></a><figcaption>Atuell de Cogotas II al museu Arqueològic de <a href="/wiki/Valladolid" title="Valladolid">Valladolid</a> </figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Enterramiento_arg%C3%A1rico_en_tinaja.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8b/Enterramiento_arg%C3%A1rico_en_tinaja.jpg/220px-Enterramiento_arg%C3%A1rico_en_tinaja.jpg" decoding="async" width="220" height="220" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8b/Enterramiento_arg%C3%A1rico_en_tinaja.jpg/330px-Enterramiento_arg%C3%A1rico_en_tinaja.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8b/Enterramiento_arg%C3%A1rico_en_tinaja.jpg/440px-Enterramiento_arg%C3%A1rico_en_tinaja.jpg 2x" data-file-width="1061" data-file-height="1061" /></a><figcaption>Enterrament de la <a href="/wiki/Cultura_de_El_Argar" class="mw-redirect" title="Cultura de El Argar">cultura de El Argar</a> dins una <a href="/wiki/Tina" title="Tina">tina</a> </figcaption></figure> <p>Les tècniques es van anar transmetent lentament des del <a href="/wiki/Pr%C3%B2xim_Orient" class="mw-redirect" title="Pròxim Orient">Pròxim Orient</a> cap a Europa occidental, i també a la <a href="/wiki/Pen%C3%ADnsula_Ib%C3%A8rica" title="Península Ibèrica">península Ibèrica</a>, amb un desfasament d'uns dos mil anys aproximadament. Aquest procés evolucionà d'acord amb una sèrie de factors: </p> <ul><li><b>L'entorn natural i climàtic propi del lloc</b>. El factor <a href="/wiki/Geologia" title="Geologia">geològic</a> com a base de la matèria primera era necessari per a obtenir el material primer, l'<a href="/wiki/Argila" title="Argila">argila</a>, i també calia l'existència d'<a href="/wiki/Arbre" title="Arbre">arbres</a> per aconseguir la <a href="/wiki/Llenya" title="Llenya">llenya</a> que s'usava en la posterior cocció en forns. El clima va ser un factor important, ja que, per exemple, a llocs com <a href="/wiki/Sib%C3%A8ria" title="Sibèria">Sibèria</a> o la <a href="/wiki/Patag%C3%B2nia" title="Patagònia">Patagònia</a> no es va arribar a produir ceràmica. També a la península Ibèrica hi ha grans desfasaments entre regions de la costa amb les de la <a href="/wiki/Meseta" title="Meseta">Meseta</a>, el Cantàbric o les <a href="/wiki/Illes_Balears" title="Illes Balears">illes Balears</a> i les <a href="/wiki/Can%C3%A0ries" class="mw-redirect" title="Canàries">Canàries</a>. En unes zones el progrés i evolució era constant i en altres el mateix sistema i tècnica perdurava durant més anys. També se sap que durant els mesos d'hivern no s'arribava a treballar a causa del fred.<sup id="cite_ref-20" class="reference"><a href="#cite_note-20"><span class="cite-bracket">[</span>20<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li><b>La dinàmica cultural</b>. Un altre factor perquè la tecnologia evolucioni, són les circumstàncies socials i culturals. Una concentració de poder com el que succeí en les grans civilitzacions de l'<a href="/wiki/Edat_antiga" title="Edat antiga">antiguitat</a> impulsa la necessitat d'elaborar objectes sumptuaris per a palaus i cultes religiosos, així com vaixelles, atuells per guardar aliments i begudes. L'influx d'altres pobles més poderosos com els <a href="/wiki/Fenicis" title="Fenicis">fenicis</a>, <a href="/wiki/Grecs" title="Grecs">grecs</a>, <a href="/wiki/%C3%80rabs" title="Àrabs">àrabs</a> i <a href="/wiki/Romans" class="mw-redirect" title="Romans">romans</a>, introduïren el seu estil i les formes dels atuells a pobles que restaven sota el seu domini.<sup id="cite_ref-Sem_21-0" class="reference"><a href="#cite_note-Sem-21"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li><b>L'augment de la demografia i les seves necessitats</b>. És natural que quan es produeix un increment <a href="/wiki/Demografia" title="Demografia">demogràfic</a> més accelerat, les necessitats funcionals augmenten, cal que els productes es transportin i s'emmagatzemin, com està demostrat que succeí en una època com el <a href="/wiki/Neol%C3%ADtic" title="Neolític">neolític</a>.<sup id="cite_ref-Sem_21-1" class="reference"><a href="#cite_note-Sem-21"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li></ul> <p>Segons les últimes datacions, es consideren que les ceràmiques més primitives del nostre àmbit foren les del tipus cardial, com les dels jaciments de la Cova de l'Or (4770 aC) a <a href="/wiki/Benicadell" title="Benicadell">Benicadell</a>, i les de Les Cendres (4670-4160 aC) a <a href="/wiki/Serra_d%27Aitana" title="Serra d'Aitana">Aitana</a> del <a href="/wiki/Pa%C3%ADs_Valenci%C3%A0" title="País Valencià">País Valencià</a>. Altres datacions obtingudes es remunten al <a href="/wiki/Mil%C2%B7lenni_VI_aC" title="Mil·lenni VI aC">mil·lenni VI aC</a>, com les trobades a la <a href="/w/index.php?title=Cova_Fosca_d%27Ares&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cova Fosca d'Ares (encara no existeix)">Cova Fosca d'Ares</a> del <a href="/wiki/Maestrat_(Pa%C3%ADs_Valenci%C3%A0)" class="mw-redirect" title="Maestrat (País Valencià)">Maestrat</a> a <a href="/wiki/Prov%C3%ADncia_de_Castell%C3%B3" title="Província de Castelló">Castelló</a>, l'Abrigo Grande de los Grajos de <a href="/wiki/Cieza" title="Cieza">Cieza</a> a <a href="/wiki/Prov%C3%ADncia_de_M%C3%BArcia" class="mw-redirect" title="Província de Múrcia">Múrcia</a>, la Cueva de los Murciélagos d'<a href="/wiki/Albu%C3%B1ol" title="Albuñol">Albuñol</a> i del Nacimiento de Pontones a <a href="/wiki/Prov%C3%ADncia_de_Granada" title="Província de Granada">Granada</a><sup id="cite_ref-22" class="reference"><a href="#cite_note-22"><span class="cite-bracket">[</span>22<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Cap al <a href="/wiki/2000_aC" class="mw-redirect" title="2000 aC">2000 aC</a>, grups d'emigrants orientals es va escampar per la <a href="/wiki/Pen%C3%ADnsula_Ib%C3%A8rica" title="Península Ibèrica">península Ibèrica</a> de les costes del sud cap a l'interior, desenvolupant-se la <a href="/w/index.php?title=Cultura_megal%C3%ADtica_de_la_pen%C3%ADnsula_Ib%C3%A8rica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cultura megalítica de la península Ibèrica (encara no existeix)">cultura megalítica de la península Ibèrica</a>, que va donar origen a la <a href="/wiki/Cultura_del_vas_campaniforme" title="Cultura del vas campaniforme">cultura del vas campaniforme</a> que més tard s'estendria cap a <a href="/wiki/Fran%C3%A7a" title="França">França</a> i <a href="/wiki/Alemanya" title="Alemanya">Alemanya</a>.<sup id="cite_ref-23" class="reference"><a href="#cite_note-23"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Una mica més tard, cap al <a href="/wiki/1700_aC" class="mw-redirect" title="1700 aC">1700 aC</a>, aparegué la <a href="/wiki/Cultura_d%27El_Argar" title="Cultura d'El Argar">cultura d'El Argar</a>, al sud de la península Ibèrica, on s'han trobat sepultures realitzades en tines ubicades en el mateix subsòl dels habitatges, amb gran quantitat d'objectes; entre ells, hi ha molta ceràmica. Les tines són per a personatges individuals, sense cap classe d'ornamentació, en molts casos brunyides i amb unes mides d'un metre d'altura per 70-80 cm de diàmetre; les més grans van ser trobades a la regió de <a href="/wiki/M%C3%BArcia" title="Múrcia">Múrcia</a>. S'observa que quan el difunt, a conseqüència de la seva mida, no hi cabia, s'utilitzaven dues gerres oposades per ambdues boques. En aquests paraments funeraris es troben diversos tipus d'atuells: les de «tulipa», amb base semiesfèrica i la part superior cònica, i les «copes», amb el peu baix tot i que algunes són de peu alt, amb el receptacle de forma esfèrica.<sup id="cite_ref-24" class="reference"><a href="#cite_note-24"><span class="cite-bracket">[</span>24<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Entre el <a href="/w/index.php?title=1300_aC&action=edit&redlink=1" class="new" title="1300 aC (encara no existeix)">1300</a> i el <a href="/wiki/750_aC" class="mw-redirect" title="750 aC">750 aC</a> es produeix l'anomenada Cultura dels Camps d'Urnes. El ritu de la <a href="/wiki/Incineraci%C3%B3" title="Incineració">incineració</a> s'introdueix a la península a través dels <a href="/wiki/Pirineu" class="mw-redirect" title="Pirineu">Pirineus</a> en direcció cap al nord-est, a les valls lleidatanes dels rius <a href="/wiki/Segre" title="Segre">Segre</a> i <a href="/wiki/Cinca" title="Cinca">Cinca</a>; els objectes guarden una gran similitud amb els del baix <a href="/wiki/Arag%C3%B3" title="Aragó">Aragó</a> i la <a href="/wiki/Vall_de_l%27Ebre" class="mw-redirect" title="Vall de l'Ebre">vall de l'Ebre</a>. Les ceràmiques de referència són les «acanalades». </p><p>Una de les <a href="/wiki/Necr%C3%B2polis" title="Necròpolis">necròpolis</a> més estudiades és la de La Punta del Pi al <a href="/wiki/Port_de_la_Selva" class="mw-redirect" title="Port de la Selva">Port de la Selva</a> que conté uns setanta enterraments; a la necròpolis d'<a href="/wiki/Espolla" title="Espolla">Espolla</a> s'han trobat més de dues-centes urnes. Les urnes es col·locaven al centre de la fossa i tenen una dimensió de 25 a 30 centímetres, la majoria amb una tapadora també de ceràmica i decorades amb franges de solcs estriats d'aquí el nom d'acanalades. La incineració es va estendre per la resta de la península, com es pot veure a les necròpolis de la Peña Negra de <a href="/wiki/Crevillent" title="Crevillent">Crevillent</a>, o a la <a href="/wiki/Meseta" title="Meseta">Meseta Central</a> les troballes de Las Cogotas i de La Osera amb més de dos mil enterraments, on molts dels seus atuells es troben amb embotiments d'incrustacions d'argila blanca que formen decoracions. A <a href="/wiki/Andalusia" title="Andalusia">Andalusia</a> occidental el tipus d'urnes presenten una decoració puntejada mentre que a la part oriental són llises i brunyides. A tota la península es troba ceràmica negra.<sup id="cite_ref-25" class="reference"><a href="#cite_note-25"><span class="cite-bracket">[</span>25<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Tartessos">Tartessos</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Terrissa&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Tartessos"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Tartessos" title="Tartessos">Tartessos</a></div> <p>A començaments de l'<a href="/wiki/Edat_del_ferro" title="Edat del ferro">edat del ferro</a>, a la ceràmica s'afegeixen pintures policromes, vernissos i s'utilitzen forns de doble cambra. La vaixella presenta tota una varietat de formes i decoracions que han anat adoptant els artesans del lloc, a partir de les aportacions realitzades pels <a href="/wiki/Fenicis" title="Fenicis">fenicis</a>, <a href="/wiki/Grecs" title="Grecs">grecs</a> i <a href="/wiki/P%C3%BAnics" title="Púnics">cartaginesos</a>.<sup id="cite_ref-26" class="reference"><a href="#cite_note-26"><span class="cite-bracket">[</span>26<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La cultura dels <a href="/wiki/Tartessos" title="Tartessos">tartessis</a> se situa entre les ciutats de <a href="/wiki/Huelva" title="Huelva">Huelva</a>, <a href="/wiki/Cadis" title="Cadis">Cadis</a> i <a href="/wiki/Sevilla" title="Sevilla">Sevilla</a> i tota la regió sud-oest d'<a href="/wiki/Andalusia" title="Andalusia">Andalusia</a>; abasta un període que va des de l'any <a href="/wiki/1000_aC" class="mw-redirect" title="1000 aC">1000 aC</a> fins al <a href="/wiki/535_aC" class="mw-redirect" title="535 aC">535 aC</a>, any de la <a href="/wiki/Batalla_d%27Al%C3%A0lia" title="Batalla d'Alàlia">batalla d'Alàlia</a>. El senyal més evident pel que fa a la ceràmica és el modelatge del terrissaire i el forn de doble cambra. La decoració és la del tipus <a href="/wiki/Tresor_del_Carambolo" title="Tresor del Carambolo">Carambolo</a>, o sigui, amb la influència geomètrica d'imitació fenícia i grega i els acabats de les peces amb nanses, vores enfora i de base plana, detalls que caracteritzen la producció d'Andalusia occidental. A <a href="/wiki/Carmona" title="Carmona">Carmona</a> es van trobar atuells decorats amb influències orientals; probablement, anaven destinades com a ofrenes als déus, i apareixen figures realistes de <a href="/wiki/Grifons" class="mw-redirect" title="Grifons">grifons</a>, <a href="/wiki/Bou" title="Bou">bous</a> i <a href="/wiki/Ocells" title="Ocells">ocells</a> fantàstics.<sup id="cite_ref-27" class="reference"><a href="#cite_note-27"><span class="cite-bracket">[</span>27<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Cultura_talaiòtica"><span id="Cultura_talai.C3.B2tica"></span>Cultura talaiòtica</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Terrissa&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Cultura talaiòtica"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Ceramica_griega.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/df/Ceramica_griega.jpg/220px-Ceramica_griega.jpg" decoding="async" width="220" height="127" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/df/Ceramica_griega.jpg/330px-Ceramica_griega.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/df/Ceramica_griega.jpg/440px-Ceramica_griega.jpg 2x" data-file-width="1200" data-file-height="692" /></a><figcaption><a href="/wiki/Cer%C3%A0mica_grega" title="Ceràmica grega">Ceràmica grega</a> de la <a href="/wiki/Necr%C3%B2polis_cartagineses_a_Eivissa" title="Necròpolis cartagineses a Eivissa">necròpolis del Puig des Molins (Eivissa)</a> </figcaption></figure> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Cultura_talai%C3%B2tica" title="Cultura talaiòtica">cultura talaiòtica</a></div> <p>Les <a href="/wiki/Illes_Balears" title="Illes Balears">illes Balears</a> acompanyant l'<a href="/wiki/Construcci%C3%B3_cicl%C3%B2pia" title="Construcció ciclòpia">arquitectura ciclòpia</a> dels <a href="/wiki/Talaiots" class="mw-redirect" title="Talaiots">talaiots</a>, <a href="/wiki/Naveta_d%27habitaci%C3%B3" title="Naveta d'habitació">navetes</a> i <a href="/w/index.php?title=Taula_(desambiguaci%C3%B3)_cicl%C3%B2pia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Taula (desambiguació) ciclòpia (encara no existeix)">taules</a>, presenten una cultura determinada on es troben restes de terrissa, que es divideixen en dues fases: la primera entre el <a href="/w/index.php?title=1400_aC&action=edit&redlink=1" class="new" title="1400 aC (encara no existeix)">1400</a> i el <a href="/wiki/700_aC" class="mw-redirect" title="700 aC">700 aC</a>, i la segona entre el 700 i el <a href="/wiki/123_aC" title="123 aC">123 aC</a> ja a l'època de la invasió romana. La ceràmica talaiòtica prové principalment dels <a href="/wiki/Jaciment_arqueol%C3%B2gic" title="Jaciment arqueològic">jaciments</a> funeraris on s'han trobat diversos tipus d'atuells, en la seva majoria petits, que tenen una forma cònica, amb mànec, copes, cassoletes, olles i gerros amb dues nanses. La realització és tosca, amb el sistema d'<a href="/w/index.php?title=Ordissatge&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ordissatge (encara no existeix)">ordissatge</a> i una textura rústica, que és una conseqüència de l'argila emprada que conté una gran quantitat de <a href="/wiki/Quars" title="Quars">quars</a>. Aquesta cultura talaiòtica solament es va donar a les illes de <a href="/wiki/Mallorca" title="Mallorca">Mallorca</a> i <a href="/wiki/Menorca" title="Menorca">Menorca</a>. Més tard, la ceràmica imita les formes <a href="/wiki/P%C3%BAnics" title="Púnics">púnico-cartagineses</a> que es produïren a partir del <a href="/wiki/Segle_III_aC" title="Segle III aC">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">iii</span> aC</a> i fins al <a href="/wiki/Segle_I" title="Segle I">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">i</span></a>. Es troben mostres d'aquest tipus de ceràmica a la <a href="/wiki/Necr%C3%B2polis_cartagineses_a_Eivissa" title="Necròpolis cartagineses a Eivissa">necròpolis del Puig des Molins</a> de l'<a href="/wiki/Illa_d%27Eivissa" class="mw-redirect" title="Illa d'Eivissa">illa d'Eivissa</a>.<sup id="cite_ref-28" class="reference"><a href="#cite_note-28"><span class="cite-bracket">[</span>28<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Ceràmica_grega"><span id="Cer.C3.A0mica_grega"></span>Ceràmica grega</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Terrissa&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Ceràmica grega"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Vajilla_domestica_del_Castellet_de_Bernabe.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c9/Vajilla_domestica_del_Castellet_de_Bernabe.JPG/220px-Vajilla_domestica_del_Castellet_de_Bernabe.JPG" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c9/Vajilla_domestica_del_Castellet_de_Bernabe.JPG/330px-Vajilla_domestica_del_Castellet_de_Bernabe.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c9/Vajilla_domestica_del_Castellet_de_Bernabe.JPG/440px-Vajilla_domestica_del_Castellet_de_Bernabe.JPG 2x" data-file-width="1333" data-file-height="1000" /></a><figcaption>Atuells de taula ibers i grecs a Castellet de Bernabé (<a href="/wiki/Val%C3%A8ncia" title="València">València</a>) </figcaption></figure> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Cer%C3%A0mica_grega" title="Ceràmica grega">ceràmica grega</a></div> <p>Els <a href="/wiki/Grecs" title="Grecs">grecs</a> van establir el seu comerç amb la població ibèrica entre el <a href="/wiki/600_aC" class="mw-redirect" title="600 aC">600</a>-<a href="/wiki/550_aC" class="mw-redirect" title="550 aC">550 aC</a>, sobretot amb vaixelles seriades. En general, aquestes peces eren produïdes per al gran consum, i presentaven una decoració senzilla, el que demostra que l'economia de la península no era gaire bona en comparació amb la dels etruscs que si compraven veritables obres d'art pel que fa a la ceràmica grega. En aquesta importació peninsular destaquen els <a href="/wiki/K%C3%ADlix" class="mw-redirect" title="Kílix">kílix</a>, d'una mida entre 10-15 centímetres de diàmetre i amb una base d'uns 10 centímetres; la majoria d'aquestes peces s'han trobat a <a href="/wiki/Val%C3%A8ncia" title="València">València</a> i al sud-est de la península. Aquest atuell, junt amb els <a href="/w/index.php?title=Crater_(vas)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Crater (vas) (encara no existeix)">craters</a>, són les peces més reproduïdes pels terrissaires ibèrics junt amb petits <a href="/wiki/C%C3%A0ntir" title="Càntir">càntirs</a> del tipus <a href="/w/index.php?title=Askos&action=edit&redlink=1" class="new" title="Askos (encara no existeix)">askos</a>.<sup id="cite_ref-29" class="reference"><a href="#cite_note-29"><span class="cite-bracket">[</span>29<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els vasos grecs trobats a <a href="/wiki/Emp%C3%BAries" title="Empúries">Empúries</a> representen més del setanta-cinc per cent del total dels vasos trobats a Espanya.<sup id="cite_ref-30" class="reference"><a href="#cite_note-30"><span class="cite-bracket">[</span>30<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Durant més de cinc segles, els grecs, celtes, ibers i cartaginesos es juxtaposen per tota la península. Les diferències entre les diverses regions són evidents i es conserven fins a l'<a href="/wiki/Edat_contempor%C3%A0nia" title="Edat contemporània">edat contemporània</a>. La ceràmica evoluciona a partir de l'arribada dels nouvinguts que s'estableixen al territori i que ensenyen noves tècniques attesanals, així com nous hàbits en l'agricultura i en la cultura culinària.<sup id="cite_ref-31" class="reference"><a href="#cite_note-31"><span class="cite-bracket">[</span>31<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Ceràmica_ibèrica"><span id="Cer.C3.A0mica_ib.C3.A8rica"></span>Ceràmica ibèrica</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Terrissa&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Ceràmica ibèrica"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Ibers" title="Ibers">ibers</a></div> <figure typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Albufereta-ceramica-jinete.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/00/Albufereta-ceramica-jinete.jpg/120px-Albufereta-ceramica-jinete.jpg" decoding="async" width="120" height="173" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/00/Albufereta-ceramica-jinete.jpg/180px-Albufereta-ceramica-jinete.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/00/Albufereta-ceramica-jinete.jpg/240px-Albufereta-ceramica-jinete.jpg 2x" data-file-width="320" data-file-height="461" /></a><figcaption>Ceràmica ibèrica al Museu Arqueològic d'<a href="/wiki/Alacant" title="Alacant">Alacant</a> </figcaption></figure> <p>Els grecs van ser els que van anomenar amb la paraula Ibèria les costes occidentals de la <a href="/wiki/Mediterr%C3%A0nia" class="mw-redirect" title="Mediterrània">Mediterrània</a> i, per tant, els ibers eren els seus habitants. Segons les excavacions arqueològiques la zona comprenia des de <a href="/wiki/Narbona" title="Narbona">Narbona</a> fins a la vall alta del <a href="/wiki/Guadalquivir" title="Guadalquivir">Guadalquivir</a>. L'<a href="/wiki/Arqueologia" title="Arqueologia">arqueologia</a> agrupa la producció de ceràmica en cinc àrees: <a href="/wiki/M%C3%BArcia" title="Múrcia">Múrcia</a>, <a href="/wiki/Val%C3%A8ncia" title="València">València</a>, <a href="/wiki/Arag%C3%B3" title="Aragó">Aragó</a>, <a href="/wiki/Catalunya" title="Catalunya">Catalunya</a> (amb el sud de <a href="/wiki/Fran%C3%A7a" title="França">França</a>), i una gran part d'<a href="/wiki/Andalusia" title="Andalusia">Andalusia</a> i de <a href="/wiki/Castella-La_Manxa" class="mw-redirect" title="Castella-La Manxa">Castella-La Manxa</a>.<sup id="cite_ref-32" class="reference"><a href="#cite_note-32"><span class="cite-bracket">[</span>32<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Entre els <a href="/wiki/Segle_VI_aC" title="Segle VI aC">segles VI aC</a> i <a href="/wiki/Segle_V_aC" title="Segle V aC">V aC</a> es produeix una concentració de poblaments. Es creen noves pintures per a la decoració dels atuells obres a les quals s'apliquen terres naturals a base d'<a href="/wiki/%C3%92xids" class="mw-redirect" title="Òxids">òxids</a> <a href="/wiki/Minerals" class="mw-redirect" title="Minerals">minerals</a>; la presència de <a href="/wiki/Ferro" title="Ferro">ferro</a> proporciona <a href="/wiki/Color" title="Color">colors</a> ataronjats i vermellosos als colors. El material dels <a href="/wiki/Pinzell" title="Pinzell">pinzells</a> és pèl animal, especialment de la barba de la <a href="/wiki/Cabra_(animal)" class="mw-redirect" title="Cabra (animal)">cabra</a>. Les decoracions van des de simples bandes geomètriques a motius florals, fins a figures zoomòrfiques de <a href="/wiki/Cavall" title="Cavall">cavalls</a>, <a href="/wiki/Bou" title="Bou">bous</a>, <a href="/wiki/Peixos" title="Peixos">peixos</a> o <a href="/wiki/Gos" title="Gos">gossos</a>, i antropomòrfiques, amb dames i guerrers com a personatges. A les terrisseries ibèriques el mateix autor de l'atuell era qui també pintava la peça, al contrari dels terrissaires grecs que disposaven de pintors per realitzar les decoracions de les peces d'artesania.<sup id="cite_ref-33" class="reference"><a href="#cite_note-33"><span class="cite-bracket">[</span>33<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Hispània_romana"><span id="Hisp.C3.A0nia_romana"></span>Hispània romana</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Terrissa&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Hispània romana"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:TS_Hisp%C3%A1nica_Hayes_132_de_C%C3%A1stulo_(M.A.N._1969-33-1)_01.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/db/TS_Hisp%C3%A1nica_Hayes_132_de_C%C3%A1stulo_%28M.A.N._1969-33-1%29_01.jpg/220px-TS_Hisp%C3%A1nica_Hayes_132_de_C%C3%A1stulo_%28M.A.N._1969-33-1%29_01.jpg" decoding="async" width="220" height="154" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/db/TS_Hisp%C3%A1nica_Hayes_132_de_C%C3%A1stulo_%28M.A.N._1969-33-1%29_01.jpg/330px-TS_Hisp%C3%A1nica_Hayes_132_de_C%C3%A1stulo_%28M.A.N._1969-33-1%29_01.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/db/TS_Hisp%C3%A1nica_Hayes_132_de_C%C3%A1stulo_%28M.A.N._1969-33-1%29_01.jpg/440px-TS_Hisp%C3%A1nica_Hayes_132_de_C%C3%A1stulo_%28M.A.N._1969-33-1%29_01.jpg 2x" data-file-width="2589" data-file-height="1808" /></a><figcaption>Peça de terra <i>sigillata</i> del <a href="/wiki/Segle_I" title="Segle I">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">i</span></a> procedent de <a href="/wiki/Linares_(Ja%C3%A9n)" class="mw-redirect" title="Linares (Jaén)">Linares</a>, <a href="/wiki/Prov%C3%ADncia_de_Ja%C3%A9n" title="Província de Jaén">província de Jaén</a> </figcaption></figure> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Conquesta_romana_d%27Hisp%C3%A0nia" title="Conquesta romana d'Hispània">conquesta romana d'Hispània</a></div> <p>Quan <a href="/wiki/Hisp%C3%A0nia" title="Hispània">Hispània</a> cau sota la potestat de <a href="/wiki/Antiga_Roma" title="Antiga Roma">Roma</a>, l'ofici de terrisser experimenta un gran desenvolupament. No tan sols arriben a la península grans quantitats de ceràmica, sinó també operaris que porten i implanten la seva tècnica i el seu saber. A partir del <a href="/wiki/Segle_I_aC" title="Segle I aC">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">i</span> aC</a>, procedent de la <a href="/wiki/Magna_Gr%C3%A8cia" title="Magna Grècia">Magna Grècia</a>, s'introdueix a tot el territori les primeres vaixelles fines i els vasos de colors vius, peces que són copiades a tots els tallers artesans. Destaquen les obres de vernís negre i vernís vermell, amb parets fines i la coberta vidrada, i els tipus més abundants són les <a href="/wiki/%C3%80mfora_(recipient)" class="mw-redirect" title="Àmfora (recipient)">àmfores</a>, <a href="/wiki/Lucerna_(llum)" class="mw-redirect" title="Lucerna (llum)">lluernes</a> i <a href="/wiki/Vaixella" title="Vaixella">vaixelles</a>. Les vaixelles es realitzen en diverses modalitats però la de <i><a href="/wiki/Terra_sigillata" title="Terra sigillata">terra sigillata</a></i> és la preferida i se solia realitzar amb una decoració en <a href="/wiki/Relleu_(escultura)" title="Relleu (escultura)">relleu</a>, amb <a href="/wiki/Galba" title="Galba">galba</a> de color <a href="/wiki/Vermell" class="mw-redirect" title="Vermell">vermell</a>. Els centres de producció a la península es trobaven a <a href="/wiki/Terol" title="Terol">Terol</a>, <a href="/wiki/Granada_(Andalusia)" class="mw-redirect" title="Granada (Andalusia)">Granada</a>, <a href="/wiki/And%C3%BAjar" title="Andújar">Andújar</a>, <a href="/wiki/Linares_(Ja%C3%A9n)" class="mw-redirect" title="Linares (Jaén)">Linares</a> <a href="/wiki/Solsona" title="Solsona">Solsona</a>, <a href="/wiki/M%C3%A8rida" title="Mèrida">Mèrida</a> i <a href="/wiki/La_Rioja" title="La Rioja">La Rioja</a>.<sup id="cite_ref-34" class="reference"><a href="#cite_note-34"><span class="cite-bracket">[</span>34<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Una altra aplicació de la terrisseria és la producció de canonades per a la conducció de l'aigua: </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Les canonades de ceràmica tenen els següents avantatges: primer, en quant al treball, perquè si succeeix algun desperfecte, qualsevol pot reparar-les; i segon, perquè l'aigua resulta molt més sana conduïda per canonades de ceràmica que de plom (...) I d'altra banda, és millor el sabor del que ha passat per canonada de ceràmica: perquè tots, malgrat tenir les seves taules ben proveïdes de vaixella de plata, tanmateix, adopten vaixelles de ceràmica per beure aigua, perquè elles donen millor sabor </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— <a href="/wiki/Vitrubi" class="mw-redirect" title="Vitrubi">Vitrubi</a><sup id="cite_ref-35" class="reference"><a href="#cite_note-35"><span class="cite-bracket">[</span>35<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </td></tr></tbody></table></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Tècniques"><span id="T.C3.A8cniques"></span>Tècniques</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Terrissa&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Tècniques"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Alfarera_de_Trinidad,_Marchig%C3%BCe,_Chile.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Alfarera_de_Trinidad%2C_Marchig%C3%BCe%2C_Chile.jpg/220px-Alfarera_de_Trinidad%2C_Marchig%C3%BCe%2C_Chile.jpg" decoding="async" width="220" height="314" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Alfarera_de_Trinidad%2C_Marchig%C3%BCe%2C_Chile.jpg/330px-Alfarera_de_Trinidad%2C_Marchig%C3%BCe%2C_Chile.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/34/Alfarera_de_Trinidad%2C_Marchig%C3%BCe%2C_Chile.jpg 2x" data-file-width="350" data-file-height="500" /></a><figcaption>Terrissera xilena</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><span><video id="mwe_player_0" poster="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8e/PotteryShaping.ogv/220px--PotteryShaping.ogv.jpg" controls="" preload="none" data-mw-tmh="" class="mw-file-element" width="220" height="165" data-durationhint="115" data-mwtitle="PotteryShaping.ogv" data-mwprovider="wikimediacommons" resource="/wiki/Fitxer:PotteryShaping.ogv"><source src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/transcoded/8/8e/PotteryShaping.ogv/PotteryShaping.ogv.240p.vp9.webm" type="video/webm; codecs="vp9, opus"" data-transcodekey="240p.vp9.webm" data-width="320" data-height="240" /><source src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/transcoded/8/8e/PotteryShaping.ogv/PotteryShaping.ogv.360p.webm" type="video/webm; codecs="vp8, vorbis"" data-transcodekey="360p.webm" data-width="320" data-height="240" /><source src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/8/8e/PotteryShaping.ogv" type="video/ogg; codecs="theora"" data-width="320" data-height="240" /><source src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/transcoded/8/8e/PotteryShaping.ogv/PotteryShaping.ogv.144p.mjpeg.mov" type="video/quicktime" data-transcodekey="144p.mjpeg.mov" data-width="192" data-height="144" /></video></span><figcaption>Procés de modelat amb torn</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Tècniques_de_modelat"><span id="T.C3.A8cniques_de_modelat"></span>Tècniques de modelat</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Terrissa&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Tècniques de modelat"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Existeixen tres categories bàsiques: </p> <ul><li>Modelat a mà o manual.</li> <li>Modelat amb <a href="/wiki/Torn_de_terrissaire" title="Torn de terrissaire">torn</a>. És molt comú que les peces fetes amb torn siguin acabades manualment.</li> <li>Modelat al buidatge, o ús del <a href="/wiki/Motlle" title="Motlle">motlle</a>.</li></ul> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Hand_positions_used_during_wheel-throwing_pottery.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Hand_positions_used_during_wheel-throwing_pottery.png/220px-Hand_positions_used_during_wheel-throwing_pottery.png" decoding="async" width="220" height="82" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Hand_positions_used_during_wheel-throwing_pottery.png/330px-Hand_positions_used_during_wheel-throwing_pottery.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Hand_positions_used_during_wheel-throwing_pottery.png/440px-Hand_positions_used_during_wheel-throwing_pottery.png 2x" data-file-width="2049" data-file-height="764" /></a><figcaption>Posicions de les mans durant el modelat amb fang</figcaption></figure> <p>El <b>modelat a mà</b>, les tècniques manuals, són les més primitives. Les peces són construïdes mitjançant l'estirat de la pasta en rotlles, plaques o boles d'<a href="/wiki/Argila" title="Argila">argila</a> que, generalment, queden unides mitjançant un tipus d'argila líquida anomenada <a href="/wiki/Barbotina" title="Barbotina">barbotina</a>, una mescla d'aigua i argila. Una vegada acabada la peça la superfície s'allisa amb la mateixa mà mullada.<sup id="cite_ref-Sur_7-1" class="reference"><a href="#cite_note-Sur-7"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Mai dues peces de ceràmica treballades manualment seran exactament iguals, per la qual cosa aquestes tècniques no són les més apropiades per fer jocs de peces idèntiques com, per exemple, vaixelles de cuina, jocs de cafè o de licor. </p><p>Les tècniques manuals permeten al ceramista utilitzar la seva imaginació i crear diferents peces <a href="/wiki/Art" title="Art">artístiques</a>. El modelat a mà era utilitzat pels pobles primitius i encara es troben molts artesans indígenes que fan treballs extraordinaris, com els terrissaires dels indis <a href="/wiki/Pueblo" title="Pueblo">Pueblo</a>, les tribus de l'Àfrica central i del sud, els aborígens australians, o els habitants d'algunes zones del Japó i de l'Àsia oriental.<sup id="cite_ref-36" class="reference"><a href="#cite_note-36"><span class="cite-bracket">[</span>36<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El <b>modelat amb torn</b> és la tècnica més utilitzada per a la creació de peces en sèrie. En l'actualitat també és emprat per fer peces singulars o artístiques. Aquest mètode es fa servir des de fa uns <a href="/wiki/5000_aC" class="mw-redirect" title="5000 aC">5000 aC</a> a l'<a href="/wiki/Antic_Egipte" title="Antic Egipte">antic Egipte</a>, el <a href="/wiki/Pr%C3%B2xim_Orient" class="mw-redirect" title="Pròxim Orient">Pròxim Orient</a>, <a href="/wiki/%C3%80sia" title="Àsia">Àsia</a> i països d'<a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a>. A la <a href="/wiki/Pen%C3%ADnsula_Ib%C3%A8rica" title="Península Ibèrica">península Ibèrica</a> es creu que va arribar entre els <a href="/wiki/Segle_V_aC" title="Segle V aC">segles V aC</a> i <a href="/wiki/Segle_IV_aC" title="Segle IV aC">IV aC</a> i, d'una forma generalitzada, a partir del <a href="/wiki/Segle_III_aC" title="Segle III aC">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">iii</span> aC</a>. Per al treball, es col·loca un bol d'argila en la roda del torn, el qual és impulsat pel peu o la mà del terrissaire que el fa girar. La roda gira veloçment mentre l'argila és pressionada d'una determinada manera perquè adquireixi la forma desitjada. El treball amb torn requereix una gran habilitat, però un terrissaire capacitat pot produir moltes peces gairebé idèntiques en poc temps. Actualment s'utilitza més el torn elèctric que requereix menys esforç.<sup id="cite_ref-37" class="reference"><a href="#cite_note-37"><span class="cite-bracket">[</span>37<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Per la seva naturalesa, els treballs que fan servir el torn són gairebé exclusivament peces amb <a href="/wiki/Simetria" title="Simetria">simetria</a> radial respecte d'un eix vertical. Aquestes peces poden ser decorades mitjançant la creació de diferents textures sobre la seva superfície per tal de fer-les més interessants des del punt de vista visual. Moltes vegades, les peces creades amb el modelat amb torn són modificades manualment, agregant nanses, tapes, peus, pics i altres aspectes funcionals.<sup id="cite_ref-38" class="reference"><a href="#cite_note-38"><span class="cite-bracket">[</span>38<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El <b>modelat amb motlle</b>, o tècnica de buidatge, és probablement la més apropiada per a la producció en sèrie o industrial. L'argila líquida és abocada en un motlle de <a href="/wiki/Guix" title="Guix">guix</a>. Una vegada que el motlle absorbeix la major part de l'aigua de la capa d'argila que queda en contacte amb el guix, l'argila romanent és bolcada fora del motllo i es deixa assecar. Finalment la peça es treu del motllo, se li corregeixen les imperfeccions que pugui tenir i se la deixa assecar a l'aire lliure. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Tècniques_de_terminació_i_decoració"><span id="T.C3.A8cniques_de_terminaci.C3.B3_i_decoraci.C3.B3"></span>Tècniques de terminació i decoració</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Terrissa&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Tècniques de terminació i decoració"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:LucernaHuesca.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bf/LucernaHuesca.JPG/220px-LucernaHuesca.JPG" decoding="async" width="220" height="293" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bf/LucernaHuesca.JPG/330px-LucernaHuesca.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bf/LucernaHuesca.JPG/440px-LucernaHuesca.JPG 2x" data-file-width="1536" data-file-height="2048" /></a><figcaption><a href="/wiki/Lucerna_(llum)" class="mw-redirect" title="Lucerna (llum)">Lluerna</a> romana amb engalba, del <a href="/wiki/Segle_I" title="Segle I">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">i</span></a> trobada a <a href="/wiki/Osca" title="Osca">Osca</a> </figcaption></figure> <p>Antigament, es decoraven els atuells mitjançant determinats treballs addicionals que eren practicats en la seva superfície de la peça. La decoració amb canya va representar un gran avenç; després es realitzava el poliment i finalment el vidrat. </p><p>Com a pas previ a la seva modelització, es poden utilitzar additius ceràmics per donar-li color a l'argila. També poden afegir diversos additius per donar-li un aspecte més rústic. L'ús d'arena i altres materials li donen al producte final un acabat amb textures variades. Un altre sistema per donar diferents textures, és el de barrejar partícules combustibles juntament amb l'argila, o pressionar la superfície. </p><p>També es poden crear interessants efectes visuals mitjançant l'ús d'argiles de diferents colors. Les argiles de pigmentació diferent són lleugerament pastades en un mateix brioix, abans de començar el modelatge de la peça. Encara que en aquest procés pot ser utilitzada qualsevol argila, les diferents velocitats d'assecatge i expansió durant la cocció fan que habitualment s'utilitza només una pasta ceràmica clara, afegint colorant a una part d'ella. També es pot fer una analogia amb la tècnica de la <a href="/wiki/Marqueteria" title="Marqueteria">marqueteria</a>, i el que es fa és pressionar conjuntament petits blocs d'argila acolorida. </p><p>El <a href="/wiki/Brunyit" class="mw-redirect" title="Brunyit">brunyit</a>, igual que la tècnica del mateix nom amb què es treballa al <a href="/wiki/Metall" title="Metall">metall</a>, requereix fregar la superfície de la peça contra una altra superfície polida (generalment s'utilitza <a href="/wiki/Acer" title="Acer">acer</a> o pedres) fins a allisar, polir i treure brillantor a l'argila. Les argiles més fines queden més polides i brillants que les aspres, i també permeten un millor assecat de la peça abans del brunyit, encara que això augmenta el risc de trencadisses. Per aconseguir una superfície més acabada, es pot aplicar una fina capa de barbotina sobre l'argila quan està ja gairebé seca.<sup id="cite_ref-39" class="reference"><a href="#cite_note-39"><span class="cite-bracket">[</span>39<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Finalment, l'argila es pot pintar amb diferents classes d'<a href="/wiki/Esmalt" title="Esmalt">esmalts</a>. Els <a href="/wiki/Engalba" title="Engalba">engalba</a> generalment són aplicats quan la peça es troba crua, en estat de <a href="/wiki/Cuir" title="Cuir">cuir</a>. És usual que les peces decorades amb engalba només passin pel forn ceràmic un cop. Tant els esmalts ceràmics com les <a href="/w/index.php?title=Calcina&action=edit&redlink=1" class="new" title="Calcina (encara no existeix)">calcina</a> que donen un acabat vitri, abans d'aplicar els engalba, necessiten que les peces hagin passat una vegada pel forn, i una segona vegada per fixar la ceràmica, tot i que alguns ceramistes fan tres o més fornades en funció dels resultats que busquen. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Fases_d'elaboració"><span id="Fases_d.27elaboraci.C3.B3"></span>Fases d'elaboració</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Terrissa&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Fases d'elaboració"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Clay-ss-2005.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2c/Clay-ss-2005.jpg/220px-Clay-ss-2005.jpg" decoding="async" width="220" height="164" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2c/Clay-ss-2005.jpg/330px-Clay-ss-2005.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2c/Clay-ss-2005.jpg/440px-Clay-ss-2005.jpg 2x" data-file-width="800" data-file-height="595" /></a><figcaption>Argila del <a href="/wiki/Quaternari" title="Quaternari">Quaternari</a> a <a href="/wiki/Est%C3%B2nia" title="Estònia">Estònia</a> </figcaption></figure> <p>Durant la seva elaboració, totes les peces de ceràmica passen per diverses fases. Primer, l'argila és pastada perquè la humitat i altres partícules es distribueixin homogèniament i per treure qualsevol bombolla d'<a href="/wiki/Aire" title="Aire">aire</a> que hagi quedat en el seu interior, fet que pot provocar explosions durant el fornejat o la crema. </p><p>Després es modela manualment o mitjançant diverses eines. L'<a href="/wiki/Aigua" title="Aigua">aigua</a> és utilitzada per mantenir la plasticitat de l'argila durant el modelatge, sense que apareguin esquerdes. Els treballs realitzats amb torn generalment necessiten ser desbastats o tornejats per fer que el gruix de la paret sigui uniforme en tota la peça, o per modelar-ne el peu. Aquest procés és dut a terme quan la peça ja s'ha assecat prou per resistir aquest tipus de manipulació. </p><p>La peça es deixa a l'aire fins que s'asseca i s'endureix el suficient. Aquesta fase és anomenada estat de cuir. Les peces que es troben així són molt trencadisses, per la qual cosa han de ser manipulades amb cura. Una vegada que la peça s'acaba, es deixa assecar novament perquè perdi la resta de la humitat que encara conté, quedant amb un aspecte semblant a l'os. Quan la peça està totalment seca, el seu color és més clar, i adquireix més duresa. En aquest moment és quan se li sol passar paper de vidre i una esponja humida a fi de polir-la. </p><p>Després se la posa al forn, on perd la <a href="/wiki/Humitat" title="Humitat">humitat</a> i adquireix una major resistència i sonoritat. Pot ser que amb aquesta cocció, la peça ja es doni per acabada, com és el cas de la terrisseria, o que encara requereixi fornejats posteriors, com succeeix amb la ceràmica. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Terminologia">Terminologia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Terrissa&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Terminologia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Pottery_Bisalhaes_Vila_Real_Portugal_01.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f7/Pottery_Bisalhaes_Vila_Real_Portugal_01.jpg/220px-Pottery_Bisalhaes_Vila_Real_Portugal_01.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f7/Pottery_Bisalhaes_Vila_Real_Portugal_01.jpg/330px-Pottery_Bisalhaes_Vila_Real_Portugal_01.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f7/Pottery_Bisalhaes_Vila_Real_Portugal_01.jpg/440px-Pottery_Bisalhaes_Vila_Real_Portugal_01.jpg 2x" data-file-width="909" data-file-height="682" /></a><figcaption>Diversos atuells en fang negre a <a href="/wiki/Portugal" title="Portugal">Portugal</a> </figcaption></figure> <p>Hi ha una gran varietat de formes i per tant una terminologia molt extensa, ja que segons les regions o comarques un mateix objecte adquireix noms diferents. Hi ha atuells que han anat desapareixent i d'altres que, malgrat el pas dels segles, continuen fent-se amb la mateixa forma. Gràcies a molts terrissaires alguns d'aquests objectes han estat recuperats i encara que no compleixen amb la seva primitiva funció són apreciats com a elements decoratius.<sup id="cite_ref-40" class="reference"><a href="#cite_note-40"><span class="cite-bracket">[</span>40<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <ul><li><b>Atuells per a beure</b>. Entre els més antics probablement el <a href="/wiki/Bol" title="Bol">bol</a> és el primer. Pel que fa al <a href="/wiki/C%C3%A0ntir" title="Càntir">càntir</a>, va arribar a substituir altres recipients com ara gerros, cantimplores i porrons.</li> <li><b>Atuells de <a href="/wiki/Rebost" title="Rebost">rebost</a></b>. Principalment servien per guardar <a href="/wiki/Aliment" title="Aliment">aliments</a> i emmagatzemar <a href="/wiki/Cereals" class="mw-redirect" title="Cereals">cereals</a>, com per exemple: gerres per a <a href="/wiki/Oliva" title="Oliva">olives</a> o per a la <a href="/wiki/Carn" title="Carn">carn</a> salada del <a href="/wiki/Porc" title="Porc">porc</a>, <a href="/wiki/Tenalla" title="Tenalla">tenalles</a> per a l'<a href="/wiki/Aigua" title="Aigua">aigua</a>, <a href="/wiki/Vi" title="Vi">vi</a> o l'<a href="/wiki/Oli" title="Oli">oli</a>, cossis per als cereals, tupines, greixoneres o meleres per a la carn, la <a href="/wiki/Mel" title="Mel">mel</a> o altres menjars. La gerra era la més comuna i és la que té una mesura com a màxim de 45-50 centímetres; a partir d'aquí són les tenalles que arribaven a assolir els cinc metres d'altura.</li> <li><b>Atuells de cuina</b>. Gerres petites, pots, salers, morters, llibrell, xocolatera, olles, formatgeres, <a href="/wiki/C%C3%A0ntirs_d%27oli" class="mw-redirect" title="Càntirs d'oli">càntirs d'oli</a> o setrills.</li> <li><b>Atuells de taula</b>. Antigament, no s'acostumava a fabricar la vaixella completa com s'usa en l'actualitat, sinó que constava de diverses peces, com plats, bols, escudelles o matoneres. El plat de sang s'utilitzava a la matança del porc.</li> <li><b>Atuells per als animals</b>. Abeuradors i menjadors per a gallines, coloms, etc. També hi ha menjadors per als porcs; a <a href="/wiki/Tivenys" title="Tivenys">Tivenys</a> es denomina aguiló, i a <a href="/wiki/Quart" title="Quart">Quart</a>, basí.</li></ul> <p>Existeixen també <a href="/wiki/Joguines" class="mw-redirect" title="Joguines">joguines</a>, que ja es feien des de temps molt antics. Al museu municipal de <a href="/wiki/Reus" title="Reus">Reus</a> tenen una col·lecció de <a href="/wiki/Xiulet" title="Xiulet">xiulets</a>, <a href="/wiki/Flauta" title="Flauta">flautes</a> i figures de <a href="/wiki/Pessebre" title="Pessebre">pessebre</a>. També <a href="/w/index.php?title=Fireta&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fireta (encara no existeix)">firetes</a>, en les que es tractava de reproduir en miniatura totes les peces de <a href="/wiki/Gastronomia" title="Gastronomia">cuina</a>. Una altra peça molt típica en terrissa és la <a href="/wiki/Guardiola_(objecte)" title="Guardiola (objecte)">guardiola</a>.<sup id="cite_ref-41" class="reference"><a href="#cite_note-41"><span class="cite-bracket">[</span>41<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Museus">Museus</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Terrissa&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: Museus"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Anforas-ct.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f9/Anforas-ct.jpg/220px-Anforas-ct.jpg" decoding="async" width="220" height="145" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f9/Anforas-ct.jpg/330px-Anforas-ct.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f9/Anforas-ct.jpg/440px-Anforas-ct.jpg 2x" data-file-width="768" data-file-height="507" /></a><figcaption><a href="/wiki/%C3%80mfora_(recipient)" class="mw-redirect" title="Àmfora (recipient)">Àmfores</a> romanes al Museu Nacional d'Arqueologia Subaquàtica de <a href="/wiki/Cartagena" title="Cartagena">Cartagena</a> </figcaption></figure> <ul><li>A <a href="/wiki/Madrid" title="Madrid">Madrid</a> hi ha el <a href="/wiki/Museu_Arqueol%C3%B2gic_Nacional_d%27Espanya" title="Museu Arqueològic Nacional d'Espanya">Museu Arqueològic Nacional d'Espanya</a>, que disposa de col·leccions de ceràmica des dels orígens més antics fins al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>. En destaquen de prehistòriques, gregues i àrabs.</li> <li>Al <a href="/wiki/Pa%C3%ADs_Valenci%C3%A0" title="País Valencià">País Valencià</a>, hi ha alguns museus dedicats a l'activitat ceràmica, sobretot al Cap i Casal i rodalia, però estan més centrats en la producció de vaixelles i atuells de luxe. El museu de terrissa popular més interessant és el <a href="/wiki/Museu_de_Cantereria" title="Museu de Cantereria">Museu de Cantereria</a> d'<a href="/wiki/Agost" title="Agost">Agost</a>, que es troba a la comarca de l'<a href="/wiki/Alacant%C3%AD" title="Alacantí">Alacantí</a>.</li> <li>A <a href="/wiki/Catalunya" title="Catalunya">Catalunya</a> hi ha el <a href="/wiki/Museu_d%27Arqueologia_de_Catalunya_(Barcelona)" title="Museu d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona)">Museu d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona)</a> on destaca la secció de prehistòria, l'argàrica, la púnica d'Eivissa i la romana. Entre altres museus dedicats a l'estudi de les peces de terrissa cal citar: el <a href="/wiki/Terracotta_Museu" title="Terracotta Museu">Terracotta Museu</a>, a <a href="/wiki/La_Bisbal_d%27Empord%C3%A0" title="La Bisbal d'Empordà">la Bisbal d'Empordà</a>, el <a href="/wiki/Museu_de_Cer%C3%A0mica_Popular" title="Museu de Ceràmica Popular">Museu de Ceràmica Popular</a> a <a href="/wiki/L%27Ametlla_de_Mar" title="L'Ametlla de Mar">l'Ametlla de Mar</a>, el Centre d'interpretació de la Terrissa Terracota (La Galera), el <a href="/wiki/Museu_del_C%C3%A0ntir_d%27Argentona" title="Museu del Càntir d'Argentona">Museu del Càntir d'Argentona</a> i el <a href="/wiki/Museu_de_la_Terrissa_de_Quart" title="Museu de la Terrissa de Quart">Museu de la Terrissa de Quart</a>.</li> <li>Existeixen museus per tota la <a href="/wiki/Pen%C3%ADnsula_Ib%C3%A8rica" title="Península Ibèrica">península Ibèrica</a> amb grans exposicions de ceràmica, a <a href="/wiki/Alcoi" title="Alcoi">Alcoi</a>, <a href="/wiki/Cartagena" title="Cartagena">Cartagena</a>, <a href="/wiki/C%C3%B2rdova" title="Còrdova">Còrdova</a>, <a href="/wiki/Cadis" title="Cadis">Cadis</a>, <a href="/wiki/Conca_(Castella_-_la_Manxa)" title="Conca (Castella - la Manxa)">Conca</a>, <a href="/wiki/D%C3%A9nia" title="Dénia">Dénia</a>, <a href="/wiki/Eivissa_(municipi)" title="Eivissa (municipi)">Eivissa</a>, <a href="/wiki/Elx" title="Elx">Elx</a>, <a href="/wiki/Granada_(Andalusia)" class="mw-redirect" title="Granada (Andalusia)">Granada</a>, <a href="/wiki/Ja%C3%A9n" title="Jaén">Jaén</a>, <a href="/wiki/Las_Palmas_de_Gran_Can%C3%A0ria" class="mw-redirect" title="Las Palmas de Gran Canària">Las Palmas de Gran Canària</a>, <a href="/wiki/Linares_(Ja%C3%A9n)" class="mw-redirect" title="Linares (Jaén)">Linares</a>, <a href="/wiki/Llorca" title="Llorca">Llorca</a>, <a href="/wiki/M%C3%BArcia" title="Múrcia">Múrcia</a>, <a href="/wiki/Palma" title="Palma">Palma</a>, <a href="/wiki/Reus" title="Reus">Reus</a>, <a href="/wiki/Sevilla" title="Sevilla">Sevilla</a>, <a href="/wiki/Tarragona" title="Tarragona">Tarragona</a>, <a href="/wiki/Saragossa" title="Saragossa">Saragossa</a> i <a href="/wiki/Muelas_del_Pan" title="Muelas del Pan">Muelas del Pan</a>.</li> <li>A <a href="/wiki/Portugal" title="Portugal">Portugal</a> cal destacar el <a href="/wiki/Museu_Nacional_d%27Art_Antic" title="Museu Nacional d'Art Antic">Museu Nacional d'Art Antic</a> de Lisboa, els palaus <a href="/wiki/Palau_de_Pena" title="Palau de Pena">de Pena</a>, <a href="/wiki/Palau_d%27Ajuda" title="Palau d'Ajuda">d'Ajuda</a>, el de <a href="/wiki/Sintra" title="Sintra">Sintra</a> i la fàbrica de Vista Alegre.</li> <li><a href="/wiki/Museu_Arqueol%C3%B2gic_Nacional_d%27Atenes" title="Museu Arqueològic Nacional d'Atenes">Museu Arqueològic Nacional d'Atenes</a>.<sup id="cite_ref-42" class="reference"><a href="#cite_note-42"><span class="cite-bracket">[</span>42<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li>A <a href="/wiki/Fran%C3%A7a" title="França">França</a>: Musée de Prehistoire, <a href="/wiki/Bellestar_(Fenolleda)" title="Bellestar (Fenolleda)">Bellestar (Fenolleda)</a>;<sup id="cite_ref-43" class="reference"><a href="#cite_note-43"><span class="cite-bracket">[</span>43<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Musée des Potiers Gallo-romaines Amphoralis. <a href="/wiki/Salles-d%27Aude" class="mw-redirect" title="Salles-d'Aude">Salles-d'Aude</a></li> <li>Als <a href="/wiki/Estats_Units" class="mw-redirect" title="Estats Units">Estats Units</a>: Museu The Hispanic Society of America, <a href="/wiki/Nova_York" title="Nova York">Nova York</a><sup id="cite_ref-44" class="reference"><a href="#cite_note-44"><span class="cite-bracket">[</span>44<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Fires">Fires</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Terrissa&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: Fires"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Cantarera_086.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/ff/Cantarera_086.jpg/220px-Cantarera_086.jpg" decoding="async" width="220" height="147" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/ff/Cantarera_086.jpg/330px-Cantarera_086.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/ff/Cantarera_086.jpg/440px-Cantarera_086.jpg 2x" data-file-width="3888" data-file-height="2592" /></a><figcaption>Mostra de <a href="/wiki/C%C3%A0ntir" title="Càntir">càntirs</a> en un suport de fusta</figcaption></figure> <p>A <a href="/wiki/Catalunya" title="Catalunya">Catalunya</a> hi ha algunes fires dedicades a la terrissa. La més important és la <b>Fira Internacional de Ceràmica i Terrissa d'Argentona</b>, més coneguda com la <a href="/wiki/Fira_del_C%C3%A0ntir" title="Fira del Càntir">Fira del Càntir</a>, que se celebra els dies 4, 5 i 6 d'agost. En ella hi participen més de 90 artesans de ceràmica i terrissa procedents d'arreu de Catalunya, Espanya i àdhuc d'altres països d'Europa. La fira és una activitat tradicional que es fa a <a href="/wiki/Argentona" title="Argentona">Argentona</a> des de l'any <a href="/wiki/1951" title="1951">1951</a>.<sup id="cite_ref-45" class="reference"><a href="#cite_note-45"><span class="cite-bracket">[</span>45<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A <a href="/wiki/Quart" title="Quart">Quart</a> també se celebra una fira anomenada <a href="/wiki/Fira_Mercat_de_la_Terrissa_Catalana_de_Quart" class="mw-redirect" title="Fira Mercat de la Terrissa Catalana de Quart">Fira Mercat de la Terrissa Catalana de Quart</a>. A la població de <a href="/wiki/Celr%C3%A0" title="Celrà">Celrà</a> se'n celebra una altra anomenada <a href="/w/index.php?title=Enfanga%27t&action=edit&redlink=1" class="new" title="Enfanga't (encara no existeix)">Enfanga't</a>. També és important la Fira Internacional de la Terrissa de La Galera (<a href="/wiki/Tarragona" title="Tarragona">Tarragona</a>), que se celebra anualment a primers del mes de maig i que compta amb una important participació de Catalunya, Espanya i la resta del món, amb invitats de diferents països que s'arriben fins al municipi del <a href="/wiki/Montsi%C3%A0" title="Montsià">Montsià</a> per mostrar les peces més representatives. Aquesta fira es complementa amb exposicions, mostres, demostracions al torn, etc.<sup id="cite_ref-46" class="reference"><a href="#cite_note-46"><span class="cite-bracket">[</span>46<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Altres fires a destacar són: </p> <ul><li><i>Feria Internacional de Alfarería</i> a <a href="/wiki/La_Ba%C3%B1eza" title="La Bañeza">La Bañeza</a>.<sup id="cite_ref-47" class="reference"><a href="#cite_note-47"><span class="cite-bracket">[</span>47<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li><i>Feria de Alfarería de Almería</i>.<sup id="cite_ref-48" class="reference"><a href="#cite_note-48"><span class="cite-bracket">[</span>48<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també"><span id="Vegeu_tamb.C3.A9"></span>Vegeu també</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Terrissa&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Vegeu també"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a href="/wiki/Cassola_de_terrissa" class="mw-redirect" title="Cassola de terrissa">Cassola de terrissa</a></li> <li><a href="/wiki/Museu_Nacional_de_Cer%C3%A0mica_i_de_les_Arts_Sumptu%C3%A0ries_%22Gonz%C3%A0lez_Mart%C3%AD%22" class="mw-redirect" title="Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries "Gonzàlez Martí"">Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries "Gonzàlez Martí"</a></li> <li><a href="/wiki/Maj%C3%B2lica" title="Majòlica">Majòlica</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Terrissa&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-Desumvila2006-1"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Desumvila2006_1-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">Artur Bladé i Desumvila. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=ioaKXV7U5S0C&pg=PA342"><i>Obra completa: Cicle de la terra natal II. Les primeres descobertes ; Crònica del país natal, vida i mort d'un petit món ; Visió de l'Ebre català ; Guia de Benissanet (Ribera d'Ebre)</i></a>.  Cossetània Edicions, 2006, p. 342–. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-9791-319-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-9791-319-5">ISBN 978-84-9791-319-5</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Obra+completa%3A+Cicle+de+la+terra+natal+II.+Les+primeres+descobertes+%3B+Cr%C3%B2nica+del+pa%C3%ADs+natal%2C+vida+i+mort+d%27un+petit+m%C3%B3n+%3B+Visi%C3%B3+de+l%27Ebre+catal%C3%A0+%3B+Guia+de+Benissanet+%28Ribera+d%27Ebre%29&rft.au=Artur+Blad%C3%A9+i+Desumvila&rft.date=2006&rft.pub=Cosset%C3%A0nia+Edicions&rft.pages=342%E2%80%93&rft.isbn=978-84-9791-319-5&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DioaKXV7U5S0C%26pg%3DPA342"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-2"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-2">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://quaderns.alaquas.org/documento.asp?id_do=447&t=Dades+per+con%E8ixer+la+nostra+ind%FAstria+artesanal+a+les+primeries+d%27aquest+segle%2E&i=1">Dades per conèixer la nostra indústria artesanal a les primeries d'aquest segle</a>».  Quaderns.alaquas.org, 1984. [Consulta: juny 2015].</span></span> </li> <li id="cite_note-3"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-3">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/0145979.xml">Terrissa</a>». <i><a href="/wiki/Gran_Enciclop%C3%A8dia_Catalana" title="Gran Enciclopèdia Catalana">Gran Enciclopèdia Catalana</a></i>.  Barcelona:  <a href="/wiki/Grup_Enciclop%C3%A8dia_Catalana" class="mw-redirect" title="Grup Enciclopèdia Catalana">Grup Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-4"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-4">↑</a></span> <span class="reference-text">Monreal y Tejada (1988) pàg. 370</span> </li> <li id="cite_note-5"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-5">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070614011439/http://arheologija.ff.uni-lj.si/documenta/pdf29/29chi.pdf">Descobriment dels primers trossos de terrisseria a La Xina</a>» (en anglès).  Documenta Praehistorica XXIX. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://arheologija.ff.uni-lj.si/documenta/pdf29/29chi.pdf">original</a> el 2007-06-14. [Consulta: 11 novembre 2009].</span></span> </li> <li id="cite_note-6"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-6">↑</a></span> <span class="reference-text">Sureda (1988) pàg. 86</span> </li> <li id="cite_note-Sur-7"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Sur_7-0">7,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Sur_7-1">7,1</a></sup></span> <span class="reference-text">Sureda (1988) pàg. 87</span> </li> <li id="cite_note-8"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-8">↑</a></span> <span class="reference-text">Sureda (1988) pàg. 88</span> </li> <li id="cite_note-9"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-9">↑</a></span> <span class="reference-text">Sureda (1988) pàg. 89</span> </li> <li id="cite_note-10"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-10">↑</a></span> <span class="reference-text">Sureda (1988) pàg. 126-127</span> </li> <li id="cite_note-11"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-11">↑</a></span> <span class="reference-text">Historia Universal del Arte (1984) pàg.32</span> </li> <li id="cite_note-12"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-12">↑</a></span> <span class="reference-text">Sureda (1988) pàg. 90</span> </li> <li id="cite_note-13"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-13">↑</a></span> <span class="reference-text">Historia Universal del Arte (1984) pàg.26</span> </li> <li id="cite_note-14"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-14">↑</a></span> <span class="reference-text">Sureda (1988) pàg. 91-92</span> </li> <li id="cite_note-15"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-15">↑</a></span> <span class="reference-text">Historia Universal del Arte (1984) pàg.113-115</span> </li> <li id="cite_note-16"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-16">↑</a></span> <span class="reference-text">Sánchez Montañés (1988) pàg. 8-25</span> </li> <li id="cite_note-17"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-17">↑</a></span> <span class="reference-text">Sánchez Montañés (1988) pàg.27</span> </li> <li id="cite_note-18"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-18">↑</a></span> <span class="reference-text">Sánchez Montañés (1988) pàg. 86</span> </li> <li id="cite_note-19"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-19">↑</a></span> <span class="reference-text">Sánchez Montañés (1988) pàg. 117-118</span> </li> <li id="cite_note-20"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-20">↑</a></span> <span class="reference-text">Sempere Ferràndiz (2006) pàg. 39</span> </li> <li id="cite_note-Sem-21"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Sem_21-0">21,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Sem_21-1">21,1</a></sup></span> <span class="reference-text">Sempere Ferràndiz (2006) pàg. 40</span> </li> <li id="cite_note-22"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-22">↑</a></span> <span class="reference-text">Sempere Ferràndiz (2006) pàg. 41</span> </li> <li id="cite_note-23"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-23">↑</a></span> <span class="reference-text">Historia Universal de l'Art (1984) pàg. 23</span> </li> <li id="cite_note-24"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-24">↑</a></span> <span class="reference-text">Sempere Ferràndiz (2006) pàg.85-87</span> </li> <li id="cite_note-25"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-25">↑</a></span> <span class="reference-text">Sempere Ferràndiz (2006) pàg. 91-96</span> </li> <li id="cite_note-26"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-26">↑</a></span> <span class="reference-text">Sureda (1989) pàg. 22-23</span> </li> <li id="cite_note-27"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-27">↑</a></span> <span class="reference-text">Sempere Ferràndiz (2006) pàg. 129</span> </li> <li id="cite_note-28"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-28">↑</a></span> <span class="reference-text">Sempere Ferràndiz (2006) pàg. 98-99</span> </li> <li id="cite_note-29"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-29">↑</a></span> <span class="reference-text">Sempere Ferràndiz (2006) pàg. 152</span> </li> <li id="cite_note-30"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-30">↑</a></span> <span class="reference-text">Josep Barberá i <a href="/wiki/Enric_Sanmart%C3%AD_i_Grego" title="Enric Sanmartí i Grego">Enric Sanmartí i Grego</a> (1978). <i>Hallazgos griegos en Iberia anteriores al siglo V aC</i>, Barcelona, Ed. Irnuht Polígrafa.</span> </li> <li id="cite_note-31"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-31">↑</a></span> <span class="reference-text">Sempere Ferràndiz (2006) pàg. 163-164</span> </li> <li id="cite_note-32"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-32">↑</a></span> <span class="reference-text">Sempere Ferràndiz (2006) pàg. 165</span> </li> <li id="cite_note-33"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-33">↑</a></span> <span class="reference-text">Sempere Ferràndiz (2006) pàg. 166-185</span> </li> <li id="cite_note-34"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-34">↑</a></span> <span class="reference-text">Sempere Ferràndiz (2006) pàg. 223-231</span> </li> <li id="cite_note-35"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-35">↑</a></span> <span class="reference-text">Vitrubi. <i>Els deu llibres d'arquitectura</i>. Llibre VIII, capítol setè. Roma.</span> </li> <li id="cite_note-36"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-36">↑</a></span> <span class="reference-text">Sempere Ferràndiz (2006) pàg. 111</span> </li> <li id="cite_note-37"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-37">↑</a></span> <span class="reference-text">Sempere Ferràndiz (2006) pàg. 211</span> </li> <li id="cite_note-38"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-38">↑</a></span> <span class="reference-text">Sempere Ferràndiz (2006) pàg. 212</span> </li> <li id="cite_note-39"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-39">↑</a></span> <span class="reference-text">Sempere Ferràndiz (2006) pàg. 216</span> </li> <li id="cite_note-40"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-40">↑</a></span> <span class="reference-text">Sempere (1984) pàg. 4</span> </li> <li id="cite_note-41"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-41">↑</a></span> <span class="reference-text">Sempere (1984) pàg. 59</span> </li> <li id="cite_note-42"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-42">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070622091348/http://odysseus.culture.gr/h/1/eh151.jsp?obj_id=3249">Còpia arxivada</a>» (en anglès).  Ministeri de Cultura de Grècia. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://odysseus.culture.gr/h/1/eh151.jsp?obj_id=3249">original</a> el 2007-06-22. [Consulta: 10 desembre 2009].</span></span> </li> <li id="cite_note-43"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-43">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20100505142006/http://www.tourinfos.com/fr/r0011/d0066/m0001/j0007/p002044.htm">Museu de Bélesta</a>» (en francès).  Tourinfos.com. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.tourinfos.com/fr/r0011/d0066/m0001/j0007/p002044.htm">original</a> el 2010-05-05. [Consulta: 10 desembre 2009].</span></span> </li> <li id="cite_note-44"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-44">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.hispanicsociety.org/">Museu The Hispanic Society of America</a>» (en anglès).  Museu. [Consulta: 10 desembre 2009].</span></span> </li> <li id="cite_note-45"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-45">↑</a></span> <span class="reference-text">Sempere (1984) pàg. 36</span> </li> <li id="cite_note-46"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-46">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"><span style="font-variant: small-caps;">Ralda Bas</span>, Olga. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.raco.cat/index.php/RevistaEtnologia/article/view/56761/66531">Terracota, el Centre d'Interpretació de la Terrisa de la Galera (Montsià)</a>».  Revista Etnologia. [Consulta: 10 desembre 2009].</span></span> </li> <li id="cite_note-47"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-47">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.diariodeleon.es/noticias/noticia.asp?pkid=469175">La Feria Internacional de Alfarería se presenta hoy</a>».  Diario de León, 03-08-2009. [Consulta: 10 desembre 2009].</span><sup class="noprint Inline-Template"><span title="" style="white-space: nowrap;"><i>[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>]</i></span></sup></span> </li> <li id="cite_note-48"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-48">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.teleprensa.es/almeria-noticia-100440-Alfareros-de-toda-Espa26ntilde3Ba-y-Portugal-participan-en-la-XVI-Feria-de-Alfarer26iacute3Ba-de-Almer26iacute3Ba.html">Alfareros de toda España y Portugal participan en la XVI Feria de Alfarería de Almería</a>».  Teleprensa.es. [Consulta: 10 desembre 2009].</span><sup class="noprint Inline-Template"><span title="" style="white-space: nowrap;"><i>[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>]</i></span></sup></span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Terrissa&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: Bibliografia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><span class="citation book" style="font-style:normal">DDAA. <i>Historia Universal del Arte, Volum I</i> (en castellà).  Madrid, SARPE, 1984. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-7291-589-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-7291-589-1">ISBN 84-7291-589-1</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Historia+Universal+del+Arte%2C+Volum+I&rft.au=DDAA&rft.date=1984&rft.pub=Madrid%2C+SARPE&rft.isbn=84-7291-589-1"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal">Monreal y Tejada, Luis. <i>Historia Universal del Arte:África, América y Asia</i> (en castellà).  Barcelona, Editorial Planeta, 1988. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-320-6690-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-320-6690-7">ISBN 84-320-6690-7</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Historia+Universal+del+Arte%3A%C3%81frica%2C+Am%C3%A9rica+y+Asia&rft.au=Monreal+y+Tejada%2C+Luis&rft.date=1988&rft.pub=Barcelona%2C+Editorial+Planeta&rft.isbn=84-320-6690-7"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal">Sánchez Montañés, Emma. <i>La Cerámica precolombina: el barro que los indios hicieron arte</i> (en castellà).  Madrid, Ediciones Anaya, 1988. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-207-2960-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-207-2960-4">ISBN 84-207-2960-4</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=La+Cer%C3%A1mica+precolombina%3A+el+barro+que+los+indios+hicieron+arte&rft.au=S%C3%A1nchez+Monta%C3%B1%C3%A9s%2C+Emma&rft.date=1988&rft.pub=Madrid%2C+Ediciones+Anaya&rft.isbn=84-207-2960-4"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal">Sempere Ferràndiz, Emili. <i>Historia y arte en la cerámica de España y Portugal</i> (en castellà).  Barcelona, Les Puntxes, 2006. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-611-3612-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-611-3612-4">ISBN 978-84-611-3612-4</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Historia+y+arte+en+la+cer%C3%A1mica+de+Espa%C3%B1a+y+Portugal&rft.au=Sempere+Ferr%C3%A0ndiz%2C+Emili&rft.date=2006&rft.pub=Barcelona%2C+Les+Puntxes&rft.isbn=978-84-611-3612-4"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal">Sempere Ferràndiz, Emili. <i>La terrissa catalana (Tipologia i terminologia)</i>.  Barcelona, Edicions de Nou Art Thor, 1984. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-7327-122-X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-7327-122-X">ISBN 84-7327-122-X</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=La+terrissa+catalana+%28Tipologia+i+terminologia%29&rft.au=Sempere+Ferr%C3%A0ndiz%2C+Emili&rft.date=1984&rft.pub=Barcelona%2C+Edicions+de+Nou+Art+Thor&rft.isbn=84-7327-122-X"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal">Sureda, Joan. <i>Historia Universal del Arte:La Edad Media</i> (en castellà).  Barcelona, Editorial Planeta, 1989. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-320-8903-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-320-8903-6">ISBN 84-320-8903-6</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Historia+Universal+del+Arte%3ALa+Edad+Media&rft.au=Sureda%2C+Joan&rft.date=1989&rft.pub=Barcelona%2C+Editorial+Planeta&rft.isbn=84-320-8903-6"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal">Sureda, Joan. <i>Historia Universal del Arte:Las Primeras Civilizaciones</i> (en castellà).  Barcelona, Editorial Planeta, 1988. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-320-6681-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-320-6681-8">ISBN 84-320-6681-8</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Historia+Universal+del+Arte%3ALas+Primeras+Civilizaciones&rft.au=Sureda%2C+Joan&rft.date=1988&rft.pub=Barcelona%2C+Editorial+Planeta&rft.isbn=84-320-6681-8"><span style="display: none;"> </span></span></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs"><span id="Enlla.C3.A7os_externs"></span>Enllaços externs</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Terrissa&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: Enllaços externs"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33663753">.mw-parser-output .side-box{margin:4px 0;box-sizing:border-box;border:1px solid #aaa;font-size:88%;line-height:1.25em;background-color:#f9f9f9;display:flow-root}.mw-parser-output .side-box-abovebelow,.mw-parser-output .side-box-text{padding:0.25em 0.9em}.mw-parser-output .side-box-image{padding:2px 0 2px 0.9em;text-align:center}.mw-parser-output .side-box-imageright{padding:2px 0.9em 2px 0;text-align:center}@media(min-width:500px){.mw-parser-output .side-box-flex{display:flex;align-items:center}.mw-parser-output .side-box-text{flex:1;min-width:0}}@media(min-width:720px){.mw-parser-output .side-box{width:238px}.mw-parser-output .side-box-right{clear:right;float:right;margin-left:1em}.mw-parser-output .side-box-left{margin-right:1em}.mw-parser-output .side-box-center{clear:both;margin:auto}}</style><div class="side-box metadata side-box-right plainlinks"> <div class="side-box-flex"> <div class="side-box-image"><span typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/30px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="30" height="40" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/45px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/59px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></span></span></div> <div class="side-box-text plainlist">A <span class="plainlinks"><a class="external text" href="https://commons.wikimedia.org/wiki/P%C3%A0gina_principal?uselang=ca">Wikimedia Commons</a></span> hi ha contingut multimèdia relatiu a: <i><b><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Pottery" class="extiw" title="commons:Category:Pottery">Terrissa</a></b></i></div></div> </div> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.terrissacortiella.com">Terrissaire Joan Cortiella (La Galera)</a></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=vGODGHQqVX4C&pg=PA243&dq=porr%C3%B3&as_brr=3&hl=ca#v=onepage&q=porr%C3%B3&f=false">Ceràmica medieval i postmedieval: circuits productius i seqüències culturals</a></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.youtube.com/watch?v=dvGR0T_HnMc">La terrissa de la Galera (vídeo del Canal21Ebre)</a></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.enfangat.net/">Enfanga't</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070630060020/http://www.enfangat.net/">Arxivat</a> 2007-06-30 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://amphorae.icac.cat/">Amphorae ex Hispania</a></li></ul> <p><br /> </p><p><br /> </p> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Lèxic_de_l&#039;escultura" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style="background:#FFF0C7"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Plantilla:Glossari_de_l%E2%80%99escultura" title="Plantilla:Glossari de l’escultura"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></span></li></ul></div><div id="Lèxic_de_l&#039;escultura" style="font-size:114%;margin:0 4em">Lèxic de l'<a href="/wiki/Escultura" title="Escultura">escultura</a></div></th></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;background:#EDEAE0">Tipus</th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Est%C3%A0tua" title="Estàtua">Estàtua</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Relleu_(escultura)" title="Relleu (escultura)">Relleu</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Bust" title="Bust">Bust</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Tors_(escultura)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tors (escultura) (encara no existeix)">Tors</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Criselefant%C3%AD" title="Criselefantí">Criselefantí</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Cin%C3%A8tica_(escultura)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cinètica (escultura) (encara no existeix)">Cinètica</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Megalit" class="mw-redirect" title="Megalit">Megalit</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Estela_(estela)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Estela (estela) (encara no existeix)">Estela</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;background:#EDEAE0">Matèria</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Jade_(roca)" class="mw-redirect" title="Jade (roca)">Jade</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Fusta" title="Fusta">Fusta</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Estuc" title="Estuc">Estuc</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Pedra" title="Pedra">Pedra</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Marbre" title="Marbre">Marbre</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Serpentina" class="mw-redirect" title="Serpentina">Serpentina</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Fang_(geologia)" title="Fang (geologia)">Fang</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Roca" title="Roca">Roca</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Bronze" title="Bronze">Bronze</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Ferro" title="Ferro">Ferro</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Coure" title="Coure">Coure</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Formig%C3%B3" title="Formigó">Formigó</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Basalt" title="Basalt">Basalt</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Cart%C3%B3" title="Cartó">Cartó</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Ciment" title="Ciment">Ciment</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Guix" title="Guix">Guix</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Vori" title="Vori">Vori</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Greda" title="Greda">Greda</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span> . <a href="/wiki/Argila" title="Argila">Argila</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a class="mw-selflink selflink">Terrissa</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Plastilina" title="Plastilina">Plastilina</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Pl%C3%A0stic" title="Plàstic">Plàstic</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;background:#EDEAE0">Estris</th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Bur%C3%AD" title="Burí">Burí</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Cisell" title="Cisell">Cisell</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Motlle" title="Motlle">Motlle</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/G%C3%BAbia" title="Gúbia">Gúbia</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;background:#EDEAE0">Tècniques</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Modelatge" class="mw-redirect" title="Modelatge">Modelatge</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Assemblage" class="mw-redirect" title="Assemblage">Assemblage</a></div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://d-nb.info/gnd/4253993-6">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=ph270271&CON_LNG=ENG">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases d'informació</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/GEC" class="mw-redirect" title="GEC">GEC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/terrissa-1">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div> <p><span style="display: none;" class="interProject"><a href="https://ca.wiktionary.org/wiki/terrissa" class="extiw" title="wikt:terrissa">Viccionari</a></span> </p>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1&useformat=desktop" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Terrissa&oldid=32910717">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Terrissa&oldid=32910717</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categoria</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Terrissa" title="Categoria:Terrissa">Terrissa</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_enlla%C3%A7os_externs_no_actius" title="Categoria:Articles amb enllaços externs no actius">Articles amb enllaços externs no actius</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:1.000_articles_fonamentals" title="Categoria:1.000 articles fonamentals">1.000 articles fonamentals</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Llista_d%27articles_de_qualitat" title="Categoria:Llista d'articles de qualitat">Llista d'articles de qualitat</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_de_qualitat_dels_1000" title="Categoria:Articles de qualitat dels 1000">Articles de qualitat dels 1000</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_de_qualitat_d%27art" title="Categoria:Articles de qualitat d'art">Articles de qualitat d'art</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 6 gen 2024 a les 20:29.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Terrissa&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-7fc47fc68d-674w8","wgBackendResponseTime":170,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"0.367","walltime":"0.772","ppvisitednodes":{"value":5413,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":45865,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":10015,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":12,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":5,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":0,"limit":20},"unstrip-size":{"value":23350,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":1,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 315.794 1 -total"," 30.32% 95.750 1 Plantilla:Referències"," 20.38% 64.349 1 Plantilla:Commonscat"," 17.66% 55.756 1 Plantilla:Sister"," 16.91% 53.388 1 Plantilla:Caixa_lateral"," 16.54% 52.246 9 Plantilla:Ref-web"," 14.45% 45.639 5 Plantilla:Article_principal"," 11.11% 35.076 8 Plantilla:Ref-llibre"," 6.54% 20.668 1 Plantilla:Autoritat"," 5.79% 18.291 1 Plantilla:Glossari_de_l'escultura"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.082","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":2221907,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-api-ext.eqiad.main-5d8bc86446-xxdsc","timestamp":"20241126144455","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Terrissa","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Terrissa","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q11642","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q11642","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2006-12-18T21:51:38Z","dateModified":"2024-01-06T19:29:26Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/e\/e6\/Potter_at_wheel.jpg","headline":"artesania per fabricar objectes a partir de fang"}</script> </body> </html>