CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Sociologia - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"8c81992f-89f4-4860-85db-35c4870744f5","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Sociologia","wgTitle":"Sociologia","wgCurRevisionId":34271084,"wgRevisionId":34271084,"wgArticleId":2607,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","Control d'autoritats","Sociologia"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Sociologia","wgRelevantArticleId":2607,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true, "wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":60000,"wgRelatedArticlesCompat":[],"wgCentralAuthMobileDomain":false,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q21201","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready", "user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","mediawiki.page.gallery.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init", "ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cmediawiki.page.gallery.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.4"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/c7/SNA_segment.png"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="467"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/c7/SNA_segment.png"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="311"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="249"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Sociologia - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Sociologia"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Sociologia&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Sociologia"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Sociologia rootpage-Sociologia skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Sociologia" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Sociologia" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Sociologia" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Sociologia" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Definició" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Definició"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Definició</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Definició-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Definició</span> </button> <ul id="toc-Definició-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Etimologia_i_significat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Etimologia_i_significat"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.1</span> <span>Etimologia i significat</span> </div> </a> <ul id="toc-Etimologia_i_significat-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Comte" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Comte"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.1.1</span> <span>Comte</span> </div> </a> <ul id="toc-Comte-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Marx" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Marx"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.1.2</span> <span>Marx</span> </div> </a> <ul id="toc-Marx-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Spencer" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Spencer"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.1.3</span> <span>Spencer</span> </div> </a> <ul id="toc-Spencer-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Branques_d'estudi_i_assumptes_de_la_sociologia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Branques_d'estudi_i_assumptes_de_la_sociologia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.2</span> <span>Branques d'estudi i assumptes de la sociologia</span> </div> </a> <ul id="toc-Branques_d'estudi_i_assumptes_de_la_sociologia-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Àrees_d'estudi" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Àrees_d'estudi"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.2.1</span> <span>Àrees d'estudi</span> </div> </a> <ul id="toc-Àrees_d'estudi-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Temàtiques_comunes_i_mots_clau" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Temàtiques_comunes_i_mots_clau"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.2.2</span> <span>Temàtiques comunes i mots clau</span> </div> </a> <ul id="toc-Temàtiques_comunes_i_mots_clau-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Utilitat_de_la_sociologia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Utilitat_de_la_sociologia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.3</span> <span>Utilitat de la sociologia</span> </div> </a> <ul id="toc-Utilitat_de_la_sociologia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Metodologia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Metodologia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>Metodologia</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Metodologia-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Metodologia</span> </button> <ul id="toc-Metodologia-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Sociologia_com_a_ciència" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Sociologia_com_a_ciència"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.1</span> <span>Sociologia com a ciència</span> </div> </a> <ul id="toc-Sociologia_com_a_ciència-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Positivisme" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Positivisme"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.1.1</span> <span>Positivisme</span> </div> </a> <ul id="toc-Positivisme-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Antipositivisme" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Antipositivisme"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.1.2</span> <span>Antipositivisme</span> </div> </a> <ul id="toc-Antipositivisme-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-El_mètode_científic_de_la_sociologia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#El_mètode_científic_de_la_sociologia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.2</span> <span>El mètode científic de la sociologia</span> </div> </a> <ul id="toc-El_mètode_científic_de_la_sociologia-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Relació_amb_altres_disciplines" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Relació_amb_altres_disciplines"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.2.1</span> <span>Relació amb altres disciplines</span> </div> </a> <ul id="toc-Relació_amb_altres_disciplines-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Treballs_cabdals" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Treballs_cabdals"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Treballs cabdals</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Treballs_cabdals-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Treballs cabdals</span> </button> <ul id="toc-Treballs_cabdals-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Individus_i_societat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Individus_i_societat"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.1</span> <span>Individus i societat</span> </div> </a> <ul id="toc-Individus_i_societat-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Treballs_fundadors" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Treballs_fundadors"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.2</span> <span>Treballs fundadors</span> </div> </a> <ul id="toc-Treballs_fundadors-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Història" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Història"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>Història</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Història-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Història</span> </button> <ul id="toc-Història-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Pensament_presociològic" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Pensament_presociològic"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.1</span> <span>Pensament presociològic</span> </div> </a> <ul id="toc-Pensament_presociològic-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-El_segle_xix" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#El_segle_xix"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.2</span> <span>El segle <span>xix</span></span> </div> </a> <ul id="toc-El_segle_xix-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Els_precursors" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Els_precursors"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.2.1</span> <span>Els precursors</span> </div> </a> <ul id="toc-Els_precursors-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Els_fundadors" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Els_fundadors"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.2.2</span> <span>Els fundadors</span> </div> </a> <ul id="toc-Els_fundadors-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-El_segle_XX" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#El_segle_XX"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.3</span> <span>El segle XX</span> </div> </a> <ul id="toc-El_segle_XX-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Institucionalització_de_la_disciplina" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Institucionalització_de_la_disciplina"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.3.1</span> <span>Institucionalització de la disciplina</span> </div> </a> <ul id="toc-Institucionalització_de_la_disciplina-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Diversificació_i_centrifugació" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Diversificació_i_centrifugació"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.3.2</span> <span>Diversificació i centrifugació</span> </div> </a> <ul id="toc-Diversificació_i_centrifugació-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Sociòlegs_importants" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Sociòlegs_importants"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.4</span> <span>Sociòlegs importants</span> </div> </a> <ul id="toc-Sociòlegs_importants-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Corrents_de_la_sociologia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Corrents_de_la_sociologia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Corrents de la sociologia</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Corrents_de_la_sociologia-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Corrents de la sociologia</span> </button> <ul id="toc-Corrents_de_la_sociologia-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Corrents_clàssics" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Corrents_clàssics"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.1</span> <span>Corrents clàssics</span> </div> </a> <ul id="toc-Corrents_clàssics-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Funcionalisme" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Funcionalisme"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.1.1</span> <span>Funcionalisme</span> </div> </a> <ul id="toc-Funcionalisme-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Teoria_del_conflicte" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Teoria_del_conflicte"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.1.2</span> <span>Teoria del conflicte</span> </div> </a> <ul id="toc-Teoria_del_conflicte-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Interaccionisme_simbòlic" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Interaccionisme_simbòlic"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.1.3</span> <span>Interaccionisme simbòlic</span> </div> </a> <ul id="toc-Interaccionisme_simbòlic-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Utilitarisme" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Utilitarisme"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.1.4</span> <span>Utilitarisme</span> </div> </a> <ul id="toc-Utilitarisme-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Corrents_contemporanis" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Corrents_contemporanis"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.2</span> <span>Corrents contemporanis</span> </div> </a> <ul id="toc-Corrents_contemporanis-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Estructuralisme" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Estructuralisme"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.2.1</span> <span>Estructuralisme</span> </div> </a> <ul id="toc-Estructuralisme-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Postestructuralisme" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Postestructuralisme"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.2.2</span> <span>Postestructuralisme</span> </div> </a> <ul id="toc-Postestructuralisme-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>Bibliografia</span> </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8</span> <span>Vegeu també</span> </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9</span> <span>Enllaços externs</span> </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Sociologia</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 167 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-167" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">167 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-af mw-list-item"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Sosiologie" title="Sosiologie - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Sosiologie" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target"><span>Afrikaans</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-als mw-list-item"><a href="https://als.wikipedia.org/wiki/Soziologie" title="Soziologie - alemany suís" lang="gsw" hreflang="gsw" data-title="Soziologie" data-language-autonym="Alemannisch" data-language-local-name="alemany suís" class="interlanguage-link-target"><span>Alemannisch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-am mw-list-item"><a href="https://am.wikipedia.org/wiki/%E1%8B%A8%E1%89%A3%E1%88%95%E1%88%8D_%E1%8C%A5%E1%8A%93%E1%89%B5" title="የባሕል ጥናት - amhàric" lang="am" hreflang="am" data-title="የባሕል ጥናት" data-language-autonym="አማርኛ" data-language-local-name="amhàric" class="interlanguage-link-target"><span>አማርኛ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-an mw-list-item"><a href="https://an.wikipedia.org/wiki/Socioloch%C3%ADa" title="Sociolochía - aragonès" lang="an" hreflang="an" data-title="Sociolochía" data-language-autonym="Aragonés" data-language-local-name="aragonès" class="interlanguage-link-target"><span>Aragonés</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%B9%D9%84%D9%85_%D8%A7%D9%84%D8%A7%D8%AC%D8%AA%D9%85%D8%A7%D8%B9" title="علم الاجتماع - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="علم الاجتماع" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target"><span>العربية</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-arz mw-list-item"><a href="https://arz.wikipedia.org/wiki/%D8%B3%D9%88%D8%B3%D9%8A%D9%88%D9%84%D9%88%D8%AC%D9%8A%D8%A7" title="سوسيولوجيا - àrab egipci" lang="arz" hreflang="arz" data-title="سوسيولوجيا" data-language-autonym="مصرى" data-language-local-name="àrab egipci" class="interlanguage-link-target"><span>مصرى</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-as mw-list-item"><a href="https://as.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%B8%E0%A6%AE%E0%A6%BE%E0%A6%9C%E0%A6%A4%E0%A6%A4%E0%A7%8D%E0%A6%A4%E0%A7%8D%E0%A6%AC" title="সমাজতত্ত্ব - assamès" lang="as" hreflang="as" data-title="সমাজতত্ত্ব" data-language-autonym="অসমীয়া" data-language-local-name="assamès" class="interlanguage-link-target"><span>অসমীয়া</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Sociolox%C3%ADa" title="Socioloxía - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Socioloxía" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target"><span>Asturianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/Sosiologiya" title="Sosiologiya - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Sosiologiya" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target"><span>Azərbaycanca</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-azb mw-list-item"><a href="https://azb.wikipedia.org/wiki/%D8%AA%D9%88%D9%BE%D9%84%D9%88%D9%85%E2%80%8C%D8%A8%DB%8C%D9%84%DB%8C%D9%85%DB%8C" title="توپلوم‌بیلیمی - South Azerbaijani" lang="azb" hreflang="azb" data-title="توپلوم‌بیلیمی" data-language-autonym="تۆرکجه" data-language-local-name="South Azerbaijani" class="interlanguage-link-target"><span>تۆرکجه</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ba mw-list-item"><a href="https://ba.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%BE%D1%86%D0%B8%D0%BE%D0%BB%D0%BE%D0%B3%D0%B8%D1%8F" title="Социология - baixkir" lang="ba" hreflang="ba" data-title="Социология" data-language-autonym="Башҡортса" data-language-local-name="baixkir" class="interlanguage-link-target"><span>Башҡортса</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bat-smg mw-list-item"><a href="https://bat-smg.wikipedia.org/wiki/Suoc%C4%93luog%C4%97j%C4%97" title="Suocēluogėjė - Samogitian" lang="sgs" hreflang="sgs" data-title="Suocēluogėjė" data-language-autonym="Žemaitėška" data-language-local-name="Samogitian" class="interlanguage-link-target"><span>Žemaitėška</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bcl mw-list-item"><a href="https://bcl.wikipedia.org/wiki/Sosyolohiya" title="Sosyolohiya - Central Bikol" lang="bcl" hreflang="bcl" data-title="Sosyolohiya" data-language-autonym="Bikol Central" data-language-local-name="Central Bikol" class="interlanguage-link-target"><span>Bikol Central</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%B0%D1%86%D1%8B%D1%8F%D0%BB%D0%BE%D0%B3%D1%96%D1%8F" title="Сацыялогія - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Сацыялогія" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be-x-old mw-list-item"><a href="https://be-tarask.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%B0%D1%86%D1%8B%D1%8F%D0%BB%D1%91%D0%B3%D1%96%D1%8F" title="Сацыялёгія - Belarusian (Taraškievica orthography)" lang="be-tarask" hreflang="be-tarask" data-title="Сацыялёгія" data-language-autonym="Беларуская (тарашкевіца)" data-language-local-name="Belarusian (Taraškievica orthography)" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская (тарашкевіца)</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bew mw-list-item"><a href="https://bew.wikipedia.org/wiki/%C3%88lmu_kemasarakatan" title="Èlmu kemasarakatan - Betawi" lang="bew" hreflang="bew" data-title="Èlmu kemasarakatan" data-language-autonym="Betawi" data-language-local-name="Betawi" class="interlanguage-link-target"><span>Betawi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%BE%D1%86%D0%B8%D0%BE%D0%BB%D0%BE%D0%B3%D0%B8%D1%8F" title="Социология - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Социология" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target"><span>Български</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bh mw-list-item"><a href="https://bh.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B8%E0%A4%AE%E0%A4%BE%E0%A4%9C%E0%A4%B6%E0%A4%BE%E0%A4%B8%E0%A5%8D%E0%A4%A4%E0%A5%8D%E0%A4%B0" title="समाजशास्त्र - Bhojpuri" lang="bh" hreflang="bh" data-title="समाजशास्त्र" data-language-autonym="भोजपुरी" data-language-local-name="Bhojpuri" class="interlanguage-link-target"><span>भोजपुरी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bjn mw-list-item"><a href="https://bjn.wikipedia.org/wiki/Kaji_masarakat" title="Kaji masarakat - Banjar" lang="bjn" hreflang="bjn" data-title="Kaji masarakat" data-language-autonym="Banjar" data-language-local-name="Banjar" class="interlanguage-link-target"><span>Banjar</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bn mw-list-item"><a href="https://bn.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%B8%E0%A6%AE%E0%A6%BE%E0%A6%9C%E0%A6%AC%E0%A6%BF%E0%A6%9C%E0%A7%8D%E0%A6%9E%E0%A6%BE%E0%A6%A8" title="সমাজবিজ্ঞান - bengalí" lang="bn" hreflang="bn" data-title="সমাজবিজ্ঞান" data-language-autonym="বাংলা" data-language-local-name="bengalí" class="interlanguage-link-target"><span>বাংলা</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bo mw-list-item"><a href="https://bo.wikipedia.org/wiki/%E0%BD%A6%E0%BE%A4%E0%BE%B1%E0%BD%B2%E0%BC%8B%E0%BD%9A%E0%BD%BC%E0%BD%82%E0%BD%A6%E0%BC%8B%E0%BD%A2%E0%BD%B2%E0%BD%82%E0%BC%8B%E0%BD%94%E0%BC%8D" title="སྤྱི་ཚོགས་རིག་པ། - tibetà" lang="bo" hreflang="bo" data-title="སྤྱི་ཚོགས་རིག་པ།" data-language-autonym="བོད་ཡིག" data-language-local-name="tibetà" class="interlanguage-link-target"><span>བོད་ཡིག</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bs badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://bs.wikipedia.org/wiki/Sociologija" title="Sociologija - bosnià" lang="bs" hreflang="bs" data-title="Sociologija" data-language-autonym="Bosanski" data-language-local-name="bosnià" class="interlanguage-link-target"><span>Bosanski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ceb mw-list-item"><a href="https://ceb.wikipedia.org/wiki/Sosyolohiya" title="Sosyolohiya - cebuà" lang="ceb" hreflang="ceb" data-title="Sosyolohiya" data-language-autonym="Cebuano" data-language-local-name="cebuà" class="interlanguage-link-target"><span>Cebuano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ckb mw-list-item"><a href="https://ckb.wikipedia.org/wiki/%DA%A9%DB%86%D9%85%DB%95%DA%B5%D9%86%D8%A7%D8%B3%DB%8C" title="کۆمەڵناسی - kurd central" lang="ckb" hreflang="ckb" data-title="کۆمەڵناسی" data-language-autonym="کوردی" data-language-local-name="kurd central" class="interlanguage-link-target"><span>کوردی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-co mw-list-item"><a href="https://co.wikipedia.org/wiki/Suciolugia" title="Suciolugia - cors" lang="co" hreflang="co" data-title="Suciolugia" data-language-autonym="Corsu" data-language-local-name="cors" class="interlanguage-link-target"><span>Corsu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/Sociologie" title="Sociologie - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Sociologie" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target"><span>Čeština</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cv mw-list-item"><a href="https://cv.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%BE%D1%86%D0%B8%D0%BE%D0%BB%D0%BE%D0%B3%D0%B8" title="Социологи - txuvaix" lang="cv" hreflang="cv" data-title="Социологи" data-language-autonym="Чӑвашла" data-language-local-name="txuvaix" class="interlanguage-link-target"><span>Чӑвашла</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/Cymdeithaseg" title="Cymdeithaseg - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="Cymdeithaseg" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target"><span>Cymraeg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Sociologi" title="Sociologi - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Sociologi" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target"><span>Dansk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Soziologie" title="Soziologie - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Soziologie" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Deutsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-diq mw-list-item"><a href="https://diq.wikipedia.org/wiki/Sosyolociye" title="Sosyolociye - Zazaki" lang="diq" hreflang="diq" data-title="Sosyolociye" data-language-autonym="Zazaki" data-language-local-name="Zazaki" class="interlanguage-link-target"><span>Zazaki</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-dtp mw-list-item"><a href="https://dtp.wikipedia.org/wiki/Sosiologi" title="Sosiologi - Central Dusun" lang="dtp" hreflang="dtp" data-title="Sosiologi" data-language-autonym="Kadazandusun" data-language-local-name="Central Dusun" class="interlanguage-link-target"><span>Kadazandusun</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%9A%CE%BF%CE%B9%CE%BD%CF%89%CE%BD%CE%B9%CE%BF%CE%BB%CE%BF%CE%B3%CE%AF%CE%B1" title="Κοινωνιολογία - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Κοινωνιολογία" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target"><span>Ελληνικά</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eml mw-list-item"><a href="https://eml.wikipedia.org/wiki/Sociolog%C3%ACa" title="Sociologìa - Emiliano-Romagnolo" lang="egl" hreflang="egl" data-title="Sociologìa" data-language-autonym="Emiliàn e rumagnòl" data-language-local-name="Emiliano-Romagnolo" class="interlanguage-link-target"><span>Emiliàn e rumagnòl</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Sociology" title="Sociology - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Sociology" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Sociologio" title="Sociologio - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Sociologio" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target"><span>Esperanto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Sociolog%C3%ADa" title="Sociología - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Sociología" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Sotsioloogia" title="Sotsioloogia - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Sotsioloogia" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target"><span>Eesti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Soziologia" title="Soziologia - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Soziologia" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target"><span>Euskara</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ext mw-list-item"><a href="https://ext.wikipedia.org/wiki/Sociologia" title="Sociologia - extremeny" lang="ext" hreflang="ext" data-title="Sociologia" data-language-autonym="Estremeñu" data-language-local-name="extremeny" class="interlanguage-link-target"><span>Estremeñu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D8%AC%D8%A7%D9%85%D8%B9%D9%87%E2%80%8C%D8%B4%D9%86%D8%A7%D8%B3%DB%8C" title="جامعه‌شناسی - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="جامعه‌شناسی" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target"><span>فارسی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Sosiologia" title="Sosiologia - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Sosiologia" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target"><span>Suomi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fiu-vro mw-list-item"><a href="https://fiu-vro.wikipedia.org/wiki/Sotsioloogia" title="Sotsioloogia - Võro" lang="vro" hreflang="vro" data-title="Sotsioloogia" data-language-autonym="Võro" data-language-local-name="Võro" class="interlanguage-link-target"><span>Võro</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fj mw-list-item"><a href="https://fj.wikipedia.org/wiki/Sociology" title="Sociology - fijià" lang="fj" hreflang="fj" data-title="Sociology" data-language-autonym="Na Vosa Vakaviti" data-language-local-name="fijià" class="interlanguage-link-target"><span>Na Vosa Vakaviti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Sociologie" title="Sociologie - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Sociologie" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target"><span>Français</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-frp mw-list-item"><a href="https://frp.wikipedia.org/wiki/Sociologia" title="Sociologia - Arpitan" lang="frp" hreflang="frp" data-title="Sociologia" data-language-autonym="Arpetan" data-language-local-name="Arpitan" class="interlanguage-link-target"><span>Arpetan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-frr mw-list-item"><a href="https://frr.wikipedia.org/wiki/Sosjologii" title="Sosjologii - frisó septentrional" lang="frr" hreflang="frr" data-title="Sosjologii" data-language-autonym="Nordfriisk" data-language-local-name="frisó septentrional" class="interlanguage-link-target"><span>Nordfriisk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fur mw-list-item"><a href="https://fur.wikipedia.org/wiki/Sociologjie" title="Sociologjie - friülà" lang="fur" hreflang="fur" data-title="Sociologjie" data-language-autonym="Furlan" data-language-local-name="friülà" class="interlanguage-link-target"><span>Furlan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fy mw-list-item"><a href="https://fy.wikipedia.org/wiki/Sosjology" title="Sosjology - frisó occidental" lang="fy" hreflang="fy" data-title="Sosjology" data-language-autonym="Frysk" data-language-local-name="frisó occidental" class="interlanguage-link-target"><span>Frysk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ga mw-list-item"><a href="https://ga.wikipedia.org/wiki/Socheola%C3%ADocht" title="Socheolaíocht - irlandès" lang="ga" hreflang="ga" data-title="Socheolaíocht" data-language-autonym="Gaeilge" data-language-local-name="irlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Gaeilge</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gan mw-list-item"><a href="https://gan.wikipedia.org/wiki/%E7%A4%BE%E6%9C%83%E5%AD%B8" title="社會學 - xinès gan" lang="gan" hreflang="gan" data-title="社會學" data-language-autonym="贛語" data-language-local-name="xinès gan" class="interlanguage-link-target"><span>贛語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gcr mw-list-item"><a href="https://gcr.wikipedia.org/wiki/Sosyoloji" title="Sosyoloji - Guianan Creole" lang="gcr" hreflang="gcr" data-title="Sosyoloji" data-language-autonym="Kriyòl gwiyannen" data-language-local-name="Guianan Creole" class="interlanguage-link-target"><span>Kriyòl gwiyannen</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gd mw-list-item"><a href="https://gd.wikipedia.org/wiki/E%C3%B2las-comainn" title="Eòlas-comainn - gaèlic escocès" lang="gd" hreflang="gd" data-title="Eòlas-comainn" data-language-autonym="Gàidhlig" data-language-local-name="gaèlic escocès" class="interlanguage-link-target"><span>Gàidhlig</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Sociolox%C3%ADa" title="Socioloxía - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Socioloxía" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target"><span>Galego</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gn mw-list-item"><a href="https://gn.wikipedia.org/wiki/Avarekokuaaty" title="Avarekokuaaty - guaraní" lang="gn" hreflang="gn" data-title="Avarekokuaaty" data-language-autonym="Avañe'ẽ" data-language-local-name="guaraní" class="interlanguage-link-target"><span>Avañe'ẽ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gu mw-list-item"><a href="https://gu.wikipedia.org/wiki/%E0%AA%B8%E0%AA%AE%E0%AA%BE%E0%AA%9C%E0%AA%B6%E0%AA%BE%E0%AA%B8%E0%AB%8D%E0%AA%A4%E0%AB%8D%E0%AA%B0" title="સમાજશાસ્ત્ર - gujarati" lang="gu" hreflang="gu" data-title="સમાજશાસ્ત્ર" data-language-autonym="ગુજરાતી" data-language-local-name="gujarati" class="interlanguage-link-target"><span>ગુજરાતી</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gv mw-list-item"><a href="https://gv.wikipedia.org/wiki/Sheshoaylleeaght" title="Sheshoaylleeaght - manx" lang="gv" hreflang="gv" data-title="Sheshoaylleeaght" data-language-autonym="Gaelg" data-language-local-name="manx" class="interlanguage-link-target"><span>Gaelg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ha mw-list-item"><a href="https://ha.wikipedia.org/wiki/Kimiyar_al%27umma" title="Kimiyar al'umma - haussa" lang="ha" hreflang="ha" data-title="Kimiyar al'umma" data-language-autonym="Hausa" data-language-local-name="haussa" class="interlanguage-link-target"><span>Hausa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%A1%D7%95%D7%A6%D7%99%D7%95%D7%9C%D7%95%D7%92%D7%99%D7%94" title="סוציולוגיה - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="סוציולוגיה" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target"><span>עברית</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hi mw-list-item"><a href="https://hi.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B8%E0%A4%AE%E0%A4%BE%E0%A4%9C%E0%A4%B6%E0%A4%BE%E0%A4%B8%E0%A5%8D%E0%A4%A4%E0%A5%8D%E0%A4%B0" title="समाजशास्त्र - hindi" lang="hi" hreflang="hi" data-title="समाजशास्त्र" data-language-autonym="हिन्दी" data-language-local-name="hindi" class="interlanguage-link-target"><span>हिन्दी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Sociologija" title="Sociologija - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Sociologija" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target"><span>Hrvatski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ht mw-list-item"><a href="https://ht.wikipedia.org/wiki/Sosyoloji" title="Sosyoloji - crioll d’Haití" lang="ht" hreflang="ht" data-title="Sosyoloji" data-language-autonym="Kreyòl ayisyen" data-language-local-name="crioll d’Haití" class="interlanguage-link-target"><span>Kreyòl ayisyen</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/Szociol%C3%B3gia" title="Szociológia - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Szociológia" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target"><span>Magyar</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D5%8D%D5%B8%D6%81%D5%AB%D5%B8%D5%AC%D5%B8%D5%A3%D5%AB%D5%A1" title="Սոցիոլոգիա - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Սոցիոլոգիա" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target"><span>Հայերեն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ia mw-list-item"><a href="https://ia.wikipedia.org/wiki/Sociologia" title="Sociologia - interlingua" lang="ia" hreflang="ia" data-title="Sociologia" data-language-autonym="Interlingua" data-language-local-name="interlingua" class="interlanguage-link-target"><span>Interlingua</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-iba mw-list-item"><a href="https://iba.wikipedia.org/wiki/Sosiologi" title="Sosiologi - iban" lang="iba" hreflang="iba" data-title="Sosiologi" data-language-autonym="Jaku Iban" data-language-local-name="iban" class="interlanguage-link-target"><span>Jaku Iban</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Sosiologi" title="Sosiologi - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Sosiologi" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Indonesia</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ie mw-list-item"><a href="https://ie.wikipedia.org/wiki/Sociologie" title="Sociologie - interlingue" lang="ie" hreflang="ie" data-title="Sociologie" data-language-autonym="Interlingue" data-language-local-name="interlingue" class="interlanguage-link-target"><span>Interlingue</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-io mw-list-item"><a href="https://io.wikipedia.org/wiki/Sociologio" title="Sociologio - ido" lang="io" hreflang="io" data-title="Sociologio" data-language-autonym="Ido" data-language-local-name="ido" class="interlanguage-link-target"><span>Ido</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-is mw-list-item"><a href="https://is.wikipedia.org/wiki/F%C3%A9lagsfr%C3%A6%C3%B0i" title="Félagsfræði - islandès" lang="is" hreflang="is" data-title="Félagsfræði" data-language-autonym="Íslenska" data-language-local-name="islandès" class="interlanguage-link-target"><span>Íslenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Sociologia" title="Sociologia - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Sociologia" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target"><span>Italiano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E7%A4%BE%E4%BC%9A%E5%AD%A6" title="社会学 - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="社会学" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target"><span>日本語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jam mw-list-item"><a href="https://jam.wikipedia.org/wiki/Suosialaji" title="Suosialaji - crioll anglès de Jamaica" lang="jam" hreflang="jam" data-title="Suosialaji" data-language-autonym="Patois" data-language-local-name="crioll anglès de Jamaica" class="interlanguage-link-target"><span>Patois</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jv mw-list-item"><a href="https://jv.wikipedia.org/wiki/Sosiologi" title="Sosiologi - javanès" lang="jv" hreflang="jv" data-title="Sosiologi" data-language-autonym="Jawa" data-language-local-name="javanès" class="interlanguage-link-target"><span>Jawa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%A1%E1%83%9D%E1%83%AA%E1%83%98%E1%83%9D%E1%83%9A%E1%83%9D%E1%83%92%E1%83%98%E1%83%90" title="სოციოლოგია - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="სოციოლოგია" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target"><span>ქართული</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kk mw-list-item"><a href="https://kk.wikipedia.org/wiki/%D3%98%D0%BB%D0%B5%D1%83%D0%BC%D0%B5%D1%82%D1%82%D0%B0%D0%BD%D1%83" title="Әлеуметтану - kazakh" lang="kk" hreflang="kk" data-title="Әлеуметтану" data-language-autonym="Қазақша" data-language-local-name="kazakh" class="interlanguage-link-target"><span>Қазақша</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-km mw-list-item"><a href="https://km.wikipedia.org/wiki/%E1%9E%9F%E1%9E%84%E1%9F%92%E1%9E%82%E1%9E%98%E1%9E%9C%E1%9E%B7%E1%9E%91%E1%9F%92%E1%9E%99%E1%9E%B6" title="សង្គមវិទ្យា - khmer" lang="km" hreflang="km" data-title="សង្គមវិទ្យា" data-language-autonym="ភាសាខ្មែរ" data-language-local-name="khmer" class="interlanguage-link-target"><span>ភាសាខ្មែរ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kn mw-list-item"><a href="https://kn.wikipedia.org/wiki/%E0%B2%B8%E0%B2%AE%E0%B2%BE%E0%B2%9C%E0%B2%B6%E0%B2%BE%E0%B2%B8%E0%B3%8D%E0%B2%A4%E0%B3%8D%E0%B2%B0" title="ಸಮಾಜಶಾಸ್ತ್ರ - kannada" lang="kn" hreflang="kn" data-title="ಸಮಾಜಶಾಸ್ತ್ರ" data-language-autonym="ಕನ್ನಡ" data-language-local-name="kannada" class="interlanguage-link-target"><span>ಕನ್ನಡ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EC%82%AC%ED%9A%8C%ED%95%99" title="사회학 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="사회학" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target"><span>한국어</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-krc mw-list-item"><a href="https://krc.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%BE%D1%86%D0%B8%D0%BE%D0%BB%D0%BE%D0%B3%D0%B8%D1%8F" title="Социология - karatxai-balkar" lang="krc" hreflang="krc" data-title="Социология" data-language-autonym="Къарачай-малкъар" data-language-local-name="karatxai-balkar" class="interlanguage-link-target"><span>Къарачай-малкъар</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ku mw-list-item"><a href="https://ku.wikipedia.org/wiki/Civaknas%C3%AE" title="Civaknasî - kurd" lang="ku" hreflang="ku" data-title="Civaknasî" data-language-autonym="Kurdî" data-language-local-name="kurd" class="interlanguage-link-target"><span>Kurdî</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ky mw-list-item"><a href="https://ky.wikipedia.org/wiki/%D0%92%D0%B8%D0%BA%D0%B8%D0%BF%D0%B5%D0%B4%D0%B8%D1%8F:%D0%A1%D0%BE%D0%BC%D0%BE/%D0%A1%D0%BE%D1%86%D0%B8%D0%BE%D0%BB%D0%BE%D0%B3%D0%B8%D1%8F" title="Википедия:Сомо/Социология - kirguís" lang="ky" hreflang="ky" data-title="Википедия:Сомо/Социология" data-language-autonym="Кыргызча" data-language-local-name="kirguís" class="interlanguage-link-target"><span>Кыргызча</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Sociologia" title="Sociologia - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Sociologia" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target"><span>Latina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lad mw-list-item"><a href="https://lad.wikipedia.org/wiki/Sosiolojiya" title="Sosiolojiya - judeocastellà" lang="lad" hreflang="lad" data-title="Sosiolojiya" data-language-autonym="Ladino" data-language-local-name="judeocastellà" class="interlanguage-link-target"><span>Ladino</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lb mw-list-item"><a href="https://lb.wikipedia.org/wiki/Soziologie" title="Soziologie - luxemburguès" lang="lb" hreflang="lb" data-title="Soziologie" data-language-autonym="Lëtzebuergesch" data-language-local-name="luxemburguès" class="interlanguage-link-target"><span>Lëtzebuergesch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lfn mw-list-item"><a href="https://lfn.wikipedia.org/wiki/Sosiolojia" title="Sosiolojia - Lingua Franca Nova" lang="lfn" hreflang="lfn" data-title="Sosiolojia" data-language-autonym="Lingua Franca Nova" data-language-local-name="Lingua Franca Nova" class="interlanguage-link-target"><span>Lingua Franca Nova</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-li mw-list-item"><a href="https://li.wikipedia.org/wiki/Sociologie" title="Sociologie - limburguès" lang="li" hreflang="li" data-title="Sociologie" data-language-autonym="Limburgs" data-language-local-name="limburguès" class="interlanguage-link-target"><span>Limburgs</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lij mw-list-item"><a href="https://lij.wikipedia.org/wiki/S%C3%B2ciologia" title="Sòciologia - lígur" lang="lij" hreflang="lij" data-title="Sòciologia" data-language-autonym="Ligure" data-language-local-name="lígur" class="interlanguage-link-target"><span>Ligure</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lld mw-list-item"><a href="https://lld.wikipedia.org/wiki/Soziologia" title="Soziologia - Ladin" lang="lld" hreflang="lld" data-title="Soziologia" data-language-autonym="Ladin" data-language-local-name="Ladin" class="interlanguage-link-target"><span>Ladin</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lmo mw-list-item"><a href="https://lmo.wikipedia.org/wiki/Sociologia" title="Sociologia - llombard" lang="lmo" hreflang="lmo" data-title="Sociologia" data-language-autonym="Lombard" data-language-local-name="llombard" class="interlanguage-link-target"><span>Lombard</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/Sociologija" title="Sociologija - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Sociologija" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target"><span>Lietuvių</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Sociolo%C4%A3ija" title="Socioloģija - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Socioloģija" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target"><span>Latviešu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mg mw-list-item"><a href="https://mg.wikipedia.org/wiki/S%C3%B4si%C3%B4l%C3%B4jia" title="Sôsiôlôjia - malgaix" lang="mg" hreflang="mg" data-title="Sôsiôlôjia" data-language-autonym="Malagasy" data-language-local-name="malgaix" class="interlanguage-link-target"><span>Malagasy</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mhr mw-list-item"><a href="https://mhr.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%BE%D1%86%D0%B8%D0%BE%D0%BB%D0%BE%D0%B3%D0%B8%D0%B9" title="Социологий - Eastern Mari" lang="mhr" hreflang="mhr" data-title="Социологий" data-language-autonym="Олык марий" data-language-local-name="Eastern Mari" class="interlanguage-link-target"><span>Олык марий</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk mw-list-item"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%BE%D1%86%D0%B8%D0%BE%D0%BB%D0%BE%D0%B3%D0%B8%D1%98%D0%B0" title="Социологија - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Социологија" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target"><span>Македонски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ml mw-list-item"><a href="https://ml.wikipedia.org/wiki/%E0%B4%B8%E0%B4%AE%E0%B5%82%E0%B4%B9%E0%B4%B6%E0%B4%BE%E0%B4%B8%E0%B5%8D%E0%B4%A4%E0%B5%8D%E0%B4%B0%E0%B4%82" title="സമൂഹശാസ്ത്രം - malaiàlam" lang="ml" hreflang="ml" data-title="സമൂഹശാസ്ത്രം" data-language-autonym="മലയാളം" data-language-local-name="malaiàlam" class="interlanguage-link-target"><span>മലയാളം</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mr mw-list-item"><a href="https://mr.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B8%E0%A4%AE%E0%A4%BE%E0%A4%9C%E0%A4%B6%E0%A4%BE%E0%A4%B8%E0%A5%8D%E0%A4%A4%E0%A5%8D%E0%A4%B0" title="समाजशास्त्र - marathi" lang="mr" hreflang="mr" data-title="समाजशास्त्र" data-language-autonym="मराठी" data-language-local-name="marathi" class="interlanguage-link-target"><span>मराठी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/Sosiologi" title="Sosiologi - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Sosiologi" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Melayu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mt mw-list-item"><a href="https://mt.wikipedia.org/wiki/So%C4%8Bjolo%C4%A1ija" title="Soċjoloġija - maltès" lang="mt" hreflang="mt" data-title="Soċjoloġija" data-language-autonym="Malti" data-language-local-name="maltès" class="interlanguage-link-target"><span>Malti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mwl mw-list-item"><a href="https://mwl.wikipedia.org/wiki/Sociologie" title="Sociologie - mirandès" lang="mwl" hreflang="mwl" data-title="Sociologie" data-language-autonym="Mirandés" data-language-local-name="mirandès" class="interlanguage-link-target"><span>Mirandés</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-my mw-list-item"><a href="https://my.wikipedia.org/wiki/%E1%80%9C%E1%80%B0%E1%80%99%E1%80%BE%E1%80%AF%E1%80%97%E1%80%B1%E1%80%92" title="လူမှုဗေဒ - birmà" lang="my" hreflang="my" data-title="လူမှုဗေဒ" data-language-autonym="မြန်မာဘာသာ" data-language-local-name="birmà" class="interlanguage-link-target"><span>မြန်မာဘာသာ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds mw-list-item"><a href="https://nds.wikipedia.org/wiki/Soziologie" title="Soziologie - baix alemany" lang="nds" hreflang="nds" data-title="Soziologie" data-language-autonym="Plattdüütsch" data-language-local-name="baix alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Plattdüütsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds-nl mw-list-item"><a href="https://nds-nl.wikipedia.org/wiki/Sosjologie" title="Sosjologie - baix saxó" lang="nds-NL" hreflang="nds-NL" data-title="Sosjologie" data-language-autonym="Nedersaksies" data-language-local-name="baix saxó" class="interlanguage-link-target"><span>Nedersaksies</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ne mw-list-item"><a href="https://ne.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B8%E0%A4%AE%E0%A4%BE%E0%A4%9C%E0%A4%B6%E0%A4%BE%E0%A4%B8%E0%A5%8D%E0%A4%A4%E0%A5%8D%E0%A4%B0" title="समाजशास्त्र - nepalès" lang="ne" hreflang="ne" data-title="समाजशास्त्र" data-language-autonym="नेपाली" data-language-local-name="nepalès" class="interlanguage-link-target"><span>नेपाली</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-new mw-list-item"><a href="https://new.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B8%E0%A4%AE%E0%A4%BE%E0%A4%9C%E0%A4%B6%E0%A4%BE%E0%A4%B8%E0%A5%8D%E0%A4%A4%E0%A5%8D%E0%A4%B0" title="समाजशास्त्र - newari" lang="new" hreflang="new" data-title="समाजशास्त्र" data-language-autonym="नेपाल भाषा" data-language-local-name="newari" class="interlanguage-link-target"><span>नेपाल भाषा</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Sociologie" title="Sociologie - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Sociologie" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Nederlands</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Sosiologi" title="Sosiologi - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Sosiologi" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk nynorsk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Sosiologi" title="Sosiologi - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Sosiologi" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk bokmål</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nov mw-list-item"><a href="https://nov.wikipedia.org/wiki/Sosiologia" title="Sosiologia - novial" lang="nov" hreflang="nov" data-title="Sosiologia" data-language-autonym="Novial" data-language-local-name="novial" class="interlanguage-link-target"><span>Novial</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nrm mw-list-item"><a href="https://nrm.wikipedia.org/wiki/Sociologie" title="Sociologie - Norman" lang="nrf" hreflang="nrf" data-title="Sociologie" data-language-autonym="Nouormand" data-language-local-name="Norman" class="interlanguage-link-target"><span>Nouormand</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-oc mw-list-item"><a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/Sociologia" title="Sociologia - occità" lang="oc" hreflang="oc" data-title="Sociologia" data-language-autonym="Occitan" data-language-local-name="occità" class="interlanguage-link-target"><span>Occitan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-om mw-list-item"><a href="https://om.wikipedia.org/wiki/Xiwwaasa" title="Xiwwaasa - oromo" lang="om" hreflang="om" data-title="Xiwwaasa" data-language-autonym="Oromoo" data-language-local-name="oromo" class="interlanguage-link-target"><span>Oromoo</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-or mw-list-item"><a href="https://or.wikipedia.org/wiki/%E0%AC%B8%E0%AC%AE%E0%AC%BE%E0%AC%9C_%E0%AC%AC%E0%AC%BF%E0%AC%9C%E0%AD%8D%E0%AC%9E%E0%AC%BE%E0%AC%A8" title="ସମାଜ ବିଜ୍ଞାନ - oriya" lang="or" hreflang="or" data-title="ସମାଜ ବିଜ୍ଞାନ" data-language-autonym="ଓଡ଼ିଆ" data-language-local-name="oriya" class="interlanguage-link-target"><span>ଓଡ଼ିଆ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-os mw-list-item"><a href="https://os.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%BE%D1%86%D0%B8%D0%BE%D0%BB%D0%BE%D0%B3%D0%B8" title="Социологи - osseta" lang="os" hreflang="os" data-title="Социологи" data-language-autonym="Ирон" data-language-local-name="osseta" class="interlanguage-link-target"><span>Ирон</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pa mw-list-item"><a href="https://pa.wikipedia.org/wiki/%E0%A8%B8%E0%A8%AE%E0%A8%BE%E0%A8%9C_%E0%A8%B8%E0%A8%BC%E0%A8%BE%E0%A8%B8%E0%A8%A4%E0%A8%B0" title="ਸਮਾਜ ਸ਼ਾਸਤਰ - panjabi" lang="pa" hreflang="pa" data-title="ਸਮਾਜ ਸ਼ਾਸਤਰ" data-language-autonym="ਪੰਜਾਬੀ" data-language-local-name="panjabi" class="interlanguage-link-target"><span>ਪੰਜਾਬੀ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pap mw-list-item"><a href="https://pap.wikipedia.org/wiki/Sosiologia" title="Sosiologia - papiament" lang="pap" hreflang="pap" data-title="Sosiologia" data-language-autonym="Papiamentu" data-language-local-name="papiament" class="interlanguage-link-target"><span>Papiamentu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pcd mw-list-item"><a href="https://pcd.wikipedia.org/wiki/Sociolodjie" title="Sociolodjie - picard" lang="pcd" hreflang="pcd" data-title="Sociolodjie" data-language-autonym="Picard" data-language-local-name="picard" class="interlanguage-link-target"><span>Picard</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Socjologia" title="Socjologia - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Socjologia" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target"><span>Polski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pnb mw-list-item"><a href="https://pnb.wikipedia.org/wiki/%D8%B9%D9%85%D8%B1%D8%A7%D9%86%DB%8C%D8%A7%D8%AA" title="عمرانیات - Western Punjabi" lang="pnb" hreflang="pnb" data-title="عمرانیات" data-language-autonym="پنجابی" data-language-local-name="Western Punjabi" class="interlanguage-link-target"><span>پنجابی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ps mw-list-item"><a href="https://ps.wikipedia.org/wiki/%D9%BC%D9%88%D9%84%D9%86%D9%BE%D9%88%D9%87%D9%86%D9%87" title="ټولنپوهنه - paixtu" lang="ps" hreflang="ps" data-title="ټولنپوهنه" data-language-autonym="پښتو" data-language-local-name="paixtu" class="interlanguage-link-target"><span>پښتو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Sociologia" title="Sociologia - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Sociologia" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target"><span>Português</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Sociologie" title="Sociologie - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Sociologie" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target"><span>Română</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%BE%D1%86%D0%B8%D0%BE%D0%BB%D0%BE%D0%B3%D0%B8%D1%8F" title="Социология - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Социология" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target"><span>Русский</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rue mw-list-item"><a href="https://rue.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%BE%D1%86%D1%96%D0%BE%D0%BB%D0%BE%D2%91%D1%96%D1%8F" title="Соціолоґія - Rusyn" lang="rue" hreflang="rue" data-title="Соціолоґія" data-language-autonym="Русиньскый" data-language-local-name="Rusyn" class="interlanguage-link-target"><span>Русиньскый</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sa mw-list-item"><a href="https://sa.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B8%E0%A4%AE%E0%A4%BE%E0%A4%9C%E0%A4%B6%E0%A4%BE%E0%A4%B8%E0%A5%8D%E0%A4%A4%E0%A5%8D%E0%A4%B0%E0%A4%AE%E0%A5%8D" title="समाजशास्त्रम् - sànscrit" lang="sa" hreflang="sa" data-title="समाजशास्त्रम्" data-language-autonym="संस्कृतम्" data-language-local-name="sànscrit" class="interlanguage-link-target"><span>संस्कृतम्</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sah mw-list-item"><a href="https://sah.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%BE%D1%86%D0%B8%D0%BE%D0%BB%D0%BE%D0%B3%D0%B8%D1%8F" title="Социология - iacut" lang="sah" hreflang="sah" data-title="Социология" data-language-autonym="Саха тыла" data-language-local-name="iacut" class="interlanguage-link-target"><span>Саха тыла</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sc badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://sc.wikipedia.org/wiki/Sotziologia" title="Sotziologia - sard" lang="sc" hreflang="sc" data-title="Sotziologia" data-language-autonym="Sardu" data-language-local-name="sard" class="interlanguage-link-target"><span>Sardu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-scn mw-list-item"><a href="https://scn.wikipedia.org/wiki/Suciulugg%C3%ACa" title="Suciuluggìa - sicilià" lang="scn" hreflang="scn" data-title="Suciuluggìa" data-language-autonym="Sicilianu" data-language-local-name="sicilià" class="interlanguage-link-target"><span>Sicilianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sco mw-list-item"><a href="https://sco.wikipedia.org/wiki/Sociology" title="Sociology - escocès" lang="sco" hreflang="sco" data-title="Sociology" data-language-autonym="Scots" data-language-local-name="escocès" class="interlanguage-link-target"><span>Scots</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sd mw-list-item"><a href="https://sd.wikipedia.org/wiki/%D8%B3%D9%85%D8%A7%D8%AC%D9%8A%D8%A7%D8%AA" title="سماجيات - sindi" lang="sd" hreflang="sd" data-title="سماجيات" data-language-autonym="سنڌي" data-language-local-name="sindi" class="interlanguage-link-target"><span>سنڌي</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Sociologija" title="Sociologija - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Sociologija" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target"><span>Srpskohrvatski / српскохрватски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-shi mw-list-item"><a href="https://shi.wikipedia.org/wiki/Tasnamunt" title="Tasnamunt - taixelhit" lang="shi" hreflang="shi" data-title="Tasnamunt" data-language-autonym="Taclḥit" data-language-local-name="taixelhit" class="interlanguage-link-target"><span>Taclḥit</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Sociology" title="Sociology - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Sociology" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target"><span>Simple English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/Sociol%C3%B3gia" title="Sociológia - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Sociológia" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenčina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Sociologija" title="Sociologija - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Sociologija" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenščina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sn mw-list-item"><a href="https://sn.wikipedia.org/wiki/Ruambanzanga" title="Ruambanzanga - shona" lang="sn" hreflang="sn" data-title="Ruambanzanga" data-language-autonym="ChiShona" data-language-local-name="shona" class="interlanguage-link-target"><span>ChiShona</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sq mw-list-item"><a href="https://sq.wikipedia.org/wiki/Sociologjia" title="Sociologjia - albanès" lang="sq" hreflang="sq" data-title="Sociologjia" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanès" class="interlanguage-link-target"><span>Shqip</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%BE%D1%86%D0%B8%D0%BE%D0%BB%D0%BE%D0%B3%D0%B8%D1%98%D0%B0" title="Социологија - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Социологија" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target"><span>Српски / srpski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-su mw-list-item"><a href="https://su.wikipedia.org/wiki/Sosiologi" title="Sosiologi - sondanès" lang="su" hreflang="su" data-title="Sosiologi" data-language-autonym="Sunda" data-language-local-name="sondanès" class="interlanguage-link-target"><span>Sunda</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Sociologi" title="Sociologi - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Sociologi" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target"><span>Svenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sw mw-list-item"><a href="https://sw.wikipedia.org/wiki/Sosholojia" title="Sosholojia - suahili" lang="sw" hreflang="sw" data-title="Sosholojia" data-language-autonym="Kiswahili" data-language-local-name="suahili" class="interlanguage-link-target"><span>Kiswahili</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%9A%E0%AE%AE%E0%AF%82%E0%AE%95%E0%AE%B5%E0%AE%BF%E0%AE%AF%E0%AE%B2%E0%AF%8D" title="சமூகவியல் - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="சமூகவியல்" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target"><span>தமிழ்</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-te mw-list-item"><a href="https://te.wikipedia.org/wiki/%E0%B0%B8%E0%B0%BE%E0%B0%AE%E0%B0%BE%E0%B0%9C%E0%B0%BF%E0%B0%95_%E0%B0%B6%E0%B0%BE%E0%B0%B8%E0%B1%8D%E0%B0%A4%E0%B1%8D%E0%B0%B0%E0%B0%82" title="సామాజిక శాస్త్రం - telugu" lang="te" hreflang="te" data-title="సామాజిక శాస్త్రం" data-language-autonym="తెలుగు" data-language-local-name="telugu" class="interlanguage-link-target"><span>తెలుగు</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tg mw-list-item"><a href="https://tg.wikipedia.org/wiki/%D2%B6%D0%BE%D0%BC%D0%B5%D0%B0%D1%88%D0%B8%D0%BD%D0%BE%D1%81%D3%A3" title="Ҷомеашиносӣ - tadjik" lang="tg" hreflang="tg" data-title="Ҷомеашиносӣ" data-language-autonym="Тоҷикӣ" data-language-local-name="tadjik" class="interlanguage-link-target"><span>Тоҷикӣ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B8%AA%E0%B8%B1%E0%B8%87%E0%B8%84%E0%B8%A1%E0%B8%A7%E0%B8%B4%E0%B8%97%E0%B8%A2%E0%B8%B2" title="สังคมวิทยา - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="สังคมวิทยา" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target"><span>ไทย</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tk mw-list-item"><a href="https://tk.wikipedia.org/wiki/Sosiologi%C3%BDa" title="Sosiologiýa - turcman" lang="tk" hreflang="tk" data-title="Sosiologiýa" data-language-autonym="Türkmençe" data-language-local-name="turcman" class="interlanguage-link-target"><span>Türkmençe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tl mw-list-item"><a href="https://tl.wikipedia.org/wiki/Sosyolohiya" title="Sosyolohiya - tagal" lang="tl" hreflang="tl" data-title="Sosyolohiya" data-language-autonym="Tagalog" data-language-local-name="tagal" class="interlanguage-link-target"><span>Tagalog</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tpi mw-list-item"><a href="https://tpi.wikipedia.org/wiki/Sosiolosi" title="Sosiolosi - tok pisin" lang="tpi" hreflang="tpi" data-title="Sosiolosi" data-language-autonym="Tok Pisin" data-language-local-name="tok pisin" class="interlanguage-link-target"><span>Tok Pisin</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/Sosyoloji" title="Sosyoloji - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Sosyoloji" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target"><span>Türkçe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tt mw-list-item"><a href="https://tt.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%BE%D1%86%D0%B8%D0%BE%D0%BB%D0%BE%D0%B3%D0%B8%D1%8F" title="Социология - tàtar" lang="tt" hreflang="tt" data-title="Социология" data-language-autonym="Татарча / tatarça" data-language-local-name="tàtar" class="interlanguage-link-target"><span>Татарча / tatarça</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ug mw-list-item"><a href="https://ug.wikipedia.org/wiki/%D8%AC%DB%95%D9%85%D8%A6%D9%89%D9%8A%DB%95%D8%AA%D8%B4%DB%87%D9%86%D8%A7%D8%B3%D9%84%D9%89%D9%82" title="جەمئىيەتشۇناسلىق - uigur" lang="ug" hreflang="ug" data-title="جەمئىيەتشۇناسلىق" data-language-autonym="ئۇيغۇرچە / Uyghurche" data-language-local-name="uigur" class="interlanguage-link-target"><span>ئۇيغۇرچە / Uyghurche</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%BE%D1%86%D1%96%D0%BE%D0%BB%D0%BE%D0%B3%D1%96%D1%8F" title="Соціологія - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Соціологія" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target"><span>Українська</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ur mw-list-item"><a href="https://ur.wikipedia.org/wiki/%D8%B9%D9%85%D8%B1%D8%A7%D9%86%DB%8C%D8%A7%D8%AA" title="عمرانیات - urdú" lang="ur" hreflang="ur" data-title="عمرانیات" data-language-autonym="اردو" data-language-local-name="urdú" class="interlanguage-link-target"><span>اردو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uz mw-list-item"><a href="https://uz.wikipedia.org/wiki/Sotsiologiya" title="Sotsiologiya - uzbek" lang="uz" hreflang="uz" data-title="Sotsiologiya" data-language-autonym="Oʻzbekcha / ўзбекча" data-language-local-name="uzbek" class="interlanguage-link-target"><span>Oʻzbekcha / ўзбекча</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vec mw-list-item"><a href="https://vec.wikipedia.org/wiki/Socio%C5%82ozia" title="Sociołozia - vènet" lang="vec" hreflang="vec" data-title="Sociołozia" data-language-autonym="Vèneto" data-language-local-name="vènet" class="interlanguage-link-target"><span>Vèneto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/X%C3%A3_h%E1%BB%99i_h%E1%BB%8Dc" title="Xã hội học - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Xã hội học" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target"><span>Tiếng Việt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-war mw-list-item"><a href="https://war.wikipedia.org/wiki/Sosyolohiya" title="Sosyolohiya - waray" lang="war" hreflang="war" data-title="Sosyolohiya" data-language-autonym="Winaray" data-language-local-name="waray" class="interlanguage-link-target"><span>Winaray</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E7%A4%BE%E4%BC%9A%E5%AD%A6" title="社会学 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="社会学" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target"><span>吴语</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-xh mw-list-item"><a href="https://xh.wikipedia.org/wiki/ISosioloji" title="ISosioloji - xosa" lang="xh" hreflang="xh" data-title="ISosioloji" data-language-autonym="IsiXhosa" data-language-local-name="xosa" class="interlanguage-link-target"><span>IsiXhosa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-xmf mw-list-item"><a href="https://xmf.wikipedia.org/wiki/%E1%83%A1%E1%83%9D%E1%83%AA%E1%83%98%E1%83%9D%E1%83%9A%E1%83%9D%E1%83%92%E1%83%98%E1%83%90" title="სოციოლოგია - mingrelià" lang="xmf" hreflang="xmf" data-title="სოციოლოგია" data-language-autonym="მარგალური" data-language-local-name="mingrelià" class="interlanguage-link-target"><span>მარგალური</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yi mw-list-item"><a href="https://yi.wikipedia.org/wiki/%D7%A1%D7%90%D7%A6%D7%99%D7%90%D7%9C%D7%90%D7%92%D7%99%D7%A2" title="סאציאלאגיע - ídix" lang="yi" hreflang="yi" data-title="סאציאלאגיע" data-language-autonym="ייִדיש" data-language-local-name="ídix" class="interlanguage-link-target"><span>ייִדיש</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yo mw-list-item"><a href="https://yo.wikipedia.org/wiki/%C3%8C%E1%B9%A3e%E1%BB%8D%CC%80r%E1%BB%8D%CC%80%C3%A0w%C3%B9j%E1%BB%8D" title="Ìṣeọ̀rọ̀àwùjọ - ioruba" lang="yo" hreflang="yo" data-title="Ìṣeọ̀rọ̀àwùjọ" data-language-autonym="Yorùbá" data-language-local-name="ioruba" class="interlanguage-link-target"><span>Yorùbá</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zea mw-list-item"><a href="https://zea.wikipedia.org/wiki/Sociolohie" title="Sociolohie - zelandès" lang="zea" hreflang="zea" data-title="Sociolohie" data-language-autonym="Zeêuws" data-language-local-name="zelandès" class="interlanguage-link-target"><span>Zeêuws</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zgh mw-list-item"><a href="https://zgh.wikipedia.org/wiki/%E2%B4%B0%E2%B5%A1%E2%B5%A1%E2%B5%93%E2%B5%94:%E2%B5%9C%E2%B4%B0%E2%B5%99%E2%B5%8F%E2%B4%B0%E2%B5%8E%E2%B5%93%E2%B5%8F%E2%B5%9C" title="ⴰⵡⵡⵓⵔ:ⵜⴰⵙⵏⴰⵎⵓⵏⵜ - amazic estàndard marroquí" lang="zgh" hreflang="zgh" data-title="ⴰⵡⵡⵓⵔ:ⵜⴰⵙⵏⴰⵎⵓⵏⵜ" data-language-autonym="ⵜⴰⵎⴰⵣⵉⵖⵜ ⵜⴰⵏⴰⵡⴰⵢⵜ" data-language-local-name="amazic estàndard marroquí" class="interlanguage-link-target"><span>ⵜⴰⵎⴰⵣⵉⵖⵜ ⵜⴰⵏⴰⵡⴰⵢⵜ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E7%A4%BE%E4%BC%9A%E5%AD%A6" title="社会学 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="社会学" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target"><span>中文</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-min-nan mw-list-item"><a href="https://zh-min-nan.wikipedia.org/wiki/Si%C4%81-ho%C4%93-ha%CC%8Dk" title="Siā-hoē-ha̍k - xinès min del sud" lang="nan" hreflang="nan" data-title="Siā-hoē-ha̍k" data-language-autonym="閩南語 / Bân-lâm-gú" data-language-local-name="xinès min del sud" class="interlanguage-link-target"><span>閩南語 / Bân-lâm-gú</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E7%A4%BE%E6%9C%83%E5%AD%B8" title="社會學 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="社會學" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target"><span>粵語</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q21201#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Sociologia" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="new vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Discussi%C3%B3:Sociologia&action=edit&redlink=1" rel="discussion" class="new" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina (encara no existeix) [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Sociologia"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Sociologia&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Sociologia&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Sociologia"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Sociologia&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Sociologia&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Sociologia" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Sociologia" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q"><span>Pàgines especials</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Sociologia&oldid=34271084" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Sociologia&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Sociologia&id=34271084&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FSociologia"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FSociologia"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Sociologia"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Sociologia&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Sociologia&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Sociology" hreflang="en"><span>Commons</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q21201" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><table class="vertical-navbox nowraplinks" style="float:right;clear:right;width:22.0em;margin:0 0 1.0em 1.0em;color:#202122;background-color:#f8f9fa;border:1px solid #a2a9b1;padding:0.2em;border-spacing:0.4em 0;text-align:center;line-height:1.4em;font-size:88%;width:18.0em;"><tbody><tr><th class="navbox-title" style="padding:0.2em 0.4em 0.2em;font-size:145%;line-height:1.2em;font-size:175%;background:#76EEC6"><a class="mw-selflink selflink">Sociologia</a></th></tr><tr><td style="padding:0.2em 0 0.4em"><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:SNA_segment.png" class="mw-file-description" title="Social Network Analysis diagram"><img alt="Social Network Analysis diagram" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c7/SNA_segment.png/180px-SNA_segment.png" decoding="async" width="180" height="70" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c7/SNA_segment.png/270px-SNA_segment.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/c7/SNA_segment.png 2x" data-file-width="334" data-file-height="130" /></a><figcaption>Social Network Analysis diagram</figcaption></figure></td></tr><tr><th class="navbox-abovebelow" style="padding:0.1em;background:#76EEC6;;background:none;"> <i>Esquema</i></th></tr><tr><th class="navbox-abovebelow" style="padding:0.1em;background:#76EEC6;"> <a href="/w/index.php?title=Teoria_sociol%C3%B2gica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Teoria sociològica (encara no existeix)">Teoria</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_sociologia" title="Història de la sociologia">Història</a></th></tr><tr><td class="list" style="padding:0 0.1em 0.4em"> <a href="/wiki/Positivisme" title="Positivisme">Positivisme</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Antipositivisme" title="Antipositivisme">Antipositivisme</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Funcionalisme_estructural" title="Funcionalisme estructural">Funcionalisme</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Teories_del_conflicte&action=edit&redlink=1" class="new" title="Teories del conflicte (encara no existeix)">Teories del conflicte</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Teories_d%27abast_intermedi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Teories d'abast intermedi (encara no existeix)">Teories d'abast intermedi</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Interaccionisme" title="Interaccionisme">Interaccionisme</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Etnometodologia" title="Etnometodologia">Etnometodologia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Estructuralisme" title="Estructuralisme">Estructuralisme</a></td> </tr><tr><th class="navbox-abovebelow" style="padding:0.1em;background:#76EEC6;"> <a href="/w/index.php?title=Investigaci%C3%B3_social&action=edit&redlink=1" class="new" title="Investigació social (encara no existeix)">Mètodes d'investigació</a></th></tr><tr><td class="list" style="padding:0 0.1em 0.4em"> <a href="/wiki/Investigaci%C3%B3_quantitativa" class="mw-redirect" title="Investigació quantitativa">Quantitativa</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Investigaci%C3%B3_qualitativa" class="mw-redirect" title="Investigació qualitativa">Qualitativa</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Recerca_hist%C3%B2rica_comparativa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Recerca històrica comparativa (encara no existeix)">Històric</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Sociologia_computacional&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sociologia computacional (encara no existeix)">Computacional</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Etnografia" title="Etnografia">Etnogràfic</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=An%C3%A0lisi_de_xarxes_socials&action=edit&redlink=1" class="new" title="Anàlisi de xarxes socials (encara no existeix)">Xarxa-analítica</a></td> </tr><tr><th class="navbox-abovebelow" style="padding:0.1em;background:#76EEC6;"> Temàtiques de la sociologia</th></tr><tr><td class="list" style="padding:0 0.1em 0.4em"> <a href="/wiki/Canvi_social" title="Canvi social">Canvi social</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Superestructura_(sociologia)" class="mw-redirect" title="Superestructura (sociologia)">Superestructura</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Conflicte" title="Conflicte">Conflicte</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Idenitat_de_g%C3%A8nere&action=edit&redlink=1" class="new" title="Idenitat de gènere (encara no existeix)">Identitat</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Individualisme" title="Individualisme">Individualisme</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Vincle" title="Vincle">Vincle</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Fam%C3%ADlia" title="Família">Família</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Cohesi%C3%B3_social" title="Cohesió social">Cohesió social</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Su%C3%AFcidi" title="Suïcidi">Suïcidi</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Modernitat" title="Modernitat">Modernitat</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Solidaritat" title="Solidaritat">Solidaritat</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Segregaci%C3%B3" title="Segregació">Segregació</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Estratificaci%C3%B3_social" title="Estratificació social">Estratificació</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Plantilla:Glossari_de_la_Sociologia" title="Plantilla:Glossari de la Sociologia">més</a></td> </tr><tr><td style="padding:0.3em 0.4em 0.3em;font-weight:bold"> <a href="/wiki/Portal:Societat" title="Portal:Societat">Portal de sociologia</a></td></tr><tr><td style="text-align:right;font-size:115%"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Plantilla:Sociologia" title="Plantilla:Sociologia"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></span></li></ul></div></td></tr></tbody></table> <p>La <b>sociologia</b> és la <a href="/wiki/Ci%C3%A8ncia" title="Ciència">ciència</a> general de la <a href="/wiki/Societat" title="Societat">societat</a><sup id="cite_ref-1" class="reference"><a href="#cite_note-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i, per tant, la més fonamental de les <a href="/wiki/Ci%C3%A8ncies_socials" title="Ciències socials">ciències socials</a>. Estudia la realitat social contemporània com el producte d'una sèrie de processos històrics anomenats, en conjunt, <a href="/wiki/Modernitat" title="Modernitat">modernitat</a>; i que inclou la creació de l'<a href="/wiki/Estat_liberal" title="Estat liberal">estat liberal</a>, les revolucions <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_cient%C3%ADfica" title="Revolució científica">científica</a> i <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_industrial" class="mw-redirect" title="Revolució industrial">industrial</a>, el <a href="/wiki/Nacionalismes" class="mw-redirect" title="Nacionalismes">nacionalisme</a>, el <a href="/wiki/Moviment_obrer" title="Moviment obrer">moviment obrer</a>, el <a href="/wiki/Colonialisme" title="Colonialisme">colonialisme</a> i la <a href="/wiki/Descolonitzaci%C3%B3" title="Descolonització">descolonització</a>, la <a href="/wiki/Globalitzaci%C3%B3" title="Globalització">globalització</a>, i el <a href="/wiki/Neoliberalisme" title="Neoliberalisme">neoliberalisme</a>, entre d'altres. Se centra en aspectes com la <a href="/wiki/Sociologia_pol%C3%ADtica" title="Sociologia política">política</a>, el <a href="/wiki/G%C3%A8nere_(sociologia)" title="Gènere (sociologia)">gènere</a>, la <a href="/wiki/Ra%C3%A7a" title="Raça">raça</a>, <a href="/wiki/Sociologia_de_la_ci%C3%A8ncia" title="Sociologia de la ciència">la ciència i la tecnologia</a>, el crim, la <a href="/wiki/Desviaci%C3%B3_(sociologia)" title="Desviació (sociologia)">desviació</a>, o el <a href="/wiki/Treball_(economia)" title="Treball (economia)">treball</a>. És difícil, no obstant això, elaborar una definició tècnica de la sociologia, ja que com a disciplina es va originar i desenvolupar en el context dels mateixos processos històrics que estudia i, aleshores, és un corrent de pensament en constant evolució. </p><p>Fou constituïda al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> pels anomenats pares de la sociologia: <a href="/wiki/Karl_Marx" title="Karl Marx">Karl Marx</a>, <a href="/wiki/%C3%89mile_Durkheim" title="Émile Durkheim">Émile Durkheim</a> i <a href="/wiki/Max_Weber" title="Max Weber">Max Weber</a>. Les seues obres trencaren amb la <a href="/wiki/Liberalisme" title="Liberalisme">tradició liberal</a> en <a href="/wiki/Filosofia" title="Filosofia">filosofia</a> i promulgaren l'estudi <a href="/wiki/Empirisme" title="Empirisme">empíric</a> de la realitat social.<sup id="cite_ref-2" class="reference"><a href="#cite_note-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Segons aquests pensadors, els fenòmens socials són <b>construccions socials</b>, és a dir, en comptes d'estar regits per principis morals abstractes i universals, són el producte de processos històrics complexos i concrets. Les principals contribucions al pensament social d'ençà el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> han estat vinculades a la sociologia, amb les obres de <a href="/wiki/Georg_Simmel" title="Georg Simmel">Georg Simmel</a>, <a href="/wiki/Alexis_de_Tocqueville" title="Alexis de Tocqueville">Alexis de Tocqueville</a>, <a href="/wiki/Antonio_Gramsci" title="Antonio Gramsci">Antonio Gramsci</a>, <a href="/wiki/Louis_Althusser" title="Louis Althusser">Louis Althusser</a>, <a href="/wiki/Theodor_Adorno" title="Theodor Adorno">Theodor Adorno</a>, <a href="/wiki/Walter_Benjamin" title="Walter Benjamin">Walter Benjamin</a>, <a href="/wiki/Herbert_Marcuse" title="Herbert Marcuse">Herbert Marcuse</a>, <a href="/wiki/Michel_Foucault" title="Michel Foucault">Michel Foucault</a>, <a href="/wiki/Pierre_Bourdieu" title="Pierre Bourdieu">Pierre Bourdieu</a>; i, en l'actualitat, <a href="/wiki/Bruno_Latour" title="Bruno Latour">Bruno Latour</a>, <a href="/wiki/Donna_Haraway" title="Donna Haraway">Donna Haraway</a>, <a href="/wiki/Judith_Butler" title="Judith Butler">Judith Butler</a>, <a href="/wiki/Anthony_Giddens" title="Anthony Giddens">Anthony Giddens</a>, <a href="/wiki/Zygmunt_Bauman" title="Zygmunt Bauman">Zygmunt Bauman</a>, <a href="/wiki/Ulrich_Beck" title="Ulrich Beck">Ulrich Beck</a>, <a href="/wiki/Manuel_Castells" class="mw-redirect" title="Manuel Castells">Manuel Castells</a> o <a href="/wiki/Slavoj_Zizek" class="mw-redirect" title="Slavoj Zizek">Slavoj Zizek</a>. </p> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Definició"><span id="Definici.C3.B3"></span>Definició</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Sociologia&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Definició"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Etimologia_i_significat">Etimologia i significat</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Sociologia&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Etimologia i significat"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El terme sociologia deriva del <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a>, d'una banda, amb el prefix <i>socius</i> que vol dir 'companyia' i del sufix <i>logia</i>, d'altra banda, que deriva del <a href="/wiki/Grec" title="Grec">grec</a> λογία i que vol dir "estudi de". La sociologia és doncs l'estudi de la companyia, més ben dit, l'estudi de la societat. </p><p>La definició de la sociologia com a disciplina de les <a href="/wiki/Ci%C3%A8ncies_socials" title="Ciències socials">ciències socials</a> es objecte, com l'<a href="/wiki/Economia" title="Economia">economia</a>, de propostes molt variades i cap mena de consens. Les definicions tenen com a hàbit de multiplicar-se segons la <a href="/wiki/Biografia" title="Biografia">biografia</a> emprada. Per això mateix es pot mirar de trobar una definició consensuada a partir de la definició de societat. En termes curts i simples, la <a href="/wiki/Societat" title="Societat">societat</a> és l'experiència que l'ésser humà com a individu té amb la resta d'éssers que l'envolten perquè, efectivament, l'ésser humà és social per natura. Per una qüestió o una altra, cap ésser humà viu tot sol. I, en aquest sentit, es veu condicionat per les relacions que manté amb la resta. Sent així, la sociologia és l'estudi de l'ésser humà en la seua vessant col·lectiva. </p><p>Això ens porta a reprendre el camp de les <a href="/wiki/Ci%C3%A8ncies_socials" title="Ciències socials">ciències socials</a>. En tant que "socials" estudien la societat i, per tant, podríem dir que la sociologia és simplement un angle d'estudi de la societat, així com les <a href="/wiki/Ci%C3%A8ncies_pol%C3%ADtiques" title="Ciències polítiques">ciències polítiques</a> o l'economia són dos altres angles d'estudi de la societat. És a dir, mentre que l'economia estudia la gestió dels recursos en col·lectivitat i les ciències polítiques estudien les preses de decisions en col·lectivitat, la sociologia estudia el comportament humà en col·lectiu. </p><p>Dit això, la sociologia és una disciplina pròpiament <a href="/wiki/Occident" title="Occident">occidental</a> i ben sovint s'acostuma a definir-la pel seu contrari. Des d'aquesta perspectiva, la sociologia seria l'estudi de les societats industrials i l'<a href="/wiki/Antropologia" title="Antropologia">antropologia</a>, el de les societats no industrials. Tal com hem dit, la sociologia és una disciplina pròpiament occidental; i per això aquesta mena de definició és <a href="/wiki/Etnoc%C3%A8ntric" class="mw-redirect" title="Etnocèntric">eurocèntrica</a>, atès que altres societats no occidentals però industrialitzades utilitzen l'antropologia en comptes de la sociologia. </p><p>Això és així perquè la sociologia neix com a resposta a la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Industrial" title="Revolució Industrial">Revolució Industrial</a> i a la introducció dels <a href="/wiki/Il%C2%B7lustraci%C3%B3" title="Il·lustració">ideals il·lustrats</a> vers el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>. Aleshores els <a href="/wiki/Epistemologia" title="Epistemologia">filòsofs del coneixement</a> entren en una dinàmica pròpia de la <a href="/wiki/Divisi%C3%B3_del_treball" title="Divisió del treball">divisió del treball</a> propugnada per l'<a href="/wiki/Adam_Smith" title="Adam Smith">Adam Smith</a> i, en consonància amb això, pensen que els canvis són tan radicals i diferents que cal una disciplina a banda que permeta comprendre'ls. De tot això neix la sociologia. </p><p>En darrer terme, la sociologia s'ha intentat definir a través dels seus autors, de les seues escoles i la seua metodologia. Tanmateix, cap d'aquestes definicions són útils i servibles per a una descripció de l'objecte de la disciplina perquè es prenen opinions i desorienta les definicions cap a pensaments. Per conservar, doncs, una definició de l'objecte i no del subjecte, la sociologia es definix com la ciència que estudia l'<a href="/w/index.php?title=Home_com%C3%BA&action=edit&redlink=1" class="new" title="Home comú (encara no existeix)">home comú</a> al seu <a href="/wiki/Modernitat" title="Modernitat">entorn modern</a>. Una definició a partir dels autors, però, permet fer una anàlisi cronològica de l'evolució de la sociologia, cosa que tot seguit presentem. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Comte">Comte</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Sociologia&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Comte"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Auguste_Comte" title="Auguste Comte">Auguste Comte</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Auguste_Comte2.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f4/Auguste_Comte2.jpg/170px-Auguste_Comte2.jpg" decoding="async" width="170" height="239" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f4/Auguste_Comte2.jpg/255px-Auguste_Comte2.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f4/Auguste_Comte2.jpg/340px-Auguste_Comte2.jpg 2x" data-file-width="555" data-file-height="779" /></a><figcaption><a href="/wiki/Auguste_Comte" title="Auguste Comte">Auguste Comte</a> (1798–1857)</figcaption></figure> <p>El terme sociologia fou encunyat per primer cop, l'any 1780, per l'assagista francès <a href="/wiki/Emmanuel-Joseph_Siey%C3%A8s" class="mw-redirect" title="Emmanuel-Joseph Sieyès">Emmanuel-Joseph Sieyès</a>, en un manuscrit. "Sociologia" fou definit, no obstant això, més avant pel filòsof francès de les ciències <a href="/wiki/Auguste_Comte" title="Auguste Comte">Auguste Comte</a>, el 1838, que el popularitza malgrat que la seua institucionalització és encara més tardana. Comte, en coherència amb el positivisme, utilitzà el terme com a sinònim de "física social"; perquè pensava que calia una disciplina científica sobre la societat i, per tant, la seua física social cal incloure-la en l'esquema del coneixement. El terme és, tot seguit, apropiat per altres pensadors i científics, com ara l'estadista Adolph Quetelet. Comte s'esforçà a unificar la història, la psicologia i l'economia a través de les ciències de l'enteniment social. Una proposta epistemològica que s'acaba traduint a <a href="/wiki/Curs_de_filosofia_positiva" title="Curs de filosofia positiva">Curs de filosofia positiva</a> (1830-1842) i a <a href="/w/index.php?title=Discours_sur_l%27ensemble_du_positivisme&action=edit&redlink=1" class="new" title="Discours sur l'ensemble du positivisme (encara no existeix)">Discours sur l'ensemble du positivisme</a> (1848).<sup id="cite_ref-3" class="reference"><a href="#cite_note-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-4" class="reference"><a href="#cite_note-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <blockquote><p>Comte donà un impuls potent al desenvolupament de la sociologia. Un impuls que donà fruïts a les dècades posteriors del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>. I, així i tot, aquesta afirmació no és assignar als sociòlegs francesos com Durkheim un estatut de devots del positivisme. Però insistint en la irreductibilitat de cadascuna de les ciències bàsiques de Comte i cap a la ciència particular que pressuposava la jerarquia comtiana, tot emfasitzant en la naturalesa de la sociologia com a estudi científic dels fenòmens socials, Comte col·locà la sociologia al mapa. Concretament, els inicis es poden remuntar molt més enllà de Montesquieu, per exemple, a Condorcet, per no parlar de Saint-Simon, l'immediat predecessor de Comte. Però allò que és clar és un reconeixement de Comte per la sociologia com a ciència particular, amb un caràcter propi, fet que portà Durkheim a considerar-lo com el pare o fundador d'aquesta ciència, malgrat que Durkheim no acceptà la idea dels tres estadis i el criticà.<a href="/w/index.php?title=Frederick_Copleston&action=edit&redlink=1" class="new" title="Frederick Copleston (encara no existeix)">Frederick Copleston</a>, <i>A historiy of Philosophy: IX modern Philosophy</i> (1974), p. 188</p></blockquote> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Marx">Marx</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Sociologia&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Marx"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Karl_Marx" title="Karl Marx">Karl Marx</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Karl_Marx.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fc/Karl_Marx.jpg/170px-Karl_Marx.jpg" decoding="async" width="170" height="199" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fc/Karl_Marx.jpg/255px-Karl_Marx.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fc/Karl_Marx.jpg/340px-Karl_Marx.jpg 2x" data-file-width="1280" data-file-height="1500" /></a><figcaption><a href="/wiki/Karl_Marx" title="Karl Marx">Karl Marx</a> (1818–1883)</figcaption></figure> <p>Tant Comte com Karl Marx es proposaren de desenvolupar sistemes científicament justificats arran de la industrialització i la secularització a Europa, empesos per diversos moviments clau en <a href="/wiki/Filosofia_de_la_hist%C3%B2ria" title="Filosofia de la història">filosofia de la història</a> i la ciència. Marx rebutjà el <a href="/wiki/Positivisme" title="Positivisme">positivisme</a> comtià, però mirà de desenvolupar una "ciència de la societat", malgrat que en cap moment no es designà a ell mateix com a sociòleg i la seua associació com a sociòleg és posterior. Segons l'Isaiah Berlin (1967), encara que Marx no es considerara ell mateix com a sociòleg, se'l podria considerar com un "vertader pare" de la <a href="/w/index.php?title=Sociologia_moderna&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sociologia moderna (encara no existeix)">sociologia moderna</a>, "en la mena que qualsevol pot reclamar-ne el títol".<sup id="cite_ref-:1_5-0" class="reference"><a href="#cite_note-:1-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <blockquote><p>El fet principal de la teoria de Marx fou la conclusió principal d'haver donat respostes clares i unificades, en termes empírics familiars, a aquelles qüestions teòriques que més ocupaven aleshores la ment humana i haver-ne deduït clares directives pràctiques sense crear vincles artificials. El tractament sociològic dels problemes històrics i morals, que Comte i després d'ell, Spencer i Taine, havien discutit i esquematitzat, es convertiren en un estudi precís i concret únicament quan l'atac del marxisme militant fes de les seues pròpies conclusions un tema ardent, fent de la recerca d'evidència més zelosa i l'atenció al mètode més intensa.</p></blockquote> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Spencer">Spencer</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Sociologia&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Spencer"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Herbert_Spencer" title="Herbert Spencer">Herbert Spencer</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Spencer-detail.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f8/Spencer-detail.png/170px-Spencer-detail.png" decoding="async" width="170" height="192" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f8/Spencer-detail.png/255px-Spencer-detail.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/f/f8/Spencer-detail.png 2x" data-file-width="282" data-file-height="319" /></a><figcaption><a href="/wiki/Herbert_Spencer" title="Herbert Spencer">Herbert Spencer</a> (1820–1903)</figcaption></figure> <p>Hebert Spencer (1820-1903) fou un dels més sociòlegs més cèlebres i influents del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>. S'estimà que aconseguí vendre prop d'un milió de <a href="/wiki/Llibre" title="Llibre">llibres</a> mentre estigué viu, més que cap altre sociòleg de l'època. La seua influència fou encara més forta que qualsevol altre pensador del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, incloent-hi <a href="/wiki/%C3%89mile_Durkheim" title="Émile Durkheim">Émile Durkheim</a>, el qual definí i tot les seues idees a partir de les de Spencer. La <i>Divisió del Treball a la Societat</i> de Durkheim fou en gran mena un debat ja estès amb Spencer. Actualment sembla haver-hi composició sobre el fet que Drukheim prestà àmpliament les idees de Spencer. Com a biòleg notable, Spencer encunyà el terme de <a href="/wiki/Superviv%C3%A8ncia_del_m%C3%A9s_apte" title="Supervivència del més apte">supervivència del més apte</a>. Mentre que les idees marxistes definien un fil de la sociologia, Spencer era un crític del socialisme i un ferm defensor d'un estil de govern de tipus <i>laissez-faire</i>. Les seues idees foren observades estretament pels cercles polítics conservadors, especialment als Estats Units i a Anglaterra. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Branques_d'estudi_i_assumptes_de_la_sociologia"><span id="Branques_d.27estudi_i_assumptes_de_la_sociologia"></span>Branques d'estudi i assumptes de la sociologia</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Sociologia&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Branques d'estudi i assumptes de la sociologia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Àrees_d'estudi"><span id=".C3.80rees_d.27estudi"></span>Àrees d'estudi</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Sociologia&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Àrees d'estudi"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'abordatge que els sociòlegs fan de la cultura pot dividir-se en sociologia de la cultura i sociologia cultural —termes similars no contrastant que no són del tot intercanviables. La sociologia de la cultura és un terme antic i considera alguns tòpics i objectes d'estudi com a més o menys "culturals" que d'altres. La sociologia cultural, en canvi, veu tots els fenòmens socials com a inherentment culturals. La sociologia de la cultural mira de forma general d'explicar certs fenòmens culturals com el producte d'uns processos socials, mentre que la sociologia cultural veu la cultura com una explicació potencial dels fenòmens socials. </p><p>Després de la Segona Guerra Mundial, la sociologia que havia nascut a Europa es trasllada als Estats Units on la tasca realitzada per les universitats l'institucionalitzen. A Europa la sociologia no sap eixir de l'àmbit localista i s'hi genera una sociologia per país, pròpia a cada país. En no tenir una perspectiva més global, aquest paper fou assumit pels Estats Units, que l'expandiren; i, en aquesta dinàmica, la sociologia es torna força centrífuga quant a cos acadèmic. </p><p>Conseqüentment, sorgixen diverses branques d'estudi, com les que es presenten tot seguit: </p> <div> <table width="100%" style="table-layout: fixed;" border="0" cellspacing="0" cellpadding="0"> <tbody><tr valign="top"> <td><div style="margin-right:20px;"> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Sociologia_de_la_identitat&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sociologia de la identitat (encara no existeix)">Sociologia de la identitat</a> i de la <a href="/wiki/Sociologia_de_la_cultura" title="Sociologia de la cultura">cultura</a> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Sociologia_de_la_inf%C3%A0ncia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sociologia de la infància (encara no existeix)">Sociologia de la infància</a></li> <li><a href="/wiki/Sociologia_del_cos" title="Sociologia del cos">Sociologia del cos</a></li> <li><a href="/wiki/Sociologia_de_l%27esport" title="Sociologia de l'esport">Sociologia de l'esport</a></li> <li><a href="/wiki/Sociologia_del_cinema" title="Sociologia del cinema">Sociologia del cinema</a></li> <li><a href="/wiki/Sociologia_de_la_moda" title="Sociologia de la moda">Sociologia de la moda</a></li> <li><a href="/wiki/Sociologia_de_l%27art" title="Sociologia de l'art">Sociologia de l'art</a></li> <li><a href="/wiki/Sociologia_de_la_m%C3%BAsica" title="Sociologia de la música">Sociologia de la música</a></li> <li><a href="/wiki/Sociologia_de_la_religi%C3%B3" title="Sociologia de la religió">Sociologia de la religió</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Sociologia_de_la_literatura&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sociologia de la literatura (encara no existeix)">Sociologia de la literatura</a></li></ul></li> <li><a href="/wiki/Sociologia_de_la_fam%C3%ADlia" title="Sociologia de la família">Sociologia de la família</a> i del <a href="/w/index.php?title=Sociologia_del_g%C3%A8nere&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sociologia del gènere (encara no existeix)">gènere</a> <ul><li><a href="/wiki/Sociologia_de_la_desviaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Sociologia de la desviació">Sociologia de la desviació</a></li> <li><a href="/wiki/Sociologia_del_llenguatge" title="Sociologia del llenguatge">Sociologia del llenguatge</a></li></ul></li></ul> </div> </td> <td><div style="margin-right: 20px;"> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Sociologia_de_l%27administraci%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sociologia de l'administració (encara no existeix)">Sociologia de l'administració</a> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Demografia_social&action=edit&redlink=1" class="new" title="Demografia social (encara no existeix)">Demografia social</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Sociologia_del_Dret&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sociologia del Dret (encara no existeix)">Sociologia del Dret</a></li> <li><a href="/wiki/Sociologia_pol%C3%ADtica" title="Sociologia política">Sociologia política</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Sociologia_p%C3%BAblica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sociologia pública (encara no existeix)">Sociologia pública</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Sociologia_de_les_organitzacions&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sociologia de les organitzacions (encara no existeix)">Sociologia de les organitzacions</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Teoria_dels_moviments_socials&action=edit&redlink=1" class="new" title="Teoria dels moviments socials (encara no existeix)">Sociologia dels moviments socials</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Sociologia_de_la_comunicaci%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sociologia de la comunicació (encara no existeix)">Sociologia de la comunicació</a></li></ul></li> <li><a href="/w/index.php?title=Sociologia_de_les_desigualtats&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sociologia de les desigualtats (encara no existeix)">Sociologia de les desigualtats</a> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Sociologia_de_la_lectura&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sociologia de la lectura (encara no existeix)">Sociologia de la lectura</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Sociologia_de_l%27educaci%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sociologia de l'educació (encara no existeix)">Sociologia de l'educació</a></li></ul></li> <li><a href="/w/index.php?title=Sociologia_de_la_sociologia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sociologia de la sociologia (encara no existeix)">Sociologia de la sociologia</a></li></ul> </div> </td> <td><div style="margin-right: 20px;"> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Treball_(sociologia)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Treball (sociologia) (encara no existeix)">Sociologia del treball</a> i del <a href="/wiki/Sociologia_del_consum" title="Sociologia del consum">consum</a> <ul><li><a href="/wiki/Sociologia_urbana" title="Sociologia urbana">Sociologia urbana</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Sociologia_de_la_tecnologia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sociologia de la tecnologia (encara no existeix)">Sociologia de la tecnologia</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Teoria_del_desenvolupament&action=edit&redlink=1" class="new" title="Teoria del desenvolupament (encara no existeix)">Teoria del desenvolupament</a></li></ul></li> <li><a href="/wiki/Sociologia_del_coneixement" title="Sociologia del coneixement">Sociologia del coneixement</a> <ul><li><a href="/wiki/Sociologia_de_la_ci%C3%A8ncia" title="Sociologia de la ciència">Sociologia de la ciència</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Sociologia_ambiental&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sociologia ambiental (encara no existeix)">Sociologia ambiental</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Sociologia_m%C3%A8dica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sociologia mèdica (encara no existeix)">Sociologia mèdica</a></li></ul></li></ul> </div> </td> <td><div style="margin-right: 20px;"> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Sociologia_de_la_globalitzaci%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sociologia de la globalització (encara no existeix)">Sociologia de la globalització</a> i la <a href="/w/index.php?title=Sociologia_de_la_modernitat&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sociologia de la modernitat (encara no existeix)">modernitat</a> <ul><li><a href="/wiki/Sociologia_digital" title="Sociologia digital">Sociologia digital</a></li> <li><a href="/wiki/Sociologia_econ%C3%B2mica" title="Sociologia econòmica">Sociologia econòmica</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Sociologia_inform%C3%A0tica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sociologia informàtica (encara no existeix)">Sociologia informàtica</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Sociologia_d%27Internet&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sociologia d'Internet (encara no existeix)">Sociologia d'Internet</a></li> <li><a href="/wiki/Sociologia_rural" title="Sociologia rural">Sociologia rural</a></li></ul></li></ul> </div> </td></tr></tbody></table> </div> <p>La sociologia ha servit com a suport a l'estudi d'altres disciplines —com les <a href="/wiki/Ci%C3%A8ncies_pol%C3%ADtiques" title="Ciències polítiques">ciències polítiques</a>— així com de base per a estudis sobre <a href="/wiki/Estudis_de_ci%C3%A8ncia,_tecnologia_i_societat" title="Estudis de ciència, tecnologia i societat">ciència, tecnologia i societat</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Temàtiques_comunes_i_mots_clau"><span id="Tem.C3.A0tiques_comunes_i_mots_clau"></span>Temàtiques comunes i mots clau</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Sociologia&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Temàtiques comunes i mots clau"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div style="-moz-column-count:4; -webkit-column-count:4; column-count:4;"> <ul><li><a href="/wiki/Anomia" title="Anomia">Anomia</a></li> <li><a href="/wiki/Classe_social" title="Classe social">Classe social</a></li> <li> <a href="/w/index.php?title=Coerci%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Coerció (encara no existeix)">Coerció</a></li> <li><a href="/wiki/Cohesi%C3%B3_social" title="Cohesió social">Cohesió social</a></li> <li><a href="/wiki/Enteniment" title="Enteniment">Enteniment</a></li> <li> <a href="/wiki/Cultura" title="Cultura">Cultura</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Escabellament_del_m%C3%B3n&action=edit&redlink=1" class="new" title="Escabellament del món (encara no existeix)">Escabellament del món</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Emocions_i_societat&action=edit&redlink=1" class="new" title="Emocions i societat (encara no existeix)">Emocions i societat</a></li> <li> <a href="/wiki/Estructuralisme" title="Estructuralisme">Estructuralisme</a></li> <li> <a href="/wiki/Estructura_social" title="Estructura social">Estructura social</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Fet_social&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fet social (encara no existeix)">Fet social</a></li> <li><a href="/wiki/Funcionalisme_(sociologia)" title="Funcionalisme (sociologia)">Funcionalisme</a></li> <li><a href="/wiki/G%C3%A8nere_(sociologia)" title="Gènere (sociologia)">Gènere</a></li> <li><a href="/wiki/Grup_social" title="Grup social">Grup</a></li> <li><a href="/wiki/Identitat_de_g%C3%A8nere" title="Identitat de gènere">Identitat de gènere</a></li> <li><a href="/wiki/Positivisme" title="Positivisme">Positivisme</a></li> <li><a href="/wiki/%C3%88tnia" title="Ètnia">Ètnia</a> i <a href="/wiki/Ra%C3%A7a" title="Raça">raça</a></li> <li> <a href="/wiki/Racionalitzaci%C3%B3_(psicologia)" title="Racionalització (psicologia)">Racionalització</a></li> <li><a href="/wiki/Revoluci%C3%B3" title="Revolució">Revolució</a></li> <li><a href="/wiki/Simulaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Simulació">Simulació</a></li> <li><a href="/wiki/Sindicalisme" title="Sindicalisme">Sindicalisme</a></li> <li><a href="/wiki/Treball_(economia)" title="Treball (economia)">Treball</a></li> <li><a href="/wiki/Acci%C3%B3_col%C2%B7lectiva" title="Acció col·lectiva">Acció col·lectiva</a></li> <li><a href="/wiki/Aculturaci%C3%B3" title="Aculturació">Aculturació</a></li></ul> </div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Utilitat_de_la_sociologia">Utilitat de la sociologia</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Sociologia&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Utilitat de la sociologia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La sociologia és vista com un coneixement que servix per a diferents tipus d'interessos. </p> <ul><li>interès científic, conèixer la societat</li> <li>interès aplicat, canviar la societat</li></ul> <p>El segon interès és el que porta certa problemàtica ètica. En efecte, pot servir per emancipar l'home però també servix per tot el contrari. A partir de la segona meitat del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span> la sociologia és molt utilitzada per l'Estat. Entès des d'un punt de vista moral, la sociologia hauria de servir per millorar en més bé la societat, però això no sempre es produïx i els estats poden fer-ne un ús poc moral i esbiaixat. </p><p>En aquests casos es parla de «sociologia de l'ordre» o «ciència de l'ordre» perquè permet mantenir un ordre o règim, fins i tot implantar un règim en benefici d'uns classes dirigents, elititistes. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Metodologia">Metodologia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Sociologia&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Metodologia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Sociologia_com_a_ciència"><span id="Sociologia_com_a_ci.C3.A8ncia"></span>Sociologia com a ciència</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Sociologia&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Sociologia com a ciència"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La sociologia com la resta de les humanitats patix del problema de considerar-la o no una <a href="/wiki/Ci%C3%A8ncia" title="Ciència">ciència</a>. A la societat secularitzada i cientista occidental dels segles XX i XXI, és d'hàbit posar en qüestió les <a href="/wiki/Humanitats" title="Humanitats">humanitats</a> perquè no incorporen dins els seus mètodes d'investigació l'<a href="/wiki/Empirisme" title="Empirisme">empirisme</a>, és a dir, l'experiència. L'experiència és considerada com a fonament per obtenir uns resultats reals i no esbiaixats. Per això la <a href="/wiki/Biologia" title="Biologia">biologia</a>, la <a href="/wiki/F%C3%ADsica" title="Física">física</a> o la <a href="/wiki/Qu%C3%ADmica" title="Química">química</a> són reputades tot sovint com a ciències mentre que la <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria" title="Història">història</a>, la <a href="/wiki/Psicologia" title="Psicologia">psicologia</a> o la mateixa sociologia són contestades. </p><p>La història no pot de cap manera incorporar l'experiència dins el seu mètode d'investigació perquè és simplement impossible. No pot reproduir esdeveniments que han passat i no tornaran a passar perquè encara que tornaren a passar, mai passarien de la mateixa manera. Aquesta deficiència la compartixen les <a href="/wiki/Ci%C3%A8ncies_humanes" class="mw-redirect" title="Ciències humanes">ciències humanes</a> però és matisable a les <a href="/wiki/Ci%C3%A8ncies_socials" title="Ciències socials">ciències socials</a>. Aquestes poden, efectivament, incorporar l'experiència a còpia d'assaigs i observacions a escala reduïda i controlada del comportament humà. Tanmateix, no deixa de ser un mètode parcial. </p><p>Per tot plegat la sociologia és criticada pel mètode i, sobre aquest àmbit, tota una visió contrària contesta aquest <a href="/wiki/Determinisme" title="Determinisme">determinisme</a>, posant-hi matisos. Una lectura menys determinista veu les ciències socials com a ciència perquè produïxen <a href="/wiki/Coneixement" title="Coneixement">coneixement</a> i són revisables. Introduïxen falsables i en tot moment poden posar-se en qüestió. No elaboren conclusions que partixen de <a href="/wiki/Mite" title="Mite">mites</a> i lectures metafísiques, sinó que empren punts de partença secularitzats. Alhora el terme coneixement mateix és de procedència ambigu en tant que coneixement també és aquell que parla de les tradicions. </p><p>Per tot això, la sociologia és considerada una ciència tova. No se li treu el mèrit de ser una ciència però pel mètode, se la classifica com a tova. Fet i fet, el mètode no és l'única crítica de la qual fa objecte la sociologia. Cal afegir-hi altres dimensions com el de la utilitat. És d'hàbit no veure-hi cap practicitat i, de fet, quan es mira de veure-hi certa practicitat, se l'associa a una eina d'<a href="/wiki/Enginyeria_social" title="Enginyeria social">enginyeria social</a>, fet interpretat negativament si allò que es pretén és ésser una ciència. Ara bé, la <a href="/wiki/Qu%C3%ADmica" title="Química">química</a> és una ciència malgrat que el poder<sup id="cite_ref-6" class="reference"><a href="#cite_note-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> puga utilitzar-la per a altres finalitats, no científiques. Sobre aquest mateix constat, la sociologia és ciència en tant que mira de comprendre el comportament col·lectiu humà a les societats modernes malgrat que la <a href="/wiki/Publicitat" title="Publicitat">publicitat</a> o el poder la utilitzen per altres finalitats. </p><p>Una altra crítica que patix la sociologia és la seua manca de coneixement per la població en general. Això porta ben sovint a uns usos no morals i poc ètics, a més de veure-hi una inutilitat aparent. Això fa que la sociologia siga percebuda com una "ciència del futur" perquè "hauria de dir-nos com és el futur" o que siga percebuda com una "ciència del com ha de ser la societat". Cap d'aquestes dues percepcions és correcta. Veure-les d'aquesta manera és fer <a href="/wiki/Enginyeria_social" title="Enginyeria social">enginyeria social</a> i la sociologia no és enginyeria social, més aviat és una ciència perquè mira de comprendre, de donar respostes a una realitat que no sempre es comprèn, així com la <a href="/wiki/Biologia" title="Biologia">biologia</a> mira de comprendre la diversitat de formes del planeta terra. </p><p>Per acabar, la sociologia patix igualment d'una història disciplinària força centrífuga que no li permet moltes voltes depassar aquesta lectura amb intencionalitat i, per tant, dificulta una acceptació científica de la seua pràctica. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Positivisme">Positivisme</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Sociologia&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Positivisme"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El principi metodològic del positivisme és conduir la sociologia de la mateixa manera que procedixen les ciències naturals. Era el mètode que havia proposat el sociòleg Auguste Comte. Un tipus d'èmfasi que es focalitza en el positivisme i el mètode científic, mira de donar una base testada a la cerca sociològica, en base al pressupòsit que l'únic coneixement autèntic és aquell que emana de l'experiència. </p><p>El positivisme ha deixat de tenir aquest significat fa un temps ençà. Existeixen almenys dotze epistemologies diferents que es qualifiquen actualment de positivistes per bé que sorgixen en oposició a les formes comtianes de positivisme, moltes vegades perquè l'etiqueta positivista ha acabat dotant-se de negativisme. La crítica antipositivista divergix en molts aspectes del mètode científic hipoteticodeductiu. Cerca modificar-lo per adaptar-lo a les ciències socials. Tanmateix, el positivisme seguix utilitzant-se de forma dominant a la sociologia contemporània, especialment als Estats Units. </p><p>Loïc Wacquant distingix diverses grans línies de positivisme: </p> <ul><li>la durkheiniana, lògica i instrumental; s'allunya de la visió comtiana que es percep com a molt rígida i potser massa optimista. Es tracta més aviat de retenir-ne i millorar-ne el mètode. Durkheim sosté que les ciències socials són la continuació lògica de les naturals per a l'àmbit de l'activitat humana però va insistir que havien de mantenir objectivitat, racionalisme i casualitat. Desenvolupa doncs la noció de "fets socials" per al mètode sociològic.</li> <li>el positivisme instrumental que és dominant avui dia. S'intenta evitar les preocupacions epistemològiques i metafísiques a favor de l'aclariment metodològic, rèplica, confiança i validitat. Aquest tipus de mètode és sinònim de recerca quantitativa. Aquest corrent epistemològic el sosté Paul Lazarsfeld, que fou pioner en estudis de recerca quantitativa i estadística.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Antipositivisme">Antipositivisme</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Sociologia&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Antipositivisme"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La visió antipositivista té lloc amb la crítica que el filòsof alemany <a href="/wiki/Hegel" class="mw-redirect" title="Hegel">Hegel</a> en va fer i amb el sorgiment del <a href="/wiki/Determinisme" title="Determinisme">determinisme</a> que considera la postura positivista d'excessivament mecanicista. La metodologia de <a href="/wiki/Karl_Marx" title="Karl Marx">Karl Marx</a> pren part del dialectisme hegelià, però també és un refús al positivisme i advoca per un tipus anàlisi crític que cerque complementar l'adquisició empírica de "fets" com a forma de superació de les il·lusions. És a dir, postula que les aparences o il·lusions han de ser criticades i no pas documentades simplement. Això contribuïx a la separació entre ciències pures i ciències toves. En eixe aspecte, els primers hermenèutics com ara Whilhelm Dilthey esdevingueren pioners en la distinció entre ciències naturals i ciències socials. Diversos filòsofs neokantians, fenomenologics i científics humans reforcen el discurs aportant reflexions més aprofundides de sobre com el món social modula l'anàlisi del món natural. </p><p>En context italià i en el del desenvolupament de les ciències socials i de la sociologia en particular, s'hi presencia una oposició al primer fonament dit comtià de la disciplina, ajudant-se de la filosofia especulativa. Hi tindrem una tendència anti-científica atiada per la crítica vers el positivisme i l'evolucionisme. </p><p>Vers el canvi de segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>, la primera generació de sociòlegs alemanys introduïxen fonamentalment un anti-positivisme metodològic. Proposen una recerca que se centre en normatives culturals humanes, valors, símbols i processos socials des d'una perspectiva resoludament subjectiva. <a href="/wiki/Max_Weber" title="Max Weber">Max Weber</a> argumenta que la sociologia pot ser descrita com una ciència, perquè és capaç d'identificar relacions casuals de l'"acció social" humana, sense que això comporten un mètode empíric en termes de ciències dures. En tant que no positivista, Weber, cercava equiparacions que no foren "històriques, invariants o generalitzables" amb les cerques de les ciències naturals. </p><p>El sociòleg alemany Ferdinand Tönnies, per la seua banda, teoritza la separació entre el concepte i la realitat de l'acció social. Finalment, Weber i <a href="/wiki/Georg_Simmel" title="Georg Simmel">Georg Simmel</a> acaben esdeveniment pioners en termes de mètode interpretatiu. Es tracta de relacionar-se amb la cultura a partir del punt de vista de l'observat, si cal introduint-se, experimentant ésser d'eixa mateixa cultura. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="El_mètode_científic_de_la_sociologia"><span id="El_m.C3.A8tode_cient.C3.ADfic_de_la_sociologia"></span>El mètode científic de la sociologia</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Sociologia&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: El mètode científic de la sociologia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/M%C3%A8tode_cient%C3%ADfic" title="Mètode científic">Mètode científic</a></div> <p>El primer abordatge de tot estudi sociològic comença per definir el camp de treball. S'establix si l'estudi haurà de portar una mirada generalitzada o una mirada més en per menut. Els nivells d'anàlisi en sociologia són doncs, la <a href="/wiki/Microsociologia" title="Microsociologia">microsociologia</a>, la <a href="/wiki/Macrosociologia" title="Macrosociologia">macrosociologia</a> i la <a href="/w/index.php?title=Mesociologia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mesociologia (encara no existeix)">mesociologia</a> </p><p>Segons que definix Michel Grossetti, l'estudi és microsocial quan s'aborden per menuts, macrosocial quan hi ha una anàlisi generalitzada i mesociocial quan s'interessa en nivells mitjans, com ara les organitzacions, l'agenda o les xarxes. </p><p>Fet això, es procedix a analitzar el fenomen social a través de dos mètodes, el qualitatiu i el quantitatiu. </p><p>El mètode qualitatiu es definix per la imaginació sociològica. És una expressió que donà títol a una de les obres més conegudes del sociòleg estatunidenc <a href="/wiki/Charles_Wright_Mills" title="Charles Wright Mills">Charles Wright Mills</a>, nascut a Waco (Texas) l'any <a href="/wiki/1916" title="1916">1916</a> i mort l'any <a href="/wiki/1962" title="1962">1962</a>. Definix l'enfocament —i l'actitud vital— d'un sociòleg quan encara l'anàlisi de qualsevol realitat social. <a href="/wiki/La_imaginaci%C3%B3_sociol%C3%B2gica" title="La imaginació sociològica">La imaginació sociològica</a> ens capacitaria per veure les interseccions entre la nostra història i biografia personal i l'evolució de la societat. </p><p>Des d'aquesta perspectiva, amb la imaginació sociològica es recorre el camí que va de l'observació quotidiana, individualitzada i íntima cap a les generalitzacions; així el sociòleg pot valorar quins són els factors predominants (culturals, polítics, econòmics, etc.) a cada situació. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Relació_amb_altres_disciplines"><span id="Relaci.C3.B3_amb_altres_disciplines"></span>Relació amb altres disciplines</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Sociologia&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: Relació amb altres disciplines"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>A causa del seu ampli objecte d'estudi, la sociologia sovint interacciona amb altres disciplines. Compartix amb l'<a href="/wiki/Antropologia" title="Antropologia">antropologia</a> el focus en l'ésser humà, si bé l'antropologia fa més èmfasi en el passat i en el que definix la persona i no tant en l'entorn. Amb les ciències polítiques té en comú l'aproximació a les estructures d'organització, de poder i de control, temes que també aparïxen a la <a href="/wiki/Filosofia" title="Filosofia">filosofia</a> social. En l'estudi de les característiques del sistema s'aproxima a l'economia, amb punts de connexió amb la <a href="/wiki/Geografia" title="Geografia">geografia</a>. </p><p>En un altre nivell, es relaciona amb els <a href="/wiki/Estudis_culturals" title="Estudis culturals">estudis culturals</a>, religiosos i literaris per l'afany d'analitzar l'entramat simbòlic que envolta l'home. Igualment s'apropa a la psicologia, en analitzar els aspectes no materials de la vida humana; mentre que la <a href="/wiki/Sociobiologia" title="Sociobiologia">sociobiologia</a> és una ciència híbrida que mostra els punts de contacte entre la sociologia i la biologia, en destriar què és innat i què és après en el comportament de persones i comunitats. </p><p>Pot ser afí al treball social o a la filosofia crítica en el seu vessant de denúncia, quan no solament es descriu el sistema sinó que s'assenyalen les desigualtats que provoca entre els diferents grups socials. I, si el que es posa en qüestió és el coneixement, aleshores es relaciona amb els estudis de ciència i societat. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Treballs_cabdals">Treballs cabdals</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Sociologia&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Treballs cabdals"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Individus_i_societat">Individus i societat</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Sociologia&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Individus i societat"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Partint d'un anàlisi microsocial, la sociologia definix la societat a partir de l'individu. Els estudis realitzats en sociologia demostren que l'ésser humà neix d'alguna manera en taula rasa i és amb el temps que adquirix identitat. Ho fa a través de l'anomenat <a href="/w/index.php?title=Proc%C3%A9s_de_socialitzaci%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Procés de socialització (encara no existeix)">procés de socialització</a>. Es tracta de la construcció pròpia a partir del seu entorn. </p><p>Segons George Herbert Mead la nostra identitat com a individus es construïx socialment. Som allò que fem a partir del que els altres han fet de nosaltres. El procés de socialització és coercitiu perquè l'individu es veu influenciat pels altres. Els altres són: </p> <ul><li>Relacions secundàries <ul><li>Amics, coneguts, televisió, ràdio, internet, etc</li></ul></li> <li>Relacions primàries <ul><li>família</li></ul></li></ul> <p>És relacionant-se amb aquestes "institucions sociològiques" que l'individu construïx la seua identitat. És a dir, construïx el seu jo "significant" mitjançant l'experiència que obté amb els altres. </p><p>Els altres definixen unes rutines que esdevenen normatives. Això duu els individus a jugar diversos rols socials dins la xarxa comunicativa en què es troben. </p><p>És arran de les pautes emeses que hom construïx la seua identitat i, també, la cultura d'on subjau. En efecte, les pautes dictades són en realitat culturals. </p><p>La sociologia s'interessa doncs en aquesta cultura. Definix dues maneres d'abordar-la: </p> <ul><li>visió de sistema adaptatiu</li> <li>visió de sistema ideacional</li></ul> <p>Tècnicament, existiria una cultura objectiva i una altra de subjectiva. La subjectiva són les normes o pautes culturals mentre que l'objectiva serien les produccions culturals. </p><p>L'estudi de la societat d'una vessant macrosociològica comporta comprendre com funcionen les relacions secundàries i primàries. </p><p>Es pot observar a grans trets: </p> <ul><li>estudis sobre les desigualtats socials</li> <li>estudis sobre la vida moderna</li> <li>estudis sobre la globalització</li> <li>estudis sobre la cultura i la identitat</li> <li>estudis sobre el consum i el treball</li> <li>estudis sobre el paper de les institucions</li> <li>estudis sobre la família i la sexualitat</li></ul> <p>Tot partint d'un anàlisi simbòlic, es miraria d'estudiar la producció d'aquests grans camps. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Treballs_fundadors">Treballs fundadors</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Sociologia&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: Treballs fundadors"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Vet ací 10 treballs que han marcat la sociologia segons un sondeig realitzat per l'<a href="/w/index.php?title=Associaci%C3%B3_international_de_sociologia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Associació international de sociologia (encara no existeix)">Associació international de sociologia</a>:<sup id="cite_ref-7" class="reference"><a href="#cite_note-7"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <ol><li><i><a href="/w/index.php?title=Economia_i_societat&action=edit&redlink=1" class="new" title="Economia i societat (encara no existeix)">Economia i societat</a></i> per <a href="/wiki/Max_Weber" title="Max Weber">Max Weber</a>, sociòleg alemany</li> <li><i><a href="/wiki/La_imaginaci%C3%B3_sociol%C3%B2gica" title="La imaginació sociològica">La Imaginació sociològica</a></i> per <a href="/wiki/Charles_Wright_Mills" title="Charles Wright Mills">Charles Wright Mills</a>, sociòleg estatunidenc</li> <li><i><a href="/w/index.php?title=Social_Theory_and_Social_Structure&action=edit&redlink=1" class="new" title="Social Theory and Social Structure (encara no existeix)">Social Theory and Social Structure</a></i> per <a href="/wiki/Robert_King_Merton" title="Robert King Merton">Robert King Merton</a>, sociòleg estatunidenc</li> <li><i><a href="/wiki/L%27%C3%A8tica_protestant_i_l%27esperit_del_capitalisme" title="L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme">L'Ètica protestant i l'Esperit del capitalisme</a></i> per <a href="/wiki/Max_Weber" title="Max Weber">Max Weber</a>, sociòleg alemany</li> <li><i><a href="/wiki/La_construcci%C3%B3_social_de_la_realitat" title="La construcció social de la realitat">La construcció social de la realitat</a></i> per <a href="/wiki/Peter_L._Berger" title="Peter L. Berger">Peter L. Berger</a>, sociòleg austríac i <a href="/wiki/Thomas_Luckmann" title="Thomas Luckmann">Thomas Luckmann</a>, sociòleg eslovè</li> <li><i><a href="/wiki/La_Distinci%C3%B3" title="La Distinció">La Distinció</a></i> per <a href="/wiki/Pierre_Bourdieu" title="Pierre Bourdieu">Pierre Bourdieu</a>, sociòleg francès</li> <li><i><a href="/w/index.php?title=Quant_al_proc%C3%A9s_de_civilitzaci%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Quant al procés de civilització (encara no existeix)">Quant al procés de civilització</a></i> per <a href="/wiki/Norbert_Elias" title="Norbert Elias">Norbert Elias</a>, sociòleg alemany</li> <li><i><a href="/w/index.php?title=Teoria_de_l%27acci%C3%B3_col%C2%B7lectiva&action=edit&redlink=1" class="new" title="Teoria de l'acció col·lectiva (encara no existeix)">Teoria de l'acció col·lectiva</a></i> per <a href="/wiki/J%C3%BCrgen_Habermas" title="Jürgen Habermas">Jürgen Habermas</a>, sociòleg alemany</li> <li><i><a href="/w/index.php?title=Estructura_de_l%27acci%C3%B3_social&action=edit&redlink=1" class="new" title="Estructura de l'acció social (encara no existeix)">Estructura de l'acció social</a></i> per <a href="/wiki/Talcott_Parsons" title="Talcott Parsons">Talcott Parsons</a>, sociòleg estatunidenc</li> <li><i><a href="/w/index.php?title=La_Mise_en_sc%C3%A8ne_de_la_vie_quotidienne&action=edit&redlink=1" class="new" title="La Mise en scène de la vie quotidienne (encara no existeix)">La Mise en scène de la vie quotidienne</a></i> per <a href="/wiki/Erving_Goffman" title="Erving Goffman">Erving Goffman</a>, sociòleg canadenc</li></ol> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Història"><span id="Hist.C3.B2ria"></span>Història</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Sociologia&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: Història"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_sociologia" title="Història de la sociologia">Història de la sociologia</a></div> <p>L'origen de la sociologia s'emmarca en un context definit pels aclaparadors canvis propiciats per les <i>dues grans revolucions</i> que tingueren lloc a <a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a> durant el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span> i el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>. La <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Francesa" title="Revolució Francesa">Revolució Francesa</a> assenyala el triomf d'idees i valors seculars com la llibertat i la igualtat sobre l'ordre tradicional. Les ciències i les realitats s'independitzen de la religió. La segona gran revolució començà al <a href="/wiki/Regne_Unit" title="Regne Unit">Regne Unit</a> a la darreria del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span>, fou la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Industrial" title="Revolució Industrial">Revolució Industrial</a>: un ampli espectre de transformacions socials i econòmiques que envoltà el desenvolupament d'innovacions tecnològiques com l'energia de vapor i les maquinàries que propulsava. L'auge industrial produïx un enorme desplaçament de llauradors cap a les fàbriques de les ciutats, la qual cosa generà una ràpida expansió d'àrees urbanes i propicià noves relacions laborals.<sup id="cite_ref-ref_8-0" class="reference"><a href="#cite_note-ref-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La demolició de les formes de vida tradicionals feu que els pensadors acceptaren el desafiament de desenvolupar noves interpretacions tant del món social com del món natural, partint de la constatació d'una existència autònoma de la societat, com a realitat concreta i com a categoria del pensament. És d'aquesta forma que neix la sociologia com a ciència a banda.<sup id="cite_ref-ref_8-1" class="reference"><a href="#cite_note-ref-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Existeixen diversos intel·lectuals d'època que mostren ja una preocupació de tipus sociològic sobre els problemes que produïxen aquestes dues revolucions sobre la societat. Per exemple, l'escocès <a href="/wiki/Adam_Ferguson" title="Adam Ferguson">Adam Ferguson</a> (1723-1816) intenta comprendre les conseqüències derivades de l'expansió del comerç sobre la societat des d'un punt de vista sociològic. La periodista estatunidenca <a href="/wiki/Harriet_Martineau" title="Harriet Martineau">Harriet Martineau</a> mira de comprendre les desigualtats socials des d'un punt de vista sociològic.<sup id="cite_ref-ref001_9-0" class="reference"><a href="#cite_note-ref001-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Tot seguint aquesta tendència hi trobem a <a href="/w/index.php?title=Frederic_Le_Play&action=edit&redlink=1" class="new" title="Frederic Le Play (encara no existeix)">Frederic Le Play</a>, <a href="/wiki/Adolphe_Quetelet" class="mw-redirect" title="Adolphe Quetelet">Adolphe Quetelet</a>, <a href="/w/index.php?title=Claude-Henri_de_Rouvroy_de_Saint-Simon&action=edit&redlink=1" class="new" title="Claude-Henri de Rouvroy de Saint-Simon (encara no existeix)">Claude-Henri de Rouvroy de Saint-Simon</a>, <a href="/w/index.php?title=Emmanuel-Joseph_Sieh%C3%A8s&action=edit&redlink=1" class="new" title="Emmanuel-Joseph Siehès (encara no existeix)">Emmanuel-Joseph Siehès</a> o <a href="/wiki/Alexis_de_Tocqueville" title="Alexis de Tocqueville">Alexis de Tocqueville</a>. </p> <ul class="gallery mw-gallery-traditional" style="max-width: 1024px;"> <li class="gallerybox" style="width: 120px"> <div class="thumb" style="width: 115px; height: 115px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Karl_Marx.jpg" class="mw-file-description" title="Karl Marx (1818 – 1883)"><img alt="Karl Marx (1818 – 1883)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fc/Karl_Marx.jpg/72px-Karl_Marx.jpg" decoding="async" width="72" height="85" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fc/Karl_Marx.jpg/109px-Karl_Marx.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fc/Karl_Marx.jpg/145px-Karl_Marx.jpg 2x" data-file-width="1280" data-file-height="1500" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/wiki/Karl_Marx" title="Karl Marx">Karl Marx</a> <br />(<a href="/w/index.php?title=Ann%C3%A9es_1810_en_sociologie&action=edit&redlink=1" class="new" title="Années 1810 en sociologie (encara no existeix)">1818</a> – <a href="/w/index.php?title=Ann%C3%A9es_1880_en_sociologie&action=edit&redlink=1" class="new" title="Années 1880 en sociologie (encara no existeix)">1883</a>)</center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 120px"> <div class="thumb" style="width: 115px; height: 115px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Herbert_Spencer.jpg" class="mw-file-description" title="Herbert Spencer (1820 – 1903)"><img alt="Herbert Spencer (1820 – 1903)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/96/Herbert_Spencer.jpg/55px-Herbert_Spencer.jpg" decoding="async" width="55" height="85" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/96/Herbert_Spencer.jpg/83px-Herbert_Spencer.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/96/Herbert_Spencer.jpg/110px-Herbert_Spencer.jpg 2x" data-file-width="1000" data-file-height="1541" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/wiki/Herbert_Spencer" title="Herbert Spencer">Herbert Spencer</a> <br />(<a href="/w/index.php?title=1820_en_sociologie&action=edit&redlink=1" class="new" title="1820 en sociologie (encara no existeix)">1820</a> – <a href="/w/index.php?title=Ann%C3%A9es_1900_en_sociologie&action=edit&redlink=1" class="new" title="Années 1900 en sociologie (encara no existeix)">1903</a>)</center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 120px"> <div class="thumb" style="width: 115px; height: 115px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Vilfredo_Pareto.jpg" class="mw-file-description" title="Vilfredo Pareto (1848 – 1923)"><img alt="Vilfredo Pareto (1848 – 1923)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/99/Vilfredo_Pareto.jpg/61px-Vilfredo_Pareto.jpg" decoding="async" width="61" height="85" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/99/Vilfredo_Pareto.jpg/91px-Vilfredo_Pareto.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/99/Vilfredo_Pareto.jpg/121px-Vilfredo_Pareto.jpg 2x" data-file-width="221" data-file-height="309" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/wiki/Vilfredo_Pareto" title="Vilfredo Pareto">Vilfredo Pareto</a> <br />(<a href="/w/index.php?title=Ann%C3%A9es_1840_en_sociologie&action=edit&redlink=1" class="new" title="Années 1840 en sociologie (encara no existeix)">1848</a> – <a href="/w/index.php?title=Ann%C3%A9es_1920_en_sociologie&action=edit&redlink=1" class="new" title="Années 1920 en sociologie (encara no existeix)">1923</a>)</center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 120px"> <div class="thumb" style="width: 115px; height: 115px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Ferdinand_Toennies_Bueste_Husum-Ausschnitt.jpg" class="mw-file-description" title="Ferdinand Tönnies (1855 – 1936)"><img alt="Ferdinand Tönnies (1855 – 1936)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4d/Ferdinand_Toennies_Bueste_Husum-Ausschnitt.jpg/74px-Ferdinand_Toennies_Bueste_Husum-Ausschnitt.jpg" decoding="async" width="74" height="85" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4d/Ferdinand_Toennies_Bueste_Husum-Ausschnitt.jpg/112px-Ferdinand_Toennies_Bueste_Husum-Ausschnitt.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4d/Ferdinand_Toennies_Bueste_Husum-Ausschnitt.jpg/149px-Ferdinand_Toennies_Bueste_Husum-Ausschnitt.jpg 2x" data-file-width="732" data-file-height="835" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/wiki/Ferdinand_T%C3%B6nnies" title="Ferdinand Tönnies">Ferdinand Tönnies</a> <br />(<a href="/w/index.php?title=Ann%C3%A9es_1850_en_sociologie&action=edit&redlink=1" class="new" title="Années 1850 en sociologie (encara no existeix)">1855</a> – <a href="/w/index.php?title=Ann%C3%A9es_1930_en_sociologie&action=edit&redlink=1" class="new" title="Années 1930 en sociologie (encara no existeix)">1936</a>)</center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 120px"> <div class="thumb" style="width: 115px; height: 115px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Simmel_01.JPG" class="mw-file-description" title="Georg Simmel (1858 – 1918)"><img alt="Georg Simmel (1858 – 1918)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4f/Simmel_01.JPG/64px-Simmel_01.JPG" decoding="async" width="64" height="85" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4f/Simmel_01.JPG/96px-Simmel_01.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4f/Simmel_01.JPG/127px-Simmel_01.JPG 2x" data-file-width="188" data-file-height="251" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/wiki/Georg_Simmel" title="Georg Simmel">Georg Simmel</a> <br />(<a href="/w/index.php?title=Ann%C3%A9es_1850_en_sociologie&action=edit&redlink=1" class="new" title="Années 1850 en sociologie (encara no existeix)">1858</a> – <a href="/w/index.php?title=Ann%C3%A9es_1910_en_sociologie&action=edit&redlink=1" class="new" title="Années 1910 en sociologie (encara no existeix)">1918</a>)</center></div> </li> </ul> <p>Però és amb l'<a href="/w/index.php?title=Aguste&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aguste (encara no existeix)">Aguste</a> Comte i en <a href="/wiki/Karl_Marx" title="Karl Marx">Karl Marx</a> que tenim els primers precursors. Comte és responsable d'intentar crear la disciplina científica dita de “sociologia” mentre que Karl Marx és el responsable de donar-hi el contingut: preocupar-se per l'home comú. Marx fa un primer estudi sobre la societat en mostrar-nos dues capes, la intraestructura i la superaestructura. La sociologia adquirix validesa al llarg del <a href="/wiki/Segle_XIX" title="Segle XIX">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span></a> com a expressió científica del <a href="/wiki/Positivisme" title="Positivisme">positivisme</a> d'<a href="/wiki/Auguste_Comte" title="Auguste Comte">Auguste Comte</a>, i assolix la maduresa amb la <a href="/wiki/Sociologia_marxista" title="Sociologia marxista">sociologia marxista</a> i les obres d'<a href="/wiki/%C3%89mile_Durkheim" title="Émile Durkheim">Émile Durkheim</a> (que derivarien en el <a href="/wiki/Funcionalisme_(sociologia)" title="Funcionalisme (sociologia)">funcionalisme</a>) i <a href="/wiki/Max_Weber" title="Max Weber">Max Weber</a> (que derivarien en l'interaccionisme).<sup id="cite_ref-ref_8-2" class="reference"><a href="#cite_note-ref-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Durant el segle XX s'acaba institucionalitzant arran de la fugida de sociòlegs europeus cap als Estats Units. Allà hi neixen els diversos corrents que hui donen forma a tot el pensament sociològic. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Pensament_presociològic"><span id="Pensament_presociol.C3.B2gic"></span>Pensament presociològic</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Sociologia&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Pensament presociològic"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Ibn_khaldoun-kassus.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/Ibn_khaldoun-kassus.jpg/220px-Ibn_khaldoun-kassus.jpg" decoding="async" width="220" height="232" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/Ibn_khaldoun-kassus.jpg/330px-Ibn_khaldoun-kassus.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/0/0a/Ibn_khaldoun-kassus.jpg 2x" data-file-width="429" data-file-height="453" /></a><figcaption>Estàtua d'Ibn Khaldoun a la Catedral Sant Vicenç de Pol, Avinguda Habib-Bourguiba, Tunísia</figcaption></figure> <p>Abans del naixement de la sociologia ja hi havia pensament sobre com havia de ser i funcionar la societat, estava dins de la filosofia i en relació directa amb la <a href="/wiki/Pol%C3%ADtica" title="Política">política</a> i l'<a href="/wiki/%C3%88tica" title="Ètica">ètica</a>. Així, els teòrics de l'antiguitat proposaven models socials (dels quals sorgiria el concepte d'<a href="/wiki/Utopia" title="Utopia">utopia</a>), recolzant-se en paràboles i mites. També s'ocupaven de determinar el lloc de cada persona al conjunt i justificar aquesta divisió. </p><p>A Europa els <a href="/w/index.php?title=Socr%C3%A0tics&action=edit&redlink=1" class="new" title="Socràtics (encara no existeix)">socràtics</a> alimenten aquest primer pensament presociològic. Inauguren l'observació, la comparació i la crítica. Destaquen obres com la de <i>Menó</i> de <a href="/wiki/Plat%C3%B3" title="Plató">Plató</a> o <i>Ètica a Nicòmac</i> d'<a href="/wiki/Arist%C3%B2til" title="Aristòtil">Aristòtil</a>. A la <a href="/wiki/Xina" title="Xina">Xina</a> antiga aquesta vessant la presenta <a href="/wiki/Confuci" title="Confuci">Confuci</a>. Al món romà caldrà posar a <a href="/wiki/Cicer%C3%B3" title="Ciceró">Ciceró</a> dins el lot dels primers pensadors presociològics. Tanmateix, en ruptura amb tot allò que s'havia fet, el filòsof i historiador tunisià <a href="/wiki/Ibn_Khaldun" title="Ibn Khaldun">Ibn Khaldun</a> marca al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span> un canvi paradigmàtic. La manera d'analitzar a la seva obra <i>El llibre dels exemples</i> els canvis socials i polítics que observava al Magrib i a la península ibèrica en la formació de l'Imperi musulmà permet catalogar-lo com el primer sociòleg. És el primer que introduïx el concepte de cohesió social, lligam o solidaritat per explicar com es teixeixen les xarxes relacionals del món àrab. Elabora una teoria dinàmica sobre la història i desenvolupa els conceptes de canvi i <a href="/wiki/Conflicte_social" title="Conflicte social">conflicte social</a>. És rere la dicotomia de vida nòmada i vida sedentària. A <i>Muqaddimah</i> hi parla des d'una perspectiva sociològica sobre <a href="/wiki/Pol%C3%ADtica" title="Política">política</a>, <a href="/wiki/Urbanisme" title="Urbanisme">urbanisme</a>, <a href="/wiki/Economia" title="Economia">economia</a> i <a href="/wiki/Coneixement" title="Coneixement">coneixement</a>.<sup id="cite_ref-ref001_9-1" class="reference"><a href="#cite_note-ref001-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>A l'<a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">edat mitjana</a> Guillem el Conqueridor ordena el 1086 l'organització d'un primer cens publicat en nom de <i>Domesday Book</i> i que constituïx el primer sondeig de tipus sociològic. Del costat asiàtic, un historiador xinès, <a href="/w/index.php?title=Ma_Duanlin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ma Duanlin (encara no existeix)">Ma Duanlin</a>, subratlla l'existència de dinàmiques socials subjacents a l'evolució història en una <a href="/wiki/Enciclop%C3%A8dia" title="Enciclopèdia">enciclopèdia</a>, la Wenxian Tongkao. Juntament amb <a href="/wiki/Ibn_Khaldun" title="Ibn Khaldun">Ibn Khaldun</a>, aquests autors constituïxen vertaderament els primers sociòlegs en termes contemporanis per bé que aleshores no existix cap mena de disciplina a banda anomenada sociologia. </p><p>El segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span> constituïx tot una revolució per a la filosofia entesa com el bressol del pensament científic. L'humanisme es deslliga del pensament teocràtic, tot posant al centre de la reflexió a l'ésser humà. Descobertes científiques que neixen d'aquest ambient més laic com les que protagonitzen <a href="/wiki/Kepler" class="mw-redirect" title="Kepler">Kepler</a>, <a href="/wiki/Galileo_Galilei" title="Galileo Galilei">Galileo Galilei</a> i <a href="/w/index.php?title=Nicol%C3%A0s_Cop%C3%A8rnic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nicolàs Copèrnic (encara no existeix)">Nicolàs Copèrnic</a>, entre més, conduïxen a canviar els fonaments del coneixement. Això permet alliberar la manera en com hom percep la societat i de resultes aparïxen teories diverses per explicar les societats. </p><p>És finalment amb la <a href="/wiki/Il%C2%B7lustraci%C3%B3" title="Il·lustració">Il·lustració</a>, la Revolució Francesa i la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Industrial" title="Revolució Industrial">Revolució Industrial</a> que neix la sociologia. Les reflexions sobre el contracte social, com les que procuren John Locke, Jean-Jacques Rousseau o Thomas Hobbes, repensen la societat, dotant d'altres valors. S'hi discutix sobre l'estat natural de l'home, en oposició a l'estat social. Així doncs mentre que per a <a href="/wiki/Jean-Jacques_Rousseau" title="Jean-Jacques Rousseau">Jean-Jacques Rousseau</a> aquest estat natural era positiu, altres veien l'ésser humà per definició com un animal en perpètua lluita de manera que la societat limita la seva agressivitat amb lleis. Sorgix aleshores el contracte social, pel qual cada persona se sotmet al conjunt. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="El_segle_xix">El segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span></h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Sociologia&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: El segle xix"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Els_precursors">Els precursors</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Sociologia&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: Els precursors"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Auguste_Comte2.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f4/Auguste_Comte2.jpg/220px-Auguste_Comte2.jpg" decoding="async" width="220" height="309" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f4/Auguste_Comte2.jpg/330px-Auguste_Comte2.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f4/Auguste_Comte2.jpg/440px-Auguste_Comte2.jpg 2x" data-file-width="555" data-file-height="779" /></a><figcaption><a href="/wiki/Auguste_Comte" title="Auguste Comte">Auguste Comte</a>, pare de la sociologia moderna</figcaption></figure> <p><a href="/wiki/Auguste_Comte" title="Auguste Comte">Auguste Comte</a> fou el primer a proposar la sociologia com una ciència que podia descriure amb lleis i mètode com funcionava la societat, més enllà de troballes o síntesis individuals. Mitjançant la seva teoria de la Llei dels tres estadis que aplica a la "jerarquia de les ciències" advoca per una ciència de totes les ciències i que a parè seu hauria de ser la sociologia. En aquest sentit creu que hauria d'haver-hi manera de conèixer les lleis que regeixen la societat de manera científica. El positivisme de Comte veu doncs la sociologia com una física social. Hi subjau una tendència a reforçar el discurs del progrés perquè el mateix Comte pensava que la sociologia havia de servir per millorar la societat. </p><p>Els primers sociòlegs sorgeixen en un context de <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Industrial" title="Revolució Industrial">Revolució Industrial</a> no regulada. El <a href="/wiki/Maquinisme" title="Maquinisme">maquinisme</a> enriquix la <a href="/wiki/Burgesia" title="Burgesia">burgesia</a> però crea dinàmiques noves. Una classe treballadora nova que viu d'ara endavant en blocs d'acer i formigó, treballa pel compte d'un capital. Les hores augmentes, el treball esdevé més pesat i pesant, sense condicions de treball, etc. Tot això que hauria de produir riquesa crea en realitat classes marginades i capes importantíssimes de població en situació fràgil. </p><p>La sociologia mira de trobar-hi respostes per tal de donar-hi solucions i per això mateix es podria dir que <a href="/w/index.php?title=Karl_Max&action=edit&redlink=1" class="new" title="Karl Max (encara no existeix)">Karl Max</a> és considerat com a sociòleg. És el primer que mira d'analitzar la societat industrial, és a dir, la seva estructura. Amb això elabora unes conclusions alhora que descriu la vida de l'home comú en una societat industrial. Aparïxen termes com <a href="/wiki/Alineaci%C3%B3" class="mw-disambig" title="Alineació">alineació</a> o "supraestructura". Podríem dir que tenim, després d'haver-se inaugurat la disciplina de la mà d'Auguste Comte, un primer intent d'estudi sociològic sobre les societats industrials. </p><p>Els teòrics d'aquesta època estaven marcats pel <a href="/wiki/Positivisme" title="Positivisme">positivisme</a> i per l'intent d'aplicar a l'ésser humà i el seu entorn les troballes de les ciències naturals. L'enfocament, en conseqüència, era sobretot quantitatiu i empíric, amb la inducció per establir tendències socials explicatives. Al final del segle sorgí una reacció contra aquesta visió, posant l'èmfasi en la interpretació i no en la simple acumulació de dades, fet que permetia fer evolucionar la sociologia cap a paradigmes més qualitatius, com per exemple <a href="/wiki/Georg_Simmel" title="Georg Simmel">Georg Simmel</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Els_fundadors">Els fundadors</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Sociologia&action=edit&section=23" title="Modifica la secció: Els fundadors"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p><a href="/wiki/%C3%89mile_Durkheim" title="Émile Durkheim">Émile Durkheim</a> s'imposa com a cap de files a la sociologia. A la segona meitat del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> la sociologia s'expandix per presentar-se cap a finals de segle com una disciplina a banda. Hi contribuïxen dos sociòlegs. Émile Durkheim, sociòleg francès, d'una banda, i <a href="/wiki/Max_Weber" title="Max Weber">Max Weber</a>, sociòleg alemany, d'altra banda. Mira d'aplicar la mirada sociològica als actes socials en esferes molt diverses com som la família o l'educació, que després esdevindrien subdisciplines sociològiques de ple dret. També proposa un <a href="/wiki/M%C3%A8tode_cient%C3%ADfic" title="Mètode científic">mètode científic</a> per a la sociologia que posa per escrit a <i>Les regles del mètode sociològic</i>. Partint d'una concepció hol·lística de l'estudi dels fenòmens socials, considera que el fet social existix amb independència de la consciència que en tinguem. El fet social és doncs un fet exterior a la voluntat dels individus i no es podria reduir a l'autonomia. </p><p>Max Weber, per la seva banda, es preocupa pels motius de l'acció del col·lectiu. Mira d'estudiar la música, les ciutats, la borsa o els partits polítics tot agafant com a perspectiva d'anàlisi la racionalitat. En efecte, en Weber considera que allò que diferencia les societats industrials és la racionalitat i, per tant, els motius de l'acció col·lectiva cal cercar-les en la racionalitat. Alhora establix els fonaments epistemològics de la sociologia. Definix conceptes fonamentals en sociologia. Proposa igualment un mètode científic per a la disciplina. </p><p>El nucli de la sociologia del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> va ser el treball i com aquest formava classes socials amb vides diferents. Estava, per tant, molt marcada per la Revolució Industrial i els seus canvis. Els treballs d'en Durkheim i Max Weber potencià la multiplicació d'estudis sociològics com els que presenta <a href="/w/index.php?title=Ferdinand_Tonnies&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ferdinand Tonnies (encara no existeix)">Ferdinand Tonnies</a>. Degut a les dues guerres mundials tot iniciar-se el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>, la sociologia a Europa s'estanca. S'hi experimentarà una certa continuïtat amb noms com <a href="/wiki/Karl_Mannheim" title="Karl Mannheim">Karl Mannheim</a> o <a href="/wiki/Raymond_Aron" title="Raymond Aron">Raymond Aron</a> però de cap manera la disciplina pot avançar. El règim nazi perseguïx molts intel·lectuals i existix una fuita de cervells caps als Estats Units. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="El_segle_XX">El segle XX</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Sociologia&action=edit&section=24" title="Modifica la secció: El segle XX"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Institucionalització_de_la_disciplina"><span id="Institucionalitzaci.C3.B3_de_la_disciplina"></span>Institucionalització de la disciplina</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Sociologia&action=edit&section=25" title="Modifica la secció: Institucionalització de la disciplina"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span> visqué la separació de la sociologia en corrents metodològics divergents: </p> <ul><li>el funcionalisme,</li> <li>l'empirisme,</li> <li>l'<a href="/wiki/Interaccionisme_simb%C3%B2lic" title="Interaccionisme simbòlic">interaccionisme simbòlic</a>,</li> <li>el <a href="/wiki/Constructivisme_social" title="Constructivisme social">constructivisme</a>,</li> <li>la teòrica crítica o la desconstrucció,</li></ul> <p>Degut a la Segona Guerra Mundial, els Estats Units es presenten com l'indret ideal per estudiar-hi sociologia. La purga que el règim nazi havia iniciat contra molts intel·lectuals europeus els porta a immigrar cap als Estats Units. Un cop allà la sociologia s'institucionalitza. Diverses universitats comencen a estudiar-ne i això desplaá el centre de gravetat europeu cap als Estats Units. </p><p>En aquesta fase hi destaca l'<a href="/wiki/Escola_de_Chicago" title="Escola de Chicago">escola de Xicago</a> que desenvolupa un corrent funcionalista o estructuralista funcional. Tindrà com a principal figura al sociòleg Talcott Parsons. Mira d'analitzar les estructures de les societats, és a dir, s'analitza cada institució per la funció que desenvolupa per al manteniment del sistema social. Aquest funcionalisme acaba tenen un contrapunt en Paul Lazarsfeld. A causa de l'aparició de la televisió i la ràdio, els governs comencen a necessitar estudis sociològics més pràctiques i sota una vessant molt més empirista, en Lazarsfeld aporta sondeigs, enquestes, etc </p><p>A la vegada la sociologia es nodrix d'altres ciències. La psicologia, per exemple, esdevé una disciplina auxiliar per a la sociologia com també fa de la sociologia una disciplina auxiliar de la psicologia. </p><p>Cap a finals del segle, el funcionalisme deixa de tenir vigor i s'obre un camí centrífug. El sociòleg Charles Wright Mills posa per escrit crítiques contra el funcionalisme i l'empirisme per mirar de dotar la sociologia d'una perspectiva nova. Com a temes, continuen explorant-se els del segle precedent però sorgixen noves preocupacions, com els grups socials, la contracultura, la transmissió de valors i normes i configuracions socials diferents a les tradicionals. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Diversificació_i_centrifugació"><span id="Diversificaci.C3.B3_i_centrifugaci.C3.B3"></span>Diversificació i centrifugació</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Sociologia&action=edit&section=26" title="Modifica la secció: Diversificació i centrifugació"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'interaccionisme simbòlic i el constructivisme marquen la nova via de la sociologia. Erving Goffman, per la primera, i Petter Ludwig Berger o Thomas Luckmann, per la sebona, aporten maneres molt diferents d'analitzar la societat. El primer mira de comprendre els significats que teixeix la societat mentre que el segon mira de comprendre com les institucions creen la realitat. </p><p>Progressivament la sociologia tracta d'una mica de tot. S'obren els camps d'anàlisi. Pot ser objecte de sociologia gairebé tot sempre que hi posem l'apel·latiu de sociologia. Això permet comprendre com cadascun dels aspectes de la societat arriben a conformar-la. Les diverses tendències són doncs posades al servei de la sociologia d'això i d'allò altre. </p><p>Podem esbossar-ne alguns: </p> <ul><li>El cos humà</li> <li>Les diferents edats de l'home: <a href="/wiki/Inf%C3%A0ncia" class="mw-redirect" title="Infància">infància</a>, adolescència, <a href="/wiki/Joventut" title="Joventut">joventut</a>, maduresa, vellesa</li> <li>Comportament col·lectiu</li> <li><a href="/wiki/Conflicte" title="Conflicte">Conflicte</a> (una disciplina seria la <a href="/wiki/Criminologia" title="Criminologia">criminologia</a>)</li> <li>Cultura i arts</li> <li><a href="/wiki/Desviaci%C3%B3_social" class="mw-redirect" title="Desviació social">Desviació</a></li> <li>Economia</li> <li><a href="/w/index.php?title=Sociologia_de_l%27educaci%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sociologia de l'educació (encara no existeix)">Sociologia de l'educació</a></li> <li>Emocions</li> <li><a href="/wiki/Relacions_interpersonals" class="mw-redirect" title="Relacions interpersonals">Relacions interpersonals</a></li> <li>Sociologia feminista</li> <li>Coneixement i ciència</li> <li><a href="/wiki/Pol%C3%ADtica" title="Política">Política</a></li> <li><a href="/wiki/Religi%C3%B3" title="Religió">Religió</a></li> <li>Grups i moviments socials</li> <li><a href="/wiki/Sociobiologia" title="Sociobiologia">Sociobiologia</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Sociòlegs_importants"><span id="Soci.C3.B2legs_importants"></span>Sociòlegs importants</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Sociologia&action=edit&section=27" title="Modifica la secció: Sociòlegs importants"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <dl><dd><span class="boilerplate seealso"><i>Categoria principal: <a href="/wiki/Categoria:Soci%C3%B2legs" title="Categoria:Sociòlegs">sociòlegs</a></i></span></dd></dl> <div> <table width="100%" style="table-layout: fixed;" border="0" cellspacing="0" cellpadding="0"> <tbody><tr valign="top"> <td><div style="margin-right:20px;"> <p><b>Clàssics fundadors</b> </p> <ul><li><a href="/wiki/Herbert_Spencer" title="Herbert Spencer">Herbert Spencer</a></li> <li><a href="/wiki/Karl_Marx" title="Karl Marx">Karl Marx</a> i <a href="/wiki/Friedrich_Engels" title="Friedrich Engels">Friedrich Engels</a></li> <li><a href="/wiki/Ferdinand_T%C3%B6nnies" title="Ferdinand Tönnies">Ferdinand Tönnies</a></li> <li><a href="/wiki/Emile_Durkheim" class="mw-redirect" title="Emile Durkheim">Émile Durkheim</a></li> <li><a href="/wiki/Georg_Simmel" title="Georg Simmel">Georg Simmel</a></li> <li><a href="/wiki/Vilfredo_Pareto" title="Vilfredo Pareto">Vilfredo Pareto</a></li> <li><a href="/wiki/Max_Weber" title="Max Weber">Max Weber</a></li></ul> </div> </td> <td><div style="margin-right: 20px;"> <p><b>Funcionalisme</b> </p> <ul><li><a href="/wiki/Talcott_Parsons" title="Talcott Parsons">Talcott Parsons</a></li> <li><a href="/wiki/Robert_K._Merton" class="mw-redirect" title="Robert K. Merton">Robert K. Merton</a></li></ul> <p><b>Sociologia crítica nord-americana </b> </p> <ul><li><a href="/wiki/Charles_Wright_Mills" title="Charles Wright Mills">Charles Wright Mills</a></li></ul> <p><b>Sociologia dramatúrgica</b> </p> <ul><li><a href="/wiki/Erving_Goffman" title="Erving Goffman">Erving Goffman</a></li></ul> <p><b>Segona escola de Frankfurt</b> </p> <ul><li><a href="/wiki/Herbert_Marcuse" title="Herbert Marcuse">Herbert Marcuse</a></li> <li><a href="/wiki/J%C3%BCrgen_Habermas" title="Jürgen Habermas">Jürgen Habermas</a></li></ul> </div> </td> <td><div style="margin-right: 20px;"> <p><b>Teoritzacions recents</b> </p> <ul><li><a href="/wiki/Ralf_Dahrendorf" title="Ralf Dahrendorf">Ralf Dahrendorf</a></li> <li><a href="/wiki/Pierre_Bourdieu" title="Pierre Bourdieu">Pierre Bourdieu</a></li> <li><a href="/wiki/Ulrich_Beck" title="Ulrich Beck">Ulrich Beck</a></li> <li><a href="/wiki/Anthony_Giddens" title="Anthony Giddens">Anthony Giddens</a></li> <li><a href="/wiki/Zygmunt_Bauman" title="Zygmunt Bauman">Zygmunt Bauman</a></li></ul> </div> </td> <td><div style="margin-right: 20px;"> <p><b>Sociòlegs espanyols</b> </p> <ul><li><a href="/wiki/Manuel_Castells" class="mw-redirect" title="Manuel Castells">Manuel Castells</a></li></ul> <p><b>Sociòlegs kurds</b> </p> <ul><li><a href="/wiki/Ismail_Be%C5%9Fik%C3%A7i" class="mw-redirect" title="Ismail Beşikçi">Ismail Beşikçi</a></li></ul> <p><b>Sociòlegs catalans</b> </p> <ul><li><a href="/wiki/Salvador_Giner_i_de_San_Juli%C3%A1n" title="Salvador Giner i de San Julián">Salvador Giner</a></li></ul> </div> </td></tr></tbody></table> </div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Corrents_de_la_sociologia">Corrents de la sociologia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Sociologia&action=edit&section=28" title="Modifica la secció: Corrents de la sociologia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Des d'un bon començament aparixen diverses branques com la sociologia marxista o del conflicte, el <a href="/wiki/Funcionalisme_(sociologia)" title="Funcionalisme (sociologia)">funcionalisme</a>, l'<a href="/wiki/Interaccionisme" title="Interaccionisme">interaccionisme</a> i, a partir de l'obra d'antropòlegs com <a href="/wiki/Claude_L%C3%A9vi-Strauss" title="Claude Lévi-Strauss">Claude Lévi-Strauss</a>, l'<a href="/wiki/Estructuralisme" title="Estructuralisme">estructuralisme</a> cadascuna amb les seues tesis, hipòtesis i anàlisis. </p><p>La varietat del camp d'estudi explica la varietat d'enfocaments i mètodes d'anàlisi però hi ha dos paradigmes dominants: l'holístic i l'atomista. </p> <ul><li><a href="/wiki/Paradigma" title="Paradigma">Paradigma</a> holístic: Creu que la societat és un tot superior a la suma de totes les accions, persones i <a href="/wiki/Concepte" title="Concepte">conceptes</a>. Aquest tot preexistix a l'home, que s'hi ha d'adaptar (procés de <a href="/wiki/Socialitzaci%C3%B3" title="Socialització">socialització</a>), sovint amb coerció, en siga o no conscient. L'èmfasi de l'estudi estarà en les relacions de la <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria" title="Història">història</a> i les institucions.</li> <li>Paradigma atomista: Cada individu és com un <a href="/wiki/%C3%80tom" title="Àtom">àtom</a> de la societat, amb la seva especificitat. La societat s'explica pel conjunt de relacions de les persones, en sentit ampli. L'investigador s'ha de fixar doncs en l'acció social, buscant les causes i conseqüències d'allò que fem com a individus.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Corrents_clàssics"><span id="Corrents_cl.C3.A0ssics"></span>Corrents clàssics</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Sociologia&action=edit&section=29" title="Modifica la secció: Corrents clàssics"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La sociologia no és una ciència d'una única orientació teòrica i metodològica dominant. Hi duu diferents estudis i camins que expliquen la realitat social. Certament, perquè aquesta és variada. Per això es pot observar que existixen com a mínim unes tres línies mestres explicatives, fundades pels treus autors clàssics: </p> <ul><li>la línia positivista-funcionalista, que tindria com a fundador a Auguste Comte i el seu principal exponent seria el francès Émile Durkheim</li> <li>la línia sociològica compreensiva iniciada per Max Weber, de matriu teòrica i metodològica propera a l'hermenèutica</li> <li>la línia d'explicació sociològica dialèctica, iniciada per Kral Marx</li></ul> <p>Aquestes tres línies mestres o matrius donen forma a gairebé tots els desenvolupaments sociològics posteriors. Es consoliden al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>, tornant la sociologia una disciplina acadèmica. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Funcionalisme">Funcionalisme</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Sociologia&action=edit&section=30" title="Modifica la secció: Funcionalisme"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'un dels paradigmes històric més ampli en sociologia i antropologia, el funcionalisme, aborda l'estructura social, és a dir, l'organització social. És el primer corrent sociològic. Per entendre-ho més bé és d'hàbit posar com a exemple l'analogia entre normes i institucions. Les institucions funcionen com a òrgans que treballen per al bon funcionament del "cos societari" mentre que les normes són les pautes que inculquen les institucions per tal de fer funcionar aquest cos. Neix amb el sociòleg i antropòleg francès Durkheim que contribuïx i tot a fundar la mateixa sociologia. Si més no la institucionalitza amb aquest primer corrent. </p><p>Adquirix igualment una certa base antropològica amb els treballs de Marcel Mauss, Bronsilaw Malinowski i Radvliffe-Brown. És fins i tot en l'usatge que en fe Radcliffe-Brown que sorgí el vocable "estructural". La tendència del funcionalisme clàssic és una lectura biologista on hi subjau un evolucionisme heretat de <a href="/wiki/Charles_Darwin" class="mw-redirect" title="Charles Darwin">Charles Darwin</a>. És a dir, té una tendència a explicar societats senzilles que haurien evolucionat cap a formes més complexes i cada institució social manté una funció dins la societat. Això s'explica per la mirada positivista que hi atorgà Auguste Comte. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Teoria_del_conflicte">Teoria del conflicte</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Sociologia&action=edit&section=31" title="Modifica la secció: Teoria del conflicte"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Les teories funcionalistes posen èmfasi en què existixen "sistemes coesius" però contrasten sovint amb les "teories del conflicte" que critiquen aquest sistema sociopolític dominant, tot emfasitzant en la desigualtat entre certs grups humans. Els exemples que tot seguit es presenten exemplifiquen les disparitats teòritques entre funcionalistes i conflictivistes: </p> <ul><li>Émile Durkheim deia a <i>Divisió del Treball Social</i> (1893) que una "civilització" s'explica pel "nexe entre el medi ambient"</li> <li>Karl Marx i Friedrich Engels en canvi, manifesten que "la història de totes les societats existents ençà és una història de lluita de classes"</li></ul> <p>Dit altrament, mentre el primer identifica una "civilització" en termes eurocèntrics i que s'hauria d'explicar pel medi ambient en què viu, la segona identifica una infraestructura que divulga un discurs evolucionista, que no fa altra cosa que exaltar la diferència entre lliures i oprimits. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Interaccionisme_simbòlic"><span id="Interaccionisme_simb.C3.B2lic"></span>Interaccionisme simbòlic</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Sociologia&action=edit&section=32" title="Modifica la secció: Interaccionisme simbòlic"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'interaccionisme simbòlic s'associa normalment a la fenomenologia, la dramatúrgia i, per tant, a l'interpretativisme. És una tradició sociològica que posa l'èmfasi en els significats subjectius i en el desenvolupament empíric dels processo socials, normalment a partir de microanàlisis. </p><p>Sorgix amb l'Escola de Xicago a les dècades de l'entre-guerres europeu. Centra el seu abordatge en entendre que les estructures no són prou explicatives, sinó que cal una lectura més àmplia perquè tota activitat social i cultural va plena de significats simbòlics que ens parlen de com és la societat, la seua estructura. Es veu la societat com un mosaic complex i en canvi constant de significats subjectius que caldria detectar, analitzar i descriure. </p><p>Alguns crítics consideren que aquest abordatge es limita a una situació específica, d'una moment donat, sense tenir en consideració altres paràmetres com l'ètnia, el gènere, etc. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Utilitarisme">Utilitarisme</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Sociologia&action=edit&section=33" title="Modifica la secció: Utilitarisme"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'utilitarisme és anomenat sovint teoria dels canvis o la teoria de la tria racional. Aquest corrent de pensament tendix a privilegiar l'acció dels actors com a gent racional i individual que assumeix, mentre interactua, una cerca de maximització del seu propi interès. Segons que pot argumentar Josh Whitford, suposa que els actors racionals posseïxen quatre elements bàsics: l'individu té (1) "un coneixement sobre les alternatives possibles" (2) "un coneixement o creença sobre les conseqüències de les vàries alternatives" (3) "un ordre de preferències sobre els resultats" (4) "una guia de decisió amb què selecciona les alternatives possibles". Aquest corrent s'atribuïx específicament al treball de George C. Homans, Peter Blau i Richard Emerson. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Corrents_contemporanis">Corrents contemporanis</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Sociologia&action=edit&section=34" title="Modifica la secció: Corrents contemporanis"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Estructuralisme">Estructuralisme</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Sociologia&action=edit&section=35" title="Modifica la secció: Estructuralisme"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'estructuralisme dona un gir al funcionalisme i en lloc de centrar-se en saber les funcions de les institucions socials, intenta d'entendre com les institucions socials aconseguixen mantenir l'ordre establert. </p><p>Té els seus orígens en una relectura dels treballs de Durkheim. Anthony Giddens es basa en la lingüística de Fredinand de Saussaure i l'antroòleg francès Claude Lévi-Strausse. En efecte, l'estructuralisme beu de la lingüística i amb aquesta proposa una lectura diferenciada però subjacent al funcionalisme durkheimnià. </p><p>Es poden denombrar quatre principis centrals de l'estructuralisem: </p> <ul><li>l'estructura és el que determina l'estructura del tot</li> <li>els estructuralistes creuen que tot sistema té una estructura</li> <li>els estructuralistes estan interessants en les "lleis de les estructures"</li> <li>les estructures no deixen de ser allò real que es troba sota la superfície o aparença del significat</li></ul> <p>Harrison White i el Departament de Relacions Socials de Harvard són els responsables d'haver iniciat a la dècada dels 1970 una nova onada estructuralista per als estudis en sociologia. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Postestructuralisme">Postestructuralisme</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Sociologia&action=edit&section=36" title="Modifica la secció: Postestructuralisme"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El pensament postestructuralista tendix a rebutjar les suposicions "humanistes" de la construcció social. Michel Foucault fornix una cítica important a <i>Arqueologia de les Ciències Humanes</i>, encara que Habermas i Rothy hagueren argumentat que Faucault només substituí un sistema de pensament per un altre. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Sociologia&action=edit&section=37" title="Modifica la secció: Bibliografia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><b>Georg Simmel.</b> <i>Sociologia.</i> Col. Clàssics del pensament. Barcelona: Edicions 62, 1988</li> <li><b>Antoni Estradé i Saltó, Salvador Cardús i Ros.</b> <i>La mirada del sociòleg: què és, què fa, que diu la sociologia.</i> Barcelona: UOC, 1999</li> <li><b>M. Cinta Espuny.</b> <i>Introducció a la sociologia.</i> Barcelona: La Busca, 2005</li> <li><b>Peter Berger.</b> <i>Invitació a la sociologia.</i> Barcelona: Herder, 1992</li> <li><b>C. Wright Mills.</b> <i>La imaginació sociològica.</i> Barcelona: Herder, 1987</li> <li><b>Paul Claval.</b> <i>Els mites fundadors de les ciències socials.</i> Barcelona: Herder, 1991.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Sociologia&action=edit&section=38" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap"><ol class="references"> <li id="cite_note-1"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-1">↑</a></span> <span class="reference-text">Segons el sociòleg estatunidenc Kingsley Davis.</span> </li> <li id="cite_note-2"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-2">↑</a></span> <span class="reference-text">Giddens, A (2006) 'Capítol 22: El desenvolupament de la teoria sociològica" a <i>Sociologia</i>, Cambridge: Polity</span> </li> <li id="cite_note-3"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-3">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFBourdeau2018"><span style="font-variant: small-caps;">Bourdeau</span>, Michel. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://plato.stanford.edu/entries/comte/">Auguste Comte</a>».  Metaphysics Research Lab, Stanford University, 2018. [Consulta: 4 novembre 2011].</span></span> </li> <li id="cite_note-4"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-4">↑</a></span> <span class="reference-text">Copleson, Frederick S.J. 1994 [1974]. <i>A History of Philosophy: IX Modern Philosophy</i>. New York: Image Books. p. 118.</span> </li> <li id="cite_note-:1-5"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-:1_5-0">↑</a></span> <span class="reference-text">Berlin, Isaiah. 1967 [1937]. <i>Karl Marx: His Life and Environment</i> (3rd ed.). New York: Time Inc Book Division.</span> </li> <li id="cite_note-6"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-6">↑</a></span> <span class="reference-text">Ex.: l'Estat, l'imperi, etc</span> </li> <li id="cite_note-7"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-7">↑</a></span> <span class="reference-text">AIS. Books of the XX Century <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.isa-sociology.org/en/about-isa/history-of-isa/books-of-the-xx-century">On-line</a></span> </li> <li id="cite_note-ref-8"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-ref_8-0">8,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-ref_8-1">8,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-ref_8-2">8,2</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0143106.xml">Sociologia, entrada</a>».  Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 11-otc-20].</span></span> </li> <li id="cite_note-ref001-9"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-ref001_9-0">9,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-ref001_9-1">9,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFSam_Atikson2015"><span style="font-variant: small-caps;">Sam Atikson</span>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.dk.com/uk/book/9780241182291-the-sociology-book/"><i>The Sociology Book</i></a>.  DK, 2015.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Sociology+Book&rft.aulast=Sam+Atikson&rft.date=2015&rft.pub=DK&rft_id=https%3A%2F%2Fwww.dk.com%2Fuk%2Fbook%2F9780241182291-the-sociology-book%2F"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també"><span id="Vegeu_tamb.C3.A9"></span>Vegeu també</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Sociologia&action=edit&section=39" title="Modifica la secció: Vegeu també"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div style="-moz-column-count:2; -webkit-column-count:2; column-count:2;"> <ul><li><a href="/wiki/Influ%C3%A8ncia_social" title="Influència social">Influència social</a></li> <li><a href="/wiki/Iowa_gambling_task" title="Iowa gambling task">Iowa gambling task</a></li> <li><a href="/wiki/Macrosociologia" title="Macrosociologia">Macrosociologia</a></li> <li><a href="/wiki/Papers:_Revista_de_Sociologia" title="Papers: Revista de Sociologia">Papers: Revista de Sociologia</a></li> <li><a href="/wiki/Poblaci%C3%B3_mundial" title="Població mundial">Població mundial</a></li> <li><a href="/wiki/Socioling%C3%BC%C3%ADstica" title="Sociolingüística">Sociolingüística</a></li> <li><a href="/wiki/Sociologia_de_l%27art" title="Sociologia de l'art">Sociologia de l'art</a></li> <li><a href="/wiki/Sociologia_de_l%27esport" title="Sociologia de l'esport">Sociologia de l'esport</a></li> <li><a href="/wiki/Sociologia_del_consum" title="Sociologia del consum">Sociologia del consum</a></li> <li><a href="/wiki/Sociologia_del_cos" title="Sociologia del cos">Sociologia del cos</a></li> <li><a href="/wiki/Sociologia_de_la_cultura" title="Sociologia de la cultura">Sociologia de la cultura</a></li> <li><a href="/wiki/Sociologia_de_la_moda" title="Sociologia de la moda">Sociologia de la moda</a></li> <li><a href="/wiki/Sociologia_de_la_m%C3%BAsica" title="Sociologia de la música">Sociologia de la música</a></li></ul> </div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs"><span id="Enlla.C3.A7os_externs"></span>Enllaços externs</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Sociologia&action=edit&section=40" title="Modifica la secció: Enllaços externs"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33663753">.mw-parser-output .side-box{margin:4px 0;box-sizing:border-box;border:1px solid #aaa;font-size:88%;line-height:1.25em;background-color:#f9f9f9;display:flow-root}.mw-parser-output .side-box-abovebelow,.mw-parser-output .side-box-text{padding:0.25em 0.9em}.mw-parser-output .side-box-image{padding:2px 0 2px 0.9em;text-align:center}.mw-parser-output .side-box-imageright{padding:2px 0.9em 2px 0;text-align:center}@media(min-width:500px){.mw-parser-output .side-box-flex{display:flex;align-items:center}.mw-parser-output .side-box-text{flex:1;min-width:0}}@media(min-width:720px){.mw-parser-output .side-box{width:238px}.mw-parser-output .side-box-right{clear:right;float:right;margin-left:1em}.mw-parser-output .side-box-left{margin-right:1em}.mw-parser-output .side-box-center{clear:both;margin:auto}}</style><div class="side-box metadata side-box-right plainlinks"> <div class="side-box-flex"> <div class="side-box-image"><span typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/30px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="30" height="40" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/45px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/59px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></span></span></div> <div class="side-box-text plainlist">A <span class="plainlinks"><a class="external text" href="https://commons.wikimedia.org/wiki/P%C3%A0gina_principal?uselang=ca">Wikimedia Commons</a></span> hi ha contingut multimèdia relatiu a: <i><b><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Sociology" class="extiw" title="commons:Category:Sociology">Sociologia</a></b></i></div></div> </div> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.cis.es/">Web del Centre d'Investigacions Sociològiques</a></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://revistasociologiaalimentacion.googlepages.com/home">Arxiu electrònic de referències bibliogràfiques relatives a la sociologia de l'alimentació</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090202185451/http://revistasociologiaalimentacion.googlepages.com/home">Arxivat</a> 2009-02-02 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://raonss.wordpress.com/">Web sobre psicologia social i sociologia</a></li></ul> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Principals_camps_de_les_ciències_socials" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible autocollapse navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style="background:#CEF2E0"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Plantilla:Ci%C3%A8ncies_socials" title="Plantilla:Ciències socials"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></span></li></ul></div><div id="Principals_camps_de_les_ciències_socials" style="font-size:114%;margin:0 4em">Principals camps de les <a href="/wiki/Ci%C3%A8ncies_socials" title="Ciències socials">ciències socials</a></div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Ci%C3%A8ncies_Econ%C3%B2miques" class="mw-redirect" title="Ciències Econòmiques">Economia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a class="mw-selflink selflink">Sociologia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Ci%C3%A8ncies_pol%C3%ADtiques" title="Ciències polítiques">Política</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria" title="Història">Història</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Geografia" title="Geografia">Geografia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Ling%C3%BC%C3%ADstica" title="Lingüística">Lingüística</a></div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_Espa%C3%B1a" class="mw-redirect" title="Biblioteca Nacional de España">BNE</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://datos.bne.es/resource/XX525151">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Biblioth%C3%A8que_nationale_de_France" class="mw-redirect" title="Bibliothèque nationale de France">BNF</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb133408573">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://d-nb.info/gnd/4077624-4">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/LCCN" class="mw-redirect" title="LCCN">LCCN</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.loc.gov/authorities/subjects/sh85124200">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/National_Diet_Library" class="mw-redirect" title="National Diet Library">NDL</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://id.ndl.go.jp/auth/ndlna/00571850">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=ph116198&CON_LNG=ENG">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases d'informació</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/GEC" class="mw-redirect" title="GEC">GEC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/sociologia">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Diccionari_Hist%C3%B2ric_de_Su%C3%AFssa" title="Diccionari Històric de Suïssa">HDS</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.hls-dhs-dss.ch/textes/f/F008291.php">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sociologia&oldid=34271084">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sociologia&oldid=34271084</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categoria</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Sociologia" title="Categoria:Sociologia">Sociologia</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 22 nov 2024 a les 17:46.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Sociologia&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-f69cdc8f6-g2nql","wgBackendResponseTime":192,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"0.293","walltime":"0.410","ppvisitednodes":{"value":2087,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":36540,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":1458,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":12,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":5,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":0,"limit":20},"unstrip-size":{"value":12313,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":1,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 274.626 1 -total"," 23.53% 64.607 1 Plantilla:Commonscat"," 19.75% 54.230 1 Plantilla:Sister"," 19.06% 52.332 1 Plantilla:Caixa_lateral"," 15.85% 43.536 1 Plantilla:Referències"," 11.73% 32.217 1 Plantilla:Sociologia"," 11.61% 31.871 4 Plantilla:VT"," 10.05% 27.593 1 Plantilla:Barra_lateral"," 9.66% 26.517 2 Plantilla:Ref-web"," 7.90% 21.703 1 Plantilla:Autoritat"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.075","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":1962093,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.codfw.main-f69cdc8f6-b2n64","timestamp":"20241122202952","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Sociologia","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sociologia","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q21201","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q21201","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2003-01-11T19:35:35Z","dateModified":"2024-11-22T16:46:59Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/c\/c7\/SNA_segment.png"}</script> </body> </html>