CINXE.COM

Diego Velázquez - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Diego Velázquez - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"2db55254-d3c3-49c0-b099-b199b8703b4c","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Diego_Velázquez","wgTitle":"Diego Velázquez","wgCurRevisionId":34262427,"wgRevisionId":34262427,"wgArticleId":51606,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció","Pàgines amb mides d'imatge que contenen px addicionals","Infotaula persona sense paràmetres","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","Articles amb identificador CANTIC","Articles amb identificador Europeana","Control d'autoritats","1.000 articles fonamentals","Llista d'articles de qualitat","Articles de qualitat d'art","Morts el 1660","Pintors espanyols del Barroc","Pintors sevillans", "Orde de Sant Jaume","Morts a Madrid","Espanyols d'ascendència portuguesa","Pintors de cambra","Naixements del 1599"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Diego_Velázquez","wgRelevantArticleId":51606,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":90000,"wgRelatedArticlesCompat":[],"wgCentralAuthMobileDomain":false,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader": true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q297","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site", "mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&amp;modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&amp;only=styles&amp;skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&amp;modules=startup&amp;only=scripts&amp;raw=1&amp;skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&amp;modules=site.styles&amp;only=styles&amp;skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.4"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/6c/Diego_Vel%C3%A1zquez_Autorretrato_45_x_38_cm_-_Colecci%C3%B3n_Real_Academia_de_Bellas_Artes_de_San_Carlos_-_Museo_de_Bellas_Artes_de_Valencia.jpg"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="1421"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6c/Diego_Vel%C3%A1zquez_Autorretrato_45_x_38_cm_-_Colecci%C3%B3n_Real_Academia_de_Bellas_Artes_de_San_Carlos_-_Museo_de_Bellas_Artes_de_Valencia.jpg/800px-Diego_Vel%C3%A1zquez_Autorretrato_45_x_38_cm_-_Colecci%C3%B3n_Real_Academia_de_Bellas_Artes_de_San_Carlos_-_Museo_de_Bellas_Artes_de_Valencia.jpg"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="947"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6c/Diego_Vel%C3%A1zquez_Autorretrato_45_x_38_cm_-_Colecci%C3%B3n_Real_Academia_de_Bellas_Artes_de_San_Carlos_-_Museo_de_Bellas_Artes_de_Valencia.jpg/640px-Diego_Vel%C3%A1zquez_Autorretrato_45_x_38_cm_-_Colecci%C3%B3n_Real_Academia_de_Bellas_Artes_de_San_Carlos_-_Museo_de_Bellas_Artes_de_Valencia.jpg"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="758"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Diego Velázquez - Viquipèdia, l&#039;enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Diego_Vel%C3%A1zquez&amp;action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&amp;feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Diego_Velázquez rootpage-Diego_Velázquez skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d&#039;actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l&#039;Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page&#039;s font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&amp;utm_medium=sidebar&amp;utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&amp;uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&amp;returnto=Diego+Vel%C3%A1zquez" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&amp;returnto=Diego+Vel%C3%A1zquez" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d&#039;usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&amp;utm_medium=sidebar&amp;utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&amp;uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&amp;returnto=Diego+Vel%C3%A1zquez" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&amp;returnto=Diego+Vel%C3%A1zquez" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l&#039;edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d&#039;aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"><!-- CentralNotice --></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Biografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Biografia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Biografia</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Biografia-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Biografia</span> </button> <ul id="toc-Biografia-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Família" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Família"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.1</span> <span>Família</span> </div> </a> <ul id="toc-Família-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Aprenentatge" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Aprenentatge"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.2</span> <span>Aprenentatge</span> </div> </a> <ul id="toc-Aprenentatge-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Primers_anys_a_Sevilla" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Primers_anys_a_Sevilla"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.3</span> <span>Primers anys a Sevilla</span> </div> </a> <ul id="toc-Primers_anys_a_Sevilla-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Estada_a_Madrid" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Estada_a_Madrid"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>Estada a Madrid</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Estada_a_Madrid-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Estada a Madrid</span> </button> <ul id="toc-Estada_a_Madrid-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Nomenaments" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Nomenaments"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.1</span> <span>Nomenaments</span> </div> </a> <ul id="toc-Nomenaments-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Primer_viatge_a_Itàlia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Primer_viatge_a_Itàlia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Primer viatge a Itàlia</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Primer_viatge_a_Itàlia-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Primer viatge a Itàlia</span> </button> <ul id="toc-Primer_viatge_a_Itàlia-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-La_forja_de_Vulcà" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_forja_de_Vulcà"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.1</span> <span><i>La forja de Vulcà</i></span> </div> </a> <ul id="toc-La_forja_de_Vulcà-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_túnica_de_Josep" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_túnica_de_Josep"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.2</span> <span><i>La túnica de Josep</i></span> </div> </a> <ul id="toc-La_túnica_de_Josep-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Nàpols" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Nàpols"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.3</span> <span>Nàpols</span> </div> </a> <ul id="toc-Nàpols-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Retorn_a_Madrid" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Retorn_a_Madrid"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>Retorn a Madrid</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Retorn_a_Madrid-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Retorn a Madrid</span> </button> <ul id="toc-Retorn_a_Madrid-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Palau_del_Buen_Retiro" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Palau_del_Buen_Retiro"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.1</span> <span>Palau del <i>Buen Retiro</i></span> </div> </a> <ul id="toc-Palau_del_Buen_Retiro-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-La_rendició_de_Breda" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#La_rendició_de_Breda"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.1.1</span> <span><i>La rendició de Breda</i></span> </div> </a> <ul id="toc-La_rendició_de_Breda-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Retrats_eqüestres" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Retrats_eqüestres"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.1.2</span> <span>Retrats eqüestres</span> </div> </a> <ul id="toc-Retrats_eqüestres-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Torre_de_la_Parada" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Torre_de_la_Parada"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.2</span> <span>Torre de la Parada</span> </div> </a> <ul id="toc-Torre_de_la_Parada-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bufons_i_nans" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Bufons_i_nans"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.3</span> <span>Bufons i nans</span> </div> </a> <ul id="toc-Bufons_i_nans-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Pintura_religiosa" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Pintura_religiosa"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.4</span> <span>Pintura religiosa</span> </div> </a> <ul id="toc-Pintura_religiosa-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Segon_viatge_a_Itàlia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Segon_viatge_a_Itàlia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Segon viatge a Itàlia</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Segon_viatge_a_Itàlia-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Segon viatge a Itàlia</span> </button> <ul id="toc-Segon_viatge_a_Itàlia-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Retrat_d&#039;Innocenci_X" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Retrat_d&#039;Innocenci_X"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.1</span> <span><i>Retrat d'Innocenci X</i></span> </div> </a> <ul id="toc-Retrat_d&#039;Innocenci_X-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Venus_del_mirall" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Venus_del_mirall"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.2</span> <span><i>Venus del mirall</i></span> </div> </a> <ul id="toc-Venus_del_mirall-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Darrers_anys" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Darrers_anys"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>Darrers anys</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Darrers_anys-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Darrers anys</span> </button> <ul id="toc-Darrers_anys-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Les_filadores" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Les_filadores"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.1</span> <span><i>Les filadores</i></span> </div> </a> <ul id="toc-Les_filadores-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Las_Meninas" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Las_Meninas"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.2</span> <span><i>Las Meninas</i></span> </div> </a> <ul id="toc-Las_Meninas-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Cavaller_de_l&#039;orde_de_Sant_Jaume" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Cavaller_de_l&#039;orde_de_Sant_Jaume"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.3</span> <span>Cavaller de l'orde de Sant Jaume</span> </div> </a> <ul id="toc-Cavaller_de_l&#039;orde_de_Sant_Jaume-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Evolució_de_l&#039;estil" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Evolució_de_l&#039;estil"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7</span> <span>Evolució de l'estil</span> </div> </a> <ul id="toc-Evolució_de_l&#039;estil-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Catàleg_i_museografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Catàleg_i_museografia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8</span> <span>Catàleg i museografia</span> </div> </a> <ul id="toc-Catàleg_i_museografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9</span> <span>Vegeu també</span> </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">11</span> <span>Bibliografia</span> </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">12</span> <span>Enllaços externs</span> </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Diego Velázquez</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 149 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-149" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">149 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-ab mw-list-item"><a href="https://ab.wikipedia.org/wiki/%D0%92%D0%B5%D0%BB%D0%B0%D1%81%D0%BA%D0%B5%D1%81,_%D0%94%D0%B8%D0%B5%D0%B3%D0%BE" title="Веласкес, Диего - abkhaz" lang="ab" hreflang="ab" data-title="Веласкес, Диего" data-language-autonym="Аԥсшәа" data-language-local-name="abkhaz" class="interlanguage-link-target"><span>Аԥсшәа</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-af mw-list-item"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target"><span>Afrikaans</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-als mw-list-item"><a href="https://als.wikipedia.org/wiki/Diego_Rodr%C3%ADguez_de_Silva_y_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Rodríguez de Silva y Velázquez - alemany suís" lang="gsw" hreflang="gsw" data-title="Diego Rodríguez de Silva y Velázquez" data-language-autonym="Alemannisch" data-language-local-name="alemany suís" class="interlanguage-link-target"><span>Alemannisch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-am mw-list-item"><a href="https://am.wikipedia.org/wiki/%E1%8B%B2%E1%8B%AC%E1%8C%8E_%E1%89%AC%E1%88%8B%E1%8B%9D%E1%8A%AC%E1%8B%9D" title="ዲዬጎ ቬላዝኬዝ - amhàric" lang="am" hreflang="am" data-title="ዲዬጎ ቬላዝኬዝ" data-language-autonym="አማርኛ" data-language-local-name="amhàric" class="interlanguage-link-target"><span>አማርኛ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-an mw-list-item"><a href="https://an.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - aragonès" lang="an" hreflang="an" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Aragonés" data-language-local-name="aragonès" class="interlanguage-link-target"><span>Aragonés</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%AF%D9%8A%D9%8A%D8%BA%D9%88_%D8%A8%D9%8A%D9%84%D8%A7%D8%AB%D9%83%D9%8A%D8%AB" title="دييغو بيلاثكيث - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="دييغو بيلاثكيث" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target"><span>العربية</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-arz mw-list-item"><a href="https://arz.wikipedia.org/wiki/%D8%AF%D9%8A%D9%8A%D8%AC%D9%88_%D9%81%D9%8A%D9%84%D8%A7%D8%AB%D9%83%D9%8A%D8%B2" title="دييجو فيلاثكيز - àrab egipci" lang="arz" hreflang="arz" data-title="دييجو فيلاثكيز" data-language-autonym="مصرى" data-language-local-name="àrab egipci" class="interlanguage-link-target"><span>مصرى</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target"><span>Asturianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-avk mw-list-item"><a href="https://avk.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - Kotava" lang="avk" hreflang="avk" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Kotava" data-language-local-name="Kotava" class="interlanguage-link-target"><span>Kotava</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ay mw-list-item"><a href="https://ay.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - aimara" lang="ay" hreflang="ay" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Aymar aru" data-language-local-name="aimara" class="interlanguage-link-target"><span>Aymar aru</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/Dieqo_Velaskes" title="Dieqo Velaskes - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Dieqo Velaskes" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target"><span>Azərbaycanca</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-azb mw-list-item"><a href="https://azb.wikipedia.org/wiki/%D8%AF%DB%8C%D8%A6%D9%82%D9%88_%D9%88%D9%84%D8%A7%D8%B3%DA%A9%D8%B3" title="دیئقو ولاسکس - South Azerbaijani" lang="azb" hreflang="azb" data-title="دیئقو ولاسکس" data-language-autonym="تۆرکجه" data-language-local-name="South Azerbaijani" class="interlanguage-link-target"><span>تۆرکجه</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ba mw-list-item"><a href="https://ba.wikipedia.org/wiki/%D0%94%D0%B8%D0%B5%D0%B3%D0%BE_%D0%92%D0%B5%D0%BB%D0%B0%D1%81%D0%BA%D0%B5%D1%81" title="Диего Веласкес - baixkir" lang="ba" hreflang="ba" data-title="Диего Веласкес" data-language-autonym="Башҡортса" data-language-local-name="baixkir" class="interlanguage-link-target"><span>Башҡортса</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bar mw-list-item"><a href="https://bar.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - bavarès" lang="bar" hreflang="bar" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Boarisch" data-language-local-name="bavarès" class="interlanguage-link-target"><span>Boarisch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bat-smg mw-list-item"><a href="https://bat-smg.wikipedia.org/wiki/Diegs_Velaskesos" title="Diegs Velaskesos - Samogitian" lang="sgs" hreflang="sgs" data-title="Diegs Velaskesos" data-language-autonym="Žemaitėška" data-language-local-name="Samogitian" class="interlanguage-link-target"><span>Žemaitėška</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%94%D1%8B%D0%B5%D0%B3%D0%B0_%D0%92%D0%B5%D0%BB%D0%B0%D1%81%D0%BA%D0%B5%D1%81" title="Дыега Веласкес - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Дыега Веласкес" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be-x-old mw-list-item"><a href="https://be-tarask.wikipedia.org/wiki/%D0%94%D1%8B%D0%B5%D0%B3%D0%B0_%D0%92%D1%8D%D0%BB%D1%8F%D1%81%D0%BA%D0%B5%D1%81" title="Дыега Вэляскес - Belarusian (Taraškievica orthography)" lang="be-tarask" hreflang="be-tarask" data-title="Дыега Вэляскес" data-language-autonym="Беларуская (тарашкевіца)" data-language-local-name="Belarusian (Taraškievica orthography)" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская (тарашкевіца)</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%94%D0%B8%D0%B5%D0%B3%D0%BE_%D0%92%D0%B5%D0%BB%D0%B0%D1%81%D0%BA%D0%B5%D1%81" title="Диего Веласкес - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Диего Веласкес" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target"><span>Български</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bi mw-list-item"><a href="https://bi.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - bislama" lang="bi" hreflang="bi" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Bislama" data-language-local-name="bislama" class="interlanguage-link-target"><span>Bislama</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bn mw-list-item"><a href="https://bn.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%A6%E0%A6%BF%E0%A6%AF%E0%A6%BC%E0%A7%87%E0%A6%97%E0%A7%8B_%E0%A6%AC%E0%A7%87%E0%A6%B2%E0%A6%BE%E0%A6%B8%E0%A6%95%E0%A7%87%E0%A6%B8" title="দিয়েগো বেলাসকেস - bengalí" lang="bn" hreflang="bn" data-title="দিয়েগো বেলাসকেস" data-language-autonym="বাংলা" data-language-local-name="bengalí" class="interlanguage-link-target"><span>বাংলা</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-br mw-list-item"><a href="https://br.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - bretó" lang="br" hreflang="br" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Brezhoneg" data-language-local-name="bretó" class="interlanguage-link-target"><span>Brezhoneg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bs mw-list-item"><a href="https://bs.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - bosnià" lang="bs" hreflang="bs" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Bosanski" data-language-local-name="bosnià" class="interlanguage-link-target"><span>Bosanski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-btm mw-list-item"><a href="https://btm.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - Batak Mandailing" lang="btm" hreflang="btm" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Batak Mandailing" data-language-local-name="Batak Mandailing" class="interlanguage-link-target"><span>Batak Mandailing</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bxr mw-list-item"><a href="https://bxr.wikipedia.org/wiki/%D0%94%D0%B8%D0%B5%D0%B3%D0%BE_%D0%92%D0%B5%D0%BB%D0%B0%D1%81%D0%BA%D0%B5%D1%81" title="Диего Веласкес - Russia Buriat" lang="bxr" hreflang="bxr" data-title="Диего Веласкес" data-language-autonym="Буряад" data-language-local-name="Russia Buriat" class="interlanguage-link-target"><span>Буряад</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ce mw-list-item"><a href="https://ce.wikipedia.org/wiki/%D0%92%D0%B5%D0%BB%D0%B0%D1%81%D0%BA%D0%B5%D1%81,_%D0%94%D0%B8%D0%B5%D0%B3%D0%BE" title="Веласкес, Диего - txetxè" lang="ce" hreflang="ce" data-title="Веласкес, Диего" data-language-autonym="Нохчийн" data-language-local-name="txetxè" class="interlanguage-link-target"><span>Нохчийн</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ckb mw-list-item"><a href="https://ckb.wikipedia.org/wiki/%D8%AF%DB%8C%DB%8E%DA%AF%DB%86_%DA%A4%DB%8E%D9%84%D8%A7%D8%B3%DA%A9%DB%8E%D8%B3" title="دیێگۆ ڤێلاسکێس - kurd central" lang="ckb" hreflang="ckb" data-title="دیێگۆ ڤێلاسکێس" data-language-autonym="کوردی" data-language-local-name="kurd central" class="interlanguage-link-target"><span>کوردی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-crh mw-list-item"><a href="https://crh.wikipedia.org/wiki/Diyego_Velaskes" title="Diyego Velaskes - tàtar de Crimea" lang="crh" hreflang="crh" data-title="Diyego Velaskes" data-language-autonym="Qırımtatarca" data-language-local-name="tàtar de Crimea" class="interlanguage-link-target"><span>Qırımtatarca</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target"><span>Čeština</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cv mw-list-item"><a href="https://cv.wikipedia.org/wiki/%D0%94%D0%B8%D0%B5%D0%B3%D0%BE_%D0%92%D0%B5%D0%BB%D0%B0%D1%81%D0%BA%D0%B5%D1%81" title="Диего Веласкес - txuvaix" lang="cv" hreflang="cv" data-title="Диего Веласкес" data-language-autonym="Чӑвашла" data-language-local-name="txuvaix" class="interlanguage-link-target"><span>Чӑвашла</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target"><span>Cymraeg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target"><span>Dansk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Deutsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%9D%CF%84%CE%B9%CE%AD%CE%B3%CE%BF_%CE%92%CE%B5%CE%BB%CE%AC%CE%B8%CE%BA%CE%B5%CE%B8" title="Ντιέγο Βελάθκεθ - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Ντιέγο Βελάθκεθ" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target"><span>Ελληνικά</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target"><span>Esperanto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target"><span>Eesti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target"><span>Euskara</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ext mw-list-item"><a href="https://ext.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - extremeny" lang="ext" hreflang="ext" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Estremeñu" data-language-local-name="extremeny" class="interlanguage-link-target"><span>Estremeñu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D8%AF%DB%8C%D9%87%E2%80%8C%DA%AF%D9%88_%D9%88%D9%84%D8%A7%D8%B3%DA%A9%D8%B3" title="دیه‌گو ولاسکس - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="دیه‌گو ولاسکس" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target"><span>فارسی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi badge-Q17559452 badge-recommendedarticle mw-list-item" title="article recomanat"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target"><span>Suomi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fiu-vro mw-list-item"><a href="https://fiu-vro.wikipedia.org/wiki/Vel%C3%A1zqueze_Diego" title="Velázqueze Diego - Võro" lang="vro" hreflang="vro" data-title="Velázqueze Diego" data-language-autonym="Võro" data-language-local-name="Võro" class="interlanguage-link-target"><span>Võro</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fo mw-list-item"><a href="https://fo.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - feroès" lang="fo" hreflang="fo" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Føroyskt" data-language-local-name="feroès" class="interlanguage-link-target"><span>Føroyskt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Diego_V%C3%A9lasquez" title="Diego Vélasquez - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Diego Vélasquez" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target"><span>Français</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-frr mw-list-item"><a href="https://frr.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - frisó septentrional" lang="frr" hreflang="frr" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Nordfriisk" data-language-local-name="frisó septentrional" class="interlanguage-link-target"><span>Nordfriisk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fy mw-list-item"><a href="https://fy.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - frisó occidental" lang="fy" hreflang="fy" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Frysk" data-language-local-name="frisó occidental" class="interlanguage-link-target"><span>Frysk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ga mw-list-item"><a href="https://ga.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - irlandès" lang="ga" hreflang="ga" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Gaeilge" data-language-local-name="irlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Gaeilge</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gan mw-list-item"><a href="https://gan.wikipedia.org/wiki/%E9%9F%8B%E6%8B%BF%E5%85%8B" title="韋拿克 - xinès gan" lang="gan" hreflang="gan" data-title="韋拿克" data-language-autonym="贛語" data-language-local-name="xinès gan" class="interlanguage-link-target"><span>贛語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gcr mw-list-item"><a href="https://gcr.wikipedia.org/wiki/Diego_V%C3%A9lasquez" title="Diego Vélasquez - Guianan Creole" lang="gcr" hreflang="gcr" data-title="Diego Vélasquez" data-language-autonym="Kriyòl gwiyannen" data-language-local-name="Guianan Creole" class="interlanguage-link-target"><span>Kriyòl gwiyannen</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gd mw-list-item"><a href="https://gd.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - gaèlic escocès" lang="gd" hreflang="gd" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Gàidhlig" data-language-local-name="gaèlic escocès" class="interlanguage-link-target"><span>Gàidhlig</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target"><span>Galego</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gn mw-list-item"><a href="https://gn.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - guaraní" lang="gn" hreflang="gn" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Avañe&#039;ẽ" data-language-local-name="guaraní" class="interlanguage-link-target"><span>Avañe'ẽ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gv mw-list-item"><a href="https://gv.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - manx" lang="gv" hreflang="gv" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Gaelg" data-language-local-name="manx" class="interlanguage-link-target"><span>Gaelg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ha mw-list-item"><a href="https://ha.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - haussa" lang="ha" hreflang="ha" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Hausa" data-language-local-name="haussa" class="interlanguage-link-target"><span>Hausa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%93%D7%99%D7%99%D7%92%D7%95_%D7%95%D7%9C%D7%90%D7%A1%D7%A7%D7%A1" title="דייגו ולאסקס - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="דייגו ולאסקס" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target"><span>עברית</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hif mw-list-item"><a href="https://hif.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - hindi de Fiji" lang="hif" hreflang="hif" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Fiji Hindi" data-language-local-name="hindi de Fiji" class="interlanguage-link-target"><span>Fiji Hindi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target"><span>Hrvatski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ht mw-list-item"><a href="https://ht.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - crioll d’Haití" lang="ht" hreflang="ht" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Kreyòl ayisyen" data-language-local-name="crioll d’Haití" class="interlanguage-link-target"><span>Kreyòl ayisyen</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target"><span>Magyar</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D4%B4%D5%AB%D5%A5%D5%A3%D5%B8_%D5%8E%D5%A5%D5%AC%D5%A1%D5%BD%D5%AF%D5%A5%D5%BD" title="Դիեգո Վելասկես - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Դիեգո Վելասկես" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target"><span>Հայերեն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ia mw-list-item"><a href="https://ia.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - interlingua" lang="ia" hreflang="ia" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Interlingua" data-language-local-name="interlingua" class="interlanguage-link-target"><span>Interlingua</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Indonesia</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ie mw-list-item"><a href="https://ie.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - interlingue" lang="ie" hreflang="ie" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Interlingue" data-language-local-name="interlingue" class="interlanguage-link-target"><span>Interlingue</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ilo mw-list-item"><a href="https://ilo.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - ilocano" lang="ilo" hreflang="ilo" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Ilokano" data-language-local-name="ilocano" class="interlanguage-link-target"><span>Ilokano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-io mw-list-item"><a href="https://io.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - ido" lang="io" hreflang="io" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Ido" data-language-local-name="ido" class="interlanguage-link-target"><span>Ido</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-is mw-list-item"><a href="https://is.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - islandès" lang="is" hreflang="is" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Íslenska" data-language-local-name="islandès" class="interlanguage-link-target"><span>Íslenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target"><span>Italiano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E3%83%87%E3%82%A3%E3%82%A8%E3%82%B4%E3%83%BB%E3%83%99%E3%83%A9%E3%82%B9%E3%82%B1%E3%82%B9" title="ディエゴ・ベラスケス - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="ディエゴ・ベラスケス" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target"><span>日本語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jam mw-list-item"><a href="https://jam.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - crioll anglès de Jamaica" lang="jam" hreflang="jam" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Patois" data-language-local-name="crioll anglès de Jamaica" class="interlanguage-link-target"><span>Patois</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%93%E1%83%98%E1%83%94%E1%83%92%E1%83%9D_%E1%83%95%E1%83%94%E1%83%9A%E1%83%90%E1%83%A1%E1%83%99%E1%83%94%E1%83%A1%E1%83%98" title="დიეგო ველასკესი - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="დიეგო ველასკესი" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target"><span>ქართული</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kaa mw-list-item"><a href="https://kaa.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - karakalpak" lang="kaa" hreflang="kaa" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Qaraqalpaqsha" data-language-local-name="karakalpak" class="interlanguage-link-target"><span>Qaraqalpaqsha</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kbd mw-list-item"><a href="https://kbd.wikipedia.org/wiki/%D0%94%D0%B8%D0%B5%D0%B3%D0%BE_%D0%92%D0%B5%D0%BB%D0%B0%D1%81%D0%BA%D0%B5%D1%81" title="Диего Веласкес - kabardí" lang="kbd" hreflang="kbd" data-title="Диего Веласкес" data-language-autonym="Адыгэбзэ" data-language-local-name="kabardí" class="interlanguage-link-target"><span>Адыгэбзэ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kbp mw-list-item"><a href="https://kbp.wikipedia.org/wiki/Diego_V%C3%A9lasquez" title="Diego Vélasquez - Kabiye" lang="kbp" hreflang="kbp" data-title="Diego Vélasquez" data-language-autonym="Kabɩyɛ" data-language-local-name="Kabiye" class="interlanguage-link-target"><span>Kabɩyɛ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kcg mw-list-item"><a href="https://kcg.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - tyap" lang="kcg" hreflang="kcg" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Tyap" data-language-local-name="tyap" class="interlanguage-link-target"><span>Tyap</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kk mw-list-item"><a href="https://kk.wikipedia.org/wiki/%D0%94%D0%B8%D0%B5%D0%B3%D0%BE_%D0%92%D0%B5%D0%BB%D0%B0%D1%81%D0%BA%D0%B5%D1%81" title="Диего Веласкес - kazakh" lang="kk" hreflang="kk" data-title="Диего Веласкес" data-language-autonym="Қазақша" data-language-local-name="kazakh" class="interlanguage-link-target"><span>Қазақша</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EB%94%94%EC%97%90%EA%B3%A0_%EB%B2%A8%EB%9D%BC%EC%8A%A4%EC%BC%80%EC%8A%A4" title="디에고 벨라스케스 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="디에고 벨라스케스" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target"><span>한국어</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ku mw-list-item"><a href="https://ku.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - kurd" lang="ku" hreflang="ku" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Kurdî" data-language-local-name="kurd" class="interlanguage-link-target"><span>Kurdî</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kw mw-list-item"><a href="https://kw.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - còrnic" lang="kw" hreflang="kw" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Kernowek" data-language-local-name="còrnic" class="interlanguage-link-target"><span>Kernowek</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ky mw-list-item"><a href="https://ky.wikipedia.org/wiki/%D0%94%D0%B8%D0%B5%D0%B3%D0%BE_%D0%92%D0%B5%D0%BB%D0%B0%D1%81%D0%BA%D0%B5%D1%81" title="Диего Веласкес - kirguís" lang="ky" hreflang="ky" data-title="Диего Веласкес" data-language-autonym="Кыргызча" data-language-local-name="kirguís" class="interlanguage-link-target"><span>Кыргызча</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Didacus_Velazquius" title="Didacus Velazquius - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Didacus Velazquius" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target"><span>Latina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lb mw-list-item"><a href="https://lb.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - luxemburguès" lang="lb" hreflang="lb" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Lëtzebuergesch" data-language-local-name="luxemburguès" class="interlanguage-link-target"><span>Lëtzebuergesch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lfn mw-list-item"><a href="https://lfn.wikipedia.org/wiki/Diego_Velazquez" title="Diego Velazquez - Lingua Franca Nova" lang="lfn" hreflang="lfn" data-title="Diego Velazquez" data-language-autonym="Lingua Franca Nova" data-language-local-name="Lingua Franca Nova" class="interlanguage-link-target"><span>Lingua Franca Nova</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-li mw-list-item"><a href="https://li.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - limburguès" lang="li" hreflang="li" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Limburgs" data-language-local-name="limburguès" class="interlanguage-link-target"><span>Limburgs</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lld mw-list-item"><a href="https://lld.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - Ladin" lang="lld" hreflang="lld" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Ladin" data-language-local-name="Ladin" class="interlanguage-link-target"><span>Ladin</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lmo mw-list-item"><a href="https://lmo.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - llombard" lang="lmo" hreflang="lmo" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Lombard" data-language-local-name="llombard" class="interlanguage-link-target"><span>Lombard</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ln mw-list-item"><a href="https://ln.wikipedia.org/wiki/Diego_V%C3%A9lasquez" title="Diego Vélasquez - lingala" lang="ln" hreflang="ln" data-title="Diego Vélasquez" data-language-autonym="Lingála" data-language-local-name="lingala" class="interlanguage-link-target"><span>Lingála</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/Diego_de_Silva_y_Vel%C3%A1zquez" title="Diego de Silva y Velázquez - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Diego de Silva y Velázquez" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target"><span>Lietuvių</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Djego_Velaskess" title="Djego Velaskess - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Djego Velaskess" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target"><span>Latviešu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mhr mw-list-item"><a href="https://mhr.wikipedia.org/wiki/%D0%92%D0%B5%D0%BB%D0%B0%D1%81%D0%BA%D0%B5%D1%81,_%D0%94%D0%B8%D0%B5%D0%B3%D0%BE" title="Веласкес, Диего - Eastern Mari" lang="mhr" hreflang="mhr" data-title="Веласкес, Диего" data-language-autonym="Олык марий" data-language-local-name="Eastern Mari" class="interlanguage-link-target"><span>Олык марий</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk mw-list-item"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%94%D0%B8%D0%B5%D0%B3%D0%BE_%D0%92%D0%B5%D0%BB%D0%B0%D1%81%D0%BA%D0%B5%D1%81" title="Диего Веласкес - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Диего Веласкес" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target"><span>Македонски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ml mw-list-item"><a href="https://ml.wikipedia.org/wiki/%E0%B4%A1%E0%B4%BF%E0%B4%AF%E0%B5%86%E0%B4%97%E0%B5%8B_%E0%B4%B5%E0%B5%86%E0%B4%B2%E0%B4%BE%E0%B4%B8%E0%B5%8D%E0%B4%95%E0%B5%8D%E0%B4%B5%E0%B5%86%E0%B4%B8%E0%B5%8D" title="ഡിയെഗോ വെലാസ്ക്വെസ് - malaiàlam" lang="ml" hreflang="ml" data-title="ഡിയെഗോ വെലാസ്ക്വെസ്" data-language-autonym="മലയാളം" data-language-local-name="malaiàlam" class="interlanguage-link-target"><span>മലയാളം</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mn mw-list-item"><a href="https://mn.wikipedia.org/wiki/%D0%94%D0%B8%D0%B5%D0%B3%D0%BE_%D0%92%D0%B5%D0%BB%D0%B0%D1%81%D0%BA%D0%B5%D1%81" title="Диего Веласкес - mongol" lang="mn" hreflang="mn" data-title="Диего Веласкес" data-language-autonym="Монгол" data-language-local-name="mongol" class="interlanguage-link-target"><span>Монгол</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mr mw-list-item"><a href="https://mr.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%A6%E0%A4%BF%E0%A4%AF%E0%A5%87%E0%A4%97%E0%A5%8B_%E0%A4%B5%E0%A5%8D%E0%A4%B9%E0%A5%87%E0%A4%B2%E0%A4%BE%E0%A4%9D%E0%A5%8D%E0%A4%95%E0%A5%87%E0%A4%9D" title="दियेगो व्हेलाझ्केझ - marathi" lang="mr" hreflang="mr" data-title="दियेगो व्हेलाझ्केझ" data-language-autonym="मराठी" data-language-local-name="marathi" class="interlanguage-link-target"><span>मराठी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Melayu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mwl mw-list-item"><a href="https://mwl.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - mirandès" lang="mwl" hreflang="mwl" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Mirandés" data-language-local-name="mirandès" class="interlanguage-link-target"><span>Mirandés</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nah mw-list-item"><a href="https://nah.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - Nahuatl" lang="nah" hreflang="nah" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Nāhuatl" data-language-local-name="Nahuatl" class="interlanguage-link-target"><span>Nāhuatl</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds mw-list-item"><a href="https://nds.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez_(Maler)" title="Diego Velázquez (Maler) - baix alemany" lang="nds" hreflang="nds" data-title="Diego Velázquez (Maler)" data-language-autonym="Plattdüütsch" data-language-local-name="baix alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Plattdüütsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ne mw-list-item"><a href="https://ne.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%A6%E0%A4%BF%E0%A4%8F%E0%A4%97%E0%A5%8B_%E0%A4%AD%E0%A5%87%E0%A4%B2%E0%A4%BE%E0%A4%B8%E0%A5%8D%E0%A4%95%E0%A5%87%E0%A4%B8" title="दिएगो भेलास्केस - nepalès" lang="ne" hreflang="ne" data-title="दिएगो भेलास्केस" data-language-autonym="नेपाली" data-language-local-name="nepalès" class="interlanguage-link-target"><span>नेपाली</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez_(kunstschilder)" title="Diego Velázquez (kunstschilder) - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Diego Velázquez (kunstschilder)" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Nederlands</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk nynorsk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk bokmål</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-oc mw-list-item"><a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/Diego_Rodr%C3%ADguez_de_Silva_y_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Rodríguez de Silva y Velázquez - occità" lang="oc" hreflang="oc" data-title="Diego Rodríguez de Silva y Velázquez" data-language-autonym="Occitan" data-language-local-name="occità" class="interlanguage-link-target"><span>Occitan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-os mw-list-item"><a href="https://os.wikipedia.org/wiki/%D0%92%D0%B5%D0%BB%D0%B0%D1%81%D0%BA%D0%B5%D1%81,_%D0%94%D0%B8%D0%B5%D0%B3%D0%BE" title="Веласкес, Диего - osseta" lang="os" hreflang="os" data-title="Веласкес, Диего" data-language-autonym="Ирон" data-language-local-name="osseta" class="interlanguage-link-target"><span>Ирон</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pa mw-list-item"><a href="https://pa.wikipedia.org/wiki/%E0%A8%A1%E0%A8%BF%E0%A8%8F%E0%A8%97%E0%A9%8B_%E0%A8%B5%E0%A9%87%E0%A8%B2%E0%A8%BE%E0%A8%95%E0%A8%BF%E0%A8%89%E0%A8%9C" title="ਡਿਏਗੋ ਵੇਲਾਕਿਉਜ - panjabi" lang="pa" hreflang="pa" data-title="ਡਿਏਗੋ ਵੇਲਾਕਿਉਜ" data-language-autonym="ਪੰਜਾਬੀ" data-language-local-name="panjabi" class="interlanguage-link-target"><span>ਪੰਜਾਬੀ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pam mw-list-item"><a href="https://pam.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - pampanga" lang="pam" hreflang="pam" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Kapampangan" data-language-local-name="pampanga" class="interlanguage-link-target"><span>Kapampangan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target"><span>Polski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pms mw-list-item"><a href="https://pms.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - piemontès" lang="pms" hreflang="pms" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Piemontèis" data-language-local-name="piemontès" class="interlanguage-link-target"><span>Piemontèis</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pnb mw-list-item"><a href="https://pnb.wikipedia.org/wiki/%DA%88%DB%8C%D8%A7%DA%AF%D9%88_%D9%88%DB%8C%D9%84%D8%A7%D8%B3%DA%A9%D9%88%D8%A6%D8%B2" title="ڈیاگو ویلاسکوئز - Western Punjabi" lang="pnb" hreflang="pnb" data-title="ڈیاگو ویلاسکوئز" data-language-autonym="پنجابی" data-language-local-name="Western Punjabi" class="interlanguage-link-target"><span>پنجابی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target"><span>Português</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-qu mw-list-item"><a href="https://qu.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - quítxua" lang="qu" hreflang="qu" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Runa Simi" data-language-local-name="quítxua" class="interlanguage-link-target"><span>Runa Simi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target"><span>Română</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-roa-tara mw-list-item"><a href="https://roa-tara.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - Tarantino" lang="nap-x-tara" hreflang="nap-x-tara" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Tarandíne" data-language-local-name="Tarantino" class="interlanguage-link-target"><span>Tarandíne</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%92%D0%B5%D0%BB%D0%B0%D1%81%D0%BA%D0%B5%D1%81,_%D0%94%D0%B8%D0%B5%D0%B3%D0%BE" title="Веласкес, Диего - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Веласкес, Диего" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target"><span>Русский</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rue mw-list-item"><a href="https://rue.wikipedia.org/wiki/%D0%94%D1%96%D1%94%D2%91%D0%BE_%D0%92%D0%B5%D0%BB%D0%B0%D1%81%D0%BA%D0%B5%D1%81" title="Дієґо Веласкес - Rusyn" lang="rue" hreflang="rue" data-title="Дієґо Веласкес" data-language-autonym="Русиньскый" data-language-local-name="Rusyn" class="interlanguage-link-target"><span>Русиньскый</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sah mw-list-item"><a href="https://sah.wikipedia.org/wiki/%D0%92%D0%B5%D0%BB%D0%B0%D1%81%D0%BA%D0%B5%D1%81_%D0%94%D0%B8%D0%B5%D0%B3%D0%BE" title="Веласкес Диего - iacut" lang="sah" hreflang="sah" data-title="Веласкес Диего" data-language-autonym="Саха тыла" data-language-local-name="iacut" class="interlanguage-link-target"><span>Саха тыла</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sco mw-list-item"><a href="https://sco.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - escocès" lang="sco" hreflang="sco" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Scots" data-language-local-name="escocès" class="interlanguage-link-target"><span>Scots</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target"><span>Srpskohrvatski / српскохрватски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target"><span>Simple English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/Diego_Rodr%C3%ADguez_de_Silva_y_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Rodríguez de Silva y Velázquez - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Diego Rodríguez de Silva y Velázquez" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenčina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenščina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-so mw-list-item"><a href="https://so.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - somali" lang="so" hreflang="so" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Soomaaliga" data-language-local-name="somali" class="interlanguage-link-target"><span>Soomaaliga</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sq mw-list-item"><a href="https://sq.wikipedia.org/wiki/Diego_Velaquez" title="Diego Velaquez - albanès" lang="sq" hreflang="sq" data-title="Diego Velaquez" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanès" class="interlanguage-link-target"><span>Shqip</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%94%D0%B8%D1%98%D0%B5%D0%B3%D0%BE_%D0%92%D0%B5%D0%BB%D0%B0%D1%81%D0%BA%D0%B5%D0%B7" title="Дијего Веласкез - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Дијего Веласкез" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target"><span>Српски / srpski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-stq mw-list-item"><a href="https://stq.wikipedia.org/wiki/Diego_Rodr%C3%ADguez_de_Silva_y_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Rodríguez de Silva y Velázquez - Saterland Frisian" lang="stq" hreflang="stq" data-title="Diego Rodríguez de Silva y Velázquez" data-language-autonym="Seeltersk" data-language-local-name="Saterland Frisian" class="interlanguage-link-target"><span>Seeltersk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target"><span>Svenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sw mw-list-item"><a href="https://sw.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - suahili" lang="sw" hreflang="sw" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Kiswahili" data-language-local-name="suahili" class="interlanguage-link-target"><span>Kiswahili</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%9F%E0%AE%BF%E0%AE%AF%E0%AF%87%E0%AE%95%E0%AF%8B_%E0%AE%B5%E0%AF%86%E0%AE%B2%E0%AE%BE%E0%AE%B8%E0%AF%8D%E0%AE%95%E0%AF%8D%E0%AE%95%E0%AF%81%E0%AE%B5%E0%AF%86%E0%AE%B8%E0%AF%8D" title="டியேகோ வெலாஸ்க்குவெஸ் - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="டியேகோ வெலாஸ்க்குவெஸ்" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target"><span>தமிழ்</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tg mw-list-item"><a href="https://tg.wikipedia.org/wiki/%D0%94%D0%B8%D0%B5%D0%B3%D0%BE_%D0%92%D0%B5%D0%BB%D0%B0%D1%81%D0%BA%D0%B5%D1%81" title="Диего Веласкес - tadjik" lang="tg" hreflang="tg" data-title="Диего Веласкес" data-language-autonym="Тоҷикӣ" data-language-local-name="tadjik" class="interlanguage-link-target"><span>Тоҷикӣ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B8%94%E0%B8%B4%E0%B9%80%E0%B8%AD%E0%B9%82%E0%B8%81_%E0%B9%80%E0%B8%9A%E0%B8%A5%E0%B8%B1%E0%B8%8B%E0%B9%80%E0%B8%81%E0%B8%8B" title="ดิเอโก เบลัซเกซ - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="ดิเอโก เบลัซเกซ" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target"><span>ไทย</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tl mw-list-item"><a href="https://tl.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - tagal" lang="tl" hreflang="tl" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Tagalog" data-language-local-name="tagal" class="interlanguage-link-target"><span>Tagalog</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target"><span>Türkçe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tt mw-list-item"><a href="https://tt.wikipedia.org/wiki/Diego_Velaskes" title="Diego Velaskes - tàtar" lang="tt" hreflang="tt" data-title="Diego Velaskes" data-language-autonym="Татарча / tatarça" data-language-local-name="tàtar" class="interlanguage-link-target"><span>Татарча / tatarça</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tum mw-list-item"><a href="https://tum.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - tumbuka" lang="tum" hreflang="tum" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="ChiTumbuka" data-language-local-name="tumbuka" class="interlanguage-link-target"><span>ChiTumbuka</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tyv mw-list-item"><a href="https://tyv.wikipedia.org/wiki/%D0%92%D0%B5%D0%BB%D0%B0%D1%81%D0%BA%D0%B5%D1%81,_%D0%94%D0%B8%D0%B5%D0%B3%D0%BE" title="Веласкес, Диего - tuvinià" lang="tyv" hreflang="tyv" data-title="Веласкес, Диего" data-language-autonym="Тыва дыл" data-language-local-name="tuvinià" class="interlanguage-link-target"><span>Тыва дыл</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%94%D1%96%D1%94%D0%B3%D0%BE_%D0%92%D0%B5%D0%BB%D0%B0%D1%81%D0%BA%D0%B5%D1%81" title="Дієго Веласкес - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Дієго Веласкес" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target"><span>Українська</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ur mw-list-item"><a href="https://ur.wikipedia.org/wiki/%DA%88%DB%8C%DA%AF%D9%88_%D9%88%D9%84%D8%A7%D8%B2%DA%A9%D9%88%D8%A6%D8%B2" title="ڈیگو ولازکوئز - urdú" lang="ur" hreflang="ur" data-title="ڈیگو ولازکوئز" data-language-autonym="اردو" data-language-local-name="urdú" class="interlanguage-link-target"><span>اردو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uz mw-list-item"><a href="https://uz.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - uzbek" lang="uz" hreflang="uz" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Oʻzbekcha / ўзбекча" data-language-local-name="uzbek" class="interlanguage-link-target"><span>Oʻzbekcha / ўзбекча</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vec mw-list-item"><a href="https://vec.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - vènet" lang="vec" hreflang="vec" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Vèneto" data-language-local-name="vènet" class="interlanguage-link-target"><span>Vèneto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vep mw-list-item"><a href="https://vep.wikipedia.org/wiki/Velaskes_Diego" title="Velaskes Diego - vepse" lang="vep" hreflang="vep" data-title="Velaskes Diego" data-language-autonym="Vepsän kel’" data-language-local-name="vepse" class="interlanguage-link-target"><span>Vepsän kel’</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target"><span>Tiếng Việt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vo mw-list-item"><a href="https://vo.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - volapük" lang="vo" hreflang="vo" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Volapük" data-language-local-name="volapük" class="interlanguage-link-target"><span>Volapük</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-war mw-list-item"><a href="https://war.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - waray" lang="war" hreflang="war" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Winaray" data-language-local-name="waray" class="interlanguage-link-target"><span>Winaray</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E5%A7%94%E6%8B%89%E6%96%AF%E5%BC%80%E5%85%B9" title="委拉斯开兹 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="委拉斯开兹" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target"><span>吴语</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-xmf mw-list-item"><a href="https://xmf.wikipedia.org/wiki/%E1%83%93%E1%83%98%E1%83%94%E1%83%92%E1%83%9D_%E1%83%95%E1%83%94%E1%83%9A%E1%83%90%E1%83%A1%E1%83%99%E1%83%94%E1%83%A1%E1%83%98" title="დიეგო ველასკესი - mingrelià" lang="xmf" hreflang="xmf" data-title="დიეგო ველასკესი" data-language-autonym="მარგალური" data-language-local-name="mingrelià" class="interlanguage-link-target"><span>მარგალური</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yi mw-list-item"><a href="https://yi.wikipedia.org/wiki/%D7%93%D7%99%D7%A2%D7%92%D7%90_%D7%95%D7%95%D7%A2%D7%9C%D7%90%D7%96%D7%A7%D7%A2%D7%96" title="דיעגא וועלאזקעז - ídix" lang="yi" hreflang="yi" data-title="דיעגא וועלאזקעז" data-language-autonym="ייִדיש" data-language-local-name="ídix" class="interlanguage-link-target"><span>ייִדיש</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yo mw-list-item"><a href="https://yo.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - ioruba" lang="yo" hreflang="yo" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="Yorùbá" data-language-local-name="ioruba" class="interlanguage-link-target"><span>Yorùbá</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E5%A7%94%E6%8B%89%E6%96%AF%E9%96%8B%E8%8C%B2" title="委拉斯開茲 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="委拉斯開茲" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target"><span>中文</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-min-nan mw-list-item"><a href="https://zh-min-nan.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez - xinès min del sud" lang="nan" hreflang="nan" data-title="Diego Velázquez" data-language-autonym="閩南語 / Bân-lâm-gú" data-language-local-name="xinès min del sud" class="interlanguage-link-target"><span>閩南語 / Bân-lâm-gú</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E5%A7%94%E6%8B%89%E6%96%AF%E8%93%8B%E8%8C%B2" title="委拉斯蓋茲 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="委拉斯蓋茲" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target"><span>粵語</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q297#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Diego_Vel%C3%A1zquez" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d&#039;aquesta pàgina [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Diego_Vel%C3%A1zquez&amp;action=edit" title="Modifica el codi font d&#039;aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Diego_Vel%C3%A1zquez&amp;action=history" title="Versions antigues d&#039;aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Diego_Vel%C3%A1zquez&amp;action=edit" title="Modifica el codi font d&#039;aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Diego_Vel%C3%A1zquez&amp;action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Diego_Vel%C3%A1zquez" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d&#039;aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q"><span>Pàgines especials</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Diego_Vel%C3%A1zquez&amp;oldid=34262427" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Diego_Vel%C3%A1zquez&amp;action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&amp;page=Diego_Vel%C3%A1zquez&amp;id=34262427&amp;wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&amp;url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FDiego_Vel%25C3%25A1zquez"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&amp;url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FDiego_Vel%25C3%25A1zquez"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&amp;bookcmd=book_creator&amp;referer=Diego+Vel%C3%A1zquez"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&amp;page=Diego_Vel%C3%A1zquez&amp;action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Diego_Vel%C3%A1zquez&amp;printable=yes" title="Versió per a impressió d&#039;aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" hreflang="en"><span>Commons</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q297" title="Enllaç a l&#039;element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> <div id="mw-indicator-ind-1000" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Llista_dels_1000_articles_fonamentals" title="Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia"><img alt="Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/30px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png" decoding="async" width="30" height="36" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/45px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/60px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 2x" data-file-width="2408" data-file-height="2896" /></a></span></div></div> <div id="mw-indicator-ind-qualitat" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat" title="Article de qualitat"><img alt="Article de qualitat" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/30px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png" decoding="async" width="30" height="36" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/45px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/60px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 2x" data-file-width="2408" data-file-height="2896" /></a></span></div></div> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l&#039;enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r34261971">.mw-parser-output .hatnote{width:100%;border-color:#77ccff;color:var(--color-base,#202122);background-color:#f5f5f5;margin-bottom:1em;font-style:italic}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .hatnote{color:var(--color-inverted,#fff);background-color:var(--background-color-inverted,#101418)}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .hatnote{color:var(--color-inverted,#fff);background-color:var(--background-color-inverted,#101418)}}@media print{body.ns-0 .mw-parser-output .hatnote{display:none!important}}</style> <table class="hatnote" cellspacing="5"> <tbody><tr> <td style="width: 25px; vertical-align: top;"><span typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/22px-Disambig_grey.svg.png" decoding="async" width="22" height="17" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/33px-Disambig_grey.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/44px-Disambig_grey.svg.png 2x" data-file-width="260" data-file-height="200" /></span></span> </td> <td>Per a altres significats, vegeu «<a href="/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez_de_Cu%C3%A9llar" title="Diego Velázquez de Cuéllar">Diego Velázquez de Cuéllar</a>». </td></tr></tbody></table> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33733479">.mw-parser-output .infobox_bodystyle{font-size:85%;text-align:left}.mw-parser-output .infobox_titleclass{color:#202122;background-color:#d6d6c2}.mw-parser-output .infobox_titlestyle_pharaon{color:#202122;background-color:#f1f1de}.mw-parser-output .infobox_aboveclass{color:#202122;background-color:#d6d6c2}.mw-parser-output .infobox_headerclass{color:#202122;background-color:#d6d6c2;border-bottom:2px solid #ccccff;border-top:2px solid #ccccff}.mw-parser-output .infobox_subheaderclass{color:#202122;background-color:#d6d6c2}.mw-parser-output .infobox_subheaderstyle1{width:100%;color:#202122;background-color:#d6d6c2;text-align:center;font-size:125%;font-weight:bold}.mw-parser-output .infobox_belowstyle{border-top:#aaa 1px solid;color:#202122;background-color:#d6d6c2;line-height:1.2em}.mw-parser-output .infobox-label{color:#202122;background-color:#eeeeee;padding-right:1.2em;text-align:start}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .infobox-data .infobox-label{color:inherit;background-color:inherit}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .infobox-data .infobox-label{color:inherit;background-color:inherit}}.mw-parser-output .infobox_center_BG{text-align:center;color:#202122;background-color:#d6d6c2}.mw-parser-output .infobox_coa{padding-top:0.3em;text-align:center}.mw-parser-output .infobox .extiw{color:#3C7790}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .infobox .extiw{color:#5F9CBB;background-color:inherit}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .infobox .extiw{color:#5F9CBB;background-color:inherit}}</style><link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33733479"> <table class="infobox" style="font-size:90%;width:25em;infobox_bodystyle"><caption class="infobox_titleclass" style="font-weight:bold"><span style="float:left;"><span class="skin-invert" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Simpleicons_Interface_user-outline.svg" class="mw-file-description" title="Plantilla:Infotaula persona"><img alt="Plantilla:Infotaula persona" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/Simpleicons_Interface_user-outline.svg/20px-Simpleicons_Interface_user-outline.svg.png" decoding="async" width="20" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/Simpleicons_Interface_user-outline.svg/30px-Simpleicons_Interface_user-outline.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/Simpleicons_Interface_user-outline.svg/40px-Simpleicons_Interface_user-outline.svg.png 2x" data-file-width="485" data-file-height="485" /></a></span></span><span class="fn">Diego Velázquez</span></caption><tbody><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Diego_Vel%C3%A1zquez_Autorretrato_45_x_38_cm_-_Colecci%C3%B3n_Real_Academia_de_Bellas_Artes_de_San_Carlos_-_Museo_de_Bellas_Artes_de_Valencia.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6c/Diego_Vel%C3%A1zquez_Autorretrato_45_x_38_cm_-_Colecci%C3%B3n_Real_Academia_de_Bellas_Artes_de_San_Carlos_-_Museo_de_Bellas_Artes_de_Valencia.jpg/253px-Diego_Vel%C3%A1zquez_Autorretrato_45_x_38_cm_-_Colecci%C3%B3n_Real_Academia_de_Bellas_Artes_de_San_Carlos_-_Museo_de_Bellas_Artes_de_Valencia.jpg" decoding="async" width="253" height="300" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6c/Diego_Vel%C3%A1zquez_Autorretrato_45_x_38_cm_-_Colecci%C3%B3n_Real_Academia_de_Bellas_Artes_de_San_Carlos_-_Museo_de_Bellas_Artes_de_Valencia.jpg/380px-Diego_Vel%C3%A1zquez_Autorretrato_45_x_38_cm_-_Colecci%C3%B3n_Real_Academia_de_Bellas_Artes_de_San_Carlos_-_Museo_de_Bellas_Artes_de_Valencia.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6c/Diego_Vel%C3%A1zquez_Autorretrato_45_x_38_cm_-_Colecci%C3%B3n_Real_Academia_de_Bellas_Artes_de_San_Carlos_-_Museo_de_Bellas_Artes_de_Valencia.jpg/507px-Diego_Vel%C3%A1zquez_Autorretrato_45_x_38_cm_-_Colecci%C3%B3n_Real_Academia_de_Bellas_Artes_de_San_Carlos_-_Museo_de_Bellas_Artes_de_Valencia.jpg 2x" data-file-width="945" data-file-height="1119" /></a></span><br /> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q297?uselang=ca#P18" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass" style="text-align:center">Biografia</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Naixement</th><td class="infobox-data" style="text-align:start">(es) <span lang="es">Diego Rodríguez de Silva y Velázquez</span> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q297?uselang=ca#P1477" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span><br />6 juny 1599 <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q297?uselang=ca#P569" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span><br /><a href="/wiki/Sevilla" title="Sevilla">Sevilla (Espanya)</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q297?uselang=ca#P19" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Mort</th><td class="infobox-data" style="text-align:start">6 agost 1660 <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q297?uselang=ca#P570" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span> (61 anys)<br /><a href="/wiki/Madrid" title="Madrid">Madrid</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q297?uselang=ca#P20" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Sepultura</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Madrid" title="Madrid">Madrid</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q297?uselang=ca#P119" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox_center_BG"> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q2843509" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q2843509">Great Lodging Master of the Palace</a> <sup>(en)</sup> <span class="mw-valign-baseline skin-invert" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q2843509?uselang=ca" title="Tradueix"><img alt="Tradueix" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/10px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/15px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/20px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 2x" data-file-width="158" data-file-height="161" /></a></span> </th></tr><tr><td colspan="2" style="text-align:center;"> 16 febrer 1652&#160;– </td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox_center_BG"> <a href="/wiki/Pintor_de_cambra" title="Pintor de cambra">Pintor de cambra</a> </th></tr><tr><td colspan="2" style="text-align:center;"> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q297?uselang=ca#P39" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr style="display:none"><td colspan="2"> </td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass" style="text-align:center">Activitat</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left"><span style="white-space:nowrap;">Lloc de treball </span></th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/It%C3%A0lia" title="Itàlia">Itàlia</a> <small>(1649–1651)</small><br /><a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a> <small>(1636–1637)</small><br /><a href="/wiki/N%C3%A0pols" title="Nàpols">Nàpols</a> <small>(1630–1631)</small><br /><a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a> <small>(1629–1630)</small><br /><a href="/wiki/Madrid" title="Madrid">Madrid</a> <small>(1622–1660)</small><br /><a href="/wiki/Sevilla" title="Sevilla">Sevilla</a> <small>(1611–1622)</small><br /><a href="/wiki/Ven%C3%A8cia" title="Venècia">Venècia</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q297?uselang=ca#P937" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Ocupació</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Pintor" title="Pintor">pintor</a>,&#32;<a href="/wiki/Artista" title="Artista">artista</a>,&#32;<a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q3391743" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q3391743">artista visual</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q297?uselang=ca#P106" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Membre de</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><div style="text-align:start;"><a href="/wiki/Orde_de_Sant_Jaume" title="Orde de Sant Jaume">Orde de Sant Jaume</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q297?uselang=ca#P463" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></div></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Gènere</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Retrat_pict%C3%B2ric" title="Retrat pictòric">Retrat pictòric</a>, <a href="/wiki/Pintura_mitol%C3%B2gica" title="Pintura mitològica">pintura mitològica</a>, <a href="/wiki/Pintura_d%27hist%C3%B2ria" title="Pintura d&#39;història">pintura d'història</a>, <a href="/wiki/Pintura_religiosa" title="Pintura religiosa">pintura religiosa</a>, <a href="/wiki/Retrat" title="Retrat">retrat</a>, <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q18353841" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q18353841">pintura arquitectònica</a>, <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047337" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047337">art de gènere</a>, <a href="/wiki/Paisatge" title="Paisatge">paisatge</a>, <a href="/wiki/Nu_(art)" title="Nu (art)">nu</a>, <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q29527347" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q29527347">figureta</a>, <a href="/wiki/Animal%C3%ADstica" title="Animalística">animalística</a>, <a href="/wiki/Art_sacre" title="Art sacre">art sacre</a> i <a href="/wiki/Natura_morta" title="Natura morta">natura morta</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q297?uselang=ca#P136" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Moviment</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Barroc" title="Barroc">Barroc</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q297?uselang=ca#P135" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Professors</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Francisco_Pacheco" title="Francisco Pacheco">Francisco Pacheco</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q297?uselang=ca#P1066" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Alumnes</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q11704556" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q11704556">Tomas de Aguiar</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q297?uselang=ca#P802" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Mecenes</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Felip_IV_de_Castella" title="Felip IV de Castella">Felip IV de Castella</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q297?uselang=ca#P859" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass" style="text-align:center">Obra</th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><div class="infobox-label" style="text-align:start;"><b>Obres destacables</b></div><div style="text-align:start;"><ul><li><small>(1618)</small> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1087226" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1087226">Christ in the House of Martha and Mary</a> <sup>(en)</sup> <span class="mw-valign-baseline skin-invert" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q1087226?uselang=ca" title="Tradueix"><img alt="Tradueix" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/10px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/15px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/20px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 2x" data-file-width="158" data-file-height="161" /></a></span></li><li><small>(1620)</small> <a href="/wiki/Aiguader_de_Sevilla" title="Aiguader de Sevilla">Aiguader de Sevilla</a></li><li><small>(1628)</small> <a href="/wiki/El_triomf_de_Bacus" title="El triomf de Bacus">El triomf de Bacus</a></li><li><small>(1630)</small> <a href="/wiki/La_forja_de_Vulc%C3%A0" title="La forja de Vulcà">La forja de Vulcà</a></li><li><small>(1635)</small> <a href="/wiki/La_rendici%C3%B3_de_Breda" title="La rendició de Breda">La rendició de Breda</a></li><li><small>(1656)</small> <a href="/wiki/Las_Meninas" title="Las Meninas">Las Meninas</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q297?uselang=ca#P800" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></li></ul> </div></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass" style="text-align:center">Família</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Cònjuge</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q22340307" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q22340307">Juana Pacheco</a> <small>(1618–1660)</small>, <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q99521170" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q99521170">mort de la persona</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q297?uselang=ca#P26" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Fills</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q105748660" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q105748660">Francisca de Silva Velázquez y Pacheco</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q297?uselang=ca#P40" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Pares</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q21198367" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q21198367">João Rodrigues da Silva</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q297?uselang=ca#P22" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span>&#160; i&#160;<a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q21198368" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q21198368">Jerónima Velázquez</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q297?uselang=ca#P25" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass" style="text-align:center">Premis</th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><div style="text-align:start;"><ul><li> <span typeof="mw:File"><span><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8b/ESP_Order_of_Santiago_BAR.svg/30px-ESP_Order_of_Santiago_BAR.svg.png" decoding="async" width="30" height="8" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8b/ESP_Order_of_Santiago_BAR.svg/45px-ESP_Order_of_Santiago_BAR.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8b/ESP_Order_of_Santiago_BAR.svg/60px-ESP_Order_of_Santiago_BAR.svg.png 2x" data-file-width="218" data-file-height="60" /></span></span>&#160;<a href="/wiki/Orde_de_Sant_Jaume" title="Orde de Sant Jaume">Orde de Sant Jaume</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q297?uselang=ca#P166" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></li></ul> </div></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><hr /></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><hr /> <span typeof="mw:File"><a href="https://musicbrainz.org/artist/d3f05bb2-a3f6-47e2-88a4-2e0e0f29f330" title="Musicbrainz: d3f05bb2-a3f6-47e2-88a4-2e0e0f29f330" rel="nofollow"><img alt="Musicbrainz: d3f05bb2-a3f6-47e2-88a4-2e0e0f29f330" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9e/MusicBrainz_Logo_%282016%29.svg/19px-MusicBrainz_Logo_%282016%29.svg.png" decoding="async" width="19" height="22" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9e/MusicBrainz_Logo_%282016%29.svg/29px-MusicBrainz_Logo_%282016%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9e/MusicBrainz_Logo_%282016%29.svg/39px-MusicBrainz_Logo_%282016%29.svg.png 2x" data-file-width="127" data-file-height="144" /></a></span> <span typeof="mw:File"><a href="https://www.discogs.com/artist/2239113" title="Discogs: 2239113" rel="nofollow"><img alt="Discogs: 2239113" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/69/Discogs_record_icon.svg/20px-Discogs_record_icon.svg.png" decoding="async" width="20" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/69/Discogs_record_icon.svg/30px-Discogs_record_icon.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/69/Discogs_record_icon.svg/40px-Discogs_record_icon.svg.png 2x" data-file-width="512" data-file-height="512" /></a></span> <span typeof="mw:File"><a href="https://www.findagrave.com/memorial/6986303" title="Find a Grave: 6986303" rel="nofollow"><img alt="Find a Grave: 6986303" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0e/Creative-Tail-Halloween-grave.svg/22px-Creative-Tail-Halloween-grave.svg.png" decoding="async" width="22" height="22" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0e/Creative-Tail-Halloween-grave.svg/33px-Creative-Tail-Halloween-grave.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0e/Creative-Tail-Halloween-grave.svg/44px-Creative-Tail-Halloween-grave.svg.png 2x" data-file-width="140" data-file-height="140" /></a></span> <span typeof="mw:File"><a href="http://www.gutenberg.org/ebooks/author/53150" title="Project Gutenberg: 53150" rel="nofollow"><img alt="Project Gutenberg: 53150" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e9/Latin_capital_letter_script_G_with_hook.svg/15px-Latin_capital_letter_script_G_with_hook.svg.png" decoding="async" width="15" height="19" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e9/Latin_capital_letter_script_G_with_hook.svg/23px-Latin_capital_letter_script_G_with_hook.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e9/Latin_capital_letter_script_G_with_hook.svg/30px-Latin_capital_letter_script_G_with_hook.svg.png 2x" data-file-width="411" data-file-height="510" /></a></span> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q297?uselang=ca#identifiers" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr></tbody></table> <p><b>Diego Rodríguez de Silva Velázquez</b> (<a href="/wiki/Sevilla" title="Sevilla">Sevilla</a>, juny de <a href="/wiki/1599" title="1599">1599</a> – <a href="/wiki/Madrid" title="Madrid">Madrid</a>, <a href="/wiki/6_d%27agost" title="6 d&#39;agost">6 d'agost</a> de <a href="/wiki/1660" title="1660">1660</a>), o simplement <b>Velázquez</b>, és històricament un dels pintors espanyols més importants i un dels artistes més valorats i influents del món. Va excel·lir en retrats de gran realisme i penetració psicològica, entre d'altres de la família reial, a la qual tenia accés en qualitat de pintor de la cort. També va crear escenes històriques i mitològiques. Visqué a l'anomenat <i><a href="/wiki/Segle_d%27or_espanyol" title="Segle d&#39;or espanyol">segle d'or espanyol</a></i>. </p><p>Els primers anys, a Sevilla, va desenvolupar un estil naturalista i <a href="/wiki/Caravaggio" title="Caravaggio">caravaggista</a>. Als 24&#160;anys va ser nomenat pintor del rei <a href="/wiki/Felip_IV_de_Castella" title="Felip IV de Castella">Felip IV</a> i quatre anys més tard va ser ascendit a pintor de cambra, càrrec que va ocupar de per vida.<sup id="cite_ref-1" class="reference"><a href="#cite_note-1"><span class="cite-bracket">&#91;</span>1<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> El pintor de cambra era el més important entre els pintors reials: el treball consistia a pintar retrats del rei i de la família reial, i en general quadres destinats a la decoració de les mansions reials.<sup id="cite_ref-2" class="reference"><a href="#cite_note-2"><span class="cite-bracket">&#91;</span>2<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p><p>La presència en l'entorn cortesà li va permetre estudiar la col·lecció reial de pintura. Això i les ensenyances d'un primer viatge a <a href="/wiki/It%C3%A0lia" title="Itàlia">Itàlia</a>, on va conèixer pintura antiga i contemporània, van ser influències determinants per a fer-lo evolucionar cap a un estil més personal, amb una pintura d'una gran lluminositat, de pinzellades ràpides i soltes. A partir del <a href="/wiki/1631" title="1631">1631</a>, ja en la maduresa, va pintar grans obres com <i><a href="/wiki/La_rendici%C3%B3_de_Breda" title="La rendició de Breda">La rendició de Breda</a></i>. Durant aquests darrers anys, l'estil se li va tornar més esquemàtic i esbossat, i va assolir un domini extraordinari de la llum.<sup id="cite_ref-3" class="reference"><a href="#cite_note-3"><span class="cite-bracket">&#91;</span>3<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> El retrat del <a href="/wiki/Papa" title="Papa">papa</a> <i><a href="/wiki/Innocenci_X" title="Innocenci X">Innocenci X</a></i>, pintat durant el segon viatge a Itàlia, inaugura aquest darrer període, que inclou les dues últimes obres mestres: <i><a href="/wiki/Las_Meninas" title="Las Meninas">Las Meninas</a></i> i <i><a href="/wiki/Les_filadores" title="Les filadores">Les filadores</a></i>. </p><p>El reconeixement universal del seu art va començar a arribar tardanament, a partir de 1850 i especialment entre 1880 i 1920, gràcies a l'atenció dels pintors <a href="/wiki/Impressionisme" title="Impressionisme">impressionistes</a> francesos, per als quals Velázquez va ser un referent.<sup id="cite_ref-4" class="reference"><a href="#cite_note-4"><span class="cite-bracket">&#91;</span>4<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> <a href="/wiki/%C3%89douard_Manet" title="Édouard Manet">Édouard Manet</a> estava meravellat amb la seva pintura i va qualificar Velázquez com el <i>pintor de pintors i el pintor més gran que mai ha existit</i>.<sup id="cite_ref-5" class="reference"><a href="#cite_note-5"><span class="cite-bracket">&#91;</span>5<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Biografia">Biografia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Diego_Vel%C3%A1zquez&amp;action=edit&amp;section=1" title="Modifica la secció: Biografia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Família"><span id="Fam.C3.ADlia"></span>Família</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Diego_Vel%C3%A1zquez&amp;action=edit&amp;section=2" title="Modifica la secció: Família"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Casa_natal_de_Velazquez.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fd/Casa_natal_de_Velazquez.jpg/220px-Casa_natal_de_Velazquez.jpg" decoding="async" width="220" height="265" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fd/Casa_natal_de_Velazquez.jpg/330px-Casa_natal_de_Velazquez.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fd/Casa_natal_de_Velazquez.jpg/440px-Casa_natal_de_Velazquez.jpg 2x" data-file-width="2592" data-file-height="3124" /></a><figcaption>Casa natal de Velázquez a Sevilla</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Iglesia_de_San_Pedro,_Sevilla_002.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c8/Iglesia_de_San_Pedro%2C_Sevilla_002.jpg/220px-Iglesia_de_San_Pedro%2C_Sevilla_002.jpg" decoding="async" width="220" height="268" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c8/Iglesia_de_San_Pedro%2C_Sevilla_002.jpg/330px-Iglesia_de_San_Pedro%2C_Sevilla_002.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c8/Iglesia_de_San_Pedro%2C_Sevilla_002.jpg/440px-Iglesia_de_San_Pedro%2C_Sevilla_002.jpg 2x" data-file-width="2280" data-file-height="2776" /></a><figcaption>Església de San Pedro on va ser batejat Velázquez</figcaption></figure> <p>La data de naixement no és coneguda, però se sap que va ser <a href="/wiki/Baptisme" title="Baptisme">batejat</a> a Sevilla el <a href="/wiki/6_de_juny" title="6 de juny">6 de juny</a> de <a href="/wiki/1599" title="1599">1599</a> a la parròquia de San Pedro, pel capellà Gregorio de Salazar. El pare, Juan Rodríguez de Silva, era fill de Diogo Rodrigues da Silva i Maria Rodrigues, un matrimoni portuguès d'origen noble, procedent de <a href="/wiki/Porto" title="Porto">Porto</a> i establert a <a href="/wiki/Sevilla" title="Sevilla">Sevilla</a>. La mare, Gerónima Velázquez, era filla de Juan Velázquez de Sevilla i de Catalina de Zayas, tots dos fills de famílies d'<a href="/wiki/Hidalgo_(noble)" title="Hidalgo (noble)"><i>hidalgos</i></a> de Sevilla.<sup id="cite_ref-6" class="reference"><a href="#cite_note-6"><span class="cite-bracket">&#91;</span>6<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p><p>El <a href="/wiki/23_d%27abril" title="23 d&#39;abril">23 d'abril</a> de <a href="/wiki/1618" title="1618">1618</a> Velázquez es va casar amb Juana, la filla del seu mestre <a href="/wiki/Francisco_Pacheco" title="Francisco Pacheco">Francisco Pacheco</a>, a l'església de San Miguel de Sevilla. A la ciutat li van néixer les dues filles: Francisca (1619), que el 1634 es va casar amb el pintor i ajudant de Velázquez <a href="/wiki/Juan_Bautista_del_Mazo" title="Juan Bautista del Mazo">Juan Bautista Martínez del Mazo</a>, i Ignacia (1621), que va morir de petita.<sup id="cite_ref-Cor79_7-0" class="reference"><a href="#cite_note-Cor79-7"><span class="cite-bracket">&#91;</span>7<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Aprenentatge">Aprenentatge</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Diego_Vel%C3%A1zquez&amp;action=edit&amp;section=3" title="Modifica la secció: Aprenentatge"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Es té notícia que va rebre classes de <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a> i <a href="/wiki/Filosofia" title="Filosofia">filosofia</a> i que va ser educat amb la «llei del temor de Déu». Molt aviat va demostrar habilitats en el <a href="/wiki/Dibuix" title="Dibuix">dibuix</a>, i no va trobar cap oposició per part del pare, que el va deixar seguir «la seva inclinació». Va poder entrar al taller del pintor <a href="/wiki/Francisco_Herrera_el_Vell" title="Francisco Herrera el Vell">Francisco Herrera el Vell</a>, un artista amb un gran prestigi a Sevilla, però amb un caràcter violent, fet que probablement va contribuir a limitar l'estada del jove Velázquez a un any escàs. El 1610 va entrar a l'escola de pintura de <a href="/wiki/Francisco_Pacheco" title="Francisco Pacheco">Francisco Pacheco</a>. Aquest artista impartia el seu mestratge amb rectitud, però concedia al jove alumne una certa llibertat creadora.<sup id="cite_ref-8" class="reference"><a href="#cite_note-8"><span class="cite-bracket">&#91;</span>8<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> Es conserva el contracte signat entre el pare de Velázquez i Pacheco, redactat el setembre de 1611, quan l'aprenent portava quasi un any amb el mestre. El document recull que Pacheco havia d'ensenyar-li el seu art al jove Velázquez, donar-li casa, menjar, beguda, vestit i calçat; a canvi, Diego havia de moldre els colors, escalfar les coles, armar bastidors i tesar-los, entre altres obligacions.<sup id="cite_ref-9" class="reference"><a href="#cite_note-9"><span class="cite-bracket">&#91;</span>9<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p> <table width="280px" style="float:right; border:0px solid #000000; background-color:#ECECEC;"> <tbody><tr> <th colspan="2" style="background:#E6E6E6;"><b>Els pintors dels qui va ser aprenent</b> </th></tr> <tr> <td><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:La_curaci%C3%B3n_de_San_Buenaventura_ni%C3%B1o_por_San_Francisco.jpg" class="mw-file-description" title="Curació de Sant Bonaventura infant per Sant Francesc"><img alt="Curació de Sant Bonaventura infant per Sant Francesc" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e8/La_curaci%C3%B3n_de_San_Buenaventura_ni%C3%B1o_por_San_Francisco.jpg/189px-La_curaci%C3%B3n_de_San_Buenaventura_ni%C3%B1o_por_San_Francisco.jpg" decoding="async" width="189" height="206" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e8/La_curaci%C3%B3n_de_San_Buenaventura_ni%C3%B1o_por_San_Francisco.jpg/284px-La_curaci%C3%B3n_de_San_Buenaventura_ni%C3%B1o_por_San_Francisco.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e8/La_curaci%C3%B3n_de_San_Buenaventura_ni%C3%B1o_por_San_Francisco.jpg/378px-La_curaci%C3%B3n_de_San_Buenaventura_ni%C3%B1o_por_San_Francisco.jpg 2x" data-file-width="405" data-file-height="442" /></a></span> </td> <td><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Portret_van_Benedictus_Arias_Montanus,_Peter_Paul_Rubens,_schilderij,_Museum_Plantin-Moretus_(Antwerpen)_-_MPM_V_IV_056.jpg" class="mw-file-description" title="Retrat de Benito Arias Montano"><img alt="Retrat de Benito Arias Montano" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0f/Portret_van_Benedictus_Arias_Montanus%2C_Peter_Paul_Rubens%2C_schilderij%2C_Museum_Plantin-Moretus_%28Antwerpen%29_-_MPM_V_IV_056.jpg/155px-Portret_van_Benedictus_Arias_Montanus%2C_Peter_Paul_Rubens%2C_schilderij%2C_Museum_Plantin-Moretus_%28Antwerpen%29_-_MPM_V_IV_056.jpg" decoding="async" width="155" height="205" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0f/Portret_van_Benedictus_Arias_Montanus%2C_Peter_Paul_Rubens%2C_schilderij%2C_Museum_Plantin-Moretus_%28Antwerpen%29_-_MPM_V_IV_056.jpg/233px-Portret_van_Benedictus_Arias_Montanus%2C_Peter_Paul_Rubens%2C_schilderij%2C_Museum_Plantin-Moretus_%28Antwerpen%29_-_MPM_V_IV_056.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0f/Portret_van_Benedictus_Arias_Montanus%2C_Peter_Paul_Rubens%2C_schilderij%2C_Museum_Plantin-Moretus_%28Antwerpen%29_-_MPM_V_IV_056.jpg/310px-Portret_van_Benedictus_Arias_Montanus%2C_Peter_Paul_Rubens%2C_schilderij%2C_Museum_Plantin-Moretus_%28Antwerpen%29_-_MPM_V_IV_056.jpg 2x" data-file-width="2832" data-file-height="3738" /></a></span> </td></tr> <tr> <td style="background:#ECECEC;"><span style="font-size:85%;"><a href="/wiki/Francisco_Herrera_el_Vell" title="Francisco Herrera el Vell">Francisco Herrera el Vell</a><br /><i>Curació de sant Bonaventura infant per sant Francesc</i></span> </td> <td style="background:#ECECEC;"><span style="font-size:85%;"><a href="/wiki/Francisco_Pacheco" title="Francisco Pacheco">Francisco Pacheco</a><br /><i>Retrat de Benito Arias Montano</i></span> </td></tr></tbody></table> <p>Francisco Pacheco (1564-1644) és més conegut per haver estat el mestre de Velázquez i pels seus escrits que no pas per la seva obra pictòrica. En aquest sentit, va ser un seguidor dels models de <a href="/wiki/Rafael" class="mw-redirect" title="Rafael">Rafael</a> i <a href="/wiki/Miquel_%C3%80ngel" class="mw-redirect" title="Miquel Àngel">Miquel Àngel</a>, interpretats de forma dura i seca. Va ser millor dibuixant, autor d'excel·lents retrats al llapis. Així i tot, va saber dirigir el deixeble sense limitar-lo, va donar-li la primera formació tècnica i idees estètiques.<sup id="cite_ref-10" class="reference"><a href="#cite_note-10"><span class="cite-bracket">&#91;</span>10<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> Pacheco va ser un home d'àmplia cultura, autor d'un tractat important: <i>L'art de la pintura</i>, publicat pòstumament el <a href="/wiki/1649" title="1649">1649</a>. El llibre és imprescindible per a conèixer la vida artística espanyola de l'època: Pacheco es mostra fidel a la tradició idealista de l'anterior <a href="/wiki/Segle_XVI" title="Segle XVI">segle&#160;<span title="Nombre&#160;escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span></a> i poc procliu als progressos de la pintura naturalista flamenca i italiana. Tenia un gran prestigi entre el clergat i era molt influent dins els cercles de la noblesa sevillana.<sup id="cite_ref-11" class="reference"><a href="#cite_note-11"><span class="cite-bracket">&#91;</span>11<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Velazquez-mujer.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a7/Velazquez-mujer.jpg/220px-Velazquez-mujer.jpg" decoding="async" width="220" height="281" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a7/Velazquez-mujer.jpg/330px-Velazquez-mujer.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a7/Velazquez-mujer.jpg/440px-Velazquez-mujer.jpg 2x" data-file-width="938" data-file-height="1200" /></a><figcaption>Dibuix de <i>Cap de dona</i>, obra primerenca de Diego Velázquez</figcaption></figure> <p>Carl Justi, el primer gran especialista de Velázquez, considera que en el poc temps que va passar amb Herrera aquest li va saber transmetre l'impuls inicial que li va donar grandesa i singularitat. Les analogies entre els dos artistes només són de caràcter general. De fet, en les primeres obres de Velázquez, s'observa un tipus de dibuix estricte, atent a l'exactitud de la realitat del model, i d'una plàstica severa, totalment oposat als contorns solts de la tumultuosa fantasia de les figures d'Herrera. L'execució lliure, la facilitat de mà, era un tret conegut, fins i tot en pintors anteriors com <a href="/wiki/El_Greco" title="El Greco">El Greco</a>. Però Velázquez no hi arribaria fins uns anys més tard a <a href="/wiki/Madrid" title="Madrid">Madrid</a>. Herrera va ser un pintor molt temperamental, i probablement li va servir al jove Velázquez com un model per començar a buscar un estil propi. En canvi, Pacheco, el segon mestre, va ser un home culte però no gaire bon pintor, i el que més valorava era l'ortodòxia. Justi conclou que artísticament va influir poc en Velázquez.<sup id="cite_ref-12" class="reference"><a href="#cite_note-12"><span class="cite-bracket">&#91;</span>12<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p><p>La primavera de 1617 Velázquez va superar un examen, realitzat pel mateix Pacheco i Juan de Uceda, i aconseguí la llicència per obrir un taller amb atribut de mestre pintor. Normalment, s'obtenia amb caràcter local, però en aquest cas en va aconseguir una amb dret sobre tot el territori espanyol, gràcies a una petició extraordinària realitzada pels mateixos examinadors.<sup id="cite_ref-13" class="reference"><a href="#cite_note-13"><span class="cite-bracket">&#91;</span>13<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p><p>El pintor va seguir un costum de l'època, sobretot a <a href="/wiki/Portugal" title="Portugal">Portugal</a> i a <a href="/wiki/Andalusia" title="Andalusia">Andalusia</a>, i va adoptar el cognom matern de Velázquez, encara que va signar diverses vegades amb el nom de Diego de Silva Velázquez. El <a href="/wiki/1619" title="1619">1619</a>, al registre parroquial del bateig de la seva filla Francisca, va signar Diego Velázquez, i també més endavant, quan el van nomenar pintor reial.<sup id="cite_ref-14" class="reference"><a href="#cite_note-14"><span class="cite-bracket">&#91;</span>14<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Primers_anys_a_Sevilla">Primers anys a Sevilla</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Diego_Vel%C3%A1zquez&amp;action=edit&amp;section=4" title="Modifica la secció: Primers anys a Sevilla"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Els primers anys a Sevilla es va dedicar a pintar <a href="/wiki/Natura_morta" title="Natura morta">natures mortes</a>, escenes de caràcter popular amb figures naturalistes, dins d'interiors, i composicions religioses. La seva tècnica mostrava un dibuix excepcional i la presència de contrasts de <a href="/wiki/Clarobscur" title="Clarobscur">clarobscur</a>. Les natures mortes són mencionades al llibre de <a href="/wiki/Francisco_Pacheco" title="Francisco Pacheco">Francisco Pacheco</a>: </p> <div style="clear:&#123;&#123;#switch:left&#124;center=both&#124;#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:&#39;Times New Roman&#39;, serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">... si són pintats com el meu gendre els pinta que mereixen una estimació grandíssima, perquè amb aquests principis i els retrats va trobar la veritable imitació del natural, donant ànims a molts amb el seu poderós exemple.<sup id="cite_ref-15" class="reference"><a href="#cite_note-15"><span class="cite-bracket">&#91;</span>15<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:&#39;Times New Roman&#39;, serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <p>En <i>L'esmorzar</i> presenta una taula amb menjars i tres personatges; n'hi ha dues versions, als museus de <a href="/wiki/Budapest" title="Budapest">Budapest</a> i <a href="/wiki/Sant_Petersburg" title="Sant Petersburg">Sant Petersburg</a>. També és molt similar <i>Els tres músics</i>, al museu de <a href="/wiki/Berl%C3%ADn" title="Berlín">Berlín</a>, i una altra natura morta, <i>Els joves bevent</i> (museu Wellington de <a href="/wiki/Londres" title="Londres">Londres</a>). L'<i><a href="/wiki/Aiguader_de_Sevilla" title="Aiguader de Sevilla">Aiguader de Sevilla</a></i>, també a Londres, és una de les millors obres d'aquesta època. En ella, la mirada es dirigeix a la llum que il·lumina el càntir del primer pla. La pintura mostra una composició espiral unint la gerra damunt la taula i els tres caps dels personatges. El got de vidre que el vell aiguader dona al noi conté una figa, que es col·locava per perfumar l'aigua. Amb la representació del noi jove, del vell aiguader i juntament amb el tercer personatge d'edat intermèdia, el pintor recull l'al·legoria de les tres edats. El <a href="/wiki/1623" title="1623">1623</a>, Velázquez regalà aquest quadre a Juan de Fonseca.<sup id="cite_ref-16" class="reference"><a href="#cite_note-16"><span class="cite-bracket">&#91;</span>16<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p><p>Una altra obra a destacar de l'any <a href="/wiki/1618" title="1618">1618</a> és <i><a href="/wiki/Vella_fregint_ous" title="Vella fregint ous">Vella fregint ous</a></i>, on tot s'expressa amb un gran <a href="/wiki/Realisme" title="Realisme">realisme</a> i amb la presència del <a href="/wiki/Clarobscur" title="Clarobscur">clarobscur</a>, una influència de <a href="/wiki/Caravaggio" title="Caravaggio">Caravaggio</a>. El fons obscur fa ressaltar la llum present en un primer terme i la del plat de porcellana blanc, i aconsegueix plasmar l'expressió dels valors formals més purs a les cares dels personatges, éssers humils i quotidians.<sup id="cite_ref-17" class="reference"><a href="#cite_note-17"><span class="cite-bracket">&#91;</span>17<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p> <center><div style="float:center; margin: 3mm; padding: 1mm; width: 600px; border: 0px solid;"> <center> <table align="center"> <tbody><tr> <th colspan="3" style="background:#ECECEC;"><b>Primer estil</b> </th></tr> <tr> <td><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Diego_Velazquez_-_An_Old_Woman_Cooking_Eggs_-_Google_Art_Project.jpg" class="mw-file-description" title="Vella fregint ous"><img alt="Vella fregint ous" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/13/Diego_Velazquez_-_An_Old_Woman_Cooking_Eggs_-_Google_Art_Project.jpg/260px-Diego_Velazquez_-_An_Old_Woman_Cooking_Eggs_-_Google_Art_Project.jpg" decoding="async" width="260" height="220" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/13/Diego_Velazquez_-_An_Old_Woman_Cooking_Eggs_-_Google_Art_Project.jpg/390px-Diego_Velazquez_-_An_Old_Woman_Cooking_Eggs_-_Google_Art_Project.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/13/Diego_Velazquez_-_An_Old_Woman_Cooking_Eggs_-_Google_Art_Project.jpg/520px-Diego_Velazquez_-_An_Old_Woman_Cooking_Eggs_-_Google_Art_Project.jpg 2x" data-file-width="5816" data-file-height="4918" /></a></span> </td> <td><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:El_aguador_de_Sevilla,_por_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg" class="mw-file-description" title="Aiguader de Sevilla"><img alt="Aiguader de Sevilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2a/El_aguador_de_Sevilla%2C_por_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg/171px-El_aguador_de_Sevilla%2C_por_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg" decoding="async" width="171" height="231" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2a/El_aguador_de_Sevilla%2C_por_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg/257px-El_aguador_de_Sevilla%2C_por_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2a/El_aguador_de_Sevilla%2C_por_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg/342px-El_aguador_de_Sevilla%2C_por_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg 2x" data-file-width="2371" data-file-height="3200" /></a></span> </td> <td><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Madre_Jer%C3%B3nima_de_la_Fuente,_by_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg" class="mw-file-description" title="Jerónima de la Fuente"><img alt="Jerónima de la Fuente" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bd/Madre_Jer%C3%B3nima_de_la_Fuente%2C_by_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg/147px-Madre_Jer%C3%B3nima_de_la_Fuente%2C_by_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg" decoding="async" width="147" height="221" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bd/Madre_Jer%C3%B3nima_de_la_Fuente%2C_by_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg/221px-Madre_Jer%C3%B3nima_de_la_Fuente%2C_by_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bd/Madre_Jer%C3%B3nima_de_la_Fuente%2C_by_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg/294px-Madre_Jer%C3%B3nima_de_la_Fuente%2C_by_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg 2x" data-file-width="1269" data-file-height="1909" /></a></span> </td></tr> <tr> <td style="background:#ECECEC;"><span style="font-size:85%;"><i><a href="/wiki/Vella_fregint_ous" title="Vella fregint ous">Vella fregint ous</a></i> (1618)<br /><a href="/wiki/National_Gallery_of_Scotland" title="National Gallery of Scotland">National Gallery of Scotland</a>, <a href="/wiki/Edimburg" title="Edimburg">Edimburg</a></span> </td> <td style="background:#ECECEC;"><span style="font-size:85%;"><i><a href="/wiki/Aiguader_de_Sevilla" title="Aiguader de Sevilla">Aiguader de Sevilla</a></i> (1620)<br /><a href="/w/index.php?title=Apsley_House&amp;action=edit&amp;redlink=1" class="new" title="Apsley House (encara no existeix)">Apsley House</a>, <a href="/wiki/Londres" title="Londres">Londres</a></span> </td> <td style="background:#ECECEC;"><span style="font-size:85%;"><i>Jerónima de la Fuente</i> (1620)<br /><a href="/wiki/Museu_del_Prado" title="Museu del Prado">Museu del Prado</a>, <a href="/wiki/Madrid" title="Madrid">Madrid</a></span> </td></tr></tbody></table> </center></div></center> <p>En aquesta època, la producció del pintor és similar a la dels seus contemporanis: rep encàrrecs religiosos com la <i>Immaculada Concepció</i>, actualment a la <a href="/wiki/National_Gallery_de_Londres" title="National Gallery de Londres">National Gallery de Londres</a>, i el <i>Sopar a Emaús</i>, exposada al <a href="/wiki/Metropolitan_Museum" class="mw-redirect" title="Metropolitan Museum">Metropolitan Museum</a> de <a href="/wiki/Nova_York" title="Nova York">Nova York</a>. Aquesta forma d'interpretar el natural li va permetre d'arribar al fons dels personatges, i així va demostrar aviat una gran capacitat per al retrat i de transmetre la força interior i el temperament de cada individu. Per exemple, en el retrat de sor <i>Jerónima de la Fuente</i> (<a href="/wiki/1620" title="1620">1620</a>), del qual es coneixen dos exemplars, ambdós d'una gran intensitat, l'obra transmet el caràcter enèrgic d'aquesta monja, capaç de marxar de Sevilla per fundar un convent a les <a href="/wiki/Filipines" title="Filipines">Filipines</a> amb 70&#160;anys fets.<sup id="cite_ref-18" class="reference"><a href="#cite_note-18"><span class="cite-bracket">&#91;</span>18<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> De la mateixa època sevillana, al <a href="/wiki/Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya" title="Museu Nacional d&#39;Art de Catalunya">Museu Nacional d'Art de Catalunya</a> es conserva <a href="/wiki/Sant_Pau_(Vel%C3%A1zquez)" title="Sant Pau (Velázquez)"><i>Sant Pau</i></a>, una obra de clara influència <a href="/wiki/Tenebrisme" title="Tenebrisme">tenebrista</a>. </p><p>A <i>L'<a href="/wiki/Adoraci%C3%B3_dels_Mags_(Vel%C3%A1zquez)" class="mw-redirect" title="Adoració dels Mags (Velázquez)">Adoració dels mags</a></i>, Velázquez escull els models dels personatges entre la família. La seva dona Juana és la Mare de Déu, i la filla petita, Francisca, el nen Jesús. És el primer quadre datat pel pintor directament amb la xifra al llenç; sobre la pedra del grup de la Mare de Déu amb l'infant apareix l'any <a href="/wiki/1619" title="1619">1619</a>. Val a dir que la data coincideix amb l'any en què va batejar la filla.<sup id="cite_ref-19" class="reference"><a href="#cite_note-19"><span class="cite-bracket">&#91;</span>19<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Estada_a_Madrid">Estada a Madrid</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Diego_Vel%C3%A1zquez&amp;action=edit&amp;section=5" title="Modifica la secció: Estada a Madrid"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Diego_Rodr%C3%ADguez_de_Silva_y_Vel%C3%A1zquez_-_Luis_de_G%C3%B3ngora_y_Argote_-_Google_Art_Project.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d9/Diego_Rodr%C3%ADguez_de_Silva_y_Vel%C3%A1zquez_-_Luis_de_G%C3%B3ngora_y_Argote_-_Google_Art_Project.jpg/220px-Diego_Rodr%C3%ADguez_de_Silva_y_Vel%C3%A1zquez_-_Luis_de_G%C3%B3ngora_y_Argote_-_Google_Art_Project.jpg" decoding="async" width="220" height="273" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d9/Diego_Rodr%C3%ADguez_de_Silva_y_Vel%C3%A1zquez_-_Luis_de_G%C3%B3ngora_y_Argote_-_Google_Art_Project.jpg/330px-Diego_Rodr%C3%ADguez_de_Silva_y_Vel%C3%A1zquez_-_Luis_de_G%C3%B3ngora_y_Argote_-_Google_Art_Project.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d9/Diego_Rodr%C3%ADguez_de_Silva_y_Vel%C3%A1zquez_-_Luis_de_G%C3%B3ngora_y_Argote_-_Google_Art_Project.jpg/440px-Diego_Rodr%C3%ADguez_de_Silva_y_Vel%C3%A1zquez_-_Luis_de_G%C3%B3ngora_y_Argote_-_Google_Art_Project.jpg 2x" data-file-width="3715" data-file-height="4615" /></a><figcaption>Retrat realitzat per Velázquez, a <a href="/wiki/Luis_de_G%C3%B3ngora" class="mw-redirect" title="Luis de Góngora">Luis de Góngora</a> el <a href="/wiki/1622" title="1622">1622</a> durant el primer viatge a <a href="/wiki/Madrid" title="Madrid">Madrid</a></figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Velazquez_-_condedqolivares03.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/29/Velazquez_-_condedqolivares03.jpg/220px-Velazquez_-_condedqolivares03.jpg" decoding="async" width="220" height="429" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/29/Velazquez_-_condedqolivares03.jpg/330px-Velazquez_-_condedqolivares03.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/29/Velazquez_-_condedqolivares03.jpg/440px-Velazquez_-_condedqolivares03.jpg 2x" data-file-width="642" data-file-height="1253" /></a><figcaption>Retrat del <a href="/wiki/Gaspar_de_Guzm%C3%A1n_y_Pimentel" title="Gaspar de Guzmán y Pimentel">comte duc d'Olivares</a> al Museu de Arte de São Paulo, <a href="/wiki/S%C3%A3o_Paulo" title="São Paulo">São Paulo</a></figcaption></figure> <p>La mort del rei <a href="/wiki/Felip_III_de_Castella" title="Felip III de Castella">Felip III</a> el <a href="/wiki/31_de_mar%C3%A7" title="31 de març">31 de març</a> de <a href="/wiki/1621" title="1621">1621</a>, succeït pel seu fill <a href="/wiki/Felip_IV_de_Castella" title="Felip IV de Castella">Felip IV</a>, va comportar canvis en el personal al servei del rei. Aquest fet va animar Velázquez a viatjar a <a href="/wiki/Madrid" title="Madrid">Madrid</a>, seguint el consell del seu sogre, Pacheco, i d'altres personatges sevillans de renom que vivien al palau reial, com el clergue Juan de Fonseca que ocupava el càrrec de «<i>sumiller</i> de cortina».<sup id="cite_ref-20" class="reference"><a href="#cite_note-20"><span class="cite-bracket">&#91;</span>20<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> Es va tractar d'aconseguir que el pintor retratés el sobirà, perquè era el mitjà més senzill d'aconseguir fama ràpidament, però no va ser possible. </p><p>En canvi, va poder realitzar un retrat del <a href="/wiki/Poeta" title="Poeta">poeta</a> <a href="/wiki/Luis_de_G%C3%B3ngora" class="mw-redirect" title="Luis de Góngora">Luis de Góngora</a> que va tenir èxit a la cort. Representa un rostre de caràcter, amb una estructura òssia elegant i una expressió de seriosa amargor.<sup id="cite_ref-21" class="reference"><a href="#cite_note-21"><span class="cite-bracket">&#91;</span>21<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> Gràcies a Fonseca va poder visitar les col·leccions reials de pintura, d'enorme qualitat, en què <a href="/wiki/Carles_V_del_Sacre_Imperi_Romanogerm%C3%A0nic" title="Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic">Carles V</a> i <a href="/wiki/Felip_II_de_Castella" title="Felip II de Castella">Felip II</a> havien reunit quadres de <a href="/wiki/Tici%C3%A0" title="Ticià">Ticià</a>, <a href="/wiki/Paolo_Veronese" title="Paolo Veronese">Veronès</a>, <a href="/wiki/Tintoretto" title="Tintoretto">Tintoretto</a> i els <a href="/wiki/Jacopo_Bassano" title="Jacopo Bassano">Bassano</a>. Segons <a href="/wiki/Juli%C3%A1n_G%C3%A1llego" title="Julián Gállego">Julián Gállego</a>, en aquell moment Velázquez va haver de comprendre les limitacions artístiques que vivia a Sevilla, i com, més enllà de la imitació de la natura, existia una <i>poesia a la pintura i una bellesa a l'entonació</i>.<sup id="cite_ref-22" class="reference"><a href="#cite_note-22"><span class="cite-bracket">&#91;</span>22<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> L'estudi posterior de la col·lecció reial, especialment la pintura de Ticià, va tenir una influència decisiva en l'evolució estilística de Velázquez. Va passar del naturalisme auster de l'època sevillana i de les severes gammes terroses a la lluminositat dels grisos plata i blaus transparents de la maduresa.<sup id="cite_ref-23" class="reference"><a href="#cite_note-23"><span class="cite-bracket">&#91;</span>23<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p><p>L'any <a href="/wiki/1623" title="1623">1623</a>, la influència de Fonseca sobre el <a href="/wiki/Gaspar_de_Guzm%C3%A1n_y_Pimentel" title="Gaspar de Guzmán y Pimentel">comte duc d'Olivares</a> va facilitar una invitació de la cort per al retorn de Velázquez a Madrid, i l'assignació de cinquanta ducats per a despeses de viatge. El sogre, Pacheco, el va acompanyar «per ser testimoni de la seva fama». Una vegada a Madrid es va allotjar a casa de Fonseca, on Velázquez li va fer un retrat; aquest retrat s'ha volgut identificar amb un bust conservat al <a href="/wiki/Museu_del_Prado" title="Museu del Prado">museu del Prado</a> i amb un altre existent a <a href="/wiki/Detroit" title="Detroit">Detroit</a>, però hi ha dubtes d'autoria en ambdues pintures. Aquest retrat va ser portat a palau i segons explica Pacheco: «aquella nit, en una hora el va veure tot el palau, els infants i el rei amb gran qualificació», decidint-se que havia de fer el retrat de l'infant, el senyor Fernando, encara que es va canviar d'opinió i es va creure més convenient que fes primer el retrat del rei.<sup id="cite_ref-24" class="reference"><a href="#cite_note-24"><span class="cite-bracket">&#91;</span>24<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p><p>El <a href="/wiki/30_d%27agost" title="30 d&#39;agost">30 d'agost</a> el rei va posar per primera vegada per a Velázquez. Els esbossos presentats per Velázquez al rei van ser del seu grat, i més encara del gust d'<a href="/wiki/Isabel_de_Borb%C3%B3" class="mw-redirect" title="Isabel de Borbó">Isabel de Borbó</a>, la reina consort. Ella exercia una influència poderosa sobre el monarca, i aquest fet va contribuir a fer que durant els primers mesos de 1623, Velázquez fos nomenat pintor de cambra. Per aquesta data va haver de finalitzar l'obra, i la devia acabar abans de 1624, perquè aquest any Velázquez ja pintava un altre retrat reial. L'obra mesura 57 x 44 cm i es conserva al museu del Prado, i tots aquells esbossos retrats van acabar plasmats en un retrat eqüestre que va ser exposat al públic, al carrer Major de Madrid, i segons va referir Pacheco: </p> <div style="clear:&#123;&#123;#switch:left&#124;center=both&#124;#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:&#39;Times New Roman&#39;, serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">... amb admiració de tota la cort i enveja dels de l'art, de què sóc testimoni.<sup id="cite_ref-25" class="reference"><a href="#cite_note-25"><span class="cite-bracket">&#91;</span>25<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:&#39;Times New Roman&#39;, serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <p>Més endavant, aquest quadre es va substituir per d'altres i el <a href="/wiki/1686" title="1686">1686</a> es va traslladar de les habitacions reials a l'habitatge de l'aposentador reial, a la Casa del Tesoro, moment en el qual se li va treure el bastiment. Des d'aleshores no torna a ser citat, i es creu que probablement va desaparèixer a l'incendi de 1734.<sup id="cite_ref-26" class="reference"><a href="#cite_note-26"><span class="cite-bracket">&#91;</span>26<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Vel%C3%A1zquez_-_El_Triunfo_de_Baco_o_Los_Borrachos_(Museo_del_Prado,_1628-29).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5d/Vel%C3%A1zquez_-_El_Triunfo_de_Baco_o_Los_Borrachos_%28Museo_del_Prado%2C_1628-29%29.jpg/220px-Vel%C3%A1zquez_-_El_Triunfo_de_Baco_o_Los_Borrachos_%28Museo_del_Prado%2C_1628-29%29.jpg" decoding="async" width="220" height="160" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5d/Vel%C3%A1zquez_-_El_Triunfo_de_Baco_o_Los_Borrachos_%28Museo_del_Prado%2C_1628-29%29.jpg/330px-Vel%C3%A1zquez_-_El_Triunfo_de_Baco_o_Los_Borrachos_%28Museo_del_Prado%2C_1628-29%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5d/Vel%C3%A1zquez_-_El_Triunfo_de_Baco_o_Los_Borrachos_%28Museo_del_Prado%2C_1628-29%29.jpg/440px-Vel%C3%A1zquez_-_El_Triunfo_de_Baco_o_Los_Borrachos_%28Museo_del_Prado%2C_1628-29%29.jpg 2x" data-file-width="1900" data-file-height="1386" /></a><figcaption><i>El triomf de Bacus</i> coneguda com <i>Els borratxos</i> al <a href="/wiki/Museu_del_Prado" title="Museu del Prado">Museu del Prado</a></figcaption></figure> <p>El pintor <a href="/wiki/Peter_Paul_Rubens" title="Peter Paul Rubens">Peter Paul Rubens</a> va treballar l'any <a href="/wiki/1603" title="1603">1603</a> com a diplomàtic a la cort de <a href="/wiki/Valladolid" title="Valladolid">Valladolid</a>, on també va realitzar algunes obres pictòriques. El <a href="/wiki/1628" title="1628">1628</a>, va tornar novament a Madrid en una missió diplomàtica on va residir per espai d'aproximadament un any, i va realitzar per encàrrec del monarca Felip IV uns deu retrats de familiars del rei. La seva estada al palau Reial li va permetre la visió de pintures de la col·lecció del monarca, estudiant i fent còpies, en particular les de <a href="/wiki/Tici%C3%A0" title="Ticià">Ticià</a>. Va conèixer Velázquez i amb ell va visitar el <a href="/wiki/Monestir_de_l%27Escorial" class="mw-redirect" title="Monestir de l&#39;Escorial">monestir de l'Escorial</a>.<sup id="cite_ref-27" class="reference"><a href="#cite_note-27"><span class="cite-bracket">&#91;</span>27<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> <a href="/wiki/Picasso" class="mw-redirect" title="Picasso">Picasso</a> va comparar els retrats de Felip IV realitzats per tots dos pintors d'aquesta manera: «el Felip IV de Velázquez és persona distinta del Felip IV de Rubens». Velázquez el representava com l'essència del poder mentre Rubens el va pintar de manera al·legòrica.<sup id="cite_ref-28" class="reference"><a href="#cite_note-28"><span class="cite-bracket">&#91;</span>28<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p><p>Durant els primers anys a Madrid es va dedicar sobretot als retrats, però cap a l'any 1628 l'artista realitzà la seva primera pintura d'un tema <a href="/wiki/Mitologia" title="Mitologia">mitològic</a>, potser animat pel mateix Rubens; així, va començar l'obra <i>El triomf de Bacus</i>, coneguda també com <i>Els borratxos</i>. <a href="/wiki/Ortega_y_Gasset" class="mw-redirect" title="Ortega y Gasset">Ortega y Gasset</a>, referint-se a l'obra, deixà escrit el següent comentari: </p> <div style="clear:&#123;&#123;#switch:left&#124;center=both&#124;#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:&#39;Times New Roman&#39;, serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style=""><i>Bacus</i> és una escena qualsevol de borratxos... <i>Els borratxos</i> representen el moment en què Bacus corona un soldat embriac.<sup id="cite_ref-29" class="reference"><a href="#cite_note-29"><span class="cite-bracket">&#91;</span>29<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:&#39;Times New Roman&#39;, serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <p>Aquesta pintura va agradar especialment a Felip IV, que la va fer penjar en una paret del seu dormitori d'estiu, i amb data a <a href="/wiki/22_de_juliol" title="22 de juliol">22 de juliol</a> de <a href="/wiki/1629" title="1629">1629</a> consta que es van lliurar al pintor 100 ducats per una pintura de <i>Bacus</i>.<sup id="cite_ref-30" class="reference"><a href="#cite_note-30"><span class="cite-bracket">&#91;</span>30<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Nomenaments">Nomenaments</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Diego_Vel%C3%A1zquez&amp;action=edit&amp;section=6" title="Modifica la secció: Nomenaments"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Retrato_de_Felipe_IV_en_armadura,_by_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ce/Retrato_de_Felipe_IV_en_armadura%2C_by_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg/220px-Retrato_de_Felipe_IV_en_armadura%2C_by_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg" decoding="async" width="220" height="289" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ce/Retrato_de_Felipe_IV_en_armadura%2C_by_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg/330px-Retrato_de_Felipe_IV_en_armadura%2C_by_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ce/Retrato_de_Felipe_IV_en_armadura%2C_by_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg/440px-Retrato_de_Felipe_IV_en_armadura%2C_by_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg 2x" data-file-width="2325" data-file-height="3051" /></a><figcaption>Retrat de <a href="/wiki/Felip_IV_de_Castella" title="Felip IV de Castella">Felip IV</a> de l'any <a href="/wiki/1623" title="1623">1623</a></figcaption></figure> <p>El seu nomenament com a pintor reial es va fer el <a href="/wiki/6_d%27octubre" title="6 d&#39;octubre">6 d'octubre</a> de <a href="/wiki/1623" title="1623">1623</a>, i passà a ocupar la vacant de l'anterior pintor reial, Rodrigo de Villadrando, mort l'any 1622. Pels seus serveis rebria vint ducats mensuals, a més a més d'una paga extra per cada un dels seus treballs. També es va contractar al seu pare, com a secretari amb un sou de mil ducats anuals. El taller, el tenia situat en una habitació sota l'Alcázar, l'antic <a href="/wiki/Palau_Reial_de_Madrid" title="Palau Reial de Madrid">palau Reial de Madrid</a>), on el rei solia fer-li visites i ho podia fer anant per galeries secretes que unien les estances del palau. Al començament, se li va proporcionar un habitatge gratuït no lluny de la plaça Major per, més endavant, anar a viure en un allotjament al palau Reial.<sup id="cite_ref-31" class="reference"><a href="#cite_note-31"><span class="cite-bracket">&#91;</span>31<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p><p>La ràpida ascensió de Velázquez va provocar el ressentiment dels pintors més veterans, com <a href="/wiki/Vicente_Carducho" title="Vicente Carducho">Vicente Carducho</a> i <a href="/wiki/Eugenio_Caj%C3%A9s" title="Eugenio Cajés">Eugenio Cajés</a>, que l'acusaven que només era capaç de pintar «caps». Segons va escriure <a href="/wiki/Jusepe_Mart%C3%ADnez" title="Jusepe Martínez">Jusepe Martínez</a>, Velázquez reaccionà afirmant que li feien un gran compliment, ja que ell no coneixia cap pintor que sabés pintar bé un cap. Aquest conflicte va provocar que el 1627 es convoqués un concurs entre Velázquez i els altres tres pintors reials: Carducho, Cajés i <a href="/w/index.php?title=Alejandro_Nardi&amp;action=edit&amp;redlink=1" class="new" title="Alejandro Nardi (encara no existeix)">Alejandro Nardi</a>.<sup id="cite_ref-32" class="reference"><a href="#cite_note-32"><span class="cite-bracket">&#91;</span>32<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> El guanyador seria escollit per pintar el llenç principal del <i>Salón Grande</i> de l'Alcázar. El motiu del quadre era <a href="/wiki/Expulsi%C3%B3_dels_moriscs" class="mw-redirect" title="Expulsió dels moriscs">l'expulsió dels moriscs</a> de <a href="/wiki/Val%C3%A8ncia" title="València">València</a> que succeí el <a href="/wiki/1609" title="1609">1609</a>.<sup id="cite_ref-33" class="reference"><a href="#cite_note-33"><span class="cite-bracket">&#91;</span>33<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> El jurat decidí entre els esbossos presentats i va declarar vencedor Velázquez. El quadre va ser penjat a l'Alcázar tot i que es va perdre posteriorment quan es va incendiar l'edifici. Aquest concurs va contribuir al canvi del gust de la cort, abandonant el vell estil de pintura i acceptant-ne la nova.<sup id="cite_ref-34" class="reference"><a href="#cite_note-34"><span class="cite-bracket">&#91;</span>34<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p><p>L'any <a href="/wiki/1628" title="1628">1628</a> va ser ascendit a pintor de cambra, el càrrec més important entre els pintors de la cort. El treball principal de Velázquez consistia a pintar retrats de la família reial; és per aquest motiu que la major part de la seva producció són personatges influents de la cort.<sup id="cite_ref-35" class="reference"><a href="#cite_note-35"><span class="cite-bracket">&#91;</span>35<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Primer_viatge_a_Itàlia"><span id="Primer_viatge_a_It.C3.A0lia"></span>Primer viatge a Itàlia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Diego_Vel%C3%A1zquez&amp;action=edit&amp;section=7" title="Modifica la secció: Primer viatge a Itàlia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Segurament influït per Rubens, Velázquez va sol·licitar permís al rei per poder viatjar a <a href="/wiki/It%C3%A0lia" title="Itàlia">Itàlia</a> i perfeccionar el seu art, com sabem pels escrits de <a href="/wiki/Francisco_Pacheco" title="Francisco Pacheco">Pacheco</a>: </p> <div style="clear:&#123;&#123;#switch:left&#124;center=both&#124;#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:&#39;Times New Roman&#39;, serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">I, a compliment del gran desig que tenia de veure Itàlia i les grandioses coses que allà hi ha, havent-l'hi promès diverses vegades, i complint la seva reial paraula i animant-lo molt, li va donar llicència, i per al seu viatge quatre-cents ducats en argent, la paga de dos anys del seu salari. I, acomiadant-se del comte-duc, li va donar altres dos-cents ducats en or i una medalla amb el retrat del rei i moltes cartes de recomanació.<sup id="cite_ref-36" class="reference"><a href="#cite_note-36"><span class="cite-bracket">&#91;</span>36<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:&#39;Times New Roman&#39;, serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <p>Acompanyat pel general Ambrosio de Spinola va fer el viatge en carruatge des de Madrid a <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>, on van pujar, l'agost de <a href="/wiki/1629" title="1629">1629</a>, en una <a href="/wiki/Embarcaci%C3%B3" title="Embarcació">embarcació</a>, per fer el viatge per mar fins a <a href="/wiki/G%C3%A8nova" title="Gènova">Gènova</a> i des d'allà cap a <a href="/wiki/Ven%C3%A8cia" title="Venècia">Venècia</a>. A Venècia es va allotjar a casa de l'ambaixador espanyol. <a href="/wiki/Antonio_Palomino" title="Antonio Palomino">Palomino</a> descriu el que va veure Velázquez: «El van portar a palau, al temple de Sant Marc, adornades totes les seves sales de pintures de <a href="/wiki/Tintoretto" title="Tintoretto">Tintoretto</a>, de <a href="/wiki/Paolo_Veronese" title="Paolo Veronese">Paolo Veronese</a> i d'altres grans», i va realitzar còpies de pintures, especialment de Tintoretto, com el quadre de la <i>Crucifixió de Crist</i>.<sup id="cite_ref-37" class="reference"><a href="#cite_note-37"><span class="cite-bracket">&#91;</span>37<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p><p>A causa de la <a href="/wiki/Guerra_de_successi%C3%B3_de_M%C3%A0ntua" title="Guerra de successió de Màntua">Guerra de successió de Màntua</a> existia una manifesta hostilitat cap als espanyols, per la qual cosa va decidir de marxar cap a <a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a>, passant per <a href="/wiki/Ferrara" title="Ferrara">Ferrara</a>, on va gaudir de les pintures de <a href="/wiki/Giorgione" title="Giorgione">Giorgione</a>. Va continuar el viatge cap a <a href="/wiki/Cento" title="Cento">Cento</a>, on, segons Julián Gallego, va conèixer l'obra del pintor <a href="/wiki/Guercino" title="Guercino">Guercino</a>, que pintava amb una il·luminació molt blanca i en què els seus personatges eren models d'éssers vulgars; aquest pintor va ser un dels que més el van ajudar a trobar el seu estil personal.<sup id="cite_ref-38" class="reference"><a href="#cite_note-38"><span class="cite-bracket">&#91;</span>38<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p><p>Arribà a <a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a> el <a href="/wiki/1630" title="1630">1630</a> i el primer contacte influent va ser amb el cardenal Barberini, nebot del <a href="/wiki/Papa" title="Papa">papa</a> <a href="/wiki/Urb%C3%A0_VIII" title="Urbà VIII">Urbà VIII</a>, el qual li proporcionà allotjament als palaus vaticans. Allà passà Velázquez alguns dies copiant nombrosos dibuixos, alguns amb colors, els frescs de <a href="/wiki/Raffaello_Sanzio" title="Raffaello Sanzio">Rafael</a> i <a href="/wiki/Miquel_%C3%80ngel" class="mw-redirect" title="Miquel Àngel">Miquel Àngel</a>. Gràcies a la intervenció de l'ambaixador espanyol Monterrey, el pintor trasllada el seu allotjament a la vil·la Mèdici, on va poder estudiar escultures de l'<a href="/wiki/Antiguitat_cl%C3%A0ssica" title="Antiguitat clàssica">antiguitat</a>, obres que li servirien com a model iconogràfic.<sup id="cite_ref-39" class="reference"><a href="#cite_note-39"><span class="cite-bracket">&#91;</span>39<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> Existeixen dos paisatges pintats del natural de la vil·la Mèdici que mostren unes característiques similars; diversos historiadors situen aquestes obres en aquest primer viatge, i d'altres al següent, viatge que va realitzar entre 1649 i 1651. </p> <table align="center"> <tbody><tr> <th> </th></tr> <tr> <td><figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Vista_del_jard%C3%ADn_de_la_Villa_Medici_en_Roma,_por_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/71/Vista_del_jard%C3%ADn_de_la_Villa_Medici_en_Roma%2C_por_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg/220px-Vista_del_jard%C3%ADn_de_la_Villa_Medici_en_Roma%2C_por_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg" decoding="async" width="220" height="249" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/71/Vista_del_jard%C3%ADn_de_la_Villa_Medici_en_Roma%2C_por_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg/330px-Vista_del_jard%C3%ADn_de_la_Villa_Medici_en_Roma%2C_por_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/71/Vista_del_jard%C3%ADn_de_la_Villa_Medici_en_Roma%2C_por_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg/440px-Vista_del_jard%C3%ADn_de_la_Villa_Medici_en_Roma%2C_por_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg 2x" data-file-width="2604" data-file-height="2953" /></a><figcaption><i>Els jardins de la vil·la Mèdici de Roma</i> (<a href="/wiki/Museu_del_Prado" title="Museu del Prado">Museu del Prado</a>)</figcaption></figure> </td> <td><figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Vista_del_jard%C3%ADn_de_la_Villa_Medici_de_Roma_con_la_estatua_de_Ariadna,_por_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ad/Vista_del_jard%C3%ADn_de_la_Villa_Medici_de_Roma_con_la_estatua_de_Ariadna%2C_por_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg/220px-Vista_del_jard%C3%ADn_de_la_Villa_Medici_de_Roma_con_la_estatua_de_Ariadna%2C_por_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg" decoding="async" width="220" height="253" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ad/Vista_del_jard%C3%ADn_de_la_Villa_Medici_de_Roma_con_la_estatua_de_Ariadna%2C_por_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg/330px-Vista_del_jard%C3%ADn_de_la_Villa_Medici_de_Roma_con_la_estatua_de_Ariadna%2C_por_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ad/Vista_del_jard%C3%ADn_de_la_Villa_Medici_de_Roma_con_la_estatua_de_Ariadna%2C_por_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg/440px-Vista_del_jard%C3%ADn_de_la_Villa_Medici_de_Roma_con_la_estatua_de_Ariadna%2C_por_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg 2x" data-file-width="2570" data-file-height="2953" /></a><figcaption><i>Els jardins de la vil·la Mèdici de Roma</i> (<a href="/wiki/Museu_del_Prado" title="Museu del Prado">Museu del Prado</a>)</figcaption></figure> </td></tr></tbody></table> <p>José Camón Aznar afirma que es van pintar durant el seu primer viatge: </p> <div style="clear:&#123;&#123;#switch:left&#124;center=both&#124;#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:&#39;Times New Roman&#39;, serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Velázquez va habitar la vil·la Mèdici durant més de dos mesos. I hi ha aquestes dues petites meravelles, la seducció d'un paisatge habitual, l'encant del quotidià, la penetrant malenconia del viscut... el que desconcerta d'aquests paisatges és trobar en alguns punts una pinzellada solta i d'una entonació que pertany a l'última gamma de Velázquez... a més a més, cal tenir en compte, per justificar la seva tècnica, que potser fossin els primers llenços pintats a l'aire lliure per Velázquez.<sup id="cite_ref-40" class="reference"><a href="#cite_note-40"><span class="cite-bracket">&#91;</span>40<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:&#39;Times New Roman&#39;, serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <p>A la Galeria en línia del Museu del Prado li posen com a data cap a 1630.<sup id="cite_ref-41" class="reference"><a href="#cite_note-41"><span class="cite-bracket">&#91;</span>41<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p><p>Aconsegueix, durant aquest viatge, l'assimilació d'unes concepcions de composició, així com de matisos cromàtics dels grans pintors italians. Aquestes influències es poden observar en dues grans pintures realitzades durant aquest període: <i><a href="/wiki/La_forja_de_Vulc%C3%A0" title="La forja de Vulcà">La forja de Vulcà</a></i> i <i><a href="/wiki/La_t%C3%BAnica_de_Josep" title="La túnica de Josep">La túnica de Josep</a></i>.<sup id="cite_ref-42" class="reference"><a href="#cite_note-42"><span class="cite-bracket">&#91;</span>42<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_forja_de_Vulcà"><span id="La_forja_de_Vulc.C3.A0"></span><i>La forja de Vulcà</i></h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Diego_Vel%C3%A1zquez&amp;action=edit&amp;section=8" title="Modifica la secció: La forja de Vulcà"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Vel%C3%A1zquez_-_La_Fragua_de_Vulcano_(Museo_del_Prado,_1630).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ae/Vel%C3%A1zquez_-_La_Fragua_de_Vulcano_%28Museo_del_Prado%2C_1630%29.jpg/220px-Vel%C3%A1zquez_-_La_Fragua_de_Vulcano_%28Museo_del_Prado%2C_1630%29.jpg" decoding="async" width="220" height="171" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ae/Vel%C3%A1zquez_-_La_Fragua_de_Vulcano_%28Museo_del_Prado%2C_1630%29.jpg/330px-Vel%C3%A1zquez_-_La_Fragua_de_Vulcano_%28Museo_del_Prado%2C_1630%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ae/Vel%C3%A1zquez_-_La_Fragua_de_Vulcano_%28Museo_del_Prado%2C_1630%29.jpg/440px-Vel%C3%A1zquez_-_La_Fragua_de_Vulcano_%28Museo_del_Prado%2C_1630%29.jpg 2x" data-file-width="2952" data-file-height="2293" /></a><figcaption><i><a href="/wiki/La_forja_de_Vulc%C3%A0" title="La forja de Vulcà">La forja de Vulcà</a></i></figcaption></figure> <p>De caràcter <a href="/wiki/Mitologia" title="Mitologia">mitològic</a>, representa el moment en què <a href="/wiki/Apol%C2%B7lo" title="Apol·lo">Apol·lo</a>, comunica a <a href="/wiki/Vulc%C3%A0" title="Vulcà">Vulcà</a> l'adulteri de la seva dona, <a href="/wiki/Venus_(mitologia)" title="Venus (mitologia)">Venus</a>, amb <a href="/wiki/Mart_(mitologia)" title="Mart (mitologia)">Mart</a>, per a qui està forjant una armadura. Tanmateix, el pintor situa en un clar protagonisme el déu Apol·lo, que destaca per la llum que l'envolta i pel color del mantell. El tema es presenta com en una instantània: el missatge d'Apol·lo deixa Vulcà amb la cara de sorpresa i encara sosté a les seves mans les eines; és un moment que reflecteix la interrupció del treball i s'aprecia també en els rostres dels altres treballadors la força emocional del moment.<sup id="cite_ref-43" class="reference"><a href="#cite_note-43"><span class="cite-bracket">&#91;</span>43<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> Per a la composició, es creu que Velázquez es va inspirar en un gravat sobre el mateix tema d'Antonio Tempesta, i la composició en forma de fris indica una clara influència de <a href="/wiki/Guido_Reni" title="Guido Reni">Guido Reni</a>.<sup id="cite_ref-44" class="reference"><a href="#cite_note-44"><span class="cite-bracket">&#91;</span>44<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p><p>Els «seminus» tenen una <a href="/wiki/Anatomia_humana" title="Anatomia humana">anatomia</a> molt estudiada, segurament per influència de l'obra de la <a href="/wiki/Volta_de_la_Capella_Sixtina" title="Volta de la Capella Sixtina">volta de la capella Sixtina</a> de <a href="/wiki/Miquel_%C3%80ngel" class="mw-redirect" title="Miquel Àngel">Miquel Àngel</a>. La llum principal, com es dedueix per les ombres que s'aprecien, ve de davant de l'escena. En aquest quadre, ja s'observa l'inici de l'abandonament del <a href="/wiki/Clarobscur" title="Clarobscur">clarobscur</a> naturalista de la seva època sevillana.<sup id="cite_ref-45" class="reference"><a href="#cite_note-45"><span class="cite-bracket">&#91;</span>45<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> Els focus de llum que més destaquen formen una composició entre la corona d'Apol·lo, la llum de les flames del foc i els reflexos de l'armadura. Velázquez aconsegueix una profunditat d'espai més gran amb un fons molt més suau i amb més color; és diferent que en l'elecció dels colors obscurs de les seves primeres obres. Les pinzellades d'una tècnica més fluida junt amb una emprimació més lleugera, fan que aconsegueixi uns millors efectes de llum.<sup id="cite_ref-46" class="reference"><a href="#cite_note-46"><span class="cite-bracket">&#91;</span>46<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> Existeix un esbós del <i>cap d'Apol·lo</i> amb un traç més efeminat que el que es pot veure a la pintura definitiva.<sup id="cite_ref-47" class="reference"><a href="#cite_note-47"><span class="cite-bracket">&#91;</span>47<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_túnica_de_Josep"><span id="La_t.C3.BAnica_de_Josep"></span><i>La túnica de Josep</i></h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Diego_Vel%C3%A1zquez&amp;action=edit&amp;section=9" title="Modifica la secció: La túnica de Josep"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Diego_Vel%C3%A1zquez_065.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c9/Diego_Vel%C3%A1zquez_065.jpg/220px-Diego_Vel%C3%A1zquez_065.jpg" decoding="async" width="220" height="168" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c9/Diego_Vel%C3%A1zquez_065.jpg/330px-Diego_Vel%C3%A1zquez_065.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c9/Diego_Vel%C3%A1zquez_065.jpg/440px-Diego_Vel%C3%A1zquez_065.jpg 2x" data-file-width="3147" data-file-height="2408" /></a><figcaption><i><a href="/wiki/La_t%C3%BAnica_de_Josep" title="La túnica de Josep">La túnica de Josep</a></i></figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Diego_Vel%C3%A1zquez_-_Maria_Anna_of_Spain_-_Prado.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b9/Diego_Vel%C3%A1zquez_-_Maria_Anna_of_Spain_-_Prado.jpg/220px-Diego_Vel%C3%A1zquez_-_Maria_Anna_of_Spain_-_Prado.jpg" decoding="async" width="220" height="299" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b9/Diego_Vel%C3%A1zquez_-_Maria_Anna_of_Spain_-_Prado.jpg/330px-Diego_Vel%C3%A1zquez_-_Maria_Anna_of_Spain_-_Prado.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b9/Diego_Vel%C3%A1zquez_-_Maria_Anna_of_Spain_-_Prado.jpg/440px-Diego_Vel%C3%A1zquez_-_Maria_Anna_of_Spain_-_Prado.jpg 2x" data-file-width="2243" data-file-height="3051" /></a><figcaption><i>Retrat de Maria d'Àustria, reina d'Hongria</i></figcaption></figure> <p>El pintor narra l'engany dels fills de <a href="/wiki/Jacob" title="Jacob">Jacob</a> en explicar al seu pare la mort falsa del seu germà <a href="/wiki/Josep" title="Josep">Josep</a>. Segons explica <a href="/wiki/Antonio_Palomino" title="Antonio Palomino">Palomino</a>, va elogiar a Velázquez que el quadre estigués realitzat: </p> <div style="clear:&#123;&#123;#switch:left&#124;center=both&#124;#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:&#39;Times New Roman&#39;, serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">... amb tan superiors expressions (el relat bíblic), que sembla que competeix amb la veritat mateixa de l'esdeveniment.<sup id="cite_ref-48" class="reference"><a href="#cite_note-48"><span class="cite-bracket">&#91;</span>48<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:&#39;Times New Roman&#39;, serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <p>L'estudi del nu i les reaccions psicològiques dels personatges, juntament amb la captació de l'espai i la profunditat, basa l'estudi en les regles de la <a href="/wiki/Perspectiva" title="Perspectiva">perspectiva</a>, com es pot observar en el paviment quadriculat. El gos, en un primer terme, està bordant als germans traïdors i representa, segons la <a href="/wiki/Iconografia" title="Iconografia">iconografia</a>, el símbol de la fidelitat. Velázquez va emprar aquest recurs en altres obres posteriors, també amb aquest mateix símbol, com per exemple en <i><a href="/wiki/Las_Meninas" title="Las Meninas">Las Meninas</a></i>.<sup id="cite_ref-49" class="reference"><a href="#cite_note-49"><span class="cite-bracket">&#91;</span>49<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Nàpols"><span id="N.C3.A0pols"></span>Nàpols</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Diego_Vel%C3%A1zquez&amp;action=edit&amp;section=10" title="Modifica la secció: Nàpols"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Abans del seu retorn a Espanya, va fer una parada a <a href="/wiki/N%C3%A0pols" title="Nàpols">Nàpols</a> per retratar, per ordre del rei Felip IV, la seva germana <a href="/wiki/Maria_Anna_d%27%C3%80ustria_(muller_de_Felip_IV)" class="mw-redirect" title="Maria Anna d&#39;Àustria (muller de Felip IV)">Marianna</a> (Maria d'Àustria). Marianna es trobava en aquesta ciutat, perquè després d'haver-se casat per poders amb <a href="/wiki/Ferran_III_del_Sacre_Imperi_Romanogerm%C3%A0nic" title="Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic">Ferran, el rei d'Hongria</a>, a l'abril de 1629, topà amb una epidèmia de <a href="/wiki/Pesta" title="Pesta">pesta</a> al nord d'Itàlia; va haver de fer marrada i refugiar-se a Nàpols durant uns quatre mesos.<sup id="cite_ref-50" class="reference"><a href="#cite_note-50"><span class="cite-bracket">&#91;</span>50<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> El <i>Retrat de Maria d'Àustria, reina d'Hongria</i> es troba al Museu del Prado, i encara que no és gaire gran, s'aprecia perfectament el posat fred i serè que manava l'etiqueta.<sup id="cite_ref-51" class="reference"><a href="#cite_note-51"><span class="cite-bracket">&#91;</span>51<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p><p>Velázquez va aprofitar la seva estada per visitar el pintor <a href="/wiki/Tenebrisme" title="Tenebrisme">tenebrista</a> <a href="/wiki/Josep_de_Ribera" title="Josep de Ribera">Josep de Ribera</a>, que havia arribat a Itàlia cap al 1610 i que exercia el càrrec de pintor de cort dels virreis. En aquesta època, s'encarregava de tots els treballs artístics del <a href="/wiki/Palau_Reial_de_N%C3%A0pols" title="Palau Reial de Nàpols">palau Reial de Nàpols</a>, on residia la reina Marianna.<sup id="cite_ref-52" class="reference"><a href="#cite_note-52"><span class="cite-bracket">&#91;</span>52<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Retorn_a_Madrid">Retorn a Madrid</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Diego_Vel%C3%A1zquez&amp;action=edit&amp;section=11" title="Modifica la secció: Retorn a Madrid"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Diego_Vel%C3%A1zquez_043.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/21/Diego_Vel%C3%A1zquez_043.jpg/220px-Diego_Vel%C3%A1zquez_043.jpg" decoding="async" width="220" height="289" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/21/Diego_Vel%C3%A1zquez_043.jpg/330px-Diego_Vel%C3%A1zquez_043.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/21/Diego_Vel%C3%A1zquez_043.jpg/440px-Diego_Vel%C3%A1zquez_043.jpg 2x" data-file-width="552" data-file-height="724" /></a><figcaption><i><a href="/wiki/El_pr%C3%ADncep_Baltasar_Carlos_amb_un_nan" title="El príncep Baltasar Carlos amb un nan">El príncep Baltasar Carlos amb un nan</a></i></figcaption></figure> <p>Quan va tornar a Madrid a començaments de l'any <a href="/wiki/1631" title="1631">1631</a>, un dels primers encàrrecs del rei va ser la realització del retrat del seu fill, el príncep <a href="/wiki/Baltasar_d%27Habsburg" class="mw-redirect" title="Baltasar d&#39;Habsburg">Baltasar Carlos</a>, que havia nascut durant l'estada del pintor a Roma.<sup id="cite_ref-53" class="reference"><a href="#cite_note-53"><span class="cite-bracket">&#91;</span>53<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> El seu art és ja el d'un gran mestre, i en les pinzellades mostra més facilitat, amb una llibertat més gran. Abandona definitivament el <a href="/wiki/Tenebrisme" title="Tenebrisme">tenebrisme</a> i els colors són més lluminosos.<sup id="cite_ref-Cor79_7-1" class="reference"><a href="#cite_note-Cor79-7"><span class="cite-bracket">&#91;</span>7<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p><p>En l'obra <i><a href="/wiki/El_pr%C3%ADncep_Baltasar_Carlos_amb_un_nan" title="El príncep Baltasar Carlos amb un nan">El príncep Baltasar Carlos amb un nan</a></i>, pinta el nen amb un vestit de color verd fosc amb brodats d'or, i ressalta el color vermell molt viu de la banda que porta i que li creua el pit. La llum suau del seu rostre i el color ros dels cabells ressalten sobre la cortina i un coixí vermell; sobre el coixí, hi ha un barret de vellut negre i de plomes d'<a href="/wiki/Estru%C3%A7" class="mw-redirect" title="Estruç">estruç</a> blanques.<sup id="cite_ref-54" class="reference"><a href="#cite_note-54"><span class="cite-bracket">&#91;</span>54<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> La composició del quadre es completa amb la presència d'un nan davant el príncep, en un pla més baix, i que tot i portar un vestit del mateix color verd que el príncep, al damunt li van col·locar un gran davantal blanc, per deixar ben clara la diferència social que existeix entre tots dos. Els <a href="/wiki/S%C3%ADmbols" class="mw-redirect" title="Símbols">símbols</a> de l'estatus del príncep són el bastó de comandament, a la mà dreta, i l'espasa amb una daurada empunyadura sobre la qual recolza la mà esquerra. En el nan, el símbol de la poma que porta a la mà esquerra representa la falta de sentit del deure, i a l'altra mà sosté un sonall amb el qual feia un toc d'atenció per anunciar el camí que recorria el príncep.<sup id="cite_ref-55" class="reference"><a href="#cite_note-55"><span class="cite-bracket">&#91;</span>55<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p><p>Durant aquests anys, el pintor va continuar rebent altres càrrecs de la cort que l'obligaven al servei diari del rei i a determinades funcions del cerimonial de palau. L'any <a href="/wiki/1633" title="1633">1633</a>, rep un «pas de vara d'algutzir», pas que estava valorat, segons <a href="/wiki/Antonio_Palomino" title="Antonio Palomino">Palomino</a>, en quatre mil ducats. El <a href="/wiki/1634" title="1634">1634</a>, se li pagaren mil ducats per la taxació d'uns quadres del pintor <a href="/w/index.php?title=Francisco_de_Rioja&amp;action=edit&amp;redlink=1" class="new" title="Francisco de Rioja (encara no existeix)">Francisco de Rioja</a>; a més, se li concedí el lloc d'ajudant de guarda-roba que s'encarregava del seguiment i control dels mobles, quadres i tapissos per a la decoració de les estances reials. Aquest mateix any, i amb motiu del casament de la seva filla Francisca amb el pintor <a href="/wiki/Juan_Bautista_del_Mazo" title="Juan Bautista del Mazo">Juan Bautista Martínez del Mazo</a>, cedí el càrrec d'«uixer de cambra» al seu gendre. L'any <a href="/wiki/1643" title="1643">1643</a>, se'l nomenà «ajudant de cambra sense servei» i el 9 de juny se li concedí la direcció de les obres reials perquè, com cita Carl Justi: «... sota la mà del marquès de Malpica assisteixi a la superintendència de les obres particulars que Sa Majestat assenyalés».<sup id="cite_ref-56" class="reference"><a href="#cite_note-56"><span class="cite-bracket">&#91;</span>56<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Palau_del_Buen_Retiro">Palau del <i>Buen Retiro</i></h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Diego_Vel%C3%A1zquez&amp;action=edit&amp;section=12" title="Modifica la secció: Palau del Buen Retiro"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Per iniciativa del comte duc Olivares, es va programar la decoració del saló de <i>Reinos</i> del palau del <i>Buen Retiro</i>, que havia de consistir en l'execució de dotze grans pintures sobre esdeveniments militars de victòries aconseguides entre els anys 1622 i 1633.<sup id="cite_ref-Sur97_57-0" class="reference"><a href="#cite_note-Sur97-57"><span class="cite-bracket">&#91;</span>57<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> La idea va consistir a repartir la realització de les obres entre els millors pintors de la cort, escollits per Velázquez; d'aquesta manera s'estimulava la rivalitat i s'evitava la uniformitat, malgrat que el tema era únic. Així, van participar en aquesta empresa els pintors <a href="/wiki/Eugenio_Caj%C3%A9s" title="Eugenio Cajés">Eugenio Cajés</a>, <a href="/wiki/Jusepe_Leonardo" title="Jusepe Leonardo">Jusepe Leonardo</a>, <a href="/wiki/Vicente_Carducho" title="Vicente Carducho">Vicente Carducho</a>, <a href="/wiki/Juan_Bautista_Ma%C3%ADno" title="Juan Bautista Maíno">Juan Bautista Maíno</a>, Félix Castelo, <a href="/wiki/Antonio_de_Pereda" title="Antonio de Pereda">Antonio de Pereda</a> i Juan de la Corte.<sup id="cite_ref-58" class="reference"><a href="#cite_note-58"><span class="cite-bracket">&#91;</span>58<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> A Velázquez, li va correspondre representar el tema de <i>La rendició de Breda</i>, quadre que també és conegut com el de <i>Les llances</i>. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="La_rendició_de_Breda"><span id="La_rendici.C3.B3_de_Breda"></span><i>La rendició de Breda</i></h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Diego_Vel%C3%A1zquez&amp;action=edit&amp;section=13" title="Modifica la secció: La rendició de Breda"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/La_rendici%C3%B3_de_Breda" title="La rendició de Breda">La rendició de Breda</a></div> <p>Es tracta d'una obra d'una gran maduresa tècnica en què el pintor va trobar una nova forma de captar la llum. Un cop havia abandonat l'estil sevillà, ja no s'utilitza la forma <a href="/wiki/Caravaggio" title="Caravaggio">caravaggista</a> de tractar el volum il·luminat. La tècnica es torna molt fluida, fins al punt que en algunes zones el <a href="/wiki/Pigment" title="Pigment">pigment</a> no cobreix el llenç, deixant veure la seva preparació.<sup id="cite_ref-59" class="reference"><a href="#cite_note-59"><span class="cite-bracket">&#91;</span>59<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> És en aquest quadre que Velázquez va acabar de desenvolupar el seu estil pictòric. Després d'aquesta obra, pintarà sempre amb aquesta tècnica i només realitzarà petits ajustaments en determinats aspectes.<sup id="cite_ref-60" class="reference"><a href="#cite_note-60"><span class="cite-bracket">&#91;</span>60<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-center" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Vel%C3%A1zquez_-_de_Breda_o_Las_Lanzas_(Museo_del_Prado,_1634-35).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Vel%C3%A1zquez_-_de_Breda_o_Las_Lanzas_%28Museo_del_Prado%2C_1634-35%29.jpg/220px-Vel%C3%A1zquez_-_de_Breda_o_Las_Lanzas_%28Museo_del_Prado%2C_1634-35%29.jpg" decoding="async" width="220" height="181" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Vel%C3%A1zquez_-_de_Breda_o_Las_Lanzas_%28Museo_del_Prado%2C_1634-35%29.jpg/330px-Vel%C3%A1zquez_-_de_Breda_o_Las_Lanzas_%28Museo_del_Prado%2C_1634-35%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Vel%C3%A1zquez_-_de_Breda_o_Las_Lanzas_%28Museo_del_Prado%2C_1634-35%29.jpg/440px-Vel%C3%A1zquez_-_de_Breda_o_Las_Lanzas_%28Museo_del_Prado%2C_1634-35%29.jpg 2x" data-file-width="2870" data-file-height="2362" /></a><figcaption><i><a href="/wiki/La_rendici%C3%B3_de_Breda" title="La rendició de Breda">La rendició de Breda</a></i> al <a href="/wiki/Museu_del_Prado" title="Museu del Prado">Museu del Prado</a></figcaption></figure> <p>En <i>La rendició de Breda</i>, els dos protagonistes estan situats al centre de l'escena i sembla més que es relacionin com a amics que com a enemics. Justino de Nassau apareix amb les claus de <a href="/wiki/Breda_(Pa%C3%AFsos_Baixos)" title="Breda (Països Baixos)">Breda</a> a la mà i fa el gest d'agenollar-se, acció que rebutja el seu contrincant, i de manera respectuosa li posa una mà sobre l'espatlla per impedir-li el gest. L'esperit de l'obra trenca amb la tradicional representació de l'heroi militar, que apareix dret sobre el derrotat. Igualment, s'allunya del <a href="/wiki/Hieratisme" title="Hieratisme">hieratisme</a> que dominaven els quadres de les <a href="/wiki/Batalla" title="Batalla">batalles</a>. Velázquez representa el general Spínola amb un gran <a href="/wiki/Realisme" title="Realisme">realisme</a>, ja que el coneixia personalment perquè el 1629 havien viatjat junts a Itàlia, i probablement havia fet alguns apunts del seu rostre. Un realisme semblant, amb una detallada caracterització individual, es copsa als rostres dels soldats, que estan tractats com a <a href="/wiki/Retrat" title="Retrat">retrats</a>. Els soldats holandesos es mostren en desordre; l'artista aconseguint aquest estat de confusió mitjançant els contrasts de llum com, per exemple, la del cavall que sembla perfilar-se per darrere de la camisa blanca d'un soldat. El cavall espanyol, de manera contrastada, es troba pintat d'esquena, en <a href="/wiki/Escor%C3%A7" title="Escorç">escorç</a>. Amb les llances aixecades dels soldats espanyols victoriosos, aconsegueix crear una separació en l'espai que allunya el segon pla del paisatge i proporciona una gran profunditat a la pintura.<sup id="cite_ref-61" class="reference"><a href="#cite_note-61"><span class="cite-bracket">&#91;</span>61<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Retrats_eqüestres"><span id="Retrats_eq.C3.BCestres"></span>Retrats eqüestres</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Diego_Vel%C3%A1zquez&amp;action=edit&amp;section=14" title="Modifica la secció: Retrats eqüestres"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Les figures retratades a l'aire lliure van representar per a Velázquez un nou estudi dels fons dels quadres, com es pot copsar en els retrats eqüestres. El paisatge de l'últim pla de la pintura, el pintor el tracta com una unitat, i canvia els contrasts de la il·luminació, detalls que s'aprecien en els seus primers retrats, per l'ús del color i el contrast dels tons freds amb els calents. En aquests grans retrats eqüestres, la figura és la que mostra una tonalitat càlida, sigui de color groc, vermell suau o marró, i el paisatge és d'un to fred, amb l'ús de blaus. Amb la llum del dia repartida amb uniformitat per tot el llenç aconsegueix separar les figures del fons; el color del cavall s'afirma en el primer pla amb un to concret, davant el to del color del fons.<sup id="cite_ref-62" class="reference"><a href="#cite_note-62"><span class="cite-bracket">&#91;</span>62<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p> <table align="center"> <tbody><tr> <th colspan="3" style="background:#ECECEC;"><b>Disposició dels retrats eqüestres de Felip IV, la reina Elisabet i el príncep hereu Baltasar Carlos al Saló de <i>Reinos</i>.</b> <br />(<span style="font-size:85%;">Segons l'opinió de <a href="/wiki/Jonathan_Brown" title="Jonathan Brown">Jonathan Brown</a> i J. H. Elliott. <i>A Palace for a King</i>, Yale, 1980. Per damunt de la porta hi havia el retrat del príncep Baltasar Carlos.</span>) </th></tr></tbody></table> <table align="center" border="0"> <tbody><tr style="height:40px"> <td> </td> <td style="width:10px"> </td> <td rowspan="2"><figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Vel%C3%A1zquez_-_Pr%C3%ADncipe_Baltasar_Carlos_(Museo_del_Prado,_1634-35).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e3/Vel%C3%A1zquez_-_Pr%C3%ADncipe_Baltasar_Carlos_%28Museo_del_Prado%2C_1634-35%29.jpg/220px-Vel%C3%A1zquez_-_Pr%C3%ADncipe_Baltasar_Carlos_%28Museo_del_Prado%2C_1634-35%29.jpg" decoding="async" width="220" height="265" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e3/Vel%C3%A1zquez_-_Pr%C3%ADncipe_Baltasar_Carlos_%28Museo_del_Prado%2C_1634-35%29.jpg/330px-Vel%C3%A1zquez_-_Pr%C3%ADncipe_Baltasar_Carlos_%28Museo_del_Prado%2C_1634-35%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e3/Vel%C3%A1zquez_-_Pr%C3%ADncipe_Baltasar_Carlos_%28Museo_del_Prado%2C_1634-35%29.jpg/440px-Vel%C3%A1zquez_-_Pr%C3%ADncipe_Baltasar_Carlos_%28Museo_del_Prado%2C_1634-35%29.jpg 2x" data-file-width="2532" data-file-height="3051" /></a><figcaption><i><a href="/wiki/Retrat_eq%C3%BCestre_del_pr%C3%ADncep_Baltasar_Carles" title="Retrat eqüestre del príncep Baltasar Carles">Retrat de Baltasar Carlos a cavall</a></i>, 1635</figcaption></figure> </td> <td style="width:6px"> </td> <td> </td></tr> <tr> <td rowspan="2"><figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Retrato_de_Felipe_IV_a_caballo.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b4/Retrato_de_Felipe_IV_a_caballo.jpg/220px-Retrato_de_Felipe_IV_a_caballo.jpg" decoding="async" width="220" height="210" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b4/Retrato_de_Felipe_IV_a_caballo.jpg/330px-Retrato_de_Felipe_IV_a_caballo.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b4/Retrato_de_Felipe_IV_a_caballo.jpg/440px-Retrato_de_Felipe_IV_a_caballo.jpg 2x" data-file-width="3195" data-file-height="3051" /></a><figcaption><i>Retrat de Felip IV a cavall</i>, 1634-1635</figcaption></figure> </td> <td> </td> <td> </td> <td> </td> <td rowspan="2"><figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:La_reina_Isabel_de_Borb%C3%B3n_a_caballo.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/ff/La_reina_Isabel_de_Borb%C3%B3n_a_caballo.jpg/220px-La_reina_Isabel_de_Borb%C3%B3n_a_caballo.jpg" decoding="async" width="220" height="211" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/ff/La_reina_Isabel_de_Borb%C3%B3n_a_caballo.jpg/330px-La_reina_Isabel_de_Borb%C3%B3n_a_caballo.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/ff/La_reina_Isabel_de_Borb%C3%B3n_a_caballo.jpg/440px-La_reina_Isabel_de_Borb%C3%B3n_a_caballo.jpg 2x" data-file-width="1920" data-file-height="1840" /></a><figcaption><i>Retrat de la reina Elisabet de Borbó a cavall</i>, 1629-1635</figcaption></figure> </td></tr> <tr> <td> </td> <td> </td> <td> </td> <td> </td> <td> </td></tr></tbody></table> <p>En les pintures de la cort espanyola d'aquesta època, és interessant observar l'absència de retrats eqüestres que no fossin de la família reial o de la noblesa més alta. El significat del poder torna a aparèixer amb la imatge del cabdill a cavall, segons els cànons de l'<a href="/wiki/Antiguitat_cl%C3%A0ssica" title="Antiguitat clàssica">antiguitat</a>, per destacar la posició social de la persona retratada, i el cavall es converteix en una espècie de "tron en moviment".<sup id="cite_ref-63" class="reference"><a href="#cite_note-63"><span class="cite-bracket">&#91;</span>63<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Torre_de_la_Parada">Torre de la Parada</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Diego_Vel%C3%A1zquez&amp;action=edit&amp;section=15" title="Modifica la secció: Torre de la Parada"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La torre de la Parada va ser un pavelló de <a href="/wiki/Ca%C3%A7a" title="Caça">caça</a> que es trobava als afores de Madrid, a la <a href="/wiki/Serra_de_Guadarrama" title="Serra de Guadarrama">serra de Guadarrama</a>, no lluny del <a href="/wiki/Palau_Reial_d%27El_Pardo" title="Palau Reial d&#39;El Pardo">palau Reial d'El Pardo</a>. Entre el 1635 i el 1640 va ser un dels principals projectes arquitectònics i decoratius del rei Felip IV, gran afeccionat a la caça, que desitjava un lloc de descans a la zona, de refugi durant les llargues jornades cinegètiques. El palauet és un edifici de dos pisos de planta rectangular, rematat per torres de fines cuculles als seus extrems, molt del gust dels Àustries. La construcció va ser el resultat de l'ampliació portada a terme el 1636 per iniciativa del mateix Felip IV, d'una petita fortalesa amb quatre torres a les cantonades, edificada en temps de l'emperador <a href="/wiki/Carles_V_del_Sacre_Imperi_Romanogerm%C3%A0nic" title="Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic">Carles V</a>.<sup id="cite_ref-64" class="reference"><a href="#cite_note-64"><span class="cite-bracket">&#91;</span>64<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> L'edifici, en forma de torre amb petits afegitons, es cobria amb teulades de pissarra i s'envoltava d'un mur perimètric, com en una fortalesa. Posteriorment, fou destruït i quasi no subsisteixen imatges seves en pintures de l'època. </p> <center><div style="float:center; margin: 3mm; padding: 1mm; width: 600px; border: 0px solid;"> <center> <table align="center"> <tbody><tr> <th colspan="3" style="background:#ECECEC;"><b>Per a la torre de la Parada (pavelló de caça)</b> </th></tr> <tr> <td><center><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Diego_Rodr%C3%ADguez_Vel%C3%A1zquez_-_Felipe_IV,_cazador_(Prado,_Madrid).jpg" class="mw-file-description" title="Retrat de Felip IV caçador"><img alt="Retrat de Felip IV caçador" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b8/Diego_Rodr%C3%ADguez_Vel%C3%A1zquez_-_Felipe_IV%2C_cazador_%28Prado%2C_Madrid%29.jpg/150px-Diego_Rodr%C3%ADguez_Vel%C3%A1zquez_-_Felipe_IV%2C_cazador_%28Prado%2C_Madrid%29.jpg" decoding="async" width="150" height="232" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b8/Diego_Rodr%C3%ADguez_Vel%C3%A1zquez_-_Felipe_IV%2C_cazador_%28Prado%2C_Madrid%29.jpg/225px-Diego_Rodr%C3%ADguez_Vel%C3%A1zquez_-_Felipe_IV%2C_cazador_%28Prado%2C_Madrid%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b8/Diego_Rodr%C3%ADguez_Vel%C3%A1zquez_-_Felipe_IV%2C_cazador_%28Prado%2C_Madrid%29.jpg/300px-Diego_Rodr%C3%ADguez_Vel%C3%A1zquez_-_Felipe_IV%2C_cazador_%28Prado%2C_Madrid%29.jpg 2x" data-file-width="1969" data-file-height="3051" /></a></span></center> </td> <td><center><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Pr%C3%ADncipe_BaltasarCarlos_cazador_Vel%C3%A1zquez_lou.jpg" class="mw-file-description" title="Retrat del príncep Baltasar Carles caçador"><img alt="Retrat del príncep Baltasar Carles caçador" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cd/Pr%C3%ADncipe_BaltasarCarlos_cazador_Vel%C3%A1zquez_lou.jpg/150px-Pr%C3%ADncipe_BaltasarCarlos_cazador_Vel%C3%A1zquez_lou.jpg" decoding="async" width="150" height="191" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cd/Pr%C3%ADncipe_BaltasarCarlos_cazador_Vel%C3%A1zquez_lou.jpg/225px-Pr%C3%ADncipe_BaltasarCarlos_cazador_Vel%C3%A1zquez_lou.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cd/Pr%C3%ADncipe_BaltasarCarlos_cazador_Vel%C3%A1zquez_lou.jpg/300px-Pr%C3%ADncipe_BaltasarCarlos_cazador_Vel%C3%A1zquez_lou.jpg 2x" data-file-width="1673" data-file-height="2134" /></a></span></center> </td> <td><center><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Diego_Vel%C3%A1zquez_-_Retrato_del_Cardinal-Infante_Fernando_de_Austria.jpg" class="mw-file-description" title="Retrat del cardenal infant Ferran com a caçador"><img alt="Retrat del cardenal infant Ferran com a caçador" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/51/Diego_Vel%C3%A1zquez_-_Retrato_del_Cardinal-Infante_Fernando_de_Austria.jpg/150px-Diego_Vel%C3%A1zquez_-_Retrato_del_Cardinal-Infante_Fernando_de_Austria.jpg" decoding="async" width="150" height="268" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/51/Diego_Vel%C3%A1zquez_-_Retrato_del_Cardinal-Infante_Fernando_de_Austria.jpg/225px-Diego_Vel%C3%A1zquez_-_Retrato_del_Cardinal-Infante_Fernando_de_Austria.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/51/Diego_Vel%C3%A1zquez_-_Retrato_del_Cardinal-Infante_Fernando_de_Austria.jpg/300px-Diego_Vel%C3%A1zquez_-_Retrato_del_Cardinal-Infante_Fernando_de_Austria.jpg 2x" data-file-width="1710" data-file-height="3051" /></a></span></center> </td></tr> <tr> <td style="background:#ECECEC;"><span style="font-size:85%;"><i>Retrat de Felip IV caçador</i> (1634-1636)<br /><a href="/wiki/Museu_del_Prado" title="Museu del Prado">Museu del Prado</a>, <a href="/wiki/Madrid" title="Madrid">Madrid</a></span> </td> <td style="background:#ECECEC;"><span style="font-size:85%;"><i><a href="/wiki/Retrat_del_pr%C3%ADncep_Baltasar_Carles_ca%C3%A7ador" title="Retrat del príncep Baltasar Carles caçador">Retrat del príncep Baltasar Carles caçador</a></i> (1635)<br /><a href="/wiki/Museu_del_Prado" title="Museu del Prado">Museu del Prado</a>, <a href="/wiki/Madrid" title="Madrid">Madrid</a></span> </td> <td style="background:#ECECEC;"><span style="font-size:85%;"><i>Retrat del cardenal infant Ferran com a caçador</i> (1634-1636)<br /><a href="/wiki/Museu_del_Prado" title="Museu del Prado">Museu del Prado</a>, <a href="/wiki/Madrid" title="Madrid">Madrid</a></span> </td></tr></tbody></table> </center></div></center> <p>Es va encarregar a Velázquez la part decorativa interna de l'edifici, i apareixen temes <a href="/wiki/Mitologia" title="Mitologia">mitològics</a> i <a href="/wiki/Paisatge_(g%C3%A8nere_pict%C3%B2ric)" class="mw-redirect" title="Paisatge (gènere pictòric)">paisatges</a> que van ser realitzats per <a href="/wiki/Rubens" class="mw-redirect" title="Rubens">Rubens</a> i altres pintors flamencs. La sèrie de Rubens, formada per llenços de gran format, va ser realitzada als seus tallers d'<a href="/wiki/Anvers" title="Anvers">Anvers</a>, amb la col·laboració d'ajudants rellevants com <a href="/wiki/Jacob_Jordaens" title="Jacob Jordaens">Jacob Jordaens</a>. D'altra banda, Velázquez va aportar al conjunt els tres retrats amb abillament de caçador, pintats cap al 1638; són el del rei (<i>Retrat de Felip IV caçador</i>), el del seu germà (<i>Retrat del cardenal infant Ferran com a caçador</i>), i el del príncep hereu (<i><a href="/wiki/Retrat_del_pr%C3%ADncep_Baltasar_Carles_ca%C3%A7ador" title="Retrat del príncep Baltasar Carles caçador">Retrat del príncep Baltasar Carles caçador</a></i>), tots ambientats a la serra de Guadarrama. A més a més d'aquests retrats reials, va realitzar els dels filòsofs <i>Esop</i> i <i>Menip</i>, inspirant-se en personatges populars.<sup id="cite_ref-65" class="reference"><a href="#cite_note-65"><span class="cite-bracket">&#91;</span>65<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Bufons_i_nans">Bufons i nans</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Diego_Vel%C3%A1zquez&amp;action=edit&amp;section=16" title="Modifica la secció: Bufons i nans"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Durant els segles&#160;<span title="Nombre&#160;escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span> i <span title="Nombre&#160;escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span>, la presència de <a href="/wiki/Buf%C3%B3" title="Bufó">bufons</a> i <a href="/wiki/Nanisme" title="Nanisme">nans</a> era un fet normal a la cort de la monarquia espanyola. S'encarregaven de proporcionar diversió als reis i als nobles, així com de participar amb ells en els jocs de cartes i altres distraccions. Aquests personatges podien relatar tota classe de murmuracions amb enginy i així, de manera <a href="/wiki/S%C3%A0tira" title="Sàtira">satírica</a>, informaven el monarca del que passava al seu entorn.<sup id="cite_ref-66" class="reference"><a href="#cite_note-66"><span class="cite-bracket">&#91;</span>66<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> Velázquez va retratar aquests personatges, tractant d'exaltar el seu esperit amb una gran dignitat, tant en els retrats individuals com en els que apareixien en altres retrats familiars reials, com per exemple en <i><a href="/wiki/Las_Meninas" title="Las Meninas">Las Meninas</a></i>, en què va situar al costat de la infanta <a href="/wiki/Margarida_d%27Espanya_(emperadriu_romanogerm%C3%A0nica)" class="mw-redirect" title="Margarida d&#39;Espanya (emperadriu romanogermànica)">Margarida</a>, els nans <a href="/wiki/Mari_B%C3%A1rbola" title="Mari Bárbola">Mari Bárbola</a> i <a href="/wiki/Nicolasito_Pertusato" title="Nicolasito Pertusato">Nicolasito Pertusato</a>.<sup id="cite_ref-67" class="reference"><a href="#cite_note-67"><span class="cite-bracket">&#91;</span>67<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p> <center><div style="float:center; margin: 3mm; padding: 1mm; width: 600px; border: 0px solid;"> <center> <table align="center"> <tbody><tr> <th colspan="4" style="background:#ECECEC;"><b>Retrats de bufons</b> </th></tr> <tr> <td><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Vel%C3%A1zquez_-_El_Buf%C3%B3n_Calabacillas_(Museo_del_Prado,_1636-37).jpg" class="mw-file-description" title="El bufó Juan de Calabazas"><img alt="El bufó Juan de Calabazas" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Vel%C3%A1zquez_-_El_Buf%C3%B3n_Calabacillas_%28Museo_del_Prado%2C_1636-37%29.jpg/150px-Vel%C3%A1zquez_-_El_Buf%C3%B3n_Calabacillas_%28Museo_del_Prado%2C_1636-37%29.jpg" decoding="async" width="150" height="194" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Vel%C3%A1zquez_-_El_Buf%C3%B3n_Calabacillas_%28Museo_del_Prado%2C_1636-37%29.jpg/225px-Vel%C3%A1zquez_-_El_Buf%C3%B3n_Calabacillas_%28Museo_del_Prado%2C_1636-37%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Vel%C3%A1zquez_-_El_Buf%C3%B3n_Calabacillas_%28Museo_del_Prado%2C_1636-37%29.jpg/300px-Vel%C3%A1zquez_-_El_Buf%C3%B3n_Calabacillas_%28Museo_del_Prado%2C_1636-37%29.jpg 2x" data-file-width="2099" data-file-height="2717" /></a></span> </td> <td><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Diego_Vel%C3%A1zquez_%E2%80%93_El_buf%C3%B3n_el_Primo_(Museo_del_Prado,_1644).jpg" class="mw-file-description" title="El nan Sebastián de Morra"><img alt="El nan Sebastián de Morra" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/66/Diego_Vel%C3%A1zquez_%E2%80%93_El_buf%C3%B3n_el_Primo_%28Museo_del_Prado%2C_1644%29.jpg/150px-Diego_Vel%C3%A1zquez_%E2%80%93_El_buf%C3%B3n_el_Primo_%28Museo_del_Prado%2C_1644%29.jpg" decoding="async" width="150" height="200" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/66/Diego_Vel%C3%A1zquez_%E2%80%93_El_buf%C3%B3n_el_Primo_%28Museo_del_Prado%2C_1644%29.jpg/225px-Diego_Vel%C3%A1zquez_%E2%80%93_El_buf%C3%B3n_el_Primo_%28Museo_del_Prado%2C_1644%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/66/Diego_Vel%C3%A1zquez_%E2%80%93_El_buf%C3%B3n_el_Primo_%28Museo_del_Prado%2C_1644%29.jpg/300px-Diego_Vel%C3%A1zquez_%E2%80%93_El_buf%C3%B3n_el_Primo_%28Museo_del_Prado%2C_1644%29.jpg 2x" data-file-width="2283" data-file-height="3051" /></a></span> </td> <td><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Vel%C3%A1zquez_-_Francisco_Lezcano,_el_Ni%C3%B1o_de_Vallecas_(Museo_del_Prado,_1643-45).jpg" class="mw-file-description" title="El bufó Francisco Lezcano &quot;el Niño de Vallecas&quot;"><img alt="El bufó Francisco Lezcano &quot;el Niño de Vallecas&quot;" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/75/Vel%C3%A1zquez_-_Francisco_Lezcano%2C_el_Ni%C3%B1o_de_Vallecas_%28Museo_del_Prado%2C_1643-45%29.jpg/150px-Vel%C3%A1zquez_-_Francisco_Lezcano%2C_el_Ni%C3%B1o_de_Vallecas_%28Museo_del_Prado%2C_1643-45%29.jpg" decoding="async" width="150" height="195" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/75/Vel%C3%A1zquez_-_Francisco_Lezcano%2C_el_Ni%C3%B1o_de_Vallecas_%28Museo_del_Prado%2C_1643-45%29.jpg/225px-Vel%C3%A1zquez_-_Francisco_Lezcano%2C_el_Ni%C3%B1o_de_Vallecas_%28Museo_del_Prado%2C_1643-45%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/75/Vel%C3%A1zquez_-_Francisco_Lezcano%2C_el_Ni%C3%B1o_de_Vallecas_%28Museo_del_Prado%2C_1643-45%29.jpg/300px-Vel%C3%A1zquez_-_Francisco_Lezcano%2C_el_Ni%C3%B1o_de_Vallecas_%28Museo_del_Prado%2C_1643-45%29.jpg 2x" data-file-width="2342" data-file-height="3051" /></a></span> </td> <td><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Vel%C3%A1zquez_-_El_buf%C3%B3n_don_Diego_de_Acedo,_el_Primo_(Museo_del_Prado,_c._1644).jpg" class="mw-file-description" title="El bufó Diego de Acedo &quot;el Primo&quot;"><img alt="El bufó Diego de Acedo &quot;el Primo&quot;" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5e/Vel%C3%A1zquez_-_El_buf%C3%B3n_don_Diego_de_Acedo%2C_el_Primo_%28Museo_del_Prado%2C_c._1644%29.jpg/150px-Vel%C3%A1zquez_-_El_buf%C3%B3n_don_Diego_de_Acedo%2C_el_Primo_%28Museo_del_Prado%2C_c._1644%29.jpg" decoding="async" width="150" height="193" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5e/Vel%C3%A1zquez_-_El_buf%C3%B3n_don_Diego_de_Acedo%2C_el_Primo_%28Museo_del_Prado%2C_c._1644%29.jpg/225px-Vel%C3%A1zquez_-_El_buf%C3%B3n_don_Diego_de_Acedo%2C_el_Primo_%28Museo_del_Prado%2C_c._1644%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5e/Vel%C3%A1zquez_-_El_buf%C3%B3n_don_Diego_de_Acedo%2C_el_Primo_%28Museo_del_Prado%2C_c._1644%29.jpg/300px-Vel%C3%A1zquez_-_El_buf%C3%B3n_don_Diego_de_Acedo%2C_el_Primo_%28Museo_del_Prado%2C_c._1644%29.jpg 2x" data-file-width="2368" data-file-height="3051" /></a></span> </td></tr> <tr> <td colspan="43" style="background:#ECECEC;"><span style="font-size:85%;"><i>El bufó Juan de Calabazas</i>, <i>El nan Sebastián de Morra</i>, <i>El bufó Francisco Lezcano "el Niño de Vallecas"</i> i <i>El bufó Diego de Acedo "el Primo"</i>. Tots ells al <a href="/wiki/Museu_del_Prado" title="Museu del Prado">Museu del Prado</a>.</span> </td></tr></tbody></table> </center></div></center> <p>Alguns d'aquests retrats de bufons van ser realitzats per al palau del <i>Buen Retiro</i>, concretament a l'escala de l'ala que pertanyia a la reina i que s'utilitzava com a sortida privada dels monarques.<sup id="cite_ref-68" class="reference"><a href="#cite_note-68"><span class="cite-bracket">&#91;</span>68<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> Per a la torre de la Parada es van realitzar els d'<i>El bufó Juan de Calabazas</i>, <i>El nan Sebastián de Morra</i>, <i>El bufó Francisco Lezcano "el Niño de Vallecas"</i>, i <i>El bufó Diego de Acedo "el Primo"</i>, segons s'indica en els inventaris de la col·lecció reial de l'any 1700: «Quatre retrats de diferents subjectes i nans de la mà de Velázquez, taxats en cinquanta <a href="/wiki/Dobl%C3%B3" title="Dobló">doblons</a> cadascú, en fan 200.»<sup id="cite_ref-69" class="reference"><a href="#cite_note-69"><span class="cite-bracket">&#91;</span>69<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p><p>Molts historiadors s'han preguntat el perquè d'aquests retrats realitzats per Velázquez. Les opinions van des d'admetre algun grau de morbositat, al de la categoria del simple retrat sense cap més interpretació ètica o psicològica. Com ho va expressar <a href="/wiki/Ortega_y_Gasset" class="mw-redirect" title="Ortega y Gasset">Ortega y Gasset</a>: </p> <div style="clear:&#123;&#123;#switch:left&#124;center=both&#124;#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:&#39;Times New Roman&#39;, serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Podia, en retratar, fer els seus assajos de tècnica pictòrica i per això són, en aquest sentit, potser el millor de tota la seva obra. La misèria del personatge obligava a atendre la pintura. A més, Velázquez, que segons els que el van conèixer, era de temperament malenconiós, no creia que els valors convencionalment lloats (la bellesa, la fortalesa, la riquesa) fossin el més respectable del destí humà, sinó que més enllà d'aquests, d'una manera més profunda, es trobava el valor de la simple existència. I això, la simple existència, és el que li interessava reproduir amb els seus pinzells.<sup id="cite_ref-70" class="reference"><a href="#cite_note-70"><span class="cite-bracket">&#91;</span>70<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:&#39;Times New Roman&#39;, serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <p>En la seva monografia, <a href="/wiki/Jonathan_Brown" title="Jonathan Brown">Jonathan Brown</a> opina sobre aquestes obres i les cataloga com a «retrats informals».<sup id="cite_ref-71" class="reference"><a href="#cite_note-71"><span class="cite-bracket">&#91;</span>71<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> També Julián Gallego comenta: </p> <div style="clear:&#123;&#123;#switch:left&#124;center=both&#124;#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:&#39;Times New Roman&#39;, serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Difícil és saber amb certesa la posició humana de Velázquez davant aquests models deformes [...] els que tracten de fer del pintor un apòstol, subratllen la infinita atenció, la bondat amb què els va pintar. Aquesta era la seva normal manera de pintar. Si hi ha un judici moral o humà, el pintor l'amaga dins l'obra.<sup id="cite_ref-72" class="reference"><a href="#cite_note-72"><span class="cite-bracket">&#91;</span>72<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:&#39;Times New Roman&#39;, serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Pintura_religiosa">Pintura religiosa</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Diego_Vel%C3%A1zquez&amp;action=edit&amp;section=17" title="Modifica la secció: Pintura religiosa"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Cristo_crucificado.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d7/Cristo_crucificado.jpg/220px-Cristo_crucificado.jpg" decoding="async" width="220" height="328" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d7/Cristo_crucificado.jpg/330px-Cristo_crucificado.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d7/Cristo_crucificado.jpg/440px-Cristo_crucificado.jpg 2x" data-file-width="2046" data-file-height="3051" /></a><figcaption><i>Crist crucificat</i> (1631)</figcaption></figure> <p>Durant aquest període, també per encàrrecs reials, efectua treballs religiosos, en què presenta un esquema classicista que procedeix dels pintors italians.<sup id="cite_ref-Sur97_57-1" class="reference"><a href="#cite_note-Sur97-57"><span class="cite-bracket">&#91;</span>57<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> Cal destacar el <i>Crist crucificat</i>, la <i>Temptació de sant Tomàs d'Aquino</i>, i el <i>Crist flagel·lat i l'ànima cristiana</i>. </p> <ul><li>El <i><a href="/wiki/Crist_crucificat_(Vel%C3%A1zquez)" title="Crist crucificat (Velázquez)">Crist crucificat</a></i>, destinat al convent benedictí de San Plácido, va ser realitzat cap al <a href="/wiki/1631" title="1631">1631</a> per encàrrec de Felip IV (segons una llegenda, per expiar l'amor del rei per una novícia del convent). Aquesta pintura presenta un <a href="/wiki/C%C3%A0non_(est%C3%A8tica)" class="mw-redirect" title="Cànon (estètica)">cànon</a> clàssic, amb un cos «apol·lini», el cap lleugerament abatut sobre el cos, del qual tan sols s'entreveu la meitat del rostre, ja que l'altra part es troba oculta per flocs de cabell que cauen des de la corona d'espines; aquest és l'element més dramàtic de la pintura. Els tons clars del cos contrasten fortament amb el fons fosc, que junt amb el tractament <a href="/wiki/Anatomia_humana" title="Anatomia humana">anatòmic</a> del nu, permet que l'obra transmeti una gran serenitat, i és una de les representacions més belles del crucificat de la història de la pintura.<sup id="cite_ref-73" class="reference"><a href="#cite_note-73"><span class="cite-bracket">&#91;</span>73<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> Com afirma Cumberland referint-se al geni de Velázquez, «amb aquesta figura hauria estat suficient per ser immortal».<sup id="cite_ref-74" class="reference"><a href="#cite_note-74"><span class="cite-bracket">&#91;</span>74<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> Els peus estan recolzats sobre una peanya i l'un al costat de l'altre, amb el seu clau respectiu; estan col·locats segons la recomanació iconogràfica que li va fer el seu sogre, Pacheco, censor de la <a href="/wiki/Inquisici%C3%B3_espanyola" title="Inquisició espanyola">Inquisició espanyola</a>. Crida l'atenció la inscripció realitzada sobre la figura, amb el detall de totes les lletres i no abreujada en la forma habitual, <a href="/wiki/INRI" title="INRI">INRI</a> (Jesús de Natzaret rei dels jueus), i escrita en tres llengües: <a href="/wiki/Hebreu" title="Hebreu">hebreu</a>, <a href="/wiki/Grec" title="Grec">grec</a> i <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a>.<sup id="cite_ref-Gio9901_75-0" class="reference"><a href="#cite_note-Gio9901-75"><span class="cite-bracket">&#91;</span>75<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup></li> <li>La <i><a href="/w/index.php?title=Temptaci%C3%B3_de_Sant_Tom%C3%A0s_d%27Aquino&amp;action=edit&amp;redlink=1" class="new" title="Temptació de Sant Tomàs d&#39;Aquino (encara no existeix)">Temptació de sant Tomàs d'Aquino</a></i> d'<a href="/wiki/Oriola" title="Oriola">Oriola</a>. Aquesta mateixa serenitat i equilibri es pot apreciar en aquesta obra realitzada en el mateix període artístic.<sup id="cite_ref-76" class="reference"><a href="#cite_note-76"><span class="cite-bracket">&#91;</span>76<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup></li></ul> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Velazquez-CristCol.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/08/Velazquez-CristCol.jpg/220px-Velazquez-CristCol.jpg" decoding="async" width="220" height="177" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/08/Velazquez-CristCol.jpg/330px-Velazquez-CristCol.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/08/Velazquez-CristCol.jpg/440px-Velazquez-CristCol.jpg 2x" data-file-width="5251" data-file-height="4226" /></a><figcaption><i>Crist flagel·lat i l'ànima cristiana</i></figcaption></figure> <ul><li>El <i><a href="/w/index.php?title=Crist_flagel%C2%B7lat_i_l%27%C3%A0nima_cristiana&amp;action=edit&amp;redlink=1" class="new" title="Crist flagel·lat i l&#39;ànima cristiana (encara no existeix)">Crist flagel·lat i l'ànima cristiana</a></i> és una pintura religiosa molt diferent. Representa una escena de la <a href="/wiki/Passi%C3%B3_de_Jes%C3%BAs" title="Passió de Jesús">Passió</a>, i no es té notícia que mai hagués estat representada d'aquesta manera la iconografia emprada per al Crist lligat a la columna. L'escena està situada entre els moments de la flagel·lació i la coronació d'espines.<sup id="cite_ref-77" class="reference"><a href="#cite_note-77"><span class="cite-bracket">&#91;</span>77<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> Col·locats en un primer pla, a terra, a manera d'un estudi de <a href="/wiki/Natura_morta" title="Natura morta">natura morta</a>, es troben els fuets del càstig que li han infligit; tanmateix, conserva els braços lligats, en una composició horitzontal. El noi que representa l'ànima cristiana, està amb el seu àngel de la guarda, que li mostra el Salvador. Es creu que podria ser un quadre de caràcter votiu, dedicat per uns pares que havien demanat que es representés el seu fill com un devot de la <a href="/wiki/Passi%C3%B3_de_Jes%C3%BAs" title="Passió de Jesús">passió de Jesús</a>.<sup id="cite_ref-78" class="reference"><a href="#cite_note-78"><span class="cite-bracket">&#91;</span>78<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> La figura de Crist té un cos on es veu una musculatura robusta, que podria haver estat influïda pel <i><a href="/wiki/Crist_de_la_Minerva" title="Crist de la Minerva">Crist de la Minerva</a></i> de <a href="/wiki/Miquel_%C3%80ngel" class="mw-redirect" title="Miquel Àngel">Miquel Àngel</a>. El color és blavós, i el cos nu està realitzat amb pinzellades de grans traços sobre una emprimació de fons, d'un color bru vermellós.<sup id="cite_ref-79" class="reference"><a href="#cite_note-79"><span class="cite-bracket">&#91;</span>79<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup></li></ul> <p>Altres pintures religioses destacables del període van ser <i><a href="/w/index.php?title=La_coronaci%C3%B3_de_la_Mare_de_D%C3%A9u&amp;action=edit&amp;redlink=1" class="new" title="La coronació de la Mare de Déu (encara no existeix)">La coronació de la Mare de Déu</a></i>, pintada per a l'oratori de la reina, en què la composició i el colorit és semblant a les emprades p<a href="/wiki/El_Greco" title="El Greco">el Greco</a>, i <i><a href="/w/index.php?title=Sant_Antoni_Abat_i_Sant_Pau_l%27Eremita&amp;action=edit&amp;redlink=1" class="new" title="Sant Antoni Abat i Sant Pau l&#39;Eremita (encara no existeix)">Sant Antoni abat i Sant Pau l'Eremita</a></i>, que es troba a l'ermita de Sant Antoni, al palau del <i>Buen Retiro</i> de Madrid.<sup id="cite_ref-Gio9901_75-1" class="reference"><a href="#cite_note-Gio9901-75"><span class="cite-bracket">&#91;</span>75<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Segon_viatge_a_Itàlia"><span id="Segon_viatge_a_It.C3.A0lia"></span>Segon viatge a Itàlia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Diego_Vel%C3%A1zquez&amp;action=edit&amp;section=18" title="Modifica la secció: Segon viatge a Itàlia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Retrato_de_Juan_Pareja,_by_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/06/Retrato_de_Juan_Pareja%2C_by_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg/220px-Retrato_de_Juan_Pareja%2C_by_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg" decoding="async" width="220" height="256" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/06/Retrato_de_Juan_Pareja%2C_by_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg/330px-Retrato_de_Juan_Pareja%2C_by_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/06/Retrato_de_Juan_Pareja%2C_by_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg/440px-Retrato_de_Juan_Pareja%2C_by_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg 2x" data-file-width="3363" data-file-height="3908" /></a><figcaption><i><a href="/wiki/Retrat_de_Juan_de_Pareja" title="Retrat de Juan de Pareja">Retrat de Juan de Pareja</a></i> (1650) al <a href="/wiki/Metropolitan_Museum_of_Art" title="Metropolitan Museum of Art">Metropolitan Museum of Art</a></figcaption></figure> <p>El rei va proposar a Velázquez un segon viatge a Itàlia, amb l'encàrrec de la compra de pintures i estàtues de l'<a href="/wiki/Antiga_Roma" title="Antiga Roma">antiga Roma</a>. Va partir a finals del 1648, junt amb Jaime Manuel de Cárdenas, que era l'encarregat d'anar fins a <a href="/wiki/Trento" title="Trento">Trento</a> per rebre la futura esposa del rei, <a href="/wiki/Maria_Anna_d%27%C3%80ustria_(muller_de_Felip_IV)" class="mw-redirect" title="Maria Anna d&#39;Àustria (muller de Felip IV)">Marianna d'Àustria</a>, filla de l'emperador <a href="/wiki/Ferran_III_del_Sacre_Imperi_Romanogerm%C3%A0nic" title="Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic">Ferran III</a>. El gener de <a href="/wiki/1649" title="1649">1649</a>, va embarcar des de <a href="/wiki/M%C3%A0laga" title="Màlaga">Màlaga</a> en direcció a <a href="/wiki/G%C3%A8nova" title="Gènova">Gènova</a>; en arribar a la ciutat es dirigí a <a href="/wiki/Mil%C3%A0" title="Milà">Milà</a>, on pogué admirar grans obres de la pintura i l'escultura, com <i><a href="/wiki/El_Sant_Sopar_(Leonardo_da_Vinci)" title="El Sant Sopar (Leonardo da Vinci)">El Sant Sopar</a></i> de <a href="/wiki/Leonardo_da_Vinci" title="Leonardo da Vinci">Leonardo da Vinci</a>. A <a href="/wiki/Ven%C3%A8cia" title="Venècia">Venècia</a> adquirí pintures de <a href="/wiki/Tintoretto" title="Tintoretto">Tintoretto</a> i <a href="/wiki/Paolo_Veronese" title="Paolo Veronese">Paolo Veronese</a>.<sup id="cite_ref-80" class="reference"><a href="#cite_note-80"><span class="cite-bracket">&#91;</span>80<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> Gràcies a l'encàrrec del rei, va ser ben rebut en totes les ciutats per les quals passà; visità <a href="/wiki/Flor%C3%A8ncia" title="Florència">Florència</a> i <a href="/wiki/M%C3%B2dena" title="Mòdena">Mòdena</a>, on conegué l'obra d'<a href="/wiki/Antonio_da_Correggio" title="Antonio da Correggio">Antonio da Correggio</a>, i admirà la magistral <i>Assumpció de la Mare de Déu</i> d'aquest pintor, situada a la <a href="/wiki/C%C3%BApula" title="Cúpula">cúpula</a> de la catedral de <a href="/wiki/Parma" title="Parma">Parma</a>. Després d'una breu estada a <a href="/wiki/N%C3%A0pols" title="Nàpols">Nàpols</a> es dirigí cap a <a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a>. Tots aquests primers mesos es dedicà a fer visites i adquirir obres d'art. </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:DetalleDiegoVelazquez_JuandePareja.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/08/DetalleDiegoVelazquez_JuandePareja.jpg/220px-DetalleDiegoVelazquez_JuandePareja.jpg" decoding="async" width="220" height="81" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/08/DetalleDiegoVelazquez_JuandePareja.jpg/330px-DetalleDiegoVelazquez_JuandePareja.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/0/08/DetalleDiegoVelazquez_JuandePareja.jpg 2x" data-file-width="406" data-file-height="149" /></a><figcaption>Detall de la mirada del <i><a href="/wiki/Retrat_de_Juan_de_Pareja" title="Retrat de Juan de Pareja">Retrat de Juan de Pareja</a></i></figcaption></figure> <p>La primavera de <a href="/wiki/1650" title="1650">1650</a>, arribà a Roma, i allà és quan es decideix a pintar. Un dels primers retrats que realitza és el del seu esclau <i><a href="/wiki/Retrat_de_Juan_de_Pareja" title="Retrat de Juan de Pareja">Juan de Pareja</a></i>, que es conserva al <a href="/wiki/Metropolitan_Museum_of_Art" title="Metropolitan Museum of Art">Metropolitan Museum of Art</a> de <a href="/wiki/Nova_York" title="Nova York">Nova York</a>. Els reduïts colors que empra recorden els tons de les seves primeres pintures. La figura està realitzada amb una àmplia gamma de marrons, i ressalta el detall del coll d'encaix blanc i, especialment, la mirada d'ulls penetrants i una mica desdenyosa, que és el detall que més crida l'atenció de l'obra.<sup id="cite_ref-81" class="reference"><a href="#cite_note-81"><span class="cite-bracket">&#91;</span>81<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> Amb l'èxit que obté amb aquest retrat, i d'altres que va realitzar, com <i>El barber del papa</i> i el <i>Cardenal Camillo Massimi</i>, aconsegueix ser admès a la prestigiosa Acadèmia de Sant Lluc i la dels <a href="/wiki/Acad%C3%A8mia_Pontif%C3%ADcia_de_les_Belles_Arts_i_de_les_Lletres_dels_Virtuosos_al_Pante%C3%B3" title="Acadèmia Pontifícia de les Belles Arts i de les Lletres dels Virtuosos al Panteó">Virtuosos del Panteó</a>.<sup id="cite_ref-82" class="reference"><a href="#cite_note-82"><span class="cite-bracket">&#91;</span>82<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Retrat_d'Innocenci_X"><span id="Retrat_d.27Innocenci_X"></span><i>Retrat d'Innocenci X</i></h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Diego_Vel%C3%A1zquez&amp;action=edit&amp;section=19" title="Modifica la secció: Retrat d&#039;Innocenci X"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Retrato_del_Papa_Inocencio_X._Roma,_by_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7f/Retrato_del_Papa_Inocencio_X._Roma%2C_by_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg/220px-Retrato_del_Papa_Inocencio_X._Roma%2C_by_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg" decoding="async" width="220" height="281" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7f/Retrato_del_Papa_Inocencio_X._Roma%2C_by_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg/330px-Retrato_del_Papa_Inocencio_X._Roma%2C_by_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7f/Retrato_del_Papa_Inocencio_X._Roma%2C_by_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg/440px-Retrato_del_Papa_Inocencio_X._Roma%2C_by_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg 2x" data-file-width="4545" data-file-height="5799" /></a><figcaption><i>Retrat d'Innocenci X</i> (1650) a la Galleria Doria-Pampili a <a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a></figcaption></figure> <p>Sens dubte, entre tots els retrats, el que va ser capaç de penetrar millor en la <a href="/wiki/Psicologia" title="Psicologia">psicologia</a> del personatge va ser el dedicat al papa <a href="/wiki/Innocenci_X" title="Innocenci X">Innocenci X</a>. L'expressió del rostre és molt tensa, amb una arrufada de celles que fa palesa la rigidesa del seu caràcter.<sup id="cite_ref-83" class="reference"><a href="#cite_note-83"><span class="cite-bracket">&#91;</span>83<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p><p>Tècnicament, el retrat és elogiat per la seva arriscada selecció del color, amb vermell sobre vermell: sobre un cortinatge vermell, ressalta la butaca vermella, i sobre aquest la vestidura del papa. Aquesta superposició de vermells no aconsegueix d'esclafar el vigor del rostre del papa. Velázquez no idealitza el cutis del papa i, en lloc de donar-li un to nacrat, el representa amb un to vermellós i amb una barba amatinada, més en correspondència amb la realitat. Es va considerar correcte que, com a pintor de cambra, tan sols cobrés honoraris del rei espanyol.<sup id="cite_ref-84" class="reference"><a href="#cite_note-84"><span class="cite-bracket">&#91;</span>84<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p><p>S'ha dit que, quan el papa va veure acabada l'obra, va exclamar, una mica desconcertat: <i>Troppo vero!</i> ('massa veraç'), encara que no va poder negar la seva qualitat. El pontífex va obsequiar Velázquez amb una medalla amb el seu retrat i una cadena d'or, que figurarien entre els béns del pintor quan aquest va morir.<sup id="cite_ref-85" class="reference"><a href="#cite_note-85"><span class="cite-bracket">&#91;</span>85<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Venus_del_mirall"><i>Venus del mirall</i></h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Diego_Vel%C3%A1zquez&amp;action=edit&amp;section=20" title="Modifica la secció: Venus del mirall"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Venus_del_mirall" title="Venus del mirall">Venus del mirall</a></div> <p>A pesar que no se sap amb certesa la data de la realització de la <i>Venus del mirall</i>, es creu que aquesta obra va ser pintada durant la seva última estada a Itàlia, cap al <a href="/wiki/1651" title="1651">1651</a>, any en què apareix citada en un inventari de les possessions de Gaspar de Haro i Guzmán, un familiar del <a href="/wiki/Comte-duc_d%27Olivares" class="mw-redirect" title="Comte-duc d&#39;Olivares">comte duc d'Olivares</a>.<sup id="cite_ref-Gio99_86-0" class="reference"><a href="#cite_note-Gio99-86"><span class="cite-bracket">&#91;</span>86<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Diego_Vel%C3%A1zquez,_Venus_at_Her_Mirror_(The_Rokeby_Venus).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6d/Diego_Vel%C3%A1zquez%2C_Venus_at_Her_Mirror_%28The_Rokeby_Venus%29.jpg/220px-Diego_Vel%C3%A1zquez%2C_Venus_at_Her_Mirror_%28The_Rokeby_Venus%29.jpg" decoding="async" width="220" height="152" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6d/Diego_Vel%C3%A1zquez%2C_Venus_at_Her_Mirror_%28The_Rokeby_Venus%29.jpg/330px-Diego_Vel%C3%A1zquez%2C_Venus_at_Her_Mirror_%28The_Rokeby_Venus%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6d/Diego_Vel%C3%A1zquez%2C_Venus_at_Her_Mirror_%28The_Rokeby_Venus%29.jpg/440px-Diego_Vel%C3%A1zquez%2C_Venus_at_Her_Mirror_%28The_Rokeby_Venus%29.jpg 2x" data-file-width="860" data-file-height="596" /></a><figcaption><i><a href="/wiki/Venus_del_mirall" title="Venus del mirall">Venus del mirall</a></i> a la <a href="/wiki/National_Gallery_de_Londres" title="National Gallery de Londres">National Gallery de Londres</a></figcaption></figure> <p>La seva composició recorda els models italians com, per exemple, la <i>Venus d'Urbino</i> de <a href="/wiki/Tici%C3%A0" title="Ticià">Ticià</a>, i el caràcter íntim sembla inspirat en obres com la <i>Venus adormida</i> del pintor venecià <a href="/wiki/Giorgione" title="Giorgione">Giorgione</a>. És el tema clàssic de <a href="/wiki/Venus_(mitologia)" title="Venus (mitologia)">Venus</a>, la dea romana de l'amor i la bellesa, i <a href="/wiki/Cupido" title="Cupido">Cupido</a>. En la seva composició, apareix Venus recolzada al seu llit, i està girant l'esquena a l'espectador; en l'<a href="/wiki/Antiguitat_cl%C3%A0ssica" title="Antiguitat clàssica">antiguitat</a>, aquest tipus de representació en què la figura femenina està d'esquena era un motiu eròtic, visual i literari, molt comú.<sup id="cite_ref-87" class="reference"><a href="#cite_note-87"><span class="cite-bracket">&#91;</span>87<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p><p>El seu fill Cupido té a les seves mans una cinta rosa de seda, que està doblegada sobre el mirall que sosté. S'interpreta com el <a href="/wiki/S%C3%ADmbol" title="Símbol">símbol</a> de l'amor vençut per la bellesa. S'usen els colors vermells, blanc i gris; estudis recents han demostrat que el llençol gris fosc era, de fet, d'un color malva intens. Anys més tard, Velázquez tornarà a fer servir el recurs del mirall que reflecteix el rostre de la dea en <i><a href="/wiki/Las_Meninas" title="Las Meninas">Las Meninas</a></i>; els retrats de Felip IV i la seva esposa apareixen reflectits al mirall que apareix a la pintura. En la <i>Venus del mirall</i>, per damunt de tot, apareixen pinzellades soltes i no es concreten les formes. Aquesta lleugeresa permet de veure les correccions que va realitzar l'artista en el seu moment, com el gest del braç de Venus que al principi es trobava en una posició més alta; també va corregir els contorns del mirall, el traç de l'espatlla i el dors de Cupido. No s'ha conservat cap més nu de Velázquez, però se sap que per encàrrec de Felip IV va realitzar-ne d'altres amb una temàtica similar, com el de <i>Venus i Adonis</i> i <i>Cupido i Psique</i>.<sup id="cite_ref-88" class="reference"><a href="#cite_note-88"><span class="cite-bracket">&#91;</span>88<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Darrers_anys">Darrers anys</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Diego_Vel%C3%A1zquez&amp;action=edit&amp;section=21" title="Modifica la secció: Darrers anys"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Davant els avisos, fets pel rei Felip IV, perquè tornés com més aviat millor, va haver de fer el viatge per mar en lloc de, com volia el pintor, per terra i passant per <a href="/wiki/Fran%C3%A7a" title="França">França</a>. El juny de <a href="/wiki/1651" title="1651">1651</a> el vaixell atracava al <a href="/wiki/Port_de_Barcelona" title="Port de Barcelona">port de Barcelona</a>. En documents de la cort, consta que el 29 de novembre d'aquest any se li va pagar el salari com a pintor de cambra de tot el temps que havia estat absent.<sup id="cite_ref-89" class="reference"><a href="#cite_note-89"><span class="cite-bracket">&#91;</span>89<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p><p>Un any després de la seva tornada d'Itàlia, el càrrec d'«aposentador reial» va quedar vacant; era un càrrec que es considerava molt important i honorable. Velázquez el va sol·licitar. Entre les tasques que eren responsabilitat del càrrec, hi havia la d'ocupar-se de l'interior de les cambres del monarca, de l'organització dels viatges reials, els preparatius i decoracions de les festes públiques, torneigs i balls; les sol·licituds presentades passaven pel consell d'administració de la Casa Reial, i el <a href="/wiki/16_de_febrer" title="16 de febrer">16 de febrer</a> de <a href="/wiki/1652" title="1652">1652</a>, en l'informe presentat amb la relació dels aspirants, el rei va escriure al marge: «Anomeno Velázquez». A causa de la feina que li comportava el nou càrrec va haver de reduir la seva activitat pictòrica.<sup id="cite_ref-90" class="reference"><a href="#cite_note-90"><span class="cite-bracket">&#91;</span>90<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p><p>Tanmateix, potser amb la col·laboració d'algun ajudant, va pintar retrats de la nova reina <a href="/wiki/Maria_Anna_d%27%C3%80ustria_(muller_de_Felip_IV)" class="mw-redirect" title="Maria Anna d&#39;Àustria (muller de Felip IV)">Marianna d'Àustria</a>, i una gran quantitat de retrats del príncep i les infantes (Maria Teresa i Margarida), que s'utilitzaven per a enviar-los als seus futurs marits, així com el <i><a href="/wiki/El_Pr%C3%ADncep_Felip_Pr%C3%B2sper" title="El Príncep Felip Pròsper">Retrat de l'infant Felip Pròsper</a></i>.<sup id="cite_ref-Jbr98_91-0" class="reference"><a href="#cite_note-Jbr98-91"><span class="cite-bracket">&#91;</span>91<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> També retratà el rei; va ser una imatge del bust i anava abillat amb unes robes més senzilles que en altres ocasions. El que cal destacar d'aquest retrat són els signes de cansament físic del monarca, causat per l'edat i les preocupacions del seu regnat. Existeixen dues versions de la pintura: una al Museu del Prado i una altra, posterior, que es diu que és l'últim retrat que li va fer al rei, l'any 1657, i que es troba a la <a href="/wiki/National_Gallery_de_Londres" title="National Gallery de Londres">National Gallery de Londres</a>.<sup id="cite_ref-Gio99_86-1" class="reference"><a href="#cite_note-Gio99-86"><span class="cite-bracket">&#91;</span>86<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p> <center><div style="float:center; margin: 3mm; padding: 1mm; width: 600px; border: 0px solid;"> <center> <table align="center"> <tbody><tr> <th colspan="4" style="background:#ECECEC;"><b>Retrats del príncep i les infantes</b> </th></tr> <tr> <td><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Diego_Vel%C3%A1zquez_024.jpg" class="mw-file-description" title="Infanta Margarida"><img alt="Infanta Margarida" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/60/Diego_Vel%C3%A1zquez_024.jpg/144px-Diego_Vel%C3%A1zquez_024.jpg" decoding="async" width="144" height="190" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/60/Diego_Vel%C3%A1zquez_024.jpg/216px-Diego_Vel%C3%A1zquez_024.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/60/Diego_Vel%C3%A1zquez_024.jpg/288px-Diego_Vel%C3%A1zquez_024.jpg 2x" data-file-width="851" data-file-height="1123" /></a></span> </td> <td><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Diego_Rodriguez_de_Silva_y_Vel%C3%A1zquez_-_Infanta_Margarita_Teresa_in_a_Blue_Dress_-_Google_Art_Project.jpg" class="mw-file-description" title="Infanta Margarida"><img alt="Infanta Margarida" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Diego_Rodriguez_de_Silva_y_Vel%C3%A1zquez_-_Infanta_Margarita_Teresa_in_a_Blue_Dress_-_Google_Art_Project.jpg/156px-Diego_Rodriguez_de_Silva_y_Vel%C3%A1zquez_-_Infanta_Margarita_Teresa_in_a_Blue_Dress_-_Google_Art_Project.jpg" decoding="async" width="156" height="186" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Diego_Rodriguez_de_Silva_y_Vel%C3%A1zquez_-_Infanta_Margarita_Teresa_in_a_Blue_Dress_-_Google_Art_Project.jpg/234px-Diego_Rodriguez_de_Silva_y_Vel%C3%A1zquez_-_Infanta_Margarita_Teresa_in_a_Blue_Dress_-_Google_Art_Project.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Diego_Rodriguez_de_Silva_y_Vel%C3%A1zquez_-_Infanta_Margarita_Teresa_in_a_Blue_Dress_-_Google_Art_Project.jpg/312px-Diego_Rodriguez_de_Silva_y_Vel%C3%A1zquez_-_Infanta_Margarita_Teresa_in_a_Blue_Dress_-_Google_Art_Project.jpg 2x" data-file-width="5360" data-file-height="6374" /></a></span> </td> <td><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Diego_Vel%C3%A1zquez_030.jpg" class="mw-file-description" title="Infanta Maria Teresa"><img alt="Infanta Maria Teresa" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/15/Diego_Vel%C3%A1zquez_030.jpg/145px-Diego_Vel%C3%A1zquez_030.jpg" decoding="async" width="145" height="186" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/15/Diego_Vel%C3%A1zquez_030.jpg/218px-Diego_Vel%C3%A1zquez_030.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/15/Diego_Vel%C3%A1zquez_030.jpg/290px-Diego_Vel%C3%A1zquez_030.jpg 2x" data-file-width="1178" data-file-height="1508" /></a></span> </td> <td><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Prince_Philip_Prospero_by_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg" class="mw-file-description" title="Príncep Felip Pròsper"><img alt="Príncep Felip Pròsper" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ca/Prince_Philip_Prospero_by_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg/144px-Prince_Philip_Prospero_by_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg" decoding="async" width="144" height="181" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ca/Prince_Philip_Prospero_by_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg/216px-Prince_Philip_Prospero_by_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ca/Prince_Philip_Prospero_by_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg/288px-Prince_Philip_Prospero_by_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg 2x" data-file-width="5050" data-file-height="6334" /></a></span> </td></tr> <tr> <td colspan="43" style="background:#ECECEC;"><span style="font-size:90%;">Els dos primers retrats corresponen a la infanta <a href="/wiki/Margarida_d%27Espanya_(emperadriu_romanogerm%C3%A0nica)" class="mw-redirect" title="Margarida d&#39;Espanya (emperadriu romanogermànica)">Margarida</a>, pintats el 1653 i 1659; el tercer és de la infanta <a href="/wiki/Maria_Teresa_d%27Espanya_(reina_de_Fran%C3%A7a)" class="mw-redirect" title="Maria Teresa d&#39;Espanya (reina de França)">Maria Teresa</a> (1652) i el quart és el del príncep <a href="/wiki/Felip_Pr%C3%B2sper_d%27Habsburg" class="mw-redirect" title="Felip Pròsper d&#39;Habsburg">Felip Pròsper</a> (1659). Tots estan al <a href="/wiki/Kunsthistorisches_Museum" class="mw-redirect" title="Kunsthistorisches Museum">Kunsthistorisches Museum</a> de <a href="/wiki/Viena" title="Viena">Viena</a></span> </td></tr></tbody></table> </center></div></center> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Les_filadores"><i>Les filadores</i></h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Diego_Vel%C3%A1zquez&amp;action=edit&amp;section=22" title="Modifica la secció: Les filadores"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Al voltant de l'any <a href="/wiki/1656" title="1656">1656</a> va realitzar un encàrrec per a Pedro de Arce, un personatge influent a la cort de Madrid. Durant molt de temps, es va creure que aquest quadre entrava dins la <a href="/wiki/Pintura_de_g%C3%A8nere" title="Pintura de gènere">pintura de gènere</a> i que es mostrava simplement una escena de treball en un taller de tapissos. <i>Les filadores</i>, anomenada també la <i>Faula d'Aracne</i>, és una de les grans obres pictòriques dels últims anys. Usa un esquema de narració molt propi de l'estil <a href="/wiki/Barroc" title="Barroc">barroc</a>; relata el tema de la pintura en un segon pla, que és on es desenvolupa l'argument del mite clàssic de <i><a href="/wiki/Les_Metamorfosis" title="Les Metamorfosis">Les metamorfosis</a></i> (llibre VI) d'<a href="/wiki/Ovidi" title="Ovidi">Ovidi</a>: <a href="/wiki/Minerva" title="Minerva">Minerva</a> converteix <a href="/wiki/Aracne" title="Aracne">Aracne</a>, una teixidora molt hàbil, en una aranya; el càstig és per haver tingut l'atreviment de desafiar-la en l'art de teixir.<sup id="cite_ref-92" class="reference"><a href="#cite_note-92"><span class="cite-bracket">&#91;</span>92<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p> <center> <table width="227px" style="align=left; border:0px solid #000000; background-color:#ECECEC;"> <tbody><tr> <td><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Velazquez-las_hilanderas.jpg" class="mw-file-description" title="Les filadores"><img alt="Les filadores" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a3/Velazquez-las_hilanderas.jpg/600px-Velazquez-las_hilanderas.jpg" decoding="async" width="600" height="414" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a3/Velazquez-las_hilanderas.jpg/900px-Velazquez-las_hilanderas.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a3/Velazquez-las_hilanderas.jpg/1200px-Velazquez-las_hilanderas.jpg 2x" data-file-width="2911" data-file-height="2008" /></a></span> </td></tr> <tr> <td style="text-align:left;"><span style="font-size:85%;"><i><a href="/wiki/Les_filadores" title="Les filadores">Les filadores</a></i>, <a href="/wiki/1658" title="1658">1658</a> (222 cm x 293 cm). És un llenç de Velázquez, conservat al Museu del Prado. Aquesta obra és un dels màxims exponents de la pintura barroca espanyola i és considerada com uns dels grans exemples del mestratge de Velázquez.</span> </td></tr> <tr> <td style="background:#D8D8D8; text-align:left;"><span style="font-size:85%;"> Per veure amb detall l'estil de Velázquez, feu <i>clik</i> sobre la imatge i apareixeran successives ampliacions del quadre.</span> </td></tr></tbody></table> </center> <p>En un primer pla, la jove que està d'esquena és Aracne que treballa molt àgilment; a l'esquerra, fingint ser una anciana, la dea <a href="/wiki/Minerva" title="Minerva">Minerva</a>, que fa servir la filosa. Se sap que és Minerva perquè Velázquez pinta la seva cama al descobert i s'aprecia una llisor d'adolescent. Un dels últims canvis que va fer Velázquez a la pintura va ser, a la part esquerra, la incorporació d'una dona que està apartant la cortina.<sup id="cite_ref-93" class="reference"><a href="#cite_note-93"><span class="cite-bracket">&#91;</span>93<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p><p>Els colors que empra són quasi monocroms, amb capes de pintura molt fines i diluïdes, fent servir una pinzellada molt solta que recorda la dels <a href="/wiki/Impressionisme" title="Impressionisme">impressionistes</a> de dos segles més tard. En aquest quadre destaca la «perspectiva aèria» que aconsegueix crear, la il·lusió que hi ha aire entre les figures, aire que esfuma els seus contorns. Amb una gran habilitat, sembla dotar de moviment les figures, la filosa, que sense veure'n els radis fa la sensació que gira, i també el personatge de la dreta, que sembla que tingui sis dits a la mà, perquè entenguem la rapidesa amb què tracta la <a href="/wiki/Llana" title="Llana">llana</a>.<sup id="cite_ref-94" class="reference"><a href="#cite_note-94"><span class="cite-bracket">&#91;</span>94<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Las_Meninas"><i>Las Meninas</i></h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Diego_Vel%C3%A1zquez&amp;action=edit&amp;section=23" title="Modifica la secció: Las Meninas"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Las_Meninas" title="Las Meninas">Las Meninas</a></div> <p>L'any <a href="/wiki/1656" title="1656">1656</a>, Velázquez va realitzar <i>Las Meninas</i>, un retrat de la família reial en què fins i tot els buits estan carregats de sentit; fent ús d'un llenguatge simbòlic, va fer del quadre una exaltació de l'art de la pintura. A partir d'un tema cortesà, la princesa <a href="/wiki/Margarida_d%27Espanya_(emperadriu_romanogerm%C3%A0nica)" class="mw-redirect" title="Margarida d&#39;Espanya (emperadriu romanogermànica)">Margarida</a> i tots els seus acompanyants, Velázquez aconsegueix transformar aquesta primera intenció amb un retrat també dels reis, que malgrat quedar fora de l'escena apareixen reflectits al fons, dins d'un mirall. Àdhuc, té l'atreviment d'implicar-se i fer el seu propi <a href="/wiki/Autoretrat" title="Autoretrat">autoretrat</a>.<sup id="cite_ref-95" class="reference"><a href="#cite_note-95"><span class="cite-bracket">&#91;</span>95<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p> <center> <table width="227px" style="align=left; border:0px solid #000000; background-color:#ECECEC;"> <tbody><tr> <td><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Las_Meninas_detail.jpg" class="mw-file-description" title="Detall de Las Meninas on s&#39;aprecia el seu últim estil: traços llargs i pinzellades breus amb tocs de llum, fonamentalment als vestits."><img alt="Detall de Las Meninas on s&#39;aprecia el seu últim estil: traços llargs i pinzellades breus amb tocs de llum, fonamentalment als vestits." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/33/Las_Meninas_detail.jpg/600px-Las_Meninas_detail.jpg" decoding="async" width="600" height="297" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/33/Las_Meninas_detail.jpg/900px-Las_Meninas_detail.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/33/Las_Meninas_detail.jpg/1200px-Las_Meninas_detail.jpg 2x" data-file-width="2557" data-file-height="1267" /></a></span> </td></tr> <tr> <td style="text-align:left;"><span style="font-size:85%;">Detall de <i>Las Meninas</i> en què s'aprecia el seu últim estil: traços llargs i pinzellades breus amb tocs de llum, fonamentalment als vestits.</span> </td></tr> <tr> <td style="background:#D8D8D8; text-align:left;"><span style="font-size:85%;"> Per veure amb detall l'estil de Velázquez, amplieu fent clik sobre la imatge i apareixeran successives ampliacions.</span> </td></tr></tbody></table> </center> <p>Aconsegueix, sens dubte, un ambient espacial, fent ús dels jocs de llums en una suau transició dels tons, des de la claror del primer terme –reflectida al vestit i el daurat dels cabells de la infanta–, fins a la penombra de les figures que se centren en un segon pla; a més, cal destacar l'efecte extraordinari pel que fa a la <a href="/wiki/Perspectiva" title="Perspectiva">perspectiva</a> que crea amb el cop de llum solar a la porta que s'obre al fons de la composició. Amb l'espai quasi buit que els personatges tenen al damunt, i amb la quantitat de tons foscs, que ocupen la meitat de la pintura, es veu clarament que la intenció de Velázquez era la d'establir la proporció entre les altures de les figures i la superfície del quadre. La realitat d'una escena, que sembla habitual, queda captada com una instantània.<sup id="cite_ref-96" class="reference"><a href="#cite_note-96"><span class="cite-bracket">&#91;</span>96<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p><p>El sistema de l'aplicació dels colors és el dels darrers temps: zones de colors neutres amb alguns tocs de colors i l'ús de llums intenses, traços amplis i amb comptades però precises pinzellades, lleugeres capes de color verdós, blanc, i algunes petites taques de vermell... el geni del pintor es demostra amb com matisa per poder realitzar el <a href="/wiki/Clarobscur" title="Clarobscur">clarobscur</a> i així aconseguir el modelatge absolut de les figures.<sup id="cite_ref-97" class="reference"><a href="#cite_note-97"><span class="cite-bracket">&#91;</span>97<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Cavaller_de_l'orde_de_Sant_Jaume"><span id="Cavaller_de_l.27orde_de_Sant_Jaume"></span>Cavaller de l'orde de Sant Jaume</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Diego_Vel%C3%A1zquez&amp;action=edit&amp;section=24" title="Modifica la secció: Cavaller de l&#039;orde de Sant Jaume"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Autorretrato_de_Vel%C3%A1zquez_en_las_Meninas.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ae/Autorretrato_de_Vel%C3%A1zquez_en_las_Meninas.jpg/220px-Autorretrato_de_Vel%C3%A1zquez_en_las_Meninas.jpg" decoding="async" width="220" height="269" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ae/Autorretrato_de_Vel%C3%A1zquez_en_las_Meninas.jpg/330px-Autorretrato_de_Vel%C3%A1zquez_en_las_Meninas.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ae/Autorretrato_de_Vel%C3%A1zquez_en_las_Meninas.jpg/440px-Autorretrato_de_Vel%C3%A1zquez_en_las_Meninas.jpg 2x" data-file-width="4971" data-file-height="6080" /></a><figcaption>A l'esquerra del quadre de <i><a href="/wiki/Las_Meninas" title="Las Meninas">Las Meninas</a></i>, es troba el pintor davant d'una gran tela; es considera que aquest és el millor autoretrat de Velázquez. Sobre el seu pit es troba l'emblema de l'<a href="/wiki/Orde_de_Sant_Jaume" title="Orde de Sant Jaume">orde de Sant Jaume</a>, que va ser pintat posteriorment</figcaption></figure> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Orde_de_Sant_Jaume" title="Orde de Sant Jaume">Orde de Sant Jaume</a></div> <p>Durant molt de temps, Velázquez, com d'altres pintors, intentà veure reconeguda la seva activitat pictòrica com una professió liberal, intel·lectual i creativa, no sols com un artesà. Durant la seva llarga estada a palau, gràcies als càrrecs rebuts, aconseguí el respecte de les persones que l'envoltaren. Però la seva màxima aspiració era pertànyer a l'<a href="/wiki/Orde_de_Sant_Jaume" title="Orde de Sant Jaume">orde de Sant Jaume</a>, institució que no acollia ningú que es dediqués a un treball manual i, a més a més, calia demostrar una ascendència noble. La sol·licitud de Velázquez va iniciar un llarg procés i un debat per part del Consell d'Ordes Militars; van aportar la seva declaració 148 testimonis i la seva petició va ser rebutjada per no trobar cap ascendència noble per part de la seva àvia paterna i els seus avis materns. Finalment, gràcies a les dues dispenses del papa <a href="/wiki/Alexandre_VII" title="Alexandre VII">Alexandre VII</a> (9 de juny de 1659 i 7 d'octubre de 1659), el <a href="/wiki/28_de_novembre" title="28 de novembre">28 de novembre</a> de <a href="/wiki/1659" title="1659">1659</a> obtingué el títol de cavaller.<sup id="cite_ref-98" class="reference"><a href="#cite_note-98"><span class="cite-bracket">&#91;</span>98<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup><sup id="cite_ref-99" class="reference"><a href="#cite_note-99"><span class="cite-bracket">&#91;</span>99<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p><p>L'últim encàrrec relacionat amb la seva ocupació d'allotjador de palau, va ser la preparació de la trobada a l'<a href="/wiki/Illa_dels_Faisans" title="Illa dels Faisans">illa dels Faisans</a>, després de la <a href="/wiki/Pau_dels_Pirineus" class="mw-redirect" title="Pau dels Pirineus">pau dels Pirineus</a>, entre <a href="/wiki/Felip_IV_de_Castella" title="Felip IV de Castella">Felip IV de Castella</a> i <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_XIV_de_Fran%C3%A7a" title="Lluís XIV de França">Lluís&#160;XIV de França</a>, amb motiu del compromís entre aquest i la infanta <a href="/wiki/Maria_Teresa_d%27Espanya_(reina_de_Fran%C3%A7a)" class="mw-redirect" title="Maria Teresa d&#39;Espanya (reina de França)">Maria Teresa</a>. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Traite-Pyrenees.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/Traite-Pyrenees.jpg/220px-Traite-Pyrenees.jpg" decoding="async" width="220" height="150" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/Traite-Pyrenees.jpg/330px-Traite-Pyrenees.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/Traite-Pyrenees.jpg/440px-Traite-Pyrenees.jpg 2x" data-file-width="1900" data-file-height="1293" /></a><figcaption>Entrevista entre <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_XIV_de_Fran%C3%A7a" title="Lluís XIV de França">Lluís&#160;XIV de França</a> i <a href="/wiki/Felip_IV_de_Castella" title="Felip IV de Castella">Felip IV de Castella</a> a <a href="/wiki/Illa_dels_Faisans" title="Illa dels Faisans">l'illa dels Faisans</a>, on s'aprecien la infanta <a href="/wiki/Maria_Teresa_d%27Espanya_(reina_de_Fran%C3%A7a)" class="mw-redirect" title="Maria Teresa d&#39;Espanya (reina de França)">Maria Teresa</a>, futura reina de França i, darrere seu, Velázquez. <a href="/wiki/L%27entrevista_de_Llu%C3%ADs_XIV_i_Felip_IV_a_l%27illa_dels_Faisans" title="L&#39;entrevista de Lluís XIV i Felip IV a l&#39;illa dels Faisans">Obra de Laumosnier</a></figcaption></figure> <p>El <a href="/wiki/15_d%27abril" title="15 d&#39;abril">15 d'abril</a> de <a href="/wiki/1660" title="1660">1660</a>, va partir la comitiva de <a href="/wiki/Madrid" title="Madrid">Madrid</a>. Velázquez, amb tres ajudants, ho havia fet un dia abans per poder encarregar-se de la preparació del viatge, amb els actes de rebuda i allotjament per totes les ciutats que havia de passar el seguici. Havien de travessar Castella, per arribar a <a href="/wiki/Sant_Sebasti%C3%A0" title="Sant Sebastià">Sant Sebastià</a> i des d'allà arribar a la petita illa dels Faisans, situada al riu <a href="/wiki/Bidasoa" title="Bidasoa">Bidasoa</a>, on s'havia edificat un efímer palau per a l'ocasió. El 7 de juny va tenir lloc el lliurament de la infanta, en què segons <a href="/wiki/Antonio_Palomino" title="Antonio Palomino">Antonio Palomino</a>, «Velázquez va estar present en tots els actes». L'endemà, es va emprendre el viatge de tornada, cosa que representà una feina similar per a Velázquez, fins que, finalment, el 26 de juny van entrar a Madrid.<sup id="cite_ref-100" class="reference"><a href="#cite_note-100"><span class="cite-bracket">&#91;</span>100<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> Poc després Velázquez va emmalaltir i el <a href="/wiki/6_d%27agost" title="6 d&#39;agost">6 d'agost</a> de 1660, als seixanta-sis anys, va morir. Va ser enterrat amb les vestidures de l'<a href="/wiki/Orde_de_Sant_Jaume" title="Orde de Sant Jaume">orde de Sant Jaume</a>, a l'església de San Juan Bautista de Madrid.<sup id="cite_ref-101" class="reference"><a href="#cite_note-101"><span class="cite-bracket">&#91;</span>101<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> Segons Ceán Bermúdez: «set dies més tard, el 14 del mateix mes, va morir la seva vídua, que va ser sepultada al costat del cadàver del seu marit».<sup id="cite_ref-102" class="reference"><a href="#cite_note-102"><span class="cite-bracket">&#91;</span>102<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p><p>A més a més dels escrits de <a href="/wiki/Francisco_Pacheco" title="Francisco Pacheco">Francisco Pacheco</a> sobre la joventut del pintor, i de la biografia d'<a href="/wiki/Antonio_Palomino" title="Antonio Palomino">Antonio Palomino</a>, obra pràcticament contemporània del pintor, es disposa de molts documents administratius sobre els esdeveniments que li van succeir. Tanmateix, res no se sap de les seves cartes, escrits personals, amistats o vida privada, que permetrien d'indagar detalls de la seva vida, del seu treball i el seu pensament. I això fa difícil una bona comprensió de la personalitat de l'artista.<sup id="cite_ref-103" class="reference"><a href="#cite_note-103"><span class="cite-bracket">&#91;</span>103<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p><p>Es coneixen els seus interessos pels llibres. La seva biblioteca, molt nombrosa per a l'època, estava formada per 154 exemplars de temàtiques molt diverses: matemàtiques, geometria, geografia, mecànica, anatomia, arquitectura i teoria de l'art. Recentment, diversos estudiosos, analitzant aquests llibres, han intentat aprofundir en la compressió de la seva personalitat.<sup id="cite_ref-104" class="reference"><a href="#cite_note-104"><span class="cite-bracket">&#91;</span>104<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Evolució_de_l'estil"><span id="Evoluci.C3.B3_de_l.27estil"></span>Evolució de l'estil</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Diego_Vel%C3%A1zquez&amp;action=edit&amp;section=25" title="Modifica la secció: Evolució de l&#039;estil"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Vel%C3%A1zquez_-_Adoraci%C3%B3n_de_los_Reyes_(Museo_del_Prado,_1619).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/22/Vel%C3%A1zquez_-_Adoraci%C3%B3n_de_los_Reyes_%28Museo_del_Prado%2C_1619%29.jpg/220px-Vel%C3%A1zquez_-_Adoraci%C3%B3n_de_los_Reyes_%28Museo_del_Prado%2C_1619%29.jpg" decoding="async" width="220" height="361" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/22/Vel%C3%A1zquez_-_Adoraci%C3%B3n_de_los_Reyes_%28Museo_del_Prado%2C_1619%29.jpg/330px-Vel%C3%A1zquez_-_Adoraci%C3%B3n_de_los_Reyes_%28Museo_del_Prado%2C_1619%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/22/Vel%C3%A1zquez_-_Adoraci%C3%B3n_de_los_Reyes_%28Museo_del_Prado%2C_1619%29.jpg/440px-Vel%C3%A1zquez_-_Adoraci%C3%B3n_de_los_Reyes_%28Museo_del_Prado%2C_1619%29.jpg 2x" data-file-width="1861" data-file-height="3051" /></a><figcaption><i><a href="/wiki/Adoraci%C3%B3_dels_Mags_(Vel%C3%A1zquez)" class="mw-redirect" title="Adoració dels Mags (Velázquez)">Adoració dels mags</a></i> (1619), en què els models són la pròpia família de Velázquez</figcaption></figure> <p>Les primeres obres de Velázquez realitzades a <a href="/wiki/Sevilla" title="Sevilla">Sevilla</a> són pintures sobretot de gènere, i segueixen les ensenyances del seu mestre, procurant la còpia del natural i amb una influència del <a href="/wiki/Tenebrisme" title="Tenebrisme">tenebrisme</a> de <a href="/wiki/Caravaggio" title="Caravaggio">Caravaggio</a>, que comporta l'ús de tons foscs als fons i un dibuix ben definit. Els personatges són models del poble, que apareixen formant part de les natures mortes, com s'observa en <i><a href="/wiki/Vella_fregint_ous" title="Vella fregint ous">Vella fregint ous</a></i> o l&#39;<i><a href="/wiki/Aiguader_de_Sevilla" title="Aiguader de Sevilla">Aiguader de Sevilla</a></i>. També tracta temes religiosos, obres en les quals utilitza les tècniques del <a href="/wiki/Realisme" title="Realisme">realisme</a> junt amb la iconografia ben definida també pel seu mestre, com s'aprecia al <i>Sant Joan Evangelista a Patmos</i> o en l'<a href="/wiki/Adoraci%C3%B3_dels_Mags_(Vel%C3%A1zquez)" class="mw-redirect" title="Adoració dels Mags (Velázquez)"><i>Adoració dels mags</i></a>; els models pertanyen a la mateixa família del pintor. Per a Velázquez, el que representava l'obra d'art era el correcte acabat de les obres atenent al mínim detall.<sup id="cite_ref-105" class="reference"><a href="#cite_note-105"><span class="cite-bracket">&#91;</span>105<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p><p>Establert a <a href="/wiki/Madrid" title="Madrid">Madrid</a>, evoluciona cap a un realisme més lluminós, sobretot a partir del seu viatge per <a href="/wiki/It%C3%A0lia" title="Itàlia">Itàlia</a> durant dos anys; allà va assimilar el cromatisme de la pintura veneciana i realitzà un profund estudi dels grans mestres italians del <a href="/wiki/Renaixement" title="Renaixement">Renaixement</a>. Això es pot palesar en les pintures <i><a href="/wiki/La_forja_de_Vulc%C3%A0" title="La forja de Vulcà">La forja de Vulcà</a></i> i <i><a href="/wiki/La_t%C3%BAnica_de_Josep" title="La túnica de Josep">La túnica de Josep</a></i>, en què s'aprecien models escultòrics inspirats en l'obra de <a href="/wiki/Miquel_%C3%80ngel" class="mw-redirect" title="Miquel Àngel">Miquel Àngel</a>, i el <a href="/wiki/Clarobscur" title="Clarobscur">clarobscur</a> de <a href="/wiki/Guercino" title="Guercino">Guercino</a>.<sup id="cite_ref-106" class="reference"><a href="#cite_note-106"><span class="cite-bracket">&#91;</span>106<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p><p>De retorn a Madrid, va començar una recerca de la profunditat espacial, evolucionant dels perfils ben assenyalats de l'etapa anterior a l'<a href="/wiki/Esfumat" title="Esfumat">esfumat</a> de les línies; d'aquesta manera va aconseguir destacar tota la força psicològica dels personatges, mitjançant punts lluminosos a les seves mirades. Encara que van ser molts els retrats efectuats per Velázquez, destaquen, per la captació humana dels personatges, el del papa <a href="/wiki/Innocenci_X" title="Innocenci X">Innocenci X</a>, el <i><a href="/wiki/Retrat_de_Juan_de_Pareja" title="Retrat de Juan de Pareja">Retrat de Juan de Pareja</a></i>, i tota la família reial. A la sèrie dels bufons i nans, s'observa un to malenconiós; es pot afirmar que el pintor va aconseguir donar-los un tractament digne.<sup id="cite_ref-107" class="reference"><a href="#cite_note-107"><span class="cite-bracket">&#91;</span>107<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p><p>Va estudiar la composició del natural, però també ajudant-se de gravats i de la col·lecció de pintura reial que tenia al seu abast. Va utilitzar exclusivament la pintura a l'oli i normalment treballava directament sense fer cap esbós previ. Això feia possible la gran espontaneïtat que mostren la majoria de les seves obres, però, d'altra banda, implicava la correcció posterior de les pintures; de vegades, també en obres que s'havien acabat feia temps, correccions que s'aprecien en alguns dels personatges d'<i>Els borratxos</i>, al cavall del <i>Retrat eqüestre de Felip IV</i>, en <i><a href="/wiki/La_rendici%C3%B3_de_Breda" title="La rendició de Breda">La rendició de Breda</a></i> i en la <i><a href="/wiki/Venus_del_mirall" title="Venus del mirall">Venus del mirall</a></i>.<sup id="cite_ref-108" class="reference"><a href="#cite_note-108"><span class="cite-bracket">&#91;</span>108<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p><p>Els treballs realitzats en la darrera dècada de la seva vida són un bon model artístic, tant per la seva composició i tècnica, com per l'estudi dels valors d'una manera enigmàtica i plena de símbols. Va aconseguir dominar les formes mitjançant una pinzellada fluida i amb un gran domini de la perspectiva aèria. En <i><a href="/wiki/Las_Meninas" title="Las Meninas">Las Meninas</a></i> i <i>Les filadores</i> va fer servir la degradació de les tonalitats, i d'aquesta manera aconsegueix el domini de la tècnica de la pintura. En aquestes, obté els efectes de profunditat amb la sàvia utilització dels punts de llum i tenint present els diferents plans dintre dels quadres. A més a més, va transmetre tot un món d'al·legories en les seves emblemàtiques composicions. La inalterabilitat dels colors sembla estar relacionada amb les lleugeres capes de color que va fer servir.<sup id="cite_ref-109" class="reference"><a href="#cite_note-109"><span class="cite-bracket">&#91;</span>109<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p><p>Una de les causes per les quals, es diu, va aconseguir l'efecte tècnic desitjat utilitzant unes poques pinzellades, podria ser la <a href="/wiki/Hipermetropia" title="Hipermetropia">hipermetropia</a>, deficiència que acostuma a aparèixer cap als cinquanta anys, i que el va abocar a renunciar al detall i aconseguir el resultat definitiu a una distància més gran del quadre.<sup id="cite_ref-110" class="reference"><a href="#cite_note-110"><span class="cite-bracket">&#91;</span>110<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup><sup id="cite_ref-111" class="reference"><a href="#cite_note-111"><span class="cite-bracket">&#91;</span>111<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p> <table width="280px" style="float:right; border:0px solid #000000; background-color:#ECECEC;"> <tbody><tr> <th colspan="2" style="background:#E6E6E6;"><b>Precursor de l'<a href="/wiki/Impressionisme" title="Impressionisme">impressionisme</a></b> </th></tr> <tr> <td><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Pablo_de_Valladolid,_por_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg" class="mw-file-description" title="Pablo de Valladolid"><img alt="Pablo de Valladolid" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/95/Pablo_de_Valladolid%2C_por_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg/160px-Pablo_de_Valladolid%2C_por_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg" decoding="async" width="160" height="274" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/95/Pablo_de_Valladolid%2C_por_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg/240px-Pablo_de_Valladolid%2C_por_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/95/Pablo_de_Valladolid%2C_por_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg/320px-Pablo_de_Valladolid%2C_por_Diego_Vel%C3%A1zquez.jpg 2x" data-file-width="1120" data-file-height="1920" /></a></span> </td> <td><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Manet,_Edouard_-_Young_Flautist,_or_The_Fifer,_1866_(2).jpg" class="mw-file-description" title="El pifre, de Manet"><img alt="El pifre, de Manet" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a2/Manet%2C_Edouard_-_Young_Flautist%2C_or_The_Fifer%2C_1866_%282%29.jpg/160px-Manet%2C_Edouard_-_Young_Flautist%2C_or_The_Fifer%2C_1866_%282%29.jpg" decoding="async" width="160" height="273" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a2/Manet%2C_Edouard_-_Young_Flautist%2C_or_The_Fifer%2C_1866_%282%29.jpg/240px-Manet%2C_Edouard_-_Young_Flautist%2C_or_The_Fifer%2C_1866_%282%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a2/Manet%2C_Edouard_-_Young_Flautist%2C_or_The_Fifer%2C_1866_%282%29.jpg/320px-Manet%2C_Edouard_-_Young_Flautist%2C_or_The_Fifer%2C_1866_%282%29.jpg 2x" data-file-width="2071" data-file-height="3534" /></a></span> </td></tr> <tr> <td style="background:#ECECEC;"><span style="font-size:85%;">Diego Velázquez<br /><i>Pablo de Valladolid</i><br /><a href="/wiki/Museu_del_Prado" title="Museu del Prado">Museu del Prado</a></span> </td> <td style="background:#ECECEC;"><span style="font-size:85%;"><a href="/wiki/Edouard_Manet" class="mw-redirect" title="Edouard Manet">Edouard Manet</a><br /><i>El pifre</i> (en francès <i>Le Jouer de fifre</i>)<br /><a href="/wiki/Museu_d%27Orsay" title="Museu d&#39;Orsay">Museu d'Orsay</a></span> </td></tr></tbody></table> <p>Va ser un gran precursor de la pintura del segle&#160;<span title="Nombre&#160;escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>. Les seves pinzellades lleugeres unides als tons del seu <a href="/wiki/Cromatisme" title="Cromatisme">cromatisme</a>, van fer que anticipés quelcom de la pintura <a href="/wiki/Impressionisme" title="Impressionisme">impressionista</a>, com es copsa en les pintures <a href="/wiki/Edouard_Manet" class="mw-redirect" title="Edouard Manet">d'Edouard Manet</a> o <a href="/wiki/Claude_Monet" title="Claude Monet">Claude Monet</a>.<sup id="cite_ref-Jbr98_91-1" class="reference"><a href="#cite_note-Jbr98-91"><span class="cite-bracket">&#91;</span>91<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p><p>Manet va pintar <i>El pifre</i><sup id="cite_ref-112" class="reference"><a href="#cite_note-112"><span class="cite-bracket">&#91;</span>112<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> influït pels retrats de Velázquez que havia admirat al Museu del Prado. Particularment, li va impressionar el <i>Pablo de Valladolid</i>, un retrat d'un actor de l'època, en què desapareixen el fons o qualsevol objecte que serveixi de referència, excepte la mateixa ombra del personatge.<sup id="cite_ref-orsay_113-0" class="reference"><a href="#cite_note-orsay-113"><span class="cite-bracket">&#91;</span>113<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> Manet va escriure al seu amic, el pintor <a href="/wiki/Henri_Fantin-Latour" title="Henri Fantin-Latour">Henri Fantin-Latour</a>: </p> <div style="clear:&#123;&#123;#switch:left&#124;center=both&#124;#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:&#39;Times New Roman&#39;, serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style=""> <p>Potser el tros de pintura més sorprenent que s'hagi realitzat mai és el quadre que té per títol <i>Retrat d'un actor</i>, cèlebre en l'època de Felip IV (<i>Pablo de Valladolid</i>). El fons desapareix. És l'aire el que envolta l'homenet, completament vestit de negre i ple de vida. </p> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:&#39;Times New Roman&#39;, serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <p>Com en el quadre del pintor espanyol, en <i>El pifre</i> Manet va crear un fons sense profunditat, on els plans verticals i horitzontal són tot just distingibles.<sup id="cite_ref-orsay_113-1" class="reference"><a href="#cite_note-orsay-113"><span class="cite-bracket">&#91;</span>113<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Catàleg_i_museografia"><span id="Cat.C3.A0leg_i_museografia"></span>Catàleg i museografia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Diego_Vel%C3%A1zquez&amp;action=edit&amp;section=26" title="Modifica la secció: Catàleg i museografia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Les obres de Velázquez que s'han conservat s'estimen entre cent vint i cent vint-i-cinc llenços, una quantitat relativament moderada si es considera que van ser quaranta anys de dedicació artística. Si a aquesta quantitat s'afegeixen diverses obres documentades però que s'han perdut, la xifra s'eleva a uns cent seixanta quadres. Durant els vint primers anys d'activitat va pintar unes cent vint obres, a raó de sis a l'any, mentre que en els darrers vint anys de la seva vida només va pintar uns quaranta quadres, en una mitjana de dos anuals.<sup id="cite_ref-114" class="reference"><a href="#cite_note-114"><span class="cite-bracket">&#91;</span>114<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> <a href="/wiki/Antonio_Palomino" title="Antonio Palomino">Palomino</a> va explicar que aquesta reducció es va produir perquè les múltiples activitats de la cort li treien molt de temps.<sup id="cite_ref-115" class="reference"><a href="#cite_note-115"><span class="cite-bracket">&#91;</span>115<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p><p>El primer catàleg sobre l'obra de Velázquez, el va realitzar Stirling-Maxwell el <a href="/wiki/1848" title="1848">1848</a> i incloïa dos-cents vint-i-sis quadres. Els successius catàlegs d'altres autors han anat reduint el nombre de quadres autèntics fins a arribar a la xifra actual d'entre cent vint i cent vint-i-cinc obres. Dels catàlegs actuals, el més utilitzat és el de López Rey, publicat el <a href="/wiki/1963" title="1963">1963</a> i revisat el <a href="/wiki/1979" title="1979">1979</a>; en la primera llista incloïa cent vint obres i en la revisió de 1979 n'eren cent vint-i-tres.<sup id="cite_ref-116" class="reference"><a href="#cite_note-116"><span class="cite-bracket">&#91;</span>116<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p><p>Actualment, el <a href="/wiki/Museu_del_Prado" title="Museu del Prado">Museu del Prado</a> de Madrid té unes cinquanta obres del pintor, la part fonamental de la col·lecció reial, mentre que en altres llocs i museus de Madrid se'n troben deu obres més.<sup id="cite_ref-117" class="reference"><a href="#cite_note-117"><span class="cite-bracket">&#91;</span>117<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p><p>Al <a href="/wiki/Kunsthistorisches_Museum" class="mw-redirect" title="Kunsthistorisches Museum">Kunsthistorisches Museum</a> de Viena es poden admirar deu quadres, entre aquests cinc retrats de l'última dècada.<sup id="cite_ref-118" class="reference"><a href="#cite_note-118"><span class="cite-bracket">&#91;</span>118<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> Aquests quadres, la majoria retrats de la infanta Margarida, eren enviats a la cort imperial de Viena perquè el seu cosí, l'emperador Leopold, que s'havia promès amb ella des del seu naixement, pogués seguir el seu creixement.<sup id="cite_ref-119" class="reference"><a href="#cite_note-119"><span class="cite-bracket">&#91;</span>119<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p><p>A la <a href="/wiki/Gran_Bretanya" title="Gran Bretanya">Gran Bretanya</a>, hi ha una vintena de quadres i ja en vida de Velázquez hi havia afició per col·leccionar la seva pintura. És on existeixen més obres del període sevillà. Les natures mortes es troben en galeries públiques de <a href="/wiki/Londres" title="Londres">Londres</a>, <a href="/wiki/Edimburg" title="Edimburg">Edimburg</a> i <a href="/wiki/Dubl%C3%ADn" title="Dublín">Dublín</a>. La major part d'aquestes obres van sortir d'Espanya durant la invasió napoleònica.<sup id="cite_ref-120" class="reference"><a href="#cite_note-120"><span class="cite-bracket">&#91;</span>120<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p><p>Als <a href="/wiki/Estats_Units" class="mw-redirect" title="Estats Units">Estats Units</a> es troba una altra vintena d'obres, de les quals la meitat es troben en museus de <a href="/wiki/Nova_York" title="Nova York">Nova York</a>.<sup id="cite_ref-121" class="reference"><a href="#cite_note-121"><span class="cite-bracket">&#91;</span>121<span class="cite-bracket">&#93;</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també"><span id="Vegeu_tamb.C3.A9"></span>Vegeu també</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Diego_Vel%C3%A1zquez&amp;action=edit&amp;section=27" title="Modifica la secció: Vegeu també"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a href="/wiki/Llista_d%27obres_de_Vel%C3%A1zquez" title="Llista d&#39;obres de Velázquez">Llista d'obres de Velázquez</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Diego_Vel%C3%A1zquez&amp;action=edit&amp;section=28" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist &#123;&#123;#if: &#124; references-column-count references-column-count-&#123;&#123;&#123;col&#125;&#125;&#125;" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-1"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-1">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Cor79">Corti, Raffaella 1979</a>, pàg.9</span> </li> <li id="cite_note-2"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-2">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Cor79">Corti, Raffaella 1979</a>, pàg.&#160;12</span> </li> <li id="cite_note-3"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-3">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Cor79">Corti, Raffaella 1979</a>, pàg.&#160;14-15</span> </li> <li id="cite_note-4"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-4">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Ort63">Ortega y Gasset 1963</a></span> </li> <li id="cite_note-5"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-5">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Mor89">Morales y Marín 1989</a>, pàg. 252</span> </li> <li id="cite_note-6"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-6">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Jus99">Justi, Carl 1999</a>, pàg. 119</span> </li> <li id="cite_note-Cor79-7"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Cor79_7-0">7,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Cor79_7-1">7,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#Cor79">Corti, Raffaella 1979</a>, pàg. 11</span> </li> <li id="cite_note-8"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-8">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Cor79">Corti, Raffaella 1979</a>, pàg. 7</span> </li> <li id="cite_note-9"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-9">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Gal85">Gallego, Julián 1985</a>, pàg. 37-38</span> </li> <li id="cite_note-10"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-10">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Per90">Pérez Sánchez, Alfonso 1990</a>, pàg. 24-26</span> </li> <li id="cite_note-11"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-11">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Rag04">Ragusa, Elena 2004</a>, pàg. 24-29</span> </li> <li id="cite_note-12"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-12">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Car53">Justi, Carl 1953</a>, pàg. 107-114</span> </li> <li id="cite_note-13"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-13">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Gio99">Giorgi, Rosa 1999</a>, pàg. 16</span> </li> <li id="cite_note-14"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-14">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Jus99">Justi, Carl 1999</a>, pàg. 120-121</span> </li> <li id="cite_note-15"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-15">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Mor89">Morales y Marín 1989</a>, pàg. 238</span> </li> <li id="cite_note-16"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-16">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Gio99">Giorgi, Rosa 1999</a>, pàg. 20-21</span> </li> <li id="cite_note-17"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-17">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Cau65">Causa, Raffaello 1965</a>, pàg. 6</span> </li> <li id="cite_note-18"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-18">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Per90">Perez Sánchez 1990</a>, pàg.27-31</span> </li> <li id="cite_note-19"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-19">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Gio99">Giorgi, Rosa 1999</a>, pàg. 24-25</span> </li> <li id="cite_note-20"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-20">↑</a></span> <span class="reference-text">el responsable d'indicar al capellà les hores de les misses, d'acompanyar el rei a la capella, i d'obrir i tancar la cortina del baldaquí del rei.</span> </li> <li id="cite_note-21"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-21">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Jus99">Justi, Carl 1999</a>, pàg. 162-164</span> </li> <li id="cite_note-22"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-22">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Gal85">Gallego, Julián 1985</a>, pàg. 52</span> </li> <li id="cite_note-23"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-23">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Per90">Perez Sánchez 1990</a>, pàg.28</span> </li> <li id="cite_note-24"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-24">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Jus99">Justi, Carl 1999</a>, pàg. 164</span> </li> <li id="cite_note-25"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-25">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Gal85">Gallego, Julián 1985</a>, pàg.56</span> </li> <li id="cite_note-26"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-26">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Jus99">Justi, Carl 1999</a>, pàg.&#160;165</span> </li> <li id="cite_note-27"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-27">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Gio99">Giorgi, Rosa 1999</a>, pp42-43</span> </li> <li id="cite_note-28"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-28">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Lop78">López Rey, José 1978</a>, pàg.&#160;17</span> </li> <li id="cite_note-29"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-29">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Ort59">Ortega y Gasset, José 1959</a>, pàg. 41- 49</span> </li> <li id="cite_note-30"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-30">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Jus99">Justi, Carl 1999</a>, pàg. 240</span> </li> <li id="cite_note-31"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-31">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Gio99">Giorgi, Rosa 1999</a>, pàg. 28-29</span> </li> <li id="cite_note-32"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-32">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Bro86">Brown, Jonathan 1986</a>, pàg. 60</span> </li> <li id="cite_note-33"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-33">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Jus99">Justi, Carl 1999</a>, pàg. 226</span> </li> <li id="cite_note-34"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-34">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Bro86">Brown, Jonathan 1986</a>, pàg. 61</span> </li> <li id="cite_note-35"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-35">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Jbr98">Brown, Jonathan i Garrido, Carmen 1998</a>, pàg. 10</span> </li> <li id="cite_note-36"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-36">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Jus99">Justi, Carl 1999</a>, pàg. 253</span> </li> <li id="cite_note-37"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-37">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Jus99">Justi, Carl 1999</a>, pàg. 256</span> </li> <li id="cite_note-38"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-38">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Gal85">Gallego, Julián 1985</a>, pàg. 76</span> </li> <li id="cite_note-39"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-39">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Gio99">Giorgi, Rosa 1999</a>, pàg. 56</span> </li> <li id="cite_note-40"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-40">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Cam64">Camón Aznar, José 1964</a>, pàg. 408</span> </li> <li id="cite_note-41"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-41">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.museodelprado.es/pagina-principal/coleccion/galeria-on-line/galeria-on-line/obra/vista-del-jardin-de-la-villa-medici-en-roma-1/">Museo Nacional del Prado, Galeria On-Line</a>»&#32;(en castellà).&#32; www.museodelprado.&#32;[Consulta: 5 maig 2009].</span></span> </li> <li id="cite_note-42"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-42">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#MoM98">Morales Martín, José Luis 1998</a>, pàg. 168</span> </li> <li id="cite_note-43"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-43">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Jus99">Justi, Carl 1999</a>, pàg. 285</span> </li> <li id="cite_note-44"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-44">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#MoM98">Morales Marín, José Luis 1998</a>, pàg. 170</span> </li> <li id="cite_note-45"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-45">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Gio99">Giorgi, Rosa 1999</a>, pàg. 60</span> </li> <li id="cite_note-46"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-46">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Jus99">Justi, Carl 1999</a>, pàg. 282-283</span> </li> <li id="cite_note-47"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-47">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Gio99">Giorgi, Rosa 1999</a>, pàg. 59</span> </li> <li id="cite_note-48"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-48">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Pal47">Palomino, Antonio 1947</a>, pàg. 903</span> </li> <li id="cite_note-49"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-49">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Sur97">Sureda,Juan 1997</a>, pàg. 230</span> </li> <li id="cite_note-50"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-50">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Jus99">Justi, Carl 1999</a>, pàg. 289</span> </li> <li id="cite_note-51"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-51">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Jus99">Justi, Carl 1999</a>, pàg. 290</span> </li> <li id="cite_note-52"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-52">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Cor79">Corti, Raffaella 1979</a>, pàg. 10-11</span> </li> <li id="cite_note-53"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-53">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Jus99">Justi, Carl 1999</a>, pàg. 422</span> </li> <li id="cite_note-54"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-54">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Jus99">Justi, Carl 1999</a>, pàg. 424</span> </li> <li id="cite_note-55"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-55">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Gio99">Giorgi, Rosa 1999</a>, pàg. 65</span> </li> <li id="cite_note-56"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-56">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Jus99">Justi, Carl 1999</a>, pàg. 302-304</span> </li> <li id="cite_note-Sur97-57"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Sur97_57-0">57,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Sur97_57-1">57,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#Sur97">Sureda,Juan 1997</a>, pàg. 231</span> </li> <li id="cite_note-58"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-58">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Jus99">Justi, Carl 1999</a>, pàg. 321</span> </li> <li id="cite_note-59"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-59">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Per90">Pérez Sánchez 1990</a>, pàg. 37-38</span> </li> <li id="cite_note-60"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-60">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Bro86">Brown, Jonathan 1986</a>, pàg. 17</span> </li> <li id="cite_note-61"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-61">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Gio99">Giorgi, Rosa 1999</a>, pàg. 80-81</span> </li> <li id="cite_note-62"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-62">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Jus99">Justi, Carl 1999</a>, pàg. 389-391</span> </li> <li id="cite_note-63"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-63">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Gio99">Giorgi, Rosa 1999</a>, pàg. 75</span> </li> <li id="cite_note-64"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-64">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Gio99">Giorgi, Rosa 1999</a>, pàg. 84</span> </li> <li id="cite_note-65"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-65">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Sur97">Sureda,Juan 1997</a>, pàg. 232-233</span> </li> <li id="cite_note-66"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-66">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Dda99">DDAA 1999</a>, pàg. 383-385</span> </li> <li id="cite_note-67"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-67">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Gio99">Giorgi, Rosa 1999</a>, pàg. 86-87</span> </li> <li id="cite_note-68"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-68">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#War07">Warnke, Martín 2007</a>, pàg. 85</span> </li> <li id="cite_note-69"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-69">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Dda99">DDAA 1999</a>, pàg. 308-309</span> </li> <li id="cite_note-70"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-70">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Ort59">Ortega y Gasset, José 1959</a>, pàg. 304-332</span> </li> <li id="cite_note-71"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-71">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Bro86">Brown, Jonathan 1986</a>, pàg.&#160;148</span> </li> <li id="cite_note-72"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-72">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Gal85">Gallego, Julián 1985</a>, pàg. 100-101</span> </li> <li id="cite_note-73"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-73">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Ber87">Beruete, Aureliano de 1987</a>, pàg. 48</span> </li> <li id="cite_note-74"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-74">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Jus99">Justi, Carl 1999</a>, pàg. 374-375</span> </li> <li id="cite_note-Gio9901-75"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Gio9901_75-0">75,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Gio9901_75-1">75,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a class="mw-selflink-fragment" href="#Gio99">Giorgi, Rosa 1999</a>, pàg. 70-71</span> </li> <li id="cite_note-76"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-76">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Dda99">DDAA 1999</a>, pàg. 335</span> </li> <li id="cite_note-77"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-77">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Jus99">Justi, Carl 1999</a>, pàg. 379</span> </li> <li id="cite_note-78"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-78">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Jus99">Justi, Carl 1999</a>, pàg. 382</span> </li> <li id="cite_note-79"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-79">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Jus99">Justi, Carl 1999</a>, pàg. 383</span> </li> <li id="cite_note-80"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-80">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Gio99">Giorgi, Rosa 1999</a>, pàg. 94-95</span> </li> <li id="cite_note-81"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-81">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Cir07">Cirlot, Lourdes2007</a>, pàg. 43</span> </li> <li id="cite_note-82"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-82">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Gio99">Giorgi, Rosa 1999</a>, pàg. 100-103</span> </li> <li id="cite_note-83"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-83">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Sur97">Sureda,Juan 1997</a>, pàg. 234</span> </li> <li id="cite_note-84"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-84">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Jus99">Justi, Carl 1999</a>, pàg. 521-523</span> </li> <li id="cite_note-85"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-85">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Gio99">Giorgi, Rosa 1999</a>, pàg. 106-107</span> </li> <li id="cite_note-Gio99-86"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Gio99_86-0">86,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Gio99_86-1">86,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#Gio99">Giorgi, Rosa 1999</a>, pàg. 96-97</span> </li> <li id="cite_note-87"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-87">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Pra07">Prater, A. 2007</a>, pàg. 51</span> </li> <li id="cite_note-88"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-88">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Mon82">Monreal, Luis 1982</a>, p-96</span> </li> <li id="cite_note-89"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-89">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Jus99">Justi, Carl 1999</a>, pàg. 541</span> </li> <li id="cite_note-90"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-90">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Jus99">Justi, Carl 1999</a>, pàg. 544-545</span> </li> <li id="cite_note-Jbr98-91"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Jbr98_91-0">91,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Jbr98_91-1">91,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#Jbr98">Brown, Jonathan i Garrido, Carmen 1998</a>, pàg. 13</span> </li> <li id="cite_note-92"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-92">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Sur97">Sureda, Juan 1997</a>, pàg. 230</span> </li> <li id="cite_note-93"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-93">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Jbr98">Brown, Jonathan i Garrido, Carmen 1998</a>, pàg. 200</span> </li> <li id="cite_note-94"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-94">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Lci07">Cirlot, Lourdes 2007</a>, pàg. 40-41</span> </li> <li id="cite_note-95"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-95">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Sur97">Sureda,Juan 1997</a>, pàg. 237</span> </li> <li id="cite_note-96"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-96">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Jus99">Justi, Carl 1999</a>, pàg. 643-648</span> </li> <li id="cite_note-97"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-97">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Jus99">Justi, Carl 1999</a>, pàg. 649</span> </li> <li id="cite_note-98"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-98">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Gio99">Giorgi, Rosa 1999</a>, pàg. 124-125</span> </li> <li id="cite_note-99"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-99">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Jus99">Justi, Carl 1999</a>, pàg. 670</span> </li> <li id="cite_note-100"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-100">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Jus99">Justi, Carl 1999</a>, pàg. 670-676</span> </li> <li id="cite_note-101"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-101">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.elmundo.es/1999/05/27/madrid/27N0143.html">MADRID Tumba de Velázquez. Aparece el pavimento de la iglesia donde se enterró</a>»&#32;(en castellà).&#32; www.elmundo.es.&#32;[Consulta: 27 setembre 2009].</span></span> </li> <li id="cite_note-102"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-102">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Jus99">Justi, Carl 1999</a>, pàg.677</span> </li> <li id="cite_note-103"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-103">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Bro86">Brown, Jonathan 1986</a>, pàg.305</span> </li> <li id="cite_note-104"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-104">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Bro86">Brown, Jonathan 1986</a>, pàg.266</span> </li> <li id="cite_note-105"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-105">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Jus99">Justi, Carl 1999</a>, pàg. 577</span> </li> <li id="cite_note-106"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-106">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Gio99">Giorgi, Rosa 1999</a>, pp56-61</span> </li> <li id="cite_note-107"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-107">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Jus99">Justi, Carl 1999</a>, pàg. 641-643</span> </li> <li id="cite_note-108"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-108">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Lop78">López Rey, José 1978</a>, pàg. 122-127</span> </li> <li id="cite_note-109"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-109">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Jus99">Justi, Carl 1999</a>, pàg. 581-582</span> </li> <li id="cite_note-110"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-110">↑</a></span> <span class="reference-text">Des d'aleshores va haver de començar a utilitzar els «pinzells de mànec llarg» dels que parla al seu llibre <a href="/wiki/Antonio_Palomino" title="Antonio Palomino">Antonio Palomino</a>.</span> </li> <li id="cite_note-111"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-111">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Jus99">Justi, Carl 1999</a>, pàg. 578</span> </li> <li id="cite_note-112"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-112">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.xtec.es/~jgodoy/art/pifol.pdf">El pifre o pífol</a>»&#32;(en castellà).</span></span> </li> <li id="cite_note-orsay-113"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-orsay_113-0">113,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-orsay_113-1">113,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20141024134823/http://www.musee-orsay.fr/es/colecciones/obras-comentadas/busqueda/commentaire/commentaire_id/le-fifre-317.html?no_cache=1">El pifre</a>»&#32;(en espanyol).&#32; Museu d' Orsay. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.musee-orsay.fr/es/colecciones/obras-comentadas/busqueda/commentaire/commentaire_id/le-fifre-317.html?no_cache=1">original</a> el 2014-10-24.&#32;[Consulta: 1r juny 2009].</span></span> </li> <li id="cite_note-114"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-114">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Bro86">Brown, Jonathan 1986</a>, pàg. 169</span> </li> <li id="cite_note-115"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-115">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Bro86">Brown, Jonathan 1986</a>, pàg. 183</span> </li> <li id="cite_note-116"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-116">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Bro86">Brown, Jonathan 1986</a>, pàg. 306</span> </li> <li id="cite_note-117"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-117">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Gal85">Gallego, Julián 1985</a>, pàg. 193-194</span> </li> <li id="cite_note-118"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-118">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Gal85">Gallego, Julián 1985</a>, pàg. 194-204</span> </li> <li id="cite_note-119"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-119">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Bro86">Brown, Jonathan 1986</a>, pàg. 222</span> </li> <li id="cite_note-120"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-120">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Har06">Harris, Enriqueta 2006</a>, pàg. 333-337</span> </li> <li id="cite_note-121"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-121">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Gal85">Gallego, Julián 1985</a>, pàg. 204</span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Diego_Vel%C3%A1zquez&amp;action=edit&amp;section=29" title="Modifica la secció: Bibliografia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="refbegin" style="margin-left:1.5em;-moz-column-count:2; -webkit-column-count:2; column-count:2;"> <ul><li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Dda99">DDAA. <i>Velázquez</i>&#32;(en castellà).&#32; Madrid, Galaxia Gutemberg- Fundación amigos del Museo del Prado,&#32;1999. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-8109-283-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-8109-283-5">ISBN 84-8109-283-5</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&amp;rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&amp;rft.genre=book&amp;rft.btitle=Vel%C3%A1zquez&amp;rft.au=DDAA&amp;rft.date=1999&amp;rft.pub=Madrid%2C+Galaxia+Gutemberg-+Fundaci%C3%B3n+amigos+del+Museo+del+Prado&amp;rft.isbn=84-8109-283-5"><span style="display: none;">&#160;</span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Ber87"><a href="/wiki/Aureliano_de_Beruete" title="Aureliano de Beruete">Beruete, Aureliano de</a>. <i>Velázquez (1898)</i>&#32;(en castellà).&#32; Madrid, CEPSA,&#32;1987. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-404-1132-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-404-1132-4">ISBN 84-404-1132-4</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&amp;rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&amp;rft.genre=book&amp;rft.btitle=Vel%C3%A1zquez+%281898%29&amp;rft.au=Beruete%2C+Aureliano+de&amp;rft.date=1987&amp;rft.pub=Madrid%2C+CEPSA&amp;rft.isbn=84-404-1132-4"><span style="display: none;">&#160;</span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Bro86">Brown,Jonathan. <i>Velázquez. Pintor y cortesano</i>&#32;(en castellà).&#32; Madrid, Alianza Editorial,&#32;1986. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-206-9031-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-206-9031-7">ISBN 84-206-9031-7</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&amp;rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&amp;rft.genre=book&amp;rft.btitle=Vel%C3%A1zquez.+Pintor+y+cortesano&amp;rft.au=Brown%2CJonathan&amp;rft.date=1986&amp;rft.pub=Madrid%2C+Alianza+Editorial&amp;rft.isbn=84-206-9031-7"><span style="display: none;">&#160;</span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Jbr98">Brown, Jonathan i Garrido, Carmen. <i>Velázquez. La técnica del genio</i>&#32;(en castellà).&#32; Madrid, Ediciones Encuentro,&#32;1998. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-7490-487-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-7490-487-1">ISBN 978-84-7490-487-1</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&amp;rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&amp;rft.genre=book&amp;rft.btitle=Vel%C3%A1zquez.+La+t%C3%A9cnica+del+genio&amp;rft.au=Brown%2C+Jonathan+i+Garrido%2C+Carmen&amp;rft.date=1998&amp;rft.pub=Madrid%2C+Ediciones+Encuentro&amp;rft.isbn=978-84-7490-487-1"><span style="display: none;">&#160;</span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Cam64"><a href="/wiki/Jos%C3%A9_Cam%C3%B3n_Aznar" title="José Camón Aznar">Camón Aznar, José</a>. <i>Velázquez</i>&#32;(en castellà).&#32; Madrid, Espasa-Calpe,&#32;1964.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&amp;rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&amp;rft.genre=book&amp;rft.btitle=Vel%C3%A1zquez&amp;rft.au=Cam%C3%B3n+Aznar%2C+Jos%C3%A9&amp;rft.date=1964&amp;rft.pub=Madrid%2C+Espasa-Calpe"><span style="display: none;">&#160;</span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Lci07"><a href="/wiki/Lourdes_Cirlot_Valenzuela" title="Lourdes Cirlot Valenzuela">Cirlot, Lourdes</a>. <i>Museo del Prado II, Museos del Mundo</i>&#32;(en castellà).&#32; Madrid, Espasa,&#32;2007. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-674-3810-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-674-3810-9">ISBN 978-84-674-3810-9</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&amp;rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&amp;rft.genre=book&amp;rft.btitle=Museo+del+Prado+II%2C+Museos+del+Mundo&amp;rft.au=%5B%5BLourdes+Cirlot+Valenzuela%7CCirlot%2C+Lourdes%5D%5D&amp;rft.date=2007&amp;rft.pub=Madrid%2C+Espasa&amp;rft.isbn=978-84-674-3810-9"><span style="display: none;">&#160;</span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Cir07"><a href="/wiki/Lourdes_Cirlot_Valenzuela" title="Lourdes Cirlot Valenzuela">Cirlot, Lourdes</a>. <i>Metropolitan.MoMA, Museos del Mundo</i>&#32;(en castellà).&#32; Madrid, Espasa,&#32;2007. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-674-3808-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-674-3808-6">ISBN 978-84-674-3808-6</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&amp;rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&amp;rft.genre=book&amp;rft.btitle=Metropolitan.MoMA%2C+Museos+del+Mundo&amp;rft.au=%5B%5BLourdes+Cirlot+Valenzuela%7CCirlot%2C+Lourdes%5D%5D&amp;rft.date=2007&amp;rft.pub=Madrid%2C+Espasa&amp;rft.isbn=978-84-674-3808-6"><span style="display: none;">&#160;</span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Cor79">Corti, Raffaella. <i>Los genios de la pintura: Velázquez</i>&#32;(en castellà).&#32; Madrid, SARPE,&#32;1979. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-7291-119-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-7291-119-5">ISBN 84-7291-119-5</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&amp;rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&amp;rft.genre=book&amp;rft.btitle=Los+genios+de+la+pintura%3A+Vel%C3%A1zquez&amp;rft.au=Corti%2C+Raffaella&amp;rft.date=1979&amp;rft.pub=Madrid%2C+SARPE&amp;rft.isbn=84-7291-119-5"><span style="display: none;">&#160;</span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Gal85"><a href="/wiki/Juli%C3%A1n_G%C3%A1llego" title="Julián Gállego">Gállego, Julián</a>. <i>Diego Velázquez</i>&#32;(en castellà).&#32; Barcelona, Antropos,&#32;1985. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-85887-23-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-85887-23-9">ISBN 84-85887-23-9</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&amp;rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&amp;rft.genre=book&amp;rft.btitle=Diego+Vel%C3%A1zquez&amp;rft.au=G%C3%A1llego%2C+Juli%C3%A1n&amp;rft.date=1985&amp;rft.pub=Barcelona%2C+Antropos&amp;rft.isbn=84-85887-23-9"><span style="display: none;">&#160;</span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Gio99">Giorgi, Rosa. <i>Velázquez. Luces y sombras del siglo de Oro</i>&#32;(en castellà).&#32; Madrid, Electa España,&#32;1999. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-8156-217-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-8156-217-3">ISBN 84-8156-217-3</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&amp;rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&amp;rft.genre=book&amp;rft.btitle=Vel%C3%A1zquez.+Luces+y+sombras+del+siglo+de+Oro&amp;rft.au=Giorgi%2C+Rosa&amp;rft.date=1999&amp;rft.pub=Madrid%2C+Electa+Espa%C3%B1a&amp;rft.isbn=84-8156-217-3"><span style="display: none;">&#160;</span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Har06">Harris, Enriqueta.&#32;«Velázquez y Gran Bretaña (1999)». A: <i>Estudios completos sobre Velázquez</i>&#32;(en castellà).&#32; Madrid:Centro de Estudios Europa Hispánica,&#32;2006. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-934643-2-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-934643-2-5">ISBN 84-934643-2-5</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&amp;rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&amp;rft.genre=book&amp;rft.btitle=Estudios+completos+sobre+Vel%C3%A1zquez&amp;rft.atitle=Vel%C3%A1zquez+y+Gran+Breta%C3%B1a+%281999%29&amp;rft.au=Harris%2C+Enriqueta&amp;rft.date=2006&amp;rft.pub=Madrid%3ACentro+de+Estudios+Europa+Hisp%C3%A1nica&amp;rft.isbn=84-934643-2-5"><span style="display: none;">&#160;</span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Car53">Justi, Carl. <i>Velázquez y su siglo</i>&#32;(en castellà).&#32; Madrid, Espasa-Calpe,&#32;1953.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&amp;rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&amp;rft.genre=book&amp;rft.btitle=Vel%C3%A1zquez+y+su+siglo&amp;rft.au=Justi%2C+Carl&amp;rft.date=1953&amp;rft.pub=Madrid%2C+Espasa-Calpe"><span style="display: none;">&#160;</span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Jus99">Justi, Carl. <i>Velázquez y su siglo</i>&#32;(en castellà).&#32; Madrid, Ediciones Istmo,&#32;1999. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-7090-364-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-7090-364-0">ISBN 84-7090-364-0</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&amp;rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&amp;rft.genre=book&amp;rft.btitle=Vel%C3%A1zquez+y+su+siglo&amp;rft.au=Justi%2C+Carl&amp;rft.date=1999&amp;rft.pub=Madrid%2C+Ediciones+Istmo&amp;rft.isbn=84-7090-364-0"><span style="display: none;">&#160;</span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Lop78">López Rey, José. <i>Velázquez</i>&#32;(en castellà).&#32; Barcelona: Compañía Internacional Editora SA,&#32;1978. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-85004-74-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-85004-74-4">ISBN 84-85004-74-4</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&amp;rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&amp;rft.genre=book&amp;rft.btitle=Vel%C3%A1zquez&amp;rft.au=L%C3%B3pez+Rey%2C+Jos%C3%A9&amp;rft.date=1978&amp;rft.pub=Barcelona%3A+Compa%C3%B1%C3%ADa+Internacional+Editora+SA&amp;rft.isbn=84-85004-74-4"><span style="display: none;">&#160;</span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Mon82">Monreal, Luis. <i>La pintura en los Grandes Museos, Tomo 6</i>&#32;(en castellà).&#32; Barcelona, Editorial Planeta,&#32;1982. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-320-0466-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-320-0466-9">ISBN 84-320-0466-9</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&amp;rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&amp;rft.genre=book&amp;rft.btitle=La+pintura+en+los+Grandes+Museos%2C+Tomo+6&amp;rft.au=Monreal%2C+Luis&amp;rft.date=1982&amp;rft.pub=Barcelona%2C+Editorial+Planeta&amp;rft.isbn=84-320-0466-9"><span style="display: none;">&#160;</span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Mor89">Morales y Marín, José Luis.&#32;«Velázquez o la mirada del hombre moderno». A: <i>Historia Universal del Arte: Barroco y Rococó</i>&#32;(en castellà).&#32; Barcelona: Planeta,&#32;1989. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-320-6680-X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-320-6680-X">ISBN 84-320-6680-X</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&amp;rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&amp;rft.genre=book&amp;rft.btitle=Historia+Universal+del+Arte%3A+Barroco+y+Rococ%C3%B3&amp;rft.atitle=Vel%C3%A1zquez+o+la+mirada+del+hombre+moderno&amp;rft.au=Morales+y+Mar%C3%ADn%2C+Jos%C3%A9+Luis&amp;rft.date=1989&amp;rft.pub=Barcelona%3A+Planeta&amp;rft.isbn=84-320-6680-X"><span style="display: none;">&#160;</span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="MoM98"><a href="/wiki/Jos%C3%A9_Luis_Morales_Mart%C3%ADn" title="José Luis Morales Martín">Morales y Marín, José Luis</a>. <i>La Pintura en el Barroco</i>&#32;(en castellà).&#32; Madrid, Espasa-Calpe,&#32;1998. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-239-8627-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-239-8627-6">ISBN 84-239-8627-6</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&amp;rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&amp;rft.genre=book&amp;rft.btitle=La+Pintura+en+el+Barroco&amp;rft.au=Morales+y+Mar%C3%ADn%2C+Jos%C3%A9+Luis&amp;rft.date=1998&amp;rft.pub=Madrid%2C+Espasa-Calpe&amp;rft.isbn=84-239-8627-6"><span style="display: none;">&#160;</span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Ort63"><a href="/wiki/Jos%C3%A9_Ortega_y_Gasset" title="José Ortega y Gasset">Ortega y Gasset, José</a>.&#32;«La fama de Velázquez». A: <i>Velázquez</i>&#32;(en castellà).&#32; Madrid, Revista de Occidente SA,&#32;1963.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&amp;rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&amp;rft.genre=book&amp;rft.btitle=Vel%C3%A1zquez&amp;rft.atitle=La+fama+de+Vel%C3%A1zquez&amp;rft.au=Ortega+y+Gasset%2C+Jos%C3%A9&amp;rft.date=1963&amp;rft.pub=Madrid%2C+Revista+de+Occidente+SA"><span style="display: none;">&#160;</span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Ort59"><a href="/wiki/Jos%C3%A9_Ortega_y_Gasset" title="José Ortega y Gasset">Ortega y Gasset, José</a>. <i>Velázquez</i>&#32;(en castellà).&#32; Madrid, Revista de Occidente,&#32;1959.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&amp;rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&amp;rft.genre=book&amp;rft.btitle=Vel%C3%A1zquez&amp;rft.au=Ortega+y+Gasset%2C+Jos%C3%A9&amp;rft.date=1959&amp;rft.pub=Madrid%2C+Revista+de+Occidente"><span style="display: none;">&#160;</span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Pal47"><a href="/wiki/Antonio_Palomino" title="Antonio Palomino">Palomino, Antonio</a>. <i>Museo pictórico y escala óptica (1715-1724)</i>&#32;(en castellà).&#32; Madrid, Aguilar,&#32;1947.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&amp;rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&amp;rft.genre=book&amp;rft.btitle=Museo+pict%C3%B3rico+y+escala+%C3%B3ptica+%281715-1724%29&amp;rft.au=Palomino%2C+Antonio&amp;rft.date=1947&amp;rft.pub=Madrid%2C+Aguilar"><span style="display: none;">&#160;</span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Per90">Pérez Sánchez, Alfonso. <i>Velázquez y su arte, Velázquez: Museo del Prado 23 enero-31 marzo 1990</i>&#32;(en castellà).&#32; Madrid, Ministerio de Cultura,&#32;1990. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-87317-01-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-87317-01-4">ISBN 84-87317-01-4</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&amp;rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&amp;rft.genre=book&amp;rft.btitle=Vel%C3%A1zquez+y+su+arte%2C+Vel%C3%A1zquez%3A+Museo+del+Prado+23+enero-31+marzo+1990&amp;rft.au=P%C3%A9rez+S%C3%A1nchez%2C+Alfonso&amp;rft.date=1990&amp;rft.pub=Madrid%2C+Ministerio+de+Cultura&amp;rft.isbn=84-87317-01-4"><span style="display: none;">&#160;</span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Pra07">Prater, Andreas. <i>Venus ante el espejo</i>&#32;(en castellà).&#32; Madrid, Centro de Estudios Europa Hispánica,&#32;2007. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-936060-0-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-936060-0-8">ISBN 978-84-936060-0-8</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&amp;rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&amp;rft.genre=book&amp;rft.btitle=Venus+ante+el+espejo&amp;rft.au=Prater%2C+Andreas&amp;rft.date=2007&amp;rft.pub=Madrid%2C+Centro+de+Estudios+Europa+Hisp%C3%A1nica&amp;rft.isbn=978-84-936060-0-8"><span style="display: none;">&#160;</span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Rag04">Ragusa, Elena. <i>La vida y el arte, Velázquez</i>&#32;(en castellà).&#32; Milán, RCS Li bri S.p.A.,&#32;2004. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-89780-54-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-89780-54-4">ISBN 84-89780-54-4</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&amp;rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&amp;rft.genre=book&amp;rft.btitle=La+vida+y+el+arte%2C+Vel%C3%A1zquez&amp;rft.au=Ragusa%2C+Elena&amp;rft.date=2004&amp;rft.pub=Mil%C3%A1n%2C+RCS+Li+bri+S.p.A.&amp;rft.isbn=84-89780-54-4"><span style="display: none;">&#160;</span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Sur97">Sureda, Joan. <i>Los siglos del Barroco</i>&#32;(en castellà).&#32; Madrid, Akal ediciones,&#32;1997. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-460-0735-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-460-0735-5">ISBN 84-460-0735-5</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&amp;rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&amp;rft.genre=book&amp;rft.btitle=Los+siglos+del+Barroco&amp;rft.au=Sureda%2C+Joan&amp;rft.date=1997&amp;rft.pub=Madrid%2C+Akal+ediciones&amp;rft.isbn=84-460-0735-5"><span style="display: none;">&#160;</span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="War07">Warnke, Martin. <i>Velázquez:Forma y reforma</i>&#32;(en castellà).&#32; Centro de Estudios Europa Hispánica,&#32;2007. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-934643-8-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-934643-8-7">ISBN 978-84-934643-8-7</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&amp;rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&amp;rft.genre=book&amp;rft.btitle=Vel%C3%A1zquez%3AForma+y+reforma&amp;rft.au=Warnke%2C+Martin&amp;rft.date=2007&amp;rft.pub=Centro+de+Estudios+Europa+Hisp%C3%A1nica&amp;rft.isbn=978-84-934643-8-7"><span style="display: none;">&#160;</span></span></li></ul> </div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs"><span id="Enlla.C3.A7os_externs"></span>Enllaços externs</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Diego_Vel%C3%A1zquez&amp;action=edit&amp;section=30" title="Modifica la secció: Enllaços externs"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <table cellpadding="2" cellspacing="0" align="right" style="margin:5px; padding: 5px; border:1px solid #aaaaaa; text-align:left;" class="infobox noprint plainlinks"> <tbody><tr> <td colspan="2" style="text-align:center; font-size:85%">En altres projectes de <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Wikimedia" title="Fundació Wikimedia">Wikimedia</a>: </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Commons-logo.svg" class="mw-file-description" title="Commons"><img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/26px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/34px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></a><figcaption>Commons</figcaption></figure></td> <td><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" class="extiw" title="commons:Diego Velázquez"><b>Commons</b></a><span style="font-size:70%;"> (Galeria)</span> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q297?uselang=ca#sitelinks-special" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span> </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Commons-logo.svg" class="mw-file-description" title="Commons"><img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/26px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/34px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></a><figcaption>Commons</figcaption></figure></td> <td><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Diego_Vel%C3%A1zquez" class="extiw" title="commons:Category:Diego Velázquez"><b>Commons</b></a><span style="font-size:70%;"> (Categoria)</span> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q297?uselang=ca#sitelinks-special" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span> </td></tr> </tbody></table> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.museodelprado.es/index.php?id=995&amp;no_cache=1&amp;L=0&amp;tx_obras">Pàgina <i>web</i> del Museu del Prado amb les obres de Diego Velázquez</a>.</li></ul> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Obres_de_Velázquez" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="3" style="background:#E6C373"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Plantilla:Vel%C3%A1zquez" title="Plantilla:Velázquez"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></span></li></ul></div><div id="Obres_de_Velázquez" style="font-size:114%;margin:0 4em"><a href="/wiki/Llista_d%27obres_de_Vel%C3%A1zquez" title="Llista d&#39;obres de Velázquez">Obres</a> de <a class="mw-selflink selflink">Velázquez</a></div></th></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;background:#FFECBF; text-align:center;"><a href="/wiki/Llista_d%27obres_de_Vel%C3%A1zquez" title="Llista d&#39;obres de Velázquez">Pintures</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><i><a href="/wiki/Tres_homes_a_taula" title="Tres homes a taula">Tres homes a taula</a></i> (1617)<span style="font-weight:bold;">&#160;·</span>&#32;<i><a href="/wiki/Vella_fregint_ous" title="Vella fregint ous">Vella fregint ous</a></i> (1618)<span style="font-weight:bold;">&#160;·</span>&#32; <i><a href="/wiki/Esmorzar_de_pagesos" title="Esmorzar de pagesos">Esmorzar de pagesos</a></i> (c. 1618) <span style="font-weight:bold;">&#160;·</span>&#32;<i><a href="/wiki/Adoraci%C3%B3_dels_Mags_(Vel%C3%A1zquez)" class="mw-redirect" title="Adoració dels Mags (Velázquez)">Adoració dels Mags</a></i> (1619)<span style="font-weight:bold;">&#160;·</span>&#32;<i><a href="/wiki/Sant_Pau_(Vel%C3%A1zquez)" title="Sant Pau (Velázquez)">Sant Pau</a></i> (1618–20)<span style="font-weight:bold;">&#160;·</span>&#32;<i><a href="/wiki/Aiguader_de_Sevilla" title="Aiguader de Sevilla">Aiguader de Sevilla</a></i> (1620)<span style="font-weight:bold;">&#160;·</span>&#32;<i><a href="/wiki/La_forja_de_Vulc%C3%A0" title="La forja de Vulcà">La forja de Vulcà</a></i> (1630)<span style="font-weight:bold;">&#160;·</span>&#32;<i><a href="/wiki/La_t%C3%BAnica_de_Josep" title="La túnica de Josep">La túnica de Josep</a></i> (1630)<span style="font-weight:bold;">&#160;·</span>&#32;<i><a href="/wiki/El_pr%C3%ADncep_Baltasar_Carlos_amb_un_nan" title="El príncep Baltasar Carlos amb un nan">El príncep Baltasar Carlos amb un nan</a></i> (1631)<span style="font-weight:bold;">&#160;·</span>&#32;<i><a href="/wiki/La_rendici%C3%B3_de_Breda" title="La rendició de Breda">La rendició de Breda</a></i> (1634)<span style="font-weight:bold;">&#160;·</span>&#32;<i><a href="/wiki/Retrat_del_pr%C3%ADncep_Baltasar_Carles_ca%C3%A7ador" title="Retrat del príncep Baltasar Carles caçador">Retrat del príncep Baltasar Carles caçador</a></i> (1635)<span style="font-weight:bold;">&#160;·</span>&#32;<i><a href="/wiki/Venus_del_mirall" title="Venus del mirall">Venus del mirall</a></i> (1649–51)<span style="font-weight:bold;">&#160;·</span>&#32;<i><a href="/wiki/Retrat_de_Juan_de_Pareja" title="Retrat de Juan de Pareja">Retrat de Juan de Pareja</a></i> (1650)<span style="font-weight:bold;">&#160;·</span>&#32;<i><a href="/wiki/Las_Meninas" title="Las Meninas">Las Meninas</a></i> (1656)<span style="font-weight:bold;">&#160;·</span>&#32;<i><a href="/wiki/El_Pr%C3%ADncep_Felip_Pr%C3%B2sper" title="El Príncep Felip Pròsper">El Príncep Felip Pròsper</a></i> (1659)<span style="font-weight:bold;">&#160;·</span>&#32;</div></td><td class="navbox-image" rowspan="1" style="width:1px;padding:0px 0px 0px 2px"><div><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Diego_Vel%C3%A1zquez_Autorretrato_45_x_38_cm_-_Colecci%C3%B3n_Real_Academia_de_Bellas_Artes_de_San_Carlos_-_Museo_de_Bellas_Artes_de_Valencia.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6c/Diego_Vel%C3%A1zquez_Autorretrato_45_x_38_cm_-_Colecci%C3%B3n_Real_Academia_de_Bellas_Artes_de_San_Carlos_-_Museo_de_Bellas_Artes_de_Valencia.jpg/75px-Diego_Vel%C3%A1zquez_Autorretrato_45_x_38_cm_-_Colecci%C3%B3n_Real_Academia_de_Bellas_Artes_de_San_Carlos_-_Museo_de_Bellas_Artes_de_Valencia.jpg" decoding="async" width="75" height="89" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6c/Diego_Vel%C3%A1zquez_Autorretrato_45_x_38_cm_-_Colecci%C3%B3n_Real_Academia_de_Bellas_Artes_de_San_Carlos_-_Museo_de_Bellas_Artes_de_Valencia.jpg/113px-Diego_Vel%C3%A1zquez_Autorretrato_45_x_38_cm_-_Colecci%C3%B3n_Real_Academia_de_Bellas_Artes_de_San_Carlos_-_Museo_de_Bellas_Artes_de_Valencia.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6c/Diego_Vel%C3%A1zquez_Autorretrato_45_x_38_cm_-_Colecci%C3%B3n_Real_Academia_de_Bellas_Artes_de_San_Carlos_-_Museo_de_Bellas_Artes_de_Valencia.jpg/150px-Diego_Vel%C3%A1zquez_Autorretrato_45_x_38_cm_-_Colecci%C3%B3n_Real_Academia_de_Bellas_Artes_de_San_Carlos_-_Museo_de_Bellas_Artes_de_Valencia.jpg 2x" data-file-width="945" data-file-height="1119" /></a></span></div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d&#39;autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.worldcat.org/identities/lccn-n79-063457">WorldCat</a></li> <li><a href="/wiki/CANTIC" class="mw-redirect" title="CANTIC">CANTIC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://cantic.bnc.cat/registre/981058514957006706">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_Espa%C3%B1a" class="mw-redirect" title="Biblioteca Nacional de España">BNE</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://datos.bne.es/resource/XX865983">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Biblioth%C3%A8que_nationale_de_France" class="mw-redirect" title="Bibliothèque nationale de France">BNF</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb11935168k">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://d-nb.info/gnd/118626426">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/LCCN" class="mw-redirect" title="LCCN">LCCN</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.loc.gov/authorities/names/n79063457">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/VIAF" class="mw-redirect" title="VIAF">VIAF</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://viaf.org/viaf/76324831">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/ISNI" class="mw-redirect" title="ISNI">ISNI</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://isni.org/isni/0000000121400618">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/LIBRIS" title="LIBRIS">SELIBR</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://libris.kb.se/auth/207872">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/SUDOC" class="mw-redirect" title="SUDOC">SUDOC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.idref.fr/027274020">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/BIBSYS" title="BIBSYS">BIBSYS</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://ask.bibsys.no/ask/action/result?cmd=&amp;kilde=biblio&amp;cql=bs.autid+%3D+90338945&amp;feltselect=bs.autid">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Union_List_of_Artist_Names" title="Union List of Artist Names">ULAN</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.getty.edu/vow/ULANFullDisplay?find=&amp;role=&amp;nation=&amp;subjectid=500016881">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/National_Library_of_Australia" class="mw-redirect" title="National Library of Australia">NLA</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://nla.gov.au/anbd.aut-an35965890">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/National_Diet_Library" class="mw-redirect" title="National Diet Library">NDL</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://id.ndl.go.jp/auth/ndlna/00459630">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&amp;local_base=aut&amp;ccl_term=ica=jn20000701886&amp;CON_LNG=ENG">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Istituto_Centrale_per_il_Catalogo_Unico" title="Istituto Centrale per il Catalogo Unico">ICCU</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://opac.sbn.it/nome/BVEV031403">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases d'informació</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/GEC" class="mw-redirect" title="GEC">GEC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/diego-rodriguez-de-silva-y-velazquez">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Europeana" title="Europeana">Europeana</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://data.europeana.eu/agent/base/57280">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div> <!-- NewPP limit report Parsed by mw‐web.eqiad.main‐5dc468848‐g8cx2 Cached time: 20241124111352 Cache expiry: 2592000 Reduced expiry: false Complications: [show‐toc] CPU time usage: 1.664 seconds Real time usage: 2.297 seconds Preprocessor visited node count: 21418/1000000 Post‐expand include size: 173276/2097152 bytes Template argument size: 55664/2097152 bytes Highest expansion depth: 27/100 Expensive parser function count: 4/500 Unstrip recursion depth: 0/20 Unstrip post‐expand size: 49867/5000000 bytes Lua time usage: 0.903/10.000 seconds Lua memory usage: 4768096/52428800 bytes Number of Wikibase entities loaded: 15/400 --> <!-- Transclusion expansion time report (%,ms,calls,template) 100.00% 1994.510 1 -total 72.58% 1447.543 1 Plantilla:Infotaula_persona 58.14% 1159.684 1 Plantilla:Infobox_person 57.32% 1143.279 1 Plantilla:Infobox_person/formatglobal 56.87% 1134.246 1 Plantilla:InfoboxFrame 13.52% 269.665 30 Plantilla:If_empty 7.64% 152.371 2 Plantilla:Replace 6.80% 135.684 1 Plantilla:Projectes_germans 5.52% 110.146 10 Plantilla:If_then_show 5.13% 102.221 1 Plantilla:Identifiers --> <!-- Saved in parser cache with key cawiki:pcache:idhash:51606-0!canonical and timestamp 20241124111352 and revision id 34262427. Rendering was triggered because: page-view --> </div><!--esi <esi:include src="/esitest-fa8a495983347898/content" /> --><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Diego_Velázquez&amp;oldid=34262427">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Diego_Velázquez&amp;oldid=34262427</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categories</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Pintors_espanyols_del_Barroc" title="Categoria:Pintors espanyols del Barroc">Pintors espanyols del Barroc</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Pintors_sevillans" title="Categoria:Pintors sevillans">Pintors sevillans</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Orde_de_Sant_Jaume" title="Categoria:Orde de Sant Jaume">Orde de Sant Jaume</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Morts_a_Madrid" title="Categoria:Morts a Madrid">Morts a Madrid</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Espanyols_d%27ascend%C3%A8ncia_portuguesa" title="Categoria:Espanyols d&#039;ascendència portuguesa">Espanyols d'ascendència portuguesa</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Pintors_de_cambra" title="Categoria:Pintors de cambra">Pintors de cambra</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Naixements_del_1599" title="Categoria:Naixements del 1599">Naixements del 1599</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_etiquetes_de_Wikidata_sense_traducci%C3%B3" title="Categoria:Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció">Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_mides_d%27imatge_que_contenen_px_addicionals" title="Categoria:Pàgines amb mides d&#039;imatge que contenen px addicionals">Pàgines amb mides d'imatge que contenen px addicionals</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Infotaula_persona_sense_par%C3%A0metres" title="Categoria:Infotaula persona sense paràmetres">Infotaula persona sense paràmetres</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_identificador_CANTIC" title="Categoria:Articles amb identificador CANTIC">Articles amb identificador CANTIC</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_identificador_Europeana" title="Categoria:Articles amb identificador Europeana">Articles amb identificador Europeana</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d&#039;autoritats">Control d'autoritats</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:1.000_articles_fonamentals" title="Categoria:1.000 articles fonamentals">1.000 articles fonamentals</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Llista_d%27articles_de_qualitat" title="Categoria:Llista d&#039;articles de qualitat">Llista d'articles de qualitat</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_de_qualitat_d%27art" title="Categoria:Articles de qualitat d&#039;art">Articles de qualitat d'art</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Morts_el_1660" title="Categoria:Morts el 1660">Morts el 1660</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 19 nov 2024 a les 23:32.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia&#174; (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Diego_Vel%C3%A1zquez&amp;mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-f7b5ccf54-28kkz","wgBackendResponseTime":181,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"1.664","walltime":"2.297","ppvisitednodes":{"value":21418,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":173276,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":55664,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":27,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":4,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":0,"limit":20},"unstrip-size":{"value":49867,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":15,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 1994.510 1 -total"," 72.58% 1447.543 1 Plantilla:Infotaula_persona"," 58.14% 1159.684 1 Plantilla:Infobox_person"," 57.32% 1143.279 1 Plantilla:Infobox_person/formatglobal"," 56.87% 1134.246 1 Plantilla:InfoboxFrame"," 13.52% 269.665 30 Plantilla:If_empty"," 7.64% 152.371 2 Plantilla:Replace"," 6.80% 135.684 1 Plantilla:Projectes_germans"," 5.52% 110.146 10 Plantilla:If_then_show"," 5.13% 102.221 1 Plantilla:Identifiers"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.903","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":4768096,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.eqiad.main-5dc468848-g8cx2","timestamp":"20241124111352","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Diego Vel\u00e1zquez","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Diego_Vel%C3%A1zquez","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q297","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q297","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2005-11-13T14:21:08Z","dateModified":"2024-11-19T22:32:44Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/6\/6c\/Diego_Vel%C3%A1zquez_Autorretrato_45_x_38_cm_-_Colecci%C3%B3n_Real_Academia_de_Bellas_Artes_de_San_Carlos_-_Museo_de_Bellas_Artes_de_Valencia.jpg","headline":"Pintor espanyol"}</script> </body> </html>

Pages: 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10