CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Capitalisme - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"00dcf5a6-5552-43da-9941-a3811ef5a959","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Capitalisme","wgTitle":"Capitalisme","wgCurRevisionId":34183769,"wgRevisionId":34183769,"wgArticleId":6886,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","Articles amb referències puntuals demanades","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","1.000 articles fonamentals","Societat (Els 1000 de META)","Control d'autoritats","Capitalisme"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Capitalisme","wgRelevantArticleId":6886,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true, "wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":60000,"wgRelatedArticlesCompat":[],"wgCentralAuthMobileDomain":false,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q6206","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false, "wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","jquery.makeCollapsible.styles":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","jquery.makeCollapsible","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher", "ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cjquery.makeCollapsible.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.4"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/b5/FPP.png"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="1002"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/b5/FPP.png"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="668"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="534"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Capitalisme - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Capitalisme"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Capitalisme&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Capitalisme"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Capitalisme rootpage-Capitalisme skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Capitalisme" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Capitalisme" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Capitalisme" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Capitalisme" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Etimologia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Etimologia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Etimologia</span> </div> </a> <ul id="toc-Etimologia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Capital,_treball_i_règim_de_propietat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Capital,_treball_i_règim_de_propietat"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>Capital, treball i règim de propietat</span> </div> </a> <ul id="toc-Capital,_treball_i_règim_de_propietat-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Contracte_lliure,_guanys_i_mobilitat_social" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Contracte_lliure,_guanys_i_mobilitat_social"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Contracte lliure, guanys i mobilitat social</span> </div> </a> <ul id="toc-Contracte_lliure,_guanys_i_mobilitat_social-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Organitzacions_per_interès_individual" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Organitzacions_per_interès_individual"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>Organitzacions per interès individual</span> </div> </a> <ul id="toc-Organitzacions_per_interès_individual-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Liberalisme_i_paper_de_l'Estat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Liberalisme_i_paper_de_l'Estat"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Liberalisme i paper de l'Estat</span> </div> </a> <ul id="toc-Liberalisme_i_paper_de_l'Estat-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Perspectives_sobre_les_característiques_del_capitalisme" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Perspectives_sobre_les_característiques_del_capitalisme"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>Perspectives sobre les característiques del capitalisme</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Perspectives_sobre_les_característiques_del_capitalisme-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Perspectives sobre les característiques del capitalisme</span> </button> <ul id="toc-Perspectives_sobre_les_característiques_del_capitalisme-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Política_econòmica_clàssica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Política_econòmica_clàssica"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.1</span> <span>Política econòmica clàssica</span> </div> </a> <ul id="toc-Política_econòmica_clàssica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-L'economia_política_marxista" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#L'economia_política_marxista"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.2</span> <span>L'economia política marxista</span> </div> </a> <ul id="toc-L'economia_política_marxista-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Sociologia_política_de_Weber" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Sociologia_política_de_Weber"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.3</span> <span>Sociologia política de Weber</span> </div> </a> <ul id="toc-Sociologia_política_de_Weber-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-L'Escola_Alemanya_i_l'Escola_Austríaca" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#L'Escola_Alemanya_i_l'Escola_Austríaca"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.4</span> <span>L'Escola Alemanya i l'Escola Austríaca</span> </div> </a> <ul id="toc-L'Escola_Alemanya_i_l'Escola_Austríaca-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Economia_keynesiana" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Economia_keynesiana"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.5</span> <span>Economia keynesiana</span> </div> </a> <ul id="toc-Economia_keynesiana-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Economia_neoclàssica_i_l'Escola_de_Chicago" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Economia_neoclàssica_i_l'Escola_de_Chicago"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.6</span> <span>Economia neoclàssica i l'Escola de Chicago</span> </div> </a> <ul id="toc-Economia_neoclàssica_i_l'Escola_de_Chicago-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Etapes_del_capitalisme" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Etapes_del_capitalisme"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7</span> <span>Etapes del capitalisme</span> </div> </a> <ul id="toc-Etapes_del_capitalisme-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Història_del_capitalisme" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Història_del_capitalisme"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8</span> <span>Història del capitalisme</span> </div> </a> <ul id="toc-Història_del_capitalisme-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Classificació_dels_models_capitalistes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Classificació_dels_models_capitalistes"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9</span> <span>Classificació dels models capitalistes</span> </div> </a> <ul id="toc-Classificació_dels_models_capitalistes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Liberalisme_econòmic" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Liberalisme_econòmic"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10</span> <span>Liberalisme econòmic</span> </div> </a> <ul id="toc-Liberalisme_econòmic-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Neoliberalisme" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Neoliberalisme"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">11</span> <span>Neoliberalisme</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Neoliberalisme-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Neoliberalisme</span> </button> <ul id="toc-Neoliberalisme-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Principis_fonamentals" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Principis_fonamentals"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">11.1</span> <span>Principis fonamentals</span> </div> </a> <ul id="toc-Principis_fonamentals-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Crítica_del_capitalisme" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Crítica_del_capitalisme"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">12</span> <span>Crítica del capitalisme</span> </div> </a> <ul id="toc-Crítica_del_capitalisme-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">13</span> <span>Vegeu també</span> </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">14</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">15</span> <span>Bibliografia</span> </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">16</span> <span>Enllaços externs</span> </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Capitalisme</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 153 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-153" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">153 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-af mw-list-item"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Kapitalisme" title="Kapitalisme - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Kapitalisme" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target"><span>Afrikaans</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-als mw-list-item"><a href="https://als.wikipedia.org/wiki/Kapitalismus" title="Kapitalismus - alemany suís" lang="gsw" hreflang="gsw" data-title="Kapitalismus" data-language-autonym="Alemannisch" data-language-local-name="alemany suís" class="interlanguage-link-target"><span>Alemannisch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-an mw-list-item"><a href="https://an.wikipedia.org/wiki/Capitalismo" title="Capitalismo - aragonès" lang="an" hreflang="an" data-title="Capitalismo" data-language-autonym="Aragonés" data-language-local-name="aragonès" class="interlanguage-link-target"><span>Aragonés</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ang mw-list-item"><a href="https://ang.wikipedia.org/wiki/%C7%A2htwealdes_endebyrdness" title="Ǣhtwealdes endebyrdness - anglès antic" lang="ang" hreflang="ang" data-title="Ǣhtwealdes endebyrdness" data-language-autonym="Ænglisc" data-language-local-name="anglès antic" class="interlanguage-link-target"><span>Ænglisc</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%B1%D8%A3%D8%B3%D9%85%D8%A7%D9%84%D9%8A%D8%A9" title="رأسمالية - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="رأسمالية" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target"><span>العربية</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-arc mw-list-item"><a href="https://arc.wikipedia.org/wiki/%DC%AA%DC%9D%DC%AB%DC%A1%DC%A0%DC%98%DC%AC%DC%90" title="ܪܝܫܡܠܘܬܐ - arameu" lang="arc" hreflang="arc" data-title="ܪܝܫܡܠܘܬܐ" data-language-autonym="ܐܪܡܝܐ" data-language-local-name="arameu" class="interlanguage-link-target"><span>ܐܪܡܝܐ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ary mw-list-item"><a href="https://ary.wikipedia.org/wiki/%D8%B1%D8%A7%D8%B3%D9%85%D8%A7%D9%84%D9%8A%D8%A9" title="راسمالية - Moroccan Arabic" lang="ary" hreflang="ary" data-title="راسمالية" data-language-autonym="الدارجة" data-language-local-name="Moroccan Arabic" class="interlanguage-link-target"><span>الدارجة</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-arz mw-list-item"><a href="https://arz.wikipedia.org/wiki/%D8%B1%D8%A7%D8%B3%D9%85%D8%A7%D9%84%D9%8A%D9%87" title="راسماليه - àrab egipci" lang="arz" hreflang="arz" data-title="راسماليه" data-language-autonym="مصرى" data-language-local-name="àrab egipci" class="interlanguage-link-target"><span>مصرى</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-as mw-list-item"><a href="https://as.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%AA%E0%A7%81%E0%A6%81%E0%A6%9C%E0%A6%BF%E0%A6%AC%E0%A6%BE%E0%A6%A6" title="পুঁজিবাদ - assamès" lang="as" hreflang="as" data-title="পুঁজিবাদ" data-language-autonym="অসমীয়া" data-language-local-name="assamès" class="interlanguage-link-target"><span>অসমীয়া</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Capitalismu" title="Capitalismu - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Capitalismu" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target"><span>Asturianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/Kapitalizm" title="Kapitalizm - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Kapitalizm" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target"><span>Azərbaycanca</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-azb mw-list-item"><a href="https://azb.wikipedia.org/wiki/%DA%A9%D8%A7%D9%BE%DB%8C%D8%AA%D8%A7%D9%84%DB%8C%D8%B3%D9%85" title="کاپیتالیسم - South Azerbaijani" lang="azb" hreflang="azb" data-title="کاپیتالیسم" data-language-autonym="تۆرکجه" data-language-local-name="South Azerbaijani" class="interlanguage-link-target"><span>تۆرکجه</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ba mw-list-item"><a href="https://ba.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%B0%D0%BF%D0%B8%D1%82%D0%B0%D0%BB%D0%B8%D0%B7%D0%BC" title="Капитализм - baixkir" lang="ba" hreflang="ba" data-title="Капитализм" data-language-autonym="Башҡортса" data-language-local-name="baixkir" class="interlanguage-link-target"><span>Башҡортса</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bat-smg mw-list-item"><a href="https://bat-smg.wikipedia.org/wiki/Kap%C4%97tal%C4%97zmos" title="Kapėtalėzmos - Samogitian" lang="sgs" hreflang="sgs" data-title="Kapėtalėzmos" data-language-autonym="Žemaitėška" data-language-local-name="Samogitian" class="interlanguage-link-target"><span>Žemaitėška</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bcl mw-list-item"><a href="https://bcl.wikipedia.org/wiki/Kapitalismo" title="Kapitalismo - Central Bikol" lang="bcl" hreflang="bcl" data-title="Kapitalismo" data-language-autonym="Bikol Central" data-language-local-name="Central Bikol" class="interlanguage-link-target"><span>Bikol Central</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%B0%D0%BF%D1%96%D1%82%D0%B0%D0%BB%D1%96%D0%B7%D0%BC" title="Капіталізм - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Капіталізм" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be-x-old mw-list-item"><a href="https://be-tarask.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%B0%D0%BF%D1%96%D1%82%D0%B0%D0%BB%D1%96%D0%B7%D0%BC" title="Капіталізм - Belarusian (Taraškievica orthography)" lang="be-tarask" hreflang="be-tarask" data-title="Капіталізм" data-language-autonym="Беларуская (тарашкевіца)" data-language-local-name="Belarusian (Taraškievica orthography)" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская (тарашкевіца)</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bew mw-list-item"><a href="https://bew.wikipedia.org/wiki/Kepuncian" title="Kepuncian - Betawi" lang="bew" hreflang="bew" data-title="Kepuncian" data-language-autonym="Betawi" data-language-local-name="Betawi" class="interlanguage-link-target"><span>Betawi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%B0%D0%BF%D0%B8%D1%82%D0%B0%D0%BB%D0%B8%D0%B7%D1%8A%D0%BC" title="Капитализъм - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Капитализъм" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target"><span>Български</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bh mw-list-item"><a href="https://bh.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AA%E0%A5%82%E0%A4%81%E0%A4%9C%E0%A5%80%E0%A4%B5%E0%A4%BE%E0%A4%A6" title="पूँजीवाद - Bhojpuri" lang="bh" hreflang="bh" data-title="पूँजीवाद" data-language-autonym="भोजपुरी" data-language-local-name="Bhojpuri" class="interlanguage-link-target"><span>भोजपुरी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bn mw-list-item"><a href="https://bn.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%AA%E0%A7%81%E0%A6%81%E0%A6%9C%E0%A6%BF%E0%A6%AC%E0%A6%BE%E0%A6%A6" title="পুঁজিবাদ - bengalí" lang="bn" hreflang="bn" data-title="পুঁজিবাদ" data-language-autonym="বাংলা" data-language-local-name="bengalí" class="interlanguage-link-target"><span>বাংলা</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-br mw-list-item"><a href="https://br.wikipedia.org/wiki/Kevalaouriezh" title="Kevalaouriezh - bretó" lang="br" hreflang="br" data-title="Kevalaouriezh" data-language-autonym="Brezhoneg" data-language-local-name="bretó" class="interlanguage-link-target"><span>Brezhoneg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bs mw-list-item"><a href="https://bs.wikipedia.org/wiki/Kapitalizam" title="Kapitalizam - bosnià" lang="bs" hreflang="bs" data-title="Kapitalizam" data-language-autonym="Bosanski" data-language-local-name="bosnià" class="interlanguage-link-target"><span>Bosanski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-btm mw-list-item"><a href="https://btm.wikipedia.org/wiki/Kapitalisme" title="Kapitalisme - Batak Mandailing" lang="btm" hreflang="btm" data-title="Kapitalisme" data-language-autonym="Batak Mandailing" data-language-local-name="Batak Mandailing" class="interlanguage-link-target"><span>Batak Mandailing</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bxr mw-list-item"><a href="https://bxr.wikipedia.org/wiki/%D0%A5%D2%AF%D1%80%D1%8D%D0%BD%D0%B3%D1%8D%D1%82%D1%8D_%D0%B6%D1%83%D1%80%D0%B0%D0%BC" title="Хүрэнгэтэ журам - Russia Buriat" lang="bxr" hreflang="bxr" data-title="Хүрэнгэтэ журам" data-language-autonym="Буряад" data-language-local-name="Russia Buriat" class="interlanguage-link-target"><span>Буряад</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cdo mw-list-item"><a href="https://cdo.wikipedia.org/wiki/C%E1%B9%B3%CC%86-bu%C5%8Dng-ci%C5%8D-ngi%C3%AA" title="Cṳ̆-buōng-ciō-ngiê - Mindong" lang="cdo" hreflang="cdo" data-title="Cṳ̆-buōng-ciō-ngiê" data-language-autonym="閩東語 / Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄" data-language-local-name="Mindong" class="interlanguage-link-target"><span>閩東語 / Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ce mw-list-item"><a href="https://ce.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%B0%D0%BF%D0%B8%D1%82%D0%B0%D0%BB%D0%B8%D0%B7%D0%BC" title="Капитализм - txetxè" lang="ce" hreflang="ce" data-title="Капитализм" data-language-autonym="Нохчийн" data-language-local-name="txetxè" class="interlanguage-link-target"><span>Нохчийн</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ckb mw-list-item"><a href="https://ckb.wikipedia.org/wiki/%D8%B3%DB%95%D8%B1%D9%85%D8%A7%DB%8C%DB%95%D8%AF%D8%A7%D8%B1%DB%8C" title="سەرمایەداری - kurd central" lang="ckb" hreflang="ckb" data-title="سەرمایەداری" data-language-autonym="کوردی" data-language-local-name="kurd central" class="interlanguage-link-target"><span>کوردی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/Kapitalismus" title="Kapitalismus - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Kapitalismus" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target"><span>Čeština</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-csb mw-list-item"><a href="https://csb.wikipedia.org/wiki/Kapitalizm" title="Kapitalizm - caixubi" lang="csb" hreflang="csb" data-title="Kapitalizm" data-language-autonym="Kaszëbsczi" data-language-local-name="caixubi" class="interlanguage-link-target"><span>Kaszëbsczi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/Cyfalafiaeth" title="Cyfalafiaeth - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="Cyfalafiaeth" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target"><span>Cymraeg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Kapitalisme" title="Kapitalisme - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Kapitalisme" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target"><span>Dansk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Kapitalismus" title="Kapitalismus - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Kapitalismus" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Deutsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-diq mw-list-item"><a href="https://diq.wikipedia.org/wiki/Kapitalizm" title="Kapitalizm - Zazaki" lang="diq" hreflang="diq" data-title="Kapitalizm" data-language-autonym="Zazaki" data-language-local-name="Zazaki" class="interlanguage-link-target"><span>Zazaki</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%9A%CE%B1%CF%80%CE%B9%CF%84%CE%B1%CE%BB%CE%B9%CF%83%CE%BC%CF%8C%CF%82" title="Καπιταλισμός - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Καπιταλισμός" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target"><span>Ελληνικά</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Capitalism" title="Capitalism - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Capitalism" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Kapitalismo" title="Kapitalismo - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Kapitalismo" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target"><span>Esperanto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Capitalismo" title="Capitalismo - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Capitalismo" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Kapitalism" title="Kapitalism - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Kapitalism" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target"><span>Eesti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Kapitalismo" title="Kapitalismo - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Kapitalismo" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target"><span>Euskara</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ext mw-list-item"><a href="https://ext.wikipedia.org/wiki/Capitalismu" title="Capitalismu - extremeny" lang="ext" hreflang="ext" data-title="Capitalismu" data-language-autonym="Estremeñu" data-language-local-name="extremeny" class="interlanguage-link-target"><span>Estremeñu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D8%B3%D8%B1%D9%85%D8%A7%DB%8C%D9%87%E2%80%8C%D8%AF%D8%A7%D8%B1%DB%8C" title="سرمایه‌داری - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="سرمایه‌داری" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target"><span>فارسی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Kapitalismi" title="Kapitalismi - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Kapitalismi" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target"><span>Suomi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fiu-vro mw-list-item"><a href="https://fiu-vro.wikipedia.org/wiki/Kapitalism" title="Kapitalism - Võro" lang="vro" hreflang="vro" data-title="Kapitalism" data-language-autonym="Võro" data-language-local-name="Võro" class="interlanguage-link-target"><span>Võro</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fo mw-list-item"><a href="https://fo.wikipedia.org/wiki/Kapitalisma" title="Kapitalisma - feroès" lang="fo" hreflang="fo" data-title="Kapitalisma" data-language-autonym="Føroyskt" data-language-local-name="feroès" class="interlanguage-link-target"><span>Føroyskt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Capitalisme" title="Capitalisme - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Capitalisme" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target"><span>Français</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fur mw-list-item"><a href="https://fur.wikipedia.org/wiki/Capitalisim" title="Capitalisim - friülà" lang="fur" hreflang="fur" data-title="Capitalisim" data-language-autonym="Furlan" data-language-local-name="friülà" class="interlanguage-link-target"><span>Furlan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fy mw-list-item"><a href="https://fy.wikipedia.org/wiki/Kapitalisme" title="Kapitalisme - frisó occidental" lang="fy" hreflang="fy" data-title="Kapitalisme" data-language-autonym="Frysk" data-language-local-name="frisó occidental" class="interlanguage-link-target"><span>Frysk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ga mw-list-item"><a href="https://ga.wikipedia.org/wiki/Caipitleachas" title="Caipitleachas - irlandès" lang="ga" hreflang="ga" data-title="Caipitleachas" data-language-autonym="Gaeilge" data-language-local-name="irlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Gaeilge</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gan mw-list-item"><a href="https://gan.wikipedia.org/wiki/%E8%B3%87%E6%9C%AC%E4%B8%BB%E7%BE%A9" title="資本主義 - xinès gan" lang="gan" hreflang="gan" data-title="資本主義" data-language-autonym="贛語" data-language-local-name="xinès gan" class="interlanguage-link-target"><span>贛語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gcr mw-list-item"><a href="https://gcr.wikipedia.org/wiki/Kapitalism" title="Kapitalism - Guianan Creole" lang="gcr" hreflang="gcr" data-title="Kapitalism" data-language-autonym="Kriyòl gwiyannen" data-language-local-name="Guianan Creole" class="interlanguage-link-target"><span>Kriyòl gwiyannen</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gd mw-list-item"><a href="https://gd.wikipedia.org/wiki/Calpachas" title="Calpachas - gaèlic escocès" lang="gd" hreflang="gd" data-title="Calpachas" data-language-autonym="Gàidhlig" data-language-local-name="gaèlic escocès" class="interlanguage-link-target"><span>Gàidhlig</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Capitalismo" title="Capitalismo - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Capitalismo" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target"><span>Galego</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gn mw-list-item"><a href="https://gn.wikipedia.org/wiki/Capitalismo" title="Capitalismo - guaraní" lang="gn" hreflang="gn" data-title="Capitalismo" data-language-autonym="Avañe'ẽ" data-language-local-name="guaraní" class="interlanguage-link-target"><span>Avañe'ẽ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gu mw-list-item"><a href="https://gu.wikipedia.org/wiki/%E0%AA%AE%E0%AB%82%E0%AA%A1%E0%AB%80%E0%AA%B5%E0%AA%BE%E0%AA%A6" title="મૂડીવાદ - gujarati" lang="gu" hreflang="gu" data-title="મૂડીવાદ" data-language-autonym="ગુજરાતી" data-language-local-name="gujarati" class="interlanguage-link-target"><span>ગુજરાતી</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ha mw-list-item"><a href="https://ha.wikipedia.org/wiki/Jari-hujja" title="Jari-hujja - haussa" lang="ha" hreflang="ha" data-title="Jari-hujja" data-language-autonym="Hausa" data-language-local-name="haussa" class="interlanguage-link-target"><span>Hausa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hak mw-list-item"><a href="https://hak.wikipedia.org/wiki/Ch%E1%B9%B3%CC%82-p%C3%BAn_ch%C3%BA-ngi" title="Chṳ̂-pún chú-ngi - xinès hakka" lang="hak" hreflang="hak" data-title="Chṳ̂-pún chú-ngi" data-language-autonym="客家語 / Hak-kâ-ngî" data-language-local-name="xinès hakka" class="interlanguage-link-target"><span>客家語 / Hak-kâ-ngî</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%A7%D7%A4%D7%99%D7%98%D7%9C%D7%99%D7%96%D7%9D" title="קפיטליזם - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="קפיטליזם" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target"><span>עברית</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hi mw-list-item"><a href="https://hi.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AA%E0%A5%82%E0%A4%82%E0%A4%9C%E0%A5%80%E0%A4%B5%E0%A4%BE%E0%A4%A6" title="पूंजीवाद - hindi" lang="hi" hreflang="hi" data-title="पूंजीवाद" data-language-autonym="हिन्दी" data-language-local-name="hindi" class="interlanguage-link-target"><span>हिन्दी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hif mw-list-item"><a href="https://hif.wikipedia.org/wiki/Punjiwaad" title="Punjiwaad - hindi de Fiji" lang="hif" hreflang="hif" data-title="Punjiwaad" data-language-autonym="Fiji Hindi" data-language-local-name="hindi de Fiji" class="interlanguage-link-target"><span>Fiji Hindi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Kapitalizam" title="Kapitalizam - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Kapitalizam" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target"><span>Hrvatski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/Kapitalizmus" title="Kapitalizmus - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Kapitalizmus" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target"><span>Magyar</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D4%BF%D5%A1%D5%BA%D5%AB%D5%BF%D5%A1%D5%AC%D5%AB%D5%A6%D5%B4" title="Կապիտալիզմ - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Կապիտալիզմ" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target"><span>Հայերեն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Kapitalisme" title="Kapitalisme - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Kapitalisme" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Indonesia</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ilo mw-list-item"><a href="https://ilo.wikipedia.org/wiki/Kapitalismo" title="Kapitalismo - ilocano" lang="ilo" hreflang="ilo" data-title="Kapitalismo" data-language-autonym="Ilokano" data-language-local-name="ilocano" class="interlanguage-link-target"><span>Ilokano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-io mw-list-item"><a href="https://io.wikipedia.org/wiki/Kapitalismo" title="Kapitalismo - ido" lang="io" hreflang="io" data-title="Kapitalismo" data-language-autonym="Ido" data-language-local-name="ido" class="interlanguage-link-target"><span>Ido</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-is mw-list-item"><a href="https://is.wikipedia.org/wiki/Kap%C3%ADtalismi" title="Kapítalismi - islandès" lang="is" hreflang="is" data-title="Kapítalismi" data-language-autonym="Íslenska" data-language-local-name="islandès" class="interlanguage-link-target"><span>Íslenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Capitalismo" title="Capitalismo - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Capitalismo" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target"><span>Italiano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E8%B3%87%E6%9C%AC%E4%B8%BB%E7%BE%A9" title="資本主義 - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="資本主義" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target"><span>日本語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jam mw-list-item"><a href="https://jam.wikipedia.org/wiki/Kiapitalizam" title="Kiapitalizam - crioll anglès de Jamaica" lang="jam" hreflang="jam" data-title="Kiapitalizam" data-language-autonym="Patois" data-language-local-name="crioll anglès de Jamaica" class="interlanguage-link-target"><span>Patois</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jv mw-list-item"><a href="https://jv.wikipedia.org/wiki/Kapitalisme" title="Kapitalisme - javanès" lang="jv" hreflang="jv" data-title="Kapitalisme" data-language-autonym="Jawa" data-language-local-name="javanès" class="interlanguage-link-target"><span>Jawa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%99%E1%83%90%E1%83%9E%E1%83%98%E1%83%A2%E1%83%90%E1%83%9A%E1%83%98%E1%83%96%E1%83%9B%E1%83%98" title="კაპიტალიზმი - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="კაპიტალიზმი" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target"><span>ქართული</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kbp mw-list-item"><a href="https://kbp.wikipedia.org/wiki/Kapitaalism" title="Kapitaalism - Kabiye" lang="kbp" hreflang="kbp" data-title="Kapitaalism" data-language-autonym="Kabɩyɛ" data-language-local-name="Kabiye" class="interlanguage-link-target"><span>Kabɩyɛ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kk mw-list-item"><a href="https://kk.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%B0%D0%BF%D0%B8%D1%82%D0%B0%D0%BB%D0%B8%D0%B7%D0%BC" title="Капитализм - kazakh" lang="kk" hreflang="kk" data-title="Капитализм" data-language-autonym="Қазақша" data-language-local-name="kazakh" class="interlanguage-link-target"><span>Қазақша</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kn mw-list-item"><a href="https://kn.wikipedia.org/wiki/%E0%B2%AC%E0%B2%82%E0%B2%A1%E0%B2%B5%E0%B2%BE%E0%B2%B3%E0%B2%B6%E0%B2%BE%E0%B2%B9%E0%B2%BF" title="ಬಂಡವಾಳಶಾಹಿ - kannada" lang="kn" hreflang="kn" data-title="ಬಂಡವಾಳಶಾಹಿ" data-language-autonym="ಕನ್ನಡ" data-language-local-name="kannada" class="interlanguage-link-target"><span>ಕನ್ನಡ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EC%9E%90%EB%B3%B8%EC%A3%BC%EC%9D%98" title="자본주의 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="자본주의" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target"><span>한국어</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-krc mw-list-item"><a href="https://krc.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%B0%D0%BF%D0%B8%D1%82%D0%B0%D0%BB%D0%B8%D0%B7%D0%BC" title="Капитализм - karatxai-balkar" lang="krc" hreflang="krc" data-title="Капитализм" data-language-autonym="Къарачай-малкъар" data-language-local-name="karatxai-balkar" class="interlanguage-link-target"><span>Къарачай-малкъар</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ku mw-list-item"><a href="https://ku.wikipedia.org/wiki/Kap%C3%AEtal%C3%AEzm" title="Kapîtalîzm - kurd" lang="ku" hreflang="ku" data-title="Kapîtalîzm" data-language-autonym="Kurdî" data-language-local-name="kurd" class="interlanguage-link-target"><span>Kurdî</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ky mw-list-item"><a href="https://ky.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%B0%D0%BF%D0%B8%D1%82%D0%B0%D0%BB%D0%B8%D0%B7%D0%BC" title="Капитализм - kirguís" lang="ky" hreflang="ky" data-title="Капитализм" data-language-autonym="Кыргызча" data-language-local-name="kirguís" class="interlanguage-link-target"><span>Кыргызча</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Capitalismus" title="Capitalismus - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Capitalismus" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target"><span>Latina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lb mw-list-item"><a href="https://lb.wikipedia.org/wiki/Kapitalismus" title="Kapitalismus - luxemburguès" lang="lb" hreflang="lb" data-title="Kapitalismus" data-language-autonym="Lëtzebuergesch" data-language-local-name="luxemburguès" class="interlanguage-link-target"><span>Lëtzebuergesch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lfn mw-list-item"><a href="https://lfn.wikipedia.org/wiki/Capitalisme" title="Capitalisme - Lingua Franca Nova" lang="lfn" hreflang="lfn" data-title="Capitalisme" data-language-autonym="Lingua Franca Nova" data-language-local-name="Lingua Franca Nova" class="interlanguage-link-target"><span>Lingua Franca Nova</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-li mw-list-item"><a href="https://li.wikipedia.org/wiki/Kapitalisme" title="Kapitalisme - limburguès" lang="li" hreflang="li" data-title="Kapitalisme" data-language-autonym="Limburgs" data-language-local-name="limburguès" class="interlanguage-link-target"><span>Limburgs</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lmo mw-list-item"><a href="https://lmo.wikipedia.org/wiki/Capitalism" title="Capitalism - llombard" lang="lmo" hreflang="lmo" data-title="Capitalism" data-language-autonym="Lombard" data-language-local-name="llombard" class="interlanguage-link-target"><span>Lombard</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ln mw-list-item"><a href="https://ln.wikipedia.org/wiki/Kapitalism%C9%9B" title="Kapitalismɛ - lingala" lang="ln" hreflang="ln" data-title="Kapitalismɛ" data-language-autonym="Lingála" data-language-local-name="lingala" class="interlanguage-link-target"><span>Lingála</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lo mw-list-item"><a href="https://lo.wikipedia.org/wiki/%E0%BA%A5%E0%BA%B1%E0%BA%94%E0%BA%97%E0%BA%B4%E0%BA%97%E0%BA%B6%E0%BA%99%E0%BA%99%E0%BA%B4%E0%BA%8D%E0%BA%BB%E0%BA%A1" title="ລັດທິທຶນນິຍົມ - laosià" lang="lo" hreflang="lo" data-title="ລັດທິທຶນນິຍົມ" data-language-autonym="ລາວ" data-language-local-name="laosià" class="interlanguage-link-target"><span>ລາວ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/Kapitalizmas" title="Kapitalizmas - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Kapitalizmas" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target"><span>Lietuvių</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Kapit%C4%81lisms" title="Kapitālisms - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Kapitālisms" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target"><span>Latviešu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mg mw-list-item"><a href="https://mg.wikipedia.org/wiki/Kapitalisma" title="Kapitalisma - malgaix" lang="mg" hreflang="mg" data-title="Kapitalisma" data-language-autonym="Malagasy" data-language-local-name="malgaix" class="interlanguage-link-target"><span>Malagasy</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-min mw-list-item"><a href="https://min.wikipedia.org/wiki/Kapitalisme" title="Kapitalisme - minangkabau" lang="min" hreflang="min" data-title="Kapitalisme" data-language-autonym="Minangkabau" data-language-local-name="minangkabau" class="interlanguage-link-target"><span>Minangkabau</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk mw-list-item"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%B0%D0%BF%D0%B8%D1%82%D0%B0%D0%BB%D0%B8%D0%B7%D0%B0%D0%BC" title="Капитализам - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Капитализам" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target"><span>Македонски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ml mw-list-item"><a href="https://ml.wikipedia.org/wiki/%E0%B4%AE%E0%B5%81%E0%B4%A4%E0%B4%B2%E0%B4%BE%E0%B4%B3%E0%B4%BF%E0%B4%A4%E0%B5%8D%E0%B4%A4%E0%B4%82" title="മുതലാളിത്തം - malaiàlam" lang="ml" hreflang="ml" data-title="മുതലാളിത്തം" data-language-autonym="മലയാളം" data-language-local-name="malaiàlam" class="interlanguage-link-target"><span>മലയാളം</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mn mw-list-item"><a href="https://mn.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%B0%D0%BF%D0%B8%D1%82%D0%B0%D0%BB%D0%B8%D0%B7%D0%BC" title="Капитализм - mongol" lang="mn" hreflang="mn" data-title="Капитализм" data-language-autonym="Монгол" data-language-local-name="mongol" class="interlanguage-link-target"><span>Монгол</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mr mw-list-item"><a href="https://mr.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AD%E0%A4%BE%E0%A4%82%E0%A4%A1%E0%A4%B5%E0%A4%B2%E0%A4%B6%E0%A4%BE%E0%A4%B9%E0%A5%80" title="भांडवलशाही - marathi" lang="mr" hreflang="mr" data-title="भांडवलशाही" data-language-autonym="मराठी" data-language-local-name="marathi" class="interlanguage-link-target"><span>मराठी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/Kapitalisme" title="Kapitalisme - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Kapitalisme" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Melayu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mwl mw-list-item"><a href="https://mwl.wikipedia.org/wiki/Capitalismo" title="Capitalismo - mirandès" lang="mwl" hreflang="mwl" data-title="Capitalismo" data-language-autonym="Mirandés" data-language-local-name="mirandès" class="interlanguage-link-target"><span>Mirandés</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-my mw-list-item"><a href="https://my.wikipedia.org/wiki/%E1%80%A1%E1%80%9B%E1%80%84%E1%80%BA%E1%80%B8%E1%80%9B%E1%80%BE%E1%80%84%E1%80%BA%E1%80%9D%E1%80%AB%E1%80%92" title="အရင်းရှင်ဝါဒ - birmà" lang="my" hreflang="my" data-title="အရင်းရှင်ဝါဒ" data-language-autonym="မြန်မာဘာသာ" data-language-local-name="birmà" class="interlanguage-link-target"><span>မြန်မာဘာသာ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds mw-list-item"><a href="https://nds.wikipedia.org/wiki/Kapitalismus" title="Kapitalismus - baix alemany" lang="nds" hreflang="nds" data-title="Kapitalismus" data-language-autonym="Plattdüütsch" data-language-local-name="baix alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Plattdüütsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds-nl mw-list-item"><a href="https://nds-nl.wikipedia.org/wiki/Kapitalisme" title="Kapitalisme - baix saxó" lang="nds-NL" hreflang="nds-NL" data-title="Kapitalisme" data-language-autonym="Nedersaksies" data-language-local-name="baix saxó" class="interlanguage-link-target"><span>Nedersaksies</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ne mw-list-item"><a href="https://ne.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AA%E0%A5%82%E0%A4%81%E0%A4%9C%E0%A5%80%E0%A4%B5%E0%A4%BE%E0%A4%A6" title="पूँजीवाद - nepalès" lang="ne" hreflang="ne" data-title="पूँजीवाद" data-language-autonym="नेपाली" data-language-local-name="nepalès" class="interlanguage-link-target"><span>नेपाली</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-new mw-list-item"><a href="https://new.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AA%E0%A5%82%E0%A4%81%E0%A4%9C%E0%A5%80%E0%A4%B5%E0%A4%BE%E0%A4%A6" title="पूँजीवाद - newari" lang="new" hreflang="new" data-title="पूँजीवाद" data-language-autonym="नेपाल भाषा" data-language-local-name="newari" class="interlanguage-link-target"><span>नेपाल भाषा</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Kapitalisme" title="Kapitalisme - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Kapitalisme" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Nederlands</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Kapitalisme" title="Kapitalisme - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Kapitalisme" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk nynorsk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Kapitalisme" title="Kapitalisme - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Kapitalisme" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk bokmål</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-oc mw-list-item"><a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/Capitalisme" title="Capitalisme - occità" lang="oc" hreflang="oc" data-title="Capitalisme" data-language-autonym="Occitan" data-language-local-name="occità" class="interlanguage-link-target"><span>Occitan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-om mw-list-item"><a href="https://om.wikipedia.org/wiki/Dilbeetummaa" title="Dilbeetummaa - oromo" lang="om" hreflang="om" data-title="Dilbeetummaa" data-language-autonym="Oromoo" data-language-local-name="oromo" class="interlanguage-link-target"><span>Oromoo</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pa mw-list-item"><a href="https://pa.wikipedia.org/wiki/%E0%A8%AA%E0%A9%82%E0%A9%B0%E0%A8%9C%E0%A9%80%E0%A8%B5%E0%A8%BE%E0%A8%A6" title="ਪੂੰਜੀਵਾਦ - panjabi" lang="pa" hreflang="pa" data-title="ਪੂੰਜੀਵਾਦ" data-language-autonym="ਪੰਜਾਬੀ" data-language-local-name="panjabi" class="interlanguage-link-target"><span>ਪੰਜਾਬੀ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pap mw-list-item"><a href="https://pap.wikipedia.org/wiki/Kapitalismo" title="Kapitalismo - papiament" lang="pap" hreflang="pap" data-title="Kapitalismo" data-language-autonym="Papiamentu" data-language-local-name="papiament" class="interlanguage-link-target"><span>Papiamentu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Kapitalizm" title="Kapitalizm - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Kapitalizm" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target"><span>Polski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pms mw-list-item"><a href="https://pms.wikipedia.org/wiki/Capitalism" title="Capitalism - piemontès" lang="pms" hreflang="pms" data-title="Capitalism" data-language-autonym="Piemontèis" data-language-local-name="piemontès" class="interlanguage-link-target"><span>Piemontèis</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pnb mw-list-item"><a href="https://pnb.wikipedia.org/wiki/%D8%B3%D8%B1%D9%85%D8%A7%DB%8C%DB%81_%D8%AF%D8%A7%D8%B1%DB%8C_%D9%86%D8%B8%D8%A7%D9%85" title="سرمایہ داری نظام - Western Punjabi" lang="pnb" hreflang="pnb" data-title="سرمایہ داری نظام" data-language-autonym="پنجابی" data-language-local-name="Western Punjabi" class="interlanguage-link-target"><span>پنجابی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ps mw-list-item"><a href="https://ps.wikipedia.org/wiki/%D9%BE%D8%A7%D9%86%DA%AF%D9%88%D9%84%D9%8A" title="پانگولي - paixtu" lang="ps" hreflang="ps" data-title="پانگولي" data-language-autonym="پښتو" data-language-local-name="paixtu" class="interlanguage-link-target"><span>پښتو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Capitalismo" title="Capitalismo - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Capitalismo" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target"><span>Português</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-qu mw-list-item"><a href="https://qu.wikipedia.org/wiki/Kapitalismu" title="Kapitalismu - quítxua" lang="qu" hreflang="qu" data-title="Kapitalismu" data-language-autonym="Runa Simi" data-language-local-name="quítxua" class="interlanguage-link-target"><span>Runa Simi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Capitalism" title="Capitalism - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Capitalism" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target"><span>Română</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%B0%D0%BF%D0%B8%D1%82%D0%B0%D0%BB%D0%B8%D0%B7%D0%BC" title="Капитализм - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Капитализм" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target"><span>Русский</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rue mw-list-item"><a href="https://rue.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%B0%D0%BF%D1%96%D1%82%D0%B0%D0%BB%D1%96%D0%B7%D0%BC" title="Капіталізм - Rusyn" lang="rue" hreflang="rue" data-title="Капіталізм" data-language-autonym="Русиньскый" data-language-local-name="Rusyn" class="interlanguage-link-target"><span>Русиньскый</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sah mw-list-item"><a href="https://sah.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%B0%D0%BF%D0%B8%D1%82%D0%B0%D0%BB%D0%B8%D0%B7%D0%BC" title="Капитализм - iacut" lang="sah" hreflang="sah" data-title="Капитализм" data-language-autonym="Саха тыла" data-language-local-name="iacut" class="interlanguage-link-target"><span>Саха тыла</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sat mw-list-item"><a href="https://sat.wikipedia.org/wiki/%E1%B1%AF%E1%B1%A9%E1%B1%B8%E1%B1%A1%E1%B1%A4%E1%B1%B5%E1%B1%9F%E1%B1%AB%E1%B1%BD" title="ᱯᱩᱸᱡᱤᱵᱟᱫᱽ - santali" lang="sat" hreflang="sat" data-title="ᱯᱩᱸᱡᱤᱵᱟᱫᱽ" data-language-autonym="ᱥᱟᱱᱛᱟᱲᱤ" data-language-local-name="santali" class="interlanguage-link-target"><span>ᱥᱟᱱᱛᱟᱲᱤ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-scn mw-list-item"><a href="https://scn.wikipedia.org/wiki/Capitalismu" title="Capitalismu - sicilià" lang="scn" hreflang="scn" data-title="Capitalismu" data-language-autonym="Sicilianu" data-language-local-name="sicilià" class="interlanguage-link-target"><span>Sicilianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sco mw-list-item"><a href="https://sco.wikipedia.org/wiki/Caipitalism" title="Caipitalism - escocès" lang="sco" hreflang="sco" data-title="Caipitalism" data-language-autonym="Scots" data-language-local-name="escocès" class="interlanguage-link-target"><span>Scots</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sd mw-list-item"><a href="https://sd.wikipedia.org/wiki/%D8%B3%D8%B1%D9%85%D8%A7%D8%A6%D9%8A%D8%AF%D8%A7%D8%B1%D8%A7%D9%86%DB%81_%D9%86%D8%B8%D8%A7%D9%85" title="سرمائيدارانہ نظام - sindi" lang="sd" hreflang="sd" data-title="سرمائيدارانہ نظام" data-language-autonym="سنڌي" data-language-local-name="sindi" class="interlanguage-link-target"><span>سنڌي</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Kapitalizam" title="Kapitalizam - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Kapitalizam" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target"><span>Srpskohrvatski / српскохрватски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-si mw-list-item"><a href="https://si.wikipedia.org/wiki/%E0%B6%B0%E0%B6%B1%E0%B7%80%E0%B7%8F%E0%B6%AF%E0%B6%BA" title="ධනවාදය - singalès" lang="si" hreflang="si" data-title="ධනවාදය" data-language-autonym="සිංහල" data-language-local-name="singalès" class="interlanguage-link-target"><span>සිංහල</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Capitalism" title="Capitalism - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Capitalism" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target"><span>Simple English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/Kapitalizmus" title="Kapitalizmus - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Kapitalizmus" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenčina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Kapitalizem" title="Kapitalizem - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Kapitalizem" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenščina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-so mw-list-item"><a href="https://so.wikipedia.org/wiki/Hanteynta" title="Hanteynta - somali" lang="so" hreflang="so" data-title="Hanteynta" data-language-autonym="Soomaaliga" data-language-local-name="somali" class="interlanguage-link-target"><span>Soomaaliga</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sq mw-list-item"><a href="https://sq.wikipedia.org/wiki/Kapitalizmi" title="Kapitalizmi - albanès" lang="sq" hreflang="sq" data-title="Kapitalizmi" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanès" class="interlanguage-link-target"><span>Shqip</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%B0%D0%BF%D0%B8%D1%82%D0%B0%D0%BB%D0%B8%D0%B7%D0%B0%D0%BC" title="Капитализам - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Капитализам" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target"><span>Српски / srpski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Kapitalism" title="Kapitalism - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Kapitalism" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target"><span>Svenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sw mw-list-item"><a href="https://sw.wikipedia.org/wiki/Ubepari" title="Ubepari - suahili" lang="sw" hreflang="sw" data-title="Ubepari" data-language-autonym="Kiswahili" data-language-local-name="suahili" class="interlanguage-link-target"><span>Kiswahili</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%AE%E0%AF%81%E0%AE%A4%E0%AE%B2%E0%AE%BE%E0%AE%B3%E0%AE%BF%E0%AE%A4%E0%AF%8D%E0%AE%A4%E0%AF%81%E0%AE%B5%E0%AE%AE%E0%AF%8D" title="முதலாளித்துவம் - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="முதலாளித்துவம்" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target"><span>தமிழ்</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-te mw-list-item"><a href="https://te.wikipedia.org/wiki/%E0%B0%AA%E0%B1%86%E0%B0%9F%E0%B1%8D%E0%B0%9F%E0%B1%81%E0%B0%AC%E0%B0%A1%E0%B0%BF%E0%B0%A6%E0%B0%BE%E0%B0%B0%E0%B1%80_%E0%B0%B5%E0%B0%BF%E0%B0%A7%E0%B0%BE%E0%B0%A8%E0%B0%82" title="పెట్టుబడిదారీ విధానం - telugu" lang="te" hreflang="te" data-title="పెట్టుబడిదారీ విధానం" data-language-autonym="తెలుగు" data-language-local-name="telugu" class="interlanguage-link-target"><span>తెలుగు</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tg mw-list-item"><a href="https://tg.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%B0%D0%BF%D0%B8%D1%82%D0%B0%D0%BB%D0%B8%D0%B7%D0%BC" title="Капитализм - tadjik" lang="tg" hreflang="tg" data-title="Капитализм" data-language-autonym="Тоҷикӣ" data-language-local-name="tadjik" class="interlanguage-link-target"><span>Тоҷикӣ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B8%97%E0%B8%B8%E0%B8%99%E0%B8%99%E0%B8%B4%E0%B8%A2%E0%B8%A1" title="ทุนนิยม - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="ทุนนิยม" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target"><span>ไทย</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tl mw-list-item"><a href="https://tl.wikipedia.org/wiki/Kapitalismo" title="Kapitalismo - tagal" lang="tl" hreflang="tl" data-title="Kapitalismo" data-language-autonym="Tagalog" data-language-local-name="tagal" class="interlanguage-link-target"><span>Tagalog</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/Kapitalizm" title="Kapitalizm - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Kapitalizm" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target"><span>Türkçe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tt mw-list-item"><a href="https://tt.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%B0%D0%BF%D0%B8%D1%82%D0%B0%D0%BB%D0%B8%D0%B7%D0%BC" title="Капитализм - tàtar" lang="tt" hreflang="tt" data-title="Капитализм" data-language-autonym="Татарча / tatarça" data-language-local-name="tàtar" class="interlanguage-link-target"><span>Татарча / tatarça</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%B0%D0%BF%D1%96%D1%82%D0%B0%D0%BB%D1%96%D0%B7%D0%BC" title="Капіталізм - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Капіталізм" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target"><span>Українська</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ur mw-list-item"><a href="https://ur.wikipedia.org/wiki/%D8%B3%D8%B1%D9%85%D8%A7%DB%8C%DB%81_%D8%AF%D8%A7%D8%B1%DB%8C_%D9%86%D8%B8%D8%A7%D9%85" title="سرمایہ داری نظام - urdú" lang="ur" hreflang="ur" data-title="سرمایہ داری نظام" data-language-autonym="اردو" data-language-local-name="urdú" class="interlanguage-link-target"><span>اردو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uz mw-list-item"><a href="https://uz.wikipedia.org/wiki/Kapitalizm" title="Kapitalizm - uzbek" lang="uz" hreflang="uz" data-title="Kapitalizm" data-language-autonym="Oʻzbekcha / ўзбекча" data-language-local-name="uzbek" class="interlanguage-link-target"><span>Oʻzbekcha / ўзбекча</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vec mw-list-item"><a href="https://vec.wikipedia.org/wiki/Capita%C5%82ixmo" title="Capitałixmo - vènet" lang="vec" hreflang="vec" data-title="Capitałixmo" data-language-autonym="Vèneto" data-language-local-name="vènet" class="interlanguage-link-target"><span>Vèneto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vep mw-list-item"><a href="https://vep.wikipedia.org/wiki/Kapitalizm" title="Kapitalizm - vepse" lang="vep" hreflang="vep" data-title="Kapitalizm" data-language-autonym="Vepsän kel’" data-language-local-name="vepse" class="interlanguage-link-target"><span>Vepsän kel’</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/Ch%E1%BB%A7_ngh%C4%A9a_t%C6%B0_b%E1%BA%A3n" title="Chủ nghĩa tư bản - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Chủ nghĩa tư bản" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target"><span>Tiếng Việt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-war mw-list-item"><a href="https://war.wikipedia.org/wiki/Kapitalismo" title="Kapitalismo - waray" lang="war" hreflang="war" data-title="Kapitalismo" data-language-autonym="Winaray" data-language-local-name="waray" class="interlanguage-link-target"><span>Winaray</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E8%B3%87%E6%9C%AC%E4%B8%BB%E7%BE%A9" title="資本主義 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="資本主義" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target"><span>吴语</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-xmf mw-list-item"><a href="https://xmf.wikipedia.org/wiki/%E1%83%99%E1%83%90%E1%83%9E%E1%83%98%E1%83%A2%E1%83%90%E1%83%9A%E1%83%98%E1%83%96%E1%83%9B%E1%83%98" title="კაპიტალიზმი - mingrelià" lang="xmf" hreflang="xmf" data-title="კაპიტალიზმი" data-language-autonym="მარგალური" data-language-local-name="mingrelià" class="interlanguage-link-target"><span>მარგალური</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yi mw-list-item"><a href="https://yi.wikipedia.org/wiki/%D7%A7%D7%90%D7%A4%D7%99%D7%98%D7%90%D7%9C%D7%99%D7%96%D7%9D" title="קאפיטאליזם - ídix" lang="yi" hreflang="yi" data-title="קאפיטאליזם" data-language-autonym="ייִדיש" data-language-local-name="ídix" class="interlanguage-link-target"><span>ייִדיש</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E8%B5%84%E6%9C%AC%E4%B8%BB%E4%B9%89" title="资本主义 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="资本主义" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target"><span>中文</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-min-nan mw-list-item"><a href="https://zh-min-nan.wikipedia.org/wiki/Chu-p%C3%BAn-ch%C3%BA-g%C4%AB" title="Chu-pún-chú-gī - xinès min del sud" lang="nan" hreflang="nan" data-title="Chu-pún-chú-gī" data-language-autonym="閩南語 / Bân-lâm-gú" data-language-local-name="xinès min del sud" class="interlanguage-link-target"><span>閩南語 / Bân-lâm-gú</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E8%B3%87%E6%9C%AC%E4%B8%BB%E7%BE%A9" title="資本主義 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="資本主義" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target"><span>粵語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zu mw-list-item"><a href="https://zu.wikipedia.org/wiki/Ubuhlohlesakhe" title="Ubuhlohlesakhe - zulu" lang="zu" hreflang="zu" data-title="Ubuhlohlesakhe" data-language-autonym="IsiZulu" data-language-local-name="zulu" class="interlanguage-link-target"><span>IsiZulu</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q6206#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Capitalisme" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Capitalisme" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Capitalisme"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Capitalisme&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Capitalisme&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Capitalisme"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Capitalisme&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Capitalisme&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Capitalisme" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Capitalisme" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q"><span>Pàgines especials</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Capitalisme&oldid=34183769" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Capitalisme&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Capitalisme&id=34183769&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FCapitalisme"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FCapitalisme"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Capitalisme"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Capitalisme&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Capitalisme&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Capitalism" hreflang="en"><span>Commons</span></a></li><li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikiquote mw-list-item"><a href="https://ca.wikiquote.org/wiki/Capitalisme" hreflang="ca"><span>Viquidites</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q6206" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> <div id="mw-indicator-ind-100" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Llista_dels_1000_articles_fonamentals" title="Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia"><img alt="Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/30px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png" decoding="async" width="30" height="36" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/45px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/60px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 2x" data-file-width="2408" data-file-height="2896" /></a></span></div></div> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><table class="vertical-navbox nowraplinks" style="float:right;clear:right;width:22.0em;margin:0 0 1.0em 1.0em;color:#202122;background-color:#f8f9fa;border:1px solid #a2a9b1;padding:0.2em;border-spacing:0.4em 0;text-align:center;line-height:1.4em;font-size:88%;width:18.0em;"><tbody><tr><th class="navbox-title" style="padding:0.2em 0.4em 0.2em;font-size:145%;line-height:1.2em;font-size:175%;background:#CEF2E0"><a href="/wiki/Ci%C3%A8ncies_econ%C3%B2miques" title="Ciències econòmiques">Economia</a></th></tr><tr><td style="padding:0.2em 0 0.4em"><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:FPP.png" class="mw-file-description" title="Gràfic de producció"><img alt="Gràfic de producció" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b5/FPP.png/180px-FPP.png" decoding="async" width="180" height="150" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b5/FPP.png/270px-FPP.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b5/FPP.png/360px-FPP.png 2x" data-file-width="400" data-file-height="334" /></a><figcaption>Gràfic de producció</figcaption></figure></td></tr><tr><th class="navbox-abovebelow" style="padding:0.1em;background:#CEF2E0;"> Història</th></tr><tr><td class="list" style="padding:0 0.1em 0.4em"> <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_del_pensament_econ%C3%B2mic" title="Història del pensament econòmic">Història del pensament econòmic</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_econ%C3%B2mica_d%27Europa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Història econòmica d'Europa (encara no existeix)">Europa</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_del_capitalisme" title="Història del capitalisme">Capitalisme</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_econ%C3%B2mica" title="Història econòmica">Universal</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_econ%C3%B2mica_d%27Am%C3%A8rica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Història econòmica d'Amèrica (encara no existeix)">Amèrica</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_econ%C3%B2mica_del_comunisme&action=edit&redlink=1" class="new" title="Història econòmica del comunisme (encara no existeix)">Comunisme</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_econ%C3%B2mica_d%27Oceania&action=edit&redlink=1" class="new" title="Història econòmica d'Oceania (encara no existeix)">Oceania</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_econ%C3%B2mica_de_l%27%C3%80frica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Història econòmica de l'Àfrica (encara no existeix)">Àfrica</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_econ%C3%B2mica_de_l%27%C3%80sia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Història econòmica de l'Àsia (encara no existeix)">Àsia</a></td> </tr><tr><th class="navbox-abovebelow" style="padding:0.1em;background:#CEF2E0;"> Escoles i ideologies</th></tr><tr><td class="list" style="padding:0 0.1em 0.4em"> <div class="mw-collapsible mw-collapsed" style="border:none; padding: 0;"><div class="" style="width:100%;" align="left"></div><div class="mw-collapsible-content" style="text-align:left;"><a href="/wiki/Comunisme" title="Comunisme">Comunisme</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a class="mw-selflink selflink">Capitalisme</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Anarquia" title="Anarquia">Anarquia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Laissez_faire" title="Laissez faire">Laissez faire</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Socialisme_de_mercat" title="Socialisme de mercat">Socialisme de mercat</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Mercantilisme" title="Mercantilisme">Mercantilisme</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Fisiocr%C3%A0cia" title="Fisiocràcia">Fisiocràcia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Lliure_mercat" class="mw-redirect" title="Lliure mercat">Lliure mercat</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Proteccionisme" title="Proteccionisme">Proteccionisme</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Sindicalisme" title="Sindicalisme">Sindicalisme</a> </div></div></td> </tr><tr><th class="navbox-abovebelow" style="padding:0.1em;background:#CEF2E0;"> Mètode d'investigació</th></tr><tr><td class="list" style="padding:0 0.1em 0.4em"> <a href="/wiki/Macroeconomia" title="Macroeconomia">Macroeconomia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Microeconomia" title="Microeconomia">Microeconomia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Metodologia_econ%C3%B2mica" title="Metodologia econòmica">Metodologia econòmica</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Economia_ortodoxa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Economia ortodoxa (encara no existeix)">Economia ortodoxa</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Economia_heterodoxa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Economia heterodoxa (encara no existeix)">Economia heterodoxa</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Economia_matem%C3%A0tica" title="Economia matemàtica">Economia matemàtica</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Teoria_dels_jocs" title="Teoria dels jocs">Teoria dels jocs</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Economia_computacional&action=edit&redlink=1" class="new" title="Economia computacional (encara no existeix)">Economia computacional</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Optimitzaci%C3%B3_matem%C3%A0tica" title="Optimització matemàtica">Optimització matemàtica</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Econometria" title="Econometria">Econometria</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Economia_experimental&action=edit&redlink=1" class="new" title="Economia experimental (encara no existeix)">Economia experimental</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Comptabilitat_nacional" title="Comptabilitat nacional">Comptabilitat nacional</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Creixement_econ%C3%B2mic" title="Creixement econòmic">Creixement econòmic</a></td> </tr><tr><th class="navbox-abovebelow" style="padding:0.1em;background:#CEF2E0;"> <a href="/w/index.php?title=Economia_aplicada&action=edit&redlink=1" class="new" title="Economia aplicada (encara no existeix)">Àrees d'estudi</a></th></tr><tr><td class="list" style="padding:0 0.1em 0.4em"> <div class="mw-collapsible mw-collapsed" style="border:none; padding: 0;"><div class="" style="width:100%;" align="left"></div><div class="mw-collapsible-content" style="text-align:left;"><a href="/wiki/Economia_agr%C3%A0ria" title="Economia agrària">Agricultura</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Economia_comportamental&action=edit&redlink=1" class="new" title="Economia comportamental (encara no existeix)">Comportamental</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Economia_empresarial" title="Economia empresarial">Empresarial</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Economia_de_la_cultural&action=edit&redlink=1" class="new" title="Economia de la cultural (encara no existeix)">Cultural</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Economia_demogr%C3%A0fica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Economia demogràfica (encara no existeix)">Demogràfica</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Economia_del_desenvolupament" title="Economia del desenvolupament">Desenvolupament</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Economia_digital&action=edit&redlink=1" class="new" title="Economia digital (encara no existeix)">Digital</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Economia_ecol%C3%B2gica" title="Economia ecològica">Ecològica</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Economia_de_l%27educaci%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Economia de l'educació (encara no existeix)">Economia de l'educació</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Enginyeria_econ%C3%B2mica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Enginyeria econòmica (encara no existeix)">Enginyeria econòmica</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Economia_ambiental" title="Economia ambiental">Ambiental</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Economia_evolucionista" title="Economia evolucionista">Evolucionista</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Economia_expedicion%C3%A0ria&action=edit&redlink=1" class="new" title="Economia expedicionària (encara no existeix)">Expedicionària</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Geografia_econ%C3%B2mica" title="Geografia econòmica">Geogràfica</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Economia_financera&action=edit&redlink=1" class="new" title="Economia financera (encara no existeix)">Financera</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Economia_sanit%C3%A0ria" title="Economia sanitària">Sanitària</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Organitzaci%C3%B3_industrial&action=edit&redlink=1" class="new" title="Organització industrial (encara no existeix)">Organització industrial</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Economia_de_la_informaci%C3%B3" title="Economia de la informació">Economia de la informació</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Economia_institucional" title="Economia institucional">Institucional</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Economia_del_coneixement" title="Economia del coneixement">Economia del coneixement</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Economia_laboral" title="Economia laboral">Economia laboral</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=An%C3%A0lisi_econ%C3%B2mica_del_dret&action=edit&redlink=1" class="new" title="Anàlisi econòmica del dret (encara no existeix)">Dret i economia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Economia_de_l%27empresa" title="Economia de l'empresa">D'empresa</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Economia_monet%C3%A0ria&action=edit&redlink=1" class="new" title="Economia monetària (encara no existeix)">Monetària</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Economia_dels_recursos" title="Economia dels recursos">De recursos</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Economia_de_les_organitzacions&action=edit&redlink=1" class="new" title="Economia de les organitzacions (encara no existeix)">Organitzacional</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Economia_del_personal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Economia del personal (encara no existeix)">Economia del personal</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Planificaci%C3%B3_econ%C3%B2mica_(racionalitzaci%C3%B3)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Planificació econòmica (racionalització) (encara no existeix)">Planificació</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Pol%C3%ADtica_econ%C3%B2mica" title="Política econòmica">Política econòmica</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Pol%C3%ADtica_del_sector_p%C3%BAblic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Política del sector públic (encara no existeix)">Polítiques públiques</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Teoria_de_la_tria_social&action=edit&redlink=1" class="new" title="Teoria de la tria social (encara no existeix)">Polítiques socials</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Economia_regional&action=edit&redlink=1" class="new" title="Economia regional (encara no existeix)">Reginals</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Economia_rural&action=edit&redlink=1" class="new" title="Economia rural (encara no existeix)">Rurals</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Terciaritzaci%C3%B3" title="Terciarització">Terciarització</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Socioeconomia" title="Socioeconomia">Socioeconomia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Sociologia_econ%C3%B2mica" title="Sociologia econòmica">Sociologia econòmica</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Estad%C3%ADstica_econ%C3%B2mica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Estadística econòmica (encara no existeix)">Estadística econòmica</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Economia_urbana&action=edit&redlink=1" class="new" title="Economia urbana (encara no existeix)">Urbana</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Economia_del_benestar" title="Economia del benestar">Economia del benestar</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Economia_de_guerra" title="Economia de guerra">Economia de guerra</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Economia_de_transici%C3%B3" title="Economia de transició">Economia de transició</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Economia_de_la_religi%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Economia de la religió (encara no existeix)">Economia de la religió</a> </div></div></td> </tr><tr><th class="navbox-abovebelow" style="padding:0.1em;background:#CEF2E0;"> <a href="/wiki/Sistema_econ%C3%B2mic" title="Sistema econòmic">Sistemes econòmics</a></th></tr><tr><td class="list" style="padding:0 0.1em 0.4em"> <a class="mw-selflink selflink">Capitalisme</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Corporativisme" title="Corporativisme">Corporativisme</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Comunisme" title="Comunisme">Comunisme</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Feudalisme" title="Feudalisme">Economia feudal</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Economia_internacional" title="Economia internacional">Globalisme</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Societat_ca%C3%A7adora-recol%C2%B7lectora" title="Societat caçadora-recol·lectora">Caça i farratgeria</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Cooperativisme" title="Cooperativisme">Cooperativisme</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Economia_circular" title="Economia circular">Economia circular</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Economia_mixta" title="Economia mixta">Economia mixta</a></td> </tr><tr><th class="navbox-abovebelow" style="padding:0.1em;background:#CEF2E0;"> Contingut</th></tr><tr><td class="list" style="padding:0 0.1em 0.4em"> <div class="mw-collapsible mw-collapsed" style="border:none; padding: 0;"><div class="" style="width:100%;" align="left"></div><div class="mw-collapsible-content" style="text-align:left;"><a href="/w/index.php?title=Economia_d%27Europa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Economia d'Europa (encara no existeix)">Europa</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Economia_d%27Am%C3%A8rica_del_Sud&action=edit&redlink=1" class="new" title="Economia d'Amèrica del Sud (encara no existeix)">Amèrica Llatina</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Economia_d%27Am%C3%A8rica_del_nord&action=edit&redlink=1" class="new" title="Economia d'Amèrica del nord (encara no existeix)">Amèrica del nord</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Economia_d%27%C3%80frica" class="mw-redirect" title="Economia d'Àfrica">Àfrica</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Economia_d%27%C3%80sia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Economia d'Àsia (encara no existeix)">Àsia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/w/index.php?title=Economia_d%27Oceania&action=edit&redlink=1" class="new" title="Economia d'Oceania (encara no existeix)">Oceania</a> </div></div></td> </tr><tr><td style="padding:0.3em 0.4em 0.3em;font-weight:bold"> <a href="/wiki/Portal:Economia" title="Portal:Economia">Portal d'economia</a></td></tr><tr><td style="text-align:right;font-size:115%"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Plantilla:Economia" title="Plantilla:Economia"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></span></li></ul></div></td></tr></tbody></table> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Hong_Kong_Skyline_viewed_from_Victoria_Peak.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/96/Hong_Kong_Skyline_viewed_from_Victoria_Peak.jpg/220px-Hong_Kong_Skyline_viewed_from_Victoria_Peak.jpg" decoding="async" width="220" height="107" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/96/Hong_Kong_Skyline_viewed_from_Victoria_Peak.jpg/330px-Hong_Kong_Skyline_viewed_from_Victoria_Peak.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/96/Hong_Kong_Skyline_viewed_from_Victoria_Peak.jpg/440px-Hong_Kong_Skyline_viewed_from_Victoria_Peak.jpg 2x" data-file-width="16000" data-file-height="7805" /></a><figcaption><a href="/wiki/Hong_Kong" title="Hong Kong">Hong Kong</a>, és una <a href="/wiki/Ciutat_aut%C3%B2noma" title="Ciutat autònoma">ciutat autònoma</a> de la <a href="/wiki/Xina" title="Xina">Xina</a> amb un model econòmic capitalista amb alts "índexs de llibertat econòmica" que la fa molt diferent de la resta de l'economia xinesa (caracteritzada per baixos "índexs de llibertat econòmica"). Segons alguns estudis això ha permès a Hong Kong ser una de les economies més pròsperes del planeta, amb un <a href="/wiki/PIB_per_capita" class="mw-redirect" title="PIB per capita">PIB per capita</a> i un <a href="/wiki/%C3%8Dndex_de_desenvolupament_hum%C3%A0" title="Índex de desenvolupament humà">IDH</a> molt alts.</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:G%26Ds_on_little_clarenden_st.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/57/G%26Ds_on_little_clarenden_st.JPG/220px-G%26Ds_on_little_clarenden_st.JPG" decoding="async" width="220" height="190" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/57/G%26Ds_on_little_clarenden_st.JPG/330px-G%26Ds_on_little_clarenden_st.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/57/G%26Ds_on_little_clarenden_st.JPG/440px-G%26Ds_on_little_clarenden_st.JPG 2x" data-file-width="822" data-file-height="710" /></a><figcaption>El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'<a href="/wiki/Empresa_privada" title="Empresa privada">empresa privada</a> a <a href="/wiki/Oxford" title="Oxford">Oxford</a>.</figcaption></figure> <p>El <b>capitalisme</b> és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en majoria, propietat privada,<sup id="cite_ref-1" class="reference"><a href="#cite_note-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-2" class="reference"><a href="#cite_note-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i en què el <a href="/wiki/Capital_(economia)" title="Capital (economia)">capital</a> s'inverteix en la producció, distribució i el <a href="/wiki/Comer%C3%A7" title="Comerç">comerç</a> dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.<sup id="cite_ref-Wood2002_3-0" class="reference"><a href="#cite_note-Wood2002-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-4" class="reference"><a href="#cite_note-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> S'hi inclouen factors de producció com ara la terra i altres recursos naturals, així com la mà d'obra i els béns capitals. Diverses teories han intentat explicar el concepte de capitalisme, justificar o criticar la propietat privada del capital i explicar l'operació dels mercats per afectar l'aplicació o eliminació de la regulació governamental sobre la propietat i els mercats.<sup id="cite_ref-5" class="reference"><a href="#cite_note-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Les pràctiques econòmiques capitalistes es van institucionalitzar a <a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a> entre els segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, encara que algunes característiques de l'organització capitalista ja existien des de l'<a href="/wiki/Edat_antiga" title="Edat antiga">edat antiga</a>.<sup id="cite_ref-6" class="reference"><a href="#cite_note-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El capitalisme ha emergit en el món occidental com el sistema econòmic dominant des del declivi del <a href="/wiki/Feudalisme" title="Feudalisme">feudalisme</a> eliminant les restriccions polítiques i religioses sobre l'intercanvi capitalista. Des de la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Industrial" title="Revolució Industrial">Revolució Industrial</a>, el capitalisme s'ha estès gradualment d'Europa (en especial des de la <a href="/wiki/Gran_Bretanya" title="Gran Bretanya">Gran Bretanya</a>) a altres regions del món. Durant els segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>, el capitalisme va ser el mitjà més comú (encara que no pas l'únic) d'industrialització.<sup id="cite_ref-7" class="reference"><a href="#cite_note-7"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El concepte de capitalisme té un valor analític limitat, atesa la gran varietat dels casos històrics sobre els quals s'estudia i que varien amb el temps, la regió, la política i la cultura. Alguns economistes han categoritzat diferents tipus de capitalisme, que depenen de la concentració del poder i la riquesa econòmica així com dels mètodes de l'acumulació de capital (Scott 2005). Durant l'últim segle, el capitalisme va ser contrastat (i fins i tot contraposat) a les <a href="/wiki/Economia_planificada" title="Economia planificada">economies planificades</a> i al <a href="/wiki/Comunisme" title="Comunisme">comunisme</a>. La majoria dels <a href="/wiki/Pa%C3%AFsos_desenvolupats" class="mw-redirect" title="Països desenvolupats">països desenvolupats</a>, encara que no tots, són economies capitalistes o de <a href="/wiki/Economia_mixta" title="Economia mixta">mercat mixt</a><sup id="cite_ref-8" class="reference"><a href="#cite_note-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> en què existeix la propietat pública i la regulació del govern sobre la producció, el comerç, el cobrament d'impostos, l'oferta de diners i la disponibilitat de la infraestructura física. </p> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Etimologia">Etimologia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Capitalisme&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Etimologia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'arrel de la paraula capitalisme, <i>capital</i> prové del <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a> <i>capitalis</i> que es deriva, alhora, de <i>caput</i>, "cap", en referència als caps del bestiar. Es va començar a utilitzar aquest terme per referir-se a les persones que posseïen riqueses. El significat modern de la paraula capitalisme el va originar <a href="/w/index.php?title=Richard_de_Radonvilliers&action=edit&redlink=1" class="new" title="Richard de Radonvilliers (encara no existeix)">Richard de Radonvilliers</a> el <a href="/wiki/1842" title="1842">1842</a>. <a href="/wiki/Pierre_Leroux" title="Pierre Leroux">Pierre Leroux</a> (<a href="/wiki/1848" title="1848">1848</a>) i <a href="/wiki/William_Makepeace_Thackeray" title="William Makepeace Thackeray">William Thackeray</a> (<a href="/wiki/1854" title="1854">1854</a>, la primera aparició en <a href="/wiki/Angl%C3%A8s" title="Anglès">anglès</a>) entre altres. <a href="/wiki/Karl_Marx" title="Karl Marx">Karl Marx</a> i <a href="/wiki/Friedrich_Engels" title="Friedrich Engels">Friedrich Engels</a> van parlar de la "forma capitalista de la producció" (<i>capitalistishe produktionsofrm</i>) però no van fer ús de la paraula "capitalisme". </p><p>Al començament del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>, el terme va començar a popularitzar-se. Per <a href="/wiki/Max_Weber" title="Max Weber">Max Weber</a> en el seu llibre, <i>L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme</i> (<a href="/wiki/1904" title="1904">1904</a>), el capitalista (per raons religioses, segons Weber) decideix no consumir tots els seus béns; s'organitza de manera racional i metòdica amb l'únic propòsit de produir; acumula i inverteix els seus béns per produir-ne més i més, no pas amb la finalitat de consumir-los en el futur, sinó a partir d'una lògica de pura de creixement. Aquí, i només aquí, apareix una ruptura major en relació amb els sistemes anteriors, els quals funcionaven (llevat dels més primitius) igualment, o almenys en part, sobre la recerca dels guanys i de l'acumulació de capital. El capitalisme, originalment, era un concepte <a href="/wiki/Sociologia" title="Sociologia">sociològic</a>, de l'anàlisi del funcionament econòmic d'algunes societats. </p><p>Sovint, en la pràctica hom oposa el capitalisme a: </p> <ul><li>l'economia primitiva, en què els intercanvis són marginals i cada grup explota la naturalesa per compta pròpia;</li> <li>l'economia de <a href="/wiki/Potlatch" title="Potlatch">potlatch</a> o els intercanvis que encara que són importants, no duen a una acumulació de capital (ni tan sols a consumir-lo, ja que els béns es destrueixen després de l'intercanvi) sinó a una demostració simbòlica del poder estatutari;</li> <li>el <a href="/wiki/Comunisme" title="Comunisme">comunisme</a>, que dissenya de manera general una teoria d'organització política, social i econòmica sense classes socials amb la intenció de crear un plantejament comú dels mitjans de producció i dels béns de consum per respondre a les necessitats de cada persona (tanmateix, en la pràctica, poques societats han aplicat el comunisme pur).</li> <li>el comunisme pràctic o <a href="/wiki/Socialisme" title="Socialisme">socialisme</a> d'Estat, en què la propietat privada es redueix al mínim i en què tot el capital productiu es gestiona col·lectivament.</li></ul> <p>Cal notar, per descomptat, que les formes polítiques rarament són <i>pures</i> en pràctica, de tal sort que el capitalisme coexisteix en gran part amb els altres sistemes. Alguns teòrics advoquen explícitament les formes mixtes amb dosis variades segons el camp i l'objectiu. </p><p>El capitalisme depèn d'un sistema polític i legislatiu en operació: una de les bases necessàries és l'existència d'una protecció jurídica de la propietat privada i dels mitjans per fer respectar aquesta propietat (<a href="/wiki/Just%C3%ADcia" title="Justícia">justícia</a>, <a href="/wiki/Policia" title="Policia">policia</a>, <a href="/wiki/Ex%C3%A8rcit" title="Exèrcit">exèrcit</a>). Generalment s'admet que un Estat és necessari per realitzar aquestes tasques. No obstant això, els <a href="/wiki/Anarcocapitalisme" title="Anarcocapitalisme">anarcocapitalistes</a> consideren que l'Estat és il·legítim i perillós i que els homes poden prescindir-ne, utilitzant només llur pròpia capacitat de defensa o el dret natural així com del suport d'organismes privats. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Capital,_treball_i_règim_de_propietat"><span id="Capital.2C_treball_i_r.C3.A8gim_de_propietat"></span>Capital, treball i règim de propietat</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Capitalisme&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Capital, treball i règim de propietat"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>En els sistemes capitalistes la titularitat de la major part dels <a href="/wiki/Mitjans_de_producci%C3%B3" title="Mitjans de producció">mitjans de producció</a> és basat en la <a href="/wiki/Propietat_privada" title="Propietat privada">propietat privada</a>. Els <a href="/wiki/Mitjans_de_producci%C3%B3" title="Mitjans de producció">mitjans de producció</a> operen principalment en funció del benefici i en el qual els interessos directius. S'accepta que en un sistema capitalista, la major part de les decisions d'<a href="/wiki/Inversi%C3%B3_econ%C3%B2mica" title="Inversió econòmica">inversió</a> de <a href="/wiki/Capital_(economia)" title="Capital (economia)">capital</a> estan determinades per les expectatives de benefici, per la qual cosa la rendibilitat del capital invertit té un paper molt destacat en la vida econòmica. Juntament amb el capital, el <a href="/wiki/Treball_(economia)" title="Treball (economia)">treball</a> es refereix al gran conjunt d'elements de producció (alguns autors afegeixen un factor tradicionalment anomenat «terra» que en termes generals pot representar qualsevol tipus de «recurs natural»). El paper decisiu del treball, juntament amb el capital, fan que un dels aspectes importants del capitalisme sigui la competència en l'anomenat <a href="/wiki/Mercat_de_treball" class="mw-redirect" title="Mercat de treball">mercat de treball</a> <a href="/wiki/Salari" title="Salari">assalariat</a>. </p><p>Sobre la propietat privada, els sistemes capitalistes tendeixen al fet que els recursos invertits pels prestadors de capital per a la producció econòmica, estiguin en mans de les empreses i persones particulars (<a href="/wiki/Accionistes" class="mw-redirect" title="Accionistes">accionistes</a>). D'aquesta forma als particulars se'ls facilita l'ús, ocupació i control dels recursos que s'utilitzen en la producció de béns i serveis. En els sistemes capitalistes es busca que no existeixin massa restriccions per a les empreses sobre com usar millor els seus factors de producció (capital, treball, recursos disponibles). </p><p>Entre les característiques generals del capitalisme es troba la motivació basada en el càlcul cost-benefici dins d'una economia d'intercanvi basada en el mercat, l'èmfasi legislativa en la protecció d'un tipus específic d'apropiació privada (en el cas del capitalisme particularment de <a href="/wiki/John_Locke" title="John Locke">John Locke</a>), o el predomini de les eines de producció en la determinació de les formes socioeconòmiques. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Contracte_lliure,_guanys_i_mobilitat_social"><span id="Contracte_lliure.2C_guanys_i_mobilitat_social"></span>Contracte lliure, guanys i mobilitat social</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Capitalisme&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Contracte lliure, guanys i mobilitat social"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El capitalisme es considera un <a href="/wiki/Sistema_econ%C3%B2mic" title="Sistema econòmic">sistema econòmic</a> en el qual el domini de la <a href="/wiki/Propietat_privada" title="Propietat privada">propietat privada</a> sobre els mitjans de producció exerceix un paper fonamental. És important comprendre el que s'entén per propietat privada en el capitalisme, ja que existeixen múltiples opinions, malgrat que aquest és un dels principis bàsics del capitalisme: atorga influència econòmica als qui posseeixen la propietat dels mitjans de producció (o en aquest cas el capital), donant lloc a una relació voluntària de funcions i de comandament entre l'ocupador i l'empleat. Això crea al seu torn una societat de classes mòbils en relació amb l'èxit o fracàs econòmic al mercat de consum, la qual cosa influeix en la resta de l'estructura social segons la variable de capital acumulat; per aquesta raó en el capitalisme la pertinença a una classe social és movible i no estàtica. </p><p>Les relacions econòmiques de producció i l'origen de la cadena de comandament —incloent l'empresària per delegació— és establerta des de la titularitat privada i exclusiva dels propietaris d'una <a href="/wiki/Empresa" title="Empresa">empresa</a>. La propietat i l'usdefruit queda així en mans de qui va adquirir o crear el capital i ha de tornar l'interès de la seva òptima utilització, cura i acumulació, amb independència que l'aplicació productiva del capital es generi mitjançant la compra del treball, això és, el sou, realitzat pels assalariats de l'empresa. </p><p>Una de les interpretacions més difoses assenyala que en el capitalisme, com a sistema econòmic, predomina el <a href="/wiki/Capital_(economia)" title="Capital (economia)">capital</a> —activitat empresarial, mental— sobre el <a href="/wiki/Treball_(economia)" title="Treball (economia)">treball</a> —activitat corporal— com a element de producció i creador de <a href="/wiki/Riquesa" title="Riquesa">riquesa</a>. El control privat dels béns de capital sobre altres factors econòmics té la característica de fer possible negociar amb les propietats i els seus interessos a través de rendes, inversions, etc. Això crea l'altre distintiu del capitalisme que és el benefici o guany com a prioritat en l'acció econòmica en funció de l'acumulació de capital que per via de la compra del treball pot separar-se del treball assalariat. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Organitzacions_per_interès_individual"><span id="Organitzacions_per_inter.C3.A8s_individual"></span>Organitzacions per interès individual</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Capitalisme&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Organitzacions per interès individual"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>D'acord amb nombrosos economistes, el capitalisme podria organitzar-se a si mateix com un sistema complex sense necessitat d'un mecanisme de planejament o guia externa.<sup id="cite_ref-9" class="reference"><a href="#cite_note-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquest fenomen és anomenat <i><a href="/wiki/Laissez_faire" title="Laissez faire">laissez faire</a></i>. La frase «laissez faire, laissez passer» és una expressió francesa que significa «deixeu fer, deixeu passar», referint-se a una completa llibertat en l'economia: lliure mercat, lliure manufactura, baixos o nuls impostos, lliure mercat laboral, i mínima intervenció dels governs. Va ser usada per primera vegada per Jean-Claude Marie Vicent de Gournay, fisiòcrata del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span>, contra l'intervencionisme del govern en l'economia. Altres economistes moderns han assenyalat la conveniència de les regulacions, especialment si es tenen en compte que les economies estan inserides en sistemes sociopolítics i mediambientals que també és necessari preservar. Referent a això el mateix president <a href="/wiki/Franklin_D._Roosevelt" class="mw-redirect" title="Franklin D. Roosevelt">Franklin D. Roosevelt</a>, en un missatge al Congrés del 29 d'abril de 1938 va arribar a afirmar: </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style=""> <p>la llibertat d'una democràcia no està fora de perill si la gent tolera el creixement del poder en mans privades fins al punt que es converteix en una mica més fort que el propi estat democràtic. </p> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div><p> Franklin D. Roosevelt,<sup id="cite_ref-10" class="reference"><a href="#cite_note-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>En qualsevol cas és innegable, que per als uns i els altres el procés de cerca de beneficis té un rol important (ja es prefereixi una economia amb certa regulació o una totalment desregulada). S'admet que a partir de les transaccions entre compradors i venedors emergeix un sistema de preus, i els preus freqüentment sorgeixen com un senyal de quines són les urgències i necessitats insatisfetes de les persones, si bé alguns autors assenyalen que poden existir fallades de mercat sota circumstàncies específiques. La promesa de beneficis els dona als emprenedors l'incentiu per usar el seu coneixement i recursos per satisfer aquestes necessitats. De tal manera, les activitats de milions de persones, cadascuna buscant el seu propi interès, es coordinen i complementen entre elles.<sup id="cite_ref-11" class="reference"><a href="#cite_note-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Liberalisme_i_paper_de_l'Estat"><span id="Liberalisme_i_paper_de_l.27Estat"></span>Liberalisme i paper de l'Estat</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Capitalisme&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Liberalisme i paper de l'Estat"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La doctrina política que històricament ha encapçalat la defensa i implantació d'aquest <a href="/wiki/Sistema_econ%C3%B2mic" title="Sistema econòmic">sistema econòmic</a> i polític ha estat el <a href="/wiki/Liberalisme_econ%C3%B2mic" title="Liberalisme econòmic">liberalisme econòmic</a> i <a href="/wiki/Liberalisme_cl%C3%A0ssic" title="Liberalisme clàssic">clàssic</a> del qual es considera els seus pares fundadors a <a href="/wiki/John_Locke" title="John Locke">John Locke</a>, <a href="/wiki/Juan_de_Mariana" title="Juan de Mariana">Juan de Mariana</a> i <a href="/wiki/Adam_Smith" title="Adam Smith">Adam Smith</a>. El pensament liberal clàssic sosté en economia que la intervenció del <a href="/wiki/Govern" title="Govern">govern</a> ha de reduir-se a la seva mínima expressió. Només ha d'encarregar-se de l'ordenament jurídic que garanteixi el respecte de la propietat privada, la defensa de les anomenades <a href="/wiki/Llibertat_negativa" title="Llibertat negativa">llibertats negatives</a>: els drets civils i polítics, el control de la seguretat interna i externa (justícia i protecció), i eventualment la implantació de polítiques per garantir el lliure funcionament dels mercats, ja que la presència de l'Estat en l'economia pertorbaria el seu funcionament. Els seus representants contemporanis més prominents són <a href="/wiki/Ludwig_von_Mises" title="Ludwig von Mises">Ludwig von Mises</a> i <a href="/wiki/Friedrich_Hayek" class="mw-redirect" title="Friedrich Hayek">Friedrich Hayek</a> per part de l'anomenada <a href="/wiki/Escola_austr%C3%ADaca" class="mw-redirect" title="Escola austríaca">Escola austríaca</a> d'economia; <a href="/wiki/George_Stigler" title="George Stigler">George Stigler</a> i <a href="/wiki/Milton_Friedman" title="Milton Friedman">Milton Friedman</a> per part de l'anomenada <a href="/wiki/Escola_d%27Economia_de_Chicago" title="Escola d'Economia de Chicago">Escola de Chicago</a>, existint profundes diferències entre ambdues. </p><p>Existeixen altres tendències dins del pensament econòmic que assignen a l'Estat funcions diferents. Per exemple els que s'adscriuen al sostingut per <a href="/wiki/John_Maynard_Keynes" title="John Maynard Keynes">John Maynard Keynes</a>, segons el qual l'Estat pot intervenir per incrementar la demanda efectiva en època de crisi. També es pot esmentar als politòlegs que donen a l'Estat i a altres institucions un paper important per controlar les deficiències del mercat (una línia de pensament en aquest sentit és el neoinstitucionalisme). </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Perspectives_sobre_les_característiques_del_capitalisme"><span id="Perspectives_sobre_les_caracter.C3.ADstiques_del_capitalisme"></span>Perspectives sobre les característiques del capitalisme</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Capitalisme&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Perspectives sobre les característiques del capitalisme"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El concepte de capitalisme ha evolucionat al llarg del temps, i els teòrics posteriors elaboren les seves anàlisis a partir de les teories anteriors. A més, els components que s'utilitzen per definir el capitalisme —com ara la propietat privada, els mercats i la inversió— han evolucionat junt amb els canvis en la teoria, en la llei, i en la pràctica. Les següents seccions descriuen les diverses perspectives en què els teòrics no necessàriament estan d'acord amb totes les definicions i característiques de l'escola de pensament a la qual pertanyen, però han participat en el debat per entendre el que és el capitalisme. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Política_econòmica_clàssica"><span id="Pol.C3.ADtica_econ.C3.B2mica_cl.C3.A0ssica"></span>Política econòmica clàssica</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Capitalisme&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Política econòmica clàssica"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:AdamSmith.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/AdamSmith.jpg/220px-AdamSmith.jpg" decoding="async" width="220" height="328" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/AdamSmith.jpg/330px-AdamSmith.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/AdamSmith.jpg/440px-AdamSmith.jpg 2x" data-file-width="1456" data-file-height="2173" /></a><figcaption>Adam Smith</figcaption></figure> <p>La tradició "clàssica" del pensament econòmic va sorgir a la <a href="/wiki/Gran_Bretanya" title="Gran Bretanya">Gran Bretanya</a> a finals del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span>. Els economistes polítics clàssics, <a href="/wiki/Adam_Smith" title="Adam Smith">Adam Smith</a>, <a href="/wiki/David_Ricardo" title="David Ricardo">David Ricardo</a>, <a href="/wiki/Jean-Baptiste_Say" title="Jean-Baptiste Say">Jean-Baptiste Say</a> i <a href="/wiki/John_Stuart_Mill" title="John Stuart Mill">John Stuart Mill</a> van publicar anàlisis de la producció, la distribució i l'intercanvi de béns en una economia capitalista que ha format el fonament de l'estudi de la majoria dels economistes contemporanis. Les contribucions a aquesta tradició també es troben en les obres de <a href="/wiki/David_Hume" title="David Hume">David Hume</a> i els fisiòcrates com ara <a href="/wiki/Richard_Cantillon" title="Richard Cantillon">Richard Cantillon</a>. </p><p>La crítica d'Adam Smith sobre el <a href="/wiki/Mercantilisme" title="Mercantilisme">mercantilisme</a> i el seu raonament sobre els "sistemes de llibertat natural" (<a href="/wiki/1776" title="1776">1776</a>) són considerades el començament de l'economia política clàssica, encara que Anders Chydenius (<a href="/wiki/1729" title="1729">1729</a>-<a href="/wiki/1803" title="1803">1803</a>) el liberal clàssic de la història nòrdica, va publicar un llibre anomenat <i>Els Guanys Nacionals</i> el <a href="/wiki/1765" title="1765">1765</a> en què proposave idees de llibertat de comerç i indústria i explorava la relació entre l'economia i la societat i exposava els principis del liberalisme i el capitalisme. </p><p>Adam Smith va proposar tres conjunts de conceptes que encara són fortament associats amb el capitalisme actual, en especial la seva teoria de la "mà invisible" del mercat, per mitjà de la qual la recerca de l'interès individual produeix el bé col·lectiu per a tota la societat. Va criticar els <a href="/wiki/Monopoli" title="Monopoli">monopoli</a>, les tarifes i els impostos al comerç i altres restriccions de l'Estat durant el seu temps i creia que el mercat era l'àrbitre més eficient dels recursos. David Ricardo compartia aquest punt de vista. Ricardo seria el segon economista clàssic més important i un dels més influents de l'època contemporània. En el seu llibre "Els Principis de l'Economia i el Cobrament d'Impostos" va exposar la famosa teoria de l'avantatge comparatiu, la qual demostra, matemàticament, els avantatges del <a href="/wiki/Comer%C3%A7" title="Comerç">comerç</a>, fins i tot si un dels participants és menys eficient en tots els tipus de producció econòmica. Aquest principi es va convertir en el fonament del comerç internacional lliure. Ricardo creia en la <a href="/wiki/Llei_de_Say" title="Llei de Say">llei de Say</a>, que estableix que l'ocupació plena és, o hauria de ser, l'equilibri normal d'una economia perfectament competitiva. També va argumentar que la <a href="/wiki/Inflaci%C3%B3" title="Inflació">inflació</a> està relacionada amb els canvis en la quantitat de diners i de crèdit, i va proposar la llei dels rendiments decreixents que estableix que cada unitat addicional d'entrada produeix cada vegada menys productes de sortida marginalment. </p><p>Els ideals de l'economia clàssica política estan associats amb la doctrina liberal clàssica de la mínima regulació o intervenció del govern en el funcionament de l'economia. No obstant això, algunes branques del capitalisme liberal distingeixen entre l'economia i altres qüestions de l'activitat social en què l'Estat ha d'intervenir. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="L'economia_política_marxista"><span id="L.27economia_pol.C3.ADtica_marxista"></span>L'economia política marxista</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Capitalisme&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: L'economia política marxista"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Karl_Marx.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fc/Karl_Marx.jpg/220px-Karl_Marx.jpg" decoding="async" width="220" height="258" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fc/Karl_Marx.jpg/330px-Karl_Marx.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fc/Karl_Marx.jpg/440px-Karl_Marx.jpg 2x" data-file-width="1280" data-file-height="1500" /></a><figcaption>Karl Marx</figcaption></figure> <p>Per a <a href="/wiki/Karl_Marx" title="Karl Marx">Karl Marx</a> el capitalisme era un tipus específic i històric de producció, (és a dir, la manera en què la propietat privada s'administra en combinació amb les relacions socials entre els individus basades en llur connexió amb el procés de producció), i en què el capital s'havia convertit en el mitjà de producció dominant. L'estat de desenvolupament capitalista o la "societat burgesa" representava, per Marx, la forma més avançada de l'organització social fins llavors. Segons aquest, un sistema es pot qualificar de capitalista quan la gran majoria de la població (que rebria el nom de <a href="/wiki/Proletariat" title="Proletariat">proletariat</a>) és nominalment <a href="/wiki/Llibertat" title="Llibertat">lliure</a>, però no disposa d'altre mitjà per a la supervivència que la seva força de treball bruta, la qual ha de vendre a una minoria privilegiada propietària (la <a href="/wiki/Burgesia" title="Burgesia">burgesia</a>) dels mitjans de producció. </p><p>Tal com ho faria Adam Smith, Marx fa distingir el valor d'ús de les mercaderies sobre la base del seu valor d'intercanvi en el mercat. El capital, segons Marx, és creat per mitjà de la compra de les mercaderies amb el propòsit de crear noves mercaderies amb un valor d'intercanvi major, major que la suma de les compres originals. Per a Marx, l'ús de la mà d'obra s'havia convertit en una mercaderia més en el capitalisme; el valor d'intercanvi de la mà d'obra és el salari, i aquest és sempre menor que el valor que produeix per al capitalista. La diferència, argumenta Marx, constitueix un valor de superàvit o <a href="/wiki/Plus-v%C3%A0lua" class="mw-redirect" title="Plus-vàlua">plus-vàlua</a> que els capitalistes acumulen. Per als marxistes, la burgesia "compra" al proletariat la seva força de treball amb l'objectiu d'incrementar la seva propietat, seguint l'esquema D-M-D (<i>Diners-Mercaderia-Diners</i>). En el seu llibre <i>Das Kapital</i>, Marx argumenta que el tipus de producció capitalista es distingeix dels altres en la manera en què els propietaris del capital extreuen aquest superàvit o plus-vàlua dels treballadors: totes les societats anteriors també l'havien estret, però, el capitalisme ho fa per mitjà del valor de venda de les mercaderies produïdes.<sup id="cite_ref-12" class="reference"><a href="#cite_note-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Segons Marx, el cicle d'extracció del superàvit que feien els propietaris del capital, o la burgesia, es convertia en el fonament de la lluita de classes. No obstant això, aquest argument també està enllaçat amb la teoria de la mà d'obra de Marx que estableix que la mà d'obra és la font de tot el valor, i per tant, dels guanys. Diversos economistes moderns, però, han rebutjat aquesta teoria, incloent-hi alguns economistes marxistes. Alguns dels economistes marxistes del <a href="/wiki/Segle_XX" title="Segle XX">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span></a> entenen el capitalisme com una formació social en què els processos de la classe capitalista dominen, però no són exclusius. Altres tendències d'utilització de mà d'obra existeixen simultàniament en les societats en les que els processos capitalistes són dominants. </p><p>Els crítics de la definició marxista posen en dubte el rigor de l'oposició <a href="/wiki/Dial%C3%A8ctica" title="Dialèctica">dialèctica</a> entre treball i capital i el <a href="/wiki/Materialisme_hist%C3%B2ric" title="Materialisme històric">materialisme històric</a>. Entre aquests autors és comú trobar referències al <a href="/wiki/Capital_hum%C3%A0" title="Capital humà">capital humà</a> com a factor de producció, la importància de la capacitat intel·lectual de les persones. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Sociologia_política_de_Weber"><span id="Sociologia_pol.C3.ADtica_de_Weber"></span>Sociologia política de Weber</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Capitalisme&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Sociologia política de Weber"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>En algunes de les ciències socials, la comprensió de les característiques del capitalisme ha estat influït força per les idees del teòric social <a href="/wiki/Alemanya" title="Alemanya">alemany</a> del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, <a href="/wiki/Max_Weber" title="Max Weber">Max Weber</a>. Weber considerava que l'intercanvi del mercat, i no pas la producció, era la característica més important del capitalisme; les empreses capitalistes, a diferència de les empreses dels anteriors models d'activitat econòmica, racionalitzen la producció, amb la meta de maximitzar l'eficiència i la productivitat. Segons Weber, els treballadors de les institucions precapitalistes entenien el concepte de feina en termes d'una relació entre un mestre i un aprenent en un <a href="/wiki/Gremi" title="Gremi">gremi</a>, o entre un senyor i un pagès. </p><p>En el seu llibre <i>L'Ètica Protestant i l'Esperit del Capitalisme</i> (<a href="/wiki/1904" title="1904">1904</a>-<a href="/wiki/1905" title="1905">1905</a>) Weber va assajar de mostrar la manera en què el capitalisme transformava els tipus tradicionals d'activitat econòmica. Segons Weber, l'esperit del còmput racional va eliminar les restriccions tradicionals sobre l'intercanvi capitalista i va promoure el desenvolupament del capitalisme modern. Aquest esperit es va codificar en lleis, permetent que els treballadors venguessin amb "llibertat" la seva feina, encoratjant el desenvolupament de la <a href="/wiki/Tecnologia" title="Tecnologia">tecnologia</a> i l'organització de la producció sobre la base dels principis racionals, i clarificant la distinció entre les vides privades i les vides públiques dels treballadors, entre llurs llars i llurs llocs de treball. A diferència de Marx, Weber no considerava que el capitalisme era la conseqüència dels canvis en els mitjans de producció, sinó que era el resultat del naixement d'un nou esperit emprenedor en els àmbits culturals i polítics. En el seu llibre, Weber va suggerir que l'origen d'aquest esperit emprenedor estava relacionat amb el naixement del <a href="/wiki/Protestantisme" title="Protestantisme">protestantisme</a>, en especial el <a href="/wiki/Calvinisme" title="Calvinisme">calvinisme</a>. </p><p>Segons Weber, el capitalisme és el sistema econòmic més avançat de la història de la humanitat. Weber relaciona el capitalisme amb la creació de les corporacions empresarials, el crèdit públic i de la burocràcia del món modern. Encara que Weber va defendre el capitalisme dels socialistes d'aleshores, sí que va considerar que les tendències de racionalització del capitalisme podrien amenaçar els valors culturals i les institucions tradicionals i que podrien convertir-se en una gàbia per a la llibertat humana. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="L'Escola_Alemanya_i_l'Escola_Austríaca"><span id="L.27Escola_Alemanya_i_l.27Escola_Austr.C3.ADaca"></span>L'Escola Alemanya i l'Escola Austríaca</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Capitalisme&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: L'Escola Alemanya i l'Escola Austríaca"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:MisesLibrary.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/56/MisesLibrary.jpg" decoding="async" width="193" height="150" class="mw-file-element" data-file-width="193" data-file-height="150" /></a><figcaption>Ludwig von Mises</figcaption></figure> <p>Des de la perspectiva alemanya, el capitalisme s'identifica amb l'organització de la producció per als mercats. Encara que aquesta perspectiva és similar a la perspectiva de Weber, el seu èmfasi en els mercats i el diners la distingeixen. Els seguidors de l'Escola alemanya creuen que el canvi principal entre les economies tradicionals històriques i el capitalisme va ser resultat del canvi de paradigma entre les restriccions al crèdit i el diners de l'època <a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">medieval</a> i l'economia monetària moderna junt amb l'èmfasi en els guanys en la producció. </p><p>L'economista austríac Joseph Schumpeter va emfatitzar la "destrucció creativa" del capitalisme: que les economies de mercat estan en constant canvi. En qualsevol moment específic hi ha indústries que neixen i d'altres que moren. Schumpeter i altres economistes influenciats per la seva obra, argumenten que els recursos haurien de fluir de les indústries que moren cap a les indústries que neixen per tal que l'economia creixi, però reconeixen que el moviment de recursos és lent a causa de les formes institucionals que es resisteixen als canvis. </p><p>Els economistes austríacs Ludwig von Mises i Friedrich Hayek van ser els defensor més importants del capitalisme de mercat. Ells argumentaven que només el capitalisme de mercat podia gestionar una economia moderna i complexa. Ja que l'economia moderna produeix un gran nombre de béns i serveis i està formada per un gran nombre de consumidors i empresaris, els problemes d'informació són molt més grans que no pas la capacitat d'una organització (o Estat) per processar-la. Segons els economistes austríacs l'oferta genera la seva pròpia demanda. </p><p>Els conceptes de l'Escola austríaca han estat una influència força important de la ideologia liberal, que considera que el <i>laissez-faire</i> és l'ideal econòmic. Existeix una àmplia varietat de moviments que identifiquen el capitalisme amb les <a href="/wiki/Economia_cl%C3%A0ssica" class="mw-redirect" title="Economia clàssica">teories liberals</a> sobre l'economia. Cal destacar que aquesta definició no és obra de liberals (molts dels quals rebutgen l'aplicació d'aquest nom a les seves teories), sinó més aviat dels moviments antiliberals que l'intentaven desprestigiar, tot i que molts defensors de l'ordre capitalista se l'han apropiat per recuperar la dignitat d'aquest sistema. </p><p>Per als crítics, la identificació entre liberalisme i capitalisme és fal·laç, ja sigui perquè consideren que el sistema liberal és <i>neutral</i> (i que per tant podria afavorir en determinades condicions a altres elements econòmics), ja sigui perquè consideren que existeixen models capitalistes no necessàriament liberals (com ara el <a href="/wiki/Capitalisme_d%27Estat" class="mw-redirect" title="Capitalisme d'Estat">capitalisme d'Estat</a>). </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Economia_keynesiana">Economia keynesiana</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Capitalisme&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Economia keynesiana"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Keynes_1933.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/04/Keynes_1933.jpg/220px-Keynes_1933.jpg" decoding="async" width="220" height="228" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/0/04/Keynes_1933.jpg 1.5x" data-file-width="289" data-file-height="300" /></a><figcaption>John Maynard Keynes</figcaption></figure> <p>El <a href="/wiki/Regne_Unit" title="Regne Unit">britànic</a> <a href="/wiki/John_Maynard_Keynes" title="John Maynard Keynes">John Maynard Keynes</a>, en el llibre <i><a href="/wiki/Teoria_general_de_l%27ocupaci%C3%B3,_l%27inter%C3%A8s_i_el_diner" title="Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner">La teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner</a></i> (<a href="/wiki/1936" title="1936">1936</a>), argumenta que el capitalisme tenia un problema bàsic en la seva habilitat per a recuperar-se dels períodes de desacceleració en la inversió. Keynes argumenta que l'economia pot romandre en un equilibri permanent malgrat l'existència de desocupació (a diferència del que proposava Ricardo), rebutjant la <a href="/wiki/Llei_de_Say" title="Llei de Say">llei de Say</a>. Segons Keynes algunes persones prefereixen la <a href="/wiki/Liquiditat" title="Liquiditat">liquiditat</a>, és a dir, prefereixen conservar o estalviar diners en lloc de comprar nous béns i serveis (la qual cosa activaria l'economia). Així, va suggerir que la <a href="/wiki/Gran_Depressi%C3%B3" title="Gran Depressió">Gran Depressió</a> mai no acabaria si no havia una socialització àmplia de la inversió. </p><p>L'economia keynesiana va contradir la noció que l'economia capitalista de <i>laissez-faire</i> podia operar sense la intervenció de l'Estat el qual hauria de promoure la demanda, combatre la desocupació i la deflació que era comú durant la dècada de <a href="/wiki/1930" title="1930">1930</a>. Ell i els seus seguidors recomanaven la despesa en dèficit del govern per tal d'evitar la recessió: reduir els impostos, incrementar els préstecs al govern i gastar durant una desacceleració econòmica. A més, s'haurien de controlar els salaris nacionalment, parcialment per mitjà de la inflació, per tal de reduir el salari real i evitar que les persones estalviïn, invertint o gastant diners reactivant així l'economia. L'Escola Austríaca, així com l'economia neoclàssica, s'oposen, però, a les premisses de Keynes. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Economia_neoclàssica_i_l'Escola_de_Chicago"><span id="Economia_neocl.C3.A0ssica_i_l.27Escola_de_Chicago"></span>Economia neoclàssica i l'Escola de Chicago</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Capitalisme&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Economia neoclàssica i l'Escola de Chicago"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>En l'actualitat, la major part de la recerca acadèmica del món angloparlant es basa en el pensament econòmic neoclàssic. La teoria neoclàssica proposa la coordinació extensa del mercat amb els patrons del govern (relativament neutrals) per a regular el mercat (o el funcionament del mercat) així com per defendre els drets de propietat i no pas privilegiar a cap factor o actor social. També proposen la liberalització dels mercats laborals i de la dependència dels sistemes financers només del finançament de capital del mercat i no pas de l'Estat. </p><p>L'<a href="/wiki/Escola_d%27Economia_de_Chicago" title="Escola d'Economia de Chicago">Escola d'Economia de Chicago</a> és reconeguda pel seu suport a les idees monetàries i de lliure mercat. Milton Friedman, per exemple, argumenta que la Gran Depressió va ser resultat de la contracció o reducció de l'oferta de diners (que controlava la Reserva Federal) i no pas de la manca d'inversió, com argumentava Keynes. D'acord amb Friedman i els monetaristes, les economies de mercat són estables inherentment si funcionen sense intervenció i que les depressions són el resultat de les intervencions del govern. </p><p>Els economistes neoclàssics consideren que el valor és subjectiu, i que depèn de la persona i del temps, i per tant rebutgen la teoria del valor de la mà d'obra. El marginalisme és la teoria que proposa que el valor econòmic prové de l'utilitat marginal i del cost marginal. L'economia neoclàssica considera que els capitalistes aconsegueixen els guanys en renunciar al consum present (per consum futur, d'acord amb el model intertermporal), prenent riscs i organitzant la producció. </p><p>Una nova veu és la del premi Nobel en economia, Amartya Sen, que argumenta que el lliure mercat i el creixement econòmic <i>per se</i> no es tradueixen necessàriament en major benestar. Segons Sen, el desenvolupament és resultat de les llibertats, llibertats de mercat, política, social i cultural. Sense llibertat política i social el creixement econòmic no produirà benestar per si mateix. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Etapes_del_capitalisme">Etapes del capitalisme</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Capitalisme&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Etapes del capitalisme"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Diversos autors han intentar perioditzar el capitalisme, i segons l'enfocament adoptat, canvien les etapes incloses dins del sistema global. Seguint les tesis marxistes ampliades, aquestes serien: </p> <ol><li>capitalisme agrícola</li> <li>capitalisme mercantil (Edat mitjana)</li> <li>capitalisme industrial (les transformacions socioeconòmiques sorgides de la Revolució Industrial que van portar al naixement del moviment obrer i de les primeres crítiques al sistema).</li> <li><a href="/w/index.php?title=Capitalisme_financer&action=edit&redlink=1" class="new" title="Capitalisme financer (encara no existeix)">capitalisme financer</a></li> <li><a href="/wiki/Capitalisme_d%27Estat" class="mw-redirect" title="Capitalisme d'Estat">capitalisme d'Estat</a> (amb variants monopolístiques o no)</li> <li>capitalisme mundial (amb la <a href="/wiki/Mundialitzaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Mundialització">mundialització</a> la interdependència dels mercats és creixent)</li> <li><a href="/wiki/Turbocapitalisme" title="Turbocapitalisme">turbocapitalisme</a></li></ol> <p><a href="/w/index.php?title=Michel_Aglietta&action=edit&redlink=1" class="new" title="Michel Aglietta (encara no existeix)">Michel Aglietta</a> les resumeix en tres fases, d'acumulació creixent de capitals: fase extensiva, fase intensiva i <a href="/w/index.php?title=Tardocapitalisme&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tardocapitalisme (encara no existeix)">tardocapitalisme</a> (que s'hauria generat a partir de la dècada dels anys 1950), amb mercats mundials i consumidors massius, més enllà de la força de treball descrita per Marx.<sup title="El text on hi ha aquest avís necessita una citació." class="noprint"><span class="noprint" style="color:blue;">[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts"><i>cal citació</i></a>]</span></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Història_del_capitalisme"><span id="Hist.C3.B2ria_del_capitalisme"></span>Història del capitalisme</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Capitalisme&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: Història del capitalisme"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_del_capitalisme" title="Història del capitalisme">Història del capitalisme</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Laternenmacher-1568.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/45/Laternenmacher-1568.png/220px-Laternenmacher-1568.png" decoding="async" width="220" height="283" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/45/Laternenmacher-1568.png/330px-Laternenmacher-1568.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/45/Laternenmacher-1568.png/440px-Laternenmacher-1568.png 2x" data-file-width="475" data-file-height="610" /></a><figcaption><a href="/wiki/Fernand_Braudel" title="Fernand Braudel">Fernand Braudel</a> situa els orígens del capitalisme en l'<a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">edat mitjana</a>, en algunes menudes ciutats comerciants</figcaption></figure> <p>La història del capitalisme, en els seus orígens, fou font de grans debats sociològics, econòmics i històrics des del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>. Tant els <a href="/wiki/Mercader" class="mw-redirect" title="Mercader">mercaders</a> com el <a href="/wiki/Comer%C3%A7" title="Comerç">comerç</a> existeixen des que existeix la <a href="/wiki/Civilitzaci%C3%B3" title="Civilització">civilització</a>, però el capitalisme com sistema econòmic, en teoria, no va aparèixer fins al <a href="/wiki/Segle_XVI" title="Segle XVI">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span></a> en <a href="/wiki/Anglaterra" title="Anglaterra">Anglaterra</a> substituint al <a href="/wiki/Feudalisme" title="Feudalisme">feudalisme</a>. Segons <a href="/wiki/Adam_Smith" title="Adam Smith">Adam Smith</a>, els <a href="/wiki/%C3%89sser_hum%C3%A0" title="Ésser humà">éssers humans</a> sempre han tingut una forta tendència a "<i>realitzar barates, canvis i intercanvis d'unes coses per unes altres</i>". D'aquesta forma al capitalisme, igual que al sistema de preus i l'<a href="/wiki/Economia_de_mercat" title="Economia de mercat">economia de mercat</a>, se li atribueix un <a href="/wiki/Ordre_espontani" title="Ordre espontani">origen espontani</a> o natural dins de l'<a href="/wiki/Edat_moderna" title="Edat moderna">edat moderna</a>.<sup id="cite_ref-13" class="reference"><a href="#cite_note-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Aquest impuls natural cap al comerç i l'intercanvi va ser accentuat i fomentat per les Croades que es van organitzar a Europa occidental des del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xi</span> fins al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span>. Les grans travessies i expedicions dels segles XV i XVI van reforçar aquestes tendències i van fomentar el comerç, sobretot després del descobriment del <a href="/wiki/Nou_M%C3%B3n" title="Nou Món">Nou Món</a> i l'entrada en <a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a> d'ingents quantitats de metalls preciosos provinents d'aquelles terres. L'ordre econòmic resultant d'aquests esdeveniments va ser un sistema en el qual predominava el comercial o mercantil, és a dir, l'objectiu principal del qual consistia a intercanviar béns i no en produir-los. La importància de la <a href="/wiki/Producci%C3%B3_(economia)" title="Producció (economia)">producció</a> no es va fer palesa fins a la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_industrial" class="mw-redirect" title="Revolució industrial">Revolució industrial</a> que va tenir lloc en el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>. </p><p>No obstant això, ja abans de l'inici de la industrialització havia aparegut una de les figures més característiques del capitalisme, l'<a href="/wiki/Empresari" title="Empresari">empresari</a>, que és, segons <a href="/wiki/Joseph_Alois_Schumpeter" class="mw-redirect" title="Joseph Alois Schumpeter">Schumpeter</a>, l'<a href="/wiki/Individu" title="Individu">individu</a> que assumeix riscos econòmics no personals. Un element clau del capitalisme és la iniciació d'una activitat amb la finalitat d'obtenir <a href="/wiki/Benefici_econ%C3%B2mic" title="Benefici econòmic">beneficis</a> en el futur; ja que aquest és desconegut, tant la possibilitat d'obtenir <a href="/wiki/Guany" class="mw-disambig" title="Guany">guanys</a> com el <a href="/wiki/Risc" title="Risc">risc</a> d'incórrer en pèrdues són dos resultats possibles, pel que el paper de l'empresari consisteix a assumir el risc de tenir pèrdues o guanys. </p><p>El camí cap al capitalisme a partir del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span> va ser aplanat gràcies a la filosofia del <a href="/wiki/Renaixement" title="Renaixement">Renaixement</a> i de la <a href="/wiki/Reforma_Protestant" title="Reforma Protestant">Reforma</a>. Aquests moviments van canviar de forma dràstica la societat, facilitant l'aparició dels moderns <a href="/wiki/Estat_naci%C3%B3" title="Estat nació">Estats nacionals</a> (i posteriorment l'<a href="/wiki/Estat_de_Dret" class="mw-redirect" title="Estat de Dret">Estat de Dret</a> com <a href="/wiki/Sistema_pol%C3%ADtic" class="mw-redirect" title="Sistema polític">sistema polític</a> i el <a href="/wiki/Liberalisme_cl%C3%A0ssic" title="Liberalisme clàssic">liberalisme clàssic</a> com <a href="/wiki/Ideologia" title="Ideologia">ideologia</a>) que van proporcionar les condicions necessàries per al creixement i desenvolupament del capitalisme en les nacions europees. Aquest creixement va ser possible gràcies a l'acumulació de l'excedent econòmic que generava l'empresari privat i a la reinversió d'aquest excedent per a generar major <a href="/wiki/Creixement_econ%C3%B2mic" title="Creixement econòmic">creixement econòmic</a>, la qual cosa va generar <a href="/wiki/Industrialitzaci%C3%B3" title="Industrialització">industrialització</a> en les regions del nord. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Classificació_dels_models_capitalistes"><span id="Classificaci.C3.B3_dels_models_capitalistes"></span>Classificació dels models capitalistes</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Capitalisme&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: Classificació dels models capitalistes"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'economista <a href="/wiki/Branko_Milanovi%C4%87" title="Branko Milanović">Branko Milanović</a> defensa que avui en dia (<a href="/wiki/2020" title="2020">2020</a>) es distingirien dos models principals de capitalisme: el <i>capitalisme liberal <a href="/wiki/Meritocr%C3%A0cia" title="Meritocràcia">meritocràtic</a></i> i el <i>capitalisme polític</i>, prenent <a href="/wiki/Estats_Units_d%27Am%C3%A8rica" title="Estats Units d'Amèrica">Estats Units d'Amèrica</a> i <a href="/wiki/Xina" title="Xina">Xina</a> com a casos de referència respectivament.<sup id="cite_ref-14" class="reference"><a href="#cite_note-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Segons el mateix autor, històricament, abans del <i>capitalisme liberal meritocràtic</i>, li hauria precedit un capitalisme anomenat <i>clàssic</i> (fins a la <a href="/wiki/Segona_Guerra_Mundial" title="Segona Guerra Mundial">Segona Guerra Mundial</a>) i un de tall més <i><a href="/wiki/Socialdemocr%C3%A0cia" title="Socialdemocràcia">socialdemòcrata</a></i> (fins a finals del <a href="/wiki/Segle_XX" title="Segle XX">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span></a>). El capitalisme liberal meritocràtic es caracteritzaria respecte als anteriors perquè els ingressos d'aquells membres considerats rics no vindrien només del seu capital (sovint propietat) sinó també de llur propi treball (això és, com a treballadors assalariats d'<a href="/wiki/Elit" title="Elit">elit</a>). Igualment en aquest model tindria lloc una major <a href="/w/index.php?title=Homog%C3%A0mia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Homogàmia (encara no existeix)">homogàmia</a> que en estadis anteriors, aparellant-se entre ells els membres d'una mateixa classe social, contribuint així a una progressiva major <a href="/wiki/Desigualtat_econ%C3%B2mica" title="Desigualtat econòmica">desigualtat econòmica</a>. </p><p>El <i>capitalisme polític</i>, que en molts casos, com ara la Xina, hauria sorgit precisament després del pas per un <a href="/wiki/Estat_socialista" title="Estat socialista">estat socialista</a> com a part d'un procés de <a href="/wiki/Descolonitzaci%C3%B3" title="Descolonització">descolonització</a>, es caracteritzaria respecte a l'altre model capitalista per tenir una administració i burocràcia potencialment més eficient, una interpretació de la llei més laxa (que comporta una tolerància a una certa <a href="/wiki/Corrupci%C3%B3" title="Corrupció">corrupció</a>) i una major autonomia de l'estat respecte a una classe capitalista diferenciada.<sup id="cite_ref-15" class="reference"><a href="#cite_note-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Liberalisme_econòmic"><span id="Liberalisme_econ.C3.B2mic"></span>Liberalisme econòmic</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Capitalisme&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Liberalisme econòmic"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Liberalisme_econ%C3%B2mic" title="Liberalisme econòmic">Liberalisme econòmic</a></div> <p>El liberalisme econòmic és una <a href="/wiki/Teoria" title="Teoria">teoria</a> <a href="/wiki/Pol%C3%ADtica" title="Política">política</a> i d'<a href="/wiki/Economia" title="Economia">economia</a> desenvolupada a l'època de la <a href="/wiki/Il%C2%B7lustraci%C3%B3" title="Il·lustració">Il·lustració</a> (segle XVIII) i formulada per <a href="/wiki/Adam_Smith" title="Adam Smith">Adam Smith</a> segons la qual l'economia s'autorregula sense cap intervenció per part de l'<a href="/wiki/Estat" class="mw-redirect" title="Estat">Estat</a> i que reclama doncs que aquesta sigui mínima o si pot ser nul·la. Segons aquesta idea, la llibertat econòmica conduiria a una societat més harmoniosa i igualitària, junt a un augment progressiu i indefinit de la prosperitat.<sup id="cite_ref-16" class="reference"><a href="#cite_note-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Es produiria un <a href="/wiki/Ordre_espontani" title="Ordre espontani">ordre espontani</a> generat per la <a href="/wiki/M%C3%A0_invisible" title="Mà invisible">mà invisible</a> que condueix que els individus segueixin el seu egoisme personal i que ordenaria, per exemple, els preus justs de cada servei o producte, així com els salaris i la societat en general. </p><p>El <a href="/wiki/Liberalisme" title="Liberalisme">liberalisme</a> econòmic es basa en la propietat privada i el contracte individual. Les primeres teories liberals es basaven en la presumpció que les accions econòmiques dels individus són sobretot basades en el mateix interès, i que permetre'ls actuar sense restricció comportaria una mena de selecció natural que portaria als resultats òptims. </p><p>És el model econòmic que tenen els partits polítics de dretes, mentre que els d'esquerres, que ho consideren "la llei de la selva" prefereixen la participació de l'Estat per a garantir certes <a href="/wiki/Necessitats_b%C3%A0siques" class="mw-redirect" title="Necessitats bàsiques">necessitats bàsiques</a> per a tothom i per a protegir els febles front als més forts. Aquesta diferència en la manera de tractar l'economia d'un poble, que pot tenir moltes posicions intermèdies, més moderades o radicals, a una banda o l'altra, és en principi una de les diferències fonamentals en què es basen la majoria de partits polítics de les democràcies actuals. També els Estats decideixen en general una política més o menys liberal, així, en països més liberals econòmicament parlant, com el Regne Unit o els Estats Units, es paguen pocs impostos però hi ha moltes desigualtats socials, mentre que en d'altres menys liberals, com alemanya o França, se'n paguen més però tothom té dret a l'educació, la sanitat, la jubilació, etc. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Neoliberalisme">Neoliberalisme</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Capitalisme&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Neoliberalisme"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Neoliberalisme" title="Neoliberalisme">Neoliberalisme</a></div> <p>Típicament, el terme neoliberalisme es refereix a la filosofia politicoeconòmica que propugna la mínima intervenció d'organismes estatals sobre l'economia i la política. Així el paper de l'estat es redueix a garantir les llibertats individuals. Es focalitza en els mètodes de lliure mercat, en la disminució de les restriccions a les operacions de les empreses, i en l'establiment dels drets de propietat. Quant a la política internacional, el <a href="/wiki/Neoliberalisme_a_les_relacions_internacionals" title="Neoliberalisme a les relacions internacionals">neoliberalisme a les relacions internacionals</a> proposa l'obertura comercial per qualsevol mètode possible; l'obertura comercial es refereix a l'adopció de tractats de lliure comerç i la divisió internacional del treball, cap a una <b><a href="/wiki/Integraci%C3%B3_econ%C3%B2mica" title="Integració econòmica">integració econòmica</a></b>. </p><p>El neoliberalisme ha estat un corrent de pensament <a href="/wiki/Economia" title="Economia">econòmic</a> i <a href="/wiki/Pol%C3%ADtica" title="Política">polític</a> predominant en la política aplicada des de començaments de la <a href="/wiki/D%C3%A8cada_de_1970" class="mw-redirect" title="Dècada de 1970">dècada de 1970</a>, consolida durant els anys <a href="/wiki/D%C3%A8cada_de_1980" class="mw-redirect" title="Dècada de 1980">80</a> i <a href="/wiki/D%C3%A8cada_de_1990" class="mw-redirect" title="Dècada de 1990">90</a> del <a href="/wiki/Segle_XX" title="Segle XX">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span></a> i encara plenament vigent avui dia. Encara que s'origina en l'etapa següent a la <a href="/wiki/Segona_Guerra_Mundial" title="Segona Guerra Mundial">Segona Guerra Mundial</a> i és hereu de les teories <a href="/wiki/Neocl%C3%A0ssiques" class="mw-redirect" title="Neoclàssiques">neoclàssiques</a> de finals del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, no és fins als anys <a href="/wiki/D%C3%A8cada_de_1970" class="mw-redirect" title="Dècada de 1970">70</a> quan s'imposa a nivell internacional. </p><p>Després de la Segona Guerra Mundial, <a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a> presenta un creixement econòmic. Entre el 1969 i el 1971 es presenta un fenomen conegut com a <a href="/wiki/Estagflaci%C3%B3" title="Estagflació">estagflació</a>, generant una greu crisi penetrant especialment en els països capitalistes dependents (tercermundistes) i afectant greument els <a href="/wiki/Socialistes" class="mw-redirect" title="Socialistes">socialistes</a>. Des de principis dels anys <a href="/wiki/D%C3%A8cada_de_1980" class="mw-redirect" title="Dècada de 1980">80</a>, el <a href="/wiki/Liberalisme" title="Liberalisme">liberalisme</a> va tornar a considerar-se com l'única manera adequada de governar. Era el nou liberalisme: el <a href="/wiki/Neoliberalisme" title="Neoliberalisme">neoliberalisme</a>. Els governs de <a href="/wiki/Margaret_Thatcher" title="Margaret Thatcher">Margaret Thatcher</a>, a la <a href="/wiki/Gran_Bretanya" title="Gran Bretanya">Gran Bretanya</a>, i de <a href="/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan">Ronald Reagan</a>, als <a href="/wiki/Estats_Units" class="mw-redirect" title="Estats Units">Estats Units</a>, van canviar recuperant les velles idees liberals i les van aplicar a l'economia domèstica. Margaret Thatcher va justificar el seu programa amb una paraula, TINA: <i>There is no Alternative</i>. El valor central de la doctrina de Thatcher, i el neoliberalisme en si mateix, és la noció de competència entre les nacions, regions, empreses i, per descomptat, individus. </p><p>Els Estats Units, Europa i el <a href="/wiki/Jap%C3%B3" title="Japó">Japó</a> inicien processos d'estabilització econòmica, disminuint càrregues fiscals, retallant despeses socials, facilitant l'intercanvi amb l'exterior i s'aprofundeix la divisió internacional del treball: es creia que amb aquestes mesures el món estava a punt per a la seva fase de creixement. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Principis_fonamentals">Principis fonamentals</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Capitalisme&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: Principis fonamentals"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El <a href="/wiki/Neoliberalisme" title="Neoliberalisme">neoliberalisme</a> refusa la possibilitat d'una intervenció positiva de l'estat en l'economia, i centra el progrés econòmic i fins i tot, en casos extrems, la <a href="/wiki/Just%C3%ADcia_social" title="Justícia social">justícia social</a>, en el foment del <a href="/wiki/Lliure_mercat" class="mw-redirect" title="Lliure mercat">lliure mercat</a> i la reducció de les restriccions a les decisions de les empreses. Els seus defensors afirmen que els guanys nets obtinguts mitjançant l'<a href="/w/index.php?title=Intercanvi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Intercanvi (encara no existeix)">intercanvi</a> en el lliure mercat capitalista superen els costos en tots els casos. </p><p>Segons el neoliberalisme, la <a href="/wiki/Liberalitzaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Liberalització">liberalització</a> permet distribuir la riquesa, amb un comerç sense <a href="/wiki/Monopolis" class="mw-redirect" title="Monopolis">monopolis</a> ni <a href="/wiki/Oligopolis" class="mw-redirect" title="Oligopolis">oligopolis</a>, amb la intenció de millorar la productivitat. Impulsa la inversió de capital en béns i serveis per a baixar el preu de mercat del producte (per exemple en transports i mà d'obra barata) i fa augmentar el consum amb el mecanisme del lliure mercat. Els principis bàsics, doncs, són: </p> <ul><li>L'estat no ha d'intervenir en la regulació del comerç exterior ni en els mercats financers. La lliure circulació de capitals garanteix l'assignació més eficient dels recursos a nivell internacional.</li> <li>L'estat no ha de competir amb la iniciativa privada. Tots aquells serveis que puguin ser oferts pel sector privat han d'ésser privatitzats.</li> <li>El <a href="/wiki/D%C3%A8ficit_p%C3%BAblic" class="mw-redirect" title="Dèficit públic">dèficit públic</a> és perjudicial per a l'economia, ja que absorbeix <a href="/wiki/Estalvi" title="Estalvi">estalvi</a> privat, fa augmentar els <a href="/wiki/Tipus_d%27inter%C3%A8s" class="mw-redirect" title="Tipus d'interès">tipus d'interès</a> i disminuir la <a href="/wiki/Inversi%C3%B3_econ%C3%B2mica" title="Inversió econòmica">inversió</a> privada.</li> <li>La <a href="/wiki/Protecci%C3%B3_social" title="Protecció social">protecció social</a> garantida per l'<a href="/wiki/Estat_del_benestar" title="Estat del benestar">estat del benestar</a> i les polítiques redistributives són negatives per al desenvolupament econòmic.</li> <li>La regulació del mercat de treball des de qualsevol altre organisme que no siguin les mateixes empreses, és intrínsecament negativa, ja que impedeix arribar al <a href="/wiki/Salari" title="Salari">salari</a> d'equilibri (equilibri entre l'oferta i la demanda de treballadors).</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Crítica_del_capitalisme"><span id="Cr.C3.ADtica_del_capitalisme"></span>Crítica del capitalisme</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Capitalisme&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: Crítica del capitalisme"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Cr%C3%ADtica_del_capitalisme" title="Crítica del capitalisme">Crítica del capitalisme</a></div> <p>La crítica del capitalisme ha estat objecte d'una forta controvèrsia sociològica i política. Moltes d'aquestes crítiques són abordades des de la perspectiva de les condicions de vida de la ciutadania o de la moralitat del sistema productiu i d'enriquiment. Aquestes crítiques varien des de gent a qui els desagrada els principis del capitalisme en la seua integritat fins a aquells que discrepen amb els resultats particulars del capitalisme. Entre els quals desitgen reemplaçar el capitalisme amb un mètode diferent de distribuir els béns, es pot fer una distinció entre aquells que creuen que el capitalisme solament pot ser superat amb una <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3" title="Revolució">revolució</a> (per exemple, la <a href="/wiki/Socialisme" title="Socialisme">revolució socialista</a>) i aquells que creuen que el canvi pot vindre lentament per mitjà del <a href="/wiki/Reformisme" title="Reformisme">reformisme</a> (per exemple, la <a href="/wiki/Democr%C3%A0cia_social" class="mw-redirect" title="Democràcia social">democràcia social</a>). Algunes crítiques reconeixen mèrits en el capitalisme i cerquen equilibrar el capitalisme amb alguna forma de control social, típicament a través de regulació governamental (per exemple, el <a href="/wiki/Partit_Laborista_(Regne_Unit)" title="Partit Laborista (Regne Unit)">Partit Laborista (Regne Unit)</a>). </p><p>Les crítiques s'originen poc després del sorgiment del capitalisme modern. Segons les crítiques contemporànies, la ràpida industrialització després de la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_industrial" class="mw-redirect" title="Revolució industrial">revolució industrial</a> creà condicions laborals vistes com a injustes, incloent 14 hores de treball diari, <a href="/wiki/Explotaci%C3%B3_infantil" class="mw-redirect" title="Explotació infantil">explotació infantil</a> i <a href="/w/index.php?title=Assentament_informal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Assentament informal (encara no existeix)">assentaments informals</a>.<sup id="cite_ref-conditionsworking_17-0" class="reference"><a href="#cite_note-conditionsworking-17"><span class="cite-bracket">[</span>17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Algunes novel·les populars van sorgir durant aquest temps tenint una visió pessimista de la revolució industrial, com és el cas d'algunes escrites per <a href="/wiki/Charles_Dickens" title="Charles Dickens">Charles Dickens</a>. Els economistes moderns optimistes argumentaven que les condicions havien estat encara pitjors amb anterioritat i que l'evidència empírica mostrava que fins i tot la revolució industrial primerenca incrementà el terme mitjà dels estàndards de vida i l'expectativa de vida. Els economistes moderns més pessimistes argumentaren que les condicions no milloraren o solament ho van fer lentament després de 1840.<sup id="cite_ref-18" class="reference"><a href="#cite_note-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Alguns pensadors primerencs <a href="/wiki/Socialisme" title="Socialisme">socialistes</a> rebutjaren el capitalisme per complet, intentant crear comunitats socialistes lliures de les injustícies percebudes com a pròpies del capitalisme primerenc. Entre aquests "<a href="/wiki/Socialisme_ut%C3%B2pic" title="Socialisme utòpic">socialistes utòpics</a>" es trobava <a href="/wiki/Charles_Fourier" title="Charles Fourier">Charles Fourier</a> i <a href="/wiki/Robert_Owen" title="Robert Owen">Robert Owen</a>. Altres pensadors socialistes arguïen que el <a href="/wiki/Socialisme" title="Socialisme">socialisme</a> no podia ser implementat abans que les forces històriques crearen les condicions adequades i van veure la revolució industrial com un nou sistema que podia potencialment produir suficients béns per a la població humana sencera, però que era obstaculitzat pel seu mètode ineficient de distribuir béns. En 1848, <a href="/wiki/Karl_Marx" title="Karl Marx">Karl Marx</a> i <a href="/wiki/Friedrich_Engels" title="Friedrich Engels">Friedrich Engels</a> publicaren el <a href="/wiki/Manifest_Comunista" class="mw-redirect" title="Manifest Comunista">Manifest Comunista</a>, un pamflet que esbossà una crítica política i econòmica del capitalisme, basada en la filosofia del <a href="/wiki/Materialisme_hist%C3%B2ric" title="Materialisme històric">materialisme històric</a>. Des de llavors, el seu manifest es convertí en un dels llibres més influents. Un coetani de Marx, el mutualista <a href="/wiki/Pierre-Joseph_Proudhon" title="Pierre-Joseph Proudhon">Pierre-Joseph Proudhon</a> va ser un dels primers a cridar-lo anarquista. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Zentralbibliothek_Z%C3%BCrich_Das_Kapital_Marx_1867.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8d/Zentralbibliothek_Z%C3%BCrich_Das_Kapital_Marx_1867.jpg/220px-Zentralbibliothek_Z%C3%BCrich_Das_Kapital_Marx_1867.jpg" decoding="async" width="220" height="371" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8d/Zentralbibliothek_Z%C3%BCrich_Das_Kapital_Marx_1867.jpg/330px-Zentralbibliothek_Z%C3%BCrich_Das_Kapital_Marx_1867.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8d/Zentralbibliothek_Z%C3%BCrich_Das_Kapital_Marx_1867.jpg/440px-Zentralbibliothek_Z%C3%BCrich_Das_Kapital_Marx_1867.jpg 2x" data-file-width="997" data-file-height="1681" /></a><figcaption>Portada de la primera edició de 1867 del llibre <i><a href="/wiki/Das_Kapital" class="mw-redirect" title="Das Kapital">Das Kapital</a></i> de Karl Marx. El llibre conté una crítica de l'economia política.</figcaption></figure> <p>Aquestes crítiques clàssiques han patit una certa transformació des d'aqueixa època. Molts autors han modificat o actualitzat els seus pensaments per a incorporar canvis en les societats capitalistes. Per a principis del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>, una miríada de tendències socials han sorgit basades en diferents interpretacions d'esdeveniments actuals. <a href="/wiki/Monopoli" title="Monopoli">Monopolisme</a>, <a href="/wiki/Colonialisme" title="Colonialisme">colonialisme</a> accelerat, la difusió dels <a href="/wiki/Sindicat" title="Sindicat">sindicats laborals</a>, l'ampliació del <a href="/wiki/Sufragi" title="Sufragi">sufragi</a> i el clar increment dels estàndards de vida, per exemple, on noves tendències que critiquen el capitalisme, tals com <a href="/wiki/Mija%C3%ADl_Bakunin" class="mw-redirect" title="Mijaíl Bakunin">Mijaíl Bakunin</a>, <a href="/wiki/Vlad%C3%ADmir_Lenin" class="mw-redirect" title="Vladímir Lenin">Vladímir Lenin</a> i <a href="/wiki/Eduard_Bernstein" title="Eduard Bernstein">Eduard Bernstein</a>, procuren entendre i contribuir a les diferències en models organitzacionals (per exemple, <a href="/wiki/Anarcosindicalisme" title="Anarcosindicalisme">anarcosindicalisme</a>, <a href="/wiki/Socialdemocr%C3%A0cia" title="Socialdemocràcia">socialdemocràcia</a> i <a href="/wiki/Bolxevisme" title="Bolxevisme">bolxevisme</a>). En identificar problemes amb el capitalisme de lliure mercat, els governs també van començar a posar restriccions a les operacions de mercat i van crear l'<a href="/wiki/Intervencionisme" title="Intervencionisme">intervencionisme</a> econòmic que va intentar millorar els defectes percebuts del mercat. <a href="/wiki/Keynesianisme" title="Keynesianisme">Economistes keynesians</a> britànics i el <a href="/wiki/New_Deal" title="New Deal">New Deal</a> nord-americà<sup id="cite_ref-19" class="reference"><a href="#cite_note-19"><span class="cite-bracket">[</span>19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> van tenir efectes duradors en les polítiques socials d'ambdós països. Començant amb la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" class="mw-redirect" title="Revolució Soviètica">Revolució Soviètica</a>, els <a href="/wiki/Estat_socialista" title="Estat socialista">estats socialistes</a> van incrementar en nombre i va començar la <a href="/wiki/Guerra_Freda" title="Guerra Freda">Guerra Freda</a> amb les nacions desenvolupades capitalistes. No obstant això, després de les <a href="/wiki/Revolucions_de_1989" title="Revolucions de 1989">revolucions de 1989</a>, molts d'aquests estats es van adaptar obertament a les economies de mercat. La majoria dels restants estats ex comunistes han implementat també extenses liberalitzacions de mercat. </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:WTO_protests_in_Seattle_November_30_1999.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/WTO_protests_in_Seattle_November_30_1999.jpg/220px-WTO_protests_in_Seattle_November_30_1999.jpg" decoding="async" width="220" height="134" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/WTO_protests_in_Seattle_November_30_1999.jpg/330px-WTO_protests_in_Seattle_November_30_1999.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/WTO_protests_in_Seattle_November_30_1999.jpg/440px-WTO_protests_in_Seattle_November_30_1999.jpg 2x" data-file-width="2048" data-file-height="1244" /></a><figcaption>Protestes contra les reunions de l'<a href="/wiki/Organitzaci%C3%B3_Mundial_del_Comer%C3%A7" title="Organització Mundial del Comerç">Organització Mundial del Comerç</a>. La policia carregant contra els manifestants.</figcaption></figure> <p>En l'era actual persisteixen les crítiques del capitalisme. Particularment, pel que fa a la nova <a href="/w/index.php?title=Economia_global&action=edit&redlink=1" class="new" title="Economia global (encara no existeix)">economia global</a> i el <a href="/w/index.php?title=Capitalisme_salvatge&action=edit&redlink=1" class="new" title="Capitalisme salvatge (encara no existeix)">capitalisme salvatge</a> que l'acompanya, els crítics han argumentat a favor de la intervenció governamental o contra el capitalisme.<sup id="cite_ref-20" class="reference"><a href="#cite_note-20"><span class="cite-bracket">[</span>20<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquesta crítica pot involucrar defectes apercebuts del mercat entorn de l'<a href="/wiki/Escalfament_global" title="Escalfament global">escalfament global</a>, explotació de ciutadans sota el <a href="/w/index.php?title=Capitalisme_consumista&action=edit&redlink=1" class="new" title="Capitalisme consumista (encara no existeix)">capitalisme consumista</a>, allunyament d'economies manufacteres per dependència de mercats financers i <a href="/w/index.php?title=Imperialisme_econ%C3%B2mic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Imperialisme econòmic (encara no existeix)">imperialisme econòmic</a> en una edat de <a href="/wiki/Globalitzaci%C3%B3" title="Globalització">globalització</a>. Moltes organitzacions actuals, que no necessàriament rebutgen el capitalisme, s'enfoquen a canviar polítiques nacionals i corporatives (per exemple, <a href="/wiki/Greenpeace" title="Greenpeace">Greenpeace</a>). Altres organitzacions tenen una visió holística, entenent la injustícia capitalista com un problema sistèmic (per exemple, els <a href="/wiki/Ecologia_social" title="Ecologia social">ecologistes socials</a> o els <a href="/wiki/Economia_participativa" title="Economia participativa">economistes participatius</a>). </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també"><span id="Vegeu_tamb.C3.A9"></span>Vegeu també</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Capitalisme&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Vegeu també"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_del_comunisme" title="Història del comunisme">Història del comunisme</a></li> <li><a href="/wiki/Anarquisme" title="Anarquisme">Anarquisme</a></li> <li><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_l%27anarquisme" class="mw-redirect" title="Història de l'anarquisme">Història de l'anarquisme</a></li> <li><a href="/wiki/Richard_D._Wolff" title="Richard D. Wolff">Richard D. Wolff</a></li> <li><a href="/wiki/Capitalisme_racial" title="Capitalisme racial">Capitalisme racial</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Capitalisme&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-1"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-1">↑</a></span> <span class="reference-text">Arleen J. Hoag, John H. Hoag. Introductory Economics. World Scientific, 2006. pp 43-44.</span> </li> <li id="cite_note-2"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-2">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"><span style="font-variant: small-caps;">Marcus</span>, B. K. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.blackcrayon.com/library/dictionary/?term=capitalism">capitalism</a>». <i><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.blackcrayon.com/library/dictionary/">BlackCrayon.com Dictionary</a></i>.  <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.blackcrayon.com">BlackCrayon.com</a>. [Consulta: 27 desembre 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-Wood2002-3"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Wood2002_3-0">↑</a></span> <span class="reference-text">Wood 2002, p. 2</span> </li> <li id="cite_note-4"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-4">↑</a></span> <span class="reference-text">Obrinsky (1983) p.1</span> </li> <li id="cite_note-5"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-5">↑</a></span> <span class="reference-text">Vegeu, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0025879">"Capitalisme"</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070310214920/http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0025879">Arxivat</a> 2007-03-10 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. del GDLC, així com <a rel="nofollow" class="external text" href="http://concise.britannica.com/ebc/article-9359742/capitalism">"Capitalism"</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070312032105/http://concise.britannica.com/ebc/article-9359742/capitalism">Arxivat</a> 2007-03-12 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. de <i>Britannica Concise</i> (EB), <a rel="nofollow" class="external text" href="https://encarta.msn.com/encyclopedia_761576596/Capitalism.html">"Capitalism"</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20060813132423/http://encarta.msn.com/encyclopedia_761576596/Capitalism.html">Arxivat</a> 2006-08-13 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. de <i>MSN Encarta</i>, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.econlib.org/LIBRARY/Enc/Capitalism.html">"Capitalism"</a> per Robert Hessen en <i>The Concise Encyclopedia of Economics</i>, "Capitalism" per John Scott i Gordon Marshall a <i>A Dictionary of Sociology</i> Oxford University Press 2005. Oxford Reference Online. Oxford University Press.</span> </li> <li id="cite_note-6"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-6">↑</a></span> <span class="reference-text">"Capitalism." <i>Encyclopædia Britannica</i>. 2006. Encyclopædia Britannica Online.</span> </li> <li id="cite_note-7"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-7">↑</a></span> <span class="reference-text">"Capitalism" <i>A Dictionary of Sociology</i>. John Scott and Gordon Marshall. Oxford University Press 2005. Oxford Reference Online. Oxford University Press.</span> </li> <li id="cite_note-8"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-8">↑</a></span> <span class="reference-text">Case, Karl E., Fair, Ray C., Principles of Macroeconomics, Chapter 22 Globalization, Prentice Hall (2004),</span> </li> <li id="cite_note-9"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-9">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">George Reisman. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20150923200350/http://www.capitalism.net/articles/Blog_06_06.html#Freedom_Is_Slavery">Freedom Is Slavery: Laissez-Faire Capitalism Is Government Intervention, A Critique of Kevin Carson's Studies in Mutualist Political Economy</a>». <i>Capitalism.net</i>. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.capitalism.net/articles/blog_06_06.html#Freedom_Is_Slavery">original</a> el 2015-09-23. [Consulta: 19 juny 2015].</span></span> </li> <li id="cite_note-10"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-10">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://links.jstor.org/sici?sici=0002-8282(194206)32%3A2%3C119%3AAAMFTP%3e2.0.co%3B2-B">"Appendix A: Message from the President of the United States Transmitting Recommendations Relative to the Strengthening and Enforcement of Anti-trust Laws"</a>, <i>The American Economic Review</i>, Vol. 32, No. 2, Part 2, Supplement, Papers Relating to the Temporary National Economic Committee (Juny, 1942), pàg. 119-128.</span> </li> <li id="cite_note-11"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-11">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">Walberg, Herbert. <i>Education and Capitalism</i>.  Hoover Institution Press, 2001, p. 87–89. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-8179-3972-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-8179-3972-5">ISBN 0-8179-3972-5</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Education+and+Capitalism&rft.au=Walberg%2C+Herbert&rft.date=2001&rft.pub=Hoover+Institution+Press&rft.pages=87%E2%80%9389&rft.isbn=0-8179-3972-5"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-12"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-12">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.marxists.org/archive/marx/works/1894-c3/ch47.htm">El Capital. v. 3. Capítol 47: Genesis of capitalist ground rent</a> de Karl Marx, en anglès</span> </li> <li id="cite_note-13"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-13">↑</a></span> <span class="reference-text">Guillermo Hirschfeld <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.hacer.org/report/2008/11/opinion-refundar-el-capitalismo-una.html">Refundar el capitalismo: Una misión imposible</a>(origen i actualitat del capitalisme) <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090318190851/http://www.hacer.org/report/2008/11/opinion-refundar-el-capitalismo-una.html">Arxivat</a> 2009-03-18 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-14"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-14">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFMilanović2019"><span style="font-variant: small-caps;">Milanović</span>, Branko. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.worldcat.org/title/capitalism-alone-the-future-of-the-system-that-rules-the-world/oclc/1124801407&referer=brief_results"><i>Capitalism, alone: the future of the system that rules the world</i></a> (en anglès), 2019, p. 10. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-674-98759-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-674-98759-3">ISBN 978-0-674-98759-3</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Capitalism%2C+alone%3A+the+future+of+the+system+that+rules+the+world&rft.aulast=Milanovi%C4%87&rft.aufirst=Branko&rft.date=2019&rft.pages=10&rft.isbn=978-0-674-98759-3&rft_id=https%3A%2F%2Fwww.worldcat.org%2Ftitle%2Fcapitalism-alone-the-future-of-the-system-that-rules-the-world%2Foclc%2F1124801407%26referer%3Dbrief_results"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-15"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-15">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFMilanović2019"><span style="font-variant: small-caps;">Milanović</span>, Branko. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.worldcat.org/title/capitalism-alone-the-future-of-the-system-that-rules-the-world/oclc/1124801407&referer=brief_results"><i>Capitalism, alone: the future of the system that rules the world</i></a> (en anglès), 2019, p. 10,14,95. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-674-98759-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-674-98759-3">ISBN 978-0-674-98759-3</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Capitalism%2C+alone%3A+the+future+of+the+system+that+rules+the+world&rft.aulast=Milanovi%C4%87&rft.aufirst=Branko&rft.date=2019&rft.pages=10%2C14%2C95&rft.isbn=978-0-674-98759-3&rft_id=https%3A%2F%2Fwww.worldcat.org%2Ftitle%2Fcapitalism-alone-the-future-of-the-system-that-rules-the-world%2Foclc%2F1124801407%26referer%3Dbrief_results"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-16"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-16">↑</a></span> <span class="reference-text"><i>Political Ideology Today</i>, pàg. 20. Ian Adams. Edita Manchester U Press, any 2001. <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33711417">.mw-parser-output .languageicon{font-size:0.95em;color:#555;background-color:inherit}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}</style><span class="languageicon" title="En anglès">(anglès)</span></span> </li> <li id="cite_note-conditionsworking-17"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-conditionsworking_17-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFEngels2008"><span style="font-variant: small-caps;">Engels</span>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.marxists.org/archive/marx/works/1845/condition-working-class/index.htm">The Condition of the Working Class in England</a>», 16-04-2008.</span></span> </li> <li id="cite_note-18"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-18">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Clark Nardinelli, economista de la Administración Norteamericana de Alimentos y Drogas. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.econlib.org/library/Enc/IndustrialRevolutionandtheStandardofLiving.html">Industrial Revolution and the Standard of Living</a>». <i>The concise encyclopedia of economics</i>.  The Library of Economics and Liberty. [Consulta: 20 abril 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-19"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-19">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFAlvarez2019"><span style="font-variant: small-caps;">Alvarez</span>, Ramon. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.lavanguardia.com/historiayvida/20191231/472661727845/roosevelt-new-deal-estados-unidos-crack-29-depresion-investidura-1933.html">La revolución con la que Roosevelt sacó a EE.UU. de la depresión y lo preparó para la guerra</a>» (en castellà).  La Vanguardia, 31-12-2019. [Consulta: 30 setembre 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-20"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-20">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.naomiklein.org/shock-doctrine">Disaster Capitalism in Action</a> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En anglès">(anglès)</span></span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Capitalisme&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: Bibliografia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="refbegin" style="margin-left:1.5em;-moz-column-count:2; -webkit-column-count:2; column-count:2;"> <ul><li>Bacher, Christian (2007) <i><a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=w_6PqBp64y0C">Capitalism, Ethics and the Paradoxon of Self-exploitation</a></i> Grin Verlag. p.2</li> <li>De George, Richard T. (1986) <i>Business ethics</i> p. 104</li> <li>Lash, Scott & Urry, John (2000). <i>Capitalism</i>. A Nicholas Abercrombie, S. Hill & B. S. Turner (eds.), <i>The Penguin dictionary of sociology</i> (4ª ed.) (pp. 36–40).</li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal"><a href="/w/index.php?title=Mark_Obrinsky&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mark Obrinsky (encara no existeix)">Obrinsky, Mark</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.questia.com/PM.qst?a=o&d=4995059"><i>Profit Theory and Capitalism</i></a>.  University of Pennsylvania Press, 1983, p.1.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Profit+Theory+and+Capitalism&rft.au=Obrinsky%2C+Mark&rft.date=1983&rft.pub=University+of+Pennsylvania+Press&rft.pages=p.1&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.questia.com%2FPM.qst%3Fa%3Do%26d%3D4995059"><span style="display: none;"> </span></span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20111111130050/http://www.questia.com/PM.qst?a=o&d=4995059">Arxivat</a> 2011-11-11 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</li> <li>Wolf, Eric (1982) <i>Europe and the People Without History</i></li> <li>Wood, Ellen Meiksins (2002) <i><a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=FZPyKjVguVoC">The Origins of Capitalism: A Longer View</a></i> Londres: Verso</li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFAckerman2005"><span style="font-variant: small-caps;">Ackerman</span>, Frank; Lisa Heinzerling. <i>Priceless: On Knowing the Price of Everything and the Value of Nothing</i>.  New Press, 24 agost 2005, p. 277. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1565849817" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1565849817">ISBN 1565849817</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Priceless%3A+On+Knowing+the+Price+of+Everything+and+the+Value+of+Nothing&rft.aulast=Ackerman&rft.aufirst=Frank&rft.date=24+agost+2005&rft.pub=New+Press&rft.pages=277&rft.isbn=1565849817"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal">Buchanan, James M.. <i>Politics Without Romance</i>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Politics+Without+Romance&rft.au=Buchanan%2C+James+M."><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal">Braudel, Fernand. <i>Civilization and Capitalism: 15th - 18 Century</i>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Civilization+and+Capitalism%3A+15th+-+18+Century&rft.au=Braudel%2C+Fernand"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal">Bottomore, Tom. <i>Theories of Modern Capitalism</i>, 1985.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Theories+of+Modern+Capitalism&rft.au=Bottomore%2C+Tom&rft.date=1985"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation" style="font-style:normal">H. Doucouliagos and M. Ulubasoglu «Democracy and Economic Growth: A meta-analysis». <i>School of Accounting, Economics and Finance Deakin University Australia</i>, 2006.</span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal">Coase, Ronald. <i>The Lighthouse in Economics</i>, 1974.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Lighthouse+in+Economics&rft.au=Coase%2C+Ronald&rft.date=1974"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal">Demsetz, Harold. <i>Information and Efficiency</i>, 1969.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Information+and+Efficiency&rft.au=Demsetz%2C+Harold&rft.date=1969"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal">Fulcher, James. <i>Capitalism</i>, 2004.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Capitalism&rft.au=Fulcher%2C+James&rft.date=2004"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal">Friedman, Milton. <i>Capitalism and Freedom</i>, 1952.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Capitalism+and+Freedom&rft.au=Friedman%2C+Milton&rft.date=1952"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal">Galbraith, J.K.. <i>American Capitalism</i>, 1952.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=American+Capitalism&rft.au=Galbraith%2C+J.K.&rft.date=1952"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal">Böhm-Bawerk, Eugen von. <i>Capital and Interest: A Critical History of Economical Theory</i>.  Londres: Macmillan and Co., 1890.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Capital+and+Interest%3A+A+Critical+History+of+Economical+Theory&rft.au=B%C3%B6hm-Bawerk%2C+Eugen+von&rft.date=1890&rft.pub=Macmillan+and+Co.&rft.place=Londres"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal">Harvey, David. <i>The Political-Economic Transformation of Late Twentieth Century Capitalism.</i>.  Cambridge, MA: Blackwell Publishers, 1990. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-631-16294-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-631-16294-1">ISBN 0-631-16294-1</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Political-Economic+Transformation+of+Late+Twentieth+Century+Capitalism.&rft.au=Harvey%2C+David&rft.date=1990&rft.pub=Blackwell+Publishers&rft.place=Cambridge%2C+MA&rft.isbn=0-631-16294-1"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal">Hayek, Friedrich A.. <i>The Pure Theory of Capital</i>.  Chicago: University of Chicago Press, 1975. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-226-32081-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-226-32081-2">ISBN 0-226-32081-2</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Pure+Theory+of+Capital&rft.au=Hayek%2C+Friedrich+A.&rft.date=1975&rft.pub=University+of+Chicago+Press&rft.place=Chicago&rft.isbn=0-226-32081-2"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal">Hayek, Friedrich A.. <i>Capitalism and the Historians</i>.  Chicago: University of Chicago Press, 1963.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Capitalism+and+the+Historians&rft.au=Hayek%2C+Friedrich+A.&rft.date=1963&rft.pub=University+of+Chicago+Press&rft.place=Chicago"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal">Heilbroner, Robert L.. <i>The Limits of American Capitalism</i>, 1966.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Limits+of+American+Capitalism&rft.au=Heilbroner%2C+Robert+L.&rft.date=1966"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal">Heilbroner, Robert L.. <i>The Nature and Logic of Capitalism</i>, 1985.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Nature+and+Logic+of+Capitalism&rft.au=Heilbroner%2C+Robert+L.&rft.date=1985"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal">Heilbroner, Robert L.. <i>Economics Explained</i>, 1987.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Economics+Explained&rft.au=Heilbroner%2C+Robert+L.&rft.date=1987"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li>Josephson, Matthew, <i>The Money Lords; the great finance capitalists, 1925-1950</i>, Nova York, Weybright and Talley, 1972.</li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal">Marx, Karl. <i>Capital: A Critical Analysis of Capitalist Production</i>, 1886.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Capital%3A+A+Critical+Analysis+of+Capitalist+Production&rft.au=Marx%2C+Karl&rft.date=1886"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal">Mises, Ludwig von. <i>Human Action: A Treatise on Economics</i>.  Scholars Edition, 1998.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Human+Action%3A+A+Treatise+on+Economics&rft.au=Mises%2C+Ludwig+von&rft.date=1998&rft.pub=Scholars+Edition"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal">Rand, Ayn. <i>Capitalism: The Unknown Ideal</i>.  Signet, 1986.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Capitalism%3A+The+Unknown+Ideal&rft.au=Rand%2C+Ayn&rft.date=1986&rft.pub=Signet"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal">Reisman, George. <i>Capitalism: A Treatise on Economics</i>.  Ottawa (Illinois): Jameson Books, 1996. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-915463-73-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-915463-73-3">ISBN 0-915463-73-3</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Capitalism%3A+A+Treatise+on+Economics&rft.au=Reisman%2C+George&rft.date=1996&rft.pub=Jameson+Books&rft.place=Ottawa+%28Illinois%29&rft.isbn=0-915463-73-3"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal">Resnick, Stephen. <i>Knowledge & Class: a Marxian critique of political economy</i>.  Chicago: University of Chicago Press, 1987.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Knowledge+%26+Class%3A+a+Marxian+critique+of+political+economy&rft.au=Resnick%2C+Stephen&rft.date=1987&rft.pub=University+of+Chicago+Press&rft.place=Chicago"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal">Rostow, W. W.. <i>The Stages of Economic Growth: A Non-Communist Manifesto</i>.  Cambridge: <a href="/wiki/Cambridge_University_Press" title="Cambridge University Press">Cambridge University Press</a>, 1960.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Stages+of+Economic+Growth%3A+A+Non-Communist+Manifesto&rft.au=Rostow%2C+W.+W.&rft.date=1960&rft.pub=%5B%5BCambridge+University+Press%5D%5D&rft.place=Cambridge"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal">Schumpeter, J. A.. <i>Capitalism, Socialism, and Democracy</i>, 1983.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Capitalism%2C+Socialism%2C+and+Democracy&rft.au=Schumpeter%2C+J.+A.&rft.date=1983"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal">Scott, John. <i>Corporate Business and Capitalist Classes</i>, 1997.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Corporate+Business+and+Capitalist+Classes&rft.au=Scott%2C+John&rft.date=1997"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal">Seldon, Arthur. <i>Capitalism: A Condensed Version</i>.  Londres: Institute of Economic Affairs, 2007.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Capitalism%3A+A+Condensed+Version&rft.au=Seldon%2C+Arthur&rft.date=2007&rft.pub=Institute+of+Economic+Affairs&rft.place=Londres"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal">Sennett, Richard. <i>The Culture of the New Capitalism</i>, 2006.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Culture+of+the+New+Capitalism&rft.au=Sennett%2C+Richard&rft.date=2006"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal">Smith, Adam. <i>An Inquiry into the Nature and Causes of the Wealth of Nations</i>, 1776.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=An+Inquiry+into+the+Nature+and+Causes+of+the+Wealth+of+Nations&rft.au=Smith%2C+Adam&rft.date=1776"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal">De Soto, Hernando. <i>The Mystery of Capital: Why Capitalism Triumphs in the West and Fails Everywhere Else</i>.  Nova York: Basic Books, 2000. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-465-01614-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-465-01614-6">ISBN 0-465-01614-6</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Mystery+of+Capital%3A+Why+Capitalism+Triumphs+in+the+West+and+Fails+Everywhere+Else&rft.au=De+Soto%2C+Hernando&rft.date=2000&rft.pub=Basic+Books&rft.place=Nova+York&rft.isbn=0-465-01614-6"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal">Strange, Susan. <i>Casino Capitalism</i>, 1986.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Casino+Capitalism&rft.au=Strange%2C+Susan&rft.date=1986"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal">Wallerstein, Immanuel. <i>The Modern World System</i>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Modern+World+System&rft.au=Wallerstein%2C+Immanuel"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal">Weber, Max. <i>The Protestant Ethic and the Spirit of Capitalism</i>, 1926.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Protestant+Ethic+and+the+Spirit+of+Capitalism&rft.au=Weber%2C+Max&rft.date=1926"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal">Norberg, Johan. <i>In Defense of Global Capitalism</i>.  Washington DC: Cato Institute, 2001. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-93-086547-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-93-086547-1">ISBN 978-1-93-086547-1</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=In+Defense+of+Global+Capitalism&rft.au=Norberg%2C+Johan&rft.date=2001&rft.pub=Cato+Institute&rft.place=Washington+DC&rft.isbn=978-1-93-086547-1"><span style="display: none;"> </span></span></li></ul> </div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs"><span id="Enlla.C3.A7os_externs"></span>Enllaços externs</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Capitalisme&action=edit&section=23" title="Modifica la secció: Enllaços externs"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <table cellpadding="2" cellspacing="0" align="right" style="margin:5px; padding: 5px; border:1px solid #aaaaaa; text-align:left;" class="infobox noprint plainlinks"> <tbody><tr> <td colspan="2" style="text-align:center; font-size:85%">En altres projectes de <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Wikimedia" title="Fundació Wikimedia">Wikimedia</a>: </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Commons-logo.svg" class="mw-file-description" title="Commons"><img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/26px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/34px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></a><figcaption>Commons</figcaption></figure></td> <td><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Capitalism" class="extiw" title="commons:Category:Capitalism"><b>Commons</b></a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q6206?uselang=ca#sitelinks-special" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span> </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Wikiquote-logo.svg" class="mw-file-description" title="Viquidites"><img alt="Viquidites" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikiquote-logo.svg/17px-Wikiquote-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikiquote-logo.svg/26px-Wikiquote-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikiquote-logo.svg/34px-Wikiquote-logo.svg.png 2x" data-file-width="300" data-file-height="355" /></a><figcaption>Viquidites</figcaption></figure></td> <td><b><a href="https://ca.wikiquote.org/wiki/Capitalisme" class="extiw" title="q:Capitalisme">Viquidites</a></b> </td></tr> </tbody></table> <ul><li><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/0224667.xml">Capitalisme</a>». <i><a href="/wiki/Gran_Enciclop%C3%A8dia_Catalana" title="Gran Enciclopèdia Catalana">Gran Enciclopèdia Catalana</a></i>.  Barcelona:  <a href="/wiki/Grup_Enciclop%C3%A8dia_Catalana" class="mw-redirect" title="Grup Enciclopèdia Catalana">Grup Enciclopèdia Catalana</a>.</span></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.polyarchy.org/essays/italiano/capitalismo.html">Capitalisme-anticapitalisme</a>, una història crítica (en italià)</li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://humanitas-atis.blogspot.com/2017/08/el-sistema-capitalista-segons-karl-marx.html"><i>El sistema capitalista segons Karl Marx</i></a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20190415224551/http://humanitas-atis.blogspot.com/2017/08/el-sistema-capitalista-segons-karl-marx.html">Arxivat</a> 2019-04-15 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. Article al blog <a rel="nofollow" class="external text" href="http://humanitas-atis.blogspot.com.es/">Humanitas</a> sobre <i><a href="/wiki/El_Capital" class="mw-redirect" title="El Capital">El Capital</a></i> de Karl Marx (23 d'agost de 2017).</li></ul> <p><br /> </p> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_Espa%C3%B1a" class="mw-redirect" title="Biblioteca Nacional de España">BNE</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://datos.bne.es/resource/XX526040">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://d-nb.info/gnd/4029577-1">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/LCCN" class="mw-redirect" title="LCCN">LCCN</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.loc.gov/authorities/subjects/sh85019958">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/National_Diet_Library" class="mw-redirect" title="National Diet Library">NDL</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://id.ndl.go.jp/auth/ndlna/00570922">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=ph121442&CON_LNG=ENG">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases d'informació</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/GEC" class="mw-redirect" title="GEC">GEC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/capitalisme-0">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Diccionari_Hist%C3%B2ric_de_Su%C3%AFssa" title="Diccionari Històric de Suïssa">HDS</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.hls-dhs-dss.ch/textes/f/F015982.php">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Capitalisme&oldid=34183769">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Capitalisme&oldid=34183769</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categoria</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Capitalisme" title="Categoria:Capitalisme">Capitalisme</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_refer%C3%A8ncies_puntuals_demanades" title="Categoria:Articles amb referències puntuals demanades">Articles amb referències puntuals demanades</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:1.000_articles_fonamentals" title="Categoria:1.000 articles fonamentals">1.000 articles fonamentals</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Societat_(Els_1000_de_META)" title="Categoria:Societat (Els 1000 de META)">Societat (Els 1000 de META)</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 2 nov 2024 a les 00:24.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Capitalisme&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-f69cdc8f6-szrlp","wgBackendResponseTime":188,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"0.502","walltime":"0.679","ppvisitednodes":{"value":12667,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":117734,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":40711,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":16,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":4,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":1,"limit":20},"unstrip-size":{"value":17060,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":1,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 502.795 1 -total"," 25.75% 129.481 35 Plantilla:Ref-llibre"," 23.60% 118.672 1 Plantilla:Referències"," 19.50% 98.028 1 Plantilla:Projectes_germans"," 11.90% 59.839 1 Plantilla:Ciències_Econòmiques"," 11.35% 57.090 1 Plantilla:Barra_lateral"," 8.55% 42.966 6 Plantilla:Ref-web"," 6.49% 32.647 4 Plantilla:Article_principal"," 5.68% 28.550 3 Plantilla:Llista_desplegable_condicional"," 5.25% 26.396 3 Plantilla:Collapsible_conditional_list"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.099","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":3190868,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.codfw.main-d6fb68d67-wh5pn","timestamp":"20241107184201","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Capitalisme","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Capitalisme","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q6206","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q6206","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2003-12-22T23:01:31Z","dateModified":"2024-11-01T23:24:09Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/b\/b5\/FPP.png","headline":"sistema econ\u00f2mic basat en la propietat privada"}</script> </body> </html>