CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Edat mitjana - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"0f2abeee-4ab1-4caa-bd19-666c2e10a2a5","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Edat_mitjana","wgTitle":"Edat mitjana","wgCurRevisionId":34267708,"wgRevisionId":34267708,"wgArticleId":1107,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","Articles amb enllaços externs no actius","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","Control d'autoritats","100 articles fonamentals","1.000 articles fonamentals","Llista d'articles de qualitat","Articles de qualitat d'història","Articles de qualitat dels 1000","Edat mitjana"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Edat_mitjana", "wgRelevantArticleId":1107,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":100000,"wgRelatedArticlesCompat":[],"wgCentralAuthMobileDomain":false,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q12554","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics": true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","mediawiki.page.gallery.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert", "ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cmediawiki.page.gallery.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.4"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/ef/Jaime_I_de_Arag%C3%B3n_en_las_pinturas_murales_de_la_conquista_de_Mallorca.jpg"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="1597"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/ef/Jaime_I_de_Arag%C3%B3n_en_las_pinturas_murales_de_la_conquista_de_Mallorca.jpg"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="1065"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="852"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Edat mitjana - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Edat_mitjana"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Edat_mitjana&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Edat_mitjana"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Edat_mitjana rootpage-Edat_mitjana skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Edat+mitjana" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Edat+mitjana" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Edat+mitjana" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Edat+mitjana" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Terminologia_i_periodització" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Terminologia_i_periodització"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Terminologia i periodització</span> </div> </a> <ul id="toc-Terminologia_i_periodització-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Demografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Demografia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>Demografia</span> </div> </a> <ul id="toc-Demografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Antiguitat_tardana._Trencament_de_la_unitat_mediterrània" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Antiguitat_tardana._Trencament_de_la_unitat_mediterrània"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Antiguitat tardana. Trencament de la unitat mediterrània</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Antiguitat_tardana._Trencament_de_la_unitat_mediterrània-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Antiguitat tardana. Trencament de la unitat mediterrània</span> </button> <ul id="toc-Antiguitat_tardana._Trencament_de_la_unitat_mediterrània-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Cristianisme_en_l'Imperi_Romà" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Cristianisme_en_l'Imperi_Romà"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.1</span> <span>Cristianisme en l'Imperi Romà</span> </div> </a> <ul id="toc-Cristianisme_en_l'Imperi_Romà-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Invasions_germàniques" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Invasions_germàniques"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.2</span> <span>Invasions germàniques</span> </div> </a> <ul id="toc-Invasions_germàniques-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Expansió_de_l'Església" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Expansió_de_l'Església"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.3</span> <span>Expansió de l'Església</span> </div> </a> <ul id="toc-Expansió_de_l'Església-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Consolidació_de_les_monarquies_germanocristianes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Consolidació_de_les_monarquies_germanocristianes"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.4</span> <span>Consolidació de les monarquies germanocristianes</span> </div> </a> <ul id="toc-Consolidació_de_les_monarquies_germanocristianes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Imperi_Romà_d'Orient" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Imperi_Romà_d'Orient"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.5</span> <span>Imperi Romà d'Orient</span> </div> </a> <ul id="toc-Imperi_Romà_d'Orient-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Base_econòmica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Base_econòmica"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.5.1</span> <span>Base econòmica</span> </div> </a> <ul id="toc-Base_econòmica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-L'imperi_en_temps_de_Justinià_(527-556)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#L'imperi_en_temps_de_Justinià_(527-556)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.5.2</span> <span>L'imperi en temps de Justinià (527-556)</span> </div> </a> <ul id="toc-L'imperi_en_temps_de_Justinià_(527-556)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_descomposició_de_l'imperi" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#La_descomposició_de_l'imperi"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.5.3</span> <span>La descomposició de l'imperi</span> </div> </a> <ul id="toc-La_descomposició_de_l'imperi-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-L'islam_a_l'edat_mitjana" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#L'islam_a_l'edat_mitjana"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.6</span> <span>L'islam a l'edat mitjana</span> </div> </a> <ul id="toc-L'islam_a_l'edat_mitjana-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Expansió_de_l'islam" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Expansió_de_l'islam"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.6.1</span> <span>Expansió de l'islam</span> </div> </a> <ul id="toc-Expansió_de_l'islam-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_intensa_activitat_comercial_del_món_islàmic" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#La_intensa_activitat_comercial_del_món_islàmic"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.6.2</span> <span>La intensa activitat comercial del món islàmic</span> </div> </a> <ul id="toc-La_intensa_activitat_comercial_del_món_islàmic-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_civilització_islàmica_com_a_síntesi_de_cultures" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#La_civilització_islàmica_com_a_síntesi_de_cultures"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.6.3</span> <span>La civilització islàmica com a síntesi de cultures</span> </div> </a> <ul id="toc-La_civilització_islàmica_com_a_síntesi_de_cultures-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-L'Imperi_Carolingi" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#L'Imperi_Carolingi"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.7</span> <span>L'Imperi Carolingi</span> </div> </a> <ul id="toc-L'Imperi_Carolingi-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-L'Europa_feudal_(segles_viii_a_x)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#L'Europa_feudal_(segles_viii_a_x)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>L'Europa feudal (segles <span>viii</span> a <span>x</span>)</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-L'Europa_feudal_(segles_viii_a_x)-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció L'Europa feudal (segles <span>viii</span> a <span>x</span>)</span> </button> <ul id="toc-L'Europa_feudal_(segles_viii_a_x)-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-La_revolució_feudal" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_revolució_feudal"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.1</span> <span>La revolució feudal</span> </div> </a> <ul id="toc-La_revolució_feudal-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-L'economia_d'Occident_abans_de_l'any_1000" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#L'economia_d'Occident_abans_de_l'any_1000"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.2</span> <span>L'economia d'Occident abans de l'any 1000</span> </div> </a> <ul id="toc-L'economia_d'Occident_abans_de_l'any_1000-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-L'agricultura:_produir_per_consumir" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#L'agricultura:_produir_per_consumir"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.2.1</span> <span>L'agricultura: produir per consumir</span> </div> </a> <ul id="toc-L'agricultura:_produir_per_consumir-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_manca_d'una_estructura_comercial_i_urbana" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#La_manca_d'una_estructura_comercial_i_urbana"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.2.2</span> <span>La manca d'una estructura comercial i urbana</span> </div> </a> <ul id="toc-La_manca_d'una_estructura_comercial_i_urbana-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Els_sistemes_de_propietat_de_les_terres" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Els_sistemes_de_propietat_de_les_terres"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.3</span> <span>Els sistemes de propietat de les terres</span> </div> </a> <ul id="toc-Els_sistemes_de_propietat_de_les_terres-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-L'art_preromànic_a_l'Europa_occidental" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#L'art_preromànic_a_l'Europa_occidental"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.4</span> <span>L'art preromànic a l'Europa occidental</span> </div> </a> <ul id="toc-L'art_preromànic_a_l'Europa_occidental-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-La_plena_edat_mitjana_(segles_xi_a_xiii)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#La_plena_edat_mitjana_(segles_xi_a_xiii)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>La plena edat mitjana (segles <span>xi</span> a <span>xiii</span>)</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-La_plena_edat_mitjana_(segles_xi_a_xiii)-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció La plena edat mitjana (segles <span>xi</span> a <span>xiii</span>)</span> </button> <ul id="toc-La_plena_edat_mitjana_(segles_xi_a_xiii)-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-La_piràmide_social_medieval" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_piràmide_social_medieval"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.1</span> <span>La piràmide social medieval</span> </div> </a> <ul id="toc-La_piràmide_social_medieval-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Nobles_i_vassalls._Els_bellatores" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Nobles_i_vassalls._Els_bellatores"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.1.1</span> <span>Nobles i vassalls. Els <i>bellatores</i></span> </div> </a> <ul id="toc-Nobles_i_vassalls._Els_bellatores-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Els_serfs._Els_laboratores" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Els_serfs._Els_laboratores"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.1.2</span> <span>Els serfs. Els <i>laboratores</i></span> </div> </a> <ul id="toc-Els_serfs._Els_laboratores-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-El_clergat._Els_oratores" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#El_clergat._Els_oratores"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.1.3</span> <span>El clergat. Els <i>oratores</i></span> </div> </a> <ul id="toc-El_clergat._Els_oratores-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Els_monestirs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Els_monestirs"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.1.3.1</span> <span>Els monestirs</span> </div> </a> <ul id="toc-Els_monestirs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Dones_i_nens" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Dones_i_nens"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.1.4</span> <span>Dones i nens</span> </div> </a> <ul id="toc-Dones_i_nens-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Expansió_geogràfica_de_l'Europa_feudal" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Expansió_geogràfica_de_l'Europa_feudal"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.2</span> <span>Expansió geogràfica de l'Europa feudal</span> </div> </a> <ul id="toc-Expansió_geogràfica_de_l'Europa_feudal-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Les_croades_i_els_templers" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Les_croades_i_els_templers"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.2.1</span> <span>Les croades i els templers</span> </div> </a> <ul id="toc-Les_croades_i_els_templers-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Renaixement_del_comerç_i_desenvolupament_de_les_ciutats" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Renaixement_del_comerç_i_desenvolupament_de_les_ciutats"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.3</span> <span>Renaixement del comerç i desenvolupament de les ciutats</span> </div> </a> <ul id="toc-Renaixement_del_comerç_i_desenvolupament_de_les_ciutats-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Transformacions_agràries" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Transformacions_agràries"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.3.1</span> <span>Transformacions agràries</span> </div> </a> <ul id="toc-Transformacions_agràries-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Urbanització" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Urbanització"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.3.2</span> <span>Urbanització</span> </div> </a> <ul id="toc-Urbanització-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_monarquia_i_la_burgesia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#La_monarquia_i_la_burgesia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.3.3</span> <span>La monarquia i la burgesia</span> </div> </a> <ul id="toc-La_monarquia_i_la_burgesia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_fundació_de_les_universitats" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#La_fundació_de_les_universitats"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.3.4</span> <span>La fundació de les universitats</span> </div> </a> <ul id="toc-La_fundació_de_les_universitats-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-L'evolució_de_l'art" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#L'evolució_de_l'art"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.4</span> <span>L'evolució de l'art</span> </div> </a> <ul id="toc-L'evolució_de_l'art-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-L'ocàs_de_l'edat_mitjana_(segles_xiv_i_xv)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#L'ocàs_de_l'edat_mitjana_(segles_xiv_i_xv)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>L'ocàs de l'edat mitjana (segles <span>xiv</span> i <span>xv</span>)</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-L'ocàs_de_l'edat_mitjana_(segles_xiv_i_xv)-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció L'ocàs de l'edat mitjana (segles <span>xiv</span> i <span>xv</span>)</span> </button> <ul id="toc-L'ocàs_de_l'edat_mitjana_(segles_xiv_i_xv)-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Crisi_econòmica_i_transformació_social_del_món_medieval" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Crisi_econòmica_i_transformació_social_del_món_medieval"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.1</span> <span>Crisi econòmica i transformació social del món medieval</span> </div> </a> <ul id="toc-Crisi_econòmica_i_transformació_social_del_món_medieval-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Fam,_guerra_i_pesta" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Fam,_guerra_i_pesta"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.1.1</span> <span>Fam, guerra i pesta</span> </div> </a> <ul id="toc-Fam,_guerra_i_pesta-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-L'afebliment_de_l'economia_senyorial" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#L'afebliment_de_l'economia_senyorial"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.1.2</span> <span>L'afebliment de l'economia senyorial</span> </div> </a> <ul id="toc-L'afebliment_de_l'economia_senyorial-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Les_tensions_socials_al_camp_i_a_la_ciutat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Les_tensions_socials_al_camp_i_a_la_ciutat"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.1.3</span> <span>Les tensions socials al camp i a la ciutat</span> </div> </a> <ul id="toc-Les_tensions_socials_al_camp_i_a_la_ciutat-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-La_consolidació_del_poder_monàrquic_i_el_desprestigi_del_papat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_consolidació_del_poder_monàrquic_i_el_desprestigi_del_papat"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.2</span> <span>La consolidació del poder monàrquic i el desprestigi del papat</span> </div> </a> <ul id="toc-La_consolidació_del_poder_monàrquic_i_el_desprestigi_del_papat-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Cap_al_Renaixement" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Cap_al_Renaixement"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.3</span> <span>Cap al Renaixement</span> </div> </a> <ul id="toc-Cap_al_Renaixement-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Notes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Notes"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7</span> <span>Notes</span> </div> </a> <ul id="toc-Notes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9</span> <span>Bibliografia</span> </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10</span> <span>Vegeu també</span> </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Edat mitjana</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 164 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-164" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">164 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-af mw-list-item"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Middeleeue" title="Middeleeue - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Middeleeue" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target"><span>Afrikaans</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-als mw-list-item"><a href="https://als.wikipedia.org/wiki/Mittelalter" title="Mittelalter - alemany suís" lang="gsw" hreflang="gsw" data-title="Mittelalter" data-language-autonym="Alemannisch" data-language-local-name="alemany suís" class="interlanguage-link-target"><span>Alemannisch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-am mw-list-item"><a href="https://am.wikipedia.org/wiki/%E1%88%98%E1%8A%AB%E1%8A%A8%E1%88%88%E1%8A%9B_%E1%8B%98%E1%88%98%E1%8A%95" title="መካከለኛ ዘመን - amhàric" lang="am" hreflang="am" data-title="መካከለኛ ዘመን" data-language-autonym="አማርኛ" data-language-local-name="amhàric" class="interlanguage-link-target"><span>አማርኛ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-an mw-list-item"><a href="https://an.wikipedia.org/wiki/Edat_Meya" title="Edat Meya - aragonès" lang="an" hreflang="an" data-title="Edat Meya" data-language-autonym="Aragonés" data-language-local-name="aragonès" class="interlanguage-link-target"><span>Aragonés</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D9%84%D8%B9%D8%B5%D9%88%D8%B1_%D8%A7%D9%84%D9%88%D8%B3%D8%B7%D9%89" title="العصور الوسطى - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="العصور الوسطى" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target"><span>العربية</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ary mw-list-item"><a href="https://ary.wikipedia.org/wiki/%D9%84%D9%82%D8%B1%D9%88%D9%86_%D9%84%D9%88%D8%B3%D8%B7%D8%A7%D9%86%D9%8A%D8%A9" title="لقرون لوسطانية - Moroccan Arabic" lang="ary" hreflang="ary" data-title="لقرون لوسطانية" data-language-autonym="الدارجة" data-language-local-name="Moroccan Arabic" class="interlanguage-link-target"><span>الدارجة</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-arz mw-list-item"><a href="https://arz.wikipedia.org/wiki/%D8%B9%D8%B5%D9%88%D8%B1_%D9%88%D8%B3%D8%B7%D8%A7%D9%86%D9%8A%D9%87" title="عصور وسطانيه - àrab egipci" lang="arz" hreflang="arz" data-title="عصور وسطانيه" data-language-autonym="مصرى" data-language-local-name="àrab egipci" class="interlanguage-link-target"><span>مصرى</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Ed%C3%A1_Media" title="Edá Media - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Edá Media" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target"><span>Asturianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/Orta_%C9%99srl%C9%99r" title="Orta əsrlər - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Orta əsrlər" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target"><span>Azərbaycanca</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-azb mw-list-item"><a href="https://azb.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D9%88%D8%B1%D8%AA%D8%A7_%D8%B9%D8%B5%D8%B1%D9%84%D8%B1" title="اورتا عصرلر - South Azerbaijani" lang="azb" hreflang="azb" data-title="اورتا عصرلر" data-language-autonym="تۆرکجه" data-language-local-name="South Azerbaijani" class="interlanguage-link-target"><span>تۆرکجه</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ba mw-list-item"><a href="https://ba.wikipedia.org/wiki/%D0%A3%D1%80%D1%82%D0%B0_%D0%B1%D1%8B%D1%83%D0%B0%D1%82%D1%82%D0%B0%D1%80" title="Урта быуаттар - baixkir" lang="ba" hreflang="ba" data-title="Урта быуаттар" data-language-autonym="Башҡортса" data-language-local-name="baixkir" class="interlanguage-link-target"><span>Башҡортса</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bar mw-list-item"><a href="https://bar.wikipedia.org/wiki/Middloita" title="Middloita - bavarès" lang="bar" hreflang="bar" data-title="Middloita" data-language-autonym="Boarisch" data-language-local-name="bavarès" class="interlanguage-link-target"><span>Boarisch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bat-smg mw-list-item"><a href="https://bat-smg.wikipedia.org/wiki/V%C4%97dorom%C5%BE%C4%93" title="Vėdoromžē - Samogitian" lang="sgs" hreflang="sgs" data-title="Vėdoromžē" data-language-autonym="Žemaitėška" data-language-local-name="Samogitian" class="interlanguage-link-target"><span>Žemaitėška</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D1%8F%D1%80%D1%8D%D0%B4%D0%BD%D0%B5%D0%B2%D1%8F%D0%BA%D0%BE%D1%9E%D0%B5" title="Сярэдневякоўе - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Сярэдневякоўе" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be-x-old mw-list-item"><a href="https://be-tarask.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D1%8F%D1%80%D1%8D%D0%B4%D0%BD%D1%8F%D0%B2%D0%B5%D1%87%D1%87%D0%B0" title="Сярэднявечча - Belarusian (Taraškievica orthography)" lang="be-tarask" hreflang="be-tarask" data-title="Сярэднявечча" data-language-autonym="Беларуская (тарашкевіца)" data-language-local-name="Belarusian (Taraškievica orthography)" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская (тарашкевіца)</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D1%80%D0%B5%D0%B4%D0%BD%D0%BE%D0%B2%D0%B5%D0%BA%D0%BE%D0%B2%D0%B8%D0%B5" title="Средновековие - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Средновековие" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target"><span>Български</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-blk mw-list-item"><a href="https://blk.wikipedia.org/wiki/%E1%80%81%E1%80%B1%E1%80%90%E1%80%BA%E1%80%91%E1%80%AC%E1%82%8F%E1%80%9D" title="ခေတ်ထာႏဝ - Pa'O" lang="blk" hreflang="blk" data-title="ခေတ်ထာႏဝ" data-language-autonym="ပအိုဝ်ႏဘာႏသာႏ" data-language-local-name="Pa'O" class="interlanguage-link-target"><span>ပအိုဝ်ႏဘာႏသာႏ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bn mw-list-item"><a href="https://bn.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%AE%E0%A6%A7%E0%A7%8D%E0%A6%AF%E0%A6%AF%E0%A7%81%E0%A6%97" title="মধ্যযুগ - bengalí" lang="bn" hreflang="bn" data-title="মধ্যযুগ" data-language-autonym="বাংলা" data-language-local-name="bengalí" class="interlanguage-link-target"><span>বাংলা</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-br mw-list-item"><a href="https://br.wikipedia.org/wiki/Krennamzer" title="Krennamzer - bretó" lang="br" hreflang="br" data-title="Krennamzer" data-language-autonym="Brezhoneg" data-language-local-name="bretó" class="interlanguage-link-target"><span>Brezhoneg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bs mw-list-item"><a href="https://bs.wikipedia.org/wiki/Srednji_vijek" title="Srednji vijek - bosnià" lang="bs" hreflang="bs" data-title="Srednji vijek" data-language-autonym="Bosanski" data-language-local-name="bosnià" class="interlanguage-link-target"><span>Bosanski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bxr mw-list-item"><a href="https://bxr.wikipedia.org/wiki/%D0%94%D1%83%D0%BD%D0%B4%D0%B0_%D0%B7%D1%83%D1%83%D0%BD" title="Дунда зуун - Russia Buriat" lang="bxr" hreflang="bxr" data-title="Дунда зуун" data-language-autonym="Буряад" data-language-local-name="Russia Buriat" class="interlanguage-link-target"><span>Буряад</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ceb mw-list-item"><a href="https://ceb.wikipedia.org/wiki/Tungang_Panahon" title="Tungang Panahon - cebuà" lang="ceb" hreflang="ceb" data-title="Tungang Panahon" data-language-autonym="Cebuano" data-language-local-name="cebuà" class="interlanguage-link-target"><span>Cebuano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ckb mw-list-item"><a href="https://ckb.wikipedia.org/wiki/%D8%B3%DB%95%D8%AF%DB%95%DA%A9%D8%A7%D9%86%DB%8C_%D9%86%D8%A7%D9%88%DB%8C%D9%86" title="سەدەکانی ناوین - kurd central" lang="ckb" hreflang="ckb" data-title="سەدەکانی ناوین" data-language-autonym="کوردی" data-language-local-name="kurd central" class="interlanguage-link-target"><span>کوردی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-co mw-list-item"><a href="https://co.wikipedia.org/wiki/Medievu" title="Medievu - cors" lang="co" hreflang="co" data-title="Medievu" data-language-autonym="Corsu" data-language-local-name="cors" class="interlanguage-link-target"><span>Corsu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/St%C5%99edov%C4%9Bk" title="Středověk - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Středověk" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target"><span>Čeština</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-csb mw-list-item"><a href="https://csb.wikipedia.org/wiki/Strz%C3%A9dnowiek" title="Strzédnowiek - caixubi" lang="csb" hreflang="csb" data-title="Strzédnowiek" data-language-autonym="Kaszëbsczi" data-language-local-name="caixubi" class="interlanguage-link-target"><span>Kaszëbsczi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cv mw-list-item"><a href="https://cv.wikipedia.org/wiki/%D0%92%C4%83%D1%82%D0%B0%D0%BC_%C4%95%D0%BC%C4%95%D1%80%D1%81%D0%B5%D0%BC" title="Вăтам ĕмĕрсем - txuvaix" lang="cv" hreflang="cv" data-title="Вăтам ĕмĕрсем" data-language-autonym="Чӑвашла" data-language-local-name="txuvaix" class="interlanguage-link-target"><span>Чӑвашла</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/Yr_Oesoedd_Canol" title="Yr Oesoedd Canol - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="Yr Oesoedd Canol" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target"><span>Cymraeg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da badge-Q17559452 badge-recommendedarticle mw-list-item" title="article recomanat"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Middelalderen" title="Middelalderen - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Middelalderen" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target"><span>Dansk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Mittelalter" title="Mittelalter - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Mittelalter" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Deutsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-dsb mw-list-item"><a href="https://dsb.wikipedia.org/wiki/Srjej%C5%BAow%C4%9Bk" title="Srjejźowěk - baix sòrab" lang="dsb" hreflang="dsb" data-title="Srjejźowěk" data-language-autonym="Dolnoserbski" data-language-local-name="baix sòrab" class="interlanguage-link-target"><span>Dolnoserbski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%9C%CE%B5%CF%83%CE%B1%CE%AF%CF%89%CE%BD%CE%B1%CF%82" title="Μεσαίωνας - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Μεσαίωνας" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target"><span>Ελληνικά</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Middle_Ages" title="Middle Ages - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Middle Ages" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Mezepoko" title="Mezepoko - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Mezepoko" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target"><span>Esperanto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Edad_Media" title="Edad Media - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Edad Media" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Keskaeg" title="Keskaeg - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Keskaeg" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target"><span>Eesti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Erdi_Aroa" title="Erdi Aroa - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Erdi Aroa" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target"><span>Euskara</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ext mw-list-item"><a href="https://ext.wikipedia.org/wiki/Ed%C3%A1_Meia" title="Edá Meia - extremeny" lang="ext" hreflang="ext" data-title="Edá Meia" data-language-autonym="Estremeñu" data-language-local-name="extremeny" class="interlanguage-link-target"><span>Estremeñu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D9%82%D8%B1%D9%88%D9%86_%D9%88%D8%B3%D8%B7%DB%8C" title="قرون وسطی - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="قرون وسطی" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target"><span>فارسی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Keskiaika" title="Keskiaika - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Keskiaika" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target"><span>Suomi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fiu-vro mw-list-item"><a href="https://fiu-vro.wikipedia.org/wiki/Keskaig" title="Keskaig - Võro" lang="vro" hreflang="vro" data-title="Keskaig" data-language-autonym="Võro" data-language-local-name="Võro" class="interlanguage-link-target"><span>Võro</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fo mw-list-item"><a href="https://fo.wikipedia.org/wiki/Mi%C3%B0%C3%B8ldin" title="Miðøldin - feroès" lang="fo" hreflang="fo" data-title="Miðøldin" data-language-autonym="Føroyskt" data-language-local-name="feroès" class="interlanguage-link-target"><span>Føroyskt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Moyen_%C3%82ge" title="Moyen Âge - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Moyen Âge" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target"><span>Français</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-frp mw-list-item"><a href="https://frp.wikipedia.org/wiki/Moyen_%C3%82jo" title="Moyen Âjo - Arpitan" lang="frp" hreflang="frp" data-title="Moyen Âjo" data-language-autonym="Arpetan" data-language-local-name="Arpitan" class="interlanguage-link-target"><span>Arpetan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-frr mw-list-item"><a href="https://frr.wikipedia.org/wiki/Madel%C3%A4%C3%A4ler" title="Madelääler - frisó septentrional" lang="frr" hreflang="frr" data-title="Madelääler" data-language-autonym="Nordfriisk" data-language-local-name="frisó septentrional" class="interlanguage-link-target"><span>Nordfriisk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fur mw-list-item"><a href="https://fur.wikipedia.org/wiki/Et%C3%A2t_di_mie%C3%A7" title="Etât di mieç - friülà" lang="fur" hreflang="fur" data-title="Etât di mieç" data-language-autonym="Furlan" data-language-local-name="friülà" class="interlanguage-link-target"><span>Furlan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fy mw-list-item"><a href="https://fy.wikipedia.org/wiki/Midsiuwen" title="Midsiuwen - frisó occidental" lang="fy" hreflang="fy" data-title="Midsiuwen" data-language-autonym="Frysk" data-language-local-name="frisó occidental" class="interlanguage-link-target"><span>Frysk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ga mw-list-item"><a href="https://ga.wikipedia.org/wiki/An_Mhe%C3%A1naois" title="An Mheánaois - irlandès" lang="ga" hreflang="ga" data-title="An Mheánaois" data-language-autonym="Gaeilge" data-language-local-name="irlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Gaeilge</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gan mw-list-item"><a href="https://gan.wikipedia.org/wiki/%E4%B8%AD%E4%B8%96%E7%B4%80" title="中世紀 - xinès gan" lang="gan" hreflang="gan" data-title="中世紀" data-language-autonym="贛語" data-language-local-name="xinès gan" class="interlanguage-link-target"><span>贛語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gcr mw-list-item"><a href="https://gcr.wikipedia.org/wiki/Mwayen-Aj" title="Mwayen-Aj - Guianan Creole" lang="gcr" hreflang="gcr" data-title="Mwayen-Aj" data-language-autonym="Kriyòl gwiyannen" data-language-local-name="Guianan Creole" class="interlanguage-link-target"><span>Kriyòl gwiyannen</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gd mw-list-item"><a href="https://gd.wikipedia.org/wiki/Meadhan-aoisean" title="Meadhan-aoisean - gaèlic escocès" lang="gd" hreflang="gd" data-title="Meadhan-aoisean" data-language-autonym="Gàidhlig" data-language-local-name="gaèlic escocès" class="interlanguage-link-target"><span>Gàidhlig</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Idade_Media" title="Idade Media - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Idade Media" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target"><span>Galego</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gn mw-list-item"><a href="https://gn.wikipedia.org/wiki/%C3%81ra_Mbytegua" title="Ára Mbytegua - guaraní" lang="gn" hreflang="gn" data-title="Ára Mbytegua" data-language-autonym="Avañe'ẽ" data-language-local-name="guaraní" class="interlanguage-link-target"><span>Avañe'ẽ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%99%D7%9E%D7%99_%D7%94%D7%91%D7%99%D7%A0%D7%99%D7%99%D7%9D" title="ימי הביניים - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="ימי הביניים" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target"><span>עברית</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hi mw-list-item"><a href="https://hi.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AE%E0%A4%A7%E0%A5%8D%E0%A4%AF%E0%A4%AF%E0%A5%81%E0%A4%97" title="मध्ययुग - hindi" lang="hi" hreflang="hi" data-title="मध्ययुग" data-language-autonym="हिन्दी" data-language-local-name="hindi" class="interlanguage-link-target"><span>हिन्दी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hif mw-list-item"><a href="https://hif.wikipedia.org/wiki/Middle_Ages" title="Middle Ages - hindi de Fiji" lang="hif" hreflang="hif" data-title="Middle Ages" data-language-autonym="Fiji Hindi" data-language-local-name="hindi de Fiji" class="interlanguage-link-target"><span>Fiji Hindi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Srednji_vijek" title="Srednji vijek - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Srednji vijek" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target"><span>Hrvatski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hsb mw-list-item"><a href="https://hsb.wikipedia.org/wiki/Srjed%C5%BAow%C4%9Bk" title="Srjedźowěk - alt sòrab" lang="hsb" hreflang="hsb" data-title="Srjedźowěk" data-language-autonym="Hornjoserbsce" data-language-local-name="alt sòrab" class="interlanguage-link-target"><span>Hornjoserbsce</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ht mw-list-item"><a href="https://ht.wikipedia.org/wiki/Mway%C3%A8naj" title="Mwayènaj - crioll d’Haití" lang="ht" hreflang="ht" data-title="Mwayènaj" data-language-autonym="Kreyòl ayisyen" data-language-local-name="crioll d’Haití" class="interlanguage-link-target"><span>Kreyòl ayisyen</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/K%C3%B6z%C3%A9pkor" title="Középkor - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Középkor" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target"><span>Magyar</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D5%84%D5%AB%D5%BB%D5%B6%D5%A1%D5%A4%D5%A1%D6%80" title="Միջնադար - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Միջնադար" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target"><span>Հայերեն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hyw mw-list-item"><a href="https://hyw.wikipedia.org/wiki/%D5%84%D5%AB%D5%BB%D5%B6%D5%A1%D5%A4%D5%A1%D6%80" title="Միջնադար - Western Armenian" lang="hyw" hreflang="hyw" data-title="Միջնադար" data-language-autonym="Արեւմտահայերէն" data-language-local-name="Western Armenian" class="interlanguage-link-target"><span>Արեւմտահայերէն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ia mw-list-item"><a href="https://ia.wikipedia.org/wiki/Medievo" title="Medievo - interlingua" lang="ia" hreflang="ia" data-title="Medievo" data-language-autonym="Interlingua" data-language-local-name="interlingua" class="interlanguage-link-target"><span>Interlingua</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Abad_Pertengahan" title="Abad Pertengahan - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Abad Pertengahan" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Indonesia</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ie mw-list-item"><a href="https://ie.wikipedia.org/wiki/Medievie" title="Medievie - interlingue" lang="ie" hreflang="ie" data-title="Medievie" data-language-autonym="Interlingue" data-language-local-name="interlingue" class="interlanguage-link-target"><span>Interlingue</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ilo mw-list-item"><a href="https://ilo.wikipedia.org/wiki/Tengnga_a_Panpanawen" title="Tengnga a Panpanawen - ilocano" lang="ilo" hreflang="ilo" data-title="Tengnga a Panpanawen" data-language-autonym="Ilokano" data-language-local-name="ilocano" class="interlanguage-link-target"><span>Ilokano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-inh mw-list-item"><a href="https://inh.wikipedia.org/wiki/%D0%AE%D0%BA%D1%8A%D0%B5%D1%80%D0%B0_%D0%B1%D3%80%D0%B0%D1%8C%D1%88%D0%B5%D1%80%D0%B0%D1%88" title="Юкъера бӀаьшераш - ingúix" lang="inh" hreflang="inh" data-title="Юкъера бӀаьшераш" data-language-autonym="ГӀалгӀай" data-language-local-name="ingúix" class="interlanguage-link-target"><span>ГӀалгӀай</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-io mw-list-item"><a href="https://io.wikipedia.org/wiki/Mezepoko" title="Mezepoko - ido" lang="io" hreflang="io" data-title="Mezepoko" data-language-autonym="Ido" data-language-local-name="ido" class="interlanguage-link-target"><span>Ido</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-is mw-list-item"><a href="https://is.wikipedia.org/wiki/Mi%C3%B0aldir" title="Miðaldir - islandès" lang="is" hreflang="is" data-title="Miðaldir" data-language-autonym="Íslenska" data-language-local-name="islandès" class="interlanguage-link-target"><span>Íslenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Medioevo" title="Medioevo - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Medioevo" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target"><span>Italiano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E4%B8%AD%E4%B8%96" title="中世 - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="中世" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target"><span>日本語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jam mw-list-item"><a href="https://jam.wikipedia.org/wiki/Migl_Iejiz" title="Migl Iejiz - crioll anglès de Jamaica" lang="jam" hreflang="jam" data-title="Migl Iejiz" data-language-autonym="Patois" data-language-local-name="crioll anglès de Jamaica" class="interlanguage-link-target"><span>Patois</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jv mw-list-item"><a href="https://jv.wikipedia.org/wiki/Abad_Tengahan" title="Abad Tengahan - javanès" lang="jv" hreflang="jv" data-title="Abad Tengahan" data-language-autonym="Jawa" data-language-local-name="javanès" class="interlanguage-link-target"><span>Jawa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%A8%E1%83%A3%E1%83%90_%E1%83%A1%E1%83%90%E1%83%A3%E1%83%99%E1%83%A3%E1%83%9C%E1%83%94%E1%83%94%E1%83%91%E1%83%98" title="შუა საუკუნეები - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="შუა საუკუნეები" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target"><span>ქართული</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kab mw-list-item"><a href="https://kab.wikipedia.org/wiki/Tallit-Tanammast" title="Tallit-Tanammast - cabilenc" lang="kab" hreflang="kab" data-title="Tallit-Tanammast" data-language-autonym="Taqbaylit" data-language-local-name="cabilenc" class="interlanguage-link-target"><span>Taqbaylit</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kbp mw-list-item"><a href="https://kbp.wikipedia.org/wiki/H%C9%9Bk%CA%8A_n%C9%9B_H%C9%9Bk%CA%8A_Al%C9%A9waat%CA%8A" title="Hɛkʊ nɛ Hɛkʊ Alɩwaatʊ - Kabiye" lang="kbp" hreflang="kbp" data-title="Hɛkʊ nɛ Hɛkʊ Alɩwaatʊ" data-language-autonym="Kabɩyɛ" data-language-local-name="Kabiye" class="interlanguage-link-target"><span>Kabɩyɛ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kk mw-list-item"><a href="https://kk.wikipedia.org/wiki/%D0%9E%D1%80%D1%82%D0%B0%D2%93%D0%B0%D1%81%D1%8B%D1%80" title="Ортағасыр - kazakh" lang="kk" hreflang="kk" data-title="Ортағасыр" data-language-autonym="Қазақша" data-language-local-name="kazakh" class="interlanguage-link-target"><span>Қазақша</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EC%A4%91%EC%84%B8" title="중세 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="중세" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target"><span>한국어</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ku mw-list-item"><a href="https://ku.wikipedia.org/wiki/Serdema_Nav%C3%AEn" title="Serdema Navîn - kurd" lang="ku" hreflang="ku" data-title="Serdema Navîn" data-language-autonym="Kurdî" data-language-local-name="kurd" class="interlanguage-link-target"><span>Kurdî</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kw mw-list-item"><a href="https://kw.wikipedia.org/wiki/Osow_Kres" title="Osow Kres - còrnic" lang="kw" hreflang="kw" data-title="Osow Kres" data-language-autonym="Kernowek" data-language-local-name="còrnic" class="interlanguage-link-target"><span>Kernowek</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ky mw-list-item"><a href="https://ky.wikipedia.org/wiki/%D0%9E%D1%80%D1%82%D0%BE_%D0%BA%D1%8B%D0%BB%D1%8B%D0%BC%D0%B4%D0%B0%D1%80" title="Орто кылымдар - kirguís" lang="ky" hreflang="ky" data-title="Орто кылымдар" data-language-autonym="Кыргызча" data-language-local-name="kirguís" class="interlanguage-link-target"><span>Кыргызча</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Medium_aevum" title="Medium aevum - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Medium aevum" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target"><span>Latina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lb mw-list-item"><a href="https://lb.wikipedia.org/wiki/M%C3%ABttelalter" title="Mëttelalter - luxemburguès" lang="lb" hreflang="lb" data-title="Mëttelalter" data-language-autonym="Lëtzebuergesch" data-language-local-name="luxemburguès" class="interlanguage-link-target"><span>Lëtzebuergesch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lfn mw-list-item"><a href="https://lfn.wikipedia.org/wiki/Eda_medieval" title="Eda medieval - Lingua Franca Nova" lang="lfn" hreflang="lfn" data-title="Eda medieval" data-language-autonym="Lingua Franca Nova" data-language-local-name="Lingua Franca Nova" class="interlanguage-link-target"><span>Lingua Franca Nova</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-li mw-list-item"><a href="https://li.wikipedia.org/wiki/Middeliewe" title="Middeliewe - limburguès" lang="li" hreflang="li" data-title="Middeliewe" data-language-autonym="Limburgs" data-language-local-name="limburguès" class="interlanguage-link-target"><span>Limburgs</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lij mw-list-item"><a href="https://lij.wikipedia.org/wiki/Et%C3%A6_de_M%C3%ABzo" title="Etæ de Mëzo - lígur" lang="lij" hreflang="lij" data-title="Etæ de Mëzo" data-language-autonym="Ligure" data-language-local-name="lígur" class="interlanguage-link-target"><span>Ligure</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lld mw-list-item"><a href="https://lld.wikipedia.org/wiki/Et%C3%A9_medievala" title="Eté medievala - Ladin" lang="lld" hreflang="lld" data-title="Eté medievala" data-language-autonym="Ladin" data-language-local-name="Ladin" class="interlanguage-link-target"><span>Ladin</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lmo mw-list-item"><a href="https://lmo.wikipedia.org/wiki/Medio%C3%A9v" title="Medioév - llombard" lang="lmo" hreflang="lmo" data-title="Medioév" data-language-autonym="Lombard" data-language-local-name="llombard" class="interlanguage-link-target"><span>Lombard</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lo mw-list-item"><a href="https://lo.wikipedia.org/wiki/%E0%BA%AA%E0%BA%B0%E0%BB%84%E0%BB%9D%E0%BA%81%E0%BA%B2%E0%BA%87" title="ສະໄໝກາງ - laosià" lang="lo" hreflang="lo" data-title="ສະໄໝກາງ" data-language-autonym="ລາວ" data-language-local-name="laosià" class="interlanguage-link-target"><span>ລາວ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/Viduram%C5%BEiai" title="Viduramžiai - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Viduramžiai" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target"><span>Lietuvių</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Viduslaiki" title="Viduslaiki - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Viduslaiki" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target"><span>Latviešu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mg mw-list-item"><a href="https://mg.wikipedia.org/wiki/Andro_Antenatenany" title="Andro Antenatenany - malgaix" lang="mg" hreflang="mg" data-title="Andro Antenatenany" data-language-autonym="Malagasy" data-language-local-name="malgaix" class="interlanguage-link-target"><span>Malagasy</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-min mw-list-item"><a href="https://min.wikipedia.org/wiki/Abaik_Patangahan" title="Abaik Patangahan - minangkabau" lang="min" hreflang="min" data-title="Abaik Patangahan" data-language-autonym="Minangkabau" data-language-local-name="minangkabau" class="interlanguage-link-target"><span>Minangkabau</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk mw-list-item"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D1%80%D0%B5%D0%B4%D0%B5%D0%BD_%D0%B2%D0%B5%D0%BA" title="Среден век - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Среден век" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target"><span>Македонски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ml mw-list-item"><a href="https://ml.wikipedia.org/wiki/%E0%B4%AE%E0%B4%A6%E0%B5%8D%E0%B4%A7%E0%B5%8D%E0%B4%AF%E0%B4%95%E0%B4%BE%E0%B4%B2%E0%B4%82" title="മദ്ധ്യകാലം - malaiàlam" lang="ml" hreflang="ml" data-title="മദ്ധ്യകാലം" data-language-autonym="മലയാളം" data-language-local-name="malaiàlam" class="interlanguage-link-target"><span>മലയാളം</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mn mw-list-item"><a href="https://mn.wikipedia.org/wiki/%D0%94%D1%83%D0%BD%D0%B4%D0%B0%D0%B4_%D0%B7%D1%83%D1%83%D0%BD" title="Дундад зуун - mongol" lang="mn" hreflang="mn" data-title="Дундад зуун" data-language-autonym="Монгол" data-language-local-name="mongol" class="interlanguage-link-target"><span>Монгол</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mr mw-list-item"><a href="https://mr.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AE%E0%A4%A7%E0%A5%8D%E0%A4%AF_%E0%A4%AF%E0%A5%81%E0%A4%97" title="मध्य युग - marathi" lang="mr" hreflang="mr" data-title="मध्य युग" data-language-autonym="मराठी" data-language-local-name="marathi" class="interlanguage-link-target"><span>मराठी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/Zaman_Pertengahan" title="Zaman Pertengahan - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Zaman Pertengahan" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Melayu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mt mw-list-item"><a href="https://mt.wikipedia.org/wiki/Medjuevu" title="Medjuevu - maltès" lang="mt" hreflang="mt" data-title="Medjuevu" data-language-autonym="Malti" data-language-local-name="maltès" class="interlanguage-link-target"><span>Malti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mwl mw-list-item"><a href="https://mwl.wikipedia.org/wiki/Eidade_M%C3%A9dia" title="Eidade Média - mirandès" lang="mwl" hreflang="mwl" data-title="Eidade Média" data-language-autonym="Mirandés" data-language-local-name="mirandès" class="interlanguage-link-target"><span>Mirandés</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-my mw-list-item"><a href="https://my.wikipedia.org/wiki/%E1%80%A1%E1%80%9C%E1%80%9A%E1%80%BA%E1%80%81%E1%80%B1%E1%80%90%E1%80%BA" title="အလယ်ခေတ် - birmà" lang="my" hreflang="my" data-title="အလယ်ခေတ်" data-language-autonym="မြန်မာဘာသာ" data-language-local-name="birmà" class="interlanguage-link-target"><span>မြန်မာဘာသာ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-myv mw-list-item"><a href="https://myv.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D1%83%D0%BD%D1%88%D0%BA%D0%B0%D0%BF%D0%B8%D0%BD%D0%B3%D0%B5" title="Куншкапинге - mordovià erza" lang="myv" hreflang="myv" data-title="Куншкапинге" data-language-autonym="Эрзянь" data-language-local-name="mordovià erza" class="interlanguage-link-target"><span>Эрзянь</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mzn mw-list-item"><a href="https://mzn.wikipedia.org/wiki/%D9%82%D8%B1%D9%88%D9%86_%D9%88%D8%B3%D8%B7%D8%A7" title="قرون وسطا - mazanderani" lang="mzn" hreflang="mzn" data-title="قرون وسطا" data-language-autonym="مازِرونی" data-language-local-name="mazanderani" class="interlanguage-link-target"><span>مازِرونی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nap mw-list-item"><a href="https://nap.wikipedia.org/wiki/Medioevo" title="Medioevo - napolità" lang="nap" hreflang="nap" data-title="Medioevo" data-language-autonym="Napulitano" data-language-local-name="napolità" class="interlanguage-link-target"><span>Napulitano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds mw-list-item"><a href="https://nds.wikipedia.org/wiki/Middel%C3%B6ller" title="Middelöller - baix alemany" lang="nds" hreflang="nds" data-title="Middelöller" data-language-autonym="Plattdüütsch" data-language-local-name="baix alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Plattdüütsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds-nl mw-list-item"><a href="https://nds-nl.wikipedia.org/wiki/Middeleywen" title="Middeleywen - baix saxó" lang="nds-NL" hreflang="nds-NL" data-title="Middeleywen" data-language-autonym="Nedersaksies" data-language-local-name="baix saxó" class="interlanguage-link-target"><span>Nedersaksies</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Middeleeuwen" title="Middeleeuwen - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Middeleeuwen" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Nederlands</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Mellomalderen" title="Mellomalderen - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Mellomalderen" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk nynorsk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Middelalderen" title="Middelalderen - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Middelalderen" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk bokmål</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nrm mw-list-item"><a href="https://nrm.wikipedia.org/wiki/Meyen_%C3%82ge" title="Meyen Âge - Norman" lang="nrf" hreflang="nrf" data-title="Meyen Âge" data-language-autonym="Nouormand" data-language-local-name="Norman" class="interlanguage-link-target"><span>Nouormand</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-oc mw-list-item"><a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/Edat_Mejana" title="Edat Mejana - occità" lang="oc" hreflang="oc" data-title="Edat Mejana" data-language-autonym="Occitan" data-language-local-name="occità" class="interlanguage-link-target"><span>Occitan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-os mw-list-item"><a href="https://os.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D1%81%D1%82%C3%A6%D1%83%D0%B7%D0%B0%D0%BC%D0%B0%D0%BD" title="Астæузаман - osseta" lang="os" hreflang="os" data-title="Астæузаман" data-language-autonym="Ирон" data-language-local-name="osseta" class="interlanguage-link-target"><span>Ирон</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pa mw-list-item"><a href="https://pa.wikipedia.org/wiki/%E0%A8%AE%E0%A9%B1%E0%A8%A7%E0%A8%95%E0%A8%BE%E0%A8%B2" title="ਮੱਧਕਾਲ - panjabi" lang="pa" hreflang="pa" data-title="ਮੱਧਕਾਲ" data-language-autonym="ਪੰਜਾਬੀ" data-language-local-name="panjabi" class="interlanguage-link-target"><span>ਪੰਜਾਬੀ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pap mw-list-item"><a href="https://pap.wikipedia.org/wiki/Edad_Media" title="Edad Media - papiament" lang="pap" hreflang="pap" data-title="Edad Media" data-language-autonym="Papiamentu" data-language-local-name="papiament" class="interlanguage-link-target"><span>Papiamentu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pcd mw-list-item"><a href="https://pcd.wikipedia.org/wiki/Mo%C3%A9yin_Ache" title="Moéyin Ache - picard" lang="pcd" hreflang="pcd" data-title="Moéyin Ache" data-language-autonym="Picard" data-language-local-name="picard" class="interlanguage-link-target"><span>Picard</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/%C5%9Aredniowiecze" title="Średniowiecze - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Średniowiecze" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target"><span>Polski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pms mw-list-item"><a href="https://pms.wikipedia.org/wiki/Et%C3%A0_%C3%ABd_mes" title="Età ëd mes - piemontès" lang="pms" hreflang="pms" data-title="Età ëd mes" data-language-autonym="Piemontèis" data-language-local-name="piemontès" class="interlanguage-link-target"><span>Piemontèis</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pnb mw-list-item"><a href="https://pnb.wikipedia.org/wiki/%D9%88%DA%86%DA%A9%D8%A7%D8%B1%D9%84%D8%A7_%D9%88%DB%8C%D9%84%D8%A7" title="وچکارلا ویلا - Western Punjabi" lang="pnb" hreflang="pnb" data-title="وچکارلا ویلا" data-language-autonym="پنجابی" data-language-local-name="Western Punjabi" class="interlanguage-link-target"><span>پنجابی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ps mw-list-item"><a href="https://ps.wikipedia.org/wiki/%D9%85%D9%86%DA%81%D9%86%DB%8D_%D9%BE%DB%90%DA%93%DB%8D" title="منځنۍ پېړۍ - paixtu" lang="ps" hreflang="ps" data-title="منځنۍ پېړۍ" data-language-autonym="پښتو" data-language-local-name="paixtu" class="interlanguage-link-target"><span>پښتو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Idade_M%C3%A9dia" title="Idade Média - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Idade Média" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target"><span>Português</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rm mw-list-item"><a href="https://rm.wikipedia.org/wiki/Temp_medieval" title="Temp medieval - retoromànic" lang="rm" hreflang="rm" data-title="Temp medieval" data-language-autonym="Rumantsch" data-language-local-name="retoromànic" class="interlanguage-link-target"><span>Rumantsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Evul_Mediu" title="Evul Mediu - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Evul Mediu" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target"><span>Română</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D1%80%D0%B5%D0%B4%D0%BD%D0%B8%D0%B5_%D0%B2%D0%B5%D0%BA%D0%B0" title="Средние века - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Средние века" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target"><span>Русский</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rue mw-list-item"><a href="https://rue.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%B5%D1%80%D0%B5%D0%B4%D0%BD%D0%BE%D0%B2%D1%96%D0%BA" title="Середновік - Rusyn" lang="rue" hreflang="rue" data-title="Середновік" data-language-autonym="Русиньскый" data-language-local-name="Rusyn" class="interlanguage-link-target"><span>Русиньскый</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sah mw-list-item"><a href="https://sah.wikipedia.org/wiki/%D0%9E%D1%80%D1%82%D0%BE_%D2%AF%D0%B9%D1%8D%D0%BB%D1%8D%D1%80" title="Орто үйэлэр - iacut" lang="sah" hreflang="sah" data-title="Орто үйэлэр" data-language-autonym="Саха тыла" data-language-local-name="iacut" class="interlanguage-link-target"><span>Саха тыла</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sc mw-list-item"><a href="https://sc.wikipedia.org/wiki/Edade_m%C3%A8dia" title="Edade mèdia - sard" lang="sc" hreflang="sc" data-title="Edade mèdia" data-language-autonym="Sardu" data-language-local-name="sard" class="interlanguage-link-target"><span>Sardu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-scn mw-list-item"><a href="https://scn.wikipedia.org/wiki/Mediuevu" title="Mediuevu - sicilià" lang="scn" hreflang="scn" data-title="Mediuevu" data-language-autonym="Sicilianu" data-language-local-name="sicilià" class="interlanguage-link-target"><span>Sicilianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sco mw-list-item"><a href="https://sco.wikipedia.org/wiki/Middle_Ages" title="Middle Ages - escocès" lang="sco" hreflang="sco" data-title="Middle Ages" data-language-autonym="Scots" data-language-local-name="escocès" class="interlanguage-link-target"><span>Scots</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sd mw-list-item"><a href="https://sd.wikipedia.org/wiki/%D9%88%DA%86%D9%88%D9%86_%D8%AF%D9%88%D8%B1" title="وچون دور - sindi" lang="sd" hreflang="sd" data-title="وچون دور" data-language-autonym="سنڌي" data-language-local-name="sindi" class="interlanguage-link-target"><span>سنڌي</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Srednji_vijek" title="Srednji vijek - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Srednji vijek" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target"><span>Srpskohrvatski / српскохрватски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Middle_Ages" title="Middle Ages - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Middle Ages" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target"><span>Simple English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/Stredovek" title="Stredovek - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Stredovek" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenčina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-skr mw-list-item"><a href="https://skr.wikipedia.org/wiki/%D9%82%D8%B1%D9%88%D9%86_%D9%88%D8%B3%D8%B7%D9%B0%DB%8C" title="قرون وسطٰی - Saraiki" lang="skr" hreflang="skr" data-title="قرون وسطٰی" data-language-autonym="سرائیکی" data-language-local-name="Saraiki" class="interlanguage-link-target"><span>سرائیکی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Srednji_vek" title="Srednji vek - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Srednji vek" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenščina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sq mw-list-item"><a href="https://sq.wikipedia.org/wiki/Mesjeta" title="Mesjeta - albanès" lang="sq" hreflang="sq" data-title="Mesjeta" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanès" class="interlanguage-link-target"><span>Shqip</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D1%80%D0%B5%D0%B4%D1%9A%D0%B8_%D0%B2%D0%B5%D0%BA" title="Средњи век - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Средњи век" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target"><span>Српски / srpski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-stq mw-list-item"><a href="https://stq.wikipedia.org/wiki/Middeloaler" title="Middeloaler - Saterland Frisian" lang="stq" hreflang="stq" data-title="Middeloaler" data-language-autonym="Seeltersk" data-language-local-name="Saterland Frisian" class="interlanguage-link-target"><span>Seeltersk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Medeltiden" title="Medeltiden - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Medeltiden" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target"><span>Svenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sw mw-list-item"><a href="https://sw.wikipedia.org/wiki/Enzi_ya_kati" title="Enzi ya kati - suahili" lang="sw" hreflang="sw" data-title="Enzi ya kati" data-language-autonym="Kiswahili" data-language-local-name="suahili" class="interlanguage-link-target"><span>Kiswahili</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-szl mw-list-item"><a href="https://szl.wikipedia.org/wiki/Strzed%C5%84e_Storocza" title="Strzedńe Storocza - silesià" lang="szl" hreflang="szl" data-title="Strzedńe Storocza" data-language-autonym="Ślůnski" data-language-local-name="silesià" class="interlanguage-link-target"><span>Ślůnski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-szy mw-list-item"><a href="https://szy.wikipedia.org/wiki/cung-se-ci" title="cung-se-ci - Sakizaya" lang="szy" hreflang="szy" data-title="cung-se-ci" data-language-autonym="Sakizaya" data-language-local-name="Sakizaya" class="interlanguage-link-target"><span>Sakizaya</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%A8%E0%AE%9F%E0%AF%81%E0%AE%95%E0%AF%8D%E0%AE%95%E0%AE%BE%E0%AE%B2%E0%AE%AE%E0%AF%8D_(%E0%AE%90%E0%AE%B0%E0%AF%8B%E0%AE%AA%E0%AF%8D%E0%AE%AA%E0%AE%BE)" title="நடுக்காலம் (ஐரோப்பா) - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="நடுக்காலம் (ஐரோப்பா)" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target"><span>தமிழ்</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B8%AA%E0%B8%A1%E0%B8%B1%E0%B8%A2%E0%B8%81%E0%B8%A5%E0%B8%B2%E0%B8%87" title="สมัยกลาง - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="สมัยกลาง" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target"><span>ไทย</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tk mw-list-item"><a href="https://tk.wikipedia.org/wiki/Orta_asyrlar" title="Orta asyrlar - turcman" lang="tk" hreflang="tk" data-title="Orta asyrlar" data-language-autonym="Türkmençe" data-language-local-name="turcman" class="interlanguage-link-target"><span>Türkmençe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tl mw-list-item"><a href="https://tl.wikipedia.org/wiki/Gitnang_Kapanahunan" title="Gitnang Kapanahunan - tagal" lang="tl" hreflang="tl" data-title="Gitnang Kapanahunan" data-language-autonym="Tagalog" data-language-local-name="tagal" class="interlanguage-link-target"><span>Tagalog</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/Orta_%C3%87a%C4%9F" title="Orta Çağ - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Orta Çağ" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target"><span>Türkçe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tt mw-list-item"><a href="https://tt.wikipedia.org/wiki/%D0%A3%D1%80%D1%82%D0%B0_%D0%B3%D0%B0%D1%81%D1%8B%D1%80%D0%BB%D0%B0%D1%80" title="Урта гасырлар - tàtar" lang="tt" hreflang="tt" data-title="Урта гасырлар" data-language-autonym="Татарча / tatarça" data-language-local-name="tàtar" class="interlanguage-link-target"><span>Татарча / tatarça</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%B5%D1%80%D0%B5%D0%B4%D0%BD%D1%8C%D0%BE%D0%B2%D1%96%D1%87%D1%87%D1%8F" title="Середньовіччя - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Середньовіччя" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target"><span>Українська</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ur mw-list-item"><a href="https://ur.wikipedia.org/wiki/%D9%82%D8%B1%D9%88%D9%86_%D9%88%D8%B3%D8%B7%DB%8C" title="قرون وسطی - urdú" lang="ur" hreflang="ur" data-title="قرون وسطی" data-language-autonym="اردو" data-language-local-name="urdú" class="interlanguage-link-target"><span>اردو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uz mw-list-item"><a href="https://uz.wikipedia.org/wiki/O%CA%BBrta_asr" title="Oʻrta asr - uzbek" lang="uz" hreflang="uz" data-title="Oʻrta asr" data-language-autonym="Oʻzbekcha / ўзбекча" data-language-local-name="uzbek" class="interlanguage-link-target"><span>Oʻzbekcha / ўзбекча</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vec mw-list-item"><a href="https://vec.wikipedia.org/wiki/Et%C3%A0_de_mezo" title="Età de mezo - vènet" lang="vec" hreflang="vec" data-title="Età de mezo" data-language-autonym="Vèneto" data-language-local-name="vènet" class="interlanguage-link-target"><span>Vèneto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/Trung_C%E1%BB%95" title="Trung Cổ - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Trung Cổ" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target"><span>Tiếng Việt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vls mw-list-item"><a href="https://vls.wikipedia.org/wiki/Middel%C3%AAeuwn" title="Middelêeuwn - flamenc occidental" lang="vls" hreflang="vls" data-title="Middelêeuwn" data-language-autonym="West-Vlams" data-language-local-name="flamenc occidental" class="interlanguage-link-target"><span>West-Vlams</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vo mw-list-item"><a href="https://vo.wikipedia.org/wiki/Z%C3%A4nodatim%C3%A4d" title="Zänodatimäd - volapük" lang="vo" hreflang="vo" data-title="Zänodatimäd" data-language-autonym="Volapük" data-language-local-name="volapük" class="interlanguage-link-target"><span>Volapük</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wa mw-list-item"><a href="https://wa.wikipedia.org/wiki/Moyin%C3%A5dje" title="Moyinådje - való" lang="wa" hreflang="wa" data-title="Moyinådje" data-language-autonym="Walon" data-language-local-name="való" class="interlanguage-link-target"><span>Walon</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-war mw-list-item"><a href="https://war.wikipedia.org/wiki/Kabutngaay_nga_Panahon" title="Kabutngaay nga Panahon - waray" lang="war" hreflang="war" data-title="Kabutngaay nga Panahon" data-language-autonym="Winaray" data-language-local-name="waray" class="interlanguage-link-target"><span>Winaray</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E4%B8%AD%E4%B8%96" title="中世 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="中世" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target"><span>吴语</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-xmf mw-list-item"><a href="https://xmf.wikipedia.org/wiki/%E1%83%A8%E1%83%A5%E1%83%90_%E1%83%9D%E1%83%A8%E1%83%AC%E1%83%90%E1%83%9C%E1%83%A3%E1%83%A0%E1%83%94%E1%83%A4%E1%83%98" title="შქა ოშწანურეფი - mingrelià" lang="xmf" hreflang="xmf" data-title="შქა ოშწანურეფი" data-language-autonym="მარგალური" data-language-local-name="mingrelià" class="interlanguage-link-target"><span>მარგალური</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yi mw-list-item"><a href="https://yi.wikipedia.org/wiki/%D7%9E%D7%99%D7%98%D7%9C_%D7%90%D7%9C%D7%98%D7%A2%D7%A8" title="מיטל אלטער - ídix" lang="yi" hreflang="yi" data-title="מיטל אלטער" data-language-autonym="ייִדיש" data-language-local-name="ídix" class="interlanguage-link-target"><span>ייִדיש</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zea mw-list-item"><a href="https://zea.wikipedia.org/wiki/Middele%C3%AAuwen" title="Middeleêuwen - zelandès" lang="zea" hreflang="zea" data-title="Middeleêuwen" data-language-autonym="Zeêuws" data-language-local-name="zelandès" class="interlanguage-link-target"><span>Zeêuws</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E4%B8%AD%E4%B8%96%E7%BA%AA" title="中世纪 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="中世纪" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target"><span>中文</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-classical mw-list-item"><a href="https://zh-classical.wikipedia.org/wiki/%E4%B8%AD%E4%B8%96" title="中世 - xinès clàssic" lang="lzh" hreflang="lzh" data-title="中世" data-language-autonym="文言" data-language-local-name="xinès clàssic" class="interlanguage-link-target"><span>文言</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-min-nan mw-list-item"><a href="https://zh-min-nan.wikipedia.org/wiki/Tiong-s%C3%A8-k%C3%AD" title="Tiong-sè-kí - xinès min del sud" lang="nan" hreflang="nan" data-title="Tiong-sè-kí" data-language-autonym="閩南語 / Bân-lâm-gú" data-language-local-name="xinès min del sud" class="interlanguage-link-target"><span>閩南語 / Bân-lâm-gú</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E4%B8%AD%E4%B8%96%E7%B4%80" title="中世紀 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="中世紀" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target"><span>粵語</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q12554#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Edat_mitjana" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Edat_mitjana"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Edat_mitjana"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Edat_mitjana" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Edat_mitjana" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q"><span>Pàgines especials</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana&oldid=34267708" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Edat_mitjana&id=34267708&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FEdat_mitjana"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FEdat_mitjana"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Edat+mitjana"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Edat_mitjana&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Middle_Ages" hreflang="en"><span>Commons</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q12554" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> <div id="mw-indicator-ind-100" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Els_100_articles_fonamentals" title="Els 100 fonamentals de la Viquipèdia"><img alt="Els 100 fonamentals de la Viquipèdia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d3/Segell_100_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/30px-Segell_100_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png" decoding="async" width="30" height="36" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d3/Segell_100_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/45px-Segell_100_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d3/Segell_100_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/60px-Segell_100_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 2x" data-file-width="2408" data-file-height="2896" /></a></span></div></div> <div id="mw-indicator-ind-1000" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Llista_dels_1000_articles_fonamentals" title="Els 1000 fonamentals de la Viquipèdia"><img alt="Els 1000 fonamentals de la Viquipèdia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/30px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png" decoding="async" width="30" height="36" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/45px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/60px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 2x" data-file-width="2408" data-file-height="2896" /></a></span></div></div> <div id="mw-indicator-ind-qualitat" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat" title="Article de qualitat"><img alt="Article de qualitat" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/30px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png" decoding="async" width="30" height="36" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/45px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/60px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 2x" data-file-width="2408" data-file-height="2896" /></a></span></div></div> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Jaime_I_de_Arag%C3%B3n_en_las_pinturas_murales_de_la_conquista_de_Mallorca.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ef/Jaime_I_de_Arag%C3%B3n_en_las_pinturas_murales_de_la_conquista_de_Mallorca.jpg/220px-Jaime_I_de_Arag%C3%B3n_en_las_pinturas_murales_de_la_conquista_de_Mallorca.jpg" decoding="async" width="220" height="293" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ef/Jaime_I_de_Arag%C3%B3n_en_las_pinturas_murales_de_la_conquista_de_Mallorca.jpg/330px-Jaime_I_de_Arag%C3%B3n_en_las_pinturas_murales_de_la_conquista_de_Mallorca.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/ef/Jaime_I_de_Arag%C3%B3n_en_las_pinturas_murales_de_la_conquista_de_Mallorca.jpg 2x" data-file-width="375" data-file-height="499" /></a><figcaption>El rei <a href="/wiki/Jaume_I_d%27Arag%C3%B3" class="mw-redirect" title="Jaume I d'Aragó">Jaume I d'Aragó</a> amb el bisbe de Barcelona <a href="/wiki/Berenguer_de_Palou_II" title="Berenguer de Palou II">Berenguer de Palou</a> i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la <a href="/wiki/Conquesta_de_Mallorca" title="Conquesta de Mallorca">conquesta de Mallorca</a> (<a href="/wiki/1229" title="1229">1229</a>)<br /> (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, <a href="/wiki/MNAC" class="mw-redirect" title="MNAC">MNAC</a>)</figcaption></figure> <p>L'<b>edat mitjana</b> o <b>edat medieval</b> és el període de la <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_d%27Europa" title="Història d'Europa">història d'Europa</a> que va des del <a href="/wiki/Segle_V" title="Segle V">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">v</span></a> fins al <a href="/wiki/Segle_XV" title="Segle XV">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span></a>. Succeeix a l'<a href="/wiki/Edat_antiga" title="Edat antiga">edat antiga</a>, que acaba amb la <a href="/wiki/Caiguda_de_l%27Imperi_Rom%C3%A0_d%27Occident" title="Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident">caiguda de l'Imperi Romà d'Occident</a>, i precedeix el <a href="/wiki/Renaixement" title="Renaixement">Renaixement</a> i l'<a href="/wiki/Era_de_l%27exploraci%C3%B3" title="Era de l'exploració">era de l'exploració</a>. És la segona de les tres divisions tradicionals de la història d'Occident: l'<a href="/wiki/Antiguitat_cl%C3%A0ssica" title="Antiguitat clàssica">antiguitat clàssica</a>, el període medieval i el <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_universal#Edat_moderna" title="Història universal">període modern</a>. Al seu torn, se subdivideix en <a href="/wiki/Alta_edat_mitjana" title="Alta edat mitjana">alta</a>, <a href="/wiki/Plena_edat_mitjana" title="Plena edat mitjana">plena</a> (o central) i <a href="/wiki/Baixa_edat_mitjana" title="Baixa edat mitjana">tardana</a>.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBolòs20005-7_1-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBolòs20005-7-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El <a href="/w/index.php?title=Declivi_demogr%C3%A0fic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Declivi demogràfic (encara no existeix)">declivi demogràfic</a>, la <a href="/wiki/Contraurbanitzaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Contraurbanització">contraurbanització</a>, l'esfondrament de l'autoritat central, les invasions i les migracions en massa de <a href="/wiki/Tribus" class="mw-redirect" title="Tribus">tribus</a> que havien començat a l'<a href="/wiki/Antiguitat_tardana" title="Antiguitat tardana">antiguitat tardana</a> continuaren durant la primera part de l'edat mitjana. Els grans moviments del <a href="/wiki/Per%C3%ADode_de_les_migracions" class="mw-redirect" title="Període de les migracions">període de les migracions</a> conduïren a la formació de nous regnes a l'antic territori de l'Imperi Romà d'Occident. Al <a href="/wiki/Segle_VII" title="Segle VII">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vii</span></a>, el <a href="/wiki/Nord_d%27%C3%80frica" class="mw-redirect" title="Nord d'Àfrica">nord d'Àfrica</a> i l'<a href="/wiki/Orient_Pr%C3%B2xim" title="Orient Pròxim">Orient Pròxim</a>, fins aleshores part de l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Orient" title="Imperi Romà d'Orient">Imperi Romà d'Orient</a>, caigueren sota el domini del <a href="/wiki/Califat_omeia" class="mw-redirect" title="Califat omeia">califat omeia</a> com a resultat de les conquestes dels <a href="/wiki/Successi%C3%B3_de_Mahoma" title="Successió de Mahoma">successors de Mahoma</a>. Tot i que es produïren canvis importants en la societat i les estructures polítiques, no hi hagué una ruptura total amb l'antiguitat clàssica. L'Imperi Romà d'Orient, fase medieval de l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0" title="Imperi Romà">Imperi Romà</a>, romangué una potència important a la Mediterrània oriental. El seu codi jurídic, el <i><a href="/wiki/Corpus_Iuris_Civilis" title="Corpus Iuris Civilis">Corpus Iuris Civilis</a></i> o «Codi de Justinià», fou redescobert al <a href="/wiki/Segle_XI" title="Segle XI">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xi</span></a> al <a href="/w/index.php?title=Nord_d%27It%C3%A0lia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nord d'Itàlia (encara no existeix)">nord d'Itàlia</a>. A Occident, la majoria de regnes incorporaren les poques institucions romanes que encara perduraven i es fundaren monestirs alhora que continuaven els esforços per <a href="/wiki/Cristianitzaci%C3%B3" title="Cristianització">cristianitzar</a> l'<a href="/wiki/Paganisme#Religions_precristianes_d'Europa" title="Paganisme">Europa pagana</a>. Sota la <a href="/wiki/Dinastia_carol%C3%ADngia" title="Dinastia carolíngia">dinastia carolíngia</a>, els <a href="/wiki/Francs" title="Francs">francs</a> crearen l'efímer <a href="/wiki/Imperi_Carolingi" title="Imperi Carolingi">Imperi Carolingi</a> a finals del <a href="/wiki/Segle_VIII" title="Segle VIII">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">viii</span></a> i principis del <a href="/wiki/Segle_IX" title="Segle IX">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ix</span></a>. Malgrat que arribà a dominar gran part de l'Europa occidental, s'acabà fragmentant a conseqüència de <a href="/wiki/Guerres_civils" class="mw-redirect" title="Guerres civils">guerres civils</a> i les invasions dels <a href="/wiki/Vikings" title="Vikings">vikings</a> des del nord, els <a href="/wiki/Invasions_hongareses_d%27Europa" title="Invasions hongareses d'Europa">magiars</a> des de l'est i els <a href="/wiki/Sarra%C3%AFns" title="Sarraïns">sarraïns</a> des del sud. </p><p>En la <a href="/wiki/Plena_edat_mitjana" title="Plena edat mitjana">plena edat mitjana</a>, a partir de l'any 1000, la població d'Europa creixé de manera notable gràcies a tot un seguit d'avenços tecnològics i agrícoles que fomentaren el comerç, juntament amb l'augment del rendiment dels conreus com a resultat de l'<a href="/wiki/%C3%92ptim_clim%C3%A0tic_medieval" title="Òptim climàtic medieval">òptim climàtic medieval</a>. El <a href="/wiki/Senyoriu" title="Senyoriu">senyoriu</a> (la concentració dels camperols en pobles que retien rendes i treball als <a href="/wiki/Nobles" class="mw-redirect" title="Nobles">nobles</a>) i el <a href="/wiki/Feudalisme" title="Feudalisme">feudalisme</a> (una estructura política en la qual els <a href="/wiki/Cavaller" title="Cavaller">cavallers</a> i la baixa noblesa prestaven servei militar als seus senyors a canvi de concessions de l'aprofitament de terres i senyorius) foren dos dels sistemes de configuració de la societat en la plena edat mitjana. Les <a href="/wiki/Croades" title="Croades">Croades</a>, predicades per primera vegada el 1095, foren un intent dels cristians d'Europa occidental d'arrabassar el control de <a href="/wiki/Terra_Santa" title="Terra Santa">Terra Santa</a> als musulmans per la força de les armes. La consolidació del poder dels reis al capdavant d'<a href="/wiki/Estats_naci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Estats nació">estats nació</a> centralitzats reduí el crim i la violència, però convertí l'ideal d'una <a href="/wiki/Cristiandat" title="Cristiandat">cristiandat</a> unida en un objectiu cada vegada més remot. L'<a href="/wiki/Escol%C3%A0stica" title="Escolàstica">escolàstica</a>, que combinava la <a href="/wiki/Fe" title="Fe">fe</a> amb la <a href="/wiki/Ra%C3%B3" title="Raó">raó</a>, i la fundació d'<a href="/wiki/Universitats" class="mw-redirect" title="Universitats">universitats</a> marcaren la vida intel·lectual d'aquest període. La teologia de <a href="/wiki/Tom%C3%A0s_d%27Aquino" title="Tomàs d'Aquino">Tomàs d'Aquino</a>, les pintures de <a href="/wiki/Giotto_di_Bondone" title="Giotto di Bondone">Giotto</a>, la poesia de <a href="/wiki/Dante_Alighieri" title="Dante Alighieri">Dante</a> i <a href="/wiki/Geoffrey_Chaucer" title="Geoffrey Chaucer">Chaucer</a>, les obres de <a href="/wiki/Ramon_Llull" title="Ramon Llull">Ramon Llull</a>, els viatges de <a href="/wiki/Marco_Polo" title="Marco Polo">Marco Polo</a> i l'<a href="/wiki/Arquitectura_g%C3%B2tica" title="Arquitectura gòtica">arquitectura gòtica</a> de catedrals com <a href="/wiki/Catedral_de_Chartres" title="Catedral de Chartres">la de Chartres</a> es troben entre les fites més destacades d'aquest període i principis de la baixa edat mitjana. </p><p>L'edat mitjana tardana estigué marcada per nombroses desgràcies, incloent-hi fams, pestes i guerres, que tingueren un efecte nefast sobre la demografia d'Europa. Entre el 1347 i el 1350, la <a href="/wiki/Pesta_negra" class="mw-redirect" title="Pesta negra">pesta negra</a> occí una tercera part de la població del continent. L'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Cat%C3%B2lica" class="mw-redirect" title="Església Catòlica">Església Catòlica</a> fou sacsejada per controvèrsies, <a href="/wiki/Heretgies" class="mw-redirect" title="Heretgies">heretgies</a> i el <a href="/wiki/Cisma_d%27Occident" title="Cisma d'Occident">Cisma d'Occident</a>, mentre que els poders seculars foren colpits per enfrontaments entre estats, conflictes civils i revoltes de camperols. Els avenços culturals i tecnològics que transformaren la societat europea a les darreries d'aquest període posaren fi a l'edat mitjana tardana i inauguraren l'<a href="/wiki/Edat_moderna" title="Edat moderna">edat moderna</a>. </p> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Terminologia_i_periodització"><span id="Terminologia_i_perioditzaci.C3.B3"></span>Terminologia i periodització</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Terminologia i periodització"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Saint-Michel_de_Cuxa.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a0/Saint-Michel_de_Cuxa.JPG/330px-Saint-Michel_de_Cuxa.JPG" decoding="async" width="330" height="242" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a0/Saint-Michel_de_Cuxa.JPG/495px-Saint-Michel_de_Cuxa.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a0/Saint-Michel_de_Cuxa.JPG/660px-Saint-Michel_de_Cuxa.JPG 2x" data-file-width="3399" data-file-height="2492" /></a><figcaption><a href="/wiki/Abadia" title="Abadia">Abadia</a> de <a href="/wiki/Sant_Miquel_de_Cuix%C3%A0" title="Sant Miquel de Cuixà">Sant Miquel de Cuixà</a>, a <a href="/wiki/Codalet" title="Codalet">Codalet</a> (<a href="/wiki/Conflent" title="Conflent">Conflent</a>)</figcaption></figure> <p>L'edat mitjana és un dels tres grans períodes que formen el marc conceptual més longeu per a l'estudi de la <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_d%27Europa" title="Història d'Europa">història d'Europa</a>: l'<a href="/wiki/Edat_antiga" title="Edat antiga">edat antiga</a>, l'edat mitjana i l'<a href="/wiki/Edat_moderna" title="Edat moderna">edat moderna</a> (complementades posteriorment per l'<a href="/wiki/Edat_contempor%C3%A0nia" title="Edat contemporània">edat contemporània</a>).<sup id="cite_ref-FOOTNOTEPower2006«Introduction»_(D._Power)_2-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEPower2006«Introduction»_(D._Power)-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquesta divisió tripartida fou emprada per primera vegada per l'historiador italià <a href="/wiki/Leonardo_Bruni" title="Leonardo Bruni">Leonardo Bruni</a> el 1442, seguit gairebé immediatament pel seu compatriota <a href="/wiki/Flavio_Biondo" title="Flavio Biondo">Flavio Biondo</a>,<sup id="cite_ref-3" class="reference"><a href="#cite_note-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i convertida en canònica per l'historiador alemany <a href="/wiki/Christoph_Cellarius" title="Christoph Cellarius">Christoph Cellarius</a> dos segles i mig més tard.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEMurray20044_4-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEMurray20044-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Sis-Quatre_5-0" class="reference"><a href="#cite_note-Sis-Quatre-5"><span class="cite-bracket">[</span>nota 1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'adjectiu <i>medieval</i>, que significa ‘relatiu o pertanyent a l'edat mitjana’, deriva del mot <a href="/wiki/Baix_llat%C3%AD" class="mw-redirect" title="Baix llatí">baix llatí</a> <i>medium aevum</i> (‘edat mitjana’),<sup id="cite_ref-Diccionari_6-0" class="reference"><a href="#cite_note-Diccionari-6"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> documentat per primera vegada el 1604. Altres denominacions similars usades cap a aquesta època inclouen <i>media tempestas</i> (1469), <i>media aetes</i> (1518) i <i>medium tempus</i> (1531).<sup id="cite_ref-Benito_7-0" class="reference"><a href="#cite_note-Benito-7"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>En general, l'edat mitjana va aproximadament des de la darreria del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">v</span> fins a la segona meitat del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span>, sense que hi hagi un consens universal sobre les dates exactes.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEWickham20161_8-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEWickham20161-8"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-FOOTNOTERubin20141_9-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTERubin20141-9"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Una data d'inici habitual, proposada pel mateix Bruni, és el <a href="/wiki/476" title="476">476</a>, any de la deposició de <a href="/wiki/R%C3%B2mul_Aug%C3%BAstul" title="Ròmul Augústul">Ròmul Augústul</a>, l'últim <a href="/wiki/Emperador_rom%C3%A0_d%27Occident" class="mw-redirect" title="Emperador romà d'Occident">emperador romà d'Occident</a> <a href="/wiki/De_facto" title="De facto">de facto</a>.<sup id="cite_ref-FOOTNOTERubin20145_10-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTERubin20145-10"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Una opció alternativa és la conversió de l'<a href="/wiki/Emperador_rom%C3%A0" title="Emperador romà">emperador romà</a> <a href="/wiki/Constant%C3%AD_I_el_Gran" title="Constantí I el Gran">Constantí I el Gran</a> (<a href="/wiki/R." title="R.">r.</a> 306-337) al <a href="/wiki/Cristianisme" title="Cristianisme">cristianisme</a>. Pel que fa a la fi de l'edat mitjana, les dates més freqüents són el <a href="/wiki/1453" title="1453">1453</a> (<a href="/wiki/Caiguda_de_Constantinoble" title="Caiguda de Constantinoble">caiguda de Constantinoble</a>), el <a href="/wiki/1492" title="1492">1492</a> (<a href="/wiki/Descobriment_d%27Am%C3%A8rica" title="Descobriment d'Amèrica">arribada</a> de <a href="/wiki/Crist%C3%B2fol_Colom" class="mw-redirect" title="Cristòfol Colom">Cristòfol Colom</a> a les <a href="/wiki/Am%C3%A8riques" class="mw-redirect" title="Amèriques">Amèriques</a>) i el <a href="/wiki/1517" title="1517">1517</a> (començament de la <a href="/wiki/Reforma_protestant" class="mw-redirect" title="Reforma protestant">reforma protestant</a>).<sup id="cite_ref-FOOTNOTEDavies1996291-293_11-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEDavies1996291-293-11"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>En paraules de la historiadora <a href="/w/index.php?title=Miri_Rubin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Miri Rubin (encara no existeix)">Miri Rubin</a>, Europa «no seguí un mateix ritme durant aquest període»: la <a href="/wiki/Cristianitzaci%C3%B3" title="Cristianització">cristianització</a> del continent es feu de manera escalonada, mentre que la <a href="/wiki/Urbanitzaci%C3%B3" title="Urbanització">urbanització</a> (o reurbanització) es produí en moments diferents en regions diferents.<sup id="cite_ref-FOOTNOTERubin20141_9-1" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTERubin20141-9"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Segons el consens acadèmic, els fenòmens que defineixen l'edat mitjana són el predomini econòmic de l'<a href="/wiki/Agricultura" title="Agricultura">agricultura</a>, l'explotació dels <a href="/wiki/Camperols" class="mw-redirect" title="Camperols">camperols</a>, el pes de les <a href="/wiki/Relacions_interpersonals" class="mw-redirect" title="Relacions interpersonals">relacions interpersonals</a> —violència, <a href="/w/index.php?title=Patronatge&action=edit&redlink=1" class="new" title="Patronatge (encara no existeix)">patronatge</a>, família i <a href="/wiki/Carisma" title="Carisma">carisma</a>— en les estructures de poder, la lentitud de la comunicació entre regions i la fragilitat de la burocràcia estatal.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEArnold202121_i_132-134_12-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEArnold202121_i_132-134-12"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Els historiadors de l'àmbit <a href="/wiki/Llengues_rom%C3%A0niques" class="mw-redirect" title="Llengues romàniques">romànic</a> solen dividir l'edat mitjana en <a href="/wiki/Alta_edat_mitjana" title="Alta edat mitjana">alta edat mitjana</a> i <a href="/wiki/Baixa_edat_mitjana" title="Baixa edat mitjana">baixa edat mitjana</a>. Els anglòfons, en canvi, tendeixen a seguir els seus homòlegs alemanys i dividir-la en primera edat mitjana, alta edat mitjana i edat mitjana tardana.<sup id="cite_ref-FOOTNOTECerdàBastardasCingolaniDe_Riquer2012«Questions_preliminars»_(M._R._Bastardas_i_J._Cerdà)_13-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTECerdàBastardasCingolaniDe_Riquer2012«Questions_preliminars»_(M._R._Bastardas_i_J._Cerdà)-13"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Demografia">Demografia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Demografia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Diapositiva1.GIF" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a1/Diapositiva1.GIF/220px-Diapositiva1.GIF" decoding="async" width="220" height="127" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a1/Diapositiva1.GIF/330px-Diapositiva1.GIF 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a1/Diapositiva1.GIF/440px-Diapositiva1.GIF 2x" data-file-width="896" data-file-height="516" /></a><figcaption>Evolució demogràfica europea durant la transició cap al feudalisme i de l'edat mitjana. Les dades, en milions d'habitants, són de Bernard H. Slicher Van Bath<sup id="cite_ref-14" class="reference"><a href="#cite_note-14"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></figcaption></figure> <p>Fins a la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Industrial" title="Revolució Industrial">Revolució Industrial</a>, la població europea visqué en un precari equilibri amb els recursos alimentaris; així, qualsevol augment <a href="/wiki/Demografia" title="Demografia">demogràfic</a> que no es correspongués amb un increment de les possibilitats agràries derivava en una vulnerable davant de qualsevol atac <a href="/wiki/Epid%C3%A8mia" title="Epidèmia">epidèmic</a>. Això fou una constant durant l'edat mitjana, a excepció del període que va del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xi</span> al <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span>, durant el qual s'assistí a una expansió demogràfica sostinguda. L'augment de població a partir de l'any 1000 fou afavorit per un cert interès dels senyors a concedir terres per conrear, de manera que s'augmentessin les seves rendes, i a la tala dels boscos que comportà la rompuda de noves terres, i per tant de la producció agrícola. Altres factors que possibilitaren l'augment demogràfic foren la millora climàtica, que gràcies a una pluviometria favorable, feu més abundoses les collites, l'atur de les grans migracions que havien assolat <a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a> (germànics, <a href="/wiki/Magiars" title="Magiars">magiars</a>, <a href="/wiki/Normands" title="Normands">normands</a>, etc.) i les institucions de <a href="/wiki/Pau_i_Treva_de_D%C3%A9u" title="Pau i Treva de Déu">Pau i Treva de Déu</a>, que a la llarga contribuïren a la disminució de la mortalitat. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Monastery_of_Sant_Pere_de_Rodes_-_Catalonia_-_Spain.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/35/Monastery_of_Sant_Pere_de_Rodes_-_Catalonia_-_Spain.jpg/220px-Monastery_of_Sant_Pere_de_Rodes_-_Catalonia_-_Spain.jpg" decoding="async" width="220" height="154" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/35/Monastery_of_Sant_Pere_de_Rodes_-_Catalonia_-_Spain.jpg/330px-Monastery_of_Sant_Pere_de_Rodes_-_Catalonia_-_Spain.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/35/Monastery_of_Sant_Pere_de_Rodes_-_Catalonia_-_Spain.jpg/440px-Monastery_of_Sant_Pere_de_Rodes_-_Catalonia_-_Spain.jpg 2x" data-file-width="1772" data-file-height="1240" /></a><figcaption><a href="/wiki/Monestir_de_Sant_Pere_de_Rodes" title="Monestir de Sant Pere de Rodes">Monestir de Sant Pere de Rodes</a>. Després de l'imperi de <a href="/wiki/Carlemany" title="Carlemany">Carlemany</a>, la cort no és ja el centre cultural. La ciència, l'art i la literatura procedeixen dels monestirs. Són unitats, bàsicament autàrquiques, concentrades en si mateixes, i d'àmbit rural. Tanmateix, els monjos foren els primers que ensenyaren a l'Occident a treballar metòdicament.<sup id="cite_ref-15" class="reference"><a href="#cite_note-15"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></figcaption></figure> <p>A finals del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span>, l'expansió agrària s'aturà un cop assolit el límit ecològic (les noves terres eren més dolentes, el ritme de producció per la manca d'adobs s'havia estabilitzat, la manca de boscos feu entrar en crisi la ramaderia en un moment que era important per l'adob dels camps deixats al guaret). Tot plegat incidí en un augment dels preus, agreujat per un seguit de males collites que causaren la <a href="/wiki/Fam" title="Fam">fam</a> (especialment virulenta fou la dels anys <a href="/wiki/1315" title="1315">1315</a> a <a href="/wiki/1317" title="1317">1317</a>). I per acabar-ho d'adobar, durant els anys <a href="/wiki/1348" title="1348">1348</a>-<a href="/wiki/1349" title="1349">1349</a>, s'estengué la <a href="/wiki/Pesta_negra" class="mw-redirect" title="Pesta negra">pesta negra</a>, malaltia terriblement contagiosa. La pesta fou la més extensa de les malures que iniciaren tot un seguit de «mals anys» que estroncaren o paralitzaren el creixement de moltes ciutats i viles rurals. Malgrat la recessió, moltes ciutats (<a href="/wiki/Par%C3%ADs" title="París">París</a>, <a href="/wiki/Flor%C3%A8ncia" title="Florència">Florència</a>, <a href="/wiki/G%C3%A8nova" title="Gènova">Gènova</a>…) creixeren en extensió durant els segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span> i les pèrdues humanes degudes a les epidèmies es van recuperar ràpidament. Per tant, la crisi urbana fou una crisi d'adaptació i de creixement. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Antiguitat_tardana._Trencament_de_la_unitat_mediterrània"><span id="Antiguitat_tardana._Trencament_de_la_unitat_mediterr.C3.A0nia"></span>Antiguitat tardana. Trencament de la unitat mediterrània</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Antiguitat tardana. Trencament de la unitat mediterrània"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La <a href="/wiki/Caiguda_de_l%27Imperi_Rom%C3%A0_d%27Occident" title="Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident">caiguda de l'Imperi Romà</a>, l'any <a href="/wiki/476" title="476">476</a>, a causa de la violenta penetració dels pobles germànics, s'inicià dos segles abans. La <a href="/wiki/Crisi_del_segle_III" title="Crisi del segle III">crisi del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">iii</span></a> trencà l'equilibri establert pel fundador de l'imperi (<a href="/wiki/August" title="August">August</a>) per diversos fronts: els <a href="/wiki/B%C3%A0rbars" class="mw-redirect" title="Bàrbars">bàrbars</a> començaren a penetrar en l'imperi en ràtzies difícils de controlar; la tècnica romangué estancada (car el sistema esclavista feia innecessària la recerca de més productivitat i eficiència en les tasques del camp); el sistema agrari esdevingué cada cop més improductiu i l'aparell de l'estat suportà una inestabilitat quasi permanent. A més, la dualitat de l'estructura econòmica del Mediterrani, que s'accentuà progressivament, permeté a l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Orient" title="Imperi Romà d'Orient">Imperi Romà d'Orient</a> mantenir una riquesa fonamentada en una xarxa de <a href="/wiki/Ciutats" class="mw-redirect" title="Ciutats">ciutats</a> i en el <a href="/wiki/Comer%C3%A7" title="Comerç">comerç</a>, mentre que l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Occident" title="Imperi Romà d'Occident">Imperi Romà d'Occident</a> sofrí un procés continu de ruralització i estancament comercial que s'accentuarà el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">v</span>, quan l'aparell estatal romà es dissoldrà dins els regnes germànics.<sup id="cite_ref-16" class="reference"><a href="#cite_note-16"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Durant el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vi</span>, des de l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Orient" title="Imperi Romà d'Orient">Imperi Romà d'Orient</a>, s'intentarà la recuperació de l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0" title="Imperi Romà">Imperi Romà</a> arrabassat pels <a href="/wiki/B%C3%A0rbars" class="mw-redirect" title="Bàrbars">bàrbars</a>. <a href="/wiki/Carlemany" title="Carlemany">Carlemany</a> ho intentarà al cor del continent, però el procés econòmic i social no permeté que aquestes idees polítiques es duguessin a terme. </p><p>A la perifèria de l'antic món romà sorgí, durant el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vii</span>, una religió i una cultura que s'expandí amb una força inusitada per la <a href="/wiki/Pen%C3%ADnsula_ar%C3%A0biga" class="mw-redirect" title="Península aràbiga">península Aràbiga</a>: l'<a href="/wiki/Islam" title="Islam">islam</a>. L'esclat religiós i cultural, així com l'expansió militar de l'islam repercutí enormement sobre <a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a>. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:SaintPaul_on_the_inside.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ea/SaintPaul_on_the_inside.jpg/220px-SaintPaul_on_the_inside.jpg" decoding="async" width="220" height="144" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ea/SaintPaul_on_the_inside.jpg/330px-SaintPaul_on_the_inside.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ea/SaintPaul_on_the_inside.jpg/440px-SaintPaul_on_the_inside.jpg 2x" data-file-width="3029" data-file-height="1977" /></a><figcaption>La <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Sant_Pau_Extramurs" class="mw-redirect" title="Basílica de Sant Pau Extramurs">Basílica de Sant Pau Extramurs</a> és una de les cinc esglésies considerades com les més antigues de Roma. Les primeres basíliques segueixen el model de la basílica civil romana, perquè és el tipus d'edifici més adequat per les grans concentracions de fidels.</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Cristianisme_en_l'Imperi_Romà"><span id="Cristianisme_en_l.27Imperi_Rom.C3.A0"></span>Cristianisme en l'Imperi Romà</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Cristianisme en l'Imperi Romà"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Crisi_del_segle_III" title="Crisi del segle III">Crisi del segle III</a></div> <p>Una de les conseqüències de la crisi permanent del baix imperi fou una mutació de l'escala de valors. L'individu romà havia experimentat una contínua incertesa. S'estén una nova religió, la cristiana, que, com la resta de religions soteriològiques (mitraisme, cultes osiríacs…), proposava una autèntica praxi quotidiana centrada en la <a href="/wiki/Salvaci%C3%B3_en_el_cristianisme" title="Salvació en el cristianisme">salvació</a> i la vida eterna. Aquesta nova religió, el cristianisme, tingué també una dimensió política. Per exemple, els conversos es feien objectors i es negaven a agafar les armes alhora que renunciaven a la religió de l'imperi (culte a l'emperador, culte al <i>genius</i> de Roma). Les autoritats anaren reaccionant a l'expansió del <a href="/wiki/Cristianisme" title="Cristianisme">cristianisme</a>: primer van perseguir-lo, després van tolerar-lo. El <a href="/wiki/313" title="313">313</a>, <a href="/wiki/Constant%C3%AD_I_el_Gran" title="Constantí I el Gran">Constantí I el Gran</a>, per l'<a href="/wiki/Edicte_de_Mil%C3%A0" title="Edicte de Milà">Edicte de Milà</a>, el legalitzà, i es convertí en l'àrbitre del conjunt dels bisbes. El <a href="/wiki/392" title="392">392</a>, <a href="/wiki/Teodosi_I_el_Gran" title="Teodosi I el Gran">l'emperador Teodosi</a> el declarà la religió oficial de l'imperi.<sup id="cite_ref-17" class="reference"><a href="#cite_note-17"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Lentament, durant el <a href="/wiki/Baix_Imperi_Rom%C3%A0" class="mw-redirect" title="Baix Imperi Romà">Baix Imperi Romà</a>, l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Cat%C3%B2lica_Romana" title="Església Catòlica Romana">Església Catòlica Romana</a> es transformà en un aparell d'estat. Aprofitant el prestigi i les comunicacions centralitzades de l'antic <a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0" title="Imperi Romà">Imperi Romà</a>, els bisbes, caps de les comunitats cristianes, estengueren una xarxa administrativa i de comunicació. Amb la caiguda de l'imperi, l'any 476, només en restà dempeus l'organització eclesiàstica. Ben aviat, el bisbe de la comunitat de Roma començà a considerar-se el cap de totes les esglésies. El primer que formulà aquest criteri fou <a href="/wiki/Gregori_I_Magne" class="mw-redirect" title="Gregori I Magne">Gregori I</a> (<a href="/wiki/590" title="590">590</a>-<a href="/wiki/604" title="604">604</a>), que es qualificà cap de tota l'Església i successor de <a href="/wiki/Sant_Pere" title="Sant Pere">sant Pere</a> i el primer papa de Roma. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Invasions_germàniques"><span id="Invasions_germ.C3.A0niques"></span>Invasions germàniques</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Invasions germàniques"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Invasions_b%C3%A0rbares" title="Invasions bàrbares">Invasions bàrbares</a></div> <p>Entre els segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">iv</span> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">v</span>, la situació en el vell imperi anà empitjorant. A la forta crisi interna, amb <a href="/wiki/Devaluaci%C3%B3" title="Devaluació">devaluació</a> constant de la moneda i pressió fiscal que va arruïnar molts municipis, cal sumar-hi la pressió a les fronteres. <a href="/wiki/Constant%C3%AD_I_el_Gran" title="Constantí I el Gran">Constantí I el Gran</a> incorporà els bàrbars a les legions; així, suplia les baixes de l'exèrcit i provava de reduir l'enemic. Però aquest nou exèrcit mercenari i bàrbar resultà encara més car i contraposat al model clàssic d'exèrcit de milícies ciutadanes, que sempre havien estat defensores de l'imperi. A més, deixà que els gots habitessin en terres de l'imperi a canvi del seu suport militar davant altres invasors, l'anomenat <i>foedus</i> got: en la pràctica, zones autònomes dins l'imperi. A la mort de l'emperador <a href="/wiki/Teodosi_I_el_gran" class="mw-redirect" title="Teodosi I el gran">Teodosi</a>, l'imperi es dividí en <a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Occident" title="Imperi Romà d'Occident">Occident</a> i <a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Orient" title="Imperi Romà d'Orient">Orient</a>. Els <a href="/wiki/Gots" title="Gots">gots</a> havien guanyat la batalla fonamental a <a href="/wiki/Adrian%C3%B2polis" class="mw-redirect" title="Adrianòpolis">Adrianòpolis</a>, i els <a href="/wiki/Sueu" class="mw-redirect" title="Sueu">sueus</a>, <a href="/wiki/V%C3%A0ndals" title="Vàndals">vàndals</a> i <a href="/wiki/Al%C3%A0" class="mw-redirect" title="Alà">alans</a> entraven a <a href="/wiki/Hisp%C3%A0nia" title="Hispània">Hispània</a>. Masses de pobles <a href="/wiki/Germ%C3%A0nics" title="Germànics">germànics</a> travessaven el <a href="/wiki/Rin" title="Rin">Rin</a>. Diverses tribus conqueriren Britànnia. Els <a href="/wiki/Visigots" title="Visigots">visigots</a>, ja cristianitzats i federats amb l'imperi, campaven per <a href="/wiki/It%C3%A0lia" title="Itàlia">Itàlia</a>, <a href="/wiki/G%C3%A0l%C2%B7lia" title="Gàl·lia">Gàl·lia</a> i Hispània. El <a href="/wiki/410" title="410">410</a> saquejaren <a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a>. El nord d'Àfrica passà als vàndals. A mitjans dels segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">v</span>, <a href="/wiki/Ravenna" title="Ravenna">Ravenna</a>, la nova capital romana, ja quasi no tenia poder. L'imperi era ja una ficció. L'any <a href="/wiki/476" title="476">476</a>, un poble bàrbar, els <a href="/wiki/H%C3%A8ruls" title="Hèruls">hèruls</a>, deposà el darrer emperador romà: l'aparell politicoadministratiu de l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Occident" title="Imperi Romà d'Occident">Imperi Romà d'Occident</a>, ja malmès per la constant crisi dels darrers anys, deixà d'existir definitivament. </p><p>Hom calcula que, en aquesta primera fase migratòria, els <a href="/wiki/B%C3%A0rbars" class="mw-redirect" title="Bàrbars">bàrbars</a> no depassaren el milió de persones, alhora que la població preexistent en tot l'eximperi devia voltar els 16 milions. Aquest fet explica que els bàrbars en llur assentament sobre el territori romà es limitessin a expropiar una part dels latifundis que posseïen els terratinents romans (<i>hospitalitas</i>). També produí una administració dual en tots els ordres: el <a href="/wiki/Dret_germ%C3%A0nic" title="Dret germànic">dret germànic</a>, de caràcter consuetudinari i privat, convisqué amb el <a href="/wiki/Dret_rom%C3%A0" title="Dret romà">Dret Romà</a>, d'inspiració pública, aplicats ambdós a les respectives comunitats; l'administració continuà en mans dels alts funcionaris romans pel que fa als habitants de l'imperi; en la qüestió religiosa, els bàrbars es convertiren al <a href="/wiki/Cristianisme" title="Cristianisme">cristianisme</a>, a partir de la segona generació, però ho feren a l'arrianisme, de manera que hi convisqueren dues jerarquies episcopals. Tanmateix, els estats germànics, llevat del cas visigòtic a la península Ibèrica i dels francs, duraren molt poc. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Expansió_de_l'Església"><span id="Expansi.C3.B3_de_l.27Esgl.C3.A9sia"></span>Expansió de l'Església</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Expansió de l'Església"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Amb la caiguda de l'imperi, només restà dempeus l'organització eclesiàstica, que s'expansionà per diverses vies. Una via de creixement fou el <a href="/wiki/Monacat" class="mw-redirect" title="Monacat">monacat</a>, forma de vida en comú d'un grup de persones dedicades al treball manual i intel·lectual, relativament apartades de la societat i submergides en un ambient de pau i silenci. El monacat fou una forma minoritària d'enfrontar-se a la vida que permeté als cristians de viure més radicalment la seva fe dins d'una dimensió de <a href="/wiki/Preg%C3%A0ria_cristiana" title="Pregària cristiana">pregària</a> constant envers Déu. <a href="/wiki/Sant_Antoni_Abat" class="mw-redirect" title="Sant Antoni Abat">Sant Antoni</a>, al final del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">iii</span>, revitalitzà la vida eremítica i atenyé una gran popularitat que atragué nombrosos deixebles. <a href="/wiki/Sant_Pacomi" class="mw-redirect" title="Sant Pacomi">Sant Pacomi</a> (<a href="/wiki/286" title="286">286</a>-<a href="/wiki/346" title="346">346</a>) fou el primer a proposar i dur a la pràctica la vida eremítica en comú (<i>cenobites</i>), però qui li donà la forma definitiva fou, a l'Orient sant <a href="/wiki/Basili_de_Cesarea" title="Basili de Cesarea">Basili de Cesarea</a> (<a href="/wiki/329" title="329">329</a>-<a href="/wiki/379" title="379">379</a>), i a Occident, sant <a href="/wiki/Benet_de_N%C3%BArsia" title="Benet de Núrsia">Benet de Núrsia</a> (<a href="/wiki/480" title="480">480</a>-<a href="/wiki/547" title="547">547</a>), la regla del qual fou la guia espiritual de tots els monjos europeus posteriors. Durant els segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">iv</span> a <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ix</span>, els monestirs s'estengueren per tot Europa. Als monestirs, se'ls deu noves aportacions agrícoles i que es considerés en un mateix pla de dignitat el treball intel·lectual i el treball manual (<i>laborare et orare</i>). Per tant, queia una de les barreres culturals que havia imposat el sistema esclavista romà: el treball ja no era considerat una activitat degradant. A més, l'Església, amb el monacat, conservà part del llegat cultural de l'antiguitat clàssica. La pacient recopilació dels monjos als escriptoris dels monestirs mantingué precàriament les eines intel·lectuals que havien bastit les civilitzacions clàssiques. </p><p>Però, en qualsevol cas, als segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vi</span> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vii</span>, el bisbe de Roma (el <a href="/wiki/Papa" title="Papa">papa</a>) veié com minvaven de manera ostensible la seva autoritat i el seu prestigi, car hagué d'enfrontar-se a la formació d'Esglésies «nacionals», la falta de control i d'uniformitat en la vida monàstica, la transformació de molts bisbes en autèntics governadors civils de les seves diòcesis, l'acaparament per les famílies terratinents més poderoses dels càrrecs de bisbe, etc. D'altra banda, la creixent superioritat intel·lectual d'Orient respecte d'Occident conduí a menysprear tot allò que procedia de <a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a> i la posició subordinada del papa davant l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Orient" title="Imperi Romà d'Orient">Imperi Romà d'Orient</a> (l'<a href="/wiki/Emperador_rom%C3%A0_d%27Orient" title="Emperador romà d'Orient">emperador romà d'Orient</a> havia de confirmar en el seu càrrec el bisbe de Roma), i la política autocràtica de l'emperador que manejava al seu antull el patriarca de <a href="/wiki/Constantinoble" title="Constantinoble">Constantinoble</a> crearen nous problemes a la posició papal. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Tesoro_de_Guarrazar_(M.A.N._Inv.71210)_01b.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2d/Tesoro_de_Guarrazar_%28M.A.N._Inv.71210%29_01b.jpg/220px-Tesoro_de_Guarrazar_%28M.A.N._Inv.71210%29_01b.jpg" decoding="async" width="220" height="336" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2d/Tesoro_de_Guarrazar_%28M.A.N._Inv.71210%29_01b.jpg/330px-Tesoro_de_Guarrazar_%28M.A.N._Inv.71210%29_01b.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2d/Tesoro_de_Guarrazar_%28M.A.N._Inv.71210%29_01b.jpg/440px-Tesoro_de_Guarrazar_%28M.A.N._Inv.71210%29_01b.jpg 2x" data-file-width="748" data-file-height="1144" /></a><figcaption>Creu visigòtica d'orfebreria, segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vii</span>. En tot Occident ningú és capaç de representar plàsticament un cos. Tot es limita a ornamentació plana, jocs de línies i cal·ligrafia. És a l'orfebreria que pertanyen la majoria dels exemples conservats; fet que no és casual: l'art és ara un adornament i un luxe que serveix per a l'exhibició del poder i de la riquesa<sup id="cite_ref-18" class="reference"><a href="#cite_note-18"><span class="cite-bracket">[</span>17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Consolidació_de_les_monarquies_germanocristianes"><span id="Consolidaci.C3.B3_de_les_monarquies_germanocristianes"></span>Consolidació de les monarquies germanocristianes</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Consolidació de les monarquies germanocristianes"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Durant el <a href="/wiki/Segle_VI" title="Segle VI">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vi</span></a>, es produí una segona onada invasora, més lenta i gradual, però molt més definitiva. Els tres episodis fonamentals d'aquesta segona onada foren constituïts per la conquesta franca de la <a href="/wiki/G%C3%A0l%C2%B7lia" title="Gàl·lia">Gàl·lia</a> i l'ocupació dels <a href="/wiki/Anglosaxons" title="Anglosaxons">anglosaxons</a> d'Anglaterra, seguida el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vii</span> per l'ocupació <a href="/wiki/Longobards" title="Longobards">llombarda</a> de la península Itàlica. </p><p>Els pobles francs, els visigots i els llombards, minoritaris davant la població nadiua, van fundar els seus regnes sobre les restes de l'administració romana i tendiren a la unificació del dualisme anterior, ja que abandonaren la <a href="/wiki/Dret_rom%C3%A0" title="Dret romà">legislació romana</a> i redactaren un nou codi fonamentat en les tradicions germàniques. En conseqüència, s'unificaren, de grat o per força, amb les classes terratinents d'origen romà i es convertiren al catolicisme, abandonant l'<a href="/wiki/Arrianisme" class="mw-redirect" title="Arrianisme">arrianisme</a>, que havia servit per a mantenir cohesionat el grup en el període anterior. L'antiga administració imperial quedà sota l'autoritat dels monarques germànics. Els antics béns públics estatals (terres, mines, tallers, peatges…) i la capacitat de cobrar els impostos passaren a dependre dels nous governants. </p><p>Després de la invasió dels bàrbars, apareix a Occident una nova societat, amb una nova aristocràcia i una nova elit cultural. Però, en aquest procés, la cultura decau a un nivell desconegut en el món antic. La davallada no és immediata; l'economia, la societat i l'art romà desapareixen gradualment i la transició a l'edat mitjana, doncs, és gairebé imperceptible. Per un temps, perduraran les formes econòmiques romanes, com el <a href="/wiki/Latifundi" title="Latifundi">latifundi</a> i el <a href="/wiki/Colonat" title="Colonat">colonat</a>. Es manté l'ús de la llengua llatina, es refan ciutats destruïdes, i sobretot es manté l'autoritat de l'Església catòlica. En canvi, hi desapareixen l'administració i l'exèrcit romà. El pas cap a una cultura pagesa, que substitueixi una cultura ciutadana, comença a posar-se en marxa en els darrers temps de l'imperi. En el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">v</span>, encara es podia trobar una aristocràcia entesa en art i literatura; però un segle després aquesta aristocràcia ha desaparegut i la nova noblesa franca estava absolutament despreocupada de qüestions culturals.<sup id="cite_ref-19" class="reference"><a href="#cite_note-19"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <center><figure class="mw-default-size mw-halign-center" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Roman_empire_395.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5b/Roman_empire_395.jpg/220px-Roman_empire_395.jpg" decoding="async" width="220" height="177" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5b/Roman_empire_395.jpg/330px-Roman_empire_395.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5b/Roman_empire_395.jpg/440px-Roman_empire_395.jpg 2x" data-file-width="2316" data-file-height="1861" /></a><figcaption>Divisió definitiva de l'Imperi Romà, any 395.</figcaption></figure></center> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Ayasofya_2006-1.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f2/Ayasofya_2006-1.JPG/220px-Ayasofya_2006-1.JPG" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f2/Ayasofya_2006-1.JPG/330px-Ayasofya_2006-1.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f2/Ayasofya_2006-1.JPG/440px-Ayasofya_2006-1.JPG 2x" data-file-width="640" data-file-height="480" /></a><figcaption><a href="/wiki/Santa_Sofia_de_Constantinoble" class="mw-redirect" title="Santa Sofia de Constantinoble">Santa Sofia de Constantinoble</a> (<a href="/wiki/532" title="532">532</a>-<a href="/wiki/537" title="537">537</a>) resumeix les principals aportacions de l'<a href="/wiki/Art_rom%C3%A0_d%27Orient" title="Art romà d'Orient">art romà d'Orient</a>: l'espai dilatat, el joc de volums i l'equilibri de les forces. S'intueix la grandiositat que envoltà les solemnes cerimònies oficials. Els quatre <a href="/wiki/Minaret" title="Minaret">minarets</a> són una addició corresponent a la seva transformació en <a href="/wiki/Mesquita" title="Mesquita">mesquita</a>, arran de la <a href="/wiki/Caiguda_de_Constantinoble" title="Caiguda de Constantinoble">conquesta turca</a> (<a href="/wiki/1453" title="1453">1453</a>). L'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Orient" title="Imperi Romà d'Orient">Imperi Romà d'Orient</a> fou l'única institució política (a banda del <a href="/wiki/Papat" class="mw-redirect" title="Papat">papat</a>) que mantingué la seva existència durant la totalitat del període medieval.</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Meister_von_San_Vitale_in_Ravenna_003.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/66/Meister_von_San_Vitale_in_Ravenna_003.jpg/220px-Meister_von_San_Vitale_in_Ravenna_003.jpg" decoding="async" width="220" height="162" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/66/Meister_von_San_Vitale_in_Ravenna_003.jpg/330px-Meister_von_San_Vitale_in_Ravenna_003.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/66/Meister_von_San_Vitale_in_Ravenna_003.jpg/440px-Meister_von_San_Vitale_in_Ravenna_003.jpg 2x" data-file-width="2024" data-file-height="1489" /></a><figcaption>Aquest <a href="/wiki/Mosaic" title="Mosaic">mosaic</a>, que es troba a l'església de San Vitale, a <a href="/wiki/Ravenna" title="Ravenna">Ravenna</a>, representa l'emperador <a href="/wiki/Justini%C3%A0_I" title="Justinià I">Justinià I</a>. L'emperador apareix envoltat d'una aurèola per expressar el seu caràcter sagrat. Al seu entorn, hi ha personatges que representen els seus suports: Església, funcionariat i exèrcit. Les figures són immòbils, hieràtiques, imponents, i semblen transcendir els límits d'una humanitat corrent i mortal</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Imperi_Romà_d'Orient"><span id="Imperi_Rom.C3.A0_d.27Orient"></span>Imperi Romà d'Orient</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Imperi Romà d'Orient"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Orient" title="Imperi Romà d'Orient">Imperi Romà d'Orient</a> i <a href="/wiki/Art_rom%C3%A0_d%27Orient" title="Art romà d'Orient">Art romà d'Orient</a></div> <p>La <a href="/wiki/Crisi_del_segle_III" title="Crisi del segle III">crisi del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">iii</span></a> havia sotraguejat de manera considerable l'economia del sector occidental de l'imperi; mentre que, a la zona oriental, el comerç marítim, les tasques artesanals i una agricultura no sotmesa a la dominació dels terratinents havia permès una civilització urbana i una economia monetària. La pressió dels bàrbars a les fronteres ja havia portat <a href="/wiki/Diocleci%C3%A0" title="Dioclecià">Dioclecià</a>, l'any <a href="/wiki/286" title="286">286</a>, a la divisió política de l'imperi en dues parts: Orient i Occident; quedava a la part oriental el territori més ric i amb millors facilitats per a resistir els atacs dels bàrbars. Quan, l'any <a href="/wiki/476" title="476">476</a>, l'emperador d'Orient va rebre des de <a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a> les insígnies imperials arrabassades pels invasors al darrer emperador romà d'Occident <i>de facto</i>, <a href="/wiki/R%C3%B2mul_Aug%C3%BAstul" title="Ròmul Augústul">Ròmul Augústul</a>, pot dir-se que, amb aquestes, hi anava el reconeixement que el centre de l'autoritat al món mediterrani era ara la ciutat de <a href="/wiki/Constantinoble" title="Constantinoble">Constantinoble</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Base_econòmica"><span id="Base_econ.C3.B2mica"></span>Base econòmica</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Base econòmica"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p><a href="/wiki/Constantinoble" title="Constantinoble">Constantinoble</a>, a la cruïlla del mar Negre i de la Mediterrània; d'Àsia i Europa, estava ben situada des del punt de vista comercial i militar, car des del seu port es podia controlar per terra i per mar les zones més perilloses d'Orient. A més, el veïnatge amb les fèrtils terres de <a href="/wiki/Tr%C3%A0cia" title="Tràcia">Tràcia</a> o de l'<a href="/wiki/%C3%80sia_Menor" class="mw-redirect" title="Àsia Menor">Àsia Menor</a> oferia la garantia en el subministrament d'aliments. La idea de recuperar l'imperi perdut sorgí força vegades durant la història, la més important de les quals fou al <a href="/wiki/Segle_VI" title="Segle VI">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vi</span></a>, sota el regnat de l'emperador <a href="/wiki/Justini%C3%A0_I" title="Justinià I">Justinià I</a> (<a href="/wiki/527" title="527">527</a>-<a href="/wiki/565" title="565">565</a>). </p><p>La base econòmica, la constituïen la riquesa de la terra i el comerç d'exportació, tant d'articles de luxe (teixits, especialment la <a href="/wiki/Seda" title="Seda">seda</a>, sola o amb brocats d'<a href="/wiki/Or" title="Or">or</a> i <a href="/wiki/Plata" class="mw-redirect" title="Plata">plata</a>; seguida de peces fines de <a href="/wiki/Llana" title="Llana">llana</a>, <a href="/wiki/Cot%C3%B3" title="Cotó">cotó</a> i <a href="/wiki/Lli" title="Lli">lli</a>) com de tecnologia (entre els segles V i X, <a href="/wiki/Constantinoble" title="Constantinoble">Constantinoble</a> exportà la cúpula sobre base quadrada a tot Europa, per exemple). Aquest comerç donà a les arques de l'estat un superàvit constant i una balança de pagaments comercials favorable. Reflex d'això fou la fermesa de la moneda romana d'Orient, el <a href="/wiki/S%C3%B2lid_rom%C3%A0_d%27Orient" class="mw-redirect" title="Sòlid romà d'Orient">sòlid romà d'Orient</a>, el valor del qual (4,55 grams d'or) es mantingué pràcticament inalterable des de la seva creació per Constantí, fundador de la capital de l'imperi, fins al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span> i constituí el que avui és el <a href="/wiki/D%C3%B2lar" title="Dòlar">dòlar</a> o l'<a href="/wiki/Euro" title="Euro">euro</a> en el món dels intercanvis de l'època. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="L'imperi_en_temps_de_Justinià_(527-556)"><span id="L.27imperi_en_temps_de_Justini.C3.A0_.28527-556.29"></span>L'imperi en temps de Justinià (527-556)</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: L'imperi en temps de Justinià (527-556)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>En època de <a href="/wiki/Justini%C3%A0_I" title="Justinià I">Justinià I</a>, i abans de l'allau musulmana, l'àrea mediterrània tornà a ser unificada des de <a href="/wiki/Constantinoble" title="Constantinoble">Constantinoble</a>. El triomf militar fou espectacular, però efímer. La tasca de més repercussió històrica, però, consistí en la recopilació de l'obra jurídica romana. Justinià encarregà al seu ministre de justícia Tribonià que recopilés la reglamentació romana en un sol codi, acabat el <a href="/wiki/529" title="529">529</a>, que rebé el nom de <i>Codex Iustinianeus</i>. Després, es recopilaren les sentències (l'anomenat <i>Digest</i> o <i>Pandectae</i>, és a dir, l'obra que ho conté tot). Juntament amb les <i>Institutiones</i> i les <i>Novel·lae</i> (lleis noves) formaren el <i>Corpus Iuris Civilis</i>. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="La_descomposició_de_l'imperi"><span id="La_descomposici.C3.B3_de_l.27imperi"></span>La descomposició de l'imperi</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: La descomposició de l'imperi"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La pèrdua del domini absolut sobre la <a href="/wiki/Mediterr%C3%A0nia" class="mw-redirect" title="Mediterrània">Mediterrània</a> al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vii</span>, l'expansió de l'<a href="/wiki/Islam" title="Islam">islam</a> i els canvis en l'agricultura, el comerç marítim i l'exèrcit portaren a la descomposició de l'imperi. Les causes profundes de la descomposició de l'imperi foren: els enfrontaments religiosos (iconoclastes/iconòduls; monofisites/ortodoxos…), els enfrontaments amb l'islam als segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vii</span> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">viii</span>, que tallaren el gran comerç mediterrani, la dependència de l'imperi respecte dels mercaders venecians i l'exigència de fons estatals elevats per pagar els mercenaris de l'exèrcit. La ruïna de l'estat, la feudalització del camp i el despoblament rural posaren fi a l'imperi. La <a href="/wiki/Caiguda_de_Constantinoble" title="Caiguda de Constantinoble">caiguda de Constantinoble</a> (<a href="/wiki/1453" title="1453">1453</a>) posà fi al vell Imperi Romà d'Orient. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="L'islam_a_l'edat_mitjana"><span id="L.27islam_a_l.27edat_mitjana"></span>L'islam a l'edat mitjana</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: L'islam a l'edat mitjana"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'esclat religiós que unificà culturalment la part del món actual que va des de <a href="/wiki/Djakarta" class="mw-redirect" title="Djakarta">Djakarta</a> a <a href="/wiki/Samarcanda" title="Samarcanda">Samarcanda</a> passant per <a href="/wiki/Lagos" title="Lagos">Lagos</a> nasqué al principi del <a href="/wiki/Segle_VII" title="Segle VII">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vii</span></a> a la <a href="/wiki/Pen%C3%ADnsula_Ar%C3%A0biga" class="mw-redirect" title="Península Aràbiga">península Aràbiga</a>. Aquesta península tenia una organització social fonamentada en els <a href="/wiki/Clan" title="Clan">clans</a>, les <a href="/wiki/Tribu_(antropologia)" title="Tribu (antropologia)">tribus</a> i el sistema de valors que comportava la vida difícil del <a href="/wiki/Desert" title="Desert">desert</a>. Les religions dels diversos grups eren <a href="/wiki/Politeisme" title="Politeisme">politeistes</a> i <a href="/wiki/Animisme" title="Animisme">animistes</a>. La <a href="/wiki/Cultura" title="Cultura">cultura</a> no vivia aïllada gràcies a una intensa activitat comercial, i per tant coneixien les religions cristianes, hebraiques i mazdeistes. Sobre aquest substrat, fou bastida la religió més jove de les religions monoteistes revelades, l'<a href="/wiki/Islam" title="Islam">islam</a>, fundada per <a href="/wiki/Mahoma" title="Mahoma">Mahoma</a>. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Muslim_Conquest.PNG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5b/Muslim_Conquest.PNG/220px-Muslim_Conquest.PNG" decoding="async" width="220" height="195" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5b/Muslim_Conquest.PNG/330px-Muslim_Conquest.PNG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5b/Muslim_Conquest.PNG/440px-Muslim_Conquest.PNG 2x" data-file-width="1006" data-file-height="893" /></a><figcaption>Expansió de l'islam (630-641)</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Maome.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0d/Maome.jpg/220px-Maome.jpg" decoding="async" width="220" height="132" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0d/Maome.jpg/330px-Maome.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0d/Maome.jpg/440px-Maome.jpg 2x" data-file-width="600" data-file-height="360" /></a><figcaption>Il·lustració del <a href="/wiki/Segle_XV" title="Segle XV">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span></a> que pertany a una còpia d'un manuscrit d'<a href="/wiki/Al-Biruni" class="mw-redirect" title="Al-Biruni">Al-Biruni</a>. Representa Mahoma predicant a <a href="/wiki/La_Meca" title="La Meca">La Meca</a></figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Expansió_de_l'islam"><span id="Expansi.C3.B3_de_l.27islam"></span>Expansió de l'islam</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Expansió de l'islam"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Expansi%C3%B3_de_l%27islam" title="Expansió de l'islam">Expansió de l'islam</a> i <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_civilitzaci%C3%B3_isl%C3%A0mica" title="Història de la civilització islàmica">història de la civilització islàmica</a></div> <p>A partir de l'any <a href="/wiki/634" title="634">634</a>, l'<a href="/wiki/Islam" title="Islam">islam</a> sobreeixí el marc geogràfic àrab. El <a href="/wiki/656" title="656">656</a>, tot l'<a href="/wiki/Imperi_Persa" title="Imperi Persa">Imperi Persa</a> restà sota domini islàmic, mentre que l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Orient" title="Imperi Romà d'Orient">Imperi Romà d'Orient</a> hagué de cedir <a href="/wiki/Arm%C3%A8nia" title="Armènia">Armènia</a>, <a href="/wiki/S%C3%ADria" title="Síria">Síria</a>, <a href="/wiki/Palestina" title="Palestina">Palestina</a>, <a href="/wiki/Egipte" title="Egipte">Egipte</a>, <a href="/wiki/L%C3%ADbia" title="Líbia">Líbia</a> i <a href="/wiki/Tripolit%C3%A0nia" class="mw-redirect" title="Tripolitània">Tripolitània</a>, on els musulmans foren rebuts, sovint, com a alliberadors a causa de la violenta imposició de l'ortodòxia pels emperadors romans d'Orient. Els successors de <a href="/wiki/Mahoma" title="Mahoma">Mahoma</a>, els <a href="/wiki/Califa" title="Califa">califes</a>, ja no eren només cabdills religiosos, sinó que havien esdevingut monarques d'un immens imperi. </p><p>Abans de la desaparició de la primera nissaga califal, els <a href="/wiki/Omeies" title="Omeies">omeies</a> (<a href="/wiki/661" title="661">661</a>-<a href="/wiki/750" title="750">750</a>), l'<a href="/wiki/Islam" title="Islam">islam</a> comprenia tot el nord d'Àfrica i la Hispània dels <a href="/wiki/Gots" title="Gots">gots</a> (<a href="/wiki/711" title="711">711</a>-<a href="/wiki/721" title="721">721</a>) a l'oest; a l'est arribà fins a les ribes de l'<a href="/wiki/Indus" title="Indus">Indus</a> i al sud de les estepes asiàtiques (<a href="/wiki/715" title="715">715</a>). L'avenç es perllongà durant la resta de l'edat mitjana i part de l'<a href="/wiki/Edat_moderna" title="Edat moderna">edat moderna</a> amb l'extensió per les estepes d'Àsia, el nord de l'<a href="/wiki/%C3%8Dndia" title="Índia">Índia</a>, <a href="/wiki/Indon%C3%A8sia" title="Indonèsia">Indonèsia</a> i l'<a href="/wiki/%C3%80frica_negra" class="mw-redirect" title="Àfrica negra">Àfrica negra</a>. </p><p>Tanmateix, l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Orient" title="Imperi Romà d'Orient">Imperi Romà d'Orient</a> resistí l'envestida dels musulmans, si bé que amb una gran reducció del seu espai territorial. Els musulmans, al seu torn, un cop ocupat el nord d'Àfrica, quedaren retinguts a la línia dels <a href="/wiki/Pirineus" title="Pirineus">Pirineus</a>, cap a mitjan segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">viii</span>. <a href="/wiki/Carlemany" title="Carlemany">Carlemany</a> els foragità de l'antiga <a href="/wiki/Tarraconensis" class="mw-redirect" title="Tarraconensis">Tarraconensis</a> a finals del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">viii</span> i principis del <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ix</span> (conquesta de <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a> l'any 801). </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="La_intensa_activitat_comercial_del_món_islàmic"><span id="La_intensa_activitat_comercial_del_m.C3.B3n_isl.C3.A0mic"></span>La intensa activitat comercial del món islàmic</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: La intensa activitat comercial del món islàmic"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Les bases materials de la civilització islàmica foren el <a href="/wiki/Comer%C3%A7" title="Comerç">comerç</a> a llarga distància. El centre comercial del món musulmà fou el <a href="/wiki/Golf_P%C3%A8rsic" title="Golf Pèrsic">golf Pèrsic</a>, des d'on els mariners islàmics arribaven fins a l'<a href="/wiki/%C3%8Dndia" title="Índia">Índia</a>. Els més agosarats aconseguiren arribar a les costes del sud de la <a href="/wiki/Antiga_Xina" class="mw-redirect" title="Antiga Xina">Xina</a>. Allí, aprengueren a emprar la <a href="/wiki/Br%C3%BAixola" title="Brúixola">brúixola</a> i el <a href="/wiki/Tim%C3%B3_de_codast" title="Timó de codast">timó de codast</a>. Des d'aquestes terres orientals, desconegudes a l'Occident, els musulmans importaren principalment teles, <a href="/wiki/Seda" title="Seda">seda</a>, pedres precioses, <a href="/wiki/Paper" title="Paper">paper</a> i <a href="/wiki/Fusta" title="Fusta">fusta</a> per a construir <a href="/wiki/Vaixells" class="mw-redirect" title="Vaixells">vaixells</a>. Encaminades vers <a href="/wiki/B%C3%A0ssora" title="Bàssora">Bàssora</a> i <a href="/wiki/Bagdad" title="Bagdad">Bagdad</a>, aquestes mercaderies eren transportades per caravanes a través dels <a href="/wiki/Deserts" class="mw-redirect" title="Deserts">deserts</a> d'<a href="/wiki/Anat%C3%B2lia" title="Anatòlia">Anatòlia</a> i de l'<a href="/wiki/Orient_Mitj%C3%A0" title="Orient Mitjà">Orient Mitjà</a> fins a <a href="/wiki/Constantinoble" title="Constantinoble">Constantinoble</a> o fins als ports mediterranis d'<a href="/wiki/Alexandria" title="Alexandria">Alexandria</a>, Antioquia, <a href="/wiki/Tir" title="Tir">Tir</a>, etc., que eren freqüentats des del <a href="/wiki/Segle_XI" title="Segle XI">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xi</span></a> per comerciants de la península Itàlica. El comerç també fou freqüent en direcció al cor d'Àfrica, d'on portaven <a href="/wiki/Or" title="Or">or</a>, <a href="/wiki/Vori" title="Vori">vori</a> i <a href="/wiki/Esclau" class="mw-redirect" title="Esclau">esclaus</a> negres; i també comerciaren amb el món eslau, d'on importaven <a href="/wiki/Ferro" title="Ferro">ferro</a>, <a href="/wiki/Pell" title="Pell">pells</a> i <a href="/wiki/Cuir" title="Cuir">cuir</a>. Així, els territoris controlats per l'islam abastaren gairebé la totalitat de les rutes comercials actives de l'edat mitjana. </p><p>Conseqüència d'aquesta intensa activitat comercial fou la consecució d'una estructura econòmica monetària i urbana. Els musulmans foren grans constructors de <a href="/wiki/Ciutats" class="mw-redirect" title="Ciutats">ciutats</a>. La ciutat islàmica es bastí al voltant de la <a href="/wiki/Mesquita" title="Mesquita">mesquita</a>. Al seu entorn, es construïen els habitatges, el palau del governador i els mercats. La demanda de productes era satisfeta per artesans que hi comercialitzaven la producció pròpia o per la producció dels tallers dependents de les administracions dels <a href="/wiki/Emirat" title="Emirat">emirats</a> o dels <a href="/wiki/Califat" title="Califat">califats</a>. Tot quedava encerclat per una muralla de protecció. L'activitat d'artesans i comerciants era viva i admirà els pocs estrangers occidentals que visitaren les poblacions islàmiques. Ciutats com <a href="/wiki/Bagdad" title="Bagdad">Bagdad</a>, <a href="/wiki/El_Caire" title="El Caire">el Caire</a>, <a href="/wiki/Kairuan" title="Kairuan">Kairuan</a>, <a href="/wiki/Fes" title="Fes">Fes</a>, etc., arribaren a tenir, abans de les <a href="/wiki/Croades" title="Croades">croades</a>, una població vint vegades més nombrosa que la majoria de les ciutats occidentals. </p><p>Aquesta activitat urbana i comercial es basà en una <a href="/wiki/Agricultura_intensiva" title="Agricultura intensiva">agricultura intensiva</a> allí on hi havia possibilitats de regadiu, les tècniques del qual copiaren dels llocs que conegueren durant la seva expansió. Ben al revés del que passava a l'Occident feudal o als territoris no costaners de l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Orient" title="Imperi Romà d'Orient">Imperi Romà d'Orient</a>, als dominis islàmics les explotacions agrícoles tendiren a l'especialització en funció de les necessitats del mercat urbà. Així, el propietari musulmà tendí a establir-se a la ciutat on s'aplegava la vida econòmica i social. L'agricultura musulmana estigué dedicada a la producció de <a href="/wiki/Llegums" class="mw-redirect" title="Llegums">llegums</a> i de <a href="/wiki/Fruita" title="Fruita">fruiters</a>, de plantes orientals (<a href="/wiki/Arr%C3%B2s" title="Arròs">arròs</a>, <a href="/wiki/Canya_de_sucre" title="Canya de sucre">canya de sucre</a>, moreres per a la cria de cucs de <a href="/wiki/Seda" title="Seda">seda</a>, <a href="/wiki/Albercoquer" title="Albercoquer">albercoquers</a>, <a href="/wiki/Presseguer" title="Presseguer">presseguers</a>, etc.) que, de mica en mica, i a través de la península Ibèrica, arribaren a l'Occident cristià. També conrearen la <a href="/wiki/Vinya" title="Vinya">vinya</a>, malgrat la prohibició alcorànica, car aquesta no afectava els altres pobles. </p><p>Les <a href="/wiki/Croades" title="Croades">croades</a>, primer, i les invasions dels <a href="/wiki/T%C3%A0rtars" class="mw-redirect" title="Tàrtars">tàrtars</a> després, van afeblir el món musulmà, que va revifar sota el domini dels turcs <a href="/wiki/Imperi_Otom%C3%A0" title="Imperi Otomà">otomans</a>, els quals arribaren a ocupar els <a href="/wiki/Balcans" title="Balcans">Balcans</a> i a amenaçar la ciutat de <a href="/wiki/Viena" title="Viena">Viena</a>. Els musulmans foren expulsats de la península Ibèrica a la fi de l'edat mitjana. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="La_civilització_islàmica_com_a_síntesi_de_cultures"><span id="La_civilitzaci.C3.B3_isl.C3.A0mica_com_a_s.C3.ADntesi_de_cultures"></span>La civilització islàmica com a síntesi de cultures</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: La civilització islàmica com a síntesi de cultures"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Art_isl%C3%A0mic" title="Art islàmic">Art islàmic</a></div> <p>En l'àmbit <a href="/wiki/Cultura" title="Cultura">cultural</a>, la civilització islàmica constituí una síntesi i fou transmissora dels coneixements procedents de diverses cultures i avançaren en camps tan importants com el de les <a href="/wiki/Matem%C3%A0tica" class="mw-redirect" title="Matemàtica">matemàtiques</a>, la <a href="/wiki/Medicina" title="Medicina">medicina</a> i la <a href="/wiki/Filosofia" title="Filosofia">filosofia</a>. Desenvoluparen l'<a href="/wiki/%C3%80lgebra" title="Àlgebra">àlgebra</a> i aportaren la notació decimal i el <a href="/wiki/Zero" title="Zero">zero</a> (d'origen indi). També van desenrotllar les tècniques de navegació d'origen; fou el cas del model de centres educatius planificats pel kan <a href="/wiki/Il-k%C3%A0nida" class="mw-redirect" title="Il-kànida">il-kànida</a> de Pèrsia, <a href="/wiki/Mahmud_Ghazan" title="Mahmud Ghazan">Mahmud Ghazan</a> (<a href="/wiki/1271" title="1271">1271</a>), després de convertir-se a l'islam, per tal de perpetuar el seu bon nom.<sup id="cite_ref-20" class="reference"><a href="#cite_note-20"><span class="cite-bracket">[</span>19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>L'islam permeté que cultures abans separades entressin en contacte estret. El fet que l'<a href="/wiki/%C3%80rab" title="Àrab">àrab</a> esdevingués llengua universal de l'islam, a causa de l'expressa prohibició de traduir l'<a href="/wiki/Alcor%C3%A0" title="Alcorà">Alcorà</a>, serví de lligam de cultures distants. Ben aviat, iniciaren el conreu d'una brillant <a href="/wiki/Literatura_%C3%A0rab" title="Literatura àrab">literatura àrab</a> (poesia, novel·la, llibres de viatges, contes, història…). De mica en mica, l'àrab desplaçà el grec com a llengua culta; tot i que l'islam la conservà i estudià, especialment la <a href="/wiki/Ci%C3%A8ncia" title="Ciència">ciència</a>. Destacaren els <i><a href="/wiki/Contes_de_les_mil_i_una_nits" class="mw-redirect" title="Contes de les mil i una nits">Contes de les mil i una nits</a></i>, en què es barregen influències populars índies, perses i egípcies. </p><p>Atès que l'art de la imatge no fou gaire representat fins a l'època <a href="/wiki/Turc" title="Turc">turca</a>, l'obra d'art prototípica fou la <a href="/wiki/Mesquita" title="Mesquita">mesquita</a>. Aquest edifici, de planta rectangular, continuà la tradició romana d'Orient, que consistia a concentrar tots els efectes estètics a l'interior, mentre que descurà l'exterior, on s'adverteix directament el material de construcció. La decoració solia ser abstracta, geomètrica o vegetal. Les mesquites més importants de les primeres etapes de l'islam són la <a href="/wiki/Mesquita_d%27Al-Aqsa" title="Mesquita d'Al-Aqsa">mesquita d'Al-Aqsa</a>, a <a href="/wiki/Jerusalem" title="Jerusalem">Jerusalem</a>, la <a href="/wiki/Mesquita_Sagrada" class="mw-redirect" title="Mesquita Sagrada">Mesquita Sagrada</a> de la <a href="/wiki/Meca" class="mw-redirect" title="Meca">Meca</a>, la <a href="/wiki/Gran_mesquita_de_Kairuan" class="mw-redirect" title="Gran mesquita de Kairuan">gran mesquita de Kairuan</a>, a <a href="/wiki/Tun%C3%ADsia" title="Tunísia">Tunísia</a> i la <a href="/wiki/Mesquita_de_C%C3%B2rdova" title="Mesquita de Còrdova">mesquita de Còrdova</a>, a Andalusia. Altres edificis de tipus religiós són les <a href="/wiki/Madrasses" class="mw-redirect" title="Madrasses">madrasses</a> i les tombes fortificades (tomba de <a href="/wiki/Tamerl%C3%A0" title="Tamerlà">Tamerlà</a> a <a href="/wiki/Samarcanda" title="Samarcanda">Samarcanda</a>), mentre que en arquitectura civil destaquen els palaus dels sobirans (<a href="/wiki/Mad%C4%ABnat_al-Zahr%C4%81" title="Madīnat al-Zahrā">al-Madina az-Zahrà</a> a l'<a href="/wiki/%C3%80ndalus" class="mw-redirect" title="Àndalus">Àndalus</a>, el <a href="/wiki/Palau_de_Topkap%C4%B1" title="Palau de Topkapı">palau de Topkapı</a> a <a href="/wiki/Istanbul" title="Istanbul">Istanbul</a>, l'<a href="/wiki/Alhambra_de_Granada" class="mw-redirect" title="Alhambra de Granada">Alhambra de Granada</a>), les albergueries, els hospitals i els banys públics. </p><p>En arts aplicades, assolí un gran desenvolupament la <a href="/wiki/Cer%C3%A0mica" title="Ceràmica">ceràmica</a>, profusament decorada amb varietat de motius i formes. La <a href="/wiki/Miniatura" title="Miniatura">miniatura</a> que il·lustrava els llibres també adquirí un gran nivell de qualitat, així com la <a href="/wiki/Cal%C2%B7ligrafia" title="Cal·ligrafia">cal·ligrafia</a>. Els tapissos, les catifes i altres tipus d'objectes industrials com arquetes i pots per a guardar joiells o perfums, generalment d'<a href="/wiki/Ivori" class="mw-redirect" title="Ivori">ivori</a>, foren importants en l'art i en el comerç. En les arts aplicades, es denotà una forta influència de l'art persa, amb dibuixos estilitzats d'animals o vegetals enfrontats. En aquests dibuixos i en les miniatures, sí que apareix la figura humana i són freqüents les representacions del Profeta, encara que sovint sense rostre. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="L'Imperi_Carolingi"><span id="L.27Imperi_Carolingi"></span>L'Imperi Carolingi</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: L'Imperi Carolingi"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Imperi_Carolingi" title="Imperi Carolingi">Imperi Carolingi</a></div> <p>El Nadal de l'any <a href="/wiki/800" title="800">800</a>, <a href="/wiki/Carlemany" title="Carlemany">Carlemany</a>, rei dels <a href="/wiki/Francs" title="Francs">francs</a>, un cop assolida la unificació de tota la <a href="/wiki/G%C3%A0l%C2%B7lia" title="Gàl·lia">Gàl·lia</a>, la <a href="/wiki/Llombardia" title="Llombardia">Llombardia</a>, la <a href="/wiki/Sax%C3%B2nia" title="Saxònia">Saxònia</a>, la <a href="/wiki/Regi%C3%B3_de_Fr%C3%ADsia" class="mw-redirect" title="Regió de Frísia">Frísia</a> i la <a href="/wiki/G%C3%B2tia" title="Gòtia">Gòtia</a>, fou coronat emperador pel papa <a href="/wiki/Lle%C3%B3_III_(papa)" title="Lleó III (papa)">Lleó III</a>. Era el primer cop de la <a href="/wiki/Caiguda_de_l%27Imperi_Rom%C3%A0_d%27Occident" title="Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident">caiguda de l'Imperi Romà</a> ençà que algú tornava a emprar aquest títol, però aquest nou imperi distava molt de ser la monarquia universal, ans al contrari, fou el punt de partença del procés que conduí a la formació del <a href="/wiki/Feudalisme" title="Feudalisme">feudalisme</a> europeu. </p><p>Tota l'administració de l'Imperi Carolingi se centralitzà en l'emperador i en una cort sense residència fixa. Alhora, <a href="/wiki/Carlemany" title="Carlemany">Carlemany</a> emprengué una reforma administrativa dividint el territori de l'imperi en grans circumscripcions, els <a href="/wiki/Comte" title="Comte">comtats</a> (uns 200), al capdavant dels quals posà un funcionari extret de la noblesa franca, el <a href="/wiki/Comte" title="Comte">comte</a>, delegat de l'emperador, unit a ell mitjançant un jurament de fidelitat. La seva missió era administrar justícia, percebre impostos, reclutar tropes i rebre els juraments de fidelitat que vinculaven les persones lliures del comtat a l'emperador. El territori comtal solia dividir-se en vegueries en què actuava, en representació del comte, el <a href="/wiki/Veguer" class="mw-redirect" title="Veguer">veguer</a>. Les fronteres de la circumscripció administrativa reberen el nom de <a href="/wiki/Marca_(territori)" title="Marca (territori)"><i>marca</i></a>, al capdavant de la qual hi havia un cabdill militar, el <a href="/wiki/Marqu%C3%A8s" title="Marquès">marquès</a>. Però el control del comte o del marquès no era absolut, car dins d'aquest podien existir <a href="/wiki/Bisbat" class="mw-redirect" title="Bisbat">bisbats</a> o <a href="/wiki/Monestir" title="Monestir">monestirs</a> i propietats <a href="/wiki/Alou" title="Alou">alodials</a>, els titulars dels quals estaven vinculats directament a l'<a href="/wiki/Emperador" title="Emperador">emperador</a> i gaudiren de facultats semblants als <a href="/wiki/Comte" title="Comte">comtes</a>. Prop de l'emperador, restaven els <i>missi dominici</i> (missatges del senyor, és a dir, de l'emperador), amb funcions d'ambaixadors volants amb plens poders per a resoldre els nombrosos problemes que s'anessin plantejant i per a controlar l'activitat dels comtes. </p><p>Pel que fa a la cultura, Carlemany creà una escola al mateix palau d'<a href="/wiki/Aquisgr%C3%A0" title="Aquisgrà">Aquisgrà</a>, la capital de l'imperi, on sistematitzà les matèries d'estudi, que foren agrupades en tres nivells: el <i>trivium</i> (<a href="/wiki/Gram%C3%A0tica" title="Gramàtica">gramàtica</a>, <a href="/wiki/Ret%C3%B2rica" title="Retòrica">retòrica</a> i <a href="/wiki/Dial%C3%A8ctica" title="Dialèctica">dialèctica</a>), el <a href="/wiki/Quadr%C3%ADvium" title="Quadrívium">quadrívium</a> (<a href="/wiki/Aritm%C3%A8tica" title="Aritmètica">aritmètica</a>, <a href="/wiki/Geometria" title="Geometria">geometria</a>, <a href="/wiki/Astronomia" title="Astronomia">astronomia</a> i <a href="/wiki/M%C3%BAsica" title="Música">música</a>) i la <a href="/wiki/Teologia" title="Teologia">teologia</a>, o ciència de Déu, culminació de tot el saber. </p><p>Tanmateix, el somni imperial resultà impossible per la profunda ruralització del territori, per les amenaces exteriors (pressions <a href="/wiki/Musulm%C3%A0" title="Musulmà">musulmanes</a>, <a href="/wiki/Magiars" title="Magiars">magiars</a> i <a href="/wiki/Viking" class="mw-redirect" title="Viking">vikingues</a>) i, sobretot, per la manca de diners a causa del col·lapse del comerç. A causa de tot això, l'emperador no podia pagar els càrrecs administratius i, per cobrir les despeses dels serveis públics, assignà als comtes i marquesos una renda extreta de la terra que els era confiada per governar. De mica en mica, sobretot a partir de la mort de <a href="/wiki/Carlemany" title="Carlemany">Carlemany</a>, les discòrdies internes esquarteraren la unitat de l'Imperi Carolingi i els antics funcionaris privatitzaren la seva <a href="/wiki/Funci%C3%B3_p%C3%BAblica" class="mw-redirect" title="Funció pública">funció pública</a> —administració, justícia i govern general d'un territori— i la transmeteren en herència als seus fills. Sorgí, així, un nou estament dirigent de <a href="/wiki/Terratinent" title="Terratinent">terratinents</a>, que explotà els seus territoris conreats per pagesos, la majoria dels quals restaren adscrits al territori, i en conseqüència es venien i es compraven juntament amb la terra. Els càrrecs públics i les terres administrades foren considerats com a propietat privada, mentre que els esclaus i els pagesos lliures anaren transformant-se en <a href="/wiki/Serf" title="Serf">serfs</a> adscrits a una terra que treballaven per a ells en una petita part i per als senyors propietaris en la major part. Un segle després de la mort de Carlemany, la major part dels comtats s'havien tornat petits estats autònoms. Havia començat el <a href="/wiki/Feudalisme" title="Feudalisme">feudalisme</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="L'Europa_feudal_(segles_viii_a_x)"><span id="L.27Europa_feudal_.28segles_viii_a_x.29"></span>L'Europa feudal (segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">viii</span> a <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">x</span>)</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: L'Europa feudal (segles viii a x)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Feudalisme" title="Feudalisme">Feudalisme</a></div> <p>Entre els segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">viii</span> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">x</span>, a l'Europa occidental cristiana es consolidà un sistema econòmic i polític heterogeni que, pels seus trets comuns en l'<a href="/wiki/Economia" title="Economia">economia</a> i la <a href="/wiki/Societat" title="Societat">societat</a>, es coneix com a <i><a href="/wiki/Feudalisme" title="Feudalisme">feudalisme</a></i>. La feudalització significà una privatització del poder: «els drets del poder públic acaben per acusar un caràcter patrimonial, i els costums, entesos en el sentit de drets del poder públic, es converteixen en objecte de transaccions».<sup id="cite_ref-21" class="reference"><a href="#cite_note-21"><span class="cite-bracket">[</span>20<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Portada la situació al límit, pot afirmar-se que la societat feudal retalla i fragmenta el poder públic. Fins a començaments del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span>, assistim a la reducció progressiva de l'autoritat pública; mentre que, després, en el període següent, durant el qual comencen a constituir-se els estats, assistirem a una recuperació del dret públic. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Olbrueck02.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fc/Olbrueck02.jpg/220px-Olbrueck02.jpg" decoding="async" width="220" height="185" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fc/Olbrueck02.jpg/330px-Olbrueck02.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fc/Olbrueck02.jpg/440px-Olbrueck02.jpg 2x" data-file-width="1024" data-file-height="860" /></a><figcaption>Torre de l'homenatge del castell d'<a href="/w/index.php?title=Olbrueck&action=edit&redlink=1" class="new" title="Olbrueck (encara no existeix)">Olbrueck</a>, <a href="/wiki/Alemanya" title="Alemanya">Alemanya</a>. La torre de l'homenatge (o torre mestra) és la torre més alta del castell, màxim exponent de l'autoritat del senyor; que pot servir de residència, d'últim refugi, de torre de vigilància o d'habitatge per a la guarnició</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_revolució_feudal"><span id="La_revoluci.C3.B3_feudal"></span>La revolució feudal</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: La revolució feudal"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>En els decennis que emmarquen el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">x</span>, es perfila la revolució feudal,<sup id="cite_ref-22" class="reference"><a href="#cite_note-22"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> en relació amb la ruralització de la vida social organitzada. La cort feudal substitueix la ciutat com a model vertebrador de la societat. </p><p>Tres segles després de la caiguda de l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Occident" title="Imperi Romà d'Occident">Imperi Romà d'Occident</a>, el món grecoromà havia estat abolit de l'Occident europeu. Occident es barbaritzà, perquè els germànics, tot i admirar i voler imitar la grandesa romana, no compartien el concepte de <i>res publica</i>, clau per a entendre la política de l'edat antiga. Des de la cort fins al darrer funcionari, passant pels grups professionals i religiosos, de la ciutat i del camp, s'observa la privatització de l'estat i de la societat. En les tribus bàrbares, sorgeix un estat de nova planta: el poder té un origen màgic, diví i guerrer, exercit pel rei, cap de guerra, i pels guerrers lliures; l'amalgama inestable se sosté sols en la victòria militar. El ciment d'aquesta organització, sense domicili fix ni estabilitat assegurada, no és, com a Roma, la idea de bé comú, sinó més aviat l'aglomeració d'interessos privats dins d'una associació provisional dissolta automàticament per la victòria. El rei és vist com a amo del botí i de la terra conquerida, a la seva mort tots els seus béns, com si fossin una propietat privada, es divideixen entre els seus hereus a parts iguals. És el principi de la patrimonialitat del regne. </p><p>Fins i tot <a href="/wiki/Carlemany" title="Carlemany">Carlemany</a> tenia previst repartir, l'any <a href="/wiki/806" title="806">806</a>, l'imperi entre els seus tres fills. Només l'atzar, que volgué que dos dels fills morissin abans que el primogènit, <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_el_Piet%C3%B3s" title="Lluís el Pietós">Lluís el Pietós</a>, permeté la unitat provisional de l'imperi. Però les lleis germàniques confonien inconscientment el domini públic i el privat; la primacia de l'oralitat en la justícia la convertia en quelcom eminentment personal i subjectiu perquè només coneixien la llei els especialistes. A més, cadascú era justiciable segons el seu origen (<a href="/wiki/Visigot" class="mw-redirect" title="Visigot">visigot</a>, <a href="/wiki/Franc" title="Franc">franc</a>…). El personalisme de les lleis reforçava la fragmentació social i sostreia la justícia de qualsevol caràcter universal, punt fonamental de la llei romana aplicable a tots els ciutadans de l'imperi. Per tant, la generalització del dret privat a expenses del dret públic és una innovació germànica. </p><p>La revolta dels quadres carolingis a partir de <a href="/wiki/840" title="840">840</a> i el seu acaparament dels drets reials desembocà en el feudalisme. A partir de <a href="/wiki/950" title="950">950</a>, es multipliquen les fortificacions feudals: és a dir, l'autoritat es fracciona en múltiples cèl·lules autònomes, al capdavant de cadascuna hi ha un cabdill que té a títol privat el poder de manar i de castigar; i explota aquest poder com una part del seu patrimoni hereditari.<sup id="cite_ref-23" class="reference"><a href="#cite_note-23"><span class="cite-bracket">[</span>22<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>En la gestació d'aquest model convergiren diversos factors determinants: </p> <ul><li>Una economia agrària en règim d'explotació senyorial.</li> <li>Una marginació d'amplíssimes zones agrícoles respecte dels grans circuits comercials i monetaris. A partir del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">viii</span> i a causa, en part, de la penetració musulmana per la Mediterrània, els grans mercats, basats en el tràfic de mercaderies entre Orient i Occident, deixen d'existir. La progressiva ruralització de l'economia, la seva degradació, comportà l'<a href="/wiki/Autarquia" title="Autarquia">autarquia</a> econòmica i l'aturada del flux monetari. En conseqüència, l'economia es basà en la producció agrària autàrquica. La manca de comerç provocà que els feus s'autoproveïssin, convivint en el seu si les explotacions agràries i els tallers.</li> <li>Un aïllament dels centres de poder respecte als seus subordinats. La ruralització s'oposà a la concepció del món antic, vertebrat entorn de l'hegemonia de la <a href="/wiki/Ciutat" title="Ciutat">ciutat</a> (<i>polis</i>, <i>urbs</i>) sobre el camp. La ciutat havia estat l'òrgan administratiu i burocràtic de Grècia i Roma. A partir de la <a href="/wiki/Crisi_del_segle_III" title="Crisi del segle III">crisi del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">iii</span></a>, la decadència de la ciutat s'accentuà i la població sofrí un desplaçament vers el medi rural aïllat.</li> <li>En darrer lloc, una organització social fonamentada en cadenes de fidelitats personals. Els <a href="/wiki/Rei" title="Rei">reis</a> no podien disposar d'exèrcits permanents per manca de diners i havien de comptar amb l'adhesió incondicional dels seus <a href="/wiki/Vassall" class="mw-redirect" title="Vassall">vassalls</a>, la qual era conservada amb la concessió de terres i privilegis. Aquesta pèrdua de poder reial provocà, doncs, l'aparició de vincles recíprocs de fidelitat en què el monarca no era un sobirà suprem situat per damunt dels seus súbdits: era senyor dels seus propis dominis, i a la resta era, en certa manera, una figura cerimonial. Aquest sistema polític de fragmentació de la sobirania impossibilità l'aparició d'un extens aparell administratiu permanent per a imposar el compliment de la llei. A més, el poder polític s'identificà amb la funció judicial d'interpretar i aplicar les lleis existents. El rei, incapaç de recaptar impostos, administrar justícia i preservar l'ordre públic en els seus territoris per la manca d'exèrcit, administració i jutges, deixà aquests deures en mans dels nobles. És a dir, a la possessió de la terra, s'afegí, en el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ix</span>, la jurisdicció sobre els seus habitants… La manca d'un <a href="/wiki/Dret_p%C3%BAblic" title="Dret públic">dret públic</a> possibilità la complexa jerarquia de vincle personal, fonament juridicopolític del món feudal. El vassallatge fou, doncs, un tipus de relació que s'estableix entre dues persones lliures, una de les quals (<a href="/wiki/Vassall" class="mw-redirect" title="Vassall">vassall</a>) promet a una altra (senyor) fidelitat i serveis a canvi de protecció i manteniment. En un principi, fou concebuda com un vincle personal, però aviat perdé aquest caràcter en generalitzar-se la possibilitat que un individu pogués rebre <a href="/wiki/Feu" title="Feu">feus</a> de diferents senyors. El vincle de <a href="/wiki/Vassall" class="mw-redirect" title="Vassall">vassallatge</a> durava tant com la vida dels que l'havien contret.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="L'economia_d'Occident_abans_de_l'any_1000"><span id="L.27economia_d.27Occident_abans_de_l.27any_1000"></span>L'economia d'Occident abans de l'any 1000</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: L'economia d'Occident abans de l'any 1000"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="L'agricultura:_produir_per_consumir"><span id="L.27agricultura:_produir_per_consumir"></span>L'agricultura: produir per consumir</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: L'agricultura: produir per consumir"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'Occident europeu tenia, als segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vi</span> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vii</span>, una <a href="/wiki/Densitat_de_poblaci%C3%B3" title="Densitat de població">densitat de població</a> estimada de 5 a 6 habitants per km² a la <a href="/wiki/G%C3%A0l%C2%B7lia" title="Gàl·lia">Gàl·lia</a> i a <a href="/wiki/Hisp%C3%A0nia" title="Hispània">Hispània</a>, un poc més al nord d'<a href="/wiki/It%C3%A0lia" title="Itàlia">Itàlia</a>, i només de 2,3 a la <a href="/wiki/Germ%C3%A0nia_(regi%C3%B3)" title="Germània (regió)">Germània</a>. El predomini de boscos i les pastures, la manca d'estris agrícoles i de braços per a treballar la terra expliquen la ruralització d'Occident. Les ciutats s'havien despoblat i, excepte alguns territoris de la península Ibèrica i de la Itàlica, la població no superava els sis mil habitants. Es construïa poc i s'aprofitaven materials d'antany. </p><p>La civilització medieval era quasi exclusivament <a href="/wiki/Rural" class="mw-redirect" title="Rural">rural</a>. Tothom vivia una existència dominada pel cicle dels treballs agrícoles i la seva subsistència depenia de la terra, de la qual obtenien tots els recursos. Era una economia de subsistència dominada per la satisfacció de les necessitats alimentàries, i malgrat el protagonisme de la terra, aquesta tenia un rendiment extremadament dèbil.<sup id="cite_ref-24" class="reference"><a href="#cite_note-24"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A la caiguda de l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Occident" title="Imperi Romà d'Occident">Imperi Romà d'Occident</a>, deixà de practicar-se el <a href="/wiki/Conreu_intensiu" class="mw-redirect" title="Conreu intensiu">conreu intensiu</a> i el <a href="/wiki/Guaret" title="Guaret">guaret</a> esdevingué universal. Al nord d'Europa, la humitat de la capa superficial del sòl permeté la rotació triennal dels <a href="/wiki/Conreu" title="Conreu">conreus</a> i obligà a la utilització d'una <a href="/wiki/Arada" title="Arada">arada</a> pesant, amb la fita de conrear terrenys més espessos i treballar la terra amb més profunditat; però, a causa del seu cost, només fou viable en sistemes d'explotació comunal. En canvi, a l'àrea mediterrània, on s'ha d'intentar preservar la humitat, el sistema de rotació triennal no tingué utilitat perquè els cereals no es poden plantar a la primavera (s'assequen abans de la collita); la manca de <a href="/wiki/Civada" title="Civada">civada</a> consegüent provocà una manca de bestiar i d'adob natural per a fertilitzar la terra i, per tant, un procés de desforestació dirigit a cercar un suplement d'alimentació per al bestiar. L'ús de l'arada lleugera, sense rella, tenia una eficàcia molt limitada per la seva poca penetració en la terra, fet que comportà un sistema de rotació biennal, perquè cada camp no donava més que una collita cada dos anys. Amb tot, però, moltes terres no podien mantenir aquest ritme de producció i havien d'abandonar-se al cap d'alguns anys. Per compensar aquesta pèrdua, es guanyaren altres terres per al conreu mitjançant l'arrabassament o crema de boscos. </p><p>Per tant, l'<a href="/wiki/Agricultura" title="Agricultura">agricultura</a> era devoradora d'espai, extensiva, seminòmada i dedicada a l'autosuficiència, inclosa la manufacturera. Els propietaris acostumaven a ser la noblesa nativoromana, els magnats germànics i els grans <a href="/wiki/Monestir" title="Monestir">monestirs</a>. L'explotació fonamentada amb esclaus minvava, mentre augmentava el treball de pagesos, als quals es pagava cedint-los un tros de terra per a la seva subsistència. Per raons de seguretat, els pagesos s'encomanaven a la protecció d'un terratinent patró i la seva situació gairebé no diferia de la de l'antic colon o de la del futur <a href="/wiki/Serf" title="Serf">serf</a>. </p><p>Els rendiments dels conreus, sobretot el dels cereals, eren molt baixos: un gra de sembrat en generava de dos a quatre i, fins i tot, menys de dos grans. La productivitat era baixa i es volgué compensar amb conreus extensius. En aquestes circumstàncies, es produïren grans mortaldats a causa de manca d'alimentació. La fam a Occident abans de l'any 1000 era quelcom habitual a la <a href="/wiki/Germ%C3%A0nia_(regi%C3%B3)" title="Germània (regió)">Germània</a> i a les <a href="/wiki/G%C3%A0l%C2%B7lies" class="mw-redirect" title="Gàl·lies">Gàl·lies</a><sup id="cite_ref-25" class="reference"><a href="#cite_note-25"><span class="cite-bracket">[</span>24<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="La_manca_d'una_estructura_comercial_i_urbana"><span id="La_manca_d.27una_estructura_comercial_i_urbana"></span>La manca d'una estructura comercial i urbana</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: La manca d'una estructura comercial i urbana"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El retorn a l'estructura comercial i urbana de l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0" title="Imperi Romà">Imperi Romà</a> esdevingué impossible. Les <a href="/wiki/Ciutats" class="mw-redirect" title="Ciutats">ciutats</a> es convertiren en petits centres rurals i l'economia es transformà en un sistema de producció per a l'autoconsum. </p><p>Els intercanvis comercials, entre els segles VI a X, disminuïren a Occident i a les terres interiors fou estrany l'ús de monedes en les transaccions mercantils. Les grans explotacions agràries orientaven la producció al consum propi i, si hi havia excedents, acostumaven a ser adquirits pels pagesos de la zona que anaven al nucli de l'explotació (<i>villa</i>) a bescanviar productes. La manca d'un poder públic ben organitzat i que mantingués les infraestructures viàries produí que el comerç només es pogués fer per via fluvial o marítima. A més a més, el bandidatge feu que només un comerç d'articles molt cotitzats justifiqués l'organització i el manteniment de transports a llarga distància. En conseqüència, a l'interior d'Occident, només subsistiren els mercats d'aquelles ciutats que eren seu de rics compradors (reis, comtes, bisbes) o les que eren centres de redistribució d'una ruta comercial de productes d'alt interès, com fou el cas de la <a href="/wiki/Sal_comuna" title="Sal comuna">sal</a>. </p><p>En aquestes condicions, tota inclemència climatològica esdevenia catastròfica. Una mala collita provocada per excessives pluges, gelades, plagues…, produïa una baixada del rendiment per sota el mínim necessari per a la subsistència: la fam i les epidèmies n'eren les conseqüències lògiques. Les periòdiques crisis de subsistència foren una constant de l'economia medieval. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Els_sistemes_de_propietat_de_les_terres">Els sistemes de propietat de les terres</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: Els sistemes de propietat de les terres"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Els sistemes de propietat de les terres fonamentals eren l'<a href="/wiki/Alou" title="Alou">alou</a>, la <a href="/wiki/Tinen%C3%A7a" title="Tinença">tinença</a> i el <a href="/wiki/Feu" title="Feu">feu</a>.<sup id="cite_ref-26" class="reference"><a href="#cite_note-26"><span class="cite-bracket">[</span>25<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <ul><li>L'<a href="/wiki/Alou" title="Alou">alou</a> era el domini ple i lliure, franc de serveis i de tota prestació real o personal, sobre béns immobles que diferia del que hom tenia en feu o en <a href="/wiki/Emfiteusi" title="Emfiteusi">emfiteusi</a>.</li> <li>La <a href="/wiki/Tinen%C3%A7a" title="Tinença">tinença</a> sorgí de la fragmentació del gran <a href="/wiki/Alou" title="Alou">domini alodial</a>, que constituí l'inici del benefici o honor comtal. El concepte de tinença també s'aplicà al lot del domini que el propietari lliurava a un conreador lliure perquè hi visqués amb la seva família i li donés certs serveis a canvi. El primer sentit en fa referència al benefici que el príncep atorgava, a canvi de serveis, als vassalls per exercir funcions de govern en nom seu. En el segon, la tinença menor era el <i>mansus</i>, o parcel·la habitada per la família camperola, que es conreava els dies de la setmana que no s'havia de donar servei al senyor feudal i proporcionava les bases de subsistència al camperol i la seva família (la mitjana francesa d'aquesta extensió era de 13 ha).</li> <li>El <a href="/wiki/Feu" title="Feu">feu</a> era l'extensió de terra que posseïa una persona lliure, per concessió del senyor, a canvi de declarar-se vassalla d'aquest i obligar-se a determinades càrregues que es pagaven en serveis o en espècies, entre els quals figuren en lloc destacat el <a href="/wiki/Servei_militar" title="Servei militar">servei militar</a>.</li></ul> <p>Aquestes tres formes de possessió de la terra principals es trobaven barrejades en la senyoria territorial. Aquesta senyoria o gran domini estava dividit en la reserva senyorial (<i>terra indominicata</i>), que era el centre de l'administració del domini i residència de la família senyorial. Tenia dues funcions: lloc de les edificacions (magatzems, forns, molí, farga) i el terreny que proporcionava els aliments més freqüents. En segon lloc, hi havia un ampli espai de bosc i terres comunals d'on es treia la fusta per a les construccions i la calefacció, així com el complement alimentari del bestiar. Les collites i productes de la reserva eren íntegrament del senyor. Els camperols estaven obligats, tres dies a la setmana, a conrear les terres, arreglar els camins, contribuir a les fortificacions, i podien aprofitar els prats i la llenya del bosc; així mateix, estaven obligats a emprar el molí, el forn, la ferreria o qualsevol instal·lació del senyor, amb previ pagament de certs drets en espècies. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="L'art_preromànic_a_l'Europa_occidental"><span id="L.27art_prerom.C3.A0nic_a_l.27Europa_occidental"></span>L'art preromànic a l'Europa occidental</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana&action=edit&section=23" title="Modifica la secció: L'art preromànic a l'Europa occidental"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Art_prerom%C3%A0nic" title="Art preromànic">Art preromànic</a> i <a href="/wiki/Art_prerom%C3%A0nic_a_Catalunya" title="Art preromànic a Catalunya">Art preromànic a Catalunya</a></div> <p>L'<a href="/wiki/Art" title="Art">art</a> que es desenvolupà a <a href="/wiki/Europa_occidental" class="mw-redirect" title="Europa occidental">Europa occidental</a> en el període que va des de la <a href="/wiki/Caiguda_de_l%27Imperi_Rom%C3%A0_d%27Occident" title="Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident">caiguda de l'Imperi Romà</a> fins al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xi</span> fou el <a href="/wiki/Art_prerom%C3%A0nic" title="Art preromànic">preromànic</a>. Tanmateix, no fa referència a una unitat estilística, sinó només a una situació cronològica que, llevat del període carolingi i en global, fou de retrocés artístic. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="La_plena_edat_mitjana_(segles_xi_a_xiii)"><span id="La_plena_edat_mitjana_.28segles_xi_a_xiii.29"></span>La plena edat mitjana (segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xi</span> a <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span>)</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana&action=edit&section=24" title="Modifica la secció: La plena edat mitjana (segles xi a xiii)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>A partir del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xi</span> i en el vessant central i atlàntic d'Europa, es comencen a produir esdeveniments que, de mica en mica, aniran modificant-lo. En efecte, a partir de l'any <a href="/wiki/1000" title="1000">1000</a>, es produí un augment demogràfic i econòmic, que tingué com a conseqüències més notables l'augment de les <a href="/wiki/Ciutats" class="mw-redirect" title="Ciutats">ciutats</a> que ja existien i la creació de noves; la reactivació del comerç i de l'intercanvi monetari; i, finalment, un canvi ideològic.<sup id="cite_ref-27" class="reference"><a href="#cite_note-27"><span class="cite-bracket">[</span>26<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En aquest període, el <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a> recuperarà la literatura clàssica i la <a href="/wiki/Filosofia_grega" title="Filosofia grega">filosofia grega</a>, especialment <a href="/wiki/Arist%C3%B2til" title="Aristòtil">Aristòtil</a>. Les primeres universitats, establertes a les ciutats més importants d'Europa des del <a href="/wiki/1080" title="1080">1080</a>, renovaren l'interès per la recerca en ciències. L'<a href="/wiki/Alfabetisme" title="Alfabetisme">alfabetisme</a> començà a créixer. Es construïren enormes catedrals, primer d'estil <a href="/wiki/Rom%C3%A0nic" class="mw-redirect" title="Romànic">romànic</a>, i poc després d'estil <a href="/wiki/Arquitectura_g%C3%B2tica" title="Arquitectura gòtica">gòtic</a>. </p><p>Les <a href="/wiki/Croades" title="Croades">croades</a> a <a href="/wiki/Terra_Santa" title="Terra Santa">Terra Santa</a>, si bé aconseguiren el seu propòsit de recuperar per al <a href="/wiki/Cristianisme" title="Cristianisme">cristianisme</a> aquests territoris sagrats només de manera temporal, sí que serviren per a canalitzar les ànsies guerreres de la petita <a href="/wiki/Noblesa" title="Noblesa">noblesa</a>. A la <a href="/wiki/Pen%C3%ADnsula_Ib%C3%A8rica" title="Península Ibèrica">península Ibèrica</a>, es començà l'anomenada <a href="/wiki/Reconquesta" class="mw-redirect" title="Reconquesta"><i>conquesta</i></a> dels territoris d'<a href="/wiki/Al-%C3%80ndalus" title="Al-Àndalus">al-Àndalus</a>. </p><p>Els segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span> també foren segles d'innovacions en els mètodes tradicionals de producció que permeteren el creixement econòmic. Les noves tecnologies (majoritàriament rebudes de la Xina, directament de mans dels mongols durant la dinastia Yuan, o amb els àrabs d'intermediaris) incloïen els <a href="/wiki/Can%C3%B3" title="Canó">canons</a>, les <a href="/wiki/Lent" title="Lent">lents</a>, els pous artesians, la introducció de la <a href="/wiki/P%C3%B3lvora" title="Pólvora">pólvora</a>, la <a href="/wiki/Seda" title="Seda">seda</a>, la <a href="/wiki/Br%C3%BAixola" title="Brúixola">brúixola</a>, el <a href="/wiki/Sab%C3%B3" title="Sabó">sabó</a>, el <a href="/wiki/Tim%C3%B3" title="Timó">timó</a>… També es desenvoluparen millores importants en la construcció dels <a href="/wiki/Vaixells" class="mw-redirect" title="Vaixells">vaixells</a> i els <a href="/wiki/Rellotge" title="Rellotge">rellotges</a>. El desenvolupament de les noves <a href="/wiki/Tecnologia" title="Tecnologia">tecnologies</a> facilitaren el posterior auge de l'<a href="/wiki/Era_de_l%27exploraci%C3%B3" title="Era de l'exploració">era de l'exploració</a>. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Cleric-Knight-Workman.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cd/Cleric-Knight-Workman.jpg/220px-Cleric-Knight-Workman.jpg" decoding="async" width="220" height="217" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cd/Cleric-Knight-Workman.jpg/330px-Cleric-Knight-Workman.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cd/Cleric-Knight-Workman.jpg/440px-Cleric-Knight-Workman.jpg 2x" data-file-width="1278" data-file-height="1262" /></a><figcaption><a href="/wiki/Miniatura" title="Miniatura">Miniatura</a> d'una <a href="/wiki/Lletra_capital" class="mw-redirect" title="Lletra capital">lletra capital</a> d'un manuscrit medieval mostrant un <a href="/wiki/Serf" title="Serf">serf</a>, amb un instrument de treball observant dos senyors, un noble i l'altre eclesiàstic, que discuteixen</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_piràmide_social_medieval"><span id="La_pir.C3.A0mide_social_medieval"></span>La piràmide social medieval</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana&action=edit&section=25" title="Modifica la secció: La piràmide social medieval"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Des de l'any 1000, els clergues tendiren a difondre la teoria que la societat estava dividida en tres grups: els qui oren (<i>oratores</i>), els qui guerregen (<i>bellatores</i>) i els qui treballen (<i>laboratores</i>). La societat (la <i>Casa de Déu</i>) excloïa els artesans, els mercaders i els habitants de la ciutat perquè la seva importància era encara escassa i hi havia la convicció que la riquesa provenia de la terra. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Hunterian_Psalter_c._1170_Eve_spinning.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/76/Hunterian_Psalter_c._1170_Eve_spinning.jpg/220px-Hunterian_Psalter_c._1170_Eve_spinning.jpg" decoding="async" width="220" height="343" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/76/Hunterian_Psalter_c._1170_Eve_spinning.jpg 1.5x" data-file-width="325" data-file-height="506" /></a><figcaption>Eva filant davant del bressol d'un dels seus fills. Il·lustració del foli 8 del <i>Psalterio Hunter</i>. La introducció del <a href="/wiki/Fus_(eina)" title="Fus (eina)">fus</a> per a filar fou una de les innovacions introduïdes des d'Àsia a la plena Edat Mitjana. La de la il·lustració és un <a href="/wiki/Fus_(eina)" title="Fus (eina)">fus</a> primitiu, sense roda, emprat per les dones en les tasques domèstiques</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:54-aspetti_di_vita_quotidiana,_canto_in_chiesa,Taccuino_Sani.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9d/54-aspetti_di_vita_quotidiana%2C_canto_in_chiesa%2CTaccuino_Sani.jpg/220px-54-aspetti_di_vita_quotidiana%2C_canto_in_chiesa%2CTaccuino_Sani.jpg" decoding="async" width="220" height="238" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9d/54-aspetti_di_vita_quotidiana%2C_canto_in_chiesa%2CTaccuino_Sani.jpg/330px-54-aspetti_di_vita_quotidiana%2C_canto_in_chiesa%2CTaccuino_Sani.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9d/54-aspetti_di_vita_quotidiana%2C_canto_in_chiesa%2CTaccuino_Sani.jpg/440px-54-aspetti_di_vita_quotidiana%2C_canto_in_chiesa%2CTaccuino_Sani.jpg 2x" data-file-width="1000" data-file-height="1082" /></a><figcaption>El <i><a href="/wiki/Tacuinum_sanitatis" title="Tacuinum sanitatis">Tacuinum</a></i> (o <i>Taccuinum</i>) <i>Sanitatis</i> medieval, manuscrit del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span>, que mostra les formes de la vida quotidiana a la baixa edat mitjana.</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Nobles_i_vassalls._Els_bellatores">Nobles i vassalls. Els <i>bellatores</i></h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana&action=edit&section=26" title="Modifica la secció: Nobles i vassalls. Els bellatores"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ix</span>, l'hàbitat dels nobles és la «vil·la», una casa més o menys gran i luxosa que s'aixecava en el centre de la propietat, i rodejada de les bordes dels <a href="/wiki/Serf" title="Serf">serfs</a>, graners, quadres i magatzems. No disposaven encara d'un sistema defensiu pròpiament dit. A partir de la segona meitat del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ix</span>, al centre d'Europa, de resultes de les <a href="/wiki/Incursions" class="mw-redirect" title="Incursions">incursions</a> normandes i la descomposició de l'<a href="/wiki/Imperi_Carolingi" title="Imperi Carolingi">Imperi Carolingi</a>, els càrrecs comtals passaren, lentament, a ser hereditaris, i començaren a construir-se edificis fortificats. Les famílies comtals aconseguiren que el <a href="/wiki/Feu" title="Feu">feu</a> passés a ser, en la pràctica, una propietat particular i que esdevingués un poder personal del <a href="/wiki/Comte" title="Comte">comte</a>. Aquest jurava fidelitat, en un solemne acte d'homenatge, al seu senyor. En la pràctica, la condició de <a href="/wiki/Vassall" class="mw-redirect" title="Vassall">vassallatge</a> implicava que el comte havia d'ajudar militarment el seu rei i que no es giraria en contra seva o s'independitzaria. </p><p>La descentralització del poder dugué un buit de poder; les comunicacions esdevingueren insegures pel bandolerisme, camperols adscrits a la terra fugiren, el perill d'invasions era constant i les rivalitats entre els comtes es traduïren en conflictes armats. En conseqüència, en cada <a href="/wiki/Comte" title="Comte">comtat</a> es muntà un dispositiu militar i molts petits propietaris renunciaren, per grat o per força, a la seva llibertat personal i a la seva terra en benefici d'un poderós per assegurar-se protecció i seguretat. D'aquesta manera, les caseries aïllades s'agruparen entorn de la casa del senyor, el qual procedí a fortificar-la. Neix el <a href="/wiki/Castell" title="Castell">castell</a> rudimentari que, a partir del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">x</span>, es transformà en símbol del poder. Al capdavant de cada fortalesa, es posava un cavaller que, al seu torn, era auxiliat per altres cavallers subordinats a ell. Tots aquests homes eren pagats amb terres (<a href="/wiki/Feu" title="Feu">feus</a>), que van acabar posseint a títol hereditari. La possessió de terres i l'heretabilitat de les funcions militars provocà la formació d'un segon estament de noblesa: la cavalleria. </p><p>El noble fou un gran propietari que conreava els seus dominis amb la feina dels camperols, als quals havia cedit part de la seva terra en <a href="/wiki/Usdefruit" title="Usdefruit">usdefruit</a>. El <a href="/wiki/Castell" title="Castell">castell</a> rep els seus vassalls i el personal encarregat de l'administració de la casa i de les terres. Des del castell, administra justícia perquè el feudatari té dret a jutjar els seus <a href="/wiki/Vassall" class="mw-redirect" title="Vassall">vassalls</a> i <a href="/wiki/Serf" title="Serf">serfs</a>. La guerra, els duels, la caça i el torneig constituïren les coordenades de la vida del noble. A partir de finals del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span>, la noblesa fruí d'un règim jurídic exempt d'impostos i alliberat de les penes corporals. </p><p>Els vassalls tenien moltes obligacions. La principal de totes era l'obligació del <a href="/wiki/Servei_militar" title="Servei militar">servei militar</a>. També estaven obligats a allotjar el senyor i el seu seguici quan aquests passessin pel territori del seu feu; a col·laborar en el rescat del seu senyor si queia presoner per mitjà d'una contribució; havien d'aportar altres contribucions monetàries quan es casava la filla gran del senyor o quan el seu primogènit era ordenat cavaller… Per contra, el vassall prestava el servei de cort, és a dir, participava en l'assemblea general de tots els vassalls del senyor. En aquestes corts, col·laboraven en l'administració de la justícia i participava, en certa manera, en l'exercici del poder polític. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Els_serfs._Els_laboratores">Els serfs. Els <i>laboratores</i></h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana&action=edit&section=27" title="Modifica la secció: Els serfs. Els laboratores"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La jerarquització social s'establí en funció directa de la terra posseïda i els qui estaven mancats de terra o aquells que es veieren obligats a perdre la seva llibertat per tenir protecció o dret a una mica de terra que els permetés subsistir (<a href="/wiki/Serf" title="Serf">serfs</a>) quedaren en el punt més baix de la jerarquia social. Bona part dels que treballaven en el domini senyorial pertanyien a l'estament dels serfs. Però no fou una condició uniforme per a tothom. Per una banda, hi havia els serfs domèstics (serfs dominicals), que conreaven la terra del senyor o bé duien a terme activitats artesanes indispensables en una economia autàrquica. A canvi, rebien aliment i abric, però no disposaven de llibertat personal i no podien posseir béns ni contreure matrimoni sense autorització del senyor. La seva condició era hereditària. </p><p>Per altra, hi havia els serfs «casats» sotmesos a treballs gratuïts (<i>corvees</i>), al lliurament de censos, al pagament per l'ús de serveis sotmesos al monopoli dels senyors… Uns tenien explotacions familiars (masovers) i d'altres formaven part d'un llogaret que tenia obligacions col·lectives envers el senyor. Estaven lligats a la terra que conreaven sense poder abandonar-la: quan aquesta era venuda, passaven a dependre del nou propietari. Tots els pagesos devien al senyor tributs i prestacions en moneda, una part de la collita i de bestiar, i de vegades, també objectes de producció domèstica (articles de fusta o peces de tela). A més de la prestació d'uns tres dies de treball no remunerat, havien de fer servir el molí, el forn i la premsa del senyor pagant un impost establert.<sup id="cite_ref-28" class="reference"><a href="#cite_note-28"><span class="cite-bracket">[</span>27<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Malgrat això, no tots els pagesos eren serfs (els lliures es diferenciaven, bàsicament, en el fet que no havien de comptar amb el permís del senyor per marxar de les seves terres), i existien petites quantitats de pagesos que no depenien en absolut dels senyors feudals (a Catalunya, eren anomenats <i><a href="/w/index.php?title=Homes_de_paratge&action=edit&redlink=1" class="new" title="Homes de paratge (encara no existeix)">homes de paratge</a></i> i a Anglaterra, <i><a href="/wiki/Yeomen" class="mw-redirect" title="Yeomen">yeomen</a></i>), sinó que tenien les terres en <a href="/w/index.php?title=Franc_alou&action=edit&redlink=1" class="new" title="Franc alou (encara no existeix)">franc alou</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="El_clergat._Els_oratores">El clergat. Els <i>oratores</i></h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana&action=edit&section=28" title="Modifica la secció: El clergat. Els oratores"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'Església occidental no se sostragué a la feudalització. Com a administradors de grans propietats, els bisbes i els abats s'integraren dins la jerarquia feudal. Així, la presa de possessió del càrrec d'<a href="/wiki/Abat" title="Abat">abat</a> o de <a href="/wiki/Bisbe" title="Bisbe">bisbe</a> esdevingué un acte de <a href="/wiki/Vassall" class="mw-redirect" title="Vassall">vassallatge</a> envers el monarca, que incloïa servir-lo amb les armes. </p><p>La <a href="/wiki/Noblesa" title="Noblesa">noblesa</a> aportà els seus fills per als càrrecs més importants de l'Església medieval. Els que pregaven fruïen de privilegis importants en matèria de justícia i d'impostos i d'una gran consideració social. A més, posseïen dominis eclesiàstics transformats en feus. Amb aquestes terres, els bisbes i els abats esdevingueren vassalls d'un poderós senyor que controlava les investidures i imposava el candidat de la seva elecció. A finals del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xi</span>, el papa <a href="/wiki/Gregori_VII" title="Gregori VII">Gregori VII</a> emprengué una reforma que prohibí algunes pràctiques i s'esforçà a esmenar certs abusos, com el matrimoni de sacerdots, els costums relaxats d'alguns prelats, el tràfic de beneficis eclesiàstics, etc. </p><p>D'altra banda, el <a href="/wiki/1027" title="1027">1027</a>, l'església, sota el guiatge de l'<a href="/wiki/Abat_Oliba" title="Abat Oliba">abat Oliba</a>, a la petita ciutat de <a href="/wiki/Toluges" title="Toluges">Toluges</a>, al <a href="/wiki/Rossell%C3%B3" title="Rosselló">Rosselló</a>, intentà suavitzar i limitar l'abús de les guerres privades mitjançant les disposicions de <i>Pau i Treva de Déu</i>, que limitaven quines persones havien d'estar lliures de les violències i quins actes havien de ser prohibits. La treva de Déu obligava a suspendre les hostilitats durant alguns dies de la setmana i en determinats períodes de l'any. L'objectiu era protegir els pagesos, disminuir-ne la mortaldat i, en definitiva, fer viable la vida social. Aquesta institució pacificadora s'estengué per tot Europa.<sup id="cite_ref-29" class="reference"><a href="#cite_note-29"><span class="cite-bracket">[</span>28<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Igualment, l'Església promogué l'esperit de <a href="/wiki/Croada" class="mw-redirect" title="Croada">croada</a>, o lluita contra els infidels, per canalitzar l'agressivitat dels cavallers pobres o secundaris. </p> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Els_monestirs">Els monestirs</h5><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana&action=edit&section=29" title="Modifica la secció: Els monestirs"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Amb la fundació de l'<a href="/wiki/Abadia_de_Cluny" title="Abadia de Cluny">abadia de Cluny</a> (<a href="/wiki/Borgonya" title="Borgonya">Borgonya</a>) el <a href="/wiki/909" title="909">909</a>, s'inicià un moviment de renovació monàstica que contribuí a la recuperació del prestigi i de l'autoritat de l'Església. Durant els segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">x</span> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xi</span>, quasi 200 <a href="/wiki/Monestir" title="Monestir">monestirs</a> passaren a dependre directament de l'abat de Cluny, sense estar supeditats a cap vincle feudal a senyors o monarques. L'exemple de Cluny donà peu, als segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xi</span> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span>, a noves reformes d'entre les quals destacà la reforma originada a l'abadia de Cîteaux (Cister) el <a href="/wiki/1097" title="1097">1097</a>, també d'arrel benedictina. L'<a href="/wiki/Orde_del_Cister" title="Orde del Cister">orde del Cister</a> donà importància al treball corporal, abocà els <a href="/wiki/Monestir" title="Monestir">monestirs</a> vers les feines agràries i desenvolupà una intensa tasca de colonització agrària i d'expansió ramadera; tot plegat enfocat a la comercialització dels productes agrícoles, la cria i la venda de cavalls i la industrialització de la seva producció ramadera (<a href="/wiki/Llana" title="Llana">llana</a>, adob de pells i pergamí). Alhora, aquest orde, contribuí al desenvolupament de la <a href="/wiki/Metal%C2%B7l%C3%BArgia" title="Metal·lúrgia">metal·lúrgia</a>, gràcies al control de nombroses mines de ferro.<sup id="cite_ref-30" class="reference"><a href="#cite_note-30"><span class="cite-bracket">[</span>29<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El món cultural gravità entorn dels monestirs, edificats en llocs aïllats enmig de grans propietats on, seguint la regla benedictina de l'<i>ora et labora</i>, els monjos, amb la còpia i il·luminació de <a href="/wiki/Manuscrit" title="Manuscrit">manuscrits</a>, difongueren el llegat del món clàssic <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a>. </p><p>El clergat es dedicava a l'oració i a la lectura. Les comunitats de monjos vivien als monestirs, que contenien moltes terres i esdevingueren grans centres de cultura (els monjos eren de les poques persones que sabien llegir i escriure). </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Dones_i_nens">Dones i nens</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana&action=edit&section=30" title="Modifica la secció: Dones i nens"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Dones_a_l%27edat_mitjana" title="Dones a l'edat mitjana">Dones a l'edat mitjana</a></div> <p>Al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span>, la <a href="/wiki/Dona" title="Dona">dona</a> havia de casar-se als 14 o 15 anys amb l'espòs que triï el seu pare i, després, dedicar-se a la vida domèstica i a ser mare. De portes endins, la bona esposa humil estigué obligada a fer la neteja diària, fregar els plats i fer el llit. I sobretot filar perquè una dona no pot restar ociosa. Elles també eren les encarregades d'anar al mercat per proveir-se d'aliments, especialment de carn i peix, llegums i formatges. L'accés a la cultura fou restringit i només les dones dels estaments privilegiats sabien lletres. Si acabaven treballant fora de la llar, ho feren de teixidores o de barreteres, o bé desenvoluparen tasques en sastreries i merceries. En cap cas, tenien els drets laborals dels homes. De portes endins, la bona esposa humil està obligada a fer la neteja en dissabte –el dia prohibit per als jueus i en què el fet de treballar de manera ostensible demostra que la casa és cristiana–, fregar els plats i fer el llit. També, totes les dones, humils o riques, han de saber filar perquè una dona ha d'estar sempre ocupada. Per a les dones de casa humil és un acte de necessitat: cal fer-la a casa perquè comprar-la no és possible. Les dones també són les responsables de proveir d'aliments la família.<sup id="cite_ref-31" class="reference"><a href="#cite_note-31"><span class="cite-bracket">[</span>30<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Pel que fa als menors, la mortalitat infantil era molt alta (del 30%) i, en aquestes circumstàncies, la pèrdua d'un nadó pren un valor relatiu. De fet, totes les llars tenien fills petits difunts i els índexs de dones mortes de part i de nens orfes eren elevades. La mitjana de vida era just de trenta anys. Per tant, pocs coneixien les mares i menys els avis i les àvies. En un context d'escassetat, els nens aviat, en set o vuit anys, havien de convertir-se en un element productiu. El progenitor masculí era l'únic responsable, per la llei i la <a href="/wiki/Moral" title="Moral">moral</a>, mentre les tasques de la dona es reduïen als primers anys de la vida dels nens: engendrar i alletar. Finalment, l'educació i els tractats pedagògics no existien, només els fills masculins dels nobles rebien una formació militar, i les filles conventuals.<sup id="cite_ref-32" class="reference"><a href="#cite_note-32"><span class="cite-bracket">[</span>31<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:1099jerusalem.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5c/1099jerusalem.jpg/220px-1099jerusalem.jpg" decoding="async" width="220" height="230" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5c/1099jerusalem.jpg/330px-1099jerusalem.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5c/1099jerusalem.jpg/440px-1099jerusalem.jpg 2x" data-file-width="766" data-file-height="802" /></a><figcaption>Conquesta de <a href="/wiki/Jerusalem" title="Jerusalem">Jerusalem</a> a la <a href="/wiki/Primera_Croada" title="Primera Croada">primera croada</a> (<a href="/wiki/1095" title="1095">1095</a>-<a href="/wiki/1099" title="1099">1099</a>). El papa <a href="/wiki/Urb%C3%A0_II" title="Urbà II">Urbà II</a>, successor de Gregori VII, veié en les croades una forma de reunir el cristianisme, reforçar el papat i, possiblement, posar l'Orient sota el seu control. Convocada al concili de Clermont (<a href="/wiki/1095" title="1095">1095</a>), durant la campanya, conqueriren <a href="/wiki/Nicea" title="Nicea">Nicea</a>, la capital del Soldanat de Rum, i <a href="/wiki/Doril%C3%A8on" title="Dorilèon">Dorilèon</a> el <a href="/wiki/1097" title="1097">1097</a>, conqueriren Edessa i Antioquia el <a href="/wiki/1098" title="1098">1098</a> i finalment van entrar a Jerusalem el 15 de juliol de <a href="/wiki/1099" title="1099">1099</a> i hi crearen diversos <a href="/wiki/Estats_croats" title="Estats croats">estats croats</a>, entre aquests el <a href="/wiki/Regne_de_Jerusalem" title="Regne de Jerusalem">Regne de Jerusalem</a>. Si l'empresa militar acabà en fracàs, les seves conseqüències foren importants: augmentaren les relacions amb Orient i, per tant, es produí un enriquiment cultural, l'activació del comerç, l'enriquiment de la burgesia, una major autoritat del papat i la fundació dels ordes militars</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Expansió_geogràfica_de_l'Europa_feudal"><span id="Expansi.C3.B3_geogr.C3.A0fica_de_l.27Europa_feudal"></span>Expansió geogràfica de l'Europa feudal</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana&action=edit&section=31" title="Modifica la secció: Expansió geogràfica de l'Europa feudal"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'expansió geogràfica tingué diverses direccions, seguint la dinàmica pròpia de les cases feudals. Els <a href="/wiki/Normands" title="Normands">normands</a>, <a href="/wiki/Vikings" title="Vikings">vikings</a> assentats a <a href="/wiki/Normandia" title="Normandia">Normandia</a>, van donar origen a una de les cases feudals més expansives d'Europa, que es va estendre pel continent europeu i s'enllaçà amb la <a href="/wiki/Dinastia_d%27Anjou" title="Dinastia d'Anjou">dinastia d'Anjou</a> i <a href="/wiki/Ducat_d%27Aquit%C3%A0nia" title="Ducat d'Aquitània">ducat d'Aquitània</a>. Les cases del <a href="/wiki/Regne_de_Navarra" title="Regne de Navarra">Regne de Navarra</a>, la <a href="/wiki/Corona_de_Castella" class="mw-redirect" title="Corona de Castella">Corona de Castella</a>, el <a href="/wiki/Ducat_de_Borgonya" title="Ducat de Borgonya">ducat de Borgonya</a>, el <a href="/wiki/Comtat_de_Flandes" title="Comtat de Flandes">comtat de Flandes</a>… són altres exemples que vincularen mitjançant aliances, enllaços matrimonials i enfrontaments successoris o territorials, consubstancials a les relacions de <a href="/wiki/Vassallatge" title="Vassallatge">vassallatge</a> i expressió de la violència inherent al feudalisme.<sup id="cite_ref-33" class="reference"><a href="#cite_note-33"><span class="cite-bracket">[</span>32<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La <a href="/wiki/Corona_de_Castella" class="mw-redirect" title="Corona de Castella">Corona de Castella</a> i la <a href="/wiki/Corona_d%27Arag%C3%B3" title="Corona d'Aragó">Corona d'Aragó</a> iniciaren l'anomenada <a href="/wiki/Reconquesta" class="mw-redirect" title="Reconquesta"><i>conquesta</i></a>, l'expansió cap al sud de la península Ibèrica. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Les_croades_i_els_templers">Les croades i els templers</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana&action=edit&section=32" title="Modifica la secció: Les croades i els templers"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Croades" title="Croades">Croades</a></div> <p>La <a href="/wiki/Primera_Croada" title="Primera Croada">Primera Croada</a>, sota el papat d'<a href="/wiki/Urb%C3%A0_II" title="Urbà II">Urbà II</a>, arribà a <a href="/wiki/Jerusalem" title="Jerusalem">Jerusalem</a> el 1099 per establir-hi el primer regne cristià. Un triomf breu, car els musulmans la reconqueriren noranta anys després. La <a href="/wiki/Segona_Croada" title="Segona Croada">Segona Croada</a> fracassà en la recuperació del <a href="/wiki/Comtat_d%27Edessa" title="Comtat d'Edessa">comtat d'Edessa</a>, recuperat per Zengi. El soldà <a href="/wiki/Salad%C3%AD" title="Saladí">Saladí</a>, després de la Batalla de <a href="/wiki/Hattin" title="Hattin">Hattin</a>, va recuperar <a href="/wiki/Jerusalem" title="Jerusalem">Jerusalem</a> novament. La <a href="/wiki/Tercera_Croada" title="Tercera Croada">Tercera Croada</a>, liderada per l'<a href="/wiki/Frederic_I_del_Sacre_Imperi_Romanogerm%C3%A0nic" title="Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic">emperador Frederic I «Barbarroja»</a>, pel rei <a href="/wiki/Felip_II_de_Fran%C3%A7a" title="Felip II de França">Felip II de França</a> i el rei <a href="/wiki/Ricard_I_d%27Anglaterra" class="mw-redirect" title="Ricard I d'Anglaterra">Ricard I d'Anglaterra</a>, també fracassà en el seu intent de conquerir Jerusalem, tot i que van aconseguir estabilitzar un regne llatí més reduït a la costa, amb capital a Acre. La quarta, amb <a href="/wiki/Innocenci_III" title="Innocenci III">Innocenci III</a>, ja al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span>, es quedà a <a href="/wiki/Constantinoble" title="Constantinoble">Constantinoble</a>. Cap de les darreres <a href="/wiki/Croades" title="Croades">croades</a> (n'hi hagué vuit) complí els seus objectius (tot i que la sisena va permetre a <a href="/wiki/Frederic_II_d%27Alemanya" class="mw-redirect" title="Frederic II d'Alemanya">Frederic II d'Alemanya</a> la recuperació de Jerusalem per als cristians durant quinze anys, de manera pactada), si bé serviren per a canalitzar les ànsies guerreres de la petita noblesa d'Occident i aglutinar els estats feudals contra un enemic comú.<sup id="cite_ref-34" class="reference"><a href="#cite_note-34"><span class="cite-bracket">[</span>33<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Cal tenir present que la croada, com a <a href="/wiki/Guerra_santa" title="Guerra santa">guerra santa</a>, també es desenvolupà contra dissidents religiosos dins del mateix territori de l'Occident cristià. Així, hi hagué una croada anticàtara (1209-1215), i diverses actuacions armades de senyors i prínceps a les ordres del papat contra els <a href="/wiki/Dolcini%C3%A0" title="Dolcinià">dolcinians</a> o contra Catalunya (per disputar el domini de Sicília als Anjou, aliats del papa). </p><p>Una conseqüència de la caiguda en poder <a href="/wiki/Musulm%C3%A0" title="Musulmà">musulmà</a>, el <a href="/wiki/1291" title="1291">1291</a>, de <a href="/wiki/Acre_(Israel)" title="Acre (Israel)">Sant Joan d'Acre</a>, la darrera posició important occidental a <a href="/wiki/Terra_Santa" title="Terra Santa">Terra Santa</a>, fou el descrèdit dels ordes militars, i molt especialment de l'<a href="/wiki/Orde_del_Temple" title="Orde del Temple">Orde del Temple</a>, embrancats en baralles fraternes, en l'atresorament d'excessives riqueses i la seva ostentació i en la intervenció en molts assumptes interns dels regnes en què tenien els seus convents. La situació s'agreujà per la resistència del darrer Gran Mestre <a href="/wiki/Jacques_de_Molay" title="Jacques de Molay">Jacques de Molay</a> d'acceptar la unió del seu orde amb els altres sota el lideratge d'un rei (projecte <i><a href="/wiki/Rex_bellator" title="Rex bellator">Rex bellator</a></i>, inicialment proposat per fra <a href="/wiki/Ramon_Llull" title="Ramon Llull">Ramon Llull</a>). En aquest marc de desprestigi, <a href="/wiki/Felip_IV_de_Fran%C3%A7a" title="Felip IV de França">Felip IV de França</a> detingué, el <a href="/wiki/1307" title="1307">1307</a>, els frares <a href="/wiki/Templers" class="mw-redirect" title="Templers">templers</a> del seu regne. El <a href="/wiki/1312" title="1312">1312</a>, el papa <a href="/wiki/Climent_V" class="mw-redirect" title="Climent V">Climent V</a> suprimí l'orde i els nombrosos béns dels templers foren adjudicats, majoritàriament, a l'<a href="/wiki/Orde_de_Sant_Joan_de_Jerusalem" title="Orde de Sant Joan de Jerusalem">Orde de Sant Joan de Jerusalem</a>, amb la fita que fossin emprats en la recuperació de Terra Santa. A la <a href="/wiki/Corona_d%27Arag%C3%B3" title="Corona d'Aragó">corona d'Aragó</a>, la major part dels béns templers anaren a mans de l'<a href="/wiki/Orde_de_Sant_Joan_de_Jerusalem" title="Orde de Sant Joan de Jerusalem">orde de Sant Joan de Jerusalem</a> –amb algunes excepcions que s'apropià el rei- i una part menor, sobretot al <a href="/wiki/Regne_de_Val%C3%A8ncia" title="Regne de València">Regne de València</a>, passaren a l'<a href="/wiki/Orde_de_Montesa" title="Orde de Montesa">Orde de Montesa</a>. Pel que fa als frares, al <a href="/wiki/Regne_de_Fran%C3%A7a" title="Regne de França">Regne de França</a> i a altres indrets de la cristiandat, centenars en foren executats; en canvi, a la <a href="/wiki/Corona_d%27Arag%C3%B3" title="Corona d'Aragó">Corona d'Aragó</a> foren absolts i se'ls atorgà una renda de per vida.<sup id="cite_ref-35" class="reference"><a href="#cite_note-35"><span class="cite-bracket">[</span>34<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Renaixement_del_comerç_i_desenvolupament_de_les_ciutats"><span id="Renaixement_del_comer.C3.A7_i_desenvolupament_de_les_ciutats"></span>Renaixement del comerç i desenvolupament de les ciutats</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana&action=edit&section=33" title="Modifica la secció: Renaixement del comerç i desenvolupament de les ciutats"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>En el període comprès entre l'any 400 i el 1000, aproximadament, l'<a href="/wiki/Europa_occidental" class="mw-redirect" title="Europa occidental">Europa occidental</a> era una regió subdesenvolupada en comparació amb l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Orient" title="Imperi Romà d'Orient">Imperi Romà d'Orient</a> i el <a href="/wiki/Califat" title="Califat">califat</a> islàmic, un territori assolat pels desordres polítics i per la manca de seguretat, amb una economia de subsistència i poca circulació de mercaderies. Però, a partir del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">x</span>, hi hagué un renaixement del comerç en els ports de <a href="/wiki/N%C3%A0pols" title="Nàpols">Nàpols</a>, <a href="/wiki/Ravenna" title="Ravenna">Ravenna</a>, <a href="/wiki/Pisa" title="Pisa">Pisa</a>, <a href="/wiki/Ven%C3%A8cia" title="Venècia">Venècia</a>… que iniciaren un canvi fonamental: els romans d'Orient i els àrabs començaren a ser desplaçats com a intermediaris en el comerç entre Orient i Occident. A partir de finals del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span> i principis del <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span>, els ports de la <a href="/wiki/Pen%C3%ADnsula_It%C3%A0lica" title="Península Itàlica">península Itàlica</a> dominaran la Mediterrània oriental. <a href="/wiki/Ven%C3%A8cia" title="Venècia">Venècia</a>, que practicava el comerç legal i de contraban amb l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Orient" title="Imperi Romà d'Orient">Imperi Romà d'Orient</a> i, alhora, mantenia relacions comercials amb l'<a href="/wiki/Islam" title="Islam">islam</a> (espècies, perfums, ivori, tèxtils i oli), tingué l'hegemonia en l'activitat comercial. La <a href="/wiki/Corona_d%27Arag%C3%B3" title="Corona d'Aragó">Corona d'Aragó</a> expandí el <a href="/wiki/Comer%C3%A7_catal%C3%A0_medieval" title="Comerç català medieval">comerç català medieval</a> per la <a href="/wiki/Mediterr%C3%A0nia" class="mw-redirect" title="Mediterrània">Mediterrània</a>. </p><p>Els <a href="/wiki/Pelegrinatge" title="Pelegrinatge">pelegrinatges</a> i les <a href="/wiki/Croades" title="Croades">croades</a> tingueren un paper molt important en aquest renaixement comercial, que es manifestà amb l'ampliació i renovació de rutes i del volum, nombre i qualitat de les mercaderies, amb l'aparició de les primeres associacions armades de mercaders, i amb la de noves fires i mercats fixos. També el nord d'Europa experimentà un auge del comerç de pells, productes alimentaris, fusta, metalls i sal; en gran part, gràcies a la introducció del sistema de rotació triennal i als nous arreus del cavall, que possibilitaren la producció d'un excedent exportable de béns agrícoles. Aquest renaixement del comerç no es pot separar de les transformacions agràries i del desenvolupament de les ciutats emmurallades, centres d'activitats mercantils i industrials. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Transformacions_agràries"><span id="Transformacions_agr.C3.A0ries"></span>Transformacions agràries</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana&action=edit&section=34" title="Modifica la secció: Transformacions agràries"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Durant l'edat mitjana, millorà la tecnologia i s'expansionà el conreu de noves terres. Diversos canvis tecnològics milloraren l'eficàcia del treball del camp: </p> <ul><li>El <a href="/wiki/Mol%C3%AD_d%27aigua" class="mw-redirect" title="Molí d'aigua">molí d'aigua</a> i el de vent que, tot i que el seu origen és més antic, es començà a usar de manera sistemàtica a partir del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xi</span>. Als indrets no afavorits per la presència de rius cabalosos, s'emprà el molí de vent, com en el cas de la península Ibèrica. L'ús de l'energia eòlica i hidràulica alliberà molta força de treball.</li> <li>L'arada de rodes (<i><a href="/wiki/Carruca" title="Carruca">carruca</a></i>) substituí l'<a href="/wiki/Arada_romana" class="mw-redirect" title="Arada romana">arada romana</a>; el nou estri permeté aprofundir més la terra tot oxigenant-la millor; d'aquesta manera, fou possible la primera rompuda de terres més dures que abans o bé no es podien llaurar o bé costava molt.</li> <li>Els sistemes de tracció dels animals i la progressiva substitució del bou per cavall com a animal de tir, molt més ràpid.</li> <li>La difusió de l'ús del ferro aplicat a les tasques agrícoles: dalles, falçs dentades, rasclets, càvecs, destrals…</li></ul> <p>El progrés tècnic anà acompanyat, des de mitjans del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span> a finals del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span>, d'una expansió agrària: noves terres de conreu guanyades als boscos, als pantans i als <a href="/wiki/Aiguamolls" class="mw-redirect" title="Aiguamolls">aiguamolls</a>. Les <a href="/wiki/Carta_de_poblaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Carta de població">cartes de població</a> dels senyors feudals volien estimular la rompuda de noves terres amb concessions parcials, és a dir, amb la limitació de diversos impostos i prestacions. La <a href="/wiki/Topon%C3%ADmia" title="Toponímia">toponímia</a> també ens fa conèixer les zones que foren explotades de nou: és el cas de les viles Vilanova, <i>Neuville</i> i noms germànics acabats en –rode; i les viles lliures d'impostos: com Vilafranca. Aquest procés d'expansió o colonització no es pot deslligar de les accions hostils per a foragitar o sotmetre els habitants dels nous territoris colonitzats. Fou el cas de la colonització germànica en direcció a <a href="/wiki/Pr%C3%BAssia" title="Prússia">Prússia</a>, el <a href="/wiki/V%C3%ADstula" title="Vístula">Vístula</a> i el centre d'Europa i l'anomenada <i>conquesta del sud</i> de la península Ibèrica pels regnes cristians del nord. Finalment, <a href="/wiki/Flandes" title="Flandes">Flandes</a> fonamentà la seva expansió a base de dics que drenaren les aigües del mar i convertiren zones d'<a href="/wiki/Aiguamolls" class="mw-redirect" title="Aiguamolls">aiguamolls</a> en terres ubèrrimes, procés que encara avui continua. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Palazzo_Vecchio_Palazzo_della_Signoria.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0b/Palazzo_Vecchio_Palazzo_della_Signoria.jpg/220px-Palazzo_Vecchio_Palazzo_della_Signoria.jpg" decoding="async" width="220" height="293" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0b/Palazzo_Vecchio_Palazzo_della_Signoria.jpg/330px-Palazzo_Vecchio_Palazzo_della_Signoria.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0b/Palazzo_Vecchio_Palazzo_della_Signoria.jpg/440px-Palazzo_Vecchio_Palazzo_della_Signoria.jpg 2x" data-file-width="2304" data-file-height="3072" /></a><figcaption>La <a href="/w/index.php?title=Signoria_de_Flor%C3%A8ncia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Signoria de Florència (encara no existeix)">Signoria de Florència</a> fou una institució municipal que exercí el poder sobirà en aquesta ciutat estat italiana, dominada per una potent burgesia artesana i comercial que s'<i>ennoblí</i> i es convertí en <a href="/wiki/Patriciat_urb%C3%A0" title="Patriciat urbà">patriciat urbà</a></figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Urbanització"><span id="Urbanitzaci.C3.B3"></span>Urbanització</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana&action=edit&section=35" title="Modifica la secció: Urbanització"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Ciutat_medieval" class="mw-redirect" title="Ciutat medieval">Ciutat medieval</a> i <a href="/wiki/Gremi" title="Gremi">gremi</a></div> <p>Durant l'<a href="/wiki/Alta_edat_mitjana" title="Alta edat mitjana">alta edat mitjana</a>, la vida urbana es mantingué reduïda, però a partir del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xi</span> i durant el <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span> es produeix un renaixement de les ciutats (burgs), amb la creació de noves poblacions o el desenvolupament de les ja existents. Els nous habitants dels burgs constitueixen un nou estament social: la <a href="/wiki/Burgesia" title="Burgesia">burgesia</a>, especialitzada en el comerç o l'artesania, la riquesa de la qual no era la terra, sinó les monedes o la plata. Sorgí, doncs, l'associació comunal –consell o comunitat- i, amb això, la burgesia, adquirí personalitat jurídica i esdevingué una força social, germen de dissolució de l'ordre feudal. </p><p>Un paper crucial, el tingueren els jueus, artesans i prestadors que gaudien de millors coneixements i d'una xarxa internacional de suport; prestaven a tipus d'interès que el papat prohibia als préstecs entre cristians, de manera que els banquers jueus mitjançaven, fins i tot, en préstecs entre cristians. </p><p>La reactivació del comerç es produí per la multiplicació de fires anuals ciutadanes i mercats setmanals a les àrees rurals i el desenvolupament comercial a llarga distància. Les fires i els mercats facilitaren que els pagesos medievals comencessin a treballar determinades espècies en funció de la seva venda en mercats o fires, i d'altres ocupessin els suburbis de les ciutats per oferir els seus productes a una demanda urbana creixent i rendible. El desenvolupament d'intercanvis a llarga distància permeté el creixement de ciutats del nord d'Itàlia com <a href="/wiki/G%C3%A8nova" title="Gènova">Gènova</a>, <a href="/wiki/Mil%C3%A0" title="Milà">Milà</a>, <a href="/wiki/Pisa" title="Pisa">Pisa</a> i <a href="/wiki/Ven%C3%A8cia" title="Venècia">Venècia</a> que, juntament amb altres ciutats mediterrànies com <a href="/wiki/Marsella" title="Marsella">Marsella</a>, Nàpols i <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>, connectaren amb les ciutats de <a href="/wiki/Constantinoble" title="Constantinoble">Constantinoble</a>, Antioquia i <a href="/wiki/Alexandria" title="Alexandria">Alexandria</a>, on carregaven sedes, espècies, perfums i pells que arribaven per rutes caravaneres des de l'<a href="/wiki/Extrem_Orient" title="Extrem Orient">Extrem Orient</a>. El pagament es feia amb l'<a href="/wiki/Or" title="Or">or</a> que arribava del <a href="/wiki/Sudan" title="Sudan">Sudan</a> als ports del nord d'Àfrica i que, al seu torn, es pagava amb mercaderies orientals i occidentals, i amb la plata de les mines de l'Europa central. Uns altres nuclis foren <a href="/wiki/Flandes" title="Flandes">Flandes</a> que, al llarg del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xi</span>, es convertí en una potència industrial tèxtil, i les ciutats del <a href="/wiki/Sacre_Imperi" class="mw-redirect" title="Sacre Imperi">Sacre Imperi</a>: Ratisbona, Ravensburg, Colònia… </p><p>Molts nuclis de població i ciutats en fulgurant creixement aconseguiren dels sobirans o dels comtes del territori l'autonomia política. Aquest fou el cas de les <i>communes</i> del nord del <a href="/wiki/Regne_de_Fran%C3%A7a" title="Regne de França">Regne de França</a> o de <a href="/wiki/Flandes" title="Flandes">Flandes</a> (<a href="/wiki/Amiens" title="Amiens">Amiens</a>, <a href="/wiki/Sant_Quint%C3%AD" title="Sant Quintí">Sant Quintí</a>, <a href="/wiki/Gant" title="Gant">Gant</a>…), de les <i>signorie</i> italianes o de les ciutats lliures alemanyes (la <a href="/wiki/Lliga_Hanse%C3%A0tica" title="Lliga Hanseàtica">lliga Hanseàtica</a>). D'altres restaren sota la protecció del sobirà amb un règim intern força lliure (<a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>, <a href="/wiki/Par%C3%ADs" title="París">París</a>, <a href="/wiki/Le_Mans" title="Le Mans">Le Mans</a>…). Els mercaders, els grans artesans i els banquers formaren el patriciat urbà que monopolitzà el govern de les ciutats. Per exemple, per l'ordenació del <a href="/wiki/1258" title="1258">1258</a>, el rei <a href="/wiki/Jaume_I" class="mw-redirect" title="Jaume I">Jaume I</a> establí la creació d'una assemblea de dos-cents jurats en representació del municipi de <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>: 89 ciutadans, 89 menestrals i 22 mercaders. El <a href="/wiki/1339" title="1339">1339</a>, els escons del <a href="/wiki/Consell_de_Cent" title="Consell de Cent">Consell de Cent</a> de Barcelona es repartiren entre 72 «ciutadans honrats» (mà major), 15 representants de la mà mitjana (dels quals, 8 mercaders, 5 notaris i 2 apotecaris) i 12 menestrals (mà menor).<sup id="cite_ref-36" class="reference"><a href="#cite_note-36"><span class="cite-bracket">[</span>35<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>A les ciutats, a partir del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span>, la vida urbana s'organitzà corporativament. Els que treballaven en un mateix ofici s'arreplegaren en <a href="/wiki/Gremi" title="Gremi">gremis</a> que donaven assistència mútua als associats i reglamentaven l'activitat de l'ofici: les característiques del treball artesà, els preus, els materials a emprar, etc. Els habitatges dels <a href="/wiki/Artes%C3%A0" title="Artesà">artesans</a> servien alhora d'espai de treball a la planta baixa. Dins d'un ofici, hi havia categories: el mestre, amo del taller; l'oficial, treballador assalariat; i l'aprenent, que, sense cobrar res, vivia a casa del mestre i aprenia l'ofici. A la categoria de mestre, s'hi solia accedir després de sotmetre's a l'examen dels altres mestres de l'ofici i de superar-lo de manera satisfactòria. Aquesta era la condició prèvia per a regentar un taller.<sup id="cite_ref-37" class="reference"><a href="#cite_note-37"><span class="cite-bracket">[</span>36<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Avançada l'edat mitjana, els gremis de ciutats tèxtils van entrar en conflicte amb els grans mercaders que cercaven majors beneficis proporcionant matèria primera a un gran nombre d'artesans no agremiats (generalment, camperols de fora de la jurisdicció del gremi) que treballaven a un cost inferior, i després els mateixos mercaders comercialitzaven el producte elaborat. Aquesta situació era freqüent en ciutats del continent europeu i de la <a href="/wiki/Corona_d%27Arag%C3%B3" title="Corona d'Aragó">Corona d'Aragó</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="La_monarquia_i_la_burgesia">La monarquia i la burgesia</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana&action=edit&section=36" title="Modifica la secció: La monarquia i la burgesia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La necessitat creixent de diners de les monarquies feudals feu que els reis veiessin en la burgesia enriquida un aliat útil. Generalment, aquesta aliança tingué com a base contrapartides, car els monarques atorgaren més mercats i autonomia als burgesos i els concediren monopolis; aquests respongueren amb ajuts monetaris i de milícies urbanes. La via habitual per a demanar ajuts fou la convocatòria de Corts o Parlaments (com les <a href="/wiki/Corts_catalanes" class="mw-redirect" title="Corts catalanes">Corts catalanes</a>), als quals acudien la noblesa, el clergat i els representants burgesos, i en els quals s'acabava sol·licitant diners a aquests darrers a canvi de concessions. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="La_fundació_de_les_universitats"><span id="La_fundaci.C3.B3_de_les_universitats"></span>La fundació de les universitats</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana&action=edit&section=37" title="Modifica la secció: La fundació de les universitats"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Santa_Maria_del_Mar_5.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0d/Santa_Maria_del_Mar_5.jpg/220px-Santa_Maria_del_Mar_5.jpg" decoding="async" width="220" height="324" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0d/Santa_Maria_del_Mar_5.jpg/330px-Santa_Maria_del_Mar_5.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/0/0d/Santa_Maria_del_Mar_5.jpg 2x" data-file-width="408" data-file-height="600" /></a><figcaption>Voltes de l'absis de l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_(arquitectura)" title="Església (arquitectura)">església</a> de <a href="/wiki/Santa_Maria_del_Mar" title="Santa Maria del Mar">Santa Maria del Mar</a> a <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>. L'estil gòtic sorgí molt lligat a un canvi de mentalitat, al desenvolupament urbà i al creixent poder de la burgesia. Es passà de la simbologia de l'<a href="/wiki/Art_rom%C3%A0nic" title="Art romànic">art romànic</a> a un art més realista. Durant el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span>, s'estengué arreu d'Europa i la seva influència finalitzà durant les primeres dècades del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span>. Al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span>, a la <a href="/wiki/Corona_d%27Arag%C3%B3" title="Corona d'Aragó">corona d'Aragó</a>, l'<a href="/wiki/Art_g%C3%B2tic" title="Art gòtic">art gòtic</a> destacà a l'església de Santa Maria del Mar. Quan la puixança econòmica del barri de Mar de Barcelona era espectacular, densament poblat, i els seus gremis necessitaven fer visible el poder que tenien i donar cabuda a tots els fidels, Santa Maria del Mar fou una realitat edificada amb només 54 anys pel <a href="/wiki/Mestre_d%27obres" title="Mestre d'obres">mestre d'obres</a> <a href="/wiki/Berenguer_de_Montagut" title="Berenguer de Montagut">Berenguer de Montagut</a><sup id="cite_ref-38" class="reference"><a href="#cite_note-38"><span class="cite-bracket">[</span>37<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </figcaption></figure><link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Escol%C3%A0stica" title="Escolàstica">Escolàstica</a> i <a href="/wiki/Ci%C3%A8ncia_medieval" title="Ciència medieval">Ciència medieval</a></div> <p>El creixement de les ciutats, lligat al comerç i la indústria artesanal, tingué altres conseqüències, com l'aparició de l'intel·lectual o persona que té per ofici escriure o ensenyar.<sup id="cite_ref-39" class="reference"><a href="#cite_note-39"><span class="cite-bracket">[</span>38<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La <a href="/wiki/Cultura" title="Cultura">cultura</a> ja no estava refugiada en els <a href="/wiki/Monestir" title="Monestir">monestirs</a>, ni els <a href="/wiki/Manuscrit" title="Manuscrit">manuscrits</a> es guarden com a tresors: arriba a les ciutats, on es mouen les persones, les idees i els llibres. El moviment és fàcil perquè s'empra el <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a> com a vehicle de cultura, que professors i alumnes parlen i escriuen. Alhora, alguns monjos s'escandalitzen per l'efervescència de la ciutat.<sup id="cite_ref-40" class="reference"><a href="#cite_note-40"><span class="cite-bracket">[</span>39<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La necessitat de coneixement potencià les escoles urbanes (costejades pels comuns de les ciutats) i les escoles episcopals (dependents dels bisbes). A les escoles monàstiques i episcopals, es continuava ensenyant el <i>trivium</i> i el <i>quadrivium</i> i professors i estudiants són tots «clergues», és a dir, resten sota la jurisdicció de l'Església, que té el monopoli de l'ensenyament. Al costat de les ciències clàssiques, s'ensenyà també oficialment dret, medicina, art poètica i teologia. En les escoles urbanes, en canvi, l'ensenyament se centrà més sobre el dret civil, el càlcul i la <a href="/wiki/Medicina" title="Medicina">medicina</a>. </p><p>A partir de les escoles catedralícies, des dels primers anys del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span>, sorgiren les <a href="/wiki/Universitat" title="Universitat">universitats</a>. El mateix èxit obtingut per les escoles urbanes i episcopals fou la causa de la seva decadència. L'interès progressiu dels estudiants i la inquietud i el desig creixent de saber provocà la unió de professors i estudiants en corporacions anomenades <i>Universitats</i>. Els mestres acabaren formant corporacions i obtenint dotacions i beneficis dels reis, els bisbes i els papes. La Universitat és, doncs, una corporació que permet controlar la relativa anarquia dels ensenyaments anteriors mitjançant estatuts i reglaments. Però les universitats lluitaren per obtenir la seva autonomia i dependre únicament de la tutela del papa, el poder del qual augmentà considerablement en la cristiandat. Cada Universitat és una federació d'«escoles» agrupades en quatre «facultats» (arts, teologia, dret i medicina). Les més importants foren la de París, Bolonya i Oxford. S'hi obtenia el títol de Batxiller (cap als 19 anys) i el de llicenciat dos anys després, i de medicina, teologia i dret se'n sortia amb el títol de doctor. </p><p>Finalment, a partir del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span>, progressà la instrucció popular, augmentà la circulació dels llibres, aparegueren enciclopèdies (com el <i><a href="/wiki/Speculum_maius" class="mw-redirect" title="Speculum maius">Speculum maius</a></i> de <a href="/wiki/Vicent_de_Beauvais" title="Vicent de Beauvais">Vicent de Beauvais</a>), es desenvolupà la literatura en llengua vulgar (narració, teatre i lírica). A la península Itàlica, el dialecte <a href="/wiki/Tosc%C3%A0" title="Toscà">toscà</a> començà a configurar-se com la llengua predecessora de l'italià (<i>Divina Comèdia</i>). <a href="/wiki/Alfons_X_de_Castella" title="Alfons X de Castella">Alfons X de Castella</a> escrigué en castellà la <i>Primera crónica general</i>; <a href="/wiki/Bernat_Desclot" title="Bernat Desclot">Bernat Desclot</a> en català el <i>Llibre del rei En Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats</i>, i <a href="/wiki/Jean_de_Joinville" title="Jean de Joinville">Jean de Joinville</a> en francès la història de sant Lluís. També la filosofia bandejà el llatí: <a href="/wiki/Johann_Eckart" class="mw-redirect" title="Johann Eckart">Johann Eckart</a> i <a href="/wiki/Ramon_Llull" title="Ramon Llull">Ramon Llull</a> van escriure obres filosòfiques en alemany i català, respectivament. Per contra, la filosofia <a href="/wiki/Escol%C3%A0stica" title="Escolàstica">escolàstica</a> continuà expressant-se en llengua llatina i les obres dels teòlegs <a href="/wiki/Dominics" class="mw-redirect" title="Dominics">dominics</a> i <a href="/wiki/Franciscans" class="mw-redirect" title="Franciscans">franciscans</a> esdevingueren fonamentals dins del pensament catòlic. </p><p>És el gran moment de l'<a href="/wiki/Art_g%C3%B2tic" title="Art gòtic">art gòtic</a> i s'anuncia el <a href="/wiki/Renaixement_itali%C3%A0" class="mw-redirect" title="Renaixement italià">Renaixement italià</a>: <a href="/wiki/Dant" class="mw-redirect" title="Dant">Dant</a> neix el <a href="/wiki/1265" title="1265">1265</a>, i <a href="/wiki/Giotto_di_Bondone" title="Giotto di Bondone">Giotto</a> el <a href="/wiki/1260" title="1260">1260</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="L'evolució_de_l'art"><span id="L.27evoluci.C3.B3_de_l.27art"></span>L'evolució de l'art</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana&action=edit&section=38" title="Modifica la secció: L'evolució de l'art"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Art_rom%C3%A0nic" title="Art romànic">Art romànic</a>, <a href="/wiki/Art_g%C3%B2tic" title="Art gòtic">Art gòtic</a>, i <a href="/wiki/M%C3%BAsica_medieval" title="Música medieval">Música medieval</a></div> <p>A partir del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span>, noves formes artístiques s'imposaren en l'<a href="/wiki/Art_rom%C3%A0nic" title="Art romànic">art romànic</a> de l'Europa cristiana; foren l'estil <a href="/wiki/Cister" class="mw-redirect" title="Cister">cistercenc</a> i el <a href="/wiki/Art_g%C3%B2tic" title="Art gòtic">gòtic</a>. Les noves formes foren teoritzades per <a href="/wiki/Bernat_de_Claravall" title="Bernat de Claravall">Bernat de Claravall</a>, el gran dinamitzador del <a href="/wiki/Cister" class="mw-redirect" title="Cister">Cister</a>, i el segon per <a href="/wiki/Suger" title="Suger">Suger</a>, l'abat de <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Saint-Denis" title="Basílica de Saint-Denis">basílica de Saint-Denis</a>, a <a href="/wiki/Par%C3%ADs" title="París">París</a>, la primera església gòtica. Foren dues visions filosòfiques i estètiques oposades dins del cristianisme. Mentre el primer criticava la gran alçada de les esglésies, la seva desmesurada profunditat, la seva absurda amplada, llurs sòls polits i rics i tot allò que distreu els ulls del devot i molesta la seva devoció; l'abat Suger lloava tot allò que hom té per més bo en la creació, allò de més preciós que ha de servir d'antuvi per a la celebració de la santa eucaristia i, per exemple, demanava que per a rebre la sang del Crist convé disposar de vasos d'or i de pedres precioses.<sup id="cite_ref-41" class="reference"><a href="#cite_note-41"><span class="cite-bracket">[</span>40<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La baralla va més enllà d'una qüestió estètica: entre els segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">x</span> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span>, s'operà un desplaçament del focus del saber i alhora de l'escola, al qual correspon un canvi profund en l'estil i les preocupacions de la vida intel·lectual. La cultura surt dels monestirs rurals, mentre que la nova escola s'organitza al voltant dels bisbats, dins dels nuclis urbans, en resposta a noves exigències, reflectint en la seva organització i en la seva actitud totes les característiques de l'organització municipal. Per tant, per una banda, tenim l'escola monàstica d'organització rigorosa de l'ensenyament, sotmès a una regla única i dominat pels valors de la pietat; per l'altra, la primera forma d'universitat parisenca, en què l'oposició entre diferents escoles conferia a la dialèctica (<i>disputatio</i>) una funció primordial.<sup id="cite_ref-42" class="reference"><a href="#cite_note-42"><span class="cite-bracket">[</span>41<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <center><div style="float:center; margin:3mm; padding:1mm; width:600px; border:0 solid;"> <table style="margin:auto;"> <tbody><tr> <th colspan="2" style="background:Lavender; color:Black">L'abat Suger i sant Bernat, una baralla més enllà de l'estètica </th></tr> <tr> <td><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Abbaye_Fontenay_eglise_interieur.jpg" class="mw-file-description" title="Església de l'abadia de Fontenay."><img alt="Església de l'abadia de Fontenay." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2a/Abbaye_Fontenay_eglise_interieur.jpg/440px-Abbaye_Fontenay_eglise_interieur.jpg" decoding="async" width="440" height="344" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2a/Abbaye_Fontenay_eglise_interieur.jpg/660px-Abbaye_Fontenay_eglise_interieur.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2a/Abbaye_Fontenay_eglise_interieur.jpg/880px-Abbaye_Fontenay_eglise_interieur.jpg 2x" data-file-width="3855" data-file-height="3014" /></a></span> </td> <td><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:SaintDenisInterior.jpg" class="mw-file-description" title="Basílica de Saint-Denis"><img alt="Basílica de Saint-Denis" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b1/SaintDenisInterior.jpg/250px-SaintDenisInterior.jpg" decoding="async" width="250" height="345" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/b1/SaintDenisInterior.jpg 1.5x" data-file-width="299" data-file-height="413" /></a></span> </td></tr> <tr style="background:Lavender; color:Black"> <td><center><small> Església de l'<a href="/wiki/Abadia_de_Fontenay" title="Abadia de Fontenay">abadia de Fontenay</a>. Contra la relaxació de l'Església, <a href="/wiki/Bernat_de_Claravall" title="Bernat de Claravall">Bernat de Claravall</a> emprèn una reforma radical, amb la fundació de l'<a href="/wiki/Orde_del_Cister" title="Orde del Cister">orde del Cister</a>. A més d'innovacions espirituals, l'orde conté instruccions sobre els nous temples: hi és prohibit qualsevol mena de decoració i l'arquitectura s'hi redueix als seus elements estructurals. Aquesta situació permet que els arquitectes es concentrin en els problemes tècnics.</small> </center></td> <td><center> <small> Posta de sol a la nau nord-oest de la <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Saint-Denis" title="Basílica de Saint-Denis">basílica de Saint-Denis</a>. L'arquitectura gòtica neix i es desenvolupa a l'<a href="/wiki/Illa_de_Fran%C3%A7a" title="Illa de França">Illa de França</a>. Tots els esforços convergeixen en la construcció de l'obra que l'<a href="/wiki/Abat_Suger" class="mw-redirect" title="Abat Suger">abat Suger</a> dirigeix a la vella abadia carolíngia de Saint-Denis, prop de París. L'abadia és consagrada l'any 1144. Aquesta <a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_(arquitectura)" title="Església (arquitectura)">església</a> ofereix, de cop i volta, tot el plantejament clar i lògic de l'estructura gòtica.</small> </center></td></tr></tbody></table> </div></center> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="L'ocàs_de_l'edat_mitjana_(segles_xiv_i_xv)"><span id="L.27oc.C3.A0s_de_l.27edat_mitjana_.28segles_xiv_i_xv.29"></span>L'ocàs de l'edat mitjana (segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span>)</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana&action=edit&section=39" title="Modifica la secció: L'ocàs de l'edat mitjana (segles xiv i xv)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Baixa_edat_mitjana" title="Baixa edat mitjana">Baixa edat mitjana</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Europe_Mediterranean_Catalan_Atlas.jpeg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b1/Europe_Mediterranean_Catalan_Atlas.jpeg/220px-Europe_Mediterranean_Catalan_Atlas.jpeg" decoding="async" width="220" height="150" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b1/Europe_Mediterranean_Catalan_Atlas.jpeg/330px-Europe_Mediterranean_Catalan_Atlas.jpeg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b1/Europe_Mediterranean_Catalan_Atlas.jpeg/440px-Europe_Mediterranean_Catalan_Atlas.jpeg 2x" data-file-width="1024" data-file-height="696" /></a><figcaption>Una part de l'<a href="/wiki/Atles_Catal%C3%A0" title="Atles Català">Atles català</a> d'<a href="/wiki/Cresques_Abraham" title="Cresques Abraham">Abraham</a> i <a href="/wiki/Jafud%C3%A0_Cresques" title="Jafudà Cresques">Jafudà Cresques</a></figcaption></figure> <p>Durant el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span>, Europa experimentà una aturada econòmica. La <a href="/wiki/Tecnologia" title="Tecnologia">tecnologia</a> i els sistemes <a href="/wiki/Ci%C3%A8ncia" title="Ciència">científics</a> havien assolit el seu límit <a href="/wiki/Ecologia" title="Ecologia">ecològic</a>. Tot el creixement experimentat fins aleshores feu paleses les contradiccions que el manteniment del ritme expansiu havia amagat i l'excés demogràfic començà a produir una distorsió entre els recursos disponibles i la població; els preus dels productes agraris s'encariren, amb la qual cosa els mitjans de pagament destinats a l'adquisició de productes artesanals disminuïren notablement. La <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_econ%C3%B2mica" title="Història econòmica">història econòmica</a> descriu aquest període com una etapa de llarga recessió agreujada per la <a href="/wiki/Pesta_negra" class="mw-redirect" title="Pesta negra">pesta negra</a>. Com a conseqüència, es produïren canvis econòmics radicals: l'escassetat de <a href="/wiki/M%C3%A0_d%27obra" class="mw-redirect" title="Mà d'obra">mà d'obra</a> feu que els senyors i barons competissin pels camperols, els quals guanyarien majors drets; es produïren importants innovacions socials, que foren les arrels del <a href="/wiki/Capitalisme" title="Capitalisme">capitalisme</a> i del <a href="/wiki/Renaixement" title="Renaixement">Renaixement</a>. Per tant, aquesta depressió fou el primer gran trencament de les estructures econòmiques i socials del sistema senyorial i l'inici d'elements bàsics que havien de caracteritzar l'<a href="/wiki/Edat_moderna" title="Edat moderna">edat moderna</a>. </p><p>La depressió del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span> assolí també l'esfera espiritual amb el <a href="/wiki/Cisma_d%27Aviny%C3%B3" class="mw-redirect" title="Cisma d'Avinyó">Cisma d'Avinyó</a>; i la política, car la baixa edat mitjana es caracteritzà pel declivi del poder feudal i l'enfortiment de poderoses nacions estat que, durant l'ocàs de l'edat mitjana, s'enfrontaren en guerres com per exemple la <a href="/wiki/Guerra_dels_Cent_Anys" title="Guerra dels Cent Anys">Guerra dels Cent Anys</a> entre <a href="/wiki/Anglaterra" title="Anglaterra">Anglaterra</a> i <a href="/wiki/Fran%C3%A7a" title="França">França</a>. La participació de les nacions cristianes en aquest conflicte produí la retirada de les seves forces de l'<a href="/wiki/Orient_Pr%C3%B2xim" title="Orient Pròxim">Orient Pròxim</a>. Finalment, l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Orient" title="Imperi Romà d'Orient">Imperi Romà d'Orient</a> perdé gairebé tot el seu territori a mans dels turcs otomans. Amb la <a href="/wiki/Caiguda_de_Constantinoble" title="Caiguda de Constantinoble">caiguda de Constantinoble</a>, a mitjans del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span>, s'acostuma a representar la fi de l'edat mitjana. </p><p>A més, les temperatures començaren a canviar: després d'un llarg període amb temperatures càlides, el clima inicià un refredament que produí una <a href="/wiki/Petita_edat_de_gel" class="mw-redirect" title="Petita edat de gel">petita edat de gel</a>. Aquest factor extern agreujà una sèrie de males collites i aparegué la <a href="/wiki/Fam" title="Fam">fam</a> (especialment important fou la que s'estengué per Europa entre <a href="/wiki/1315" title="1315">1315</a> i <a href="/wiki/1317" title="1317">1317</a>). I per acabar-ho d'adobar, les <a href="/wiki/Epid%C3%A8mia" title="Epidèmia">epidèmies</a> s'estengueren en diverses onades per tot l'Occident. La més virulenta fou la <a href="/wiki/Pesta_negra" class="mw-redirect" title="Pesta negra">pesta negra</a> que devastà Europa durant els anys <a href="/wiki/1348" title="1348">1348</a> i <a href="/wiki/1349" title="1349">1349</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Crisi_econòmica_i_transformació_social_del_món_medieval"><span id="Crisi_econ.C3.B2mica_i_transformaci.C3.B3_social_del_m.C3.B3n_medieval"></span>Crisi econòmica i transformació social del món medieval</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana&action=edit&section=40" title="Modifica la secció: Crisi econòmica i transformació social del món medieval"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Burying_Plague_Victims_of_Tournai.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7d/Burying_Plague_Victims_of_Tournai.jpg/220px-Burying_Plague_Victims_of_Tournai.jpg" decoding="async" width="220" height="230" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7d/Burying_Plague_Victims_of_Tournai.jpg/330px-Burying_Plague_Victims_of_Tournai.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/7d/Burying_Plague_Victims_of_Tournai.jpg 2x" data-file-width="400" data-file-height="418" /></a><figcaption>La pesta va quedar gravada en el pensament cristià i perduraria durant segles sota la forma d'una amenaça mortal, tant en dibuixos i gravats com en pintures o escultures. La pesta deixà una profunda petjada en la demografia, l'economia i l'imaginari col·lectiu: els pagesos i els senyors van morir o deixaren les seves terres tot abandonant les feines agrícoles. Hom deixà de sembrar i conrear els camps, ningú no reparava els camins, ni les tanques, ni els dics al llarg dels cursos d'aigua i els canals. Fou el retorn a la selva, a l'erm, a la insalubre maresma<sup id="cite_ref-43" class="reference"><a href="#cite_note-43"><span class="cite-bracket">[</span>42<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Fam,_guerra_i_pesta"><span id="Fam.2C_guerra_i_pesta"></span>Fam, guerra i pesta</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana&action=edit&section=41" title="Modifica la secció: Fam, guerra i pesta"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span> començà amb una onada de fred glacial, que feu créixer la <a href="/wiki/Fam" title="Fam">fam</a> i la misèria. La crisi demogràfica s'agreujà pel desequilibri entre una població en alça i una producció d'aliments estancada dins del marc de l'agricultura senyorial. Com la producció de cereals era insuficient, generà un augment de preus que estengué la fam, la misèria i la mortaldat dels més humils. L'afebliment de les reserves biològiques preparà perquè dos factors externs (la guerra i la pesta) provoquessin una veritable catàstrofe demogràfica. </p><p>La <a href="/wiki/Guerra_dels_Cent_Anys" title="Guerra dels Cent Anys">Guerra dels Cent Anys</a>, les guerres civils castellanes, etc., posaren noves dificultats (nous impostos, devastació dels camps) a una economia rural dèbil. Però fou la <a href="/wiki/Pesta_negra" class="mw-redirect" title="Pesta negra">pesta negra</a> el fet que causà la mortaldat més gran, ja que mèdicament es desconeixien els <a href="/wiki/Microbis" class="mw-redirect" title="Microbis">microbis</a> i els mecanismes de contagi. L'any <a href="/wiki/1347" title="1347">1347</a>, arribà procedent d'Orient i, en poc més de quatre anys, a Europa moriren uns vint milions de persones, un terç de la seva població, perquè les mesures de prevenció foren inútils: s'ordenaren quarantenes, es prohibí el comerç entre ciutats, es tapiaren cases amb malalts a dins… Tot fou debades, i es veieren afectats tots els estaments socials del camp i de les ciutats. L'epidèmia acabà al final del segle, després de successius rebrots. La pesta deixà una profunda petja en la <a href="/wiki/Demografia" title="Demografia">demografia</a>, l'<a href="/wiki/Economia" title="Economia">economia</a> i l'imaginari col·lectiu: llinatges familiars truncats, orfes, una societat desencantada, preus que queien en picat per manca de consumidors, pagesos que prenien terres que ningú no reclamava… El món feudal trontollà i aquell ordre medieval que semblava inamovible des de feia segles demostrà que podia canviar.<sup id="cite_ref-44" class="reference"><a href="#cite_note-44"><span class="cite-bracket">[</span>43<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A la <a href="/wiki/Corona_d%27Arag%C3%B3" title="Corona d'Aragó">corona d'Aragó</a>, aquesta època de crisi, iniciada el <a href="/wiki/1333" title="1333">1333</a> per unes males collites, passà a l'imaginari col·lectiu com «<a href="/wiki/Lo_mal_any_primer" title="Lo mal any primer">lo mal any primer</a>». </p><p>I és que la pesta comportà efectes importants: l'excedent de roba, que amb un procediment es podia convertir en paper, comportà que el paper baixés molt de preu, i que es fabriqués en grans quantitats. Això escampà l'hàbit de llegir per Europa, i amb els llibres es va estendre la cultura. A més, la pesta accentuà la decadència de l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Orient" title="Imperi Romà d'Orient">Imperi Romà d'Orient</a>, que començà a patir una emigració sostinguda de romans d'Orient cap a les ciutats occidentals, que durà gairebé un segle. Amb ells, Europa redescobrí la tradició grecoromana, i l'interès pel passat clàssic cresqué en tot el continent, especialment a la península Itàlica, on el <a href="/wiki/Renaixement" title="Renaixement">Renaixement</a> prengué volada.<sup id="cite_ref-45" class="reference"><a href="#cite_note-45"><span class="cite-bracket">[</span>44<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Les_Tr%C3%A8s_Riches_Heures_du_duc_de_Berry_juin.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e9/Les_Tr%C3%A8s_Riches_Heures_du_duc_de_Berry_juin.jpg/220px-Les_Tr%C3%A8s_Riches_Heures_du_duc_de_Berry_juin.jpg" decoding="async" width="220" height="355" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e9/Les_Tr%C3%A8s_Riches_Heures_du_duc_de_Berry_juin.jpg/330px-Les_Tr%C3%A8s_Riches_Heures_du_duc_de_Berry_juin.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e9/Les_Tr%C3%A8s_Riches_Heures_du_duc_de_Berry_juin.jpg/440px-Les_Tr%C3%A8s_Riches_Heures_du_duc_de_Berry_juin.jpg 2x" data-file-width="1167" data-file-height="1884" /></a><figcaption>Il·lustració de <a href="/wiki/Les_molt_riques_hores_del_Duc_de_Berry" title="Les molt riques hores del Duc de Berry">les molt riques hores del duc de Berry</a>. <a href="/wiki/Carles_de_Fran%C3%A7a_(duc_de_Berry)" title="Carles de França (duc de Berry)">El duc de Berry</a> fou un dels nobles més destacats de la França del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span>: la màxima expressió de la seva biblioteca personal és aquest llibre pintat entre els anys 1412 i 1416, i conté diverses parts, la més destacada de les quals és una sèrie de dotze iŀlustracions a pàgina sencera que descriuen amb un detallisme incomparable activitats corresponents als dotze mesos de l'any.<sup id="cite_ref-46" class="reference"><a href="#cite_note-46"><span class="cite-bracket">[</span>45<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'escena del mes de juny correspon a les tasques agrícoles, al fons les muralles de la ciutat. Les formes rudimentàries d'explotació del camp es contrapesen amb el creixement de les ciutats i la seva atrevida arquitectura. Tanmateix, l'economia continua basant-se en l'extracció i distribució de l'excedent productiu del camp</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="L'afebliment_de_l'economia_senyorial"><span id="L.27afebliment_de_l.27economia_senyorial"></span>L'afebliment de l'economia senyorial</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana&action=edit&section=42" title="Modifica la secció: L'afebliment de l'economia senyorial"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El descens demogràfic, entre un 35 i un 40% de la població europea, es notà al camp i la depressió agrària produí conseqüències socials i econòmiques: despoblament rural, manca de mà d'obra, retrocés dels conreus, dislocació dels preus i dels salaris i caiguda de les rendes senyorials.<sup id="cite_ref-47" class="reference"><a href="#cite_note-47"><span class="cite-bracket">[</span>46<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La despoblació del camp es traduí en un descens de la mà d'obra agrícola disponible i de l'espai cultivable. Els senyors es veieren obligats a pagar salaris més alts en el moment en què la baixa de preus agrícoles i la disminució de l'espai conreat havien fet disminuir els seus ingressos. </p><p>A la ciutat, la crisi del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span> se sentí amb menys força i moltes ciutats augmentaren l'extensió durant la <a href="/wiki/Baixa_edat_mitjana" title="Baixa edat mitjana">baixa edat mitjana</a> (<a href="/wiki/Par%C3%ADs" title="París">París</a>, <a href="/wiki/Flor%C3%A8ncia" title="Florència">Florència</a>, <a href="/wiki/G%C3%A8nova" title="Gènova">Gènova</a>…). La indústria tèxtil va desenvolupar-se a <a href="/wiki/Anglaterra" title="Anglaterra">Anglaterra</a>; s'inicià el <a href="/w/index.php?title=Treball_a_domicili&action=edit&redlink=1" class="new" title="Treball a domicili (encara no existeix)">treball a domicili</a> en la indústria tèxtil de base rural; el sector siderúrgic visqué un avenç per la demanda d'armes de foc i de la indústria naval. </p><p>Moltes zones rurals fins aleshores aïllades entraren en contacte amb les ciutats, i aquestes augmentaren els contactes entre si mercès a les fires i a una intensa circulació de mercaderies.<sup id="cite_ref-48" class="reference"><a href="#cite_note-48"><span class="cite-bracket">[</span>47<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Per tant, el camp, i en especial les explotacions senyorials, anaren abandonant l'economia d'autosuficiència i tendiren, cada cop més, a orientar la producció cap a la venda. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Les_tensions_socials_al_camp_i_a_la_ciutat">Les tensions socials al camp i a la ciutat</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana&action=edit&section=43" title="Modifica la secció: Les tensions socials al camp i a la ciutat"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La depressió econòmica perjudicà els senyors, que augmentaren els vells drets senyorials (<a href="/wiki/Mals_usos" title="Mals usos">mals usos</a>) i els impostos sobre els pagesos. Aquests factors més el descens dels preus dels cereals foren decisius i incrementaren les tensions socials al camp. Així, esclataren a tot Europa una sèrie de revoltes antisenyorials, com per exemple la <a href="/wiki/Jacquerie" title="Jacquerie">Jacquerie</a> francesa (<a href="/wiki/1358" title="1358">1358</a>) o les revoltes als regnes hispànics en el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span> (<a href="/wiki/Guerra_dels_remences" title="Guerra dels remences">aixecament remença</a> a Catalunya, la <a href="/wiki/Revolta_Forana" title="Revolta Forana">revolta dels forans</a> a Mallorca i la <a href="/wiki/Revolta_Irmandi%C3%B1a" title="Revolta Irmandiña">revolta Irmandiña</a> a Galícia). A Catalunya, la crisi econòmica i el desequilibri social provocà, en temps de <a href="/wiki/Joan_el_Gran" class="mw-redirect" title="Joan el Gran">Joan II</a>, una guerra civil que devorà els darrers recursos del país.<sup id="cite_ref-49" class="reference"><a href="#cite_note-49"><span class="cite-bracket">[</span>48<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>A les ciutats, les calamitats del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span> agreujaren les tensions. Artesans i treballadors s'aixecaren, al llarg del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span> i al principi del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span>, contra la minoria de grans mercaders (patricis i oligarquia urbana) que monopolitzaven el govern municipal. Aquestes revoltes urbanes tenien objectius concrets: accés als càrrecs municipals, <a href="/wiki/Dret_al_treball" title="Dret al treball">dret al treball</a>, augment dels salaris… Tingueren un caràcter més polític que les revoltes pageses. S'estengueren per les grans capitals europees occidentals (<a href="/wiki/Gant" title="Gant">Gant</a>, <a href="/wiki/Flor%C3%A8ncia" title="Florència">Florència</a>, <a href="/wiki/Par%C3%ADs" title="París">París</a>, <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>…) i finalitzaren amb l'entrada dels artesans dins els consells municipals. A Barcelona, la crisi pel govern de la ciutat es traduí en conflictes entre <a href="/wiki/La_Biga_i_la_Busca" title="La Biga i la Busca">la Biga i la Busca</a>. </p><p>Malgrat la inestabilitat, el comerç entre ciutats assolí un progrés notable i es desenvoluparen tècniques financeres, creacions de societats mercantils i el sorgiment de noves rutes i nous centres comercials. Per exemple, a principis del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span>, aparegueren les primeres institucions públiques de crèdit (com la <a href="/wiki/Taula_de_canvi" title="Taula de canvi">Taula de canvi</a> de Barcelona); es generalitzaren les <a href="/wiki/Lletra_de_canvi" title="Lletra de canvi">lletres de canvi</a> i les societats de comerç que es dedicaren a operacions comercials, industrials i bancàries. Alhora, en els segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span>, a causa de la <a href="/wiki/Guerra_dels_cent_anys" class="mw-redirect" title="Guerra dels cent anys">Guerra dels Cent Anys</a>, es van desplaçar les antigues rutes comercials de la <a href="/wiki/Xampanya" title="Xampanya">Xampanya</a> i del <a href="/wiki/Roine" title="Roine">Roine</a> per les <a href="/wiki/Fira" title="Fira">fires</a> de <a href="/wiki/Ginebra" title="Ginebra">Ginebra</a> i les rutes del <a href="/wiki/Rin" title="Rin">Rin</a>.<sup id="cite_ref-50" class="reference"><a href="#cite_note-50"><span class="cite-bracket">[</span>49<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_consolidació_del_poder_monàrquic_i_el_desprestigi_del_papat"><span id="La_consolidaci.C3.B3_del_poder_mon.C3.A0rquic_i_el_desprestigi_del_papat"></span>La consolidació del poder monàrquic i el desprestigi del papat</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana&action=edit&section=44" title="Modifica la secció: La consolidació del poder monàrquic i el desprestigi del papat"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Monarquia_autorit%C3%A0ria" title="Monarquia autoritària">Monarquia autoritària</a></div> <p>S'albira un nou marc: el dels estats moderns amb el poder centralitzat en la figura del rei, en detriment de les pressions de nobles i corts. El desequilibri econòmic i social de la <a href="/wiki/Baixa_edat_mitjana" title="Baixa edat mitjana">baixa edat mitjana</a> tingué repercussions polítiques: els monarques es recolzaren en la força creixent de la <a href="/wiki/Burgesia" title="Burgesia">burgesia</a>, que els donà suport perquè amb les unificacions territorials obtenia una major amplitud dels seus mercats. Així, els monarques s'enfrontaren al poder de la <a href="/wiki/Noblesa" title="Noblesa">noblesa</a> fins a imposar un nou tipus de monarquia més centralitzada i autoritària, en què la institució monàrquica es feia càrrec del poder militar, dels drets d'encunyar moneda, de l'administració de la justícia… Fou el cas dels parlaments anglesos, els Estats Generals del Regne de França i les Corts castellanes. </p><p>El prestigi del papat travessà un dels seus pitjors moments: trasllat a <a href="/wiki/Aviny%C3%B3_(Valclusa)" title="Avinyó (Valclusa)">Avinyó</a> (<a href="/wiki/1309" title="1309">1309</a>-<a href="/wiki/1377" title="1377">1377</a>). La tornada del papat a Roma (<a href="/wiki/1377" title="1377">1377</a>), a conseqüència de la inestabilitat política del Regne de França, originà l'anomenat <i><a href="/wiki/Cisma_d%27Occident" title="Cisma d'Occident">Cisma d'Occident</a></i> (<a href="/wiki/1378" title="1378">1378</a>-<a href="/wiki/1417" title="1417">1417</a>), que representà l'existència de dos, i fins i tot tres, papes en un mateix moment. En aquest context d'inestabilitat i de descrèdit de les institucions eclesiàstiques, sorgiren pertot arreu veus crítiques contra el poder temporal de l'Església, teories conciliaristes (supremacia del <a href="/wiki/Concili" title="Concili">concili</a> per sobre del papa) i moviments heterodoxos: al Regne de França, se cercà crear una Església «estatal» sotmesa al poder civil (<a href="/wiki/Gal%C2%B7licanisme" title="Gal·licanisme">gal·licanisme</a> a partir de la <a href="/wiki/Pragm%C3%A0tica_Sanci%C3%B3_de_Bourges" title="Pragmàtica Sanció de Bourges">Pragmàtica Sanció de Bourges</a>); a <a href="/wiki/Anglaterra" title="Anglaterra">Anglaterra</a>, el professor d'<a href="/wiki/Oxford" title="Oxford">Oxford</a> <a href="/wiki/John_Wyclif" class="mw-redirect" title="John Wyclif">John Wyclif</a> i a <a href="/wiki/Boh%C3%A8mia" title="Bohèmia">Bohèmia</a> <a href="/wiki/Jan_Hus" title="Jan Hus">Jan Hus</a>. Ambdós refusaren totalment l'autoritat de l'Església i defensaren la formació de comunitats de predestinats que prepararen el camí a la <a href="/wiki/Reforma_protestant" class="mw-redirect" title="Reforma protestant">reforma protestant</a>. </p><p>El <a href="/wiki/Concili_de_Constan%C3%A7a" title="Concili de Constança">Concili de Constança</a> (<a href="/wiki/1414" title="1414">1414</a>-<a href="/wiki/1417" title="1417">1417</a>) posà fi al cisma amb l'elecció de <a href="/wiki/Mart%C3%AD_V" title="Martí V">Martí V</a> com a única autoritat. Amb tot, no se solucionaren problemes plantejats com l'autoritat del papa o del concili, o el de l'excessiu luxe eclesiàstic. El segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span> i, sobretot, el <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span>, foren de profundes commocions i d'enfrontaments religiosos. </p> <div style="text-align:center;"> <ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Europe_in_1328.png" class="mw-file-description" title="Europa el 1328"><img alt="Europa el 1328" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0c/Europe_in_1328.png/110px-Europe_in_1328.png" decoding="async" width="110" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0c/Europe_in_1328.png/166px-Europe_in_1328.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0c/Europe_in_1328.png/221px-Europe_in_1328.png 2x" data-file-width="2150" data-file-height="2336" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Europa el 1328</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Europe_in_1430.PNG" class="mw-file-description" title="Europa el 1430"><img alt="Europa el 1430" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c1/Europe_in_1430.PNG/111px-Europe_in_1430.PNG" decoding="async" width="111" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c1/Europe_in_1430.PNG/166px-Europe_in_1430.PNG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c1/Europe_in_1430.PNG/221px-Europe_in_1430.PNG 2x" data-file-width="600" data-file-height="650" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Europa el 1430</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Europe_in_1470.PNG" class="mw-file-description" title="Europa el 1470"><img alt="Europa el 1470" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6d/Europe_in_1470.PNG/111px-Europe_in_1470.PNG" decoding="async" width="111" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6d/Europe_in_1470.PNG/166px-Europe_in_1470.PNG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6d/Europe_in_1470.PNG/221px-Europe_in_1470.PNG 2x" data-file-width="600" data-file-height="650" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Europa el 1470</div> </li> </ul> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:GiovanniDaMilano.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/10/GiovanniDaMilano.jpg/220px-GiovanniDaMilano.jpg" decoding="async" width="220" height="157" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/10/GiovanniDaMilano.jpg/330px-GiovanniDaMilano.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/10/GiovanniDaMilano.jpg/440px-GiovanniDaMilano.jpg 2x" data-file-width="800" data-file-height="572" /></a><figcaption><a href="/wiki/Giovanni_da_Milano" title="Giovanni da Milano">Giovanni da Milano</a>. <i>Naixement de la Verge</i>, 1365 (església de Santa Croce, Florència). Elegant realisme d'aquesta escena burgesa (actituds, vestits, llit), feta amb un pinzell atent als fets quotidians. El cofre llarg voreja el llit en tota la seva extensió i una lleugera, i elegant, cortina està disposada per ser desllaçada. La imatge ens transporta a una casa rica</figcaption></figure> </div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Cap_al_Renaixement">Cap al Renaixement</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana&action=edit&section=45" title="Modifica la secció: Cap al Renaixement"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La <a href="/wiki/Baixa_edat_mitjana" title="Baixa edat mitjana">baixa edat mitjana</a> és una cultura de trànsit i portadora d'elements de canvi que anunciaven el <a href="/wiki/Renaixement_itali%C3%A0" class="mw-redirect" title="Renaixement italià">Renaixement italià</a> com la <i><a href="/wiki/Divina_Com%C3%A8dia" class="mw-redirect" title="Divina Comèdia">Divina comèdia</a></i> (<a href="/wiki/1312" title="1312">1312</a>) de <a href="/wiki/Dante_Alighieri" title="Dante Alighieri">Dant Alighieri</a>, que mostrà uns nous sentiments; l'aparició de les novel·les de cavalleria (<i><a href="/wiki/Tirant_lo_Blanc" title="Tirant lo Blanc">Tirant lo Blanc</a></i>, <i><a href="/wiki/Amad%C3%ADs_de_Gaula" title="Amadís de Gaula">Amadís de Gaula</a></i>…) són llibres d'aventures de gust burgès (fama, honor, viatges…). Sobretot a les ciutats de la península Itàlica i a les flamenques, les més comercials i riques, el <a href="/wiki/Renaixement" title="Renaixement">Renaixement</a> s'anuncia amb més claredat. La burgesia urbana es convertí en consumidora d'art. Així, es desenvolupà una cultura amb signes burgesos: exaltació de la bellesa, la riquesa, la glòria terrenal… que obrí nous camins als artistes fora dels reduïts àmbits eclesiàstics. </p><p>La literatura reflectí també aquests nous gustos: el <i>Decameró</i> de <a href="/wiki/Giovanni_Boccaccio" title="Giovanni Boccaccio">Boccaccio</a> o els <i>Contes de Canterbury</i> de <a href="/wiki/Chaucer" class="mw-redirect" title="Chaucer">Chaucer</a> plasmaren ja un sentiment irònic i desimbolt. També la pintura reflectí, cada cop més, el gust de qui la pagava: les escenes de la vida familiar i quotidiana de la burgesia començaren a ser el tema predilecte dels pintors flamencs (<a href="/wiki/Jan_van_Eyck" title="Jan van Eyck">Jan van Eyck</a>, <a href="/wiki/Roger_van_der_Weyden" class="mw-redirect" title="Roger van der Weyden">Roger van der Weyden</a>, <a href="/wiki/Hans_Memling" title="Hans Memling">Hans Memling</a>…) L'arquitectura canvià amb els nous gustos burgesos: les cases es convertiren en petits palaus de construcció àmplia, confortable i decorada al nou gust. Algunes famílies burgeses i prínceps de repúbliques comercials es convertiren en mecenes de poetes, músics, escultors o pintors. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Notes">Notes</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana&action=edit&section=46" title="Modifica la secció: Notes"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-references-wrap"><ol class="references"> <li id="cite_note-Sis-Quatre-5"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Sis-Quatre_5-0">↑</a></span> <span class="reference-text">Els autors medievals dividien la història en períodes com les <a href="/w/index.php?title=Sis_edats_del_m%C3%B3n&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sis edats del món (encara no existeix)">sis edats del món</a> o els <a href="/w/index.php?title=Quatre_regnes_de_Daniel&action=edit&redlink=1" class="new" title="Quatre regnes de Daniel (encara no existeix)">quatre regnes de Daniel</a> i es pensaven que vivien en els últims temps abans de la <a href="/wiki/Escatologia_cristiana" title="Escatologia cristiana">fi del món</a>.</span> </li> </ol></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana&action=edit&section=47" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-FOOTNOTEBolòs20005-7-1"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBolòs20005-7_1-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFBolòs2000">Bolòs, 2000</a>, p. 5-7.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPower2006«Introduction»_(D._Power)-2"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPower2006«Introduction»_(D._Power)_2-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFPower2006">Power, 2006</a>, «Introduction» (D. Power).</span> </li> <li id="cite_note-3"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-3">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.historyofinformation.com/detail.php?id=3484">Origins of the Three-Period Framework of History: Ancient, Middle Ages, and Modern</a>» (en anglès).  History of Information, 2021. [Consulta: 31 maig 2024].</span></span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMurray20044-4"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMurray20044_4-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFMurray2004">Murray, 2004</a>, p. 4.</span> </li> <li id="cite_note-Diccionari-6"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Diccionari_6-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.diccionari.cat/GDLC/medieval">medieval</a>». <i><a href="/wiki/Gran_Diccionari_de_la_Llengua_Catalana" title="Gran Diccionari de la Llengua Catalana">Gran Diccionari de la Llengua Catalana</a></i>.  <a href="/wiki/Grup_Enciclop%C3%A8dia_Catalana" class="mw-redirect" title="Grup Enciclopèdia Catalana">Grup Enciclopèdia Catalana</a>. [Consulta: 31 maig 2024].</span></span> </li> <li id="cite_note-Benito-7"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Benito_7-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://blogs.uoc.edu/humanitats/ca/historia-medieval-per-pere-benito/">Història Medieval per Pere Benito</a>».  <a href="/wiki/Universitat_Oberta_de_Catalunya" title="Universitat Oberta de Catalunya">Universitat Oberta de Catalunya</a>, 29 gener 2018. [Consulta: 31 maig 2024].</span></span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEWickham20161-8"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEWickham20161_8-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFWickham2016">Wickham, 2016</a>, p. 1.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTERubin20141-9"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTERubin20141_9-0">8,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTERubin20141_9-1">8,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFRubin2014">Rubin, 2014</a>, p. 1.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTERubin20145-10"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTERubin20145_10-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFRubin2014">Rubin, 2014</a>, p. 5.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEDavies1996291-293-11"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEDavies1996291-293_11-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFDavies1996">Davies, 1996</a>, p. 291-293.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEArnold202121_i_132-134-12"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEArnold202121_i_132-134_12-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFArnold2021">Arnold, 2021</a>, p. 21 i 132-134.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTECerdàBastardasCingolaniDe_Riquer2012«Questions_preliminars»_(M._R._Bastardas_i_J._Cerdà)-13"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTECerdàBastardasCingolaniDe_Riquer2012«Questions_preliminars»_(M._R._Bastardas_i_J._Cerdà)_13-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFCerdàBastardasCingolaniDe_Riquer2012">Cerdà <i>et al</i>., 2012</a>, «Questions preliminars» (M. R. Bastardas i J. Cerdà).</span> </li> <li id="cite_note-14"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-14">↑</a></span> <span class="reference-text">Bernard H. Slicher Van Bath. <i>The agricultural history of Western Europe, 500- 1850</i>, Londres, 1963.</span> </li> <li id="cite_note-15"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-15">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/wiki/Arnold_Hauser" title="Arnold Hauser">Hauser, Arnold</a>. <i>Historia social de la literatura y del arte</i>. (Volum I). Barcelona: editorial Labor. 1983. Pàgina 215.</span> </li> <li id="cite_note-16"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-16">↑</a></span> <span class="reference-text">Bravo, Gonzalo. <i>La caída del Imperio Romano y la génesis de Europa. Cinco nuevas visiones</i>. Madrid, ed. Complutense, 2001.</span> </li> <li id="cite_note-17"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-17">↑</a></span> <span class="reference-text">Vidal, Gore. <i>Julià l'Apòstat</i>. Barcelona. Edicions 62, 2002. Rigorosa ficció històrica sobre l'enfonsament del món pagà.</span> </li> <li id="cite_note-18"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-18">↑</a></span> <span class="reference-text">Hauser, Arnold. <i>Historia social de la literatura y del arte</i>. Barcelona: ed. labor. 1983, pàg. 193</span> </li> <li id="cite_note-19"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-19">↑</a></span> <span class="reference-text">Hauser, Arnold. <i>Historia social de la literatura y del arte</i>. Barcelona: ed. labor. 1983, pàg. 187 i ss</span> </li> <li id="cite_note-20"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-20">↑</a></span> <span class="reference-text">Ilchman, Warren F., Katz, Stanley N., Queen, Edward L. <i>Philanthropy in the world's traditions</i>. Indiana: Indiana University Press. 1998, pàg. 120</span> </li> <li id="cite_note-21"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-21">↑</a></span> <span class="reference-text">Lemarignier, J.-F. <i>La France médiévale: institutions et société</i>. París, Armand Colin, 1992, pàg. 119</span> </li> <li id="cite_note-22"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-22">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.catradio.com/reproductor/audio.htm?ID=90893"><i>La revolució feudal</i></a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20071216125356/http://www.catradio.com/reproductor/audio.htm?ID=90893">Arxivat</a> 2007-12-16 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. <i>En guàrdia!</i>. Programa 120 d'història de Catalunya Ràdio dirigit per Enric Capelna i Oriol Jonqueras</span> </li> <li id="cite_note-23"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-23">↑</a></span> <span class="reference-text">Resum de l'apartat de Michel Rouche, «La vida privada a la conquista del Estado y de la sociedad», de l'article «Alta Edad Media Occidental», a Phillippe Ariés i Georges Duby (dir.) <i>Historia de la vida privada</i>, volum I, pàgina 405 i ss.</span> </li> <li id="cite_note-24"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-24">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.catradio.cat/reproductor/audio.htm?ID=234446"><i>Economia a l'edat mitjana</i></a><sup class="noprint Inline-Template"><span title="" style="white-space: nowrap;"><i>[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>]</i></span></sup> Capítol del programa <i>En guàrdia</i> num. 201 de Catalunya Ràdio, del 23-03-2008.</span> </li> <li id="cite_note-25"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-25">↑</a></span> <span class="reference-text">Doehaerd, René: <i>Occidente durante la Alta Edad Media. Economías y sociedades</i>. Barcelona, Labor, 1974.</span> </li> <li id="cite_note-26"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-26">↑</a></span> <span class="reference-text">Sadurní i Puigbò, Núria: <i>Diccionari de l'any 1000 a Catalunya</i>. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 280. Barcelona, octubre del 1999. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-297-4607-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-297-4607-2">ISBN 84-297-4607-2</a></span> </li> <li id="cite_note-27"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-27">↑</a></span> <span class="reference-text">L'any 1000 no suposà cap classe de terror mil·lenari. És una ficció literària posterior. La prova més evident que el pànic no fou <i>universal</i> és que la nomenclatura que actualment emprem pels anys encara no s'havia estès per tota Europa, amb la qual cosa el pànic global era més que improbable. Duby, Georges. <i>El año mil.</i> Barcelona: Gedisa, 1996.</span> </li> <li id="cite_note-28"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-28">↑</a></span> <span class="reference-text">Boutroche, Robert. <i>Señorío y feudalismo</i>. Madrid: Siglo XXI, 1973</span> </li> <li id="cite_note-29"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-29">↑</a></span> <span class="reference-text">Albert i Corp, Esteve. <i>L'obra social i política de l'abat Oliba</i>. Barcelona: Dalmau, 1966.</span> </li> <li id="cite_note-30"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-30">↑</a></span> <span class="reference-text">Duby, G. <i>San Bernardo y el arte cisterciense</i>. Madrid: Taurus. 1981.</span> </li> <li id="cite_note-31"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-31">↑</a></span> <span class="reference-text">De Bolós, Jordi. <i>La vida quotidiana a Catalunya en l'època medieval</i>. Barcelona: Edicions 62, 2000.</span> </li> <li id="cite_note-32"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-32">↑</a></span> <span class="reference-text">Bajo, Fe; Beltran, José Luís. Breve historia de la infancia. Madrid: Temas de Hoy, 1998.</span> </li> <li id="cite_note-33"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-33">↑</a></span> <span class="reference-text">Duby,G. <i>Guerreros y Campesinos. Desarrollo inicial de la economía europea (500-1200)</i>. Trotta. 1976. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-323-0229-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-323-0229-5">ISBN 84-323-0229-5</a></span> </li> <li id="cite_note-34"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-34">↑</a></span> <span class="reference-text">Runciman, Steve. <i>Historia de las cruzadas</i>. Madrid: Alianza, 2002</span> </li> <li id="cite_note-35"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-35">↑</a></span> <span class="reference-text">Sans i Travé, Josep Maria. <i>El final dels templers catalans</i>. Lleida: Pagès editors, 2007.</span> </li> <li id="cite_note-36"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-36">↑</a></span> <span class="reference-text">Claramunt, Salvador: «Les institucions de govern», dins de la <i>Història de Catalunya</i>. Barcelona, Salvat, 1974</span> </li> <li id="cite_note-37"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-37">↑</a></span> <span class="reference-text">Heers, Jacques. <i>Occidente durante los siglos XIV i XV</i>. Obra citada.</span> </li> <li id="cite_note-38"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-38">↑</a></span> <span class="reference-text">Pladevall, Antoni (dir.). <i>L'art gòtic a Catalunya</i> (tres volums). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2002</span> </li> <li id="cite_note-39"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-39">↑</a></span> <span class="reference-text">Le Goff, J. <i>Los intelectuales en la Edad Media</i>. Eudeba: Buenos Aires. 1965., pp- 11-12.</span> </li> <li id="cite_note-40"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-40">↑</a></span> <span class="reference-text">Le Goff. Obra citada. P. 81.</span> </li> <li id="cite_note-41"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-41">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/wiki/Erwin_Panofsky" title="Erwin Panofsky">Panofsky, Erwin</a> <i>Arquitectura gótica y pensamiento escolástico</i>. Madrid: Ediciones de La Piqueta. 1986.</span> </li> <li id="cite_note-42"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-42">↑</a></span> <span class="reference-text">En conseqüència l'última veritat d'un estil artístic no s'inscriu en embrió dins d'una inspiració original, sinó en els trets sociològicament significatius d'una època. I més enllà fins i tot en la contraposició de les biografies de sant Bernat, l'<a href="/wiki/Asceta" class="mw-redirect" title="Asceta">asceta</a> que refusa tota bellesa material, i de Suger, l'<a href="/wiki/Esteta" class="mw-redirect" title="Esteta">esteta</a> que s'abandonà a un gust desenfrenat per allò que l'encisava. Per un extrem l'infant de família pobra dedicat des de petit a l'Església que feu d'ell tot quant és, de l'altra un jove noble que s'ofereix a l'Església a la fi de l'adolescència<a href="/wiki/Pierre_Bourdieu" title="Pierre Bourdieu">Bourdieu, Pierre</a>. «Simbologia i pensament escolàstic. A propòsit d'<i>Arquitecture gothique et pensée scolastique</i>». <i>Revista Papers</i>, número 31. UAB, Departament de sociologia. 1983, pàgines 9 a 32.</span> </li> <li id="cite_note-43"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-43">↑</a></span> <span class="reference-text">Heers, J. <i>Occidente en los siglos XIV i XV</i>. Obra citada.</span> </li> <li id="cite_note-44"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-44">↑</a></span> <span class="reference-text">Sontag, Susan. <i>La malaltia com a metàfora</i>. Barcelona: Ed. Empúries, 1997</span> </li> <li id="cite_note-45"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-45">↑</a></span> <span class="reference-text">Van Doren, Charles. <i>Breve historia del saber</i>. Barcelona: Planeta, 2006.</span> </li> <li id="cite_note-46"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-46">↑</a></span> <span class="reference-text">Morales, Joan, a <i>El llibre més bonic del món</i>, revista Sàpiens<i>, número 69. Juliol 2008.</i></span> </li> <li id="cite_note-47"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-47">↑</a></span> <span class="reference-text">Heers, J. <i>Occidente en los siglos XIV y XV</i>. Barcelona: ed. Labor. 1968.</span> </li> <li id="cite_note-48"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-48">↑</a></span> <span class="reference-text">Scheneidman, J. Lee.<i>L'imperi catalano-aragonés (1200-1350)</i>. Barcelona: Edicions 62.</span> </li> <li id="cite_note-49"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-49">↑</a></span> <span class="reference-text">Vicens Vives, Jaume. <i>Els trastàmares</i>. Barcelona: edicions Vicens Vives, 1991.</span> </li> <li id="cite_note-50"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-50">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.catradio.com/pcatradio/crItem.jsp?seccio=programa&idint=944"><i>En guàrdia!</i>. Programa 132. <i>La vida urbana a la baixa edat mitjana</i></a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20071214220923/http://www.catradio.com/pcatradio/crItem.jsp?seccio=programa&idint=944">Arxivat</a> 2007-12-14 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.. Programa de Catalunya Ràdio dirigit per Enric Capelna i Oriol Jonqueras</span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana&action=edit&section=48" title="Modifica la secció: Bibliografia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFArnold2021"><a href="/w/index.php?title=John_H._Arnold_(historiador)&action=edit&redlink=1" class="new" title="John H. Arnold (historiador) (encara no existeix)"><span style="font-variant: small-caps;">Arnold</span>, J. H</a>. <i>What is Medieval History</i> (en anglès). 2a edició, 2021. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-5095-3256-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-5095-3256-8">ISBN 978-1-5095-3256-8</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=What+is+Medieval+History&rft.aulast=Arnold&rft.aufirst=J.%C2%A0H&rft.date=2021&rft.edition=2a%C2%A0edici%C3%B3&rft.isbn=978-1-5095-3256-8"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFBolòs2000"><a href="/wiki/Jordi_Bol%C3%B2s_i_Masclans" title="Jordi Bolòs i Masclans"><span style="font-variant: small-caps;">Bolòs</span>, J.</a> Edicions 62. <i>Diccionari de la Catalunya Medieval (ss. VI-XV)</i>, 2000. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-297-4706-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-297-4706-0">ISBN 84-297-4706-0</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Diccionari+de+la+Catalunya+Medieval+%28ss.+VI-XV%29&rft.aulast=Bol%C3%B2s&rft.aufirst=J.&rft.date=2000&rft.isbn=84-297-4706-0"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFCerdàBastardasCingolaniDe_Riquer2012"><span style="font-variant: small-caps;">Cerdà</span>, J.; <span style="font-variant: small-caps;">Bastardas</span>, M. R.; <a href="/wiki/Stefano_Maria_Cingolani" title="Stefano Maria Cingolani"><span style="font-variant: small-caps;">Cingolani</span>, S. M.</a>; <a href="/wiki/Isabel_de_Riquer_i_Permanyer" title="Isabel de Riquer i Permanyer"><span style="font-variant: small-caps;">De Riquer</span>, I.</a>; <span style="font-variant: small-caps;">Massip</span>, F.; <a href="/wiki/Meritxell_Sim%C3%B3_i_Torres" title="Meritxell Simó i Torres"><span style="font-variant: small-caps;">Simó</span>, M</a> <i>Literatura europea dels orígens: introducció a la literatura romànica medieval</i>.  <a href="/wiki/Editorial_UOC" title="Editorial UOC">Editorial UOC</a>, 2012. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-9788-491-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-9788-491-4">ISBN 978-84-9788-491-4</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Literatura+europea+dels+or%C3%ADgens%3A+introducci%C3%B3+a+la+literatura+rom%C3%A0nica+medieval&rft.aulast=Cerd%C3%A0&rft.aufirst=J.&rft.date=2012&rft.pub=%5B%5BEditorial+UOC%5D%5D&rft.isbn=978-84-9788-491-4"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFDavies1996"><a href="/wiki/Norman_Davies" title="Norman Davies"><span style="font-variant: small-caps;">Davies</span>, N</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/europehistory00davi_0"><i>Europe: A History</i></a> (en anglès).  <a href="/wiki/Oxford_University_Press" title="Oxford University Press">Oxford University Press</a>, 1996. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-19-520912-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-19-520912-9">ISBN 978-0-19-520912-9</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Europe%3A+A+History&rft.aulast=Davies&rft.aufirst=N&rft.date=1996&rft.pub=%5B%5BOxford+University+Press%5D%5D&rft.isbn=978-0-19-520912-9&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Feuropehistory00davi_0"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFMurray2004"><span style="font-variant: small-caps;">Murray</span>, A. «Should the Middle Ages Be Abolished?» (en anglès). <i>Essays in Medieval Studies</i>, 21, 2004, pàg. 1-22. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1353%2Fems.2005.0010">10.1353/ems.2005.0010</a>.</span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFPower2006"><span style="font-variant: small-caps;">Power</span>, D. <i>The Central Middle Ages: Europe 950–1320</i> (en anglès).  <a href="/wiki/Oxford_University_Press" title="Oxford University Press">Oxford University Press</a>, 2006. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-19-925312-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-19-925312-8">ISBN 978-0-19-925312-8</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Central+Middle+Ages%3A+Europe+950%E2%80%931320&rft.aulast=Power&rft.aufirst=D&rft.date=2006&rft.pub=%5B%5BOxford+University+Press%5D%5D&rft.isbn=978-0-19-925312-8"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFRubin2014"><a href="/w/index.php?title=Miri_Rubin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Miri Rubin (encara no existeix)"><span style="font-variant: small-caps;">Rubin</span>, M</a>. <i>The Middle Ages: A Very Short Introduction</i> (en anglès).  Oxford University Press, 2014. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-19-969729-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-19-969729-8">ISBN 978-0-19-969729-8</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Middle+Ages%3A+A+Very+Short+Introduction&rft.aulast=Rubin&rft.aufirst=M&rft.date=2014&rft.pub=Oxford+University+Press&rft.isbn=978-0-19-969729-8"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFWickham2016"><span style="font-variant: small-caps;">Wickham</span>, C. <i>Medieval Europe</i> (en anglès).  <a href="/wiki/Yale_University_Press" title="Yale University Press">Yale University Press</a>, 2016. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-3002-0834-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-3002-0834-4">ISBN 978-0-3002-0834-4</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Medieval+Europe&rft.aulast=Wickham&rft.aufirst=C&rft.date=2016&rft.pub=%5B%5BYale+University+Press%5D%5D&rft.isbn=978-0-3002-0834-4"><span style="display: none;"> </span></span></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també"><span id="Vegeu_tamb.C3.A9"></span>Vegeu també</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_mitjana&action=edit&section=49" title="Modifica la secció: Vegeu també"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33663753">.mw-parser-output .side-box{margin:4px 0;box-sizing:border-box;border:1px solid #aaa;font-size:88%;line-height:1.25em;background-color:#f9f9f9;display:flow-root}.mw-parser-output .side-box-abovebelow,.mw-parser-output .side-box-text{padding:0.25em 0.9em}.mw-parser-output .side-box-image{padding:2px 0 2px 0.9em;text-align:center}.mw-parser-output .side-box-imageright{padding:2px 0.9em 2px 0;text-align:center}@media(min-width:500px){.mw-parser-output .side-box-flex{display:flex;align-items:center}.mw-parser-output .side-box-text{flex:1;min-width:0}}@media(min-width:720px){.mw-parser-output .side-box{width:238px}.mw-parser-output .side-box-right{clear:right;float:right;margin-left:1em}.mw-parser-output .side-box-left{margin-right:1em}.mw-parser-output .side-box-center{clear:both;margin:auto}}</style><div class="side-box metadata side-box-right plainlinks"> <div class="side-box-flex"> <div class="side-box-image"><span typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/30px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="30" height="40" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/45px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/59px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></span></span></div> <div class="side-box-text plainlist">A <span class="plainlinks"><a class="external text" href="https://commons.wikimedia.org/wiki/P%C3%A0gina_principal?uselang=ca">Wikimedia Commons</a></span> hi ha contingut multimèdia relatiu a: <i><b><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Middle_Ages" class="extiw" title="commons:Category:Middle Ages">Edat mitjana</a></b></i></div></div> </div> <ul><li><a href="/wiki/Cuina_medieval" title="Cuina medieval">Cuina medieval</a></li> <li><a href="/wiki/Filosofia_medieval" title="Filosofia medieval">Filosofia medieval</a></li> <li><a href="/wiki/Edat_mitjana_a_Catalunya" class="mw-redirect" title="Edat mitjana a Catalunya">Edat mitjana a Catalunya</a></li> <li><a href="/wiki/Feudalisme_a_Catalunya" title="Feudalisme a Catalunya">Feudalisme a Catalunya</a></li> <li><a href="/wiki/Edat_mitjana_als_Pa%C3%AFsos_Catalans" title="Edat mitjana als Països Catalans">Edat mitjana als Països Catalans</a></li> <li><a href="/wiki/Edat_mitjana_al_Pa%C3%ADs_Valenci%C3%A0" title="Edat mitjana al País Valencià">Edat mitjana al País Valencià</a></li> <li><a href="/wiki/Era_postcl%C3%A0ssica" title="Era postclàssica">Era postclàssica</a></li> <li><a href="/wiki/Medievalitzaci%C3%B3" title="Medievalització">Medievalització</a></li></ul> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Història_universal" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="3"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Plantilla:Hist%C3%B2ria_universal" title="Plantilla:Història universal"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></span></li></ul></div><div id="Història_universal" style="font-size:114%;margin:0 4em"><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_universal" title="Història universal">Història universal</a></div></th></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Prehist%C3%B2ria" title="Prehistòria">Prehistòria</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Paleol%C3%ADtic" title="Paleolític">Paleolític</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Neol%C3%ADtic" title="Neolític">Neolític</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Eneol%C3%ADtic" title="Eneolític">Edat del coure</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Edat_del_bronze" title="Edat del bronze">Edat del bronze</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Edat_del_ferro" title="Edat del ferro">Edat del ferro</a></div></td><td class="navbox-image" rowspan="5" style="width:1px;padding:0px 0px 0px 2px"><div><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:OrteliusWorldMap.jpeg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6f/OrteliusWorldMap.jpeg/182px-OrteliusWorldMap.jpeg" decoding="async" width="182" height="124" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6f/OrteliusWorldMap.jpeg/273px-OrteliusWorldMap.jpeg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6f/OrteliusWorldMap.jpeg/364px-OrteliusWorldMap.jpeg 2x" data-file-width="5788" data-file-height="3942" /></a></span></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Edat_antiga" title="Edat antiga">Edat antiga</a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Mesopot%C3%A0mia" title="Mesopotàmia">Mesopotàmia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Antic_Egipte" title="Antic Egipte">Antic Egipte</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Antiguitat_cl%C3%A0ssica" title="Antiguitat clàssica">Antiguitat clàssica</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a class="mw-selflink selflink">Edat mitjana</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Alta_edat_mitjana" title="Alta edat mitjana">Alta edat mitjana</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Baixa_edat_mitjana" title="Baixa edat mitjana">Baixa edat mitjana</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Orient" title="Imperi Romà d'Orient">Imperi Romà d'Orient</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Edat_moderna" title="Edat moderna">Edat moderna</a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Era_de_l%27exploraci%C3%B3" title="Era de l'exploració">Era de l'exploració</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Renaixement" title="Renaixement">Renaixement</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Barroc" title="Barroc">Barroc</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Il%C2%B7lustraci%C3%B3" title="Il·lustració">Il·lustració</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Edat_contempor%C3%A0nia" title="Edat contemporània">Edat contemporània</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Francesa" title="Revolució Francesa">Revolució Francesa</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Industrial" title="Revolució Industrial">Revolució Industrial</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Primera_Guerra_Mundial" title="Primera Guerra Mundial">Primera Guerra Mundial</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Segona_Guerra_Mundial" title="Segona Guerra Mundial">Segona Guerra Mundial</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Guerra_Freda" title="Guerra Freda">Guerra Freda</a></div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Biblioth%C3%A8que_nationale_de_France" class="mw-redirect" title="Bibliothèque nationale de France">BNF</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb133185191">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://d-nb.info/gnd/4129108-6">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/LCCN" class="mw-redirect" title="LCCN">LCCN</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.loc.gov/authorities/subjects/sh85085001">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=ph126223&CON_LNG=ENG">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases d'informació</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Gran_Enciclop%C3%A8dia_de_la_M%C3%BAsica" title="Gran Enciclopèdia de la Música">GEMUS</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.enciclopedia.cat/EC-GEM-2380.xml">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Edat_mitjana&oldid=34267708">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Edat_mitjana&oldid=34267708</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categoria</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Edat_mitjana" title="Categoria:Edat mitjana">Edat mitjana</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_enlla%C3%A7os_externs_no_actius" title="Categoria:Articles amb enllaços externs no actius">Articles amb enllaços externs no actius</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:100_articles_fonamentals" title="Categoria:100 articles fonamentals">100 articles fonamentals</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:1.000_articles_fonamentals" title="Categoria:1.000 articles fonamentals">1.000 articles fonamentals</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Llista_d%27articles_de_qualitat" title="Categoria:Llista d'articles de qualitat">Llista d'articles de qualitat</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_de_qualitat_d%27hist%C3%B2ria" title="Categoria:Articles de qualitat d'història">Articles de qualitat d'història</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_de_qualitat_dels_1000" title="Categoria:Articles de qualitat dels 1000">Articles de qualitat dels 1000</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 21 nov 2024 a les 16:40.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Edat_mitjana&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.canary-84779d6bf6-vqkvc","wgBackendResponseTime":215,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"0.429","walltime":"0.639","ppvisitednodes":{"value":7053,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":72208,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":5815,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":11,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":22,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":0,"limit":20},"unstrip-size":{"value":32110,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":1,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 414.977 1 -total"," 25.15% 104.354 1 Plantilla:Commonscat"," 22.18% 92.053 1 Plantilla:Sister"," 21.69% 90.019 1 Plantilla:Caixa_lateral"," 15.89% 65.923 15 Plantilla:Article_principal"," 15.30% 63.483 1 Plantilla:Referències"," 9.45% 39.203 7 Plantilla:Ref-llibre"," 7.90% 32.776 3 Plantilla:Ref-web"," 6.10% 25.297 10 Plantilla:Sfn"," 4.61% 19.126 70 Plantilla:Segle"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.096","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":2471901,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.eqiad.main-764b6bb99c-t7s8k","timestamp":"20241121154953","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Edat mitjana","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Edat_mitjana","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q12554","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q12554","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2003-11-25T12:06:42Z","dateModified":"2024-11-21T15:40:27Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/e\/ef\/Jaime_I_de_Arag%C3%B3n_en_las_pinturas_murales_de_la_conquista_de_Mallorca.jpg","headline":"per\u00edode hist\u00f2ric de la civilitzaci\u00f3 occidental"}</script> </body> </html>