CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Vent - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"d27196a4-9cc2-47fb-8908-42388448d306","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Vent","wgTitle":"Vent","wgCurRevisionId":34268145,"wgRevisionId":34268145,"wgArticleId":3054,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb enllaços externs no actius","Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","1.000 articles fonamentals","Llista d'articles de qualitat","Control d'autoritats","Traduccions que són articles de qualitat","Articles de qualitat dels 1000","Articles de qualitat de ciències de la Terra","Vent"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Vent", "wgRelevantArticleId":3054,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":100000,"wgRelatedArticlesCompat":[],"wgCentralAuthMobileDomain":false,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q8094","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true ,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab", "ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.5"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/e2/Cherry_tree_moving_in_the_wind_1.gif"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="800"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/e2/Cherry_tree_moving_in_the_wind_1.gif"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="533"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e2/Cherry_tree_moving_in_the_wind_1.gif/640px-Cherry_tree_moving_in_the_wind_1.gif"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="426"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Vent - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Vent"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Vent&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Vent"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Vent rootpage-Vent skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Menú principal </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z">Portada</a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x">Article a l'atzar</a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat">Articles de qualitat</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses">Portal viquipedista</a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades">Agenda d'actes</a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r">Canvis recents</a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna">La taverna</a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte">Contacte</a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC">Xat</a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses">Ajuda</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"> Cerca </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Aparença </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class="">Donatius</a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Vent" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class="">Crea un compte</a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Vent" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class="">Inicia la sessió</a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Eines personals </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca">Donatius</a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Vent" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"> Crea un compte</a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Vent" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"> Inicia la sessió</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició">més informació</a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y">Contribucions</a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n">Discussió per aquest IP</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Causes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Causes"> <div class="vector-toc-text"> 1 Causes </div> </a> <ul id="toc-Causes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Mesurament" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Mesurament"> <div class="vector-toc-text"> 2 Mesurament </div> </a> <ul id="toc-Mesurament-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Escala_de_força_del_vent" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Escala_de_força_del_vent"> <div class="vector-toc-text"> 3 Escala de força del vent </div> </a> <ul id="toc-Escala_de_força_del_vent-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Climatologia_global" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Climatologia_global"> <div class="vector-toc-text"> 4 Climatologia global </div> </a> <ul id="toc-Climatologia_global-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Tròpics" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Tròpics"> <div class="vector-toc-text"> 5 Tròpics </div> </a> <button aria-controls="toc-Tròpics-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Tròpics </button> <ul id="toc-Tròpics-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Els_ponents_i_el_seu_impacte" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Els_ponents_i_el_seu_impacte"> <div class="vector-toc-text"> 5.1 Els ponents i el seu impacte </div> </a> <ul id="toc-Els_ponents_i_el_seu_impacte-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Llevants_polars" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Llevants_polars"> <div class="vector-toc-text"> 5.2 Llevants polars </div> </a> <ul id="toc-Llevants_polars-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Aspectes_locals" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Aspectes_locals"> <div class="vector-toc-text"> 6 Aspectes locals </div> </a> <button aria-controls="toc-Aspectes_locals-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Aspectes locals </button> <ul id="toc-Aspectes_locals-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Brises_marines_i_terrestres" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Brises_marines_i_terrestres"> <div class="vector-toc-text"> 6.1 Brises marines i terrestres </div> </a> <ul id="toc-Brises_marines_i_terrestres-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-A_prop_de_les_muntanyes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#A_prop_de_les_muntanyes"> <div class="vector-toc-text"> 6.2 A prop de les muntanyes </div> </a> <ul id="toc-A_prop_de_les_muntanyes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Velocitat_mitjana" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Velocitat_mitjana"> <div class="vector-toc-text"> 7 Velocitat mitjana </div> </a> <button aria-controls="toc-Velocitat_mitjana-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Velocitat mitjana </button> <ul id="toc-Velocitat_mitjana-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Densitat_d'energia_eòlica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Densitat_d'energia_eòlica"> <div class="vector-toc-text"> 7.1 Densitat d'energia eòlica </div> </a> <ul id="toc-Densitat_d'energia_eòlica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Cisallament" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Cisallament"> <div class="vector-toc-text"> 8 Cisallament </div> </a> <ul id="toc-Cisallament-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-El_vent_i_els_éssers_humans" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#El_vent_i_els_éssers_humans"> <div class="vector-toc-text"> 9 El vent i els éssers humans </div> </a> <button aria-controls="toc-El_vent_i_els_éssers_humans-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció El vent i els éssers humans </button> <ul id="toc-El_vent_i_els_éssers_humans-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Cultura" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Cultura"> <div class="vector-toc-text"> 9.1 Cultura </div> </a> <ul id="toc-Cultura-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Transport" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Transport"> <div class="vector-toc-text"> 9.2 Transport </div> </a> <ul id="toc-Transport-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Font_d'energia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Font_d'energia"> <div class="vector-toc-text"> 9.3 Font d'energia </div> </a> <ul id="toc-Font_d'energia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Lleure" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Lleure"> <div class="vector-toc-text"> 9.4 Lleure </div> </a> <ul id="toc-Lleure-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Paper_al_món_natural" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Paper_al_món_natural"> <div class="vector-toc-text"> 10 Paper al món natural </div> </a> <button aria-controls="toc-Paper_al_món_natural-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Paper al món natural </button> <ul id="toc-Paper_al_món_natural-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Erosió" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Erosió"> <div class="vector-toc-text"> 10.1 Erosió </div> </a> <ul id="toc-Erosió-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Migració_de_la_pols_al_desert" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Migració_de_la_pols_al_desert"> <div class="vector-toc-text"> 10.2 Migració de la pols al desert </div> </a> <ul id="toc-Migració_de_la_pols_al_desert-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Efecte_sobre_les_plantes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Efecte_sobre_les_plantes"> <div class="vector-toc-text"> 10.3 Efecte sobre les plantes </div> </a> <ul id="toc-Efecte_sobre_les_plantes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Efecte_sobre_els_animals" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Efecte_sobre_els_animals"> <div class="vector-toc-text"> 10.4 Efecte sobre els animals </div> </a> <ul id="toc-Efecte_sobre_els_animals-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Danys_relacionats" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Danys_relacionats"> <div class="vector-toc-text"> 11 Danys relacionats </div> </a> <ul id="toc-Danys_relacionats-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-A_l'espai_exterior" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#A_l'espai_exterior"> <div class="vector-toc-text"> 12 A l'espai exterior </div> </a> <button aria-controls="toc-A_l'espai_exterior-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció A l'espai exterior </button> <ul id="toc-A_l'espai_exterior-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Vent_planetari" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Vent_planetari"> <div class="vector-toc-text"> 12.1 Vent planetari </div> </a> <ul id="toc-Vent_planetari-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vent_solar" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Vent_solar"> <div class="vector-toc-text"> 12.2 Vent solar </div> </a> <ul id="toc-Vent_solar-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-A_altres_planetes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#A_altres_planetes"> <div class="vector-toc-text"> 13 A altres planetes </div> </a> <ul id="toc-A_altres_planetes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> 14 Vegeu també </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> 15 Referències </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> 16 Enllaços externs </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Commuta la taula de continguts. </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading">Vent</h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 167 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-167" aria-hidden="true" > 167 llengües </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-af mw-list-item"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Wind" title="Wind - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Wind" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target">Afrikaans</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-als mw-list-item"><a href="https://als.wikipedia.org/wiki/Wind" title="Wind - alemany suís" lang="gsw" hreflang="gsw" data-title="Wind" data-language-autonym="Alemannisch" data-language-local-name="alemany suís" class="interlanguage-link-target">Alemannisch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-am mw-list-item"><a href="https://am.wikipedia.org/wiki/%E1%8A%90%E1%8D%8B%E1%88%B5" title="ነፋስ - amhàric" lang="am" hreflang="am" data-title="ነፋስ" data-language-autonym="አማርኛ" data-language-local-name="amhàric" class="interlanguage-link-target">አማርኛ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-an mw-list-item"><a href="https://an.wikipedia.org/wiki/Viento" title="Viento - aragonès" lang="an" hreflang="an" data-title="Viento" data-language-autonym="Aragonés" data-language-local-name="aragonès" class="interlanguage-link-target">Aragonés</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ang mw-list-item"><a href="https://ang.wikipedia.org/wiki/Wind" title="Wind - anglès antic" lang="ang" hreflang="ang" data-title="Wind" data-language-autonym="Ænglisc" data-language-local-name="anglès antic" class="interlanguage-link-target">Ænglisc</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%B1%D9%8A%D8%AD" title="ريح - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="ريح" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target">العربية</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-as mw-list-item"><a href="https://as.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%AC%E0%A6%A4%E0%A6%BE%E0%A6%B9" title="বতাহ - assamès" lang="as" hreflang="as" data-title="বতাহ" data-language-autonym="অসমীয়া" data-language-local-name="assamès" class="interlanguage-link-target">অসমীয়া</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Vientu" title="Vientu - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Vientu" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target">Asturianu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-atj mw-list-item"><a href="https://atj.wikipedia.org/wiki/Rotin" title="Rotin - atacama" lang="atj" hreflang="atj" data-title="Rotin" data-language-autonym="Atikamekw" data-language-local-name="atacama" class="interlanguage-link-target">Atikamekw</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-av mw-list-item"><a href="https://av.wikipedia.org/wiki/%D0%93%D1%8C%D1%83%D1%80%D0%B8" title="Гьури - àvar" lang="av" hreflang="av" data-title="Гьури" data-language-autonym="Авар" data-language-local-name="àvar" class="interlanguage-link-target">Авар</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/K%C3%BCl%C9%99k" title="Külək - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Külək" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target">Azərbaycanca</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-azb mw-list-item"><a href="https://azb.wikipedia.org/wiki/%DB%8C%D8%A6%D9%84" title="یئل - South Azerbaijani" lang="azb" hreflang="azb" data-title="یئل" data-language-autonym="تۆرکجه" data-language-local-name="South Azerbaijani" class="interlanguage-link-target">تۆرکجه</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ba mw-list-item"><a href="https://ba.wikipedia.org/wiki/%D0%95%D0%BB" title="Ел - baixkir" lang="ba" hreflang="ba" data-title="Ел" data-language-autonym="Башҡортса" data-language-local-name="baixkir" class="interlanguage-link-target">Башҡортса</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bar mw-list-item"><a href="https://bar.wikipedia.org/wiki/Wind" title="Wind - bavarès" lang="bar" hreflang="bar" data-title="Wind" data-language-autonym="Boarisch" data-language-local-name="bavarès" class="interlanguage-link-target">Boarisch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bat-smg mw-list-item"><a href="https://bat-smg.wikipedia.org/wiki/Vies" title="Vies - Samogitian" lang="sgs" hreflang="sgs" data-title="Vies" data-language-autonym="Žemaitėška" data-language-local-name="Samogitian" class="interlanguage-link-target">Žemaitėška</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bcl mw-list-item"><a href="https://bcl.wikipedia.org/wiki/Duros" title="Duros - Central Bikol" lang="bcl" hreflang="bcl" data-title="Duros" data-language-autonym="Bikol Central" data-language-local-name="Central Bikol" class="interlanguage-link-target">Bikol Central</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%92%D0%B5%D1%86%D0%B5%D1%80" title="Вецер - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Вецер" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target">Беларуская</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be-x-old mw-list-item"><a href="https://be-tarask.wikipedia.org/wiki/%D0%92%D0%B5%D1%86%D0%B5%D1%80" title="Вецер - Belarusian (Taraškievica orthography)" lang="be-tarask" hreflang="be-tarask" data-title="Вецер" data-language-autonym="Беларуская (тарашкевіца)" data-language-local-name="Belarusian (Taraškievica orthography)" class="interlanguage-link-target">Беларуская (тарашкевіца)</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bew mw-list-item"><a href="https://bew.wikipedia.org/wiki/Angin" title="Angin - Betawi" lang="bew" hreflang="bew" data-title="Angin" data-language-autonym="Betawi" data-language-local-name="Betawi" class="interlanguage-link-target">Betawi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%92%D1%8F%D1%82%D1%8A%D1%80" title="Вятър - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Вятър" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target">Български</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bh mw-list-item"><a href="https://bh.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B9%E0%A4%B5%E0%A4%BE" title="हवा - Bhojpuri" lang="bh" hreflang="bh" data-title="हवा" data-language-autonym="भोजपुरी" data-language-local-name="Bhojpuri" class="interlanguage-link-target">भोजपुरी</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bjn mw-list-item"><a href="https://bjn.wikipedia.org/wiki/Ribut" title="Ribut - Banjar" lang="bjn" hreflang="bjn" data-title="Ribut" data-language-autonym="Banjar" data-language-local-name="Banjar" class="interlanguage-link-target">Banjar</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bn mw-list-item"><a href="https://bn.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%AC%E0%A6%BE%E0%A6%A4%E0%A6%BE%E0%A6%B8" title="বাতাস - bengalí" lang="bn" hreflang="bn" data-title="বাতাস" data-language-autonym="বাংলা" data-language-local-name="bengalí" class="interlanguage-link-target">বাংলা</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bo mw-list-item"><a href="https://bo.wikipedia.org/wiki/%E0%BD%A2%E0%BE%B3%E0%BD%B4%E0%BD%84%E0%BC%8B%E0%BC%8D" title="རླུང་། - tibetà" lang="bo" hreflang="bo" data-title="རླུང་།" data-language-autonym="བོད་ཡིག" data-language-local-name="tibetà" class="interlanguage-link-target">བོད་ཡིག</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-br mw-list-item"><a href="https://br.wikipedia.org/wiki/Avel" title="Avel - bretó" lang="br" hreflang="br" data-title="Avel" data-language-autonym="Brezhoneg" data-language-local-name="bretó" class="interlanguage-link-target">Brezhoneg</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bs mw-list-item"><a href="https://bs.wikipedia.org/wiki/Vjetar" title="Vjetar - bosnià" lang="bs" hreflang="bs" data-title="Vjetar" data-language-autonym="Bosanski" data-language-local-name="bosnià" class="interlanguage-link-target">Bosanski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bxr mw-list-item"><a href="https://bxr.wikipedia.org/wiki/%D2%BA%D0%B0%D0%BB%D1%85%D0%B8%D0%BD" title="Һалхин - Russia Buriat" lang="bxr" hreflang="bxr" data-title="Һалхин" data-language-autonym="Буряад" data-language-local-name="Russia Buriat" class="interlanguage-link-target">Буряад</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cdo mw-list-item"><a href="https://cdo.wikipedia.org/wiki/H%C5%ADng" title="Hŭng - Mindong" lang="cdo" hreflang="cdo" data-title="Hŭng" data-language-autonym="閩東語 / Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄" data-language-local-name="Mindong" class="interlanguage-link-target">閩東語 / Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ce mw-list-item"><a href="https://ce.wikipedia.org/wiki/%D0%9C%D0%BE%D1%85" title="Мох - txetxè" lang="ce" hreflang="ce" data-title="Мох" data-language-autonym="Нохчийн" data-language-local-name="txetxè" class="interlanguage-link-target">Нохчийн</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-chr mw-list-item"><a href="https://chr.wikipedia.org/wiki/%E1%8E%A4%E1%8F%83%E1%8E%B4" title="ᎤᏃᎴ - cherokee" lang="chr" hreflang="chr" data-title="ᎤᏃᎴ" data-language-autonym="ᏣᎳᎩ" data-language-local-name="cherokee" class="interlanguage-link-target">ᏣᎳᎩ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ckb mw-list-item"><a href="https://ckb.wikipedia.org/wiki/%D8%A8%D8%A7" title="با - kurd central" lang="ckb" hreflang="ckb" data-title="با" data-language-autonym="کوردی" data-language-local-name="kurd central" class="interlanguage-link-target">کوردی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/V%C3%ADtr" title="Vítr - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Vítr" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target">Čeština</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cv mw-list-item"><a href="https://cv.wikipedia.org/wiki/%D2%AA%D0%B8%D0%BB" title="Ҫил - txuvaix" lang="cv" hreflang="cv" data-title="Ҫил" data-language-autonym="Чӑвашла" data-language-local-name="txuvaix" class="interlanguage-link-target">Чӑвашла</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/Gwynt" title="Gwynt - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="Gwynt" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target">Cymraeg</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Vind" title="Vind - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Vind" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target">Dansk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Wind" title="Wind - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Wind" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target">Deutsch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-diq mw-list-item"><a href="https://diq.wikipedia.org/wiki/Va" title="Va - Zazaki" lang="diq" hreflang="diq" data-title="Va" data-language-autonym="Zazaki" data-language-local-name="Zazaki" class="interlanguage-link-target">Zazaki</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-dsb mw-list-item"><a href="https://dsb.wikipedia.org/wiki/W%C4%9Bt%C5%A1" title="Wětš - baix sòrab" lang="dsb" hreflang="dsb" data-title="Wětš" data-language-autonym="Dolnoserbski" data-language-local-name="baix sòrab" class="interlanguage-link-target">Dolnoserbski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%86%CE%BD%CE%B5%CE%BC%CE%BF%CF%82" title="Άνεμος - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Άνεμος" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target">Ελληνικά</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Wind" title="Wind - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Wind" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target">English</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Vento" title="Vento - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Vento" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target">Esperanto</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Viento" title="Viento - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Viento" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target">Español</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Tuul" title="Tuul - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Tuul" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target">Eesti</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Haize" title="Haize - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Haize" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target">Euskara</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D8%A8%D8%A7%D8%AF" title="باد - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="باد" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target">فارسی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Tuuli" title="Tuuli - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Tuuli" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target">Suomi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fiu-vro mw-list-item"><a href="https://fiu-vro.wikipedia.org/wiki/Tuul" title="Tuul - Võro" lang="vro" hreflang="vro" data-title="Tuul" data-language-autonym="Võro" data-language-local-name="Võro" class="interlanguage-link-target">Võro</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fj mw-list-item"><a href="https://fj.wikipedia.org/wiki/Cagi" title="Cagi - fijià" lang="fj" hreflang="fj" data-title="Cagi" data-language-autonym="Na Vosa Vakaviti" data-language-local-name="fijià" class="interlanguage-link-target">Na Vosa Vakaviti</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Vent" title="Vent - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Vent" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target">Français</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-frr mw-list-item"><a href="https://frr.wikipedia.org/wiki/Winj" title="Winj - frisó septentrional" lang="frr" hreflang="frr" data-title="Winj" data-language-autonym="Nordfriisk" data-language-local-name="frisó septentrional" class="interlanguage-link-target">Nordfriisk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fy mw-list-item"><a href="https://fy.wikipedia.org/wiki/Wyn_(waar)" title="Wyn (waar) - frisó occidental" lang="fy" hreflang="fy" data-title="Wyn (waar)" data-language-autonym="Frysk" data-language-local-name="frisó occidental" class="interlanguage-link-target">Frysk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ga mw-list-item"><a href="https://ga.wikipedia.org/wiki/Gaoth" title="Gaoth - irlandès" lang="ga" hreflang="ga" data-title="Gaoth" data-language-autonym="Gaeilge" data-language-local-name="irlandès" class="interlanguage-link-target">Gaeilge</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gd mw-list-item"><a href="https://gd.wikipedia.org/wiki/Gaoth" title="Gaoth - gaèlic escocès" lang="gd" hreflang="gd" data-title="Gaoth" data-language-autonym="Gàidhlig" data-language-local-name="gaèlic escocès" class="interlanguage-link-target">Gàidhlig</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Vento" title="Vento - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Vento" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target">Galego</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gn mw-list-item"><a href="https://gn.wikipedia.org/wiki/Yvytu" title="Yvytu - guaraní" lang="gn" hreflang="gn" data-title="Yvytu" data-language-autonym="Avañe'ẽ" data-language-local-name="guaraní" class="interlanguage-link-target">Avañe'ẽ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gor mw-list-item"><a href="https://gor.wikipedia.org/wiki/Dupoto" title="Dupoto - gorontalo" lang="gor" hreflang="gor" data-title="Dupoto" data-language-autonym="Bahasa Hulontalo" data-language-local-name="gorontalo" class="interlanguage-link-target">Bahasa Hulontalo</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gu mw-list-item"><a href="https://gu.wikipedia.org/wiki/%E0%AA%AA%E0%AA%B5%E0%AA%A8" title="પવન - gujarati" lang="gu" hreflang="gu" data-title="પવન" data-language-autonym="ગુજરાતી" data-language-local-name="gujarati" class="interlanguage-link-target">ગુજરાતી</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-guc mw-list-item"><a href="https://guc.wikipedia.org/wiki/Joutai" title="Joutai - wayú" lang="guc" hreflang="guc" data-title="Joutai" data-language-autonym="Wayuunaiki" data-language-local-name="wayú" class="interlanguage-link-target">Wayuunaiki</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gv mw-list-item"><a href="https://gv.wikipedia.org/wiki/Geay" title="Geay - manx" lang="gv" hreflang="gv" data-title="Geay" data-language-autonym="Gaelg" data-language-local-name="manx" class="interlanguage-link-target">Gaelg</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hak mw-list-item"><a href="https://hak.wikipedia.org/wiki/F%C3%BBng" title="Fûng - xinès hakka" lang="hak" hreflang="hak" data-title="Fûng" data-language-autonym="客家語 / Hak-kâ-ngî" data-language-local-name="xinès hakka" class="interlanguage-link-target">客家語 / Hak-kâ-ngî</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%A8%D7%95%D7%97" title="רוח - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="רוח" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target">עברית</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hi mw-list-item"><a href="https://hi.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AA%E0%A4%B5%E0%A4%A8" title="पवन - hindi" lang="hi" hreflang="hi" data-title="पवन" data-language-autonym="हिन्दी" data-language-local-name="hindi" class="interlanguage-link-target">हिन्दी</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hif mw-list-item"><a href="https://hif.wikipedia.org/wiki/Hawaa" title="Hawaa - hindi de Fiji" lang="hif" hreflang="hif" data-title="Hawaa" data-language-autonym="Fiji Hindi" data-language-local-name="hindi de Fiji" class="interlanguage-link-target">Fiji Hindi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Vjetar" title="Vjetar - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Vjetar" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target">Hrvatski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hsb mw-list-item"><a href="https://hsb.wikipedia.org/wiki/W%C4%9Btr" title="Wětr - alt sòrab" lang="hsb" hreflang="hsb" data-title="Wětr" data-language-autonym="Hornjoserbsce" data-language-local-name="alt sòrab" class="interlanguage-link-target">Hornjoserbsce</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ht mw-list-item"><a href="https://ht.wikipedia.org/wiki/Van" title="Van - crioll d’Haití" lang="ht" hreflang="ht" data-title="Van" data-language-autonym="Kreyòl ayisyen" data-language-local-name="crioll d’Haití" class="interlanguage-link-target">Kreyòl ayisyen</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/Sz%C3%A9l" title="Szél - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Szél" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target">Magyar</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D5%94%D5%A1%D5%B4%D5%AB" title="Քամի - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Քամի" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target">Հայերեն</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hyw mw-list-item"><a href="https://hyw.wikipedia.org/wiki/%D5%80%D5%B8%D5%BE%D5%A8" title="Հովը - Western Armenian" lang="hyw" hreflang="hyw" data-title="Հովը" data-language-autonym="Արեւմտահայերէն" data-language-local-name="Western Armenian" class="interlanguage-link-target">Արեւմտահայերէն</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ia mw-list-item"><a href="https://ia.wikipedia.org/wiki/Vento" title="Vento - interlingua" lang="ia" hreflang="ia" data-title="Vento" data-language-autonym="Interlingua" data-language-local-name="interlingua" class="interlanguage-link-target">Interlingua</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Angin" title="Angin - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Angin" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target">Bahasa Indonesia</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ie mw-list-item"><a href="https://ie.wikipedia.org/wiki/Vente" title="Vente - interlingue" lang="ie" hreflang="ie" data-title="Vente" data-language-autonym="Interlingue" data-language-local-name="interlingue" class="interlanguage-link-target">Interlingue</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-inh mw-list-item"><a href="https://inh.wikipedia.org/wiki/%D0%9C%D1%83%D1%85" title="Мух - ingúix" lang="inh" hreflang="inh" data-title="Мух" data-language-autonym="ГӀалгӀай" data-language-local-name="ingúix" class="interlanguage-link-target">ГӀалгӀай</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-io mw-list-item"><a href="https://io.wikipedia.org/wiki/Vento" title="Vento - ido" lang="io" hreflang="io" data-title="Vento" data-language-autonym="Ido" data-language-local-name="ido" class="interlanguage-link-target">Ido</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-is mw-list-item"><a href="https://is.wikipedia.org/wiki/Vindur" title="Vindur - islandès" lang="is" hreflang="is" data-title="Vindur" data-language-autonym="Íslenska" data-language-local-name="islandès" class="interlanguage-link-target">Íslenska</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Vento" title="Vento - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Vento" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target">Italiano</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E9%A2%A8" title="風 - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="風" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target">日本語</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jv mw-list-item"><a href="https://jv.wikipedia.org/wiki/Angin" title="Angin - javanès" lang="jv" hreflang="jv" data-title="Angin" data-language-autonym="Jawa" data-language-local-name="javanès" class="interlanguage-link-target">Jawa</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%A5%E1%83%90%E1%83%A0%E1%83%98" title="ქარი - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="ქარი" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target">ქართული</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kaa mw-list-item"><a href="https://kaa.wikipedia.org/wiki/Samal" title="Samal - karakalpak" lang="kaa" hreflang="kaa" data-title="Samal" data-language-autonym="Qaraqalpaqsha" data-language-local-name="karakalpak" class="interlanguage-link-target">Qaraqalpaqsha</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kcg mw-list-item"><a href="https://kcg.wikipedia.org/wiki/Wun" title="Wun - tyap" lang="kcg" hreflang="kcg" data-title="Wun" data-language-autonym="Tyap" data-language-local-name="tyap" class="interlanguage-link-target">Tyap</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kge mw-list-item"><a href="https://kge.wikipedia.org/wiki/Angin" title="Angin - Komering" lang="kge" hreflang="kge" data-title="Angin" data-language-autonym="Kumoring" data-language-local-name="Komering" class="interlanguage-link-target">Kumoring</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kk mw-list-item"><a href="https://kk.wikipedia.org/wiki/%D0%96%D0%B5%D0%BB" title="Жел - kazakh" lang="kk" hreflang="kk" data-title="Жел" data-language-autonym="Қазақша" data-language-local-name="kazakh" class="interlanguage-link-target">Қазақша</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kn mw-list-item"><a href="https://kn.wikipedia.org/wiki/%E0%B2%97%E0%B2%BE%E0%B2%B3%E0%B2%BF/%E0%B2%B5%E0%B2%BE%E0%B2%AF%E0%B3%81" title="ಗಾಳಿ/ವಾಯು - kannada" lang="kn" hreflang="kn" data-title="ಗಾಳಿ/ವಾಯು" data-language-autonym="ಕನ್ನಡ" data-language-local-name="kannada" class="interlanguage-link-target">ಕನ್ನಡ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EB%B0%94%EB%9E%8C" title="바람 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="바람" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target">한국어</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ks mw-list-item"><a href="https://ks.wikipedia.org/wiki/%D9%88%D8%A7%D9%88_%DB%8C%D8%A7_%DB%81%D9%88%D8%A7" title="واو یا ہوا - caixmiri" lang="ks" hreflang="ks" data-title="واو یا ہوا" data-language-autonym="कॉशुर / کٲشُر" data-language-local-name="caixmiri" class="interlanguage-link-target">कॉशुर / کٲشُر</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ku mw-list-item"><a href="https://ku.wikipedia.org/wiki/Ba_(hewa)" title="Ba (hewa) - kurd" lang="ku" hreflang="ku" data-title="Ba (hewa)" data-language-autonym="Kurdî" data-language-local-name="kurd" class="interlanguage-link-target">Kurdî</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ky mw-list-item"><a href="https://ky.wikipedia.org/wiki/%D0%A8%D0%B0%D0%BC%D0%B0%D0%BB" title="Шамал - kirguís" lang="ky" hreflang="ky" data-title="Шамал" data-language-autonym="Кыргызча" data-language-local-name="kirguís" class="interlanguage-link-target">Кыргызча</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Ventus" title="Ventus - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Ventus" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target">Latina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lg mw-list-item"><a href="https://lg.wikipedia.org/wiki/Empewo_eya_kiwanuka" title="Empewo eya kiwanuka - ganda" lang="lg" hreflang="lg" data-title="Empewo eya kiwanuka" data-language-autonym="Luganda" data-language-local-name="ganda" class="interlanguage-link-target">Luganda</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-li mw-list-item"><a href="https://li.wikipedia.org/wiki/Windj" title="Windj - limburguès" lang="li" hreflang="li" data-title="Windj" data-language-autonym="Limburgs" data-language-local-name="limburguès" class="interlanguage-link-target">Limburgs</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lmo mw-list-item"><a href="https://lmo.wikipedia.org/wiki/Vent" title="Vent - llombard" lang="lmo" hreflang="lmo" data-title="Vent" data-language-autonym="Lombard" data-language-local-name="llombard" class="interlanguage-link-target">Lombard</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ln mw-list-item"><a href="https://ln.wikipedia.org/wiki/Momp%C9%9Bp%C9%9B" title="Mompɛpɛ - lingala" lang="ln" hreflang="ln" data-title="Mompɛpɛ" data-language-autonym="Lingála" data-language-local-name="lingala" class="interlanguage-link-target">Lingála</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lo mw-list-item"><a href="https://lo.wikipedia.org/wiki/%E0%BA%A5%E0%BA%BB%E0%BA%A1" title="ລົມ - laosià" lang="lo" hreflang="lo" data-title="ລົມ" data-language-autonym="ລາວ" data-language-local-name="laosià" class="interlanguage-link-target">ລາວ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/V%C4%97jas" title="Vėjas - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Vėjas" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target">Lietuvių</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/V%C4%93j%C5%A1" title="Vējš - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Vējš" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target">Latviešu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mdf mw-list-item"><a href="https://mdf.wikipedia.org/wiki/%D0%92%D0%B0%D1%80%D0%BC%D0%B0%D1%81%D1%8C" title="Вармась - mordovià moksa" lang="mdf" hreflang="mdf" data-title="Вармась" data-language-autonym="Мокшень" data-language-local-name="mordovià moksa" class="interlanguage-link-target">Мокшень</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mg mw-list-item"><a href="https://mg.wikipedia.org/wiki/Rivotra_mitsoka" title="Rivotra mitsoka - malgaix" lang="mg" hreflang="mg" data-title="Rivotra mitsoka" data-language-autonym="Malagasy" data-language-local-name="malgaix" class="interlanguage-link-target">Malagasy</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mhr mw-list-item"><a href="https://mhr.wikipedia.org/wiki/%D0%9C%D0%B0%D1%80%D0%B4%D0%B5%D0%B6" title="Мардеж - Eastern Mari" lang="mhr" hreflang="mhr" data-title="Мардеж" data-language-autonym="Олык марий" data-language-local-name="Eastern Mari" class="interlanguage-link-target">Олык марий</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-min mw-list-item"><a href="https://min.wikipedia.org/wiki/Angin" title="Angin - minangkabau" lang="min" hreflang="min" data-title="Angin" data-language-autonym="Minangkabau" data-language-local-name="minangkabau" class="interlanguage-link-target">Minangkabau</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk mw-list-item"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%92%D0%B5%D1%82%D0%B0%D1%80" title="Ветар - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Ветар" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target">Македонски</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ml mw-list-item"><a href="https://ml.wikipedia.org/wiki/%E0%B4%95%E0%B4%BE%E0%B4%B1%E0%B5%8D%E0%B4%B1%E0%B5%8D" title="കാറ്റ് - malaiàlam" lang="ml" hreflang="ml" data-title="കാറ്റ്" data-language-autonym="മലയാളം" data-language-local-name="malaiàlam" class="interlanguage-link-target">മലയാളം</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mn mw-list-item"><a href="https://mn.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%B0%D0%BB%D1%85%D0%B8" title="Салхи - mongol" lang="mn" hreflang="mn" data-title="Салхи" data-language-autonym="Монгол" data-language-local-name="mongol" class="interlanguage-link-target">Монгол</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mr mw-list-item"><a href="https://mr.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B5%E0%A4%BE%E0%A4%B0%E0%A4%BE" title="वारा - marathi" lang="mr" hreflang="mr" data-title="वारा" data-language-autonym="मराठी" data-language-local-name="marathi" class="interlanguage-link-target">मराठी</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/Angin" title="Angin - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Angin" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target">Bahasa Melayu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mwl mw-list-item"><a href="https://mwl.wikipedia.org/wiki/Biento" title="Biento - mirandès" lang="mwl" hreflang="mwl" data-title="Biento" data-language-autonym="Mirandés" data-language-local-name="mirandès" class="interlanguage-link-target">Mirandés</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-my mw-list-item"><a href="https://my.wikipedia.org/wiki/%E1%80%9C%E1%80%B1%E1%80%90%E1%80%AD%E1%80%AF%E1%80%80%E1%80%BA%E1%80%81%E1%80%90%E1%80%BA%E1%80%81%E1%80%BC%E1%80%84%E1%80%BA%E1%80%B8" title="လေတိုက်ခတ်ခြင်း - birmà" lang="my" hreflang="my" data-title="လေတိုက်ခတ်ခြင်း" data-language-autonym="မြန်မာဘာသာ" data-language-local-name="birmà" class="interlanguage-link-target">မြန်မာဘာသာ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds mw-list-item"><a href="https://nds.wikipedia.org/wiki/Wind" title="Wind - baix alemany" lang="nds" hreflang="nds" data-title="Wind" data-language-autonym="Plattdüütsch" data-language-local-name="baix alemany" class="interlanguage-link-target">Plattdüütsch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds-nl mw-list-item"><a href="https://nds-nl.wikipedia.org/wiki/Wiend" title="Wiend - baix saxó" lang="nds-NL" hreflang="nds-NL" data-title="Wiend" data-language-autonym="Nedersaksies" data-language-local-name="baix saxó" class="interlanguage-link-target">Nedersaksies</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ne mw-list-item"><a href="https://ne.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B9%E0%A4%BE%E0%A4%B5%E0%A4%BE" title="हावा - nepalès" lang="ne" hreflang="ne" data-title="हावा" data-language-autonym="नेपाली" data-language-local-name="nepalès" class="interlanguage-link-target">नेपाली</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-new mw-list-item"><a href="https://new.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AB%E0%A4%AF%E0%A5%8D" title="फय् - newari" lang="new" hreflang="new" data-title="फय्" data-language-autonym="नेपाल भाषा" data-language-local-name="newari" class="interlanguage-link-target">नेपाल भाषा</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Wind_(meteorologie)" title="Wind (meteorologie) - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Wind (meteorologie)" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target">Nederlands</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Vind" title="Vind - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Vind" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target">Norsk nynorsk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Vind" title="Vind - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Vind" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target">Norsk bokmål</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nrm mw-list-item"><a href="https://nrm.wikipedia.org/wiki/Vent" title="Vent - Norman" lang="nrf" hreflang="nrf" data-title="Vent" data-language-autonym="Nouormand" data-language-local-name="Norman" class="interlanguage-link-target">Nouormand</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-oc mw-list-item"><a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/Vent" title="Vent - occità" lang="oc" hreflang="oc" data-title="Vent" data-language-autonym="Occitan" data-language-local-name="occità" class="interlanguage-link-target">Occitan</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-or mw-list-item"><a href="https://or.wikipedia.org/wiki/%E0%AC%AA%E0%AC%AC%E0%AC%A8" title="ପବନ - oriya" lang="or" hreflang="or" data-title="ପବନ" data-language-autonym="ଓଡ଼ିଆ" data-language-local-name="oriya" class="interlanguage-link-target">ଓଡ଼ିଆ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pa mw-list-item"><a href="https://pa.wikipedia.org/wiki/%E0%A8%B9%E0%A8%B5%E0%A8%BE" title="ਹਵਾ - panjabi" lang="pa" hreflang="pa" data-title="ਹਵਾ" data-language-autonym="ਪੰਜਾਬੀ" data-language-local-name="panjabi" class="interlanguage-link-target">ਪੰਜਾਬੀ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pcd mw-list-item"><a href="https://pcd.wikipedia.org/wiki/Vint" title="Vint - picard" lang="pcd" hreflang="pcd" data-title="Vint" data-language-autonym="Picard" data-language-local-name="picard" class="interlanguage-link-target">Picard</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Wiatr" title="Wiatr - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Wiatr" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target">Polski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pnb mw-list-item"><a href="https://pnb.wikipedia.org/wiki/%D9%86%DB%8C%D8%B1%DB%8C" title="نیری - Western Punjabi" lang="pnb" hreflang="pnb" data-title="نیری" data-language-autonym="پنجابی" data-language-local-name="Western Punjabi" class="interlanguage-link-target">پنجابی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ps mw-list-item"><a href="https://ps.wikipedia.org/wiki/%D8%A8%D8%A7%D8%AF" title="باد - paixtu" lang="ps" hreflang="ps" data-title="باد" data-language-autonym="پښتو" data-language-local-name="paixtu" class="interlanguage-link-target">پښتو</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Vento" title="Vento - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Vento" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target">Português</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-qu mw-list-item"><a href="https://qu.wikipedia.org/wiki/Wayra" title="Wayra - quítxua" lang="qu" hreflang="qu" data-title="Wayra" data-language-autonym="Runa Simi" data-language-local-name="quítxua" class="interlanguage-link-target">Runa Simi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/V%C3%A2nt" title="Vânt - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Vânt" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target">Română</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-roa-rup mw-list-item"><a href="https://roa-rup.wikipedia.org/wiki/Vimtu" title="Vimtu - aromanès" lang="rup" hreflang="rup" data-title="Vimtu" data-language-autonym="Armãneashti" data-language-local-name="aromanès" class="interlanguage-link-target">Armãneashti</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%92%D0%B5%D1%82%D0%B5%D1%80" title="Ветер - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Ветер" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target">Русский</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sah mw-list-item"><a href="https://sah.wikipedia.org/wiki/%D0%A2%D1%8B%D0%B0%D0%BB" title="Тыал - iacut" lang="sah" hreflang="sah" data-title="Тыал" data-language-autonym="Саха тыла" data-language-local-name="iacut" class="interlanguage-link-target">Саха тыла</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-scn mw-list-item"><a href="https://scn.wikipedia.org/wiki/Ventu" title="Ventu - sicilià" lang="scn" hreflang="scn" data-title="Ventu" data-language-autonym="Sicilianu" data-language-local-name="sicilià" class="interlanguage-link-target">Sicilianu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sco mw-list-item"><a href="https://sco.wikipedia.org/wiki/Wind" title="Wind - escocès" lang="sco" hreflang="sco" data-title="Wind" data-language-autonym="Scots" data-language-local-name="escocès" class="interlanguage-link-target">Scots</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sd mw-list-item"><a href="https://sd.wikipedia.org/wiki/%D9%88%D8%A7%D8%A1%D9%8F" title="واءُ - sindi" lang="sd" hreflang="sd" data-title="واءُ" data-language-autonym="سنڌي" data-language-local-name="sindi" class="interlanguage-link-target">سنڌي</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Vjetar" title="Vjetar - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Vjetar" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target">Srpskohrvatski / српскохрватски</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-si mw-list-item"><a href="https://si.wikipedia.org/wiki/%E0%B7%83%E0%B7%94%E0%B7%85%E0%B6%9F" title="සුළඟ - singalès" lang="si" hreflang="si" data-title="සුළඟ" data-language-autonym="සිංහල" data-language-local-name="singalès" class="interlanguage-link-target">සිංහල</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Wind" title="Wind - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Wind" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target">Simple English</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/Vietor" title="Vietor - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Vietor" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target">Slovenčina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Veter" title="Veter - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Veter" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target">Slovenščina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-smn mw-list-item"><a href="https://smn.wikipedia.org/wiki/Piegg%C3%A2" title="Pieggâ - sami d’Inari" lang="smn" hreflang="smn" data-title="Pieggâ" data-language-autonym="Anarâškielâ" data-language-local-name="sami d’Inari" class="interlanguage-link-target">Anarâškielâ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sn mw-list-item"><a href="https://sn.wikipedia.org/wiki/Mhepo" title="Mhepo - shona" lang="sn" hreflang="sn" data-title="Mhepo" data-language-autonym="ChiShona" data-language-local-name="shona" class="interlanguage-link-target">ChiShona</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-so mw-list-item"><a href="https://so.wikipedia.org/wiki/Dabeyl" title="Dabeyl - somali" lang="so" hreflang="so" data-title="Dabeyl" data-language-autonym="Soomaaliga" data-language-local-name="somali" class="interlanguage-link-target">Soomaaliga</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sq mw-list-item"><a href="https://sq.wikipedia.org/wiki/Era" title="Era - albanès" lang="sq" hreflang="sq" data-title="Era" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanès" class="interlanguage-link-target">Shqip</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%92%D0%B5%D1%82%D0%B0%D1%80" title="Ветар - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Ветар" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target">Српски / srpski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-su mw-list-item"><a href="https://su.wikipedia.org/wiki/Angin" title="Angin - sondanès" lang="su" hreflang="su" data-title="Angin" data-language-autonym="Sunda" data-language-local-name="sondanès" class="interlanguage-link-target">Sunda</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Vind" title="Vind - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Vind" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target">Svenska</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sw mw-list-item"><a href="https://sw.wikipedia.org/wiki/Upepo" title="Upepo - suahili" lang="sw" hreflang="sw" data-title="Upepo" data-language-autonym="Kiswahili" data-language-local-name="suahili" class="interlanguage-link-target">Kiswahili</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-szl mw-list-item"><a href="https://szl.wikipedia.org/wiki/Wjater" title="Wjater - silesià" lang="szl" hreflang="szl" data-title="Wjater" data-language-autonym="Ślůnski" data-language-local-name="silesià" class="interlanguage-link-target">Ślůnski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%95%E0%AE%BE%E0%AE%B1%E0%AF%8D%E0%AE%B1%E0%AF%81" title="காற்று - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="காற்று" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target">தமிழ்</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-te mw-list-item"><a href="https://te.wikipedia.org/wiki/%E0%B0%97%E0%B0%BE%E0%B0%B2%E0%B0%BF_(%E0%B0%AA%E0%B0%B5%E0%B0%A8%E0%B0%82)" title="గాలి (పవనం) - telugu" lang="te" hreflang="te" data-title="గాలి (పవనం)" data-language-autonym="తెలుగు" data-language-local-name="telugu" class="interlanguage-link-target">తెలుగు</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tg mw-list-item"><a href="https://tg.wikipedia.org/wiki/%D0%91%D0%BE%D0%B4" title="Бод - tadjik" lang="tg" hreflang="tg" data-title="Бод" data-language-autonym="Тоҷикӣ" data-language-local-name="tadjik" class="interlanguage-link-target">Тоҷикӣ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B8%A5%E0%B8%A1" title="ลม - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="ลม" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target">ไทย</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tl mw-list-item"><a href="https://tl.wikipedia.org/wiki/Hangin" title="Hangin - tagal" lang="tl" hreflang="tl" data-title="Hangin" data-language-autonym="Tagalog" data-language-local-name="tagal" class="interlanguage-link-target">Tagalog</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/R%C3%BCzg%C3%A2r" title="Rüzgâr - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Rüzgâr" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target">Türkçe</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tt mw-list-item"><a href="https://tt.wikipedia.org/wiki/%D2%96%D0%B8%D0%BB" title="Җил - tàtar" lang="tt" hreflang="tt" data-title="Җил" data-language-autonym="Татарча / tatarça" data-language-local-name="tàtar" class="interlanguage-link-target">Татарча / tatarça</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-udm mw-list-item"><a href="https://udm.wikipedia.org/wiki/%D0%A2%D3%A7%D0%BB" title="Тӧл - udmurt" lang="udm" hreflang="udm" data-title="Тӧл" data-language-autonym="Удмурт" data-language-local-name="udmurt" class="interlanguage-link-target">Удмурт</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%92%D1%96%D1%82%D0%B5%D1%80" title="Вітер - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Вітер" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target">Українська</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ur mw-list-item"><a href="https://ur.wikipedia.org/wiki/%D8%A8%D8%A7%D8%AF" title="باد - urdú" lang="ur" hreflang="ur" data-title="باد" data-language-autonym="اردو" data-language-local-name="urdú" class="interlanguage-link-target">اردو</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uz mw-list-item"><a href="https://uz.wikipedia.org/wiki/Shamol" title="Shamol - uzbek" lang="uz" hreflang="uz" data-title="Shamol" data-language-autonym="Oʻzbekcha / ўзбекча" data-language-local-name="uzbek" class="interlanguage-link-target">Oʻzbekcha / ўзбекча</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vep mw-list-item"><a href="https://vep.wikipedia.org/wiki/Tullei" title="Tullei - vepse" lang="vep" hreflang="vep" data-title="Tullei" data-language-autonym="Vepsän kel’" data-language-local-name="vepse" class="interlanguage-link-target">Vepsän kel’</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/Gi%C3%B3" title="Gió - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Gió" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target">Tiếng Việt</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wa mw-list-item"><a href="https://wa.wikipedia.org/wiki/Vint" title="Vint - való" lang="wa" hreflang="wa" data-title="Vint" data-language-autonym="Walon" data-language-local-name="való" class="interlanguage-link-target">Walon</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-war mw-list-item"><a href="https://war.wikipedia.org/wiki/Hangin" title="Hangin - waray" lang="war" hreflang="war" data-title="Hangin" data-language-autonym="Winaray" data-language-local-name="waray" class="interlanguage-link-target">Winaray</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E9%A3%8E" title="风 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="风" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target">吴语</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-xmf mw-list-item"><a href="https://xmf.wikipedia.org/wiki/%E1%83%91%E1%83%9D%E1%83%A0%E1%83%98%E1%83%90" title="ბორია - mingrelià" lang="xmf" hreflang="xmf" data-title="ბორია" data-language-autonym="მარგალური" data-language-local-name="mingrelià" class="interlanguage-link-target">მარგალური</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yi mw-list-item"><a href="https://yi.wikipedia.org/wiki/%D7%95%D7%95%D7%99%D7%A0%D7%98" title="ווינט - ídix" lang="yi" hreflang="yi" data-title="ווינט" data-language-autonym="ייִדיש" data-language-local-name="ídix" class="interlanguage-link-target">ייִדיש</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-za mw-list-item"><a href="https://za.wikipedia.org/wiki/Rumz" title="Rumz - zhuang" lang="za" hreflang="za" data-title="Rumz" data-language-autonym="Vahcuengh" data-language-local-name="zhuang" class="interlanguage-link-target">Vahcuengh</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E9%A2%A8" title="風 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="風" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target">中文</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-min-nan mw-list-item"><a href="https://zh-min-nan.wikipedia.org/wiki/Hong" title="Hong - xinès min del sud" lang="nan" hreflang="nan" data-title="Hong" data-language-autonym="閩南語 / Bân-lâm-gú" data-language-local-name="xinès min del sud" class="interlanguage-link-target">閩南語 / Bân-lâm-gú</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E9%A2%A8" title="風 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="風" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target">粵語</a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q8094#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Vent" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c">Pàgina</a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Vent" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t">Discussió</a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" >català </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Vent">Mostra</a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Vent&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e">Modifica</a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Vent&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h">Mostra l'historial</a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" >Eines </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Vent">Mostra</a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Vent&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e">Modifica</a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Vent&action=history">Mostra l'historial</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Vent" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j">Què hi enllaça</a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Vent" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k">Canvis relacionats</a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q">Pàgines especials</a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Vent&oldid=34268145" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina">Enllaç permanent</a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Vent&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina">Informació de la pàgina</a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Vent&id=34268145&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina">Citau aquest article</a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FVent">Obtén una URL abreujada</a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FVent">Descarrega el codi QR</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Vent">Crea un llibre</a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Vent&action=show-download-screen">Baixa com a PDF</a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Vent&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p">Versió per a impressora</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Wind" hreflang="en">Commons</a></li><li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikiquote mw-list-item"><a href="https://ca.wikiquote.org/wiki/Vent" hreflang="ca">Viquidites</a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q8094" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g">Element a Wikidata</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> <div id="mw-indicator-ind-1000" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Llista_dels_1000_articles_fonamentals" title="Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia"><img alt="Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/30px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png" decoding="async" width="30" height="36" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/45px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/60px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 2x" data-file-width="2408" data-file-height="2896" /></a></div></div> <div id="mw-indicator-ind-qualitat" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat" title="Article de qualitat"><img alt="Article de qualitat" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/30px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png" decoding="async" width="30" height="36" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/45px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/60px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 2x" data-file-width="2408" data-file-height="2896" /></a></div></div> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r34261971">.mw-parser-output .hatnote{width:100%;border-color:#77ccff;color:var(--color-base,#202122);background-color:#f5f5f5;margin-bottom:1em;font-style:italic}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .hatnote{color:var(--color-inverted,#fff);background-color:var(--background-color-inverted,#101418)}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .hatnote{color:var(--color-inverted,#fff);background-color:var(--background-color-inverted,#101418)}}@media print{body.ns-0 .mw-parser-output .hatnote{display:none!important}}</style> <table class="hatnote" cellspacing="5"> <tbody><tr> <td style="width: 25px; vertical-align: top;"><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/22px-Disambig_grey.svg.png" decoding="async" width="22" height="17" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/33px-Disambig_grey.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/44px-Disambig_grey.svg.png 2x" data-file-width="260" data-file-height="200" /> </td> <td>Per a altres significats, vegeu «<a href="/wiki/Vent_(desambiguaci%C3%B3)" class="mw-disambig" title="Vent (desambiguació)">Vent (desambiguació)</a>». </td></tr></tbody></table> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Cherry_tree_moving_in_the_wind_1.gif" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e2/Cherry_tree_moving_in_the_wind_1.gif/260px-Cherry_tree_moving_in_the_wind_1.gif" decoding="async" width="260" height="173" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e2/Cherry_tree_moving_in_the_wind_1.gif/390px-Cherry_tree_moving_in_the_wind_1.gif 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e2/Cherry_tree_moving_in_the_wind_1.gif/520px-Cherry_tree_moving_in_the_wind_1.gif 2x" data-file-width="800" data-file-height="533" /></a><figcaption>Vent movent les branques d'un <a href="/wiki/Cirerer" title="Cirerer">cirerer</a></figcaption></figure> El vent és el moviment natural de l'<a href="/wiki/Aire" title="Aire">aire</a> o altres <a href="/wiki/Gasos" class="mw-redirect" title="Gasos">gasos</a> en relació amb la superfície d'un <a href="/wiki/Planeta" title="Planeta">planeta</a>. N'hi ha a diverses escales, des del vent associat a les <a href="/wiki/Tempestes_el%C3%A8ctriques" class="mw-redirect" title="Tempestes elèctriques">tempestes elèctriques</a>, amb una durada de l'ordre de mitja hora o una hora, fins als vents globals, deguts a les diferències en l'absorció de l'<a href="/wiki/Energia_solar" title="Energia solar">energia solar</a> entre les <a href="/wiki/Zones_clim%C3%A0tiques" class="mw-redirect" title="Zones climàtiques">zones climàtiques</a> de la <a href="/wiki/Terra" title="Terra">Terra</a>, passant per les brises locals relacionades amb l'escalfament de la superfície terrestre, que duren unes hores. Les dues causes principals de la circulació atmosfèrica a gran escala són l'escalfament diferencial entre l'<a href="/wiki/L%C3%ADnia_equatorial" title="Línia equatorial">equador</a> i els <a href="/wiki/Pol_geogr%C3%A0fic" title="Pol geogràfic">pols</a> i la rotació del planeta (<a href="/wiki/Efecte_de_Coriolis" title="Efecte de Coriolis">efecte de Coriolis</a>). A les regions <a href="/wiki/Tropicals" class="mw-redirect" title="Tropicals">tropicals</a> i <a href="/wiki/Subtropicals" class="mw-redirect" title="Subtropicals">subtropicals</a>, la circulació de <a href="/wiki/Depressions_t%C3%A8rmiques" class="mw-redirect" title="Depressions tèrmiques">depressions tèrmiques</a> per sobre del terreny i els altiplans situats a gran altitud pot nodrir la circulació dels <a href="/wiki/Monsons" class="mw-redirect" title="Monsons">monsons</a>. A les regions costaneres, el cicle <a href="/wiki/Embat" title="Embat">embat</a>/<a href="/wiki/Terral_(vent)" class="mw-redirect" title="Terral (vent)">terral</a> pot regir els vents locals, mentre que les brises de vall i de muntanya poden ser-ne el factor determinant a les regions de <a href="/wiki/Relleu_(geografia)" title="Relleu (geografia)">relleu</a> variable. En <a href="/wiki/Meteorologia" title="Meteorologia">meteorologia</a> se solen denominar els vents segons la seva força i la direcció des de la qual bufen. Els augments sobtats de la velocitat del vent durant un temps curt reben el nom de «ràfegues». Els vents forts de durada intermèdia (aproximadament un minut) es diuen «<a href="/wiki/Torbonada" title="Torbonada">torbonades</a>». Els vents de llarga durada tenen diversos noms segons la seva força mitjana, com per exemple «brisa», «<a href="/wiki/Temporal" title="Temporal">temporal</a>», «tempesta», «<a href="/wiki/Hurac%C3%A0" class="mw-redirect" title="Huracà">huracà</a>» o «<a href="/wiki/Tif%C3%B3" class="mw-redirect" title="Tifó">tifó</a>». A la <a href="/wiki/Civilitzaci%C3%B3" title="Civilització">civilització</a>, el vent ha inspirat la <a href="/wiki/Mitologia" title="Mitologia">mitologia</a>, afectat els esdeveniments <a href="/wiki/Hist%C3%B2ric" class="mw-redirect" title="Històric">històrics</a>, estès l'abast del <a href="/wiki/Transport" title="Transport">transport</a> i la <a href="/wiki/Guerra" title="Guerra">guerra</a>, i ha proporcionat una <a href="/wiki/Energia_e%C3%B2lica" title="Energia eòlica">font d'energia</a> pel <a href="/wiki/Treball_mec%C3%A0nic" class="mw-redirect" title="Treball mecànic">treball mecànic</a>, l'<a href="/wiki/Electricitat" title="Electricitat">electricitat</a> i el <a href="/wiki/Lleure" title="Lleure">lleure</a>. El vent ha impulsat els viatges dels <a href="/wiki/Veler" class="mw-redirect" title="Veler">velers</a> a través dels oceans de la Terra. Els <a href="/wiki/Montgolfier" title="Montgolfier">montgolfiers</a> utilitzen el vent per viatges curts, i el vol amb motor l'utilitza per generar <a href="/wiki/Sustentaci%C3%B3" title="Sustentació">sustentació</a> i reduir el consum de <a href="/wiki/Combustible" title="Combustible">combustible</a>. Les zones amb <a href="/wiki/Cisallament_del_vent" title="Cisallament del vent">cisallament del vent</a> provocat per diversos fenòmens <a href="/wiki/Meteorologia" title="Meteorologia">meteorològics</a> poden provocar situacions perilloses per les <a href="/wiki/Aeronaus" class="mw-redirect" title="Aeronaus">aeronaus</a>. Quan els vents són forts, els arbres i les estructures creades pels humans són danyats o destruïts. Els vents poden donar forma al relleu a través d'una sèrie de <a href="/wiki/Processos_e%C3%B2lics" title="Processos eòlics">processos eòlics</a> com ara la formació de sòls fèrtils (per exemple, el <a href="/wiki/Loess" title="Loess">loess</a>) o l'<a href="/wiki/Erosi%C3%B3" title="Erosió">erosió</a>. La <a href="/wiki/Pols_(part%C3%ADcules)" title="Pols (partícules)">pols</a> de <a href="/wiki/Deserts" class="mw-redirect" title="Deserts">deserts</a> grans pot ser moguda grans distàncies des del seu lloc d'origen pels <a href="/wiki/Vent_dominant" title="Vent dominant">vents dominants</a>; els vents que són accelerats per una topografia agresta i que estan associats amb tempestes de pols han rebut noms regionals a diferents parts del món a causa del seu efecte significatiu sobre aquestes regions. El vent afecta l'extensió dels <a href="/wiki/Incendis_forestals" class="mw-redirect" title="Incendis forestals">incendis forestals</a>. També dispersa les <a href="/wiki/Llavors" class="mw-redirect" title="Llavors">llavors</a> de determinades <a href="/wiki/Plantes" title="Plantes">plantes</a>, fent possible la supervivència i dispersió d'aquestes espècies vegetals, així com les poblacions d'<a href="/wiki/Insectes" title="Insectes">insectes</a> voladors. En combinació amb les temperatures fredes, el vent té un efecte negatiu sobre el <a href="/wiki/Bestiar" title="Bestiar">bestiar</a>. El vent afecta les reserves d'aliment dels <a href="/wiki/Animals" title="Animals">animals</a> i les seves estratègies de caça i defensa. <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Causes">Causes</h2>[<a href="/w/index.php?title=Vent&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Causes">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:10_PM_March_12_surface_analysis_of_Great_Blizzard_of_1888.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a8/10_PM_March_12_surface_analysis_of_Great_Blizzard_of_1888.png/220px-10_PM_March_12_surface_analysis_of_Great_Blizzard_of_1888.png" decoding="async" width="220" height="305" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a8/10_PM_March_12_surface_analysis_of_Great_Blizzard_of_1888.png/330px-10_PM_March_12_surface_analysis_of_Great_Blizzard_of_1888.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a8/10_PM_March_12_surface_analysis_of_Great_Blizzard_of_1888.png/440px-10_PM_March_12_surface_analysis_of_Great_Blizzard_of_1888.png 2x" data-file-width="915" data-file-height="1267" /></a><figcaption><a href="/wiki/An%C3%A0lisi_meteorol%C3%B2gica_de_superf%C3%ADcie" title="Anàlisi meteorològica de superfície">Anàlisi de superfície</a> de la <a href="/w/index.php?title=Gran_tempesta_de_neu_del_1888&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gran tempesta de neu del 1888 (encara no existeix)">gran tempesta de neu del 1888</a>. Les àrees amb isòbares molt compactes indiquen vents més forts.</figcaption></figure> El vent és causat per diferències en la pressió de l'aire. Quan es dona una <a href="/wiki/For%C3%A7a_b%C3%A0rica" title="Força bàrica">diferència de pressió</a>, l'aire és accelerat des d'una pressió més gran a una de més petita. En un planeta en <a href="/wiki/Moviment_circular" title="Moviment circular">rotació</a> l'aire és desviat per l'<a href="/wiki/Efecte_de_Coriolis" title="Efecte de Coriolis">efecte de Coriolis</a>, amb l'excepció a la zona exacta de l'<a href="/wiki/Equador_terrestre" class="mw-redirect" title="Equador terrestre">equador</a>. A escala mundial, els dos factors principals que causen vents a gran escala (la <a href="/wiki/Circulaci%C3%B3_atmosf%C3%A8rica" title="Circulació atmosfèrica">circulació atmosfèrica</a>) són l'escalfament diferencial entre l'equador i els pols (la diferència en l'absorció de l'<a href="/wiki/Energia_solar" title="Energia solar">energia solar</a>, que genera forces d'empenyiment) i la <a href="/wiki/Efecte_de_Coriolis" title="Efecte de Coriolis">rotació del planeta</a>. Fora dels <a href="/wiki/Tr%C3%B2pic" title="Tròpic">tròpics</a> i per sobre dels efectes de fricció de la superfície, els vents a gran escala tendeixen a buscar un <a href="/wiki/Equilibri_geostr%C3%B2fic" title="Equilibri geostròfic">equilibri geostròfic</a>. A prop de la superfície, la <a href="/wiki/Fricci%C3%B3" title="Fricció">fricció</a> fa que el vent sigui més lent del que seria en altres circumstàncies. La fricció de superfície també fa que els vents bufin cap a àrees de baixa pressió.<a href="#cite_note-1">[1]</a> Els vents definits per un equilibri de forces físiques s'utilitzen en la descomposició i l'anàlisi dels perfils eòlics. Són útils per simplificar les <a href="/wiki/Equacions_de_moviment" class="mw-redirect" title="Equacions de moviment">equacions de moviment</a> de l'atmosfera i per plantejar arguments qualitatius sobre la distribució horitzontal i vertical dels vents. El component de <a href="/wiki/Vent_geostr%C3%B2fic" class="mw-redirect" title="Vent geostròfic">vent geostròfic</a> és el resultat de l'equilibri entre la força de Coriolis i la força de gradient de pressió. Flueix de manera paral·lela a les isòbares i aproxima el flux per sobre de la <a href="/wiki/Capa_l%C3%ADmit_atmosf%C3%A8rica" title="Capa límit atmosfèrica">capa límit atmosfèrica</a> a latituds mitjanes.<a href="#cite_note-2">[2]</a> El <a href="/wiki/Vent_t%C3%A8rmic" title="Vent tèrmic">vent tèrmic</a> és la «diferència» que es produeix en el vent geostròfic entre dos nivells a l'atmosfera. Només existeix en una atmosfera amb <a href="/wiki/Gradient_de_temperatura" class="mw-redirect" title="Gradient de temperatura">gradients de temperatura</a> horitzontals.<a href="#cite_note-3">[3]</a> El component de <a href="/wiki/Vent_ageostr%C3%B2fic" class="mw-redirect" title="Vent ageostròfic">vent ageostròfic</a> és la diferència entre el vent real i el geostròfic, que és el responsable que l'aire «ompli» els <a href="/wiki/Ciclons" class="mw-redirect" title="Ciclons">ciclons</a> amb el temps.<a href="#cite_note-4">[4]</a> El <a href="/wiki/Vent_de_gradient" title="Vent de gradient">vent de gradient</a> és similar al vent geostròfic però també inclou la <a href="/wiki/For%C3%A7a_centr%C3%ADfuga" title="Força centrífuga">força centrífuga</a> (o <a href="/wiki/Acceleraci%C3%B3_centr%C3%ADpeta" class="mw-redirect" title="Acceleració centrípeta">acceleració centrípeta</a>).<a href="#cite_note-5">[5]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Mesurament">Mesurament</h2>[<a href="/w/index.php?title=Vent&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Mesurament">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Wind_speed_and_direction_instrument_-_NOAA.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/67/Wind_speed_and_direction_instrument_-_NOAA.jpg/220px-Wind_speed_and_direction_instrument_-_NOAA.jpg" decoding="async" width="220" height="146" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/67/Wind_speed_and_direction_instrument_-_NOAA.jpg/330px-Wind_speed_and_direction_instrument_-_NOAA.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/67/Wind_speed_and_direction_instrument_-_NOAA.jpg/440px-Wind_speed_and_direction_instrument_-_NOAA.jpg 2x" data-file-width="1824" data-file-height="1208" /></a><figcaption><a href="/wiki/Anem%C3%B2metre" title="Anemòmetre">Anemòmetre</a> d'estil molí de vent</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Occluded_mesocyclone_tornado5_-_NOAA.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ef/Occluded_mesocyclone_tornado5_-_NOAA.jpg/220px-Occluded_mesocyclone_tornado5_-_NOAA.jpg" decoding="async" width="220" height="145" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ef/Occluded_mesocyclone_tornado5_-_NOAA.jpg/330px-Occluded_mesocyclone_tornado5_-_NOAA.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ef/Occluded_mesocyclone_tornado5_-_NOAA.jpg/440px-Occluded_mesocyclone_tornado5_-_NOAA.jpg 2x" data-file-width="1816" data-file-height="1200" /></a><figcaption>Tornado mesociclònic oclús (Oklahoma, maig del 1999)</figcaption></figure> A l'hora de determinar la <a href="/wiki/Direcci%C3%B3_del_vent" title="Direcció del vent">direcció del vent</a>, es té en compte la direcció de la qual prové. Per exemple, un vent <a href="/wiki/Nord" title="Nord">boreal</a> bufa de nord a sud.<a href="#cite_note-HOWTOREAD-6">[6]</a> Els <a href="/wiki/Penell" title="Penell">penells</a> pivoten per indicar la direcció del vent.<a href="#cite_note-7">[7]</a> Als aeroports es fan servir <a href="/wiki/M%C3%A0nega_de_vent" class="mw-redirect" title="Mànega de vent">mànegues de vent</a> principalment per indicar la direcció del vent, però també es poden utilitzar per estimar la velocitat del vent a partir de l'angle del qual pengen.<a href="#cite_note-8">[8]</a> La velocitat del vent es mesura amb <a href="/wiki/Anem%C3%B2metre" title="Anemòmetre">anemòmetres</a>, sovint amb cassoletes o pales giratòries. Quan cal una freqüència de mesurament elevada (com a la investigació), es pot mesurar el vent mitjançant la velocitat de propagació de senyals d'<a href="/wiki/Ultras%C3%B2" title="Ultrasò">ultrasò</a> o l'efecte de la ventilació sobre la resistència d'un fil escalfat.<a href="#cite_note-9">[9]</a> Un altre tipus d'<a href="/wiki/Anem%C3%B2metre" title="Anemòmetre">anemòmetre</a> utilitza <a href="/wiki/Tub_Pitot" class="mw-redirect" title="Tub Pitot">tubs Pitot</a> que aprofiten la diferència de pressió entre un tub interior i un tub exterior exposat al vent per determinar la pressió dinàmica, que després s'utilitza per calcular la velocitat del vent.<a href="#cite_note-10">[10]</a> Les velocitats sostingudes del vent són registrades globalment a una alçada de deu metres, i se'n fa una mitjana sobre un període de deu minuts. Als <a href="/wiki/Estats_Units" class="mw-redirect" title="Estats Units">Estats Units</a> es registren els vents mitjans sobre un període de dos minuts,<a href="#cite_note-NWSM_Defs-11">[11]</a> mentre que a l'<a href="/wiki/%C3%8Dndia" title="Índia">Índia</a> se solen registrar sobre un període de tres minuts.<a href="#cite_note-12">[12]</a> És important conèixer el període sobre el qual s'ha fet la mitjana, car la velocitat d'un vent sostingut durant un minut sol ser un 14% més gran que el d'un vent sostingut durant deu minuts.<a href="#cite_note-13">[13]</a> Un increment sobtat de la velocitat del vent rep el nom de ràfega. Una definició tècnica de ràfega de vent és «els màxims que superin la velocitat del vent més baixa mesurada durant un període de deu minuts per deu nusos (19 km/h)». Una <a href="/wiki/Torbonada" title="Torbonada">torbonada</a> és quan es dobla la velocitat del vent per sobre d'un determinat llindar, i això dura un minut o més. Per determinar els vents més amunt a l'atmosfera, les <a href="/wiki/Radiosonda" title="Radiosonda">radiosondes</a> mesuren la velocitat del vent fent un seguiment de la sonda per <a href="/wiki/GPS" class="mw-redirect" title="GPS">GPS</a>, <a href="/wiki/LORAN" title="LORAN">navegació per ràdio</a> o radar.<a href="#cite_note-14">[14]</a> Altrament, es pot seguir el moviment del <a href="/wiki/Globus_meteorol%C3%B2gic" title="Globus meteorològic">globus meteorològic</a> parent visualment des del terra amb <a href="/wiki/Teodolit" title="Teodolit">teodolits</a>.<a href="#cite_note-15">[15]</a> Les tècniques de <a href="/wiki/Teledetecci%C3%B3" title="Teledetecció">teledetecció</a> utilitzades pel vent inclouen <a href="/wiki/SODAR" title="SODAR">SODAR</a>, <a href="/wiki/Efecte_Doppler" title="Efecte Doppler">Doppler</a>, <a href="/wiki/LIDAR" title="LIDAR">LIDAR</a> i <a href="/wiki/RADAR" class="mw-redirect" title="RADAR">RADAR</a> que poden mesurar el <a href="/wiki/Despla%C3%A7ament_Doppler" class="mw-redirect" title="Desplaçament Doppler">desplaçament Doppler</a> de la <a href="/wiki/Radiaci%C3%B3_electromagn%C3%A8tica" title="Radiació electromagnètica">radiació electromagnètica</a> dispersada o reflectida d'<a href="/wiki/Aerosol" title="Aerosol">aerosols</a> o <a href="/wiki/Mol%C3%A8cules" class="mw-redirect" title="Molècules">molècules</a> en suspensió, i es poden utilitzar <a href="/wiki/Radi%C3%B2metre" title="Radiòmetre">radiòmetres</a> i radars per mesurar la rugositat de la superfície de l'oceà des de l'espai o avions. La rugositat dels oceans es pot fer servir per estimar la velocitat del vent a prop de la superfície oceànica. Es pot utilitzar imatgeria de satèl·lits geoestacionaris per estimar els vents arreu de l'atmosfera segons quan es mouen els núvols d'una imatge a l'altra. L'<a href="/wiki/Enginyeria_e%C3%B2lica" title="Enginyeria eòlica">enginyeria eòlica</a> és l'estudi dels efectes del vent sobre les obres arquitectòniques, incloent-hi els edificis, els ponts i altres objectes creats per l'home. <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Escala_de_força_del_vent">Escala de força del vent</h2>[<a href="/w/index.php?title=Vent&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Escala de força del vent">modifica</a>]</div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Escala_de_ciclons_tropicals" title="Escala de ciclons tropicals">Escala de ciclons tropicals</a> i <a href="/wiki/An%C3%A0lisi_meteorol%C3%B2gica_de_superf%C3%ADcie" title="Anàlisi meteorològica de superfície">Anàlisi meteorològica de superfície</a></div> Històricament, l'<a href="/wiki/Escala_Beaufort" class="mw-redirect" title="Escala Beaufort">escala Beaufort</a> de la força del vent proporciona una descripció empírica de la velocitat del vent basant-ne en les condicions marines observades. Originalment tenia 13 nivells, però a la dècada del 1940 se l'amplià a 17 nivells.<a href="#cite_note-Beaufort-16">[16]</a> Hi ha termes generals que distingeixen vents de diferents velocitats mitjanes, com ara una brisa, un temporal, una tempesta, un tornado o un huracà. A l'escala de Beaufort, els vents de temporal són els d'entre 28 nusos (52 km/h) i 55 nusos (102 km/h), amb adjectius precedents com ara «moderat», «fresc», «fort» i «molt fort» que es fan servir per diferenciar la força del vent dins la categoria de temporal.<a href="#cite_note-17">[17]</a> Una tempesta té vents d'entre 56 nusos (104 km/h) i 63 nusos (117 km/h).<a href="#cite_note-18">[18]</a> La terminologia dels ciclons tropicals difereix d'una regió a l'altra del planeta. La majoria de conques oceàniques utilitzen la velocitat mitjana del vent per determinar la categoria del cicló tropical. La taula següent resumeix les classificacions utilitzades pels <a href="/w/index.php?title=Centre_Meteorol%C3%B2gic_Regional_Especialitzat&action=edit&redlink=1" class="new" title="Centre Meteorològic Regional Especialitzat (encara no existeix)">Centres Meteorològics Regionals Especialitzats</a> arreu del món: <table class="collapsible wikitable" border="1"> <tbody><tr> <th colspan="3" style="background: #ccf;">Classificacions generals del vent </th> <th colspan="7" style="background: #ccf;">Classificacions de ciclons tropicals (mitjana sobre 10 minuts) </th></tr> <tr> <th><a href="/wiki/Escala_de_Beaufort" title="Escala de Beaufort">Escala de Beaufort</a><a href="#cite_note-Beaufort-16">[16]</a> </th> <th>Vent sostinguts sobre 10 minuts (<a href="/wiki/Nus_(unitat)" title="Nus (unitat)">nusos</a>) </th> <th>Terme general<a href="#cite_note-19">[19]</a> </th> <th>N Oceà Índic <a href="/wiki/Departament_Meteorol%C3%B2gic_de_l%27%C3%8Dndia" title="Departament Meteorològic de l'Índia">IMD</a> </th> <th>SO Oceà Índic <a href="/wiki/M%C3%A9t%C3%A9o-France" title="Météo-France">MF</a> </th> <th>Austràlia <a href="/w/index.php?title=Bureau_of_Meteorology&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bureau of Meteorology (encara no existeix)">BOM</a> </th> <th>SO Pacífic <a href="/w/index.php?title=Servei_Meteorol%C3%B2gic_de_Fiji&action=edit&redlink=1" class="new" title="Servei Meteorològic de Fiji (encara no existeix)">FMS</a> </th> <th>NO Pacífic <a href="/wiki/Ag%C3%A8ncia_Meteorol%C3%B2gica_del_Jap%C3%B3" title="Agència Meteorològica del Japó">JMA</a> </th> <th>NO Pacífic <a href="/w/index.php?title=Centre_Conjunt_d%27Advert%C3%A8ncia_de_Tifons&action=edit&redlink=1" class="new" title="Centre Conjunt d'Advertència de Tifons (encara no existeix)">JTWC</a> </th> <th>NE Pacífic i N Atlàntic <a href="/wiki/National_Hurricane_Center" class="mw-redirect" title="National Hurricane Center">NHC</a> i<a href="/w/index.php?title=Central_Pacific_Hurricane_Center&action=edit&redlink=1" class="new" title="Central Pacific Hurricane Center (encara no existeix)">CPHC</a> </th></tr> <tr> <td>0 </td> <td><1 </td> <td>Calma </td> <td rowspan="7">Depressió </td> <td rowspan="7">Pertorbació tropical </td> <td rowspan="9">Depressió tropical </td> <td rowspan="9">Depressió tropical </td> <td rowspan="9">Depressió tropical </td> <td rowspan="9">Depressió tropical </td> <td rowspan="9">Depressió tropical </td></tr> <tr> <td>1 </td> <td>1–3 </td> <td>Vent fluixet </td></tr> <tr> <td>2 </td> <td>4–6 </td> <td>Brisa fluixeta </td></tr> <tr> <td>3 </td> <td>7–10 </td> <td>Brisa fluixa </td></tr> <tr> <td>4 </td> <td>11–16 </td> <td>Brisa moderada </td></tr> <tr> <td>5 </td> <td>17–21 </td> <td>Brisa fresca </td></tr> <tr> <td>6 </td> <td>22–27 </td> <td>Brisa forta </td></tr> <tr> <td rowspan="2">7 </td> <td>28–29 </td> <td rowspan="2">Temporal moderat </td> <td rowspan="2">Depressió profunda </td> <td rowspan="2">Depressió tropical </td></tr> <tr> <td>30–33 </td></tr> <tr> <td>8 </td> <td>34–40 </td> <td>Temporal fresc </td> <td rowspan="2">Tempesta ciclònic </td> <td rowspan="2">Tempesta tropical moderada </td> <td rowspan="2">Cicló tropical (1) </td> <td rowspan="2">Cicló tropical (1) </td> <td rowspan="2">Tempesta tropical </td> <td rowspan="4">Tempesta tropical </td> <td rowspan="4">Tempesta tropical </td></tr> <tr> <td>9 </td> <td>41-47 </td> <td>Temporal fort </td></tr> <tr> <td>10 </td> <td>48–55 </td> <td>Temporal molt fort </td> <td rowspan="2">Tempesta ciclònica forta </td> <td rowspan="2">Tempesta tropical forta </td> <td rowspan="2">Cicló tropical (2) </td> <td rowspan="2">Cicló tropical (2) </td> <td rowspan="2">Tempesta tropical forta </td></tr> <tr> <td>11 </td> <td>56–63 </td> <td>Tempesta </td></tr> <tr> <td>12 </td> <td>64–72 </td> <td rowspan="8">Huracà </td> <td rowspan="7">Tempesta ciclònica molt forta </td> <td rowspan="3">Cicló tropical </td> <td rowspan="2">Cicló tropical fort (3) </td> <td rowspan="2">Cicló tropical fort (3) </td> <td rowspan="8">Tifó </td> <td rowspan="6">Tifó </td> <td>Huracà (1) </td></tr> <tr> <td>13 </td> <td>73–85 </td> <td>Huracà (2) </td></tr> <tr> <td>14 </td> <td>86–89 </td> <td rowspan="3">Cicló tropical intens (4) </td> <td rowspan="3">Cicló tropical fort (4) </td> <td rowspan="2">Gran huracà (3) </td></tr> <tr> <td>15 </td> <td>90–99 </td> <td rowspan="3">Cicló tropical intens </td></tr> <tr> <td>16 </td> <td>100–106 </td> <td rowspan="3">Gran huracà (4) </td></tr> <tr> <td rowspan="3">17 </td> <td>107–114 </td> <td rowspan="3">Cicló tropical fort (5) </td> <td rowspan="3">Cicló tropical fort (5) </td></tr> <tr> <td>115–119 </td> <td rowspan="2">Cicló tropical molt intens </td> <td rowspan="2">Supertifó </td></tr> <tr> <td>>120 </td> <td>Supertempesta ciclònica </td> <td>Gran huracà (5) </td></tr></tbody></table> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:B%C3%A0rbules_de_vent.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/68/B%C3%A0rbules_de_vent.png/220px-B%C3%A0rbules_de_vent.png" decoding="async" width="220" height="279" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/68/B%C3%A0rbules_de_vent.png/330px-B%C3%A0rbules_de_vent.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/68/B%C3%A0rbules_de_vent.png/440px-B%C3%A0rbules_de_vent.png 2x" data-file-width="464" data-file-height="588" /></a><figcaption>Anàlisi del vent en un model de transcripció</figcaption></figure> El <a href="/w/index.php?title=Model_de_transcripci%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Model de transcripció (encara no existeix)">model de transcripció</a> traçat en <a href="/wiki/Mapa_meteorol%C3%B2gic" title="Mapa meteorològic">mapes meteorològics</a> de superfície utilitza una bàrbula de vent per mostrar la direcció i la velocitat del vent. La bàrbula de vent mostra la velocitat per mitjà de "banderes" a l'extrem. <ul><li>Cada meitat d'una bandera representa 5 nusos (9,3 km/h) de vent.</li> <li>Cada bandera sencera representa 10 nusos (18,6 km/h) de vent.</li> <li>Cada <a href="/w/index.php?title=Banderola_(meteorologia)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Banderola (meteorologia) (encara no existeix)">banderola</a> (un triangle pintat per dins) representa 50 nusos (93 km/h) de vent.<a href="#cite_note-20">[20]</a></li></ul> Els vents bufen des de la direcció a la qual apunta la bàrbula. Així doncs, un vent del nord-est és mostrat amb una línia que s'estén del cercle de núvols cap al nord-est, amb les banderes que indiquen la velocitat del vent situades a l'extrem nord-oriental d'aquesta línia.<a href="#cite_note-HOWTOREAD-6">[6]</a> Després de traçar-les sobre un mapa, es poden analitzar les <a href="/wiki/Isotaca" class="mw-redirect" title="Isotaca">isotaques</a> (línies amb una velocitat del vent igual). Les isotaques resulten especialment útils per determinar la ubicació del corrent en jet als mapes de pressió a altitud, i se solen trobar al nivell de 300 hPa o per sobre d'ell.<a href="#cite_note-21">[21]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Climatologia_global">Climatologia global</h2>[<a href="/w/index.php?title=Vent&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Climatologia global">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Vent_dominant" title="Vent dominant">Vent dominant</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Map_prevailing_winds_on_earth.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/18/Map_prevailing_winds_on_earth.png/220px-Map_prevailing_winds_on_earth.png" decoding="async" width="220" height="96" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/18/Map_prevailing_winds_on_earth.png/330px-Map_prevailing_winds_on_earth.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/18/Map_prevailing_winds_on_earth.png/440px-Map_prevailing_winds_on_earth.png 2x" data-file-width="1425" data-file-height="625" /></a><figcaption>Els ponents i els alisis</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Earth_Global_Circulation_CAT.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/da/Earth_Global_Circulation_CAT.jpg/220px-Earth_Global_Circulation_CAT.jpg" decoding="async" width="220" height="189" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/da/Earth_Global_Circulation_CAT.jpg/330px-Earth_Global_Circulation_CAT.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/da/Earth_Global_Circulation_CAT.jpg/440px-Earth_Global_Circulation_CAT.jpg 2x" data-file-width="556" data-file-height="477" /></a><figcaption>Els vents formen part de la circulació atmosfèrica de la Terra.</figcaption></figure> En general, els vents de llevant dominen el patró de flux a través dels pols, els vents de ponent bufen a través de les <a href="/w/index.php?title=Latituds_mitjanes&action=edit&redlink=1" class="new" title="Latituds mitjanes (encara no existeix)">latituds mitjanes</a> de la Terra, al nord de la <a href="/w/index.php?title=Falca_subtropical&action=edit&redlink=1" class="new" title="Falca subtropical (encara no existeix)">falca subtropical</a>, mentre que els llevants tornen a dominar als <a href="/wiki/Tr%C3%B2pic" title="Tròpic">tròpics</a>. Directament a sota de la <a href="/w/index.php?title=Falca_subtropical&action=edit&redlink=1" class="new" title="Falca subtropical (encara no existeix)">falca subtropical</a> hi ha les calmes, on els vents són més fluixos. Molts dels deserts del món es troben a prop de la latitud mitjana de la falca subtropical, on el descens redueix la <a href="/wiki/Humitat_relativa" title="Humitat relativa">humitat relativa</a> de la massa d'aire.<a href="#cite_note-22">[22]</a> Els vents més forts es donen a les latituds mitjanes, on l'aire àrtic fred es troba amb l'aire càlid dels tròpics. <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Tròpics">Tròpics</h2>[<a href="/w/index.php?title=Vent&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Tròpics">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Vents_alisis" title="Vents alisis">Vents alisis</a> i <a href="/wiki/Mons%C3%B3" title="Monsó">Monsó</a></div> Els vents alisis són el patró dominant de <a href="/wiki/Vent_de_llevant" class="mw-redirect" title="Vent de llevant">vents de llevant</a> de superfície que es troben als <a href="/wiki/Tr%C3%B2pic" title="Tròpic">tròpics</a>, vers l'<a href="/wiki/L%C3%ADnia_equatorial" title="Línia equatorial">equador</a> terrestre.<a href="#cite_note-23">[23]</a> Els vents alisis bufen predominantment del nord-est a l'<a href="/wiki/Hemisferi_nord" title="Hemisferi nord">hemisferi nord</a> i del sud-est a l'<a href="/wiki/Hemisferi_sud" title="Hemisferi sud">hemisferi sud</a>.<a href="#cite_note-Ralph-24">[24]</a> Els vents alisis són el <a href="/w/index.php?title=Flux_guiador&action=edit&redlink=1" class="new" title="Flux guiador (encara no existeix)">flux guiador</a> pels <a href="/wiki/Cicl%C3%B3_tropical" title="Cicló tropical">ciclons tropicals</a> que es formen a sobre dels oceans del planeta.<a href="#cite_note-25">[25]</a> Els vents alisis també porten pols africana cap a l'oest, a través de l'<a href="/wiki/Oce%C3%A0_Atl%C3%A0ntic" title="Oceà Atlàntic">oceà Atlàntic</a> i cap al <a href="/wiki/Mar_del_Carib" class="mw-redirect" title="Mar del Carib">mar del Carib</a>, així com parts del sud-est de <a href="/wiki/Nord-am%C3%A8rica" class="mw-redirect" title="Nord-amèrica">Nord-amèrica</a>.<a href="#cite_note-pooraq-26">[26]</a> Un <a href="/wiki/Mons%C3%B3" title="Monsó">monsó</a> és un vent dominant estacional que dura uns quants mesos a les regions tropicals. El terme fou utilitzat per primer cop a l'<a href="/wiki/%C3%8Dndia" title="Índia">Índia</a>, <a href="/wiki/Bangladesh" title="Bangladesh">Bangladesh</a>, el <a href="/wiki/Pakistan" title="Pakistan">Pakistan</a> i els països veïns per referir-se als grans vents estacionals que bufen de l'<a href="/wiki/Oce%C3%A0_%C3%8Dndic" title="Oceà Índic">oceà Índic</a> i el <a href="/wiki/Mar_d%27Ar%C3%A0bia" title="Mar d'Aràbia">mar d'Aràbia</a>, al sud-oest, portant fortes <a href="/wiki/Precipitaci%C3%B3_(meteorologia)" class="mw-redirect" title="Precipitació (meteorologia)">precipitacions</a> a l'àrea.<a href="#cite_note-27">[27]</a> El seu progrés vers els pols és accelerat pel desenvolupament d'una depressió tèrmica situada a sobre els continents asiàtic, africà i nord-americà entre maig i juliol, i a sobre Austràlia al desembre.<a href="#cite_note-NCFMRF-28">[28]</a><a href="#cite_note-29">[29]</a><a href="#cite_note-30">[30]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Els_ponents_i_el_seu_impacte">Els ponents i el seu impacte</h3>[<a href="/w/index.php?title=Vent&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Els ponents i el seu impacte">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Franklingulfstream.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/45/Franklingulfstream.jpg/220px-Franklingulfstream.jpg" decoding="async" width="220" height="179" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/45/Franklingulfstream.jpg/330px-Franklingulfstream.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/45/Franklingulfstream.jpg/440px-Franklingulfstream.jpg 2x" data-file-width="3089" data-file-height="2515" /></a><figcaption>Mapa de <a href="/wiki/Benjamin_Franklin" title="Benjamin Franklin">Benjamin Franklin</a> del <a href="/wiki/Corrent_del_Golf" title="Corrent del Golf">Corrent del Golf</a></figcaption></figure> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Ponent_(vent)" title="Ponent (vent)">Ponent (vent)</a></div> Els ponents o vents de ponent són els <a href="/wiki/Vent_dominant" title="Vent dominant">vents dominants</a> a les <a href="/w/index.php?title=Latituds_mitjanes&action=edit&redlink=1" class="new" title="Latituds mitjanes (encara no existeix)">latituds mitjanes</a> a entre 35 i 65 graus de <a href="/wiki/Latitud" title="Latitud">latitud</a>. Aquests vents dominants bufen d'<a href="/wiki/Oest" title="Oest">oest</a> a <a href="/wiki/Est" title="Est">est</a> al nord de la falca subtropical,<a href="#cite_note-31">[31]</a><a href="#cite_note-32">[32]</a> i guien els ciclons extratropicals d'aquesta manera general. A l'<a href="/wiki/Hemisferi_nord" title="Hemisferi nord">hemisferi nord</a> prevalen els vents del sud-oest i a l'<a href="/wiki/Hemisferi_sud" title="Hemisferi sud">hemisferi sud</a> els vents del nord-oest.<a href="#cite_note-Ralph-24">[24]</a> Són més forts a l'hivern quan la pressió als pols és més baixa, i més febles a l'estiu quan la pressió als pols és més alta.<a href="#cite_note-33">[33]</a> Juntament amb els <a href="/wiki/Vents_alisis" title="Vents alisis">vents alisis</a>, els ponents feien possible un viatge comercial d'anada i tornada pels vaixells de vela que travessaven l'Atlàntic i el Pacífic, car els ponents provoquen el desenvolupament de forts <a href="/wiki/Corrent_oce%C3%A0nic" title="Corrent oceànic">corrents oceànics</a> a les vores occidentals dels oceans d'ambdós hemisferis per mitjà del procés d'intensificació occidental.<a href="#cite_note-34">[34]</a> Aquests corrents oceànics occidentals transporten aigües càlides i tropicals cap a les <a href="/wiki/Regions_polars" class="mw-redirect" title="Regions polars">regions polars</a>. Els ponents poden ser particularment forts, especialment a l'hemisferi sud, on hi ha menys terra a les latituds mitjanes que amplifiqui el patró de flux, cosa que alenteix els vents. Els ponents occidentals més forts de les latituds mitjanes es troben en una banda coneguda com els <a href="/wiki/Quaranta_Rugents" class="mw-redirect" title="Quaranta Rugents">Quaranta Rugents</a>, a entre 40 i 50 graus de latitud sud.<a href="#cite_note-35">[35]</a> Els ponents tenen un paper important a l'hora de transportar aigües i vents càlids i equatorials a les costes occidentals dels continents,<a href="#cite_note-DRIFT-36">[36]</a><a href="#cite_note-37">[37]</a> especialment a l'hemisferi sud, a causa de la seva vasta extensió oceànica. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Llevants_polars">Llevants polars</h3>[<a href="/w/index.php?title=Vent&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Llevants polars">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Llevants_polars" title="Llevants polars">Llevants polars</a></div> Els llevants polars, també coneguts com a <a href="/wiki/C%C3%A8l%C2%B7lula_de_Hadley" title="Cèl·lula de Hadley">cèl·lules de Hadley</a> polars, són vents dominants freds i secs que bufen des de les àrees d'alta pressió dels <a href="/wiki/Anticicl%C3%B3_polar" title="Anticicló polar">anticiclons polars</a> dels <a href="/wiki/Pol_Nord" title="Pol Nord">pols Nord</a> i <a href="/wiki/Pol_Sud" title="Pol Sud">Sud</a> vers les pressions de baixa pressió dels ponents a latituds altes. A diferència dels ponents, aquests vents dominants bufen d'est a oest, i sovint són febles i irregulars.<a href="#cite_note-38">[38]</a> A causa del baix angle solar, l'aire <a href="/wiki/Fred_(temperatura)" title="Fred (temperatura)">fred</a> s'acumula i <a href="/wiki/Subsid%C3%A8ncia" title="Subsidència">subsideix</a> al pol, creant àrees d'alta pressió de superfície, forçant un eflux d'aire cap a l'equador.<a href="#cite_note-39">[39]</a> Aquest eflux és desviat cap a l'est per l'efecte de Coriolis. <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Aspectes_locals">Aspectes locals</h2>[<a href="/w/index.php?title=Vent&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Aspectes locals">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Map_local_winds.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e3/Map_local_winds.png/220px-Map_local_winds.png" decoding="async" width="220" height="96" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e3/Map_local_winds.png/330px-Map_local_winds.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e3/Map_local_winds.png/440px-Map_local_winds.png 2x" data-file-width="1425" data-file-height="625" /></a><figcaption>Els vents locals arreu del món. Aquests vents es formen per l'escalfament de la terra (tant muntanyes com terreny pla).</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Brises_marines_i_terrestres">Brises marines i terrestres</h3>[<a href="/w/index.php?title=Vent&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Brises marines i terrestres">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Brisa_marina" class="mw-redirect" title="Brisa marina">Brisa marina</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Diagrama_de_formacion_de_la_brisa-breeze.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/96/Diagrama_de_formacion_de_la_brisa-breeze.png/220px-Diagrama_de_formacion_de_la_brisa-breeze.png" decoding="async" width="220" height="241" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/96/Diagrama_de_formacion_de_la_brisa-breeze.png/330px-Diagrama_de_formacion_de_la_brisa-breeze.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/96/Diagrama_de_formacion_de_la_brisa-breeze.png/440px-Diagrama_de_formacion_de_la_brisa-breeze.png 2x" data-file-width="689" data-file-height="755" /></a><figcaption>A: Brisa marina (de dia), B: Brisa terrestre (de nit)</figcaption></figure> A les regions costaneres, les brises marines i terrestres poden ser factors importants en els vents dominants d'un lloc. El <a href="/wiki/Mar" title="Mar">mar</a> és escalfat pel sol més lentament a causa de la <a href="/wiki/Calor_espec%C3%ADfica" class="mw-redirect" title="Calor específica">calor específica</a> de l'aigua, superior a la de la terra.<a href="#cite_note-40">[40]</a> A mesura que augmenta la temperatura de la superfície de la <a href="/wiki/Massa_terrestre" class="mw-redirect" title="Massa terrestre">terra</a>, aquesta escalfa l'aire que té a sobre per conducció. L'aire càlid és menys dens que el medi que l'envolta, de manera que puja. Això provoca un gradient de pressió d'uns 2 mil·libars entre el mar i la terra. L'aire més fresc de sobre el mar, que ara té una major <a href="/wiki/Pressi%C3%B3_a_nivell_de_mar" class="mw-redirect" title="Pressió a nivell de mar">pressió a nivell de mar</a>, flueix terra endins cap a la pressió més baixa, creant una brisa més fresca a prop de la costa. Quan els vents de gran escala estan calmats, la intensitat de la brisa marina és directament proporcional al diferencial de temperatura entre la massa terrestre i el mar. Si hi ha un vent davant la costa de 8 nusos (15 km/h) o més, és improbable que es generi una brisa marina. De nit, la terra es refreda més fàcilment que l'oceà a causa de la diferència en els seus valors de <a href="/wiki/Calor_espec%C3%ADfica" class="mw-redirect" title="Calor específica">calor específica</a>. Aquest canvi de temperatura fa que la brisa marina del dia es dissipi. Quan la temperatura a la terra baixa per sota de la temperatura al mar, la pressió sobre l'aigua esdevé més baixa que la de la terra, creant una brisa terrestre sempre que no hi hagi un vent al mar prou fort per oposar-s'hi.<a href="#cite_note-Jet-41">[41]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="A_prop_de_les_muntanyes">A prop de les muntanyes</h3>[<a href="/w/index.php?title=Vent&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: A prop de les muntanyes">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Vol_d%27onde.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/58/Vol_d%27onde.svg/220px-Vol_d%27onde.svg.png" decoding="async" width="220" height="161" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/58/Vol_d%27onde.svg/330px-Vol_d%27onde.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/58/Vol_d%27onde.svg/440px-Vol_d%27onde.svg.png 2x" data-file-width="369" data-file-height="270" /></a><figcaption>Esquema de les ones de muntanya. El vent flueix cap a una muntanya i produeix una primera oscil·lació (A). Es produeix una segona ona més lluny i a més altitud. Es formen núvols lenticulars al cim de les ones (B).</figcaption></figure> A sobre de les superfícies elevades, l'escalfament del terra supera l'escalfament de l'aire que l'envolta a la mateixa altitud sobre el <a href="/wiki/Nivell_del_mar" class="mw-redirect" title="Nivell del mar">nivell del mar</a>, creant una depressió tèrmica associada sobre el terreny, augmentant les depressions tèrmiques ja existents<a href="#cite_note-42">[42]</a><a href="#cite_note-43">[43]</a> i canviant la circulació del vent a la regió. A les zones amb una <a href="/wiki/Topografia" title="Topografia">topografia</a> escarpada que interromp significativament el flux ambiental del vent, la circulació eòlica entre muntanyes i valls és el factor contribuïdor més important als vents dominants. Els turons i les valls pertorben de manera substancial el flux de l'aire, incrementant la fricció entre l'atmosfera i la massa terrestre actuant com un bloqueig físic al flux, desviant el vent en paral·lel a la serralada vent amunt de la topografia, cosa coneguda com a <a href="/w/index.php?title=Jet_barrera&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jet barrera (encara no existeix)">jet barrera</a>. Aquesta barrera pot augmentar el vent baix en un 45%.<a href="#cite_note-44">[44]</a> La direcció del vent també canvia a causa del contorn de la terra.<a href="#cite_note-Trex-45">[45]</a> Si hi ha una <a href="/wiki/Collada" title="Collada">collada</a> a la serralada, els vents hi passaren a alta velocitat a causa del <a href="/wiki/Principi_de_Bernoulli" title="Principi de Bernoulli">principi de Bernoulli</a>, que descriu la relació inversa entre velocitat i pressió. El flux d'aire pot romandre turbulent i erràtic una bona distància vent avall, al terreny més pla. Aquestes condicions són perilloses pels <a href="/wiki/Avions" class="mw-redirect" title="Avions">avions</a> que pugen o baixen.<a href="#cite_note-Trex-45">[45]</a> Els vents freds que s'acceleren a través dels espais entre muntanyes reben noms regionals. A l'<a href="/wiki/Am%C3%A8rica_Central" title="Amèrica Central">Amèrica Central</a>, en són exemples el <a href="/w/index.php?title=Vent_del_Papagayo&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vent del Papagayo (encara no existeix)">vent del Papagayo</a>, el vent del <a href="/wiki/Panam%C3%A0" title="Panamà">Panamà</a> i el <a href="/w/index.php?title=Vent_del_Tehuano&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vent del Tehuano (encara no existeix)">vent del Tehuano</a>. A <a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a>, vents similars són coneguts com a <a href="/wiki/Bora_(vent)" title="Bora (vent)">bora</a>, <a href="/wiki/Tramuntana" title="Tramuntana">tramuntana</a> o <a href="/wiki/Mestral" title="Mestral">mestral</a>. Quan aquests vents bufen per sobre d'aigües obertes, augmenten la mescla de les capes superiors de l'oceà, pujant aigües fresques i riques en nutrients a la superfície, cosa que provoca un augment en la vida marina.<a href="#cite_note-Papa-46">[46]</a> En zones muntanyoses, la distorsió local del flux d'aire esdevé severa. El terreny irregular genera patrons de flux impredictibles i turbulència, com ara <a href="/w/index.php?title=Ona_orogr%C3%A0fica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ona orogràfica (encara no existeix)">rotors</a>, que poden tenir <a href="/wiki/N%C3%BAvol_lenticular" title="Núvol lenticular">núvols lenticulars</a>. Es desenvolupen potents <a href="/wiki/Ascend%C3%A8ncia_(meteorologia)" title="Ascendència (meteorologia)">ascendències</a>, descendències i <a href="/wiki/Gorja" class="mw-redirect" title="Gorja">gorgues</a> a mesura que l'aire flueix per sobre de turons i cap a les valls. Les <a href="/wiki/Precipitaci%C3%B3_(meteorologia)" class="mw-redirect" title="Precipitació (meteorologia)">precipitacions</a> orogràfiques es produeixen al vessant a <a href="/wiki/Sobrevent" class="mw-redirect" title="Sobrevent">sobrevent</a> de les muntanyes a causa del moviment d'aire ascendent del flux d'aire humit a gran escala per la serralada, també conegut com a flux ascendent, donant com a resultat un refredament i una condensació <a href="/wiki/Gradient_adiab%C3%A0tic" title="Gradient adiabàtic">adiabàtics</a>. A les parts muntanyoses del món amb vents relativament consistents (per exemple, els alisis), sol haver-hi un clima més humit al vessant a sobrevent d'una muntanya que al vessant de sotavent. L'ascensió orogràfica elimina la humitat, deixant aire més sec a la banda descendent, normalment més càlida, on s'observa una <a href="/wiki/Ombra_orogr%C3%A0fica" title="Ombra orogràfica">ombra orogràfica</a>.<a href="#cite_note-MT-47">[47]</a> Els vents que flueixen per sobre de les muntanyes i cap avall reben el nom de vents de vessant descendents. Es tracta de vents càlids i secs. A <a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a>, vent avall dels <a href="/wiki/Alps" title="Alps">Alps</a>, se'ls coneix com a <a href="/wiki/F%C3%B6hn" class="mw-redirect" title="Föhn">föhn</a>. A <a href="/wiki/Pol%C3%B2nia" title="Polònia">Polònia</a> n'és un exemple el halny wiatr. A l'Argentina, el nom local dels vents de vessant descendents és <a href="/wiki/Zonda" title="Zonda">zonda</a>. A Java, el nom local d'aquests vents és koembang. A <a href="/wiki/Nova_Zelanda" title="Nova Zelanda">Nova Zelanda</a>, se'ls coneix com a <a href="/w/index.php?title=Nor%27west_arch&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nor'west arch (encara no existeix)">Nor'west arch</a>, i estan acompanyades per la formació de núvols que els dona nom i que ha inspirat obres d'art al llarg dels anys.<a href="#cite_note-48">[48]</a> A les Grans Planes dels Estats Units, els vents són coneguts com a <a href="/wiki/Chinook_(vent)" class="mw-redirect" title="Chinook (vent)">chinook</a>. A Califòrnia, els vents són canalitzats a través de collades, cosa que n'intensifica els efectes, amb exemples com els vents <a href="/wiki/Santa_Ana_(vent)" class="mw-redirect" title="Santa Ana (vent)">Santa Ana</a> i <a href="/w/index.php?title=Sundowner&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sundowner (encara no existeix)">sundowner</a>. La velocitat del vent en els vents de vessant descendents poden superar els 160 km/h.<a href="#cite_note-boulder-49">[49]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Velocitat_mitjana">Velocitat mitjana</h2>[<a href="/w/index.php?title=Vent&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Velocitat mitjana">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Atles_e%C3%B2lic" title="Atles eòlic">Atles eòlic</a></div> Com ja s'ha dit més amunt, els vents dominants i locals no estan distribuïts de manera uniforme arreu del món, cosa que implica que la velocitat del vent també varia d'una regió a l'altra. A més, la velocitat del vent augmenta amb l'altitud. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Densitat_d'energia_eòlica">Densitat d'energia eòlica</h3>[<a href="/w/index.php?title=Vent&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Densitat d'energia eòlica">modifica</a>]</div> Avui en dia existeix un criteri utilitzat per determinar les millors localitats per construir-hi instal·lacions eòliques, conegut com a densitat d'energia eòlica (DEE). És un càlcul de la força efectiva del vent en un punt determinat, i sovint s'expressa en termes d'elevació sobre el sòl al llarg d'un període. Té en compte la velocitat i la massa del vent. S'elaboren mapes amb codis de color per una àrea determinada, com per exemple «densitat d'energia mitjana anual a 50 metres». Els resultats d'aquest càlcul s'inclouen en un índex desenvolupat pel National Renewable Energy Lab dels Estats Units, i se'ls denomina «NREL CLASS». Com més elevat és el càlcul de la DEE, més alta és la classe que se li assigna.<a href="#cite_note-50">[50]</a> A finals del 2008, la <a href="/w/index.php?title=Capacitat_nominal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Capacitat nominal (encara no existeix)">capacitat nominal</a> dels generadors eòlics era de 120,8 <a href="/wiki/Gigawatt" class="mw-redirect" title="Gigawatt">gigawatts</a>.<a href="#cite_note-wwea-51">[51]</a> Tot i que el vent només genera un 1,5% del consum global d'electricitat,<a href="#cite_note-wwea-51">[51]</a> s'està estenent ràpidament i doblà la seva capacitat en tres anys (2005-2008). A certs països ha assolit un nivell de penetració relativament elevat: representa aproximadament el 19% de la producció d'electricitat a <a href="/wiki/Dinamarca" title="Dinamarca">Dinamarca</a>, un 10% a <a href="/wiki/Espanya" title="Espanya">Espanya</a> i <a href="/wiki/Portugal" title="Portugal">Portugal</a>, i un 7% a <a href="/wiki/Alemanya" title="Alemanya">Alemanya</a> i <a href="/wiki/Irlanda" title="Irlanda">Irlanda</a> l'any 2008. Un estudi suggereix que és possible desenvolupar un sistema de forniment d'energia completament renovable basada en un 70% d'<a href="/wiki/Energia_e%C3%B2lica" title="Energia eòlica">energia eòlica</a> amb els preus actuals, connectant <a href="/wiki/Parc_e%C3%B2lic" title="Parc eòlic">parcs eòlics</a> amb una superxarxa de <a href="/wiki/Corrent_continu_d%27alta_tensi%C3%B3" title="Corrent continu d'alta tensió">corrent continu d'alta tensió</a>.<a href="#cite_note-52">[52]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Cisallament">Cisallament</h2>[<a href="/w/index.php?title=Vent&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Cisallament">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Hodographe_NOAA.PNG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/21/Hodographe_NOAA.PNG/220px-Hodographe_NOAA.PNG" decoding="async" width="220" height="258" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/21/Hodographe_NOAA.PNG/330px-Hodographe_NOAA.PNG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/21/Hodographe_NOAA.PNG/440px-Hodographe_NOAA.PNG 2x" data-file-width="553" data-file-height="648" /></a><figcaption><a href="/w/index.php?title=Hod%C3%B2graf&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hodògraf (encara no existeix)">Hodògraf</a> dels vectors eòlics a diverses altituds de la <a href="/wiki/Troposfera" title="Troposfera">troposfera</a>, que es fa servir per determinar el <a href="/wiki/Cisallament_del_vent" title="Cisallament del vent">cisallament del vent</a> vertical.</figcaption></figure> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Cisallament_del_vent" title="Cisallament del vent">Cisallament del vent</a></div> El cisallament del vent, denominat a vegades <a href="/w/index.php?title=Gradient_de_vent&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gradient de vent (encara no existeix)">gradient de vent</a>, és una diferència en la velocitat i direcció del vent sobre una distància relativament curta a l'atmosfera terrestre.<a href="#cite_note-53">[53]</a> El cisallament del vent es pot dividir en un component vertical i un d'horitzontal. El cisallament del vent horitzontal s'observa al llarg dels <a href="/wiki/Front_(meteorologia)" title="Front (meteorologia)">fronts</a> i a prop de la costa,<a href="#cite_note-DR-54">[54]</a> i l'horitzontal se sol donar a prop de la superfície,<a href="#cite_note-55">[55]</a> tot i que també a nivells més elevats de l'atmosfera, a prop de jets superiors i zones frontals.<a href="#cite_note-56">[56]</a> El cisallament del vent és un <a href="/w/index.php?title=Meteorologia_microescalar&action=edit&redlink=1" class="new" title="Meteorologia microescalar (encara no existeix)">fenomen meteorològic microescalar</a> que es produeix sobre una distància molt curta, però també pot anar associat amb fenòmens <a href="/w/index.php?title=Meteorologia_de_mesoescala&action=edit&redlink=1" class="new" title="Meteorologia de mesoescala (encara no existeix)">mesoescalars</a> o d'<a href="/wiki/Escala_sin%C3%B2ptica" title="Escala sinòptica">escala sinòptica</a>, com ara <a href="/w/index.php?title=L%C3%ADnia_de_torbonada&action=edit&redlink=1" class="new" title="Línia de torbonada (encara no existeix)">línies de torbonada</a> o <a href="/wiki/Front_fred" title="Front fred">fronts freds</a>. Se sol donar a prop de <a href="/w/index.php?title=Micror%C3%A0fega&action=edit&redlink=1" class="new" title="Microràfega (encara no existeix)">microràfegues</a> o <a href="/w/index.php?title=R%C3%A0fega_descendent&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ràfega descendent (encara no existeix)">ràfegues descendents</a> causades per <a href="/wiki/Tempesta" title="Tempesta">tempestes</a>,<a href="#cite_note-Cleghorn-57">[57]</a> fronts, àrees de vents baixos localment més forts coneguts com a jets baixos, a prop de <a href="/wiki/Muntanyes" class="mw-redirect" title="Muntanyes">muntanyes</a>,<a href="#cite_note-58">[58]</a> inversions de radiació produïdes a causa d'un cel clar i vents calmats, edificis,<a href="#cite_note-59">[59]</a> <a href="/wiki/Aerogeneradors" class="mw-redirect" title="Aerogeneradors">aerogeneradors</a><a href="#cite_note-60">[60]</a> i <a href="/wiki/Embarcaci%C3%B3_a_vela" class="mw-redirect" title="Embarcació a vela">velers</a>.<a href="#cite_note-61">[61]</a> El cisallament del vent té un efecte important durant l'enlairament i aterratge de les aeronaus a causa dels seus efectes sobre el control de l'aeronau,<a href="#cite_note-62">[62]</a> i ha estat una causa significativa d'accidents d'aviació amb grans nombres de morts als <a href="/wiki/Estats_Units" class="mw-redirect" title="Estats Units">Estats Units</a>.<a href="#cite_note-Cleghorn-57">[57]</a> El moviment del so a través de l'atmosfera és afectat pel cisallament del vent, que pot tòrcer el front d'ona, fent que se sentin sons on normalment no se sentirien, o a l'inrevés.<a href="#cite_note-63">[63]</a> El cisallament del vent vertical fort a la troposfera també inhibeix la formació de <a href="/wiki/Cicl%C3%B3_tropical" title="Cicló tropical">ciclons tropicals</a>,<a href="#cite_note-64">[64]</a> però contribueix a organitzar tempestes individuals en cicles de vida més llargs que poden resultar en <a href="/wiki/Condicions_meteorol%C3%B2giques_extremes" title="Condicions meteorològiques extremes">mal temps</a>.<a href="#cite_note-65">[65]</a> El concepte de <a href="/wiki/Vent_t%C3%A8rmic" title="Vent tèrmic">vent tèrmic</a> explica com les diferències en la velocitat del vent a diferents altituds depenen de les diferències horitzontals de temperatura, i explica l'existència del corrent en jet.<a href="#cite_note-IP-66">[66]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="El_vent_i_els_éssers_humans">El vent i els éssers humans</h2>[<a href="/w/index.php?title=Vent&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: El vent i els éssers humans">modifica</a>]</div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Cultura">Cultura</h3>[<a href="/w/index.php?title=Vent&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: Cultura">modifica</a>]</div> Com a força natural, el vent sovint era personificat en moltes cultures com un o més <a href="/w/index.php?title=D%C3%A9u_del_vent&action=edit&redlink=1" class="new" title="Déu del vent (encara no existeix)">déus del vent</a> o com una expressió d'allò <a href="/wiki/Sobrenatural" title="Sobrenatural">sobrenatural</a>. <a href="/w/index.php?title=V%C4%81yu&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vāyu (encara no existeix)">Vāyu</a> és el déu hindú del vent.<a href="#cite_note-67">[67]</a><a href="#cite_note-Jordan-68">[68]</a> Els <a href="/wiki/D%C3%A9us_grecs_del_vent" class="mw-redirect" title="Déus grecs del vent">déus grecs del vent</a> inclouen <a href="/wiki/B%C3%B2reas" title="Bòreas">Bòreas</a>, <a href="/wiki/Notos" title="Notos">Notos</a>, <a href="/wiki/Euros_(mitologia)" title="Euros (mitologia)">Euros</a> i <a href="/wiki/Z%C3%A8fir" title="Zèfir">Zèfir</a>.<a href="#cite_note-Jordan-68">[68]</a> <a href="/wiki/%C3%88ol_(fill_d%27H%C3%ADpotes)" title="Èol (fill d'Hípotes)">Èol</a>, segons diferents interpretacions el governant o el guardià dels quatres vents, també ha estat descrit com <a href="/wiki/Astreu" title="Astreu">Astreu</a>, el déu del vespre que engendrà els quatre vents amb <a href="/wiki/Eos" title="Eos">Eos</a>, la dea de l'alba. Els <a href="/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia" title="Antiga Grècia">antics grecs</a> també observaven el canvi estacional dels vents, com ho demostra la <a href="/wiki/Torre_dels_Vents" title="Torre dels Vents">Torre dels Vents</a> d'<a href="/wiki/Atenes" title="Atenes">Atenes</a>.<a href="#cite_note-Jordan-68">[68]</a><a href="#cite_note-69">[69]</a> Els Venti són els déus romans dels vents.<a href="#cite_note-70">[70]</a> <a href="/w/index.php?title=F%C5%ABjin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fūjin (encara no existeix)">Fūjin</a> és el déu japonès del vent i també un dels déus <a href="/wiki/Xinto" class="mw-redirect" title="Xinto">xinto</a> més grans. Segons la llegenda, estigué present a la creació del món i deixà anar els vents del seu sac per dispersar la boirina que cobria el món.<a href="#cite_note-71">[71]</a> A la <a href="/wiki/Mitologia_n%C3%B2rdica" title="Mitologia nòrdica">mitologia nòrdica</a>, <a href="/wiki/Nj%C3%B6r%C3%B0r" class="mw-redirect" title="Njörðr">Njörðr</a> és el déu del vent.<a href="#cite_note-Jordan-68">[68]</a> També hi ha quatre dvärgar (<a href="/wiki/Gnom" title="Gnom">gnoms nòrdics</a>) anomenats <a href="/w/index.php?title=Nor%C3%B0ri,_Su%C3%B0ri,_Austri_i_Vestri&action=edit&redlink=1" class="new" title="Norðri, Suðri, Austri i Vestri (encara no existeix)">Norðri, Suðri, Austri i Vestri</a>, i els <a href="/w/index.php?title=Quatre_c%C3%A9rvols_d%27Yggdrasill&action=edit&redlink=1" class="new" title="Quatre cérvols d'Yggdrasill (encara no existeix)">quatre cérvols d'Yggdrasill</a> probablement personifiquen els quatre vents, de manera anàloga als déus grecs del vent.<a href="#cite_note-72">[72]</a> <a href="/w/index.php?title=Stribog&action=edit&redlink=1" class="new" title="Stribog (encara no existeix)">Stribog</a> és el nom del <a href="/wiki/Mitologia_eslava" title="Mitologia eslava">déu eslau</a> dels vents, el cel i l'aire. Es diu que és l'avantpassat (l'avi) dels vents de les vuit direccions.<a href="#cite_note-Jordan-68">[68]</a><a href="#cite_note-73">[73]</a> <a href="/wiki/Kamikaze" title="Kamikaze">Kamikaze</a> (神風) és un nom japonès (sovint traduït com ‘vent diví’) considerat un regal dels déus. El primer ús conegut d'aquest terme fou com el nom d'una sèrie de tifons que es diu que salvaren el Japó de dues flotes mongoles dirigides per Kublai Khan que atacaren el país nipó el 1274 i de nou el 1281.<a href="#cite_note-74">[74]</a> Es dona el nom de <a href="/w/index.php?title=Vent_Protestant&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vent Protestant (encara no existeix)">Vent Protestant</a> a la tempesta que obstaculitzà la invasió d'<a href="/wiki/Anglaterra" title="Anglaterra">Anglaterra</a> per l'<a href="/wiki/Armada_Espanyola" title="Armada Espanyola">Armada Espanyola</a> el 1588, en què el vent tingué un paper clau,<a href="#cite_note-75">[75]</a> o els vents favorables que permeteren a <a href="/wiki/Guillem_III_d%27Anglaterra" class="mw-redirect" title="Guillem III d'Anglaterra">Guillem d'Orange</a> envaí Anglaterra el 1688.<a href="#cite_note-76">[76]</a> Durant la <a href="/wiki/Campanya_d%27Egipte" class="mw-redirect" title="Campanya d'Egipte">campanya d'Egipte</a> de <a href="/wiki/Napole%C3%B3_I" class="mw-redirect" title="Napoleó I">Napoleó</a>, els soldats francesos ho passaren malament amb el <a href="/w/index.php?title=Khamsin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Khamsin (encara no existeix)">khamsin</a>: quan la tempesta apareixia com «una taca sanguinosa al cel distant», els nadius buscaven refugi, mentre que els francesos «no reaccionaven fins que ja era massa tard, i s'ofegaven i desmaiaven dins el mur encegador i sufocant de pols».<a href="#cite_note-77">[77]</a> Durant la <a href="/wiki/Campanya_del_nord_d%27%C3%80frica" title="Campanya del nord d'Àfrica">campanya del nord d'Àfrica</a> de la <a href="/wiki/Segona_Guerra_Mundial" title="Segona Guerra Mundial">Segona Guerra Mundial</a>, «les tropes aliades i alemanyes es veieren obligades diverses vegades a aturar-se al bell mig d'una batalla a causa de tempestes de sorra provocades pel khamsin... Els grans de sorra duts pel vent encegaven els soldats i creaven pertorbacions elèctriques que deixaven les brúixoles inservibles».<a href="#cite_note-78">[78]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Transport">Transport</h3>[<a href="/w/index.php?title=Vent&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Transport">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Exeter-20may44.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c7/Exeter-20may44.jpg/220px-Exeter-20may44.jpg" decoding="async" width="220" height="204" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c7/Exeter-20may44.jpg/330px-Exeter-20may44.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c7/Exeter-20may44.jpg/440px-Exeter-20may44.jpg 2x" data-file-width="600" data-file-height="555" /></a><figcaption>Aeròdrom de <a href="/w/index.php?title=Aeroport_d%27Exeter&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aeroport d'Exeter (encara no existeix)">RAF Exeter</a> el 20 de maig del 1944. La imatge mostra la disposició de les <a href="/wiki/Pista_d%27aterratge" title="Pista d'aterratge">pistes</a>, que permeten als avions enlairar-se i aterrar amb el vent de cara.</figcaption></figure> Hi ha molts tipus diferents de vaixells de vela, però tots comparteixen diversos punts bàsics. Deixant de banda els <a href="/wiki/Rotor_Flettner" title="Rotor Flettner">vaixells de rotor</a>, que utilitzen l'<a href="/wiki/Efecte_Magnus" title="Efecte Magnus">efecte Magnus</a>, tots els vaixells de vela tenen un <a href="/wiki/Buc_(n%C3%A0utica)" title="Buc (nàutica)">buc</a>, <a href="/wiki/Aparell_(n%C3%A0utica)" title="Aparell (nàutica)">aparell</a> i com a mínim un <a href="/wiki/Pal_(n%C3%A0utica)" title="Pal (nàutica)">pal</a> que sosté les <a href="/wiki/Vela_de_vaixell" title="Vela de vaixell">veles</a> que utilitzen el vent per impulsar la nau.<a href="#cite_note-79">[79]</a> Els viatges per l'oceà en vaixell de vela poden durar molts mesos,<a href="#cite_note-80">[80]</a> i un perill habitual és que el vaixell quedi encalmat a causa de la manca de vent,<a href="#cite_note-81">[81]</a> o que sigui desviat del seu rumb per grans <a href="/wiki/Tempesta" title="Tempesta">tempestes</a> o vents que no li permeten avançar en la direcció desitjada.<a href="#cite_note-82">[82]</a> Una gran tempesta pot provocar un <a href="/wiki/Naufragi" title="Naufragi">naufragi</a> i la pèrdua de tots els homes a bord.<a href="#cite_note-83">[83]</a> Els vaixells de vela només poden dur una determinada quantitat de provisions a la <a href="/wiki/Bodega_(n%C3%A0utica)" class="mw-redirect" title="Bodega (nàutica)">bodega</a>, de manera que han de planificar els viatges llargs amb cura per incloure provisions suficients, incloent-hi <a href="/wiki/Aigua_dol%C3%A7a" title="Aigua dolça">aigua dolça</a>.<a href="#cite_note-84">[84]</a> Tot i que les <a href="/wiki/Aeronaus" class="mw-redirect" title="Aeronaus">aeronaus</a> solen desplaçar-se sota l'impuls d'un motor intern, el <a href="/w/index.php?title=Vent_de_cua&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vent de cua (encara no existeix)">vent de cua</a> afecta la seva velocitat a terra,<a href="#cite_note-85">[85]</a> i en el cas dels <a href="/wiki/Montgolfier" title="Montgolfier">montgolfiers</a> i altres vehicles més lleugers que l'aire, el vent pot tenir un paper significant en el seu moviment i trajectòria real.<a href="#cite_note-86">[86]</a> A més, la direcció del vent té un paper en l'enlairament i aterratge dels <a href="/wiki/Avions" class="mw-redirect" title="Avions">avions</a>, i les pistes dels <a href="/wiki/Aer%C3%B2drom" title="Aeròdrom">aeròdroms</a> solen estar alineades en correspondència amb la direcció del vent. De tots els factors que afecten les operacions de vol a un aeroport, es considera que la direcció del vent és el factor governant principal. Tot i que es pot permetre l'enlairament amb un vent de cua en determinades circumstàncies, generalment es considera que és l'opció menys desitjable per motius de rendiment i seguretat, sent un vent de cara l'opció preferida. El vent de cua incrementa la distància d'enlairament i redueix el gradient d'ascens, de manera que la llargada de la pista i la situació d'obstacles poden esdevenir factors que limiten.<a href="#cite_note-87">[87]</a> Els dirigibles són <a href="/wiki/Aer%C3%B2stat" title="Aeròstat">aeronaus més lleugeres que l'aire</a>, que es poden dirigir i moure per l'aire per mitjà d'un <a href="/wiki/Tim%C3%B3_(n%C3%A0utica)" class="mw-redirect" title="Timó (nàutica)">timó</a>, <a href="/wiki/H%C3%A8lix" class="mw-redirect mw-disambig" title="Hèlix">hèlix</a> o altres dispositius d'<a href="/wiki/Impuls" class="mw-redirect" title="Impuls">impuls</a>.<a href="#cite_note-88">[88]</a> A diferència d'altres aeronaus <a href="/wiki/Aerodin%C3%A0mica" title="Aerodinàmica">aerodinàmiques</a> com ara <a href="/wiki/Avions" class="mw-redirect" title="Avions">avions</a> i <a href="/wiki/Helic%C3%B2pters" class="mw-redirect" title="Helicòpters">helicòpters</a>, que produeixen <a href="/wiki/Sustentaci%C3%B3" title="Sustentació">sustentació</a> mitjançant el moviment d'una ala, o <a href="/w/index.php?title=Superf%C3%ADcie_sustentadora&action=edit&redlink=1" class="new" title="Superfície sustentadora (encara no existeix)">superfície sustentadora</a>, a través de l'aire, les aeronaus aerostàtiques, com els dirigibles i montgolfiers, es mantenen a l'aire omplint una gran cavitat, com un <a href="/wiki/Globus" title="Globus">globus</a>, amb un <a href="/w/index.php?title=Gas_sustentador&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gas sustentador (encara no existeix)">gas sustentador</a>.<a href="#cite_note-89">[89]</a> Els tipus principals de dirigible són <a href="/w/index.php?title=Dirigible_no_r%C3%ADgid&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dirigible no rígid (encara no existeix)">no rígid</a>, <a href="/w/index.php?title=Dirigible_semir%C3%ADgid&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dirigible semirígid (encara no existeix)">semirígid</a> o <a href="/wiki/Dirigible_r%C3%ADgid" title="Dirigible rígid">rígid</a>. Els no rígids són petits i manquen d'esquelet intern. Els semirígids són una mica més grans i tenen un cert suport intern, com ara una quilla fixa. Els rígids tenen un esquelet complet, com ara els models transoceànics <a href="/wiki/Zeppelin" class="mw-redirect" title="Zeppelin">zeppelin</a>,<a href="#cite_note-90">[90]</a> però pràcticament desaparegueren després de diversos accidents prominents a mitjans del segle xx.<a href="#cite_note-91">[91]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Font_d'energia">Font d'energia</h3>[<a href="/w/index.php?title=Vent&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Font d'energia">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Windenergy.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e0/Windenergy.jpg/220px-Windenergy.jpg" decoding="async" width="220" height="143" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e0/Windenergy.jpg/330px-Windenergy.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e0/Windenergy.jpg/440px-Windenergy.jpg 2x" data-file-width="1600" data-file-height="1043" /></a><figcaption>Aquest <a href="/wiki/Aerogenerador" title="Aerogenerador">aerogenerador</a> produeix electricitat a partir de l'energia eòlica.</figcaption></figure> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Energia_e%C3%B2lica" title="Energia eòlica">Energia eòlica</a> i <a href="/wiki/Energia_e%C3%B2lica_de_gran_altitud" title="Energia eòlica de gran altitud">Energia eòlica de gran altitud</a></div> Històricament, els antics <a href="/wiki/Singalesos" class="mw-redirect" title="Singalesos">singalesos</a> d'<a href="/wiki/Anuradhapura" title="Anuradhapura">Anuradhapura</a> i altres ciutats del voltant de <a href="/wiki/Sri_Lanka" title="Sri Lanka">Sri Lanka</a> utilitzaven els vents del <a href="/wiki/Mons%C3%B3" title="Monsó">monsó</a> per alimentar forns, ja l'any 300.<a href="#cite_note-92">[92]</a> Els forns eren construïts per on passaven els vents del monsó per aprofitar l'<a href="/wiki/Energia_e%C3%B2lica" title="Energia eòlica">energia eòlica</a> per fer pujar les temperatures al seu interior fins a 1.200 °C. Una referència històrica primerenca a un <a href="/wiki/Mol%C3%AD_de_vent" title="Molí de vent">molí de vent</a> rudimentari era utilitzada per portar aire a un <a href="/wiki/Orgue" title="Orgue">orgue</a> al segle i.<a href="#cite_note-93">[93]</a> Els primers molins de vent pràctics foren construïts més tard a <a href="/wiki/Sistan" title="Sistan">Sistan</a> (<a href="/wiki/Afganistan" title="Afganistan">Afganistan</a>) a partir del segle VII. Eren molins de vent d'eix vertical, amb llargs <a href="/wiki/Arbre_de_transmissi%C3%B3" class="mw-redirect" title="Arbre de transmissió">arbres de transmissió</a> verticals i pales rectangulars.<a href="#cite_note-94">[94]</a> Aquests molins de vent es componien d'entre sis i dotze <a href="/wiki/Aspa" title="Aspa">aspes</a> cobertes de <a href="/wiki/Canya_(planta)" title="Canya (planta)">canya</a> o roba, i eren utilitzats per moldre blat de moro i pujar aigua, i eren utilitzats en les indústries <a href="/wiki/Molineria" title="Molineria">molineres</a> i del sucre.<a href="#cite_note-95">[95]</a> Més tard, l'ús dels molins de vent d'eix horitzontal s'estengué per l'Europa Nord-occidental per moldre blat a partir de la dècada del 1180, i encara queden molts molins de vents holandesos dempeus. L'energia eòlica de gran altitud és un projecte dut a terme per més de 30 empreses d'arreu del món i que utilitza tecnologia amb cordes en lloc de torres compressives ancorades a terra.<a href="#cite_note-96">[96]</a> S'estalvia petroli utilitzant el vent per impulsar vaixells de càrrega mitjançant l'ús d'energia mecànica convertida de l'energia cinètica del vent amb estels molt grans.<a href="#cite_note-97">[97]</a> La regió dels <a href="/wiki/Pa%C3%AFsos_Catalans" title="Països Catalans">Països Catalans</a> amb més potència d'energia eòlica és el <a href="/wiki/Pa%C3%ADs_Valenci%C3%A0" title="País Valencià">País Valencià</a> (986,99 MW<a href="#cite_note-AAE2009-98">[98]</a>), seguida per <a href="/wiki/Catalunya" title="Catalunya">Catalunya</a> (524,54 MW<a href="#cite_note-AAE2009-98">[98]</a>), la <a href="/wiki/Catalunya_Nord" class="mw-redirect" title="Catalunya Nord">Catalunya Nord</a> (20,77 MW<a href="#cite_note-99">[99]</a>) i les <a href="/wiki/Balears" class="mw-redirect" title="Balears">Balears</a> (3,65 MW<a href="#cite_note-AAE2009-98">[98]</a>). Tot i que el desenvolupament d'aquest tipus d'energia renovable ha gaudit d'un gran suport de part de les autoritats, també han rebut crítiques de determinats segments de la societat. El Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana, per exemple, ha estat criticat per grups <a href="/wiki/Ecologia" title="Ecologia">ecologistes</a> que afirmen que el pla ha falsejat les divisions entre parcs eòlics per mantenir la gestió dels parcs amb la <a href="/wiki/Generalitat_Valenciana" title="Generalitat Valenciana">Generalitat Valenciana</a> en lloc de l'estat espanyol, i també que s'ha subestimat l'impacte dels futurs parcs sobre les <a href="/wiki/Ocell" class="mw-redirect" title="Ocell">aus</a> de la regió.<a href="#cite_note-100">[100]</a> A Catalunya també hi ha hagut iniciatives de caràcter ecologista per restringir i vigilar la implantació de parcs eòlics.<a href="#cite_note-101">[101]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Lleure">Lleure</h3>[<a href="/w/index.php?title=Vent&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: Lleure">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Lilienthal_in_flight.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3e/Lilienthal_in_flight.jpg/220px-Lilienthal_in_flight.jpg" decoding="async" width="220" height="159" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3e/Lilienthal_in_flight.jpg/330px-Lilienthal_in_flight.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3e/Lilienthal_in_flight.jpg/440px-Lilienthal_in_flight.jpg 2x" data-file-width="504" data-file-height="365" /></a><figcaption><a href="/wiki/Otto_Lilienthal" title="Otto Lilienthal">Otto Lilienthal</a> en ple vol</figcaption></figure> El vent té un paper important en diversos esports populars, incloent-hi l'<a href="/wiki/Ala_delta" title="Ala delta">ala delta</a>, els viatges amb <a href="/wiki/Montgolfier" title="Montgolfier">montgolfiers</a>, els <a href="/wiki/Estel_(joguina)" class="mw-redirect" title="Estel (joguina)">estels</a>, l'<a href="/wiki/Snowkiting" class="mw-redirect" title="Snowkiting">snowkiting</a>, el <a href="/w/index.php?title=Kite_landboarding&action=edit&redlink=1" class="new" title="Kite landboarding (encara no existeix)">kite landboarding</a>, el <a href="/wiki/Surf_d%27estel" title="Surf d'estel">surf d'estel</a>, el <a href="/wiki/Parapent" title="Parapent">parapent</a>, la <a href="/wiki/Vela_esportiva" title="Vela esportiva">vela esportiva</a> i el <a href="/wiki/Surf_de_vela" title="Surf de vela">surf de vela</a>. A l'hora de planar, els gradients eòlics just a sobre de la superfície afecten les fases d'enlairament i aterratge dels <a href="/wiki/Planador" title="Planador">planadors</a>. El gradient eòlic pot tenir un efecte destacat sobre els llançaments de terra, també coneguts com a llançaments amb gigre o amb cable. Si el gradient és important, sobtat, o ambdues coses alhora, i el pilot manté la mateixa actitud de capcineig, la velocitat aerodinàmica indicada augmentarà, possiblement excedint la velocitat màxima del remolc de llançament de terra. El pilot ha d'ajustar la velocitat aerodinàmica per compensar l'efecte del gradient.<a href="#cite_note-102">[102]</a> A l'hora d'aterrar també és un risc el cisallament del vent, especialment quan el vent bufa fort. A mesura que el planador descendeix a través del gradient del vent en l'aproximació final a l'aterratge, la velocitat aerodinàmica baixa a mesura que augmenta la velocitat de descens, i no hi ha prou temps per accelerar abans de tocar terra. El pilot ha d'anticipar el gradient eòlic i prendre una velocitat d'aproximació superior per compensar-lo.<a href="#cite_note-Piggott-103">[103]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Paper_al_món_natural">Paper al món natural</h2>[<a href="/w/index.php?title=Vent&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: Paper al món natural">modifica</a>]</div> En climes àrids, la font principal d'erosió és el vent.<a href="#cite_note-Erosion-104">[104]</a> La circulació general del vent mou particulats petits com ara pols a través de grans oceans, a milers de quilòmetres vent avall del seu punt d'origen,<a href="#cite_note-Gobi-105">[105]</a> un fenomen conegut com a "deflació". Els vents occidentals de les latituds mitjanes del planeta impulsen el moviment dels corrents oceànics d'oest a est a través dels oceans del món. El vent té un paper molt important a l'hora d'ajudar les <a href="/wiki/Plantes" title="Plantes">plantes</a> i altres <a href="/wiki/Organismes" class="mw-redirect" title="Organismes">organismes</a> immòbils a dispersar les seves llavors, espores, pol·len, etc. Tot i que el vent no és la principal forma de dispersió de les llavors en les plantes, proporciona dispersió a un percentatge elevat de la biomassa de plantes terrestres. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Erosió">Erosió</h3>[<a href="/w/index.php?title=Vent&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Erosió">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Im_Salar_de_Uyuni.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/09/Im_Salar_de_Uyuni.jpg/220px-Im_Salar_de_Uyuni.jpg" decoding="async" width="220" height="163" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/09/Im_Salar_de_Uyuni.jpg/330px-Im_Salar_de_Uyuni.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/09/Im_Salar_de_Uyuni.jpg/440px-Im_Salar_de_Uyuni.jpg 2x" data-file-width="2080" data-file-height="1544" /></a><figcaption>Formació rocosa a l'<a href="/wiki/Altipl%C3%A0_and%C3%AD" title="Altiplà andí">altiplà andí</a> de <a href="/wiki/Bol%C3%ADvia" title="Bolívia">Bolívia</a> esculpida per l'erosió del vent.</figcaption></figure> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Erosi%C3%B3_e%C3%B2lica" class="mw-redirect" title="Erosió eòlica">Erosió eòlica</a></div> L'erosió pot ser el resultat del moviment de material per part del vent. Hi ha dos efectes principals. Primer, el vent causa l'aixecament de petites partícules, que són transportades a una altra regió. Això rep el nom de "deflació". En segona instància, aquestes partícules en suspensió poden impactar contra objectes sòlids, causant erosió per abrasió (successió ecològica). L'erosió eòlica sol donar-se en àrees amb poca o nul·la vegetació, sovint en àrees on no hi ha prou precipitacions per sostenir les plantes. N'és un exemple la formació de <a href="/wiki/Duna" title="Duna">dunes</a> de sorra a les platges o els deserts.<a href="#cite_note-106">[106]</a> El loess és un <a href="/wiki/Sediment" title="Sediment">sediment</a> eòlic homogeni, habitualment no estratificat, porós, <a href="/wiki/Friabilitat" title="Friabilitat">friable</a>, lleugerament coherent, sovint calcari, de gra fi, <a href="/wiki/Llim" title="Llim">llimós</a> i de color groc pàl·lid o <a href="/wiki/Camussa_(color)" title="Camussa (color)">camussa</a>.<a href="#cite_note-107">[107]</a> Sovint es dona en forma de dipòsit extens que cobreix àrees de centenars de quilòmetres quadrats i desenes de metres de gruix. El loess se sol trobar en cares o bé escarpades o bé verticals.<a href="#cite_note-108">[108]</a> El loess tendeix a convertir-se en un sòl molt ric. Amb les condicions climàtiques apropiades, les àrees amb loess es troben entre les més productives del món per l'agricultura.<a href="#cite_note-109">[109]</a> Els dipòsits de loess són geològicament inestables per naturalesa, i s'erosionen molt fàcilment. Per tant, els grangers sovint planten tallavents (com ara arbres i arbustos grans) per tal de reduir l'erosió del loess per part del vent.<a href="#cite_note-Erosion-104">[104]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Migració_de_la_pols_al_desert">Migració de la pols al desert</h3>[<a href="/w/index.php?title=Vent&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: Migració de la pols al desert">modifica</a>]</div> A mitjans d'estiu (juliol), els vents alisis cap a l'oest que es troben al sud de la falca subtropical, que es mou cap al nord, s'expandeixen cap al nord-oest des del <a href="/wiki/Mar_del_Carib" class="mw-redirect" title="Mar del Carib">mar del Carib</a> cap al sud-est de Nord-amèrica. Quan la <a href="/wiki/Pols_mineral" title="Pols mineral">pols mineral</a> del <a href="/wiki/S%C3%A0hara" title="Sàhara">Sàhara</a> que es mou al llarg de la perifèria meridional de la falca dins el cinturó de vents alisis es desplaça per sobre de terra, les precipitacions són suprimides i el cel canvia d'un color blau a un de blanc, cosa que provoca un increment de les postes de sol roges. La seva presència afecta negativament la <a href="/wiki/Qualitat_de_l%27aire" class="mw-redirect" title="Qualitat de l'aire">qualitat de l'aire</a>, incrementant el recompte de particulats suspesos a l'aire.<a href="#cite_note-pooraq-26">[26]</a> Més del 50% de la pols africana que arriba als Estats Units afecta Florida.<a href="#cite_note-110">[110]</a> Des del 1970, els brots de pols han empitjorat a causa de períodes de sequera a Àfrica. Tanmateix, la <a href="/wiki/Pols_mineral" title="Pols mineral">pols mineral</a> dels deserts transportada a altres latituds té uns efectes molt positius sobre el creixement de la <a href="/wiki/Selva_Amaz%C3%B2nica" class="mw-redirect" title="Selva Amazònica">Selva Amazònica</a> car aporta elements fertilitzants que hi manquen. Hi ha una gran variabilitat en el transport de pols al Carib i Florida d'un any a l'altre.<a href="#cite_note-111">[111]</a> S'han relacionat aquests fenòmens de la pols amb un declivi de la salut dels <a href="/wiki/Escull_de_corall" title="Escull de corall">esculls de corall</a> al Carib i Florida, en gran part des de la dècada del 1970.<a href="#cite_note-112">[112]</a> Es formen plomalls de pols similars al <a href="/wiki/Gobi" title="Gobi">desert del Gobi</a>, que, combinades amb contaminants, recorren grans distàncies vent avall, cap a l'est, a Nord-amèrica.<a href="#cite_note-Gobi-105">[105]</a>+ Els vents associats amb tempestes de sorra i pols han rebut noms locals. La calima porta pols a vents del sud-est cap a les <a href="/wiki/Illes_Can%C3%A0ries" title="Illes Canàries">Illes Canàries</a>.<a href="#cite_note-113">[113]</a> El <a href="/wiki/Harmattan" title="Harmattan">harmattan</a> porta pols al <a href="/wiki/Golf_de_Guinea" title="Golf de Guinea">Golf de Guinea</a> durant l'hivern.<a href="#cite_note-114">[114]</a> El <a href="/wiki/Sirocco" class="mw-redirect" title="Sirocco">sirocco</a> porta pols del nord d'Àfrica cap al sud d'Europa a causa del moviment de ciclons extratropicals pel <a href="/wiki/Mar_Mediterrani" class="mw-redirect" title="Mar Mediterrani">mar Mediterrani</a>.<a href="#cite_note-115">[115]</a> Els sistemes tempestuosos primaverals que es mouen per l'est del mar Mediterrani fan que passi pols a través d'<a href="/wiki/Egipte" title="Egipte">Egipte</a> i la <a href="/wiki/Pen%C3%ADnsula_Ar%C3%A0biga" class="mw-redirect" title="Península Aràbiga">Península Aràbiga</a>, i són coneguts localment com a <a href="/w/index.php?title=Khamsin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Khamsin (encara no existeix)">khamsin</a>.<a href="#cite_note-116">[116]</a> El <a href="/w/index.php?title=Shamal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Shamal (encara no existeix)">shamal</a> és causat per fronts freds que alcen pols a l'atmosfera durant dies a través dels estats del <a href="/wiki/Golf_P%C3%A8rsic" title="Golf Pèrsic">Golf Pèrsic</a>.<a href="#cite_note-117">[117]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Efecte_sobre_les_plantes">Efecte sobre les plantes</h3>[<a href="/w/index.php?title=Vent&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: Efecte sobre les plantes">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Salsola_tragus_tumbleweed.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/65/Salsola_tragus_tumbleweed.jpg/220px-Salsola_tragus_tumbleweed.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/65/Salsola_tragus_tumbleweed.jpg/330px-Salsola_tragus_tumbleweed.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/65/Salsola_tragus_tumbleweed.jpg/440px-Salsola_tragus_tumbleweed.jpg 2x" data-file-width="600" data-file-height="450" /></a><figcaption>El vent ha bufat aquest estepicursor contra una tanca.</figcaption></figure> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Dispersi%C3%B3_de_les_llavors" title="Dispersió de les llavors">Dispersió de les llavors</a></div> La dispersió de les llavors per part del vent, o <a href="/wiki/Anemoc%C3%B2ria" class="mw-redirect" title="Anemocòria">anemocòria</a>, és un dels mitjans de dispersió més primitius. Pot adoptar una d'entre dues formes primàries: les llavors poden flotar amb la brisa o poden voletejar fins a terra.<a href="#cite_note-118">[118]</a> Els exemples clàssics d'aquests mecanismes de dispersió inclouen els <a href="/wiki/Taraxacum" title="Taraxacum">lletsons</a> (Taraxacum spp., <a href="/wiki/Asteraceae" class="mw-redirect" title="Asteraceae">Asteraceae</a>), que tenen un <a href="/wiki/Vil%C2%B7l%C3%A0" title="Vil·là">papus</a> plomós unit a les llavors, i que poden viatjar grans distàncies, i els <a href="/wiki/Aur%C3%B3" title="Auró">aurons</a> (Acer sp., <a href="/wiki/Sapindaceae" class="mw-redirect" title="Sapindaceae">Sapindaceae</a>), que tenen llavors alades que voletegen fins a terra. Una restricció important de la dispersió per mitjà del vent és la necessitat de produir grans quantitats de llavors per maximitzar les possibilitats que una llavor caigui en un indret adequat per <a href="/wiki/Germinaci%C3%B3" title="Germinació">germinar</a>. Aquest mecanisme de dispersió també està subjecte a importants restriccions evolutives. Per exemples, les espècies d'<a href="/wiki/Aster%C3%A0cies" title="Asteràcies">asteràcies</a> que es troben en illes tendeixen a tenir una capacitat de dispersió menor (és a dir, llavors més grans i un papus més petit) que les mateixes espècies al continent.<a href="#cite_note-119">[119]</a> L'ús de la dispersió per mitjà del vent és habitual entre moltes espècies <a href="/wiki/Mala_herba" class="mw-redirect" title="Mala herba">herbàcies</a> o <a href="/wiki/Ruderal" title="Ruderal">ruderals</a>. Entre els mecanismes poc usuals de dispersió per mitjà del vent hi ha el dels <a href="/wiki/Estepicursor" title="Estepicursor">estepicursors</a>. L'<a href="/wiki/Anemof%C3%ADlia" title="Anemofília">anemofília</a> és un procés relacionat a l'anemocòria que consisteix en la distribució del pol·len per part del vent. Hi ha grans famílies de plantes que es pol·linitzen d'aquesta manera, especialment quan els individus de l'espècie vegetal dominant es troben a prop l'un de l'altre.<a href="#cite_note-120">[120]</a> El vent també limita el creixement dels arbres. A la <a href="/wiki/Costa" title="Costa">costa</a> i les muntanyes aïllades, la línia dels arbres sol ser molt més baixa que a la mateixa altitud terra endins i als sistemes muntanyosos més grans i complexos, car els vents forts redueixen el creixement dels arbres. Els vents forts s'emporten els <a href="/wiki/S%C3%B2l" title="Sòl">sòls</a> poc espessos per erosió,<a href="#cite_note-121">[121]</a> i també danya branques i branquillons. El procés en què un vent fort abat o desarrela arbres s'anomena <a href="/w/index.php?title=Desarrelament_pel_vent&action=edit&redlink=1" class="new" title="Desarrelament pel vent (encara no existeix)">desarrelament pel vent</a>. Això és més freqüent als vessants a sobrevent, afectant especialment els troncs de 75 anys o més.<a href="#cite_note-122">[122]</a> Les plantes que viuen a prop de la costa, com ara la <a href="/wiki/P%C3%ADcea_de_Sitka" title="Pícea de Sitka">pícea de Sitka</a> i la <a href="/w/index.php?title=Coccoloba_uvifera&action=edit&redlink=1" class="new" title="Coccoloba uvifera (encara no existeix)">vinya marina</a>,<a href="#cite_note-123">[123]</a> són <a href="/wiki/Poda" class="mw-redirect" title="Poda">podades</a> pel vent i el ruixim de sal de prop de la costa.<a href="#cite_note-124">[124]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Efecte_sobre_els_animals">Efecte sobre els animals</h3>[<a href="/w/index.php?title=Vent&action=edit&section=23" title="Modifica la secció: Efecte sobre els animals">modifica</a>]</div> Els <a href="/wiki/Bou" title="Bou">bovins</a> i les <a href="/wiki/Ovelles" class="mw-redirect" title="Ovelles">ovelles</a> són susceptibles a la <a href="/wiki/Temperatura_de_sensaci%C3%B3" title="Temperatura de sensació">fredor</a>, provocada per una combinació de vent i baixes temperatures quan el vent supera 40 km/h, i que fa inútil la seva cobertura de pèl o llana.<a href="#cite_note-125">[125]</a> Tot i que els <a href="/wiki/Ping%C3%BCins" title="Pingüins">pingüins</a> es protegeixen de l'aire i l'aigua freds per mitjà de <a href="/wiki/Ploma" title="Ploma">plomes</a> i una capa de <a href="/wiki/Greix" title="Greix">greix</a>, les seves <a href="/wiki/Aleta_(anatomia)" class="mw-redirect" title="Aleta (anatomia)">aletes</a> i potes són menys resistents al fred. Als climes més freds, com l'<a href="/wiki/Ant%C3%A0rtida" title="Antàrtida">Antàrtida</a>, els <a href="/wiki/Ping%C3%BCins_emperador" class="mw-redirect" title="Pingüins emperador">pingüins emperador</a> s'apinyen per sobreviure al vent i el fred, canviant contínuament els individus que romanen a l'exterior del grup, cosa que en redueix la pèrdua de calor en un 50%.<a href="#cite_note-126">[126]</a> Els <a href="/wiki/Insectes" title="Insectes">insectes</a> voladors són arrossegats pels vents dominants,<a href="#cite_note-127">[127]</a> mentre que els ocells segueixen el seu propi rumb, aprofitant les condicions del vent per volar o planar.<a href="#cite_note-128">[128]</a> Així doncs, els patrons de línies fines de les imatges de <a href="/wiki/Radar_meteorol%C3%B2gic" title="Radar meteorològic">radar meteorològic</a>, associats amb vents convergents, estan dominats per retorns d'insectes.<a href="#cite_note-129">[129]</a> La migració dels ocells, que sol tenir lloc durant la nit als 2 km més baixos de l'<a href="/wiki/Atmosfera_terrestre" title="Atmosfera terrestre">atmosfera terrestre</a>, contamina els perfils eòlics generats pels radars meteorològics, especialment el <a href="/w/index.php?title=WSR-88D&action=edit&redlink=1" class="new" title="WSR-88D (encara no existeix)">WSR-88D</a>, augmentant els retorns eòlics ambientals en entre 28 i 56 km/h.<a href="#cite_note-130">[130]</a> Les <a href="/wiki/Pica_(animal)" title="Pica (animal)">piques</a> utilitzen un mur de còdols per emmagatzemar plantes i herbes seques per l'hivern, evitant així que el vent se les endugui.<a href="#cite_note-131">[131]</a> Els <a href="/wiki/Cole%C3%B2pters" title="Coleòpters">coleòpters</a> utilitzen els vents lleugers que precedeixen l'atac de <a href="/wiki/Predadors" class="mw-redirect" title="Predadors">predadors</a> potencials, com ara els <a href="/wiki/Gripaus" class="mw-redirect" title="Gripaus">gripaus</a>, per fugir-ne. Els seus <a href="/wiki/Cerc_(artr%C3%B2podes)" title="Cerc (artròpodes)">cercs</a> són molt sensibles al vent, i els ajuden a sobreviure a la meitat dels atacs que reben.<a href="#cite_note-132">[132]</a> Els <a href="/wiki/Uapit%C3%ADs" class="mw-redirect" title="Uapitís">uapitís</a> tenen un molt bon sentit de l'olfacte que els permet detectar predadors vent amunt a una distància de 800 m.<a href="#cite_note-133">[133]</a> L'augment de la velocitat del vent per sobre de 15 km/h és un senyal perquè els <a href="/wiki/Gavinot_hiperbori" title="Gavinot hiperbori">gavinots hiperboris</a> intensifiquin la cerca d'aliment i augmentin els atacs aeris contra els <a href="/wiki/Somorgollaire" class="mw-redirect" title="Somorgollaire">somorgollaires</a>.<a href="#cite_note-134">[134]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Danys_relacionats">Danys relacionats</h2>[<a href="/w/index.php?title=Vent&action=edit&section=24" title="Modifica la secció: Danys relacionats">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Condicions_meteorol%C3%B2giques_extremes" title="Condicions meteorològiques extremes">Condicions meteorològiques extremes</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Destruction_following_hurricane_andrew.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Destruction_following_hurricane_andrew.jpg/220px-Destruction_following_hurricane_andrew.jpg" decoding="async" width="220" height="144" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Destruction_following_hurricane_andrew.jpg/330px-Destruction_following_hurricane_andrew.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Destruction_following_hurricane_andrew.jpg/440px-Destruction_following_hurricane_andrew.jpg 2x" data-file-width="1832" data-file-height="1200" /></a><figcaption>Danys provocats per l'<a href="/wiki/Hurac%C3%A0_Andrew" title="Huracà Andrew">huracà Andrew</a></figcaption></figure> Se sap que els vents forts provoquen danys segons la seva força. Ràfegues poc freqüents poden fer que basculin <a href="/wiki/Pont_susp%C3%A8s" class="mw-redirect" title="Pont suspès">ponts suspesos</a> mal dissenyats. Si les ràfegues tenen una freqüència similar a la basculació del pont, és més fàcil que el destrueixin, com passà el 1940 amb el <a href="/w/index.php?title=Pont_de_Tacoma_Narrows_(1940)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pont de Tacoma Narrows (1940) (encara no existeix)">Pont de Tacoma Narrows</a>.<a href="#cite_note-135">[135]</a> Una velocitat del vent de només 43 km/h ja pot causar apagades elèctriques fent que les branques dels arbres pertorbin el flux d'energia per les línies de transmissió.<a href="#cite_note-136">[136]</a> Tot i que no hi ha cap espècie que sigui capaç de resistir amb totes les garanties a vents huracanats, les que tenen arrels poc profundes tendeixen més a quedar desarrelades, i els arbres fràgils com l'<a href="/wiki/Eucaliptus" title="Eucaliptus">eucaliptus</a>, els <a href="/w/index.php?title=Hau&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hau (encara no existeix)">haus</a> i els <a href="/wiki/Alvocat" class="mw-redirect" title="Alvocat">alvocats</a> són més vulnerables.<a href="#cite_note-137">[137]</a> Els vents huracanats causen danys importants als <a href="/wiki/Habitatge_m%C3%B2bil" title="Habitatge mòbil">habitatges mòbils</a> i comencen a danyar estructuralment els habitatges amb fonaments. S'ha observat vents tan forts com aquests que baixen per terreny han rebentat finestres i sorrejat la pintura dels cotxes.<a href="#cite_note-boulder-49">[49]</a> Quan els vents superen 250 km/h, els habitatges es col·lapsen completament i els edificis més grans pateixen danys considerables. Les estructures construïdes per la mà humana queden completament destruïdes quan el vent arriba a 325 km/h. L'<a href="/wiki/Escala_Saffir-Simpson" class="mw-redirect" title="Escala Saffir-Simpson">escala Saffir-Simpson</a> i l'<a href="/wiki/Escala_Fujita_millorada" title="Escala Fujita millorada">escala Fujita millorada</a> foren dissenyades per estimar la velocitat del vent a partir dels danys causats pels vents forts relacionats amb ciclons tropicals i <a href="/wiki/Tornado" title="Tornado">tornados</a>, i a l'inrevés.<a href="#cite_note-NHC_SSHS-138">[138]</a><a href="#cite_note-EF_SPC-139">[139]</a> L'illa australiana de <a href="/wiki/Barrow_Island_(Austr%C3%A0lia_Occidental)" title="Barrow Island (Austràlia Occidental)">Barrow Island</a> té el rècord de la ràfega de vent més forta, amb una velocitat de 408 km/h durant el cicló tropical Olivia el 10 d'abril del 1986, superant el rècord anterior del <a href="/w/index.php?title=Mont_Washington_(Nou_Hampshire)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mont Washington (Nou Hampshire) (encara no existeix)">Mont Washington</a> de 372 km/h a la tarda del 12 d'abril del 1934.<a href="#cite_note-140">[140]</a> Els huracans, tifons i tempestes ciclòniques es troben entre els fenòmens naturals més destructius: <table> <tbody><tr> <td valign="top"> <table class="wikitable" style="float:left; margin:0 1em 0.5em 0;"> <caption>Huracans més letals </caption> <tbody><tr> <th>Lloc </th> <th>Huracà </th> <th>Any </th> <th>Morts </th></tr> <tr> <th>1 </th> <td><a href="/wiki/Gran_Hurac%C3%A0_de_1780" class="mw-redirect" title="Gran Huracà de 1780">Gran Huracà</a> </td> <td><a href="/wiki/1780" title="1780">1780</a> </td> <td>22.000 </td></tr> <tr> <th>2 </th> <td><a href="/wiki/Hurac%C3%A0" class="mw-redirect" title="Huracà">Mitch</a> </td> <td><a href="/wiki/1998" title="1998">1998</a> </td> <td>> 19.325 </td></tr> <tr> <th>3 </th> <td><a href="/wiki/Hurac%C3%A0_de_Galveston_(1900)" title="Huracà de Galveston (1900)">Galveston</a> </td> <td><a href="/wiki/1900" title="1900">1900</a> </td> <td>8.000–12.000 </td></tr> <tr> <th>4 </th> <td><a href="/w/index.php?title=Hurac%C3%A0_Fifi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Huracà Fifi (encara no existeix)">Fifi</a> </td> <td><a href="/wiki/1974" title="1974">1974</a> </td> <td>8.000–10.000 </td></tr> <tr> <th>5 </th> <td><a href="/w/index.php?title=Hurac%C3%A0_de_la_Rep%C3%BAblica_Dominicana_de_1930&action=edit&redlink=1" class="new" title="Huracà de la República Dominicana de 1930 (encara no existeix)">República Dominicana</a> </td> <td><a href="/wiki/1930" title="1930">1930</a> </td> <td>2.000–8.000 </td></tr></tbody></table> </td> <td valign="top"> <table class="wikitable" style="margin:auto; margin:0 1em 0.5em 0;"> <caption>Tifons pacífics més letals </caption> <tbody><tr> <th>Lloc </th> <th>Tifó </th> <th>Any </th> <th>Morts </th></tr> <tr> <th>1 </th> <td><a href="/w/index.php?title=Tif%C3%B3_de_H%E1%BA%A3i_Ph%C3%B2ng_(1881)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tifó de Hải Phòng (1881) (encara no existeix)">Hải Phòng</a> </td> <td><a href="/wiki/1881" title="1881">1881</a> </td> <td>300.000 </td></tr> <tr> <th>2 </th> <td><a href="/w/index.php?title=Tif%C3%B3_Nina_(1975)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tifó Nina (1975) (encara no existeix)">Nina</a> </td> <td><a href="/wiki/1975" title="1975">1975</a> </td> <td>170.000 </td></tr> <tr> <th>3 </th> <td>Tifó del juliol del 1780 </td> <td>1780 </td> <td>100.000<a href="#cite_note-deadliest-141">[141]</a> </td></tr> <tr> <th>4 </th> <td><a href="/w/index.php?title=Tif%C3%B3_de_Shantou_(1992)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tifó de Shantou (1992) (encara no existeix)">Shantou</a> </td> <td><a href="/wiki/1922" title="1922">1922</a> </td> <td>60.000<a href="#cite_note-early20-142">[142]</a> </td></tr> <tr> <th>5 </th> <td><a href="/w/index.php?title=Tif%C3%B3_de_la_Xina_(1912)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tifó de la Xina (1912) (encara no existeix)">Xina</a> </td> <td><a href="/wiki/1912" title="1912">1912</a> </td> <td>50.000<a href="#cite_note-early20-142">[142]</a> </td></tr></tbody></table> </td> <td valign="top"> <table class="wikitable" style="float:right; margin:0 1em 0.5em 0;"> <caption>Tempestes ciclòniques més letals </caption> <tbody><tr> <th>Lloc </th> <th>Tempesta </th> <th>Any </th> <th>Morts </th></tr> <tr> <th>1 </th> <td><a href="/wiki/Cicl%C3%B3_Bhola" class="mw-redirect" title="Cicló Bhola">Bhola</a> </td> <td><a href="/wiki/1970" title="1970">1970</a> </td> <td>300.000–500.000 </td></tr> <tr> <th>2 </th> <td><a href="/wiki/Cicl%C3%B3_Nargis" title="Cicló Nargis">Nargis</a> </td> <td><a href="/wiki/2008" title="2008">2008</a> </td> <td>138.366 </td></tr> <tr> <th>3 </th> <td><a href="/w/index.php?title=Cicl%C3%B3_Gorky&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cicló Gorky (encara no existeix)">Gorky</a> </td> <td>1991 </td> <td>138.000 </td></tr> <tr> <th>4 </th> <td><a href="/w/index.php?title=Cicl%C3%B3_d%27Orissa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cicló d'Orissa (encara no existeix)">Orissa</a> </td> <td>1999 </td> <td>15.000 </td></tr> <tr> <th>5 </th> <td><a href="/w/index.php?title=Cicl%C3%B3_Gujarat&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cicló Gujarat (encara no existeix)">Gujarat</a> </td> <td>1998 </td> <td>> 10.000 </td></tr></tbody></table> </td></tr></tbody></table> La intensitat dels incendis forestals augmenta durant el dia. Per exemple, la velocitat a la qual es cremen els troncs per dins és fins a cinc vegades més gran durant el dia a causa d'una menor humiditat, temperatures més elevades i una major velocitat del vent.<a href="#cite_note-143">[143]</a> Durant el dia, el sol escalfa el terra fent que els corrents d'aire vagin pendent amunt, i quan el terra es refreda de nit van pendent avall. Els incendis són avivats per aquests vents i sovint segueixen els corrents de vent per sobre de turons i dins de valls.<a href="#cite_note-144">[144]</a> Als Estats Units, les operacions de combat contra incendis giren al voltant d'un "dia del foc" de 24 hores que comença a les 10 del matí, a causa de l'augment previsible de la intensitat a causa de l'escalfor del dia.<a href="#cite_note-145">[145]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="A_l'espai_exterior">A l'espai exterior</h2>[<a href="/w/index.php?title=Vent&action=edit&section=25" title="Modifica la secció: A l'espai exterior">modifica</a>]</div> El vent solar és bastant diferent dels vents terrestres, pel fet que s'origina al <a href="/wiki/Sol" title="Sol">Sol</a> i es compon de partícules carregades que han fugit de l'atmosfera solar. De manera similar al vent solar, el <a href="/wiki/Vent_planetari" class="mw-redirect" title="Vent planetari">vent planetari</a> es compon de gasos lleugers que s'escapen de les atmosferes dels planetes. Al llarg de períodes llargs, el vent planetari pot canviar dràsticament la composició de les atmosferes planetàries. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Vent_planetari">Vent planetari</h3>[<a href="/w/index.php?title=Vent&action=edit&section=26" title="Modifica la secció: Vent planetari">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Escapament_atmosf%C3%A8ric" title="Escapament atmosfèric">Escapament atmosfèric</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Venuspioneeruv.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bc/Venuspioneeruv.jpg/220px-Venuspioneeruv.jpg" decoding="async" width="220" height="236" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bc/Venuspioneeruv.jpg/330px-Venuspioneeruv.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bc/Venuspioneeruv.jpg/440px-Venuspioneeruv.jpg 2x" data-file-width="2008" data-file-height="2158" /></a><figcaption>Un possible futur per la Terra a causa del vent planetari: Venus.</figcaption></figure> El vent hidrodinàmic de la part superior de l'atmosfera d'un planeta permet que elements químics lleugers com ara l'<a href="/wiki/Hidrogen" title="Hidrogen">hidrogen</a> pugin a l'<a href="/w/index.php?title=Exobase&action=edit&redlink=1" class="new" title="Exobase (encara no existeix)">exobase</a>, el límit inferior de l'<a href="/wiki/Exosfera" title="Exosfera">exosfera</a>, on els gasos poden assolir la <a href="/wiki/Velocitat_d%27escapament" title="Velocitat d'escapament">velocitat d'escapament</a>, sortint a l'<a href="/wiki/Espai_exterior" title="Espai exterior">espai exterior</a> sense impactar amb altres partícules de gas. Aquest tipus de pèrdua de gasos d'un planeta a l'espai és conegut com a vent planetari.<a href="#cite_note-146">[146]</a> Al llarg del <a href="/wiki/Temps_geol%C3%B2gic" class="mw-redirect" title="Temps geològic">temps geològic</a>, aquest procés fa que planetes rics en aigua com la Terra evolucionin en planetes com <a href="/wiki/Venus_(planeta)" title="Venus (planeta)">Venus</a> al llarg de milers de milions d'anys.<a href="#cite_note-147">[147]</a> Els planetes que tenen una atmosfera baixa calenta podrien tenir atmosferes altes humides que acceleren la pèrdua d'hidrogen.<a href="#cite_note-Dvorak-148">[148]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Vent_solar">Vent solar</h3>[<a href="/w/index.php?title=Vent&action=edit&section=27" title="Modifica la secció: Vent solar">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Vent_solar" title="Vent solar">Vent solar</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Voyager_1_entering_heliosheath_region_CAT.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3d/Voyager_1_entering_heliosheath_region_CAT.jpg/220px-Voyager_1_entering_heliosheath_region_CAT.jpg" decoding="async" width="220" height="148" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3d/Voyager_1_entering_heliosheath_region_CAT.jpg/330px-Voyager_1_entering_heliosheath_region_CAT.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3d/Voyager_1_entering_heliosheath_region_CAT.jpg/440px-Voyager_1_entering_heliosheath_region_CAT.jpg 2x" data-file-width="2500" data-file-height="1687" /></a><figcaption>El <a href="/wiki/Plasma_(f%C3%ADsica)" class="mw-redirect" title="Plasma (física)">plasma</a> del vent solar es troba amb l'<a href="/wiki/Heliopausa" title="Heliopausa">heliopausa</a></figcaption></figure> En lloc d'aire, el vent solar és un <a href="/wiki/Corrent_el%C3%A8ctric" title="Corrent elèctric">corrent de partícules carregades</a> (un <a href="/wiki/Plasma_(f%C3%ADsica)" class="mw-redirect" title="Plasma (física)">plasma</a>) expulsades de l'<a href="/wiki/Atmosfera_estel%C2%B7lar" title="Atmosfera estel·lar">atmosfera superior</a> del Sol a una velocitat de 400 km/s. Es compon principalment d'<a href="/wiki/Electrons" class="mw-redirect" title="Electrons">electrons</a> i <a href="/wiki/Protons" class="mw-redirect" title="Protons">protons</a> amb una energia d'aproximadament 1 <a href="/wiki/Electr%C3%B3_volt" class="mw-redirect" title="Electró volt">keV</a>. La temperatura i la velocitat del corrent de partícules varien amb el pas del temps. Aquestes partícules són capaces de fugir de la <a href="/wiki/Gravetat" title="Gravetat">gravetat</a> solar, en part gràcies a l'alta <a href="/wiki/Temperatura" title="Temperatura">temperatura</a> de la <a href="/wiki/Corona_solar" title="Corona solar">corona</a>,<a href="#cite_note-149">[149]</a> però també gràcies a l'elevada <a href="/wiki/Energia_cin%C3%A8tica" title="Energia cinètica">energia cinètica</a> obtinguda per les partícules per mitjà d'un procés que no està ben comprès. El vent solar crea l'<a href="/wiki/Heliosfera" title="Heliosfera">heliosfera</a>, una immensa bombolla al <a href="/wiki/Medi_interestel%C2%B7lar" title="Medi interestel·lar">medi interestel·lar</a> que envolta el <a href="/wiki/Sistema_solar" title="Sistema solar">sistema solar</a>.<a href="#cite_note-150">[150]</a> Els planetes necessiten un camp magnètic gran per reduir la ionització de la seva atmosfera superior per part del vent solar.<a href="#cite_note-Dvorak-148">[148]</a> Altres fenòmens inclouen les <a href="/wiki/Tempesta_geomagn%C3%A8tica" title="Tempesta geomagnètica">tempestes geomagnètiques</a>, que poden deixar fora de servei les xarxes elèctriques de la Terra,<a href="#cite_note-151">[151]</a> les <a href="/wiki/Aurora_polar" title="Aurora polar">aurores</a>, com ara les aurores polars,<a href="#cite_note-152">[152]</a> i les cues de plasma dels <a href="/wiki/Cometa" title="Cometa">cometes</a>, que sempre s'estenen en direcció contrària al Sol.<a href="#cite_note-153">[153]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="A_altres_planetes">A altres planetes</h2>[<a href="/w/index.php?title=Vent&action=edit&section=28" title="Modifica la secció: A altres planetes">modifica</a>]</div> Els forts vents (300 km/h) que circulen als cims dels núvols de Venus donen la volta al planeta cada quatre o cinc dies terrestres.<a href="#cite_note-154">[154]</a> Quan els pols de <a href="/wiki/Mart_(planeta)" title="Mart (planeta)">Mart</a> són exposats a la llum del sol després de l'hivern, el CO₂ glaçat se <a href="/wiki/Sublimaci%C3%B3" title="Sublimació">sublima</a>, creant vents importants que surten dels pols a velocitats de fins a 400 km/h, transportant grans quantitats de pols i vapor d'aigua pel paisatge<a href="#cite_note-clouds-155">[155]</a> A <a href="/wiki/J%C3%BApiter_(planeta)" title="Júpiter (planeta)">Júpiter</a>, són habituals les velocitats del vent de 100 m/s als corrents en jet zonals.<a href="#cite_note-156">[156]</a> Els vents de <a href="/wiki/Saturn_(planeta)" title="Saturn (planeta)">Saturn</a> són dels més ràpids del sistema solar. Les dades recollides per la sonda <a href="/wiki/Cassini%E2%80%93Huygens" class="mw-redirect" title="Cassini–Huygens">Cassini–Huygens</a> mostraren vents orientals màxims de 375 m/s.<a href="#cite_note-157">[157]</a> A <a href="/wiki/Ur%C3%A0_(planeta)" title="Urà (planeta)">Urà</a>, les velocitats del vent a l'hemisferi nord poden arribar a 240 m/s al voltant de 50 graus de latitud nord.<a href="#cite_note-Sromovsky2005-158">[158]</a><a href="#cite_note-Hammel2005-159">[159]</a><a href="#cite_note-Hammel2001-160">[160]</a> Al cim dels núvols de <a href="/wiki/Nept%C3%BA_(planeta)" title="Neptú (planeta)">Neptú</a>, els vents predominants tenen una velocitat que va de 400 m/s a l'equador fins a 250 m/s als pols.<a href="#cite_note-elkins-tanton-161">[161]</a> A 70° de latitud sud a Neptú, un corrent en jet d'alta velocitat es mou a una velocitat de 300 m/s.<a href="#cite_note-atmo-162">[162]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també">Vegeu també</h2>[<a href="/w/index.php?title=Vent&action=edit&section=29" title="Modifica la secció: Vegeu també">modifica</a>]</div> <ul><li><a href="/wiki/Rosa_dels_vents" title="Rosa dels vents">Rosa dels vents</a></li> <li><a href="/wiki/Efecte_F%C3%B6hn" class="mw-redirect" title="Efecte Föhn">Efecte Föhn</a></li> <li><a href="/wiki/Embat" title="Embat">Embat</a></li> <li><a href="/wiki/Energia_e%C3%B2lica" title="Energia eòlica">Energia eòlica</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències">Referències</h2>[<a href="/w/index.php?title=Vent&action=edit&section=30" title="Modifica la secció: Referències">modifica</a>]</div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-1"><a href="#cite_ref-1">↑</a> JetStream. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090324043730/http://www.srh.noaa.gov/jetstream/synoptic/wind.htm">Origin of Wind</a>». National Weather Service Southern Region Headquarters, 2008. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.srh.noaa.gov/jetstream//synoptic/wind.htm">original</a> el 2009-03-24. [Consulta: 16 febrer 2009]. </li> <li id="cite_note-2"><a href="#cite_ref-2">↑</a> Glossary of Meteorology. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20071016223621/http://amsglossary.allenpress.com/glossary/search?id=geostrophic-wind1">Geostrophic wind</a>». American Meteorological Society, 2009. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://amsglossary.allenpress.com/glossary/search?id=geostrophic-wind1">original</a> el 2007-10-16. [Consulta: 18 març 2009]. </li> <li id="cite_note-3"><a href="#cite_ref-3">↑</a> Glossary of Meteorology. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110717205424/http://amsglossary.allenpress.com/glossary/search?p=1&query=thermal+wind&submit=Search">Thermal wind</a>». American Meteorological Society, 2009. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://amsglossary.allenpress.com/glossary/search?p=1&query=thermal+wind&submit=Search">original</a> el 2011-07-17. [Consulta: 18 març 2009]. </li> <li id="cite_note-4"><a href="#cite_ref-4">↑</a> Glossary of Meteorology. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.webcitation.org/618K8YiCP?url=http://amsglossary.allenpress.com/glossary/search?p=1&query=geostrophic+wind&submit=Search">Ageostrophic wind</a>». American Meteorological Society, 2009. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://amsglossary.allenpress.com/glossary/search?p=1&query=geostrophic+wind&submit=Search">original</a> el 2011-08-22. [Consulta: 18 març 2009]. </li> <li id="cite_note-5"><a href="#cite_ref-5">↑</a> Glossary of Meteorology. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080528193203/http://amsglossary.allenpress.com/glossary/search?id=gradient-wind1">Gradient wind</a>». American Meteorological Society, 2009. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://amsglossary.allenpress.com/glossary/search?id=gradient-wind1">original</a> el 2008-05-28. [Consulta: 18 març 2009]. </li> <li id="cite_note-HOWTOREAD-6">↑ <a href="#cite_ref-HOWTOREAD_6-0">6,0</a> <a href="#cite_ref-HOWTOREAD_6-1">6,1</a> JetStream. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.webcitation.org/68bsDeVx8?url=http://www.srh.weather.gov/srh/jetstream/synoptic/wxmaps.htm">How to read weather maps</a>». National Weather Service, 2008. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.srh.weather.gov/srh/jetstream/synoptic/wxmaps.htm">original</a> el 2012-06-22. [Consulta: 16 maig 2009]. </li> <li id="cite_note-7"><a href="#cite_ref-7">↑</a> Glossary of Meteorology. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20071018042250/http://amsglossary.allenpress.com/glossary/search?id=wind-vane1">Wind vane</a>». American Meteorological Society, 2009. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://amsglossary.allenpress.com/glossary//search?id=wind-vane1">original</a> el 2007-10-18. [Consulta: 17 març 2009]. </li> <li id="cite_note-8"><a href="#cite_ref-8">↑</a> Glossary of Meteorology. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.webcitation.org/68bsEdzIx?url=http://amsglossary.allenpress.com/glossary/search?p=1&query=wind+sock&submit=Search">Wind sock</a>». American Meteorological Society, 2009. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://amsglossary.allenpress.com/glossary/search?p=1&query=wind+sock&submit=Search">original</a> el 2012-06-22. [Consulta: 17 març 2009]. </li> <li id="cite_note-9"><a href="#cite_ref-9">↑</a> Glossary of Meteorology. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110606085028/http://amsglossary.allenpress.com/glossary/search?p=1&query=anemometer&submit=Search">Anemometer</a>». American Meteorological Society, 2009. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://amsglossary.allenpress.com/glossary/search?p=1&query=anemometer&submit=Search">original</a> el 2011-06-06. [Consulta: 17 març 2009]. </li> <li id="cite_note-10"><a href="#cite_ref-10">↑</a> Glossary of Meteorology. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.webcitation.org/68bsFbsWN?url=http://amsglossary.allenpress.com/glossary/search?p=1&query=pitot+tube&submit=Search">Pitot tube</a>». American Meteorological Society, 2009. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://amsglossary.allenpress.com/glossary/search?p=1&query=pitot+tube&submit=Search">original</a> el 2012-06-22. [Consulta: 17 març 2009]. </li> <li id="cite_note-NWSM_Defs-11"><a href="#cite_ref-NWSM_Defs_11-0">↑</a> Tropical Cyclone Weather Services Program. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.weather.gov/directives/sym/pd01006004curr.pdf">Tropical cyclone definitions</a>» (PDF). National Weather Service, 01-06-2006. [Consulta: 30 novembre 2006]. </li> <li id="cite_note-12"><a href="#cite_ref-12">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=ZKs1gBhJSWIC&pg=RA1-PA187&lpg=RA1-PA187&dq=india+average+wind+speed+minute&source=bl&ots=KTwd8TJzbN&sig=BoNfwLsRcu2wJVUH825otqjACuk&hl=ca&ei=0bjvSaWjEajhtgeJ0PHIDw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1">Hydrology and Water Resources of India</a>. Springer, 2007, p. 187. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9781402051791" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9781402051791">ISBN 9781402051791</a> [Consulta: 22 abril 2009].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Hydrology+and+Water+Resources+of+India&rft.date=2007&rft.pub=Springer&rft.pages=187&rft.isbn=9781402051791&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DZKs1gBhJSWIC%26pg%3DRA1-PA187%26lpg%3DRA1-PA187%26dq%3Dindia%2Baverage%2Bwind%2Bspeed%2Bminute%26source%3Dbl%26ots%3DKTwd8TJzbN%26sig%3DBoNfwLsRcu2wJVUH825otqjACuk%26hl%3Dca%26ei%3D0bjvSaWjEajhtgeJ0PHIDw%26sa%3DX%26oi%3Dbook_result%26ct%3Dresult%26resnum%3D1">  </li> <li id="cite_note-13"><a href="#cite_ref-13">↑</a> Jan-Hwa Chu. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120830042306/http://www.nrlmry.navy.mil/~chu/chap6/se200.htm">Section 2. Intensity Observation and Forecast Errors</a>». <a href="/wiki/United_States_Navy" class="mw-redirect" title="United States Navy">United States Navy</a>, 1999. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.nrlmry.navy.mil/~chu/chap6/se200.htm">original</a> el 2012-08-30. [Consulta: 4 juliol 2008]. </li> <li id="cite_note-14"><a href="#cite_ref-14">↑</a> Glossary of Meteorology. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110606085122/http://amsglossary.allenpress.com/glossary/search?p=1&query=rawinsonde&submit=Search">Rawinsonde</a>». American Meteorological Society, 2009. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://amsglossary.allenpress.com/glossary/search?p=1&query=rawinsonde&submit=Search">original</a> el 2011-06-06. [Consulta: 17 març 2009]. </li> <li id="cite_note-15"><a href="#cite_ref-15">↑</a> Glossary of Meteorology. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20071110142820/http://amsglossary.allenpress.com/glossary/search?id=pilot-balloon-observation1">Pibal</a>». American Meteorological Society, 2009. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://amsglossary.allenpress.com/glossary/search?id=pilot-balloon-observation1">original</a> el 2007-11-10. [Consulta: 17 març 2009]. </li> <li id="cite_note-Beaufort-16">↑ <a href="#cite_ref-Beaufort_16-0">16,0</a> <a href="#cite_ref-Beaufort_16-1">16,1</a> Walter J. Saucier. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=CM99-uKpR00C&pg=PA407&lpg=PA407&dq=daily+swan+island+rainfall+data&source=web&ots=OvGwgh67t9&sig=lwTKWaNSmgGqjFEC6rTIzfynYco&hl=ca&sa=X&oi=book_result&resnum=8&ct=result#PPA415,M1">Principles of Meteorological Analysis</a>. <a href="/w/index.php?title=Courier_Dover_Publications&action=edit&redlink=1" class="new" title="Courier Dover Publications (encara no existeix)">Courier Dover Publications</a>, 2003. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780486495415" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780486495415">ISBN 9780486495415</a> [Consulta: 9 gener 2009].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Principles+of+Meteorological+Analysis&rft.au=Walter+J.+Saucier&rft.date=2003&rft.pub=%5B%5BCourier+Dover+Publications%5D%5D&rft.isbn=9780486495415&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DCM99-uKpR00C%26pg%3DPA407%26lpg%3DPA407%26dq%3Ddaily%2Bswan%2Bisland%2Brainfall%2Bdata%26source%3Dweb%26ots%3DOvGwgh67t9%26sig%3DlwTKWaNSmgGqjFEC6rTIzfynYco%26hl%3Dca%26sa%3DX%26oi%3Dbook_result%26resnum%3D8%26ct%3Dresult%23PPA415%2CM1">  </li> <li id="cite_note-17"><a href="#cite_ref-17">↑</a> Glossary of Meteorology. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.webcitation.org/68bsMJ6Wm?url=http://amsglossary.allenpress.com/glossary/browse?s=G&p=1">G</a>». American Meteorological Society, 2009. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://amsglossary.allenpress.com/glossary/browse?s=G&p=1">original</a> el 2012-06-22. [Consulta: 18 març 2009]. </li> <li id="cite_note-18"><a href="#cite_ref-18">↑</a> Glossary of Meteorology. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20071015220345/http://amsglossary.allenpress.com/glossary/search?id=storm1">Storm</a>». American Meteorological Society, 2009. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://amsglossary.allenpress.com/glossary/search?id=storm1">original</a> el 2007-10-15. [Consulta: 18 març 2009]. </li> <li id="cite_note-19"><a href="#cite_ref-19">↑</a> Coastguard Southern Region. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20081118065856/http://www.coastguardsouth.org.nz/the-beaufort-wind-scale-xidc26479.html">The Beaufort Wind Scale</a>», 2009. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.coastguardsouth.org.nz/the-beaufort-wind-scale-xidc26479.html">original</a> el 2008-11-18. [Consulta: 18 març 2009]. </li> <li id="cite_note-20"><a href="#cite_ref-20">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.webcitation.org/68bsMobYZ?url=http://www.hpc.ncep.noaa.gov/html/stationplot.shtml">Decoding the station model</a>». <a href="/w/index.php?title=Hydrometeorological_Prediction_Center&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hydrometeorological Prediction Center (encara no existeix)">Hydrometeorological Prediction Center</a>. <a href="/w/index.php?title=National_Centers_for_Environmental_Prediction&action=edit&redlink=1" class="new" title="National Centers for Environmental Prediction (encara no existeix)">National Centers for Environmental Prediction</a>, 2009. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.hpc.ncep.noaa.gov/html/stationplot.shtml">original</a> el 2012-06-22. [Consulta: 16 maig 2007]. </li> <li id="cite_note-21"><a href="#cite_ref-21">↑</a> Terry T. Lankford. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=kSSn7vPgmUQC&pg=PT187&lpg=PT187&dq=weather+history+development+of+the+station+model&source=web&ots=OLxrOxTQoN&sig=w-wY5Jbd4Sjdh3GKVWU6K9qpm8A#PPT202,M1">Aviation Weather Handbook</a>. <a href="/w/index.php?title=McGraw-Hill_Professional&action=edit&redlink=1" class="new" title="McGraw-Hill Professional (encara no existeix)">McGraw-Hill Professional</a>, 2000. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780071361033" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780071361033">ISBN 9780071361033</a> [Consulta: 22 gener 2008].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Aviation+Weather+Handbook&rft.au=Terry+T.+Lankford&rft.date=2000&rft.pub=%5B%5BMcGraw-Hill+Professional%5D%5D&rft.isbn=9780071361033&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DkSSn7vPgmUQC%26pg%3DPT187%26lpg%3DPT187%26dq%3Dweather%2Bhistory%2Bdevelopment%2Bof%2Bthe%2Bstation%2Bmodel%26source%3Dweb%26ots%3DOLxrOxTQoN%26sig%3Dw-wY5Jbd4Sjdh3GKVWU6K9qpm8A%23PPT202%2CM1">  </li> <li id="cite_note-22"><a href="#cite_ref-22">↑</a> Michael A. Mares. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=g3CbqZtaF4oC&pg=PA121&lpg=PA121&dq=desert+formation+high+pressure&source=bl&ots=uWAwkqeTOx&sig=aDUvn9bq4flyzZx1UoJde435Jx0&hl=ca&ei=Fvs8Sr7nCoWjtgeAyvUO&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=7">Encyclopedia of Deserts</a>. University of Oklahoma Press, 1999, p. 121. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780806131467" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780806131467">ISBN 9780806131467</a> [Consulta: 20 juny 2009].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Encyclopedia+of+Deserts&rft.au=Michael+A.+Mares&rft.date=1999&rft.pub=University+of+Oklahoma+Press&rft.pages=121&rft.isbn=9780806131467&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3Dg3CbqZtaF4oC%26pg%3DPA121%26lpg%3DPA121%26dq%3Ddesert%2Bformation%2Bhigh%2Bpressure%26source%3Dbl%26ots%3DuWAwkqeTOx%26sig%3DaDUvn9bq4flyzZx1UoJde435Jx0%26hl%3Dca%26ei%3DFvs8Sr7nCoWjtgeAyvUO%26sa%3DX%26oi%3Dbook_result%26ct%3Dresult%26resnum%3D7">  </li> <li id="cite_note-23"><a href="#cite_ref-23">↑</a> Glossary of Meteorology. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20081211050708/http://amsglossary.allenpress.com/glossary/search?id=trade-winds1">trade winds</a>». American Meteorological Society, 2000. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://amsglossary.allenpress.com/glossary/search?id=trade-winds1">original</a> el 2008-12-11. [Consulta: 8 setembre 2008]. </li> <li id="cite_note-Ralph-24">↑ <a href="#cite_ref-Ralph_24-0">24,0</a> <a href="#cite_ref-Ralph_24-1">24,1</a> <a href="/w/index.php?title=Ralph_Stockman_Tarr&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ralph Stockman Tarr (encara no existeix)">Ralph Stockman Tarr</a> i <a href="/w/index.php?title=Frank_Morton_McMurry&action=edit&redlink=1" class="new" title="Frank Morton McMurry (encara no existeix)">Frank Morton McMurry</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=OLMXAAAAIAAJ&pg=PA246&lpg=PA246&dq=direction+of+the+prevailing+westerlies+in+northern+hemisphere+southwest&source=bl&ots=C2SzvUDsje&sig=dkFc55QfdoJhBCygMCVIu9u-4_s&hl=ca&ei=5eXlSfzwKIvKMJOUlYQJ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3">Advanced geography</a>. W.W. Shannon, State Printing, 1909, p. 246 [Consulta: 15 abril 2009].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Advanced+geography&rft.au=%5B%5BRalph+Stockman+Tarr%5D%5D+i+%5B%5BFrank+Morton+McMurry%5D%5D&rft.date=1909&rft.pub=W.W.+Shannon%2C+State+Printing&rft.pages=246&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DOLMXAAAAIAAJ%26pg%3DPA246%26lpg%3DPA246%26dq%3Ddirection%2Bof%2Bthe%2Bprevailing%2Bwesterlies%2Bin%2Bnorthern%2Bhemisphere%2Bsouthwest%26source%3Dbl%26ots%3DC2SzvUDsje%26sig%3DdkFc55QfdoJhBCygMCVIu9u-4_s%26hl%3Dca%26ei%3D5eXlSfzwKIvKMJOUlYQJ%26sa%3DX%26oi%3Dbook_result%26ct%3Dresult%26resnum%3D3">  </li> <li id="cite_note-25"><a href="#cite_ref-25">↑</a> <a href="/wiki/Joint_Typhoon_Warning_Center" title="Joint Typhoon Warning Center">Joint Typhoon Warning Center</a>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120705161830/http://www.nrlmry.navy.mil/forecaster_handbooks/Philippines2/Forecasters%20Handbook%20for%20the%20Philippine%20Islands%20and%20Surrounding%20Waters%20Typhoon%20Forecasting.3.pdf">3.3 JTWC Forecasting Philosophies</a>». <a href="/wiki/Marina_dels_Estats_Units_d%27Am%C3%A8rica" title="Marina dels Estats Units d'Amèrica">Marina dels Estats Units d'Amèrica</a>, 2006. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.nrlmry.navy.mil/forecaster_handbooks/Philippines2/Forecasters%20Handbook%20for%20the%20Philippine%20Islands%20and%20Surrounding%20Waters%20Typhoon%20Forecasting.3.pdf">original</a> el 2012-07-05. [Consulta: 11 febrer 2007]. </li> <li id="cite_note-pooraq-26">↑ <a href="#cite_ref-pooraq_26-0">26,0</a> <a href="#cite_ref-pooraq_26-1">26,1</a> Science Daily. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.sciencedaily.com/releases/1999/07/990714073433.htm">African Dust Called A Major Factor Affecting Southeast U.S. Air Quality</a>», 14-07-1999. [Consulta: 10 juny 2007]. </li> <li id="cite_note-27"><a href="#cite_ref-27">↑</a> Glossary of Meteorology. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.webcitation.org/68bs4X7WQ?url=http://amsglossary.allenpress.com/glossary/search?p=1">Monsoon</a>». American Meteorological Society. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://amsglossary.allenpress.com/glossary/search?p=1&query=monsoon&submit=Search">original</a> el 2012-06-22. [Consulta: 14 març 2008]. </li> <li id="cite_note-NCFMRF-28"><a href="#cite_ref-NCFMRF_28-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ncmrwf.gov.in/Chapter-II.pdf">Chapter-II Monsoon-2004: Onset, Advancement and Circulation Features</a>». National Centre for Medium Range Forecasting, 23-10-2004. [Consulta: 3 maig 2008]. </li> <li id="cite_note-29"><a href="#cite_ref-29">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.abc.net.au/storm/monsoon/print.htm">Monsoon</a>». Australian Broadcasting Corporation, 2000. [Consulta: 3 maig 2008]. </li> <li id="cite_note-30"><a href="#cite_ref-30">↑</a> Dr. Alex DeCaria. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090822081957/http://snowball.millersville.edu/~adecaria/ESCI344/esci344_lesson04_seasonal_mean_wind_fields.html">Lesson 4 – Seasonal-mean Wind Fields</a>». Millersville Meteorology, 02-10-2007. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://snowball.millersville.edu/~adecaria/ESCI344/esci344_lesson04_seasonal_mean_wind_fields.html">original</a> el 2009-08-22. [Consulta: 3 maig 2008]. </li> <li id="cite_note-31"><a href="#cite_ref-31">↑</a> Glossary of Meteorology. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20100622073904/http://amsglossary.allenpress.com/glossary/search?id=westerlies1">Westerlies</a>». American Meteorological Society, 2009. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://amsglossary.allenpress.com/glossary/search?id=westerlies1">original</a> el 2010-06-22. [Consulta: 15 abril 2009]. </li> <li id="cite_note-32"><a href="#cite_ref-32">↑</a> Sue Ferguson. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090515003307/http://www.icbemp.gov/science/ferguson_42.pdf">Climatology of the Interior Columbia River Basin</a>». Interior Columbia Basin Ecosystem Management Project, 07-09-2001. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.icbemp.gov/science/ferguson_42.pdf">original</a> el 2009-05-15. [Consulta: 12 setembre 2009]. </li> <li id="cite_note-33"><a href="#cite_ref-33">↑</a> Halldór Björnsson. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.today/20120524234329/andvari.vedur.is/~halldor/HB/Met210old/GlobCirc.html">Global circulation</a>». Veðurstofu Íslands, 2005. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://andvari.vedur.is/~halldor/HB/Met210old/GlobCirc.html">original</a> el 2012-05-24. [Consulta: 15 juny 2008]. </li> <li id="cite_note-34"><a href="#cite_ref-34">↑</a> <a href="/w/index.php?title=National_Environmental_Satellite,_Data,_and_Information_Service&action=edit&redlink=1" class="new" title="National Environmental Satellite, Data, and Information Service (encara no existeix)">National Environmental Satellite, Data, and Information Service</a>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20100503013457/http://www.science-house.org/nesdis/gulf/background.html">Investigating the Gulf Stream</a>». <a href="/w/index.php?title=Universitat_Estatal_de_Carolina_del_Nord&action=edit&redlink=1" class="new" title="Universitat Estatal de Carolina del Nord (encara no existeix)">Universitat Estatal de Carolina del Nord</a>, 2009. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.science-house.org/nesdis/gulf/background.html">original</a> el 2010-05-03. [Consulta: 6 maig 2009]. </li> <li id="cite_note-35"><a href="#cite_ref-35">↑</a> Stuart Walker. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=KLPQqMTbxIIC&printsec=frontcover&dq=Roaring+Forties++Shrieking+Sixties++westerlies#PPA86,M1">The sailor's wind</a>. <a href="/w/index.php?title=W._W._Norton_%26_Company&action=edit&redlink=1" class="new" title="W. W. Norton & Company (encara no existeix)">W. W. Norton & Company</a>, 1998, p. 91. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0393045552,_9780393045550" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0393045552, 9780393045550">ISBN 0393045552, 9780393045550</a> [Consulta: 17 juny 2009].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+sailor%27s+wind&rft.au=Stuart+Walker&rft.date=1998&rft.pub=%5B%5BW.+W.+Norton+%26+Company%5D%5D&rft.pages=91&rft.isbn=0393045552, 9780393045550&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DKLPQqMTbxIIC%26printsec%3Dfrontcover%26dq%3DRoaring%2BForties%2B%2BShrieking%2BSixties%2B%2Bwesterlies%23PPA86%2CM1">  </li> <li id="cite_note-DRIFT-36"><a href="#cite_ref-DRIFT_36-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080915031347/http://oceancurrents.rsmas.miami.edu/atlantic/north-atlantic-drift.html">The North Atlantic Drift Current</a>». <a href="/w/index.php?title=National_Oceanographic_Partnership_Program&action=edit&redlink=1" class="new" title="National Oceanographic Partnership Program (encara no existeix)">National Oceanographic Partnership Program</a>, 2003. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://oceancurrents.rsmas.miami.edu/atlantic/north-atlantic-drift.html">original</a> el 2008-09-15. [Consulta: 10 setembre 2008]. </li> <li id="cite_note-37"><a href="#cite_ref-37">↑</a> Polar Lows. <a href="/wiki/Cambridge_University_Press" title="Cambridge University Press">Cambridge University Press</a>, 2003, p. 68 [Consulta: 10 setembre 2008].  </li> <li id="cite_note-38"><a href="#cite_ref-38">↑</a> Glossary of Meteorology. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.webcitation.org/68bs8N1wF?url=http://amsglossary.allenpress.com/glossary/search?p=1">Polar easterlies</a>». American Meteorological Society, 2009. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://amsglossary.allenpress.com/glossary/search?p=1&query=polar+easterlies&submit=Search">original</a> el 2012-06-22. [Consulta: 15 abril 2009]. </li> <li id="cite_note-39"><a href="#cite_ref-39">↑</a> Michael E. Ritter. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.webcitation.org/68bs8qbdF?url=http://www4.uwsp.edu/geO/faculty/ritter/geog101/textbook/circulation/global_scale_circulation.html">The Physical Environment: Global scale circulation</a>». <a href="/w/index.php?title=Universitat_de_Wisconsin%E2%80%93Stevens_Point&action=edit&redlink=1" class="new" title="Universitat de Wisconsin–Stevens Point (encara no existeix)">Universitat de Wisconsin–Stevens Point</a>, 2008. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.uwsp.edu/geO/faculty/ritter/geog101/textbook/circulation/global_scale_circulation.html">original</a> el 2012-06-22. [Consulta: 15 abril 2009]. </li> <li id="cite_note-40"><a href="#cite_ref-40">↑</a> Dr. Steve Ackerman. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://cimss.ssec.wisc.edu/wxwise/seabrz.html">Sea and Land Breezes</a>». <a href="/wiki/Universitat_de_Wisconsin" title="Universitat de Wisconsin">Universitat de Wisconsin</a>, 1995. [Consulta: 24 octubre 2006]. </li> <li id="cite_note-Jet-41"><a href="#cite_ref-Jet_41-0">↑</a> JetStream: An Online School For Weather. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20060923233344/http://www.srh.weather.gov/srh/jetstream/ocean/seabreezes.htm">The Sea Breeze</a>». National Weather Service, 2008. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.srh.weather.gov/srh/jetstream/ocean/seabreezes.htm">original</a> el 2006-09-23. [Consulta: 24 octubre 2006]. </li> <li id="cite_note-42"><a href="#cite_ref-42">↑</a> National Weather Service Forecast Office a <a href="/wiki/Tucson_(Arizona)" class="mw-redirect" title="Tucson (Arizona)">Tucson (Arizona)</a>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.wrh.noaa.gov/twc/monsoon/monsoon_whatis.php">What is a monsoon?</a>». National Weather Service Western Region Headquarters, 2008. [Consulta: 8 març 2009]. </li> <li id="cite_note-43"><a href="#cite_ref-43">↑</a> Douglas G. Hahn and <a href="/w/index.php?title=Syukuro_Manabe&action=edit&redlink=1" class="new" title="Syukuro Manabe (encara no existeix)">Syukuro Manabe</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1975JAtS">...32.1515H The Role of Mountains in the South Asian Monsoon Circulation</a>». <a href="/w/index.php?title=Journal_of_Atmospheric_Sciences&action=edit&redlink=1" class="new" title="Journal of Atmospheric Sciences (encara no existeix)">Journal of Atmospheric Sciences</a>, 32, 8, 1975, pàg. 1515–1541. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1175%2F1520-0469%281975%29032%3C1515%3ATROMIT%3E2.0.CO%3B2">10.1175/1520-0469(1975)032<1515:TROMIT>2.0.CO;2</a>. </li> <li id="cite_note-44"><a href="#cite_ref-44">↑</a> J. D. Doyle «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120106231443/http://cat.inist.fr/?aModele=afficheN&cpsidt=2721180">The influence of mesoscale orography on a coastal jet and rainband</a>». <a href="/w/index.php?title=Monthly_Weather_Review&action=edit&redlink=1" class="new" title="Monthly Weather Review (encara no existeix)">Monthly Weather Review</a>, 125, 7, 1997, pàg. 1465–1488. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://cat.inist.fr/?aModele=afficheN&cpsidt=2721180">original</a> el 2012-01-06. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1175%2F1520-0493%281997%29125%3C1465%3ATIOMOO%3E2.0.CO%3B2">10.1175/1520-0493(1997)125<1465:TIOMOO>2.0.CO;2</a> [Consulta: 22 març 2010]. </li> <li id="cite_note-Trex-45">↑ <a href="#cite_ref-Trex_45-0">45,0</a> <a href="#cite_ref-Trex_45-1">45,1</a> National Center for Atmospheric Research. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090221180626/http://www.ucar.edu/communications/quarterly/spring06/trex.jsp">T-REX: Catching the Sierra's waves and rotors</a>». University Corporation for Atmospheric Research, 2006. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ucar.edu/communications/quarterly/spring06/trex.jsp">original</a> el 2009-02-21. [Consulta: 21 octubre 2006]. </li> <li id="cite_note-Papa-46"><a href="#cite_ref-Papa_46-0">↑</a> Anthony Drake. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090614113851/http://daac.gsfc.nasa.gov/oceancolor/scifocus/oceanColor/papagayo.shtml">The Papaguayo Wind</a>». <a href="/wiki/NASA" title="NASA">NASA</a> Goddard Earth Sciences Data and Information Services Center, 08-02-2008. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://daac.gsfc.nasa.gov/oceancolor/scifocus/oceanColor/papagayo.shtml">original</a> el 2009-06-14. [Consulta: 16 juny 2009]. </li> <li id="cite_note-MT-47"><a href="#cite_ref-MT_47-0">↑</a> Dr. Michael Pidwirny. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.physicalgeography.net/fundamentals/8e.html">CHAPTER 8: Introduction to the Hydrosphere (e). Cloud Formation Processes</a>». Physical Geography, 2008. [Consulta: 1r gener 2009]. </li> <li id="cite_note-48"><a href="#cite_ref-48">↑</a> Michael Dunn. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=2Z3f8g18HPoC&pg=PA93&lpg=PA93&dq=Nor%27west+arch+wind+new+zealand&source=bl&ots=BmQ7BI0rmr&sig=GJoqRlHiPD5lS00ChgPAFaMltCA&hl=ca&ei=7lM-Sva8L4eytwfc8-EY&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4">New Zealand Painting</a>. Auckland University Press, 2003, p. 93. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9781869402976" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9781869402976">ISBN 9781869402976</a> [Consulta: 21 juny 2009].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=New+Zealand+Painting&rft.au=Michael+Dunn&rft.date=2003&rft.pub=Auckland+University+Press&rft.pages=93&rft.isbn=9781869402976&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D2Z3f8g18HPoC%26pg%3DPA93%26lpg%3DPA93%26dq%3DNor%2527west%2Barch%2Bwind%2Bnew%2Bzealand%26source%3Dbl%26ots%3DBmQ7BI0rmr%26sig%3DGJoqRlHiPD5lS00ChgPAFaMltCA%26hl%3Dca%26ei%3D7lM-Sva8L4eytwfc8-EY%26sa%3DX%26oi%3Dbook_result%26ct%3Dresult%26resnum%3D4">  </li> <li id="cite_note-boulder-49">↑ <a href="#cite_ref-boulder_49-0">49,0</a> <a href="#cite_ref-boulder_49-1">49,1</a> Rene Munoz. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.webcitation.org/68bsChh6S?url=http://www.ucar.edu/communications/factsheets/winds.html">Boulder's downslope winds</a>». University Corporation for Atmospheric Research, 10-04-2000. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ucar.edu/communications/factsheets/winds.html">original</a> el 2012-06-22. [Consulta: 16 juny 2009]. </li> <li id="cite_note-50"><a href="#cite_ref-50">↑</a> Kansas Wind Energy Project, Affiliated Atlantic & Western Group Inc, 5250 W 94th Terrace, Prairie Village, Kansas 66207 </li> <li id="cite_note-wwea-51">↑ <a href="#cite_ref-wwea_51-0">51,0</a> <a href="#cite_ref-wwea_51-1">51,1</a> <a href="/w/index.php?title=World_Wind_Energy_Association&action=edit&redlink=1" class="new" title="World Wind Energy Association (encara no existeix)">World Wind Energy Association</a>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090207190247/http://www.wwindea.org/home/index.php?option=com_content&task=view&id=223&Itemid=40">120 Gigawatt of wind turbines globally contribute to secure electricity generation</a>». Press release, 06-02-2009. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.wwindea.org/home/index.php?option=com_content&task=view&id=223&Itemid=40">original</a> el 2009-02-07. [Consulta: 6 febrer 2009]. </li> <li id="cite_note-52"><a href="#cite_ref-52">↑</a> David Strahan. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newscientist.com/article/mg20126990.500-from-ac-to-dc-going-green-with-supergrids.html">From AC to DC: Going green with supergrids</a>». <a href="/wiki/New_Scientist" title="New Scientist">New Scientist</a>, 11-03-2009. [Consulta: 13 març 2009]. </li> <li id="cite_note-53"><a href="#cite_ref-53">↑</a> D. C. Beaudette. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20061014025906/http://www.airweb.faa.gov/Regulatory_and_Guidance_Library/rgAdvisoryCircular.nsf/0/b3fb7dd636fb870b862569ba0068920b/$FILE/AC00-54.pdf">FAA Advisory Circular Pilot Wind Shear Guide via the Internet Wayback Machine</a>». <a href="/wiki/Federal_Aviation_Administration" class="mw-redirect" title="Federal Aviation Administration">Federal Aviation Administration</a>, 1988. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.airweb.faa.gov/Regulatory_and_Guidance_Library/rgAdvisoryCircular.nsf/0/b3fb7dd636fb870b862569ba0068920b/$FILE/AC00-54.pdf">original</a> el 2006-10-14. [Consulta: 18 març 2009]. </li> <li id="cite_note-DR-54"><a href="#cite_ref-DR_54-0">↑</a> <a href="/w/index.php?title=David_M._Roth&action=edit&redlink=1" class="new" title="David M. Roth (encara no existeix)">David M. Roth</a>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.hpc.ncep.noaa.gov/sfc/UASfcManualVersion1.pdf">Unified Surface Analysis Manual</a>». <a href="/w/index.php?title=Hydrometeorological_Prediction_Center&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hydrometeorological Prediction Center (encara no existeix)">Hydrometeorological Prediction Center</a>, 2006. [Consulta: 22 octubre 2006]. </li> <li id="cite_note-55"><a href="#cite_ref-55">↑</a> Glossary of Meteorology. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.webcitation.org/68bsJwPt8?url=http://amsglossary.allenpress.com/glossary/browse?s=e">E</a>». American Meteorological Society, 2007. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://amsglossary.allenpress.com/glossary/browse?s=e&p=14">original</a> el 2012-06-22. [Consulta: 3 juny 2007]. </li> <li id="cite_note-56"><a href="#cite_ref-56">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20041024200112/http://www.bbc.co.uk/weather/features/understanding/jetstreams_uk.shtml">Jet Streams in the UK</a>». BBC, 2009. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.bbc.co.uk/weather/features/understanding/jetstreams_uk.shtml">original</a> el 2004-10-24. [Consulta: 20 juny 2009]. </li> <li id="cite_note-Cleghorn-57">↑ <a href="#cite_ref-Cleghorn_57-0">57,0</a> <a href="#cite_ref-Cleghorn_57-1">57,1</a> Cheryl W. Cleghorn. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20060823125528/http://oea.larc.nasa.gov/PAIS/Windshear.html">Making the Skies Safer From Windshear</a>». <a href="/wiki/NASA" title="NASA">NASA</a> <a href="/w/index.php?title=Langley_Air_Force_Base&action=edit&redlink=1" class="new" title="Langley Air Force Base (encara no existeix)">Langley Air Force Base</a>, 2004. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://oea.larc.nasa.gov/PAIS/Windshear.html">original</a> el 2006-08-23. [Consulta: 22 octubre 2006]. </li> <li id="cite_note-58"><a href="#cite_ref-58">↑</a> <a href="/wiki/National_Center_for_Atmospheric_Research" title="National Center for Atmospheric Research">National Center for Atmospheric Research</a>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090221180626/http://www.ucar.edu/communications/quarterly/spring06/trex.jsp">T-REX: Catching the Sierra's waves and rotors</a>». University Corporation for Atmospheric Research Quarterly, Primavera 2006. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ucar.edu/communications/quarterly/spring06/trex.jsp">original</a> el 2009-02-21. [Consulta: 21 juny 2009]. </li> <li id="cite_note-59"><a href="#cite_ref-59">↑</a> Hans M. Soekkha. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=-siPJeF_nRYC&pg=PA229&lpg=PA229&dq=wind+shear+near+buildings&source=bl&ots=fTWzCvdW1Y&sig=NL3u41ErA6Bdc9PI7AtgHwNheBs&hl=ca&ei=bmY-SvqlMMintgeO1KgB&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=6">Aviation Safety</a>. VSP, 1997, p. 229. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9789067642583" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9789067642583">ISBN 9789067642583</a> [Consulta: 21 juny 2009].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Aviation+Safety&rft.au=Hans+M.+Soekkha&rft.date=1997&rft.pub=VSP&rft.pages=229&rft.isbn=9789067642583&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D-siPJeF_nRYC%26pg%3DPA229%26lpg%3DPA229%26dq%3Dwind%2Bshear%2Bnear%2Bbuildings%26source%3Dbl%26ots%3DfTWzCvdW1Y%26sig%3DNL3u41ErA6Bdc9PI7AtgHwNheBs%26hl%3Dca%26ei%3DbmY-SvqlMMintgeO1KgB%26sa%3DX%26oi%3Dbook_result%26ct%3Dresult%26resnum%3D6">  </li> <li id="cite_note-60"><a href="#cite_ref-60">↑</a> Robert Harrison. Large Wind Turbines. <a href="/wiki/Chichester" title="Chichester">Chichester</a>: <a href="/wiki/John_Wiley_%26_Sons" class="mw-redirect" title="John Wiley & Sons">John Wiley & Sons</a>, 2001, p. 30. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0471494569" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0471494569">ISBN 0471494569</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Large+Wind+Turbines&rft.au=Robert+Harrison&rft.date=2001&rft.pub=%5B%5BJohn+Wiley+%26+Sons%5D%5D&rft.place=%5B%5BChichester%5D%5D&rft.pages=30&rft.isbn=0471494569">  </li> <li id="cite_note-61"><a href="#cite_ref-61">↑</a> Ross Garrett. The Symmetry of Sailing. <a href="/wiki/Dobbs_Ferry" title="Dobbs Ferry">Dobbs Ferry</a>: Sheridan House, 1996, p. 97–99. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1574090003" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1574090003">ISBN 1574090003</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Symmetry+of+Sailing&rft.au=Ross+Garrett&rft.date=1996&rft.pub=Sheridan+House&rft.place=%5B%5BDobbs+Ferry%5D%5D&rft.pages=97%E2%80%9399&rft.isbn=1574090003">  </li> <li id="cite_note-62"><a href="#cite_ref-62">↑</a> Gail S. Langevin. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20071009144924/http://oea.larc.nasa.gov/PAIS/Concept2Reality/wind_shear.html">Wind Shear</a>». <a href="/wiki/National_Aeronautic_and_Space_Administration" class="mw-redirect" title="National Aeronautic and Space Administration">National Aeronautic and Space Administration</a>, 2009. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://oea.larc.nasa.gov/PAIS/Concept2Reality/wind_shear.html">original</a> el 2007-10-09. [Consulta: 9 octubre 2007]. </li> <li id="cite_note-63"><a href="#cite_ref-63">↑</a> Rene N. Foss «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.wsdot.wa.gov/Research/Reports/000/033.1.htm">Ground Plane Wind Shear Interaction on Acoustic Transmission</a>». Washington State Department of Transportation, 6-1978 [Consulta: 30 maig 2007]. </li> <li id="cite_note-64"><a href="#cite_ref-64">↑</a> Universitat d'Illinois. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://ww2010.atmos.uiuc.edu/(Gh)/guides/mtr/hurr/grow/home.rxml">Hurricanes</a>», 1999. [Consulta: 21 octubre 2006]. </li> <li id="cite_note-65"><a href="#cite_ref-65">↑</a> Universitat d'Illinois. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://ww2010.atmos.uiuc.edu/(Gh)/guides/mtr/svr/comp/wind/home.rxml">Vertical Wind Shear</a>», 1999. [Consulta: 21 octubre 2006]. </li> <li id="cite_note-IP-66"><a href="#cite_ref-IP_66-0">↑</a> Integrated Publishing. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.tpub.com/weather3/6-15.htm">Unit 6—Lesson 1: Low-Level Wind Shear</a>», 2007. [Consulta: 21 juny 2009]. </li> <li id="cite_note-67"><a href="#cite_ref-67">↑</a> Laura Gibbs, Ph.D. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.mythfolklore.net/india/encyclopedia/vayu.htm">Vayu</a>». Encyclopedia for Epics of Ancient India, 16-10-2007. [Consulta: 9 abril 2009]. </li> <li id="cite_note-Jordan-68">↑ <a href="#cite_ref-Jordan_68-0">68,0</a> <a href="#cite_ref-Jordan_68-1">68,1</a> <a href="#cite_ref-Jordan_68-2">68,2</a> <a href="#cite_ref-Jordan_68-3">68,3</a> <a href="#cite_ref-Jordan_68-4">68,4</a> Michael Jordan. Encyclopedia of Gods: Over 2, 500 Deities of the World. Nova York: Facts on File, 1993, p. 5, 45, 80, 187–188, 243, 280, 295. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-8160-2909-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-8160-2909-1">ISBN 0-8160-2909-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Encyclopedia+of+Gods%3A+Over+2%2C+500+Deities+of+the+World&rft.au=Michael+Jordan&rft.date=1993&rft.pub=Facts+on+File&rft.place=Nova+York&rft.pages=5%2C+45%2C+80%2C+187%E2%80%93188%2C+243%2C+280%2C+295&rft.isbn=0-8160-2909-1">  </li> <li id="cite_note-69"><a href="#cite_ref-69">↑</a> Dr. Alena Trckova-Flamee, Ph.D. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20100213105121/http://www.pantheon.org/articles/g/gods_of_the_winds.html">Gods of the Winds</a>». <a href="/w/index.php?title=Encyclopedia_Mythica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Encyclopedia Mythica (encara no existeix)">Encyclopedia Mythica</a>, 2002. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pantheon.org/articles/g/gods_of_the_winds.html">original</a> el 2010-02-13. [Consulta: 9 abril 2009]. </li> <li id="cite_note-70"><a href="#cite_ref-70">↑</a> Theoi Greek Mythology. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.theoi.com/Titan/Anemoi.html">Anemi: Greek Gods of the Winds</a>». Aaron Atsma, 2008. [Consulta: 10 abril 2009]. </li> <li id="cite_note-71"><a href="#cite_ref-71">↑</a> John Boardman. The Diffusion of Classical Art in Antiquity. <a href="/wiki/Princeton_University_Press" title="Princeton University Press">Princeton University Press</a>, 1994. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-691-03680-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-691-03680-2">ISBN 0-691-03680-2</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Diffusion+of+Classical+Art+in+Antiquity&rft.au=John+Boardman&rft.date=1994&rft.pub=%5B%5BPrinceton+University+Press%5D%5D&rft.isbn=0-691-03680-2">  </li> <li id="cite_note-72"><a href="#cite_ref-72">↑</a> Andy Orchard. Dictionary of Norse Myth and Legend. <a href="/w/index.php?title=Orion_Publishing_Group&action=edit&redlink=1" class="new" title="Orion Publishing Group (encara no existeix)">Cassell</a>, 1997. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780304363858" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780304363858">ISBN 9780304363858</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Dictionary+of+Norse+Myth+and+Legend&rft.au=Andy+Orchard&rft.date=1997&rft.pub=%5B%5BOrion+Publishing+Group%7CCassell%5D%5D&rft.isbn=9780304363858">  </li> <li id="cite_note-73"><a href="#cite_ref-73">↑</a> John McCannon. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20150924103003/http://www.pantheon.org/articles/s/stribog.html">Stribog</a>». Encyclopedia Mythica, 2002. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pantheon.org/articles/s/stribog.html">original</a> el 2015-09-24. [Consulta: 10 abril 2009]. </li> <li id="cite_note-74"><a href="#cite_ref-74">↑</a> History Detectives. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pbs.org/opb/historydetectives/investigations/405_kamikaze.html">Feature – Kamikaze Attacks</a>». <a href="/wiki/Public_Broadcasting_Service" title="Public Broadcasting Service">Public Broadcasting Service</a>, 2008. [Consulta: 21 març 2009]. </li> <li id="cite_note-75"><a href="#cite_ref-75">↑</a> Colin Martin, Geoffrey Parker. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=O6-ba7yu2OcC&pg=PA229&lpg=PA229&dq=Spanish+Armada+wind&source=bl&ots=z3Bai9cmOx&sig=9EaXLExYQdSDuXI0Z3VE8nxzJt0&hl=ca&ei=rP48Su3YFofKtgfIpb0e&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=6">The Spanish Armada</a>. Manchester University Press, 1999, p. 144–181. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9781901341140" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9781901341140">ISBN 9781901341140</a> [Consulta: 20 juny 2009].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Spanish+Armada&rft.au=Colin+Martin%2C+Geoffrey+Parker&rft.date=1999&rft.pub=Manchester+University+Press&rft.pages=144%E2%80%93181&rft.isbn=9781901341140&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DO6-ba7yu2OcC%26pg%3DPA229%26lpg%3DPA229%26dq%3DSpanish%2BArmada%2Bwind%26source%3Dbl%26ots%3Dz3Bai9cmOx%26sig%3D9EaXLExYQdSDuXI0Z3VE8nxzJt0%26hl%3Dca%26ei%3DrP48Su3YFofKtgfIpb0e%26sa%3DX%26oi%3Dbook_result%26ct%3Dresult%26resnum%3D6">  </li> <li id="cite_note-76"><a href="#cite_ref-76">↑</a> S. Lindgrén i J. Neumann. Great Historical Events That Were Significantly Affected by the Weather: 7, “Protestant Wind”—“Popish Wind”: The Revolution of 1688 in England, 1985, p. 634–644 (Bulletin of the American Meteorological Society). <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1175/1520-0477(1985)066"><0634:GHETWS>2.0.CO;2 10.1175/1520-0477(1985)066<0634:GHETWS>2.0.CO;2</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Great+Historical+Events+That+Were+Significantly+Affected+by+the+Weather%3A+7%2C+%E2%80%9CProtestant+Wind%E2%80%9D%E2%80%94%E2%80%9CPopish+Wind%E2%80%9D%3A+The+Revolution+of+1688+in+England&rft.au=S.+Lindgr%C3%A9n+i+J.+Neumann&rft.date=1985&rft.pages=634%E2%80%93644&rft.series=Bulletin+of+the+American+Meteorological+Society&rft_id=info:doi/10.1175%2F1520-0477%281985%29066%3C0634%3AGHETWS%3E2.0.CO%3B2">  </li> <li id="cite_note-77"><a href="#cite_ref-77">↑</a> Nina Burleigh. Mirage. Harper, 2007, p. 135. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780060597672" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780060597672">ISBN 9780060597672</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Mirage&rft.au=Nina+Burleigh&rft.date=2007&rft.pub=Harper&rft.pages=135&rft.isbn=9780060597672">  </li> <li id="cite_note-78"><a href="#cite_ref-78">↑</a> Jan DeBlieu. Wind. Houghton Mifflin Harcourt, 1998, p. 57. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780395780336" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780395780336">ISBN 9780395780336</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Wind&rft.au=Jan+DeBlieu&rft.date=1998&rft.pub=Houghton+Mifflin+Harcourt&rft.pages=57&rft.isbn=9780395780336">  </li> <li id="cite_note-79"><a href="#cite_ref-79">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=JUw2AAAAMAAJ&dq=structure+of+sailing+ship&printsec=frontcover&source=bl&ots=Do-EBcNRHi&sig=KoWoW5Kdu2nSoHQbuoteMJjNZPw&hl=ca&ei=YHDCSdnYM8GltgfCm93YCg&sa=X&oi=book_result&resnum=1&ct=result#PPA30,M1">Britain's Sea Story, B.C. 55-A.D. 1805</a>. <a href="/w/index.php?title=Hodder_and_Stoughton&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hodder and Stoughton (encara no existeix)">Hodder and Stoughton</a>, 1906, p. 30 [Consulta: 19 març 2009].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Britain%27s+Sea+Story%2C+B.C.+55-A.D.+1805&rft.date=1906&rft.pub=%5B%5BHodder+and+Stoughton%5D%5D&rft.pages=30&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DJUw2AAAAMAAJ%26dq%3Dstructure%2Bof%2Bsailing%2Bship%26printsec%3Dfrontcover%26source%3Dbl%26ots%3DDo-EBcNRHi%26sig%3DKoWoW5Kdu2nSoHQbuoteMJjNZPw%26hl%3Dca%26ei%3DYHDCSdnYM8GltgfCm93YCg%26sa%3DX%26oi%3Dbook_result%26resnum%3D1%26ct%3Dresult%23PPA30%2CM1">  </li> <li id="cite_note-80"><a href="#cite_ref-80">↑</a> Brandon Griggs i Jeff King «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.cnn.com/2009/TECH/03/09/plastic.bottle.boat/index.html">Boat made of plastic bottles to make ocean voyage</a>». CNN, 09-03-2009 [Consulta: 19 març 2009]. </li> <li id="cite_note-81"><a href="#cite_ref-81">↑</a> Jerry Cardwell. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=KeDCM93VtQsC&pg=PA110&lpg=PA110&dq=problems+with+sailboats&source=bl&ots=g38xQGsFaE&sig=hnl9qgszBa_s2kNb-SI_vYF_wSg&hl=ca&ei=XXPCSY67K9ywmQf1opnUCw&sa=X&oi=book_result&resnum=8&ct=result#PPA118,M1">Sailing Big on a Small Sailboat</a>. Sheridan House, Inc, 1997, p. 118. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9781574090079" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9781574090079">ISBN 9781574090079</a> [Consulta: 19 març 2009].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Sailing+Big+on+a+Small+Sailboat&rft.au=Jerry+Cardwell&rft.date=1997&rft.pub=Sheridan+House%2C+Inc&rft.pages=118&rft.isbn=9781574090079&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DKeDCM93VtQsC%26pg%3DPA110%26lpg%3DPA110%26dq%3Dproblems%2Bwith%2Bsailboats%26source%3Dbl%26ots%3Dg38xQGsFaE%26sig%3Dhnl9qgszBa_s2kNb-SI_vYF_wSg%26hl%3Dca%26ei%3DXXPCSY67K9ywmQf1opnUCw%26sa%3DX%26oi%3Dbook_result%26resnum%3D8%26ct%3Dresult%23PPA118%2CM1">  </li> <li id="cite_note-82"><a href="#cite_ref-82">↑</a> Brian Lavery i Patrick O'Brian. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=uH--DfZKzE4C&pg=PA191&lpg=PA191&dq=storms+steering+ships+off+course&source=bl&ots=AUTEctcYrt&sig=9TKSo8uScfL2GRCOWaX7dUQzUy8&hl=ca&ei=ngA9SuW8DoPBtwfRlekN&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4">Nelson's navy</a>. Naval Institute Press, 1989, p. 191. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9781591146117" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9781591146117">ISBN 9781591146117</a> [Consulta: 20 juny 2009].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Nelson%27s+navy&rft.au=Brian+Lavery+i+Patrick+O%27Brian&rft.date=1989&rft.pub=Naval+Institute+Press&rft.pages=191&rft.isbn=9781591146117&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DuH--DfZKzE4C%26pg%3DPA191%26lpg%3DPA191%26dq%3Dstorms%2Bsteering%2Bships%2Boff%2Bcourse%26source%3Dbl%26ots%3DAUTEctcYrt%26sig%3D9TKSo8uScfL2GRCOWaX7dUQzUy8%26hl%3Dca%26ei%3DngA9SuW8DoPBtwfRlekN%26sa%3DX%26oi%3Dbook_result%26ct%3Dresult%26resnum%3D4">  </li> <li id="cite_note-83"><a href="#cite_ref-83">↑</a> Underwater Archaeology Kids' Corner. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080513074012/http://www.wisconsinhistory.org/shipwrecks/kids/sse.asp">Shipwrecks, Shipwrecks Everywhere</a>». Wisconsin Historical Society, 2009. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.wisconsinhistory.org/shipwrecks/kids/sse.asp">original</a> el 2008-05-13. [Consulta: 19 març 2009]. </li> <li id="cite_note-84"><a href="#cite_ref-84">↑</a> Carla Rahn Phillips. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=tVAxgY0sUpEC&pg=PA67&lpg=PA67&dq=long+ship+voyages+problems+with+provisions&source=bl&ots=x4_a8D6M8D&sig=DU7kswwng2waSg5tUBYR2vsuz88&hl=ca&ei=Gq3CSbzMC9yLmQf317jiCw&sa=X&oi=book_result&resnum=6&ct=result">The Worlds of Christopher Columbus</a>. <a href="/wiki/Cambridge_University_Press" title="Cambridge University Press">Cambridge University Press</a>, 1993, p. 67. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780521446525" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780521446525">ISBN 9780521446525</a> [Consulta: 19 març 2009].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Worlds+of+Christopher+Columbus&rft.au=Carla+Rahn+Phillips&rft.date=1993&rft.pub=%5B%5BCambridge+University+Press%5D%5D&rft.pages=67&rft.isbn=9780521446525&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DtVAxgY0sUpEC%26pg%3DPA67%26lpg%3DPA67%26dq%3Dlong%2Bship%2Bvoyages%2Bproblems%2Bwith%2Bprovisions%26source%3Dbl%26ots%3Dx4_a8D6M8D%26sig%3DDU7kswwng2waSg5tUBYR2vsuz88%26hl%3Dca%26ei%3DGq3CSbzMC9yLmQf317jiCw%26sa%3DX%26oi%3Dbook_result%26resnum%3D6%26ct%3Dresult">  </li> <li id="cite_note-85"><a href="#cite_ref-85">↑</a> Tom Benson. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120622143852/http://www.grc.nasa.gov/WWW/k-12/airplane/move2.html">Relative Velocities: Aircraft Reference</a>». Centre d'Investigació Glenn de la <a href="/wiki/NASA" title="NASA">NASA</a>, 2008. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.grc.nasa.gov/WWW/K-12/airplane/move2.html">original</a> el 2012-06-22. [Consulta: 19 març 2009]. </li> <li id="cite_note-86"><a href="#cite_ref-86">↑</a> <a href="/wiki/Library_of_Congress" class="mw-redirect" title="Library of Congress">Library of Congress</a>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.loc.gov/exhibits/treasures/wb-dream.html">The Dream of Flight</a>», 06-01-2006. [Consulta: 20 setembre 2006]. </li> <li id="cite_note-87"><a href="#cite_ref-87">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070508031807/http://www.bristolairport.co.uk/upload/flight_paths.pdf">Flight Paths</a>». Aeroport Internacional de Bristol, 2004. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.bristolairport.co.uk/upload/flight_paths.pdf">original</a> el 2007-05-08. [Consulta: 19 març 2009]. </li> <li id="cite_note-88"><a href="#cite_ref-88">↑</a> Frederick A. Talbot. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=Gz-ENpWimxEC&pg=PA47&lpg=PA47&dq=dirigible+steering&source=bl&ots=4bSxxLKcu0&sig=UHISbkP4gxt2AF7BQcuMasZvGWQ&hl=ca&ei=sQU9SoeCEdy_twet1-n9Dw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3">Aeroplanes and Dirigibles of War</a>. Read Books, 2008, p. 29–47. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9781409782711" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9781409782711">ISBN 9781409782711</a> [Consulta: 20 juny 2009].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Aeroplanes+and+Dirigibles+of+War&rft.au=Frederick+A.+Talbot&rft.date=2008&rft.pub=Read+Books&rft.pages=29%E2%80%9347&rft.isbn=9781409782711&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DGz-ENpWimxEC%26pg%3DPA47%26lpg%3DPA47%26dq%3Ddirigible%2Bsteering%26source%3Dbl%26ots%3D4bSxxLKcu0%26sig%3DUHISbkP4gxt2AF7BQcuMasZvGWQ%26hl%3Dca%26ei%3DsQU9SoeCEdy_twet1-n9Dw%26sa%3DX%26oi%3Dbook_result%26ct%3Dresult%26resnum%3D3">  </li> <li id="cite_note-89"><a href="#cite_ref-89">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.freepatentsonline.com/3620485.html">Dirigible: United States Patent 3620485</a>». FreePatentsOnline.com, 1971. [Consulta: 19 març 2009]. </li> <li id="cite_note-90"><a href="#cite_ref-90">↑</a> Guillaume de Syon. Zeppelin!: Germany and the Airship, 1900–1939. Johns Hopkins University Press, 2001, p. 155–157. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0801867347" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0801867347">ISBN 0801867347</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Zeppelin%21%3A+Germany+and+the+Airship%2C+1900%E2%80%931939&rft.au=Guillaume+de+Syon&rft.date=2001&rft.pub=Johns+Hopkins+University+Press&rft.pages=155%E2%80%93157&rft.isbn=0801867347">  </li> <li id="cite_note-91"><a href="#cite_ref-91">↑</a> <a href="/wiki/Federal_Aviation_Administration" class="mw-redirect" title="Federal Aviation Administration">Federal Aviation Administration</a>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.faa.gov/about/media/b-chron.pdf">FAA Historical Chronology, 1926–1996</a>», 2008. [Consulta: 19 març 2009]. </li> <li id="cite_note-92"><a href="#cite_ref-92">↑</a> G. Juleff «An ancient wind powered iron smelting technology in Sri Lanka». Nature 379(3), 1-1996, pàg. 60–63. </li> <li id="cite_note-93"><a href="#cite_ref-93">↑</a> A.G. Drachmann «Heron's Windmill». Centaurus, 7, 1961, pàg. 145–151. </li> <li id="cite_note-94"><a href="#cite_ref-94">↑</a> <a href="/w/index.php?title=Ahmad_Y_Hassan&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ahmad Y Hassan (encara no existeix)">Ahmad Y Hassan</a> i <a href="/w/index.php?title=Donald_Routledge_Hill&action=edit&redlink=1" class="new" title="Donald Routledge Hill (encara no existeix)">Donald Routledge Hill</a>. Islamic Technology: An illustrated history. <a href="/wiki/Cambridge_University_Press" title="Cambridge University Press">Cambridge University Press</a>, 1986, p. 54. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-521-42239-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-521-42239-6">ISBN 0-521-42239-6</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Islamic+Technology%3A+An+illustrated+history&rft.au=%5B%5BAhmad+Y+Hassan%5D%5D+i+%5B%5BDonald+Routledge+Hill%5D%5D&rft.date=1986&rft.pub=%5B%5BCambridge+University+Press%5D%5D&rft.pages=54&rft.isbn=0-521-42239-6">  </li> <li id="cite_note-95"><a href="#cite_ref-95">↑</a> <a href="/w/index.php?title=Donald_Routledge_Hill&action=edit&redlink=1" class="new" title="Donald Routledge Hill (encara no existeix)">Donald Routledge Hill</a> «Mechanical Engineering in the Medieval Near East». Scientific American, 5-1991, pàg. 64–69. </li> <li id="cite_note-96"><a href="#cite_ref-96">↑</a> Dietrich Lohrmann «Von der östlichen zur westlichen Windmühle». Archiv für Kulturgeschichte, vol. 77, no. 1, 1995, pàg. 1–30. </li> <li id="cite_note-97"><a href="#cite_ref-97">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://SkySails.com">SkySails.</a> </li> <li id="cite_note-AAE2009-98">↑ <a href="#cite_ref-AAE2009_98-0">98,0</a> <a href="#cite_ref-AAE2009_98-1">98,1</a> <a href="#cite_ref-AAE2009_98-2">98,2</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20100329010418/http://www.aeeolica.es/userfiles/file/notas-de-prensa/2010/NP%20AEE%20_%20potencia%20instalada%20febrero%202010.pdf">La eólica instaló en España 2.459 MW en 2009 pero este año se reducirán a cerca de 1.000 MW</a>». Asociación de la Energía Eólica (AEE). Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.aeeolica.es/userfiles/file/notas-de-prensa/2010/NP%20AEE%20_%20potencia%20instalada%20febrero%202010.pdf">original</a> el 2010-03-29. [Consulta: 19 juny 2010]. </li> <li id="cite_note-99"><a href="#cite_ref-99">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.suivi-eolien.com/index.php?section=region&reg=Languedoc-Roussillon&id=2&lang=francais">Région Languedoc-Roussillon</a>». Agence de l'Environnement et de la Maîtrise de l'Energie, 09-06-2010. [Consulta: 19 juny 2010]. </li> <li id="cite_note-100"><a href="#cite_ref-100">↑</a> Simón, F. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/UE/investiga/plan/eolico/afecta/aves/elpepiespval/20080226elpval_1/Tes">La UE investiga el plan eólico porque afecta a las aves</a>». <a href="/wiki/El_Pa%C3%ADs" title="El País">El País</a>, 26-02-2008. [Consulta: 19 juny 2010]. </li> <li id="cite_note-101"><a href="#cite_ref-101">↑</a> Vicente, M. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/149497-salvem-lemporda-reclama-que-lenergia-eolica-simplanti-per-fases-a-la-comarca.html">Salvem l'Empordà reclama que l'energia eòlica s'implanti per fases a la comarca</a>». Avui+El Punt, 20-03-2010. [Consulta: 19 juny 2010]. </li> <li id="cite_note-102"><a href="#cite_ref-102">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.faa.gov/library/manuals/aircraft/glider_handbook/">Glider Flying Handbook</a>. U.S. Government Printing Office, Washington D.C.: U.S. Federal Aviation Administration, 2003, p. 7–16. FAA-8083-13_GFH [Consulta: 17 juny 2009].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Glider+Flying+Handbook&rft.date=2003&rft.pub=U.S.+Federal+Aviation+Administration&rft.place=U.S.+Government+Printing+Office%2C+Washington+D.C.&rft.pages=7%E2%80%9316&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.faa.gov%2Flibrary%2Fmanuals%2Faircraft%2Fglider_handbook%2F">  </li> <li id="cite_note-Piggott-103"><a href="#cite_ref-Piggott_103-0">↑</a> Derek Piggott. Gliding: a Handbook on Soaring Flight. Knauff & Grove, 1997, p. 85–86, 130–132. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780960567645" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780960567645">ISBN 9780960567645</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Gliding%3A+a+Handbook+on+Soaring+Flight&rft.au=Derek+Piggott&rft.date=1997&rft.pub=Knauff+%26+Grove&rft.pages=85%E2%80%9386%2C+130%E2%80%93132&rft.isbn=9780960567645">  </li> <li id="cite_note-Erosion-104">↑ <a href="#cite_ref-Erosion_104-0">104,0</a> <a href="#cite_ref-Erosion_104-1">104,1</a> Vern Hofman and Dave Franzen. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120417232250/http://www.ag.ndsu.edu/disaster/drought/emergencytillagetocontrolerosion.html">Emergency Tillage to Control Wind Erosion</a>». North Dakota State University Extension Service, 1997. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ag.ndsu.edu/disaster/drought/emergencytillagetocontrolerosion.html">original</a> el 2012-04-17. [Consulta: 21 març 2009]. </li> <li id="cite_note-Gobi-105">↑ <a href="#cite_ref-Gobi_105-0">105,0</a> <a href="#cite_ref-Gobi_105-1">105,1</a> James K. B. Bishop, Russ E. Davis, and Jeffrey T. Sherman. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070720071552/http://www-ocean.lbl.gov/people/bishop/bishoppubs/paparobots.html">Robotic Observations of Dust Storm Enhancement of Carbon Biomass in the North Pacific</a>». Science 298 p. 817–821, 2002. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www-ocean.lbl.gov/people/bishop/bishoppubs/paparobots.html">original</a> el 2007-07-20. [Consulta: 20 juny 2009]. </li> <li id="cite_note-106"><a href="#cite_ref-106">↑</a> <a href="/wiki/Servei_Geol%C3%B2gic_dels_Estats_Units" title="Servei Geològic dels Estats Units">Servei Geològic dels Estats Units</a>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.webcitation.org/68bxryl5I?url=http://geomaps.wr.usgs.gov/parks/coast/dunes/index.html">Dunes – Getting Started</a>», 2004. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://geomaps.wr.usgs.gov/parks/coast/dunes/index.html">original</a> el 2012-06-22. [Consulta: 21 març 2009]. </li> <li id="cite_note-107"><a href="#cite_ref-107">↑</a> F. von Richthofen «On the mode of origin of the loess». The Geological Magazine, Decade II, 9(7), 1882, pàg. 293–305. </li> <li id="cite_note-108"><a href="#cite_ref-108">↑</a> Glossary of Geology. Springer-Verlag, Nova York, 2005, p. 779. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/3-540-27951-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/3-540-27951-2">ISBN 3-540-27951-2</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Glossary+of+Geology&rft.date=2005&rft.pub=Springer-Verlag%2C+Nova+York&rft.pages=779&rft.isbn=3-540-27951-2">  </li> <li id="cite_note-109"><a href="#cite_ref-109">↑</a> Introduction to Geography, Seventh Edition. McGraw Hill, 2000, p. 99. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-697-38506-X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-697-38506-X">ISBN 0-697-38506-X</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Introduction+to+Geography%2C+Seventh+Edition&rft.date=2000&rft.pub=McGraw+Hill&rft.pages=99&rft.isbn=0-697-38506-X">  </li> <li id="cite_note-110"><a href="#cite_ref-110">↑</a> Science Daily. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.sciencedaily.com/releases/2001/06/010615071508.htm">Microbes And The Dust They Ride In On Pose Potential Health Risks</a>», 15-06-2001. [Consulta: 10 juny 2007]. </li> <li id="cite_note-111"><a href="#cite_ref-111">↑</a> Usinfo.state.gov. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.webcitation.org/68bsQcPC6?url=http://www.gcrio.org/OnLnDoc/pdf/african_dust.pdf">Study Says African Dust Affects Climate in U.S., Caribbean</a>», 2003. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.gcrio.org/OnLnDoc/pdf/african_dust.pdf">original</a> el 2012-06-22. [Consulta: 10 juny 2007]. </li> <li id="cite_note-112"><a href="#cite_ref-112">↑</a> U. S. Geological Survey. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120502091350/http://coastal.er.usgs.gov/african_dust/">Coral Mortality and African Dust</a>», 2006. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://coastal.er.usgs.gov/african_dust/">original</a> el 2012-05-02. [Consulta: 10 juny 2007]. </li> <li id="cite_note-113"><a href="#cite_ref-113">↑</a> Weather Online. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.weatheronline.co.uk/reports/wind/The-Calima.htm">Calima</a>», 2009. [Consulta: 17 juny 2009]. </li> <li id="cite_note-114"><a href="#cite_ref-114">↑</a> Breuningmadsen, H; Henrik Breuning-Madsena and Theodore W. Awadzi «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.sciencedirect.com/science?_ob=ArticleURL&_udi=B6VCG-4GCWYR9-1&_user=10&_rdoc=1&_fmt=&_orig=search&_sort=d&view=c&_acct=C000050221&_version=1&_urlVersion=0&_userid=10&md5=825e1a3f5b24c84e07c256608680431a">Harmattan dust deposition and particle size in Ghana</a>». Catena, 63, 1, 13-06-2005, pàg. 23–38. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.catena.2005.04.001">10.1016/j.catena.2005.04.001</a> [Consulta: 17 juny 2009].[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>] </li> <li id="cite_note-115"><a href="#cite_ref-115">↑</a> Weather Online. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.weatheronline.co.uk/reports/wind/The-Sirocco.htm">Sirocco (Scirocco)</a>», 2009. [Consulta: 17 juny 2009]. </li> <li id="cite_note-116"><a href="#cite_ref-116">↑</a> Bill Giles (O.B.E). «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090313013034/http://www.bbc.co.uk/weather/features/understanding/khamsin.shtml">The Khamsin</a>». BBC, 2009. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.bbc.co.uk/weather/features/understanding/khamsin.shtml">original</a> el 2009-03-13. [Consulta: 17 juny 2009]. </li> <li id="cite_note-117"><a href="#cite_ref-117">↑</a> Thomas J. Perrone. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120221221922/http://www.nrlmry.navy.mil/forecaster_handbooks/WinterShamal/Toc.htm">Table of Contents: Wind Climatology of the Winter Shamal</a>». United States Navy, 01-08-1979. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.nrlmry.navy.mil/forecaster_handbooks/WinterShamal/Toc.htm">original</a> el 2012-02-21. [Consulta: 17 juny 2009]. </li> <li id="cite_note-118"><a href="#cite_ref-118">↑</a> Plant Ecology, 2nd ed. Sinauer Associates, Inc., Massachusetts, 2006.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Plant+Ecology%2C+2nd+ed&rft.date=2006&rft.pub=Sinauer+Associates%2C+Inc.%2C+Massachusetts">  </li> <li id="cite_note-119"><a href="#cite_ref-119">↑</a> «Short-term evolution of reduced dispersal in island plant populations». Journal of Ecology, vol. 84, 1996, pàg. 53–61. </li> <li id="cite_note-120"><a href="#cite_ref-120">↑</a> A. J. Richards. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=isLXD8tZ5GMC&pg=PA88&lpg=PA88&dq=Anemophily+wind&source=bl&ots=yh04-3B21v&sig=QYmeOOd6SEfkSIGpk1YTfqX4lAQ&hl=ca&ei=Klg8Sp6qIp-xtwfhj_ga&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2">Plant Breeding Systems</a>. Taylor & Francis, 1997, p. 88. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780412574504" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780412574504">ISBN 9780412574504</a> [Consulta: 19 juny 2009].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Plant+Breeding+Systems&rft.au=A.+J.+Richards&rft.date=1997&rft.pub=Taylor+%26+Francis&rft.pages=88&rft.isbn=9780412574504&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DisLXD8tZ5GMC%26pg%3DPA88%26lpg%3DPA88%26dq%3DAnemophily%2Bwind%26source%3Dbl%26ots%3Dyh04-3B21v%26sig%3DQYmeOOd6SEfkSIGpk1YTfqX4lAQ%26hl%3Dca%26ei%3DKlg8Sp6qIp-xtwfhj_ga%26sa%3DX%26oi%3Dbook_result%26ct%3Dresult%26resnum%3D2">  </li> <li id="cite_note-121"><a href="#cite_ref-121">↑</a> Leif Kullman «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120111103253/http://pubs.aina.ucalgary.ca/arctic/Arctic58-3-286.pdf">Wind-Conditioned 20th Century Decline of Birch Treeline Vegetation in the Swedish Scandes</a>». Arctic Vol. 58, No. 3, 9-2005, pàg. 286–294. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://pubs.aina.ucalgary.ca/arctic/Arctic58-3-286.pdf">original</a> el 2012-01-11 [Consulta: 10 juny 2010]. </li> <li id="cite_note-122"><a href="#cite_ref-122">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ingentaconnect.com/content/nrc/cjfr/2009/00000039/00000002/art00021">Stand-replacing windthrow in the boreal forests of eastern Quebec</a>». Canadian Journal of Forest Research, Vol. 39, No. 2, 01-02-2009, pàg. 481–487. </li> <li id="cite_note-123"><a href="#cite_ref-123">↑</a> Michael A. Arnold. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110606164352/http://aggie-horticulture.tamu.edu/syllabi/308/Lists/Fourth%20Edition/Coccolobauvifera.pdf">Coccoloba uvifera</a>». <a href="/wiki/Texas_A%26M_University" class="mw-redirect" title="Texas A&M University">Texas A&M University</a>, 2009. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://aggie-horticulture.tamu.edu/syllabi/308/Lists/Fourth%20Edition/Coccolobauvifera.pdf">original</a> el 2011-06-06. [Consulta: 20 juny 2009]. </li> <li id="cite_note-124"><a href="#cite_ref-124">↑</a> <a href="/w/index.php?title=National_Parks_Service&action=edit&redlink=1" class="new" title="National Parks Service (encara no existeix)">National Parks Service</a>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.nps.gov/redw/naturescience/plants.htm">Plants</a>». <a href="/w/index.php?title=Department_of_the_Interior&action=edit&redlink=1" class="new" title="Department of the Interior (encara no existeix)">Department of the Interior</a>, 01-09-2006. [Consulta: 20 juny 2009]. </li> <li id="cite_note-125"><a href="#cite_ref-125">↑</a> D. R. Ames i L. W. lnsley «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://jas.fass.org/cgi/reprint/40/1/161.pdf">Wind Chill Effect for Cattle and Sheep</a>». Journal of Animal Science Vol. 40, No. 1, 1975, pàg. 161–165 [Consulta: 19 juny 2009].[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>] </li> <li id="cite_note-126"><a href="#cite_ref-126">↑</a> Australian Antarctic Division. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.aad.gov.au/default.asp?casid=6216">Adapting to the Cold</a>». Australian Government Department of the Environment, Water, Heritage, and the Arts Australian Antarctic Division, 08-12-2008. [Consulta: 20 juny 2009]. </li> <li id="cite_note-127"><a href="#cite_ref-127">↑</a> Diana Yates. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://news.illinois.edu/news/08/0707birds.html">Birds migrate together at night in dispersed flocks, new study indicates</a>». <a href="/wiki/Universitat_d%27Illinois" title="Universitat d'Illinois">Universitat d'Illinois</a> a Urbana – Champaign, 2008. [Consulta: 26 abril 2009]. </li> <li id="cite_note-128"><a href="#cite_ref-128">↑</a> Gary Ritchison. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://people.eku.edu/ritchisong/554notes2.html">BIO 554/754 Ornithology Lecture Notes 2 – Bird Flight I</a>». <a href="/w/index.php?title=Universitat_de_l%27Est_de_Kentucky&action=edit&redlink=1" class="new" title="Universitat de l'Est de Kentucky (encara no existeix)">Universitat de l'Est de Kentucky</a>, 04-01-2009. [Consulta: 19 juny 2009]. </li> <li id="cite_note-129"><a href="#cite_ref-129">↑</a> Bart Geerts i Dave Leon. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www-das.uwyo.edu/wcr/projects/ihop02/coldfront_preprint.pdf">P5A.6 Fine-Scale Vertical Structure of a Cold Front As Revealed By Airborne 95 GHZ Radar</a>». <a href="/w/index.php?title=Universitat_de_Wyoming&action=edit&redlink=1" class="new" title="Universitat de Wyoming (encara no existeix)">Universitat de Wyoming</a>, 2003. [Consulta: 26 abril 2009]. </li> <li id="cite_note-130"><a href="#cite_ref-130">↑</a> Thomas A. Niziol. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.erh.noaa.gov/ssd/erps/88d/88dn12.pdf">Contamination of WSR-88D VAD Winds Due to Bird Migration: A Case Study</a>». Eastern Region WSR-88D Operations Note No. 12, 01-08-1998. [Consulta: 26 abril 2009]. </li> <li id="cite_note-131"><a href="#cite_ref-131">↑</a> Jennifer Owen. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=NLpXSf8WaQsC&pg=PA35&lpg=PA35&dq=hunting+strategies+lion+wind&source=bl&ots=W4CmQ06APQ&sig=8844cAmyU-6IYcYzcs0_hByaoxw&hl=ca&ei=mbw7SsTcN4WEtwfsp6kE&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4">Feeding strategy</a>. University of Chicago Press, 1982, p. 34–35. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780226641867" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780226641867">ISBN 9780226641867</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Feeding+strategy&rft.au=Jennifer+Owen&rft.date=1982&rft.pub=University+of+Chicago+Press&rft.pages=34%E2%80%9335&rft.isbn=9780226641867&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DNLpXSf8WaQsC%26pg%3DPA35%26lpg%3DPA35%26dq%3Dhunting%2Bstrategies%2Blion%2Bwind%26source%3Dbl%26ots%3DW4CmQ06APQ%26sig%3D8844cAmyU-6IYcYzcs0_hByaoxw%26hl%3Dca%26ei%3Dmbw7SsTcN4WEtwfsp6kE%26sa%3DX%26oi%3Dbook_result%26ct%3Dresult%26resnum%3D4">  </li> <li id="cite_note-132"><a href="#cite_ref-132">↑</a> Robert C. Eaton. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=eNdUpgSOWMoC&pg=PA98&lpg=PA98&dq=wind+predator+prey&source=bl&ots=4RsSrufIxs&sig=VMZJPbzoS0nOy6OOIGuWBEbVdZA&hl=ca&ei=nbU7SoKuHJj4MYXQrb0O&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5">Neural mechanisms of startle behavior</a>. Springer, 1984, p. 98–99. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780306415562" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780306415562">ISBN 9780306415562</a> [Consulta: 19 juny 2009].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Neural+mechanisms+of+startle+behavior&rft.au=Robert+C.+Eaton&rft.date=1984&rft.pub=Springer&rft.pages=98%E2%80%9399&rft.isbn=9780306415562&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DeNdUpgSOWMoC%26pg%3DPA98%26lpg%3DPA98%26dq%3Dwind%2Bpredator%2Bprey%26source%3Dbl%26ots%3D4RsSrufIxs%26sig%3DVMZJPbzoS0nOy6OOIGuWBEbVdZA%26hl%3Dca%26ei%3DnbU7SoKuHJj4MYXQrb0O%26sa%3DX%26oi%3Dbook_result%26ct%3Dresult%26resnum%3D5">  </li> <li id="cite_note-133"><a href="#cite_ref-133">↑</a> Bob Robb, Gerald Bethge, Gerry Bethge. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=4PbEQvZJ6NQC&pg=PA161&lpg=PA161&dq=hunting+strategies+predator+wind+direction&source=bl&ots=bZGIv9xbiW&sig=_w4CYkf5XJkOfGmxdIfuViy5ZKo&hl=ca&ei=_-I7SoHYN5TAM6LwlaEO&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1">The Ultimate Guide to Elk Hunting</a>. Globe Pequot, 2000, p. 161. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9781585741809" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9781585741809">ISBN 9781585741809</a> [Consulta: 19 juny 2009].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Ultimate+Guide+to+Elk+Hunting&rft.au=Bob+Robb%2C+Gerald+Bethge%2C+Gerry+Bethge&rft.date=2000&rft.pub=Globe+Pequot&rft.pages=161&rft.isbn=9781585741809&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D4PbEQvZJ6NQC%26pg%3DPA161%26lpg%3DPA161%26dq%3Dhunting%2Bstrategies%2Bpredator%2Bwind%2Bdirection%26source%3Dbl%26ots%3DbZGIv9xbiW%26sig%3D_w4CYkf5XJkOfGmxdIfuViy5ZKo%26hl%3Dca%26ei%3D_-I7SoHYN5TAM6LwlaEO%26sa%3DX%26oi%3Dbook_result%26ct%3Dresult%26resnum%3D1"> [<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>] </li> <li id="cite_note-134"><a href="#cite_ref-134">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20140727223720/http://cat.inist.fr/?aModele=afficheN&cpsidt=1620143">Wind and prey nest sites as foraging constraints on an avian predator, the glaucous gull</a>». Ecology, vol. 79, no. 7, 1998, pàg. 2403–2414. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://cat.inist.fr/?aModele=afficheN&cpsidt=1620143">original</a> el 2014-07-27. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/0012-9658">0012-9658</a> [Consulta: 10 juny 2010]. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20140727223720/http://cat.inist.fr/?aModele=afficheN&cpsidt=1620143">Arxivat</a> 2014-07-27 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-135"><a href="#cite_ref-135">↑</a> T. P. Grazulis. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=N6Tiz_7VmJoC&pg=PA127&lpg=PA127&dq=wind+sensitivity+of+powerlines&source=bl&ots=YGBYSZZMUA&sig=13jx341ygaEMfniUIOjCoATS5EE&hl=ca&ei=xBULSrKSNJf2MNLyoM4L&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=8#PPA127,M1">The tornado</a>. <a href="/wiki/Universitat_d%27Oklahoma" title="Universitat d'Oklahoma">Universitat d'Oklahoma</a> Press, 2001, p. 126–127. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780806132587" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780806132587">ISBN 9780806132587</a> [Consulta: 13 maig 2009].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+tornado&rft.au=T.+P.+Grazulis&rft.date=2001&rft.pub=%5B%5BUniversitat+d%27Oklahoma%5D%5D+Press&rft.pages=126%E2%80%93127&rft.isbn=9780806132587&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DN6Tiz_7VmJoC%26pg%3DPA127%26lpg%3DPA127%26dq%3Dwind%2Bsensitivity%2Bof%2Bpowerlines%26source%3Dbl%26ots%3DYGBYSZZMUA%26sig%3D13jx341ygaEMfniUIOjCoATS5EE%26hl%3Dca%26ei%3DxBULSrKSNJf2MNLyoM4L%26sa%3DX%26oi%3Dbook_result%26ct%3Dresult%26resnum%3D8%23PPA127%2CM1">  </li> <li id="cite_note-136"><a href="#cite_ref-136">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=U6lCL0CIolYC&pg=PA187&lpg=PA187&dq=Spatial+Distribution+and+Frequency+of+Thunderstorms+and+Lightning+in+Australia+wind+gust&source=bl&ots=93Eto3OuyQ&sig=nB7VACqDBK7xJDGHijfCdny7Ylw&hl=ca&ei=DFkLSt2lKJCdlQeTyPjtCw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3#PPA203,M1">Lightning: Principles, Instruments and Applications</a>. Springer, 2009, p. 202–203. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9781402090783" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9781402090783">ISBN 9781402090783</a> [Consulta: 13 maig 2009].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Lightning%3A+Principles%2C+Instruments+and+Applications&rft.date=2009&rft.pub=Springer&rft.pages=202%E2%80%93203&rft.isbn=9781402090783&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DU6lCL0CIolYC%26pg%3DPA187%26lpg%3DPA187%26dq%3DSpatial%2BDistribution%2Band%2BFrequency%2Bof%2BThunderstorms%2Band%2BLightning%2Bin%2BAustralia%2Bwind%2Bgust%26source%3Dbl%26ots%3D93Eto3OuyQ%26sig%3DnB7VACqDBK7xJDGHijfCdny7Ylw%26hl%3Dca%26ei%3DDFkLSt2lKJCdlQeTyPjtCw%26sa%3DX%26oi%3Dbook_result%26ct%3Dresult%26resnum%3D3%23PPA203%2CM1">  </li> <li id="cite_note-137"><a href="#cite_ref-137">↑</a> Derek Burch. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120620125721/http://edis.ifas.ufl.edu/ep042">How to Minimize Wind Damage in the South Florida Garden</a>». <a href="/wiki/Universitat_de_Florida" title="Universitat de Florida">Universitat de Florida</a>, 26-04-2006. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://edis.ifas.ufl.edu/EP042">original</a> el 2012-06-20. [Consulta: 13 maig 2009]. </li> <li id="cite_note-NHC_SSHS-138"><a href="#cite_ref-NHC_SSHS_138-0">↑</a> <a href="/wiki/National_Hurricane_Center" class="mw-redirect" title="National Hurricane Center">National Hurricane Center</a>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.nhc.noaa.gov/aboutsshs.shtml">Saffir-Simpson Hurricane Scale Information</a>». <a href="/wiki/National_Oceanic_and_Atmospheric_Administration" class="mw-redirect" title="National Oceanic and Atmospheric Administration">National Oceanic and Atmospheric Administration</a>, 22-06-2006. [Consulta: 25 febrer 2007]. </li> <li id="cite_note-EF_SPC-139"><a href="#cite_ref-EF_SPC_139-0">↑</a> Storm Prediction Center. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.spc.noaa.gov/efscale/ef-scale.html">Enhanced F Scale for Tornado Damage</a>», 01-02-2007. [Consulta: 13 maig 2009]. </li> <li id="cite_note-140"><a href="#cite_ref-140">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wmo.int/pages/mediacentre/infonotes/info_58_en.html">Info note No.58 — World Record Wind Gust: 408 km/h</a>». Organització Meteorològica Mundial, 22-01-2010. </li> <li id="cite_note-deadliest-141"><a href="#cite_ref-deadliest_141-0">↑</a> Pedro Ribera, Ricardo Garcia-Herrera i Luis Gimeno «Historical Deadly Typhoons in the Philippines». Weather. <a href="/w/index.php?title=Royal_Meteorological_Society&action=edit&redlink=1" class="new" title="Royal Meteorological Society (encara no existeix)">Royal Meteorological Society</a>, 63, 7, 7-2008, pàg. 196. </li> <li id="cite_note-early20-142">↑ <a href="#cite_ref-early20_142-0">142,0</a> <a href="#cite_ref-early20_142-1">142,1</a> <a href="/wiki/Organitzaci%C3%B3_Meteorol%C3%B2gica_Mundial" title="Organització Meteorològica Mundial">Organització Meteorològica Mundial</a>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20081009114841/http://www.wmo.ch/pages/about/wmo50/e/world/weather_pages/chronicle_e.html">International Weather: Chronicle</a>», 2010. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wmo.ch/pages/about/wmo50/e/world/weather_pages/chronicle_e.html">original</a> el 2008-10-09. [Consulta: 15 abril 2010]. </li> <li id="cite_note-143"><a href="#cite_ref-143">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.fs.fed.us/pnw/pubs/journals/pnw_2004_costa001.pdf">Mathematical model of a smoldering log</a>» (PDF). Combustion and Flame, issue 139, 2004, pàg. 228 [Consulta: 6 febrer 2009]. </li> <li id="cite_note-144"><a href="#cite_ref-144">↑</a> National Wildfire Coordinating Group. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nifc.gov/preved/comm_guide/wildfire/FILES/PDF%20%20FILES/Linked%20PDFs/2%20Wildland%20fire%20overview.PDF">NWCG Communicator's Guide for Wildland Fire Management: Fire Education, Prevention, and Mitigation Practices, Wildland Fire Overview</a> (PDF), 08-02-2007, p. 5 [Consulta: 11 desembre 2008].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=NWCG+Communicator%27s+Guide+for+Wildland+Fire+Management%3A+Fire+Education%2C+Prevention%2C+and+Mitigation+Practices%2C+Wildland+Fire+Overview&rft.au=National+Wildfire+Coordinating+Group&rft.date=08-02-2007&rft.pages=5&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.nifc.gov%2Fpreved%2Fcomm_guide%2Fwildfire%2FFILES%2FPDF%2520%2520FILES%2FLinked%2520PDFs%2F2%2520Wildland%2520fire%2520overview.PDF">  <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080917201358/http://www.nifc.gov/preved/comm_guide/wildfire/FILES/PDF%20%20FILES/Linked%20PDFs/2%20Wildland%20fire%20overview.PDF">Arxivat</a> 2008-09-17 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-145"><a href="#cite_ref-145">↑</a> National Wildfire Coordinating Group [21-08-2008]. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nwcg.gov/pms/pubs/glossary/pms205.pdf">Glossary of Wildland Fire Terminology</a> (PDF), 2008, p. 73 [Consulta: 18 desembre 2008].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Glossary+of+Wildland+Fire+Terminology&rft.au=National+Wildfire+Coordinating+Group&rft.date=2008&rft.pages=73&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.nwcg.gov%2Fpms%2Fpubs%2Fglossary%2Fpms205.pdf">  <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080821230940/http://www.nwcg.gov/pms/pubs/glossary/pms205.pdf">Arxivat</a> 2008-08-21 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-146"><a href="#cite_ref-146">↑</a> Ruth Murray-Clay. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.bu.edu/csp/NESSC/NESSC_Oct_08/murrayclay_nessc.pdf">Atmospheric Escape Hot Jupiters & Interactions Between Planetary and Stellar Winds</a>». <a href="/wiki/Universitat_de_Boston" title="Universitat de Boston">Universitat de Boston</a>, 2008. [Consulta: 5 maig 2009].[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>] </li> <li id="cite_note-147"><a href="#cite_ref-147">↑</a> E. Chassefiere «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20141227180958/http://cat.inist.fr/?aModele=afficheN&cpsidt=2493190">Hydrodynamic escape of hydrogen from a hot water-rich atmosphere: The case of Venus</a>». Journal of geophysical research, vol. 101, no. 11, 1996, pàg. 26039–26056. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://cat.inist.fr/?aModele=afficheN&cpsidt=2493190">original</a> el 2014-12-27. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/0148-0227">0148-0227</a> [Consulta: 20 desembre 2009]. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20141227180958/http://cat.inist.fr/?aModele=afficheN&cpsidt=2493190">Arxivat</a> 2014-12-27 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-Dvorak-148">↑ <a href="#cite_ref-Dvorak_148-0">148,0</a> <a href="#cite_ref-Dvorak_148-1">148,1</a> Rudolf Dvořák. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=lbIlI6gMNAYC&pg=PA140&lpg=PA140&dq=hydrodynamic+wind+planet+atmosphere&source=bl&ots=vBVLmUUNi6&sig=jscZ8lIMVrB5vN9v4VHM8C68Qwo&hl=ca&ei=qUMASv2qFoOMtgeejZGHBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2">Extrasolar Planets</a>. Wiley-VCH, 2007, p. 139–140. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9783527406715" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9783527406715">ISBN 9783527406715</a> [Consulta: 5 maig 2009].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Extrasolar+Planets&rft.au=Rudolf+Dvo%C5%99%C3%A1k&rft.date=2007&rft.pub=Wiley-VCH&rft.pages=139%E2%80%93140&rft.isbn=9783527406715&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DlbIlI6gMNAYC%26pg%3DPA140%26lpg%3DPA140%26dq%3Dhydrodynamic%2Bwind%2Bplanet%2Batmosphere%26source%3Dbl%26ots%3DvBVLmUUNi6%26sig%3DjscZ8lIMVrB5vN9v4VHM8C68Qwo%26hl%3Dca%26ei%3DqUMASv2qFoOMtgeejZGHBw%26sa%3DX%26oi%3Dbook_result%26ct%3Dresult%26resnum%3D2"> [<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>] </li> <li id="cite_note-149"><a href="#cite_ref-149">↑</a> Dr. David H. Hathaway. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20150813081520/http://solarscience.msfc.nasa.gov/SolarWind.shtml">The Solar Wind</a>». <a href="/wiki/National_Aeronautic_and_Space_Administration" class="mw-redirect" title="National Aeronautic and Space Administration">National Aeronautic and Space Administration</a> <a href="/wiki/Marshall_Space_Flight_Center" class="mw-redirect" title="Marshall Space Flight Center">Marshall Space Flight Center</a>, 2007. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://solarscience.msfc.nasa.gov/SolarWind.shtml">original</a> el 2015-08-13. [Consulta: 19 març 2009]. </li> <li id="cite_note-150"><a href="#cite_ref-150">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.space.com/scienceastronomy/solarsystem/heliosphere_shock_000315.html">A Glowing Discovery at the Forefront of Our Plunge Through Space</a>». SPACE.com, 15-03-2000 [Consulta: 24 maig 2006]. </li> <li id="cite_note-151"><a href="#cite_ref-151">↑</a> Earth in Space «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080611174103/http://www.agu.org/sci_soc/eiskappenman.html">Geomagnetic Storms Can Threaten Electric Power Grid</a>». <a href="/wiki/American_Geophysical_Union" title="American Geophysical Union">American Geophysical Union</a>, Vol. 9, No. 7, 3-1997, pàg. 9–11. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.agu.org/sci_soc/eiskappenman.html">original</a> el 2008-06-11 [Consulta: 20 desembre 2009]. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080611174103/http://www.agu.org/sci_soc/eiskappenman.html">Arxivat</a> 2008-06-11 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-152"><a href="#cite_ref-152">↑</a> T. Neil Davis. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.webcitation.org/68byFPjaN?url=http://www2.gi.alaska.edu/ScienceForum/ASF0/015.html">Cause of the Aurora</a>». Alaska Science Forum, 22-03-1976. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.gi.alaska.edu/ScienceForum/ASF0/015.html">original</a> el 2012-06-22. [Consulta: 19 març 2009]. </li> <li id="cite_note-153"><a href="#cite_ref-153">↑</a> Donald K. Yeomans. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.webcitation.org/5mqg4nEUO?url=http://www.nasa.gov/worldbook/comet_worldbook.html">World Book at NASA: Comets</a>». <a href="/wiki/National_Aeronautics_and_Space_Administration" class="mw-redirect" title="National Aeronautics and Space Administration">National Aeronautics and Space Administration</a>, 2005. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nasa.gov/worldbook/comet_worldbook.html">original</a> el 2010-01-17. [Consulta: 20 juny 2009]. </li> <li id="cite_note-154"><a href="#cite_ref-154">↑</a> Rossow, William B.; W. B. Rossow, A. D. del Genio, T. Eichler «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://ams.allenpress.com/archive/1520-0469/47/17/pdf/i1520-0469-47-17-2053.pdf">Cloud-tracked winds from Pioneer Venus OCPP images</a>» (PDF). Journal of the Atmospheric Sciences, 47, 17, 1990, pàg. 2053–2084. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1175%2F1520-0469%281990%29047%3C2053%3ACTWFVO%3E2.0.CO%3B2">10.1175/1520-0469(1990)047<2053:CTWFVO>2.0.CO;2</a>.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>] </li> <li id="cite_note-clouds-155"><a href="#cite_ref-clouds_155-0">↑</a> NASA «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://marsrovers.jpl.nasa.gov/gallery/press/opportunity/20041213a.html">Mars Rovers Spot Water-Clue Mineral, Frost, Clouds</a>». , 13-12-2004 [Consulta: 17 març 2006]. </li> <li id="cite_note-156"><a href="#cite_ref-156">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.lpl.arizona.edu/~showman/publications/ingersolletal-2004.pdf">Dynamics of Jupiter's Atmosphere</a> (PDF). Lunar & Planetary Institute, 29-07-2003 [Consulta: 1r febrer 2007].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Dynamics+of+Jupiter%27s+Atmosphere&rft.date=29-07-2003&rft.pub=Lunar+%26+Planetary+Institute&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.lpl.arizona.edu%2F%7Eshowman%2Fpublications%2Fingersolletal-2004.pdf">  </li> <li id="cite_note-157"><a href="#cite_ref-157">↑</a> Porco, C. C.; C. C. Porco, E. Baker, J. Barbara, K. Beurle, A. Brahic, J. A. Burns, S. Charnoz, N. Cooper, D. D. Dawson, A. D. Del Genio, T. Denk, L. Dones, U. Dyudina, M. W. Evans, B. Giese, K. Grazier, P. Helfenstein, A. P. Ingersoll, R. A. Jacobson, T. V. Johnson, A. McEwen, C. D. Murray, G. Neukum, W. M. Owen, J. Perry, T. Roatsch, J. Spitale, S. Squyres, P. Thomas, M. Tiscareno, E. Turtle, A. R. Vasavada, J. Veverka, R. Wagner, R. West «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.sciencemag.org/cgi/content/abstract/307/5713/1243">Cassini Imaging Science: Initial Results on Saturn's Atmosphere</a>». <a href="/wiki/Science" title="Science">Science</a>, 307, 5713, 25-02-2005, pàg. 1243–1247. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.1107691">10.1126/science.1107691</a> [Consulta: 20 juny 2009]. </li> <li id="cite_note-Sromovsky2005-158"><a href="#cite_ref-Sromovsky2005_158-0">↑</a> L. A. Sromovsky; P. M. Fry «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2005Icar..179..459S">Dynamics of cloud features on Uranus</a>». Icarus, 179, 2005, pàg. 459–483. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.icarus.2005.07.022">10.1016/j.icarus.2005.07.022</a> [Consulta: 17 juny 2009]. </li> <li id="cite_note-Hammel2005-159"><a href="#cite_ref-Hammel2005_159-0">↑</a> H. B. Hammel; I. de Pater, S. Gibbard, et al. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20071025031013/http://www.llnl.gov/tid/lof/documents/pdf/316112.pdf">Uranus in 2003: Zonal winds, banded structure, and discrete features</a>» (PDF). Icarus, 175, 2005, pàg. 534–545. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.llnl.gov/tid/lof/documents/pdf/316112.pdf">original</a> el 2007-10-25. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.icarus.2004.11.012">10.1016/j.icarus.2004.11.012</a> [Consulta: 17 juny 2009]. </li> <li id="cite_note-Hammel2001-160"><a href="#cite_ref-Hammel2001_160-0">↑</a> H. B. Hammel, K. Rages, G. W. Lockwood, et al. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2001Icar..153..229H">New Measurements of the Winds of Uranus</a>». Icarus, 153, 2001, pàg. 229–235. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1006%2Ficar.2001.6689">10.1006/icar.2001.6689</a> [Consulta: 17 juny 2009]. </li> <li id="cite_note-elkins-tanton-161"><a href="#cite_ref-elkins-tanton_161-0">↑</a> Linda T. Elkins-Tanton. Uranus, Neptune, Pluto, and the Outer Solar System. Nova York: Chelsea House, 2006, p. 79–83. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-8160-5197-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-8160-5197-6">ISBN 0-8160-5197-6</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Uranus%2C+Neptune%2C+Pluto%2C+and+the+Outer+Solar+System&rft.au=Linda+T.+Elkins-Tanton&rft.date=2006&rft.pub=Chelsea+House&rft.place=Nova+York&rft.pages=79%E2%80%9383&rft.isbn=0-8160-5197-6">  </li> <li id="cite_note-atmo-162"><a href="#cite_ref-atmo_162-0">↑</a> Jonathan I. Lunine. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://articles.adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-iarticle_query?1993ARA%26A..31..217L&data_type=PDF_HIGH&whole_paper=YES&type=PRINTER&filetype=.pdf">The Atmospheres of Uranus and Neptune</a> (PDF). Lunar and Planetary Observatory, <a href="/wiki/Universitat_d%27Arizona" title="Universitat d'Arizona">Universitat d'Arizona</a>, 1993 [Consulta: 10 març 2008].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Atmospheres+of+Uranus+and+Neptune&rft.au=Jonathan+I.+Lunine&rft.date=1993&rft.pub=Lunar+and+Planetary+Observatory%2C+%5B%5BUniversitat+d%27Arizona%5D%5D&rft_id=http%3A%2F%2Farticles.adsabs.harvard.edu%2Fcgi-bin%2Fnph-iarticle_query%3F1993ARA%2526A..31..217L%26amp%3Bdata_type%3DPDF_HIGH%26amp%3Bwhole_paper%3DYES%26amp%3Btype%3DPRINTER%26amp%3Bfiletype%3D.pdf">  </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs">Enllaços externs</h2>[<a href="/w/index.php?title=Vent&action=edit&section=31" title="Modifica la secció: Enllaços externs">modifica</a>]</div> <table cellpadding="2" cellspacing="0" align="right" style="margin:5px; padding: 5px; border:1px solid #aaaaaa; text-align:left;" class="infobox noprint plainlinks"> <tbody><tr> <td colspan="2" style="text-align:center; font-size:85%">En altres projectes de <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Wikimedia" title="Fundació Wikimedia">Wikimedia</a>: </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Commons-logo.svg" class="mw-file-description" title="Commons"><img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/26px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/34px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></a><figcaption>Commons</figcaption></figure></td> <td><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Wind" class="extiw" title="commons:Wind">Commons</a> (Galeria) <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q8094?uselang=ca#sitelinks-special" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a> </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Commons-logo.svg" class="mw-file-description" title="Commons"><img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/26px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/34px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></a><figcaption>Commons</figcaption></figure></td> <td><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Wind" class="extiw" title="commons:Category:Wind">Commons</a> (Categoria) <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q8094?uselang=ca#sitelinks-special" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a> </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Wikiquote-logo.svg" class="mw-file-description" title="Viquidites"><img alt="Viquidites" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikiquote-logo.svg/17px-Wikiquote-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikiquote-logo.svg/26px-Wikiquote-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikiquote-logo.svg/34px-Wikiquote-logo.svg.png 2x" data-file-width="300" data-file-height="355" /></a><figcaption>Viquidites</figcaption></figure></td> <td><a href="https://ca.wikiquote.org/wiki/Vent" class="extiw" title="q:Vent">Viquidites</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q8094?uselang=ca#sitelinks-wikiquote" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a> </td></tr> </tbody></table> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://ww2010.atmos.uiuc.edu/(Gh)/guides/mtr/fw/home.rxml">Meteorology Guides: Forces and Winds</a> – Mòdul instructiu de la Universitat d'Illinois (en anglès)</li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.windatlas.dk/">Wind Atlases of the World</a> – Listes d'atles dels vents i estudis dels vents d'arreu del món (en anglès)</li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.lpi.usra.edu/publications/slidesets/winds.html">Winds of Mars: Aeolian Activity and Landforms</a> – Article amb diapositives que il·lustren l'activitat eòlica al planeta Mart (en anglès)</li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/quequicom/qqc-i-el-vent/video/4366710/">El vent</a> Vídeo.Quèquicom. CCMA 28 d'agost de 2014. Durada 25m 6s (consulta 3 d'abril de 2016)<style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33711417">.mw-parser-output .languageicon{font-size:0.95em;color:#555;background-color:inherit}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}</style>(català)</li></ul> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Meteorologia" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="3"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><a href="/wiki/Plantilla:Temps" title="Plantilla:Temps"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></li></ul></div><div id="Meteorologia" style="font-size:114%;margin:0 4em"><a href="/wiki/Meteorologia" title="Meteorologia">Meteorologia</a></div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd hlist" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Anticicl%C3%B3" title="Anticicló">Anticicló</a></li> <li><a href="/wiki/Boira" title="Boira">Boira</a></li> <li><a href="/wiki/Calamarsa" title="Calamarsa">Calamarsa</a></li> <li><a href="/wiki/Cicl%C3%B3_tropical" title="Cicló tropical">Cicló tropical</a></li> <li><a href="/wiki/Depressi%C3%B3_atmosf%C3%A8rica" title="Depressió atmosfèrica">Depressió</a></li> <li><a href="/wiki/Gelada" title="Gelada">Gelada</a></li> <li><a href="/wiki/Hurac%C3%A0" class="mw-redirect" title="Huracà">Huracà</a></li> <li><a href="/wiki/Llamp" title="Llamp">Llamp</a></li> <li><a href="/wiki/Llampec" class="mw-redirect" title="Llampec">Llampec</a></li> <li><a href="/wiki/Minihurac%C3%A0_mediterrani" title="Minihuracà mediterrani">Minihuracà mediterrani</a></li> <li><a href="/wiki/Mons%C3%B3" title="Monsó">Monsó</a></li> <li><a href="/wiki/Neu" title="Neu">Neu</a></li> <li><a href="/wiki/N%C3%BAvol" title="Núvol">Núvol</a></li> <li><a href="/wiki/Pluja" title="Pluja">Pluja</a></li> <li><a href="/wiki/Precipitaci%C3%B3_atmosf%C3%A8rica" title="Precipitació atmosfèrica">Precipitació</a></li> <li><a href="/wiki/Tornado" title="Tornado">Tornado</a></li> <li><a href="/wiki/Tempesta" title="Tempesta">Tempesta</a></li> <li><a href="/wiki/Tempesta_de_pols" title="Tempesta de pols">Tempesta de pols</a></li> <li><a href="/wiki/Terbol%C3%AD" title="Terbolí">Terbolí</a></li> <li><a class="mw-selflink selflink">Vent</a></li></ul> </div></td><td class="navbox-image" rowspan="1" style="width:1px;padding:0px 0px 0px 2px"><div><figure class="mw-halign-none" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Weather-Mostly-Sunny.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/f/fa/Weather-Mostly-Sunny.png" decoding="async" width="43" height="43" class="mw-file-element" data-file-width="32" data-file-height="32" /></a><figcaption></figcaption></figure></div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://d-nb.info/gnd/4066257-3">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/National_Diet_Library" class="mw-redirect" title="National Diet Library">NDL</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://id.ndl.go.jp/auth/ndlna/00565267">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=ph127399&CON_LNG=ENG">1</a>)</li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases d'informació</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/GEC" class="mw-redirect" title="GEC">GEC</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/vent-6">1</a>)</li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div> <a href="https://ca.wiktionary.org/wiki/vent" class="extiw" title="wikt:vent">Viccionari</a>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Vent&oldid=34268145">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Vent&oldid=34268145</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categoria</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Vent" title="Categoria:Vent">Vent</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_enlla%C3%A7os_externs_no_actius" title="Categoria:Articles amb enllaços externs no actius">Articles amb enllaços externs no actius</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:1.000_articles_fonamentals" title="Categoria:1.000 articles fonamentals">1.000 articles fonamentals</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Llista_d%27articles_de_qualitat" title="Categoria:Llista d'articles de qualitat">Llista d'articles de qualitat</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Traduccions_que_s%C3%B3n_articles_de_qualitat" title="Categoria:Traduccions que són articles de qualitat">Traduccions que són articles de qualitat</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_de_qualitat_dels_1000" title="Categoria:Articles de qualitat dels 1000">Articles de qualitat dels 1000</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_de_qualitat_de_ci%C3%A8ncies_de_la_Terra" title="Categoria:Articles de qualitat de ciències de la Terra">Articles de qualitat de ciències de la Terra</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 21 nov 2024 a les 19:32.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>. </li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Vent&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.canary-8467977cd8-wk58v","wgBackendResponseTime":168,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"1.363","walltime":"1.530","ppvisitednodes":{"value":37943,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":227890,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":120083,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":12,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":17,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":0,"limit":20},"unstrip-size":{"value":156366,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":1,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 1237.254 1 -total"," 69.00% 853.744 1 Plantilla:Referències"," 33.11% 409.652 92 Plantilla:Ref-web"," 15.34% 189.760 42 Plantilla:Ref-llibre"," 11.97% 148.145 117 Plantilla:Data_consulta"," 10.27% 127.051 26 Plantilla:Ref-publicació"," 9.43% 116.709 1 Plantilla:Projectes_germans"," 5.71% 70.678 14 Plantilla:Article_principal"," 2.31% 28.600 160 Plantilla:If_both"," 2.01% 24.817 1 Plantilla:1000+AdQ"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.311","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":2161334,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-api-int.codfw.main-7f85796d66-8kv5p","timestamp":"20241127123333","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Vent","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Vent","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q8094","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q8094","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2003-11-07T12:13:07Z","dateModified":"2024-11-21T18:32:32Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/e\/e2\/Cherry_tree_moving_in_the_wind_1.gif","headline":"moviment de gasos a gran escala"}</script> </body> </html>