CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Història de la tipografia - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"3e883537-d3dd-4479-a1f9-b3d9f09b8b6d","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Història_de_la_tipografia","wgTitle":"Història de la tipografia","wgCurRevisionId":33951488,"wgRevisionId":33951488,"wgArticleId":162247,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","Tipografia","Història cultural"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Història_de_la_tipografia","wgRelevantArticleId":162247,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true, "wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":20000,"wgRelatedArticlesCompat":[],"wgCentralAuthMobileDomain":false,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q257933","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready", "user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth", "ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.4"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Història de la tipografia - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_tipografia"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_la_tipografia&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_tipografia"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Història_de_la_tipografia rootpage-Història_de_la_tipografia skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Hist%C3%B2ria+de+la+tipografia" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Hist%C3%B2ria+de+la+tipografia" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Hist%C3%B2ria+de+la+tipografia" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Hist%C3%B2ria+de+la+tipografia" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-L'Alfabet" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#L'Alfabet"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>L'Alfabet</span> </div> </a> <ul id="toc-L'Alfabet-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Antiga_roma" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Antiga_roma"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>Antiga roma</span> </div> </a> <ul id="toc-Antiga_roma-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_tipografia_gòtica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#La_tipografia_gòtica"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>La tipografia gòtica</span> </div> </a> <ul id="toc-La_tipografia_gòtica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_impremta" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#La_impremta"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>La impremta</span> </div> </a> <ul id="toc-La_impremta-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Editors_i_tipografies_del_segle_xv" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Editors_i_tipografies_del_segle_xv"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Editors i tipografies del segle <span>xv</span></span> </div> </a> <ul id="toc-Editors_i_tipografies_del_segle_xv-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Editors_i_tipografies_del_segle_xvi" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Editors_i_tipografies_del_segle_xvi"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>Editors i tipografies del segle <span>xvi</span></span> </div> </a> <ul id="toc-Editors_i_tipografies_del_segle_xvi-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Editors_i_tipografies_del_segle_xvii" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Editors_i_tipografies_del_segle_xvii"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7</span> <span>Editors i tipografies del segle <span>xvii</span></span> </div> </a> <ul id="toc-Editors_i_tipografies_del_segle_xvii-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Editors_i_tipografies_del_segle_xviii" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Editors_i_tipografies_del_segle_xviii"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8</span> <span>Editors i tipografies del segle <span>xviii</span></span> </div> </a> <ul id="toc-Editors_i_tipografies_del_segle_xviii-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Segle_XX_–_Les_avantguardes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Segle_XX_–_Les_avantguardes"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9</span> <span>Segle XX – Les avantguardes</span> </div> </a> <ul id="toc-Segle_XX_–_Les_avantguardes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">11</span> <span>Vegeu també</span> </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Història de la tipografia</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 12 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-12" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">12 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%AA%D8%A7%D8%B1%D9%8A%D8%AE_%D8%A7%D9%84%D8%B7%D8%A8%D8%A7%D8%B9%D8%A9" title="تاريخ الطباعة - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="تاريخ الطباعة" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target"><span>العربية</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bar mw-list-item"><a href="https://bar.wikipedia.org/wiki/Gschicht_vom_Buachdruck" title="Gschicht vom Buachdruck - bavarès" lang="bar" hreflang="bar" data-title="Gschicht vom Buachdruck" data-language-autonym="Boarisch" data-language-local-name="bavarès" class="interlanguage-link-target"><span>Boarisch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bn mw-list-item"><a href="https://bn.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%AE%E0%A7%81%E0%A6%A6%E0%A7%8D%E0%A6%B0%E0%A6%A3%E0%A7%87%E0%A6%B0_%E0%A6%87%E0%A6%A4%E0%A6%BF%E0%A6%B9%E0%A6%BE%E0%A6%B8" title="মুদ্রণের ইতিহাস - bengalí" lang="bn" hreflang="bn" data-title="মুদ্রণের ইতিহাস" data-language-autonym="বাংলা" data-language-local-name="bengalí" class="interlanguage-link-target"><span>বাংলা</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Geschichte_des_Buchdrucks" title="Geschichte des Buchdrucks - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Geschichte des Buchdrucks" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Deutsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/History_of_printing" title="History of printing - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="History of printing" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D8%AA%D8%A7%D8%B1%DB%8C%D8%AE_%DA%86%D8%A7%D9%BE" title="تاریخ چاپ - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="تاریخ چاپ" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target"><span>فارسی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Histoire_de_l%27imprimerie" title="Histoire de l'imprimerie - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Histoire de l'imprimerie" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target"><span>Français</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hi mw-list-item"><a href="https://hi.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AE%E0%A5%81%E0%A4%A6%E0%A5%8D%E0%A4%B0%E0%A4%A3_%E0%A4%95%E0%A4%BE_%E0%A4%87%E0%A4%A4%E0%A4%BF%E0%A4%B9%E0%A4%BE%E0%A4%B8" title="मुद्रण का इतिहास - hindi" lang="hi" hreflang="hi" data-title="मुद्रण का इतिहास" data-language-autonym="हिन्दी" data-language-local-name="hindi" class="interlanguage-link-target"><span>हिन्दी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/A_nyomtat%C3%A1s_t%C3%B6rt%C3%A9nete" title="A nyomtatás története - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="A nyomtatás története" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target"><span>Magyar</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Historia_druku" title="Historia druku - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Historia druku" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target"><span>Polski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%98%D1%81%D1%82%D0%BE%D1%80%D0%B8%D1%8F_%D0%BF%D0%B5%D1%87%D0%B0%D1%82%D0%B0%D0%BD%D0%B8%D1%8F" title="История печатания - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="История печатания" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target"><span>Русский</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E5%8D%B0%E5%88%B7%E5%8F%B2" title="印刷史 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="印刷史" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target"><span>中文</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q257933#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_tipografia" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Hist%C3%B2ria_de_la_tipografia" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_tipografia"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_la_tipografia&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_la_tipografia&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_tipografia"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_la_tipografia&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_la_tipografia&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Hist%C3%B2ria_de_la_tipografia" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Hist%C3%B2ria_de_la_tipografia" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q"><span>Pàgines especials</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_la_tipografia&oldid=33951488" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_la_tipografia&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Hist%C3%B2ria_de_la_tipografia&id=33951488&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FHist%25C3%25B2ria_de_la_tipografia"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FHist%25C3%25B2ria_de_la_tipografia"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Hist%C3%B2ria+de+la+tipografia"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Hist%C3%B2ria_de_la_tipografia&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_la_tipografia&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:History_of_printing" hreflang="en"><span>Commons</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q257933" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><p>La <b>història de la impressió</b> comença ja l'any 3000 aC, quan la <a href="/wiki/Civilitzaci%C3%B3_protoelamita" title="Civilització protoelamita">civilització protoelamita</a> i <a href="/wiki/Sumer" title="Sumer">sumer</a> van utilitzar segells de cilindres per certificar documents escrits en tauletes d'argila. Qualsevol obra impresa, sigui <a href="/wiki/Premsa" title="Premsa">diari</a> o <a href="/wiki/Revista" title="Revista">revista</a>, <a href="/wiki/Llibre" title="Llibre">llibre</a> o <a href="/wiki/Manuscrit" title="Manuscrit">manuscrit</a>, consta de dos elements contraposats i interdependents: Els <a href="/wiki/Grafisme" title="Grafisme">grafismes</a>, és a dir, tot allò que deixa una imatge impresa (caràcters, il·lustracions, fotografies, filets…) i els blancs o contragrafismes. </p><p>D'entre els grafismes el més important i el que dona sentit a l'obra escrita són les <a href="/wiki/Lletra" title="Lletra">lletres</a> o caràcters, que s'agrupen comunament sota diferents dissenys i famílies, anomenades tipografies. Segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana, la <a href="/wiki/Tipografia" title="Tipografia">tipografia</a> és "l'art de dissenyar, compondre i imprimir texts mitjançant tipus mòbils o, més concretament, el procediment d'impressió amb formes que contenen, en relleu, els tipus i els gravats que, després de tintats, són aplicats a pressió damunt el paper". Dins del camp de les tipografies la tipologia és aquella disciplina que "estudia les formes de les lletres i per extensió de qualsevol forma gràfica". </p> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="L'Alfabet"><span id="L.27Alfabet"></span>L'Alfabet</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_la_tipografia&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: L'Alfabet"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La paraula <a href="/wiki/Alfabet" title="Alfabet">alfabet</a>, que neix de les dues primeres lletres gregues, "alfa" i "beta", denota precisament això, el pas cap a un sistema d'escriptura del llenguatge oral. Des del pas d'<a href="/wiki/Homo_erectus" title="Homo erectus">Homo erectus</a> a <a href="/wiki/Homo_sapiens" class="mw-redirect" title="Homo sapiens">Homo sapiens</a> i els primers llenguatges complexos fins a l'escriptura passen molts anys, anys de <a href="/wiki/Pintures_rupestres" class="mw-redirect" title="Pintures rupestres">pintures rupestres</a> i altres representacions de la realitat. Als primers <a href="/wiki/Pictograma" title="Pictograma">pictogrames</a> (cap al 3500 aC) els succeeixen ideogrames <a href="/wiki/Sumeris" title="Sumeris">sumeris</a> (cap al 2000 aC). El pas de gegant arriba quan s'equipara un <a href="/wiki/S%C3%ADmbol" title="Símbol">símbol</a> a un so, donant lloc a l'<a href="/wiki/Escriptura_cune%C3%AFforme" title="Escriptura cuneïforme">escriptura cuneïforme</a> sil·làbica. Comencen a aparèixer els primers alfabets, amb una trentena de consonants i uns segles més tard (1000 aC) neixen els alfabets fenicis, que són la base dels alfabets occidentals actuals. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Antiga_roma">Antiga roma</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_la_tipografia&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Antiga roma"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El segle I aC els <a href="/wiki/Romans" class="mw-redirect" title="Romans">romans</a> ja empraven un alfabet quasi igual al que s'utilitza actualment. Estem parlant, és clar, de l'<a href="/wiki/Alfabet_llat%C3%AD" title="Alfabet llatí">alfabet llatí</a>, ja que cal recordar que al món hi ha d'altres sistemes alfabètics emprats en algunes regions (el <a href="/wiki/Alfabet_cir%C3%ADlic" class="mw-redirect" title="Alfabet cirílic">sistema cirílic</a>, emprat per russos i búlgars, l'<a href="/wiki/Alfabet_grec" title="Alfabet grec">alfabet grec</a>, l'àrab, el xinès, el japonès…). A partir d'aquí podríem dir que neix la història de les tipografies, ja que neixen a partir del primer moment en què s'empra l'alfabet per plasmar (en pedra, marfil, papirs, pells, fusta…) idees i oracions. </p><p>La societat romana registrava quatre tipus d'estils tipogràfics diferents: La capital romana, també coneguda com a Capitalis monumentalis és l'adaptació romana de l'alfabet grec i la tipografia que més tard va influenciar la resta d'escriptures. El seu estil és molt més estilitzat i arrodonit, i s'utilitzava principalment a les inscripcions en pedres. </p><p>La quadrata eren les <a href="/wiki/Maj%C3%BAscula" title="Majúscula">majúscules</a> quadrades romanes, originalment cisellades a la pedra o utilitzades pel transcriure manuscrits de luxe, fins al segle VI dC. Malgrat sigui una tipografia romana s'ha utilitzat molt al llarg de la història als títols de llibres i manuscrits. La rústica era la versió menys formal i més ràpida d'execució de la quadrata. </p><p>L'<a href="/wiki/Escriptura_cursiva_romana" title="Escriptura cursiva romana">escriptura cursiva romana</a> era la que s'utilitzava més habitualment<sup id="cite_ref-1" class="reference"><a href="#cite_note-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i agrupava aquelles modalitats inclinades (una nomenclatura que encara s'utilitza en l'actualitat). </p><p>S'utilitzava en cartes, factures, documents comercials o administratius i obres polítiques o literàries. Malgrat l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0" title="Imperi Romà">Imperi Romà</a> hagi caigut al segle V dC, la societat <a href="/wiki/Medieval" class="mw-redirect" title="Medieval">medieval</a> continua utilitzant el <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a> i les tipografies romanes en els seus manuscrits. La decadència romana coincideix amb la implantació del <a href="/wiki/Pergam%C3%AD" title="Pergamí">pergamí</a> i la <a href="/wiki/Vitel%C2%B7la" title="Vitel·la">vitel·la</a>, que són un primer avenç al que seran les tècniques modernes d'enquadernació. Amb aquests nous materials es guanya velocitat i portabilitat, i comporta el naixement de les antecedents de les minúscules, les lletres <a href="/wiki/Uncial" title="Uncial">uncials</a>. Les lletres tenen una alçada fixa (menys la D i la H) i són anguloses (menys la A, la D, la E, la H i la M, que eren arrodonides). En l'intent de formalitzar una barreja de cursiva i capital per l'escriptura ràpida quotidiana les lletres van semblant-se de mica en mica a la caixa baixa actual, sortint sota la línia de la caixa amb braços ascendents i descendents pronunciats. </p><p>En <a href="/wiki/751" title="751">751</a> els àrabs van capturar diversos fabricants xinesos de <a href="/wiki/Paper" title="Paper">paper</a> i van millorar les tècniques de fabricació a <a href="/wiki/Damasc" title="Damasc">Damasc</a>,<sup id="cite_ref-LP_2-0" class="reference"><a href="#cite_note-LP-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i entretant, <a href="/wiki/Carlemany" title="Carlemany">Carlemany</a> en un intent de <a href="/wiki/Renaixement_carolingi" title="Renaixement carolingi">reflotar la cultura occidental</a> desenvolupa l'<a href="/wiki/Escriptura_carol%C3%ADngia" title="Escriptura carolíngia">escriptura carolíngia</a><sup id="cite_ref-3" class="reference"><a href="#cite_note-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> que s'utilitzarà a tots els llibres d'occident. El disseny de la caixa baixa (789 dC) va aconseguir unir l'escriptura europea… però no va salvar la decadència occidental. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="La_tipografia_gòtica"><span id="La_tipografia_g.C3.B2tica"></span>La tipografia gòtica</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_la_tipografia&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: La tipografia gòtica"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/G%C3%B2tica_(tipografia)" title="Gòtica (tipografia)">Gòtica (tipografia)</a></div> <p>No és fins al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">x</span>, al Monestir de Sant Gall suís, que no apareix el nou sistema tipogràfic que substituirà el model llatí. Aquesta nova tipografia és més comprimida i angulosa, amb formes pesades i condensades i amb una forta modulació vertical. És també més ràpida d'escriure (cal recordar que abans de Gutemberg tota l'escriptura era manuscrita) i aprofitava més el paper. És precisament la del paper la següent gran revolució que sacseja Europa, a la ciutat valenciana de <a href="/wiki/X%C3%A0tiva" title="Xàtiva">Xàtiva</a> s'instal·la primera fàbrica de <a href="/wiki/Paper" title="Paper">paper</a> a <a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a>, de la mà de l'àrab <a href="/wiki/Ab%C3%BA_Masaifa" title="Abú Masaifa">Abú Masaifa</a> el <a href="/wiki/1074" title="1074">1074</a>,<sup id="cite_ref-4" class="reference"><a href="#cite_note-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> arribant aquest invent que des del segle I dC que s'utilitzava a la Xina i estenent-se lentament (originàriament la recepta era secreta) pel continent. La lletra gòtica es difon amb diferents acceptacions per tot Europa, amb una versió informal a Itàlia que esdevindria la itàlica actual. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="La_impremta">La impremta</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_la_tipografia&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: La impremta"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>No és fins al 1445 <a href="/wiki/Johann_Gensflesisch_Gutemberg" class="mw-redirect" title="Johann Gensflesisch Gutemberg">Johann Gensflesisch Gutemberg</a> inventa la <a href="/wiki/Impremta" title="Impremta">impremta</a> de caràcters mòbils, en una adaptació de la impremta coreana de Pi-Sheng (del 1034 dC, amb caràcters mòbils de fang, que el 1300 ja serien de metall, a altres fonts diu que la primera impremta era realment Xina). L'obra més famosa de Gutemberg, la seva bíblia de 42 línies, surt del taller el 1456 i se n'imprimeixen aproximadament 165 exemplars en paper i 35 en pergamí. D'aquests exemplars se'n conserven 48 exemplars que han esdevingut veritables peces de col·leccionista. </p><p>El mèrit real de Gutemberg no és, doncs, inventar realment la impremta, sinó els seus tipus de metall fos, amb una fórmula pròpia de plom, estany d'altres minerals que duraria fins al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>. Amb la impremta desapareixen els copistes i cal·lígrafs, que veuen com han d'enfocar la seva activitat als comunicats més formals i als manuals de correcta cal·ligrafia. Aquests cal·lígrafs van barroquitzant la seva escriptura durant el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span> i XIX, fins que l'ofici desapareix. A principis del segle XX la cal·ligrafia reapareix degut a la moda medievalista de l'època. L'ofici de cal·lígraf acaba mutant i molts d'ells acaben fent els gravats, primer de fusta i després de cobre, que acompanyen els textos. </p><p>L'aparició de la impremta comporta profunds canvis a la societat de l'època, i és l'invent clau que ajudarà a sortir de la foscor de l'edat mitjana amb la difusió d'idees i pensaments que comporta. La impremta porta, a més, a l'aparició el 1609 dC de la primera revista setmanal a Estrasburg i el 1622 del primer diari regular a Alemanya (l'Avisa Relation oder Zeitung). </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Editors_i_tipografies_del_segle_xv">Editors i tipografies del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span></h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_la_tipografia&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Editors i tipografies del segle xv"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>William Caxton </p><p>Nicholas Jenson. </p><p>El 1471 el francès <a href="/wiki/Nicolau_Jenson" class="mw-redirect" title="Nicolau Jenson">Nicolau Jenson</a> grava el primer tipus Roman<sup id="cite_ref-5" class="reference"><a href="#cite_note-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> inspirant-se precisament a les quadrates romanes. Cal recordar que els segles XIV i XV coincideixen amb el <a href="/wiki/Renaixement" title="Renaixement">Renaixement</a>, i tot el que s'inspiri en Roma és ben rebut. Jenson doncs és el responsable d'adaptar les tipografies romanes als caràcters metàl·lics de la impremta, i les seves Roman encara s'utilitzen actualment. En aquella època <a href="/wiki/Francesco_Griffo" title="Francesco Griffo">Francesco Griffo</a> inventa la <a href="/wiki/Bembo" title="Bembo">Bembo</a> (molt emprada en llibres) i el 1501 es crea el primer tipus mecànic en cursiva. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Editors_i_tipografies_del_segle_xvi">Editors i tipografies del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span></h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_la_tipografia&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Editors i tipografies del segle xvi"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'any 1500 ja hi havia unes 1100 impremtes arreu d'Europa. A causa del fet que la impremta unifica l'obra impresa molts editors desitgen singularitzar les seves impressions, i això fa que els mateixos editors impulsin la creació de noves tipografies. </p><p>Aldo Manuzio </p><p>El 1545 l'impressor francès <a href="/wiki/Claude_Garamond" title="Claude Garamond">Claude Garamond</a> treballa amb un tipus més informal que la tradicional romana quadrada basant-se en el traç d'una ploma d'au. Amb la Garamond la tipografia intenta fugir i deixar d'assemblar-se a la cal·ligrafia. Des del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span> fins al XVIII França és el país amb una tradició tipogràfica més forta. En aquella època parlem de dues corrents tipogràfiques, la veneciana (escola italiana) i la francesa. Així doncs, inicialment aquestes tipografies franceses copiaven la lletra gòtica, però a mesura que passen els anys la Garamond i l'estil Cavilité de Robert Granjon fa que les tipografies franceses de mica en mica vagin semblant-se a les llatines i italianes, ja que la població francesa hi congenia més que amb la quadratura i formalitat gòtica. La Garamond, també coneguda com "la joia de la corona" és en aquell període la font francesa més senyorial, la que adaptava millor els cànons venecians i, a causa del fet que parlem encara de tipografies antigues, la que tenia una millor llegibilitat. Durant el període artístic barroc també neixen les anomenades tipografies de transició, que són un pas més cap a trobar el classicisme. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Editors_i_tipografies_del_segle_xvii">Editors i tipografies del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span></h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_la_tipografia&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Editors i tipografies del segle xvii"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span> no es va caracteritzar per la creativitat en l'àmbit del disseny gràfic.<sup id="cite_ref-6" class="reference"><a href="#cite_note-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Editors_i_tipografies_del_segle_xviii">Editors i tipografies del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span></h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_la_tipografia&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Editors i tipografies del segle xviii"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>William Caslon </p><p>John Baskerville </p><p>Giambattista Bodoni </p><p>La nissaga familiar dels Didot </p><p>No és fins a principis del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span> que el monarca francès Lluís XIV (l'autoanomenat rei Sol) demana la creació de l'anomenada Romana Reial, que serà el primer caràcter modern. S'inicia un període on les institucions i la noblesa faran el mecenatge per aconseguir unes edicions i composicions curoses i modernes. </p><p><a href="/wiki/Pierre_Simon_Fournier" title="Pierre Simon Fournier">Pierre Simon Fournier</a> introdueix el 1764 el sistema de punts amb el seu Manual Tipogràfic,<sup id="cite_ref-7" class="reference"><a href="#cite_note-7"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> permeten disposar d'una unitat per mesurar les fonts. <a href="/wiki/Anglaterra" title="Anglaterra">Anglaterra</a> o els <a href="/wiki/Estats_Units" class="mw-redirect" title="Estats Units">Estats Units</a> no adapten aquest sistema de mesura però basen el seu en aquest. Pel que fa a aquests països anglosaxons, <a href="/wiki/William_Caslon" title="William Caslon">William Caslon</a>, el propietari d'una <a href="/wiki/Foneria_tipogr%C3%A0fica" title="Foneria tipogràfica">foneria tipogràfica</a> a <a href="/wiki/Londres" title="Londres">Londres</a> crea el 1720 la primera tipografia genuïnament anglesa, encara classificada com a Romana antiga. <a href="/wiki/John_Baskerville" title="John Baskerville">John Baskerville</a> du més enllà les tipografies i millora els processos, les tintes, les eines i els suports (enquadernacions…) Treballa per intentar aconseguir compaginar la llegibilitat dels caràcters antics amb la neteja i pulcritud dels caràcters moderns. </p><p>L'italià <a href="/w/index.php?title=Gianbattista_Bodoni&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gianbattista Bodoni (encara no existeix)">Gianbattista Bodoni</a>, al presentar la seva versió d'una romana moderna, s'erigeix com a "paladí del bon gust" i busca una lletra clara, neta i pura. Les seves lletres barregen classicisme, simetria i sobrietat, cercant la bellesa. Una bellesa que s'assenta en quatre virtuts fonamentals: Regularitat, neteja, bon gust i gràcia. Regularitat en el fet que totes les lletres han d'estar regides per una espècie de norma que generi conformitat sense ambigüitat, varietat sense dissonància. Neteja seguint atentament els processos de fondre les lletres i controlant el procés d'impressió. Bon gust al combinar estils i formes variades, i una gràcia que es trobarà en la desimboltura del traç, que ha de semblar espontani sense ser-ho. </p><p>Bodoni va influir enormement en els tipògrafs posteriors a través dels seus tres manuals tipogràfics, un dels quals presenta 373 tipus de lletra. Amb aquest classicisme del que Bondoni n'és el màxim exponent la tipografia és neta, pulcra i llegible. Els traços són més estilitzats i elegants, i la presentació tipogràfica és justificada i centrada en un eix simètric. El segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> és ple d'avanços industrials però amb poca creació tipogràfica. Caldrà esperar que comenci el segle XX per veure creacions tipogràfiques noves. </p><p>A Espanya <a href="/wiki/Joaqu%C3%ADn_Ibarra" title="Joaquín Ibarra">Joaquín Ibarra</a>, impressor de Cambra del rei Carles III i persona de gran cultura, va aportar la innovació de setinar el paper. Per això va tenir gran prestigi a nivell europeu arribant a ser elogiat per <a href="/wiki/Giambattista_Bodoni" title="Giambattista Bodoni">Bodoni</a> i <a href="/wiki/Didot" class="mw-redirect" title="Didot">Didot</a>. Els seus coneixements com a impressor van quedar recollits al primer manual de tipografia de l'estat espanyol escrit pel seu deixeble José Sigüenza i Vera. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Segle_XX_–_Les_avantguardes"><span id="Segle_XX_.E2.80.93_Les_avantguardes"></span>Segle XX – Les avantguardes</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_la_tipografia&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Segle XX – Les avantguardes"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El segle XX comença amb la implantació de la linotípia i l'aparició de les premses litogràfiques offsets. Els criteris de composició i edició del segle XX aniran molt lligats a les diferents avantguardes artístiques que apareguin al llarg del segle. Els <i><a href="/w/index.php?title=%E2%80%93ismes&action=edit&redlink=1" class="new" title="–ismes (encara no existeix)">–ismes</a></i> tindran una enorme influència en les modes tipogràfiques, com veure a continuació. La història dels <i>–ismes</i> aplicats a la tipografia comença amb l'historicisme de la segona meitat del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>. El moviment de l'historicisme recupera (de nou) les formes passades, en aquest cas els ornaments gòtics i barrocs, i buscant, en certa manera, els cànons de bellesa formal grecs i romans. Això es manifesta en el text centrat (recuperant la idea de simetria) i els alfabets recarregats de decoracions, ombrejats i amb intents de tipografies tridimensionals. El resultat era un pastitx barroc i d'un mal gust considerable. Trencant amb aquesta idea de bellesa passada, neix el moviment de l'<a href="/wiki/Arts_and_Crafts" title="Arts and Crafts">Arts and Crafts</a>, un moviment reformista inspirat en els textos de <a href="/wiki/John_Ruskin" title="John Ruskin">John Ruskin</a>. L'Arts and Crafts pretén ser la resposta a l'excessiva valoració d'èpoques passades i a la manca d'ànima (soulless) de les creacions de la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_industrial" class="mw-redirect" title="Revolució industrial">revolució industrial</a>, màquines i màquines sense cap mena d'estètica i bellesa. L'Arts en Craft pretén reubicar a l'ésser humà davant aquesta invasió tecnològica, replantejant-se el lloc de l'ésser humà i les ciències eternes en el món canviant i dinàmic de l'era tecnològica. En els llibres d'aquesta època s'hi reivindicava l'artesania, i no només l'estil tipogràfic sinó el paper, les il·lustracions, la <a href="/wiki/Impressi%C3%B3" title="Impressió">impressió</a> i l'<a href="/wiki/Enquadernaci%C3%B3" title="Enquadernació">enquadernació</a>. </p><p>La tipografia també reflecteix aquesta era amb lletres elaborades però sòbries, amb dissenys bigarrats i compactes. Els dissenys de <a href="/wiki/William_Morris" title="William Morris">William Morris</a> per la seva editorial Kelmscott Press representen l'ideal estètic d'aquella era. Els tipus "golden" i "troy" en serien els estàndards. </p><p>També va crear línies, ornaments i inicials per millorar i complementar els seus alfabets. Més enllà de Morris, molts tipògrafs americans i europeus també van recuperar els tipus antics i adaptar-los als nous temps, creant multitud dels anomenats tipus transacionals. Aquestes recuperacions foren bàsicament a mans de l'<a href="/w/index.php?title=American_Type_Founders_Company&action=edit&redlink=1" class="new" title="American Type Founders Company (encara no existeix)">American Type Founders Company</a> i de la britànica <a href="/wiki/Monotype_Corporation" class="mw-redirect" title="Monotype Corporation">Monotype Corporation</a>. Aquesta última corporació va ser l'encarregada de recuperar tipografies que ja estaven quasi oblidades i que ara són d'ús comú entre els dissenyadors, com la citada Bembo, la Baskerville o la Fournier. L'Arts and Crafts serà el moviment anglès equivalent al modernisme català, i tindrà importants creacions i autors en moltes disciplines artístiques. </p> <ul><li>La primera de les avantguardes considerada com a tal és el <a href="/wiki/Futurisme" title="Futurisme">Futurisme</a>, un moviment que neix a principis de segle XX que pretén la ruptura frontal amb les formes tradicionals. Els avanços tecnològics de l'època porten als futuristes a mitificar la mà quina i convertir la velocitat en una religió. El seu líder indiscutible fou l'italià <a href="/w/index.php?title=Filipo_Tommaso_Marinetti&action=edit&redlink=1" class="new" title="Filipo Tommaso Marinetti (encara no existeix)">Filipo Tommaso Marinetti</a>. Els dissenyadors captaven l'esperit d'aquesta velocitat a través d'arcs i estructures dinàmiques, amb els textos repartits per les pàgines en plan <a href="/wiki/Collage" title="Collage">collage</a> i formant formes constructives, fugint dels mètodes tradicionals de disposició i lectura. El contrast de formes i mides és constant, i s'utilitzen les fonts en disposició diagonal, cosa mai feta fins ara. S'utilitzen les tipografies ja existents però retallades, amb alteracions de mides i estils buscant el xoc i la innovació.</li></ul> <ul><li>El <a href="/wiki/Dadaisme" title="Dadaisme">dadaisme</a> neix a Zurich el 1915 i s'expandeix per Europa, i neix com un moviment anarquista oposat a l'absurd de la <a href="/wiki/Primera_Guerra_Mundial" title="Primera Guerra Mundial">primera guerra mundial</a>. La tipografia dada era inutilitzable alhora d'informar i fer publicitat, però la llibertat de formes que propugnava encara ara resulta estimulant en qüestions de disseny. Les lletres s'ajunten i es repel·leixen, formant línies interrompudes, amb contrastos de mida i gruix, tot plegat amb un fort dinamisme visual.</li></ul> <ul><li>L'<a href="/wiki/Expressionisme" title="Expressionisme">Expressionisme</a> neix com a corrent que busca l'expressió dels sentiments i emocions de l'autor, i en el vessant tipogràfic significa la utilització els alfabets no només com a font informativa, sinó també amb un sentit universal. S'intenta crear una expressió personal sense les regles dominants, i això es nota en els treballs expressionistes, plagats d'individualisme i experiments tipogràfics ben personals.</li></ul> <ul><li>El <a href="/wiki/Constructivisme_(art)" title="Constructivisme (art)">Constructivisme</a> apareix el <a href="/wiki/1920" title="1920">1920</a>, sobretot al voltant de la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" class="mw-redirect" title="Revolució Soviètica">Revolució Soviètica</a>, i pretén una reestructuració de la societat amb els creadors com a "artistes enginyers". Cal representacions dirigides a processos socials col·lectius i inventa un nou llenguatge formal per aconseguir-ho: elements geomètrics, claredat tècnica i construccions arquitectòniques de gran harmonia i dinamisme.</li></ul> <p>S'utilitza massivament el <a href="/wiki/Fotomuntatge" title="Fotomuntatge">fotomuntatge</a> i la racionalitat, amb elements geomètrics simples i colors purs, sense interpretació de la realitat. Durant aquest corrent van crear-se molts dels tipus tipogràfics que ara trobem rígids i pesats. Els textos es justifiquen totalment, a esquerra i a dreta buscant contrastos entre barres, línies i la negativització. </p><p>Jan Tschichold va plasmar totes aquestes inquietuds tipogràfiques en el llibre "Die Neue Typographie", on propugna la puresa i elementalitat utilitzant alfabets de pal sec, pàgines asimètriques i una nova relació entre tipografia i espais en blanc. L'estil personal dels anys 20 suposa la llibertat alhora de repartir els textos per la pàgina, d'acord amb els sentiments i la funcionalitat que l'autor vol donar al text. S'experimenta tècnicament amb la llegibilitat i la visibilitat, en estils que més tard serien considerats de poesia visual. Aquestes dissenyadors més tard fundarien escoles com l'alemanya <a href="/wiki/Bauhaus" title="Bauhaus">Bauhaus</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_la_tipografia&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap"><ol class="references"> <li id="cite_note-1"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-1">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFDaniels1996"><span style="font-variant: small-caps;">Daniels</span>, Peter T. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=ospMAgAAQBAJ&pg=PA315&dq=uncial+4th+century&hl=ca&sa=X&ei=MVh_VLXiFMrgatzMgtgM&ved=0CDsQ6AEwBA#v=onepage&q=uncial%204th%20century&f=false"><i>The World's Writing Systems</i></a> (en anglès).  <a href="/wiki/Oxford_University_Press" title="Oxford University Press">Oxford University Press</a>, 1996, p. 314. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0195079930" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0195079930">ISBN 0195079930</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+World%27s+Writing+Systems&rft.aulast=Daniels&rft.aufirst=Peter+T.&rft.date=1996&rft.pub=%5B%5BOxford+University+Press%5D%5D&rft.pages=314&rft.isbn=0195079930&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DospMAgAAQBAJ%26pg%3DPA315%26dq%3Duncial%2B4th%2Bcentury%26hl%3Dca%26sa%3DX%26ei%3DMVh_VLXiFMrgatzMgtgM%26ved%3D0CDsQ6AEwBA%23v%3Donepage%26q%3Duncial%25204th%2520century%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-LP-2"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-LP_2-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.lasprovincias.es/v/20110129/culturas/xativa-resucita-excepcional-papel-20110129.html">Xàtiva resucita su excepcional papel</a>» (en castellà).  Las Provincias, 29-01-2011.</span></span> </li> <li id="cite_note-3"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-3">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFDaniels1996"><span style="font-variant: small-caps;">Daniels</span>, Peter T. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=ospMAgAAQBAJ&pg=PA319&dq=Carolingian+minuscule&hl=ca&sa=X&ei=IUJ_VMyAN8Tcaqv1gZAF&ved=0CC8Q6AEwAg#v=onepage&q=Carolingian%20minuscule&f=false"><i>The World's Writing Systems</i></a> (en anglès).  <a href="/wiki/Oxford_University_Press" title="Oxford University Press">Oxford University Press</a>, 1996, p. 319. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0195079930" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0195079930">ISBN 0195079930</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+World%27s+Writing+Systems&rft.aulast=Daniels&rft.aufirst=Peter+T.&rft.date=1996&rft.pub=%5B%5BOxford+University+Press%5D%5D&rft.pages=319&rft.isbn=0195079930&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DospMAgAAQBAJ%26pg%3DPA319%26dq%3DCarolingian%2Bminuscule%26hl%3Dca%26sa%3DX%26ei%3DIUJ_VMyAN8Tcaqv1gZAF%26ved%3D0CC8Q6AEwAg%23v%3Donepage%26q%3DCarolingian%2520minuscule%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-4"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-4">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal"> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=Ib_cN9Y9Xz0C&pg=PA79&dq=Ab%C3%BA+Masaifa+xativa&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwj4ktKY0NTJAhXLVxoKHdLeAJEQ6AEIKzAC#v=onepage&q=Ab%C3%BA%20Masaifa%20xativa&f=false"><i>The Evolution of the Book</i></a>.  <a href="/wiki/Oxford_University_Press" title="Oxford University Press">Oxford University Press</a>, 1998, p. 79. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0195353366" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0195353366">ISBN 0195353366</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Evolution+of+the+Book&rft.date=1998&rft.pub=%5B%5BOxford+University+Press%5D%5D&rft.pages=79&rft.isbn=0195353366&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DIb_cN9Y9Xz0C%26pg%3DPA79%26dq%3DAb%25C3%25BA%2BMasaifa%2Bxativa%26hl%3Dca%26sa%3DX%26ved%3D0ahUKEwj4ktKY0NTJAhXLVxoKHdLeAJEQ6AEIKzAC%23v%3Donepage%26q%3DAb%25C3%25BA%2520Masaifa%2520xativa%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-5"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-5">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFFirmage2001"><span style="font-variant: small-caps;">Firmage</span>, Richard A. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=y7fWNCkruXsC&pg=PA30&dq=Nicolas+Jensen+roman&hl=ca&sa=X&ei=XfRuUfHnO4yWhQflqYHgAQ&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q=Nicolas%20Jensen%20roman&f=false"><i>The Alphabet Abecedarium: Some Notes on Letters</i></a> (en anglès).  Bloomsbury Publishing, 2001, p. 30. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0747552991" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0747552991">ISBN 0747552991</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Alphabet+Abecedarium%3A+Some+Notes+on+Letters&rft.aulast=Firmage&rft.aufirst=Richard+A.&rft.date=2001&rft.pub=Bloomsbury+Publishing&rft.pages=30&rft.isbn=0747552991&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3Dy7fWNCkruXsC%26pg%3DPA30%26dq%3DNicolas%2BJensen%2Broman%26hl%3Dca%26sa%3DX%26ei%3DXfRuUfHnO4yWhQflqYHgAQ%26ved%3D0CC8Q6AEwAA%23v%3Donepage%26q%3DNicolas%2520Jensen%2520roman%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-6"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-6">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFMeggsPurvis2009"><span style="font-variant: small-caps;">Meggs</span>, Philip B.; <span style="font-variant: small-caps;">Purvis</span>, Alston W. <i>Historia del diseño gráfico</i>.  Bilbao: RM Verlag, 2009, p. 117. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-92480-08-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-92480-08-1">ISBN 978-84-92480-08-1</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Historia+del+dise%C3%B1o+gr%C3%A1fico&rft.aulast=Meggs&rft.aufirst=Philip+B.&rft.date=2009&rft.pub=RM+Verlag&rft.place=Bilbao&rft.pages=117&rft.isbn=978-84-92480-08-1"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-7"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-7">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFFournier1764-1766"><span style="font-variant: small-caps;">Fournier</span>, Pierre-Simon (1712-1768) Auteur du texte. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k1070584h"><i>Manuel typographique,... par Fournier le jeune. Tome 1</i></a> (en francès), 1764-1766.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Manuel+typographique%2C...+par+Fournier+le+jeune.+Tome+1&rft.aulast=Fournier&rft.aufirst=Pierre-Simon+%281712-1768%29+Auteur+du+texte&rft.date=1764-1766&rft_id=https%3A%2F%2Fgallica.bnf.fr%2Fark%3A%2F12148%2Fbpt6k1070584h"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també"><span id="Vegeu_tamb.C3.A9"></span>Vegeu també</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_la_tipografia&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Vegeu també"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a href="/wiki/Ortotipografia" title="Ortotipografia">Ortotipografia</a></li> <li><a href="/wiki/Tipografia" title="Tipografia">Tipografia</a></li></ul> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33663753">.mw-parser-output .side-box{margin:4px 0;box-sizing:border-box;border:1px solid #aaa;font-size:88%;line-height:1.25em;background-color:#f9f9f9;display:flow-root}.mw-parser-output .side-box-abovebelow,.mw-parser-output .side-box-text{padding:0.25em 0.9em}.mw-parser-output .side-box-image{padding:2px 0 2px 0.9em;text-align:center}.mw-parser-output .side-box-imageright{padding:2px 0.9em 2px 0;text-align:center}@media(min-width:500px){.mw-parser-output .side-box-flex{display:flex;align-items:center}.mw-parser-output .side-box-text{flex:1;min-width:0}}@media(min-width:720px){.mw-parser-output .side-box{width:238px}.mw-parser-output .side-box-right{clear:right;float:right;margin-left:1em}.mw-parser-output .side-box-left{margin-right:1em}.mw-parser-output .side-box-center{clear:both;margin:auto}}</style><div class="side-box metadata side-box-right plainlinks"> <div class="side-box-flex"> <div class="side-box-image"><span typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/30px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="30" height="40" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/45px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/59px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></span></span></div> <div class="side-box-text plainlist">A <span class="plainlinks"><a class="external text" href="https://commons.wikimedia.org/wiki/P%C3%A0gina_principal?uselang=ca">Wikimedia Commons</a></span> hi ha contingut multimèdia relatiu a: <i><b><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:History_of_printing" class="extiw" title="commons:Category:History of printing">Història de la tipografia</a></b></i></div></div> </div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Història_de_la_tipografia&oldid=33951488">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Història_de_la_tipografia&oldid=33951488</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categories</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Tipografia" title="Categoria:Tipografia">Tipografia</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Hist%C3%B2ria_cultural" title="Categoria:Història cultural">Història cultural</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categoria oculta: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 17 set 2024 a les 18:18.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_la_tipografia&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-f69cdc8f6-qzp9h","wgBackendResponseTime":134,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"0.151","walltime":"0.220","ppvisitednodes":{"value":2639,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":22318,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":6217,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":12,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":1,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":0,"limit":20},"unstrip-size":{"value":10475,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":1,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 175.907 1 -total"," 47.58% 83.694 1 Plantilla:Referències"," 36.76% 64.658 6 Plantilla:Ref-llibre"," 25.83% 45.435 1 Plantilla:Commonscat"," 22.30% 39.222 1 Plantilla:Sister"," 21.19% 37.277 1 Plantilla:Article_principal"," 20.98% 36.906 1 Plantilla:Caixa_lateral"," 7.91% 13.919 7 Plantilla:If_both"," 4.08% 7.181 1 Plantilla:Ref-web"," 3.49% 6.143 12 Plantilla:Segle"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.048","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":1617366,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-api-ext.eqiad.main-6f945b484-tns4p","timestamp":"20241031111409","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Hist\u00f2ria de la tipografia","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_la_tipografia","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q257933","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q257933","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2007-06-09T14:36:03Z","dateModified":"2024-09-17T17:18:54Z"}</script> </body> </html>